aquatreveus _.<•• ' n : ж -Я Revis ta d e

la Federac io

d 'Ent i ta ts

Desembre 1996 Any 33 - Època IV Número 8 P.V.P. quiosc: 300 ptes.

irto rei El Mov iment Coral Cátala

fcec@geocities.com

OT ALLO QUE US

NTERESSA Más de 70 revistes d' abast nacional están associades a I' APPEC.

Per a mes informació: APPEC Rambla de Catalunya, 10,1 er.

08007 Barcelona Tel. 412 76 28 Fax: 317 83 86

Ho trobareu

a les revistes en cátala

A P P E C A S S O C I A C I Ó DE PUBLICACIONS PERIODIQUEAS EN C Á T A L A

» / ^ / > V > / / / / / / / / . f <r ¿> f S S <? S /• S o** S S S y f •*

DINSIC DISTRIBUCIONS

PUBLICACIONS MUSICALS

Col-leccio Música Coral'

Amb l'inici d'aquesta col-lee-

ció la nostra editorial es pro­

posa la publicado d'obres per

a cor mixt, d'autors del nostre

país de tots els temps, ipretén

complementar el repertori co­

ral publicat a casa nostra

Col-leccio 'Cantates infantils'

Impulsada per la nostra edito­

ria! i el Secretariat de Corals

Infantils de Catalunya, aquesta collecdópretén donar a conèixer les can-

tates infantils escrites per autors catalans -escriptors i mùsics- amb la in­

tendo que el servei queja han Jet i seguiran fent a les corals infantils del

nostrepais tingui una difusió més amplia, fins i tot fora de la nostra terra.

Col-leccio 'Calaix de musica'

ORIOL MARTORELL

Poraules i escrits Primer recuit

Aquesta

col-leccio aspira

a complementar

la temàtica musi­

cal del panorama

editorial cátala. A

manera de «calaix

de sastre», està

oberta a pluralitat

d'enfocaments i te­

mes musicogràfles.

DINSIC Publicacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - tel.3180605 - fax 4120501

R I

4 5 6 9

11

12

la veu del lector

editorial « c o m qui no fa res»

un tema viu «el c a n t de ls goigs»

tema de fons «un cor de cors»

moviment coral cátala

homenatgel «oriol mar tore l l»

festivals, cursos, concursos i activitats diverses 17

18 publicacions

19 agenda

20 el conseil directiu

22 l'equip tècnic

24 l'equip territorial

25 les coráis

26 secretaria / redacció

27 coráis de la fcec / calendari de concerts

Dipòsit Legal: B-27093/93 Impressió: Anagràfic - Francese Layret, 7 - Esplugues de Llobregat - Tel. (93) 372 32 62

et quat re ve us

Mitjà d'intercomunicado de la Federado Catalana d'Entitats Coráis lliurat gratuïtament a tots els cantaires de les entitats federades.

Taula de Redacció: Lluís Gómez, Joan Jordana, Josep M. Mas, Enric Navas, Josep Quintana, Joan Soler. CoMabora-dors en aquest número: Pere Artís, Ramón Cos ta , Josep M. Mas , Enr ic N a v a s , Eva Quera l t , Joan Sole r . C o o r d i n a c i ó : Jo sep Q u i n t a n a . Secretàr ies de Redacc ió : Bárbara Angl í , I sabel Arg i l e s , F ina T o m á s . C o m p a g i n a c i ó : Anagrà f i c . D ibu ix "Nota d 'humor": P i lar ín Bayes . Portada: Oriol Martorell dirigint a la coral Sant Jordi. Col-laboradors grà-fics: Arxiu Fotografíe de la F C E C , Barceló Fotos, C o l l e c c i ó " Quintana-Cor t é s , G e m m a López . C a p ç a l e r a : Bernât Casso. Estudi de Disseny.

La FCEC i la revista a quatre veus no comparteixen necessàriament el criteri deis articles que vagin signats.

FEDERACIÓ 1111

CATALANA F= E=

D'ENTITATS C> C

CORALS l i l i Via I .aie ta na, 54, 2, despatx 213

08003 Barcelona Tel i Fax: (93) 268 06 68

e-mail: fcec@geocities.com http://www.geocities.com/Vienna/2629

Amb el suport de

Generalität de Catalunya Departement de Cultura

««ST*.

B A R C E L O N A 2 0 0 1 C I U T A T E U R O P E A

D E L A C U L T U R A

Membre de

A . P . P . E .C A S S O C I A C I Ó DE PUBUCACIONS PERIODIQUES EN C Á T A L A

O

L A V E U D E L L E C T O R

D e p a r t i t u r e s i d ' a l t r e s s i n e c u r e s / \

A l a r e c e r c a d e c o r a l s f e m e n i n e s

/ Barcelona, 7 de novembre de 1996 Sr. Director,

Els canta i res , amb certa per iodici ta t , posem en evidencia, amb rigor desigual, les mancances de les nostres coráis i proposem estratègies per tal d'intentar corregir-Íes. D'antuvi gairebé tots estem d'acord que cal fer alguna cosa per millorar la qualitat de la coral respectiva. La preparado musical, l'edat, la dedicado, el desajust numèric homes-dones i els programes són temes, entre altres, que preocu­pen seriosament els lectors d'aquest butlleti!

Resoldre-ho tot -i de cop - és molt difícil, però sí que es pot anar per parts. Una primera considerado: les partitu­res. S'acostuma a treballar, cantar, amb fotocòpies, que sovint ja ho son d'altres. on l'antic titular ha fet al damunt i a la bestreta totes les modificacions que li han semblât: ombrejar la seva veu, numerar-la, escriure-hi el seu nom o el de la coral. Tots aquests son grafismes usuals, d'altres es donen rarament. Al cantaire se li facilita, dones, un full de tercera demanant-li una interpretado de primera. I la rao és senzilla: mentre una fotocòpia val un duro, una partitura originai costa el doble. El factor economie, des de la invete­rada precarietat de les nostres coráis, és, aparentment, un argument de pes. Si fem un cop d'ull a Testât de comptes deis nostres collectius veurem que generalment el cost de les partitures no arriba al 5% de les despeses totals. Per cantar bé cai disposar d'un full imprès en nitidesa i en bon estât. Una partitura original és el remei. D'altra banda foto-copiant massivament estem provocant la fi de l'edició de partitures. La pirateria sistemàtica, implacable, rigorosa és a punt de vencer la numantina i heroica voluntat per conti­nuar dels darrers editors de musica impresa. Ras i curt: entre tots estem ofegant la gallina dels ous d'or. Ja els podem assajar plegats unes absoltes. Altres raons hi ha per millorar la nostra qualitat coral: la puntuulitat en els assajos n'és un exemple. Però aquest sera el tema d'una propera carta.

Cordialment,

Bosco Garcia i Florensa

Premia de Dalt. 5 de novembre de 1996

Senyor director,

L'encapçalament no és el tftol d'una pel-lfcula. La coral Primiliana (antiga coral Joia) de veus femenines, voi connectar amb conjunts de caractéristiques semblants per tal d'establir llaços de cooperació.

Sabem que són comptades les corals integrades per veus exclusivament femenines. No cal trencar-se el cap per entendre les raons d'un fet que sembla, per altra banda, d'aliò més naturai. El costum, un cert rebuig per part de la crema dels cantants clàssics, o els prejudicis d'alguns com-positors, en bona part culpables de la penùria de repertori per a veus blanques, troben en els fenòmens acdstics un argument irrévocable que explica aquesta realitat.

Tanmateix, al coral Primiliana no ha deixat de créixer des de la seva fundació. Va començar, ara fa 14 anys, com un grup de no més de mitja dotzena de dones que cantaven a l'església; deu anys més tard tenia una vintena de can­tants; avui en té 30 repartides en quatre registres, i s'ha donat a conèixer arreu del pafs.

Fins ara ens hem relacionat només amb una altra coral femenina: Mans Unides d'Almacelles (Lleida). Confiem en que el nombre s'enriqueixi en el futur.

Abu, doncs, aquelles corals femenines que ho desitgin

poden dirigir-se a aquesta adreça:

CORAL PRIMILIANA DE VEUS FEMENINES

c/del Mar, 13 08338 Premia de Dalt (Barcelona) Tels. (93) 751 31 53 (Rosa Bel/Josep Cots)

(93) 751 27 19 (Ramon Costa)

Una salutació cordial,

La Junta Directiva

N O T A D ' H U M O R

V O L D R / A - C O M P - R A R

£>e Fe*»RO COL AT D£ TE PicAvA

M i Ri JOVE AÇ№"B HÚS ICA is H ÌT

o

E D I T O R I A L

Com qui no fa res

Al ' an te r io r editorial dè i em: "Quart tindrem

aquest número de la revista a les nostres

mans haurà passât més temps del previst

des de la darrera edició". De la mate ixa manera

podr íem repetir gran part del text per mol ts mot ius

pe rò , p a r a l l e l a m e n t , l ' ac t iv i ta t de la F C E C no ha

deixat de reali tzar-se i fins i tot ha crescut , malgrat

les r e s t r i c c i o n s é c o n o m i q u e s q u e e n s h e m h a g u t

d ' imposa r . H e m procurât - i en mol ts casos ho h e m

aconsegu i t - que les activitats d ' aques t curs fossin les

més intéressants, dintre d 'un ampli ventali de possi-

b i l i t a t s , i q u e s u p o r t e s s i n la seva p r o p i a d e s p e s a ,

ob jec t iu c e r t a m e n t dif íci l . En t re les ac t iv i t a t s que

s ' h a n p o r t â t a t e r m e , en el si de les D e l e g a c i o n s

Terri torials , i que hem d 'acos tumar-nos a sumar com

a pròpies de tota la F e d e r a d o , t ambé cal destacar les

d e c a r á c t e r m é s g e n e r a l : l ' A s s e m b l e a G e n e r a l

O r d i n à r i a , c e l e b r a d a a C a n e t d e M a r ; la

Descoberta de repertori de compos i tors F lámenes ,

a Barcelona; la Jornada de Cant Gregor ià , a Santa

M a r i a d e P o b l e t ; l ' A n à l i s i d e p a r t i t u r e s s o b r e

m ù s i c a de peMicules . a Olot ; una nova ed ic ió del

C u r s d e D i r e c c i ó C o r a l ; l e s X X X I J o r n a d e s

I n t e r n a c i o n a l de C a n t Cora l , de B a r c e l o n a ; e ls

Premis Cata lunya de Composic ió Coral; la partici­

p a d o de les entitats a la celebració europea del Dia

del Patr imoni; la consecució - l l a rgamen t esperada i

t r eba l l ada - d 'un programa de televisió dedicat a les

nostres entitats coráis , que s ' emet pel "Canal 3 3 " , i

que porta per nom "aquatreveus"; la recerca, reedi-

c ió , revisió i edició constant de noves parti tures, els

contac tes in ternac iona l s defensant i p romoven t la

i d i o s i n c r a s i a d e la n o s t r a c u l t u r a m u s i c a l c o r a l ;

F a c c e p t a c i ó i r eg i s t r e de i s es ta tu í s que r egu len la

vida del j a oficial M o v i m e n t Coral Cátala, del que

la F C E C n'es m e m b r e fundador, la i n c o r p o r a d o a les

noves tecnologies de la comunicac ió a m b una página

a Internet i una adreça electrónica per rebre els vos -

tres comunica ts : f cec@geoci t ies .com; el canvi de la

seu social de la F C E C , per tal de guanyar un espai i

una locali tzació, absolu tament necessàr ies; la propia

edició d 'aquesta revista, per arribar a tots i cada un

de is nos t res can ta i r e s , i d a r r e r a m e n t , la c e l eb rac ió

conjunta , a m b les al tres federac ions del M o v i m e n t

Coral Cátala, de l 'acte mult i tudinari d 'homenatge

a Oriol Martorell al Palau deis Esports de Barcelona.

A to ts a q u e s t s a c t e s , de c a r á c t e r g e n e r a l , c a l d r i a

sumar-h i la convoca to r i a d ' a l t r es - potser masse s -

que han hagut d 'anul- lar-se per manca d ' inscr ipcions

i que, peí sol fet de la preparació i posterior convo­

catoria, j a han représentât una despesa e c o n ó m i c a i

un esforç molí important per part de tots els equips

de la F C E C .

Les perspect ives están ober tes a noves ofertes i

t ambé a l ' a s sumpció de la realitat. És per aixó que j a

t e n i m p r e p a r a d a l a c o n v o c a t o r i a al C o n c u r s

d'Interpretació que tindrà lloc el proper mes d 'abri l

a l 'Audi tor i de Sant Cugat del Val lès; la celebració

e s t a tu ta r i a , de l ' A s s e m b l e a G e n e r a l O r d i n a r i a i

t ambé una d 'Extraordinàr ia (el 1997 és any d ' e lec -

c ions del Conse i l Di rec t iu ) i les X X X I I J o r n a d e s

I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l , d e B a r c e l o n a i

d 'a l t res que s 'aniran concretant a m b el temps.

I, c o m en la d a r r e r a e d i t o r i a l , a c a b e m d i e n t :

"...us demanem que ens hi seguiu acompanyant

d'una manera participativa, crítica i engrescadora.

b U N T E M A V I U

El Cant dels Goigs, una fradicio secular a Catalunya (II)

E In Festudi deis goigs, no passa desapercebuda

I la c i rcumstància important de la seva longevi-

Itat. Resulta tan sorprenent la seva constancia

secular en la nostra tradició, sobretot si es compara

amb allô que succeeix amb altres generes semblants ,

corn el fet que la seva forma hagi esdevingut subjecta

a una estructura ben definida i característica.

Allô sorprenent és que en els goigs populars que

avui es c a n t e n , s e ' n s r eve l en é l é m e n t s d ' a n t i g u e s

composic ions t robadoresques de moda ais segles XII

i XIII . La carac ter í s t ica pr incipal d ' aque l l e s obres ,

des t inades a a c o m p a n y a r la dansa , és la p re senc ia

d 'un refrany repetit darrere de cadascuna de les estro-

fes. Sembla que d 'aques ta particularitat en sortia una

execució a la manera deis antics cants responsorials

de la liturgia: el refrany l ' en tonava el public, i el con-

junt de l 'estrofa un solista.

La cons t rucc ió l i teraria deis go igs , es t re tament

relacionada a m b la de la dansa catalana i del virelai

provença l , els seus avan tpassa t s , es fa genera lmen t

a m b versos heptasi l- làbics. Hi t robem tres é léments

bàsics: una introducció («entrada») generalment de 4

versos, un nombre variable d 'estrofes (entre 1 i 15, si

bé el mes fréquent és de 9 o de 12) de 6 versos cadas-

cuna, i un comiat final (anomenat tornada), també de

4 versos. En la meitat de goigs, a bell ull, l 'entrada i

el comiat son idèntics.

Els dos darrers versos de la tornada (de vegades

només un, i d ' a l t res tots quatre) formen el refrany,

respes o responement , el qual es canta sense canvis a

l ' acabament de cada estrofa.

La forma típica presenta una divisió en tres parts,

que dona aquest esquema:

(a? b?) A? B? II c? d? c? dv av b? I A? B? I

(La m a t e i x a Uet ra s i gn i f i ca i g u a l t a t de r i m a ; l es

majuscules indiquen el refrany).

La tornada, en la qual generalment es fa la invo­

c a d o a la persona a qui van adreçats els goigs, repro-

dueix les r imes deis darrers versos de l 'estrofa pró-

piament dita. Aques t enllaç rep el nom de retronxa.

És ac í , en aques t é l é m e n t formal d ' e n c a d e n e m e n t

es t rôf ic , on la fo rma p o è t i c o - m u s i c a l p ren la seva

carac te r í s t ica cabda l : la de m é c a n i s m e au tomàt i c i

s u m m a m e n t útil per a donar l ' en t rada del cor, és a

dir, del refrany.

Puix de molts sou visitada

en aquest lloc tan retret:

Siau la nostra advocada

Maria del Gresolet

Per aquell goig que t inguéreu

quan a Déu, baixant del cel,

en el ventre concebéreu

creient l 'Àngel Gabriel

que us portava l ' ambaixada

estant Vós a Nazaret .

Siau la nostra advocada

Maria del Gresolet

Els goigs no només són una sèrie d 'estrofes; són

una cancó, a m b la seva música ineludible. «Un vers

sense música és c o m un mol í sense a igua» , deia el

t rabador Folquet de Marsel la ( t 1321). Així , dones ,

sera convenient de fer referencia a aquest aspecte, per

descompta t essencial , per tal de comple ta r el nostre

coneixement dels goigs.

Si es pre tén d o n a r u n c o p d 'u l l al conjunt del

repertori, cal triar un fil conductor . Per fer la tria, allò

més adient és separar els goigs en dos grups: eis cata-

l o g a t s c o m a p o p u l a r s i e i s d ' a u t o r d é t e r m i n â t .

Llavors cal buscar quins són eis trets musicals carac-

terístics i, si pot ser, ex t reure 'n un model formal.

En aques t punt la respos ta és ràp ida i no gens

ambigua: em referiré, només , a les tonades populars .

Excloc , dones , fer referencia a les melodies amb sig­

natura. Això no voi dir que hi hagi a lgún prejudici

a m a g a t con t ra aqües t e s , ni s u p o s a c a p i n t e n d o de

p r o v o c a r un en f ron t amen t , pe r a l t ra b a n d a es tér i l ,

entre dues categories; la realitat és que ho trabo més

útil.

S 'haur ia de ser un ingénu o tenir una visió massa

malenconiosa i aferrada a la tradició, per no reconèi-

xer el valor musical i el carácter popular de moites

d 'aques tes creacions. N o obstant a ixò, potser caldria

distingir, dintre d 'aques t conjunt, entre composic ions

i composic ions , entre musics i musics . Hi ha tonades

fetes a m b tan poc talent i tan escassa S e n s i b i l i t ä t , que

més aviat semblen producte d ' una obsessió malaltissa

d ' e n t r a r en el Guinness d e la s u p e r p r o d u c c i ó d e

goigs .

La reali tat que encobre ix tal fecundi ta t , la veu

així G. Mutge: «Qualsevol home de bona voluntat es

posa a escriure goigs, i surti el que Déu vulgui!. . . Uns

goigs mal escr i ts [o mal mus ica t s ] fan mal al l len-

guatge [ i a la música]» .

Ten im pocs dubtes sobre la manera com veuen la

Hum gran par t de les m e l o d i e s q u e c o m p o n e n e ls

músics . Arriben no se sap ben bé d 'on , potser fruit de

la i n sp i r ac ió o, al c a p d a v a l l , de fer i des fe r no tes

sobre el paper pautat.

O

U N M A V I U

Mireu, en canvi , el que passa a m b la mùsica deis

goigs populars: no és ni gens ni mica deutora del sis­

tema culte de notació musical . Es tracta d 'un conjunt

anònim de tonades antigües, de les quais , fins que no

han estât posades en solfa per grans homes com Mn.

Baldel ló (Cançoner popular religiós de Catalunya,

Barcelona 1932), no en resta cap mena d 'enregis t ra-

ment, llevat de la memòr ia del poblé. D ' o n han sor-

git? Em sembla que , en el fons, té poca importancia

la s e v a p r i m e r a p r o c e d e n c i a ; u n a m ú s i c a e s d e v é

popular, ens diu el musicòleg francés Th. Gerald , des

del moment que s ' e scampa i és adoptada per totes les

esferes socials; llavors perd el seu carácter de possi­

ble creació individual, per esdevenir una cosa de tot-

hom.

Aix í , d o n e s , la canco t rad ic iona l , c o m p r o m e s a

a m b el poblé per la qualitat del seu missatge i per la

força de les sèves arrels, sap obrir-se pas a través del

t emps per inscr iure 's a la membr ia de la gent.

De vegades aqües t e s m é l o d i e s son, c e r t a m e n t ,

una cosa recordada; un clixé sotmès, alhora, a un pro­

cès d 'espontaneí ta t i de variació, el qual assegura la

força, la capac i ta i d ' e v o l u c i ó i la v ida de is go igs .

Això pot resultar, a vegades , incomode si provoca un

procès promiscu.

En e fec te , si r e s t r u c t u r a poè t i ca , c o m j a h e m

vist, es presenta pràct icament invariable, resulta que

hom pot també esperar el fet que una mateixa tonada

pugui servir, com així passa realment, per a diferents

advocacions . Plagi? Potser sí; però aquesta a d a p t a d o

d ' una melodia a un text diferent de l 'originai , era nor­

mal a l 'època deis t robadors . Man i f e s t ado del carác­

ter p ragmàt i c del pob lé? A n e u a saber . Por tant les

coses a l 'extrem, l ' amie Josep Crivil lé, conegut etno-

m u s i c ò l e g , e m feia aques t a i ròn ica r e f l ex ió : «E l s

goigs poden arribar a ser tan nombrosos com tu vul-

guis : es canvia només el nom del sant i j a en tens un

altre».

Sigui com sigui, peces " reves t ides" a m b melodia

p réex is ten t , en podeu t r aba r bas tan ts e x a m i n a n t el

repertori popular. Els exemples mes tipies correspo-

nen a les següents tonades: 1) la que es canta, entre

d ' a l t r e s , en els go igs de : M. de D. de La Cisa, de

Premia de Dalt; N. Sra. del Socors del Corredor, de

la baronia de Llinàs; Sta. Quiteña, de Vi lanova de la

Roca, i Sta. M. a la parroquia de l 'Es tany.

2) La melodia deis goigs del Roser que es canta,

a m b l l e u g e r s c a n v i s , a B el I t a l i , a V i l a d r a u , al

Girones , a la Garrotxa, etc. , molt semblant a una altra

d e l ' a d v o c a c i ó d e la M. de D. dels Dolors q u e

s ' e s co l t a en d i ferents indre ts del pa í s . 3) La de ls

g o i g s d e S. Ramon de Penyafort, d ' O l o s t d e

Lluçanès; M. de D. De la Sala, de S. Pere de Jorba;

M . d e D . D e la P i e t a t ; Cobles del St. Crist, d e

Viladrau; M. de D. del Roser, a Tara. Cal esmentar el

fet q u e el p r i m e r i nc í s d ' a q u e s t a d a r r e r a t o n a d a ,

recorda molt l 'inici de la nádala: Al 25 de desembre...

En tôt cas , és important remarcar que, quant a la

mûsica, la forma dels goigs no suposa una dificultat

feixuga de composic io . T a m p o c no sembla respondre

a una lôgica estr ictament musical : la configuraciô de

la melodia ve donada per la construcciô poètica. Aixô

c o m p o r t a que la tonada es t roba ta l lada en inc i sos

mus ica l s senzi l ls , adap ta t s a la mèt r ica h o m o g è n i a

dels versos.

Cal recordar que la mûsica de les formes sobre

text versificat t racta d ' exp lo t a r tots els mit jans que

pe rmeten copsa r i re teni r fàc i lment les m é l o d i e s , i

treu profit dels avantatges que ofereix la forma poèti­

ca. La mes important , com hem vist, és l ' encadena-

ment dels incisos de l 'estrofa respecte als de la torna-

da.

ç 4 Goigs a lloança de la Mare de Déu de la Cisa que es venera MjPb/u, /fT j J ^fif B n e ^ terme de

SANT PERE ^ _ ^ ^ ^ ^ ^ | J D E PREMIA

bisbat de DkKSm M&SÈÈÊE*^ B^rcelona

Siguen In nosrra .i'lim Verge datila dp la Cis

Tor el lerme de Premi* es ré avtii per moli sonó* perqué en ell Den porteros un gran h hi mostra i el nostre amor •.(tienimi/,i que és vostra Imstge Sagrada

La (onl de la < -.i et diu aquesl Hoc a on va enlrar e! Inni i dlli va adorar la mageslal que leniti;

•a da

L'n gran misleri mostreo voler Vón que alii us trobess i I'm perqué lois guslessin

pilix sou toni dolca i gemali

El lerme an* eri processo

guardar vos hi ami. .levocio. Sou remei. o gran Senyora, v . * en 1 ho,- preci*. eri nosfres necessitai*

a la Ioni lomen 1er eslatta • en noslres enfermelats

Ter ser vostra voluntar. acudiu «qui w implorai

prop la Ioni ( in la m pelli i aqin vosira imalge bella sou consci, o Mare imi II

semine i/.!-.. . lui .¡.i. il,.. En l'aigua de la font vostra

«..,1. a.uoi >on enllocad* peroiiè amb ella remeieu

Ceni de Tei* i Vilawr lois eli mais i la sei nosrra.

i (labres | M mes rémois sa. maiali i el qui agonilza

1 . II.J 1 1 1 hnniils l devo» h" poi dir si l'ha gnsiada.

rrinlls ile col» etitervoiitM vostra tama celebrada

Premi* i-'.i premiai lenint a Vós per Palrona que le* palme- i corona

Voslia sania intercessiti lier Vós sempre han verdefal «ìvml experimenten! S,,.«U 1. H O » . HiviM si * Vos. o Mare, olamem de lots sempre venerarla presi ve s ostra pro leccio.

el llamp i el tro ensav leunos He pedregada.

-•.la a punì de naufraga

lutatiti

TORNADA

ser del Hoc enamorada: Siguen la noslra «du in i Verge Santa de la O la

$ Preguen per nosallres Salila Muri» Mare de Déu. l i Perqué siguem dignes de Ics pminesct de Cfiil.

l'Hit .1 I M lis supliquen! Senvoi Den que touted m als d una lu salul espirilual i • - I per h vtMlre. al cet. at liber eu-nos de (<•« ti ihnlai imi Cri»! Senyor nostre A

ervenls de (roder tiuir sempre de la henaiirada sempre Verge Maria, prop

la vid* present i trunos guadir de la joia eieina. Per

N o v a m e n t ens t r obem a m b la i m p o r t a n c i a del

transit de l ' execuc ió . En altres paraules : el procedi-

ment musical amb el qual el solista adverteix al cor la

seva entrada - en t r ada del refrany-, és el tret distintiu

d 'aques tes formes.

O

U N " T E M A V I U

En la manera de resoldre aques ta p r e p a r a d o hi

caben moites variants, i no hi ha una pauta en con­

cret. N o obstant això, la táctica adoptada, en la majo-

ria de goigs, és una subtil d i fe renc iado melòdica en

la cadencia de l 'estrofa en relació al refrany. El résul­

tat de tot això es tradueix en dues configuracions.

La p r i m e r a té c o m a t ip ie la r e p e t i c i ó d ' u n a

mate ixa frase musical en tots els versos , inclosa la

tornada. Es tracta del p roced iment , tan s imple c o m

ant ic , que apl ica el s is tema de la l letania, a m b una

característ ica especial: un acabament obert de l 'estro­

fa el qual invita a cont inuar . El mode l , simplificat ,

podría ser aquest:

A Waaa' \A

On a' representa la unitat suspensiva , sobre els

dos últ ims versos de la cobla, que "avisa" el public la

seva entrada.

Sovint aquesta unitat insinuant és tan diferencia­

da que forma una frase musical independent . Llavors

s 'obté aquesta segona conf igurado :

A Waab \A

Aquests esquemes son tan fréquents en el reper­

to r i e s t u d i a t ( f o r m a t p e r u n s 1 10 g o i g s ) q u e es

podrien adoptar c o m a tipies. La seva qualitat signifi­

cativa, contràr iament a tot allò que cabria esperar si

cons iderem la forma poètica i l 'ascendent del virelai,

és el "contras t" de la tonada deis versos de retronxa.

Dit d ' una altra manera: en els goigs, el refrany té una

melodia diferent de la que es canta a la ca iguda de

l 'estrofa; en el virelai, en canvi , ambdós repeteixen la

mateixa música: A II ce a I A.

Tot p lega t ens r eve la q u e r e s t r u c t u r a mus ica l

deis go i ys . possiblement «enerada a partir del virelai

(sense oblidar la influencia de la canco de gesta, pel

que fa a l 'ús del principi lletànic), ha esdevingut una

f o r m a p e c u l i a r q u e , c o m aque l l qu i d iu , ha sabut

nedar sense carbasses de l 'edat mitjana ençà.

A p r imer c o p d 'u l l , en l ' obse rvac ió deis go igs

populars es reconeixen altres trets característics. rela­

c ioná i s a m b la d i m e n s i ó tonal i r í tmica , els qua l s

donen fesomia propia a la canco . Un deis mes évi­

d e n t s , a m e s d e la s e n z i l l e s a de l d i s s e n y , l ' e s t i l

sil-làbic i la progressió per graus conjunts, és la curta

extensió en qué es desenvolupa la melodia: amb prou

feines arriben al 5 % les peces en les quals se supera

l 'octava. L ' àmbi t mes représentât - m e s de la meitat

del r eper to r i - el consti tueixen les tonades heptàfones

( 7 a - 8 a ) ; segueixen aquelles que es mouen en l 'exa-

cord (6 a ) , de l 'ordre d 'un 2 7 % , i en la quinta, un 15%.

Un interés especial mereixen les cançons consti-

tu'ides dintre de l ' interval de quarta, de l 'ordre d 'un

4 % del c o n j u n t , pel seu c a i r e tan e l e m e n t a l c o m

arcaic. Això passa, per exemple , en aquests goigs: V.

del Roser, de Vilassar de Dalt; Cobles del St. Crist,

de Viladrau; M. de D. del Socós, de Tossa de Mar;

Sta. Anna, a les Balears .

Quan t a la m a n e r a c o m s ' a r t i cu la la me lod ia ,

l 'aire de formules presumiblement t ípiques, l 'escalo-

n a m e n t d e i s i n t e r v a l s o l ' a c a b a m e n t en u n a no t a

característica, son detalls que salten a la vista; vesti-

gis de la presencia d 'un estil modal . Eòlie, frigi, jònic

(mode major), així com els seus plagáis i el dòric , es

troben ací i alla, mentre que el mixolidi és molt rar i

s 'evita el lidi (tot això en terminologia medieval) .

Aques t a a r t icu lac ió moda l , la qual dona a les

tonades que la duen un deix marcadamen t veli i de

cant gregorià, enclou una noció estética que no s 'avé

a m b la concepció clàssica de tonalitat. La majoria de

t onades m o d a l s son m o n ò d i q u e s . N o m é s la nos t ra

educació moderna, basada en l 'harmonia , suggereix i

d e m a n a q u e hi hag i a c o m p a n y a m e n t . N o o b s t a n t

això, val a dir que el cant en una polifonia senzilla, a

base de t e rce res para l - l e les , es p r o d u e i x de forma

natural i espontània en molts goigs .

F i n a l m e n t , e n s cal c o n s i d e r a r un d a r r e r t re t

ca rac te r í s t i c . El cons t i tue ix l ' e l e m e n t r í tmic basat ,

c o m és logie de pensar , en el l l igam entre mús ica i

lletra, en el principi variable de l ' accentuació de les

sil-labes. Per tant, ve imposat pel moti le métric de la

poesia. Com que els accents sovint van com poden, hi

caben el r i tme binari , el ternari o ambdós alhora. El

r e s u l t a i és u n a c a d e n c i a , d e g r a n l l e u g e r e s a , q u e

recorda les seves arrels en les cancons de dansa.

S 'ha arribat a dir que es pot resseguir una part

de la nostra historia cantant els goigs. Aquesta asse­

v e r a c i resul ta cer ta si p e n s e m que aques ta caneó ,

aques t gène re a p a r e n t m e n t ins igni f icant , és pie de

r e f e r è n c i e s i s e n t i m e n t s q u e e m a n e n de l m a t e i x

poblé.

Aques ta fusió de valors t radic ionals , formáis i

musicals . i l l u m i n a la seva funció i empeny els goigs

a m b una potencialitat sensibil i tzadora i de conscien-

ciació de la col lec t iv i ta t . Per això arriba al cor de tots

els qui els canten. Tant de bo aquest ll igam que il-lus­

t ra a m b t a n t a v i t a l i t a t la h i s t o r i a c e n t e n a r i a de i s

g o i g s , la qua l a q u í a p e n e s h e m e s b o s s a t , reforci

l ' interès pel seu cant i, de passada, la fraternitat entre

tots els pobles del nostre país .

R a m o n Costa i Vicent

k T E M A D E F O INI S

Un cor de cors La práctica del cant coral -tal com és entesa ais nos-

tres dies- és un fenomen històricament recent, dérivât deis canvis de tot ordre produits a Europa per la Revolució Francesa. L'elitisme i la professionalització que el caracte-ritzaren amb anterioritat a 1789 es transforma en un gradual arrelament entre les capes populars...

La profusió de societats dedicades al cultiu del cant coral -genèricament denominades orfeons- és fàcilment explicable si hom té en compte la finalitat inicial, amb una mes forta incidencia en postulats d'ordre moral que no en els estrictament musicals, cosa que explica, al seu torn, la decadencia a que progressivament es veieren abocades aquelles societats a mesura que creixia en Murs membres la consc iència de c l a s se , la quai ce rcava altres formes expressives d'afirmació o de reivindicació.

En perfecta harmonía amb allò que s 'esdevenia a Europa, Josep Anselm Clavé (1824-1874) fou el creador a Catalunya de les societats coráis. La seva acciò trobava ràpida resposta en un ambient social que buscava la prò-pia identitat...

La contradicció interna entre un potencial contingut revolucionan i una praxi en molts moments conservadora és característica de l'obra de Clavé. Contradicció a la quai eren afegides les través externes que imposava l'estament dominant, en adonar-se de la força inhérent a una incipient vertebrado obrera...

Només un fort tempérament com el de Clavé podia resumir en una sintesi superior aqüestes tensions... A la seva mort s'inicià molt aviat la lenta davallada d'aquella obra...

En realitat, l'hereu de Clavé no fou cap dels seus suc-cessors immédiats; l'hereu de Clavé fou Lluis Millet (1867-1941), el quai, reprenent l'obra en allò que tenia de perma­nent, la instrumentalitzà com calia i segons l'esperit del temps que li tocà de viure.

Però l'obra de Millet no s'explicaria sensé el précèdent de la de Clavé; amdues formen la cadena evolutiva d'una activitat, el cant coral, que ha présentât i presenta, encara avui, una constant imbricació amb la historia general del nostre poblé.

És una llarga cita del pr imer capítol del Uibre El

cant eorala Cata lunya (1891-1979) de Pere Artís i

Benach. Una bona int roducció a la historia del nostre

cant coral. Seguim:

SI la forta personalitat de Josep Anselm Clavé marca amb un particular segle la seva obra, quelcom de semblant passa amb Lluís Millet. D'ací que la seva trajectòrla vital pot èsser presa com a paradigma de tot el moviment que ini­cia.

Allò que primer salta a la vista en la vida de Millet és,a diferencia de la de Clavé, la dedicado específica i absoluta a un afer: la música. El contrast entre la vida agitada de Clavé i la de Millet és colpidor.

Artís cita Millet per expressar el que representa­

va la visió i l ' apor tac ió d 'aques t al cant coral cátala:

"...el beli somni de l'exaltació de la música catalana tenint per principal instrument un cor model que cantes Clavé d'una manera nova, fent aparéixer totes aquelles belleses que nosaltres hi sentíem, però que els nostres cors populars no realitzaven; un cor model que sublimés la nos­tra canco tradicional amb les formes exubérants de l'art

culte, un cor model que, començant essent d'homes sols com els que fundà en Clavé, eixamplés després les sèves ales i es convertís en cor mixt per arribar a cantar la gran música coral dels grans genis de la humanitat".

A q u e s t a n o v a e t apa t r a d u e i x un a l t re c o n t e x t

polític i sociocultural . De l 'or iginàr ia v i n c u l a d o dels

co r s d e C l a v é al m o v i m e n t o b r e r de mi t jan s eg l e

XIX, l 'esclat orfeonista va ser afectat pel ca ta lanisme

d ' encuny burgés i gran implantació popular de prin-

cipis del X X . C o m era propi , h i s tò r icament , de les

burgesies progressis tes d 'a r reu , t ambé la nostra con­

vertía en nacional , en cátala, allò que era s implement

p o p u l a r . Se n ' a p r o p i a v a to t e n c a p ç a l a n t - h o , h o

exalçava tot essencial i tzant-ho.

La naixença, el creixement i l'assoliment de la màxima esplendor de l'orfeonisme tenen un parai.lei cronologie en el procès semblant expérimentât per la Lliga Regionalista. La difusa man i f e s t ado de ca ta lan i sme t robava eco i ambient adients en totes les entitats culturáis: els orfeons no foren pas una excepció, sino tot al contrari. En la seva gènesi, gairebé tots estigueren vinculats a una o altra asso­c i a c i de tipus patriòtic, cívic I polític.

L ' a n y 1931 va ser p roc lamada la Repúbl ica i el

1932 Cata lunya assolia l ' au tonomia . Però van ser les

esquerres que van prendre el relleu del ca ta lan i sme

burgés fins a assumir el poder polític a m b el govern

de la Genera l i t a t . El m o v i m e n t o r feon i s t a res ta r ía

afectat d ' u n a crisi d ' identi tat .

Implícitament s'identifica "catalanitat" i "política" amb "Mancomunitat" i "Lliga", la qual cosa explica les seves inti­mes contradiccions davant la nova situació.

Hom era, realment, davant una nova perspectiva histò-rica:l'època dels orfeons amb finalitats purament patrioti­ques i folkloriques periclitava i s'imposava una major preci-sió de funcions i d'objectius. En endavant, haurien d'haver estât, per sobre de tota altra cosa, entitats essencialment musicals, amb unes finalitats formatives i pédagogiques intrinsèques... amb coneixements tècnics suficients; hau­rien d'haver estât, en definitiva, véritables instruments de cultura musical.

P e r ò av ia t va esc la ta r la r e v o l u c i ó i la g u e r r a

civi l d e l 9 3 6 - 3 9 , i n t e r rompen t la t ensa d ia l éc t i ca i

qualsevol poster ior renovació. A m b la postguerra es

va e s d e v e n i r una c o m p r e n s i v a r eacc ió de rep lega-

ment , de t ímida represa del sent iment patriòtic difós

de l 'or feonisme. Fins que el relleu de les noves gene-

racions va comença r a conf igurar una tercera e tapa

de la historia del cant coral cátala: van sorgir noves

coráis mes sensibles a les opc ions progress is tes pel

recobrament de la democrac ia i de l ' au tonomia .

Pere Art ís de ixa cons tanc ia de la c reac ió de la

C a p e l l a C l à s s i c a Po l i fòn ica per E n r i c Ribo, l ' a n y

1 9 4 0 ; d e l a S c h o l a C a n t o r u m U n i v e r s i t a r i a p e r

Antoni Pérez Moya , el 1941; de l 'Orfeo Lauda te per

Angel Co lomer , el 1942; de la Coral sant Jordi per

Oriol Martorel l , el 1947; de la Coral Ant ics Escolans

de M o n t s e r r a t p e r L e o M a s s o , e l 1 9 4 8 ; de l C o r

K T E M A D E E O N S

Madr iga l per Manue l C a b e r o , el 1951 i de l 'Or feó

Lleidatä per Lluís Virgili el 1953. No hi ha, dones ,

un únic capdavanter , com foren Clavé o Millet, pero

sí que hi ha una d inámica ahora comuna i diversa. De

tots ells, Artís remarca:

Com l'obra de Clavé, com la de Millet, la Coral Sant Jordi portaría des d'aleshores l'empremta personalíssima i ¡nconfusible d'Oriol Martorell. Mes ¡ntuítivament que no racionalment, ¡nterpretant eis signes del temps, la Coral Sant Jordi adoptava uns esquemes d'acció equivalents ais que s'imposaven a Europa i que foren seguits, molt mes tard, per altres grups (és significatiu que sigui també el 1947 l'any de la fundado a Franca del moviment A Coeur Joie amb el qual, temps a venir, tantes connexions tindria el cant coral cátala).

L ' e t apa orfeonista havia pres el relleu de la cla-

veriana, succeint-la pero sense integrar-la: en const i-

tuir-se la Germanor deis Orfeons de Catalunya, l ' any

1918, la historia associativa deis cors de Clavé pros-

seguí la seva via, des de l 'Associac ió Euterpense de

1860, oberta tanmateix a la creació d ' una Federació

de Cors Catalans de 1899 que no arriba a quallar. El

m o v i m e n t c o r a l c á t a l a m a n t i n d r i a , d o n e s , f ron t s

pa ra l . l e l s , un dob le esforc , no sois en les é p o q u e s

puixants del país sino, fins i tot, en les mes repressi­

ves . L ' eminen t Personalität de Lluís Millet, la fideli-

tat a les pröpies arrels , la pe rmanenc ia d ' iden t i t a t s

d i fe renc iades . . . L 'o r feonisme oferia una "germanor"

mentre eis cors de Clavé mantenien el ferment asso-

ciacionista i federatiu de 1'obrerisme.

Pero aquesta tendencia a succeir l 'e tapa anterior

sense integrar-la no es donara en la tercera fase: no es

configurara un tercer moviment diferent deis prede-

cessors . L 'o r feon isme inicia la represa en eis t emps

durs de la immediata postguerra: l 'any 1961 es cons-

t i t ue ix el S e c r é t a r i a t d e i s O r f e o n s d e C a t a l u n y a

(SOC) i el 1964 s ' inicia la publ icació de la Revista

de is Or feons de Ca ta lunya ( R O C ) . Davan t aques ta

represa, qu ina será l ' es t ra tégia de les noves coráis?

Crearan la propia organi tzació o optaran per integrar­

se d i n s l ' o r f e o n i s m e ? N i u n a c o s a ni l ' a l t r a .

Formaran part act iva d ' a q u e s t a r ecuperac ió man te -

nint la propia Personalität: hi aportaran la s e v a j o v e n -

tut , l ' e m p e n t a r enovado ra , la c o n s c i é n c i a cu l tura l ,

social i pol í t ica uni tar ia de les j o v e s gene rac ions i

l ' a m p l i t u d d ' h o r i t z o n s d e i s n o u s t e m p s . O r i o l

Martorel l , Lluís Virgili , Enric Ribo i d 'a l t res consten

des deis inicis en el S O C i en la R O C .

L ' any 1968, el S O C s 'acuii es t ra tégicament dins

O m n i u m Cultural i es const i tueixen com a D e l e g a d o .

Paral . le lament , l ' any 1967 es crea el Secrétar ia t de

Coráis Infantils de Ca ta lunya i, el curs 1969-70, es

funda la Federació de Coráis Juveni ls de Catalunya,

a m b la finalitat d ' a tendre la problemàt ica específica

del cant coral en eis món deis infants i del jovent .

L ' e t apa histórica següent és la de la recuperació

de la democrac ia i l ' au tonomia de Catalunya, a finals

deis anys setanta. La consol idació i adequac ió de les

entitats coráis i de llur estructura organitzat iva porta,

l ' any 1981, cont inuant i desenvo lupan t la tasca del

S O C , a la c o n s t i t u c i ó d e la F e d e r a c i ó C a t a l a n a

d 'Ent i ta ts Coráis (FCEC) , que, tot récupérant la filo­

sofia i l ' e s p e r i t f ede ra t iu de s e m p r e de l s c o r s de

Clavé , representa la plenitud d 'aquel l relleu genera­

cional , la seva t ransformació des de d ins : la F C E C

integra eis orfeons histories i les noves coráis sorgi-

des fins a l 'actualitat .

Però aquesta consol idac ió no podia acaba aquí .

Calia aplegar en una sola organi tzació el conjunt del

món coral cátala, tancar la rotl lana entre el cor mes

antic i la coral mes j ove , incloent a lhora cantaires de

totes les edats d 'ar reu de Cata lunya, tot obrint-se ais

altres pa'ísos catalans i ais cors ca ta lans d ' a r reu del

món. El 19 de gener de 1992, cors de Clavé , orfeons,

coráis infantils i juveni ls vam cantar plegats en el cor

immens de "Cata lunya canta" , com un esperançador

preludi. I el 26 de novembre de 1995, dins el marc

del II C o n g r è s de la Cul tu ra Popu la r i Trad ic iona l

C a t a l a n a , pa r t in t d ' u n a p o n e n c i a c o n j u n t a , es va

constituir, com a confederació de les diverses orga-

nitzacions existents, aquest cor de cors que vol ser el

Moviment Coral Cátala.

Ara , un c o p esc la fada l ' a m p o l l a de cava en el

bue del nouvaixel l , sols cal augurar- l i vents afortu­

náis i, sense forcar gens la travessia, esperar una feliç

s ingladura proa al futur, i pregar que el carni musical

"sigui llarg, pie d ' aven tures , pie de coneixença" .

Joan Soler i A m i g ó

IVI O V I M IM O R A C A T A l _ À 2Z l i n

m m s

v5 Ens plau reprodui r l 'Editorial que

" c a t a l u n y a m ù s i c a / r e v i s t a m u s i c a l

ca ta lana" , en el seu n u m é r o 136, va

dedicar al:

Moviment Coral Català

Un deis trets distintius de la histo­

ria musical del nostre país és el paper

cabdal que hi ha tingut, i hi té, el cant

coral .

M é s e n c a r a : g o s a r í e m d ' a f i r m a r

q u e la p r á c t i c a d ' a q u e s t a m o d a l i t a t

e x p r e s s i v a ha c o n t r i b u ï t a a f a i ç o n a r

una part - n o pas pe t i t a - de la vida cul­

tural catalana, global ment entesa.

U n a m o d a l i t a t q u e , p e r la s e v a

naturalesa intrinseca, ha estât presidida

to thora per la d imens ió col-lectiva, la

qual ha estât estesa a l'esfera funcional

i organitzat iva.

I a i x í , la v ida c o r a l c a t a l a n a h a

estât sempre marcada per una voluntat

associat iva, sobre la base d'unes expec­

tatives i uns interessos comuns .

T a n m a t e i x , tots a q u e s t s e s fo rços

c o r p o r a t i u s , d e t r a j e c t ò r i a i r r e g u l a r

segons els avatars de cada época, han

estât orientats sempre a la creació d'or­

g a n i s m e s q u e v i n c u l e s s i n a q u e l l e s

enti tats d'una estructura bàsica similar:

veus d 'homes , veus mixtes , veus j u v e -

nils o veus infantils. Ha estât, per dir-

ho g r à f i c a m e n t , un a s s o c i a c i o n i s m e

sectorial.

D 'ac í la radical noveta t , e sdev in -

guda el p roppassa t mes de n o v e m b r e

(1995) , a M a n r e s a : la cons t i tuc ió del

Mov imen t Coral Cátala, una confede-

r a c i ó i n t e g r a d a p e r la F e d e r a c i ó d e

Cors de Clavé , el Secrétariat de Coráis

I n f a n t i l s d e C a t a l u n y a , l e s C o r á i s

Juven i l s de C a t a l u n y a i la F e d e r a c i ó

Catalana d'Entitats Coráis .

Numér icament , el Movimen t Coral

Cátala agrupará al seu si més de s is-

centes enti tats i uns 25 .000 canta i res ,

xifres que, sense addi taments inneces-

saris, diu bé quina pot arr ibar-ne a ser

la i m p o r t a n c i a f u t u r a , un c o p s i g u i

assolit un ópt im funcionament .

L e s f ina l i t a t s e x p l i c i t e s de l nou

organ i sme son taxa t ives : "coordinar i

impu l sa r les ac t iv i ta ts de les Fede ra -

cions membres , per tal de mil lorar-ne

l 'eficàcia, aconsegui r -ne major difusió

i assol i r els ideáis de la mús ica coral

catalana: qualitat, ge rmanor i a f i r m a d o

nacional". Tot un programa!!

A m b la const i tució del Movimen t

Coral Cátala es clou un capítol del cant

coral al nostre país i, alhora, se n'obre

un altre, les expecta t ives posi t ives del

q u a l c a l d r á c o n f i r m a r a m b la p r a x i

quotidiana.

U n a p rax i q u e , pe r d e f i n i c i ó , é s

diversa i plural , puix que hi confluei-

xen una multiplicitat de factors (gene-

r a c i o n a l s , c u l t u r á i s , g e o g r á f i c s ,

h u m a n s , mus i ca l s , etc. . ) que perf i len

una complexi ta t notoria al propósit d'a-

conseguir uns objectius comuns .

Assol i r - los , és el repte pr imordial

del Moviment Coral Cátala.

H O M E N A T G E

"M'he esforcat a ser un bon cátala i un bon cristia!"

Oriol Martorell

Els valors humans de convivencia , companyonia , amis -

tat, c o l l a b o r a c i ó , incidencia cívica, etc., son essencials en el

cant coral , pero també ho son, tant o mes , els estr ictament

mus ica l s . R e c o r d e m - n o s d 'aquel la frase tan repet ida i tan

auténtica: N o n'hi ha prou de cantar; cal cantar bé!

Aques t " b é " - a q u e s t a tendencia i ex igencia de perfec-

c i ó - n o és va lo r abso lu t sino re la t iu , i es tá en funció de

molts condic ionaments ; pero cal treballar a fons perqué mal-

gra t - i / o g rác i e s a aques t s c o n d i c i o n a m e n t s - e ls nos t r e s

cants siguin cada dia millors i mes d'acord a m b les nostres

autent iques possibilitats i a m b el respecte que sempre ens ha

de meréixer el public que ens escolta.

Tot allò que fem ho fem sempre agermanats per uns ide­

áis comuns , l l iurement i voluntár iament acceptats i que, com

a sintesi, concretaría en la jo ia i l 'exigéncia del cant coral i

- a través d'eli i grácies a e l i - en el servei a Cata lunya.

Bona tasca i molt exit!

Oriol Martorell

Oriol Martorell Homenatge organitzat pels cantaires de Catalunya

El p a s s â t d i a 24 d e n o v e m b r e , el M o v i m e n t

Coral Cátala convocava un acte d ' h o m e n a t g e a qui

havia estât un deis impulsor més car ismàt ics per la

r e n o v a d o de l can t cora l de i s d a r r e r s a n y s : Or io l

Martorel l .

Un acte d ' homena tge organitzat pels cantaires de

Ca ta lunya a qui tantes vegades ens va dir que : N o

n'hi ha prou de cantar; cai cantar bé!

Durant el mat í més de 3000 cantaires varen fer

sentir la seves veus per les cruïlles i places del Barri

Gòt ic de Barcelona, convidant a tots els oients a par­

ticipar d 'aques t homenatge .

La data d 'aques ta celebració responia a dos fets

concrets : la proximitat a la diada de la nostra patrona

i la c o m m e m o r a c i ó dels "Ap lecs de Santa Cec i l i a"

deis que l 'Oriol en va ser un destacat impulsor i que

varen significar la represa d 'act ivi tats coráis conjun­

tes i l lavor del que, després de dures étapes, es con­

v e r t i r í a en el " S e c r é t a r i a t d e l s O r f e o n s de C a t a ­

lunya".

L ' ac te també va comptar a m b l 'adhes ió de n o m ­

brases entitats coráis que j a tenien actuacions com-

promeses i que , d ' una manera explícita, les dedicaren

i les sumaren a aquest homena tge mult i tudinari .

També varen ser-hi présents amies personáis d'Oriol

Martorell. représentants del món coral, d 'entre els qui

destaquem: el senyor Enrique Lacomba, président de la

C o n f e d e r a c i ó C o r a l E s p a n y o l a , el s e n y o r M a n u

Sagastume de la Federació Coral d'Euskalerria i el sen­

yo r Ph i l i p O l s s o n , v i c e - p r e s i d e n t de la F e d e r a c i ó

Europea de Joves Coráis "Europa Cantat" i président de

la Federació Coral Sueca.

La Personal i tä t d ' O r i o l Mar to re l l va anar més

enllá de l 'ámbit estr ictament musical , i com a perso­

na l l igada e s t r e t a m e n t a C a t a l u n y a , la seva acc ió

també va ser présent en la vida política i par lamenta­

ria. Es per aixó que també ens acompanyaren repré­

sentants del món polít ic cátala: l 'Honorab le Senyor

J o a n M . P u j á i s , C o n s e l l e r d e C u l t u r a d e la

Generali tät de Catalunya, en nom propi i en represen­

t a d o del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, prési­

dent de la Generali tät de Cata lunya; l 'Exce l l en t í s s im

Senyor Pasqual Maragal l , Alca lde de Barce lona ; el

Molt Honorable Senyor Joan Reventós , President del

P a r l a m e n t de C a t a l u n y a ; el s e n y o r J o a n F r a n c e s c

Marco Diputat de Cultura, en nom propi i en repre­

s e n t a d o de l 'Exce l l en t í s s im Senyor Manuel Royes ,

prés ident de la Dipu tac ió de Ba rce lona i el senyor

Lluís Vi l a d ' A b a d a l , del D e p a r t a m e n t d ' E n s e n y a -

ment, en nom propi i en representació de l 'Honorable

Senyor Xavier Hernández, Consel ler d 'Ensenyamen t

de la Generali tät de Catalunya.

Segu in t l ' o rd r e es tab le r t , en p r imer l loc d i r ig í

unes paraules el senyor Phil ip Olsson, vice-president

de la Federació Europea de Joves Coráis . (1)

T o t s e g u i t , e l s e n y o r P e r e A r t í s , e d i t o r d e

Catalunya música/Revista musical catalana feu la

glossa de la Personalität musical i humana del nostre

h o m e n a t j a t . (2) ( t r ansc r i t a í n t e g r a m e n t en a q u e s t

apartat)

T a m b é f e r e n ús d e la p a r a u l a ; l ' H o n o r a b l e

Senyor Joan M. Pujáis , Conse l l e r de Cul tu ra de la

Genera l i t ä t de C a t a l u n y a ; l ' E x c e l l e n t í s s i m Senyor

Pasqua l Maraga l l , A l c a l d e de B a r c e l o n a i el Mol t

K H O M E N A T G E

H o n o r a b l e S e n y o r J o a n R e v e n t ó s , P r e s i d e n t del

Par lament de Cata lunya .

F i n a l m e n t , en a q u e s t a p a r t a t es l l e g i r e n les

paraules escrites per Laszlo Heltay, c o m a c loenda de

les adhesions . (3)

Tot seguit s ' inicià el torn de la música . L ' exp re s -

sió que ens aglutina i ens feu sentir membres d 'una

comuni ta t universal - mantenint la nostra personali tat

i la nostra voluntat de ser, de poblé , de nació.

La música!!!: - q u e , c o m ens de ia l ' O r i o l - ha

estat l'arma incruenta amb la que hem lluitat tants

anys defensant la nostra cultura.

Érem allí per cantar les nostres cancons , les que

eli t an t e s v e g a d e s h a v i a d i r ig i t . É r e m al l í p e r q u é

havíem cregut en les seves paraules: responsabil i tat i

exigencia i perqué af i rmàvem, com eli, la nostra mes

profunda catalanitat i en vol íem donar tes t imoni .

La responsabi l i ta t de la d i recc ió va recaure en

directors i directores representants de les federacions

c o n v o c a n t s i q u e d ' u n a m a n e r a e s p e c i a l h a v i e n

c o l l a b o r a i es tretament al costat d 'Or io l Martorel l .

En pr imer Hoc els mes de 600 nens i nenes del

Secretariat de Coráis Infantils de Cata lunya interpre­

t a r e n t r e s c a n c o n s , so t a la d i r e c c i ó d ' E n r i q u e t a

Anglada :

1.- Els contrabandistes

2.- Margarideta

3 . - La ca lma de la mar

Tradicional catalana

Harm. M.T. G iménez

Tradicional catalana

Harm. Oriol Martorell

Tradicional catalana

Harm. Josep Baucells

Tot seguit el gran cor de mes de 4000 veus, for­

mat per cantaires deis Cors Juvenils de Catalunya, de

la F e d e r a c i ó d e C o r s d e C l a v é i de la F e d e r a c i ó

Cata lana d 'Ent i ta ts Coráis interpretaren:

(1) Paraules de Phil ip Olsson:

"Estimada familia d'Oriol Martorell. Benvolguts amics del cant coral. Benvolguts amics de Catalunya.

Benvolguts amics de Barcelona. Us sa ludo en nom del cant coral europeu , de la

Federació Europea de Joves Coráis Europa Cantat. Oriol Martorell va ser una de les persones que va sig­

nar el document de fundació de la Federació Europea de Joves Coráis a Bonn, el 1963. Va ser el seu vice-president i h¡ va ser escoltat, i va ser un reconegut director d'atelier ais festivals d'Europa Cantat.

Oriol Martorell coneixia el poder del cant, i especial-ment el poder del cant coral.

Oriol Martorell sabia el que el cant significa per a la propia ¡dentitat.

Oriol Martorell sabia el que el cant significa per a la comunicado i la comprensió.

El cant coral va ser per ell un llenguatge que va crear identitat i unitat.

Oriol Martorell ens ha deixat després d'haver dedicat tota la seva vida al desenvolupament de la polifonía a Catalunya i a Europa.

Oriol Martorell quedara com a símbol vivent de la nos-tra dedicado a l'aventura coral d'avui".

Programa: Autor -Harmoni tzador Director

Sota de l ' o m

La filia del marxant

El Rossinyol

Muntanyes del Can igó

El cavalier enamora t

El noi de la mare

El desembre congelât

El cant deis ocells

El cant de la senyera

Enric Morera

Manuel Oltra

Antoni Pérez Moya

Nadal Puig

Joan Manen

Ernest Cervera

Oriol Martorell

Pau Casals/Oriol Martorell

Lluís Millet

C a r m e Vails

Conxi ta Garcia

Carles Grebol

Xavier Sans

Josep Viader

Pep Vila

Manue l Cabero

Pep Prats/Montserrat Martorel l

Jordi Casas

Finalment la técnica videogràfica ens retorna el

gest inconfusible, unie, de qui ens va dirigir tantes i

tantes vegades . Can tà rem Els Segadors a m b ell i per

Catalunya!!

N O T A :

Eis follets de la impremta ometeren la partici­

p a d o de la Coral de Castel lterçol .

H O M A X G E

(2) Glossa de Pere Artís

Estimats amies:

Sovint l'atzar propicia coincidèneies cronolôgiques d'una fonda significado. I això s'esdevé, justament, en aquest acte d'homenatge a Oriol Martorell. Per un cantó, avui fa exactament tres mesos que morí l'Oriol. Per un altre, demà passât farà un any que fou constitua oficial-ment el Moviment Coral Cátala, corn a organisme asso­c i a t i que engloba al seu si totes les branques en que és articulada aquesta modalitat musical.

Aquests enunciats tan simples, preñen la dimensió autèntica si hom considera que aquest multitudinari enal-timent de la memòria de l'Oriol és, alhora, el primer acte public en la trajectòria de l'entitat de que he fet mencio. I no cal forcar cap interpretado sociològica d'aquest fet, per adonar-nos d'una evidencia: l'ahir i el demà del món coral cátala es fusionen avui sota el signe d'un nom emblemàtic: Oriol Martorell. Per això, ais meus ulls, a q u e s t h o m e n a t g e a l 'amie que ens ha deixat é s , ensems, reconeixença d'un passât, expressió d'un pré­sent i albada d'un futur. Unes breus referèneies estadisti-ques ens poden ajudar a mesurar la importancia de l'esdeveniment: mes de cent seixanta entitats, prop de cinc mil cantaires, de tota la geografia catalana, han res-post amb diligencia a la convocatoria que els ha estât feta. Durant aquest mati, una vintena de places i carrers del Barri Gòtic de la nostra ciutat, han estât el marc idoni perqué els diversos grups coráis testimoniessin pública-ment allò pel quai l'Oriol Martorell tant havia maldat: l'eficàcia del cant coral corn a mitjà d'expressió artística, com a eina de sensibilizado cívica i cultural i com a afir­mado d'identitat personal i col-lectiva. I ara, en aquest Palau d'Esports, ais prop de cinc mil cantaires se suma la presencia de milers d'altres persones; tots sota el con-jur del nom que ens aplega: Oriol Martorell. L'acte d'avui s'inscriu en la línia de les manifestacions coráis col-lecti-ves mes importants de tots els temps, tant de les épo­ques de Josep Anselm Clavé i de Lluis Millet, com dels nostres dies. Acabo d'esmentar (i la mencio era inevita­ble) els noms de Clavé i de Millet, als quais és associât el d'Oriol Martorell. en una formulado el-líptica per expli-citar els punts d'inflexió profunda de la práctica del cant coral; una formulació el-líptica justa, però reduccionista, perqué, al costat dels d'ells, molts i molts altres noms s'esmerçaren i s'esmercen generosament en una tasca coral exercida gairebé amb trets d'apostolat.

Com en els casos de Clavé i de Millet, també en el d'Oriol Martorell és difícil de glossar-ne la personalitat. I impossible de fer-ho exhaustivament en un temps forço-sament limitât com aquell de que disposo. Darrera el nom d'Oriol Martorell podria ser posada una munió d'apel-latius: director de la Coral Sant Jordi, directiu d 'o rgan i smes nacionals i ¡nternacionals, p e d a g o g , musicòleg, crític, musicògraf, polemista, comentarista, assessor, líder, polític, etc. I molts hi afegiríem, cadascú en el grau que se sap: Oriol Martorell, amie; amb tota la noblesa que el mot comporta, en la seva significació genuina. Vegeu, dones, com és àrdua la comesa que em fou a s s i g n a d a de glossar avui la figura de l'Oriol. Sortosament, eli mateix me n'ha facilitât la pauta. . . Perqué, essent justes totes les facetes que he esmentat, l'Oriol deixà escrits quíns havien estât els pois essencials de la seva vida, aquells que -com a força centrípeta-aglutinaren els seus múltiples interessos i neguits voca-cionals i cívics. "M'he esforçat per ser un bon cátala I un bon Cristia" Son paraules seves, greus, taxatives, escr i tes amb la plena consciència de com volia ser

recorda t . Glossem-les , d o n e s . " L ' e s f o r ç " : l 'esforç adreçat a la consecució d'un propôsit.

Es bo -i em temo que ho fem poc sovint- de contras­tar el contingut que atorguem a un mot amb aquell que li atribueix el Diccionari normatiu. En el cas a que em refe-reixo, l'entrada esforç del Diccionari remet a esforçar-se (justament la forma pronominal emprada per l'Oriol en la menció que evoco); i aquesta entrada, és definida així: "Desplegar la propia força física o moral per vencer una resistencia, per aconseguir quelcom vencent dificultáis". No pas la força física (tots sabem que no era cap atle­ta...) sino la moral, l'aplicà l'Oriol a vencer resísténcíes i dificultáis. I ho féu amb constancia, amb disciplina, sense defalliments. Amb rigor. Ho féu a la manera que Joan Maragall propugnava, lúcidament i poéticament alhora, amb uns mots que tots (perö especialment els mes joves) hauríem de tenir sempre présents. Uns mots que fan així: 'Esforçat en el teu quefer, com si de cada detall que

pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, depengués la salvado de la humanitat. Perqué en depèn, creu-ho!" Oriol Martorell sabia el valor de la feina ben feta (i en aixô era ben bé fill del Noucent isme). I a assolir-la, s'hi esmerçà de forma indefallent, sabent que el résultat final era la suma de molts passos aparentment irrellevants. ¡Quants i quants exemples no podria aportar, que demos-tressin aquests esforç i rigor, en tots els camps en que prodiga la seva energia! Que em siguí permès, per sim-bolitzar-los tots, de mencionar-ne dos, distanciáis en el temps. Un, paradigma de disciplina personal, de l'any 1949, als inicis, dones, de la Coral Sant Jordi: les anota-cions, en un dietari, en finalitzar els a ssa igs , de les ¡ncidéncies musicals i humanes que s'hi havien esdevin-gut; un dietari que és un testimoniatge impressionant de l'afany de perfecció en la ruta empresa; una font d'ensen-y a n c e s per avaluar el t remp d e qui, ja a l e s h o r e s , s'esmerçava, maragallianament, en el "quefer de cada dia". L'altre, de molt mes ençà, del 1981, un exemple del rigor que s'exigí i que exigí: una carta adreçada a qui us parla, en la quai -corn a conclusió d'amistoses discus­sions lexicogràfiques- argumentava la forma exacta d'escriure el nom del compositor Igor Stravinsky. I enca­ra, sense anar mes enllà, us invito a rellegir els mots d'Oriol Martorell reproduits en el programa de mà de l'acte d'avui. Ens hi diu, entre altres coses: "No n'hi ha prou de cantar; cal cantar bé! (...) Cal treballar a fons perqué els nostres cants siguin cada dia millors..." Aquest esforç i aquest rigor de qué parlo, Oriol Martorell els mantingué fins al final de la seva vida. Aquest esforç, son paraules seves, tenia una fita: "ser un bon cátala".

Diguem-ho ciar; tot, en Oriol Martorell, fou presidit per aquesta dimensió básica, que impregna tant el seu capteniment personal corn el collectiu dels organismes en qué intervingué decisivament. En l'àmbit privat, i per servir el país, no dubtà a sacrificar legitimes opcions Pro­fessionals. Mes encara: a aquest servei, hi involucra tot el seu entorn familiar, especialment amb el suport coratjós i cons tan t de la seva e s p o s a , l 'est imada Montserrat So lada I mai no abdica de participar activament en tota mena d'accions adreçades a aconseguir el reconeixe-ment de la identitat de Catalunya i a contribuir-ne al redreçament. Que ho testimoniïn, si no, a mes de la dedi­c a d o universitaria corn a catedràt ic d'Histöria de la Música, la seva pertinença a la Societat Catalana de Musicología i a les comissions assessores o consultives d 'Omnium Cultural, Fundac ió C o n g r è s d e Cultura Catalana, Catalunya Música / Revista Musical Catalana, Centre d'Estudis Catalans de la Universität de Paris - S o r b o n n e , e tc . ; o la seva t a s c a corn a diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta dimensió de signe

H O M N . A T G

catalanista s'explicita màximament en l'estera coral, en múltiples formes, sempre sota un imperati essencial: la consideració del cant coral, no solament com una faceta expressiva concreta, sino també com una forma de servei a la seva comunitat, tot transcendint, dones (i de molti), una finalitat purament estètica.

A titol personal, aquest lliurament es concreta en la participado en tota mena d'actes que, directament o indi­recta, poguessin revertir a benefici de la música coral (cursets, seminar i , taules radones, conferencies, ses­sions de descoberta de repertori, trobades, contactes nacionals i internacionals, etc.); o en la intervenció en ini­tiatives p i r á i s (edició de partitures, t raduct ions -en alguns casos, juntament amb el seu pare, el pedagog Artur Martorell-, direcció de c o l l e c c i n s discogràfiques, a s s e s s o r a m e n t a nous o r g a n i s m e s - c o m ara el Secrétariat de Coráis Infantils de Catalunya) i tantes i tan­tes altres coses mési...

Amb la seva Coral Sant Jordi, en actuacions cons­tants arreu dels Països Catalans, sovint generosament (mes enllà, dones, de fredes formulacions contractuals); en els tradicionals "Concerts de Sant Jordi" i en la tendre-sa dels "Concerts de Nadal"; en la renovado de repertori; en e s t r enes i pr imeres audic ions d e compos ic ions d'autors catalans i d'obres décisives de la música con-temporània; en la creado de grups filiáis; en l'enregistra-ment de discos o de bandes sonores cinematogràfiques; en intervencions televisives; en la fréquent presencia en cercles internacionals; en la collaboració constant amb d'altres entitats... I també, quan calgué, en el silenti élo­quent: com ara la s u s p e n s i d'uns concerts com a pro­testa per les penes de mort decretades per Franco.... Amb els organismes associatius en que collabora -des del Secrétariat deis Orfeons de Catalunya, fins a la Federado Catalana d'Entitats Coráis (de la quai fou el pri­mer président), tot passant per Europa Cantat, per la F e d e r a c i ó In ternacional d e Música Coral i per la Confederado Coral Espanyola- procurant tothora que el fet diferencial cátala n'impregnés l'accio o hi fos conegut. Exemples d'això son, entre molts altres: la instauració d'un repertori comú; la difusi internacional d'algunes de les mes genui'nes composicions del nostre Cançoner; la celebració periódica d'Aplecs Comarcáis o Generáis; la consecució de l'admissió del Secrétariat dels Orfeons de Catalunya com a moviment nacional al si de la Federació Europea de Joves Coráis, esdeveniment de gran trans­cendencia pel reconeixement explícit de la personalitat catalana en el context coral europeu; la formulació de documents programàtis , com ara "La nostra profunda i ferma catalanitat", etc. ¿Qué té d'estrany, dones, que, progressivament, la figura d'Oriti Martorell, capdavanter coral, prengués també la connotado de capdavanter cívic? ¿Qué té d'estrany que fos profusament guardonat amb tota mena de distincions? ¿Qué té d'estrany que, en tot el procès de recuperació democràtica dels darrers vint anys, la de l'Oriol en fos una imatge identificadora? ¿Qué té d'estrany que, históricament, quedin ja indestria-blement unides la manifestació massiva de les aspira­tions démocratiques del nostre poblé i aquella imatge colpidora d'un Oriol de gest arborât, de tremp profèti, en la Diada de 1976 a Sant Boi d i g i t Els Segadors? L'Oriol que s'esforçà "per ser un bon cátala" és ja una referen­cia cabdal de líder de la Catalunya moderna; un lideratge assolit amb el tremp personal i amb les armes pacifiques del cant (fent realitat aquella intuíció del Maragall de "L'elogi de la paraula": "No hi ha res mes fort que una canco: tot ho venç, i davant d'ella tota cosa es doble­ga, transforma i i l lumina. Sols cal saber-la treure de ben endlns I saber-la cantar ben enfora"). L'altre poi vital afirmat per l'Oriol fou l'esforç per "ser un bon cris-tlà"

La privacitat d'aquest àmbit reclama el respecte révé­rend i la discreció en el judici. Mantinguem-los, dones. Perô sentim-nos invitats a aprendre l'exemple que l'Oriol ens ha deixat: el coratge de no amagar les convictions mes inti­mes, sensé pors vergonyants. Raons de pes, que ara no escau de comentar, m'autoritzen a afirmar amb rotunditat que Oriol Martorell fou un home de profundes conviccions cristianes. I, fins on és humanament possible de judicar, jo no dubto a afirmar que, aquel ls talents de que parla l'Evangeli, Oriol Martorell els escampa a lloure, amb gene-rositat i despreniment absoluts. I és feina nostra fer-los fruc­tificar encara mes del molt que ja ho han fet. Acabo. I ho faig, a tall de da capo, reprenent les paraules iniciáis: l'homenatge d'avui a Oriol Martorell és un acte de fe en el présent i en el futur del món coral; i, per extensió, també (i sé bé que ell així ho interpretaría) un acte de fe en el pré­sent i el futur del nostre país. I si el présent ens concerneix a tots, el futur és a mans dels mes joves. Per aixó m'adreço ara especialment a vosaltres, nens i nenes, nois i noies, joves i adolescents , tant de les entitats coráis com del public assistent, i us die: esforceu-vos, com l'Oriol, en les vostres obligacions i responsabilitats, tingueu fe en un ideal i comprometeu-vos-h¡ a fons. Sera una digna manera de treballar per Catalunya, seguint l 'exemple de qui avui homenatgem amb e m o c i : l'Oriol Martorell!

Pere Artis 24/XI/96

H O M E I M A T G E

(3) Paraules de Laszlo Heltay

i martorell i codina, arquitecte/plaça reial 18 pral./08002 barce!ona/tel. 3170061 fax 3177266

frccuz tuf jL Lt'^ñp»- ^ ^MÛ^JZ,

" | t f t : MaiuMJei M \r¿L¿<tk« \Mcq M^c.

JJCOJ<Ou^ M[ö>\(t MActvftiJL (JhuLlUhui ¿jay.-

['UJJUXÎIA^.

"Un homenatge a l'ORIOL... Sempre he tingut molt clar el que significaves per al

teu propi pais però cal parlar també de com n'has estât d'important per a tota la Mùsica Coral Europea.

El teu carisma, el teu entusiasme, la teva d e d i c a c i han estât sempre l'admiració de tothom.

Has inspirât generacions de director corals, cosa que tots nosaltres, t'agraïm immensament...

Avui que tinc la sort de viure en la teva est imada Catalunya, pue reaiment apreciar "el treball de la teva vida" i la permanèneia de la teva influèneia en el cor de la mùsica coral d'aquest pais.

En l'aspecte personal, tu has estât sempre per a mi el mes generós collega i ha estât un privilegi haver-te cone-gut.

Laszlo Heltay

E N C L A U D E S O L F A

ORIOL M A R T O R E L L el nostre homenatge

El dia 24 d'agost, dia de Sant Bar tomeu, una greu noticia va trasbalsar el mon coral cátala. Oriol Martorell havia mort als 68 anys després d'una llarga malaltia del cor, afeblit quan encara no era ancià tal vegada per la intensitat amb que va viure i va treba-llar.

El qui fou fundador de la Coral Sant Jordi fa gai-rebé 50 anys va ser una de les persones que mes va lluitar per recuperar i consolidar la cultura i la Uibcr-tat de Catalunya. En aquesta tasca és considerable el seu treball en el món coral, no tan sols corn a director durant 44 anys de la Coral Sant Jordi, sino també com a fundador del SOC (Secrétariat deis Orfeons de Catalunya), com a président de la FCEC (Federació Catalana d'Entitats Corals) i com a creador, entre altres, deis Aplecs Corals Santa Cecilia.

Pero també va ser important el seu treball com a pedagog i historiador, en éditorials i com a catedràtic d'histöria de la música a la Universität de Barcelona. També va publicar diversos llibres sobre la música a Catalunya. El 1991 va deixar la direcció de la Coral Sant Jordi i va ser elegit diputat. Des del Parlament va tenir un important paper el 1993 en la institució â'Els Segadors. com a himne oficial de Catalunya, el quai va dirigir eil mateix fa vint anys a Sant Boi en la primera Diada després de la dictadura. Ha mort poc abans de la commemoració d'aquests vint anys en la quai segur que hi hauria volgut participar, i ha tingut un funeral tal com eil volia, pie de música i de com-panyonia.

Des d'aquí ens unim modestament a la multitud d 'homenatges que ha rebut aquests dies i, de fet, durant tota la seua vida.

Eva Queral t

FESTIVALS, CURSOS, CONCURSOS I ACTIVITATS DIVERSES

— ZAMORA (Castella i Lieo) III Festival Coral Internacional "Maestro Antón" Del 13 al 16 defebrerde 1997

— VIENA (Austria) Schubert Choral Festival Del 8 a I'1 de maig de 1997

— VALLATA/VALDOBBIADENESE-Treviso (Italia) Festival Internazionale di Musica e Danza - Provincia de Treviso Del 20 al 23 de juny de 1997

— SOAVE (Italia) XXV Rassegna di Canto Corale El dia 28 de juny de 1997

— TALLIN (Estònia) VI International Choral Festival Tallin'97 Del 18 al 21 de juny de 1997

— RIVA DEL GARDA (Italia) II Festival Internacional Del 25 al 29 de juny de 1997

— BARCELONA (Catalunya) XXXII Jornades Internationals de Cant Coral-Barcelona 97 Del 7 al Udejuliolde 1997

— LINZ (Austria) Europa Cantal XIII Del 18 al 27 de juliol de 1997

— TARRAGONA (Catalunya) Setmana Cantant Tarragona 97 Del 28 de juliol al 3 d'agost de 1997

— TESSALONICA (Grècia) 1st. European Youth Chorale Festival Del 18 al 22 de desembre de 1997

C U R S O S

— Madrid (Comunitat de Madrid) III Curso de Formación Coral Els dissabtes defebrer i nutre de 1997

— MONTREUX (Siííssa) 33es. Rencontres Chorales Internationales De VI al 5 d'abril de 1997

— EJEA DE LOS CABALLEROS (Saragossa) XXVIII Certamen Coral Del 4 al 6 d'abril de 1997

— SANT CUGAT DEL VALLÈS (Catalunya) Primers Premis "Catalunya" dTnterpretació Coral Dia 27 à'abril de 1997

— MARKOBERDORF (Alemanya) 5è. Certamen Internacional de Cors de Cambra Del 15 al 21 de maig de 1997

— LITOMYSL (República Txeca) 3rd International SMETANA Choir Competition Del 29 de maig a l'I de juny de 1997

— GORIZIA (Italia) XXXVI Concorso Internazionale di Canto Corale "C.A. Seghizzi" Del 6 al 9 de juliol de 1997

— TRENCIANSKE TEPLICE (República Eslovaca) Gran Prix Slovakia Del 9 al 13 de juliol de 1997

— GIESSEN (Alemanya)-2nd Children'sand Youth Choir Competition Del 10 al 13 de juliol de 1997

— AREZZO (Italia) XLV Concorso Polifonico Internazionale "Guido d'Arezzo" Del 28 al 31 d'agost de 1997

— RIVA DEL GARDA (Italia) 2nd International Competition for Profane and Sacred Music Del 22 al 26 d'octubre de 1997

— RIVA DEL GARDA (Italia) 5th International Choir Competition Del 5 al 8 d'abril de 1998

— ZWICKAU (Alemanya) 3rd International Robert Schumann Competition Del 29 de maig al 2 de juny de 1998

— POHLHEIM, HESSEN (Alemanya) 3rd International Choir Competititon Del 4 al 7 de juny de 1998

C O N C U R S O S

AREZZO (Italia) XXIV Concorso Internazionale di Composizione "Guido d'Arezzo" 1997 Data màxima de presentado de partitu-res: 15 de mare de 1997

BUDAPEST (Hongria) 6th International Choir Competition Del 23 al 26 de mare de 1997

T A T S S E S

ROTTERDAM (Holanda) Fifth World Symposium on Choral Music Juliol 1999

ELS INTERESSATS PODEN AMPLIAR DETALLS D'AQUESTS ANUNCIATS A:

Federaciô Catalana d'Entitats Corals (FCEC)

Via Laietana, 54, 2. despatx 213 08003 Barcelona

Telèfon i Fax: 93-268 06 68 E-mail: fcec@geocities.com

http://www.geocities.com/Vienna/2629

l i l i

l i l i P U B L I C A C I O N S

Paraules i escrits Pr imer recul l

Oriol Martorell

DINSIC Publicacions Musicals

ORIOL MARTORELL

Paraules i escrits Primer recull

fíTujj i . ' y -;¡ • ONsic j ; - -

Pübiícocions Mu^cofs i

Paraules i escrits, d ' O r i o l

M a r t o r e l l , és un l l ibre q u e ne ix a la

llum pública marcat per un fet dé termi­

nât: la mort de l'autor, el dia 24 d'agost

de 1996, el vo lum essent j a en fase de

correcció i revisió.

Aques t enunciai , a tali de nota edi­

torial, seria suficient per situar el lector

i invi tar - lo - s e n s é altres mots de ter-

c e r s - a endinsar-se en les seves pagi­

nes.

P a r a u l e s i e s c r i t s c o m p r e n u n a

n o t a b l e s e l e c c i ó q u a n t i t a t i v a de t re -

bal ls d 'Or io l Mar to r e l l , e n g l o b a t s en

diversos apar ta ts , eis quais configura­

ran tres vo lums : a) el présent , format

per " . . .Catalunya", "Notes historiques",

"Notes rel igiöses" i "Notes disperses";

b) el segon, intégrât per unes extenses

"No te s c o r á i s " i "No te s p e d a g ò g i c o -

infanti ls"; c) i el darrer , "Notes sobre

composi tors i intèrprets catalans".

Aquest vo lum (i eis que seguirán)

ratificará ais ulls de molts aquella dig-

nitat de qué par lava Pau Casa is en la

carta t ranscr i ta c o m a frontispici d'a-

q u e s t l l i b r e . I a p o r t a r á u n s m a t i s o s

enriquidors a la imatge pública d'Oriol

M a r t o r e l l , s i t u a d a en la d i m e n s i ó

s i m b ò l i c a a t o r g a d a a a q u e l l s en qui

una col-lectivitat es reconeix i s'identi­

fica.

Invitado a la música Josepa Roselló

Columna Edició, S.A.

Invi tació a la Mús ica és un llibre

pensat per ajudar a adquirir una cultura

musica l a aquel les pe rsones a qui els

agrada la mús i ca pero per la rao que

s i g u i n ' h a e s t u d i a t p o c o g e n s . L a

historia básica de la música occidental ,

les nocions fonamentals del l lenguatge

m u s i c a l i u n a s e l e c c i ó d ' a u d i c i o n s

comentades de tots els estils i époques

c o m p o n e n a q u e s t a g u i a p e r p o d e r

conéixer els trets essencials de la músi­

ca. Sens dubte , Invi tació a la Música ,

és una magnífica oportunitat per acce-

dir al món tan familiar, pero a la vega­

d a t an d e s c o n e g u t p e r m o l t s , d e la

música.

JOSEPA ROSELLÓ

Seis N a d a l e s t rad ic iona ls

Salvador Mas Conde

Les qua t re es tac ions

Salvador Brotons

D I N S I C Publ icacions Musica ls el

novembre d'aquest curs ha publicat les

seves dues pr imeres obres coráis: "Sis

Nadales tradicionals cata lanes" en ver-

sió coral de Salvador Mas i "Les quatre

e s t a c i o n s " per a co r mix t i p i a n o de

Sa lvado r B r o t o n s , sobre uns p o è m e s

de Josep Carner .

Aques ta c o l l e c c i ó , Mús i ca Cora l

de D I N S I C , es p r o p o s a la pub l i cac ió

d 'obres per a cor mix t - e x c e p c i o n a l -

ment a lguna per a cor d ' h o m e s - , d'au-

tors del nos t re pa ís , i pre tén c o m p l e ­

m e n t a r el r e p e r t o r i c o r a l p u b l i c a t a

casa nostra.

La presentació és molt diferent de

totes les col- leccions fins ara publica-

des: tamany més gran (DIN A4) , paper

mar f i l - p e r a l l ò d e la q u a l i t a t i l e s

fo tocòp ies - , por tada d'estil noucent i s -

ta, q u e r e p r o d u e i x un g ravâ t d ' a lgun

deis autors reconeguts del nostre país

d 'aquesta época (Obiols , Ricart, etc.) .

El cont ingut t ambé és diferent, j a

que a banda de publ icar obres inédites,

pel que fa a la seva publ icació escrita,

hi i nc lou la t r a d u c c i ó d e i s t e x t o s al

castella i a l 'anglès, aixi com una trans-

cripció fonètica, a m b l'objectiu de faci­

litar la pronunciac ió del text cátala als

cantaires de qualsevol altre país i Men­

gua.

A m b el suport del Depar tament de

Cultura de la General i tat de Catalunya,

la Col-leccio Mús ica Coral ens ofereix

obres de gran qual i tat , a m b un immi-

llorable nivell editorial pel que fa a la

p r o d u c c i ó i a ls c o m p l é m e n t s , p r o c è ­

dent deis fons viu del nostre país, a m b

uns preus totalment assequibles i en el

millor equilibri preu-quali tat .

D I N S I C es proposa per a l'any 96

la publ icació d 'obres coráis de Joaquim

H o m s : "Tres poèmes coráis" ("Lluna i

llanterna", "Les veus del món" i "Tres

estances") , i "Responsor is" (recull de 6

o 8 responsoris per a cor d 'homes) .

U s s e g u i r e m i n f o r m a n t d e la

c o l l e c c i ó .

A G E N D A 11 • •

F e d e r a c i ó C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r á i s

Via Laietana, 54, 2. despatx 213 08003 Barcelona Tel./Fax 93-268 06 68 E-mail: fcec@geocities.com http://www.geocities.com/Vienna/2629

Delegado "Terres de Lleida" Castell de Verdú 25340 Verdú Tel./Fax 973-34 72 87

Cap de l'Equip Tècnic Enríe Navas

Pallare, 38 25004 Lleida Tel. 973-23 61 01

Cap de l'Equip Territorial Josep M. Mas

St. Francese Xavier. 8 08540 Centelles Tel. 93-881 27 46

Delegats Comarcáis

Bages-Berguedà

Martí Parcerisa Ptge. Pau Duarri, 3 080670 Navas Tel. 93-839 09 65

Baix Llobregat

Joan-Enríe Urpinas La Plana. 39 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93-654 55 20

Barcelonés

Jordi Subirà Baixada de la Llibreteria. 7 08002 Barcelona Tel. 93-315 26 06 Fax 93-310 37 33

Comarques de Girona

Huís Mandado Major, 69 17700 La Jonquera Tel. 972-55 50 09 Fax 972-55 47 94

Comarques Meridionals

Jaume Pares Antoni Gaudi, 2 43151 Els Pallaresos Tel. 977-61 00 79

Maresme

Joan Botey Jacint Verdaguer, 124 08330 Premia de Mar Tel. 93-751 44 60

Osona-Ripollès-Cerdanya

Josep M. Mas St. Francese Xavier, 8 08540 Centelles Tel. 93-881 27 46

Penedès-Anoia-Garraf

Josep M. Gallati Diputació, 2, 2n.2a. 08770 Sant Sadurnf d'Anoia Tel. 93-891 16 01 Fax. 93-318 25 12

Terres de Lleida

Aifons Guiu Pl. de la Pau, 3 43750 Flix Tel. 977-41 10 56

Vallès

FCEC-Vallès Apartat de Correus 838 08220 Terrassa

Caries Llongueras Pantà, 37 08221 Terrassa Tel. 93-788 24 41

M o v i m e n t C o r a l C á t a l a

Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya (SCIC) Tomás Rosado

Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r. 08003 Barcelona Tel. 93-310 47 21

Coráis Juvenils de Catalunya (CJC) Conxita García

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t. 3a. 08016 Barcelona Tel. 93-352 31 52

Federació de Cors de Clavé Pl. Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona Tel. 93-319 97 77

E u r o p a c a n t a t

Secretan General: Gustav Adolf Rabus Kurfürstenstr. 19 D-87616 Marktoberdorf Tel. 07-(49) 8342-961826 Fax 07-(49) 8342-40370 E-mail: 100530.3l7@compuserve.com

Europa Cantat magazine E-mail: 100263.1245@compuserve.com

F e d e r a c i ó I n t e r n a c i o n a l p e r l a M ú s i c a C o r a l ( I F C M )

President: Claude Tagger

Fichthang, 22 D-52074 Aachen Germany Tel. 49.241.74670 Fax 49.241.706629

E-mail: 100277.1123@compuserve.com

Secretan General: Thomas Rabbow

Konstantinstr. 81 D-53179 Bonn Tel. 07-Í49) 228 33 22 32

Vice-president de la IFCM per Europa: Steen Lindholm

Roennebaervej, 82 DK-2840 Holte Tel. 07-(45)42 42 17 50

Responsable de la IFCM: a) per la Coral Mundial b) pel Centre Internacional de Cant Coral a Namur Joan-Claude Wilkens

Rue des Brasseurs, 175 B-5000 Namur Tel. 07-(32) 81 23 13 01 Fax 07-02) 8121 11 64

Federació Catalana de Pueri Cantores Josep M. Torrents

Manuel Raspall, 3 08530 La Garriga Tel. i Fax 93-871 49 64

Amies de la Música de Barcelona

Ortigosa, 14-16, 2n. 1 i 2 08003 Barcelona Tel. 93-268 01 22 Fax 93-310 11 47

Conseil Cátala de la Música Diputació, 239, 4, 2, A 08007 Barcelona Tel. 93-487 54 17 Fax 93-4875416

• m

n i • N O T I C I A R C O N S D I R E C T I U

El C a n a l 3 3 e m e t e l p r o g r a m a " a q u a í r e v e u s " d e m ú s i c a c o r a l

R e p r e n e n t a n t i g ü e s c o n v e r s e s , e l s

responsables musica ls de Televis ió de

Ca t a lunya es va ren posa r en contac te

a m b el Conse i l Di rec t iu de la F C E C

oferint la possibi l i ta t d ' en reg i s t r a r un

n o m b r e impor tan t d ' e s p a i s te levis ius ,

d ' una durada aprox imada de 30 minuts

i so ta la r e s p o n s a b i l i t a t ab so lu t a , en

quant a la coordinació a m b les entitats,

per part de l 'Equip Técnic de la F C E C .

Aquests espais, que molts j a haureu

vist, i que porten el nom d' "aquatre-

veus" c o m la nostra revista, s ' emeten

c a d a d i u m e n g e , d e s d e l d i a 2 4 d e

novembre , peí Canal 33, sobre les deu

del mat í . To tes les coráis que ho han

desitjat i que, tot cal d i r -ho, els hi ha

e s t â t p o s s i b l e a d a p t a r - s e a i s h o r a r i s

d ' en reg i s t r ament , han t ingut l ' opor tu -

nitat de fer sentir les seves veus a tra­

vés d ' aques t nou p rograma , que salu-

d e m a m b tot l ' e n t u s i a s m e . T o t s s o m

consc i en t s de la m i g r a d e s a d ' a t e n c i ó

deis mitjans de c o m u n i c a d o per mos ­

trar activitats que , com la nostra, - i de

mane ra to ta lment a p a r e n t - no m o u e n

g r a n s m a s s e s d ' e s p e c t a d o r s o inc re ­

men ten les quotes d ' a u d i é n c i a . El fet

que Televisió de Cata lunya hagi iniciat

l ' emiss ió d 'aques t espai és una mostra

clara de la impor tanc ia i ressó que la

m ú s i c a cora l va p r enen t a C a t a l u n y a

perô , s i guem-ne consc ien t s , t ambé és

un test ciar i inequívoc de l 'esforç que

ens cal fer per aconseguir les cotes de

qualitat que tots des i tgem.

La data d ' in ic i va co inc id i r a m b la

de l ' homena tge deis cantaires catalans

a Oriol Martorell . Una data que també

formará part de la nostra historia coral .

El Consei l Direct iu vol felicitar les

en t i t a t s q u e h a n e n r e g i s t r â t e l s s e u s

programes i an imar a totes en vistes a

u n a n o v a c o n v o c a t o r i a p e r p a r t d e

Televis ió de Cata lunya.

E n c o r a t j a n t e l s r e s p o n s a b l e s

d ' a q u e s t s p r o g r a m e s , m i t j a n ç a n t la

nostra audiencia i la nostra comunica­

do d i r e c t a a m b T e l e v i s i ó d e C a t a ­

lunya, aconseguirem fixar un nou espai

t e l ev i s iu que e n s r e p r e s e n t a , m o s t r a

públ icament el nostre treball i culmina

una aspiració l largament treballada. *

X X X I J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l

Del 9 al 14 del passât mes de setem-

b r e e s v a r e n c e l e b r a r l e s X X X I

Jornades Internacionals de Cant Coral

de Barce lona . Les co rá i s e s t r ange re s

participants foren:

Vocal del Ángel (Argentina)

The Marian Choir (Les Filipines)

The Chamber Choir Rate (Letònia)

Cor académie de Penza (Rùssia)

Del dimarts dia 10 al dissabte dia 14

de s e t embre es rea l i tzaren concer t s a

l 'Esg l é s i a de San ta A n n a i a l 'Or feo

G r a c i e n c . d e B a r c e l o n a ; al T e a t r e

M u n i c i p a l d e l ' A t e n e u I g u a l a d ! ,

d ' Igua lada ; a l 'Esg lés ia Parroquial de

Sant Baldiri , de Sant Boi de Llobregat;

a l 'Església Parroquial de Sant Vicenç

Mártir, de Sant Vicenç deis Horts; a la

Sala Margarida Xirgu, de Castelldefels;

a l 'Esglés ia de Sant Joan Baptista, de

S a n t J o a n D e s p í ; a l ' E s g l é s i a

P a r r o q u i a l d e P r e m i a d e D a l t i a

l 'Església Parroquial de Sant Mateu, de

Vallirana. En aquests concerts hi parti­

c iparen les corá is e s t r ange re s més la

Coral Cant icorum (Barce lona) , el Cor

A lbada de l ' A g r u p a c i ó Cor Madr iga l

(Barcelona) , el Cor Aurica (Badalona)

i la Coral Xabec (El Masnou) .

Les Jornades es varen cloure oficial-

m e n t el d ia 13 de s e t e m b r e a m b un

concert al Palau de la Musica Catalana,

de Ba rce lona , on s ' i n t e rp re t a ren a la

p r i m e r par t c a n ç o n s d ' A r g e n t i n a , les

Fil ipines, Letònia i Rùssia, a carree de

les coráis estrangeres, i a la segona la

Missa en Re M, d 'Anton in Dvorak, a

carree de 170 cantaires catalans, repré­

sentants de 57 coráis de la F C E C , els

c o m p o n e n t s de les coráis es t rangeres ,

fins a formar un cor de tres-centes per­

sones, i l ' acompanyament a l 'orgue de

Nei l C o w l e y , d i r ig i ts tots per Robe r t

Sund.

R o b e r t S u n d , n a s c u t a G a v i e

(Suècia) l 'any 1942, psicòleg, pedagog,

sociòleg i musicòleg va ser l 'encarregat

de preparar la Missa en R M, interpre­

tada al concert de clausura, mitjançant

els assaigs diaris del gran cor. Per agi­

litar el treball, Robert Sund va tenir la

c o l - l a b o r a c i ó d e l s d i r e c t o r s d e la

El p r o p e r d ia 9 d e m a r c d e 1997

(d iumenge) , t indrà Hoc l 'Assemblea

Genera l Ord inà r i a i E x t r a o r d i n à r i a

de la Fede rac ió Ca ta l ana d 'Ent i ta ts

Coráis (FCEC) a Verdú (Lleida) .

Ben aviat les coráis rebran la convo­

catoria a m b l'ordre del dia correspo-

nents.

Reserveu-vos però la data . És molt

impor tan t que tots i cadascun de ls

can ta i res facin sent i r la seva veu i

express in la seva voluntat , a través

d e l s r e p r é s e n t a n t s d e l e s e n t i t a t s

federades.

F C E C : X a v i e r C e r v e r a , J o a q u i m

M a ñ o s , Sergi Riera , Joan V i ñ a s , que

varen treballar el cor per cordes , i Joan

Roda que va preparar el petit cor solis­

ta, format per m e m b r e s de les corá is

estrangeres i cantaires catalans.

X X X I I J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l

Les properes Jornades es celebraran

a B a r c e l o n a del 7 al 13 de j u l i o l de

1997.

S 'ha previst que el concert de clau­

sura t ingui Hoc al Palau de la Música

C a t a l a n a , de B a r c e l o n a , el d ia 12 de

ju l io l al ve sp re . El d i r ec to r c o n v i d a t

d ' a q u e s t a ed ic ió será en J o s e p Vi la i

Casañas , que dirigirá el treball de taller

i el concert de clausura.

Els cors catalans que desitgin parti­

c ipar en els concer t s q u e integren les

Jornades hauran d ' env ia r a la F C E C la

documentac ió següent:

- un curr iculum del cor i fotografia,

- u n c a s s e t t e o v í d e o a m b r e p e r t o r i

actualitzat.

- a lguns programes de concerts recents.

- nom, teléfon, fax i adreça de contacte .

Les entitats interessades en organit-

zar concer t s de les corá i s e s t rangeres

p a r t i c i p a n t s , a l e s r o d a l i e s d e

Barce lona , ja poden posar -se en con­

tacte a m b la secretaria de la F C E C per

a concretar condicions i dates.

N O T I C I A R I D E L C O N S L L D I R E C X I U 2Z Hi*

P r i m e r s P R E M I S " C A T A L U N Y A " D ' I N T E R P R E T A C I O C O R A L

Part ic ipants . - Podran par t ic ipar en

aquests P R E M I S tots els cors mixtes "a

capella", no professionals, de qualsevol

nac ional i ta t , que ho sol-licitin i com-

pleixin els requisits que es demanen en

les Bases , de les que en présentent un

e x t r a d e :

Lloc i data . - Els p r imers P R E M I S

" C A T A L U N Y A " D ' I N T E R P R E T A ­

C I O C O R A L , es ce lebraran el d ia 27

d'abril de 1997 a l 'Auditori Municipal

de Sant Cugat del Vallès .

D e s e n v o l u p a m e n t . - L ' a c t e e s

d e s e n v o l u p a r à en f o r m a d e c o n c e r t

p u b l i c . L ' o r d r e d ' a c t u a c i ó d e l s c o r s

sera déterminât per sorteig. L ' h o r a pre­

vista d ' ac tuac ió sera comunicada a m b

t e m p s a i s c o r s p a r t i c i p a n t s . F i n a l i t -

zades les ac tuacions , es farà public el

veredicte del jurat .

O b r e s a i n t e r p r e t a r . - C a d a c o r

interpretara quatre obres : dues obl iga-

des , una tercera per sorteig, d ' en t re una

re lac ió i la quar ta , a cape l l a , e l eg ida

Uiurement per cada cor, que no exce-

d i r à d e c i n c m i n u t s d e d u r a d a . L e s

o b r e s o b l i g a d e s son les g u a n y a d o r e s

d e i s P R E M I S " C A T A L U N Y A " D E

C O M P O S I C I O C O R A L 1996.

Veredicte . - El jurat seleccionará els

quatre millors cors , els quals serán tots

guanyadors "ex aequo" . Podra declarar

désert el premi , o seleccionar un nom­

bre infer ior de g u a n y a d o r s , i a to rga r

access i t s o m e n c i o n s hono r i f i ques , a

mes deis premis oficiáis.

P r e m i s . - El p r e m i c o n s i s t i r á e n

l 'enregis t rament , a carree de la F C E C ,

i la p o s t e r i o r d i f u s i ó , d ' u n C D . En

l 'enregis t rament cada cor hi part icipará

a m b igual p r o p o r c i ó , i n t e rp ré t an t un

mínim de dues de les cançons obl iga­

des, mes un grup d 'obres de lliure elec-

ció, que no excedirà de quatre i d ' una

durada máx ima total de 15 minuts .

ATENCIO !

Nou local i adreces électroniques de la

FEDERACIÓ CATALANA D'ENTITATS CORALS

Via Laietana, 54, 2. despatx 213 08003 Barcelona

Telefon i Fax: 93-268 06 68 E-mail: fcec@geocities.com

http://www.geocities.corrL/Vienna/2629

9

l i n N O T I C I A R I

h E Q U I P T È C I M I C

E D I C I O N S DE LA

l i l i F E D E R A C I O F = e C A T A L A N A CZ> D / E N T I T A T S

| | | C O R A L S Novetats

Seguirti la relació de partitures, amb les editades a la Col-lecció General durant l'any 1996 (o que estan en fase d'edició). Les quatre primeres, corresponen a la sèrie d'obres seleccionades d'entre les trameses per les pròpies corals durant l'any 1994 (en vam rebre mes de dues-centes) i que vam començar amb la número 97.

FCEC-104 SOR TOM ASSETA Tradicional mallorquína SATB (B2) Harmonització: Francese Batle i Pons (n.1933)

Partitura proposada per Cor Alleluia de Tarragona. Una obra pre­ciosa del Pare Batle, molt divulgada, tant a Mallorca com al Principat, però que restava inèdita. Del mateix autor és "La prima­vera vé" (FCEC-15).

FCEC-110

FCEC-112

FCEC-113

FCEC-FCEC-

FCEC-FCEC-

113/1 113/2

13/3 13/4

LA DAMA DE MALLORCA Tradicional catalana SATB (B2) Harmonització: Rafel Aragonés i Fort (n.1969) L'ÀNGEL DE LA SON Tradicional catalana SATB (**) Harmonització: Frédéric Oller i Castells (n.1970) QUATRE CANÇONS TRADICIONALS CATALANES ... SATB (**) Harmonització: Josep Lluís Guzmán i Antich (n.1954) Aqüestes serán editades també per séparât amb els següents números:

JOAN, PER QUÉ NO T'ALEGRES SATB (**) CASAMENT DESFET PER UNA DESGRACIA SATB (**) L'ESCRIVA SATB (**) EL TESTAMENT D'AMELIA ... SATB (**)

FCEC -105 EL DIUMENGE DE RAMS Tradicional de l'Urgell SATB (B2)

FCEC-106 L'ESCRIVA (La filia del Carmessí) Tradicional de l'Urgell SATB (B2)

FCEC-107 LA MINYONETA Tradiconal polonesa SATB (Bl) Harmonització: Jesús Capdevila (1891-1982) Edicions especiáis

Tres ob res p r o p o s a d e s per la Cora l "Joia de M a i g " d'Anglesola. El seu autor, mossén Jesús Capdevila ens ha deixat una extensa producció musical, poc coneguda pero de gran qualitat. Hi destaca un recull de cancons tradicionals de l'Urgell, de gran valor historie, harmonitzades amb gran mestria i coneixement de les possibilitats coráis, dignes de figurar en qualsevol programa de qualitat. Ell fou. també, qui harmonitza per a cor mix la tan divulga­da caneó "El Cant del Poblé", d'A.Vives.

FCEC 1992 JOAQUIMHOMS OBRES CORALS Recull I ATB/SATB/SSA * Quinze nádales tradicionals catalanes (a 3vm,

ATB/SAT/SATB) * Quatre cançons populars per a veus blanques

(SSA) Joaquim Horns i Oller (n. 1906)

A continuaciö hem editat les obres guanyadores dels Primers Premis "Catalunya" de Composiciö Coral (1996). Sön les nou següents (la 113 es el recull de les 113/1, 113/2, 113/3 i 113/4):

FCEC-108 MADRIGAL A WERTHER SATB (B4) Text i müsica: Miquel Pardo i Llungarriu (n.1959)

FCEC 109 AL MURMURI DE TES RIERES SATB (B2) Müsica: Carles Gumf i Prat (n.1963) Text: Pere Talrich (1810-1888)

FCEC-110 LTNFINIT SATB (**) Müsica: Oriol Cruixent i Gallart (n. 1976) Text: Rossend Llates (1899-1973)

JOAQUIM HOMS

OBRES CORALS

- Recull I -

- Quinze nádales ¡radlelonats catalanes

• Quatre cancón* populan, pera veus blanques

l i l i CATALANA DËNTITATS CORALS

N O T I C I A R I D E Q U I P C N I C

• H I E g I 11 I

D ' a c t u a l i t a t :

Obres d'interès especial, proposades per Johan Duijck i treballades a Barcelona el 16-3-96, al Seminari "Compositors Flamencs del s. XX".

X.8 Six Dickinson miniatures. Summer for thee. Alter? When the hills do. Heart, we will forget him!. Parting. I took my power in my hand. I died for beauty SATB Raymond Schroyens (n.1933)

X.9 Sur le pont d'Avignon. Tradiconal francesa SATB Vic Nees (n.1936)

X.10 Lauda Jeruzalem. Psalm 147 SATB+orgue Johan Duijck (n.1954)

X.l 1 Tre madrigali italiani. (Opus 17, 18 i 19). Felicità d'usignolo

Che debbo far. S'i'l dissi mai SATB X.12 Vier Adventliederen (4 cants d'advent) (Opus 35).

"Abans no vinguis, Senyor... ", "Com em sento de solitari ", "Oh, Mare de Déu ", i "Tu, Creador de l'Univers" SATB+piano Edgar Tinel (1854-1912)

Programa comú L ' E q u i p Tècnic ha establert corn a obres de Programa Comú per al curs 96/97 , les següents :

Obra Autor Part i tura

Caneó de cornial (Abschies l ied) Johannes Brahms (1833-1897) mfBC 1662

La ca lma del mar , t radicional Enric Ribo (1916-1996) mfBC 1545

El desembre congelat , nádala tradicional Oriol Martorel l (1927-1996) mfBC 1489

El c a m p a n a r de Lleida, sardana Manuel 0 1 t r a ( n . l 9 2 2 ) F C E C - 4 0

H e m escollit quatre obres ben diverses , cada una a m b el seu propi interés musical i ext ramusical ; el nivell de dificultat és

mitjà, assequible a la gran majoria de cors . Esperem que durant el curs aqüestes obres formin part deis repertoris propis de

cada coral i que en tota activitat col-lectiva entre cors de la Federació , una o mes obres d ' aques t p rograma comú hi siguin

interpretades.

D e m a n e u di rec tament a la nostra secretaria (tn. 9 3 / 268.06.68) els exemplars que necessi teu (si no els teniu j a ais vostres

arxius) . N o en feu fotocôpies , si us p lau! A m b una telefonada els rebreu directament a casa!

• La Canço de Comia t (Abschiesl ied) de Johannes Brahms, és una de les obres que pot servir als cors per a c o m m e m o r a r el

centenari de Brahms . Esperem que durant el 1997 s ' interpretaran, a mes d 'aques ta , moi tes altres de les obres d ' aques t autor

romantic , tan inspirât i prolific en la vessant coral .

• A m b El campana r de Lleida, sardana de Manue l Oltra, seguim la fradicio d ' inc loure una sardana al P rog rama Cornò i,

també, de divulgar les obres editades per la pròpia Federació .

• Finalment , les obres La ca lma del mar, i El desembre congelat , han estât escoll ides a fi de que tots els cors de la F C E C ,

sobretot en activitats col-lectives, retem un merescut homenatge als seus autors, els nostres "mes t res" , recentment traspas-

sats, després d ' una intensa vida, dedicada en gran part a la mùsica, especialment a la mùsica catalana, a la formació de direc­

tors i a la creació i consol idació de la nostra pròpia Federació .

E g III!

N Ö T I G A R D E Q U I P T E R R I T O R I A L

La r a o d ' e x i s t i r d e I 'Equ ip T e r r i t o r i a l

Per poder fer claror en el tema que ens ocupa, ens ha semblâ t in téressant anar a buscar informado en el document "MONTSENY"-81 , que diu així:

"L'Equip Territorial sera format per tots els caps territorials elegits per les entiláis en les seves demarcacions. Les foncions essencials d'aquest equip serán:

a) aportar les opinions i nécessitais de cada territori.

b) mentalitzar les entitats perqué acceptât la "qualificació" establerta peí Conseil Directiu, en vista a una mes efi-caç tasca de millorment, prestigi i quali-tat de la FCEC

c) proposar al Conseil Directiu, previ informe de la Delegado territorial corresponent, Vadmissió d'entitats coráis.

d) elegir el seu représentant a la Comissió Executiva.

e) estudiar la conveniencia i possibi-litat de creado de noves Delegacions territorials i proposar-ne l'acceptació al Conseil Directiu. "

Ja hem parlât en aques ta mate ixa s e c c i ó de la t a s c a d e i s D e l e g a t s i Delegades a l'hora de fer funcionar les seves respectives Delegacions, recollir-ne les seves propostes i inquietuds, repre­sentar-Íes al Conseil Directiu de la FCEC i aportar-hi totes les opinions i projectes des de la b a s e . P e r o el que avui ens ocupa és la reflexió sobre la rao d'existir de l'Equip Territorial com a unitat estruc­tural i de funcionament, diferenciada de les Delegacions i del Conseil Directiu.

La qüestió passa per considerar la re lac ió D e l g a c i o n s - C o n s e l l des d 'una connexió directa immediata, sensé néces­sitât que els delegats s'hagin de reunir en un equip a part, o bé considerar la néces­sitât inajornable de reunir els caps de totes les de legac ions en un equip ben définit, cohesionat i amb unes tasques ben concretes.

S e m p r e q u e h e m e n f o c a t a q u e s t tema des de l 'Equip Territorial, tothom s'ha manifestât a favor de les reunions especiáis de Delegats i Delegades a fi de tractar detingudament els temes que afec­ten a les Delegacions i portar a terme un

debat obert sobre tota la problemática de les nostres entitats des de la base. I, un cop detectades les necessitats, proposar solucions per portar-Íes a la consideració i aprovació - o desaprovació- del Conseil Directiu. I sembla que tothom está d'a-cord en l ' interès , la conven ienc i a i la importancia d'aquesta tasca d'intercanvi d'experiències, d'opinions, de projectes, d'inquietuds, de realitzacions, i així tenir sempre oberta una plataforma de diàleg analític, valoratiu i constructiu.

Tanmateix, l 'experiència ens ha fet v e u r e q u e a q u e s t e s p a i de d e b a t de l 'Equip Terri torial esdevé aparentment improduct iu , si no hi ha unes acc ions molt concretes de carácter col lect iu per les quais treballar , puix que només la concreció d 'objectius tangibles permet d'avaluar l'eficàcia d'un treball compartit. M'explicaré: quan l'Equip Territorial ha tingut unes tasques molt concretes per els quais t rebal lar , la seva rao d 'exist ir i, dones, de reunir-se ha esdevingut évident i del tôt necessària; posem per cas l'orga-nització del Catalunya Canta del 92, la recol l ida de l l is tats de les en t i t a t s , el repartiment de carnets del cantaire, l'acti-vitat d'una rifa, la coordinació deis inter-canvis coráis i totes aquelles tasques que exigien una actuació conjunta de tots els intégrants de l'Equip Territorial.

Ara bé, quan l 'Equip Territorial ha quedat buit d 'acc ions concre tes i s'ha dedicat a debatre aspectes mes polítics t a i s c o m el r è g i m é c o n o m i e de les Delegacions, la importancia de les comu-nicacions, restructura i el contingut de la Revista, les relacions intercorals nacio-nals i internacionals, les activitats forma-tives, els canvis d'estratégia en les activi­t a t s c o l l e c t i v e s , les r e l a c i o n s insti tucionals o la recerca de recursos, posem per cas, ha semblât com si féssim volar coloms o ens fiquessin en terrenys q u e no e r e n de la i n c u m b e n c i a de l Territorial. Fins a tal punt que a vegades ha semblât que els delegats només ser-vim per fer de missatgers entre el Conseil i les Delegacions o entre les Delegacions i el Conseil, i ja esta bé.

Cree que hauríem de trobar un equi-l ibr i e n t r e e l s d i v e r s e s f u n c i o n s de l 'Equip Te r r i t o r i a l , al Conse i l i a les Delegacions; pero, d'una manera espe­cial, hauríem de trobar el sentit profund d e l ' E q u i p T e r r i t o r i a l i d o n a r - l i la importancia que li correspon com a unitat singular i operativa, cohesionada i fun­cional, crítica i constructiva, en bé d'un millorament cada vegada mes bell, mes

eficaç i mes harmonios del servei que la FCEC presta a les entitats federades. En serem prou capaços? Si és així, l 'Equip Territorial haurà trobat la seva plena rao d'ésser i d'existir.

Finalment, permeteu-me que, des de l'Equip Territorial, em sumi a l'homenat-ge i reconeixement al primer président de la FCEC, l'amic i mestre Oriol Martorell, amb la transcripció d'un fragment que en va sortir del cor quan vaig tenir la noticia de la seva mort:

"Estimât Oriol, tu que has donat el teu cos per

a la ciencia i la teva vida per a la Música, per a la Historia, per a l'Art, per a ¡a teva gent, per a Catalunya i la Humanität sencera, fes, des del teu Edén de repos i beatitud única, que aprenguem la teva llicó d'entrega abnegada i el teu missatge, apassionat iferm, de sinceritat, de sentiment, de senzillesa.

Em dol molt en el cor la teva absèn-cia, la impossibilitat de seguir comptant amb el teu exemple viu i el teu mestratge agosarat i docte, el fet que el Creador se t'hagi endut amb EU al Paradis, allibe-rant-te de la càrrega feixuga de la missió creadora que et tenia encomanada i pre-miant-te amb la seva beatífica compan-yia sempiterna.

Encara que en la distancia física, et seguía de prop tots els teus gestos i em dolia de totes les teves dolences, cardia­ques i respiratôries, que ahir van acabar amb la teva existencia terrenal. Périr per a mi segueixes mes viu que mai; ifaré tot el que estigui de la meva mà perqué la teva vida, mes enllà de l'aprofitament cientific, la teva vida eterna sigui per a nosaltres far en ¡a nit i brúixola de dia enmig de les boscúries ennuvolades del nostre pelegrinatge terrenal envers la realització de la tasca que tenim enco­manada i que els teus deixebles seguirem fidelment i aferrissadament.

Ara mes que mai hem de seguir amb l'idéal collectiu de l'universalisme, des de la consolidado de la nostra Identität histórica, des de les arrels de la nostra profunda catalanitat, convençuts i deci-dits a fer créixer els nostres Cors de Catalunya i obrir-nos al món amb l'obra ben cuidada, amb les veus afinades i bellsonants ".

Josep M. Mas i Bigas Cap de l 'Equip Territorial de la FCEC

N O T I C I A R C O R A L S

m i 2Z

C apella Francesca de Barcelona

La Capella Francesa de Barcelona ha

participât en el Concurs Internacional Coral

de Praga (República Txeca), el passât mes

d'octubre, en la categoria de coral mixta de

cambra, conjuntament amb altres provinents

d 'Alemanya , Austr ia , Polonia , Franca ,

Noruega, Italia i República Txeca, obtenint

en la seva categoria el 2n. Premi d'Argent i

la seva directora, Cecil ia Velázquez, el

premi a la millor direcció i també a la millor

interpretado de la peca obligada d'Antonin

Dvorak, Nepcidly Pisne.

c or Fundació Pere Vergés

El Cor Fundació Pere Vergés , diri­

g a per Car ies Josep Comalada , obtin-

gué el Pr imer Premi del XVI Cer tamen

Coral "Firn de Tots Sants", célébrât a

Cocenta ina , el passât 26 d 'octubre. El

premi era dotat a m b 300.000 ptes. con-

c e d i d e s p e l M . I . A j u n t a m e n t d e

Cocenta ina .

c orai de la Federació Farmacèutica de Barcelona

La Cora l de la Fede rac ió F a r m a ­

céut ica de Barcelona , sota la d i recc ió

d e P e l e g r í B e r n i a l , va fer un v i a t g e

a r t í s t i c i c u l t u r a l a V i e n a i B r n o

(Repúbl ica Txeca) entre els dies 6 i 10

de d e s e m b r e d e 1995 . V a r e n in ic ia r

Testada musical a Viena a m b una visita

a les tombes , entre d'altres, de Brahms

i S c h u b e r t , d e qu i c a n t a r e n a l g u n e s

o b r e s e n m i g d ' u n a g r a n n e v a d a .

P a r t i c i p a r e n a l e s Internationales

Adventsingen, en el m a r c de la sa la

gó t i ca de l ' a juntament v i enes . Pos te -

r iorment es t rasl ladaren a la ciutat de

Brno, on el Cor Ars Brunensis va orga-

nitzar un concert a l 'església de la ciu­

tat , c o m p a r t i n t a m b d u e s c o r á i s u n e s

hores de música i amistat .

c oral Thau

La Coral Thau, sota la direcció de

J o s e p M . B u s q u e t s i G a l e r a , visita

Arles , Ais de Provença i Marsel la , en

amba ixada musical i cultural , els dies

21 al 24 del passât mes de setembre.

La c o r a l fou r e b u d a pe l C e n t r e

Cultural de l 'Església Armenia , per la

C o r a l S a h a k M e s r o p , p e l C e n t r e

C u l t u r a l J A F i pel C e r c l e C á t a l a de

Marsel la . Actuaren a l 'Església de Sant

Vicenç de Paul, coneguda per "l'Église

des Réformés", sota la presidencia del

Ministre de l'Amenagement, du Terri­

toire, de la Ville et de l'Integration, del

govern francés, i l 'Alcalde de Marsel la ,

J e a n C l a u d e G a u d i n i d e l Consol

General d 'Espanya, Sr. Nicolas Mart in-

Cinto. El diari Le Provenzal va ressen-

yar l'exit del concer t , in tégrât per un

ampl i reper tor i e x p o n e n t de c a n ç o n s

c a t a l a n e s , e n t r e d ' a l t r e s , a c t u a n t d e

so l i s ta la s o p r a n o R o s a A n d r e u . Cai

destacar l 'acollida al Cercle Cátala, on

el seu président Sr. Francese Panyella ,

va a t o r g a r a la c o r a l la m e d a l l a de l

Cerc le . L 'A jun tamen t de Marse l l a va

rebre la Coral Thau en visita oficial i la

va distingir a m b una medal la c o m m e ­

morat iva de l'acte.

O rfeó Gracienc

El p a s s â t d i a 1 d e d e s e m b r e

l'Orfeo Gracienc va celebrar el 50 a v ­

ve r sa r i del p r i m e r a s s a i g de l'Orfeo

dirigit pel mestre Antoni Perez i Simo.

L'acte t ingué Hoc a la sala d'assaig a m b

l 'assistència d'un gran nombre d 'amies,

d e p e r s o n a l i t a t s i d e c o m p a n y s de l

m e s t r e . V a s e r o b s e q u i a t a m b u n s

r é g a l s r e c o r d a t o r i s , a c o m p a n y a t s de

paraules p lenes de sent iment i d 'emo-

c i ó . El m e s t r e va d i r i g i r un c o n c e r t

commemora t i l i del pr imer assaig a m b

cançons molt représentat ives per a eli.

Fou un acte molt emot iu , al finals del

quai els cantaires van donar-l i una sor­

presa estrenant la "Cancó deh ecos",

l 'unica peca del mestre inclosa a l'arxiu

de l 'orfeó Grac i enc que fal tava per a

can ta r en public. La sess ió va acaba r

a m b un piscolabis de germanor .

miversans

75 anys Orfeo Badaloni

Orfeo Balaguerf

Orfeo Nova Solsona

Societat Coral Retorn

Planenc

50 anys Coral La Lira, de Vi ladecans

40 anys Polifònica de Girona

30 anys Cor Llevant

25 anys Coral Belles Arts

Coral Elisard Sala

15 anys Coral Mata de Jone

10 anys Coral Polifònica "Vent de

Dal t" de Tortosa

c or Vivaldi

El Cor infantil Vivaldi , de l 'escola

IPSI de Barce lona , ha guanya t el 2n.

Premi en la seva categoria , en el prest i­

gios C e r t a m e n C o r a l d e T o l o s a

(Guipuzkoa) , célébrât el passât mes de

novembre . La seva actuació va meré i -

xer tota mena de l loances per part de la

p r e m s a i el p u b l i c a s s i s t e n t al

C e r t a m e n , d o n a d a la g ran c a t e g o r i a

que ha assolit el concurs a nivell inter­

nacional .

" I l E g

lin C R T A R I AJ ' \ D A C C I O

P U B L I C A C I Ó N S R E B U D E S

Ll ibres

— B i b l i o t e c a d e la U A B : R e c e r c a

M u s i c o l ó g i c a : V I , V I I , V I I I , X I ,

XII .

— Eduard Toldrá

— 20 Cancons tradicionals, de Baltasar

Bibiloni

— X i m i c , j o c s t r a d i c i o n a l s , d e

M o n t s e r r a t B u s q u é i M . A n t o n i a

Pujol

— Música de Mn. Llorenc Riu

^ ^ a t à l e g s i p a r t i t u r e s

Federazione Cori del Trentino:

— Armonie in Concorso

— P e n s o s o pa lp i to . 18 bran i . C a m i l o

Moser

— C a t à l e g s i N o t i c i a r i s d ' h a r m o n i a

mundi

Re v i s t e s i b u t l l e t i n s m u s i c a l s

— L'Aurora de Clave

— Ca ta lunya Mùs ica /Rev i s t a Mus ica l

Catalana

— Butllet ins de "La Industr iai"

— Oxford music now

— Europa Cantat magazine 3/96

— B F Y C Newslet ter

— K A N T U Z

R e v i s t e s i b u t l l e t i n s d i v e r s o s

— El Teatre en tres d imensions

— E l s A i g u a m o l l s d e l ' E m p o r d à .

Pro jec te de c o n s e r v a c i ó d 'espècies

(Fundació Pere Vergés)

B R E U S

Directors:

Per a cor de nens i adults:

Alberto Vera

Còrsega, 666, àtic 2.

Tel . 93-347 87 62

Per a cor d'adults:

T o m à s Escobosa i Arrocha

Barcelona, 104-106, 1.3.

08812 Les Roquetes

de Sant Pere de Ribes

Tel . 93-814 10 65

Montserrat Florensa

Freixes, 13 Pare Mar ianao

08830 Sant Boi de Llobregat

Tel . 630 84 56

Intercanvis:

Coral de Alcobendas . Estan molt inte-

ressats en fer intercanvis a m b corals de

la nostra federació. Podeu escriure a:

Coral de Alcobendas

Apar tado de Correos 140

28100 Madrid

C o r o " C i t t a di S o a v e " . E s u n c o r

d 'homes d'un petit poble de 6000 habi-

tants, a 25 km. de Verona. Organi tzen

una trobada coral que j a ha arribat a l'e-

dició 25 i que tindrà Hoc el 28 de juny

de 1997. Demanen la part icipació i un

intercanvi amb un cor català.

Coro Città di Soave

Via Ungarett i , 10

37038 Soave (Verona)

N O T E S D E L A T A U L A D E R E D A C C I Ó

E L M O N C O R A L A I N T E R N E T :

En aques t apar ta t , i a m e s u r a que en t inguem noticia, relacionarem les adre­ces e lectróniques de les entitats, dedi-cades espec ia lment a la mús ica coral , q u e t eñen a d r e c a e l ec t ró n i ca i/o una página a Internet:

Cantemus. Centre d'Estudis Coráis Aquest centre, especial i tzat en música coral, destina aquesta página, de con­sulta l l iure, a la difusió priori tar ia de les dades corresponents a l'estudi histo­r ie i a les ac t iv i t a t s ac tuá i s del m ó n coral cátala: http://www.geocities.com/Vienna/2627

cantemus @ geocities.com

Europa Cantat La Secretar ia Genera l de la Federac ió Europea de Joves Corá is , d i sposa d'a-questa adreça electrónica: 100530 .317@compuserve . com

Europa Cantat magazine U s p o d e u p o s a r en c o n t a c t e a m b el magazine t r imestral Europa Canta t en aquesta adreça electrónica: 100263.1245 @ compuserve . com

F e d e r a c i ó C a t a l a n a d ' E n t i t a t s Coráis ( F C E C ) La Federació disposa d'una página per a i n fo rmar de les ac t iv i t a t s p rev i s t e s pels equips que conformen el Consei l D i r e c t i u , l e s q u e p r o v e n e n d e l e s Delegacions i les que ens arribin de les e n t i t a t s f e d e r a d e s . P o d e u e n v i a r les vostres adreces E-mail , per a facilitar la comunicac ió interna, a: http://www.geocities.com/Vienna/2629

fcec@ geocities.com

F e d e r a c i ó I n t e r n a c i o n a l p e r a la Música Coral ( IFCM) Aques t a F e d e r a c i ó ha c réâ t CHORA-LIST, el pr imer butlletí electrónic desti­nât específ icament ais cantaires: http: / /www.sdsmt .edu/Choralnet / 100277.1123@ compuserve . com

N E W S I C Els a fecc iona t s hi pod ran t robar tota m e n a d ' in formac ió mus ica l : concer t s , c o n c u r s o s , c u r s o s i la poss ib i l i t a t de c o n n e c t a r a m b la p r i m e r a e s c o l a de m ú s i c a d e l m ó n h i s p a n o - p a r l a n t a Internet: http: / /www.medusa .es /newsic

Us recordem q u e . . .

- S e m p r e q u e us s i g u i p o s s i b l e envieu les vostres notes mitjancant un disquet informátic.

- T a m b é us a g r a i r e m la t r a m e s a de f o t o g r a f í e s p e r tal d ' i lMus t r a r les vostres notes i una còpia deis vos­tres enregis t raments (Casset tes, C D , LP , etc.) . Penseu que en podem fer una bona difusió.

Per a completar l'arxiu de la F C E C us pregaríem la t ramesa deis vostres pro­grames i de les publ icacions de la vos­tra entitat.

Si us plau, preneu bona nota:

Teléfon/Fax: 93-268 06 68 E-mail : fcec@geoci t ies .com

COR AUS DE LA FCEC / CALENDARI DE CONCERTS C E

Calendari de concerts

Desembre 1996

Dia 06 : La Pobla de l'Illet. Casal de la Pobla: Coral de l'Escola Municipal de Musica de Berga.

Dia 15: Barcelona. Església del Sagrat Cor: Grup Coral Casp i Cor Adagi.

Barcelona. Ateneu de Sant Andreu: Orfeo l'Eco de Catalunya.

Dia 19: Reus . Teatre Fortuny: Coral Cantiga.

Dia 20: Barcelona. Oratori de Sant Felip Neri : Coral Cantiga.

Vilanova i la Geltrü. Església de Sant Antoni : Agrupació Polifònica de Vilafranca.

Dia 21 : Sant Cugat del Val lès . Monest i r : Coral Sant Cugat, Coral Collserola/Orquestra de Cambra del CEMB.

Barcelona. St. Fel ip Neri: Agrupació Cor Madrigal.

Dia 22: Barcelona. 18 h. Palau de la Musica Catalana: Coral Sant Jordì, l'Esquitx, l'Espurna, Cor Llevant, public,

Orquestra Simfònica de Barcelona i National de Catalunya.

Dia 22: T remp . Església parroquial : Orfeo de Tremp i Orfeo Balaguert.

Dia 24: Barcelona. Església dels Sants Just i Pastor: Coral Verge Bruna

Dia 25: Llivia. Església parroquial : Polifònica de Puig-reig.

Dia 26: Balaguer . Església del Sagrat Cor: Orfeo Balaguert i Orfeo de Tremp.

Barcelona. Palau de la Mus ica Catalana: CorJove de l'Orfeo Català i Orfeo Català.

Berga. Escola de Musica: Coral de l'Escola Municipal de Mùsica de Berga.

Sant Cugat del Vallès . Monest i r : Coral Serra d'Or/Conjunt instrumental.

Vilafranca del Penedès . Església de Sant Francese: Agrupació Polifònica de Vilafranca.

Dia 29: La Bisbal del Penedès . Església parroquial de Santa Maria: Cors Antistiana i Santa Maria/Pòdium de Joves

Müs ics.

Mataró . Foment de Mataró : Coral de l'Escola Municipal de Musica de Berga.

Gener 97

Dia 06 : La Bisbal del Penedès . Església parroquial de Santa Maria : Cors Antistiana i Santa Maria.

Dia 19: La Bisbal del Penedès . Església parroquial de Santa Maria : Orfeo Gracienc.

Segueixi el compàs

de lalta tecnologìa

en imatge i so.

Components Alta Fidelitat

Amplificadors A/V

Processadors Pro-Logic

Platines DAT i DAT Portati! i.

Sistemes Midi i Mini

C D i CD Oravable

LaserDisc i Sistemes Home Cinema

Discos de LaserDisc

Radiocassettes.i CD per a automobil

Projectors T V

C D - R O M

Discos Optics

Cube Systems

So Professional

Sistemes de Karaoke

CD-Juke

Autocanviadors C D - P R O

Telefonia Mobil...

Només amb Pioneer gaudirà

de la més alta tecnologia

en imatge i so.

No perdi el compàs.

CrD PIOIMCECER The Art of Entertainment