TEMA 1. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS. ELS GRANS DESCUBRIMENTS 1. ECONOMIA I SOCIETAT A L’EUROPA DEL SEGLE XV 1.1. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC

Recuperació econòmica i demogràfica . Creixement continuat de la població degut a :

, a) Desaparició de les grans epidèmies del segle anterior (Pesta Negra)

b) Època de relativa estabilitat política

c) Reactivació del comerç.

Rutes marítimes : Mediterrani occidental i oriental, del mar Bàltic i del mar de Nord . Nova ruta a l'Atlàntic africà i es reactivà la ruta terrestre que comunicava Itàlia amb el sud d'Alemanya i els països del Rin.

Desenvolupament comerç l'augment de la producció artesana, creixement de les ciutats (Gènova, Venècia, Bruges, Lisboa, Londres o Hamburg ).

Necessitats de moneda explotació de les mines de plata a l'Europa central, recerca d'una ruta marítima que els conduís fins a l'or del Sudan.

1.2. SOCIETAT RURAL I ESTAMENTAL

a) Societat rural i estamental: privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesos, artesans i burgesos

b) Agricultura de rendiment escàs, economia de subsistència

c) Acumulació beneficis a mans de la burgesia (mercaders i comerciants). invertien en noves activitats econòmiques: l'explotació de terres, en la compra de finques urbanes i en el préstec de diners a nobles i monarques

2. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS

2.1. LA UNIÓ DINÀSTICA DE CASTELLA I ARAGÓ

- 1469 s'unien en matrimoni el príncep Ferran, fill i hereu del rei Joan II d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV de Castella

- Isabel, per accedir al tron de Castella, es va haver d'enfrontar a la seva neboda Joana, que comptava amb el suport d'una part de la noblesa i de l'Església. Guerra civil (1474-1479) que va acabar amb la victòria d'Isabel.

- 1479 es va crear una nova entitat política: la Monarquia Hispànica. Però aquesta unió va ser tan sols dinàstica, ja que la Corona de Castella i la d'Aragó es van mantenir clarament separades i cada una va conservar les seves pròpies fronteres, les monedes, les lleis i les institucions

2.2. LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS

a) Inicide la monarquia autoritària.

b) Creació Santa Hermandad, una guàrdia rural encarregada de perseguir i atrapar els bandits. També van crear la Reial Audiència

c) Submissió dels nobles a la seva autoritat. Per això, es va crear un sistema de Consells, formats per juristes (experts en lleis) escollits i pagats pel rei. L'exèrcit va quedar format per soldats mercenaris (a sou).

d) Van reforçar el sistema de recaptació d'impostos, per a la qual cosa van crear la Comptaduria Reial d'Hisenda

e) Van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis

f) Aragó: institucions noves Consell d'Aragó i el virrei. Ferran instaurar el règim d'insaculació.

3. POLÍTICA D’EXPANSIÓ TERRITORIAL 3.1 L'EXPANSIÓ PENINSULAR

Objectiu: aconseguir la unificació dels territoris peninsulars sota l'autoritat reial

►La conquesta del regne musulmà de Granada el 1492 desprès de deu anys de lluita.

►Mitjançant el Tractat de Barcelona (1493) el Rosselló i la Cerdanya.

►El 1515, van envair el regne de Navarra, aliat dels francesos, i l van incorporar a la Monarquia Hispànica.

►Una política d’aliances amb Portugal, Anglaterra i el Sacre Imperi amb l’objectiu d’aïllar a la gran rival França.

3.2. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA

► Es va crear el 1478 el Tribunal de la Inquisició

►El 1492, el jueus van ser expulsats d'Espanya

►A partir del 1499 es van impulsar els bateigs obligatoris, la qual cosa va provocar l'aparició de moriscos (musulmans batejats). Finalment, el 1502 s'obligà tots els musulmans de Castella a batejar-se o a exiliar-se

3.3. LA POLÍTICA INTERNACIONAL

►L'ocupació del sud d'Itàlia

►Les conquestes del nord d'Àfrica

4. ECONOMIA I SOCIETAT

4.1. ECONOMIA

a) Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que abolí els drets feudals al camp (els anomenats mals usos).

b) Es promulgaren lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures de Catalunya (Redreç de la Mercaduria). Es posaren forts aranzels a la importació de teixits de llana a fi d'estimular les manufactures locals.

c) L'economia castellana orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovelles merines. Aquesta llana era exportada cap a Flandes i cap a Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.

d) Es promulgaren lleis que beneficiaven la Mesta, l'organització que agrupava els ramaders castellans. La conseqüència va ser una reducció de l'espai conreable, amb la qual cosa es van haver d'importar cereals per al consum de la població.

4.2. SOCIETAT

a) El 90% de la població eren pagesos. La majoria no tenien terres (jornalers), i estaven sotmesos al pagament de drets senyorials.

b) Les terres pertanyien a la noblesa i al clergat. Aquests no havien de pagar impostos a la Corona i monopolitzaven tots els càrrecs eclesiàstics, de l'administració i de l'exèrcit.

c) A les ciutats hi havia una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes. Algunes ciutats lligades al comerç, com Valladolid, Toledo i Sevilla a Castella, o Barcelona i València a la Corona d'Aragó, arribaren a superar els 30.000 habitants.

5. ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

5.1. LES CAUSES DELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

►Les necessitats comercials dels europeus de trobar noves rutes marítimes per accedir a determinats productes de luxe que procedien d'Orient (espècies, teixits...) o a les riques terres africanes on era abundant l'or (Sudan).

►La nova mentalitat renaixentista va propiciar l'afany d'explorar nous territoris

►Un seguit de descobriments científics i tècnics van facilitar la navegació: la cartografia , nous aparells com el timó, la brúixola i l'astrolabi i la caravel·la.

5.2. ELS DESCOBRIMENTS PORTUGUESOS

► La ruta de Guinea. : les illes Madeira (1418), les Açores (1431. Després de les illes del Cap Verd van arribar al golf de Guinea (1460), van establir contacte amb el Sudan i van començar a obtenir or, ivori i esclaus negres.

►El camí a l'índia. Expedicions de Bartolomé Dias i Vasco da Gama .

► Durant gran part del segle XVI , els portuguesos van tenir el monopoli del comerç de la seda i les espècies cap a Europa. Lisboa es va convertir en un dels ports europeus més importants

5.3. LES RUTES MARÍTIMES CASTELLANES

► Els Reis Catòlics havien iniciat una política de conquesta al nord d'Àfrica (Melilla, Orà...) que va rivalitzar amb l'expansió atlàntica iniciada pel regne de Portugal.

► El 1480 un acord entre Castella i Portugal (Tractat d'Alcaçovas) va reconèixer a Castella el domini sobre les illes Canàries

6. EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

6.1. EL PROJECTE DE COLOM

► Ruta marítima cap a Àsia navegant cap a l'oest, a través de l'Atlàntic, sense haver de vorejar Àfrica.

► Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics i el 1492 es van signar les Capitulacions de Santa Fe.

6.2. ELS VIATGES DE COLOM

► El primer viatge. Va sortir del port de Palos el 3 d'agost de 1492. Estava formada per una nau (Santa Maria) i dues caravel·les (La Pinta i La Niña) i la componien 105 homes. Després de fer una escala a les illes Canàries, les embarcacions es llançaren a travessar l'Atlàntic i el 12 d'octubre de 1492 van veure terra ferma. Era la petita illa de Guanahaní, de l'arxipèlag de les Bahames, que Colom va anomenar San Salvador.

► El segon viatge.Va partir el setembre del 1493. Era formada per 15 vaixells i 1.500 homes, i es van establir a l'illa d'Haití, anomenada per Colom La Española i posteriorment Santo Domingo. En aquesta illa va començar la colonització espanyola a Amèrica quan Colom hi establí un sistema econòmic de factories comercials.

► En el tercer viatge (1498) Colom va arribar a l'illa de Trinitat i a la desembocadura del riu Orinoco, a la costa del continent.

► En el quart viatge (1502) va recórrer les costes d'Amèrica Central.

6.3. EL REPARTIMENT DEL MÓN ENTRE ESPANYA I PORTUGAL

Tractat de Tordesillas (1494), segons el qual es traçava una línia imaginària a 370 llegües a l'oest de les illes del Cap Verd. Les terres situades a l'oest d'aquest meridià serien per a Castella; les situades a l'est, per a Portugal

7. ELS POBLES PRECOLOMBINS

7.1. ELS ASTEQUES

► Poble guerrer que coneixia l'arc, les fletxes i les llances; havien fundat un imperi al territori de Mèxic La capital era Tenochtitlàn.

►S’organitzava en tribus i es dividia en les següents classes socials: sacerdots, nobles, homes lliures i esclaus

►Agricultura basada en el conreu del blat de moro Destacaven en el treball de la ceràmica i el tint de teixits i havien desenvolupat estudis astronòmics. Temples en forma de piràmide escalonada

7.2. ELS MAIES

►Vivien al sud de Mèxic i a Guatemala. Estaven organitzats en una confederació de ciutats estats, governades per un cap militar. La societat estava formada per nobles, pagesos i esclaus.

► La seva economia es basava en el conreu de blat de moro. També era important l’artesania del jade, els teixits i la cistelleria.

►Tenien molts coneixements astronòmics i van aixecar bells temples i palaus a Chichén Itzà i Palenque. Van arribar a inventar una complicada escriptura jeroglífica

7.3. ELS INQUES

► Establerts als altiplans andins de l'actual Perú. Les ciutats, amb grans fortaleses de pedra, es comunicaven per un servei de correus i per uns xarxa de carreteres que recorria els Andes. La societat era molt jerarquitzada i s’organitzava en clans. El cap suprem era l’inca. A continuació l’aristocràcia ( sacerdots, guerrers i funcionaris ), seguida del poble i els serfs.

► També eren agricultors, conreaven el blat de moro i la patata i tenien ramats de llames i d’alpaques. Van crear sistemes de regadiu. Metal·lúrgia de l’or i el coure i una ceràmica decorada amb figures humanes, animals i motius florals i geomètrics . Machu Picchu

8. CATALUNYA DURANT EL SEGLE XV

8.1. LA CRISI SUCCESÒRIA

  Martí l’Humà ( 1396 – 1410 ) va morir sense descendència i sense haver nomenat un successor, fet que va donar pas a una greu crisi successòria . El problema de la successió no es va solucionar fins a l'any 1412 ( Compromís de Casp ). Les Corts de la corona d'Aragó van escollir com a rei a Ferran d’Antequera. La decisió de les Corts no va ser acceptada per Jaume II, comte d'Urgell, que es va revoltar contra el nou rei, però va ser derrotat, capturat i processat.

8.2. EL CONFLICTE DELS PAGESOS DE REMENÇA

Els senyors feudals van reaccionar davant la crisi del segle XIV augmentant la pressió senyorial i fiscal sobre els pagesos de remença. Aquests pagesos, adscrits a la terra, es van revoltar en diverses ocasions al llarg de tot el segle XV, i van protagonitzar dues guerres contra els senyors. Finalment, el conflicte es va solucionar amb la intervenció del rei, Ferran II, que va dictar la sentència arbitral de Guadalupe (1486)

8.3. LA GUERRA CIVIL

► Va tenir lloc entre 1462 i 1472 i s'hi van dirimir aspectes diversos, tant polítics com socials:

►Un sector de la noblesa catalana, que defensava els seus privilegis, es va enfrontar amb l'autoritarisme del monarca, Joan II (1458-1479).

►El conflicte remença, que enfrontava els pagesos de remença amb els senyors feudals, cada cop més exigents, va contribuir a complicar la situació.

► La lluita pel control del poder als municipis, que en el cas de Barcelona enfrontava el bàndol de la Biga, partit del patriciat urbà, amb el de la Busca, que representava els mercaders i els menestrals, es va afegir al conflicte.

►La guerra va acabar el 1472 amb la victòria de les forces reialistes i la signatura d'un tractat de pau conegut amb el nom de capitulació de Pedralbes.

REIS CATÒLICS

LA VERGE DELS REIS CATÒLICS

ESPANYA 1479

EUROPA ÈPOCA REIS CATÒLICS

C

A

R

A

V

E

L

·

L

A

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

CRISTÒFOR COLOM

VIATGES COLOM

CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES

TEMPLE DE PALENQUE

MACHU PICCHU

TENOCHTITLÁN