número 137 - donatiu:3’50 € any xxxivè - abril / maig / juny … · 2018-06-08 · alguna...
TRANSCRIPT
Número 137 - Donatiu:3’50 € any XXXIVè - ABRIL / MAIG / JUNY del 2018
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS:L’HOSTAL DE CAL NOTARI
SECCIÓ MUNTANYA:SANT PERE DE TORELLÓ
Geca_84
@Geca_84
GECA
EL MARC LEGAL DEL PAISATGEDE LA VALL D’EN BAS
EL PERSONATGE:DOLORSMASBERENGUER
GECA MAINADA/JOVENTSORTIDA A LA TOSSA D’ESPINAU
La XXXIXa LLETISSONADALa XXXIXa LLETISSONADA
Amb el suport de:
Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984
Núm. 137 - Any XXXIVèAbril / maig / juny del 2018
Donatiu: 3’50 €
CONSELL DE REDACCIÓ:
President GECASergi Plana
VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró
REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna BachXevi Collell
EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: [email protected]
Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: [email protected]
Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: [email protected]òsit legal: GI-484/97
Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: [email protected]
El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.
El GECA autoritza la reproducció dels articles amb la con-dició que s’esmenti la procedència de l’autor.
SUMARIPÒRTICper Sergi Plana
DES DEL PUIGSACALM ESTANT...VARIANT SÍ, ROTONDES NO.AIGUA AL RIU, FINS QUAN?per Pere Gelis
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS:L'HOSTAL DE CAL NOTARI DELMALLOLper Laia Martí
LA NOVA JUNTA DEL GECAper Sergi Plana
EL MARC LEGAL DEL PAISATGEDE LA VALL D’EN BASper Xevi Collell
EL PERSONATGE:DOLORSMASBERENGUER ORDEIGper Alícia Caritg
LA LLETISSONADA DEL SALT DELSALLENT AL PUIG CUBELLper Jordi Freixa
SECCIÓ MUNTANYACAMINADA A SANT PERE DE TORELLÓper Joan Culí i Casellas
SECCIÓ MAINADA/JOVENTUN CAPDE SETMANA DE GECASORTIDA A LA TOSSA D’ESPINAUper Concepció Cels i Xevi SolàPaula Solà i Cels
FITXES DE LES SORTIDESPRIMER TRIMESTRE 2018per Joan Teixidor
SOCIALS
SORTIDES SOCIALS
3
5
6
9
10
14
18
22
24
26
28
29
Foto portada: el salt del Sallent de Sant PrivatFoto: Ramon Codony
Sortida a la Tossa d’Espinau, jugant a fer piló.
La Dolors Masberenguer amb seu home
Cons al pas per les Presses
El paissatge de la Vall d’en Bas
PUIGSACALM
137
PÒRTICCames de Ferro, aquest cop no era una noia, sinó un noi, ungalió amb una força desbordant, idees clares, veu forta,atent als detalls i molt resolutiu, bé un caràcter típicamentde farmacèutic, ell ja des del primer minut formà part delGECA, amb la nostra primera excursió del jovent del GECAjunts, era per allà a finals del 1988, tot fent el camí ral desdels Hostalets fins a la casa del Grau d’Olot, fill d’en Toni,cofundador, juntament amb en David i en Simó, de la sec-ció de jovent. Però ell ja des del minut 1 va dir-me taxativa-ment que no, que no podia agafar més compromisos, quetampoc coneixia tant l’estructura i la gent del GECA i queentre la Cames de Ferro i la petita Gadea a les seves espat-lles, ja portava un bon jou.A partir d’aquí estava desemparat, però aquí en Pereencara se li va acudir una tercera possible presidenta,aquest cop una dona sense tantes responsabilitats mater-nals, ja que els seus dos fills ja estan escapats del niu. Ella,amb dots d’empresa, amb un bon saber fer, treballadora imolt meticulosa, ja que hi tenim l’experiència en les 3 pas-sades edicions de la Cames de Ferro on hi ha portat el con-trol dels ingressos i despeses. Aquí li tocava a en Pere fer-li la proposta, però ni hi hagué sort, no hi va haver mane-res de convèncer perquè es posés al capdavant de l’entitat.Immers en negociacions amb possibles presidents, tant latresorera, la Paquita, com la secretària la Dolors em vananunciar que deixarien els seus càrrecs, encara que segu-irien dins l’entitat en segon pla... i aquí l’hecatombe!
La tensió...En aquest punt vaig entrar en un altra dinàmica. Tensarl’ambient entre els més implicats al GECA, per desbloque-jar tant la presidència com la secretaria, ja que la part detresoreria va quedar coberta amb la primera noia que livaig fer la proposta, ella ja molt basada en números i queens porta mainada d’excursió, va dir-nos que sí des del pri-mer moment. Solucionat aquest lloc vaig poder fer un sos-pir i dir; Al·leluia!, primer càrrec de responsabilitat cobertperò encara en falten 2.Tenia clar que mai podria exigir a una persona que esposés al capdavant de la GECA ja que un càrrec imposatpoques vegades funciona. El dia 18 de gener, vaig convo-car, a la reunió amb nom de "GECA 3.0 renovar-se o morir",a tot un popurri de companys i companyes que últimamenthavien treballat molt per l’entitat i vaig exposar-los tot elque hi havia, nombre de socis, càrrecs, estat econòmic,possibles grups i noves sistemàtiques de treball, volunta-ris, etc. i finalment els vaig explicar que el nucli dur de laGECA encara no estava compost, a falta d’elements clau,presidència i secretaria. La direcció que vaig donar a l’ex-posició era clara "d’entre tots nosaltres ha de sortir aques-tes dues figures". M’hauria fet il·lusió que en aquellmoment algú hagués dit "jo em posaré al davant". Però nohi va haver sort. A partir d’aquí van sortir múltiples fórmu-les: que jo em tornés a presentar, votació en secret de pre-sident... però cap com la que tenia pensada des de feia unparell de mesos abans i em guardava com a últim recurs,finalment per relaxar la tibantor vam posar data per a novareunió, per així deixar uns dies que tothom reflexionés quehavia dit, tot esperant que algú/una fes un pas endavant...En voleu el desenllaç? Doncs passeu a la pàgina de l’arti-cle ““LLaa nnoovvaa jjuunnttaa””.
Sergi Plana President del GECA
Tal com deien els Manel "ha costat deu i ajuda arri-bar fins aquí..."Des del juny de l’any passat hem estat treballant per a for-malitzar una nova junta, ja que el mandat de l’actual fina-litzava per aquelles dates.En gairebé 7 anys del meu mandat han passat fets impor-tants al món, la primavera àrab, el tsunami del Japó, la des-coberta del Bussó de Higgs, la nau científica Curiosity vaaterrar a Mart, la mort de Nelson Mandela i de MargaretThatcher, l’amenaça de l’Èbola, l’aparició d’estat islàmic,el referèndum d’independència d’Escòcia, el terratrèmol alNepal, el vot a favor del Brèxit a la Gran Bretanya, el canvide Barack Obama per un excèntric ros; a part de tot elmoviment del sector pro independència de Catalunya queaquí n’hi hauria per a redactar un llibre sencer. El món s’habellugat molt, però nosaltres tampoc hem estat quiets.Fent una retrospectiva del mateix període de l’actual juntapodem estar orgullosos de què hem creat, innovat i orga-nitzat. Set anys enrere no teníem ni Cames de Ferro ni Ver-tikalm, fins aquest període no havíem superat mai la bar-rera dels 1.500 excursionistes a la Lletissonada, confor-mem una estructura interna molt estable amb una seccióde mainada i de muntanya que caminen per si soles i hemmantingut a l’alça l’entrada de nous socis a l’entitat, l’únicdescarrilament ha estat la secció de Jovent, però tot té uninici i un fi i no dubto que aquesta secció tornarà a tenirdies d’or. Tot plegat ens diu que ho hem fet bé, per no dirmolt bé.Com que tothom agrada, i vosaltres teniu tot el dret desaber-ho m’agradaria explicar-vos com ha anat el procésPresident-GECA.El cas és que primer m’hagués agradat trobar el líder i des-prés que aquest formalitzes el seu grup, però no va ser així.La cosa ha anat d’una manera no molt ortodoxa però hadonat un gran resultat. No totes les decisions han estatúnicament meves sinó que gran part d’elles han estat enconsens amb els històrics del GECA i curiosament semprehem coincidit en idees.
La petició / procés ...La meva primera idea va ser la de, "toca una presidenta!"Tots els presidents que ha tingut el GECA, 6 en total, hanestat homes i ara tocava una presidenta, que millor que unanoia abanderant aquesta entitat? Feia temps que tenia alcap la persona ideal, li havia proposat algun cop però mai enun entorn seriós, en alguna excursió, escalada... sempre lideixava caure, seràs la nostra presidenta... ella és rigorosa,sèrie, terriblement activa i amb un do prodigiós de manegarels diferents caràcters que hi ha en el GECA, a més haguésdut un nou aire en el GECA per la seva manera de ser i de fer,a canvi nosaltres la compensaríem ensenyant-li una micamés del nostre entorn, ja que tot i havent nascut i crescutaquí coneix més les muntanyes emblemàtiques del món,sense comptar les top, ja que en el seu currículum hi figural’Aconcagua, l’Elbrús, el Kilimanjaro on va conèixer el seuhome i el nostre Gallec preferit... i quan està aquí ensdemana com es puja al pla d’Aiats... Però la idea es va esvairquan vam saber que estava embarassada i que per les datesde formalitzar nova junta havia de tenir la preciosa Àfrica,després, tot passava a segon pla i tot i que no vaig deixard’insistir no hi tenia res a fer.Desapareguda la primera opció, fàcil va ser la decisió depresentar la proposta a un altre component molt actiu de
3
PUIGSACALM
137
4
II
VERNTALLATAGROBOTIGUES
PUIGSACALM
137
5
veure molts cotxes circulant per dins LesPreses mentre sortegen les cues, munteualguna gimcana, quasi serà el mateix i aixíalmenys no ens perjudicareu als que contí-nuament hem de travessar el vostre poble.Està bé protestar, però cal fer-ho amb cri-teri i mirar de no tirar-se els rocs contra elmateix teulat. També hauria estat bé que elvostre ajuntament hi hagués fet algunacosa, però això ja seria un miracle, a l’ad-ministració local li costa molt resoldreaquests tipus de conflictes. Per mi s’haviad’haver dit: ROTONDES SI, VARIANTTAMBÉ!!
...Que no hi hagiuna rotonda acada extrem delpoble de les
Preses, també ensperjudica als
conductors delspobles veïns queutilitzem aquesta
viacontínuament...
...la utilitzaciósense control ni
mesura del’aqüífer de la Valld’en Bas, és undels atemptatsecològics més
bèstia que s’estàperpetrant a casa
nostra...
a trenta anys en prou feines hi havia roton-des a les nostres carreteres. En aquellaèpoca quan anàvem cap als Alps encara hihavia algun tram de carretera, entreValence i Grenoble, sense autopista, aque-lla nacional que transcorre per uns paisat-ges extraordinaris al peu dels Ecrins i a lesribes de l’Isère, estava plagada de roton-des, era una carretera amb molt de trànsit iaixò la feia el tram més pesat dels nostresviatges estiuencs als Alps. És evident queles rotondes són una solució senzilla i efi-cient com a distribuïdors de trànsit i tambéper a evitar canvis de sentit que entorpei-xen, alenteixen i dificulten el trànsit. Avui acasa nostra també hi ha rotondes arreu,sobretot en àrees de gran densitat i trànsitdificultós. Em sembla que ningú qüestionala seva utilitat. Bé, ningú excepte algunsveïns de les Preses. Mai he entès aquestacampanya que a través de pancartes deia:VARIANT SÍ, ROTONDES NO. Francament ami sembla, que a qui més perjudica que nohi hagi rotondes, és als mateixos veïns deles Preses, no cal que expliqui que en can-viar de sentit, la circulació s’atura, es for-men cues i molts cotxes circulen pelscarrers del poble. Que no hi hagi unarotonda a cada extrem del poble de les Pre-ses, també ens perjudica als conductorsdels pobles veïns que utilitzem aquesta viacontínuament. És tan clar que les rotondessolucionarien molts dels problemes detrànsit d’aquesta travessia, que quanarriba setmana santa o dies de gran afluèn-cia de vehicles, els mossos munten roton-des desmuntables amb cons a cadaentrada del poble. Sis plau, si us agrada
Des del Puigsacalm estant...
VARIANT SÍ, ROTONDES NO
Pancartes als balcons a les Preses
Després d’un final d’hivern i començamentde primavera ric en precipitacions de neu ipluja, els rius van plens i les fonts rajen adoll. Fins quan?, quants dies seguits bai-xarà aigua pel Fluvià? No em cansaré d’ad-vertir que la utilització sense control nimesura de l’aqüífer de la Vall d’en Bas, ésun dels atemptats ecològics més bèstia ques’està perpetrant a casa nostra des de famolts anys. L’Agència Catalana de l’Aigua,l’Ajuntament i el Parc Natural, hauriend’entrar d’una vegada per totes en el con-trol de la nostra aigua subterrània. Hauremde buscar aliances i començar a fer accionsmés contundents i de denuncia perquèl'administració faci cas d’una vegada a untema tan important com aquest?Si no hi ha riu, no hi ha Vall!
Pere [email protected]
AIGUA AL RIU, FINS QUAN?F
PUIGSACALM
137
En Jacinto i la Francisca van tenir sis fills,quatre nois i dues noies. Amb el pas deltemps en Silvestre, que era l’hereu, va serqui va seguir el negoci de l’hostal junta-ment amb la seva esposa, la Pepa Durandel Pla de Puigpardines. En Silvestre vamorir l’any 1952, el dia de la festa majordel poble.
En Jacinto Calm va néixer a cal Notari, la casaque es troba just davant l’antiga presó delMallol. La casa no era pas seva, però hi vanviure tant ell com altres membres de la famí-lia durant molts anys, fins que va arribar elmoment en què la propietària la va vendre.Llavors, els familiars que quedaven es van
6
A
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS
l poble del Mallol hi havia tres hostals: calMestre, situat a la part de baix del poble,que era hostal i botiga; can Ton, que tambéera hostal i botiga, i alhora era la barberiadel poble; aquest estava situat a la part dedalt. I el tercer hostal, era l’Hostal de CalNotari, i la casa es troba just al costat decan Ton.
L’avi, en Jacinto Calm, va comprar aquestacasa l’any 1911. Sembla, segons consta enescriptura, que n’hauria pagat 800 pesse-tes. Ell fou qui inicià l’hostal i se suposaque, per aquells anys, el portaven junta-ment amb la seva esposa Francisca, filla deMassegur de Sant Privat d’en Bas.
...L’avi, en JacintoCalm, va compraraquesta casa l’any
1911. Sembla,segons consta enescriptura, que
n’hauria pagat 800pessetes.
...Hi havia moltacompetència entreels tres hostals,sobretot per lafesta major:
s’havien de posard’acord.
L’hostal de Cal Notari del Mallol
Imatge antiga de la casa, residència dels notaris, la del balcó de fusta.
FOTO: Joan Pagès i Pons
PUIGSACALM
137
...Aquest hostaltambé havia estatun sindicat, on esfeien reunionspolítiques...
...Paral·lelament al’hostal, la famíliaCalm regentavatambé el negocid’una serradora
a Olot...
7
traslladar a viure a la casa on hi havia l’hos-tal. Un cop allà, la Pepa i els seus fills, enJoan, en Ramon i la Marina (la filla gran, laRamona, era casada i vivia a baix, a laCarrera) van continuar portant l’hostal, queva tancar als voltants de l’any 1975.
Tant com vivien en un lloc com a l’altre, se’lsha conegut sempre per la família de calNotari. Darrerament, però, en aquesta casade l’hostal, situada al carrer de la plaça Reialnúmero 5, que continua essent de la sevapropietat, van decidir posar-li cal Tari.
L’hostal de can Ton també va desaparèixeri el que va durar més temps va ser el de calMestre, que va tancar fa poc més de deuanys.
Cada diumenge, en sortir de missa, normal-ment els homes anaven a l’hostal de calNotari. Feien una partida al truc i s’hi juga-ven el vermut, que amb sifó i olives valia3,50 pessetes. Qui perdia pagava el ver-mut. Més endavant van començar a jugar ala botifarra. S’afanyaven en sortir de missaper poder-hi arribar, i a la una anaven ja capa dinar. Les dones només anaven a l’hostalper la festa major. Llavors totes les casesdel Mallol eren habitades.
Hi havia molta competència entre els treshostals, sobretot per la festa major: s’ha-vien de posar d’acord. La Comissió de Fes-tes llogava una orquestra, i repartien elsmúsics entre els tres hostals per anar a ferel vermut (tots els músics demanaven ver-mut amb almejas) i també a dinar. Per lafesta també apujaven els preus, i a calNotari cobraven quatre pessetes per fer elvermut.
A l’hostal de cal Notari, a la planta baixa, hihavia una botiga on venien vi, ratafia, mos-catell, vi ranci, sifó, gasosa, conyac... tot agranel. La botiga era oberta durant la set-mana. A dalt, a la primera planta, hi havia elque anomenaven igualment “l’hostal”, unasala gran on hi havia taules per fer el ver-mut i jugar a cartes. Aquesta sala nomésera oberta en diumenges i festius, i tambéper la festa major. A la part de darrere del’edifici, hi tenien uns horts, i hi van ferunes cabanyes, l’última de les quals l’any1951.
Aquest hostal també havia estat un sindi-cat, on es feien reunions polítiques. Eraabans de la guerra, quan el portava enJacinto Calm. Durant aquesta època, hi
L’hostal del cal Notari en una foto antiga i tal com és ara a l’actualitat.
FOTO: Joan Pagès i Pons
PUIGSACALM
137
8
pobles uns criminals amb fusell. En arribaral Mallol, volien saber on trobar plata. Elscriminals van anar a cal Notari i van dema-nar la plata a en Silvestre, però ell va res-pondre que no en tenien. Van posar-lo d’es-quena a la paret amb el fusell apuntant alpit, mentrestant, dos dels criminals aprofi-taren per regirar-ho tot intentant trobar laplata (matalassos, llits...) però no ho vanaconseguir. La dona d’en Silvestre recordàsempre la paraula que digué en entrar undels criminals tot dirigint-se al que aguan-tava el fusell: “Déjalo”. Però que si haguésdit: “Dispara” el seu marit hauria mort enaquell mateix instant.
Paral·lelament a l’hostal, la família Calmregentava també el negoci d’una serradoraa Olot. En Jacinto Calm feu construir unacasa al carrer Vilanova, amb un pati on hihavia la serradora. El seu fill Ramon Calm iClota, anys més tard, fundà una escola a lamateixa casa del carrer Vilanova i fou,també, alcalde d’Olot. Actualment, enaquesta casa, hi viu un nebot d’en Ramon,fill d’en Silvestre, anomenat també RamonCalm.
Laia Martí
En Jacinto de calNotari havia
amagat la plata al’hort de l’hostal...
Els criminals vananar a cal Notari ivan demanar la
plata a enSilvestre...
havia al Mallol un veí que de tant en tantagafava la seva metralleta i anava fins alcastell, des d’on disparava quatre trets, itenia el poble ben espantat; es consideraval’amo del poble i deia que quan arribessinels nacionals els matarien a tots. Final-ment, un cop arribats, els soldats franquis-tes se’l van endur a la presó de Girona.
En Jacinto de cal Notari havia amagat laplata a l’hort de l’hostal i voltaven pels
L’hostal de Cal Notari del Mallol
Entrada a la casa, residència dels notaris en l’actualitat
Interior de cal Mestre. un dels altres hostals del Mallol.
PUIGSACALM
137
ordinària del passat 7 de març, hem establert que nonomés hi hagi un vicepresident sinó que n’hi puguinhaver més. Un altre canvi important, i per decisió meva,hem passat de mandats de 6 anys a 4. A partir d’aquí el nucli del GECA està format per: Presi-dent Sergi Plana, vicepresidenta 1a Laura Corominas,vicepresident 2º Guillem Matilló, vicepresident 3º JoanPujolriu, tresorera Ester Mulí i secretària la Dolors Puig-vert, i els vocals són: Pere Gelis, David Ortiz, FrancescBretcha, Joan Juanola, Joan Rubió, Dolors Planella, LaiaMartí, Joan Vilalta, Joan Domènech, Ivan Ricart, RamónPuigvert, Pere Terradas, Xevi Juanola, Núria Fité, i duesnoves incorporacions al GECA, en Miquel Pérez i enRamón de la Cueva. Segurament és l’any que hi ha més gent dins la junta,però no hi ha res fet perquè sí. Sóc d’aquelles personesque entre tots ho podem fer tot, i hauria de ser així, totsa totes. La idea és que les feines no recaiguin en unasola persona sinó que sigui un petit grup, de dos o tresvocals, recolzats per ajudants, que treballin en lesmateixes coses així si un no pot arribar o falla puguihaver-n’hi immediatament un altre al seu lloc. Penso que estem en un moment que toca fer créixer lamassa social, d’aquí n’ha de sortir més participació entotes les activitats que promovem des del GECA. Hemde fidelitzar socis a les activitats del dia a dia, i com?Doncs l’estratègia ha d’anar encaminada a fer més pelsoci, tenim la revista i les sortides de seccions però laidea és estimar més el soci, tenir-hi un feedback cons-tant, informar-lo regularment de les activitats, de lesnovetats, dels avantatges. Tenim el compromís de vet-llar pels seus interessos, que fi i el cap són els mateixosque els nostres, i els del centre excursionista i tambévetllar pel territori i el respecte a la muntanya.Hem d’aconseguir que el soci s’empoderi del GECA, nos’hi val que nosaltres estiguem aquí i ells allà, hem deser tots una sola massa, una gran massa social i crearsinèrgies amb ajuntaments i altres entitats com lesMumm’s, els jinjols, etc. Des de presidència partiré aquesta legislatura en 2parts, la primera serà molt més farragosa, el projecteserà mantenir i formar a més gent, optimitzar l’apartatde secretaria, consolidar mètodes de treball en web ixarxes socials, i una altra condició que he posat per a lameva continuïtat és que si a finals d’aquests dos anys lameva valoració és positiva continuaré, si no presentaréla dimissió de forma inapel·lable. A partir de l’any 3er, i deixada enrere la feina grossa,tocarà gaudir de la feina feta, i si el grup està bé és moltmés fàcil, crear, inventar i promoure altres esdeveni-ments. No són grans fites les que poso, crec que ens enpodem sortir i si ho aconseguim de ben segur que elGECA continuarà sent un referent con ho ha sigut fins ara.
SSeerrggii PPllaannaa President del GECA
La decisió... El 31 gener, vaig convocar reunió clandestina amb ladesitjada presidenta i president i vaig fer l’últim intent,aquest cop de forma molt més distesa, de convèncer-los a què es posicionessin a presidència, però res, elsdos van mantenir les postures, ajudar sí però al davantno, "no tenim temps". Arribats aquest punt els explicola meva estratègia. Feia un parell d’anys que la meva càrrega de treball dinsel GECA era molt alta, ja que havia de cobrir la falta deresponsables de secció mainada i jovent, part de feinesde secretaria, mailings, promoció a xarxes, CdF i VK etc.el fet de deixar la presidència era deixar de fer feines depresident i dedicar-me a les que feia, mainada,correus... però veient com estava el panorama vaigactuar d’una altra manera, vaig proposar-me reforçarels punts fluixos que teníem per treure’m la feina, quesent president, no em pertocava i en pocs dies vaig tro-bar responsable secció de mainada, cobrint-ho amb unnano trempadissim, actual monitor de mainada, i quees posaria al capdavant, part de la feina de secretariatambé la faria la nova tresorera, la secció del jovent ladeixàvem en standby fins a trobar monitoratge especia-litzat i havent cobert aquests tres punts, on es concen-trava la feina, tenia el terreny més pla. Els vaig explicarque a la 2a reunió de GECA 3.0, convocada pel 5 defebrer, continuaria amb la idea de tensar l’ambient aveure com la gent responia i arribada la màxima tensióels ensenyaria el trumfo gros, i quin era? Doncs unapresidència a 3. Ep, això és nou!, presidència a 3? Doncssí un president legal, una mà dreta i una mà esquerra,aquí la cara d’ells dos va canviar, ells també estavenpreocupats per la situació i els va semblar una soluciófantàstica.
Compte enrere...5 de febrer, tots reunits, l’escenari preparat, tots envol-tats de galetes, refrescs i alguna que altre ampolla deratafia, per a fer-ho passar més àgil. Començo i elsexplico que del nucli dur del GECA tant sols queda unlloc per cobrir, ja que l’últim moviment havia estat de lamateixa Dolors Puigvert, l’eterna i estimada secretària,i que de nou s’havia postulat com a secretària, però fal-tava la presidència, vaig fer una petita exposició i a par-tir d’aquí vaig callar, tensió a l’ambient i silenci...silenci... silenci... i decideixo ensenyar totes les cartes. A veure... tothom en silenci... arribats aquí... tots esta-ven a l’expectativa, la meva proposta és presidència a 3i explicada la solució salomònica, la gent va començar arespirar, distensió, i alegria. HHaabbeemmuuss PPrreessiiddeenntt!!Habemus President...i habemus secretària i habemustresorera i habemus vicepresidents i habemus vocals.Habemus Junta!Primer us voldria explicar el tema de President a 3.Legalment només hi pot haver un president però sí queamb els nous estatuts, aprovats en l’assemblea extra-
9
La nova junta del GECA
el paisatge en les polítiques d’ordenaciódel territori. Algunes mesures concretesaprovades foren promoure la millora de lasensibilització, la formació i l’educacióentorn a aquesta matèria.
Catalunya fou un dels territoris que mésràpidament s’integraren en aquesta dinà-mica i el 8 de juny de 2005 el Govern de laGeneralitat aprovà la Llei de protecció, ges-tió i ordenació del paisatge –el 2004 jas’havia constituït l’Observatori del Pai-satge, que més endavant ja en parlarem–.Una norma heretada del conveni i que apor-tava alguns nous principis com la promocióde la col·laboració de la iniciativa pública iprivada en l’impuls d’actuacions, l’adopciód’instruments i la presa de decisions sobreel paisatge o l’adopció de mesures protec-tores del paisatge. A aquesta llei, l’acom-panya el decret 343/2006, que la desenvo-lupa. Una norma que comença a parlar delsCatàlegs del Paisatge, que són els docu-ments de caràcter descriptiu i prospectiuque determinen la tipologia dels paisatgesde Catalunya, identifiquen els seus valors iestat de conservació i proposen els objec-tius de qualitat que han de complir. Elscatàlegs, a més de classificar i relacionarels atributs i valors que presenta el pai-
...el paisatgeconstitueix un
patrimoni i ajuda aelaborar les
cultures locals icontribueix albenestar dels
éssers humans...
El marc legal del paisatge de la Vall d’en BasPUIGSACALM
137
10
FE
EEll ppaaiissaattggee ddeessiiggnnaa uunnaa ppaarrtt ddeell tteerrrriittoorrii ttaall ccoomm llaa ppeerrcceepp llaa ppoobbllaacciióó,, eell ccaarrààcctteerr ddee llaa qquuaallrreessuullttaa ddee ll’’aacccciióó ddeellss ffaaccttoorrss nnaattuurraallss ii//oo hhuummaannss ii ddee lleess rreellaacciioonnss qquuee ss’’eessttaabblleeiixx eennttrree eellllss..DDeeffiinniicciióó ddeell tteerrmmee ""ppaaiissaattggee"" eenn eell ccoonnvveennii eeuurrooppeeuu ddeell ppaaiissaattggee ddee ll’’aannyy 22000000..
l 19 de juliol de 2000, el Consell de Minis-tres europeu es reuní a Florència per apro-var el Conveni Europeu del Paisatge. A partdels països signants, dues regions: Cata-lunya i Valona –sud de Bèlgica– es compro-meteren a respectar els seus principis.
El conveni, entre altres, destaca el desen-volupament sostenible amb equilibri har-moniós entre les necessitats socials, l’eco-nomia i el medi ambient; posa de manifestque el paisatge constitueix un patrimoni iajuda a elaborar les cultures locals i contri-bueix al benestar dels éssers humans; esreconeix que esdevé un element importantde la qualitat de vida de les poblacions;que els canvis econòmics mundials accele-ren la transformació del paisatge i peraquests motius cal protegir-lo, gestionar-lo i planificar-lo. Tot això implica drets i res-ponsabilitats per a tothom. Algunes de lesmesures generals signades pels països iles regions foren el compromís a reconèixerlegalment el paisatge com a part essencialde l’entorn de les poblacions, l’expressióde la diversitat del seu patrimoni cultural inatural comú com a fonament de la pròpiaidentitat; la definició i aplicació de les polí-tiques de paisatge destinades a protegir,gestionar i planificar el paisatge; i integrar
PUIGSACALM
137
tenir en compte factors fisiogràfics, cober-tes del sòl, la dimensió històrica del pai-satge, l’estructura, i la visibilitat. Tambérecull les cartes del paisatge, que són elsinstruments de concentració d’estratègies.
L’instrument que creà la Generalitat per atreballar en matèria de paisatge, i l’encar -regat de realitzar el que encomanen aques-tes lleis, fou l’Observatori del Paisatge, quees constituí el 30 de novembre de 2004. Unorganisme molt viu, i que treballa a partirde les lleis i els decrets anteriorment des-crits. Durant aquests 14 anys de vida, harealitzat una feina excel·lent de revisió,anàlisi i divulgació. Gràcies a aquest reco-rregut, Catalunya s’ha posicionat en undels territoris capdavanters en matèria degestió del paisatge. Fins al punt, que l’Ob-servatori del Paisatge de Catalunya serveixcom a model a altres països.
L’observatori, entre altres, va desenvoluparset catàlegs de paisatge, que emmarquentota la geografia catalana, i que serveixende punt de partida per a desenvolupar polí-tiques mediambientals, culturals o de qual-sevol altre tipus. En el catàleg del paisatgede Girona és on trobem la Vall d’en Bas.
El nostre municipi està format per dues uni-tats de paisatge, la del Cabrerès-Puigsa-calm i la de les Valls d’Olot. Per tant, unasuma de biodiversitat molt important.
...El decret, entrealtres, també
descriu les unitatsdel paisatge, queesdevé un àmbitdel territori
estructuralment,funcionalment ovisualmentcoherent...
...Gràcies a aquestrecorregut,
Catalunya s’haposicionat en undels territoris
capdavanters enmatèria de gestiódel paisatge...
satge, han de tenir en compte les relacionsi interaccions entre factors ambientals, cul-turals, socials i econòmics que expliquen laseva aparença actual i la percepció que laciutadania en té. Dit d’una altra manera, elscatàlegs del paisatge són les eines que enspermeten conèixer com és el nostre pai-satge i quins valors té, quins factors expli-quen que tinguem un determinat tipus depaisatge i no un altre, com evoluciona enfunció de les actuals dinàmiques econòmi-ques, socials i ambientals i finalment defi-neixen quin tipus de paisatge volem i compodem assolir-lo.1 El decret, entre altres,també descriu les unitats del paisatge, queesdevé un àmbit del territori estructural-ment, funcionalment o visualment coherentsobre on pot recaure, en part o totalment,un règim diferenciat de protecció, gestió iordenació. Exposa també que s’han de
11
1. Definició dels catàlegsdel paisatge extreta dewww.catpaisatge.net el21/03/2018
PUIGSACALM
137
12
La unitat de paisatge del Cabrerès-Puigsa-calm és un altiplà d’altitud mitjana, entreels 100 i els 1100 metres d’altitud. El tretfísic més particular són els cingles, unesespectaculars parets verticals que fan dedivisòria entre la plana baixa i l’altiplà deCollsacabra, el Puigsacalm i la serra deSanta Magdalena. Als vessants de les mun-tanyes es desenvolupen frondosos boscosde fulla caduca, de roure martinenc o faig,depenent de l’orientació o el vessant. A leszones més humides creixen aurons, avella-ners, freixes i altres espècies caducifòlies.Masses de boscos que no sembla quehagin de patir canvis a curt o mitjà termini.Els que sí que han patit un detriment, hanestat els prats, a causa de l’abandonamentde les pastures de mitja i alta muntanya,que històricament residien en les masiesque es podien trobar en aquest entorn.Altrament, podem trobar algunes que
esmenten, per exemple a Falgars, on hi hapastures bovines i extensos prats. La fincade la Coromina és la de més entitat de lazona, i ofereix, paral·lelament, funcions decasa de turisme rural, una activitat quesegueix en alça. De fet, la transformació develles masies en cases de turisme rural ésuna mostra de canvi econòmic i assegura lacontinuïtat de moltes d’aquestes estructu-res d’hàbitat. L’accidentada geomorfologiai la complicada accessibilitat ha inciditsobre les dinàmiques d’un territori definitper una baixa presència humana, unaestructura de poblament disseminada. Adiferència de les planes agrícoles, la zonade la Vall d’en Bas del Cabrerès-Puigsacalmha estat poc humanitzada al llarg de lahistòria. Els pocs assentaments que s’hilocalitzen corresponen a diverses masiesaïllades i el conjunt de cases i l’església deFalgars d’en Bas, que és l’assentament depoblació més destacable. A més, cal desta-car les rutes, els camins i les carreteres del’entorn, que ja constitueixen, també, unpatrimoni únic. La unitat del paisatge de les Valls d’Olotagrupa la plana de la Vall d’en Bas, les Pla-nes d’Hostoles, fins a Besalú, passant pelcastell de Finestres. Travessa la diagonalfins a Sant Salvador de Bianya i torna a laVall resseguint Riudaura. La zona de la pla-nura Vall d’en Bas, hi són plenament vigentels aprofitaments agrícoles, amb unes con-dicions molt apropiades per a les produc-cions cerealístiques i farratgeres, i amb unssòls de productivitat elevada. No obstantaixò, el paisatge agrari experimenta una
...A diferència deles planes
agrícoles, la zonade la Vall d’en Bas
del Cabrerès-Puigsacalm ha
estat pochumanitzada al
llarg de lahistòria...
...La unitat delpaisatge de lesValls d’Olot
agrupa la plana dela Vall d’en Bas,
les Planesd’Hostoles, fins a
Besalú,...
El marc legal del paisatge de la Vall d’en Bas
PUIGSACALM
137
...L’agricultura esva intensificar imecanitzarespecialment
després del procésde concentracióparcel·lària...
...preservar elpaisatge
d’excel·lència, totgarantint una
protecció especialals sòls agrícoles i
recuperant iprotegint el riu
Fluvià...
13
casos amb estructures prefabricades, quees basteixen a tocar dels masos centenaris.El paisatge urbà recull els trets de l’orga-nització territorial que té l’origen en la cre-ació de les parròquies rurals o les fortifica-cions medievals, algunes de les qualsdonen lloc a nuclis urbans històrics benimportants. Per acabar, cal fer esment que el catàlegdel paisatge identifica tres paisatges ambla categoria de Paisatges d’Atenció Espe-cial. Un d’ells és el de la Vall d’en Bas arrandels seus excel·lents valors paisatgístics.Entre altres, el PAE de la Vall d’en Bas pro-posa quatre grans estratègies: Una, mantenir l’estructura de poblamentactual amb creixements urbanístics limitatsi continguts als pobles, sense deixar espaisintersticials. Evitar la consolidació de conti-nus urbans, especialment sobre els princi-pals eixos viaris, i mantenir les tipologiesarquitectòniques. Dues, preservar el paisatge d’excel·lència,tot garantint una protecció especial als sòlsagrícoles i recuperant i protegint el riu Flu-vià i els seus afluents. Tres, evitar la banalització paisatgísticadels espais periurbans i industrials, millo-rant la integració dels polígons industrials. I, la quarta, la integració paisatgística deles infraestructures de comunicació vigentsi projectades, realitzant mesures que per-metin la permeabilitat paisatgística, social iecològica de les infraestructures, com arapasseres per a vianants, passos de fauna ifalsos túnels que permetin una bona con-nexió entre ambdós costats de la possiblenova infraestructura.
XEVI COLLELL
creixent homogeneïtzació a causa de laintensificació i de l’especialització de lesexplotacions amb produccions d’orientacióramadera a la qual ha contribuït la promo-ció de conreus com el blat de moro. Lapatata, que havia estat important en elterritori, ha mostrat algunes revifalles, peròsense acabar de mantenir-se, també hi sónpresents els cultius de fesols i altres llegu-minoses. L’agricultura es va intensificar imecanitzar especialment després del pro-cés de concentració parcel·lària a la dècadadels anys seixanta. La rotació de conreuses va simplificar i el blat de moro va passara ser la collita protagonista indiscutibled’aquesta zona, amb l’assistència del recper aspersió. Gairebé van desaparèixeralguns coreus com el fajol, d’interès paisat-gístic elevat, molt pintat pels artistes del’Escola d’Olot. –Les explotacions de bestiar extensiu queencara persisteixen es troben localitzadesa muntanya mitja i alta, i les explotacionsde bestiar estabulat es troben a la plana.Resulten clarament identificables pelscoberts de construcció recent, alguns
Foto aèria de la plana d’en Bas l’any 1957. Foto aèria de la vall l’any 2015.
La Lola, com tothom la coneix al nostre poble, va néixer a Masbe-renguer el 27 d’abril de 1926. És filla de Joan Masberenguer Soleri Dolors Ordeix Domènech. El matrimoni va tenir dues filles: la Lolai, al cap de quatre anys, la Teresina.Parlar de la Lola és sinònim de bona cuina, ganxet, Barça però,sobretot, d’azalees. Orgullosa d’aquesta afició, ens explicaràdetalls d’aquestes flors tan delicades que necessiten una curaespecial i unes mans dignes a la seva bellesa.Al seu voltant tres persones que l’estimen i la cuiden moltíssim,que en tot moment estan pendents d’ella: el seu fill Joan, la sevajove Angelina i la seva única neta, l’Alba.Amb la calidesa i serenor que té la Lola, farem un petit viatge perla seva vida i els seus records.
PUIGSACALM
137
...Tots els quevivíem al veïnat de
Vilallongabaixàvem a escolaa peu. Fèiem 4viatges al dia de20 minuts...
...En època de lareculada, passavamolta gent percasa nostra queanaven direcció a
França...
14
Lola, ens pot explicar què recorda de laseva infància a en Bas?El pare anava durant l’hivern al bosc a ferllenya i carbó i, a l’estiu, al camp. Lamare treballava a casa per la fàbrica d’enMarguí. Feia traus i botons de jerseis,també feia calçotets i samarretes.A Masberenguer també hi vivien l’oncleManel i la tia Margarida. Com que notenien fills, jo anava sempre a casa sevai, fins i tot, amb la meva germana dor-míem en una habitació a baix, a casaseva.Com la majoria de mainada del poble,vaig anar al col·legi de les monges quantenia 6 anys. Tots els que vivíem al veïnatde Vilallonga baixàvem a escola a peu.Fèiem 4 viatges al dia de 20 minuts. Siplovia molt o nevava, durant l’època d’hi-vern, no anàvem a escola.A l’hivern era molt fosc, quan pujàvem ales 6 de la tarda, però com que no passa-ven cotxes pel camí, nosaltres no teníemgens de por. “A la carretera nostra noméspassaven 2 cotxes: el d’En Masot, unnegociant de les Preses i els de la llet”.D’aquesta etapa recordo una professoraamb la qual vaig aprendre moltíssim. Esdeia Marina Llinàs i ens va ensenyar encastellà.L’any 1936 va esclatar la guerra i l’escolaes traslladà al Prat. La meva germana i jovam decidir quedar-nos a casa i ajudarels pares en les tasques del camp.
El personatge: DOLORS MASBERENGUER ORDEIX
Masberenguer es va convertir en unacasa d’acollida per a tots aquells quemarxaren cap a França...
De la guerra recordo poques coses: elsnacionals van entrar pel Grau i pel CamíRal. Baixaven amb els carros de guerra iels morters tirats per matxos i mules.Quan sentíem les bombes, la meva ger-mana i jo ens amagàvem al paller. Novam patir fam durant l’època de guerra jaque, gràcies a Déu, a casa hi havia de totper poder menjar.
En època de la reculada, passava moltagent per casa nostra que anaven direccióa França. Es paraven i els donàvem un platde sopa o fesols i pa amb poca cosa més.Després de la guerra, Masberenguersemblava una casa d’acollida. Captaires igitanos d’arreu s’aturaven perquè sabienque els alimentàvem bé i, a alguns, fins itot els deixàvem dormir al paller.“Als gitanos no els volíem pas a casa,robaven tot el que podien. Havíem detancar les gallines, pollastres... hoamagàvem tot, si no ho rampinyaven”.
La Lola, als 14 anys, va començar a treba-llar a ca la Ventosa...
Sí, certament vaig començar a treballarben aviat. Als 14 anys vaig entrar a lafàbrica de Ca la Ventosa. De 8 a 12 i de 2a 6 portava un taler de mitjons. Vamentrar-hi la meva germana i jo alhora i, enaquell temps, cobràvem 75 pessetes a la
PUIGSACALM
137
“Jo en sabia molt, de ballar, i ell no gaire.Era molt bon noi i al vespre, cap a les 8,sempre ens acompanyava a casa. Nomésvam festejar un parell d’anys i just abansde casar-nos va deixar la feina de mossoa la Carrera de Joanetes per la de paleta”.
Ens vam casar a la Dou el dissabte deRams a les 12 del migdia. “Anava amb unvestit jaqueta de color negre. Érem unatrentena de convidats i vam fer el tec aMasberenguer. El dia abans del casa-ment, la mare i la tia van cuinar el men-jar.”
De viatge de noces la parella va estar vuitdies a Barcelona: “Recordo la visita almoll, el zoo i la Sagrada Família.”
...L’any 1957 emvaig casar i això vafer que plegués
d’Olot...
...Ens vam casar ala Dou el dissabtede Ram a les 12del migdia....
setmana. Després d’aquí vam treballardes de casa per en “ Mantallines” d’Olot.Ens va portar el taler a casa i, cada dis-sabte, agafàvem el tren i portàvem lafeina feta a Olot.L’any 1957 em vaig casar i això va fer queplegués d’Olot i comencés a la filatura decan Marguí.
En Lluís Garcia Pérez era fill d’en Bas, nosabia gaire de ballar, però era un bonxicot que amb poc temps va conquistar elcor de la Lola. Expliqueu-nos com us vauconèixer i la vostra vida de casats. Amb en Lluís, ens vam retrobar un diu-menge al Casino. Era fill d’aquí en Bas i jaens coneixíem de petits.
15La Lola collint patates a Masberenguer amb la familia i veïns.
La Lola amb el seu marit i el seu fill Joan
i el dinar, perquè l’Angelina treballa dematinada fins al migdia. Ara només els hifaig el dinar i jo sempre dino amb la mevaneta, l’Alba. Penseu que quan era jovetenia molta paciència, m’agradava cuidarla neta sempre que em necessitaven.
Parlar de la Lola és sinònim d’excursions,ganxet, llar d’avis, però hi ha una cosaque fa que se l’il·luminin els ulls: les aza-lees.“Mentre en Lluís va ser viu, ens agradavamolt anar a les excursions que feien elsavis. Fèiem les que eren d’un dia perquè,estar massa fora de casa, no era pernosaltres. A en Lluís i a mi ens agradavaanar a la llar dels avis i al bar a jugar acartes i al dòmino. Un dels meus hobbiesha estat fer ganxet. Hi va haver una tem-porada que fins i tot l’Angelina voliaaprendre’n i li vaig ensenyar a fer bossesper al mòbil. Encara té alguna cosacomençada i diu que quan es jubili hoacabarà. Jo ja no hi seré, per veure-ho”.“De molt joveneta m’agradaven les florsd’exterior, i pensava que les de dintre emfeien nosa. La primera azalea que vaigtenir me la va regalar en Joan amb el pri-mer sou d’escolà i em va aguantar 30anys. L’azalea és una flor de primaveramolt delicada: no vol corrent d’aire nigaire sol. A l’estiu, les tenia a davant dela porta del carrer i a l’hivern al darrere,que és més calent. A l’estiu, les regava
PUIGSACALM
137
...Quan en Joan vafer 5 anys, ensvam traslladar alcapdamunt de totdel Rompeculs...
...A en Lluís i a miens agradava anara la llar dels avis ial bar a jugar a
cartes i aldòmino...
16
Un cop tornaren del viatge, la Lola tornàa treballar a la filatura i en Lluís de paletaa Olot. Dos anys més tard, neix el seuúnic fill, en Joan, conegut per tots com enXumi. “El nostre fill va néixer en els pisos quehi havia davant de ca la Zeta, l’antic cuar-tel de la Guàrdia Civil. Estàvem de llo-guer a cal Bord i pagàvem 300 pessetesal mes. Quan en Joan va fer cinc anys, ensvam traslladar al capdamunt de tot delRompeculs buscant alguna cosa millor. Acan Barris hi vam viure sis anys, perquèdecidírem anar al carrer de Sant Esteve aca la Queta. Finalment, vam comprar unacasa barata”.En aquest temps la filatura es va traslla-dar a Sant Joan les Fonts. A tots els tre-balladors els venia a buscar un autocar.“Fèiem dos torns, de 5 de la matinada ala 1 del migdia o de 2 a 10 de la nit. Elsúltims sis anys, just abans de retirar-meper invalidesa, vaig estar a Can Puigde-mont”.
La Lola i l’Angelina tenen una gran com-plicitat, sempre han viscut juntes. Ella elsajudava amb el menjar i a cuidar l’Albamentre els joves treballaven... “Quan el meu fill i l’Angelina es vancasar, van venir a viure aquí amb nosal-tres. Ho portem molt bé, això de viurejunts, perquè ella fa el que vol i jo també.Fins que he pogut, jo feia la feina de casa
El personatge: DOLORS MASBERENGUER ORDEIG
La Lola i el seu home Lluís en un dinar de la llar d’avis.
PUIGSACALM
137
17
...Penseu quel’azalea és una florque té una florida
molt curta...
...Soc moltaficionada a lalectura, la revistaPuigsacalm o LaComarca les pucllegir dues o tres
vegades...
La Lola pateix molt mirant el seu equip,però, si empata a fora o guanya, l’Albali va a buscar l’Esport.
Alícia Cartig
RECOMANI’NSUUnn ccoolloorr:: el vermell
UUnn pprrooggrraammaa ddee tteelleevviissiióó:: Ahora caigo
UUnn mmoommeenntt iinnoobblliiddaabbllee:: el 2 de febrer del59, el naixement del meu fill.
UUnn ddiiaa ppeerr oobblliiddaarr:: el de la mort d’en Lluís.
UUnnaa ppaarraauullaa:: azalea.
La Lola amb una Azalea de color fucsia, la seva passió
cada dia, però el meu secret per tenir-lestan boniques era que barrejava, amb laterra, la soca seca trinxada del castanyer.En Joan me les picava amb les rodes delcotxe. M’agradava fer esqueixos i plan-tar-los. Costa molt que visquin, però jopotser tenia un do per fer-ho: els tapavaen un pot de vidre. Penseu que l’azaleaés una flor que té una florida molt curta:només dura 15 o 20 dies”.
Com és actualment el dia a dia de la Lola?“M’aixeco a les 8 del matí i com que m’a-fogo molt, faig les coses amb moltacalma. Esmorzo i recullo la cuina i pre-paro el dinar. Amb aquestes dues cros-ses, vaig fent a poc a poc. Les notícies i elPasapalabra són el meu entretenimentde la tarda. Soc molt aficionada a la lec-tura, la revista Puigsacalm o La Comarcales puc llegir dues o tres vegades. I noem pot faltar a casa el Pronto o l’Esport,si el Barça guanya”.
Amb el seu fill Joan i la seva jove Angelina i l’Alba.
A
PUIGSACALM
137
18
Un cop a dalt, anirem pel camí que puja a lacasa del Sallent fins a trobar una cruïlla decamins. En aquest punt, anirem pel quemarxa a ponent a trobar la font del Sallent.El camí i la font han estat recuperats pelGECA, per a aquesta ocasió.
Un cop refrescats continuarem pel camí,fins a trobar la pista que va a la collada depla Traver o de Ciuret. La seguirem fins alras de Falgueres.
...el camí puja perles Escales. És
l’únic pas que enspermet pujar al
cingle del Sallent.
...Un cop a dalt,anirem pel camíque puja a la casa
del Sallent...
quest any anirem amb autobús del parc del’Estació de Sant Esteve d’en Bas al poblede Sant Privat d’en Bas, on començarem lacaminada a la plaça de l’Església, per anarcap a la casa de cal Valentí, la Canova i lazona de lleure de la plana Xurri.
Continuarem per la pista (és tancada al tràn-sit) que marxa a ponent per anar a trobar lacaseta del cable, on trobarem el primer con-trol. La caseta del cable era part d’una ins-tal·lació, que es va construir l’any 1956, perbaixar la fusta del bac de Santa Magdalena.Va estar en funcionament uns deu anys.
Aquesta instal·lació era un telefèric, queanava de sobre el cingle del Sallent a lacaseta, i era coneguda com el Cable. Elmotiu era que el cable de suport era provi-nent d’un cable d’un telefèric, ja vell, del’estació d’esquí de la Molina.
Un cop passat el control, seguirem el camíque ressegueix la riera del Sallent. En arri-bar a sota del cingle, el camí puja per lesEscales. És l’únic pas que ens permet pujaral cingle del Sallent. En la pujada, tindremmolt bones vistes del salt del Sallent deSant Privat.
La Lletissonada del salt del Sallent i puig Cubell
RECORREGUTSant Privat d’en Bas – el Valentí – salt del Sallent – font del Sallent – coll de Ciuret - puig Cubell(1.487 m) – casa de Pla Traver – grau del Pla Traver – camí dels Matxos – can Vidalic - font dels Abeu-radors – ermita de Sant Antoni del Porquet - mas Llopart – veinat de can Trona – Sant Esteve d’en Bas.
El camí net, es veu la bona feina feta els estassadors.
El puig Cubell i el salt del Sallent
PUIGSACALM
137
El puig Cubell és un molt bon mirador. Per lacara de llevant tenim el puig Miralles. Perla cara de migjorn, veiem la Vall de SantBartomeu, amb l’església romànica de Sant Barto meu de Covildases i el mas de Sant Bar- tomeu. Més al fons, la serra de Curull, ambel puig Tossell, el de les Àligues i el Curull.A la llunyania, surt el Montseny amb elspics de Matagalls i les Agudes.
Per la cara de ponent i en primer terme, albi-rem la serra de Bellmunt amb el seu san-tuari, el poble de Vidrà i el veïnat de Ciuret.Al fons, sobresurten els Rasos de Peguera,la serra d’Ensija i el Pedraforca. Per la caranord, les Penyes Altes del Moixeró, la Tosad’Alp, el Puigllançada i el Puigmal.
El descens el farem tot seguint el camí quebaixa per la cara de llevant, fins a trobarl’indret que va a la collada de pla Traver o
...El puig Cubell ésun molt bonmirador. Per lacara de llevanttenim el puig de
Miralles...
...baixarem rectefins a la casa dePla Traver, ontenim el segon
control il’esmorzar.
A mig recorregut d’aquesta pista fa unesllaçades, que no farem, agafarem una dre-cera que ens les estalviarà. Aquesta dre-cera creua un antic pont d’una sola volta(va ser refet l’any 1958).
Un cop en el ras de les Falgueres, deixaremla pista i seguirem un rastre que ressegueixla riera del Sallent, tot passant per la fontFosca també recuperada pel GECA, per aaquesta ocasió.
En arribar a dalt, ens retrobem de nou amb lapista. La creuem (per la cara nord tenim lacollada de Pla Traver o de Ciuret) i anem atrobar el caire de la muntanya que baixa delpuig Cubell, on trobem el camí ben fressat(va ser recuperat per la gent de Vidrà, el2017, i arreglat pel GECA per a aquesta oca-sió), que ens pujarà al cim del puig Cubell(1.485 m), punt més alt del nostre recorregut.
19
El puig Cubell des de Pla Traver.
El mirador del puig Cubell de 1.485 m
Aquests miradors ens permetran gaudir debones vistes del salt del Sallent de Sant Pri-vat i de les planes d’en Bas. Tambe del puigde Bassegoda i més a la llunyania del Cos-tabona, Esquerdes de Rojà i del massís delCanigó.
En acabar el recorregut per sobre de la cin-glera, trobem el pla de Palés, on encarapodem veure el Pal de Ferro (és l’únic rastreque queda del telefèric de la caseta delcable del bac de Santa Magdalena).
Aquí agafarem el camí dels Treballadors(netejat i recuperat pel GECA, per a aquestaLletissonada) que ens portarà tot creuantel rec del Ginebre a trobar el camí delsMatxos.
El camí dels Matxos és un tros del recorregutde la prova del Quilòmetre Vertical al Puig-sacalm que celebra anualment el GECA.
Anirem pel camí dels Matxos, fins a trobarla pista forestal que puja de la plana Xurrion trobarem el tercer control. Un cop pas-sat el control, continuarem pel camí peranar a creuar el torrent Bo i trobar el camíde can Turó (camí de tota la vida per pujar ales Olletes i a Santa Magdalena del Mont).
El seguirem una mica, tot baixant, fins aarribar al camí de can Vidalic (arranjat pelGECA per a aquesta ocasió). El seguirem endirecció a llevant, fins a trobar les restes de
de Ciuret. El travessarem i baixarem rectefins a la casa de Pla Traver, on tenim elsegon control i l’esmorzar.
Un cop recuperades les forces, seguiremper la vella pista que baixa a trobar la rierade Sallent tot passant pels Graus.
Una mica més avall trobarem una cruïlla decamins. Deixarem el camí pel qual hem vin-gut i agafarem el que va cap a llevant a tro-bar la pista que ve de Sallent. La creuaremi anirem a trobar el cingle de Sallent. El res-seguirem amb direcció a llevant per podergaudir dels miradors que ha obert el GECAper a aquesta excursió.
PUIGSACALM
137
...Aquestsmiradors ens
permetran gaudirde bones vistes
del salt del Sallenti de les planesd’en Bas...
...Anirem pel camídels Matxos, fins atrobar la pista
forestal que pujade la plana Xurri...
20
La Lletissonada del salt del Sallent i puig Cubell
Foto: M
ARC PAGÈS
La casa i les pastures de Pla Traver on trovarem el segon control
PUIGSACALM
137
21
...La baixada lafarem pel camí quebaixa al collet deSant Antoni, percontinuar fins a
trobar la pista queseguirem i que ensportarà al masLlopart i alRourell...
...Continuarem pelveïnat de can
Trona per anar alpont del
Castellnou a trobarel carril bici que
ens portarà al parcde l’Estació...
panar de cadireta. La teulada és de doblevessant amb el carener perpendicular a lafaçana.
És un lloc amb molt bones vistes sobre laVall d’en Bas, on cada any se celebra, elsegon diumenge de gener, el seu Aplec. Unaplec molt concorregut amb esmorzarpopular d’hivern, ofici solemne, sardanes iel tradicional sorteig de Sant Antoni.
La baixada la farem pel camí que baixa alcollet de Sant Antoni, per continuar fins atrobar la pista que seguirem i que ens por-tarà al mas Llopart i al Rourell on agafaremla pista asfaltada que tot passant per calFarro i can Paleta ens portarà a la casa decan Borina.
Continuarem pel veïnat de can Trona peranar al pont del Castellnou a trobar el carrilbici que ens portarà al parc de l’Estació deSant Esteve d’en Bas.
la casa de can Vidalic, tot passant per sobredel clot de la Coma.
Aquí agafarem el camí que va a la font decan Vidalic (arranjada pel GECA per aaquesta Lletissonada). Al costat de la font,tenim el gran dipòsit d’aigua del poble deSant Privat d’en Bas (construït a la dècadadels anys 1970).
Un cop refrescats, anirem pel camí que ensbaixarà a la casa i a la font dels Abeuradors(també arranjat pel GECA per a aquestaocasió). Continuarem pel camí, que ensportarà a trobar la pista de Puigpardines.
La seguirem fins a trobar una cruïlla on ladeixarem, per continuar pel camí que atrossos serà pista de desemboscar; ensbaixarà a l’ermita de Sant Antoni del Por-quet, on trobem el quart control.
L’ermita és una capella d’una sola nau, ambporta de llinda. Té un ull de bou i un cam-
La casa d’Abeuradors encara es manté dreta, testimoni d’un temps passat.
El camí de tornada ens portarà a Sant Esteve d’en Bas.
AA
PUIGSACALM
137
22
riu passant pel pont medieval de la riera i elpla de Moles, des d’on una carretera asfal-tada ens portarà al punt d’inici.
Sortim a les vuit tocades, direcció a l’ermitade Sant Roc on comença el serrat de Nes-pla. Allà fem una petita parada.
Fou bastida com a vot contra la pesta i téuna campana datada de l’any 1698. L’atridavanter és del 1901.
Cada 16 d’agost, diada de Sant Roc, s’hi fauna Missa de campanya i els amos delSerrat obsequien els assistents amb unbon esmorzar.
Continuem, per un camí planer, fins a lacasa del Serrat, que conserva un arxiucopiós de pergamins (del segle XIII al XV) ija de paper (del segle XVI al XIX).
En aquest indret del serrat de Nespla, hihavia un conjunt de masies que foren aban-donades l’any 1338, a causa de la pestanegra. En queda la casa soca que ha viscut,al ritme de la història, fins als nostres dies,tot suportant el bandidatge, les guerres delFrancès, les pestes, les guerres carlines i la
...Sortim a les vuittocades, direcció al’ermita de SantRoc on comença elserrat de Nespla...
...En aquest indretdel serrat de
Nespla, hi havia unconjunt de masies
que forenabandonadesl’any 1338...
Caminada a Sant Pere de Torelló
vui el GECA ens proposa una caminada aSant Pere de Torelló, un petit poblet de2.500 habitants fàcil d’ubicar al peu delSantuari de la Mare de Déu de Bellmunt ien el seu vessant de migdia.
Encara que el nucli urbà sigui petit, nopassa el mateix amb el terme municipal,que és molt gran, ja que arriba fins a lacollada de Bracons.
La collada és, al mateix temps, divisòriaentre els municipis de Sant Pere de Torellói la Vall d’en Bas, les comarques d’Osona ila Garrotxa, i les províncies de Barcelona iGirona.
No anirem pas tan lluny i farem una circularper paratges més pròxims al poble.
Sortirem pel camí que va cap a Vidrà per laPortella, però només el seguirem fins a laCasa de la Vall, on girarem per anar Gesavall fins al Forat Mico, i per travessar el riua l’altura de Rabassola, on esmorzarem.
Després pujarem al castell del Vilar, i desd’allà baixarem per can Cabanas fins alPont Aterrat. El tram final el farem vora el
SECCIÓ MUNTANYA
Pont medieval de la riera.
PUIGSACALM
137
Un cop feta la corresponent xerinola i refe-tes les forces i els ànims, pugem al castelldel Vilar, un antic casal que s’imposa en elpaisatge. Està molt malmès, sense teulat, ical destacar-ne uns finestrals gòtics.
Aquest castell està dintre el condomini dela Vinyeta, una propietat molt reactivadaels darrers anys, que s’ha convertit en unacasa de turisme rural i cria de bestiar boví iporcí. També hi ha la capella del Roser queestà esperant una restauració que permetivisitar-la.
Deixem la Vinyeta i baixem uns trams peruna pista de formigó i uns altres per unterreny rocós, fins a la casa de can Caba-nas. Ja som al Pont Aterrat i ara només enscaldrà baixar a la llera del riu i, per la vorad’aquest, fer un últim tram molt bonic queens portarà fins al pont medieval de lariera. És un pont de pedra d’un sol arc,d’una llum considerable i molt airós.
Passem a l’alta banda del riu pel pont, icontinuem caminant fins al Molí de la Rieraara reconvertit en casa de colònies. Ja somal pla de Moles i des d’aquí trobarem unacarretera asfaltada que passa per sobre unaltre pont (aquest de recent construcció)que ens portarà fins al punt d’inici.
La Mare de Déu de Bellmunt ha estat acom-panyant-nos durant quasi tot el matí.
Sembla que la caminada ha estat satis-factòria, sense cap incidència, i ens aco-miadem fins a una altra ocasió. És la unatocada i ara és hora de pensar en el dinar.
Joan Culí i Casellasarquitecte
11 de febrer de 2018
...El 1897 lanissaga dels Serratla va vendre a
Jacint Rifà, veí deManlleu, que la va
revifar...
...La Mare de Déude Bellmuntha estat
acompanyant-nosdurant quasitot el matí...
guerra civil (com anècdota direm que sem-bla que aquí hi va passar Dolores Ibárruri,la Pasionaria).
El 1897 la nissaga dels Serrat la va vendre aJacint Rifà, veí de Manlleu, que la va revifar.
Un cop travessat el serrat de Nespla, enfi-lem muntanya amunt sempre per la dreta,fins a arribar a la Portella, punt baix delserrat dels Cristians Vells, que permet elpas a la Baga de la Vall.
Baixarem fins a trobar la pista que, des dela Casa de la Vall, va fins al Pont Aterrat,punt de connexió a la carretera de SantPere de Torelló a la Vola.
Per aquesta pista anem baixant, vora Ges,fins al congost del Forat Micó on hi ha unapetita presa d’aigua, feta a la segona mei-tat dels anys 50, i ara ja fora de servei.
A l’alçada de la casa de Rabassola, a l’altrecostat del riu, fem sense dificultat la tra-vessa en un lloc ample i amb poc correntd’aigua.
A Rabassola parem a fer l’esmorzar perquèja és hora i els caminaires tenen gana.
23
El grup al castell del Vilar.
E
PUIGSACALM
137
sense interrupcions tot degustant un bonesmorzar, fer una caminada tranquil·la...Això si és que no toca gaudir d’altres pla-ers que –també els caps de setmana–dona la feina de professor/a: corregir exà-mens, preparar classes, contestar correusen darrerits... Cap a darrera hora del matí, ja els trobema faltar i comencem a mirar el grup deWhatsApp, a veure si hi ha alguna novetat.Obrim un breu parèntesi per fer un meres-cut reconeixement: el del GECA Mainada ésun dels pocs grups on només s’escriu delque toca, gràcies a la clara i contundentexposició de les “regles del joc” que va feren Sergi en el moment de la seva creació.Cosa que no implica que no s’hagi utilitzatper fer-ne algunes de sonades, com el diade la sortida a Sant Aniol, quan van avisarque a causa de les fortes pluges havienquedat aïllats i haurien de fer nit allà.Alguns hi vam caure de quatre potes.A l’hora indicada els anem a esperar a CanTista. Arriben tan contents com esverats ino semblen gaire cansats. Durant el dinarno paren d’explicar històries i anècdotes:que en Xinu els ha llençat les sabates, queen Pere s’amagava per espantar-los i perse-guir-los, que les monitores els mimenmolt,que han fet running amb en Sergi i s’ho hanpassat genial... Ja estem desitjant que arribi el cap de set-mana de l’acampada. Poder-los col·locar atots tres junts és quelcom que no passagaire sovint i que obre tot tipus de possibi-litats!
Concepció Celsi Xevi Solà
...a Can Cric deSant Privat
s’anuncien ambun ritual
consolidat:“Aquest diumengeteniu sortida amb
el GECA...
...Un cop fetal’entrega, començaun oasi de calmaque ens permetgaudir d’algunspetits/grans plaersde la vida: llegir el
diari senseinterrupcions...
24
ls caps de setmana que hi ha sortida delGECA estan marcats en vermell al calendarifamiliar i a Can Cric de Sant Privat s’anun-cien amb un ritual consolidat: “Aquest diu-menge teniu sortida amb el GECA, ja esteuapuntats. Digueu-ho als vostres amics, aveure si també s’animen a anar-hi”.L’Uri va ser el primer, engrescat pel seuamic Roger. El va seguir –no va costargaire– en Martí i, des del setembre passat,la Paula. A nosaltres sempre ens ha agradatque vagin amb el GECA Mainada, perquè ésuna activitat totalment diferent de la quefan habitualment i estan en contacte ambla natura. El vespre abans convé deixar-ho tot a punt,sobretot darrerament, perquè ens començaa preocupar la roba que portem i ja no ensés igual el jersei vermell que el blau. Miremla previsió del temps, pactem què ensendurem per esmorzar i cap a dormir, queens hem d’aixecar aviat. Aquest és, sensdubte, el moment més dur. Per moltesganes que hi hagi d’anar a caminar, sortirdel llit fa molta mandra i qualsevol estratè-gia és bona per aconseguir-ho (la més efec-tiva, oferir l’esmorzar preferit). Vinga,vinga, que anem tard! No sé com ens hofem, però sempre acabem a correcuita. Arribem a Can Tista quan ja hi és quasi tot-hom. Ens acomiadem amb un altre ritual:“Passeu-vos-ho molt bé” (als nens) i “Aveure si ens els canseu una mica i tenimuna tarda tranquil·la...” (als monitors). Uncop feta l’entrega, comença un oasi decalma que ens permet gaudir d’algunspetits/grans plaers de la vida: llegir el diari
2424
Un cap de setmana de GECA GECAmainda/GECAjovent
Els jovent al cim de la Tossa d’Espinau, al fons la Mare de Déu del Mont.
M
PUIGSACALM
137
aixecar de seguida. Després d’esmorzar unbiquini de formatge i cansalada, em vaigrentar la cara i les dents i em vaig posar lessabates de caminar que em van portar elsReis. També vaig agafar la motxilla novaque em va cagar el tió, per portar l’aigua il’esmorzar.Quan vam arribar a Can Tista, la Júlia jam’esperava i no vam tardar gens a sortir.Aquest dia vam anar força estona en cotxe–em va tocar anar amb en Sergi– perquè lamuntanya que havíem de pujar era unamica lluny. Quan vam deixar el cotxe, deseguida vam començar a caminar mun-tanya amunt, feia molta pujada! Al principitenia fred, però després ja no tant. Hi haviamoltes pedres, herba seca, arbres i el pai-satge era una mica diferent del de la Valld’en Bas. Vaig estar xerrant molta estonaamb la Júlia i amb els monitors.Un dels moments que més m’agrada és elde l’esmorzar, perquè els pares sempre emposen coses molt bones per menjar i tenimuna estona per jugar. Aquesta vegada els petits no vam fer l’úl-tima pujada, perquè era molt forta i hau-ríem tardat massa. Amb en Xinu i en Joanvam començar a baixar, però ens vam pas-sar de llarg un trencant i ens vam perdreuna estona fins que vam trobar els mésgrans. Ja tinc ganes d’anar a la propera sortida delGECA Mainada!
Paula Solà i Cels 7 anys
...Totes lesexcursions quehem fet m’hanagradat molt.L’última va sera la Tossad’Espinau...
...vaig agafar lamotxilla nova queem va cagar el tió,per portar l’aiguai l’esmorzar...
‘agrada molt anar amb el GECA perquèpugem muntanyes i em trobo amb els meusamics i amigues, especialment amb la Júlia.A vegades em canso una mica, perquè trienmuntanyes molt altes i hem de pujar fins adalt de tot.
25
La sortida a la Tossa d’Espinau
Totes les excursions que hem fet m’hanagradat molt. L’última va ser a la Tossad’Espinau, el diumenge 4 de març. Elsmeus pares em van despertar molt aviat i jotenia molta son, però quan em van dir queera per anar a caminar amb el GECA em vaig
Esmorzar al pla del Vi
Jugant a la font de Falgars.
La Paula i la Júlia.
PUIGSACALM
137
26
Fitxes de les sortides del primer trimestre del 2018
TAVÈRNOLES (Savassona i Conangle) 28 de gener de 2018 – 27 participants
Horari efectiu: 3,40 h - Horari total: 5,15 h
VVooccaall:: GECA
Itinerari: Cementiri de Tavèrnoles, mirador de Tavèr-noles, Bauma de la Baronessa, font de la Baronessa,castell de Savassona, pedra del Sacrifici, Sant Feliuet,el Dau, pedra de les Bruixes, Pedra del Home, collet dePassarella, Castell s’Avellana, Santa Magdalena deConangles, baume de Salou, baumes del Camí s’Ave-llana, mas Salou, pou de Glaç, can Ton Xic i Tavèrnoles.
Altura màx: 660 m – Altura mín: 435 m Desnivell acumulat: 475 mQuilòmetres: 12,45 –Mitjana: 3,6 km/h Temps: bon temps
SANT PERE DE TORELLÓ11 de febrer de 2018 – 24 participants
Horari efectiu: 3,52 h - Horari total: 5,02 h VVooccaall:: Joan Colí
Itinerari: Sant Pere de Torelló (aparcament), Font-devila, ermita de Sant Roc, el serrat de Nespla, laPortallera, la casa de la Vall, el Forat Micó, Rabas-soda, la Vinyeta, Mare de Déu del Roser, collet decan Patiras, can Cabanes, riu Ges, font de la Riera,pont de la Riera, Molí de la Riera i Sant Pere.Altura màx: 916 m – Altura mín: 550 m Desnivell acumulat: 565 mQuilòmetres: 12,980 –Mitjana: 3,6 km/h Temps: bon temps
ESMORZAR DE LES MARIES - MIERES 31 de desembre de 2017 - 53 participants
Horari efectiu: 3,55 h – Horari total: 5,15 h
Vocal: Maria Nierga
Itinerari: Mieres, font de la Cellera, l’Aulina, laCasica de l’Obrador, font dels Pobres, rec de laCasica, pla de Pallers de Baix, coll de la Palo-mera, monument Dama de la Garrotxa, oratoridel Freixe, el Puig, Ermita del Freixe, portellerad’en Serra, font de Salavia, can Salavia, font dela Pomareda i Mieres.
Altura màx: 790 m - Altura mín: 285 m
Desnivell acumulat: 625 m
Quilòmetres: 13,120 –Mitjana: 3,6 km/h
Temps: bon temps
ST. MARTÍ D’OGASSA – TAGA -(Sortida a la neu)14 de gener de 2018 – 6 participants
Horari efectiu: 3,40 h – Horari total: 4,24 hVocal: GECA
Itinerari: Sant Martí d’Ogassa, font del Freixe,abeuradors, portella d’Ogassa, coll de Coma-llonga, cim del Taga, coll de Comallonga, RefugiSant Jordi, serrat d’en Planes, mas Miquelet, masMitjavila (CR), Sant Martí d’Ogassa
Altura màx: 2.040 m — Altura mín: 1.338 m
Desnivell acumulat: 730 m
Quilòmetres: 8,440 –Mitjana: 2,4 km/hora
Temps: bon temps
PUIGSACALM
137
27
OIX – BESTRACÀ – PERA - OIX25 de febrer de 2018 – 27 participants
Horari efectiu: 5,00 h - Horari total: 5,40 h
VVooccaall:: GECA
Itinerari: : Oix, el Pairé, coll de Bestracà, Sant Andreude Bestracà, Ccastell i Sant Julià de Bestracà, la Por-tellera, font de Bestracà, coll de Rabassa, Sant Miquelde Pera, font del Galí, Costeja, el Vilar de Oix i SantLlorenç d’Oix.
Altura màx: 1.057 m Altura mín: 416 m
Desnivell acumulat: 735 m
Quilòmetres: 14,600 –Mitjana: 3,6 km/h
Temps: bon temps
CALA AIGUABLAVA - PLATJA DE PALS11 de març de 2018 – 54 participantsHorari efectiu: 4,38 h - Horari total: 6,04 hVVooccaall:: A. Canal i C. CañadaItinerari: cala Aiguablava, cala Maravet, Fornells,Font de Nestacía, puig Sabuàrdia, cap de Bagur,carrer Rec de l’Aigua, Padró de Sant Josep, calaSatuna, cala Aiguafreda, cap sa Sal, punta d’enTorci, cala sa Riera i platja de Pals. Altura màx: 258 m – Altura mín: 1 m Desnivell acumulat: 624 mQuilòmetres: 11,940 –Mitjana: 3,6 km/h Temps: bon temps
Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE D’EN BAS
CALENDARI DE MARXES i CURSES
22 d’abril 41a EMBARDISSADA Sadernes – CEO
6 de maig 39a LLETISSONADA Sant Esteve d’en Bas – GECA
13 de maig 34a CAMINADA PER BATET Olot – Batet de la Serra
27 de maig 8a MARXA DELS LLENYATAIRES Les Preses
27 de maig 4a Cames de Ferro al Puigsacalm (42 km, 23 km i 10 km) Sant Esteve d’en Bas
17 de juny Cursa Pícnic de sant Antoni Sant Esteve d’en Bas
PUIGSACALM
137
28
Socials
PREMIS DE LA CONSTÀNCIA 2017Joan Pujolriu
Francesc Bretcha
Teresa Colomer
Quim Barcons
Anna Canal
Joan Juanola
Jordi Plana
Pere Julià
Josep Puigvert
Pep Plana
Paqui Sánchez
Lluís Roca
Magda Marguí
Rosa Marguí
Antonia Nierga
Dori
Pilar Batlle
Carme Planagumà
Jaume Bagó
Joana Güell
Jordi M. Casadevall
Josep Carbonés
Lluïsa Hidalgo
Benet Riera
Joan Font
Xevi Collell
FESTA DE SANT BERNAT MENTHONFesta del patró dels excursionistes.
Aquest any el celebrarem el diumenge 10 de juny, ja us anirem infor-mant.
FOC DE SANT JOAN El dia 23 de juny, foc de Sant Joan, portada de la Flama del Canigó desd’Olot a Sant Esteve d’en Bas. Hi haurà coca i vi dolç.
El grup d’assistents al premi de Constància 2017.
AABBRRIILL
Diumenge 22 a les 10.00 hores.Jornada: Sembrant paraules. Amb l’actuació de Mentidera Teatre:Llibràlegs III a les 12.15 hores.Comissió Literària de la Vall d’en Bas i Basde Teatre.
Diumenge 29 a les 10.00 hores.Cicle: Transició energètica. 2a jornada:Apostem per la mobilitat sostenible.
Diumenge 29 a les 18.00 hores. Sismògraf: Different Pulses de CobosMI-kaSEEDs Yellow
MMAAIIGG
Divendres 4 a les 20.00 hores.Docs del mes: Un home millor. Canadà.VOSC. 79’. Temàtica: Violència de gènere.
Dissabte 5 a les 11.30.Inauguració exposició: Aigua, Natura iPaisatge. Observatori del Paisatge i ATLL.
Dissabte 19 a les 17.00 hores.Activitat familiar educativa: El Granitzatde la Vall. A la sala permanent de CanTrona. Reserva prèvia a [email protected].
Diumenge 20 a les 11.00 hores.Visita teatralitzada: L’home escorça alsHostalets d’en Bas. Reserva prèvia [email protected]
PUIGSACALM
137
29
Sortides socials
Diumenge 22: EmbardissadaProgrames a part
Diumenge 6: XXXIX LletissonadaProgrames a part
Diumenge 20: Aplec de Sant AniolIITINERARI: Sadernes, pont de Valentí, riera de SantAniol, Sant Aniol i Sadernes.DURADA: 4.00 hores de marxa efectiva.VOCALS: GECASORTIDA: 6.30 h del matí del local social del GECA.
6.45 hores de l’aparcament del Consum.Telèfon: 606 651 591 i 677 318 530
Diumenge 27: Cames de Ferro. 4a edicióProgrames a part
Dimecres 3: CamprodonITINERARI: Espinalba, les Planes, la Roca, Llanars.DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: Maria NiergaSORTIDA: 7.00 hores del local social del GECA
7.15 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 630 426 791 i 606 651 591
Diumenge 17: Salga Aguda – Puig del MigdiaITINERARI: pla de la Fusta, pont d’en Climent, la Por-talleta, cim de Salga Aguda, collet de Tell, font de laMolina, torrent Fred, puig de Migdia, font del Colle-tons, pont d’Uró i pla de la FustaDURADA: 5 hores de marxa efectiva.VOCALS: Jordi M. Casadevall SORTIDA: 6.00 hores del local social del GECATelèfon: 679 703 271 i 677 318 530 Sortida conjunta amb el CEOAl final dinar de restaurant. Cal apuntar-s’hi.
Diumenge 1: Aplec de Falgars ITINERARI: Falgars, Sant Miquel de Castelló, PujantNou, coll Pedró, Porxiugues, font Sorda, fonts i molíde La Faja, Creu Llobí i Falgars.DURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: GECA SORTIDA: 7,30 hores del local social del GECA
8,00 hores del Refugi de Falgars.Telèfon: 606 651 591 i 696 186 123 . Després de la caminada, per qui vulgui, hi ha dinarpopular. Cal apuntar-s’hi.
Diumenge 15: Vallter 2000ITINERARI: Vallter, pic de la Dona, serra Gallinera,pic d’Isard, coll del Pal, GR.10, cabanya dels Ale-manys, portella de Mantet i Vallter DURADA: 5,15 hores de marxa efectiva.VOCALS: Bartomeu Planagumà SORTID: 5,45 hores del local social del GECA
6,00 hores del aparcament del ConsumTelèfon: 651 489 416 i 606 651 591.
Dies 4-5-6: Punta Alta de Comalesbie-nes, 3.014 m. el tres mil de l'estiu.Sortirem del ref. Ventosa i Calvell, 2.214m on hihaurem arribat des de la presa de Cavallers i de lavall de Boí.Vocal: Pere Gelis. Tel 659535110
agost
juliol
juny
maig
abrilmuntanya
joventDiumenge 22: Festa del Jovent i MainadaITINERARI: Activitat d’orientació pel poble de Joa-netesSORTIDA: Pàrquing del local social de JoanetesHORARI DE SORTIDA: 9.30 del matí DURADA DE L’ACTIVITAT: 3 h i mitjaVOCALS: Monitors GECAmainadaEn acabar l’activitat, i en el local social de Joanetes,hi haurà dinar tant per a la mainada com per a lesseves famílies. A continuació, es farà l’entrega delspremis de la constància. I finalment es passaran lesfotos de les excursions de l’any anterior.
Diumenge 6: XXXIX LletissonadaFarem la meitat del recorregut de la LletissonadaITINERARI: coll de Ciuret, puig Cubell 1.487 m, casai grau de Pla Traver, camí dels Matxos, can Vidalic,font dels Abeuradors, ermita de St. Antoni, mas Llo-part, can Trona i arribada a St. Esteve d’en BasSORTIDA: Parc de l’EstacióHORARI DE SORTIDA: 9.00 del matí HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 h i mitjaVOCALS: Monitors GECAmainadaAbans de venir cal haver esmorzat una mica a casa.Un cop arribem amb cotxe en el lloc d’inici, tindremuna petita caminada i de seguida podrem tornar aesmorzar. Però l’hora que sortirem és tard per nomenjar res.
Diumenge, 3: camí de ronda per laCosta BravaITINERARI: Camí de ronda per la Costa BravaSORTIDA: Can Tista (Part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 7.30 del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Monitors GECAmainadaLa sortida serà amb autocar i el recorregut no circu-lar, s’haurà de portar menjar, ja que ens quedarema dinar, i si el temps ens ho permet, a banyar en unade les cales del recorregut.
Dissabte 7 i diumenge 8 Acampada 2018 – Estanys de la PeraITINERARI DEL DISSABTE: Refugi de Pollineres finsal refugi dels estanys de la Pera
ITINERARI DEL DIUMENGE: Refugi i estanys de laPera, coll, port i cim del Perafita i tornada pelmateix camíSORTIDA: Can Tista (Part del darrere)HORARI DE SORTIDA AMB AUTOCAR: 8.30 del matíHORARI DE SORTIDA DIUMENGE: 8.00 del matíHORES DE MARXA EFECTIVA DISSABTE: 3 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 4 hVOCALS: Monitors GECAmainada
juliol
juny
maig
abrilDiumenge 22: Festa del Jovent i MainadaITINERARI: Activitat d’orientació pel poble de JoanetesSORTIDA: Pàrquing del local social de JoanetesHORARI DE SORTIDA: 9.30 del matí DURADA DE L’ACTIVITAT: 3 h i mitjaVOCALS: Monitors GECAjoventEn acabar l’activitat, i en el local social de Joanetes, hihaurà dinar tant per a la mainada com per a les sevesfamílies. A continuació, es farà l’entrega dels premisde la constància. I finalment es passaran les fotos deles excursions de l’any anterior.
Diumenge 6: XXXIX LletissonadaITINERARI: St. Privat d’en Bas, el Valentí, riu Gurn,caseta del Cable, les Escales, salt del Sallent, coll deCiuret, puig Cubell 1.487 m, casa i grau de Pla Traver,camí dels Matxos, can Vidalic, font dels Abeuradors,ermita de St. Antoni, mas Llopart, can Trona i arribadaa St. Esteve d’en Bas.SORTIDA: Parc de l’EstacióHORARI DE SORTIDA: 6.15 del matí HORES DE MARXA EFECTIVA: 6 hVOCALS: Monitors GECAjovent
Diumenge, 3: camí de ronda per laCosta BravaITINERARI: Camí de ronda per la Costa BravaSORTIDA: Can Tista (part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 7.30 del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Monitors GECAjoventLa sortida serà amb autocar i el recorregut no circular,s’haurà de portar menjar, ja que ens quedarem adinar, i si el temps ens ho permet, a banyar en una deles cales del recorregut.
Dissabte 7 i diumenge 8 Acampada 2018 – Estanys de la PeraITINERARI DEL DISSABTE: Refugi de Pollineres fins alrefugi dels estanys de la PeraITINERARI DEL DIUMENGE: Refugi i estanys de laPera, coll, port i cim del Perafita, coll de Claror, cim delMonturull, coll de Monturull, pic Nord, bassa i font deClaror i refugi dels estanys de la Pera.
SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA AMB AUTOCAR: 8.30 del matíHORARI DE SORTIDA DIUMENGE: 8.00 del matíHORES DE MARXA EFECTIVA DISSABTE: 3 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 5 hVOCALS: Monitors GECAjovent.
AGOST TANCAT PER VACANCES
juny
agost
juliol
abril
maig
muntanya
jovent
PUIGSACALM
137
30
Puigsacalm 1985
Lletissonada 1982
Escòcia
Oix 1980
! Emili Herreros, @ Albert Creus, #Daniel Herreros,$ Coral Herreros, % Dolors Blanch, ^ Joana Vilalta,&Dolors Crous, * Assumpció Juvanteny, (Mari,) Josep Pujol, 1 Jaume Gras, 2 Joan Pujolriu
! Carme Font, @ Maria Pujolriu,# Joan Pujol, $ Kim Font,
! Ramon Pujolriu, @ Pere Gelis, #Carles Planagumà,$ Ramon Torras, % Josep Casals
! Pere Gelis, @Marià Padrosa,#Ramon Pujolriu, $ Josep Casals,% Jaume Bagó, ^ Virvi Alberó, & Joan Pujolriu, *Albert Gelis,(Gemma Alberó
2
1
!
!
$% ^
& * (
)
@ #
!$
$ %
@
@
#
#
! $% ^
(
*@ # &
Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS
Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047
Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com
MOBILIARI D’OFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR
I D’OFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL
Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59
RESTAURANTBRASERIA
Esmorzars · Dinars · Sopars
TANCAT ELS DIUMENGES
C/ Vic, 10
Tel. 972 690 066
17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03
e-mail: [email protected] - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)
MULTIPINTATSD’EN BAS
Tels 972 690 732 · 636 124 294 · 620 377 564www.multipintats.cat · [email protected]
Crta. dels Martins, 24 · 17176 Sant Esteve d’en Bas
PUIGSACALM
137
31
A la gasolinera de la Vall
Polígon de la SerraC. Antoni Viver i Puig17176 VALL D’EN BAS
Tel. 972 691 056Mòb. 678 280 348
Obert cada diaServei de cafeteria bar, restauranti menjars per emportar
C O M P L E M E N T S
Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS
Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60
e-mail: [email protected]
Anàlisi / Disseny de Soft
SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS
Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)
Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32
E-mail: [email protected] Web: www.adssl.com
c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES
Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com
Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90
Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53
[email protected] - www.tctorello.com
Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat
C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59
C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS
e-mail: [email protected]
PUIGSACALM
137
32
VENDA, REPARACIÓ I LLOGUER DEMAQUINÀRIA AGRÍCOLA I JARDINERIAI TAMBÉ DE L’IROBOT ROOMBA
PUIGSACALM
137
33
C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z
Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars
C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • [email protected]
RAMON BARCONS SL
C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra
17176 Sant Esteve d’en Bas
[email protected] 972 69 04 69
Cons t rucc ió -Rehab i l i t ac ió
FARMÀCIACOROMINAS SACREST
C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42
SANT ESTEVE D?EN BAS
FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90
SANT PRIVAT D?EN BAS
ATENCIî FARMACØUTICA ¥ DERMOFARM¸CIAORTOPØDIA ¥ FîRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS ¥ HOMEOPATIA
DIETØTICA I NUTRICIî ¥ PRODUCTES INFANTILS
LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR
AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)[email protected]
TANCAT:
DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA
DIUMENGES AL MIGDIA
PUIGSACALM
137
34
Restaurant • Habitacions
Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)
fondabarris.com
• DE J O A N E T
ES
•
Ben bé
d’Olot !
Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59
C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36
Llibreria Ma. Antònia
AL VOSTRE SERVEI
c/ Olot, 28
Tel. i Fax 972 69 10 36
SANT ESTEVE D’EN BAS
AllotjamentsColomeri Cullell
Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas
Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267
www.allotjamentsrurals.com
Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja
Tel. 657 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)[email protected]
PUIGSACALM
137
35
