Acabada la Guerra, s'organitza la PauSituats el marge dels grans corrents eu- dels dos actes més transcendentals de la gir sancions que des d'ara Alemanya reco

-ropeus del nostre temps, és difícil que pu- vida internacional d'aquest segle. Tot feia neix legítimes. 1 quant a la segona qües-guem seguir amb l'interès que posem en creure que aquest final seria signat pels tres tió, el Reich renuncia a fer cap emprès

-les nostres coses el llarg prócés que des de homes, Briand, Chamberlain, Stresemann, tit exterior abans de la mobilització defa deu anys ha tingut gairebé en suspens que han estat els veritables autors de la la primera fracció del deute incondicional ila normalitat de la vida d'Europa. Tots pau contra els odis i les ambicions de l'ex- accepta un ordre i un pr •sediment establertsnosaltres, fins el que per afició o per ofici tremisme nacionalista dels seus pobles. Dels per la legalitat d'emprèstits futurs amb laconeixen al dia les peripècies d'aquest pro- tres només queda en peu Briand, i a dar- intervenció del Banc Internaoional.

Tardieu i Curtius recorden la seva dntiga coneixença

Any II. Núm. 52. - Barcelona, dijous 23 de gener 1930

Per fi s'ha acabatla guerra de 1914.

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèt. 1 i 3OO. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre

MIRADOR INDISCRET

La +primera mobilització del deute, quees fixa en 300 milions :;e dòlars i es pre-veu per abans del primer d'octubre d'aquestany, es farà en tots els mercats internacio-nals. Es el primer acte de collaboració finan-ciera entre França i Alemanya que hauràtingut lloc després de la guerra, i és aquestacte el que tothom senyala com un comen-çament de la nova política que s'inauguraen acabar-se definitivament la guerra.

***

Però la vida •no s'atura: Tot just redac-tat el protocol final de La Haia, els mateï-xos homes d'Estat que es trobaven reunitsa la capital d'Holanda s'han embarcat capa .Londres per una nova conferència.

Acabada la guerra, s'intenta organitzar]'Estatut de la pau. 'La reunió de Londresque es proposa trobar una fórmula pel des-armament naval, tindrà per objecte imme-diat preparar una limitació, dels armamentsmarítims, encara que pel principi de la pa-ritat entre certes potències es doni la para-doxa que algunes augunentin de moment lesseves unitats de comhat.

Ningú no pot preveure les conseqüènciesd'aquesta nova reunió, internacional, degu-da a la iniciativa d'Anglaterra ; perd el sol

,- . -..- -- -.---- ,- xfet d'aquesta iniciativa suposa •un canvi tanT

Briand i Wirth aixequen la coba per la pau europea

d'aquests tres homes ei que ha acabat per J A l'hora que escrivim aquestes ratlles,imposar-se a tothom.

1els delegats de les potències marítimes

Pels acords de La Haia, queda fixat de- s'han reunit per escoltar el discurs de ben

-finitivament l'import del deute alemany de vinguda de Jordi V, que amb aquest acte

reparacions, amb una part incondicional que reprèn les seves funcions públiques, inter-

pertanv principalment a França i una part rompudes per la llarga malaltia que l'any

condicional que pot ésser revisable segons Passat va posar en perill la seva vida. La

la capacitat de pagament d'Alemanva ; la lleialtat característica de la monarquia an-

part incondicional es pot mobilitzar conver- glesa a les aspiracions del seu poble, ha

tint-1O . en valors negociables per permetre Posat en llavis del rei les paraules amb què

a les potències creditores cobrar d'un sol el partit laborista anuncia al món el propò-

cop el seu crèdit, i la part condicional es sit de transformar les velles concepcions del

pagara per anualitats •directament al (Banc m'ilitarisrne naval d'Anglaterra.

Internacional, constituït per totes •les ipotèn- La tasca serà llarga i difícil, perquè es

ties interessades d'acord amb els seus Bancs cotitzen les incertituds de l'esdevenidor; i

d'emissió i governat pels seus representants, encara que la comencen ara les grans po-

l'estatge de] qual s'ha fixat a Basilea ; el tències marítimes, segurament la deuran

Banc serà l'encarregat de destinarles quan- continuar tots els pobles de la terra, perquè

titats rebudes d'Alemanva a pagar a Nord- en definitiva haurà d'acabar-se en la mag

-Amèrica els deutes dels aliats, i queda en- na reunió de la Societat de Naoions. Amb

tès que si Alemanya obté una moratòria pel tot l'interès d'un afer que tard o d'hora

deute condicional, un cop acabada la mo- ha d'ésser nostre seguirem les incidències

rathria pagarà amb preferència la part del d'aquesta nova Conferència de Londres.

deute vençuda abans i no podrà á'emanarcap altre ajornament mentre no l'hagi pa-gada.

Tots aquests detalls i altres unolt nombro- ,sos sobre les diverses matèries que contenen

els catorze acords signats han estat objectede negociacions laborioses; però la gran di-

ficultat de la Conferència era reduir un pro-bleima polític a un problema estrictamentcomercial. S'hi oposaven dues qüestions

pnincipa!s. La primerà, fixar quin ordre desancions podria aplicar-se a Alemanva simancava Voluntàriament als seus compro-misos. La segona, fixar les garanties quehauria de donar el Reich per no fer inútilo impossible la mobilització del deute in-condicional. Les dues qüestions plantejavenun problema de sobirania o d'independència

política d'Alemanya perquè les dues obrienla porta a una intervenció estrangera en laseva vida interior.

La solució també s'ha trobat. Els aliatsreconeixen la lleialtat d'Alemanya, peròpreveuen el cas que un canvi de règim pu-

gui donar el poder a un partit contrari al'execució de totes les obligacions que eons-

titueixen el pla Young. Si això arriba, elTribunal de Justícia de La Haia resoldràsi el mancament d'Alemanya és voluntari isolament en el cas que així es declari, tin-drà dret qualsevol potència creditora axexi-

cés, ens l'hem mirat com un afer tan allu-íijat de les nostres preocupacions, que enscosta molt de creure que pugui arribar maia tocar-nos de prop. I no obstant, tot elque ens passa en la vida política-i en lavida econòmica no té pas altra causa queles dificultats d'Europa a poder. liquidardefinitivaiment les conseqüències de laguerra.

No ha tingut ni podrà tenir mai -el nos-tre país cap intervenció a la Conferència deLa Haia, reduïda de feta resoldre unesdifexènr;es entre deutors i creditors foransperd si pensem un moment que la soluoiód'aquestes diferències vol dir acabar lagúerra de 1914 i deslliurar tots , els poblesbelligerants de ]'obsessió de les velles ran-eúnies, no és difícil d'imaginar com el , jocde les noves amistats, , motiu de nous inte-ressos, ipot canviar tot l'aspecte d'Europa.Una de les conseqüències que tothom pre-veu és el plantejament de problemes de po-lítica interior que estaven subordinats a lasolució del plet exterior inacabable, i .aixòsuposa la transformació de tots els partits,l'aparició d'homes nous i de noves idees quehan de tenir la seva influència en el retómé's .amagat de la vella Europa rejovenida.Sense la llarga i dolorosa convalescènciade la guerra, no hauríem pas presenciattants casos com els que beco vist de poblescansats que .per necessitat de jeure hanabandonat la seva sobirania a mans d'unsatoa improvisats.....

Heus aquí la importància de la darreraConferència de La Haia, La guerra de 1914s'ha acabat.

Per una casualitat, que sembla providen-cial, el mateix home que, corn a lloctinent

Jordi l d'Anglaterra

de Clemenceau, va construir el Tractat deVersalles, ha posat el darrer cop de mà,com a President del Consell de França, al

protocol final de la Conferència de La Haiaque tanca les disputes sortides del Tractat.

El President Tardieu, per un seguit de oir-cumstàncies imprevistes, ha estat l'home

Per celebrar el primer ani-

versarj de MIRADOR, el nú-

mero vinent constarà de

12 pàgines, però es vendrà

al preu de costum.

"Chiraup'alau!"

EI professor sJosep Xirau Palau ha estatuna temporada exercint el seu càrrec decatedràtic a la Universitat de Sevilla. L'es-tada del nostre amic a la ciutat del Gua-dalquivir haurà marcat una època de granpopularitat en la seva carrera.

Per què? Pel fet següent: Els noms deXirau Palau, tan catalans, van tenir la vir-tut de fer un gran efecte sobre la imagi-nació dels sevillans, Van trobar que aixòde Xirau Palau tenía una gràcia tota nova,molt digna d'explotar. Van començar perunir els dos noms en una sola paraula, iaquesta paraula, fer-la servir per falcar elspunts més insospitats de la conversa. Perexemple, deien

— Esa noche hemos hecho una juergue-cita que... i chirauQalau !0 bé:—1 ChiraupaIau ! qué mujer...(Aquestes frases s'han de pronunciar amb

tota la gràcia andalusa de què bonamentdisposi el lector.)

Doncs bé : quan aquesta novfssima ex-pressió havia ingressat definitivament en elfolk-lore castís de Triana, heus aquí queel germà de ]'afectat, el filòsof JoaquimXirau Palau, es va presentar a l'hotel onvivia el catedràtic.

— ¿Vive aquí , el señor Xirau Palau? vapreguntar al conserge.

Aquest va insinuar un somriure :faeèoiós,i va respoüáre 1'

:•-Sd, vive aquí... El nombre de usted,¿ hará el favor?

- Xirau Palau, también.., 'EI codsergé tio va poder resistir més la

temptació. I, amb els dos ditsestirats, vadonar un cope.t a la panxa del filòsof:

— ¡ Guasón !

Més viatges

Tres sacerdots en un altre tren fan igual-ment camí cap a la ciutat. Estacions i po-bles van quedant enrera. A cada poble uncomentari dels ministres sagrats evoca unrecord del rector conegut que dirigeix lesànimes dels feligresos de la localitat. Opi

-nions diverses. Cada u hi diu la seva se-gons les coneixences.

En una de les poblaciones del trajectediu un dels tres viatgers:

— I aquí sabeu .qui s'hi està?— Qui ?...— En Rull. .— En Rull, aquella eminència? Aquell

savi?— Sí, si; En Rull, En Rull— Aquell xicot que pel seu talent sem-

blava que s'havia de menjar el món? — diuun altre —. Aquell que ens enlluerríava atots pel seu saber s'està tancat aquí enaquest desert? En aquest poble tan pobre?

— Sí, ja ho veieu — respon l'interrogat.— Nostre Senyor ho fa molt això — afe-

geix el tercer, fent el comentari final.

Previsió

El dibuixant Ricard Opisso ha estat sem-pre un home tímid i escèptic dintre el pes-s misme. Aquestes particularitats no li vé-nen pas d'ara, com ho demostra el fet queanem a contar.

Quan I'Opisso tindria aquells tretze o ca-torze anys, el seu pare va decidir que pot

-ser 'havia arribat l'hora que comencés atreballar. Li va cercar una plaça de deli-neant a les obres de la Sagrada Família iel xicot va entrar a formar a les ordres d'EnGaudí.

Després del primer dia de treball, el seupare li va preguntar si la coilocació li agra-dava.

— Sí, és clar... — va respondre l'Opis-so, sense gaire convicoió.

I després d'una pausa, amb un to desen-ganyat:

— Però què faré, quan s'hagi acabat laSagrada Família?

Assegurança d'immortalitat

«Anys a venir ; ., i en aquest moment •ensplau actuar de profetes, amb petulánoiá ósanse, de tota la gran agitació poètica delquart de segle només se'n salvaran, de caraa un futur líric responsable i perfecte, elsOpuscles d'En Lbpez-Picó, les Estances d'EnRiba i els Ritmes de l'Eselasans. El liris-me 'pur •és això i res més. Si alguns fr.ag-ments d'altres obres se salven, serà ben beper afegidura, etc., etc.

L'article d'on traiem aquestes frases, deun diari de la nit, el signa..: el mateix,A. Esclasans. '

Ens permetrem; a tall de consell,' citar-li;aquesta frase que hom atribueix a Meper-beer : «Les meves obres seran immortals,perquè a la meva mort deixaré una quanti-tat a fi que siguin representades.,,

L'antiquari

La tertúlia té lloc al cap al tard al Cfr-col 'Artístic: lis l'horà de 'l'aperitiu nocturn.Entre els concurrents a la tertúlia hi ha elfamós Gall, home célebre en els anals dela Barcelona divertida i' oberta als costumsmoderns dels' darrers .anys passats.. +El Gallés conegut dç tots per la seva 'vida'd'hoanede nits'] la seva presència als' Cfrcol's de-dicats a ]'alegria de viure.

Arriba a la tertúlia un' conegut antiquarii home de lletres, reputat en els nostres cen-tres artístics i literaris.

La conversa s'anima.— Sabeu per quant he venut una calai-

xera del segle xvtn, aquesta tarda? —pre-gunta l'antiquari. - .

— Per la meitat del que diràs — li respon.amatent el Gall .

Les lliçons de l'estadística

Diu en Santiago Russinyol:-- L'altre dia, com que no sabia què fer,

em vaig entretenir a escriure una llista ambels noms dels meus amics de Paris. Erèntretze o catorze:' Després, vaig apuntar elsamics de Mallorca. Eren una colla per 1'es-•tul. Ara que, mentre dels amics de Parísnomés se n'han mort tres, dels de Mallorcasols en queda un de viu : ('Alomar. De ma-nera que, aneu a fer cas del que diu lagent. Tot allò de la vida reposada i tran-quila, romansos !

Està vist — conclou En Russinyol — queaixò de fer bondat no rendeix, vaja.

Els autors populars

El senyor Gastó A. Màntua, que compar-te.ix amb el senyor Alfons Roure la justaglòria del seu teatre per analfabets, escriules comèdies d'una manera molt particular.Es a dir: que no fa cap amena d'ús de lesmajúscules ni de la. puntuació. Escriu araig, tal com ve, a la manera de les bonescriades.

No obstant, En Màñtua dóna una expli-cació del seu ,sistema

— Tot això dels punts, de les cames i deles majúscules — diu — no fa cap ¢nena defalta..' més a més, el públic no ho veupas'

"Hermafrodita.”

Alguna que. altra vegada hem portat aaquesta secció acudits de Rafael Salanova,.el periodista . gras i xiroi. Avui en portemun altre. Tots vostès saben que un distin

-git torejador ha agafat in fraganti la sevadistingida muller amb un altre. El fet haestat publicat en tots el diaris, etc., etc....Comentant aquest incident, En Salanova di-gué l'altre dia

— Sí, és un «thermafroditan... toro 1 tore-ro alhora,..

rera hora ha tingut de passar la ma a i ar- corrsiderable en la polfttca tradicional deldieu perquè ]a deserrió del seus hauria 'po- poder marítim anglès, 'que tothom n'espera La vida modernagút fer fracassar la seva obra en sotmetre- derivacions transcendentals de major enver- 1la al vot d'una majoria parlamentària 'de I gadura que' la d'un problema exclusiu dedreta que que . li és hostil. Però és el treball . , limitació d'armaments. En un tren dels que es dirigeixen del

centre de la terra catalana a IBarcelona,.ien un`confortable vagó de segona, hi van

t dos sacerdots, asseguts l'un davant de 1'al-tre, alternant la conversa amb el silenci,coim s'acostuma a fer en els viatges llargs.

v El tren va fent camí. Camps i muntanyeses van succeint sense interrupció. Els mo-

' tius de converso són' escassos. De promptee! +ren, caminant paralaelament a loa carre-tera, dóna un moment de comentari,- Escolti, Mossèn Pere — diu un dels

dos sacerdots mirant la carretera -. ¿Perq „ què pinten de blanc els pedrissos, els arbres

Ñt S'; i les vores de les carreteres? A què obeeixaquest costum? Quina utilitat o raó té?

El sacerdot que ]'acompanya dóna unamirada despectiva a la carretera i al paisat-ge i respon .sentenciosament.

— Em vol creure:• a mi, Mossèn Joan?.,,{r Jo crec que la' meitat de la vida moderna,

^.: t^ r ^^ l „tr tot és comèdia.+^ Un silenci pregon segueix a la sentència.

s ts f+•. ,t ^ ^„.,,^ <,^F Els dos sacerdots callen esperant un altre,z .^

: t motiu de conversa.

f.

-, _

^IJ^^. ai!h 1 IIII^ l \

,ç

r

ç 2Q.

SUBURBI BARCELONI(Dibuix inèdit de Joan Serrat)

Una funció teatral

per a fer una capella

Hom ha vist uns prospectes que fan«La funció que se celebrarà al Teatre deNovetats en obsequi als protectors de laCapella del Xalet de la Molina serà per arecollir el que encara és necessari per aca-bar-la i s'adaptarà al programa següentLes llàgrimes d'Angelina i Font-Canaleta.»

Domènec de Bellmunt comentava:— Aquells que trobaven immoral que les

modistes anessin a1 ball el dia de SantaLlúcia, no troben immoral fer funcions tea-trals per a construir una capella, i organit-zar espectacles per acabar-la. Els diners es-tiren i arronsen la moral a gust del quiels necessita.

T 0$ BRONQUITIS,CATARROS,' ASMA, etc

La verdadera medlcadÓn balsàmicala encontrará con ol uso de las

UI:

1^ n 1

Anna Pavlova i la seva troupe""Ara no es vol casar

Hemrebut la segtient carta, qué publi-quem imolt contents :

((Sr..Director de MIRADOR. — Pt. — Dis-tingit Sr.: Veig que en la secció ((Miradorindiscret del vostre setmanari, núm'rovui, recolliu un fragment de la meva res-posta a una enquesta de La Nau, per bro-dar.hi al marge un comentar potser exces-sivament discret, a causa, sens dubte, dela .poca documentació de què us ha estatpossible disposar.

Tinc l'honor de manifestar-vos que d'en-çà de la publicació d'aquella resposta me-

va, feta hel simple gust faceciós de riureuna estona per sota el nas i amb esperitde pinte-sans-rice, he rebut la respectablequantitat de 136 lletres de dones catalanesamb ofertes de matrimoni, algunes d'ellesadjuntant retrat. Gairebé totes signen Ro-són, i malparlen dels sobrerealistes. Excusodir-vos, par tant, que una declaració tanabstracta m'ha posat en un compromís in-negablement concret i del qual no sé pascorca eixir-me'n perquè les ,aparences, simenys no, se'n salvin amb honor. ¿Us se-ría molest, Sr. Director, de publicar aques-tes ratlles meves en el vostre setmanari,com a resposta i justificació, simple pali-nòdia que lo canto amb molt de gust, pera posar punt a aquest petit ater si fa nofa una mica aristofanesc-miradoresc? Vaignéixer solter, tinc 34 anys, i per ara nopenso pas casar-rae. I això és tot. M'haviaproposat averiguar, simplement, si a la Ca-talunya actual hi havia moltes dones pormerèixer. Confesso que ho he aconseguit,amb escreix i tot,.. — Moltes gràcies, se-nvor Director, i disposeu del vostre afro.A. Esclasans.»

Quins malpensats!

La Gazeta de Vich del i6 del corrent tro-bava a remarcar, entre els articles apare-

guts de poc en publicacions catalanes:(( Altra novela immoral, l'editorial de Ca-

talunya Social, i i de janer, v Literaturesmalsanes, pel Dr. Carles Cardó, a El Mati,clamen el Cel contra aquesta plaga 'de pro-ducció literària, inspirada en el cabaret,musie-hall y puding, que va inoculant -se ala nostra literatura catalana v lo que es pit

-jor a les ànimes.»¿Quina relació pot haver-hi entre el pú-

ding i la literatura, com no sigui en els con-tes nadalencs de Dickens?

Els de Gaceta de Vich, amb Jaume Collelial davant, haurien de saber que el púdingés, des del punt de vista moral, una cosatan .inofensiva carn el pa de pessic, com sajrtothom, Jaume Collell inclusivament, quefins arriba a conèixer-ne la recepta, el fa-mós ((secreta.

Funestes concomitàncies

Retallem d'El Mati:((L'almanac d'El Diluvio. — Hem rebut

l'almanac del popular diari barceloní El Di-luvio, per a l'any 1930. Supera en interèstots els publicats en anys anteriors i ]'ava-lora una portada en colors del gra . dibui-xant Opisso.

»Després del santoral apareix un bonic ju-dici de l'anv i a .aquest segueixen la sevahistòria, seccions de finances, cinemes, braus,esparts, etc.a

Oferim l'anterioa- retall a la reflexió delfraternal collega El Correo Catalán (frater-nal collega d'El Matí, s'entén).

Els hereus d'En Pitarra

Divendres passat a dos quarts de set dela tarda; a la plaça del Teatre Hi havia unagran gentada sota l'estàtua, i de les esca-les que condueixen als mingitoris<sortia unafumerada.

—Tés, ja -l'ha feta l'hereu d'En Pitarra— fou la primera cosa que sentírem, peròl'aclaració del fet ens causà una decepció:toi es reduia a un termosifó que no funcio-nava prou bé i havia omplert de vapor lesdependències subterrànies.

¿Qué fuerzas malignas son éstasque sin cesar punzan nuestrosoídos y nos hacen sentir por todoel cuerpo el escalofrío del dolor']Nada más terrible que este dolorde oídos con el que nos sentimostransportados a un Infierno imagi-nario en el que los diablos invisi-blesseentretienen martirizándonos.¿Pero cómo librarnos de este dolor?

Aquí está la

CRFIRSPIRItiRel remedio Infalible no sólo contraestos dolores, sino contra las neu•ralgias, dolores de cabeza, demuelas, así como también contra.os que acompañan a las molestias

periódicas de las señoras.Levanta las fuerzas, no ataca el corazón ni

los riñones y no causa sueño

Desconfiad de las tabletas sueltas.

l ^I A

GPii' ^' BAÉERR

—Mais non!, mais non! Pas comme ça!Per vuitena vegada, Anna Pavlova ha

fet parar ]'assaig i la melòdica embranzidade l'orquestra. Ha vingut fas al peu ma-teix de la bateria, tal com fan els chanson-niers quan volen dir una cosa extraordinà-riament rigolo, i des d'allà adreça unes dol

-ces amonestacions al mestre director. Parlauna indesxifrable barreja de rus, de fran-cès i d'italià, que el mestre tracta de tra-duir en bon francès al dòcil ramat dels

1

professors. Aquests escolten atentament i,un moment després, es tornen a engegar.

—Mals non!Es difícil de complaure la senyora Pav-

lova.Es posa nerviosa, fa uns petits crits de

malhumor, i finalment es decideix per as-seure's en una cadira de boga que hi haa l'angle de l'escenari. La seva indignacióes tradueix en una mímica agitada, totaplena encara del ritme de la dansa. Elprimer ballarí, un home ros, alt com unSant Pau, de cara inexpressiva, escolta re-signadament les múltiples queixes de lasenyora Pavlova. El ballarí va vestit ambtrajo de bany — samarreta ratllada—, iaquesta frívola tenue encomana una puntade grotesc a la sòlida gravetat del perso-natge.

Escampats per l'escenari, els artistes dela troupe no paren un moment. Que l'or-questra toqui o deixi de tocar, això elsdeixa indiferents. Es mouen, salten, assa-gen tota mena de passos i d'actituds, ca-dascú .pel seu compte, Diríeu que els handonat corda i que fins que aquesta se'ls aca-bi les coses no tornaran al seu -punt. Vanvestits de qualsevol manera. Les noies,amb unes túniques d'un color cansat, i elshomes, amb unes malles negres i una blan-ca camisa voleiant. De tant en tant, tra-vessen l'escena uns personatges vestits degrecs o de romans, a la manera dels cen-turions de la Passió, de Verges. Tot això,barrejat amb els obrers de la tramoia, elsquals, amb una olímpica indiferència vanfent el seu fet, en mig d'aquell retó saturatd'art, de pols °i de` fantasia .

L'assaig s'ha reprès sobre un tema de-liberadament hel.lènic. Les noies fan lesnimfes, amb una gràcia alada, àgil, ondu-lant. Els tramoistes han baixat un rompi-ment que representa un templet grec i elballarí de la samarreta ratllada s'ha enfilaten una mena de pedestal de cartó, que és elque li convé per donar tot el prestigi delcas a la seva divinitat pagana. L'ombrade Charlot passa pel damunt d'aquest es-pectacle classicíssim. Quan Charlot, amb elspantalons penjim-penjam i les seves saba-tasses de vagabond va tenir el deliciós acu-dit d'imitar la gràcia volàtil de les nimfes,va donar a la dansa clàssica una injeccióde ridícol—als nostres ulls—mortal de ne-cessitat.

. ,$,**

El senyor Ros, l'amable administrador delLiceu ens ha dit:

—Ara li presentaré la senyora Pavlova.Però abans de parlar amb la gran dan-

sarina, cal complir un requisit principalís-sim. Això és: veure el' marit de la senyoraPavlova,

—Un interviu ?—exclama—. També po-díeu haver vingut abans! Ja fa una set-mana que som aquí! Quan això sortirà, jano tindrà cap mena d'utilitat per a nos-altres... Comprèn?

Comprenem perfectament. Ara demanemper ésser presentats a la senyora Pavlova.

—No cal—ens contesta—. Vostè pregun-ti, i jo li respondré. Conec les opinions demadame tan bé o millor que ella...

I a continuació segueix tin petit discurs:

Aigua¡inera1nra1

Vichy CatalàDigestiva

Excel'lent per a taula

—Es la primera vegada que nwdame tre-balla a Barcelona. De totes maneres, ja co-neixia la ciutat, però és amb una especialsatisfacció que ha constatat l'enorme crei-xença i la importància ascendent de Bar-celona. Madane s'interessa molt per laprosperitat de les ciutats. Madame ha que-dat encisada de l'Exposició i sobretot—nose'n descuidi de dir això—ha tingut unagran alegria quan s'ha assabentat que l'au-tor de les fonts lluminoses era un barcelo-ní i no un alemany, tal com ella tenia en-tès.

El marit de la senyora Pavlova continuala .seva brillant peroració a propòsit delsgustos i costums de madame. Parla amb unto clar i concís, de nota oficiosa. No és pasla primera vegada que deu haver abocattota aquesta literatura standarditzada al'orella d'un periodista informatiu.

—Madame es lleva a les deu del matí iseguidament se'n va al teatre a fer lesdues hores obligades d'exercici. Ni un soldia de l'any negligeix aquesta feina. Des-prés se'n va a dinar. A la tarda, una micade passeig i a pendre l'aire. Beu un te, icap al teatre. Hi arriba sempre una hora imitja abans de començar la funció, i nosopa fins a la sortida. Aquest és l'horaride madame a tot arreu del món ; ara, aquía Barcelona, ha tingut d'introduir-hi algu-nes modificacions, en vista de les extraordi-nàries habituds dels ciutadans, que pel quehe vist, es decanten més aviat a fer-ho tatuna mica tard.

—Tot això és molt interessant, però...no seria possible de poder parlar perso-nalment amb la senyora Pavlova?

— Ja li presentaré, perquè en puguitreure una impressió "viscuda ", però pelque fa referència a l'interviu, pregunti'm ami, sense por...

Aquí, el marit de la senyora Pavlovasomriu amb una punta de malícia. I des

-prés, fa un aclariment:—Ben entès que tot això que li explico

jo, li ha dit ella... Ja m'entén, oi? Perfecta-ment. Doncs, sobre la dansa espanyola, vulldir el ball flamenc, madame opina que, talcom el ballen ara, ha desaparegut tota me-na d'art. Es interessant, només, des delpunt de vista d'originalitat, de color...

* * *Heus aquí rnadame. Anna Pavlova ha

entrat a l'habitació on estem. Va vestidade carrer. Trajo i barret de color de sangde bou, i un abric de pells, color de tanyslla. Una silueta molt fina, molt chic. Ensdóna la mà i ens invita a seure al seu cos-tat.

El rostre d'Anna Pavlova és blanc, d'unablancor total, sense concessions. Potser ésper això que els seus ulls, negríssims, -bri-llants, agafen tant de prestigi. Un poetadel segon tim, diria que en els ulls d'Anna

Pavlova hi ha tot el foc i tot el misteride l'ànima eslava. Aquestes coses semprefan bonic i no comprometen en res.

Anna Pavlova té una veu prima, metà]lita i guarneix la seva conversa amb unalè de ingenuïtat, de vaguetat, que fa demolt bon sentir.

—Vostè és barceloní? I aficionat a la dan-sa, potser?

—Per què no?...—Jo també. Sóc una bona aficionada...—

i somriu una mica—. Una altra cosa. Quèli passa al públic del Liceu, que no ensaplaudeix? Que potser no li plau el nostreespectacle? 0 potser és el seu costum de noaplaudir? Això és el que he dit als com-panys de la troupe. No se'n sabien avenir,d'aquesta fredor. Estaven desolats... Sis'hagués tractat d'un públic del nord, en-

Aquesta terrible malaltia és produï-da generalment per contagi i són méspropenses a adquirir-la les personesdèbils. El microbi és a l'aire i en res-pirar passa als pulmons, on, si estracta d'una persona dèbil, es desen-rotlla i reprodueix donant lloc a lamalaltia. Per això recomanen els met-ges a totes les persones dèbils, alsanèmics i convalescents, que prenguinel Fosfo - Olico - Cola Domènech.

cara... Però aquí, amb aquest sol, amb totaaquesta fama del meridionalisme... Ens es-peràvem una acollida ben diferent, li asse-guro.

La qüestió és una mica delicada. No obs-tant, amb l'eficaç collaboració del marit,aconseguim donar entenent a la senyoraPavlova que el públic del Liceu ha desco-bert que això de no aplaudir és un signede gran distinció.

—Jo creuria més aviat el contrari—co-menta la dansarina.

1Mirem de girar la conversa per dns via-

ranys més amables i sortim a parlar d'uncert rebombori periodístic que es va mouredarrerament pel fet de què Anna Pavlovahavia ballat el charleston, a Viena. Es veuque el tema li interessa particularment, ajutjar pel calor amb què en parla.

—Sí—diu—he ballat el charleston i elfox trot, jo que no he parat mai de fer pú-blica la meva antipatia a les danses mo-dernes, ni de condemnar-les en nom de l'artal qual he dedicat tota la meva vida I comque no m'he amagat d'haver-ho fet; he re-but de les cinc parts del món telegramesde gent sorpresa o indignada que em dema-nen per què he fet traïció. No obstant, jono he traït res, no he desertat del meu lloc.Igual que sempre, continuo essent adversà-ria absoluta d'aquestes horribles contorsionsque ham pretén de fer passar per negres ique avui dia ens són servides amb l'eti-queta de danses. Aquesta degeneració delnostre art em revolta. Però, és que es trac-ta realment del mateix art? No, jo refusoa acceptar que siguin una manifestació de-cadent de la dansa, aquestes exhibicionsgrotesques i repugnants, indignes de lanostra civilització.

Anna Pavlova ha dit aquests conceptesde míting amb una indignació sense tram

-pa. Com explicar-se, doncs, que aquestadansarina tan arborada del classicisme hagipogut caure en les mans pecadores del jazz?Ella ho explica així:

—Reconec que he ballat al ritme d'unjazz hand. Però, en fer-ho, no vaig pasoblidar que, abans que tot, sóc dansarinaclàssica. Em vaig esforçar d'imposar alspassos del fox, del blues, del charleston unagràcia que no hi ha pas el costum de posaren aquests moviments elementals. Vaig vo-ler imposar la meva individualitat i la me-va personalitat sobre aquesta coreografiad'un mecanisme miserable. I vaig dansarcom danso davant del meu públic de Lon-

dres, de París, de Nova York, repetint-meels versos del poeta:

A thing of beauty is a joy for ever.

—No cregui—intervé el marit—, aquestfet, en apariència tan banal, ens ha donatmolts mals de cap. Hem tingut d'escriureun grapat de cartes i d'articles per posarben bé les coses al seu lloc.

—Però, vol dir que valia la pena dedonar tantes explicacions ?— preguntem.

—Això és el que deia jo—afirma AnnaPavlova—. Per què justificar-me? Per quèbuscar excuses? No sóc una dona com totes

les dones i, per tant, curiosa? No sóc dan-

sarina ? Es tan extraordinari que una dan-

sarina senti curiositat per la dansa? Te-

nia ganes de ballar el que tothom balla, d'a-juntar-me a les parelles que giravoltavenpels salons. Tot m'empenyia a imitar-los.Em va agafar un impuls irresistible. Esta-va embriagada per aquestes parelles vol-tant i lliscant sota les Ilums canviants, al

ritme d'una música brutal, però entraman-te. 1 em vaig posar a ballar com els altres.

JOSEP MARA PLANES(Apunts de Rego 'Monteiro.)

B

(a^o íij&il,

L'APERITIUCarreters. — La festa de Sant Antoni

dels ases fa pensar en els carreters de lescomèdies i els carreters de debò. Aquestaespècie humana es va acabant ; avui elshem de tirar amb comptagotes dintre aques-ta gran cassola de peix que menja peix..dintre el producte gris de la gent del dia.

Els carreters dels temps dels nostres avisi dels nostres pares eren el contrapès de larealitat, davant de les farigoles de! roman

-ticisme. Eren un personal compacte, unacarn ben administrada i un sentimentalismeescarbotat, que es bolcava i es gronxava perles carreteres i els camins que volien serCarreteres, llocs en els quals s'improvisavaa cada moment l'eficàcia sòrdida del fang,dels sotracs i del mal humor. Avui els ca-mins comencen a conèixer massa la regu-laritat de l'asfalt i les taques d'oli negre, ija no s'adiuen amh les acrobàcies de lestartanes que anaven a la deriva com lesbarques de la mar.

Els carreters dels pobles portaven totesles rancúnies i la sorruderia de la gent pa-gesa a flor de pell. Allò que entre els sar-

. .ments de la vinya era contingut i acorralat,en les galtes dels carreters era provocatiu ibaladrer, com un maquillatge de ninot defira, que perd tota la segona intenció, i jano és ni corrosiu ni hipòcrita. El carreterpodia dir tranquilament alló que el pagèsno deia encara que el matessin. El cor delcarreter era un gran xiulet que li anava aparar als llavis ex abundantia cordis.,.

En els pobles el carreter representava elprogrés material. Aquell sortir de les quatrecases i 'es quatre forques de ceba, per anara altres pobles veins, o .per anar fins alcarril a carregar porquets i persones, el po-sava en contacte amb la civilització. El car-reter tenia l'ànima arrapada a les anquesi a les orelles de la béstia, la coneixia comels homes que dormen vinCi-cinc anys se-guit amb la mateixa dona i li palpen elssomnis i els pensaments quan té els ullsaclucats. Aquesta ciència de les bèsties nodistreia el carreter de les migues de rovelld'una branca d'alzina fugissera que frega-va amb la vela del carro, ni amb les quatreplomes blanques d'una ala de pinçà, ni ambel cargol metàllic dels cabells d'una noiailigats brutalment sobre la nuca.

El panorama omplia les galtes del carre-ter de totes les essències picants i delicadesdel país. Quan anava a l'estació i tenia decarregar dues comediantes plenes de rànciafasoinaci0 que anaven a fer la Dama de lesCamèlies en un envelat, el carreter xuclavadels ulls de les dones exòtiques un màgicpoder de disbauxa. A'eshores el pebre de latralla era complimentós i ensucrat i les ge-nives del carreter es tornaven de color demistela.

Els 'músics que anaven a tocar a les fes-tes majors proporcionaven al carreter totala coloració àcida dels bigotis nicotinats,totes les grisalles del celobert, i els perfumsdels prostíbuls i 'les dispeses ; a més a més,amb els músics el carreter s'inoculava elprestigi de les òperes i la ganduleria de lesod.alisques.

Això en les taules de tots els cafès i totesles tavernes, allf on el carreter anava a pi-car-ne cinc, donava grans resultats. La fai-xa del carreter semblava que estigués far-cida de punyals 1 d'objectes de quincallaamb gs-ans trucs por fer jocs de mans ; eicabell que '1i penjava de l'orella es tornavagras i tivant de sang autèntica com la cres-ta d'un gal].

En el poble el carreter era la demagògia,la literatura i la vida galant. Els seus renecseren el punt dolç entre la desesperació folk-lòrica i la desesperaoió 'progressista.1 tot això passava en les viles de mun-

tanya ; els carreters dels pobles del voltantde Barcelona, els que venien de tant entant a ciutat i es passejaven per la Ramblaamb el carro de les verdures, representavenel dissolvent més envernissat del nostre se-gle dinou popular i olla.

Aquest personal es va morint, es va des-colorint de mica en mica ; avui dia es potdir que de carreters com els d'abans ja noen resta ni un. Els jubilats del càrrec no-més surten per la festa dels Tres Tombs,i l'esperit tradicional n'improvisa algun denou de fresc, però completament de guar-darroba, amb la gorreta, la tralla, les calcesde vellut i el clavell a l'orella, tot falsificati comprat en una tenda de coses de màs-cares i de carnaval.Algú de Mant en tant m'explica que enca-

ra hi ha carreters de debò, però jo no .m'hocrec, com tampoc em crec que hi hagi ca-pellans d'aquells que anaven a empaitaruna llebrota amb escopeta de' pistò, i es ju-gaven les misses de l'anv en una nit tene-brosa de tuti subhastat, sense treure's delcap aquelles teules que eren teulades i queactualment només n'existeix una; que és

-la que duu el canonge Collell de Vich.Tot això passa davant de les camises i

les calces de color de ciment dels mecànics,de les rodes de goma i dels xarops indus-trials.

JOSEP MARIA DE.SAGA'RRA

RAMON BES &:C. aMaquinària, Tipus, Filetatgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

Agullers, t, i Via laietana, 4. BARCELONA

Telèfon 15524 • Apartat 896Direcció telegràfica: DANIBBS

GRAVATS TIPOGRAFICS ' BADAL I CAMATS París, 201. Telèfon 74071

AHIR VA FER 25 ANYS

EL DIU MENGE ROIG DE 1905Ahir feia justament vint -i-cinc anys rior i de prendre mesures que evitessin la

diumenge. Es corresponia al 9 de gener en repetició de tan deplorables incidents. Lael calendari rus. proposició del Comte Wite fou rebutjada

Els desastres que per terra i per mar pels seus companys "per no entrar en lahavia infligit el Japó a l'imperi dels tsars, competència del Consell i per no constarles fallides de la diplomàcia russa, havien en l'ordre del dia de la sessió ".produït en el cos malaltís de Rússia una I el Consell de Ministres rus va deixarsotragada important. La incapacitat del rè- d'ocupar-se del primer esclat de la revolu-gim havia quedat al descobert. ció russa, perquè aquesta revolució no

La burgesia liberal, enardida, demanava venia inscrita en l'ordre del dia de la sevauna constitució. Els obrers de Sant P'eters- I sessió.burg havien simplement redactat un mani- El Tsar Nicolau — una mica tard fest que proposaren de trametre al tsar. signava, però el 18 de febrer, aconsellat

"Sobirà — li deien —,nosaltres, els pel seu ministre de l'Interior Buliguin, unobrers, amb els nostres fills, les nostres document prometent la convocatòria d'unamullers i els nostres vells, febles; acudim assemblea.., consultiva.a tu per a demanar-te justícia i protecció. I pel juny venia la insurrecció del Potem-Estem presos de la misèria, se'ns oprimeix, kin a la mar Negra, per l'octubre naixense'ns obliga a fer un treball que està per per tot el territori rus els Soviets, i peldamunt de les nostres forces, se'ns injúria, desembre la revolta ensagnava Moscou.no se'ns vol reconèixer que siguem homes,se'ns tracta com a esclaus que han de con-formar-se amb llur sort i callar. Hem tin-gut paciència, però cada dia se'ns va abo-cant més dins l'abisme de l'indegència, delservilisme i de la ignorància. El despotis- «_^^ -̂

me i l'arbitrarietat ens aixafen; ja no po-dem ni respirar. Ens manquen les forces,sobirà,. Hem arribat al límit de la nostrapaciència i ens trobem en el moment terri-ble en què més val ja la mort que la perllongació d'aquests insuportables turments."

Així començava la proclama. En ellaeren relatades les persecucions de què el -t:poble era abjecte. S'hi comentava tot. I es rsrdemanava simplement l'amnistia, les lliber- y s rtats públiques, la separació de l'Església 1 ti l'Estat, la jornada de vuit hores, el sala- ' rri normal i el lliurament progressiu de la I . h '<terra al poble. Però per damunt de tot, - tro ^,,i abans que tot, s'exigia la convocatòria ♦.'d'una assemblea constituent, elegida persufragi universal estricte. « '

"Heus ací, sobirà — acabava la procla-ma —, les principals necessitats que et El pope Gaponefem presents. Ordena i jura que ens siguin

t' fete i faràs ue R's ' de in uiLa revolució de 1905, iniciada el diumen-

ge roig, ha estat qualificada d'assaig gene-ral de la revolta del 1917 que va donar elPoder als Soviets.

Lenin va conèixer la nova de la matançadel diumenge roig a Ginebra, on s'haviarefugiat. Li va dur la notícia Lunatxarski.Lenin i Nadejda Constantinovna s'encami-naven a la Biblioteca de Ginebra, el dillunsdia 23 quan Lunatxarski els va topar i elsdonà dades dels esdeveniments.

Gapone, el pope, que vestint la seva so-tana s'havia posat al front dels manifes-tants, no fou sinó un accident. La mani-festació fou possible perquè existia la mas-Sa. En un moment donat aquella massanecessitava un cap, i Gapone es va trobarcom a cap sense ni sospitar-ho gairebé. Pe-ro Gapone, que no era dels purs, si al capde dos dies, en plena popularitat rebiaproposicions fantàstiques del Times oferin-li quantitats extraordinàries per cada líniaque escrivís, aviat va ,parar on era de pre-veure. Els que han estudiat la personalitatd'aquest pope que va iniciar la revoltarussa, han dit que el 9 de gener de 1905Gapone era indiscutiblement sincer. Odia-va el tsarisme, però era un pope ignorant.Al cap de pocs dies fugia de Sant Peters-burg, i a Ginebra mateix es presentava aLenin i li llegia un .projecte de manifestals pagesos, on deia entre altres coses: "Jano tenim necessitat de Tsar. Que Déu si-gui ]'únic propietari de la terra i nosaltresserem els seus masovers."

Després Gapone intentà fer una expedi-ció d'armes i material a Rússia, però el seupla estava poc preparat, i el vaixell queduia la càrrega — el Grcafton — va enca-llar prop d'una illa del golf de Finlàndiai tot es va perdre.

Finalment, va entrar en relacions ambla policia — en realitat es féu confident

—i féu la fi que havia de fer. Fou trobatmort, en condicions misterioses, un dia delmes de març de 1906.

Els que estudiïn 1a història de Rússia enel que va de segle, no .poden passar per altla data del 22 de gener de 1905, com tam-poc poden passar-hi aquella del 1903, en1 qual, en ocasió de la 23 sessió del Con-grés social demòcrata, celebrada a Londreses produí el cisma entre menxevics i bol-xevics, que tanta importància havia detenir anys a venir. Els uns proclamantel respecte per les opinions dels altres,considerant essencial el dret de discussió,reconeixent irrealitzables de moment moltspunts del programa social demòcrata iadmetent solament a títol excepcional itransitori 1a suspensió de la legalitat; elsaltres proclamant la necessitat de prosse-guir l'acció revolucionària fins al seu ob-jectiu, sense deturar-se davant cap escrú-pol en la tria dels mitjans per arribar-hi.ahir va fer vint-i-cinc anys que es va aixe-

mstres, el comte Wite va proposar de delí- car el teló de ]a revolució russa.

berar sobre la matança del diumenge ante- i J. VENTALLO

sa ts s, q u sia es '"bpuixant i gloriosa, i el teu nom restaràgravat en els nostres cors i en els delsnostres fills i néts per sempre més. Si re-fuses d'escoltar el nostre prec, moriremací, en aquesta mateixa plaça, davant elteu palau. Per a nosaltres no hi ha altrasortida; ja no tenim res a fer enlloc. Da-vant nostre s'obren dos camins, tan sols:el camí de la llibertat i el benestar, o elcamí de la tomba.

"Indica'ns, sobirà, el camí que hem detriar; que el seguirem sense réplica, enca-ra que sigui el camí de la mort. Que lanostra vida sigui sacrificada per la Rús-sia exsag5e en els turments. No ens pla-nyem d'aquest sacrifici; l'oferim de boncor."

1 el varen oferir. E1 16 de gener haviaesclatat la vaga a la fàbrica Putilhow. E120 de gener el nnmbre de vaguistes pujavaa 140.000. Hom preparava la gran mani-festació vers el Palau del Tsar. Tota Eu-ropa sabia tres dies abans del 22 de gener,que aquest dia, diumenge, a les dues de latarda, esclataria la revolta a Sant Peters-burg. El Govern rus no havia fet res pera evitar una efusió de sang. E1 cap de po-licia Trépov, havia preparat, conscient-ment la carnisseria.

D'acord amb les resolucions preses encomú per les onze seccions de l'organitza

-ció obrera, la manifestació va posar-se encamí. Manifestació pacífica: els manifes-tants anaven endiumenjats. De tots els in-drets de Sant Petersburg els grups, pacífi-cament s'encaminaven cap al Palau delTsar. D'algunes barriades, els manifestantsavançaven a pas de processó, portadorsd'ícons d'oriflames. Eren milers de va-guistes que avançaven, sense armes, a por-tar al Tsar la seva súplica. Ningú no cri-dava, ni cantava, ni ningú pronunciava dis-cursos; les dones ploraven.

El Palau d'Hivern del Tsar estava guar-dat per una pila de cordons de tropes. Elssoldats de la Gran Plaça varen estar dis-parant llurs fusells sense parar Fins quefeu negra nit. Mai no s'ha sabut el nombreexacte de les víctimes. Els morts es comp-taren per centenars i els ferits per milers.1)e nit la policia recollia els cadàvers.

Al front de la manifestació s'hi haviaposat el pope Gapone. Aquest, a mitja nit,escrivia:

"Als soldats i als oficials que assassinenels nostres germans innocents, llurs donesi llurs fills, a tots ela opressors del poble,la meva maledicció pastoral. Als soldatsque ajudaran al poble a obtenir la lliber-tat, la meva benedicció. Jo els rellevo dellur jurament de soldats prestat per alTsar traïdor que ha ordenat el vessamentde sang innocent..."

Fou el diumenge roig de Sant Peters-burg, ara fa vint-i-cinc anys.

El dimarts segiient, en el Consell de Mi-

Mirador_Madrilenymirania

flora • —

EI cas de "Monde"

En aquests darrers mesos s'han 1mublicattres llibres sobre l'Arxiduc-hereu d'AustriaFrancesc-Ferran, l'assassinat del qual a Se-rajevo va ésser el tsretext de !a guerra mun-diaL EI primer és de Chlumecky, fill delPresident del Parlament austríac; l'atre delcoronel Brosch-Adrenau, que fins a l'any1011 va ésser el cap de la casa militar del'Arxiduc, i el tercer és del doctor VíctorEivenmenger, el metge que cuidava la tu-berculosi de l'hereu de la corona.

Tots ells, que han viscut en la intimitatde l'Arxiduc, el b-resenten com un hometossut i indecís alhora i d'una intelligènciamediocre. Sabia que l'Austria-Hongria eraun compost artificial que no ¢odia subsis-tir sense grans canvis constitucionals, peròno tenia el talent ni el valor de pensar unanova estructura de l'Imfreri, i per feblesava lligar la seva sort a la voluntat d'Ale-manya.

Però al pobre Arxiduc-hereu no li faltenadmiradors. Els comunistes de Monde l'handescobert. Sota la signatura d'un dels seusdirectors, Mr. Mathias Morhardt, va publi-car Monde, fa- uns mesos, uns articles quedemostraven com els responsables de laguerra són el Président Poincaré i LordGrey, que es varen posar d'acord per ferassassinar l'Arxiduc a Serajevo • Es veniaa dir en aquells articles que els serbis, re-conegudament salvatges, oferien una resis-tència gairebé criminal a l'idealisme cultu-ral i civilitzador de l'Arxiduc-hereu i delseu parent Guillem II, que somiaven crearuna humanitat nova a's Balcans i altresterres del pròxim Orient7i com que aquestaaltíssima missió contrariava els baixos irt-teressos de la decadència anglo-francesa,Grey i Poincaré es valgueren del salvatgis-me dels serbis per fer 'matar l'Arxiduc itrobar un f retext per la `guerra.

No sabem si Mr. Morhardt és austria-e,com fa suf osar el seu nom. Si ho fos, escompendria que el fervor monàrquic del co-munista patriota sigui més intens que eldels amics palatins de l'Arxiduc. Però el queno es comprèn és que Monde, com cosa ex-cel,cional, hagi subscrit i lswblicat una de-claració' coliectiva, edlidarizantse amb lelf ensament de Morhardt.

Ben pensat, j5erò, si que es com¢rèn. Lafracció comunista de Monde, amb PeminentHenri Barbusse al davant, pertany a aque-lla generació d'intellectuals d'avant-guerra,germanòfiis per l'educació, fer la cultura ipel sentiment, que varen sofrir i encarapassen una forta crisi espiritual pel fet in-es^erat i inexplicable del redreçament d'unaEuropa que sabíem decadent contra la in-vasió de Plm^eri germànic. Avui totsaquells germanòfils, entre els quals hi hahomes de tanta qualitat com Romain Ro-iland, són comunistes o feixistes, si fer dis-tinció espiritual no es mantenen en una si-tuació de discreta sim1,atia frer algun d'a-quests dos absolutismes. Es el cas d'Alva-rez del Vdyo, que s'ha fet candorosamentstalinista í el de l'Ors, que s'ha declaratmussolinista. Tant o més que la vaga' es-jrerança d'una restauració moral del vellImperi de la joventut, els mou la coïssord'una ferida d'amor propi per haver des-conegut els valors humans del seu temis.Però de fet no s'han mogut d'on va trobar

-los la crisi, que ée on els ha situat Morhardtamb els seus articles. i Monde amb la sevalamentabble declaració.

Expulsat

COIXI DE LLANAHan coincidit a Madrid dos hostes illus-

tres: Anton Giulio Bragaglia i SantiagoRussinyol.

De certa manera, podríem dir que sóndues autenticitats oposades: l'un representael teatre de l'esdevenidor; ]'altre no diremque és el teatre passat, però sí que és elteatre que està passant. Bragaglia avorreixel, pretèrit; Russinyol, tot fent un pla devida per a vint-i-dos anys més, es nodreixdel passat.

Ningú no ha notat, que jo sàpiga, aques-ta paradoxal realitat de la coincidència,palesa, demés, en la gentilesa que Madrid

11

^s

v ^ Is

f

Iv ,

/\\x,91

BRAGAGLIA, per Lazzari

ha esmerçat a atendre i homenatjar elsdos hostes. Llur significació ha relliscat unxic, com l'anguila entre les mans que volenapresar-la.

No costaria molt de provar que, retuthomenatge als dos visitants i a llur obra,han estat les mateixes personalitats d'aquíles qui han propugnat un i altre, de la qualcosa es pot concloure igualment que Ma-drid és massa petit o massa gran.

I una altra conclusió es pot despendre,neta i precisa: cal renovar el personal.Heus ací que d'aquestes dues premisses

—com deia el senyor Daurella en els meustemps universitaris — podem establir laveritable situació intellectual madrilenya.Equilibri inestable damunt la corda fluixa.A manca de veritables figures noves, les

altres han d'aguantar el punt, acudir a totarreu, reeixir a dur a bon terme totes lesiniciatives i ésser el pare pedaç de tots elstràngols.

- (Si l'enyorat Gómez de Baquero visqués,com a exemple, hauria fet un dia un arti-ele ditiràmbic, entusiasta, decisiu, a llaorde Bragaglia i l'endemà un article ditiràm-bic, entusiasta, decisiu en honor d'En Rus-sinyol.)La realitat d'aquest fet produeix entre

altres dues conseqüències fonamentals:a) Que aquella actitud espiritual que

podria ésser tinguda com a penyora d'ele-gant equanimitat, esdevingui un senyal cla-ríssim d'eixorca indiferència.-- b) Que el confusionisme inicial envaeixiel sector públic, establint de manera irredi-mible una perillosa confusió, una barreja--gairebé promiscuïtat perillosa — de va-lors ma] conegudes i de tendències no bendestriades i analitzades.

Aquestes dues conseqüències es tanquenen una sola: no ve d'un pam.I aquest no venir d'un pam, quan, en

realitat, ve de mil•lèsimes de mil.límetre,produeix considerable pertorbació i és cau

-sa de la desorientació pregona i palesa queen materia intel.lectual i artística hi ha perací.

Naturalment, per altra banda — i nom'atreveixo a dir que sigui una compensa-ció—aquest tarannà una mica de barandai una mica de ballador presumit que adop-ta la intel.lectualitat madrilenya produeixuna gran tranquil.litat de costums, una me-na de paradisisme, ruminat i digestiu.Això explica que en tractar-se d'alguna

manifestació de novetat, d'avantguarda,adopti de seguida, ensems que una cert tod'estridència, una veritable agressivitat,àdhuc entre els mateixos que hi participen.I això explica immediatament, també, quetota estridència i agressivitat morin de se-guida ofegades en la llana d'aquest coixíflonjo i opac que és l'ambient intellectualde Madrid, on tothom s'odia i ningú no s'a-treveix a dir-ho.

De passada, cal esmentar que aquesta si-tuació — que, al cap i a la fi representa

Què de què! Un xic més ja hi som. Pe-rò no. lot ha restat de nou apaivagat isomort, malgrat la bona voluntat d'entre-maliadura esmerçada per un parell de mi-nvons ardits.

La cosa, naturalment, fou a Pombo, lausagrada cripta» en la qual, fet i fet, s'haproduït a Madrid la revoluci6 literària i enels àpats de la qual es fa una mica de tot,menys menjar.El pretext ha estat un «homenaje de jus-

ticia» que Ramón Gómez de la Serna s'haempescat d'adreçar a Ernesto Giménez Ca-ballero. Abans d'anar a establir-se decidida-ment a París, Ramon, segons que ell de-clara, ha «querido realizar mi último actode justicia equidistante».

Potser això d'equidistante ha estat l'escadel pecat. Potser diríem la declaració ofi-cial i expressa de l'estat de guerra, entredues branques de l'avantguardisme, feta envuit planes en octau de lletra petita i , -ata-peïda.Les allusions han semblat, tant compaleses, agressives.

Es fév, així, entorn del banquet anun-dat — dia 8 al vespre, a Pombo -- una at-mosfera tota especial carregada d'adjectius.Naturalment, en aquestes condicions, el ban-quet havia d'ésser un èxit. I ho fou. Propde cent amics i no amics s'aplegaren aPombo entorn a un dels directors ide LaGoceta Literaria. Donada la promesa face-ciosa, s'hi arriscaren fins els .ministres deMèxic i de ]'Uruguay — acomboiats pel se-nyor Sangróniz, director ilustre del Turis-me — ]'arquitecte argentí L. Noel i l'avant-guardista italià senyor IBragaglia.

Val a dir que el sopar fou una cosa man-soia i grisa. El públic començà a sentir-sedecebut quan, després de ressenyades lesadhesions pel senyor Vighi, mestre enaquest difícil art de resistir les escomesesdels banquetaires, es féu un llarg silenci,dens, massís, hermètic.

En Vighi—sigui -li feta aquesta justícia —fou concís, graciós, ple de finor. Per unaerrada, el primer nom que llegí fou el d'An-tonio Ballestero que, present a l'acte, s'a-pressà a respondre amb veu ferma : Pre-sente! entre les rialles generals. Aleshores,Vighi, amb la segona carta a la mà i comqui s'arrisca a jugar l'as, digué: ¿EstáJuan Estelrich? Fou, amb aquest i altresestira-bots, un bon número.

Hom pensava aleshores que vindria elllençar-se adjectius i diatribes d'una taulaa ]'altra, com en altres banquets es llencenboletes de pa. Però està vist que a Pomboaquella era la diada de la molla de pa hon-nada.

Quan, després d'instat per tots i a granscrits, Ramón Gómez de la Serna, es decidía parlar, ho féu amb una por absurda,-pera dir únicament que no es podia brindr,per mor d'ordres superiors (elegant faisóde defugir el compromís) i que tan sols elsenyor Giménez Caballero parlaria per adonar los gràcies. 1 aquest digué que hofaria deeprés' del café.

1 ho fén, efectivament, sense compromís,mansoi i discret, tot oferint una pistola ro-màntica a Antonio Espina, capdavanterd'un dels grups protestataris. No passà res.Ni adjectius, ni maons, ni boletes de pa.

Però la cosa no podio quedar així. Allíhivíem anat per a alguna cosa més. Iel que havíem sopat, de les 1 4 pessetes quevalia I'l'pat, ben bé cinc eren a compte de]'espectacle que ens estaven escamotejant.

I En Ledesma Ramos, un jove universi-tari i filosòfic, dedicat a estudis d'alta es-p-eculació científica, -fou, paradoxalment,l'entremaliat. S'aixecà per a fer, contun-dents i precises algunes allusions agressivescontra Espina i el seu grup i fins contra larevista Nueva España que aquest publicaráen breu. Hi hagué aplaudiments, crits, in-terrupcions, xivarri.

Naturalment, Anton'o Espina contestà,però callat Espina, ningú no gosà intervenirmalgrat les invitaoions avalotades d'algunsconcurrents i de l'expressa invitació de Cri-ménez Caballero, que per fi tornà a parlar.Després la gentada començà a desfilar.

Tot plegat s'havia desfet ce n un bolado.En sortir al carrer, puc arreplegar una cua

de diàleg entre un joveníssim exaltat i unhome al qual fóra galant de dir-li que ésa la segona joventut. 'Ambdós fian assistita l'àpat i --són escriptors.

I diu el més vell— Miri, deixem-ho córrer. Vostè té l'a-

vantatge de ser jove. Però jo tinc el d'haver-

ho estat.RAFAEL MARQUINA

Aquest número ha estatpassat per la censura

La divulgació del complot antifeixista queprimer es deia dirigit contra la delegacióitaliana a la Societat de Nacions i despréscontra la família reial belga, ha donat molta parlar. 'A Bèlgica i a Suïssa estan moltindignats. Tota la firemsa d'ambdós països,sense exce¢ció, diu que les investigacionspolicíaques i judicials han demostrat quees tracta d'una maniobra d'agents trovo-

cadors. Amb motiu d'aquestes investigacions,va ésser molestat per un registre de policiael periodista ginebrí M. Bertoni, director deLe Réveil. L'endemà el diari es prenia lacosa molt espiritualment, j'ublicant aquestamanchette

((La. policia ginebrina, en un registre acasa del camarada Bertoni, ha trobat duestargetes i una lletra d'un tal Benito Mus-solini. No hi ha dubte que és l'inspiradordel complot contra la Societat de Nacions.Es tracta d'un subjecte que va éser expul-sat de Ginebra, l'arrest del qual no pot tar-

dar.» -El bo del cas és que realment Mussolini,

en els seus tems d'agitador revolucionari,va ésser expulsat de Ginebra i no se saj

que l'ordre d'expulsió hagi estat aixecada.

La manera fortaA la Conferència de La Haia els homes

enèrgics han fracassat. La manera forta ha

passat de moda i els temps estan pels ne-gociadors. EL vell Snou'den, que en sap al-guna cosa, s'ha estat quiet i gairebé muten aquesta segona tongada de sessions que

han acabat amb tant d'èxit. El dia queTardieu va perdre els estrets, ell va ésserqui va donar-li consells de moderació. Unasola vegada, esti,nulat per Berthelot, es vaaventurar a collocar el seu cuplet que tzovolia quedar-se a La Haia fins a Pasqua.Però estava visiblement satisfet que aques-tavegada fos el doctor Schacht l'encarre-gat de donar l'esfectacle de la manera fon-ta. Mentre esperaven la seva arribada a La

Haia, Snowden deia per tot comentari:— Ai, pobret!

Ningú, fserò, no sucs cava que el doctorSchacht acabés el gas tan de pressa. Totjust passat el primer desfogament contra lacontribució d'Alemanya a la constitució delBanc Internacional i contra tota garantia depermanència del pla Voung, el ministre ale-many Curtius ei va gendre pel seu comted'una manera despietada fins anuncian-li quesi una llei l'havia fet director del Bancd'Estat amb caràcter inamovible, una lleinova el plantaria sense contem¢lacions alcarrer.

El mateix Curtius, passa'l la tempestati quan el doctor Schacht ja estava rendit, li

va dir com un gran consol:—Teniu unes qualitats lenvejables que

tothom admira, però us les ha. podrides i'or-1 gal!.

"aquella gran vigilància" — es basa enun gran desconeixement. Un diari dels méspopulars ha anomenat a Russinyol "autorde Los Viejos, i cap no ha pogut publicarun 'resum de les teories teatrals de Bra-gaglia.

UN QUASI SOPAR

VIATGES MARSANS I S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

0 Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marítims i aeris - Viatges a «Forfait»

Excursions acompanyades - PEregrinacions, etc.

INFORMES

1 PRESSUPOSTOS GRATIS

La" momeConte inèdit de JOAN ORS

C'était le printemps,nous avions vingt ans.

Era pel temps — deia Marcel Fargue jamb la seva veu enrogallada i dura — enquè el to mangre es gastava abundosamenta les "manchettes" dels diaris i que el"granel guignol" feia la seva última revi-falla a París.

El Moulin Rouge no s'havia cremat en-cara, i noteu que aquesta data—afegia elmeu amic portat pel seu esperit parado-xal — té en la història de París tanta im-portància com l'incendi de Troja en la his-tòria universal. Es una data amb la quals'inicia la decadència del crim passional,individualista, arreconat i avergonyit da-vant l'increment de l'assassinat col.lectiuque fou la guerra. Des d'aleshores hom potarriscar-se impunement per la rue desMartyrs i la rue de Biot i travessar a qual-sevol hora sense imprevist els boulevardsde Rochechouard i de Clichy des de l'esglé-sia de Sant Bernat fins a Santa Maria deBatignoles i més enllà. Amb el canvi, Mont

-martre hi ha perdut. Ha esdevingut cadavegada més un lloc d'esbarjo dels turistesque al matí van al Louvre i a la tarda aNotre Dame a colles disciplinades.

D'artistes cèlebres ja no se n'hi veiengaires. Montmartre havia dissipat aquel]gris delicat, gris de rata, del fi de segle.A poc a poc havia pujat de color, i alesho-res tenia un vermell fort de sang glevada.Tanmateix era d'una deliciosa color pueril,més pueril que l'altra — les colors i les pa-raules com més fortes i gruixudes més pue-rils — que es deixa evocar com les estam-pes i auques il.luminades i el gendarme, lallum escassa i espaiada i algun cop la si-lueta "buche" que s'incrusta a la paret iobliqua, enigmàtica. No era rar de creuar

-se pels faubourgs amb rodamons i fláneursautèntics que lliscaven àgilment sense to-car de peus a terra, d'aquells que coneixenParís d'esma sense haver pujat mai a latorre Eiffel per orientar-se, desancorats detotes les cases d'aquest món i de l'altre,amb l'esperit i la córpora disposats a lesmés variades experiències.

Erem una colla de plagues ben conegudaper tots els caboulots, beuglants i bistrosd'aquells indrets. A la Boule Noire i aL'Auberge du Clou sovint ens havien sentitcantar les estrofes d'Ubu Roi:

Je fits pendant longtemps ouvrier ébé-[niste;

dons la ru' du chámp d' Mars d' la paroisse[de Toussaints.

Mon épouse exerçait la proféssiom d' mo-[diste

et nous n'avions jamais manqué de rieu.

Després, gairebé cada nit, amb e1 polo-nès Mickza, dibuixant d'instint i amb Jac

-ques Corbeau, que no feia mai res, eixíema respirar el verí de la nit. — E1 vocabu-lari romàntic, com podeu notar, encara esfiltrava pertot arreu.

Corbeau, el més experimentat, dirigía les anostres rondes. Tenia la vista, l'olfacte il'oïment molt fins. Un divendres a la mati-nada, vagàrem per la rae Chappe direccióPlaça de Clignancourt. Havíem passat lanit al eaboulot de Bruant. El polonès taral-lejà amb accent estrafolari la tradicionalbenvinguda:

Holà... là Ah! e'te gueule, c'te binette!Holà.., là Ah! e'te gueule qu'il a!

i jo li responia amb la salutació de comiat:

Tous ceux qui s'en vontsont des cochons...

Jacques Corbeau, com de costum, roma-nia silenciós i atent a les coses.

A la cruïlla de la rue Ordener i de larue de la Chapelle hi ha un fanal. A vintmetres del fanal Corbeau va deturar-se.

—Mireu, a l'angle del carrer hi ha unadona estesa a terra,

—Aquella set! — vaig exclamar.—0 el truc de la dona accidentada—di-

gué el polonès amb un to las—. El pinxono deu ésser gaire lluny.

Corbeau tot sol se n'anà de dret al fanal.Nosaltres a l'aguait el seguíem a deu pas-ses de distància, disposats a intervenir alprimer senyal. Les precaucions, però, sem-blaven inútils. No es veia una ànima. Elpaviment lluïa humit sense reflectir capombra. Feia nit clara; les estrelles birbille-javen, i seguint la línia dels carrers traça-ven damunt la cruïlla una altra cruïlla es-telar.

—Teniu — remarcà el polonès —, ambuna mica de la fe robusta de Constantí po-dríem proclamar que la Creu ens és apare-guda.

—Eslau! — vaig dir-li per tota resp esta.Obeint el signe de Corbeau ens apropà-

rem. Estesa a terra hi havia efectivamentuna dona efectivament assassinada, els ullsdesorbitats per l'esglai dins la vasta concaamb una taca de carmí a cada galta i unesvoranc a la vora del cor d'on el carmí en-cara rajava a petits glops.

Corbeau li aguantava la testa desolada ili escarpia amb les mans el cabell revolt.Després, la deixà mig recolzada al peu delfanal i digué:

—Caldria identificar-la.Cercàrem pel voltant algun document re-

velador que no existia. Era ben bé la mSmeindocumentada. Delicadament l'escorcollà-rem, delicadament la desvestírem: una bru

-seta lleugera, una camisa rosa clar. Al braçesquerre un tatuatge: una estrella i aquestsmots: Du malheur!

Per comiat, mentre Corbeau refeia latoilette de la máme jo recitava baixet laComplainte de la bonne Défunte de Lafor-gue:

Jeux trop murs, matis bouohe ingémue;oeillet blanc, d'azur trop peiné;oh! oui, rien qu'un reme mort-né,car, défunte elle est devenue,

(_is, oeillet, d'azur trop veíné,la vie humaine eontinuesans toi, défunte devenue.—Oh! je rentrerai sans diner!Vrai, je ne l'ai jam.ais connue.

Amb les mans a les butxaques baixàrempel faubourg Saint-Denis. Clarejava.

A l'endemà llegírem a Le Matin que lamóme havia estat transportada a l'Hospi-tal. Que M. Lalant, comissari, havia trac-tat seriosament d'identificar-la. Que unmetge havia certificat la defunció i que elmagistrat obriria una enquesta per tald'establir les circumstàncies d'aquella mort.

Per nosaltres la móme de la rue de laChapelle fou el tema obsessionant de lesnostres converses. E1 polonès la dibuixavaper tots els cafès. Fins i tot vàrem aáns-truir una nina de roba que recordava ambbastanta exactitud els trets de 1a mómeassassinada i la proclamàrem mascota dela nostra banda de faunes. Només Corbeauromania impenetrable, més glacial que mai,allunyat del brogit i les discussions. Unavegada, però, en parlar amb massa d'insis-tència de la vida aventurosa dels fauvesque pinten, escriuen i aprenen l'argot deMontmartre i Montsouris pel sistema Ber-litz, digué amb una punta de tendresa:

—Fauves? No! Fauvettes.I es reconcentrà en el seu silenci amb

l'esguard fit en el fum blau de la pipa.JOAN ORS

F = NÇ4:L%ÄI:SQuantes vegades haureu ,pensat: «Si fos fàcil, si fas possible d'apendre el francès, llengua universal

de la diplomàcia, de la unió postal, instrument literari meravellós de Racine i Víctor Hugo>'. Però...coneixeu tantes provea fracassades: cursos en col1egis i acadèmies de professors particulars, passe-jades per França i visites a París, etc., etc„ sense gran resultat. Doncs bé, la solució existeix avui:l'estada entre francesos de 1a millor educació gramatical, de conversació pura, verge de les influènciesestrangeres que reben els nadius expatriats; no l'estada fugaç, que permet de sentir escassament lesprincipals frases algunes vcgades;'sinó la possibilitat i el plaer de sentir-les sense limitació quan jales compreneu per haver-les vistes escrites i après el seu significat associat als objectes i accions a quèes refereixen. Aquesta solució, illimita'da, definitiva, per a apendre i practicar fina a la sacietat a casamateix un idioma estranger, ha estat feta realitat pel LINGUAPHONE INSTITUTS.

Designcr de doigt . Senyalar amb el dit.Compter ato' les doigts. . Comptar amb els dits.Tenir asee les doigts . . Agafar amb els dits.

No hi ha regles gramaticals .per a aquestes traduccions de. amb per de, sur, ayee. en cada cas itantes altres que només' s'aprenen arribant fins a l'esperit de l'idioma, podent sentir cada frase totesles vegades, tots els moments que s'ofereixen en el propi domicili, com si ens poguéssim trobar, permiracle, instantàniament, entre nadius de la millor societat que parlen amb la més pura dicció. Usoferim una utopia? Utopia es digué un dis del Cinema, de l'Aviació, del Telèfon, i, tanmateix...

Per a petits i per a grans, un idioma estranger només es fa fàcil i familiar podent sentir senselimitació les frases i converses dels nadius, els quals parlen perfectament aprofitant tots els momentslliures a casa, i podent veure al mateix temps el text escrit amb la traduceió i les imatges de lespersones, coses o animals i actituds dels quals hom parla.

Si voleu conèixer la nµnera d'apendre o practicar deliciosament en el propi domicili, francès, anglès,esperanto, alemany, rus o italià, demaneu un fascicle çxplicatiu, que conté tots els detalls que puguininteressar-vos, i us serà tramès tot s¢puit, sense que això comporti cap desembors ni compromfs.Dirigiu-vos a

THE LINGUAPHONE INSTITUTE. — APARTAT 310CARRER DE VALÈNCIA, 295. - BARCELONA

(Escriviu nnms i adreça amb tota claredat,)

Carrer ...............................................................................................................................................................

Ciutat .................................................................................................................::...........................................Nom ..........................................................................................•....................•......................:..........................

de JOSEP Af. FRANCÈS. LA ROSSA Una reeixida mostra

de novel la populista

DE MAL PEL HA SORTIT LA SEQONA EDICIÚ

IIII:IlIIIIII,IIIIlII11: 11:1,,mIwwI, IIIIIILILIIIIIInii,ilili: uIIIrIIuI„lurIlIIIIIIIIIIIIIÌIIIIIIIIIIIIIIIIIIIwIlI!IIIIIIIIIIItIIr Preu: 4 pessetes, pertot arran

, 'ÁUWÏ))L -- - - - - - - - ---------------------------------------.---------..----,-----.-------------------------------------.---------.----------------- - - - - - - -=--- - ------------.---------------- = - : -

-

'.LES LLETRES"DEES VERGES" 1 LA CRITICA L 5

1.. 1.. 1 E R E 5UN kLCLARIM LNT 1 C. A. JORDANAI bé, després que han parlat els comen- Tot de contestaristes, jo tampoc no sé sostreure'm a do-nar la meva opinió. Ningú me la demana, (Ed. La Mirada)

ésdar, però m'interessa recollir algun Els contes que en aquest volum, força

Començaré amb l'afirmació clàssica. Es- ben presentat, ens dóna a conèixer C. A.tic molt emocionat. Tots vostès han estat Jordana .pertanyen tots ells a l'estil dit demolt benèvols, m'han descobert condicions sensibilitat. Es proposen simplement de sus-ben estimables. Així dóna gust d'escriure. citarnos diverses impressions agradoses iLes qualitats i els defectes que han trobat Picants, amanides amb una elsa la meva novel.la demostren un interès que

ePersonal. Per això veureu que els argumentsarguments

m'estimula i que mai no els sabré agrair que empra només 'he són com a bastidors.per a poder-hi desplegar damunt ]es luali-Però...prou. Per..

Si haguessin pogut cenyir -se a la novel-tats de la seva prosa, precisa i lleugera com

la, abstrets de tota circumstància personal!una bella joguina mecànica, i el seu humor,matisat de color i tallant de dibuix. C. A.Els hauria, realment, costat molt de situar-

se objectivament davant de l'obra, d'ima-Jordana és un d'aquells escriptors de casa

ginar que el llibre no anava signat?nostra més delicadament

g« ualitatius».

L'orellaPerquè per una pruïja de sagacitat, que

més exigent no troba res a dira 1a música íntima de la seva frase, par-lamento haver de desmentir ; hom ha fet

afirmacions poc afalagadores. L'autor proumonjosa sense ampliacions sonores, musi-

va escriure un "Advertiment" perquè ellector no es desorientés; prou va esforçar-

i'se a ésser objectiu davant' d'un tema que p ; á (^,el tocava de prop. El seu esforç d'abstrac- "'r^Al atiíció, que el dugué a respectar idees i con- ;-viccions que està molt lluny de compartir," tfeia esperar una certa reciprocitat. Peròvet aquí que la gent se us acosta, us tustal'esquena jovialment, i us diu:

—Molt bé, jove, vostè arribarà. El seum'ha tocat el cor. Però no ens fem il

k

(libremassa il.lusions. Ja el voldré veure amb te-mes que li siguin estranys. Vostè, tot aixòfa ho duia paït, mano!

I justos. Coincidint amb això, al pobreautor li ha calgut llegir aquests dies:

"...diuen que, a desgrat de la seva decla-'"I ració, el protagonista és essencialment l'au- i f

tor. ""...malgrat això, Dies verges seran un

fragment, més o menys transformat, però . ' ffonamentalment i sense cap mena de dubte ( , , ir

^autabio ràfic." ^g a ?',;. ^' djy `̂s vf`t"...l'exposició, ei no exacta, almenys apro-

ximada d'un cas personal.""...la preocupació de retratar fidelment C. A. JORDANA

un cas viscut.,."Es exhilarant de constatar quanta ima- cal per eliminació, no per acumulació. Laginació tenen alguns comentaristes. Exhila- característica de l'estil de C. A. Jordana és

tant i envejable. Però no hi ha res d'això.1

la transparència de procediments; en aquestUna minsa experiència de narrador els aspecte no sabem ningú dintre de casa nos-

hauria evitat aquest error. Si la tingues- tra que l'iguali. A la cuina de les nostressin, sabrien que sense imaginació no hi ha lletres encara •es cou molt d'arròs a la va-artista. Les arts plástiques mateix, que són lenciana ï conill casolà amb samfaina, mésles més cenyides a la matèria, no es reduei- o menvs disfressat de plat de moda. I mésxen pas a copiar els models. Cal la inter- d'un dels nostres brillants plomaires, ves-pretació, millor , dit, la deformació profes- teix, al fons del fons, de gitano de festasional. Si no fos així, la fotografia seria major, virolat i barroer.un art insuperable. ' Els arguments dels contes ja hem ditEn Dies verges jo treballava, evident- qae són per a C. A. Jordana un mer pre-

ment, damunt un ambient ben conegut de text humorístic, o tot estirar, un excitantmi; i bé, això sol no donava res. —Altra- de la seva imaginació fecunda en acudits.ment, hi ha algú que per a descriure un Diàlegs un xic caricaturals tiren avant l'ac-ambient no tingui necessitat de conèixer- ció barrejats .amb net(ssimes descripcions delo?—Em calgué imaginar una acció coordi- paisatge o d'ambient. De vegades tot l'ar-nada, que servís la meva intenció i les me- gument és carn una caricatura d'argument,ves preferències. estètiques. L'art és sem- per exemple en els contes «Selim i el geni»pre tendenciós. Triar els temes i els perso- i ((L'home de la sort», deliciosos ascherzinnatges adients a la pròpia sensibilitat és derivats de Les mil i una nits i de remi -una tasca elemental en l'artista. En el cas niscègcies de contes dels germans Grimm.de la meva novel.la, els meus records no em Però un esperit esbullador pica l'ullet dar=donaven traçat cap personatge, ni el pro- rera de les disfesses ,fo tk-lòriques i orien-tagonista mateix; i és per això que, llevat tals.d'una o dues figures incidentals, que són El volum conté, endemés, un assaig demés ambient que altra cosa, em calgué narració a base de sensacions en llibertat.construir-ho tot de bell nou. Jo no he co- c iNo se'n recordava». Agilment, a travésnegut Miseracs, ni Mossèn Pacareu, ni el d'unes quantes pàgines, l'autor .aconsegueix

vicari, ni el padrí. Igual m'esdevingué amb mantenir-se dintre 4a mateixa tessitura sen-totes les figures femenines i amb l'anècdo- sacional, de manera que el lector, tot i nota que dóna forma a la novel.la. Però quel- P°dent capir-ne la coherència lògica, no potcom em deia que aquells tipus i aquells in- percebre-hi cap desentonació de colorit nicidents—dibuixats a base de suggestions re- falla de ritme. Aquest «no sé co-collides qui sap on: lectures, experiències herent

múherent que ens arrossega com una unngú

posteriors.., donarien una sensació de reali- és el veritable argument de l'obra, Ningú

tat.. L'instint histriònic que l'artista porta no pot explicarse què vol dir; però ningú,

a dins el serveix per a aquest mimetisme per poca sensibilitat que tingui, podria afir-

inconscient... Es tot un joc de composició mar que «no vol dir res». Al contrari. Itata gràcia d'aquelles pàgines està entre

i de superposició, tota una tasca de fosap

i de rebuig de la qual l'artista no acaba l iimpossibilitat d'entendre-les i la 'n re or-]itat de desentendre-se'n. «No se n recor-

mai de passar l'aprenentatge. dava» és un exemplar d'aquesta mena d'art1 és que la realitat és ingrata, no us dó- que es basa en el desacord existent entrena mai els materials a posta. Cal selec- les possibilitats infinites de l'art .i les impos-cionar, matisar, acolorir: en un mot, crear. sibilitats del pensament humà. Perquè enUn home com Proust, que podria sem- els nostres dies la matèria potser 'ha pogutblar un observador minuciós, és en el fons apoderar-se de les qualitats de ]'esperit i esun prodigiós imaginatiu. Amb ]'observació regira contra el seu antic senyor, que, asola, no resistiríeu deu planes. Quan Bal- força de savi, havia perdut la imaginaciózac esdevé insuportable, és justament quan creadora. El surrealisme és la venjança que'deixa d'imaginar, quan es limita a fer fo- fa l'art perquè al seg•ie passat el van obli-tografia. gar a escriure novelles històriques plenes

Excuseu aquestes explicacions, tan ele- d'erudioió plúmbea. Els feixos de notes dementals que hauria volgut estalviar -me de Flaubert necessitaven uná contra-üartida es-repetir-les. Però m'ha semblat preferible bojarrada, o sinó l'art deixava d'ésser. allòaixò a dir simplement: que precisament ha estat, és i serà sempre:

—No, senyors, jo no sóc aquell. Confio una evasió; una porta per a fugir; unesque admetran que jo dec saber-ho millor; ales qué no vagin a màquina•d'altra part, jo no els he pas fet cap con- Ross Nb LLATESfidència, ni a vostès ni a ningú, etc.

Caldria, doncs, en comentar uñ llibre,evitar de personalitzar: el que interessa al I '^lector és l'obra, i no pas l'autor. 1 de pas-sada que serviran millor el públic, ens fa-ran un favor a nosaltres. Si, després de lesdificultats que comporta escriure una no-vella (esforçar-se, si no a dir coses inèdi-tes, a expressar-les d'un manera nova), calencara preveure contingències extraliterà-ries, escriure ja serà un treball de forçats.Ens esguerraran tots els temes. Si, en pro-jectar una narració que té per protagonis-

EMILI VALLÈS

Diccionari de óarbalismos del català modero

(Central Catalana de Pnblicacions)

El gramàtic Emili Vallès, autor del dic-cionari català-castellà-francès Pallas (queamb defectes i tot presta grans serveis),acaba de publicar un Diccionari de barbaris-mes del català modern, d'un format i pre-sentació còmodes i manejables.

Malgrat la persistent tasca de depuracióde què 'pa estat objecte el català aquestsdarrers anys, són fàcils d'observar, no jaen l'idioma parlat, ans en l'escrit, grannombre de locucions que han d'ésser ban-dejades, construccions indesitjables, motsforasters o desviats de llur veritable sentit,etcètera.

I encara cal pensar que gran quantitatdel que es publica en català sofreix unarevisió, més o menys encertada, segons elsConeixements del corrector, feta amb majoro menor cura, depenent aquesta, moltes ve-gades, de les presses del revisor.

Un diccionari de barbarismes obra d'ungramàtic ortodox era, doncs, necessària, i,donat ]'estat de l'idioma, calia entendre elmot barbarisme en un sentit més vast queel que usualment té. Per això, Emili Va-llés, amb molt d'encert, no s'ha limitat aencabir en la seva obra eis mots forastersinnecessaris, sinó, com dèiem, també aquellsque són emprats sovint — fins per bons au-tors - fora del seu recte sentit, derivatsdefectuosos, grafies dolentes, etc.

I el pitjor sol ésser que els barbarismesque s'havien apoderat de l'idioma no co-existien amb les formes legítimes, sinó queaquestes perdien terrenv fins a quedar, al-gunes, oblidades completament, de tal ma-nera que llur reintroducció ha pogut sem-blar a certs ésperits una arbitrarietat o undesig de complicació marcant més la sepa-ració de la llengua parlada j de l'escrita.

Que el Diccionari de barbarismes d'Emi-li Vallès no sigui una obra definitva, ni elmateix autor s'ho pensa. S'hi podrien re-marear algunes omissions, o bé es podriadiscrepar d'alguna de les substitucions pro-posades, o' dea si la qualificació de barba-risime rés prou justificada per a tal o talaltre mot.

Però, això, en tot cas, constituiria matè-ria de discussió d'especialistes. Ens ha debastar que aquest diccionari existeixi, ambles garanties que ofereix de treball cons

-cienciós, per saludar la seva aparició comla d'un instrument útil tant als escriptorsprofessionals com a aquella part de públic,cada dia més nombrosa, que s'esforça a co-néixe'r bé el propi idioma. (Per exemple,.hem rebut una carta d'un lector engrescatamb el mot assaig reemplaçant el fico cas

-tellà, .que en° el nostre número passat eraretret en una conversa amb En Carner ifent notar que la seva grafia era la damunttranscrita • i no escatx com aparegué.)

J. C.

NOTESLa giiestió Shakespeare és de les desti-

nades a donar sempre noves sorpreses. Unautor italié, Santi Paladino, acaba de volerdemostrar que les obres de Shakespeare sónd'un tal Florio, italià. Aquest Florio és a lavegada un Miquel Angel, protestant perse-guit per la Inquisició, el qual, després devoltar món, es refugià a Londres, on e1 pro-tegí Lord Pembroke, Aquest Florio - MiquelAngel és l'autor de les obres que ara passenper ésser de Shakespeare, a casa del qualvivia. Una de les proves, segons Santi Pa-ladino, fóra que, .mort Florio, Shakespeareno publicà res més.

La teoria aquesta ha estat totalment re-futada per C. Camenisch. Amb dir queFlorejo no morí abans que Shakespeare, sinónou anys després, és fàcil d'adonar -se de 'lasolidesa de l'argumentació.

No fa gaires dies l'escriptor francès An-dré Lamandé va donar una conferència aBordeus sobre Enric IV, la seva joventut iels seus amors. Dayant la nombrosa con-currència femenina que havia acudit a la

• sala de conferencies, i el carácter del tema(per alguna cosa aquell rei és conegut pcisobrenom del Verd - Galant), Lamandé vacreure oportuna una advertència no exemp-ta de malicia

— M'acut a la memòria la frase d'un pre-sident de tribunal que havia de jutjar un casparticularment escabrós : «Ara—digué—queles noies i les dones honrades surtin de lasala.» Es clar que jo no repetiré 1a frase,primerament perquè ningú no obeirà, i des-prés .perquè entre persones com cal, es potdir tot. Només cal trobar la .manera.

NOVETATS ENM PIJA(VIES

Jaume I, r ITelèf. f f 655

ta un pare de família, he de renunciar -hiper por que m'identifiquin amb ell, em sen-tiré perdut. Prometin-me fer els ulls gros-sos. Altrament, hauré de pendre tantesprecaucions: triar protagonistes de vuitan-ta anys i de l'altre sexe i, per anar méssegur, situar l'acció en una altra escena ien temps històries...

Seria un problema, creguin. I no és pasque ens en faltin.

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORSTelèfon 33421

JOAN MÍNGUEZ

Coliecció Popular LES ALES ESTESEA CIUTAT D E P 0R dies després de publicar-se el veredicte del jurat que li

_otorgà el premi

UNA OBRA SENSACIONAL La novella que obtingué elpremi en el Concurs de L.

segonA. E. PER J 0 A N CRESP I M A R T I ün Volumen de 200 pàgines, 120 pessetes'

sar-ho a la mare, constrenyida la filla perla mare que ho sospita, la revelació és bru-tal : l' mic més íntim Cs l'amant de lamare. L'abisme es fa infranquejable. Lafilla és una noia inteligent, estima ]'amantde la seva mare i no es resignarà a perdre'l.

Heu-vos ací el fons humà delicat d'aques-ta escena que és tot el segon acte i el nusde l'obra. Aquesta escena que, manipuladaper un autor mediocre, hauria esdevingut

CARME MONTORIOL

LES ESTRENES EL DEBUT D'EN VENDRELL! LA MusicaCarme Montoriol: L.'abisme, al Teatre Novetats

Ara fa dos anys en una conversa ambCarme Montoriol, a propòsit de la sevamagnífica traducció de tots els sonets deShakespeare, sortírem a parlar de coses deteatre, Aleshores Carme Montoriol insinuàque preparava alguna cosa per ai teatre.En aquella conversa periodística CarmeMontoriol no volgué ésser gaire explícita.Parlava del seus projectes teatrals amb uncert rubor molt femení. Temia que la di-vulgaci6 dels seus propòsits fes un lleu dringde pedanteria.

' Vam trobar aquelles reserves molt opor-tunes. Hi ha projectes la divulgació perio-dística del quals, si no va acompanyada dela realització immediata, cauen en el buit.Més ben dit: solen ésser acollits amb unaactitud escèptica. Per exemple : la teoria deJ. J. Bernard — mal anomenada teoria delsilenci — sense les magnífiques realitzacionsposteriors que l'expliquen, l'amplien i laJ ustifiquen, no hauria passat d'ésser unaconcepció vaga del teatre.

Els propòsits de la senyoreta Carme Mon-toriol ara fa dos anys pertanyien a aquest

ordre. Carme Montoriol, en no divulgar-losmostrà ésser oportuníssima i prudent, tini-canient coneguda en el món gairebé estric-tament literari per la seva traducció de Sha-kespeare i alguns contes, les seves decla-racions potser haurien detonat una mica.En canvi, ara, els seus projectes realitzatsen la seta primera obra dramàtica L'abis-me, Carme Montoriol s'ha presentat al pú-blic i l'escenari de Novetats ha emmarcatuna veritable revelació. De passada, ens vemolt a tomb de remarcar que és Possibleque un inèdit estreni. Si l'obra inèdita estàbé, desapareixen mecànicament els obsta-cles, més imaginaris que reals, en què al-guns creuen.

Poquíssimes vegades havíem tingut l'avi-nentesa de constatar una tan intensa espec-

tació d'estrena. L'explica perfectament laineditat de l'obra, del nom i el fet d'ésserfemení aquest nom. Carme Montoriol s'hapresentat al públic, l'ha ductilitzat amb untema fonamentalment atrevit i ha triomfatplenament.

Aquell realisme total del qual parlàvemen la nostra crónica anterior i que semblaésser el fons comú del nostre teatre, única-ment pot interessar-nos quan el xoc de lessimultànies reaccions dels personatges por-ta inherent un diàleg pletòrtc de coses lote-ressants, no simplement humanes, sinó hu-manament interessants. Nosaltres creiemque aquest realisme total exigeix, en el tea-tre, aquesta condició. Que l'autor no es-quitlli o escamotegi aquesta inherència, ansel contrari, s'hi acari amb valentia.

<_ Heu-vos ací la més alta qualitat de L'a-bisme, de Carme Montoriol i — ara quetenim un punt de oomparaci6 actual — lafallida essencial de La sorpresa d'Eva, deMillàs Raurell.

L'episodi bàsic de L'abisme és, digueon-ne escabrós. Es el cas de la filla que co-mença un hàbil flirteig amb el més íntimdels amics de la seva mare, únicament ambla secreta voluptat de restar-li un dels múl-tiples admiradors de la seva atraient matu-ritat. O sigui : pura gelosia de la filla a 1amare acaparadora d'amistats contemplati-ves. Aquesta gelosia ha obert un abisme de.reserva entre la filla i la mare. El flirteig,paró, es converteix en amor. I, en confes=

Teatre Català ROMEACompT"Yia VILA -DAVI

Un èxit sorollós ha sigut la comèdiaen tres actes

La sorpresa d'Eva

del dramaturg çlillàs-Raurell . Èxit deexecució. Exit de presentació.

Tots els dijous• i' diumenges, tarda:

as PASTQ TS, en II 11II uei i en lli 16

es la millor obra del Teatre d'Infants.

1 En Belluguet i en Bieló son els amicsy de la mainada. Presentació mai vista.

Preus populars.

. En preparació la divertida comèdia:L'HOME QUE FALTAVA, de Félix Gande-ra IL MaNQUAIT UN NOMME, traduccióde Salvador Vilaregut.

fàcilment un vulgar aldarull amb estiradesde cabell i tot, en' mans de Carme Monto-riol es manté en un to de contenció quela fa emotivament i cerebralment digerible.I no és pas que Carme Montoriol esquitlliun àtom de dificultat. Ben al contrari : escomplau a acarar-se amb la realitat de l'es-cena i buida els dos complexos femeninsamb una habilitat, una sinceritat i una 1ò-gica contundent. Pren els dos complexos fe-menins verticalment, diagonalment, horitzon-tahnent, en tots sentits, 1 els porta fins ales últimes conseqüències, sense vacillacionsni temors de cap mena. Es una de les po-ques vegades que ítem vist d'espectador ambun panteix constant en -el transcurs d'unquart d'hora.Es evident que després d'una escena com

aquesta esdevé dificil de fer vibrar l'espec-

tador d'una manera. més àlgida i, per tant,d'interessar-lo en un altre sentit que no si-gui el simple interès del desenllaç. No obs-tant, el tercer acte de L'abisme és pròdigen moments d'interès culminant i en llam-peas de la categoria d'aquells que fan lareputació d'un bon autor. L'home valgut

per mare i filla s'enamora de la filla per-què hi veu la mare de vint anys enrera.L+'s un simple miratge, La filla ho tem iescriu al seu pare — el qual roda món ambuna dansarina -- que vingui. I en aquestpunt Carme Montoriol és tan lògica quearrisca decebre l'espectador. A l'anunci de

la tornada de l'home, el veritable amantde la mare trenca el miratge de la fillai torna a la mare, protector. Aquesta es-cena és de doldre . que sigui simplementesquematitzada. Es • d'unes possibilitats es-cèniques enormes i és la clau de la consis-

tènoia del tercer acte. Es de lamentar, tam-bé, que les manifestacions en alta veu delsenyor Bernat i Duran destorbin l'atenció

mdel públic,. precisament en les escenes culminants de l'obra i s'atregui les miradoindignades de les senyares i senyoretes ; a1trament creiem que no té dret a manifestar-se un senyor l'obra del qual Quan el cosfiarla no arriba ni al teló de L'abisme.

f s natural que la primera obra de Car.me Montoriol pi'ngui defectes. N'hi faríereretrets L'abisme és una obra moderníssi•ma, intelligent i valenta. Els diguem-ne secrets de teatre que .dringuen: dalt l'escenariés cosa que s'adquireix amb el contacteCarme Montoniol; amb L'abisme, s'ncorpora d'una manera brillant a la nostra escena.

Emília Baró, en el paper de atare, i Josetina Fornés en el de filla, sota l'excellendirecció de Carles Capdevila, porten l'obrasobretot el difícil diàleg del segon acteaanb un moviment més o menys contingutsegons l'acció ho reclami, però sempre sense estridènoies. Ramon Torrents i TeresGay, bé, dintre una gran sobrietat.

L'obra és presentada dignament,

1 RAMON PEI

EXPLICAT PER EN FRANCESC PUJOLS

—Tota la carrera teatral que l'amic En Pujols s'ha sacrificat i tots hem fetVendrell ha fet, me la deu a mi — ens deia com ell. Amb això, Vendrell, comptem ambEn Francesc Pujols, parlant de l'època ert vós i espero que us sacrificareu com nos-què es va estrenar el SerraUonga del mes- altres.tre Morera al Tívoli en la temporada de Davant d'aquelles paraules solemnials deTeatre Líric Català. sacrifici, En Vendrell, que com es comprèn

Quan el mestre Morera va escriure la anava a fer tractes, va quedar una micaseva gran obra, que tenia d'assolir l'èxit perplex. Però els tractes, malgrat el sa-immens que tots sabem, jo li vaig propo- crifici general del qual En Pons parlavasar que fes tenor el Fadrí de Sau. amb tanta oportunitat, van ser brillants, i

—No en vull de tenors—em deia el mes- no hi va haver cap mena de regateig. Entre, parlant en general—, els tenors són una Vendrell entrava amb un sou esplèndid icolla d'efeminats, salvant rares excepcions. les portes del teatre se li obrien triomfal -

La intenció de l'illustre músic català era ment. Era un bon símptoma. Un símptomafer baríton el Fadrí de Sau, com era barí- més dels que a mi em feien tenir fe en l'è-ton el mateix Serrallonga, però En Bergés xit d'En Venarell.sostenia que dos barítons en una mateixa Durant l'època dels assaigs, En Sagi Bar-obra no podia ser i van quedar amb el mes- ha, encarregat, com tothom sap, del prota-tre que el Fadrí no cantaria. Jo no sols gonista de l'obra, va acbllir el seu nou col-insistia que hi tenia d'haver tenor, sinó que lega amb un amor i un entusiasme que vaproposava i aconsellava al mestre i a 1'em- arribar fins a pregar-me la supressió d'unspresa que contractessin el tenor Vendrell ila cèlebre cantant Mercè Plantada, per talde portar a l'escena teatral totes les valors P54159.a1

de l'art líric de Catalunya i sobretot doscasos excepcionals com els esmentats.

Respecte de la Mercè Plantada, el mes-tre Morera hi estava conforme i entusias-mat. Motius d'ordre particular exposats enuna lletra al mestre, van fer que aquestagran i prestigiosa cantant no pogués debu-tar al teatre. Però respecte d'En Vendrell,el mestre no volia tenors, com ja he dit,i En Bergés, empresari de l'obra que teniade ser representada, tampoc ho volia per-què deia que En Vendrell, com tot el de Ol'Orfeó, feia olor d'enceps, i el mateixVendrell tampoc ho volia, perquè deia queell no entraria al teatre sinó per la portade l'òpera L'intervivat vist per Passarell

De manera que no ho volien ni el mes-tre, ni l'empresa ni el tenor. versos de l'obra que precedien ]a romansa

diaJo, convençut de 1 que podiare, em vaig empen

tenir del tenor, perquè em va dir que declamant-el teatre,Vendrell en - los li podia faltar l'alè necessari pera ladr

tasca convèncer-los tots tres, mal-gr facilitat del cant. Jo, ipso facto, vaig aten-gra negatives. dia, després de moltt les dre les raons justificades del gran barítoni e

Fadrípregar i d'enviar-li els papers del Fa catala, que després va cantar l'obra donantde Sau, vaig aconseguir d'En Vendrell que provamanta d tenoralamistat' entmigualanéssim a fer una visita a En Bergés, ser- català.se cap compromís de cap mena. Una visita El debut del nostre Vendrell va ser un

presentació, de pura presentació• ja esdeveniment que ningú d'aquells dies nod'sani En Vendrell feia olor den-cansa ha oblidat i que després l'èxit immens que

l'olor dL nceps tenia d'allunyar lacensi l'

ha assolit na continuat i coronat.gent del Teatre Líric Català. Al contrari, el

eEl dia de l'estrena, a la nit, quan vaig

públic dels ent constituïa un sectorqu e t arribar al teatre, el primer actor que vaigmolt important que tenia de ser conduït al veure vestit va ser En Vendrell, a la sevateatre.

En Vendrell volia venir cambra. La figura del Fadrí de Sau 1 ianava que ni pintada.La barretina, les pa-

manera I condicions, preus,,

cap Imposava mil ptilles, el gec, les polaines, les espardenyes

igualtats,ncies , ipreferències,lletres prefer i el trabuc o pedrenyal li donaven un encísetcètera, etc., en les quals jo il primeretcètera

la raó

,

,d donar-li perquèè erraa ell primer fortíssim._ Era un fadrí somni de fa-,de

dr inade reconèixer els seus mèrits, com ho probava el fet d'entestar-meafer-li cantar 1 Comença l'obra. Cada número un èxit

unahra, encara que era una obra que, com u

ss cada cantant un altre èxit. En Sagi Bar-

ha, la Bugatto, i tots, cantaven i fascina-he dit, no tenia paper de tenor.

Vaig avisar el simpàtic i malaguanyat ven. En Vendrell, en escena, entrava i sor-

Bergés de la meva intenció de fer-li co- tia, deia alguna paraula, però no cantava.

neixer i presentar-li el tenor, i l'amic Ber- Ja hem dit que el seu paper, destinat a no

gés, que sempre m'havia distingit amb la brillar en l'obra, havia assolit una romansadarrera hora. Però el públic, enamorataseva amistat i consideració, no cal dir que

admetre amb molt gust la presentacióva de la figura d'En Vendrell, se'l mirava men-

que jo li proposava. tre els altres cantaven i tothom esperavaque cantés. Passa un acte, en passen dos

—Si no us agrada—li vaig dir—ja me!'entornaré. que no tenien res de curts, encara que no

Convinguts amb l'enyorat Bergés, vaig ho semblaven per l'atracció constant de la

alarrossegar En Vendrell fins al Tívoli. Vam música, , i arriba el tercer sense que el te-

entrar a la cambra de l'actor I nor hagués pogut dir aquesta boca és me-

La presentació va ser un moment encisa- va... almenys cantant com a tal. Però ar-

dor, enlluernador i memorable. Quan En !I riba el moment de la romansa final, romp

Bergés i En Vendrell, que no es coneixien, l'orquestra, En Vendrell s'avança, obre laboca i el es queda amb la boca ober-públices van haver vist, van quedar enamorats

l'un de ]'altre 'i tots dos van dir fet i em ta. Si èxit havien estats tots els números,

van autoritzar per establir tractes. èxit és ]'ària esmentada. La repeteix duesvegades. El públic no es cansa d'aplaudir.

ó El mestre, davant de l'acord d'aquellesdues personalitats que des d'aquell moment Tinc l'orgull de dir que el tenor que jo

ja van ser sempre íntims amics, es va dig-preconitzava va debutar amb una ovació.

s nar escoltar els meus precs i es va decidir Acabada l'obra, En Bergés, amb aquell

a escriure aquella famosa romansa, que no

-

aire de ministre de finances que tenia quan

era en escena, em va dar la mà i emexistia en l'obra, quan l'obra ja estava llos- no

r ta i definitivament acabada i que no solsèxit del

va dir:—Us dono les gràcies. Haveu donat un

va ser un dels números de mésdrama, sinó un dels fragments que més tenor i un recurs a les empreses.

m s'han cantat i més s'han popularitzat, com —N'estava convençut — li vaig dir—, iara només em falta demanar-li participació

tots sabem.I aleshores va venir el moment solemne de beneficis.

de fer el contracte. En Bergés va avisarEn Pons, que era el soci financiar d'aque- egocis

ambn̂ endr p rlàve ueEn q era e por

vapreses es disput

a

ven i em dir:lla importantíssima empresa, i una nit, EnPons

,

En Vendrell i jo ens vam reunir a —El dia que us vingui bé, passaremcomptes i us donaré el 50 per 100.l'administració del Tívoli, perquè En Pons

—Gràcies—li vaig dir—, ja estic content.em va dir:

t —Pujols, vull que vós hi sigueu. amb un 15.P' P.

Jo, mort de content i agraït, hi vaig as-

sistir.Un cop asseguts tots tres, amb molta

parsimònia, en aquella magnífica cambraa de l'administració, En Pons va pondre la Demà, divendres

paraula i va dir textualment:

—Vendrell, En Pujols ja ho sap. Totsintervenim en el Teatre Líric Ca-els que Sessio MIRADOR

talà ens anem a sacrificar per Catalunya.

FINAL DE TEMPORADALa temporada d'hivern se'n va. Haurem

escoltat una vega.ta més aquelles obres tanbones que no poden deixar de donar-se acada temporada, i aquelles tan dolentes queels cantants no es poden resistir a la temetació de cantar-les. Endemés, dues obresdel país, La princesa Marguerida i Las Go-londrinas. Com a novetats, unes òperes rus-ses, una de Massenet i una del diví Mo-zart. I no res menvs, la Pavlova per torna.La temporada no ha estat, doncs, ni buidani ociosa. L'abonat haurà treballat bastanten la formaoió de la pròpia cultura i depassada s'hi haurà divertit.

Per bé que s'hagi ditforça sovint queBarcelona és una oiutat que es distingeixpel seu amor a la música, el cert és que elteatre líric d'una certa envergadura no s'hipot mantenir més que en comptades diadesde l'any. També no diríem que no perto-quessin més concerts a una oiutat que pas-sa del milió. Però no vulguem ser pessi-mistes. Potser, pel que fa a les òperes,aquesta mateixa raritat les converteix enun espectacle ple de solemnitat i de pres

-tigi ; en una veritable cosa dels dies de festa.Tot i això, nosaltres voldríem que quan

es clouen les portes del Liceu, llavors arri-bés l'hora d'obrir-se un altre o uns altresteatres d'òpera. No de gran ópera, peròd'òpera d'un caràcter popular. Ni caldriaque la música fos dolenta ; pel món hi habones òperes d'aquests tipus i entre nosal-tres hi ha compositors capacitats per a Ter-ne i cantants per a cantar-les, escenògrafsque pintarien les decoracions... en fi, detot, àdhuc públic. No es fa perquè no esvol. Perquè molts empresaris tenen la ma-nia que popular i de baixa qualitat és tot u.I després dels recents fracassos del «génerochicos (mal per mal preferim les «revuesuen qualitat d'enganya-pagesos) 'haurien debadar una mica els 'ulls i adonar-se que elpúblic ha pujat de nivell.

El ((gracejo» ja no fa riure 1 la grapadesvergonvida fa entristir i fa caure la carade vergonya als espectadors. Abans de laguerra aquesta mena d'espectacles tenienl'allicient de la punta de verd. Era un delspocs indrets on el pacffic burgès i l'honratobrer podien esbravar-se un xic. Però avui,gràcies a Déu, amb els carrers ja n'hi haprou. Una mica més de llibertat en els cos-tums ha donat un xic menys de tivantorals esperits i a les carns. El bon gust pot,doncs, triomfar; ja no cal donar pa als pei-xos carnals. La gent ja sap anar sola, sen-se músics.Sobretot modernament que la idea de la

massa i de les grans proporcions no exer-ceix la fascinació que exercia al segle pas

-sat, seria hora de començar d'intentar afer coses amb escenaris reduïts i sales re-duïdes. La sala reduïda, que amb poca degent és plena, té !'.avantatge d'ésser mésconfortable i animada. No s'hi dóna l'es-pectacle aclaparador dels nostres grans tea-tres els dies feiners a la tarda, plens debuidor amb dos rengles de persones trista

-ment perdudes dintre d'aquell ibadall enso-pit de la sala buida.

D'aquestes sales n'hi podria haver de dues

menes. Les unes conrearien les delicadesesde l'esperit, les obres de darrera hora o lesdel bon temps antic, per a uns quantsamants de la bona música un xic recerca-da. Les altres serien dedicades a les perso-nes que volen passar una estona divertidasense pretensions i sense ofendre la bona

música. S'hi podrien donar aquelles obresde to popular, però que no són de pinyolni «de gran efecte». Es a dir, les obres sen-zilles que no porten joiells de llautó.

No hi ha dubte que això tindria dues uti-litats (a part de la de servir per a guanyar

-se honestament ]'existènoiá .uns quants pro-fessionals ) : la de distreure els veritablesamants del teatre líric, que han de fergrans temporades de dejuni, a Barcelona, ila de formar nous «dilettantin, ,que el diade l'obertura de la temporada gràn, de ladel nostre Liceu, hi donarien la seva col- .laboració i el seu entusiasme. Perquè totel problema està en això : que hi hagi avuia Barcelona aqu' I1 mateix amor a l'òperaque existia el segle passat, i que va ferpossible la folla aventura de construir undels més considerables colisseus del món.Només un entusiasme parió pot dotar elLiceu d'aquells complements que li man-qüen. Creem, doncs, aquest entusiasme din-tre i fora del Liceu.

El culte de Júpiter no exclou el dels al-tres déus. Del culte dels altres déus s'en-granieix el de Júpiter.

R. Li.

Gran Teatre del L I C E UGran Companyia de ballets de la famosa

artista ANNA PAVLOVA

Teatre Català NovetatsCOMPANYIA CATALANA

Direcció: C. C&Pdevila

Avui, tarda. Espectacles per a infants:

Els Pastorets

d'En Folch i Torres, amb els Reis Mà•

gles que obsequiaran a la gent menuda.

Nit. Tertulia Catalanista:

IOM LES PREFEREIX 'ROSSES

i

L'ABISME

TEATRE NOUCompanyia dramàtica dirigida per E. BORRAS

Primera actriu: ENRIQUETA TORRES

AVUI. DIJOUS:

M aría Antonieta

o l eVQ1llhÏÓll fÍdII(PSa

TEATRE TALI AOran Companyla de vodevil 1 teatre modern

Avui • dijous, tarda, a les cinc. Popular.El famós sainet d'Arniches i Pijoan:

L'ADROGUER DEL CARRER NOU

Nit, a les deu i quart. Reposició de lagrandiosa obra de Bourdet, traducció deManuel Fontdevila

LA PKESONERAProtagonista Mercè Nicolau. Presentadaamb tot el luxe i propietat.

Demà, divendres, tarda: «L'adroguerdel carrer Nou», Nit: «La Presonera».

Dissabte, tarda.a les quatre i mitja: «ElParadís artificial. Nit, a les deu i quart«La Presonera».

En estudi, l' espectacle d'avançada deJ. Cantillón, traducció de Millàs-Raurell:«Maya

OLYMPIACIRQUE D'HIVER

Avui, dijous. 14 meravelloses atrac-cions: Les Bonaventura, Jos Rienchen,

Familia Pierantoni, Scarle tt amb els seusximpanzès; les d Fellers, Ciiff Curran,Els 8 Fulady's, les Poppescus i Charlot,Robert ami Mc. Coy, Els 13 Rananos, se-gon dia de

Trio WolkensGermans Albano, clowns, i entrades ct)-miques per tots els augustos.

Setmana entrant: Esdeveniment.

Avui, dijous, SERATA D'ONOREde la insigne artista Anna Paviova. Elsballets:

La filla mal cuidada

Fulles de TardorBal costumé

Dissabte i diumenge' comiat de laCompanyia.

Es despatxa a comptaduria.

GUANTS PELLExtens assortit

Jaume 1, siTelèf. i t655

Una escena del film de René Clair

i rï L

EL CINEMAPANORAMA

Erich von Stroheim

Un bel! f d'Itàlian^ 0 ent Un ^a^^ee olla John Barrymore és un home que se sap

tot Shakespeare de car. Els que l'han vistafirmen que el seu Hamlet és el ,millor d'a-• ui. El seu caminar, la seva planta, la sevaexpressió altiva i masculina, la voluntatde puixança que sembla animar aquest ho-me ens remembren tipus de l'espècie deLord Byron. Aquest hoRne és fet per lalluita, per bregar a:mbel diable contínua-

x

k °^,^t rr^^s

q^

t k ^^^^ 3

r

«r t̂ J`` s l rs^^tf wr, i,^ t

^ M

w N6:ad k. ^.

F 4t 1

k

"^t i^ "̂ !fj t

CAMILLA HORN

ment; per això el seu art és essencialmentPatètic i orientat vers el demoníac. EnAmor etern l'hem revist esplèndid. Salvat

-ge, solitari, embriac, entendrint-se tambéamb la simplicitat d'una natura ruda en-sercns que infantívola, ferm sempne enmor com en l'odi, fill de les muntanyes al-teroses i inaccessibles, home de caça i d'a-mar; dos jocs, dos perills, com deia Nietz-sche.

Camila Horn és la millor adquisició queel cinema americà podia fer. A nosaltres,europeus, ens l'han presa. Però ella es con-serva allí ben nostra. Res a veure entreella ¡ l'estol de (cvedettes,) americanes.Transplantada a América, aquesta no ia ro-man .la plasmació femenina de 'lainquie-tud romàntica de l'Alemanya de principisdel dinovè segle. Sembla, a través ahir del'espill de Murnau, avui através de l'espillde Luhilsch, una deïtat femenina adoradapels romàntics alemanys Schumann i No-yalis ; és a dir, quelcom que avui és envies d'esdevenir inintelligible.

De Lubitsch hem parlat ja prou vegadesperqué ara hi tornem. Diem que el quesorprèn més d'aquest talent és la sevaductilitat. Recordem la varietat de temesque ha tractat :.la tragèdia, l'alta comèdia,la reconstrucció històrica, Qscar Wilde, et-cétera, i sempre amb una dási de compren-sió altament satisfactòria.

Frank Borzage, amb la seva cara ovala-da i jovial, deu ésser un gran bromista. Ar-tista ho és i coneix els moviments de l'à-nima humana. Com que nosaltres no cre-iem en allò de la flauta que sona per ca-sualitat, i estem persuadits que un produc-te intelligent implica una intel•igénoia, nopodent-hi haver en l'obra el que no hi haen 'l'autor, estem persuadits de la gran in-telligència de Borzage perquè dues vegadesl'ha revelada : en El setè cel i, més encarai en una forma més elevada, en Torrentshumans.

Aleshores la raó d'Estels feliços? Almenyss'haguessin recordat del doctor Asuero. Es

En presentar Un barret de Qalla d'Itdlia no confrontada amb la nostra sensibilitat mo-ens mou sinó el propòsit d'oferir als nostres Berna. A través dels anys coses tremenda-amics l'espectacle d'un bon film còmic fran- ment serioses han esdevingut risibles.cès. Això i només això és el film de René EI film de René Clain, com diu excel1ent-Clair. Perquè el còmic francès en el oine. ment Moussignac, no és una obra pura. Hima és una cosa absolutament genuïna i ben ha teatre, hi ha àdhuc literatura. Es unadiferent del còmic americà, aquell que nos- cosa mixta que néix de veure un contingutaltres coneixem i fruïm millor. I és natural. 1 vell a través d'un instrument moderníssim,

amb el qual tots els nostres contemporaniss'han embarcat per veure i llegir en el lli-bre del món. Una 'matèria tan trencadissa,tan fàcilment deformao 1 e, René Clair comamb unes pinces delicadíssimes l'ha portadad'una época ja remota, tota record nomési ens l'ha vingut a oferir . Es aquest un granvalor del film. Aquesta retrospecoió vers unpassat, ben passat per nosaltres i que araens torna per obra i gràcia del film. Es l'ho-me rient de si mateix. Perqué el presentd'avui serà el passat de demà i cal pensarja en el bon film còmic que sortirà d'acíun temps dels costums .d'ara, del qual es-tem tan orgullosos.

Tothom que hagi sentit discursos de cir-cumstàncies, l'encarcarament de les reunionsmondaines, les fa écies que el vestit potjugar-nos, riuré de debò davant d' Un bar-vet de palla d'Itàlia, pellícula que sensenosaltres no s'hauria projectat amb totaseguretat mmi a Barcelona.

J. P.

tenir en compte que els nostres sentits nos'aturen a flor de pell i, :parlant del sentitde la vista, no tan solament veiem les cosesreals, sinó les imaginàries. Les veiem, desdel moment que podem realitzar-les plàsti-cament, mitjançant la pintura o el cinema.

Per això, al mateix temps que el cinemaperfecciona els seus mitjans d'adaptació ala realitat exterior, progressa en el sentitd'adaptar-se a la interior. Cada volta seràmés exacte; però també podrà ser amés in-tencionat. No interessa un mer esclavatgede la realitat. Cal desenrotllar les pcssibi-litats de creació.

Creure-ho altrament, seria com dir que elmillor cinema seria el carrer i les millorsnovelles, com observa Taine, les recensionsdels processos verbals.

Es evident, doncs, que mai no podrà arri-bar la confusió del cinema i del teatre, te-muda pels uns i desitjada pels altres. En-cara que les formes d'ambdós arribessin aconfondre's l'esperit que els anima és dife-rent.

1 la veritable forma de lés arts és el seuesperit.

ROSSEND LLATES

EL CINEMA A !'AVENIR

Sessions MIRADOR

Demà divendres, dia 24 gener de 1930,a les deu de la nit, presentació en el

cinema RIALiO de

q Un film documental:

EquinodermsQ Un film d'avantguerra:

La por

Q Un film d'avantguarda:

La simfonia dels rascacelsrealitzat per Robert Florey

q Un film de René Clair:

Un barret de palla d'Itàlia

COLISEUM

La primera expressió de comicitat amen ca-na, la descoberta del xisto, corre parell aAmèrica aimb la descoberta del cinema ; peraixò allí la substància neix de l'instrumenti l'instrument es perfecciona tot modelantaquella substància. D'aquí que el film cò-mic amer icà sigui el més satisfactori per lafactura impecable de la tècnica; ,pel contin

-gut essencialment cinegràfic que aporta.Els francesos, en canvi, es troben enfront

del cinema amb una tradició secúlar que esplasma en el gènere vodevilesc. Remarquemque tots els grans còmics. americans desco-neixen el gènere. La broma sexual és cosagenuïnament francesa. René Clair ha presla matèria del seu film en un vodevil finde siècle, còmic , per si i doblement còmicara per la transposioíó espiritual que n'hafet el cineasta francès . Diem doblement cò-mic perquè René Clair voluntàriament haconservat .l'època, l'ha trasposavia amb unaminuciositat científica amb els seus deco-rats, .modes, costums; actituds, etc., i l'ha

Parlant de les noves orientacions que hapres ]'art del cinema a conseqüència d'ha-ver •integrat dintre dels seus elements el soi la ,paraula, la majoria de les persones sesolen fer la següent consideració

«Seguint el corrent iniciat, vindrà dia quetambé es resoldran els problemes del colori del volum : tot és qüestió de tècnica. 1Ilavore zet aquí •por on haurem 'tornat sim-plement .al teatre. L'avenç del cinema eldurà, doncs, a la seva mort, com a una deles artsindependents.»

Nosaltres, però, creiem que no és el ma-teix (Barcelona vista des de San Pere Màr-tir o vista de la Muntanya Pelada. Es adir ; que encara que s'arribi al mateix re-sultat s'hi arriba por dos camins diferentsi l'essèneia de cada cosa és, per tant, radi

-calment distinta.Fem un xic d'anàlisi. Ens trobem en pri-

mer terme amb un fet evident. El de laplàstica. Adhuc suposant que la del cinemaarribi a donar la illusió completa de la rea-litat corpòria, de manera que l'espectadordubti de si es troba en presència d'una es-cena de teatre o de cinema, la plàstica delteatre sempre estarà lligada amb les exigèn-cies de la realitat.

Contràriament, la del cinema sempre frui-rà d'una flexibilitat quasi musical. Per adir-ho amb exemples, un personatge de ci-nema es pot fondre en l'aire; al teatre, cal-dria recórrer a trucs complicadíssims quemai arriben a reeixir del tot.

Tampoc el teatre pot realitzar el procedi-ment que s'aplica cada dia més en el cinede superposar imatges mitjançant la trans-parència.

Aquests senzills exemples, triats entre al-tres que es donarien a milers, demostrenprou clarament l'essència distinta dels dosespectacles. En el teatral s'intenta deturarel dinamisme en una successió de quadrosplàstics. Si no les escenes no tindrien maisentit. Cal que el moviment quedi reduït almínim, per neutralitzar els convencionalis-mes del temps i de l'espai. A més, la plàs-tica en el teatre és un element subordinatmai el pensament no hi està contingut, nien les obres més simbòliques.

En canvi, la imatge del cinema sempre téalguna cosa de l'ideograma. No és tan solsallò que veuen els nostres ulls; sinó tambéles visions mixtes de la nostra vista interiorbarrejada d'imatge i pensament. Perquè cal

PULLOVERS1 SUETERS

Jaume 1, u• Telèf. it655

L'estrena a Barcelona del film La marxanupcial, que ha provocat comentaris tanmúltiples carn diversos, ha portat, ensemsl'atenció de molts damunt la curiosa per-sonalitat del seu autor : Erich von Stro-heim.

Els tècnics podran opinar sabre les qua-litats intrínseques del film, més o menysfavorablement, però resta que el film nodeixa ningú indiferent. La novetat ambquè es vesteix la cinta explica ]'enrenou,puix que les coses que diu aquest austríacsón d'una sinceritat corrosiva i que tro-bem impertinent. Però anem a l'autor, -a]'home.

L'autor de La marxa nupcial té la trà-gica destinació de néixer i viure en unambient i dins una casta que ell té per lamés odiosa. E1 seu nom no és pas cosa deriure: Erich Hans Olsward von Stroheim.E1 seu pare, coronel, el destina a la carre-ra militar, que cursa brillantment per arri-bar a l'alta destinació de guarda imperialde l'emperador Francesc Josep. El rol queell mateix s'ha assignat en el seu film res-pon, doncs, a una fita biogràfica, la sevaexistència en la Viena d'avantguerra.

Vivint en un ambient de dissipació i deturpituds, ell m porta una existència desibarita i de Don Juan. Obligat a viure enun món que detesta, se'n venja amb la sevaconducta cínica i el seu :parlar espiritual isempre agre i corrosiu. Les dones i el jocomplen la seva vida arriscada, fins que d'a-bús en abús es troba un dia mesclat enun escàndol que ultrapassa ja els límitsde la mesura i l'emperador 1'obdiga a sor-tir de Viena.

Encara un tomb pel Mediterrani per ar-ruïnar-se totalment, i marxa cap a Amè-rica, on l'antic guarda imperial esdevindràdirector de films i trobarà manera d'enta-banar quasi totes les empreses poderosesd'industria cinematogràfica, al preu, ell solho sap, de grans fatics i tenacitat.

Heu de saber que Erich von Stroheim de-butà a Amèrica d'embalador, amb un soude set dòlars, per passar després a una cot

-xera inscrit al servei de neteja, que mal-grat aquestes dissortades vicissituds, enca-ra li resta humor de donar conferències, enuna de les quals (és interessant de saber-ho) recomanava el suïcidi.E1 sabem després venedor de diaris, fer-

roviari i finalment, prenent ja una orien-tació que fixarà el seu destí, component iexecutant personalment un número de mu-sic-hall.

Griffith el descobreix. Té èxit. La sevafigura antipàtica el fa molt sollicitat. Soma l'època dels films de guerra i fan faltatraïdors, enemics, i Von Stroheim es trobaindicadíssim per a aquests rals. De momentcal obeir, més tard podrà manar.

Acabem enumerant els seas films, espe-rant que algun dels nostres collaboradorstingui a bé fer un treball sobre la sevaideologia. Von Stroheim ha realitzat aAmèrica La llei de les muntanyes, El marcdel diable, Dones folles, Cavalls de fusta,La Vídua alegre, La marxa nupcial, Aya-ríeia i- La Reina Kelly.

Els documentals

En el darrer número de Cinémagazine, undels membres més qualificats de Plnstitut In-ternacional del cinema educador notava comsón ben rebuts pel públic els films documen-tals.

Jean Painlevé tracta d'aquest mateix te-ma en Monde, establint prèviament la dife-rència entre els documentals de països exò-tics i els documentals biològics, tals comels que hem donat en les sessions MIRADOR.Entre les dificultats del film documental bio-lògic cita : la manca de scénario, ja queaquest va a càrrec dels animals i no pas del'operador ; la fabricació del film a partird'un seguit d'escenes que cal interpretar icoordinant aliant el valor plàstic i el cientí-fic; la caiguda en 1'antropomor fi sme pres-tant als animals intencions humanes.

Una de les més grosses dificultats delsdocumentals és, segurament — sobretot perals docuimentals especials, de més interèscientífic que no pas d'espectacle —, la des-proporció entre les despeses que exigeixen iel profit comercial que se'n pot treure.

M.

JANET GAYNOR

una omissió imperdonable. Altrament, unhome paralític que sense més ni més, co-mença a saltar i a repartir trompades ésuna cosa que només pot fer riure.

Per què, Déu meu, s'entesten els ameri-cans a .fer de Janet Gaynor una bleda?A qui pot interessar aquesta criaturada? Jan'hi havia prou amb Cristina. Prou i massa.

Estels feliços només comporta un pane-gíric. Cotm que el que es veu és a voltesmolt superior al que vol dir, l'espectadorpot .bastir a dins seu, encara que amb pe-nes i treballs incomptables, un film que re-cordi remotament El setè cel.

J. PAl'Au

Ahir obtingué un assenyalat èxit, èxit que avuirenovarà, la presentació de la SuperproduccióPARAMOUNT sonora

LAS CUATRO PLUMASLes quatre plomes blanques que simbolitzen enl'exèrcit anglès la covardia, li varen ésser tra-meses a un home per la seva xicota, pels seusamics. Tothom el tenia per covard i ell demos-tra el seu valor indòmit davant les més dures

Es n0 film Sonor proves i els més cruels sacrificis.

.. ._.*/ Per RICHARD ARLEN, FAY WRAY,

CLIVE BROOCK, WILLIAM POWELL

^R Producció de MERIAN C, CBOPEB i ERNEST B. SNOEUSACK

r

TIVTTIAvui, gran èxit de Douglas Fairbanks

en

La Mascara de fierrodels

Artistes Associats

CADA PRODUCCIb UNA MERAVELLA D'ART

PERE CREIXAMS. — Composició,

tenció del colorista és tan severa i el cro- del procediment pictòric de masses unifor-matisme 'tan auster, que resulta inversem- mes de ton , sense modular, perquè és unab'ant atribuir la mateix. signatura als dos experiència 'que no va donar gaires bonsgèneres. n saltats, quan els continuadors del punti-

Per a nosaltres, mentre Porcar segueixi llisme de Seurat s'hi aficionaren. El mateixpintant paisatges de la categoria de Bòviles confusionisme, en els termes del quadro,i Masades de Moró, entre altres, serà un d'aleshores, subsisteix en els paisatges d'a-dels noms a retenir. quest pintor.

* * * I tambó convindria que no oblidés queEn canvi, ara ccxn ara, no podem dir el . els tons neutres són, en determinats coloris

-mateix dels components de la «Agrupación mes primaris, molt convenients per a apar-de Arte», amb tot i reconèixer que en al- tar la pintura de la manufactura de catifes.guns d'ells hi ha la possibilitat de desta- Del mestratge i les inquietuds de Basia-car-se en temps poc llunyà, na n'esperem una cristallització més con-

s. * * sistent que la d'ara.En la darrera exposició inaugural de can * *

Dalmau l'artista manresà E. Basiana ex- Remarquem amb goig l'exposició dehibia dues teles que deixàrem de remarcar V• Solé Jorba, perquè entre la seva produc-perqué no hi vàrem saber veure cap quali-tat notable. Ara, amb motiu de la seva ex-posició particular, hem tingut ocasió d'apre-oiar la seva obra, fins avui desconeguda pera nosaltres. , ^ " '

NOTICIARI

Meier - Graefe, el conegut crític alemanyque fou un deis primers defensors de 1'im-pressionisme, autor d'una comp1etíssima bio-grafia de Renoir, acaba de publicar-ne unaaltra sobre Corot.

Es potser en aquest llibre on és millorplantejat el problema dels «dos Corota. Escorrent, en efecte, que els collecoionistesdestriïn l'obra de Corot, entre el ebon Co-rotn i el «mal Corota, constituïda aquestadarrera per fàcils mitologies enquadradesper un paisatge. Té bastanta extensió l'o-pinió que les obres que es poden agruparcorn del ((mal Corot» són de 1a decadènciadel pintor. Cm moltes classificacions igual-ment sumàries, aquesta no resisteix ši s'exa-mina detingudament, ja que una rigorosaconfrontació de dades estableix la contem-iporaenïtat d'obres bones i d'obres medio-cres en :la producció de Corot. D'altra ban-da, són les menys apreciades ara les queobtingueren més èxit de públic en llur època.

El crític alemany es demana la raó d'a-questa dualitat i, després de rebutjar l'ex-plicació de la tirania acadèmica, en dónauna altra de . més satisfactòria : una com-plaença excessiva de Corot als gustos delpúblic. •**

El fascicle recentment aparegut de Ca-hiers d'Art (número doble 8 - g, correspo-nent a t929) conté un article de GeorgesDuthuit sobre l'Exposició de Barcelona,amb bones 'reproduccions d'objectes .anticsexposats .a! Palau Nacional. Així mateixconté un article del nostre collaborador N.M. Rubió i Tudurí sobre el pavelló d'Ale-manya.

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista í tapís-ser. Objectes d'art i de fantasía per

a obsegais. Sales d'Es-posicíons de Belles Arts.

Passeig de Gràcia, 36. Telèfon 16185

BARCELONA

PHILIPS RADIOReceptors, Altaveus, Vàlvu-les, Rectificadors, etc., etc.

Aparell complet; Pias, 325Directament a lacorrent, ambválvules, dispositiu per a l'im-plificació eléctrica de discos.

J. M. Grau - Electricitat

Ronda Sant Pere, 49

SOLg JORBA. — El carro

ció hi hem vist mostres evidents de deslliu-rança del seu acostumat «olotisme m.

Solé Jorba havia gairebé arribat,a uncarrerò sense sortida. Amb les exquisidest 'es El carro i Mercat ha fet un sàlt i araes troba en ple renovament. En aquesta si-tuació, cal vigilar els paranys i saber es-collir el camí més avinent.

MÀRIUS GIFREDA

M^IRACDR i

1 _ LES ARTS ,' DISCOSIONS

. , de I Arquitectura moderna?En el cas d'aquest intefligent artista hi Senmbla que aquest pintor té moltes in-

IEn dels números començun pròxims -ha un fenòmen insòlit : en les seves com- quietuds. Això, ben pensat i ben paït, no és

posicions de figures anotarem un sensualis- cap obstacle, peIò . aquesta assimilació no! rem a publicar les contestes que hàgim re-me de la color excessiu, trucatges gratuits, es manifesta prou clara en les seves pm- I but dels senyors arquitectes que hem con-

i també excessius, en el segon terme, tona- tures.litats fusionades per un colorisme decoratiu Si Basiana ens demanés algun consell I

sultat sobre aquest tema.D'ençà de l'Exposició les qüestions cons

i embafador; però en els paisatges la con- i (això és un dir) procuraríem desenganyar-lo ¡ tructives tenen una major actualitat entrenosaltres. Davant d'aquells palaus, hom teo-ritza i comenta totes les modalitats i estilsarquitectònics. Hean cregut, doncs, que se-ria convenient fer una enquesta reservadaals arquitectes per a donar a conèixer Ilum-

1opinió sobre l'arquitectura moderna — o

. . nova, com també s'mcostuma anomenar —apareguda fa temps en gairebé totes les la-tituds.

t En la nostra, sembla que també s'iniciïun cert interès per les estructures moder-nes. L'exposició arquitectònica de l'any pas-

fr ^ s' sot a les Galeries Dalmau en fou una unos-^,,,,,' > * tra. I abans dels estudiants, alguns arqui-

s - tectes començaren ja les seves realitzacionss^ amb la fisonomia moderna.

Hem ]imitat aquestaenquesta als arqui -tectes perquè, ultra els valuosos conceptes

.r que llur especialització pot oferir-nos, potseren podrem deduir 1'orientaoió futura de la

. nostra construcció. Sigui com sigui, el tema" J es prou important per necessitar qualsevol

justificació,v f ?i '

R ^ka

En consultar els arquitectes no aspirem3 r^ que les sayas contestes hagin d'ésser un se-

guit d'articles doctri nals. Sabem prou bque la majoria d'ells necessiten el temps pera les qüestions professionals. Amb un stm-p - fi ple corcnentari, nosaltres en restarem agraïts,

' ^^ ^ait perquè no volem abusar. 1 si algú ens tra-Et

,t,"^^ q¡i n' t+^ti^^ met un article de dimensions habituals, en-y,, t^w ^ cara més agraïts.

s it' a4t „ Última observació: preguem als senyors"tt , u k

^ a i re arquitectes que tinguin l'amabilitat de tra-q wl° üm ." mentre ns ben aviat "les seves contestes per-e.ir w^+ § i^ +'^^^ ° t§s • oençarem a publicar fins quequè no les cm^it

t les hàgim rebut totes.

LESquarts de tres de la nit del dia iy de

juliol de l'any passat, un taxi s'aturà da-vant una parada de síndries de la plaça delPi. Baixaren els ocupants taximetrats i, tot iseguit, ' rondaren la parada amb mostres degran consternació. A dalt, una tela compac-ta de núvols tapava les estrelles i a baixuna altra tela més compacta i enquitranadaaixoplugava les síndries. Tornem-hi : A dalt,les campanes de ]'església del Pi — per que-dar bé — entonaren un cant melangiós...etcètera, etc., i a baix, el cant anava acàrrec del bastó del vigilant en apropar-sea la reunió misteriosa.

De misteri, però, no n'hi havia cap. Elmés consternat del grup era el pintor PereCréixams :perquè l'home de la parada eraa dormir E no podia, honradament, adqui-rir una síndria. El vigilant arranjà ]'affairecobrant, per poders, i el pintor s'emportàla cobejada síndria.

Voltar mig IBarce1 ona; a quarts de tresde la nit per assaborir un tros de síndria,evidentment, no té cap gràcia, però se'nsha acudit que això tenia una certa relacióamb la mena de temperament pictòric del'artista. La personalitat — és cosa sabu-da — traspua en l'obra, i en alguns casos,com el de Créixams, una cosa és funció del'altra,

La pintura fogosa, intuïtiva, espectacu-lar, substanciosa, franca, espontània i no-ble de Créixams és un neflex del seu tem

-perament fogós, intuïtiu, ídem, ídem.,.En apuntar això, no volem insinuar que

manqui en la seva obra una gestació dolo-rosa. Els inicis de la seva carrera, fermatdintre les quatres parets d'una litografia deParís, reproduint dibuixos dels pintors demés anomenada, no és pas una situaciógaire prometedoea.

Però dintre seu hi havia aquesta cosa ala-da que se'n diu el do. I sortí el pintor, mal-grat tot, i amb tota la força del seu fogósinstint.

Naturalment, en aquests començos i ambel contacte de les gran vedettes Picasso,Dufy, Matisse, que visitaven sovint la lito-grafia on treballava el nostre artista, lesseves pomeres obres en sofriren la in fluèn-cia. Fins ara, en la mateixa tela que repro-duïm pot endevinar-se l'expressivitat d'unade les èpoques picassianes ; i aleshores, quanfou poulain del marchand Guillaume teniauna marcada semblança amb Modigliani.

Cr'éixams ha depassat, ja fa temps, totsaquests contactes perquè portava, abans quetot, la primera matèria del seu tempera-ment personal, sense la qua] hauria esde-vingut un de tants csub-pintors» d'una sig-natura prestigiosa.

Com en tot autodidacte, en la seva pin-tura hi ha les excellències o els perills d'a-questa disciplina. Del model li interessa,principalment, la qualitat pictòrica, i per aplasmar-la sols utilitza la seva fuga de pin-tor «pictòric». Quan aquesta fuga raja ambsensibilitat — com en una gran part de lesteles exposades — la seva producció és con-tundent, pero quan decau, arriba més avalldel que hauria de baixar si comptés, a mésa més, amb els altres factors intel•ectualsque encara hi manquen.

Jugar amb una sola carta pot teniraquests inconvenients, però, en canvi, e] mo-ment de l'èxit és més impressionant. En laseva primera exposició a Barcelona el pin-tor Pere Créixams ha guanyat la partida isense comodín.

***En els dos aspectes amb què se'ns pre-

senta la producció del pintor Porcar, prefe-rim — i de molt — els paisatges, en elsquals cada any s'afina més, La superaciós'encamina a una major gravidesa de lamatèria.

I DISCOS

ELS PROGRAMESEstram poder e1 del prejudici i la rutina!

En aquest temps, encara hi ha un grannombre de persones, cultivades, que profes-sen vers el fonògraf un menvspreu obstinat.1 és ben cert que aquest menvspreu no ésgens justificat; i quan volen fer-ho, els ene-mics del fonògraf rio troben més que argu-ments sentimentals, que proven que ellsdesconeixen el fonògraf modern. Declarenque el millor disc no val l'execució directa.Es cert ; mes és això un motiu per privar-sed'un instrument que permet de sentir acasa, quan un vol, la música que més liagrada, d'estudiar un tros qualsevol, deconfrontar imunediatament les diferents in-terpretaoions d'una mateixa obra? Aquestsdetractors del fonògraf utilitzen, per entre-tenir i desenrotllar llur gust de les artsplàstiques, excellents facsímils de dibuixos,còpies dels gravats en coure de Rembrandti de Durer. ¿Per què el que és permès al'aficionat de les belles arts ha d'ésser pro-hibit a l'aficionat de la música?

Quan un recorre el catàleg de discos,constata que els editors sovint han oblidatobres que serien agradables de sentir. Cadau té sens dubte llurs «desiderata». Per lameva part, heus ací els meus. Els cito al'atzar, sens imaginar-me que això tinguicap in fl uència sobre els editors:

i. E1 cant gregorià. El que figura sotaaquest nom és cant polifònic o bé cançonspopulars harmonitzades. Ens manca el cantgm-egonià tal com es canta als monestirs be-nedictins ; una mitja dotzena de discos quecontindrien alguns graduals i alleluies, unkyrie o dos, dues o tres proses.

2, Els Concertos de Bramdeburg, deBach.

3. Alguns aires trets de les òperes cò-miques franceses del segle xvut : Grétry,Dalayrac, etc.

4. Per què Gluck és fins aquest puntoblidat pels editors?

5. Sobre cançons populars . Hi ha ungros treball a fer en aquest punt.

6. El mateix diria sobre música exòtica.q. Jo acabaria aquesta llista de deside-

rata amb una proposició que seguramentestranyarà. Es incontestable que el fonò-graf traeix el piano, mentre que ell ens res-titueix fidelment el clavecí. ¿Per què noenregistrar, «tocades al clavecí», les obresque 'han estat escrites per a clavecí, i queara s'ha 'pres eI costum de tocar al piano?

En fi, són una mena de discos que for-men un catàleg tot particular: són els dis-cos d'a• mosfera . S'ignora potser que IBaI-zac n'és en alguna cosa l'inventor? En LaMaison Nucingen, el caricaturista Bixionconcep un quadro d'un gran enterramentparisenc, reproduint les converses de lagent, els cants de l'església, el que diuenels pobres, el sagristà.

Mancats d'imaginació, potser, els editorsno han creat encara el disc d'atmosfera talcom podria crear-se. Per la meva part, es-coltaria de bona gana un disc intitulat Elcirc i que em donés amb una mena de con-trapunt, no solament la música ',pròpia aaquest gènere d'espectacle, sinó també elsaplaudiments del públic, els «hopo de 1'e.cuyère, les bromes dels clowns ; en el des-cans els crits habituals de «Programes !Heus ací el programa la Esquimals, bomm-bons gelats !» i tot seguit la sessió del do-mador, els crits de les feres, els cops dexurriaca, els trets de la pistola, etc., etc.

Però potser hom trobaria aiàtò pueril.Per què? En un principi, el disc documen-tal no és pas més absurd que el film docu-mental. I si hom coenbinés el disc docu-mental amb un petit aparell que destillésdins l'atmosfera olors corresponents... Peròaixò se'ns emportaria massa Iluny...

FRAxçots FOSCA(D'Arts Pj oniques.)

Qué opineu

^IIII■III101111■IIII■Illl■III101111■llll^llll■IIII^IIII^IIII■IIII^IIII■IIII^III■I^■IIII^IIII■Iltl^ml^ml■IIII■Iln■Iln^llll^llll^llll^llll■II^■IIIIY

Fi Josep

^

Vda. de RjbasE:

1 MOBLES I DECORACIÓ■ u1 CASA FUNDADA L'ANY /859

10000¢ ' poaoo 1

juj 1j Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA

u^^m■m!■^^m^!^^m^■Im^m^!m^Hn•un■m!tun^^lll^ul■^u^!lll^im^lul^!lit■ml■Im■uu^ull■llu■^u■uu■Ill^■uoi

1

(L'.Intransigeant.)

La nena moderna. — Ja són antiquatstots aquests models. No en teniu cap d'Eps-tein?

(London Opínion.)

L'alQinista.'— I pensar que no vaig lío-gar aquell pis tan bonic perquè no hi havia — 1 doncs, que no tireu?ascensor! —Espera que s'aturi.

(L'Intran.cigeant.)

— Ja veu ! 1 el metge, que deia qué mo-riria d'angina de pit!

(Excelsior.)

-: Joan, vés amb compte! T'estriparàs elspantalons!

(Judge•)

>(

,'

Í`Í

^t

,. 1 0

1 N^/¡1t ^ h ^ TsT^^^i^^ II 0.

— Fes fugir el gos, Jordi. Tota la vida me'n recordaria si caigués en aquesta ai-gua esgarrifosament freda. (The Humorist.)

,r^

: __. '..

1 I z , -'rf `t ;.;, 4 a ,.I lli

¡ye►

—Per què et poses les 'defenses de jugaral cricket?

— És que he de jugar al bridge de parellaatmb la meva dona.

(Dublin OQinion.)

— Voldria que les nenes les vacunésles cuixes i no als braços, perquè nu se'lvegin les marques.

— Vol dir que no se'ls veuran

(Guerin meschino.

El metge. — Ara, s'haurà de quedar acasa uns quants dies.

El malalt. — No puc pas fer-ho, doctor.El metge . — I per què no?El malalt. —Tinc el pis decorat a la 'mo-

derna.

(Passing Show.)-

Pastilles ASPAIME ó^gspq5P /

Curen radicalment 1a IT O S QPo`'F wESaiaATOnio "o^P '

COMBATENparque combaten les;. seves causes vscnusu^^ DE WTOS

naÓIÓIUIEÑiEe Catarros, ronquera, angines, laringltls, bronquitis, tuberculosipulmonar, asma,1 totes les arecclons, en general; de la gola, bron-vuis, I pulmons. — Les Pastilles ASY A)ME són les recepta-. . des peis metges. — Les Pastilles ASIA T)W E són les preferidespels pacients. —Les Pastilles AEPAIME es venen a VNA - 4pesseta la capsa en les principtis farmàcies 1 drogueries.

@specialitat Formacèulica del Laboralorr, SOXATARG •Carrer del Ter, /o Telèfon 80791 - BARCELONA

^s

VVV

1MI^

';

Y!1 ìd!Subscriviu -vos a M I R 1 D O R

SETMANARI CATALA

Pelai, 62. - BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

En ............_. ...._...__ ..._........ ._........

que viu a ......... _... .... _ ...._..,.. .

carrer ............- .:.:..:........ n.° -__ -... se subscriu a MIRADOR

pel Preu fixat de 2'50 ptes. trimestre.

-...... de .................................................de 19...... -

Signatura

DE ROCÅLLAURJI

La deu més rica del món

ái vosté pateix d'AlbundnGria, Litlàsisúrica (mal de pedra), bronquitis paren•quinlateses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUk DC ROCAILAURA

S'expènamb amp olles de litre i de mig litre. 1 en; garrafons de vuit litres

Dlstrlbuidors.generais

FORTUNY, S. A.

CARNER H SPITAL, 32, V SALMERÓN, 193

ÁFISA

Laietana, 18, pral., B

Director

Carles Oss®rio

Autoritzacions per

a noves indústries

Noves instal'lacions

canvis i trasllats

Certificats de

productor nacional

Contribució industrial

territorial, utilitats

Exposició de BarcelonaI

de 1930

, OBERTURA DEL RECINTE

Dies feiners, a les deu del matí Dies festius, a les nou del'mati

TANCAMENT DEL' 'RECINTE

Dies feiners, a les nou de la nit Dissabtes, vigílies dies festius

i dies festius, a les deu de la nit

PREUS D'ENTRADA

Düs feiners, 2'10 ptes. Dies. festius, 1'05 ptes.

N IOTA: En aquests .preus va ]nclòs l'impost de Protecció a la Infància.

Palau Nacional Pavelló. Retal

Obert cada dia, des de les deu Obert cada dia, de deu a una del

del matí a les quatre de la tarda. matí t de tres a set de-la tarda.

Entrada : i'a5 ptes. ' Entrada gratuita.

Palau de l'Art Modern Palau de les `Missions

Obert des de les deu del matí fins Obert cada dia, de deu a una del ,

a les quatre de gla tarda. matí i de tres a vuit de la 'tarda.

Entrada gratuita. Entrada : o 50 ptes,

Poble EspanyolEl oblic podrà contemplar cada. dia

les fantàstiques illuminacions i els.

Obert cada dia, des de les deu del jocs d'aigua.

matí a les nou del vespre. Dissab- Dies feiners, d'onze a una del ma-

te, vigílies de dies festius i dies, tí i de quatre a''sis tarda. Dies

festius, obert fins a dos quarts de festius, de deu a una del matí ideu de la vetlla.de, quatre a sis tarda.

. Entrada ordinària : 1,05 Ates. .,Brollador lluminós i cascades en com-

E ts altres Palaus oberts al públic ¢o- binacions alternades. 'dràn ésser visitats cada dia, de

Cada dia, de 815 a vuit del vespre,

deu a una del mall i de tres a 'vuit de la tarda. Oran 'Pare d'Atraccions

ENTRADA D'AUTOMOBILS AL RECINTE

Dies feiners . . . . . . _ 4 PessetesDiesfestius , ........ . 2 0

NOTA : Els passis gs-atuits d'entrada al .recinte són vàlids fins a nou avís.

I

.._i.s,in_^i,^en_„n . ^xr,wl^^.®InYenH^ln^^l^i^s^ii^^i^^^^^^ll!•^^^^.II^^^^^II^N^S

Societat Espanyola de Carburs MetI'Iics

Correus: Apartat loe Mallorca, 234 Telètan 78117

TeteR.: "CAAaaaos BARCELONA

CARBUR DE OA.LCI, Fàbriques: a. Berga (Barcelona) i Cor-,

cubion (Corunya) .: :. OXIGEN qq % DE PURESA, Fibriquea

-a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques

a Barcelona, Madrid i València .: FERRO MAGNESI i

FERRO-SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i pesse^

j seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL

de laboratoris i domèstica :: GENERADORS. BUFADORS.

MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

Pressupostos, estudis, consultes i assaigs, gratis

..,,._-,—,—m--.--- ......

EXPOSICIÓDEBARCELONA DE 1930

S'adverteix als senyors expositors i als industrials en general, que l'Exposició

' no acceptarà cap traspàs de stand que no hagi estat prèviament autoritzat

per escrit pel Comitè Directiu.

IMP. LAOTIPIARBLl. ÀTAWNYA,i1E'BARCEIOXA