L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 9 5

Divendres, 22 de febrer del 2019

Fitch Ratings referma el ràting d’Andorra en BBB+

El Moneyval verifica el progrés del Principat contra el blanqueig

Es manté la tendència a la baixa del preu de la totalitat dels carburants

Les exportacions pateixen un descens significatiu del 24%

L’agencia confirma la millora respecte l’avalució de l’agost passat i la perspectiva és estable

L’organisme del Consell d’Europa corregeix a l’alça nou de les dotze recomacions previes efectuades

Després de pujades continuades des de juliol del 2017, s’enregistren tres mesos seguits de descensos

Les partides dels sectors del transport, electrònica i industrial són les que més baixen

Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4

El preu just

C r e i e u q u e s o m realment conscients de la rapidesa amb la qual estem avançant, de la quantitat de

coses que avui dia ens semblen normals però que han hagut d’evolucionar fins al punt de semblar-nos senzilles i tan habituals que fins i tot no ens parem a preguntar-nos res, perque ja formen part del nostre dia a dia? Algú s’ha preguntat com és possible que obrim una aixeta i surti aigua o que tinguem a la nostra disposició un producte comprat a milers de quilòmetres de casa i que puguem rebre’l en un parell d’hores i on nosaltres vulguem? Si a la meva rebesàvia li haguessin dit que podia rentar la roba a casa amb una simple rentadora i que no faria falta caminar prop de tres quilòmetres per anar al riu i esllomar-se fregant a mà, no s’ho haguera cregut. Segur que el valor que li hagués donat la meva rebesàvia a tenir una màquina a casa anomenada rentadora no és el mateix

L’èxit europeu que ha suposat SEPA

Consultori fiscal

Novetats fiscals en relació a l’habitatge de lloguer

Pere Brachfield

JaimeMesas

Marta Felipó

Pàg 2 Pàg 3Pàg 3

que vaig començar a pensar que hi ha-via darrere d’aquesta càpsula perque jo pogués gaudir-ho a casa, i vaig pen-sar que hi havia algú que havia de sem-brar, cuidar i recollir els grans de ca-fe, una vegada recollits caldria torrar-los i triturar-los fins a convertir-los en pols per a posar-los en càpsules. Pe-rò és que aquestes càpsules també te-nen el seu procés de creació, construc-ció i desenvolupament per a ser em-plenades i posades en caixes, per cert, amb un disseny molt atractiu. Una ve-gada muntades les caixes, distribuir-les a les botigues on algú molt amable te les ven. D’aquesta manera quan un pensa en tot el procés que hi ha darre-re, sembla molt barat pagar 45 centims per aquesta capsuleta.

Però aquesta no és la qüestió, la qüestió no és si la càpsula val el que costa, si és o no el preu just, la qües-tió és si ho és per a mi, si estic disposat a pagar aquest preu per tenir aquest producte quan em pot servir un altre similar, parlem de cafetera tradicional, a meitat de preu. Diguem que per algú, segur que la comoditat i la rapidesa en que pot fer-se el cafe al matí el valoren molt més que jo, guanyar temps al ma-tí que pot dedicar a un altre menester

Passa a la pàgina següent

que li dono jo, perque per a mi és una cosa habitual i les coses quan tendeixen a la normalitat perden valor.

L’altre dia vaig decidir no comprar més càpsules de cafe i tornar a la ca-fetera tradicional. Ho vaig fer perque em va semblar que no em compensava el preu que havia de pagar per aques-tes càpsules. Va ser sortir de la botiga i veure que m’havia tornat a gastar més de cinquanta euros que em van fer re-flexionar. Vaig intentar pensar si era car o barat i si valia la pena aquest de-semborsament bimensual o trimestral per prendre cafe. Vaig tractar d’enten-dre perque una càpsula amb grans de cafe em costava 45 centims d’euro. Vaig començar a fer la comparativa amb el preu que pago en un bar, que és 1,40 euros i, per descomptat, em va sem-blar barat, encara que hauria d’afegir altres factors en la valoració com la co-moditat de no fer res, simplement as-seure’m i esperar que me’l serveixin, i incloure-li l’opció de llegir la prem-sa del dia sense cost afegit, la qual cosa és un extra. També em vaig preguntar si canviava de marca potser hi hauria una millora en el preu, però la dife-rencia després de testar-ho em sem-blava mínima. Vaig arribar a desglos-sar que hi havia darrere del meu cafe per intentar posar-li un preu just. Així

Carles Anguera

Portfolio Manager Senior d’Andbank Asset Management

BUSINESS2 Divendres, 22 de febrer del 2019

Ve de la pàgina anterior

pot ser molt valuós i li val la pena pagar un preu més elevat. Pot ser que valori aquest temps molt diferent del que el valoro jo, potser per a mi aquests cinc minuts d’avantatge no tenen cap valor, i per a mi on resideix el valor més gran hauria de ser en un menor cost.

I aquí està la clau en el món de les finances, en saber el valor de les co-ses, encara que coneixer el preu cor-recte és avui dia una tasca gairebé im-possible per la quantitat de factors que afecten el preu d’un actiu. Aquest fet fa realment complicat encertar com és aquest preu just. El que és comú en tot aquell que entra a comprar un valor és que espera obtenir un rendiment posi-tiu, és a dir, que ell és conscient sota el seu enfocament que el compra a un va-lor inferior del qual realment creu que val aquesta companyia. Però perque un pugui comprar-la hi haurà un altre que decidirà vendre, perque li sembla que haurà arribat al seu preu just o exis-teix algun risc que pot afectar nega-tivament en el preu en el futur. Hi ha tants factors que poden afectar el preu que el que és ben cert és que no existeix una veritat absoluta.

En el món de la borsa viure ancorat en el passat és un error molt greu, pen-sar que les estrategies que van funci-onar en el passat continuaran funcio-nant una vegada i una altra, és no en-tendre sobre l’evolució de les coses. He conegut molts estils d’inversió, des de l’estudi exhaustiu d’una companyia fins a estrategies d’allò més variades basa-des en els diferents dies de la setmana, i la conclusió és que cadascun utilit-za els metodes en els quals se sent més còmode a l’hora de prendre decisions, perque no ens enganyem, en el món

en general, han evolucionat a una rapi-desa sorprenent i el que abans estava a l’abast d’uns pocs i els donava avantat-ge suficient per guanyar sobre la resta ara s’ha normalitzat tant que no serveix

ment en una sola idea, bàsicament fo-namental, i que s’entén que si no funci-ona a curt termini n’hi ha prou amb es-perar i ja està, poden ser un autentic malson. Els mercats, igual que la vida

L’èxit europeu que ha suposat SEPA

SEPA és l’acrònim en angles del sin-tagma nominal «Single Euro Payments Area», el que en català seria alguna cosa així com «Zona Única de Paga-ments en Euros», va suposar un gran pas en la integració europea en elimi-nar les barreres i diferencies de trac-te en les transaccions bancàries de pa-gament entre països europeus, propi-ciant el desenvolupament d’una oferta de serveis de pagament més competi-tiva, innovadora, segura i eficient. Els instruments de pagament SEPA ofe-reixen als usuaris de serveis bancaris (tant si són consumidors com empre-ses) un sistema de cobraments i pa-gaments paneuropeu i interoperable, ja que és identic en 34 països, que són tots els membres de l’Espai Econòmic Europeu, compost al seu torn pels vint estats de la Unió Europea més Liech-tenstein, Islàndia i Noruega i San Ma-rino, Suïssa i Mònaco. Per tant, entre els estats membres de SEPA encara no es troba al Principat d’Andorra.

Gràcies a la implantació de SEPA, empreses, administracions i parti-culars poden efectuar pagaments en euros o en altres divises, sense utilit-zar efectiu, des d’un sol comte situ-at a qualsevol lloc de la zona d’Euro-pa que estigui integrada en SEPA, mit-jançant un únic conjunt d’instruments de pagament i amb la mateixa facilitat,

va a les seves respectives legislacions nacionals a tot tardar, l’1 de novembre del 2009.

En un altre ordre de coses, fa uns anys es va promulgar la Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2015 sobre serveis de pagament en el mer-cat interior i per la qual es modifiquen les Directives 2002/65 / CE, 2009/110 / CE i 2013/36 / UE i el Reglament (UE) no 1093/2010 i es deroga la Di-rectiva 2007/64 / CE, més coneguda com la Segona Directiva de Pagaments o com PSD2. Els estats membres de la UE havien de transposar aquesta re-gulació a la legislació nacional com més tard el gener de 2018, però aquest tràmit va ser posposat a l’espera que el Parlament Europeu aprovés les Nor-mes Tecniques, conegudes com RTS, aspecte complementari i crític per a la implantació d’aquesta normativa. Ates que el Parlament Europeu va apro-var i va publicar el Reglament que re-gula aquestes últimes el passat 13 de març de 2018, concedint un termini de 18 mesos per a la seva implantació, es conclou com a data límit per a això el 14 de setembre del 2019.

La Directiva PSD2 persegueix obrir el mercat dels serveis de pagament a les denominades Entitats de Paga-ment, nous proveïdors a sumar als tra-dicionals Bancs Comercials. Això im-plica permetre l’accés a tercers a la in-fraestructura dels bancs, i que, entre altres novetats, elimina els càrrecs ad-dicionals per pagaments amb targe-ta o transferencies i regulen el funcio-nament de nous serveis que operen a través d’internet o dispositius mòbils.

D’aquesta manera, una major compe-tencia derivarà en un mercat més di-nàmic, transparent i eficient per als usuaris d’aquests serveis, principal-ment consumidors i empreses. Si a ai-xò afegim l’important creixement del comerç electrònic i la necessitat d’en-fortir la seguretat dels pagaments per internet, tindrem una visió global de l’abast d’aquesta normativa. La Direc-tiva PSD2 regula les condicions que han de complir aquestes entitats de Pagament pel que fa a capital, recursos propis, estructura organitzativa i pla de contingencies, en funció dels ser-veis que presten, així com la precepti-va autorització administrativa per po-der actuar amb les garanties legals su-ficients.

Per tant, la PSD2 ofereix oportuni-tats a tots els actors residents a Euro-pa; en primer lloc per als clients dels serveis de pagament, tant particulars com empreses, s’obre un escenari pre-sidit per un major nombre de proveï-dors i serveis que, resolts en un en-torn tecnològic més segur que l’actual, haurà de redundar en un increment de l’oferta i qualitat de serveis i una dis-minució del preu dels mateixos; en se-gon lloc, per a les entitats financeres, l’oportunitat d’establir estrategies de col·laboració amb els TPPs autoritzats ampliant la gamma de serveis ban-caris, el que els dóna una oportuni-tat de monetitzar-los; i en tercer lloc, per a les Fintech i proveïdors de ser-veis tecnològics, el repte de desen-volupar i implantar serveis de quali-tat que ofereixin solucions eficients a l’elevat nombre de clients dels serveis de pagament.

cost, eficiencia i seguretat amb que els realitzen en l’àmbit nacional. L’exit del procés d’adaptació a SEPA va estar sotmes a un conjunt de factors i la seva evolució va ajudar a la bona marxa de la iniciativa. Aquests condicionants van ser, principalment, de tipus legal (re-latius al marc jurídic europeu) o eco-nòmic (de viabilitat de negoci). Dins dels condicionants legals el més im-portant que existia era la manca d’un marc jurídic uniforme, aplicable a to-ta l’Europa de l’euro. La Directiva so-bre serveis de pagament va perseguir posar fi a la disparitat legislativa en la materia. La Directiva 2007/64 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de novembre de 2007, sobre serveis de pagament en el mercat interior va pro-porcionar una base jurídica moderna per a la creació d’un mercat interior de pagaments, del qual la SEPA cons-titueix un element essencial. L’objec-tiu de la Directiva va ser garantir que els pagaments en l’àmbit de la UE -en particular les transferencies, els càr-recs directes i els pagaments efectuats amb targeta- puguin realitzar-se amb la mateixa facilitat, eficiencia i segu-retat que els pagaments nacionals in-terns dels Estats membres, establint el marc jurídic necessari per a la crea-ció de la Zona Única de Pagaments per a l’Euro (SEPA). La Directiva va refor-çar els drets i la protecció de tots els usuaris dels serveis de pagament (con-sumidors, minoristes, petites i grans empreses i autoritats públiques). El BCE i la Comissió Europea van estimar que l’adopció de la Directiva pel Parla-ment Europeu va constituir un pas de-cisiu per a la creació de la SEPA.

La Directiva 2007/64 / CE, en har-monitzar el marc jurídic aplicable, va facilitar en gran mesura l’aplicació operativa dels instruments de la SEPA en el sector bancari, a més de la seva adopció per part dels usuaris finals, el que establirà les bases per a un mercat únic «intern» de pagaments en euros. Així mateix, la Directiva va reforçar la protecció dels consumidors i va fo-mentar la competencia i la innovació, incentivant així el progrés tecnològic i el desenvolupament de nous produc-tes, com la facturació electrònica, que poden reportar notables beneficis a l’economia en el seu conjunt. La Di-rectiva va establir les normes d’exe-cució de les operacions de pagament quan les operacions de moviment de fons siguin en format electrònic. Per tant, no s’aplica ni a les operacions de pagament efectuades en efectiu, ni a les operacions de pagament efectua-des per mitjà de xecs en paper, ja que aquestes operacions, per la seva prò-pia naturalesa, no poden processar-se amb l’eficiencia d’altres mitjans de pagament. La Directiva va tenir com a meta proporcionar una major protec-ció per al consumidor europeu, pro-porcionant-li una major seguretat ju-rídica i una serie de drets com a usuari dels serveis de pagament. A més, la Di-rectiva 2007/64 / CE va disposar que en les transferencies transfrontere-res en euros que no impliquin un can-vi de divises, els diners estarà disponi-ble com més tard en el compte del be-neficiari al final del següent dia hàbil de la data d’execució. Val la pena re-cordar, que els estats membres de la UE van haver de traslladar la Directi-

per generar avantatge. Fa 20 anys la in-formació econòmica, balanços, ven-des, etc. de les diferents companyies estaven en mans d’uns pocs que po-dien examinar i anticipar-se a la resta en la presa de decisions. Actualment, tothom té accés a la majoria de les da-des sobre una companyia i simplement comprar una acció perque té PER infe-rior a 15 o un dividend del 4 % no pot ser l’únic motiu de decisió.

No hi ha axiomes irrefutables ni

No hi ha axiomes irrefutables ni pautes màgiques en el mercat, és vital saber adaptar-se al canvi

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

pautes màgiques en el mercat, és vi-tal saber adaptar-se al canvi. Cal treba-llar molt dur, tocar molts pals i dominar moltes habilitats per a així tenir armes per a poder anar modificant l’enfoca-ment. Cal estar atent a noves estrate-gies, a posar-se les ulleres d’observa-dor i al continu aprenentatge, perque si creus que ja tens la solució final, el temps i el mercat no trigarà a posar-te de tornada a la casella de sortida. Per-que no ho dubtis, l’entorn no t’ho po-sarà fàcil, hi ha una gran resistencia al canvi i a sortir de la zona de confort.

Així que sort en la recerca del preu just de les coses, perque aquest preu just d’avui potser no ho és demà.

I com deia Joaquín Prat, un dels il-lustres presentadors de televisió en el seu programa El Preu Just: «Senyores i senyors, a jugar!!!».

de la borsa tots necessitem alguna co-sa que ens recolzi a l’hora de prendre aquesta decisió de compra o de ven-da en un valor.

Els estils que es basen exclusiva-

BUSINESS 3Divendres, 22 de febrer del 2019

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant núme-ro CV0136-2018, del 8 de novembre del 2018, del Departament de Tributs i de Fronteres en relació amb la considera-ció d’establiment permanent.

La societat consultant és una entitat resident fiscal a Espanya dedicada fo-namentalment als treballs d’arquitec-tura. Juntament amb una altra societat resident fiscal al Principat amb un ob-jecte social similar (en endavant socie-tat andorrana), han acordat formalitzar una Unió Temporal d’Empreses (en en-davant la UTE), a l’objecte de desenvo-lupar un projecte constructiu d’un con-junt d’edificis residencials al Principat i que els ha estat encarregat una promo-tora local.

Segons es despren de la informació proporcionada, les distintes fases ex-posades a la consulta en les quals par-ticipa l’entitat resident fiscal a Espanya formen part d’un projecte constructiu únic d’un conjunt d’edificis que s’efec-tuarà en territori andorrà; per tant, te-nint en compte que aquest projecte tindrà una durada superior a 12 mesos, constituirà un establiment permanent en territori andorrà, tal com preveu el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en materia d’impostos sobre

haurà de nomenar un representant fis-cal perque els representi davant el De-partament de Tributs i de Fronteres, tal com es despren de l’article 6.1 del De-cret legislatiu del 29-4-2015 de publi-cació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals: «Els obligats tributaris no residents fiscals estan obligats a nomenar una perso-na física o jurídica amb residencia a An-dorra, perque els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjançant establiment permanent o quan, atesa la quantia o les característi-ques de la renda obtinguda en el territo-ri andorrà per l’obligat tributari, ho re-quereixi així el ministeri encarregat de les finances»; així com presentar la cor-responent declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i in-gressar el deute tributari, en el termini i la forma que preveu l’article 15.1 del Re-glament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals: «Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaració i a ingressar el deute tri-butari corresponent. La declaració de liquidació que es presenta és la que es correspon al model establert a la Llei de l’impost sobre societats, amb el termi-ni màxim de presentació del mes natu-ral següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu».

En relació amb l’impost general in-directe, si la societat no resident fiscal que actua en territori andorrà mitjan-çant un establiment permanent en ter-ritori andorrà té la consideració d’em-presari als efectes de l’impost, haurà de repercutir-lo i liquidar-lo segons els preceptes establerts al Decret legisla-tiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Jaime Mesas

la renda i prevenir l’evasió fiscal, a l’ar-ticle 5.3:«Article 5. Establiment permanent1. En el marc d’aquest Conveni, l’expres-sió «establiment permanent» designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la tota-litat o part de la seva activitat.2. L’expressió «establiment permanent» inclou en particular:a) les seus de direcció;b) les sucursals;c) les oficines;d) les fàbriques;e) els tallers;f) les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d’ex-tracció de recursos naturals; ig) les explotacions agrícoles, pecuàri-es o forestals.3. Una obra o un projecte de construc-ció o d’instal·lació únicament constitu-eix un establiment permanent si la se-va durada és superior als dotze mesos».

La mateixa normativa a l’article 7.1, sobre els beneficis empresarials, esta-bleix que «Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Es-tat, llevat que l’empresa exerceixi la se-va activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exer-ceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser im-posables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent».

Així mateix, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre,

de l’impost sobre la renda dels no-re-sidents fiscals, a l’article 10.1, en rela-ció amb les regles de tributació, dispo-sa que «Quan la renda s’obtingui mit-jançant un establiment permanent a Andorra, tributarà per la totalitat de la renda atribuïble a l’establiment perma-nent, amb independencia del lloc d’ob-tenció de la mateixa».

En conseqüencia, ates que el pro-

jecte constructiu exposat a la consulta constitueix un establiment permanent en territori andorrà, les rendes que li si-guin imputables a l’entitat no resident fiscal a Andorra derivades de totes les fases del projecte constructiu estaran subjectes a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Respecte a les obligacions tributàri-es, l’entitat no-resident fiscal a Andorra

Novetats fiscals en relació a l’habitatge de lloguer

rà el tipus de gravamen escaient junta-ment amb els interessos de demora que en resultin.

En relació a la Llei de Finances Co-munals i la Llei de l’allotjament turístic, i concretament pel que fa a l’Impost de radicació d’activitats comercials, em-presarials o professionals, s’afegeix a la qualificació del fet generador de l’im-post, l’explotació d’habitatges d’ús tu-rístic, tant per persones físiques com per persones jurídiques fins i tot quan es requereixi la inscripció al Registre de Comerç. En efecte, degut a la recent creixent oferta d’habitatges d’ús turís-tic, que limita ensems els habitatges de lloguer existents, es pretén donar un tractament tributari més equitatiu a les dues tipologies i afavorir així la destina-ció dels béns immobles a l’arrendament d’habitatges.

Finalment, si bé l’article 59 de la Llei de l’Impost General Indirecte, ja inclou dins de les operacions a les quals s’aplica un tipus superreduït de l’impost, els ar-rendaments d’edificis o parts d’aquests que estiguin exclusivament destinats a habitatge, la Llei ha volgut remarcar que aquest tipus només s’aplicarà a aquells que es regeixin per la Llei d’arrenda-ments de finques urbanes, i que per tant compleixin estrictament amb les dispo-sicions de la mateixa.

Així doncs, la Llei 3/2019, de 17 de ge-ner, de mesures urgents relatives a l’ar-rendament d’habitatges articula un se-guit de mecanismes dirigits a incentivar el mercat d’habitatges de lloguer, fo-mentar l’increment dels pisos disponi-bles i regular l’augment desmesurat de les seves rendes i ho fa no només equi-librant les relacions entre arrendata-ri i arrendador, sinó articulant un marc tributari més beneficiós en relació a les transaccions relacionades amb els ha-bitatges de lloguer.

E l passat 13 de febrer de 2019, el Consell General va a p rova r l a L l e i 3/2019, de 17 de gener, de mesures urgents

relatives a l’arrendament d’habitatges, amb l’objectiu principal d’adaptar la normativa a la realitat econòmica i social del moment. En efecte, en els darrers anys s’ha constatat una creixent problemàtica social que s’ha fet palesa en el desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatges de lloguer, així com en els increments substancials de les rendes efectuats per part d’alguns arrendadors, que imposen dificultats als arrendataris per assumir-les alhora que redueixen el seu poder adquisitiu.

Així doncs, amb la finalitat d’afrontar aquesta problemàtica, s’han implemen-tat diverses modificacions de la norma-tiva, no només de forma directa sobre l’articulat de la Llei d’Arrendaments de Finques Urbanes, sinó també sobre al-tres lleis de caràcter més tributari com poden ser la Llei de l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials, la Llei de

l’Impost General Indirecte o la Llei de Fi-nances Comunals, així com sobre la Llei General de l’Allotjament Turístic o la Llei General d’Ordenació del Territori i Ur-banisme. Totes elles, amb l’objectiu es-sencial de fomentar l’increment dels pi-sos de lloguer i evitar l’augment despro-porcionat de les seves rendes.

Entre les mesures de caràcter tribu-tari implementades, es troba en primer lloc la creació d’un nou Impost sobre els Habitatges Buits («IHB») que pretén vetllar per la funció social de la propie-tat i l’habitatge digne. Amb aquesta fi-nalitat, l’impost grava aquells habitatges susceptibles de ser arrendats però que es troben desocupats durant un període mínim de dos anys, excepte que s’em-marquin dins algun dels supòsits que la Llei exclou específicament: segones o terceres residencies per a ús familiar, de vacances o lleure, domicilis fiscals o socials del subjecte passiu, béns immo-bles afectes a una activitat econòmica, canvis d’habitatge per raons de salut i, finalment, aquells pisos que estiguin a la venda mitjançant agencia immobili-ària. Salvades aquestes excepcions, tots aquells pisos que romanguin desocu-pats durant almenys dos anys seran ob-jecte de l’impost, la base de tributació del qual tindrà en compte el nombre de metres quadrats de superfície útil de l’habitatge a la que s’aplicarà un tipus de gravamen del 5,05% per metre quadrat.

cepció a la seva aplicabilitat. En efec-te, la Llei estableix que, quan l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’im-moble durant almenys cinc anys, el ti-pus de gravamen estatal no serà aplica-ble, i a més a més, els Comuns podran decidir reduir el tipus comunal, o fins i tot, no aplicar-lo. Ara bé, si l’arrenda-tari no compleix amb el període mínim de cinc anys que marca la llei, s’aplica-

L’impost meritarà cada 31 de desembre i el subjecte passiu en són totes aquelles persones físiques o jurídiques propieta-ris d’habitatges buits, sense causa justifi-cada, durant el termini esmentat.

D’altra banda, es plantegen modifica-cions a l’articulat Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobilià-ries, de forma que, si bé es mantenen els tipus impositius estatal a l’1% i comunal entre el 0,50% i el 3%, es preveu una ex-

Marta Felipó

Advocada de Manubens advocats

BUSINESS4 Divendres, 22 de febrer del 2019

L’agencia remarca la capacitat econòmica del país i la solidesa de les finances públiques

Fitch Ratings referma la millora del ràting d’AndorraValora l’alineació amb els estàndards internacionals de regulació financera i de trasparencia fiscal

L ’agencia d’avaluació F i t c h R a t i n g s v a re fermar e l ràt ing d’Andorra en BBB+ i perspectiva estable.

D’aquesta manera, els avaluadors van confirmar la millora de la darrera avaluació de l’agost passat, i van tenir en compte l’acceleració que s’està duent des del Principat en l’alineació amb els estàndards internacionals de regulació financera i de transparencia fiscal. L’agencia va destacar la retirada/sortida d’Andorra de la llista de la Unió Europea de jurisdiccions fiscals no cooperatives.

En la vuitena avaluació de Fitch, l’agencia valora la reducció del deu-te sobirà del Principat així com l’equi-libri de les finances públiques i el crei-xement moderat del PIB, tot i que pre-veu que augmenti per sota dels països de l’entorn. També remarca que s’ha produït una millora de la flexibilitat del finançament i destaca que l’emissió de bons de deute públic estigui substitu-int el finançament bancari. A més, els avaluadors preveuen estabilitat en el deute durant els pròxims dos anys ba-sant-se en les finances equilibrades de l’Administració, uns superàvits sostin-guts i un creixement moderat del PIB.

En la nota publicada l’agencia que valora el deute sobirà continua insis-tint que l’alt pes del sistema financer en l’economia és un risc i que la manca d’un prestador d’última instància restringeix les opcions davant de situacions de cri-si i augmenta els riscos del sector ban-cari. Avisa que un augment de l’endeu-

El Moneyval constata els progressos en la lluita contra el blanqueig

tament del Govern o un deteriorament de la solvencia dels grans bancs andor-rans podrien comportar l’empitjora-ment dels ràtings del país.

Així mateix, Fitch Ratings assenya-la alguns factors que podrien portar a un augment del ràting en futures ava-luacions, com la reducció del risc de passius contingents del sector banca-ri, la millora de la qualitat i la freqüencia de les dades disponibles, disminucions contínues del deute públic en relació

amb el PIB, o la millora en les perspecti-ves de creixement a mig termini.

En general Fitch Ratings assenyala que la capacitat econòmica del país, la solidesa de les finances públiques i l’es-tabilitat política d’Andorra s’equilibren amb la petita dimensió de l’economia i el pes del sector financer. Els avaluadors esperen continuïtat en els esforços per alinear-se amb els estàndards interna-cionals, i en la política macroeconòmica general, després de les eleccions d’abril.

El grup de lluita contra el blanqueig de diners i contra el terrorisme del Consell d’Europa, Moneyval, va fer públic l’in-forme de seguiment sobre Andorra, que analitza el progrés del país en el tracta-ment de les deficiencies tecniques de compliment identificades en l’infor-me d’avaluació, publicat el setembre de 2017. El Moneyval constata els progres-sos i va revisar la nota per a dotze reco-manacions, nou de les quals eren «par-

cialment conformes» en l’anterior ava-luació i ara són «conformes».

També s’analitza si Andorra ha im-plementat noves mesures per complir amb els requisits del Grup d’Acció Fi-nancera (GAFI) i demana que n’hi hagi d’addicionals contra el blanqueig de di-ners i el finançament del terrorisme. En aquest sentit, cal recordar que el Con-sell General ja va aprovar en el seu mo-ment la llei per prevenir el blanqueig i la

tipificació del delicte fiscal. Això, segons el Moneyval, suposa un marc jurídic sò-lid per a la delinqüencia del finançament del terrorisme i que l’absencia de pro-cessos per aquest delicte sembla estar d’acord amb el perfil de risc del país.

El Moneyval destaca que Andorra continua millorant en l’efectivitat de les mesures contra el rentat de diners i el finançament del terrorisme i anima a continuar amb els esforços en aquest

àmbit. L’organisme assenyala, però, que en la legislació del Principat no queda clar quina és la freqüencia i intensitat amb la qual s’han d’inspeccionar em-preses que tinguin un risc potencial de blanqueig de diners o de finançament del terrorisme.

Satisfacció de Cinca«La nota ens diu que hem fet deures, que estiguen atents i que no baixem la guàr-dia». Així va definir el ministre de Fi-nances, Jordi Cinca, l’avaluació del Mo-neyval Exposava que, d’aquesta mane-ra, «es reconeix una progressiva millora que s’ha anat accelerant. El 2011, quan vam entrar al Govern, no complíem cap requisit en deu de les quaranta recoma-nacions. Al 2017 ja complíem en totes». Ara mateix, de les quaranta recomana-cions, n’hi ha deu en que el Moneyval ni hi té res a dir, vint-i-quatre en que es compleix pràcticament amb tot el que demanen i sis on es compleix parcial-ment. «Aquí hi hem d’abocar esforços però requereix temps», va afegir Cinca.

Fins ara, com va recordar el minis-tre, el Moneyval havia incidit sobre l’as-pecte legislatiu. «Ara ja tenim el marc le-gislatiu i ara el que s’avalua és l’eficàcia perque fer una llei és relativament sen-zill però el que cal és aplicar-la». La pro-pera avaluació del Moneyval es farà el mes de desembre ja amb un nou Govern i si se supera s’entrarà a la sisena, una fi-ta que pocs països han aconseguit. La darrera visita del Moneyval en el mar-ca de la cinquena avaluació, l’actual, es va fer a principis del mes de desembre de l’any passat.

El preu dels carburants disminueix el mes de generEl preu de tots els carburants va dismi-nuir el mes de gener respecte al desem-bre del 2018: el gasoil de calefacció (3%), la gasolina sense plom de 95 octans i el gasoil de locomoció (ambdós amb un 2%) i la gasolina sense plom de 98 octans i el gasoil de locomoció millorat (tot dos amb un 1,9%). Si es compara amb el mes de gener del 2018, va augmentar el preu del gasoil de calefacció (2,2%), el del ga-soil de locomoció millorat (0,7%) i el del gasoil de locomoció (0,6%). En canvi, va disminuir el preu de la gasolina sense plom de 95 octans (5,9%) i de la gasolina sense plom de 98 octans (5,6%).

Si s’observa l’evolució dels últims mesos, des del mes d’octubre del 2018 fins l’actualitat s’ha invertit la tenden-cia a l’alça que presentaven els preus de tots els carburants, els quals no ha-vien deixat d’augmentar des del juliol del 2017. Així doncs, s’enregistren tres mesos consecutius de davallades en els preus dels carburants.

D’altra banda, la importació de car-burants durant el mes de gener va ser de 19,14 milions de litres, fet que suposa una variació positiva del 0,4% respec-te al mes de gener de l’any anterior. Al llarg dels darrers dotze mesos, la im-portació de carburants va ser de 187,49 milions de litres, el que suposa una va-riació positiva del 5% respecte als 178,61 milions de litres importats durant el ma-teix període.

Les exportacions pateixen una variació negativa del 24%Les importacions de béns durant el mes de gener van sumar 108,08 milions d’euros, amb una variació positiva del 4,4% respecte al mes de gener de l’any anterior. Sense el capítol energia, la va-riació de les importacions és d’un +2,8%. Pel que fa a les exportacions de béns, van sumar 6,60 milions d’euros, amb una variació negativa del 24% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Pel que fa a l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions van te-nir un valor de 1.373,13 milions d’euros, la qual cosa representa una variació po-sitiva del 5,0% respecte a l’acumulat del període anterior. Sense el capítol ener-gia, les importacions en valor represen-ten un 3,8% més que al mateix període de l’any passat.

Pel que fa a les exportacions, van tenir un valor de 110,16 milions d’euros, amb un augment de l’1,9%. Les partides ex-portades que destaquen amb una va-riació positiva i una major variació ab-soluta són vestit i calçat amb un 60,2% i joieria amb un 57,1%. Tenen una varia-ció negativa destacada i una variació ab-soluta més significativa les partides co-rresponents a transport (58,7%), elec-trònica (26,9%) i industrial (49,5%). Les dades van ser facilitades pel departa-ment d’Estadística del Govern.