3EDITORIAL

L’ACUDIT

Acabem un altre curs i com cada any hi ha alumnes que han acabat 4t d’ESO o Batxillerat i se’n van a començar una altra etapa de la seva vida. Els desitgem molta sort.

Per al curs que començarem al setembre, però, ens esperen una bona colla de retallades: una reducció de professorat, un increment d’alumnes per aula, una reducció de la despesa de fun-cionament del centre, un increment d’hores lectives i de permanència al centre del professorat... Una de les primeres accions de protesta a tot això ha estat afegir-nos a la campanya “dimarts grocs” organitzada pel col.lectiu de professorat de Catalunya. De tota manera, el professorat continuarem implicant-nos en l’educació dels nostres alumnes i també continuarà la revista elaborada pels alumnes de 4t. En aquest darrer número del curs, hi trobareu notícies relatives a la vida del centre, com és ara la festa de comiat dels alumnes de 4t i de batxillerat, entrevistes, reportages, opinions, etc. Esperem que passeu una bona estona llegint rodalIES.Bon estiu!

4NOTÍCIESLA CRISI DE LES NOSTRES VIDES: OIL CRASH

El divendres 13 d’abril va tenir lloc, a la biblio-teca de l’institut, una xerrada a càrrec del doc-tor Antonio Turiel sobre com la cri-si del petroli serà la crisi de les nostres vides. La xerrada va anar adreçada als alumnes de 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat de la branca científica i tecnològica.

Entre altres coses va explicar què és el Peak Oil i lligat a això, l’Oil Crash i el Peak Everything, relacionat amb l’escassetat de recursos ener-gètics i materials. També va explicar que el nostre problema econòmic és que necessitem una gran quantitat de recursos creixent i estem en un món finit. Aquests recursos són limitats i cada vegada de més difícil accés.

El concepte de Peak Oil fa referència a l’estudi que va fer el geòleg M.K. Hubbert a finals dels 50 sobre el ritme d’extracció de petroli de ja-ciments de Nordamèrica. Aquest geòleg va arribar a la conclusió que hi ha un moment en què la producció és màxima i a partir d’aquest moment comença a disminuir, independent-ment de la quantitat de recursos que es posin en marxa.

Per altra banda, cal tenir present que cada cop costa més extreure el petroli que queda i això significa que s’han de fer servir més recursos energètics i materials, de manera que el rendi-ment de cada barril de petroli extret és menor.

Se suposa que d’aquí a 10 o 20 anys hi haurà molta escassetat de totes les matèries pri-meres, especialment de petroli. I com que la societat actual està basada en l’obtenció d’energia abundant i barata arribarà un punt en què deixarà de ser viable i haurem de canviar de model; els llocs de treball també dependran de com siguin aquests nous models de socie-tat.

Val a dir que els recursos minerals no s’esgotaran. Passarà que costarà tant extreure’ls i refinar-los que només es podran fer servir en processos especialment estratè-gics.

Òscar ArumíAniol Vilaregut

4t ESO B

RESULTAT DE LES PROVES DIAGNÒSTIQUES

Els dies 15 i 16 de març es van dur a terme les proves diagnòstiques a nivell de Catalunya de 4t d’ESO. Les proves eren de llengua catalana i castellana, anglès i matemàtiques.

En català el resultat va ser mitjà-alt, per sobre de la mitjana de Catalunya. La classe amb el millor resultat va ser 4tA, seguit de 4tC i per últim 4tB. Pel que fa a castellà, el resultat va ser per sota de la mitjana de Catalunya. En an-glès, el resultat també va ser per sobre de la mitjana. I la matèria que va treure la mitjana més alta, al nivell mitjà-alt però molt a la vora de l’alt, va ser matemàtiques.

Per tant, els resultats en general van ser posi-tius.

Ivan ContrerasBilal Coucou

Sergi Verdaguer

5

Per altra banda, la sortida amb bicicleta va ser a Rocapravera, santuari de Torelló, on es va re-partir la coca i es va llegir també l’escrit sobre la mobilitat sostenible. Un cop descansats, es podia triar entre tornar cap a Roda o fer una ruta extra seguint el riu Ter. El quilometratge total de la ruta normal va ser d’uns 25km i de la ruta extra, uns 32km.

Ariadna Morató Cristina Viladelbosch4t ESO B

A SANTA MAGDALENA CAMINANT I A ROCAPRAVERA AMB BICI

El divendres 11 de maig, per celebrar la diada de la mobilitat sostenible, vam anar caminant a Santa Magdalena. Un cop fet el recompte d’alumnes i repartit els tiquets de l’esmorzar, vam començar a sortir de l’institut en direcció a Santa Magdalena. Després de dues hores

caminant a ple sol vam poder veure l’ermita i descansar sota una gran ombra. Vam menjar coca i abans de marxar vam escoltar un ma-

nifest sobre la sostenibilitat. A l’hora de baixar, tot va ser més ràpid, ja que per culpa de la calor i del cansament tothom s’espavilava per ser ràpid a casa.

NOTÍCIES

6

de Girona. Uns cinc alumnes per centre, entre tots uns 60 alumnes i un total de 12 professors.Els alumnes del nostre centre eren de dos de

3r i tres de 4t: en Ber-nat Pla, la Laura Bosch, l’Enric Pàmies, la Clara Teixidor, l’Òscar Arumí i el professor acompan-yant, Joan Carles Abella.

El centre que va venir de Girona com que ja hi ha-via estat altres anys van explicar les seves ex-periències als alumnes i professors. Aquest any només han vingut per poder transmetre tota la informació als altres.

Quan van arribar van fer uns jocs perquè els

alumnes es coneguessin tots, un joc que, pel ens han explicat, va ser molt divertit i creatiu.Van parlar amb un noi alemany, en Felix, el qual quan tenia 9 anys va pensar una idea: si tothom plantava un arbre hi hauria un milió d’arbres més a cada país. Van poder contactar amb ell a través de l’Skype, i li feien preguntes en anglès.

En acabar, van fer moltes més activitats i una d’elles era pintar uns troncs que estaven al costat del arbres, també van anar a la Forada-da, i més tard van exposar algunes idees im-portants sobre el medi ambient a través d’unes cartolines.

Bruna ArderiuSohad IfkiranJana RomeroMontse Royo

4t B

NOTÍCIESPLANT FOR THE PLANET O UNA PLANTA PER AL PLANETA

Aquesta és la segona trobada que s’ha fet a Cantonigròs organitzada per Escola Verda amb el lema Plant for the planet. La durada de la trobada va ser des de dissabte al matí fins diumenge al matí. L’activitat més important que es fa és parlar dels arbres i estar més a prop de la naturalesa. A la trobada hi van ve-

nir alumnes de diversos instituts de Catalunya: INS Voltreganès, INS Miquel Martí i Pol, INS Antoni Pous i Argila, INS Cirviànum de Torelló, lINS Lluís Pequera de Manresa i 6 centres més

7

ST. JORDI 2012 AL TEATRE ELISEU

Aquest any hem tornat a recuperar la festa de St. Jordi, l’any passat no es va fer perquè era Setmana Santa. L’acte de St. Jordi va tenir lloc al mateix dia 23 d’abril a partir de les 10:50. A diferència dels altres anys no es va fer a fora el pati, sinó que tot l’institut va anar al Teatre Eliseu.

L’acte el va presentar la Petra i seguidament uns quants alumnes de 1r d’ESO van tocar la flauta acompanyats de la Montse Cañellas. Just després, tres alumnes de 4t d’ESO van llegir el poema “Entre les barques quan passa l’amor” de J.M. Segarra acompanyats pel guitarrista Pere Girbau. Aquest poema va servir per introduir el lliurament de premis literaris de 1r cicle:-Aina Martinez (Narració)-Guillem Arumí (Poesia)-Miquel Vallbona (Article d’opinió)-Roc Vilarasau (Còmic)A cada premiat se’ls va entregar un llibre i una rosa.

A continuació, alguns alumnes de 1r d’ESO van fer una petita mostra de l’espectacle de música i dansa que havien preperat per a la diada Miquel Martí i Pol.Després d’aquesta dansa es van lliurar els premis literaris de 2n cicle:-Gerard Vallejo (Narració)-Martí Vallès (Poesia)-Melani Martin (Article d’opinió)-Cilia Comella (Còmic)

Tot seguit, cinc alumnes de 4t d’ESO van llegir i tocar amb la guitarra el poema “Na Ruixa Man-tells” de Miquel Costa i Llobera; la Petra en va fer una petita introducció tot explicant el tema del poema.

NOTÍCIES

8NOTÍCIESEs van donar els premis literaris de batxillerat. Van ser:-Alba Molas (Narració)-Nicolau Prats (Article d’opinió)Alguns alumnes de 2n d’ESO van representar una adaptació de “Terra Baixa” d’Angel Guimerà feta per la Dolors Puigbò.Els premis següents van ser:-Melisa Ortiz (portada)-Elisa Sobkanyuk (lletra capital)-Oriol Puertas (AMPA)

Les professores de matemàtiques i 2 alumnes van entregar els premis de fotografia matemàtica que van ser premiats amb una rosa i podran triar una tassa, una samarreta o una alfombreta per al ratolí amb la seva foto. Els premiats van ser:-Nil Coma (1r ESO)-Cristina Balaguer (2n ESO)-Xènia Serrat (3r ESO)-Ramon Pujol (4t ESO)-Gabriel Alarcón (Batx.)-Marta Bartoló (Professorat)També van entregar els premis de les proves Cangur 2012 a les millors puntuacions de 3r i 4t d’ESO:-Nivell 1 (3r ESO): Jordi Freixa i Jana Maier-Nivell 2 (4t ESO): Marta PlaI es van entregar els diplomes a tots els que hi havien participat.L’acte es va acabar amb l’actuació dels alumnes de 4t que fan música tocant diferents cançons amb flauta.

Marta PlaElisabeth Raya

4t B

ÈXIT DE L’EQUIP DE VOLEIBOL DE L’INSTITUT

El passat curs 2010-2011, una colla de joves amb molta iniciativa van decidir fundar un equip de voleibol, la monitora del qual era l’alumna Marta Pascuet. Al primer any només hi participaven els alumnes de 1r d’ESO però aquest any, a més dels alumnes de primer de l’any passat que ara fan segon, també s’hi han afegit alguns alumnes de l’actual primer.

Aquest any, l’equip ha estat tot un èxit. Han participat la Lliga Consell Esportiu d’Osona, on han quedat en segona posició i es van classificar per participar a la fase territorial, competició que es juga a Terrassa, i on també han quedar en segona posició.

Pere GirbauGerard Juanola

Paolo MearelliAniol Vilaregut

9REPORTATGESL’ESPORT DE L’ALUMNAT DE L’INSTITUT

Hem passat una enquesta a tots els alumnes de l’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol, dividits entre nois i noies, i els hem demanat si practicaven algun esport i quin. Els resultats han estat aquests:

En general veiem que hi ha més nois esportistes que noies, i que els nois es decanten més pel futbol, com és en general; en canvi, les noies es reparteixen en diversos esports i es decanten més per aquells que no requereixen tan esforç físic com el bàdminton, la natació o la dansa.

Tot i això, en el bàsquet hi ha més noies que nois i passa el mateix en la natació, l’equitació i el gimnàs.

Diagrama de sectors:

Com podem comprovar en aquest diagrama de sectors, la majoria de nois i noies del nostre centre fan esport: un 66,9% de noies i un 73,5% de nois fan esport. Per tant, només hi ha un 33,1% de noies i un 26,5% de nois que no en facin. Això ens indica que tenim una bona quan-titat d’alumnes esportistes al sector d’ESO de l’institut.

Marta BrugueraJudit Crous

4t ESO A

10REPORTATGESUNA HISTÒRIA AMB SENTIMENT

D’històries sobre el nazisme se n’hauran ex-

plicat moltes, però ara em sento amb el valor

suficient per explicar la història del tiet Ramon

tal i com ell la va viure. Una història que par-

la sobre el coratge, la por, el sacrifici i l’orgull,

però sobretot, parla de la lluita constant i les

ganes de seguir respirant un aire que no sem-

pre ha estat sa.

Han passat 67 anys i el record d’una terrible

història encara marca la meva família. El tiet

Ramon, era un republicà escrivent a una fàbri-

ca tèxtil i jutge de pau a Vic, fill d’una família

humil, marit i pare de dues precioses nenes. La

seva vida es desenvolupava amb normalitat,

treballava, era feliç i estimava la seva família.

Quan el 1936 va esclatar la guerra civil, van

canviar moltes coses. Es va veure obligat a

lluitar per la llibertat d’expressió i a defensar

els seus ideals. La guerra no va ser fàcil, però

el que ell no es pensava és que els pròxims

anys serien pitjors.

Un 11 de febrer de 1939, l’exèrcit republicà

espanyol i el poble que no volia viure sota les

ordres franquistes van fugir d’un país que ja

no era el seu, que havia perdut el sentit comú,

l’honor i el respecte. El tiet Ramon sabia que

era perillós, per això va deixar la seva dona i

les seves filles a Manlleu.

Entrar a França va ser senzill: la carretera de la

frontera estava plena de vehicles buits i el si-

lenci era el protagonista. Però quan van entrar

a França, l’exèrcit francès ja els esperava. Els

van distribuir a diferents camps de refugiats.

Ell va anar a parar al d’Argelés sur Mer. Els

primers dies van ser molt difícils: res estava or-

ganitzat, faltava menjar i el poc que donaven

era repartit com el gra a les gallines i si tenies

sort podies recollir una mica de pa.

El tiet Ramon va tenir sort i al cap de poc temps

es va trobar un vell amic, Víctor Aragonès.

Aquest el va deixar instal·lar-se a un barra-

có que ell mateix havia construït amb pells i

troncs. Així va passar els primers tres mesos.

Hitler, però, no va tardar a arribar i emportar-

se a tots els francesos i espanyols refugiats, i

amb ells, el tiet Ramon.

Els van pujar a un tren. Hi havia gent que deia

que es dirigien a l’interior de França i d’altres

deien que anaven en direcció contrària. Al matí

següent els dubtes es van aclarir: eren a Ale-

manya. A la gent -confosa- els agradava més

la idea d’estar a Alemanya, perquè no eren ni

militars ni francesos. Cert, no eres ni una cosa

ni l’altra, però oblidaven que eren els primers a

combatre el feixisme. L’última parada d’aquell

etern viatge va ser Mathausen, un nom com

un altre, però en un moment canvià tot. El

tren encara no havia parat que els S.S eren

a dalt fent-los saltar i pegant-los. En aquell

precís moment, el tiet Ramon va comprendre

que no seria una estada fàcil i encara menys

agradable. Un cop dins els barracons, els S.S

s’ocuparen de rapar els cabells a tots els ho-

mes, d’obligar-los a posar-se vestits ratllats i,

sobretot, de deixar-los clar que d’aquell camp

de concentració no en podien sortir, l’única

manera d’escapar-se’n era per la xemeneia del

crematori.

11REPORTATGES

Els dies passaven i el dolor de no saber res

de la seva família i la impotència de no poder

escapar-se no desapareixia.

Dotze hores de treball forçat, portant pedres

de dalt a baix esgota, sentir que ja no tens

importància, que ja no tens identitat i que les

úniques paraules que escoltes són ofenses i

insults. Però el pitjor cansament és el psicolò-

gic. El fet de no saber què serà de tu, dels teus

amics, de la teva família, de la teva vida, és

un dolor que el tiet Ramon no es podia treure.

Veure com cada dia passaven carretes plenes

de morts que pujaven de la cantera, gent que

coneixia, gent amb famílies, gent amb una his-

tòria i, sobretot, gent innocent. Una vida molt

dura, però dintre de tot, ell va tenir molta sort,

ja que va poder entrar i treballar a la fusteria

del camp, un ofici que el mantenia ocupat i

una mica més protegit. De mica en mica es va

acostumar a no ser ningú, a les llargues hores

de treball, a ser maltractat, a ser un número

més; de mica en mica es va acostumar a obli-

dar-se de la cara de les seves filles, a oblidar-

se de la veu de la seva mare; de mica en mica

s’anava consumint, anava morint en vida.

Els anys van passant...

Un bon dia, quan tots estaven fent les seves

tasques corresponents, el tiet Ramon es que-

dà immòbil en veure que per la porta entrava

un camió de la Creu Roja. Tots hi van anar cor-

rents i abraçaren els soldats americans que

12REPORTATGESportaven l’esperada llibertat.

Els americans, després de dues hores en el

camp de concentració, fos perquè era la seva

obligació o per deixar que els presoners es

vengessin, van marxar deixant així total lliber-

tat als presoners. Una patrulla armada va re-

córrer tot el camp buscant els S.S.

El dia següent van arribar les forces d’ocupació

americanes.

El tiet Ramon no fou repatriat fins al 17 de maig

de 1945.

Quan van arribar a París, el primer que va fer

fou escriure a la seva dona, esperant una res-

posta. Aquesta resposta no trigà en arribar.

El tiet Ramon agafà les coses i es reuní amb la

seva família a Montauben.

Aquesta història és real. El tiet Ramon està

considerat un heroi a la meva família: una per-

sona que lluita pels seus ideals i que ni els S.S,

ni els camps de concentració, ni les xemeneies

crematòries li feren canviar la seva manera de

pensar. Admiració i orgull és el que sento cada

cop que recordo que persones nobles van llui-

tar per canviar aquest món i el coratge que ells

van tenir és l’esperança que ens queda a no-

saltres.

Amb una estada de quatre anys i mig a un dels

camps de concentració on van matar més per-

sones, Mathausen, el tiet Ramon mai va poder

oblidar aquells barracons, aquell so de la cam-

pana que els despertava cada matí quan en-

cara era ben fosc, però sobretot, no va poder

oblidar aquells llargs anys:

“Han passat 35 anys i segueixo escrivint avui

records que el temps no ha esborrat. Per què

necessito remoure aquells terribles i inacaba-

bles dies, els més tràgics de la meva vida?

Aquells anys, completament aïllat del món, de

la meva família, resistint bestialitats inexpli-

cables, amb la por al cos, patint gana, fred a

l’hivern i calor a l’estiu, aquells anys... Qui em

torna aquells anys?

Qui em torna els meus amics morts injusta-

ment? Qui em torna la meva joventut? Qui em

torna la innocència de la meva dona, els pri-

mers anys de les meves filles? Qui em torna

la meva vida? De la guerra només diré que te-

nia raó, que pensava i segueixo pensant, més

que mai, que tant el nazisme, com el feixisme,

com el franquisme i altres règims totalitaris, no

poden conduir a altra cosa que la negació de

la humanitat i que s’ha de combatre per evi-

tar que hi hagi pobles que pateixin les matei-

xes atrocitats que he patit jo. Han passat 35

anys i encara avui somio amb els barracons de

Mathausen, aquells que m’han robat l’orgull,

l’honor, l’esperança i les ganes de seguir en-

davant”.

Així és com el tiet Ramon acaba les seves me-

mòries d’aquells anys.

Història original de ramon Verdaguer sala.

Vic 01-03.1911/ Perpignan 19-12-1996.

Judit Soler

4t d’ESO C

13

I els alumnes que no en tenen és perquè o bé els pares no els en deixen tenir o bé perquè no el necessiten.

La majoria dels alumnes amb mòbil l’utilitzen per trucar, per enviar missatges de text i nave-gar per internet (Whats App, Facebook, etc).

La majoria dels alumnes han contestat que a la classe no fan servir el mòbil. Però els alumnes de 3r i 4t d’ESO sí que fan servir el mòbil entre classe i classe.

Finalment amb la pregunta sobre com reaccio-narien si es quedessin sense mòbil, hem com-provat que les noies hi estan més “enganxa-des” que els nois.

Melani MartínÍngrid Vila4t ESO A

REPORTATGESELS MÒBILS A L’INS MIQUEL MARTÍ I POL

La relació que tenen els alumnes amb els mò-bils a l’INS.

Aquest trimestre hem fet unes enquestes als alumnes d’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol per conèixer-ne els hàbits d’ús del telèfon mòbil. De fet, l’objectiu principal de l’enquesta era comprovar si l’alumnat del centre està sufi-cientment “engaxant” al mòbil. A l’enquesta els demanàvem l’edat, el sexe, si tenien mòbil o no i per què. Si en tenien ens havien de respondre quan feia que en tenien, per a què l’utilitzaven, si el feien servir entre hores de classe i la seva reacció en quedar-se sense mòbil.

Veiem que els alumnes de 15 i 16 anys són els que tenen més mòbils, i sempre guanyen les noies.

Amb aquestes enquestes hem comprovat que alguns alumnes comencen a tenir mòbil des de molt joves. Les raons que donen per tenir-lo majoritàriament és per poder-se comunicar amb els amics i familiars. I perquè els agrada.

14OPINIÓUN BÉ O UN MAL PER A NOSALTRES?

Segons alguns especialistes en tecnologia, ha

augmentat molt el nombre de persones que

compren, organitzen les seves vacances i fan

reserves per Internet. És evident que l’Internet

permet estalviar temps en moltes feines

diàries, a més d’evitar desplaçaments, ja que

gairebé tot ho podem fer en qualsevol lloc a

través del nostre ordinador o fins i tot a través

dels mòbils.

D’una banda, són moltes les coses que es po-

den fer per Internet: des d’una simple compra

fins a fer complicades transferències. D’altra

banda, però, deixant a part la comoditat que

ens aporta aquest avenç tecnològic, no hem

d’oblidar que l’ordinador està substituint el

treball que hauria de fer una o moltes per-

sones que possiblement deuen ser a l’atur.

També hem de tenir en compte que un ordi-

nador no ens pot donar la seguretat ni les re-

comanacions que ens pot donar una persona.

Per tant, considero que és un avenç tecnolò-

gic que ens proporciona molta comoditat però

que potser no ens està fent cap bé en aquests

moments de crisi.

Carla Riera Castells

4rt ESO C

PIRATERIA MUSICAL EXTREMA

Actualment la venda de discos musicals tant

a nivell de Catalunya com d’Espanya és

mínima. Internet ens permet obtenir cançons

o àlbums dels artistes de forma gratuïta, tot

i haver-hi plataformes com Spotify o Itunes

que ens permeten escoltar música de manera

semi-gratuïta.

La gent s’ha acostumat a no moure’s de

l’ordinador i accedir a tota la música. Però les

coses haurien de canviar ja! La comercialitza-

cio dels CD hauria de continuar existint ja que

un disc físic és molt més agradable tenir-lo

perquè et permet gaudir de les cançons amb

més definició i, a part d’això, tenim un objecte

físic.

Estic totalment d’acord amb el fet que es

tanquin totes les plataformes de descàrre-

ga il·legal ja que això és un atemptat contra

l’artista.

Ramon Pujol

4t ESO C

15OPINIÓNECESSITEM MÉS CONTROL

Drogues i alcohol, dues coses que associem

a l”delictes”. És trist dir que els joves ja no

poden divertir-se sense aquests elements,

però és així. És evident que no se saben

divertir ni controlar, abusen de l’alcohol i de les

drogues com si fossin un joc sense adonar-se

dels perills que comporten. Això és un gran

problema; les festes han passat d’aportar di-

versió a ser un caos. És inevitable anar a una

festa i trobar-te més de la meitat de la gent in-

tentant aixecar-se de terra o no parar de sentir

ambulàncies que vénen i van. Arriba un punt

que no et pots divertir veient aquest panorama

i veure només dues persones comptades que

s’aguanten dretes intentant tenir cura de tots

els seus amics o amigues. Necessiten més

control en aquest món o aquestes festes aca-

baran molt malament.

Nàdia del Olmo

4rt ESO C

SEGURETAT I REPRESSIÓ

En aquest temps de crisi, el poble ha aga-

fat el costum d’utilitzar les manifestacions

col·lectives per expressar les seves queixes

o “defensar els drets”, però en molts casos

aquestes manifestacions acaben malament

per l’actuació policial. El que no s’entén és

el perquè d’aquestes actuacions. Tots sabem

que en alguns casos l’actuació està justifica-

da i fins i tot és necessària, però tambè hi ha

hagut actuacions injustificades com el clar

exemple que tots coneixem: el 15M. La policia

va carregar sense justificació sobre una mani-

festació totalment pacífica. En d’altres casos,

en canvi, on part de la gent s’havia exaltat i

causat destroses, el 29F, la policia va carregar

amb raó.

Penso que ens hauríem de plantejar una pre-

gunta: Són realment per la seguretat o bé per

la repressió del poble aquestes actuacions po-

licials? Com he esmentat abans, en casos és

justificada però en alguns altres no. Molts cops

la massa s’exalta, de mica en mica la gent se

sent mes forta i més segura, i és llavors quan

és desencadenen fets que porten a l’actuació

policial. Però tambè podem pensar que el go-

vern té por que les revoltes que estan succeint

al nord Àfrica i ara també a Grècia es puguin

moure fins aquí, a Espanya, i per tant el que

podrien intentar és reprimir “la veu del poble”

perquè d’aquesta manera la gent agafi por a

les manifestacions i accions col·lectives i de

masses i així poder evitar un conflicte social.

Paolo Mearelli

4t ESO B

16SORTIDESALUMNES DE 2N D’ESO A L’ESTARTIT

El dilluns 5 de març d’aquest any, els alumnes de 2n d’ESO de l’IES Miquel Martí i Pol van fer una sortida a l’Estartit amb l’objectiu de recó-rrer les Illes Medes i l’Alt Empordà amb un vai-xell per recollir plàncton. Però degut a les ma-les condicions meteorològiques, el vaixell no va poder fer el recorregut que tenien planejat i només van poder anar fins a les Illes Medes.

Un cop van haver recollit el material, van anar al Museu de la Mediterrània per analitzar-lo i fer altres activitats en grup.

L’alumnat es va dividir en tres grups: uns ob-servaven el plàncton i estudiaven les xarxes i cadenes tròfiques; els altres observaven l’exposició del Museu, i un últim grup con-

testava unes preguntes relacionades amb les ciències socials pel casc antic de Torroella de Montgrí.

Carla Jurado Andreu Serrano

4t ESO C

(Segueix a la pàgina 20)

17

COMIAT DE 4T D’ESO I 2N DE BATXILLERAT El passat dijous 7 de juny es va celebrar la fes-ta de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels de 2n de Batxillerat de l’INS Miquel Martí i Pol. L’acte estava programat a les 21:30 i no va tar-dar gaire a començar. A les cadires de davant de tot hi havia els alumnes que van ser prota-gonistes aquella nit i a darrere professors, pa-res i convidats.

En primer lloc la di-rectora va fer un discurs que parla-va del futur i com sense adonar-nos-en ens anem fent grans i anem deci-din la nostra vida. Un cop finalitzat aquest discurs el va iniciar el president de l’AMPA; seguida-ment ho van fer dos representants de 4t d’ESO i tres de 2n de Batxillerat. Els discursos van ca-cabar d’una manera molt divertita i emo-cionant.

La celebració va continuar amb una demos-tració de flauta per part dels alumnes de 4t, amb la cançó Siyahamba i l’acompanyament de la professora amb el xilòfon. Quan es va haver acabat van sortir alumnes a recitar dos poemes acompanyats amb una guitarra: el pri-mer, “Vora les barques, quan passa l’amor”, de JM de Sagarra, recitat per Helena Jordà i Marta Pla, amb guitarra de Pere Girbau, i el se-gon, “Na Ruixa Mantells”, de Miquel Costa i Llobera, recitat per Òscar Arumí, Bilal Cocou, Ester Gutiérrez i Aina Mayorga, amb guitarra

de Ramon Pujol. Per finalitzar les actuacions van cantar la cançó “Yo te esperaré”, en Carles Carmona, l’Hector Miguel, l’Òscar Arumí i en Ramon Pujol. Finalitzada l’entrega d’orles als alumnes de 4t es va passar un vídeo d’ells. També se’ls va donar un petit obsequi: un clauer amb la frase de Miquel Martí i Pol que identifica l’institut: “Si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els altres seràs veritablament lliure”.

Seguidament es va fer l’entrega d’orles als alumnes de 2n de Batxillerat, als quals també es va donar el clauer; després, el vídeo d’ells.

La festa va finalitzar amb la cançó Camins, del grup Sopa de Cabra perquè ens adonés-sim que haurem de fer camins sols però que aquesta tapa de la vida no l’oblidarem.

En acabat, hi va haver un petit refrigeri per a tots els convidats.

Nil Rodríguez 4t ESO C

COMIAT

18COMIAT

19COMIAT

20SORTIDESSORTIDES PEL CRÈDIT DE SÍNTESI A 1R D’ESO

L’alumnat de 1r d’ESO del centre, el dimarts 11 de juny, va fer una excursió a Ulldeter per estudiar l’entorn (la flora, la geologia...) del naixement del riu Ter.

El dimarts 19 de juny van fer una altra sortida a la gola del riu Ter, per acabar de recollir dades i completar el crèdit de síntesi.

ELS ALUMNES DE 4T D’ESO VANA BARCELONA.

El dia 23 de febrer els alumnes de 4t d’ESO van fer una sortida a Barcelona, repartits se-gons els itineraris: artístic, científic i tecnològic i humanístic. Els alumnes d’Educació Visual i plàstica van anar a visitar el Museu Picasso, acompanyats per la Rosa Terradelles, ja que dies abans havien vist i comentat quadres seus. Els alumnes de Rocío Poyato, la profes-sora de llatí, van fer una ruta per la Barcelona romana, on havien de trobar diferents coses relacionades amb l’assignatura.

En Guillem Sanchez i en Basili Martinez, els dos professors de física, juntament amb els seus alumnes de 4t d’ESO, van anar al Cos-mocaixa, on els van demostrar algunes lleis físiques dins d’un taller.

Gina MearelliAlba Vidal4t ESO C

21

VIATGE DE FI DE CURS DE 2N DE BATXILLERAT

Aquest any els alumnes de 2n de Batxillerat han anat de viatge de final de curs a Holan-da, Amsterdam. Van marxar de Roda de Ter amb un autocar fins a Barcelona, on van aga-far l’avió destinació Amsterdam a les 6 de la matinada. Hi van arribar a les 9 del matí i van anar a un parc molt gran amb moltes espècies de tulipes, Keukenhof, on es van estar tot el dia. L’autocar els va recollir i se’n van anar a l’alberg on es van instal·lar. Després van anar a donar una volta per situar-se, van visitar el Barri Roig i van tornar a l’alberg. Al dia següent van visitar el museu Van Googh, la fàbrica de cervesa de Heineken, i després van anar a un mercat molt típic amb tot tipus de productes alimentaris d’allà. La tarda cadascú va anar pel seu compte i a la nit els alumnes van po-der sortir fins a una hora que els professors els marcaven. El tercer dia van decidir fer una excursió amb bicicleta però van veure que era

perillós i van agafar un ferri fins a una illa, on van estar tot el dia. Van tornar, van sopar i la nit va tornar a ser lliure per a tothom. Dimecres van anar a visitar la casa d’Anna Frank, el mu-seu Rijksmuseum i després els van deixar el dia lliure. El següent dia tenien una excursió programada en una subhasta de flors però van arribar tard, així que van decidir anar a veure Marken i Volendam, que són pobles pescadors on hi ha molins de vent, fàbriques de formatge, fàbriques d’esclops... Després, tots molt can-sats i contents, van agafar un autobús cap a l’aeroport i van tornar cap a casa.

Violeta CasadesúsHelena JordàAina Mayorga

4 ESO B

SORTIDES

22ENTREVISTES“LES CANçONS D’ESQUIROLS HAN ESDEVINGUT DEL POBLE”

En Josep Casadesús és de l’Esquirol de tota la vida, té 65 anys i en fa nou que està jubilat. Tot i això encara continua fent moltes activitats relacionades amb la música. Entre altres co-ses, canta amb la coral Lorelei, dirigeix el cor parroquial, toca amb Safareig, va a cantar al casal dels jubilats i, quan li ho demanen, va a l’escola de primària a fer animació.

Com va començar aquest grup?Aquest grup va començar a l’Esquirol per-què fèiem unes colònies/campaments que vam organitzar nosaltres: en Jaume Font, en Joan Crosas, altra gent de fora com en Joan Vilamala i jo. Nosaltres érem els monitors d’estiu d’aquestes colònies; agafàvem gui-tarres i fèiem cantar cançons als nens. Quan s’acabaven les colònies fèiem un festival amb totes les cançons que els havíem ensenyat al llarg de l’estiu. A part, els monitors també fèiem alguna cançó i aquí va començar l’inici d’Esquirols.

Quins van ser els components d’Esquirols al llarg de la història? Per aquest grup hi va passar molta gent però només se’n van quedar cinc. De l’Esquirol, en Joan Crosas, en Jaume Font, la Montse Coro-mina, la Rosa M. Sadurní, en Josep M. Molas, l’Anna Molas i jo; de Folgueroles hi havia en Joan Vilamala; d’Olost, en Rafael Sala; de Vic, la Dolors Roca; de Manresa, en Ramon Estra-da i de Castellbell i el Vilar, la Carmina Tàpia.

Quin paper tenies dintre d’Esquirols? Primer tocava la bandúrria; també vaig tocar la guitarra i la flauta, però ens faltava un baix perquè en tots els grups n’hi ha d’haver un que aguanti l’harmonia. A mi em va entusiasmar i en vam comprar un de segona mà. El meu pa-per principal era baix i veu.

Quina influència d’altres músiques i gène-res vau tenir?Durant els dos primers anys, el rock i sobretot

23ENTREVISTESla música importada dels EUA; després ja vam passar a música nostra. En Joan Crosas com-ponia les cançons i vam passar de la música folk popular a la música nostra.

Quants discos vau gravar?De discos gravats n’hi ha 8, però de publicats 6 i altres peces, perquè els últims dos discos els vam fer conjuntament amb la Maria del Mar Bonet i amb en Rafael Subirachs, però no ens vam posar d’acord i encara s’han de publicar.

On assajàveu?Primer assajàvem aquí a l’Esquirol, després a Barcelona perquè alguns components es-tàvem estudiant allà, i al llarg de la temporada d’Esquirols a Vic i a Manresa.

Vau fer molts concerts?Sí, en vam fer molts. A tota la península, a les Illes Balears, a Andorra, a Alemanya i a França. En total en vam fer uns 600, aproximadament.

Teníem entès que vau fer algunes cançons reivindicatives. Van portar moltes conse-qüències?En aquell temps que vivíem en el franquisme, hi havia la censura i per suposat hi van haver moltes cançons que no vam poder publicar. Però un dels tècnics que es va enamorar de la cantant, distreia els grisos i mentre se’ls emportava a fer un cafè, nosaltres gravàvem alguna cançó que no ens haguessin deixat pu-blicar.

Què ha significat per tu formar part d’Esquirols?Molt. Tota una vida. M’ocupava la major part del temps ja que actuàvem divendres, dis-sabtes, diumenges i de vegades, fins i tot, al-gun dia entre setmana. M’ha significat viure una gran amistat amb tota la colla i m’ha mar-cat molt.

Quin motiu va fer que es desfés el grup?Com tots els grups, perquè ho vius tan inten-sament que hi ha fregament entre els compo-nents. Tot i així, vam durar gairebé 20 anys i mai ens vam barallar però a vegades hi havia tensions. També hi va haver un moment en què això s’anava eixamplant tant que ens vam ha-ver de plantejar qui volia dedicar-s’hi profes-sionalment i qui no. Al final tots vam dir que ja havíem arribat molt lluny i que ja era el moment de deixar-ho.

Quina importància ha tingut Esquirols en la història de la música catalana?Déu n’hi do. Ha estat important perquè les cançons que hem anat cantant han perdurat, han passat de pares a fills i han esdevingut del poble.

Violeta Casadesús Helena Jordà Aina Mayorga

4tB

24ENTREVISTESdesprés d’això em vaig trobar durant tres anys col·locant botigues per tot Espanya, les Canàries i Mallorca i com que el resultat era positiu van voler estendre’s a altres països com Finlàndia i el Japó. Necessitaven algú per ensenyar, a la gent d’allà, com anaven les bo-tigues i quan m’ho van proposar no vaig saber dir que no.

També he estat en països com el Nepal, l’Índia, el Marroc, Mauritània, Mali, el Senegal, Guinea Bissau...

Quin és el que més t’ha agradat? Per què?Tots m’ han agradat molt, tots tenen coses bo-nes i dolentes, només has de voler-les veure. Però sens dubte el que més m’agrada és Ca-talunya. És el país més complet que fins ara he conegut.

Què t’han aportat els viatges com a perso-na?Aprens a valorar molt més tot el que tens, les coses realment importants de la vida. Viatjar t’ajuda a trobar-te amb tu mateix.

Ha sigut molt difícil viatjar sol?No, la veritat és que al principi fa una mica de cosa i se’t fa una mica estrany, sobretot quan estàs dalt d’un avió amb una destinació que no coneixes; però has d’aprendre a relaxar-te i fer servir l’ètica i veus que les coses van sor-tint. Ajuda molt mirar les estrelles i veure que són les mateixes que veiem des de casa.

Has tingut mai algun problema greu en al-gunes de les teves sortides?Sí, sempre n’hi ha algun o altre. Però un pro-blema gros va ser quan entrant a l’Índia amb bus em van intentar robar. No va passar res, però l’espant ja me’l vaig emportar perquè anava tot sol. Al Tercer Món generalment tens més problemes amb la policia corrupta que amb la gent del país.

AJUDA MOLT MIRAR LES ESTRE-LLES I VEURE QUE SÓN LES MATEI-XES QUE VEIEM DES DE CASA

En Jaume Morató viu a Roda de Ter, té 33 anys i és fuster, però té una gran afició, que és via-tjar. Per això hem trobat interessant fer-li una petita entrevista per donar a conèixer les seves experiències arreu del món.

D’on t’ha sorgit aquesta afició de viatjar?Fa uns 9 anys. Quan ho proves, et va en-ganxant cada cop més, vas agafant nous rep-tes. Hi ha moltes coses diferents del lloc on vius i gent que pensa totalment diferent de tu, et pica la curiositat voler-ho veure amb els teus propis ulls. També gràcies a la feina va sorgir la possibilitat de continuar descobrint món.

Quants viatges has fet durant tota la teva vida? A quins llocs?Vaig començar el primer viatge d’un mes a Cuba ja fa 9 anys i vaig descobrir que era una illa amb molts recursos i que era un lloc per tornar-hi. Però el següent any, quan em vaig plantejar tornar a fer un viatge, vaig descar-tar Cuba perquè vaig veure que hi havia molts llocs on anar i vaig anar a la Patagònia xilena (Argentina).

Després d’aquí em va coincidir que la fei-na muntava moltes botigues per França, i

25ENTREVISTESAlguna anècdota divertida...És molt divertit quan estàs en pobles petits del Nepal o de l’Àfrica on de cap manera et pots entendre amb la gent d’allà, ja que parlen idio-mes molt diferents, però no saps com els aca-bes entenent. I ells a tu, i de seguida t’ho donen tot. Un cop, a l’Àfrica vam haver de travessar un riu amb cayuco, i per culpa d’un malentès amb l’idioma vam arribar a un poble que no era el que ens havien dit. Un cop vam ser allà ens van dir que el poble que buscàvem estava a 20 km. Devien ser les 7 o les 9 del vespre, ja era fosc, i ens van venir a buscar a les 12 de la nit. Vam haver de fer 20 km pel mig de la selva amb unes motos petites, ben fosc, per poder arribar al poble que buscàvem. També vam trencar l’embragament del cotxe al mig del no res. L’endemà vam haver d’arrossegar-lo amb un altre cotxe per una via de tren fins arribar a la ciutat més propera, a 140 km.

Amb quins transports has viatjat? Quin és el més còmode per a tu?Per a mi el més còmode és l’avió. Però de-penent del país on estàs, els recursos no són com els d’aquí i el transport públic s’omple molt més de gent o el transport no arriba on has d’anar i et pots trobar d’haver de continuar amb camió, amb cayuco, amb camells, amb elefants... I si no hi ha més remei, a peu.

Per què t’agrada viatjar en països poc des-envolupats?Primer de tot m’ajuden a fer-me veure que on vivim tenim excedents de recursos per viure que altres països no es poden ni imaginar i, segon, són llocs que la meva economia em permet si vull fer unes vacances més o menys llargues.

Algun record bonic...Molts, moltíssims. Quan arribes a un lloc que t’has proposat des d’abans de començar el viatge i t’ha costat molt arribar-hi és una gran satisfacció.

Un altre record bonic seria un cop que em vaig banyar en un riu del Nepal amb elefants i des-prés veure que un tros més avall hi havia co-codrils.

Hi ha algun viatge del qual et penedeixis d’haver fet?No me’n penedeixo en absolut de cap. Penso que les coses també t’ajuden a créixer, tot i que sí que hi ha llocs on no tornaria, com a l’Índia.

Tens pensat de fer algun viatge d’aquí poc?Al cap, hi tinc molts viatges, però si tot va bé, pel gener de l’any vinent m’agradaria molt anar a Bolívia. El món és molt gran i hi ha moltes oportunitats de veure’l.

Ariadna MoratóCristina Viladelbosch

4t d’ESO B

26ENTREVISTESCOM VEUEN L’EQUIP RIVAL

Entrevistem a dos seguidors del futbol, un del Barça i l’altre del Madrid. A cadascun li hem demanat què opina del seu equip contrari. Això és el que diuen.

Isidre Costa: President de la penya blaugrana de Roda de Ter (Barcelonista).Ivan López: Alumne de 1r A de batxiller (Madridista).

1. Creu que el Madrid és el pitjor rival del Barça?FCB: Sí.RM: Sí, ja que és el clàssic del futbol espanyol, i a més hi ha molta rivalitat futbolística.

2. Què critiques del teu club? I del club rival?FCB: No critico res del meu club, ja que millor ja no hi podem anar, i fa anys que hi anem. Millor que no opinem del club rival perquè hi ha massa coses per criticar.RM: Del Madrid critico sobretot el seu entrenador per-què crec que és massa fatxenda. També crec que és així perquè diu en tot moment el que pensa, encara que de vegades es passi. Del club rival no critico res, però sí que critico els retransmissors de TV3 perquè crec que haurien de ser més objectius.

3. Cristiano Ronaldo o Leo Messi? Per què?FCB: Home, per suposat el nostre “nano”, en Leo Messi. En Ronaldo és d’una altra galàxia.RM: Encara que jo sigui del Madrid, penso que en Messi és millor jugador i és més humil.

4. Quin és el teu jugador preferit? Per què?FCB: Clarament en Xavi, és el millor del Barça i de la resta.RM: L’Iniesta: encara que jo sigui del Madrid veig la realitat i sé reconèixer els millors i l’Iniesta per a mi és el millor.

5. Valora algun jugador de l’equip rival? Per què?FCB: Deixem estar els del Madrid, perquè no sé què hi tinc però em fa una mica de cosa. No en parlo, d’aquests.RM: L’Iniesta, com he dit abans.

6. Què valora del joc del seu equip? I del rival?FCB: Del Barça tot, però sobretot el joc de passades que fan, és impressionant! En canvi, el joc del Madrid, el trobo pèssim.RM: Jo mirant el Barça gaudeixo més que mirant el Madrid perquè es veu millor futbol i juguen molt més, en canvi el Madrid mai juga bé però mentre guanyi ja està bé.

7. Com creu que serà el pròxim clàssic de lliga?FCB: Serà normal, guanyarem 3 a 1 al nostre camp i ja està.RM: El pròxim clàssic, crec que ja li toca guanyar-lo el Madrid. Però no ho sé, perquè en els partits de futbol no es pot predir res.

8. Qui creu que guanyarà la lliga aquest any?FCB: Ja fa dies que està arreglada: el Madrid, perquè arriba un moment que ens n’atipem de guanyar sem-pre.RM: Aquest any si el Madrid no s’equivoca gaire, jo crec que pot guanyar fàcilment, ja que té una gran diferència de punts. Però com ja he dit abans, en el futbol no es pot predir del tot què passarà.

9. Quins creus que són els dos millors equips del món, actualment?FCB: El Barça i el Manchester City.RM: Està clar, el Barça i el Madrid per a mi són els millors.

10. Mires partits d’equips que no siguin del Barça o del Madrid?FCB: Sí, normalment tots, però és diferent de quan miro el Barça. RM: Sí, però pocs. Miro per exemple derbis (Atlètic de Madrid – Getafe), partits interessants, més o menys bons.

11. Què opina de l’arbitratge?FCB: Dolents! Ja estan manegats, ja ho has vist aquest any: al Barça aquest any no ens donen res, ens ho treuen i els ho donen a ells.RM: Jo crec que cap dels dos. Ni el Barça ni el Madrid es poden queixar perquè els acaben beneficiant a tots dos. S’haurien de queixar els equips més petits que sempre els perjudiquen i ningú no diu res d’ells, en canvi si perjudiquen el Barça o el Madrid s’està tota la setmana parlant de les polèmiques.

Òscar ArumíAniol Vilaregut

4t ESO B

27AMPATISORES SENSE Mà ESQUERRA

Els hights de les notícies canvien periòdica-ment. Són els termes de moda, els que donen lloc a més titulars als mitjans de comunicació i creen etiquetes d’actualitat candent a les xar-xes socials. Es repeteixen fins a l’avorriment, perden el seu sentit original i s’extingeixen per desgast. N’hi ha molts que moren d’inanició; són els que han servit per explicar realitats in-ventades, alimentar mitomanies o disfressar grans mentides (aquelles que es repeteixen mil vegades perquè semblin veritats). Per exem-ple, ara fa deu anys, el famós “eix del mal”, del qual ja ningú parla, va ser el motor ideològic de la guerra d’Irak que va causar desenes de milers de morts per aconseguir el control del petroli al país asiàtic.

La repetició provoca, de vegades, l’efecte contrari. Un problema greu, esmentat repeti-dament, acaba semblant banal. És com l’ase que a força de cops es torna mesell. És el que ens pot acabar passant a tots plegats amb les retallades. Un dia retallen en construcció de carreteres o d’equipaments urbans; un altre en festes i celebracions; tot seguit vénen els retalls en promoció econòmica i en comerç; després arriben les restriccions als ajuts so-cials i familiars i, finalment, les tisores toquen os, arriba el torn a sanitat i ensenyament. Ens diran que la culpa és de Madrid, que no liquida els deutes contrets amb Catalunya i a sobre amenaça d’intervenir-nos. Entesos, part del problema ve d’aquí, però no eximeix de res-ponsabilitat a qui pren unes mesures i no pas unes altres. Bona part de les retallades afec-ten de ple o de retruc els més desfavorits. Han deixat engreixar sense mesura especuladors i banquers desvergonyits i ara volen socialit-zar el sacrifici i fer-nos pagar a tots plegats els quasi 9000 milions de dèficit del país.

Hi ha, en totes aquestes mesures, una certa cançó de l’enfadós que trobo particularment

irritant. Es tracta de la suposada culpa que vo-len que tots sentim per allò que està passant. Fa dècades que ens venen l’Estat del benestar com el paradís a la terra i ara resulta que és l’esca del pecat. Fins fa quatre dies l’objectiu era aconseguir els nivells de benestar social de Suècia i de cop ens volen fer creure que la causa de la bancarrota és la sanitat per a tothom i la gratuïtat de l’escola pública, quan han estat, justament, els pilars d’un sistema social que els seus postors –a dreta i esque-rra- ens presentaven com a idíl·lic.

Ara, doncs, què ens explicaran? Que era una fal·làcia? Potser sí, però mentrestant els retalls ens toquen el voraviu. Tant se val que vinguin de l’ensenyament o la sanitat, perdent drets hi perd tothom. I encara tenen la barra de dir-nos que és que abans estiràvem més el braç que la màniga. Això sense comptar l’augment cons-tant de persones de les capes baixes de la po-blació amb dificultats per cobrir les necessitats més elementals, menjar i sostre. Però aquesta és una altra història, carregada de dramatis-me, que mereix atenció a part.

peppalau.blogspot.com

28PUNT JOVEOLOR D’ESTIU A les portes de l’estiu, deixem enrera aquest curs escolar amb un últim esforç per guanyar-nos la pròpia satisfacció i una bona continuïtat dels estudis de cara a la tardor vinent; però també per encarar l’estiu, l’època de l’any més esperada per tots i totes, que sempre volem aprofitar per desconnectar i descansar del ritme pesat del curs. Des de L’Espai felicitem a tots i totes aquells qui han aconseguit un bon resultat final i alhora encoratgem els qui no han assolit el que s’esperaven. Sigui com sigui, l’estiu a Roda arriba igual per a tots i totes amb un munt d’activitats per fer, de tots els gustos i per a totes les edats, amb una programació específica per a joves. Tor-nen els dies i les nits a la piscina (Nit Boja i Nit Chillout), la Gimcana Nocturna i la sortida al parc aquàtic. A més, d’altres propostes com tornejos de futbol, algun concert, una revetlla de sant Joan diferent i moltes altres activitats. I tornen també els tallers; aquest any us pro-posem:

- Cuina: per aprendre receptes noves i sor-prendre d’una manera senzilla i amb molt de gust;

- Horticultura i jardineria: perquè tal i com estan les coses ens veiem cultivant els nos-tres propis horts per a l’autoconsum i plantant alguna planta o bé per al consum, o bé per donar color.

- Voluntariat: amb una aposta ferma per a les tasques desinteressades. Coneixerem i col·laborarem amb algunes entitats i ho expli-carem al poble, perquè els joves també sabem ser solidaris.

- Esports: Si una de les ocupacions per excel·lència dels joves és l’esport, amb tots els beneficis que aporta, nosaltres hi apostem per fer un estiu també esportiu.

A tot això, cal afegir-hi el programa de pràcti-ques en serveis municipals. Us recordem que les places d’aquest programa són limitades.

Ja sabeu que si esteu interessats a fer alguna de les activitats o tallers proposats caldrà que feu les inscripcions corresponents (excepte nits a la piscina). Amb tot, no teniu excusa per no aprofitar aquest estiu i tornar amb les piles carregades el curs vinent. Ens veiem pel poble. Bones va-cances!! No sentiu ja olor d’estiu? Per a més informació us podeu dirigir a: L’EspaiAv. Diputació, 7 lespai@lespai.cat facebook: l’espai zona jove T. 93 854 04 57

29AULA D’ACOLLIDAEL BLOC DE L’AULA D’ACOLLIDA

Els alumnes de l’Aula Acollida del nostre cen-tre hem tornat a posar en funcionament el bloc que es va crear fa un any, però ha estat aquest curs quan l’hem desenvolupat més. Hi hem participat tots, fins i tot l’últim en arribar, l’Ivo.

A través del bloc hem treballat les festes tradi-cionals catalanes com la castanyada, el carnes-toltes (cadascú va fer la seva màscara) i el Sant Jordi. Els meus com-panys també han fet pre-sentacions dels oficis, de fruites, d’animals verte-brats, etc. A més, entre tots vam fer un mural de la tardor i dels arbres ge-nealògics de les nostres famílies.

Us deixo l’adreça “http://aulaacol l idamart ipol .blogspot.com.es/ “ per si voleu consultar-la, i tam-bé imatges dels nostres treballs:

Nouhayla Aazane3r ESO E

30

títol: 8 Miledirector: Curtis Hansonactors: Eminem, Kim Basinger, Brittany Murphyany: 2002duració: 110 minutsgènere: Drama (Recomanat a partir de 12 anys)sinopsis: La pel·lícula tracta sobre la biografia del fa-mós cantant de rap Eminem. Rabbit (Eminem) és un jove blanc de Detroit que té un somni reservat per als negres: arribar a ser el millor rappero. També és pobre i viu en una carabana amb la seva mare alcohòlica (Kim Basin-ger). La parella d’ella, és un ex-company de l’Eminem a l’escola. La seva petita germaneta és víctima de la deixadesa i de la misèria que es viu al seu voltant. 8 Mile és el nom del carrer on viu i simbolitza el viure quotidià d’en Rabbit, els seus amics i el seu barri, és el carrer que representa el millor d’ells, els seus codis i els seus llaços, però que alhora no els agrada. Per aquesta via també corre violència, delinqüència i odi. En la pel·lícula es detalla tota la història que va passar Eminem abans de pujar a la fama amb el rap, la pel·lícula s’ambienta als barris pobres de Detroit on ell va passar la seva infante-sa i la seva adolescència.

recomano aquesta pel·lícula perquè et fa viure el que el cantant de rap va sofrir en la seva infantesa i adoles-cència.

Carles Carmona 4t ESO C

RECOMANEM

títol: El diari d’Anna Frankautor: Anna Frankeditorial: De bolsillonúmero de pàgines: 375argument: El 12 de juny de 1942, Anna Frank fa tretze anys i rep, entre altres regals, un diari al qual decideix confiar tots els seus secrets. L’anomena Kitty, i el tracta com si fos la seva amiga íntima. Ella era filla d’una famí-lia jueva, vivien a Amsterdam (Holanda). Durant aquells anys eren perseguits pels nazis. Quan la situació es va anar complicant, els seus pares van decidir amagar-se a la part de darrere d’on treballava el seu pare. La fa-mília d’Anna Frank ja feia dos anys que estava tancada allà, fins que els nazis van descobrir l’amagatall. En veure els vuit jueus (la família d’Anna Frank, una altra famí-lia i un vell dentista del poble), els van detenir i els van enviar a diferents camps de concentració. Anna Frank va recórrer molts camps de concentració, i al final va ser deportada amb la seva germana mitjançant una ope-ració d’evacuació d’Auschwitz a Bergen-Belsen, al nord d’Alemanya. Però a conseqüència de les males condi-cions higièniques, hi va haver una epidèmia de tifus que els va costar la vida.

recomano aquest llibre perquè realment és commove-dor. Es pot entendre, a través d’una nena de tretze anys, el terror i la por que va portar la segona guerra mundial. Et fa veure la rapidesa amb què ha hagut de madurar la protagonista i que no pot gaudir de la seva adolescència. És un llibre fàcil d’entendre i, si t’agrada la història, és ràpid de llegir.

Iris Parés 4t ESO C

31RECOMANEM

títol: Soledades de Anaautor: Jordi Sierra i Fabraeditorial: Algar Jovennúmero de pàgines: 190

argument: L’Anna té 15 anys i tota la vida per davant. Diuen que la mala sort no existeix, que te la fas tu, doncs bé, l’Anna va ser la protagonista d’una fatídica cadena de dolor.

La seva germana gran, Victòria, que viu a Londres, es veu obligada a avançar el seu viatge de tornada per co-mençar un viatge molt dur a la recerca de respostes per-dudes; ella serà l’encarregada d’investigar la terrible mort -per avortament- d’una nena de tan sols 15 anys.

recomano aquest llibre perquè trobo que tracta un tema que pot afectar a molts adolescents d’arreu del món. És un llibre molt interessant per a tots els públics. Als grans els ajudarà a entendre la ment del joves i als joves els pot ajudar a ser una mica més responsables amb els seus actes.

Carla Jurado 4t d’ESO C

titol: Law Abiding Citizen (Un ciudadado ejemplar) director: F. Gary Garyactors: Gerard Butler (Clyde Shelton), Jamie Foxx (Nick Rice), Colm Meaney (Detective Dunnigan), Leslie Bibb (Sarah Lowell)any: 2009duració: 108 mingènere: Acció. Intriga

argument: Clyde Shelton canvia radicalment pel fet de no haver pogut impedir l’assassinat de la seva dona i filla petita a mans de dos delinqüents. Els criminals són detinguts, però el fiscal Nick Rice proposa un pacte a un dels implicats perquè declari en contra del seu company a canvi de rebaixar la seva pena. Deu anys després, el personatge principal ha après lleis i moltes coses que faran que la seva venjança sigui implacable. La frustra-ció s’apodera de Shelton i mata l’home que va aconse-guir la llibertat. Clyde, tancat a la presó, amenaça Rice que si no arregla els errors del passat, tots els que van intervenir en el cas de la seva família moriran.

recomanació: Aquesta pel·lícula la recomano als ma-jors de 14 anys. És una pel·lícula que et fa reflexionar i adonar-te de la dura injustícia que ens envolta. Encara que hi pugui haver algú a qui no agradi massa aquest tema, crec que la pel·lícula pot agradar molt per la in-triga que hi ha i la diversió de les ironies del personatge principal.

Anna Parera4t d’ESO C

32ENTRETENIMENTS

ENDEVINA QUI SÓN ENDEVINALLES

- Amb un líquid bo per beure i un altre per amanir es fa un instrument sim-pàtic, que dóna goig de sentir.

- Si em vols cercar un mo-ment veuràs que la lluna en té; tota moneda també, del segell ja no diguem i la persona igualment.

- Són dos germans i dues germanes. La primera ale-gre, el segon fogós, la ter-cera és trista i el quart de la colla avorrit del tot.

A PARTIR D’AQUESTS JEROGLÍFICS ENDEVINA ELS NOMS D’ALGUNS PROFESSORS DE L’INSTITUT:

33

PROFESSOR

1-Carme Rossinyol

2-Judith Juvanteny

3-Maria Àngels Vasco

4-Dolors Aymerich

5-Maria Bruc

6-Marta Bartoló

7-Carmina Cabanes

8-Núria Fernández

9-Dolors Agut

10-Lluís Tomàs

11-Montse Batlle

12-Joan Carles Abella

13-Basili Martínez

14-Montse Cañellas

15-Gemma Castaño

16-Rosa Terradellas

17-Maria Martínez

18-Ramon Ripoll

19-Manel Gallart

20-Manoli

21-Tere

22- Joan Carrillo

ENTRETENIMENTSUNIU AMB UNA FLETXA CADA PROFESSOR AMB LA SEVA ACTIVITAT PREFERIDA:

HOBBY O ACTIVITAT QUE SOL FER

a) Fer creure a tothom que pot aparcar el cotxe davant la porta

de l’institut

b) Rossinyolar poemes

c) Anar de compres

d) Recórrer els Estats Units amb moto

e) Tenir personalitats diferents quan canvia d’idioma

f) Robar tisores i mòbils als seus alumnes

g) Fer-se passar per noble

h) Deixar el xicot plantat per una calculadora

i) Camuflar-se amb guix

j) Organitzar la mini-revolució

k) Mirar documentals al canal 33

l) Es lamenta cada dia de no poder ser la profe de gimnàstica.

m) Practica el llançament de la pilota tova

n) Dissecció i caça furtiva de gavines per Roda

o) Klingon

p) Somelier de cafè amb llet

q) Ajudant d’explosius a Cazadores de Mitos

r) Mirar programes de culturisme

s) Je m’apelle

t) Intents de fumar-se una flauta

v) Explotar els joves sense futur perquè comprin bolleria al bar.

w) Controlar el wow des del seu mòbil, i mentre es carrega, mirar

“cuantocabrón”

34