problemes resolts 1/2 a 1/2 a d’herènia 1/2 a aa aa aa aa...

1

Dr. Antonio Barbadilla

AA Aa

Aa aa

1/2 A 1/2 a

1/2 A

1/2 a

Razón fenotípica3/4 A-1/4 aa

Razón genotípica

1/4 AA1/2 Aa1/4 aa

Problemes resoltsd’herència

mendeliana (del guió de problemes)

½ liso½ rugoso

½ x ½ = ¼

½ x ½ = ¼

½ x ½ = ¼

½ x ½ = ¼

½ amarillo ½ verde

http://biologia.uab.es/dgm/cv/barbadilla prados.asp

http://biologia.uab.es/genetica/curso/problemas/guionproblemas/Guio_problemes.doc

2


2

Principios mendelianos y extensiones

1. Quants genotips possibles es poden generar en ungen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general.

A1A1 A1A1

A1A2

A2A2

A1A1

A1A2

A1A3

A2A2

A2A3

A3A3

Genotipos

A1 A1 A2Y

Alelos 1 2 3

A1 , A2 Y A3

1 3 6


3


3


1. Quants genotips possibles es poden generar en ungen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general.

n al·lels

Genotips homozigots n n

Genotips heterozigots = n (n-1) /2n2

(n+1) n / 2

És equivalent a la suma d’una progressió aritmètica

∑ i = 1 + 2 + 3 + 4+ … + n = (n+1) n / 2 n


4


4

2. ¿Calcula para el gen mendeliano A

a. p[(1:Aa,2:aa,3:aa,4:Aa)/ (Aa x Aa)]

b. p[(2Aa,2aa) / (Aa x Aa)]?

Primera ley de Mendel

a. p[(1:Aa,2:aa,3:aa,4:Aa)/ (Aa x Aa)] =

Diagrama árbol descendiente a descendiente1r descendiente 2º 3º 4º

AA

Aa

aa

1/4

1/2

1/4


5


5

1r descendiente 2º 3º 4º

AA

Aa

aa

AA

Aa

aa

AA

Aa

aa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaaAAAaaaAAAaaa

AAAaaaAAAaaa

AAAaaa

AA

Aa

aa

1/4

1/4

1/2

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

1/4

1/41/4

1/4

1/2

1/2

1/4

Aa aa aa Aa(1/2)(1/4)(1/4)(1/2) =

1/64


6


6



b. p[(2Aa,2aa) / (Aa x Aa)]?


b. p[(2Aa,2aa) / (Aa x Aa)]


7


7

1r descendiente 2º 3º 4º

AA

Aa

aa

AA

Aa

aa

AA

Aa

aa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaaAAAaaaAAAaaa

AAAaaaAAAaaa

AAAaaa

AA

Aa

aa

1/4

1/4

1/2

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

AAAaaa

1/4

1/41/4

1/4

1/2

1/2

1/4

Aa aa aa Aa

6(1/2)(1/4)(1/4)(1/2) = 6/64

Aa Aa aa aaAa aa Aa aa

aa Aa Aa aaaa Aa aa Aaaa aa Aa Aa


8


8



b. p[(2Aa,2aa) / (Aa x Aa)]?


b. p[(2Aa,2aa) / (Aa x Aa)]

Distribución binomial


9


9


3. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci.

AABB x aabb

AaBb x AaBb

P

F1


10


10

Segunda ley de Mendel :

1/4 AB

1/4 Ab

1/4 ab

1/4 aB

1/4 ab1/4 aB1/4 Ab1/4 AB

AABB

AABb

AaBb

AaBB

AAbB

AAbb

AaBb

Aabb

AaBB

AabB

aaBB

aaBb aabb

aaBb

Aabb

AaBb

Problemas resueltos de genética mendeliana

Razón fenotípica9/16 A-B- 3/16 A-bb 3/16 aaB- 1/16 aabb


11


11

1/4 AB

1/4 Ab

1/4 ab

1/4 aB

1/4 ab1/4 aB1/4 Ab1/4 AB

AABB

AABb

AaBb

AaBB

AAbB

AaBb

AaBB

AabB

AaBb

Solución 1P = 4/9 = 0,444


3. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci.


12


12

1/4 AB

1/4 Ab

1/4 ab

1/4 aB

1/4 ab1/4 aB1/4 Ab1/4 AB

AABB

AABb

AaBb

AaBB

AAbB

AaBb

AaBB

AabB

AaBb


A = AaBbB = A-B-


13


13

4. En els encreuaments de 2 trihíbrids Aa Bb Cc x Aa BbCc, si hi ha dominància en els tres loci,

4.1 quina ha de ser la grandària mínima de ladescendència per que puguin aparèixer tots els genotipspossibles?

4.2 Quina és la probabilitat de que apareixen els tripleshomozigots dominants or recessius si els genssegreguen independentment?

4.3 Quina és la probabilitat de que en 5 descendentsapareixen 2 fenotips triple recessius i 3 fenotips triplesdominants si els gens segreguen independentment?



14


14

4.1 Quina ha de ser la grandària mínima de ladescendència per que puguin aparèixer tots els genotipspossibles?



15


15

Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido

aabbccaabbCcaaBbccaaBbCcAabbccAabbCcAaBbccAaBbCcabc

aabbCcaabbCCaaBbCcaaBbCCAabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCCabC

aaBbccaaBbCcaaBBccaaBBCcAaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCcaBc

aaBbCcaaBbCCaaBBCcaaBBCCAaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCCaBC

AabbccAabbCcAaBbccAaBbCcAAbbccAAbbCcAABbccAABbCcAbc

AabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCCAAbbCcAAbbCCAABbCcAABbCCAbC

AaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCcAABbccAABbCcAABBccAABBCcABc

AaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCCAABbCcAABbCCAABBCcAABBCCABC

abcabCaBcaBCAbcAbCABcABC

AABBCC x aabbcc

AaBbCc x AaBbCc

P

F1

Solución 1:Contar en la tabla de Punnett de un cruce trihíbrido el número genotipos distintos Hay 27, por tanto el

número mínimo es 27


16


16

Cruce trihíbrido

Gen A (A i a) Gen B (B i b) Gen C (C i c) Genotipos

3 X 3 X 3 = 27

BB

Bb

bb

BB

Bb

bb

BB

Bb

bb

CCCccc

CCCccc

CCCcccCCCcccCCCccc

CCCccc

CCCcccCCCccc

CCCccc

AABBCCAABBCcAABBccAABbCCAABbCcAABbccAaBBCCAaBBCcAaBBccAaBbCCAaBbCcAaBbccAabbCCAabbCcAabbccaaBBCCaaBBCcaaBBccaaBbCCaaBbCcaaBbccaabbCCaabbCcaabbcc

AA

Aa

aaSolución 2:Expandir el

diagrama árbol de los distintos genotipos



17


17

Los número esperados de cruces mendelianos

Tipos de gametos en la F1

Proporción de homocigotos recesivos en la F2

Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa

Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia)

Monohíbrido Dihíbrido Trihíbrido Regla general

n=1 n=2 n=3 n

2 4 8 2n

1/4 1/16 1/64 (¼)n

2 4 8 2n

3 9 27 3n

Solución 3:Utilizar la información

resumen sobre los números esperados de

cruces mendelianos


18


18

4.2 Quina és la probabilitat de que apareixin els tripleshomozigots dominants or recessius si els genssegreguen independentment?



19


19

Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido

aabbccaabbCcaaBbccaaBbCcAabbccAabbCcAaBbccAaBbCcabc

aabbCcaabbCCaaBbCcaaBbCCAabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCCabC

aaBbccaaBbCcaaBBccaaBBCcAaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCcaBc

aaBbCcaaBbCCaaBBCcaaBBCCAaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCCaBC

AabbccAabbCcAaBbccAaBbCcAAbbccAAbbCcAABbccAABbCcAbc

AabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCCAAbbCcAAbbCCAABbCcAABbCCAbC

AaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCcAABbccAABbCcAABBccAABBCcABc

AaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCCAABbCcAABbCCAABBCcAABBCCABC


AABBCC x aabbcc

AaBbCc x AaBbCc

P

F1


20


20

Los número esperados de cruces mendelianos

Tipos de gametos en la F1

Proporción de homocigotos recesivos en la F2

Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa

Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia)

Monohíbrido Dihíbrido Trihíbrido Regla general

n=1 n=2 n=3 n

2 4 8 2n

1/4 1/16 1/64 (¼)n

2 4 8 2n

3 9 27 3n

Solución 2:Utilizar la información

resumen sobre los números esperados

de cruces mendelianos


21


21

4.3 Quina és la probabilitat de que en 5 descendentsapareixen 2 fenotips triple recessius i 3 fenotips triplesdominants si els gens segreguen independentment?


P (fenotip triple recessiu) = (1/4)3 = 1/64

133399927

Razón fenotípica

aabbccaabbCcaaBbccaaBbCcAabbccAabbCcAaBbccAaBbCc

aabbCcaabbCCaaBbCcaaBbCCAabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCC

aaBbccaaBbCcaaBBccaaBBCcAaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCc

aaBbCcaaBbCCaaBBCcaaBBCCAaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCC

AabbccAabbCcAaBbccAaBbCcAAbbccAAbbCcAABbccAABbCc

AabbCcAabbCCAaBbCcAaBbCCAAbbCcAAbbCCAABbCcAABbCC

AaBbccAaBbCcAaBBccAaBBCcAABbccAABbCcAABBccAABBCc

AaBbCcAaBbCCAaBBCcAaBBCCAABbCcAABbCCAABBCcAABBCC


AABBCC x aabbcc

AaBbCc x AaBbCc

P

F1

F2

P (fenotip triple dominant) = (3/4)3 = 27/64


22


22

Probabilidad de fenotipos y genotipos descendientes de cruces mendelianos

Probabilidad de fenotipos en m descendientes: p(d dominantes + r recesivos) -> Distribución binomial

Probabilidad de genotipos en m descendientes:p(d hom dom + h het + r hom recesivos) -> Distribución trinomial

Monohíbrido Dihíbrido Regla general

n = 1 n = 2 n

p(d1 ,r1) p(d2 ,r2)

p(d1 ,h1, r1) p(d2 ,h2, r2)

Utilizar la distribución binomial o multinomial


23


23

4.3. Quina és la probabilitat de que en 5 descendentsapareixen 2 fenotips triple recessius i 3 fenotips triplesdominants si els gens segreguen independentment?


P (triple recessiu) = 1/64

P (triple dominant) = 27/64


24


24


5. En un dels seus encreument dihíbrids, Mendel observà 315 plantes llises-grogues, 108 llises-verdes, 101 rugoses-grogues i 32 rugoses-verdes a la F2. Analitzeu aquestes dades usant un test de chi-quadrat per provar si:(a) s'ajusten a una raó 9:3:3:1 (b) les proporcions llises:rugoses son 3:1(c) les proporcions grogues:verdes son 3:1


25


25

Experimentos de Mendel

XP1

F1

Rr ; Yy

RR ; yy rr ; YY

Gen Color Y (amarillo) > y (verde)

Gen textura R (liso) > r (rugoso)

F2



26


26Problemas resueltos de genética mendeliana

Uso de la prueba de chi cuadrado en las proporciones de cruzamientos monohíbridos y dihíbridos

En uno de los cruces dihíbridos, Mendel observó 315 plantas lisas-amarillas, 108 lisas-verdes, 101 rugosas-amarillas y 32 rugosas-verdesen la F2. Probar si estos datos se ajustan a las proporciones esperadasa las leyes de mendel usando el test de chi-cuadrado.

Test de chi-cuadrado de bondad de ajuste a una proporción

ValoresObservados

Valores esperados

315 lisas, amarillas (9/16)(556) = 312.75

108 lisas, verdes, (3/16)(556) = 104.25

101 rugosas, amarillas

(3/16)(556) = 104.25

32 rugosas, verdes (1/16)(556) = 34.75556 Semillastotales

556.00

Número de clases (n) = 4 gl = n-1 = 4-1 = 3 Valor chi-cuadrado = 0,47

Probabilidad

Grados de

libertad0.9 0.5 0.1 0.05 0.01

1 0.02 0.46 2.71 3.84 6.64

2 0.21 1.39 4.61 5.99 9.21

3 0.58 2.37 6.25 7.82 11.35

4 1.06 3.36 7.78 9.49 13.28

5 1.61 4.35 9.24 11.07 15.09

Tabla de chi-cuadrado

• An interactive calculation tool for chi-square tests

• Chi-Square Calculator

= 0,47


http://www.quantpsy.org/chisq/chisq.htm

https://www.fourmilab.ch/rpkp/experiments/analysis/chiCalc.html

27


27


6. A Drosophila, el caràcter vestigial (alesrudimentàries) és recessiu i autosòmic. Elcolor d'ulls vermell (normal) o blanc ésdeterminat per al·lels situats en elcromosoma X, essent el vermelldominant. Si encreuem una femellahomozigòtica d'ales normals i ulls blancsamb un mascle d'ales vestigials i ullsvermells, quin serà el fenotip de la F1? I elde la descendència dels encreuamentsde la F1 amb cadascun dels pares?


28


28

Cruce dihíbrido, un carácter autosómico y el otro ligadoal cromosoma X

Forma ala: vg+ > vgColor ojo : w+ > w

P vg+/vg+ Xw/Xw vg/vg Xw+/YX

vg+ Xw vg Xw+ vg Ygametos

F1 vg+/vg Xw+/Xw

Alas y ojos salvajes

vg+/vg Xw/Y

Alas salvajes, ojos blancos (white)



29



29

Hembras F1 X padres

1/2 vg Xw+

F1

vg+/vg Xw+/Xw vg/vg Xw+/YX

1/2 vg Y

1/4 vg+ Xw+

1/4 vg+ Xw

1/4 vg Xw+

1/4 vg Xw

1/8

vg+ vg Xw+Xw+

1/8

vg+ vg Xw Xw+

1/8

vg vg Xw+Xw+

1/8

vg vg Xw+Xw+

1/8

vg+ vg Xw+ Y

1/8

vg+ vg Xw Y

1/8

vg vg Xw+ Yw+

1/8

vg vg Xw+ Yw+

50% alas vestigial, ojos salvajes50% alas salvajes, ojos salvajes

25% alas vestigial, ojos salvajes25% alas salvajes, ojos salvajes25% alas vestigial, ojos blancos25% alas salvajes, ojos blancos

Se haría análogamente para

el cruce

Machos F1 X madres


30



30

7. La fragilitat dels ossos i la calvície prematura són dos caràcters de l'espècie humana que depenen de gens de diferents cromosomes. El primer caràcter és dominant; el segon és dominant a l'home i recessiu a la dona. Un home de cabell normal i amb ossos fràgils, el pare del qual tenia els ossos normals, es va casar amb una dona amb ossos normals, portadora de l'altre caràcter.

Calculeu la probabilitat de:

a) Tenir fills amb ossos fràgils

b) Que el primer fill sigui un baró amb calvície prematura.

c) Tenir un baró amb calvície prematura i ossos fràgils.

d) Tenir una filla amb calvície prematura


Dihibridisme. 2ª Llei de Mendel

Caràcteres autòmics, però un influenciat pel sexe½

¼

1/8

0


31


31


8. A l‘espècie humana, el daltonisme és causat per un gen recessiu lligat al sexe (al cromosoma X).

a) Dos progenitors normals, poden tenir un fill baró daltònic?

I una filla que presenti aquest defecte?

b) Dos progenitors daltònics, poden tenir un fill normal? I una filla normal?

Sí, via mare portadora XdX+

No

No , no


32


32

9. Encreuant una gallina de cresta en nou (amb genotip Rr Gg) amb un gall de cresta en pèsol (rr Gg), obtenim una descendència de 32 gallines.Calculeu la probabilitat de que cap d’aquestes gallines presenti el caràcter atàvic cresta serrada, corresponent al genotip doble recessiu.


½ rG ½ rg

¼ RG

¼ Rg

¼ rG

¼ rg 1/8

rrgg

Rr Gg x rr Gg

Prob (un descendent no cresta serrada) =

1 – 1/8 = 7/8

Prob (no cresta serrada 32 descendents) = (7/8)32 =

0,014


33


33

10. El color de l'aleurona del moresc (Zea mays) depén de vàries parelles d'al·lels. Per tenir l'aleurona de color vermell són necessaris els gens dominants C i R, sense els quals és blanca. Si, a més, hi ha el gen P dominant sobre el p, l' aleurona és de color púrpura.

a) Determineu el fenotip i el genotip de la descendència de l'encreuament Cc Rr pp x cc Rr Pp.

b) Si en encreuar dues plantes, una blanca i l'altra púrpura, obtenim una F1: l/8 púrpura, l/8 vermell i 3/4 blanc, quin és el genotip d'aquestes dues plantes?



34



34


La aleurona del maíz


35



35


cRP

1/4

cRp

1/4

crP

1/4

crp

1/4

CRp

1/4

CcRRPp

1/16

CcRRpp

1/16

CcRrPp

1/16

CcRrpp

1/16

Crp

1/4

CcRrPp

1/16

CcRrpp

1/16

CcrrPp

1/16

Ccrrpp

1/16

cRp

1/4

ccRRPp

1/16

ccRRpp

1/16

ccRrPp

1/16

ccRrpp

1/16

crp

1/4

ccRrPp

1/16

ccRrpp

1/16

ccrrPp

1/16

ccrrpp

1/16


36


36

Proporcions 4:2:2:1

pl+ ó plst+ ó st

plum stubble X plum stubble368 descendientes

l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal

4 fenotips, 2 gens? pl > pl+ st > st+

Proporcions162/42=3,9 plum-stubble, 80/43=1,9 plum-normal, 84/42=2 vermell-stubble i 42/42=1 vermell-normal


11. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal.Expliqueu aquests resultats.


37


37

Recordem la segona llei de Mendel

Razón fenotípica9/16 A-B- 3/16 A-bb 3/16 aaB- 1/16 aabb

1/4 AB

1/4 Ab

1/4 ab

1/4 aB

1/4 ab1/4 aB1/4 Ab1/4 AB

AABB

AABb

AaBb

AaBB

AAbB

AAbb

AaBb

Aabb

AaBB

AabB

aaBB

aaBb aabb

aaBb

Aabb

AaBb


38



38

Proporcions cruce dihíbrido 9:3:3:1pl- st- : plst+st+ : pl+pl+ st- : pl+pl+ st+st+

pl+ ó plst+ ó st

plum stubble X plum stubblepl+ pl st+ st X pl+ pl st+ st


10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84 vermell-stubble i 42 vermell-normal.Expliqueu aquests resultats.

Proporcions 4:2:2:15 letals plst-letal plst+st+

1 letal pl+pl+ st-


39


39

Segona llei de Mendel :

Razón fenotípica9/16 plst- 3/16 plst+st+ 3/16 pl+pl+ st- 1/16 pl+pl+ st+st+

1/4 pl st

1/4 pl st+

1/4 pl+ st+

1/4 pl+ st

1/4 pl+ st+1/4 pl+ st1/4 pl st+1/4 pl st

plpl stst

plpl stst+

plpl+ stst+

plpl+ stst

plpl st+st+

plpl st+st+

plpl+ stst+

plpl+ st+st+

plpl+ stst

plpl+ st+st+

pl+pl+ stst

pl+pl+ stst+ pl+pl+ st+st+

pl+pl+ stst+

plpl+ st+st+

plpl+ stst+


40



40

Segunda ley de Mendel :

Razón fenotípica4/9 plst- 2/9 plst+st+ 2/9 pl+pl+ st- 1/9 pl+pl+

st+st+

1/4 pl st

1/4 pl st+

1/4 pl+ st+

1/4 pl+ st

1/4 pl+ st+1/4 pl+ st1/4 pl st+1/4 pl st

plpl stst

plpl stst+

plpl+ stst+

plpl+ stst

plpl st+st+

plpl st+st+

plpl+ stst+

plpl+ st+st+

plpl+ stst

plpl+ st+st+

pl+pl+ stst

pl+pl+ stst+pl+pl+ st+st+

pl+pl+ stst+

plpl+ st+st+

plpl+ stst+ Homozigot

pl pl o

st st

és letal


41



41


11. Un toro heterozigòtic per un gen completament recessiu letalengendra 3 vedells amb cadascuna de 32 vaques. Dotze de les vaquestenen un o més avortaments i, per tant, deuen ésser portadoresd'aquest gen letal. Quantes vaques portadores inadvertides hi haprobablement en aquest ramat?

1 +/letal

32 12 +/letal -> vaques heterozigotes

32 -12 = 20 poden ser +/+ ó +/letal

Probabilitat mare que és heterozigota tingui 3 vedells normals(3/4)3 = 0,422

Probabilitat mare que és heterozigota i tingui al menys 1 avortament1 – 0,4218 = 0,578


42


42


Probabilitat mare heterozigota i 3 vedells normals(3/4)3 = 0,422

Probabilitat mare heterozigota i al menys 1 avortament1 – 0,4218 = 0,578

N = vaques portadores al ramat = detectades + no detectades

N x probabilitat detectar = 12

N x 0,578 = 12 ->

N = 12 /0,578 = 20,76 -> 21 vacas portadores

N = 21 = detectades + no detectades21 = 12 + no detectades

No detectades = 9


43


43


12. Què podeu deduir de les següents proporcionscorresponents a diferents segregacions fenotípiques: 3:1;1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ?

3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dominància (A i a)

1:2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les sense dominància (A1 i A2)

2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les amb dominància i letalitat del homozigot dominant (també podria ser no dominància i letalitat d’un dels homozigots)


44


44

9 3 3 1

13:3

9:7

9:3:4

15:1

A-B- A-bb aaB- aabb

12:3:1

•Mutación supresora 13:3•Genes en la misma ruta 9:7•Epistasia recesiva 9:3:4•Epistasia dominante 12:3:1•Duplicación génica 15:1

Tipos de interacción genética según la modificación de las proporciones mendelianas


45


45


13. Què podeu deduir de les següents proporcionscorresponents a diferents segregacions fenotípiques:3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ?

12:3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (epistàsia dominante)

15:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (duplicació gènica)

•Mutación supresora 13:3•Genes en la misma ruta 9:7•Epistasia recesiva 9:3:4•Epistasia dominante 12:3:1•Duplicación génica 15:1


46


46


14. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1.a) Quants gens hi ha involucrats?b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? En cas contrari, com obtindríem aquesta informació?c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats?


47


47

Cruzamiento prueba:

AA BB aa bb

A B a b

Aa Bb aa bb

Genotipos P

Gametos P

F1

Cruza-mientoprueba

ab

AB

Ab

aB

ab

Aa Bb

Aa bb

aa Bb

aa bb

Gametos

Genotipos

A- B-

A- bb

aa B-

aa bb

Fenotipos

X


48


48

14. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1.

a) Quants gens hi ha involucrats?

2 gens

b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? No

En cas contrari, com obtindríem aquesta informació?

Comparan si la F1 doble heterozigota és fenotipicament igual a un dels fenotips parentals

c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats?

Els gens no estan lligats



49


49


15. Es presentà en els tribunals de justícia el següent cas: una família X reclama que el bebè Y, que li van donar a la maternitat, no es seu i que el bebè Z, de la família W, és el seu. La família W ho nega, i el tribunal ordena un examen dels grups sanguinis dels bebès i els pares, amb els següents resultats:

Mare Pare Bebè Familia X/Y AB O A Familia W/Z A O O Quina família tenia raó?

La família W té raó, doncs una mare AB no pot tenir un fill 0.


50


50

16. El següent pedigrí tipifica les característiques de transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per al·lels d'un sol gen.

a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats.b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de

l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de pèl vermell.



51


16. El següent pedigrí tipifica les característiques de transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per al·lels d'un sol gen.

a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats.

b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de pèl vermell.

51

n > t > v

nn , nt, nv -> negre

tt, tv -> tacat

vv -> vermell

a) 3 al·lels


b) I1 = nv x I2 = tv

¼ nt x tv -> no ¼ nv x tv -> sí ¼ = (1/4)2

¼ vt x tv -> sí ¼ = (1/4)2

¼ vv x tv -> sí ½ = (1/8) 1/4


52


52

17. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe):

Calculeu la probabilitat de tenir un descendent afectat en els encreuaments següents: i) II 6 x IV l6

ii) III l2 x IV 16

Análisis de genealogías

Recesivo (salta generaciones) y autosómico (independientemente del sexo)

Aa

A-

Aa

aaaa

aa

Aa Aa

Aa x Aa => p(aa) = ¼ III 12 X IV 16 Aa (2/3) x Aa (1) => aa (1/4) = 2/3 x ¼ =1/6


53



53

18. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe):

Calculeu la probabilitat de tenir un descendent mutant en els encreuaments següents:pedigrí 2) III 7 x III ll

II 3 x II 5pedigrí 3) I 2 x IV l0

III 8 x II 4


2 ) Autosómico (lo transmiten padres a hijos) y dominante (no salta generaciones)

3 ) Ligado al X (patrón de herencia X) y recesivo (salta generaciones)

A-

Aa aa

aa

aa

A-

A-

Aa x aa = ½ aa x Aa = ½

XA/XAXa/Y

XA/Xa Xa/Y

Xa/Y Xa/Y XA/Y

XA/Xa

XA / XA x Xa/Y Fenotipo A- ambos sexos

x XA / XaXA/Y Fenotipo A- hembras y machos mitad de cada


problemes resolts 1/2 a 1/2 a d’herènia 1/2 a aa aa aa aa...

Documents