Celebrar Carnestoltes s una tradiciben arrelada a qualsevol cultura i costumtnic darreu. Tal vegada no ho s amb lamateixa paraula que el mn occidental lautilitza, per, si ho s en el seu significat.

En sn exemples el fet de portar dis-fresses com a expressi de ridiculitzaralg, o dexagerar duna manera grotescai imaginativa la condici humana.

PedresVivents

Butllet informatiu de la Parrquia de Sant Medir

www.parroquiasantmedir.cat Febrer 2015 Nmero 131

CARNESTOLTES I QUARESMA 2015

segueix en pgina 3

La vella Quaresma

En parlar de la festa de St. Medir s bo tenirpresent la histria dorigen llegendari i la rome-ria, tot i que, una cosa i laltra, tenen linici enpoques ben diferents.

La histria, dorigen llegendari, explica quelany 303 hi havia un pags a St. Cugat (CastrumOctavianum, com es deia en aquella poca) quesembrava faves a la Vall de Gausach (on actual-ment hi ha lermita de St. Medir) aquest pags esdeia Emeteri (Medir) i mentre sembrava les favesva passar per all el Bisbe de Barcelona Sever ll.

El bisbe Sever li explicque fugia de la ciutat per lapersecuci de Diocleci i endefensa de la fe cristiana; lipreg que si els persegui-dors demanaven per ell, elsdigus la veritat: que quan elva veure passar, ell sem-brava les faves. Poc desprsquan els enemics trobaren elpags i li preguntaren sihavia vist el Bisbe, ell els res-pongu que, efectivament,just lhavia vist quan sem-brava les faves.

Les faves que van veure els perseguidors jaeren florides i granades; aleshores els enemicsvan creure que el pags es burlava dells i msendavant el van martiritzar juntament amb elBisbe de Barcelona Sever ll.

En el lloc daquest fet, en temps del romnicshi edific lermita de planta rectangular, ambla portalada darc de mig punt, destructura pri-mitiva orientada de Llevant a Ponent. Lanome-naren lermita de St. Medir, dita tamb, de la Vallde la Mare de Du del Bosc. Damunt la portadentrada es pot veure el relleu de la SantssimaTrinitat amb la segent inscripci Anno DominiMCDXLVll, data de la restauraci.

Lany 1828, a la Vila de Grcia hi vivia enJosep Vidal i Grans, fill de la Parrquia de Sta.Maria del Mar que era forner del Carrer Gran deGrcia nm. 111. Aquest senyor no gaudia degaire bona salut i era un fervent devot de St.Medir al qual li va fer la prometena que si escurava, cada any aniria el dia 3 de Mar a ler-mita per venerar-lo. I aix va ser: es va guarir ilany 1830 fou en Josep Vidal el primer romeuque complint la seva prometena, fu la primeraromeria acompanyat de la seva famlia i amis-

tats que, amb el pas deltemps, cada any shi afegi-ren ms vens i amics queposteriorment sorganitza-ren en diferents colles.

Desprs de la colla denVidal que data de lany1830, lAntiga de St. Medirfundada el 1861 s conside-rada la ms antiga que, jun-tament amb una vintenams de colles cada any con-tinuen complint fidelment elseu romiatge. Amb tot, caldir que amb el pas de temps

sembla oblidat lorigen i lesperit de la festa delseu fundador, ja que es prioritza la cercavila, elsguarniments i el llument pels carrers i, en moltscasos soblida tamb, la participaci dels ro-meus fins a lermita que s, objectiu primordialde la festa.

Els romeus de la colla de la Parrquia de St.Medir han continuat lesperit arribant a lermitacada any i fra bo que el seu exemple fos seguitper tots els romeus i sanimessin a restablir elpacte que el forner Josep Vidal i Grans va feramb el nostre Patr.

Manel Casas i Maria Ciurana

2 editorial

La festa de St. Medir, llegenda i romeria

PedresVivents

Edita: Parrquia de Sant MedirTirada: 200 exemplarsConsell de redacci: Enric Subir, Ramon Freixas, Ramon Marn, Carles Muzs, Pepita PlanaMaquetaci: Ramon Marn; Disseny: Oleguer Forcades

Una vegada a lany va be capgirar els es-quemes socials, poltics, etc. de la nostra socie-tat. Carnestoltes vol ser com un tornar al caoscsmic inicial, per refer un nou model dordre deles coses. B prou convindria un nou model dellibertat dexpressi, o b, de reequilibri de lesrelacions de fora socials.

En definitiva, Carnestoltes vol ser una crtica,una denncia, conscient o inconscient, per unaltre mn millor. Un mn sense les repressionsdel poder establert i amb ms protagonisme delalegria. La impunitat, per, est assegurada jaque tot s broma.

El Dimecres de Cendre, a linici de la Qua-resma, sens invita a dues propostes: convertir-nos i creure en lEvangeli. La imatge geogrficade Jess dels quaranta dies, es situa al desert,com espai de ruptura amb el model de vida quo-tidiana en el que ell vivia.

Un espai de conversi a partir del qual hihavia la conscincia dun canvi, per una vida re-novada segons lEsperit. En aquest sentit, laseva gran proposta s un gir (conversi) vers unmodel nou de relaci amb els altres i amb Du,tot posant per endavant, la justcia distributiva iel sentit de la misericrdia. s a dir, retrobar elcam planer a lencontre dels altres i de Du.

Creure en la Paraula (Evangeli), s creureen una paraula transformadora, una paraulaque s somni generador i etern de Du, una pa-raula subversiva unida a lesperana.

Tot plegat el Carnestoltes tamb ens dnapistes per iniciar la Quaresma.

Enric Subir

portada 3

ve de la pgina 1

CARNESTOLTES I QUARESMA 2015

Cal aclarir que sn paraules de Ratzinger delany 1968, dites abans de ser nomenat perJoan Pau II prefecte de la Congregaci per a laDoctrina de la Fe.

Aquestes consideracions precedents servei-xen per introduir-nos al tema objecte daquestapgina. En efecte, per tercera vegada des dins-tncies arquebisbals sha prets emmudir la pa-raula de Juan Jos Tamayo, invitat de la nostracomunitat, per parlar-nos sobre el missatgedEllacuria amb motiu del 25 aniversari delseu assassinat. A hores dara la prohibicique ens ocupa i preocupa, creiem que no t capmena de sentit i ens costa dentendre per dosmotius.

En primer lloc perqu la tenebrosa i allar-gada ombra del cardenal Rouco ja sha esvat.Des de lactual Conferncia Episcopal semblaque bufin noves brises. Dubtem, doncs, quecom casos anteriors, des daquells indrets sha-gin instrut mesures de censura contra la con-ferncia que ha estat impugnada pel nostreArquebisbe.

No sabem si lArquebisbe era present a latrobada que el Papa va fer amb els cardenalsde la Cria on els va llegir la cartilla pblica-ment, per aix, no leximeix de prendre bonanota del que va dir respecte als defectes queafecten a la jerarquia eclesial.

Com sigui que aquesta prohibici ha sigut dic-tada sense arguments que la justifiquin, ensveiem obligats a esbrinar pel nostre compte elsmotius que lhan determinat, assumint els riscosde poder-nos equivocar, per la qual cosa, si aixpassa, demanem dentrada, obligades disculpes.

Primerament constatem, per dues experin-cies anteriors, que la persona del teleg JuanJos Tamayo ha merescut un especial rebuigper part del nostre Arquebisbe. Curiosamentdaquesta animadversi no han estat vctimesaltres telegs invitats nostres, com ara JosMara Castillo, Queriuga, Pagola, entre altres,inscrits dins la mateixa lnia de pensadors dis-crepants amb la jerarquia. La qual cosa ens fapensar que existeixen uns especials motius per-sonals i soterrats per aplicar una particular dis-criminaci, a casa nostre, daquest teleg.

Tamb podria ser que el tema de la confern-cia molests a certs sectors. Temes i personesrelacionats amb la Teologia de lAllibe rament,que malgrat la reivindicaci del Papa Francesc,incomoden encara avui. Noms com els dEllacu-ria, els seus companys assassinats, monsenyorOscar Romero i tants altres segueixen molestanta uns determinats poders poltics i econmics.

Encara que no ho entenguem, respectemqualsevol dels ignorats motius que han motivat lasuspensi que comentem, la qual cosa no vol dirque acceptem la imposici duns criteris estricta-ment personals per prohibir la lliure expressidun determinat pensament i, molt menys, quanaquest no significa cap atac a la fe.

Manifestem, doncs, una vegada ms, la nos-tra fraternal discrepncia amb una decisi com-pletament injustificada.

Ramon Freixas

4 notcies

ENCARA AVUIPer sobre del Papa est la prpia conscincia a la que cal obeir, incls, si fos necessari,contrriament al que digui lautoritat eclesistica. El que fa falta a lEsglsia no sn pa-negiristes de lordre establert, sin homes on la humilitat i obedincia dels quals no siguinmenors que la seva passi per la veritat.

En segon lloc, aquesta incom-prensible decisi, no encaixagens ni mica amb la manera depensar i actuar del Papa Francescque diriament ens invita a pensar en llibertat evanglica.

Tribunal de la Inquisici

s molt probable que si la Pau fos un menjarseria un immens pasts. Seria ben dol! i ensdeixaria a la boca aquell bon gust que quedaquan ens solidaritzem amb els altres i elsajudem en all que necessiten.

Tindria molts pisos i cada pis aniria farcitduna melmelada diferent. Aquestes melmeladesserien de diversos llocs del mn i les haurienelaborat persones de cultures diferents.Cadascuna tindria el seu gust particular i estariafeta amb els productes propis del lloc originari.Al pasts no les barrejarem. Cada una dellestindria el seu lloc i, aix s, la combinaci de totsels gustos donaria al pasts un sabor moltespecial, el de la interculturalitat.

La massa shauria fet amb farina per acelacs, amb edulcorants compatibles amb elsdiabtics i sense lactosa per evitar allrgies.

Conscients que la Pau saconsegueix ambesfor, amb negociacions llargues, amb empatiai amb moltes ganes, el nostre pasts el courema foc lent, hi posarem fora llevat i anirem molten compte a no trencar el procs obrint el fornabans dhora!

Un cop cuit, el folrarem de fondant blanc,que s el color per excellncia de la Pau. Hihauria guarniments de color verd que s el colorde lesperana que mai sha de perdre imaduixes ben vermelles que s el color delcaliu que haurem de donar-nos els uns alsaltres per afavorir la convivncia i la Pau. Tambhi afegirem somriures de color blau que ensrecordessin la tranquillitat i lamabilitat impres -cindibles per a les bones relacions humanes.

El pasts aniria coronat per dues figures dexocolata que representessin el dileg necessariper aconseguir la Pau.

El guardarem sempre en un ambientfresquet perqu mai es fes malb. Es tanimportant aconseguir la Pau com ser capa demantenir-la!

Finalment, els trossos de pasts haurien deser gratuts perqu leconomia sempre hadestar al servei de la gent i no pas a linrevs.

Un pasts aix s temptador. Us animeu acuinar-lo?

Alumnes de 4t dESO de lescola Sant Medir

informaci 5

EL PASTS MGIC

Noms al 103.2 FMtota lactualitat de Sant Medir

Fem rdio Fem barri

Tothom en podria menjar! Lapau ha de ser per a tothom, noshauria de negar a ning! Peraix tamb, del pasts en faremmolt i molts talls, tots iguals

Collaborar a la vostra Escola B-blica s per a mi un repte i un honor.

Un repte, perqu els temes quetractem ho faig amb persones quetenen una formaci bblica-teolgicaacurada.

Perqu dic aix? s un repte, perqu celebrar els

25 anys de la vostra Escola BblicaEcumnica, s saber-se entre amicsi amigues que al llarg de tots aquestsanys, han tingut un inters especialper aprofundir aquells llibres que hanarribat a les nostres mans, de m en m, vol dir un inters personal, d homes i dones que han descobertun Jess model duna vida plena itransformadora de les societats alllarg de la histria, cooperant perpoder fer del nostre mn el Regneque es va iniciar amb Jess.

I un honor, perqu la vostra parrquia ha tin-gut mestres molt importants sensibilitzats pelConcili Vatic II i preocupats per poder oferiruna pastoral que fes crixer la gent en madu-resa, crtica i coneixements no apartats de lesproblemtiques que ens ha tocat viure, sin obrint les portes i acollint tothom que es reuneixper poder treballar conjuntament amb projectessignificatius i de contingut cristi que lluita perun mn ms just.

Aquest any parlem de Pobresa i el vos-tre rector Enric Subir ens recordava a la revistaPedres vives del Nadal que: Les cendres dela crisi econmica, de moment ja ens han deixatms de vuitanta milions de pobres a Europa, itrenta milions dhomes i dones en latur.

Ja que hem de viure en una situaci tant in-justa, creiem que s adient plantejar-nos quens diu la Bblia, tant en el Primer com en elSegon Testament, sobre la Pobresa i com per-sones creients, i preocupades per la justcia, intentem donar respostes de solidaritat en lanostra societat concreta.

Els tres dies de trobada estan organitzats per aprofundir:a) Els elements terics-bblics sobre

la Pobresa.b) Quines eren les pobreses en la

societat de Jess i quina respostava donar-hi Ell.

c) Les pobreses en la nostra societati les nostres respostes.

Tot plegat i amb bona voluntat,repassem figures bbliques i anemdescobrint com Jess posa demodel a la dona viuda i pobre, quesap prescindir del que s propi percompartir-ho generosament en aquellTemple que Jess va qestionarperqu esdevingus just i a prop deles persones ms pobres.

Pobreses dahir recordant el llibrede Rut i la viuda pobre de la que, per no tenir,ni te nom.

Pobreses davui on el 70% es femenina.Volem, per aix, saber donar respostes con-

cretes i adients per apropar-nos a com Jess vaviure i ens ensenya, per construir el Regne, avuii aqu.

M.Pau Trayner VilanovaCollectiu de Dones en lEsglsia per la Paritat

6 opini

LESCOLA BBLICA

Ja han comenat les obres duna de lesdiverses promocions dhabitatge pblic quehan danar a lantic recinte industrial de CanBatll del barri de la Bordeta. Es tracta dunapromoci de 26 habitatges situats al car -rer Constituci nmero 31, cantonadaamb la plaa de la Pelleria i el carrer Ama-deu Oller, i que aniran destinats bsicamenta la reubicaci definitiva dels afectats urba-nstics del mateix projecte. Ledifici, que po-dria estar acabat a mitjans del 2016, tambcomptar amb 40 places daparcament i, segons el gerent del Districte de Sants-Montjuc, el pressupost de les obres sduns 4 milions deuros. El gerent tamb ex-plica que els habitatges tindran una superf-cie dentre 52 i 89 metres quadrats, serand1, 2, 3 i 4 habitacions, per recollir tota lavarietat de situacions i de persones a lesquals hem de reallotjar, segons Jimnez.

A ms daquesta promoci, durantaquest segon trimestre siniciar la construc-ci duna promoci de 26 habitatges al car -rer Parcerisa 4-6, destinada tamb areallotjats. En total a Can Batll hi ha un totalde 6 solars previstos per a la construcci

dhabitatge protegit, dels quals dues da-questes seran cedides a dues cooperativesdhabitatge, una de 33 pisos gestionadaper lempresa Sogeur, i que est a puntper iniciar les obres, i una altra de 37 de laCooperativa La Col que seran de lloguer.Finalment, quedar pendent per desenvolu-par dos solars, un al carrer Parcerisa de178 pisos i un altre de 130 al carrer Cons-tituci. Daquesta manera, est previst queel recinte de Can Batll aculli un total de1.100 pisos nous, dels quals 430 seran depromoci pblica, i 670 de mercat lliure.

Des de la Plataforma de Can Batll,Josep Maria Domingo, explica que aquestapromoci ha comenat amb un retard espec-tacular ja que aquesta shavia de comenara loctubre de 2013, per al final ha comen-at i estem molt satisfets. A ms, Domingocreu que la construcci dels habitatges do-nar una vida excepcional al barri, ja que vin-dr gent jove a viure, per fins llavors el barriestar una mica collapsat.

el3.cat (23 gener, 2015)

el barri 7

Comena la construcci dhabitatge pblic a Can Batll

Conferncies Presentacions de llibres

Reunions venalsBall per a persones

amb autonomia limitadaAula Oberta de la BordetaConstituci, 17 - Tel. 93 421 65 27

Uneix-te a la festa!

Fes-ten soci!

COLLA PARRQUIA SANT MEDIRConstituci, 17934 216 527686 748 069collaparroquiasantmedir@gmail.com

Aula Oberta a la Bordeta23 de febrer 2015 (dilluns)

Concert de guitarraA crrec del concertista Pau Gabarr

2 de mar 2015 (dilluns)Qu s lautoestimaA crrec de la psicloga Ester Clamosa

9 de mar 2015 (dilluns)Amb motiu de la celebraci del Dia Internacional de la Donahem convidat a Merc Otero Vidal,membre de lassociaci Ca la Dona

16 de mar 2015 (dilluns)Programa amb Fragments doperetaA crrec dAlbert Prez PuigSessions de 6 a 7 de la tarda. Sala Nova

Escola Bblica EcumnicaTercer Seminari2, 9 i 16 de mar (dilluns)

Jess Messies (Crist)Fill de Du i fill de lhome: La doble ascendncia de JessA crrec del Dr. Josep Rius i Camps, catedrtic de la Facultat de Teologia

Grup 4t Dijous26 de febrer 2015 (dijous) a 2/4 de 5 de la tarda

Trobada a la Sala Nova

Taller de sardanesColla Francesc RubioA la Sala Nova de Sant MedirTots els divendres de 7 a 9 del vespredoctubre fins a maig

AcollimentDe dilluns a divendres, de 6 a 8 h de la tardaA lentrada del campanar

Grup Cristi de Reflexi29 de febrer 2015 (dijous)

Entrevista al bisbe CasaldligaA crrec de Dolors Figueres

12 de mar 2015 (dijous)Egipte, avui mateixA crrec de P. Anton Vilarrubies

Teatre

Quadre Escnic Sant Medir presentaLA TERCERA PARAULA

7 de mar 2015 (dissabte) a les 21h8 de mar 2015 (diumenge) a les 18h

Arxiu Histric de Sant MedirTots els dimecres laborals d11 a 13 h al segon pis del Campanar. Obert per a consultes

Sants 3 RdioRelats Bblics, tots els dissabtesA 2/4 d1 del migdiaPer F. Combelles, M. Cors i R. Munt

Catequesi familiarA: Dimarts, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda

al passatge Toledo, 12, 2nB: Divendres, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda

a lentrada del campanar de Sant Medir

MIJACTots els dissabtes d11 a 13 h, a la placeta deSant Medir, per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Informaci del barriTots els diumenges, a les 5 de la tardaA la Sala Nova. Ball i berenar per a persones ambautonomia limitada

agenda

Parrquia de Sant MedirCarrer Constituci, 17 - 08014 Barcelona - CatalunyaTelfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat

Despatx parroquial: Dilluns i dijous de 18 a 20 hMisses: Feiners a les 8 del vespreDiumenges i festius a les 11 del mat, 12 del migdia i 8 del vespre

Cansaladeria Bartomeu Bordanova

Jocs Florals, 144 baixos08014 Barcelona - T. 93 332 54 98

www.cansaladeriabordanova.net

Uneix-te a la festa!

Fes-ten soci!