Número 126 - Donatiu:3’50 € any XXXIè - JUL IOL / AGOST / SETEMBRE del 2015

ENTREVISTA ASANTI ROCA

EL PERSONATGE...AGUSTÍ PUIGDEMONT CODONY

EL 3.000 DE L’ESTIUSPIJEOLES/ES PUJÒLES

XXXVI LLETISSONADARECUPERANT SENSACIONS...

DES DEL PUIGSACALM...Nous aires, noves esperances

Geca_84

@Geca_84

GECA

CAMES DE FERRO AL PUIGSACALMuna nova marca del GECA

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 126 - Any XXXIèJuliol / Agost / Setembre del 2015

Donatiu: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna Bach

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: geca@geca.cat

Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: info@impremtapages.com

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: gelis@igelis.comDipòsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: rogersl@intercomgi.com

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIDES DEL PUIGSACALM ESTANT...NOUS AIRES, NOVES ESPERANCES.MALA PLANIFICACIÓper Pere Gelis

PÒRTICper Sergi Plana

EL PERSONATGE:AGUSTÍ PUIGDEMONT CODONYper Alícia Caritg

EL 3.000 DE L’ESTIUSPIJEOLES/ES PUJÒLES 3.065 mper Pere Gelis

ENTREVISTA A SANTI ROCA, LLETISSÓI DOCTOR EN FÍSICAper Laia Martí

LA PRIMERA CAMES DE FERRO ALPUIGSACALMper Salvador Vergés

XXXVI LLETISSONADA: RECUPERANTSENSACIONS I RECORDSper Humbert Massegur,Núria Vidal, la Nuka i en Mac

SECCIÓ MAINADASORTIDA AL TAGAper Andrea Gonzàlez Gifra

FITXES DE LES SORTIDESSEGON TRIMESTRE 2015per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

4

6

10

12

16

22

25

26

27

29

Foto portada: Corredors de la CdF a la serradels Lancers. Foto: Ferran Soler

Santi Roca, pujant al volcà conegut com a “Nevado deToluca” (4.680 m) el 2012.

L’esmorzar de la Lletissonada a Santa Magdalena

El llac d’Oo

L’Agustí a la porta del Casal

PUIGSA

CALM

126

No puc entendre com els responsablesmunicipals no van ser capaços de donarcontinuïtat al poble dels Hostalets pel seucostat sud. Per donar sortida al lògic crei-xement urbà dels Hostalets, es van inventaraquest escampall de cases on no hi haviacap urbanització, a la zona que hi ha entrecan Burgosa i Curades. Tan fàcil que hauriaestat donar continuïtat a l’entramat urbàdels Hostalets pel sud.

Pere Gelis i Torrógelis@igelis.com

Mala planificacióQuan t’enfiles dalt de les muntanyes queenvolten la Vall d’en Bas, hi veus, quasi avol d’ocell, les construccions, els camps,els pobles, els veïnats, etc.Una coseta que fa mal d’ull són aquestescampament de petites urbanitzacionsque hi ha arreu de la Vall. Les cases novesde Can Trona, les cases noves del Mallol, laurbanització de la zona de Curades delsHostalets i altres.Justament em vull referir a aquesta urbanit-zació dels Hostalets.

3

...Les bestiesesurbanístiques i ladesatenció delsciutadans han

acabat per passarfactura i han

entregat l’alcaldiaa una altra forma

de governar.

...No puc entendrecom els

responsablesmunicipals no van

ser capaços dedonar continuïtat

al poble delsHostalets pel seu

costat sud....

vista, el nostre municipi és molt heterogenii la combinació de problemes urbans, cen-trats en el poble d’en Bas, i las problemàti-ques més rurals, que es donen en la restade nuclis de població, dificulten molt lagovernació d’aquest entramat de pobles.Les distàncies entre nuclis de població i elsdiferents sentiments de pertinença a dife-rents comunitats són també uns escullsmolt grans per poder arribar de ser equàni-mes.El nou equip de govern, que no només l’al-calde, tindrà, d’entrada, algunes patatescalentes que li ha deixat l’anterior consis-tori.El geriàtric i l’edifici de l’ecomuseu esdeve-nen una papereta que caldrà seguir ambatenció per veure com se solucionen i comes resolen, esperem que aquests esculls nosiguin inabordables.Desitgem molta sort, encert i treball al nouconsistori.

Des del Puigsacalm estant...

Nou aires, noves esperancesA la Vall d’en Bas, per primera vegada desdel retorn de la democràcia, governarà unpartit o coalició que no serà ConvergènciaDemocràtica de Catalunya o alguna llistapropera a aquest partit.Encara que sembli impossible, el miracleha passat. Les bestieses urbanístiques i ladesatenció dels ciutadans han acabat perpassar factura i han entregat l’alcaldia auna altra forma de governar. Esperem quesigui millor i més justa.La derrota de l’anterior govern va ser ina-pel·lable, ja que van perdre en totes les tau-les menys en una. Això fa pressuposar queel nou equip de govern ha arribat a l’ajunta-ment ambmolts vots prestats i que, per tant,hauran de governar atenent a diferents sen-sibilitats, tant polítiques, com socials.Ara tenim allò que jo mateix demanavaaquí, en l’últim PUIGSACALM: saba nova.No ha de ser fàcil dirigir un ajuntament comel de la Vall d’en Bas. Des del meu punt de

Quin mal d’ulls ! Tan fàcil que hauria estat !

PUIGSA

CALM

126

4

PÒRTIC

La Lletissonada té una dinàmica de 36 anys i aquesta quan-titat d’excursionistes que la segueixen no és flor d’un diasinó que, a poc a poc, els participants ens han anat conei-xent i el fet de cuidar els detalls, durant tants anys, ha fetque el boca-orella hi hagi ajudat, i molt. A vegades, quan hetingut l’oportunitat de parlar amb algú durant la marxa, iprimerament, sense revelar que formo part del GECA,m’han dit més d’un cop: “Ens ha agradat molt la Lletisso-nada i l’any que ve vindrem amb tota la família”. Que béque funciona el boca-orella!Vull deixar clar que aquest èxit no només és de la juntaactual, ni molt menysmeu; sí que hi hem fet sí, però les jun-tes i els presidents anteriors també s’hi van esforçar, i maihem de deixar de banda l’ajuda dels col·laboradors i delsvoluntaris. Tots junts hem dut la Lletissonada a ser un refe-rent en l’excursionisme popular català; perquè, quantesmarxes populars poden dir que han reunit 1.500 excursio-nistes a caminar en un sol dia? Potser cap.Ho vaig dir al seu dia, i ho torno a repetir, gràcies, moltesgràcies, 1.509 gràcies.Canviant a l’altre esdeveniment creat per al gran públic,m’agradaria parlar-vos unamica del que ha estat la primeraedició de la Cames de Ferro i, sense amagar-ho, podem dir,en veu alta i clara, que ha estat UN ÈXIT ROTUND d’un gruppràcticament nou, format en part a l’últim aplec del GECA, ique tenim punts comuns d’amistat, d’interessos a la mun-tanya, d’afició a l’escalada, a la BTT o simplement perquèen algunmoment o altre ens hem creuat en alguna activitatrelacionada en el món de l’excursionisme.L’organització d’una cursa nova, com la 1a edició de laCames de Ferro al Puigsacalm, és tot el contrari del quepassa, any a any, a la Lletissonada. Ens hem hagut de con-figurar no només com a grup, sinó que ens hem hagut deconèixer i homogeneïtzar un conjunt heterogeni de perso-nes, de diferents edats, pensaments i crear vincles de com-plicitat. Ningú ens reconeixia com a GECA=cursa, tot i tenirl’estendard de la marca Lletissonada al darrere, per comen-çar a expandir la veu de la nostra cursa, sabíem que el

Quan escric aquest pòrtic, fa gairebé dos mesos de la Lletis-sonada i un de la cursa Cames de Ferro al Puigsacalm (CdF).Jo, com molts companys del GECA tot just ara comencem aestar en plena forma, ja que aquest últim trimestre ha estatfrenètic, de bogeria i passat l’èxit de la Lletissonada, la cul-minació havia de ser amb una excel·lent cursa. Com diria enPep, el mestre del futbol, ens vam buidar, ho vam deixar total camp i l’esforç va ser recompensat, va sortir bé, molt bé.I aram’agradaria fer-vos partícips, ja quemolts de vosaltresvau estar en algun dels dos esdeveniments, de petitescuriositats i sobretot del que aquest maig 2015 hem arribata fer i que, si no passa a la història del GECA, és perquè jano hi caben més coses en aquesta. Vinga, doncs, som-hi!El número 1.350 no diu gaire res a ningú, però per als de lajunta sempre ha estat, fins ara, la quantitat de participantsi col·laboradors en què ens guiàvem per comprar els obse-quis i la quantitat de menjar per als avituallaments de laLletissonada, un número que en algunes edicions passadeshavíem fregat, però mai superat. La setmana abans de laLletissonada, havíem detectat algunes coses rares i queens feien pensar que el diumenge 3 de maig podia ser ungran dia, comentaris al Facebook, al correu del GECA, lesinscripcions per Internet, que dia a dia creixien en nombre,feien albirar que, si no ens avançàvem als esdeveniments,podríem tenir problemes. Totes aquestes sensacions es vanconfirmar quan el dijous 30 d’abril vam tancar les inscrip-cions per la web i en comptàvem 508, quan normalment noarribàvem als 300 inscrits. Si els dies previs a la marxa sónde nervis, imagineu-vos el dia abans amb previsió de bontemps i amb més de la meitat de les 1.350 inscripcionsvenudes. Però aquí es veu la gent amb vista. La Paquita i laDolors, dues setmanes abans, havien fet comanda de 1.500samarretes, en previsió d’unes sensacions que elles jatenien, 6è sentit? No ho sé, però uns dies després desco-briríem que no anaven desencaminades, i just el dia abansde la Lletissonada, en Menguis es treu un as de sota lamàniga i diu: “Ja havia pensat que això passaria algun anyi tinc la solució. Demà al matí, quan hagin sortit tots elsexcursionistes, en veurem la quantitat final i hem de tenir 4cotxes a punt per a reforçar de menjar i begudes els avitua-llaments”. “Menguis, i el menjar, d’on el trauràs?” “Tran-quils! ja he parlat amb les botigues d’en Bas i demà al matíanirem a saquejar-les”.Al final... Èxit rotund! Amb 1.509 participants, amb un grannombre de felicitacions, tant pel recorregut escollit –ja quemolta gent va sorprendre’s en el pas dels Burros per la des-coneixença del camí al mig de la cinglera– com pel menjardels avituallaments i sobretot pel bon humor, el caràcteralegre i la simpatia de tots els voluntaris.Gràcies a aquesta elevada participació, i que aquest anyhem volgut donar un valor afegit a la marxa i ajudar els mésdesfavorits, el 9 de juny passat vam poder fer entrega deldonatiu a Càritas Garrotxa compost d’un euro per inscrit ala Lletissonada, un gran donatiu!

Moment de la sortida de la Cames de Ferro. Foto: FERRAN SOLER

PUIGSA

CALM

126

5

públic al quèanava dirigit eramolt diferental de lamarxa i per als corredors de fora, elnom Lletissonada els sona com tocar elflabiol al mig de la gorga de Gutlló.Sabíem que crear una cursa nova costariamolt, ja que, a causa de la sobresaturaciód’aquest tipus d’activitats, costa fer-se unlloc i que la gent et conegui i que amés tin-gui ganes de venir en una primera edició;però tots els desavantatges amb quècomençàvem van anar-se neutralitzantgràcies al suport de la junta, dels socis icompanys més afins que de seguida esvan apuntar a la moguda, i per Noel, demanera econòmica, i sobretot pel... “No hopodem fer malament!” La por hi era, ja quepartíem de zero, però no ens podia vèncer el pessimisme, iara parlo per tots, però crec que ningú va pensar, ni per unsegon, que no ens en sortiríem, i des del primer momentaquest ha estat el sentiment del grup fort de la CdF.Hem patit molt, hem tingut moments de desesperació,moments a la corda fluixa, canvis d’última hora, però el queha fet que arribéssim aquí, ha estat la bona voluntat i la pre-disposició de tots i tothom perquè la CdF anés a bon port.Ens hem sobreposat a totes les adversitats, hem arribat atrobar hores allà on no n’hi havia, no hem pas dormit tot elque hem volgut i si ens situem al diumenge dia 31 de maig,a les 8 i unminut, tot allò amb el que vam estar lluitant s’es-tava fent realitat, i les abraçades i felicitacions van arribarde tots costats. La recompensa va ser en proporció a l’esforçrealitzat, i que es va materialitzar en tota la seva esplendorel dilluns dia 15 de juny en l’entrega del donatiu de10.630,56 € de la mà de la fundació A. Bosch per a l’hospi-tal de la Vall d’Hebron. Allà vam poder conversar amb elsmetges i investigadors i –sentint les seves paraules d’agra-ïment per aquella aportació, i veient les fantàstiques ins-tal·lacions i el laboratori– vam tenir clar que aquella no serial’última vegada. Aquell moment tot allò era pel que havíemestat lluitat i que amb el nostre granet de sorra podem ali-mentar l’esperança i donar algunes eines més per ajudar atrobar solucions mèdiques al càncer infantil.L’èxit de la Cames podria ser d’estudi, però no cal que enshi esforcem gaire. Portar a córrer 412 participants, en unaprimera edició, és una bestiesa, una animalada, però l’èxitd’aquesta cursa ha estat la cohesió, l’esforç, la voluntat, lail·lusió, les ganes del “cada dia una mica més”. Hem estatmolt curiosos, curosos, hem cuidat el detall i hem evitat fererrors amb els quals ens hem trobat corrent en altres cur-ses i sobretot el treball, el treball i el treball d’aquest grupfort organitzatiu amb unes 20 persones, totalment nove-lles. Hem trencat barreres i hem canviat el “No sabeu a onus poseu” per “Sabeu el que acabeu de fer?” Hem creat lamarca CdF, una cursa per la qual hem rebut felicitacions demolts corredors i, fins i tot, de gentmolt vinculada a les cur-

ses han reconegut quela CdF ha estat a unnivell d’excel·lència.Estàvem a zero i enshem posat a cent, està-vem a les catacumbes ihem acabat penjant labandera a la torre alta.En el penúltim paràgrafdel «Pòrtic» del PUIGSA-CALM número 124 usdeia que “el 2015 seràun any de volada i espe-rem que sigui d’altura iens hàgim d’agafarfort”. Avui puc afirmar

que el primermig any hem complert, hem volat alt, però peracabar amb un any fantàstic queda l’altra meitat i ara tocaseguir amb el dia a dia de les seccions sense desatendre’ncap. El juny hem recuperat forces i ara continuem. A princi-pis de juliol ens n’anem als llacs de les Bulloses amb lesdues seccions petites, la de lamainada i la del jovent; el pri-mer cap de setmana d’agost, anem a Espijeoles o Spijeoles,el cim del 3000 de l’estiu; l’11 de setembre tornarem amobilitzar-nos, i l’últim diumenge de setembre tenim lagran trobada, l’aplec del GECA, on els protagonistes seranels prop de 250 voluntaris i col·laboradors de la Lletisso-nada i de la Cames de Ferro.Companys de feina em pregunten: I amb tot això, què higuanyes tu? Jo? Doncs... mirant la participació de la Lle-tissonada i els 1.509 ¤ de donatiu a Càritas, la Cames deFerro i la col·laboració de 10.630 € a l’hospital de la Valld’Hebron, vivint aquells segons de la foto de grup de laCdF, tots de color groc, amb cara i expressions victorio-ses, els moments viscuts a la sortida a primera línia de lamarató, parlant amb la gent de la Lletissonada, poderconversar amb els metges de l’hospital de la Vall d’He-bron, els grans moments en les sortides de muntanyaquan en Menguis, amb quadre crits, posa el grup enordre per a la foto i els dels pekes de les seccions delGECAmainada o GECAjovent que et fan riure amb lesseves bestieses, tirant-los aigua i quedant molls comànecs en l’abeurador del Taga, animar-los dient que amb10 minuts ja arribem a dalt, tot i que en queden 30, fentun piló de mainada, doncs amb tots aquests petitsmoments... què necessito més que em doni el GECA?Just en aquell moment, ja no em pregunten més què higuanyo, jo.Vinga, companys excursionistes, cal mantenir-nos junts icohesionar encara més el grup, ho estem fent bé i això nopot afluixar!Bon estiu a tothom

Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA

XXXVI Lletissonada 2015.

PUIGSA

CALM

126

mia a la casa i de fam no en vaig passar, per-què cada any es mataven 6 o 7 porcs.

No podia anar a escola, però tenia moltesganes d’aprendre. La meva sort va ser que,per allà on pasturava les vaques, passava unmestre que es deia Tomàs. Feia estudi almatí a Mas Freixeneda i a la tarda a St.Tomàs. Com que havia de passar per davantde la casa on estava, cada dia m’apuntavasumes, restes i frases per copiar o llegir. Hova fer durant més o menys dos anys. Tot elque sé ara ho vaig aprendre d’ell.

Teníeu 20 anys quan va començar la guerracivil. La por us portà primerament a Françai d’aquí a un seguit de pobles i ciutats alluitar al capdavant d’un batalló.

Els Rojos volien matar el meu germà, peròaconseguí escapar. Jo m’hi vaig encarar i perpor que m’agafessin, i crec que ho haurien

...No podia anar aescola, però teniamoltes ganesd’aprendre.

...allà on pasturavales vaques,

passava un mestreque es deia Tomàs

[..]Tot el que sé araho vaig aprendre

d’ell.

6

Agustí, què recorda de la seva infantesa?

Recordo molt poca cosa, només sé que a mim’agradava aixecar-memolt aviat, i com queen aquell temps no hi havia llum, vaig posarel peu esquerre dins l’olla bullent del farro:“En aquell temps, al matí per esmorzar, esmenjava farro i gràcies”. Ploravamolt, ja queem feia molt de mal. Els pares em van posaral llit per esperar el metge. Els meus ger-mans em deien: “Aviat vindrà el metge”. Jocallava de cop, quan sentia aquesta últimaparaula, li tenia por, al metge.A Ciuret, m’hi vaig estar fins als vint anys. Elsmeus pares em van fer anar a treballar enuna casa de pagèsmolt gran que es deia canFont. Guanyava quatre duros al mes guar-dant les vaques. Els diners no els cobrava jo;els meus pares els venien a buscar per man-tenir els seus altres fills. Jo ja menjava i dor-

El personatge: AGUSTÍ PUIGDEMONT CODONYVa néixer el 14 de febrer del 1915. Fou el cinquè de nou ger-mans i els seus pares eren l’Eudald i la Maria.Va viure fins als cinc anys a Sant Mateu de Joanetes i des-prés es van traslladar a viure a Ciuret. Amb 100 anys acabatsde fer, la seva vida ha estat marcada per una infantesa detreball dur i amb molta misèria, una joventut en plena gue-rra civil i una postguerra que l’han marcat per sempre més.L’any 1940 es va casar amb l’Enriqueta Danés Rius, filla deSant Joan les Fonts. Fruit del matrimoni van néixer dos fills:en Josep i la Palmira. Cap a l’any 1950, tota la família es vatraslladar a la Clota de Joanetes i, el 1957, als Goigs.

Entrada principal dels Goigs. A la foto, la Palmira, filla de l’Agustí amb el seu fill Ramon.

PUIGSA

CALM

126

El viatge amb tren més horrible va ser el quevaig fer d’Osca a Samiñanigo per anar atreure els ferits. En aquesta zona havienmatat molta gent i van demanar voluntarisper anar a treure els ferits de les trinxeres.Com que tota la vida he tingut molt bon cor,m’hi vaig oferir. Per poder treure els sisferits, recordo que em va quedar l’armillaque duia foradada per les bales de l’exèrcitcontrari: em vaig salvar, ja n’hi havia prou.

Però realment la por va arribar a l’abril de1938 amb la batalla de Terol. De Terol al’Aragó i cap a terres catalanes… Fi de laguerra.Aquí vaig passar molta por, sobretot el diaque 60 avions dels Nacionals van sobrevolarTerol i ho van xafar tot. Vaig estar molts diessensemenjar res de bo; i quan feia tres dies,que no prenia res calent, ens van fer unaparola de cafè. Mireu com són les coses,que hi va caure un projectil; no va matar aningú, però el cafè a fer punyetes. La victòriava ser per als Nacionals i després de tresdies de dura batalla tot va quedar xafat. D’a-quí cap a l’Aragó, on quedàrem cercats tres

...vaig passarmolta por,

sobretot el dia que60 avions delsNacionals van

sobrevolar Terol iho van xafar tot.

D’aquí cap al’Aragó, on

quedàrem cercatstres dies i permenjar nomésteníem la flor del’ametller: erabona per força.

fet, vaig decidir fugir a França. Arribat a Per-pinyà, els gendarmes francesos em van aga-far per tancar-me al calabosso. Hi vaig estarpoques hores, perquè va venir un senyor apreguntar-me: “Vostè ve de zona Roja?”. Alcontestar-li afirmativament, va dir: “Vinguiamb nosaltres”… Ràpidament em va fer unpasse per a poder entrar a zona d’en Franco;i vaig agafar un tren que em portà a SantSebastià. Tots els que anàvem arribant ensportaven a un quartel i no quedàvem en lli-bertat fins que no érem reconeguts com aespanyols.Vaig tenir molta sort ja que, al quart dia, emvan cridar a dalt a les oficines. Baixava lesescales sense pensar absolutament res, nique fos d’aquest món quan, de cop, emtrobo un senyor que m’abraça efusivament.Era l’amo de la casa de Rupit on jo haviaestat. Amb la guerra havia marxat i s’haviafet policia secreta.

Vau quedar en llibertat i us vau allistar al’exèrcit Nacional i de Sant Sebastià cap aPamplona. Una època marcada pels com-bats, els continus viatges amb tren a dife-rents ciutats, a les trinxeres, les bales…salvar la vida.A Pamplona, em van fer cabo primera i elque no puc oblidar és quan un matí el sar-gento de torn ens va fer aixecar del llit i ensva fer plorar la mort del general Mola. Uncop acabat l’enterrament, ens van agafaramb camions per poder fer l’assalt definitiua Bilbao. Vam entrar amb escopetes i la capi-tal es va rendir a l’assalt nostre. Vamquedar-nos allà unes tres setmanes per vigilar laciutat. Transcorregut aquest temps, vam ata-car Santander.

7

L’Agustí amb els seus néts: a l’esquerra, la Teresa i en Ramon, i a la dreta, en Jordi i la Marta.

DNI original.

PUIGSA

CALM

126

Sant Pere de Torelló. Pagava 200 de lesantigues pessetes anualment i em dedi-cava a tallar arbres del bosc. Guanyava 4duros cada dia. L’any 1940 vaig casar-meamb l’Enriqueta i vam dedicar-nos a fer depagesos i a cuidar el bestiar.Un dia, mentre anava a comprar una vede-lla al marcat de Vic, vaig trobar-me unexcompany de la guerra. Em va dir que nocomprés res i que ell ja me’n donaria unade les seves que eren de molt bona raça.Jo no tenia diners per pagar-li una vaca:“Si no m’ho pagues, ara ja ho faràs al cel”.Li vaig donar el que portava a sobre. Erauna vaca que per l’època feia molts litresde llet, uns 40 diaris. Vaig criar raça d’a-questa i en vaig tenir 6 o 7 que em perme-tien tirar endavant.L’any 1944 va néixer el nostre primer fill, enJosep, i un any més tard la meva filla, la Pal-mira. Cap al 1950 vam decidir traslladar-nos,tota la família, a la Clota de Joanetes per ferde pagesos, també i, el 1957, vam anar aviure als Goigs.Amb els anys vam poder tenir truges i porcsd’engreix, conills i gallines que veníem. Demica amica vam poder estalviar per comprarun solar a Bonavista.Cap a l’any 1969 vaig deixar-me el bestiarper a començar a la fàbrica de terrazos decan Brillor. Als 62 anys vaig cauremalalt i emvan donar la invalidesa permanent.Actualment, l’Agustí viu a Bonavista, té dosnéts: en Ramon i en Jordi. Un besnét desang, en Sergi, i 2 que no; però, commolt bédiu l’Agustí: “ En Lluc i l’Íngrid és com si hofossin”.

...En època deguerra, quan els

Nacionals entravenen un poble i

guanyaven, a totsels soldats nascuts

allà, se’ls hidonaven 15 diesde permís. Doncsaixò em va passar

a mi...

...Cap a l’any 1969vaig deixar-me elbestiar per acomençar a la

fàbrica de terrazosde can Brillor.

8

dies i per menjar només teníem la flor de l’a-metller: era bona per força.Mentre avançàvem cap a terres catalanes,vaig caure malalt de les febres i vaig estar al’Hospital militar de Saragossa 15 dies. Emdonaren dues setmanes de permís que elsvaig passar a Irun: no tenia lloc per anar i enalgun poble havíem de caure.La meva sort va començar a canviar quan,després del permís, torno amb el meu bata-lló a Pamplona. En època de guerra, quan elsNacionals entraven en un poble i guanyaven,a tots els soldats nascuts allà, se’ls hi dona-ven 15 dies de permís. Doncs això em va pas-sar a mi; van entrar a Joanetes, i a mi emdonaren aquestes dues setmanes de des-cans. Torno pel febrer a Catalunya i la guerras’acaba a principis d’abril.La guerra era acabada. Els soldats tiraventiros a l’aire. El capità enfadat va dir: “Hacedlo que queráis. Os podeis emborrachar perotodos los fusiles en el suelo. Hemos pasadomuchas penas y las balas cuando se dispa-ran no sabemos a dónde van”.

L’exèrcit volia que us quedéssiu, us vanprometre més grau, però vós vau preferirtornar a casa, oblidar la guerra i començaruna nova vida. Com va ser aquesta novaetapa de postguerra?Vaig decidir tornar amb la família. Vaigarribar-hi de nit, vaig picar la porta i lameva tia, quan la va obrir, se’n va enduruna bona sorpresa: era viu. “Vaig sopar icap al llit a dormir”.Passats dos mesos i ben refet, vaig arren-dar una casa petita de pagès a la Vola de

El personatge: AGUSTÍ PUIGDEMONT CODONY

D’esquerra a dreta: Josep Puigdemont (el fill de l’Agustí), la Pilar Coderch (la consogra), Jordi Pujol Coderch (elgendre), Jordi Pujol Puigdemont (el nét petit), la Palmira (la filla), l’Agustí, en Ramon Pujol Puigdemont (el nétgran), la Teresa Llens (la dona d’en Ramon) i en Sergi (el besnét).

PUIGSA

CALM

126

...els amos de lesComelles van

regalar al capellàun burro petitperquè el rifésentre la gent delpoble. Els que eren

d’en Bas vancomprar molts de

números,[...]

L’esforç no vaservir de res

perquè el premi nova tocar a ningú.

UUnn ddeessiigg:: Aaquesta edat, ja hecomplert tots elsmeus desitjos.

9

La Maria, la neboda de l’Agustí, llegint el seu escrit.

ONCLE AGUSTÍAvui és un dia especial.

Volem que xerrem de coses, d'històries ...les seves, les nostres, les velles, les altres....

les coses de l'ànima. Mirem el seu cabell color gris platejat,reflecteixen els anys, els anys passats.

Observem alguna arruga, testimoni del temps,cadascuna d’ella coneix el seu amo.

Serviu-nos altre cop, amb aquestes mans;són les mateixes que ens acariciaven,

les que ens gronxaven, les que ens abrigaven.Avui estan cansades i tímidament recorren el nostre rostre

amb aquests ulls bonics, aquests ulls purs,plens d’esperances.

Ells descobrien la nostra ànima afligida,les nostres lluites, secrets, angoixes. Silencis.Vós sempre vau saber llenguatges de l'ànima,aquest que avui ens serveix per parlar amb vós,

el que sempre ajuda a dir les coses que surten de dins,que vénen del cel, que fan olor de net i tenen un gust dolç.

Amb els anys, us veiem un xic canviat,però això no importa, ha d’acabar la seva obra,

en tingui trenta, cinquanta o cent;això és el que compta.

No, no aturi el pas. Avui no cal,ja està tot fet: la taula parada, la finestra oberta.

l sabeu una cosa?Som tots a taula, admirant-vos,avui, sou el rei, el propietari...

el propietari de tota aquesta història,història de la qual tots també en formem part;

tots els que som aquí, els que no hi són i els que se'n van anar.Aquí hi ha la vostra copa, preneu-lai brindeu amb nosaltres, amb tots,

que només són 100 anysi desitgem que en vingui un altre,

i un altre, i un altre...PER MOLTS ANYS!!!

L’Agustí el dia de la celebració dels 100 anys amb elsseus tres besnéts: en Sergi, en Lluc i l’Íngrid.

RREECCOORRDDSS “A la casa de pagès de Sant Romà hi viviaun frare. Recordo que allà ja s’hi feiamissa de campanya: hi havia una micade capella o només la imatge del Sant;però tota la gent que hi anava, quan bai-xava, portava una pedra per a la cons-trucció de la nova església de Joanetes.D’aquí el nom de Sant Romà” .

“El camí ral de Joanetes sortia de la Car-rera per passar per can Barnera, can Sanpare, el Serrat i cap a la collada. Adalt de la collada, hi havia tres camins,un que tirava cap a Sant Nazari, l’altrecap a Sant Pere i l’altre cap a font Torna-dissa; d’aquí podies anar al Puigsacalmo a Vidrà”.

“A la Clota, teníem una cova al costat delreg i, quan matàvem un xai, ens servia denevera”.

“Antigament, a Joanetes, i a tots elspobles, se celebrava el Roser. Un any, elsamos de les Comelles van regalar alcapellà un burro petit perquè el rifésentre la gent del poble. Els que eren d’enBas van comprar molts de números, per-què volien el burro. Fins i tot, van enviaruna caixa de lletissons perquè estiguésben alimentat. L’esforç no va servir deres perquè el premi no va tocar a ningú”.

RECOMANI’NS

UUnnaa ccaannççóó: L’emigrant de Jacint Verda-guer.UUnnaa ppeell·llííccuullaa: No sóc de cinema. Prefe-reixo anar cada dia a jugar al canari o a labotifarra.

EEll mmiilllloorr rreeccoorrdd: El dia del meu casament.EEll ppiittjjoorr: N’he passat molts, de dolents;però l’ofensiva dels Rojos a la Batalla delSegre no l’oblidaré mai.UUnn ddeessiigg: A aquesta edat, ja he complerttots els meus desitjos. Ara vull veure quela família té salut i que hi ha harmoniaentre tots.

Alícia Caritg

PUIGSA

CALM

126

10

Francès i l’espanyol; pel costat occità, hi hala vall del Portillon i Espingo, i per l’ara-gonès, la vall d’Estós, coneguda per ser lavall que ens porta al refugi homònim.L’Spijeoles és al centre d’una cadena que,partint dels Gorgs Blancs, va en direcciónord i està configurada per les puntes delGourdon 3.034 m, el mateix Spijeoles de3.065 i el Belloc, de 3.007, al sud.Aquest cim té una cara nord imponent quecau sobre la vall d’Espingo. Aquestesparets de la banda ombrívola són moltconegudes pels escaladors, ja que hi hamolt bona roca i vies d’escalada molt cone-gudes i atractives. Com a exemple, citaré la

...L’Spijeoles és uncim que està

envoltat de tresmils,

alguns moltimportants i alts.

El Quayrat,el Lezat,

el Perdiguero, elscims dera Baca,Jean Arlaud,

els Gorgs Blancs...

SECCIÓ MUNTANYAEl tres mil de l’estiu

L’Spijeoles és la deformació fonètica enfrancès del mot en occità, Es Pujòles.En català seria una cosa així com, elsPujols. Uns Pujols ben alts, perquè lesseves parts altes passen dels tres milmetres.L’Spijeoles és un cim que està envoltat detres mils, alguns molt importants i alts. ElQuayrat, el Lezat, el Perdiguero, els cimsdera Baca, Jean Arlaud, els Gorgs Blancs i,com a mínim, vint cims més amb noms notan coneguts, però també que superen elsdesitjats tres mil metres.Des del Perdiguero fins als Gorgs Blancs,els cims fan la divisòria entre l’estat

El llac del Portillón

Spijeoles/Es Pujòles 3.065 mGrans muntanyes, bons camins, llacs idíl·lics i molt desnivell

PUIGSA

CALM

126

A partir d’ara, anirem guanyant alçada peruna immensa tartera i ens anirem orien-tant més decididament cap a l’oest/nord-oest. A la nostra esquerra, hi tenim elGourdon, un tres mil que s’endevina moltassequible i que està connectat amb elnostre cim, justament en el punt més baixd’aquesta connexió a través d’una alta irocallosa carena. Aquí és on ens dirigimara. Primer és un pendent amb poc camíque s’acaba transformant en una espèciede canal que en prou feines ens deixaràpujar al llom de la carena principal queesmentava, entre el Gourdon i l’Spijeoles.Des d’aquí, sembla que quedi molt, peròara ja li tenim el peu al coll. Una últimaestrebada, pel vessant sud, ens deixarà alcim principal del nostre tres mil de l’estiud’enguany. Haurem trigat unes 4 horetescurtes.

Pere Gelis i Torró

...En poc més dedues hores i mitja,serem en aquestconfortable refugique ens servirà de

base per al’endemà sortir endirecció sud...

via més clàssica i reconeguda de la zona,l’arxiconegut; GRAN DIEDRE, 300 m D+, 9llargs entretinguts i de dificultat moderada.Nosaltres, esforçats caminadors, dormiremjust en aquest vessant nord, al refugi d’Es-pingo 1.967 m, a la vora del petit llac delmateix nom.Aquí hi haurem arribat des de l’aparcamentde les Granges d’Astau 1.140 m i a través dela Vall d’Oo, un itinerari preciós amb la des-coberta del llac i la cascada d’Oo i un camíd’enginyers molt agradable.En poc més de dues hores i mitja, serem enaquest confortable refugi que ens serviràde base per a l’endemà sortir en direcciósud i anar a buscar uns metres més enllà elllac de Sausat, després girarem cap a l’oestper anar guanyant alçada fins al coll que estroba a 2.747 m damunt de l’espectacularllac glaçat. Des d’aquí, també veiem un llacmés gran, és el del Portillon. A la seva sor-tida d’aigües, damunt la petita presa que hiha, hi veiem el gran refugi del Portillon.

11

El Gourdon i els Gorgs Blancs vistos des del cim de l'Spijeoles mirant cap al sud.

PUIGSA

CALM

125

de Reis d’en Bas i he estat participant en el pesse-bre vivent de Joanetes des de fa setze anys. Ja fauns quants anys que també porto la flama delCanigó fins a Olot, pel foc de Sant Joan. A part,també fa molts anys que ballo a l’Esbart Marbo-leny de les Preses i que estic a l’agrupamentescolta d’Olot, on sóc cap de suport i he estat capde pioners, ràngers i truc, i també un any cap d’a-grupament juntament amb la Marta Vila dels Hos-talets.I a part de tot això has fet la carrera de física i undoctorat sobre astrofísica. Ara t’he de preguntar,d’on treus el temps per fer-ho tot? Doncs, entresetmana, em dedico a la universitat i els caps desetmana vinc cap a en Bas. Dels nou anys que faque sóc a la Universitat de Barcelona, només m’hequedat allà cinc caps de setmana. Els caps de set-mana me’ls reservo per venir i no faig res de feina.I els diumenges al matí me’ls intento reservar sem-pre per anar a la muntanya, a caçar bolets, buscarherbes, fer fotos..., i és que quan arriba el diven-dres ja n’estic fart, de ciutat.

TToorrnneemm uunnss aannyyss eennrreerree,, aabbaannss ddee ccoommeennççaarr llaaccaarrrreerraa.. VVaass ccuurrssaarr eell bbaattxxiilllleerraatt aa ll’’IInnssttiittuutt BBoosscc ddeellaa CCoommaa dd’’OOlloott,, aammbb mmoolltt bboonneess nnootteess..Sí, sempre em van anar molt bé els estudis. Vaigfer el batxillerat científic al Bosc de la Coma i vaigobtenir matrícula d’honor de batxillerat. Hi haviatres assignatures, però, que em costaven especial-ment: l’anglès, l’educació física i la plàstica.

PPaarrllaa’’nnss aarraa ddee llaa tteevvaa eexxppeerriièènncciiaa aa llaa UUnniivveerrssiittaatt.. L’any 2005 vaig començar la carrera de física a laUniversitat de Barcelona. Tot i que el primer any vaser molt dur, em va agradar tant que ho vaig apro-var tot, un curs per any, i encara vaig treure algu-nes matrícules d’honor. A tercer i quart de carrerava ser quan vaig haver de decidir finalment quèvolia fer de les moltes coses que estudia la física.Vaig triar totes les optatives de meteorologia,astronomia i geofísica.

EEtt vvaa ccoossttaarr mmoolltt aaddaappttaarr--ttee aa BBaarrcceelloonnaa??La veritat és que encara no m’hi he adaptat. Esticen un pis d’estudiants al centre de Barcelona inecessito venir cada cap de setmana.

UUnn ccoopp eett vvaass lllliicceenncciiaarr eenn ffííssiiccaa qquuiinnss ppaassssooss hhaasssseegguuiitt ppeerr aarrrriibbaarr aa sseerr ddooccttoorr??Doncs just després d’acabar la carrera, vaig fer lameva primera estada d’investigació a l’Institutd’Astrofísica de Canàries amb una beca d’estiu.Després d’aquesta estada, vaig fer el Màster d’As-trofísica i Física de Partícules a la UB, que dura unany, i després ja vaig començar directament el doc-

...Jo devia tenirdeu o dotze anys iaquella cosa tanestranya que

brillava al cel emva fer preguntartantes coses queva ser quan vaigcomençar a pensaren ser astrònom.

...Sí, jo, de petit, javaig començaranant al grup demainada del GECA,també vaig estar a

la ràdio...

12

QQuuèè vvoolliieess sseerr ddee ppeettiitt??Fins als vuit o deu anys jo volia ser jardiner. Tot iaixò els meus pares em van dir que seria millor quetriés alguna cosa en què s'hagués d'estudiar més,ja que m’anaven bastant bé els estudis. Es va donarel cas que en aquella època anava molt d'excursióamb el GECA, recordo que teníem de monitor enSimó. Una d'aquestes excursions va ser una acam-pada als prats de font Tornadissa, que va coincidiramb els dies en què passava un cometa, i a la nitens vam asseure tots a mirar-lo. Jo devia tenir deuo dotze anys i aquella cosa tan estranya que bri-llava al cel em va fer preguntar tantes coses que vaser quan vaig començar a pensar en ser astrònom.A partir d'aquell moment, vaig començar a mirardocumentals del Canal 33 i a llegir llibres, i alssetze anys ja era expert en aquest tema. He de dirque a tot això hi va ajudar molt el fet que a casa nohi teníem ni consola de jocs ni ordinador. Quan vaigarribar a batxillerat, vaig saber que per ser astrò-nom s'havia d'estudiar física o matemàtiques. Defet, vaig acabar escollint la carrera de física, ja quesempre m'havia agradat molt també la geologia, lameteorologia..., i la física ho estudiava una micatot. Un altre pas important cap a l'astrofísica el vaigdonar quan l'estiu després de primer de batxilleratvaig començar a col·laborar amb l'Associacióastronòmica de la Garrotxa, a l'observatoriastronòmic de Batet de la Serra.

PPaarrllaa''nnss ddee llaa tteevvaa ffaammíílliiaa..Sóc el petit de dos germans, tots dos vam néixer aen Bas. El meu pare és fill de la Serra de Pruit i lameva mare és d'en Bas, la Dolors de la Canova.Molta gent em coneix també com el nét de laRamona del Claperol.

AA ppaarrtt dd''hhaavveerr aarrrriibbaatt mmoolltt lllluunnyy ccoomm aa aassttrrooffííssiicc,,mmaaii hhaass ddeeiixxaatt llaa tteevvaa vviinnccuullaacciióó aammbb eell ppoobbllee dd''eennBBaass,, ccooll··llaabboorraanntt aammbb mmoolltteess eennttiittaattss......Sí, jo, de petit, ja vaig començar anant al grup demainada del GECA,, també vaig estar a la ràdio, pri-mer fent un programa que en dèiem el Telenotíciesde mentida i, més endavant, un que es deia Desdel balcó, que ja era d’astronomia. També vaig ferd’escolà des dels deu anys fins als quinze. Alssetze anys, vaig entrar a la comissió de festes, onencara col·laboro, i després de molts anys he tor-nat a la ràdio, on faig un programa de divulgaciócientífica que es diu Els perquès de cada dia, ques’emet els dissabtes a les onze i els dilluns a dosquarts de vuit de la tarda. De petit també vaigballar amb els capgrossos d’en Bas, el ball delburro savi i portava la lloca del ball de l’esparverde Sant Quintí. He fet de patge reial a la cavalcada

Entrevista a Santi Roca, lletissó i doctor en física

Aquesta entrevista és un petit homenatge a Santi Roca, un jove lletissó de vint-i-vuit anys que el mes de novembre passat presentà la seva tesi doctoral, convertint-se així en doctor en física especialista en astrofísica. Paral·lelament a les sevesinvestigacions en astronomia i a la seva brillant carrera en aquest camp, en Santicol·labora en nombroses entitats d'en Bas, el poble que l'ha vist néixer i créixer.

En Santi i el seu germà el diade la presentació de la tesi.

PUIGSA

CALM

126

...vaig fer la mevaprimera estadad’investigació a

l’Institutd’Astrofísica deCanàries amb unabeca d’estiu.

...el 26 denovembre de 2014vaig presentar latesi doctoral i emvan donar la

màxima nota, unexcel·lent cumlaude. Des de

llavors, sóc doctoren física

especialitatastrofísica.

torat, que el vaig fer entre Mèxic DF i Barcelona,amb una beca de Formació del Professorat Univer-sitari (FPU) del Ministerio de Educación. El doctoratdura quatre anys i n’he passat tres a Barcelona i una Mèxic DF, on he anat els tres últims mesos decada any. A Mèxic, hi vaig anar a través d’un con-tacte de la meva directora de tesi de Barcelona,que va creure oportú que tingués un codirector detesi d’allà. El fet és que tot i que Mèxic DF és unaciutat enorme, té vint-i-sis milions d’habitants, ique des d’allà no es veu res del cel, tenen moltbons ordinadors i molts diners per a la recerca!Com que jo sóc astrofísic teòric, i el que faig éscrear galàxies per ordinador per descobrir coms’han format les reals, Mèxic DF era un lloc ideal.De fet, per estrany que sembli, em va costar menysadaptar-me allà que a Barcelona. Tot i que és unaciutat enorme, fa setanta quilòmetres de diàmetre,està molt esponjada, hi ha molts parcs i les cases,en general, són molt baixes. Gràcies a tot això, hiha un estrany ambient de poble, de fet és com unpoble, però molt gran. Com a cosa extra, cadavegada que hi he anat, he pogut aprofitar uns diesper viatjar i conèixer el país, normalment tot solamb la meva motxilla i les xiruques. He voltat moltper la part del sud i també per Guatemala; cada diade viatge era una aventura; dormia on podia: encases en construcció, al mig de la selva... També hihe fet diversos cims, entre ells un volcà de 5.200 mque es diu Iztaccihuatil, també conegut com “lamujer dormida”, i un parell més entorn a 4.700 m.Finalment, el 26 de novembre de 2014 vaig pre-sentar la tesi doctoral i em van donar la màximanota, un excel·lent cum laude. Des de llavors, sócdoctor en física especialitat astrofísica. La tesi,

13

com sol ser habitual, porta un títol llarg i estrany:“Milky Way-like galaxy simulations in the Gaia era:disk large scale structures and baryonic content”,que en català seria: “Simulacions de galàxies sem-blants a la Via làctica a l’era de Gaia: estructures agran escala del disc i contingut bariònic”. L’he fettota en anglès, dues-centes pàgines, excepte elsagraïments i una breu introducció, que són encatalà. He de dir que una part important dels agra-ïments són per al GECA. També hi ha agraïmentsdedicats a altres entitats i sobretot als amics i a lafamília, pel suport.Com a curiositats, per fer la tesi, he hagut de ferservir superordinadors, que són ordinadors moltpotents. Entre altres he fet servir el Mare Nostrumde Barcelona, que es troba al centre BSC, unaermita desconsagrada. Faig servir aquests apa-rells perquè, si hagués de fer les meves simula-cions amb un ordinador de sobretaula, necessita-ria com a mínim uns 160 anys.

AArraa qquuee jjaa eettss ddooccttoorr,, eexxpplliiccaa’’nnss qquuiinnss ssóónn eellss tteeuussppllaannss ddee ffuuttuurr..Un cop acabada la tesi no t’ofereixen feina al llocon l’has feta i al nostre país no hi ha diners percontractar nous investigadors, per la qual cosa hasde marxar a l’estranger. Vaig enviar currículums auniversitats de tot el món i finalment aniré a Israel,on estaré tres anys a la Universitat Hebrea de Jeru-salem. Allà continuaré amb les meves investiga-cions, tot i que ara passaré de la teoria a les obser-vacions. El que em sap més greu de marxar, però,és que hauré de deixar totes les entitats on sóc ara(la comissió de festes, la Marboleny...). Començarél’1 d’octubre, per tant, per la festa major, encara hiseré i em podré acomiadar. Abans, però, durant lasegona quinzena d’agost, aniré als Estats Units aun congrés, a la Universitat de Santa Cruz, Califòr-nia, on coneixeré el meu futur jefe. Fins llavorsestic contractat a la Universitat de Barcelona coma professor associat. Imparteixo classes d’astro-nomia bàsica, astronomia observacional i algunesassignatures del màster. Durant els anys que vaigestar fent el doctorat, també feia classes, tant aquícom a Mèxic, a la UNAM, i és que m’agrada moltensenyar, també.

SSeegguurr qquuee aa ppaarrtt ddee JJeerruussaalleemm tteennss ooffeerrtteess dd’’aallttrreessuunniivveerrssiittaattss.. PPeerr qquuèè hhaass eessccoolllliitt llaa ddee JJeerruussaalleemm??

Visita als telescopis de “La Palma” durant la seva pri-mera estada d’iniciació a la investigació astronòmica a l’Instituto de Astrofísica de Canarias, l’estiu de 2010.

PUIGSA

CALM

125

Jo intento respondre una pregunta que fa moltsanys que es fa la humanitat: d’on venim? Intentodescobrir com es va formar el lloc de l’Univers onvivim, la Via Làctia. Com que això és molt difícil desaber, el que faig és crear una galàxia artificialamb l’ordinador; llavors la comparo amb la real iaixí puc anar veient com es va formar. A la mevasimulació més bona li he posat un nom, les siglesdel qual són GARROTXA. M’ho he fet venir bé per-què coincidissin. Sortirà publicat en una revistacientífica internacional que es diu AstrophysicalJournal (ApJ).

SSii ttiinncc uunn aassttrrooffííssiicc aall ddaavvaanntt,, nnoo ppuucc mmaarrxxaarr sseennsseeffeerr--llii aaqquueessttaa pprreegguunnttaa:: ccrreeuuss qquuee hhii hhaa vviiddaa eennaallttrreess ppllaanneetteess??Evidentment que sí. Abans de deu anys se’n tro-barà, o bé al sistema solar o bé en planetes queorbiten en altres estrelles. Tots els astrofísics cre-iem un 100% que hi ha vida en altres planetes, tantvida microscòpica com éssers vius més evolucio-nats. De fet, una de cada cinc estrelles té planeteshabitables al seu voltant. Per tant, és evident quehi ha altres planetes amb vida.HHii hhaa uunnaa úúllttiimmaa pprreegguunnttaa qquuee ttaammbbéé eemm vveeiigg oobbllii--ggaaddaa aa ffeerr--ttee:: eettss ccrreeiieenntt??No puc dir ni que sí ni que no. Sóc agnòstic. Per lameva formació, no puc descartar que hi haguésalguna intel·ligència superior que iniciés el BigBang. Però tampoc puc afirmar-ho.II nnoo ppooddeemm aaccaabbaarr dd’’uunnaa aallttrraa mmaanneerraa qquuee aammbbeellss aaggrraaïïmmeennttss qquuee eenn llaa tteevvaa tteessii ddeeddiiqquueess aallGGEECCAA::“Aquesta tesi ha estat l’últim pas d’un llarg camí,en aquest camí molta gent m’ha donat suport i haposat el seu granet de sorra per fer de mi la per-sona que sóc avui. Aquí vull aprofitar per agrair-losaquest suport que m’han donat durant totsaquests anys. Començaré, doncs, des del principi,des del punt en què vaig decidir que volia ésserastrònom. Recordo perfectament aquell moment,quan tenia deu anys, amb les tendes muntadesjust sobre els prats de la font Tornadissa, camí delPuigsacalm, quan el cometa Hale Bopp es mos-trava ben brillant al cel, un moment màgic en unscampaments del GECA, el grup excursionista delmeu poble. És a aquesta entitat a qui vull dedicarel meu primer agraïment.”

Laia Martí

...una preguntaque fa molts anys

que es fa lahumanitat: d’onvenim? Intentodescobrir com esva formar el lloc del’Univers on vivim,la Via Làctia....

...Aquesta tesi haestat l’últim pasd’un llarg camí, enaquest camí moltagent m’ha donat

suport....

14

En primer lloc, perquè tindré l’oportunitat de tre-ballar amb un grup molt bo i important. En segonlloc, és prou a la vora per poder venir sovint i elsbitllets d’avió són relativament barats. En tercerlloc, he escollit anar a Jerusalem perquè crec queculturalment serà molt intens, i és que aquestaciutat és el bressol de totes les religions i civilitza-cions. Finalment, també perquè anar allà ésgairebé sinònim que d’aquí a tres anys podré tro-bar feina aquí. La meva idea és venir a viure aquí. El problemadels científics actuals és que estan gairebé obli-gats a voltar durant molts anys pel món. Jo no vullestar tants anys voltant i em vull estabilitzar aquí,a la Vall. M’agrada molt viatjar, però sempre vulltornar a casa.

FFeerr uunnaa tteessii ddooccttoorraall iimmpplliiccaa mmoolltteess hhoorreess ddeeffeeiinnaa.. QQuuaanntteess hhoorreess ddiiààrriieess ttrreebbaallllaavveess aabbaannss ddeepprreesseennttaarr llaa tteessii??Treballava tantes hores que durant els últims sismesos m’havia arribat a quedar a dormir al des-patx. La beca que tenia era per dedicar-hi trenta-cinc o quaranta hores setmanals, però acabes fentmoltes hores més, de fet solia estar a la Facultataproximadament de les vuit del matí a les deu delvespre.Però tal com he dit abans, els caps de setmanavenia a en Bas per desconnectar. Tant durant lacarrera com el doctorat, mai he deixat de fer resdel que m’agrada. Això sí, sempre he aprofitatmolt el temps per fer feina quan sóc a Barcelona.Durant la carrera, no vaig faltar mai a classe, cadadia feia unes cinc hores de classes i me’n passavatres o quatre més estudiant a casa.Finalment, després de presentar la tesi, també perdesconnectar, me’n vaig anar tres setmanes a l’Ín-dia i al Nepal. Entre altres coses, vaig anar a lazona de l’Himàlaia on vaig fer algun cim, per exem-ple un 3.200 a la ruta de l’Anapurna.

TT’’hhaass ddeeddiiccaatt mmaaii aa aallgguunnaa aallttrraa ffeeiinnaa qquuee nnoo ttiinn--gguuii rreess aa vveeuurree aammbb ll’’aassttrrooffííssiiccaa?? Sí, durant els estius treballava a Sant Feliu dePallerols als embotits Puigvert per pagar-me elsestudis, però no tot l’estiu, perquè també anava deviatge amb la Marboleny.

EEnnss ppoottss ffeerr uunn rreessuumm qquuee eexxpplliiqquuii uunnaa mmiiccaa eenn qquuèèeess bbaasseenn eellss tteeuuss eessttuuddiiss dd’’aassttrrooffííssiiccaa??

PUIGSA

CALM

124

14

IES Bosc de la Coma, 3r d’ESO.

Entrevista: A SANTI ROCA, LLETISSÓ I DOCTOR EN FÍSICA

PUIGSA

CALM

126

15

Segueix-nos a: Veniu a visitar-nos. Truqueu: 902 118 150 - www.fageda.com

UN GUST DIVÍ!

Després d’anys d’elaborar els nostres reconeguts i apreciats IOGURTS DE GRANJA en diferents sabors i gustos, ara integrem a la família el nostre GREC.El GREC DE LA FAGEDA és un nou iogurt batut i elaborat amb llet fresca de les nostres vaques. Les varietats natural i ensucrat lliguen amb melmelades i amb fruita fresca.Aquest producte, que probablement faria venir salivera als mateixos déus de l’Olimp, us farà exclamar que és… diví, èpic, poètic, mític… ESCOLLIT!

www.

igelis

.com

- Ol

ot 0

5/12

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014Aresta On-Line: www.aresta.com

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

PUIGSA

CALM

126

tual, en Sergi Plana, s’ha pogut organitzaruna cursa d’aquesta magnitud.En Pere, el seu fundador, feia anys quetenia la idea d’ampliar l’entitat amb novesproves i fer-la més oberta als tempsmoderns. Alguns intents no varen fructifi-car, fins que va veure l'oportunitat de pro-posar-ho a la presidenta de la Fundació A.Bosch, Anna Bosch, i al seu marit, JoanBoix, ambdós directors generals de NoelAlimentaria SAU i també bons amics seus.Malgrat que aquesta fundació mai no haviaestat pensada per recaptar fons mitjançant

...Cames de Ferroneix com una

branca més de lesmoltes activitatsque realitza el

GECA.

16

La primera Cames de Ferro al Puigsacalm

L’últim diumenge de maig es va celebrar,amb sortida i arribada al parc de l’Estacióde Sant Esteve d’en Bas, la cursa II CCaammeessddee FFeerrrroo aall PPuuiiggssaaccaallmm. Aquesta cursaesportiva i solidària va ser dissenyada ambl’objectiu principal de recaptar ingressosper a la Fundació A. Bosch de Noel Alimen-taria. Aquesta fundació, amb el seu eslò-gan «Alimentem l’esperança», té la finalitatde finançar la investigació de la curació demalalties infantils que duu a terme unequip científic de professionals de l’Hospi-tal de la Vall d’Hebron de Barcelona.Com neix la CCaammeess ddee FFeerrrroo? Cames deFerro neix com una branca més de les mol-tes activitats que realitza el GECA. El GECA,entre altres coses, porta XXXVI Lletissona-des a l’esquena amb una experiència d’or-ganització contrastada (més de 1.500 parti-cipants en l’última edició) i un ampli conei-xement de qualsevol dels camins de lesnostres contrades. Gràcies a la feina incan-sable durant molts anys per part de moltespersones, des del seu fundador, en PereGelis, i l’etern vicepresident, en Joan Pujol-riu, conegut per tots com en Menguis, ipassant per tots els presidents fins a l’ac-

A punt per la cursa de 10 km.

La presidenta de la Fundació Albert Bosch, la Sra Anna Bosch, el president del GECA, Sergi Plana i la Dra Soler de l'Hospi-tal Vall d'Hebron en el moment de tallar la cinta i donar sortida a la primera edició de la CAMES DE FERRO al Puigsacalm.

PUIGSA

CALM

126

que fos un veritable èxit. A les vuit del matídel dia assenyalat, el parc de l’Estació deSant Esteve d’en Bas bullia a vessar de par-ticipants, col·laboradors, espectadors ientusiasme. Amb el tall de la cinta, lamúsica de fons de la cançó de sortida i l’es-clat del petard es donava el tan esperat tretde sortida; eren les 8.00 h del matí, i mitjahora més tard començaria, al seu torn, lacursa de 10 km. Els corredors de la marató ila mitja marató encetaven el camí per enfi-lar-se fins al cel de la cursa, que no era, nimés ni menys, que l’emblemàtica mun-tanya garrotxina del Puigsacalm. L'ascen-sió transcorria pel camí dels Ganxos Vells afi de salvar les parets rocoses i espadadesd'aquest massís, no sense alguna dificultattècnica per als participants que no estavenavesats a córrer per camins vertiginosos.Des de dalt, els que encara no coneixienaquell indret, quedaven admirats de les vis-tes privilegiades. La lluminositat del diaacompanyaria fins al final del matí i els pri-mers que carenejaven les crestes cap al cimgaudien d’un espectacle meravellós. La Valld’en Bas a l’esquena i, més enrere, el mardel golf de Roses ficant-se a dins l’Empordài el massís del Canigó a l’altra banda; i peldavant, la finestra oberta cap a la Plana deVic. Tot plegat minvava el cansament alsparticipants, com si la bellesa del paisatgealimentés les forces emprades en vènceraquelles roques inclinades.

...es varen creardiferents seccionsi responsables decada grup: àrea

esportiva,comunicació,econòmica,

estassadors, etc.,fins a aconseguirlligar tots els

preparatius, queno eren pocs.

...el parc del’Estació de SantEsteve d’en Basbullia a vessar departicipants,col·laboradors,espectadors ientusiasme.

proves esportives, els va entusiasmar lanova proposta. Des d’aleshores, i gairebé un any abans del'esdeveniment, es van començar a gestarels preparatius corresponents amb més detrenta-cinc persones col·laboradores reuni-des periòdicament fins als darrers dies, enquè les trobades ja eren diàries. El dia de laprova, el grup es va incrementar amb mésde cent col·laboradors, també totalmentdesinteressats, i amb l’objectiu de solida-ritzar-se amb la causa. Amb en Pere Gelis, director de Cames deFerro, al capdavant, es varen crear diferentsseccions i responsables de cada grup: àreaesportiva, comunicació, econòmica, estas-sadors, etc., fins a aconseguir lligar tots elspreparatius, que no eren pocs. Finalment,la configuració de la cursa -tècnica, aèria,paisatgística i circumdant– va ser sobre labase de tres modalitats: MARATÓ de 42 kmamb un desnivell acumulat positiu de 3.000m, MITJA MARATÓ de 23 km amb un desni-vell acumulat positiu de 1.600 m, i CURSAde 10 km amb un desnivell acumulat positiude 600 m.Tot l’engranatge, de mica en mica, es vaanar movent fins que les forces conjuntesde les diferents seccions varen fer voltar lagran roda de la cursa amb l'objectiu comú

17Els corredors de la marató i la mitja amb posat seriós i concentrat just abans de començar.

PUIGSA

CALM

126

sa Toies, Creu de Rabadà, Cabrera, Aiats ipuig sa Bastida), a la zona d’arribada, elsaltaveus no deixaven de donar informacióde la cursa alternant amb música de totamena, de manera que tothom gaudia de lafesta. Els corredors més esgotats s’allar-gassaven sobre la gespa mentre degusta-ven aliments de les cases comercialscol·laboradores i altres es relaxaven sotales carpes amb massatges que impartienun ampli equip de professionals. Amb2:29:20 h des de la sortida, i després decreuar els quatre arcs de la línia d’arribada,entrava el vencedor de la mitja marató, enRRoobbeenn HHeerrnnáánnddeezz MMooyyaa. I la primera noia,l'IImmmmaa BBooaaddaa OOrriioollss, ho feia amb un tempsde 3:23:28 h.L’èxit de la cursa, amb més de quatre-centsparticipants, va ser possible gràcies a la

18

Mentrestant, en el punt de sortida, ara con-vertit en la meta d’arribada, el primer corre-dor de la cursa de 10 km, l'IIssaaaacc BBaarrttii SSoollàà,feia creuar el seu xip, cordat a la sabata,amb un temps de 0:52:32 h. La primeranoia va ser l'ÈÈlliiaa BBoonnaaddaa BBaarrddoolleett amb1:10:30 h. I, a dalt, els de l’absoluta anavenperfilant l’aiguavés de les crestes mésenlairades dels Tossells i els Llancers gau-dint d’unes vistes espectaculars que eltraçat de la cursa els anava regalant. Sensedesmerèixer la bellesa de la prova, el segonclassificat de la marató, en Jordi Casadellà,ens explicava al final que el nom de la cursaCCaammeess ddee FFeerrrroo feia justícia a la duresa d'a-questa autèntica cursa de muntanya queacabava de néixer.Mentre que els de l’absoluta encara perfila-ven els cims més enlairats del traçat (puig

La primera Cames de Ferro al Puigsacalm

Foto: G

EMMA CR

OUS

cada puntual, el fet més destacat va seratendre una persona del públic que haviapatit la picada d’una abella!Finalment, i amb la línia de meta a vessar, vaentrar el primer classificat de la marató, enRRoobbeerrtt MMaassóó VViiddaall, amb un temps de4:55:40 h. I per part de les noies va serl'EEmmmmaa FFààbbrreeggaa RRoommaannss amb un temps finalde 6:15:39 h. Els aplaudiments varen sermolt espontanis i el mateix corredor Robertexplicava que no podia creure’s que aquellaovació tan gran i emotiva fos per a ell.A banda dels tres trofeus per a cada cursa i

...Els corredorsmés esgotatss’allargassavensobre la gespa

mentredegustaven

aliments de lescases comercialscol·laboradores...

bona gestió de la junta organitzadora, peròtambé gràcies a la col·laboració desinteres-sada de l’equip de voluntaris del dia de laprova. Els voluntaris, de diferents profes-sions, se sumaren a la causa per ajudaramb les feines que fos que se’ls adjudi-quessin sense cap queixa ni retret.També cal destacar que no es va produircap desgràcia personal ni accident. El ser-vei d’ambulàncies i els dos metges del’Hospital Trueta, per sort, no varen tenirmassa feina. Tal com ens explicà la met-gessa de l’equip, al marge d’alguna ras-

A l'arribada al Puigsacalm els corredors es trobaven amb la sorpresa que els animaven amb esquellotsi crits de suport.

PUIGSA

CALM

126

19

Foto: G

EMMA CR

OUS

La duresa del traçat obligava als corredros a fer-s'hi amb les mans.

PUIGSA

CALM

126

20

Segons les últimes xifres, els beneficis netsper a la Fundació han estat de 10.630 €,una xifra impensable en els inicis, quan escomençava a gestar la cursa. En Joan Boix,molt agraït, expressava la seva sorpresaper haver assolit aquesta quantitat, trac-tant-se només de la primera edició.Una vegada acabada la cursa d’aquestdarrer diumenge de juny –data, per cert, jafixada per a les pròximes edicions– el pro-tagonista va ser un fort cop de vent puntualque va fer voleiar les carpes i les tanquescom si algú, des de més amunt, s’haguésesperat fins al final perquè res enterbolís elgran èxit d'aquesta primera edició de LLAACCAAMMEESS DDEE FFEERRRROO AALL PPUUIIGGSSAACCAALLMM.Felicitats a tots i fins l'any que ve!

Salvador Vergés, juny del 2015

...Segons lesúltimes xifres, elsbeneficis nets pera la Fundació hanestat de 10.630 €,

una xifraimpensable...

dels diplomes per a les diferents catego-ries, es concedia també el PREMI ESPECIALARESTA-PUIGSACALM al primer corredor i ala primera corredora que fessin cim al Puig-sacalm. Aquest premi se’l varen emportar,en categoria femenina, l'IImmmmaa BBooaaddaa(01:39:50 h), i en masculina, en JJaauummeeQQuuiinnttaannaa (01:15:34 h).

El repartiment de premis va anar a càrrecde la presidenta de la Fundació, AnnaBosch, i del seu marit, Joan Boix; del presi-dent del GECA, Sergi Plana; de l’exjugadordel Barça d’handbol, Enric Masip; de l'exju-gador de futbol de 1a Divisió Albert Luque,i d'una delegació d'empresaris xinesos quees trobaven de visita a les instal·lacions deNoel Alimentaria.

La primera Cames de Ferro al Puigsacalm

La impressionant recta d’arribada.

Una visió del campus de l'estació

PUIGSA

CALM

126

21

El patiment i l’arribada del guanyador de la marató.

Els tres primers de la cursa dels 10 km.

La guanyadora de la marató.La primera i segona classificada de la mitja marató.

PUIGSA

CALM

126

...Malgrat tot, elrecord del Pas dels

Burros no erad’una cosa massaescarpada, però síque alguna cosaem deia que hi

havia hagut algunmoment en quèvaig passar unamica de por,...

PUIGSA

CALM

125

22

XXXVI LLETISSONADA: recuperant sensacions i records

última hora del dissabte 2 de maig, vàremdecidir d’anar a fer la Lletissonada la mevadóna, jo i dos gossos voluminosos i urbani-tes. El meu error va ser aplanar mentalmentels camins que havíem recorregut, fa 40anys, amb en Pere Gelis, en Menguis, enBarric, en Rabat i altres, en unes condicionsque m’estimo més no detallar per no esgarri-far a ningú. Malgrat tot, el record del Pas delsBurros no era d’una cosa massa escarpada,però sí que alguna cosa em deia que hi haviahagut algun moment en què vaig passar unamica de por, cosa que en mi tampoc era tanextraordinari. L’altre problema va ser que elcamí el vàrem agafar després de baixar peruna canal entre el Puigsacalm i el Puig delsLlops, i no pas pujant des de la carretera deBracons, com en aquesta Lletissonada. Aquíés on vàrem passar el calvari, especialmentels gossos voluminosos i urbanites quevaren acabar baixant en 4 x 4 des de SantaMagdalena fins a Sant Esteve (gràciesRamon Aulet i la resta de l’organització perl’amabilitat) i nosaltres arribant al cap denou hores, fregant el “cotxe escombra”.

He volgut començar pel final i oblidar ràpi-dament la part poc reeixida de l’experièn-

cia, per allò d’ajudar la memòria a aplanarels records. Quan anàvem, de bon matí, capa Sant Esteve, em feia il·lusió veure la gentque fa 36 anys va decidir organitzar la pri-mera Lletissonada. Tampoc recordo si jo hivaig participar massa activament, perquèaixò d’estassar camins mai se m’ha donatmassa bé, però sí que recordava qui varenser els protagonistes i esperava trobar-me’ls durant la caminada. En la zona d’ins-cripció, em sentia com un perfecte desco-negut. Quan saludes algú i se’t quedamirant fixament, tens l’esperança que hagiempitjorat de la vista, però, quan et diuenque t’han reconegut per la veu, aleshoresés evident que 40 anys no han passat en va.

I comencem a caminar, passem prop delsMartins, travessem el Ridaura i, de sobte,les imatges de la infància retornen: el verden totes les seves tonalitats, el blau del cel,les aigües amb gorgues que potser ens hihavíem banyat i les olors, moltes olorsbones i dolentes, perquè la memòria olfac-tiva, per primitiva, mai falla. Els silencis iels cants d’ocells que ja sóc incapaç d’i-dentificar i, potser, el repic del pigot fent elseu niu. Tot em retorna a un temps i a unes

La memòria, bona o dolenta,acaba aplanant els records i els camins.

PUIGSA

CALM

126

situacions que quasi fan mal quan lesrecordes. De la mateixa manera que m’en-tristeix la vista de cases pairals decrèpites,malmeses pel pas del temps, com ara elMercadal, sense el teulat, que, no sé perquè, sempre em fan pensar en els esforçosd’aquells rebesavis per aixecar aquellacasa pairal que ja no és imponent i nomésqueda com a testimoni de glòries passa-des.

No hi ha cap possibilitat de perdre’s, nivolent. La senyalització és impecable, comtot el que s’organitza en aquest poble. Ésreconegut pels ciclistes que la millor marxacicloturista, en tots els sentits, és la delsRemences, i els caminaires deuen dir elmateix del la Lletisonada. Arribem a la rierade Joanetes i els gossos s’hi banyen, prop dela gorga dels Escurçons i, en trepitjar unesflors blanques ens puja una farum d’alls (ode cibulet, que diria l’esnob) que torna arefrescar la memòria olfactiva, l’única que nosembla haver-se aplanat. Anem passant percan Gelada, can Nofric, la Vernera, el Salt delRoure... i la impressió d’immensitat del mas-sís del Puigsacalm, que cada dia veig des deGirona, es va fent més palesa fins que t’hiendinses i comences a enfilar-te, a partir del

23

primer control, a la cruïlla de cal Sant Pare.Cada clot, cada rierol, cada casa està identi-ficada amb un rètol ben visible, tot i quealgun nom sembla inventat per a l’ocasió. Lapujada és feixuga i els gossos comencen apanteixar i ens anem quedant enrere, tot ique, de tant en tant, es produeix algunembús de personal per la dificultat de lapujada. A partir d’aquí, m’estalviaré de rela-tar el calvari que vàrem passar, especialmentels dos gossos voluminosos i urbanites, finsa arribar al camí del Pas dels Burros... Lavista de la Vall, des dels diferent miradors, ésimpagable i no ha canviat en 40 anys, perquèla mica de calitja ho difumina tot, especial-ment les noves construccions i, com lamemòria, aplana el paisatge i en treu elsdefectes. I una altra vegada, la gent de l’or-ganització, els altres caminaires, oferint-nosaigua i ajuda per acabar d’arribar a l’ermitade Sta. Magdalena, mentint com noméssaben fer els muntanyencs quan et parlendel camí que falta, sempre s’acaba desprésd’algun turó...

Vàrem haver de fer una petita marrada perestalviar-nos la pujada al Puig Corneli, altra-ment la gossa s’hauria mort de cansament, iaquí, al mig de la pista, vàrem trobar l’ànima

...El meu error vaser aplanar

mentalment elscamins que

havíem recorregut,fa 40 anys, amb en

Pere Gelis,en Menguis, enBarric, en Rabat

i altres...

...No hi ha cappossibilitat de

perdre’s, ni volent.La senyalització ésimpecable, com totel que s’organitzaen aquest poble.

PUIGSA

CALM

126

escales fetes per a l’ocasió, baixa sobtada-ment fins a arribar, adolorits de genolls, alquart control. Les taronges tallades i elretrobament amb en Menguis que, ara sí, jaho té tot controlat. El passeig fins a arribar al’estació és relaxant, el vent, que ha anataugmentant de força i de temperatura mouel blat, d’un verd radiant, fent unes onadesque podrien traduir-se en notes musicals, siés que algú fos capaç d’interpretar-les talcom es manifesten visualment. I s’acaba la XXXVI lletissonada, al cap de 9hores, la gent de l’organització ho ha recollittot i en puc donar fe que en tot el recorregutno hi havia ni un paper per terra, ja quevàrem ser dels últims en arribar. I esperenfins que arriba l’últim participant i l’escom-bra, però encara tenen el delit de prepararunes croquetes de bacallà i d’espinacs,d’emplenar els porrons una i altra vegada i,tot i el cansament, se’ls veu contents d’ha-ver guanyat un any més. Marxem cap a Girona deixant que la memò-ria aplani els mals records, i els camins. EnMenguis em demana que escrigui lesmeves impressions i aquí les teniu, per tu,Menguis, per en David, en Jaume, enSimon, en Pere, en Ramon i tants d’altresque no en sé ni en recordo el nom, però,mentre en quedi només un de vosaltres,això continuarà i, més que tradició, es con-vertirà en una llegenda que es recordaràper sempre. Gràcies...

Humbert Massegur, Núria Vidal,la Nuka i en Mac

24

de la lletissonada, en Menguis. Senseparaules o amb ben poques, vàrem relligartemps passats. Jo el vaig reconèixer imme-diatament, a ell li va costar identificar-me,vull pensar que va ser perquè la vista li fallai no vol portar ulleres. Només puc dir que ésl’expressió de la bonhomia, de la voluntatferrenya i posseïdor d’un humor propi de lagent d’en Bas... i ens vàrem fer un retrato,tot junts: ell, la meva dona, els gossos i jo, idesprés va marxar cap a les Olletes, pertenir-ho tot controlat. Va desaparèixer ambun: “Ja ens veurem a en Bas!”.

De l’esmorzar en quedaven les restes, tot ique abundoses, si tenim en compte que hihavien passat 1.500 persones. A poc a poc,anaven desmuntant totes les taules, els tan-cats, sense deixar cap rastre del pas d’unamultitud. Cap paper per terra, cap deixalla,només la traça del camí i l’herba aixafadaper tants i tants peus.

La baixada de les Olletes, amb la Roca delsLlops, la cova de l’Ermita, la font, em varesultar molt més familiar, potser perquè javenia de baixada i l’última vegada que l’ha-via feta em venia costa amunt i encara fal-tava molt per arribar al Puigscalm. I una altravegada la tristesa de veure la casa deSobiràs enrunada i imaginant la duresad’una vida allà dalt, envoltat de boscos, pocsol, el menjar just i les mans clivellades detant refer el que la natura s’entesta en recla-mar i al final aconsegueix.Quan semblava que el camí s’aplanava, desobte trenquem a la dreta i el corriol, amb

...La vista de laVall, des dels

diferent miradors,és impagable i noha canviat en 40anys perquè lamica de calitja hodifumina tot,...

...i aquí, al mig dela pista, vàremtrobar l’ànima dela lletissonada, enMenguis. Senseparaules o amb

ben poques, vàremrelligar temps

passats.

PUIGSA

CALM

126

25

intentaven fer una becaina, altres jugaven atirar pedres i un altre (en Simó) buscava elseu tabac.Camí de baixada. Uns corrien, però cal dirque durant el camí de pujada no se’ls veiatan lleugers. Un monitor avisa: “Si algú hade caure, graveu-lo, si us plau!”. En arribarun altre cop al coll, l’Eva ja buscava marie-tes, on devien ser? Les nenes més gransvan intentar baixar fent la croqueta, però vaser un fracàs, hi havia massa roques i elpendent era massa gran, així que van deci-dir baixar de culs (els devia quedar un culben blau).I què va passar quan van arribar a l’abeura-dor? Endevineu-ho. Tots ben xops. Aiguaaquí i aigua allà. “Feu vint-i-cinc voltes pereixugar-vos”, va dir el Presi. Tots vanemplenar les seves ampolles i cantimploresper mullar en Xinu. Quan van arribar a l’es-glésia, algunes de les premonis ja enfilavenels primers versos d’una cançó del GECA. Ino és maco això?

Andrea Gonzàlez GifraPremonitora del GECAmainada

...Alguns pujavenpel dret, altres, fenziga-zagues. Altreses treien la camisa

de la calor...

...Arribats el collveien el seu futurdestí, aquella creublanca sobre unpic (El Taga)...

GECA MAINADASortida al Taga

Dotze nens i nenes s’endinsaven en unapetita aventura. Eren les set del matí. Deles seves boques sortien badalls i els seusulls no estaven oberts del tot. Després d’a-comiadar-se dels seus pares, l’aventuracomença. Dins del cotxe, uns escoltaven laCançó dels gegants, altres òpera i els altresmúsica d’un grup descobert pel Presi. Enarribar a l’església, quatre noies sortien cri-dant amb cara de fàstic. Què havia passat?La resposta és molt fàcil; havien arribat finsallà amb en Xinu. La ruta començava: passet a passet, i esbu-fec a esbufec. Una parada i seguim. Però, alcap de mitja hora... algú sap on s’ha posatl’Esqueu? Aquest nen és una llebre. Vanarribar a un abeurador de vaques, on undels monitors els va deixar (alguns encaraafirmen que es va passar tot el matí dor-mint). Els arbres començaven a desaparèi-xer. Els esperava una muntanya pelada,només herba i roques. Alguns pujaven pel dret, altres, fen ziga-zagues. Altres es treien la camisa de lacalor. Els monitors procuraven que totsestiguessin plens de crema. Uns es queda-ven enrere i altres no perdien el ritme. Peròel més curiós de tot és que els dos nensmés petits (els quals els monis només elsveien capaços d’arribar fins al coll) pujavenamb els cinc primers.Arribats el coll, veien el seu futur destí,aquella creu blanca sobre un pic (el Taga).Durant la pujada, es van trobar uns cata-lans de la Catalunya Nord que els van donaruna tàctica perquè la pujada fos menysdura: parlar. Un cop arribats al Taga, vantreure tots el seu esmorzar. Després d’em-plenar les panxes, uns prenien el sol o

El Grup al cim del Taga.

A Sant Martí d’Ogassa, cantant cançons.

PUIGSA

CALM

126

26

Fitxes sortides segon trimestre de 2015

SANT GRAU D'ARDENYA O CADIRETES3 d’abril de 2015 – 87 participants

Horari efectiu: 3,55 h - Horari total: 5,12 h

Vocal: Joan Sàbat

Itinerari: ermita de Sant Grau d’Ardenya, font deSant Baldiri, Sant Baldiri, pedra d’Espoya, castellde Montagut, Paradolmen, Pedra-sobre-alta, puigde les Cadiretes i Sant Grau d’Ardenya.Altura màx: 520 m – Altura mín: 180 m Desnivell acumulat: 430 mQuilòmetres: 14,497 –Mitjana: 4,08 km/h

Temps: bon temps

XXXVIII EMBARDISSADA19 d’abril de 2015 – 715 participants

Horari efectiu: 6,05 h - Horari total: 6,58 h

VVooccaall:: CEOItinerari: Tortellà, Sales de Llierca, Creu d'en Ser-vosa, coll Sespera, collet de can Bosch, el Borró,Sant Miquel de Monteia, la Calma, coll de Jou,Sant Grau d’Entreperes, camí dels Valencians,font Espanyola, les tres Creus, creu de la Ripolla,pedrera els Comuns i Tortellà.Altura màx: 1.053 m – Altura mín: 276 m Desnivell acumulat: 1.180 mQuilòmetres: 22,900 –Mitjana: 3,8 km/h Temps: Plujós

COVA DE L’ORRI – LA CALMA8 de març de 2015 – 31 participants

Horari efectiu: 3,32 h – Horari total: 4,40 h

Vocal: Pere Guitart

Itinerari: l’Orri, cova de l’Orri, coll Sabassa, collde Jou, la Calma, pla de la Calma, pas de la Guilla, collet de Montoriol, pla de la Bassa iMonteia.

Altura màx: 1.050 m

Altura mín: 640 m

Desnivell acumulat: 675 m

Quilòmetres: 10,504 –Mitjana: 3,1 km/h

Temps: bon temps

PORTVENDRES – ARGELERSDE LA MARENDA22 de març de 2015 – 53 participants

Horari efectiu: 3,02 h – Horari total: 3,51 h

Vocal: Anna Canal

Itinerari: Portvendres, cala Moresca, platja delport Avall, platja de Sant Vicenç, capella de SantVicenç, Cotlliure, platja de l’Olla, cala de l’Ansadels Portells, Argelers de la Marenda.

Altura màx: 75 m – Altura mín: 1 m

Desnivell acumulat: 490 m

Quilòmetres: 9,757 – Mitjana: 3,2 km/hora

Temps: bon temps

PUIGSA

CALM

126

Socials

XXXVI LLETISSONADA3 de maig de 2015 – 1.509 participants

Horari efectiu: 6,47 h - Horari total: 8,05 hVVooccaall:: GECAItinerari: Sant Esteve d'en Bas, Sant Quintí, el Mer-cadal, les Comellas, la riera de Joanetes, ermita deSant Mateu, Burrada, Clivillers, camí dels Burros,pas dels Burros, puig Corneli, Santa Magdalena, lesOlletes, Fontanils, Subiras, la Serradevall, el Rau-rell, Borina, plana de Rubió, veïnat de Can Trona il’estació de Sant Esteve d'en Bas.Altura màx: 1.355 m – Altura mín: 490 mDesnivell acumulat: 1.105 mQuilòmetres: 22,611 –Mitjana: 3,4 km/h Temps: bon temps

VILANOVA DE SAU17 de maig de 2015 – 23 participants

Horari efectiu: 3,40 h - Horari total: 5 h

VVooccaall:: Lola Juvanteny i Àngels Verdaguer

Itinerari: Vilanova de Sau, la Vileta Grossa, laRoca del Migdia, Santa Margarida d'Ordola, elPuig del Far, els Munts, el Salt de la Minyona,Vila-nova de Sau.

Altura màx: 860 m – Altura mín: 540 m

Desnivell acumulat: 660 m

Quilòmetres: 14 –Mitjana: 2,8 km/h

Temps: bon temps

REVETLLA DE SANT JOANFLAMA DEL CANIGÓ El passat 23 de juny, la flama del Canigó va arribar a enBas per poder encendre, un any més, la foguera deSant Joan. Com cada any, el GECA organitzà la recollidad'aquesta flama per tal que pogués arribar al nostrepoble. A les set de la tarda, uns quants membres delGECA van sortir d'en Bas per anar cap a Olot, a l'Hos-pici, on van veure arribar la flama del Canigó. Des de famolts anys, Òmnium Garrotxa és qui organitza aquestacte, en el qual es fa entrega de la flama a represen-tants de diferents pobles de la comarca perquè puguinencendre les respectives fogueres. Tot i les males previ-sions del temps, va deixar de ploure als voltants de 2/4de 8 del vespre i els lletissons vam poder portar laflama d'Olot fins a en Bas sense cap impediment. Enarribar a en Bas es va llegir un manifest, es va encendrela foguera i tots els lletissons van poder gaudir d'unamagnífica revetlla de Sant Joan.

Tot apunt pel foc. Vam deixar un feixet de llenya d'en Bas i Sant Feliu dePallerols per a contribuïr a la flama que s'havia d'estendre pels PPCC.

Arribada a en Bas venint d’Olot. 27

CALENDARI DE MARXES i CURSES15 agost 23ena Cursa Popular Festes de SANT ROC – (6,2 km)dissabte AAVV de Sant Roc, d'Olot

23 agost 31è Cros Popular d'Estiu - (Cursa per categories)Club Atletisme Pescallunes

30 agost 4a Cursa Popular de Verntallat - (9 km) (La Vall d'en Bas)Comissió de Festes i AA VV de Verntallat-El Mallol

13 setembre 27ena Pujada a Sant Ferriol - (7 km)Associació Amics de Sant Ferriol

27 setembre 7ena Volta pels Volcans d'Olot- (13,3 km)Centre Excursionista d'Olot

4 octubre 32ena CURSA CIUTAT D'OLOT - (10 km - asfalt)Patronat d'Esports-CA.Terra de Volcans

11 octubre CURSA DE MUNTANYA BESALÚ

24 i 25 1a Cursa Ultra "TREPITJAGARROTXA" - Oix (112 km)octubre Centre Excursionista d'Olot

PUIGSA

CALM

126

28

Socials

CATIFA DE CORPUS A EN BAS Com cada any, el dissabte de Corpus es fa una catifa deflors a la plaça Major d’en Bas. L’organització va acàrrec de la Parròquia, i diferents voluntaris del nostrepoble hi participen aportant flors i col·laborant en l’elaboració de la catifa. Enguany, va tenir lloc el dis-sabte dia 6 de juny i el resultat va ser aquesta magní-fica catifa.

XXXV APLEC DE LA LLETISSONADADiumenge, 30 d’agost, dinar de germanor de socis isimpatitzants del GECA. El menú serà semblant al d’altres anys. Preus populars. Informació als telèfons972690399 i 972690397. Tothom hi és convidat.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYADia 11 de setembre es farà el canvi de senyera alpuig de Sant Antoni. Se sortirà del local social a les10 del matí. Seguidament, hi haurà esmorzar. Pro-grames a part.

FESTA MAJOR D’EN BASEl GECA, conjuntament amb la comissió de festes,organitzarà alguna activitat. Al local social, hi hauràexposició de fotografies. Per a més informació consul-teu la nostra pàgina http://www.geca.cat

NECROLÒGIQUES El 21 d’abril, ens va deixar, a l’edat de 88 anys, en Lluís Bar-trina Pujolar, pare de la nostra companya de junta del GECA,la Paquita Bartrina Deseura.

El diumenge dia 27 de juny va morir el nen de sis anys PauPlana Feixas, nét del nostre company de junta, en PerePlana. Es dóna la circumstància que el nét d’en Pere va ser el nen que vaemmalaltir de diftèria i que tant soroll va aixecar a tot el país. La família haviscut uns dies terribles davant d’aquesta gran tragèdia, i nosaltres l’únicque podem fer és acompanyar el seu dolor. Des d’aquestes línies, els redac-tors de PUIGSACALM i els membres de la junta del GECA acompanyem en elsentiment els nostres companys. Paquita i Pere per tan doloroses pèrdues.

LLETISSONADASOLIDÀRIAEnguany, el GECA va acordar donaruna part de la recaptació de la LLETIS-SONADA a CÀRITAS. El dia 9 de juny, alnostre local social, el president delGECA, Sergi Plana, va fer entrega d’unxec de 1.509 euros –quantitat quecorresponia a 1 € per participant‒ alpresident de CÀRITAS Garrotxa, CarlesOller.

CAMES DE FERRO, LA CURSA SOLIDÀRIADesprés de l’èxit de la primera edició de la CAMES DE FERRO AL PUIGSACALM, el15 de juny passat, una delegació del GECA es van desplaçar a Barcelona per ferentrega, a l’Hospital Vall d’Hebron, del xec de la recaptació de les inscripcions dela citada cursa.Com ja hem explicat diverses vegades, tots els diners recaptats per la nostracursa van a parar a la FUNDACIÓ ALBERT BOSCH.Aquesta fundació, al mateix temps, dóna aquests diners a l’Hospital Valld’Hebron de Barcelona, que els destina a la investigació contra malaltiesinfantils, sobretot al càncer infantil.La recaptació d’enguany va ser de 10.630,56 euros.

Nota de secretaria: el local social romandrà tancat pervacances del 15 de juliol al 19 d’agost.

PUIGSA

CALM

126

29

Sortides socials

Dia 5: APLEC DE FALGARS ITINERARI: Falgars, els Sangles, Cabrera, l’Osca,font Sorda i Falgars DURADA: 4.00 hores de marxa efectivaVOCAL: GECA SORTIDA: 7.30 hores del local social del GECA

8.00 hores del Refugi de Falgars.Telèfon: 972 690 399 i 972 690 397 Després de la caminada, per qui vulgui, hi ha dinarpopular. Cal apuntar-s’hi.

Dia 19: FONTS DEL TEC I CIM DE POMEROLAITINERARI: collada Fonda, coll de Pal, fonts del Tec,roc de la Mort de l’Escolà, portella de Rojà, cim dePomerola i collada FondaDURADA: 5.00 hores de marxa efectivaVOCALS: Barto PlanagumàSORTIDA: 6.00hores del local social del GECA

6.15hores de l’aparcament del Consum Telèfon: 651 489 416 i 677 318 530

Dies 1, 2 i 3: 3.000 DE L’ESTIU

Dia 22: SANT PAU DE SEGÚRIES (nocturna)ITINERARI: Sant Pau de Segúries, coll Pregon, puigSacreu, pla de can Petit, Sant Pau de Segúries.DURADA: 3.00 hores de marxa efectivaVOCALS: Jordi FreixaSORTIDA: 18.15 hores del local social del GECA

18.30 hores del aparcament del ConsumTelèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97Durant la marxa, hi haurà sopar fet pels cuiners delGECA. Cal apuntar-se abans.

Dia 30: SANTA MAGDALENA(Aplec del GECA)

ITINERARI: carretera coll de Bracons, camí dels Cli-villers, pas dels Burros, Santa Magdalena, les Olle-tes, Fontanils i el RourellDURADA: 3.45 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan Juanola i Quim BarconsSORTIDA: 7.30 hores del local social del GECATelèfons: 620 052 956 i 609 943 888.

Dia 13: SORTIDA AL BERGUEDÀ(ROC D’ORÓ)

ITINERARI: santuari de Corbera, la Torreta, rocd’Oró i el Cogulló d’EstelaDURADA: 4.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Jordi Muñoz i Francesc BretchaSORTIDA: 6.30 hores del local social del GECATelèfon: 679 703 271 i 677 318 530.Hi ha la possibilitat de dinar de restaurant.

Dia 27: APLEC DE SANT QUINTÍITINERARI: el molí Vell, can Pinyana, cal Santpare,torrent de la Teuleria, cingles del Coll, bauma delMurri, camí del Rei i el Molí VellDURADA: 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Jaume BagóSORTIDA: 7.45 hores del matí del local social delGECA.Telèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97. En acabar lacaminada, qui vulgui es pot quedar a dinar a l’Aplecde Sant Quintí. Cal apuntar-s’hi abans.

setembre

agost

juliol

muntanya

jovent Dies 4 i 5: ACAMPADA ALS ESTANYS DELES BULLOSESITINERARI: Dissabte 4 de juliol: Mont Llaret i Roc d’Aude Diumenge 5 de juliol: Llac de les Bulloses, estanyde la Comassa, estany Sec, estany de la Vallell.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA DISSABTE: 09.00 hHORARI D’ARRIBADA DIUMENGE: 20.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA DISSABTE: 2.30 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 3.30hVOCALS: Monitors secció de mainada.Preu aproximat de l’activitat 50 €, inclou autocari càmping.

Dia 30: SORTIDA EN BICICLETA ITINERARI: Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu dePallerols, les Planes, Sant Feliu de Pallerols, SantEsteve d’en Bas, els Hostalets i Sant Quintí.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Simó Sala, Sergi Plana, Ester Mulí, LaiaAmatAl final, a Sant Quintí, se seguiran els actes del’Aplec de la XXXVI Lletissonada. Tothom que vul-gui es podrà quedar a dinar.

Dia 27: ST. ANIOL D’AGUJA I SALT DELBRULLITINERARI: Sadernes, pont de Valentí, la Mun-tada, Sant Aniol d’Aguja i salt del Brull. La tor-nada serà pel mateix camí.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Xevi Juanola, Marta Bonamaison, Gorkadel Corral

setembre

agost

juliol

Dies 4 i 5: ACAMPADA ALS ESTANYS DELES BULLOSES I PIC DEL CARLITITINERARIDissabte 4 de juliol: Mont Llaret i Roc d’Aude.Diumenge 5 de juliol: Llac de les Bulloses, estany dela Comassa, estany Sec, estany de la Vallell, estanyGelat, pic del Carlit, estany de Sobirans, estany deTrebens, estany de les Dugues, estany del Viver, llacde les BullosesSORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA DISSABTE: 09.00 hHORARI D’ARRIBADA DIUMENGE: 20.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA DISSABTE: 2.30 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 4.30 hVOCALS: Monitors secció de joventPreu aproximat de l’activitat 50 €, inclou autocar icàmping.

Dia 30: SORTIDA AMB BICICLETA ITINERARI: Sant Esteve d’en Bas, Sant Feliu dePallerols, les Planes, Sant Feliu de Pallerols, SantEsteve d’en Bas, els Hostalets i Sant Quintí.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Mercè Flores i David FernándezAl final, a Sant Quintí, se seguiran els actes de l’A-plec de la XXXVI Lletissonada. Tothom que vulgui espodrà quedar a dinar.

Dia 27: ST. ANIOL D’AGUJA I SALT DELBRULLITINERARI: Sadernes, pont de Valentí, la Muntada,Sant Aniol d’Aguja i salt del Brull. La tornada seràpel salt de la Núvia.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 4.30 hVOCALS: Laura Corominas i David Fernández

setembre

agost

juliol

muntanya

jovent

Dies 10, 11 i 12: Sortida a la PEÑA MON-TAÑESA - OSCAITINERARI: Monasterio de San Victorián o San Betu-rián, Puyuelo Arriba, As Gotelleras, Os plans, CanalMayor, O piñar i Peña MontañesaDURADA: entre 5 o 6 hores de marxa efectivaVOCALS: Jordi Muñoz i Francesc BretchaTelèfon: 972 27 41 89 i 972 69 03 99

octubre

Salt del Brull.

PUIGSA

CALM

126

30

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

VENDA, REPARACIÓ I LLOGUERDE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA I JARDINERA

anna puigdevall

Plaça Clarà, 12,

entresol

Tel. i fax 972 27 21 33

17800 OLOT

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI DʼOFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I DʼOFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

info@copiolot.com

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: hostalet@agtat.es - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BARDE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant QUINOABELLESA I BENESTAR

GEMMA, 679 060 319C/ d’Olot, 21SANT ESTEVE D’EN BAS

PUIGSA

CALM

126

31

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: naspcomplement@terra.es

Anàlisi / Disseny de Soft

SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: info@adssl.com Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

info@tctorello.com - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: font@base.netwww.fontesports.com

PUIGSA

CALM

126

32

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas

17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146Mòbil: 630 970 734 - basmotorsc@gmail.com

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE DʼEN BAS

PUIGSA

CALM

126

33

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • fisiobas@fisioterapeutes.org

RAMON BARCONS SL

C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra

17176 Sant Esteve d’en Bas

info@ramonbarcons.comwww.ramonbarcons.comtel 972 69 04 69

Cons t ru cc ió -Rehab i l i t ac ió

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)labarradenregue@gmail.com

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIGSA

CALM

126

34

Carretera de Vic, 20, nau núm. 4

Tel. 660 89 69 84 - Fax 972 69 05 27

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

• DE J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

info@allotjamentsrurals.com

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 6557 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)prat@serrallers.net

PUIGSA

CALM

126

35