aquatreveus - fcec.cat · osona-ripollÈs mercè salvador ges, 12 / 08572 sant pere de torello tel....

aquatreveus R F V I C I T A n F I A • • • • R E V I S T A D E LA

FEDERACIO CATALANA D/ENTITATS

CORALS

l i l i

l i l i Juny 1998 Any 35 - Época IV Número 12 P.V.P. quiosc: 300 ptes.

• Setmana Cantant Internacional de Girona

• XXXIII Jornades de Cant Coral de Barcelona

• Homenatge al Pare Ireneu Segarra

V

0

Federació Catalana

d'Entitats Corals

< PRESIDENT

Josep M. Mas

St. Francese Xavier, 8

08540 Centelles

Tel. i fax (93) 881 27 46

SECRETARI GENERAL

Joan Vila-Masana

Miquel Àngel. 14, 2n

08014 Barcelona-Tel. (93)491 10 41

DELEGACIÓ

"TERRES DE LLEIDA"

Castell de Verdü / 25340 Verdü

Tel. i fax (973) 34 72 87

CAP DE L'EQUIP TÈCNIC

Josep Caballé

Eulalia, 17, Urb. Can Castany, büstia 14

08758 - Cervello - Tel. (93) 6601649

CAP TERRITORIAL

Joan-Enrìc Urpinas

La Plana, 39

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel. (93) 654 55 20

BAGES-BERGUEDÀ

Enric Genescà

Bisbe Cornelias, 12/08693 Casserres

Tel. (93) 823 40 14 / Fax (93) 823 42 47

BAIX LLOBREGAT

Josep Pereira

CI Riera Bianca, 61, 5è, la.

08028-Barcelona

Tel. (93) 449 67 00 / Fax (93) 448 36 18

BARCELONÉS

Jordi Subirà

Baixada de la Llibreteria, 7

08002 Barcelona

Tel. (93) 315 26 06 / Fax (93) 310 37 33

COMARQUES DE GIRONA

Lluís Mandado

Major, 69 / 17700 la Jonquera

Tel. (972) 55 50 09 / Fax (972) 55 47 94

COMARQUES MERIDIONALS

Josep M. Gomis

PI. Verdaguer, 8, 3r 3a / 43003 Tarragona

Tel. (977) 23 41 91

http://milu.fut.es/~fcec/

MARESME

Joan Botey

Jacint Verdaguer, 124

08330 Premia de Mar

Tel. (93)751 44 60

OSONA-RIPOLLÈS

Mercè Salvador

Ges, 12 / 08572 Sant Pere de Torello

Tel. (93) 858 46 91

PENEDÈS-ANOIA-GARRAF

Francese Aloy

Cali. 17/08786 Capellades

Tel. (93)801 11 93

TERRES DE LLEIDA

Josep Sansegundo

Vilansats, 5 / 25794 Organyà

Tel. (973) 38 31 82

VALLÈS

Carles Llongueras

Apt. de Correus 838 / 08220-Terrassa

Tel. 93-7314019/7882441

E-mail: cllongue@pie. xtec. es

Moviment Coral Cátala

PRESIDENT

Lluis Gâmez i Roldân

Pl. Victor Balaguer, 5 (08003) Barcelona

Tel. (93) 487 64 79

E-mail: [email protected]

http://www.geocities.com/Vienna/

Strasse/5998

FEDERACIÔ CATALANA

D'ENTITATS CORALS

Via Laietana. 54, 2. Despatx213

08003 Barcelona

Tel./Fax (93) 268 06 68

E-mail: fcec@ tinet.fut.es

htpp://www. fut.es/~fcec/

SECRETARIAT DE CORALS

INFANTILS DE CATALUNYA

(SCIC)

Montserrat Guai

Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r

08003 Barcelona

Tel. i fax (93) 310 47 21

CORALS JUVENILS DE

CATALUNYA (CJC)

Conxita Garcia

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t-3a

08016 Barcelona

Tel. (93) 352 31 52

FEDERACIÔ CORS DE CLAVÉ

Ramon Escolti

Pl. Victor Balaguer, 5

(08003) Barcelona

Tel. (93)319 97 77

Europa Cantat

President:

Noël Minet

Secretaría general:

DoIfRabus

Kurfiirstenstr. 19

D-87616 Marktoberdorf

Tel. (07-49) 8342-961826

Fax (07-49) 8342-40370

E-mail: [email protected]

Europa Cantat Magazine

E-mail: 100263.1245 @compuserve.com

Altres entitats

AMICS DE LA MUSICA

DE BARCELONA

Ortigosa, 14-16, 2n 1 i 2

08003 Barcelona

Tel. (93) 268 01 22 / Fax (93) 310 11 47

CONSELL CATALÀ

DE LA MÚSICA

Diputado, 239, 4t - 2a A

08007 Barcelona

Tel. (93) 487 54 17 / Fax (93) 487 54 16

FEDERACIO CATALANA

DE PUERI CANTORES

Josep M. Torrents

Manuel Raspali, 3

08530 la Garriga

Tel. i fax (93) 871 49 64

FEDERACIO INTERNACIONAL

PER LA MÚSICA CORAL

(IFCM)

Secretan general:

Thomas Rabbow

Konstantinstr, 81 / D- 53179 Bonn

Tel. (07) 49.228 332 232

Vicepresident de la IFCM

per Europa:

Steen Lindholm

Roennebaervej, 82 / DK- 2840 Holte

Tel. (07)45.42.421 750

Responsable de la IFCM:

(per la Coral Mundial i

pel Centre

Internacional de Cant Coral a Namur)

Joan-Claude Wilkens

Rue des Brasseurs, 175

B-5000 Namur

Tel. (07-32) 81 23 13 01

Fax(07-32) 81 21 11 64

2 aquatreveus Juny 1998

http://milu.fut.es/~fcec/

mailto:[email protected]

http://www.geocities.com/Vienna/

http://tinet.fut.es

http://fut.es/~fcec/


Invitació estimulant .2

L'atzar ha volgut que compartíssim habitacle i jardins, les XXXIII Jornades de Cant Coral de Barcelona i l'Escola de Pedagogía Musical Mè-tode P. Ireneu Segarra. Ha estât una presencia intermitent i familiar, des de la proximitat de les respectives tasques: la práctica coral sota la des-tra mà d'Erwin List i la pedagogía musical sota l 'advocació mestra del Pare Ireneu, dues persones exemplars en el món de la música coral i de la vida.

Si mirem d'aprendre de llurs trajectôries, del seu missatge vital de senzillesa i transparencia, i observem una certa unitat dins la diversitat personal intransferible: tots dos regalen llum per la faç i la mirada i el posât; tots dos es donen des de dins, des d'un cor càlid, content d'estar viu i pie d'una simpatía profunda per totes les persones del món, siguin del racó del planeta que si-guin ( 1 ) ; tots dos encarnen una especie de nudisme espiritual, un estât de netedat i fluidesa en que la música i el moviment de la vida passen a través d'ells amb tota llibertat, i els comuniquen amb tota la seva força i la seva bellesa ais qui están al seu voltant (1); tots dos son un exemple de llibertat creativa i fidelitat a la vocació; tots

dos han rebut l 'amor de la Música i li han sabut respondre amb amor entregat; tots dos ens recorden la imatge de l'Es-colanet de la Verge d'aquell cômic que alguns nens rebien com a regal de Primera Comunió; tots dos han lliurat el seu saber a la formació musical a Catalunya: quants deixe-bles de l 'Erwin han seguit el seu mestratge ais cursos de Lleida i quants escolans de Montserrat han rebut les lliçons magistrals del Pare Ireneu?

El Palau de la Música Catalana els ha ovacio-nat l largament i emocionada , encara no a dos mesos de distancia temporal. L'Erwin era la primera vegada a la vida que hi dirigía. El Pare Ireneu hi va rebre el seu merescut homenatge. Tots dos irradiaven una félicitât encomanadissa. Tots dos son -manl levant les paraules del P. Cassià M. Jus t - una invitació estimulant a donar el mi-llor de nosaltres mateixos al servei de la col-lec-

tivitat. A4V.

(1) Romani , Oriol.- La música, font de salut A M A L G A M A edicions, l a Ed. 1998. pàg. 20-2 1 .

Cantem a cor... "Que ens mou al cant en temps de tant bullici, en

temps de tanta oferta casolana, de radios i de videos i de teles, d 'e-mails i d 'Internets i d 'activisme, en temps de transgredir el batec normal , el ritme natural que el cor ens dicta, i anar d'aci i d'allà ta lment orats , a m b excessos d 'agendes i de cites?

A q u e s t vo ler d o n a r pau al desf ic i de l s t rà fecs opressius de la se tmana, aquest oxigenar les nostres vêles a m b l 'aire de les veus i del c iv i sme , per la il-lusio que ens fa anar a la coral , posar en cornu els anhels , mantenir invicte l'afany de cantar junts , ben acoblats , poder gaudir del so com sibarites. . .

Sabem que ens caldrà fer algun sacrifici per mantenir el caliu que ens agermana i vèncer el bleix de vanes b a g a t e l l e s , per fer del cant llavor de futurism e i a l ça r ben ait el n ivel l m u s i c a l de ls nos t r e s cors, amb el seu t remp addicte a la bellesa i a les ac t iv i ta t s , que e sdev ind ran - q u i s a p ? - l i egendes , mites. . .

Can tem a cor... El so fet veu... La veu feta parau-la i pensament , emociö i vida.. . La veu que és c lam, al veu que és crit, la veu que és prec, la veu que és amistat i és esperança. . . La veu que no traeix la V e rität, la veu que acull les veus de totes bandes , la veu que és singular i que és plural . . . La veu t imbra-

da i cálida, la veu que diu del cor la confiança, la veu que fa vessar la deu de l 'anima.. . La veu acolo-rida i ben posada, la veu que sap sumar-se a d'altres veus per mult ipl icar el goig de l 'harmonia. . . La veu que adés respon, adés pregunta. . . La veu admirat iva i complaguda , la veu inconformista , la veu engres-cadora . . . La veu dels qui e s t i m e m r i tmes i m e l o dies, pauses i acords. . . La veu que neix en nost re propi eos i posem en cornu amb les veus del Cor...

I el Cor ens duu la veu del tarannà planer - t o t -hom és important per al conjunt - , del posât que es conforma amb la humil saviesa natural , la serenor deis cicles i les es tacions, l 'acceptació assossegada de les inclemencies , dels efectes nocius dels t emporals, i la creença certa que Déu no tanca mai tots els c a m i n s , i l ' en te resa d ' àn im per supe ra r to tes les mal tempsades . . .

"Avui l'assaig ha estât mol avorrit, feixuc, pesât, inacabable, dur... Em sembla que senyalàvem el temps... Si sempre fos així, ja podríem plegar... "

Només ens és possible arribar a la claror d'un as-saig divertit i un concert célébrât si sabem acceptar la insipidesa dels dies massa normals . . ." .

Josep Maria Mas

Juny 1998 aquatreveus 3

Oberta a la cultura "la Caixa7

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

2 Agende/

3 Editoria/

Cantem a Cor

5 Suman

6 Digueu-h/ la vostra

7-8 Tema Vi//:

Assemblei/ de la FCEC a Casserre.s

Homenatgc a/ Par<? Irene// Segarra

9-11 Aula Cora/:

ELs curso.v de Direccia Cora/ de la

FCEC

Reflexiona sobre un 25è aniversar/

72 Tema Vi//:

La Cantato nura. 4 de J. S. Bac/? a

les XXXII/ Jornade.s de Can/ Cora/

de Barcelona

15-16 Activitats Diverses

17-20 Comunicai-lia:

Montserraí es va omplir de musica

en una jornada multitudinaria i

mol/ emotiva

aquatreveus

21 Borsa de Trebal/ 22 Equi/? territoria/

23-25 Delegación.?

26-28 Equi/? tèenic i Partitura

29 Vida Cora/

31 Noticiar/ del mon i Europa

33 Entretenicors

34-35 Calendar/ de concerts

O E D co

Mitjà d'intercomunicació de la Federado Catala

na d'Entitats Coráis. Lliurat gratuïtament a totes

les entitats coráis federades.

Taula de redacció: Joan Botey, Josep Caballé,

Caries Grèbol, Josep M. Mas, Jordi Subirà, Joan-

Enric Urpinas, Joan Vila-Masana. Coordinació: Jaume Parés. Compaginado: Iolanda Martin, Jo

sep Paré i Lluís Sarda (Edicions El Portal, S.L.)

Secretàries de redacció: Barbara Angli, Isabel

Argiles. Internet: Jaume Parés. Dibuix: Pilarín

Bayés. Fotos: Arxius de la FCEC, Coráis, Fran

cese Cucurull, Caries Llongueras, Josep Paré, Pu-

blicacions de l'Abadia de Montserrat, Joan Ramí

rez Vallhonrat, Silsa. Entretenicors: Eugeni Jo

an. CoMaboradors en aquest número: Francese

Aloy i Carné, Joan Botey, Josep Caballé i Mateu,

Manue l Cabero , Joan Cort ina , Enrié Genescà ,

Lluís Gómez, P. Cassia M. Just, Noemi Iglesias,

Car ies L longue ra s , Lluís M a n d a d o , Josep M.

Mas, Jaume Parés. Mercè Salvador i Tuset, Josep

Sansegundo, Monica Torné, Joan-Enric Urpinas.

Portada: Aplec de Montserrat i el Pare Ireneu

Segarra. Fotos: Joan Ramírez i Publicacions de

l'Abadia de Montserrat.

La FCEC i la revista a q u a t r e v e u s no compar-

teix necessàriament eis criteri deis articles que

vagin signais.

Dipòsit legal: B-27093/93

Edició i impressici: Edicions El Portal S.L./Im-

p r e m t a M o d e r n a S C C L . R o n d a T à p i e s , 2 6 .

08540- Centelles.

FEDERACIÖ H |l CATALANA D/ENTITATS

COR ALS Uli Via Laietana 54, 2, despatx 213.

08003 Barcelona Tel. i fax: (93) 268 06 68

Amb el suport de

G e n e r a l i t ä t d e C a t a l u n y a

D e p a r t a m e n t d e C u l t u r a

B A R C E L O N A 2001 CIUTAT EUROPEA

de la cultura

Membre de

A . P . P . E . C

A S S O C I A C I Ó DE PUBtlCAdONS PERIODIQUES E N C Á T A L A


o >

o D G)

Ràdio Gracia amb les corals

Des del passât mes de febrer cada setmana s'e-m e t a Radio G r a c i a 107.6 F.M. un programa d e d i c a t í n t e g r a m e n t al món coral.

El p r o g r a m a a n o m e -nat Les veus de Gracia es pot escoltar cada dis-sabte de 16.00 a 16.30 h de la tarda, immedia ta -ment després del progra-m a de mús ica c làss ica . El p r o g r a m a t r ac t a e ls temes coráis d'actualitat

amb els seus protagonistes.

A mes podem escoltar la millor música de les coráis del nostre paí s . Les veus de Gracia dona a conèixer en una agenda final tots els concer t s coráis de la se tmana de la nostra ciutat i rodalies. Radio Gracia es pot sintonitzar a les comarques del Barcelonés, Baix Llo-bregat, Garraf i Maresme i té una a u d i e n c i a m i t j a n a d ' u n s 15 .000 oients diaris. Si t 'agrada el món coral tens un bon mot iu per afegir-t 'hi . Fes -ho saber i fes-nos saber les a c t u a c i o n s de la teva cora l a Radio Gracia 107.6 F M (CI Aldea 15, 08023-Barcelona; Tel. 93 285 06 91 Fax. 93 210 44 87). Nosal-tres ho direm a tothom !

Alex Seria

MEls Pirates" de Dagoll Dagom

Reproduím la carta que hem rebut dels organitzadors:

Benvolguts amies, ens dir igim a vosal tres , un cop

finalitzades les funcions d'Els Pirates a Barcelona, per agrair-vos la vostra co l laborac ió i donar-vos els résul ta ts d 'aques ta p r imera experiencia que esperem tornar a repetir en un futur.

A les funcions previstes, hi han vingut 36 corals d'arreu de Catalunya amb un total de 1.172 persones.

Per a Dagoll Dagom ha estât de debò una experiencia molt grata i han estât encantáis de tenir les corals a les sèves funcions. I per a no-saltres ha estât un plaer haver po-gut treballar junts .

Rosa Ferez

Pelegrinatge a Montserrat

3xtr3s. Comunicado.

Cal felicitar la F e d e r a d o per la bona pensada d'organitzar el pelegr ina tge a Montse r ra t . Va ser un dia fantastic per a tots.

Monica Torné

" D i g u e u - h i l a v o s t r a " , c o m el s e u n o m i n d i c a , é s u n a s e c c i ó o b e r t a a t o t s e l s l e c t o r s . U s p r e g a r í e m q u e l e s c a r t e s n o s o b r e p a s s e s s i n l e s 1 5 0 - 2 0 0 p a r a u l e s . S i s o n m o l t l l a r -g u e s e n s r e s e r v e m e l d r e t d e r e s u m i r - Í e s p r o c u r a n t m a n t e -n i r - n e l ' e s p e r i t i e l c o n t i n g u t b a s i c .

Si us subscriviu a la revista aquatreveus po-dreu gaudir d'un seguit d'avantatges:

- Sorteigs d'entrades a concerts i espectacles musicals.

- Descomptes en la compra d'articles musicals .

- Podreu gaudir del distintiu AQUATREVEUS al carnet de cantaire.

- Rebreu el pin AQUATREVEUS a casa vostra.

- Podreu rebre gratui'tament la revista Els llibres de l'Enciclopédia

Catalana.

Cantem el "Messies" 98 El servei de música de la Funda-

ció La Caixa organitza El Messies, els concerts serán el dimecres 16 i dijous 17 de desembre de 1998 a 2/4 de 9 del vespre, al Palau de la Mús ica Cata lana . Hi par t ic iparan Gabrieli Consort&Players (orquestra i cor), Agrupació Polifónica de Vilafranca (director: Xavier Cerve-ra), Cor Ciutat de Tarragona (director: Jo sep Pra t s ) , L iede r C a m e r a (director: Josep Vila), Cor Madr i gal (d i r ec to ra : M i r e i a Ba r r e r a ) i participants individuáis. El director convidat sera Paul McCreesh. Fins a finals de juliol es poden presentar les sol-licituds.

Intercanvis

* El cor juvenil PSALLITE (UDA-BERRIA) de Vitoria-Gasteiz desitjaria fer un intercanvi amb algún cor de Catalunya, juvenil o adult. E s t a format per 30 nois i noies amb edats compreses entre 16 i 21 anys. Les persones de contacte son Conchita o Ana Maria, al fax 945 22 63 12, i adreces: Uruguay, 9, 01012-Vitoria-Gasteiz o Apartat 2116, 01080-Vitoria-Gasteiz.

* El cor mixt de cambra Arturo Be-ruti de San Juan (República Argentina) está organitzant una gira espanyola peí marc de l'any 1999, i voldrien realitzar actuacions a Barcelona i/o rodalies. Sol-liciten l'organització de concerts i allotjament per a i s seus cantaires (25 persones) durant 2 o m e s nits (segons la quantitat de concerts que puguin realitzar), en cases particulars, albergs, residencies juvenils, etc. Llocs on signifi-qui un cost mínim. El cor ofereix realitzar concerts ais llocs que la coral que els aculli digui, que es faci cobrar entrada a les seves actuacions i que els organitzadors es quedin amb la recaptació per tal de poder cobrir les despeses de Testada del cor. Possibilitat de fer una gira per Argentina i pa'ísos limítrofs; s'oferirà allotjament amb pensió completa a la provincia de San Juan i molts bons contactes amb cors d'altres pro-víncies argentines i de Paraguay.

Contacte: M. Elena Mayorga Pasaje Cervantes 1625-Mzna. l-Casa7-Barrio SMATA 5400-San Juan-Argentina. Tel. 54-64-23 42 84 Fax. 54-64-26 03 00 o 26 03 10.


Assemblea de la FCEC a Casserres

T a u l a q u e presid ia l 'assemblea de C a s s e r r e s el 22 de marc

edicions de partitures i obres de compo-El passât 22 de marc es va celebrar a Casserres l'assemblea anual de la nostra Federació. Hi van participar un total de 95 entitats.

Després de la salutació del président, el secretati general va llegir l'acta de l 'assemblea anterior, que va ser aprovada per unanimitat. A continua-ciò es va presentar la memòria del 1997, que va ser aprovada per 77 vots afirmatius, 1 en contra i 1 en blanc. Tot seguit la tresorera va presentar Testât de comptes, que no va arribar a votarse perqué hi havia desacord en els cri-teris formais, i la mesa el va retirar per tal de refer-lo amb la intervenció d'una assessoria externa. Es va acordar que, un cop feta la revisió dels comptes, es presentaría el nou estât de comptes a les entitats per al seu estudi i aprovació posterior en una assemblea extraordinària. En el punt 4 de Tordre del dia es va passar a la presentació de les 20 entitats aspirants, que van ser admeses per unanimitat.

Pel que fa a Taprovació dels plans d'accio futura: activitats generáis i el pressupost corresponent per al 1998, van ser aprovats per 37 vots a favor, 9 en contra i 12 en blanc, partint sempre de la revisió assessorada del pressupost de l'any anterior. Heus aquí les activitats proposades: VII Curs de Direcció Coral, aplec coral Montserrat Canta, projecte Catalunya Coral, XXXIII Jornades In-ternacionals de Cant Coral, Aula Coral, modernització dels equips de secretaria,

sitors o adaptadors i traductors catalans, gravació del CD del concurs d'interpre-tació, preparado d'un nou concurs de composició, programa comú, activitats col-lectives de les delegacions comarcáis: aplecs, musicorals, cicles i rodes coráis, mesos coráis i altres jornades a comarques, caps de setmana i diumen-ges cantant; futur Aplec dels Pai'sos Catalans, Setmana Cantant Internacional d'Europa Cantat a Girona del 5 a TU d'abril del 1999, presentació de la candidatura de Barcelona per a TEUROPA CANTAT XV del 2003, participado al Congrés de Cant Coral organitzat per la Federació de Cors de Clavé, 4 revistes A4VEUS Tany, Festa de Santa Cecilia del Moviment Coral Cátala, Concerts del Patrimoni, Obrador de la Festa i Escola Catalana de la Festa en col-labora-ció amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalität, Concerts de la Diputado , Marató de TV3, nou programa A4Veus de TV3, collaboració amb TAssociació Conéixer Catalunya del Congrés de Cultura Catalana i altres col-laboracions amb institucions culturáis.

Després dels precs i preguntes, es va cloure l'assemblea amb un selectíssim concert de la Polifònica de Puig-reig, que va ser felicitada per la consecució del Ir premi de La Caneó del Cola-

Cao, ex-aequo amb la Camerata ad Libitum de Ponteáreas de Pontevedra.

E CORALS ASSISTENTS: Agrup. C. de Matade-

pera, Antigona Conjunt Vocal de Terrassa, Can-

taires de la UEC de BCN. Capella de Musica Bu-

rés de Castellbell i el Vilar, Cor de Cambra Joliu

de Lleida, Cor de la UB, Cor Madrigal de BCN, Cor Montserrat

de Terrassa. Cor Polifonie del Garraf de Vilanova i G., Cor Reves

sa de BCN, Cor Xàldiga de la Facultai de Geologia de la UB, C .

Acord Sarttperenc de Si. Pere de T., C. Ariadna de la Garriga, C.

Bell Horitzó de BCN, C. Bell Repòs de Súria, C. Bell Ressò de

Cassa de S., C. Bitaynu de Terrassa, C. Bordonera d'Organyà, C.

Briancó de St. Celoni, C. Croscat d'Olot. C. de l'Escola Municipal

de Mùsica de Berga. C. de la Parroquia de St. Miquel dels Sants

de BCN, C. de les AUGG de BCN, C. de Viìabelìa, C. del Joncar

de BCN. C. Eixàrcia de Salou, C. Englantina de Vilassar, C. Espi-

gol de BCN. C. Estel de Gìronella, C. Ferran Sors de Si. Andreu

de la B., C. Font del Fil de Manresa, C. Gìnestell d'Alguaire, C.

Heura de l'Hospiialet LI.. C. Joventuts Unides de la Sonia. C. l'A-

mislat de Premia, C. l'Arpa de BCN. C. l'Arpa de Taradell. C. la

Gavetta de Lleida. C. la Ginesta de La Granada del P.. C. la Nova

Harmonia de Salient, C. la Vali de St. Climen! de LI., C. Lavinia

de BCN. C. Lorelei de ('Esquirol, C. Lloriana de St. Vicenç T., C .

Madrigalista de Catalunya de BCN. C. Mixta d'Igualada, C. Mixta

de Banyoles, C. Moixaina de Vilanova i G., C. Nou Horitzó de

BCN, C. Noves Veus de Capellades, C. Nuria de la UEC de BCN.

C. Renaixença de St. Boi. Coral Ressò de St. Boi, C. Rossinyot de

Terrassa. C. St. Jordi de BCN, C. St. Vicenç de Riells del Fai, C .

Sta. Maria d'Avià, C. Sarria de BCN. C. Sedna de BCN, C . Se

llares de Gavà. C. Unda Maris de BCN, C. Universitaria de Cièn-

cies de l'Educació, C. Veus del Pöble de Sta. Oliva, C. Xalesta de

l'Hospitalet LI.. Grup Cantaire de St. Bartomeu de Casserres,

L'Estro Vocale de BCN, Orf. Balagucri de Balaguer. Orfeo Català

de BCN, Ort", de Rix, Orf. de Sants de BCN, Orf. de Tremp. Orf.

Gracienc de BCN, Orf. Jonqucrenc de La Jonquera. Orf. Marti-

nene de BCN, Orf. Misericòrdia de Canet, Orf. Renaixença de

Mollcrussa. Orf. Sia. Colonia de Sta. Coloma Q„ Orf. Vicenti de

St. Vicenç dels Hons, Orf. Vigatà de Vie. Orf. Vilanovi de Vila

nova i la G., Polifònica de Puig-Reig. Quodlibet Grup Coral de

Molins de Rei. Soc. C. el Valles de Ripollet, Soc. C. la Violeta de

Centelles.

CORALS ASPIRANTS: Agrup. C. de Navarcles, Cor Argentan

de la Facultai de Química de la UB. Cor de Cambra Veus Blan-

ques Bànat de BCN. Cor de Cambra del Conservatori del Liceu de

BCN. Cor Maragall de Girona, Cor Pedrés Blanques de St. Boi

LI., C. Au Diapason del Voló (el Vallcspir). C. Bisaura de St.

Quirze B.. C. Turó del Vent de Llinars V, Fòrum C. de BCN.

Grup C. V9 de Gìronella,

S'F.XCUSEN: Agrup. Polifònica de Vilafranca. Capella de Sta.

Maria de Ripoll, Cor l'Aixa d'Arenys, Cor Llevanl de BCN, C. Ca

milleras de Sallagosa. (asp.), C. el Gínjol de Maçanet de la Selva,

(asp.). C. Eutèrmera de BCN. C. la Falguera de Collbaió. C. la Pri

mavera Artesenca d'Arlesa de Lleida, C. Mata de Jonc de BCN. C.

Nit de Juny de Palalrugcil, C. Polifònica de Blanes. (asp.). C.

Ressò de St. Pere de Lleida. Coro Vasco Ama-Lur de Salou (asp.),

Ori. Monteverdi de P., Orf. Pau Casals de Si. Caries de la Rapita.


51 Homenatge al pare Ireneu Segarra

El dimarts 19 de maig es va celebrar, al Palau de la Mús i ca Cata lana , pie de gom a gom i re-

transmès en directe per Televisió de Catalunya, l 'Homenatge al P. Ireneu Segarra.

L'acte va començar amb la glossa de la figura i l'obra del P. Ireneu per J'escriptor Jordi Sarsanedas. També van intervenir-hi el conseller d'En-senyament de la Generalität i el Pare Abat de Monserrat. El Pare Ireneu va adreçar-se a tots als assis-tents agraint les mostres d'adhesió i afecte rebudes i donant l'alternativa al seu successor.

El concert va començar amb la in te rp re tado del Magnificat a deu veus i baix continu del P. Joan Ce-rerols (1618-1680) , amb dues sop r a n o s , v i o l o n c e l , fagot i o rgue , l'Escolania de Montserrat i la coral Antics Escolans de Montserrat, sota la batuta del G. Jordi-Agustí Piqué. Després, el pianista Bernât Vivan-cos va interpretar tres preludis del P. Ireneu. A con t i nuado , l 'Escolan ia va o b s e q u i a r - n o s a m b d u e s obres del P. Ireneu: Muntanyes del Canigó, a tres veus (1974), i la Salve, a quatre veus blanques i orgue (1978). Finalment es va interpretar el Magnificat, a sis veus i orquestra, del P. Anse lm Viola (1738-1798) amb intervenció de l 'Escolania de Montserra t , la coral Ant ics Escolans , l ' O r q u e s t r a de l 'Esco lan i a , dues sopranos i orgue. L'homenatge es va cloure amb el cant del Virolai i una ovació cálida i emotiva, que el P. Ireneu agraïa des de la llotja presidencial, mentre el public Ii regala-va mes i mes a p l a u d i m e n t s cada cop mes intensos i efusius. Al final, tots eis amies i de ixebles van fer llargues cues per poder- lo saludar personalment , amb respecte , jo ia , amistat i agra'íment ben sincers.

E s c o l a de p e d a g o g í a m u s i c a l m è t o d e I r e n e u S e g a r r a

Del 6 al 16 de juliol s'han célébrât , al Cen t r e Mar t í Codo la r de Barcelona, eis cursos de formació

El pare I reneu

per a mestres i especialistes de música que organitza l'Escola de Pedag o g i a M u s i c a l M è t o d e I r e n e u Segarra des de fa 24 anys, amb 450 inscrits que s'han recielat amb els diversos cursos i la trentena de ta-llers monogràfics que s'han ofert.

E l s o r g a n i t z a d o r s r e m a r q u e m l'alta participació i estem molt contents de l 'aprofitament, i j a es tem treballant en els cursos d'hivern que es realitzaran seguint el mateix estil a partir de 1'octubre.

Joan Cortina

- La Veu del noi cantor + CD exercicis d'Ireneu Segarra. (Edi -cions Amalgama) . Aquest mètode de cant recull l 'experiència de l'autor al front de l 'Escolania de Montserrat, de la qual ha estat director durant 44 anys, i de la seva llarga i dilatada experiencia professional i pedagògica. Aquest llibre va acom-panyat d'un CD que recull els exercicis de veu que s'inclouen al final.

Amb estìmació i agraì'ment

L ' h o m e n a t g e al P. I r e n e u Segarra - p e r als qui l'hem seguit i hem col-laborat amb e l i - se'ns presenta, no sols com l'expressió d'un jus t agrai 'ment, s ino t ambé com una inv i tac ió e s t imu lan t a donar el millor de nosaltres ma-teixos al servei de la col-lectivi-tat. En efecte, aquest home rie en p ro jec tes , t enac a rea l i t za r - los , imper tè r r i t en les con t ra r i e ta t s , m o d e s t en e l s è x i t s , ha s a b u t m a n t e n i r u n a g a m m a v a r i a d a d'activitats diverses al servei de la mùsica, de la liturgia i de la pedagogia musical . H o m té la im-press ió que una sola d 'aquestes facetes podia omplir a desdir to-tes les ho re s d i s p o n i b l e s d 'una persona. El P. Segarra les ha as-sumides totes alhora amb una de-d i cac ió infa t igable sense detr i -ment de la fidelitat a la seva vo-cació fonamental de monjo bene-dicti. Ha situat l 'Escolania en un n ive l l r e c o n e g u t i n t e r n a c i o n a l -ment . En el con tex t d 'una crisi d'identitat de la mùsica litùrgica, ha p romogut entre els compos i -tors contemporanis la producció de mùsica actual per a la liturgia. H a posat a l 'abast de to thom la seva experiència en l 'educació de la veu dels nois. I l 'Escola de Pedagogia Musical que porta el seu nom es va estenent arreu de Cata-lunya. Encara li ha quedat temps i energia per oferir-nos un ampli r epe r to r i de m ù s i c a p o p u l a r al cos t a t d 'una sè r ie de c o m p o s i -cions d'una refinada tècnica musical , en què mos t r a més clara-ment la seva fibra creativa.

So r to samen t ha t robat de ixebles i col- laboradors capa?os de donar continuitat a les seves ini-ciat ives i que avui volen reafir-mar-li el seu agrai'ment i la seva estimació.

P. Cassia M. Just.


Els cursos de Direcció Coral de la FCEC o o u o

Fa 6 anys, concretament el 92/93, es va iniciar el I Curs de Direccio de la Federacio Catalana d'Entittats Corals, a m b la participacio de 70 alumnes i 6 professors. En portes del VII Curs , es-tem a punt de superar els 500 alumnes.

Cent re Mar t í C o d o l a r i una c l a s s e de l curs 1 9 9 7 - 1 9 9 8

En els cursos successius, hi han i n t e r v i n g u t , r e s p e c t i v a m e n t , 76 alumnes i 6 professors (93-94), 93 alumnes i 7 professors (94-95), 96 alumnes i 7 professors (95-96), 91 alumnes i 8 professors (96-97), 72 alumnes i 8 professors (97-98).

M o i t e s han es tâ t les p e r s o n e s majors de 16 anys que, amb la vo-luntat d ' in ic iar -se en la d i r ecc ió coral o millorar i anar creixent en la seva experiencia de directors de cor, han part icipât en els nost res cursos.

Cada curs s'ha anat desenvolu-pant en 4 caps de setmana al Centre Mar t i C o d o l a r de Barce lona , fins a ofer tar tres nivells d 'apre-nentatge A, B i C. Per al curs que presentem 98-99, s'ofereix l 'espe-cialització en Cors Infantils i Cors d A d u l t s , segons les preferències de cada deixeble , per ais dos úl-t ims caps de setmana.

El curs compta amb un equip de p r o f e s s o r s m o l t p r é p a r a i s , q u e programen i avalúen conjuntament i es coordinen quant a l 'aplicació técnica del mestratge en la direcc ió . E n g u a n y la c o o r d i n a c i ó ha anat a carree de la professora Eva Martínez. Per al curs 98-99, i se-guint la rotació de l 'equip, la coor

dinació anirà a carree del profes-sor Xavier Puig.

Eis a lumnes es repar te ixen en grups réduits de 10 a 12 alumnes per atendré la individualitat i la di-versitat.

Al final es lliura un certificat a tots eis qui hagin comptabi l i t za t un mímin del 8 0 % de les hores del curs , a m b r econe ixemen t oficial del D e p a r t a m e n t d 'Ensenyamen t de la Generalität.

El curs presenta exemples concrets de muntatges coráis en directe i la possibilitat de cantar un programa comú sota la direcció d'un d i rec tor convida t de r econeguda vàlua.

Enguany volem que pugui esde-venir en forum de débat per a di-rectors i directores en actiu de dilatada experiencia, que vulguin intercambiar p ro jec tes , i nqu ie tuds , repertoris i bibliografía, de la mà d'algun ponent o coordinador que dinamitzi la recollida de les apor-tacions personáis de cada directora o director.

Volem remarcar la importancia de la f o r m a d o permanent a fi de mi l lo ra r eis n ive l l s de la nos t ra práct ica coral i assolir mes altes dosis de fru'ició ar t í s t ica , c o m a

actors i com a public oient. A cont inuac ió us presentem el

curs 98-99 amb totes les seves ca-racterístiques. Feu-ne divulgació i a p u n t e u - v o s - h i . El vos t re cor hi sor t i rà guanyan t . Aques t curs va dirigit a totes les persones majors de 16 anys que volen iniciar-se o teñen una mínima experiencia en la direcció coral. Es requereix un ni-vell musical que permeti la lectura fluida de les partitures del curs, les quals caldrà portar preparades per dirigir-Íes i cantar-Íes. En aquesta edició, caldrà optar per l'especialit-zació de cor infantil o cor adult en els dos últims caps de setmana.

C O N T I N G U T S : tècnica de direcció, pedagogia de l'assaig, tècnica vocal aplicada al cor, sensibilit-zació auditiva i control d'afínació, anàlisi de partitures, recerca de rep e r t o r i , s e n s i b i l i t z a c i ó r í t m i c a , educació corporal, cant comú amb directors convidáis i altres activi-tats.

PROFESSORS: Alfred Cañamero: es tudia di

recció amb P. Cao, P. Prats, L. Hel-tay, J. Duijck, E. Ribo i E. Ericson. Di r ige ix el cor D iau la , la Cora l Mixta d'Igualada i el Cor del Conservatori de Badalona.


Emilio de la Linde: estudia d i recc ió ais cursos de la F e d e r a d o Basca de C o r á i s i t a m b é a m b E. List, P. Prats i P. Cao. Di-rigeix l 'Agrupac ió Coral C a r d e d e u e n c a i la Coral l ' A R C de B a r c e l o n a , i sotsdirigeix la coral Cantiga de B a r c e l o n a . E v a Martínez: estudia direc

ció amb M. Cabero, P. Cao, L. Hel-tay, P. Prats i J. Duijck. Dirigeix la coral Regina de Manlleu i la coral Sinera. Xavier Puig: estudia direcció amb P. Cao, L. Heltay, J. Duijck i P. Prats. Dirigeix el cor Ariadna de Barcelona, la coral Ginesta de Cer-vera i l 'Orquestra Juvenil del Conservatori de Cervera. Xavier Sans: estudia amb P. Cao , L. Heltay, P. Prats i J. Duijck. Dir ige ix el cor Vox Alba de l'Escola de Musica la Guineu i la coral Sant Jordi. Poire Va l lvé : e s t u d i a d i r e c c i ó a m b P. Cao, L. Heltay, J. Duijck, P. Prats i E. Ribó. Dirigeix el Quodlibet Grup Coral, l'Orfeo Gracienc i el seu cor juvenil.

Tècnica Corporal Monica Extremiana: titulada en

art dramàtic per la Real Escuela Superior de Madrid, ha treballat com a bailarina en diferents companyies de l'Estat. Des de 1992 treballa amb La Sota de Bastos, companyia amb la qual ha dirigit les seves pròpies creacions. En el terreny pedagogie ha impartii cursos especialitzats en el moviment i la improvisació corporal i actualment treballa a l'escola Area i La Caldera.

Especialitat Cor Infantil Mireia Barrera: estudia direcció

amb M. Cabero, P. Cao, L. Heltay, J. Duijck, P. Prats i E. Ribó. Dirigeix el cor Madr iga l , la coral de Veus Blanques Aura de l'Escola del Palau de la Música, el Cor Infantil de l'Escola Pia Balmes, eis cors del Conservatori de Cervera i el Cor Infantil de l 'Escola de Música de la Guineu. Elisenda Carrasco: estudia amb P. Cao, S. Mas, J. Duijck, S. Johnson. Dirigeix el Cor Infantil II de l'Orfeo Català, el Cor Infantil i Juvenil St. Cugat, i dona classes de can t co ra l a l ' e s co l a D i a u l a i al CSM del Liceu.

L L O C : Seminari Salesià Marti Codolar. Av. Cardenal Vidal i Bar-raquer, 8. 08035-BarceIona.

H O R A R I : dissabte de les 8.30 (recepció) fins diumenge a les 17 h.

PARTITURES: les partitures de treball se us enviaran una vegada rebuda la butlleta d'inscripció.

MATERIAL: xandall, partitures 1 diapasó.

N I V E L L S : A- In ic iac ió: per a tota la gent que s'inicia en el camp de la direcció coral. Es treballaran preferentment cànons i partitures a 2 i 3 veus. B- Nivell mig: per a tots aquells que han fet la iniciació. Es treballaran preferentment partitures a 3 i 4 veus. C- Nivell avançât: per a tots aquells que han superat el nivell mig. A criteri dels professors els alumnes podran ser canviats de nivell en funció dels coneixements que demostrin.

ESPECIALITAT: (2 ûltims caps de s e t m a n a ) . C o r in fan t i l / c o r adult: es treballaran els continguts del curs aplicats a l'opció escollida.

CERTIFICATS: Al final del curs es l l iurarà als

a lumnes un certificat d 'assistència en què constarà el nivell assolit i el n o m b r e d 'hores rea l i tza t . Aques t certificat tindrà efectes de reconei-xement oficial d'activitats de forma-ciò permanent adreçada al professo-rat, segons la normativa del Depar-tament d 'Ensenyament . L ' a lumne que, pels motius que sigui, no hagi comptabi l i tzat un mifiim del 80% del total d'hores del curs perdra el dret a obtenir el certificat.

A L U M N E S O I E N T S : hi ha la possibilitat d'assistir com a oient a l 'especialitat de cor infantil (2 ùl-tims caps de setmana).

P R E U : m e m b r e s de la F C E C , SCIC , C J C , FCC: 45 .500 . - p tes . Altres: 67.500.- ptes. Aquest preu inclou les partitures i també l'estada (allotjament i manutenció) durant tots els dies del curs . En cas que s'hagi de faltar a alguna sessió, cal avisar-ho amb una setmana d'antici-pació com a minim. En tot cas no es retornaran els diners. Preu d'oient (els dos ûlt ims caps de se tmana) . Membres de la FCEC, SCIC, CJC, FCC: 17.000.- ptes. Altres: 26.000.-ptes. Aquest preu inclou l'estada i

l ' a s s i s t énc i a a les c l a s s e s c o m a oient. Si la inscripció al curs es fa abans de l'l de setembre es contemplará un descompte del 10% sobre l'import total del curs.

INSCRIPCIONS: Cal omplir la butlleta i enviar-la,

adjuntant un xec a nom de la Feder a d o Catalana d'Entitats Coráis, a: FCEC, Via Laietana, 54, 2. Despatx 213. 08003-Barcelona.

Es imprescindible adjuntar 2 fotografíes. Les places son limitades i el termini d'inscripció vene el 25 de setembre de 1998.

INFORMACIÓ: Teléfon 93 268 06 68

FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS C O R A L S

CURS D E DIRECCIÓ C O R A L 1998/1999

BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ

Ir cognom 2n cognom Nom DNI Data de naixement Veu: S C T B Adreça Població CP Tel Coneixements musicals Has fet algún curs de direcció? Quins? Cantes en alguna coral? A quina? Dirigeixes alguna coral? Quina?

Infantil, juvenil o adulta? T'inscrius al nivell: [ ] A- Iniciació [ ] B- Nivell mig [ ] C- Nivell avançât T'inscrius a l'especialitat:

(dos últims caps de setmana) [ ] cor adult [ ] cor infantil [ ] oient cor infantil

Població i data: , d de 1998

Signatura

Dates del curs: 17 i 18d 'oc tubrede 1998 14 i 15 de novembre de 1998 23 i 24 de gene rde 1999 27 i 28 d e f e b r e r d e 1999


Reflexions sobre un 25è aniversari

Quan un cor porta 25 anys fun-cionant j a n 'ha vist de tots colors: èxits, fracassos, moments brillants, moments délicats. . . Perô en realitat el m e s i m p o r t a n t ( r ao d ' a s s o l i r aquest 25è aniversari) és la capaci-tat de revisar, replantejar, redéfinir, renovar: reaccionar davant la matei-xa evolucio del grup. I aquesta ha estât la nostra pràc t ica en aques t d a r r e r t r i m e s t r e del c u r s , c o m a punt d'inflexio, per tal d 'encarar el futur. El mes immédiat: el 25è aniversari del cor.

Pel que fa a l ' evo luc iô del cor Ariadna, la mes évident (i implacable!) és que ha deixat de ser un cor juvenil. Tôt i que continuem essent un grup jove (entre els 22-24 anys i els 38-40), la disponibilitat, l 'objec-tiu, la pwblemàtica dels seus membres ha canviat. I malgrat aixô, el cor conserva una estructura i algu-nes actituds de cor juvenil que tam-bé cal canviar.

Cal una organitzaciô mes consistent per esdevenir una entitat solida. Aixô vol dir que d'entre els tipus de cors que coneixem, no ens definim ni cap a la coral de barri ni cap al grup d'amies que canta, sino que ens emmiral lem en les grans enti-ta ts , sol ides independen tment del moment musical o social que tra-vess in , c o m Can t iga , Sant Jo rd i , Càrmina, l 'Orfeô Gracienc. . . Fixât l 'objectiu, i aprenent d 'aquests mo-dels, cal forjar una dinàmica d 'or-gani tzac iô : una jun ta , un grup de persones que no només solucionin les necessitats puntuals amb la seva tasca independent, sinô que periôdi-c a m e n t r ev i sem i p l an i f iquem el funcionament i els projectes del cor. D'entre els seus carrées cal remar-car el del manager del cor, amb la finalitat de buscar concerts per tal de rendibilitzar els programes i do-nar a conèixer el treball realitzat, a mes de fer el cor econômicamen t viable.

T a m b é pel que fa a la t è c n i c a constituirem un equip format, a mes de la direcciô, per una sotsdirecciô

que recaurà en Gemma Tatay, amb la funció de donar suport a la direcciô en assaigs parcials, en un segui-ment tècnic, i en fer-se carree dels casaments o altres parts del repertori; i també per la figura del preparador vocal : un pedagog de la veu, cone ixedor del t rebal l coral , que treballarà per iòdicament en grups réduits (per cordes, per quartets. . .) per tal d'ajudar a la fo rmado vocal dels cantaires i a la millora instrumental del cor.

Un c o p dec id i t 1 'organigrama, cont inuem en la d e f i n i d o del cor que haviem començat a apuntar: un dels problèmes amb què topem de fa uns anys és que hem esdevingut un grup de nombre de cor de cambra, mentre que mai no ha estât la idea del cor (un nombre concret per corda. . . ) ni les qualitats individuals ho permeten. Això dona una inesta-bilitat i fragilitat a les cordes , de manera que una petita renovació es-devé un recomençar . Un dels modus ha estât que, a mesura que els cantaires han anat assumint respon-sabilitats laboráis o personals més absorbents, se ' ls ha fet difícil com-prometre's en un ritme de dos dies d 'assaig setmanals. D 'a l t ra banda, potser fruit d ' aques t s dos d ies , o d'aquella herencia juvenil, el treball del cor, el podríem definir d'exten-siu (o sigui, poc intensiu), amb un programa i mig o dos anuals, gens fàcils i molt treballats, però amb un

évident r i tme lent. Creiem, dones, que solucionant aquests dos aspee-tes, el cor Ariadna pot ser un grup atractiu per a cantaires en aqüestes franges d 'edats i d 'una qualitat musical i vocal mi t jana , que j a es tà creixent arreu i que creixerà més en un futur. Aspirem, dones , a ser el cor nombrós (simfònic) de l 'Agru-pació Cor Madrigal, perqué creiem que és el punt d'equilibri del grup i també l 'encaix logie en una familia coral amb un cor Madrigal ja définit com a cor de cambra i amb unes caractéristiques qualitatives determi-nades.

Pel que fa a la práctica, això es materialitzarà en un sol assaig set-manal conjunt, més llarg (dijous de 8.30 a 11.30 h), més un assaig parcial al mes per a cada cantaire, que podrá ser de la corda o en dues cor-des. Això ens obliga, i ens permet alhora, a una dinámica més ágil de lectura i un treball més al gra. Tot, acompanyat, naturalment, d 'un absolut c o m p r o m i s en l ' ass i s tènc ia , puntualitat i concent rado a l 'assaig.

D'entre tots els projectes del 25è aniversari aquest és el més important. Un projecte amb uns objectius clars que desitgem que pugui entus i a s m a r m o l t a g e n t . S e r i a c o m aquell régal especial per a la majo-r i a d ' e d a t q u e t a n t d e s i t g e m a l 'Ariadna.

Xavier Puig i Ortiz, director del cor Ariadna


La Cantata núm. 4 de J. S. Bach a les

XXXIII Jornades de Cant Coral de Barcelona

Naiskoor C a r m i n a de Ta l l inn , Estònia .

Del 5 al 12 de juliol s'han célébrât, a Barcelona, les XXXIII Jornades Internacionals de Cant Coral, amb la participació de 4 cors convidáis i 250 canta i res cata lans , que han estât préparant la Cantata num. 4 de J. S. Bach sota la direcció d'Er-win List. En l'edició d'enguany han estât seleccionats els segiients cors:

Naiskoor Carmina de Tallinn, Estonia

El cor de noies C a r m i n a es va fundar l'any 1989 a Tallinn. Ha fet nombrosos concerts , especialment de música religiosa, a Estonia i en països veins. L'any 1994 el cor va participar en dues compe-t i c ions i n t e r n a c i o n a l s , a Oska r shamn (Suècia) i a T a l l i n n . L ' a n y 1 9 9 5 va par t ic ipar al Fest ival Inter , d e M a r k t o b e r d o r f (A lemanya ) , on va ob te n i r e l 2 n p r e m i . L ' a n y 1996 va participar al Festival Inter. Cantate Maas-m e c h e l e n ( B è l g i c a ) . E ls anys 1991 i 1993 el cor va ser en reg i s t r â t pe r la televisió. Està format per una vintena de joves cantaires, i, al seu repertori , hi ha música antiga i moderna d'Estònia, i compo-

T h e S lovak T e a c h e r s Cho i r de T r e c i a n s k e Tep l i ce .

sitors estrangers, especialment del nord. El seu director i fundador és Margit Vosa.

The Slovak Teachers Choir de Trecianske Teplice, Eslovàquia

Es un dels cors d 'homes mes co-neguts a Es lovàquia . Ac tua lmen t n 'es e l d i r e c t o r P e t e r H r a d i l . Aquest cor ha obtingut nombrosos èxits en festivals internacionals: 2n Hoc a Llangollen l'any 1965 i l'any 1991, a Tolosa l'any 1981, a Gori-z i i l ' any 1987 i a A t e n e s l ' any 1992. El cor ha fet concerts a qua-sibé tots els països europeus , i té contactes artîstics amb nombrosos

Cor Mus ica Voca l is de T r n a v a , Es lovàqu ia

cor s e s t r a n g e r s . El seu reper tor i presenta compos ic ions de polifo-n ia voca l , ob re s de c o m p o s i t o r s txecs i sobre to t de c o m p o s i t o r s eslovacs.

Cor Musica Vocalis de Trnava, Esloväquia

El cor es va fundar l'any 1995. Es d e d i c a s o b r e t o t a i n t e r p r e t a r müsica del Renaixement i del bar-roc, i ocas iona lment t ambe inter-preta obres del segle XX. Acostu-ma a treballar amb l 'orquestra Capeila Tirnaviensis de Trnava amb i n s t r u m e n t s m o d e r n s , i a m b el conjunt ins t rumental Mus ica Ins

t r u m e n t a l i s , q u e t o c a a m b i n s t r u m e n t s d e l ' e p o c a barroca.

El seu d i r e c t o r es Branislav Kostka , un j o v e e s l o -vac que tambe di-r i g e i x el S L U K (Col-lect ivi tat Popular Artistica Es-lovaca) i es cone-gut sobretot per la seva ass i s tenc ia a la rea l i tzac iö dels mus ica l s de Nova S e e n a de l T e a t r e Nacional Eslovac.


Voca l Leo Erwin List

Vocal Leo de La Havana, Cuba El cor es va fundar el jul iol de

1993, a partir d'un projecte del professor Jorge Luis Pacheco, el seu director artístic, i sota la direcció musical i general de la mestra Corina Campos. Vocal Leo és una agrupad o dinàmica, moderna i en les re-p re sen tac ions de la qual con juga harmoniosament el cant, l'actuació i la dansa popular, sobre la base de la més alta qualitat vocal i elaboració musica l , que ens sorprèn amb les més variades propostes de gènere i imatges escèniques. Com tota agrupado musical , Vocal Leo busca el seu segell i estil propis. Això s'ex-pressa en l'emissió plena de la veu i el volum sonor que, amb pocs can-ta i res , els p e r m e t d ' a s sumi r a m b gran exit obres del repertori operis-tic, l'opera i la sarsuela, simultània-ment al repertori polifonie tradicional, desafiant la diversitat de generes, estils i la projecció escènica que això implica. Tots aquests elements fan que Vocal Leo tingui la categoria de perita companyia amb il-limita-des possibilitats estètico-musicals, i els seus concerts , el carácter d'es-pectacle vocal.

Europa, America i el Carib es donen la mà en un contrapunt cultural que batega i vibra a lo cubano, fins a desembocar en un concert-especta-cle.

Organ i t zades per la Fede rac ió Catalana d'Entitats Coráis i la Delegado del Barcelonés, sota el Patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut de Cultura i amb la col-la-boració de diverses institucions, les

X X X I I I J o r n a d e s han m a n t i n g u t restructura recent i han représentât un èxit artístic i de participació.

S'han fet concerts a l'església de Sta. Anna: Coral Madrigalistes de Catalunya de Barcelona, Cor Mu-sica Vocalis, Coral Renaixença de St. Boi, Vocal Leo . Coral Coral Sellares de Gava i Naiskorr Carmina. Cor de Cambra Scherzo de Vilaseca i Slovak Teachers Choir. A St. Boi de Llobregat . Naiskorr Carmina. Cor Música Vocalis. A St. Vicenç deis Horts. Vocal Leo. A C a p e l l a d e s . S l o v a k T e a c h e r s Choir. A Castelldefels. Vocal Leo. A Premia de Dalt. Naiskorr Carmina. A Gava. Vocal Leo. I a Mataró. Cor Música Vocalis.

El concert de cloenda de 1*11 de juliol, al Palau de la Música Catalana, va ser molt célébrât peí nombres public assistent. A la la part es van interpretar cançons de Cuba, Estonia i Eslovàquia. I a la 2a part, la Cantata núm. 4 de J. S. Bach, sota la direcció d'Erwin List. Intèrprets: Vocal Leo de la Havana (Cuba) Slovak Teachers Choir de Trencianske Te-plice (Eslovàquia). Naiskorr Carmina de Tallinn (Estonia). Cor Mu-sica Vocalis de Trnava (Eslovàquia). 250 Cantaires de la Federació Catalana d'Entitats Coráis i Orquestra Barroca Catalana.

Escoltats els efusius i incessants aplaudiments , Erwin List va obsequiar els amies i auditori assistent amb la interpretació conjunta d'El Rossinyol. Acabat el concert, tots els par t ic ipants van celebrar un fi de festa de comiat ais jardins del Cen

tre Martî Codolar, que ha acollit l'a-llotjament i eis assaigs.

Erwin List Nascut a Stasbourg el 21 de marc de 1942. Conseller tècnic i pédagogie del Ministeri de Joventut i Esports i director del Centre d'Art Polifönic d'Alsàcia. Erwin List es consagra to-talment a la mûsica coral. Professor i director de cor a la Universität de Strasbourg, mestre d'stages, dirigeix diverses formacions musicals permanents i associa a les sèves respon-sabilitats d'intèrpret les de promotor i coordinador. Director fundador de l 'Orques t ra Univers i t à r ia d 'S t ras -bourg. Es el président del moviment A Coeur Joie (federaciö de corals de Franca) i el director musical del festival Choralies de Vaison la Romaine. Dins la Federaciö Europea de Joves Corals-Europa Cantat, ha estât membre del Conseil Musical i del C o n s e i l d ' A d m i n i s t r a c i ö des del 1982 i actualment n'es també el vi-cepresident i el président de la Co-missiö Tècnica. Com a formador ha estât convidat a països d'arreu d'Eu-ropa i al Canada, i durant 18 anys ha estât ser el director pédagogie dels Cursos Internacionals de Mûsica de Lleida. Fundador i director pédagogie de l 'Associaciö Regional per la Formaciö d'Animadors de Cant Coral i del centre regional de formaciö p e r m a n e n t Le K l e e b a c h . A c t u a l ment dirigeix la Coral d'Estudiants d'Educaciö Musical, l 'Ensemble Po-liphonique d'Alsace i el Collegium Cantorum de la Universität d'Stras-bourg.


I Generalität de Catalunya

Ara és demä

ENTRE TOTS, FEM ARA LA CATALUNYA DEL FUTUR Si mires Catalunya amb els ulls posats en el demá veurás un país capdavanter

a Europa. Sense cap mena de fronteres. Un país on poder gaudir de tots els

aven?os en ¡nfraestructures i comunicacions. Com son l'arribada del tren d'alta

velocitat o la fibra óptica. A Catalunya tenim nous reptes, importants projectes

i molta feina feta. Pero entre tots continuem treballant perqué el que fem ara

faci que Catalunya demá sigui encara millor. Mes acollidora i respectuosa

amb la natura. Amb una cultura enfortida com a signe d'identitat d'un poblé.

Amb capacitat d'influéncia en l'ámbit europeu i mundial. Un país a la nostra

mida i a la de les generacions futures. Perqué, a Catalunya, ara és demá.

Festivals, cursos, concursos

SETMANES CANTANT

- SANT CUGAT (Catalunya) corals infantils

i juvenils.

Del4alJ3dejuliolde 1998.

• ST. ANDREWS (Escoria).

Del 5 al 12 de juliol de 1998.

- VAISON LA ROMAINE (Franca).

Del 3 al 11 d'agost de 1998.

- SKARABORG (Suècia).


- ALAVA (Pais Base).

Del 4 a I'll de setembre de 1998.

- GARDONE Lago di Garda (Italia).

Del 7 al 14 de setembre de 1998.

- GIRONA (Catalunya).

Del 5 a l'I 1 d'abrilde 1999.

- COSTA DA CAPARICA (Portugal)

Del 23 de juliol a VI d'agost de 1999.

- LOUGHBOROUGH (Anglaterra).

Del 25 de juliol a l'I d'agost de 1999.

- VAISON-LA-ROMAINE (Franca).

Del 31 de juliol al 7 d'agost de 1999.

- MALMÓ (Suècia)


FESTIVALS

- CZESTOCHOWA (Polonia) "Gaude Ma

ter" Festival Intern, de Música Sacra.

la setmana de maig 1998, 1999, 2000, 2001.

- POWELL RIVER (Canada) Kathaumixw

International Conductors Symposium.

Del 23al27 de juny de 1998.

- PARDUBICE (República Txeca) 15th In

tern. Festival of Academic Choirs.

Del 24 a!28dejunyde 1998.

- JIHLAVA 98 (República Txeca) 41st In

tern. Festival of Choral Art.

Del 26 al 28 de juny de 1998.

• COLLEGEVILLE (Estats Units) America

Fest for Boys and Men.

Del 27 de juny al 3 de juliol de 1998.

- FLORENCIA (Italia) 3rd Tuscany Interna

tional Children's Chorus Festival.


- PREVEZA (Grecia) 16th International

Choir Festival of Preveza.


- KOSICE (Eslovaquia) 3rd Universitas Can-

tat International Festival.

Del5al 13 de juliol de 1998.

- BARCELONA (Catalunya) XXXIII Jorna-

des Internacional de Cant Coral.


- SPITTAL AN DER DRAU (Austria) 35th

International Choral Contest.


- EGER-BUDAPEST (Hongria) Intern. Sum

mer Music Festival.


- BUDAPEST (Hongria) Fest. Coral Intern.


- VESZPREM (H.) Veszprem Vox Juventae.

Del 12all9 de juliol de 1998.

- PARMA (Italia) Intern. Choir Festival "Giu

seppe Verdi Salsomaggiore Terme"

Del 15all9 de juliol de 1998.

- ROTTENBURG AM NECKAR (Alema-

nya) 2n Festival Intern. Miisica Sacra.


- KOTKA (Finlandia) 19th Seasong Fest.


- MELBOURNE (Australia) Melbourne In

ternational Choral Festival.


- ST. ANDREASBERG (Alemanya) 17th In

ternational Youth Music Week.


- HONG KONG Intern. Children's Choir Fest.


- MEDELLIN (Colombia) Medellin Choral

Music Festival.


- NEUSTIFT (Alem.) Intern. Music Weeks.

Dell al 23 d'agost de 1998.

- FINGERLOSALM/LUNGAU (Austria)

7th Multinational Chamber Choir.

Del 3al 17 d'agost de 1998.

- CAGLIARI (Italia) 7th Concordia Vocis In

ter. Festival.

Del 5 d'agost al 30 de setembre de 1998.

- USEDOM (Alemanya) 2nd International

Youth Chamber-Choir meeting.


- COPENHAGEN (Din.) Copenhagen Fest.


- JERUSALEM (Israel) 18th Zimriya.


- INCHON-SEOUL (Korea) 6th World Cho

ral Festival.


- PORTLAND (EUA) Intern. Youth Choral.


• PORTO TORRES (I.) Voci d'Europa Fest.

De I'l al6 de setembre de 1998.

• FIUGGI (Italia) "Women & Music" - Sym

posium & Fest.


- BARCELONA (Catalunya) lr

Festival Intern, de Cant Coral.


- TRELEW (Arg.) Intern. Fest,

for Youth and Children's Choirs.


- PÉCS (H.) European and World

Convivial Wine Songs Fest.


- SYDNEY (Australia) Choralfest.

Del 2 al 4 d'octubre de 1998.

• VELDHOVEN (Holanda) 5é Festival Inter

nacional de Cant Coral per a Joves.


• BOCHUM (Alemanya) 2nd International

Choir Festival Rhein-Ruhr.


- PRAGA (República Txeca) 8th Intern. Fes

tival of Advent and Christmas Music.

Del 25al27 de desembre de 1998.

- TAMPERE (Finl.) Tampere Choir Fest.


- SYDNEY (Australia) "Sydney Sings" Chil

dren's Chorus Festival.


CURSOS

- BARCELONA (Catalunya) Audicor Aula

de Direccio Coral. Institut loan Llongueres.

Del 27 de juny al 5 de juliol.

- TIRVIA (Catalunya) Setmana Cantant.


- IGUALADA (Cat.) VI Curs Musical Estiu.


- GRAUS (Espanya) Curs de Direccio Coral.

Del 9all2 i del 13 al 17 de juliol de 1998.

- MARKTOBERDORF (Alemanya) Intern.

Summer Seminar for Conductors of Children's

and Youth Choirs.


- BARCELONA (Catalunya) Cursos inten-

sius estiu 1998.

De I'l- 5, 6 -11, 13 -15, i del 26 al 31 de juliol,

3- 9 d'agost i de I'l al 5 de setembre de 1998.

- TARREGA (Cat.) VI Curs d'Estiu de Musica.


- IGUALADA (Cat.) VI Curs Musical d'Estiu.


- BARCELONA (Catalunya) XXVI Curs

d'Estiu de Pedagogia Musical.

Del 6 a I'l 1 de juliol de 1998.

• NAMUR (Belgica) Masterclass with Frieder

Bernius.



Festivals, cursos, concursos

- CALONGE (Catalunya) VI

Curs Intern, de Miisica: Cant.

Del 13 al 19 de juliol de 1998,

- TULLN (Austria) Estudis per a

Instrumentistes i Cantaires.


- BARCELONA (Catalunya)

Curs Intern, de Direccio Coral.

< Del 22 al 26 de juliol de 1998.

- SETUBAL (Portugal) I Curs

Intern, de Miisica Vocal.


- TOMAR (Portugal) Masterclass Intern, per

a cantaires.


- CERVERA (Catalunya) XVII Curs Intern,

de Miisica de Cervera.

Del'l allO d'agost de 1998.

- REDNSBURG (Alemanya) 7th Master

Course for Choral Conductors.

Del 7 al 17 d'agost de ¡998.

- LLEIDA (Catalunya) Curs Intern. Cant-In-

terpretacio- Tecnica Vocal.


- DEURNE (Holanda) Vocal Jazz Days 1998.


- LOUGHBOROUGH (Anglaterra) Second

Conference on Adolescent Voice.

De I'll al 13 de setembre de 1998.

- BARCELONA (Catalunya) Curs de Direc

cio Coral de la FCEC.

17- 18 d'octubre, 14-15 de novembre de 1998,

23- 24 de gener, 27 - 28 defebrer de 1999.

- BRISBANE (Australia) 9th Intern. Summer

School in Coral Conducting.

Del 2 al 8 de gener de 1999.

- VRANOV NAD TOPLOU (Eslovaquia)

11th Choral Festival Vranov.

Del 29 al 31 de maigde 1999.

CONCURSOS

- BUDAPEST (Hongria) 1st Danube Intern.

Choir Competition.


- BELO HORIZONTE (Brasil) Minas Gé

rais Choral Festival.


- SKIEN (Nor.) Skien Intern.Choir Festival.


• MARIBOR (Eslovènia) 4th Intern. Choir

Competition.


- DEBRECEM (Hongria) Intern. "Bartók Bê

la" Choir Competition.


- POWELL RIVER (Canada) 8th Intern.

Choral Kathaumixw.


- POLHEIM (Alem.) 3rd Intern. Choir Fest.


- PRETORIA (Àfrica del Sud) 1st Intern.

Children and Youth Choir Competition.


- GORIZIA (Italia) 37th Intern. Choral Com

petition C. A. Seghizzi.

Del 8 a l'I 1 de juliol de 1998.

- LA PLATA (Arg.) 1st Choral Competition

"Argentine Folkloric and Popular Songs".


- MILTENBERG (Alemanya) 2nd Intern.

Choir Competition.


- PÄRNU (Estònia) '98 Intern. Choir Festival.


- CANTONIGRÒS (Catalunya) XVI Festival

Internacional de Musica de Cantonigròs.


- TAKARAZUKA (Japó) 15th Takarazuka

International Chamber Choir Competition.


- SUWALKI (Polònia) "Hora Cantavi" Inter

national Choir Competition.


- AREZZO (Italia) XL VI Concorso Polifoni

co Internazionale Guido d'Arezzo.


- FIVIZZANO (Italia) 1st Intern. Festival "il

mondo in musica".


- NETANYA (Israel) Intern. Choir Competi

tion "Shirat Hayamim".


- TOLOSA (Pais Base) XXX Concurs Coral.

Del 27 d'octubre a l'I de novembre de 1998.

- ATENES (Grècia) 7th Intern. Choir Comp.

Del 4 al 8 de novembre de 1998.

- ROMA (Italia) 6th Intern. "G.P. da Palestri-

na" Choir Competition.

Del 18 al 22 de novembre de 1998.

- BUDAPEST (H.) 7th Intern. Choir Comp.

Del 28 al 31 de marc de 1999.

- ZADAR (Croacia) 2nd Inter. Choral Comp.

Del 13 al 16 de maig de 1999.

- MARKTOBERDORF (Alemanya) Interna

tional Chamber Choir Competition.


- LITOMYSL (República Xteca) 4rd Intern.

Smetana Choir Competition.

Juny del 1999.

• OAKLAND (EUA) 5th Biennial Golden

Gate International Children's Choral Festival.


ACTIVITATS DIVERSES - VITORIA (Pais Base) European Academy

for Young Choral Conductors.


- VITORIA (Pais Base) European Youth

Choir.


- VENEZIA (Italia) "Alpe Adria Cantat".


- ESTOCOLM-UPPSALA (Suècia) Intern.

Study Tour for Choral Conductors.


- ESTOCOLM (Suècia) Assemblea General

d'Europa Cantat.

17 d'octubre de 1998.

- MARKTOBERDORF (Alemanya) Euro

pean Academy of Young Choral Conductors.


- MIREPOIX (Franca) Musical Meetings in

South of France.

Del2al4dejuliolde 1999.

PUBLICACIONS REBUDES

REVISTES I BUTLLETINS MUSICALS

- Catalunya Mùsica/Revista Musical Catalana

- Europa Cantat Magazine

- KANTUZ

- Chant Choral Magazine

- Informa. Amigos

- Butlletins La Industrial

- Butlletins de l'Orfeo Gracienc i Reusenc.

- Butlleti Societat Coral Recreativa Lo Llobre-

gat de les Flors

- Des del Nord

- Noticias da Acal

- Vibracions - Assoc. Musical de Mestres Di

rectors

- Inlernacional Choral Bulletin

- L'Aurora de Clave

- Circular del Secretariat de Corals Infantils

- Oxford music bulletin

- Rotllana

- Oxford Music Now

- La Veu de l'Orfeo de l'Orfeo de Sabadell

- Butlleti de la Federació Hongaresa

REVISTES I BUTLLETINS DIVERSOS

-A iabast

- Fet a Barcelona. Publicació mensual de l'Ins-

titut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.

- L'Associació de Barcelona

- Harmonia Mundi

- Recerca i difusió de l'etnologia catalana


ComunicàMia S N ù m e r o 10 . B a r c e l o n a , d i u m e n g e . 19 d e ju l io l d e 1 9 9 8 .

A tu que m'has donat nous aMicients per viure, ComunicàMia t'implica

fondament en la vida coral de casa nostra i del món sencer i et fa presents tot un seguit de realitzacions

i de projectes. De beli antuvi, ComunicàMia es fa ressò de l'exit dels Cicles Co-

rals, Musicorals, Rodes Corals i Mesos Corals, que enguany s'han generalitzat gairebé per totes les dele-gacions territorials: és una mostra fefaent de la voluntat de participació per compartir amb altres cors el treball de cada entitat, en vistes al millorament interpretatiu i a la renovació de repertori.

ComunicàMia vol fer una menció especial del Maig Coral del Barcelonés que, amb

una proposta de qualitat i rigor, ha créât un espai on les entitats poden aportar el résultat del seu avenç tôt presentant-hi programes innovadors. I son moites les corals que s'esperonen per poder oferir-hi el mi-llor de si mateixes. Es de justicia que els felicitem sincerament, en especial el Jordi Subirá, el Xavier Peix i tot l'equip de treball del Barcelonés, i els reconeguem el valor de 15 edicions consécutives amb

aquest esperit de superació. COUlUniCal'lia us remet a les pagines de les XXXIII

Jornades Internacionals de Cant Coral, que han estât un altre èxit artfstic i de participació: mai no s'havia arribat, darrerament, a la xifra de 250 cantaires catalans en el Taller Conjunt, que representa la possibilità! de treballar, amb un director de reconeguda vàlua, una obra coral d'envergadura, i compartir els as-saigs amb els cantaires dels cors estrangers que ens visiten. Ha estât un goig haver pogut descobrir tota la riquesa de la Cantata nûm. 4 de J. S. Bach, guiats per l'energia creativa, la mà sàvia i la calligrafia del

sempre admirât i bon amie Erwin List. ComunicàMia es fa ressò, també, de l'è-

xit del 16è Festival Internacional de Musica de Cantonigròs, que cada vegada es consolida con una reali-tat unica a Catalunya, amb un altissim nivell de participació (mes de 2.000, entre cantaires i dansaires de 29 països diferents) i de qualitat. Felicitem els organitzadors, amb Josep M. Busquets i Angel Colomer al davant; felicitem el Coro Vocal Leo de Cuba, que vam tenir el goig d'acollir i escoltar a les XXXIII Jornades de Cant Coral i que ha guanyat el Ir Premi en les dues competicions en que ha participât, i ha pogut veure récompensât el treball intensfssim de tots els seus intégrants, sota la direcció artistica i tècnica de Jorge Luis Pacheco i Corina Campos, felicitació que fem extensiva a Joan Enric Urpinas i la Coral Renaixença de Sant Boi com a amfitrions seus. I felicitem el Cor de Cambra del Conservatori Supe-rior Municipal de Mùsica de Barcelona i el seu director Carles-Josep Comalada per haver obtingut el 2n Premi en la modalitat de cors femenins.

ComunicàMia us recorda la importancia de la formació permanent i us remet a

les pagines del Curs de Direcció Coral de la FCEC, que presenta novetats de cara al 98-99. Feu-ne di

vulgado i apunteu-vos-hi. COUlUniCal'lia us conta, en imatges i reportatge pe

riodístic, el memorable APLEC "MONSERRAT CANTA" i es congratula de la magnífica cloenda de

ComunicàMia la IIRoda Coral del Bages-Berguedà. també a Montserrat. L i l i 111111 v,«Cll « H i t us re

corda, per acabar, el / / / Concurs Mestre Joan Just d'Igualada, el Projecte Catalunya Coral, la Setma-

na Cantant Internacional Europa Cantat de Girona , l'èxit de la Setmana Cantant de Sant Cugat i us

fa avinents els meus desitjos que passeu unes m... tîiolt bottes vacances!

Amicalment, Josep M. Mas. Président


Montserrat es va omplir de música en una jornada multitudinaria i molt emotiva

o u

El 2 9 de m a r c la F C E C va organi tzar la Festa Coral de Pelegri-na tge a M o n t s e r r a t en c o m m e m o r a c i ó del 80è aniversari de la Primera Assemblea de la Germa-nor deis Orfeons de Ca

talunya i el 50è aniversari de l'en-tronització de la Mare de Déu. Bona part de les nostres coráis no es van voler perdre l'efemèride i van acudir massivament a la festa. A c o n t i n u a d o r e p r o d u ï m i n t e g r e l'article publicat al diari Regió 7, dilluns 30 de març.

"Montserrat ha quedat petita". Aqüestes són les paraules de benvinguda que el Pa

re Abat de Montserrat, Sebastià Maria Bardolet, va dedicar a les gairebé 2.000 persones que es van reunir ahir a l'Abadia en una jornada destinada a commemorar el 80è Aniversari de la Primera Assemblea de la Germanor deis Orfeons de Catalunya. En total, van ser una seixantena d'entitats, provinents de totes les comarques catalanes, les que van participar ais dife-rents actes de pelegrinatge, batejats per la Federació Catalana d'Entitats Coráis amb el nom de Montserrat Canta.

Una missa conventual, amb la Basílica plena a vessar, i concerts simultanis en deu punts de l'Abadia van ser l'aperitiu d'una gran actuació conjunta, que va culminar amb l'ofrena del cant comú a la Mare de Déu.

Els cantaires van entonar melodies com La filadora, El rossinyol i El cant de la senyera, totes representatives del can^oner popular cátala.

L'aplec també es va voler afegir a la celebració del 50é aniversari de l 'entronització de la Mare de Déu perqué, tal com va explicar el president de la Federac ió Ca ta l ana d 'Ent i ta ts Cora l s , J o s e p M a r i a M a s , "Montserrat és terra, és símbol i també és una espècie de coral encarnada en les pedrés". A mes, hi va haver un espai de record per a aquelles persones que han contribuít a la conservació i regeneració constant del cant coral cátala. Mas va ressaltar noms com els de Millet, Vendrell o Cererols, tres grans impulsors d'a-quest tipus d'agrupacions, que, inicialment, van co-mencar a estructurar-se en un secretariat fundat l'any


va né ixer Tactual Fede rac ió a m b l ' o b j e c t i u d e d o n a r c a b u d a a i s grups de dimensions mes petites.

M a s va qualif icar d '"extraordinaria l'aplec coral d'ahir i va explicar que en tots aquests anys hi ha hagut trobades puntuáis a diferents indrets de Catalunya, pero que "no es recordava un acte d'aquestes dimensions des del pelegrinatge de coráis catalanes que l'Abadia va acollir l'any 1947 amb motiu de les festes d'entronització de la More-neta".

El to e m o t i u de l ' ap lec es va mantenir des del matí fins al mo-

ment de tancar la jornada, en qué M a s va v o l e r r e a f i r m a r "la importancia de la manifestado del sentiment popular, la reafirmado de la consciéncia nacional i, albora, la profunda catalanitat que en-volta la historia d'aquestes agru-pacions". L'aplec es va cloure amb una ba i lada de sa rdanes a car ree de la cobla Ciutat de Cornelia, que va omplir de rotllanes la placa de Santa Mar ia del Monest i r , on els cantaires van poder deixar descansar les seves veus d e s p r é s d 'una j o r n a d a en q u é , r e a l m e n t , Montserrat va cantar.

I l i l i

I ' I i I ¿ WmiM * w í :l i f f py , * ™ . til» i1 A . JÜL M- JL

• • I

• I I

Marg 1998 aquatreveus 19

T Setmana Internacional de Cant

Coral a Girona DATA: del 5 a IT 1 d'abril de 1999.

P A R T I C I P A N T S : cors mixtos , cors fe-m e n i n s , co r s d ' h o m e s i c an t a i r e s indivi duáis.

O R G A N I T Z A C I O : Federacio Catalana d'Entitats Corals i Europa Cantat.

P R O G R A M A: Tallers: 1. Mûsica Catalana Contemporània

Dir. Josep Vila (Cat) 2. Mûsica Afro-Americana Dir. Robert Ray (USA) 3. Mûsica Romàntica Francesa Dir. Régine Théodoresco (F) 4. Mûsica Popular per a cors femenins Dir. Silvia Gil (Cat) 5. Mûsica de J. A.Clavé per a cors d'homes Dir. Josep M. Mas (Cat) Cant Comû: Dir. Conxita Garcia (Cat)

A L L O T I A M E N T : Hotels.

INSCRIPCIÔ E S T R A N G E R S : En tots els casos caldrà, a mes, pagar 40 DM per

persona. Cat. Membres Membres No pais directes EC indirectes EC membres EC

A B C

45.000.- ptes. 40.000.- ptes. 32.000.- ptes. 25.000.- ptes.

48.000,. Ptes. 42.500.- ptes.

50.000,. Ptes. 45.000.- ptes. 36.000.- ptes. 27.000.- ptes.

Inscripció catalans Membres FCEC, Altres SCIC, CJC, FCC

Amb estada inclosa 30.000.- ptes. 45.000.- ptes. Només tallers 5.000.-ptes. 15.000.-ptes.

T E R M I N I D'INSCRIPCIO: 30 -11-98- 1998

I N F O R M A C I O I I N S C R I P C I O N S : Federacio Catalana d'Entitats Corals

Via Laietána, 54, 2.213 08003-Barcelona

Tel. fax. 34/932680668 E-mail: [email protected]

Premi de Cant Coral Mestre Joan Just

El Depar tament de Cultura de l 'Ajuntament d'I-gualada i la Coral Mixta d'Igualada han convocat el III Concurs Nac iona l de Cant Coral Mes t re Joan Just, que tindrà Hoc al teatre municipal 1'Ateneu, els dies 24 i 25 d'octubre de 1998 a les 10 de la nit i a les 6 de la tarda, respectivament.

Hi podran participar totes les corals no professionals de Catalunya integrades per un minim de 25 cantaires.

Sera condicio indispensable que les corals siguin enti tats legal i tzades . El nombre m à x i m de corals participants en aquesta convocatòria no podrà exce-dir de 12. Els premis seran els seguents: 250.000 pessetes i el guardo Ciutat d'Igualada per al guanya-dor , 150 .000 p e s s e t e s pe r al s egon c lass i f i ca t i 100.000 pessetes per al tercer.

16 Festival Internacional de Música deCantonigròs

Del 16 al 19 de juliol s'ha célébrât el 16è Festival Internacional de Música de Cantonigrôs, amb la parti-cipació de mes de 2.000 cantaires i dansaires de 29 països del mon, que han estât allotjats, com sempre, en families dels pobles de les nostres comarques, que s'han vist ampliades gracies a l'Eix Transversal. Re-marquem enguany la par t ic ipado per primera vegada de grups de Cuba, Xina i Estats Units. En les obres obligades hi ha les catalanes L'elefant i L'anxaneta. Felicitem els organitzadors per la bellesa de l'especta-cle huma i artistic i per la grandesa de l 'assoliment.



OFERTES, DEMANDES I INTERCANVIS

fe Jordi Giró ¡ López. S'ofereix com a pianista i fe Montserrat Torra. S'ofereix com a directora per per donar classes de piano. Tel. 93-410 37 16. a coral adulta, jove i infantil. Tel. 93-792 18 44.

fe Dan Anies i González. S'ofereix com a director per a corals. Tel. 93-435 23 91 .

fe Ramon Elias i Gavernet. S'ofereix com a director per a corals de Tàrrega o Barcelona. Tel. 973-50 09 91 .

fe Montserrat Florensa. S'ofereix com a directora per a corals. Tel. 93-630 84 56.

<fe Maria José Loza. S'ofereix per dirigir corals d'adults, infantils i juvenils. Tel. 93-710 31 81 .

fe Jordi González i Vergés. S'ofereix com a director per a coráis. Tel. 93-217 69 33.

fe Elisenda Saladrigues. S'ofereix com a directora per a coral d'adults. Tel. 93-330 43 19.

fe Joan Vinyes. Director amb experiencia s'ofereix per dirigir coráis. Tel. 93-676 84 74.

fe Sheila Garcia. S'ofereix per fer de directora a coráis juvenils i d'adults. Tel. 93-718 22 97.

* Si us voleu anunciar en aquest apartat, podeu trucar al telèfon 93-268 06 68

DINSIC DISTRIBUCIONS

PUBLICACIONS MUSICALS

• Infanti ls

L'ocell d a u r a t

Col-leccio 'Música Coral'

Amb l'inici d'aquesta callee • ció la nostra editorial es pro-

posa la publicado á"obres per a cor mixt, d'autors del nostre país de tots els temps, i preterí

complementar el repertori coral publicat a casa nostra.

Col-leccio 'Cantates infantils'

Impulsada per la nostra editorial i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, aquesta collecció pretén donar a conèixer les cantates in

fantils escritesper autors Catalans -escriptors i musics- amb la intendo que el servei queja han fet i seguiránfent a les corals infantils del nostre país tingui una difusió mes amplia, fins i tot fora de la nostra terra.

Col-leccio 'Calaix de música'

Aquesta collecció aspira a complementar la temàtica musical del panorama editorial cátala. A manera de «calaix de sastre», està oberta a pluralitat d'enfocaments i temes musicogràfics.

D I N S I C Publicacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - Tel.3180605 - Fax 4120501 - e-mail: [email protected]



a o-

El futur dels aplecs

La r e a l i t a t c o r a l de les nos t res de legac ions és un xic diferent de la que, fa uns anys, envol-t a v a e l c o n j u n t d e la F C E C . A n y s e n r e r e a cada d e l e g a d o es realit-z a v a u n a p l e c a n u a l . L'any 1997 només dues d e l e g a c i o n s van c e l e

brar l 'esmentat aplec. Enguany n'-hi ha previstos cinc d'un total de tretze. Pero el fet és que a les coráis cada cop les engresca menys l'aplec i aposten per la realització a les seves de legac ions de cer tá-mens coráis, del tipus de Musico-rals, Rodes Coráis, Marg o Maig Coral, etc. El fet d'un millor llui-ment del cor ind iv idua lmen t i el fet que aques t s c e r t á m e n s teñen una millor qualitat fan que les delegacions de mica en mica estiguin arraconant l 'aplec.

Pero , hem de de ixar mor i r l'ap l ec? N o poden ser c o m p a t i b l e s a m b d u e s m a n i f e s t a c i o n s c o r á i s ? J o s ó c de l p a r e r q u e s í , q u e aquests dos aspectes coráis poden conviure junts i fins i tot comple-mentar-se.

L'aplec ha de ser la manifestad o mes festiva del cant coral a la nos t ra d e l e g a c i ó , on ha de teñ i r tanta importancia la part musical , com la part lúdica i festiva. Ha de ser la festa major deis cantaires de la delegació. H e m de teñir temps per compart ir , parlar, riure i conviure plegats . Aqu í el cant comú és referent básic de l 'aplec, i sens dubte el motiu principal de la seva convocatoria . Cree que , si no tot, part del programa comú que per a cada any marca l 'equip técnic de la FCEC hi hauria de teñir cabuda.

N o s'entén un aplec sense cant comú, com tampoc no s'entén sense una participació massiva i lliure de totes les coráis de la delegació, les de millor nivell i les d'un nivell mes modest . De fet, les coráis de millor nivell son les que mes hau-rien de donar exemple en aques t

Conxita García dirigint el 28è Aplec d'Osona-Ripollès-Cerdanya

aspecte. Les corals mes importants que ja teñen molt atapeít el seu cal endan , que ja fan una pila d 'ac-t uac ions i conce r t s du ran t l 'any, han de ser les primeres a participar ais actes col-lectius que s'organit-zen a les seves de legacions ; amb això enriqueixen l'acte i fan que de ser una coral de nivell i qual i ta t passin a ser una G R A N C O R A L . De totes maneres, a l'aplec, hi teñen cabuda totes les cora ls . A la FCEC també hem de procurar fer actes i manifestacions on t inguin entrada tot tipus de corals.

El ce r t amen cora l és una al tra cosa. Aquí el mes important és la part musical , i el fet que les corals treballin nous repertoris i millorin de mica en mica el seu nivell. El cer tamen coral és una compet ic ió e n c u b e r t a que fa que les c o r a l s s'hagin d'esforçar per donar el millor d'elles mateixes. Jo no hi veig tan bas ic el cant c o m ú ; val mes que les corals s'esforcin a preparar reper tor is nous i de qual i tat , que no pas que pe rd in el t e m p s mal aprenent unes cançons de les quals po t se r pa r t i cu l a rmen t no t rauran

cap profit. Per mi el cant comú no hi té cabuda; a mes, per l 'experién-cia que en tine, a vegades hi ha corals que no el preparen, i aixó encara és pitjor.

En aquests certámens, les corals par t ic ipan ts haur ien de tenir una obligatorietat de canviar repertoris any rere any, s'haurien d'esforçar a fer obres de qualitat, i. per qué no, a passar una selecció. Cada coral hauria de ser consc ien t d 'on i on no pot part icipar; quan die coral , vull dir director de la coral, que en gran mesu ra son ells els incons cients.

Aplec i cer tamen coral haurien de ser una realitat cada any a totes les de legac ions . Jo us an imo que així sigui. De fet, quan les delegacions funcionen i organitzen mol-tes activitats, és gracies a les corals que la componen i, sobretot , gracies al seu delegat. La feina del delegat és básica perqué una delegació funcioni i sigui l 'enveja de les altres.

Joan-Enric Urpinas Cap de VEquip Territorial


Delegacions

Musicora l del Va l lès , la Gar r iga , 24 de ma ig de 1998 . C a n t c o m u

Musicoral'98 El primer Musicoral del Valles es

va celebrar a la Garriga, el 24 de maig. Es van estrenar els locáis de ITES Vila R o m a n a , a c o l l i d o r s i amb bona acúst ica . També va ser acollidora la rebuda de la coral or-gani tzadora : la coral Ar iadna . Va obrir el torn de concert la coral infantil Andaira de la Garriga, dirigida per Magda Martínez, Ester Vila i Laura Vila. A con t inuado la coral a m f i t r i o n a , d i r i g i d a pe r B e n e t Camps i que al programa ens interpreta una estrena, la cangó La Garriga, amb Uetra del president de la Coral , Miquel Pujol, i música del cantaire Pere Cruells. Després va intervenir la Societat Coral La Unió, de Castellbisbal, dirigida per Francese Pelfort, i la coral Rossinyol, de Terrassa, dirigida per Caries Llon-gueras. Finalment es va interpretar el cant comú, meitat del programa c o m ú de l c u r s i m e i t a t de l es cancons tríades per l'Aplec a Montserrat. El segon Musicoral es va fer a Sabadell el 28 de juny a l'Església de la Purissima, organitzat per la coral La Industrial.

La Delegació té prevista una reunió per al 19 de setembre a 2/4 d'I 1 de l m a t í al C e n t r e C í v i c M. A. Campmany a l 'avinguda À. Sallent de Terrassa, al peu de la Xemeneia. Acabem amb la tornada de la caneó La Garriga, d e d i c a d a a la cora l Ariadna (val la pena fer una visita a aquesta vila vallesana):

Amb turons folrats de verd i a la riba del Congost, com vitrall de mil colors: la Garriga poblé obert!

VALLES Caries Llongueras

V cicle de concerts de Cant Coral

L a n o s t r a D e l e g a c i ó P e n e d é s -Anoia-Garraf obre el V Cicle de Concerts de Cant Coral. El primer va ser

el 23 de maig a Sant Salvador (el Vendrell); el Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell va ser l 'organitzador i participant. Van intervenir-hi: Orfeó Vilanoví de Vilanova i la Geltrú, coral Vallbardina de Gelida i la Ginesta de la Granada. El segon es va fer a St. Cugat de Sesgarrigues el 30 de maig, que va organitzar i en qué va participar la Societat Coral El Raïm de St. Cugat de Sesgarrigues. Van partici-par-hi: Coral Moixerigues del Bruc, Agrupació Coral Ressó de l'Arboç, Coral Noves Veus de Capellades i la St. Sadurní de St. Sadurní d'Anoia.

El tercer es va fer a Vilafranca del Penedés el 6 de juny, organitzat per l'Agrupació Polifònica de Vilafranca. Hi van participar: la coral Laroc de Vi laf ranca del P e n e d é s , coral Moixaina de Vilanova i la Geltrú i l 'Agrupació Polifònica de Vilafranca. El quart concert que va cloure el cicle, 7 de juny, va ser a Vilanova i la Geltrú. L'organització va anar a carree del Cor Polifonie del Garraf i l 'Eduard Toldrà, de Vilanova i la Gel t rú . Els esmenta t s cors t ambé van participar juntament amb la coral Amics del Cant de la Múnia i l'Orfeo Sta. Coloma de Sta. Coloma de Queralt.

La part icipado tant deis cantaires com del public va ser molt bona i molt positiva. Evidentment , en al-guns llocs mes que en d'altres, però tots plegats podem estar contents . Amb aquest cinque cicle coral tan-

quem una etapa. Per al proper any, estem buscant noves idees per poder impulsar mes l'activitat a les comarques. Nosaltres vam trobar aquesta alternativa fa cinc anys i ara la major part de les demarcacions han seguii el mateix exemple nostre.

P E N E D É S - A N O I A - G A R R A F Francese Aloy i Carné

Aplec de la zona nord de Terres de Lleida

El 24 de maig es va celebrar, a Organyà, el 19é Aplec de la Zona Nord de Terres de Lleida, al qual van participar 9 coráis: l'Orfeo Andorra del Comú d'Andorra la Velia, la Coral Rocafort de Sant Julia de Lor i a , la Co ra l St. A n t o n i de la Massana, la Coral Bordonera d'Or-ganyà, la Coral St. Andreu d'Oliana, l'Orfeo Nova Solsona de Solsona, la Coral Pontsicana de Ponts, l'Orfeo Artesenc d'Artesa de Segre i la Coral d'Avui d'Agramunt. Els responsables de cada entitat ens vam proposar la realització d'aquest aplec de forma diferent de les edicions ante-riors. Es van formar tres grups com-postos de tres coráis cadascun; cada grup va in terpre tar t res compos i -cions. Això va comportar realitzar tres assajos comuns . El cant comú va consistir en la interpretado d'una partitura a doble cor. El résultat va ser inexplicable.


ens h a g u e m t roba t pe r assajar les peces implica c o n e i x e m e n t m u t u del collect iu i gaudir de po

der compart i r la direcció. Implica també reafirmar l 'amistat que any rere any anem ampliant en les nos-tres trobades. No voi dir que el pro-per aplec se celebri de la mateixa manera . Es pot escol l i r una altra manera de real i tzació. El cantaire sempre agraeix les experiéncies noves, sobretot si comporten un esforç i una innovado. Tot plegat, una diada per recordar. Espero i desitjo que els nostres aplecs no es perdin. L'a-plec és la nostra Festa Major. Quina comunitat deixa perdre la seva Festa Major?

Estic convençut que tant la Roda Coral, el Maig Coral, Jornades Coráis, etc. com els aplecs son mane-res de trobar-se una colla de cantai-res per ce lebrar una cantada , una trobada, en definitiva, una jornada de convivencia. El nom no fa la cosa. El que importa és que el/la can-taire s'ho passi el mes bé possible. El que importa és fer país. Ens falta molt de carni perqué ens reconeguin com a poblé. De mica en mica ho aconseguirem. Fóra bo que la resta de zones de la nostra delegació no es deixin perdre el seu aplec.

Des d'aquest breu escrit, deixeu-me, en nom de la nostra coral Bordonera d'Organyà i de la resta de coráis de la Zona Nord de Terres de Lleida, donar les mes expressives gracies per la presenc ia al nost re aplec dels bons amies Josep M. Mas i Jaume Parés, président i vicepresi-dent de la nostra Federació.

T E R R E S D E LLEIDA Josep Sansegundo

II Roda Coral Bages-Berguedà 1998

Enguany, i gracies a una comissió que es va crear per organitzar la Roda Coral en qué formen part: Lluís Garcia, de la Capella Música Burés

de Castellvell i el Vilar; Joan Mateu, de la coral Font del Fil de Manresa; Josep M. Descarga, director de l'A-grupac io Canta i res de Navarc les ; Ramon Noguera, director de la Po-lifônica de Puig-Reig, i un servidor hem intentât que cada cop sigui mes participativa tant pel nombre de co-rals com pel nivell.

Cinc concerts, amb uns 800 cantaires, des que la vam iniciar a Cas-serres el 3 de maig amb les corals: Grup Cantaire St. Bartomeu de Cas-serres, Capella de Mûsica Burés de Castellvell i Vilar, coral Sta. Maria d'Avià, Orfeo Berguedà de Berga i la coral Escriny de Santpedor. El dia 10, a Avià, amb les corals: Sta. Maria d'Avià, Bell Repos de Sûria, Orfeo Manresà i la coral St. Esteve de Balsareny. El 17, a Navarcles, amb les corals: Agrupacio Cantaires de Navarcles, Font del Fil de Manresa, Estel de Gironella i Escola Municipal de Mûsica de Berga. El 24, a Sûria, amb les corals: Bell Repos de Sûria, Agrupacio Cantaires de Navarcles, Nova Harmonia de Sallent i la coral de Salelles, i el 31, a Manresa, amb les corals: Font de Fil de Manresa, St. Genfs de Navàs, grup vocal V9 de Viladomiu Nou (Gironella), coral Cardonina de Cardona i la coral Al Vent de St. Vicenç de Castellet amb tots els concerts plens de public i entusiasmant-se amb el cant comû. També hem fet una valo-raciô per part de les corals, que és seguir endavant amb aquesta tasca intentant millorar.

B A G E S - B E R G U E D À Enric Genescà

I Roda Coral del Maresme

La flota de cantaires del Maresme ja navega amb bon vent de popa cap a les diferents contrades de la nostra geografia. Les naus son 10 de moment... Amb vent a favor i enfilant la proa s'han dirigit cap als punts de trobada, on, junt amb d'altres mariners del cant i de la mûsica, han anat des-plegant els seus repertoris, fins a fer-los arribar per racons insospitats, als vilatants desitjosos de compartir amb complaença el noble art de la mûsica.

Fins ara han estât quatre pobles sacsejats per l'abordatge dels ardits mariners del cant. Primer, Canet de Mar, amb una trobada mes que acceptable; després , Premia de Mar, també amb una bona acollida; poste-r iorment , Catel la , amb molta mes par t i c ipac ió , i per û l t im, Mata ró , a m b una p a r t i c i p a c i ó m e s q u e excellent. Ens manca encara l'ûltim aborda tge que es farà al Masnou , I ' l l de juliol. L'ànim de les tripula-cions és força vigorós, es mante l'es-perit ferm i tothom confia afrontar noves aventures en la singladura propera. Dispenseu la clau marinera d'a-questa ressenya. Crée, però, que ens escau per la nostra afavorida situació geogràfica..

M A R E S M E Joan Botey


Delegacions

Aniversaris Aques ts anys a les comarques

de Girona haurem célébrât très fîtes importants per a la vida coral. Très corals han cé lébrâ t els seus a n i v e r s a r i s , 100, 7 5 , i 5 0 a n y s . Dues provenen dels Cors de Clavé; l'altra, dels Orfeons.

La coral El Progrés de Palamós va ser fundada l'any 1898 per Jo-sep Casanoves (Peixeró). Molt ha plogut fins ara, en que la dirigeix el mestre Cuadrado. La formen 43 cantaires dels quais 18 son homes . Van començar les celebracions per Nadal. Entre d'altres, han éditât un llibre on expliquen la seva història, i l 'Ajuntament de Pa lamós els ha concedit la Medalla d'Or de la Vi-la.

L a Vali d ' H o s t o l e s , a l ' ex t rem meridional de la Garrotxa, acuii les Planes d'Hostoles. En Joan Sau (en Biel) forma un grup de canta i res que al capvespre donaven serenates a les noies. Era el 1918. D'aquest grup sortirà la coral El Retorn Pla-n e n c l 'any 1 9 2 1 . La g u e r r a i la postguerra creen molts entrebans , però el 1967 un homenatge del po-ble al Dr. Oliveras comença a des-vetllar la coral. El 1971 j a s'ha re-fet, coincidint amb el cinquantenari.

La Jonquera es troba al nord de l 'Empordà; és poble fronterer i el creuen la N-II i l 'Autopista 7. Això li dona una manera de ser diferent. Al segle passât, a més de frontere-ra, era agricola, ramadera, forestal i industr iai , amb les fabriques de taps; això va fer un poble més gran que els seus vei'ns, i va portar els costums de llocs més grans. Hi va haver dues corals dels Cors de Clavé. D'aqui ve la seva afició al cant coral. Sois una coral, l 'Eco del Piri-neu, va anar tirant fins als volts de la guerra civil. El 24 de desembre de 1948 a la Missa del Gali, neix el Cor. En la diada de Reis fèiem la presentació en public al cine-teatre La Unió Jonquerenca. El 1954 Àn-

gel Vilà i la seva esposa Carme van rega la r l ' e s t endard ; e ra j a Or f eo Parroquial.

El 1973 vam canviar el nom; ara és l'Orfeo Jonquerenc. El 7 de juny de 1977 , al nos t re c o n c e r t de la Festa de Pr imavera , a Termita de Sta. Llúcia, vam cantar, per primera vegada a les comarques , Els Se-gadors. El 1989 ens vam inscriure a la FCEC.

C O M A R Q U E S D E G I R O N A Lluís Mandado

Roda-Coral de les Comarques Meridionals

Per tercer any consecutiu es va celebrar la Roda-Coral de les comarques mer id iona l s , que aplega 56 corals, 51 ja federades i 5 aspirants. L'acte inaugural es va fer a Tivissa, TI de marc, on es van tro-bar el cor St. Esteve de Vila-seca, la coral Polifònica Benicarlanda de B e n i c a r l ó , T O r f e ó R e u s e n c d e Reus i TOrfeó Tivissà. La segona t robada es va fer el 8 de marc al Perelló. El dia 15 es va anar a Tor-redembarra on van participar cinc corals . El mate ix dia, a TEspluga de Francolí es van trobar 7 corals més . El 22 de marc va correspondre el torn a Reus. El 19 d'abril es va fer una doble trobada al Catllar i la Sènia. L 'acte de c loenda es va fer el 26 d'abril a THorta de Sant Joan amb la par t ic ipado de les corals de : TAgrupac ió Cora l Verge C a n d e l e r a de T A m e t l l a de Mar , Coral Vi la de Fai set, Orfeo Vinaro-senc de Vinaròs , Orfeo Ul ldeco -nenc d'Ulldecona, Orfeo Tortosi de Tortosa, Crup Coral La Palma d'E-bre, Coral de la Residencia Casal de Gent Gran de Reus i la Coral Rouel la de THorta de Sant Joan . Totes les cora l s pa r t i c ipan t s van posar el millor del seu repertori.

El résultat de la Roda-CoraT98 es pot qualificar d'un véritable exit tant de par t ic ipado com d'interpre-tació, ja que cada coral pel sol fet

d'havcr d'actuar en solitari hi va posar tot Tentusia-me.

C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S Jaume Parés

XXVIII Aplec Coral

El 26 d 'abr i l es va c e l e b r a r el XXVIII aplec coral de la nostra del e g a d o , que està formada per les comarques: d'Osona, la Cerdanya i el Ripollès. Les corals que represen ten a q ü e s t e s c o m a r q u e s son: Sta. Maria de Ripoll, Acord Sant-perenc de St. Pere de Torello, Cerdanya Canta de Puigcerdà, Lloria-na de St. Vicenç de Torello, Bisau-ra de Sant Quirze i Coral Campro-don de Camprodon.

El c o n c e r t es va c e l e b r a r a la Parroquia de Sta. Mar ia de C a m prodon. Després del concert format per 4 grups de les cora ls par t ic i pants , es va can ta r el cant comu , dirigits per Conxita Garcia. Va ser un concert fantàstic tant pels cantaires com per la gent que escolta-va.

Enguany la coral Camprodon celebra el seu lOè aniversari, que va començar per Nadal i clourà a finals de juliol. El concert d'estiu de la Coral Camprodon és el que comença el Festival d'Isaac Albéniz, que acaba a finals d'agost. Aquest any t i nd rà de c o n v i d á i s la co ra l Luis I r u r r u z a g a de Vi l l a ro (Viz-caia) , i t ambé la cora l L 'Arpa de Barcelona.

El cant coral ajuda a fomentar la cu l tu ra m u s i c a l i Tamis ta t e n t r e grups de cantaires de diferents in-drets . Les mos t r e s d 'afecte i bon aco l l imen t que ha rebut la Cora l C a m p r o d o n sempre que ha sorti t de Catalunya demostren que ha sa-but portar amb dignitat el nom de

OSONA- RIPOLLÈS- CERDANYA Mercè Salvador


L A P A R T I T U R A D E L A R E V I S T A

L 'autor: ENRIC RIBÓ.

Es véritablement un gran goig i també un deure per a tots eis membres de l'equip de la Federació editar una nova partitura del mesure Enric Ribó. Aixi contribuïm a aquest ho-menatge continu amb qué deixebles i amies volem honorar la seva memòria.

El seu curriculum (està imprès en la nostra Ci rcu la r núm. 51 - o c t u b r e 1 9 9 7 - j u n t amb l 'edició de la seva part i tura Cancó de

beare), tot i ser molt important per concretar la seva activitat professional (violinista de l 'Orquestra Municipal de Barcelona, professor de violi del Conservatori Munic ipa l de Barce lona , d i rector coral de diverses agrupac ions : Cape l la Clàss ica Polifònica, Orfeo de Sants , Cora l i C o r de C a m b r a del Conserva tor i de Barcelona, director del Cor Nacional d'Espanya, professor d ' interpretació coral als cursos internacionals de Santiago de Compostela, i de la Universität Autònoma de Mèxic, etc.), no pot, per la fredor de les da-des , ev idenc ia r to ta lment la seva real và lua . L 'any 1983 el mestre Ribó va ser objecte d'un homenatge entranyable que es va celebrar el 9 de gener al Palau de la Mùsica de Barcelona, i en qué eli mateix va dirigir l'obra La nit de Nadal, del mestre Joan Lamote de Grignon. Al programa de mà d'aquest concert, hi figurava un escrit del mestre Oriol Martorell , escrit que també es va publicar a la nostra Circular núm. 4 del mateix mes de gener, i que ens plau anotar tot seguit, j a que d 'alguna manera complemen ta el curr iculum del mestre i dona testimoni de l'excepcionalitat de la seva tasca:

"Tots aquells que, d'una manera o altra, i des deis Uocs mes diversos, maldem perqué el cant coral a Catalunya es mogui dins d'uns criteris d'exigéncia, d'e-ficàcia i de qualitat, tots - r e p e t e i x o - som deutors en major o menor grau de l'obra i de l 'exemple d'Enric Ribó, un deis pr imers i pocs homes que en aquells anys difícils i negres de la década deis 40 van tenir el coratge de reemprendre la nostra tradició coral. Ell, Enric Ribó, va saber fer-ho no sois amb entusiasme contagios i i l l imi ta t sino, sobretot, imprimint el seu segell personalíssim a tota una época, i obrint-nos a tots plegats nous horitzons i camins inédits. Horitzons i camins de Seriosität, de rigor, de sacrifici i d 'amor per la feina ben feta.

I a ixò, no podrem oblidar-ho mai . I això, avui - q u a n amics, deixebles i excantaires han tingut la iniciativa d'un homenatge tan m e r e s c u t - cal que quedi ben ciar i ben palés.

I m'agrada i m'honora de poder proclamar-ho pú-blicament, tant de manera personal - j o sí que no obli-daré mai el seu exemple, les nostres primeres col-la-boracions, la tasca c o m u n a - com també, i de manera oficial, amb la representativitat col-lectiva que em dona l'actual presidencia de la Federació Catalana d'En-titats Coráis. De veritat, estimât i admirât Enric, mol-

tes i moites gracies, moites i moites felicitats!". L 'obra: "EL NARCÍS"

Aquesta composició va interpretar-se ais dos últims concerts-homenatge celebrats a la memoria del mestre Ribó (el concert commemorat iu del primer aniversari de la seva mort - m a i g de 1997- , Església de Sant Fe-lip Neri de Barcelona, que va organitzar l 'Associació Musical de Mestres Directors; i el concert-homenatge institucional, promogut per un grup de deixebles i que va organitzar el Moviment Coral Cátala a l 'Auditori de Sant Cugat del Vallès - gene r de 1998-) .

Es tracta d'una obra escrita a tres veus, que primera-ment va ser emprada pràcticament a les classes de di-recció coral del mestre, i que representa un exemple perfecte de la unió de les sèves dues activitats principáis: la compositiva i la pedagògica. Elegancia és pot-ser la paraula que millor defineix aquesta petita obra coral, i que transmet, amb el seu estudi i amb la seva audició, un sentiment joiós d'admiració.

C o m en totes les sèves obres no pot quedar cap dubte sobre la in terpre tado adequada, ja que els signes de dinàmica i expressius son puntualment indicats i acordats amb el contingut del text. N o obstant, i tal com ens va ensenyar el mestre Ribó, l'estudi exhaustiu sobre aquest material - i sempre sobre tots i cada un deis mater ia l s - sera condicio indispensable per afinar la sensibilitat i descobrir-hi tot el seu contingut. La inte rpre tado requereix una certa maduresa del cor i se-guretat d'afinació. Es cuidará molt la sonoritat, i espe-c ia lment les notes agudes de la veu de soprano ais compassos 8 i 12, i també al 17, per aconseguir una sonoritat rodona, tova i alhora sense estridencia. Un cas similar es pot produir també en la veu de contrait al compás 8. També la veu de soprano deis compassos 9 i 16 ha de cantar amb relleu per fer ressaltar dins del conjunt els petits fragments del text que només diu la seva corda (arriba - d i n s de l 'estany-). La qualitat d'a-questa obra enriquirà sens dubte el repertori de les nostres coráis.

Josep Caballé i Mateu

P A R T I T U R E S D E L A F C E C

Recordeu que TOTES les partitures editades per la FCEC es poden adquirir (excepte algunes que es-tan exhaurides). Les comandes , les podeu fer trucant a la secretaria de la FCEC, al tel. 93 268 06 68. Es poden enviar per correu o bé recollir personalment. El preu de cada partitura es compta pels fulls que té, a rao de 10 ptes. el full per a comandes superiors a 24 exemplars, i a 15 ptes. el full per a comandes inferiors.

Recordeu que també podeu demanar a la nostra secretaria les partitures de les editorials M F i CLI-VIS, al mateix preu que si ho demaneu directament a l'éditorial. Ah!, i no les fotocopieu.


FEDERACIÓ F j p CATALANA CZ D^NTITATS

CORALS edicions

EL NARCIS Música: Enric Ribó

Poesia: Joan Amand

S o p r a n o

A l t o

T e n o r

A n d a n t e J = m mf

Bri - Ila el nar - eis com u -na e s - t r e - I l a b l a n - c a , en l'hu - mi - da ver

na e s - t r e - N a b l a n - c a , en l'hu - mi - da ver

dor de l'her - ba ten - dra; el goig del prat som - riu

mf en sa co

dor de l 'her-ba ten - dra; el goig som - riu en sa co

1 *

« é ü

dor de l'her - ba ten - dra;

J ' ' i> i- J'

el goig s o m - r i u en sa co

/ più l e n t o E.

ro - la, i a r - ri - b a i neix amb eli la pri - ma - ve - ra. Es - velt gen fi

la, i la pri - ma - ve - ra. gen

T 1.1

la, i la pri - ma - ve - ra.

til i per - fu - mat tot ho - r a . amb el cap in - eli - nat, ha

til i per - fu - mat tot ho - ra amb el cap in - eli - nat, ha

a m b .

16 L e n t o

el

4 * t

cap in - eli - nat, ha

/Ts

vist dins de l 'es-tany la s e - v a i - mat - ge i ha que - dat e n - c i - s a t .

vist la se - va i - mat - ge en - ci - sat.

vist la se - va i - mat - ge en - ci - sat.

FCEC - 151 JUNY 1998

C A N T C O M U

L'equip tècnic ha establert com a obres de p r o g r a m a c o m ú per al curs 98 /99 les se -giients:

Obra Autor Partitura N'Eulàlia voi Mateu Fletxa, MF-1404 gonella el veil Senyor St. Jordi Francese Vila MF-1609 El narcís Enric Ribo FCEC-151 Pluja d'abril Xavier Boliart FCEC-48

Adherint-nos a la ce l eb rado del centenari del nai-xement del mestre Ricard Lamote de Grignon, inclo-em novament, en aquest curs, i com a obra recomana-da, L'oració d'anar-se'n al Hit (editorial Clivis num. 221), obra que ja es va proposar al programa comú del curs 97/98.

Hem escollit aqüestes obres ben diverses cada una amb el seu propi interés musical i extramusical; el ni-vell de difícultat és mitjà, assequible a la gran majoria de cors . Esperem que durant el curs aqüestes obres formin part deis repertoris propis de cada coral i que en tota activitat col-lectiva entre cors de la Federació una o mes obres d'aquest programa comú hi siguin in-terpretades.

Demaneu directament a la nostra secretaria (Tel. 93 268 06 68) els exemplars que necessiteu. No en feu fotocòpies, si us plau!

. N'Eulàlia vol gonella, i Senyor Sant Jordi son obres prou conegudes i que ja figuren al repertori de moites de les coráis de la Federació.

. El narcís és l'ultima partitura que hem éditât i que donem a conèixer en aquesta mateixa revista. La qua-litat d'aquesta obra enriquirà, sens dubte, el repertori de les nostres coráis.

. Amb Pluja d'abril, de Xavier Boliart, seguim la fradicio d' incloure una sardana al programa comú i, també, de divulgar les obres editades per la propia Federació. Aquesta obra s'ha rééditât amb el format actual (Din A4) , ja que l'anterior format desplegable i petit no era el mes adéquat.

J O R N A D E S D E R E F L E X I Ó D E L S C I C

Sóc un fervent admirador de la tasca que des de sempre el SCIC ha portât a terme. Em plau llegir la Circular, seguir les seves activitats, assistir a les tro-bades: quina llicó d'organització, de disciplina, de tre-ball, de coordinació, d'il-lusió i d'entusiasme, fer cantar tantes veuetes juntes i amb una qualitat que com-mou!

Per això quan vaig rebre la convocatoria d'aquestes Jornades em vaig sentir atret a assistir-hi. La iniciativa i la serietat del contingut del programa, prometedor, s'ho valia. Les Jornades van ser un seguit d'hores intenses on l'interés es va mantenir en tot moment i es va anar encadenant a través deis ponents que, amb au-toritat i competencia, hi van intervenir.

Els temes abordats i exposats van ser seguits amb atenció i amb interés pels que escoltàvem. El clima de la sala, moment a moment , va anar ascendint fins a culminar, després de cada intervenció, en el debat en-riquidor: amb preguntes, opinions, proposicions i també alguna polémica. Unes oportunes il-lustracions mu-sicals en viu van contr ibuir a conf i rmar la intenció didáctica del programa.

Cree, però, que no he d 'es téndrem en l 'explicació deis temes que s'hi van desenvolupar. Els continguts están publicats i a l'abast deis estudiosos i interessats. Però sí que he de dir que aqüestes Jornades m'han re-mogut.

Que un col lec t iu com el SCIC hagi prés conscién-cia i hagi realitzat, amb tanta serietat, vigor i profun-ditat, l'anàlisi del seu present permet confiar amb opti-misme en el seu futur. Si, com cal esperar, aquesta d i n à m i c a c o n t i n u a v iva , ben av ia t se 'n r eco l l i r an fruits.

Però, quina conclusió hem de treure d'aquests fets els qui representem la FCEC? A m b humilitat hauríem de reconéixer que a nosaltres també ens afecten.

Encara que el nostre moment coral sigui millor que en qualsevol altra época, que sorgeixin nous i joves directors amb bona fo rmado , que hi hagi mes coráis i que, en definitiva, es canti millor, cree que no hauríem d'acomodar-nos-hi i que, en canvi, hauríem d'aprofitar l ' expe r i énc ia d ' aques t e s J o r n a d e s de Ref l ex ió del SCIC i prendre'n model.

Veure qué cal millorar del nostre nivell tècnic. Quines aportacions podem oferir uns i altres a les coráis de tot Catalunya. Qué ens podem intercanviar. C o m podem enriquir-nos en la comunicació.

Ben segur que projectar i portar a terme una trobada d'estudi amb mires ambicioses on, després d'una consulta general, es desenvolupessin els suggeriments, les propostes i iniciatives que s'hi presentessin, seria una bona aleñada d'aire frese que entraría al nostre món coral.

Manuel Cabero

5 0 è . a r i v e r s a . r

Coral SantJord

La Coral Sant Jordi ens ha enviat un exemplar del llibre que han éditât amb motiu de la ce l eb rado del seu 50è aniversari: 50è aniversari Coral Sant Jordi. Es un llibre molt bonic, pie de fotografíes de cantaires i trobades deis 50 anys de la coral. Pensem que és un-gran record per a tota la gent que ha format part de la Coral i dels nous que han entrât.


25è aniversari de la Coral Espinavessa,

de Valls El 1998 es compleixen 25 de la

formaciô de la Coral Espinavessa. Va ser a la primavera de 1973 que un grup de persones amants de la m û s i c a , i mes e s p e c i a l m e n t de l cant coral, va prendre la iniciativa de formar una coral, sensé cap mes pretensiô que la d'esplaiar els seus cors per mitjà del cant, passar unes es tones agradables i, si tôt sort ia bé, poder fer algun concert .

Compler t s els 25 anys de vida, és n o r m a l q u e es v u l g u i d e i x a r constància amb unes celebracions extraordinàries.

El primer objectiu de la Coral va ser de pode r ce lebra r un concer t especial que marqués la diferència, per al quai es va començar amb la recerca de nous canta i res per re-forçar a lgunes cordes que podien e s t a r d e s c o m p e n s a d e s r e s p e c t e d'altres. El résultat va ser la incor-poraciô de 22 cantaires - u n s antics i r e i n c o r p o r a t s i a l t res de n o u s -que el passât gêner van entrar a la Coral .

Aquest concert especial es farà el novembre , per al quai j a s'esta assajant de forma continuada. Perô ens cal ia o rgan i t za r a lguns actes pe r t e s t imon ia r l ' e femèr ide en el decurs de l'any i donessin mes re-lleu a aquest aniversari. I aixi es va decidir de muntar un cicle de concerts protagonitzats per altres for-mac ions cora ls . Posan t en marxa aquesta idea, el 25 d'abril vam tenir, al Cent re Cultural Municipal , de Valls, el Cor de Cambra del Palau de la M u s i c a C a t a l a n a , q u e , a m b a c o m p a n y a m e n t al p iano de Jordi A r m e n g o l i la d i recc iô del mestre Jordi Casas i Bayer.

El segiient va ser el 16 de maig, al teatre Principal de Valls, pel Cor de Cambra Impromptus , constituït per 6 noies, formades musicalment al Conservator i de Vila-Seca, que ens va oferir una l a part, amb un r e p e r t o r i d e c a n ç o n s d e l s e g l e X V I , i la 2a part a m b espir i tuals nègres . Seguint a m b els concer ts , el 7 de juny, la coral Verge del Ca-

Cor de C a m b r a del Pa lau sota la d i recc iô de Jord i C a s a s

mi, de Cambri l s , amb l 'acompan-y a m e n t de l C o n j u n t de M u s i c a Antiga Renatus; al teatre Principal.

P e r al p r o p e r m e s d e s e t e m b r e / o c t u b r e es tà pensâ t de muntar una exposició retrospectiva de fotografíes, cartells i altres objectes obtinguts en els 25 anys de la vida de la Coral . L'acte central del 25è aniversari de la coral Espinavessa està previst per l'I de novembre , al Centre Cultural Muni cipal , de Valls, amb un concer t a carree de la mateixa coral. A la la . p a r t : d i v e r s e s p e c e s c l a s s i q u e s a m b acompanyament de diferents instruments, i a la 2a, cançons tra-dicionals catalanes amb acompanyament de cobla. El novembre or-g a n i t z a r e m un c o n c e r t del c i c l e Catalunya Coral, a ce lebra r a la nostra ciutat, i acabar l'any amb el tradicional Concert de Nadal a carree de l'Orfeo Gracienc. Clourem els actes del 25è aniversari de la coral a m b una jo rnada festiva on participin, a part dels components i f a m i l i a r s d e la p r o p i a c o r a l , a q u e l l s e x c a n t a i r e s q u e han fet possible els 25 anys d'existèneia.

Desè aniversari de la coral La Vali

E n g u a n y la c o r a l L a Val i d e Sant Climent de Llobregat celebra el desè aniversari de la seva funda-c ió ; per aques t mot iu rea l i tzaran diferents actes commemora t ius .

Un d'ells va ser el que es va celebrar el d iumenge 28 de j uny al

mat i a la plaça de la Vila amb una ballada de sardanes juntament a m b la cobla Ciutat de Cornellà, i a la tarda, al Casai de Cultura, un concer t e x t r a o r d i n a r i a m b c o b l a on van i n t e r v e n i r : l a par t : co ra l L a V a l l . Recull de deu anys de cançons. 2a part: cobla Ciuta t de Cornel là i coral Renaixença de St. Boi .

VII Diada de Cant Coral a Navàs

El 7 de j u n y es va ce l eb ra r , a Navàs, la VII Diada de Cant Coral , organitzada per la coral Sant Genis de N a v à s . A 3 /4 d '1 1, la c o r a l S a n t S a d u r n i va p a r t i c i p a r a la missa al mones t i r de Serra te ix . A les 12, la coral Nûr ia de Barce lo -na va cantar la missa a l 'església r o m à n i c a de Sant C u g a t del Rac é . T a m b é a les do t ze l 'Obrador C o r a l de R u b i va p a r t i c i p a r a l s can t s de la mi s sa a la p a r r ô q u i a de Navàs . A la 1, les autoritats lo-cals van oferir una recepeiô a l'a-j u n t a m e n t , a ls d i r e c t o r s i p r é s i dents de les entitats participants a la diada. I per finalitzar l'acte, a les 6 de la tarda, al local Sant Genis , es va fer un concert amb les corals participants i la coral organitzado-ra. Per acabar el concert les quatre c o r a l s van i n t e r p r e t a r c o n j u n t a -ment: Ave Verum (W. A. Mozart ) . Cançô de bressol ( J o h a n n e s Brahms) . Amor que tens ma vida (Anônim s. VXI) . Signore délie cime (Giuseppe de Marzi) .


Trobada de caramelles Casserres

El Grup Cantaire Sant B a r t o m e u de C a s s e r r e s q u i n z e d i e s d e s p r é s de Pasqua célébra, des de fa 17 a n y s , la t r o b a d a de c a r a m e l l e s a la v i la de

Casserres (Berguedà) . En aquesta ediciô, que va ser el 26 d'abril, vam tenir entre nosaltres 21 cors de caramelles de les comarques: Alt Pe-nedès, Bages-Berguedà, Baix Llo-bregat i Osona, alguns de la FCEC i altres de federacions que van voler ser-hi aquest dia tan tradicional per a la nostra vila i per a tots els que els atrau el mon de les caramelles.

La trobada va començar a les 9 del mati amb esmorzar i sardanes. Seguidament , uns par laments per par t de Se ra f i C o s t a , a l c a l d e de C a s s e r r e s , i t a m b é e n g u a n y del p ré s iden t de la F C E C , J o s e p M. M a s . S e g u i d a m e n t es va fer una cercavila amb tots els grups de caramel les , la Banda de Corne tes i Tambors de Casserres, els Gegants Nans i Gralles del Cornu de Mont-major i la cobla Principal de Berga per alguns carrers de la poblaciô, que van acabar a la plaça de l'A-juntament per començar cada grup els seus cants de caramelles.

Per aixô, us encoratgem a venir a participar, j a que és obert a tots els cors que canten caramelles per Pasqua.

Grup Cantaire Sant Bartomeu Enric Genescà

Esclat de joia, esclat de cant

Per a un poble com Tivissa, cal dir un poble petit, qualsevol activi-tat que suposi una mobili tzaciô de persones, en aquest cas de cantai-res, d'un volum similar a un concert del cicle Roda Coral , no ens deixa d'inquietar. Son molts els détails a tenir en compte, i son molts els canta i res que es poden veure

XVI I t robada de c a r a m e l l e s de C a s s e r r e s

afectats, a mes, és ciar, de la imat-ge que Tivissa, com a poble, i nosaltres, com a orfeó, podem donar.

I l 'esforc s ' accen tua enca ra en veure les coráis participants, i mes en llegir els seus currículums.

El concert es va celebrar a l'Es-glésia Arxiprestal de Sant Jaume. Les veus celestials del cor Sant Es-teve de Vila-Seca van ser els pri-mers a actuar. Els va seguir la coral Polifónica Benicar landa , amb els quals tenim en comú el nostre fundador , Pere Mercader . L ' i m m e n s Orfeó Reusenc va continuar delei-tant-nos. I, després , la nostra discreta interpretado. Es va acabar, és ciar, amb dues peces de cant comú.

I, aquí , sobrepassan t l ' equador de la festa, és quan el cant es con-verteix en joia. Els acords ben so-nan t s i l ' h a rmon ia que r e g n a en aquests concerts son una bona in-jecció de satisfacció per a tots, es-pecialment per ais organitzadors.

Cal, dones, ñnali tzar l'acte amb un agraiment a tots els companys cantaires. Canvi d'escenari i a bere-nar. Dones.. . bon proñt a tothom i fins a la propera.

Orfeó Tivissa Monica Torné

FESCAT: escola catalana de la festa

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

en coMaborac ió a m b les associa-cions i federacions de diferents ambits de la cultura ha organitzat un seguit d'activitats emmarcades dins l ' E S C O L A C A T A L A N A D E L A FESTA. Les activitats de Vilanova i la Geltrú, del 27 de juliol a l'l d'a-gost , son ded icades al II Curs de Mús ica Tradicional i Popular . En l'apartat de cant coral hi haurá un curs de direcció i tres tallers: Pedagogía de l'assaig, Descoberta de repertori i Presentado d'edicions. Per a mes informació , t ruqueu al teléfon 93 467 73 11. Hi haurá altres cursos i tallers de formació artística, xerrades de gestió cultural, conferencies, balls, etc. A Esterri d'Áneu, del 2 al 9 d'agost, se celeb ra r á el D a n s á n e u , VI I C u r s de Dansa Tradicional. A Horta de St. Joan tindrá Hoc el II Curs de Jocs Tradicionals, del 2 al 9 d'agost.

El Cor de Cambra Scherzo, seleccionat per

al concurs d'Atenes Ens han informat a la nostra se

c r e t a r i a q u e el C o r de C a m b r a Scherzo de Vila-Seca ha estat seleccionat per al Concu r s Internacional de Cant Coral d'Atenes, que se ce lebrará el n o v e m b r e a m b la categoría de cors de cambra feme-nins.

Des de la Federació us desitgem que la vostra participació sigui un gran éxit!


Claude Tagger, un somniador de la

tolerancia

¡•^ it Sens dubte uns quants catalans

cone ix i em C laude Tagger . Mol t s podeu parlar de les vostres impressions sobre aquest home. Jo he de dir-vos les meves.

Quan ens ha deixat era el président de la F e d e r a d o Internacional de M ú s i c a C o r a l . F in s a r r iba r a aquesta gran servitud vers la huma-nitat el seu camí va ser llarg i fruc-tífer. Va començar com un cantaire mes, com un de vosaltres, pero va creure que aixó del cant coral era alguna cosa mes que fer música; va creure amb fermesa que el cant ha-via d'apropar els pobles, les persones de diferents països, re l igions, idéologies i races.

Va començar a la Federació Europea , c o l l a b o r a n t en les fe ines domestiques del fes t ival E u r o p a Cantat j a fa molts anys , i sempre ha estât una persona présent dins d'aquesta activitat, directament fins que va ser e legi t p r é s iden t de la FIMC, i en el seu carree sempre va continuar al costat del festival.

A r a fa d e u a n y s q u e el v a i g conèixer a Bonn, a la meva primera reunió d'EC de la mà d'Oriol Mar-torell . Després , al llarg de moites reunions, sempre preocupat per l'a-propament i el mil lorament de les c o n e i x e n c e s e n t r e e ls c o r s i e ls cantai res , vetllant perqué els cors d'Europa i del món poguessin combinar l 'esperit de mil lorament téc-nic a m b l 'amistat , c re ient ferma-

ment que així els homes i les dones canta i res després a les sèves res pectives societats donarien exemple de tolerancia ais seus conciuta-dans.

Dos m o m e n t s voldr ia r ecordar aquí: el pr imer , la ce lebrac ió del segon cen t ena r i de la R e v o l u c i ó Francesa a Cergy-Pontoise, al costat de París, on vam ser convidáis per primera vegada a una activitat internacional com a catalans i représentant Catalunya, al costat de cors de tot el món , inclosa Espa-nya; una s e t m a n a de t a l l e r s , per acaba r a m b un conce r t de 1.000 cantaires. Aquells dies vam poder parlar moites hores de la seva ideo-logia coral , de la fe en les persones, en el treball, en el cant coral, de i s p r o b l è m e s que hi hav ia ais Països de l'Est, de la transcendencia deis intercanvis coráis en el mi-l lor c o n e i x e m e n t de is p r o b l è m e s quot id ians , del respecte entre les diferents cultures.

L 'a l t re m o m e n t va ser la seva v i n g u d a a B a r c e l o n a l 'any 1992 a m b mot iu del nos t re C a t a l u n y a Canta. Ja llavors com a vicepresi-dent de la F I M C , es va adreçar a tots nosaltres per dir-nos: "Dins del món en qué vivim existeixen païs o s q u e d o n e n la m à x i m a i m portancia a la cultura, a la música i al cant coral; també existeixen països que treballen per la llibertat, la democracia, la pau i la tolerancia. E s dona la c o i n c i d e n c i a q u e aques t s pa ï sos son els m a t e i x o s . Avui vosa l t res en aques t concer t sou un exemple d'això...".

Cree que aqüestes paraules son prou clares i en tenedores del seu pensament i ens podran servir de punt de reflexió com a cata lans i ciutadans d'aquest mon.

El món coral segueix; milions de persones segueixen cantant; nois i noies, homes i dones de diferents cul tures al costat els uns dels al-tres, en els assaigs que es fan per tot arreu, en festivals, intercanvis, etc.

A q u e l l a po l i fon ia t a n c a d a a is monest i rs , avui, a prop del tercer mi l - l enn i , s 'ha d e m o c r a t i t z a t i a cada c iu ta t o v i la de la ter ra un g r u p de c a n t a i r e s po t fer s en t i r

cançons populars o mus i c a d e B a c h a l s s e u s ve ïns . G r a c i e s , C l a u d e , per tot a l lò que has fet pel cant coral fins a l'ul-tim aie.

Huis Gàmez, président del

Moviment Coral Català i membre del

Conseil Directiu d'Europa Cantat

III Parlament europeu de joves musics

Es la tercera vegada que els j o ves membres del Parlament Euro-peu de Joves Mûs ic s s'han t robat per a una sessiô de treball que es va fer al sud del Tirol (Itàlia) a finals de febrer. Durant la sessiô del Parlament els mûsics de 15 països d'Europa van desenvolupar els seus desitjos i les peticions en relaciô al cant coral en un document destinât als polï t ics i a la prôpia societat . Pel que fa a la mûsica coral del se-g le X X I , d e m a n e n en t re d ' a l t res coses poder prendre part en les décisions relatives a la polïtica cultu-ral, aixï com una legislaciô euro-pea que no ent rebanqui els intercanvis culturals internacionals. Els joves parlamentaris estan molt mo-tivats per tenir un Hoc a l 'escenari politic. Els mûsics i les organitza-c i o n s que e ls s o s t e n e n p r e p a r e n una a u d i c i ô d a v a n t l ' A s s e m b l e a Parlamentària del Conseil d 'Europa l'any 2000. Abans els cantaires fa-ran un equip amb els joves instrum e n t i s t e s d ' E u r o p a per c r e a r un grup de pressio per a una polïtica cu l tura l cora t josa , e s p e c t a c u l a r i boja que portarà un aire fresc a la mûsica coral.


Setmana Cantant de Sant Cugat

El diumenge 12 de ju-l i o l e s va c e l e b r a r , a l'Auditori de Sant Cugat, el Concert de Cloenda de la S e t m a n a C a n t a n t Internacional Europa Cantai, c o m a F e s t i v a l de

Musica per a nens i joves , sota el lema Per la pau i els drets deh in-fants. 3 0 0 c a n t a i r e s d e C o r s d ' I s l ànd ia , M a c e d ò n i a , H o n g r i a , Alània (Rùssia), Romania , Argen

tina, País Base i Catalunya. El c o n c e r t va c o m e n c a r a m b

unes paraules d'agraiment del bat-lle de Sant Cugat, senyor Joan Ay-merich, i del director del Festival, senyor Mar t í Mar ín , seguides de l'obertura instrumental de l 'orques-t r a d e l e s E s t a d e s d e M ú s i c a Simfónica, dirigida per Josep Ferré. A con t inuac ió , cadascun deis tallers va exposar el seu treball so-nor sota la batuta deis respect ius directors: Taller de música catalana i hispanoamericana, amb Eli-senda Carrasco i 40 cantaires. Taller de música ñnohúgria. amb Ka-ri Ala-Póllánen, premi de les Arts UNESCO-96 , i 80 cantaires. Taller

Europa ( a n t a t - European Federation of Young Choirs Activities 1998 - 2000

Choir-events in 1998 - for choirs and individual singers

Sant Cugat (E)

St. Andrews (GB)

Skaraborg (S)

Choir-events in 1999 • Costa Brava (E)

Wolfenbüttel (D)

Costa de Caparica (P)

Loughborough (GB)

Vaison-la-Romaine (E)

Malmö (S)

Eisenach - Leipzig (D)

week for children's and girls' choirs

week for mixed youth and adult choirs

week for mixed adult choirs

International Singing Week

EUROPA CANTAT junior 2





In the footsteps of J. S. Bach

04. 13.07.98

1)5. 12.07.98

09. 15.08.98

05. 11.04.9°

23.07. 01.08.99

23.07. 01.08.99

25.07. 01.08.99

31.07. 07.08.99

02. 08.08.99

21. 29.08.99

European Youth Choir - for talented young singers

1998 - Vitoria (E) conductor: Johannes Prinz (A) 10. - 24.07.98

1999 - Trossingen (D) conductor: Cecilia Rydinger-AIin (S) 13. - 26.07.99

2000 - Benelux/Germany conductors: Frieder Bernius (D) July/August 2000 Robert Ray (USA)

Academy for young choral conductors

1998 - Vitoria (E) director: Peter Erdei (H)

1999 - Marktoberdorf (D) director: Philip Ledger (GB)

International Study Tours / Seminars

i o .

2 0 .

21.07.98

30.05.99

Marktoberdorf (D)

Stockholm/Uppsala (S)

Wolfenbuttel (D)

Marktoberdorf (D)

Brussels (B)

Festival EUROPA CANTAT Brussels (B) - EUROPA CANTAT XIV

Int. Seminar for chi ldren's choir cond . 10. - 17.07.98

International S tudy Tour 13. - 18.10.98

International Study Tour (EQ'um'or) 23.07. • 01.08.99

Int. Semniar for Choral Management 19. -24.09.99

International Study Tour (EC-Fes t iva l ) 15. - 25.07.2000

15. - 25.07.00

For further information please contact: Europa Cantat General Secretariat

Kurfuerstenstr. 19, D-87616 Marktoberdorf, Germany

Tel: +49 8342 961826 • Fax: +49 8342 40370

E-mail: [email protected] • homepage: http://www.intro.ch/ec/

de música contemporània. amb Johan van Bauwelen i 60 cantaires. I el Taller de música hongaresa. amb Denes Szabo i 120 cantaires.

El concer t es va c loure amb el Cant Conjunt. a b a s e de caneó lleugera i espirituals. sota la di-recció de Walter Trunbull. Tot i la l larga du rada de l 'acte , el public que gairebé omplia l 'Auditori i els infants i joves s'ho van passar molt b é . F i n a l m e n t van i n t e r p r e t a r la Caneó "Freedom " dirigida alterna-t ivament per cadascun dels direc-tors.

Han estat 10 dies de convivencia en la musica coral i l 'amistat d'una bellesa embriagant. A4V.

I Festival Coral Internacional de Cant Popular a

Barcelona

Més de 40 coráis d'arreu del món participaran en aquest concurs que se celebrará a Barcelona els dies 14, 15, 16 i 17 de setembre de 1998. Hi haurà coráis de la República Txeca, Finlàndia, Rùssia, Eslovàquia, Ale-manya, Letònia i Brasil, totes elles amb un gran nivell musical. Participaran en les diferents categories del concurs: cors d 'homes, cors feme-nins, cors mixtos i cors de joves.

El dia 14 es farà el concert d'i-nauguració a l'Església del Pi, i els dies 15 i 16, a la mateixa església, es farà el concurs amb la participado seguida de tots els cors per categories, a partir de les 9 del vespre i fíns a les 12 de la nit. El dia 17 es farà el concert de cloenda amb els cors guanyadors de cada categoria al Palau de la Música Catalana, a les 9 de la nit. Les entrades per a aquest concert es podran comprar a les t a q u i l l e s del P a l a u u n s d i e s abans del concer t o per Caixa de Catalunya al teléfon 902 10 12 12. El preu será de 2.000 ptes. , 1.500 per ais cantaires de la FCEC i socis d'Amics de la Música. (Les entrades amb descomptes s'han de comprar directament a les taquilles).



http://www.intro.ch/ec/

Si heu llegit la revista de tots els racons, esteu en condicions de doctorar-vos en Entretenicors.

era

- r

resa

E 0 C S A R R A c

L R 1 E A T R 1 L

1 E w A L T E R L

S U 1 1 K A R 1 U

E S L N N A L A B

N E N A L L 0 P M

D J 0 H A N 1 T U

A L A N V A N s R

N E L E W U 0 B T

NOTA: envia les respostes a la nostra redacció de la FCEC i sigues dels 9 primers encertants. Rebràs un llibre de les col-leccions de l'Enciclopédia Catalana i una subscripció per a un any a la revista A q u a t r e v e u s .

O

•8 0

1. Digues el nom de la població per on passa el riu principal que rep les aigües de l'afluent que el jeroglífic et revela, i en la qual s'ha celebrat enguany l'Aplec Coral de Zona de la Delegació Territorial.

2. Nom del riu principal i de l'afluent de la pregunta anterior.

3. Nom de la coral de la població a qué ens hem referit abans i del seu president i director.

4. Coral guanyadora del 16é Festival Internacional de Música de Cantonigrós en la modalitat de Polifonía per a Cors Mixtos i Caneó Popular del país d'origen.

5. Quin nom rep el Concurs Nacional de Cant Coral que en la seva 3a edició se celebra a Igualada els dies 24 i 25 d'octu-bre?

6. Quina obra es va interpretar de conjunt a les XXXIII Jornades de Cant Coral i qui la va dirigir?

7. Busca a la sopa de lletres noms de directors de cor que surten a Tactual revista A4V i que han dirigit tallers de cant coral aquest estiu.

Autor deis Entretenicors:

Eugeni Joan

NO DE

ME N' ACABO 5 0 R T Í R

A J U D A ' M ,

S í ET PL4U í

FES Cas del Que D iu 6.L-PARE ÌREN&U SAGA RRa


< S rr O o Z -, < ED 'O "?5 .ce O o " < 2

I O Ü <

UJ Q LU

CO

c CD E co

CO O)

U3

ra O

d -5

8« O co

UJ => Q CT

< 2 I - CO

CO - Ü2

D <U 0 0 2 o > c co

co

Q. : £ "53 c Q-a> .

Q_ <

•53 o

co <

3 b 0 5

LU

c < 5 -Z. O) <

l 3 CO H

co 3 CD >

t o 3 a co

JS 01 >

S co

• o u c i

£ I O Z co

-O

CO a c

-CD

< E

•3

c UJ

C/3 c3

< £ O fa U I 2 cn b 0

<d o F—' 00

s 2 Q cn

< s s

< ^ w IO

u

<

oc tu

a

r i C

u «

C3

>

(0 3 0 > CD "co 3 O" (0

o Q. CE O co CO

C/5 LU Q

< I -LU

3 CO

•g co c •5 2 t: o a. h

co E o c c n o o

E o

s a. E o

Ü

E

CO

D C D)

CO

CO ' Ü

? | "O o < a.

jo Z3

Í—

•CO o c CO

J D

•o o

. 5

o

E o

D

c T J co ZI CO o c CO

-Q CO

2 -~

I l I •2 1 # .« — F

co o a3 E

•ZI c

CD

co o co E

•ZJ

c CO

c CD c o CL CO CD

O o

CD

CO CD

CL — CL O O O

• i a> O "O co — J3 co zj => co c o « ••e- co

co o a = Q c r

o o Q) O Q_ O O C0

u C O u

O u

Coráis de la FCEC

JUN

21

21

21

27

27

27 28

28

29

30

6 LA GLEVA, coral La Violeta de Centelles. 12 del migdia. 7 Monges Dominiques Convent de la Mare de Déu deis Ángels i

Santa Clara, concert de la coral de la Font del Fil de Manresa. 13 Concert a la Cripta de l'Ermita. Cor de Cambra femení Scherzo de

Vila-Seca. Pianista: Alan Branch. 14 BARCELONA, Palau de la Música Catalana, Orquestra Simfóni-

ca del Valles i Orfeó Cátala. 6 de la tarda. 14 BARCELONA, Capella de Santa Ágata. Cor de Cambra Fórum

Vocal de Barcelona "Música Religiosa del Barroc". 7 de la tarda. 19 ARENYS DE MAR, teatre Principal. DIDO&AENEAS, Aula

Cant de VEscola de Música dArenys de Mar, Cor VAixa dArenys de Mar i Estudi de Dansa Sinera. 10 de la nit.

19 BARCELONA, parroquia de Sant Jeroni de Montbau. Concert de fi de curs, coral de la Casa de Madrid de Barcelona i coral Sant Jeroni de Montbau de Barcelona. 10 de la nit.

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, "Catedral del Vi". IIMacro-concert de Cant Coral. Organitza la Coral Espluguina de l'Espluga F. 2/4 de 7 de la tarda. BARCELONA, Lluisos de Gracia, concert de coráis, El Virolet, Sinera, Cantiga i Vent del Nord. 12 del migdia. SANTA MARÍA DE LA BISBAL DEL PENEDÉS, Església Parroquial, Pbdium de Joves Músics, Grup "Vent de Dalt" i cors infantil i juvenil Antis-tiana. 2/4 de 7 de la tarda. STA. COLOMA DE QUERALT, "EL FANTASMA DE L'ÓPERA " a carree dAgrupament Coral la Lira de Viladecans, coral Amics del Cant de la Mú-nia i Orfeó de Sta. Coloma de Queralt. BARCELONA, Catedral, coral Fernhill School d'Anglaterra. 2/4 d'l del migdia.

TAVERTET, Església, Orfeó Vigatá. 10 del vespre. BARCELONA, parroquia deis Josepets. Coral Espígol de Barcelona, Con-junt instrumental Guerassim Voronkov i solistes vocals. 9 del vespre. ST. CLIMENT DE LLOBREGAT, Casal de Cultura. Desé aniversari de

la coral la Valí de Sant Climent, cobla Ciutat de Cornelia i coral Renai-xenqa de Sant Boi. 7 de la tarda. MONTSERRAT, monestir. Coral Fernhill School dAnglaterra. 2/4 d'l del migdia.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES, Catedral. Coral Fernhill School dAnglaterra. 10 de la nit.

JULIOL

BARCELONA, Jardins de Ca n'Altimira, Cor de Cambra Fòrum Vocal de Barcelona. 1/4 d'I 1 de la nit. BARCELONA, pare del Laberint d'Horta. Corde Cambra Fòrum Vocal de Barcelona. 1/4 d'11 de la nit. ARENYS DE MAR, església parroquial, cor Lerània i cor VAixa dArenys de Mar. "Funeral Music of Queen Mary i 3 divertiments". 10 de la nit. SANT BOI DE LLOBREGAT (Sant Ramon). II VESPRES MUSICALS. Coral Renaixenca de Sant Boi, coral Pedres Blanques de Sant Boi, coral Ressò de Sant Boi, coral la Lira de Viladecans, coral la Vali de Sant Climent i coral Vocal Leo de la Havana (Cuba). LA MÙNIA, "EL FANTASMA DE L'OPERA", a càrrec à'Agrupament Coral la Lira de Viladecans, Coral Amics del Cant de la Munia i Orfeó de Sta. Coloma de Queralt.


11 BARCELONA, Pare Güell, cor de Cambra Fòrum Vocal de Barcelona. 1/4 d'11 de la nit.

12 VIC, Església de l'Hospital de la Santa Creu, Orfeo Vigatà. 11 del mati. 25 BALENYA, Santuari de l'Ajuda, coral la Violeta de Centelles. 12 del migdia. 0) 26 SANT BOI DE LLOBREGAT, Centre Cultural can Masallera, Concert núm.

500 de la coral Renaixenga de Sant Boi. 6 de la tarda.

I

V O

AGOST Q>

O u

1 CAMPRODON, XIII Festival de Musica Isaac Albéniz. Duo de pianos Gennady Dzubenko-Joan Amils.

5 AIGUAFREDA, ermita d'Aiguafreda de Dalt, coral La Violeta de Centelles. 12 del migdia. 7 VIC, Església de Sant Albert, Orfeo Vigatà. 8 del vespre. 9 ROMA, Santa Maria del Popolo, Orfeo Vigatà. 12 del migdia. C

10 ROMA, Marano Equo, Orfeo Vigatà. 9 del vespre. Q) 11 ROMA, Castello di Bracciano, Orfeo Vigatà. 9 del vespre. 13 ROMA, Castellana Grotte, Orfeo Vigatà. 8 del vespre. 15 SANTA MARIA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS. Església Parroquial, cors Antistiana i Santa

Maria. Orgue: Maria Dolors Batet. 11 del mati. 15 ROMA, Cita di Castello, Orfeo Vigatà. 8 del vespre. 15 CAMPRODON, XIII Festival de Musica Isaac Albéniz. Bayerisches Landesjugendorchester. 16 SANTA MARIA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS, Església Parroquial, cors Antistiana i Santa

Maria. Orgue: Dolors Batet i Arnau Farré. 2/4 de 7 de la tarda. 22 CAMPRODON, XIII Festival de Musica Isaac Albéniz. Orquestra Simfònica del Vallès. Director:

Salvador Brotons. 29 ESCALADEI, Cartoixa. Cor de Cambra fernem Scherzo de Vila-Seca. 30 ESCORNALBOU, Castell. Cor de Cambra fernem Scherzo de Vila-Seca.

ETEMBRE

12 VILADECANS, "EL FANTASMA DE L'OPERA ". Agrupament Coral la Lira de Viladecans, Coral Amics del Cant de la Munia i Orfeo de Santa Coloma de Queralt.

26 VILABERTRAN, Canònica de Santa Maria. Coral Turò del Vent i Coral Mixta d'Igualada. 9 del vespre. 26 LLEIDA, Seu Velia. Cor de Cambra del Conservatori del Liceu i Coral de Sant Esteve. 9 del vespre. 26 CARDONA, Canònica de Sant Vicen§. Coral Adagi, corals Albada l'Esquellerin (Cor Madrigal). 9 del vespre. 26 BELLPUIG, Convent de Sant Bartomeu. Fòrum Vocal de Barcelona i coral El Vallès. 9 del vespre. 27 SANTES CREUS, Reial Monestir. Cor de la ila Trobada de SCIC (C. Xerinola, Cors de Veus Blanques del

Conservatori de Can Roig, L'Espurna, L'Esquitx i els Petits Martinencs), agrupació coral La Industriai, de Sa-badell. 12 del migdia.

27 ESCALADEI, Cartoixa. Cor de noies del Conservatori Superior de Barcelona i Societat Coral l'Alianca. 6 de la tarda.

27 SANT CUGAT, Monestir. Coral infantil Shalom de Lleida i Cor L'Scherzo. 6 de la tarda. 27 SANT PERE DE RODA, Monestir. Societat Coral Veus de la Terra i Coral Lutiana d'Arbùcies. 12 del migdia.

Nota: penseu a enviar programes deis actes el mes aviat possible, com a mínim amb 15 dies d'anticipació, a la

següent revista. Fax: (93) 306 92 01 de Catalunya Música o a la FCEC (93) 268 06 68.

[ a t a l u n y a

m í s i B a


Segueixi el compàs

de l'alta tecnologia

en imatge i so.

Components Alta Fidelitat

AmplificarJors A/V

Processadors Pro-Logic

Platines DAT i DAT Portàtil

Sistemes Midi i Mini

CD i CD Gravatle

LaserDisc i Sistemes Home Cinema

Discos de LaserDisc

Radiocassettes i C D per a automobil

Projectors T V

C D - R O M V

Discos Optics

Cube Systems

So Professional

Sistemes de Karaoke

CD-Juke

Autocanviadors C D - P R O

Telefonia Mobil...

Només amb Pioneer gaudirà

de la més alta tecnologia

en imatge i so.

No perdi el compàs.

dì P I O N E E R The Art of Entertainment

aquatreveus - fcec.cat · osona-ripollÈs mercè salvador ges, 12 / 08572 sant pere de torello tel....

Documents