revista de la número 16 / p.v.p. quiosc: 500 ptes. aquatreveus · noticia de les coráis, de les...
TRANSCRIPT
Gener 2001 / Any Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes.
aquatreveus Revista de la
l i l i
i m F E D E R A C I O C A T A L A N A D ^ E N T I T A T S
C O R A L S
Europa Cantat XIV Nevers 2000
adreces gener
Federado Catalana d'Entitats Coráis Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3
08003-Barcelona
Tel. 932680668 Fax. 932680668
E.mail [email protected]
htpp:/ /www.fut.es/~fcec/
P R E S I D E N T
Jordi S u b i r á i R o c a m o r a
Baixada de la Llibreteria, 7
08002-Barcelona
Tel. 933152606, Fax. 933103733
S E C R E T A R I G E N E R A L
Joan J o r d a n a i O l l é
Pujada de l'Església, 5
08830-Sant Boi de Llobregat
Tel. 936306649
C A P D E L ' E Q U I P T É C N I C
Josep P r a t s i L i a d o
Ctra. de Sant Cugat, 29, baixos I
08035-Barcelona
Tel. 934184982
C A P D E L ' E Q U I P T E R R I T O R I A L
Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, I 2,
08693-Casserres
Tel. 938234014
Fax.938234247
B A G E S - B E R G U E D A
Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, 12
08693-Casserres
Tel. 938234014 Fax.938234247
B A I X L L O B R E G A T
Josep P e r e i r a
Riera Blanca, 61,5.1
08028-Barcelona
Tel. 934496700 Fax.934483618
B A R C E L O N É S
X a v i e r Peix B a t l l e
Sant Doménec, 35-37
0891 I -Badalona
Tel. 646588503
E-mail [email protected]
web: http://personal4.iddeo.es/fcecbcn
C O M A R Q U E S D E G I R O N A
Lluís M a n d a d o
Major, 69, 17700-La Jonquera
Tel. 972555009
Fax 972554794
C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S
Joan C a r i e s B l a n c h
Sant Pere, 4, 43746-Darmós
Tel. 977418382
M A R E S M E
Joan A n t o n i A l f a r o
Sant Feliu, 22, 08340-Vilassar de Mar
Tel. 937500483
O S O N A - R I P O L L È S - C E R D A N Y A
M e r c è S a l v a d o r
Ges, 12, 08572-Sant Pere de Torello
Tel. 938584691 Fax. 93858401 I
P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F
C a r i e s S e u m a
Sant Sadurní, 15, 08792-La Granada
Tel. 938974291
V A L L E S
F C E C - V a l l è s
Apartat de Correus 838
08220-Terrassa
E-mail [email protected]
Moviment Coral Català
P R E S I D E N T
Lluis G ô m e z i R o l d a n
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona
Tel. 933192294
F E D E R A C l Q C A T A L A N A
D ' E N T I T A T S C O R A L S
Via Laietana, 54, 2n. despatx 213
08003-Barcelona
Tel. 932680668 Fax. 932680668
E.mail [email protected]
http:/ /www.fut.es/~fcec/
S E C R E T A R I A T D E C O R A L S
I N F A N T I L S D E C A T A L U N Y A
M o n t s e r r a t Rosés
Pl. V ic tor Balaguer, 5, 3r
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933 104721
E.mail [email protected]
C O R A L S J O V E S D E C A T A L U N Y A
C o n x i t a G a r c i a
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933197476
E.mail [email protected]
F E D E R A C I Ó D E C O R S D E C L A V É
R a m ó n Escola
Pl. Víctor Balaguer 5
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933199777
E.mail [email protected]
F E D E R A C I Ó C A T A L A N A D E
P U E R I C A N T O R E S
A l b e r t G a r c i a S á n c h e z
Turull, 109, 08202-Sabadell
E-mail [email protected]
F E J C - E U R O P A C A N T A T
President: C h r i s t o p h e r S i m m o n s
Secretaria:
Postfach 2607, D-53016 Bonn
Tel. +492289125663
Fax + 4 9 2 2 8 9 I 2 5 6 5 8
E-mail [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat .org
F I M C - F E D E R A C I Ó
I N T E R N A C I O N A L P E R L A
M Ú S I C A C O R A L
J e a n - C l a u d e W i l k e n s
Cent ro Internacional de la Música,
Villa Gadea, 03590-Al tea (Alacant)
Tel. 965845213/965840353
Fax. 966882195
E-mail )[email protected]
2 j aquatreveus
gêner editorial
Aquest és el primer número de la revista «Aquatreveus» que surt
després de l'assemblea general de la FCEC, on es va elegir un
nou Conseil Directiu, i alterna la periodicitat amb el retrobat
«Butlleti del Cantaire». Vagi, dones, per endavant, la
salutació del Conseil a totes les entitats.
Tal com ja explicàvem, al «Butlleti», hi sortiran les noticies mes
puntuáis de la marxa quotidiana de la Federado, per tal que els can-
taires tinguin mes coneixement de les activitats i servéis deis quais
poden gaudir, mentre que a «Aquatreveus» donarem
noticia de les coráis, de les sèves activitats mes destacades
i hi ¡nelourem articles d'interès per al cant coral, siguin escrits
expressament per a la revista o extrets d'altres publicacions.
Cal, dones, que us animeu a escriure i ens ajudeu a
trobar articles intéressants.
Destaquem la referencia a l'assemblea general d'Europa Cantai,
celebrada a Bruges, que va renovar el président: Christopher
Simmons ha substituït Noël Minet, que ara és vicepresident i
que continuará estretament vinculat a nosaltres, atès que sera
el président de l'Associació Europa Cantai 2003 a Barcelona. Tots
dos són bona penyora que les relacions mútues seran excellents.
Hem estât présents també com a convidats a l'assemblea de
COACE, que passa força dificultáis en les relacions amb l'administració
central. Tant en luna com en l'altra assemblées, hem procurât tenir
l'actitud de diàleg obert i sincer que haurìa d'impregnar totes les
relacions humanes, i mes encara quan la música les presideix. Aixi ens
ho va ensenyar el gran amant de la música i polític exemplar que fou
Ernest Lluch, a qui volem retre el nostre humil homenatge.
Amb aquest escrit manifestem el nostre desig de servir les entitats,
perqué entre tots tinguem una federado digna del segle que
comencem. Bon any nou!
Jordi Subirà Président
aquatreveus v 3
sumari gener
Editorial ( J O R D I S U B I R Á ) H
Qué hem fet 0 Cop d'ull a una commemoració ( P E R E A R T Í S )
Jornades Internacionals de Cant Coral ( X A V I E R P E I X J
Catalunya Coral 2000 ( E N R I C G E N E S C Á )
Qué fem (J Premis «Catalunya» de composició coral
Cursos
Europa Cantat O Europa Cantat. Nevers, juliol de 2000 ( B À R B A R A A N G L Í )
Assemblea d'Europa Cantat Europa Cantat XV - Barcelona 2003 ( B À R B A R A A N G L Í )
Delegacions i Coráis 0 Bages-Berguedà Baix Llobregat Barcelonés Comarques de Girona Terres de Lleida Maresme Comarques Meridionals Penedès-Anoia-Garraf Valles
Mes sobre el món coral Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya 18è. Festival Internacional de Música de Cantonigròs 6a. Trabada de Coráis d'Ensenyament Secundari de Catalunya Felicitem el Cor Vivaldi
Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa 3r. Concurs Internacional de Cant Popular «Europa i els seus cants» Festa de Santa Cecilia 2000 Cicle de Concerts d'Advent-Nadal
Articles i j ) La veu: el nostre eos com a instrument de vent ( B E G O N Y A T O R R E S )
Freda Morrill Abrams, traductora de nádales catalanes ( J O S E P M . N U B I O L A )
La poca-soltada de les commemoracions ( M A R T Í O L A Y A )
Els coráis de la Passio segons sant Mateu de Bach G O R D I C A S A S )
Entrevistes @ María Guinand ( B À R B A R A A N G L Í )
Felip Solé. TV3 ( A L B E R T T O R R E N S )
Qué podem cantar? @ Repertori comú O O S E P P R A T S J
Edició de partitures
Intercanvis i concerts 0
Si voleu anar pel món... @ Activitats diverses
Entretenicors Q¿)
Llibres, compaets, vídeos... de tot! 0
a Quatti ve us
e/no de comunicado de la
federado Catalana d'Entitats Coráis, que
es lliura de manera gratuita a totes les
eniitats coráis federades.
T a u l a d e r e d a c c i ó :
Enric Navas, A l b e r t Torrens, Joan Vila-
Massana.
C o o r d i n a c i ó :
Montse r ra t Lluveras i Mar ia |
Udina.
S e c r e t a r i a d e r e d a c c i ó :
Bàrbara Angli.
F o t o g r a f í e s :
arxius de la FCEC, Coráis, Ramon Josa,
publicació Europa Cantat
E n t r e t e n i c o r s :
Josep M. Mas.
C o l l a b o r a c i o n s en aquest n ú m e r o :
Pere Ar t ís , Xavier Peix, Bàrbara Anglí,
Enric Genescà, Constant i Sotelo, Josep
Prats, Enric Navas, Begonya Torres,
Mar t í Olaya, Jordi Casas i josep M.
Nubiola.
P o r t a d a :
Celebració d'Europa Cantat a
(Franca).
La FCEC i la revista aquatn veus
compar te ixen necessàriament les op
nions dels articles signats.
Dipôsit legal: B-27093/93
Ediciö i compaginaciô:
A r t - C o / Prensasi Tarn, S.L
Impressiö: Lauser
A m b el supor t de la Generali tät
Catalunya
4 j aquatreveus
que hem fet
Cop d'ull a una
commemoració
M'ha estât demanat un comentan
sobre la commemorac ió deis 150 anys de
cant coral culminada amb l'Aplec del dia
9 d'abril de 2000; forçosament breu per
raons d'espai, a mesura que hi anava refle-
xionant se'm confegia estructurat en dos
blocs bàsics, tots dos enunciáis en forma
purament expositiva: el de les constata-
dons de fets concrets i el deis interro-
gants d'abast mes genèric...
Les constatacions son objectives;
heus-ne a d algunes: a) Aquel l Aplec fou
una nova anella en la cadena d'aquells de
que la trajectôria de la vida coral catalana
és esmaltada, des de l'època de Clavé fins
a la nostra; i va ser un dels de major par
t ic ipado numérica, de cantaires i d'enti-
tats. b) Aquella gran Trabada fou el punt
final d'un any dens en realitzacions, que
tingueren per base la figura de Clavé o el
fet mateix del cant coral, c) Es mante viva
la capacitat de resposta a una convocato
ria d'aquesta naturalesa, especialment en
els aspectes mes festius. d) L'existència
d'un esplet de directors joves és una rea-
litat transcendent; perqué mostra que hi
ha hagut un relleu generacional sensé
solució de continu'ftat. e) Certament, un
Aplec d'aquesta mena no pot donar la
pauta real del nivell artístic de la práctica
coral actual; pero cal adverar que s'hi
donaren alguns moments mol t reeixits,
evidencia que fa feix a la convicció de
molts que mai els cors no havien assolit
un nivell com el d'ara. I podria continuar
amb un llarg etcétera...
Tanmateix, no puc evitar de formular
me alguns interrogants, generáis tant per
allô observât en la meva part icipado tan
gencial en alguns dels actes de l'esmentat
Any Clavé com per la implicado activa en
el Congrès que s'hi celebra. També, heus-
ne a d alguns, t ô t lamentant que no pugui
justificar-los particularment, per falta d'es
pai: a) ¿Hi ha una consciència corporativa
generalitzada, en totes les federacions, de
pertànyer -sensé recels ni suspicaces- a
un unitari Moviment Coral Cátala? b) ¿Es
real la sospita, fonamentada, duna certa
dicotomia en la considerado recíproca
entre cors, segons quina sigui la branca? c)
¿Quin és el grau de compromis dels can
taires amb la seva vocació coral? En motts
casos, cantar en un cor ¿no és - n o m é s -
una forma de Heure (ben legítima, altra
mente)? ¿Hi ha una voluntat prou estesa
per eixamplar aquesta opció? d) ¿Fins a
quin punt es practica aquell lema, «Res-
ponsabilitat i exigencia», pel quai advoca-
va Or io l Martorell? ¿Fins a quin punt ses
coratjós de dir no quan una evidencia fla
grant ho aconsella? Al meu parer, al llarg
de lAny Clavé n'hi ha hagut, d'evidències
que reclamaven un no... e) ¿S'és prou ama-
tent a superar una certa endogamia fun
cional? ¿S'és prou lucid per no caure en el
miratge del cofoisme per l'obra feta? f) ¿Hi
ha, en íhor i tzó immédiat, un líder indiscu
t é que vulgui aglutinar sensibilitats musicals
i visions operatives plurals?
També aquí podria estendre'm molt...
N o ho faré, perqué ja he transgredit des-
caradament l'extensió que em fou marca
d a - N o ho faré, però cree que no son pre
guntes banals, les apuntades, les quais cal-
dria que fossin encarades coratjosament.
P e r e A r t í s
XXXV Jornades
Internacionals de
Cant Coral
Tot i que, a darrera hora, sens van
esborrar tres de les coráis estrangeres que
hi havien de participar les X X X V Jornades
Internacionals de Cant Coral de Barcelona
van tenir un résultat mol t posrtiu. La Pro
fessionalität del director convidat, el Sr.
Robert Bay, un repertor i mol t atractiu
compost d'espirituals nègres i gospel i una
mol t bona predisposició dels cantaires
catalans, van fer que el résultat, el concert
del Palau de la Música, fos magnifie. També
fantàstica va ser la intervenció dels dos
cors convidáis, el Lucnica Cho i r de
Bratislava i l'Ensemble Vocal Simbol de
Tolosa de Llenguadoc, en eis concerts que
es van fer a Barcelona, Sant Boi del
Llobregat i Sant Vicenç de Mon ta i t
Independentment al taller principal vam
afegir un taller de peces catalanes que va
ser dirigit per Enric Navàs i que, en princi
pi, estava orientât ais cantaires estrangers,
t o t i que els cantaires catalans el van aco-
llir amb els bracos oberts. Cal dir que la
introducaci d'aquest repertor i va tenir
mes exit del que ens esperàvem, tant, que
es va decidir d'incloure'l al concert final.
De cara a l'any 2001, en les properes
Jornades, hem introduit uns petits canvis
que aniran orientant el nostre certamen
cap a la idiosincrasia de les setmanes can-
tants d'Europa Cantat: en Hoc de fer un sol
taller en farem dos: un per a veus mixtes
que dirigirá Hansruedi Kâempfen, de Suïs-
sa, i un altre per a veus femenines dirigit
per A lber to Grau, de Veneçuela.
Les dates seran del 9 al 14 de juliol. I
tornarem a l'emplaçament habituai de les
Jornades, el Seminari Salesià Mar t i Codolar
de Barcelona. Tan bon punt t inguem les
propostes de reper tor i dels directors
farem la convocatoria internacional i, pos-
ter iorment, la dels cantaires catalans.
X a v i e r P e i x
Catalunya Coral
2000
Catalunya Coral és un cicle de con
certs que s'organitza des de l'Equip
Territorial de la FCEC i es fa entre els
mesos d'octubre i novembre, amb el
suport economie de la Diputació de
Barcelona. El 2000 en vam celebrar la ter
cera edició. El total de coráis que hi varen
participar fins ara és de 90 en 30 concerts
que se celebraren a diferents poblacions
de Catalunya.
Sens dubte, és un cicle que val la pena
continuar ja que totes les coráis que hi
participaren, tant si hi van organitzar un
concert com si hi van cantar sen senten
satisfetes. Cree també que les coráis es
motiven i s'enriqueixen participant-hi, i és
una manera que es coneguin i això com
por ta intercanvis i companyonia, aspectes
que la Federado ha de promoure. Es
també una manera d'augmentar el nivell
de qualitat de les coráis, ates que cada una
treballa seriosament per assolir bons résul
tats. També, com passa en tot , hi ha alguns
aquatreveus i 5
uè fem gener
C a t a l u n y a C o r a l . D a r r e r a ed ic ió de l m i l l e n n i .
aspectes negatius que cal millorar. Però de
mica en mica hem d'intentar que sigui el
que pretenem: l'emblema del cant coral
de la Federado i que a totes les coráis els
agradi participar-hi.
El III Catalunya Cora l es va iniciar el
dia 21 d 'octubre de 2000, amb el pr imer
c o n c e r t a Tarragona, De legado de
Comarques Meridionals, organitzat pel
C o r Ciutat de Tarragona i hi varen par t i
cipar les Coráis Sant Cugat i Signum, la
Coral Genciana i l 'Orfeo Berguedà. La
Delegació de les Comarques Gironines
va acollir el concer t del 22 d'octubre a
Sant Feliu de Guíxols, organitzat per la
Coral Cypsella i hi varen part icipar les
Coráis Renaixenca de Sant Boi, Moixai-
na de Vilanova i la Gel t rú i la Coral de
LEscola Municipal de Música de Berga. La
Delegació Osona-Ripol lès-Cerdanya va
celebrar el concer t el 28 d'octubre a
Puigcerdà, organitzat per la Coral Cer-
danya Canta i hi varen participar les
Coráis Flor de Lis i Espluguina, el C o r de
Cambra de Cervel lo i la Cora l Bell Hor i t -
zó de Barcelona. La Delegació Bages-
Berguedà el va celebrar el 29 d'octubre
a Navas, organitzat per la Coral Sant
Genis, i el va iniciar aquesta mateixa
coral, donant la benvinguda ais part ici-
pants amb tres obres; a mes hi van par t i
cipar la Coral Eutercàmera de Barcelona,
l 'Orfeo Lleidatà i el C o r Actea de Barce
lona. La Delegació Terres de Lleida va
acollir el concer t el 4 de novembre a
Organyà, organitzat per la Coral Bordo
nera i hi van part icipar la Coral Lloriana
de Sant Vïcenç de Torello, la Coral Vall-
bardina de Gelida i la Coral la Valí de
Sant Cl iment de Llobregat. La Delegació
del Barcelonés va fer el concer t el 5 de
novembre a Barcelona, organitzat pel
C o r de la Universität de Barcelona i hi
van part icipar l 'Orfeó Vicentí, la Coral el
Gínjol de Maçanet de la Selva i el C o r
Ciutat de Tarragona. A la Delegació del
Vallès el concer t es va fer el dia 12 de
novembre a Castellbisbal, organitzat per
la Coral Unió de Castellbisbal, que cele-
brava eis 120 anys de la seva fundado i
eis 20 anys com a coral mixta i va part i
cipar en el concer t amb les coráis Sant
Sadurní, Polifònica de Figueres, Ramon
Carnicer de Tàrrega i el C o r d 'Homes
Lo Pom de Flors. A l Maresme el concer t
va ser el 18 de novembre, organitzat pel
C o r Madrigalista de Matará amb les
coráis Floc de l'Alforja, AHeluia de l'Es-
glésia Evangélica de Sabadell i el C o r de
la Universität de Barcelona. La Delegació
Penedès-Anoia-Garraf va fer el concer t
el 19 de novembre a Capellades, orga
nitzat per la Coral Noves Veus, i hi van
part icipar les coráis Camilleres de Salla-
gosa, A g r u p a d o Coral de Matadepera i
Or feó Andor ra . El cicle es va cloure a la
Delegació del Baix Llobregat el 25 de
novembre a Sant Boi de Llobregat,
organitzat per la Coral Renaixenca, i hi
varen part ic ipar el C o r AHelu ia de
Tarragona, l 'Orfeó Manresà i la Coral
Cant icòrum de Barcelona.
Espero que el p rope r cicle sigui com
a mínim c o m el d'enguany. H e m de
procurar cadascú, des del lloc que li per-
toqu i , que funcioni cada vegada mil lor i
convido to tes les coráis a participar-hi,
amb el compromís de compl i r les bases
d'aquest cicle, tan t si son organ izadores
com cantaires •
Enr ic G e n e s c á
Cap de l'Equip Territorial.
Premis
«Catalunya» de
composició coral
A m b aquest C D la Federació Catalana
d'Entrtats Corals compleix el compromis
de promoure l'edició impresa i sonora de
les obnes guardonades en els Premis
"Catalunya" de Composició Coral 1996.
Les partitures ja formen part des de fa
temps del rie fons éditorial de la Federació.
Després de considerar el nombre de
grups corals convenants per enregistrar
les obnes, es va optar per destinar un grup
a cada composi tor p remia i I pel que fa als
intèrprets, decisió sempre diffcil de pren
dre, es va determinar de fer prevaler;
sobretot, criteris de qualitat. Sortosament,
en aquest aspecte, el ventali és ampli, la
qual cosa, en noves ocasions, ens per-
metrà que hi figurin attres grups corals.
Per completar l'espai propi del CD, els
grups corals han gravât, a més a més de les
obres guardonades, attres peces, les quais,
per un principi d'homogenértat, pertanyen
totes a autors catalans.
La Federació Catalana d'Entrtats
Corals voi agrair la col-laboració desinte-
ressada dels grups corals que protagonit-
zen aquest CD. I veuria amb satisfaccio
que aquest testimoni de compositors i
grups corals nostres mereixés el bon aco-
lliment en l'àmbit coral, tant de Catalunya
com d'arreu. La qualitat musical i de l'en-
registrament ens por ta a recomanar-lo a
t o t h o m i a considerar-lo un bon régal a fer
a corals que ens visitin •
6 j aquatreveus
2001 uè fem
Cursos
Cursos de direcció de la FCEC
Els dos cursos de la FCEC - C u r s
Super ior de Direcció Coral , que es fa a
l 'Orfeó Gracienc, i Curs de Direcció
Cora l , que es fa al Seminari Salesiá Mar
t í C o d o l a r - han comencat i están fun-
cionant al cent per cent. Any rere any
in tentem mi l lorar la qualitat d'aquests
dos cursos, que ja
están ben consolidats,
i cont inúen ten in t una
bona acollida, tal com
demostren les inscrip-
cions rebudes; s'han
matr icu lat en t re els
dos cursos mes de
100 alumnes, de to ts
els racons de Cata
lunya: 8 del Valles, 4
del Bages-Berguedá, 2
del Baix Llobregat, 6
del Maresme, 4 d ' O -
sona-Ripollés-Cerda-
nya, 4 del Penedés-
Anoia-Garraf, 17 de
les Comarques Mer i -
dionals, 6 de les
Comarques de G i ro -
na, i la resta del Bar
celonés, a mes de 4 que venen de les
liles Balears.
Aula de Direcciô Coral Audicor
L'organitza l'Institut Joan Llongueres,
amb la col-laboraciô de la FCEC, al
mateix Institut, c. Sèneca 22, 2n. Barcelo
na. L'horari és dilluns de 20.30 a 23, a
par t i r del 16 d 'octubre de 2000. Exclo-
sos el 25 /12/00, I / 01 /01 , 9/04/01 i
30 /04 /01 . Cent-dues hores.
El curs té dos nivells: A, per a princi-
piants en direcciô coral, estudiants de
mûsica de nivell avançât, professors de
llenguatge musical d'Escoles de Mûsica i
conservatoris, mestres de mûsica de
Primària i Secundaria, cantaires amb faci
litât de lectura, per aconseguir bona
comprensiô del treball tècnic del cor i
mil lorar la prôpia sensibilitzaciô artfstica. I
ß, per a estudiants que hagin superat el
nivell A i directors amb experiencia mitja-
na, lectura musical superada i coneixe-
ments elementáis d'harmonia.
Per a m e s i n f o r m a d o i inscr ip
t i o n s :
Institut Joan Llongueres.
d. Séneca 22, 2n. 08006-Barcelona.
Tel.: 93 217 18 94, de 18 a 22,30.
D i r e c c i ó , mùs ica , cant . . . val la pena !
Aula Permanent de Direcció Musical de la Sénia.
L'organitza Joventuts Unides i Cora l
Polifònica de la Sénia amb la col - labo
raciô de la FCEC, SCIC i Serveis Ter r i -
torials del D e p a r t a m e n t de Cu l tu ra de
la General i tät . L'Aula Permanent inicià
el seu carni' el curs 1987-88 i s'ha fet
sensé in ter rupc ions fins al curs 1997-
98. El 1999-2000 es va reprendre , d 'u
na banda, pels bons résultats que s'hi
ob ten ien i, de l'altra, per la nécessitât
manifestada per di ferents corals que es
t r o b e n sensé d i rec to r o que vo ldr ien
poder-ne disposar d'un altre o de caps
de corda tècn icament preparats.
Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscrip-
cions:
Joventuts Unides
Carrer Major 4 - 43560 La Sénia
Tel. 977 57 53 07
Fax: 977-7135 27
Curs de Cant Coral als Pirineus francesos
L'organitza I'Academia Europea de
Cant Coral, del 21 al 31 de juliol de 2001,
a Foix, a 80 qui lometres entre Tolosa de
Llenguadoc i Ando r ra a I'oest de Carcas-
sona.
Dirigit a qualsevol persona que prac-
t iqui de manera
regular el cant coral.
Sessions de técnica
vocal, assajos per
grups i assajos ge
nerals. Aprenen ta t -
ge d'un repe r to r i
original, que aca
bara amb un con
cert .
Els professors son
diversos especialis-
tes en cant coral
europeus. Dir igeix
el curs Domin ique
Jean Gret i l lat
A l lo t jament : cam
ping, hotel, etc. a
discreció.
Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscr ip-
cions:
Dominique Gretillat
Ginabat - 09000 Montoul ieu.
Tel. i Fax +33 (0) 5 61 65 63 22.
E-mail: [email protected]
l i Curs d'Iniciació a la Direcció Orquestral
El p roper mes de febrer de I'any
2001 , organitzat per la Delegació del
Barcelonès, es farà a Barcelona la segona
entrega del Curs d'Iniciació a la Direcció
Orquestra l , indicat per a directors de
corals, instrumentistes i musics en gene
ral que, amb una base musical sòlida,
desitgin introduir-se en aquest camp.
Con t inuan t amb la tasca que va
comencar I'any 1999, el curs sera dirigit
pel mestre Llufs Vila i Casanas i , si no hi
ha canvis de darrera hora, es farà al
Seminari Salesià Mart i ' Codo lar •
aquatreveus i 7
europa cantat gener
Europa Cantat.
Nevers, juliol de 2000
Nevers fou, el passât mes de juliol, la
seu del Festival Europa Cantat XIV.
Nevers és una petita ciutat de 40.000
habitants, al costat del Loira, mo l t t ran
quil-la i acol l idora. Els ciutadans de
Nevers van acollir amb mol ta il-lusiô els
mes de 2.500 participants de I ult ima edi-
ciô, i cal felicitar la ciutat i també els res
ponsables municipals, que es van bolcar
en col- laborar del t o t en l'organitzaciô.
Els pr imers dies, problèmes greus
d'allotjament i t ranspor t van causar mo l t
de trasbals entre organitzadors i part ici
pants afectats, perô en general van pre-
valer les ganes de cantar i el bon humor
que caracteritza els «festivalers» Europa
Cantat, que, seguint l'ajustât horari de
tallers i concerts, es van bolcar a gaudir
d'aquests deu dies intensius de cant
coral. Per contrarestar aquests problè
mes de logística, l'equip de restaurado va
oferir una varietat de plats, de qualitat,
abundants, calents, i sensé haver de fer
massa cua. A mes, es van instal-lar unes
carpes per prendre café, una terrassa
amb vistes al riu, on ret robar vells amies,
cantar una estona, prendre el so l . . . o la
pluja, que també n'hi va haver... i molta.
Musicalment el Festival va ser un gran
èxr t Començant peí cant comú, a carree
de Josep Prats i de Joseph van Bouwelen
(B), que van fo rmar un tandem perfecte,
i es van posar els participants a la butxa-
ca. A destacar també la feina que to ts
dos havien dut a t e r m e prèviament con-
feccionant el ll ibret de cant cornu amb
un reçu II de 48 cants.
Dels concerts dels pr imers dies cal
destacar el bon nivell dels cors joves del
m o n que van actuar: C o r de Joves d 'A
Coeu r Joie-France, C o r o de Jóvenes de
la Coace, C o r Suis dels loves i C o r de
Joves de Finlàndia. També va ser bril lant
la interpretació del C o r Jove Europeu,
que enguany va presentar dues parts,
una amb Frieder Bemius, i l'altra amb
Rober t Ray.
Pel que fa als tallers, va ser mo l t
bona la qualitat de to ts els directors i
assistents; cai, doncs, felicitar la comissió
musical d'Europa Cantat per la seva
bona elecció, tan t dels responsables com
del programa musical. Natura lment , el
nivell musical dels inscrits a cadata l ler va
fer que alguns brillessin més que d'altres,
però cai felicitar to ts els d i rectors per la
seva tasca. El concer t de l'African Sanc
tus era mo l t esperat, i va ser realment
mo l t espectacular, t o t i que pel mal
temps es va haver de fer en un auditor i ,
i no a l'aire Mure, i això va fer que l'ha-
guessin de repet i r tres vegades! perquè
t o t h o m el pogués sentir. Marco Balderi,
amb el seu tal ler de cors d opera, va
ten i r t ambé un gran exit. Era la pr imera
vegada que aquest d i rec tor traballava
Assaig serios i d i v e r t i t a m b Pep P r a t s , a l 'Europa C a n t a t de N e v e r s .
a quatre ve us
gener europa cantat
U n a l t r e assaig. Rap id ,
amb cantaires amateurs, i per ell va ser
una experiencia mo l t positiva i té moltes
ganes de tornar-la a repet i r També cal
destacar el bon nivell de Der Lindberghflug
de Kur t Wei l l ; els cantaires, dirigits per
A n d r é Ducret, van obten i r una gran ova-
ció; a mencionar també i'original unifor
me que van Huir al concert , to ts vestits
amb impermeables.
També va ser mo l t bo el nivell assolit
pels tallers Chichester Psalms de Leonard
Bernstein amb Vytautas Miskinis i In terra
pax de Frank Mar t i n amb Malco lm
Goldr ing. La perfecció musical es va
assolir, sobretot , pero, en el concer t de
q u e el t e m p s s'escoia!
Songbridge 2000: quatre directors, qua
t re compos i tors i quatre cors de veus
blanques (el Japô, Eslovènia, França i
Lituània), que amb el seu cant universal
van posar la mûsica al servei de la pau.
L'acte de cloenda va ser mo l t poc
Huit bastant fosc i amb poca mûsica. Hi
van ser présents el Conseller de Cul tura
de la General i tat de Catalunya, Sr Jordi
Vilajoana, i el Président del Cent re de
P romoc iô de la Cu l tu ra Popular i
Tradicional Catalana, Sr. Joan Vidal i
Gayolà, que van agafar el relleu per a
l'any 2003 convidant to ts els participants
al p roper Europa Cantat a Barcelona •
Assemblea
d'Europa Cantat
La F e d e r a d o Europea de Joves
Cora ls-Europa Cantat és l 'organització
coral mes gran d'Europa. Es fo rmada
per 38 organitzacions corals nacionals i
regionals de 28 páisos europeus i per
diversos centenars de corals i de m e m
bres individuals de 50 països d 'arreu del
m o n . El Consei l D i rect iu és f o rma t per
12 membres, que donen mes pes als
interessos de milers de cantaires. La
Comiss ió Musical és f o r m a d a pe r
musics exce l l en ts en l 'àmbit de la músi
ca coral i ajuda a establir el p rograma
musical de les act iv i tats d 'Eu ropa
Cantat.
El dissabte 18 de novembre , l'as
semblea general d 'Europa Cantat elegí
un nou Consei l D i rec t iu i un nou
President. Després de 4 presidents
francesos i belgues (François Bourel ,
Marcel Co rne loup , G i lbe r t Mar tens i
Noë l Minet) , Chr i s topher S immons és
el p r imer president britànic des de la
f u n d a d o de la Federado l'any 1963.
Membres del Conseil:
President
Chr is topher Simmons
Har t l epoo l (GB)
Vicepresident Ir.
N o ë l Minet, Brussel-les (B)
Vicepresident 2n.
Hansruedi Kämpfen, Brig ( C H )
Tresorer
Tomaz Faganel, Ljubljana (ES)
Altres membres:
Kjetil Aamann , Os lo (N ) ; Barbara
Bieri-Klimek, H a m b u r g (A) ; G á b o r
Baross, Budapest (H) ; Julien Dubois ,
Lille (F); Llufs G ó m e z i Roldan,
Barcelona (Cat) ; Mon ique Lesenne,
G e n t (B); T h e o d o r a Pavlovi tch,
Sofia (BG), A a r n e Saluveer, Viimsi
(EST); Jeroen Schr i jnen Ze is t
( H O L ) «
aí/warreveus i 9
europa cantat gener
C a n s a m e n t , calor. . . I 'assalg c o n t i n u a . I c o n t i n u a r á e l 2 0 0 3 a B a r c e l o n a .
Europa Cantat XV -
Barcelona 2003
A m b aquest n o m es va const i tu i r
of icialment, el dia 4 de novembre , l'as-
sociació que t indrá la responsabil i tat
d 'organitzar aquest festival.
L'Associació és f o r m a d a p e r :
•Federaaó Europea de ¡oves Coráis-
Europa Cantat
i les 6 f e d e r a c i o n s ca ta lanes :
•Federado Catalana d'Entitats
Corals-FCEC
•Movlment Coral Catala-MCC
•Secretarlat de Coráis Infantlls de
Catalunya-SCIC
•Coráis joves de Catalunya-CJC
•Federado Catalana de Puerl
Cantores-FCPC
•Federado de Cors de Clavé-FCC
En aquests m o m e n t ja s'ha definit
una est ructura d'organització, amb els
següents estaments:
Comissló Gestora
Equlp de Gestió
Consell Assessor
S'han constitu'it cinc comissions de
trebal l que comencen a posar mans a la
feina:
Comissló Musical:
responsables: Conx i t a Garcia i
Crist ina Viñas
Infraestructura i Logística:
responsable: Xav ier Peix
Comunicado:
responsable: Mon tse r ra t Lluveras
Protocol:
responsable: A n t o n i Mi rabent
Economía:
responsables: Mon tse r ra t Cadevall i
Josep A n t o n i o
Pero la pa r t principal de l 'organitza-
ció sou to ts els V O L U N T A R I S que ja us
hi heu apuntat i to ts aquells que encara
vulgueu fer-ho. Necessi tem gent amb
ganes de treballar, que no s'espanti amb
els grans projectes, i si p o t ser, amb
idiomes.
Sobre to t fan falta voluntaris per a la
Comissió de Comun icado , perqué es
va const i tu i r mes tard. Aquesta Comis
sió s'haurà de p reocupar de temes c o m
la Premsa, Diar i in tern del Festival, D i fu -
sió (butl letes, tn'ptics informat ius, . . . ) ,
publ ici tat, màrque t ing i mo l ts altres
temes.
Si ten iu ganes de formar-ne part ,
tan t d'aquesta c o m de qualsevol altra,
només heu de t ruca r al te lè fon 93 268
06 68 i demanar per la Bàrbara •
B à r b a r a A n g l i
10 j a £/t/aire ve us
acions i corals
Delegació Bages-
Berguedá
La Delegació del Bages-Berguedá va
iniciar fa quatre anys, amb la col- labora-
ció de les coráis, la Roda Cora l . Por tem
quat re anys i creiem que ha valgut la
pena, ja que cada any les coráis intenten
superar-se en nivell. L'any 2000, la Roda
Cora l comengá amb un mat í cantant a
Balsareny el dia 26 de marc, on es van
fer les peces del cant c o m ú que s'havia
acordat. El p r imer conce r t va ser el dia
7 de maig a Gironel la; a Monis t ro l de
Montser ra t el 14 de maig; a Manresa el
dia 21 de maig; a Vi ladomiu N o u el dia
28 de maig; el dia 4 de juny a Balsareny
i vàrem acabar el dia 2 de jul iol amb
un gran aplec al Santuari de Quera l t i a
la Ciutat de Berga. Les corals que varen
part ic ipar a la IV Roda Cora l són: Cora l
Estel de Gironel la, Cora l Sant Bar tomeu
de Casserres, Co ra l de l'Escola
Municipal de Mùsica de Berga, Cora l
Sant Esteve de Balsareny, O r f e o
Mon is t ro lenc de Mon is t ro l de
Montser ra t , Cora l A l Vent de Sant
Vicenç de Castellet, Cora l Ard i ts de
Sant Salvador de Guard io la , O r f e o
Manresà , Cora l Font del Fil de Manresa,
Cora l de Salelles, Ag rupac ió de
Cantaires de Navarcles, Capel la de
Musica de Castellbell i el Vilar, Cora l
G r u p Vocal V9 de Vi ladomiu N o u ,
Cora l N o v a Harmon ia de Salient, Cora l
Escriny de Santpedor Polifònica de Puig-
reig, Cora l Espiai de Sùria, Cora l Santa
Maria d A v i à i O r f e o Berguedà de Berga.
El dia 2 de jul iol es va fer un gran
aplec a Quera l t amb una missa cantada
i un dinar de ge rmanor al Pavelló d'Es-
por ts de Berga. A la tarda hi va haver
sardanes i conce r t de to tes les corals
al Pare del Lladó, on, en acabar, es va
cantar; c o m a cant comu , El cant de la
senyera de Llui's Millet, Can<;ó del lladre
de Francese Vila, Maria de les trenes de
J. Saderra i Bon dia de Llufs Gavaldà amb
arranjament per a coral de J. Serra •
Enr ic G e n e s c à
Delegai del Bages-Berguedà
Baix Llobregat
La Delegació del Baix Llobregat, la
fo rmen trenta-dues corals. Celebra cine
reunions l'any, amb els presidents i els
directors de les corals, per preparar i
valorar les activitats que organitza. Cada
reunió es fa a la seu d'una de les corals,
per torns.
La primavera passada es va celebrar
el X V Musicoral, en 8 concerts a dife-
rents viles de la comarca: Sant Boi,
Pallejà, LHosp i ta le t , El Prat, Santa
C o l o m a de Cervel lo , Cornel ia, Sant
Cl iment i Sant Esteve Sesrovires. Hi
varen part icipar 23 de les 24 corals de la
comarca. Any rere any creix la part icipa
d o i la qual i tat musical. En aquest
m o m e n t es prepara el XVI Musicoral,
que es farà els dissabtes a la nit del 3 de
mare al 7 d'abril de 2001 .
La Delegació organitza també tallers
corals amb to ts els cantaires de la comar
ca que s'hi volen apuntar Així, el 1998-
99 es va muntar un espectacle amb
cancons i poemes de García Lorca, que
es va presentar a la c loenda del
Musicoral i es va repet i r a quatre pobla-
cions de la comarca. La direcció del taller
era a carree de Rafel Barbero.
Des de començaments de 2000, es
treballa en el Taller de Sardanes, amb la
direcció de Benet Puig i la col-laboració
de Miquel Bohigas i la participació de 80
cantaires. Les sardanes són majoritària-
ment del Baix Llobregat i és previst de
fer un o diversos concerts amb acom-
panyament de cobla, a finals d'aquest
curs 2000-2001. En l'Aplec comarcal de
corals que se celebra a Sant Boi el 8
d 'octubre, se'n varen estrenar dues.
El 21 é Ap lec de corals de la comar
ca del passat 8 d 'oc tubre a Sant Boi,
organi tzat per la Cora l Renaixenca, que
celebra el seu 25é aniversari, va ser un
deis mes nombrosos i amb mes éx i t de
to t s els que s'han fet al llarg deis anys.
A l matí, després d'un esmorzar fantastic
i de la benvinguda de l'alcaldessa a la
placa de la Vila, les 17 corals que hi
varen par t ic ipar es van escampar pel
barrí antic per cantar a di ferents llocs, al
car rer El d inar per a 400 persones,
aquatreveus v 11
deleqacions i corals gener
boni'ssim, estava préparât pels matelxos
cantaires de la Cora l Renaixença. Des
prés de dinar, Pep Prats va fer una clas
se magistral en l'assaig de les peces de
cant cornu, que va dir igir mes tard. El
résultat: un dia mo l t agradable, un èx i t
r o tund de la Cora l Renaixença. Q u e per
mol ts anys!
Cora! Lo Llobregat de les Hors
El dia 26 de novembre de 2000, la
Societat Recreativa Cora l Lo Llobregat
de les Flors va celebrar el dia del soci i
el 50è aniversari de la legalitzaciô de
l'entitat. Val a dir, perô , que la coral t é
arrels centenaries i per tant, ja fa mo l t
de t emps que el r iu Llobregat sent els
seus cants. Va ser el 24 de novembre de
1950 que es va t rans fo rmar en una ent i -
ta t en t o t a régla. I, c o m que és bo cele-
brar-ho to t , aixf ho vàrem fer.
Coral Margallô de Castelledefels
Es va crear el se tembre de 1980, i
célébra el 20è aniversari aquest curs
2 0 0 0 - 2 0 0 1 , amb un cicle de conferen
cies ober tes a la vila, un tal ler d'espir i-
tuals nègres en el quai p o t par t ic ipar
t o t h o m , un cicle de concer ts i un con
cer t antologie a final de curs, en que és
previst que hi part ic ipin els d i rectors
que la Cora l ha t ingut al llarg dels anys,
i dir igeixin una o dues de les cançons
que havien dir igit i que hi vinguin a can
ta r les cançons que saben els cantaires
que han passât per la Cora l . També hi
part ic iparan les altres coráis de la vila,
l'Escola de Dansa, l'Esbart Dansaire i el
con jun t de Flautes de Bec Bloc
Collserola. Es a dir, enti tats i persones
que han co l - l abo ra t amb la Co ra l
durant aquests v int anys •
Rafael B a r b e r a , c o n c e n t r â t en L o r c a . (Foto: R a m o n josa)
Barcelonas
XXHTrobada Cora! de la Mercè
Emmarcada dins la Festa Major de
Barcelona, la Delegació del Barcelonès
organitzà la seva t robada per excel-lèn-
cia, la de La Mercè. El dia 24 de setem
bre es van reunir, c o m sempre a la Placa
del Rei, les entitats Coral Mata de Jone,
C o r Llevant, Coral Esperit Cantaire,
O r feo d'Alaró (Mallorca) i la Coral Pau
Casals de Mendoza (Argentina), que van
actuar des de 2/4 de 7 fins a les 8 de la
tarda a la Plaga del Rei i després van
continuar la seva intervenció a la Plaga
de Sant Felip Ner i . C o m cada any l'as-
sistència de public va ser mol t impor tant i
a la plaga, no s'hi cabia; però, també com
cada any, vam teni r la companyia dels
t imbals i t rompetes de la cercavila, que
van deslluir la nostra intervenció.
Seminari d'impostació
El passât dia 21 d'octubre es va cele
brar a Barcelona el pr imer Seminari d' im
postació de la veu, organitzat per la Coral
Cantaires de la UEC. amb el supor t de la
Delegació del Barcelonès de la FCEC, dir i
git a cantaires i directors de coral, solistes,
amateurs i professionals. Va ser el mateix
director de la coral, Fernando Bañó, qui va
por tar les règnes del seminari. La convo
catoria va ser t o t un èxit. S'hi van apuntar
123 persones, sobrepassant aix i les
expectatives de l'organització. Els assis-
tents van poder conèixer el funcionament
del nostre òrgan fonador, la seva fisiologia
i patologies, i fer practiques sobre les dife-
rents tècniques de respirado i de vocalit-
zació. Podem dir que va ser t o t un èxrt, i
creiem que aquest ha estât el principi
d'una estreta col- laborado entre aquesta
delegació i l'entitat Cantaires de la UEC.
XV Edició de «Cançons a la Fira»
El passât dia 23 de desembre vam
recuperar a Barcelona una activitat que
desafor tunadament l'any 1997 es va
haver de deixar de fer : la cantada de
nádales a la Fira de Santa Liúda. En el
marc incomparable del pati del Museu
Mares, des de les 5 fins a les 9 del ves-
pre, es van fer actuacions successives
de les coráis de la Delegació que hi van
part ic ipar To rnem a recuperar l 'objec-
t iu que aquesta activi tat havia t ingut
sempre: potenciar el cant popular c o m
a fet essencial de les festes tradicionals
de Nadal .
X a v i e r Peix i B a t l l e
Delegat del Barcelonés
12 ; a quatre veus
gêner dele acions i coráis
Goral Som
A m b mot iu de la jubilació de la seva
directora, la Sra. Angelina Sallés, la Coral
Som ens envia el seguent escrit:
Gracies, Angelina!
Som un grup d'amics, els qui vam
començar a cantar amb tu fa més de vint
anys i n'hem fet molts més recorrent ple-
gats els camins de la mùsica. Uns han for
mat part de la nostra Coral, d'altres hem
tingut la sort de conèlxer-los a diferents
indrets, tant de Catalunya com d'Espanya i
també d'Europa.
Som el món que tu has créât i conreat
amb el teu esforç de cada dia. La constan
do, destresa i Sensibilität que ens has donat
tan generosamente any rere any ens han fet
com som. Tu has fet realitat el lema que
ens identifica : Canta I estima !
Per aquest motiu, els teus amics de la
Coral Som, des d'aquestes pagines, et
volem agralr el présent tan meravellós que
ens has brindai, d'ensenyar-nos a viure la
música des de dlns del cor.
Has decldit deixar els assalgs i les
actuacions; és per això que la Coral enceta
una nova època amb un nou director.
No és pas un adéu, ja que podrem
seguir gaudint del teu art des d'altres pers
pectives i volem que sàpigues que sempre
et durem d/ns nostre •
Comarques de Girona
Perfeccionar el cant, amb cursos
d' impostació de veu, és una de les preo-
cupacions generáis de les coráis de les
Comarques de Girona en els últims
temps Moltes d'elles apor ten molts
esforcos personáis i econòmics des de fa
mo l t temps per assolir aquest mil lora-
ment. D e to ta manera, ara sembla que la
quasi total i tat de les coráis hi están mo l t
interessades. Si la FCEC posés en marxa
un programa per ajudar a aconseguir
aquest propòsi t seria un gran servei que
ens podr ia ofer i r
Sabem com n'és, de costós, però no
per això ho hem de deixar córrer, ans t o t
al contrar i . Si de veritat vo lem augmentar
el nivell del cant a les nostres coráis, to ts
ens hi hem d'involucrar; amb sacrifici
personal els cantaires i econòmics les
Delegacions i la FCEC. H e m de t robar la
manera de fer-ho possible i no desen-
ganyar aquesta ¡Musió que teñen avui
molts deis nostres cantaires.
Aquest és el reflex del que es respi
rava en les ultimes reunions de la comar
cal. Cal, dones, dissenyar la fo rma de
posar-ho en práctica i, un cop fet això,
endegar-ho. Segur que será un deis
mil lors servéis que to ts plegats podem
ofer i r al cant coral.
Lluís M a n d a d o
Delegai de les Comarques de Girona
Les 19 coráis que formen part d'a-
questa Delegado terri torial han desen-
volupat durant el curs el programa previst
de la Roda Coral, consistent en trobades
per grups de tres coráis. Cal destacar en
aquesta Roda la presencia de 2 coráis de
la Catalunya No rd : Coral Déodat de
Severac de Ceret i A u Diapasón del Voló.
Comen tem a cont inuado algunes de
les activitats més rellevants realitzades
per les coráis d'aquesta Delegació:
Capella Polifónica de Girona
Va part ic ipar a Europa Cantat a
Nevers (Franca) la segona quinzena de
juliol en els tallers de Chichester Psalms de
Leonard Bemstein i In térra pax de Frank
Mart in.
El dia 22 d'octubre va organitzar la 4 a
Tardor Coral de Girona, en la qual van par
ticipar la majoria de coráis de la Delegació.
El dia 29 d'octubre, a l'església de Sant
Feliu de Girona, va cantar la Missa de Sant
Narcís de Josep Viader, missa a la qual,
com cada any, va convidar a cantar plega-
des les artres coráis de la ciutat.
Per les Fires de Sant Narcís, va oferir
un concert a l 'Auditori Josep Viader de la
Casa de Cultura de Girona.
Cor Maragall
Va part icipar en la t rabada d'Europa
Cantat a Nevers l'estiu de l'any passat, on
féu un concer t conjuntament amb la
Capella Polifónica de Girona. Va part ic i
par en els tallers on es treballaven obres
de Txaikovski i Rakhmáninov.
A l mes d'abril acompanyá la celebra
do del Jubileu a la Catedral de Girona,
organitzat per la Junta de Confraries de
Girona.
Entre els diferents concerts realitzats
darrerament - L l o r e t de Mar; Riells del
Montseny, Vilafreser, Medinyá, e t c . - cal
destacar el celebrat el dia I de novem-
bre, t radicionalment anomenant C o n
cer t de Fires o de Tots Sants, que la
Coral Maragall ofereix quasi desde la
seva fundado, ara fa 21 anys. En aquesta
ocasió, amb mot iu del 250é aniversari de
la m o r t de J. S. Bach, la pr imera par t del
concer t es dedica íntegrament a aquest
autor, amb una selecció de coráis i áries
de la Passió segons sant Mateu.
Coral mixta del Centre Excursionista de Banyoles
Entre les diferentes actuacions realit
zades en aquests darrers mesos cal des
tacar:
La Missa cantada que se celebra a
Banyoles amb mot iu de la m o r t del mes-
t re Manuel Saderra, que, a més de músic
i gran composi tor de sardanes, fou el fun
dador de la coral Agrupació Polifónica de
Banyoles
El Concer t d'Estiu celebrat el mes de
juliol a l'església románica de Porqueres,
on es féu un doble i emot iu homenatge: a
Josep Saderra, germá de Manuel Saderra,
autor de la sardana Maña de les trenes i a
la "Maria" de les trenes -a ra la Sra. Mar ia -
que fou la inspiradora d'aquesta popular
sardana i que estigué present en aquest
concer t especialment invitada a aquest
homenatge. La interpretació d'aquesta
sardana evoca a la Sra. Maria i a tots els
banyolins que la varen acompanyar uns
records inoblidables que fo rmen part ja
de la historia de Banyoles i de la sardana.
aquatreveus , 13
delegacions i coráis gener
Coral Mestre Sirés de Palafrugell
Aquesta coral ha aconseguit institucio-
nalitzar una sèrie de concerts durany l'any:
Trobades quaresmals. L'any passât, en
la seva quinzena edició hi va participar el
dia 19 de marc el Qua r te t Vocal Audi te i
el dia 16 d'abril les coráis A u Diapason i
l 'Orfeo Jonquerenc.
També cal destacar el concert celebrai
el dia 28 de maig a Castellò d'Empuries
junt amb les coráis Croscat d'Olot, Anselm
Viola de Torroella de Montgrí, Coral Cas-
tellonina de Castellò d'Empúries i la Banda
Wernewch Concer t Baud d'Anglaterra.
Vacances en familia
Maig de 2000. Comencem com cada
any a parlar de les nostres vacances anuals.
Un any més, pel pont del Pilar agafarem el
cotxe i anirem a passar 5 o 6 dies per
Espanya. Sí, ja ho sé, són unes vacances
mort breus, però mort necessàries i desitja-
des i les esperem amb morta il-lusió. La
convivencia, les visites culturáis, el contacte
amb els altres, els cants..., t o t això i tantes
artres coses que necessitem per mantenir
la nostra familia unida
Tots tenim entre 20 i 80 anys, i no és
fácil consolidar generacions tan diverses en
un sol grup; alguns saben música i altres no,
però tots compar t im la passio pel cant i
dos cops per setmana ens t robem per
assajar sota el nom de Coral Mestre Sirés.
La historia de les nostres vacances va
començar ara fa 3 anys. La relació amb
una coral holandesa va fer que es produis
un intercanvi. Elis havien vingut dues vega-
des aquí i ara ens tocava a nosartnes tor -
nar-los la visita. Les dates: el pont del Pilar
Allá teníem un pareil de concerts organit-
zats, així que, a par t de la il-lusió del viat-
ge, el que predominava eren els nervis
deis concerts, i cer tament ens varen jugar
alguna mala passada.
L'any següent tornàvem a pensar en un
viatge, celebravem el nostre 20è aniversari
i necessrtávem festejar-ho d'alguna manera
especial. O n anirem? A Galicia: en honor al
nostne director; que té els seus orígens en
temes gallegues. Condició? Sí, una, cap
concert organitzat que ens condicioni res.
Cantarem on i quan ens vingui de gust
(nosaltres no tenim maníes, cantem al
carrer; a l'autobús, a l'esglésía, al restau
rant.., sempre amb el degut respecte pels
artres). La veri tat va ser genial!
L'any passat va ser el tercer any, i alió
del viatge ja no s'ha plantejat com una
possibilitat, sino com una evidencia. Vam
anar al centre d'Espanya.
Una remullada visita a l'art mudejar de
Tarazona; la catedral a Valladolid i les
columnes de fusta de Medina de Rioseco;
visites a les ciutats de Salamanca (Plaza
Mayor; la catedral nova i vella, la universi-
tat...) i de Segovia (el famós aqüeducte, la
catedral i l'Alcázar, ...); el castell de Cuéllar
i finalment el Palau Reial a Madrid. Aques
ta vegada el concert improvisât va ser a
l'esglésía de San Martín de Cuéllar; a part
deis dedicats ais nostres inseparables Com
panys de fatigues: l'autobús i el xofer
I ara esperem ja per aquest any, poder
gaudir del pont del Pilar tots en conviven
cia, a qualsevol Hoc d'Espanya (o d'Europa),
cont inuar fent les nostres vacances,
imprescindibles per fer reviure allò que
por tem dins i que ens mante unte per
t irar endavant una coral que no cantará al
Liceu de Barcelona o al Palau de la Música
per la magnificencia deis seus cants, però
que brilla per la seva gran qualrtat humana.
L o u r d e s F o n t
Cor Filharmonia de Girona
El dia 15 de juliol va fer un concert a
la ciutadella de Roses amb mot iu de l'a-
germanament d'aquesta poblado amb Ti
lla de Rodes. Van mtervenir-hi, a més, el
Conjunt Orquestral de Girona, els Come-
diants i la Companyia Eléctrica Dharma.
Va fer diferents concerts durant t ô t
l'estiu, i a l 'octubre, va enregistrar un
«sampler» juntament amb el Conjunt
Orquestral de Girona.
• 18 de novembre: concer t t radicio
nal de Sant Mar t í a l'esglésía de San Mar
t í de Girona amb el C o r Amethysta.
• 24 de desembre: Missa del Gall a
Osor.
Coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols
El dia 2 de desembre o fer í un con
c e r t en homenatge a Juli Gar re ta amb
m o t i u de la inaugurado d'un bust a la
seva m e m o r i a al Passeig de Sant Feliu.
A q u e s t any 2000 va ser coral orga
n i z a d o r a d 'un c o n c e r t del C ic le
Catalunya Cora l de la Delegació de les
Comarques Gi ron ines que se celebra
el dia 22 d 'oc tub re amb la pa r t i c i pado
de les coráis Renaixença, Moixa ina i la
de l'Escola Munic ipal de música de
Berga i Co ra l Crosca t d ' O l o t
A més deis concer ts t radic ionals
de Santa Ceci l ia i Nadal , esta p répa
rant pe r es t renar el juny de 2001 l'ó-
1 4 j aquatreveus
gêner dele lacions i corals pera Dído / Éneos de H. Purcell, vers ió
conce r t , a m b o rques t ra i solistes. Ha
co l - labora t amb les coráis A n s e l m
Vio la i Mest re Sirés en concer ts rea-
litzats a O l o t i a Castel lò d 'Empúries.
Coral Retorn Piartene de les Planes d'Hostoles
C o n c e r t de Santa Ceci l ia al
Monest i r de Banyoles el dia 26 de
novembre amb les coráis D é o d a t de
Severac de Cere t i Mix ta del Cen t re
Excursionista de Banyoles.
Coral Polifónica de Figueres
L'any 2000 part ic ipa a Catalunya
Cora l représentant la De legado de
G i rona en el conce r t célébrât el dia 12
de novembre a Castellbisbal.
Coral Polifònica de Blanes
Ha représentât i posât en escena
la sarsuela Canço d'amor i de guerra
amb orques t ra simfònica a O l o t , Pala-
frugell i Barcelona, a mes de mol ts
altres concer ts .
Coral Bell Ressò de Caçà de la Selva
Entre altres actuacions realitzades
cal destacar el conce r t fet a Q u a r t en
el 20è aniversari del casal dels jubilats i
l ' intercanvi fet amb les corals de Corçà
i Cruïl les.
Especial interès presenta el X IV
«Gran C o n c e r t de Nadal» amb que
l'any 2000 la coral celebra el seu 20è
aniversari. Va ser el dia 30 de desem-
bre a 2/4 de 6 de la tarda amb to ts els
cantaires actuals i to ts els que en algun
m o m e n t n'han fo rma t pa r t •
Terres de Lleida
Coral Joia de Maig d'Anglesola -L'Urgell-
Cinquanta anys.
A par t i r del maig de 1999 ja in idà-
rem un seguit d'actuacions amb con
cer ts de cant i mùsica. L'any 2000, el
dia I de jul iol vam celebrar la c loenda
del 50è aniversari de la nostra fundació,
amb un ex t raord inar i concer t de la
Cora l a l 'auditori Santa Anna, en què
in te rpre tàrem un recull de cancons de
regust històric per a nosaltres i dels que
havien estat cantaires al llarg d'aquests
anys.
Maresme A m b aquest art ic le que publ ico en
aquesta revista comun ico a to tes les
corals federades que la nos t ra
De legado ja no serem, mai mes, «ro
vella negra de la FCEC» com en una
assemblea general se'ns va nomenar.
Aques ta persona no va acabar la
di ta an te r io r que, si la recordeu, diu:
«l'ovella negra dona mes escalfor dins
el ramai»
Aix í és. Tenim programades activi-
tats com, per exemple , el Festival de
Cant Cora l del Maresme, pel mes de
marg. També, si cons iderem i m p o r t a n t
la f o r m a d o de les nostres corals, hi ha
programat els quatre cursos següents:
• Gest ió d'entitats corals,
• A r t floral i decoració
de concerts.
• Técnica vocal.
• Música i cinema.
A mes, al final de la
temporada , peí juny, s'or-
ganitzará un sopar de ger-
mano r pe r fer una mica de
caliu ent re els/les cantaires
de la Delegació. Si vo leu,
podeu venir També po t ser
que es fací alguna excurs ió.
Totes aqüestes idees han so r t i t de
l 'equip de dues persones que f o r m e m
la jun ta de la Delegació pero an imem
t o t h o m de la nostra Delegació o d'al-
t res delegacions perqué f o r m e u pa r t
de l'equip. D'aquesta manera en revifa-
rem l'esperit.
C o m veieu, engeguem els m o t o r s a
t o t a máqu ina a m b mo i tes ganes.
Esperem que mai de la vida s'hagin de
t o r n a r a aturar. A m b la vo luntat de t o t s
els cantaires, d i rec to rs , corals del
Maresme i, per qué no?, altres corals
d'altres delegacions que t inguin ganes
de treballar, p o d r e m t i ra r endavant la
nos t ra De legac ió i, de re t ruc , la
Federado.
Joan A l f a r o
Comarques
Meridionals Certamen Coral Fira de Tots Sants
El dia 12 de novembre es celebra la
fase final d'aquest cer tamen al Cent re
Cultural El Teular de Cocentaina, que
organitza el C o r de Cambra Discantus,
membre adherit a la FCEC. Aquesta ha
estat la 20a edició d'aquest festival.
Després de la pr imera fase de selecció,
en la qual es van presentar mes de 20
corals de t ô t Testât espanyol, els finalistes
van ser: C o r o Z i ryab de Córdoba, C o r
Joves Veus del Vendrell, Coral Kodály de
Molina de Segura, Coral Verge del Camí
de Cambri ls i Coral Jovenívola d'Elx, les
dues darreres membres també de la
F o t o g r a f í a e n c o n c e r t
aquatreveus ; 1 5
eleqacions i corals gêner
FCEC. La Coral Jovenívola d'Elx va ser la
gran sorpresa i, amb una magnífica actua-
ció, es va empor ta r el p r imer premi del
concurs.
En aquesta edició, els organitzadors
van incloure dins del festival un taller de
música coral amb classes magistrals a
carree del reconegut d i rector base Xavier
Busto. Aquesta iniciativa va ser mo l t ben
acollida ja que hi van part icipar 70 m e m
bres de diferents cors de la Comuni ta t
Valenciana. •
Fotogra f i a en c o n c e r t . Fo togra f i a « e n f a m i l i a » .
Penedès-Anoia-Garraf «El Cor d'Europa»
La Cora l Noves Veus va acoll ir
durant els dies 24 i 27 d'agost la t robada
«El C o r d'Europa» a Capellades i p rop
de 280 cantaires de sis coráis van poder
gaudir d 'una t r obada poc usuai a
Capellades.
Duran t els 24 anys d'història que té
la Cora l sempre hem mantingut una
bona relació amb coráis europees i ara
hem t ingut la possibilitat de fo rmar par t
d'una associano de cors europeus que
pertanyen a diferents maneres de fer i
teñen llengües i cultures diferents. En
definitiva, és una bona manera de poder
gaudir deis cants i la música tradicional
que realitzen aquests diferents grups
convidáis a Capellades.
Aquesta associació musical coral va
ser creada l'any 1991 a San Ginesio
(Italia) i s'ha proposât de p romoure "el
cant sense fronteres", reunint les coráis
participants amb una periodicitat i rregu
lar en principi, però que darrerament ha
esdevingut anual.
Formen par t de «El C o r d'Europa»
en l'actualitat: C o r Musicschool d 'Arhus
(Dinamarca), C o r del Conservator i de
Graz (Austria), C o r M ix t Adr iát ic de
Crevatini (Eslovénia), Córa le Bonagiunta
de San Ginesio (Italia), Schols C h o r de
Greisensee (Su'issa), C o r Poznanski
C h o r Kameralny de Fermata (Polonia),
C o r Fidelissima Vegyeskar de Sopron
(Hongr ia) , The Mixed Cho i r if Zi l ina
(Eslováquia), Gemisch te r C h o r de
S.Nikolai (Austria), O r g r y t e Kammar-
chor de Gó tebo rg (Suécia) i la Coral
Noves Veus de Capellades
(Catalunya).
A Capellades la part icipació
va ser de sis coráis, de Su'issa,
Italia, Eslovénia i dues de
Dinamarca (mixta i de veus
blanques), jun tament amb la
Cora l Noves Veus.
La p rog ramac ió d'aquests
quasi quatre dies intensius de
convivencia a Capellades va
ser la següent: dijous 24 a la
tarda arr ibaren a Capellades i van ser
al lotjats a l 'alberg i inst i tu í de
Capel lades, a l 'alberg Cabre ra i a
l'Hostal Canaletas d'lgualada. A les 20 h
es realitzá la benvinguda i recepció per
par t de l 'Ajuntament i la Cora l al polies-
por t iu , i cont inua amb un sopar conjunt.
El divendres 25 les cinc coráis visita
ren Barcelona i a la nit cada coral va fer
un concer t individual en diferents pobla-
cions de la comarca: la coral de Crevat i
ni (Eslovénia) a l'Església Parroquial de
Carme; la coral de Greifensee (Su'issa) a
l 'Ateneu Gumers ind Bisbal de la Pobla
de Claramunt; la coral mix ta i de veus
blanques d'Arhus (Dinamarca) al Cent re
Social Sant Joan Baptista de la Torre de
Claramunt i la Coral San Ginesio (Italia)
a l'Església Parroquial de Llorenc de
Penedés.
El dissabte 26 al mat í visi taren
Capellades (Museu, Abr ic Romaní . . . ) , al
migdia un diñar conjunt amb paella cata
lana al Pol iesport iu i a la nit Gran
C o n c e r t Con jun t a l 'Auditor i del Pare
de la Font Cui tora, i després sopar i fi
de festa.
El diumenge 27 visitaren Montserrat i
el migdia es va fer el dinar de cloenda de
la t r obada «El C o r d 'Europa» a
Capellades.
Cal destacar els concer ts fets a fora
de Capellades, que van ser t o t un exit,
t ambé l'acte central a la Font Cu i tora , la
varietat i el nivell musical individual de
les coráis part ic ipants i el nivell assolit en
el cant comú. La convivencia va ser real-
men t ext raord inàr ia i ara tan sois manca
determinar quina coral será la p róx ima
organi tzadora l'any 2 0 0 1 , ja que en pr in
cipi pels anys 2002 i 2003 están ja defi-
nits els llocs: Graz (Austr ia) i S.Ginesio
(Italia).
Francese A l o y C a r n é
Delegado del Vallès Balada Cadenciosa
El dia 30 de setembre de 2000 es
realitzá la reunió de la Delegado del
Vallès. Aquest dia plantejo deixar de ser
delegai, però la reunió s'acaba sense
ningú que agafi el relleu. Aleshores les
coráis assistents acordem fer una prope
ra reunió el 20 de gener de 2001 . Penso
que cal fer un esforç per par t de t o t h o m
perqué es cont inui la tasca. N o po t ser
que quedi vacant. Es una feina que s'ha
de repart i r i cap persona no po t estar-hi
de per vida. Totes les coráis teñen la seva
vida propia durant el curs, però entre
to ts fem Federado i com a tal hi ha unes
"eines" i si no s'utilitzen, es rovellen i és
una llàstima que no s'aprofiti.
Coda:
Us espero el dissabte día 20 de gener
de 2001 a 2/4 I Ih. del matí al Centre
Cívic Ma. Aurelia Capmany que és a
1'Avlnguda d Ángel Sallent 55 de Terrassa I
també a l'Assemblea anual de la FCEC el
mes de marc de 2001 a Terrassa. Serla el
mlllor per a tots, poder dir que hi ha relleu
i poder-ho anunciar en aquesta assemblea,
precisament.
A reveure,
D. C. tantes vegades com calgui. m
C a r i e s L l o n g u e r a s D e l e g a t e n func ions de l Va l lès
16 j aquatreveus
mes sobre el món coral
Secrétariat de
Coráis Infantils de
Catalunya Publicado d'una cantata infantil
Dins la col-lecció de cantates infantils
coeditades peí SCIC i l'éditorial DINSIC,
aquesta tardor va aparèixer Rebel-lió a la
culna amb música i Metra d'Antoni Miral-
peix, inspirada en un conte de Caries
Reviejo.
Aquesta cantata, ben coneguda dins
del SCIC, esta dedicada ais mes petits i té
la part iculari tat que l 'acompanyament
musical és confiât pr imordialment a ins
t ruments no convencionals, com plats,
olles, gots, paelles i altres estris propis d'u
na batería de cuina. Estris que poden fer
sonar cantaines una mica mes grans.
Rebel-lió a la cuina, estrenada el 1989,
ha t ingut sempre mol t d'èxit entre els
petits cantaires i s'ha interprétât moites
vegades, tant per les coráis individualment
com en Juguem Cantant i en altres tipus
de reunions de diversos cors.
Ens fa ¡Musió augmentar l'edició de
cantates infantils d'autors del nostre pais,
que el SCIC ha encarregat en ocasió de
celebracions i aniversaris, perqué quedin a
l'abast del public. Es una manera de donar
los la presentado acurada, digna i práctica
que reaiment es mereixen i que pot p ro-
jectar-les mes enllà de la nostra terra, gra
cies a les traduccions al castellà, al francés,
a l'alemany i a l'anglès que inclouen.
Cal esmentar que aquesta cantata ha
estât enregistrada juntament amb una
altra, El follet valent en un C D produit
conjuntament pel SCIC, Catalunya Radio i
TVCdisc i editada a l'abast de t o t h o m a
finals del curs passât
Les coráis del SCIC a les Jornades
Internacional del Patrimoni
El dia I d'octubre de l'any passât van
participar en aqüestes Jornades les coráis
l'Espinguet de Vilafranca del Penedès,
Petits Martinencs de Barcelona, Xer inola
de Sant Vicenç deis Hor ts i Xaloc de
Torredembarra.
L'Espinguet va cantar a la Capella de
Santa Agata de Barcelona, i les artres al
Monestir de Santes Creus. Aix i , la tradició
de la part icipado de les coráis del SCIC a
aqüestes jornades va continuant.
18è Festival
Internacional de
Musica de
Cantonigròs Aques t pet i t poblé de la comarca
d 'Osona acuii any rere any el Festival
Internacional de Música, amb entusias
me i voluntat. La dotac ió dels premis no
és gaire elevada, però el prestigi que fes
tival rere festival s'ha guanyat aquest
esdeveniment sense amb p rou feines
recursos, atrau gent d'arreu. El volunta-
riat en l 'organització i el funcionament
és la característica més notable d'aquest
festival.
A més d'un concurs, el Festival de
Cantonigròs és un interessant intercanvi
cultural ent re les nacions i els pobles del
m ó n .
v
L'any 2000 va rebre el premi Jaume I
per par t de la Fundació del mateix nom,
per la seva labor civica i cultural. Un
premi vér i tablement merescut. Q u e per
molts anys!
6a. Trobada de
Corals
d'Ensenyament
Secundari El dimecres 3 de maig de 2000, t i n
gué Hoc a Reus la sisena Trobada de
Cora ls d 'Ensenyament Secundar i de
Catalunya, o r g a n i z a d a pel D e p a r t a -
men t d'Ensenyament i patrocinada per
l 'A juntament de Reus. Hi varen par t ic i
par un to ta l de quaranta-cine enti tats
musicals d'Instituts i Escoles d'Ensenya
men t Secundari, amb p rop de 1.500
cantaires, per tanyents a gran pa r t de les
comarques catalanes.
La Jornada t ingué t res parts. En la
pr imera, cada coral va in terpre tar dues
cançons del seu repe r to r i en els di fe-
rents teatres: Fortuny, Bart r ina i Palau
Bofarul l .
El migdia, es va fer l'acte protocol- lar i
a la plaça del Mercadal, davant l 'Ajunta
ment. Després d'unes paraules de ben-
vinguda de l'alcalde, Sr. Lluís Miquel
Pérez Segura, i de la regidora d'Ensenya
ment , Sra. Empar Pont, les coráis plega-
des, amb acompanyament de la Banda
de música de l'IES Mare de D é u de la
Candelera de 1'Ametlla de Mar, inter
pretaren les cinc cangons de repe r to r i
comú : cors de Topera La flauta mágica
de Mozar t ; Doeba, doeba, canon de R.
aquatreveus . 17
mes sobre el món coral gener
W e e n k e r ; L'estaca de Lluis Llach, amb
adaptació de C. Sotelo; Cant per a la
Trobada, estrena, amb Metra de Joan
Prats i música de Cons tan t i Sotelo; i
L'hora deis adéus, popu lar escocesa,
amb adaptació de C. Sotelo.
Abans d'acabar el concer t , el Sr.
Pere Sola i Montser ra t , d i rec to r general
d 'Ordenac ió Educativa del Depa r t a -
men t d 'Ensenyament de la General i tät ,
va dir igir la paraula ais part ic ipants.
La d i recció de la Banda i del reper
t o r i comú , va anar a carree de V icent
Bravo, M. C a r m e Du ran , Tomeu Janer i
C o n s t a n t i Sote lo , m e m b r e s de la
comissió organi tzadora. La diada va
acabar al Pare Sant Jordi de Reus amb
un dinar-piscolabis de germanor.
D'aquí estant, cal agrair, en p r imer
Hoc, l 'extraordinària col- laboració de les
diferents seccions de lA j un tamen t de
Reus i del D e p a r t a m e n t d'Ensenyament
de la General i tät. També la presencia
del Sr delegat Terr i tor ia l d'Ensenyament
de Tarragona, deis senyors d i rectors
d'IES de Reus i del président i vicepresi-
dent de la FCEC, Srs. Jordi Subirà i
Manuel Cabero, així c o m de les altres
autor i tats académiques i locáis i deis
mitjans de comunicació.
L'exit assolit en aquesta edic ió ens
dona força per començar ja a planificar
la 7a. Trobada de Coráis d'Ensenya
m e n t Secundan en alguna ciutat de
Catalunya, la quai, sens dub te , per un
dia s 'ompl i rà de música, joven tu t i
amistat.
Estern segurs que la força dels cants
d'aquests 1.500 joves algun dia farà
realitat el desig que ens t ransmet ia en
la seva al- locució el Sr. j o rd i Subirà, p ré
sident de la FCEC: «Amies, joves, can-
teu , que a fo ra - a r r e u de Cata lunya- us
esperen mes de quatre-centes coráis
amb eis bracos ober ts .»
C o n s t a n t i S o t e l o
C o o r d i n a d o r d e les T r o b a d e s
Felicitem el Cor
Vivaldi El C o r Vivaldi, Petits Cantors de
Catalunya, que per tany a leseóla IPSI
de Barcelona, ha realitzat el seu p r imer
viatge a l 'Argentina, on a mes de visitar
Buenos Aires, La Plata, C ó r d o b a i
Iguazú, part ic ipa en el p r imer concurs
in ternac ional N iños Can to res de
Mendoza, a la ciutat del mateix nom. A
mes d'aconseguir el I r. premi de la seva
categoria, aconsegui el premi del public,
un 3r. premi en folk lore i el Gran Premi
de la Provincia de Mendoza atorgat al
cor amb la puntuació més alta de t o t el
festival. Recordem que no és la p r imera
vegada que el C o r Vivaldi, dir igit per
Oscar Boada, aconsegueix una distinció
c o m aquesta, ja que t ambé van obtenir,
l'any 1998 el G ran Premi C i t tà
d 'Arezzo.
Fira d'Espectacles
d'Arrel Tradicional
a Manresa Els dies 3, 4 i 5 de novembre la FCEC
va participar per tercer any consecutiu en
la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de
Manresa. Per pr imer any la FCEC va dis
posar d'un espai cober t al passeig de Pere
HI, on es va rebre la mult i tud de visitants
que van recórrer les instal-lacions i que
van poder ser atesos directament. També
hi va haver un estand virtual, on les per
sones acreditades podien accedir, per
mitjà d'una xarxa de PC's, a la informado
necessària per contractar els expositors.
S'ha d'agrair la immillorable coordinado
del nostre delegat del Bages-Berguedà,
Enríe Genescá, que, dedicant-h¡ el seu
temps i esforc, va aconseguir que els visi
tants s'interessessin pels nostres projec-
tes.a
La F e d e r a c i ó al peu de l c a ñ ó .
18 ; a quatre veus
mes sobre el món coral
3r. Concurs Coral
Internacional de
Cant Popular
«Europa i els seus
cants» L'església del P¡ de Barcelona es va
t o r n a r a ompl ir , pe r t e rce r any conse-
cut iu , de cors d 'arreu del m ó n i de
música popular. Hi van venir I 3 coráis
deis páisos següents: Rússia, Txéquia ,
Italia, Le tón ia , el Japó, Finlandia i
Catalunya, que van part ic ipar en les
d i ferents catégor ies: cors femenins,
cors d 'homes, cors mix ts i cors joves.
El concurs es va inaugurar amb un c o n
ce r t del C o r de C a m b r a Scherzo de
Vila-seca, que en l 'edició an te r io r c o m
a pa r t i c i pan t es va e m p o r t a r una
medal la d 'o r per la seva bri l lant inter
p re tado . Aques t any t a m b é cal fel ici tar
els cors catalans que hi van concursar ;
el G r u p Vocal V9 de V i ladomiu N o u -
Gironel la, que va quedar en la p r imera
posició de la seva categoría de veus
mixtes amb una medal la de plata; i en
E u r o p a i el m ó n a S a n t a M a r í a del P¡.
la categoría de veus femenines, el C o r
A u r a de l'Escola de Música del Palau es
va e m p o r t a r t a m b é el p r ime r p remi i
medal la d'or. El co r que va o b t e n i r la
puntuac ió mes alta, i p e r t a n t , a mes de
la medal la d'or, es va e m p o r t a r la
« C o p a Europa i els seus cants» va ser
el co r d 'homes S tuden tkóren Brahe
Djácknar d 'Abo , Finlandia. El seu d i rec
tor, U l f Langbacka, que t a m b é va guan-
yar un p remi especial per la seva di rec-
ció, ja s'ha posat en contac te amb
nosal t res p e r q u é li agradar la m o l t
p o d e r t o r n a r a Barcelona, po tser per
les p roperes Jornades I n t e r n a c i o n a l de
Can t Cora l .
Festa de Santa
Cecilia 2000 Per t e r c e r any consecu t i u se
celebra aquesta festa amb cantades a
l'aire ll iure en places del Barri Gò t i c de
Barcelona, du ran t el matf del d iumenge
26 de novembre , amb una cantada
con junta al migdia a la PI. del Rei. A la
tarda, a més, es va fer un c o n c e r t espe
cial amb to ts els par t ic ipants a la Casa
del Mar.
Cicle de Concerts
Advent-Nadal Impulsât per la D i recc ió Genera l
de Pat r imon i de la Genera l i tä t de
Catalunya, se ce lebra un nou cicle de
conce r t s du ran t eis mesos de desem-
bre i gener, a pa r t i r del p r i m e r d iu
menge d 'Adven t , sempre en di jous al
vespre. Els concer ts es feren a la
Capel la de Santa Agata de Barcelona.
Esperem que aquest nou cicle t íngui
un gran ex i t i cont inu ï ta t en el f u tu r •
A S S A M B LEA G E N E R A L O R D I N A R I A D E L A F C E C
D a t a : 1 7 d e m a r c d e 2 0 0 1
H o r a r i : 4 d e la t a r d a
Lloc: V a p o r U n i v e r s i t a r i d e Ter rassa
Ben aviat rebreu la convocatoria...
agi/afre ve us v 19
articles gener
LA V E U : EL
NOSTRE COS COM
A I N S T R U M E N T
DE VENT B e g o n y a T o r r e s G a l l a r d o
Professora Titular d'Anatomia Huma
na. Facultat de Mediana. Universität de
Barcelona. Cantaire I Logopeda.
Q u a n par lem de la nost ra veu
sovint ens posem la mà al col i , pe rò la
nost ra veu, tan t cantada c o m parlada,
es f o r m a gracies a l'accio coord inada i
inséparable de quasi t o t el nost re cos.
L'aparell f onador o vocal és f o r m a t per
es t ruc tu res de l 'aparel l r esp i ra to r i ,
digestiu i per t o t un con jun t de mus-
culs de diferents régions.
Parlare aquf de l ' inst rument a què
des de fa ja uns I 8 anys e m dedico.
In tentarem veure c o m és fet i c o m fun -
ciona. Crée que prec isament un dels
p r o b l è m e s pr inc ipa ls de qualsevol
estudiant de cant és que no po t veure
ni tocar, ni mo l t menys desmuntar, el
seu in t rument , c o m p o t fer-ho qualse
vol altre inst rument is ta. A i x ò fa que
s 'arrosseguin concep tes e r ron i s i
t a m b é que ens haguem de m o u r e
sempre per imatges. Parlem d'obrir
darrera, de la veu de pit o de cap, de la
veu a la mascara, de respirar amb la
panxa... Tots hem sent i t i u t i l i tzat
expressions de l'estil: canta amb la
poslció de badali, com si tinguessis una
patata calenta a la boca, posa boca
tonta, fes força cap avoli i moi tes més.
Però, d o n sorgeixen aquestes expres
sions? Totes elles in tenten expl icar sen-
sacions o aconseguir que el cantaire no
expé r imen tâ t les senti . Nosal t res quan
cantem p o d e m fer-ho en sales e m m o -
quetades o plenes de cor t ines, en
esglésies, a l'aire lliure... En cada cas
reb rem un re to rn de la nost ra veu
d i ferent i cai, per tant , que t inguem
una sèrie de referències internes que
ens indiquin si ho estem fent bé o no.
El nos t re aparell fonador , per assi-
mi lac ió a m b un o rgue , s'ha d iv id i t pe r
al seu estudi en t res parts: el vibrador,
la manxa i els ressonadors. El v i b r a d o r
és const i tu ï t pe r la laringe, que con té
al seu i n t e r i o r les co rdes vocals.
Aques tes es posen en v i b r a d o per
acció de l'aire exp i râ t i aleshores es
p rodue i x el t o de la veu. La manxa, la
f o r m e n t o t a una serie d 'es t ruc tures
que, en t robar -se a sota les cordes
vocals , ac tua ran d o n a n t m a j o r o
m e n o r pressió a l'aire exp i râ t . A ix í , hi
t r o b e m els pu lmons, la caixa torác ica,
el múscul d iaf ragma i els músculs de
l 'abdomen. Els ressonadors son t o tes
aquelles cavitats situades per sobre de
les cordes vocals; el so que s'hi ha
p r o d u i t es modi f icará i es farà aud i
ble. D e la f o r m a i pos ic ió de les cavi
tats de ressonància dépendra el t i m
bre de la nos t ra veu. Aques tes cavi
tats son: la far inge, la boca i la cavitat
nasal (fig. I).
d _
Fig. I. Aparell fonador
a: cavitat nasal; b: cavitat bucal; c: laringe;
d: pulmons; e:: faringe; f.: traquea; g: diafragma.
Els músculs de l'abdomen (que no apareixen
al dibuix) serán, ¡untament amb el diafragma,
els responsables del control de la nostra veu.
La laringe, p o d e m considerar- la
c o m un t u b situât a la pa r t medial i
an te r i o r del col l . Es f o rmada pe r un
esquelet de pet i ts cartí lags, que s 'ar t i -
culen en t re si i es m o u e n per l'accio
de pet i ts músculs. En l 'home un d'a-
quests cartí legs (el t i r o ide ) es palpa
fàc i lmen t ; c o n s t i t u e i x l ' anomenada
nou del col l . Les cordes vocals es t r a
ben a l ' in ter ior de la laringe (fig. 2).
Fig 2. Laringe
Podem veure l'interior de la laringe. S'observen les
cordes vocals a dreta i esquerra (g). No es noeta de
cordes pròpiament dites sino que son plecs de la
mucosa que entapissa internament la laringe (per
això internacionalment s'anomenen plecs vocals).
Dintre de cada plec, hi trobem un petit mùscul (i)
que és el responsable dels canvis fins del to de la
nostra veu.
a: cartilag epiglotis; b: os hioide; c: membrana
tirohioidal; d: cartilag tiroide; e: plecs vestìbulars
(cordes vocals falses; no tenen cop acciò fonatoria);
f. ventricle laringi; g: corda vocal; h: mùscul tiroari-
tenòidal; i: mùscul vocal; j: mùscul cricoaritenòidal
lateral; k lligament cricotiroìdal; I: cartilag cricoide;
m: lligament cricotraqueal; n: pnmer aneli traqueal.
Durant la respirado tranquil-la, les
cordes vocals están separades i perme-
ten l'entrada i sort ida d'aire sense opo -
sar-hi cap resistencia. Just abans de cantar
o parlar (període prefonator i) , les cordes
vocals s'apropen i tanquen l'espai que hi
ha entre elles (fenedura glótica o glotis).
A l pas de l'aire expirât les cordes vocals
se separen i es posen en v ib rado i es
produeix el t o de la veu (fig. 3).
El diafragma és un múscul pía i gran
que tanca per sota la caixa torácica (figs.
4 I 5). Es com una lámina que separa el
tó rax de l 'abdomen. La caixa torácica és
formada per les costelles, l'estern i la
columna vertebral torácica (dorsal). A
l ' interior de la caixa torácica, hi t r obem,
entre d'altres estructures, els pulmons.
Els pulmons son recober ts per les pleu
res i aquestes son adherides a les coste
lles i al diafragma. Per tant, qualsevol
mov iment que realitzin les costelles i el
2 0 j aquatreveus
E D I C I O N S D E L A
DEIXA QUE ELS JOVES TRADICIONAL ALEMANYA
Harm.: F r a n z B u r k h a r t
Traducció i adaptado: J o a n C o s t a (1914-1997)
S
A
T / B
L e n t a m e n t , r i t m a i a l ' a l l e m a n d e
1-Dei - xa queels jo - ves, eis jo - ves se - guei-xin llur ca - mí. 2-Dan - sa i dan - sa, en - ca - ra, la dan-sa sen - se fi.
t r 1 r ^ • s — h h h r ^ i r J r i i
11 ' 4 r 1
Dei - xa'l ais jo - ves, als jo - ves el ca - mí! Dan - sa la dan - sa, la dan - sa sen-se fi.
Sem - pre se Mai no tin i J i r j p p ^ p
10
J1 J1 ÉÍÉ J cresc.
F r D D Z r i P P p Hp r fa - ein llur ca - mi.
mou-re_els peus dan-sant.
P P p p f f f rà_el jo-vent ai - xí dei - xa dràs pia - er tan gran com el
J?
que de m mm cresc.
Sem - pre se - rà, se-ràel jo - vent ai - xí.-
Mai no tin - dràs, tin-dràs pia - er tan gran. Sí!. Sí!.
13 f m 'i' r Can-taamb l'a-mic, dan-saambl'a-mic,
f i ^
vés fins a Xau-xqamb l'a-mic.
P P [Jir p i © m 17
Can-ta amb l'a - mie, dan - sa amb l'a - mie /a . / ì .
© 2íX)0, Federado Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 269 06 68
FCEC-161
I U I F E D E R A C I Ö F J E C A T A L A N A £ C D / E N T I T Ä T S I I I ! C O R A L S
Num. 161 • Desembre2000
E D I C I O N S D E L A
CANQO D'ANY NOU TRADICIONAL ALEMANYA
Text i melodia del s. XVI I Harm: W i l h e l m W e i s m a n n (n 1900)
L l e u g e r
T / B
L'any veil per fi ens ha dei - xat, ai - x i j l bon Deu ho
5 -
L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi^el bon Deu ho
T u r m J J L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi_el bon D e u _ ho
ß [j-i >> Ji» na! ma Can-tem, doncs, en en - trar al nou_ any, un
m na! ma en - trar al nou any, un
9 r i f ' f m
ma na! Can-tem,doncs, en en - trar l'any, un
13 o U
J r l a — r 3 i*"1 ' (fo 11 %—» * r -4
M J
y * 1 — 1—s e •
cant en sa llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa Que ens por - ti a tots la
i J I 1< i f J J J 1 J J
9 a cant en sa llo - an Que_ens por - tiji tots sa Que ens por - ti a tots la
m O : , g — 1
*— - 3 - H — 1 m 9 1 9 P
y \> X +^ - f 4 cant en s a — llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa
Que ens por - ti a tots la
© 2000 Federacid Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 268 06 68
FCEC-162
IUI FEDERACIÖ rp EE CATALAN A
£C D^ENTITATS
IUI CORALS N ü m . 1 6 2 • D e s e m b r e 2 0 0 0
fe
lut i pau al
i sort, cor!
P É queens fa - cij3 - brar sens frau
la pau que fo - ra - gi ni ta
tort, queel pors! Que_a
t — , — 8 — y -u J v J 4
4 - ^ ' « • ,
1 m 1 — rJ m A
lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens trau ni pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Que_a
r r lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens frau ni tort, queel
pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Quea
25
m i "r n r t i r nos - tre seny re - for tots mes bons ens fa
ci, per-que se - guim. ci, per veu - re amb més_
iiJ j i ü I \ i mé nos - tre tots mes
seny re - for bons ens fa
ci, per-que se - guim ci, per veu-re amb mes.
' H i r r nos - tre tots mes
seny re - for bons ens fa
Cl,-ci,-
per - que se -per veu - re amb
guim-m é s -
con-tents la ru - ta nos a - mor com son els al
tra. tres.
FCEC-162
articles
fig. 3. Ode fonatori
Les cordes vocals (que s'observen dillades segons un tall com et
de la fig. 2) estan en contacte just abans de cantar o parlor. La
pressiô de l'aire expirât procèdent de/s pulmons fa que les cordes
vocals es vagin séparant Primer es sépara el seu caire inferior ( I )
i a mesura que la pressiô augmenta es sépara el seu caire supe-
rior (2) i l'aire passa entre elles. Es ara quan les cordes vocals
vibren i es produeix el so. Degut al fet que l'aire expirât suit amb
força es créa una depressiô entre les cordes vocals que fa que es
tanquin novament, primer el caire inferior (7) i finalment el supe-
rior (8). Ara es torna a iniciar el procès. Aquest es l'anomenat
cicle fonatori. Quan cantem una nota, com, per exemple, el La3,
que té una freqùènaa de vibraciô de 440 Hz (odes per segon),
les nostres cordes vocals vibren 440 vegades (de/es fonatoris) per
segon. A les cordes vocals es produeix un so compost o complex,
amb un to fonamental (en l'exemple, 440 Hz) i tota una série
d'harmonies superiors.
Donada la seva composiciô, les cordes vocals no vibren com les
cordes d'un instrument sinô que van tallant successivament el flux
d'aire que passa entre elles. Aixb créa remolins, que son els que
produeixen la veu. Es semblant al que es produeix quan donem
una palmellada.
Les diferèneies relatives entre homes i dones quant a la llargodo
(aproximadament 18 mm en els homes i 10 mm en les dones) i
el gruix de les cordes vocals serien els déterminants primaris de
les diferèneies del to de veu entre individus adults d'ambdôs
sexes
(la freqùència fonamental en l'home es d'uns 125 Hz i en la
donc d'uns 200).
a, b: caires superior i inferior de les cordes vocals.
diafragma sera seguit per les pleures i
pels pulmons. Durant la inspiració el dia
fragma es contrau aplanant-se (fig. 4).
Degut a aquesta acciò les costelles es
mouen lateralment (les més inferiors) i
endavant (les més superiors). A ix f la
caixa toracica s'eixampla i l'aire entra als
pulmons xuclat com ho fa un li'quid a l'in
te r io r d'una xeringa.
Per cantar o parlar uti l i tzarem la res
p i rado diafragmàtica (abdominal) ja que
és l'unica que ens permetrà contro lar la
fonació. En ella el diafragma realitza el
seu màxim descens en trobar-se la mus
culatura abdominal relaxada. Es la més
adequada per cantar, ja que permet
exercir un major contro l sobre el procès
expirator i . L' important per a una bona
fonació no és la quantitat d'aire inspirât
sino el cont ro l adéquat de l'aire expirât.
Una inspiració massa profunda dificultará
l'acte fonatori .
Fig. 4. Diafragma. Visio anterior
El diafragma té forma de doble cupula, més alta a
la dreta que a l'esquerra. Quan es contrau, en la
inspiració, les seves cúpules s'aplanen i les costelles
inferiors es mouen lateralment com es mostra a la
figura. En ¡'expirado el diafragma es relaxa i puja,
a: expirado; b:: inspiració.
Duran t la respirado tranquil-la, la
relaxado del diafragma és automática i
l'aire surt entre les cordes vocals, que,
com déiem, estan separades. Durant la
fonació, la musculatura de l 'abdomen es
contrau i crea una pressiô dintre de l'ab
domen que farà que el diafragma sigui
empés amb més o menys força i faci sor
t i r l'aire pulmonar amb una determinada
pressió. Aquesta pressiô de l'aire expirât
generada és la que farà que les cordes
vocals (que, recordem-ho, estaven apro-
pades) es posin a vibrar i es produeix i la
nostra veu.
La musculatura de l 'abdomen fo rma
les parets anter ior i laterals de la cavitat
abdominal. El diafragma és el sostre de
dita cavitat (fig. 6).
Els múseuls de l 'abdomen generen
pressió ¡ntraabdominal en to ts els ano-
menats artes d'expulsió (micció, defeca
do, tos, esternut, vomi t i en el part ) . Per
exemple, en tossir, realitzem una inspi
ració profunda, el diafragma baixa i entra
aire a l ' interior deis pulmons. Les cordes
vocals es tanquen i l'aire queda atrapat
entre elles i el diafragma. Aquesta co lum
na d'aire sera empesa per la pressió
generada pels múseuls de l 'abdomen. En
contraure's la musculatura abdominal es
crea una pressió dintre de l 'abdomen
que empeny les viscères. Les viscères
empenyen el diafragma cap amunt i
aquest els pulmons. A i x ô fa que la pres
sió sota de les cordes vocals (pressió
subglótica o infraglótica), que encara
estan tancades, vagi augmentant. Ar r iba
un m o m e n t en qué la pressió és tan gran
que les cordes vocals es veuen obligades
a obrir-se i l'aire intrapulmonar surt exp i
rât amb força.
En la fonació rea
litzem una acció
similar a l'explica-
da. Inspirem dia-
fragmáticament,
les cordes vocals
es posen en con
ta r te i realitzem
una expi rado ac
tiva, ara controla
da, per posarles
en v i b rado . Si
realitzem una no-
Fig. S. Diafragma. Visió lateral
El diafragma se situa més ait en la part
anterior (on s'uneix a íestern) que en la
part posterior (unit a la columna lumbar).
En la respirado diafragmàtica, quan el dia
fragma es contrau baixa segons el sentit
de la sageta i empeny les viscères de l'in
terior de l'abdomen. Aqüestes empenyen
la paret de l'abdomen (musculatura abdo
minal) que está relaxada i és per aixó que
surt la panxa enfora.
a: cor; b: estero; c cava inferior, d: diafrag
ma; e: columna vertebral; f. aorta; g: esàfag.
a l a f r e ve us i 21
articles gene
ta aguda, les cordes vocals están fo r ta -
m e n t apropades i haurem d 'exerc i r
major pressló ¡ntraabdominal per posar
les en vibració que no si realitzem una
nota greu, en que les cordes vocals s'a-
propen amb menys força. També de l'ex-
piració dépendra la intensitat o vo lum de
la veu. Si fem mes pressió amb els mús-
culs de l 'abdomen, les cordes vocals se
separaran amb mes força. C o m que l'am-
pli tud de la seva vibració será mes gran,
també ho será la intensitat de la veu
résultant.
Quan inspirem, el diafragma es con-
t rau i la musculatura de l 'abdomen ha de
relaxar-se per permetre- l i baixar. En l'ex-
piració activa, passa el contrar i . Aquest
equil ibri cont inu entre diafragma i mus
culatura abdominal és el que anomenem
supor t de la veu. Quan d iem a un cantai-
re que faci força cap
avall, ind i rec tament li
estem dient que tensi
els músculs de l'abdo
men . Cal assenyalar,
pero , que és mo l t n
impor tan t no fer mai m
una pressió excessiva i
innecessària. Cal saber
contro lar l'aire expirât
fent- lo sor t i r amb mes
o menys força en funció
de les notes a realitzar.
Si gastem t ô t l'aire de
cop ens queda rem
sense fiatus.
Fig. 6. Mûsculs de l'abdomen
Les porets de l'abdomen estan formades per mûs-
ai /s grons i plans que es situen com una faixa en
aquesto regiô. S'unelxen a les costelles I a dlferents
ports àss/es de la peins I la columna. A la paret
antenor trobem dos mûsculs, el recte de l'abdomen
(d), que podem veure sota la pell en persones
musculoses, I un petit mûscul, el piramidal (és molt
variable i la seva acdà és menyspreable). A la
paret latéral, disposais com les fulles d'un llibre, de
fora a dintre, trobem très mûsculs: l'oblic extern
H l'oblic intern (e) i el transvers (f)
Els mûsculs de l'abdomen poden octuor générant
moviments, com la flexiô o la rotoaô del tronc, o
générant pressiô a l'interior de la cavitat abdomi
nal, Aquesta ûltima acciô sera la que ualitzarem
per cantar o parlar.
a, c: diafragma.
El so p rodu i t a les cordes vocals es
fa audible i es modif ica a les cavitats de
ressonància. En elles es produi ra el t i m
bre de la nostra veu.
La boca és el principal ressonador a
l'hora de cantar Si realitzem un so agut
haurem d'obr i r mes la boca que no si
realitzem un so greu. Però cal remarcar
que la boca mai no s'ha d'obr i r amb
força, ja que això dificultará sempre la
fonació. Només cal que relaxem la mus
culatura de la cara (músculs de la masti-
cació), la mandíbula s ob r e a favor de la
gravetat (tots hem vist aigu que s'adorm
i se li obre automàt icament la boca).
Caldrà també aplanar la llengua (posant-
la al fons de la boca amb la seva punta
tocant les dents) i pujar el vel del paladar
Aqüestes accions son les que realitzem
quan badallem; per això sempre parlem
de la posiciô de badall.
També cal considerar la posiciô dels
llavis. A m b ells pro jectarem el so amplif i-
cat a la boca. Si posem els llavis en fo rma
circular la veu t indrà un co lo r mes fosc
que no si els posem en una posiciô
hor i tzonta l . Mai no s'han d'exagerar
aquestes posicions. Cal posar els llavis en
fo rma cômoda per recoll ir i projectar el
so.
Per altra banda, la laringe po t des-
plaçar-se vert icalment pel coll (si ens
posem la mà al coll i empassem saliva
notarem com puja i baixa). Si m i rem la
figura 7, podem veure que si baixem la
laringe (h), la hipofaringe (g) es fa mes
gran. Si cantem posant la laringe massa
baixa la veu ressona excessivament a la
hipofaringe i ten im una veu engolada.
Quan, pel contrar i , situem la laringe
massa alta, to tes les cavitats (tracte vocal)
s'escurcen i la veu perd harmonies i se
sent rectili'nia i fins i t ô t estrident.
La cavitat nasal (ressonador fix del
quai no podem variar la forma) sera un
ressonador ocasional només per a algu-
nes onomatopeies (ding, dong) o per a la
boca dosa.
Els sins paranasals (fig. 7) son cavitats
annexes a les fosses nasals on el cantaire
po t notar que li ressona la veu. D'aquf
sorgeixen les expressions veu de cap i veu
a la mascara. De fo rma anàloga la veu
po t ressonar al pit i es parla de la veu de
pit Totes aquestes sensacions, juntament
amb moites d'altres, informaran el cantai
re de la qualitat de la seva emissiô vocal
i dependran mo l t de la nota i la tècnica
vocal utilitzades •
Fig. 7. Ressonadors
Com en tot instrument cal adequar les cavitats de ressonància al so pro
duit De la forma i volum d'aquestes cavitats dépendra el timbre de la nos
tra veu. Podem variar les dimensions de la boca conviant la posiciô de la
llengua (j), de la mandibula (i), dels llavis (k) o del vel del paladar (d). Si el
vel del paladar està relaxât (com en la figura) l'aire pot passar a la cavitat
nasal i ressonar-hi (com, per exemple, en la boca dosa), si esta apujat
tanca el pas a la cavitat nasal i la veu ressona a la boca.
a: si esfenoidal; b: trompa auditiva; c rinofaringe; d: vel del paladar; e: ûvula;
f. orofaringe; g: hipofannge; h: cordes vocals; i: mandibula; j: llengua; te llavi;
I: cavitat bucai; m: maxihlar; n: cavitat nasal; o: si frontal; p: paladar dur.
22 ; a quatre veus
gêner articles
Freda Morrill
Abrams (1917-1999),
traductora de
cançons nadalenques
catalanes ( I I )
En l'article an ter io r vaig intentar
donar una imatge de la qualitat humana i
inteHectual de la Sra. Freda Morr i l l
Abrams i de la seva extraordinària capa
citai de treball, mantinguda durant els
seus 80 anys de vida, amb esperi i alegre,
opt imista i energie fins al m o m e n t de la
seva mor t , el gêner de 1999.
El fet d'haver coincidit la meva dona i
jo a N e w b u r y p o r t amb el matr imoni
Abrams era una casualitat relativa, per
qué hi eren fréquents les sèves estades
en aquell bonic por t , to ta vegada que un
oncle-avi de Freda Morr i l l havia estât
capita d'un dels magnifies velers que el
segle passât s'hi construïen i ella havia
publicat el 1990 un llibre sobre les
excel-lències d'aquelles naus i l'aventura
cont inua que suposava navegar-hi pels
continents d'Asia i Oceania. Si ho esmen
t o és per donar una indicació més de la
capacitai de la nostra amiga per aprofun-
dir en temes mo l t diversos, en els quais
sempre era présent el factor huma com
a tema basic.
En aquest context , l'estudi del folklo
re de diferents pobles europeus i ameri -
cans, en especial de les sèves cançons
populars, amb preferencia les nadalen
ques, va donar com a résultat els seus
documentais treballs de traducció, amb
una dedicació especial a les nádales cata
lanes. De ixem que sigui Freda Morr i l l qui
ens en parli, amb el següent extracte
d'un article que publicava el desembre
de 1955 amb el t í tol Christmas Carols.
The Relative and the Eternai:
«El Nadal té dos aspectes relacionáis
de manera inextricable: és un dia festiu i
un dia sant (holiday I holy day). Es temps
de joia al cor però també de calma sere
na i meravella reflexiva. Les nádales son
el mirali d'aquestes dues cares. En el t ex t
i en la música, s'hi t r aben l'expressió fres
ca, alegre i espontània de la gent semilla,
rica en poesia popular; que constitueix el
llenguatge del cor Lleuger fins i t o t quan
la qüestió és greu. Per tant, la nádala
també algunes vegades és ingènua, però
sempre feliç, amb una barreja d'aliò rela-
tiu i allò etern. Per mo l t diferents pobles,
llocs i époques circulen els mateixos
ternes e tems que han desvetllat arreu la
imaginado i que constitueixen l'essència
de l'esperit nadalenc». La relativa breve
tâ t de l'espai assignat ens priva de donar
a conèixer el desenvolupament de l'anà
lisi que en aquest article l'autora feia de
les nádales dels molts diversos països
que ella tan bé va estudiar.
Uns mesos després de publicar l 'arti
cle, concretament el 18 de juliol de
1956, Freda Morr i l l escrivia a Pau Casais
una extensa carta en la quai l'informava
de la labor de traducció que havia fet i
expressava el seu desig de poder expo-
sar-li personalment el treball abans de
publicar-ne un llibre. La carta comença
aixi:
«Desit jo escriure-li en l'esperit de El
cant dels oœlls. Fa uns quants anys vaig
sentir aquesta exquis idament bonica
canco interpretada per la Coral Rober t
Shaw. He aprofundit mo l t en la musica
popular d'Europa, en especial les nádales,
cosa que m'ha dut a introduir-me en les
cançons nadalenques d'Espanya i de
Catalunya (sic)... He pensât que podr ia
intentar t raduir a l'anglès algunes d'a
questes boniques cançons, per tal que
fossin accessibles a la gent de parla angle-
sa. Hi ha una gran joia, simplicitat i encant
musical en aquestes cançons i cree que el
seu esperi i excepcional po t apor ta r mo l t
a la celebrado del Nadal en qualsevol
Hoc».
Continuava la carta, que escrivia des
de Franca, explicant-li que, pel retard del
vaixell que els havia de dur a Europa,
s'havien perdut poder assistir al festival
de Prada. S'estenia sobre el seu treball
de traducció i exposava al mestre el
coneixement que tenia dels seus mèrits,
ja que havia seguit la seva obra i llegit el
llibre Converses amb Pau Casais. Afegia
que havia llegit a la premsa que darrera-
ment havia fet un concer t a la Sorbona,
on havia interprétât la seva (referint-se a
la d'ella, entre cometes, és dar) canço El
cant dels ocells, que suposava que tenia
per al mestre un alt significat espiritual,
c o m a simbol de la seva pàtria i encara
de moites més coses difícils d'expressar
Finalment, hi formulava el desig que
algún dia pogués presentar l i personal
ment el cont ingut de les traduccions, en
especial la de El cant dels ocells, que ella
considerava que podr ia mi l lorar la que
fins aleshores se n'havia fet. Esperava
poder rebre els conseils i suggeriments
del mestre i li proposava, amb la inten
do final de publ icar les en un llibre,
enviar-li el material reunit fins aleshores.
S'excusava per endavant pel temps que
li podia prendre i admet ia que li pogués
indicar algú altre si eli no podia ocupar-
se'n. Pau Casais li contestava des de
Prada el 19 d 'octubre, o sia, sensé per
dre el més mínim temps:
«Estimada Sra. Abrams. Moi tes gra
cies per les sèves intéressants cartes
(sic). D e debò que em complau saber
que està interessada en el nostre folk lo
re. Hi ha tantes coses boniques en el
fo lk lore català! La seva t raducc ió de El
cant dels ocells és mo l t bona. M'agrada
molt . C o m vostè deu saber, he adaptât
aquesta canço i l'he anat tocan t a to ts
els concer ts després de la G u e r r a
Espanyola. Es la meva "signatura" musi
cal.
Em plaurà mo l t saludarla si acudeix
al Festival. N o obstant això, li he de
demanar que no m'enviï ara els manus
crits perqué me'n vaig cap a Puer to Rico
i allí seria impossible veure'ls. Tinc sem
pre un programa tan complet...!
La felicito pel seu treball, i li desitjo el
mi l lor a vostè i a t o ta la seva familia».
Pablo Casais
Freda Morr i l l encara va enviar tres
cartes més a Pau Casais, que van ser
puntualment contestades pel prestigios
music. Aquesta correspondencia, de la
qual t inc còpia, era mecanografiada, però
n'hi va haver una darrera de manuscrita,
que anava adreçada al matr imoni Casais
i que va ser contestada també a mà per
la Marta. Mentrestant s'havien produi t
dos fets importants: una cur ta estada
dels Abrams a Catalunya, la primavera de
1957 i la t rabada amb els Casais a
a quatre ve us v 2 3
articles gêner
Puer to Rico la pr imavera de 1971.
Novamen t en donarem uns extractes
que, en essència, ref lecteixen, d'una
banda, l'entusiasme de Freda Morr i l l per
t ô t el que és català i, d'una altra, el p ro
grés en el treball de traducció. Per par t
de Pau Casais, se'l nota sincerament inté
ressât i fins i t ô t emocionat per les
comunicacions que rebia i amb el desig
de col- laborar en el projecte de la publi
cado del llibre de nádales en angles i, a
ser possible, d'un dise. Cop iem alguns
punts del que s'ha dit:
Carta del 2 6 . 0 6 . / 9 5 7 :
«... ara l¡ vull explicar com vam que
dar meravellats i encantáis de la visita a
Catalunya... Vam estar la major par t del
temps a Barcelona, pero vam visitar altres
llocs que vosté estima de cor i li ho vull
explicar perqué mol t sovint pensàvem en
vosté durant la visita... En la parada a
Perpinyà, per tenir una idea d'aquesta
part francesa de Catalunya, vam comprar
un dise de vosté interprétant El cant deis
ocells a Sant Mar t í del Canigó. Vam tenir
ocasió de sentir-lo aquella mateixa nit a
Girona perqué a l'hotel posaven música
lleugera a l'hora de sopar Vam demanar-
li a l amo si podia posar el nostre dise.
Quan la concurrencia el va sentir no va
poder repr imir les expressions d'alegria!
Ens van demanar que repetíssim l'audi-
ció... Després aquella meravellosa matina-
da de diumenge a Barcelona contemplant
com gent jove i vella ballava la sardana a
la Plaça de la Catedral, atents a la diáfana
sonoritat de la cobla. El meu marit i j o
estàvem corpresos per aquella música.
Mai no havíem sentit el so d'aquells ins
t ruments, aparentment una barreja de
vent, de fusta i de metall...; també vam
veure bailar sardanes al Pare de la
Ciutadella... Es veia que la gent gaudia
ballant. Ar r ibaven, deixaven la roba
excessiva al centre de la rotllana i la dansa
seguía».
La carta continua parlant de les visites
al M N A C , a Montserrat, a Sitges, al
Vendrell i a Sant Salvador (sempre pen-
dents de l'admiració per Pau Casais) i a la
costa de Tarragona. Es gairebé increíble
com una persona estrangera, en tants
pocs dies pugui imbuirse i entusiasmarse
tan profundament per l'art i la cultura
d'un altre país fins al punt d'interessar-se
2 4 j aquatreveus
també (com diu en aquesta carta a Pau
Casáis) per la poesia de Maragall,
Verdaguer i Carner, que es pregunta si
deu haver estat tradu'ida a l'anglès. Pensa
que algún dia potser ho farà ella. Resumía
el seu entusiasme, en aquest cas referint-
se a les pintures romàniques i retaules del
M N A C , amb aqüestes frases: «Quina
herencia tan rica teniu! La gent catalana és
benéida amb bellesa».
Pau Casáis li contestava el
/ 8 /07 / /95 7 des de Puerto Rico:
«Estimada Sra. Abrams. La seva carta
m'ha emocionat de debo. Es tan amable
vosté en escriure'm amb tant detall les
seves experiències a la meva estimada
Catalunya! Son coses que jo sempre tinc
al meu pensament i en el meu cor Es tan
bo de comprovar que vosté ha estat
capac de valorar el veritable carácter
cátala, sentint com a propi el seu art, la
seva literatura, els seus monuments, el seu
paisatge i els seus costums! Desitjaria que
mes gent del món pogués saber el que
realment és Catalunya. Veig que vosté ha
compres la meva gent i el meu país.
La felicito novament per la labor que
ha estat fent traduint la poesia catalana.
A m b els millors desigs i cordials expres-
sions».
Pablo Casáis
Carta del 1411 II 1957:
«Vaig creure que li havia d'expressar
(en la meva anterior) t o t el que havia sen
t i i en la meva visita a Catalunya, però no
esperava que em contestes... H e m tornat
a casa després de passar un any merave-
llós a Europa i en els nostres pensaments
i en els nostres cors encara vivim al veli
món i res no será d'ara endavant exacta-
ment igual que abans. Hi ha molts aspee-
tes de la vida americana que sempre t ra
baran en mi, així ho espero, una inconfor
mista. La vida a Europa és mes senzilla i
pausada, almenys era així al poblé en que
vivíem, i confio que en la nostra vida fami
liar hi podrem incorporar alguna cosa d'a-
quest esperii. Però també tenim quelcom
aquí que és mol t maco: un esperi i vital
que creu que, quan una cosa cal fer-la,
hom po t fer-la. A Franca és fácil responsa-
bilitzar deis propis mais a algú llunyà de
París, per exemple, i pensar que hom está
desemparat. A i xò em preocupa perqué
estimo Franca i desitjo de t o t cor que la
seva democracia sigui una viva real i tà! Per
favor; no cregui que estic resumint aquí en
un paràgraf les meves impressions
d'Europa. Necessitarla per fer-ho cente-
nars de pagines i to ta una vida».
He volgut transcriure aquest paràgraf
pel mol t que ens diu sobre la seva autora,
que continuava així:
«... Desitgem fel icitarlo pel seu matr i
moni , fent-ho extensiu a la Sra. Casais.
Deu ser magnifie compar t i r els seus dies
amb una persona encantadora i simpàtica
que gaudeix amb el que vostè estima... Li
adjunto còpia de quatre nádales espanyo-
les que he éditât i que el meu amie
Wa l te r Anderson ha arranjat per a cor i
instruments opcionals. Dona fe i alegría
veure-les impreses i espero que ho comu
nicaran a altra gent. També espero que
vosté hi t rob i que hem respectât l'esperit
original fins al punt que ho pugui atényer
algú que no és espanyol. Traduir sempre
compor ta un compromis... Torno a posar
me a treballar en el projectat llibre i l lus
t ra i de nádales espanyoles acompanyades
de piano i guitarra. El grup mes impor tant
será de Catalunya...; mentrestant intentaré
publicar d'una en una aquí i allá algunes de
les boniques cançons nadalenques catala
nes. Hi ha algú intéressât en Els Pastareis,
una de les meves preferides. Em pregun
t o si és mol t antiga. Es així ? M'agradaria
tant saber la historia de les nádales catala
nes. El cani deis ocells és del segle XVII, no
és veritat? En algún Hoc es diu que proba
blement era una antiga melodia de canco
per beure. Costa de creure i, malgrat tot ,
coses mes rares han succért! Mentre esta
va a Franca vaig llegir Pau Casais. L'home,
l'artista d'Ernest Christen. Vaig pensar que
podría t radu i r lo , amb el consentiment de
l'editor de Mr Christen. Es va t rabar
còmode amb el llibre i amb la manera
com l'ha présentât?»
Va rebre contesta de Proda el 17 de
juny de 1958:
«Estimada Sra. Abrams. Tot just hem
arribat a Franca des de Puerto Rico, on
passo to ts els hiverns perqué jo no pue
aguantar el temps fred. A la meva arriba
da aquí, vaig trobar-hi la seva carta junt
amb les traduccions de nádales de diver
sos pàïsos. Estan mo l t ben fêtes i haig de
felicitarla.
articles Gràcies també per la seva detallada I
interessant carta. M'agradaria tenir el
temps necessari per comentar amb vostè
t o t el que em demana, però, com de cos
t u r a estic mol t atrafegat preparant el
Festival de Prada amb 1000 cartes per
contestar! Celebro que li agradés el llibre
escrit pel Sn Christen. És un mo l t bon
escripton Té la seva manera de dir les
coses completament diferent, però és un
bon llibre» •
Josep M. Nubiola
La poca-soltada de
les commemoracions N o seria la pr imera vegada que sento
dir : «Deixeu-vos de commemoracions!
H e m d'anar de cara al futuri El passât, pas
sât». O, de manera més aparentment
constructiva, allò tan frustrant: « C o m m e
morar, però amb quin objectiu?». Fins i t o t
hi ha qui diu que, posats a commemora r
els catalans commemorem una derrota
cada dia I I de setembre.
Els catalans.
Podem commemora r molts centena
r i : pel que fa a orfeons, aquest any ho
faran l 'Orfeo de Sants i l 'Orfeo Manresà.
Gosaria dir que l'objectiu de sobreviure i
el goig d'haver viscut ja és mot iu de festa.
La vida no els ha estât fácil, tanmateix. Els
orfeons, com tots els catalans, n'han pas
sât de crespes: dictadures, guerres, obs-
truccions de to ta mena al deler de ser
com som.
Els catalans.
El t f tol d'aquest article m'ha sort i t
sense voler N o sé quina força, quina
rebel-lia, ha fet avançar-me a algun possi
ble somriure de commiseració i a la bro-
meta de 1'esgarriacries: "Ja hi som! Q u é
commemorem, ara? A tu rem-ho tot , que
toca festejar una efemèride! O n posem la
bandereta? Va, que cantarem E/s Segadors!
Mira que som, els catalans!»
Els catalans.
Però com que ja he engegat d'aques-
ta manera, defensant-me, no sé per qué,
d'un rebuig que po t no ser-hi, reblaré el
clau. Sabeu una cosa? El passât pr imer de
setembre va fer cent anys que Josep M.
Folch i Torres va entrar a treballar, com a
oficial de Secretaria, a l 'Orfeo Català, Era
mo!t jove. Només ténia vint-i-un anys.
Potser ho somiava; pero no podia imagi-
nar-se que un dia, els catalans, l'idolatra-
rien.
Els catalans.
Se'n recorden, els catalans, de Josep
M. Folch i Torres? Jo vull creure que més
del que ens pensem: des de la memôr ia
difosa -alguns, d'haver-ne sentit parlar a
casa- del Patufet i de les «Pagines viscu-
des», fins al periodista abrandat, el
novel-lista que reflectia els problèmes dels
obrers, l'exiliat, l'escriptor per a infants i
adolescents, el que va ensenyar de llegir
( to thom cuita a dir-ho!) a diverses gene-
racions de catalans.
Els catalans.
Podn'em commemora r que el 27 de
marc va fer vuitanta-cinc anys de la pr i
mera apariciô de les «Pagines viscudes» i
que el dia 7 d'octubre en va fer vuitanta
de l'estrena d'aquella ce lebèrr ima
Ventafocs, i que cada any, a l 'entom de
Nadal, es commémora l'any que toca
d'uns «Pastorets» que, si no de llegir, han
ensenyat de fer teat re a milers de catalans
fent de Lluquets, d'Isabelons, de Martes i
Satanassos ...
Els catalans.
I els «Pomells de Joventut»? El prop-
passat mes d'octubre van commemora r
el vuitanta aniversari de la seva creaciô.
En menys de très anys se'n van crear, a
t ô t Catalunya, prop d'un miler Eren colla!
Diu aquell: «res, espardenyeta i barret i-
na!». En Primo de Rivera va ser més dràs-
tic: els va dissoldre en un très i no res. N i
les caputxetes blanques que portaven les
noies se'n van salvari «Esos catalanes!»
Els catalans.
Sempre els catalans, que ara comme
morem el Cinquanta Aniversari de la
m o r t de Josep M. Folch i Torres i, per fer-
ho, ens reunim a la Generalitat, a l 'Ateneu
Barcelonès, a una Biblioteca Pûblica, a un
poblet llunyà, a una petrta llibreria de
barri, o a les pagines harmonioses d'à-
questa revista. Des d'aquest eixopluc,
amies, una crida: no deixem que ens
menystinguin les nostres commemora
cions •
M a r t i O laya
Président del Patronat de la Fundaclô
Folch i Torres
(Palau-Solltà I Plegamans)
Els corals de la
Passio segons sant
Mateu Aquest article va ser escrit amb motu de
la interpretado de la Passio segons sant
Mateu el marc de 1999, en una versió en
que l'Orfeo Català cohlaborava cantant els
corals luterans que conté aquesta gran obra.
Atesa la Popularität d'algun d'aquests
corals i la importancia d'aquestes melodies en
tota la producció vocal de J.S.ßach, s'ha cregut
Interessant reproduir el contingut d'aquell tre-
ball. Volem agrair la gentilesa de la Fundado
«La Caixa» en permetre'n la publicado.
A Leipzig, Bach era organista i mestre
de capella. C o m a tal, la seva tasca era de
compondré per al culte, i aquest fet con-
dicionava doblement la seva activitat: en
pr imer Hoc, el seu objectiu musical era
subratllar per mitjà de la música les idees
de la liturgia (fos el sermó del diumenge
corresponent, fos una passio, o bé fos un
enterrament) i en segon Hoc, el material
amb el qual traballava era el que havia
heretat de la tradició luterana. I és en
aquest sentit que t r obem el coral com a
element essencial en tota la música de
Bach.
Luter i els seus coHaboradors s'havien
preocupat que el pöble participés activa-
ment en les celebracions, i amb aquesta
finalrtat van elaborar una sèrie d'himnes
sobre melodies, preexistents algunes d'elles,
i dartres de nova creació, treballant amb
estreta coHaboració musics, poetes i t eò -
legs. Se sap que Luter mateix era bon
music, i a ell s'atribueixen algunes melodies
de corals. C o m ja hem dit alguns corals
adaptaven melodies ja utilitzades per la litur
gia romana i d'attres eren adaptacions de
cançons populars que res no tenien a veure
amb la religio, però que, pel sol fet de tenir
el mateix nombre de sil-labes i seme mol t
coneguda la tonada per la poblado, eren
susceptibles de ser transformades en
"cançons espirrtuals" per ser cantades a l'es-
glésia Sota la supervisió de Luter mateix,
només entre 1523 i 1545, van ser editats sis
llibres de corals, dos d'ells publicats per
Johan Waiter, un dels musics més impor
tants dels primers temps de la Reforma.
aquatreveus v 25
articles gener
Posteriorment es publicaren moites
més col-lecccions (Calvlsius, Eccard,
Schein, Hassler; Crüger . . . ) fins a arribar al
gran recull aparegut a Leipzig l'any 1697,
intégrât per vuit volums, i que contenia
prop de cine mil cants. Aquest portava
per t f to l Andächtiger Sellen geistliches
Brand-und Gantz Opfer i estava destinât
no a l'església, sino a lus domèstic. Se sap
que un exemplar d'aquesta col-leccio de
vuit volums estava en poder de Bach, ja
que la t r obem en l'inventari que es va fer
dels seus béns.
Aquesta abundància de reper to r i
havia propiciat que eis corals esdevingues-
sin com una espècie de folklore en
l'Alemanya luterana, amb el que això
compor ta de rica tradició i de fresca
expressió populär I és aquest repertor i
també el que constitueix el nudi centrai
de la musica de Bach, aixf com el d'altres
compositors predecessors seus.
El tractament musical que Bach va fer
dels corals va ser mol t variât: des de for
mes mol t sofisticades de variacions sobre
corals, corals figurats, bé instrumentais, bé
vocals, fins a l'expressió més senzilla de
l'harmonització del coral a quatre veus
(sovint doblades pels instruments). En
aquests ürtims, la melodia del coral estava
en la veu superior (soprano) i és possible
que fos cantada per l'assemblea dels fidels.
Aquest tipus de coral, del qual t robarem
dotze exemples en la Passio segons sant
Mateu, com veurem després, era el que
Bach col-locava mort sovint com a darrer
moviment en les cantates. El fili de Bach,
Carl Philipp Emmanuel i Johann Philipp
Kimberger varen publican entre el 1784 i
el 1787, quatre volums amb tres-centes
setanta-una harmonitzacions de corals a
quatre veus fetes per J. S. Bach. Si d'aquest
nombre, en treiem les que pertanyen a les
passions, als oratoris i a les cantates, ens
en quedaran cent vuitanta-sis que només
són conegudes a través d'aquesta edició.
Sobre la possible intervenció de la
comunitat de fidels en la interpretació dels
corals durant l'audició de la Passio, no hi ha
acord total entre eis estudiosos: si bé hi ha
testimonis escrits que, en alguns llocs, com
a Hamburg, eis assistents cantaven eis
corals, hi ha molts arguments que fan
creure que, en el cas de Bach, aquests
v 2 6 j aquatreveus
només eren cantats pel cor; l'amplitud de
les tessitures, les fioritures i subtils varia
cions del mateix coral entre una versió i
una altra, la complexitat harmonica, etc.,
fan dubtar de la possibilitat d'aquesta
opció. El que sí és cert és que els corals
simbolitzaven la reflexió pietosa de la
comunitat, el sentiment de l'assemblea
que se sentia tota lment identificada en
reconèixer les mélodies que ells mateixos
havien canta i De la mateixa manera que
I aria era la reflexió íntima individualitzada,
el coral era el mitjà per vincular el senti
ment comunitari al nelat de la Passio. La
solució que ens brinda la versió d'avui sig
nifica un compromis entre aqüestes dues
opinions: la participado des del púbic d'un
cor nombras, com és l 'Orfeó Cátala,
donará aquesta dimensió més comunitaria
en el cant dels corals, evitant-ne, al mateix
temps, els inconvénients esmentats.
La importancia que Bach donava ais
corals dintre del context de la Passio
queda demostrada amb la seva acurada
inserció durant t o t el diseurs. Malgrat que
els corals pertanyen al nivell que podném
anomenar «reflexiu», paral-lel al diseurs
narratiu, Bach no dubta d'intercalar-los en
certs moments, trencant, d'alguna mane
ra, el relat historie. Així, per exemple,
quan els apóstols han preguntat al Senyor
si són ells qui el trairan (núm. 15), abans
que parli Judes (núm. 17) la comunitat
esclata amb el reconeixement de la culpa:
Ich b/n's ("Sóc jo", núm. 16). O bé també,
entre el núm. 7 1 , quan Jesús expira, i el
núm. 73, amb la descripció dels fenómens
extraordinaris del t remolor de la terra, l'o-
bertura dels sépulcres, etc., Bach hi inse-
reix el darrer coral: «Wenn ich einmal solí
schelden» (núm. 72) harmonrtzat amb una
tendresa aclaparadora, himne de dolor
íntim i alhora d'esperança.
Es precisament aquest t ractament
harmonie especial que Bach fa de cada un
dels corals, en funció del seu tex t i la seva
significació, el que dona la mida exacta de
l'habilitât tècnica d'aquest compos i to r
extraordinari i alhora de la seva profundi-
tat. En els corals, Bach t raba unes pautes
condicionants, a les quais se sotmet de
bon grat i que, paradoxalment, li donen
vigor i lirisme: unes musiques preexistents
que el connecten amb la rica tradició
musical luterana i a través d'ella amb el
passât (renacentista i fins i t o t medieval), i
uns textos que no són del seu llibretista,
Picander (CH . Fr Henrici) ni de l'evangeli,
sino de diversos poetes anteriors a ell,
però «clàssics» en la literatura evangèlica;
potser no talents de pr imer ordre, però
esperits sensibles, que, amb una pietat
profunda formada en la lectura de la Biblia,
donen una bellesa sòlida i serena als seus
poemes (johan Rist, Paul Flemming,
Johann Neumann, Johann Frank i Paul
Gerhardt, entre d'altres).
H e m intentât d'esbrinar eis possibles
paral-lelismes de significació d'aquestes
melodies dels corals en totes les ocasions:
cantates, passions, oratoris, corals, e t c . .
en que van ser utilitzades per Bach, i hem
pogut veure com, en si, aqüestes melo
dies no responien a un carácter liturgie o
significatiu prapi: si bé en algunes ocasions
tenien certes concomitances, altres vega-
des la seva utilització era ben diversa i fins
i t o t algún cop aparentment contradicto
ria (per exemple, el núm. 72 de la Passio,
quan Crist acaba d'expirar és el mateix
coral que el núm. 62 de Wratoh de Nadal,
l'esclatant t r i o m f sobre l'infern). Potsen
però, amb aquest paral-lelisme Bach
donava a entendre el lligam entre el
t r i om f que anunciava el naixement de
Jesús i la culminació de la redempció de
l'home per Crist, amb la seva mor t ) .
Precisament d'aquesta diversitat d'utilitza-
cions dels corals es desprèn que el que
donava l'adequació exacta al context era
el t ractament que aquests rebien per part
del composi tor ja fos l'harmonització,
l'orquestració, la tonalitat, e t c . . A lbe r t
Schweitzer en el seu llibre J. S. Bach-Le
musicien poète, diu: « . . . eis predecessors
de Bach harmonitzaven la melodia i res
més; Bach harmonitza les paraules».
Per tal de donar testimoni de la rique-
sa de continguts d'aquestes melodies, i del
referent que són en la música de Bach, ens
hem permès donar la informado detallada
de cada un dels corals que apareixen a la
Passio (tant dels dotze corals harmonitzats
a quatre veus, com dels artres tres que
sentirem integrats en un contrapunt més
complex) t o t indicant-ne les connexions.
Jordi Casas i Bayer
Director del Cor de Cambra del
Palau de la Música Catalana
gener articles
N ú m . I
O Lamm Gottes
h- J. J. J. m - O 1
O Lamm Got- tes, un- schul- dig am Stamm des Kreu- zes ge- schlach- tet
El primer coral apareix ja en el primer cor de la Passio, en fomma de «cantus firmus» cantai per les veus deis sopranos «in ripieno»,
que habitualment s'interpreta amb veus infantils. D'aquesta manera Bach fa que la figura de l'anyell pasqual, que simbolitza el Crist,
víctima immolatòria, presideixi la introducció del relat de la Passio que, de fet, comenca amb l'Evangelista,
La música i el text d'aquest coral provenia de l'himne del mateix nom 0 Lamm Gottes, que Nikolaus Decius (c. 1485-1546) va
escriure cap al 1531 per tal de substituir l'«Agnus Dei» en les celebracions luteranes. Aquest compositor també va escriure dos
altres himnes: Allein Gott in der Höh sei Ehre i Heilig ist Gott der Vater, per reemplacar respectivament eis «Gloria» i «Sanctus» de les
celebracions romanes.
Aquest coral no forma part de cap cantata de Bach. Norries el t robem com a BWV 401 en el recull de coráis fet per Kimberger i el
fili de Bach, Carl Philipp Emmanuel, com a BWV 618 del Orgel-Büchlein, i finalment com a BWV 656 («Divuit coráis de diversos
N u m . 3
Ach, grosser König
r r r r ir r r " f if r ° Herz- lieb ster Je su, hast du ver- bro- chen
La musica d'aquest coral es de Johann Crüger ( 1598-1662), important compositori teorie i teòleg, autor també dels corals Jesu,
meine Freude, Ach wie flüchtig i Nun danket alle Gott. El text prove de Paul Gerhardt ( 1607-1676) «el més gran de tots eis poetes del
càntic» segons Alber t Schweitzer
Bach utilitza aquest coral només per a les passions: el t robem també en eis nüms. 7 ( 0 grosse Lieb -NBA nüm. 3) i 27 (Ach, grosser
Konig -NBA nüm. 17) de la Passio segons sant Joan.
Veieu també eis nüms. 19 i 46 d'aquesta mateixa Passio.
N ü m . 10
Ich bln's, Ich so/he büssen
| Hj | 1 J jj r I g jj Q i r r i p N T ü Ich bin's. ich soll- te bOs- sen. an Härv den und an Füs- sen
La müsica d'aquest coral prove de la canö Innsbruck ich muss dich lassen de Heinrich Isaac, müsic d'origen flamenc (1450-15 17).
Aquesta melodia va arribar a ser tan famosa, que diversos poetes luterans Ii van adaptar diferents textos:
J. Hesse: 0 Welt ich muss dich lassen
P. Flemming: In allen meinen Taten
R Gerhardt: Nun nuben alle Walder
Bach utilitza aquest coral de nou en el nüm. 37 d'aquesta Passiö, i en el nüm. 15 de la Passiö segons sant Joan (Wer hat dich so
geschlagen -NBA nüm. I I).
Altres versions d'aquest coral, les t robem en les cantates:
BWV I 3 Meine Seufzer, meine Tränen, Dominica 2a post Epifania (ultim coral)
BWV 44 Sie werden euch in den Bann tun, nüm Dom. Exaudi (ültim coral)
BWV 97 In allen meinen Taten, destinaciö litürgica desconeguda. Primer cor i ültim coral.
Tambe apareix en el recull de corals de C. Ph. E. Bach, nüms. 392, 393, 394 i 395, i en el BWV 756 (Choralvorspiele). En el recull
figura amb el text Nun nahen alle Wälder i tambe 0 Welt sieh hier dein Leben, encara que la müsica, en eis quatre casos, s'atribueix a
la col-lecciö de Georg Forster (1539) i nomes en un d'ells (BWV 393) s'hi esmenta I 'autoria de H. Isaak.
Cal remarcar la similitud de la primera fräse d'aquest coral amb la del coral Du Friedefürst Herr Jesu Christ BWV 116, 67 i 143.
a givate veus ^27
articles gen 2001
N u m . IS Erkenne mich, mein Hütter
Er- ken- ne mich, mein Hut- ter, m»in Hir- te. nimm mich ani
Ens t robem aquí amb la primera aparició d'aquest coral, de les cinc que conté aquesta obra. Es tracta, en el seu origen remot, duna caneó amatoria de Hans Leo Hassler, Mein Gemüt ist mir verwirret que va ser adaptada per J. Crüger, amb textos de Paul Gerhardt. Aquesta és una de les estrofes del eäntie de Gerhardt, O Haupt voll Blut und Wunden, la primera de les quals trobarem en el núm. 54. Suposem que era un deis coráis mes estimats de J. S. Bach, ja que el podem trabar a les cantates següents: BWV 135 Ach Herr, mich armen Sünder, Dom. 3a post Trinitatis. "Cantus firmus" del baix en el primer cor, i també coral final. BVW 153 Schau, lieber Gott -Dom. post Cincumcisionis-(núm. 5).
BWV 159 Sehet wirgeh'n hinauf gen Jerusalem,-Dom. Estomihi. "Cantus firmus" en el soprano en el núm. 2 (Aria amb coral). BVW 161 Komm, du süsse Todesstunde -Dom. 16 post Trinitatis-, "cantus firmus" de l'orgue en el primer número i darrer número com a coral figurat. També figura en diversos llocs de VOratori de Nadal (núm. 5 Wie soll Ich dich empfangen i núm. 64 Nun seid ihr Wohlgerochen). A la Cantata 25 Es Ist nichts gesundes an meinem Leibe -Dom. 14 post Trinitatis-, en el primer cor apareix aquest coral (sense text), com a "cantus firmus" en eis instrumenta de vent: flautes i cornettos; eis tres trombons completen l'harmonia. També a la Cantata BWV 127 Herr Jesu Christ wahr Mensch und Gott -Quinquagésima (Estomihi)- apareix la melodia d'aquest coral en el primer cor; en la veu de baix i en el continu, combinada amb dos coráis mes. A m b la mateixa melodia, Chr Knoll va adaptar el text Herzlich tut mich verlangen (1613), que figura en el coral per a orgue BVW 727.
N ú m . 17 ich will hier bei dir s tehen
• t* W m A • H ,—i r t—w—— P' 1 # = i H J 1 Ei 1 « 1 11 1 Ich will hier bei dir ste- hen; ver- ach- te mich doch ni^hti
Aquesta es una harmonitzacio diferent del mateix coral que el numero anterior (15). A m b aquest mateix tex t figura com a "cantus firmus" en el soprano del num. 2 de la Cantata Sehet, wir geh'n hinauf gen Jerusalem, BWV 159, esmentada anteriorment. Aquesta cantata, amb tex t de Henrici, va ser escrita probablement per al 27 de febrer de 1729, poques setmanes abans que I'estrena de la Passio segons sant Mateu, i conte moltes referencies i punts en comu amb aquesta Passio, be per la proximitat en el temps de com-posicio, o be, potser, per la proximitat "liturgica".
N u m . 19 Was ist die Ursach
. t* I J I l J J J \3 i m ' a 1 À d
1 é m m • i « —J 1 —
Was ist die Ur- sacn' al ter soi- cher Ra gen?
Tornem a trobar l'himne de Crüger amb text de Gerhardt que hem comentat en el nüm. 3, perö aquesta vegada les frases del coral van altemades amb el tenor en el recitatiu acompanyat "O Schmerz". Aquest recurs havia estat ja utilitzat en la Passio segons sant Joan en el nüm. 60 Mein Teurer Heiland, on l'äria del baix s'altema amb eis versos del coral "Jesu, der du wärest tot".
2 8 j aquatreveus
2 0 0 1 ener articles
Num. 25 Was mein Gott will
j i i n I j J r i r r i Í if r r [ J Was mein Gott will, das g'scheh' all- zeit, sein Will', der ist der bes- te
Una caneó parisenca de contingut amatori, clarament cortesa, escrita per Claudin de Sermisy (1495-1562), és I 'origen musical d'a-
quest coral. El seu títol, // me suffit de tous mes maux, apareix en I 'edició d'Attaignant, a Pan's, l'any 1528.
El seu éxit va fer que dos poetes n'adaptessin la música a dos textos religiosos:
Albrecht von Brandenburg [Albrecht de Hohenzollem] (1547) va escriure Was mein Gott will (utilitzat a la Passió) i Paul Gerhardt Ich
hah in Gottes Herz und Sinn (1647).
Bach utilitza aquesta melodía en les cantates seguents:
BWV 65 Sie werden aus Saba alle Kommen -Festa dels Tres Sants Reis-. Text del coral final: "Ei nun, mein Gott, so fall ich dir".
BWV 72 Alles nur nach Gottes Willen -Dom. 3 o Epiphania-, coral final amb text "Was mein Got t will".
BWV 92 Ich hab'in Gottes Herz und Sinn -Dom. Septuagésima-. Tota la cantata és sobre aquest coral.
BWV 103 ihr werdet weinen und heulen -Dominica Jubilate 3rdiumenge després de Pasqua-, Coral final "Ich hab'dich einen Augenblick".
BWV I I I Was mein Gott will -Dom. 3 post Epiphania-, "cantus firmus" en el cor inicial, i coral final amb text "Noch eins, Hern will ich
bitten dich".
BWV 144 Nimm, was dein ist und gehe hin, Septuagésima. Cor final amb tex t "Was mein Got t will".
Num. 29 O M e n s c h b e w e i n dein Sünde Gross
O Mensch, be- wein dein Sun- de gross
La melodia d'aquest coral fou esenta per Mathias Greiter ( 1490-1550) i incorporada al Psaltier d'Strasboug, amb text de Sebald
Heyden ( 1499-1561). Aquest himne va ser incorporât per Bach en fomma de coral figurât com a cloenda de la primera part de la
Passió segons sant Mateu, després d'haver-la utilitzat com a introducció de la Passió segons sant Joan. La melodia coral és cantada per
la veu del soprano, reforçada pel soprano "in ripieno" que ja ha cantat el nüm. I.
Només tornem a trobar aquest coral en el recull de C.Ph.E. Bach amb el nüm. BWV 402, i en l'Orge/-ßüch/e/n amb el nüm. 622, orna
mentai ,"-el cantus"-, i, naturalment, sense text.
Nüm. 32 Mir hat die Welt trug/ich gericht
g r1 r1 'L/'r f U r i r r r i ir r M m Mir hat die Welt trüg- lieh ge- rieht' mit Lu- gen und mit fal- schem Cdicht'
La música d'aquest coral, d'autor desconegut, era prou popular com per ser recollida i editada per V. Triller el 1552. El text que Adam
Reusner Ii va posan sobre el càntic "Christus jam surrexit", fou In dich hab'ich gehoffet Herr (1533).
Bach utilitza aquest coral com a darrer moviment de la Cantata BWV 52 Falsche Welt dir trau ich nicht - D o m . 23 post Trinitatis-, aixi
com també en el núm. 46 de l'Oratori de Nadal (Dein Glanz all'Finstemis verzehrt).
Després podem trobar-ne una versió en l'Orge/-ßüch/e/n núm. 640 i en el recull de Kimberger amb el núm. 712.
És molt interessant, finalment, veure el tractament que J. S. Bach dona a aquest coral en el darrer número de la Cantata 106 Gottes
Zeit (també titulada Actus tragicus - d e carácter fúnebre, però, sense data litúrgica específica-). Figura com a coral a 4 veus amb petits
interludis instrumentáis amb el text "Glorie, Lob, Ehr'und Herrlichkeit" i, en la seva damerà frase, mostra una gran similitud amb la
tonada final del "Kyrie" de la missa "de Angelis".
a t/uafre veus i 29
articles gener
N u m . 37
Wer hat dich so geschlagen
È P i / O m
Wer hat dich so ge- scrila- yen, meir Heil, une dich mit na- gen
Pel que fa a aquest coral, ens podem remetre al que s'explica en el nüm. 10. Norries voldrfem destacar que es I unic cas en què uti-
litza el mateix text que en el nüm. 15 de la Passio segons sant Joan, encara que en aquesta ultima inclou dues estrofes.
Nüm. 40 Bin Ich gleich von dir gewichen
0 P
n r r r r T Bin ich gleich von dir ge- wi- chen, stell ich mich doch der ein;
El text d'aquest coral pertany al eäntie Werde munter mein'Gemüte, del poeta i pastor Johann Rist (1607-1667), el mateix autor que
escriví 0 Ewigkeit du Domerwort La música, la va compondré Johann Schop (1590-1667) I 'any 1642.
Bach utilitza aquest coral per cloure la cantata Ich armer Mensch, ich Sündenknecht BWV 55 -Dom. 22 de la Trinitat- amb el mateix
text que a la Passló. Altres aparicions d'aquest coral son a les Cantates:
BWV 146 Wir müssen durch viel Trübsal -Dominica Jubílate-, Coral Final Denn wer selig dahin fahret.
BWV 147 Herz und Mund und Tat un Leben, Festo Visitationis Mariae.
nüm. 6 Wohl mir, dass ich Jesum habe, coral amb figuracions instrumentáis,
nüm. 10 Jesus bleibet meine Freude, coral amb figuracions instrumentáis.
En aquests dos números, potser dos deis fragments mes famosos en les Cantates de Bach, s'ha mantingut la melodía, pero s'han can-
viat eis valors n'tmics del coral.
t i p i fee Je- sus blei- bet Freu- de
N ú m 44
tìefiehl du deine Wege
La müsica és la mateixa en eis dos fragments i només canvia el
t ex t Aquest esta extret del poema de Martin Jan, Jesu, meiner
Seelen Wonne ( 1661 ).
A la Cantata BWV 154 Mein liebster Jesus - D o m . la post
Epiphania- s'utilitza un fragment del mateix poema i la mateixa
melodia en el num. 3, Jesus, mein Hort und Erreter.
En el recull de C. Ph. E. Bach hi ha dues harmonitzacions d'a
quest coral, amb text de M. Jahn, sota els nüms. BWV 359 i 360.
fieri! du dei- ne und was dein Her kränkt
Pel que fa a la müsica i al text d'aquest coral, ens remetem als nüms. 15 i 17.
En el recull de 185 Corals de C.Ph.E. Bach, no obstant, hi ha dues harmonitzacions d'aquesta melodia, amb el text "Befiehl du deine
Wege", sota eis nüms. BWV 270 i 271. El BWV 272 del mateix recull correspon al mateix text, perö la melodia, diferent, es original
de Bartholomäus Gesius (c. 1555-1613).
Nüm. 46 Wie wunderbarlich ist dvch diese Strafe
/TN
n r 1 r r wie oar- nen ist ooen aie- Stra- te<
La melodia d'aquest coral és la que ja hem comentat en els nùms. 3 i 19. Només cai ressaltar la delicada harmonització que subratlla el
text en aquest moment cruciai del relat de la Passló: el bon pastor patint per les ovelles, el Senyor pagant en Hoc dels seus servents.
3 0 ^ a quatre ve us
lener articles
Hilm 54
O Haupt voll Blut und Wunden
! L „ 1 1 , . : — h n 1 F P 1
• w
— r r ' —« J
HdUpl voll bli/t und Wun den, wull bctinierz und VOI 1er Hot in,
En aquest coral, Bach utilltza las primeres estrofes del cäntlc de Gerhardt 0 Haupt voll Blut und Wunden (1656) que ja hem comentat
en el nüm. 15.
En el seu llibre, J. S. Boen - Le muslcien poete, A lber t Schweitzer explica com aquesta poesia de Gerhardt estä directament inspirada en
un himne de Sant Bernat de Claravall, que es titulava Salve caput cruentatum (vegeu tambe nums. 15, 17, 44 i 62).
Nüm. 62 Wenn ich einmal soll scheiden
ñ ' / T N
Jf—n 1 H — m— • W 3 —\ fou : M—ï i p — i r r 4
i -à--i i — K m 1 1 À H— H — — 1 1
Wenn ich ein- mai soli schei- den, so schei- ae'^^ nicht »on min
Aquest és el darrer coral de la Passio, i és el comentan pietós i intim de la comunitat, un cop l'evangelista ha explicat que Jesús ha expirât.
Bach utilrtza per cinquena vegada aquesta melodia i per quarta vegada el càntic de Gerhardt esmentat en el núm. anterior
Les s/g/es BWV signifiquen Bach Werke Verzelchnnis (Cataleg de les obres de Bach). La numerado relativa a les cantales que hem utilit-
zat seguelx el criteri de W Schmleder en el seu cataleg tematico-sistematic de les obres de Bach, numerado que també utilitza l'edició
Breitkopf.
En aquest programa de la Passió i en l'article, en canvi, els núms. deis fragments corresponen o la NBA (Neue Bach Ausgabe) dlferent
de lédició esmentada abans, i que respon a l'edició de Bárenreiter, a cura d'Alfred Dürr.
\ordi Casas
aquatreveus b u t l l e t a de s u b s c r i p c i ó
N o m i c o g n o m s Professici
A d r e g a T e l e f o n
P o b l a c i ó C o d i P o s t a l
E -ma i l
Des i t jo s u b s c r i u r e ' m a part ir de l n ú m e r o Quota anual de 1.000 Ptes. Corresponent a 2 números
F a r é e fect iu l ' import mi t jancant : • Ta ló b a n c a r i ad junt • Domic i l i ac ió b a n c à r i a
Entitat Agencia DG Núm .Compte Titular:
Signatura:
Envieu aquesta butlleta a:
Federado Catalana d'Entitats Coráis • Via Laietana, 54, 2n.despatx 213 • 08003-Barcelona • Tel.93 268 06 68
a quatre veus
entrevistes gener
M a r í a G u i n a n d
María Guinand
Directora deis cors de l'Escola Supe
r io r de Venecuela de Joves Orquestres.
Di rectora fundadora de la Cantona
A l b e r t o Grau, Cantor ía Universitaria
Simón Bolívar i de l 'Orfeón Universitario
Simón Bolívar.
Professora de Teoria i Anàlisi Musical,
d'História de la Música, d 'Harmonia i de
Direcció Coral .
Redactara de «Música de Latinoa
mérica» i vicepresidenta de la Federació
Internacional per la Música Coral .
Tot un curr iculum de treball per la
música coral , a Venecuela i arreu, que
s'amaga darrera d'aquesta sud-america
na, pet i ta, dolga, sempre somr ient .
El marc d'aquesta pet i ta xerrada:
Europa Can ta i XIV, a Nevers. Hi ha
vingut a preparar un tal ler: ( t ransa t lan
tic per cors femenins, de Bulgaria al mar
del Car ib».
Abans d 'arr ibar a l 'Europa Cantat,
però, María Guinand ha par t ic ipat amb
el seu co r O r f e ó n Univers i tar io Simón
Bolívar, a les Ol impiades Corals que
s'han ce lebra i a Linz.
- B. M a r í a , expl ican's una m i c a
les teves impress ions després d 'ha-
v e r p a r t i c i p a t en a q u e s t a m a c r o -
c o m p e t i c i ó :
- M G . Una competido és molt áferent
d'un festival. En una competida els cors
van a concursar, están molt concentráis en
allò que venen a fer, és com en una com
petido esportiva, i venen per aconseguir
medalles. En un festival el que és impor
tant és lintercanvl social, compartir una
experiencia, relacionarse. De totes mane-
res, cree que els concursos son posltius.
Aquest de Linz, es regeix d'una manera
similar a molts altres en que he participât
ì hi ha unes puntuacions establertes que
donen dret en cada cas a tenir medalla
d'or, piata o de bronze. El mes important
no és doncs quedar primer o segon, sino
saber el nivell del cor per la medalla que
es rep. Alxò és mo/t estlmulant per al cor.
- B. I a vosal t res , c o m us ha
a n a t , a m b les medal les?
- M.G. E>é. Hem participat en très
catégories i en totes hem rebut medalla
d'or. El que queda molt dar tombé és que
hi ha estils molt diferents arreu d'Europa,
que l'ideai del so, del color, està canviant;
que hi ha moites maneres de cantar, i que
cal integrar el moviment a l'espectacle.
Però cal tombé assegurar la qualitat musi
cal i artìstica, i cai trobar l'equilibri en el
nombre de participants I crée que aquests
mega-concursos no son el mlllor carni.
- B. B é , p a r l e m a r a d 'un a l t r e
t ipus de fest ival , en aquest cas
l ' A m e r i c a C a n t a t q u e heu célé
b r â t a V e n e ç u e l a .
- M.G. Ha estât la tercera edició. Les
dues antehors van ser l'any 1992 i l'any
1996 al Mar del Piata a l'Argentina.
Aquest any s'ha fet a Caracas, organitzat
per la Fundació Schola Cantorum de
Caracas I el Moviment Coral Cantemus,
dues entitats que porten ja mes de 30
anys treballant per la mùsica i el cant
coral al seu pals. I l'any 2005 es farà a
Fuajaca, Mèxlc. A Veneçuela hi ha ara
possibilltats i una forta estructura, I un
gran moviment amb mes de 2.000 corals I
150 orquestres entre infantils, juvenlls I
professional. El nivell musical és tombé
cada cop mes alt, i és molt bo.
- B. I qu in ha es tâ t el balanç ?
- M.G. El secret de l'exit és el gran
entuslasme amb que s'ha realitzat aquest
festival. Hi ha hagut uns 2.000 partici
pants, s'han fet 5 tallers, hi han treballat
150 voluntaris, i l'estructura és similar a
Europa Cantat, amb alguna diferèneia. Al
mati feiem taller i cant comù i a la tarda
taller I ball comù. Això del ball comù ha
estât la «xispa» del festival, ja que molts
cants comuns estaven basats en danses
populars. A la festa final tothom havia
après a ballar i va ser un èxit total. Un
altre aspecte és que vam mirar de connec
tât l'Amèrica Cantat amb très altres festi
vals mes petlts que es fan a Venezuela. Les
corals que vollen podten seguir als Andes, al
Sud (Guayana) obe a Ulla Margarita.
- B. I c o m vau p o d e r f inancar
un p r o j e c t e c o m aquest?
- M.G. Doncs amb una gran creatlvltat
El festival era a l'abril I el desembre vam
tenir unes Inundadons molt greus en una
regio del pais. Perö calia il-lusionar la gent
amb alguna cosa i l'America Cantat va ser
per a molts un projecte pel qual llultar, per
tal que no fos suspes. Vam buscar recursos
a tots nlvells, estatals I prlvats. Es va con-
vertir en el centre d'il-lusiö per a molta
gent perb si es quantifiques en dölars ser/o
impagable. Vam aconsegulr aliances, ajuts,
intercanvis, molta creativitat per substituir
les mancances de mitjans.
Crec que aquest ha de ser l'esperlt
d'Europa Cantat Heu d'estar a l'avant-
guarda per la Solidarität I la Pau, no ens
pot unir nomes el deslg de cantar be, no
cal polititzar, perö cal tambe fer una feina
de Solidarität per a tothom.
A Venecuela fa anys que treballem
amb cors i orquestres, per a nosaltres es
una eina social, d'esperanca, de mlllora-
ment de donar oportunltats, d'obrir horit-
zons a altres aspectes de la vlda.
I encara et vull explicar una cosa. Per
Inlciativa d'Alberto Grau, amb la Fundaciö I
en cohlaboradö amb la FIMC, dediquem fa
10 anys arreu del mön el 10 de desembre
al Dia del Cant Coral. A nivell de tot el
mön s'hi ha sumat ja mes de 700.000
cantaires. Aquell dia es celebra un concert
i es fa una prodama arreu del mön per
donar-ll un sentit I vull convidar tots eis
cors del mön a sumar-se a aquest magnific
projecte eis pröxims anys.
- B. Per acabar , t a n sols ens
q u e d a fe l ic i tar - la j a q u e ha r e b u t
r e c e n t m e n t el p r e m i R o b e r t Ed ler
pel seu m e r i t persona l i pel t reba l l
pel c a n t c o r a l .
- M.G. Moltes gracles, perö aquest tre
ball no s'hauna pogut fer si no hagues
comptat, al meu pais, amb un bon equlp.
Es merit de tot un equip i no nomes d'una
persona •
B a r b a r a A n g l i
3 2 j aquatreveus
gener entrevistes
Felip Solé
d i r e c t o r d e l p r o g r a m a d e T V C
« A q u a t r e v e u s »
P: D ' o n va sorgir la idea de fe r
un p r o g r a m a de te levis ió sobre el
c a n t cora l a Cata lunya?
R: «A quatre veus» va néixer amb la
voluntat de posar en antena una manifes
tado de cultura popular molt rica, com és
el cant coral a Catalunya. Segurament molt
poca gent és conscient que en l'actualitat
un 3% deis catalans canta. Som en un
país amb poca cultura musical pera, en
canvl, en cant coral tenlm una riquesa que,
malgrat les vlclssltuds, s'ha mantlngut, la
qual cosa em sembla un bon punt de par
tida.
P: A m b quins cr i te r is escoll iu
les coráis par t i c ipants en el p ro
grama?
R: Vam plantejar-nos recolllr el major
nombre possible de coráis. Fins ara hem
fet les zones de Barcelona I Lleida; encara-
hem d'anar a Grona i a Tarragona. També
volíem donar un ventall de qualitat: des
duna coral de gent ¡ove en pie desenvolu-
pament de la veu fins a gent de vegades
molt gran. Aquest equlllbñ, cree que /'hem
aconseguit.
P: Q u i n assessorament r e b e u
de persones v inculades al m ó n
cora l a Chora de fe r el p r o g r a m a ?
R: El programa es va començar i es va
fer en col-laboració amb la FCEC. De fet,
el nom d'«A quatre veus» va sortir del títol
d'aquesta revista. Ells han estât en tot
moment molt receptlus amb les nostres
¡dees I sempre hi ha hagut molt bono
entesa. Fins i tot, quan vam editar el CD
de cant coral, la FCEC se'n va quedar un
miler per repartir a les agrupacions. Es un
bon ¡ntercanvi: fem un esforç i ells corres-
ponen amb un mereat déterminât. Des
d'aquest punt de vista, pensó que la
eohlaboracló ha estât fructífera.
P: Q u i n índex d 'aud iène ia p o t
a r r i b a r a t e n i r un p r o g r a m a de les
ca rac té r is t iques de l '«A q u a t r e
veus»?
R: No intentem fer un favor al cant
coral perqué surti per televisió. Si el progra
ma té una certa qualitat i hi ha un public
a qui agrada la música (parlàvem d'aquest
3%), dones pot tenir aquest 3% d'audièn
eia. Evidentment «A quatre veus» no és
entretenlment. Jo entenc que quan, al ves-
pre, arribes a casa no vols pensar, sino
seure i que et dlvertelxin. Però també et
pots divertir mirant un bon documental o
un programa de cant si està ben cantat i
t'agrada la música.
P: Q u i n s u p o r t d o n a la d i recció
de Televisió de C a t a l u n y a a aquest
t ipus de programes?
R: El canal 33, i Televisió de Catalunya,
per tant, té nou programes de cultura
popular engegats: Terra, Tarasca, la
Marató de l'Espectacle, Tradicionàrius,
Sardana, Aplecs i Ballades, A quatre
veus, Havaneres i Rodasons. Això vol dir
que hi ha una franja de public, mes o
menys ben definida, Interessai Si alxò no
és Interés per la cultura popular, no sé qué
és. Sempre hi ha qui volarla posar la cultu
ra popular en horarl de màxima audiencia
a TV3, però jo crée que cal buscar un sub
til equilibri entre cultura I audiencia.
P: Q u i n és el procès de produc
a c i d 'un p r o g r a m a c o m l '«A qua
t r e veus»?
R: És un procès relativement senzill,
però fins a cert punt. Si un cop l'any vols
trobar 25 o 30 colles que visquin en una
àrea reduida (com el gran Barcelonés o
Lleida), els mateixos dies, per anar-los gra
vant, has de muntar una Infraestructura
Important. Els cantalres no són professio
nal, com tots sabem, i nosaltres els volem
recrear quasi en directe. També volem
explicar la historia del director, la trajectò-
ria de ¡'agrupado, etc., perqué això dona
un punt de vida, i busquem uña imatge
dinàmica: no hi ha mai cap pia qulet, sem
pre s'intenta que tot sigul continu. De
vegades, això va en détriment del music
especialista, que voldria que la imatge
canvlés quan entra una veu determinada,
però nosaltres hem preferii sacrificar alxò
pel moviment. Intentem buscar un equilibri
televisiu i musical. No fem una classe de
música, cosa que de vegades tampoc no
s'entén, ni ensenyem a cantar. Fem un
espectacle de cant coral, que és el que
nosaltres volem. També cal dir que sempre
hem volgut ensenyar el cant coral des d'un
punt de vista normalltzat. La gent que no
coneix el cant coral creu que només es
dona en una celebració litùrgica. Per això
vam triar l'opció, el primer any, de fer el
programa a Luz de Gas (una sala de fes
tes conegudissima, on va molta gent) i va
estar molt bé que Luz de Gas acceptés
aquest repte. Després, quan hem vlatjat,
hem volgut -per exemple- anar a
l'Auditori de Lleida i no a la Seu. Es a dir
que sempre hem volgut desmitificar la
Imatge més negativa del cant populär.
P: D e qu ina m a n e r a es p o d e n
a p r o f i t a r els recursos de l m i t j à
te levisiu ( d e q u è la ràd io no dispo
sa) en un p r o g r a m a c o m l '«A qua
t r e veus»?
R: Una imatge val més que mil parau-
les; tombé en mùsica. Una imatge dona
coses que la ràdio no pot donar mal: és el
llenguatge del no dit. SI s'oblida això,
empobnm molt el llenguatge televisiu. I,
això, penso que no és negligible de cap
manera. I aquesta és l'aposta. Restructura
és la pròpia d'un concert (per tant, pesa-
da), que necessita, en el moment de gra
var, 20 o 25 persones I moites hores de
treball, però que dura poc temps. En canvi,
hl ha un postproducàó que s'allarga tot
l'any I després tenlm, durant sis o vuit
mesos, cant coral en antena. En el futur,
potser abandonarem per un temps l'es-
tructura pesada I ho diluirem molt més.
Podrem donar notlcies concrètes: un c/c/e
de cant coral, o bé una coral que ve de
fora... Moites vegades, ens han trucat
corals dient que ha vlngut algù que seria
molt Interessant que sortis. Però nosaltres
no podem posar-ho, alxò, I a informatius
no els interessa. En canvl, hem donat Prio
rität a tenir un programa de veritat, cosa
que no ten/'em abans.
P: Per q u è no vo leu i n t r o d u i r
aspectes f o r m a t i u s del c a n t c o r a l
en el p r o g r a m a ?
R- HI ha gent que voldria que la televi
sió fos una eina de divulgacló, i hi ha qui
pensa que ha de ser una eina pedagògica.
Jo penso que és a mig carni de tot la tele-
visló sempre és, en part, pedagògica i, en
pan, espectacle. SI vols separar-ho, oblldes
l'essèncla de la televlsló que, d'entrada, és
espectacle I, com que és espectacle, també
ensenya. Donar classes de mùsica no és
l'objectìu de la televisió (això és avorrit per
la televisió). Però sabem que és un treball
necessari, i no volem dir que això no pugui
aquatreveus v 33
entrevistes gêner Ol
ser objecte d'un petit reportatge de dos o
tres minuts. Som en un país petit amb una
televisió pet/to. Torno a dir que la casa, lin
teres per la cultura popular, el demostra de
mil maneres. I no només alxò: I' any pas
sai Via Digital ens va comprar un deis pro
grames d'«A quatre veus" per emetrel com
a concert duroni les festes de Nadal. Alxò
voi dir que el que fem aquí també interes
sa a altres llocs I demostra la capacitai de
la televisió: qualitat d'espectacle i possibili-
tat d'evidenclar aspectes culturáis del país.
P: Q u a n p o d r e m t o r n a r a veure
el p r o g r a m a « A q u a t r e veus»?
R No ho sabem, però la voluntat que el
cani coral estlgul en antena d'una manera o
altra hi és. Ara estem remodelant els pro
grames, però en cap moment ningu no ha
dit que alxò no es farà més. Podem fer-ho
de moltes i diferents maneres. La fórmula
que fins ara conexiem ha viscut quatre anys,
potser és el moment de canvlar-la •
A l b e r t T o r r e n s
Comiat Al «But l let f del Canta i re» número
93 donàvem la t r is ta not ic ia de la m o r t
de Joan Roda. ReproduTm ara aquí la
resposta de Bianca Quin tana, la seva
esposa, a la car ta que Jordi Subirà, c o m
a pres ident de la FCEC, li va enviar.
Benvolgut Jordi: Grades pel teu,
vostre, record i paraules de condol, que
només avui puc contestar, ja reintegrada
a la vida professional. Em sento desola
da i desconcertada. Per mi és veritable-
ment una gran pèrdua. Eli era felle amb
la seva música. Ara només tlnc el sllenci.
Agraìda pel vostre suport.
Fins sempre,
M . B ianca .
Des d'aquest p ro fund silenci cont i
nuaren! escoltant l 'autèntica melod ia
que va ser en Nani •
Federado
d'Organitzacions
Catalanes
Internacionalment
Reconegudes La Fede rado Catalana d'Enti tats
Corals ens hem fet membres de la
FOCIR, F e d e r a d o d 'Organ i tzac ions
Catalanes Internacionalment Recone
gudes, ja que la nostra activitat interna
cional és p rou impor tan t , essent m e m
bres actius tan t de la Federado Euro
pea de Joves Cora ls-Europa Cantat,
c o m de la Federado Internacional per
la Música Cora l -F IMC. A més, la FOCIR
ens ha concedi t una subvenció per a les
despeses de quotes i assistèneia a les
assemblées d 'aquestes federac ions
internacionals •
Descobreix
les mil cares del al Palau Robert
Exposic ió del 5 de desembre de 2000 al 30 dejuny de 2001
Palau Robert Centre d'Informado Turística de Catalunya Pg.de Gracia 107 Barcelona
H o m i dillunsde 16 a 19h 30 min de dimarts a dissabte de 10 a 19h 30 min diumenges i festius de 10 a 14h 30 min
Generalität de Catalunya
Per concretar visites de grups: Tel.93 292 11 71
ai/uafreveus
què podem cantar?
Repertori comú L'Equip Técnic de la FCEC ha decidlt
per aquesta temporada proposar a les
nostres entitats les següents part i tures
com a reper to r i comú:
U N CAVALLER TOT FENT CAMÍ
(tradicional alemanya)
Harm.J. Rótgen Ed. FCEC 159
EL CANT DELS OCELLS
(tradicional catalana)
Harm. F. Vila Ed. FCEC 155
CANCO DE L'INSTANT
(Mlquel Desclot) Josep Vila
Ed. Fed. Cors Clavé
C o m podeu observar es tracta de
très part i tures editades recentment, la
quai cosa ens estalvla problèmes de difu-
siô. El criteri que hem segult, a mes, és
de proposar obres senzilles, majoritària-
ment assequlbles i - e n el cas del pr imer
t f t o l - a très parts, la quai cosa les fa mes
simples per a cors amb problèmes de
veus greus. En el cas de Cançô de l'instant
hi veiem, ôbviament, algunes dificultats
afegides, perô el bon ofici del compos i to r
fa que sigui una obra perfectament assu-
mible i - s o b r e t o t - adequada per a t r o -
bades i aplecs. Algunes consideracions a
teni r en compte :
3 NADALES TRADICIÓNALS CATALANES
I. FU M - FUM - FUM II. EL CANT DELS OCELLS
ili. EL DIMONI ESCUAT
HARMONITZACtÔ:
FRANCESC VILA
• H I
u n PEDERACIO CATALANA D ENTITATS
CORALS
Novembre 1999
Un cavaller tot fent carni
Es t rac ia d'una melodia tradicional
alemanya, adaptada per Joan Costa fa
uns quants anys i editada en un peti t
recull per M. Cabero. A les edicions de la
FCEC n'editarem alguns títols més també
a tres veus per tal de seguir la lihia
avancada a l'assemblea de Sant Boi. N o
té dificultats especiáis que calgui esmen
tar, excepte que cal fer atenció al caràc-
UN CAVALLER, TOT FENT CAMÍ TRADICIONAL ALEMANYA
t e r lleuger i alegre (compte si hi ha molts
cantaires perqué caldra compensar la
tendencia que resulti massa pesat), i
donar claredat al canon de la darrera
frase de sopranos i tenors.
El cant deis ocells
L' esquema de l'arranjament és mol t
simple ha rmòn icament i est ructura l .
Penso que el més compl icai de t o t és
que la melodia, tan delicada, sigui fluida i
es tingui mol ta cura de l'afinació. També
seria intéressant que el retard harmonie
deis tenors en els compassos 10 i 20 v in-
gui ben préparât expressivament.
Vocalment, caldria vigilar que el canvi
d'octava deis baixos ais compassos I 3 i
23 no vulgui forcar massa el greu.
Canco de l'instant
Aquesta obra, composta per Josep
Vila sobre un t e x t de Miquel Desclot, va
ser escrita per encàrrec de la Federado
de Cors de Clavé amb mot iu de la cele
b rado del 150é aniversari del cant coral
cátala, i estrenada i dirigida peí mateix
compos i to r a l'aplec que es va fer al
Palau Sant jord i el 9 d'abril proppassat. Es
tracta d u n a obra mo l t ben escrita, pen
sada per a ser cantada per grups n o m -
brosos i, per tant, d'un cont rapunt mo l t
raonable. Cal fer atenció ais dos carac
tère contrastais (bril lant a la tornada i
més líric a les estrofes) i cuidar l'emissió
vocal ais passatges més tensos de les
sopranos (final de les estrofes i coda),
aixi com a l'enllaç amb la coda. Les par
t i tures es poden demanar a la secretaria
de la FCEC. Deixeu-me acabar aquesta
breu presentado recordani-vos que C A L
FER SERVIR PARTITURES ORIGINALS:
no son cares i fan de más bon llegir •
Josep P r a t s
1 5 0 A N Y S
d e C A N T C O R A L
Cançô de l'instant
mùsica Josep Vila i Casanas
lletra Miquel Desclot
Versiô per a cor mixt a quatre veus
lu an U (rie*™*! del 150* «
a gt/afre veus ^ 35
intcrcanvis i concerts
Edició de partitures El nou Equip Tècnic sorgit de la pas-
sada Assemblea ha reprès la publicació
de part i tures amb el propòsi t d'editar-ne,
si és possible, una cada mes. Des d'ales-
hores s'han edi ta i les següents:
FCEC-157
EL POBLÉ NATAL SATB
Música Josep Prenafeta i Gavaldà (n. 1936)
Text Fermi Palau i Caselles (1894-1966)
L'edició d'aquesta obra (apareguda
l'abril) fou sol-licitada i financada per
lA jun tament dA lbesa (la Noguera), amb
la in tendo d'homenatjar i divulgar l'obra
de l'insigne poeta local Fermi Palau,
encomanant-ne la música al compos i to r
lleidata Josep Prenafeta i l'edició i divulga
d o a la FCEC.
Les dues següents obres aparegudes
corresponen encara a obres proposades
i gestionades per l 'anterior equip, i que
havien quedat pendents d'editar; son:
FCEC-155
TRES NADALES T R A D I C I O N A L S
CATALANES SATB
I. Fum - Fum - Fum
II. El cant deis oceí/s
///. El dimoni escuat
Harmonització: Francese Vila (n. 1922)
FCEC-156
DANSA DE CASTELLTERCOL
(Tradicional catalana) SATB
Arranjament per a cabla: Joaquim Serra
(1907-1957).
Adaptado coral i per a piano: Manuel Oltra
(n.1922)
Text adaptat Agnès Armengol de Badia
(1852-1934).
FCEC-158
DINS UNA COVA SATB
Músico; W.J. Kirkpatrick
Arranjament Lowell M. Dumam
Adaptado del text Manuel Cenerà
A m b la in tendo d'oferir novetats per
al concerts de Nadal de les nostres
coráis, el setembre vam editar aquesta
preciosa nádala nord-americana que ens
havia fet arr ibar l 'Agrupació Polifónica de
Vilafranca, per a la qual, fa anys, n'havia
adaptat el tex t el seu di rector Manuel
Cervera.
A cont inuado, i pensant sobreto t en
les corals que teñen mancança de veus
d'homes, pero també per a qualsevol
t ipus de cor, hem éditât una série de
quatre cançons tradicionals alemanyes a
tres veus mixtes. Formen par t d'un
recull de deu que el d i rec tor Manuel
Cabero va seleccionar i edi tar l'any
1981, per a les Trobades dels Grups
Intermedis de Catalunya dels anys 1982
i 1983. N 'encomanà l'adaptació del t ex t
a Joan Costa. Son les següents:
FCEC-159
UN CAVALLER, TOT FENT CAMÍ
(Trad, alemanya) SATB
Harmonizado: Julius Rotgen
FCEC-160
PEL MARC, ELS PAGESOS
(Trad, alemanya) SATB
Harmonització: Hans Lang (1897-1968)
FCEC-1 6 I
DE/XA QUE ELS ¡OVES
(Trad, alemanya) SATB
Harmonització: Franz Burkhart
FCEC-162
CANCO D ANY NOU
(Trad, alemanya) SATB
Harmonitzadó: Wilbelm Weismann (n. 1900)
C L A S S E S D E
M Ú S I C A
Professor de Grau
Superior s'ofereix per
donar classes de solfeig
a grups corals. •
Preus economics
Tel.: 93 351 85 90
Intercanvis i
concerts
Coro Concentus Musicus Fabra-
ternus josquin Des Pres
C e c c a n o , I t a l i a
C o r m ix t de p r o p de 50 cantaires
d'edats compreses ent re 15 i 40 anys i
desitja fer un intercanvi amb un co r
català. Ceccano es t r o b a a 80 qu i lòme-
tres al sud de Roma. El co r ofereix
al lot jament en domici l is part iculars i
organitzar un concer t , i demana les
mateixes condicions.
El contacte és:
Pietro Alviti, Via S.Giovanni, 20,
1-03023 Ceccano FR-Italia
Te l . : +390775602994
E - m a i l : [email protected]
Choeur Hodie de Bruxelles
Bèlg ica
Aquest és un cor de mol t bon nivell
que farà un viatge per Catalunya el proper
mes d'abril. Voldria fer un concer t a Bar
celona o la seva rodalia el dia 2 d'abril al
vespre. A canvi demana una nit d'allotja-
ment i dos àpats (són 25 persones).
Si us interessa organitzar aquest con
cer t poseu-vos en contacte amb la secre
tarla de la FCEC (93 268 06 68).
Small female choir, Vocabella
Demanen intercanvi amb una coral
semblant. Canten cancons clàssiques per
a veus femenines.
Haags Barok Gezelschap
C o r mix t i orquestra. Volen inter
canvi amb una bona coral. Canten Bach,
Passio segons sont Mateu i cantates.
Haags Kamekhoor
C o r mix t de 20 cantaires; demana
intercanvi amb un co r de cambra.
E-ma i l dels tres darrers cors:
Te l . : +31 70 3832138.
Fax: +31 70 3819123
Ensemble Vocal Piain Chant; ofereix
un concer t d'una hora i quinze minuts: el
Llibre Vermell de Montserrat amb el grup
instrumental professional Gresal. Es un
3 6 j a quatre ve us
gener si voleu anar el món... espectacle de cançons danses i t e x t réci
tât. Demanen una petita finançaciô. Can-
taran prop de Perpinyà l'agost de 2001 .
Els interessen mes concerts
Chapel Choir of the University of
Exeter
El C o r de Cambra de la Universität
d'Exeter (GB) sera a Catalunya el proper
mes de juliol, i Ii agradaria mol t p o d e r f e r
un concer t entre els dies 6, 7 o 8, i fer un
peti t intercanvi amb un cor català. Si us
intéressa, podeu posar-vos en contacte
amb ells a la següent adreça de correu
electronic
E - m a i l : [email protected]
Si voleu anar pel
mon...
Activitats diverses
• 8th International Choir Competition
Budapest, Hongna • 08-12/04/2001
• International Study Tour
Polonia • 18-27/04/2001
• 2nd International Choir Festival Isola
de Sole
Grado, Italia • 18-22/04/2001
• 3rd Rhodes International Music
Festival
Rhodes-Grècia • 18-21/04/2001
• 7th International Choir Festival
Tallinn 2001
Tal-linn, Estonia • 19-22/04/2001
• «Gaude Mater»
Czestochowa
Primera setmana de maig 2001
• 22nd International Children's Choir
Festival • HallelSaale, Alemanya
03-06/05/2001
• 48th Cork International Choral
Festival
C o r k Irlanda • 03-06/5/2001
• European Academy for Young
Choral Conductors
Cork, Irlanda • 03-12/05/2001
• 2nd International Choir Competition
& Festival of South Florida
Miami, Florida • 17-21/05/2001
• Cecilia Chortage 2001
Lindenholzhausen - Germany
National Cho i r Compet i t i on
19-20/05/2001
International Cho i r Compe t i t on
24-26/05/2001
• 14th International Choral Festival
Vranov nad Toplou, Eslovàquia
24-27/05/2001
• Festival of choral music ((Copenhagen
2001»
Copenhaguen, Dinamarca
30/05-03/06/2001
• 7th International Chamber Choir
Competition
Marktoberdorf , Alemanya
31/05-06/06/2001
• 30th Florilège Vocal de Tours
França • 01-04/06/2001
• Tampere Vocal Music Festival
Tampere, Finlàndia • 06-10/06/2001
• International Competition for young
choral conductors
Budapest, Hongria • 07-10/06/2001
• 2nd International Choir Festival of
Bavaria
Munie, Alemanya -13-17 /06 /2001
• 44th. International Festival of Choral
Art • Aeterno/Jihlava, Txèquia
22-24/06/2001
• 4th International Choir Festival
Arnhem, Holanda
28/06-03/07/2001
• 3rd International Choral Festival
Ljubljana, Eslovènia
28/06-01/07/2001
• International Choral Festival
((D.G.Kiriac"
Pitesti, Romania
28/06-01/07/2001
• International Vocal Festival (des
Conviviales»
Basse-Normandie • França
30/06-24/07/2001
• 6th Tuscany International Children's
Chorus Festival
Florència, Italia
02-08/07/2001
• J 9th International Choir Festival of
Preveia
Grècia • 05-08/07/2001
• 2nd International Johannes Brahms
Choir Competition
Wemigerode, Alemanya
05-08/07/2001
• 38th International Competition of
Choral Singing
Schloss Porcia, Spittal an der Drau,
Austria • 05-08/07/2001
• I I th International Choral Meeting
of Mirepoix
Mirepoix, Franca • 06-08/07/2001
• Europa Cantat Singing Week
Gent, Bélgica • 08-16/07/2001
• XXXVI ¡omades Internacionals de
Cant Coral
Barcelona, Catalunya • 09-14/07/2001
• Sydney Sings Children's Chorus
Festival
Sydney, Australia • 10-16/07/2001
• 3rd International Choral Competition
Grand Prix Slovakia
Trencianske Teplice, Eslováquia
I I -15/07/2001
' Festival Internacional de Música de
Cantonigros
Cantonigrós, Catalunya
19-22/07/2001
• 1st European Academy of Choral
Singing
Foix, Franca • 21-31/07/2001
• Inaugural ((Vox Feminae» International
Women's Chorus Festival
Florencia & Roma, Italia
16-25/07/2001
• Europa Cantat International Singing
Week ((Musique en Morvan»
Autun, Franca • 19-29/07/2001
• ((Vivace» International Choir Festival
2001
Veszprém, Hongria • 26-30/07/2001
• 10th Multinational Chamber Choir
Austria • 26/07-08/08/2001
• ZIMRIYA
Jerusalem, Israel • 30/07-09/08/2001
• European Youth Choir 2001
Hamar Noruega
30/07-12/08/2001
• International festival of Sacred
Music
Sambata-de-Sus, Romania
I I -15/08/2.001
aquatreweus L 37
entretenicors gêner
• Asia South Pacific Symposium on
Choral Music 2001
Singapur -13-18 /08 /2001
• Concorso Polifonico Internationale
Guido d'Arezzo 2001
Arezzo, Italia • 22-26/08/2001
' In the footsteps of johann Sebastian
Bach
Alemanya • 25/08-2/09/2001
• Europe? Cantat International Singing
Week
Nevers, Franca • 26/08-1/09/2001
• Europa Cantat Internationa/ Singing
Week
Altea, Espanya • 03-09/09/2001
• / 0th Eurotreff
Wol fenbut te l , Alemanya
06-09/09/2001
• 2d International Martinu Festival
and Choir Competition
Hradec Kralove, Pardubice, Txequia
06-09/09/2001
• 4th International Folksong Choir
Festival ((Europe And its Songs»
Barcelona, Catalunya
19-23/09/2001
• 7th European Convivial Wine Song
Festival
Pecs, Hongria • 21-24/09/2001
7th International Chamber Cho i r
Festival «Riga D imd 2001»
Riga, Letonia • 27-30/09/2001
' 3rd International Festival of Romantic
Music
Vlachovo Brezi, Prachatice, South
Bohemia, Txequia • 28-30/09/2001
• International Choir Competition of
Flanders
Maasmechelen • 28/09-01/10/2001
• 4th International Choir Competition -
Canto Sul Garda
Riva del Garda, Italia • Oc tub re 2001
• 3rd International Choir Competition
Shirat Hayamin
Israel • Oc tub re 2001
• 13th International Stasys Shimkus
Choir Competition
Kalipeda, Lituania • 05-07/10/2001
• XXXIII Certamen Coral de Tolosa
Tolosa, Espanya • 31/10-04/1 1/2001
Entretenicors Demostra el teu domini de la historia
coral i sigues la primera o el primer en
enviar les respostes.
Encercla la lletra de la resposta encer-
tada. Una vegada hagis respost els 10 ítems,
envia'ns les teves respostes a la seu de la
FCEC i ...
1 . ¿ Qui v a dirigir el Cor Mossèn Cinto Verdaguer?
a) Lluís Mi l le t .
b) Joan Tomás.
c) Joan Amades .
2 . El 1 6 0 7 es v a estrenar a Venècia l 'opera L'Orfeo de :
a) Pergolesi.
b) Mon teve rd i .
c) Core l l i .
3 . La p r imera o b r a en cáta la q u e J.A. Clavé v a escriure v a ser:
a) Les flors de malg.
b) La Maquinista.
c) La font del mure.
4 . El tex t que Beethoven v a musicar en la Novena Simfonia e r a de :
a) Goethe .
b) Schiller.
c) Nietszche.
5. Compositor del barroc a l e m a n y autor de la Pregaría a taula:
a) Wagne r , b) Bach, c) Schütz.
6 . Com es diu el nou président de la Federació Europea de Joves Coráis «Europa Cantat»?
a) Noë l Minet .
b) Esquii Hemberg .
c) Chr istopher Simmons.
7. O n se celebrará l'Europa Cantat XV?
a) Linz, b) Barcelona, c) Nevers.
8 . Com se de ia a b a n s de 1 9 8 2 la
FCEC? a) S O C . b) ROC. c) F C O C .
9 . Q u a n es v a celebrar el I Congrès
C á t a l a de Cant Coral? a) el 1 9 9 8 . b) el 1 9 9 9 . c) el 2 0 0 0 .
1 0 . Q u a n es v a signar l 'Acta de constitució de l M o v i m e n t Cora l C á t a l a ?
a) el 2 6 de novembre de 1 9 9 5 a
M a n resa.
b) el 3 0 de gener de 1 9 9 8 a
Barce lona.
c) el 9 d ' a b r i l de 2 0 0 0 a Sant Boi de
Llobregat.
Autora de l'entretenicors:
S a r a R o m a g u e r a .
L A M U S I C A D S L N O U
' N S P i R A c i O l M S
S o n o r e s
L S P A l S M ¿ N i N A L I S
T E S
S E f i 8 L A Q U E C A N T E N
rSSS
m o s í c a v i r t u a l
W S
A v e O A P E S C L F U T U R
N O E S , T A N N O M A N T I C
38 , aguafreveus
gêner llibres, corn acts, vídeos...
Llibres, compacts, videos... de tôt!
Oferta de l'Editorial Dinsic per a tots els membres de les nostres corals: Els très llibres Paraules i escrits d 'Oriol Martorell
MES el llibre Notes amb accent de Pere Arti's
AL PREU EXCEPCIONAL DE 2.000 Ptes.
Cmvi MAiumu,
hiiuuln i lu lin
Si us interessa aquesta o fer ta t ruqueu al te lèfon 93 268 06 68 ¡ feu la vostra comanda.
Us enviarem els llibres d i rectament al vostre domicil i , (ofer ta limitada)
• La Coral Scherzo anuncia l 'edició del C D
Cancó de finestra, que p o d e u t r o b a r a
Discos Castel lò i al C o r t e Inglés.
• C o m p a c t s que s'han rebu t d a r r e r a m e n t a la FCEC
C O R E U R O P E U E U R O P A C A N T A T 1999
:V MI
W O R L D Y O U T H C H O I R '98.
T A I W A N
I •• r a f f i ' / "
I
O R D O V I R T U T E M . C A M B R Ì A
A L B E R T O G R A U
C O R A L F O N T D E L F I L ,
20È A N I V E R S A R I
M O V I M I E N T O C O R A L
V E N E Z O L A N O
Abans del sileno
S A L V A D O R B R O T O N S
• V ídeo del I 5 0 é aniversar i de cant cora l a
Catalunya i C loenda de l'any Clavé. Les corals o cantai-
res interessats p o d e n demanar l 'enregist rament a la
FCEC.
• Peces de R o b e r t Ray. Les persones interessades
p o d e n demanar-ne un enreg is t rament a la FCEC.
XXX C E R T A M E N C O R A L
XXIX C E R T A M E N C O R A L
OFERTA CD «A quatre veuó» (doble)
Recull de les mi l lors actuac ions del
p rograma «A qua t re veus» emès per
Televisió de Catalunya
AL PREU EXCEPCIONAL DE 500 PTES.
Truqueu al 93 268 06 68
per fer les vostres comandes!
agwafreveus i 39
www.laCaixa.es
Unía Oberta V u l l g e s t i o n a r e l s m e u s d i n e r s al m o m e n t
Venda d' Entrades A m b u n c l i c , t e n i r l e s m e v e s e n t r a d e s p e r al c i n e m a i p e r a a l t r e s e s p e c t a c l e s
laCaixa.es El teu primer portal personal P e r q u é n o t o t s v o l e m e l m a t e i x , " la C a i x a " t ' o f e r e i x e l t e u p r i m e r P o d r á s c o m p r a r l e s t e v e s e n t r a d e s p e r a l c i n e m a i p e r a l s m i l l o r s
p o r t a i p e r s o n a l . A m b e l s s e r v é i s f i n a n c e r s i p e r s o n á i s q u e t u t r i i s . e s p e c t a c l e s , i t a m b é e s t a r a l d i a d e l a c a r t e l l e r à . I, f i n s i t o t ,
P o d r á s v e u r e t o t s e l s t e u s c o m p t e s e n u n a s o l a p a n t a l l a . _ p o d r á s t r i a r e n t r e m i l e r s d e p r o d u c t e s d e t o t e s l e s n o s t r e s
T i n d r à s a c c é s a l e s b o r s e s m é s i m p o r t a n t s d e l n i i i i i . El ^^^V^^k b o t i g u e s , f e r l a c o m a n d a d e l s u p e i m e r < al o 11 u b a i «'1 p i s
f a c i l i t a r e m l e s n o t i c i e s q u e m é s t ' i n t e r e s s e n . S a b r á s q u i n q u e e s t á s b u s c a n t . A m é s , e t d o n e m c o r r e u e l e c t r ò n i c
t e m p s f a a l a t e v a c i u t a t . T i n d r à s l a t e v a p r o p i a a g e n d a "la Caixa" g r a t u i t . C o n n e c t a ' t a w w w . l a C a i x a . e s i f e s - t e e l t e u p o r t a l .