EL 'NOTI PRESIDENT :: HERBERT HOOVER. — EL PRESIDENT•SORTINT : CALVIN COOLIDGEVISTA AERIA DE LA CASA BLANCA

Any I. Núm. 6. - Dijous 7 març 1929

A la plana 5 es publiquen les. instruccions necessàries per a

procedir a la , otació del "Pre=mi MIRADOR" de Teatre Català

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15300. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre

NORD -AMÈRICA TÉ NOU PRESIDENTM1RADOR_INDISCRETEn aquells temps, que semblen ja tan

remots, en què els comunistes orientals,infantils i solemnes alhora, després d'o-fegar la revolució, vivien, a falta d'altracosa, de la illusió d'endegar el món, esrepresentava a Moscou amb un èxit ex-traordinari una revista fantástica, mun-tada per Meierhold, que' s'anomenavaDestrucció d'Europa. El destructor delnostre Continent era Nord -Amèrica. Enun seguit d'escenes d'una farsa un xicgruixuda, uns homes de negoci ameri-cans, vestits grotescament, que havienfundat un trust per a la destrucció d'Eu-ropa, anaven a tots els nostres pobles,l'un darrera ]'altre, amb les seves dacti-los i altres eines de fer mal, i tot dan-

sant el fox-trot, intrigant i mercadejant,deixaven aquestes • terres fetes un ermsense ]'ombra d'una vida. A tot aixd,'elssoviets construïen un túnel sota l'Atlàn-tica, i un bon dia l'exèrcit roig, prudent-ment protegit per aquesta via subterrà-nia, es presentava a Broadway, i ambgran espetec de •bombes i el cant de laInternacional, .entre l'exèrcit i el públicfeien els comptes a Nord -Amèrica i a lacivilització occidental.

Aquesta bona gent — pensàvem i es-crivíem nosaltres aleshores —no es dónacompte que esta preparant exactamentel contrari del que diu la revista. La in-vasió es farà sense. túnel en sentit invers.I el mal és —deiem—que no comença-ran a saber quina cosa és viure fins quees produeixi I invasió inevitable d'unequip de grans homes de negoci, proba-blement americans.

El President Hoover, que va entraraquest dilluns a la Casa Blanca, repre-senta principalment això : l'expansió im-perialista del capitalisme americà. Senseque es proposi d'una manera expressala invasió econòmica de Rússia, on l'ad-miració per Nord -Amèrica va creixentcada dia que passa, és home per creureque està destinat a posar en valor totesles riqueses del món per a la major for-ça d'Amèrica i la prosperitat dels ho-mes.

El nou President no és pas un homevulgar. Després d'un Harding, obscuri un xic tarambana a la manera de FèlixFaure, de França, ; després de Coolid-ge, eixut i mediocre. Hoover surt amb

L'Oncle Sam a Mr. Kellog. — Només fal-ten quinze creuers per acabar la paraula ¢ax.

(Guerin Meschino.)

(L'Europe NouveUe fa remarcar que no enfalta cap per fer el mot ¢ay [en anglès:pagueu]).

un relleu personal que dóna a la sevaentrada a la Casa Blanca un esclat sem-blant al de la segona entrada de Roose-velt. No és que el nou President siguiun orador fogós i de pretensions trans-cendentals com el gran Tedy, que en elseu temps algun dels nostres asos de lapolítica tenia pel segon redemptor delmón després de l'emperador Guillem,que passava per ésser el primer. Al con-trari, Hoover és home de paraula con-cisa i clara que prefereix els actes alsdiscursos, i que en temps de la guerra,en lloc de jugar a coronel 'de cavglleriacom Roosevelt, va escollir un cárrecadministratiu de gran eficacia, primercom organitzador dels auxilis a Bèlgica

envaïda i després com director de que-viures per ales aliats en les hores difícilsde la guerra submarina. Però, igual que.Róosevelt, comença la seva presidènciaamb una personalitat molt destacada quefa cretirè a tothom qué voldrà tenir itindrà una positiva influència èn la vidapolítica del món.

Des del Ministeri de Comerç , del Go-vern de Coolidge, va confirmar Hooverla seva fama d'organitzador de magnesempreses, .com els treballs de salvamentquan les terribles inundacions del Mis-sissipi i el de reconstrucció de les co-marques 'devastades. 1 amb aquesta ca-racterística d'una aptitud - excepcionalpels grams afers s'ha guanyat la famaunivérsal que té i ha guan yat les elec-cions que l'han portat a la presidència.

Segurament que no escriuré encicliquescom les del bon professor Wilson, ni latopada amb el seu país vindrà, si ha devenir, per excessos de sentimentalisme.l s molt possible, però, que les seves re-lacions personals a Europa, on ha resi

-dit una bona part de la seva vida, l'in-dueixin a ésser menys feréstec que oo-lidge en les relacions diplomàtiques, isense perdre's per generositats enterni-dores, segueixi una política de collabora-ció amb els altres pobles com una ma-nera més práctica d'assegurar l'expansiócomercial dels Estats Units, que és laidea central del seu programa. De mo-ment, sembla una bona nota en aquestsentit l'haver prescindit pel Ministeri deNegocis Estrangers del famós senadorBorah, tan pintoresc amb el seu ameri-canisme egoista i recelós.

De totes maneres, Hoover és una in-cògnita. Un cop a la Casa Blanca, faltasaber de quina manera reaccionara elseu temperament d'home d'acció amb unpoder tan considerable com el que laConstitució de Nord -Amèrica dóna alPresident. El seu imperialisme econòmicpot ésser un mal si li fa derivar les se-ves ambicions expansionistes cap els in-drets del món que són punts de friccióentre els poderosos de la terra. Ei PacteKellog pot ésser una garantia de pau siels signants van de bona fe, però varencausar temps endarrera una certa alar-ma unes paraules de Hoover sobre eldret dels neutrals en cas de guerra amantenir relacions comercials amb elsbelligerants, encara que tinguessin sig-nat el pacte famós. En canvi, el gest de

fer un viatge per l'Amèrica Centra] i delSud l'endemà de la seva elecció, per certpoc reeixit, semblava una declaració so-lemne de voler rectificar la política dedominació que s'atribueix als EstatsUnits. Però, així i tot, hi ha algun «es-pecialista» que el cre: capaç d'encendrela temuda guerra ciei Pacífic amb unamena de cocktail americà- rus-xinès pera fet triomfar en el món un règim d'au-toritat que doni el cop mortal a les de-mocràcies' de to eurc'eu.

El cert és que la inauguració de lapresidència Hoover no es pot mirar ambindiferència. Sembla que realment ha en-trat algçí en el copegi de sobirans. Laseva cara predisposa a la simpatia. Té

tot l'aspecte d'un d'aquests bromistesingenus que abunden tant entre els granshomes d'afers americans. Gent de po-ques complicacions interiors, enjogassatsi riallers, uña mica limitats per a lesidees generals, i d'una capacitat ampla-ment. exercitáda en els negocis vistos engran, tenen una certa consciència d'ha-ver trobat la .fórmula de la felicitat delshomes amb l'engrandiment indefinit dela producció de noves riqueses, i els cos

-ta molt d'entendre les coses d'altra ma-nera de com les han viscudes,i les viuen.

Hoover representa un nou impuls d'a-quests homes . per un assaig d'hegemo-nia mundial.. El tracte serà difícil perquè,malgrat el seu valer, responen a una vi-sió parcial i fragmentària de la vida;però' ells tenen la força d'un poble grani jove .que pot adquirir noves facultatsd'adaptació a. altres visions més com-plexes. Com si tinguessin el pressenti-ment d'aquesta manca d'un idealismecomprensiu, les eleccions de Hoover esvaren fer a base de la significació cató-lica del seu contrincant Smith, que perme-tia de certa manera donar a la lluitauna expressió espiritual ; però el nostreamic Mr. Brown, que va estar aquí du-rant la campanya electoral, ens deia ambaquella seguretat de l'home que sap dequè va : «Smith, candidat quétolic? Preu

-pagande.»

CRISI .4 WASHINGTON

Mr. Coolidge no se'n vol anar de la CasaBlanca fins que li hagin trobat l'altra sa

-batiila. (Lije.)

El pintor Sert ha estat encarregat de lespintures que hi ha d'haver a la sala de re-cepció de l'Ajuntament. Aquest treball val-drà mig milió de pessetes. Hom suposavaque n'hi hauria prou amb les pintures de lacatedral de Vich.

— Oh, En Sert, En Sert ! — ens deia undels seus patrocinadors a la plaça de SantJaume —. Es molt amic de MonsieurBriand! Té molt de bo a Paris. Semprefa bonic que primer exposi a París les pin-tures que ens fa per a nosaltres. A més amés, no sé por què li tenen tfrria.Bé deuésser bo, quan el protegeix el senyor Cambó.

Viura, poeta místic

EI poeta Viura és un incomprès. En això,potser, es podrà trobar la raó del seu posat,de la seva cara i del seu espiritisme.

En sortir d'una conferència a l'Ateneuanava Rambla avall, discutint amb un se-nyor seriós que acabava de conèixer.

Tot parlant de literatura, Viura es defi-nia:

— Jo sóc — deia — un poeta místic.— Permeti que me'n f... umi ! — li con-

testà sense compliments el seu acompa-nyant, que és, a hores d'ara, un dels indus-trials més potents.

En Pla i -la bancaJosep Pla ha sentit sempre una venera-

rió pels rics. Les persones que tenen auto,que porten abric de pells, que viatgen ensleeping, li produeixen una admiració senselímits. Davant d'elles adopta, de seguida,una actitud de mosso de cafè, servicial irespectuós.

Aquest és, potser, l'origen profund delseu cambonishte.

Tot just Pla — gràcies a l'omnipotènciade Joan Estelrich — ha pogut convèncer-sed'una manera directa i visible, de la rique-sa de Cambó, ha deixat córrer sense recançales aficions socialistes de L'Opinió perabandonar-se a un desenfrenat cambonismeUtilíssima transformació que es traduirà enla publicació d'una copiosa biblioteca il-lus-trant la inquieta personalitat del nostreeminent polític.

Fa pocs dies, en companvia de Quim Bor-ralleras, infadigable amic dels amics, i de

Francesc Camps Margarit, l'home més fe-,liç de Catalunya, Josep Pla ha hagut devisitar un banquer de Barcelona, un ban-quer en carn i ossos.

Quim Borralleras ha parlat 'com semprellargament i sense oblidar detall. CampsMargarit ha interromput, de tant en tant,per deixar caure una mentida, graciosa ieficaç. Pla no ha badat boca. E1 despatx ones remenen milions, les confortables pol-trones de cuiro, la mateixa persona del ban-quer, tot vist de tan a prop, li produïen unamena d'embadaliment infantil on es barre-java aquella seva veneració congènita perla riquesa. La seva cara mongòlica ha anatexpressant tots els graus de l'admiració.

Terminada l'entrevista, els amics han sor-tit; el banquer, que en la seva joventut tin-gué certes febleses literàries, els ha acom-panyat gentilQnent. Tot sortint és quan Plas'ha destapat.. cada dues passes es tom

-bava per repetir amb una barretada i unaprofunda reverència entre versallesca i pa-lafrugellenca

— Passi-ho bé ; m'he alegrat molt de co-nèixer-lo!

1 un cop fora ha dit amh to de censuraals amics

— Us havíeu de tombar més sovint. Queno heu vist que ens ha acompanyat fins ala porta!

Encara una altra

Miss Espanva, Miss Europa, Miss Cata-lunya, Reina de les Modistes, Reina de lesMecanògrafes...

Un altre títol en perspectiva, encara : MissGràcia. L'organitzen uns entusiastes de lasimpàtica barriada.

EI dibuixant Bon ens parlava d'aquestaallau de belleses.

— Ara en nomenarem una altra — di-gué —. Sera Miss... Tela, Tindrà l'avantat-ge que al mateix temps podré ésser lareina dels bevedors i dels botiguers de ro-bes.

"Els tres tambors" encara repiquen

Una nota d'aquesta secció (número del Ztde febrer) ha fet perdre al filòsof Farran iMayoral la serenitat dels clàssics. No l'haretrobada fi ns al cap de vuit dies. Ha qua-lificat d'apòc rifa la versió castellana d'Elltres tambors, titllant-la de poca-solta, i hadonat l'autèntica. Nó calia passar una set-mana per sortir amb una traducció que éstan tronada com la que publicàvem. Afegeixque la seva versió sha obtingut grans i pro-

longats aplaudiments», crom «poden donar-ne fe alguns centenars de persones».

Per a un filòsof és inmoral valorar elmèrit per l'èxit.

El senyor Bagunvà, editor del popularsetmanari En Patufet, que és un senyor quetambé ramonru cabadocomermej a molt, deia]'altre dia a un amic amb aquells seus critscaracterístics- Es escandalós, amb la moda de les fal-

d i lles curtes resulta impossible viatjar entramvia! T'asseus; al teu davant hi ha unrengle de dones i ja estas perdut. Els hiveus — sense voler, no cal dir — fins mésamunt del genoll. Aquesta moda a mi emperjudica molt, car com a bon catòlic emveig obligat d'anar a peu... i d'altra partsóc Boix!

D'això en diem nosaltres esperit de sa-crifici !

La gratitud dels bel'ligerants

A l'Ateneu es discuteix encara, de vega-des, la guerra europea i les seves conse-qüències.

L'altre dia a una penya famosa es par-lava de la gratitud dels bel'ligerants enversels qui es significaren defensant-los.

Un penyista significat ha plantejat laqüestió:

— Qui ha pagat millor els seus amics dela guerra, França o Alemanya?

Un moment de silenci. Tothom reflexio-na i recorda.

— Els anglòfils no han rebut res ; elsfrancòfils s'han hagut d'acontentar amb al-

gunes palmes acadèmiques i poques legionsd'honor. La República, bona administrado-ra, ha promès molt, ha fet esperar més iha donat poc. Alemanya 'ha estat més es-plèndida.

— Sí -- comenté el penyista —. A EnCambio' una frase sobre l'actitud de Bèlgicai una simpatia platónica pe, Alemanya lihan valgut la Chade.

La precisió de Francesc Pujols

Francesc Pujols és un home que tocasempre de peus a terra. La Sumpèctica, elContèpte ge';rerál' de la Cié°n'ia Cutaïa w,i sobretot La història de l'hegemonia cata-lana en la /olitica espanyola, en són de-mostracions contundents.

El mestre Marquès, en canvi, alt com és,.sol tenir el cap als núvol$ i perd sovint lacarta de navegar.

Tots dos feien un viatge per Catalunya.Una tarda arribaren a Manresa.

A l'estan • , Marquès preparava l'estilogrà-fica per escriure uns mots a una amiga es-trangera, cosa que durant molt de tempsva fer el filòsof-poeta Farran i Mayoral.

— A quin poble som? — preguntà Mar-quès quan ho tingué tot a punt.

En Pujols, estran yat, contesta— A' Manresa, home ; el mateix nom t'ho

indica.

Els 60 anys d'En MonteroEI dimarts de la setmana passada, Joa-

quim Montero va complir seixanta anys.Per a celebrar l'esdeveniment, el popularautor i actor va organitzar, en collaboracióde la seva esposa, la senvora Matilde Xa-tart, un sopar d'homenatge mutu d'una cer-ta originalitat.

— Com a comensals — ens explicava l'al-tre dia el nostre amic —, érem la meva donai jo. Es podria publicar també una copiosallista dels no assistents a l'acte. Per dir

-vos-ho en poques paraules, i per a evitaromissions sempre lamentables, ens estaremde citar noms. Direm tan sols que hi man-cava el bo i millor de Catalunya.

La taula, i això és veritat, estava guar-nida amb flors i alguns retrats. Hi haviaels d'En Guimerà i 1'Iglésies, en el llocd"honor. També hi havia els d'En Sagarrai d'En Pous i Pagès.

Aquest darrer retrat; però, estava giratd'esquena. I això també és veritat.

Els barrets i les revistesManuel Sugranyes, el (rproduceun, Sugra-

nves que li diuen, ha tornat de París ambunes quantes idees originals per a una revis-ta. Ha tornat, també, amb quatre barretsfo rts.

Aquests barrets van destinats, natural-ment, als autors del teatre Còmic. Un peral nproduceur» i els altres per als senyorsClarà, Mad rid i Solsona, respectivament.

No és pas la primera vegada que el «pro-duceur» Sugranyes es caracteritza per la se-

da prodigalitat barretaire. En una altra oca-sió va tornar de París amb uns capells defeltre, d'ales immenses, d'aquells que endéiem d'artista. N'eren tant d'artista, quesolament Brauiio Solsona, que té un grantemperament, es decidí a portar-lo.

Ara, però, davant del barret fort, la una-nimitat ha estat molt més apreciable. Totsquatre autors l'han acceptat i és d'esperarque ja els veurem lluir.

Es el que deia En Sugranyes:— Ja que no els puc uni ficar les idees,

almenys els unificaré els barrets...

En Sert a l'Ajuntament

L'esperit de mortificació

i

EN 60N ARRIVA A LA CAPITAL DEI. PAÍS DE LA LLEI SECA

CABARET NEGRE

UNA CONVERSA AMB EN BON (L'APERITIURemarques a 1'i pat a Carles Capdevila

A l'àpat a honor de Carles Capdevila, homremarcà

...que era la primera vegada que Joan Es-telrich no assistia o no s'adheria a un ban-quet. Algú va fer observar:

— Deu ésser a Grècia....que Nicolau d'Oliver arribava a mig

àpat, ço que de totes maneres no té resd'estrany, puix que ja se sap que el savismai van a l'hora, fiats segurament d'algu-na clepsidra no massa afinada.

...que quan es va saber que Bon portavaa sobre 5o.000 dòlars acabats d'arribar ambell de Nova York, guanvats fent ninots, totsels presents que es guanven la vida amb elteatre, la novella, el periodisme i en generalamb la ploma, convingueren que els hauriasortit més a compte posar-se a gyanyar-se-laamb el llapis.

...que quan Sagarra va dir que tot el queescriváa de crítica teatral deu anys enreraho havia après escoltant En Capdevila, tot

-hom va convenir que eren moltes ganes decarregar un mort, i ni els autors que enaquella 'epoca foren rebentats s'ho han cre-gut.

Els miralls del Turó Park

Una vegada, Manuel Fontdevila arribavade Madrid. Així que va , començar a trobaramics, tot eren abraçades i preguntar-lospels altres amics i coneguts als quals en-cara no havia trohat.

— I Tal? I Tal altre? On treballa"ara?per on se les ha emprès?

L'altre li anava donant informes sobreel dir i el fer de tothom.

— I lo Miquel Capdevila? - féu —. En-cara és tan apaïsat?

L'observació era justa. La complexió del'actiu redactor de La Veu, dóna a la sevahumanitat un aire tot apaïsat. Sembla comsi abans lo Miquel Capdevila hagués estatmés alt, però un dia, en passar per un in-dret baix de sostre, s'hagués donat un copamb les bigues i hagués quedat tot arron-çat.

Però el bo del cas és que en L'àpat d'ho-menatge a Carles Capdevila, lo Miquel esva asseure.., al costat de l'Angel Ferran,que és la seva antítesi, L'Angel Ferran ca-da dia és més llarg i prim, cada dia s'estirauna mica més i cada vegada més esllanguit.

Al davant de I'Angel Ferran i de lo Mi-quel Capdevila hi seien respectivament Jau-me Fonolleda i Josep Sunyol. Un cambrerva 'sentir que En Fonolleda deia al seuamic :

— Cada vegada que aixeco la vista delplat em fa l'efecte que estic davant d'aquellsmiralls convexos i còncaus del Turó Park.

EI "Senyor Catalunya"

Pepita Samper és, com tothom sap, laSenyoreta Espanva.

Elàdia Domènech és, també com tothomsap, la Senyoreta Catalunya.

El que potser desconeguin els nostres lec-tors és a qui correspon el nom de «SenyorCatalunya». El tito) va adjudicar-se ]'altredia, en una penya de repòrters que es reu-neix tots els migdies al Colon. La unani-mitat fou absoluta.

L'afortunat és En «Paquitm> Aldaz, eltercer dels «Paquitos» famosos del periodis-me barceloní, i un dels joves més ))salaus)).i ben plantats que es passegen por la Ram-bla. El nostre home, però, es va gendre lacosa pel cantó que crema.

— Al primer que em digui «Senyor Ca-talunya» — afirmà enèrgicament — li tirouna ampolla pel cap.

Un altre periodista hi va intervenir:— Mira, no t'enfadis ; no val la pena. Si

tan greu et sap, ho variarem una mica. Etdirem <(Elàdion Domènech...

Un "cicerone" calumniat

En els seus reportatges sobre la bellevien a Barcelona, Francis Carca explicaval'altre dia en Grimgoire que un, com ho di-rem ara?, que un jovenet ambigu l'acompa-nyà en la seva excursió d'estudis» pels bar-ris baixos. Anaren, segons conta Carco, ala )(Criolla)) i a l'uAncoran.

Estem perfectament informats de l'afer,i podem assegurar que el que acompanyaa Carco no era cap 'personatge sospitós,sinó que es tracta d'un amic nostre d'allòmés respectable, cosa que Carco sap tan bécom nosaltres.

Ara que, posats a donar color i dramatis-me a les seves obres, aquests escriptorassosno s'estan de res.

Guanyat a pols

L'estrena del drama La Glòria del novellautor i simpàtic capellà Mossèn Garriga,produeix un seguit de fenòmens imprevis-tos. De primer, l'empresari, Sr. Canals, ho-me prudent, havia assen yalat l'estrena pera una funció de tarda. La cuniositat del pú-blic, les demandes de localitats, varen ad-vertir-lo aviat que era un espectacle perfec-tament digne d'una sessió nocturna. El va,doncs, assenyalar per a una nit, però vareforçar el programa fent-lo coincidir ambel benefici d'un distingit actor. Mentrestantla demanadissa no parava. Nova modifica-ci ó ; nou canvi de criteri. L'estrena no escombinaria amb cap benefici ; tenia prouganxo per anar tota sola, en un esplèndidisolament.

Podem ben dir que Mossèn Garriga s'haguanyat a pols, graó per graó, la solemni-tat de l'estrena.

Algú, davant aquesta inesperada curiosi-tat desvetllada per l'obra d'aquest clergue,no ha pogut estar-se de sospirar:

— Qui sap si el remei definitiu del nostreteatre no serà de convertir-lo en una de-pendència eclesiàstica!

—Un whisky, amic Bon t—No, gràcies. Vinc del país de la llei se-

ca f haig de reposar. He begut massa viper allà baix.

—Com s'entén?—Tal com te dic.—Però no hem quedat que véns del país

de la llei seca?--Doncs per això mateix, noi... He begut

molt—No ho entenc.

RON

—Si anessis a Nova York, com jo, quehi vaig com qui marxa amb el tren de Sar-rià a Sant Gervasi, sabries que el vi o xam_pany o l'aigua de colònia servida amb am-polles de gin és cosa corrent...

—Així la llei...

—La llei serveix perquè 1'alcoho'l es ven-gui a preus alts. Figura't que tant als res_taurants italians com a molts clubs denit, que vénen a ésser els cabarets de Bar-celona o d'Europa, et venen vi soni qui venagulles de ganxo...

—Alguna contrasenya, per exemple...—No. Només cal que demanis cafè de'

Califòrnia i et donen una tasseta de co-nyac amb una gràcia espaterrant...

—I t'hi pots acostumar a la vida de NovaYork...

—Ara el que em costa és acostumar-mea aquesta. No és pedanteria, però creu queem costa. Tornant al que dèiem, fan bé detotes maneres de tenir tancada la invasióde ['alcohol. Tot i estant prohibit, lli hamolts beguts; figura't si no hi hagués pro-hibició. Els Es:ats Units són una fflbricaimmensa i na es pot pas distreure ningd.

Així que hi ha un embriac, les rodes de lamaquinària poden deixar de funcionar. Joallà baix faig tina vida de treball intensiu.S'acaba 'a broma així que obiro el portde Nova York. Treballo per aquest diari,per l'altre i pel de més enllà; després m'o-cupo de dirigir les aespagnoladesu de bongust de Doris Niles, la gran dansarinanordamericana, i després no tinc temps perperdre.

—Així s'ha acabat la bohèmia.—Ceri S'ha acabat; excepte algunes nits

que vaig a Broadway i al barri negre oxinès, o al cinema o al Parc d'Atraccions,o al teatre o al music-hall, o a algun clubd'amics, només faig que treballar...

—1 hi vas sovint, a aquests llocs?—Cada vespre!—I dius que no et diverteixes?—Els humoristes, creu-me, no ens diver-

tim quasi mai. Ens cal un ambient de pro-vincianisme i de quotidianitat per distreu-re'ns. En un país on no hi ha temps dadonar-se que un viu, no es pot pas fer unamica de bohèmia...

—I del barri negre, què me'n dius?—Home, el barri negre de Nova York,

que avui podem dir que domina i influenciacot el mbn per la popularitat del 'seu art,la seva música i els seus articles, és unpaís on els blancs ens adonem que som gentde color. Així com a Barcelona, quan veusun negre, dius que és un ésser d'una raçade color, així un trinxa del 139 street quanveu tm blanc t'assenyala Com un home decolor... Ho entens?

—)Es un país distret, el barri negre?No. El negre es dóna molta importàn-

cia. Es molt serios, té un sentit extraordi-nàri de la serietat, de l'ordre, de la disci-

plina i de l'autoritat. Al barri negre tothomi tot és negre : els policies, els sastres, elsmetges, els farmacèutics, els advocats, elsvenedors de diaris i els alcaldes de barri,si és que n'hi ha, que no vàreig poder do_nar-me'n compte. Hi ha un cabaret, un delscabarets més distrets de Nova York, i si-tuat al Lenoa Avenue entre el 139 i el 140s'reet, on els negres ballen amb una parsi-mònia versallesca. I si sentissis amb quinsentiment, a hores d'ara, diuen aquelles pa-raules quasi immortals del Show boat

Don't plent totioe9don't ptent cotto%..

que no volen pas dir altra cosa que aquestpensamelit transcendental:

No plantis patatesno piantfs cotó...

o bé canten altres cançons negres All blackJoe, Get ond under the moon, etc...

—I hi anaves sovint, al barri negre?—No gaire. Al blanc de Nova York no

li plata gaire que et barregis amb els ne-gres. No els fa gaire gràcia. rho consentenuua, dues vegades per esnobisme, però novagis pas mai amb un negre pels carrers.Et tancarien les portes de tot arreu. Jovaig anar-hi per a pendre alguns apuntsMira, el primer dia m'hi vaig presentaramb la cara pintada de negre amb un suro.Doncs bé, en arribar a la porta del caba-ret, el porter em va mirar i donant-me unscopets a l'espatlla em va dir : "It is not me-cessary", que ve a voler dir: "I ara, nocal, passi, passi... !» I em vaig amagar enun recó, mig avergonyit de diferenciar-med'aquella gent...

L'HOME FOC.-1

—I el barri xinès?—No et pensis pas que el barri xinès de

Nova York sigut igual que el d'ací... Nofem bromes. El d'allà és cosa seriosa. Molt.Naturaiment que hi ha uha part decorativa'pròpia per als turistes que a Times Squarepugen als autòmnibus que els condueixena Chinese town... Aquesta gent no veuen elbarri xinès, sinó 'la decoració del barri...Però si hi vas a la nit, sol, i t'endinsespels restaurànts o fumadors d'opi...

—Ah, però n'hi ha de debò?— Certament. I cars! Molt cars!—Quina és la cosa que et plau més de

Nova York?.—Moltes De primer el sentimentalisme

dels nordamericana, que són una gentsomiadora i alegre. Si haguessis vist comes prengueren seriosament l'afer de les eLe-cions! A tot arreu hi havia retrats deSmith i de boyar. Es barallaven pels can-didats. La lluita era una cosa tremenda.De moment tothom es cregué que podia gua-nyar, Smith, que a l'Estat de Nova Yorkté una simpatia manifesta. Però davant dela possibilitat de suprimir la llei seca,fins deixaren de votar-lo els mateixos vene-dors d'alcohol que es veien el negoci delcontraban a passeig... Amb el que costarenles eleccions es podria bastir una ciutat comBarcelona, comptant-hi un barri gòtic deciment armat.

—d després, què més t'agrada?—Un reco fantàstic, Coney Island, on

hi ha reunits tots els parcs d'atraccions...Luna-Park, grans barra Sues de fira...Alla és on he vist els fenòmens més ha-portants del món. Ací encara ens aconten-tem amb nans i gegants. Allà, això dels, ger-mans siamesos ja no té cap valor. Es mas-sa "Exposicié Universal". Jo he vist, derlebò, una dona amb pell d'elefant' De ca-ra bonica, però d'una pell d'elefant sinis-tra, gruixuda, arrugada, grisa; un home

-foca, amb una bracets curts que eren lesaletes dels gossos de mar i les cames jun-tea com la cua; una dona amb la pell ques'estirava tant com volies; sí, sí... s'aixe-cava la pell fina al cap i se'l tapava, desprésla deixava anar i quedava al seu lloc; compell de cautxú; he vist un home correcteque tenia un nen enganxat a la panxa omillor dit tot un nen que vivia com els al-tres, però amb el cap a la mateixa panxaàel senyor. Era alguna cosa esfereïdora.Tot allò creu-me, em va fer l'efecte, un mo_ment donat, d'ésser una exposició de Pi-casso.

Aquest caricaturista viatger és intelligent,simpÒtic. Està més prim, més "estilitzat "...Ja té tot el caràcter d'un home de 7i&Z degran hotel; de coberta de transatlàntic, de

de League of Nations, de Babel Danoing.FEAnCESC MADRID

«Madrid». — Com tots els llibres de Jo-sep Pla és una de les lectures més digeriblesque s'inventen al nostre país. Josep Pla,despreocupat preocupadíssim, escriu d'unamanera tallada, neta, directa, una micapengim-penjam, perd deliciosament aguan-tada, pels toquets de la seva capsa de ma-quitllatge. Ara una mica de • blau gris, ara

• una mica de fum perla, ara un taronja lívid,ara tres gotes de suc de llimona, ara unglopet de picon... Entre l'alcohol i la pintu-ra fa marxar la col{ecció de les seves lletres,formigues esquelètiques, trapaceres, esmo-lades...

Madrid, amb tot el que té de desarrapat,d'absurd, d'untuós •i d'incomprensiu, sobre-tot aquest Madrid baix de sostre, de les dis-peses, de les oposicions i de la mandra en-tresuada, aquest Madrid de sempre, al cos-tat del Madrid de la gran parada, en l'es-perit de Josep Pla, troba un nas de «poin-teru ben raçat. Com que la misèria acrobà-tica, com que el pintoresc carregat de fumsi de color, són coses que sempre agraden ien els temps que correm èncara agradenmés, l'ull de Josep Pla — aquest ull de per-diu amb un iris vermell_ perfecte — és sem-pre una garantia d'entreteniment.

Jósep Pla va fer una passada pels cafès,va olorar els carretons dels marxants decarrer, els aparadors de les cotillaires i dede les tavernes. Es va mirar els diputats, iels socialistes intellectuals que fumen totala tarda trepitjant una catifa coralina, des-agradablement musical, feta de bocinets declosques de cangrejo de • mar...

Tot aquest Madrid és, en el llibre de Pla,com una papallona viva, de tots colors, cla-vada amb una dotzena d'agulles...

4 i i

Sobre :.el tracte social. — L'arquitecteMarfil fa anys que viu a Chicago. Bs unxicot, si fa no fa, de la meya edat, i de me-nuts havíem anat a estudi, i ens passàvem .hores sota la negra vigilància de les quatrepunxes d'un jesuïta embalsamat.

Ara ha passat uns dies a Barcelona, il'altre vespre feia l'aperitiu amb nosaltresxerrava pels , colzes i a la fi .'a agafar unto doctorad, antipàtic:

— Te'n recordes d'aquella ,època de lanost'ra intemperancia? Jo penso el moltllunv que anava d'osques en judicar la fa-míli a i la societat. Estava convençut quetotes aquelles persones que no els interes-saven les quatre coses llibresques que m'in-teressaven a mi eren imbècils. Recorda queun dia el meu pare de poc em treu de casa,perquè em vaig .permetre dir molt de mald'un • xcellent senyor que ignorava l'exis-tència de Mallarmé. Els meus amics que espreocupaven de la política, la indústria o elcomerç, eren per .mi dignes d'un menyspreuabsolut. Només creia en la intelligència delsartistes o els intellectuals. Després m'heconvençut de tot el contrari. Més te diréactualment fujo del tracte d'aquestes per-sones; no és que un metge de fama o unadvocat de molt crit, em sedueixen per laconversa. En el fons del fons trobo que te-tes les persones en general són poc interes-sants, ni la inteldigéncia ni la cultura ser-veixen per entretenir i fer passar l'estona.A la llarga, tothom és profundament avor-rit, i per altra banda no hi 'ha ningú des-aprofitable del tot.

De vegades penso que un cambrer o unenllustrabotes e un vigilant, poden satisfermolt més la meva curiositat que un directoro un president de qualsevol cosa, i ara novagis a creure que em sent] democràtic nicosa semblant; la democràcia em fa fàsticcom els cargols, que és un menjar al qualno m'he pogut .avesar mai.

Les persones més distretes per mi són elsdesvagats, els mariners i els que pateixendel fetge...A darrera hora m'he convençut que el mi-

llor és la conversa amb les Jdones, no perquèles dones m'aclareixin la veritat, sinó per-què parlant amb les dones, entre paraula iparaula, de vegades els pots passar la mà

. per la cara, i en aquest món hi ha caresfiníssimes — suposo que estàs amb mi — ifins i tot si la conversa que tens és unamica transcendental pots eixugar amb elllavi les extralimitacions llagrimals d'un ullperfecte, i una llàgrima de vegades té mésbon gust que aquesta beguda infecta, quet'estàs prenent sense ganes, només que per

la poca-solta de fer l'home...JOSEP MARIA DE SAGARRA

Ens parla de la llei seca, del barrri negre, de lesdarreres eleccions i del que vostès vulguin

VIATGES MARSANS I S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets !de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait"

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

Informesi Pressupostos gratis

GRAVATS TIPOGRÀFICS BADAL I CAMATS París, 201. Telèfon 74071

FINESTRA OBERTA EL FUL -__La pau --

Els parlaments, i — allí on aquest instru-ment no actua — els Governs, san apro-vant el Tractat de París contra la guerra,més comunament conegut pel nom de Pac-te Kellog. ara darrerament Thai; adoptatles Cambres .de França i Holanda.

Contra l'eficàcia d'aquest instrument di-plomàtic poden fer-se i s'han fet fàcils iro-nies. Les fan, d'un costat, aquells homes fo-namentalment reaccionaris, que creuen, comel pobre exiliat de Doorn, que la guerra ésuna necessitat biològica de la humanitat, iles fan igualment aquells esperits ingenus icarregats de bones intencions, que haurienvolgut veure la signatura del Pacte acom-panyada de la voladura de tots els vaixellsde guerra, i dels canons, fusells i tots elsaltres estris de matances col-ectives.

En aquest recó de la nostra finestra noens abandonem, certament, a cap esbojar-rat optimisme pacifista ; però menys encaraa cap fatalisme guerrer. L'home fa la guer-ra i fa la pau. L'home és contradictori ; boi dolent alhora, capaç d'altruisme magnífici de monstruosa salvatgeria. Venim — po-bres de nosaltres! — d'uns ancestres quetingueren la lluita com única i ineludiblellei ; però anem cap a un estat de majorsolidaritat humana. Tenim, doncs, d'aquestpunt de partida i d'aquest punt ideal i inas-solit de destinació.

Però mentrestant, el món camina, per béque de tant en tant faci -marrades i fins re-culades. El món camina i va neixent en ell,a l'impuls de les seleccions, una conscièn-cia pacifista i humanista. Aquesta conscièn-cia que fa uns quants anys no era més queen les publicacions dites avançades, és araconcretada, en els documents internacionals,exalçada en els Parlaments, i articulada isignats contrasignats i confirmats pels di-rectors de les grans nacions.

Això sol fóra ja molt. Aquest exalçamentlíric de la pau seria ja una gran etapa, en-cara que pràcticament hagués de fallar enla primera ocasió. Hi hauria sempre l'exem-plaritat, la força de la paraula consagrada,]'incoercible sentiment dins la consciència decadascú que la pau és ]'aspiració dels ho-mes : la natural condició de la vida. Passatl'emportament de la lluita, aquest sentianenttornaria a néixer i s'imposaria a la -fi.

Idealista? Utopista? No, amics: realista.Realista que veu les forces materials i lesespi rituals. No realistes com aquells quenomés veuen les primeres, tangibles i men-surables,.però no més existents que les al-tres. Realistes de tota l'ampla realitat demón, feta d'interessos, de passions, d'ideo-logies, de concupiscències, de bones inten-cions, d'odis, de sentimentalismes...

Haureu entès, després d'aquesta disqui-sició un xic massa grandiloqüent pel to ha-bitual d'aquest periòdic — i pel qual us de-mano perdó, prometent no reincidir —, quesom partidaris fervorosos del Pacte Briand-Kellog i que considerem una fita memorablel'adveniment d'aquest tractat. Aixf és, enefecte. Ací creiem en el pacte contra la guer-ra, com en la Societat de Nacions, com enla Democràcia, com en el Liberalisme.Aquestes grans institucions, engendrades to-tes pel fons d'ideologies del passat segle,per bé que algunes nades en el present,són les soles, creiem, que d'una manera oaltra, treballen per millorar el món. La se-va feina no va tan de pressa com voldrienels que potser només veuen les realitats es-pirituals. Però no pas tan a poc a poc compodrien . creure els que només veuen elsfets matenials.

Fora de l'acció d'aquelles institucions, ¿hiha res, en l'ordre pràctic i polític, que tre-balli per a l'evitació d'aquesta cosa horri-ble que és la guerra? No. Doncs si a la fila -humanitat es' veu lliure d'aquest pesom-bre, no seran aquelles ironies d'homes es-cèptics les que faran el miracle. .Seranaquests tractats i aquests pactes. Seran elsconvenis de Paris i de Locarno i de Gine-bra i tota l'obra pacifista feta des de laguerra ençà, sota el signe de 'B riand, Stres-semann, Chamberlain i Kellog.

1, N.

- Aquest número hapassat per la censuro

Aquesta campanya dirigida a redimir aquestmonument del Palau de la Música Catalanaque, com el seu nom ja indica, és un montment a la vanitat ostentosa d'una època carregada d'illusions, és una de les iniciativesmés ben trobades que podia tenir MIRADOR.

Es convenient que aquesta campanya vagiendavant i que obtingui la collabcració des-interessada de totes les persones que es preocupen d'aquestes coses.

Molt més encara després de demostrat.pels articles que han publicat els senyors Brunet i Armengou, que per redimir aquest mo-nument no calia pas pensar en la seva de-molició, sinó que amb una reforma relativa-ment fàcil n'hi hauria prou.. Diem relativa-ment fàcil, no pas perquè no hagi de valerdiners, sinó perquè la nostra burgesia filhar-mònica en tant que es mostra tan elevada enels seus sentiments musicals no s'entretindràen càlculs mesquins quan s'acabi d'adonar,que ja se n'ha adonat, una mica, que ladecoració d'aquest Palau és un monumentaldesvari de quincalleria econòmica.

Reconfortats, doncs, per l'esperança queaixò desapareixerà, podem discórrer tranquil-lament referint-nos a l'estat d'esperit d'aque-lla època de primers de segle, que ens hadeixat una prova tan càlida de la seva in-gènua jovialitat. AI primer cop d'ull, coma homes d'una generació més jove, hem dedeclarar que aquella època ens fa una envejaenternidora. Es veu ben bé que era el tempsde l'empenta vital i del "ho estar-se de res".La paraula llibertat tenia un sentit infantilderivat de ]'anarquisme i no trobava atura-dor. Els poetes i et rapsodes disfrutavend'un crèdit total i la gent s'embadalia qua;tsentia unes oracions vagues que deien:"Avant, sempre avant, fins arribar als cims."Tothom exaltava la vida i volia arribar alscims. El tipus de l'època era ]'home delxamberg, de la xalina i dels ulls enfebratsde lirisme innocu. Pertot arreu trobàveu l'ar-tista genial fugint dels cànons i de les re-gles. Totes les festes acabaven en mig d'unentusiasme delirant. I l'orgull collectiu preniaformes pintoresques. Per exemple, el movi-ment continu mai no ha conegut tants inven-tors, perquè calia que l'inventor definitiu fosun català.

L'afició decorativa i literària d'aquella èpo-ca ha quedat classificada amb el nom d'es-cola modernista, i era una barreja d'elementsde diverses procedències, pastats amb unaaudàcia i una força que encara avui impres-siona i us fa dubtar. Així veiem lligada l'ad-miració per la música de Wagner amb la qu_causaven les obres d'Ibsen i les manifesta-cions externes del romanticisme local amiel gòtic alemany. La dèria decorativa era això:el gòtic alemany combinat amb la pinzelladavoluptuosa i llarga. Les senyeres dels Or-feons i les que desfilaren pels carrers de Bar-celona durant les festes de la Solidaritat gai-

En el número 403, del 23 del passat fe-brer, Catalunya Social ens titllava d'endar-rerits, tòpic immancable en aquella santacasa, 1 perquè els seus hipotètics lectors esfessin càrrec del' nostre endarreriment, do-nava un resum del nostre llavors darrer nú-mero, resum basat tot ell en él poc compli-cat procediment de fer dir sistemàticamentel contrari del que els articles resumits (?)realment deien.

No hem fet mai la suposició que seríempersones grates a cap element de CatalunyaSocial, perd almenys, tant per part nostracom dels seus fantàstics lectors, era ver-semblant d'esperar que els redactors d'aquellsetmanari no es dedicarien a la deformació(diguem-ho suaument) dels fets. Perquè elresum a dalt alludit, o és escrit de bona fe,o ho rs de mala fe. En aquest darrer cas,no cal dir res ; en el primer, o hem de re-conèixer que el redactor de Catalunva So-cial ha llegit només els títols dels articlesd'aquell número nostre ,i se n'ha imainatel contingut, o bé el tal redactor pertany aaquella espècie tan abundant de personesque no saben llegir • sense ésser analfabets

rebé totes portaven el gòtic estampat i lescapçaleres dels diaris que feien la política del'hora també portaven la marca.

Per explicar-se d'una manera satisfactòriaaquella època tan venturosa, només cal llegirMaragall. La reedició de les obres complertes,que amb tant d'encert han emprès els seusfills, estimats amics nostres, donarà ocasió alsjoves de vint anys per documentar-se sobre lescoses d'una època tan recent i que els deusemblar vella. La sort més gran d'aquellsanys, que ja són un tros de la nostra història,és la d'haver tingut el millor poeta de la nos-tra literatura de tots els temps, com intèrpretsentimental de 1a seva vida civil. Malgrat elsassenyaladíssims esdeveniments polítics d'a-quells anys, no és un home polític la sevafigura representativa, sinó un poeta. No podiaésser d'una altra manera. Maragall, el poetade la paraula viva, escrivia sobre qualsevÀcosa i tot seguit prenia aquesta cosa un nim-be lluminós i de gran prestigi. Maragall eral'home més inflamat d'una època inflamada.Altrament, els seus articles tenien un sentitapostòlic i generós que guanyava els 'cors.Maragall, de totes maneres, s'ha salvat sol.

El maragallianisme i "la paraula viva" vanfer desgràcies entre la joventut i encara avuihi ha qui es barallaria per sostenir literalmentaquells versos que fàn: "la sardana és la dan-sa més bella de totes les danses que es fani es desfan ". Els sardanistes són una rem;niscència de l'època de què parlem. Els sarda-nistes i els que ballen danses populars, aquí coma tot arreu del món, no fan res més quecostumisme agro-popular i atracció turística.Potser ja fóra hora de dir als braus minyonssardanistes que aquells ' versos de la sardana,els més ripiosos que va escriure Maragall,anaven pels seus pares i no pas per ells, i queballant sardanes no fan pas un acte extraor-dinari ni meritori.

L'esperit sardanístic i la decoració del Pa-lau de la Música Catalana són dues coses queens han portat de fora i que les hem de tor-nar allà on eren perquè ja estem servits. Lessardanes a l'Empordà i a les places de les vilesestan molt bé, i la bisuteria i els vidres delPalau pertanyen als "carrousels" de fira i alsenvelats de Festa Major.

No tenim dret a retenir-los.Quan els enyorem ja els anirem a veure.Es convenient, doncs, que d'una vegada ens

afanyem a desfer -nos de certes reminiscènciespintoresques d'una època que ja té el seu ba-lanç fet, amb el respecte que servem tots pe.allò que és essencial i beneficiós i amb l'eli-minació d'allò que és transitori i que fa nosa.Es d'esperar que la nostra burgesia fi lhar-mònica, amb el president de l'Orfeó Catalàdavant, es preocuparan de demostrar aviatque per a fer bona música no necessiten reu-nir a la gent en un local d'un mal gust en-lluernador, que desdiu del nostre país i delnostre temps.. Jonx MARLET.

en l'estricte sentit de la paraula. Amb unsinformadors així, estan ben cuits els amicsdel setmanari catòlic i desvariejador alhora.

,r * #

Un ex-popular setmanari, per llegir el qualés indispensable anar a la barberia o a ci-rar-se les botes, ens dedicava gairebé mignúmero, sobretot la secció d'Esquellots. Elsorprenent del cas és que l'alludit redactor,portant penjat al seu mateix coll l'instru-ment que havia de fer sonar, s'hagi dedicata tocar campanes.

El tal aescripton> és ben lliure de pensarde nosaltres tot el que vulgui ; però, per]'amor de Déu, que s'assabenti de lescoses abans de parlar-ne. El nostre companvJust Cabot no ha estat mai secretari de re-dacció de La Novo Revista, sinó que en fouredactor en cap, càrrec en el qual cessà vo-luntàriament - ja fa bastants mesos. Aixòa part del fet que la iricompatibilitat entreaquell càrrec i el de crític literari de MIRA-

DOR és molt discutible. En canvi, no dónalloc a gens de discussió la incompatibitatentre voler fer el murri i anar a tres quartsde quinze.

L'article del senyor Cambó publicat diesenrera ea alguns periòdics comarcals, ha plan-tejat de nou uua qüestió que entre nosaltres .mateixos ja havia estat debatuda. Es clar quela personalitat de l'ex-líder regionalista ha do-nat més relleu a l'afer i si bé en el ions, elseu punt de vista en lamentar l'excessiu apas-sionament que es posa en els espectacles es-portius, millor dit en els del futbol (car enles altres branques de l'esport estem tot justen un periode d'iniciació), és compartit permolts, no és irreverència, en canvi, afirmarque en aquesta ocasió aquell sentit de l'opor-tunisme, que havia estat el lema cabdal del-polïtics regionalistes, ha quedat una mica mal-parat.

Car la severa amonestació de l'il-lustre homepúblic arriba en uns moments alarmants pera la vida del futbol o millor dit, del gite haconstituit fins fa poc la seva plenitud. La gentcomença a desertar de les grades dels campsde joc i hom comença d'adonar -se que la indi-ferència entra a aquells cors arborats d'entu-siasme, les temporades passades.

De totes maneres no cal estranyar -se que elqui viu allunyat de la vida interna del futbolno se'n hagi encara donat compte. La crisino s'ha manifestat en forma aguda i potserque, llevat dels círcols diguem-ne competents,ningú no ha tingut ocasió de fixar-s'hi. Flotaper l'aire, però encara resta com una cosa im-palpable.

L'advertència del senyor Carnbó arribaaquesta vegada una mica tard i el que potsermés hauria escaigut, fóra lamentar-se queaquells qui han tingut a llur mà el poder ferderivar la vida del futbol vers un aspecte méslògic, més positiu, no .hagin estat capaços defer-ho.

L'esport per ]'esport és una molt bella teo-ria, però en determinades latituds no ha resul-tat sinó un mite. L'esport per l'esport potcompendrés en pobles d'una cultura feta; onrarament el sentiment esportiu passa els li

-mits d'un entreteniment; en què no se'l consi-dera més que com complement d'una educaciórebuda. En fi, allà ou la paraula esport vaíntimament lligada amb el significat escola.

En aquesta matèria és pueril voler establircomparances amb Anglaterra, amb Suïssa,els Paisos Bàltics. En escampar-se pel Conti

-neut, el lema esportiu ha perdut gairebé tatel seu sentit. En algun ndrets, com abansAlemanya i ara a Fiarnça, 'a idea esporti -s ano és més que base per a la preparació mili-tar. En altres, ]'esport no ha servit més quede vàlvula d'expansió, perquè és en els espec-tacles esportius on encara es reconeix a lesutultituds un cert dret a desfogar-se.

EI sentiment esportiu ha estat adulteratd'ençà que la voga esportiva impera. Abansde la guerra el vèiem més idealitzat que nopas avui, Els Jocs Olíinpics furs 1912 forenprincipalment manifestacions de propagandaper a les petites nacionalitats. Després en can-vi aquests mateixos certàmens no han servilmés que per a aguditzar els sentiments impe-rialistes de molts pobles i cls mateixos diretius de l'esport olímpic, en modificar de soca-arrel els reglaments de les velles competicions,no feren més que enrohustir l'esperit d'aqueixapolítica.

Recordo a aquest propòsit la campanya del;anglesos arran dels Jocs Olímpics de París,per les escenes presenciades i que consideravenrenyides amb la idea fonamental que hauria•hagut de presidir-los. En lloc de la cordialitati de la sinceritat, no es veia més que un es-perit xovinista agre i intransigent, que no dub-tava de recórrer a les trampes i a les malesarts.

Els anglesos es queixaven llavors de 'amanca d'esperit esportiu. Però el cert és queaquest tan gallejat esperit esportiu no és com

-près per les tres quartes parts dels qui e;creuen fer esport.

A la nostra terra, però, l'esclat que haviaaconseguit el futbol (la manifestació més es-trident de l'esport local), va poder fer creurealgun moment que se n'obtindrien beneficiososguanys. Mes si avui poguéssim fer el balanç,veuríem que el futbolisme no ha aportat acap ideari, e] més petit contingent. El quitenia i segueix tenint conviccions, s'interessaamb més o menys entusiasme per la nova dè-ria, sense abandonar cap dels seus deures ci'.t-tadans. Però el futbolista a seques s'ha man-

tingut ttotes les exigèncrtpetit sector, darrera a-

nCYSIICItres clubs no hi ha mésQ_^ÍÍIJquesta mena. Són aquells gqn!dre, els qui no titubegen a destners que calguin per a anar a cer.resos, polonesos, d'on convingui, per re no-nar-se el gust de veure guanyar el ma Unscada diumenge. Es inútil parlar-los d'alaavantatges moras que el club hauria de plt.posar-se; és endebades que se'ls retregui l'obrade cultura física que caldria fer; dir-los queels jugadors han de fer-se a casa i no a fora.Es perdre el temps.

La sensibilitat del futbolista d'aquesta menano s'altera més que per les victòries o per lesderrotes dels onze jugadors que vesteixen elseu jersei. Se'ns retrauran determinats actes;no hi hem cregut mai. Moltes vegades allòque s'ha cregut una adhesió sincera no eramés que afany de sumar-se a la voga. Nohem d'oblidar tampoc que l'esperit localistainflueix d'una manera decisiva en les multi-tuds. Enguany, jo us asseguro que si el RealMadrid arriba a ésser campió d'Espanya, larecepció que s'hauria tributat als seus juga-dors no hauria pas tingut res a envejar aaquelles entusiastes manifestacions amb 1uèalgun dia havia estat rebut ací el Barcelona.

Seria pueril relacionar l'entusiasme futbolís-tic dels madrilenys amb altres coses. Per quèenganyar-nos?

Tornant però a la crisi del futbol, cal con-venir que la mala tongada del barcelonista eapot molt ben ésser la causa. En tot cas, noha fet més que precipitar una mica més lescoses i no trigarà el dia que ens adonem ques'havia començat la casa per la teulada. Aixòpel que afecta la capital; en la resta de Cats-]unya, el futbol es troba en un estat lamen-table de desorganització i de pobresa, tant ma-terial com moral. Recorrent per obligació !apremsa de les altres ciutats de la península,hom s'adona que el clam és unànime. El fiat-bol se'n va a la posta. En el partit jugat diu-menge abans a Sant Sebastià amb el Barca

-lona—dues grans "vedettes"—, no es recapta-ren més enllà de vuit mil pessetes. Aquest ésel panorama una mica decepcionant del futbola Espanya.

Per això dèiem abans que la queixa de l'ex-líder regionalista ha vingut una mica tardana.EI trist és que el futbol, prometedor un diade les més falagueres esperances, pel qual s'handespès torrentades d'energies, s' n vagi sensedeixar cap rastre, sense un bri d'aquella idea-litat que tant anhelàvem.. Algun dia, tots ple -gats ens en haurem de doldre.

VtcENrs BERNADES.

La runció de l'oradorComençats els discursos, a les postres del

sopar de Carles Capdevila, hi hagué, a uncert punt, un moment d'indecisió. Qui ha-via de parlar després de Pous i Pagès?

De cop algú suggerí : Pere Rahola. f se-tanta veus en sordina repetiren : Pere Ra-hola, Pere Rahola, Pere Rahola.

Perd Pere Rahola refusà. Les seves ne-gatives, malgrat els precs suggestius de Jo-sep Maria de Sa-garra,, que seia al seu cos-tat, eren enèrgiques, contundents.

Pere Rahola guanyà, amh disgust de tot-hom que hauria volgut escoltar-lo, desprésde tants anys de silenci.

Acabat el sopar, començaren les recrirtni-nacions. Un grrp d'amics protestava.

— Però en nom de què o de -qui jo haviade parlar? — deia Pere Rahola, excusant-se —. Jo no sóc actor, no sóc autor.

— Els temes són infinits. Les circumstàn-cies ; la política i el teatre ; l'orador i l'ac-tor...

— No sou orador, vós? — tallà CampsMarga rit. -- Home... — assenti modestament Pere

Rahola.— 1 els oradors per què carai serveixen?Era claríssim; el grup contestà en cor:— Per parlar.

Els lectors sabran perdonar, rom tenim deperdonar nosaltres, la barreja de matèriesd'aquesta plana la qual, per dificultats impre-vistes d'última hora, pogaes vegadesha pogutsortir com desitjaríem.

La redempciódel Palau de la Música Catalana

QU,È ESPEREM?

ELS BADOCS

irtìa

Lr

1 r1

¡. ^^

i

Y• " 1,^ (A^* .-- \/1 i! .:.. 4 .

J, %?sEl rei d ma+urUà. — .fra us faré un cocktail al gust europeu. Primer s'hi posa vermut

italià.—Després, absenta francesa i whisky anglès. — S'hi afegeix cervesa alemanya ivodka rus. — S'acaba amb un raig de cafè turc. Es remena... — i ara beveu — ! ! ! !'.

(Daily Express.)

1 E S LLETRES____., NEGUITS_DE PALMIRA El presIate do MIRADOR p el forat del pany

Per bé que amb recança, la veïna vacreure'ls i se n'anà després d'haver reco-manat don Nin als amics, amb llàgrimesals ulls. Don Nien, en canvi, desvesat atrobar-se sol, se sentia lleuger, com quidiurejovenit.

Dedicà la meitat del temps als veïns.Cada dia els era més festós. Rodrigo seli fumava els cigars amb tan ingènua ve-hemència, que don Nin i Palmira som-reien compadits. Ella plantava flors tria-des al jardinet del veí, li feia encàrrecsmenuts i sempre duia una gran rosa a1pit, d'aquelles preferides de l'ex-capità.Ell, par tal de correspondre tanta confian-ça, va regalar-li un canari eixordador,i la fotografià en tendres positures voral'aigua de l'estanyol...

Cada tres o quatre vespres el matrimo-ni i don Nin sopaven junts. Ell s'empoma-dava el cabell, cendrosenc ja, i que liqueia entorn del rostre amb abandonatdeix de noblesa vuitcentista. Duia dia-mants, corbates clares i tot sovint se liescapava de dir, amb els ulls abovats da-munt la veïna:

—Què fóra de mi sense vostè, més bendit, sense vostès — rectificava en veureque Rodrigo també hi era. Però el fill

de mamà Belén fumava amb les galtesenrogides per la digestió una mica com

-plicada.De sobte decaigué l'aspecte joiós de

don Nin. Es queixava d'un sobtat enfe-

Llegidors Catalansil ?

No compreu a cegues! :

No feu subserípcíonssense veure els llibres!

éNo adqufríu obres perla lectura d'un senzill 1

} prospecte! F

# Visiteu vostre llibreter!

LLIBRERIA CATALONIAPLAÇA CATALUNYA, t7 - TELÉFON 12456

dóna facftats als seus clients i amics perexaminar els (libres tan detingudament comcalgui, sense el compromís d'adquirir -los.

brosiment del braç. Abans de parlar -nea la germana, Palmira volgué veure-hoamb els propis ulls. E1 posat tranquil delseu rostre assossegà el malalt; allò noera més que un vulgar brià. Don Nin di-gué d'anar a veure el metge, però la mu-ller de Rodrigo el va distreure de tan ma-la idea.

—Metges: metges — féu, despectiva,sense adonar -se que li retornava aquellaire de venedora de mercats no gaire benoblidat —. N'erren més que no en salven.Jo tinc una oració que va ensenyar

-me una bona dona, una santa, que cura-va per gràcia de Nostre Senyor. Vol queho provi?

—Faci el que vulgui de mi, Palmireta.E1 que vostè no pugui, ningú del mónno ho podrà.

Palmira féu com si no l'entengués.—Un cop ben senyat i amb una mica

d'ungüent de la farmàcia, el mal es fondràcom per miracle.

EI braç dolorós s'oferí a la provatura.Palmira amb el rosat capciró del dits,va fer set vegades el signe de la Creudamunt la muntanyola r enverinada, a rit-me d'aquests mots sibillins, xops d'encísi de comaratge de rebotiga:

Brià cavaller,mala fi tu puguis fer,jo tip, tu dejú;mala fi puguis f' r tu.

L'ungüent fou aplicat damunt del re-mei; al cap & vint-i-quatre hores elbraç començava a desinflar-se.

L'esguard triomfal ne Palmira s'entene-brí de veure el poc cas que feia don Nindel seu èxit.

—Amic meu. Qualsevol diria que li fauna trista gràcia de trobar -se bé.

—Bé, diu? — sospirà ell.—No? Miri's quin braç tan bonic.Eren al jardí, sota un omhra bullent,

de migdia, entorn d'una bonior d'insec-tes. Els gira-sols eren tots estarrufats; lesbranques d'un nespler, feixugues de frui-ta madura, tustaven els vidres de la galeria, inflamats de sol. La mà de don Ninféu presa del braç de Palmira. L'homeborbollà amb accent tèrbol:

—Es que el meu mal fa via endintre,cap a l'indret del cor.

—EI cor diu don Nin? Ai no m'espanti!

—Si: i vostè no pot, no vol.., no vol-dna. ., salvar-me.

I deixà la frase escuada, car d'una solaembranzida dugué la mà saludadora demals fins els llavis assedegats.

Palmira llençà un xiscle menut i fugíamb els ulls i la boca closos. A poc a pocanà tornant a la serenitat; obrí un ull,després l'altre; s'aixecà molt solemne i vamirar-se en el gran mirall del trèmol. Es-tengué els braços en un gest de supremaangúnia i un somriure amarg va desclou-re-li els llavis.

—Què sé jo de res, pobra dona? — féucom en un desvari. — Tu, destí, ets eldimoni: tu!

1 una mitja rialla tràgica li contraguéla boca.

Hauríeu dit que era el joc del gat i larata. A estones don Nin feia de gat; aestones el gat era Palmira; a estones hoeren tots dos; però en veure's de prop,els dequeia l'empenta. La muller de Ro-drigo parlava sola, absent als flonjos rao-naments del marit; la fatigaven els lli-bres. Algun que altre cop li sobreeixien lescavillacions i, vagarosa com una prince-sa maeterliniana, mormolava.

—Es l'eterna divina història!... amor,purificació! ...

Ja no tornà cap més tarda al jardí; donNin, tampoc. Però el destí se'n dugué unanit a Rodrigo i va posar de costat elsdos veïns.

—Palmira! ... Palmireta fugitiva: d'en-çà que no la veig camino d'esma. Ja séque hauria de cosir-me la boca o anar -me'n, però sols de pensar-ho, el fred dela mort em sega les cames.

—Jo no vull pas que es mori, don Nin.—I què en trec de viure, si no podem

ser feliços?—No pot ser; no pot ser. I no m'en-

raoni amb tant de foc, que el cap emroda.

—Quina llàstima, Palmira meva! Lesnostres ànimes s'adiuen tant!

—Massa que me n'adono. Bessones són.—I per què no les fonem en una de

sola?—Estic lligada de peus i mans.

LLOR—Els lligams cauen tots sols.—Hem fet tard, amic meu.—No pas del tot —va respondre don

Nin, en un deliri progressiu —. I atra-gué la veïna per la cintura.

—Pietat, pietat pel meu abandó —piu-là ella amb molta prudència, poruga d'és-ser sentida d'algú. — Miri que se'm posauna bena d'or i de foc als ulls...

—Criatura sublim! — féu ell, ja al cap-damunt de la passió —. Deixa't la benai jo t'ensinistraré les passes cap a la fe-licitat.

Palmira es recalcà damunt aquell pitgenerós i ja no li calgué anar mai méssola amb la bena als ulls. Una mà ena

-morada la guiava entre el silenci de lescmbres, amb sorpresa de la gosseta. LaCarina es deturava amb una vibració gai

-zebé interrogativa als narius i una potaa mig aire, dubtosa.

Per contra, Rodrigo no veia res, o mi-llor, del poc que veia en separava els ullsatret pels afalacs de la seva nova amiga.Però aquells amors furtius no provaven nia ell ni a ella; eren un seguit de surts iprecipitacions, com qui roba. Don Ninresolgué el conflicte a grat de tothom. Unvespre parlà amb la cambrera, de primeramb relativa tivantor; després l'un i l'al-tra varen somriure. Don Nin li posà ales mans un bell feix de bitllets, i ella,amb llàgrimes als ulls, volgué besar-li elguant.

GOETIE, Werther, traducció de Joan A14yedra !(Biblioteca Univers, vol. V).—Gràciesa l'esforç intelligent d'una biblioteca de tra-duccions competentment dirigida, ha estat in-corporada a la literatura catalana una obracabdal, representativa. Potser no està tot ditsobre Werther i, encara més, molt dei quese n'ha dit és ben poc conegut entre nosal-tres. No podem ni esflorar -ho en aquestacurta nota. Cuitem a desfer l'opinió que totshem trobat feta, segons la qual Werther eraun llibre que provocava suïcidis. Dubtem quede molts anys ençà n'hagi suscitat cap. Enplena bullida romàntica, el suïcidi flotava enl'aire i ben poca cosa el provocava. L'obra deGoethe, més que una causa, n'era un efecte.La versió de Joan Alavedra, excellent; calfelicitar-se que hagi aparegut un traductor deconfiança d'un idioma com l'alemany, que 'tantspocs conreadors literaris té a casa nostra.

J. (, CASANOVA DE SEINGALT, La meva fu-gida dels Ploms, traducció de Just Cabot (Bi-blioteca Univers, vol, VI).—L'obra del cone-gut aventurer té, més que un interès literari,un interès de document humà, utilíssim al'historiador. Això pel que fa a la gent se-riosa; pel que fa a la gent amiga de passarl'estona, "que positivament no llegeixen sinóper fugir de la temptació de pensar", com diuel mateix Casanova, trobaran en aquest lli-bret una bona ocasió de llegir un llibre d'in-terès per la quantitat d'aventura j d'alternarl'esgarrifança d'una presó inquisitorial amb elsomriure d'alguns trets d'humor. No ens estàbé parlar de la traducció.

RAMON MUNTANER, La Barcelona va tcen-lista (Llibreria Catalònia). — Dir-se RamonMuntaner quan se senten aficions històriquesfóra d'una feixuga responsabilitat si l'autord'aquest llibre tingués 'grans ambicions, Elseu propòsit, però, ha estat de donar unamena de catàleg d'esdeveniments, personalitatsi costums de la Barcelona del segle passar,relació abreujada de fets despullats de totcomentari. L'obra, així, es decanta a l'eixu-tesa, perill menor que el de la literatura me-diocre i pretensiosa. Aquesta tria de RamonMuntaner ens el fa aparèixer, doncs, com unborne discret, que ha escrit una obreta degran utilitat pel fet de posar a la mà allòque cal cercar en obres disperses, voluminoseso de difícil adquisició. Tot i l'eixutesa inven-tarial, més d'un barceloní s'emocionarà fu-llejant-la. Lamentem, però, la manca d'un ïn-dex que facilitaria la recerca de dades.

J. C. R.

La censura dels llibres d'En Pla

Josep Pla, l'afortunat autor de Madrid,assistia, abans d'ésser publicat aquest lli

-bre, a la intransigent i severa revisió deproves que en feien el senyor Josep MariaJunov i algun altre Josep Maria. El pobrePla veia com aquests li suprimien amb lla

-pis blau tots els mots pintorescos que li sóntan cars. De sobte, en arribar a la pagi-na 82, ratlla 3, Pla va veure que Junoy lianava a censurar un «cul de sae» molt es-caient i no va poder més. Botà del seuseient i en un rampell de s-ebellió va cridar:

— Junov, pel més sagrat: suprimiu elque vulgueu, però no em toqueu aquestcul de sac.

En Pla ho deia...En parlar ]'altre dia de la possibilitat que

En Ruvra fos víctima d'unes Gayas-res lite-ràries, estàvem molt lluny de voler insinuar,com ha suposat algú, que posàvem en dubteel crèdit comercial de l'empresa que ha edi-tat el llibre d'En Ruyra. Volíem senzilla-ment indicar que els autors no quedavensatisfets després de .publicat el llibre.Val a dir que la font d'aquestes informa-

cions és Josep Pla, que no parlava gaire bé

de la casa. Però ara resulta que En Pla faelogis del seu editor. En Pla estàmolt sa-tisfet. Millor.Això vol dir que no cal donar gaire crèdit

a les dites de l'autor de Madrid. Sovint perdla noció de la realitat: a vegades acaba percreure que li han passat realment coses que

ha imaginat.Un exemple : En Pla ha dit mil vegades

que en certa ocasió va trencar-se una cama.Doncs bé, això no és cert. Qui es va tren-car un cama jugant a futbol, fou el seugermà En Pere Pla. I En Pere Pla us diràque el seu germà Josep est!s ben convençutque un dia es va trencar una cama.

I que consti que fem espontàniamentaquesta aclaració.

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADOR

Societat General Espanyolade Llibreria, S. A.

Barbarà, t6 Telèfon 1 278 1

BA RCELONA

ca geniüt, fet i fet), com amb aquell es-queix d'home que es deia Rodrigo.

—Rodrigo!... Era tan senyor quan ens

vàrem conèixer — pensà amb un tremolíde tendresa —. Qui sap per on ronda, vo-ra d'aquella perduda? Que ]'Angel de laGuarda me li obri els ulls.

Les flors, els ocells i la gosseta perde-ren interès. Tornà a nodrir el seu espe-rit amb eia llibres, negligits feia dosanys. Els esdeveniments catastròfics, elsdiàlegs patètics, la munió de problemessentimentals de mal resoldre, eren en elmateix lloc en cada novella, vius com elprimer dia. Ella, en canvi... ¿què li pas

-sava a ella d'arriscat, de noble, d'extra-ordinari, dins l'aigua dormida d'aquellapeixera de color de rosa?

Ben cert que Rodrigo era poc home;però l'altre potser ho era massa, tan sen-zill. Veia les coses en bloc; passava peralt els detalls íntims, els divins matisosque Rodrigo destriava d'un cop d'ull,amb la seva finor natural, d'aristòcratade mena.

—Ah, Rodrigo!... -Rodrigo tampoc no era feliç. El seu

companyonatge amb aquella noia nervio-sa i arrissada no durà gaire. Ella era exi-gent i ell va tornar-s'hi. Ni a l'un ni al'altre no els plaïen les mateixes satisfac-

. cions a les mateixes hores i l'encís esmarcí.

Amb les restes de la generosa oferta dedon Nin, ella va entornar-se'n a la sevaterra, on la casaren amb un camperoleixut i negrenc, qui no deixà mai de do-nar gràcies a la bona sort que li féu en-certar una muller de confiança.

Rodrigo anà vivint sol, en una plàcidamediocritat, força content de veure's lliu-re de tiranies femenines, car les donesque ara tractava li eren fidels mitja ho-ra seguida i amb un no-res s'acontenta-ven.

(Acabarà.)

Conte inèdit de Miquel(Continuació)

EIl la deixava mestrejar sense protesta,puix que a desgrat de l'olímpic desdenyamb què el tractava, a les estones opor-tunes, ella encara era complaent. D'altrabanda: què dir si a l'hora de seure a tau-la el plat era curull de les menges mésgrates al seu estómac, tanmateix aristocrà-tic?

A les tardes, com que a casa no sabiaquè fer, se n'anava cap als pradells deles rodalies, en cerca de cargolins i d'her-betes per amanir ensiam. Els vespres duiaa passeig la vergonyosa Carina, i amb lamateixa paciència que aguantava els dra-màtics sermonaris de la muller; es detu-raya a totes les cantonades on la gosse-ta solia entretenir-se.

Tard o d'hora, se sentí contrariat, sen-se un braç afectuós on recalcar-se. Ales-hores, per distreure's del refredoriment dela muller, cercà consol vora d'una sevacompatriota tota nervis i foc, molt arris-sada i alegroia, la qual feia de cambreraen una casa veïna.

Algunes veus soliícites dugueren la no-va a Palmira. Tot i les ganyotes de fàs-tic que varen arrugar la seva boca, perdintre sentí una gran alegria. El darrerlligam que la subjectava a Rodrigo estrencava. Ja era lliure de braços i depensament.

L'estiu es feia sentir. Era el temps quedon Nin i la seva germana solien anar acasa d'una neboda, en un poble de voramar. Però d'improvís, l'ex-capità digué a!a seva germana que, un cop ajegut al'ombra de la figuera, al jardí, no enyo-

:xava les airades salabroses de la mar.La germana, tota sorpresa, li volgué fer

entendre com era d'inconvenient refusarel convit anyal de la neboda; però donNin no es deixà vèncer.

—Vés-hi tu! No has pas de privar-te'n.Un parell de mesos passen que ni te n'a-dones. Si vols, jo vindré a veure't cadafesta, però no em treguis de casa ara,

,,que començo a trobar-li el sentit.—Té raó! — intervingué Palmira —.

D'altra banda, el seu germà vessa salut,gràcies a Déu. Tampoc no el deixa sol.Que no som per aires nosaltres?

Rodrigo aprovà tan bones raons. Ellpassejaria amb don Nin i fins alguns diu-menges anirien tots tres junts a veure lagermana i el gos.

Aquella mateixa nit, l'afavorida propo-sà a Rodrigo d'anar-se'n tots dos ambl'idilli, fora l'abast de mirades pertorba-

res. Rodrigo dubtava, però ella va en-senyar-li el present de don Nin; una granrialla dels dos amigats nuà el pacte. Aixíi tot, el fill de mamà. Belén no deia benbé sí; però la gosseta, altra vegada opor-tuna, va obrir-li la porta.

Una tarda, la Canina va entrar dins lacambra de Palmira amb la franquesa desempre; però en comptes del terròs desucre, rebé el cop d'un objecte dur en elflanc. Va girar-se amb odi contra d'aque-lla força enemiga; s'adonà que era unasabata ferrada, d'aquelles que don Ninduia per casa amb la gorra de servei, enrecord dels temps gloriosos d'activitat.

La sabata restà a terra amb un posattan humil, que la Canina va acostar -s'hiencuriosida. La collí amb les dents i sel'endugué avall de l'escala, just quan Ro-drigo passava el cancell. La gossa anà a

trobar-lo, amb la cua frissosa, i va dei-xar la sabata als peus del seu amo i se-nyor.

Rodrigo no pogué retenir un sospir,—He vingut massa d'hora — féu con-

trariat —. Rumià un segon; després, vaposar-se la Canina a coll i la besà treso quatre vegades. Amb fonda recança du-gué l'esguard a tots el recons del rebedori sortí de la casa, capbaix.

—No puc queixar-me. — Es deia totanant-se'n —. Em compra la dona. PeròDéu ho fa bé tot; el que et pren amb una

mà, amb l'atra t'ho millora.

galitat els seus béns a Palmira. Ella ven-gué la casa del padrí per tal d'esborrartot rastre del passat; de la vida i delsactes d'una pobrissona Palmira, que notenien res a veure amb la gloriosa exqui-sidesa de la donya Palmira actual.

Per dins la seva nova casa, hauríeu to-pat a cada dues passes amb cortines sua -víssimes, amb plantes de saló gairebé impalpables, amb miralls de dolç esclat, amb

La casa, la gossa i el canari restaren sotala guarda d'una servent de Palmira. Quan

la germana de don Nin vingué a cuita-corrents, esglaiada de les espaordidores no-ves, rebudes en el ple del seu pacífic es-tiueig, va trobar les dues cases buides.

El germà i la veïna eren lluny; acom-boiaven aquella lluna de mel de darrera

hora cap a França i Itàlia. En la lletra

rebuda, don Nin li declarava, molt sec, elpropòsit d'anar-se'n alguns mesos; 1i feiadiverses indicacions relatives a interessosi l'aconsellava de retornar prop dels ne-bots, fins un altre temps de més calma.

Quant a Palmira, mig ofegada en unnúvol d'embriaguesa, tenia por que la se-va vida actual no fos un somni. Tanma-teix el pressentiment d'un destí escollit no]'havia feta quedar amb les ganes.

Entortolligada de braços al coll de donNin, li deia noms heroics, cada dia dife-rents; li dedicava les més refinades blan-dícies, suggerides per l'entremaliadura delsnervis. Pla que la passió els floria en unbon tros endarrerida, però les mans erentan expertes a ventar el foc, que a esto-nes la xerinola s'enfilava a una alçàriatorbadora. A l'hora de posar els peus aterra havien de demanar-se si eren d'a-quest o de l'altre món.

Tornaren. A fi de no veure's exposatsals equívocs de gent malèvola, anaren aviure en una caseta que don Nin compràuna mica lluny del barri d'abans. Per re-pós de la consciència, cedí amb tota le-

mobles rars, duts qut sap don. La capade la Carina era feta d'una randa antiga.

Però la gosseta, enyoradissa d'aquells me-sos de llibertat i de la niada de cadells

queel'atzar va dur-li, aprofitava totes lesavinenteses per sortir a barrejar-se amb

els companys del carrer.Des del balcó, Palmira la va sorpendre

dues vegades en ple festeig; i totes duesvegades se'n tornà a dins vermella de gal-tes. Era tan pudorosa corn a la primeriade conviure amb don Nin, d'aleshores quebarrava el pas de la porta a l'amic, sis'esqueia d'haver algun llum encès a lacambra d'ella.

Va passar un any, varen passar dosanys. Embriagats per l'amor autèntic, donNin i Palmira fluctuaven en el misterid'una llum trencada. Als veïns els emba-dalia aquella dama prudentment esquiva,amb els seus vels rosats a l'estiu, amb elsseus abrigalls a l'hivern. Saludava ambun cop de cap menut, amb la mà, sempreenguantada de blanc. Palmira, definitiva-ment, era desarrelada d'aquells cansaladersentre els quals havia nascut per error.

De sobte, en ple apoteosi, un pèrfid

badall va obrir-li la boca, de bell nau.--Potser torno a avorrir-me? — es pre-

guntà esglaiada.Sí; s'avorria. Un vel glaçat s'interposa-

va entre ella i la resta del món. Feia dosanys que n'era distreta, però l'espurna degel que se li passejava per la sang nos'havia pas fos. Tant s'avorria ara amb

don Nin (aquell home tan borne, una mi-

LA BELLL VIE A BARCELONEPer FRANCIS CARCO

Reportatges del gran novel • lista francès. Explica les seves impressions i el queva veure en els baixos fonds de Barcelona. Demani els tres últims námeros delGRINGOIRE (a o'¢o Ptes. cada un) que porten aquests interessants detalls.

LA LLIBRERIA FRANCESARAMBLA DEL CBNTBB, 8 1 10

O

EL PREMI «MIRADOR"Tenim molt avençats els treballs d'organització del concurs per a l'adjudicació dei

premi de 2.000 pessetes que MIRADOR farà a mans de l'autor de l'obra en tres actes,estrenada durant la temporada que acaba a la Setmana Santa, i que obtingui majornombre de vots.

Recordem que podran votar tots els espectadors dels teatres Espanyol, Novetat;i Romea, i que no podran tenir en compte els vots que han estat tramesos a la, nostraredacció per alguns entusiastes que tenen massa pressa.

Entre la gent de teatre el concurs al «Premi Mntauoall ha estat molt comentati tothom ha pogut donar-se compte que ens proposem crear el major interès possiblea favor del teatre català, que no està tan mort com algú suposa. Cal només que lagent interessada, els que exposen en afers de teatre català la seva fortuna, no es faciprejudicis. Ja som prou grans per acceptar esportivament i amb serenitat el falid'un concurs. A París, el premi anual de ilteratura que porta el nom de Goncourtserveix per llençar un autor i consolidar una casa editorial. Però les cases editorialsque no han tingut la sort d'haver editat el llibre premiat no se senten vexades sino surten premiats llurs autors.

Per ara podem donar les següents bases sobre el procediment que regirà per alconcurs, i en els números següents donarem els detalls que manquin, la llista com

-pleta d'obres estrenades i els retrats d'autor. d'aquestes que encara no hem publicat.

BASESI. A la porta del teatre es donarà a cada concurrent un butlletí de

vot en el moment de lliurar la contrasenya d'entrada.2. En el butlletí hi haurà la llista completa de les obres estrenades

que entren en el concurs, i l'espectador que vulgui votar haurà de marcaramb una ratlla l'obra de la seva preferència.

3. No es donaran més butlletins al públic en començar el primerentreacte.

4. Durant aquest primer entreacte, els espectadors podran dipositarels seus butlletins de vot en unes paneres disposades a l'interior del tea-tre i degudament controlades.

5. En el moment d'acabar el primer entreacte, les paneres seranretirades i es procedirà durant ¡'acte següent a comptar els butlletinsdipositats, els quals, degudament empaquetats, es guardaran en llocsegur fins a l'hora de l'escrutini.

6. Si la votació és prou nombrosa, continuarà durant ei segon entre-acte amb les mateixes formalitats que el primer.

7. La votació tindrá lloc en aquesta forma durant la funció del dis-sabte, dia 23, a la nit i a les de tarda i nit del diumenge.

8. El dilluns, dia, 25, es recolliran tots els vots eme os i es farà l'es-crutini a MIRADOR amb la sola presència dels autors i dels representantsde les empreses que h vulguin assistir.

9. MIRADOR està fent gestions que encara no podem fer públiques,per a assegurar la fidelitat de la custòdia del vots emesos fins a I'horade l'escrutini.

Carles Capdevila no és pas un home fà-cil de comprendre. Com més voleu em -presonar la seva ànima, més us llisca deisdits. I, tanmateix, ell, quan s'engega, ésun home enraonador, efusiu. Un causeuradmirable quan el tema el suggestiona. Elque jo fes la crítica de teatres, em perme-tia proposar-n'hi molts de temes d'aquestsque el captivaven. Mai no he trobat ningúque, de les qüestions teatrals, en parléscom ell amb tanta lucidesa. Més d'unavegada, les seves paraules. han estat, peia mi, un alt mestratge, una segura orien-tació. Però, per a la seva banda, el temadel teatre li guarda tantes illusions idesenganys de jovenesa, que se li fa untema relliscós per a les confidències. Evo-cant-les totes, podria reconstruir esque-

Un retran de CARLES CAPDEVILA t,intatper Nonell, l'únic retrat a l'oli que va pintarNonell. En aquest retrat En Capdevila nova caracteritzat fer fer comèdia; En Ca¢de-vila en aquell temps de la bohèmia romàn-

tica abans d'ésser advocat i d'escriure,pintava i, naturalment, Qortava barba.

ÁW1O]L

^ EL TEATRE *,^

Carles Capdevila, actor, director i empresari

màticament la seva vida. Una vida que té

E L M E ST R E PAH I S SA A M A D R I Da seva lògica però e la seva comide

xitat fa semblar contradictòria. Una vida

No cal comentar el concert i l'èxit que,en ell, ha assolit En Pahissa. El seu presti -gi n'ha sortit auriolat amb la doble valordel mèrit i del misteri. Després d'un hermè-tic article d'En Salazar, ha calgut que elmateix Pahissa expliqués les seves pròpiescorles. Hi ha hagut, doncs, música descrip-

tiva i descripció de la música. 1 En Lasalles'ha tret zz anys de sobre, tot acaronant-seidealment aquella barba rossa dels seustemps de mosqueter barceloní.

Un èxit merescut, i res més. En Pahissasatisfet. 1, En Moraguetes, que l'ha acom-panyat, satisfet també, per no desentonar.

Però En Pahissa ha arribat i ha passatper Madrid en ple ,aldarull musical. En Ser-rano contra En Guerrero ; en Lasalle pla-nvent-se d'unes frases d'En Villa ; En Vi-Ila, etc., etc.

Uns quants amics —molts menvs delsque ell mereix — donaren a En Pahissa una,anomenada comida íntima. 1, està clar, fouuna desfilada de retrets, de queixes, de re-tallades, barrejada amh l'envorança delstemps passats.

En Lasalle es mostra somiós, remembrant,cls dies ja tan allunyats de Vida Nueva.1 En Ricard Baroja exclamava tot consirós

— Ai ! sí ! Ara ja em diuen Don Ricardo,com a! meu germà li diuen I)on Pío.

d heroi stendhaha, més interessant perdintre que per fora, i a la qual ell s'es-força encara a retallar-li tot plomall, adonar-li una aparença grisa.

Carles Capdevila és fill d'un manyà ques'establí a la Barceloneta i que, amb granesforç personal aconseguí de fer tirar en-davant un negoci de maquinària. Peròaquell home tenia ambicions molt noblesper al seu fill. Volia que fos home decarrera. Així Capdevila cursà el batxille-rat i començà la carrera de ciències. Elseu pare, però, morí sense veure acom-plerts els seus desitjos. Capdevila, jove

-níssim, és trobà doncs, de sobte, per unabanda, amb un negoci que no entenia iper altra, estudiant una carrera que noII interessava. La seva vocació única, la

que 'ha estat realment ei nord de la sevavida, era la literatura. Les penyes de lite-

ats i d'artistes, les sales de billar i laBiblioteca Arús, especialment absorbien elseu temps. Les seves temptatives de tre-ball seriós esdevenien, donada la seva

educació i la seva manca de. preparació

tècniques, fatalment inútils. El fracàs,cada dia més gran dels seus estudis i lapoca fortuna dels negocis, el posaven enuna situació primparada. Això el féu de-

cidir a separar-se de la família. Haviaanat a una acadèmia que tenien En Feliude Lemus i En A. de Ferrater, on haviaconegut Francesc Sardà. .Amb aquest iamb Alexandre de Cabanyes, posaren un

taller. Després, ni per això arribaren elsrecursos. Acabà per viure sol en una bo-hèmia una mica pintoresca. En aquell pisde bohèmia en Nonell li pintà el retratque encara guarda i que tant estima.

Un dia En Pahissa, que era aleshores undels seus companys habituals, li digué:

—La meva germana treballa al TeatreTntim. Oh, i hi té una gran afició!

—Per què no hi anem? — proposà EnCapdevila,

Hi anaren, Adrià Gual els rebé admirablement. Passaren a formar part de laseva tropa. Per cert que entre. els com-panys de Capdevila hi treballava tambi]'Ors, que aleshores no somniava encaraésser Xe'nius, ni molt menys Eugenid'Ors.

Càl dir que Capdevila no hi havia anapas perquè la professió de comedias'

r-1 A r•i:ji

PROXIMAMENTE EXPONDREMOSEN NUESTROS SALONES

ERICfNI^

I

UN AUTOMOVIL DE MAXIMA CALIDADY CONDICIONES TECNICAS MODERNISIMAS .

8 CILINDROS EN LINEAd VELOCIDADES, LAS DOS ALTAS EN TOMA DIRECTA.

DISPOSITIVO "NOBACK" SOBRETODAS LAS MARCHAS, EVITANDO ELRETROCESO AUN EN PUNTO MUERTOY DESEMBRAGUE.

FRENOS HIDRAULICOS iASIENTOS AJUSTABLES

CRISTALES IRROMPIBLES

BAJO CENTRO DE GRAVEDAD -EL AUTOMOVIL MAS SEGURO DEL MUNDO

SALÓN HUDSON 3 ESSEX ^ de automócíks ' ' °s. A..EPPESENTACIO$ES r coMERCiO A..Al^. so X111. 3Aa Cepnke^, ,ti

'auAaAAAAuuAaLAuAuaA4uau4Aa

ii

14

1 ' i .4

►

►►

►a

• g ►^

11•p^

4N

N

►4

1 ' 1 1 ' ' '4

►4► 4

►►

►^. , . a ►1

►^►4►4►1

: ' • ► 4►44

evv,vvvtvvt♦ •y1.v^vVVV.VV.VVIt1VVt'►«r 4..A.•...>.. £Aå A•AAAL.ALAÀAAAA.4

LES ESTRENESTEATRE ROMEA

Quan el cor parla, comèdiadramàtica per J. Bernat i Duran

Amb l'aparença d'únaobra modesta el se-nyar Bernat i Duran ha aprofitat I'ccasió-cosa que sempre està bé i sobretot en plenaQuaresma—per donar als autors un exempiede teatre altament moral i predicar al públicunes- quantes moralitats. 1 aixo ho diu ambun llenguatge tan clar, i tan senzillament,que tenim la seguretat que si mt japonès assis-tís a la representació entendria l'obra. El con-fuete és planer! Tothom veu que Fautor esproposa proclamar ben alt la indissolubilitatdel matrimoni, el respecte als pares, l'amor altreball i altres principis morals d'autiguitat isolidesa venerables.

L'obra marxa de dret com una bona peNí-cula i sense gaires personatges episòdics, per-què els únics que hi ha innecessaris són aquellsnois que juguen a billar i una veüta que surtal començament de l'obra.

Diuen que el senyor Bernat i Duran •_svanta de "manejar bé els ambients ", i aixòés veritat. Hi ha en tota l'obra «na quantitatextraordinària de realisme que no li 'pervéde la interpretació que hi donen els actors,ni del dinar del • primer acte. Hi hà un im-ponderable que no té altra explicació que lafacilitat amb què l'autor maneja els ambientEs evident, però, que el senyor Bernat i Du

-ran maneja amb molta més facilitat l'am-bient menestral. No obstant, aquells aristòcra-tes del segon acte fan molta impressió al pú-blic.

Aquest segon acte mereixeria capítol a part.Denunciem aquest segon acte com a dissol

-vent. Només se salva el sentiment maternal.però aquelles germanes!... La senyoreta Bui-xadí, fa una germana tan antipàtica que sortté que ella és molt bonica. En aquest actel'autor fustiga durament l'aristocràcia, tan du-rament que amb facilitat adquiriria un toanarquitzant. Però l'autor ho fa amb un fimoral i en tenim la prova en el fet que l'En-ric es contigui amb tanta noblesa i no facidemagògia. En mans d'un autor qualsevol, elpersonatge de 'Enric aprofitaria l'oportunitatper entedrir la galeria amb quatre frases bol-xevitzants.

Malgrat el seu caràcter dissolvent, creiemque amb alguns lleugers retocs en aquestacte l'obra guanyaria, perquè podria ésser representada en tots els centres catòlics i tea-tres de societat, que tan mancats estan debona literatura.

Qui hagi llegit les crítiques que el senyorBernat i Duran escriu al Noticiero Univer-sal tindrà la satisfacció de veure els princi-pis artístics i morals del seu autor convertitsfeliçment en realitat, la qual cosa és una pro-va més de la teoria nostra, segons la qual hiha un inevitable parallelisme i una justa cor

-respondència entre les obres més diversesd'un mateix autor.

Esperem que el senyor Bernat i Duràn, queté una erudició teatral immensa, ens donaràen altra ocasió la prova que pot també en-vestir una obra de tema més modern i com-plicat, cosa que sembla ha de peder aconse-guir-se sense violar els drets de la moral iel bon gust. I desitgem una altra prova pera demostrar la nostra opinió qúe l'autor deQuan el cor parla. està destinat a tenir sem-pre un èxit igual, ni més gros, ni més petit,que ja és molt. I n'estem segurs per aquellimponderable de què parlàvem.

L'obra commou el públic. Vàrem veureplorar molta gent.

' M. B.

En Pahissa, tan ben pintat de negre,somreia, no se sap si de goig o de pena.

Potser com a compensació es parlà dedirectors s músics estrangers.

Es va saber aleshores que Oscar Fritz,que acaba de passar per Madrid, s'ha ne-vat a dirigir en un concert L'encantamentde la Qrimavera, de Strawinsky, perquè nopodia assajar-la més que quatre vegades.

— No hi ha cap director espanyol — deiaEn Lasalle — que pugui assajar una obraquatre vegades.

I En Pahissa tornava a riure. I ara síque ja es comprenia de què.

Naturalment, sembla que fou ell mateixqui defensà els músics executants de les or-questres. En aquest punt, En Lasalle contàel que ha succeït amb l'arpista catalana,tan justament celebrada, Lea Bach, a quien un dels concerts, ha acompanvat un flau-tista, fins a tal punt extraordinari, que ella,corpresa que li haguessin triat tan curosa-ment un acompanyant tan excelaent, remer

-cià la gentilesa i demanà qui era executantde tants mèrits i com s'anomenava. En La-salle Ii digué aleshores, agut i cavaller

—13,0 a l'orquestra ,Lasalle.De tot plegat — En Pahissa somreia sem-

pre --- es tragueren, tot barrejant-hi quei-xes, atacs, sagetes enverinades — moltesconclusions tristes.

I davant d'En Pahissa, amb una discre-ció galant i correcta, es digué que en elsconcerts actuals quan hi ha obres espanyo-les es solen fer t.5oo pessetes, i quan sónestrangeres, 5.000 ó 6.000.

Hem de tornar a dir-ho? En Pahissa tor-nà a somriure.

1 tot somrient En Pahissa, s'acabà l'àpaten el qual, com que es festejava un músic,gairebé no hi havia músics. Hi havia, però,el músic més jove: En Gustau P'rttaluga,que només té az anys i uns mesos i unsdies, i ha desbancat, per tant, ]'ErnestHalftter, que ja en té 24 á uns mesos i unsdies.

Sempre és un consol que no sabem sifarà somriure també al mestre Pahissa, que,tot ha de dir-se, se'n '-a molt content, ad-mirat dels chicos de la premsa i de le:chicas del carrer.

RAFAEL MARQUINA

l'enlluernés. Li interessava ci teatre no-més com una branca de la literatura. Unsanys abans havia estrenat ja una comèdiaa la qual el mestre Morera havia posatmúsica. Si féu d'actor ho féu com una deler. tantes coses que provà en aquella èpo-ca, per curiositat, per esperit d'aventura.Però la vida de Capdevila és, en certamanera, guiada per la fatalitat. Es unhome una mica — o un tros — abúlic peranar a trobar les coses. Diríem que ésmancat de qualitats perforants. Té, encanvi, qualitats de resistència. Aguantales coses que li venen a les mans i finss'hi apassiona, per gust de l'obra ben feta.Això pot explicar que sent la seva voca-ció constant la de literat — i aquella pera la qual té més condicions — hagi fetoficis tan diversos. El d'actor nasqué,com diem, d'una facècia. Ell, que finsaleshores no s'havia pogut guanyar lavida d'una manera normal, es trobà quefent d'actor se la quan} ava. Arribà a co-brar aviat set pessetes i mitja diàries. Eraei sou de galant i de dama jove més altque aleshores s'acostumava a pagar aBarcelona. Molts actors en aquella època,cobraven encara deu reals o tres pessetes.

Si la fatalitat el féu actor, fou tambél.x fatalitat qui el féu empresari i direc-tor de Companyia. La fatalitat no revestíací formes tan joganeres. L'aventura eramés greu. Capdevila aleshores ja era ca-sat. Acabava una tourné per tot Catalu-nya que no havia donat grans resultats.La feina havia estat ingrata i esgotadora.Acceptà una contracta al Romea sensemirar condicions, per fugir només del pe-sombre de tenir de tornar a voltar pelspobles. La nova empresa, però, no marxàbé. Per entre els bastidors començà a cór-rer el desagradable rumor que tots ple

-gats es veurien ben aviat sense feina. ACapdevila, però, ]i semblà que les cosespodien endegar-se; que, ben garbellat, elnegoci no tenia d'ésser forçosament un

desastre. Al mateix temps li agafaven es-garrifances de pensar que, si l'empresaplegava, hauria potser de fer altre cop1 maleta... En parlà amb Adrià Gual, liexposà els. seus projectes. Aqúest li di-gué:

—Vols que et presenti l'empresari?Es posaren d'acord i anaren a veure'l.

D'aquella entrevista Carles Capdevila ensortí empresari i director de Companyiaamb l'escreix d'una amistat que és unade les més profundes per ell. En arribara casa, passà per un dels moments de mésintensa emoció de la seva vida. Obrí totsels armaris f tots els calaixos per a ferel balanç de la seva fortuna. Balanç irri-sori ! Escurat tot, es trobà davant de lasuma fabulosa de cinquanta set pessetes.Cinquanta set pessetes i ]'obligació depagar una nòmina crescuda al final dela setmana !

—No vaig pensar — ens deia amb uncert humorisme, després de referir-nosaquests fets — en la possibilitat d'enge-gar-me un tret. Però sí que vaig miraramb una mica de melangia els meus mo-bles, pensant que potser dintre d'uns diesja no serien meus. Jo hauria fet qualsevolcosa abans de deixar de complir amb elsmeus companys.

Reeixí tanmateix. Reeixí durant tota latemporada. Reeixí gràcies a una de lescaracterístiques seves que ja hem esmen-tat : la resistència. Fou actor, director iempresari en. una peça, i, encara, traduc-tor de moltes de les obres que estrenava.

—Una de les hoces més emocionants decada dia — ens deia una vegada — era

aquella en que, durant l'intermedi delsegon i tercer acte, venien a donar-me

compte del paper venut.Capdevila, amb alguns reforços, hauria

seguit la temporada vinent encara de di-rector i d'empresari. L'èxit era ja assegu-rat. Aleshores, però, l'empresa del Prin-cipal començà a fer-li la competència. Te-ma més diners, inspirava, per això, mésconfiança als actors.

Fer la història de Capdevila actor,fóra fer la història del nostre teatre du-rant els anys que ell hi actuà. I ni ésaquest el nostre propòsit, ni podem éssertan llargs. Quan vingué un moment dedepressió, de decadència pel nostre teatre,Capdevila es sentí cansat de la seva vida

d'actor ï decidí abandonar-la. En aquest

cansament i decisió sobtada hi devia en-t trar, i no poc, la seva vocació de literat

a la qual mai no havia íntimament re-nunciat. Però li semblà que per deixard'ésser actor, tenia abans d'ésser una al-tra cosa. Aleshores, potser, aconsellat perseu amic Agustí Calvet, assidu al seu ca-merino de comediant, decidí fer-se advo-cat. Fou una altra prova de resistència.,Acabà en un parell d'anys la carrera.

Per mediació de Josep Carner, hom lioferí un lloc de redactor a La Veu de Ca-

&riunya.Un dels períodes més pintorescos i at-

zarosos de la seva vida quedava clos. Noli restà cap enyorament del teatre com aactor. Seguí, però, apassionat -lo com aliterat. Ho proven prou les seves nom

-broses traduccions . Ho prova també aque-lla deliciosa comèdia en un acte «El quart

de la sonin', que ens evidencia l'autor que

1v llei inescrutable del seu fatalisme, hafet perdre per al nostre teatre. Ho prova,

finalment, el seu pas, massa efímer per latribuna crítica del MIRADOR.

Douèxec GUANSE.

La primera cosa que cal fer en parlar de Rapf, que cercava per als films cares noces,Joan Crawford, per tal 'd'evitar confusions veié la cara de la tendra Lucille i no s'assos-sexuals, és d'advertir que, per estrany que segà fins que la .noia hagué pres la ruta desembli, Joan, en anglès, vol dir Jaana, igual Califòrnia. L'any 1925 Miss Le Sueur tan-que Jean, Joanna i Jane, que és tal vegada viava d'ofici i es convertia. en aquesta Joanla forma més autèntica del femení de John. Crawford de qué tan bones performancesDesprés de fer aquesta assenyada explica- esperem els amics del cinema.ció respecte el nom de Joan Crawford, és Aquest esquema resultaria incomplet sen-,curiós de constatar que aquest no és pas el se una petita allusió al caire amorós de lanom veritable de la noia que el porta, puix vida de Joan. De primer hi hagué el festeigque aquesta va començar la seva vida civil amb Ray Sterling, afer amorós que es fiqui-amb el nom romàntic de Lucille Le Sueur. dà aenb l'absència, deixant la solidesa d'una

Des de la seva més tendra infantesa, Lu-cille va mostrar una decidida tendència a es-capar-se de la situació en què es trobava,cosa ben natural si considerem que la pni-'mera situació de Miss Le Sueur fou la de`minyoneta escarràs d'un collegi de noies on

"la vida se li feia impossible, i la segona la *de bugadereta estrènua vora un safareig'que Mrs. Le Sueur dirigia. Lucidle s'escapàde la primera situació . i caigué en la segona,i de seguida va començar a pensar com s'es-c.aparia d'aquesta.

Després de cansar-se els braços tota lasetmana, Lucille solia aprofitar els diumen-ges per cansar-se les cames a les sales deball de Kansas City. La seva agitació do- a 1minical era un èxit i això va fer veure a lafutura , Joan com podria escapar-se d'ésser,bugadera. Però l'impuls més fort que la noia s15java rebre vers el millorament de posició, v,r . >ídonar-l'hi Ray Sterling, que era aleshores q ^`el seu festejador. Com Lancelot sortia a cer-caer la fama per amor de Ginebra, com en krecord de Beatriu el Dant s'escarrassava afer tercets, Lucille Le Sueur seguia els ca-mins de l'ambició perquè esdevinguessin JO l' . CRA 11 'FORD i el seu bah-bahreals les il1usions de Ray Sterling.

«Ray — diu Joan —' fou el meu incentiu.Tenia fe en mi. Sabia la meva vida misera- (erta amistat. A Hollywood, Joan Crawfordble de petita bugadera. Coneixia totes les festejà llargament amb Mike Cuaahy i sor-xafarderies que envolten sempre una noia tí del festeig ben doctorada en filosofia amo-qu& freqüenta les sales de ball Tan.mateix, rosa.creia que jo seria alguna cosa. Creia que «Un afer amorós, en començar, és comhi havia una ànima bella dintre el meu cos un vestit nou —diu Joan --. Ès el vostrede ballarina. 1 era la primera persbna que vestit favórit; no us sabeu estar de portar-cm despertava el desig de fer reals les illu- lo. 1 un dia teniu la desgràcia de fer-hi unsions que es feia a base de mi.» esquinç. Us agrada tant que de seguida us

La noia, doncs, després d'una curta ex- dediqueu a apedaçar-lo.Ho feu amb unaperiència coem a dancing girl pels encontorns cura tan intelligent i amorosa que l'adobde Kansas Cite, abandonà aquesta ciutat i gairebé no es coneix. Però el pedaç hi és.se n'anà a Chicago. Hi arribà amb tota la «Un altre dia hi feu una cremada i, des-seva ambició i dos dòlars, i l'esperança de prés, un bon sargit per a tapar el forat. Peròtrobar-hi l'ajut d'una amiga. Aquesta era ja sabeu que el vestit ha perdut la perfeo-fora, i Lucille s'hagué de posar tot d'una a ció iprimitiva.cercar feina. Va recordar un nom : Ernie »Finalment, després de tants de pedaçosYoung, fannós empresari de revistes, i aviat i sargits, sal que reconegueu que el vestit jaes trobava en una gran oficina, al capdavall no és nau. Us pot agradar encara més qued'una llarga cua de noies que s'agitava, cap altre dels vostres vestits, però_ el seuneguitosa, davant una porta tancada. estat de terrible apedaçament us impedeix

«Mai fio havia estat tan desesperada — diu de portar-lo. Un afer del cor pot arribar aJoan — com durant aquella espera terrible. un estat semblant d'atrotinament, i a'lesho-Vaig estar més d'un cop a punt de deixar- res bé caldrà que us en deseixiu.. Enterreu -ho •córrer i de resignar-me a sortir al carrer ne els parracs al fons del vostre cor, coma demanar caritat. 1 encara no m'explico si deséssiu els retalls d'un vestit a la tauletael rampell que em va fer tirar al dret, pas- de cosir.»»sar davant de totes .i empènyer la porta tan- En canvi, les relacions cordials que hancada. Dins l'estança, rera una gran taula, lligat Joan Crawford i Douglas Fairbankshi havia un home petit que era el gran em- (fu) deuen constituir un vestit de confian-presari. Jo plorava a raig fet i sanglotava : ça, puix que la noia les ha fet acabar en«No em tragueu d'ací! Noinés tinc dos do- matrimoni.lars!» ARNAU nF BELLCAIRE

Ens imaginem bé la pobra Luche, amb elsseus setze anys i els seus dos dòlars, plorantdavant el gran empresari. 1 els fets vandemostrar que els grans empresaris poden I 1tenir també un cor sensible. Aquella matei-xa nit, Miss Le Sueur començava la sevacarrera dansant que la casualitat havia de CURAN_desviar vers els films. La dansa va dur-se'n les enfermetats del Estomacla noia de Chicago, i a Nova York Harry

ADQUIRIUels darrers èxits teatrals

LOS FLAMENCOS

LAS LLORONAS

impressionats en discos elèctrics

ODEON

■ mu.■ • u ■ ■

RAMON NOVARRO i JOAN CRi1 /FORD en «La Ruta de Singapur,

•IIIIIIIIIIIIIIIi1I111111111111111111111111Vr 1

p....nn.nu..narpvCHEE

Ullhh;'

Elicri!;:A DELIIIIIIIIIIIIIIIIIIOIIIInhIII11th

V111I111U111111111111161111111111111111^

MOVE?4 .a

.lUjIlllllll^

iIBJIiIIHHIIIIIIIIIIIBIIII,11111111

M1RA[3DR

CINEMA I DISCOSELS FILMS DE LIS SETMANA JOAN CRAWFORDD I S C OS

Amb una certa espectació vaig anar aveure el darrer film de Glòria Swanson,que -hom ens ha servit rera el títol de «Lafràgil voluntat» (United Artists). En. primerlloc, hi havia la senyora marquesa de laFalaise de la Coudraye, que és una bonaatracció a . despit del seu títol ; i amb lamarquesa hi havia el seu nas que ha me-rescut d'ésser anomenat por Winston Hig-gins ((el tobogan dels cors » . En segon lloc,aquest film té una història accidentada.

Adaptació de »Sadie Thompsonn, la novellade Maugham, s'havia atret ja abans de néi-xer la cólera de tots .el censors de tots elsEstats ,de la Unió americana, els quals veienen l'obra del novellista anglès un atac pe-rillós contra la professió de .moralista. Migcamuflat sota un nou títol, el film va ésserprojectat, i suposo que els moralistes estranquillitzaren tot d'una. En passar de lanovella al film, l'escomesa de Maughamperd tota la força.

Glòria Swanson fa en aquest fi'm una bonaentrada i una bona sortida. Aquell de: maneede Sadie Thompson, que desembarca a ]'llahawaiana en començar el film i s'embarca, alfinal, cap a Sidney, em recorda vivament laGlòria de Madame Sans Gene. Però entre-mig 1ii ha un procés psicológic d'allò .méscomplicat que els productors d'aquest filmno s'han escarrassat gens a fer-nos entendre.En la novella les metamòrfosis espiritualsde la pobra Sadie deuen estar llargamentexplicades i detalladament justificades. En elfilm, uns quants subtítols (algun dels qualshan d'ésser retraduïts a ]'anglès perquè ad-quireixin . una mica de solta) ens volen ferde pont entre estats d'esperit tan diversosque caldria un pont de més llum per a rela-cionar-los I altrament ¿qué és, al capdavall,allò que fa que la pobra xicota tingui tan-ta por de tornar a San Francisco? No ensabem res; no ens ho diuen. I encara queens ho diguessin no en trauríem gran cosa.Ho hauríem de veure. Aleshores potseraquells interessants primers termes de Glò-nia afligida ens produirien l'emoció que arano poden despertar en els cors benèvols delsespectadors.

Els espectadors, que serven gairebé sem-pre un silenci discret (fora d'aquell que lle-geix en veu alta els subtítols o que amable-ment se us posa a la vora), esclafien a riu-re, amb raó, en els moments més seriososdel film. La culpa d'aquestes rialles era so-bretot d'un reformador de costums, que l'ac-tuació de Lionel Barrvmorc no aconseguiade fer convincent. Hi hagué moments enquè ((La fràgil voluntat, amb prou feinespodia retenir l'atenció del públic.

He vist, en • canvi, com un altre film re-tenia ]'atenció del seu públic a despit delsatacs traïdors d'un inesperat adversari. Men-tre es projectava ((La ruta de Singapur,)(Metro-Goldwin-Mayer) en aquell saló queels seus propietaris troben sempre tan aris

-tocràtic, una flaire d'un to claveguerenc evo-lucionà per entre els nassos de la distingidaconcurrència; Ernest Torrenee i " Ramon No-varro van contribuir molt més que els aco-modadors, que cercaven la flaire per sota

les cadires amb llurs llanternes, a fer obli-dar aquest desagradable incident.

Aquest film és tret, com «La fràgil volun-tat», d'una novella ; però aquesta — «Acrossto Singapoore, de Ben Ames William — jaés una novella concebuda gairebé com unfilm. 1 tanmàteix, en ]'adaptació cindmato-gràfi ca no deixa d'haver-hi adés i ara aquellamancança d'ajust narratiu de què solen pa-tir sempre aquestes adaptacions, i que unaacció externa variada i ràpida aconsegueixtot just de dissimular.

«La ruta de Singapur» començà bé, ambun seguit d'escenes còmiques on Ramon Na

-varro es llueix. Però el caràcter greu dels

GLORIA SWANSON

afers, molt ben preparat des del principi, vaagreujant-se encara tot al 1'larg de l'obra,i a 'la fi es torna d'una truculència que usmolesta en lloc de commoure-us. Novarro iTorrence actuen en aquest film d'una ma-nera normal, és a dir : bona. Joan Craw-ford, una noia d'esdevenidor, s'hi bellugadiscretament. C..1. JORDANA

^o—se.—e e oa^s^

•

S•

En les obres simfòniques editades aquestmes s'ha donat bastant importància a la mú-sica russa. Figuren en els catàlegs «Schehe-'razade» (Gramofon) i les danses del «Prín-cep Igor».

La uScheherazade» interpretada por l'Or-questra Simfònica de Filadèlfia dirigida , pelmestre Stokowski, no és el ballet que ens hadonat a conèixer Serge. Daguilew en el Li-ceu. E§ la suite simfònica en quatre tempscomposta pe] mateix R'imski Korsakow so-bre els temes del ballet exprofés per éssertocada en concerts. Bs un encert haver editataquesta obra que figura molt poc en els con-certs que es donen a Barcelona, malgratésser, sobretot en aquesta versió, una obrade gran valor simfònic prescindint de l'es-pectacle del ball. La .interpretació donada aaquesta obra pel mestre Stokowski és bona.Extrema una mica les cadències, però aixòno és un defecte en una música orientalcom la de «Scheherazade».

La impressió és perfecta. L'orquestra sonaplena i els instruments se senten amb totaperfecció, sobretot les cadències de violí queconstitueixen el tema principal de l'obra, ila doble corda que les acaba. A més s'hade remarcar que el pas d'una plaça a l'al-tra està fet amb molta cura, sense trencarla continuïtat de l'execució.

L'altra obra de música russa editadaaquest tres, les danses del uPríncep ]gom»,tenen, com «Scheherazade,, dues versions. -_La de ]'Opera i la del ballet que portaaquest nom. L'enregistrada per la casaOdeon és la primera, és a dir, la de l'Ope- .;ra. L'enregistrament és bo sense ésser moltsonor, essent més remarcable la part d'or-questra que la de chors, que no són moltnodrits.

També 'ha editat la casa Odeon el Balletd'eHerodiade» i «$cena Pittoresque, de Mas-senet, d'una música teatral que no té pernosaltres un interès extraordinari, però ambun enregistrament i una execució que fanressaltar l'obra.

Wagner figura també en el repertori ambla marxa fúnebre del «Capvespre delsDéus », interpretada per l'orquestra simfòni-ca de Berlín. El mestre Karl Muck, que ladirigeix, l'ha interpretada com un bon mes-tre 'alemanv. Tan sols els cops amb quèWagner anuncia la mort de l'heroi són do-nats amb un ritme diferent del que estemacostuanats a sentir, inclús en els mestresalemanys ,que han vingut a Barcelona. La,r,marxa fúnebre del ((Capvespre dels Déus» no''és potser una .obra molt apta per a ésser en-registrada. La combinació del metall i de la '.corda, i l'escala cromàtica deltema de lamort de Sigfried, és prou difícil d'enregis- ,;triar amb tota 1a seva puresa. Però, de to

-tes maneres, la casa Gramofon n'ha trettot el partit possible, i en els plens ]'orques-tra ho queda gens confusa, sentint-se a mésmolt bé el descabdellament de temes a tra-vés de l'obra.

També .ha editat 1'a casa Gramofon unpoutpourri de «Cavalleria Rusticana». Enshauríem estimat més, malgrat que l'obrano ens interessa gaire, que s'haguessin en-registrat fragments sencers en llac de fer un spoutpourri que musicalment no ofereix ungran interès. L'enregistrament és bo i molt r.sonor, tant que és convenient tocar-lo ambuna agulla no molt forta.

Un disc de música espanyo)a, que sempre kserà agradable de sentir és el i Barberillo deLavapiésu, de Barbieri (Gramofon), músicapopular que actualment està massa abando-nada. La música de Barbieri té un saborpopular madrileny deliciós, i creiem que témésimportància de la que correntment seli dóna. «Pan y Toros,, de totes maneres, .no està a l'altura. del «Barberillon.

MtiSICA VOCAL. — Una de les obresniés completes de la música popular cata-lana és, sens dubte, «La Mort de l'Escolà»,del mestre Nicolau (Gramofon). Ens ha pro-duït, doncs, una vertadera alegria veure-laenregistrada amb una especial cura. Di-ríem que l'Orfeó Català a través d'aquestdisc guanya en calitat, malgrat la dificultatque representa l'enregistrament de massesvocals numerases. Però és que a través dela placa de cera els elements que componenuna gran massa choral agafen molt relleu

la veu pren una morositat especial, deixantsentir una sèrie de matisos que passen des-apercebuts en escoltar el cant directament.Així, en aquest disc els sons anétàldies delsbaixos agafen un relleu extraordinari i són .d'un efecte sorprenent.

J. G.

Relació de discos citats. — Obres sim-fòniques: Schehera€ale (Rimski Korsakow),per l'Orquestra simfònica de Filadèlfia, sotala, direcció del mestre Stokowski, a B 3q9a .-IB 403. — El ca¢ves¢re dels déus I IVag_ner), per l'orquestra de l'Ofiera nacional deBerlin, sota la direcció del mestre Karlllutk, .1B 388. — Cavalleria. Raisticana( Maseagni), selecció rer la Randa Creatore,-1F zto. — El Barberillo de Lava )4iés. Panv Toros, fantasia (Barbieri), per I'Orgnes-fra Ibèrica líe .lfadrid, AF z+a (La lío: desu .l no). -_ Scène Piitoresque, ,marxa i Fé-te Bohemiènne (3íassenet), Qer l'OrquestraSinntònica de París, sota la dirección del mes-tre Cloc:, 173.044. — Ballet d'Herodiade(Massenet), interpretat també per l'Orques-tra Simfònica de París, ¡73095. — El Prín-cep Igor (Borodine). Introducció, danses po-laneses, dansa general, chor de joves polo-neses, frer la gran Orquestra Sirnfòrúca. deParis, amb chors de ]'Opera Russa, 173.096-1 73.097 (Odeorr).

;Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORSCORTS, 481 : Telèfon 33421

JOSEP TORRES i JOSEP LLUÍS SERT. - Maqueta d'un Hotel en una platja (de la próxima exposició dels estudiants d'Arquitectura).

Los servicios de una Ciudad.se encuentran en el

Nuevo Ford

EI dimoniet de les errades, repartit a to-tes les impremtes del m6n de Guttenbergençà, ens féu imprimir en el número pas-sat, i amb lletres ben grosses, el nom deJoaquim Vapreda en lloc del de FrancescVavreda.

Ens aconsola que la confusió hagi estattan compartida que no se n'adonà ningúfins que un amic assenyalà el lapsus a l'au-tor de l'article (el del lapsus hem quedatque era el dimoniet) i que, en un treballsobre el pintor de poc desaparegut, l'autor,un prestigi amic nostre, canvià sistemàtica-ment Francesc per Joaquim. Parlem d'unarticle encara inèdit i, per sort, l'esmenaque calia pogué fer-se damunt l'original.

ESTEVET-iEiÑConfiter i Pastisser

LII

La Escuhura Moderna y Contemporánea,per Alexander Heilmever, amb una seg'o-na part titulada : Facetas Post-Rodinia-nas, de Rafael Benet. Edició de la «Col-leoció Labor (Biblioteca de lniciacM1iánCultural)».

Entre la interessant coHecció editada perla casa Labor, aquest manual d'esculturamoderna és una mostra remarcable. En laprimera part, ultra unes consideracions es-tètiques i tècniques sobro l'ofici, hi ha unestudi documentat de l'escultura del se-gle xtx fins a Rodin, obra del professor ale-manv Heilmever.

En la segona pa rt , Rafael Benet ha reei-xit d'una manera brillant en la difícil tascade resumir en poques pàgines el variat icomplicat panorama de l'escultura contem

-porània. Aquest agut crític .exposa les no-ves tendències escultòriques amb tota cla-redat, conjuntament amb una relació de lesprincipals valors de cada modalitat.

aquesta recensió orientadora, ens feiamolta falta i principalment en l'art escul-tòric, del qual tantes banalitats s'han dit

escrit. Per això ens plau recomanar aquestmanual als nostres lectors, convençuts queens ha agrairan. .

MG.

.__=_ ----- ------. , u ::_:_.;r_:

v DE S ARTS v ',Exposició de projectes, arquitectònics PUNTS DE ti'ISTA

CASO'I`I ISIvirEn la vida artística barcelonina les expo-

sicions de projectes arquitectònics es mos-tren més espaiades del que voldríem. Ladarrera ha estat l'aportació d'uns quants ar-quitertes en la segona Exp sició d':Àrt Li-túrgic, la qual, si bé era decepcionant quanta les arts aplicades, resultava notable per lasecció arquitectònica exhibida.

De la visió estètica dels nostres arquitec-tes hom n'ha dit molt mal. Aquella frase deClemenceau sobre les cases de Barcelona haestat aprofitada pep a desfogar el mal humordels qui senten gelosia per la nostra gran-desa. A part d'aquesta segona intenció, hiha, malauradament, incontestables argumen-tacions per a reeixir en qualsevol crítica ad-versa de l'espectacle arquitectònic del nos-tre Eixample. No pretenc, doncs, cap reivin-

' dicació en aquest sentit ; i si algú ho inten-tés, la contesta més avinent seria receptat

-li una volta per les principals ciutats euro-pees, i si ni així rectifica, llavors recepteu-lique vagi a casa un oculista, perquè la sevaretina no funciona normalment.

Però el que avui voldria aclarir, és el fetd'involucrar la gran majoria dels nostresarquitectes en el global desprestigi' de lanostra construcció.

Per al ciútadà aliè a les qüestions artísti-ques, només hi ha dos o tres arquitectes desolvència estèticament garantida. Aquestafama l'han assolida en participar i excelliren sorolloses activitats polítiques d'una oaltra banda ; al marge, per tant, de totaqüestió arquitectónica. Comparant solamen tles obres realitzades d'aquests«importants»arquitectes amb la d'altres companys de pro-fessió trobareu; tot seguit, una injusta clas-sificació de valors.

Cal fer constar que, malgrat el caòtic es-pectacle arquitectònic dels carrers de IBar-celona, tenim un fioret d'arquitectes de sò-lida qualitat, l'acció dels quals cada dia ésanés persistent en la feixuga tasca d'omien-tar la construcció cap a una expressió rao-nada i sensible.

Aqúesta renovació és relativament recent,i menys extensa del que convindria. Els seusinicis gosaria situar-los en una determinadageneració, de la qual trobaríem els nomsmés representatius en el catàleg de 1'es-mentada Exposició d'Art Litúrgic.

LAPSUS

Tant aquests iniciadors, com els que des-prés han continuat el mateix bon senti! re-novador, han fet arquitectura evolutiva. Vulldir que la tradició arquitectònica ha inter-vingut amb més o men ys importància en laccmposició de llurs projectes.

Allargant el panorama constructiu, anun-ciaré l'existència d'una nova generació, la

qua] sembla que té el ferm propósit de ma-nifestar-se segons les últimes modalitats ar-quitectòniques que denominarem — per en-tendre'ns — Arquitectura nova. Aquest pro-pòsit, a més de respectable, el considero Ib-gie i convenient tractant-se de gent jove.Manca Només veure'n els resultats, i peraixò és necessari que passin uns anys, per-què aquests últims renovadors són actual-ment estudiants. De moment, tot esperantfutures realitzacions, aviat exhibiran una se-lecció dels seus projectes i maquetes, peraixí donar a conèixer llur concepció arqui

-tectònica.El catàleg d'aquesta exposició serà, pro-

bablement, el següent : Club Esportiu, pro-jeéte d'Armengbu, Perales i Reig; Clínica,per Alzamora i Pecourt ; Port aeri, perIllescas ; Poble d'estiueig al Mediterrà, perSert i Torres.

Amb .molt gust faig constar, de passada,que les conferències que va donar Le Cor

-busier a la Sala Mozart la primavera pas-sada — l'interès de les quals fou, alesho-res, palpitant —, van ésser organitzades peraquesta joventut.

Siguin quins siguin els resultats de lapròxima exposició, pel sol fet d'intentar lanostra aportació a l'esforç, que gairebé entots els països existeix, per a cercar unanova plasticitat arquitectónica, ja ens me-reix, des d'ara, la nostra simpatia.

Segurament, .amb motiu d'aquesta expo-sició, es tornarà a relluir les diverses inter-pretacions entorn de l'uestil tradicional i«estil nou. Al fons del fons, potser hi hauna alteració de concepte en la significaciód'aquests dos termes : El constructor queper a millor complir les necessitats — que,fatals, evolucionen constantment — de lavida actual, edifica la casa d'una maneracontrària a la rutina arqueològica, no faaltra cosa que seguir el procés històric i((tradicional» d'adaptació del fet arquitectd-

LLIBRES REBUTS

nic a les necessitats d'una època determi-nada. En canvi, ¡'arquitecte que SOLS pro-cura la repetició sistemàtica de qualsevolgòtic o renaixement, ben mirat, és més mo-dern, perquè, sense adonar-se'n, elabora unproducte erudit de laboratori cerebral de lamateixa manera que fabricaria una cremaper a enllustrar sabates. 1 que perdonin els

honorables fabricants d'aquesta pasta a laqual hem d'agrair l'enlluernadora polidesaen un extrem de la nostra indumentària ; iuna casa de pur estil gòtic modern no sépas de què pot servir, si no és de privarla. necessària ventilació de les seves habitations.

. - MÀRIUS GIFREDA

El jove geni Salvador Dalí — tan jove itan geni ! —, seguint la seva refinada es-tratègia d'esbalair-nos cada vegada amb unanova sorpresa, ha exposat darrerament a lesGaleries Maragall una de les més recentsproduccions del seu fertilíssim talent : el re-trat de la senyoreta Abadal ; retrat fet i tre-ballat d'aquella manera que estila el genialpintor per demostrar que, encara que detant en tant faci aquelles cosasses del sub-conscient que tanta coertmoció causen entreels pacífics i atabalats visitants de les nos-tres sales d'exposició, també sap, quan vol,fer allò altre.

Però, desgraciadament, no ho demostraara, com no ho ha demostrat mai : Es veuque allò altre és ben lluny del seu abast.L'obra que avui ens ensen ya, en lloc benpreferent de la sala gran de can Parés,palesa en tanta de manera una tal indigènciade concepció, de visió i de sensibilitat que,vertaderament, ens fa enyorar aquelles espa-terrants obres a què ens té acostumats d'al-tres vegades, quan el nostre sublim barrina

-dor descendeix a les profunditats de la sevalíbido i n'extreu — amb totes les penes ifatigues, cavillaçions i provatures — les méspures i virginals manifestacions de la sevainteressantíssima i agudfssima sensibilitat,amli els seus complexos i derivats — sorra,suro i tot allò altre. Si altra cosa no, sónbastant més divertides.

Aquesta obra que comentem és tractadaamb una pretesa exactitud i una escrupolo-sitat com d'una intelligència rudimentària ¡primitiva, amb una habilidositat, que no ha-bilitat, ben bé de utreball manual» de collegide primera ensenyança, amb una minuciosi-tat vulgaríssima que arriba a ésser repulsiva,sense cap d'aquelles intelligents elisions iabstencions que tant ens han agradat en lesbones pintures que hem pogut veure 'i quegairebé en fan llur millor encís. Tot hi ésanotat amb una duresa, una fredor i una

manca de sensibilitat esborronadores. I mal-grat tota la justesa que pretén posseir elseu autor, en aquest retrat no hi ha resque tingui la més petita calitat, ni la carnhi és carn, ni els cabells són cabells, ni laroba és roba. Ni hi existeix la llum ni l'es-pai hi compta per res. 1 el que és pitjor:ni el quadro és pintura. No hi ha valors, nivolums, ni dibuix ; amb tot i l'aparent tra-ça amb què està fet, no hi ha aconseguitcap dels propòsits que creiem que deuen in-formar la creació d'una pintura. 1 no diemres de la pensada de la finestra per la quales veu aquell paisatge de pessebre. Es ine-fable.

No dubtem que és' una obra que pot tenirels seus gustadors i que fins pot tenir granèxit — especialment entre els babaus ques'indignen amb les altres obres del mateixpintor perquè no saben «què volen din, ni((què representen)), i que amb aquesta tro-baran ben satisfeta la seva banal curiositatestética : ho veuran tot ben clar i ben repre-sentat ; no hi haurà res que s'interposi entrela seva pedestre concepció de l'art i l'obraque contemplaran. Tampoc dubtem que elnostre prodigiós pintor ha d'aconseguir totel que es proposi : és eixerit i trempat i fa-ria un perfecte saltataulells en els magat-zems de més venda que hi hagi al món.Aconseguirà embadalir les intelaigències pri-màries, a qui van dirigides totes les sevesfetes i dites, farà que la bona gent, mig es-garrifada, mig divertida, parli de les sevesfacéoies bo i xarrupant l'escudella. Perd deleque tampoc dubtem gens ni mica és que peraquest camí arribi a fer ni un pam de bonapintura. Cosa que per altra banda ja comp-tem que no s'hi ha encaparrat pas massamai.

El quadro porta una etiqueta de llautó .que diu : «S. Dalí, 1928», com les que s'a-costumen a veure pels museus.

JOAN CORTES I VIDAL

i

Su coche es como una ciudad enminiatura. Hay en él un serviciode luz eléctrica, de energía, de aguay de combustible.

En el Nuevo Ford Vd. hallarácada uno de estos servicios con losúltii os adelantos y los mejores ma-teriales. Cada pieza ha sido cons-truida para servir a Vd. Fielmentey bien con un mínimum de moles-tias y gastos.

El sistema eléctrico y el de ig-nición del Nuevo Ford son tansencillos y tan etiidadosamenteconstruidos que le sorprenderá laspocas molestias que le darán. Sinembargo, esto no quiere decirque hayan de ser ol-vidados. Ciertos pe-queños cuidados son

necesarios de vez en

cuando. Ha de poner-

se agua en la batería y conservarlimpias las conexiones. La carga dela dinamo debe ajustarse al cam-biar las estaciones del año. Las bu-jías han de limpiarse a interva^bsregulare. Los puntos de contactodel distribuidor han de limpiarse yla leva del distribuidor ha de reci-bir una ligera capa de vaselina cada3.000 kilómetros.

Estas son ciertamente pequeñe-ces, pero representan mucho parasu coche. El Agente Ford cuidaráde ellas a muy poco precio cuandoVd. le lleve el coche para lubricary engrasar. Una cuidadosa com-probación a intervalos regulares

alar ara la vida de sucoche y le permitirácorrer muchos kiló-metros económica-mente y sin molestias.

Pa (1e [ux('RAMDI.A DE CANALETES) i 11.

CARRER DE `IALLORCA 307 ; 309:PORTAL DEL ÁNGEL , 18

BARCELONA Id vdt1os [[oll. Ve^gata,,FORD MOTOR COMPANY - S. A. B. - BARCELONA

$ M1RAft R

ISTU EBAKERISTEVENSON, ROMAGOSA I C. A València, 295

Ð41W LOl ENFKIWC' I' ' AIGUA Pastilles ASPAINME 4y fE5Ap ^sAq^1 / RESPIR"r0Ri0 ^0 (^`

A1IPE AS CAUSAS\1 ^ I t/ CDMCuren radicalment 3a Tfí^S Q'I / j I

^parque combaten les seves caa{ea DE TOS

DE ROCALLAURA • Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronqultls, tuberculosi/ ulmonar, asma, i lotes Ics alecclons, en general, de la ola, bron-

' \ \\r (I l j/ 1 / quin i pulmons. — Les Pastilles ASPÁIME són te recrecepta-

SOL-

6a deu més rica del món desp accen ts. —Les Pas illes ASP AIME són esoreteNApels pacients. —Les Pastilles SPAIME es venen a U,

' \ i^ pesseta la cep{a en tes principals tarmacies 1 droguerles. •

^" - / '. \ SÍ vosté pareix d'Albuminúria, (Litiàsis Espeeialilaf Farmacèu/ica del Laboratori SOKATARG

PLANTAS.¡/ úrica (mal de pedra), Bronquitis paren• Carrer del Ter, I6 BARCELOA'A Telèfon 50ï91

quimaioses, Nefrtis ca, es curarà 7It radicalme

nt amb amb

—/-, AIGUA DE ROCALLAURA`^ 1Ji'

S'expèn O 'amb ampolles de litre i de mig litre

i en garrafons de vuit litres % O 1EL AIRE

si es puro, oxigena nuestra sangre enri- o i s rr i b u i d o r s ge ne rals

queriéndola y poniéndola en condicio- FORTUNY, S. A. 1nes de nutrir todo nuestro organismo. CARNER HOSPITAL, 32, ° SALMERÓN, 133 ..

RESPIRE AIRE PURO '

EL SOLnos da fuerza contra las enfermedadesestimulando a través de nuestra piel laactividad de nuestras funciones,

ftsparació d automòbils i motos ,

TOME BAÑOS ®E SOLVICENS LLORCA- ^y LAS PLANTAS s

gracias a sus preciosas vitaminas, po- GIRONA, 159 : Telèfon 73233 -' a 1 ^l ^\\^ ^e •'

seen el secreto de la longevidad, curando Hepresenfaai per a Espanya de la Casa B S A / ^^^^ ' \Y 1sin pérjudicar el organismo. (peces de recanvi 1 accessoris) t r `'^ " '

^4.a 1 ^a^CÚRESE CON PLANTAS ,. ^,y ^,.

«4;?j, Veíuk Curas lkgclafei, M' •.,. ,p a . ^►1 N _ ^,,

ACABA DE SORTIR'^'^' "''"' 1 '^ li M^ M,,, ^^11j ^ 13 5 a

def fMIe ^ain®n

' M'' ñ 4 nl/, IP;111G^Tj^%!^ ` rll

a

el número 5 de la ^ ^"T^-

_

4;^Ccz ^tx,CLr,^ poi Cap pCcz^^ta^ _ % __

Gase^adelesAr^s __ __

son productos vegetales a cuya sabia composicióndeben la salud miles de personas de todo el mundo.

enérgica dedepuración re-E^erren siempre unap Y Interessant informació sobre elnovación orgánica, restableciendo la salud.

Cura N. 1.—Diabetes. Cura N.° 12.—Grano s, herpes, vicios de trasllat del cor de la Seu =

Cura N.° 2. — Albuminurie, nefritis. la sangre.Cura N.° 3.—Reuma, gota, ciática, ar- Cura N.° 13.—E stámago(enfermedades del)

de Barcelona.tritiscno. Cura N.° 14. —Hemorroides, varies, con-

Cura N° 4.—Anemia, accidentes de la gestiones, flebitis, heedad critica y de la pu-bertad. morragias.

Cura- N.° 5. — Expulsión de la tenia. Cura N. 15. —Tuberculosis, bronquitis,

Cura N.° 6. — Nervios, epilepsia, neuras- enfisema, tos, asma, ea-

tenia. tarros.

Cuna N.° 7.—lbs ferina. Cura N° 16.—Corazón, hígado, riñones, MÀQUINES DE GALGUEAR

Cura N.° 8.—Regles dolorosas, supe- eólicos hepáticos, hi- a^Sión de las reglas. dnopesia. MULTICOPISTES ^eew^ 631

Cura N.° 9. -- Lombrices. Cura N.° 17. — Estreñimiento. • C95a ^5, r< X91Cura N.° 1o.—Diarrea, enteritis, coleri PREMSES Grat deje'

na, rnfermedaàes de los Cui. N.° 18. — U'lceras del estómago.

" intestinos. Cura N.° 19.—Ulaeras varicosas, ecze- Oc1P'

Cura N.° 11.—Obesidad, parálisis, pape- mas, 'llagas peligrosas. ACCESSORIS O^^

re, arterioesclerosis. Cura N.° 20. —Cura de estación.PER A MAQUINES pR

En Farmacias y Laboratorios Botánicos y Marinos, Ronda Universidad, 6, Barcelona D'ESCRIUREr

Para más detalles, lea usted el libro "La Medicina

Hegetal", que mandamos gratis sobre demanda .

--

YOLREB

LA MAQUINA PREDILECTA R °_

I

INSUBSTITI.IÍBLE

1 ^5t5 ORGANITZACIÓc

o ORG 0e5

t5 t MODERNA^, at COMPLETAra

A^1tat podreu comprar 4ea,;e^ ^^ D'OFICINESEL MOBLE D'ACER

ELEGANT

4°^^a I

^^ ^^ PERSONAL COMPETENT 1 ESPECIALITZAT ETERN

El millor

Subscriviu-vos a M

Laxa nt =Purgant SETMANARI CATALA

IRADOR

. Pelai, 62. -BARCELONA

'TES FISCALS I

I^ÁIND IiR^iTIU!

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

•

MOBILIARI EN GENERAL _•ec or

_qr^e vau a _ _ _._ .............---- _.__........__....__

- carrer _..-__.__ ___ _ n.° ....- se subscriu a MIRADOR

ESPECIALITAT EN EL DE DESPATX •

^' @l®j® pel fireu fixat de 2'50 ptas. trimestre.

^ Instal'Iaeíons completesPet'JOnal tecnic conta6let d

d'Establiments, Despatxos i Habitacíons

and•1$•pra0.B signatura

Er ¢cialifal indual i uliP+af/

^

MVtBLFC^ PRESSUPOSTOS I PROJECTES A SOL LICITUD P Abonamenf,

DLC PAQÓJNExposició i venda

K-Â 1^ Corts Catalanes, 532. Telèfon 34342 f

dup. tAN OnpIAaeuGrwnrrA,ns-B.acE ^oN"