ajuntament ple 1/00 · web viewla concessió de l’ús privatiu de la via pública mitjançant la...

AJUNTAMENT PLE 11/10

SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 20 D’OCTUBRE DE 2010

A la casa consistorial d’Esplugues de Llobregat, al saló de sessions, a les dinou hores trenta-vuit minuts del dia vint d’octubre de dos mil deu, es reuneix el Ple de l’ajuntament en sessió ordinària, en primera convocatòria, sota la Presidència de l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero, amb l’assistència dels tinents i de les tinentes d’alcalde, Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio i Sra. Maria Mena Galindo i dels regidors i regidores Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill.

Excusa la seva absència el regidor Sr. Ramon Cervera Maurel.

Assisteix igualment l’interventor Sr. Francisco Javier Vicén Encuentra.

Actua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez, qui certifica.

Oberta la sessió per la Sra. alcaldessa, s’hi entra en l’examen i debat dels assumptes iclosos en l’ordre del dia.

La Sra. Díaz diu:

ACORD NÚMERO U.- APROVACIÓ ACTA ANTERIOR.-

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, donem per acabat aquest ple, el ple extraordinari i donem inici al ple ordinari, convocat també avui, dia 20 d’octubre, precisament, en acabar el ple extraordinari i comencem amb el primer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació, si s’escau, de l’acta número 9/10 corresponent a la sessió ordinària de data 15 de setembre.”

Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:

Pàg. 1

El Sr. Figueras diu:

“Esquerra Republicana hi votarà a favor.”

El Sr. Pons diu:

“Convergència i Unió, també votarà favorablement en aquest primer punt.”

La Sra. Puertas diu:

“Sí.”

El Sr. Ortega diu:

“Partit Popular vota sí.”

El Sr. Giner diu:

“El grup municipal socialista vota a favor.”

S’aprova l’esmentada acta per unanimitat i en compliment del que disposa l'article 107 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i l'article 110 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es transcriurà al llibre d'actes, autoritzant-se amb les signatures de la Sra. alcaldessa i Sr. secretari.

ACORD NÚMERO DOS.- INFORMACIONS DE L’ALCALDIA.

La Sra. Díaz diu:

“El punt número 2, Informacions de l’Alcaldia, doncs, comentar... tenim, també, dos comentaris en l’àmbit esportiu. D’una banda, ens podem alegrar, podem celebrar tots plegats els èxits d’un esportista nostre, el Pere Rodríguez, de l’entitat Centre Cultural i Recreatiu L’Avenç, secció SIES - espeleologia, que, en aquest cas, el cap de setmana del 2 al 3 d’octubre, es va celebrar a Eivissa el sisè Campionat d’Espanya de tècniques de progressió vertical, en la qual ell va participar a la categoria de veterans A i en la prova de resistència va aconseguir el subcampionat en la prova de velocitat, també, subcampió d’Espanya i a les proves de circuit, que, precisament, és la prova més vistosa, va aconseguir la Medalla d’Or i, per tant, és l’actual Campió d’Espanya.

Pàg. 2

Per això, ho celebrem i des d’aquí, des del ple, a banda de reconèixer aquesta fita, també el felicitem.

I en el cas de l’entitat Club Gimnàstica Artística Les Moreres, la Sara Cussó, una esportista d’aquest club, que només té 16 anys, a banda dels èxits que pugui assolir, el que veritablement és important és que està formant part actualment, durant aquesta setmana, de l’equip femení de la selecció espanyola, al Campionat del Món que se celebra a Rotterdam, del 10 al 25 d’octubre, que és una cita preparatòria per als Jocs Olímpics de Londres 2012 i, per tant, pensem que és molt important que aquesta esportista jove d’elit de la nostra població tingui aquest paper tan important, també, en el campionat del Món. “

COMISSIÓ INFORMATIVA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS TERRITORIALS

ACORD NÚMERO TRES.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ INICIAL DE LES BASES D’AJUTS AL COMERÇ, EN L’ÀMBIT DEL PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DE CAN VIDALET.

La Sra. Díaz diu:

“Amb això, passem al següent punt de l’ordre del dia, dins la Comissió Informativa de Medi Ambient i Serveis Territorials, el punt número 3, és el dictamen proposant l’aprovació inicial de les bases d’ajuts al comerç en l’àmbit del Pla d’Intervenció Integral de Can Vidalet.

En aquest punt, l’objectiu d’aquestes bases que volem aprovar és definir el conjunt de condicions i, també, el procediment per a l’atorgament d’ajuts, com a mesura de foment i dinamització del sector comercial i de l’activitat econòmica ubicat en l’àmbit definit pel Projecte d’Intervenció Integral del barri de Can Vidalet, dins el marc, també, de la Llei de Barris.

Seran susceptibles de suport en la forma i abast establert a les bases, aquelles intervencions amb incidència en el funcionament, l’ornat i l’estètica de l’establiment. Aquelles intervencions que es facin, també, a l’interior dels comerços.

La quantia de l’ajut serà el 50 per cent de l’actuació subvencionable amb un topall, amb un màxim de 3.000 euros per actuació. La convocatòria pública per a l’atorgament dels ajuts es realitzarà per resolució de la Junta de Govern Local, de la qual es donarà compte al Ple de la corporació i restarà oberta fins al 31 de desembre de 2012 que, en principi, és la data d’acabament d’aquest pla plurianual.”

Se sotmet a examen i debat del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Medi Ambient i Serveis Territorials:

Pàg. 3

L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat està desenvolupant l’execució de les previsions del Projecte d’intervenció integral al barri de Can Vidalet, segons la Llei 2/2004, de 14 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

El Projecte implica actuar i intervenir en diferents camps. En concret, el Camp 7 relatiu al Desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica al barri, preveu la dinamització de l’activitat comercial. Una forma de dinamitzar es la millora d’establiments comercials i de serveis. En conseqüència, es considera necessari atorgar ajuts per a aquesta millora, en el marc del Projecte d’Intervenció Integral del barri de Can Vidalet de la ciutat d’Esplugues de Llobregat.

Amb aquesta finalitat els serveis municipals han redactat les “Bases reguladores d’ajuts pera a la millora d’establiments comercials i de serveis en l’àmbit delimitat dins el projecte d’intervenció integral del barri de Can Vidalet”, el text íntegre de les quals s’incorpora com annex a aquest acord.

En la redacció de les bases indicades s’ha tingut en compte les disposicions reguladores de l’activitat de foment de les administracions públiques i especialment, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, així com en el Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, General de Subvencions, i el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.

Es proposa:

PRIMER.- Aprovar el text de les “Bases reguladores d’ajuts pera a la millora d’establiments comercials i de serveis en l’àmbit delimitat dins el projecte d’intervenció integral del barri de Can Vidalet”, i sotmetre-les a informació pública per un període de deu dies, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Taulell d’anuncis de la Corporació i als mitjans de comunicació locals que es considerin oportuns.

En el cas que no es presentin al·legacions, aquest acord restarà elevat a definitiu sense necessitat d’adoptar-ne altre d’exprés.

SEGON.- Aprovades definitivament les Bases, es procedirà a la convocatòria contemplada a les mateixes.

Obert el debat es produeixen les següents intervencions:


Pàg. 4

“Bé. D’entrada, el grup d’Esquerra Republicana hi votarà a favor i hi votarà a favor perquè, realment, el barri de Can Vidalet s’ho mereix. I també hi votarem a favor amb una esperança i és que, així, la regidoria de Comerç d’aquest ajuntament, comenci a desenvolupar amb el mateix èmfasi i amb els mateixos criteris i amb l’experiència que, segurament, haurà agafat al barri de Can Vidalet, per aplicar mesures de suport en el comerç a la resta de barris d’Esplugues, sobretot, tenint en compte que el Pla de Dinamització Comercial que, d’alguna manera, ara tenim vigent, doncs, no s’està aplicant amb els efectes pràctics que hauria de tenir, de suport al comerç local.

Entenem que un dels elements econòmics que, fins i tot, beneficia a través dels seus impostos a aquest ajuntament, és també el comerç de la resta de barris d’Esplugues, no únicament el de Can Vidalet.

Evidentment, amb això, no estem posant damunt de la taula un greuge comparatiu entre barris sinó que volem remarcar que el Govern municipal ha tingut molts anys, molt de temps i, fins i tot, aquest mateix mandat, per aplicar mesures de suport en el comerç local i que espero que, com a mínim, amb l’aplicació de la Llei de Barris a Can Vidalet, n’aprengui per aplicar-ho a la resta de barris.

Tal com he dit, hi votarem a favor.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Si bé és veritat que Convergència i Unió va votar favorablement, en el seu moment, ja, totes les mesures del Pla de Barris i, de fet, l’esperit d’aquesta ajuda era impulsar les reformes del barri, si aquest cop arriba una ajuda en l’àmbit estrictament del comerç molt sectorialitzada, doncs, evidentment, estaríem plenament d’acord amb què es tiri endavant i que, d’alguna manera, el barri també pugui tirar endavant aquestes millores.

En qualsevol cas, i al marge del nostre plantejament favorable a què es tiri endavant aquesta proposta, sí que volíem demanar que aquestes ajudes, evidentment, tindran unes finalitats concretes i, per tant, demanaríem que se’ns informi puntualment de les propostes i de com es van executant aquestes ajudes en l’àmbit estrictament d’aquest desenvolupament comercial de la ciutat, molt centrat, en aquest cas, en aquest barri.

Lamentem, d’alguna manera, que, des de la regidoria de Comerç, temps enrere se’ns havia estat informant molt al detall de tota l’activitat que s’anava fent i que en els últims darrers mesos, això, sembla que ha anat minvant. Per tant, els esperonem a recuperar la transparència i la col·laboració amb aquest grup municipal i esperem que, en definitiva, aquestes ajudes siguin totalment favorables per al comerç.”

Pàg. 5

La Sra. Ibáñez diu:

“Sí, des del grup d’Iniciativa, fa tres anys llargs que encara no tenim clar quines són les polítiques de Comerç a nivell local d’aquest equip de Govern, no ens ha quedat clar.

De totes maneres, a aquest punt s’ha de votar que sí, però també tornar a preguntar què es fa per a la resta o com a política de comerç local de tot Esplugues, quin és el projecte, si és que dóna temps a fer algun projecte.

En definitiva, des del primer any d’aquesta legislatura es van presentar, en un dels primers plens, tot uns estudis que es van pagar i a partir d’aquí, no sabem res més.

De totes maneres, en el punt aquest votem que sí.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, el Partit Popular també donarà suport, hi votarem que sí, donat que això forma part d’una de les parts d’incentivació i remodelació del Pla de Barris, del barri de Can Vidalet i tot el que sigui intentar incentivar el comerç local, ara li toca a Can Vidalet, doncs, evidentment, donem suport i estem d’acord. Votem que sí.”

El Sr. Giner diu:

“El grup municipal socialista votarà que sí.”

Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

ACORD NÚMERO QUATRE.- DICTAMEN PROPOSANT L’EXPOSICIÓ PÚBLICA DELS CRITERIS PREVIS DEL PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DEL BARRI CENTRE, PARC DELS TORRENTS I SECTOR SUD DEL BARRI DE CAN CLOTA, D’AQUESTA POBLACIÓ.

La Sra. Díaz diu:

“El punt 4 és el dictamen proposant l’exposició pública dels criteris previs del projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità l’àmbit del barri Centre, Parc dels Torrents i sector sud del barri de Can Clota d’aquesta població.

Pàg. 6

Els serveis tècnics municipals han procedit a la formulació i redacció del document de criteris, objectius i solucions del planejament d’una proposta de modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit anunciat.

Entre els objectius que es proposen en aquest document, ara mateix, podríem destacar, resumidament, l’obtenció per l’ajuntament dels terrenys de sistema de zona verda, situats entre el carrer de la Riba i la llera del Torrent d’en Farré; la reorganització de diferents porcions de terreny destinades a zona verda i equipament comunitari; l’eliminació de sòls amb ús industrial obsolet, sense activitat, i de potencial impacte ambiental; la creació, també, de reserva de sòl d’habitatge compatible amb usos comercial i terciari amb plantes baixes; la dotació d’aparcament amb soterrani per satisfer les necessitats del barri de Can Clota; la creació d’habitatge dotacional, destinat a reallotjament de llogaters i llogateres i, en conseqüència, es proposa, a aquest ple, iniciar l’expedient de modificació puntual del planejament vigent, sobre la base del document redactat a criteris previs, aprovar el programa de participació ciutadana que es detalla en la proposta d’acord i suspendre l’atorgament de llicències en l’àmbit del projecte de modificació pel termini d’un any.”


Atès el document de criteris, objectius i solucions de planejament per a la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del barri Centre, Parc dels Torrents i sector sud del barri Can Clota, d’aquesta població, redactat pels Serveis Tècnics Municipals.

D’acord amb l’esmentat document, la modificació té per objecte incrementar la dotació equipamental en el sector del Parc dels Torrents, consolidar l’ús de zones verdes en sòls qualificats com a equipaments i destinats actualment a zona verda, i millorar el teixit urbà del sector sud del barri de Can Clota.

Atès l’informe emès pels Serveis Jurídics Municipals.

Atès allò que estableixen els articles 8, 73 i 96 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost; i els art. 22, 101, 102 i 105 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

ES PROPOSA:

1.- Iniciar expedient per a la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del barri Centre, Parc dels Torrents i sector sud del barri Can Clota, d’aquesta població, d'acord amb el document de criteris, objectius i solucions de planejament redactat pels Serveis Tècnics Municipals.

Pàg. 7

2.- Aprovar el programa de participació ciutadana que es concreta en els punts següents:

a) Obrir un període d'exposició al públic del projecte presentat per un termini de 30 dies per a formular suggeriments i, si és el cas, altres alternatives de Planejament, per corporacions, associacions i particulars, per mitjà de publicació dels corresponents anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, un diari, la web i el tauler de la corporació.

b) Inserció d'un comunicat en la revista d'informació municipal El Pont d'Esplugues.

c) Notificar a propietaris i interessats, als ajuntaments limítrofs i a les associacions inscrites en el Registre d'entitats de la corporació incloses en l'àmbit territorial afectat.

3.- Procedir a la suspensió de l’atorgament de llicencies de parcel·lació, edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació d’activitats o usos concrets i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial en l’àmbit del projecte, assenyalat en el plànol “02-Emplaçament. Planejament vigent. Àmbit de planejament”, durant el termini d’un any. Aquesta suspensió s’extingirà amb l’aprovació definitiva del projecte i, en tot cas, pel transcurs d’aquest termini.

4.- L'Ajuntament, atès el resultat de l'exposició al públic i dels estudis tècnics realitzats, acordarà el que procedeixi.



“Bé. Des del grup d’Esquerra Republicana, primer de tot, hem de dir que, malgrat la comissió extraordinària on es va tractar aquest tema, la posterior Comissió Informativa de Serveis Territorials i Medi Ambient i la Junta de Portaveus que vam tenir, malgrat tot, no ens ha quedat clar, dintre de la proposta que ens plantegen, quins són els objectius finals, sobretot, amb els molts interrogants que hi ha en els canvis de terrenys, per exemple, els que afecten a la zona de La Baronda i El Barco, que passen de zona verda a equipaments.

Per tant, el que demanaríem és que, aquest tema, es posposés, que quedés damunt de la taula, per poder-ho tractar amb més profunditat en comissió, per saber quins són exactament els objectius del que es pretén fer amb aquest pla.”

El Sr. Giner diu:

Pàg. 8

“Bé. Vam tractar, efectivament, aquest tema en una comissió especial i després en una comissió informativa i no va fer en aquell moment aquesta proposta que està fent en aquests moments, per tant, és una proposta ex novo, que nosaltres no coneixíem.

No obstant, ja vam comentar a la comissió informativa que es tractava de..., no es tractava de cap aprovació inicial sinó de l’obertura del termini per a la presentació de suggeriments, per a totes aquelles persones que es considerin afectades o que pensin que tenen alguna cosa a aportar.

No es tracta d’una aprovació ni inicial ni provisional, hi haurà una exposició pública on es podran presentar tots els suggeriments que es considerin oportuns i convenients.

Quant al tema dels objectius, jo crec que l’alcaldessa ha comentat o ha descrit sis que són fonamentals i durant la comissió informativa i també durant la comissió especial, va quedar molt clar quins eren els objectius. Ja vam tenir oportunitat de parlar-ne i de veure quin era l’abast de cadascun d’ells, per tant, els coneixen vostès també perfectament, perquè van quedar ben palesos a la reunió que vam mantenir.

Nosaltres entenem que aquest tema no ha de quedar damunt de la taula i, per tant, ha de continuar amb la seva tramitació en el ple.” El Sr. Figueras diu:

“Bé. Doncs, suposo que com que són majoria no cal votar-ho, en tot cas, però, bé, en tot cas, aleshores, ens posicionarem respecte al vot, ja que vostès es neguen a què quedi damunt de la taula.

Primer de tot, nosaltres trobem a faltar en aquest document, com he dit, concrecions. O sigui, per què carai hem de canviar terrenys que ara mateix estan dedicats a zona verda a la zona de El Barco i les cases que té al seu costat, les tres propietats que hi ha al seu costat en el carrer de la Riba, per què hem de canviar la qualificació del sòl de zona verda a equipament? Per quina raó? No ho entenem.

A més a més, ens consta o almenys ens constava, fins aquest cap de setmana passat, que hi havia uns terrenys, de fet, al parc dels jardins de Pons i Termes, que ara mateix estan qualificats com a equipaments, que afecta al barri Centre i passava dintre d’aquest pla com per restar la zona verda del que diem que ara és El Barco i, aleshores, convertir-hi aquesta zona dels jardins Pons i Termes en zona verda.

Potser hi estaríem d’acord. Amb el que no estem d’acord i vostès ho saben, és que aquests temes que afecten als barris, no siguin comentats amb les associacions de

Pàg. 9

veïns. Com li dic, com a mínim la setmana passada, aquest cap de setmana, l’Associació de Veïns del Centre, d’això, no en sabia res.

Per tant, considerem que és un factor on manca la participació ciutadana, la consulta o la utilització de les entitats que, en aquest aspecte, d’alguna forma, haurien de ser tingudes en compte.

Després, vostès saben perfectament que, en aquest ple, es va votar una moció on es deia que no es requalificarien zones industrials per convertir-les en zones urbanitzables. Aquí es planteja, a més a més, això, un canvi de sòl industrial per convertir-lo en urbanitzable i aquí volen posar, vostès, tot una sèrie d’habitatges als quals tindrien dret els propietaris del carrer de la Riba, de El Barco i de les altres finques que hi ha.

Malgrat tot, tampoc hi ha una definició sobre quantes persones de El Barco haurien de ser reallotjades a partir d’aquest pla. Tampoc hi ha concreció ni tampoc diuen a on i, per tant, entenem que estem parlant de més de 40 famílies que es trobarien afectades d’alguna manera i el que no podem fer és elaborar un pla d’aquest calat, sense una justificació i sense marcar amb exactitud quin és el futur, entre altres coses, d’aquestes 40 famílies.

Recordin, i si no ja els hi recordo jo, que en el Pla d’Habitatge que vostès tenen desenvolupat, encara hi ha, em sembla que són, 125 o 128 habitatges, no ho recordo bé, del sector de Ca n’Oliveres, que vostès tenen adjudicats, que, en teoria, ja hi hauria d’haver gent vivint dintre i, en canvi, l’edifici encara no està ni construït. Per tant, no ens refiem de què vostès entrin en un pla, facin entrar aquesta gent en reallotjament dintre d’aquesta Pla d’Habitatge.

Veient els números, a més a més, dels metres quadrats que surten dotacionals a la proposta que vostès ens fan als terrenys de la fàbrica o l’antiga fàbrica Bristol, trobem que els metres quadrats no ens lliguen tampoc de l’habitatge dotacional que vostès diuen que hi ha d’anar, no ens lliguen tampoc amb el nombre de persones afectades o desallotjades de l’edifici de El Barco, per tant, entenem que tampoc són congruents en la proposta. Entenem que haurien d’afinar molt més.

I després, per finalitzar, jo hi insisteixo, vull dir que aquest pla no es pot fer a la lleugera, afecta moltes persones, afecta, a més a més, uns canvis i requalificacions de sòl que posen una altra vegada en dubte les virtuts d’aquest ajuntament a l’hora de desenvolupar la indústria i l’economia local. No podem simplement requalificar i canviar sòl industrial per sòl urbanitzable sinó que, des de l’ajuntament, s’haurien de fer esforços, sobretot, per ajudar als emprenedors, a gent que vulgui muntar la seva empresa i això es pot fer tranquil·lament en solars, en aquest cas, o en fàbriques com aquesta que vol plegar i que, d’alguna manera, no tenen per què dedicar-ho a fer-hi pisos i més pisos.

Pàg. 10

No parlaré dels avantatges econòmics de mantenir la indústria tal com la tenim, en comptes d’augmentar el nombre de terreny urbanitzable i amb tot els costos que això ens comporta com a ajuntament, en qualitat de serveis que hem de donar, des de policia, escoles, recollida d’escombraries, etc, etc. Entenem que totes aquestes propostes de requalificació de sòl van en detriment del futur d’Esplugues.

Per aquesta qüestió i per moltes altres que ja anirem dient en tota la tramitació d’aquest projecte, doncs, ja les hi farem saber a través de suggeriments i, vingut el cas, que entenem que vindrà, a partir d’al·legacions, lluitant fins el final, no únicament per oposar-nos a la seva política absolutament especulativa respecte al sòl d’Esplugues sinó, a més a més, en defensa dels interessos dels veïns d’aquesta ciutat. Per això, votem en contra.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Aviam, abans d’entrar al que és estrictament el debat polític, sí que volia plantejar una qüestió d’ordre i, en tot cas, que demanaria que el secretari municipal ens aclarís la conveniència o no, però si el grup municipal d’Esquerra Republicana ha demanat que aquest tema es deixés sobre la taula, entenem, des de Convergència i Unió, que s’hauria d’haver procedit a fer la votació de la procedència o no de què es quedi sobre la taula.

En tot cas, demanaria, hi insisteixo, abans d’entrar en el debat polític, que el secretari aclarís aquest punt. Gràcies.”

El Sr. secretari diu:

“Miri, sí, perdó. En relació a la necessitat de votació, exclusivament, el propi portaveu d’Esquerra Republicana ha manifestat que, davant el posicionament d’un grup polític concret, el donava per votat en contra. Era la seva opció.

Ara, si es vol materialitzar específicament el debat, res a dir des del punt de vista de la legalitat. Exclusivament.

La Presidència determinarà. Es pot votar perfectament sobre que quedi sobre la taula o no. Jo no tinc res a dir en aquest sentit.”


“Perdón. Jordi… La mantienes…”


Pàg. 11

“Perdó. El portaveu del PSC ha expressat el seu vot contrari...”


“Es igual, pero constará en acta. Si no, lo proponemos Iniciativa.”


“… el mateix portaveu d’Esquerra. Vostès mateixos.”


“Si no, lo vamos a proponer nosotros.”

La Sra. alcaldessa diu:

“Jo crec que per agilitat del ple, en el moment del posicionament de cadascun dels grups, simplement, el que pot fer és, si considera que és oportú deixar aquest punt a sobre la taula, perquè només s’ha expressat el grup d’Esquerra, però si altres, també, poden expressar el seu vot i prendre nota el secretari, però, jo crec que ja aprofitaríem, també, per a estalvi de temps i energia, a fer la intervenció.”

El Sr. Pons diu:

“Perdoni, alcaldessa, però no crec que aquí vinguem a estalviar temps i energia sinó a fer les coses bé i fer les coses bé entenem...”


“És que les coses bé, també es poden fer estalviant energia.”

El Sr. Pons diu:

“Deixi’m que acabi, deixi’m que acabi de parlar, en tot cas, i entenem que fer les coses bé, és que quan hi ha un partit polític que està demanant que es quedés sobre la taula, és que es voti la conveniència o no. Que, evidentment, l’aritmètica política és la que és, però que hi ha uns procediments i ens hem dotat d’unes regles i d’unes normes perquè tot això funcioni, no per estalviar cinc minuts més o cinc minuts menys.”


Pàg. 12

“Molt bé, Sr. Pons, quan tinguem aquesta acta redactada i escrita, vostè, de les paraules del Sr. Figueras, veurà que el que ha dit és que no cal que votem perquè vostè ja s’ha posicionat i, per tant, ja sabem que tal.

Però, igualment, sí, vostès poden votar, poden votar, no hi ha cap problema.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, aviam, jo insisteixo. Jo, el que digui el Sr. Figueras, ho diu el Sr. Figueras. Jo, com a Convergència i Unió, crec i demanem que les coses es facin bé, simplement, és això. No entraré en més debat. Entenem que s’ha de votar i que vostès, no votant, un cop més, intenten posar pals a les rodes al que és la transparència de l’operativitat del ple.

Al marge d’això, entraré, en tot cas, a valorar i analitzar aquest punt. Evidentment, que Convergència i Unió votaria a favor de la proposta que això es quedés sobre la taula, principalment, perquè hi ha una sèrie de greuges que no afavoreixen que estiguem d’acord amb aquest punt.

Si bé és veritat que, d’alguna manera, es queda equilibrat, malgrat els canvis en el que és equipaments i zona verda, més o menys, els metres quadrats, més o menys, tot i que hi ha un lleuger increment, queda equilibrat, el que no està clar ni de bon tros, és el tema de les famílies, és a dir, vostès fan una proposta de traslladar els habitatges a una altra part del municipi, però clar, aquí caldria saber si totes les famílies estan d’acord, quins increments econòmics suposaria aquest canvi per a les famílies i amb quines condicions es farien aquest canvis. Hi ha una sèrie de paràmetres que s’han de tenir en compte i que, en cap cas, pel que hem pogut comprovar al seu dictamen, això, vostès ho tenen en compte.

Però el que és més greu, el que és més greu, és que la Constitució Espanyola estableix l’habitatge com un dret i ens trobem que, amb la política urbanística d’aquest ajuntament, entenc que s’ha de primar l’estètica a aquest dret constitucional. I el Govern socialista i la Regidoria d’Urbanisme prima l’estètica del Torrent amb la súper Baronda, allà, estèticament molt maca i molt “xula” i volen deixar neta la resta del terreny i que, estèticament, sigui maco.

Això, està molt bé, però, home! si ens anem omplint la boca amb què som d’esquerres i progressistes, potser hauríem de mirar una miqueta més per les famílies i mentre hi hagi una sola persona que no vulgui marxar d’allà, entenem, des de Convergència i Unió, que ha de primar més aquest dret a la vivenda, en definitiva, perquè insistim que és un dret constitucional, que no un caprici estètic d’aquest govern.

Pàg. 13

Per tant, escoltin, crec que queda clar que ni queden clares les condicions econòmiques, ni queden clares les posicions dels veïns, perquè tampoc vostès fan constar res i dubto molt que hagin tingut un debat clar i sincer amb els veïns i tampoc estem d’acord amb què es primi un criteri estètic a un dret constitucional com és aquest.

És evident que, això, és una exposició pública dels criteris previs, però també és evident que alguna cosa més direm, perquè això, en la mesura del possible, no tiri endavant i si més no, no tiri endavant amb aquestes condicions. Per tant, Convergència i Unió es rarificarà fermament amb aquest vot en contra.”


“El grup d’Iniciativa també hagués votat que sí o vota que sí, a què es quedi sobre la taula, una mica pel plantejament, ja, que ha fet el Jordi a l’inici, quan vam anar a la primera reunió i a la segona, que, en definitiva, era sobre el mateix tema. Sí que hi havia una llista d’objectius, on sí que nosaltres, allà, vam plantejar que cap dels objectius assenyalats, de la I a la J, o de la I a no sé quina lletra, no crèiem exactament, vaja, no crèiem que fossin els objectius sincers, en realitat.

Perquè enteníem, nosaltres, que l’objectiu i, en definitiva, perquè ho entengui tothom, pensem que l’objectiu és que vaig allà a tirar El Barco, al menor cost possible, val? I aquest era l’objectiu que no venia en tota la història, entre altres coses, perquè davant de l’amenaça d’una possible expropiació, era més barat fer una requalificació del sòl, pensant només en els diners.

Aquests eren els objectius que no estaven en el llistat i així ho vam dir, també, a la Comissió Informativa.

Respecte al projecte? No estem d’acord amb el canvi de la zona industrial. Evidentment, si hem de generar feina, si hem de créixer, convé una zona industrial. També se’ns va dir, perquè això també ho vam comentar a la Comissió Informativa, que era una zona industrial al mig d’un barri, on tots ens omplim la boca de dir que hi ha empreses netes, inclús allà a Caufec anaven a fer empreses que no contaminen, netes, no sé què i no sé cuantos, però, en tot cas, pensem que s’han de conservar les zones industrials i que hi ha indústria que perfectament pot estar al mig d’un barri.

Tampoc no tenim clar si estaríem d’acord amb tirar o no tirar El Barco, que aquest és l’objectiu amagat de tota aquesta parafernàlia de canvi de PGM, val? Per tant, podríem optar, en tot cas, que també ho direm en l’exposició pública, com que s’aprovarà per majoria absoluta, doncs, ho haurem de fer per escrit, podríem optar per rehabilitar aquell edifici i considerar-lo patrimoni i, a més, fer les vivendes de

Pàg. 14

lloguer social o jo què sé, o un altre tipus de propostes, però, en tot cas, amb la idea de conservar l’edifici. Podria ser una opció que no es contempla.

I ho dic en tercer lloc, però, evidentment, ja ho han dit els altres dos grups abans, que serien el primer, però que és el més important, que és en què afecta a les persones i a les famílies aquest canvi de PGM. I això, tampoc està aclarit. Dic en què afecta, perquè reallotjar significa reallotjar a quantes famílies, quins drets tenen, quins no tenen, què passa amb les 40 famílies del bloc de El Barco, més les famílies que viuen al carrer de la Riba, del número 1 fins al número que sigui.

I per a nosaltres, això és el més important, per tant, directament, votem que no, votem que no, perquè no està prou desenvolupat ni és prou sincer aquest planejament, que només parla de metres quadrats, de zones verdes i de zones d’equipaments i de reconvertir un sòl industrial en un sòl edificable.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. El Partit Popular, davant de la primera qüestió que hauria plantejat Esquerra Republicana, també ens hauria semblat més bé haver-ho deixat sobre la taula. Primer, perquè hem observat que hi ha hagut una sèrie de punts que per precipitació es volien presentar i que la cordura diu que s’han de fer les coses més mesuradament. I aquest és un dels que també hauria d’estar sobre la taula, per poder parlar una mica més. Hauríem donat suport, encara que haguéssim perdut per la majoria aritmètica democràtica, però hauríem dit que també donàvem suport, faltaria més.

Donat que això s’ha de votar, ho argumentarem. Mireu, nosaltres, havent consultat amb el barri, l’Associació de Veïns de Can Clota, podríem entendre que la pastilla aquesta industrial del Bristol, doncs, home! pot ser atractiu que no sigui industrial, que hi hagi més zona verda, que hi hagi equipament, que hi hagi vivendes, les que siguin i no hi hagi cap tipus d’activitat empresarial perquè, clar, és més maco el barri, jo ho entenc això. Ho podem trobar correcte.

Però, això es la part bonica. La part que no ens agrada és, hi ha diversos factors: Un és que jo penso que, dintre de deixar sobre la taula la proposta aquesta, que no es farà, és que penso que encara hem de parlar molt i llarg del tema de El Barco. Falta saber..., o sigui, sabem, perquè és un tema que s’ha exposat, que s’ha de fer una previsió d’una possible obligació d’expropiació i bé, es pot generar un terreny per poder donar al futur senyor, a l’expropiat. Això, és una cosa per a la qual voleu fer la previsió. Però clar, hi ha persones amb les quals també hi ha molt a parlar encara.

I segon, i potser és el més important, les persones. Segon: Ens preocupa molt també la pastilla que generaria aquesta zona verda, que si són equipaments quin

Pàg. 15

destí tindria i qui seria l’usufructuari d’aquesta pastilla. O sigui, també no hi ha res en contra, però, a la millor, serà La Baronda o no, però també ens agradaria saber quin destí té aquesta futura pastilla d’equipaments, quan ho sigui.

I per últim, i això menys important, però anecdòtic, jo vaig citar, en el moment de la Junta de Portaveus, que va ser ahir mateix, que, home!, també ens agradaria, que a la millor no es pot saber actualment, però com que ha passat a Esplugues diverses vegades, és si hi ha hagut algun canvi de titularitat d’aquesta finca, que hi ha rumors de que sí i de fa mesos, doncs, home! si això, registralment, existeix, vam parlar que ens ho diríeu, que ho miraríeu i ens ho diríeu, segur que no heu tingut temps de fer-ho, però ens agradaria saber-ho, perquè, després, casualitats de la vida, acostuma a ser el mateix titular de la nova edificació i són aquestes casualitats de la vida. Llavors, és un tema, també, de motiu per deixar-ho sobre la taula, per intentar saber més coses.

Com que tots aquests factors no culminen en què no sabem ni l’últim ni els equipaments a què aniran destinats i el tema de les persone,s que és l’important, nosaltres, també votarem que no.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. Totes les qüestions que vostès han anat plantejant, doncs, les vam comentar i les vam intentar aclarir a les dues comissions consecutives on vam parlar d’aquest tema.

Primer, torno a insistir que això són criteris previs i, per tant, hem de començar per algun cantó. No es tracta d’una aprovació provisional sinó criteris previs, no ja aquells elements en els que es basaria la proposta de planejament, no l’aprovació inicial de cap mena de planejament. Per tant, és un inici d’un camí que, en aquest sentit, és llarg i, per tant, participatiu, hi ha d’haver exposicions públiques amb els criteris previs, amb l’aprovació inicial, amb l’aprovació provisional i després, en tot cas, correspondria, en definitiva, a la Generalitat, que, per cert, vam anar a consultar aquest planejament i els hi va semblar un enfocament força correcte.

Són criteris previs i miri, és un tema que està molt clar, El Barco està en zona verda, i està qualificat com a zona verda, això, vam comentar-ho i, per tant, no està qualificat com a edificable, això, també està molt clar.

Sabien vostès que hi ha una demanda d’expropiació sobre El Barco i sobre altres cases del carrer de la Riba i que degut a unes, diguem-ne, resolucions del Jurat Provincial d’Expropiació i de l’econòmic administratiu i que, en aquests moments, això, està al contenciós. Unes demandes que sí, és veritat que poden fallar o canviar les primeres resolucions que hi va haver, en el sentit que procediria a

Pàg. 16

aquesta expropiació. Ens trobaríem, en aquell moment, igualment amb un tema damunt de la taula. Pensem que és millor preveure’l.

Però m’agradaria contrastar, si més no, encara que fos d’una manera breu, cadascuna de les intervencions, començant per la d’Esquerra Republicana. Nosaltres hem parlat amb l’Associació de veïns de Can Clota i d’allò que afecta al Parc dels Torrents, que està a cavall entre La Plana i Can Clota i també amb l’Associació de veïns de La Plana i els hi vam explicar el planejament.

El que tracta de fer aquest planejament és regular una situació anòmala. Nosaltres, on està la plaça de la Dona, a Can Clota, el que ara és la plaça de la Dona, que ara és un jardí, doncs, allà hi ha una qualificació d’equipament i als jardins Pons i Termes, a la cantonada amb Eduard Toldrà, també hi ha una qualificació del sòl com a equipament, una pastilla com a equipament.

Pensem que a ningú se li ocorreria que hi hagués un canvi de qualificació i que féssim equipaments als jardins Pons i Termes o que es fes equipament a la plaça de la Dona. Al que venim és a resoldre aquesta situació.

Nosaltres també hem parlat d’una nova zona de centralitat i d’equipaments d’importància. Hem parlat de l’auditori, del poliesportiu, la piscina, La Baronda i aquesta nova centralitat, era en aquest entorn del Pont d’Esplugues i del Parc dels Torrents.

Per tant, el que volíem, era permutar i posar aquest equipament, aquesta qualificació d’equipament o aquests solars, que tenen aquesta superfície d’equipament, de la plaça de la Dona i dels jardins Pons i Termes, col·locar-los en aquest sector on ara està El Barco, amb la condició que fossin equipament d’ús públic, de titularitat, per tant, diguem-ne, en aquest sentit, absolutament pública. Això, també vam comentar-ho a les comissions que vam tenir i on vam parlar també d’altres temes.

Pel que fa al tema de la requalificació, recordo perfectament que es refereix vostè a la moció de la BRAUN que van presentar. Nosaltres vam entendre, en tot cas, sempre, que quan parlàvem de què no hi hauria requalificació seria en els casos únicament de deslocalització, és a dir, quan s’agafa aquella activitat industrial i es porta a un altre lloc, cosa que no és el cas.

Sobre el dret de reallotjament, ens preocupa i vam parlar, també, en una comissió de representants de veïns de El Barco abans de portar aquest punt a l’ordre del dia, vam estar parlant amb ells i els hi vam estar explicant quins eren els criteris que teníem i quina era la idea que teníem sobre aquest planejament.

Pàg. 17

Hi va haver aquest canvi d’impressions que hem començat, hem mantingut contactes periòdics amb els veïns de El Barco per altres problemàtiques, sobre la pròpia estructura de l’edifici, etc, i, per tant, jo crec que, en aquest sentit, hem tingut sempre un diàleg fluid sempre que hem hagut de comunicar una cosa i ens han hagut de comunicar alguna cosa.

Mirin, vostès saben perfectament que hi ha un dret que marca la Llei, que és el dret de reallotjament i només es pot anar en tres direccions: a través de la indemnització a aquelles famílies o aquells titulars de drets, que siguin titulars de drets de reallotjament, que, diguem que no vulguin optar ni a un habitatge de lloguer ni a un de compravenda i, per tant, en aquest sentit, doncs, tenen dret a una indemnització, i després, també poden triar o podrien triar entre el que seria un habitatge de lloguer o un habitatge de compravenda. Són drets que reconeix la Llei i, per tant, no és molt difícil aventurar quina seria la situació de les famílies, en el cas que el planejament tirés cap endavant, hauríem de reallotjar-los, és evident.

Quant al tema que plantejaven sobre la rehabilitació de l’edifici, que plantejava la Lídia, home! nosaltres, rehabilitar un edifici que no és propietat nostra, doncs, és una mica difícil que ho fem, no? I també vam parlar d’aquest tema a la comissió,, perquè es va parlar de si valia la pena rehabilitar o no rehabilitar, vam dir que nosaltres no rehabilitarem res que no sigui, evidentment, de l’ajuntament, tenint en compte, a més, que està en una porció que està qualificada com a zona verda.

I per altra banda, quant al canvi de titularitat que..., o de titularitat, nosaltres, ja vam comentar, en aquesta comissió, que no teníem a l’ajuntament notícia que hi hagués arribat cap mena de transmissió d’aquesta parcel·la. Però la Llei, en aquests moments, obliga a què, en el planejament, en la fase d’aprovació inicial, s’han de dir o s’han d’esbrinar quins han estat els titulars durant els últims cinc anys, però, això, serà una condició sine qua non a l’aprovació del planejament que marca la pròpia Llei.

I penso que, d’una manera així, molt breu, he tornat a repetir, una altra vegada, aquells criteris que vam parlar a la comissió i que, en principi, semblava que havien quedat entesos. No dic que hagin, vostès, manifestat o que tothom hagi manifestat la seva conformitat, però que sí que, durant les dues comissions informatives en què vam parlar d’aquests temes, doncs, van quedar, en aquest sentit, ben palesos.

No tinc res més a dir en aquest moment ni a aportar, en aquest moment.”


“Sra. alcaldessa, si em permet, per al·lusions, per un parell de qüestions, només.”

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 18

“Clar que ens al·ludim, però no ha sigut una al·lusió personal, entenc, sinó el posicionament del grup d’Esquerra.”El Sr. Figueras diu:

“Però crec que hi ha coses que s’han dit, hi ha coses que s’han dit que no són del tot certes i, per tant, com que s’ha al·ludit al que deia Esquerra Republicana, doncs, demano poder-ho aclarir.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, té..., un minut.”


“Seré molt breu.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé.”


“Primera. Canvien equipaments del Centre i de Can Clota per zona verda que és de El Barco i ho convertim en equipaments. Per una altra, al Bristol hi creem, de zona industrial ho convertim en equipament dotacional, per portar-hi habitatge. Jo, li deia que tenia incongruències aquest pla i una d’elles és aquesta, que en una zona verda que afecta a El Barco, ho convertim en equipaments, sense dir-nos amb quina finalitat i a la zona de la Bristol hi creem equipaments per portar-hi la gent de El Barco. És molt més senzill deixar El Barco on està. Simplement, això.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. L’equipament és dotacional, per tant, estem parlant que és habitatge, concretament. És que és el camí legal que hem de seguir, no hi ha una altra possibilitat. No hi ha una altra possibilitat.”

La Sra. Díaz diu:

“Bé, com que és l’aprovació que es procedeix als criteris previs, jo crec que no és ni cap aprovació inicial, hi haurà temps suficient per aclarir, tot i que s’han, jo crec, pres les mesures i s’han convocat les reunions que pensàvem necessàries per fer-ho, però, tot i així, davant els dubtes, jo crec que amb tota tranquil·litat, sent criteris previs hi en parlarem de tot això.”

Pàg. 19

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. Voten en contra els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots.

El dictamen s’aprova per majoria absoluta.

ACORD NÚMERO CINC.- DICTAMEN PROPOSANT L’ADJUDICACIÓ DIRECTA DE LA PLAÇA NÚM. 38 DE L’APARCAMENT DE VEHICLES SITUAT A LA PLANTA SUBTERRÀNIA DE L’EDIFICI SITUAT AL CARRER MOLÍ NÚM. 26-36, A FAVOR DE LA SRA. MARÍA SIERRA PEÑA LAMA.

La Sra. Díaz diu:

“I ara, si els hi sembla bé, passem al següent punt de l’ordre del dia, que és el punt número 5, el dictamen proposant l’adjudicació directa de la plaça número 38 de l’aparcament de vehicles situat a la planta subterrània de l’edifici situat al carrer Molí número 26-36, a favor de la Sra. Ma. Sierra Peña Lama.

En aquest cas, la Sra. Sierra ha formulat petició d’adjudicació en règim de concessió administrativa de la plaça d’aparcament que s’indicava al redactat del punt, del punt número 5, de conformitat amb el que s’estableix en el plec de condicions regulador, aprovat en el seu dia per aquest ple municipal, per la qual cosa, es proposa al ple l’adjudicació per un import de 16.313,50 euros, IVA inclòs.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple, el següent dictamen de la Comissió Informativa de Medi Ambient i Serveis Territorials:

L'Ajuntament Ple en sessió de data 29 de juliol del 2004, va acordar declarar la validesa de la licitació i adjudicar la concessió individualitzada dels drets d'ús privatius de diverses places d'aparcament, situades a la planta subterrània de l'edifici d’habitatges de promoció municipal del carrer Molí núm. 26-36, d'acord amb les ofertes presentades i les estipulacions contingudes en el plec de condicions regulador de la concessió aprovat per aquest Ajuntament; així mateix, va acordar declarar deserta la licitació respecte a les places d'aparcament números 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 38, 41, 44, 47, 54, 57, 58, 61, 62, 63, 64 i 66 (en total 21), i procedir a l'obertura d'un període per a l'adjudicació directa de les esmentades places, en les mateixes condicions establertes en el plec de condicions regulador

Pàg. 20

del concurs, per mitjà d'instància presentada en el Registre General de l'Ajuntament, procedint-se a l'elecció de plaça per estricte ordre d'entrada, segons el número de registre assignat, amb l'especialitat que fins al passat dia 30 de setembre del 2004, tenien preferència per a sol·licitar una de les places que havien quedat desertes, els licitadors que inicialment no havien sigut adjudicataris d'una plaça.

Atès que posteriorment s’ha renunciat a algunes de les places abans esmentades i s’ha procedit a l’adjudicació directa d’unes altres, a dia d’avui, resten pendents d’adjudicar les places 38, 42, 43, 48, 55 i 65.

Atès que al registre d’entrada d’aquest Ajuntament ha estat presentada la següent petició de plaça:

- La Sra. Ma Sierra Peña Lama sol·licita l’adjudicació de la plaça núm. 38 per un import de 13.825 €, més l’IVA corresponent.

Atesos els arts. 59 i següents del Reglament del Patrimoni dels Ens locals aprovat per Decret 336/1988 de 17 d'octubre; 93 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques; 274 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003; 88, 89 i concordants del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques; i el plec de condicions regulador de la concessió.

ES PROPOSA:

1.- Procedir a l'adjudicació directa de la concessió individualitzada del dret d’ús privatiu de la plaça d'aparcament de vehicles que a continuació es relaciona, situada a la planta subterrània de l'edifici situat al carrer Molí núm. 26-36, d'acord amb l’oferta presentada i les estipulacions contingudes en el plec de condicions regulador de la concessió aprovat per aquest Ajuntament:

- Plaça núm. 38, a favor de la Sra. Mª Sierra Peña Lama, pel preu de 13.825 €, més el 18 % d’IVA, d'import 2.488,50 €, que fan un total de 16.313,50 €.

El termini de la concessió de 50 anys comença a comptar a partir d’aquesta adjudicació.

2.- Manifestar a l’adjudicatària que abans de la formalització del contracte haurà d'acreditar que ha ingressat en la Tresoreria Municipal, la garantia definitiva prevista en la clàusula vintena del plec de condicions, que ascendeix a la quantitat de 415 €.

3.- La concessió administrativa es formalitzarà en document públic en el termini de 30 dies hàbils següents a la notificació de la present adjudicació. En el moment de la formalització de l'esmentat document públic, haurà d’acreditar-se per part de

Pàg. 21

l'adjudicatari el pagament íntegre del cànon determinat en l'adjudicació, per mitjà de taló bancari o degudament conformat per l'entitat bancària corresponent, a favor de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.

4.- Facultar a la Sra. alcaldessa-presidenta de l'Ajuntament per a la firma de la corresponent Escriptura Pública de concessió i quanta documentació sigui necessària per a la formalització dels anteriors acords.



“Votem que sí.”

El Sr. Pons diu:

“Convergència i Unió també hi votarà favorablement.”


“Nosaltres fem una abstenció.”

El Sr. Ortega diu:

“Votem que sí.”

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, disset vots. S’hi abstenen els regidors Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot i Sr. Juan Manuel Serrano Lizana.


ACORD NÚMERO SIS.- DICTAMEN PROPOSANT L’AUTORITZACIÓ DEL CANVI DE TITULARITAT DE LA CONCESSIÓ DEL QUIOSC DE VENDA DE DIARIS I REVISTES SITUAT AL CARRER MOLÍ-PAU PICASSO, A FAVOR DEL SR. JOSÉ ANTONIO GALLEGO PÉREZ.

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 22

“Bé. Si els hi sembla bé, i esperem que aquest estalvi de temps també vagi per eficiència i fer les coses ben fetes, podríem substanciar conjuntament el punt número 6 i el punt número 7, amb independència del vot que vostès puguin expressar, que pot ser diferent en un punt i en un altre, però el punt número 6, és el dictamen proposant l’autorització del canvi de titularitat de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Molí – Pau Picasso, a favor del Sr. José Antonio Gallego Pérez i el punt número 7, és el dictamen proposant l’autorització del canvi de titularitat de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Àngel Guimerà, en front el número 101, a favor del Sr. Javier Pacheco Antón.

En el primer cas, a la vista de la sol·licitud de canvi de titularitat efectuada i de conformitat amb el que s’estableix en el plec de condicions que va regir la seva adjudicació i en el Reglament de quioscos del nostre ajuntament, es proposa autoritzar el canvi sol·licitat, en les mateixes condicions, drets i obligacions que regeixen l’actual concessió i fins a la conclusió del termini de vigència de la mateixa, l’1 de desembre de 2017 i, en el segon cas, en el punt número 7, es tracta exactament de la mateixa qüestió, però, en aquest cas, l’actual concessió i fins a la conclusió del termini de vigència de la mateixa, que, en aquest en concret, seria el 12 de maig de 2032.”


La Sra. Alba Boguña Pozo titular de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Molí-Pau Picasso, sol·licita el canvi de titularitat a favor del Sr. José Antonio Gallego Pérez, segons instància registrada d'entrada a l'Ajuntament amb el núm. 5.882 de data 29-04-2010.

La concessió de l’ús privatiu de la via pública mitjançant la instal·lació i explotació del quiosc assenyalat va ser adjudicada mitjançant acord de l’Ajuntament Ple de data 1 de desembre de 1977, pel termini de 15 anys, havent-se ampliat el termini en 25 anys segons acord de l’Ajuntament Ple de data 12 de juny de 1996.

Atès el Plec de Condicions econòmic-administratives que regeix la concessió del referit quiosc i lo disposat a l’article 27 i la disposició transitòria primera del Reglament de Quioscs aprovat per aquest Ajuntament (BOP núm. 28 de 02-02-1994).

ES PROPOSA:

Autoritzar el canvi de titularitat de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Molí-Pau Picasso, adjudicada en el seu dia a la Sra. Alba Boguña Pozo a favor del Sr. José Antonio Gallego Pérez en les mateixes condicions

Pàg. 23

que van regir en l’adjudicació inicial segons acords de l’Ajuntament Ple de l’1 de desembre de 1977 i de modificació de 12 de juny de 1996, ostentant el nou titular els drets i obligacions dimanants de la mateixa, subrogant-se a tots els efectes en la mateixa situació de l’antic titular, i pel termini que conclou l’1 de desembre de 2017.



“Bé, en els dos casos, hi votarem afirmativament.”

El Sr. Pons diu:

“Convergència i Unió, també hi votarà a favor dels punt 6 i 7 d’aquest ple.”


“Iniciativa vota que sí al 6 i al 7.”

El Sr. Ortega diu:

“Partit Popular vota sí al punt 6 i 7.”


ACORD NÚMERO SET.- DICTAMEN PROPOSANT L’AUTORITZACIÓ DEL CANVI DE TITULARITAT DE LA CONCESSIÓ DEL QUIOSC DE VENDA DE DIARIS I REVISTES SITUAT AL CARRER ÀNGEL GUIMERÀ, EN FRONT DEL NÚMERO 101, A FAVOR DEL SR. JAVIER PACHECO ANTÓN.


El Sr. José Pacheco Ginés titular de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Àngel Guimerà, enfront al núm. 101, degut a la seva jubilació, sol·licita el canvi de titularitat a favor del seu fill Javier Pacheco Antón, segons instància registrada d'entrada a l'Ajuntament amb el núm. 8970 de data 25-06-2010.

La concessió de l’ús privatiu de la via pública mitjançant la instal·lació i explotació del quiosc assenyalat va ser adjudicada mitjançant acord de l’Ajuntament Ple de data 12 de maig de 1982, a la Sra. Regina Esteban Cabrerizo, i per Decret de

Pàg. 24

l’Alcaldia de data 8 de març de 1988, es va autoritzar la transmissió de la mateixa a favor d’una familiar la Sra. Mª Soledad Antón Camar, per problemes de salut en les mateixes condicions de l’adjudicació inicial ostentant la nova titular els drets i obligacions dimanants de la mateixa, subrogant-se a tots els efectes en la mateixa situació de l’antic titular. Per acord plenari de 8 de febrer de 1995 es va autoritzar la instal·lació del model de quiosc oficial, en substitució de l’existent i en conseqüència ampliar en 25 anys el termini de vigència de la concessió del quiosc, i per acord plenari de data 12 de juny de 1996, es va autoritzar el canvi de titularitat, adjudicada en el seu dia a la Sra. Mª Soledad Antón Camar, a favor del seu marit el Sr. José Pacheco Ginés, també en les mateixes condicions que van regir l’adjudicació inicial.

Atès el Plec de Condicions econòmic-administratives que regeix la concessió del referit quiosc i lo disposat a l’article 27 i la disposició transitòria primera del Reglament de Quioscs aprovat per aquest Ajuntament (BOP núm. 28 de 02-02-1994).

ES PROPOSA:

Autoritzar el canvi de titularitat de la concessió del quiosc de venda de diaris i revistes situat al carrer Àngel Guimerà, enfront al núm. 101, adjudicada en el seu dia al Sr. José Pacheco Ginés a favor del Sr. Javier Pacheco Antón en les mateixes condicions que van regir en l’adjudicació inicial segons acords de l’Ajuntament Ple del 12 de maig de 1982 i de modificació de 8 de febrer de 1995, ostentant el nou titular els drets i obligacions dimanants de la mateixa, subrogant-se a tots els efectes en la mateixa situació de l’antic titular, i pel termini que conclou el 12 de maig de 2032.

El debat corresponent a aquest punt s’ha efectuat al punt anterior.


ACORD NÚMERO VUIT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ, PER PROCEDIMENT OBERT DE TRAMITACIÓ ORDINÀRIA I REGULACIÓ HARMONITZADA, DEL SERVEI DE NETEJA DE LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, D’AQUESTA POBLACIÓ, AIXÍ COM ELS PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES I DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS I CONVOCATÒRIA DE LA LICITACIÓ. (EXP. CSE-10/14).

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 25

“El punt número 8, és el dictamen proposant l’aprovació de l’expedient de contractació per procediment obert de tramitació ordinària i regulació harmonitzada, del servei de neteja de les dependències municipals, d’aquesta població, així com els plecs de condicions tècniques i de clàusules administratives particulars i convocatòria de la licitació.”


“Atès l’informe emès pels Serveis Tècnics Municipals en el que posen de manifest que el contracte de neteja de les dependències municipals d’aquesta població, finalitza el dia 31 de desembre de 2010 i que aquest servei és necessari per tal de mantenir les dependències municipals esmentades en condicions de neteja i salubritat, i proposen iniciar el procediment de contractació corresponent per adjudicar el contracte.

Atès el plec de condicions tècniques redactat pels Serveis Tècnics Municipals per a l’adjudicació de l’esmentat contracte de serveis, per procediment obert de regulació harmonitzada i tramitació ordinària, amb un pressupost total de licitació de 1.179.789,83 €, IVA inclòs, desglossat en 999.821,00 € de pressupost net i 179.967,94 d’IVA al 18 % i un termini de duració de 2 anys prorrogable fins un màxim de 4 anys.

Atès el plec de clàusules administratives particulars redactat, el qual haurà de regir la licitació conjuntament amb el plec de condicions tècniques.

Atesos els informes emesos pels Serveis Jurídics i d’Intervenció Municipals.

Atesos els articles 274, 277 i concordants del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i els articles 10, 16, 93, 94, 122, 141 i següents, i 277 i següents i concordats de la Llei de Contractes del Sector Públic 30/2007 de 30 d’octubre, modificada per Llei 34/2010, de 5 d’agost.

ES PROPOSA:

1.- Aprovar l’expedient de contractació del servei de neteja de les dependències municipals, d’aquesta població, per procediment obert de regulació harmonitzada i tramitació ordinària, amb un pressupost net de 999.821,00 €, més un 18 % d’IVA per import de 179.967,94 €, en total 1.179.789,83 €, IVA inclòs, anuals, així com els plecs de condicions tècniques i de clàusules administratives particulars que regiran el contracte.

Pàg. 26

2.- Sotmetre els plecs de condicions tècniques i de clàusules administratives particulars al tràmit d'informació pública pel termini de vint dies, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al tauler i al web de la Corporació, durant els quals es podrà examinar i formular les al·legacions pertinents. Transcorregut aquest termini sense cap reclamació els plecs esdevindran aprovats definitivament sense necessitat d'acord exprés.

3.- La despesa plurianual derivada d’aquesta contractació, IVA inclòs, es farà efectiva per un import de 1.179.789,83 €, IVA inclòs, anuals, en els pressupostos dels exercicis econòmics dels anys de duració del contracte, amb càrrec a les partides corresponents.

No obstant, l’adjudicació restarà sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per al finançament de les obligacions derivades del contracte d’acord amb l’article 94 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

4.- Aprovar la convocatòria simultània del procediment obert, de regulació harmonitzada, mitjançant la publicació dels corresponents anuncis.

5.- Delegar en la Junta de Govern Local les facultats corresponents per fer el requeriment de documentació i constitució de la garantía definitiva, previst a l’article 135.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic, al licitador que hagi presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa o, en el seu cas, als següents licitadors per l’ordre en que hagin quedat classificades les ofertes.”



“Des del grup d’Esquerra també hi votem afirmativament.”

La Sra. Díaz diu:

“Pensava fer alguna explicació, però si vostès ho tenen tan clar, passem directament... El Sr. Figueras ha sigut molt ràpid.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. En tot cas, agafem la proposta de la Sra. Díaz i votarem els punts 8 i 9, en el nostre cas, favorablement. De fet, sempre hem considerat que, tant la neteja de les dependències municipals com el que és estrictament la conservació, el manteniment i la vigilància de las zones verdes, han estat serveis que han funcionat bé i que, per tant, no entenem que hi hagi necessitat de... bé, de fer canvis, quan entenem que

Pàg. 27

està funcionant perfectament. Per tant, confirmem els nostres vots favorables als punts 8 i 9.”


“Sí, el grup d’Iniciativa vota que sí al 8 i al 9.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular, també, al punt 8 i al 9, també votem que sí.”


“Com que em queda per votar el punt 9, li recordo a l’alcaldessa que acostumo a llegir-me els dictàmens, com a mínim, i voto afirmativament.”

La Sra. Díaz diu:

“Bé. Ja m’ho imagino, pensava, simplement, aclarir el termini de temps i la quantia de la licitació, però com que vostès estan sobradament informats i tenen bona memòria, he vist que no ha calgut.


ACORD NÚMERO NOU.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ, PER PROCEDIMENT OBERT DE TRAMITACIÓ ORDINÀRIA I REGULACIÓ HARMONITZADA, DEL SERVEI DE CONSERVACIÓ, MANTENIMENT I VIGILÀNCIA DE LES ZONES VERDES URBANES, D’AQUESTA POBLACIÓ, AIXÍ COM ELS PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES I DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS I CONVOCATÒRIA DE LA LICITACIÓ. (EXP. CSE-10/13).


Atès l’informe emès pels Serveis Tècnics Municipals en el que posen de manifest que el contracte de conservació, manteniment i vigilància de les zones verdes urbanes d’aquesta població, finalitza el dia 31 de desembre de 2010 i que aquest servei és necessari per tal de mantenir en condicions d’ús les zones verdes municipals així com l’arbrat viari i la seva vigilància, i proposen iniciar el procediment de contractació corresponent per adjudicar el contracte.

Pàg. 28

Atès el plec de condicions tècniques redactat pels Serveis Tècnics Municipals per a l’adjudicació de l’esmentat contracte de serveis per procediment obert, amb un pressupost total de licitació de 1.078.571,88 €, IVA inclòs, desglossat en 914.043,96€ de pressupost net i 164.527,91€ d’IVA al 18 %, i un termini de duració de 4 anys prorrogable fins un màxim de 6 anys.

Atès el plec de clàusules administratives particulars redactat, el qual haurà de regir la licitació conjuntament amb el plec de condicions tècniques.

Atesos els informes emesos pels Serveis Jurídics i d’Intervenció Municipals.

Atesos els articles 274, 277 i concordants del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i els articles 10, 16, 93, 94, 122, 141 i següents, i 277 i següents i concordats de la Llei de Contractes del Sector Públic 30/2007 de 30 d’octubre, modificada per Llei 34/2010, de 5 d’agost.

ES PROPOSA:

1.- Aprovar l’expedient de contractació del servei de conservació, manteniment i vigilància de les zones verdes urbanes d’aquesta població, per procediment obert i tramitació ordinària, amb un pressupost net de 914.043,96€, més un 18 % d’IVA per import de 164.527,91€, en total 1.078.571,88 €, IVA inclòs, anuals, així com els plecs de condicions tècniques i de clàusules administratives particulars que regiran el contracte.

2.- Sotmetre els plecs de condicions tècniques i de clàusules administratives particulars al tràmit d'informació pública pel termini de vint dies, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al tauler i al web de la Corporació, durant els quals es podrà examinar i formular les al·legacions pertinents. Transcorregut aquest termini sense cap reclamació els plecs esdevindran aprovats definitivament sense necessitat d'acord exprés.

3.- La despesa plurianual derivada d’aquesta contractació, IVA inclòs, es farà efectiva per un import de 1.078.571,88 €, IVA inclòs, anuals, en els pressupostos dels exercicis econòmics dels anys de duració del contracte, amb càrrec a les partides corresponents.

No obstant, l’adjudicació restarà sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per al finançament de les obligacions derivades del contracte d’acord amb l’article 94 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

4.- Aprovar la convocatòria simultània del procediment obert, mitjançant la publicació dels corresponents anuncis.

Pàg. 29

5.- Delegar en la Junta de Govern Local les facultats corresponents per fer el requeriment de documentació i constitució de la garantía definitiva, previst a l’article 135.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic, al licitador que hagi presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa o, en el seu cas, als següents licitadors per l’ordre en que hagin quedat classificades les ofertes.

El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat en el punt anterior.


La Sra. Díaz, diu:

“En el cas dels punts següents, el 10, 11, 12 i 13, retirem aquests punts de l’ordre del dia.

ACORD NÚMERO DEU.- DICTAMEN PROPOSANT L’INICI D’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D’OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN POLIESPORTIU I APARCAMENT A LES MORERES I DEL CONTRACTE D’OBRES ADJUDICAT A FCC CONSTRUCCIÓN, S.A. (EXP. 28/06).

ACORD NÚMERO ONZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’INICI D’EXPEDIENT DE RECLAMACIÓ DE RESPONSABILITATS PER DEFECTES EN LA REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN POLIESPORTIU I APARCAMENT A LES MORERES. (EXP. 28/06).

ACORD NÚMERO DOTZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’INICI D’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D’OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN AUDITORI-TEATRE I APARCAMENT I DEL CONTRACTE D’OBRES ADJUDICAT A VÍAS Y CONSTRUCCIONES, S.A. (EXP. 27/08).

ACORD NÚMERO TRETZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’INICI D’EXPEDIENT DE RECLAMACIÓ DE RESPONSABILITATS PER DEFECTES EN LA REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN AUDITORI-TEATRE I APARCAMENT. (EXP. 27/08).

La Sra. Díaz, diu:

Em sembla que, també, vostès han estat puntualment informats.”

COMISSIÓ INFORMATIVA DE RECURSOS GENERALS I ECONÒMICS

Pàg. 30

ACORD NÚMERO CATORZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

La Sra. Díaz diu:

“Per tant, passaríem al següent punt que és el 14, bé, dins la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics. Aquí, també els hi proposaria, perquè estem parlant de la modificació d’ordenances fiscals i, per tant, seria molt repetitiu anar una a una, si els hi sembla bé substanciaríem conjuntament des del punt 14 fins al punt 29, que són tots aquells punts que tenen a veure amb les modificacions de les ordenances fiscals.

En aquest cas i resumint molt ràpidament, el que es proposa, tret d’alguna excepció que ara comentarem, és una actualització de l’IPC en cadascun dels impostos i de les taxes locals, tret de l’impost de circulació que, en aquest cas, no es modificaria, tret de, evidentment, algun retoc tècnic que es pugui fer, però no es toca aquest impost.

El cas de la retirada de vehicles, retirada i custòdia de vehicles abandonats o estacionats defectuosament a la via pública, que també vostès han estat puntualment informats, com consta també al dictamen i, en aquest cas, no es tracta d’actualitzar l’IPC, es tracta que aquesta taxa coincideixi amb el cost real que té aquesta retirada.

I després, hi ha un parell més d’excepcions. Un, seria el cas de la taxa per a les visites a museus i altres llocs o centres anàlegs. En aquest cas, com que fa 8 anys que no s’ha tocat aquesta taxa, des de la seva creació, de fet, el que es proposa és racionalitzar-la i actualitzar-la. Es manté, això sí, la tarifa reduïda per a persones jubilades, en atur i estudiants i, per tant, el que es fa és actualitzar, després de 8 anys, aquestes tarifes.

I bé, també hi ha la creació d’una taxa que, ara, segurament no trobaré i espero no equivocar-me de memòria, però és en el cas de documents compulsats, perquè saben vostès, perquè els hi hem comentat, que hi ha persones residents a altres municipis que, com que aquí no teníem aquesta taxa, vénen a l’ajuntament, havíem detectat un nombre excessiu i, per tant, el que farem serà que aquesta taxa serà igual a zero en el cas de residents a Esplugues, però, evidentment, quan siguin persones foranies al municipi, sí que tindran una taxa i hauran d’abonar una quantitat per la compulsa d’aquests documents.

Pàg. 31

Bé. Bàsicament, resumint, és això, és aquest 1.8, que és l’IPC del mes d’agost, com fins ara havíem acordat sempre verbalment i aquestes 4 excepcions que els hi he comentat.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:

A fi de mantenir globalment l’equilibri financer de l’Ajuntament i dotar-lo de mitjans materials per la prestació dels corresponents serveis, s’ha elaborat una proposta de modificació de les Ordenances Fiscals per al proper exercici 2011.

A continuació es fa referència únicament a la proposta de modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 2, reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Les Ordenances fiscals han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents.

Vist allò que disposen els articles 92 a 99 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació a l’impost de vehicles de tracció mecànica.

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes emesos pel Secretari i l’Interventor, el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara del que disposen els articles 17 i següents del Text refós de la Llei de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica que començà a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2011, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació:

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

* Afegir un nou apartat 3. a l’article 4t.

Article 4t. Beneficis fiscals de concessió obligatòria i quantia fixa

Pàg. 32

3. No caldrà que l’interessat aporti certificat de minusvalidesa, o altres documents acreditatius dels beneficis fiscals sol.licitats, quan l’Administració gestora del tribut pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat perquè es realitzi l’esmentada consulta.

* Modificar l’apartat 4. de l’article 7è.

Article 7è. Periode impositiu i acreditament de l’impost

4. En els casos de baixa definitiva o baixa temporal per substracció robatori del vehicle, es prorratejarà la quota per trimestres naturals. Correspondrà al subjecte passiu pagar la part de quota corresponent als trimestres de l’any transcorreguts des de la meritació de l’impost fins al trimestre en què es produeix la baixa al Registre de Trànsit, aquest inclòs. No obstant això, en els supòsits de vehicles retirats de la via pública per al seu posterior desballestament per l’ajuntament de la imposició, es prendrà com a data de la baixa, la de la retirada o recepció del vehicle per part de l’ajuntament.

Tanmateix, en el supòsit de renúncia del vehicle en favor de l’ajuntament de la imposició per al seu posterior desballestament, es prendrà com a data de la baixa, la de la recepció per part de l’ajuntament.

* Modificar l’apartat 4. de l’article 8è.

Article 8è. Règims de declaració i d’ingrés

4. En els supòsits de canvi de titularitat administrativa d’un vehicle el titular registral haurà d’acreditar el pagament de l’impost corresponent al període impositiu de l’any anterior a aquell en què es realitza el tràmit excepte quan aquest pagament ja consti a la Prefectura Provincial de Trànsit. Als efectes de l’acreditació de l’impost, l’Ajuntament abans del dia 1 de gener de cada exercici, comunicarà a Trànsit els rebuts impagats de l’exercici en curs.

* Modificar l’article 10è.

Article 10è. Gestió per delegació.

1. Si la gestió del tribut ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, les normes contingudes als articles anteriors seran aplicables a les actuacions que ha de dur a terme l’administració delegada.

2. La presentació de l’autoliquidació s’efectuarà a l’entorn web de l’Organisme de Gestió Tributària introduint-hi totes les dades necessàries. El pagament de la quota resultant de l’autoliquidació es realitzarà preferentment per mitjans

Pàg. 33

telemàtics, en aquests cas, des de la web de l’ORGT, l’interessat podrà imprimir el justificant de pagament amb les dades de l’autoliquidació.

3. L’ORGT comprovarà que les dades declarades siguin correctes i, en particular, si són procedents els beneficis fiscals aplicats. A tal efecte, als models de sol.licitud de beneficis fiscals es preveurà que l’interessat pugui autoritzar l’Administració gestora del tribut per consultar telemàticament les bases de dades procedents, en ordre a confirmar els requisits per al gaudiments de les exempcions o bonificacions sol.licitades.

Cas de no constar aquest consentiment perquè l’ORGT faci la consulta de l’existència dels requisits declarats, o si l’esmentada consulta no fos possible, l’interessat haurà d’aportar per mitjans telemàtics o davant les oficines d’aquest organisme, en el termini de 10 dies comptats a partir de la data de la matriculació efectiva del vehicle, la documentació que justifiqui el benefici fiscal, per tal que, si escau, s’expedeixi un document que acrediti la seva concessió.

En cas de no aportar dins el termini assenyalat la documentació indicada, l’ORGT efectuarà en via de gestió tributaria les verificacions i comprovacions corresponents i practicarà les liquidacions que se’n puguin derivar.

* Modificar l’article 12è

Article 12è. Data d'aprovació i vigència

Aquesta ordenança fiscal, aprovada pel Ple en sessió celebrada a 29 d’octubre de 2004 començà a regir el dia 1r de gener de l’any 2005. La última modificació fou aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir de l’1 de gener de 2011, un cop publicat el text íntegre de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa. En cas de modificació parcial els articles no modificats restaran vigents.”

SEGON.- Exposar al públic l’esmentat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, l’acord adoptat restarà definitivament aprovat.

TERCER.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’acord definitiu que, una vegada transcorregut el període d’exposició pública, procedeixi adoptar, i el text de les modificacions d’aquesta ordenança per a l’any 2011.


Pàg. 34


“Bé. Nosaltres farem, malgrat que són molts punts, intentaré ser el més breu possible. De fet, no hi estem d’acord. No hi estem d’acord en aplicar, tampoc, el criteri de l’IPC del mes d’agost que vostès, per exemple, l’any passat, es van saltar aquest criteri i, segurament, tindrien les seves raons per fer-ho, atès el gruix de diners que això significava per a les arques municipals o significava per a la ciutadania d’Esplugues, però entenc que, si hi ha un acord, s’ha de complir cada any, no únicament l’any en què és beneficiós per als interessos de l’economia d’aquest ajuntament. Mirat sempre des del punt de vista de l’economia d’aquest ajuntament. Per tant, entenem que no els hi podem donar suport per aquest fet.

De fet, tampoc els hi donaríem, perquè vostès saben perfectament, que no compartim moltes de les gestions que vostès fan a nivell econòmic, ni tampoc en l’aplicació d’algunes taxes. I seré molt puntual amb una d’elles, en concret, amb la que es fa sobre l’ocupació de terrenys públics amb finalitat lucrativa que vostès, després, ja els hi faré la pregunta en el torn de precs i preguntes, però que vostès apliquen aleatòriament a uns sí i a uns altres no i no ho entenem.

Per aquesta qüestió i, a més a més, d’alguna manera, avançant-nos al que passarà en els pressupostos, ja els hi votem, ara mateix, negativament.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Des de Convergència i Unió, sí que volíem una mica centrar el debat de la modificació de les ordenances, d’alguna manera, també, tal com plantejava el regidor Figueras, en el fet que vostès van optar, fa un parell d’anys, per considerar la conveniència i l’oportunitat del moment que els interessava, tres anys, disculpin. Han agafat la dada d’agost i bé, d’alguna manera, tampoc entenem que tingui excessiu sentit, quan entenem que, el lògic, potser seria al tancament de l’any i no al mes d’agost.

Però bé, és un criteri en el qual diferim i, de fet, amb tot el tema de les ordenances i, evidentment, d’una manera molt especial, molt concreta, molt determinada amb el cas de l’IBI, nosaltres sempre hem plantejat que, aviam, que si l’IPC és positiu, d’acord, s’ha d’aplicar o s’ha d’executar una pressió fiscal positiva, però en el moment en què és negatiu, doncs, també s’ha d’executar, en aquest cas, una pressió fiscal negativa, perquè els ciutadans no tenen per què pagar impostos en positiu quan hi ha un IPC negatiu.

Bé, són criteris, evidentment, totalment diferents al que vostès entenen que ha de ser o que Convergència i Unió, en aquest cas, planteja, i bé, més enllà d’això, també és sobradament conegut i públic que el nostre model econòmic no comparteix, pràcticament, cap dels pilars del model econòmic del seu Govern i, per tant, les

Pàg. 35

ordenances, doncs, també passen, d’alguna manera, a ser pilar i estructura del que són els ingressos d’aquest projecte d’aquesta àrea econòmica.

En aquest sentit, han d’entendre, estic segur que molt sobradament, que votem en contra d’aquests punts.”


“Nuestro grupo, el grupo de Iniciativa, votamos que no a todas estas Ordenanzas y hay dos cuestiones: Una, vosotros, de forma unilateral, sin contar con la oposición, os habéis amparado en vuestra mayoría absoluta, decidísteis coger, para aplicar el IPC de las Ordenanzas, el IPC de agosto, la media de agosto a agosto.

Curiosamente, el agosto pasado hubo un menos y vosotros ya dijísteis, cuando se os pidió que se bajara, ya que se había bajado el IPC en agosto, que también se bajaran las Ordenanzas. Dijísteis que no, que se mantenían. Este año, que aumenta, aumentáis sin tener en cuenta el desfase que teníamos del año pasado, se aumenta todo lo que se ha aumentado. Por lo tanto, es injusto. Éso, por un lado.

Y por otro, bueno, las Ordenanzas no dejan de ser una parte, como venimos diciendo el grupo de Iniciativa, año tras año, una parte de los presupuestos. Es una pata en la que se sustentan los presupuestos municipales.

Es verdad que los presupuestos se pueden aprobar, incluso, pasado el año y las Ordenanzas no, pero sí que sería bueno y siempre lo hemos dicho y nunca lo habéis hecho, saber mínimamente por dónde van a ir los presupuestos, para valorar el tema de las Ordenanzas, porque, claro, vosotros hacéis…, cuadráis: tanto que recogemos y tanto que aplicamos a los presupuestos.

A lo mejor, si supiéramos cuánto son los presupuestos y qué se podía rebajar, lo mismo estas Odenanzas, en vez de aplicarles el 1.8, se podía aplicar un número más bajo, pero claro, vosotros hacéis primero la recaudación y después la colocáis en los presupuestos.

Por lo tanto, de ninguna de las maneras os podemos dar el apoyo y votamos que no.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, el grup municipal del Partit Popular, del punt 14 al punt 29 de les ordenances votarem que no, començaré pel final. Votarem que no.

Mireu, l’argument és molt clar i és quasi clàssic. O sigui, estem vivint una època de desencant econòmic importantíssim. L’any passat, estàvem sota zero. Aquest any,

Pàg. 36

estem sobre zero, però resulta que la inflació la tenim sobre el 6 per cent, aproximadament, ara. I l’IPC avançat del setembre, el tenim sobre el 2.4. No sabem com acabarem. Són postures oposades.

El Govern de l’Estat encara està pensant-se quina serà la dotació econòmica que ens enviarà als ajuntaments, entre ells Esplugues. La Generalitat de Catalunya està encara pensant-se quina serà la dotació econòmica que ens enviarà als ajuntaments, entre ells Esplugues de Llobregat, perquè, clar, tenen els seus problemes econòmics gravíssims, gravíssims, i ha de recaure, suportar aquesta mancança, aquesta crisis econòmica, per dir-ho d’alguna manera, aquestes necessitats, com sempre, la ciutadania. I parlem d’un 1.8 per cent.

Que és una cosa desmesurada? No. És l’IPC. Però que sempre, no falla, quan marquem un IPC, el ciutadà l’ha de pagar. I això, en general, a tots. Però ara faré un especial incís o hincapié al punt número disset, perdó, al setze, que és el referent a l’IVA..., a l’IBI, l’IBI.

L’IBI, és un tema vergonyós, és un tema vergonyós que s’ha d’aplicar. Com Equip de Govern feu, segurament, el que creieu convenient i correcte, però és vergonyós i us argumentaré per què. Mireu, estem en un moment al qual, des de fa dos o tres anys i el que ens falta per recórrer encara, el que ens falta per recórrer encara, en el qual, el patrimoni de tots els ciutadans d’Espanya, s’ha devaluat, aproximadament, un 40 per cent. El patrimoni significa les vivendes.

O sigui, el que avui dia no té valor per als bancs ni per a la vida pública, resulta que per pagar els impostos creix un 1.8 per cent. Però, a més a més, hem de pensar que ens falta la pujada de l’Estat, que serà un altre 2 per cent i hem de pensar que estan fent les revisions del Cadastre als municipis on no s’han revisat des de fa 10 anys, i d’aquí ràpid, el que no pot ser és que l’any que ve o l’altre ens vingui la revisió.

A més a més, amb un increment substanciós, perquè, això, no falla, eh? a la vida real es devalua, però a la vida irreal, que és el món de Madrid, és una altra història i continuem pagant, com sempre, els ciutadans i cada vegada ens fa més mal.

I aquest és l’argument del no a les ordenances. Gràcies.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. Miri, el que no poden fer són propostes impossibles i el que no poden i el que han de fer, és tocar de peus a terra. Perquè el conjunt d’ajuntaments del món mundial, parlant clar, i toquen, sap? i aquestes propostes que vostès proposen, altres ajuntaments on governen vostès, doncs, no les fan, no les tiren cap endavant, perquè són impossibles.

Pàg. 37

Miri, a l’any 2011, 2010 i 2011 estarem en un escenari de menys ingressos. Amb això, estarem tots d’acord, estarem en un escenari de menys ingressos. El pressupost serà inferior el del 2011 al del 2010, gairebé, amb tota certesa i la despesa corrent de l’ajuntament, que està lligada o vinculada a l’evolució de l’IPC, pujarà l’IPC. Però no pujarà l’IPC del mes d’agost, que ha estat de l’1.8 sinó el que es preveu cap a final d’any, que serà en torn al 2 per cent. En aquests moments, saben vostès que, el de setembre, va estar del 2.1 i a Catalunya del 2.4. Nosaltres no hem agafat aquest, que ja el sabem, hem agafat el del mes d’agost que va ser el nostre compromís.

Per altra banda, hi ha altres despeses corrents, com és la despesa en consums d’energia elèctrica, gas, etc, que han tingut un increment molt superior, per tant, una política com la que vostès proposen, és portar a aquest ajuntament i als ajuntaments en general, a un carreró sense sortida.

A l’any 2009, vam agafar l’increment de l’IPC del mes d’agost, que era almenys 0.8. Nosaltres, vam entendre que hi havia un topall que, evidentment, era el no increment dels pressupostos i així vam comunicar-ho al conjunt de les Associacions de Veïns, en una reunió que vam tenir per explicar-los quina era la nostra postura en aquest sentit.

Però és que, a final d’any, va ser de més 0.8 i no vam agafar l’increment de final d’any, que era més 0.8. Està en una situació molt similar ara, mantenim el nostre compromís, com vam dir, de referenciar-nos sempre en l’IPC del mes d’agost. És l’1.8, a final d’any, segurament, serà superior, però nosaltres ens mantindrem en l’1.8, tal com ens vam comprometre.

Per altra banda, quant a la pressió fiscal, permetin-me que els hi recordi les últimes dades que tenim, que la pressió fiscal de municipis semblants de la província de Barcelona és superior, en un 50 per cent, a l’Ajuntament d’Esplugues. Això que vol dir? Això vol dir que, de cada 100 euros, que de cada 100 euros, un ciutadà o ciutadana d’un ajuntament d’aquests que estan dins de la mitjana, dedica 4.36 euros a pagar impostos i, en el cas d’Esplugues, dedica 2.91 euros a la pressió fiscal, per tant, aquesta quantitat és més baixa.

Quant a l’IBI, si agafem l’IBI, concretament, els ingressos per IBI per habitant, a Esplugues, són inferiors en un 15 per cent a la mitjana. Les plusvàlues són inferiors, en un 55 per cent, per habitant, a la mitjana, inferiors a la mitjana. L’IAE, en un 36 per cent per habitant, inferior a la mitjana i el de vehicles inferior, en un 5 per cent per habitant, inferiors a la mitjana. Per tant, partim de la base que nosaltres tenim una pressió fiscal sota, molt per sota, de les que tenen o poden tenir els municipis de similars característiques a les del nostre.

Pàg. 38

Per altra banda, quan toca vostè el tema dels valors cadastrals. Els valors cadastrals són molt inferiors als dels conjunts del municipis, per una raó: perquè nosaltres no hem fet la revisió, no hem fet la revisió. I saben vostès quant suposa per als valors cadastrals de l’Ajuntament d’Esplugues l’increment mig per a una família, un habitatge? Entre tres i cinc euros anuals. Això, és l’increment de l’1.8, entre 3 i 5 euros anuals.

Quant a altres qüestions que s’han plantejat, com que si ens hem saltat criteris. Doncs, no, no ens hem saltat cap, ens hem mantingut, exactament, en el que vam dir que faríem, referenciar sempre a l’IPC del mes d’agost.

I sobre el tema de per què no agafem l’IPC de final d’any, doncs, perquè no podem agafar-lo, perquè les ordenances s’han d’aprovar abans del 31 de desembre, perquè abans del 31 de desembre s’ha d’haver aprovat inicialment, exposades al públic i aprovades definitivament i si no es fa així, no poden entrar en vigor, per això, les portem gairebé sempre, al ple del mes d’octubre, perquè no tenim una altra possibilitat. Perquè si no fos així, no podrien entrar en vigor.

I per què no portem el pressupost? El pressupost no el portem, perquè encara ens falten dades per saber quines seran les transferències corrents de l’Estat i altres organismes, no tenim aquesta informació i, per tant, no podem fer un pressupost imaginant-nos quin serà el nivell d’ingressos per equilibrar la despesa.

I això, ho hem repetit any rere any i ens hem mantingut en què aquests són els criteris que hem utilitzat sempre i, per tant, entenem que aquesta pujada correspon al compromís que va adoptar l’Equip de Govern i que és molt ajustada, evidentment, molt ajustada, en aquest sentit, al que altres ajuntaments fan, en increments quant a l’IBI, perquè estan en revisió del 6 per cent, del 10 per cent, que el que han de fer, a més a més, és baixar el tipus impositiu. Sap per què? Perquè si mantinguessin el tipus impositiu, es dispararia brutalment.

És així, és així i és una explicació que vostès la coneixen i la saben i que l’hem repetida fins a la sacietat, per tant, entenem que, en aquest sentit, no fem res més que complir, d’una manera clara, el compromís que vam adquirir a l’inici del mandat.”

El Sr. Ortega diu:

“Sra. alcaldessa, jo no sé si, com que anem bé de temps, podem fer una mica de debat o no.”

La Sra. Díaz diu

“No, no, jo crec que fem el que fem habitualment...”

Pàg. 39

El Sr. Ortega diu:

“Com que anem tan avançats, ara, a l’ordre del dia, per això dic que, a la millor, per optimitzar, podem dir alguna coseta, també, no ho sé. No ho permet, bé.”

La Sra. Díaz diu:

“No, perquè jo crec que vostès, abastament, ja ho discuteixen, cadascú s’ha posicionat...”

El Sr. Ortega diu:

“Sí, però no en un ple, no en un ple, eh?”

La Sra. Díaz diu:

“Una altra cosa és una qüestió, un matís, un..., jo puc entendre, fins i tot, com deia per al·lusions abans, una contradicció, un aclariment, però ens hem posicionat, tots hem tingut oportunitat de fer-ho i, per tant, seria tornar a insistir en el que segurament ja hem dit.”

El Sr. Ortega diu:

“Però que no m’ha convençut el discurs del Sr. Enric Giner, és el que volia dir.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, Sr. Ortega, gràcies, també, per la seva comprensió.”



ACORD NÚMERO QUINZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANZA FISCAL NÚM. 3, REGULADORA DE

Pàg. 40

L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.


A fi de mantenir globalment l’equilibri financer de l’Ajuntament i dotar-lo de mitjans materials per la prestació dels corresponents serveis, s’ha elaborat una proposta de modificació de les Ordenances Fiscals per al proper exercici de l’any 2011.

A continuació es fa referència únicament a la proposta de modificació de l'Ordenança Fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.


Les modificacions proposades obeeixen, d'una banda, a la adaptació de l'ordenança a la normativa i d'altra, a l'increment dels percentatges aplicables en funció dels anys del període impositiu.

Vist allò que disposen els articles 104 al 110 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Local, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació a l'impost sobre l'increment de valor dels Terrenys de naturalesa urbana

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text refós de la Llei de Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, que haurà de començar a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2011, amb les modificacions que s’expressen a continuació:

"ORDENANÇA FISCAL NUM. 3

IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

* Afegir un nou apartat 4. a l’article 1.

Pàg. 41

Article 1. Fet imposable

4. Als efectes de l’impost sobre Béns Immobles, tenen la consideració de béns immobles rústics, de béns immobles urbans i de béns immobles de característiques especials els que defineixen d’aquesta manera les normes reguladores del Cadastre Immobiliari.

* Modificar l’article 2. a partir de l’apartat 4.

4. Les transmissions de terrenys a que donin lloc les operacions distributives de beneficis i càrregues per aportació dels propietaris inclosos en l’actuació de transformació urbanística, i les adjudicacions en favor dels esmentats propietaris en proporció als terrenys aportats pels mateixos, en les termes de l’article 18 del text refós de la llei del sòl, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny. No obstant això, si el valor de les parcel.les adjudicades a un propietari excedeix del que proporcionalment correspon als terrenys aportats pel mateix. L’excés d’adjudicació si estarà subjecte a aquest impost.

5. La retenció o reserva del dret real d’usdefruit i els actes d’extinció de l’esmentat dret real, ja sigui per defunció de l’usufructuari o pel transcurs del termini pel que va ser constituït.

6. Les transmissions de terrenys de naturalesa urbana derivades d’operacions a les quals resulti aplicable el règim especial de fusions, escissions, aportacions de branques d’activitat o aportacions no dineràries especials, a excepció dels terrenys que s’aportin a l’empara del que preveu l’article 94 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats, aprovat per Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, quan no estiguin integrats en una branca d’activitat.

7. Les transmissions de terrenys de naturalesa urbana que es realitzin com a conseqüència de les operacions relatives als processos d’adscripció a una societat anònima esportiva de nova creació, sempre que s’ajustin a les normes de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport i el Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, quan no estiguin integrats en una branca d’activitat.

8. En la posterior transmissió dels esmentats terrenys s’entendrà que el nombre d’anys a través dels quals s’ha posat de manifest l’increment de valor no s’ha interromput per causa de les transmissió de les operacions citades en els apartats anteriors.

* Modificar l’article 6è.

Article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa o quantia variable.

Pàg. 42

1. Estan exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de les transmissions de béns que es trobin dins del perímetre delimitat com Conjunt Històric Artístic, o hagin estat declarats individualment d’interès cultural, segons l’establert en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, o en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, quan els seus propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat al seu càrrec obres de conservació, millora o rehabilitació en aquests immobles. Per a poder gaudir d'aquest benefici fiscal caldrà acreditar que les obres de conservació o rehabilitació dels immobles han estat finançades pel subjecte passiu o els seus ascendents, fins el primer grau, i que la despesa efectivament realitzada en el període dels últims cinc anys, no ha estat inferior al deu per cent del valor cadastral assignat a l'immoble en el moment del meritament de l'impost.

Per tal que els béns urbans ubicats dins del perímetre delimitatiu dels conjunts històrics, que hi estiguin globalment integrats, puguin gaudir d’exempció han de comptar amb una antiguitat igual o superior a cinquanta anys i han d’estar catalogats, d’acord amb la normativa urbanística, com a objecte de protecció integral en els termes que preveu la normativa de patrimoni històric i cultural.

2. Es concedirà una bonificació del 95 per cent de la quota de l’Impost, en les transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudiment limitatiu del domini que afectin a l'habitatge habitual del causant realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels seus descendents de primer grau i adoptants, els cònjuges i els seus ascendents de primer grau i adoptants, i les parelles de fet degudament inscrites en el registre corresponent o que hagin atorgat escriptura pública, segons el que preveu la Llei 10/98, de 15 de juliol, reguladora de les unions estables de parella, sempre i quan hagin conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la defunció d'aquest. Per gaudir d'aquesta bonificació el valor màxim de l'objecte de transmissió a que es refereix a l'article 6.3 d'aquesta ordenança serà de 60.101,21 euros. En el cas que el valor superi l'esmentat import 60.101,21 euros (10.000.000 de pessetes), es practicarà una liquidació complementaria per l'excés de valor que superi aquesta quantitat en la que no s'hi farà cap bonificació.

A aquests efectes es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant. No obstant, s’entendrà que l’habitatge no perd el caràcter d’habitual a efectes d’aquesta bonificació, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut del causant suficientment acreditades.

L’habitatge, un traster i fins a dues places d’aparcament es poden considerar conjuntament com a l’habitatge habitual, sempre i quan es trobin situats al mateix edifici o complex urbanístic.

Pàg. 43

Els subjectes passius, per a gaudir de la bonificació, hauran d’haver conviscut amb el causant ininterrompudament durant els dos anys anteriors a la seva defunció i hauran de sol.licitar la bonificació en el termini d’un any a partir de l’acreditació de l’impost aportant la documentació que ho justifiqui.

En qualsevol cas, per tenir dret a l'esmentada bonificació caldrà que l’immoble adquirit, en el moment de la defunció del causant, no estigués total o parcialment cedit a tercers.

3. El valor de 60.101,21 euros, establert en el paràgraf anterior, serà en tot cas per finca transmesa independentment del nombre d’hereus i no per cada un d’ells.

* Modificar l’apartat 2. de l’article 7è

Article 7è. Base imposable

2. Per determinar l’import de l’increment real del valor, hom aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de l’acreditament el percentatge resultant de multiplicar el percentatge anual aplicable a cada cas concret, fixat a l’article 8.1 d’aquesta Ordenança, pel nombre d’anys al llarg dels quals s’ha manifestat l’increment del valor.

Modificar l'apartat 1. de l’article 8é.

Article 8è. Tipus de gravamen i quota.

1. D'acord al que preveu l'article 107.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per determinar l'import de l'increment real s'aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de l'acreditament el percentatge que resulti del quadre següent:

a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys ........................................................3,57

b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a deu anys .................................................................3,06

c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a quinze anys...................................................................2,90

d) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a vint anys ..................................................................2,84

Modificar l’article 11è.

Article 11è. Règim de gestió

Pàg. 44

1. S’estableix l’autoliquidació com a forma de gestió general del tribut, que suposa l’obligació del subjecte passiu de declarar les dades i determinar el deute tributari, les quals han de ser comunicades a l’Ajuntament en els terminis establerts a l’apartat 7 d’aquest article, excepte en el supòsit a què es refereix el paràgraf tercer de l’apartat 3 de l’article 7è d’aquesta ordenança. En aquest cas el contribuent ha de presentar en els mateixos terminis la declaració corresponent per a la liquidació de l’impost per part de l’Administració.

2. En cas que l’Administració no faciliti, en ser-li sol.licitada, la valoració imprescindible per practicar l’autoliquidació el subjecte passiu ha de presentar la declaració corresponent per a la liquidació de l’impost per part de l’Administració.

3. Tant l’autoliquidació com, si escau, la declaració, s’han de formalitzar segons el model que l’Ajuntament ha determinat, on s’hi contindran els elements de la relació tributària imprescindibles per practicar o comprovar la liquidació corresponent.

4. Cal presentar una autoliquidació o declaració per a cadascuna de les finques o drets transferits, fins i tot en el cas que s’hagi formalitzat la transmissió en un sol instrument, fent-hi constar expressament la referència cadastral.

5. Quan hi hagi diverses persones obligades al pagament de l’impost, es podrà practicar autoliquidació per la totalitat de la quota a nom de qualsevol d’elles, o practicar tantes autoliquidacions com subjectes passius hi hagin.

6. A l’autoliquidació o declaració esmentada s’hi adjuntaran els documents on hi constin els actes o els contractes que originin la imposició, com també els justificants dels elements tributaris necessaris per practicar la liquidació corresponent i els que acreditin les exempcions i bonificacions que es sol.licitin.

7. L’autoliquidació o declaració haurà de ser presentada en els següents terminis, des de la data en què es produeixi l’acreditament de l’impost:

a) Quan es tracti d’actes “inter vivos”, el termini serà de trenta dies hàbils.b) Quan es tracti d’actes per causa de mort, el termini serà de sis mesos, prorrogables fins a un any a sol.licitud del subjecte passiu.

8. Independentment del que es disposa en l’apartat primer d’aquest article, també estan obligats a comunicar a l’Ajuntament la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:

a) En els supòsits contemplats en la lletra a) de l’article 3.1 d’aquesta ordenança, sempre que s’hagin produït per negoci jurídic entre vius, el donant o la persona que constitueix o que transmet el dret real de què es tracti.

Pàg. 45

b) En els supòsits contemplats en la lletra b) de l’article 3.1, l’adquirent o la persona a favor de la qual es constitueixi o es transmeti el dret real de què es tracti.

9. Els notaris per tal de donar compliment a l’obligació de comunicar a l’Ajuntament una relació comprensiva de tots els documents que han autoritzat i en els que s’hi continguin els fets, els actes o els negocis jurídics que posin de relleu la realització del fet imposable d’aquest impost, remetran mensualment i per via telemàtica a la plataforma del Consell general del notariat un índex informatitzat, el qual, una vegada processat i verificat, es posarà a disposició de l’Ajuntament per tal que pugui obtenir-lo mitjançant comunicacions telemàtiques entre tots dos servidors. El mateix procediment es farà servir per comunicar a l’Ajuntament la relació dels documents privats comprensius dels mateixos fets, actes o negocis juridics, que els hagin estat presentats per a coneixement i legitimació de firmes. El que es preveu en aquest apartat s’entén sense perjudici del deure general de col.laboració establert en la Llei general tributària.

Els notaris advertiran expressament als compareixents en els documents que autoritzin sobre el termini dins el qual estan obligats a presentar declaració per l’impost, i sobre les responsabilitats per la manca de presentació de declaracions.

* Modificar l’article 12è, canviant la seva denominació.

Article 12è. Col.laboració social

1. Els gestors administratius que hagin subscrit el corresponent conveni de col.laboració, podran actuar com a col.laboradors socials de l’ajuntament, a l’empara del que preveu l’article 92 de la Llei general tributària.

2. Aquesta col.laboració podrà referir-se a :

a) Assistència en la realització de declaracions.b) Presentació telemàtica d’autoliquidacions, declaracions, comunicacions i

altres documents tributaris.

* Renumerar els articles següents:

- L’actual article 12è. Comprovació de les autoliquidacions, serà l’article 13è. - L’actual article 13è. Recàrrecs d’extemporaneïtat i sancions, serà l’article 14è.- L’actual article 14è.Règim de notificació i d’ingrés, serà l’article 15è.

* Crear l’article 16è. Gestió per delegació

Pàg. 46

Article 16è. Gestió per delegació

1. Si la gestió, la inspecció i la recaptació del tribut han etat delegades total o parcialment en la Diputació de Barcelona, les normes contingudes als articles anteriors seran aplicables a les actuacions que ha de fer l’Administració delegada.

2. L’Organisme de Gestió Tributària establirà els circuits administratius més adients per aconseguir la col.laboració de Notaris i Registradors de la Propietat en ordre a conèixer puntualment les modificacions de titularitat dominical i conseqüentment practicar les liquidacions corresponents. Així mateix, possibilitarà la presentació d’autoliquidacions per internet, per part dels interessats i dels gestors tributaris, que actuaran en règim de col.laboració social.

3. Totes les actuacions de gestió, inspecció i recaptació que dugui a terme l’Organisme de Gestió Tributària s’ajustaran al que preveu la normativa vigent i la seva Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació, aplicable als processos de gestió dels ingressos locals, la titularitat dels quals correspon als Municipis de la província de Barcelona que han delegat les seves facultats en la Diputació.

4. No obstant, l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat delegada en la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul.lació, total o parcial de les liquidacions respecte de l’impost aquí regulat, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient. * Modificar la Disposició final.

Disposicio final

Aquesta ordenança aprovada pel Ple Municipal en sessió celebrada el 29 d'octubre de 2004, comença a regir el dia 1r de gener de l'any 2005. L'última modificació fou aprovada pel Ple Municipal en data 20 d'octubre de 2010 i regirà a partir de l'1 de gener de 2011, un cop publicat el text íntegre de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa. En cas de modificació parcial, els articles no modificats restaran vigents."

SEGON.- Exposar al públic l’esmentat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen

Pàg. 47

oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, l’acord adoptat restarà definitivament aprovat.


El debat corresponent a aquest punt s’ha efectuat en el punt anterior.



ACORD NÚMERO SETZE.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 4, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.


A fi de mantenir globalment l’equilibri financer de l’Ajuntament i dotar-lo de mitjans materials per a la prestació dels corresponents serveis, s’ha elaborat una proposta de modificació de les Ordenances Fiscals per al proper exercici 2011.

A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 4, reguladora de l’impost sobre bens immobles.


Vist allò que disposen els articles 60 a 77 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació a l'impost sobre béns immobles.

Pàg. 48

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara del que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sobre bens immobles, amb les modificacions dels articles que es transcriuen íntegrament a continuació i que haurà de començar a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NUM. 4

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES

Es proposa:

. Modificar l’article 1. Fet imposable, en el sentit d’afegir un paràgraf final a l’apartat 6.


6. A efectes de la inscripció d’aquests immobles al Cadastre i de la seva valoració no s’exclourà la maquinària integrada a les instal.lacions, ni aquella que formi part físicament de les mateixes o que estigi vinculada funcionalment a elles.

- Modificar l’apartat 3 de l’article 2. Subjectes passius

Article 2. Subjectes passius

3. L’Administració emetrà els rebuts i les liquidacions tributàries a nom del titular del dret constitutiu del fet imposable.

Si, com a conseqüència de la informació facilitada per la Direcció General del Cadastre, es conegués més d’un titular, es faran constar un màxim de dos, sense que aquesta circumstància impliqui la divisió de la quota.

No obstant, quan un bé immoble o dret sobre aquest pertanyi a dos o més titulars es podrà sol.licitar la divisió de la quota tributària, sent indispensable aportat les dades personals i els domicilis de la resta dels obligats al pagament, així com els documents públics acreditatius de la proporció en què cadascú participa en el domini o dret sobre l’immoble.

Pàg. 49

Quan el pagament de la quota s’hagi dividit, els mínims establerts als apartats 1.a) i 1.b) de l’article 5, es refereixen a l’import de la quota líquida anual.

Si alguna de les quotes resulta impagada s’exigirà el pagament del deute a qualsevol dels responsables solidaris, de conformitat amb les disposicions de l’article 3.12 d’aquesta ordenança, referent als supòsits de concurrència d’obligats tributaris.

En cap cas es pot sol.licitar la divisió de la quota del tribut en els supòsits del règim econòmic matrimonial de societat legal de guanys.

Una vegada acceptada per l’Administració la sol.licitud de divisió, les dades s’incorporaran en el padró de l’impost de l’exercici immediatament posterior i es mantindran en els successius mentre no se’n sol.liciti la modificació.

- Modificar el primer paràgraf de l’apartat 3, de l’article 5. (mantenint-se els percentatges)

Article 5. Beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable

3. Els subjectes passius de l’impost que ostentin la condició de titulars de família nombrosa, reconeguda per la Generalitat de Catalunya i que estiguin empadronats a Esplugues en el moment del meritament del tribut, gaudiran d’una bonificació respecte aquells béns immobles que constitueixin el seu domicili habitual, sempre que el seu valor cadastral sigui inferior a 65.000 euros, amb els percentatges següents.

- Modificar els apartats 2 i 3 de l’article 7.

Article 7 - Determinació de la quota, els tipus impositius i el recàrrec

2. El tipus de gravamen serà el 0,832 per cent quan es tracti de béns urbans, exceptuant el tipus diferencial de l’1,1 per cent per als solars sense edificar, amb codi M, sempre que el seu valor cadastral superi els 150.000 euros.

Aquest tipus incrementat, només s’aplicarà al 10 per cent dels béns immobles urbans que siguin solars sense edificar i que tinguin major valor cadastral. 3. El tipus de gravamen serà del 0,3 per cent quan es tracti de béns rústics i del 0,832 % quan es tracti de béns de característiques especials.

- Modificar l’apartat 1.2 i afegir els subapartats g) i h) a l’apartat 2.2 de l’article 8. Normes de Gestió

Pàg. 50

Article 8. Normes de Gestió

1.2 La bonificació de l’apartat 2a) (habitatges de protecció oficial), no és acumulable amb la bonificació de l’article 5, apartat 2 (obres d’urbanització, construcció i promoció immobiliària).

Quan, per a un mateix exercici i subjecte passiu, concorrin els requisits per a gaudir d’ambdues, s’aplicarà la bonificació de major quantia.

2.2 g) Per tal de determinar l’inici del període bonificable, caldrà acreditar la data del començament efectiu de les obres mitjançant l’aportació de l’acta de replanteig o del certificat d’inici de les obres signat pel tècnic competent i visat pel col.legi professional corresponent. El termini per la presentació dels esmentats documents serà de dos mesos des que es van produir els fets i, en tot cas, abans que la liquidació tributària adquireixi fermesa.

h) Així mateix, per tal de determinar el final del període bonificable, caldrà acreditar l’estat efectiu de les obres a 31 de desembre de cada any (mentre es realitzin obres d’urbanització o construcció efectives) mitjançant el certificat corresponent; sempre dins dels quinze dies primers del gener següent i, en tot cas, abans que la liquidació tributària adquireixi fermesa.

- Afegir els apartats 4 i 5 en l’article 14. Actuacions per delegació

Article 14. Actuacions per delegació

4. Totes les actuacions de gestió i recaptació que dugui a terme l’Organisme de Gestió Tributària s’ajustaran a allò que preveu la normativa vigent i a la seva Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació, aplicable als processos de gestió dels ingressos locals, la titularitat dels quals correspon als Municipis de la província de Barcelona que delegaren les seves facultats en la Diputació.

5. No obstant l’anterior, en els casos en que la gestió hagi estat delegada en la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul.lació, total o parcial, de les liquidacions respecte de l’impost aquí regulat, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient.

- Modificar la Disposició Final

Disposició final

Pàg. 51

Aquesta Ordenança aprovada definitivament pel Ple en sessió celebrada en data 17 de desembre de 2003, entrà en vigor el dia 1 de gener de 2004. L’última modificació fou aprovada definitivament pel Ple Municipal de 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir de l’1 de gener de 2011, un cop publicat el text íntegre de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.

SEGON.- Exposar al públic el citat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, l’acord adoptat restarà definitivament aprovat.


El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat al punt núm. 14.


El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO DISSET.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 6, REGULADORA DE LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informtiva de Recursos Generals i Econòmics:


Pàg. 52

A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 6, reguladora de la taxa per llicències urbanístiques. Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument normatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació informativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.

Atès el que disposen els articles 20 a 27 i 132 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 6, reguladora de la taxa per llicències urbanístiques, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 6 TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

- ES PROPOSA:

- Modificar els articles 1, 2, 3 i 4, amb el redactat següent:

Article 1. Fonament i naturalesa

A l’empara del previst als articles 15 a 20 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL) i de conformitat amb el que disposa l’article 187 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC), l’Ajuntament estableix la taxa per l’activitat administrativa originada per la concessió o denegació de llicències urbanístiques i per serveis en matèria d’urbanisme.


El fet imposable de la taxa el constitueix l'activitat municipal, tècnica i administrativa i de comprovació necessària per determinar si procedeix concedir o denegar la llicència urbanística sol·licitada o si l’activitat que es pretengui realitzar s’ajusta a les determinacions de la normativa urbanística, el planejament urbanístic i les

Pàg. 53

ordenances municipals, conforme el que preveu l’article article 84 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local i l’article 187.4 del TRLUC.


1. Són subjectes passius contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, que siguin propietaris o posseïdors o, si s'escau, arrendataris dels immobles en què es realitzin les construccions o instal·lacions, o s'executin les obres.

2. En tot cas tindran la condició de substituts del contribuent els constructors i els contractistes de les obres.

Article 4. Responsables

1. Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària.

2. La derivació de responsabilitat requerirà que, prèvia audiència de l’interessat, es dicti acte administratiu, en els termes previstos a la Llei General Tributària. “

- Modificar l’apartat 1 de l’article 5 i afegir els apartats 6 i 7

Article 5. Base imposable

1. Constitueix la base imposable de la taxa el cost real i efectiu de l’obra civil quan es tracti de moviments de terra obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl, les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització, les obres de construcció de nova planta, les d’ampliació, reforma, modificació d’estructures o rehabilitació d’edificis o construccions existents, la construcció o instal.lació de murs i tanques, les autoritzacions d’obres de manera provisional, la colocació d’antenes i instal.lacions que afectin al subsòl, la instalació de línies elèctiques o similars o qualsevol altre que no es contempli en els apartats següents d’aquest article. Del cost se n’exclou el que correspon a la maquinaria i a les instal.lacions industrials i mecàniques.

6. En el cas de modificacions d’ús d’edificis, el nombre de finques afectades pel canvi.

7. En el cas de constitució d’un regim de propietat horitzontal o d’un complex immobiliari privat o de la seva modificació, quan comporti un increment del nombre d’habitatges o d’establiments i també en el cas d’operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d’aprofitament independent dels que s’hagin

Pàg. 54

fet constat en una declaració d’obra nova precedent, la base imposable serà el nombre d’habitatges o d’establiments incrementats respecte a la situació anterior.

Aquest apartat 7 i l’anterior (6) són compatibles i a més no exclouen la necessitat d’obtenir la corresponent llicència urbanística, si s’escau.

- Es proposa modificar l’apartat 1.2; 1.4 i 1.5 de l’article 6 i crear l’apartat 1.6

Article 6. Quota tributària

1.2 Per cada parcela resultant................................................... 315 euros1.4 Per modificacions d’ús:a) Modificació general (excepte l’especificada a l’apartat b).....200 eurosb) De local a habitatge, per cada unitat.....................................700 euros1.5 En tot cas, la quota mínima a satisfer importarà................... 33 euros1.6 Constitució d’un règim de propietat horitzontal o d’un complex immobiliari

privat, o la seva modificació, i les operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d’aprofitament independent dels que hagin fet constar en una declaració d’obra nova precedent.

a) Per cada habitatge si es tracta de constitució ................100 eurosb) Per cada increment si es tracta de modificació.............. 200 euros

- Crear un apartat 4. en l’article 8:

Article 8. Meritació

4. En el moment de la sol.licitud caldrà efectuar el dipòsit previ d’una quantia equivalent a l’import conegut o estimat de la taxa, de conformitat amb el que es disposa en els articles 5 i 6.

- Modificar l’article 11, amb el redactat següent

Article 11. Infraccions i sancions

Pel que respecta a les infraccions i sancions tributàries que, en relació a la taxa regulada en aquesta Ordenança, resultin procedents, s’aplicarà el que disposa la Llei General Tributària.

- Crear una disposició addicional amb el text següent:

Disposició Addicional. Modificació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors

Pàg. 55

Els preceptes d'aquesta Ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.

- Modificar la disposició final :

Disposició final

Aquesta Ordenança Fiscal entrà en vigor el dia 1 de gener de 1990. L’ultima modificació fou aprovada pel Ple Municipal de 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del 1 de gener de 2011, un cop publicat el text íntegre de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província i regirà fins la seva modificació o derogació expressa. En cas de modificació parcial, els articles no modificats restaran vigents. “

SEGON.- Exposar al públic el citat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. En cas de no produir-se reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat el present acord, havent-se de publicar el text íntegre de les modificacions de la present Ordenança Fiscal en el Butlletí Oficial de la Província, no entrat en vigor fins que s’hagi produït l’esmentada publicació.

TERCER.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’acord definitiu que, una vegada transcorregut el període d’exposició pública procedeixi adoptar, i el text de les modificacions d’aquesta ordenança per a l’any 2011.

El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat al punt 14.



Pàg. 56

ACORD NÚMERO DIVUIT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 7, REGULADORA DE LA TAXA PER RETIRADA I CUSTÒDIA DE VEHICLES ABANDONATS O ESTACIONATS DEFECTUOSAMENT A LA VIA PÚBLICA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

Se Sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:


A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 7, reguladora de la taxa per retirada i custòdia de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament en la via pública. Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument normatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació informativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.


Atès l’informe tècnico econòmic que hi figura a l’expedient de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.


PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 7, reguladora de la taxa per retirada i custòdia de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament en la via, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 7

TAXA PER RETIRADA I CUSTÒDIA DE VEHICLES ABANDONATS O ESTACIONATS DEFECTUOSAMENT O ABUSIVAMENT EN LA VIA PÚBLICA.

- Es proposa:

Pàg. 57

- modificar l’article 5. Tarifes

Article 5. TarifesEuro

1. Per cada servei de retirada fet en dia laborable, per vehiclede fins a 1.500 Kg. ........................................................................................90

2. Per cada servei de retirada nocturna (a partir de les 21 h. fins a les 6 h),per vehicle de fins a 1.500 Kg. ......................................................................................................................120

3. Per cada servei de retirada fet en dissabte o dia festiu, per vehiclede fins a 1.500 Kg. .......................................................................................................................120

4. Per cada servei de retirada fet en dia laborable de camions, autocars i vehicles, de més de 1.500 Kg. ................................................................... .140

5. Per cada servei de retirada en horari nocturn (a partir de les 21 h. finsa les 6 h.) i/o en dissabtes o festius, de camions autocars i vehicles, de més de 1.500 Kg. .....................................................................................170

6. En cas de comparèixer el conductor o propietari del vehicle una vegada iniciada l’actuació de retirada, és a dir quan s’ha requerit la presència de la grua per part dels agents de l’autoritat, l’import de la taxa quedarà fixat en el cinquanta per cent de la quantitat que hauria correspost satisfer al subjecte passiu. En aquest cas, el vehicle serà lliurat al seu conductor o propietari en lloc de traslladar-lo al dipòsit municipal.

7. Per l’estada i custodia en el dipòsit municipal o lloc habilitat a l’efecte,per dia o fracció i per vehicle .............................................................................10

8. En cas de robatori del vehicle, degudament acreditat, el propietari solament haurà de satisfer la taxa pel servei de custòdia pels dies que transcorrin des de que se li notifiqui que el vehicle es troba a les dependències municipals, fins el dia en què el retiri.

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d'octubre de 1998 i començà a regir el dia 1 de gener de 1999. L'última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de l'any 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”

Pàg. 58






ACORD NÚMERO DINOU.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 8, REGULADORA DE LA TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’ÚS PÚBLIC AMB MERCADERIES, MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ, RUNES, TANQUES, PUNTALS, ESTÍNTOLS, BASTIDES I ALTRES INSTAL.LACIONS ANÀLOGUES PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 8, reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic amb mercaderies, materials de

Pàg. 59

construcció, runes, tanques, puntals, estintols, bastides i altres instal.lacions anàlogues.

Les ordenances fiscals han de cumplir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents.

Atès l’informe tècnico econòmic que hi figura a l’expedient de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei reguladora d’hisendes locals.

Vist allò que disposen els articles 20, 27 i 132 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.

Vista la memòria de l’Alcaldía i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara del que disposen els articles 17 i següents del Text Refòs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 8, reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estintols, bastides i altres instal.lacions anàlogues, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que hauran de començar a aplicar-se el día 1 de gener de 2011.

“ ORDENANÇA FISCAL NÚM. 8

TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’US PÚBLIC, AMB MERCADERIES, MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ, RUNES, TANQUES, PUNTALS, ESTINTOLS,

BASTIDES I ALTRES INSTAL.LACIONS ANÀLOGUES

- Es proposa:

-Modificar l’article 6. Quota tributaria:

Article 6. Quota tributaria

TANQUES, PUNTALS, BASTIDES I SIMILARS EN TERRENYS D'ÚS PÚBLIC

Eurosa) Ocupació de la via pública amb bastides, tanques i similars, per metre quadrat o fracció, al mes..........................................................14,15

b) Ocupació de la via pública amb contenidors, sacs de runes o mercaderies, per metre quadrat o fracció, al mes.................................13,80

Pàg. 60

c) Ocupació de la via pública amb instal·lació de bastides, tanques, i similars, per metre quadrat o fracció, al dia..............................................0,71

d) Ocupació de la via pública amb instal·lació de puntals i similars,per cada element, al mes.........................................................................14,20

e) Ocupació de la via pública amb instal·lació de puntals i similars,per cada element, al dia.............................................................................0,71

f) Ocupació de la via pública amb instal·lació de grups electrògens,transformadors i similars, per metre quadrat i dia...............................28,15

g) Ocupación de la vía pública amb mercaderies, per metre quadrato fracció, al semestre................................................................................78

- Modificar:

DISPOSICIÓ FINAL.- Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d'octubre de 1998 i començà a regir el dia 1 de gener de 1999. L’última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de l'any 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”




Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. Voten en contra els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz

Pàg. 61

Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots.


ACORD NÚMERO VINT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9, REGULADORA DE LA TAXA PER LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS JURÍDICO ADMINISTRATIVES DE COMPETÈNCIA LOCAL.


A fi de mantenir globalment l’equilibri financer de l’Ajuntament i dotar-lo de mitjans materials per la prestació dels corresponents serveis, s’ha elaborat una proposta de modificació de les Ordenances Fiscals per al proper exercici de 2011.

A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 9, reguladora de la Taxa per la realització d’activitats juridicoadministratives de competencia local.

Atès l’informe tècnico econòmic que hi figura a l’expedient de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara del que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 9, reguladora de la Taxa per la realització d’activitats juridicoadministratives de competència local, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que haurà de començar a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9TAXA PER LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS JURIDICOADMINISTRATIVES DE

COMPETÈNCIA LOCAL

Es proposa:

- Modificar l’article 3.


Pàg. 62

Són subjectes passius contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats a que es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària que sol·licitin o resultin beneficiades o afectades per les activitats de competència local, previstes en aquesta Ordenança.

- Modificar l’article 6.2 A) apartats II i III i crear l’apartat VIII. També es proposa modificar l’apartat B) de l’esmentat article.

Article 6. Base imposable, apartat 2.

A) LLIURAMENT DE DOCUMENTS I TRAMITACIÓ D’EXPEDIENTS II . Còpies i confrontat de documents a) Còpia o fotocopies de documents municipals de qualsevol mena, per cada foli o Din-A4............................................................................0,20 euros b) Còpia de plànols de qualsevol mena , per metre lineal..............3 euros c) Còpia de plànols de qualsevol mena, per metre lineal,si es demanen plegats................................................................... 4 euros d) Confrontat o compulsa de documents sol·licitats per personesno residents al municipi i sempre que no calguin aportar-se a algun procés gestionat per l’ajuntament :1. Fins a 10 fulls, import mínim ...................................................5 euros2. Per cada 5 fulls en excés o fracció ....................................3 euros

III Informes i Certificats. c) Certificat de descripció urbanística d’una finca, segons consti a l’expedient de llicència municipal .............................................. 100 euros d) Certificat d’innecessarietat de llicència de parcel-lació ..........100 euros

VIII. Modificacions substancials de projectes d’obres, una vegada atorgada la llicència urbanística.

En cas de tractar-se de modificacions substancials, la taxa importarà el 20 per cent de la Taxa Urbanística corresponent a la llicència inicial, amb un mínim de 500 euros. Aquesta taxa serà compatible amb l’informe que es contempla en l’apartat III b) d’aquest mateix article. Caldrà que no hagi transcorregut el termini previst en la llicència o pròrroga.

B) ACTIVITATS EN MATÈRIA DE CEMENTIRI MUNICIPAL Euro

Per expedició de títol i per cada modificació de titularitat.........................54Per cada duplicat i canvi de títol...............................................................54Per cada autorització per traspàs per mort del titular...............................54

Pàg. 63

Per cada autorització d'inhumació o exhumació (excepte en fossa comuna).................................................................15,30Per cada autorització per trasllat de restes (a més del preu corresponent,segons l'apartat anterior......................................................................15,30Per cada autorització, per col·locació o extracció de làpida................15,30Per cada autorització, per col·locació de marc....................................15,30Per conservació del cementiri, en el moment de la concessió o cada vegada que es faci una inhumació..................................................62 Per expedició de pròrroga de títol de dret funerari (cada dos anys).........46Per cada concessió temporal o arrendament, per període de dos anys 115

- Modificar:

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d’octubre de 1998 i comença a regir el dia 1 de gener de 1999. L’última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”





Pàg. 64


ACORD NÚMERO VINT-I-U.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM 10, REGULADORA DE LA TAXA PER LES ENTRADES DE VEHICLES A TRAVÉS DE VORERES I LES RESERVES DE VIA PÚBLICA PER A APARCAMENT, CÀRREGA I DESCÀRREGA DE MERCADERIES DE QUALSEVOL MENA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 10, reguladora de la taxa per les entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena.

Les ordenances fiscals han de cumplir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents.




PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 10, reguladora de la taxa per les entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 10

Pàg. 65

TAXA PER LES ENTRADES DE VEHICLES A TRAVÉS DE VORERES I LES RESERVES DE VIA PÚBLICA PER A APARCAMENT, CÀRREGA I

DESCÀRREGA DE MERCADERIES DE QUALSEVOL MENA

- Es proposa modificar l’article 6. Quota tributaria i la Disposició final

Article 6.Quota tributaria

La quantia de la taxa es determinarà d’acord amb el següent quadre de tarifes:

1.- ENTRADA DE VEHICLES EN EDIFICIS PARTICULARS A TRAVÉS DE VORERES

Euro

a) Pels quatre primers metres lineals o fracció de l'entrada o pas, a l'any................................................................................................ 209

b) Per cada metre lineal o fracció en excés dels esmentats en l'apartat anterior a l'any....................................................................... 52

c) Les tarifes per entrada o pas d'horari limitat dels esmentats en els dos apartats anteriors, tindran una reducció del........................50 %

d) Per entrada de vehicles a nom de persones discapacitades, amb mobilitat reduïda (sempre que s’acreditin degudament els requisits que estableix l’article 5.2 d’aquesta Ordenança fiscal) 50 %

II.- RESERVES D'ESPAI

a) Per reserves d'espai per a usos diversos provocats per necessitatsocasionals, per cada metre lineal o fracció, per cada quinze dieso fracció............................................................................................ 1,50

b) Per reserves d'espai per a usos motivats per obres, càrrega i descàrrega, estacionament reservat, etc. Pels quatre primers metres lineals o fracció, de la reserva a l'any........................................................................... 209

c) Per cada metre lineal o fracció en excés dels esmentats en l'apartat anterior a l'any...................................................................................................52

d) Les tarifes per reserva d'espai d'horari limitat, esmentats en els dosparàgrafs anteriors, tindran una reducció del.......................................50 %

Pàg. 66

e) Per reserves d’estacionament per a persones discapacitades amb mobilitat reduïda, a l’any, (sempre que s’acreditin degudament els requisits que estableix l’article 5.2 d’aquesta Ordenança fiscal)............................................3,60

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d’octubre de 1998 i començà a regir el dia 1 de gener de 1999. L’última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”



El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat en el punt 14.



ACORD NÚMERO VINT-I-DOS.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 13, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

Pàg. 67



A continuació es fa referència únicament a la proposta de modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 13, reguladora de l’Impost sobre activitats econòmiques.


Vist allò que disposen els articles 78 a 91 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, en relació a l’impost sobre activitats econòmiques.

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes emesos pel Secretari i l’Interventor, el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara del que disposen els articles 17 i següents del Text refós de la Llei de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 13, reguladora de l’Impost sobre activitats econòmiques que començà a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2011, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació:

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 13IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

- Modificar els apartats c), d) i e) de l’article 4.1

Article 4t. Beneficis fiscals de caràcter obligatori

1. C) Els següents subjectes passius:

- Les persones físiques.- Els subjectes passius de l’Impost sobre societats, les societats civils i les

entitats de l’article 35.4 de la Llei general tributària que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 €

- Quant als contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, l’exempció només afectarà als que operin en Espanya mitjançant

Pàg. 68

establiment permanent, sempre que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 €.

A efectes de l’aplicació de l’exempció prevista en aquesta lletra, es tindran en compte les següents regles:

1a) L’import net del volum de negoci comprendrà, segons l’article 191 del Text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat per Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, els imports de la venda dels productes i de la prestació de serveis corresponents a les activitats ordinàries de la societat deduïdes les bonificacions i demés reduccions sobre les vendes, així com l’Impost sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb l’esmentat volum de negoci.

2a) L’import net del volum de negoci serà, en el cas dels subjectes passius de l’Impost sobre societats o dels contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, el del període impositiu respecte del qual hagués finalitzat el termini de presentació de declaracions per aquests tributs l’any anterior al de l’acreditament de l’Impost sobre activitats econòmiques. En el cas de les societats civils i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària, l’import net del volum de negoci serà el que correspongui al penúltim any anterior al de l’acreditament d’aquest impost. Si el dit període impositiu hagués tingut una durada inferior a l’any natural, l’import net del volum de negoci s’elevarà a l’any.

3a) Per al càlcul de l’import del volum de negoci es tindrà en compte el conjunt de les activitats econòmiques exercides pel subjecte passiu.No obstant, quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, l’import net del volum de negoci es referirà al conjunt d’entitats que pertanyin al grup.A aquests efectes es defineix el grup de societats com l’integrat per la societat dominant i una o varies societats dominades, circumstància que es produeix quan varies societats constitueixin una unitat de decisió. En particular, es presumeix que hi ha una unitat de decisió quan una societat sigui soci d'una altra societat, respecte de la qual:

a) Tingui la majoria dels drets de vot, directament o com a resultat d’acords celebrats amb altres socis.

b) Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració o hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.

Així mateix, es presumeix que hi ha unitat de decisió quan una o varies societats es trobin sota direcció única. En particular, quan la majoria dels

Pàg. 69

membres de l'òrgan d'administració de la societat dominada siguin membres de l'òrgan d'administració o alts directius de la societat dominant o d'altra dominada per aquesta.Son societats dominades les que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits anteriors, així com les successivament dominades per aquestes.

4a) En el supòsit dels contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà a l’import net del volum de negoci imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.

D) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les Mutualitats de Previsió Social regulades en el text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre.

E) Els organismes públics d'investigació i els establiments d'ensenyament en tots els seus graus costejats íntegrament amb fons de l'Estat, de les Comunitats Autònomes, o de les Entitats Locals, o per fundacions declarades benèfiques o d'utilitat pública, i els establiments d'ensenyament en tots els seus graus que, mancant d'ànim de lucre, estiguin en règim de concert educatiu, inclòs si faciliten als seus alumnes llibres o articles d’escriptori o els presten els serveis de mitja pensió o internat, i encara que, per excepció, venguin al mateix establiment els productes dels tallers dedicats al dit ensenyament, sempre que l’import d’aquesta venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini, exclusivament, a l’adquisició de matèries primes o al sosteniment de l’establiment.

- Modificar l’apartat 3. de l’article 9. Coeficients de situació (només la categoria fiscal de les vies públiques)

CATEGORIA FISCAL DE LES VIES PUBLIQUES

1a 2a 3a 4aCoeficient aplicable

3,299 3,104 2,911 2,717

- Modificar l’article 11è. Règim de declaració i d’ingrés

Article 11è. Règim de declaració i d'ingrés

1. És competència de l'Ajuntament la gestió tributària d'aquest impost, que comprèn les funcions de concessió i denegació de beneficis fiscals, realització de les liquidacions que condueixin a la determinació dels deutes tributaris, emissió dels instruments de cobrament, resolució dels recursos que s'interposin contra els susdits actes, i actuacions per a la informació i l'assistència al contribuent.

Pàg. 70

2. Contra els actes de gestió tributària, competència de l’Ajuntament, els interessats poden formular recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà al de la notificació expressa o al de la finalització del període d’exposició pública dels padrons corresponents.

3. La interposició de recursos no paralitza l'acció administrativa de cobrament, llevat que, dins el termini previst per a interposar-los, l'interessat sol·liciti la suspensió de l'execució de l'acte impugnat i adjunti garantia suficient. En casos excepcionals, però, l'òrgan competent pot acordar la suspensió del procediment, sense presentació de garantia, quan el recurrent justifiqui la impossibilitat de presentar-la o demostri fefaentment que hi ha errors materials en la liquidació que s'impugna.

No obstant l'anterior, si la impugnació afecta a un acte censal no es suspendrà en cap cas, per aquest fet, el procediment de cobrament de la liquidació que se'n derivi, sense perjudici que, si la resolució que es dicti en matèria censal afecta al resultat de la liquidació pagada, es dugui a terme la corresponent devolució d'ingressos.

4. Les liquidacions d'ingrés directe han de ser satisfetes en els períodes fixats en l'article 62 de la Llei general tributària.Transcorregut el període voluntari de cobrament sense que s'hagi efectuat l'ingrés s'iniciarà el període executiu, que determinarà l'exigència dels interessos de demora i dels recàrrecs en els termes prevists als articles 26 i 28 de la Llei general tributària.

5. Les quantitats degudes acrediten interès de demora des de l'endemà del venciment del deute en període voluntari fins al dia del seu ingrés, i s’exigirà quan resulti exigible el recàrrec de constrenyiment ordinari, però no quan sigui exigible el recàrrec executiu o el recàrrec de constrenyiment reduït.El tipus d'interès és el vigent al llarg del període en què s'acrediti, fixat conforme al que disposa l'article 26.6 de l’esmentada Llei general tributària.

- Modificar l’article 14è.

Article 14è. Data d’aprovació i vigència

Aquesta ordenança fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d’octubre de 2004. L’última modificació ha estat aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 20 d’octubre 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de l’any 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa. “

SEGON.- Exposar al públic l’esmentat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els

Pàg. 71

interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, l’acord adoptat restarà definitivament aprovat.





ACORD NÚMERO VINT-I-TRES.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 14, REGULADORA DE LA TAXA PER LA INSTAL.LACIÓ DE QUIOSCOS EN LA VIA PÚBLICA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 14, reguladora de la taxa per la instal·lació de quioscos en la via pública. Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument normatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació normativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.


Pàg. 72

Atès l’informe tècnic econòmic que hi figura a l’expedient de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor es proposa al Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, adopti acord en el sentit següent:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 14, reguladora de la taxa per la instal·lació de quioscos en la via pública, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 14TAXA PER LA INSTAL.LACIÓ DE QUIOSCOS EN LA VIA PÚBLICA

- Es proposa:

- Modificar l’article 6

Article 6.Quota tributaria Euro

- Ocupació de la via pública amb quioscos i casetes de venda, de llarga durada, per metre quadrat o fracció a l’any......................................40,75

Quan per a l’autorització de la utilització privativa s’utilitzi procediment de licitació pública, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui la concessió, autorització o adjudicació.

- Modificar:


Pàg. 73

SEGON.- Exposar al públic el citat acord mitjançant anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari dels de major difusió de la província, durant un termini de trenta dies, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes. En cas de no produir-se reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat el present acord, havent-se de publicar el text íntegre de les modificacions de la present Ordenança Fiscal en el Butlletí Oficial de la Província, no entrant en vigor fins que s’hagi produït l’esmentada publicació.

TERCER.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’acord definitiu que, una vegada transcorregut el període d’exposició pública procedeixi adoptar, i el text de les modificacions d’aquesta ordenança per a l’any 2011. El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat al punt 14.



ACORD NÚMERO VINT-I-QUATRE.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 16, REGULADORA DE LA TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’ÚS PÚBLIC AMB TAULES I CADIRES AMB FINALITAT LUCRATIVA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comssió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:

A fi de mantenir globalment l’equilibri financer de l’Ajuntament i dotar-lo de mitjans materials per la prestació dels corresponents serveis, s’ha elaborat una proposta de modificació de les Ordenances Fiscals per al proper exercici de l’any 2011.

A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa.

Pàg. 74

Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument normatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació informativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.


Atès l’informe tècnico econòmic que hi figura a l’expedient de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei reguladora de les Hisendes locals.


PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaren a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.


TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’US PÚBLIC AMB TAULES I CADIRES AMB FINALITAT LUCRATIVA

- ES PROPOSA:

* Modificar l’article 6.


OCUPACIÓ DE TERRENYS D'ÚS PÚBLIC AMB TAULES, AMB FINALITAT LUCRATIVA

Euro

a) Per cada taula, a l'any................................................................................ 168

b) Per cada taula, per temporada de set mesos o inferior...............................143 c) Per cada taula, per instal·lació excepcional, per dia....................................7,70

Pàg. 75

d) Per cada taula, dissabtes i festius, tot l'any................................................123,60

e) Per cada taula, dissabtes i festius per temporada de set mesos o inferior..........................................................................................................105

* La temporada de set mesos, amb caràcter general, comprèn el període de l’1 d’abril al 31 d’octubre, ambdós dies inclosos.

* Afegir un nou apartat 4. a l’article 9.

Article 9. Règim de declaració i d’ingrés

4. Tractant-se d’aprofitaments especials que es desitgin mantenir per a anys vinents, l’Ajuntament podrà elaborar un padró que es posarà al cobrament en el primer semestre de l’exercici o bé, en el cas de domiciliació del pagament, les quotes es cobraren fraccionadament en la forma prevista a l’apartat anterior.

- Modificar:





Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela

Pàg. 76

Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. Voten en contra els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots.


ACORD NÚMERO VINT-I-CINC.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 18, REGULADORA DE LA TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE PLAQUES I ALTRES DISTINTIUS AUTORITZATS PER L’AJUNTAMENT PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 18, reguladora de la taxa per la utilització de plaques i altres distintius autoritzats per l’Ajuntament. Les ordenances fiscals han de cumplir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents.


Vista la memòria de l’Alcaldía i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refòs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, propasa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 18, reguladora de la taxa per la utilització de plaques i altres distintius autoritzats per l’Ajuntament, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el día 1 de gener de 2011.

Pàg. 77


TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE PLAQUES I ALTRES DISTINTIUS AUTORITZATS PER L’AJUNTAMENT

- Es proposa modificar l’article 5

Article 5. Quota tributària

PLAQUES I DISTINTIUS Euro.................. - Per cada placa numèrica de gual.....................................15,50

- Per cada placa senyalizadora de llicència d’obres............... 47

- Per cada placa no prevista en apartats anteriors. . 5,60

- Modificar:

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 29 d'octubre de 1998 i començà a regir el dia 1 de gener de1999. L'última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”





Pàg. 78

Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. Voten en contra els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots.


ACORD NÚMERO VINT-I-SIS.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 19, REGULADORA DE LA TAXA PER PARADES, BARRAQUES, CASETES DE VENDA, ESPECTACLES O ATRACCIONS SITUATS EN TERRENY D’ÚS PÚBLIC I INDÚSTRIES DEL CARRER I AMBULANTS I RODATGES CINEMATOGRÀFICS PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 19, reguladora de la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’us públic i industries del carrer i ambulants i rodatges cinematografics. Les ordenances fiscals han de cumplir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents.



Vista la memòria de l’Alcaldía i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refòs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

Pàg. 79

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 19, reguladora de la Taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants i rodatges cinematogràfics, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el día 1 de gener de 2011.

“ ORDENANÇA FISCAL NÚM. 19

TAXA PER PARADES, BARRAQUES, CASETES DE VENDA, ESPECTACLES O ATRACCIONS SITUATS EN TERRENYS D’US PÚBLIC I INDUSTRIES DEL CARRER I AMBULANTS I RODATGES CINEMATOGRÀFICS.

-Es proposa:

- Modificar l’article 6


La quota a satisfer per aquesta taxa s’obté de l’aplicació de les tarifes contingudes als apartats següents:

1. ACTIVITATS AMBULANTS I DE CARRER Euro

a) Per autorització d'activitat ambulant o de carrer, per dia..............6,50

- Quota mínima a satisfer per aquest concepte..............................41,45

b) Per autorització d'activitat ambulant o de carrer, per mes..........60,65

c) Per autorització d'activitat ambulant, per temporada de sis mesoso inferior..............................................................................................315

d) Per autorització d'activitat ambulant o de carrer, per any.........611,60

2. BARRAQUES, CASETES DE VENDA, ESPECTACLES, ATRACCIONS, CIRCS, RODATGES CINEMATOGRÀFICS I QUALSEVOL ALTRA INSTAL·LACIÓ SIMILAR EN TERRENYS D'ÚS PÚBLIC

a) Per autorització de parades de venda de mercat ambulant, per metre lineal o fracció al dia....................................................................................5,10

b) Per ocupació de terrenys d'ús públic, mitjançant parades de venda en zones exteriors als mercats municipals de la Plana i Can Vidalet, així com a la rambla

Pàg. 80

d'Àngel Guimerà, de llarga duració (mínim semestral) durant un dia a la setmana, per cada metre lineal o fracció, al semestre....................................67,30

c) Per autorització de circs, teatres i similars, per metre quadrat o fracció, al dia..................................................................................................0,43

d) Per autorització d'instal·lació de llocs de gelats, frigorífics i similars, per metre quadrat o fracció, per temporada de sis mesos o inferior................. 207,40

e) Per autorització de barraques, casetes de venda, quioscs i similars, per metre quadrat o fracció al dia......................................................................... 0,43

f) Per autorització de llocs de venda de focs d'artifici i pirotècnia en general, per metre quadrat o fracció, al dia.............................................................. 2,10

g) Per autorització d'instal·lació d'autos de xoc, per cada cotxe i dia....2,85

h) Per autorització de rodatge de pel·lícules, anuncis i espots publicitaris i comercials, per dia.............................................................................516,35

i) Per autorització de rodatge de pel·lícules, anuncis i espots publicitarisi comercials, por metre quadrat o facció, per hora o fracció................40,30

j) Per autorització de rodatge de pel·lícules, anuncis i espots publicitaris i comercials, sense ocupació específica o amb un màxim de sis hores................297,46

k) Per l’ocupació del domini públic amb cartells publicitàris, indicadors o similars, per metre quadrat, al mes o fracció...................................................................2,70

l) Per l’ocupació del domini públic amb cartells publicitàris, indicadors o similars, per metre quadrat, al trimestre....................................................................8,10

m) Per l’ocupació del domini públic amb objectes publicitaris il.luminats (opis), per metre quadrat, al trimestre....................................................................3,50

n) Per instal.lació de banderoles publicitàries, per cada banderola, al mes o fracció.....................................................................................2,70

* L'import mínim a satisfer per les liquidacions de taxes pels apartats c), e), f) i g) ascendirà a .........................................................................................47,35

Pàg. 81

* Quan per a l’autorització de la utilització privativa s’utilitzin procediment de licitacció pública, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui la concessió, autorització o adjudicació.




El debat corresponent a aquest punt, s’ha efecutat al punt 14.


El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO VINT-I-SET.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 20, REGULADORA DE LA TAXA PER ACTUACIONS SINGULARS DE LA POLICIA LOCAL PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis Generals i Econòmics:

Pàg. 82


A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 20, reguladora de la taxa per actuacions singulars de la Policia Local.

Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument informatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació normativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.

Vist allò que disposen els articles 20 a 27 i 132 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.


Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 20, reguladora de la taxa per actuacions singulars de la policia local, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 20TAXA PER ACTUACIONS SINGULARS DE LA POLICIA LOCAL

- Es proposa modificar:

Article 5. Tarifes

La tarifa per la qual es regirà aquesta ordenança es la següent:

VIGILANCIA ESPECIAL Euro

Per serveis de vigilància especial, per nombre de policía i hora.........................27,10

- Modificar:

Pàg. 83



TERCER.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’acord definitiu que, una vegada transcorregut el període d’exposició pública procedeixi adoptar, i el text de les modificacions d’aquesta ordenança per a l’any 2011. El debat corresponent a aquest punt, s’ha efectuat al punt 14.


El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO VINT-I-VUIT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 21, REGULADORA DE LA TAXA PER L’OCUPACIÓ DEL SUBSÒL, EL SÒL I LA VOLADA DE LA VIA PÚBLICA PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.


Pàg. 84


A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 21, reguladora de la taxa per l’ocupació del subsòl, el sol i la volada de la vía pública.

Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument normatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació informativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.




PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 21, reguladora de la taxa per l’ocupació del subsòl, el sol i la volada de la via pública, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 21TAXA PER L’OCUPACIÓ DEL SUBSÒL, EL SOL I LA VOLADA DE LA VIA PÚBLICA

- Es proposa:

* Modificar l’article 6, apartat 1.


1. La quantía de la taxa serà el resultat d’aplicar les tarifes contingudes als apartats següents:

GRUES EN TERRENYS D'ÚS PÚBLIC Euro

Pàg. 85

a) Per instal·lació de grues, camions de mudances i qualsevol altre tipus de mercancía en terrenys d’us públic, per cada element,per dia o fracció...................................................................................57,10

b) Per instal·lació de grues en terrenys d'ús públic, per cada element i setmana o fracció.............................................................................315,60

c) Per instal·lació de grues en terrenys d'ús públic, per cada element i mes o fracció.............................................................................................1.142,80

d) Per instal·lació de grua ubicada en terrenys particulars, sempre queel seu braç tingui la volada totalment o parcialment sobre terrenys d'úspúblic, per cada element i dia..............................................................13,55

e) Per instal·lació de grua ubicada en terrenys particulars, sempre queel seu braç tingui la volada totalment o parcialment sobre terrenys d'úspúblic, per cada element i setmana o fracció......................................81,85

f) Per instal·lació de grua ubicada en terrenys particulars, sempre queel seu braç tingui la volada totalment o parcialment sobre terrenys d'úspúblic, per cada element i mes o fracció............................................... 286

- Modificar:





Pàg. 86



ACORD NÚMERO VINT-I-NOU.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 23, REGULADORA DE LA TAXA PER A LES VISITES A MUSEUS I ALTRES LLOCS O CENTRES ANÀLEGS PER AL PROPER EXERCICI DE 2011.



A continuació es fa referència únicament a l’Ordenança Fiscal núm. 23, reguladora de la taxa per a les visites a museus i altres llocs o centres anàlegs.

Les Ordenances Fiscals han de complir una doble funció, servir com instrument informatiu fonamental de la gestió dels tributs locals i, al mateix temps, servir de comunicació normativa als ciutadans en els termes exigits per la Llei 1/1998, de drets i garanties dels contribuents.

Vist allò que disposen els articles 20 a 27 i 132 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.


Vista la memòria de l’Alcaldia i els informes del Secretari i de l’Interventor el Ple Municipal, previ dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics i a l’empara de que disposen els articles 17 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, proposa:

Pàg. 87

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 23, reguladora de la taxa per a visites a museus i altres llocs o centres anàlegs, amb les modificacions que s’expressen íntegrament a continuació i que començaran a aplicar-se el dia 1 de gener de 2011.

“ORDENANÇA FISCAL NÚM. 23TAXA PER A LES VISITES A MUSEUS I ALTRES LLOCS O CENTRES ANÀLEGS

- Es proposa modificar:


La quantia de la taxa regulada en aquesta Ordenança serà la que es fixa a continuació:

1. Entrada al Museu Can Tinturé i al Museu de Ceràmica “La Rajoleta

a)Tarifa normal

3,00 euros Públic general

b)Tarifa reduïda

1,50 euros Persones jubilades. Estudiants (de 12 a 16 anys o amb carnet d’estudiant). Titulars de Carnet Jove. Persones en atur. Grups de més de 10 persones. Membres d’associacions i institucions relacionades amb la ceràmica.

c)Tarifa combinada

4,00 euros Dret d’entrada als dos Museus

d)Tarifa promocional

2,00 euros Tarifa aplicada a posibles promocions vinculades a les diferents xarxes de promoció turística i cultural de les que formem part o en puguin formar-ne.

* Els dissabtes l’accés als museus serà lliure.

2. Visites guiades i tallers al Museu Can Tinturé i al Museu de Ceràmica “La Rajoleta”

a) Tarifa per grup, fins a 25 persones (1 h ) Laborables

60,00 euros

b) Tarifa per grup, fins a 25 persones (2 h ) Laborables

100,00 euros

Pàg. 88

c) Tarifa per grup de 25 persones (1 h ) Dissabtes i festius 80,00 eurosd) Tarifa per grup de 25 persones ( 2 h) Dissabtes i festius 120,00 euros e) Tarifa per grup de 25 persones (1 h ) Laborables. Horari nocturn 90,00 euros f) Tarifa per grup de 25 persones ( 2 h ) Laborables. Horari nocturn 120,00 eurosg) Tarifa per grup de 25 persones (1 h ) Dissabtes i festius. Horari nocturn 90,00

eurosh) Tarifa per grup de 25 persones ( 2 h ) Dissabtes i festius. Horari nocturn 120,00 euros

* En el cas de produir-se visites o activitats amb llengua estrangera, caldrà incrementar en un 20 per cent la tarifa corresponent.

* Els centres educatius d’Esplugues gaudiran d’una reducció del 50 % en el preu de visites i tallers.

Modificar:

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Ordenança Fiscal va ser aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 30 d'abril de 2003. La última modificació ha estat aprovada pel Ple Municipal en data 20 d’octubre de 2010 i regirà a partir del dia 1 de gener de l'any 2011, mantenint-se vigent fins la seva modificació o derogació expressa.”




Pàg. 89


El dictamen s’aprova per majoria absoluta. ACORD NÚMERO TRENTA.- DICTAMEN PROPOSANT LA CREACIÓ I EXTINCIÓ D’UNA PLAÇA DE LA PLANTILLA DE RÈGIM LABORAL DE L’AJUNTAMENT I DE TRANSFORMACIÓ D’UN LLOC DE TREBALL.

La Sra. Díaz diu:

“El punt número 30, és el dictamen proposant la creació i extinció d’una plaça de la plantilla de règim laboral de l’ajuntament i de transformació d’un lloc de treball.

En aquest cas, la Sra. Isabel Fisas Burrull, que ocupa actualment plaça de parvulista, treballadora d’aquest ajuntament en règim laboral, ha comunicat la seva intenció de jubilar-se parcialment, reduint la seva prestació un 75 per cent de la jornada. L’ajuntament haurà de contractar un treballador o treballadora en situació d’atur, en contracte de relleu per completar la jornada de treball fins que arribi a l’edat de 65 anys i, per tant, s’acorda extingir la plaça de parvulista de la plantilla laboral, degut a la reducció de jornada; la creació d’una plaça d’auxiliar administratiu en règim laboral i transformar el seu lloc de treball d’informador/informadora en un d’administratiu/administrativa itinerant i adscriure-hi a Isabel Fisas Burrull. És a dir, actualitzar la plaça de parvulista que, evidentment, estava en extinció.”


La Sra. ISABEL FISAS BURRULL, treballadora d’aquest ajuntament, que ocupa plaça d’ajudant de parvulista, en règim laboral i que actualment ocupa el lloc d’informadora, en torn de tarda, està adscrita al Servei d’Atenció a la Ciutadania i, ha comunicat a l’ajuntament, la seva intenció de jubilar-se parcialment.

Vist que la treballadora reuneix els requisits per causar dret a la jubilació parcial previst en el règim general de la Seguretat Social:

1. Estar contractada a jornada complerta.

Pàg. 90

2. Haver complert més de 60 anys.3. Acreditar un període mínim de cotització de 24 anys.4. Acreditar una antiguitat en l’empresa de quatre anys immediatament

anteriors a la data de jubilació parcial.

L’esmentada treballadora podrà reduir la seva prestació a la Corporació entre un 25 i 80% de la jornada i l’Ajuntament haurà de contractar un treballador/a en situació d’atur, per una durada de temps, com a mínim igual al temps que li falti al treballador substituït per arribar a l’edat de 65 anys.

Atès el mutu acord, entre la treballadora i l’ajuntament i, de conformitat amb allò que estableix els articles 22 de l’Estatut de Treballadors i 105 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals, el qual preveu que no hi haurà cap procés selectiu quan l’entitat local, per racionalització de l’estructura administrativa i sense prejudici del grau personal del funcionari, acordi la integració del personal procedent d’unes escales o subescales a altres del mateix grup de titulació:

Es proposa:

1r. Crear una plaça d’auxiliar administratiu, en règim laboral.

2n. Extingir una plaça de parvulista, de la plantilla laboral.

3r. Adscriure la plaça de nova creació a la treballadora ISABEL FISAS BURRULL.

4t. Modificar el contingut de la prestació laboral objecte del contracte de treball de la treballadora ISABEL FISAS BURRULL, el qual serà el de plaça d’auxiliar administratiu.

5è. Transformar el seu lloc de treball d’informador/a, en un d’administratiu/va itinerant, de conformitat amb el que disposen els acords relatius a les valoracions i descripcions de llocs de treball.

6è. Modificar la plantilla, adaptant-la a la transformació.

7è. Sotmetre els presents acords a informació pública pel termini de 15 dies, previ anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, amb el benentès que s’entendrà aprovat definitivament en el cas que durant dit termini no es presentin reclamacions sense necessitat d’ulterior acord..

8è. Informar a Comitè d’Empresa i Junta de Personal.


Pàg. 91


“Bé. Tot desitjant que aquesta treballadora, d’alguna forma, pugui afrontar en millors condicions la seva situació de salut, evidentment, hi votem favorablement.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Si bé és veritat que estem d’acord amb què es tiri endavant la prejubilació o la jubilació parcial, perquè la situació d’aquesta treballadora és la que és, el que no acabem de veure clar és que vostès aprofitin aquesta situació per transformar el lloc de treball. I ens explicarem: Entenem que, potser, el que caldria i més ara, en temps d’això, de crisi i de restriccions econòmiques, malgrat que, per a vostès, sembla que no ho sigui, potser, el que caldria, també, seria reconfigurar i fer una revisió de tot el que és l’estructura funcionarial i laboral d’aquest ajuntament. Potser, també seria el moment de revisar alguns llocs de treball o algunes direccions d’àrea, que fossin molt més òptimes i més barates.

En qualsevol cas, crear, ara, una nova plaça, entenem que no aportarà res més, i, per tant, en aquest sentit, el que demanaríem o el que suggerim és que es faci una revisió de cadascun dels llocs i que es facin els reajustaments amb les places que ja hi ha vigents, en aquests moments, amb el personal municipal, no que es creï una nova plaça, hi insistim.

En qualsevol cas, i per no posar tampoc cap trava a les intencions o a les necessitats d’aquesta treballadora, Convergència i Unió, s’abstindrà en aquest punt.”


“El grupo de Iniciativa votamos que sí.”

El Sr. Ortega diu:

“Partit Popular vota sí.”

El Sr. Giner diu:“Bé. Un aclariment: no és una nova plaça sinó que és una transformació d’una plaça de parvulista a una d’auxiliar administratiu, perquè és molt més adient a la situació tant de la Sra. Fisas com dels interessos i les necessitats de l’ajuntament. Votem favorablement.”


Pàg. 92

Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, divuit vots. S’hi abstenen els regidors Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras.


ACORD NÚMERO TRENTA-U.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ D’UN EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS DEL PRESSUPOST MUNICIPAL EN VIGOR.

La Sra. Díaz diu:

“El punt 31, és el dictamen proposant l’aprovació d’un expedient de modificació de crèdits del Pressupost Municipal en vigor.

Es proposa la modificació de crèdits de tres grans grups de despesa: d’una banda, la modificació de la despesa ordinària, que ascendeix a 702.995 euros i es deu, fonamentalment, a l’increment dels costos del subministrament d’energia elèctrica, com a conseqüència de l’entrada en vigor del mercat de lliure competència i, d’altra banda, les despeses derivades de l’activitat desenvolupada pels 40 treballadors contractats dins el Pla Extraordinari d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per realitzar treballs de manteniment.

D’una altra banda, un altre gran grup de despesa és la modificació relativa a les despeses d’inversió, que ascendeix a 2.515.147 euros, dels quals, 2.011.936 corresponen a l’ampliació del crèdit destinada a la construcció del complex esportiu Les Moreres i, finalment, en aplicació de l’article 14 del Reial Decret Llei 8/2010 de 20 de maig, es destinen a amortització anticipada dels préstecs a llarg termini 223.418 euros, corresponents a la reducció dels costos de personal que l’aplicació d’aquesta normativa ha suposat per a l’ajuntament.

Precisament, en compliment, ni més ni menys, del Reial Decret.”


Vist l'expedient de modificació de crèdits del pressupost municipal en vigor, adjunt al present dictamen, la Memòria de l'Alcaldia i l'informe que l'acompanyen.

Pàg. 93

Vistos els articles 36 i 37 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, i l’article 177 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, es proposa:

Primer.- Aprovar, inicialment, l'expedient de modificació de crèdits del pressupost municipal en vigor, adjunt al present dictamen i anivellat tant en despeses com en ingressos segons el següent detall:

INGRESSOS PER CAPÍTOLS

capítol denominació Consig. anterior

Modificacions Consig. final

I Impostos directes 16.850.010 0 16.850.010II Impostos indirectes 770.000 0 770.000III Taxes i altres ingressos 3.314.652 0 3.314.652IV Transferències corrents 13.754.991 0 13.754.991V Ingressos patrimonials 905.629 0 905.629VI Alienació inversions reals 0 0 0VII Transferències de capital 3.821.083 60.000 3.881.083VIII Actius financers 20 100.000 100.020IX Passius financers 9.755.075 1.500.000 11.255.075

TOTAL INGRESSOS 49.171.460 1.660.000 50.831.460

DESPESES PER CAPÍTOLS

capítol denominació Consig. anterior

Modificacions Consig. final

I Despeses de personal 15.048.009 -303.418 14.744.591II Despeses en béns corrents

i serveis 12.279.075 379.795 12.658.870III Despeses financeres 762.339 -197.995 564.344IV Transferències corrents 4.483.579 -15.000 4.468.579VI Inversions reals 13.496.158 1.399.596 14.895.754VII Transferències de capital 80.000 160.404 240.404VIII Actius financers 20 0 20IX Passius financers 3.022.280 236.618 3.258.898

TOTAL DESPESES 49.171.460 1.660.000 50.831.460

Pàg. 94

Segon.- Exposar al públic l'esmentat expedient de modificació de crèdits del pressupost municipal en vigor, als efectes que determina l'article 169 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Transcorregut el període d'informació pública sense que s'hagi presentat cap reclamació, l'expedient s'entendrà definitivament aprovat sense necessitat d'un nou acord plenari.

Tercer.- Aprovar el Pla Financer dels projectes d’inversió inclosos en el pressupost municipal vigent que figuren com annex al present dictamen.



“Bé, de fet, des d’Esquerra, no entenem com, amb tot l’estalvi que hi ha hagut i que són quantitats també importants, se’ns hagi disparat, d’alguna forma, la despesa, per tant, hi votarem en contra.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, com que això tampoc és cap novetat..., sí, bé, el subministrament, Sra. Díaz, però, vostès van ser els primers a pactar rebaixes als contractes i crear un nou sistema de llum, que reduís despesa. Això, ho vam aprovar fa uns mesos. Em sembla, em sembla, potser m’equivoco, potser m’equivoco.

Bé, al que anàvem. No és cap novetat una modificació de crèdits i és evident que les incongruències segueixen sent-hi. En qualsevol cas, crec que no hi ha res més a dir, i aprofitarem, també, per votar els punts 31 i 32, que un és la modificació del crèdit del pressupost i l’altre és la sol·licitud d’un préstec per finançar inversió, que potser, també seria moment d’agafar la idea que fa mesos i mesos, Convergència i Unió, els ve dient, que potser hauríem de frenar la inversió pública, potser hauríem d’arribar a un acord i contenir la despesa, però vostès no, van a la seva, la qüestió és seguir gastant més i més sense preocupació, fer els canvis que faci falta del crèdit i apa, tu! i qui dia passa, any empeny, no?

Doncs, no, escoltin, ja saben que no estem d’acord amb aquest plantejament i, per tant, ratifiquem el nostre vot contrari als punts 31 i 32.”


“El grupo de Iniciativa, en el punto 31, en el de la modificación, bueno, vamos a votar que no. Es que, además, hay cosas que son incomprensibles ¿Cómo puede ser que el desvío de la partida inicial al coste final, en algunos casos, sea del 80 por

Pàg. 95

ciento? Es increíble. O alguien no ha hecho bien los deberes en su momento o algo ha pasado que no nos habéis explicado con claridad, como tantas cosas, claro.

En fin, en vista de todo el resumen que nos habéis dado, que no hay por dónde cogerlo, votamos que no a este punto.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, el Partit Popular també votarà que no. És una modificació de pressupost, amb la qual cosa, evidentment, és la vostra modificació. No.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. En principi, aquesta és la primera i única modificació que hem fet durant l’exercici. A veure, és que no sé si vostès han estat atents a l’explicació que ha donat l’alcaldessa, però jo la repetiré molt breument perquè ho tinguin ben clar.

Mirin, permetin-me, jo, li he escoltat a vostè i li agrairia que escoltés la meva explicació. El que hem fet nosaltres és, exactament, d’aquests 940.000, 840.000 euros són de modificacions entre les pròpies partides del pressupost, per tant, no és un increment i 100.000 euros s’apliquen d’un superàvit de l’exercici anterior, per tant, no anem a l’endeutament d’aquesta modificació. Primer punt, que és important.

Segon punt: El que hem fet nosaltres no és, tampoc, un increment de la despesa, exactament. Ha explicat molt bé l’alcaldessa que, aquesta modificació, ens obliga a la pujada en un percentatge importantíssim, degut a la liberalització del mercat de l’energia elèctrica, del preu de l’energia elèctrica, per damunt del 20 per cent, per damunt del 20 per cent. Això, són 380.000 euros.

Segon: Hem contractat, nosaltres no, els ha contractat la Generalitat, però nosaltres hem creat o ens hem adherit a un pla de treball que ha donat feina o està donant feina, fins el 31 de desembre, a 68 persones en atur. 68 persones en atur. Aquestes persones en atur, han de tenir unes eines de treball, han de portar una roba adequada per fer el seu treball i, després, necessiten una cosa que també és fonamental, necessiten material. Necessiten ciment, necessiten totxos, necessiten panot per poder fer la feina que estan fent.

I la modificació de crèdit, per un import total 211.000 euros, que cal sumar a aquests 380.000 primers, són dedicats, exclusivament, a això. I per altra banda, per altra banda, hi ha 223.000 euros que els hem de modificar per nassos, per nassos, que és el Reial Decret aquest, que obliga a què la disminució del capítol 1 passi automàticament a l’amortització de despesa i, aquesta, és la modificació de crèdit

Pàg. 96

pel que fa al pressupost corrent, a la despesa corrent, perdó. Aquesta és, simplement, la que fa referència a la despesa corrent.”



ACORD NÚMERO TRENTA-DOS.- DICTAMEN PROPOSANT LA SOL.LICITUD D’UN PRÈSTEC PER FINANÇAR INVERSIONS DEL PRESSUPOST MUNICIPAL EN VIGOR.

La Sra. Díaz diu:

“El punt següent, que és el punt 32, és el dictamen proposant la sol·licitud d’un préstec per finançar inversions del pressupost municipal en vigor. En aquest cas, es proposa autoritzar la sol·licitud d’un préstec d’import un milió i mig d’euros, amb un termini d’amortització de 10 anys, perdó, més 2 de carència, destinat a finançar la construcció del complex poliesportiu Les Moreres.”


El pressupost municipal en vigor per a l’exercici econòmic de 2010 contempla, que part de les inversions consignades en el capítol VI de l’Estat de Despeses es financin amb operacions de crèdit.

Per tal d’obtenir aquest finançament aquest Ajuntament ha formalitzat ja diversos crèdits; no obstant per finançar totalment les inversions contemplades en l’exercici en vigor manca concertar un crèdit per import de 1.500.000,-€.

Per aquest motiu es proposa:

1. Autoritzar la sol·licitud d’un préstec per import de 1.500.000,-€ i termini d’amortització de deu anys més dos de carència, destinat a finançar la construcció del Complex Poliesportiu Les Moreres.

Pàg. 97

2. Autoritzar l’admissió, per el seu estudi i valoració, d’ofertes presentades per entitats bancàries per un import de valor del crèdit inferior al sol·licitat, sempre que la seva oferta sigui favorable als interessos municipals i es pugui completar amb un altre, també favorable, i que iguali el total del préstec que es necessita formalitzar.

3. Autoritzar, en el supòsit que fos necessari, la formalització del préstec amb més d’una entitat financera sempre que la suma de l’import dels contractes no superi l’import total aprovat.

4. Fixar les partides de l’Estat de Despeses per a les que s’ha consignat crèdit en el pressupost municipal en vigor i que està previst finançar amb el préstec o préstecs a sol·licitar:

Partida Denominació Crèdit a finançar (€)

22.342.62200 Complex esportiu Les Moreres 1.500.000,-



“Bé, sense que serveixi de precedent, sense que serveixi de precedent, però, com que volem que el poliesportiu de Les Moreres s’acabi l’abans possible, aquesta vegada els hi votarem a favor. Però, repeteixo, sense que serveixi de precedent.”


“¿Ya? Ah, vale, vale, bien. Nosotros es que, aquí, cada vez entendemos menos. En un principio, entendíamos que, bueno, que para que se acabara el polideportivo de una vez, ya que tenía que haber estado inaugurado en el 2007 y estamos en el 2010 y aún nada de nada, pues, entendíamos que se podía hacer un esfuerzo y pedir el préstamo de un millón y medio.

Pero claro, es que, ahora, resulta que había un punto, los puntos que han quedado sobre la mesa, uno de éllos, era un desvío que ha habido, concretamente, en el polideportivo de Las Moreras, de 3 millones y medio.

Claro, a nosotros, no nos salen las cuentas. Algo se ha hecho mal, que resulta que tenemos que poner 3 millones y medio más en el polideportivo de Las Moreras y ya no hablo del Auditori, porque éso ya no sé ni decir la cantidad, porque no me sale. Es tanto dinero, que me da miedo decirla.

Pàg. 98

Pero, claro. ¿Cómo, ahora, os vamos a aprobar el millón y medio y cómo tenemos la seguridad de que no va a haber más desvío y de que, en vez de tres millones y medio, se van a convertir en más? No, no, nosotros no podemos en este momento. Sí que es verdad que pensábamos aprobarlo por el tema Moreres, concretamente, pero, en vista de cómo está el tema, de que no se nos ha aclarado nada de quién es realmente el responsable de este desvío de dinero, nosotros no podemos daros el apoyo, así que votamos que no en este punto.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular també votarà que no a més endeutament.”

El Sr. Giner diu:

“Bé, aquest crèdit, concretament, d’un milió i mig d’euros, sàpiguen que el vam aprovar dins del Pla Econòmic i Financer del mes de setembre, del ple del mes de setembre, per tant, al que estem procedint, és a continuar amb la tramitació.”

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, dotze vots. Voten en contra els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras i és a dir, vuit vots.


ACORD NÚMERO TRENTA-TRES.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ INICIAL DE L’ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA CIUTADANA.

La Sra. Díaz diu:

“Bé. El següent punt, el punt número 33, és el dictamen proposant l’aprovació inicial de l’Ordenança de Convivència Ciutadana.

En aquest cas, el dictamen que es proposa fer l’aprovació inicial de l’Ordenança de Convivència Ciutadana, es proposa inicialment, exposar al públic i publicar anuncis al B.O.P i al D.O.G., per tal que les persones interessades puguin fer les al·legacions i suggeriments que considerin.

Pàg. 99

Recordin que ja es va sotmetre a debat dintre del si del Consell de Ciutat, però, evidentment, ara s’exposa al públic en general.”


En l’actualitat, la regulació de les convencions que han de presidir els comportaments de les persones individuals i els col·lectius, per garantir el millor exercici de la lliure iniciativa i de la convivència, en aquells aspectes referits específicament a la vida de la ciutat, es troben regulats en l’Ordenança de Convivència ciutadana i ús de la via pública, aprovada pel ple de l’Ajuntament en data 25 de gener de 1995. Malgrat haver estat objecte de diverses modificacions puntals, el text ha quedat, amb el pas del temps i l’aparició de nous comportaments, hàbits o noves sensibilitats i/o requeriments de la ciutadania, obsolet.

Per aquesta raó el govern municipal ha impulsat la redacció d’un nou text, d’una nova ordenança on s’estableixen i regulen una sèrie de mesures encaminades específicament al foment i promoció de la convivència i el civisme a l'espai públic, s’identifiquen quins són els béns jurídics protegits, es preveu quines són les normes de conducta en cada cas i es sanciona aquelles que poden pertorbar, lesionar o deteriorar tant la mateixa convivència ciutadana com els béns que es troben a l'espai públic que li ha de servir de suport, tot preveient, en el seu cas, mesures específiques d'intervenció.

El projecte d’ordenança ha estat objecte de debat al sí del Consell de Ciutat; i es troba oportú i adient a l’interès públic municipal iniciar i impulsar el tràmit corresponent per a la seva aprovació.

Vist l’informe emès pel Secretari de la Corporació i el projecte d’Ordenança que figura en l’expedient.

Atès allò que disposen els articles 22.2 , 49 I 139 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 52 d) i 237 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

Es proposa:

PRIMER. Aprovar inicialment l’Ordenança General sobre convivència ciutadana.

SEGON. Sotmetre l’acord d’aprovació inicial a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, Diari Oficial de la

Pàg. 100

Generalitat de Catalunya, un mitjà de comunicació escrita diari, el Tauler d’Anuncis i el web de la Corporació per tal que els interessats puguin presentar les al·legacions i reclamacions que considerin convenients. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de l’última de les publicacions oficials esmentades.

TERCER.- Transcorregut el període d’informació pública es procedirà a la resolució de les al·legacions i a l’aprovació definitiva. Si no es formulen al·legacions durant el període d’informació pública, l’ordenança s’entendrà definitivament aprovada , sense necessitat de nova resolució expressa. No obstant això, caldrà publicar el text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província.

QUART.- Amb l’entrada de l’Ordenança restaran derogades totes les disposicions contingudes en l’Ordenança de convivència ciutadana i ús de la via pública, aprovada definitivament en sessió plenària de data 25 de gener de 1995, publicada en el BOP núm. 51 d’1 de març de 1995, i les seves posteriors modificacions, en allò que hagi estat objecte de regulació en aquesta ordenança; així com qualsevol altra disposició de caràcter general emanada d’aquest Ajuntament en allò que s’oposi o contradigui les disposicions d’aquesta Ordenança.



“Bé. Doncs, en aquest punt de l’ordre del dia, com li vam dir també al portaveu del PSC, nosaltres considerem que hauria de quedar, també, damunt de la taula. I ho fem amb una consideració: el debat que es va portar a terme per a aquesta Ordenança de Convivència Ciutadana, crec que no va ser tal. Hi havia molta gent entre els participants, dintre del Consell de Ciutat, que no tenien, ni tan sols, la informació, que no s’havien ni pogut llegir l’ordenança i, a més a més, una Ordenança de Convivència Ciutadana, que comporta més de 160 o 170 articles, ara no recordo exactament quants són. El que, a mi, em resulta inconcebible és que, en una sola jornada, es pogués debatre i aprovar tot plegat, sobretot, tenint en compte que moltes i molts dels participants ni tan sols tenien el text i molts altres no sabíem que hi havia l’oportunitat de poder fer aportacions estil esmenes, no suggeriments, com seria en uns criteris previs de qualsevol pla urbanístic sinó, realment, propostes fermes sobre articles concrets, presentats per escrit i de forma seriosa.

Entenem, per tant, que aquesta Ordenança de Convivència Ciutadana hauria de tornar al Consell de Ciutat, s’hauria de debatre amb les garanties que, tothom que participa en el Consell de Ciutat, el pugui discutir amb profunditat i no trobar-nos els grups polítics que, després d’haver participat en el Consell de Ciutat, ens dediquem a presentar al·legacions sobre aquelles coses que creiem que haurien de canviar d’una ordenança que, a veure, d’alguna forma, regula totes aquelles activitats, dintre

Pàg. 101

d’Esplugues, sobretot, en via pública i que, per tant, tenen una afectació d’un gran empacatge dintre del que és la vida ciutadana.

Per això, demanem que quedi damunt de la taula.”

El Sr. Giner diu:

“Nosaltres votem en contra que quedi damunt de la taula.”

El Sr. Pons diu:

“Convergència i Unió vota a favor que es quedi sobre la taula.”


“Nosaltres també votem a favor que es quedi sobre la taula.”

El Sr. Ortega diu:

“Partit Popular donarà suport a què es quedi sobre la taula.”

Sotmès a votació que el dictamen quedi sobre la taula, voten a favor els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots.

Que el dictamen quedi sobre la taula es rebutja per majoria absoluta.


“Bé, doncs, aleshores, sobre l’Ordenança de Convivència Ciutadana, l’únic que ens queda per dir, simplement, és que ens abstindrem en la seva aprovació i lamentem que no hi hagi pogut haver-hi un debat ferm i seriós de participació ciutadana en el si del Consell de Ciutat i lamentem que, d’aquesta manera, se’ns obliga a presentar al·legacions sobre una ordenança que, seguint els criteris del Consell de Ciutat, no hauria de ser esmenat, després, pels partits polítics i tractat com si fos un projecte o un document més d’aquest ajuntament.

Pàg. 102

Entenem que, aleshores, el Consell de Ciutat ha fet una feina o se l’ha obligat a fer una feina per a la qual no va ser creat, va ser creat, justament, per a la participació ciutadana i no ens poden vostès, ara, obligar a presentar esmenes sobre un text que en teoria, segons vostès, jo no ho tinc clar, les votacions per assentiment no me les he cregudes mai, això, només passa a determinats països de determinats sistemes polítics, que penso que ja han desaparegut per bé de la democràcia en general i per tant, entenc, entenc que no ens poden vostès llençar, obligar a presentar, ara, esmenes o al·legacions sobre aquesta Ordenança de Convivència Ciutadana.

Malgrat tot, el que no farem, tampoc, és votar-hi en contra sinó que, simplement, ens abstindrem.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. A veure per on començo. Va ser aquest mateix portaveu, que va advertir mesos enrere, que el procediment, com s’havia dut a terme al Consell de Ciutat, enteníem que no era procedent.

És evident que entregar un document de naturalesa jurídica a la ciutadania, bé, entregar no, perquè, de fet, vostès ho van penjar a la pàgina web i, fins i tot, hi va haver alguna Associació de veïns que, per qüestions –suposo- de desconeixement, no van tenir la sort de poder accedir i descarregar aquest document, per tant, sí que és evident que vostès no van tenir la sensibilitat oportuna en el seu moment, de poder garantir que, això, arribés a la totalitat dels membres del Consell de Ciutat i així, de fet, ho vam advertir.

Convergència i Unió, ja va avisar que no era el procediment correcte i que, possiblement, via pluja d’idees, via fent un recull i una posada en comú de les inquietuds que tenien tots els membres del Consell de Ciutat, possiblement, hagués estat molt més operatiu que tothom hagués participat, que tothom hagués parlat obertament i que, de la conclusió que hagués sorgit d’aquest debat, s’haguessin incorporat les esmenes a l’Ordenança de Convivència Ciutadana.

Per a Convergència i Unió, és bastant qüestionable si el lloc on s’ha de debatre l’Ordenança de Convivència Ciutadana és en el Consell de Ciutat i diem això perquè, l’Ordenança en sí, la vam debatre tantes persones que es poden comptar amb els dits de la mà i, evidentment, els que hi vam participar en aquells consells de ciutat, doncs, home! érem uns quants, uns quants més.

Per tant, inoportunitat de com es va dur a terme aquesta proposta. Nosaltres sabíem, fins i tot, que tampoc tenen molt clar quin ha de ser el paper del Consell de Ciutat perquè, evidentment, s’havia d’haver fet aquesta proposta d’alguna altra manera i ara, vostès, entenem que, d’alguna manera, toqui cobrir l’expedient i

Pàg. 103

doncs, home! si han fet parlar, han fet participar i han fet allà el número amb els veïns i entitats i tot plegat, que hi siguin i participin, doncs, evidentment, alguna sortida li hem de donar a tot això i la sortida és portar això al ple, aprovar-ho i seguir un procediment normal de tramitació de qualsevol reglament o de qualsevol ordenança.

Home! és evident que, aquí, alguna cosa ha fallat i que els mecanismes de participació en aquest tema, doncs, no han estat a l’alçada de les circumstàncies. I per tant, lamentem plantejar que les coses no s’han fet bé, que aquí s’haurien d’assumir, també, les responsabilitats o si més no plantejar les coses d’alguna altra manera, perquè, en futurs consells de ciutat, si és que n’hi ha d’haver, doncs, es facin les coses diferents i operatives.

I ja que parlem d’operativitat, Sra. Díaz, doncs, també pensi que, bé, escolti’m, errors, cometem tots, però crec que el que cal és reconèixer-los i, en aquest sentit, vostès, no han estat a l’alçada de les circumstàncies i, per tant, insistim, donada la situació que entenem que no és on s’ha de debatre --diguem-ne-- el text articulat d’una ordenança, en el Consell de Ciutat, evidentment, no hi podem votar en contra d’aquest punt.

Perdó, sí, és veritat, no podem votar a favor d’aquest punt, encara els hi estaríem donant suport i no, que quedi clar que no, que no estem d’acord, eh? Gràcies per...”


“Bé, nosaltres entenem que el consell de Ciutat al que vam assistir, en resum, va ser una foto més per a El Pont, per a la revista El Pont. Aquest, seria el meu resum o el nostre resum del tema del Consell de Ciutat, respecte al dia que es va treballar el tema de l’Ordenança de Convivència Ciutadana.

A nosaltres, també, de tant en tant, ens agrada fer volar coloms i no tocar de peus a terra, per tant, no sé, a més de votar aquest punt, ens agradaria fer una proposta, que és, en tot cas, plantejar, també, a través d’un Consell de Ciutat, una Ordenança de convivència amb l’administració i els càrrecs públics.

No sé, estaria bé que el ciutadà pogués, d’alguna manera, sancionar-nos a cadascun de nosaltres quan no som cívics, fent ús, a més, del poder que ens dóna el nostre càrrec i és més seriós, sembla “caxondeo”, a la millor és de no tocar de peus a terra, però, en aquest cas, ens agrada no tocar de peus a terra i demanar que se’ns pogués sancionar, quan nosaltres no tenim un comportament cívic.

I ho dic per moltes raons. Per exemple, si a algun ciutadà se li acudeix tallar un arbre, li cau l’Ordenança de Convivència Ciutadana. Si un ajuntament talla un arbre i

Pàg. 104

s’ha equivocat en tallar-lo,perquè les obres segueixen per fer, allà, davant de la Nestlè, aquí no pasa nada.

Quan a un ciutadà se li obliga a què un animal de companyia l’has de tenir censat i amb el xip i registrado y con el domicilio, resulta que nosaltres, a l’ajuntament, tenim en propietat 50 gats en una gatera, que ara ja no se li diu gatera, que ara se li diu...,li van canviar el nom, depèn del paper qui ho escrigui, a vegades, es diu gatera municipal i a vegades es diu colònia tancada, no hi ha ni un dels seus gats, propietat de l’ajuntament, censats, ni uno, no sabem ni com, però no estan censats ni un d’aquests gats.

Per tant, no sé, em fa mal de panxa votar sancions per al ciutadà i que nosaltres, amb més incompliments que podria anar dient, però no cal fer més chiste del tema, hi hem de votar en contra.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. El Partit Popular creu que aquesta Ordenança de Convivència no està mal redactada i pensem que, en aquella mena de Consell de Ciutat que vam fer, fa uns mesos enrere, a La Baronda, sí que és veritat que hi havia gent que venia desinformada i que li faltava, jo què sé, poder arribar als sistemes informàtics per poder tenir aquesta informació.

Però torno a dir, que reconeixem que aquesta ordenança pot ser vàlida. I podem fer una proposta. Jo penso que hi ha un temps d’al·legacions, que és de 30 dies, que aquest grup municipal sí que farà al·legacions, ja ho avancem, farem al·legacions. I el que proposem és que nosaltres votarem que sí, donarem suport, però demanem a l’Equip de Govern que, una vegada tinguem aquestes al·legacions recopilades, torni a convocar el Consell de Ciutat. Ho comentem, perquè, també, a la millor, hi ha alguna al·legació des del públic, des de la ciutadania, ho comentem. I després, haurà de venir l’aprovació definitiva, amb la qual cosa, penso que estem a temps de poder orientar una altra vegada i s’hi s’ha comés algun error o una mica de desorientació per part de la ciutadania, doncs, ho podem reorientar d’aquesta manera.

Repeteixo. Noaltres pensem que és correcta, es pot millorar, per això,farem al·legacions, no podem deixar en l’aire aquesta ordenança ni molt menys i donem suport. I repeteixo, no vull repetir-me, però hi ha 30 dies i si agafeu el compromís de convocar el Consell de Ciutat en el moment de fer la recopilació de les al·legacions, escolta, teniu el nostre suport en aquest punt.”

El Sr. Giner diu:

Pàg. 105

“Bé. És una llàstima que no fessin les al·legacions en el moment de la sessió del Consell de Ciutat. Segur que la ciutadania existent els hi hagués agraït.

Per altra banda, vull dir una prèvia i que és important: Escolti, Sra. Ibáñez, dir que es va muntar una sessió del Consell de Ciutat per fer-se una foto és un menysteniment o una manca de consideració, com a mínim, a tota la ciutadania que va assistir, així com als representant de les entitats.

Escolti, aquest és el meu..., aquest és el meu parer. A veure, sembla que, vostès, he estat llegint l’acta i he vist les persones que van assistir, sé que és veritat que van assistir a la sessió del Consell de Ciutat del 14 d’abril, però sembla com si haguessin estat a sessions diferents, o sigui, com si haguéssim participat en sessions diferents.

Miri, els llegeixo textual l’acta. Entre altres coses, textual de l’acta: “En cas de necessitar una còpia en paper d’aquest document se’ls indica als membres assistents que es posin en contacte a través del telèfon 900, el gratuït de l’ajuntament o de l’adreça de correu electrònic [email protected], i manifestin aquest interès. De seguida la rebran a l’adreça indicada o recollir-la a qualsevol dels punts d’atenció a la ciutadania distribuïts per la ciutat.”

I ens sembla bé, a més, donar la possibilitat de presentar o de demanar una còpia en paper, però ens semblava, també, molt encertat, que fos a través d’una via telemàtica, que, per cert, en aquest sentit, donàvem compliment a una moció que vostè va presentar sobre estalvi de paper, per altra banda.

El que sí que queda clar és que hi va haver ciutadans, va haver-hi ciutadans, va haver-hi ciutadans, que sí que van fer els deures i a la sessió del dia 12 de juliol se la van llegir, se la van baixar i alguns la van demanar i van fer una sèrie d’al·legacions i suggeriments a la sessió, que es van tenir en compte i que han servit de base per a la redacció o les modificacions que s’han introduït en el text de l’Ordenança de Convivència Ciutadana que portem avui al ple.

Tornar a reunir el Consell de Ciutadania, per dir-los que, escolti’n, facin els deures, que ells ja han fet, però que, a la millor, algun sector o algun polític no els ha fet, no ens sembla que sigui el més adient.

En qualsevol cas, evidentment, tindran vostès temps de fer el que no van fer en el seu moment, això s’exposarà al públic i podran fer les al·legacions i els suggeriments que no van aportar a les sessions corresponents a les reunions que hi va haver amb el conjunt de la ciutadania que formen part del Consell de Ciutat.”

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 106

mailto:[email protected]

“Molt bé. No, insults no han sentit.”

El Sr. Ortega diu:

“No, disculpes, però hi ha hagut al·lusions directes.”

La Sra. Díaz diu:

“Vostès demanen la paraula i si els hi sembla bé, ara, els hi donem i diuen, poden dir allò que considerin. Insult no, perquè saben el que significa un insult i no l’hagués permès de cap de les maneres.”

El Sr. Ortega diu:

“No, no, no. Rectifico, ha sigut excessiu el meu qualificatiu, faltaria més.”

La Sra. Díaz diu:

“Demanen la paraula el Sr. Pons i el Sr. Ortega.”

El Sr. Ortega diu:

“Perdó, primer és el Sr. Pons, que està per ordre...”

La Sra. Díaz diu:

“El Sr. Figueras té, primer, la paraula.”


“Li recordo, Sr. Giner, que un dels polítics que va fer els deures, vaig ser jo. El que passa, és que no era conscient de com es podien presentar esmenes al text, que sí que em vaig llegir, de dalt a baix. Simplement, vaig presentar suggeriments, que no sé si han sigut tinguts en compte o no, perquè la manera de votar, a més a més, que va haver-hi, no crec que fos la manera més edificant, tal com li he explicat abans. Punt per punt i participant tothom, perquè ningú, o molt poques persones, eren conscients del que estàvem parlant, del text que estàvem parlant i vostè sap perfectament de la gent, de les persones, que deien que no tenien el text.

Però és que, a més a més, guardo la convocatòria de la segona sessió de juliol i en cap lloc, ni a la d’abans, se’ns diu en quin termini i de quina manera podíem presentar al·legacions o esmenes, com presentar-ho, en quina data, en quin termini, amb quina documentació havíem de discutir-ho. Miri-s’ho bé,miri-s’ho amb compte.

Pàg. 107

Jo no sé com funcionen vostès amb entitats, associacions, partits polítics etc, etc, però no és la forma més adequada de portar un debat amb una ordenança que, com li he dit jo abans, consta de més de 170 articles, si no m’equivoco. És un text complex, és un text, a més a més, que emmarca formes legals, que incidirà en la ciutadania d’Esplugues, no durant un any ni un mes, incidirà durant molts anys, com l’anterior ordenança que teníem.

Per tant, fixi’s en el que li estic dient, la manera de tramitar aquesta ordenança hagués pogut ser un element de participació ciutadana brutal i vostès ho han convertit en una cosa que, també, és brutal, però en un altre aspecte.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Aviam, aviam, això que vostè ens ha llegit, Sr. Giner, està molt bé i ningú ha dit el contrari, però d’aquí..., no, no, no, no s’equivoqui, d’aquí a què hi hagi gent que, per qüestions d’edat o per qüestions de desconeixement, no tingui les facilitats que té vostè d’accedir als mitjans telemàtics i que ho hagi intentat, suposa una dificultat, li agradi o no, però és així. En primer lloc.

En segon lloc, en aquell Consell de Ciutat, jo mateix, en qualitat de regidor de Convergència i Unió, vaig fer una intervenció on exposava que el procediment que s’està duent a terme, entenia que no era el més operatiu i el més òptim, perquè em reitero en les paraules que he dit abans, en aquell Consell de Ciutat van haver-hi --jo diria, que-- quatre, cinc persones, cinc intervencions? Sis com a molt. I érem, quants? Digui’m quants. No sé quants estàvem convocats, però, almenys, 25 o 30 persones, com a mínim, o més, hi érem.

I una tercera cosa. Vostè ens ha llegit un paràgraf de l’acta, vostè té la sort que té l’acta, perquè, a Convergència i Unió, aquesta acta no se li ha passat i, a la resta de l’oposició, m’agradaria saber si se li ha passat o no. Per tant, aprofito l’avinentesa, també, per demanar que se’ns passi una còpia d’aquesta acta. Gràcies.”

La Sra. Díaz diu:

“Sr. Ortega, vostè...”


“Jo no diré gaire més, segueixo pensant que aquell Consell de Ciutat va ser una foto per a El Pont i ratificar que jo hi era present. Me’n recordo, inclús, d’una intervenció del Roger Pons. La Sra. alcaldessa es va permetre el luxe de dir que no calia que s’enrotllés, perquè teníem altres àmbits on discutir els polítics, que, en tot cas, deixéssim la veu als ciutadans. Aquest, va ser un comentari que vas fer tu, Pilar.

Pàg. 108

I després, el que ja, a mi m’és igual, no me n’aniré amb mal de panxa, però, Enric, estàs molt inspirat. Ni estem a temps, has dit que no estem a temps, que no toquem de peus a terra i, ara, acabes de dir que no treballem i que no fem els deures. No sé, jo sé el que jo faig, en tot cas, no sé, igual és el que tu fas, no? Pregunto. Jo sé el que treballo, tu... Jo sé el que treballo.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. Jo, he comptat 10, ja he comptat 10 i ja m’ha tornat el somriure. Estem més inspirats. Ha estat molt desafortunat, Sr. Giner. És estrany, però ha estat molt desafortunat. Perquè, home! poder acusar-nos i, en aquest cas, gairebé, dirigit a mi, que no fem els deures, doncs, home! penso que..., li diré molt correctament. És molt desafortunat, de veritat.

Però miri, jo li parlaré del Consell de Ciutat, com va ser, perquè també vaig assistir, el meu grup hi va assistir al complet. Va ser un consell bastant important, massiu, hi hauria 40 o 50 persones, ben bé. I si m’equivoco, algú que em corregeixi, van parlar 5 o 6 persones, van parlar, de manera encertada, de manera encertada, eh? O sigui, coherentment.

I casualment, casualment, tots els presidents de les associacions veïnals, tots van coincidir en el mateix: Ostres! doncs, no ho sabia, no havia pogut, no tal... Han fet unes excuses. Amb la qual cosa, des del valor que li dono jo, nosaltres, el nostre grup, a aquestes persones, a aquests ciutadans que s’han esforçat en fer els seus deures, com diu el Sr. Giner, que després parlarem de més deures, si voleu, també, els demés, també els fem d’una altra manera, però jo pensava que podríem fer una proposta inicial.

I com sempre, que som molt cordials, ens estenem la mà i dintre d’aquest conflicte que aquí es plantejava, us plantegem una solució molt clara, que és que, com que s’obre un període d’al.legacions, hi ha 30 dies d’al·legacions, que no em privaré de fer d’al·legacions, perquè penso que podré fer els deures, no? O és que hem passat, ja, l’examen de revàlida i m’heu “catejat”? No, podem fer-ho, podem fer-ho, no? Suposo jo. Llavors fareu, estimareu o no.

I jo, el que plantejo, simplement, és que aquesta reunió del Consell de Ciutat, que va ser desafortunada, perquè hi havia una mica de desorientació, ho he dit molt elegantment, doncs, tornem a reorientar-la i expliquem el que s’aprovarà definitivament. Senyors, hem recollit totes les vostres decisions o no i ja està. Era aquesta la proposta, però, home! repeteixo, és un infortuni que ens digui que no fem els deures, perquè, que els fa només vostè, els deures? No, home! no, tots treballem. Vostès són l’Equip de Govern, nosaltres venim aquí a l’oposició i fem la

Pàg. 109

nostra part i perquè fem la nostra part intentem que les coses funcionin més bé, com després parlarem. Gràcies.

Mantenim el sí, per això, eh? Farem al·legacions.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. No, mirin, no s’ofenguin per aquest tema, no s’ofenguin i si s’han ofès demano disculpes, però, constantment, també ens diuen vostès que no fem els deures, que no sabem el que fem, que ho fem tot malament, que estem...

...que no estem a l’alçada de les circumstàncies i, nosaltres, no ens ofenem per això. Vull dir que, escolti, entra dintre del debat polític, jo entenia que entrava dins del debat polític. A partir d’ara, també m’ofendré i ho diré. Escolti, estic ofès si vostè diu això i li demanaré que ho retiri si algú de vostè ho diu.

Miri, això estava dintre del...”

El Sr. Ortega diu:

“Miri, quan jo ofengui algú, vostè em pot respondre a mi igual. És la resposta per la igualtat. Però no perquè... no. “

El Sr. Giner diu:

“Sr. Ortega, això, està dins del que és el debat polític, vostès ens ho diuen cinquanta mil vegades. Ara bé, dit això, dit això, home! canviaré i no ho diré..., no vull dir-ho. No he volgut dir, evidentment, que vostès no treballen, faltaria més.

El que sí que vull dir és que, vostès, que vénen cada dia per l’ajuntament, saben com es presenten les al·legacions, saben si hi ha un dubte que se’ls hi pot resoldre en aquell moment. El que, a mi, em sembla que no té massa sentit, és que treguin aquests dubtes quan ja han passat dues sessions del Consell de Ciutat, quan ja s’ha substanciat. Haguessin pogut parlar d’això, perquè hi ha fòrums per fer-ho, des de les comissions informatives respectives fins a les juntes de portaveus, que són totalment obertes a les seves aportacions. Hi ha un ordre del dia que es confecciona i, a partir que s’acaba l’ordre del dia, hi ha un torn obert de paraules i vostès, allà, poden plantejar qualsevol dubte.

Jo, l’únic que he dit és que hi ha un acta que es va aprovar a la sessió del 12 de juliol de 2010, es va aprovar aquesta acta, allà, per part dels assistents i, per tant, en tenien coneixement, on es deia que, tota aquella persona que volgués una còpia en suport paper, podia demanar-la al punt d’atenció al ciutadà o bé, demanar-la, si la volien, per correu electrònic. Això, és el que he dit. És el que he dit. I vostès, el

Pàg. 110

que han dit és que, nosaltres, el que vam fer, bé, que molt malament, perquè, clar, la gent no tenia una còpia en paper, hi havia gent que no en sabia, que tal o que qual.

Jo, l’únic que he dit és que, això, s’ha manifestat obertament i públicament i que, a més a més, el que es va fer i ho va dir gent, vostès ho saben, ciutadans i ciutadanes que van intervenir i se l’havien llegit sencera l’ordenança i van ser una sèrie de manifestacions o al·legacions i tal. Que, per altra banda, ja va haver-hi, en el seu moment, també, perquè ho sàpiguen, una reunió amb els presidents de les associacions de veïns, perquè, en tot cas, si tenien algun dubte, el poguéssim aclarir. Vam tenir una reunió prèvia, aproximadament, una setmana abans, expressament, per si tenien algun dubte, poder-lo aclarir.

Per tant, crec que vam complir amb tots els passos.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, doncs, el següent punt de l’ordre del dia, dins la Comissió Informativa de Serveis a les Persones...”

El Sr. Pons diu:

“Perdoni, alcaldessa, l’acta que hem demanat se’ns passarà o no?”

La Sra. Díaz diu:

“Sí, en principi l’haurien de tenir, però, si hi ha hagut algun problema, no es preocupi perquè la tornem a enviar.”

El Sr. Pons diu:

“Sí, sí, perquè, almenys, el nostre grup no la té.”

La Sra. Díaz diu:

“Demà mateix,vostès la tindran a la bústia, faltaria més. Tothom. O bé, si volen una per grup. Si els hi sembla bé.

Sí, les actes. Bé, jo crec que també m’estan demanant la primera. Sí, sí. Jo entenc que el Sr. Pons m’està demanant de les dues sessions. Doncs, als portaveus, si els hi sembla bé, els hi deixarem una còpia o els enviem telemàticament i així podem complir aquestes mocions d’estalvi de paper.”

Pàg. 111

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno i Sra. Mercè Haro Capell, és a dir, catorze vots. Voten en contra els regidors Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras, és a dir, cinc vots. S’hi abstè el regidor Sr. Jordi Figueras Bofill.


COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES

ACORD NÚMERO TRENTA-QUATRE.- DICTAMEN PROPOSANT LA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DE LLOGUER FORMALITZAT AMB LA SRA. MARIA MERCEDES FERRI CASTANY, REFERENT A L’HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL DE PROMOCIÓ PÚBLICA, SITUAT AL CARRER CEDRES NÚM. 31.

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, doncs, el següent punt, el punt 34, dins la Comissió Informativa de Serveis a les Persones, és el dictamen proposant la pròrroga del contracte de lloguer formalitzat amb la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany, referent a l’habitatge de protecció oficial de promoció pública, situat al carrer Cedres núm. 31.

Bé, doncs, al ple municipal de data 21 de juliol de 2006, es va adjudicar a la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany, l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres número 31, planta primera, porta segona.

El ple municipal de data 15 d’octubre de 2008, va acordar la seva pròrroga per dos anys més. El contracte, per tant, finalitza el 24 d’octubre d’enguany i, en el mateix, es contempla la possibilitat de pròrroga, si es continuen reunint els requisits d’accés, extrem, que ha estat informat positivament pels Serveis d’Atenció Social Municipal. Es proposa, per tant, al ple de l’ajuntament, prorrogar, per dos anys més, el contracte de lloguer formalitzat amb la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany. “

Se sotmet a examen i aprovació del Ple, el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones:

El Ple municipal, en sessió ordinària de data 21 de juliol de 2006, va adjudicar a la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres número 31, planta 1a porta 2a.

Pàg. 112

En data 25 d’octubre de 2006 es va formalitzar l’esmentat contracte, quina clàusula tercera disposa el següent:

“L’arrendament es concreta per dos anys comptats des de la data de la seva vigència. La durada de l’arrendament es prorrogarà per períodes bianuals successius en el cas que l’arrendatari segueixi reunint els requisits establerts en els plecs de condicions reguladors de l’adjudicació, aprovats pel Ple de l’Ajuntament d’Esplugues en sessió ordinària de data 17 de juny de 2005.”

El Ple municipal, en sessió ordinària de data 15 d’octubre de 2008, va acordar prorrogar, per dos anys més, el contracte de lloguer formalitzat amb la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany. El contracte finalitza el 24 d’octubre de 2010.

En aquest sentit, els Serveis d’Atenció Social municipal han emès informe on fan constar que “s’acompleixen els barems establerts en el seu moment per la cessió en arrendament d’un pis de protecció oficial de promoció pública.”A tenor de tot allò que s’ha exposat,

Es proposa:

1r. Prorrogar, per dos anys més, el contracte de lloguer formalitzat amb la Sra. Maria Mercedes Ferri Castany relatiu a l’habitatge de protecció oficial de promoció pública situat al carrer Cedres número 31, planta 1a porta 2a.



“Des d’Esquerra Republicana, hi votarem a favor.”

El Sr. Pons diu:

“Convergència i Unió, també hi votarà favorablement.”


“Sí, el grupo de Iniciativa votamos que sí.”

El Sr. Ortega diu:

“Partit Popular vota a favor.”

El Sr. Giner diu:

Pàg. 113

“El grup municipal socialista, vota favorablement.”

Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la corporació presents, és a dir, per unanimitat.

MOCIONS

26/10.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC PER DECLARAR FESTIUS EL 22 DE JULIOL, SANTA MAGDALENA I EL 21 DE SETEMBRE, SANT MATEU.

La Sra. Díaz diu:

“Dins l’apartat de mocions, la 26/10 és la moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya per declarar festius el 22 de juliol, Santa Magdalena i el 21 de setembre, Sant Mateu.”


“Bé, penso que amb el títol de la moció ja està pràcticament tot explicat. Una de les coses que caldria afegir és que, en el ple anterior, aquest ajuntament va acordar, en un punt de l’ordre del dia, establir els dies festius que ens toquen com a ajuntament per a l’any 2011. Un d’aquests dies és, em sembla, si no vaig errat, el 18 de setembre i l’altre, el 14 de febrer.

Entre les coses que ens han fet presentar aquesta moció, una d’elles és, precisament, el fet d’haver escollit el 14 de febrer com la data que va escollir Barcelona, precisament, també, per establir una festivitat. Entenem que tot l’àmbit de conciliació familiar, etc, etc, ha de pesar molt, però també entenem que, en aquest ajuntament, una de les coses que hauria de pesar, precisament, és un pla que es va aprovar en el seu moment, just abans de les eleccions municipals anteriors, que es diu Pla de Cultura, on se’ns marcaven una sèrie de mancances a nivell local que teníem i, una d’elles, era la cohesió ciutadana, la identificació amb el mateix poble.

D’alguna manera, ens ho establia, això, com una mancança greu que teníem i entenem que, entre altres coses, que poden arreglar-ho, a part de l’aposta pel teixit associatiu, etc, etc, una de les coses que, també, ha de donar força a aquest sentiment de ciutat, un sentiment global, també és l’establiment d’un calendari festiu propi i que no depengui de qualsevol municipi, per gran que sigui, ni que sigui el cap i casal de Catalunya com és Barcelona, però que, d’alguna manera, ens serveixi a nosaltres per una qüestió molt concreta i aquesta qüestió concreta és, realment, establir uns senyals d’identificació propis, com són les nostres festivitats pròpies.

Pàg. 114

Una d’elles és, evidentment, el 21 de setembre, establerta com a Festa Major i l’altra, aquest any, ja que podem aprofitar-ho, doncs, Santa Magdalena, que és el 22 de juliol.

Suposo que algú pot pensar que, establir les dates d’un festiu en dilluns o entre setmana, té un pes important dintre de l’economia local i que, en aquest cas, en som conscients, des d’Esquerra Republicana, que hi havia un acord amb la Unió de Botiguers, precisament, per declarar els festius locals en dilluns i no entre setmana.

Malgrat tot , quan ens trobem amb festivitats com la que acaba de passar, del 12 d’octubre, que resulta que cau en un dimarts, resulta que ningú trasllada res i ningú en fa cap mena d’escarafall. I també, com argument i ja li avanço, Sr. Giner, quan s’estableix un 14 de febrer Sant Valentín i l’establim com a festiu, quan resulta que hi ha tota una part del comerç que aquell dia, no direm que facin l’agost, però que sí que li augmenten les seves vendes, doncs, entenem que els criteris que se segueixen en aquest ajuntament no són, precisament, els del suport al comerç, com segurament s’esgrimirà sinó que són altres arguments que, d’alguna manera, no juguen a favor del que deia jo abans i que ho explica molt bé, si vostès fessin una relectura, perquè estic segur que se l’han llegit, si fessin una segona lectura, per recordar què carai diu el Pla de Cultura, se n’adonarien que una de les coses que hem de reforçar, precisament, són les senyes d’identitat local, identificació del ciutadà amb Esplugues.

Per aquestes raons, a part de les que explico a l’exposició de motius de la moció, el que eleva al ple de l’ajuntament el grup d’Esquerra Republicana és: Primer, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues revoca la decisió de la sessió plenària del dia 15 de setembre del 2010 referent a l’aprovació de les festes locals per a l’any 2011; segon, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues acorda declarar com a festes locals el dia 22 de juliol i el dia 21 de setembre, a tots els efectes; tercer, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues insta l’Equip de Govern a reforçar la festivitat de Santa Magdalena com a festa de caràcter tradicional, augmentant l’aportació econòmica de l’any 2011 dedicada a tal celebració, així com a fer-ne més difusió entre els espluguins i espluguines; i quart, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues acorda trametre aquesta resolució a tots els comerços, empreses i entitats d’Esplugues.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple, la següent moció:

En el darrer Ple, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va declarar festius per l’any 2011 dues dates concretes, exercint així el dret que li atorgà la legislació vigent per declarar dues dates festives dintre del calendari anual.

Dissortadament la forma d’escollir tals dates no va ser fruit de cap diàleg social ni de cap norma establerta formalment, simplement es va aplicar una data festiva

Pàg. 115

escollida per un ajuntament veí i un suposat acord per traslladar als dilluns els festius de caràcter local.

Des del Grup Municipal d’Esquerra Republicana manifestem la nostra disconformitat amb la forma d’escollir la data dels festius locals i entenem que cal aplicar-hi les particularitats locals atenent a un factor determinant, la identitat local com a valor a reafirmar i el caràcter festiu que, tradicionalment, tenen les festes anomenades patronals dintre del calendari festiu propi del poble català.

Atès aquestes raons exposades, el Grup Municipal d’ERC-AM eleva al ple les següents

Propostes de resolució:

1.- El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues revoca la decisió de la sessió plenària del dia 15 de setembre de 2010 referent a l’aprovació de les Festes Locals per a l’any 2011.

2.- El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues acorda declarar com a Festes Locals el dia 22 de juliol i el dia 21 de setembre a tots els efectes.

3.- El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues instà l’equip de govern a reforçar la festivitat de Santa Magdalena com a festa de caràcter tradicional, augmentant l’aportació econòmica de l’any 2011 dedicada a tal celebració així com a fer-ne més difusió entre els espluguins i espluguines.

4.- El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues acorda trametre aquesta resolució a tots els comerços, empreses i entitats d’Esplugues.


El Sr. Pons diu:

“Bé, Sr. Figueras, li diré que feia dies que no el veia tan inspirat explicant la moció. Deu ser el constipat, però em sembla que poca més cosa queda per afegir, ha fet una magnífica exposició de la seva moció i bé, només ens queda donar ple suport a aquesta moció i reclamar que, d’alguna manera, això no es perdi, aquesta identitat i aquest arrelament al municipi, a través d’aquestes dues festivitats que proposa la moció i, per tant, ple suport per part del grup municipal de Convergència i Unió.”


“El grupo de Iniciativa, el mes pasado, que fue cuando justo se aprobó el calendario de fiestas, los dos días de fiesta, nosotros, nuestro voto fue abstención, precisamente, por el 14 de febrero. Ya todo lo que dijimos no lo vamos a repetir,

Pàg. 116

pero, entre otras cosas, también argumentábamos que no teníamos que ir continuamente a remolque de Barcelona y además, ahora se nos da la razón porque ahora Barcelona ha cambiado y ahora qué hacemos, ahora nosotros tendríamos que cambiar y esperar a ver qué hacen el resto de municipios para mover y si cambian, porque Hospitalet, también, no sé si ha cambiado ya o está en éllo.

Estamos siempre ¿esperando a qué? Yo creo que, bueno, que como decía el Portavoz de Esquerra Republicana, cuando ha hecho una reflexión sobre la moción que presenta, no tenemos que perder nuestras señas de identidad y creemos que éstos son los días que se tienen que poner de fiesta local.

Por lo tanto, damos pleno apoyo a la moción de Esquerra.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, el Partit Popular, sembla recordar que fa 4 anys vam presentar una proposta, en la qual, inclusive parlàvem que, davant de la inclemència reiterativa del mal temps per a les festes de Sant Mateu, vam parlar, vam proposar obrir un debat per intentar inclusive fer el canvi de canviar la Festa Major i la Festa Major petita una per l’altra, perquè pensem que era important Santa Magdalena.

Jordi, pensem que aquesta moció, aquesta proposta, és una proposta molt encertada, molt encertada. Pensem que donar la identitat de Sant Mateu i Santa Magdalena és el més coherent.

És ben veritat que, i és lamentable, és una llàstima que no caigui en dilluns, com totes les festes no cauen en dilluns o cauen com cauen, hi ha un acord amb l’associació de comerciants que no es podrà o es podrà complir quan toqui, però jo penso que és el correcte, que és que, donat el que ens ha passat amb Barcelona, que és el 14 de febrer i ara ells la retiren i nosaltres a remolc i els demés també. No, home! no pot ser. Identitat pròpia i jo penso que el correcte és Sant Mateu, que ja ho era i Santa Magdalena, que ha de ser, amb la qual cosa, donem suport i votem que sí.”

El Sr. Giner diu:

“A veure, espero que no s’ofenguin pel que diré ara.

Ho diré de la millor manera possible. El que proposen és que ens hem de desdir del que havíem acordat, eh?, que era que ens hem de desdir sense un debat previ, a través d’una moció i sense que hi hagi un debat al Consell de Cultura, a la Junta de Portaveus, on vam acordar-ho. A través d’una moció que diu que, vostès, s’han de desdir de què Sant Mateu, caigui on caigui, si cau abans del dijous, que passi al

Pàg. 117

dilluns anterior i si cau després de dijous, al dilluns posterior. Sí, sí, perquè això, amb el comerç vam consultar-ho, vostès van dir que estaven d’acord i tal. I ara, ens demanen, a través d’una moció, sense que hi hagi un debat previ, que ens hem de desdir de tot això. Home! Això, nosaltres no ho farem, el que farem serà, en tot cas, creat un debat i parlar-ne d’aquest tema, que és el que toca, creiem.

Pel que fa al tema de Santa Magdalena, doncs, també és un altre debat, escolti, és una idea i és una idea bona o no, però és una idea, en aquest sentit. Hi ha criteris diferents, hi ha criteris diferents. L’any que ve cau en divendres, cau en divendres. Ara bé, jo li he explicat, nosaltres pensem que Santa Magdalena és una festivitat com Sant Jordi. Oi que la de Sant Jordi no ens la imaginaríem si caigués... i igual estem equivocats, oi que si caigués en un dia festiu o fos festiu, no la viuríem igual? Doncs, miri, Santa Magdalena, per a nosaltres, té aquest mateix efecte.

Pensem que el fet que sigui laborable, enriqueix la festa, sortir i trobar-se, després, amb tot el seguici, fer els actes, l’ofrena a la parròquia, etc, i pensem des d’aquest punt de vista que també és possible.

Aquest debat que vostè ha presentat avui, Sr. Figueras, no el tindríem si la Generalitat no hagués triat la segona pasqua. Segurament, no estaríem parlant d’això, però com que la Generalitat va triar la festa de la segona pasqua, el dilluns de segona pasqua, que és la festa que nosaltres habitualment triem com a segon dia festiu, doncs, tenim aquest debat servit damunt de la taula.

Mirin, el que sí que vam pensar nosaltres és per qüestions de realitat social, vivim a l’entorn metropolità i donat que no podíem triar el segon dilluns de pasqua, vam pensar: “A veure què fan els municipis veïns”, per un tema inclús de conciliació, de gent que treballa d’un cantó a l’altre o va a l’escola o bé que va a treballar a un municipi o ve aquí.

Barcelona, va triar el 14 de febrer, que no va ser exactament per Sant Valentí, va ser, segurament, una tria equivocada o ho feien perquè el 12 era Santa Eulàlia. I el que farem nosaltres, si no tenen inconvenient, és esperar a veure què decideix Barcelona, que és el que ha estat esperant, exactament, Hospitalet, Cornellà i Sant Joan Despí, per dins d’aquest àmbit metropolità, poder establir aquesta segona festa aquest any. L’any que ve, si tot va bé, tornarem a la segona, si la Generalitat no la torna a posar, tornarem a la segona pasqua.”


“Bé, per tancar i per rebatre una mica les seves paraules, Sr. Giner, a veure, el debat l’haguéssim pogut tenir, entre altres coses, perquè aquesta moció està entrada el dia 8 d’octubre, no la vam entrar ahir al vespre, ni la setmana passada. El dia 8 d’octubre.

Pàg. 118

Per tant, jo he hagut d’insistir per saber, fins i tot, quin seria el seu posicionament i, també, el posicionament d’altres grups polítics. Algú m’ho han comentat: “Et donarem suport.” D’altres no, les coses com són, però el debat s’hagués pogut fer.

Si algú hagués preguntat: Escolta’m, debatem realment quines han de ser les festes locals..., i recordo que, en el mes passat, al mes de setembre, es va posposar la decisió sobres quines serien les festes locals respecte al mes de juliol, respecte al ple del mes de juliol, en què va sortir de l’ordre del dia del ple l’aprovació de les festes locals per a l’any 2011. Miri si n’hem tingut de temps per debatre quines són les festes de l’any que ve. Però com que ningú ens ha preguntat què en pensem, nosaltres, hem decidit tirar pel dret i presentar una moció davant de la manca de preguntes sobre què pensem.

Crec que la nostra forma d’expressar, quines són les nostres opinions i quines són les nostres propostes, entre altres coses, són, també, les mocions, que és l’única via que ens queda davant de la no pregunta sobre determinats temes com el de les festes locals.

Lamento que sigui així el seu vot i espero que recapacitin, però, sobretot, el que espero és que es tornin a llegir una altra vegada el Pla de Cultura i l’apliquin, perquè el resultat és bo, els resultats, les anàlisis del Pla de Cultura són bons, però la seva aplicació, lamentablement, jo diria que és molt fluixeta.

En fi, què hi farem!”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, nou vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots.

La moció es rebutja per majoria absoluta.

27/10.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PPC DE REBUIG AL VET DEL GOVERN DE LA NACIÓ A LA PROPOSICIÓ DE LLEI DEL GRUP PARLAMENTARI POPULAR EN EL CONGRÉS, RELATIVA A LA SUPRESSIÓ DE LA CONGELACIÓ DE PENSIONS.

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 119

“La moció 27/10, és la moció del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, de rebuig al vet del Govern de la Nació a la proposició de llei del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, relativa a la supressió de la congelació de pensions.”

El Sr. Ortega diu:

“Gràcies. La llegirà Mercè Haro.”

La Sra. Haro llegeix la següent moció:

“Moción de rechazo al veto del Gobierno de la Nación a la proposición de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, relativa a la supresión de la congelación de pensiones.

Don Luís Elías Ortega Lázaro, Portavoz del Grupo Municipal Popular en el Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat, en nombre y representación del mismo y al amparo de lo establecido en los artículos 91.4 y 97.3 del Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen jurídico de las Entidades Locales de 1986, eleva al Pleno de la Corporación para su debate la siguiente moción: “El Gobierno de la Nación, mediante escrito remitido al Congreso de los Diputados el pasado 9 de septiembre, ha vetado la tramitación de una proposición de Ley para evitar la congelación de las pensiones contributivas en el 2011.

La congelación, impuesta por el Gobierno mediante el R.D.L. 8/2010, pretende ahorrar a costa de los pensionistas 1.400 millones de euros en el régimen de la Seguridad Social y otros 130 millones adicionales en el régimen de Clases Pasivas del Estado

La congelación decretada por el Gobierno va a erosionar gravemente el poder adquisitivo de 5 millones de pensionistas que, en virtud de una decisión unilateral del Gobierno, se ven privados de su derecho a la revalorización de las pensiones, que está establecido por la Ley 24/1997, de consolidación y racionalización del sistema de seguridad social, basada, a su vez, en el Pacto de Toledo y en el acuerdo entre el Gobierno y los Sindicatos de 9 de octubre de 1996.

La congelación resulta por completo injustificada, ya que el Gobierno viene insistiendo en el superávit de la Seguridad Social. En 2008, según el propio Gobierno, se registró un superávit de 8.500 millones de euros, y en 2009 otro superávit de 8.000 millones de euros, cantidades ciertamente superiores a los 1.400 millones de euros que el Gobierno quiere recortar en perjuicio de los pensionistas.

Pàg. 120

A ello hay que añadir que el Fondo de Reserva de las pensiones, establecido en la Ley antes citada, está dotado con más de 60.000 millones de euros. Es importante recordar que dicho fondo se estableció en 1997 para hacer frente a situaciones de dificultad económica y crisis, tal y como ahora está sucediendo.

Así pues, la congelación decretada por el Gobierno carece de justificación económica y legal. En consecuencia, se hace necesario pedir al Gobierno que rectifique y que se suprima esta lesiva…, sí, ¿lesiva?, sí, lesiva medida y en consecuencia quede sin efecto el capítulo II, medidas de Seguridad Social, del R.D.L. 8/2010, tal y como viene reclamando el Congreso de los Diputados de modo reiterado por una amplia mayoría.

El Gobierno, sin embargo, se opone a tramitar y debatir la proposición de Ley del Grupo Parlamentario Popular para que se suprima la congelación de las pensiones, vetándola de forma ilegal e inconstitucional.

Impedir que se debata esta proposición de Ley en favor de los pensionistas es algo que carece de fundamento, ya que con arreglo al artículo 134.6 de la Constitución, el veto del Gobierno sólo puede producirse cuando una proposición parlamentaria suponga un aumento de los créditos o una disminución de los ingresos en el mismo ejercicio presupuestario. Es evidente que la supresión de la congelación de las pensiones corresponde a un ejercicio futuro, el del 2011, para el cual no hay ni siquiera un proyecto de presupuestos presentado por el Gobierno de las Cortes Generales.

En consecuencia, el veto carece de justificación constitucional, no se sustenta en razones económicas admisibles, hay superávit en Seguridad Social, y entra en contradicción con poderosas razones sociales, al poner en cuestión el Pacto de Toledo.

Este Gobierno no solo recorta derechos sociales de los sectores más débiles y desfavorecidos por los efectos de la crisis económica, como son los desempleados, las madres y los pensionistas. Además ataca a los ayuntamientos haciéndoles pasar por culpables de un endeudamiento del que solo son responsables el 6%, mientras que corresponde un 15.5% a las CC.AA, y el propio Estado acapara -Comunidad Autónoma, pero bueno…- acapara el 78.5% restante.

Es también el mismo Gobierno que no duda en negar derechos políticos a la oposición, evitando que pueda defender su alternativa ante los ciudadanos.

Por todo ello, el Grupo Municipal Popular propone al pleno del Ayuntamiento, la aprobación de los siguientes acuerdos: Primero: Instar al Gobierno de la Nación a levantar el veto a la proposición de Ley presentada por el grupo parlamentario Popular, recogiendo la voluntad expresada reiteradamente por el Congreso de los

Pàg. 121

Diputados de que no se congelen las pensiones en 2011; segundo: Respetar el derecho de los pensionistas a la revalorización de las pensiones establecido por Ley 24/1997, de consolidación y racionalización de la Seguridad Social, manteniendo así su poder adquisitivo; segundo: Dar traslado de estos acuerdos al Presidente del Gobierno, a los Vicepresidentes del Gobierno y a los Portavoces de los Grupos Parlamentarios en las Cortes.”

El Sr. Ortega diu:

“Passo la paraula.”

La Sra. Díaz diu:

“Sí, Sr. Figueras, diu que ja han acabat, de moment.”



“Val, val, val. Bé. De fet, aquesta moció ens causa un cert “desencontre”, ojo. Ho dic, perquè llegint, també, el text hi hauria coses que no compartim com a partit polític, però que, en el fons, en el fons el que ens està dient aquesta moció sí que hi ha una altra sèrie de qüestions que pesen molt més i, per tant, les desavinences que puguem tenir sobre el redactat, les passarem per alt.

En una cosa que creiem que sí que tenen vostès tota la raó en presentar aquesta moció, és en dir que les actuals mesures d’estalvi econòmic fetes pel Govern d’Espanya, és carregar els costos d’aquesta crisi, precisament, en els sectors més desvalguts de la nostra societat. Un d’ells, el dels pensionistes. I, evidentment, tota la gent que coneixem, pensionistes, són, jo crec, que molt sensibles a aquest fet.

Vostès també parlen d’un altre fet, que és, a veure, molt evident, que és quan ens parlen d’aquest 6 per cent de l’endeutament, que n’és culpable els mateixos ajuntaments, el 15.5 per cent que provoquen les comunitats autònomes, però aquest 78.5 per cent, que resulta que és un endeutament que provoca el mateix estat. En canvi, sembla ser que l’Estat està per damunt de tot i no és el culpable de res.

I com deia, no ha sigut prou valent per agafar mesures, no ja ara sinó en el començament de la crisi per, d’alguna forma, mantenir o continuar mantenint l’estat de benestar que es mereixen molts ciutadans i no complint, d’aquesta forma, aquells criteris de conjunció amb Europa, de convergència amb Europa que, d’alguna manera, ens marquen i que no són únicament les mesures quan toca retallar sinó

Pàg. 122

que també han de ser les mesures de quan toca avançar amb la societat del benestar.

Per tant, nosaltres, amb un determinat recel sobre tot plegat, perquè també entenem i els hi podríem dir que, vostès, també podrien anar al Tribunal Constitucional a presentar aquesta queixa i tal, però malgrat tot, els hi votarem a favor.”

El Sr. Pons diu:“Bé, la veritat és que, com a suggeriment per a la regidora Haro, per al proper cop, en tot cas, jo crec que agrairíem una explicació més succinta de la moció i no tan literal. Al marge d’aquest suggeriment, entenem que hi ha unes qüestions de lèxic, perquè vostès ens parlen d’una nación, suposem que es refereixen a l’Estat, que, bé, al marge d’això, que dificulta una mica la comprensió, però, bé, el tema jo crec que al, marge que estiguem d’acord o no amb la situació de les pensions, que és bastant lamentable realment, és que això se’ns escapa, és a dir, Convergència i Unió, el Partit Popular i la resta de forces polítiques que aquí estem representades, tenim uns grups parlamentaris a Madrid, a Barcelona, a Catalunya, a Europa, a tot arreu, pràcticament i, per tant, escolti, jo crec que l’oportunitat d’aquesta moció, doncs, no correspon, Sr. Ortega.

Jo, entenc la seva bona fe, però, aviam, hi insistim, al marge que entenem la preocupació que vostès puguin tenir amb el tema de les pensions, crec que s’han equivocat en el lloc on han presentat aquesta moció i, per tant, doncs, home! sense afany de voler-los perjudicar la moció, però tampoc estem totalment d’acord amb on s’ha de presentar aquesta moció i on s’ha de debatre aquest tema, que és a la cambra parlamentària on hi ha les competències corresponents, vol dir Congrés dels Diputats, permeti’ns que ens abstinguem en aquest punt.”


“Es que llega un momento que ya…

Bien. Vamos a ver. Nuestro grupo, primero de todo, lo que queríamos comentar es que, en los últimos años, el aumento de las pensiones mínimas pues ha aumentado bastante, el aumento de la pensión de viudedad muy poco, ridículo y vamos, estos aumentos no han sido fruto de que el Partido Socialista, realmente, se lo creyera y lo hiciera sino que ha habido otros grupos parlamentarios y nosotros hablamos, concretamente, de Iniciativa, que han insistido para que ésto se lleve a cabo.

Es verdad que, cuando gobernaba el PP, ni la pensión de viudedad se había tocado, ni los mínimos habían subido tanto. Pero dicho ésto, teniendo en cuenta que la petición de la moción que plantea el Partido Popular, el PP, es justa, a pesar de que no estamos de acuerdo con la parte expositiva, hay muchas cosas en las que no, en las que no estamos de acuerdo. Posiblemente, entiendo, como decía el Portavoz de

Pàg. 123

Esquerra Republicana, en el fondo, sí que estamos de acuerdo, pero, evidentemente, que nosotros lo hubiéramos dicho de otra manera, no compartimos algunas de las cuestiones que aquí se dicen y yo, personalmente, ya lo hemos hablado con el portavoz del PP.

A nosotros, lo que sí que nos gustaría era votar que no a la parte expositiva, si es que se puede hacer, pero darle apoyo a los puntos de acuerdo de la moción, porque estamos totalmente de acuerdo. Porque no sólo como grupo municipal sino como partido político, estamos totalmente en contra de que se congelen las pensiones para el 2011 y no sólo las pensiones, que les hayan quitado el 5 por ciento a los funcionarios, etc., etc.

Creemos que no son las medidas primeras, de primer orden, para poder salir de la crisis como el gobierno del Partido Socialista quiere hacernos creer. Hay otras medidas que se tenían que tomar primeramente. No tiene sentido que se quiera pagar la crisis, precisamente, con los que menos tienen y los pensionistas, no repito lo que ha dicho el Portavoz del partido de Esquerra Republicana, porque son las personas que menos tienen, menos tienen económicamente y más vulnerables.

Por lo tanto, nosotros, si es que el Secretario nos dice que se puede hacer, votar no a la parte expositiva y sí a los puntos de acuerdo lo votaríamos y si no, votaríamos a toda la moción que sí, porque estamos de acuerdo con que no se congelen las pensiones.”


“A efectes d’expressió del vot, el que s’acorda és la part dispositiva. L’expositiva és una fonamentació. Farem constar que no compartim la part expositiva i voten favorablement la part dispositiva.”


“Perfecto. Sí, sí, sí, ya está.”

El Sr. Giner diu:

“Bé, aquesta és una moció on tothom reconeixem que voldríem l’increment de l’IPC, i si pogués ser encara més, això, ho compartim i ho compartim tots. El que passa és que la realitat és la que és, no?

A nosaltres, el que ens estranya, d’alguna manera, és que vostès presentin una moció, quan vostès han governat durant 8 anys i no vam apujar les pensions, d’una manera --diguem-ne-- adequada, contundent i el que sí li puc dir és que, en els

Pàg. 124

darrers 6 anys de Govern, de Govern Socialista a l’Estat, les pensions han pujat el 47 per cent.

Per tant, sí que és veritat que hi ha hagut un augment de la capacitat adquisitiva per part dels pensionistes. El que sí que, també, és veritat és que, sectors com el de viduïtat, com molt bé diu la Isabel Puertas, doncs, no ha tingut aquest tipus d’augment i també és veritat que ens agradaria veure-les encara a un nivell superior, però, em sembla que, aquesta moció que vostès presenten, és una mica --diguem-ne-- oportunista i, per tant, no li donarem suport.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. Gràcies a tots els que heu donat suport i us heu abstingut i als que heu votat que no, doncs, també per participar, faltaria més.

Jo, bé, Jordi, gràcies, moltes gràcies. Roger, aviam, he volgut ser molt succint amb la lectura, perquè com que es deia gairebé tot a la lectura, per això no he volgut parlar ni fer cap tipus d’argument, però, un altre dia, ho farem millor encara.

Jo, penso que, a Esplugues, com que tenim pensionistes, evidentment, tenim una part a dir en aquest tema, per això, tenim la mateixa preocupació que vosaltres, que també teniu la inquietud, segur, i la manifestem amb aquesta moció, que la fem nostra.

És un joc que, indubtablement, ens ve de Madrid, o sigui, ho confessem, no és cap misteri, però amb tot el sentit comú, la fem nostra.

Iniciativa, gracias.

Enric, jo, és veritat. Que heu pujat les pensions? Segur que les heu pujat més del que les vam pujar nosaltres. Però, home! si parlem d’història, que sempre ens remetem a l’anterior, quan nosaltres vam entrar a governar l’any 96, vam haver de demanar un crèdit, perquè no hi havia un duro per poder pagar les pensions ni els salaris dels funcionaris.

Vull dir que, és que... I hem tingut molta trajectòria del desert, com ens passarà ara, l’any que ve, a l’any 2012. Però, jo us donaré alguna dada de per què és aquesta moció, jo us la donaré. És que, ara, és quan entro. O sigui, clar, volem rebaixar 1.400 milions d’euros als pensionistes i 130 a les classes passives, que són els funcionaris les passives, quan tenim actuacions, amb les quals, aquí, el Jordi ha fet alguna petita indicació molt concreta de l’endeutament dels ajuntaments, un 6 per cent, de l’endeutament de les comunitats autònomes, un 15 per cent i l’altre 79 per cent, que és de l’Estat, no?

Pàg. 125

Jo us diré que, clar, parlar de percentatges és una cosa, però parlar de quines són les quantitats dels percentatges, és esgarrifós. Jo diria que, els ajuntaments, el 6 per cent, representen 34.611 milions d’euros. Que el 15.5 per cent, representen 86.244 milions d’euros i que el 78.5 per cent de l’endeutament de l’Estat, representen 438.793 milions d’euros. Això, puja a una xifra importantíssima.

Jo us diré que la previsió que té el Govern de l’Estat, ara mateix, és que, per al 2011, per al 2011 tenen previst un endeutament de 405 milions d’euros en emissió de bons diaris, al 2011. 405 milions diaris. Vol dir que, en 4 dies, això, ja està cobert.

Després, home! i no és per citar-ho, però jo sé que el Sr. Giner ho entendrà de seguida, a ell, que li agrada fer comparacions amb altres municipis o altres ciutats, jo faré una, jo faré una comparació que no m’agrada, però la faré: els 1.530 milions d’euros que ens estalviarem ara, amb aquesta mesura, amb els pensionistes, amb els jubilats, amb els nostres pares, les nostres mares, la nostra gent gran, que el que sí que continua pujant són les despeses del dia a dia, a la comunitat autònoma d’Andalusia han aprovat una despesa de 2.500 milions d’euros per ensenyar àrab. Ensenyar àrab. I no entraré en més coses. Ensenyar àrab. Cosa que pot ser molt digna, però ho pot ser al 2018, quan sortim de la crisi, no ho sé.

Penso que, això, repeteixo, és una cosa de contundència. Clar, això es defensa, gairebé, cada dia al Congrés que, per fi, ja s’ha fet la proposta de pressupostos, que és un altre debat molt profund de com entren i, per això, aquesta moció nostra queda una mica com relegada, perquè també va entrar a primers del mes d’octubre, amb molt de temps i ara, ja, doncs, han sortit en la foto els nous pressupostos que presenten amb el suport de les diferents coalicions, la canària i PNV.

Jo, de veritat, agrair a tothom i no tinc res més a dir.”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, quatre vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. S’hi abstenen els regidors Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras.

Es fa constar que els regidors del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot i Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, voten a favor de la part dispositva de la moció i en contra de la part expositiva de la mateixa.


Pàg. 126

28/10.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV PER DONAR SUPORT A LA REIVINDICACIÓ DE LES ESCOLES DE PRIMÀRIA DE MANTENIR LA JORNADA INTENSIVA AL MES DE JUNY.

La Sra. Díaz diu:

“El següent punt, és la moció 28/10, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya – Verds, per donar suport a la reivindicació de les escoles de primària de mantenir la jornada intensiva al mes de juny.”


“Me tiene manía.

Bien: “Las escuelas de primaria de nuestra localidad reivindican el mantenimiento de la jornada intensiva del mes de julio, tal y como se llevaba a efecto desde hace muchos años, y como compensación de las salidas de colonias, que son una actividad educativa que se hace a costa del voluntarismo del profesorado.

Este curso, de forma unilateral, el departamento d’Enseyament ha decidido suprimir la jornada intensiva, y no ha sido posible abrir una negociación que permita resolver este conflicto.

Por ésto, la casi totalidad de las escuelas de Esplugues han decidido no hacer colonias este año si no se les permite hacer la jornada intensiva.”

Aquí, añadiré que, la jornada intensiva, no se pide por capricho sino porque todos sabéis que las altas temperaturas que se dan en la última quincena de junio y la primera de septiembre, pues, no hace posible que se puedan dar las clases de una forma natural como en otras épocas, por éso es lo de la jornada intensiva y porque, además, no está permitido que en un aula se pase de unos grados determinados y en esas fechas se está incumpliendo la legalidad, porque sí que se pasan. No es capricho que quieran tener, los profesores, más tiempo libre o menos tiempo libre porque, además, hacen la jornada completa, pero intensiva.

Simplemente, dicho ésto, continúo: “Nuestro grupo considera muy importante el valor pedagógico de las colonias, pero también entendemos la posición del profesorado de las escuelas, ya que la reivindicación que plantean es justa y está muy bien fundamentada.

Por lo cual, pedimos al Pleno del Ayuntamiento de Esplugues, los siguientes acuerdos: Primero, dar apoyo a la reivindicación de las escuelas de mantener la jornada intensiva de junio; y segundo, mandar este acuerdo, tramitar este acuerdo,

Pàg. 127

al departament d’Ensenyament, als Serveis Territorials del Baix Llobregat, y a todos los centros públicos de nuestra localidad.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple la següent moció:

Les escoles de primària de la nostra localitat reivindiquen el manteniment de la jornada intensiva del mes de juliol tal com es portava fent de fa molts anys i com a compensació de les sortides de colònies, que són una activitat educativa que es fa a costa del voluntarisme del professorat.

Aquest curs unilateralment el Departament d’Ensenyament va decidir de suprimir la jornada intensiva i no ha estat possible d’obrir una negociació que permetés de resoldre el conflicte. Per això, la quasi totalitat de les escoles d’Esplugues han decidit de no fer colònies aquest any si no se’ls permet fer la jornada intensiva de juny.

El nostre grup municipal considera molt important el valor pedagògic de les colònies, però també entenem la posició del professorat de les escoles ja que la reivindicació que plantegen és justa i està molt ben fonamentada.

Per la qual cosa, demanem que el Ple de l’ajuntament acordi:

1.- Donar suport a la reivindicació de les escoles de mantenir la jornada intensiva del juny.

2.- Trametre aquest acord al Departament d’Ensenyament, als Serveis Territorials del Baix Llobregat i a tots els centres públics de la nostra localitat.



“Bé. De fet, des d’Esquerra Republicana, compartim el gruix de la proposta. També entenem l’alt valor pedagògic que poden tenir les colònies en tots els centres, tant a l’escola primària com a la secundària, entenem que les reivindicacions que fa, en aquest sentit, el professorat, també són reivindicacions justes. No pot ser que s’estigui plantejant tenir una escola de nivell europeu, també, quant als horaris o tal com està organitzat, però que, en canvi, no es tingui en compte les nostres peculiaritats, d’alguna forma, climatològiques, que ens farien fer una inversió brutal en refrigeració a l’estiu per poder mantenir les escoles vives perquè els nanos puguin aprendre alguna cosa, en comptes de torrar-se dintre de moltes escoles que, precisament, estan encarades de cara al sol per estalviar-nos llum elèctrica, però que, evidentment, això, també els hi permet tenir una insolació brutal que acabaran patint. Jo crec que, en aquest sentit, hi ha algunes mesures que tampoc compartim

Pàg. 128

com a grup municipal, que també fa el departament, com, per exemple, començar les classes el dia 7 de gener, que és, a més a més, un divendres.

Entenem que hi ha coses que no s’acaben d’entendre, que no s’acaben d’entendre. Nosaltres suposem que, llastimosament, va haver-hi una mena de pacte, a nivell parlamentari, per tirar alguna llei endavant que no ens ha permès, tampoc, acabar de recolzar, encara molt més, l’escola pública enfront de l’escola privada o concertada i no establir tampoc una línia concreta d’ensenyament per a Catalunya, que englobés els dos models educatius que tenim.

Crec que, això, és un motiu de reflexió per a un futur, per aprendre encara a fer millor les coses i, malgrat tot, entenem que, en aquest cas, sí que hem de donar suport al professorat que està neguitós pel futur que els hi espera. Per tant, votarem a favor de la moció.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Aviam, aquí hi ha diferents paràmetres, entenem, a considerar. Un d’ells, evidentment, és el que planteja la moció, que hi hagi un sector del professorat que no estigui d’acord amb la decisió que s’ha pres sobre el tema de les jornades intensives, però, aquí, hi ha una altra qüestió que s’ha de tenir en compte i el problema no és tant la llei sinó el reglament de desplegament d’aquesta llei i aquí és on s’ha de posar èmfasi.

Evidentment, nosaltres, ara mateix, tampoc tenim constància, no tenim coneixement si el reglament de desplegament contempla o no contempla aquest factor. Probablement, sí que ho contempla i per això s’executi i, per tant, doncs, home! entenent que hi pot haver unes determinades preocupacions al respecte, però que, per altra banda, hi ha la legislació i la regulació que hi ha, doncs, home! lamentablement, ens abstindrem en aquesta moció, perquè, evidentment, aquí hi ha interessos contraposats, però, d’alguna manera, legals i legítims.

En aquest sentit, reiterem la nostra abstenció.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. El Partit Popular posa, per sobre de tot, la qualitat de l’ensenyament i dels nens. Hi ha més anècdotes que has explicat, també, tu, parlem de la setmana blanca, coses que s’han tret ara, que també perjudiquen molt al que és el sistema educatiu actualment i de les jornades laborals del professorat. És que n’hi ha tantes coses, i també ho cites aquí, la supressió de les colònies i, després, no hi ha supressions de qualitat en el tema del benestar. Aquí, tenim una altra.

Donem suport plenament, votem que sí.”

Pàg. 129

El Sr. Giner diu:

“Aquest és un tema que, com vostès saben, es va tractar al Consell escolar municipal i es va debatre aquesta qüestió, tant el tema de les activitats complementàries com el de la jornada intensiva i es va quedar, finalment, en què es faria una proposta consensuada per debatre dins del propi Consell escolar municipal per intentar recollir les diferents sensibilitats que estan presents, és evident, dintre de la comunitat educativa.

Per a nosaltres, no quedaria massa bé si ens pronunciéssim i no esperéssim a què el Consell escolar municipal veiés aquesta proposta que està elaborant, per tant, entenem que hauríem d’esperar a veure quina és aquesta proposta i, a partir d’aquí, quin és el debat en el si del Consell escolar municipal.

Per aquesta qüestió, votarem que no a la moció.”


“Bien, bueno, gracias a Esquerra y al PP por haber apoyado, pero no entiendo la postura del Partido Socialista, porque si me estás diciendo, ¿nos estás diciendo que si el Consell Escolar dice que sí, se va a cambiar todo? No, ¿verdad? El Consell Escolar no va a cambiar la decisión de la Conselleria d’Ensenyament.

Por lo tanto, nosotros lo que creemos…”

El Sr. Giner diu:

“Perdón, perdón, hago una precisión solamente. Lo que estoy diciendo yo, es que no sabemos qué es lo que va a presentar el Consell Escolar Municipal.”


“Bien, nosotros, lo que sí que sabemos es lo que presentamos los grupos municipales y en el Consell Escolar se dirá lo que se tenga que decir, pero en el Pleno somos los políticos, los grupos municipales, los que tenemos que definirnos y decidir sobre los temas que se plantean y, concretamente, se plantea el tema que tiene que ver con la educación, que tiene que ver con las colonias, que tiene que ver con muchas cuestiones, pero, sobretodo, tiene que ver con la forma de actuar del Departament d’Ensenyament, que ha actuado de forma totalmente unilateral, sin consultar con nadie y, cuando digo con nadie, es con el mundo educativo, con los profesores y las profesoras y no solamente el tema de las colonias, no solamente el tema, ya no de las colonias sino el tema de la jornada, que las colonias es una consecuencia, pero el tema en sí es la jornada, sino como bien apuntaba el

Pàg. 130

Portavoz de Esquerra, es el tema de empezar en un viernes, después de Navidad. empezar en Reyes, el 7, que es viernes, en fin, una serie de cuestiones que no se han tenido para nada en cuenta y que seguro que si se hubieran sentado con los profesores y las profesoras, que llevan muchos años, que llevan muchos años dando clases y saben perfectamente qué es lo que pasa, posiblemente, éstos, yo no sé si llamarlos errores, pero estas cuestiones que todo el mundo nos ponemos las manos en la cabeza y que pensamos que quien las ha hecho no las ha hecho, precisamente, con la cabeza sino con los pies, seguramente que lo hubieran hecho con más sensatez.

Pero como el departamento no ha contado con nadie, ha contado con quien le ha parecido, pero yo creo que con él mismamente, pues claro, ha salido el churro que ha salido y ahora nos vemos en el problema que nos vemos y es que las clases se van a dar mal, mal y tarde, no porque los profesores y las profesoras las den mal sino porque las condiciones climatológicas no lo van a permitir y porque, además, tenemos un problema de pedagogía con el tema de las colonias.

Pero si vosotros aún pensáis que todo ésto se va a resolver en un Consell de educación y demás, pues muy bien, que se resuelva, pero vaya, que quede claro que no es la postura que nosotros esperamos de un grupo municipal.”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. M. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, set vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sra. Isabel Molina Moya i Sra. Montserrat Zamora Angulo, és a dir, onze vots. S’hi abstenen els regidors Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras.


PRECS I PREGUNTES

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, passem a l’apartat de precs i preguntes i, per tant, farem com habitualment, de menor a major representació i té la paraula el Sr. Figueras, en representació del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.”


Pàg. 131

“Bé, la primera pregunta no és una pregunta, jo diria que és un prec o una reflexió.

A veure, avui, s’han retirat del ple els punts números 10, 11, 12 i 13, que afectaven a la qüestió de Les Moreres, on s’han detectat una sèrie de coses que no estaven bé en el projecte i, també, per demanar, per reclamar responsabilitats, tant als que van fer el projecte de l’Auditori com també el poliesportiu de Les Moreres.

Jo crec que hem de lamentar una cosa i és que, precisament, no s’hagi tingut cintura per separar, dintre del punt 12, dintre del dictamen de l’inici d’expedient de modificació del projecte d’obres de construcció de l’Auditori, teatre i aparcament i del contracte d’obres adjudicat a VIAS Y CONSTRUCCIONES, perquè sí que entenc que el projecte ha de continuar endavant, malgrat els defectes que pugui tenir el projecte actual, entenem que la redacció del nou projecte ha de tirar endavant i que aquí no hagués estat de més poder aprovar el punt 12. Tampoc he tingut oportunitat de dir-ho abans, però faig ara aquesta reflexió.

Després, durant les darreres pluges, va haver-hi un important despreniment de terres al parc dels Torrents. Voldríem saber quines actuacions té previstes el Govern municipal per tal d’evitar futurs despreniments, atenent que l’esmentat parc és un espai públic i que és possible que, en un futur, tal com ha passat històricament, hi hagi més despreniments a la zona. Voldríem saber, en tot cas, quines mesures pensen prendre, vostès, al voltant de tot el perímetre del parc que enllaça amb el torrent que, normalment, té despreniments.

Després, és una pregunta que ja porto fent diversos plens, però com que mai me l’acaben de contestar, doncs, m’obliguen a presentar-la cada vegada apuntant més finet. Hi tornarem. Volem saber quins són, bé, ja hem preguntat diverses vegades sobre els guanys i els costos dels mercats ambulants que tenim a Esplugues, però el que no ens han contestat, vostès, mai, és el que els hi preguntaré: Quin cost econòmic comporta la neteja posterior dels carrers on es fa el mercat ambulant de La Plana; quin cost econòmic comporta la neteja viària posterior al mercat ambulant dels dimecres a Can Vidalet i quin cost econòmic suposa la neteja viària posterior al mercat ambulant dels dissabtes al barri de El Gall. A veure si aquesta vegada, que he sigut més concís i més concret, obtinc la resposta.

Després, una altra pregunta: Per quina raó les parades del Mercat Medieval i de la Nit Esotèrica, organitzat per a la Festa Major, un i per a les Festes de Primavera, l’altre i que suposen una activitat econòmica per als mateixos paradistes, ja que al que es dediquen és a vendre productes, per què no se’ls hi apliquen taxes i preus públics per ocupació, ja que és una activitat amb finalitat de lucre?

Jo estic molt d’acord amb què es contractin espectacles per a la Fira Medieval, entenem perfectament que per a la Nit Esotèrica, determinades actuacions, també es contractin, però, a veure, a gent que està fent negoci venent material, ocupant

Pàg. 132

espai públic, nosaltres, a Esplugues, els hi apliquem una taxa, eh? En canvi, quan s’organitza la Fira Medieval i la Nit Esotèrica, crec que no únicament no se’ls hi aplica la taxa sinó que, a més a més, aquesta gent, està cobrant per venir a Esplugues. Jo crec que ens ho hauríem de fer mirar. En tot cas, m’expliquen vostès quins són els seus criteris per fer-ho d’aquesta forma.

Després, l’altra pregunta seria: Quines actuacions ha portat a terme l’Equip de Govern respecte a les queixes sobre sorolls ocasionats per vehicles pesats, al carrer Sant Antoni Maria Claret?

I per finalitzar, faré una comparativa. M’han informat que per a una festa propera que se celebrarà ara, a principis de novembre, hi ha una certa polèmica sobre l’hora en què acabarà aquesta festa. Em diuen que a la una de la matinada. Bé, per a la castanyada, m’han dit que s’organitza una activitat que és tradicional, que acaba en ball i segons m’han informat hi ha la polèmica sobre a quina hora ha d’acabar el ball, si ha de ser a la una, si ha de ser a quarts de dues, si ha de ser quan calgui.

Nosaltres entenem que hi ha criteris que, de vegades, quan es fan, també, festes majors als barris, resulta que acaben a les tres o les quatre de la matinada i no passa res. Nosaltres ho entenem i, de fet, ho compartim.

Però, aquest cap de setmana passat, es va donar, en un divendres, un fet que, a mi, em trenca totes les estructures que jo pugui tenir sobre els criteris que vostès tenen a l’hora d’establir determinats horaris. Resulta que, ara fa quinze dies, més o menys, que en el carrer Tomàs Bretón es van dipositar en via pública, a més a més, sobre la zona blava, aproximadament, uns cinc o sis metres cúbics de fusta, vidre i restes d’una empresa, etc, etc.

Tots aquests sis metres cúbics, van estar durant tot una setmana dipositats al carrer Tomàs Breton i, justament, un divendres, a la una de la matinada, ve el camió d’escombraries dels serveis municipals i fa la recollida, a la una de la matinada comença la recollida d’aquests sis metres cúbics de fusta i, a més a més, quan parlo d’un camió d’escombraries, estic parlant d’un camió que el que feia és trinxar-ho i compactar-ho, amb tots els inconvenients del soroll que això comporta.

Aleshores, m’agradaria saber si vostès opinen que a la una de la matinada s’han de recollir aquests elements de la via pública i d’aquesta forma i per què carai una festa resulta que ha d’acabar per nassos a la una de la matinada.

I penso que ja he acabat.

El Sr. Giner diu:

Pàg. 133

“Sobre el despreniment al parc dels Torrents, degut en part a les darreres pluges que hi va haver, va ser en una part posterior on està l’Escola bressol El Sucre, aquest despreniment, i és que, quan la Generalitat va fer l’edifici, va posar un mur a la part de baix, però que no va agafar tot el perímetre longitudinal de l’escola.

De les inspeccions que hem fet nosaltres, hem pogut desprendre en un primer moment que no va ser solament degut a les pluges, això, és una primera impressió dels tècnics, sinó que també hi havia unes filtracions d’aigua, que cal buscar l’origen a les causes.

S’ha parlat amb el Servei Territorial del Departament d’Educació i el mateix dia de començament de les classes, doncs, hi havia l’arquitecte municipal amb els pares i els mestres, dient-los que ell no havia detectat cap perill perquè continués l’activitat.

Nosaltres estem en contacte amb el Departament d’Educació per resoldre el problema i, a partir d’aquí, veure a qui li correspon, exactament, completar aquest mur o prendre les mesures perquè això no hi passi. Vostè sap que l’obligació, sempre, de reparar un mur d’aquestes característiques, és el predi superior sobre l’inferior, o sigui, qui l’ha de mantenir –diguem-- és el predi de dalt que, en aquest cas, el titular és la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Educació.

En qualsevol cas, no hi havia cap perill, hi va haver-hi l’arquitecte el mateix dia d’inici de les classes, per tranquil·litzar els mestres i els pares en aquest sentit, encara que sí que es va aconsellar que hi hagués una tanca perimetral que separés una mica el pati del que seria la part més propera al torrent. En aquest sentit, estem treballant.

Sobre el cost econòmic que comporta la neteja viària de tots els mercats ambulants, en prenc nota i li passaré, no li puc passar en aquest moment, evidentment.

Les parades del Mercat Medieval i la seva intervenció sobre la Nit Esotèrica jo passo nota i en prenc nota, segurament, al regidor de Cultura, per poder-li contestar.

Quant a les queixes del vehicles de Sant Antoni Maria Claret, avui he tingut casualment, aquí, a la mà, l’informe, però no l’he portat. Jo li passaré perquè vegi vostè quines són les mesures que s’han pres.

Quant al tema de la castanyada, doncs, també és una qüestió, en aquest sentit, de prendre nota, el regidor de Cultura, que en prendrà nota i es posarà en contacte, en tot cas, amb vostè per aclarir-li aquest tema.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, ara, és el Sr. Pons, em sembla, el mateix portaveu, qui farà intervenció en nom del grup municipal de Convergència i Unió.”

Pàg. 134

El Sr. Pons diu:

“Gràcies, alcaldessa. Bé, a veure. La Policia Local, ens consta que col·labora amb individus de la societat que fan treballs a la comunitat per diferents faltes. Ens consta, també, que alguns d’aquests individus no són d’Esplugues i volíem saber exactament o conèixer amb més detall en què consisteix aquest programa de treballs a la comunitat i quin grau és el que té de col·laboració...,quin grau de col·laboració, millor dit, té la Policia Local en tot plegat.

Després, ja fa alguns plens que els vam avisar que l’encreuament del carrer de l’Església amb Puig i Cadafalch, just a la cantonada on s’està fent la reforma, o sigui, la rehabilitació del poliesportiu de Les Moreres, allà, els cotxes baixaven molt embalats, just al pont que creua l’autopista, per entrar --diguem-ne-- cap a Marcel..., bé, em sortirà..., no Puig i Cadafalch, a l’altra banda, Culebras, això.

Llavors...,no, és que no em sortia, jo pensava en l’altra, en el de més avall. En qualsevol cas, el problema segueix sent-hi. Els cotxes segueixen baixant molt embalats, allà hi ha un pas de vianants i segueix sense estar senyalitzat i és allò que un dia passarà alguna cosa i no costaria res enviar allà algun tècnic i que es miri, exactament, com es pot, per una banda, limitar una mica la velocitat amb la que baixen aquests cotxes i, en segon lloc, que es visualitzi molt més el pas de vianants que hi ha allà.

Després, també volíem saber si el Govern municipal havia pensat alguna mesura concreta o no, per ajudar al sosteniment del finançament de la Fundació PROA, que ens consta que està en una situació econòmica de forta, forta penúria. I volíem saber si s’havia pensat alguna mesura o alguna ajuda concreta per tirar endavant la sostenibilitat de la Fundació.

També voldríem que ens indiquessin el cost final de la coberta del parc Pou d’en Fèlix.

Una altra qüestió que, també, aquest grup municipal ve reclamant des de fa molts mesos és que, justament, a la rotonda de la Nestlè, pels matins, hi va haver, fa un temps sí que hi havia Policia Local que anava regulant el trànsit, però tornem de nou, des que hem tornat de l’estiu, a què hi ha una intermitència molt gran amb la presència de Policia Local. Hi arriben, poc abans de les nou, però, evidentment, els problemes vénen d’abans, també, perquè, evidentment, hi ha moltíssima gent que fa un ús i una confluència d’aquella zona, molt grans. Nosaltres, des d’aquí, tornem a demanar, en tot cas, que es torni a posar Policia Local en aquesta rotonda.

També volíem saber quin és el percentatge de compliment que hi ha a les llicències de les terrasses dels bars. Volíem saber si una terrassa paga per “x” cadires, saber

Pàg. 135

quin percentatge d’aquesta activitat es compleix i també volíem saber, referint-nos a aquesta informació, quants controls ha fet l’Ajuntament d’Esplugues, al llarg d’aquest any, per mantenir, --diguem-ne-- per assegurar el compliment d’aquesta situació, vaja.

Després, aquesta és una qüestió, especialment, per a la Sra. Díaz. Quan vam fer la Festa Major i va venir el pregoner, com és habitual, sempre se li fa un obsequi i sempre es passa al despatx de l’Alcaldia i bé, se li fa una petita recepció.

Clar, aquest any, al marge dels portaveus municipals i d’alguns tècnics, hi havia personal que, aviam, com ho direm per no..., o sigui, hi havia gent, allà, que no corresponia que hi fos. Clar, jo, personalment, em vaig quedar amb la cara de pedra quan el pregoner, suposo que vostè s’hi va fixar, quan el pregoner es va adonar de la situació i que hi havia, allà, gent allà al mig, que no corresponia. En tot cas, home! tot i que són veïns, però aquestes qüestions de formalitat jo crec que és important que les tinguem en compte. No entraré en més detalls.

I per acabar, el que sí que volíem posar de manifest és que, si la Festa Major va començar el divendres, el dijous anterior, just el dijous anterior, hi havia la famosa barraca al carrer d’Àngel Guimerà. Una barraca de les festes alternatives, que ens sembla molt bé que hi hagi festes alternatives, però, el que no pot ser és que, el soroll que sortia del tros, concretament, que hi ha al costat del BBVA, davant de l’òptica, a aquell enclavament, allà s’estava produint un soroll que arribava al parc Pou d’en Fèlix, que és, en aquest cas, d’on jo venia. Això, era a l’una de la matinada.

La Festa Major, oficialment, encara no havia començat i, això, volia dir, perquè, després, alguns veïns així ens ho han comentat, que, evidentment, la gent treballava. I com pot ser que fins a l’una de la matinada, que jo sàpiga i, segurament, va arribar fins més tard, s’estigués permetent que hi hagués aquest soroll i aquesta manca de respecte cap als veïns, primer, de la zona aquesta del Centre i, sobretot, per als veïns que, d’alguna manera, treballaven a l’endemà?

Aquí, evidentment, hi va haver alguna negligència per part d’algú, de permetre aquesta situació i, per tant, hi insistim, que hi haguessin festes alternatives ens sembla molt bé, que la iniciativa de la ciutadania tiri endavant, ens sembla molt bé, però, home! hi ha coses que s’han de respectar i hi ha prioritats molt necessàries i, aquesta, és una d’elles. Si la Festa Major, oficialment, començava el divendres, no podia ser que el dijous a la nit, a l’una de la matinada, que és l’hora...,bé, jo dic a l’una, que és l’hora que jo, personalment, vaig presenciar-ho, estiguessin allà fent xivarri quatre, a més a més. No ho entenc i no entenc, la Policia Local, també, per què la tenim?

Pàg. 136

Perquè, aviam, després, passada la Festa Major, sí que vaig veure que hi havia uns cartells alternatius que publicitaven aquesta activitat a l’una, bé, a l’una no, el dijous, però, evidentment, hi insisteixo, Festa Major, sí, no direm res durant els dies de Festa Major, però, home! pel bé dels veïns i, en aquesta ocasió, van ser els veïns del barri Centre els que van pagar els plats trencats, home! hem d’evitar que es facin aquests tipus de soroll i de disbauxes quan no toca i quan no és moment.

I en principi, això és tot. Gràcies.”

El Sr. Giner diu:

“Sí. Aquestes persones que vostè veu, a vegades, acompanyades per la Policia Local o no, en punts de la ciutat, són persones que fan una pena alternativa, en benefici de la comunitat.

Normalment, són persones que han estat condemnades per algun tipus de delicte contra la seguretat en el trànsit i, llavors, tenen aquesta possibilitat de fer aquesta pena alternativa, que no és un servei social, per entendre’ns, entre cometes. Per què no són, molts, d’Esplugues o per què no són d’Esplugues, la majoria? Doncs, per un tema de privacitat de la seva pròpia imatge, perquè no volen fer-ho a la seva ciutat i, llavors, demanen fer-ho en una ciutat propera o en uns horaris que els hi va bé i tal.

Sí, hi ha un conveni amb Justícia.

Pel que fa al tema de Juli Culebras – Lluís Companys – Puig i Cadafalch, tot aquell encreuament, doncs, sí, vam donar instruccions per fer un estudi i la proposició de mesures per millorar, sí que és veritat, el tema, ja sigui mitjançant la senyalització o algun mirall més clar, o alguna línia d’atenció amb una situació més oportuna. Estic pendent, jo, que passin aquesta proposta, per acabar de veure-la.

I sobre el tema de PROA, afortunadament, PROA es manté per l’Ajuntament d’Esplugues que està al darrere sinó, en aquests moments, PROA seria inviable, per tant, es sosté, per l’Ajuntament d’Esplugues, la pròpia activitat. Nosaltres, en aquest sentit, el que hem fet ha sigut anar cobrint, en aquest cas, la situació econòmica de PROA i intentar nous contractes, noves activitats i que tinguin ingressos.

Pel que fa al cost final de la coberta d’en Pou d’en Fèlix, jo, li facilitaré, no ho tinc aquí, evidentment.

La rotonda de la Nestlè i la Policia Local, jo passo diàriament sobre les 8, aproximadament. Hi ha dies que hi són i hi ha dies que no hi són. Vuit i quart, normalment, ja hi són sempre, potser que algun dia no. No obstant, prenem nota, eh?

Pàg. 137

Quant al tema..., quant al tema del percentatge de compliment, a què es referia, perdó?”

El Sr. Pons diu:“Sí, hi havia dues preguntes en aquest sentit. Una d’elles, era: quantes inspeccions s’han fet, al llarg de l’any, de les terrasses dels bars i, en segon, del que s’hagi inspeccionat i dels resultats, quin ha estat el percentatge de compliment, d’acord amb el que tenen en la llicència els bars, en aquest cas.”

El Sr. Giner diu:

“Perdó, efectivament. És una informació que hem de reclamar per facilitar-li.

I sobre el tema de la barraca d’Àngel Guimerà, en aquest sentit, és veritat, es van produir queixes, van arribar moltes trucades a la Policia Local i la Policia Local va intervenir i no hi va haver manera de poder, en aquest sentit, arreglar la situació de les molèsties, cosa que fa que sigui un tema que ens haurem de plantejar, de quina manera fem complir els horaris màxims autoritzats, per a la celebració d’aquest tipus d’activitat.”

La Sra. Díaz diu:

“Deixi’m afegir que vostè té tota la raó, que mirarem de corregir, perquè vam rebre moltes queixes i vostè també ho fa avinent en aquest ple i, per tant, mirarem alguna cosa, segurament, tot i que hi havia un topall, una hora determinada d’acabament, perquè no era exactament el dia de Festa Major sinó que era el dia abans, el preludi al començament, vostè té raó i nosaltres, a l’endemà, vam veure que es va donar algun tipus de disfunció i, per tant, el que hem de mirar és de corregir-la, en el futur.

És la Sra. Puertas, la mateixa portaveu...? Doncs, primer, té la paraula el Sr. Serrano, el regidor Serrano.”

El Sr. Serrano diu:

“Sí, se oye. Yo quisiera decir tres cosas o cuatro, de Can Vidalet. Primero: Yo, este verano, por problemas de mi enfermedad, he estado allí, he ocupado algún banco de allá y me he quedado sorprendido de la rambla de Can Vidalet, de que, delante de mí, me pone dos sillas un bar.

Yo diría una cosa: lo hecho, hecho está, ¿vale? Aquellas fuentes son muy bonitas y tal, pero todos deberíamos de reconocer que cortan la rambla, queda un paso bastante limitado a ambos lados de la fuente.

Pàg. 138

Aquellas fuentes, una fuente en el sentido de la longitud, pues también hubiera quedado bien, pero, bueno, no vamos a entrar en éso, están las fuentes y está bien. Allí, hay diez o doce locales de bares, diez o doce locales de bares. Bueno, hay los que hay, pero, claro, si encima de éso tampoco se ordena medianamente bien, pues representa que aquéllo, comparativamente, parece que yo que sé, es la cultura de los bares.

Yo diría una cosa: el eje central de la rambla está en las fuentes, en el centro. Yo digo que, si esas sillas, muchas o pocas, las que fueran, se desplazan a ese centro, porque está prohibido, no se puede, por los problemas de la fuente, circular por el medio de la rambla. Y los vecinos de Can Vidalet y todos, en general, ¿qué cogemos? Si vamos para el mercado de Can Vidalet, cogemos la mano derecha, digamos, y luego deberíamos retornar a ser posible, si hubiese un espacio similar, por la mano derecha. Entonces, yo pienso, pienso, éso es cuestión de que vosotros lo miréis, de desplazarlas en medio.

Se da también la cuestión de que, frente a la fuente, no hay ningún bar, por consiguiente, tampoco hay el efecto aquel de decir que si hago un zigzag para servir las mesas. En la primera fuente está el Ayuntamiento, los equipamientos del Ayuntamiento, en la segunda, están los de la sociabilidad a la plaza Blas Infante y en la tercera fuente, tampoco, por consiguiente, sería desplazarlos en medio y, luego, pues, a éso, darle un poco de forma a la cuestión.

Sabemos que hay muchos bares, diez o doce locales de bares. En general, tampoco está bien que ese suelo que es público se privatice, ya sabemos que se paga, malo sería que no se pagara, después de que se ocupa, pero que se diese forma a aquéllo y, al menos, puñetas, decir: bueno, pues si hay el 50, pues 50 por ciento, ordenadamente ponemos unos bancos y los dejamos para los vecinos, que pienso que también nos lo merecemos.

Ésa, es una cuestión. Y luego, la otra cuestión, es lo de la plaza Macael. Mirad, la plaza Macae,l yo no sé si hay otra similar a ésa, pero yo pienso que, en esa plaza, está permitido todo, todo y vosotros, pienso que también lo sabéis.

Está permitido, primero, entrar una plataforma para un espectáculo determinado. Está permitido entrar coches. Está permitido entrar motos por ambas partes, por la calle Molino y por la avenida Ciudad del Hospitalet. Motos de aquéllas grandes, gigantescas. Está permitido, aquéllo, convertirlo en un campo de futbol. Está permitido bicicletas y no está permitido a los vecinos, por esa serie de cuestiones, excepto, excepto donde está el bar de los chinos, aquel rinconcito, cuatro o seis bancos, pero el resto de la plaza está invadida.

Me consta que este verano ha habido muchísimas quejas, han llamado muchos vecinos y los vecinos están hasta las narices. El centro Macael parece que esté

Pàg. 139

bien, pero lo que sí que está claro es que, allí, se debería de poner que se respetase el silencio de los vecinos.

Los padres de los niños se meten dentro a jugar, a beber, a lo que quieran, cada uno tiene la libertad de hacer lo que les dé de la gana. ¿Y los niños, qué hacen? Se van a jugar a la plaza y aquellos niños de allí es la una, las dos de la mañana y gritando y allí estamos, pues, bueno, en un patio de manzanas, aquéllo decimos que es una plaza, pero, perdonadme, aquéllo es un patio de manzanas y entonces, por la volumetría y el pavimento que hay, el eco de la voz, aquéllo fastidia como un montón.

Cuando ponen música, van los que van. ¿Para qué ponen la música tan alta, si ya no va a ir tampoco más gente? La música debe de adaptarse a la gente que hay allí, y ya saben que hay allí un espectáculo. Te da la sensación de que, poniendo la música allí a todo volumen, parece ser que va a ir más gente. Pues no señor, irán los que van y ya está.

Por favor, el Presidente o la Junta, que tenga en cuenta dos cosas: el silencio y tal.

No, el silencio y el descanso de los vecinos.

Y una tercera cosa, cómo no decirlo, también lo voy a decir, porque cada vez que lo veo, palabra de honor, lo digo con toda honestidad, me sabe tan mal y yo pienso que vosotros, muchos de vosotros, tampoco lo habéis visto, a lo mejor: Un sábado por la mañana, a las 8 de la mañana, una manguera de 200 metros. Se pone en la aixeta del final de la rambla y se tiran 4 horas seguidas, un señor, que con todos los respetos, a medio metro del suelo, un caño de agua así de grande. Miras y ves cuatro colillas y cuatro hojas y pum pum, y pum pum, y pum pum, y más, y más, y más, y sale por la calle Molino, cruza la calle Molino, se mete en la plaza Macael y más de lo mismo, y venga, y pum pum, y pum pum.

Yo digo: Señores míos, a ver, la limpieza es fundamental, lo entiendo perfectamente, pero habría otra forma, ¿no? Porque si vosotros, estoy seguro, lo veis éso, in situ, yo pienso que también diréis: Oye, siéntate un poco y descansa, porque ganaremos más. No tiramos agua y tú tampoco trabajarás de gratis. Porque, la verdad, es que yo qué sé, yo pienso que éso, palabra y lo digo con toda honestidad, con las lonetas que ponéis en las farolas de “Gràcies per estalviar aigua”, yo pienso que, los vecinos, el día que vean que, éso, vosotros no lo hacéis, las gracias os las van a dar a vosotros, porque ya habréis dejado de tirar agua de una forma inútil. Palabra de honor.

Pienso que se barre, se barre, porque el agua ésa, lo que hace, es que la lleva al hueco de los árboles y luego va un señor y recoge allí las cuatro colillas y las cuatro hojas. Punyeta! Recoge allí las cuatro colillas y las cuatro hojas, a costa de un

Pàg. 140

montón de litros de agua. Pienso que habrá boquillas, se barre y luego se refresca y el agua sale un poco más “expansiada”, pero, por favor, a ver, ya sabemos que, afortunadamente, este año tenemos agua y puede que el próximo, pero, ¿quién nos garantiza que vamos a tener de sobras?

Yo pienso que sería un buen tema que lo miráseis y que se hiciesen las cosas bien. Y lo de la plaza Macael, poned medios, hombre! porque no hay derecho a éso. Y no lo digo yo, está el pavimento todo, todo, todo está molido, con las patinetas y con todo, no hay ni una baldosa. Bueno, el Sr. Giner ya lo habrá visto, ¿no? Está todo hecho polvo.

Es cierto que el mármol blanco del país es endeble, es un pavimento flojo y tiene tendencia a romperse, pero si se rompe, sería porque hay un uso indebido, pero el uso habitual de niños con una pelota de goma, con una bicicletita pequeña, aquéllo, lo puede soportar, el mármol no se rompe. Cuando están todas “trancadas” es porque se hace un uso indebido. Pienso que éso lo tenéis que mirar.

Y una cosa más y con ésto ya acabo. El otro día, yo estuve en el parque de Can Vidalet y veo que sí, hay peces, pero ninguno vivo, todos muertos, el agua sucia, los patos éstos, que son nómadas o en fin, de aquéllos que no son autóctonos, de aquí, que se van de un sitio para otro, no había ni uno y los que son de la casa, pues tampoco había, no sé si es que el Ayuntamiento los ha cogido y se los ha llevado a otro sitio, no sé lo que han hecho con los patos, con los caseros, digamos, con los nuestros. Los otros, vuelan y se van, pero de aquéllos caseros no había ni uno.

Tortugas. Yo he visto, allí, diez o doce tortugas y tampoco vi ninguna. O sea, vi un lago muerto, sucio, el agua sucia y los peces allí flotando, pobres bichos, todos muertos, ya. O sea, no sé, ésto es una pena.

Y una última cosa más, en la calle Vidal y Ribas, entre el puente de la Ronda y la última edificación de la mano derecha, según circulamos para Can Clota, allí, es cierto que han puesto un prefabricado, que creo que es un transformador eléctrico y tal, pero he visto que hay dos torretas metálicas, de hierro, que tienen los cables cortados. Aquéllo, no sé si valdría la pena quitarlo, puesto que aquéllo me da la impresión, a mí, de que está fuera de servicio.

Una, está mucho más tocando a la acera de la calle y, la otra, pues no sé, hipotéticamente, veinte metros más para allá. Hay dos, había más, se han quitado algunas, pero quedan aquellas dos. Si es posible quitarlas y nada más. Gracias.”


“Bien, yo, añadir un poco a lo de Juan que, lo de los patos, que nos hemos reído lo nuestro, nos han comentado y de éso sí que queríamos un informe, que el agua se

Pàg. 141

había contaminado y que, como consecuencia de contaminarse, se habían muerto. Lo que queríamos es que nos paséis un informe, si es verdad que estas aguas las han contaminado.

Lo único que quería comentar, era el tema que llevo comentando mes tras mes, que es el mercadillo de Ángel Guimerá. Continúa el coche que aparca donde quiere, en medio de la carretera aparcado, las furgonetas que hacen de valla, que siguen haciendo muralla y la suciedad que había, pues, este sábado pasado ha superado con creces a otros sábados, con lo cual, quiere decir que, aunque yo lo diga aquí, mes tras mes, a quién le corresponda, no ha hecho absolutamente nada, porque todo sigue igual.

A mí, me gustaría que me diérais una respuesta de si, realmente, se van a tomar medidas o qué se va a hacer, porque es que es mes tras mes. Y podéis ir y podéis verlo. Nada más.”


“Sí. Jo tinc un parell de coses. La primera és que, per quan els pisos sortejats en el 2008 de Ca n’Oliveres? I després, dir, també, pels comentaris que s’han fet en el ple, en concret l’Enric, dic que, saber desdir-se a temps, en tot cas, és un valor positiu, no és un valor negatiu. Ho dic pel que has comentat, quan parlàvem de les festes locals.

Una mica, mira, com a regidora, com a comerciant i com a parlant per una bona part dels comerciants, que jo conec. A ningú li han preguntat del comerç, aquest any, quan volien les festes, val?, això, per començar. Llavors, que s’utilitzi el comerç com argument, sempre, pel tema de les festes locals, em sembla una xorrada, perquè tenim una llei de Comerç que em permet obrir quan em doni la gana i tancar quan vulgui i, això, la regidora de Comerç ho ha de saber. I el Corte Inglés, té un règim de comerç, que abrió el 12 de octubre y a nadie le pasó nada y no pasó nada y abrirá el 14 de febrero, si es fiesta en Barcelona.

Per tant, el comerç, que es deixi d’utilitzar com no sé què, perquè no és tant així. Jo, puc obrir el 14 de febrer o tancar i el diumenge, puc obrir o puc tancar i el dia de Santa Magdalena, puc obrir o puc tancar, m’entens?, per tant, el comerç, no ha de ser excusa per canviar el dia festiu i el dia del patró.

Per una altra banda, has comentat que, bé, és que, a més, en el Consell de Cultura, allò, no s’ha comentat. Bé, jo no sé si s’ha fet debat en el Consell de Cultura, però el dilluns, amb alguna companya de per aquí, estàvem al Consell de Cultura i va sortir el tema de les festes locals. A veure, allà, hi ha molta gent que calla, no sé si per la quantitat de subvenció o què, però els que van parlar, van parlar a favor d’aquest canvi de festes locals. Ja dic, no es va votar, ni molt menys es va votar, però es va

Pàg. 142

plantejar, per tant, quan parles de fer la feina, igual és que no t’han fet el resum del Consell de Cultura, però es va parlar d’aquests canvis i la gent que va parlar, majoritàriament, estava a favor de Santa Magdalena i de Sant Mateu, tant si queien els dies en dimecres, en dijous o en dissabte. Això, ho volia dir.

I després, respecte a la moció, suposo que el regidor d’Ensenyament no tindrà cap dubte que, en el Consell escolar, els mestres d’aquest poble, de les escoles municipals, estan per la jornada intensiva i amb ganes de fer colònies amb els nanos. Penso que no tindran cap dubte, per això, no entenc que, com a partit polític, no us pugueu definir.

En tot cas, els que poden estar a favor d’un altre tipus de jornada són les escoles que tinguin aire condicionat i no sé què, que, en tot cas, seran les concertades i les privades, però, penso que, com a regidor d’Ensenyament, no has de tenir cap dubte d’això.”

El Sr. Giner diu:

“Sobre les sillas del bar que diu de la rambla Verge de la Mercè, doncs, aquest any, va haver-hi una ordenació i unes coses per fer-ho. Si s’hi fixa, hi ha pintat al costat de les columnes de la pèrgola que hi ha al passeig que hi ha per sota, hi ha pintada una ratlla groga, per delimitar l’àmbit màxim on poden acostar-se, en aquest cas.

També hi havia delimitat un àmbit màxim de col·locació de taules. Jo no dic que això s’acomplís a “rajatabla”, però jo li dic que hi ha hagut, per part de la regidora de Barri, hi ha hagut, a més a més, converses amb els representants, que van fer una comissió dels bars per determinar de quina manera, com, fins a on podien arribar, precisament, per garantir això que diu vostè, de la convivència de la gent del barri amb el tema de les taules. No obstant, en prenem nota, en aquest sentit, de la seva queixa.

A la plaça Macael, evidentment, els cotxes no estan autoritzats per passar, les motos no, potser aparca alguna a la vorera i tal i té un problema, com ha dit molt bé vostè, té un ús indegut per part dels monopatins, fonamentalment, que han trencat peces de marbre i el marbre, com vostè molt bé diu, és un material que és flonjo, en el sentit que es trenca i s’esmicola amb rapidesa. És un problema de la plaça.

Estem treballant amb els serveis tècnics, precisament, per la manera de quin tipus de material s’hauria de posar per evitar això. Evidentment, també hi ha d’haver un control per tal que les activitats que es facin siguin activitats adients i que no siguin activitats que provoquen molèsties, etc. D’això, també en prenem nota, per passar-ho a la regidora de Barri i a la Policia Local.

Pàg. 143

Quant al centre cultural de la plaça Macael, també. I quant al rec d’aquesta manguera, que vostè diu i tal, per netejar, fonamentalment, per treure l’aigua a través de..., és, realment, el que treu la porqueria, per entendre’ns, no? No obstant, ho revisarem, el cabdal d’aquesta manguera que vostè diu.

Quant al tema del parc de Can Vidalet i els peixos i, aquí, enllaço amb l’altra intervenció de la Sra. Puertas, esperem l’informe perquè ens diguin quina ha estat la causa de la mort d’aquests peixos. Quan tinguem l’informe, doncs, el passarem.

Pel que fa al carrer Vidal i Ribas, la companyia ha de treure aquestes torres que vostè diu, perquè no tenen tensió, és un soterrament d’una línia i, en aquest sentit, nosaltres esperem que les treguin. De fet, li hem requerit perquè les treguin.

Pel que fa a les preguntes de la Sra. Puertas, doncs, el mercadillo, jo crec que, en aquest sentit, s’han pres mesures. La indisciplina de la gent, que són els paradistes, també és patent i és un tema complicat. No obstant, la regidora que porta directament el tema de Comerç i, també, aquesta competència sobre els mercadillos, està damunt d’aquest tema per buscar solucions.

Han posat, en aquest sentit, dos inspectors, ara, permanents, per intentar resoldre aquesta situació. Fins ara, no hi havia d’una manera permanent sinó que passaven a primera hora del matí, veien qui muntava i qui no muntava, però el que intentem, doncs, amb aquest tipus de mesura, és intentar resoldre aquesta solució. Ja li dic que no és fàcil, eh?

Quant a les preguntes de la Lídia, sobre els pisos sortejats, doncs, la situació de concurs de creditors de SACRESA ha obert un interrogant sobre el possible inici dels habitatges. Nosaltres, ens hem presentat al Jutjat, en aquest sentit, com a part afectada i, per tant, estem pendents de mantenir reunions amb els administradors per intentar establir calendaris i veure quina és l’actuació que farà el jutge sobre això.

Quant al tema de desdir-se i tal? Bé, està bé que es parli al Consell de Cultura, no dic que no, però que, jo, dic que, segurament, per a una cosa d’aquesta mena, el que seria necessari és un debat, potser, més en profunditat.

I pel que fa a la regidora, la regidora va preguntar als comerços i a la Unió de Botiguers sobre el dia 30 d’octubre, no sobre el 14 de febrer. En principi, la data que estàvem fent anar nosaltres, era que fos festa el 30 d’octubre perquè és un pont. L’1 de novembre és festa i tant la Unió de Botiguers, en aquest sentit, com altres associacions dels mercats, van dir que el 30 d’octubre consideraven que no era una bona data, però no vam preguntar sobre el 14, això, en tot cas, és una confusió. És una confusió.

Pàg. 144

Bé, són uns, en aquest cas, dels afectats.

Bé. I després, no sé si ha fet una pregunta més?”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, és el Sr. Ortega qui, en nom del grup municipal del Partit Popular, ara formularà les preguntes.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, gràcies. Bé, tenim quatre precs. Un, és una mica, res, molt telegràfic, a col·lació del tema que ha dit la Lídia, de les festes d’Esplugues i el Consell de Cultura. Jo ratifico que el Consell de Cultura va acceptar, amb molta cordialitat i de manera molt afectuosa, que es passés la festa a Santa Magdalena i a Sant Mateu, vull dir, que el Consell de Cultura, sempre quan es parla que per què no es diu als consells, al Consell es va plantejar.

I també ressenyar que, aquesta moció, sí que és veritat que estava plantejada, presentada abans d’aquest Consell de Cultura. I també, en pro de la veritat, fa dues juntes de portaveus, que el regidor i portaveu Figueras, no va poder assistir-hi, estaven les mocions sobre la taula i vam parlar que, cony! plantegeu, nosaltres ho trobàvem correcte, plantegeu una altra data per poder comentar-ho i, si hem de parlar dels dilluns, comentem-ho. Vull dir, que es comenta tot a junta de portaveus, el que es comenta, però que aquesta moció existia per poder parlar de si dilluns sí o dilluns no, vull dir, que hi havia temps de fer-ho, però que, degut a la idiosincràsia de la festa, no ho dubtem, nosaltres. Penso que, per a això, no teniu cap resposta, però que ho hauria de reflectir.

El que sí volíem, és fer un prec i és que aviam si podríeu fer, si us plau, fer mirar el mirall que hi ha al sector Caufec, quan véns de Barcelona, ja el coneixeu, no? Val, doncs, abans d’arribar a Jacint Esteve, que va caure, el cap de setmana, amb la ventada i és un punt estratègic.

Després, també, a veure si es pogués, si us plau, observar i intervenir si convé a la vorera que baixes per Francesc Llunell, a la vorera, baixant a la dreta, que, perdó, Francesc Llunell..., carrer Alegria, carrer Alegria, que passa per davant de l’Schlecker i la Mútua Pelayo, que fa uns quinze dies, aproximadament, va caure un senyor de 75 anys, ha estat ingressat durant set o vuit dies i, ara, l’han de tornar a ingressar per operar-lo del colze. Es veu que va relliscar amb els panots que estan molt desgastats. A la millor, val la pena...

Pàg. 145

Sé que es va fer fa temps una intervenció davant de la copisteria, però de la copisteria cap amunt no i allà va relliscar. Valdria la pena que no caigui ningú més.

I després, bé, jo, voldria... Avui, ahir esperàvem, ahir esperàvem, o sigui, primer, agraïments: Ens alegra veure que, avui, s’han retirat els punts de l’ordre del dia, els quatre punts referits a tot el tema auditori i tot el tema poliesportiu, tant l’inici de nous projectes com l’inici d’actuacions. Penso que ha sigut el més coherent i, més, si faltava algun tipus de documentació a l’expedient.

Però, a més a més d’això, ahir, vam tenir una Junta de portaveus molt llarga i molt estesa, que es va convertir en un monogràfic, d’una manera improvisada i hi havia una cosa que ens havíeu de facilitar, que era un llistat, que el Jordi us ho va demanar de manera parcial, jo ho vaig ampliar de manera global i és el llistat de deficiències i d’imprevistos, tant de Les Moreres com de l’Auditori i ens vau dir: “No, no, si el tenim fet, després, el trobareu a la bústia.” Val, avui és dimecres, no el trobem. Segur que ha sigut per causes majors, no passa res, el trobarem demà, però, si us plau, que ens el pugueu dipositar a la bústia, aquest llistat, que han fet les desviacions futures i les actuals.

I aprofitant aquesta, bé, això que acabo d’agrair, la retirada d’aquests punts de l’ordre del dia, jo voldria reiterar, jo sempre ho dic tot on s’ha de dir, que és a la Junta de portaveus, amb llums i taquígrafs i ho torno a repetir ara: Jo voldria reiterar la nostra opinió referent a què seria bo, seria convenient, que ja que, això, passarà al pròxim ple, aquests punts de l’ordre del dia, segurament, tenim trenta dies per poder convocar formalment, convocar formalment, en dues reunions diferents i per separat, al cos tècnic redactor de l’auditoria de l’Auditori i al titular, el creatiu del projecte, o sigui, els arquitectes que van fer, van crear l’Auditori i la part política, o sigui, a l’Equip de Govern i als portaveus dels partits polítics.

Voldríem que també es convoqués, formalment, a una reunió, l’equip redactor de l’auditoria de les deficiències i derivacions que hi ha hagut d’aquest projecte, a l’equip redactor, o sigui, a l’equip redactor del projecte, el creatiu, vol dir Alonso Balaguer, per una banda, al Ramon Sanabria, per una altra banda i l’Equip de Govern i els portaveus dels grups polítics.

Per què? Simplement, perquè xerrem, perquè puguem xerrar i puguem intentar, d’una cosa tan important com aquesta, que s’ha d’escometre i que l’escometrem, segurament, junts, perquè, faltaria més! que no tinguem Auditori i no tinguem Poliesportiu, quan es pugui, però és tan important que, jo, penso que ens hem de veure les cares tots i poder parlar una miqueta. A mi, m’agradaria, aquesta proposta, fer-la extensiva als grups polítics, perquè, també, si és possible, es manifestin i diguin si estan d’acord o no estan d’acord, inclòs, també, l’Equip de Govern.”

Pàg. 146


“Bé, nosaltres, hi estem d’acord.”

El Sr. Giner diu:

“Bé, permeti’m, en aquest sentit, contestaré a les seves preguntes. Bé, el mirall que va caure pel vent és un tema, evidentment, que sí, que s’ha de reposar. Prenem nota. Hauria d’estar ja reposat, pel temps que ha transcorregut.

Quant al tema de la vorera del carrer Alegria, mirarem quin és aquest sector més, diguem-ne, perillós, del paviment o panot desgastat i veurem a veure què podem fer.

Quant a l’última manifestació, que va sobre aquest tema, convocar, que jo no dic que no sigui ben intencionada, que ho és, segurament, convocar els redactors d’un projecte sobre els que nosaltres volem demanar una responsabilitat, recordo que va dir: “Bé, perquè també podem analitzar, estudiar, veure què és el que diuen i quin és el grau de responsabilitat.”

És que, aquesta feina, està feta, perquè hem fet una auditoria dels projectes i, per tant, nosaltres, venim obligats a demanar la responsabilitat que ens indica el resultat d’aquesta auditoria i tramitar, a partir d’aquí, l’expedient, que és el que podem fer nosaltres, els portaveus, no determinarem: “Ah, doncs, miri, aquí, potser sí o potser no.”

Hi ha hagut una anàlisi exhaustiva del projecte executiu que van fer els dos equips redactors, tant de Les Moreres com de l’Auditori i, per tant, aquesta feina, nosaltres no la canviarem, ja hi ha un dictamen, una auditoria que diu fins on arriba la responsabilitat i, a més, està quantificada i el que portàvem al ple d’avui, que no ha anat en l’ordre del dia, ho hem comentat abans de començar el ple, per un tema de finalitzar els expedients, doncs, queda clar que el que hem de fer és un procediment legal de demanda de responsabilitat. No dir nosaltres fins on arriba la nostra responsabilitat. Tècnicament, ja hi ha hagut una auditoria sobre això. És el que volia concretar. No obstant, podem continuar parlant, si li sembla, en junta o no.”

El Sr. Ortega diu:

“Correcte. Un petit incís. Se m’ha sentit, se n’ha escoltat bé a qui convoco, no? Equip de Govern, portaveus de grups polítics, l’equip redactor de l’auditoria, els tècnics redactors de l’auditoria i els projectistes d’aquests projectes, d’una manera indistinta. Estic demanant això, estic demanant això.

Pàg. 147

Penso que si voleu, després, tenir la complicitat de tot el consistori, com més coses puguem saber i mirar als ulls uns senyors que ens han portat en total dos milions quatre-cents, dos milions i mig de derivació, de desviació, per una banda i dos milions tres-cents cinquanta mil, per una altra banda, més les necessitats d’imprevistos, que també ho hem d’entendre, de set-cents trenta mil, per una banda, i d’un milió i pico per una altra banda, doncs, home! a mi m’agradaria conèixer aquests senyors que ens han fet això.

Perquè he sigut jo qui ha parlat per telèfon amb ells. Jo he parlat per telèfon amb ells i, per això, m’agradaria tenir-los davant, perquè no els tinc amb cara i ulls. Jo m’he preocupat de parlar amb ells i m’agradaria tenir-los i dir: Ah! tu ets el senyor fulanito? Doncs, home! encantat de conèixer-te. M’encantaria.”

El Sr. Giner diu:

“Permeti’m, nosaltres...”

El Sr. Ortega diu:

“Per a res més, eh? I a l’equip redactor que ha fet l’auditoria, per entendre-ho, perquè encara no hem vist ni un plànol.”

El Sr. Giner diu:

“A veure, permeti’m, nosaltres, el que sí farem és seguir el procediment legal i, dins d’aquest procediment legal, aquests senyors de l’equip redactor afectats, tindran la possibilitat d’expressar-se i defensar-se i analitzar, a partir d’aquí, fins on arriba el seu grau de responsabilitat o no.

Ja ho hem comentat, podríem comentar-ho una altra vegada, però, en una conversa amb nosaltres, sobre si l’esveltesa del pilar o el gruix del formigó és la que correspon, em sembla que nosaltres no ens entendrem, perquè ens manquen els coneixements tècnics, per tant, nosaltres hem fet una auditoria i ens remetem a l’auditoria, que és la que determina, al seu entendre, quines són les responsabilitats.

A partir d’aquí, aquests senyors tindran vista a l’expedient i podran fer les seves al·legacions, que entenc que és el procediment, a més, l’únic vàlid, l’únic que causa efectes jurídics.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, doncs, amb això, acabem l’apartat de...

Pàg. 148

A veure, és que així no va el ple, jo crec que una mica ortodoxes sí que som. Si vostès volen intervenir breument, trenta segons, a dir no sé què..., però és que el ple no va així, no és, jo els convido, ara parlem, fem una junta de portaveus..., jo crec que el ple l’hem d’ordenar.

D’acord, Lluís, d’acord. Sr. Ortega, jo estic encantada que vostè els hi pugui demanar, també, que surtin aquí a ballar sardanes, ara mateix, però a veure si m’entén. No...

M’han d’entendre. I jo crec que, vostès, si tenen voluntat, l’entendran perfectament. L’apartat de precs i preguntes, vam quedar, ja fa molt de temps, en què l’ordenaríem d’una determinada manera i sempre l’hem fet així i sempre l’hem respectat i, fins i tot, amb una certa flexibilitat. Jo crec que, això, sempre ho hem respectat, amb una certa flexibilitat.

Per això, per això..., efectivament, però si és molt greu, no significa que... Vostè ha tingut una oportunitat de parlar del tema, ha tingut el seu torn de fer precs i preguntes. Jo no tinc inconvenient, els hi torno a dir, però l’únic que els hi demano... No faci així, Sr. Pons, l’únic que els hi demano...

Clar, val. Doncs, ara..., però els hi demano això, que tinguem en compte que el ple no va així, que no s’ordena així i que ens hem marcat unes regles. Jo, només demano que reflexionem. Ens hem marcat unes regles del joc i és que, cada grup municipal, de menor a major representació, intervé, fa unes preguntes i directament contestem per si hem de fer aclariments, que recordin que, abans, ho fèiem d’una altra manera, però no es tracta...

Imaginin-se que, a partir d’ara, el Sr. Figueras, el dia que intervingui, podria interpel·lar al senyor...

Bé, vostès no volen entendre el que els hi estic dient. No volen entendre el que els estic dient.

Doncs, vostès poden definir-se com vulguin, però, també els hi recordo una cosa: sempre...i dirigir com s’ha de fer i jo puc equivocar-me i ho reconec.

No, no,no. Ara, els hi dic de veritat. Puc equivocar-me i ho reconec, perquè, a més a més, com persona humana que sóc, moltes vegades m’equivocaré, estic convençuda. Però, arriba un moment que és que, clar, al final, volen dirigir, fins i tot, el ple. Jo crec que hauríem de, simplement, limitar-nos a acceptar les regles del joc de què ens hem dotat.”

El Sr. Pons diu:

Pàg. 149

“Bé, contestem i accelerem, potser?”

La Sra. Díaz diu:“Em deixa, Sr. Pons, que acabi? Gràcies. L’únic que dic és que no hem pogut substanciar aquests punts, que ho farem en un següent ple i que, en aquell moment, podrem parlar abastament amb més documentació de la que vostès han pogut tenir, que, per això, hem decidit retirar aquests punts i poder passar-los al ple següent, que esperem, amb tota la documentació i amb suficient temps per analitzar-la, ho puguem fer.

Ara? Doncs, és un prec que ha fet vostè, simplement. Ara, que volen...? Doncs, mira, poden intervenir, poden votar i clar, arriba un moment que és que és així.

Sr. Pons, vostè vol definir-se?”

El Sr. Pons diu:

“Sí, vull definir-me i, a més a més, aprofitar per fer-li una reflexió, Sra. Díaz.”

La Sra. Díaz diu:

“Aprofiti.”

El Sr. Pons diu:

“Sí, sí, no, no, li faré perquè vostè ha apel·lat...”

La Sra. Díaz diu:

“És que no toca, sincerament.”

El Sr. Pons diu:

“Perdoni un moment. No, vostè ha apel·lat a una qüestió d’ordre, doncs, jo tinc dret a apel·lar a una qüestió d’ordre.

El Reglament Orgànic Municipal, del qual es va dotar a aquest consistori, en cap cas, parla de què no es puguin fer preguntes entre els grups municipals i això no està regulat, Sra. Díaz. Entenc que no li agradarà, que no li interessarà, m’és igual, però no està regulat. Per tant, és legítim que, en el moment de torn de preguntes, si hi ha al·lusions o preguntes entre grups polítics, es pugui fer.

Pàg. 150

I després, si vol agilitzar el tema i, a més, no havent-hi una regulació en aquest tema, jo crec que, el que hagués estat més operatiu, hagués estat que ens definíssim i ja no estaríem, segurament, discutint això, però fixi’s en el ROM, si us plau, vostè que és l’alcaldessa i la que presideix el ple, i miri com no està regulat, això. Per tant, si hi ha una llacuna, estem en el nostre dret de fer-ho.

Al marge d’aquesta... I tant.”

La Sra. Díaz diu:

“Una qüestió d’ordre, també. Continuï.”

El Sr. Pons diu:

“No, esperi, esperi, que acabo, acabo d’intervenir jo i, després, en tot cas, intervé vostè. Contestaré al...., contestaré...”

La Sra. Díaz diu:

“Veig que vostè està moderant i presidint.”

El Sr. Pons diu:

“No, però, escolti, oi que tinc jo, la paraula? Doncs, deixi’m que jo acabi i, en tot cas, després, vostè em replica el que m’hagi de replicar, però, si em dóna la paraula, no me la vagi tallant quan a vostè li interessi.

Contesto al Sr. Ortega: Per part nostra, estem d’acord amb què es puguin fer totes les reunions que ens puguin facilitar la transparència al respecte. Ja està, ja està tot dit. Gràcies.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, bé, la qüestió d’ordre: El que sí que s’hauria de llegir vostè és, pel que fa a la presidència dels plens, quines són les atribucions. És que ho diu, ho diu el ROM i podríem haver esmenat aquest apartat. Jo, només els hi demano que llegim això i mirem com s’ha d’ordenar i quines són les atribucions del president/presidenta. I llavors, no és com diu vostè.”

La Sra. Morera diu:“...preguntar al, perdó, eh? Si jo, per exemple, com a regidora, faig una pregunta al portaveu d’Esquerra Republicana, perquè ell parla primer, no pot contestar-me a la pregunta? Això, no està regulat al torn de precs i preguntes.”

Pàg. 151

La Sra. Díaz diu:

“És molt...”

La Sra. Morera diu:

“El Sr. Figueras té dret a contestar-les.”

La Sra. Díaz diu:

“Però vostè sap qui dóna i treu les paraules, oi que sí? I com s’ordena, això, sí que ho sap, qui té la potestat de donar paraules o no.”

La Sra. Morera diu:

“És que en això...”

La Sra. Díaz diu:

“No a autoorganitzar-se, perquè, això, és una autoorganització. Miri, jo no vull discutir més del ROM. Fem una cosa...”

La Sra. Morera diu:

És que, en això, ningú li ha tret la raó. En això, ningú li ha tret la raó, el que passa és que, o sigui, s’ha de reconèixer, o sigui, aquesta realitat pot sortir, no només aquest cop sinó sempre.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, ajornem aquesta discussió i si volen vostès, la preveuen. Jo, crec que no és el moment, ara, de decidir com ens podem autoorganitzar.”

El Sr. Pons diu:

“Una qüestió d’ordre es pot decidir en qualsevol moment, vull dir que, per això, no li caiguin els anells, que no passa res.”

La Sra. Díaz diu:

“No se m’han caigut.”


Pàg. 152

“Bien, yo creo que Pilar tiene razón, la Presidencia es la que decide y la que habla, porque, de hecho, sólo has hablado tú, pero nosotros, los grupos municipales, sí, sí, sí, los grupos municipales, hay una laguna en el ROM y como hay una laguna, nosotros también tenemos derecho a intervenir y a decir lo que pensamos.

Tú, como Presidenta, has dicho todo lo que tenías que decir y, además, no te has saltado el ROM, porque ya te permite que lo hagas por activa y por pasiva. A nosotros, es a los que se nos está poniendo siempre palos en las ruedas y ya está.

La propuesta de Luís. La propuesta de Luís… ¿Mande? Vale. Con la propuesta de Luís, vamos, estamos totalmente de acuerdo y ahora más, porque cuando se está intentado que no se haga, es porque alguna cosa hay que no queréis que nos enteremos, así que la apoyamos.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, doncs, han intervingut... El Sr. Figueras també vol intervenir.”


“Sí, sí, sí, i, a més a més, a veure, jo, afegint a tota la polèmica aquesta, jo voldria corregir a la companya Isabel Puertas. En el ROM, no hi ha una llacuna, hi havia un mar de llibertat, hi havia un mar de democràcia que, Pilar, ho sento molt, però has convertit en una cotilla i, això...”

La Sra. Díaz diu:

“En una...?”


“En una cotilla. Has encotillat el ple i, per aquesta raó, jo, no sé, sobre el punt 4, per exemple, on hi ha hagut una qüestió que s’ha saltat el ROM, pensava callar. Impugnaré el punt 4, per no haver votat quan jo he demanat que es posés el punt damunt de la taula i no s’ha votat. Per aquesta qüestió, impugnaré. I saps per què ho faré? gràcies a la teva actitud. I ho lamento.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, els hi dic una cosa: Jo crec que, simplement, els hi he demanat una reflexió. No reflexionin, no cal, simplement, una reflexió. Els hi he dit més: Tindran la paraula com l’han tinguda per dir tot allò que pensaven que havien de dir, però només els hi he demanat una reflexió, perquè vostès sempre canvien les regles del joc sobre la

Pàg. 153

marxa, és a dir, en el moment en què decidim... És veritat i consensuem unes determinades regles i sobre la marxa i si no, Sr. Ortega, vostè ho convindrà amb mi, perquè hem compartit, també, Junta de portaveus, on vam decidir que funcionaríem d’aquesta manera. A partir d’aquí, si volen fer altres interpretacions, si sobre la marxa volen canviar-ho, doncs, d’acord. Avui, serà això i és que, demà, pot ser una altra cosa i només els hi demano una mica d’ajustar-se a aquestes normes, al ROM i fins i tot, a algunes que no estan escrites, que simplement són acords verbals.”

El Sr. Ortega diu:

“Simplement és que, Sra. alcaldessa, Sra. presidenta, vostè té la raó, vostè dóna i treu la paraula i és així, és així. Per això, dintre de la benevolència de què podem disposar, disposar d’un sí o un no ens ha portat a una polèmica de deu minuts, perquè només que uns grups polítics que volien dir sí o no, en minoria, perquè teniu la majoria, perquè és que no, heu fet una polèmica que no correspon, però, realment, la presidenta pot donar o treure la paraula. Per això, dic que, jo, he demanat la benevolència de si podia ser. Penso que és que s’ha fet una polèmica indeguda, però ha quedat de manifest que uns volem i altres no voleu i ja està, simplement.

No es tracta de res més, simplement, repeteixo, d’intentar donar suport a coses que vindran, jo penso, que molt importants. Simplement, és això i per entendre-les totes, i no heu volgut això.”

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, per acabar amb aquesta polèmica, tot i que impugnin el que hagin d’impugnar, només dir una cosa: evidentment, aquesta benevolència, més que benevolència, és aquesta voluntat de donar la paraula, però, simplement, era una reflexió per no sentar precedents. Simplement, era això. Era una simple reflexió per no sentar precedents.

Evidentment, vostès han tingut la paraula i s’han pogut expressar. I si els hi sembla bé, doncs, passaríem, si no hi ha cap qüestió més, passaríem a la següent part, dintre de l’apartat de precs i preguntes, que són aquelles formulades per la ciutadania que és present al ple.

I sense més assumptes a tractar, la Sra. alcaldessa aixeca la sessió, a les vint-i-tres hores del dia abans esmentat; de tot això, es lliura la present acta, que signa la Sra. alcaldessa i jo, el secretari, que en dono fe.

L’alcaldessa el secretari

Pàg. 154

Pilar Díaz Romero Pedro Carmona Pérez

Pàg. 155

Pàg. 156

ajuntament ple 1/00 · web viewla concessió de l’ús privatiu de la via pública mitjançant la...

Documents