redacció: 93 458 87 80 –[email protected] ... · barcelona redacció: 93 458 87 80...

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasants5 de novembre de 2014 · Núm. 294 · www.liniasants.cat

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 12 i 13

Entitats pàg 4

Es recuperarà l’edifici a mig fer de l’Orfeó deSants per a ús veïnal

Urbanisme pàg 21

Comença la reclamadareforma del Parc deles Tres Xemeneies

Comerç pàg 24

Estudien l’accessibilitat deles botigues de Creu Coberta

Esports pàg 28

Segona victòria consecutivadel JAC Sants a la lliga EBA

L’esperada transformació de Can Batlló ja està en marxaComença la urbanització provisional del recinte i la primera promoció de pisos protegits es farà aviat pàg 20

“Suggereixo al senyor alcalde

que visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Hostafrancs pàg 3

Esquerres pel Sí-Síomple el Casinet en la recta final del 9N

Joan Manuel Serrat pàg 20

‘El noi del Poble-sec’celebra 50 anys de carreramusical amb un nou discFALTEN 4 DIES

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 5 novembre 2014líniasants.cat

3 | En Portada 5 novembre 2014 líniasants.cat

Menys d’una setmana. El nou 9Ns’acosta i a mesura que aquest“procés de participació ciutada-na”, tal com l’ha definit la Ge-neralitat, és a tocar, es van co-neixent nous detalls del seu fun-cionament.

La infraestructura per al des-envolupament d’aquesta jorna-da de mobilització dels ciutadansde Catalunya serà de 6.695 me-ses repartides en 1.317 locals departicipació en 942 municipis,amb una participació de 40.000voluntaris, segons ha anat des-granant en els darrers dies la vi-cepresidenta del Govern, JoanaOrtega. La majoria d’aquestspunts de participació se situaran

en instituts de secundària, jaque aquests centres d’ensenya-ment són propietat de la Gene-ralitat. El mateix govern es va po-sar en contacte amb els directorsdels instituts mitjançant unacarta per tal de garantir la mà-xima col·laboració.

La jornada començarà a les 9del matí i finalitzarà a les 8 delvespre, que és el mateix horarique en unes eleccions oficials,però, tot i que en un primermoment el president de la Ge-neralitat, Artur Mas, va parlar de“consulta”, la vicepresidenta Or-tega va evitar en tot momentaquesta paraula durant les di-verses rodes de premsa on haanat informant dels detalls d’unprocés participatiu que encara elcompte enrere.

I és que tot i ser la Generali-tat l’encarregada d’organitzar

tot el dispositiu, el nou 9N no ésun procés electoral oficial delqual se’n derivi un mandat de-mocràtic i també presenta dife-rències amb l’anterior 9N, queera una consulta no referendària.A diferència del primer, aquest9N no tindrà un cens de votantsprevi, sinó que la gent s’hauràd’inscriure al mateix momentd’efectuar el vot al punt de vo-tació assignat.

EL TC EL SUSPÈNEl ple del Tribunal Consistucional(TC) va admetre ahir a tràmit elrecurs d’impugnació que diven-dres passat va presentar el governespanyol. Tot i que això significaque el nou 9N queda automàti-cament suspès, el Govern va as-segurar que el tirarà endavant, talcom va explicar el conseller de laPresidència, Francesc Homs.

Compte enrere per al nou 9N» Hi haurà una infraestructura de 6.695 meses repartides en 1.317 locals de participació de 942 municipis» Tothom que vulgui ja pot consultar, a través del web www.participa2014.cat, el lloc on ha d’anar a votar

Albert RibasBARCELONA

REDACCIÓ4El col·lectiu Es-querres pel Sí-Sí va ompliraquest passat dissabte el Casi-net d’Hostafrancs durant la ce-lebració de l’acte central de laseva campanya pel 9N.

Representants d’ERC, ICV,EUiA, la CUP, Guanyem i Pro-cés Constituent es van aplegara Hostafrancs, juntament ambuna quarantena d’entitats, peranimar els ciutadans de Cata-lunya a votar a favor del dobleSí en el procés participatiu d’a-quest diumenge. L’acte tambéva servir perquè els reunits de-batessin, sota la moderació del’actor Juanjo Puigcorbé, sobre

el procés independentista, almateix temps que van coinci-dir en la necessitat que la in-dependència la liderin els par-tits progressistes.

A l'acte, que va omplir lasala d'actes del Casinet, hi vanparticipar el diputat d'ERC alCongrés, Joan Tardà; la dipu-tada d'ICV, Sara Vilà; el dipu-tat d'EUiA, David Compan-yon; el diputat de la CUP, Da-vid Fernández; l'advocat JaumeAsens, de Guanyem Barcelona;l'exdiputat del PSC, Toni Co-mín; i la monja Teresa Forca-des, de Procés Constituent, en-tre d'altres.

Esquerres pel Sí-Sí omple el Casinet d’Hostafrancs

El nou 9N serà una nova oportunitat perquè els catalans expressin la seva voluntat política. Foto: ANC

| 4En Portada5 novembre 2014líniasants.cat

L’Ajuntament té la intenció decomprar l’edifici que havia de serla seu de l’Orfeó de Sants, situata la cantonada dels carrers Mi-quel Angel i Papin.

Aquest edifici, de 4.392 me-tres quadrats i a mig construir, éspropietat d’aquesta entitat his-tòrica, la qual no ha pogut afron-tar econòmicament el projecteque va suposar l’inici de les obresl’any 2007 per aixecar una novaseu. L’entitat, que es va constituiren Fundació Privada Orfeó deSants per tal d’iniciar aquest nouprojecte, es troba avui en concursde creditors, ja que només ha po-gut fer front a la construcciód’una part de l’edifici i al 77% delcost del projecte.

És per aquest motiu que l’A-juntament ha fet una oferta al’administrador concursal pertal d’adquirir aquesta finca, unaproposta que està pendent d’ac-ceptació per part del jutge. Amb

aquesta operació, el Districte volrecuperar aquest espai emble-màtic per tal de convertir-lo enun equipament per a les entitatsdel barri, atès que Sants és un ba-rri on les entitats sempre han re-clamat més espais per dur a ter-me les seves activitats.

L’adquisició d’aquest edifici,que implicarà també assumir l’a-

cabament de les obres que vainiciar la Fundació Privada Or-feó de Sants, vol cobrir aquestesmancances d’espais per a lesentitats i, al mateix temps, in-tentar resoldre la situació deli-cada que viu aquesta entitatcentenària del barri. A la comprade l’edifici caldrà posteriormentafegir el cost d’acabar les obres.Per aconseguir el finançament

per a la compra de l’edifici, l’A-juntament preveu uns ingressosque haurien d’aportar una altraoperació que està duent a termeen un terreny del barri.

Es tracta del solar municipalsituat al carrer Viriat 37-39, onhi ha un aparcament provisionalde vehicles. Aquest terreny, de945 metres quadrats de super-fície, ha estat tret a concurs perpart de l’Ajuntament en règimde dret en superfície per un im-port de 8 milions d’euros inicialsi 75.000 euros anuals fixos pertal que un operador privat hiconstrueixi i gestioni una resi-dència universitària, que tin-dria un màxim de 14 plantes.

“VALORAR L’EDIFICI”El regidor del Districte, JordiMartí, va anunciar la setmanapassada en una roda de premsaque el consistori vol “valorarun edifici important al cor deSants”. Martí també va destacarque aquesta compra “perme-tria liquidar tot el deute queencara li queda per fer front al’Orfeó de Sants”.

Recuperar un espai emblemàtic» L’Ajuntament comprarà la que havia de ser la seu de l’Orfeó de Sants i la destinarà a les entitats

» L’adquisició de l’edifici, que està a mig fer, implicaria que el consistori hagi d’acabar les obres

REDACCIÓ4 L’Orfeó de Santsés una entitat cultural fundadael desembre de l’any 1901 queha actuat al llarg de la seva his-tòria com a símbol d’identitat icompromís amb la cultura delbarri i del país.

La gènesi i creació de l’enti-tat s'emmarca en el mateix pro-cés de naixement d'un autènticmoviment cultural i identitariiniciat a partir de la segonameitat del segle XIX i articulat

entorn del moviment coral. Desde l’any 2006, l’Orfeó el gestio-na la Fundació Privada Orfeó deSants, que té com a objectiu “ es-devenir un garant de la tradiciócoral de l'Orfeó al barri de Santsi contribuir a projectar l'esperitde progressisme i participaciódels fundadors de l'entitat entreles presents i futures genera-cions”. L’entitat, que té uns 200associats, està presidida perLluís Gómez.

Una entitat històrica

Imatge de l’aspecte actual de l’edifici. Foto: Google Maps

L’Ajuntament acabarà les obresaturades fa anys

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

5 | 5 novembre 2014 líniasants.catSANTS ESTABLIMENTS UNITS

Sants Bulevard

Carrer de Sants, el carrer comercial més llarg d’Europa

EL TEATRET DE TITELLES DEL CARRER DE SANTS

Guardonat per la Confederació de Comerç de Catalunya

El sr. Enric Ricart, relacions públiques amb les administracions, rep el diploma de mans del director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, sr. Josep Mª Recasens.

Foto de Laura Sebastian

Nº5 · II ÈPOCA · Coordinació: Eva i Lluís Josep Marticella

| 6 5 novembre 2014líniasants.cat

EL TEATRET DE TITELLES DEL CARRER DE SANTS, que va sercreat fa sis anys per Lluís Josep Marticella, sots president de SantsEstabliments Units, ha sigut tot un èxit de públic familiar, sobre-tot de nens i nenes que gaudeixen d’uns espectacles especialmentcreats per a ells, i que a les famílies nouvingudes puguin seguir ambtot interès les narracions dels contes en català. La rateta que es-combrava l’escaleta, El Patufet a la panxa del bou, La llegenda deSant Jordi i El pastor i les ovelles són alguns dels contes que esrepresenten. Aquests són narrats i explicats per la nostra mascotaEl Sanset, un conill que es fa amic de tots els nens i nenes des delprimer moment. Els titelles són manipulades pels components del’Escola d’Actors de Barcelona.

El Teatret ha participat en la Festa del Supers, a la marató dedonació de sang, firentitats, correllengua, en una gran carpa de 75metres quadrats i amb capacitat per 100 persones que ha sigut ins-tal·lada en totes les edicions del Comerç al carrer que ha celebratSants Establiments Units al carrer de Sants. Les narracions delscontes en català i són explicades d’una manera que tots els nensi nenes nouvinguts les puguin comprendre per la nostra mascota,el Sanset, que al final dels espectacles obsequia a tos els nens i ne-nes amb samarretes, contes i globus.

La Confederació de Comerç de Catalunya va celebrar fa uns diesl’onzena edició del Premi CCC a la millor iniciativa lingüística delsector comercial, Memorial Mercè Canal i el Premi extraordinari2014 per l’aplicació del Pla d’assessorament d’“Oberts al català”,en el marc de la III Jornada de treball d’“El comerç t’acull”.

Aquests guardons, que tenen com a finalitat reconèixer l’esforçque fan les entitats, empreses i associacions dels sectors del co-merç, dels serveis i del turisme per promoure l’ús del català,compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través delsdepartaments d’Empresa i Ocupació, de Cultura (Direcció Gene-ral de Política Lingüística) i de Benestar Social i Família (DireccióGeneral per a la Immigració).

Els guardons als premiats i els diplomes a la resta de partici-pants han estat entregats pel director general de Comerç, Josep M.Recasens; per la directora general de Política Lingüística, Ester Fran-quesa; pel director general per a la Immigració, Xavier Bosch; peldiputat delegat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Jordi Su-birana, i pel president de la CCC, Pere Llorens.

El diploma ha sigut recollit pel Sr. Enric Ricard, relacions pú-bliques de Sants Establiments Units amb les administracions.

Si a totes les botigues del carrer de Sants hi aixequéssim un sol edifici,aquest seria tan gran que no hi cabria a la plaça de Catalunya

Sants BulevardSANTS ESTABLIMENTS UNITS

Les notícies més interesSANTS

7 | 5 novembre 2014 líniasants.cat

Sants Bulevard

Sants Establiments Units, al carrer de Sants,l’eix comercial a cel obert més llarg de Barcelona

SANTS ESTABLIMENTS UNITS

Les botigues més interesSANTSCALÇATS NOEL

Sabateria d’home, donai nens

C/ Sants 34 Telf. 93 431 72 77

ZOËModa íntima

de donaC/ Sants 6

Telf. 93 431 62 90

VIATGES ATLASINTERNACIONAL

Promocions especials en circuits icreuers i tot tipus de viatges

C/ Sants 29 Telf. 93 421 91 11

CASA VIVESLa quarta generació aporta un nou

concepte d’artesania en totes les elaboracionsC/ Sants 74

Telf. 93 431 76 79

A la cruïlla del carrer de Sants amb Premià, CroisSantsés una visita obligada per als amants d’aquest dolç d’o-rigen francès.

El local va obrir les seves portes el passat mes d’abrilde la mà d’en Francesc i la Tamara. Aprofitant l’expe-riència que ella va obtenir treballant a París, la parella hadecidit embarcar-se en l’aventura CroisSants.

Els croissants dolços i els salats, integrals, amb xo-colata negra i blanca (aquests darrers tenen molta de-manda), tots són l’especialitat de la casa, però el ventallde productes disponibles no acaba aquí. A l’hora d’es-

morzar, de berenar (o en qualsevol que vingui de gust ferun mos) el client pot degustar entrepans d’embotits ibè-rics de la màxima qualitat.

A l’interior hi ha un petit obrador on es treballa cons-tantment, i és que el component artesanal va estretamentlligat a aquest petit comerç. El procés creatiu manualqueda complet amb l’ús d’un forn i una fermentadora.

Aquest modern i bufó local, obert de sis del matí adeu de la nit, també té pensat començar a oferir ben aviatàpats casolans. I tot plegat a un preu apte per totes lesbutxaques. No us quedareu amb gana quan el visiteu.

Nou associat CroisSants

| 8 5 novembre 2014líniasants.cat SANTS ESTABLIMENTS UNITS

Carrer de Sants, sens dubte!

Sants Bulevard

Podeu veure el documental complet en vídeo:www.carrerdesants.cat

III PARTCarrer de Sants, 200 anys d’històriaA principis del segle XX, el barri jaestava connectat amb la resta de laciutat i també amb diverses vil·lesde la rodalia metropolitana, mit-jançant tartanes i ferrocarrils, i eraun punt d’atracció gran per a l’ac-tivitat econòmica i de serveis.Sants també es va convertir enun plató de cinema de la mà deFructuós Gelabert, gracienc de nai-xement però santsenc d’adopció.A Riña en un café, dos amics tenienuna discussió i es barallaven per-què volien reclamar les atencionsd’una ballarina. El film és la pri-mera obra amb argument de la his-tòria del setè art, tant a Catalunyacom a Espanya. L’escenari de lesgravacions és un pati del VaporVell, aprofitant la façana del Casinode Sants per donar vida al cafè ontranscorre l’acció.De cara a l’Exposició Universalque es va celebrar a finals de la dè-cada de 1920, al centre de la ciutates van soterrar les vies del ferroca-rril del carrer de Balmes i es vanrenovar els rails del tramvia del ca-rrer Pelai i de la Ronda de Sant Pere.La prosperitat de Sants tambéquedava palesa amb l’obertura denous comerços. La botiga d’elec-trodomèstics Estrada 35 (actual-ment al carrer de Riego) es va in-augurar l’any 1916, i avui en dia latercera generació de la família se-gueix amb el negoci familiar. Lasastreria Marticella, especialitzadaen moda de gala per a homes vaobrir el 1920. El passat octubre de2013, 93 anys després de la sevaobertura, en Lluís Marticella es ju-bila, tancant el negoci. Continuarà...

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 5 novembre 2014 líniasants.cat

| 10Opinió5 novembre 2014líniasants.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasants.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.10856-2003

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Hi ha durant aquests dies unagran confusio, i es pregunta ques’ha de fer, quina posicio s’ha deprendre davant cada moment enque es presenten noves condi-cions en el cami cap a la inde-pendencia. Primer, caldria acla-rir que la independencia no es lafinalitat: encara que sigui el re-curs sine qua non, fa falta perarribar a un nou Estat catala.

El 9N no s’acabara el mon,hem d’anar cremant etapes. Éscontinuar mantenint la iniciativadavant Madrid i que ells vagin aremolc i fer-los anar de bolid.Aixo no te preu. Es fara el ridiculo sera el triomf de la demo-cracia? Al temps, si van a votarmes de dos milions de catalans.Si ens neguen el dret a decidir, noens podran treure la voluntat dedecidir: aqui rau la nostra forca.No entrarem en les legalitats, esla voluntat d’un poble i ho de-mostrarem votant. És el projectede construir un nou estat, senseles remores del passat.

Si es pensen a la capital es-panyola que no deixant votar elscatalans ens retirarem a les ca-sernes d’hivern, van llestos. Ensdiuen que estem en un estat de-mocratic i constato fefaentmentque no es veritat. La Transicioha estat una enganyifa i Francoho va deixar tot “atado y bienatado” Ens diuen que els de la Vson un ramat d’ignorants enga-nyats i els del 12-O son una collad’espavilats ben informats. Re-sumint: El 9N ha de ser una festaciutadana. Despres eleccions,plebiscitaries o com en diguin,constitucio del Parlament i de-claracio unilateral d’indepen-dència. Finalment, referendumd’aprovacio, o no, del nou estat.

4Obstaclesper Jordi Lleal

#Principis&Valors#Decidirem #Corrupció

Segons la premsa, la principalcontradicció que està generantsoroll i una lleugera desmoti-vació dins de les files sobira-nistes rau en el debat sobrequè va primer, la DUI (Decla-ració Unilateral d’Independèn-cia) o les negociacions ambMadrid. La DUI hauria de de-rivar d’un mandat clar, resultatd’unes eleccions plebiscitàrieson les formacions que s’hagu-essin presentat als comicis ambel punt explícit de “proclamar laindependència de forma unila-teral” obtinguessin la majoriaabsoluta. Per tant, pels seuspartidaris seria contradictoriajornar-ho.

A l’altre extrem de la “unitatd’acció sobiranista”, els postautonomistes malden per ex-haurir totes les possibilitats denegociació, tot i saber d’antuvila resposta negativa que vindràde Madrid (només a efectesdel “què diran” les instàncies in-ternacionals). Tant aquests comels primers es pretenen hereusd’uns comicis plebiscitaris queens haurien de donar majorlegitimitat. He de dir que, d’en-trada, no m’entusiasma aquestprocediment electoral, ni per laprimera opció ni per la segona.Posats a trobar contradiccions,tot el “procés” és un contra-sentit, atès que l’executem man-cats de llibertat nacional. De fet,

mai m’he amagat que preferei-xo la capacitat d’influència pe-dagògica que neix d’enfrontar-nos a les prohibicions espa-nyoles. No m’agrada haver degestionar electoralment la “to-lerància relativa” que el governespanyol pugui consentir-nos,envers les nostres votacions, laplebiscitària inclosa. Això ésperquè, al meu entendre, totesles formes d’autodeterminació,en un context de dominacióestrangera, són una fal·làcia.

Digueu-me passat de moda,i ja sé que aquest escrit tindràpoca transcendència pràctica(almenys inicialment), però tro-bo més lògica l’autodetermina-ció de facto, prèvia a la inde-pendència formal. Autodeter-minació és l’acció d’una col·lec-tivitat humana per decidir el seudestí polític. Ja m’explicareucom pot dur-se a terme, doncs,sense ser prèviament lliures! Siestem condicionats –manipu-lats– pels mitjans propagan-dístics d’ocupació i mediatitzatspel respecte dels autonomistesa les lleis de l’opressor, ensmanca la neutralitat necessàriaper a un fet de tanta transcen-dència.

Per tant, tot acte d’autode-terminació s’hauria de dur aterme en un marc de llibertat,és a dir, amb independènciaprèvia i efectiva.

per Manel Fantassin

4L'ou o la gallina?

@perejp: Vull felicitar el Consejo de Es-tado espanyol per convertir una coste-llada en un referèndum en tota regla.Votarem!

@cristina_pardo: El PP veta la compare-cencia de Rajoy sobre unas pocas cosasque no nos gustan, cometidas por esaspersonas por las que usted se interesa.

@jrdgnr: "Sense educació no hi ha art isense memòria no hi ha justícia". Molt gran,Savall, renunciant al Premi Nacional deMúsica.

4El soroll mataper Jaume Layola

Barcelona és una de les ciutatsamb majors índexs de conta-minació acústica, i això fa quecada vegada més els ciutadansadquireixin malalties derivadesper aquesta causa. L’Ajunta-ment de Barcelona, que vaaprovar l’ordenança de terras-ses, hauria de fer valer tots elsarticles. No únicament els queinteressen a alguns d’una ma-nera autocràtica. L’article 31 ex-pressa el següent: “El funcio-nament de les instal·lacions

autoritzades no pot emetre almedi ambient soroll, llums,olors ni altres emissions quesuposin una molèstia per alsveïns i els vianants”. Aquestsembla que l’ignorin.

Si apliquessin les ordenan-ces correctament, s’evitarienmolts malestars als veïns i ve-ïnes, que han de patir per la im-posició del soroll. Recordem elscasos de Poble-sec, SagradaFamília, la Barceloneta, Plaçad’Osca o Badal, entre altres.

| 12 5 novembre 2014líniasants.cat Entrevista

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

“No participaréen el 9N. Jo vull

votar en una consultaque tingui efectes”

13 | 5 novembre 2014 líniasants.catEntrevista

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot en-tendre. Però ara estem parlant demés de 200 milions d’euros. I s’es-tan fent inversions fonamentalsper a la ciutat a compte de l’Ajun-tament sense reconèixer el deute.Fins i tot l’Ajuntament està com-prant edificis a la Generalitat queprèviament els hi havia cedit elmateix consistori. Una ficció comp-

table que provoca que els barcelo-nins paguem dues i tres vegadesmolts serveis. Altres ajuntamentshan portat el deute de la Generali-tat als tribunals. Nosaltres ni tansols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecte

per una inèrcia. I què passa quan esfa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

El líder del seu partit, MiquelIceta, va obrir la porta a una so-ciovergència a escala nacional.Vostè estaria disposat a gover-nar amb Xavier Trias després deles eleccions?No. Jo espero liderar un projecteper a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ell

mateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Vostè anirà a votar el 9N?Jo vull anar a votar en una consultaque tingui efectes. El que s’acabaràfent, que no és una consulta, hoconsidero part de la mobilitzacióde la gent que vol la independèn-cia i, per tant, no hi participaré. Jovull participar en una consulta queserveixi, que tingui garanties i quesigui clara.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

15 | 5 novembre 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 249

Creu CobertaAssociació de Comerciants

Un grup de 70 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura deBarcelona (ETSAB) de la UPC van realitzar la setmana passada un recorre-gut pel carrer de la Creu Coberta i els seus comerços, on els alumnes si-

mulaven una discapacitat, seient en una cadira de rodes, posant-se antifaços iamb bastó blanc, per comprovar in situ l’accessibilitat dels carrers i dels comer-ços del nostre eix.

Aquesta activitat tenia com a objectiu entendre la problemàtica que cal re-soldre des de la vivència i l’experimentació personal per part dels estudiants, que

estan acompanyats per veïns amb discapacitat i entitats del sector per comple-mentar l’experiència. El treball conjunt amb els usuaris permetrà anar més enllàde l’estricta normativa i adquirir un major coneixement sobre la realitat, la qualcosa ajudarà a prioritzar les actuacions d’accessibilitat en aquest nucli urbà deBarcelona.

L’experiència porta per títol Sants sense barreres (SASBA), està dirigit per laprofessora Sandra Bestraten, de l’ETSAB i es realitza amb la Càtedra d’Accessibili-tat de la UPC i en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, a través del dis-tricte de Sants-Montjuïc, l’Associació de Comerciats Creu Coberta i l’Institut Mu-nicipal de Persones amb Discapacitat, i la Direcció de Comerç. Així mateix hicol·laboren altres entitats com ara la Fundació Hospital Sant Pere Claver - SalutMental, la Fedaració AICE, DINCAT, Esclat i la Fundació Pere Mitjans.

Creu Coberta fa anys que desenvolupa polítiques actives d’inclusió de lespersones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Són nombroses les campanyesque hem realitzat a favor de discapacitats sensorials, motors o psíquics. Aquestaexperiència se suma a aquesta llarga llista, per tal que els nostres comerços siguiaccessibles a tothom.

Després d’aquesta anàlisi exhaustiva, el grup de treball presentarà, cap al fe-brer, una proposta tècnica de quines millores viables d’accessibilitat es poden feren un acte públic al barri per sensibilitzar la ciutadania i el sector professional. Amés, a través de l’Institut Municipal de persones amb Discapacitat (IMD), de laDirecció de Comerç i del Districte de Sants-Montjuïc, s’obrirà una línia de sub-vencions als comerços de Creu Coberta que presentin problemes d’accessibili-tat, segons aquest estudi, per tal que puguin fer les obres d’adaptació als requi-sits d’accessibilitat que s’estableixin.

Creu Coberta, amb l’accessibilitat

| 16 5 novembre 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 249

Creu CobertaAssociació de Comerciants

El passat 5 d’octubre, Creu Coberta vaenregistrar el seu primer lipdub, aprofi-tant la Fira Medieval de Creu Coberta.

Al lipdub, que va dirigir el cineastaJoan Riedweg, van participar entitats icol·lectius com La Fàbrica de Somnis deSònia Alonso, Tallaferro, MEXCAT Asso-ciació Cultural Mexicano Catalana, Es-cola Underground, La Tira, i diversos vo-

luntaris i col·laboradors de Creu Co-berta. La música, anomenada “LaRumba de Creu Coberta”, que va com-pondre Anna Moya i David Piñol, va sercoreografiada per la ballarina i col·labo-radora Sònia Alonso.

El lipdub de Creu Coberta el trobeua la plataforma digital Youtube tot cer-cant: “Vine a Creu Coberta” i “Lipdub”.

Creu Coberta ja té lipdub

En els darrers anys hem assistit a imparables canvis en la forma de participació ciuta-dana. Canvis en les relacions socials a través de les xarxes. Moviments socials que trans-cendeixen les decisions dels polítics, mobilitzacions generals que superen la repre-sentativitat parlamentària, un nou espai social virtual i molt més relacional, al mateixtemps que un increment de la desafecció cap a la política i el paper de les institucions.I les institucions han anat, fins ara, per darrere i a remolc de la societat.

Els Ajuntaments, o Districtes de la ciutat, com a administració més propera al ciu-tadà, té el gran repte per posar les bases d’aquesta nova participació, per tal de ca-nalitzar els fluxos relacionals de la societat, ser-hi present, implicar-s’hi, i ser-ne un ac-tor més. Mai més podran redreçar les formes de participació i de relació a través del’administració. Aquesta, ha deixat de ser el marc on els individus es troben i partici-pen. L’administració i les seves formes de participació proposades només en son unactor més. Però no n’hi ha prou amb ser present a les xarxes. Cal una administració quees replantegi seriosament com fer que la ciutadania participi de la gestió de la ciutat,i per a fer-ho, els mecanismes de participació actuals, ja són obsolets. Cal plantejar-nede nous.

Hem de revisar, doncs, la relació entre la societat civil i les administracions demo-cràtiques. Si volem que la participació ciutadana sigui una realitat, hem de passar d’unaparticipació representativa restringida a una participació universalitzada. Fins ara, elsconsells de participació són dirigits a entitats, sempre amb les mateixes cares, sempreels mateixos portaveus, i sempre amb les seves quotes internes de poder. Persones queacumulen informació, perquè totes formen part de tots els consells possibles, i actuencom a un jurat. Les entitats han deixat de ser l’únic representant del conjunt de la po-blació. Probablement ara ja és la minoria. La majoria té poques formes d’arribar. Noes genera il·lusió amb aquests mecanismes.

Es fa necessari avançar cap a un model de descentralització de polítiques públi-ques de prestació de serveis, i és aquí on els espais locals i de districte cobren im-portància. Aquests són els espais idonis de participació o lideratge de projectes, desd’on pot néixer aquesta energia social, que és la que ajudarà a millorar la qualitat devida, donant suport al desenvolupament del municipi o del barri, i creant un punt decontacte entre polítics i ciutadans.

Com ho fem? Eliminant barreres. S’ha acabat un sistema de participació vertical, onl’administració recull propostes, les avalua i, si les considera oportunes, les aplica. Sino s’atorga al ciutadà la responsabilitat de fer-ho, la implicació sempre serà menor,supeditada a decisions burocràtiques. Els actors socials es mereixen participar no no-més opinant i proposant, sinó decidint, implicant-se en el projecte, realitzant-lo i li-derant-lo. Hi ha mecanismes i experiències per fer-ho. Explorem-los.

Eliminar el procés establert que suposa que el ciutadà proposa i el consistori ac-cepta o no, i que si accepta ho fa amb les condicions que ell estableix, és eliminar unaforma participativa restrictiva tradicional i que no genera prou il·lusió. Cal buscar no-ves fórmules.

La responsabilitat compartida, amb demandes i propostes justificades, ètiques,tècnicament viables i ajustades als recursos disponibles, a més que generin interèssocial per al conjunt, és quelcom desitjable. Però no només l’administració ha de po-der dir si aquest projecte està justificat, és tècnicament viable, és ètic, s’ajusta als re-cursos i és d’interès comú. En una responsabilitat compartida, el qui proposa i par-ticipa, està en igualtat de condicions per dir-ho. Volem ser més que un jutge quefiscalitza els projectes municipals. Volem implicar-nos-hi, ja sigui fent feina, o apor-tant-hi finançament.

Que una proposta sorgida de la societat que en principi agrada al consistori, esdeturi perquè ho ha d’aprovar l’arquitecte municipal, perquè ho ha d’avaluar un grupde funcionaris, o perquè ho ha de dissenyar l’empresa municipal d’acord amb unsconceptes estètics previs, ja no és possible avui en dia. Si hi participem del finança-ment, de la idea, de la feina, també podem aportar els nostres tècnics i experts.

La participació de quarta generació ens situa per davant de tot això. Cal estudiarnoves vies de participació, noves fórmules de consulta ciutadana, la implicació ambels nous actors socials que ara mateix no tenen relació amb l’administració i que cadadia que passa són més, i fer-ho amb l’ús de noves tecnologies i noves aplicacions queho permetin.

No es tracta de majoria silenciosa. Perquè aquesta majoria que vol participar famolt de soroll. Es tracta de la majoria silenciada, perquè l’administració no té, ara perara, formes perquè aquests grans sectors de la societat tinguin la capacitat de parti-cipar i de decidir.

No voldria pas que s’entengués aquest article com una crítica al sistema actual departicipació ciutadana ni al Consistori. Es tracta d’una invitació, una reflexió perso-nal per a iniciar un camí conjunt cap a noves fórmules de participació que millorinla implicació del ciutadà amb l’Ajuntament. Volem fer-ho, i fer-ho plegats.

Lluís LlanasPresident de l'Associacióde Comerciants Creu Coberta

Per a una nova participació ciutadana

17 | 5 novembre 2014 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 249

Associació de Comerciants

Creu Coberta

El nou Grup de Delinqüència Urbana s’estrena a Sants-Montjuïc. Després d’un mes defuncionament, parlem amb l’intendent de la Guàrdia Urbana al nostre districte, SergiAmposta, perquè ens expliqui quines seran les seves tasques.Ara ja fa un mes de l’inici del grup. Quin balanç féu?Doncs molt positiu. El GDU es va posar en marxa el passat 6 d’octubre, dins del pla mu-nicipal d’anar incrementant algunes de les tasques de la Guàrdia Urbana, en temes deseguretat ciutadana. Bàsicament, en assumptes com els furts, fets delictius contra lapropietat, tant al carrer com a les botigues. El primer dia de feina ja van aconseguir de-tenir un parell de persones que es dedicaven a manipular cabines telefòniques. La feinaha estat important.No és el primer lloc on s’aplica aquest nou grup, oi?No, de fet el Grup de Delinqüència Urbana de Sants-Montjuïc és el quart de la ciutat.Primer va implementar-se a Ciutat Vella, després a l’Eixample, en tercer lloc a Sant Martí,i ara a l’octubre al nostre districte. Són, segons les dades, els districtes amb més fets de-lictius.Com estan formats aquests grups?Doncs el GDU està dirigit per un caporal i 8 agents, que actuen de paisà. És un grupaltament especialitzat en prevenció de furts. De fet, ja existia un grup de seguretat ciu-tadana i civisme dins del cos, que ara hem hagut de reestructurar per formar aquestaltre. No és que s’hagi incrementat la plantilla sinó que s’ha destinat uns agents a aques-tes tasques concretes. Això substitueix l’Operació Nadal?No pas. De fet, aquest GDU ja serà permanent, i no substituirà les accions especials deNadal que fem conjuntament amb el cos dels Mossos d’Esquadra. Com és que amplieu en funcions de seguretat ciutadana? No són competènciesdels Mossos d’Esquadra?Si, però per mandat municipal hi ha un interès en què assumim des de la Guàrdia Ur-bana aquesta feina, de paisà, de control, i que estiguem en contacte amb els eixos co-mercials, i amb les entitats. Però de fet, tot el que fem respecte seguretat ciutadanasempre està coordinat estretament amb els Mossos d’Esquadra, per no duplicar, i a mésper poder fer actuacions conjuntes i sumar efectius.

I quins són els llocs d’especial rellevància on treballaran?Molt especialment entorn de l’Estació de Sants, l’eix comercial Creu Coberta-Sants, elPoble-sec i els voltants dels centres turístics més importants del nostre districte. Hi ha més furts ara que abans?De fet les dades diuen que no, que hi ha hagut un descens en la darrera presentacióde dades. Però cal estar previnguts, sobretot ara que ve Nadal, i també pel turisme quetenim a la muntanya. De fet gran part dels furts són al carrer, i molts d’ells són de tu-ristes despistats, o a la Font Màgica. Els turistes denuncien, perquè necessiten la de-núncia per a les assegurances o per demanar els papers.Quants efectius té la Guàrdia Urbana al nostre districte?A Sants-Montjuïc estem sobre el centenar d’efectius de matí i tarda. De nit és diferent,ja que la coordinació és de tres districtes.Al nou Grup de Delinqüència Urbana se’l pot avisar si passa alguna cosa?Directament no, alguns comerços o entitats coneixeran al caporal, principalment, peròel mecanisme serà trucar a la Guàrdia Urbana com sempre, i nosaltres hi destinaremels efectius que tinguem més propers.

L’Enric Fraile és el gerent de Nadir, empresaassociada a Creu Coberta que, entre mol-tes altres coses, es dedica a la radiodifusiósonora i televisió. Amb ell parlem dels can-vis en la Televisió d’aquests darrers mesos.Què passa amb la televisió?Cal reubicar tots els canals de la TDT. Al-guns canals que fins ara ocupaven unlloc, se situaran en un altre espai. No ésque desapareguin els canals, però sí quehi haurà canvis en la programació. El 29d’octubre ja s’ha hagut de fer el primercanvi. Ara veiem que a la ciutat de Barce-lona hi ha canals duplicats, i aquests nodesapareixeran fins a finals d’any. Cal ferel canvi perquè alguns canals ara mateixocupen un espectre assignat a la telefo-nia de quarta generació, i a partir de l’1 degener aquests canals han d’estar buits.Què implica el canvi?Cal adaptar les finques. Això passa peruna solució per a tota l’escala, que hade fer una empresa instal·ladora regis-trada. El tipus d’intervenció dependrà

de cada finca, de quants veïns tingui...caldrà canviar els mòduls de TV3, TVE,Antena3, Tele5 i La Sexta. I se’n posarantres de nou.Val molt?El cost aproximat per finca és d’uns 350euros. Segons el ministeri, pot ser sub-vencionat, tot que encara no se sapexactament el procediment. El que se-gur que caldrà és demanar-lo, dur la fac-tura, un butlletí d’instal·lació, i que lafinca tingui un compte corrent. En unafinca petita, i habitatges unifamiliars pro-bablement no caldrà fer cap intervenció.

Amb només un any a Barcelona, els es-tabliments CoopMercat-PortaAPortahan rebut el reconeixement com a Mi-llor Model Comercial Sostenible en elspremis Barcelona la Millor Botiga del

Món, que atorga l’Ajuntament de Barcelona.

Felicitem l’equip de CoopMercat,que disposa des de fa uns mesos d’unestabliment a Creu Coberta.

Coopmercat, Premi millor botiga del món

El nou grup de delinqüència urbana vigilarà l’eix Creu Coberta

Entrevista a Sergi Amposta, intendent de la Guàrdia Urbana a Sants-Montjuïc

Nadir ens explica com re-sintonitzar la TV

| 18 5 novembre 2014líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 249

&

&

El Museu Fran Daurel, una joia al cor del Poble Espanyol

Un espai a Barcelona per reunir totes les idees per a un casament perfecte

Si voleu veure amb els vostres propis ulls obres d’alguns dels pintors mésuniversals com són Salvador Dalí, Joan Miró o Pablo Picasso, només cal queus acosteu al Poble Espanyol. Sabeu que en aquest emblemàtic recinte deMontjuïc s’hi troba una veritable joia anomenada Museu Fran Daurel? Estracta d’una valuosa col·lecció privada d’art contemporani establerta in-augurada l’any 2001 i que inclou 2.500 m2 d’exposició permanent.

Veniu a conèixer aquest gran capital cultural que inclou pintura, escultura,dibuix i ceràmica i que dóna una visió global dels diversos corrents de l’art con-temporani: abstracció i figuració, de l’informalisme a l’expressionisme passantpel surrealisme i l’hiperrealisme. S’hi poden veure més de 300 obres entre les

quals destaca, per exemple, una col·lecció de ceràmica integrada per més de20 obres originals de Picasso. Així mateix, el museu conté peces d’Antoni Tà-pies, Manel Barceló i Eduardo Chillida, entre una vuitantena d’artistes.

La mostra es completa amb el Jardí escultòric, un espai a l’aire lliure de3.000 m2 en el qual s’exposen 36 escultures de gran mida de 27 artistescontemporanis, fetes amb diferents tècniques, materials i estils i que que-den harmònicament integrades en l’entorn.

L’accés al Museu Fran Daurel i al Jardí Escultòric està inclòs amb l’en-trada al recinte i és gratuït pels socis del Poble Espanyol. Veniu a conèixerel Poble des d’un nou punt de vista!

Torna a Barcelona el saló Mi-Boda Barcelona, que reuniràde nou un nombrós grup deproveïdors de casament sotal’espectacular cúpula de LasArenas, a la Plaça d’Espanya, ia pocs metres del MNAC, tes-timoni directe del tancamentde la passarel·la Gaudí de cadaany.

Un esdeveniment que esplanteja com a una eficaç einaper a les parelles que es trobinorganitzant la seva boda, ique comptarà amb un amplirepertori de propostes per alsnuvis, així com un interessantventall d’empreses especialit-

zades en les darreres tendèn-cies de boda.

Podreu conèixer de pri-mera mà les darreres tendèn-cies en organització de casa-ments, sense haver d’anarporta per porta visitant als pro-veïdors.

En un únic espai, els nuvisdisposen de gairebé tot el re-lacionat amb el gran dia, co-mençant pel vestit dels nuvis iels complements, fins a ma-sies, restaurants i hotels, elsanells, la música i animació, lesinvitacions, la lluna de mel, elcotxe, els muntatges audiovi-suals, les flors, etcètera.

5 novembre 2014

Sants-Montjuïc| 20

líniasants.cat

Després d’anys de promeses in-complertes, protestes veïnals i in-certeses, aquest novembre hacomençat la transformació deCan Batlló després que la set-mana passada l’alcalde de la ciu-tat, Xavier Trias, el regidord’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i elregidor del Districte, Jordi Mar-tí, presentessin els projectes pera la part recuperada d’aquesthistòric recinte fabril, que re-centment ha estat comprada perl’Ajuntament a la Generalitatper tal de reduir el deute queaquesta té amb el consistori.

El projecte per a la nau cen-tral inclou el trasllat de la seud’Hàbitat Urbà, l’obertura d’uncentre d’investigació relacionatamb el concepte smart city i eltrasllat de l’Escola de Mitjans Au-

diovisuals (EMAV). Uns canvisque modificaran un paisatge quel’any 2011, amb l’arribada de lagestió veïnal al recinte, ja va ex-perimentar una millora.

HABITATGE PROTEGITDurant la presentació del projec-te, Trias va explicar que aquesta

tardor es començarà a construirla primera promoció de pisos deprotecció oficial, mentre que ja hacomençat la urbanització provi-sional dels gairebé 19.000 metresquadrats del recinte. La primerapromoció consta de 26 pisos quees construiran al número 31 delcarrer de la Constitució.

Després d’anys, la transformació de Cant Batlló serà una realitat. Foto: Arxiu

Comencen les obres per a latransformació de Can Batlló

» Hàbitat Urbà, un centre smart city i l’EMAV aniran a la nau central» Aviat començarà a fer-se la primera promoció d’habitatge protegit

Comença la reparació del monument a La Sardana

MONTJUÏC4L’Ajuntament vacomençar abans-d’ahir les obresde reparació del monument a LaSardana que hi ha a la plaça dela Sardana després que el passat19 d’octubre patís destrosses enun acte vandàlic.

La reparació, que tindrà uncost de 6,500 euros i una duradad’un mes, segons l’Ajuntament,consistirà en la recol·locació delsbraços i les mans que van sertrencades i que pràcticament vanpoder ser recuperats en la seva to-

talitat. També s’aprofitarà percol·locar peces d'unió d'acer in-oxidable encastades a la pedra ies refaran les parts desaparegu-des o perdudes amb morters na-turals tenyits del mateix color queel material original. Finalment,també es restaurarà la resta delmonument per tal de millorar-loen el seu conjunt.

El monument a La Sardana,aixecat el 1965, és obra de l’es-cultor Josep Cañas amb la col·la-boració de Carles Amadon.

MÚSICA4Ahir va veure la llumAntologia desordenada, l’obrade celebració dels cinquantaanys de carrera de Joan ManuelSerrat, nascut l’any 1943 al Po-ble-sec, motiu pel qual també se’lconeix com ‘El noi del Poble-sec’.

En aquest nou treball, queconsta de quatre discos, Serratrecupera una cinquantena decançons, moltes de les qualshan estat gravades de nou i can-tades a duet amb diferents ar-tistes que hi han volgut partici-

par, com per exemple Estopa,Sílvia Pérez Cruz, Quico Pi de laSerra, Miguel Poveda, Pablo Al-borán, Joaquín Sabina, Calle13, Miguel Ríos i, fins i tot, An-dreu Buenafuente. Només 11cançons no han estat gravadesde nou, entre les quals hi ha 'Hoypuede ser un gran día', 'Sin pie-dad', 'Cremant núvols' o 'El ca-rrusel del futuro'.

Antologia desordenada tam-bé inclou un llibret de 104 pàgi-nes on Serrat repassa els mo-

ments més destacats dels seus50 anys de carrera i confessa al-guns secrets. Una autèntica peçade col·leccionista que es com-pleta amb un centenar de foto-grafies il·lustratives.

A partir de l’any que ve Se-rrat oferirà una gira mundial,amb un mínim de 100 con-certs, per continuar amb la ce-lebració d’aquest 50è aniversa-ri de carrera musical, que escomplirà de forma oficial elpròxim mes de febrer.


El monument a La Sardana, abans de patir l’atac. Foto: Arxiu

Mig segle a dalt dels escenaris

Acord | El PSC i CiU pacten una inversió de 4 milions per al districteEl PSC ha arribat a un acord amb el govern de CiU per destinar 4 milions d’euros en inversions al

districte. El barri de la Marina rebrà una inversió de 2,8 milions per millorar diversos carrers, per al casal de barri previst als jardins de Can Farrero i per a la compra d’un edifici per a equipaments. Per a

Badal, la partida serà de 800.000 euros i els 400.000 restants seran per als jardins de Can Mantega.

Sants-Montjuïc21 | 5 novembre 2014 líniasants.cat

El Parc de les Tres Xemeneis serà reformat. Foto: Coord. Entitats Poble-sec

Comença l’esperada reformadel Parc de les Tres Xemeneies

EFEMÈRIDE4La Coordinadorad’Entitats del Poble-sec va or-ganitzar la setmana passadauna xerrada amb els tres presi-dents que ha tingut la federaciódes que es va crear per celebrarel seu 25è aniversari.

El president actual, JosepGuzmán; el president honorífic,Jordi Romeu; i el president delmandat anterior, Amadeu Quin-tana, van debatre a la BibliotecaFrancesc Boix amb una bona co-lla de veïns, amics i col·labora-dors que van omplir la sala i esvan mostrar molt participatiusdurant l’esdeveniment. La xe-rrada va servir per traçar unaperspectiva històrica dels canvisque ha viscut el barri des del nai-xement de la Coordinadora.

Les entitats delPoble-sec celebrenel 25è aniversari

FIRA4La 20a edició del Saló delManga de Barcelona que es va ce-lebrar des del passat dijous 30d’octubre i fins aquest diumengea la Fira de Montjuïc va batre totsels seus rècords després de rebrela visita de 130.000 persones,15.000 més que l’any passat.

L’edició va comptar amb elsaló més gran de la història(50.000 metres quadrats, 15.000més que en l’edició anterior),però tot i així haurien pogut sermolts més, ja que l’organitzacióva haver de deixar de vendre en-trades anticipades per al cap desetmana. Al llarg dels quatredies que va durar el Saló, el pú-blic va ser l’autèntic protagonis-ta d’una fira totalment consoli-dada a la ciutat i que enguany vaestar tenyida de groc gràcies a les70.000 viseres de Pikachu que esvan repartir.

El Saló del Mangabat el rècord de visitants

Dilluns va començar l’esperadaremodelació del Parc de les TresXemeneies del Poble-sec.

Les obres, llargament rei-vindicades pels veïns per l’estatde degradació de la plaça, du-raran sis mesos -durant els qualsla plaça estarà tancada- i tenenun pressupost de 611.000 euros.Durant aquest període, tal comha pactat l’Ajuntament amb elsveïns i les entitats que han par-ticipat en el projecte, es crearà

una zona per als patinadors, esreubicaran les pistes de petan-ca i l’àrea de jocs infantils i es re-novarà el paviment, la il·lumi-nació i el mobiliari urbà. El pro-jecte també inclou una guin-gueta on hi haurà un lavabopúblic -una instal·lació àmplia-ment reivindicada i que vol aca-bar amb la pràctica habituald’alguns usuaris d’orinar al ma-teix parc-, la col·locació d’unapèrgola, la renovació del pavi-ment, de l’arbrat, del mobiliariurbà, una millora de la il·lumi-nació i dels murs que limitenamb l’avinguda del Paral·lel.Amb aquestes reformes els veïns

esperen que s’acabin els pro-blemes d’incivisme i seguretatque han denunciat durant moltde temps.

MÉS CANVISD’altra banda, continua la re-forma de la pista poliesportivaque hi ha a la mateixa zona i queva començar el passat mes de ju-liol. La pista, que fins ara era des-coberta, quedarà coberta i s’hiinstal·laran grades i nous canvisque permetran que es pugui ferservir sempre. Aquestes obres te-nen un pressupost de 900.000euros i es calcula que estaranacabades d’aquí a set mesos.

RedaccióEL POBLE-SEC

5 novembre 2014

Districte| 22

líniasants.cat

REDACCIÓ4Des de fa un parellde setmanes, els barris de laMarina del Port i la Marina delPrat Vermell compten amb unnou punt d’assessorament la-boral, ubicat a l’Escola Bàrkeno.

Es tracta d’un espai d’orien-tació per a la recerca de feina,impulsat conjuntament per Bar-celona Activa i el Districte, quepertany a la xarxa de punts d’a-tenció laboral repartits per la ciu-tat amb l’objectiu d’apropar elsserveis d’ocupació municipal alsbarris amb taxes d’atur més ele-vades per ajudar els aturats aformar-se, orientar-se i adquirirconeixements a l’hora de buscarfeina. L’espai substitueix l’ante-rior ubicació provisional a l’edi-fici ‘Sertram’, prop dels pave-llons de Gran Via de Fira de Bar-celona. Disposa d’una aula in-formàtica i vuit espais poliva-lents per dur a terme els pro-cessos de recerca de feina que li-dera un equip de dos orientadorslaborals.

Aquest punt d’assessoraments’emmarca en el projecte ‘Treballals Barris’, un programa amb di-verses actuacions per facilitar larecerca de feina i la formació pera l’ocupació als barris on és més

necessària aquesta oferta. L’a-turat que recorri als serveis d’a-quest punt d’assessorament tro-barà una àmplia carta de serveisde promoció de l’ocupació queinclou cursos de formació pro-fessional –cambrer, mosso demagatzem, etc.–, cursos de ca-pacitació per a la recerca de fei-na, cursos de desenvolupamentde competències transversals –comunicació, treball en grup,etc.–, cursos d’alfabetització di-gital, plans d’ocupació i les Ca-ses d’Ofici –formació i contrac-tació–. També s’impulsa la pro-moció del comerç, amb serveisde professionalització de les as-sociacions de comerciants, for-mació de botiguers i organitza-ció de fires i esdeveniments.

Als barris de la Marina, de ge-ner a setembre d’aquest any, elprograma ha servit per atendre243 aturats mitjançant el pro-grama, de les quals 55 ja han tro-bat feina. D’aquestes 55 persones,el 7% han signat contractes in-definits i la resta contractes tem-porals. D’aquests últims, el 48%té una durada de més de 3 me-sos. Sobre el total de 243 usua-ris, el 61% eren aturats de llargadurada.

Ja s’acosta una nova edició delsPremis Sants-Montjuïc, els guar-dons que volen reconèixer les ac-cions rellevants o d’interès depersones, entitats o col·lectius deldistricte. Enguany aquests pre-mis arribaran a la seva tretzenaedició.

El període de presentació decandidatures –a proposta d’en-titats, grups cívics i empreses– jaestà obert i romandrà així fins alpròxim dijous 20 de novembre.A les propostes s’haurà d’in-cloure-hi una relació de mèritsdel candidat. Els guardons pre-mien tant col·lectius i entitats

com persones físiques que s’ha-gin destacat per afavorir la vidacomunitària i quotidiana deSants-Montjuïc.

El Districte crearà una Co-missió de Propostes que s’enca-rregarà d’estudiar la llista decandidats. Aquesta comissió es-tarà formada per persones vin-culades amb el món associatiu,comunicatiu i artístic de Sants-Montjuïc, i farà una preseleccióde tres candidats que passarà aljurat, que estarà format pelsmembres de la Comissió de Pro-postes i integrants del ConsellCiutadà. Els premis seran con-cedits per majoria. Finalment, ellliurament de premis tindrà llocel pròxim divendres 12 de des-embre a la Sala de Plens delDistricte de Sants-Montjuïc.

Convoquen una nova ediciódels Premis Sants-Montjuïc

» Els guardons premien persones o entitats significatives del districte» El lliurament dels reconeixements es produirà el 12 de desembre

L’Escola Bàrkeno acull el nou punt d’assessorament laboral. Foto: Google Maps

» Està ubicat a l’Escola Bàrkeno i dóna cobertura a la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell» L’espai s’emmarca en el projecte ‘Treball als Barris’, que facilita la recerca de feina als aturats

Nou punt d’assessorament laboral


El Districte serà l’escenari del lliurament de premis. Foto: Marc Piqué / OBRA

Projecte | ‘Treball als Barris’, una ajuda per als aturatsAquest projecte s'engloba en el marc d’una estratègia per millorar el

desenvolupament econòmic dels barris. Té en compte les seves característiques, les necessitats específiques, les potencialitats i

impulsa accions de dinamició i foment de l'ocupació a mida.

5 novembre 2014

Comerç| 24

líniasants.cat

La Marina organitza la sevaprimera ruta de tapes

GASTRONOMIA4La febre per latapa arriba als barris de la Ma-rina. A partir d’aquest divendresdia 7 de novembre, i fins al prò-xim 19 de desembre, l’Associacióde comerciants de la Marina ce-lebrarà la seva primera ruta dela tapa. A La Marina tapea,que és el nom de la iniciativa, hiparticipen 19 establiments queoferiran, cada divendres, unatapa especial i una beguda per1,95 euros.

“Els restauradors han tre-ballat força per elaborar tapesmolt potents”, explica a Línia

Sants Mei Márquez, membrede la junta de l’associació. Leselaboracions gastronòmiquesque s’ofereixen van des de mus-clos a la marinera, passant perlacón gallec fins a arribar a bom-bes d’ou i formatge, entre mol-tes altres opcions.

“Els participants estan moltemocionats perquè és la prime-ra vegada que fem una cosaaixí”, afegeix Márquez. Des del’associació també destaquen lacol·laboració que han rebut perpart de l’Ajuntament a través deBarcelona Activa.

Nois en la pell d’una persona dis-capacitada. Aquest era la situa-ció que més d’un veí va trobar-se la setmana passada passejantpels comerços de Creu Coberta.Es tractava d’una activitat rela-cionada amb un projecte que volfer més accessibles els establi-ments del barri als seus clients.

Dimarts passat uns 70 estu-diants d’arquitectura de la Uni-versitat Politècnica de Catalun-ya (UPC) van simular ser per-sones amb discapacitat per feruna anàlisi de l’accessibilitat a lesbotigues del barri. Aquest pro-jecte, que porta com a nomSants sense barreres, el du a ter-me la UPC en col·laboració ambl’Ajuntament i l’Associació de co-merciants de Creu Coberta. L’ac-tivitat té com a objectiu enten-dre aquesta problemàtica des dela vivència i l’experimentaciópersonal per part dels estu-

diants, que van estar acompan-yats per veïns amb discapacitati entitats del sector per comple-mentar l’experiència.

“Fa anys que treballem i po-sem èmfasi en el tema de l’ac-cessibilitat”, explica a Línia SantsAlbert Torras, responsable decomunicació de Creu Coberta. Enaquest sentit, Torras indica que“ens han escollit a nosaltres perla feina que hem fet en aquesta lí-

nia des de ja fa uns anys”. De cara al mes de febrer es

presentarà una proposta queindicarà quines millores viablesd’accessibilitat es poden imple-mentar a les botigues que els es-tudiants van visitar la setmanapassada. A més, l’Ajuntamentobrirà una línia de subvencionsperquè els comerciants puguinrealitzar obres d’adaptació a lesseves botigues si així ho volen.

Uns 70 estudiants participen en el projecte Sants sense barreres. Foto: UPC

Estudien l’accessibilitat delscomerços de Creu Coberta

RedaccióHOSTAFRANCS

A la ruta hi participen 19 establiments del barri. Foto: Arxiu

Moda | Prop de 8.000 visitants a les passarel·les urbanesEl programa de desfilades de moda de tardor que organitzen la Fundació Barcelona

Comerç a través dels eixos comercials de la ciutat, el BCN Moda al Carrer, ja acumula prop de 8.000 espectadors durant el passat mes d’octubre, segons

dades de la Fundació. Enguany aquesta iniciativa celebra els seus 7 anys de vida.


TE MOTIVATu motivación y constancia serán mayores ya que, cuando contamoscon otra persona, la actividad física que practicamos es más diver-tida y gratificante.

TE ALEGRAEl ejercicio aumenta tus niveles de serotonina (neurotransmisor quenos produce sensación de bienestar) que también aumenta cuandoestás en compañía de seres queridos, así que hacer ejercicio en com-pañía te pone "doblemente" de buen humor.

EJERCICIO EN POSITIVOSe ha demostrado que practicar actividad física junto a otra personamejora la percepción negativa que podamos tener sobre el ejercicio.El contacto social es un factor fundamental para ver la actividad físicacon buenos ojos.

FORTALECE RELACIONESPracticar actividad física junto a tus hijos, pareja o amigos, es unabuena forma de romper la rutina, compartir momentos juntos y for-talecer la relación.

Descubre más sobre cómo llevar tu proceso de adelgazamiento:Visítanos en el centro de Entulínea Barcelona en: Passeig de Sant Antoni 5 – 7 Barcelona

Entra en nuestra página web www.entulinea.es o llamando al teléfono gratuito 900 22 22 20

La unión hace la fuerza

GANA EN MOTIVACIÓN Y APOYOCuando compartes con otra persona tus dificultades y tus logros, ganas en motivación y apoyo. Podéis crear una “Competencia positiva”con los tuyos. Esta competencia puede ser muy divertida, hace que el camino hacia vuestro objetivo sea más ameno y ayuda a mante-

ner la motivación bien alta.

MUÉVETE CON LOS DEMÁSCon tu pareja, con tu hijo o con un amigo; realizar ejercicio en compañía es una manera ideal de pasar tiempo

junto a las personas que queremos.

CONTÁGIATE DE LO BUENOActividad física. Hay días en los que la pereza gana a la voluntad, pero un empujón de alguien cercano a ti es justo lo que necesitaspara ponerte en marcha.

Alimentación. Cuando una persona cercana prueba alimentos y recetas nuevas es más probable que tú también las pruebes y lasintroduzcas en tus menús. De esta manera, incluyes variedad en tu menú y lo enriqueces.

Planificación. Si tienes la oportunidad de seguir de cerca cómo se organiza otra persona, te dará ideas que pueden servirte a ti también. Por otro lado, si vives con tu “amigo adelgazante” organizar las comidas será mucho más fácil.

4

4

4

5 novembre 2014

Esports| 28

líniasants.cat

Dues victòries de tres partits. I lesdues consecutives. El JAC Santsestà completant un inici de tem-porada molt positiu després de lavictòria d’aquest cap de setmanapassat davant del Morabanc An-dorra ‘B’ per 80 a 66, la que ja ésla primera victòria a casa a la lli-ga EBA. Els de Miki Larraz vandisputar un partit molt sòlid endefensa i van ser efectius en el jocd’atac. Tot i el resultat final, elmatx va estar molt disputat finsa gairebé l’últim quart, on elssantsencs van imposar la seva ca-tegoria. Dels locals va destacarÁngel Soto, autor de 19 punts.

A la jornada anterior el JAC vaderrotar el Santfeliuenc a domi-cili per 52 punts a 61, la que va su-posar la primera victòria a la lli-ga EBA de la història de l’entitat.En el primer partit de lliga, que vaacabar amb derrota davant delCB L’Hospitalet (68-75), el JAC

ja va estar a punt de donar la sor-presa i aconseguir doblegar els ri-berencs.

Amb aquest balanç en les tresprimeres jornades del grup C delliga EBA, el JAC es col·loca cin-què amb dues victòries i una de-rrota, per darrere de clàssics de lacategoria com el CB Cornellà, elCB Quart o l’AEC Collblanc.

En la pròxima jornada de lacompetició regular els santsencss’enfrontaran al colíder de laclassificació, el CB Quart gironí,un dels equips més en forma dela categoria que encara no ha per-dut cap partit i que opta a l’ascensde categoria. El matx tindrà llocaquest pròxim diumenge a dosquarts de vuit del vespre a Quart.

El JAC és cinquè al grup C de la lliga EBA. Foto: David Grau / JAC

El JAC aconsegueix la seva primera victòria a casa a EBA

BITLLES4Les bitlles catalanessón un joc que es remunta a l’E-dat Mitjana i compta amb mol-ta tradició. Tot i així, Sants en-cara no compta amb un equip.

Carmen Oller, una veïna deldistricte, s’ha posat a treballaramb l’objectiu de formar el pri-mer club santsenc de bitlles ca-talanes. Oller va començar a ju-gar-hi al Ciuranenc d’Horta, undels clubs insígnia d’aquest esporta la ciutat. “Com que el Ciuranencquedava molt lluny, vaig decidircrear un de nou a Sants”, explicaOller a aquesta publicació.

El club du el nom de Picaca-rrasques, i està obert a tot aquellque en vulgui formar part. Unequip de bitlles catalanes està for-mat per cinc membres, més elsreserves. Pels interessats en for-mar-hi part, l’adreça del club é[email protected].

Oller vol celebrar el pròxim20 de desembre la primera tira-da de bitlles de Nadal a la plaçade l’Olivereta, tot i que encara ésun projecte. Tot plegat, un nouhoritzó per a les bitlles a Sants.

Neix el primerclub de bitllescatalanes a Sants

Dolorosa derrotadel Sants a casacontra el Vic (1-5)

FUTBOL4Onze mesos després,un equip visitant ha aconseguitassaltar el camp de l’Energia iendur-se els tres punts. Aques-ta vegada, però, mitjançant unagolejada d’escàndol: el Vic va de-rrotar per 1 gol a 5 a la UESants el cap de setmana passat.

Els homes de Tito Lossio esvan veure superats en tot mo-ment i des del principi per un ri-val molt motivat i concentrat.Tot i que el Sants va arribar aempatar el partit a 1 gol al minut13 –obra de Sumarroca–, els vi-gatans van respondre amb unapluja de gols, sobretot a la se-gona meitat. D’aquesta manera,el Sants cau a la vuitena plaçaamb 15 punts.


Ciclisme | Prop de 4.000 ciclistes a la Barcelona-SitgesLa vintena edició de la Pedalada Barcelona-Sitges, celebrada diumenge passat, va comptar

amb la participació de prop de 4.000 ciclistes. La cursa tenia com a lema Compartir amb respecte és més segur, una crida a tenir més mirament cap al ciclista per part dels

conductors. A la diada esportiva va assistir-hi l’exciclista català Joan Antoni Flecha.

Agenda| 30 5 novembre 2014líniasants.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDISSABTE 15 DE NOVEMBRE20:00 Robocop és la pel·lícula que s’oferirà –con-

juntament amb alguns curtmetratges– du-rant aquesta jornada en el marc de la 26a edi-ció de la Marató de Cinema Fantàstic i de Te-rror. / Cotxeres de Sants.

DILLUNS 10 DE NOVEMBRE21:00 Taller Xerradona, on mitjançant col·loquis

i xerrades mensuals es pretén generar un es-pai de trobada i participació a disposició deles dones del barri. Es tractaran temes de sa-lut, autoestima, etc. / Centre cívic la Cadena.

DIUMENGE 23 NOVEMBRE11:00Visita gratuïta al Fossar de la Pedrera del

cementiri de Montjuïc, un indret importantpel que fa a la història de la ciutat durant laGuerra Civil. A càrrec del guia anglès Nick Lloyd./ Cementiri de Montjuïc.

FINS AL 19 DE NOVEMBREMatí-TardaObjectiu: Càmera Jove. Exposició so-

bre la feina dels adolescents participants enl’Espai 12@16, un taller de fotografia. Aques-ta mostra es podrà visitar a la Sala AnselmaCartañà, a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc.

FINS AL 3 DE DESEMBREMatí-Tarda El món de Babas. Exposició de pin-

tura que esdevé un alegre festival de llum icolors, plasmat artísticament a cops de pin-zell sobre quadres de tela i altres materials./ Centre cultural Albareda.

DIMECRES 5 DE NOVEMBRE18:00 Llibres a escena: Un full en blanc, a càrrec

de Roger Casadellà, una obra de petit formatbasada en el llibre que combina la narracióoral amb la dramatització. / Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.

DIMARTS 11 DE NOVEMBRE17:30Taller infantil de ceràmica, on a partir d’un

tros de fang s’ensenyarà a modelar una figuraúnica. Taller a càrrec de la professora Rosa Mu-ñoz. / Cotxeres de Sants.

DIUMENGE 23 NOVEMBRE18:00 Partit de bàsquet entre el JAC Sants i l’A-

racena, corresponent a la sisena jornada delgrup C de lliga EBA. / Pavelló de l’Espanya In-dustrial.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Jocs de mobilitat que volen servir depromoció del transport públic. Hi hau-rà diversos jocs de taula on podran par-ticipar nens de 3 a 10 anys. A càrrec dela Promoció del Transport Públic (PTP)./ Biblioteca Francesc Candel.

Jocs de mobilitatPromoció del transportDc. 12 de novembre a les 18:00

Manuel Ausensi va ser un famós can-tant del Poble-sec i un dels barítonsmés reconeguts de la seva època. Vadebutar el 1946 al Tívoli amb Anna Bo-lena, de Gaetano Donizetti. / Centre cul-tural Albareda.

XerradaManuel Ausensi

Dm. 18 de novembre a les 19:30

Festa de celebració del 30è aniversa-ri de l’Associació de Veïns Font de laGuatlla i del Centre cívic Font de la Guat-lla. Durant dos dies tindran lloc diversesactivitats com una festa infantil i unconcert de gospel. / Centre cívic Fontde la Guatlla.

30 anys de l’AV Font de la Guatlla i CC Font de la Guatlla

15 i 16 de novembre

La UE Sants rep al camp de l’Energial’EC Granollers, un dels rivals més en-forma de la categoria. Aquest partit co-rrespon a l’onzena jornada de lliga dePrimera catalana. / L’Energia.

Partit de futbolUE Sants-EC GranollersDg. 16 de novembre a les 12:00

| 32 5 novembre 2014líniasants.cat Pròxima edició: 19 de novembre

redacció: 93 458 87 80 –[email protected] ... · barcelona redacció: 93 458 87 80...

Documents