Quadern Informatiu de l'lnstitutde Ciencies de l' ducació

Universitat de les IIles Balears

úm. 14 / OVEMBRE 2001

ni cr,'itat dele 111 s BalcarsIlhllllll dl' CIL'lh..'I' de I hlul.lllll

"'"UIBM",

Universitat d,e leslliesBalears SERVEI DE PUBLICACIONS

NOVETATS EDITORlALSEls llibres de L'Are

no són una eol'ieeeió

En el misteri de la sala fosca, la fabulació es converteix en

una experiencia onírica. És aquella fosca que embolcalla els

espectadors. La tenebra, com una placenta, un embolcall que

alimenta la teva vida.

Aguest llibre és el punt de sutura entre el cante tradicional i

el cinema, entre dues maneres de fabricar els somnis, de

confabular amb la ficció.

Escrit amb admirable agilitat iban estil, sense negar-hi

aquell punt d'exquisida emoció que només posam a les

coses que ens han sedult. La placenta deIs somnis és un

llibre exemplar. :Modelic per la claredat de la prosa,

fascinant pels temes que hi són tractats, tan a prop de la

condició humana.

~~~~~ 1 "FRANC1S C

l'APORTACIOI I~ELIU (1812-1885)JAUMI RIUTOK '

F RANC ESCACOMAS 1 RUBí

Francesca Comas aconsegueix, amb una rigorosa i solida

metodología historica fer-nos entendre, a partir de la

biografia professional de Francesc Riutort, algunes de les

claus per entendre el procés de configuració del sistema

educatiu liberal amb els seus exits, limitacions i

deficiencies que, malgrat el temps transcorregut, serveixen

per entendre un poc més la realitat educativa que vivim en

el present.

pago 2

Plantar cara a la caretade la pena de mort.Com fer-ho a I'escolaMiquel Jaume Campaner

41Recordant I'oblitBartomeu J. Bareeló Ginard

L'hortescolarcom a einaperadquirirvalors,normesi actitudsal CP RafalVell 37Celso CalviñoAndreuJeroniaSampolFornés

13

Isabel Moreno,una donamarinera 3Revista l'Are

El Museu, uninstrumentd'aprenentatgedel segle XXIBartomeu Martínezi OIiver

Quadern informatiu de l'lnstitut de Ciencies de l'Educacióde la Universitat de les lIIes Balears

Número 141 NOVEMBRE 2001Publ icació quadrimestralPreu d'aquest exemplar: 700 ptes. (4'2 E)

Edita:Institut de Ciencies de l'Educacióde la Universitat de les Illes BalearsCI Miquel deIs Sants üliver, 2 ~ 07071 Palma (Balears)Telefon: 971 17 24 08 ~ Fax: 971 17 2401

Director:Gabriel Janer Manila

Coordinador:Catalina Morey Suau

Secretaria de Redacció:Aina Ools

Consell de Redacció:Pere Alzina Miquel CatanyCatalina Morey Mateu ServeraMiquel Sbert Maite SbertMaria Torres Gaspar Valero

Consell de L'lnstitut de Ciendes de l'Educació:Excma. Sra. Mercé Gambús

Vicerectora d'Extensió Universitaria

11·lm. Sr. Gabriel Janer ManilaDirector. /nstitut de Ci¿ncies de l'Educació.

Dr. Mateu ServeraPsicologia

Dr. Lloren~ ValverdeCi¿ncies Matematiques i Informatíca

Dr. Gonzalo LozanoEconomia i Empresa

Dra. Patricia TraperoFilologia Espanyola i Moderna

Dra. Rosa ArromDretPrivat

Dra. Catalina CantarellasCiimcies Históriques i TT.AA.

Dr. Jaume CañellasQuímica

Dr. Pere J. BrunetCiéncies de la Terra

Dr. Luis GallegoBiologia Ambiental

Dr. L1uís MasFísica

Dr. Joan üliver AraujoDret Públic

Dr. Antoni Pons BieseasBiologia Fonamental i Ciencies de la Salut

Dr. Diego Sabiote NavarroFilosofia

Dra. Catalina Valriu LUnasFilologia Catalana i Lingüística General

Sra. Catalina Morey i SuauSecretaria. fnstitut de Ciencies de f'Educació

Publicitat i subscripcions:Xisca Noguerael Miquel deis Sants üliver, 2 ~ 07071 Palma (Balears)Teléfon: 971 17 2408· Fax: 971 17 24 ale~mail: ICEXNT@PS.UIB.ES

1I·lustració de la portada:Infant adormit a la seva cadira (1654).Johannes Verspronek

Les fotografies que il·lustren aquest número de L'Are:nines i nins de l'Afganistan.

Disseny grafic i impressió:Taller GrMic RamonCI Gremi Forners, 18·07009 PalmaTel. 971 919 000http://personaI4.iddeo.es/tgramone~mail: tgramon@retemail.es

DL: P.M. 1094·1996I.S.S.N. 1136·8969

L'Are no fa neeessariament seves les opinions ni elseriteris exposats en les diferents col·laboracions.

Així com lo 501 qui fa arc...Ramon Llu/!

Novament L'ARC, el quadern informatiu de l'lnstitut de Ciencies de I'Educa­ció, toca a les vostres portes i us demana! com aquell que reclama que eldeixin romandre per una santa nit, una mica d'atenció, una mica del vostre

temps. Aquells que feim L'ARC -bé sabeu que no és facil treure al carrer una publi­cac ió period ica que cerca servi r d'en llar; entre eIs diversos nive lis que canfigu ren elmapa academic- ens donaríem per satisfets si aconseguíem provocar -potser, en elfans tenim una certa vocació provocadora i alhora punyent- una mica d'inquietudentre aquells que imaginam que són els nostres lectors. L'ansia necessaria quemarca els millors moments de la comunicació científica i de I'estudi: I'afany desaber! el desassossec de coneixer.

Fa poques setmanes, I'escriptora Doris Lessing, en ocasió de la recepció del premiPríncep d'Astúries que li havia estat otorgat per la qualitat i la projecció interna­cional de la seva obra, a la ciutat d'Oviedo! pronuncia un discurs en que es referiaa I'educació humanística. Hi deia: "Aixo era un temps -i sembla tan lIunya- enque existia una figura respectada, la persona culta. EII -solia esser ell, pero ambel temps succeí que fou de cada vegada més ella- rebia una educació que diferíapoc d'un país a I'altre -em referesc, per descomptat. a Europa-, pero era molt di­ferent del que avui coneixem. Williaam Hazlitt, el nostre gran assagista, assistí auna escola a les darreries del segle XVIII el pla d'estudis de la qual era quatre ve­gades més complet que el d'una escola equiparable del nostre temps: un con juntde principis basics de la lIengua, el dret, I'art, la religió i les matematiques. Estenia per cert que aquesta educació, que era per si mateixa densa ¡profunda,només era un aspecte del desenvolupament personal, ja que s'esperava deis alum­nes que lIegissin, i així ho feien. Aquest tipus d'educació, I'educació humanística,es troba en vies de desaparició. De cada vegada més els Governs -entre ells elbritanic- an imen els ciutadans a adqu irir coneixements professionals, mentre noes considera útil per a la socíetat moderna I'educació entesa com el desenvolupa­ment integral de la persona humana. L'educació d'antany hauria cantemplat la li­teratura i la historia gregues i lIatines i la Bíbl ia com a base per a tot el demés. EII-o ella- Ilegia els classics del seu propi país, potser un o dos d'Asia i els més co­neguts escriptors d'altres paYsos europeus: Goethe, Shakespeare, Cervantes, elsgrans russos, Rousseau ... Aixo ja no existeix".

El text de Doris Lessing permetria una lIarguíssima reflexió i, naturalment, com anosaltres ens agrada, plantejar un seguit de preguntes per a les quals no sempretenim la resposta. Per exemple: És cert que el que coneixem per educació huma­nística humanitza de veritat aquells que la reben? Probablement, aquells que nohan estat transformats per l'ed ucac ió human ística que ens pensavem que havienrebut només han assistit a un simulacre, a una ficció humanística? I ens serveixaquest model en un temps com el nostre abocat a la massificació? (Cal precisarque per massificació no només entenem les classes superpoblades i els centrescarregats d'aules i alumnes. Sobretot la massificació de I'ensenyament constitueixun estil, una forma de fer, de treballar propia del nostre temps, encara que lesaules només estiguin mig ocupades). Fa pocs dies, un professor universitari ensexplicava que havia preguntat als seus alumnes, una classe de cinquanta, quantsn'hi havia que lIegien la premsa: un diario D'entre tots aquells alumnes, només unafirma que Ilegia el diari -un diari- cada dia.

L'escriptora va acabar el seu discurs amb aquestes paraules, reveladores d'unacerta nostalgia: "Queden parcel.les de I'excel.lencia d'antany en alguna universi­tat, alguna escola, en I'aula d'algun professor antiquat enamorat deIs lIibres, pot­ser en algun periódic o revista. Pero ha desaparegut la cultura que en altre tempshavia unit Europa i els seus fills d'ultramar"."

Tant de bo L'ARC contribuís a crear algunes d'aquelles parcel.les d'excel.lencia.•

\

11" e i. ~ i

.1'8rC,:,

:

Isabel Moreno,una dona mari nera

Hem dut a les pagines de L'Arc la conversaatractiva i suggeridora de la Dra. Isabel Mo­reno Castillo, catedratica de Biologia Marina

de la Universitat de les Illes Balears.

La vida, els treballs i els dies de la Dra. Moreno sónplens d'inquietud: la preocupació pel coneixementde la vida marítima i I'impacte que I'activitat huma­na exerceix sobre el mar, el nostre mar, tots els marsde la terra.

Les seves investigacions ens menen a aquestes pre­ocupacions: la vida a I'aigua, la flora i la fauna delmar balear, les aigües costaneres i la seva contami­nació, les posidonies, el zooplancton, tant de I'aiguasalada com de I'aigua dol<;a, els moluscs de les IllesBalears, etc. La doctora Moreno ha observat i estu­diat la vida que transcorre en el mar. I ha viatjat al'Antartida per estud iar-ne la vi da. No Ii és estra ny,dones, el qualifieatiu d'una dona marinera. No és ladona que espera que vingui I'enamorat del marremot, sinó que s'endinsa en I'horitzó i decideix serella mateixa la mari nera que recorre tots els marsconeguts.

VARC: Doctora Moreno, us creieu una dona marinera?

LM.: Em resulta una mica sorprenent aquest quali­ficatiu, pero sí, crec que sí. El mar és el meu centred'interes, el meu objecte d'estudi, visc rodejada delmar i em sent molt bé a bordo Sí, he anat a la sevarecerca, no he esperat que m'arribas.

VARC: El mar és un tema que la literatura ha tractaten abundancia. Les platges tranquil·les deIs poetesnoueentistes, el mar agrest i esvalotat deIs roman­ties, I'aventura per mar deIs narradors viatgers.Digau-nos la diferencia que observau entre el mar

mitificat per la literatura i el mar que vós coneixeu através de I'estudi.

LM.: El mar és un personatge de molts de rostres,és tot el que diuen i molt més. Té diverses expres-

\

sions i tarannas i és canviant. És com una persona,sap ser tendra i serena, pero també poderosa i im­ponent. Quan esta tranquil·la, convida al passeig ¡asubmergir-s'hi; quan esta agitada, desencoratja i unmar terrible s'imposa. Pero sempre convida a con­templar-lo. La relació amb el mar és molt variadapero la vida de I'home del mar és dura, no té gaire ~veure amb el que es reflecteix en la literatura. Ladel científic és intermedia, sortim a recollir, obser­var, fotografiar, recomptar, mesurar, etc., pero si lescondicions són dolentes i no t'ho permeten, hemd'esperar fi ns que tot hagi passat i Ilavors tornar-h i.

L'ARC: Creieu que I'home és un depredador delmar? Com observau I'impacte huma sobre la vidamarina?

I.M.: Per desgracia sí, crec que I'home es comportad'una manera estúpida i deslleial. El mar ens brindaaliment, materies primeres, via de transport, motiude goig i tantes coses ... , pero I'home n'ha abusat:hi ha sobrepescat, I'ha contaminat, n'ha alterat elsfons marins i n'ha modificat i deteriorat les costes.

En els darrers 50 anys tot aixo s'ha intensificat i ac­celerat i l' ha posat en peri 11. Si no es pren conscien­cia de les dimensions i repercussions (lel problema ies frena i s'hi intenta posar remei, el Inar ja no serauna font de recursos i I'home I'haura convertit en unimmens abocador deshabitat, amb les voreres com­pletament artific ia Iitzades i bana Iitza( ;es.

L'ARC: Relatau-nos el vostre viatge a I'Antartida.Que hi anaveu afer? Com hi anareu? Parlau-nos dela vida a l'Antartida

I.M.: Parlar de les meves experienck~s antartiquesm'encanta, em canvia I'expressió i enl vénen aque­Iles imatges meravelloses de Ilum suau i obliqua, in­terminables i espléndides postes de sol, aquella ex­plosió de vida de les pingüineres, la majestuositatde les balenes, I'elegancia del vol suau deis albatrosi les formes tan incre"iblement belles deis enormesicebergs, esculpits pel vent i I'aigua. El renou delgel en fondre's, les enormes meduses, les Ilargues

colonies de salpes, els grans petrells que segueixenI'estel que deixa el vaixell.

Record l' intens fred, la soledat, la natura intacta. Sem'acumulen les vivencies. Han estat experienciesmolt enriquidores i que no canviaria per res. Tambété els seus aspectes difícils: el fred, el treball dur,les estretors, la convivencia, la distancia ... , perosempre es té present I'enorme privilegi que suposatenir accés a aquest món insolit i tot es viu amb unagran intensitat.

Qué vaig anar a fer-hi? Vaig formar part d'un equipcientífic multidisciplinari que hi anava a estudiar elmoviment i comportament de les masses d'aigua aI'estret de Bransfield. El viatge fou fantastic, primerBuenos Aires, Ilavors Santiago de Chile i, finalment,Punta Arenas, tot en avió. A Punta Arenas ens espe­rava el vaixell BIO Hespérides i cap al sud.

Vers I'estret de Magallanes ens trobarem amb elsprimers icebergs, pero no era res comparat amb elque ens trobaríem. Creuar el Drake és sempre unaincognita i moltes de vegades fa honor a la famaque té de ser una de les aigües més turbulentes delPlaneta. Pero després d'una mitjana de 40 hores denavegació ja s'esta en aigües antartiques. No obli­daré mai I'arribada per primera vegada a les ¡llesShetland del Sud i fondejar a la badia Sud davant labase espanyola a I'illa de Livingston. Allo eral'Antartida i en aquell entorn navegaríem durant dosmesos. Tanc els ulls i encara ho veig, completamentnítid i, d'aíxo, ja en fa deu anys.

Alla la vida, tant a les bases com als vaixells, ésdura: fred, estretors, distancia. Sempre que el maret deixi, es treballa sense descans, per torns, per­que mai no se sap quan s'aixecara un vent cataba­tic, arribara una borrasca o es gelara la superfície ihaurem d'hissar els aparells, trincar-ha tot i esperar.

Aleshores es té temps per observar, pensar, analit­zar, escriure, parlar i gaudir plenament de tot allo.

Haver estat alla et convenc;, cada vegada més, de lanecessitat de conservar en bones condicions aques-

ta part del Planeta, com sigui. És practicament I'ú­nic que queda sense que I'home ha hagi modificat ino podem ser tan estúpids de quedar-nos senseaquesta obra mestra de la creació i aquest patrimo­ni meravellós. És un ecosistema tan fragil, quequalsevol intervenció ti ndria efectes catastrofics.

~ARC: Com veieu I'estat de salut del mediterrani, elnostre mar, el mar d'Ulisses?

I.M.: Consider que el Mediterrani esta malalt, no enfase terminal, pero malalt. Necessita cures, atenció,respecte i, si volem que es curi, cal prendre mesu­res molt seriases. Com passa amb els organismesmalalts, hi ha zones més afectades que d'altres. Elque esta més afectat, modificat, deteriorat i mal­tractat del Mediterrani és la zona costanera. Sivolem que continu"l essent una via de comunicaciáentre pobles i cultures i una font de recursos, calque facem una política ambiental totalment diferenta I'actual.

~ARC: I ara digau-nos com veieu I'estat de salut deles cultures que voregen el Mediterrani.

I.M.: Desgraciadament també al Mediterrani hi tro­bam una diferencia Nord-Sud.

Crec que els del Nord no allargam la ma amb sufi­cient decisiá i els del Sud no reconeixen que la ne­cessiten, no la veuen o en tenen desconfianc;a. Atots ens falta la convicció que som una unitat, notan sois geografica, siná també ambiental, i queesta en les nostres mans intentar curar aquest marmalalt o bé continuar així i deixar-Io per impossible.Consider que aquesta zona de cultures riques i va­riades té un potencial incre"ible per desenvolupar,estam una mica condemnats a dur-nos bé ¡a treba­llar brac; a brac;, pero sembla que molt poques vega­des s'aconsegueix.

I:ARC: Heu trescat terres i mar diversos, qué heu re­collit deIs vostres viatges: quant al coneixementcientífic i quant a la vida deIs homes i les donesque heu conegut?

I.M.: El més enriquidor deis viatges són les expe­riencies, les vivencies insolites, les cures d'humili­tat a les quals et sotmets quan t'adones que ets ungra d'arena en un desert, pero en un desert que nitan sois és teu, pero on t'acullen. S'apren que hi hamoltes maneres de pensar, escales de valors moltdiferents, creences i costums distints, pero que enel fans tots els homes som iguals, amb les nostresesperances, preocupacions i alegries; que pertot sónamables i acollidors. Crec que et fa madurar, viuresense temor, confiar en els teus semblants i sentir­te que formes part de la gran família humana senselocalismes ni exclusions.

Viatjant es viuen moments increrbles, topes ambgent insol ita i s'aprenen moltes coses. Certes expe­riencies, converses, excursions, contemplacions, vi­sites, no et poden deixar insensible, et fan pensar,qüestionar, comparar i vas madurant.

(Aixo que diuen que hom mai no torna d'un viatgeigual que com hom va partir consider que és unagran veritat; si no fos així, crec que no pagaria lapena sortir de casa.)

Els coneixements que adquireixes de la naturad'una zona s'entrellacen amb els de les personesque hi viuen, i formen un tot, per aixo no m'és facilseparar els aspectes científics deis humans i sobre­tot perque jo mateixa som les dues coses alhora.Cree que ser més persona millora el teu treball cien­tífie i ser mi Ilor científic millora els teus aspectespersonals.

I:ARC: Heu exercit la vostra feina docent i investiga­dora a centres universitaris diversos, heu esta a An­glaterra, a Holanda, a América Llatina, als EstatsUnits d'América, etc. De la vostra estada a aquestscentres, qué n 'heu apres ¡que us ha servit per in­corporar després al vostre treball a la UIB?

I.M.: Com en I'exemple deis viatges, les estades encentres docents i d'investigació d'altres pa"lsos t'en­senyen molt. No tan sois aprens el que s'hi fa, sinócom i per que. Aprens metodes, tecniques, punts devista, sistemes de treball, pots consultar excel·lents

l j r~ diJ

biblioteques que estan a la teva disposició, perotambé coneixes gent i altres tipus de societat. Arabé, tampoc no es facil separar les coses. Les viven­cies i la formació d'un professor es reflecteixen enla seva actitud i en la seva activitat professional,tant docent com investigadora. Voldria creure quetot el que he apres fins ara queda reflectit, d'algunamanera, en els meus ensenyaments i en la mevatasca científica.

L'ARC: Parlau-nos del curs JlAvanfos en Biologia"que heu organitzat des del vostre departament i queimpartireu a I'ICE. Quins són els objectius, a qui vadirigit?, etc.

10M.: Així com es produeixen els esdeveniments en lesciéncies experimentals és impossible manten ir-se aldia i aquest tipus de curs ens ha semblat una fórmulasenzilla i agradable de col· laborar en la formació per­manent del professorat que s'interessi per aqueststemes. Cada professor parlara d'una tema punter en laseva disciplina. Volem posar a disposició del professo­rat de secundaria una informació de primera ma sobretemes nous que es desenvolupen aquí.

L'ARC: Par/au-nos, novament, del mar.

I.M.: N'estaria parlant hores i hores. Algunes vega­des m'han demanat per que m'he dedicat a estu­diar el mar i, en Iloc de poder dir coses maques,ates que sempre he viscut prop seu, o que em vede família, he de contestar que no ha sé. No entinc una explicació logica, simplement em fascina.Record clarament quan als cinc anys vaig veure elmar per primera vegada i, per segona, als deu,quan ens embarcarem en un ferri. Em va semblarfantastic. A poc a poc he modelat ma vida percané ixer-Io més i mi Ilor i intensificar-h i la meva re­lació. És una relació d'interes, respecte i con­fianc;a, com amb un vell amic.

Preguntes de caracter general

L'ARC: Si ara us sortís un geni d'una l/antia, quinstres desitjos li demanaríeu?

10M.: Li demanaria que els homes ens escoltassimmés; que fóssim tolerants i no agressius i, si emconcedís aixo, ja no caldria demanar-li res més.

L'ARC: De quins deIs vostres asso/iments estau méscofoia? / que més us agradaria assolir?

I.M.: No estic especialment satisfeta de res en parti­cular, sinó que estic contenta del que he fet de mavida. De cap assoliment en concret, sinó del que haanat passant.

La vida de tots depen de molts de factors, no tan5015 d'un mateix, pero crec que he estudiat i treba-

Ilat molt i he posat molt de part meva per tal que totes desenvolupi de manera positiva. Crec que ambels anys s'aconsegueix més serenar i equilibri en lesopinions i en les emocions, cosa que et permet viured'una manera més agradable ¡plena.

Que vull assalir? Doncs no ha sé. Per ventura quanem jubili d'aquesta professió maltes de les Ilavorsque he sembrat al Ilarg de tants d'anys de docen­cia hauran germinat i donat fruit. Pero aixo mai naho sabré.

L'ARC: Si no visquéssiu aquí i ara, on i quan usagradaria viure?

LM.: És una pregunta difícil perque en un altre Iloc ien un altre temps amb unes altres vivencies no seriael que ara somo Pero moltes de vegades, sobretot dejove, he pensat que m'hauria agradat néixer a I'anti­ga Grecia quan la ciencia era més a I'abast o en I'e­poca de les grans expedicions, pero és una beneitu­ra ates que aleshores les dones no s'interessavenper allo o bé no hi tenien accés.

L'ARC: Quines tres persones rea/s admirau més?

10M.: Realment m'ho posau difícil: hi ha tanta degent i tan distinta... , pero jo crec que escalliria JoanXXIII, Indira Gandhi i Martin Luther King. Crec quehan tingut un paper molt important i probablementuna repercussió major de la que ara se'ls atorga.

L'ARC: E/s vostres herois de ficció preferits.

10M.: Els meus herois de ficció han variat amb I'e­dat: de ni na era Rabi n Hood i el darrer Harry Potter.

L'ARC: La vostra idea de felicitat és...

LM.: Consider que la felicitat és com un estat d'a­nim de pau d'esperit i de serenor, que et permetgaudir de milers de coses petites, vertaderament ad­mirables, que tenim al nostre valtant, en la vida dia­ria, ¡que tenim la capacitat per transmetre'l a lagent que ens rodeja. Na és facil, pero mentre s'in­tenta no se n'esta tan Iluny. Aquesta maduresa queet danen els anys, de la qual et parlava, també t'hiacosta.

L'ARC: Us heu de gastar 10 milions en tres dies.Com ho faríeu?

I.M.: Molt senzill: ho danaria a Mans Unides o a In­termón.

L'ARC: Quin fet de la Historia General us hauriaagradat canviar?

LM.: La Segona Guerra Mundial. Sempre m'ha inte­ressat i he pensat moltes de vegades en com hauriaestat si no s'hagués produ'lt. Quantes calamitats,morts i destrucciá s'haurien evitat i quantes trage-

dies personals, vides destrossades i esperancestruncades.

L'ARC: Quin Ilibre teniu al cap9al delllit?

10M.: Molts, sempre n'hi ha un que estic Ilegint. Aramateix Ilegesc una novel·la amable, fins i tot unamica embafadora, de la novel·lista anglesa Rosa­munde Pilcher. M'encanten les seves descripcionsdel camp, la vegetació, la pluja, el vent, els niguls ila relació deis seus personatges amb I'entorn.

L'ARC: Qué hauríeu triat si haguéssiu estat allloe deParis?

10M.: Si hagués pogut, una mica de cada, si no,Pal·les.

L'ARC: Buda, Crist, Epieur, Horaei o Mahoma?

10M.: Crist

L'ARC: Com voldríeu que us reeordassin?

10M.: Com una professora treballadora, complidora,responsable, que es pren seriosament la seva tasca,que desperta interes i ganes d'aprendre. Com unacompanya sensata, compromesa i participativa.Com una amiga sol·lícita, Ileial i generosa. Com unaesposa i mare serena, preocupada, equanime, com-

prensiva, afectuosa i alegre, i com una padrina en­tranyable.

L'ARC: Com ereieu que sera I'ensenyament del

futur?

10M.: No ho sé. Som molt dolenta fent prediccions,pero supos que es desenvoluparan moltes més tec­niques audiovisuals, videoconferencies i d'altres,pero crec que mai no se substituira el professor:aquella persona que estudia i es prepara per oterirals altres uns coneixements de la manera més clarai senzilla d'assimilar.

L'ARC: I com voldríeu que fos?

10M.: M'agradaria que es potencias més el professorcom a tutor, com el que guia, dirigeix, aconsella Ili­bres, discuteix punts de vida, ensenya tecniquesd'estudi, etc., més que no com un transmissor.

L'ARC: Un gallo un sebel·lí?

10M.: Un sebel·lí, té uns ulls grans, vola i viu prop deI'aigua.•

Com es pot col-laborar amb la revista de l'lnstitut de Ciencies de l'Educació?0000000000000000000 000 \iDO 000 00000000000000000000000

Les pagi nes de la revista de l' Institut de Cienc iesde l'Educació són obertes a les col·laboracions deles persones que hi puguin estar interessades. Elsprofessionals de tots els nivells educatius podeufer-nos arri bar les vostres experienc ies i opi nionssobre qualsevol tema relacionat amb la practicaeducativa.

Podeu fer-ho a les seccions Panoramica, amb arti­cles i reflexions sobre I'educació en general, iDidactica, explicant aquelles experiencies que, bépel caracter innovador bé per la seva eficacia, cre­gueu que cal esmentar.

Els articles han de tenir una extensió d'entre qua­tre i sis pagines DIN A4, escrites a doble espai, i

han de dur un títol que en sintetitzi el contingut.Cal que Iliureu dos exemplars impresos de cadatreball i, sempre que sigui possible, han d'anaracompanyats de I'article en suport intormatic(preferentment en I'apl icació Microsoft Word o, sino, WordPerfect).Si voleu col· laborar amb nosaltres, feu-nos arribarels vostres escrits a:

Revista L'Are

Institut de Ciencies de l'Educació de la UIBel de Miquel deis Sants Oliver, 207071 Palma (Balears)Telefon: 971 17 24 80 - Telefax: 971 17 24 al

•,

11'{~ •ji, ,

;t

.' t

-". .

1¡:; .::'t'a·t:nmlonltn(:a

El Museu, un instrumentd'aprenentatge del segle XXI

L'acció cultural i educativa que ha dedesenvolupar un museu ha dlanar di­rigida al públic en general com a ins­titució pública que éso

(Ángela García BlancoP

El museu del segle XXI ésuna instituciá cultural querepresenta en si mateixa

un servei públic en relació direc­te amb els conceptes d'educa­ció, de difusió i de comunicació.Les senyes d'identitat del museuprovenen d'uns objectes (col·lec­cions que s'han recollit i conser­vat per preservar-les i tutelar-les)i d'una societat per a la qual esconserven dits objectes.

La seva difusió cultural consis­teix actualment en la visita, I'a­tenció, la comprensió, I'aprenen­tatge i el plaer del públic davantI'oferta museística que ofereixeninstitucions. És en aquest con­text que té un paper educatiuimportant per a tota la soc ietat.

Fent memoria historica, I'any1977 Kenneth Hudson consultorde la Unesco instava els museusa «transformar-se en els instru­ments socials i educatius que elmón modern demanava» i afegiaque, «si els museus no aconse­guien respondre al canvi social i

5rafia: Última Hora

reflectir-Io, deixarien de justificarel suport públ ic que rebien».2

Quan un visitant contempla unaexposició, permanent o temporal,el museu ajuda a la formaciópersonal i I'educació que afectales persones al lIarg de la sevavida. S'han de tenir molt en comp­te dos instruments fonamentalsen les relacions del museu ambla societat, com són els departa­ments de difusió i les seves asso­ciacions d'amics. Avui en dia,juntament amb altres institu­cions actuen d'acord amb la pos­sibi Iitat d'acostarla cultura a unpúblic més amplii més actiu (es­colars, un iversitaris... ) a travésd'activitats i de serveis cada ve­gada més participatius.

Concepte i funcions d'avui

Després de la Segona GuerraMundial, i partir d'idees com lademocratització de la cultura,3els museus intenten transmetreel seu missatge a un gran nom­bre de persones mitjanc;ant lauti Iització de diversos sistemescom la innovació en el Ilenguatgemuseografic i la seva aplicació aI'exposició a través de regles comel distanciament de I'arquitectu­ra, la il·luminació selectiva i lasenyalització diferenciada acces-

sible a tots els públics. 4 També,el desenvolupament d'activitatstant a I'interior (tallers coms elsde la Fundació Pilar i Joan Miróde Palma i cicles de conferenciescom els de la Fundació JoanMarch de Palma) com a I'exterior(maletes pedagogiques de la Fun­dació "la Caixa" de Palma.. .).

La definició més acceptada delterme museu per la comunitatmuseística internacional actualés la que va aprovar l'lnternatio­nal Council of Museums (ICOM)I'any 1974: «El Museu és unainstitució permanent, sense fina­litat lucrativa, al servei de la so­cietat i del seu desenvolupament,oberta al públic que adquireix,conserva, investiga, comunica iexhibeix per a fins d'estudi, d'e­ducació i de gaudi, testimonismaterials de I'home i el seu en­torn.)}5 Fernando Martín opi naque les funcions tradicionals decol·lecció, conservació i exhibi­ció encara avu i persisteixen, jaque són imprescindibles per serinstruments de comunicaciá iaprenentage; apunta que la in­vestigació de les col·leccions ésuna tasca imprescindible perquéil·lumina els objectes, ens en re­vela el significat, és una guia se­lectiva per a posteriors exposi­cions, ofereix elements de judici

per a adquisicions futures i obrenous camps de coneixement i,sobretot, capacita el museu perin ic iar la difusió a la soc ietat deIsvalors de les seves col·leccions através de diversos mitjans.6

Per tant, les col·lecc ians (con­junts reunits i mantinguts en unambient intel·lectual específic)converteixen els museus, no enmagatzems d'objectes, sinó enmagatzems de coneixements.

Difusió i educació en el Museu

Darrerament, el caracter social it­zador del museu ha originat I'a­plicació d'aquesta institució auna relaeió de termes com edu­cació, didactica, pedagogia, di­fusió i comunicació, que han deformar part del que ha de ser enessencia el museu: la funció pri­mordial és el contacte directeamb el públic. 7

A Catalunya, la Llei 17/1990, de2 de novembre, de museus, ma­nifesta a la seva introducció quela preservació del «patrimonihistóric, artístic, arqueológic, tec­nic i eientífie de Catalunya és unelement basic a I'hora de promo­cionar-ne el coneixement, estudii difusió entre tots els ciuta­dans». En general, els museusdel segle XXI hauran de garantirla difusió deis seus fons públicstenint en compte quatre areesque integren I'organització inter­na de la institució:

- Area de reeollida: Iloc on s'efec­tua la recepció d'obres d'art, elcontrol d'entrada, venda de pu­blicacions i altres serveis com­plementaris del museu.

- Area d'exposició: Iloe on elsusuaris trobaran la informac ióadequada per poder identificarcada un deis objectes exposats(nom, títol, autor, epoca, pro­cedencia i descripció).

- Area d'investigació: Iloc on esfaci Iita al'usuari professional

la doeumentació de cada undeis objectes que constitueixenel fans del museu.

- Area de difusió: Iloc on s'elabo­ren ¡redacten publ icacions cien­tífiques i divulgatives. Corresponal departament técnic de difusióestudiar les característiques, ne­cessitats i motivacions del pú­bl ie, programar les exposicionspermanents i temporals del ea­lendari anual i avaluar científica­ment la incidencia de les exposi­cions en la societat.

Tenint en compte aquestes areesde treball, cal dir que la im­portancia que en I'actualitat esdóna a la difusió deis museus noés casual perque porta un mis­satge social de conservació igaudi del patrimoni ja que«sense una comunicació efectivai directa, els museus perden laseva finalitat».8

El Ilenguatge característic delmuseu, el seu sistema de comu­nicació específic i original, ésI'exposició que s'ofereix a la so­cietat, especialment als alumnesd'escoles i altres centres educa­tius regulats. Així el museu esconverteix en un instrument d'a­prenentage en benefici deisalumnes, I'exit del qual en majoro menor grau dependra fonamen­talment deis professors.

La conjunció de dues forces,I'exposició i els recursos didac­ties deis museus,9 provoca la di­fusió cultural de que hem parlatanteriorment, sense deixar debanda que els educadors delmuseu han d'esfor~ar-se per des­cobrir les arees del currículumescolar que més interessen alsalumnes, les formes d'ensenyanºaemprades als centres de secun­daria i els serveis aptes per de­senvolupar el treball fruit de lavisita al museu.

Conclusió

És evident la funció comunicado­ra deis museus del segle XXI.Potser aquesta seria una classifi­cació orientada a expl icar els ob­jectius del museu eom instru­ment d'aprenentatge ja que sóndos els elements que el caracte­ritzen: les obres d'art i el públ ic,les col·leccions i la societat.

Quant al patrimoni historic i ar­tístic:

- Donar a coneixer a la poblacióel patrimoni cultural, natural,científic i autócton, així comI'entorn social que el va fer pos­si ble a través deis objectes i do­cuments investigats al museu.

- Expl icar-ne els valors, tant elsque fan referencia a la própiacultura com els que acostencultures semblants.

- Fomentar I'interes pel coneixe­ment i I'acceptació d'altres mo­deis culturals allunyats de lesprópies arrels históriques.

- Col· laborar en la tasca col·lec­tiva de foment a I'estimació delpatrimoni, amb la finalitat queal mateix temps que en gaudimel sapiguem transmetre a lesfutures generacions.

Quant al museu com a institució:

- Donar a coneixer el museu coma institució pública capaº d'in­teressar tot ti pus de públ ie,tant pel valor de les sevescol·leccions com per les activi­tats que rea Iitza.

- Col·laborar en la dinamica cul­tural i científica deis governs,consells i ajuntaments.

- Realitzar estudis amb altresmuseus o institucions de carac­ter científic per ampl iar conei­xements, avaluar els resultatsobtinguts i programar aetivitatsconjuntes.

- Vetllar per la imatge interna iexterna del museu amb espe-

Fotografia: Última

I

~.~' / ,

¡

,.

cíal atenció als mitjans de co­municació de masses.

Quant al públic i a la societat:

- Facilitar I'accés a les col·lec­cions i la documentació als es­tud iosos interessats per lesmateries artístiques perqué pu­guin avan~ar en els programesd'investigació.

- Potenciar la funció educativadel museu (imatge ludicofor­mativa) perqué tant estudiantscom educadors de centre deisdiferents nivells d'aprenentat­ge trobin en el museu un re­curs útil per complementar elsprogrames d'estudi. lO

- Assessorar institucions públi­ques sobre la seva organitzacióinterna perqué I'utilitzin com asuport de les activitats culturals.

- Informar el turisme cu Itural enla seva visita al museu percomprendre millar I'entorn.•

Bibl iagrafia

AUTORS DIVERSOS. Políticas Culturalesen Europa. Madrid: Ministerio de Cultura,Secretaria General Técnica, 1980. (Co­lección Cultura y Comunicación, núm. 6)

ALONSO, L. Museología. Introducción ala teoría y práctica del museo. Madrid:Editoríal Itsmo, 1993.

BOEHMER, M. Museo y escuela. La prác­tica pedagógica en los museos de Alema­nia de Occidental. Barcelona: Universitatde Barcelona, Institut de Ciencies de I'E­ducació, 1981.

BOZAL, Valeriano; LLORENS, T. «Losmuseos en España». Revista de Occiden­te, núm. 177, Madrid, 1996.

BRAVO,!. «La organización y gestión demuseos». Boletín de la ANABAD, núm.1,Madrid, 1995.

GARCíA, Ángela [et al.]. Función Pedagó­gica de los Museos. Madrid: Ministerio deCultura, Secretaria General Técnica,1980. (Colección Cultura y Comunica­ción, núm. 10)

HERNÁNDEZ, F. Manual de Museología.Madrid: Editorial Síntesis, 1994.

HUDSON, K. Museums for the 1980s,MacMillan for Unesco, 1977.

LORD, Barry; DEXTER, Gail. Manual degestión de Museos. Barcelona: EditorialArial Patrimon io Histórico, 1998.

MARTíN, Fernando. «Reflexiones entorno al museo en la actualidad». Labora­torio de Arte, núm. 7, Universidad de Se­villa, Sevilla, 1994.

MUNILLA, Gloria (coord.). Introducció ala gestió d'organitzacions culturals. Bar­celona: Edicions de la Universitat Obertade Catalunya (UOC), 2000. (Col·leccióManuals, núm. 33).

PASTOR, M. 1. «El museo como espaciosocioeducativo». A: Colom, J. Modelos deintervención socioeducativa. Madrid: Edi­torial Narcea, 1987.

VALOÉS, María del Carmen. La difusiónCultural en el Museo: servicios destina­dos al gran público. Gijón: EdicionesTrea. Biblioteconomía y AdministraciónCultural, 1999.

Notes

(1) Blanco, Ángela et alh. Función peda­gógica de los museos. Madrid: Ministeriode Cultura, Secretaria General Técnica,1980, p. 15. (Colección Cultura y Comu­nicación, número 10).

(2) K. Hudson. Museums for the 1980s.MacMillan for UNESCO, 1977, p. 23.

(3) La democratització cultural es desen­volupa en els anys setanta del segle XXcom a conseqüencia del reconeixementdeis drets humans i, en particular, deldret a la cultura. Pretén facilitar I'accésde tots els individus a la cultura per mitjade la difusió de coneixements i la posadaen funcionament d'equipaments cultu-

rals, afavorint el gaudi deis béns culturalsper part de tota la societat. La democra­tjtzació de la cultura és una manera d'ac­tuar· dinamica que modifica en positiu lesrelacions entre la població i el patrimonjcultural. Per a més informació es potconsultar I'estudi titulat Políticas Cultu­rales en Europa, Ministerio de Cultura,Madrid, 1980, p. 75, Cultura y Comuni­cación, núm. 6,

(4) Entre els pioners, Jean Gabus delMuseu d'Etnografia de Nuechatel (SuTs­sa), Duncan F. Cameron de la Galeria deArt d'Ontario (Canada) i Georges-HenryRiviere del Museu Nacional d'Arts i Tradi­cions Populars de París (Franc;a).

(5) Aquesta definició s'inspira directa­ment en la L1ei 16/1985, de 25 de juny,del patrimoni historic espanyol, que, en eltítol 7, capítol 11, article 59.3, expressa:«Són museus les institucions de caracterpermanent que adquireixen, conserven,investiguen, comuniquen i exhibeixen pera fins d'estudi, d'educació i de contem­plació conjunts i col·leccions de granvalor historic, artístic, científic i tecnic ode qualsevol altra naturalesa cultural.»

(6) Martín, Fernando, (cReflexiones entorno al museo en la actualidad». Labora­torio de Arte, núm. 7, Universitat de Se­villa, Sevilla, 1994, p. 267.

(7) Hernández Hernández, F. Manual deMuseología. Madrid: Editorial Síntesis,1994, p. 81.

(8) Bravo Juega, 1. ccLa organización ygestión de museos». Boletín de la ANA­BAO, núm. 1, Madrid, 1995, p. 177­193.

(9) Pastor Homs, M. l. «El museo comoespacio socioeducativo». A: Colom, J.Modelos de intervención socioeducativa.Madrid: Editorial Narcea, 1987, p. 94­95.

(10) Bozal, Valeriano, L1orens, T. «Losmuseos en España». Revista de Occiden­te, núm. 177, Madrid, 1996, p. 93.

Plantar cara a la caretade la pena de mort.Com ter-ho a I'escola

La pena de mort! No hi ha, verament,qüestió més suggestiva, fins diré méspintoresca en la historia de la nostraespiritualitat. 1

L'estiu passat, els dies 21,22 i 23 de juny, es va cele­brar a Estrasburg un con-

grés internacional contra la penade mort impulsat per una asso­ciació francesa (Ensemble Contrela Peine de Mort) i patrocinat pelParlament Europeu i el Conselld'Europa. L'acte central de I'en­contre, al qual assistiren delega­cions de 18 parlaments d'arreudel món, prestigiosos intel·lectualsi representants d'organitzacionsno governamentals, va ser la pu­blicació d'un manifest que exigiauna moratoria en les execucionscom a pas previ per abolir defini­tivament la pena capital. A la clo­enda es va aprovar una declaracióen que els assistents, entre elsquals hi havia la presidenta delCongrés deis Diputats i el vice­president del Senat espanyol, escomprometien a promoure la cre­ació d'un Dia Mundial contra laPena de Mort com a mesura persensi bi Iitzar la població i cons­cienciar-Ia que I'abolició és uncorol·lari del dret huma més fo­namental. Com que en aquestprocés de sensibilització la insti-

tució escolar té un paper tan im­portant com el deis mitjans decomunicació, podem esperar quetard o d'hora arribara als centresescolars una circular en que esrecomani o s'imposi la celebraciód'aquest nou Dia.

Un altre Dia Mundial per afegir ala col·lecció? Per a que pot ser­vir? Potser només ajudi a recor­dar, com el ja consolidat Dia Es­colar de la No-violencia i la Pau,que en el currículum de tates lesetapes ed ucatives i de totes lesarees de coneixement hi ha unsconti nguts transversa Is que pre­tenen completar la formació in­tel·lectual amb I'educació morali cívica, I'educació per a la pau,per al respecte als drets humans,I'educació intercultural, I'educa­ció per a la igualtat d'oportuni­tats, etc. La transversalitat d'a­quests continguts no és quelcomaccessori, fru it d' una moda pas­satgera, sinó que es correspon ala voluntat de complir I'objectiuprimer i més fonamental de I'e­ducació, tal com s'expressa alpreambul de la Logse:

«El objetivo primero y fundamen­tal de la educación es el de pro­porcionar a los niños y a lasniñas, a los jóvenes de uno y otro

sexo, una formación plena queles permita conformar su propiay esencial identidad, así comoconstruir una concepción de larealidad que integre a la vez elconocimiento y la valoraciónética y moral de la misma. Talformación plena ha de ir dirigidaal desarrollo de su capacidadpara ejercer, de manera crítica yen una sociedad axiológicamenteplural, la libertad, la tolerancia yla solidaridad.

»En la educación se transmiten yejercitan los valores que hacenposible la vida en sociedad, sin­gularmente el respeto a todos losderechos y libertades fundamen­tales, se adquieren los hábitos deconvivencia democrática y derespeto mutuo, se prepara parala participación responsable enlas distintas actividades e instan­cias sociales.»

Treballar per assolir aquest objec­tiu és, per tant, cosa de totes i detots, i no només assumpte de ladirecció del centre o del professo­rat de Ciencies Socials. Certa­ment, hi ha una assignatura obli­gatoria a 4t d'ESO, l'Etica, quemanté una connexió més íntimaamb I'educació moral que qualse­vol altra materia ja que consisteix

t J t,¿ 'J

precisament en la reflexió críticasobre els fonaments de la morali­tato Ara bé, el professorat que té alseu carrec aquesta materia no potfer gaire cosa més que continuarla tasca iniciada en les etapes an­teriors i, eventualment, des de lapanoramica que dóna una assig­natura d'aquestes característiquesen el curs terminal de I'ensenya­ment obligatori, contribuir ambles seves orientacions afer mésefectiva la presencia deis contin­guts de caire moral dins totes lesarees de coneixement. És des d'a­questa perspectiva, la d'un profes­sor de Filosofia que a les classesd'Etica ha introdu"it regularment laproblematica del dret a la vida,que aquest article pretén animarel professorat a considerar la penade mort com a tema d'estudi, a lavegada que ofereix una seleccióde recursos que estimulin la refle­xió sobre un deis grans problemesdel nostre temps.

Proposta metodologica

No fa falta ser jurista ni especia­Iista en drets de I'home per abor­dar a I'aula el tema de la pena demort. Tampoc no és necessari te­nir especials coneixements de so­ciologia, historia, política o fi 10­sofia moral. En real itat, per tractarproblemes com aquest no fa faltaser expert en res. N'hi ha prou,per comenc;ar, amb el fet de tenirsensi bi Iitat vers el sofri ment deisaltres i amb el fet d'haver assu­mit el compromís d'educar, i nonomés instruir, per aprendre aconviure en pau. Aixo, i una micade fi nesa de mirada id'esperitper fitar cara a cara els castigsnostres de cada dia, aquestespenes venials que són les germa­nes petites, o germanastres, dela pena capital. I després, corat­ge per pensar i dialogar franca­ment sobre els castigs a I'aula ifora de I'aula, amb els castiga­dors i amb els castigats.

El fet que la consideració de lapena de mort impliqui problemesmorals i jurídics semblants, sal­vant les distancies, als que pre­senten els castigs dins ambits nocriminals, com el familiar i I'es­colar, és determ inant per enfocarel tema des de la perspectivad'una educació oberta a I'entornmés proper, com la que aquí espostula per combatre el tradicio­nal desarrelament de les nostresescales. Així, la reflexió crítica iel debat sobre la tipologia, lafunció i la legitimitat deis castigsa la vida quotidiana deis infants iadolescents, en un clima de Ili­bertat en que s'ha de sentir mésla seva veu que la del mestre, ésla pri mera cond ició per constru irun aprenentatge sign ificati u so­bre el dret penal i els codis mo­rals del passat i del present enels quals la pena de mort té o hati ngut el seu Iloc.

Taxonomia deis castigs

Demanem als alumnes, per Ini­ciar el dialeg o debat, que posinexemples de castigs reals o ima­ginaris, procurant que la sevadescripció sigui molt precisa en­cara que I'exemple es posi con­tant una historia del tot fantasti­ca. Ajudem-Ios, si és necessari,proporcionant-Ios textos breus enque es descrigui un castig oplantejant qüestions com aques­tes: Quines accions o omissionssón objecte de castig en un joc oesport? Quin és el castig més duri quin el més suau? Quin és elpitjor crim? Es castiga d'igualmanera els infants, els joves i elsadults? Els castigs que es posena I'escola són els mateixos quees posen a casa? Quins són elscastigs que es preveuen al regla­ment de I'escola o de I'institut?Es pot considerar que una malaqual ificació escolar és un castig?Un insult o una burla humiliantsón castigs? Heu sentit parlar deis

castigs que rebien els vostresavis o el vostres pares? Actual­ment, es castiga més o menysque abans, o d'una manera dife­rent? Coneixeu algun castig so­fert per algun personatge d'unconte o rondalla? ..

D'aquesta activitat inicial podriasortir un Ilista de castigs que, enun segon moment, es tractaria declassificar d'acord amb distintscriteris: ti pus d'acció que es casti­ga, norma que s'infringeix, moti­vació i excuses per a la infracció,circumstancies en la comissió dela falta i en I'execució de la san­ció, tipus de violencia que s'apli­ca en el castig, els sentimentsque poden provocar, etc.

Un deis criteris que no s'hauriade deixar d'aplicar en aquestacatalogació és el que permet dis­tingir entre les sancions expiato­ries i les sancions per reciproci­tato Les pri meres són aq uelles enque no hi ha una relació directaentre el conti ngut de la sanció ila naturalesa de I'acte sancionat,com és el cas que es castigui ano anar d'excursió per haver rom­put un moble. Les sancions perreciprocitat no tenen un caire tanarbitrari i responen al pri nc ipi se­gons el qual una sanció serveixper restabl ir els vi ncles socialsexistents en una comunitat i qued'alguna manera el culpable hatrencat amb la seva acció. Seriael cas, per exemple, de la impo­sició d'un treball de restauració oneteja de mobles a aquell quen'ha romput un. Aquest segon ti­pus de sancions, segons Piaget,és el que caracteritza la moralautonoma deis adults que els in­fants comencen a assol ir aproxi­madament als dotze anys. Abansd'aquesta edat, pero, cap als setanys, i gracies sobretot a I'entre­nament moral que suposen elsjocs, ja hi ha un estad i de coope­rac ió emergent en que la rec ipro­citat té un paper important. A

Les execucions, any 2000.fONT: AMNISTIA INTERNACIONAL. LE NOUVEL OBSERVATEUR, 4-VII-2üül

Chiffres pour 20001étabJis apartIr du ropport,

d'Amnesty IntematIonal 2001.CertaIns poys ne rendant pos publique.

leurs stotistiques dons ce domoine,les chiffres cités ne sont po~ols

La Chine est largement en tetedes pays exécuteurs. Depuis1990. 27 588 condamnationsamort ont été prononcées(soit environ 45 par semaine),et au moins 18 023 exécutionsont été enregistrées. Ceschiffres, établis par AmnestyInternational, sont sGrementau-dessous de la réalité,puisque les statistiques surla peine de mort demeurentun secret d'Eta! en Chine.

Les exécutions par pendaisonsont secretes. Ni les avocats niles familles ne sont informés.Les condamnés sont prévenusquelques heures avant.Depuis 1993,42 détenussont mores et I 25 ont étécondamnés ala peine capitale.

Abolie en 1987, apres la chutede la dictature Marcos, la peinede mort a été rétablie en J994.Selon Amnesty, 7 exécutionsont eu Iieu en I999.La présidente Gloria Arroyo,récemment arrivée au pouvoir,vient de commuer les peinesdes quelque I 000 condamnésamort en peines de prisonavie.

)i~En 2000,75 exécutions en Iran ;123 en Arabie saoudite.En Iran et en Arabie saoudite,les mineurs aussi sontexécutés. Comme les Etats­Unís, le Nigeria et le Yémen,ne respectent pas les traitésinternationaux qui interdisentla peine de mort pourles condamnés de moiosde 18 ans.

l.í~íWAN

• { PHIUPPINESVlfTN

12 ~\""""""""""'".1.. ......

~~ ....

LAlS/f.. ••••••

~ K·-~NOO~u.l~ .....--- INDONIs/E, . ÉE o~~~~;

En Russie, la peine de mort estabolie dans les faits (en I999,Boris Eltsine avait gradé les713 derniers condamnés), maispas daos la loí, contrairementa l'Ukraine ou a la Géorgie.La Biélorussíe continue, ensecret, aappliquer la peinecapitale.

__ FEO. DE RUSSIEEX-URSS

Plusieurs centainesd'exécutions en 2000. En lrak,la peine de mort peut etrerequise pour délit d'opínion.Ainsi, selon le Parti communisteirakien, 54 personnes ont étéexécutées pour ce motifa la fin de 1999.

~.e, ~oG'~

U} t1~~: DAGASCAR

: e °MAURlCf...WAZILANO ••••••

OTHO ••••••••••

...

~"'-~~}~ ~

En Afrique, le Nígeria,l'Ouganda et le Burundi ont I ..'procédé ades exécutions ces ••••••dernieres années. Mais la peine •de mort est abolie en Afriquedu Sud,Angola, Mozambique,Guínée-Bissau, Djibouti, Coted'lvoire, Seychelles, Maurice.

I

jf ·~L.~~·. (CH'UI ¡

I URUG AYI \~

{ ARGEN~f 1!~ ¡~ S(', ¡-

\.. ~\7" .- ~ ¡;:;¿p

~~1=

~;¿~.~.) .•~;o/~ l"a ~'i:';b 0...s"'" -s~ ..,..-- ~

a~.._Ie'-~",,,,) ~~~Oi<!~~ ~~ Groen/ond ~i}~~ ~'.~ . (Don.)

~tJ_M.~ ~~,~(.~\}i.1."7o ......., ~~. ~1....J4-s:" ~ '" ~~:f. 0) .---?r~~~ ~0 °i~~ í' /~ ~~

C,;,' o;!~ c("..-:.ij. \ r ISLANDf( ~d o~ ~tJ

¿;-? ~~¿ V\~CANADA )

'" (~<\... ...

'1; ",&' "'" ~,~

683 condamnés exécutésdepuis 1976, date ou la peinede mort a été réintroduite parla Cour fédérale supreme.Parmi eux, plusieurs mineurs.Aujourd'hui, plus de 80prisonniers se trouvent dansles couloirs de la mort pourdes crimes perpétrés alorsqu'i1s étaient mineurs. Ces cinqdernieres années, plus de lamoitié des exécutions ont étépratiquées au Texas, périodependant laquelle le présidentGeorge W. Bush éraitgouverneur de rEtat. Soit unemoyenne d'une exécution tousles douze ¡ours.

e Nombre d'exécutions en 2000

• Pays ayant procédéades exécutions

• Pays ayant procédéades condamnations amort,non suivies d'éxécution

D Pays refusant d'abolirla peine de mort

D Pays dans lesquels la peinede mort a été abolie

© LE NOUVEL OBSERVATEUR

PROGRAMA1. Avanyos en immunologia2. Tendencies actuals de la botanica3. Els aliments transgenics4. Genoma huma i salut5. Gestió costera6. Aprenent de la natura: el control biologic de plagues7. Ecologia aplicada i paisatgisme8. Tecniques de biologia cel·lular9. Avanc;os en fotosíntesis

Universitat de lesTItes Balears

Institut de Cienciesde l'Educació

PROFESSORATDr. Vte. Javier Benedí Benito. Professor titular de Microbiologia. Temes d'investigació: Mecanismes dePatogenicitat.Dr. Llorenc; Gil Vives. Professor adjunt. Temes d'investigació: Biologia de la Conservació Geobotanica.Dr. Eduard Petipierre Val!. Catedratic de Genetica. Temes d'investigació: Estudis citogenetics, citoaxonomics,genetics i evolutius.Dra. Antonia Picornell Rigo. Ajudant de Genetica. Temes d'investigació: Genetica deis processosevolutius en especial a les poblacions humanes, marcadors moleculars de malalties genetiques i delDNA mítocondrial en humans i Drosophila.Dra. Isabel Moreno Castillo. Catedratica de Biología Marina. Temes d'investigació: planctologia, biologialitoral, esculls artificials, oceonagrafía de l'Antardida. Gestió costanera.Dra. Ana Alemany Ferrá. Professora titular de Biologia Animal (Zoologia). Temes d'investigació: Zoologiaaplicada al control biologic de plagues i lIuita integrada.Dr. Anteni Martínez Taberner. Professor titular d'Ecologia. Temes d'investigació: Ecologia Aquatica.Dr. Pablo Escriba Ruiz. Professor titular de Biologia Cel.lular. Temes d'investigació: Mecanismes detransducció de senyals.Dr. Hipólito Medrano Gil. Catedratic de Biologia Vegetal. Temes d'investigació: Resposta de les plantesa la sequera.

DATES, HORARII DURADA: els dimarts i dijous, del 9 d'abril al 28 de maig de 2002, de les 19 a les21 h. La durada del curs és de 16 hores

DESTINATARIS: Professorat de primaria i secundaria.

INSCRIPCIONS: Per formalitzar la inscripció cal:• informar-se telefonicament que hi ha places al curs J

• efectuar I'ingrés de 13.000 pessetes (78,13 €) al compte corrent número 725.743-58 de Sa Nostra(2051), oficina 0100, d. c. 55, a nom del curs, i presentar dos resguards als serveis administratius, encaldra emplenar el fuI! d'inscripció, presentar una fotocopia del document d'identitat i de la titulació.Fer únicament el pagament a Ilentitat bancaria no representa la inscripció al curso

Serveis administratius de I'edifici Sa Riera (de dilluns a divendres de les 10 a les 14 h)Tel.: 971 17 30 14/ 17 24 00/ 1724 10/ 17 24 13. Telefax: 971 17 24 35.

partir deis set anys, per tant, jaes podria intentar fer operativa ladisti nció entre els dos ti pus desancions. Amb I'alumnat d'ESOes podra anar més enlla i convi­dar-los que cerquin exemples desancions per reciprocitat d'acordamb la classificació de Piaget,que en distingeix sis tipus: exclu­sió momentania o definitiva delgrup, acceptació de les conse­qüencies de la propia acció, pri­vació d'una cosa de la qualabusa, fer al culpable exacta­ment el mateix que ell ha fet,restituir un objecte romput orobat i, finalment, la simple cen­sura expl icativa. 2

Teories del castig

Probablement després d'aques­tes activitats I'alumnat estara endisposició de disti ngi r entre cas­tig i sanció, assajar una definicióde castig i comprendre que estracta de la privació d'alguna co­sa valuosa (la Ilibertat, algun bématerial o, eventualment, la pro­pia vida) i de I'aplicació d'una cer­ta violencia legitimada per unaautoritat contra els qui han in­fringit alguna norma. És el mo­ment de plantejar les qüestionsbasiques, si és que encara no leshan posades els mateixos alum­nes, sobre la funció i la legitimi­tat deis castigs: Per que s'ha decastigar? Es pot castigar una co­sa, maquina, planta o animal? Apartir de quina edat una personaés responsable i pot ser castiga­da? És raonable castigar una per­sona que pateix una malaltia físi­ca o psíquica? És just a vegadescast igar un innocent? És correctecastigar a algú pel dany que s'hafet a si mateix o només s'ha decastigar pel mal que s'ha fet alsaltres? Qui té dret a castigar? Ésjust castigar un col·lectiu peruna acció feta per un sol individuque pertany a aquest col·lectiu?Tothom té dret a defensar-se

d'una acusació abans que se'lcastigui? Es pot ensenyar o edu­car sense castigar? Qu in sentit téaplicar un castig que no benefi­cia a ningú? És el castig unaforma de venjanc;a? És lícit apli­car un castig que atempti contraalgun deis drets humans? Hi haaccions que es castiguen i quemai no s'haurien de castigar? ...

Per ajudar a plantejar i respondreaq uestes qüestions hi ha tres teo­ries explicatives que s'haurien dedonar a coneixer per animar eldebat general sobre els castigs iper introduir la problematica es­pecífica de la pena de morí: la te­oria utilitarista, la teoria retributi­va i la teoria de la resocial ització.

Teoria utilitarista

La teoria uti litarista justifica elscastigs exclusivament en funcióde les conseqüencies que se'nderiven d'acord amb el principique el que és útil és bo. Segonsaquesta teoria, encara que el so­friment en si mateix és sempreun mal, el castig és moralmentjustificable si té canseqüenciespos itives, és a di r, si evita un so­fri ment majar o si procura un bémajor. En aquest calcul de bene­ficis, si el castig impedeix al cul­pable reincidir o dissuadeix elsdelinqüents potencials de come­tre delictes semblants, aleshorespot ten ir conseqüencies desitja­bies que pesen més, en la ba­lanc;a de la justícia, que el malque s'infringeix al culpable fent­lo sofrir o privant-Io d'alguna co­sa valuosa.

El principal problema d'aquestateoria és el d'explicar per ques'ha de limitar el castig només ales persones cu Ipables i no es potestendre també a les innocents.Efectivament, la innocencia delcondemnat o I'absencia de pro­ves definitives sobre la seva cul­pabi Iitat no serien determ inants a

I'hora d'impasar una pena perqueel que realment importa és la re­percussió que es pensa que tin­dra en la disminució de les faltesi delictes. Així, es justifiquen elscastigs col·lectius i, duta la teoriaa I'extrem, fins i tot els castigspreventius com la detenció iI'empresonament deis sospitososque no han comes cap delicte.Els uti Iitaristes no rebutjarien elproverbi farisaic «és millor quemori un home que pereixi tot unpoble» i podrien acudir al marti­rologi rel igiós a laic per donarforc;a a aquesta sentencia. Altresobjeccions que s'han fet a la teo­ria uti Iitarista és que permet sen­se escrú pols un castig despropor­cionat a la gravetat de la falta ique no té prou en compte les cir­cumstancies atenuants, ni fins itot eximents, en la comissió deldel icte.

Teoria retributiva

La teoria retributiva justifica elsofriment del castig com unacosa bona en si mateixa, inde­pendentment de les conseqüen­cies, sempre que no s'apliqui maia persones innocents. La tesi cen­tral d'aquesta teoria s'expressadient que, perque hi hagi justí­cia, s'ha de penar les personesque han infringit voluntariamentuna norma i s'ha de fer de mane­ra que hi hagi una proporcióentre la gravetat de la infracciá ila severitat del castigo El principien que se sosté la teoria retribu­tiva és el de la reciprocitat. se­gons el qual, essent els drets dequalsevol persona iguals als deisaltres i correlatius als seus deu­res, el qui no compleix el deurede respectar els drets aliens (a lavida, a la "i bertat, a la propie­ta1. .. ) perd els propis drets cor­responents (a la vida, a la 1I iber­tat, a la propietat. .. ).

Encara que en alguns aspectesaquesta teoria sembli superior a

[!'J~.

la utilitarista, també se li podenfer objeccions serioses, entre lesquals la primera és que amagadavall la capa deis grans idealsla pri mitiva Ilei del ta lió. Ja fatemps que els estudiosos hanposat al descobert la genealogiad'aquesta Ilei que es remunta aldesig pri mari de venjan~a ex­pressat en la fórmula «vida pervida, ull per ull, dent per dent,ma per ma, peu per peu». Peraltra banda, se li pot retreuretambé un formalisme excessiuque exigeix que s'hagin d'aplicarels mateixos castigs per als ma­teixos actes sense atendre lescircumstancies personals quehan concorregut en la com issióde la falta. Finalment, si es cas­tiga sense intenció dissuasiva opreventiva, sembla que difícilmentels retri bucion istes es poden de­fensar de I'acusació de crueltat irespondre la pregunta: Per ques'ha de fer sofrir el cu Ipable sen­se pretendre res més que una ex­piació inútil d'una acció passada?

Teoria de la resocialització

Les deficiencies de les dues teo­ries anteriors, i especialment laque fa referencia a la manca deconsideració de les circumstan­cies personals de l' infractor, hanpropiciat I'elaboració d'una ter­cera teoria del castig que es pre­senta com una proposta alterna­tiva al dret penal classic. Segonsaquesta nova teoria, I'objectiu deles sancions és evitar la rein­cidencia deis infractors de la Ileii, per aixo, tenint en compte queno hi ha del ictes en abstractesinó delinqüents concrets, s'hau­ria de castigar, no només segonsla gravetat del crim, sinó també,i sobretot, segons les necessitatsespecials de socialització de quiha comés la falta. Així, la perso­na que hagués delinquit en unasituació de confl icte excepcio­nal, que probablement mai més

no es repetira, hauria de ser trac­tada més benevolament que nopas la persona rei ncident en unamateixa falta. En tot cas, la ree­ducació, la readaptació o la rein­serció, com a practica peniten­ciaria, és I'únic que pot donarsentit als castigs.

Tot i que aquesta teoria semblimoralment impecable i prou su­perior a les altres dues, quant algrau d'humanització que supo­sa, es pot entendre, com ha fetFoucault, que significa ni més nimenys que el triomf de les tec­nologies coercitives del compor­tament mitjanc;ant les quals elsenginyers de la conducta i els or­topedistes de la individualitat,basant-se en unes ciéncies hu­manes, massa humanes, s'ajuntenper fabricar individus submisos iuniformats. El poder d'aquestesciéncies fa que I'essencia delmal que s'ha de reduir, el quetenen en comú la falta més Ileu iel crim més greu, ja no sigui I'a­temptat contra I'interés particu­lar o general, sinó la desviacióde la normalitat, I'anomalia, quepassa a ser el dimoni que obses­siona a I'escola, al tribunal, a 1'­hospital, a I'asi I i a la presó. Laintervenció de metges, psico­legs, educadors i treballadors so­cials en aquestes institucions,amb els seus veredictes terapéu­tics, té com a principal conse­qüéncia la difuminació de lavioléncia deis castigs a la vega­da que aconsegueix fer natural ilegítim el poder de castigar, queés funcionalment identificat ambel poder de curar o d'educar. Elcastig es fa invisible i, a mesuraque la medicina, la psicologia,la pedagogia i I'assistencia so­cial ocupen el poder de control ide sanció, deixa sense espai I'a­parell penal que té com a eix lapresó que, en compensació, esmedicalitza, es psicologitza i espedagogitza. 3

Les qüestions fonamentals

Les teories del castig tenen unpaper important en el debatsobre la pena de mort, pero pot­ser no és tan decisiu com el quetenen les qüestions étiques que,tard o d'hora, sortiran a la super­fície arran del dret a la vida. Éspracticament impossible, en efec­te, que es plantegi seriosamentun problema moral sense que nobroti algun embolic filosofic. Noté cap sentit intentar ofegaraquestes qüestions basant-se enel prejudici que són inaccessi­bies als infants i adolescents oadduint que se'ls hauria d'estal­viar la cruesa de la reflexió sobreun tema tan angoixant com lamort. La practica docent de mi­lers de mestres d'arreu del mónque usen el material del projectePhilosophy for children, conegutaq uí com Projecte Filosofia 3/18,demostra ad nauseam la possibi­litat de fer filosofia amb els in­fants. Particularment interessants,pel que fa al nostre tema, és lanarració Lisa de Matthew Lipmani el corresponent manual d'ins­truccions que I'acompanya, Re­cerca ética, que han inspirat Ellibro de Manuel y Camila d'ErnstTugendhat, Celso López i Ana Ma­ría Vicuña recentment editat aEspanya. Certament, aquestesnarracions estan pensades per aalumnes majors de datze anys,pero res no impedeix que lesqüestions que hi són presents nopugu in ser plantejades, desprésd'una pertinent adaptació, a alum­nes de menor edat i a partir d'al­tres materia 15 uti Iitzats en el Pro­jecte Filosofia 3/18, com, perexemple, El carter joliu de Janeti Allan Ahlberg i el manual queI'acompanya, Contes per a pen­sar d'lrene de Puig. 4

Ningú no dubta avui, després deles aportacions de Bettelheim,de ¡'eficacia educativa deis can­tes meravellosos, virtut que han

Fotografia: Diari de Ba

CAN REVIU - AEROPORT DE PALMA DE MALLORCA

Oferta d'activitats educatives

Nom de I'activitat ¡ Adrec;at a ¡ Contingutsi i

L'aire que ens envolta i Tercer cicle ¡ • L'atmosfera i I'airei d'educació i • Els contaminants de I'aire! primaria I • Nosaltres i I'atmosfera

--------.-----------...-------------------..---------------------...------------t--------------------.....-...----------..·-..-----t..-----------.......-......------- ..·...........-.......-.........--..--.....-........-....-......---.----.-----------------..-- ...-.....-......-.....-L'atmosfera no té fronteres ¡ Primer cicle ¡ • L'atmosfera: característiques

i d'educació ¡ • Funció protectora de I'atmosferai secundaria ¡ • Problemes de I'atmosfera i ·t ,"~'-- ,.i obligatoria ! recerca de solucions -+. //' . ,

Característiques de les activitats: ,/ /·--r'(.~....~/,• Visites a I'aula interactiva guiades per monitors ambientals, ... Ih '

realització de tallers d'experimentació i dejocs ambientals. .',.'

Durada i horari: ~

• L'activitat es realitzara de dimarts a divendres, i tindra una \~ .~.......

durada aproximada de tres hores, entre les 9.30 ¡les 12.30,h,'"LJf.,I';;.~~.

Material didactic de suport: tlfllJ'li!• Quadern de I'alumne i proposta didactica adre<;ada al professor.

Exposició interactiva:• Compta amb una serie de moduls interactius, panells informatius,

ordinadors, vídeos i zona de documentació .

Informació i inscripcions:

Visites escolars. Aeroport de Palma

Te!. 971 789 085 (de 8.30 a 16.30 h)

Fax 971 789 077

Aena A Aeroport de Palma~,' de Mallorca •Universitat de les

mes Balears

1',~ (

1

Realització: Grup d'Educació Ambiental i Interpretació del Patrimoni del Departament de Ciencies de I'Edtf'ació'......

anal itzat i posat en relleu estu­diosos de casa nostra com, entrealtres, Vicenc; Jasso, Catal ina Tor­rens, Gabriel Janer, Miq uel Sberti Ramon Rosselló. 5 La trucu len­cja i I'escabrositat d'alguns epi­sodis de contes i rondalles no potser una objecció seriosa contra lauti Iització didactica, ans al con­trari, la persecució deis innocents,les accions d'una violencia ater­ridora, els castigs i les amenacesno menys terri bies, les activitatsmacabres de bru ixes i bru ixots,els sofriments horribles de I'an­ti heroi, la representac ió person i­ficada de la mort, la figura re­pugnant del dimoni i les imatgesesfere'ldores de l' infern ... són unpoderós estímul per plantejarqüestions etiques com aquestes:Que fa que, en general, fer sofriralgú sigui incorrecte? Com po­dem arribar a saber que algunacosa és incorrecta? Es pot fer so­frir a algú per al seu propi bé? Ésraonable fer sofrir algú perque nosofreixin altres persones? És res­ponsable la persona que per unaccident fa sofrir o mata algú?Qualsevol tipus de violencia físi­ca o tortura és il·legítim? Que hiha de dolent en el fet de matar?Sempre esta mal fet matar perso­nes o en alguns casos pot estarjustificat? Pot ser a vegades úti Io beneficiós matar una persona?A la guerra hi ha normes que im­pedeixen matar en algunes cir­cumstancies? Algun crim s'hau­ria de castigar amb la mort? Eldret a la vida pot tenir alguna ex­cepció? És més important el dreta la vida que el dret a una vidadigna? ..

Arguments i contraarguments

Aquestes qüestions o, millar, al­tres de semblants que seguramentfaran els alumnes si se'ls proposaun material adequat i se'ls dónaI'oportunitat de cercar les pregun­tes abans que les respostes, hau-

ran preparat el terreny per acostar­se als arguments a favor i en con­tra de la pena de mort.

1. La dissuasió per mitjad'un castig exemplar

L'argument més comú a favor dela pena de mort és el que es basaen la hipotesi segons la qual ésnecessari matar un del inqüent perdissuad iraItres persones de co­metre el mateix tipus de delicte.Alguns estudis criminologics hananal ¡tzat la proporció existent enun determinat país entre el nom­bre d'assassinats i el nombre d'e­xecucions. Encara que la majoriad'aquest estudis no permetentreure concl usions defi nitives, enalguns altres s'ha arribat a afir­mar que per cada execució esdóna un estalvi de set vides im­putable a I'efecte dissuasiu.

Ara bé, aquestes investigacionsparteixen d'un error que n'invali­da les conclusions. Efectivament,suposen que les persones quecometen delictes greus, com I'ho­micidi, ho fan sempre després decalcular fredament les conse­qüencies de la seva acció, quanla real itat és que, en la majoriadeis casos, actuen impulsivamenten situacions de greu alteracióemocional o sota els efectes deI'abús de drogues o d'alcohol i,per tant, no preveuen que el seucrim podria ser castigat amb laperdua de la propia vida. Aixo ex­plica que no hi hagi proves con­vincents que la pena de mort tin­gui més poder dissuasiu que, perexemple, la cadena perpetua, commostren els darrers estud is encar­regats per I'ONU (1988 i 1996)a Roger Hood.

Hi ha qui ha suggerit, basant-seen estudis sobre la criminalitat aNew York i Chicago en distintesepoques, que les execucions po­den tenir fins i tot els efectescontraris als esperats, és a dir,

que serveixen d'estímul per co­metre del ictes. Koestler contaque en I'epoca en que a Anglater­ra els carteristes eren executatspúblicament hi havia una bonapartida de Iladres que feien elseu agost aprofitant la distracciódeis espectadors que badocavendavant el cadafal. Una cosa sem­blant va passar a Palma -se­gons refereix el Cronicón Mayori­cese- quan el dia 28 de generde 1696 el pred icador encarre­gat d'assistir espiritual ment unIladre sentenciat a mort va fersaber, des de damunt el cadafal idevora la forca, que s'acabava deproduir allí mateix un robatoriperpetrat contra un deis assis­tents a I'espectacle.

2. Embrutiment deis implicatsen la pena de mort

L'argument de I'exemplaritat delcastig seria impressionant -comafirma Albert Camus- si no fasperqué practicament ningú nocreu en aquest caracter exemplarque la societat mateixa, que de feten teoria defensa, considera re­pugnant i embrutidora.6 Si es cre­gués de veres en el poder dissua­siu de la pena, no es mataria ensecret, a I'alba, a porta tancada, alpati d'una presó o en sales espe­cials on I'assistencia és restri ngi­da, sinó que es faria en públic, als1I0cs de major concurrencia, a ho­res punta, amb periodistes i foto­grafs, davant les cameres de te­levisió i donant a I'espectacle lamaxima difusió. Potser en els se­gles passats, quan les execucionses feien a les places públiques (aPalma se solien dur a terme a laplac;a de Santa Eulalia, a la deCort o a la plac;a del Mercat), s'hicreia més, en I'exemplaritat; perohi ha un fet que fa pensar queaquesta convicció era ben feble: atates les soc ietats, excepte enaquelles en qué s'executa la mortcom a sacrifici rel igiós, la funció

del botxí esta estigmatitzada. Laintamia del simpatic botxí retratata El verdugo de Berlanga no és rescomparada amb la ignomínia quesuposa ésser posat al mateix nivellque el criminal que s'executa. Vamés enlla de I'anécdota aquellateta que passa a Mallorca, el dia13 de desembre de 1715 per amés senyes, quan just abans deI'execució es va indultar un soldatcondemnat per Iladre perqué es vaoferir a substituir el botxí que nos'havia presentat a ter la sevafeina. 7 L'any següent, també a Ma­llorca, es dona el cas que refereixel cronista Guillem Vidal: «al ahor­car a un sentenciado cayó al sueloel verdugo, causándose considera­ble daño y no pudiendo continuarla operación. Obligóse a subir paraterminar el repugnante acto alayudante del ejecutor, llamado elMataratas, pero hubo necesidadde apalearle porque se negaba ahacerlo, pretextando que se lasti­maba su reputación.»8 Les des­ventures deis botxins, per altrabanda, han estimulat la creació li­teraria, especialment d'autorsromantics com Heine, Esproncedai Victor Hugo.

Aquesta degradació i aquest en­viliment social deis botxins és unsigne inequívoc que la pena demort repugna la consciencia mo­ral, cosa que Gabriel Alomar con­siderava un argument decisiu afavor d'abolir-la. 9 I és que la penade mort significa que els Estatscometen ni més ni menys que elmateix acte que les Ileis de l'Es­tat mateix castiguen amb mésrigor, és a dir, I'homicidi delibe­rat i a sang freda. Quin sentit té,aleshores, parlar d'exemplaritat?Exemple de que? -podem de­manar-nos amb Alomar- i potsercontestarem com ell: «Jo no séveure en la pena de mort mésque un exemple: el de I'assassi­nat.»10 No una altra cosa, unexemple repugnant, hi veia AI-

bert Camus quan escrivia de I'e­xecució capital: «És un assassi­nat que, sense dubte, paga arit­meticament el crim comes. Peroafegeix a la mort un reglament,una premeditació pública i cone­guda per la víctima, una organit­zació, en definitiva, que és perella mateixa una tont de sofri­ments morals més terribles quela mort. No hi ha, dones, res decomparable amb la pena demort. Moltes legislacions consi­deren més greu el crim comesamb premeditació que el crim depura violencia. Pero, que és I'e­xecució capital si no el més pre­meditat deis assassinats, al qualno es pot comparar cap altra en­demesa criminal, per molt calcu­lada que sigui? Perque hi haguésalguna equivalencia seria neces­sari que la pena de mort s'apli­qués a un criminal que haguésadvertit amb antelació la sevavíctima de I'epoca en que Ii do­naria una mort horrible, i que, apartir d'aquell moment, la tin­gués segrestada durant mesas.Un monstre com aquest no esdóna en I'ambit privat. ll

3. La retribució deis crims o I'exercicide la venjan~a

Aquest text de Camus dóna en elclau a I'hora de desmuntar I'ar­gument deis partidaris de retenirla pena capital com el castig justi necessari per tal que el delin­qüent retribueixi a la societat elcrim que ha comes. Ja es veuque el pitjor deis criminals exe­cutat paga amb escreix la sevamalifeta amb una pena massacruel per rebre el nom de justa.No hi ha, per tant, aquella pro­porció entre la gravetat del crim ila severitat del castig que postu­len els retri bucion ¡stes. Certa­ment, hi ha crims d'una atrocitatesfere"fdora que repugnen a qual­sevol persona honesta, encenenel desig de venjanc;a i reclamen,

més que cap altre delicte, la in­tervenció coercitiva de I'autoritatper protegir els drets que hanestat conculcats pels criminals.Ara bé, si és veritat que la re­pressió és necessaria per protegirels drets i mantenir la conviven­cia en una societat, també ho ésque el poder de castigar que téI'Estat mai no pot vulnerar aquestmateixos drets que tracta de pro­tegir infringint penes que atemp­ten contra la dignitat de la vidahumana. Quan el desig de justícia-deia Kant- va més enlla delque és necessari per defensar elsnostres drets, es converteix au­tomaticament en una venjanc;a. 12

Diguem les coses pel seu nom,com feia Alomar sense embutsen encetar el seu assaig de 1912:«La pena de mort com a dret(pseudo-dret) és origi nariamentla consagració d'un instin huma,d'una passió individual, per lasocietat: és la jurisprudencia dela venjan9a. De manera que I'ex­pressió vindicta publica expressabé la naturalesa íntima de talsanció.»13 No és el desig angeli­cal de justícia el que mou a cas­tigar amb la pena capital, sinóel desig diabolic de venjan~a,

aquest instint primari i selvaticque els sistemes penals intentenaplacar exercint una venjan~a

freda i vestida de eivi Iitat per evi­tar que les víctimes o els seus ta­miliars es prenguin violentamentla justícia pel seu compte. Resul­ta, així, que si I'autoritat no cas­tiga perque s'hagi delinquit, sinóper evitar que es cometin nouscrims, la Ilei es posa contra lesvíctimes innocents per defensarels agressors, i, per a més inri,són també altres innocents, elsfamiliars deis condemnats, elsqui carreguen amb una part con­siderable deis sofriments que im­pi ica una sentencia de mort.

Quina justícia és aquesta ques'aplica també contra els inno-

,

FDRMACID PERMANENTDEL PROFESSORATIlr. QUADRIMESTRE DEL CURS 2001/02

,...,UIB

Nt"

Universitat de lesIlles Balears

Institut de Ciencies• EINES PER MOTIVAR AMB EFiCAcIA. de l'Educació

• EDUCACIÓ AFECTIVO-SEXUAL A LAULA.

• EL TEATRE A MALLORCA AL LLARG DEL FRANQUISME.

• INFANTS AMB TRASTORNS PER DEFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT:Estrategies per a la intervenció dins I'aula.

• HABILITATS DOCENTS: EINES PER A LA MILLORA DE LA COMUNICACIÓ I LASATISFACCIÓ LABORAL.

• LAREA DE LEDUCACIÓ ARTíSTICA A LEDUCACIÓ PRIMARIA

• CURS D'INTERPRETACIÓ DELS MAPES DEL TEMPS I INTRODUCCIÓ A LESIMATGES DE SATEL·LIT METEOROLOGIC.

• INTEL.LIGENCIA EMOCIONAL.

• AVANCOS EN BIOLOGIA.

• ACTIVITAT FíSICA I SALUT.

• CURS SOBRE TRASTORNS DE CONDUCTA EN LA INFANTESA IADOLESCENCIA. Criteris de diagnostico

• LA CIENCIA EN EL MÓN ANTIC.

• COLONITZACIÓ, INDíGENES, ETNIES I NACiÓ A LA MALLORCA MEDIEVAL.

ECOLOGIA I ARQUITECTURA EN EL DISSENY DEL PAISATGE.

• SUPORT VITAL EN LEDAT INFANTIL. COM CAL PREVENIR? COM CAL ACTUAR?

• NAVEGAR PER LA GEOGRAFIA DE BALEARS PER MITJA D'UN ATLES CD-ROM.

• LA TECTONICA DE PLAQUES.

• TRA8TORNS D'ANSIETAT EN INFANT8 I ADOLESCENTS.

PER A MÉS INFORMACIÓ:INSTITUT DE CIENCIES DE ~EDUCACIÓ

Edifici 5a Riera (de dilluns a divendres de les 10 a les 14 h)Tal.: 971 17 30 14/ 17 24 06/ 17 24 10/ 17 24 13. Telefax: 971 17 24 35.

cents? No hi ha qui ho pugui en­tendre sense recórrer als senti­ments i a les idees religioses quehistoricament han possi bi Iitat lapractica ritual deis sacrificis hu­mans. 14 Especialment significatiués el paper queté I'expiació coma acció purificadora desti nada adescarregar de tota cul pabi Iitatun individu o tot un poble davantels ulls deis déus. Aquest és elfonament de la pena de mort queels antropolegs i historiadors hanpogut trobar quan s'han decidit aexcavar davall deis edificis ma­jestuosos de la moral jueva, la fi­losofia grega i el Dret roma, quesostenen els moderns sistemespenals. 15 Semblaria que la prime­ra religió fundada per un senten­ciat a mort i que, a més, centra­va la seva doctri na en I'amor, elperdó de les ofenses i la bene­volencia, hauria d'haver eradicatentre els seus fidels un costumtan barbar. Durant els primers cincsegles, efectivament, els cristianscregueren que la bona nova delseu mestre els proh ibia matar ies negaren sistematicament acol·laborar en les execucions. Elcristianisme, pero, no s'alimentaexc Iusivament de l'ensenyan<;amoral de erist sinó també de lesdoctrines de l'Antic Testament ideis Sants Pares, doctrines quehan propiciat que l'Església cato­lica justifiqués la necessitat dela pena de mort, la beneís i laimposés generosament en epo­ques no gaire Ilunyanes. Imagi­nem el dilema terrible que deviaser per als teolegs haver de con­sentir I'execució d'un cristia deltot innocent als ulls de Déu per­qué acabava de rebre el baptis­me o perque havia confessat icombregat amb devoció justabans de morir. En casos comaquest sabem que a Mallorca elcondemnat rebia la gracia detriar si vol ia ser degollat o penjat(24 de novembre de 1701), o eracondu"lt al cadafal vestit de blanc

i coronat de flors (24 de generde 1788).16

4. El risc d'executar personesinnocents

Potser als déus els agrada lasang deis innocents, pero aquestmisteri no el podem entendre elshomes que ens rebel·lem fins itot quan sofrim o veiem sofrir unpetit castig si sabem que és in­just. I I'execució de persones in­nocents no és només un risc pro­bable a causa de la fal·1 ibi Iitat deles persones que intervenen en elprocés judicial, sinó que és unfet demostrat amb pels i senyals.Recentment ha estat notícia aquíla sortida del corredor de la mortde Joaquín José Martínez des­prés que es provés la seva no­culpabilitat deis delictes que seli imputaven, pero aquest és no­més un deis vuitanta-vuit casosque des de 1973 s'han donat alsEUA. Si pensem que des d'a­questa data s'han executat 650persones, tenim que un de cadaset executats mort mai no hauriad'haver estat condemnat. S'ha de­mostrat també que entre 1900 i1985 es condemnaren a mort350 persones que eren inno­cents deis carrecs que se'ls haviaimputat. La majoria deis reusvaren ser absolts o se' Is va com­mutar la pena, alguns varen es­capar de la mort per minuts, pero23 varen ser executats abansque pogués provar la seva in­nocencia. I tants altres casos enaltres parts del món que, ambnoms i Ilinatges, refereixen elsinformes d'Amnistia Internacio­na I am b una persevera nc;a i ho­nestedat admirables.

Si aquestes són les dades, val lapena afrontar el risc de matar uninnocent? Els qui pensen que sísemblen tenir-ho ciar. Encara queés possible -diuen- que per unerror judicial s'hagi executat al­guna persona innocent, aquest

risc no hauria de servir com argu­ment contra la pena de mort. Enefecte, -afegeixen- si la funcióprincipal del castig no és altreque la de reduir el crim escar­mentant els del inqüents poten­cials, i aquesta funció es com­pleix igualment castigant algunapersona no culpable, aleshoresles conseqüencies d'aplicar lapena són a Ilarg termini més be­neficioses que no pas les ques'obtindrien de no imposar-Ia perpor de cometre un error judicial.

Que es pot di r contra aq uest ar­gument que, amb un cinisme re­finat, addueix també que la de­claració d'innocencia sol ésserun estratagema deis condemnatsa mort per su pri mi r o ajornar l'e­xecució? Tal volta només bastariarecordar que una em presa priva­da, posem el cas d'una compa­nyia de transports, pot afrontarcerts riscos, com el de perdre I'e­quipatge del client, pero no potarriscar-se que, per un error de lapropia empresa, mori una solapersona. D'igual manera, el sis­tema judicial pot afrontar el riscde condemnar un innocent a unapena que d'alguna manera siguireversible, pero no és pot perme­tre la temeritat que per un errorjudicial es condemni a mort i s'e­xecuti un sol innocent. Final­ment, aquest utilitarisme amantdeis calculs hauria de sospesar,per ésser coherent, el que té d'e­xemplar el fet que no sempre s'e­xecuti les persones que hancomes els crims més greus, sináque tenen més bitllets en la lote­ria de la mort aquells reus queno han tingut oportunitat de pre­parar una bona defensa del seucas. I és que, com conclou unprestigiós cri minoleg nord-ame­rica, «la pena capital esta viciadapels prejudicis i per la influenciade factors que escapen al controldeis tribunals, com la pobresadel processat, que li impedeix de

contractar un advocat com petentamb experiencia en I'exercici deldret penal».17

5. Arbitrarietat i discriminació

Els qui neguen I'arbitrarietat i ladiscriminac ió que aq uest fet su­posa al·leguen que, d'acord ambla discreció que caracteritza elsistemes judicials moderns, noés probable que s'imposi exacta­ment una mateixa senténcia no­més perqué dos crims semblind'igual gravetat. Cada crim ésúnic -recorden- ja que les cir­cumstancies en la seva comissiósón sempre diferents i perquétambé admet estrategies defensi­ves diferents. Per tant, si es do­nés el cas que fossin condemna­des a mort més persones d'undeterm inat sexe o categoria ra­cial o etnica, aquest fet noméssignificaria que proporcional­ment es cometen més crims enaquests sectors de la població. Amés, -conclouen- no semblaraonable tenir en compte dadesestadístiques per emetre unasentencia, en conseqüencia laCort Suprema deis EUA ha fet béde recusar l' ús de les estad ísti­ques com a criteri suficient per ala defensa. Tampoc no pensenque sigu i perti nent qüestionar-seel fet que uns mateixos delictessigu in castigats morta Iment'enun país i no en un altre, que abanses condemnessin amb pena demort uns crims que avui no sóndel ictes i que unes mateixes fal­tes sigu in diversament penadesper distints tribunals que hand'aplicar la mateixa Ilei.

L'arbitrarietat, pero, és innegablesi es consideren els diversos mo­tius pels quals s'ha aplicat lapena de mort a distintes jurisdic­cions. Actualment, són delictescastigats amb la mort, a més deI'assassi nat a tots els pa'isos re­tencion istes, el trafec de drogues(a uns 25 pa'isos), la possessió

de més de quinze grams d'hero'l­na (a Si ngapur), els del ictes eco­nomics, la violació, la prostituciói altres delictes contra la moralsexual, I'atracament a ma arma­da, el terrorisme, I'espionatge, I'al­ta tra'lció, els delictes contra laseguretat de l'Estat, etc. Si retro­cedim a temps passats la Ilistaseria interminable. Inclouria mo­tius tan pintorescos com la utilit­zació de sortilegis, que era puni­da en el codi d'Hammurabi; elculte als déus estrangers entreels hebreus; I'adulteri a la Greciaarcaica; I'embriaguesa de les do­nes i la pérdua de la virginitat deles vestals a I'antiga Roma; lablasfemia; I'heretgia i I'expressióde proposicions contraries a ¡'or­todoxia religiosa a I'edat mitjana;I'acció de tallar un arbre a laGran Bretanya de 1700 on altres221 delictes eren també con­demnables amb la pena de mort...Una rapida ullada a les croni­ques de Mallorca revela que enaquesta mateixa categoria de de­lictes punibles amb la mort s'hicomptava la falsificació de mo­neda (1382), el subministramentde perfums per part d'un esclaua I'esposa del seu senyor (1379),el robatori sacríleg (1401), la pe­derastia (1408), la sodomia, laviolació, el casament clandestísense el consenti ment patern, ro­bar o matar bestiar alié, la falsifi­cació d'una acta notarial, dormir­se estant de guardia en un Ilocde vigilancia, anar armat essentbandejat o acompanyant un ban­doler, disparar amb arcabús o ba­llesta encara que no hi haguéscap ferit, ajudar a fugir un es­clau, donar cobro a un bandejat,la ruptura de I'homenatge, la in­citació a la rebel·lió i, per acabar,encara que la 1I ista no és exhaus­tiva, les diverses modalitats d'he­retgia que la Inquisició va perse­guir tan drasticament durant elsanys de la seva existencia. lB

La major part de persones execu­tades, a Mallorca i fora de Mallor­ca, abans i ara, pertany als sec­tors més desvalguts de la societat:esclaus, pobres, pertorbats men­tals i membres de minories ra­cials, etniques o religioses. Ladiscriminació ha estat denuncia­da reiteradament des de la pers­pectiva de la desigualtat d'opor­tunitats de defensa que tenenaquestes persones mancades demitjans per obtenir advocats ex­perts i més habils que no els de­signats d'ofic i per l' Estat. 19 Quanta la rac;a, pero, la discriminaciósembla que té més a veure ambla identitat de les víctimes ja quediversos estudis realitzats alsEUA mostren que, si la víctimaés blanca, hi ha un 200/0 més deprobabilitats que el delicte siguicastigat amb la pena de mort.Així, des de 1976, aproximada­ment el 830/0 de les víctimes delexecutats eren blanques, mentreque les víctimes d'assassinat d'a­questa rac;a sumen només un50% del total. Des de la mateixadata, 158 reus negres han estatexecutats per haver assassi natvíctimes de rac;a blanca, i només11 reus blancs han estat execu­tats per assassinar persones derac;a negra. No vol dir aixó que,en la practica, als EUA la vidad'un blanc és més valuosa que lad'un negre?

6. Violació deis drets humans

El principi de no-discriminacióés un principi basic del sistemainternacional de protecció deisdrets humans i, per tant, obligatambé que es respecti en I'as­sumpte de la pena de mort. AI­tres pri nc ipis explícitament re­coneguts pel pactes i conven isinternacionals són el de legalitatpenal, proporcionalitat de la pe­na i el tracte huma al delinqüent.El Dret internacional no prohi­beix, basant-se en aquests prin-

Fotografia: El Mu

l··" ,~

'e~

(

'~.':.. ~ "'i'

ClplS, la pena de mort, sinó quedeixa a la sobirania deis Estats lacompetencia de reten ir-la o abo­lir-la, tot i que el reconeixementinequívoc del dret a la vida comun dret individual subjectiu queha de ser respectat absol utamenta tota persona pel simple fet deser-ho ha implicat certes restric­cions a I'hora d'aplicar la penacapital. Les prohibicions d'exe­cutar menors de divu it anys i ma­jors de setanta, persones amb in­capacitat mental manifesta, donesembarassades o mares que tenenfi lis molt petits, així com la pro­hibició d'ampliar el nombre dedelictes sancionables amb la pe­na de mort, són mesures que pa­lesen la voluntat deis principalsorganismes internacionals depromou re l'abol ició a forc;a de Ii­mitar la sobirania deis Estats

El Dret internacional no ha donatencara el pas decisiu que signifi­caria interpretar els articles 3 i 5de la Declaració Universal de DretsHumans en el sentit que la penade mort no pot ser acceptada decap manera perque és una obviaexcepció al dret a la vida i unavertadera tortura, la pena cruel,inhumana i degradant per excel­leneia. Aquesta interpretaeió s'a­nira imposant per la forc;a de laraó i deis sentiments més nobles.Efectivament, el dret a la vida,que es proclama a I'article 3, éstan fonamental que constitueixel pressuposit basie per posseirtots els altres drets humans, laqual cosa vol dir que si es privauna persona d'aquest dret, se lapriva automaticament de tots elsaltres. Per altra banda, per moltque s'hagi avanc;at en la dulcifi­cació deis metodes d'execuciódes que en el segle XVIII CesareBeccaria denunciés I'absurd dela ferocitat deis antics supliciscorporals, el procés d'execuciócontinua sent una tortura cruel. 1és que els sofriments d'un con-

demnat que espera ésser execu­tat, que es desespera davant laperspectiva que no prosperi neisrecursos o la petició d'indult,que s'angoixa per com I'execucióafectara els fami Iiars, que experi­menta I'estranya sensació que unequip sanitari s'ocupa de preser­var la seva salut només perquepugui ser executat com cal ... ,aquests sofriments morals nopoden ser mitigats per una mortque ha de ser executada «amb elmenor dolor possible», com reco­mana el Comite de Drets Hu­mans de I'ONU.

Si no és moralment i legalmentacceptable amenac;ar de mort unpres o provocar-li danys físics opsíquics amb descarregues eléctri­ques o amb simulacres d'execu­ció, com no han de ser consideratscruels, inhumans i degradants I'a­menac;a constant en nom de la Ileii els preparatius horribles del ri­tual de I'execució? La pena demort, en resum, és una violaciódeis drets humans que, a diferen­cia d'altres violacions (tortura,execucions extrajudicials, desapa­ricions, etc.) no s'oculta ni esnega, al contrari, forma part de lesIleis del país que I'aplica.

7. Instrument de repressió política

El caracter irrevocable de la penade mort ha estat una soluciótemptadora per als regims quehan volgut eliminar drasticamentels dissidents i opositors poi ítics.Ha estat aplicada especialmentper consolidar el poder d'un go­vern constitu"ft amb un cop d'Es­tat i per reforc;ar i1·1 usoriamentI'autoritat estatal; il·lusoriamentperque, de fet, el recurs a I'ame­nac;a i a la tortura que suposa lapena capital és un signe de debi­litat. La inanitat d'aquest proce­diment execrable es fa palesa re­passant la historia i comprovantcom milers de persones executa­des per un govern han estat des-

prés reconegudes com a víctimesinnocents, i a vegades heroiques,quan unes altres autoritats hanarribat al poder. Només l'abolicióde la pena de mort pot garantir lasupressió d'aquesta practica re­pressiva tan brutal i aj udar aconstruir una societat en que laconvivencia es basi en el respec­te a la vida humana i en la to­lerancia cap a totes les idees.

Aquí és pertinent recordar el queva dir Gabriel Alomar al final dela ponencia sobre la pena demort que va fer al Congrés de laLI ibertat: «La subsistencia de lapena de mort és un peri II gene­ral, contra lo que podria semblartal volta an els qui aixequen lesespatlles egoistament, tot dient­se uQue se m'endona a mí d'unapenal itat en que mai cauré?"Pero ¿és que aq uest bon bu rgessab en quines apariencies decrim pot dema tombar, o sotaquin monstruós error jurídic potésser enclós? ¿Es que ha meditatbé les conseqüencies que podriaportar-I i una revol ució victoriosaplena de represal ies i venjances?L'abolició del patíbol implicariauna dolcificació general de lescostums, privades i públiques, iamb el transcurs deis anys seriaun impossible natural per a I'hu­manitat el restabliment de lapena de mort, com ho seria avuien les terres de civi Iització, el dela tortura judicial. Així com crecprofundament que la pena demont fomenta I'assassinat, crecque I'abolició fomentaria I'edu­cació moral de I'home i delpoble, moralitzant per de promp­te el poder, com a representacióveritable de les seleccions, deismés dignes.»2o

Qui escrivia aquestes paraulesI'any 1912 era un home que 25anys després va haver de consta­tar les conseqüencies d'una «re­volució victoriosa plena de re­presalies i venjances». Només a

Mallorca hi hagué milers d'execu­tats, sense judici previ, a les cu­netes o a les tapies deis cementi­ris i unes 300 penes de mortvaren ser decretades per consellsde guerra absolutament mancatsde garanties legals. La majoria deles víctimes havien estat acusa­des de desafecció, rebel·1 ió ocol·laboració amb I'enemic, peroen rea Iitat eren oponents poi íticsque varen ser condemnats per ac­cions Iícites real itzades durant laRepública i en defensa del governlegítim durant la guerra. Alomar,amb la seva advertencia premo­nitoria, devia saber que la pau noés una corda que esti rem uns perun costat i els altres, per I'altre,sinó un fil molt prim que s'ha demanejar amb molta subtilesa per­que en qualsevol moment es potrompre. I sabia, amb tota segure­tat, que els botxins i els seus aju­dants, els estiracordetes, notenen mans delicades ni cap bonpensament.

Selecció de recursos

1. Una rondalla

En Juanet de I'Onso, recollida altom 11I de l'Aplec de Rondaies Ma­llorquines, presenta diverses situa­cions adients per encetar un dia­leg sobre el sentit deis castigs ide la justícia. La més xocant és laque es dóna després que en Jua­net ha matat cinc companys d'es­cola perque li han dit «pelut» is'ha carregat el mestre perque I'hacastigat durament amb corretja­des. El batle decideix empreso­nar-Io per castigar aquests crims,pero en Juanet reacciona violen­tament i s'escapa de la justíciadesprés d'haver apallissat el saigi tots els qui I'acompanyaven. Da­vant la gran for<;a i extrema vio­lencia d'en Juanet, la Justícia con­voca en assemblea tot el poble ies decideix que «ja no porem fercosa millar que donar-li lo que

deman, i que se'n vaja d'es po­ble, i que no torn».

La rondalla es pot confrontaramb aquest cas historic que vaser notícia el 31 de maig de1887, pocs anys abans quemossen Alcover comencés a re­collir el seu aplec de rondalles.«En la Audiencia dio comienzo lavista del proceso instru ido por elJuzgado de Instrucción de Mana­cor contra los procesados JuanVallés Llabrés (a) Xaraminé, Ma­teo Obrador Ballester, (a) La Plan­ta, Eusebio Pérez (a) Rubio, yLucas Lladó Sagreras (a) Lluque­té, acusados de del ito de robocon homicidio perpetrado en lanoche del 29 de Diciembre de1896 en la vila de Campos, en lacasa y persona de Julián Mas Vi­da!. Representó al Ministerio Fis­cal el Sr. Santacruz y actuaron dedefensores D. Antonio Ma. Sbert,D. Juan Sampol, D. Juan Alomar yD. Bartolomé Simonet. I La vistafinalizó el 2 de Junio y los cuatroencartados fueron sentenciadosa la pena de muerte en garrote,que se llevará a cabo en Mana­cor, y al pago de 4.000 pesetas alos herederos de la víctima. »21

2. Dues lIegendes

El pare de Miquel deis Sants Oli­ver, el mestre Joan Lluís 01 iverSabrafín, és I'autor d' Episodiosde antaño (Imp. La Almudainade Amengual y Muntaner, Palma,1887), una obra que recull unaserie d'histories que va coneixerper tradiciá familiar. El Ilibreesta compost de tres narracionsde les quals la primera, Las foga­tas de la costa, i la darrera, Unminué y una contradanza, rela­ten accions presumptament cri­minals que són castigades ambla pena de mort. En una es co­met un error judicial i s'executala sentencia a un home innocent,Antoni Solivellas, un pages deLI ucmajor, acusat de Iladron ici i

assassinat. A I'altra, hi ha un in­teressant episodi en qué es contacom un bandoler convicte, JordiEscarrer, de mal nom «Barrera»,és condemnat a mort, pero justabans d'ésser executat és perdo­nat per la justícia.

3. Una novel·la

L'estrany d'Albert Camus (La Ga­lera, Barcelona, 1997), publ ica­da originariament I'any 1942,és, en part, la traducció novel­lada de les idees contingudes aI'assaig sobre I'absurd que és Elmite de Sísif (Edicions 62/Penín­sula, Barcelona, 1987). Merse­ault, el narrador, és un oficinistad'Alger que porta una existenciamediocre amb un taranna espe­cial que es podría definir com defreda indiferencia. Un dia, pas­sejant per una platja amb el seuamic Raymond, es veu implicaten una baralla que acaba amb lamort d'un arabo Lliurat a la justí­cia, I'actitud de Merseault, queno té consciénc ia de ser un cri­minal, escandalitza el procura­dor, els jutges i I'advocat mateix,que el consideren estrany a Ilurunivers perqué ignora els valorsconvencionals que donen sentit ales seves vides. En el procés se liretreu, més que no I'assassinat,el fet que no plorés a I'enterra­ment de la seva mare i que I'en­dema de la seva mort anés anedar i al cinema. Així, se I'acu­sa d'haver «enterrat la seva mareamb un cor de criminal» i éscondemnat a mort. Davant laperspectiva de I'execució, i ambla mateixa indiferencia de sem­pre, Merseault reflexiona sobre lapena de mort (al web d'AmnistiaInternacionaI hi ha reprod urt elfragment). Les reflexions del na­rrador poden ser un bon pream­bul per a la lectura de les lúcidesi impressionants Reflexions so­bre la guillotina de I'autor. Peraltra banda, hi ha una excel·lent

,

¡ ~' •

L~', J' ""~; _"' .._. .. ~ _

"'"", IJ..: d.t.•·...,. ,.: <nf

j r·J, ~;:". <~'"''

.1 ..:• t ,

I ' ,', ~tJ

)

Fotografia: Sergio Imbert (Diario de Mallorca)

versió ci nematografica de lanovel·la, que va dirigir LuchinoVisconti I'any 1967.

4. Una obra de teatre

Guillem Cabrer Borras va escriu­re Aina Sacoma (Impremta No­vell, Badalona, 1974) basant-seen uns fets verídics que varensucceir a Palma els anys 1741 i1742, deis quals hi ha referen­cies al Cronicón Mayoricense d'AI­var Campaner, als Anales de laisla y reyno de Mallorca de Gui­Ilem Terrassa i a la Miscelániaerudita mayoricense de JoaquimM. Bover. La historia, molt resu­mida, és la següent. El tinentManuel de Bustillos (Manuel dePalacios, a I'obra), de 30 anysd'edat, nascut a Burgos i casat iamb fills a Malaga, sedueix o éssedurt per una monja de 22anys, El isabet Font deis Olors iPenyaflor (Aina Sacoma, a 1'0­bra), filia d'una bona famíliad'Arta, que havia ingressat a con­tracor seu al convent de la Mise-

ricordia. Els amants decideixenescapar-se i s'embarquen, ambpassaports falsos, en un vaixellfrances cap a Cartagena. Allí sóncapturats i retornats a Mallorcaon el ti nent Busti Ilos sera con­demnat a mort després d'un pro­cés en qué se I'acusa de rapte,adulteri, estupre i deserció delservei, entre altres del ictes. Eldia 4 de maig es va executar lasentencia i el ti nent va ser deca­pitat amb un mecanisme sem­blant al de la guillotina del quales digué que havia estat inventatpel reu mateix. El dia de I'execu­ció, per por d'un aixecament deisqui veien amb simpatia la histo­ria deis dos amants, es va dietarun ban que imposava pena demort a qui demanés clemenciaper al sentenciat. La historia vaser molt popular fins al punt queencara cap a I'any 1950 JaumeVidal Alcover, com diu al prolegdel I1 ibre de Cabrer, la va conéi­xer per transmissió oral i eom éspales pel fet que circulés un ro­man<;, reprodu'lt fragmentaria-

ment a la Gran Enciclopedia deMallorca, a I'entrada «Bustillos».

5. Cinematografia

Silla eléctrica para ocho hombres(1959)

The Last Mi/e. Producció nord­americana en blanc i negre diri­gida per Howard W. Koch. Dura­ció 78 mino Interprets principals:Mickey Rooney i Clifford David.

En una presó del sud-oest ame­rica vuit homes esperen el mo­ment d'ésser executats. Un d'ellsestrangula el guardia de la sevagaleria i organitza la fuga. Excel­lent interpretació de Mickey Roo­ney, que representa cruament ladesolació i el desesper d'un ho­me a punt de ser executat. El tí­tol original fa referéncia a la «dar­rera milla», que és el darrer tramque els condemnats han de recór­rer per anar de la seva cel·la a lacadira eléctrica.

El verdugo (1963)

Producció hispanoitaliana. Dura­ció: 87 mino Dirigida per Luis Gar­cía Berlanga. Guionistes: RafaelAzcona, Luis Garcia Berlanga iEnnio Flaiano. Interprets: JoséIsbert, Nino Manfredi, Emma Pe­nella, José Luis López Vázquez,Ángel Álvarez, Elvira Quintilla,María Luisa Ponte, Julia Caba.

Amadeo, un vell botxí de l'Es­panya deis 60, a punt de jubi lar­se i conscient que el seu ofici noés gaire popular, comenc;a a pre­ocupar-se per saber qui sera elseu successor. Més preocupat es­ta, pero, pel destí de la seva fi IlaCarmen, que veu com els preten­dents se li escapen quan conei­xen la professió del seu pare. Lasituació canvia quan apareix ales seves vides José Luis, I'enter­rador, que té un problema sem­blant al de Carmen: les al·lotesno el volen quan saben quin és el

seu oficio Els joves semblen estarfets un per I'altra, s'enamoren, lafadrina queda embarassada i escasen. Per mantenir la nova fa­mília José Luis haura de compa­ti bi Iitzar la seva fei na am b la debotxí, ofici en que I'iniciara elseu sogre.

El extranjero (1967)

Lo straniero. Producció italiana.Duració: 105 mino Dirigida perLuchino Visconti. Basada en lanovel·la d'Albert Camus L'étran­ger. Interprets: Marcello Mas­troianni, Anna Karina, GeorgeWi Ison, Bernard BIier, Pierre Ber­ti n, Jacq ues Herl in, George Gereti Bruno Cremer.

Pena de muerte (1995)

Dead Man Walking. Produeeiónord-americana dirigida per TimRobbins. Duració: 145 mino Guió

basat en el Ilibre Dead man wal­king: an Eyewitness Account ofthe Death Penalty in the UnitedStates (1993) de sor Helen Pre­jean. Principals interprets: SusanSarandon, Sean Penn, RobertProsky, Raymond J. Barry, Cel iaWeston, Lois Smith i R. Lee Er­mey. Osear 1995 a la millor ac­triu. Gran exit a les sales espa­nyoles, on va tenir 1.290.113espectadors.

La pel·lícula esta basada en unfets reals que varen passar aLousiana a partir del dia 4 de no­vembre de 1977, en que ElmoPatrick Sonnier i el seu germaEdd ie varen assassi nar dos ado­lescents (Loretta Bourque ¡DavidLeBlanc) en un camp de eanyesde sucre. Pat Sonnier (MatthewPoncelet a la pel·1 ícu la) va sercondemnat a mort i va passar sisanys a la presó. En saber la datade I'execució, sol·licita I'assisten-

TALLER GRAFIC~ RAMON\'--~---~

gremi forners, 18 (polígon son castelló)tel. 971 91 9 000 - fax 971 919 001

07009 Palma - Mallorcae-mail: tgramon@retemail.es • http://personaI4.iddeo.es/tgramon

Ca1rr'er dleo Rubí, 5

Tel. 971 71 382107002 Palma (Mallorca)

cia de sor Hellen, que va accep­tar ajudar-Io intentant aconseguirI'absolució i la tranquil·litat espi­ritual per afrontar la mort. La mon­ja, pero, en coneixer la realitatdel crim i veient la manca de pe­nediment de Mathew, comenc;a asentir una profunda inquietudque augmenta quan entra encontacte amb les famílies de lesvíctimes. Finalment, es decideix,amb I'oposició de la família i delbisbat, a donar tot el suport aljove, que sera electrocutat el dia4 d'abril de 1984 després de de­manar perdó als pares de les víc­times. La pel·lícula mostra lestragedies particulars de tots elsque estan implicats en la historiai mostra cruament l' horror delcrim i I'angoixa no menys horro­rosa de I'execució. S'hi sentenles veus deis abolicionistes i deisretencionistes, de l'Estat i del'Església catol ica, del reu i laseva mare, i de les famílies deles vícti mes. És possi ble estud iarel cas real a partir deis retalls depremsa, les entrevistes i els arti­cles que estan recollits al webhttp://www. pbs.org/wgbh/pages/frontl ine/angel/.

El corredor de la mort (1995)

Kit/er: a journa/ of murder. Pro­ducció nord-americana. Duració:91 mino Director i guionista: TimMetcalfe. Basada en la novel·lade Thomas E. Caddis. Interprets:James Woods, Robert Sean Leo­nard, Ellen Greene, Clara Buono,Robert John Burke, Richard Rieh­le, Harold Gould, John BedfordLloyd, Jeffrey DeMunn, ConradMacLaren, Steve Forrest, RichardCou nci 1, Christopher Petrosi no,Michael Jeffrey Woods, Rob LockeJones, Raynor Scheine, EddieCairis i Seth Romatelli.

Cap als anys 20 un jove jueu unamica esquerra i idealista, HenryLesser, entra a treballar com a

guardia a la presó de Leavenworthon esta esperant ser executat CarlPanzram, un perillós delinqüentque ha assassinat vint-i-una perso­nes i que a la presó és tractat bru­talment. El guardia simpatitzaamb Carl, el qual considera moltintel·1 igent, se' n guanya la con­fianc;a i aconsegueix que escrigu iles seves memories en un bloc queli passa d'amagat cada vespre queesta de guardia. El delinqüent, enun acte de furiosa violencia, mataun guardia pensant que aixa potacontentar Lesser, la qual cosa faque aquest presenti la dimissió iabandoni el seu treball. Poc tempsdesprés rep una invitació de CarlPanzram en que el convida a as­sistir a I'execució, que afrontaamb la seva habitual insolencia.

La milla verde (1999)

The green mi/e és una producciónord-americana dirigida per FrankDarabont. Basada en una novel­la de Stephen King. Interprets prin­cipals: Bonnie Hunt, Sam Rock­well, David Morse i Tom Hanks.

Un guardia del corredor de lamort d'una presó americana deisanys 30, Paul Edgecomb, esplanteja el dilema moral inherental seu ofici quan descobreixenque John Coffey, un negre detalla gegantina acusat d'assassi­nar dues nines, té poders sobre­naturals benefics. El guardia i elsseus col· legues, el simpatic Bru­tus i el pervers Percy, i els preso­ners viuen una estranya experien­cia en que es mesclen la tendresai la crueltat en unes proporcionsque remouen la freixura fins queles emocions exploten en conei­xer la innocéncia i la vertaderaidentitat de I'entranyable JohnCoffey abans de ser executat.

La espalda del mundo (2000)

Duració: 89 mino Dirigida per Ja­vier Corcuera a partir d'un guió

en el qual compta amb la col·la­boració d' Elías Querejeta i Fer­nando León de Aranoa.

Es compon de tres reportatges quepresenten situacions de maximadegradació humana, social i políti­ca a causa de la violació deis dretshumans, concretament deis dretsde la infancia, la Ilibertat d'expres­sió i el dret a la vida. Només el ter­cer documental, La vida, esta di­rectament relacionat amb la penade mort. Les cameres entraren enel corredor de la mort d'una presóde Texas per donar a conéixer eldrama de Miquel Flores, un presmexica que va ser executat dia 9de novembre de 2000, condemnata mort deu anys abans per haverviolat i assassinat una estudiant. Eldocumental mostra obertament ladeshumanització que implica lapena capital i suscita una reflexióseriosa, emotiva i no gens pam­fletaria sobre la violació del dret ala vida, amb la intenciá -com diuElías Querejeta- de transmetre elmissatge que tots hauríem de feralguna cosa per defensar els dretshumans, perqué tots estem impli­cats en les situacions que es des­criuen a la pel·lícula.•

Bibliografia

ALOMAR VILLALONGA, Gabriel. «Varia­cions sobre la pena de mort». A: ObresCompletes, 11. Mallorca: Editorial MolI,2000, pago 249-252.

ALOMAR VI LLALONGA, Gabriel. La penade mort. Barcelona: Biblioteca de la Re­vista de Catalunya, 1912. Reeditada perJ. Mascaró Pasarius, Palma, 1972, ambuna introducció d'Antoni Serra.

AMNISTíA INTERNACIONAL. Cuando esel Estado el que mata... Los derechos hu­manos frente a la pena de muerte. Ma­drid: EDAI, 1989.

AMNISTíA INTERNACIONAL. La pena de .muerte y su abolición en España. Funda­ción Universidad y Empresa, 1999.

AMNISTíA INTERNACIONAL. Error capi­tal: la pena de muerte frente a los dere­chos humanos. Ed. Catarata, 1999.

ARANOA BOSCH, José. Joe Martínez.Caso cerrado. Palma: Coc33 Serveis Edi­torials, 200 l.

BLÁZQUEZ FERNÁNDEZ, Niceto. Penade muerte. Madrid: Ed. Paulinas, 1994.

BRANDT, Richard B. «Justicia retributivay derecho criminal». A: Teoria Ética. Ma­drid: Alianza Universidad, 1982, capítol18, pago 550-578.

CAMPANER y FUERTES, Álvaro. Croni­cón Mayoricense. Noticias y relacioneshistóricas de Mal/orca desde 1229 a1800. Palma: Ed. Luis Ripoll, 1984.

CAMUS, Albert. «Reflexiones sobre laguillotina». A: Obres completes. Vol. 111.Madrid: Alianza, 1996, pago 465-517.

CANTAR ELLA, Eva. Los suplicios capita­les en Grecia y Roma: orígenes y funcio­nes de la pena de muerte en la antigüe­dad clásica. Madrid: Akal, 1996.

FOUCAULT, Michel. Vigilar i castigar.Madrid: Ed. Siglo XXI, 1986.

FRAZER, James George. El folklore en elAntiguo Testamento. México: FCE, 1981.

GARCíA VALDÉS, Carlos. No a la pena demuerte. Madrid: Ed. Cuadernos para elDiálogo, 1975.

HOOO, Roger. The Death Penalty: A World­Wide Perspective. Oxford: Clarendon Press,1996

IMBERT, Jean. La pena de muerte. Méxi­co: Fondo de Cu Itura Económica, 1996.

KANT, lmmanuel. La metafísica de lascostumbres. Madrid: Tecnos, 1989.

KANT, Immanuel. Lecciones de Ética.Barcelona: Crítica, 1988.

KELSEN, Hans. ¿Qué es justicia? Barce­lona: Ariel, 1991.

LIPMAN, M.; SHARP, A. M. Recercaética. Vic: EUMO, 1992.

L1PMAN, Matthew. Lisa. Vic: EUMO, 1991.

MUNTANER, L1eonard. Els xuetes de Ma­l/orca. Espai, economia i societat a finalsdel segle XVII. Tesi doctoral lIegida a laUniversitat de Barcelona, 1988.

MUNTANER, L1eonard. «La Inquisició es­panyola a Mallorca, un tribunal pecu-

InternetAmerican Society of Criminology:http://www.critcrim.orgl

·Amnistia Internacional a Catalunya:http://www.pangea.orglai-cat/

Asamblea de Cooperación por la Paz:http://www.acpp.com/penamuerte.htm

Assemblea Parlamentaria del Conselld'Europa:http://stars.coe.fr/

Catedra UNESCO sobre Pau ¡ Drets Humans:http://www.pangea.org/unescopau/

Catholics Against Capital Punishment.http://www.igc.org/cacp/

Consell d'Europa: http://ww w.co·e.int

Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria:http://www.kender.es/gestolindex.htmI

Death Penalty Information Center:http://www.deathpenaltyinfo.org/

Ensemble contre la peine de mort:http://www.ecart-type.com/

Nessuno tocchi Caino:http://www.handsoffcain.org/

Llibres per ala reformaEducació infantilEducació primariaEducació secundaria

~mbatLlibres

Pge, Papa Joan XXIII} n-E •Geranis C€ntre •Thl. 71 jj óO ,Fax 12 0444 •Gl002 Palma de Mallorca

f'C::i .,IJl ".J~ ,

liar?» A: MUNTANER, L1eonard; COLOM,Mateu. La Inquisició espanyola a les IIlesBalears. Cataleg de I'exposició realitzadaa la L10nja de Palma I'any 1986.

PALM ER, Lou is J. Encyclopedia of capi­tal punishment in the United States. Mc­Farland, 2001.

PIAGET, Jean. El criterio moral en elniño. Barcelona: Fontanella, 1977.

PLANAS ROSSELLÓ, Anton io. El procesopenal en el reino de Mallorca. Mallorca:Miquel Font Ed itor, 1998.

PREJEAN, Sister Helen. Pena de muerte.Ediciones B, 1996.

PROHENS, Bartomeu. La mort d'en Berga.Mal/orca, 1619. Palma: Ed. Moll, 2000.

PUYOL MONTERO, José María. La publi­cidad en la ejecución de la pena demuerte: las ejecuciones públicas en Es­paña en el siglo XIX. Madrid: UniversidadComplutense, 2000.

SALADO OSUNA, Ana. La pena de muer­te en Derecho Internacional; Una excep­ción al derecho a la vida. Madrid: Tecnos,1999.

SUEIRO, Daniel. La pena de muerte: ce­remonial, historia, procedimientos. Ma­drid: Alianza/Alfaguara, 1974.

TAUBE, Michel. L'Amérique qui tue. Ame­rica, the killer. París: Ed. Michel Lafon,2001.

TAUBE, Michel. Lettre ouverte aux Amé­ricains pour I'abolition de la peine demort. Open letter to the American peoplefor the abolition of the death penalty.París: Ed. L'écart, 2000.

TEN, C. L. «Crimen y castigo». A: PeterSinger (ed.). Compendio de Ética. Ma­drid: Alianza, 1995.

TER MCAT, Centre de Terminologia. Voca­bulari de dret penal i penitenciari. Depar­tament de Justícia de la General itat deCatalunya, Barcelona, 2000.

TUGENDHAT, E.; LÓPEZ, C.; VICUÑA, A.M. El libro de Manuel y Camila. Diálogossobre ética. Barcelona: Gedisa, 2001.

VAQUER, Onofre. Una sociedad del anti­guo Régimen. Felanitx y Mallorca en elsiglo XVI. 2 vol. Mallorca, 1988.

Notes

(1) ALOMAR, G. «Variacions sobre la pe­na de mort», pago 249.

(2) PIAGET, J. El criterio moral en elniño, pago 167-267.

(3) FOUCAULT, M. Vigilar y castigar, pago300-314.

(4) El Ilibre deis AHLBERG esta editat aDestino, Barcelona, i el d'lrene de PUIGa Eumo Editorial, Vic, 1994.

(5) Al número 2 de L'Arc (novembre de1996) hi ha un interessant dossier dedi­cat a les rondalles, i al núm. 8 (marc;1999), un altre sobre la literatura infantili juvenil, en que es troben les referéncies

Butlleta de subscripció a I'ARC

La subscripció anual a la revista L'Are té un preu de 1.500 ptes., i se'n publicaran tres números I'any.Revista L'Arc. ICE (UIB). el de Miquel deis Sants Oliver, 2. 07071 Palma. Te!. 971 17 24 08

Nom

Adre<;a .

CP., , , , ,., .. ,., , " . . Població .

,....Cognoms .,.,

,.,., ,.,., ,.,.,.,.." Província ..

....Te!.:

Us dedicau a la docencia?.......... .. A quin nivell? .

Em subscric a la revista L'Are, a partir del número , "" Mes ... ,.,., .... ,.,.,., .... ,.,.,.,de,...

COMPTE

o Domieiliació bancaria O Taló nominatiu O Gir postal O Contra reemborsament

Taló nominatiu núm " "...... . .a favor de la revista L'Are de I'ICE (enviat juntament amb aquesta butlleta)

Gir postal o telegrafie núm..... .. ..a favor de la revista L'Arc, de l' Institut de Ciéncies de I'Educació de la Un iversitat de les IlIes Balearsc/c 725-743-58 de Sa Nostra (del qual s'adjunta el resguard a aquesta butlleta)

Butlleta de domiciliació bancaria

Nom i cognoms.... ... " " .¡------------------------

Codi de compte de client ENTITAT OFICINA DC

~-----I......--l----l..-W~----l.-----L.--~Banc/Caixa .. . Agencia núm .

CP.. .. "." .. Pob1ac ió .. " ".......... . "" .

Titular de la subscripció (en cas que sigui diferent del del compte):

.,., ,.,., , ,Prevíncia , ,., , , ,.,.,., ,.,

Senyors, us agrairé que, amb carrec al meu compte/llibreta, atengueu, fins a nova ordre, el rebut que periodicament uspresentara la revista L'Arc, de l'lnstitut de Ciencies de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, per al pagamentde la meva subscripció.

Us salud atentament.

bibliografiques deis autors esmentats. ElIlibre que tracta amb més amplitud elproblema és el de Vicenc; JASSO GARAUi Catalina TORRENS VALLORI: Fantasia.Realitat. 11·lusió. El sorprenent encís edu­catiu de les rondalles mallorquines. Ma­llorca: Editorial Moll, 1999.

(6) CAMUS, A. Reflexiones sobre la gui­llotina, pago 471-472.

(7) CAMPANER, A. pago 508

(8) Id., pago 605.

(9) ALOMAR, G. La pena de mort, pago 14.

(10) Id., pago 8.

(11) CAMUS, A. Reflexiones sobre la gui­llotina, pago 487-488.

(12) Kant, 1. Lecciones de Ética, pago 259.

(13) ALOMAR, G. La pena de mort, pago 2.

(14) ALOMAR, G., pago 2-3: «La idea mi­tológica de la Justícia persisteix ben viva

entre nosaltres. La Justícia-Astrea, The­mis o Némesis, és encara una deessa. Ila pena de mort és, sense metafora, el sa­crifici huma que se li tributa ritualment.Per poc que examinem la naturalesa dela pena de mort, sobretot comparant-Iaamb totes les demés penes, la veuremcom un acte religiós. L'execució és benbé un rite, una missa cruenta, un verita­ble sacrifici, un aute, I'acte de desagravia un déu irritat.»

(15) Veg. les obres de FRAZER, CANTARE­LLA i KELSEN referides a la bibliografia.

(16) CAMPANER, A. pago 481 i 588.

(17) SELLlN, 1. The Penalty of Death. Sa­ge Publications, Beverly H¡lis-Londres,1990. Cit. a AMNISTIA INTERNACIO­NAL, Error capital, pago 29.

(18) O. VAQUER, a Una sociedad del an­tiguo Régimen, vol. 11, pago 543, afirmaque durant els primers vint-i-vuit anys

d'existencia la Inquisició va relaxar vui­tanta-cinc judaHzants, amb una mitjanamensual de 3,03. Per a unes dades mésamplies vegeu la tesi doctoral de LI.MUNTAN ER, Els xuetes de Mallorca, i laseva col·laboració en el cataleg de I'expo­sició La Inquisició espanyola a les IlIesBalears feta a la L10nja de Palma I'any1986.

(19) En el Congrés Mundial Contra laPena de Mort es va fer saber que el 99°fc,deis executats als EUA havien tingut unadvocat d'ofici i només en el moment deljudici.

(20) ALOMAR, La pena de mort, pago 30­31.

(21) POU MUNTANER, Juan. Noticias yrelacions históricas de Mallorca. SigloXIX. Tom IX. Palma, 1998, pago 78.

Fotografia: Diari de Balears

Celso Calviño AndreuJeroniaSampol FornésProfessors del CP Rafal Vell

L'hort escolar com a ei naper adquirir valors, normesi actituds al CP Rafal Vell

Introducció. Cantext

El barri del Rafal Ve 11 , on estroba situat el col·legi, téuna via principal, el carrer

Mare de Déu de Montserrat, moltcomercial, que és el centre neural­gic del barri i en el qual en con­flueixen d'altres de menor im­portancia. Antigament, i fins amitjan segle XX, era una zona d'­horts. Posteriorment, s'hi anarenconstruint una serie de plantesbaixes que formaren el nucli d'a116que amb el temps seria el barrio Apartir deis anys setanta es va pro­duir un fort creixement demografica causa de la immigració produ"idaper I'arribada massiva de turistes ies va donar un canvi general enI'estructura inicial del barri amb laprol iferació de grans ed ificis depisos.

L'alumnat de I'escola és emi­nentment urba, la majoria deisseus pares i mares treballa en elsector serveis.

Una de les grans preocupacionsdel professorat del centre, des dela decada deis anys vuitanta, fouaplicar i dur a terme una meto­dologia in novadora, activa i parti­cipativa, amb I'objectiu primor­dial d'implicar I'alumnat en elseu propi aprenentatge. Es vol ia

que I'infant passas de ser un ele­ment passiu i solament receptiude continguts conceptuals a pro­tagon ista pri nci pal di ns el procésdidactic.

A la recerca d'una pedagogiaen valors

Un aItre aspecte per destacarera que a més deis contingutsconceptuals que fi ns aleshoreses prioritzaven tinguessin tantao més importancia els contin­guts procedimentals, aix6 és,I'adquisició d'habilitats, tecni­ques i metodes per resoldre pro­blemes sense deixar de bandaels conti nguts actitud ina Is. Erael pas d'una pedagogia instructi­va a una d'educacional, en queera fonamental en primer Iloc laconeixen~a i I'acceptació d'ellmateix, així com adquirir un res­pecte cap a les persones i elmedi en general. Per aixa la for­mació integral de la persona foubase i fonament del projecteeducatiu del centre.

La formació en valors era un metaper aconseguir que es propasatota la comunitat escolar, per aixbs'analitzaren quines de les arees,experiencies i activitats didacti­ques serien les més adequadesper aconseguir aquestes metes.

L'area de Coneixement del Medí aI'educació primaria i les CienciesSocials i Naturals a I'ESO estavenmolt relacionades amb aquestaproposta didactica, ja que elscontinguts permetien aconseguirmoltes d'aquestes finalitats (amora la natura, protecció del paisat­ge, deis costums, de la cultura,de la Ilengua... ). El treball a I'hortfou una experiencia molt adequa­da per assolir aquests objectius.

L'experiencia d'hort

Durant el curs escolar 1986-87,aprofitant que la nostra escoladisposava d'un espai suficient­ment ampli de terra, es va deci­dir realitzar, d'una forma practicai dinamica, una serie d'activitatsrelacionades amb la planificacióde I'hort. Aquest era i és essen­cialment hort eeo/ógie, aquestacaracterística és basica i primor­dial; ara bé, la metodologia hacanviat des deis seus inicis. Hememprat tecn iques diferents desembra, des de les anomenadesparades en cresta/! als so/es,aquesta darrera típicament ma­llorquina, utilitzada als corrals ipetits horts de les cases deis po­bies. Actualment, combinam amb­dues tecniques.

Fotografia: Reu

A les primeres sessions s'explicael treball que es dura a termedisti ngi nt si es rea Iitzaran activi­tats d'observació, de sembra o demantenimen1. També s'estableixsi la participació de I'alumnatsera en grup petit, mitja o gran.

eiació molt elevats per conservarI'entorn escolar, així com una mi­llora en les relacions socials.

Un altre aspecte important enI'activitat diaria a I'hort són lesobservacions que es duen aterme. Tenim molt present queI'observació deis elements queconformen la natura no és mésque una lectura molt complexa,la qual cosa exigeix seguir unespasses en grau creixent de difi­cu Ita1. Les anotac ions observa­des durant les visites a I'hort esdiscuteixen en comú a les clas­ses i les concl usions es trans­criuen en els quaderns de tre­ball. Les tasques que es realitzenanualment relacionades ambI'experiencia a I'hort segueixenunes passes que podem sintetit­zar de la manera següent:

Es procedeix a netejar i prepararel terreny per a la sembra.

S'estableixen unes normes decomportament ¡respecte duranttot el procés.

Es divideix, per nivells, I'espaidestinat al' hor1.

Se sembren les plantes seguintla programació anual.

Es recu Ilen els fru its ¡les horta­lisses de l'hor1.

Es realitza individualment el pla­nol de I'hort amb tots els seuselements.

Es manté I'hort (entrecavar, nete­jar d'herbes, regar... ).

Realitzam I'observació i el segui­ment de cada planta ¡deis ani­mals que formen part de I'ecosis­tema.

- Enquestes sobre temes i activi­tats de l'hor1.

- Entrevistes a persones relacio­nades amb el treball del campo

- Realització d'esquemes, mapesconceptuals, grafics, planols idibuixos.

- Investigació i aprenentatge derefranys sobre les plantes, lameteorologia i les estacions deI'any.

- Resums i subratllats.

Aplicació de tecniques de treball

L'activitat a I'hort també ens per­met introduir una serie de tecni­ques de treball i estudi com:

- Dialegs i intercanvis d'idees.

- Traslladar i ordenar les obser-vac ions real itzades a fitxes.

Desenvolupamentde I'experiencia

La intervenció educativa es du aterme a cada un deis nivells i ci­cles. Tot I'alumnat d'educacióprimaria participa d'aquesta ex­periencia. Hem de destacar queI'alumnat del tercer cicle ajudaels d'altres nivells en les tasquesmés complicades o que exigeixenun esfore; físic major, com són laneteja i preparació del terreny.En molts de casos són els alum­nes amb dificultat a eertes areesi amb problemes d'aprenentatgeo de relació social els que duen aterme aquesta labor, i aconse­gueixen, amb el treball a I'hort,una millar integració, alhora quese senten més satisfets més agust al centre.

Una altra conclusió que hem ex­tret de la praxis didactica durantcada curs escolar ha estat I'assoli­ment, per part del nostre alum­nat, d'un respecte i una conseien-

Objectius de I'experiencia

Els objectius generals proposatssón:

- Fomentar I'esperit científic i in­vestigador.

- Valorar els animals i les plantesen la seva dimensió naturalcom a éssers vius.

- Madurar la concepció del tempsmitjanc;ant I'observació deis pro­cessos.

- Potenciar un ensenyament-apre­nentatge actiu i participatiu.

- Desenvolupar les capacitats - Consulta de Ilibres, enciclope-d'observació, plantejament d'- dies, revistes... , i processamenthipotesis, analisi, relació, de- de la informació.ducció, comparació...

- Gaudir del treball a I'hort d'unaforma lúdica.

- Crear una etica de conservaciói respecte cap a la natura i elmedi en general.

- Educar, d'una forma general,per al consumo

- Desenvolupar una conscienciacrítica cap als productes delcamp que consumim.

- Potenciar i valorar la importan­cia d'una alimentació sanaeonsumint hortalisses i fruites.

Alguns d'aquests objectius erapossible plantejar-Ios perqué elcol·legi disposa de menjador esco­lar on es fomenten i se segueixenuns menús d'acord amb la línia decentre exposada en el PECo

- Conéixer les dietes de tipusmed iterran i.

- Fomentar I'intercanvi d'idees iel treball en grupo

- Integrar els alumnes amb pro­blemes específies.

Amb els fruits i les verdures deI'hort elaboram ensalades, co­ques de verdures i cocarrois.

S'experimenta amb les plantes(absorció, fotosíntesi ... ).

s 'observen les Ilavors, les partsde la planta, etc. amb la lupa bi­nocular.

Diferenciam entre plantes deseca i de regad iu.

Preparam adobs naturals amb elsrebuigs de I'hort mateix.

Els quaderns de treball

Per dur a terme aquest treballhem elaborat uns quaderns per acada cicle. És un material dina­mic, ja que any rere any el modi­ficam segons les característiquespedagogiques i didactiques deI'alumnat i de la programació ge­neral. En cada un deis quadernshi ha dos tipus de Iletra segonssiguin per a un nivell o altre delcicle. Consten de:

Una part teórica, que més queservir de tema d'estudi serveixper comprendre i consultar elscontinguts conceptuals. Hi hadefinicions sobre els éssers vius:plantes i animals, les seves fun­cions, les parts de que consten,classificacions, esquemes...

Fitxes de seguiment i d'observa­ció de cada planta sembrada aI'hort així com d'algunes de sil­vestres que hi creixen, per distin­gir-Ies, classificar-Ies...

Fitxes de seguiment i d'observa­ció d'alguns animals de I'hort.

Fitxes d'experimentació: texturadel sol, retenció de I'aigua del sol,fotosíntesi, observació de les florsi les seves parts, les fu Iles, elfruit, les arrels i les seves parts...

Fitxa per confeccionar el planolde l' hort.

Fitxa per recollir refranys i voca­bulari sobre tot alió relacionatamb I'hort.

Una didactica globalitzadorarica en valors

L'activitat de I'hort permet treba­llar d'una forma globalitzadora iinterdisciplinar (socials, naturals,Ilengua, matematiques, plastica... )a la vegada que es treballen deforma general els diversos contin­guts: conceptuals, procedimen­tals i, sobretot, actitudinals. Totaquest procés permet al professo­rat disposar d'una serie d' ítemsava Iuati us que en aItres activitatsescolars no és possible aplicartan clarament (capacitat d'obser­vació, relació, comparació, de­ducció deis fets, plantejamentd'hipotesis, seguiment de normesde comportament. .. ).

Per aconseguir un aprofitamentdidactic complet és necessarique les activitats desenvolupa­des durant el procés siguin sis­tematiques i continuades i quees completin amb altres que tin­guin objectius similars. Peraquesta raó, a tots els nivells, re­lacionam I'experiencia de I'hortescolar amb el seguiment i I'es­tudi del temps i deis fenómensmeteorologics diaris, així comamb I'observació deis ocells i lesaus que visiten I'hort escolar.L'objectiu és potenciar i desper­tar I'interés de I'alumnat per I'or­nitologia ¡que els dies festius ino lectius puguin dedicar-se aaquesta activitat tan estesa enaItres parsos.

Per dur a terme el projecte d'hortescolar es va crear una comissióque, entre altres coses, s'encar­rega d'explicar el funcionament iles técniques de sembra i par­cel·lació deis diferents nivells alprofessorat nou que arri ba alcentre, de la revisió de la progra­mació anual, de la previsió i pro­visió de material ...

Autoavaluació de I'experienciad'hort

Amb la finalitat d'interpretar quéera i qué significava I'hort escolarper a I'alumnat, es va aplicar unaenquesta a seixanta nins i ninesdel segon nivell del tercer cicleque havien realitzat I'experienciad'hort durant tota I'educació pri­maria. Un 1000/0 deien que eraI'activitat més acceptada. Lesraons argu mentades foren:

És divertida i és la que més elsentusiasma.

Els permet el contacte amb lanatura.

Els ajuda a observar i coneixerdirectament els éssers vius: pian­tes i animals.

Descobreixen coses de la natura.

Aprenen tecniques i usos de leseines.

Fomenta la companyonia.

L'alumnat també manifesta quehan aprés les normes de compor­tament següents:

- Parlar en veu baixa o restar ensi lenci per poder observar ocellsi aus.

- Caminar pels viaranys senya­lats sense córrer ni jugar.

- Escoltar i posar atenció.

- Treballar bé en equip, respec-tant les opinions individuals.

- Respectar el material i les ei­nes de I'hort, usar-les correcta­ment.

- Mantenir I'hort net i en condi­cions.

- Respectar i preocupar-se pelséssers vius.

- Netejar-se quan han acabat eltreba I1 al'hort, en tornar aclasse.

- Respectar el treball que han re­al ¡tzat altres cursos.

- Mantenir en condicions lespasteres de sembra.

Epíleg

Podem comprovar que els con­tinguts actitudinals són sempre

presents al Ilarg de tota I'expe­riencia i els habits de bon com­portament cap al medí natural isocial són fonamentals, ja quetrobam que han d'anar més enllade I'activitat escolar. Hem pogutobservar que molts d'alumnes

posen en practica sistemes d'­hort escolar a espais de terra deque disposen a les casetes decamp (segones residencies) quetenen els seus pares. •

Fotografia: Jose Manuel Pérez Cabo (El Pais)

8artomeu J. Barceló GinardFacultat d'Educslci6.Unlversitat de les Illes BalearsSPAC.Consell de Mallo:rca

Recordant I'oblit*

Q ui perd els orígens perdla identitat, canta en Rai­mono El poeta i músic va­

lencia, mestre a I'hora de des­criure directament I'essencia deles coses, els patiments col·lec­tius i les Iluites comunitaries,parla, a qui el vol escoltar, queoblidar i recordar és d'humans.Necessitam les dues coses pervi ure. Per aixo ens arri ba tan en­dins veure com les persones quetenim a prop perden la memoria.Avui amb vosaltres voldria recor­dar I'obl it i per fer-ho no em que­da més remei que parlar precisa­ment de la memoria i de la sevaaparició dins el nostre cap.

Durant milions d'anys I'especiehumana, com la resta d'éssersvius, ha anat evolucionant. Primerbaixarem deis arbres i oblidaremla vida penjats a les branques;després alliberarem les mans delterra i obl idarem cam inar a quatrepotes i, finalment, caminant da­munt dues cames, aconseguírempoder mirar-nos les manso 1 ambles mans varem comenc;ar afer

(*) Primera part de la conferencia pro­nunciada a la ciutat d'Eivissa amb motiudel Dia Internacional de l'Alzheimer2001, dintre deis actes organitzats perl'Associació de Familiars d'Alzheimerd' Eivissa i Formentera.

coses: eines de pedra, d'os, defusta, de metalls i també einesatomiques.

I a mesura que les feines ma­nuals augmentaven, creixia tam­bé el cervell. Pero no només crei­xia, també s'endinsava, i s'en­dinsava físicament i psicologica­ment. La superfície del cervellcreixia plena de solcs, de cir­cumvolucions, com si de sobte elprotohuma entengués que doble­gant-Ia aconseguiria més superfí­cie ocupant manco Iloc: una co­ordinació mental brillant, quedona Iloc a una estructura essen­cial del cervell huma, el cortexcerebral, una escor<;a que envol­ta I'encefal i que ocupa una clos­ca, pero si I'estenguéssim, ne­cessitaria més d'un cap.

1 com s'endinsava psicologica­ment? Gracies al fet que aquellorgan progressivament disposavad'un pensament cada vegada mésprofundo I que volia dir més pro­fund? Volia dir que comenc;ava aentendre que una cosa era ell,com a ésser viu, i una altra el mónque I'envoltava.

Aquí, en aquest moment vital pera la nostra especie, varem co­menc;ar a tenir I'albada de lanostra subjectivitat perqué l'Evo-

lució, deessa de tots els canvis,ens oferí tres consciencies: I'opi­nió, el plaer i el sofriment, totesembolicades de manera seducto­ra amb dues capacitats: la memo­ria i la intel·1 igencia.

I és que abans d'aquest fet extra­ordinari no teníem opinió, nomésteníem acció. No pensavem lescoses, sois les feiem. Les maresno eren talment mares, només hihavia criatures que habitaven lesmateixes coves deis éssers quehavien parit.

I ésque abans d'aquest fet extra­ordinari na sentíem plaer, perqueaquest només existia com elIlamp, instantani, quan es copu­lava i quan es podia assaciar lafam; i aixo no passava sempre o,sobretot, no passava quan volíem.

1, finalment, abans d'aquest fetextraordinari, tampoc no teníemsofriment, perque patir formavapart de I'alenar de cada dia i noes podia separar de cac;ar, depari r, de mori r o de I1 u¡taro

El desenvalupament del nostrecervell ens va abrir la porta a lasu bjectivitat i a la personal itatpropia: a partir de Ilavors hemsabut qui som nosaltres i qui sónels altres, hem sabut com cercarles propies fonts de plaer i hem

sabut com produir sofriment anosaltres mateixos i als altresmembres de la tribu. Tot graciesal poder de mirar el món amb elsulls de la ment i a la capacitat deguardar les coses a dins la memo­ria: els nostres avantpassats des­cobriren el rebost del pensament.

D'aleshores enc;a han passat mi­lers i milers d'estacions i epo­ques, i el pas del temps semblaque ens fa dubtar del sentit posi­ti u de la nostra propia evol ució:costa saber-nos humans; sovintens interessen poc els patimentsde la resta de mortals; hi hamembres de la tribu humana quetroben plaer en el sofriment deisseus parents i, fi ns i tot, són ca­pac;os de planificar fins al darrerdetall el sofriment de qui sigui,quan sigui i com sigui. Ens hatraYt el cervell? Se'ns ha despro­gramat la xarxa neuronal?

Na Catalina té 74 anys. És unad'aquelles dones que conservenuna bellesa gairebé jovenívola. Téels ulls negres, els cabells grisos imanté unes proporcions corporalselegants. Fa quatre anys que ensconeixem. O tal vegada hauria dedir que fa quatre anys que laconec, perque com més va, man­co es recorda de mi. M'estima. Ijo també I'estim a ella. Darrera­ment sempre em conta el mateix:que vivia a Palma, amb el seumarit, i que hi tornara prest. NaMargalida ja no viu a Palma, sinóen un poble; ja no té el seu marit,que morí, i no anira mai al pis,perque no el sabria trobar.

Com veieu, na Margalida no potestar tota sola. Pero té sort: Iiqueden dues germanes. Viu ambelles al poble. Una setmana perhom. Estan casades, per la qualcosa hi ha cunyats pel mig, jasabeu que vull dir. Una de lesgermanes té una malaltia greu.Amb na Margalida no pot des­cansar. A vegades les cuidadoresno entenen per que estan tancansades, o per que s'enfaden

tant amb ella, o per que a esto­nes voldrien no tenir-Ia a casa, oper que es barallen amb els seushomes... Mentrestant, na Marga­Iida no recorda i fa randa assegu­da a la seva butaca. I així passenles hores, els dies i, amb tot ple­gat, passen els anys i passa lavida, encadenats tots al cervellde na Margalida, que s'ha des­programat i s'ha oblidat d'ella.

Com veieu, en Raimon encerta asi ntetitzar el sentit de la memo­ria: qui oblida els orígens perd laidentitat, sigui un poble, una ci­vilització, I'especie humana o ca­dascú de nosaltres.

Pero, no ens posem massa trans­cendents. Canviem el paso

La nostra cultura adora la memo­ria. Sobretot la deis ordinadors.Vivim un temps en que la gents'estima més comprar molta me­moria maquina que tenir tempsper escoltar la memoria historica opersonal deis majors.

El culte a la memoria, pero, noés certament un producte de lanostra epoca. Actualment, comque se sobredimensiona tot alloque ens fa incomplets (perqueaixí ho hagim de comprar), pot­ser té més impacte, pero de sem­pre les persones amb una grancapacitat de memoria han estatespecialment considerades.

Per exemple, Euler, el matema­tic, posse"la una de les memoriesmés prod igioses del segle XVIII.Era un superdotat per al calcul.Es contava que durant una nit, sino podia dormir, calculava les sispri meres potencies deis cent pri­mers nombres i memoritzava elssis-cents resultats en una taulamental que podia reproduir unparell de dies més tardo Tenia,doncs, un potentíssim full decalcul al cervell!

Pero no només era expert enExcel, sinó també en programesde text. Així, se sabia de memo­ria la lIíada. Fins al dia que morí,

va ser capac; de recitar tot aquestextensíssim text amb la mateixafacilitat de qui Ilegeix.

Molt més conegut que Euler ésMozart, que disposava d'una me­moria musical prodigiosa. Era ca­pac; de reproduir de memoria elscompassos de qualsevol partituraque sentís i les seves obres gaire­bé no tenen ratxades: practica­ment no havia de corregir cap pa­gina perque tenia al cap tota lamúsica que escrivia.

I nosa Itres, pobres mortals, queno podem augmentar-nos a vo­luntat la nostra memoria, queens queda? Només tenim una so­lució, tan antiga com els primerspobladors de la terra: cercar-nosla vida! Amb intel·ligencia hemaconsegu it (pre)servar la memo­ria que tenim mitjanc;ant engi­nyosos mecanismes que comen­taré més endavant. Deixau-meara expl icar-vos dues breus histo­ries d'enginys d'un temps passatque serviren per saber millor compodia funcionar la memoria, iveureu com és de cert que no hiha res de nou sota el sol.

Era a principis del segle passat,els anys 1900. En aquest tempsFreud estava interessat a expl icarcom es produ'la el funcionamentdel nostre aparell psíq uic. EII vadistingir dos sistemes: el de lapercepció i el de la memoria. Elprimer tenia I'avantatge d'actuarcom una pissarra: podies escriu­re-h i tantes coses com volgues­sis, pero no hi quedaven gairetemps, ja que has d'esborrar lapissarra per tornar-hi a escriuremés i més. El segon sistema, elsistema memorístic, actuava demanera inversa: guardava durantmolt més temps allo que hi en­trava, pero era limitat. En aquestcas no funcionava com una pis­sarra, si nó com un fu II de paper:el que hi escrivim es manté du­rant molt de temps, pero el fullés limitat ¡acaba per no admetremés informació.

Fotografia: Associated P

Mentre Freud estava amb totesaquestes cabories, sortí al mercatun petit enginy anomenat Wun­derblock o pissarra meravellosa.Estava format per una capa decera, recoberta per una d'encerati una lamina transparent de cel­luloide. Quan s'escrivia damuntel cel·luloide es veia apareixer eltext damunt I'encerat. Per esbor­rar el text, era suficient separar elpaper de la capa de cera i la pis­sarra tornava a estar en blanc.Pero quan miraven davall I'ence­rat, es podia apreciar que a lacapa profund.a de la maquinetas'havia conservat una petjada: lacera tenia gravat alió que abansera al paper.

Freud considera que aquella pis­sarreta era magnífica perque erauna bona analogia del seu siste­ma. De fet, també ens serveixper explicar el que ara denomi­nam memoria immediata i me­moria remota.

La segona historia va passar en­cara fa més temps.

Dia 15 de setembre de 1677,Robert Boyle, el famós químic,les Ileis del qual estudiavemquan no ens quedava més remeique anar a escola, escrivia unacarta a la Royal Society de laGran Bretanya en que explicavaque un altre químic celebre,Kraft, Ii havia mostrat una es­tranya substancia. Diu Boyle:

Kraft ens va mostrar una grancaixa d'on tragué tot tipus de po­tets amb pólvores i líquids, i elsva col· locar damunt la taula. Ensva demanar que tanquéssim totsels portellons i apaguéssim les es­pelmes. A les tasques varemveure un recipient que estava to­talment il·luminat per unes duescullerades d'un líquid, com si adins hi hagués una bolla incan­descent acabada de sortir del focoMolt a poc a poc vaig col·locar lameva ma damunt el vidre. El lí­quid no estava calent, ni tampocen sortia fumo Vaig remenar el lí-

quid i de cop vaig veure una bri­lIantor més gran. Poe després,Kraft va polvoritzar-ne un poquetdamunt la catifa turca i aparegue­ren a sobre puntets que brillavendins I'abseuritat com estrelles pi­pellejants. A continuació, Kraftem demana que li danés la ma im'hi unta un poe de la substanciaIluminosa: la lIum il·luminava lama de manera suau i inofensivasense que sentís cap calentar. Elmament més intens de la demos­tració va ser quan Kraft ens va de­manar un full de papero Va banyarla punta del dit amb un deIs lí­quids i comen9a a escriure en elpaper amb grans lIetres: vaaparéixer la paraula DDMINI,amb una lIum tan clara que esveien els dits de qui aguantés elpapero Va ser un espectacle mag­nífic, bell i aterrador.

Quina era aquella substancia ma­gica, fosforescent, amb lIum pro­pia, que combinava la propietatde ser invisible a la claror i visi­ble a les tosques? Podríem dirque era com la memoria: invisi­ble, per la rapidesa deis esdeve­niments que vivim, pero visible,per perenne quan recordam tetspassats. Pero és ciar, no era lamemoria, sinó una substanciaque s'hi vincula molt, sobretot enepoca d'examens: el tostor!

De fet, a finals del segle XVII al­guns científics com Hooke, aju­dant de Boyle, varen comen9ar aespecular sobre la possibilitatque el cervell disposas de subs­tancies que tinguessin la capaci­tat de retenir els estímuls senso­rials i, com el tostor, els poguessinreproduir una vegada que es fa latoscor, és a dir, quan ja no hi sónpresents.

Tot i que la neurologia i la bio­química han avant;at moltíssimde Ilavors en<;a, encara no conei­xem el mecanisme mitjan<;ant elqual podem recordar. Tenim mo­deis explicatius, és ciar que sí,pero no sabem com es produeix,

perqué si ho sabéssim seríem ca­pa~os de construir sistemes ambmemoria autonama, no com elsordinadors que tenen una memo­ria subordinada, que depén deI'electricitat i d'un usuari que hiintrodueix dades.

Pero si no sabem cam podemtenir records, tampoc no sabemfer una cosa tan important i ne­cessaria com recordar: no sabemcom oblidam. Si ha conegués­sim, ajudaríem molt els malaltsde I'oblit, i també a totes les per­sones que no poden oblidar alloque no valen recordar.

El que sí sabem, com deia abans,és enginyar-nos per cercar les milmaneres perque I'oblit arribi mésa poc a poco Per exemple, usantI'escriptura, el dibuix, I'ordreconstant en la col·locació de lescoses, I'alimentació equilibrada,procurant-nos els 01 igoelementsnecessaris per al funcionamentquímic de la memoria i, sobretot,procurant no estar sois: si estamen companyia podem contar lescoses perqué els altres les sapi­guen. Així, si nosaltres no hi som,les recordaran per nosaltres. Totmentre esperam descobrir el ca­mí que ens permeti aturar la de­generació de les neurones i oblidarelllinatge d'un metge alemany denom Alois.

Abans he parlat de personatgeshistories amb una memoria per­fecta. Pero existeix realment lamemoria perfecta? Qué és o queseria la memoria perfecta? Re­cordar moltes coses? Recordar­ne manco, pero molt bé? Seriamés quantitat o més qualitat?Podem parlar de memoria senseparlar de la intel·ligéncia? Fun­cionen realment de manera sepa­rada? No, no hi ha una memoriaperfecta. En psicologia parlamd'una memoria adaptada, és adir, de la capacitat de tota perso­na d'usar el record de maneraequilibrada per establir unespautes de conducta adaptades al

Fotografia: Re

seu medi i a la satisfacció de lesseves necessitats.

Si no existeix la memoria perfec­ta, aleshores existeix esperan<;aper als malalts d'Alzheimer, i perals seus familiars! Abans d'aca­bar vull tractar aquest punt i vullfer-ho amb la maxima delicadesai respecte possible.

L'argumentació, que si més noofereix un poc de balsam de con­hort i esperan<;a als qui estamamb ells, és com segueix. Si nohi ha una memoria perfecta,aleshores els malalts d'Alzheimerno poden tenir una memoria per­fecta. I que no tinguin una me­moria perfecta vol dir que no sóndisti nts de nosaltres. I si els ma­lalts d'Alzheimer no són distintsde nosaltres, que tampoc no te­nim una memoria perfecta, ales­hores no són malalts. I si, per unmoment, consideram que els ma­lalts d'Alzheimer no són malaltshi ha dues coses per dir: que calfer fei na com si el que encara elsresta fos el maxim, i que han deser tinguts en compte amb el ma­teix respecte, consideració i pro­tecció que qualsevol altre col·lec­tiu, siguin dones, infants, majorsimmigrants o futbolistes. '

I a tots aq uests gru ps, qué elspassa? Necessiten escoles hos­pitals, centres de dia, prog~amescomunitaris d'estimulació, ajuda

~.",

als familiars que els cuiden, pro­moció social, resso als mitjansde comunicació, professionals de­dicats en cos i anima a ajudar aresoldre les seves necessitats, fi­nan<;ament, inversió, recursos detot tipus... Si aixo es cobreix ambaquestes persones que, com hemvist abans, mereixien el mateixrespecte, consideració i protec­ció que els malalts d'Alzheimervol dir que aquests i els seus fa~mil iars tenen resoltes les neces­sitats com I'altra gent?

La resposta té un nom a Eivissa iFormentera: Associació de Fami­liars de Malalts d'Alzheimer. Laresposta té un nom a cada illa ia Catalunya, a España i a N~wYork. I mentre la resposta sigu iaquesta, voldra dir que la socie­tal, la nostra comunitat, no con­sidera els malalts d'Alzheimeramb els mateixos drets que laresta d'humans, i que consideraels seus familiars com a ciuta­dans de segona. I aixo no pot ser.Mentre facin falta aquestes asso­ciacions, voldra dir que encaraqueda camí per fer. Tant de bono calguessin les associacionssobre l'Alzheimer, que les ac­tuals només fossin ja un recordde temps passats, de dificultatsfinalment ven<;udes.

Tornem als inicis. Deia Raimonque qui perd els orígens perd la

identitat, i modestament voldriaafegir que qui perd la identitatperd el sentit de vi ure i mor. NaMargalida, i com ella tanta gent,moren a poc a poc, i s'adonenque el seu sentit vital torna fumi tuig entre els dits del temp~mentre es converteix en obl it.

I quan en alguns moments elsrajos de la lucidesa encenen elsseus cervells, els ti lis i les ti Ilesd'Alzheimer s'observen. Alesho­res pateixen un dolor atavic enun segon: el dolor de saber queperden una capacitat tan antigacom la nostra especie. Per aixotenen por de tornar-se manco hu­manso Pero, benvolguts familiarsde malalts d'Alzheimer d'Eivissai Formentera, I'associació mésactiva de les Illes Ba lears: noheu de patir per ells. Els vostresmalalts perden la memoria, perono perden la bondat. Avui a tot elmón, enfora i a prop d'aquí, hiha humans que sense perdre lamemoria, destrossen la bondat.Aquestes besties, tant siguin ge­gants que menyspreen el pobre oel petit, o sigu in ressentits queho fanatitzen tot per no créixer,destrossen la human itat. Contra­riament, els malalts d'Alzheimeramb el seu oblit i amb el vostr~record, ens fan ser més humans.Enhorabona i moltes gracies pelvostre exemple. •

Fotografia: Enrie Martí / AP

Els Ilibres de L'ARe

L'Arc ha escollit aquests Ilibres que també vol

considerar seus:

Rosa Roig. Biografia d'una pedagoga (1890-1969)

Aquesta biografia, acurada i exhaustiva, d'una mestra demestres, ens obre una panoramica nova i original de la Ma­llorca de la primera meitat del segle XX, pero també de la

complexitat ideologica, del compromís pedagogic i cívic, de les in­quietuds socials i culturals deIs educadors i dinamitzadors del primertrentenni del segle XX. Una experiencia personal i col'lectiva que de­semboca en la Guerra Civil i que es fa malbé, en la mesura que pagabona part de les conseqüencies de la manca de civilitat i del totalita­risme dominant a l'Estat espanyol. Rosa Roig és un símbol més, finsara no prou conegut ni ponderat, de les il'lusions i esperances d'unageneració, pero també de l'amargura d'una generació que veié trun­cada la seva carrera i el seu compromís a favor de la cultura, de l'edu­cació social, i que lluita moderadament a favor d'un model de societatlaic, progressista, obert, tolerant, pacifista i regeneracionista, tot ple­gat sense claudicar de les seves conviccions religioses i polítiques, nideIs valors tradicionals que havien heretat deIs seus avantpassats.

PERE FULLANA 1 PUIGSERVER, historiador. Abril de 2001

Edicions EL MEDOL. 10 anys edicions DOCUMENTA BALEAR

Freinet a Mallorca

ueden poques persones que puguin donar testimoni de que

precisament aixo va ser l'escola de Consell durant bona part

del temps en que Miquel Deya hi va ser mestre. Existeix,

pero, documentació abastament per mostrar com va ser real aquell

somni de fer de l'escola una autentica joguina deIs infants, una <~ogui­

na bella i somrient», com la qualificava l'any 1934 un redactor de la

revista «El Magisterio Balear» en donar compte d'una visita a l'escola

de l'Inspector General de Primera Ensenyan<;a.

MIQUEL ]AUME CAMPANER

LLEONARD MUNTANER EDITOR

11

LA FORADADAI DidacticaLlibres complementaris per a l'escola

}AUME POMAR

EN JOSEP J., XUETAMIQUEL SBERT I GARAU

LA CINTA DE PLATAGABRIEL }ANER MANILA

EL PALAU DE VIDRE

és una producció d'EDICIONS LA FORADADAJ. J. de Olañeta, Editor

Apartat 296-07080 Palma de Mallorca

Col·lecció educació i societat

Sergio Venl ¡ altres

Núm.S

,~ér!edipact!caLa p~rdua de

,biodiversitatAlbert Catalán

r Qu~dern'de¡'alumna iguladel

professor

/7~~ .\7 a S ti t(~~."l'e r.I~ rl~: ' ln n es,~ .·.www.ferransintes.com

Núm;: 3"serié'generdl'

Les Escolesd'Estiu'aM~llorcá "(1968;"1996)~ .Ramon ,8~s$a

Miquel F.OIiVe~

~' 1

1 Les Escalesd' Est i'l @!de Malloroa(1968-199,6) ~

Ramon BassaMi~uel f .. OliVe:c "

~i~Núm. 4" ",

"Serié gel1efa'l

8envingutaloJnóÍ1J~.

lactancia i salut del bebe ' ,Iactanc;ia'isalutdel bebe~·

"sergfo,'V~r:~

COL·LECCIÓ EDUCACIÓ I SOCIETAT 2, ~

Arbres i arbustsde les Balears

a

Núm. 2 - Sérje didadica

Arbres i arbustsde les Salears.loan Rita1 lordi 'C¡;jrul/iJ

~ Tam bé en CD Rom

DOSSIER: Filosofia

DOSSIER: El pod der e lIegir

DOSSIER: ~valuació a lesun Iversitats

DOSSIER' La f. orma"permanent del f CIOpro essorat

DOSSIER: El joc com a einaeducativa

mversitat de I nstitut de Ci' ·es IIles Balea encles de l'Ed .,rs ucacloQuadern inf

DOSSIER: Rondalles

DOSSIER: Llengu .a I escola

DOSSIER: Ciut t .a I Educació

DOSSIER' Centl' anysd Educació

Institut de el'e' . Revista L'ArenCles de l'Ed'

el de Miquel deis Sa t O. ucacló de la UIB

ns IJver, 2, 07071Te!.: 971 172 480 Palma (Balearsl, Telefax: 971 172 401

DOSSIER' Co ", nVlvencia alcentres educatius s

DOSSIER: Currículum .a les IlIes B I propl pera ears

JlJ(U

~

UIBM",

Universitat de les Illes BalearsInstitut de Ciencies de l'Educació