Revista de Sa Pobla

Juny 92 - Núm. 1. Preu: 150 Ptes.

PRIMERA ENTREGA DE LA SÈRIE FOTOGRÀFICA ALBUM DEL TEMPS

Sa Plaça / 2

NUE Y 0

SEAT TOLEDO CL 1.8 iLA TECNOLOGIAMAS CERCA

9548.1.Z

meN=ffir%

(-299 LA AMBICION DE SUPERARSE

AIBSAPassatge des Tren,1-3Tel. 54 22 68 - 54 019607420 SA POBLA (Balears)

'

Sa Plaça / 3

editorial

L'any passat l'Ajuntament dugué a terme la reedició de Sa Marjal, aquestfet ha permès a molts de poblers d'avui endinsar-nos dins les inquietuds,preocupacions, valoracions, prejudicis, problemes, i en definitiva dinsla vida que duien els poblers de l'època en què es publicà la quasi míticarevista del vicari Parera. Aquesta funció tan important d'ésser reflex dela seva època, adquireix encara més importància quan es mira amb laperspectiva que dóna el transcurs dels anys i les dècades, i sense capdubte que és aquesta la missió primordial i ineludible de qualsevolrevista de caire local.

És amb aquesta noble intenció de reflectir la realitat del nostre poble,amb tots els seus problemes i totes les seves contradiccions, que l'ObraCultural s'ha ficat en l'empresa, sempre difícil i problemàtica, depublicar cada mes una revista de sa Pobla i per a sa Pobla, una revistaoberta a tothom i que vol fer de la imparcialitat el seu tret més caracte-rístic. La nostra entitat no està casada amb ningú, ni és corretja detransmissió de ningú, l'Obra Cultural tan sols està Iligada pels seusobjectius, que no són altres que la defensa de la nostra llengua i de lanostra cultura; assumint aquests objectius a l'Obra hi cap gent dequalsevol color polític, i en aquest sentit podem assegurar que el ventallideològic dels socis de l'Obra es correspon amb el ventall ideològic dela nostra col.lectivitat; els cinc anys de feina de l'Obra a sa Pobla enaquesta segona etapa, caracteritzats per la col.laboració institucional,avalen la nostra independència i el nostre apartidisme. Ara bé, convé quetots tinguem molt clar que imparcialitat, independència i apartidisme novolen dir de cap de les maneres falta d'esperit crític.

La nostra revista aspira a ser escrita per a ciutadans lliures que fan de laconvivència democràtica i del rebuig a tota forma de caciquisme el seuideari de vida, una vertadera tribuna on es ventilin totes les qüestions,problemes i inquietuds que de manera quotidiana es planteja la gent desa Pobla, una tribuna oberta a tots els ciutadans perquè hi puguin dir elque pensen i criticar el que els sembla que han de criticar, i on estàplenament assegurat el dret de rèplica; és per posar de manifest aquestaspecte de tribuna que hem decidit donar-li el nom de SA PLAÇA, plaçaen el sentit d'àgora grega on els ciutadans es reuneixen per discutir elsassumptes públics i per tant vertader exponent de l'esperit democràtic dela col.lectivitat, i també plaça en el sentit de lloc de convergència de totala vida del poble, veritable punt geogràfic referencial i escenari naturaldels més importants esdeveniments col.lectius i, per damunt de tot, plaçacom a simbolització de la mateixa ànima del poble.

Amb aquests punts programàtics i coneixedors que som continuadorsd'una certa tradició que va des de Sa Marjal fins a l'actual ES SAFA-REIG esperam poder entregar-vos cada mes la nostra publicació.

Edita: Obra Cultural BalearDelegació de sa Pobla

President: Joan Company

Administrador: Joan F. Cantallops

Director: Joan Socies

Consell de Redacció:Joan A. AlomarJoan F. CantallopsJoan CompanyArnau MirMiquel SeguíXesca Sastre

Fotografies: LLabrés

Col.laboradors:Alexandre BallesterJosep CerveraGabriel CrespíPere FranchMiquel López CrespíAntònia MercadalNofre PonsJordi SolerJaume TriayRamon MolinaCaterina Aguiló

Publicitat i Subscripcions:Tels. 86.21.27

54.05.15

Dipòsit Legal: 642-1992

Impremta:Informacions Llevant, S.A.Passaig Ferrocarril, 1Manacor

Els articles signats nomésexpressen lopinió dels seus autors

informació local Sa Plaça / 4

NOVA ASSOCIACIO DE LATERCERA EDAT

El pròxim dissabte •dia 4 de juliols'inagurarà a sa Pobla una nova as-sociació de la tercera edat, aquestaentitat estarà presidida per na Mique-la Socies Canyelles, i en serà el se-cretari en Miquel Cerdà Sabater i eltresorer en Pau Socies. La novaentitat tindrà la seva seu social a laPlaça Major, a l'históric casal de CanSocies, que segons vàrem tenir l'o-portunitat de comporvar els ha que-dat un local de primera. Entre les ac-tivitats que pensa dur a terme aques-ta entitat destaquen una sessió set-manal de ball de saló i una altra deBingo, també tenen pensat fer uncampionat de truc cada mes, i tot unseguit d'excursions (LLuc, Vallde-mossa, Cabrera, Eivissa, Menorca iGalícia). La revista SA PLAÇA voldonar la benvinguda a aquesta novaassociació des de la més arreladaconvicció que una nova entitat d'a-questa naturalesa forçosament posauna vegada més de manifest la vita-litat del nostre poble.

OFERTA DE TERRENYS ALPARC NATURAL

L'Ajuntament ha fet l'ofertadels terrenys veïnats al Parc Naturalde s'Albufera al director del parc enJoan Mayol, terrenys que foren ob-jecte de varies denúncies fetes peldirector del parc a l'Ajuntament po-bler, per la mala imatge ambiental delparc i el seus voltants. L'oferta volesser una alternativa per assolir unmajor control de l'abocament d'es-combraries per l'estat de descurançaen què es troben.

CONFERENCIADELS AQÜIFERS

El dia 17 de juny, a les 21:30hores es va donar una conferènciasobre les aigües a les Balears, acàrrec del Dr. Antoni Rodríguez Pe-rea, professor del Departament deCiències de la Terra de la Universitat.

CADUCITAT PER A LES NORMESSUBSIDIARIES

El PSM ha sol.licitat la decla-ració de caducitat de les NormesSubsidiàries, ja que l'Ajuntamentencara no ha redactat la modificacióde 9 punts concrets: delimitació delsòl industrial, exclusió de l'àrea des'Albufera inclosa dins la Llei d'Es-pais Naturals de l'àmbit d'aplicacióde la normativa urbanística així comla creació dels fonaments per a la re-dacció dels plans especials de les ur-banitzacions de Crestatx, s'Ubac iSon Toni; prescripcions amb quèvaren esser aprovades les NormesSubsidiàries.

En Joan Cladera portaveudel PSM va dir que després de 8mesos el no tenir una base legalurbanística estava provocant greusperjudicis a l'economia poblera, pa-ralitzant la legalització de les urbanit-zacions, així com la confusió a l'horade donar llicències per sòl industrial.

En Rafel Munar, regidor d'ur-banisme, va explicar que era un temabastant complicat, però que tot ja es-tava a punt per esser presentat a la

EL CAMP DE GOLF

EJ camp de golf de GaietaGran va esser qualificat pel PSM de"pura especulació enlloc de ser unainversió seriosa i responsable". L'em-presa Camp de Golf Gaieta GranS.A. vol construir l'hotel dins les 12hectàrees que ha de comprar, si hi haacord, mentre el camp de golf es fariadins els terrenys que ha llogat per 30anys.

El batie, en Jaume Font, creuque el camp de golf podria treure elpoble de la crisi en què estam ficats.

TRASLLAT DE LA PILA

BAPTISMAL

Fa cosa de tres setmanes estraslladà la pila baptismal des delbaptisteri al costat de l'altar major.Enrere queda una "calenta" polèmi-ca que almenys ens ha servit perrecordar que tenim una pila baptis-mal. A la foto podem veure el rector iels operaris en plena feina.

Comissió Insulard'Urbanisme.

La foto ensmostrarentrada allocal de lanova asso-ciació de latercera edatque ocuparàtot el casalde canSocias,excepte unapart de laplanta baixa

informació local Sa Plaça / 5

SUSPENSIO DE L'AUGMENT DEL'IMPOST DE CIRCULACIO

El dia 11 de juny el Tribunal Superiorde Justícia de les Illes Balears SalaContenciosa Administrativa va acor-dà la suspensió de l'edicte del Batlede l'Ajuntament de Sa Pobla queaprovava definitivament l'acord d'im-posíció i ordenació de l'OrdenançaFiscal reguladora de l'Impost sobreConstruccions, Instal.lacions i Obres;i la modificació de l'Ordenança Fiscalreguladora de l'Impost sobre vehi-cles de tracció mecànica. L'edicte nova respectar el procediment legal-ment establert: Entrava fora de tempsper poder esser aplicat en el 92, tam-poc varen esser escoltades lesal.legacions de ciutadans referents ala quantia (un 60 °/0 d'increment)., ipareix esser que hi podria haverqualcuna altra falta en el procedi-ment, segons els impugnants.

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA

En arribar la tardor, amb el pa-trocini de ràrea de cultura de l'Ajun-tament començaran a impartir-seclasses de solfeig, instruments de

percussió i vent. L'escola tindrà 5professors i se'n farà càrrec el direc-tor de la banda municipal.

MAGATZEM O PEIXATERIA

Les instal.lacions de la pei-xateria municipal són emprades coma magatzem d'eines per la brigadamunicipal d'obres. L'Ajuntament fa 4anys va realitzar unes millores decondicionament ajustades a les nor-matives sanitàries. Es va llogar persubhasta a un veí de sa Pobla quel'ha conservada fins al termini delcontracte. Però l'Ajuntament veientla forta competència que presentenles dues peixateries privades estàestudiant la possibilitat de reconver-tir-la per un altre manester.

PARALITZACIO DE DUESPROSPECCIONS AQÜÍFERES

L'Ajunta-ment va ordenar laparalització de duesprospeccions aqüí-feres que es realit-zaven en els pousd'en Cerdà per l'em-presa ACASA, for-nidora de la majorpart d'aigua potablea la zona d'Alcúdiapel fet de no tenirels permisos muni-cipals.

El grupopositor ha dema-nat en diversesocasions informesde les extraccionsrealitzades pel sub-ministrament d'ai-gua cap Alcúdia, apart del cabal d'ai-gua que va cap a la

central tèrmica des Murterar. que és600.000 m3 anuals. Segons el batle,en Jaume Font, ni GESA ni ACASAno han tingut mai un detall per a SaPobla, això sí, ells segueixen fent elnegoci en detriment de la Comunitatd'Usuaris.

LA COMPTABILITAT

DE LAJUNTAMENT

L'Ajuntament de sa Pobla,segons va reconèixer el batle a pre-guntes del representant del partit na-cionalista, no registra els assenta-ments que 11 pertoca pel sistemacomptable de partida doble. Canvique s'havia de fer a principi d'any.

El batle digué que haviasol.licitat personal a les oficines del'INEM, sense haver obtingut res-posta per part de rorganisme. Vaprometre que s'aprovarien les basesper a la contractació en concurs i quela comptabilitat estaria al dia en menysd'un mes i mig, a més de fer unaauditoria a l'Ajuntament al cap derany. -"Vull que la gent del carrertingui una visió clara de reconomiamunicipal"-, va dir.

Pel PSM, el fet de no dur lacomptabilitat durant mig any és bas-tant greu, sobretot no saber quina ésla realitat de l'Ajuntament; a més dela dificultat de poder exercir unaoposició com cal.

PLE DEL MES DE MAIG

En el ple extraordinari del mes demaig, convocat a instància del PSM,el batle va facilitar les dades delconsum d'aigua potable a sa Pobla.L'informe mostra un alt percentatged'aigua no facturada que gira entorndel 31 per cent, del qual no se sapamb certesa quin tant correspon alpropi consum dels edificis jardinsmunicipals i quin altre a les fuites,conseqüència del deteriorament oca-sionat per l'antiguitat, oxidació i a lesrompudes per la pressió que ocasio-na el trànsit a la Xarxa General.

Segons l'opinió del batle del31 per cent d'aigua no facturada, tansols entre el 15 i el 21 per cent corres-pon a fuites per la xarxa. L'informefou taxat de pobre en contingut i pocseriós pel grup opositor, per la man-ca de desglossament, com també,per no poder contrastar les dades

Els afectatsque no s'avenguinal procediment nopodran fer-ho finshaver passats els 4anys vinents, perevitar molesties idespeses. De lamateixa manera esdonarà coneixe-ment a les compan-yies de GESA i Te-lefónica per la rea-lització de les obresnecessàries dicta-des per l'ordena-ment urbà.

Els acordsforen presos perunanimitat per totsels regidors poblers.

AIGUA EXTRETA 682.000 m 3 . 100%FACTURACIO APROX. 470.000 m 3 . 69°/o

NO FACTURATS 212.000m 3 . 31%

informació local

Sa Plaça / 6

amb certesa.

El ple prengué per unanimi-tat l'avinença d'instal.lar comptadorsals edificis municipals, a més d'anarrevisant amb la mida possible la xarxageneral d'aigua potable i clavegue-ram.

Davant la poca claredat deles dades presentades pel batle refe-rents al consum i facturació d'aiguapotable, el PSM va presionar per larealització d'un informe que poguésdonar a conèixer amb més exactitudl'estat de la xarxa general, i així saberquins són els punts negres per on esprodueixen les fuites, abans de pro-cedir a l'asfaltament dels carrers,evitant d'aquesta manera posteriorsmolesties.

Segons el procediment acor-dat, el veïns de sa Pobla que ten-guessin cases en els carrers afectatsdisposaran d'un mes per fer lasol.licitud de connexió a la xarxageneral. Una vegada es doni el per-mís disposaran d'un altre mes per ferla connexió.

XERR1M

**Els aparcaments que hi ha darreraSa Cortera són també utilitzats pels veïnats.Serà que hi tenen bula !!!.

**A sa plaça des Metge Duet s'hi potveure aparcat un cotxe coix, i no d'un dia totsol.

**El bon assenyalament, per part deTrànsit, davant l'estanc del carrer des Co-merç no deixa de provocar efectes d'embut.

**Què se n'ha fet del Bulletí d'Inforna-ció Municipal?.

**No sempre s'exposen en el taulerd'anuncis municipal les resolucions de comis-sions de govern i de plens.

**L'Ajuntament hauria de tenir més curaamb els veïnats afectats per les obres que esrealitzen en les vies públiques per part decertes empreses, ja que és l'Ajuntament quidóna el permís d'obra i el poble el qui paga.

11••••••n

1.- Trast en VENDA a la Urbanització

Son Toni. 2.000.- m2. PREU:

4.500.000.- ptes.

2.- Pis en VENDA a Sa Pobla. 2 hab.,menjador, cuina, bany i garatge.PREU: 5.500.000.- ptes.

3.- Apartament a Badia d'Alcúdia. 3hab., menjador, cuina, bany, moblat,l a linia. PREU: 10.000.000.- ptes.

4.- Xalet en VENDA al Mal Pas, d'Alcú-dia. 4 hab., menjador, cuina, 2 banys,moblat, garatge i jardí. PREU:17.500.000.- ptes.

XISCO COMPANYEXPERT IMMOBILIARI N° 244

Plaça Major, 18 - SA POBLA

Sa Plaça / 7

n111111•111111•111

P , 1

entrevista Sa Plaça / 8

CONVERSA AMBEL BATLE

NOTA DE LA REDACCIO:

En el consell de redacció es decidíque en aquest primer número s'hipublicaria una entrevista amb el batlei una altra amb el cap de l'oposició;per raons d'agenda férem primer ladel batle i en el moment de transcriu-re-la ens hem trobat amb que ensocupava més de quatre fulls, descar-tada la idea de retallar-la, hem deciditque farem l'entrevista al cap de l'opo-sició en el proper número.

-Aquests dies es compleix el primerany de la teva presa de possessiócom a batle, crec que la primerapregunta que t'he de fer ha de sersobre elbalanç que fas d'aquest pri-mer any de gestió.

"Estam parlant de totuna sèrie de projectes

que suposenmés de 600 milions de

pessetes i quea l'Ajuntament sols n'hi

costaran 20 o 30"

En general crec que ha estat una anypositiu; un any en què hem posat enmarxa tot una sèrie de projectes (lacarretera del cementeri, l'ampliaciódel centre de la tercera edat i del cen-tre sanitari), un any en què hem cul-minat tot una sèrie d'obres pendents,com és la feina feta amb el torrents ila construcció del Col.legi TresorerCladera, després, durant aquest anyuna altra feina que s'ha fet ha estattota la preparació de la feina en eltema de carrers i camins. Repetesc,crec que ha estat un any positiu notan sols en el terreny de preparacióde feina sinó també de consecuciód'objectius clars que ens havíemplantejat. Estam parlant de tot unasèrie de projectes que suposen mésde 600 milions de pessetes i que al'Ajuntament sols n'hi costaran 20 ó

30, la gestió ha estattrobar qui finançàsaquests projectes.

-Quins són els proble-mes més vius que téplantejats l'Ajunta-ment?

Els problemes mésgrossos són l'acaba-ment del col.legi Tre-sorer Cladera, la po-sada en marxa de l'as-faltat dels primers ca-rrers i camins, la for-mació de la Comunitatd'Usuaris d'Aigües, itambé una altra feinaimportantíssima quetenim és posar d'acorda tota la gent de Cres-tatx, S'Ubac i SonToni per acabar d'arre-glar aquestes urbanit-zacions.

-Respecte al tema deCrestatx he sentit veusd'interessats que criti-caven que aquesta legalil2ació elsresultaria molt cara.

S'ha d'en•endre que per legalitzaruna urbanització il.legal és precíscomplir amb unes prescripcions i unsrequisits que no es poden obviar,com són els serveis mínirns que totaurbanització ha de tenir. Evidentmentque les despeses necessàries perdotar a aquestes urbanitzacions d'a-quests serveis mínims han de córrera càrrec dels propietaris, això ve acostar unes 2000o2500 pts el metrequadrat que és el preu de cost.

-Quin contenciós té l'Ajuntamentamb en Cerdà?

Referent al terna de l'aigua he decomençar dient que és melt impor-tant el tema de la Comunitat d'Usua-ris d'Aigua, el sol fet de par ar-ne hafet que totes aquelles persones quecomercialitzen l'aigua, ja estiguin unamica preocupats per veure de quinamanera aquesta es durà a terme. EnCerdà el que té és una sèrie de pous

legalitzats l'any 82 en un moment enquè no era necessari cap permís del'ajuntament, però ara que novamentestava fent unes noves prospeccions,les hem aturades. Referent a aquesttema no pot ser que se'n vagi l'aiguade Sa Pobla cap Alcúdia pel sosteni-ment del turisme, sense que sa Poblaen rebi cap contraprestació; com nopot ser que GESA, que gasta anual-ment 500.000 m. cúbics,i tenint encompte que es tracta d'una empresaque té 6000 milions de beneficisanuals, tampoc ens doni cap contra-prestació.

"no pot ser que se'nvagi l'aigua de

Sa Pobla cap Alcúdiapel sosteniment

del turisme, sense quesa Pobla en rebi cap

contraprestació"

-Fa uns dies el PSM envià als diarisun comunicat en què qualificava eltema del camp de golf com a pura

entrevista Sa Plaça / 9

maniobra especulativa, venia a trac-tar de beneits al govern del PP percreure's (ambant fins tot a pressu-postar 20 milions que havia de donarl'empresa) un projecte que segonsdiuen 11 manca seriositat

Vull dir dues coses, primera que enspodrien tractar de beneits si hagues-sem tornat a pressupostar aquests20 milions per als pressuposts del92, cosa que no hem fet,i respecte a la qüestió defatta de seriositat que de-nunciava l'oposició jonomés vull demanar quicompraria un solar sen-se saber si en aquestsolar hi podrà desprésedificar?

-Sa Pobla tenia la CAP,una entitat que era endiferència la més impor-tant de totes i sense capdubte que era el seumotor econòmic; en elsprimers anys després dela Dictadura hi hagué enel si de la Cooperativaun moviment renovadorque semblava que haviade salvar el poble, peròno només no va salvar elpoble sinó que fins i tot lamateixa CAP ha fet ai-gua per tots els costats,sense que s'hagi aclaritni poc ni gens com haestat això possible, nisense que s'hagin de-manat responsabilitats aningú, què en penses tude tot això?

L'Ajuntament mai haestat gestor de la Coo-perativa, per tant, dins laqüestió de la gestió de la CAP l'Ajun-tament no hi pot entrar, és una qües-tió que tan sols afecta als seus socis;l'Ajuntament tan sols hi entra en elmoment que s'adona que hi ha 400milions de la secció de crèdit pen-dents de cobrament, i tan sols hientra amb la intenció que aquestagent pugui cobrar; i sobretot hi en-tram quan veiem que hi ha unes

instal.lacions que es poden recon-vertir i generar recursos per aquestpoble. Això és l'únic que et puc dirperquè és l'única relació que nosal-tres hem tingut amb la CAP: estardevora la secció de crèdit quan enshan cridat Som l'únic grup polític ques'ha pronunciat sobre aquest tema in'ha fet cames. Hi ha altre gent queara mateix està dins el consistori queha format part (ha estat apoderat)

„drrd'aquesta entitat que et pot explicarmolt millor quines n'han estat lescauses i, fins i tot, et poden dir qui esva equivocar i qui no es va equivocaren la gestió de la CAP. Com a batlel'únic que et puc dir és que em sapmolt de greu que la Cooperativa hagidesaparegut, però el tema de lesresponsabilitats no es competènciade l'Ajuntament.

-Per seguir amb un tema relacionatamb el de la Cooperativa, com veuslu la situació de l'agricultura?.

Respecte al tema de l'exportació,crec que l'exportació és possible sies fa amb una sola marca, cosa ne-cessària per donar-li un suport publi-citari; això és possible, el que li fallaa l'exportació poblera ara són els

canals de comercialitza-ció; a més de la fortacompetència exterior,nosaltres mateixos ensfem competència; és ne-cessari agrupar esforçosde cara a la comercialit-zació de la patata prime-renca. A més, respectea la patata de comerçinterior, crec que el quefalta als comerciants desa Pobla és diàleg i lavoluntat de mantenir elsacords. Respecte a ladiversificació de cultius,pens que hi pot haveralternatives de cultius,però que no poden arre-glar grans sectors. Noquedarà més camí alpagès que entendre elPla Agrícola Comunitarique desgraciadament noens afavoreix massa,perquè és una políticade "cupos" d'agriculturai passam a una políticasubvencionada per dei-xar de fer feina.

-És a dir que veus unfutur negre per l'agri-cultura?

Però jo crec que troba-rem solucions, solucions

que sempre seran per petits "tra-mos", i també solucions en la diversi-ficació de mercats, nous mercats quedemanaran diverses varietats.

-El PSM publicà fa mig any una revis-ta amb el nom de La Sala, on feia totuna sèrie d'acusacions molt greus al'equip de govern de l'Ajuntament jom'he entretengut a subratllar deter-

entrevista Sa Plaça / 10

minades frases com "irregularitats,arbitrarietats, enxufismes, males gas-tions", per referir-se a la gestió del'equip de govern; "El Col. legi Treso-rer Cladera: el negoci de na peix frit";"els cinc milions anuals emprat enpagar el sou del bat/e; "un mi/ió cinc-centes mil pessetes en mantenir unasecretària particular pel batle"; "elsenyor Nadal pot fer lo que vol"; l'as-sessor jurídic que "quan ve, sol venirels dimarts dues hores, té una retri-bució de 5 milions de pessetes", laguarderia "un altre gran projecte fetsense pensar en la seva viabilitat omanteniment"; respecte als horarismunicipals diu que "hi ha un descon-cert per tornar-hi boig", per acabardiu "Degut a la gastera excessiva ala pèssima gestió del govem munici-pal del PP, ara augmenten l'impostde circulació, augment que hem re-corregut ja que, tal com el tramitar, enno es pot aplicar l'augmenr. Teninten compte que aquesta publicació lafa un partit que representa un sectorimportat de l'electorat, crec que seriabo que comentassis una mica el ques'hi diu?

Primer de tot el nom d'aquesta revis-.ta no em pareix prudent, perquè és elnom d'una institució. Però no tinc capinconvenient en comentar-la punt perpunt: Respecte al tema de lafacturade'n Siquier, es tracta senzillamentd'unes obres que s'han fet però queno s'han pagat, per tant rio és capproblema per l'Ajuntament, en tot casserà de'n Siquier. Respecte al temadels ordinadors, aquests estan fun-cionant, jo quan vaig llegir la revistavaig pensar que els faltava espai peromplir. Respecte a l'oficina dejoventut el que fa és coordinar

"M'agradaria que elPSM es deixàs de tantaburocràcia i de tants de

papers"

tota una serie d'activitats per a gentjove, així com cursos diversos, entotal en aquest darrer any ha coordi-nat 1800 peticions, per tant l'oposiciós'equivoca seguint aquest camí,perquè en aquest cas concret hi hamés de 1800 persones que poden

testimoniar que l'oficina de joventutté qualca cosa més que el nom. Res-pecte al Tresorer Cladera, de capmanera és pot qualificar com negocide na peix frit, un negoci de 130milions que no consten res al poble.Respecte al tema del meu sou, vulldir que els sous dels batles i regidorses fixen a través de la Federació deMunicipis de les Illes, on hi ha enMateu Morro, cap de llista del PSMen la seva candidatura al Parlament,en aquesta federació la proposta desous fou aprovada per unanimitat, apartir d'aquí tot el que s'ha volgut ferés política, a més vull dir, que hopoden trobar molt, però no hi ha cappobler que quan m'ha de menesterno em trobi allà on he d'esser, i, amés, estic convençut que la gestióque duem a terme (que es posa demanifest en el Tresorer Cladera, ca-rretera del cementeri, local de la ter-cera edat, .el dispensari, projectestots aquests que no costaran capduro a l'Ajuntament) a l'acabamentde la legislatura la gent la podrà jut-jar, perquè és la gent que té l'espasade Damocles, també deman als tres

en Sa Pobla

0.011JA POBLA)

de incn)

e‘cdama4 , da4 alad dad 0-éda4

SEGUROSASSEGURANCES

Rafael Ballester SocíasCORREDOR D'ASSEGURANCES

Tel. 86 21 86 - Fax. 86 22 23Carrer Mercat, 16

07420 SA POBLA (Mallorca)

entrevista Sa Plaça / 11

cap de llista de les altres candidatu-res a veure si hagueren deixat laseva feina si ells fossin el batle, per-què si només pensen venir segonsquines hores tenen molt poc a fer al'Ajuntament on hi una feinada. Res-pecte al tema de les obres, no hi hacap obra des del 15 de juny que hementrat a l'Ajuntament que no tengui elcorresponent permís, les que no eltenen és perquè estaven ja el 15 dejuny en marxa, respecte a l'obrade'n Nadal he de dir que en Nadalestà dins un polígon industrial on hiha el 600/o dels propietaris que estand'acord en l'aprovació del pla parcial,i una vegada publicades les normessubsidiàries podran entregar el plaparcial d'aquesta zona del Polígon.Respecte al tema de l'assessor jurí-dic, jo només deman al PSM que emdigui quantes vegades utilitza el seuasçessor del Partit, si el PSM gover-nàs l'assessor jurídic del partit noseria del partit, sinó que el pagaria, inosaltres hem tengut l'elegància deno contractar un assessor del PP,sinó que hem anat a un gabinet pro-fessional que no té res a veure ambel PP. Respecte a la crítica de falta deviabilitat de la guarderia he de dir queestam pendents d'una sèrie de sub-vencions, i pot ser molt bé que al finalla guarderia ens consti un milió omilió i mig, i no em sabrà gens degreu gastar-ho perquè es tracta d'u-na inversió amb educació, i això ésmolt important. Respecte a la críticaque fan del desconcert amb l horaridels plens municipals, he de dirque qui no pugui venir a tot hora al'Ajuntament que no es presenti a leseleccions o si no que reconeguin el

poc fonament de la critica que fanrespecte al sou del batle i jo podriatenir més contemplacions amb ells.Respecte al tema del recurs de I 'aug-ment de l'impost de circulació, éscert que per culpa del BOCAIB, faltaun dia, però d'això no en té cap culpal'Ajuntament, és cert també que l'aug-ment és alt però hem de tenir encompte que tenim el projecte d'asfal-tar els carrers i camins, i aquest ésl'única inversió que costarà doblers al'Ajuntament, el que es recaptarà ambaquest augment (25 milions) esdedicarà a aquest projecte, si el PSMguanya el recurs, no ens quedaràaltra solució que demanar un préstecde 25 milions per asfaltar els carrersi camins, o ,sinó, que em digui el PSMcom els asfaltaria.

-El que està ben clar és que aquestapublicació, així com les crítiques queapareixen sovint als diaris posen demanifest un ambient de crispacióentre l'equip de govern i l'opasició...

"No hi ha cap crispa-ció, amb l'oposició,

però, sense cap dubteque els grups

de govern s'hand'espavilar més

si tenen oposicionscom la que nosaltres

tenim"

No, no n'estic d'acord, no hi cap cris-pació, amb l'oposició, sortim a feruna cervesa, conversam junts, enaquest sentit no hi ha cap crispació,

el que passa ésque la gent noestà encaraacostumada, elsgrups de l'oposi-ció han de donarla guerra perti-nent, aquesta ésla seva funció,ens hem d'acos-turnar a tenir méstensions parla-mentàries, compassa en socie-tats més avança-

des com és Anglaterra o el Japó,aquestes discussions hi han d'esseri això és bo, s'han d'evitar perdre lesformes, però la dinàmica parlamen-tària fa que sigui molt més viu eldiàleg, i sense cap dubte que elsgrups de govern s'han d'espavilarmés si tenen oposicions com la quenosaltres tenim.

-Em vols dir que qualifiques l'oposi-ció positivament?

Sí, l'únic que m'agradaria que sedeixàs de tants de papers, de tantsd'estudis, i que seguint la màxima delmaig del 68, de "La imaginació alpoder" és deixàs de tanta burocràcia,i de tants de papers i estudis; tal voltaaquest és l'únic camí que li queda al'oposició, i si és així que segueixi.

-Què voldries dir per acabar?

Bono, voldria dir que de la mateixamanera que l'hortalà espera per re-collir el fruitque estigui madur, no espoden fer aventuracions abans deque es vegin els resultats; el PSM vaqualificar de negoci de na peix frit lesnostres gestions del Tresorer Clade-ra, vull suposar que ara, després d'a-conseguir 130 milions de pessetesno farien aquesta publicació. Tambévoldria donar la benvinguda a aques-ta nova revista, pens que qualsevolinstrument que doni constància delque passa a Sa Pobla és importantper ara i pel dia de demà, perquè lahistòria encara que a vegades no ensagradi no queda més remei que ac-ceptar-la ja que és el pilar de la cultu-ra de qualsevol poble.

J. Company

tribuna Sa Plaça / 1211~1111111n

REFLEXIO ALS JOVES DE COMUNICAT DEL PSM

SA POBLA

EL SOU DEL

NOSTRE BATLE

Com de tots es sabut el nostre poble

s'ha conegut per tot arreu com un poble

treballador, honrat i tranquil. Això ha estat,

clar, fins que el tassó, de ple, ha vessat i

ens ho diuen en to simpàtic; aquests

poblers són uns "brutos" o uns "pataters"

però la veritat, tothom abans ens conei-

xia per això que abans hem esmentat.

Ara bé de fa tres o quatre anys, ja

se'ns coneix per unes altres causes i per

cert ben diferents, a saber:

-El dolorós tema de la "Cooperativa"

-EL SUSTANCIOS SOU DEL NOSTRE

BATLE.

I en aquest segon punt hi profundi-

rem. Hem de dir, primer de tot. que ens

pareix molt bé que un batle vulgui dedicar

tot el seu temps a arreglar els molts de

problemes que tengui el seu poble, en

aquest cas "SA POBLA, i per tant que

tengui dedicació exclusiva i un sou rao-

nable.

Ara bé creim, l'Agrupació Socialista,

que un batle d'un poble de 10.000 habi-

tants amb una economia que només se

basa en l'agricultura i en petites empre-

ses i que no té entrades de tipus turístic

ni d'altre tipus i remarcant que l'agricultu-

ra de sa Pobla esta greument mal ferida

(l'exportació d'enguany ha estat de les

més desastrosses de què tenim coneixe-

ment), ha de tenir ben en compte les

circumstàncies socio-econòmiques que

l'enrevolten i fixar-se un sou per a ell i el

seu equip de govem, adequat a aquestes

circusmtàncies. Sa Pobla no es pot per-

metre el luxe de sofrir les següents des-

peses pel present any 1992:

Retribucions del batle 5.000.100Pts

Assig. equip govern 7.700.000

Retr. Secretaria batle 1.850.000

Protocol i representació 3.309.000

Asses. Jurídica 6.725.000

i etc. etc. etc....

Per l'agn.4pació Socialista de sa Po-

bla, la política és de tipus vocacional (és

per això que pensam que els sous de

l'equip de govem són molt alts i , després

de repasar amb molta cura els nostres

pressuposts del 92, tenim la certesa que

- el nostre poble s'ha convertit en un dels

pobles que menys inversió realitzaen en

millores cap al seu municipi i pel contra-

ri és un dels que més gasta en politics i en

assessorsL'AGRUPACIO SOCIALISTA DE SA POBLA

En primer lloc, volia felicitar els pares

i parents d'aquesta criatura que ha sortit

a la llum, i ja que llum és el que necessita

aquest poble.

Aquest poble, que en aquests mo-

ments esta passant una época de crisi a

causa del seu mitjà de subsistència més

punter, l'agricultura, està en perill. per

quest motiu Kagradaria fer una petita

reflexió als joves i mes joves de sa Pobla,

damunt aquest tema, perquè cobrassen

una mica d'il.lusió i esperança, per allò

que sempre ha estat la manera de viure

d'aquest poble, l'agricultura.

Ja sé que ara no estam en un bon

moment, que corren temps no gaire bons

però crec que això no us liauria de

desanimar, i això perqué el nostres avant-

passats, varen lluitar, no ha de caure en

sac buit.

Si pensau un poc veureu que temps

dolents sempre n'hi ha haguts, i si sa

Pobla sempre n'ha sabut sortir, perquè la

seva gent, ha estat gent feinera i lluitado-

ra, i perquè sempre han tengut un motiu

per què lluitar , i aquest motiu és la nostra

terra, que tant ens ha donat sempre. No

l'abandoneu mai, malgrat us diguin que

anar a sa marjal ja no "dóna.

Pot esser que ara no doni per canviar

el cotxe cada tres anys o per comprar un

gran pis o una casa devora la mar, o tenir

un parell de milions al banc.

Però aquesta circumstancia no es

dóna només a l'agricultura sinó també en

tots els negocis, i malgrat que això no

sigui un consol, és ben veritat cue tots el

pagesos poblers ara més que rrai han de

lluitar pel que sempre han cregut que era

la nostra vida i el nostre pa. No vos

desanimeu, cercau tècniques noves, o

altres maneres de treure-hi rendiment,

no perdeu mai aquest orgull que sempre

us ha carectitzat, que és l'orgull d'esser

pagès.

ANTONIA SOLER PONS

Regidora del CDSa Sa Pobla

Davant les declaracions fetes pel

batle aquests darrers dies arran de la

suspensió cautelar feta pel Tribunal

Superior de Justícia , de l'augment de

l'impost de circulació i del nou impost

sobre Construccions, Instal.lacions i

Obres (IC0); el PSM-Nacionalistes de

Mallorca vol deixar ben clar:

1.EI PSM es va oposar en el seu dia a

aquests augments que trobàvem i tro-

bam exagerats, per tant aquests aug-

ments s'aprovaren amb la nostra oposi-

ció.

2.Per aprovar un augment d'un impost no

basta que ho vulgui fer la majoria, la llei

prescriu la necessitat que aquest aug-

ment s'adequ'i a un procediment, cosa

que no va fer l'equip de Govern, i que el

nostre grup ja va advertir en el plenari en

què es va prendre l'acord, on també

anunciaren la nostra voluntat de posar un

contenciós,advertencia que no va ésser

escoltada per la majoria.

3.Es intolerable que el batle ara digui pú-

blicament que el PSM té la culpa que no

s'asfaltin els carrers i camins. Si els ca-

rrers i camins del nostre poble estan tan

abandonats, això és culpa única i exlcus-

sivament del mal govern de la majoria

municipal que s'ha estimat més embar-

car-se en un negoci com el del Tresorer

Cladera, on l'Ajuntament ha hagut de

bestreure 130 milions, quan això ho ha-

gués pogut fer directament el Ministeri

d'Educació.

4.Si la majoria vol recaptar més ingres-

sos, el que ha de fer és cobrar d'allà on

pot fer-ho i no ho fa, -com són la gran

quantitat de vivendes que no figuren

encara al padró de contribució urbana-, i

no acudir a la via fàcil d'augmentar els im-

posts.

5.EI Tribunal Superior de Justícia ha

suspès cautelarment aquests augments,

el PSM demana al govern del PP que es

deixi de tanta prepotència i que s'asses-

sori millor, que per qualque cosa té un

batle amb un sou de cinc milions, una

secretària particular i un assessor jurídic

que també se'n duu cada any altres cinc

milions.

PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA

BAR-RESTAURANT

LaZarzuelaRenou, 73Te1.540868-SAPOBLA

COMANDES PERARRÒS BRUT, ANGUILES,

CABRIT ROSTIT, ETC.

Ferretería CAMPINSEINES - FILFERROS - ENREIXATS - PINTURES

Cl Església, 9 - Apt. 80 07420 SA POBLATel. 54 01 53

Sa Plaça /

Plaça Major, 10 - Tel. 54 22 74

SA POBLA

TOMEU FIOL SERRA(Fabricació Pròpia)

EMMARCATSC/ Marqués de la Romana, 15

Telèfon: 54 11 5607420 SA POBLA (Mallorca)

SALVADOR MARTÍNEZ(CAN SALVADOR)

VENDA I REPARACIÓDE MOTOCICLETES,

VESPA, DERBI I ALTRESSA POBLA, C/ Rosari, 22 - Tel. 54 21 30

CLASSES DE REPÀSD'E.G.B.

MATEMÀTIQUES I CATALÀ1r, 2n DE BUP

C/ Molí, 48 - Tel. 54 03 06SA POBLA

Opinió Sa Plaça / 14

AMEN, AMEN ..., AQUINO PASSA RES

El panorama socioeconómic noes pot presentar pitjor, les estadísti-ques mostren l'increment en relacióa altres anys i ningú noposa en dubteel creixement de les hores perdudesper les vagues -40 milions d'hores-.A tot això s'ha d'afegir l'angoixa, ladesesperança i la frustració que so-friran totes les capes socials mésdesvalgudes i afectades directamentpel Decret que retalla les presta-cions de l'atur. Com tampoc nohauríem d'oblidar que som un cossocial i allò que afecta a uns, reinci-deix damunt tots els altres -menysdisponibilitats i més endeutamentper a la supervivència al llarg del'any-.

Les illes tenen un alt percentatgede contractes temporals, en pràcti-ques i de fixos-discontinus dins laindústria, la construcció, l'educació,la restauració i l'hoteleria; sectorsque s'han vist molt afectats per lespressions fiscals de per totes ban-des. Posant llenya al foc, direm quetenim una Balança de Pagamentsvessant i abocada cap a l'Estat Es-panyol -sense comptar aquellesempreses que per tenir la centralfora del territori de la CAIB no com-puten com a PNB de les illes perésser declarades, les rentes a forade la nostra Comunitat-.

La continuïtat d'un Gabinet Mi-nisterial que no supera el seu propifracàs en la política econòmica, ambun grapat de promeses incomplidesi la penosa situació econòmica perles despeses extraordinàries de l'EX-P0-92 i l'AVE; el manteniment delfrau encobert de les PEONADESd'Andalusia i Extremadura, granetd'arena en comparació amb l'aferIBERCORP. Tot un sens fí de preva-ricacions i expoliacions, que demanera directe afecten les terresdel nostre "País". Juntament amb lanegativa de diàleg amb els sindicatsdóna lloc a un major distanciament

entre les diferents capes socials i auna submissió cada cop MÓS forta ales arques d'un Estat Central. Enspodem demanar ¿Què s'ha fet per ala creació d'ocupació, o per a la reducció deles despeses públiques?. .1perquèhem de mantenir dues o tres Adminis-tracions?. ¿Quines són les raons perla manca de traspàs de competenciesen matèria d'Educació, Ordre Públic,Administracions Fiscals, de Justícia,de Sanitat, d'Obres Públiques ...?

hi ha del reconeixement i trac-tament a l'alt grau d'insularitat, pelque fa al transport i a les nostresafectades infrastructures del Sectorde Serveis amb relació a les terrespeninsulars. per una convergencia realamb Europa?.

"La jornada del28 -M tan sols vaposar de relleu la

rebel.lia delsafectats i la insoli-daritat de la restade la comunitat"

La jornada del 28 -M tan sols vaposar de relleu la rebel.lia dels afec-tats i la insolidaritat de la resta de lacomunitat que, per la seva posiciósocial, l'alt percentatge de treballa-dors autònoms, fixos i funcionaris;donats a fer el joc al Govem del PSOEi a les Confederacions Empreserialssabedores de l'oli ranci i de la purgaque representà el 14 D.

El Decret-Llei que retalla el subsi-di als aturats surt en un moment a onl'increment de les assegurances iplans de jubilació privats, fonnalitzatsper gent amb fort poder adquisitiu imancats de la necessitat crestar a

l'atur. Ens mostra uns punts clara-ment oposats dins el sistema de laSeguretat Social espanyola i l'evolu-ció que tendeix a dur.

La conseqüència més directa a

part del retall, és la doble cotització

que sofriran els treballadors afectats,

ja que, el temps de cobrament delsubsidi és computable a efectesd'invalidesa i jubilació, per tant arahauran de treballar doble temps, és a

dir, maten dos ocells d'un tret.

L'engreixament de les files del'atur, la nul.la creació de nous llocsde treball a curt i llarg termini, a mésa més de tenir una caòtica Tresoreriade la Seguretat Social fa preveureuna tardor calenta i amb novesmesures, fins i tot, la modificació oreducció de les prestacions a la jubi-lació dins un temps esdevenidor, acausa de la inversió de la piràmidedels treballadors que cotitzen i elsprotegits. Si és que no fa fallida totala Seguretat Social. Avui hom ha deviure fins als 115 anys per a percebretot el que s'ha computat durant laseva vida laboral en concepte d'inva-lidesa i jubilació, pels càlculs de ren-da vitalícia, però les despeses origi-nen forats que duen el Sistema a lafallida.

No crec que per anar a fer herbas'hagi d'emprar la fusella, a no serque hi hagi tantes males herbes comper no veure el fruit. Sense cap dubteper la malcriada formació en l'assig-natura d'Agricultura dels nostres Go-vernants i el passotisme de la nostresocietat devant fets d'injustícia.Recordem que per avaluar possiblesresponsabilitats jurídiques o penalsen la fallida de la CAP, ningú no foucapaç d'agafar la paella pel mànec,la casa es pegà foc i per tots els causde poder era un Amén, Amén aquíno passa res.

Miquel Seguí i Raió.

Sa Plaça/ 15opinió

ARMES DE DONA

Quin dubte hi ha que avui endia les dones hem arribat a cimes im-pensables per les nostres padrinesara fa tan sols cent anys. L'accés dela dona al món del treball i l'arribadad'unes poques de nosaltres a lesaltes esferes, del poder, no vol dir enabsolut que la nostra equiparaciósocial i laboral amb el nostre com-pany, l'home, s'hagi aconseguit.

Es ben veritat que avui estàcontemplada la igualdat dels sexesen totes les constitucions dels païsoscivilitzats, i que a nivell mundial sen'elaboren estratègies, perquè l'a-vançament de la dona cap a la igual-tat sigui real. També és ben veritatque avui en dia per fer-nos escoltarpels nostres companys no hem d'a-rribar a fer una vaga de "portes tanca-des" com varan fer les nostres avant-passades gregues...

Però és cert també, que avuien dia en aquest món nostre tan ra-biosament consumista, la dona en-cara està considerada com un objec-te eròtic i de luxe. Bastava fixar-seuna mica amb alguns anuncis de te-levisió, per adonar-se" n queuna donapot tenir dues "maneres" de pagar untexans. Encara fa poc temps s'estre-nava a les nostres pantalles de cine-ma una bona i divertida pel.lículanord-americana amb un títol tan sig-nificatiu com pugui esser: "armes dedona". Film aquest on queda demos-trat que per arribar a esser una "exe-cutiva" important es més que positiui ajuda molt mostrar el "turmell" i molmillor si es "maco..."I per aprofundir en aquest divertitfilm, diré que totes aquestes "armesde dona" serveixen per enfonsar...una alta dona (que en honor a laveritat feia gala d'una insolidaritat fe-rotge), és més, de mantenir les dues,una lluita pel mascle de torn, queactua d'espectador, i fins i tot, es di-verteix.

Aquestes anècdotes suc-ceeixen al món masculí, però a ellsno els afecta el seu "status", mentre

que a nosaltres ens ralentitza peranar cap a la igualtat.

Seria interessant que per se-guir tirant cap endavant els nostresobjectius, totes i cada una de nosal-tres prenguessim el comprom'is èticd'emprar unes armes distintes a lestipificades com "de dona". Aquestesarmes noves a esmolar serien lasinceritat, la lleialtat, la solidaritat i elcompanyarisme amb nosaltres ma-teixes, deixar ja endarrera els nos-tres condicionaments atàvics que en-cara ens duen a agilitar la nostraintel.ligèngia per aconseguir agradari fer la vida agradable, al que enspareix el millor dels "caçadors", cir-cunmstància que era incomprensibleen temps prehistòrics, ja que des dellavors les funcions entre el dos se-xes estava ben definida i determinda,l'home a caçar i lluitar per dur elmenjar cap a ca seva i la dona aperpetuar l'espècie i tenir cura del ca-çador.

Aquesta distribució de fun-cions va esser una de les raons perlesquals la dona, per aconseguir unmàxim de benestar i seguretat per aella i la seva descendéncia i accedira un status social estable, desenvo-lupàsl aquestes "armes de dona" peraconseguir el millor, el més fort i elmés ben dotat dels mascles.

Llancem companyes aques-tes armes ben enfora de nosaltres,exercitem la solaritat, la lleialtat i elcompanyerisme en totes nosaltresperquè no, amb els nostres com-panys els homes, però sempre desd'una perspectiva d'iguahtat i de "nom-bre sencer"

Antònia Mercadal

I QUINA DIFERENCIAHI HA?

Era el mes d'agost i ben aviatfarà quatre anys. L'enorme sala d'es-pera de l'hospital em resultava petita.No erå el primer fill que esperava,però si que ja feia massa hores que lamare estava a la sala anterior alparitori, mentre jo consumia tabac abalquena i les soles de les sabatesdesgastaven les rajoles d'aquella salad'espera.

Però el final ja no estava al'horitzó, sinó que ja es veia i una ce-sàrea va acabar momentàniamentamb el sofriment de la mare i amb elque en menys mesura havia patit jo.Un nin de 3quilos 600 grams, quehavia obtingut un 7 al primer testd'Agpar i un 9 en el segon, donavenmolt bones perpectives de cara a lasalut d'en Jaume. Però quaranta vuithores, solament aquest curt espai detemps va canviar la vida d'una famí-lia.

Així va ser com vaig conèi-xer el món dels minusvàlids, i demanexcuses a les persones que no tro-ben aquest nom com el més apro-piat.

Pot ser que algú pensi quecomençar una col.laboració a una re-vista que aquest número estrena ésuna angoixa, però a mi em consta l'a-legria que suposarà per a moltes fa-mílies afectades que "Sa Plaça" parlide la minusvàlua. I vos assegur queno serà la darrera, perquè, i quina di-ferència hi ha?

I és que aquestes personesafectades no són tan diferentes a no-sahtres. Elles també tenen sentiments,saben estimar i sentir-se estimats.Els minusvalids també es costipen itenen la pigota borda i el que és mésimportant, formen part de la nostrasocietat. No hem de sentir llàstimaper ells.

De vegades, llàstima hemfeim tots.

I quina diferència hi ha?Parla clar

ensenyament Sa Plaça / 16

LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓLlei Orgànica 1/1990 del 3 d'octubre (BOE 4 d'octubre)

MON DELTREBALL

PROVES D'ACCES[ FP GRAU SUPERIOR

(cicles durada variable)

Edat

18

17 BATXILLERAT

(dos cursos)16

FP DE GRAU MITJA

durada varlable)(2)

(cicles

15 2n. cicle14 EDUCACIO SECUNDARIA OBLIGATORIA N.13 lr. cicle

12

11 3r. cicle10 EDUCACIO PRIMARIA9 2n. cicle87 lr. cicle

6 -C

54 2n cicle3 EDUCACIO INFANTIL2 lr. cicle10

UNIVERSITAT (1)

(1) Accésdirecte aestudis univer-sitaris que esdeterminin,d'acord amb elsestudis d'FPrealitzats

(2) S'establiranconvalidacionsentre eltat i la formacióprofesional degrau mitjà

Som a punt d'iniciar la implanta-ció d'un nou sistema educatiu. Peraixò consideram oportú fer arribar alconjunt de pares, ensenyants, alum-nes i altres col.lectius el coneixementde la nova Ilei d'educació, la LOGSE,aprovada el 3 d'octubre de 1990 i queja, a partir del curs 92-93, comença-rà a implantar-se, de forma obligatò-ria, als dos primers cursos de Primà-ria, a tots els centres, tant públicscom privats.

La seva estructura està ben claraal gràfic adjunt Així i tot vos en pre-sentam un poc d'explicació.

ETAPES DEL NOU SISTEMAEDUCATIU.

EDUCACIO INFANTIL.

Etapa fins als 6 anys, amb doscicles de tres anys de durada cada un(0-3 i 3-6).

Objectius:- Conèixer el propi cos i les possi-

bilitats d'acció.- Relacionar-se amb els altres en

les distintes formes d'expressió i co-municació.

- Explorar i observar el sou entornnatural i social.

- Adquirir autonomia progressivaen les activitats habituals.

Ensenyança:Els continguts educatius s'orga-

nitzaran en àrees que es correspon-guin amb àmbits propis de l'expe-riència i desenvolupament infantils.Activitats globalitzades que tenguininterès.

La Metodologia estarà basada enles experiències, les activitals i el jocen un ambient d'afecte i de confian-ça.

Centres:

Els centres podran impartir bé elprimer cicle, bé el segon o bé amb-dós cicles.

Es podran establir convenis decol.laboració amb CorporacionsLocals, altres administracions públi-ques i amb entitats privades.

EDUCACIO PRIMÀRIA.

Etapa que va des dels 6 als 12anys, amb tres cicles de dos anys dedurada cada un (6-8, 8-10, 10-12).

Objectius:- Proporcionar una educació

comuna que faci possible la integra-ció de l'infant en la societat.

- Adquirir els aprenentatges bà-sics relatius a l'expressió oral, l'es-criptura i el càlcul aritmètic.

- Assolir una progressiva autono-mia d'acció en el seu medi.

- Valorar la higiene i la salut del

ensenyament Sa Plaça / 17

propi cos.- Donar importància a la conser-

vació de la natura i el medi ambient.

Ensenyança:L'educació primària s'organitzarà

en àrees que seran obligatòries itendran un caràcter global i integra-dor.

L'enserwança tendrà un cairepersonal i s'adaptarà als distints rit-mes d'aprenentatge de cada nin.

La metodologia s'orientarà cap aldesenvolupament general de l'alum-ne, integrant les distintes experièn-cies i aprenentatges.

L'avaluació dels processos seràcontínua i global.

La promoció es realitzarà al finalde cada un dels cicles.

Només es podrà estar un any mésen un mateix Cicle, una vegada alllarg de tota l'Educació Primària.

EDUCACIO SECUNDARIA.

L'Etapa d'Educació Secundàriainclou: educació secundària obliga-tòria, batxillerat i formació professio-nal.

a) EDUCACIO SECUNDÀRIAOBLIGATóRIA.-

Etapa obligatòria que comprèn de12 a 16 anys i consta de dos cicles dedos anys cada un. Si és necessari espodrà estar un any més a cada cicle;això estarà supeditat a les necessi-tats d'escolarització.

Objectius:- Transmetre els elements bàsics

de la cultura.- Preparar per a la incorporació a

la vida activa, assumir els deures iexercir els drets.

- Accedir a la FP específica deGrau Mitjà o al Batxillerat.

de Grau Mitjà.Els alumnes que no aconseguei-

xin els objectius de la SecundàriaObligatòria podran integrar-se en elsprogrames específics de garantiasocial que s'organitzin, per tal derebre una formació bàsica i profes-sional.

Accés:Poden fer el lr cicle els que hagin

fet l'Educació Primària i el 2n cicle elsque tenguin el Graduat Escolar o elCertificat d'Escolaritat.

b) BATXILLERAT.

Objectius:- Proporcionar maduresa huma-

na i intel.lectual.- Aportar coneixements i habili-

tats per complir funcions socials ambresponsabilitat i competència.

- Capacitar per accedir a FP espe-cífica de Grau Superior o EstudisUniversitaris.

Accés:S'ha de posseir el Graduat en

Educació Secundària.També, de forma transitòria, hi

podran accedir els alumnes que te-nen dos cursos aprovats del BUPactual.

Títol:Els alumnes que obtenguin ava-

luació positiva a totes les matèriesrebran el títol de Batxiller (qualsevolsigui la modalitat feta). Donarà accésa la FP específica de Grau Superioro als Estudis Universitaris (en aquestcas cal superar les Proves d'Accés ala Universitat).

Comprèn dos cursos i la LOGSEpreveu, com a mínim, quatre modali-tats: Arts, Ciències de la Naturalesai de la Salut, Humanitats i CiènciesSocials i Tecnologia.

nivells: Grau Mitià i Grau Superior.

Objectius:Que els alumnes arribin amb una

formació polivalent a l'activitat pro-fessional per tal que puguin adaptar-se a les modificacions laborals quees produeixin al llarg de la seva vida.

Ensenyança:S'organitza en cicles formatius,

que es correspondran amb els nivellsde Grau Mitjà i Superior, amb una or-ganització modular, amb àrees deconeixement Teòric-Pràctic en fun-ció dels diversos camps professio-nals.

Títol:FP de Grau Mitjà = Tècnic en la

professió corresponent.FP de Grau Superior = Tècnic

Superior en la professió feta. El títolde Tècnic (Grau Mitjà) facultarà per al'accés al Batxillerat (també s'establi-ran convalidacions).

El títol de Tècnic Superior (GrauSuperior) donarà accés directe alsEstudis Universitaris que es determi-nin (segons la relació amb els estudisd'FP cursats).

Accés:A FP Grau Mitjà poden accedir-hi

els Graduats en Educació Secundà-ria i els titulats de FP 1. També alum-nes que han aprovat el 2n de BUP.

A FP Grau Superior poden acce-dir-hi els Batxillers (nova modalitat).Alumnes de FP 2 (segons professiófeta). Alumnes amb COU (segonsopció feta).

També en ambdues modalitatsd'FP hi poden accedir personesmajors després de passar unes pro-ves específiques.

Jaume Gual Mora,

c) FORMACIOPROFESSIONAL Inspector d'Educació.Ensenyança:S'estn.rctura en àrees de coneixe-

ment obligatòries i optatives.

Títol:Serà únic "Graduat en Educació

Secundària" i facultarà per seguirestudis a Batxillerat o FP específica

La Llei distingeix entre FP de base "tots els alumnes rebran una forma-ció bàsica de caire professional enl'Educació Secundària Obligatòria ien el Batxillerat, i FP específica.L'específica es presenta en dos

salut Sa Plaça / 18

EL SOL

I LA PELLCulturalment, hi ha hagut en

les darreres dècades un canvi en lesrelacions entre els humans i el seuetern amic, el sol. La Font d'energia,i per tant de vida, havia estat fins fapoc respectat en les seves accions:se sabia, que les seves radiacionscremaven la pell, i es prenien mesu-res:

Els que ho podien evitar, esguardaven la pell a les ombres de lescases. El color blanc era signe dedistinció, i les dones anaven a ban-yar-se amb el para-sol i, quan es pin-taven, empraven pols d'arths perdestacar la blancor de la cara.

Els que pel seu ofici no elsquedava mes remei que anar perfora- pescadors, marjalers, carreters-, usaven capells i capes, boines i go-rres. De la meva infantesa tenc benfresca la idea que ens ensenyava lapadrina Iserna, als estius del Barca-rès: Al.lots!. Alerta que el sol no vosentri dins el cap!. l fruit d'aquesta poramb pocs fonaments físics,- si homires bé la possibilitat que l'immensastre es fiqui dins el petit cap d'unal.lot era i és francament remota-fruit doncs, d'aquesta por, era totauna tirera de capells, de mida crei-xent: tants com caps d'al.lot hi haviaen aquella casa: i alerta a sortir senseel cap cobert!.

Avui, l'actitud física front al

sol ha passat a l'altre extrem. Lamorenor és un signe de qualitat devida, d'estat social. D'hivern, a laneu, d'estiu a la mar. Hi ha una autèn-tica producció industrial a gran esca-la, de morenor. La nostra Illa, així,s'ha convertit en una de les mésimportants fàbriques de produccióde pells torrades en quinze dies.

aquesta moda, la de cercarel sol - no pels seus beneficis intrín-secs, que en té, si no per poderexhibir els seus efectes, té els seusperills: els rajos ultraviolats (UV)són els que ens posen bruns. Tambésón els que ataquen les cèl.lules dela pell produint càncers. La terra té unfiltre natural. La capa d'ozó atura lamajoria de la radiació perjudicial. Peròcom ja sabeu, aquest filtre, per cau-ses relacionades amb l'expansióindustrial, disminueix un cinc per centanual. Hi ha forats als Pols, peròtambé disminució del gruix de la capaa tota l'atmosfera. Una molècula deClorofluorcarbonat (que tots nosal-tres tenim a ca nostra, a la nevera,per exemple) consumeix cent mil mo-lècules d'ozó. l el pitjor és que tarden'e quaranta a cent anys en recuperar

l'ozó perdut.

Conseqüències: ja enveimEls tumors de pell, sobretot el MELA-NOMA, incrementen ràpidament laseva incidència: des del 1935 a l'ac-tualitat s'ha augmentat vuitanta ve-gades el risc de patir-ne un. Es donenmés a les pells més clares, les demanco protecció, i sobretot a leszones exposades. Per altra part, elstumors escamosos de pelll són desde fa temps una malaltia freqüentís-

sima entre pagesos i pescadors. Laseva baixa malignitat i el seu bon pro-nòstic no impedeixen que prenguemtotes les precaucions per prevenir-los.

Solucions: n'hi ha i són evi-dents. La col.lectiva és començar acuidar una mica més aquest ca nos-tra que és la Terra, i no deixar ques'aprimin més les defenses naturalscontra els rajos solars nocius.

Però hi ha proteccions indi-viduals que podem prendre: el sol ésper disfrutar-lo, no per patir-lo. Apre-neu a admirar les pells clares, encaraque no estiguin cremades pel sol.Preniu el sol amb moderació i a lesprimeres hores del matí i a les darre-res de l'horabaixa. Posau-vos SEM-PRE cremes protectores abans d'ex-posar el vostre cos al sol. A la botellaveureu un número. Es el dit FACTORDE PROTECCIO. Que al manco siguide cinc. l per pells clares, de gentrossa, pèl-roig i ulls blaus o verds,que sigui de deu el factor de protec-ció.

Perquè el pare Sol és nomésuna font d'energia. l dependrà de lanostra intel.ligència en usar aquestaenergia que en treguem profit o per-judici.

Nofre Pons

o

...--:',.

art Sa Plaça / 19

LA LLUM DE MARCELO ARCE I EL DISSENY CLÀSSIC ALMUSEU DE SA POBLA

Durant els mesos de Juny i Juliol el Museu d'Art Contemporani de Mallorca a sa Pobla,ha programat dues exposicions ben diferents en el seu plantejaments i objectius, però igual-ment interessants i atractives per a tota mena de públics.

Durant el mes de Juny, vàrempoder contemplar, gràcies al préstecque ens va fer la Conselleria de Cul-tura del Govern Balear, l'obra recentd'un jove pintor, recuperat per a lacreació fa només dos anys. MarceloArce, va néixer a Larache (Marroc)l'any 1954 i fins a l'any 1982 exposàla seva obra a diferents sales de Mà-laga, València i sud de França. Apartir del 1983 deixa de pintar

a la realització d'algunes obresd'encàrrec. Foren quasi deu anysd'una intensa crisi creativa determi-nada en primer lloc per la constatacióde l'absència d'un llenguatge adientper trametre una profunda reflexiósobre els propis valors.

A partir de 1992 M. Arce reprèn lapintura amb la realització d'una im-presionant obra, ("Les -quevàrem poder contemplar a l'exposi-ció-, i inicia una profunda reflexiósobre els valors eterns que condicio-nen la naturalesa de l'home. Lesseves pintures són una amalgamad'influències formals diverses i dediferents cosmogonies culturals i re-ligioses (L'islam, la cultura persa, elrenaixentisme clàssic...), però a to-tes elles s'esbrina un missatge la-tent, un esforç per situar de bell nou(a la manera dels neoplatónics del"cinqüecento") una percepció antro-pocèntrica -n'hi pot haver d'altre?- del'univers. Marcelo Arce pertany aaquesta rara categoria d'artistes quecreen perquè encara tenen coses adir.

Pel Juliol, i durant totes les festesde Sant Jaume, podrem gaudir d'unaexposició ben diferent en tots els as-pectes. Es tracta de la

recuperació d'una extensa mostradel disseny industrial que es feia a

Mallorca durant els anys quaranta.Més en concret, l'artista i arquitecteanglès John Chippindale ha repro-duït amb paciència i estima una bonacol.lecció d'etiquetes comercials queés feien servir a les botigues i magat-zems de Mallorca i que eren dissen-yades per anònims dibuixants perdesprés esser impreses als talllersde la impremta Homar de Palma.

L'interès perrecuperar aquestsdibuixos del passatés la prova palesa

de la buidorcreativa actual.

Aquesta mostra d'imatges gràfi-ques dels anys 40 ens demostra duescoses importants: la primera és queel disseny que es feia a Mallorca,malgrat no coneguem el nom delsautors, assolí un alt nivell de qualitatque demostra una coneixença i po-sada al dia constant, per part delsdissenyadors mallorquins, de lesdarreres tendències europees en

- aquest camp. La segona és que lainflació actual de disseny i de "dis-senyadors", tan de moda als darrersanys no aporta gaire de nou a la feinacallada de desenes d'anónims artis-tes que deixaren que llur feina anun-ciàs un sabó o marcàs el preu d'unparell de calcetins. L'interès per re-cuperar aquests dibuixos del passatés la prova palesa de la buidor crea-tiva actual.

La nostàlgia i la sorpresa deldescobriment es reuneixen en aques-ta mostra que sens dubte agradarà atots els poblers de totes les edats.

Ramon Molina

album del temps Sa Plaça / 20

PASSEJAR AMB LAMEMORIA

Fullejar un àlbum de fotografies

familiars és retrobar uns espais i uns

temps, amb rostres i noms que, guspira

de la nostàlgia, retornen un passat bio-

gràfic. Si l'àlbum és de fotografies del po-

ble, col.lectives, anònimes, aleshores el

temps retrobable és un temps històric.

Un temps que, com a teixit social ens

afecta a tots. Testimoni d'un ahir.

Una fotografia és la imatge

immòbil d'un esdeveniment retengut,

codificat, aplanat. Són les referències

localitzables, façanes i persones, l'en-

torn urbà i antropològic, que proporcio-

nen relleus descodificants, lectures pun-

tuals, a la fotografia. l una i mil fotogra-

fies de la bella Plaça Major de sa

Pobla, abans de l'esguerrada i immoral

unió forçada, porten una càrrega anec-

dòtica, emocional i interpretativa que

no es pot condensar en un article. La

plaça, sempre, és motiu de llargues

històries públiques i privades que, com

una remor coral, es perden a mesura

que es van morint les memòries més

velles. l crec que hi ha memòries que

haurien de sobreviure.

La Plaça, "Sa Plaça": és l'à-

gora i el cor del poble. Jo sent la plaça

com un concepte mediterrani, convoca-

dor i civilitzador, sent una alenada

hel.lenística, quasi de projecció d'urba-

nisme ortogonal. De fet, no hi ha ciutats

gregues sense àgora, la seva primera

funció fou política, en el món homèric s'hi

celebraven les assemblees i, fou a l'àgo-

ra, on es desenvoluparen originàriament,

les festes cíviques, les processons i els

concursos. A l'època clàssica s'imposà la

funció comercial i, és des de llavors, que

la paraula àgora designa, principalment,

el mercat. l totes aquestes funcions acti-

ves són a la identitat de "Sa Plaça",

recinte de festes, mercat, congregació

dels esdeveniments populars i dels polí-

tics. Punt vital expansiu i receptiu. Melic

urbanístic de la trama viària, centre d'ac-

tivitat diària i eix festiu.

Mai no passeig tot sol, jo, per

"Sa Plaça", quan totsol hi faig unes voltes

tot mirant l'entorn, recordant amors pas-

savolants, amistats escadusseres, res-

plendors i ombres d'antany. Façanes,

cases que han canviat, ara un comerç o

una sucursal bancària on hi havia una

botiga, una apotecaria o un cafè. Noms al

límit de la memòria: Bar Munar, CanRiera, Bar Negresco, Can Reus, CanBarraroig, Cafè Riatto, Can AAarret, CanPapaó, Can Cuca, s'Hostal, Bar Ideal,Cafè Can Planes, La Penya, Es Futbol.La llista és asincrónica en alguns noms.

Els portals canvien d'activital:, els rètols

desapareixen, però el ritme segueix, la

plaça muda la pell però segueix viva,

atractiva i plàcida.

Plaça de la vila, "Plaça Major",mai ningú no es passeja sol entre les

filades dels arbres arrelats al mateix gruix

del segle, des de finals del 1914, era batle

l'amo en Jaume Neca, adomant la nuesa

de terra pitjada, després de la vella teoria

florida de les abundoses vaumeres que

donaren nom a la "Plaça des Vaumar"

que no era, exactament, del mateix perí-

metre que l'actual. Temps era temps.

Cap a la meitat del passat se-

gle, sa Pobla tenia dues places. Una, la

més gran, anomenada des Vaumar, era

limitada per les voreres dels respectius

trams dels carrers Major, Esgiésia i Curt

i el que, avui seria, la prolongació del

carrer de sa Fosca fins a un indret al

davant de l'actual edifici de "San José",més o manco. L'altra plaça, o placeta,

ocupava el terreny que circumdava la

casa consistorial delimitada pDI següent

tram del carrer Major i dels carrers Miste-

ri, Curt i Plaça. La "plaça" per antonomà-

sia era la des Vaumar que es destinava

a mercat, festes, balls populars, curses a

peu i, fins i tot, s'hi feren toros, i anys des-

prés s'utilitzà, amb peraltes, com a velò-

drom.

El creixement demogràfic i el fet

que molts d'esterns acudissin, els diu-

menges, al mercat setmanal, va fer insu-

ficient la plaça des Vaumar i es va plan-

tejar l'ampliació de la plaça. El dia 10 dejuliol de 1887 es va prendre el primer

acord municipal per a l'expropiació forço-

sa de les cases que hi havia entre la plaça

des Vaumar i el carrer Plaça, per cons-

truir una definitiva i més gran, "Plaça

Major, era l'alcalde Joan Serra Caima-ri. Hi va haver enrevessades discussions

sobre la conveniència d'enderrocar tota

la illeta de nou cases entre els carrers

Fosca i Plaça. Tots els propietaris, ex-

cepte Can Dobbé i Can Toniet, donaren

la seva conformitat a la declaració d'utili-

tat pública i a la valoració dels seus res-

pectius immobles. El peritatge d'aques-

tes cases fou de 55.175 ptes. L'esbuca-

ment de les cases es realitzà durant els

anys 1888 i 1889. L'única casa que va

restar dreta va ésser Can Dobbé, que

subsistí fins l'acabament del segle. La ur-

banització de la plaça es va anar fent

d'acord amb les decisions municipals.

Terra pitjada fins l'enrajolat duit a ter-

me pel metge Duet quan fou alcalde.

S'hi han instal.lat distints "palcos", un

de fusta, abans de l'actual, també hi

hagué dues petites fonts ajardinades, i

distints fanals monumentals, festers,

gas i electricitat, i també, distints ar-

bres, com pebrers bords i alguns fas-

sers. La plantació dels actuals arbres

va originar freqüents discussions polí-

tiques.

El pas del temps, al rectangle

de la plaça, és evident i, a la vegada,

enganyós. Perceb aquesta sensació com

un batec que creix i s'escapoleix amb la

llum del moment. L'evidència és el pas

irrepetible del temps, l'engany és el re-

torn de les estacions de l'any. Fulles

verdes, fulles seques, brancatges des-

pullats, oratges i pluges i sol, i tornen

noves fulles. Festes d'hivern, festes d'es-

tiu i la plaça, sempre, com escenari re-

ceptiu i referencial pel creixement, es-

plendor i esvaïment de generacions.

Aiguafort de fesomies, aquarel.la de l'ins-

tant fugisser. L'engany humanitzat del

temps cíclic i la veritat inhumana del

temps linial. Fotografia d'antany, àlbum

del temps.

Persones i personatges amb elrerefons de la plaça, la mort amb barret

de festa que guaita puntual. Cases que

han canviat, famílies que s'han extingit o

s'han instal.lat a altres poblacions. Buits

vivencials i la vida segueix. Silenci, re-

nou. La plaça, fita vella, convoca un

passeig de bell nou, anella de passes,

mai tot sol.

Alexandre Ballester

Sa Plaça / 21

Gran, 68-1°Tels. 54 02 51. Fax 54 04 4107420 Sa Pobla

SERVEI PNEUMÀTICS

EQUILIBRAT I ALINEACIÓ DIRECCIÓ

Jaume II, 3 - Tel. 54 02 62 SA POBLA (Mallorca)

•Aía1)kn- }:

Miquel Verdera, 59Tel. 54 - 16 52 07420 SA POBLA

Carrer Lluc, 23-25Tel. 54 08 67

Inst. SanitàriesGas

Calefacció

07420 - Sa Pobla

Lluna 154 Tel. 54 05 46 SA POBLA (Mallorca)

SANI BONFORT, C.B.

SCIALLsci3UCUTICUL

Placa Major, 9 - Tel. 54 0405 - SA POBLA

Aire condicionat

A-ir-wd1 CRESPIMarla Crespí Seguí

Carrer Rosari, 30 Teléfono 86 20 15

07420 - SA POBLA (Mallorca)

homenatge Sa Plaça / 22

EL BATLE MIQUEL CRESPIDE CAN VERDERA, UNHOMENATGE URGENT.

Al meu oncle, el Batle Mi-quel Crespí de Can Verdera sem-pre el tinguérem present en la famí-lia. Encara avui en dia, una grogosafotografia de l'any 1925 presideix elmeu despatx. Es tracta d'una històri-ca foto que deixa constància d'un fetextraordinari pel desenvolupamentcultural de Sa Pobla: el lliuramentdels solars de Sa Tanca de CanVerdera per a construir la futuraescola Graduada - Primo de Rive-

El meu oncle els oferí gratuTta-ment i aquest fet encara em sorprèni em meravella. Vivim en una societatcruament materialista i no estemacostumats a exemples com aquest!Trobaríem, avui en dia, molts de ma-llorquins disposats a oferir, sense de-manar res a canvi, la seva propietatper ajudar al desenvolupament cul-tural i civil del seu poble? Crec queens sobrarien els dits d'una mà.

En Miquel Crespí -més co-negut per tothom pel Batle Verderaexercí el càrrec des de l'any 1924 finsal 1929, en temps de la dictadura dePrimo de Rivera. Més tard, caigut elGovern Militar de la Unió Patriòtica,l'oncle partí cap a l'Argentina, esdedicà al negoci de farines i ja noregressà a l'Illa. Això sí, mai no enperdérem el contacte, i, per carta,sempre ens informà de la seva vida,els problemes d'adaptació difícil a unnou medi de vida, la nostàlgia que entot moment tingué de Sa Pobla, SaMarjal i els poblers. A part d'escriurenormalment al seu germà Rafael,també tingué esment i preocupacióper la meva formació. Moltes vega-des m'aconsellà estudiar, no desa-profitar mai el temps, dedicar-me ambcos i ànima a allò que veritablementm'interessés i omplís la meva vida.Mottes vegades he pensat i he tingutben en compte aquests assenyatsconsells. Jo mateix vaig aprendre allegir i escriure a s'Escola Graduada,prop de ca meva, al carrer Muntanya.Fins a quin punt els meus trentallibres, els 214 premis literaris obtin-guts, no són culpa seva? Qui pot es-brinar els camins ocults del destí quevan conformant la personalitat? Ell

fou l'ànima, l'esperit construc-tor de l'Escola que em formà iensenyà les primeres lletres atants de mils de poblers, ell m'a-consellà l'estudi permanen1 i elltambé, igualment, fou l'homeque en digué que calia sempretenir esment de la feina benfeta. L'orgull pel treball ben rea-litzat, és l'única herència quevaig tenir, però que, en el fons,ha estat l'estel que m'ha guiaten qualsevol ocasió i circums-tància.

Aquestes reflexions re-ferents a un home, el BatleMiquel Crespí, em vénen alpensament avui, quan Sa Po-bla, el meu poble, inaugura un noumedi d'expressió, una revista, unaeina de fer cultura imprescindible,una eina com n'hi ha poques. Hepensat que podia ser important re-cordar a la gran personalitat, que,mitjançant l'oferiment desinteressatde les seves terres, contribuí tambéd'una forn-la decisiva al redreçamentcultural, a l'avenç de tots els poblers.Doncs, un poble inculte és un poblenegat pel progrés i la riquesa culturali material. Er Miquel Crespí amb laseva lluminosa deria de construir l'Es-cola Graduada contribuí d'una formadecisiva els maons del progrés ac-tual de la nostra terra. Caldria nooblidar-ho avui en dia quan tothomva a la seva i campa arreu el mésegoista interès personal, allunyat dequalsevol esperit solidari, de germa-nor, i on només el guany immediat, elprofit econòmic determinen les acti-tuds.

I vull aprofitar aquest espaitan gentilment ofert per la nova publi-cació per demanar públicament uncarrer i un homenatge a l'homeque tant va fer per l'elevació delnivell cullural de la nostra pobla-ció. Darrera l'escola hi ha un carreranomenat "Médico Verdera", un altrepatriarca familiar. Però que jo sàpigano n'hi ha encara cap dedicat al BatleMiquel Crespí. Tampoc hi ha, querecordi, cap placa a l'Escola Gradua-da, que servi el record dels seusesforços i la llur gestió desinteressa-da en la creació d'una escola, decisi-va en la tasca d'educació de milers imilers de poblers.

Però no tot són oblits i faltade memòria històrica. Hi ha hagutgent a Sa Pobla realment interessa-da per aquest fet i que sempre haservat el record dels seus millors fills.Em refereixo concretament als amicsBartomeu Siquier i Serra, que, alllibre "Places i carrers de Sa Pobla"dedica una pàgina al batle Verdera;al company i mestre de les lletresAlexandre Ballester, que, com pocs,a contribuït en tot moment a enfortirla nostra memòria col.lectiva -aquellfamós Viatfàs, que ell dirigí i que tantm'influí en la meva dedicació a laliteratura!-; a l'antic regidor de Cultu-ra, l'estimat Tomeu Pericàs, que l'any1984 en parlà de l'oncle Crespí aunes jornades culturals que organit-zà amb motiu de la festa del llibre. Elmeu agraïment ben sincer per tot elque han fet i fan per la nostra cultura.

Ara seria l'hora, emperò delgran homenatge públic que el BatleMiquel Crespí de Can Verdera esmereix. Ara seria arribada l'hora dededicar el carrer a l'home que contri-buí de manera tan decisiva a la nos-tra millora i prosperitat col.lectiva.L'il.lustre fill de la vila que morí a l'Ar-gentina pensant amb Sa Pobla i elpoblers, tindria així, postumament,l'homenatge merscut dels seus con-ciutadans, dels homes i dones queaprengueren a llegir i escriure, obrienels ulls a la claror, a l'antiga Tanca deCan Verdera.

L'Ajuntament i tots els po-blers tenen ara la paraula.

Miquel López Crespí

medi ambient Sa Plaça / 23

UN PROBLEMA QUECREIX, FINS QUAN?

La imatge de muntanyes de femsamb gavines volant pel seu entornera, fins fa poc temps, pròpia delcinema o la televisió. Ara és una cosahabitual a Mallorca. De fet el tema deresidus, abocadors, incineració són de constant actualitat a la nostrapremsa. Aixà no és estrany, jaque els residus són una de lescoses que prodi••m en majorquantitat. Per exemple, amb elfems que feim a Sa Pobla en unany (prop de 5000 tones) po-dríem omplir sa plaça fins a 9 md'alçada ! Per sort, els residusde Sa Pobla no s'aboquen a saplaça, però, a on van a pararaquests fems ? que ens costatreure'ns-els de damunt ?

Els residus sòlids de SaPobla, igual que els dels altresmunicipis de la part forana, s'acumu-len en abocadors. El problema ésque cap d'ells reuneix els requisitsnecessaris per considerar-se total-ment segur, com és: estar imper-meabilitzat i recollir i depurar lesescorrenties d'aigua. Això fa quetenguem, en els abocadors que ensenvolten, un perill. Per exemple, a lescendres des Murterar, que s'abo-quen a Son Perera (Muro), s'hantrobat concentracions d'urani radio-ctiu de 0,4 becquerelis/gram. Aques-ta radioctivitat es pot incorporar al sòli a les plantes a través de l'aigua depluja.

Encara que tots els abocadorsadoptassin les mesures de seguretatnecessàries (cosa que costaria moltsde doblers) per tal d'evitar aquestsriscs de contaminació, ens hauríemde fer una pregunta: si Sa Pobla, enun any, pot omplir sa plaça de fems,quantes quarterades de terrenys'haurien de convertir en femers perrecollir els residus que Mallorca fa enun any? i els que fa en 10 anys? I en50 anys? Quant de temps tardaríema tapar Mallorca de fems?

Mallorca ha decidit, en lloc d'anaracumulant els residus als abocadors,fer una inversió de 10.000 milions depessetes per incinerar els fems iobtenir energia elèctrica en el pro-cés, redu•nt-los, així, a un 25°/o encendres. Això que en principi pareixuna solució té, el que podríem dir,l'altra cara de la moneda. La produc-ció d'electricitat a partir de residussòlids és una important font de conta-

minació. El procés d'incineracióconverteix substàncies inofensives iinerts en substàncies altament tòxi-ques que contaminen l'aire, la vege-tació i les aigües subterrànies. Percada tona de residus cremada esdesprenen uns 6000 metres cúbicsde gasos tòxics, a més de partículesde metalls pesants i perilloses subs-tàncies orgàniques com les dioxinesi els furans, els compostos cancerí-gens més poderosos que es conei-xen.

Aquest futur que prepara el Con-sell Insular de Mallorca, pelsresidus, no es pot classificar de bo, jaque produirà impactes negatius so-bre la salut de les persones. Impac-tes que serien molt superiors als queja produeix una central tèrmica comla des Murterar (els responsables dela Conselleria de Sanitat han acon-sellat a les persones amb malaltiesrespiratòries que no visquin en zonesproperes a es Murterar). Seria moltmillor que el CIM optàs per una solu-ció al problema dels residus que fosmés avantatjosa: EL RECICLATGE.

Però aquí no acaba tot, reciclar elscomponents del fems (50% matèriaorgànica, 200/o paper, 11% diversos,10°/0 plàstic, 5°/o vidre, 4°/o metalls)també suposa entre altres avantat-ges un estalvi de matèries primeres,d'energia i econòmic. Per exemple:reciclar una tona de vidre estalviauna energia equivalent a 100 Kg depetroli i reciclar una tona de paperestalvia la tala de vuit arbres i mig.

L'estalvi econòmic, que supo-sa reciclar, és pels fets que nos'han de comprar o extreuretantes materies primeres (Ba-lears importa paper i vidreusat), no s'han d'eliminar tantde fems, i, ja que no es conta-mina, no s'han de fer inver-sions per arreglar els proble-mes produïts per la contami-nació (un dels acords propo-sats a la cimera de Rio deJaneiro és el d'una agendad'actuacions pel segle XXI quesuposarà una inversió de 13

bilions de pessetes). Arreglar lesmalifetes també surt car, val més nofer-ne.

Continuam parlant d'economia.Que ens costa el ferns que feim ?: El400/o dels residus els constitueixenbolics i embalatges. Entre un 10 i un20% dels doblers que pagam per lesnostres compres el gastam per pagarl'envàs que anirà directament al fems.Es a dir, entre un 10 0/0 i un 20 0/ol'invertim en la compra directa defems. Però no acaben aqui les des-peses del fems, després haurem decontinuar pagant per desfer-nos-en.No us sembla un contrasentit? A SaPobla es gasten 25 milions per anyper retirar el fems. Per fer-nos unaidea de què significa aquesta xifra lapodem comparar amb el que l'Ajun-tament fa comptes destinar, aquestany a l'asfaltatge dels carrers, també25 milions.

Els residus és un problema quecreix. Aquest problema té solucionsbones i dolentes, peró és obvi que lamillor solució és produir-ne menys.Compte amb el fems !

De moment, això pareix que no hoveurem, perquè el Consell Insular de

El reciclatge és una bona solucióperquè redueix el fems a un 20 0/osense cap tipus de contaminació!

Pere Franch

Sa Plaça / 24

SFRVKIG Of iC ,A1

IVECO11111011MENOS NEUMAilen,

DIMETAL

IVECO/,/-/

MOTORES MARINOS YGRUPOS ELECTROGENOS

JOIERIARELLOTGERIAOBJECTES REGAL

°P)PCCASA FUNDADA L'ANY 1919

AGENT OFICIAL: SEIKO

NOWLEY

C/ Major, 24 T. 54 08 99SA POBLA

Cultiu i Venda de Flors

seo-, 55,-fs

Gladiols - ClavellsTulipans - Iris

a 1 km. de Sa Pobla, Crta. Can PicafortTels. 54 14 71 - 54 09 93 Finca de Son BonafúsCamí dels Gorrions 07240 Sa Pobla

rnàRTin MORA CRENREPARACIÓ AUTOMÒBILS I CAMIONS

Isaac Peral, 39 - Tels. 54 18 15- 61 32 80 - SA POBLA

TALLER MECÀNIC

"\.4194=ip

ffl

NADAL COMASAgent Peugeot-Talbot

Ctra. Pollença s/nTels. 54 04 82. Fax: 54 05 5107420 SA POBLA

"Aquell carret, pintat de blanc cel, amb dos di-posits al bell mig, un pels polos l'altre pel gelat

que tenien unes tapadores Iluentes rematadesamb una bolla encara més Iluenta".(gelater, any 1931-1932)

retalls Sa Plaça / 25

DELS MANTECADOS DE DUES PECESALS BANANA JOES

Quan la calor comença aressecar els sementers de xeixa i esveu qualque cadernera pels voltants,la gent es pren la distància justa percontemplar com passa la vida i el seumiratge.

Ara, de la plaça estant, veigpassar uns al.lotets -cara encesa igargamella eixuta- xuclant amb fruï-ció exagerada tassonets d'aigua ambneu de can Calent.

La contemplació d'aquestaestampa em du a fer unacucavela dins el temps iveure'm, a mi mateix,al.lot pucer de set o vuitanys, palplantat, davantun carret de gelats, allar-gant la mà menuda a l'a-mo en Xisco per dema-nar un mantecado dedues peces.

Han passatmolts anys d'això, peròen recordar-ho aflueix in-contenible una allau desensacions entranyablesi refrescants.

—Aquell carret,pintat de blanc i cel, ambdos diposits al bell mig,un pels polos i l'altre pelgelat i que tenien unestapadores Iluentes rema-tades amb una bollaencara més Iluenta. Acada banda el carret dis-posava d'unes vitrines ones guardaven les neules

—L'amo en Calent, homegrassíssim, petit i xerevel.lo, migassegut a una cadira de bova,col.locada de tal manera que el res-patller li servia, no per recolzar-hil'esquena, sinó aquells braços curts ipoderosos. Cadira que, tot i esser debona mida, sempre resultava des-proporcionada a aquella humanitatrodona que havia de suportar

—Aquells diumenges d'es-tiu, devers les quatre del capvespre,quan el sol, caigut a plom, feia bellu-mes sobre els carrers, quan a sortida

de Doctrina Cristiana ens dirigíem enestol cap a la plaça i allà, baix l'ombrad'un arbre, l'amo en Xisco Calent,amb mariol.lo i retranques, ens hi es-perava amb el carret farcit de llepo-lies gelades.

Per elaborar els manteca-dos, l'amo en Calent, tenia un aparellespecial i era mestre experimenta-díssim en el seu maneig. (Aquí comsovint passa, el poder adquisitiu mar-cava les diferències de les nostres

migrades economies infantils). Aque-lla eina estava graduada i permetiade fer mantecados de distints gruixossegons els preus; aquests anavendes de les dues peces (20 cèntims)fins a una pesseta. El mantecado depesseta era el més gros i anavaprotegit per quatre neules. Mentrel'amo en Xisco feia brostar d'aquellestri màgic mantecados de tota mida,un estol de nins i nines amb els ullscom a platets assistien astorats a lafunció

—Altres al.lots preferienxuclar un polo o un pirulí que costava

cinquanta cèntims i era de taronja,llimona, maduixa i poca cosa més-més envant vengueren els de nata,coco, xocolata i els coreanos. Si entrel'esbart hi havia algú que superava elllistó de la capacitat adquisitiva, arri-bava fins a la botiga de can Picó. Allàtenien els gelats de la casa Frigosobretot els Bombons frigo i allò queen deien una nata o "corte". La nataera un tall de gelat de barra compactei de distints estrats de colors i sabors,

protegit per dues neules.El seu preu anava de lesdues pessetes fins al quevolguéssiu...

—Un altre varianteren els gelats dels "Va-lencians". Aquests aparei-xien puntualment cadaany el dissabte del Ram,dia de Primeres Comu-nions. Cada anys'instal.laven a la mateixacasa i cada any recorriencents de vegades tots elscarrers de Sa Pobla. Laseva veu exercia de re-clam per captar la volun-tat dels nins i sobretot ladels pares i així, haventfet el pregó de la sevamercaderia a qualsevolcap de cantó -"IAI rico polomantecado hela-d000000!"- es parava elcarret i el valencià anavadespatxant, ara un tassóde gelat per la padrina

que seu al balancí a la fresca, ara trespolos de taronja per tres fadrines co-sidores, ara

Aquesta era més o mancol'opció que hi havia a Sa Pobla fa ungrapat d'anys Pel que fa a refrescar-nos la panxa. I malgrat mai no varenpoder comptar amb l'extensa varie-tat de Batmans, Twisters, Colajets,Burmarflats, Calippos, Banana Joe

el carret de l'amo en Calent o l'arri-bada dels Valencians sempre era lafita segura i fresca que la calor haviaarribat.

Jordi Soler

llibres Sa Plaça / 26

LA POR

Una novel.la escrita per Nis-san ben-Avraharn que és elnom que adoptà el mallorquíNicolau Aguiló després derepatriar-se a Israel, ara faquinze anys.

L'altre dia mentre badocavadins una Ilibreria, vaig veure un llibreamb un dibuix na• a la coberta queduia el títol de La Por escrit en uns ca-ràcters una mica estranys, l'autor eraun tal Nissan ben-Avraham, sensemassa interès el vaig agafar, el vaiggirar i a la contraportada vaig veure lafotografia d'un jove jueu amb la quipaal cap que forçosament havia d'és-ser-ne l'autor, sota la fotografia vaigllegir "Rabbí Nissàn ben-Avrahamnasqué a la Ciutat de Mallorca, alfinal de 1957, amb el nom de NicolauAguiló. De jovenet els insults, i fins itot les violències que rebé dels seuscompanys d'escola pel fet d'ésser"xuetó", el feren recapacitar sobre lapossibilitat d'arrancar les arrels jue-ves, després de 600 anys de conver-sió al Cristianisme dels seus avant-passats. A l'any 1977 es repatrià aIsrael, i al cap de mig any d'estudisd'hebreu i de Judaisme es circumci-dà i recuperà oficialment la plenaidentitat jueva, prenent el nom deNissàn ben-Avraharn." Vaig seguirllegint la contraportada, ara ja ambun viu interès "Han passat sis-centsanys d'ençà que el tema històric d'a-quest relat s'esdevingué. Fou l'estiude l'any 1391, en què les comunitatsjueves d'arreu del territori espanyolforen atacades. Els jueus forçats aconvertir-se al cristianisme. Tambéel call mallorquí fou atacat, el segondia d'agost, i els seus habitants obli-gats, directament o indirectament, arebre el baptisme. La Por, és unanovel.la històrica basada en els fetsd'aquells dies, escrita des del punt de

vista dels habitants dels call."

No cal dir que amb aquestesreferències vaig comprar totd'una el llibre, i l'he llegit ambcreixent interès, m'han sem-blat una història molt ben con-tada que es llegeix molt bá, amés la història que conta noens pot ésser mai indiferent,per molt ignorància que tin-guem sobre els fets que ensconta, tots tenim referències,massa referències personalsper adonar-nos del que enella es diu no pot ser mai elfruit d'una exageració fanàti-ca; en definitiva La Por és unanovel.la on es conta una his-tòria que ens toca a tots moltde prop.

Mentre la llegia no he pogutestar-me de comparar-la ambqualsevol de les novel.les d'IssacBashevis Singer, Singer al llarg de laseva immensa obra narrativa ensdescriu amb suggestives pinzelladesla vida de les comunitats jueves quehi havia al centre d'Europa abans del'Holocaust nazi; Singer ens situa elspersonatges en diverses èpoques his-tòriques, però tots tenen en comú elpes enorme de la seva tradició i elsconflictes que els genera l'haver deconviure enmig d'una altra comunitatque els mira amb desconfiança i ani-madversió quan no els castiga ambsaquejos i progroms.

Una recreacióde l'assalt al call cle 1391,contada desde el punt de

vista dels jueus

El marc ambiental en què es troba si-tuada l'obra de Nissan Ben-Avrahamm'ha sernblat quasi bé el mateix deles novel.les de Singer; pera mentrel'ambient que aquest ens descriu ésel de Varsòvia, Lublin o Dantzing, LaPor succeeix a Ciutat; mentre a lesobres de Singer són els polonesos oels russos els que fan els :saquejos, aLa Por són els pagesos mallorquinsels que, impulsats pel clero tambémallorquí, assalten el call i assassi-

Dibuix de la israeliana DeborahKotovski que apareix a la porta-da del llibre

nen els seus habitants. Els fets sónels mateixos, i sense cap dubte quede la mateixa gravetat, però és evi-dent que els fets descrits a La Porens*toquen molt més d'aprop, ensfreguen per la cara la nostra històriad'intolerància i de fanatisme, una in-tolerància que ens pesa com unallosa i que tan sols en aquests darrersllustres sembla que començam adesfer-nos-en, però que és massarecent perquè la puguem mirar comuna cosa ja superada.

Encara que no sigui per altre cosaque per enfrontar-nos amb un aspec-te del nostre passat més tenebrós,que tantes guspires ha llançat en elpresent immediat, tots hauríem dellegir La Por.

Joan Company

. cuina Sa Plaça / 27

Bon profit, amb naFrancisca Sastre,Cuinera del restau-rant Marina

Pere Franch

A la primera quinzena de maig es vacelebrar, al recinte IFEBAL de Pal-ma, al Polígon de Llevant, la VIIIMostra de CuinaMallorquina. Mostramolt interessant on es poden tastarespecialitats de diferents restaurantsde Mallorca.

Per explicar la Mostra hem volgutentrevistar na FranciscaSastre, cuinera del restaurant Mari-na, i contar-vos per boca seva comés la Mostra de cuina Mallorquina

-Ens podríeu explicar, breument, quèés la Mostra de Cuina ?Es tractad'una mostra on els restaurants, socisde l'associació de restaurants, pre-senten plats mallorquins amb pro-ductes autòctons de Mallorca i lagent que vol, per un preu mòdic, elspot tastar

-Com ha anat aquest any ?Molt bé

-Quants d'anys fa que hi anau ?Amb aquest, tres. El primer hi partici-pàrem amb la greixonera d'anguiles,el segon amb les albergínies farcidesde verdures i enguany amb el llom deporc amb salsa de carabassa.

-Els visitants, com ,han pres el platque heu presentat enguany ? Moltbé, encara que a la gent, la paraulacarabassa l'espantava, però unavegada que ho tastaven els agrada-va molt i, en dos dies de participació,hem repartit devers 200 Kg de llom.

-De quin plat, dels que fins ara heupresentat, vos sentiu més orgullosa?El d'albergínies de verdura, a la gent

agrada molt a més, les verduresestan més de moda que la carn,prova d'això és que enguany un delsplats que més èxit ha tengut era de

verdura.

-Quin ha estat el plat que hatengut més èxit a la Mostrad'enguany ?A la meva manera de veureel frrtet de verdures, tot a basede verdures: carxofes, colflo-ri, gírgoles, patates, ceba ten-dra un poquet coent i unbon gust de llorer i fonoll.

-Quin tipus de gent visita laMostra ?De tot tipus, mallorquins, es-

trangers, joves, majors

-I de poblers, que n'han ven-gut?També n'han vengut bastantsi els que vengueren a laMostra passaven a provar elllom, però n'hi ha que encaradesconeixen la celebració de laM ostra.

-EI fet d'haver presentat un plat a laMostra repercuteix en els clients al'hora de triar?Sí, sí, amb el plat que ho hem notatmés és el d'albergínies que tenim adisposició dels clients els caps desetmana ja que una de les condi-cions en la participació a la Mostra ésque el plat s'ha de mantenir, com amínim, un any a la carta.

-Ve gent de fora a provar elsque heu presentat ?Sí, sí. Passa que es publica un llibreamb totes les receptes que s'hanpresentat amb el nom del restaurantiaixò fa que vengui gent de fora

-Que destacaríeu de la Mostra?L'organització per part de l'associa-ció de restauració

-Hi pensau tornar anar?Sí, perquè és una gran experiènciamolt positiva ja queconeixes i et relaciones amb altragent de la restauració, per a mi haestat com una escola

-Quin plat pensau presentar l'any queve ?Encara no ho sé, però fins a finald'any tenc per pensar-m'ho.

Na Francisca barallant-se amb elcalderó

per acabar d'arrodonir l'entrevistavos contarem com es fa el

llom amb salsa decarabassa:

INGREDIENTS

1 Kg llom1 Kg Carabassa3 cebes velles3 o 4 tomàtigues1 copa de conyacpebre bo, sal, oli, ametles, alls, llo-rer i nous moscades

PREPARACIO

1.- Posau el llom en adob.2.- Sofregiu, dins una greixonera,els alls esclafats fins que tenguincoloret.3.- Afegiu el llom i sofregiu-lo finsque torni rosset.4.- Afegiu la resta dels ingredientsi deixau-ho coure tot plegat, més omanco, una hora a foc lent.5.- Separau el llom de les verdu-res. Picau•i passau pel coladorxinès les verdures.

Ja està a punt per servir. Bon profit!

sports Sa Plaça / 28

UNA MEDALLA D OR OLIMPICA ASA POBLABiel Crespí

Fa un parell d'anys, el Govern Balear va con-tractar els serveis d'una parella de romanesos,atleta ella, entrenador ell, per assessorar l'atle-tisme balear a nivell de planter. Durant la tempo-rada que acaba, Maricica Puica i lon Puica s'han

desplaçat cada dijous capvespre a sa Pobla perrealitzar la seva tasca dins el nucli d'atletismeque el Gover Balear i l'Ajuntament de sa Poblaprornogueren al polisportiu municipal.

Maricica Puica

HISTORIAL:

-Mestre benemèrita de l'esport.-Entrenadora de la. categoriaen Atletisme.-Posseeix els records mundialsde:2000 m.l. 1979 BucarestMilla 1982 Ríeti2000 m.l. 1986 LondresMilla 1985 Nova York-Rècords d'Europa:Milla 1981 VlareggioMilla 1985 Zurich-13 rècords de Romania, airelliure i sala-Medalles olímpiques:Los Angeles 84:Or als 3000 m.l.Bronze als 1500 m.l.-Medalles mundials:Plata als mundials de Roma 1987Bronze als mundials d'Indianàpo-lis 1987 (sala)-Cross:Or a Glasgow 1978 per equipsBronze a Glasgow 1978 (indiv.)Or a Roma 1982Or a Nova York 1978

-Per què paikos del'Est, que tenen el nivell derenda més baix tenen mi-//ors esportistes?

Aquí, quan un ninvos demana una cosa, totd'una la té. Allà, el nivell devida és tan baix que elsnins ja no ho demanen.Una manera de poder sortirdel país és mitjançant l'es-port. Per això els nins sesacrifiquen molt però, aixíi tot, no tothom ho aconse-gueix.

-Quines compensa-cions té un atleta d'élíte?

Al meu cas particular, en primerlloc prestigi i, després, d'altres compot esser la part econòmica. Peròcrec que la majoria d'atletes provi-nents dels països de l'Est, pel quethe dit abans, cerquen una compen-sació econòmica en primer lloc.

-I per arribar aquí, a quinssacrificis són necessaris?

N'hi ha de dues classes: petitshabituals i grossos especials. Elspetits habituals es refereixen a hàbitsd'alimentació; s'ha d'anar molt alertaamb allò que es menja i quan esmenja, anar a domir prest, dormirmolt, no conèixer festes ri vacances,tot és un sacrifici darrere un altre. Elsaltres, però, són pitjors, t' agradariatenir un fill però quan vols no pots idesprés ja ha passat l'hora.

-Què trobes d'aquests esports que"martiritzen " els esportistes, com perexemple la gimnàstica rítmica d'altacompetició?

No hi estic d'acord. Una nina ha

de jugar amb pepes tot el temps queés nina. Aquestes campiones olímpi-ques tan jovenetes no han tenguttemps de jugar i per a mi que hanperdut una etapa de la vida que maino tornaran passar.

-Què me'n dius, del dopping?

Avui en dia tot l'esport d'élite téajudes.

-Vols dir que el cas Ben Jhonsonva ser just?

En Ben Jhonson no va tenir sort,va ser una víctima dels EEUU. Elsamericans també tenen ajudes. Perquè et penses que no Florens Griffits'ha retirat. Segur que també hatengut ajudes.

-Passem a una altra part. Que sesent quan et pengen una medallaolímpica?

No es pot explicar, te l'han depenjar per sentir-ho.

-I quan corres la prova?

Has d'estar .molt concentrat ambel que fas. Qui et va davant, qui et vadarrere, que hi ha aquella, que hi haaquella altra. Abans de sortir has xe-rrat amb l'entrenador però durant laprova encara et fixes amb ell quan etfa senyals perquè avancis o perquèafluixis la marxa. No te n'adones demés coses. Després, quan arribes,és una altra història.

-EI teu marit és el teu entrenador,creus que per aquesta raó sofreixmés durant una prova?

Ell diu que quan competesc, sócuna atleta més, però jo crec quesofreix un poquet més.

•

TELEFONS D'INTERES

POLICIA LOCAL 862286AJUNTAMENT 540050

540054GUARDIA CIVIL 540191BOMBERS 085AMBULATORI 540410

542311AMBULANCIES 2041110.1. JUVENIL 542118PAVELLO 542050CORREUS 540085EXT AGRARIA 540451PARROQUIA 540294AUTOCARS 540022TV POBLERA 862222

FARMACIES DE TORN:

1 setmana F Clar2 " F Bennàssar3 n F Pericàs4 " F Riera

BENZINERES:

Serveis permanent C/ Traginers S/N TF 540067Tancat els diumenges C/ Muro, 29 TF 540132

AUTOCARS:

Dies feiners:

Diumenges i festes:sortides cap a Palma:a les 730

a les 840

10'10

440Sortides de Palmaa les 1115

10'151330

2000Nota: tenen l'arribada una hora després

PARROQUIA DE SA POBLA

Misses:dies feiners:a les 8

21

diumenges i festius:8911 Crestaix1221

TF 541083TF 540361TF 540360TF 540549

Sa Plaça / 29

L'OBRA CULTURAL VA D'EXCUR-

SIO

MES DE JULIOL

INFORMACIÓ D'INTERÊS

Dia 31 de maig, a les nou i vint delmatí, 22 persones pujaren a un auto-car per anar fins a Escorca. A Escor-ca començaren una aventura de 6hores caminant per dins un torrent: elTorrent de Pareis. Foren sis horesintenses de contacte amb la natura-lesa i d'oblit dels problemes i renousde la nostra civilització on l'única einaque ferem servir va esser una corda:la corda d'en Ferran.

Això va esser la segona excursiódel grup excursionista de l'OCB, laprimera va esser a la serra dels Cas-tellots on tenguerem el plaer decontemplar Sa Pobla des d'alt d'unTalaiot i dinar dins un alzinar.

A hores d'ara està prevista unatercera excursió, segurament en lle-gir aquest número ja haguem anat aCabrera Amb aquesta excursió aCabrera donarem per acabades lesexcursions d'aquestatemporada, però a partir de finals desetembre tornarem a trepitjar saCostera, el Massanella, el Puig Roig,el Tomir, el Castell del Rei... i moltsaltres raconets de la nostra estimadailla.

Si t'interessa venir-hi, comença auntar les botes, perquè el setembreés just aquí darrera.

església Sa Plaça / 30 •

FULL PARROQUIALNQ 108dia 7 juny de 1.992

La parròquia d'Inca celebrà el passat 28 de maig el xxvèaniversari de la Coronació Pontifícia de Santa Maria laM ajor.Amb motiu d'aquest esdeveniment, s'organitzaren dis-tints actes, entre els quals hi havia l'ofrena de la Coronapoètica. En ella hi participà l'escriptor pobler AlexandreBallester.

FULL PARROQUIALN9 109Dia 14 de juny de 1.992

MOVIMENT PARROQUIAL DE MAIG

BAPTISME:

Dia 3: Baltasar Cantallops Bennassar, fill de Joan i IsabelCatalina I. Torres Bonnín; filla de Joan i Rosa Ma•

16: Aina t‘/P Serra Comas; filla de Teodor i Catalina17: Maria J Serra Guillena; filla de Josep i Dolors

Isabel E Moranta Domínguez; filla de Macià i EncarnacióGuillem Pons Bernat; fill de Guillem i Francisca

Catalina Crespí Payeras17: Vicens Siquier Payeras

Magdalena Serra Gost

Dia 2: Ramon Jaume OliverFrancisca Payeras Cladera

Dia 9: Bartomeu Estrany BonnínSusana Garcia Garcia

23: Antoni Amengual OchogaviaJoana A Cantallops Pons

DEFUNCIO

Dia12:Francesc Cladera Mestre "Forris"

80 anys13: Felip Fiol Siquier "Garrover"

88

Jaume Fornari Mayol "Jaumerri"

86Miquel Soler Cariellas "Escola"

52

Jaume Seguí Serra "Carresquet"

87 "14: Antònia Cerdà Bibiloni "Serradora" 85

Antònia Gost Tugores "Mora" 7416: Gabriel Serra Serra "Batleta" 7217: Maria Pericas Serra "Borneta" as19: Josep Alorda Ribot "Bonjesús" 6920: Arnau Rayó Seguí "Foradr 7823: Magdalena Crespí Socias Calafatona 8728: Jaume LLabrés Gamundí "Bugerró" 86

COMUNIO

Dia 1: Joan Carbonell MateuJaume Cladera GostGabriel M. Picó ComasMartí Picó ComasCatalina M Servera Tous

3: Daniel Cladera SiquierJoan Vallespir Rotger

17: Joan A Serra Siquierdel Mar Serra Guillena

Jaume Serra Noceras24: Emili Bahamonde Bennassar

del Mar Gost BauzaIsabel Serra PayerasGabriel Socias Salva

31: Llorenç Bauzà CeliàNicolau Cariellas SerraAntoni Cladera CantallopsPatricia Crespí PerelloAmelia Redondo Palou

MATRIMONI

Dia 2: Joan Fiol SociasMagdalena Serra Gost

10: Viçens Femenias Font

Habitual concurrència de poblersdavant el tauler

d'anuncis de la parròquia

La palmera i els platers, arbres sadolls de saviesa coneixe-ments

xerrameca a la plaça Sa Plaça / 31

CONCERT PER ACINQUANTA PLATERS I

UNA PALMERA

Quaisevol plaça major de poble és elcentre vital i neuràlgic on vessen elsciutadans tots els seus afanys i te-mors, totes les seves inquietuds icurolles. Però hi ha pobles on aques-ta realitat encara és més insistent iostensible. Un d'aquests pobles -und'aquests indrets-, sense cap dubteni un, és sa Pobla. Els poblers, quanhan de plorar o riure, quan han de feruna celebració solemne, quan com-memoren una efemèride trista o ale-gre, quan tenen festa o dol, quans'han de comunicar algun missatgeimportant, quan han de tancar untracte, una compra-venda, un acordindividual o col.lectiu, ho fan semprea la Plaça Major, convertint-la ambuna veritable xerrameca popular.

En són testimonis privilegiats, d'a-questes reunions permanents i d'a-quests col.loquis diaris, els arbres dela plaça: una palmera i, ara per ara,cinquanta platers. I el seu testimo-niatge ja dura molts anys, gairebévuitanta. Per davall els seus brancat-ges hi ha passat mil i una vegades elpoble. A l'abric del seu fullam s'hi hancolgat tots els ocells de pas, totsaquells teuladers i estornells queportaven notícies de tot vent, tant depobles de l'entorn com d'altres mésllunyans.

Això ha convertit la palmera i elsplaters en arbres sadolls de saviesai coneixements. El seu saber r's

res no els ha passat per alt duranttots aquests anys. Si ens diguessintot el que saben, molts de nosaltresromandríem amb els cabells drets.

Els platers de la plaça la palmera-, amb el pas del temps han esbrinatque no hi ha res més estúpid quel'home, però tampoc res més magis-tral, perquè han experimentat al llargdels anys que els homes són paresdel futur i fills del passat, desant elpresent per dir i fer desbarats i equi-vocar-se constantment. També hanaprès els arbres que la llengua

humana és la cosa millor i pitjor quetenen els homes. Sense aquestmembre flexible i àgil -a més d'altresque també posseeix i de tant en tantfa ús i abús- no seria ni la meitat dedivertit.

La saben llarga els arbres de la PlaçaMajor de sa Pobla! Perquè la PlaçaMajor de sa Pobla és una cruïlla onvan a parar no tan sols contertuliansde tots els punts cardinals de la ciu-tat, sinó també xerraires de fora i detots els llocs: mercaders, camperolsi venedors de tota mena; desenfei-nats, mestresses de casa, gent mésjove i gent més gran, aficionats delBarça i del Madrid, vianants d'indretsllunyans, estrangers de procedèn-cies diverses; monges i capellans,periodistes gràfics i de ploma, filò-sofs del sentit comú, jubilats de totesles professions i tot els oficis... I més,més i molts més.

de tot aquest conglomerat humà,els arbres -els cinquanta platers i lasolitària palmera- n'han sucat totesaquelles històries més rellevants in'han elaborat una memòria enveja-ble. De manera especial, ells destil.lentota la seva saviesa de nit, quan jatothom dorm: es posen a comentarels esdeveniments de la jomada quehan viscut, o bé recorden experièn-cies, fets i anècdotes del passat.

Aleshores el silenci de la plaça esconverteix en un concert de comen-taris soborosos, en una simfonia demurmuris inacabables. Si algú po-gués esbrinar tot el que diuen, arriba-ria a saber tant com ells. Uns alsaltres es comuniquen les conversesque han sentit, els moviments i elsgestos que han vist, fins i tot elspensaments de tots aquells que hanpassat per sota el seu brancam. Da-rrerament han viscut jornades de moltde renou i festa, a causa de les victò-ries del Barça, amb la consecució delCampionat d'Europa i el títol dePot ser que a base de molt de seny ipaciència i, encara més, de forçaimaginació i fantasia, aconseguimrecuperar tot el que va passar aquellsdies a la Plaça Major, gràcies a labona memòria dels platers i de la pal-mera.

Esperarem al mes que ve per corn-provar-ho. També intentarem conèi-xer quins són els seus noms, ja quecadascun té un patronímic, un àlias oun tractament. A hores d'ara sabemque la palmera es diu Salomona, jaque sempre intenta de posar pauentre els seus companys; un delsplaters nom Avalot, un altre Fetiller, iun altre Set-ciències... Dels altres idel Barça en parlarem un altra dia.

Joan Guasp

laCaixa)

CAIXA D'ESTALV1S 1 PENSIONSDE BARCELONA