revista 1r congrés ciència a l'escola digital

1r Cong rés

Martorell, del 25 al 28 de març de 2014

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Serveis Educatius CRP Baix Llobregat 7

� SE / CRP Baix Llobregat 7 A3 Editorial Tel. 93 771 58 03 A3 COPISENY SL C/ Anselm Clavé, 14 Sant Esteve Sesrovires (B)

1r Cong rés de Ciència a l’Escola

L’organització del 1r Congrés de Ciència a l’Escola i l’edició d’aquest material han estat realitzades per l’equip del CRP Baix Llobregat 7. Això però, no hauria estat possible sense la dedicació i col·laboració dels tutors i tutores dels centres participants:

Centre educatiu Mestres respon sables del projecte Nivell

ESC Ernest Lluch Montse Antolino, Esther Arias, Lídia Fosalba, Magí Grau

5è

ESC Roques Blaves

Pili Pérez

P3

C. Cooperativa El Puig

Carolina Giralt

4t

ESC Els Convents

Montserrat Font

6è

ESC José Echegaray

Anna Roca i Ester Ruiz 2n

ESC Juan Ramón Jiménez Maria Segarra P5

ESC Lo la Ang lada Roser Munné, Montse González, Ruben Oltra, Carme López i Meritxell Barahona P5, 4t

ESC Mercè Rodo reda Josep Pino

5è

ESC Vicente Aleixandre Fernanda del Burgo i Isabel Garcia 1r

ESC Josep Ferrà i Esteva Silvia Mesa , Meritxell Tarrés i Toni Masana P4, 6è

Coop . D’Ensenyament Daina-Isard Eva Pérez i Montse Prat P3, 3r

ESC Josep Pla Montse Jané i Ivan Ollé 3r

ESC Sant Andreu de la Barca Anna Hevia 6è

ESC La Roureda Mercè Mas 5è

Volem fer un agraïment especial a la Yolanda Vilanova per la seva participació en el Taller: “La recerca en ciències a l'educació infantil i primària. El treball científic amb infants”, organitzat amb motiu d’aquest Congrés. �

Crè

dit

s


- 4 -

�

�

�

Presentació 5

Projectes Presen tats

ABRERA

Escola Ernest Lluch 5è 7

ESPARREGUERA

Escola Roques Blaves P3 8

Escola Cooperativa El Puig 3r 9

MARTORELL

Escola Els Convents 5è 10

Escola José Echegaray 2n 11

Escola Juan Ramón Jiménez P5 12

Escola Lola Anglada P5 13

Escola Lola Anglada 4t 14

Escola Mercè Rodoreda 5è 15

Escola Vicente Aleixandre 1r 16

OLESA DE MONTSERRAT

Escola Josep Ferrà i Esteva P4 17

Escola Josep Ferrà i Esteva 5è 18

Escola Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament P3 19

Escola Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament 3r 20

SANT ANDREU DE LA BARCA

Escola Josep Pla 3r 21

Escola de Sant Andreu de la Barca EI i PRI 22

SANT ESTEVE SESROVIRES

Escola La Roureda 5è 23

�

Ín

dex


- 5 -

EL 1r CONGRÉS “ CIÈNCIA A L’ESCOLA” JA ÉS UNA REALITAT

Per primer cop a la nostra zona se celebra el Congrés de Ciència a l’Escola.

Aquest Congrés neix amb la intenció d’oferir una eina més per potenciar i difondre tot el

treball que s’està realitzant als centres en l ’àmbit de l’observació, la recerca i

l’experimentació.

El que es pretén és mostrar el que s’està fent a les aules; no es demana cap activitat

especial, simplement que l’alumnat, acompanyat de la mà dels seus tutors i tutores,

comparteixi tot el que han viscut i han après: quines preguntes s’han fet, com han dut a

terme una recerca, les hipòtesis que han formulat, les conclusions a què han arribat…

En aquesta edició s’han presentat 17 experiències en què els nens i nenes ens han

explicat com i què han après sobre els éssers vius i els seus hàbitats: l’insecte pal, el grill,

les iguanes, els cangurs, els pollets, les plantes, els ecosistemes; el nostre cos: la

cèl·lula, com som per dins, la respiració; els materials: l’aigua, els imants, els caramels, els

experiments; l’energia i la tecnologia: la llum, els circuits elèctrics, els robots, la realitat

augmentada i els codis QR.

Aquestes pàgines són el recull de quatre jornades farcides de treball, coneixement i

sobretot de l’alegria i la curiositat genuïna dels nostres infants.

Volem agrair la bona acollida que ha tingut aquesta iniciativa, el primer Congrés de

Ciència a l’Escola és ja una realitat gràcies a la implicació i la dedicació dels tutors i

tutores que hi han participat , - sense vosaltres no hauria estat possible.

Gràcies a totes les escoles de la zona per la confiança.

Des del Centre de Recursos Pedagògics encetem aquesta nova proposta, amb molta

il·lusió i amb el convenciment que aquest Congrés esdevindrà una trobada anual en què

els nens i nenes de les nostres escoles se sentiran realment els protagonistes.

Pre

sen

taci

ó

Pre

sen

taci

ó


- 6 -

�


- 7 -

LA CÈL·LULA / THE CELL Escola Ernest Lluch – 5è A i B -

Què vo lem saber Ens vam plantejar diferents incògnites sobre el món de les cèl·lules però algunes d’elles van ser:

- Si les cèl·lules tenen diferents formes i colors.

- Com es reprodueixen. - Com es protegeixen i ataquen. - Si les cèl·lules són bones o dolentes i si

causen càncer. - Si podem agafar cèl·lules. - Si les cèl·lules fan les mateixes funcions

que els animals. Com ho hem fet Vam portar a terme diferents actuacions: 1r - Definir què sabíem sobre les cèl·lules. 2n - Fer un llistat d’allò que volem saber. 3r- Vam cercar informació i vam portar a terme diferents experiments. 4t - Vam extreure conclusions del que vam trobar i el que vam observar i experimentar. Conc lus ions Algunes de les conclusions a les que vàrem arribar van ser: - Les cèl·lules tenen diferents formes i colors. - Les cèl·lules es divideixen per reproduir-se.

El més sorprenent que vam descobrir va ser que: - Les cèl·lules es poden autodestruir quan hi ha una infecció. - Les cèl·lules poden provocar càncer si no aconsegueixen autodestruir-se. - Podem aconseguir ADN del nostre cos. - I que encara hi ha moltes coses per aprendre sob re les cèl·lules! Fonts docu mentals - Érase una vez … El cuerpo Humano. Planeta de Agostini. Llibres i DVD. - Món meravellós/ Observo …El Cos humà. Editorial Cruïlla. - El cos humà. Un llibre interactiu. Editorial Cruïlla - Construeixo el cos humà. Editorial Larousse. - La Laura i en Joan persegueixen les cèl·lules malignes. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. - http://www.youtube.com/watch?v=rgLJrvoX_qo - http://www.wacona.com/cells/cells.html

Esc

ola

Ern

est

Llu

ch

1r Cong rés de Ciènc ia a l’Esco la

- 8 -

EL SECRETS DE L’AIGUA Escola Roques Blaves – P3 A i B -

Què vo lem saber Als nens i nenes de P3 ens agrada molt jugar i tocar l’aigua. És per això que en el nostre taller d’experimentació hem volgut conèixer a través dels nostres 5 sentits alguns dels secrets que amaga aquest material tant necessari per a la vida. Hem volgut donar resposta a la nostra curiositat amb les qüestions següents: com és l’aigua? quin color té? quin gust? fa olor? fa soroll? com sona? com es barreja amb altres materials? què passa quan la posem al congelador? i quan hi posem sabó?.... Com ho hem fet Hem dedicat diferents sessions a fer experiments amb l’aigua. Vam començar tocant-la amb les nostres mans i observant-la molt bé amb els ulls per tal de descobrir com era. Vam fer servir diferents estris de plàstic com: embuts, coladors, ampolles de diferents mides, tubs, xeringues, etc. Després vam pensar com podríem canviar-ne color utilitzant diferents materials com pintura, sorra, farina, papers de colors, sal, sucre, joguines de la classe, etc. Vam continuar posant aigua amb colorants al congelador per jugar amb el gel i teníem molt de fred a les mans. Li vam afegir sucre i sal, que desapareixia i en canviava el gust; era boníssima. I finalment amb sabó i aigua vam poder gaudir de les bombolles de sabó. A vegades, era molt màgic tot el que fèiem amb l’aigua.

Conc lus ions Després de molt pensar i experimentar, hem descobert amb els 5 sentits que l’aigua no té cap color, però se li pot canviar amb facilitat amb pintura, paper de colors o colorants. La podem canviar de forma: es transforma en gel quan la posem a refredar al congelador i desapareix quan l’escalfem molt i molt. L’hem tastada i no li trobem gust de res. Encara que mulli i hagis d’anar amb molt de compte, ens agrada jugar-hi, sobretot quan podem bufar i fer bombolles màgiques de sabó. Fonts docu mentals - Departament d’Ensenyament (2000) Projecte descoberta 3-6. Barcelona. Generalitat de Catalunya. - Vega Sílvia (2012) Ciència 3-6. Laboratorios de ciencias en la escuela infantil. Barcelona. Editorial Graó.

Esc

ola

Ro

qu

es B

lave

s


- 9 -

ELS NOSTRES EXPERIMENTS Escola Cooperativa El Puig – 3r -

Què vo lem saber Volem fer experiments! Un matí en Dani arriba a la classe amb un experiment que ha fet a casa: ha aconseguit fer botar un ou. Això provoca entre tots els nens i les nenes moltes preguntes i interrogants. Al mateix temps s’engresquen per poder compartir diferents experiments. Com ho hem fet Cada un de nosaltres pensem un experiment que presentarem per a tots els companys. Pot ser de qualsevol tipus. Un cop pensat s’apunten a una llista per anotar-se quin dia el faran. El mateix dia de l’experiment entre tots els nens i nenes de la classe pensem les hipòtesis, l’encarregat/da de l’experiment ens en diu el títol i el material que farà servir i pensem què podrà passar. També fan un esquema de la seva hipòtesi. Fan l’experiment i convidem els pares a presenciar-ho. Un cop fet l’experiment en traiem conclusions.

Conc lus ions Han estat 25 experiments cada un amb unes preguntes, hipòtesis i reflexions. Han acostat molt als nens i nenes al món de la ciència.

Esc

ola

Co

op

erat

iva

El P

uig


- 10 -

LES FUNCIONS VITALS DELS ÉSSERS VIUS MÉS PETITS Escola Els Convents de Martorell – 6è -

Què vo lem saber Partint de la premissa dels éssers vius com a tema d’estud i, ens vam plantejar una comparació de dos insectes: l’i nsec te pal i del grill tenint en compte les seves funcions vitals: la Nutrició, la Respiració, la Reproducció, el Creixement i la Relació. Per una banda volíem descobrir cada insecte dins el seu ven tall d’inves tigac ió tot creant un hàbitat de caire individual i després descobrir els vincles i relacions que s’estableixen entre tots dos insectes sempre partint de les funcions vitals que realitzen cada un d’ells. Com ho hem fet Quan ja teníem clar el que volíem investigar vam decidir preparar un bon hàb itat tenint en compte tota la informació prèvia que sabíem o que vam cercar dels petits éssers vius abans que els tinguéssim a l’aula. Partint de l’observació directa mitjançant el diari de recerca de cada un d’ells i el treball sistemàtic dels diferents grups d’investigadors, vam extreure diferents informacions i aportacions per tal de poder anar descartant les primeres hipò tesis que ens havíem plantejat en un treball previ. Seguint la línia de treball ens vam plantejar diferents pregun tes partint de les informacions que anàvem adquirint a mesura que el projecte agafava cos. Una de les preguntes ens va portar a crear un tercer hàb itat en el qual van conviure els dos insectes per veure els vincles de

relació i reproducció que s’establien entre ells, el qual ens va ajudar a aconseguir l’objectiu final que ens havíem plantejat com a recerca d’investigació. Conc lus ions Després del treball que hem realitzat al llarg d’un quadrimestre podem dir que ens hem convertit en uns bons inves tigado rs tant pel fet de plantejar-nos interrogan ts i possibles hipò tesis de respos ta com pel fet de voler anar més enllà i endinsar-nos en el món dels petits éssers vius que podem trobar ben a prop de casa nostra. Hem descobert com desenvo lupen les seves func ions vitals els insectes pal i els grills i com aquestes poden variar quan hi ha factors externs bé per la presència de nous éssers o bé amb la interacció de l’ésser humà. Ha estat un projecte que ens ha ajudat a reso ldre de forma vivenc ial tots aque lls interrogan ts que ens hav íem plantejat dins la temàtica dels éssers vius . Fon ts docu mentals - Pujol, Rosa Maria (2007). Didáctica de las ciencias en la educación primària. Sistesis Educación. - Chinery, Michael (2000). Guía de los insectos de Europa. Ediciones Omega. - CDEC - Centre de Documentació i Experimentació amb Ciències

Esc

ola

Els

Co

nve

nts


- 11 -

LA IGUANA GUANCHI

Escola José Echegaray – 2n A i B -

Què vo lem saber Arran de l’interés dels alumnes per conèixer les mascotes dels altres companys i de les mestres va sorgir la idea d’estudiar les iguanes. Els alumnes van portar fotos de les seves mascotes i una de les mestres també va ensenyar un vídeo de la seva mascota, la iguana Guanchi. Els alumnes es van mostrar des del primer moment molt interessats i tenien moltes curiositats - Què mengen les iguanes? - Quan dormen? - Com neixen? - Quant de temps viuen? - Com es renten? - Per què els cau la pell? - Com sabem si són mascles o femelles? Com ho hem fet Vam respondre aquestes qüestions a partir de l’observació directa al CRARC de Masquefa i fent preguntes als veterinaris que les cuiden, amb els vídeos de la iguana Guanchi que la mestra ha ensenyat als alumnes, amb informació trobada a internet i vídeos de youtube. Conc lus ions La iguana Guanchi com tota la resta d’iguanes és un rèptil. Això vol dir que és un animal vertebrat i ovípar. Té el cos cobert d’escates. Té quatre potes curtes i una cua. Té la sang freda, i per això s’escalfa al sol per poder-se

moure. I en el cas de la Guanchi li encanta posar-se darrere de la televisió. Les iguanes tenen una vida d’entre 10 i 15 anys. Quan les iguanes són joves no se sap si són mascles o femelles. Quan es fan més grans els mascles tenen les escates espinals que recorren la seva esquena més llargues i amples que les de les femelles. La Guanchi és una iguana verda. Les iguanes verdes són diürnes i estrictament herbívores, s’alimenten de fulles, flors, fruites i brots (ocasionalment poden consumir insectes i altres petits animals, especialment quan són joves, però es creu que això només passa en condicions d'estrès o de dificultat per aconseguir aliment). Les iguanes muden la pell un cop al mes, els hi cau perquè augmenten de tamany i després els creix de nou. Les escates són de la mateixa matèria orgànica que les ungles dels humans. No necessiten banyar-se però l’aigua les hidrata quan estan fent la muda. Si les iguanes femelles no s’aparellen ponen els ous sense cries dins del seu abdomen. Això li va passar a la Guanchi i la van haver d’operar per treure-li els disset ous que li van créixer. Fonts docu mentals - CRARC de Masquefa. - Vídeos youtube. - Vídeos personals de la Iguana Guanchi - Informació de diferents fonts a Internet.

Esc

ola

Jo

sé E

cheg

aray


- 12 -

DESCOBRIM ELS CANGURS Escola Juan Ramón Jiménez – P5 B -

Què vo lem saber Volem esbrinar-ho tot de l’animal que vam escollir per donar nom a la nostra classe i tenim un munt de dubtes per resoldre: Què mengen els cangurs? On viuen? Com és el seu cos i per a què serveix la bossa que tenen a la panxa? També volem saber com és el comportament d’aquests animals: és cert que els agrada fer boxa? Perquè sempre van saltant? Són animals ràpids o se’ls pot empaitar fàcilment? Els agrada viure sols o en companyia? En conclusió, volem conèixer a fons aquests animals tan especials per nosaltres i aprendre un munt de coses que, de ben segur, ens deixaran ben sorpresos! Com ho hem fet Primer de tot, hem demanat als pares i mares que ens ajudin a trobar informació i qualsevol material que ens pugui ajudar a estudiar els cangurs. Fins i tot l’Ullerotes, la mascota de la biblioteca de l’escola, ens va portar un munt de material per treballar. També hem fet una visita al Zoo de Barcelona on hem pogut veure cangurs en directe i hem participat en un taller on ens van ensenyar els ossos de la cama i també el seu pelatge. També ens hem fet una idea de com poden ser de llargs els seus salts i com és això de tenir unes cames tan fortes per saltar: hem saltat com els cangurs al gimnàs de l’escola i hem mesurat els nostres salts per comparar-los amb els salts dels cangurs.

Conc lus ions Hem descobert tot allò que ens interessava saber dels cangurs i algunes curiositats i, a més, hem pogut confirmar moltes hipòtesis perquè ja sabíem bastants coses d’aquests animalons. Ens hem adonat, també, que podem aprendre mitjançant moltíssimes fonts. Després de la nostra investigació, sabem que viuen a Austràlia i que hi ha molts tipus. També hem descobert que mengen herbes, fruites i arrels, perquè són herbívors. Ens ha sorprès molt el fet que les mares porten al seu fillet dins d’una bossa que tenen a la panxa fins que són prou grans per anar sol. Sabíeu que els cangurs es desplacen saltant amb els peus junts? Poden arribar a saltar fins a 10 metres de distància en situació de perill. Més o menys seria com saltar una filera de tres cotxes! Aquesta dada ens ha deixat ben bocabadats! Nosaltres només podem saltar al voltant de mig metre! , tal i com vam comprovar un dia mesurant els nostres salts. Però és clar, no tenim unes cames i un cos tan preparat i fort com el dels cangurs! �

Fonts docu mentals Hem consultat informació aportada per les famílies extreta d’Internet. També hem après mitjançant contes que tenen un cangur com a protagonista, així com amb diversos llibres que teníem a la biblioteca de l’escola. A més, la nostra visita al Zoo de Barcelona i el taller que vam realitzar allà ens va aportar també informació molt interessant. �

Esc

ola

Ju

an R

amó

n J

imén

ez


- 13 -

DE CAP A PEUS Escola Lola Anglada – P5 A i B -

Què vo lem saber El Projecte que presenten els dos grups de P5 de l'escola Lola Anglada es titula “De cap a peus” i es basa en la descoberta i el coneixement del nostre propi cos. Volem saber què tenim i com som per dins. Com ho hem fet El projecte s'inicia a partir d'una experiència molt engrescadora i diferent. Es proposa fer una activitat d'experimentació a l'aula utilitzant un pollastre. Els nens/es després de la sorpresa, rialles i expectació, comencen a fer hipòtesis i a justificar per quins motius aquest pollastre és mort i com ho sabem. A continuació l'observem per fora i ens imaginem què deu tenir a dins. Passem al següent pas: la dissecció. L'obrim, observem i identifiquem quines parts coneixem i quines no. Algunes ens sobten i entre tots ajudem a trobar una explicació de tot el que observem. Després de tot aquest treball d'experimentació passem a conversar sobre les semblances i diferències que tenim respecte l'animal que acabem de manipular. Tot seguit sorgeixen inquietuds sobre el nostre propi cos. Coneixem algunes característiques però en volem aprendre moltes més. I decidim organitzar-nos per grups. Un grup buscarà informació de l'esquelet, un altre de com mengem i tot el que passa en aquest procés, com respirem i què necessitem, quina funció té el cor, la sang i, finalment, l'últim grup busca informació dels nostres sentits. Cada grup expert elabora el seu propi mural que servirà més endavant per explicar i compartir tot allò que han descobert i après a la resta de companys/es.

Conjuntament amb tot el grup s'aniran realitzant diversos experiments de cada bloc per poder construir el nostre projecte. Cada experiment que es realitza engresca més i més els alumnes, a continuar investigant i a resoldre entre tots els dubtes que ens continuen sorgint. Conc lus ions Finalment i un cop acabades les diferents experiències comprovem que hem après moltíssimes coses sobre el nostre propi cos i ara quan ens dibuixem ja sabem més com som. Tot aques t treball ens ha ajudat a créixer i a fer-nos grans ! Fonts docu mentals La col·laboració de les famílies a l’hora de buscar informació sobre els diferents temes que volíem tractar.

Esc

ola

Lo

la A

ng

lad

a


- 14 -

DESCOBRIM COM RESPIREM! Escola Lola Anglada – 4t A, B i C -

Què vo lem saber Els nens i nenes de quart de l’escola Lola Anglada, a partir del tema a treballar, han resolt les seves inquietuds per saber més de l’aparell respiratori. Algunes d’aquestes inquietuds eren: - Per on passa l’aire. - Per a què serveixen els pulmons. - De què està compost l’aparell respiratori. - Per què necessitem respirar. - Què és la capacitat respiratòria. - Com podem tenir cura del nostre aparell respiratori. Com ho hem fet Els setanta-tres alumnes de quart han treballat el tema de la respiració en un projecte en què, per mitjà d’un treball experimental i participatiu, l’alumnat ha estat protagonista principal del seu aprenentatge. S’ha iniciat el tema mitjançant una recopilació del que ja sabien de l’aparell respiratori i un altre del que volien saber-ne . Seguidament, van realitzar un dibuix de la silueta humana en què incloïen les parts de l’aparell respiratori, tal com cada nen se les imaginava, per tal de poder observar els seus coneixements previs. A continuació se’ls va plantejar una pregunta: La teva respiració és igual quan estàs en repòs que quan fas esport o algun esforç? Per què? A partir d’aquí, van mesurar les inspiracions que feien en un minut en una situació de repòs i quantes després de realitzar exercici físic. Un cop anotats els resultats ells mateixos van extreure’n les conclusions.

En un altre moment els vam fer dues fotografies (una inspirant i l’altra expirant), per poder explicar els moviments respiratoris i els canvis que es produeixen a la caixa toràcica. Un altre dia van comprovar la capacitat respiratòria de cadascú per mitjà d’una altra pràctica. En una altra sessió van fer una investigació sobre els mecanismes que utilitza el nostre cos per netejar les vies respiratòries reflexionant sobre el que ens passa al cos i per què, i finalment, van fer un llistat dels hàbits que hauríem de seguir per tenir cura del nostre aparell respiratori. Finalment, van tenir l’oportunitat d’experimentar amb pulmons d’animals i fer-ne la dissecció. Així doncs, van comprar uns pulmons de porc, els van observar, obrir, van cercar-ne les parts i van poder relacionar aquestes observacions amb l’aparell respiratori humà. Aquest últim experiment va estar dirigit en tot moment pels mateixos alumnes; van trucar per telèfon a la botiga, van anar a comprar els pulmons, van preparar el material per l’experiment, etc. Conc lus ions Després d’aquesta experiència els alumnes han après a utilitzar críticament diferents fonts d’informació, a explicar què han après i a verificar la coherència entre les observacions i l’explicació donada i per últim a utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions relacionades amb la conservació de la salut. Fonts docu mentals - Llibre de Medi natural, social i cultural (Cicle Mitjà 2) Ed. Barcanova. - Internet��

Esc

ola

Lo

la A

ng

lad

a


- 15 -

ELS CIRCUITS ELÈCTRICS Escola Mercè Rodoreda – 5è A, B i C -

Què vo lem saber Un cop vam acabar de treballar el tema de les energies i sabent com arribava la llum al edificis, ens va quedar el dubte de saber com funcionava la llum dins de les nostres cases. També ens venia de gust confeccionar i inventar un circuit propi per fer funcionar una bombeta. Com ho hem fet El pare de la Gisela Sànchez, el Juan, va venir a l’escola per explicar-nos quins elements necessitàvem per fer un circuit elèctric i com els havíem de posar per tal que funcionés bé. Ho vam treballar a la classe durant una estona i per grups en vam fer un cada un. Aquesta feina ens va ajudar a entendre el circuit pròpiament i a donar-nos idees per tal d’imaginar maquetes diverses amb circuits elèctrics que les il.luminessin. Un altre dia vam fer grups lliures de màxim tres nens/es i ajudats per les nostres famílies ens vam inventar una maqueta amb un circuit elèctric incorporat. Gràcies a l’explicació del pare de la Gisela i a la nostra imaginació i creativitat vam construir unes maquetes fantàstiques. A mesura que anàvem acabant les maquetes les portàvem a l’escola i en fèiem una exposició oral per als nostres companys de classe. Aquesta part ens va fer passar molts nervis perquè parlar en públic sempre és complicat.

Un cop fetes les exposicions orals vam posar totes les maquetes al passadís del nostre cicle en forma d’exposició temporal. Vam convidar tots/es els alumnes de l’escola a passejar pel nostre passadís i visitar l’exposició. Va ser un èxit. Fins i tot van venir pares i mares a veure les nostres maquetes. Conc lus ions Hem après i entès com funciona la llum a casa nostra. Hem après a fer un circuit elèctric. Hem après a explicar com hem fet un circuit elèctric davant dels/les nostres companys/es. Hem fet una exposició temporal de la nostra obra i hem hagut de tenir-ne cura per tal que cap maqueta es fes malbé. Ens ha agradat molt l’experiència i tenim la sensació que fent nosaltres les coses n’aprenem molt més.

Esc

ola

Mer

cè R

od

ore

da


- 16 -

LA MÀGIA DELS IMANTS Escola Vicente Aleixandre – 1r A i B -

Què vo lem saber Ens agrada molt el món de la màgia i un dia les nostres mestres ens van fer un truc de màgia: van moure una xapa per sobre d’un mocador sense tocar-la. Ens vam quedar al·lucinats! Com podia passar això? Era un imant!. Aleshores vam voler saber més coses dels imants: quines coses atrau i quines no, per què les atrau ?, tots els imants són iguals?, per a què serveixen ?, com es fan ?, quantes coses poden atraure a la vegada ?, on hi ha imants ? i moltes preguntes més. Com ho hem fet Vam parlar del que sabíem i del que volíem saber. Després vam pensar que per saber-ho hauríem de fer experiments, preguntar als pares, als germans grans, a persones que en saben molt, mirar vídeos per Internet i buscar informació en llibres. Abans de cada experiment hem parlat del que podria passar. Hem experimentat i hem arribat a conclusions. Algunes de les conclusions han estat fàcils d’aconseguir però en altres hem hagut de buscar més informació per saber perquè passava allò. Hem fet moltes coses: pensar, parlar, fer-nos preguntes, compartir, ordenar les idees, observar, experimentar, deduir, escriure, dibuixar, explicar, buscar informació, preguntar, fer fotos, gravar els experiments, fer murals, veure vídeos, teatralitzar, construir objectes, jugar amb jocs magnètics, explicar el que hem après a altres classes i, amb l’ajuda de les nostres mestres i altres mestres de l’escola, hem fet un CLIC.

Conc lus ions El món dels imants és màgic! Sabíem coses quan vam començar, però no pensàvem que el nostre món està ple d’imants! I quina força que tenen! És increïble! Hem après que un imant és un mineral que atrau els objectes que estan fets de ferro, que és un altre mineral. En canvi no atrau altres materials com el plàstic, la fusta, el paper, la roba,... Els imants tenen dos pols, el nord i el sud. Els pols diferents s’atrauen i els pols iguals es rebutgen. Un imant, doncs, pot atraure o rebutjar un altre imant. El pots fer moure sense tocar-lo! És molt divertit fer aquests experiments! Hem après moltes més coses, però ara tenim més preguntes noves per investigar… LA NOSTRA TERRA ÉS UN IMANT? Fonts docu mentals Bibliografia: 300 activitats científiques per als més petits. Ed. Molino/Els imants. Editorial Vicens-Vives Internet: Els imants. Edu3.cat/ Vídeos del Youtube

Esc

ola

Vic

ente

Ale

ixan

dre


- 17 -

QUÈ NECESSITEN LES PLANTES PER VIURE? Escola Josep Ferrà i Esteva – P4 A i B -

Què vo lem saber Volem saber què necessita una llavor de mongeta per poder néixer i créixer. Com ho hem fet Hem començat el projecte explicant un conte que ens van portar els Reis que es titula: “Hi havia una vegada una llavor”. Vam investigar a casa, amb les famílies, quines necessitats tenen les plantes per viure. Vam posar en comú els resultats i, vam decidir comprovar-ho a la classe plantant mongetes en diferents situacions combinades entre elles: 1) en cotó fluix, terra de jardiner o sorra del pati 2) sense aigua, amb poca aigua o amb molta aigua 3) A fora el pati, a la classe o a les fosques. Vam fer una graella d’observació en què anotàvem els canvis que anava fent cada llavor. Les plantes que no han sobreviscut les hem hagudes de llençar i hem continuat cuidant les que anaven creixent, en les condicions que hem comprovat que els anaven millor. Conc lus ions - Amb molta aigua les llavors s’inunden, es podreixen i fan molta pudor. - Poden créixer a les fosques, però més dèbils i amb un color més clar. - Si estan tapades busquen trobar la llum. - No és tant important on es planten, ja que poden créixer en diferents substrats. - La terra de jardí és humida i ha ajudat les llavors a les què no els hi vam posar aigua. - El primer que surten són les arrels i necessiten enganxar-se perquè pugui créixer la planta.

- Si les deixem fora del pati les hem d’amagar bé perquè si plou s’ofeguen i es moren. Fonts docu mentals “Hi havia una vegada una llavor”; Judit Anderson i Mike Gordon; Barcanova, Sorpreses de la Natura. “La capsa secreta del bosc”; Maica Meseguer; Essential Minds, El valor de los estímulos.

E

sco

la J

ose

p F

errà

i E

stev

a


- 18 -

ROBÒTICA A L’ESCOLA Escola Josep Ferrà i Esteva – 6è A i B -

Què vo lem saber Imagina poder jugar amb un robot ... Ara imagina poder construir-lo, amb motors, engranatges, sensors,... Si a més pots programar-lo d’una manera fàcil i senzilla, l’aprenentatge es converteix en un joc i el joc en un repte. Com ho hem fet Hem treballat a traves de la plataforma de Lego Mindstorms. Es tracta de blocs de construcció per dissenyar, construir i desenvolupar robots amb dispositius reals d’entrada (sensors), sortida (motors) i un bloc processador . Per mitjà de l’ordinador es realitza la programació amb un llenguatge visual que permet una programació funcional i intuïtiva amb blocs amb l'aspecte de peces de trencaclosques que s'encaixen en seqüència, amb blocs d’alternativa, iteració, etc. Es tracta de presentar la tecnologia als nens i nenes d'una forma lúdica, en què l'aprenentatge es realitza a través del joc, però de forma dirigida, aprofitant la motivació personal vers la robòtica per dur a terme un aprenentatge eficaç . 1a Fase : introducció a la programació. Es presenten diferents reptes que els alumnes han de resoldre amb grups de 4 : Anar endavant, girar, aturar-se davant una paret, ... Han de pensar la solució o possibles solucions. El mestre va introduint els diferents blocs de programació. 2a Fase : realització d’un projecte. Cada grup es planteja un objectiu, per exemple anar endavant fins a una línia negra i colpejar una pilota per a fer gol. Han de dividir el problema en parts . A cada part han de concretar:

- Quins motors han de funcionar, la durada , la potencia , la direcció , la frenada.

- Quin sensors necessiten i quines propietats : de llum , de tacte , de so, ultrasònics.

- Quins mòduls iteratius necesiten: bucles o bifurcacions.

Conc lus ions Per mitjà d’aquests tallers hem aconseguit : - Potenciar la creativitat en la resolució de problemes. - Fomentar el diàleg per concretar les fases, les estratègies i les solucions. - Els alumnes aprenen dels propis errors, treballen en equip i comparteixen els seus propis coneixements. - Aprofitar la programació informàtica per desenvolupar l'activitat intel·lectual, resolent problemes de forma estratègica que després els seran molt útils per enfrontar-se a el funcionament d’eines i objectes de la vida quotidiana: robots de neteja, cotxes intel·ligents per aparcar, enllumenats, ...

Esc

ola

Jo

sep

Fer

rà i

Est

eva


- 19 -

ELS POLLETS Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament – P3 A i B -

Què vo lem saber - D’on neixen i com ho fan - Què mengen - On viuen - Parts del pollet - Parts del gall i la gallina. Com ho hem fet Un dia ens va arribar un paquet sorpresa a l’escola. Era una caixa amb un ventilador i no sabíem per a què servia. Vam penjar una foto al bloc de l’escola i vam donar a cada nen un petit qüestionari perquè amb l’ajuda dels pares busquessin què era aquella caixa i per a què servia. Finalment vam saber que era una INCUBADORA i que servia per a criar pollets. Vam anar a la botiga dels avis d’un nen de la classe a comprar ous fecundats. Un altre avi també ens en va donar i els vam posar tots junts a la incubadora. En total vam aconseguir 12 ous. Com que no sabíem quants dies tardarien a néixer els pollets, vam fer un calendari on cada dia els nens i les nenes miraven dins la incubadora i posaven un dibuix d’allò que veien No va ser fins al dia 21 que no vam veure un ou esquerdat.

Durant aquella setmana van néixer 3 pollets, però només dos van sobreviure, el black i el pelat. Entre tots els nens els vam fer una casa amb uns llums ben potents per mantenir-los ben calents. Han crescut molt en molt poc temps. Ens falta saber però, si els nostres pollets són galls o gallines, esperem saber-ho el dia 27 de març. Conc lus ions - Hi ha dos tipus d’ous, els fecundants i els no fecundats. Els fecundats són aquells que es ponen després que el gall i la gallina hagin estat junts i dels quals en poden néixer pollets. Els no fecundats són els ous que fa la gallina sola i que serveixen per menjar. - La incubadora serveix per reproduir el que fa la gallina al medi natura: donar escalfor i girar els ous diàriament. - No tots els animals neixen de la panxa de la mare. Les aus, com les gallines sempre neixen d’ous. - Hem après les parts del cos del pollet, com s’alimenta, com creix i on viuen. - La responsabilitat adquirida pels nens i nenes ha estat un gran aprenentatge, ja que han sabut tenir curar d’ells, fins i tot quan només eren ous. - Hem après que els animals igual que les persones neixen,creixen i es moren Tot i això tenint sempre present el vocabulari específic que calia utilitzar. Per exemple: piular, picotejar, cloquejar… Fonts docu mentals Ens ha assessorat gent que es dedica a criar pollets. Molta informació que els nens han portat de casa. Internet (documentals, cançons, contes..)

Dai

na-

Isar

d C

oo

per

ativ

a d

’En

sen

yam

ent


- 20 -

ELS ECOSISTEMES

Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament – 3r A i B -

Què vo lem saber A l’àrea de Coneixement del Medi hem estudiat els diversos ecosistemes que hi ha al planeta Terra. De cada un n’hem après les característiques principals, i les espècies vegetals i animals que hi habiten. Un cop estudiats ens hem plantejat, tots junts, una hipòtesi relacionada amb la temperatura que necessiten les plantes per sobreviure. Com ho hem fet Per esbrinar-ho hem fet una petita reproducció d’un ecosistema sec i un d’humit. D’entre tots els ecosistemes que hi ha hem escollit el desert i el bosc. Per fer aquesta reproducció hem utilitzat material reciclat, concretament caixes de cartró i ampolles d’aigua. Hem dibuixat el paisatge corresponent a cada ecosistema, i amb l’ampolla hem simulat un oasi pel desert i un llac pel bosc. Un cop teníem la caixa preparada, hem col·locat la terra i les plantes. Aleshores només ens faltava aconseguir l’escalfor del Sol. Amb l’ajuda dels alumnes de 4rt d’ESO hem col·locat unes bombetes que fan la funció del Sol i així sotmetem els ecosistemes a altes temperatures. Per registrar els canvis que pateixen els éssers

Vius -com les plantes-, i els éssers inerts - com l’aigua i el sòl-, hem utilitzat un full d’observació on cada dia hi anotem tot allò que percebem. Conc lus ions Per arribar a una conclusió hem fet un seguiment exhaustiu i rigorós dels canvis que pateix cada un dels ecosistemes, palpant-lo, olorant-lo, tocant-lo i, sobretot, observant-lo. Passats quinze dies, i havent observat molt bé els ecosistemes, hem arribat a la conclusió que l’ecosistema sec aguanta molt millor les altes temperatures, tot i que alguna planta s’ha mort. L’ecosistema humit ha quedat malmès, la terra molt seca i les flors de les plantes pansides. L’aigua dels llacs i dels oasis s’ha evaporat a causa de la temperatura. Per tant, si recuperem la hipòtesi que ens hem plantejat “Quin ecosistema suportarà millor l’augment de la temperatura?” podem concloure dient que l’ecosistema que més l’aguanta és el sec, en aquest cas el desert.

Esc

ola

Co

op

erat

iva

Dai

na-

Isar

d


- 21 -

ELS ANIMALS VERTEBRATS ESTUDIATS AMB REALITAT AUGMENTADA I CODIS QR

Escola Josep Pla – 3r A i B -

Què vo lem saber Els alumnes de 3r i, a tall de joc, vam descobrir la Realitat Augmentada (RA) gràcies als cromos d’Animales 2013 de Panini, l’aplicació coliar per a mòbils , els cromos dels Invizimals i el programa Aumentaty Author. Entre tots, vam pensar en treballar els animals vertebrats (que era la lliçó que estudiàvem llavors). Volem saber les característiques més importants dels animals vertebrats i ho fem partint de la construcció d’un àlbun que dividim en 5 subgrups: amfibis, mamífers, ocells, peixos i rèptils. Com ho hem fet Ho hem fet a partir de la tecnologia en 3D, anomenada Realitat Augmentada i dels codis QR. Els alumnes, gràcies a unes fitxes preparades pels mestres, han d’usar els portàtils de l’escola per observar-los per mitjà dels codis QR i les marques de RA i extreure’n tota la informació, classificar-la i escriure-la en els documents del processador de textos. A partir d’aquí, els alumnes obtindran una mena d’àlbum (com el que havíem vist d’animals) amb les

característiques que han cercat sobre els animals. Conc lus ions A partir d’aquesta tecnologia a l’alça hem estudiat aquesta part de la ciència, els animals vertebrats. A més de l’estudi de les característiques més importants d’aquests animals, els alumnes, a tall d’autoavaluació han de realitzar una prova online per concretar els objectius que es cercaven amb el projecte, i han fet un mural per exposar. Val a dir que, gràcies a aquesta tecnología, ha estat molt motivador l’estudi dels animals vertebrats encara que amb altres recursos es podrien haver estudiat millor. Fonts docu mentals - Curs 123D Aumentaty de l’escola de tardor Espiral 2013 - www.ARcrowd.com - www.aumentaty.com - QuickMark QR

Esc

ola

Jo

sep

Pla


- 22 -

DESCOBRIM LA LLUM Escola Sant Andreu de la Barca – De P3 a 6è -

Què vo lem saber L’ alumnat de l’ escola, des de P3 fins a 6è, a l’inici del projecte ens vam qüestionar: On hi ha llum? Quins materials deixen passar la llum i quins no? Totes les ombres tenen la mateixa mida? Què són els miralls? Com fer un calidoscopi. Què són les ombres xineses? Què és el color i quina relació té amb la llum? Com ho hem fet Hem utilitzat el mètode científic; Plantejant preguntes, elaborant hipòtesis i respostes, observant i comprovant amb les experiències, i arribant a les conclusions finals. P3 : Primer preguntem als infants on hi ha llum. Segons les seves respostes seguim el camí pel passadís seguint la llum. P4: Observem el diferents materials utilitzant la llum de la lot per si el traspassa o no... P5: Enfosquim l’aul. Projectem la llum del focus sobre una paret. Els nens i nenes experimenten amb materials i amb el seu cos. A 1r: Experimentem amb els miralls , diferenciem les formes còncava i convexa i fem figures amb dos miralls. A 2n.: Fem un calidoscopi amb material divers: rotllo de paper higiènic, boletes de colors, mirall, gomets ... A 3r i 4t : L’alumnat expressa sentiments accions… mitjançant la projecció de la seva ombra a la tela. (llençol i focus) A 5è : Observem els colors primaris de la llum amb llanternes que hem preparat amb els colors vermell, blau i verd les enfoquem a la paret i barregem tots tres colors. A classe de plàstica utilitzem els colors pigment que són el

magenta, el blau cian i el groc i anem fent la barreja entre ells , després pintem un disc de Newton. A 6è: Anem al pati de l’ escola , podem veure que quan passa llum per un prisma es descompon en els colors de l’arc de Sant Martí. Inflem globus de colors i alguns de blancs , amb l’ ajut d’ una lupa concentrem els raigs de sol i... a esperar a veure què passa. Conc lus ions P3: Podem concloure que de dia hi ha llum a fora que ve del Sol. De nit veiem els estels ,la lluna i la llum de les cases. P4 : Hi ha materials que deixen passar la llum (translúcids) i d’ altres que no (opacs) P5: Les ombres canvien de mida ,segons la distància del focus. 1r: Sabem interpretar els miralls. 2n: Fem un calidoscopi, les boletes es reflecteixen fent figures geomètriques 3r i 4t: Hem après el control i la consciència del nostre cos a la vegada que experimentem amb la llum. 5è: Comprovem que la llum està formada per diversos colors. No són iguals els colors primaris de la llum i els colors primaris- pigment. 6è. : Quan passa per un prisma la llum es divideix i d’ aquesta manera se n’ obtenen tots els colors que la formen. No tots els colors absorbeixen la llum de la mateixa manera. Fon ts docu mentals Ed. Oxford, Santillana, Parramón, i consulta a diferents webs de ciències: CESIRE.

Esc

ola

San

t A

nd

reu

de

la B

arca


- 23 -

ELABORACIÓ DE CARAMELS Escola La Roureda – 5è A i B -

Què vo lem saber L’empresa Xupa-xups volia llençar al mercat un nou producte i necessitava testar-lo abans per poder assegurar-ne l‘èxit. Ens va demanar si podrien venir a l’escola a fer aquest test amb els nostres alumnes. Aquest va ser el punt d’arrencada del nostre projecte. Això, va ajudar-nos a establir un objectiu global : • Que els nens i nenes siguin capaços de fer un consum raonable dels aliments dolços i prendre les mesures higièniques bàsiques després d’ingerir-ne sabent argumentar les raons de les seves actuacions a partir d’aplicar els coneixements adquirits sobre els caramels i els bacteris que ens produeixen càries. Com ho hem fet Aquesta situació inicial que sorgeix d’un fet socialment rellevant com és el de la participació en un dels processos de decisió d’una empresa, que a més a més està vinculada al poble, ens defineix el context d’aprenentatge: el llançament d’un nou producte (un nou xupa-xups), que ha de permetre’ns arribar a un context d’aplicació d’actuació personal. En el marc de la mirada competencial, hi ha sempre una àrea que és la que ens fa de fil conductor de la seqüenciació, i en aquest cas és la de Medi Natural i Social, tot i que apuntem també a continguts d’altres àrees. La consecució de l’objectiu global, ve determinada pel disseny d’activitats amb objectius concrets d’aprenentatge, que fan referència, entre d’altres, a la identificació de les propietats i característiques de la matèria i funcions dels éssers vius, a dissenyar experiments amb control de variables,a fer ús d’instruments de laboratori ,i a comunicar oralment i per escrit les seves idees i observacions de manera entenedora i a haver de treballar en un context d’equip, amb companys d’aula o amb altres alumnes, en el nostre cas alumnes de 3r d’ESO de l’ IES del poble, que ens van tutoritzar alguna de les pràctiques de laboratori, amb tots els valors que hi són implícits.

Conc lus ions Una de les conclusions clau és fer-nos conscients de la complexitat dels fets i fenòmens del nostre món i que fer ciència no vol dir arribar a conclusions tancades sinó a avançar, al llarg dels cursos, o d’un projecte, com en el nostre cas, des de les idees i creences inicials a unes altres idees que ens apropin una mica més al coneixement científic expert. Creiem que aquests coneixements construïts ens han d’ajudar en les accions que prenem com a individus. En el nostre cas, fer-nos conscients que fer un consum raonable dels aliments dolços i rentar-se les dents com a mesura d’higiene no són frases que es diuen per dir, sinó que poden ser argumentades, i això fa que prenguin un valor diferent i que potser ajudin a prendre decisions personals que poden millorar la salut i la qualitat de vida en general. Fonts docu mentals IZQUIERDO, M.(coord); GRUP DE TREBALL KIMEA: ”Química a Infantil i primària. Una nova mirada”.Ed. Graó,2011. MARTÍ,J:”Aprendre ciències a l’educació primària”Ed.Graó.2012. SANMARTÍ,N.(2008) “Què comporta dsenvolupar la competència científica”.Guix.núm244,p.11-16. GARRIGA, N: Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques dels infants.(Llicència d’estudis retribuïda, 2008-2009)

Esc

ola

La

Ro

ure

da


- 24 -


- 25 -

Aaron Gusano; Aarón Pérez; Aaron Fabrisio Pelaez; Abderrahim El Yaakoubi; Abderrahman Houbban; Abdoulaye

Dabo; Abraham Mora; Abril Canals; Abril Pérez; Abril Vea; Ada Rodríguez; Adam El Kallouti; Adan Hernández; Aday

Uroz; Adaya Monje; Adelouwa Elisabeth Adesanya; Adrià Castro; Adrian Bautista; Adrian Martinez; Adrian Torres;

Adrian Fuentes; Adrian Calvo; Adrian Pereira; Adrián Rigla; Adrián Garcia; Africa Quer; Aimée Grima; Aina Plaza;

Aina Muñoz; Aina Navarro; Aina Reynés; Aina Ginesta; Aina Tosca; Ainara Garcia; Ainara Piña; Ainara Carvajal;

Ainara Pinilla; Ainara Cortés; Ainara Bravo; Ainhoa Rodríguez; Ainhoa Granada; Ainhoa Fernandez; Ainoa Zafra;

Ainoha Pimienta; Airald Molina; Aitana Fernández; Aitana Buiza; Aitana Escolar; Aitor Serra; Aitor Avellaneda; Aitor

Cecilia; Aitor Delgado; Aitor Acevedo; Akram El Marsni; Akram Acha; Alain Segura; Alan López; Alba Miranda; Alba

Ramírez; Alba Vázquez; Alba Arias; Alba Capel; Alba Capitán; Alba Polonio; Albert Farré; Albert Bonilla; Aleix Jorba;

Aleix Olivares; Aleix Canudas; Aleix Benaiges; Alejandro Cuevas; Alejandro Jiménez; Alejandro García; Alejandro

Cayero; Alex Cruz; Alex Hidalgo; Alex Calvache; Alex Medellin; Alex Jimenez; Alex Vicente; Alex Vaca; Alex

Jiménez; Álex Moro; Àlex Martín; Àlex San Jose; Alexander Coque; Alexandra Garcia; Alexandre D’Alberti; Alexis

Florensa; Alexis Mateo; Alicia Vidaña; Alina Palencia; Alison Núñez; Alma Morata; Álvaro Marín; Álvaro Alcalde;

Amalia Serrano; Amalia Rosado; Amin Allaoui; Aminat Funmilayo King; Amira Chiraiah; Ana Fernández; Ana

González; Ana Díaz; Ana Prieto; Ana Maria Fernández; Anabel Ropero; Anais Campillo; Anas Acharki; Anderson

Pedro Chamusca; Andrea Pons; Andrea Martínez; Andrea Sala; Andrea Bausa; Andrea González; André-Joel

Jiménez; Andreu Fernández; Andy Fernández; Àngel Fernández; Aniol Torres; Anna Petràs; Anna Grande; Anna

Pares; Antonio Ruiz; Antonio López; Aran Espejo; Aran López; Arbi El Issaoui; Ariadna Puga; Ariadna Ollé; Ariadna

Bocanegra; Ariadna Donaire; Ariadna Amengual; Ariadna Bargues; Ariadna Moreno; Ariadna López; Arjan Van;

Arleth Yirelka Paz; Arnau València; Arnau Miró; Arnau Gasulla; Arnau Rodríguez; Arnau Martínez; Arnau García;

Arnau Diaz; Arnau Carbó; Arnau González; Arnau Fuster; Arnau Leo; Aroa Codina; Aroa Carpio; Asier Sánchez;

Astou Seck; Axel Romero; Aya Rabie; Aya Dahchouri; Ayesha Irtifa; Ayoub Essanoussi; Bassim Lyamani; Benedicta

Yeboah; Bernat Galindo; Bernat Alemany; Bernat Matarin; Berta Mañas; Berta Cascante; Biel Rius; Biel Fernández;

Biel Santiso; Biel González; Bilal Bouhmame; Blanca Covarrubias; Brian Cordón; Bru Rafa; Bruna Jorba; Bruno Enri;

Carla Salguero; Carla Gázquez; Carla Jiménez; Carla Romera; Carla Pozo; Carla Redón; Carla Martrat; Carla Ollé;

Carla Bartés; Carla Navarro; Carles Alemany; Carlos Amoros; Carlos Magallanes; Carlos Prinz; Carmen Moreno;

Carmen Hernandez; Carolain Michel Rozo; Cayetana García; Cèlia Delmàs; Cesc Ventosa; Chaker Mrabet; Christian

Duval; Christian Vargas; Clara Guirado; Clara Archs; Claudia Valiente; Claudia Lopez; Claudia Lozano; Claudia

Capilla; Clàudia Chico; Cristian Egea; Cristian García; Cristian Gomez; Cristian Saldaña; Cristian Rollano; Cristian

David Penin; Cristina Garcia; Cynthia Martinez; Damarva Cabral; Dana Calderón; Dani Vázquez; Daniel Gómez;

Daniel Rodríguez; Daniel Carvajal; Daniel Soriano; Daniel Escribano; Daniel Hernández; Daniel Santos; Daniel

Isaias Rondón; Daniela Guerrero; Daniela Egido; David Salguero; David Juarez; David Sánchez; David Diaz; David

Montoya; David Pegalajar; David Bejarano; David Palos; David Amas; David Caballero; David Mitjans; David

Calzada; David Tamargo; Denís Tapia; Desireé Lobato; Dídac Duro; Diego Soriano; Diego Linares; Diego Garcia;

Dolores Cortés; Domenica Gabriela Ramos; Donia Belgharbi; Dorian Colomé; Duna Rico; Dunia Said; Dylan Aaron

Romero; Ebtissam Acharki; Edgar Martínez; Edgar Muñoz; Eduard Marín; Eire Plaza; Elena Salas; Eloy López; Elsa

Gil; Elsa López; Elvira Marcos; Emili Castells; Emma Valls; Emma Suárez; Emma Peig; Emma Sandin; Enric

Balcells; Enya Trueba; Eric Martin; Eric Datsira; Eric Miras; Eric Galvez; Eric José Serrats; Erik Garcia; Erik Muñoz;

Erik Bola; Erik Sebastian Arias; Erika Galán; Erika Garcia; Estela Peñalosa; Estela Mora; Esteve Codina; Eva

Pocurull; Eva Trapero; Eva Rodríguez; Fabian Paredes; Faisal Mahama; Fathia Olamide Ibrahim; Fatima Rotbi;

Fátima Rarach; Fatima Zahra Labrahimi; Felipe Nuñez; Ferran Sauras; Ferran Roman; Francesco De Losa;

Francisco Rodriguez; Frederic Mallofré; Fredick Agyei Gyan; Gala Ortiz; Gaston José Echepares; Gerard Zorrilla;

Gerard Esplugues; Gerard Franch; Gerard García; Gerard Pintor; Gerard Pujolà; Gerard Sánchez; Gerard Ortiz;

Gerard Aloy; Gerard Ordoñez; Gerard Valentí; Gerard Espinosa; Gisela Aguilera; Gisela Lizano; Gisela Carro; Gisela

Delgado; Gisela Jerez; Gisela Castillo; Gisela Sanchez; Gorka Pedrosa; Grau López; Greta Carcasona; Griselda

Subirachs; Guerau Sanahuja; Guillem Aloy; Guillem Hernandez; Guillem Viladot; Hajar Assialioui; Hajar El Gallazzi;

Hajar Ouaissa; Halima Kallouchi; Hasna Bargach; Hatim Rkiaa; Hector León; Hector Ortiz; Hector Hurtado; Helena

Vega; Hugo Castuera; Hugo Cordón; Hugo Montero; Hugo Pacheco; Hugo Muñoz; Hui lin Li; Iago Egido; Ian Canals;

Ibtessam Khattouti; Ibtissam Belhadi; Iker Palomares; Iker González; Iker Gargori; Iker Gomiz; Iker Arco; Iker

Ramón; Iker Fernández; Iker Pérez; Iker Luna; Iker Diaz; Ingrid Blàzquez; Iolanda Porqueras; Irene Ramos; Iria

Ferreiro; Isaac Daniel; Isabella Valencia; Ismael Gonzalez; Ismael Abolafia; Ismael Zoubai; Ismail Boudboud; Ismail

Chiraiah; Isona Vendranes; Israel Viscarra; Issa Haddouch; Issam Oumha; Itziar Martínez; Ivan Santana; Ivan Pérez;

Ivan Ledesma; Iván Velasco; Iván Martín; Iván Guerra; Izan Castillo; Izan Baena; Izan Hernández; Izan Vargas; Izan

Miró; Izan Lecina; Izan González; Jan Agustí; Jan Sans; Jan Martrat; Jan Cánovas; Jana Bosch; Jana Mora; Jana

Asensio; Javier Cervera; Jiahui Wang; Jie Jin; Joan Porta; Joan Alonso; Joan Ventosa; Joan Balsalobre; Joan

Brenes; Joana Pérez; Joanna Castells; Joel Soto; Joel Villanueva; Joel Sánchez; Joel Cano; Joel Martínez; Joel

Alu

mn

at P

arti

cip

ant


- 26 -

Rodríguez; Joel Cerezuela; Joël Grima; John Ademola Shoyode; Jon Lobo; Jordi Estruel; Jordi Fernández; Jordi

Salort; Jordi Galindo; Jordi Caballol; Jordi Alejandro Landa; Jordina Gonzalez; Jordina Subirachs; Jorge Fortes; Jose

Bravo; Jose Antonio Criado; José Antonio Marcos; Josué Perez; Juan Sierra; Juan Esteban Lorenzano; Juan Manuel

Montoro; Juan-Felipe Osorio; Judit Sort; Judith León; Judith Colorado; Judith González; Judith Sanz; Judith Ribas;

Judith Sánchez; Julen González; Julen Bempah; Julen Calvo; Júlia Pujol; Júlia Campmany; Júlia Ruiz; Júlia

Gensana; Júlia Bay; Júlia Càceres; Júlia Suller; Katy Diatta; Kawtar Ezzarfani; Laia Minguet; Laia Prieto; Laia Taule;

Laia Perramon; Laia Reifs; Laia Oliva; Laia Mills; Laia Lozano; Laia Horrillo; Laia Martín; Laia Alonso; Laia Morales;

Laia Vallecillo; Laia Trull; Lara Valdivia; Lara Sepúlveda; Laura Cecilia; Laura Ramos; Laura Haro; Laura Alarcón;

Laura Hurtado; Laura Gigante; Lei Xiaofei Martínez; Leila Sadiki; Leire García; Leire Castillejo; Leire Sánchez; Leire

García; Leo Zahabioun; Lía Vidal; Lidia Carreras; Lluc Pedró; Lluna Vendrell; Lola Pousa; Lorena Expósito; Lucas

Del Valle; Lucia Mesas; Lucia Sánchez; Lucia Rubio; Lucía Macías; Lucía Márquez; Lucía Miró; Lucía Gil; Lucía

Aranda; Lucía Marin; Lucía Torne; Luis Ruiz; Luis Aaron Quispe; Luna Heredia; Lydia Aguilar; M del Carmen Ligero;

Manel Cepeda; Manuel Emiliano Mengotti; Marc Valentí; Marc Barrera; Marc Gonzalez; Marc Alarcón; Marc Jiménez;

Marc Mestres; Marc Bazán; Marc Fortes; Marc Peña; Marc Murcia; Marc Molina; Marc Cofiné; Marc Millán; Marc

Iglesias; Marc Conesa; Marc Hernandez; Marc Bravo; Marc Hermoso; Marc Caballero; Marc Grau; Marcos Jiménez;

Marcos Hurtado; Maria Casas; Maria Sabaté; Maria Fernández; Maria Jiménez; Maria Rodríguez; Maria Melero;

Maria Martínez; Maria Arias; Maria Hernandez; Maria Tena; Maria Leonardo; Maria Folguera; Maria Garcia; Mariam

Ghannou; Mariam Kada; Marina Grima; Marina Lana; Marina Mayorga; Marina Fajula; Mario Alarcia; Mario López;

Mariona Riera; Mariona Falcón; Mariona Pujol; Mariona Rodríguez; Mariona Torres; Marouan Yaakoubi; Marta De

José; Marta Palacios; Marta Godoy; Marta Pulido; Marta Canals; Marta Faulón; Marta Garcia; Marta Víctor; Marta

Subirats; Marta Rubio; Martí Grañó; Martí Vídal; Martí Lorente; Martín Cid; Martina Pueyo; Martina Pous; Martina

Ribes; Martina Maldonado; Marwa Boutanache; Marwa El; Mary Oluwakemi Ajomagberin; Mavie Navarro; Melania

Cardeñosa; Meritxell Busom; Michelle Ballesteros; Miguel Pascual; Miguel Jimenez; Miguel Angel Sanchez; Miquel

Puntas; Mireia Muñoz; Mireia Fernandez; Mireia Funes; Miriam Mora; Miriam Valdivia; Miriam Jurado; Miriam

Bejarano; Miriam Vila; Mohamed El Yaakoubi; Mohamed Assbaghi; Mohamed Boussadkate; Mohamed Benyahia;

Mohamed Othmani; Mohamed Loukli; Mohamed Belhadi; Mohamed Jasime Chiraiah; Morad El Yaakoubi; Moussa

Colley; Muhammad Taha Tahir; Naia Camacho; Naiara Díaz; Naima Hanati; Naoufal Bounour; Nara Garrido; Natalia

Dominguez; Natalia Linares; Natalia Manent; Natalia Alonso; Natàlia Vergara; Natàlia Heredia; Nerea Aguilar; Nerea

Sanchez; Nerea Romero; Nerea Munuera; Nerea López; Nerea Cambre; Nicolás Fernández; Nicolay Pérez; Nikita

Makiel; Nil Holgado; Nil Aiguadé; Nil Márquez; Noa Canabal; Noa Casas; Noa Denia; Noah Méndez; Noah Lebron;

Noemí Caballero; Noemí De la Gama; Nora Ortiz; Nour Barrada; Núria Garcia; Núria López; Núria Morales; Núria

Bastida; Nuria-Minue Quimis; Oihane Montoya; Olga Garcia; Omar Dedas; Omar Bourtal; Ona Barber; Ona Ortiz;

Oriol Herranz; Oriol Sierra; Oriol Terrado; Oriol Márquez; Oriol Ribas; Oriol Castells; Oriol Porta; Oriol Parent; Oscar

Nieto; Oscar Lao; Oscar Sánchez; Oscar Coviella; Òscar Buch; Otger Sans; Oussama Acharki; Pablo Haro; Pablo

Palos; Pablo Aguilera; Patrick Ibarra; Pau Ruz; Pau Moya; Pau Navarro; Pau Carles; Pau Domenech; Paula Garcia;

Paula Escobar; Paula Palacios; Paula Tutusaus; Paula Araque; Paula Friedel; Paula Tejada; Paula Carbonero;

Paula Cruz; Paula Marín; Paula Romero; Paula Figueredo; Paula Rojas; Paula Rodríguez; Paula Ortega; Paula

Barragan; Paula Galitó; Paulo Jiménez; Pere Galitó; Pol Cortacans; Pol Roche; Pol Coma; Pol Monfort; Pol Segura;

Pol Anguita; Pol Cervera; Pol Rodríguez; Pol Estopañan; Pol Marín; Pol Rueda; Pol Gibert; Pol Garcia; Pol Torres;

Queralt Almasqué; Queraly Vegara; Quima Lleonart; Rachida Acharki; Rafael Campaña; Ramon Echepares; Ramón

Adán; Rania El Khayat; Ranya El Yemlahi; Raquel Pons; Raul de la Fuente; Raul Ortega; Raúl Buendia; Raúl

Tejada; Raúl Cayero; Raúl Arribas; Raúl Palenzuela; Rayza Jhuly Arnez; Ricardo Lozano; Richard Cervilla; Ridouan

Bouzagou; Rihab El Baamri; Robert Garcia; Rocio Moreno; Roger Monedero; Romaisa El Aita; Ruben Bueno; Ruben

Rubio; Ruben Bautista; Ruben Criado; Saber Azrak; Salma Diouri; Salma Gharbi; Salma Kissami; Salma Erhahyt;

Salua Hadra; Salvador Pujol; Salvador Bassó; Saly Badji; Samra Allalí; Samuel Cano; Sandra Garcia; Santi Noé;

Santiago Burriel; Sara Romero; Sara Louarti; Sara El Arabi; Sara Rodríguez; Sara Jiao Cases; Saray Camacho;

Saray Ruiz; Saray Gamero; Saúl Fernández; Sebastian Adrian; Selena Expósito; Selma Valverde; Sergi Alarcón;

Sergi Bargués; Sergi Silva; Sergi Caballero; Sergi Lana; Sergio Alvarez; Sergio Rodríguez; Serguei Rodriguez;

Seryn Abdelhadi; Sharjeel Rashid Ali; Sheila Casas; Shiyi Yang; Silvanusk Stephen; Silvia Robledo; Sofia

Fernandez-Salguero; Sofian El Maroufy; Sònia Alcoverro; Soraya El Arabi; Soukaina el Fadili; Stephan

Amasowomwan; Tania Reche; Tatiana Rodríguez; Teo Bellido; Thaissa Peixoto; Thiago Ortega; Tomás Perera;

Tona Vilar; Umesh Esteve Castillo; Unai Escobar; Unai Cuenca; Victor Garcia; Victor Montalvo; Victoria Matias;

Victor-Manuel Muradas; Wael El Majdoul; Wasim Lasfar; Wassim El Yaakoubi; When Jie Chen; Xavi Padilla; Xavier

Cabezas; Xavier Leal; Xavier Fernández; Xavier Pérez; Yaiza Tauste; Yasmin El Badaoui; Yasmina Rotbi; Yasser

Bounab; Yassin El Abbasi; Yassine Abbou; Yeray Albesa; Yerik Cortijo; Yoana Tebar; Younés El Maroufy; Youness

Chabouni; Yousra Haddouchy; Youssef Demnati; Yu Zhou; Yvonne Márquez; Zaid El Majdoul; Zakaria Ikken

Alu

mn

at P

arti

cip

ant

Entitats col·laboradores:

Generalitat de Catalunya Deptament d’Ensenyament Serveis Educatius CRP Baix Llobregat 7

revista 1r congrés ciència a l'escola digital

Education