8e la po'ítica exterior francesa, que creuenla millor garantia por a •'aprovació del plaYoung, que ara consideren essencial. Elsalemanys, comprenent a tots el partits degovern, demostren el mateix interès. I elshomes que han provocat la crisi francesa,com hm vist, posen per damunt de totaaltra ntenció 'la contivació de la política deBriand.

Tot això fa creure que en definitiva lacrisi política de França, que s'anunciavatan difícil, s'haurà de resoldre, siguin lesque siguin les exigències d'ordre interior,tenint en compte amb preferència i pel da-munt de tot la pressió de 'l'opinió mundial,interessada a acabar d'una vegada persempre amb l'actual període d'interinitat dela liquidació de la guerra.

PROBLEMES MUNDIALS-- Ja ho saps que Xang-Su-Liang vol anar a Nanquin?— Vols dir? Em deixes aclaparat.

Any 1. Núm. 40.- Barcelona, dijous 31 d'octubre 1929

Encara que Briand no continués en

el poder, la seva política de recon-

ciliació Qurcpea està assegurada.Preu: 20 eènts. - Pelai, 62. Telèf. 153OO. - Subscripció: 2'50 ptes. triu,estre

MIRADOR INDISCRET

La caiguda del gbinet iBriand va sor-pendre a tothom. Tots els diaris anunciavenque la arentréen parlamentària seria tran-quilla. I no obstant...

Encara ningú no s'explica com va po-der produir-se aquest fet. Tothcm sabia queel ministeri constituït per Poincaré i conti-nuat per Briand era un gabinet d'afers for-

i

r

r>rr^

ARISTIDES BRIANDel president dimissionari

mat amb la missió concreta de gestionar ifer aprovar el pla Young i que, per conse-güent, el ministeri havia de dimitir en ha-ver complert la seva missió, cap a Nadal.Briand, en pendre la paraula, va fer-ho ob-servar a la Cambra.

Gairebé ni cal recordar que el ministeriBriand va caure sense debat. IBriand, des-prés de fer constar que el seu gabinet ha-via vingut a resoldre l'afer de les repara-cions i els deutes, va limitar-se a proposarel programa dels debats de la Cambra.Quant a la política exterior, proposava queno fos plantejada la 'discussió fins que elGovern estigués en condicions de poder sot-metre el pla Young a l'aprovació del Par-IaQnent. Allegava Briand que tenia un votde confiança por a tot el que fa referènciaa aquesta qüestió.

Els radicals i les dretes, especialment elgrup Manin, exigien un gran debat imm•

-diat sobre la política exterior del Govern.Els adversaris del ministeri, particularmentles dretes, demanaven que França no con-sentís a l'evacuació anticipada de Renaniafins que Alemania hagués començat a exe-catar el pla Young, o sigui fins que haguésestat comercialitzada una part del deutealemany. Briand s'havia compromés a noevacuar el Rhin fins que Alemanva hagués

aprovat el pla Young. Tota la divergènciadel debat, divergència entre el Govern i lesdretes,. està en aquest punt. Però de fet,no es va matisar gaire el debat_ va çenyir-se als termes de si la política exterior haviad'ésser examinada , a data fixa o quan vol-gués el Gpvern; ó sigui un cop llest el plaYoüng.

Més interessant que el debat es l'actituddels partas. Els radicals, els primèrs d'ini-ciar el debat, varen fer constar que aprova-ven la política de'Briand, però que no es-taven conformes amb la composició del seuministeri, el gabinet format , per Poincaré,en el qual hi havia elements de dreta. Elssocialistes veient que les dretes, el centrei els radicals anaven á votar contra el Go-vern, i temént,gÚe el ministeri caigués cap

rant un debat que havia de decidir-se con-tra el Govern, va ésser objecte d'elogis perpart dels pdincipals grups d'esquerra.

Quan es va constituir el govern Briandque ara acaba de dimitir varem dir que, deno presentar-se cap fet anonma'l, el dotzèministeri Briand probablement seria el dar-rer que presidiria aquest home polític. Lasuposició era molt lògica perquè, un cupultimats tots els tractes pendents per aliquidació de la guerra, el mateix Briandcreu que són homes nous el qui han de dura terme la nova política d'una Europa queels homes d'ara hauran posat en camí dereconciliació.

De totes maneres, les circumstàncies hanfet molt difícil la conclusió que s'esperavanormal de l'actual període polític. Els na-cionalistes anglesos, pel conducte del minis-tre treballisa Snowden, varen iniciar, ennom del prestigi nacional, una mena desabotatge de la conferència de La Haia,que era el primer pas indispensable 'per l'a-provació de tots els pactes que havien desortir del pla Young. Salvat per la renún-cia d'unes quantes lliures esterlines, aquestprimer escull, i tot just nomenats els co-mitès encarregats de preparar l'execució delpla "Young, la mort se'n va endur Strese-man, que era un dels puntals més fermsd'aquesta política, i l'amenaça d'una novaexaltació nacionalista a Alemanya va tor-nar a posar en perill per uns dies l'èxit dela dificil liquidació. I ara, quan el fracàsdel plebiscit dels nacionalistes alemanys con-tra el pla Young, tornava a posar les cosesen camí de solució, la inesperada crisi fran-cesa sorgida poques setmanes abans de do-nar per acabats els treballs dels comitès,torna a fer anguniosa la sort definitiva delpla Young.

Però deu estar escrit que, malgrat tat,la solució desitjada d'aquest transçendenta-lissim problema serà un fet. E's anglesossón els primers que, oblidant "intent desabotatge de La Haia, es dolen d'un pos-sible apartament de Briand .de la direcció

rv^s 3ixr

r

c

p

s

mn^r"u

m

a ;k7 3N^

PAUL BONCOURleader dels socialistes partidaris de la

participació en el govern

Els dijous blancs1

UN CAMP PER CÓRRER

Immancubleonent cada generació té unaespecial Qruïja a manifestar-se de la mane-a més oposada a la seva immedia.tcr Qre-

decessora.. De vegades, en lloc d'hostilitat,és una indiferència desdenyosa la que homafecta envers els més acostats antecessors.Es un fenomen que es repeteix al Uarg dela història i que- no ens ha de sorpendre.Amb l'acció del tems tot s'anivella, s'es

-mossen els cantells i les transicions perdenbrusquedat, talment que vist el panoramaamb uns quants anys, uns quants seglesentremig, hom no s'adona que hi hagi so-lucions de continuïtat, sinó que la transi-ció d'una època a l'altra. U apareix méssuau, sense gran violència i sense res tallaten sec, sinó amb un entrecreuament intrin.eat d'influències.

Ara que ja ens separen uns quants anysdel 'segle xtx, tan durament blasmat a Qrin-cifis de l'actual, el que fou anomenat (,es-túpid segle Qer Léon Daudet, troba elsseus amadors i aviat direm els seus fiane-giéistes.

A casa nostra, on solem agafar les cosessense matisar gaire, sl segle xix fou labèstia negra del noucentisme. Semblava queno n'havien de quedar ni les cues,.

Per sort, sembla dibuixar-se una 'posiciómés equitativa. • No és cap símptoma aïllat,ca¢ extravagància senzillament curiosa, queun esperit més aviat despert que adormitcom el d'En Pere Coromines, senti cadadia una inclinació més foyta envers elstemps dels nostres avis.

1 el millor serà encara, potser, que elreelegit president de l'Ateneu encomaniaquestes aficions.

Potser resulta que sabem menys cosesdel segle xtx que de capi altre, i potser ésdel que n'hauríem de saber més perquè, feti fet, és d'ell de qui més directament pro-cedim.

Fa temps enrera, el mateix Corominessuscità curiositats envers les guerres car-listes, tan mal conegudes àdhuc fels fillsdels mateixos que hi prengueren f art o ensofriren les conseqüències, i que tan pro-funda empremta deixaren en el nostre pals.

No solament han estat f oc explotadespels historiadors, quç haurien d'haver es-tat els frimers d'aprofitar-se'n, sinó tambépels novellistes.

Com que cada u mira les coses des delpunt de vista des del qual es creu millorsituat, és una cosa que ens crida l'atencióla falta d'interès que gairebé tots els no-vellistes cctalans han demostrat per les guer-res carlistes i en general per tots els esde-veniments de què el ,regle passat fou tanpròdig.

Se'ns dirà,- si el que volem és el cultiude la novel{a dita històrica., i resbondremque no tenim jreferéncies per cap gèneredeterminat, sinó únicament fer la qualitat.I encara afegirem que si la novella de te-mes contemporanis hagués donat una flo-rida realment imbortant alhora f el nombrei Ser la qualitat, no sentiríem tanta re-cança fíer les pedreres de novelles que res-ten fuer explotar.

No perdem, però, l'esperança que les co-ses canviïn davant dels nostres mateixosulls, La novella — en la am filitud que hapres modernament, la qual li f ermet decompendre gèneres que abans ni existien

—¢odrlem dir que, malgrat tenir en compteel que s'ha fet anteriorment, tot just co-mença a existir entre nosaltres d'una ma-nera com cal, i na com el fruit esporàdicque fins no fa molt havia estat.

Parlar de les causes del seu majór cultiuactual, ens duria" massa lluny. Volem, detotes maneres, avançar una conclusió, cre-mant unes quantes etapes. I és que, toti les obres que puguem assenyalar com adefinitives n representatives, la literaturacatalana moderna encara no ha sortit delperíode constituent.

ir

MARIO MATEO

((Barcelona, az octubre 1929((Carta abierta al Director de MIRADOR,

(('Muy Sr. mío:»En descargo de las declaraciones que

quiso atribuirme en el último número deljueves, le pido publique la presente comoaclaración al insultante suelto que se re-fiere al "eminente artista Pablo Casals, per-sonalidad que admiro como la de mayorprestigio musical de España y cuya signi-ficación mundial precisaríase estar en abso-luto desequilibrio para ein añar en la ja-noble forma que quiso atribuirme el autordel embuste cuya responsabilidad. recae so-bre usted desde que autorizó la publicaciónsin firma.

((De hoy en adelante será necesario pre-venirse contra la hoja que con tanta sol-tura dirige usted, tuesto que no repara enhacerse eco de un chisme con la inconscien-cia de un irresponsable.

»Al propio tiempo aprovecho esta oport'u-nidad para poner a su disposición prensade los principales centros musicales delmundo donde se traducen juicios críticosrespecto a mi humilde actuación como di-rector de orquesta, difíciles de superar, la-mentando la disconformidad 'con algunasapreciaciones emitidas aquí con motivo delos Festivales sinfónicos Ibero-Americanos,por cuanto contrastan con aquellos elogiosinmerecidos, si así usted lo desea.

»En beneficio del criterio público deberlaextenderme sobre la conveniencia, en Bar-celona, de una revisión formal de valoresmusicales actuales, pero dejaré para opor-tunidad mejor el hecho de aclarar cuestio-nes, así como señalar la intensidad políti-ca con que se viene practicando nuestro.arte,, en perjuicio de la obra artística, quees lo que debería importar por encima detoda idea partidista• y mezquina.

»Sin más, sabuda a usted

Fem constar que sense cap ordre oficialhauríem puolicat voluntàriament, si l'ha-guéssim rebuda, la carta del senyor Mateo,no solament per 1a seva exquisida correc-ció, sinó també perquè constitueix un pú-blic tribut de respecte del senyor MarioMateo al ménit d'En Pau Casals, que se-gurament deixarà complaguts l'eminentvioloncellista i els nombrosos amics que co-mentaren aquest incident.

"La Venus sin brazos"

Precisió

En la redacció de contractes és fàcil ob-servar anomalies de tota mena. Però creiemque una de les més grosses és la que es vaconsignar en el contracte d'una orquestrallogada per a tocar per una Festa major,en el qual hi havia un article que disposavaexactament : «Les mitges hores seran decinc quarts com a mínim.»

Els mèrits de D. Ramon

No es tracta d'aquell aque' enganya lescriades». Aquest senyor Ramon no enganyaningó del món:-Ens' referm- al- Sr. D. Ra-mon Albó i Martí i a l'homenatge que liés retut dintre del programa de la festamajor de Castelltersol.

Ñ'extreiem aquest passatge per a satis-facció dels lectors i edificació de llurs àni-mes:

((Varones como el Sr. Albó honran a lospueblas. Por esto la villa de Castelltersolquiere contarle entre sus hijos.

„Nos complacemos en dar algunos datosque prueban lo que dejaimos dicho.((Posee los Títulos de Licenciado y de

Doctor en Derecho, con la calificación deSobresaliente»...

Quina alegria per as seus papas !"-

En Morano a Girona -

((Don Francisco» Morano torna a estarentre nosaltres.

EI senvor Morano, a més a més d'actor,és un home de mal geni. Quasi tothom quetracta amb ell, el iem. Té una veu esquer-dada i una mirada melodramática esvera-dora.

Actuant a Girona, decidí no deixar en-trar al teatre a cap nen menar de cincanys. Un abonat que sempre hi anavaamb un menut, en ésser-li negada l'entra

-da, cridà alt i fort. S'hi apropa el senyorMorano i digué amb veu de baix que can-ta La Tempestad:

—¿Qué pasa?— Que no me dejan entrar cqn mi hijo.— Y hacen muy bien.— Yo siembre he entrado con mi hijo y

ahora entraré.

— Pues ¡ no entrará usted ! — va dir ambuna veu demoníaca En Morano.

—Y usted ¿quién es para privármelo?— digué l'abonat.

— ¿ Yo? ¡ Soy Herodes ! •

"La Inmortal Gerona"

Per cert que essent En Canals empresarid'un teatre de Girona oferí en certa ocasióa Morano un contracte per a un teatre d'a-quella ciutat, però En Canals creia que elpreu de les butaques havia d'ésser dues pes-setes i mitja o tres, i En Morano volia quefos quatre. Per últim En Canals li va en-viar un telegrama que deia : «Imposiblemás de tres pesetas butacas. Dígame siacepta. Canals,,, I En Morano li responguéamb aquest telegrama heroic : «La inmor-tal Gerona no verá a Moran.o. Francisco.»

Aquest telegrama el senyor Canals elguarda per al Museu del Teatre.

El silló d' «El místic»

• Una vegada En Morano — i aquesta ésl'última anècdota que per avui en con-tem — portava un traspunt tartamut... Re-presentaven EI místic. Com és costum, eltraspunt, abans d'aixecar teló, adverteix aldirector si ,vol veure l'escena per si esté béo falta quelcom.

— Don... don... Fran.... Frau.... cisco...qui... qui.... ere... usted..., vvver la,., es..-cena...?

— i Imbécil !... v ¿el .illón donde agonizael personaje? ¿dónde está?

— Es... es..., ver..., dad... Per... doneusted... A ver, que traigan el sillón dondese muere don Francisco...

Diuen que per casualitat no el va matar.

LA DIFÍCIL LIQUIDACIÓ DE LA 'GUERRA

Crisi política' a França

EDUARD DALADIER

president del partit radical-socidlista

Sens dubte per aquest motiu, a jutjar perles últimes notícies que ens arriben, seràBriand qui pendra la cartera de NegocisEstrangers per poder acabar sense nous en-trebancs la seva feina, que és el que hau-ria tingut de succeir sense la nerviositatdels partits polítics francesos.

Aquesta crisi, però, haurà tingut l'avan-tatge d'aclarir la situació política interiorde França per després de la retirada pre-vista de Briand.El noms de Daladier, pre-sident del partit radical-socialista, i de Pau]Boncour, un dels caps més prestigiosos delpartit socialista, han adquirit en aquestsdies la categoria de President de Consell,amb la qual queden com a indicació delshomes nous que hauran de dirigir la polf-tica francesa dins l'Europa reconciliada. Per

a la dreta, varen afanyar-se a votar con- Pau] lBoncour és una dificultat la disciplinatra el Govern tot fent constar, igual que els del partit socialista que acaba de pronun-radicals, que aprovaven la política exterior ciar-se una vegada més contra la partici-de Briand. 1 així va caure el min isteri, però pació en el Govern ; però creiem que el

si els socialistes s'haguessin abstingut no prestigi personal d'aquest polític. i la cam-

hauria caigut el gabinet perquè dels cent panya que ve fent des de molt temps en

vots amb que compta el grup Manin, no- favor d'una participació ministerial, acaba-

més quinze varen votar contra el Govern. rà imposant-lo juntaiinent amb el nucli delsAfortunadament, el gabinet havia caigut seus amics com a representant d'una poiL

per decissió d'una majoria d'esquerra i so- tica nacional que sense oblidar la seva filia-

bre una moció que es limita a precisar la ció socialista vindrà a tenir una personali-

data del debat sobre la política exterior del tat semblant a la de Briand, que és en de-

gabinet Briand. Això permet continuar la finitiva una continuació de la del seu anticpolítica exterior de !Briand, política que du- mestre Waldeck-Rousseau.

Complint una ordre

Ens ha estat comunicada, amb ordre depublicarla d'acord amb la Llei d'impremta,la següent carta:

E1 senyor Federico García Sanchiz s'hapassejat uns dies per Barcelona. Semblaque el divo valencià- madrileny estava moltofès per la manca d'atencions i de cordia-litat que ha trobat aquí. El vèieu hores ihóres assegut, tot sol, a la terrassa del Co-lon. Res hi feia que el cambrer, fent unesforç per crear-li un ambient familiar, lidigués «Don Federico,. Oh, aquells cons-tants homenatges de periòdics tan delicatscom La Esfera i Nuevo Mundo, carn elstrobava a faltar!E1 senyor García Sanchiz va dir a tots els

que volien escoltar-lo que publicaria un ar-ticle a A B C titulat La Penus sin brazos.

I.a Venus sin brazos és Barcelona. Araque si els braços ]i haguessin de servir perabraçar cupletistes-intellectuals, ni falta que

G. li fan.

- -..--. --.,- '- ..-- --.- --,- --r---_- - --- -,-.----------------'-------.-------'------------.- ---'-'--- -

Sigfrid i el sud-americà

Un bon senior, dretament vingut del marde les Antilles, d'aquells per als quals Lasmusas latinas és la màxima expressió del'òpera gran, va ésser dut a ]'audició delSigfrid al Liceu de Barcelona.

Va passar-se el primer acte d'un son. Nova despertar-se fins l'entreacte, i en tornara fer-se fosc i sonar la música va rependrela becaina; i'en va despertar el sorollàs queacompanya l'aparició i mort del drac Faf-ner.

1 va obrir els ulls, va mirar l'escena i vaexclamar amb veu de son i dolça cantarellaamericana : — C...,., un caimán !

f va tornar a aclucar les parpelles.

Lliçons de "món"

Tothom sap que Francesc Pujols té unaveritable dèria amb això de la polidesa : siveu, estant a taula, algú que no s'hi estàcorn cal, l'adverteix tot seguit d'una ma-nera diplomàtica:- Vagi amb compte que pendrà mal — fa

paternalment, a un que es duu a la bocaels talls amb el ganivet, com si fos un nú-mero de circ

Tota la gran activitat que desplega enaquest sentit li ha dat fama d'home entèsen coses de (móra,; de manera que un diaque Màrius Aguilar havia d'anar a la llotjadels Capmany, al Liceu, va 'preguntar a EnPujols com havia de posar-se.

— Mentre et treguis el barret ja estaràsbé — va respondre-li.

UN CASINO A BARCELONA?

Arriba un moment que els forasters,morts de peus, capolats de tant anar amunti avall de Montjuïc, d'adunirar coses i méscoses, arriba un moment, que diuen—Bé; potser ja fóra hora que anéssim

a dormir...Això sol passar entre una i dues de la

matinada. Es • l'hora tràgica del foraster.Visita un, dos, tres, quatre... quinze hotels:enlloc no hi ha cap habitació lliure.

Què fa el foraster? Per començar, esdesespera. Després, fa un va-i-tot d'imagi-nació i cerca una solució heroica.La troba? No la troba?Es el que veurem en les historietes que

segueixen.

EL SENYOR DE GIJONIgual que el senyor de Huesca, el senyor

de Gijon va arribar a les tres de la mati-nada, en un estat deplorable. Cap allà unquart de quatre, va tenir una idea llumino-sa: "I si anés a dormir en una clínica?Molt serà, per èxit que tingui, que avuino hagin enterrat algú... Sempre hi hauràun llit en vaga..."

Aquelles músiquesAgraïment

Hom va poder observar que, en repre-sentar-se el film d'En Dalí en la nostra ses-sió del Rialto, aquells maristes arrossegatsvaren ésser acollits amb una gran ovació.Algú ho atribuïa al fet que els esmentatspersonatges eren interpretats per SalvadorDalí i Jaume Miravitlles i ho interpretavacom una demostració de simpatia a aquests.Però ara sembla que aquesta tesi és deltot equivocada. Es diu que els aplaudimentsforen iniciats en un grup d'ex-alumnes delsMaristes.

L'entusiasme d'un critic

El popular crític de boxa Antoni Vilà,més conegut pel pseudònim de Crítias, ésun assidu client de Can Culleretes. Semblaque el motiú principal de la seva assiduïtatés el fet de trobar-hi un cambrer entusiastade la boxa que, encara no el veu entrar, jal'emprèn per dir-li : «Ron dia tingui, senyorCrítias. Ja he llegit l'article avui», i li tustasuaument ]'esquena.

L'altre dia entre client i cambrer hi ha-via un gran entusiasme motivat per la no•tfcia que al boxador Flix li havia estat con-cedit el dret de disputar el campionat delmón. El cambrer aprofitava totes les oca-sions que se li presentaven per a atansar-sea la taula del crític i canviar impressions.

Una de les vegades que va fer-ho . l'ex-pansiu Crítias va exclamar.

— Es que no me'n sé avenir. Un catalàcampió del món!

1 li va donar un cap al braç, que voliaésser familiar, però que evidentment va pe-car d'excessiu. Preoisament la anà corres-ponent a aquell hraç aguantava una soperai el contingut d'aquesta , va anar a parardamunt l'americana d'un client, del tot alièal noble art de la boxa i als entusiasmesque provoca.

Elogi

En 'Francesc Pujols ha fet un elogi benespecial del Peter's Bar de Ramon Vinyes.

— Això d'En Vin yes — deia d'altra nit enla tertúlia d'un dels nostres escenaris — ésmolt bo. Una obrassa, una obrassa; sinóque, sabeu; m'hi sobra el pare.

Només caí tenir en compte que el ;pareés el :protagonista, al voltant del qual esdescabdella tota l'obra.

Els avantatges de conèixer idiomes

Conèixer el major nombre d'idiomes pos-sible hauria d'ésser una aspiració generalde tothom. A la ]larga, l'home que dominala manera de parlar de diferents païsoshaurà de trobar totes les facilitats por aobrir-se pas. Però fins i tot hi ha ocasionsen què pot produir bene ficis immediats. Perexemple : els guardes de l'Exposició quetenen un petit sobresou per cada idioma queconeixen.

Perd el bo del cas és que hem vist undels esmentats guardes que ha descobert lamanera d'aconseguir aquests augments deretribució sense haver d'encaparrar-s'hi gai

-re. Li hem vist el pit ple de banderetes d'u-na colla de països : Argentina, Uruguai,Cuba, etc., etc.

Homenatge gastronòmic

En Navarro Costabella és, ara coro ara,el recordman de l'assistència a àpats entreels periodistes barcelonins, d'ençà que l'Ex-posició ha estat inaugurada. Tenim entèsque són 220. El segon lloc l'ocupa ]'AngelFerran.

Realment és una performança de consi-deració. Per a premiar-la com es mereix,ja des d'ara se'ls està preparant, per quanes tanqui l'Exposició, un grandiós acte d'ho-menatge que consistirà en un bicarbonatd'honor.

Inspiració

Quan totes les potències de l'ànima i .àdhuc els músculs es troven relaxats i re-posants i tal melodia dels vostres anus llu-nyans sona a vostra proximitat, una pu-nyència infinita us trasbalsa. Al solter en-cara més, particularment yuan és el pianoel desvetllador dels records que van lligatsa la cruel melodia demodada : una deses

-peració callada i infinita us esqueixa l'es-perit, i de llàgnimes deveniu hidròpic. Ales-hores sembla que el món no té solta i quemai haureu conhort de tanta desolació:

Célibat, Célibat... To pat n'est que célibat!Així resa Jules Laforgue, poeta del s¢leen,

al qual cito de memòria. Per raó d'aquestestraïdores melodies de saudade tants minyonses reclouen en la carrera eclesiàstica i tan-tes noies s'enclaustren a perpetuïtat.

La bona música no sol pas desvetllaraquesta mena de sentiments d'elegia i de-solació; quan ella punyeix ho fa amb unaaltra punyència, una punyència que en llocde deprimir exalta, àdhuc en l'elegia. Aixòho deu fer que tot el que més o menys in-conscientment 'tradueixen de llur èpocaaquestes melodies denodades és un tros devida viscuda per nosaltres, uns sentimentsque només nosaltres, la gent d'un momentdeterminat, sentiim i interpretem, i que elsnostres successors no podran mai compen-dre 'tan intensament com nosaltres. D'altrabanda, el que d'aquell moment irremissi-hiement perdut tradueixen les melodies de-modables no és sinó el superficial i banal,allò convencional, les afeccions i il•usionslligades i deslligades al marge dels senti

-ments fonamentals i eterns; i aquests sóne's que interpreta la música bona, la queels nostres successors compendian sempretant o millor que nosaltres mateixos. En larevifalla de les melodies passades de modahi ha doncs quelcom de funeral o bé quel-com en descomposició orgànica.

.A certes hores de gran receptivitat psí-quica aquestes melodies ja ens punyien si-nistrament, quan encara no eren demoda-des, quan resplendien de jo enesa i novetat,quan nosaltres encara érem infants. Enspunvien, per exemple, en aquella hora detraspàs de la vetlla al son, quan en haventsopat, a aeotxadets i ben encomanats a('Angel de la Guarda, la germana gran des-granava al piano En Revenant de la Reroue,aquella cançó vestida amb Qolissgn, equi-distant de la Madelon i de Tipperary, i queexplica el nostre planeta en aquell precísinstant que sed general Boulanger 'passejavatriomfalment bo i muntat a cavall pels bu-levards de París. Nosaltres aleshores érempàrvuls que no sabfem res de les conquis-tes amoroses del beau général, ni del tronde França que els papàs de mil maurras-sos i pangalos oferien al senyor IBoulanger,ni de la c000ta que tantes baixeses haviad'infligir a aquell semi-rei dels francesos, nide la guerra gran i el seu régisseur Gui-11cm, ni molt men ys de Casement, del 'bat-lle de Cork ni de llur Tipp.erarv. Però quan,en trencar el son, la cançó del cocottismebèllic venia al través de les parets i corti-natges a ferir lleument les nostres oïdespuerils tot ens estremíem pels pressenti-ments _que aquell teclejat desttllava ien elnostre esperit ,terriblement despert d'ensom-ni. D'una faisó resumida i inenarrable pre-vèiem tot el que encarnava aquell himnea Boulanger : L'Ile des Ptingouins, les mà-negues de pernil, la guerra de 'Cuba, eltsar de Rússia, Ravachol, la guerra gran,i sobretot en quanta de imanera En Reve-nant de la Revue i tot el que aquest cantencarnava i anunciava havia de devenirpassat de moda : mustiga, polsosa, descolo-rida expressió de fets, d'anhels, de vestits,de gestos, d'idees, de gustos que un diaoemblaren 1a darrera paraula, l'Evangelide la nostra humanitat — per no dir unatan migrada paraula com la nostra socie-tat. L'infant s'adormia com agonitzant dedeearatjament, amb la certesa que el pianoens parlava del temps irremissiblement per-dut que encara ens calia viure.

Si aquestes melodies anorreadores les ous,solter, en una tarda de diumenge i et per-venen del veïnat, ofegades, llunyanes, al tra-vés de les parets de maó, subtils i perfectesi conductores dels sons ](quids del teclat,aleshores el desconhort és major ; potserperquè les sentim com des de ]'enterrament,com un bruit apagat d'un món que ja noés el nostre. Si, tot fent un esforç sobrehu-

mà tractem de reaccionar contra l'encauterii ens aboquem al balcó per tal de cerciorar-nos de la nostra existència ben terrenal, elcarrer desert i atònit •ens torna al dubteanguniós d'una mort insepulcra. Un xisclede raspes endiumenjades o l'altre xiscle ra-bent de l'oreneta no són pas per a retornar-nos, sinó ben a1 contrari, per a subratllarel silenci o el crepúscle que potser mai mésno tramuntarà.

Si, emboatat per les catifes i els cortinat-ges o pels anys perduts, el piano ens trametla melodia moribunda del Carnaval de Ve-nècW, o si per cas és la caixa de música laqui regalima les notes de la seva lira devidre, i a empentes i rodolons ens redona]'ectoplasma de Les Ctoches de Corneville,aleshores revivim, com Proust en la sevadarrera visita al saló Guermantes, una vas-ta zona de temps perdut — oh ! perdut, per-dut, perdut!... El nostre afany creixent depossessió i de certitud braceja vanament enla buidor i no pot copsar ni mitja tan solsd'aquelles certituds tan certes ; certituds queforen, que encara són, perquè encara lesveiem redivives i presents... Però que nosabem on són, ni si són certament o bé sisón fallaciosament — que 'també la fallàciaés quelcom.

1 aquesta buidor ens fa morir sense occir-nos ; ens fa sofrir en totes les potènoies de

l'ànima, i res no és palliatiu al nostre so-fr.r de solters irredimibles en un món ontot és solteria o divorci. Ens sembla quenomés en el passat hi ha solta i que si po-dlem 'retornar a aquells moments que ensevoca la melodia demodada exiríem de lestenebres per a entrar en Paradís resplen-dent.

Els homes moderns, els qui sempre ensanomenem moderns, aquells homes que arafa cent o tres cents anys s'anomenaveneixeridament homes d'avui dia, els homesque d'aquí mil anys s'anomenaran tambéhomes d'avui dia, es desficien ,per a reno-var-se i davançar el temps, per a descobrirsens treva noves coses i relacions de coses.I sempre, sempre, sempre, en arribar a uncert tombant de la vida llur, quan ja handescobert una bona quantitat de coses i re-lacions, quan ja s'han renovat copiosamenti han davançat el temps de manera consi-derable, o de manera que consideren con-siderable, vet aquí que de sobte la melodiaemboatada ve a sobtar-los al través delsanys o de les parets i els precipita en unpregon enyor del temps vell, del temps quealeshores apareix irremissiblement perdut.Sembla com si el .temps passat es descobrísde sobte virtuts enormement superiors a desdel temps futur ; o com si en aquest esde-venir ja no hi trobéssim res a descobrir nicap motiu de renovament.

I és que l'etern home d'avui dia és justa-ment l'home que desconsidera o ignora elpresent, l'home insensible al present de ca-da segon que el pèndol del rellotge va lles-cant per a la seva inapetència. I el present

és justament gel millor de l'Univers, la ve-ritat i la certesa eternes, la substància delmón: és la veritat de la vida i de la mort— doncs la mort té tàmbé la seva realitatllescada a segons i, à tnilenis, realitat pot-ser encara més palpable que la realitat delviure: de la mort venim extraordinària-ment, inexplicablement, armats per a la vi-da ; i a la mort retornem una mica mésexperts.

Per raó d'aquest saber viure sempre en

tempspresent l'home ?»untat «al present,ces troha tothora disposat per a entrar — pera entrar, ço és : des del defora ! —, sensetitubejar, a la mort. El present té l'enyori ]'esperança al puny : té la fe, l'esperan-ça, la caritat i les bones obres del catoli-oisme, i les té per a donar i per a vendreo bé, simplificant, posseeix l'esperança i lesbones obres a desdir. Perquè fe i esperança

són una mateixa noció, i caritat i bonesobres són, accions de 'caràcter idèntic. Sinó

que la fe i la caritat són respectivament no-el6 í acció d'inferior condició, són, com sidiguéssim : esperança i 'bones obres per aús de negritos. Els negritos són certamenttan homes com els anglesos, posem percas; por això hi be tants negritos entre els

súbdits de Sa Graciosa Majestat. Tambépotser per aquestes mateixes raons l'actualrevival catolicista coincideix amb l'engres-cament per l'art dels negritos.

JOAN SACS

llistòiies de ioraf►e íf

Tal dit, tal fet. Vint minuts després, elsenyor de Gijon parlava amb el metge -deguàrdia d'una clínica.

—Faci's càrrec—li deia aquest—que, sen-se estar malalt, no el podem admetre. Aixòno es un "meublé"...—Evidentment, però vostè també ha de

compendre que si no tinc cap malaltia peroferir4os, la culpa no és pas meva...

Finalment, després de discutir molta es-tona, el senyor de Gijon va ésser admèsen qualitat de malalt aficionat. Es va ador-mir com una soca.

Va despertar-se molt tard. La cambraestava plena d'unes olors tot estranyes. Alspeus del llit, una senyoreta vestida de blancel contemplava amb un somriure maternal.

—Ho veu com no l'hem fet patir gens?—li va dir.E1 senyor de Gijon va sentir una sensa-

ció d'angúnia. El cap li feia molt mal, peròel que el neguitejava, sobretot, era un do-loret tat especial a la cama esquerra. Vaaixecar els llençols per mirar de què es

tractava, i...Breu: es tractava d'una lamentable equi-

vocació, un petit error de números. Els met-ges, en lloc d'operar el client del quarto 24,

havien operat el del quarto 25.E1 senyor de Gijon va trigar dos mesos

a poder sortir de la clínica. En honor a laveritat, cal dir que el preu que li van co-brar no era gens exagerat. Tres mil pesse-

tetes, i bon profit.Un cop instal•at ja al tren, a punt de

marxar cap a casa seva, un venedor ambu-lant se li va acostar a la finestreta delvagó i 1i va dir, amb veu insinuant:

—Apa, no se'n vagi sense adquirir unrecord de l'Exposició de Barcelona...

EL SENYOR DE TOLOUSEE1 senyor de Toulouse es va trobar, na-

turalment, que tampoc sabia on anar aparar amb la seva còrpora i els seus bigo-tassos a la borgonyesa. En darrera instàn-cia, va apellar a allò que ell en deia el trucdel taxi.

Es va acostar a un xofer i li va dir:—Mireu; no sé on anar a dormir. Així

és que em ficaré en aquest taxi. Vós l'atu-reu allà on us sembli, i demà al matí, capallà a les deu, ja em fareu un crit.E1 xofer no es va pas entusiasmar amb

la idea. No li convenia de tenir el cotxeparat, perquè en aquestes condicions, elmarcador rutllava amb molta més lentitud.

—EI que vostè em proposa—va dir—, noem surt a compte. Si vol dormir dintre elcotxe, vostè mateix, però el cotxe ha d'es-tar corrent.

Que sí, que no, que gira i que tomba, elsenyor de Toulouse no va tenir més remeique avenir-se a la proposició del xofer. Es

va ficar al cotxe a dos quarts de quatrede la matinada, i no en va sortir fins ados quarts d'onze. L'excursió va ésser real-

ment interessant. Passeig de Gràcia, Dia-gonal, Diagonal, Passeig de Gràcia, Pas-

seig de Gràcia, Diagonal, etc.L'aventura del senyor de Toulouse, és,

fet i fet, e1 que més s'assembla al tràgicdestí de l'ànima en pena del Comte Arnau.

EL SENYOR DE VICHEl senyor de Vich, va pensar: "A mi no

m'atraparan pas..." De manera que va por,tan una recomanació del canonge Collell, laqual, segons sembla, li havia d'obrir totes

les portes. Va anar a parar a les oficines

del Turisme, i un empleat li va dir:—Tots els hotels de Barcelona estan com-

pletament plens. No es desanimi, per això.

La nostra feina és organitzar, atendre, pro-tegir. Vostè dormirà; vostè dormirà en un

llit. On? Ah!, fillet, això sí que no li pucdir... Ja veurem. Un hotel de la vora deBarcelona : Vallvidrera, Montcada, etc.A l'hora convinguda, e] senyor de Vich

es va presentar a les oficines.

—Veu ?—li van dir—. Ja li hem trobathotel... Fiqui's en aquest cotxe i l'acompa-nyarem.

Evidentment. Després d'un viatget mésaviat llarg, el senyor de Vich va desembar-car a l'entrada d'un hotel. Anava tan mortde son, que ni esma va tenir de preguntar

on era. Fins l'endemà no se'n va donarcompte.EI senyor de Vich, gràcies a la perfec-

tíssima organització de la societat de Tu-risme, havia dormit a... Ripoll.

L ' APERITIUArqueologia i vi negre. —L'altra nit

era a Vilafranca. Aquesta població té undels noms que omplen més la boca i el cor.Quan un pronuncia el mot «Vilafrancaccpensa fatalment en una llenca de terragrassa i compacta, tota florida de pedresrancies amb mitres de bisbe i amb bótes devi. Us ve a l'orella la cançó de Sant Ra-mon Nonat, que deuria ésser un home smbla barba despentinada, amb uns ulls plensde teranyines de sang i amb un cor amplecarregat de misteri i de sucre com una vi-nva ajaguda al sol. Penseu amb el bisbeTorras i Bages, fill de Vilafranca com SantRamon, amb aquella cara inmensa de pa-gés de tragèdia, amb unes celles i un nasi una boca que es barallaven .per veure quind'aquests tres elem. ents del rostre 'humàdonava el do de , pit de ]'exuberància. Pen-seu amb el bisbe Morgades, polit, sense ungra de pols a la sotana, fred, reverenciósi arqueològic. Penseu amb altres homesmés bisbes que els bisbes, com aquell mons-truós Milà i Fontanals, que li deien la «ba-lena literàriac i anava per casa seva smbuna camisa de color de menta, uns elàsticsimpossibles i unes calces descordades ; queestava voltat de puces i de llibres antics iposava com a senyal del punt de lectura eiprimer que li venia a la mà, i tant podiaésser una estampeta de Sant Magí com unaarengada autèntica.

Aquesta Vilafranca gloriosa, teològica ireaccionària representa un dels solatges mésalcohòlics de la nostra cultura i la nostratradició.

Respirant aquestes coses jo em sentotranquil del tot i m'hi trobo com el peix al'aigua. Per això m'agrada tant ,passar per

aquests canrerons impossibles que cenv ei-xen les costelles de la catedral de Vilafran-ca. Aquests carrerons semblen fets amb lamala intenció de premsar el fetge de lamajoria dels mortals; a mi no sols no empremsen el fetge, sinó que em fan respirarun aire dens de cementiri en ebullició i deceller en calma. Aquest aire és més sé imés fort que aquell que es va a caçar daltde les grans muntanyes pelades.

Pujant pe] carrer de Sant (Bernat i sor-tint a la plaça de l'Oli, trobeu a Vilafrancauñ d'aquests llocs gtie us' fan sentir queaixò d'haver nascut a Catalun ya té unagran importància.

Es la una de la nit i no hi ha una ànima,les pedres de les cases pidolen amb una veu

de fred romàntica i vergonyant. S'ha deconfessar que aquestes podres tenen la seva

força. En un angle hi ha la casa de] reiPere el Gran ; aquesta casa se la va ferperquè de tant en tant li agradava • heureuns quants gots de vi del país, i liagrada-va parlar amb els frares i els .pagesos, ipassar una estona de confiança amb alguna

vídua de gran presència, perquè les víduesde Vilafranca des que el món és món han

tingut fama de .posseir els braços ondu-lants i perfumats de roses.

En la part baixa d'aquest palau, abanshi havia xivarri de cavalleries i senyors ambbarret de plomes, és possible que de tanten tant saltés una ganivetada ; ara no hiha res més que un cafè, mig cafè mig ta-verna, que en diuen a cal Noi-Noi: Aques-ta paraula repetida fa pensar en un llunyà

riu asiàtic.El sostre de cal Noi-Noi és baix i tot

gasta una pintura d'ala de passa^rell. En-cara que sense gens de truc ni d'intenció,

diríeu que és una taverna parada pel turis-me sentimental.

Darrera del taulell denmen mitja dotzenade bótes estibades. A la paret, damunt deles bótes, hi ha tres quadrets : són trescromos visitats de mosques. Dos represen-ten. dues 'belleses ;picants de l'època delpolisson ; el tercer, que és el del mig, rapresenta el papa Lleó XIII. La presènciad'aquest príncep escardalenc passa desaper-

rebuda de la resta de la taverna. Les taulesi ]es cadires són com les dels escenaris ones representa Cyrano de Bergerac; fa se-

tanta dos anys que en un recó de cal Noi-Noi hi ha un ram de flors artificials deli-cadíssim. Les pintures d'Odilon Redon sónl'equivalent únicd'aquest ram de flors.

En aquesta taverna hi havia anat moltun home pintoresc del país que li deien el«Notxescr. Aquest home ja •és mort, però laseva ànima ha quedat ,penjada al sostre.Conten que quan tocava la una al rellotge

de la catedral es posava la mà al clatellcom si li 'haguessin tirat un roc.

Ara hi ha altres ànimes amables que ju-guen al canari, hi ha el Xeripitu, que .pesacent quaranta tres quilos, que va mig ves-tit de tairtaner i porta una gorra de vigilant,perquè abans feia anar dretes les orelles de

les mules i ara passa les nits contant his-tòries, anant a cercar la llevadora si es pre-senta el cas, i mastegant l'aire fred que en-

gega l'arqueologia de la plaça.Entre els habituals, un tortosí sec toca la

guitarra i diu com aquell que val i dol unes

quantes havaneres del repertori antic.Tot això s'empassa deliciosament amb

una mica de café negre, amb una copa deconyac i la conversa del fill de l'amo, pro-fundament esportiu, amb un suèter de co-lor de pela de llimona.Aquí la gent canta poc i juga sense fe,

però hi ha tracte familiar i ]'establiment noté hora fixa ,per tancar les portes. Això fa

que les persones sensibles sempre deixen lacadira de cal Noi-Noi amb una punta de tris-tesa. Jo, quan trobo un lloc aixf, no me'nsabria moure mai.La con fluència precisa de l'arqueologia i el

vi negre es .perd en els recons de la pobla-ció tocats de cartells de cinema, en la Ram-bla mudada i opulent, en el confort ama-

ble del casino ; és per això que els nervisens fugen cap a la plaça de l'Oli, cap algust de les mitres i de les botes ràncies.

A quatre ,passes s'aixeca una muntanyetasense pretensions, tota cosida de tinyes. Dar-

rerra d'aquesta muntanveta hi ha una llen-ca de mar una mica adormit i una micagarranyeu, que ara és lívid i mort com un

cristall de sulfats de coure.Josae MARIA DE SAGARRA.

ganyeEe S (flrolld. JPIIL l

Exàmens a la Facultat de Medicina. L'a-lumne és interpellat tres vegades pel cate-dràtic i no contesta ni una sola paraula deres. El professor li diu que ja es pot reti-rar, però en el precís moment •que l'alum-ne es fica el programa a la butxaca, laseva mà topa amb un paper. F s una cartade recomanació d'un personatge molt in-fluent, d'aquells que no se'ls pot dir que no.

El xicot desplega la carta •i la posa da-munt la taula del catedràtic. Aques s'hiaboca i la llegeix. De sobte dóna un copde Ipunv damunt la taula, s'aixeca •i furióses posa a cridar :

— Márchese, márchese Qorque le sus 15en-derla. Si no fuese t'orque tiene usted unbuen curso...

L'estudiant assegura que no tenia l'ho-nor de conèixer aquell catedràtic, ni devista.

Sempre n'hi ha que s'emboliquen

Un estudiant ha escoltat com s'exami-naven tota una colla de companys seus, iestà tot alarmat perquè el] també s'had'examinar i no el aniden amb tot i ésserja al capdavall de la llista.

Per fi es decideix a parlar amb el cate-dràtic.

— Escolti, doctor X**, a mi se m'hasaltat..

— Vol dir que no l'he cridat? A veure,quin número té, vostè?

— El número tants.El catedràtic consulta la llista. Hi 'ha

uns moments d'expectació.— Número tants? Vostè es va examinar

pel maig i té «aprovats.L'estudiant, que està segur de no haver

-se examinat, es queda tot sorprès.— Ah sí? — fa després d'una pausa —.

Doncs què m'embolico jo!

Hem trobat una sorpresa, en el darrernúmero de Moderne Bauformen, que dedi-ca una gran extensió a l'exposició de l'Es-cola d'Arts de Viena. Segons veiem, undels projectes exposats és un ccModel pera un Casino a Barcelona», obra d'Emi]Volmar, deixeble d'Oskar Strnad.

La maqueta que acompanya els plans és

OFICINA INTERNACIONAL DE PATENTS 1 MARQUES

Josep Torre de Mer SanromàAdvocat

Balmes, BB • Aragó, 225 s Telèfon 70873

la representada pei gravat adjunt, inspi-

rada, com es veu, en les tendències arqui-tectòniques actuals.

Hem dit que havíem tingut una sor-presa i ens pensem que els nostres lectors— almenys llur gran majoria — també latindran, perquè per més que ens hem bas-quejat, no beco trobat ningú que ens po-gués informar sobre si aquest projecte

compta amb algunes probabilitats de rea-litza.ció o és simpleanent — i potser aixaés el que s'acosta més a la veritat — untreball d'escola, i el seu autor s'ha fixat enBarcelona, el nom de la qual ara sona per-tot degut a l'Exposició, cera podria havertriat qualsevol altra població.

Sigui com sigui, en principi, no trobemres d'objectable a la construcció de l'esmen-tat projecte ; al contrari, la veuríem smbgust, i encara més si la vida d'aquest ca-

sino resultés pròspera.

GRAVATS TIPOGR,FICS ' BADAL I CAMATS Paris, 201. Telèfon 74071

E1 MèdolA Jaume Mercader, tarra-

goní., l'amic que em va deci-dir d'anar a veure el Mèdol.

Encara que no s'ha fet literatura sobrequest indret, un dels més suggeridors que

esa. Havia vist fa anys una bona fotogra-

a feta per un excursionista, i si no m'ha-ia figurat la pedrera romana del Mèdol talom és, perquè li havia atribuït una altrarientació, no m'havia equivocat quant aerts detalls essencials, el color i la flaire iobretot aquella pau feta d'ingredients tan

stranvs que no s'assembla gota a la im-pressió que pot fer l'arquitectura ni el pai-atge, ni la barreja d'aquests dos elements,ue no sentiu en el millor jardí claustraln1 en un recó de bosc, una pau que no us

s possible d'apreciar i gustar fins que reac-

tallada a la roca, alimentada per uns re-guerols que van baixant per la paret entreles eures. I la pica encara s'omplena d'ai-gua... Escampats per terra hi ha algunscarreus i en un d'ells, que pot fer-vos deseient, fàcilment observareu que té a cadacap un encaix que fa suposar que el blocva ésser lligat baixat de dalt o que haviad'ésser tret del clot.Tres colors endomassen la pedrera: verd,

or i negre. Una cortina d'eura vella d'unverd fosqufssim cobreix un gran pany deparet. I als llocs an no hi ha cura, els li -quens i la pluja donen or i negre. Peròaquest negre, color de bassalt, passa delblau al morat fosc quan hi bat el sol.

L'erossió ha anat corcant la pedra i con-.surcnint-la fins a tal extrem que en certsllocs, si feu caure la capa de floridura, laroca es desfà com guix i deixa veure algu-

La 5edrera del Mèdol (Foto «Arxiu Mas3

PERE COROMINESPere Coromines és el president de ]'Ate- blicat obres com El sentiment de la rique-

neu Barcelonès, i és un president presiden- sa a Castella, que diuen els que hi entenencial. La seva vida, tota d'activitats en ziga- que és un llibre definitiu, Coromines se leszaga, l'ha convertit en un pompós perso- emprèn amb la moral i la religió i amb elsna.tge de novella i de lijare de memòries co- problemes més primfilats de l'esperit, i falorit, espitregat i ple de salsa. Pere Coromi- cnm aquell que diu un examen de cons-nes és presidencial pel físic i per ]''història. ciència amb aquell llibre dels Jardins deLa cèrpora d'aquest jurista, economista, poe- Sant Pol.ta, .polític, novelista, filòsof icul de café I després d'això, amb una fuga jovenil,tot d'una .peça, fa pensar en la magnitud s'emprèn un treball literari de primera for-imponent dels grans antílops africans. Té ça i comença a engegar novelles com Silèn,alguna cosa de la lentitud dels rumiants, de com Pigmalió, com Les llàgrimes de Santl'aplom sé dels rumiants, en el seu nas, en Llorenç, d'una potent ambició id'una ri-el seu bigoti, en el seu abdomen i en la rei- quesa d'esperit id'imaginació desacostu-xeta de cabell platejat que li dissimula la mades. 1 aixó no és res encara, perquè Co-calba. També si voleu la figura de Pere Co- romines té cinquanta mil plans a realitzarrumines fa pensar en un gran pagés del i cinquanta mil llibres a escriure.pla de Barcelona que no li toca gaire el sol, Si és president de l'Ateneu, fa de presi-

es passa l'estona fent la manilla i arre- dent en cos i ànima, es preocupa de tot, vaglant el món.

1 això de la manilla ésun dir, perquè aquest ho-me tan del pafs, amb un,plec tan desesperadamentcasolà i de bona jeia, tre-balla com un negre ilisobra temps per tot.

La seva història públicacomença a Montjuïc ambun espetec de coses quefan esborronar i ara s'a-tura a la cadira presiden-cial de l'Ateneu, en unseient d'aquells tous quegasten les persones ircn-portants, en un lloc tanimportant com és el Bancde Catalunya. De Mont-juic al Banc de Catalunya _.hi ha tota la història mésviva,- més desguitarrada,més somia-truites imésapassionant d'aquestsdarrers trenta anys. Coro-mines no .s'ha adonmit niun moment. Ha anat alMunicipi, ha anat al Con-grés, n'ha tornat, hui hatornat a anar, ha assistita les acrobàciespolítiques,als moments de llàgrimes,de cops de puny i de de-liri, sempre amb la granbona fe, i amb el puntdolç entre el somiador iel realista. g0 N

Al costat d'això, horesmortes o hores vives aldespatx dels altres, mane-jant el problema económ'ici tots els altres.

Al costat d'aixà una co-luimna de llibres, d'articles,de .memòries i de discursos

PERE COROMINESque s'enfila fins al sostre.Tots els moments de laseva vida, totes les coses que s'han po- filant i perfilant noves orientacions, pro-sat en contacte aimb el seu esperit han dei- posa un pla i el realitza, i es mira la pre-xat rastre a la seva ploma. I Coromines no sidéncia no com una medalla penjada al coll,ha deixat res per verd ;]'història natural sinó com una activitat més.del seu cor, de la seva moral, de la seva A Coromines li agrada enraonar en elsreligió, de tot el que ha menjat, ha respi- banquets, com li agrada contar coses a lesrat i 'ha paït, ell ha procurat clavar-la sem- penyes; de vegades aquest orador 'ha trobatpre en un camp de lletra impresa que no un to de veu just i pèrsonalíssim, hi has'acaba mai, imoments que totes les seves qualitats i de-

Cap esperit tan originalment poliforme no fectes ef':traeixen i hi ha moments que lipodríem presentar els catalans d'avui com fan donar una nota plena de grandesa deel de PereCoromines, i de la seva obra es vida i d'emóció.desprèn un perfum de simpatia, de cosa Coromines és, a més a més, un home sim-preocupada, però que tira al dret sense va- petic i un bon home, qualitats que no acos-cillació amb una sinceritat absoluta. turnen a sovintejar massa. Té nou fills sans

Fa pensar, Coromines, en aquells huma- i forts, i ell mateix gasta una salut i unanistes herètics dels temps de les guerres de gana que li fan honor.religió, que es menjaven una gran sopa d'a- Li agrada córrer món, i l'espectacle delsmetlles, que tenien un hort i un gos com paisatges i les ciutats l'engresca com aun lleó, i es passaven ares i hores preoca- una criatura. Es dels que no s'avorreixenpantse de tots els ;problemes humans i di- ni posen mala cara i de tot en treu un pro-vins, cercant tres peus al gat iescrivint fit espiritual per la conversa i una micallibres imponents carregats de suc i d'expe- d'oli i una mica de sal per amanir les ile-riència. ares que escriu, petites n polides com potes

Quan semblava tot ell engolit per les de formiga.qüestions econòmiques, desprésd'haver pu- Ais estius, a Sant Pol, porta una gorra

de visera, enfonsada fins al nas, i es passael dia escrivint com un desesperat ; a les

Aquest numero ha estatnits va a xerrar amb l'Amadeu Vives ; devegades juga una mica a cartes amb els

lamariners, i els va traient de la llengua, com

de les malles,passat per censura aquell que va traient peix

got.JernatiVaun grapat de xafarderies suggestives, quede vegades el fan somiar i de vegades el fansomriure.

j. M. DF S.

" P1RGOLA""LAEL RESTAURANT DE MODA

Situatdavant la meravella d'aigües lluminoses

prop del Gran Brollador

COBERTS A 12 PESSETES

BANQUETS

ORQUnSTRINA VERDURA

Telèfon 33924

RAMON BES & C.Maquinària, Tipus, Filetatgede bronze, Tintes i utillatge

penes Arts Gràfiques

Agullars, t, i Via laietana, 4, BARCELONA

Telèfon 15524 • Apartat 896Direcció telegràfica: DANIBES

VIATGES MARSANS S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

0 Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marftims i aéris - Viatges a «Foriait»

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES

1 PRESSUPOSTOS GRATIS

^A

al poble—en el sentit mes vast de la pa-raula—era en tots. No cal ara recordaraquells versos de Lope de Vega, que sónuna professió de fe en aquest sentit. Nocal recordar tampoc les anècdotes que pro-ven com Molière s'esforçava a estar sem-pre a l'abast de totes les intelligències.

Quin autor dels cine avui forneixen lesescenes d'art s'avindria, en canvi, a acceptar una semblant positura? Imagineu Le-normand o Pirandello llegint les obres a lesseves criades o declarant que escrivien ni-cieses per al vulgar?

Mai com avui el rar i el selecte han es-tat recercats. Arriba això a un tal punt defatiga que serà probablement una tara de

la nostra. època. AI mateix cinema, art po-pular i gairebé populatxer per excel • ènaia„

uns quants escollits no tracten d'ennoblir-lo, amb les seves creacions de cinema d'art,

de cinema independent, de cinema pur?Les experiències en el camp de l'art i

de la bellesa es multipliquen, precisamentpel fet aue la democràcia pot donar gentper a tot.Abans les arts foren protegides certa-

ment per una aristocràcia de la sang. Cadadia, més ho són i ho seran per una arista

1 cràcia de la intelligència i del gust.

DOMÈNEC GUANSi

Jrum:c 1, ii Telèfon Ii6Sg

- - . wirL ‚ -

L'arti la democràciaHi ha una tesi conservadora, segons la

qual l'art, quan es posa en contacte ambles multituds, tendeix a degenerar, a en-terbolir-se. L'art, segons aquesta teoria, és auna mena de flor d'estepa, si no nascut,almenys criat i fomentat a l'escalf dels lpalaus dels reis i dels prínceps, dels pa- fipes i dels cardenals. I així avui encara, ven les seves manifestacions més delicades, cno pot passar-se dels Mecenes magnífics o odels Estats esdevinguts Mecenes. c

E1 teatre no escapa a aquesta llei. Així sa França, Lluís XIV i els seus cortesans eestimularen la creació del teatre francès il'eclosió dels genis de Molière i de Racine. sEn canvi, les multituds gregàries de l'en- qdemà de la Revolució francesa fomentarenel melodrama sentimental i sanguinari i éles absurdes novelles de fulletó. I així ma-teix, les democràcies de la post-guerra, ambun idèntic sentimentalisme barrejat de som-nis de plaer i d'ambicions de riquesa, es-peronen la producció del cinema i la crea-ció d'aquesta filfa artística—en la qual ju-guen milions de dòlars—del film sonor.

El procés no s'acabaria ací, si volem exa-minar aquest tema ni que sigui lleugera-ment, per peces menudes. L'enriquiment d'a-questa democràcia, cada dia més poderosa—i en alguns països omnipotent—, ajudadapels progresos de la mecànica—ha "dege-nerat" encara moltes altres coses. Perexemple, la pintura i la música, amb lesseves imitacions, de vegades simiesques, dela fotografia i de la gramola. I no di-guem res de les arts aplicades i sumptuà-ries, amb la substitució del treball manualde l'artista pel de la màquina.

1 tan enllà han anat aquests derivatius,aquestes falsificacions, tan han entrat enl'ànima i en el gust dels seus consumidors,que tenen ja poetes que les canten i teorit-zadors, més o menys brutalitzats per l'es-port, que les defensen.

Ara bé: i això és un mal? Jo sinceramentcrec que no. Tot aqueix art o pseudo-art,mancat de personalitat i d'esperit, ha sa-tisfet la necessitat de somni d'una part dela humanitat que abans se'n veia gairebéabsolutament privada. Ha posat al seuabast una mica de bellesa o de vaga illusióde bellesa. Ha posat a molts en camí d'a-preciar l'art veritable, de sentir la méspura emoció de la beutat.

Hi ha qui comença a llegir Ponson duTerrail i acaba per llegir Gide. Hi ha quicomença per afeccionar-se als bells objec-tes estandarditzats i acaba per tenir unmuseu d'objectes preciosos i únics. I no co-nec, en canvi, que s'hagi mai acomplert capprocés a la inversa.

Cert que avui potser Molière, cl mateixMolière, malgrat el seu popularisme, seriaxiulat per un públic de cinema. Però Mo-lière és avui, en canvi, l'autor que encaraporta més gent a la Comèdia Francesa. 1potser mai no tingué com avui un públictan divers i tan vast.

Hi ha avui, certament, un art que ten-deix a rebaixar-se per a posar-se al nivellde totes les intel.ligències, fins i tot al ni-vell de totes les fortunes. Hi ha en canviun altre art que sap servar totes les dis-tàncies, que no es vendria per res ni perningú. Però cal parar compte amb aquestesdistincions. De moltes èpoques servem re-cords d'un art i, sobretot, d'una literatura,savis i erudits, que avui ens semblen insu-portables. Però en recordem, en canvi, can-çons populars que són una delícia.

I mai com avui, evidentment, no hi hahagut tants artistes que han intentat tre-ballar per cenacles d'escollits. Mai no hiha hagut tants poetes hermètics. El mateixteatre no hauria presentat casos de cons-ciència tan subtils, psicologies tan recerca-des i complexes. Hi havia hagut més genis.Però no més bona fe. L'expressió potseraconseguiria ésser més bella, els sentimentsmés elevats. L'autor, no obstant, no plan-tejava sinó problemes que tothom poguéssentir i compendie. El teatre era un artque semblava precisament recolzar enaquesta universalitat. I els autors es dei-xarien influir pels aplaudiments del grans.Però, potser en el fons, a grans i a petitsels aplicaven les mateixes mesures, qui sapsi convençuts que no hi havia massa dife-rèneies ni entre les intelligències ni entreels cors. Sigui com sigui, el desig d'arribar

pagueu trobar, n'havia ,pressentit tota la be-

cioneu contra aquella excitació del primermoment, gairebé fins a l'hora d'anar; vos-en.

Imagineu un pujol ple de garrofers i pinsdominant cap a migdia i ponent Luí paisatgede vinya i oliveres, tallat en diagonal perunes snuntanyetes separades per bocins demar. Un país harmoniós, daurat, humanit-zat, amb unes muntanyes que tenen l'artd'organitzar-se i situar-se a satisfacció delmés exigent. I a mesura que pugeu o bai-xeu sembla que els turons que són allà baixde peus al mar facin una corredissa per acollocar-se millor. 1 tot ,passant, per la ban-da de migdia, per un camí de garrofers quenomés es consent la coqueteria d'uns fonollsi unes palmes, tot plegat veieu el Ilengoteigdels xiprers de la pedrera.

El Mèdol és una esberla al mig del pu-jol i encara que gairebé a tot arreu és la-liada a pioc, la vegetació ha, lligat tan bé e1paisatge, que la gran esquerda sembla rmaccident del terreny.

El fonda], verger tancat, erissat de xi-prers, xop d'ombres, capçat d'or al cim icoronat de blau us atreu com un xuclador.

Un feix de xiprers domina la paret i laporta de forrellac que tanca el camí anticde la pedrera. Sri haguéssiu de dibuixaraquest recó, hauríeu de fer-ho a la plomai amb el propòsit d'illustrar un peu de pà-gina o una inicial. El camí antic devallasuaument fins a la part més fonda de lapedrera. Al bell mig del fondal, prop d'unpou, voltada de garrigues, espígol i romanís'alça l'nespiga del Médoln, un obelisc depedra, la «dama» que els picapedrers varenfer sorgir en aquell lloc com a penyora itestimoni de la feina feta.

is realment inexplicable que s'hagi fettan poc cas d'aquestimonument que bé deufer uns dotze metres d'alçada. Si els romanshaguessin alçat l'obelisc del Mèdol, si aques-ta columna, en lloc d'ésser treta de campa cops de tascons i perfilada amb l'escarpa,

fos una construcció erigida en aquell lloc,i els historiadors poguessin lliurar-se a totamena de suposicions sobre el fet que po-gués commemorar, l'orgullosa espiga de lapedrera tindria una abundant literatura.

Més interessant que qualsevol menhir pm-histònic és aquesta columna, de la. qual ensabem exactament el significat perquè hemde considerar-la com un monument al tre-ball dels obrers que varen construir la Tar-ragona romana. Ehtren d'una manera benvisible en la formació d'aquest obelisc al-menvs dues capes de pedra. 1 fet curiós,com si el bloc superior hagués girat unamica sobre si mateix a consequéncia d'al-gun terratréimol, ni les arestes, ni les ](niesd'encaix coincideixen ben bé. Les humitatsi els liquens han vestit l'obelisc d'or i ne-gre. AI capdamunt es veuen les estries dau-rades de l'escarpa del picapedrer. Al cim,com fent-li de bandera, hi ha uns brinsd'herba.

La pedrera és llarga i llòbrega. Resse-guint-la, fàcilment endevinareu els anticscamins d'entrada i sorctida. Un cop obertadevia fer de taller. Encara hi ha una pica

nes petxines.Una ànima piadosa va plantar fa anys

uns quants xiprers en aquesta fondalada.1 amb la dèria de pujar més que l'obelisco de veure el sol s'han anat .afuant, à comque el vent no arriba a yscabellar-los tenenforma de flama com els de les pintures pri-mitives, i '.perquè pasturen tan bé són tanben fets que semblen tornejats i pintats denou. Més alt que els xiprers, que els ,altresarbres i l'obelisc i tot, hi ha un pi pinyerde tres branques que de dalt ,estant semblauna flor que emergeix d'una copa plenad'ombres.Abans de pondre's el sol ja es ben fosc

al clot del Mèdol. Un dragó — la única fres-sa que se sent - se'n va a dormir sota lescures.. El cimal de 1'<<es,piga» es va enverme-Ilint. A la boca de la pedrera, cara a ponent,els garrofers i els pins que s'aboquen alfondal i la graonada tallada pels picapedrerssón de tots colors.

Sense necessitat d'imaginar -se un quadrocl'histbria és impossible no pensar arnb elshomes que varen esbadellar aquesta munta

-nya donant-li una forma de jardí. Durantcm cert temps les escarpes i els tascons delspicapedrers varen anar cantant el poema dela construcció de la Colònia júlia VictrixTarraco. Els obrers devien ésser (bors, i elscaps de colla romans devien parlar un llatíbàrbar. Quan es va decidir, explotar aques-ta pedrera tan apartada de Tarragona, pot-ser totes les pedreres dels voltants estavenen activitat. Potser aquesta ,pedra era mésfàcil, potser calia afanyar-se a construir lesmuralles i era necessari treure pedra de totarreu.

El Mèdol és el motllo d'on ha sortit Tar-ragona, la matriu de la ciutat, el taller dela capital de la Hispania Citerior, la ciu-tat on havia de viure August i que haviad'organitzar la nostra oiv ilització. Poquesciutats poden mostrar en tan perfecte estatde conservació el taller d'on han sortit. Ipoques pedreres .potser cap més, tenen tantprestigi 'històric i espectacular.

No hi ha en tot Tarragona cap altre mo-nument que faci tanta impressió. Es mésviu que un temple, que una ara, que unamuralla, que rm aqüeducte, que una tom-ba, que un arc de triomf o que una cate-dral. Hi ha en ell el mínim d'arqueologia.Ha prestat servei només una vegada, perdd'una manera definitiva. 1 s'acontenta es-sent el motllo, el negatiu, d'on han sortitmolts altres monuments i sap dissimular ifa veure que només és paisatge...

No hi ha en tot Tarragona cap altre mo-nument que porti una dedicatòria tan ex-plícita. Els obrers que varen buidar el Mè-dol se'l varen dedicar. L'uespigan és unmonument al treball que varen exigir lesnnuralles de Tarragona, l'obra pública anéscapital i més vella de Catalunya. Té tantapersonalitat aquesta espiga que en sortir

del Mèdol, si gosés, la saludaria. Els tar-ragonins haurien d'entrar al Mèdo1 amb elbarret llevat.

MANUEL BRUNET

ISABEL SANDY

IIIIIIIIIIIIII IIi1111111111111111111I11111Vr.

ç ¡flffi13Z!iu..u.unu..u.n•

r HhIIIfEiidCHEE. n

—•>.•

,1

EEc1:LA DEL

IHIIHc:';m::bIIhL.I_IÍ.E

I11111DImm ualllnlllllnllti.

'_-J ðflE R ---44CEMILIJ3

E.__r,

3p..1IIUIIIIIIIIIIIIIIIIIfI 111111

4 MIRACOM& .

_ ...

r _.

c.

i LLIBRESJOGUINES DE CRISTALL

Conte inèdit d'A. ESCLASANS

UNA ESTONA

AMB ISABEL SANDY1 de fugida? I el revolví d'ones amargues,

1

com en un xoc de rompents enfurides, licremava la gorja i li escaldava la llenguacom un alcohol massa arborat, per a des.fer-se en desmais d'espurnes desillusionadespit i nervis endins...

Ho veia encara perfectament. Ell pujavaRambla de Catalunya amunt, pal passeigcentral. En arribar al monum L-nt d'En Güe1tres automòbils avançaven de costat. E1 dela dreta donà la marxa, el de l'esquerra Iitallà el pas fent virada i el del mig quedàimmobilitzat un moment. Ell hagué d'atu-rar-se per a deixar-los passar, i aleshoresveié dintre el taxi ]'Alberta, amb el coll depell de l'abric alçat, fent un horitzó foc,parallel amb la banda fosca del cap_ll mo-rat. La conegué per l'espurne'g de p dra-foguera dels ulls inconfusibles. Era ella benbé, amb les faccions contretes nerviosamenti les nines cendroses i rodonament talladesa biaix, com un doble llumet de butxaca. Ia l'entorn del seu coll, un braç d'home. Ien l'ombra del vehicle, la testa i ;el tors de]'home, però invisibles, fora del radi delsfanals del carrer. Ella l'havia vist segura-ment. L'Eugeni sentí un cop damunt la nu-ca, un repicar de redoblants als polsos i unsegament de cames. Quan el cop de nervissucceí a la sorpresa, l'automòbil s'havia fos.I el cop de nervis, amb esclat de descàrre-ga, havia cremat, voltant -la i fent-la gira.voltar, la bola metàllica d'aquell "Menti-da! " tornat cendra.

L'Eugeni s'alçà, prengué el vas que feiade cucurulla dringadora al gerro de la tau-leta de nit, abocà un glop d'aigua i begué.L'Alberta, ensunyada, sentí damunt les ca-mes el pes del cos del marit. Li passà elbraç per la cintura i l'atragué. L'Eugenirefusà i començà a despullar-se. "Què n'ésde bandarra!" pensà, buidant en aquest"bandarra" tots els residus passionals cor -romputs d'aquell "mentida ", com si ambel trasvasament d'aquests dos productes ver-bals de la seva protesta mig ingènua migairada volgués suscitar una lleu intenciósensual que esborrés el malhumor del xoc deparaules que els havia allunyat. Passà lamà per la gira del cobrellit i ella empenyéla roba avall. Nua, la claror del carrer feiacom un ressol de lluna damunt la carn blan-ca-rosa-groga de la seva dona, "Què n'ésde ben feta!" .pensà de cop; i, de cop, perràpida associació mental, pensà en els com-panys del Club, en els taulers del joc d'es-cacs i en les partides quotidianes sota lesmagnòlies i les palmeres del jardí, vora elbrollador d'aigües ploricoses. Un joc d'escacs, el tauler amb els quadradets de fustade colors, la bona avinença dels amics lliu-rats al joc reial, també era una cosa orde-nada, equilibrada, ben feta; cosa ben feta,la seva dona, "Ben feta i deliciosa", pensàencara. I concloent, amb una lògica obsti-nada, com de noi d'estudi que ha estudiatla lliçó després de sopar i li torna a lament, entre els espais de la son, preparadaper a l'endemà, afegí encara, sintetitzantamb una mena de dèria de balanceig afinati ordenat: "Es una bandarra ben feta i de-liciosa..." S'enfonsà llençols endintre; i seli acudí que els llims, sojorn dels innocents,devien ésser una mena de cosa com allò: uncaos de llençols de seda celestial. L'Albertali passà els dits de la mà dreta pels pèlsdel pit, i s'entretingué una estona, verge ala falda d'un gegant, fent-li tirabuixonsd'atracció i de concòrdia, rínxols d'oblit ide perdó. Cada vegada que la muller trena-

va una espiral pilosa, el marit sentia coma un torterol interior que s'afluixés i es des-

fós. S'enternia i es desglaçava; on era l'e-nuig i l'odi, el cop de nervis f l'insult irat?En les mans de l'esposa druda, tallat a bo-cins pels deu ganivetets de les ungles api,nyonades, "Vous étes câ1ine?--Cho•ude!", pre-

guntà ell i respongué ella; tot l'infantilismeo llunyà els tornava a ta boca dei cor; s'ha-

vien recordat de la seva coneixença a lesEscoles Franceses i del seu viatge de nuvisa París. Un doble contacte de pics de llen-gua fina segellà, com amb una líquida cera

Agència exclusiva per a la venda de ígnea, la dolça nova avinença provisional.I, de sobte, l'amor d'Eugeni dringà, per en-

MIRADOR caix de diapasons afinadíssims, amb el ma-teix dring de l'amor d'Alberta. Un sospirmusical, com la vibració d'una agulla cris-

Societat General Espanyola ta]•lina, ferí la nit de la cambra matrimo-nia] I un plor de vidre fet pols caiguéfins a terra i morí. L'Eugeni saltà del llit,voltà la clau del llum i fità els ulls a unrecó del dormitori. Damunt d'una repisa,tornat miques i bocins, hi havia un gruppetit i fràgil, joguina de cristall, represen-tant, en doble estatueta gràcil, l'abraç suaud'Amor i Psiquis, present d'Eugeni a Al-berta el dia del prometatge. Quan ell vacomprar-la, el botiguer va dir-li: "No ésque sigui molt trencadís, a condició que hamhi vagi amb compte; pero quan un so mu-sical, soroll o remor, trontoll o trepidació,gemec o sospir, dóna exactament el diapasódel cristall fos i performat, 1'estatueta vi-bra, s'esquerda i es trenca; ja caldrà que hivagi amb compte; senyor Eugeni!"

Recollí els bocins dispersos, els aplegà almig de la repisa, somrigué a través delsgrans vidres del balcó, de cara al passeig,i s'enfonsà de nou dintre el llit, al costatde la muller infidel, que esperava el maritinfidel amb els braços oberts i la boca avi-ciada, vibrant tota ella, joguina de cristall,al diapasó de l'amor multiforme i fràgil,tan fràgil i tan multiforme com l'odi queacabava de fondre's. L'Eugeni i l'Albertas'adormiren en braços l'un de l'altre, pitcontra pit, abrigats amb l'aurèola bigar-rada de les mútues infidelitats. Si l'endemàla vibració era fosa, ja és cosa que jo no sé.

A. ESCLASANS

La coneguda escriptora francesa IsabelSandy, gran amiga de les coses catalanes,ha passat dos dies a Barcelona, on ccmptaamb excellents amics i admiradors. La sevabreu estada al nostre país no tenia peròcom únic objecte el de visitar l'Exposició.Ha aprofitat, naturalment, el seu viatge,per admirar les aneravelles de Montjuic, caren aquest moment venir a !Barcelona i en-tornar-se'n sense haver vist l'Exposició •éstant o més greu que ]'anar a Roma i noveure el Papa.

Isabel Sandy, autora de la novella An-dorra, ha vingut a Catalunya per passaruns dies a Girona i documentar-se respected'aquesta ciutat per tal d'escriure una no-'.'ella ]'acció de la qual tindrà per escenarila ciutat del Ter. 1 per cert que IsabelSandv va llegir un article aparegut a LaPublicitat i signat per Joan de Palau, enel qual se l'alludia una mica severament...

EMILI VILANOVA, Pobrets i alegrets(«Antologia »)

Mitjançant el seu limitar-se, diríem apli-car-se amorosament a personatges típics,humils i pintorescos, Emili Vilanova arri-ba a assolir les més vives qualitats huma-nes, les més eternes impressions de la poe-sia. Aquell cel que es veu del carreró doMalla, llunyedà, "com mirat amb uns ge-melos de teatre a l'inrevés ", val més quetots aquells esplèndids atzurs de turquesa,cantats pels poetes sumptuosos i vulgars.Aquella ànima tendrà del fatxenda Mil-ho-mens xerraire, ridícul i amarg al fons, queté aquella gota preciosa de pietat envers lamare, ens emociona molt més que les tra-gèdies amb sang i fetge de més d'un delsnostres poetastres hellènics. Tota aquestagenteta humil, per art i gràcia d'EmiliVilanova, se'ns mostra rica dels matisosmés delicats i més alats de la poesia. Crei-xen, viuen, moren dins la penombra dolça ihumida dels carrerons com unes flors de testbalconee, sense història, però no pas senseperfum.

L'autor les sap vestir d'una capa molttènue d'ironia, d'una ironia que somriu ambpietat i que les defensa en comptes de rose-gar-les amb sarcasme. Es la ironia d'aquellraig de sol que per Sant Josep es ficavapel carrer on vivia Maragall i daurava fi.ment unes pèdres meravelloses i com un pocridículament avergonyides d'aquella distin-ció règia. Unes pedres centenàries que feien"i ara!" com una donzella púdica, enverme-llides de sol.

L'obra del vell autor barceloní no és gens •morta; el seu esperit encara batega en lespàgines d'un Maragal!, d'un Carner, 'en l'à-nima de les més delicades poesies del Sa-garra de les Cançons d'Abril i de Nove2n-bre, i, sense voler, en les més subtils i re-tallades proses de Carles Soldevila.

Vilanova era un barceloní que no es mo-

via de Barcelona. Però els seus ulls s'enfila-ven sovint cel enllà, seguint, si molt convé,la cua d'un estel o una volada de coloms,arcàngels de la menestralia. Però el cel de

Barcelona és el cel etern, el de tota la terra.I és precisament per aquestes volades que

l'obra d'aquest autor conserva avui dia la

mateixa frescor de colorit de quan va eixira la llum pública; perquè cadascun delspersonatges que la teixeixen, cadascun dels

paisatges que li serveixen de fons, no són

ninots de carnestoltes ni bambalines de pa-per, ni actors que fan comèdies de via es-treta. Són homes, vers homes, i parlen ambllengua humana i els veiem i gairebé di-ríem que "hi són" a la vora nostra; que

"hi 'som" entre ells. I àdhuc els paisatgesi els ambients parlen, humanats per la li-teratura. Aquesta eloqüència discreta no té

altre nom que poesia; és a dir, eloqüènciade les paraules pel seu regust i pel que por-ten 'dintre; així com hi ha aquella altraeloqüència, grassa i demagògica, de les pa-

raules pel seu ressò i per allò que treuen

enfora. D'això se'n diu oratòria. Déu nosen guard.

Una escaient edició—de PEditorial Bar-cino, pulcrament presentada — afegeix algoig de la lectura de Pobrete i alegrets, la

satisfacció culta de tenir un bell llibre da-vant dels ulls i entre mans.

R. LL.

.JERONI MARVÀ

Exercicis de Gramàtica Catalana(eCol'lecció popular Barcino»)

La uCollecció popular Barcino», que ve aésser semblant a la collecció o vlinervan edi-tada pel Consell de Pedagogia de la des-apareguda Mancomunitat, podria agruparels seus volums, com aquesta darrera col-lecció, en dues sèries: coneixements popu-lars indispensables i literaturesmodernes.Però els seus cinquanta quatre volums por-ten numeració correlativa sense cap distin-ció en sèries.Entre els darrerament apareguts que

agruparíem com a coneixement indispensa-ble, figura el cinqué dels Exercicis de Gra-màtica que sota la revisió de Pompeu Fa-bra i amb el nom de Jeroni Marvà publi-quen dos competents gramàtics. Havienaparegut els d'ortografia, morfologia i sin-taxi (dos volums); aquest cinquè és dedi-cat a la prosòdia.

A tot arreu, evidentment, la gramàticaés un coneixement indispensable. Ací, però,és un dels coneixements més negligits, àd-

huc per bon nombre dels que tenen la plo-ma per llur instrument professional.

No cal, fent un salt enrera, retreure coml'estat anàrquic de l'idioma, víctima de lesinspiracions de gramàtics improvisats, de lamanca d'unificació, en una paraula, de laseva expressió literària, com una de lescauses de desconeixença del català. Nitampoc ]'absència gairebé absoluta del seuensenyament. Molt s'ha avançat en aquestsdarrers anys, gràcies, no cal dir-ho, a Pom-peu Fabra. Actualment, escriure incorre

-tament en català no és imputable sinó adesídia.

L'estudi d'una gramàtica — és opinió bas-tant estesa — té fama d'ésser poc abelli-dar. Ho •és menys encara tractant-se del

propi idioma, ja que molts es fan subcons-cientment el raonament que no essent-]osnecessari cap estudi per parlar-lo, no caltampoc per. escriure'l. Res més lluny de laveritat, i més encara en el cas concret delcatalà.

Per això seran de gran utilitat aquestspetits manuals de Jeroni Marvà, on la cla-redat d'exposició és augmentada encara per

la bona tria delsexemples.I com que no solament és de la ]lengua

escrita que cal curar ]'expressió, ans tam-bé de la llengua parlada, el cinquè volumdels exercicis, dedicat a la prosòdia, me-reix una atenció especial.

Hi ha hagut gramàtics francesos, perexemple, que per fixar la pronunciació s'han

emparat en la de les persones «de bonnecompagnie». En el cas del català, no hihavia gran cosa a fer per aquest cantó. Es

conservava més pura la pronunciació, tin-gut compte i tot de les variants dialectals,en medis no ciutadans o poc cultivats que

no pas en els altres. Del teatre com a es-cola de bona pronunciació, ni parlar-ne.

Si l'idioma és el més característic, allòque més marca la personalitat, la primeraobligació és la de tractar-lo bé. I quan unidioma ha donat les proves de vitalitat i decapacitat del nostre, encara més.

Per això no encoratjaríem imai prou elseu estudi i tots els esforços encaminats adepurar-lo que és enfortir-lo i donar-li qua-litat literària.

LLUÍS VIVES

Introducció a la saviesa(aCol'lecció popular Barcino»)

Dintre la mateixa <<Collecció popularBarcino» ha aparegut la Introducció a lasaviesa, del polígraf Lluís Vives, traduïdaal català per Mn. J. Avinyó.

Vives és una d'aquelles figures típiquesdel Renaixement, un humanista que escri-via en llatí i per al qual tot Europa, totalió que llavors era el món civilitzat i queara encara és més Europa que la resta, era

pàtria, sense omplir-se la boca d'interna-cionalisme ni d'uni tat moral ni altres fór-

mules modernes:Escriví sempre en llatí, com els huma-

nistes contemporanis seus. Les traduccionsespanyoles d'algunes obres de Vives, la ma-joria fetes al segle xv[n per l'erudit valen-cià Mayans i Siscar, només corren per lesllibreries de vell. Així Mn. Avinvó i l'editorhan fet un servei incorporant .al català lapresent obra de Vives en la mateixa bi-blioteca que publicà la versió del Discursdel •métode cartesià, comentat en aquestesmateixes planes pel Dr. Xirau, La Intro-ducció a la saviesa, però, no és una obracomparable a aquella. No basteix pas unsistema filosòfic, ni aquesta fou la intenciódel seu autor. I'ss, d'una banda, un tractatde moral pràctica ; d'altra banda, un llibrede civilitat pueril, gènere molt estès al se-gle xvt A desgrat, no obstant, dels quatrecents anvs que ens separen de la data en

què fou escrit, gran part d'ell conserva tota

l'actualitat, per bé que el lector modern hitrobarà algunes afirmacions que jutjaràpuerils.

Diríem que 'les primeres ratlles del llibreens donen tota la intenció de Vives en es-criure la seva obreta : «La vera saviesaconsisteix a judicar rectament de les coses,per tal de poder-les prear en allò que val-gui cadascuna.» A aquesta valoració, fetasota el guiatge de la raó natural i de lareligió cristiana — Vives fou d'una ortodò-xia immaculada —, amb freqüents man-lleus, més de substància que de forma, alsmoralistes grecs i llatins, es dedica l'autor.

J. C.

—Has sortit?—Una estona.On has anat?—A cal dentista.—Sola?—Sola.—Mentida—Grosser!Digna, pomposa, serena com una Juno de

museu, l'Alberta recollí moneder i abric ientrà al 'dormitori sense pondre's la mo'lèstia de tancar la porta. Si l'Eugeni volia,que entrés. I si no, no. Tremolava tota ellade coratge i de menyspreu. Què tantes his-tòries i tantes contemplacions! Cada vespreigual; i darrera de les sospites i les inter-rogacions, l'espionatge i l'insult. Era into-lerable. L'havia vist prou bé fent sentinellaper les cantonades, corrent com un nen dar-rera dels taxis on ella pujava i esperant-laal portal de les cases del davant d'on ellaentrava. I això era un marit? Quan erenpromesos, la respectava i creia en ella. Ara,als tres anys de casats, d'uns mesos ençàsobretot, no la deixava de petja pel sol niper l'ombra. La gelosia organitzada, real-ment! Sort que no hi havia fills. L'Albertaes sentia, cada dia més, com una vídua ambel marit vivent. No dinaven ni sopaven nisortien mai junts. Feien vida de soltersessent casats. L'amor? Farsa i misèria! Isi ell li donava l'exemple, per què ella nohavia de seguir-lo? Les amistats femeninesde l'Eugeni eren un vulgar secret esbombat.Per què no resoldre les coses d'una maneramés plàcidament ordenada? Un cop de ci-nisme, i avall! Ell per a les seves amigues,ella per als seus amics, i en paus, i consul-tant-s'ho i confessant-s'ho com a bons com-panys, sense escrúpols ni mitges paraules, ique tot quedés a casa. Però el cop de cinis-me, naturalmet, no venia... L'Alberta, sensevoltar la clau del llum, es despullà i es ficàal llit. Les ditades d'argent dels fanals ques'esmunyien per la gran avinguda ratllavenamb pàllides reixes canviants la pissarrablanca del sostre del dormitori. L'Albertacreia veure en el joc esmunyedís i esvaïdísuna mena de símbol sarcàstic de la sevavida de malmaridada.

Enfonsat en'l'ample silló de pell, l'Euge-ni rosegava el seu "Mentida!" com un ca-ramel amarg perfumat amb essència d'in-finit. Tota la seva ràbia i el seu dolor vol-taven, esquirols màgics, per dintre de lagàbia d'aquest "Mentida! " incandescent.Avui la sospita ja era certitud. L'Albertal'enganyava. Ja ho sabia abans, però s'ar-

ronçava d'espatlles. També l'enganyava ell.Però avui era diferent. Avui l'atzar s'haviacreuat entre l'engany d'ambdós. I del con-tacte dels dos enganys, com una descàrregamassa forta, n'havia saltat el raig de foci fum que d'ara endavant cremaria persempre més el contacte dels cossos d'ell id'ella. Ridícul? Més que ridícul: estúpid!Però era així. Hi havia dies que l'Eugenisentia com el pes de la seva vida desllori-gada brandava en l'airecel, com 'una corda-fluixa. I ell, gimnasta apallassat al damuntd'ella, queia a dreta i esquerra sense aca-bar de caure mai. Ah! Si pogués caure ïacabar d'un cop! Quin' alleujament i quindescans! Però una mena de mans ignotes,com una força protectora que vetllés per ell,l'aguantava i li menava els passos, criatu-ra balba que ha perdut el sentit del caminardesprés de tocar massa de peus a terra, i lillevava fins l'esperança d'apendre novamenta guaitar-se dret. Pe~què rll e l'estimavaa l'Alberta. A desgrat dels enganys d'ella,malgrat les infidelitats p-òpie , ell estavapersuadit, abselutam nt ccnvençut que unde les característiques de la seva psicologia era la fidelitat a ultrança, àdhuc a tra-vés de tota mena d'enganys. Les altres do-nes li eren un port d'arribada i de fugidaL'Alberta, en canvi, li feia de port d'ombrai de bon repòs, Què seria d'ell, si en aquestport també hi trobava el temporal i 1'ordr

de Llibreria, S. A.

Barbarà, t6 Telèfon 1278

BARCELONA

Si voleu vestir bé

Fon6ernát

Sastre

us servirà millor que ningú

Cucurulla, 2, 1 er

CQL LECGIÓ • Dissabte que ve dia 2 ^. Poe m a e n tre s a ct e s de • ^O

POPULAR LES ALES ESTESES • Sortirà el volum X LA FILLA DEL CARMESI JOSEP M. DE SEGARRA • Cts.

Fa uns quants anys que vaig conèixer , és quan comença el vertader significat deVicente Escudero, un caló de Valladolid la meva vida i de la meva obra. Jo estavadesconegut al seu país, i que és, certament, sense civilitzar, així, rodonament. Era unel millor ballarí flamenc, salvatge deixat anar pel món que ballava

Naturalment 1a nostra amistat nasqué a sense saber ben bé el que feia... Foren elsLa Rotonde. pintors suïssos Adler i Batier qui an'obri-

Vicente Escudero és alt i prim, té una ren els ulls. Quan jo ballava davant d'ellscara torrada i un cabell lluaninós i llefiscós, deien: «Això està perfectament estilitzat!>>uns ulls petits -i espantats i unes mans Llar- De moment creia que se'm rifaven. A Pa-gues i aristocràtiques. Es un caló dels més rfs feia ballarí de danses modernes als ca-característics, Tot Pa-rís parla d'ell com d'unvalor internacional.

Una matinada li vaigdir que em contés laseva vida. I el] co-mençà:

-. Ná: catorse añoque facto d'España. Ye-gué aquí que tenda ape-na veinte año, y mistnnreles daban má güer-ta qu'un ventiladó...

— Però tu ja haviesballat a Espanva...

I .amb una mena d'ar-got, Escudero confessà

-•- Sí, senyor... Jovaig ballar a Espanya,però mai en cap teatre.Per les fires sevillanesi pels cafés cantants iastissos ; per les taver-

nes de poble, per lescantonades dels carrers.Ai, què pocs són elsdies que no he deixatde ballar!... Jo vaignéixer a Valladolid quanfèiem una tournée perCastella. El meu -parevenia cavalls i burretsla meva unare deia labonaventura. Encara noaixecava dos pams deterra que ja donavadues voltes pel fang pera guanyar-me el bibe-ron. Quan vaig tenir unany per a 'poder cami-nar per les carreteres,anava, -quasi nu, d'unpoble a . ]'altra, d'unafira a una altra, ambun company més granque jo que tocava laguitarra mentre jo do-nava passos de farru-ca i de tango... Aixívaig recórrer tot el país,pam a pam. Per aixòconec tots gels reconete fresquets de les car-reteres i alié on donen de bon beure i bonmenjar; allà on pots fugir sense pagar ion cobren per endavant... Tant si queia unsol d'aquells que t'estaborneixen, com siplovia... Enduríem la pell i recollíem lesmodulacions del vent, d'aquest vent que johe vist ; que jo he vist fins la forma quetenia i per això quan ballo tinc aquesta fle-xibilitat, perquè dono al meu cos la gràciadei vent quan giravolta.,.

— I després?— Un bon dia, sense altra fortuna que

el meus dits i els meus peus, em vaigplantar a París... A triomfar i a guanyar

-me la vida. I tot i tement que els primersdies serien durs, no varen ser-ho... Haviaarribat en una hora espanyola i quan ba-llava en els restaurants de nit el públics'entusiasmava. Queien cada dia uns francsque gastava de pressa perquè em destor-baven a la butxaca... Un dia, una noiafrancesa que feia foyer, em demanà que lidonés lliçons de ball flamenc. No n'apren-gué pas, però me'n vaig enamorar. Em vaproposar d'anar a Viena on ens contracta-rien i passaríom una lluna de mel delicio-sa. Ho vaig acceptar immediatament. Arri

-bàrem a Viena, ella em donava setmanal-ment vuit centes carones i se'n quedava

dotze mil... No vaig saber-ho fins més tardsi no la lluna de mel s'acaba de cop i volta.Sortíem a l'escenari, ella donava una voltade paso-doble, se n'anava i em deixava sol.Jo ballava i quan la gent m'aplaudia sortiaella i saludáva com si fos la que m'haguésdonat lliçons. Un din em vaig adonar quejo era per aquella dona com una foca alli-çonada. Però jo tenia vint anys. De Vienaanàrem a altres ciutats fins que arribàrema Bucarest. I a Bucarest ballant se'm vadesllorigar un peu i hagueren de portar-mea l'hospital, Aquella -francesa m'abandonàdeixant-me sense un clau. En sortir del'hospital em rzaig dirigir al Consulat a de-manar ajut. El cònsol era un alemany queno sabia un mot d'espanvol i em va dir quetornés l'endemà. L'endemà ni mai no emva voler rebre ni em donà un sol cèntim.

e A l'hospital m'alimentaven per • caritat i jofreqüentava un cafè d'artistes, sense poderparlar amb ningú, donat que jo, fora delcaló i l'espanvol sabia dir tan sols bonmar en francès. Res anés. Però amb sig-nes molt significatius em feia entendre. Des-prés m'he convençut que hi ha un llenguat-ge internacional per a fer compendre quees té gana. Em van contractar de nou peral Teatre París, de Viena. Ballava coix en-cara i el meu art no agradà tant com l'al-tra vegada. Per últim arreplegí uns sous ivaig sortir camí de Paris. A França vaigacabar de curar-me. De París vaig passara Alemanya, a Rússia, a Anglaterra, aTurquia, a Itàlia.... He recorregut tot Eu-

' ropa ballant flamenc. No em puc queixarde la vida. Una tarda en una cerveseria deMunic em digueren amb signes que s'ha-via declarat la guerra. Jo no en sabia resde tot això. Els alemanys deien que dura-ria tres mesos. No m'espantava pas el món.

i Tenia arreplegats dotze mía francs. Perdsí, sí... Allò de la guerra no es liquidava.Itólia encara era neutral i vaig poder tre-ballar en unes quantes ciutats. Quan Itàliaes ficà a la guerra, vaig passar a Suïssa ino me'n vaig moure fins l'armistici. Elprimer passaport que el cònsol francès valliurar el dia de l'armistici fou el meu. Te-nia moltes ganes de tornar a París! 1 ara

barets. Treia a bailar certes velles que m'hoagraïen amb bitllets de cent i cinc cent s.francs, però fer aquests papers no ha estatmai del meu gust. Quan Comcedia organit-sé, l'any 1921, el seu concurs internacionalde ball vaig guanvar el primer premi — milfrancs —. Entre el públic hi havia MariaKusnezoff, que ja havia sentit parlar de mii ean pregà que l'ensenyés a ballar fla-menc. M'aconsellà que comencés a treba-llar en teatres de barri. Jo vaig dir: n0debuto amb tota la llei o no debuto loEm recomanà a Franck, que llavors eraamo d'uns quants teatres de París, qui emcontractà a condició que el primer dia ha-via de treballar de franc. ((De franc? Passi -ho bé lo Maria Kusnezoff ho arranjà i emferen debutar a l'Olympia com un ((as)).Vaig tenir molt d'èxit, molt. Una tarda empassaren una tarja. Era d'un home estra-folari , que estava entestat a voler apendrede ballar. Em va perseguir tant que se'mva fer sospitós de boig o de degenerat. Emdonà un grapat de consells i se'n va anardesprés de proposar-me un viatge a l'Amè-rica del Nord. Ara ho sento molt. Inconve-nients de no estar (civilitzat. D'estar-ho,hauria sabut que aquell rus era un homeimportantíssiim que és actualment directorde la Universitat de la Dansa de Nova Yorko de Chicago...

— I res més?— Vaig prometre'm no 'ésser mai més

atracció de music-hall, per dedicar-me al'art de debò. Diaguileff em contractà peruna tournée. Més tard la Kusnezoff em vadur a Niça, on vaig estrenar una òpera es-panyola, Inés, d'Ives Mirando i musicadaper un rus que es diu, si mal no recordo,Nicolás IBob-orejlcin. He donat concerts ala Sala Gaveau i a la Plevei. Levinson par-la sempre molt bé de mi. M'he dedicat al'organització dels ballets espagnols primerque ningú. Manuel de Falla, que -m'estimamolt, em donà un ball castelló, La cha-rambita, que fou un èxit de crítica. Hi haun músic valencià que es 'diu JoaquimGrant, que fa meravelles... Arribarà atriomfar definitivament ..

I—Aquesta és la teva vida? No fas res

d més?— Sí. Tinc llogat -el vell Chat Noir, -l'au-

tèntic, on cantava Salis i hi digué versosMoréas... Ara és Academia de Baile Es¢a-ñol, Hi ha molta guillada que vol apendre aballar. Fa tres anys un notari de Toulouseva venir expressament a París per apendreel . bolero... El vaig tenir tres mesos, vuithcres diàries, a l'Acadèmia ; em donà deumil francs i se n'anà molt content creientque ja el sabia... Moltes ronabières de vui-tanta i cent quilos, perquè tenen diners iem paguen bé, volen apendre a ballar far-

ruques i sevillanes... Jo les deixo fer... Devegades em penso que ballen per aprimar-se i que prenen el flamenc com una gimnà-sia sueca... Però el Ch'at Noir avui és unrecú d'Andalusia ; d'aquesta Andalusia queporto ficada a dintre amb els seus balls.Jo no voldria pas que, mancat d'evolució

artística, caigués el ball flamenc en l'abjec-c i á ... Res, home, res. Aquesta és la vida.Hem de lluitar!Dintre poc Vicente Escudero passarà per

la Sala de Projeccions de l'Exposició In-ternacional de Barcelona. Val la pena deveure treballar aquest home d'una vida tan

sotraguejada.FRAxcesc MADRID

r

Jr vVlsiv^

El cèlebre ballarí vist per Van Dongen

Teatre Català ROMEACompanyia VILA -DAVÍ

Divendres, tarda. Primera sessió:

La Princesa adormida

Segona sessió:

EI procés de Mary Dugan

Nit: LI A z À

Dissabte, tarda: La Puntaire i l'amor,bon diplomàtic. Nit: Els Emigrants iL'amor, bon diplomàtic.

Diumenge, tarda. Primera sessió: LaPrincesa adormida. Segona sessió:Zazà.Nit: El procés de Mary Dugan.

TEATRE TALIACompanyia de vodevil i teatre modern de

ASSUMPCIÓ CASALS

Avui, dijous, tarda, a les cinc

Tot per l'Herènciaï1,23i4 actos de

Don 'Juan Tenorioen broma, protagonistes Visita López iM. Giménez Sales. Nit, a les deu,1'alegrevodevil: Cal nta, freda o a gust del consu-mlior i els quatre actes del Tenorio, en

broma.Demà, divendres, tarda, a les quatre:

Don Juaa Tenorio i El Nuevo Tea rio. Nit,a les deu: Calenta, freda o e gust del consa-mldor i els quatre actes del Tenorio, enbroma.

Dissabte, tarda, a les quatre i mitja,cartell popular: De quí ea el fill? Tot perI'flerència i 1, 2, 3 i 4 actes del Tenorio,en broma.

Aviat: La Presonera.

M1RgCc^R s

UNA VIDA EXTRAORDINARIA On són els empresaris? LA M U S 1 CAVICENTE ESCUDERO Cada vegada que en el safaretx de la nos- L'OPERA A CASA NOSTRA

tra Premsa s'ha posat a discussió el tema

°(LfOPGIRB" Al PARLLE^

Hi ha a casa nostra qui creu que les fan-tasies de music-hall, on ]'espectador cercanomés un plaer dels sentits, han de que-dar lligades amb un argument que justifi-qui la presència d'unes giris a l'escena.

E1 sen yor Vicents Pardo, autor de la tra-gèdia Cleopatra, estrenada diumenge pas-sat al Còmic, és dels que pensen així. Pera presentar uns quadros de revista ha tin-gut necessitat de fer-nos empassar, en se-rio, tota la història dels amors de JuliCèsar amb lafamosa reina d'Egipte. Mésendavant, segons ha anunciat, ens serviràla dels d'aquesta amb Marc -Antoni. I su-posem que anirà seguint fins els tarnpsmoderns. La barba !

a *Bernard Shaw, que és un humorista i un

poeta, ha dut Cleopatra i Juli Cèsar ales taules abans que el senvor Pardo. Peròa Bernard Shaw, en qüestions d'història,no li ve d'un pam. Va pendre-se'n el queva voler i tot li està bé, fins el que eolio-qui una grua a vapor al port d'Alexandria.

EI sen yor Pardo, en canvi, s'ho agafacom si fós un collaborador de l'Espasa, ino dóna aleshores més que motius per ariure. Quan, ja en plena familiaritat, Cè-sar li diu «Cleon a la seva estimada, igualque en un sainet madrileny.

^No s'espera, pel contrari, que, desprésd'una escena molt tivanta entre el maritde Cleopatra i el César, els soldats romansi els d'Egipte batallin a pas de fox-trot.

E1 teatre és una caixa de sorpreses!^ r

Com acostuma a ocórrer, ]'argument,que és el que l'autor valdria que interesés,és el que menys preocupa a l'espectador.Si s'hi preocupa, pitjor.

Vàrem estar llarga estona, després dela mort de Pompeu, intentant endevinarqué podrien significar uns coloms que sor-tien de la tomba.

— No s'hi apuri ! — va aconsellar-me elveí de butaca. Es una equivocació. Aques-ta és la tomba d'un prestidigitador.

Al final de l'obra, quan Cèsar cau assas-sinat al Senat i Cleopatra, acompanyadade Marc Antoni, va per endur-se el cadà-ver, un altaveu crida

— Els déus de l'Olimp et disputen el cosde l'emperador.

Cauen a continuació dos coets voladorsdamunt Cleopatra, i aquesta fuig,

— Els déus estén de revetlla ! — observàel meu veí.

n**—Passi-ho bé, senyor Liszt !— Estigui bo, mestre Luna!— Salut tingui, mestre Bretón.La bona educació ho és tot. Hem de sa -

ludar els coneguts.^r+t

Cleopatra ha pres vida al Parallel en la-persona d'una nova vedette jove i guapaCèlia Albareda.

En adoptar actituds dramàtiques, CèliaAlbareda recorda les peixeteres quan s'en-faden si una clienta les hi rebaixa la mer

-caderia.Cèlia Albareda resulta una Cleopatra di-

fícil de fer-se respectar. El manar li veample.

Tampoc fan cap arena de respecte Bru-tus, Cassius i els altres conjurats. L'assas-

sinat del César diverteix com un intermedide clowns.

Per cert, el dia de l'estrena, digué aliéde «Tu tamb-é, fill meu» a Cassius, en llocde dirigir-se a Brutus. Aneu a saber sil'actor senyor Cid ha descobert que Cas

-sius era un fill d'estranquis de Cèsar!

A Cleopatra hi- treballa una excellent pa-rella de ball clàssic : Maury & RicauxQuan és en escena, l'espectacle puja de to.

Per damunt de tot, en Cleopatra hi haun devessall de trajos de molt bon gust iriquesa. Des del quadro «La Conquérante^,de la revista Cri-Cri, del Principal Palace,res no s'havia vist de millor a iBarcelona.Mas Weldy s'hi -ha lluït.

Pot anar-se al Còmic pel vestuari. Anysenrera hauríem anat .a veure una revistaper raons totalment contràries.

J. T.

fertilíssim de - ]'anomenada crisi teatral,hem tingut ocasió d'apreciar una notabledisparitat de criteris entre els polemistes.EI públic ha pogut triar el partit que mésli haurà convingut. A saber:

La culpa és dels autors.La culpa és dels actors.La culpa és dels empresaris.La culpa és del mateix públic.Cada una de les quatre opinions és per-

fectament defensable, però avui ens queda-rem amb la tercera, o sigui la que fa refe-rència als empresaris.

Creiem que es pot dir ben alt que, aBarcelona, tret d'una o dues excepcions, nohi ha veritables empresaris. Si algú en tin-gués encara algun dubte, ens fa l'efecte queel panorama que ofereixen actualment elsnostres espectacles és suficient per a con-vòncer-lo.

Barcelona està aquests dies ,plena, ata-peïda de forasters. Això no pot sorprendrea ningú ; tots sabem que era una cosa per-fectament prevista. Ara bé : quin empresa-ri ha preparat la temporada en el sentit d'a-profitar degudament aquesta oportunitat ex-cepcional? Quin és l'empresari que ha pensaten servir un espectacle que faci honor a laciutat i que pugui interessar els turistes,la majoria estrangers, que han vingut atretsper l'Exposició?

Feu el favor de mirar-vos en qualsevoldiari la cartellera dels espectacles, compa-reu-la amb la de la mateixa època de qual

-sevol dels anys anteriors, i ja em fareu elfavor de dir si hi trobeu cap mena de di-ferència que us doni a entendre que la ciu-tat viu aquests mesos la circumstància ex-cepcional d'una Exposició.Per al barceloní que es troba en el cas

d'acompanyar forasters, sobretot si aquestssón estrangers, el fet de triar un teatre onportar-los li representa un veritable con-filete. Si exceptuom l'Olvmpia i el Liceu,no trobarem cap altre teatre que ofereixi unespectacle de categoria internacional, queers faci quedar bé als ulls déls nostreshostes.

Per exemple, hi ha 'hagut èpoques enquè funcionaven simultàniament dos o tresescenaris de revista. Actualment, no n'hiha cap. Una revista — una bona revista —és l'espectacle internacional per excellònciai el més apte per interessar a un públicvast i divers. Aquests són uns momentsúnics per a poder presentar un programade music-hall de gran qualitat. Doncs bé :no hi ha cap empresari que se n'hagi ado-nat.

Això vol dir, simplement, que no tenimempresaris.

* * rHi ha una teoria per explicar aquesta ac-

titud incomprensible ; es pot dir que el ta-lent de l'empresari s'ha de demostrar enels moments dificultosos, que quan hi hapúblic rai, la gent va al teatre encara quehi facin putxinellis.Això són excuses de mal pagador. I, de

passada, fonamentalment falses. Ho demos-tra el fet que, 'malgrat que els carrers deBarcelona sobreïxen de gent, elsteatres noestan plens ni molt menys. El públic no hiva perquè els espectacles que li anuncienno li ofereixen cap suggestió. Es un fet evi-d ent: quan ei públic s'interessa o creu queli interessarà un espectacle, respon genero-sament. No fa pas gaires dies que el CircGleich es va veure envaït per deu o dotzemil persones, que van suportar tota menad'incomoditats, després de pagar uns preusmés aviat crescuts. Els plens no s'han re-pctit (contràriament al que va passar arafa dos anys amb el Circ Krone) perquè elprograma no ha respost al que s'esperava.També el film sonor ha tingut un èxit depúblic formidable.

Això vol dir que a la gent no li dol degastar-se els diners amb espectacles. Cal,això sí, que gels empresaris sàpiguen reco-llir i encarrilar aquestes bones disposicions.

Els aficionats són una gent que més aviatfan mal que bé. Aquí patim una sèrie d'a-ficionats aémpresari. Per a fer dignamentaquest ofici, cal uña preparació, una intelli-gòncia, una curiositat, una finor, que no espoden pas improvisar pel sol fet de tenir(o de no tenir, la .majoria de les vegades)quatre quartos i una dosi més o menys con-siderable de bona voluntat.

Negociar amb el teatre no és igual quenegociar amb bestiar o amb gaseoses i cer-veses.

CODORNIU

I enim òperes excellents de compositorscatalans : Marianela, del mestre Pahissa,Emporion, del .mestre Morera, per esmen-tar les cabdals. No són gens inferiors a lesque es fan avui dia enlloc del món. Perdal costat d'aquestes construccions perta-nyents a la gran música hi ha la floraciód'un altre gènere més reduït de pretensionsi més curt d'alè, assequible als públics po-pulars (dieu-ne teatre popular, òpera còmi-ca, sarsuela). Per tot el món compta ambobres mestres. El Freischutz de Weber, ésòpera popular ; les Noces de Fígaro de Mo-zart, òpera cómica; La Verbena de la Pa-loma del mestre (Bretón, -és una sarsuela.La qualitat musical de totes aquestes obresés de primera classe.

Però entre nosaltres el gènere còmic opopular ha estat particulanment negligit.Quan sentiu a dir ((òpera popular)) a Bar-celona, volen dir una veritable aberraciómusical feta amb un criteri innoble de con-tagiar les orelles del públic amb tots elsmicrobis de la carrincloneria musical. Sem-bla impossible això en un país que té undels folklores anés exquisits i més ben es-tudiats. Però el seu estudi, fins avui, no hainteressat sinó els erudits i els mestres demasses corals. No ha sabut penetrar encarael nostre teatre sinó en forma de sardanesde rrevue,) i certes facòcies plebees, imita-des de la xarona partitura de De la terraal sol.Espanta aquest endarreriment, perquè

significa que els nostres estrenus defensorsde la música popular prefereixen fer-la ser-vir com a bandera de grup a conrear-la idifondre-la de la manera com cal ; que noés amb ditirambes, sinó amb partitures.

Na obstant, pels nostres dies, comí ques'agita tant aquesta qüestió, és fàcil quese'n segueixi algun profit ; de moment hanquedat en situació incómoda aquells que vo-lien, fer de les nostres cançons una menade ((tabú)) que només ells podien tocar ambllurs pulcres mans, -i que no podien sofrircap transformació ni assimilació, sinó quehaurien de viure immòbils eixorques complantes d'herbari.

Fa de mal dir la manera millor d'empel-tar branques populars a l'arbre de la mú-sica teatral ; això és més aviat feina decreadors que de crítics. Però jo recomana-ria als nostres joves compositors que volenlliurar-se al teatre d'estudi, de dies i denits, de la partitura del Freischutz de We-ber. .

Allí trobaran resoltes les dificultats ons'han estrellat gairebé tots els compositorsde teatre popularista ; és a dir, da compe-netració entre l'element folklòric, pintoresci particularista, amb l'element dramàtic in-tenor, sentimental i etern. Sense aquestaescalfor de música humana les òperes s'ar-risquen a semblar freds quadros plàstics;cançonetes escenificades ; espectacles del di-jous a la tarda, en definitiva.

A part d'aixó apendrien :la distinció deto; la puresa de línia i una gràcia equidis-tant de l'expressivisme pur i l'arquitecturaquadrada.

Un cop ben imbuïts d'aquest esperit, perdno abans, seria hora d'estudiar una de lesaltres obres mestres del gènere: La jira deSoroxintski de Musorgslii, per la seva di-vina coloraina.

R. LL.

Don Joan i les nostres actrius

Fa ja temps, un colega obrí una enquestaper saber què pensaven les nostres actriusdel cèlebre burlador de Sevilla.

Poques, cal dir-ho, parlaren de Don Joanamb simpatia.

A Maria Morera li hauria agradat mésconstant, més fidel,

La Casals, després de tractar-lo d'insu-portable i mal educat, féu constar que unoes tan fiero el león romo lo pintan.

La Xatart, amb ganes de complicar-li lavida, l'hauria preferit vidu i amb un 51I dcada una de les seves amants.

La Visita López el trobà, mirant-lo ambulls d'actriu, massa decoratiu.

— Moltes paraules i pocs fets — digué.

TEATRE NOUCompanyia dramàtica dirigida per

ENRIC BORRAS

Primera actriu: ENRIQUi T'. TORRES

Dijous, divendres, dissabte i diumen-

ge, tarda i nit:

DON JUAN TENORIOi

EL NUEVO TENORIOper Enric Borràs i Enriqueta Terres

Teatre Català NovetatsCOMPANYIA CATALANA

Direcció: C. Capdevila

Avui, tarda, a les cinc. El gran èxitde Josep Maria de Segarra

La filla del CarmesíNit, a les deu. Joventut Jordiana:

EL POC QUE ES REVIiA MALAMENTi PER NO ESSER TRETZE

pels populars actors Aymeric, Galce-ran i Gimbernat.

Demà, ta rda. Espectacles per a Intants:L'AUCA D EN PATUFET

de J. M. Folch i Torres. Els infantsseran obsequiats amb una «Auca d'EnPatufet», del notable dihuixant Cornet.

Divendres, a dos quarts de quatre:L'auca d'En patufet. A tres quats de sis,La filla del Carmesí í Per no ésser tretze.Nit: La filla del Carmesí. Aviat, Escolade senyores.

Una escena d'u Ombres blánques» -

rès de mantes escenes. Xiulets, remors dela natura, parloteig de les aus, sanglotsi rialles han estat inscrits en la trama so•nora i admira que per tractar-se d'un delsprimers intents dintre el gènere, un instanttan segur hagidisposat aquestes insercions

RAQUEL TORRES, en (( Ombres blanques

evitant la puenilitat i creant quasi sempreuna emoció digna.

Raquel Torres i Monte Bloc, admirables.Caldria encara citar alguns naturals delpafs, que lo fan tan bé, que na es podriaimaginar millor, i per damunt de tots, isempre recordar i escriure el nom de l'ho-me que ha fet ;possible un film tan decent,tan honrat i tan bell, el nom de Van Dyke,

Josap PALAU

Pròximament K 1 N 0 DE 10 N

Buhe Dovei c:41ie BrooI4.(La parella dels res-sonants triomfs)

aconsegueixen un nou èxit1^en

SIN ESCUDO NI BLASON(Seleccions Gran Luxor Verdaguer, fora de programa)

Avui al0

Capítol i Lido Cine

.......s_ CINEMA 1 DISCOS _lI

I

----- - -

La iiassaila SOSSi6 i el film d'En BufluelSí. Ombres blanques és una obra magis-

tral, un dels més belis espectacles que enshagi pogut brindar mai el .cinema ; per anosaltres una de les emocions més prego-nes de la nostra existència cineàstica. Unfilm que uneix al valor del documental l'e-moció d'una història d'amor d'una origina-litat, tendresa i poesia delicioses. Direm quees tracta d'una impressió original la queaquest film ha promogut en nosaltres?Quelcom s'havia ja fet i bé en aquest ter-reny. Molts recorden Moana ; potser notants La dansa de l'ídol. Aquests films, comel de Van Dyke, del qual ara ens ocupem,

L'interès de la sessió inaugural, que persatisfer la demanda de tots els que no po-gueren assistir-hi calgué repetir ahir, esconcentrava d'una manera especial en elfilirn d'En Buñuel i En Dalí, Un chien an-dalou.

Per als que coneixíem el film era una in-cògnita l'actitud que el públic, globalmentconsiderat, adoptaria enfront d'un especta-cle que ve a commoure, i d'una maneraviolenta, les seves inveterarles habituds imés arrelats prejudicis, i heus ací queaquesta actitud no pogué ésser més satis-factòria perquè si bé uns pocs manifestarenja llur adhesió, ja llur protesta, la majoriaque seguí el film amb el major silenci,s'abstingué de tota manifestació, palesantpotser amb això respecte i consideració en-vers l'obra que proposàvem a llur atenciói quan es respecta • una obra, s'és ja a migcamí d'acceptar-la. I és que el film aquestté de moment una virtut innegable fins en-front dels més distrets. Impossible restarindiferent davant les imatges que us mos-tra. La vostra irritació inicial fa llac a ple-ret a un interès•crescut i acabeu al final perdescobrir un cert aire de familiaritat, i comuna complicitat vostra en allò que us sem-blava tan distant.

El film d'En Buñuel s'ordena sota el sig-ne de la peculiar incongruència dels proces-sos onírics. Incongruència que no vol pasdir arbitrarietat, puix que les associacionsd'idees o més exactament d'imatges s'esta-bleixen obeint a una lògica que gosaríemanomenar de natura essencialment poètica.Si crear una ramatge és percebre una ana-logia entre dues coses, no oblidem que, comdiu Revédy, la imatge serà tant més fe•cunda com més les dues coses analògiquesseran extrínseques l'una a l'altra. Tot e'.film Un chien andalou el veiem dominat

Segueix l'èxit de

Viva Madridque es mi puebloal PRINCIPAL PALACE

ExclusivesOrozco

DISTRIBUIDOR PERA CATA-LUNYA, ARAGÓ Y BALEARS:

Cinematográfica AlmiraRambla Cataluña 46, pral. • BARCELONA

per aquesta regla poética. Comença ambuna associació irresistible; un home, la na-valla a la mà, secciona un ull, imitant elsnúvols que, empesos en un moviment horit-zontal, seccionen la lluna lluminosa. Peròresistim la temptació de pensar en mots,allò que es yo1 integralment en imatges.

Una molt famosa escola de psicologia volque el somni sigui la més sincera manifes-tació de la nostra consciència. En l'estatde vetlla, la moral i la polidesa són com for-ces inhibitbries que reprimeixen les nostrestendències més profundes. Descob riu mésenllà de la clara consciència les coses queen el subconscient s'agiten i que el filmque ens ocupa sembla vomitar i materialit-zar en una sèrie d'imatges, de les quals elmenys que se'n pot dir és que tenen unaforça de suggestió irresistible.

No volem insistir sobre el simbolisme delsmotius que ens proposa : la consciència mo-ral reprotxant a l'individu la seva conductai aquest eliminant a trets de revòlver aque-lla, el passat com obstacle a assolir quel-com que cobegem, els homes enfangats fnsel coll, etc., etc.

E1 film aquest, com tants altres produc-tes per l'estil que corren ara pel món, vé-nen a l'uníson a dir-nos que estem podrits,irremissiblement podrits, enfangats fins alcapdamunt, .però potser l'última imatge deLe chien andalou sigui la més exacta. Elcap emergeix d'entre el fang, signe de gran-desa, i fóra ja el moment de recordarPascal quan escrivia: ((que tingui cons

-ciència de la seva misèria, heus ací la gran-desa de l'home».

Completava el programa el film documen-tal de consuetud que aquesta volta versavasobre els zoantaris i un film d'allò més pin-toresc i divertit d'avantguerra.

J. P.

Algunes d'aquelles modificacions, llunyd'empobrir la idea, l'embelleixen. Citem sino la conclusió. Ens satisfà més la delfilm que la del drama. E1' marit abando-nant la llar on deixa ]'amant en braços dela seva muller. Així conclou el film, a l'in-revés de l'obra, on veiem la parella fugirdeixant sol el marit en la cambra. El cen-tre de gravetat de la llar s'ha desplaçat i elmarit és aquí l'intrús que sent que unacambra sota un sostre reclama no la soli-tud d'un home, sinó el diàleg d'una parella.

No volem prosseguir sense deplorar queen la versió espanyola del film ens haginvolgut fer passar Anna per la promesa deRicard, quan realment n'és la dona, compor altra part tota la resta del film dónaa entendre desmentint• descaradament aque-lla pueril mistificació ; això fa que el dra-ma perdi als ulls del públic, distret o inad-vertit, bona 'part del seu interès. No sabemsi l'objecte d'aquesta modificació era salvarla moral de l'obra, però si fos això, no caldir com el remei és molt pitjor que el imal,puix que ens hauríem d'empassar que elspromesos vivien sols i junts en un mateixpis. En fi no cal insistir més. Però és la-mentable aquest poc respecte al pensamentoriginal dels autors.

Repetim que el film és excellent, portataimb un moviment lent i no desproveït degrandesa, particularment en les escenes pri-meres, que diuen excellentment la lassitudi la melangia dels presoners. Bon fragmenttambé el .retorn a la ciutat albirada en elmoviment allucinant del tren.

Lars Hanson, l'actor que ja coneixem.Un dels millors amb què avui compta elcinema. Els altres, satisfactoris, per bé quesuperables.

M. MARIBEL

Lucien Dubeck diu...Fins avui, només un home sembla haver

tingut la intelligéncia completa del que ha-via d'ésser el cinema per enriquir la huma-nitat amb un mitjà d'expressió, d'investi-gació i de creació originals. Es Chaplin.Només ell ha comprès que el cinema seriafecund si inventava dintre el seu domini isi aquesta art muda expressava sense par-lar. Chaplin és l'únic actor de cinema queno ha tingut mai necessitat de la paraulaper traduir acció o intenció.

Però, de cop, l'art muda rep la paraula.Immens trasbals en perspectiva. Confusió?Sens dubte, i d'ella vindran els mals. Du-rant un temps impossible de determinar,hom voldrà exigir de cada una d'aquestesdues arts que competeixi amb l'altra. Capdels dos no hi guanyarà. El teatre, sensdubte, hi perdrà molt. Però el cinema en-cara hi perdrà més. AI principi es limitaràa no ésser sinó una escorrialla del teatre.Potser hi guanyarà una prosperitat mate-rial provisional. Hi perdrà el caràcter, l'o-riginalitat i pròpiament l'ésser. Només se-rà una capia barata. Serà a l'art dramàticel que la fotografia és a la pintura.

Ja ho sabeu...— que Res de nou a l'Oest serà adaptat

al cinema per encàrrec de la Universal?— que Evelyn Brent és super-uvedetten de

la revista de Paul Fejos, Broadauay?

—que Premi de Bellesa, que René Clairhavia de realitzar amb Louise Brooks, al'últim serà A. Genina qui el realitzarà? Hosentim.

— que la Paramount presentará sincronit-zades les cintes: La marxa nupcial, El pa,.triota, El llop de Wall Street, Ei Pell Roja,La dona de .Moscou?

mora, i ja aquesta finida, sembla dir-noi,girant el cap: Vegeu el que esdevingué des-^rés.

x

Ombres blanques és sonora. Potser enl'emoció que el dia de l'estrena aquestacinta ens produí hui entrava no poc la des-coberta del film sonor. Una música agrada-ble tractada d'una manera temàtica acom-panya la projecció i contribueix a crear unaatmosfera. 'El que és més important en-cara, la música dels primitius ; llurs cants,ja festius, ja funeraris, han estat registratsi augmenten d'una manera verídica l'inte-

DISCOSLa companyia del Gramòfon ve donant

molta importància en els seus programesa la .música simfònica espanyola ; amb lesobres de Falla van venir les de Turma iConrado del Campo, i aquest mes ens dónala versió orquestral de diverses Danses deGranados.

Del conjunt general de l'obra d'aquestautor cal confessar que la música simfò-nica no era el seu fort. El seu temperamentpoètic s'avé més amb el piano que ambl'orquestra, i encara que collocat dintre l'im-pressionisme, la seva obra recorda molt ladels grans romàntics del segle passat.

EI nom de Granados porta de seguida alsd'Albéniz i Falla, entre els .quals pot rollo-car-se, però no resisteix la comparació, notenint ni la prodigalitat d'idees del seu pre-decessor ni la formidable tècnica de Fallaamb tot, restarà com dels més fidels se-guidors del nacionalisme musical que vacultivar amb un art sempre elemant i poè-tic.

Resulta difícil, en instrumentar aquestamúsica, evitar efectes llampants, con esde-vé en la Dansa núm. a. Transcripció pertranscripció, preferim la de violoncel publi-cada mesos enrera i que almenys Casalssalvava amb el seu art.

Més reeixides de sonoritat ens semblenles números i i 3, Oriental i Jota Arago-nesa ; la primera és de les .poques cosesben fetes que s'han escrit a base de cadèn-cies exòtiques, i la Jota, molt ben trobadade ritme, que ]'Orquestra del Gramòfons'encarrega d'accentuar potser amb massaviolència.

Amb tot i d'oportunitat de la publicació,hauríem preferit la impressió del conjuntde totes elles al piano. Els enregistramentsfets mesos enrera de Rubinstein ens feienesperar un bon resultat.

Doblant la Dansa núm. 3 hi ha Triana,d'Albéniz, l'obra més expressiva de la SuiteIbèrica, d'Albéniz, també aquí transportadaa l'Orquestra que executa com les obresde 'Granados, l'Orquestra Simfònica delGrarnbfpn.

Llevat d'una Rapsòdia esQanyola de Cha-brier, 'l'altra obra simfònica de les publica-des aquest mes, és un magnífic enregistra-ment del Preludi del Lohengrin, executatper l'Orquestra Simfònica de Filadèlfia. Enaquest disc s'ajunten una obra excelsa beninterpretada amb un superb enregistrament,i perquè cal insistir en les dificultat quesuposa l'enregistrament del conjunt de cor-da en les seves notes extremes, esmentemque .aquesta vegada él resultat és exoel•lent.Les obres de Wagner resulten sempre lesmés aptes per a convencionals interpreta-cions. Aquí es pot obtenir, ultra la perfec-ció instrumental, un moviment precís deconjunt. Els que esperen els acords cen-trals de l'obra potser quedaran decebutsper la sobrietat de les sonoritats, que no lilleven el seu caràcter solemnial.

J. G.** *

Danza española núm. s. Oriental (Gra-nados). Orquestra Simfònica del Gramòfon.

C. a del Gramòfon, AF 262 .Danza española núm. z. Andaluza (Gra-

nados). Id. íd.

Danza española núm. 3. Rondalla Arago-nesa (Granados). Orquestra Simfònica delGramòfon. C•° del Gramòfon, AF 2 63.

Lohengrin. Preludio (Wagner). OrquestraSimfònica de Filadèlfia. C. del Gramòfon,AB 461.

El comprador de segona mà. — La mevadona pensa que li estaria millor un cotxepintat de venmell amb tapisseria verd fosc.

(London 0¢inion.)

— Corre, Felip, que ara la ràdio dóna el

temps que farà!(Goblin.)

UNA OBRA MAGISTRAL

"Ombres blanques"

eren missatges a nosaltres, homes blancs,que ens venien dels mars del Sud, del Pa-cí^fic poblat d'illes que Stevenson coneixia iadorava.

No ens inquietem a aclariu si aquestavisió russoniana dels primitius, aquest edèncaníbal, responen a una realitat ja històri-ca, ja contemporània. Lliurem -nos sense va-cillació al sortilegi d'aquesta visió idíllica inatural. Confessem davant d'ella aquestasecreta nostàlgia que a nosaltres, civilitzats,ens oprimeix, aquest anhel de fugir en alesde la imaginació d'aquest món d'una com

-plexitat aclaparadora, d'aquest món d'advo-cats, llibres, bars, acadèmics de dibuix, et-cètera, etc., a la recerca d'una platja onpoder oblidar tot jeient, vivint franciscana-ment, a la recerca d'una existència simplei natural.

Encara que sonor — parlarem d'això totseguit —, Van Dyke ha bastit el seu filmen l'esperit del cinema silenciós. Cinemàti-cament, Van Dyke ha fet una obra d'unacorrecció impecable, palesant constantmentun art subtil, mestrfvol i personal. Elsnaturals dels país l'han servit admirable-ment. Algunes figures utilitzades en pni-mers termes es revelen d'un fotogènic ex-cellent. Encarat davantd'una natura prodi-giosa i luxuriant, Van Dyke ha sabut cop-sar-la, registrar-la i recrear-la davant deisnostres ulls meravellats amb un talent deprimer ordre.

El film aquest és un film de tesi? Es l'obrad'ira home que estima els primitius i rene-ga de la cultura?

Un missioner, l'evangeli sota el braç, ésel primer d'arribar amb ganes de reformaraquestes encontrades ; darrera el missionerarriba el soldat, el sabre a la mà ; desprésja ho sabeu : els reglamentadors de la pros-titució, els empresaris, els taverners, etc.Això no yes refereix directament al film, ésuna reflexió al marge.

EI film s'acaba sobtadament com unadissonància. És l'home que s'ha entretin-gut llargament en una història que l'ena-

"EL RETORN A LA LLAR"

L'apoteosi d' In resg

De totes maneres, és bon xic reconfor- preus a què arriben els seus esbossos,tant i cosa que, temps a venir, és proba- apunts, estudis i notes, és ben segur queble que contribueixi força que a aquesta els ha de portar a ben tristes conseqüències.nostra desgraciada època d'atabalament i de La Revue de l'Art qualifica aquest nostredesorientació, d'empentes i d'irresponsabili- moment de al'apoteosi d'Ingres» i, vertade-tat, li siguin perdonades moltes coses, el rament, a part dels altíssims preus a quépoder veure com, malgrat les imprecacions hom ha arribat amb obres deis mestres mési la cridòria d'aquells que es proclamen els antics que les han fet gairebé assequiblesseus genuïns representants, els quals amb només que a les fortunes de les institucionsuna lògica completament cavernària, emba- nordamericanes que seria d'una enorme ba-

nalitat comentar, hem d'assenyalar la im-portància que té avui aquest triomf del mésconvençut dels «carrinclonsn, els més petitsapunts del qual han estat adquirits fins adeu vegades més que el !preu inicial amb

;^ . què es presentaven a subhasta.t , ; . . ^ . A la venda de la collecció Lapauze, qui

-. - .t fou conservador del Petit Palais i un dels\, més fervents amants de l'obra d'Ingres s'ha

fet 'ben palesa la devoció que hom sent avuiper l'obra d'aquest artista. De les obres

di ` i ofertes a la venda el Museu del Louvre-' n'adquirí una tela d'estudi per 1'A¢oteosi

, d'Homer, pagada 33.000 francs, un retratf si (llapis) de les dues germanes Harvey, 52.000

francs ; l'aquarela de la Naixença de les

v ^ j, Muses, 143.000 francs, i el dibuix que re-

-;,s jk produïm amb uns estudis pel Bany Turc,51.o francs. Les adquisicions dels parti51.000

-, '€ W culars foren fetes a preus també elevadfs-i- '* sims. El retrat de l'escultor Lemoyne que;1 fou pagat 3.000 francs en iqr i, arribà en

aquesta venda a 37.000 francs; i un estudide mà pels retrats del comte de Molí fou

d, - venut a 5.500. Tota la venda fou feta pelmateix ordre arribant setanta vuit obresdiverses, en la seva més gran part dibuixos,

INGRES. — Estudi fer a «El bany turc» a la quantitat de 3.091.000 francs. L'adju-dicació més grossa, però, fou pel retrat

dalits pels progressos mecànics i embriacs de Mme. Madeleine Ingres, una de les pro-d'actualisme, li atribueixen una gratuitíssi- duecions més encisadores i feta anb mésma «superació de totes les fórmules desue- amor i devoció, fou pagada 715,000 francstes i anquilosades de les edats anteriors,+ sobre demanda de roo.000.i una demanda insistent envers la ,vibra- No és que sobre nosaltres tingui massació de l'actualitat» i coses per l'estil, hom influència la contemplació de xifres més os'interessa encara per l'obra dels vells mes- menys grosses, perd quan amb tota solemni-tres, i com s'avalaren més i més cada dia tat hom ens dóna com el motiu més con-Ilurs .produccions, fins aquelles que consi- vinent per fer-nos reconèixer la legitimi-derarieun més insignificants i més negligi- tat de. l'art apellat «moderno la seva cotit-bles si consideréssim aquestes coses d'una nació universal i el cas que hom n'arriba amanera superficial. Veiem com al costat del fer en determinats medis, creiem que no hapúblic esnob que respon d'una manera bas- d'anar del tat malament una lleugera re-tant satisfatctóma .a il'admirabilíssimam'ent flexió sobre l'estimació que mereix en altresben muntada propaganda del marxandatge l'obra del gran patró dels pompiers.de l'nart moderno, hi ha un altre públic que

Joax CORTES I VIDAL'aes decanta d'una manera decidida la esti-mació i a l'adquisició de tot allò que pot ar-replegar — mal no siguin sinó les engru-nes — de l'obra d'aquells per als quals l'artera abans que tot una fe, a la qual serváenamb tota la probitat i tota l'honradesa dequè eren capaços, amb allò que un dia elPantarca qualificà da dignitat de la feinaben feta«. ,Potser aquest públic és tan es-nob com l'altre ; potser les consideracionsque el mouen en aquesta devoció són forçasemblants a les que mouen els convençutspel bluff de l'aetualisme; potser adquireixaquestes obres amb la mateixa cupidesa,

però amb la garantia de ((pegar sobre se-gur)(. Potser sí, però ja és 'bo i' ben signifi-catiu que hi hagi, encara, qui, bo i especu-lant; bo i na sabent de què va; bo i se-guint un corrent o altre, prefereixi tenir acasa seva coses d'aquelles que, si més no,porten en si una bellesa per la contemplacióde la qual no es fa necessari cap bourragede crdne, a d'altres le màxima Justificacióper la possessió de les quals és la de lluractualitat i que posseeixen unes qualitatsinefables i incontrolables, la percepció deles quals li restara sempre impossible d'a-conseguir.

Es cosa força divertida el pensar en lesconseqüències que hauran de treure els nos-tres futurs historiadors davant l'espectableque els oferirà el panorama del nostretemps. No es creuran sinó, considerant elpreu a qué arriben en les subhastes d'art— no parlem de Barcelona, naturalment, en-cara que hom ha arribat, com Martí Alzinaprincipalment, a unes cotitzacions força dig-nes —, que ens trobem en una època en la

qual la probitat i allò que en diríem «elgran estilo dominen en el mercat. I el con-templar que ensems que es produeixen lesmanifestacions d'allò que es qualifica a simateix com la més genuïna representaciódel nostre temps hom demostra aquesta es-timació ner l'obra dels vells mestres i els

L'estruç que s'ha pensat que un pilot desiment moll era de sorra.

(Yate Record.)

La infermera. — Ja està més eixerivít.En tot el mat( que no em treu l'ull de sobre.

(London OQinion.)

., U .

.. D E LES_ AR TS _ ___

La rinîta de dan Parés ', NOTICIARIEn Russinyol, de 'ove era un temporalY J Po sionisme va fer el seu fet i finalment s'im- I

LI nostre company Márius Gitreda,sobtadament i n di s no,posat ah pogutgo do -p

gairebé desfet. Alt, bell i ben plantat. Una 'posà. La nostra pintura saltó del cavallet al nar-nos aquesta setmana els acostumatsgran barba negra i la cabellera romàntica carrer. Era el que calia. Això és digne Comentaris de Z'Exposicïó ni la recensió deadequada a ]'època. Per torna, de casa bona d'agraïment. les exposicions d'art en ]es sales barcelo-i pintor. El seu avi li deixà, ben ple, l'ar- També hem d'agrair a En Casas, d'ha- nines.mari del pa. En ver estat l'importador del primer auto al «.aquell temps tot

slpafs. Era un auto que duia una xemeneia

fum Una altra botiga amb una façana deaixò barrejat felauna cosa

de planxadora, de la qual sortia unnegre, unes volves i unes espumes de foc. marbre d'una distinció i bon gust poc cor -per

l'estil del que ara En posar-se a funcionar feia una remor rent en la nostra ciutat, és la del «Dique

representa un as terrible. Feia salts com una llagosta de Flotante» situada en l'avinguda Porta del'Angel cantonada a Canuda. Aquest esta-de ]a pantalla.

•camp. Ara el té el cos de bombers. Es el

bliment ha editat uns figurins per a ves-Féu tants pros- que va davant de l'expedició amb un car-tits de nens dibuixats per Josep Obiolsèlits per la pm i• Fregament de mangueres. Per tal de dis-

simular l'han pintat de nou amb colors gairebé única, com ade la manera, ga aquesta qCura amb ]a seva ,^^ "fighrra arravata ^^ ^` ^ llampants. entintellig illustrador labora.

>>'dora com amb ^s ^ ^ d'aquests tres artistesTanmateix el cas d'a Felicitem el comerciant i, naturalmtent,,els xistos i els '` és admirable. Començaren junts i continuen el pintor Obiols.^mateixos quadros. plegats. Feren la pr mera exposició a can

'èL xit d'En Rus-'. Parés, i no se n'han mogut. Les seves ex- Christian Zervos, en el darrer númerosinyol fou un èxit posicions son un de Cahiers d'Art, diu les següents paraules

sobre Gaudí, a propòsit del llibre sobreaquest arquitecte publicat per l'editorialCanosa

((ES infinitaanent trist de veure tres arqui-tectes (puix que l'editor també és arqui-tecte) escriure i editar un llibre consagrata l'estudi de l'obra d'un excèntric del gustmés ridícul. I dir que nosaltres ens guar-dem amb pudícia de fer ni tan solamentallusiá a les aberraoions del nostre estilgoo que, comparades a les elucubracions

de l'autor de la Sagrada Família, són elbon sentit mateix!

ris que va durar anus. e famós viatge Russmyw, aban s . Gaudí és l'arquitecte que ha deshonratamb En Casas i l'Utrillo. En Zuloaga, que negres, avui blan- CLARASS6 la ciutat de (Barcelona amb les seves nom -ja hi era, s'acoblà a la colla i encomanà ques. Una mica broses construccions que cobreixen d'opro-la grecomania a En Russinyol, el qual, al astorat pels anys, bi totes els qui Ii han confiat llur casa.seu torn, va encomanar-la a tot Sitges. A sembla que porti el pes feixue de l'obra „En la seva joventut, Gaudf ha aixecatParís en feren de acomplerta. Queda una mica separat, com construccions que són uns veritables •ock-verdes i de ma-fures. En Russi.nyol començà apatir del reuma.Si no podia sor-tir de casa es fe-la treure, ell i elcatre, a pendre elsol al carrer i lafeia petar amb •els

de conjunt. , % pvdís esdeveniment. ElEl millor que li públic ja hi camp-

pot succeir a un ta. Envaeix leshome és néixer RUSSINYOL sales, contemplaamb la floreta les obres i admi-simbólica. Es tenen resolts, gairebé, tots ra des figures ve-els objectius. nerables dels tres

Un dia es casà. La familia de la senyora — .mai tan justprovà d'iniciar-lo en les dolçors de'Ja vida como ara — pa-familiar. Anar a dormir de jorn, llevar-se tniarques de lesde matí, menjar el tres àpats reglamenta- nostres arts.ris, no pas en tenir gana. Resultat fulmi- La cabelleranant d'aquell intent fou un viatge a Pa- les barbes d'En

un espectador més, de la seva obra. En taltaus dels estils mes heterdclrts. Arribat aClarassó, l'home del puro i la xalina ro- la maturitat, es posa a saquejar els edifi-mantica, viu encara els temps envorats de cis d'Extrem-Orient, sense intelligencia nila ceba. En Casas fa l'efecte d'un bon vi- comprensió de les lleis més elomentals devant, incapaç de pintar un quadro ni per l'arquitectura. Finalment, per coronar laremei. seva noble carrera, es ficà al cap . d'alçar a

EI públic els admira, una mica enternit. Barcelona un temple les dimensions des-Sent vagament que passa pel costat d'u mesurades del qual s'expliquen pel modesttros important de la història del nostre des- desig de l'autor d'estatjar-hi el conjunt devetllament artístic i mentalment es lleva el la Sagrada Família. Aquest temple en vies

'ó b AL-...1 -,-- elveïns . barret.

Aquest és el sentit de les exposicions co-de construoci so repassa en ri cuoque es pugui imaginar.

Era el fort de CASAS munes d'En Russinyol, d'En Casas i d'En »Els autors del llibre fan un gran cas dela febreta compres- Clarassó a can Parés, les quals se celebren la lógica de les construccions de Gaudí isionista. En Russinyol i en Casas van en-comanàrse-la i la transportaren a Barcelo- un cop cada any, tal setmana com la que del seu profund coneixement de les lleis

Pel fana. Un escàndol. La nostra basseta d'oli som, enmig de l'espectre dels Tenorios, dels que a conejera

ments, Gaudí no ha entès mai què cosa eraments, Gaud í n

que és la pintura, amenaçava temporal. Grà- panellets i de ]es castanyes.P l'estètica en la construcció i ni tan sola-cies a l'habilitat diplomàtica d'En Russinyol Tot plegat fa bonic ment ha sospitat les dades més elementals

la bohemia d'En Ramon Casas l'impre- J. P. de l'art arquitectònic. Fer repenjar les se-ves construccions sobre unes columnes dò-riques plantades oblíquament, imposar aunes bones tortugues de sostenir unes co-

■IIII ■1111■1111■1111■NII■1111■IIII■IIII■IIII■IIII■IIII■IIII■IIII■Illl■IIIIIlII■I^ ■1111■IIN■IIN■1111 ■1111■1111■1111■IIN■INI■III■IIN ■1111■1111 ■1111■ lumnes que semblen despendre's de terra,1 1 acumular sense raó, senzillament per gust

— de mostrar la seva imaginació, les dificul-i • ■

V d d J Ib a

tats de construcció, •és en la meva opinióignorar o desdenyar per supèrbia tot allò

::_a e o s e p i s fatigosamentque e sl bornesh hanh ertestabl. però gloriosament.

1 .- u »El més estupefaent és de veuw e el cler-

■ MOBLES 1 DECORA CÍO 1 gat espanyol, que fet i fet no pot ignorar— la magnífica tradició arquitectural del seu

u ■ país, confiant la casa de Déu a un excèn-CASA FUNDADA L'ANY 1850 tric. Però sobretot ¿qué pensar dels tres

arquitectes que han exaltat en un gruixut1 ooaoQOO^p0000 • volum unes absurditats que a penes me-

1 1 reixen una modesta menció en una seccióde curiositats?».

1Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA UAixò no priva que el mateix Christian

Zervos sigui el panegirista de totes les fu-1 1 misteries que sota la denominació vaga d'a-

tem■INI ■IIII■IIII■NII■Il q■IIN■IIN■IIN■IIN■8N■IIII■ml■ INI■I^IN■WI■I1N■1111■1111■1111■1111■1111■1111 ■IIN■NII ■1111 ■INI ■1111■1111■lill^vantguardisme, tenen llur expressió mésautoritzada a la revista que ell dirigeix.

La Direcció de Belles Arts de Moscouprocedeix actualment a la fonmació d'un

j^! I • / ,

cens dels objectes d'art continguts en es-glésies, convents imuseus russos, a fi de

h 4,'-

1 . fer una tria entre els que seguiran a Rús-^^. :;?^, i 1 - p sia i els que seran subhastats en diferents

< capitals d'Europa.

Leo Frobenius, el conegut tratadistad'art negre, ha descobert en unes grutes

^- l muralsde l'Afnica del Sud unes pintures^rr de grans dimensions que recorden les de

ft- l'Egipte antic.

—El que volem rés un xicot llest.—He guanyat molts premis de paraules

creuades en els últims concursos.—Vull dir que sigui llest a dintre l'ofi-

cina.—Es que ho faig a les hores d'oficina.

(Passing Show.)

El ¢rofessor. —Que m'heu agafat un llibre de la llibreria per llegir?La minyona. — Que se'n troba a faltar algun?El ¢ro fessor. — Sí, Investigacions electrodindmiques sobre la química de la sen-

sació.(Passing Show.)

1 — Així, de la cleptomania ja va millor? L..—No, doctor; però ara ja porta objectes

que comencen a valer la pena. L'espatllacarrers enamorat,

(Le Rire.) (YaIe Record.)

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS

' ORTS, 481 t Telèfon 33421

MOBILIARI D'ART

BUSQUETS

Decorador, mestre ebenista i tapís

ser. Objectes d'art i de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-

posícíons de Belles Arts.

Paueíg de Gràcia, 36. Telèfon 16285

BARCELONA

s

AIGUADE ROCALLAURA

La deu més rica del món

Si vosté pateix d'Albuminúria, Litiàsisúrica (mal de pedra), Bronquitis paren•quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCAILAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litrei en garrafons de vuit litres

Dislrlbutdors generals

FORTUNY, S. A.CARRER HOSPITAL, $Z, Y SALMERÓN, 133

Demaneu

Ps7p ‚ . — WAÐVI Pr4

El millor

Laxant=Purgant

Societat Espaoyola de Carburs MetI'IicsCorreus: Apartat 190 Mallorca, 234Telèfon 73013Telek.: "CARBUROS' BARCELONA

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor.cubion (Corunya) :: OXIGEN qq % DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriquesa Barcelona, Madrid i València .: FERRO MAGNESIFERRO- SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i pessesseda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIALde laboratoris i domèstica ; : GENERADORS, BUFADORS.

MANOMETRES, materials d'aportació per la,SOLDADURA AUTOGENA

Pressupostos, estudis, consultes i assaigs, gratis

Subscriviu -Vos a MIRADORSETMANARI CATALA

Pelai, 62. • BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

En.........-........

que viu a _. _ ..... ...... ... _... _. ._..__carrer .........._:....._._ ....__ n. o .... __ se subscriu a MIRADORpel tireu fixat de 2'50 ptes. trimestre,

.........................._..._.... de ..----.....-...... . _.......... de 19_. Signatura

t iLaietana, 18, pral., B

Director

Carles Ossorio

Autoritzacions pera noves indústries

Noves instal°lacionslcanvis i trasllats

Certificats deproductor nacional

Expedients de proteccióde l'Estat

Representant especiala MADRID

Contribució industrialterritorial, utilitats

s M1RAfIR

Exposició Internacionalde Barcelona

s fit. ..

El semur a l'antiga usança es dirigeix aun públic femení.

(1 udge.)

Pastilles ASPAIMECuren radicalment la TO ;S

[perque combaten les seves causes• '-atarros, ronquera, angines, laringitis, bronquitis, tubercutosipulmonar, asma, i totes les aleceions, en general, de la gola, bron-quis, i puhnnns. — Les Pastilles AS) A)151 són les recepta-des pels metges. — Les Patilles ASPA S M E són les preferidespels paciegts.—Les Pastilles AEP? IME es venen a UNApesseta la capsa en les principals farmàcies i drogueries.

__ ;Esprcialila! Formacculica del Labcra(on SORA YAFGCarrer dci 7cr, u, - 7c/'[on 50791 - BARCELONA

Oberta des de les nou del matí fins a la una de la matinada

El públic podrh visitar cada dia els Palaus i Pavellons des de les deu del matía les set de la tarda.

Torneig a l'antiga usança a l'EstadiDiumenge, dia 3 de novembre, a dos quarts de quatre de la tarda

GRANDI®S ESPECTACLE

PREU DE LES LOCALITATS

Tribuna principal, grada inferior, amb entrada. . . . q'— ptes.Tribuna principal, grada superior, amb entrada. . . . 6'Tribuna lateral, grada inferior, amb entrada. . . . . 5'— nTribuna lateral, grada superior, amb entrada . . . . 4 '— oSeients fixos Nord i Sud, amb entrada . . . . . 3'— nLlotges terreny, amb entrades . . . . . . . . . 30'— nLlotges tribuna superior . . . . . . . . . . . . 50'— 0

Entrada general . . . . . . . . . . . . . . . `2'— ))NOTA: En aquests preus no va inclosa l'entrada al recinte de l'Exposició.

Les localitats per a aquest espectacle han estat posades a la venda a lestaquilles oficials de l'Exposició (carrer del Marqués del Duero, Palau de Comu-nicacions), i al Centre de Localitats de la Plaça de Catalunya.

EstadiD.ieendres, dia primer de novembre, a les dues en punt de la tarda

GRAN MATCH INTERNACIONAL DE HOCKEY,entre Alemanya i Espanya

A les tres de la tarda

GRANS CARRERES DE MOTOCILETES EN PISTA PLANA,pels asos anglesos i nacionals del DIRT=TRACK.

Palau NacionalObert cada dia, des de les deu del matí a les quatre de la tarda.

Entrada al Palau Nacional . . . . . . 1 pessetaNOTA. — Els diumenges es podrà visitar el Palau Nacional gratuitament

des de les deu fins a les dotze del matí i de les dotze a les quatre de la tardal'entrada valdrà o'So pessetes. (Impostos a càrrec del públic.)

Poble EspanyolObert cada dia des de les nou del matí fins a la una de la inatinada. Entrada

ordinària, una pesseta.

El públic podrà visitar els diorames i «Quijote» conjuntament per una pesseta.Els impostos a càrrec del públic.

Han estat posats a la venda els carnets de 25 entrades, al preu de 22,50pessetes. Els impostos a càrrec del públic.

Aquests carnets són vàlids per a tots els dies. Es tallarà una entrada delcarnet els dies que valgui una pesseta, i els dies que l'entrada al reointe siguide dues pessetes es tallaran dues entrades dels esmentats carnets.

Les persones posseidores de carnets antics d'entrada al recinte de 1'Expo-sició podran fer-ne ús, des d'ara, en la forma següent:

Els dies que l'entrada al recinte de l'Exposició valgui dues pessetes, percada fulla només podrà entrar una sola persona.

Els dies que l'entrada al recinte sigui d'una pesseta, per cada fulla podranentrar dues persones.

Com a record del Certamen, l'Exposició Internacional de Barcelona dis-posa d'Insígnies que són venudes a tothom qui pugui interessar-li la seva ad-quisició, al recinte de l'Exposició, Poble Espanyol, Agències de Viatges, Hotels1 principals establiments de Barcelona. En aquesta insígnia es reprodueix sobrel'escut de Barcelona el Macer que figura en el cartell anunciador de l'Exposi-ció. No estan autoritzades ni tenen caràcter d'ofioials altres insígnies en lesquals ha estat reproduït el Macer sense autorització del Comité de l'Exposició.

NOTES. — El públic no podrà entrar al recinte amb cistells, farcells nipaquets voluminosos.

No serà permès de menjar en els bancs, jardins, places, escales, etc.La consigna per als farcells petits queda establerta a les portes de la

Plaça d'Espanya, fora del recinte.Ha estat posat a la venda al públic el carnet per a tota la temporada,

al preu de yo pessetes.Cada dia, llevat dels divendres a ,partir de les nou de la nit, l'entrada

al reointe de l'Exposició serà d'UNA pesseta.

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA

Diumenge, 3 de novembre,a dos quarts de quatre de la tarda

Reproducció fidelíssima de les cèlebres Justes d'Honor, amb les seves dames d'honor, cavallers, disposats en quadrilles; jutges, padrins de cavallers mantenedors,cavallers i mantenedors, padrins dels aventurers, cavallers aventurers, escuders dels cavallers mantenedors, gentilshomes dels mantenedors, escuders i patges delsaventurers i reis d'armes. Prendran part a la festa els Regiments de Cavalleria de Santiago, Numancia i Montesa, el Regiment d'Artilleria de Muntanya i el Quart

Lleuger d'Artilleria, Prestaran així mateix llur concurs els Regiments d'Infanteria de Jaén, Badajoz, Vergara i Alcàntara f el Batalló de Caçadors.

Én el Tórneig, el descabdellament del gual produirà la intensa emoció dels més apassionants sports, hi prendran part 150 cavallers i 125 escuders.

L'imposant seguici farà la seva entrada a la lliça de l'Estadi al so de pifres, clarins i tambors. Serà la;festa cim de totes les celebrades al recinte del Certamen.

Els senyors que exerciran en el Torneig els càrrecs de jutges, padrins de cavallers mantenedors, cavallers mantenedors, padrins d'aventurers, cavallers aventurers,escuders, gentiishomes, patges i reis d'armes, prenen part en la festa desinteressadament, en mostra de consideració i homenatge a la ciutat de Barcelona

i a la seva Exposició.

Q

IMP. LANÉOTIPIAR5u.GTAW aYA,11E-eARC E LONA