Número 134 - Donatiu: 3’50 € any XXXIIIè - J U L I O L / A G O S T / S E T E M B R E d e l 2 0 17

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS:LA SERRADORA I LA BÀSCULA

EL PERSONATGE:L’ANTÒNIA DE LA DOU

GECA MAINADA/JOVENT

III CAMES DE FERRO

APLEC DE SANT ANIOL

Geca_84

@Geca_84

GECA

26 LLETISSONADES”LLETISSÓ” PER DEVOCIÓ I CONVICCIÓ

Lletissonada 2017serra dels Llancersi fageda de la Grevolosa

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 134 - Any XXXIIIèJuliol / agost / setembre del 2017

Donatiu: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna BachXevi Collell

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: geca@geca.cat

Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: info@impremtapages.com

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: gelis@igelis.comDipòsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: rogersl@intercomgi.com

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...UN ACCIDENT I MOLTS AGRAIMENTSper Pere Gelis

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICSDE SANT ESTEVE D’EN BAS:LA SERRADORA I LA BÀSCULAper Alícia Caritg

EL PERSONATGE:L’ÀNTÒNIA DE LA DOUper Laia Martí

III CAMES DE FERRO 2017per Diego Cardozoi Sílvia Puigarnau Coma

EL GREU ACCIDENT D’EN PERE GELISAL MONT BLANC (4.808 m)Entrevista a Josep PigemRamon Puigvert

26 LLETISSONADES”LLETISSÓ” PER DEVOCIÓ I CONVICCIÓper Jordi Moll

DEL CANIGÓ A EN BAS: UNA FLAMAAMB MÉS DE TRENTA ANYSD’HISTÒRIAper Alícia Caritg2017, EL GECA CONTINUA LA TRADICIÓDE LA FLAMAper Laia Martí

SECCIÓ MAINADA/JOVENTAPLEC DE SANT ANIOL D’AGUJAper Joan Rubió

FITXES DE LES SORTIDESSEGON TRIMESTRE 2017per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

5

6

10

13

16

18

22

24

26

28

29

Foto portada: Sant Miquel i la Vall d'en Bas des delsLlancers.Foto: Menguis

Mainada/Jovent al refugi de Sant Aniol

1986, la Dolors i en Valentí amb la flama

L’Antònia de la Dou amb els seus pares

4h del matí, agulla de Midi a la dreta al fonsChamonix il·luminat

PUIGSA

CALM

134

PÒRTICesforç i aquest l’havíem de centrar a modernitzar tota l’es-tructura interna, adaptar la nostra vestimenta als tempsque ens havia tocat liderar, no eren ni temps freds ni càlids,però per pujar dalt hi havíem d’anar ben guarnits. Com totaexcursió, i aquesta semblava més una travessia, tocava ferles motxilles i, finalment, cadascú amb la seva, vamcomençar a caminar pujant a poc a poc. Mai la pujada l’hefet sol, tot i que a vegades algunes retirades han fet frenarl’avanç havent de repartir càrregues no esperades com lesdels responsables de secció de mainada i jovent, que percauses diferents van agafar altres camins.El correu, la nova web, entrar de cap a les xarxes socials,secretaria, etc., feia que la motxilla em pesés més i més, lasort és que van anar apareixent individus pel camí quevenien lliures de pes i van decidir seguir-nos cap amunt. Elpes s’anava repartint entre uns i altres. Càrregues feixu-gues també en trobàvem, no les podíem deixar pel camí,ens vèiem obligats a recollir-les, tot i que no eren del nos-tre grat; normatives noves, exigències de l’estat, tant delcatalà com de l’espanyol, feien dir-nos: "Abandonem?,això és inaguantable, ens perdrem en la paperassa!" Dia adia, paciència, pas a pas, emprenyades, era un desert secel que ens tocava caminar, però la lleu brisa que ens dona-ven les satisfaccions de veure que tots junts miràvem a lamateixa direcció feia tirar endavant. Ajudes externes de laFEEC hi eren, però insuficients, de l’Ajuntament, moltmillor quan hi va haver el canvi i això ens va donar aire. I elque més aire i ganes ens ha donat i dona són les Lletisso-nades, que econòmicament són com renovar la flama quefa moure’ns un any més. L’empenta final ens l’acabadonant els socis que ens acompanyen tot fent cap amunt.Durant el temps que he anat fent de guia, hem tinguttemps de tot, dies serens i tranquils com les sortidessocials, que amb poc esforç l’avanç ha estat ràpid, diesamb núvols i tempestes a causa dels mals passos a l’horad’escollir punts de sortida de les Lletissonades, caminsagres per trobar el millor recorregut per la CdF, infranque-jables cingleres on hem hagut de fer malabarismes sobrecordes fluixes per poder avançar a causa de la falta deliquiditat, dies amb cels més vius i excitants, aplecs, acam-pades, pregó de festes, Lletissonades, Cames de Ferro,onzes de setembre, foc de St. Joan i dies negres, plujosos itristos en què hem hagut de fer parada i reflexió a la pèr-dua pel camí de grans excursionistes com en Bech, enRamon, en Simó i que feien dir-nos: "Cap on anem? Perquè?"Després d’intenses jornades, albiro cim, trenquem previ-sions, la injecció moral i econòmica d’aquests dos últimsanys ens han donat ales, no sense treballar, perquè aixòfos així. La feina d’ajustar despeses, economitzar ingres-sos, i sense menysprear mai l’ajuda del soci i del voluntarifan que encarem el tram final amb una serena que feiatemps que no vèiem.

Finalment arribem a dalt, ÈXIT! I si ara hi fem un tomb més? I si rejovenim tots els esta-ments del GECA per mantenir-lo aquí durant molt temps?Avui dia tenim fet el camí al cim, però una mica més enllàn’hi ha un altre que sembla més alt, i jo no tinc prou forces,estic cansat, necessito un repòs...

Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA

Entrem en el tercer trimestre de l’any, potser el trimestremés calmat, potser una falsa aparença, ja que venim d’unaLletissonada amb 1.238 participants i una Cames de Ferrofregant els 400, i que de feina ens n’han ben donada, peròara tot és més relaxat; sí que tenim l’acampada del GECA-mainada i del GECAjovent al Pedraforca i el 3000 de l’estiual Vallibierna i el Culebras, però tornem a la dinàmica deldia a dia del GECA i, comparat d’on venim, això és bufar ifer ampolles.L’èxit de la Lletissonada ha estat construir, des del primerdia, una manera de fer alegre, simpàtica i atenta i això faque, el dia clau, la gent se senti cuidada. Aquesta entregas’ha encomanat també a la CdF i veient, edició rere edició,que els corredors cada cop son més agraïts en tots elscanals, les xarxes socials incloses, i que fan l’efecte cridaper la següent edició, on cada vegada participen corredorsmés tècnics que aconsegueixen unes marques poc dis-tants a les que farien als grans corredors de muntanya.La sensació general, del grup fort de la CdF, és que l’en-granatge està engegat i volta fi. Els esforços a l’última set-mana hi han estat, però les setmanes prèvies d’aquesta 3aedició han estat molt més lights que les edicions anteriors.El primer any de la cursa vam necessitar 6 mesos de recu-peració per tornar a parlar de la CdF, ja que l’havíem aca-bat odiant. L’any passat, amb 3 mesos ja tornàvem a estaractius en el whatsapp, aquest any, la setmana després, jaens la tornàvem a estimar. Això és per la dinàmica queagafa, que és de solidificació del grup, compromís dels quehi treballem i, sobretot, que cada cop ens coneixem més iallà on no arriba un, l’altre li dona un cop de mà. Construir és fàcil, més difícil és mantenir. Aconseguir 38edicions de Lletissonada és tot un èxit, gairebé una pana-cea, la CdF en la 3a edició, el grup fort es manté tot i haverperdut un 50% de participació en les reunions; els volun-taris, amb un 60% que han col•laborat en les tres edicions,són una ajuda inigualable. I vull dir-vos, per a tancaraquesta primera part del «Pòrtic», que tots junts fem ungran equip. Enhorabona a tots!A partir d’aquest punt, vull canviar totalment de registre, icom que m’agrada partir els «Pòrtics», ja que així mantinc elvostre interès de l’un a l’altre, aquesta part la dividiré endos, serà com un llibre, una pel·lícula, en què la podem divi-dir en introducció, nus i desenllaç. Avui faré la introducció ius començaré el nus, com serà la resta i el desenllaç? Doncsus tocarà llegir el «Pòrtic» del PUIGSACALM núm. 135.

“I ara què”La muntanya plantejada, ara fa gairebé 6 anys, era com-plexa i el primer repte va ser conèixer l’estructura i el millorcamí per a poder-la afrontar; un any vaig necessitar, un desencer, per saber com funcionava la inèrcia del que ensenvoltava. El cim el coneixia gairebé des de l’inici dels seus temps, jaque des dels 8 anys en voltava per la seva base, anys méstard, després d’un recés tot veient d’altres que anavenmuntanya amunt, vaig tornar a agafar interès per ella i emva permetre conèixer-la des d’un altre vessant, des delmonitoratge. Havia escalat cap amunt, però mai, ni per unsegon, havia pensat poder estar al capdamunt. Ni al prin-cipi, quan vaig acceptar la presidència, vaig sentir-me adalt, teòricament jo estava a la punta superior, però em fal-tava molt recorregut per a ser-hi realment; sabia que hipodria arribar, acompanyat pels meus, si hi posàvem

3

PUIGSA

CALM

134

4

Descobreix els gelats de La Fageda

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014

Aresta On-Line: www.aresta.com

G

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

PUIGSA

CALM

134

5

L nes de persones que em van venir a veure acasa, després de l’estada de quasi un mes ados hospitals francesos. No cal dir que el meu watsapp treia fumdurant totes aquestes setmanes. Capítol a part mereixen tota la gent del GECAi CAMES DE FERRO i també moltíssima gentdel CEO.Igualment, molts excursionistes d’arreu isobretot de les comarques gironines em vanvisitar i em van fer sentir el seu escalf, com-panyonia i emoció.La llista seria molt llarga, molt, jo que semprehe pensat que soc un personatge antipàtic iple d’arestes, vaig rebre un grandíssimsuport, molt càlid i molt carregat d’emocions.Totes les gràcies a en Josep Pigem, que vahaver d’afrontar la part més dura davant laincertesa del desenllaç. I capítol a part per als meus amics més pro-pers que, a primera hora de l’endemà del’accident, ja estaven al costat del meu llit,quedant-s’hi molts dies seguits, abandonantfins i tot les seves obligacions laborals,patint i seguint amb angoixa la meva evolu-ció hospitalària.Per l’últim paràgraf, hi he deixat a tota lameva família, que és qui va patir més dramà-ticament el meu accident, sobretot els meusfills i la meva sacrificada i estimada Núria.Gràcies a tots, prometo no tornar-vos a ferpatir d’aquesta manera.

Pere Gelispgelis@gelis.cat

...Generalment,quan hi ha unaccident, les

causes no solenobeir a una sola

raó. En aquest cas,també hi haviadiverses raons...

...l’últim paràgraf,hi he deixat a totala meva família,

que és qui va patirmés

dramàticament elmeu accident,...

a meva cinquena ascensió al Mont Blanc vaacabar malament.El 22 d’abril passat, juntament amb el meucompany Josep Pigem, vam fer la travessadels quatre mils des del refugi de les Cosmi-ques en una ascensió mixta en esquís i cami-nant, i el tram del coll del Mont Maudit esca-lant sobre neu dura.Vam fer els cims del Mont Blanc de Tacul4.248m, el Mont Maudit 4.465m i el MontBlanc 4.808 m.En el descens d’aquest últim, i just quanacabàvem les dificultats de l’aresta de lesBosses, una errada meva va propiciar querellisqués i em precipités al buit uns 350-400metres.Generalment, quan hi ha un accident, lescauses no solen obeir a una sola raó. Enaquest cas, també hi havia diverses raonsque podrien ajudar a explicar amb precisió elque va passar, però l'única realitat és que emvaig estimbar per un pendent extraordinari i,a pesar de quedar molt mal ferit, vaig salvarla vida.Avui dia tinc encara moltes lesions, però jasé que d’aquí a uns mesos l’accident serànomés el record d’un mal final en la travessadels quatre mils al Mont Blanc.Les reaccions que va generar el meu accidentvan ser moltíssimes.Des d’unes quantes senyores grans d’en Basque, quan vaig tornar de l’hospital, em vanvenir a veure i em van dir que havien resatmolt per la meva recuperació, fins a dotze-

Des del Puigsacalm estant...

Un accident i molts agraiments

PUIGSA

CALM

134

anys i, abans d’anar a es cola, l’anava a aju-dar. La meva feina era donar-li el tronc defaig perquè ell el tallés. Un cop fet, els api-lava tots a punt de carregar als camions. Ales 8 del matí, el pare anava cap a can Puig-demont i jo, a escola. Aquesta feina la vaigfer un parell d’anys”.En Domingo Feixas comprava els troncs defaig al Montseny amb el senyor Garolera, un

6

El desembre de 1963, Domingo Feixas Bar-cons va decidir obrir la serradora, un oficidedicat a la fabricació de les formes desabates amb troncs de faig. Les seves filles, la Roser i la Lluïsa, ens expli-caran aquest ofici des dels seus inicis, elprocés de treball i l’aparició de la bàscula enun moment determinat de la història de laserradora.“El nostre pare va néixer el 1914 i ja de benjove va compaginar la feina de paleta i deserrador. Anava a Berga a aprendre l’ofici i,fins i tot, s'hi podia quedar 15 dies seguits.Però no va ser fins al 1963 que va decidir deparar-se per ell. Tenia 50 anys, però això nova ser un impediment per tirar endavant ambel negoci: tenia el terreny, era paleta i es vafer el cobert i amb els estalvis es va comprarla serradora”.El negoci marxava prou bé i, en Domingo, vaagafar un parell de treballadors fixos i unparell a hores. Un d’aquests treballadors ahores va ser en Joan Pujolriu Bartrolich, elpare d’en Menguis. “Sempre que m’aixe-cava, a les 5 de la matinada, marxàvem jo i elpare cap a la serradora. Jo només tenia 10

...tenia el terreny,era paleta i es vafer el cobert i ambels estalvis es va

comprar laserradora...

...En DomingoFeixas compravaels troncs de faigal Montseny...

La serradora i la bàsculaOFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D'EN BAS

Imatge de les formes

Domingo Feixas

PUIGSA

CALM

134

forestal d’Arbúcies, amb el Sr. Bantí Santa-nach a Joanetes, el Sr. Ferrés a la Cantina i,fins i tot, anava a Navarra, si calia. Per tallarels troncs i fer les formes, únicament neces-sitava la serradora.“El primer que feia el pare era anar a com-prar el bosc sencer. Tan bon punt veia elsarbres, ja sabia la qualitat de la fusta. Unafusta de primera és la més llisa i la que témenys nusos. D’aquí se’n fan totes les for-mes possibles. Amb la fusta de segona,intentava esquivar els nusos i, així, conver-tir-la en fusta de primera”.“De formes en feia de diverses mides i això lipermetia aprofitar tota la fusta que podia. Dela fusta restant, si era petita, en feia "quadre-

...Tan bon puntveia els arbres, jasabia la qualitatde la fusta. Unafusta de primeraés la més llisa i laque té menys

nusos.

...“El pare es vainventar la cintaper traspassar lesformes del taller al

cobert.

dillos” i els venia per fer mà de morters, jogui-nes, culleres de fusta i barrots per a les cadi-res; dels més grossos en feia “llençadores”per a les filatures. De la fusta de menys qua-litat, la que no era de primera, feia travessesper la via del tren i llenya per vendre”.“Un cop fetes i apilades, les formes s’haviend’encerar de la punta i del taló per tal d’evitarque s’esquerdessin. Era un procediment moltsenzill, ja que es feia amb cera de ciri o quitrà.Es posava en una perola i es fonia i despréss’hi sumergien les dues parts de la forma”.En Domingo era un home inquiet i treballa-dor que, per agilitzar el treball d’apilar lesformes, es va inventar una cinta transporta-dora. “El pare es va inventar la cinta per tras-

La bàscula

16 de desembre de 1963 full d’alta d’en Domingo Feixas al Ministeri d’Indústria.

7

PUIGSA

CALM

134

8

necessitat de pesar el gènere va fer que enDomingo comprés la bàscula. “La bàsculaservia, inicialment, per pesar la fusta quearribava i marxava i la fusta que el parevenia. Però un cop mort, la bàscula es vaconvertir en un ofici per a la nostra família.Nosaltres vivíem a dalt del poble, però ambla bàscula ens vam fer una petita oficinaamb habitatge. Camions de bestiar, de gra i

...els camions d’Alacant tornavende la frontera dedescarregar la

fruita, aprofitavenel viatge i es

paraven a la Vall acarregar lesformes...

...Camions debestiar, de gra i dellenya d’arreu

passaven a tarar elcamió buit i apesar quanera ple...

passar les formes del taller al cobert. Ana-ven caient en un piló i així un dels treballa-dors les anava posant bé. Quan arribava uncamió a carregar la cinta, feia la feina a lainversa i reculava del cobert fins al lloc decàrrega. També va comprar, d’una filaturaque plegava, unes vagonetes amb rodes queli servien per transportar el gènere”.”També va fer un parell d’assecadors per tald’assecar tota la fusta que era verda”.Les formes, bàsicament, es venien al senyorSegarra de la Vall d’Uixò i al senyor Aguadod’Elda, Alacant.“El més curiós és que quan els camions d’Alacant tornaven de la frontera de descar -regar la fruita, aprofitaven el viatge i es para-ven a la Vall a carregar les formes i, així, por-tar-les cap a Elda. També enviava formes aMallorca i, com que els permisos del porteren molt elevats, es va associar amb altresempresaris del ram per crear la societatTAHOR i, així, repartir costos”.La bàscula apareix a la serradora, primer,com una necessitat, però després tambécom un negoci complementari que, un coptancada la serradora, va ser una petita fontd’ingressos per a la família Feixas.Com molt bé ens expliquen les filles, la fustaarribava amb camions de gran tonatge. La

La serradora i la bàscula

Les vagonetes que va comprar en Domingo a la filatura pertransportar els troncs.

Els “ quadredillos” de fusta

PUIGSA

CALM

134

de llenya d’arreu passaven a tarar el camióbuit i a pesar quan era ple”.Es cobrava segons el pes del camió, i si erade dia o de nit. Tenien una nevera de begu-des per als camioners i, si era molt tard, finsi tot els deixaven dormir a fora.

CURIOSITATS

“A vegades, quan pesàvem pollastres, sen’escapaven un parell i quedaven a sotael camió. Pesar pollastres era molt feixuc,ja que em passava tota la nit a fora”,explica la Roser.

“Quan el tren va plegar, el pare va com-prar totes les travesses d’en Bas a SantFeliu. Ell les venia per llenya i hi haviagent que els hi agradava molt la qualitati d’altres que deien que feien olor detren”.

“Hi havia un camioner molt amable quesempre ens demanava un cafè amb llet i,encara que només teníem màquina debegudes, sempre li'n fèiem”.

9

...“Quan el tren vaplegar, el pare vacomprar totes lestravesses d’en

Bas a Sant Feliu.”

...”A el paresempre li deien en

Mingo de canPolaina”.

La màquina serradora

“El pare era poc devot però va escollir,com a festa patronal, el dia 3 d’agost. Con-vidava a dinar els seus treballadors amb lacondició que primer havien d’anar amissa”.

“El pare sempre deixava el cotxe obert alcostat de la pila de troncs i, un dia, al matí,es va trobar una nena de 13 anys. S’haviaescapat de casa seva i havia baixat des deVic amb bicicleta. La Guàrdia Civil la va tor-nar als seus pares”.

“Era molt valent i treballador, no tenia maimandra i amb el seu dos cavalls anava atot arreu a comprar llenya. Fins i tot a Pam-plona, si calia”.

”A el pare sempre li deien en Mingo de canPolaina. Ell n’estava molt orgullós, de serde can Polaina”.

Alícia Caritg

L’Antònia Comas Espuña va néixer l’11 de febrer de 1930 a la Dou, d’onla seva família eren masovers. Va viure allà amb els seus pares i laseva germana petita fins als 13 anys, i van anar a viure a cal Ros, lacasa que hi ha enganxada a l'església d’en Bas per la part de llevant.

PUIGSA

CALM

134

Pel febrer del 1943vam venir a viure acal Ros i el meupare va morir elnovembre del

mateix any. Llavorsa casa vam quedarla mare, la mevagermana i jo.

...Em vaig casarl’any 1954,

amb 24 anys, amben Bartomeu decan Barral.

10

Vostè va néixer i va viure durant la sevainfància a la Dou juntament amb els seuspares. Com és que en van marxar?El meu pare eren quatre germans quevivien a la Dou. Hi havia dues germanesmés, però que ja eren fora des de feiaanys. Llavors dos dels germans que viviena la Dou van marxar i només van quedar elmeu pare i un altre germà. Aleshores vamhaver de marxar perquè el meu pare vaperdre la salut, i la casa era molt gran.Vam demanar a l’amo si ens deixava anara viure a dins del poble, en una casa quetambé era d’ells, i on encara visc. Pelfebrer del 1943 vam venir a viure a cal Rosi el meu pare va morir el novembre delmateix any. Llavors a casa vam quedar lamare, la meva germana i jo. També portà-vem terres de la Dou; la mare cuidava ianava a fer un jornal, si el trobava.

En aquella època vostè anava a col·legi?Sí, vaig anar-hi fins als tretze anys, quanvivíem a la Dou. Anava amb les monges,allà on ara hi ha l’Ajuntament. Després,quan vaig plegar, vaig anar a fer mitjonsamb l’Assumpció de can Ventós, i la mevagermana, també.

Va estar-hi molts anys treballant a lafàbrica de mitjons?Sí, vaig estar-hi disset anys, fins que en

El personatge: L’ANTÒNIA DE LA DOU

L’Antònia a la Dou. D’esquerra a dreta: la seva germana,la seva mare, la seva àvia, el seu pare i el seu oncle. Any1940

L’Antònia amb la seva neta Alba el dia del Ram. Any 1995 >

vaig fer trenta. Llavors la fàbrica va tancarperquè els telers a mà es van abolir; esvan abolir les màquines de les fàbriques iens van donar telers a les cases. I llavorsvaig treballar tretze anys més a casa ambun teler.

Quan es va casar?Em vaig casar l’any 1954, amb 24 anys,amb en Bartomeu de can Barral. Llavorsell va venir a viure a cal Ros, al costat del’església. Ens vam casar a en Bas i deviatge de nuvis vam anar a Barcelona i aMontserrat. Hi vam estar vuit dies. Vamcontinuar vivint a cal Ros tots quatre: lameva mare, la meva germana, el meu

home i jo. Més endavant van néixer elsmeus dos fills: en Josep, que nasqué el 5de novembre de 1955, i l’Angelina, que vanéixer el 27 de febrer del 1962. Tots dossón casats i l’Angelina té una filla, l’Alba,la meva única neta.

I després de treballar tretze anys a casaamb el teler què va fer?Vaig treballar amb el teler de mà a casafins als 42 anys i després vaig anar a tre-ballar de nit a can Puigdemont, vaig estar-hi setze anys.

L’Antònia amb les seva germana a ca les monges. Any 1942

PUIGSA

CALM

134

preguntes que ens feia, ens picava amb uncop de bastó. Llavors hi va haver mossènFrancisco Berga, amb qui vam anar a peu ala mare de Déu del Mont l’endemà de lamare de Déu d’agost. Després hi va havermossèn Joaquim, mossèn Andreu, mossènJoan Miralles, mossèn Joan Amich, mossènDídac i mossèn Josep Maria Barcons, queencara hi és.

Hi va sovint a missa?Ara no, perquè la diuen al vespre i a l’hi-vern és molt fosc.

Expliqui’ns més records que tingui des-prés d’haver viscut tants anys al costat del’església.Recordo la processó del Divendres Sant,que voltaven per can Camps. Per Corpusvoltaven per baix el poble. Hi havia unaltar a can Silvestre, un altre a can Peri-cus, un altre a can Raspau, un altre al Prat,un a ca l’Amàlia i l’últim a cal Bord de laplaça. En aquesta processó de Corpus hihavia orquestra.A l’església feien un novenari pel novem-bre, pels voltants de Tots Sants, per lesànimes. Feien missa durant nou dies.Feien el rosari i també la prèdica.

I vostè també viu davant del Casino. Quinsrecords en té?Feien ball cada diumenge. Jo hi anava.Feien dues sardanes a la plaça i desprésfeien ball al Casino. En Perico de can Borinatocava el manubrio per fer ball. Fins i tot vavenir a cantar en Toni Ronald per la festa

...Recordo laprocessó del

Divendres Sant,que voltaven percan Camps. PerCorpus voltavenper baix el poble...

...En Perico de canBorina tocava elmanubrio per ferball. Fins i tot vavenir a cantar enToni Ronald per lafesta major,...

La seva germana va continuar vivint ambvosaltres?No, va marxar amb en Jordi Dou cap a Bar-celona, perquè van quedar sense minyonai llavors ella se’n va anar amb ells a fer deminyona. A Barcelona va conèixer el seuhome, i van anar a viure a Madrid, on esvan casar. Ara fa tres anys que es va morir. I llavors van tornar a quedar a casa vostè,la seva mare i el seu marit...Sí, i van morir tots dos amb un any dediferència. La meva mare va morir l’any1990 i el meu marit l’any 1991. Llavors lameva neta ja tenia dos anys.

A què es dedica des que es va jubilar?Cuso pantalons per a l’Alba, per a l’Ange-lina, llegeixo, faig les feines de casa...Sobretot el que faig és cosir i llegir. Tambéfaig patchwork. L’agulla m’agrada molt,però fer ganxet i mitja, no.

Vostè viu a tocar de l’església. Se sentenmolt les campanes des de casa seva?Les he sentit tota la vida i ja no em moles-ten. De fet les sentiu més de baix que aquídalt. Quedem a sota el campanar i no sesenten gaire. La meva habitació està benbé ficada a sota l’església i no m’hanmolestat mai, les campanes.

I durant tots els anys que ha viscut aquítambé deu recordar tots els capellans quehi ha hagut a en Bas...Recordo mossèn Lluís, amb qui vaig fer lacomunió, llavors jo encara vivia a la Dou,recordo que, si no sabíem respondre les

11

L’Antònia amb les companyes de feina allà on feien mitjons. Any 1949

PUIGSA

CALM

134

12

...El meu pare vatreballar al campd’aviació que feiena les Preses mésd’un any i d’allàel van portar cap aMiranda de Ebro...

...El meu pare vahaver de lluitaramb els rojos i elmeu tiet amb els

altres...

major, i també en Josep Guardiola. Hi vahaver una temporada que era molt maco, elque feien al Casino.

També té la plaça Major al costat de casa.Abans hi havia molta activitat. Quinsrecords en té?Recordo que es feia circ i també cinema.Fins i tot s’hi havien fet partits de balon-mano. Hi havia unes portaries que lesposaven i treien.

Quan va començar la guerra vostè tenia 6anys, i vivia a la Dou. Quins records en té?Recordo que ens venien a registrar perquèhi havia un desertor que havia passat albàndol dels feixistes. El que venia era unrus. Jo tenia set anys i dormia amb la mevaàvia. Teníem un santcrist al capçal del llit.La meva mare va fer pujar el rus a l’habita-ció, i en veure el santcrist va dir: “¿Estoqué es?”. La meva mare va respondre: “Esde la abuela y la niña, pero si quiere loecha al fuego”. I ell respongué: “No, no,mi madre gustar mucho estas cosas, peroyo no, yo soy de la FAI.” Aquest rus sem-pre més l’he tingut present, era alt, ros iamb els ulls blaus.El meu pare va treballar al camp d’aviacióque feien a les Preses més d’un any id’allà el van portar cap a Miranda de Ebrosense nosaltres saber-ho. El meu pare vahaver de lluitar amb els rojos i el meu tietamb els altres. Per això a la Dou ens vigi-laven, perquè el meu tiet havia passat capa l’altre cantó.A la Dou vam quedar la meva àvia, la mevamare, la meva germana i jo.

El personatge: L’ANTÒNIA DE LA DOU

RECOMANI’NSUn color: El verd

Un llibre: N’hi ha uns quants: Enric d’An-glaterra, El Papillón, Las reinas malditas...

Una pel·lícula: Casablanca

Un programa de televisió: M’agradava moltTres pics i repicó.

Un lloc per viure: En Bas, a la muntanya.

Un moment inoblidable: El naixement delsmeus fills.

Laia Martí

Dijous llarder a Marboleny. Any 1950

L’Antònia amb el seu fill i la seva filla. Any 2007.

PUIGSA

CALM

134

...Per què hi vaiganar? Perquèm’agrada la

muntanya, com aobservador ipracticant.

...sortim tranquilsque queda molt,però en escalfar

una mica em trobotan còmode que

agafo lainiciativa,...

13

com tots sabem, el món és un mocador iteníem més avinences de les que enspensàvem. Arribem, arròs amb verduretes que ensesperava a taula, i cap a dormir que a les 7del matí es dona la sortida.Sona el despertador del mòbil, massad’hora pel meu gust. Esmorzem, cadascúmenja el que creu que li pot anar millor. Joamb un parell de llesques de pa amb oli iun plàtan en tinc prou, ahir vam sopar bé imolt. En 5 minuts en cotxe arribem a SantEsteve, recollim dorsals, tot a punt.Sortida puntual, sortim tranquils quequeda molt, però en escalfar una mica emtrobo tan còmode que agafo la iniciativa,ningú em segueix. Veig en Josep a una vorade la carretera animant, ha vingut deGirona expressament. Em dona ales ipenso: "El km vertical a ritme, ja recupe-raràs després, a veure fins on estàs deforma". Arribo als ganxos i veig tres corre-dors, però amb molta distància, "ja pucanar baixant dues marxes per arribar a daltamb cames". A dalt, tramet corredor i molt a gust, últimapujada per arribar al Puigsacalm, la corrotota, soc el primer a passar i penso: "T’hasflipat, queda molt i ho pagaràs". Em sor-prenc passant la collada de Bracons moltfresc i esperant el tio del mazo en qualsevol

III Cames de Ferro 2017Els guanyadors de la prova de la Marató, DIEGO CARDOZO i SÍLVIA PUIGARNAU ensfan un relat de primera mà de les sensacions que van viure en participar en aquestaprova i formar part, juntament amb 400 corredors més d’aquesta cursa solidària enla seva tercera edició.

La marató Cames de Ferro del Puigsacalmés una cursa solidària que dona el seubenefici per la investigació de malaltiesinfantils.El GECA ha establert com a data oficial dela cursa l’últim diumenge de maig.Per què hi vaig anar? Perquè m’agrada lamuntanya, com a observador i practicant.També perquè m’agrada competir i, percompetir, has d’adaptar el teu cos per al’activitat a la qual el sotmetràs, i la Camesde Ferro era un molt bon entrenament peral qual creia que seria el meu objectiu de latemporada: La Ribalera a Tírvia.El com:Visc a Lleida, i la meva idea inicial era pujara Sant Esteve d’en Bas com pogués i dormiral pavelló. Buscant al llistat d’inscrits algunconegut de Lleida, que també participés enla cursa, vaig veure que la Sílvia tambécorria. Un parell de missatges i tenia solu-cionat el viatge, amb la companyia immillo-rable d’una bona amiga. En teoria havíemde venir plegats amb la Sílvia i dormir en unapartament que havia llogat ella amb trescompanys més. Al final, ella tenia un dinara Manresa i anava directament, sense tor-nar a Lleida. Ens ho maneguem perquè enplegar em recollís a la feina el David, quetambé corria i venia a dormir a l’aparta-ment. Al David encara no el coneixia però,

FOTO

: Josep

Maria M

ontane

r - N

ació Digital

El què, el quan, el perquè i el com

PUIGSA

CALM

134

córrer. Miro el rellotge i vaig a ritme de 4:20"uff!, que lent", i després em dic "Noi, queno és un 10.000 m, portes 40 km". És igual,accelero, 4:10. "Ara, sí". Passo Hostaletsd’en Bas, em trobo al David que està arri-bant de la mitja, entrem junts. Arribo mort."Això del pla no es pot permitir, com diuaquell de l’APM". Bona rostida, això ja noens ho treu ningú, ni les hamburguesespostcursa amb els companys, tampoc. "Bona feina, gent del GECA", penso.

Diego CardozoGuanyador de la 3a Marató Cames de Ferro

14

moment. Tram de la serra de Llancers,encara vaig bé. Passo el santuari deCabrera i encara bé. Se’m passa molt ràpi-dament i em motivo més del compte ambcançons de Manel, fins al Mas la Serra. Allí el veig, assegut a l’ombra. "Et trobava afaltar!", li dic, i ell em contesta. "Saps quesempre seré aquí quan et motivis més delnecessari, recorda que l’eficiència és lamare de la ciència". A partir d’aquí caminoles pujades i troto a les baixades, és el km33 més o menys. Arribo al pla i tiro de tèc-nica de cursa, que encara que estiguirebentat i vulgui caminar és un pla i s’ha de

tinc molt delicats i he d’embenar-los abansde brincar hores i hores per la muntanya,entre molts altres detalls amb els quals socforça meticulosa... Serà superstició onecessitat de control?Ens posem a esmorzar, realment fer-ho ales 5 del matí no és quelcom molt plaent,però cal agafar l’energia suficient. Conti-nuo descol·locada, feta un flam i senseparar molta atenció al que passa al meuvoltant. Els meus companys de batalla,amb els quals anem a les competicions, jaestan acostumats als moments previs deles meves curses.Necessito moure’m, respirar, deixar-meanar i fins que no falten 5 minuts per a les7 del matí, no aparec a la línia de sortida.Em creo el meu món, em poso la música i

...Obrir els ulls sobresaltada amb el so deldespertador, descol·locada... Són les 5 delmatí... Sempre quan em trobo en aquestasituació em ve a la ment... “Qui m’ha manatcórrer!”. El dia anterior, els nervis ja emrondaven per l’estómac, papallones queem fan pessigolles des d’uns dies abansdavant de la incertesa de què passarà el diade la competició. Per moltes competicionsa les quals participo, sempre tinc aquellneguit que en algunes ocasions em fa pre-guntar per què m’agrada tant córrer per lamuntanya i el fet de competir... El material ja el tenia a punt des del diaabans, tot ben col·locat, per a no deixar-meabsolutament res. És com un ritual: la roba,la hidratació i els suplements durant laprova, la preparació dels peus, ja que els

...Passo el santuaride Cabrera i

encara bé. Se’mpassa molt ràpid iem motivo més del

compte ambcançons delsManel...

“Qui m’ha manatcórrer!”.

El dia anterior, els nervis ja emrondaven perl’estómac,...

1414

III Cames de Ferro 2017

La Sílvia al seu pas per Santa Magdalena

FOTO

: Josep

Maria M

ontane

r - N

ació Digital

Cames de Ferro, per què és tan especial?

PUIGSA

CALM

134

moments, intentant buscar la motivació.Quan entra aquest moment de patiment,intento fixar-me en altres coses, petitsdetalls com els arbres, els gorgs, les perso-nes que em trobo, perquè els quilòmetresno es facin tan llargs. Crec que vaig còmodaen la primera posició, però intento no rela-xar-me més del compte, més sabent queper arribar a Sant Esteve em queden unsllargs quilòmetres de pla, als quals no estictan acostumada i menys després d’acumu-lar 3000 metres positius a les cames.He compartit quilòmetres amb molta gent:en Jordi, en Josep, el Martí, l’Òscar... totshan posat el seu granet de sorra perquè lacursa sigui encara més especial. Em sentoafortunada quan puc conèixer gent a lavegada que estic competint. Però, de cop,estic sola, fa molta calor i sembla que nos’acaba. On han quedat aquelles ombres,corriols i cordes! Però he d’arribar, superarel repte que m’he proposat i només pensoa posar una cama davant de l’altra. “No t’a-turis” em dic, “ això no és res”. I veig l’arri-bada, l’arc en aquell passeig del poble... iel temps com va corrent i els companys al’altre costat... eufòria màxima!Quin cap de setmana tan especial... Camesde Ferro, per què és tan especial? Per lagent amb qui vaig decidir compartir-la, perles persones amb les quals vaig sofriralguns quilòmetres, pels ànims que ensvam donar, per l’organització i la seva aco-llida, pels paisatges i per l’emoció sentidaen alçar el cap, quin lloc més màgic...Només em queda descobrir com puc tornara aquell gorg que tant em va sorprendre apocs quilòmetres de l’arribada... si haguéspogut, m’hi hauria quedat a refrescar-me.I em pregunto per què la muntanya em té“enganxada”...

Sílvia Puigarnau ComaGuanyadora de la 3a Marató Cames de Ferro

...Aviat arribem alque jo considero elmeu terreny... les

grimpades:cordes, cadenes,corriols estretsque creen llocs

màgics.

...Com oblidar elsànims en arribar al

punt més alt! Crec que em vandonar un plusd’energia...

intento deixar-me fluir. Per mi, aquest és elpitjor moment de tota competició, sortosa-ment, s’esvaeix de la ment poca estonadesprés de sentir el tret de sortida. Ja està, ja estem corrent... Són les 7 delmatí, però fa molta calor... Els primersquilòmetres són planers, ideals per anarposant el cos a lloc i prendre posicions versles rivals. Queda molta cursa, però cal mar-car bé una bona estratègia. Ja tinc ganes depujar, grimpar i baixar, de sentir i de rela-xar-me. Aviat arribem al que jo considero elmeu terreny... les grimpades: cordes, cade-nes, corriols estrets que creen llocs màgics.Em sento forta, confiada, relaxada, ésmoment de fer la meva cursa i oblidar-mede la resta, agafar aire i intentar alçar 5cops el cap com a mínim, cosa que ja enscosta quan estem en competició.Segueixo amb la música a les orelles,esbufegant però feliç de poder estar allà,és una emoció que per a molta gent potsonar contradictòria, però gaudeixes del’esforç que estàs fent i desitges podercontinuar pas a pas a aquell ritme. Comoblidar els ànims en arribar al punt mésalt! Crec que em van donar un plus d’ener-gia que vaig sortir disparada costa avallamb una rialla d’orella a orella.A mesura que passen els quilòmetres, totés més distès: em van encantar els boscos,els corriolets i les vistes aèries, però tambépoder trobar-me a gent i compartir petitsmoments de sofriment... Com molts emdiuen, no callo ni sota l’aigua! I aquellesbaixades vertiginoses! Feien que el reptefos una aventura més gran.No tot són flors i violes, i en una cursa en laqual estàs més de 5 hores corrent, existei-xen aquells moments en què voldries trobar-te la meta a 3 passes. Suposo que és unamanera també d’aprendre a gestionar-se aun mateix i cal superar cada un d’aquests

15

PUIGSA

CALM

134

taven només 600 metres de desnivell, enPere em va demanar el mapa. “És que vullveure si hi ha un camí per escurçar la tor-nada i no fer el cim”. “Tu, Josep, segueix capal cim i jo ja faig la drecera de tornada sol”.Per la ruta dels quatre mil no es pot recular.Jo li vaig dir que no, que no el deixaria anarsol en cap cas.Després d’aquests dubtes, vàrem decidirseguir cap al cim. En Pere es va abrigar més ijo vaig carregar el màxim de pesos possible.Vaig carregar els esquís d’en Pere i, amb elfort vent que bufava, era jo qui patia més. Vàrem arribar al cim i jo m’havia retardat 20minuts, respecte a en Pere.Malgrat el cansament, en Pere va dir quecalia fer la foto al cim!A la baixada (amb grampons), semblàvemben recuperats i anàvem a bon ritme. Ambmitja hora estàvem a la cota aproximada de4.400 m a 200 metres del refugi-bivac Vallot(4.362 m).Aquí es ON decidim posar-nos els esquís.(Per què no esperar a sota el refugi?). Aquíera un punt que ens estalviaríem remar enun plateau.No era clarament perillós. Aquí s’ajuntensegurament un conjunt de circumstàncies ien Pere, en posar-se els esquís, que cal unamica de precisió i rectificació, RELLISCAquan es col·locava el segon esquí (ja els

...Vàrem plantejarla sortida per la“ruta dels quatremil”. Viatjar eldivendres fins aChamonix i el

dissabte fer cim...

...El desgast icansament és

possible que ensajudin a explicarcom una de lescauses que

juntament ambl’atzar vanprovocarl’accident.

16

El greu accident d’en Pere Gelis al Mont Blanc (4.808 m)

La visió del seu company de cordada, en Josep Pigem (Olot, 1988)

El que va acabar el dissabte 22 d’abril passatamb un accident que podia ser mortal, per aen Pere, era una sortida per preparar unaexpedició planificada a la serralada del Caucasamb la vista a culminar a l'Elbrús (5.642 m).El cap de setmana abans, en Pere, l’AniolGelis i jo havíem fet l’Aneto amb esquís i a latornada vàrem veure que les previsionsmeteorològiques feien pensar que seria rao-nable fer el Mont Blanc el proper cap de set-mana. I així seguir amb la preparació del’expedició a la serralada del Caucas.Vàrem plantejar la sortida per la “ruta delsquatre mil”. Viatjar el divendres fins a Chamo-nix i el dissabte fer cim i arribar a la nit a casa.Aquesta ruta, tècnicament, és una mica mésexigent que la clàssica (pel refugi delsGrands Mulets) però té l’avantatge que espot fer en un dia.La ruta, encara que no és l'habitual, lavàrem planificar amb esquís, ja que era aixícom volíem entrenar.Fins aquí els plans.Quan viatjàvem amb cotxe, el divendres capa Chamonix, en Pere es va queixar d’unintens mal de queixal. Em diu que no éshabitual en ell.Després de consultar telefònicament l’esto-matòleg, decideix seguir amb antibiòtics ianalgèsics… que l’acompanyaran tot elrecorregut.La nit, al refugi de les Cosmiques (3.613 m), enPere no pot dormir malgrat els analgèsics. A les dues, al refugi, tothom es desperta icomença a sortir.Vàrem sortir amb els baudriers posats (queja no ens els trauríem fins a l’hospital!). Ambesquís als peus i quan calia (gran part delrecorregut) amb els esquís a l’esquena i elsgrampons a les botes.Vàrem fer el Tacul, el primer quatre mil. Des-prés el coll del “Maudit”, que és la dificultattècnica més important. Molt pendent, peròho vàrem superar amb la tècnica dels dospiolets. Aquí probablement vàrem perdre méstemps (i esforç) del necessari per diversesraons alienes a la nostra voluntat, hi haviaaltres cordades que van dificultar el nostreavanç.El desgast i cansament és possible que ensajudin a explicar com una de les causes quejuntament amb l’atzar van provocar l’accident.Malgrat tot, anàvem en bona marxa. Joestava molt il.lusionat, ja que seria la mevaprimera ascensió al Mont Blanc.Ja a les envistes del Mont Blanc, potser fal-

En Pere i en Josep al cim del Mont Blanc

PUIGSA

CALM

134

A les tres de la tarda vaig quedar sol alrefugi. El telèfon amb poca bateria. Pensantcom estaria en Pere (tot era possible, fins itot el pitjor).Quan al cap de dues i tres hores llarguíssi-mes va arribar l’helicòpter, el gendarme quehavia fet el rescat, el primer que em va dir vaser: “El teu amic ha tingut molta sort. És viui ho mou tot”.Jo dic que després de la desgràcia de la cai-guda, tota la resta va ser positiva, com caurea la neu tova.Després de l’arribada amb l’helicòpter al’hospital, vaig veure que era viu i a cadanova informació indicava que, malgrat unestat molt greu, tot podia ser reparat senseseqüeles…Vaig poder contactar amb tothom i desfer malentesos i patiments que s’havien generat.En unes hores, a la matinada del diumenge,varen arribar familiars i amics d’Olot.Penso que en Pere tornarà a fer muntanya,ja que la recuperació física està sent bona,però tant ell com jo ens costarà oblidar l’ac-cident.No fa falta dir que jo no he anat al Caucas...No fa falta explicar que cap dels cinc com-panys que anàvem d'expedició al Caucas hiva anar.

Entrevista realitzada, resumida i transcrita

per en Ramon Puigvertramonpuigvert@gmail.com

...en Pere, enposar-se els

esquís, que caluna mica deprecisió irectificació,

RELLISCA quan escol·locava el segon

esquí...

...La caiguda faque en Pere intentiparar-se, peròmalgrat els seusintents segueix

avall.

tenia tots dos lligats amb un cordino a labota).La caiguda fa que en Pere intenti parar-se,però malgrat els seus intents segueix avall.Les ondulacions del pendent fa que jo perdii recuperi la seva visió a cada canvi derasant. A les últimes visions, vaig tenir la sensacióque en Pere ja no lluitava per parar-se!Fins que en un moment ja no el vaig veuremés!!!La meva reacció va ser treure'm els esquís isense grampons (!!!!) tirar avall. Vaig caure…I en un moment va arribar una cordada denoies suïsses.Em varen dir que ho havien vist tot. Que jahavien trucat al rescat i que jo els havia d’a-companyar fins al refugi Vallot que estava atocar. Així ho vaig fer.En 20 minuts va arribar l’helicòpter. Jo ambels pals d’esquís els senyalava la direccióon havia caigut en Pere.Després vaig saber que havia anat a enfon-sar-se a la neu tova d’un forat (petit plateauentre seracs).Tan tapat per la neu, costava localitzar i eratan estret que l’helicòpter va haver de rebai-xar pes fent baixar un metge i un infermer.Per fi un gendarme-muntanyer es va des-penjar i abraçant-se amb en Pere el varenrescatar, i al cap d’una hora i mitja era al'hospital de hospital de Sallanches.A mi, els gendarmes em varen dir que no emmogués del refugi que ja em vindrien a buscar.

17

Itinerari després de fer el cim fins la caiguda

PUIGSA

CALM

134

què la meva mare és nascuda a la plaça deSt. Privat i de sempre m’hi he sentit moltarrelat.Així doncs, un 5 de maig de 1991, co -mençava la meva primera Lletissonada,acompanyat dels germans Pau i Lluc Bas-sets. L'arribada la vam fer via Teisa, el dis-sabte abans. Carregats amb tots els estriscorresponents per pernoctar: tenda, màr-fega, sac de dormir, fogonet, lot, etc. ElGECA, que ja tenia el dispositiu en marxa,ens va rebre a la plaça d'en Bas i ens vaindicar la zona d'acampada: les ins tal·la c-ions de la piscina municipal. Allà vam plan-tar la tenda i, sota el cobert de les gradesdel camp de futbol, vam encendre el fogo-net per preparar-nos el sopar. El temps noacompanyava i vam necessitar obligatòria-ment un sopluig. La nit va ser llarga. Unapluja constant i continuada no va deixartreva durant totes les hores de son. El diaes va despertar gris, tapat. El punt de sor-tida era a la plaça d’en Bas –plaça Major–,en les primeres edicions era el punt habi-tual de concentració. Ni els petards d’inicivan fer que el dia s’aclarís el més mínim, alcontrari, aquella edició el temps va embo-

...Així doncs, un5 de maig de 1991,co mençava lameva primeraLletissonada,...

...L'arribada lavam fer via Teisa,el dissabte abans.Carregats amb tots

els estriscorresponents per

pernoctar...

18

26 Lletissonades

“Lletissó” per devoció i convicció

Vaig conèixer les marxes populars per allàels anys 90. En aquella època, el responsa-ble del Centre Excursionista Bell-Matí deLlagostera era en Ramon Torrubiano, i vaser ell qui ens hi va engrescar. Així va sercom un reduït grup de joves, d'entre 13 i 15anys, vam participar en una de les més con-corregudes caminades que s'organitzenper la Garrotxa. L'any següent vam repetir,a Sant Pau de Segúries. Aquell any, desprésd'acabar la marxa, algú ens va parlar d'unacaminada que s'organitzava per la Vall d'enBas i que es feia al cap de dues setmanes:la Lletissonada. Ens en vam informar i ensvam començar a organitzar.Per a nosaltres aquest tipus de marxescomençaven a ser molt atractives. L'opera-tiu el posàvem en marxa el dia abans del'esdeveniment, arribant el dissabte abansal punt de sortida. Veníem de lluny, 60 km,no teníem edat per tenir carnet de conduir iel trajecte tant el fèiem amb els nostrespares, que ens portaven, fent autoestop, obé amb la Teisa (fent transbord a Girona, ésclar). A més, fer una marxa per la Vall d’enBas era molt motivador, ja que m’uneix unsentiment molt especial amb la zona, per-

PUIGSA

CALM

134

muntanyenc i d’aventura va quedar bencobert i l’experiència gravada a les nostresmemòries.Tant va ser així que, l’any següent, vamrepetir i de la mateixa manera que la Lletis-sonada canvia de recorregut, any rere any,nosaltres també anàvem canviant de logís-tica. L’any següent ens vam quedar a dor-mir al local que cedia el GECA. Recordo queens vam instal·lar a l’entrada d’una casa depedra, típica, del bell mig d’en Bas. El saltqualitatiu respecte l’any anterior va serimportant, passàvem de dormir en unatenda a tenir un sostre confortable. La nitva ser plàcida, tan plàcida que no vam sen-tir els petards de sortida i ens vam quedaradormits. Per sort, vam poder recuperar eltemps gràcies a un Jeep de l’organitzacióque ens va portar fins al primer control.Aquella edició n’era la tretzena, i el recorre-gut passava per l’antiga parròquia de SantCliment, la font de Coll d’Uria, Sant PereSacosta, Sant Ximplí… Un cop més vamquedar entusiasmats per l’itinerari i l’am-bient.No sabria dir exactament quantes, però enaquelles primeres edicions que vaig partici-par en la Lletissonada, els membres ins-crits devien ser prop d'unes 400 persones.Això la convertia en una marxa molt fami-liar que juntament amb el bon tracte de lagent, els avituallaments (esmorzar a partcom a cosa excepcional), el recorregut i el

Els camins icorriols

presentaven dosisabundants

d’aigua i fang, lescaigudes i

relliscades erenconstants.

...El salt qualitatiurespecte l’anyanterior va serimportant,passàvem dedormir en unatenda a tenir un

sostreconfortable...

gir. La ruta passava per Sant Miquel de Cas-telló, coll de Llancers, l’ermita de SantNazari, coll de Bracons, la Fageda de la Gre-volosa... Un recorregut autènticamentGarrotxí. Durant les hores de caminada, novam deixar de trepitjar fang. Els camins icorriols presentaven dosis abundants d’ai-gua i fang, les caigudes i relliscades erenconstants. El temps es mostrava inquiet:pluja, pedra i neu! Va nevar.Era la dotzena edició de la Lletissonada, laprimera per a nosaltres i la veritat és que noli va faltar cap ingredient. El nostre esperit

19

Any 1991. L’acampada a la zona de la piscina d’en Bas, d’ esquerra a dreta: Pau Basset i Lluc Bassets

Any 1991. De esquerra a dreta: Lluc Bassets i Jordi Moll

PUIGSA

CALM

134

...Així que, entotes les edicions

en què heparticipat, m’han

acompanyatfamiliars i amicsben diferents,sempre tots ellshan gaudit com joho vaig fer en elprimer any...

...l’any 1996 que laruta passava perles Olletes i seguiapel Pas de Burros,un camí d’unaespectacularitat

difícil dedescriure...

20

territori feia que fos, i encara ho és, una deles caminades de referència de la zona.Amb dues edicions fetes, van anar esdeve-nint les següents, una darrere l’altra i,sense proposar-m’ho com a fita obligada,cada any anava acumulant Lletissonades.Amb la d’enguany, he participat en 26 edi-cions. Les anècdotes, les vivències i elsrecorreguts ens divertien. D’un any per l’al-tre, les explicàvem i alhora creàvem entu-siasme entre la gent del nostre entorn. Aixíque, en totes les edicions en què he parti-cipat, m’han acompanyat familiars i amicsben diferents, sempre tots ells han gauditcom jo ho vaig fer en el primer any.Com a recorregut, la Lletissonada cada anysorprèn, amb els anys em costa situar-lesen el temps. Repassar els llibrets que l’or-ganització dona en cada edició sempreajuda per reforçar la memòria. Recordol’any 1996 que la ruta passava per les Olle-tes i seguia pel Pas de Burros, un camíd’una espectacularitat difícil de descriure itotalment desconegut per mi. Aquell any, lapetita revista que us he mencionat duia unfull encartat reivindicant la conservació dela vall sota el lema: “Salvem les Valls”.Guardo un especial record de l’any 1998,quan la sortida es va fer a Sant Privat, con-cretament de la plaça Major, plaça presi-dida pel porxo de Can Felicià, casa on vanéixer la meva mare i que actualment hiviuen els meus oncles i la meva cosina.Aquell any la ruta s’enfilava pel salt de

26 Lletissonades

Puigsacalm, any 2009. De dreta a esquerra: Dani Moll, Jaume Ventura, Jordi Pinsach, Enric Hospital i Jordi Moll

Puig d'Afra, any 2010. De dreta a esquerra: Jordi Moll,Marta Ventura, Enric Hospital i Santi Soler.

PUIGSA

CALM

134

mi i que perduraran de forma exclusiva enels records de les meves 26 Lletissionades:el puig d’Afra, font de Canaleta, volcà Trai-ter, els cingles d’Aiats, el coll de Saiols, elpla dels Arços, puig Miralles, la Creu deRabadà, el puig Corneli, el Morro alt deRoca-roja, el collet de Renau, la font de lesFontiques… Ah!, també guardo bon recordd’alguna nit que es va allargar més delcompte al bar l’Esquellerinc, on un peculiarcambrer ens feia passar unes estones bendistretes.

Sallent, pla Traver, Sant Bartomeu de Covil-dases (Vidrà), Joanetes i finalment SantEsteve d’en Bas.En algunes edicions, la sortida canviava delloc, però l’arribada sempre s’ha mantinguta en Bas. Aleshores l’organització coordi-nava el trasllat dels participants amb auto-cars fins al punt de sortida. Ara, des de ja fauns anys, el punt d’inici i el punt final és elmateix: el Parc de l’Estació de St. Esteve.Bonica també va ser la del 1999 que vamarribar fins a Pruit. L’any 2001 vaig desco-brir la gran balconada de la serra dels Llan-cers. La del 2007 la destacaria pels seuscanvis de desnivells amb sortida a SantFeliu de Pallerols. Menció especial mereixen els dos anys quees va pujar al Puigsacalm, el 2004, ambmotiu de la vint-i-cinquena edició de la Lle-tissonada, i el 2009, per celebrar els 25anys del GECA i els 30 anys de Lletissona-des. Pujar al cim emblemàtic de la Garrotxasempre és un atractiu a destacar. A més, enla segona ocasió, la pujada es va fer per laruta mítica dels ganxos i amb esmorzar aSanta Magdalena.Repassant totes les edicions en les qualshe participat, he tingut l’oportunitat deconèixer llocs totalment desconeguts per

21

...En algunesedicions, la sortidacanviava de lloc,però l’arribadasempre s’hamantingut a en

Bas...

Ja han passat 27anys d’aquella

primeraLletissonada i,amb el pas dels

anys, pucassegurar-vos quel’essència delsseus inicis es

manté ben viva...

Any 2013, d’esquerra a dreta: Dani Moll, el nostre tietClaudi i Jordi Moll

Ja han passat 27 anys d’aquella primeraLletissonada i, amb el pas dels anys, pucassegurar-vos que l’essència dels seus ini-cis es manté ben viva. És per això que l’anyque ve, sense plantejar-m’ho, sé que hi tor-naré.No voldria acabar aquest escrit senseesmentar el gran treball que fa el GECA,tots els voluntaris i col·laboradors, queaconsegueixen mantenir l’esperit de la Lle-tissonada. Vull agrair tota la feina i l’esforçque fan per pensar noves rutes, recuperarcamins, adequar l’itinerari, etc. Moltes grà-cies a tots, i fins a la propera.

Jordi Moll

Lletissonada 2017 amb en Menguis

PUIGSA

CALM

134

22

A La Dolors era l’encarregada de portar laSenyera i en Valentí, la torxa de corda. Commolt bé ens explica ell, no era fàcil, fatrenta anys, fer el recorregut pel pes de lasenyera i per la qualitat de la torxa: “Lasenyera pesava moltíssim i la Dolors deviaquedar desfeta de braços. Jo vaig quedarben cremat, ja que la torxa d’aleshores erade corda envoltada d’un oli que anavacaient en forma de cera sobre el meu braç.Cremava com un dimoni”.“Vestits amb una samarreta del GECA, pan-taló súper curt i a la moda de l’època, unsmitjons gruixuts per empapar la suor i unabota al turmell vam presentar-nos a Olot”.“La Flama del Canigó arribava a les escalesde Sant Esteve dins d’un bidó. Totes lescolles l’esperàvem escoltant música tradi-cional catalana”.“Recordo la gentada que hi havia: de Mon-tagut, Sant Feliu, les Planes i, fins i tot, deSant Joan de les Abadesses. Amb els deSant Feliu i les Planes veníem junts des deSant Esteve passant pel carrer Sant Rafel,el passeig de Barcelona i carretera amuntfins aquí en Bas”.

Alícia Caritg

...“ Vam anar tot elcamí corrents.

L’arribada al pobleva ser

espectacular. Hihavia una

gentada, petards i una fogueramolt gran.

Del Canigó a en Bas: una flama amb més de trenta anys d’història

ra fa més de trenta anys va començaraquesta bonica història, inici d’una de lesnits més màgiques i emblemàtiques del’any: La foguera de Sant Joan. Un acte queni el temps, ni la pluja, ni la participacióhan deslluït un acte tan català.En un acte d’arrels molt tradicionals i cata-lanes, tots els pobles de la comarca es reu-nien a les escales de Sant Esteve d’Olot perrecollir el foc que venia del Canigó.L’any 1986 van fer aquest recorregut laDolors de la Caseta i en Valentí de Masbe-renguer i, com molt bé expliquen ells, és unacte que no s’ha de perdre.“Aquell any faltava gent i en Menguis ensva demanar si jo i en Valentí ho podríem fer.No ho vam dubtar ni un moment. Éremjoves i físicament estàvem entrenats”.“Vam anar tot el camí corrents. L’arribadaal poble va ser espectacular. Hi havia unagentada, petards i una foguera molt gran.El GECA, en aquell temps, no només repar-tia coca i vi dolç, sinó que també hocelebràvem amb cava”.“Pel camí tothom ens animava amb els clà-xons dels cotxes i feia molta festa”.

Portada del Punt diari del juny del 1986. La Dolors de la Caseta i en Valentí de Mas-berenguer a les escasles de Sant Esteve amb la Flama del Canigó

La foguera de Sant Joan a la Plaça d’en Bas. Juny de 1984

PUIGSA

CALM

134

Com cada any, el dia 23 de juny, el GECA hatornat a organitzar l’anada a Olot a buscarla flama del Canigó per poder encendre lafoguera de Sant Joan que teníem preparadaa en Bas. Una colla de gent de totes lesedats ens vam desplaçar amb cotxes,motos i furgonetes fins a Olot, al passeigde la Muralla; tots lluint samarretes delGECA de diferents anys. Un cop allà, mem-bres d’Òmnium Cultural van anar distri-buint la flama del Canigó als representantsde diferents pobles de la Garrotxa i de dife-rents barris d’Olot.

Seguidament, tota la colla vam començar acaminar amb la flama direcció a en Bas. Laprimera parada fou al bar de l’estació, des-prés a la Solfa i posteriorment al Vertisol.Cal dir que n’hi va haver que van aguantartot el trajecte corrents. Després de l’últimaparada, al polígon de la Serra, vam acabard’arribar fins a en Bas, on tot el poble ens

23

...el dia 23 de junyel GECA ha tornat

a organitzarl’anada a Olot a

buscar la flama delCanigó...

...Es va llegir unmanifest i

finalment es vaencendre lafoguera.

2017, el GECA continua la tradició de la flama

La Dolors de la Caseta davant la foguera

esperava. Es va llegir un manifest i final-ment es va encendre la foguera. Hi haguécoca per a tothom i llavors tothom se’n vaanar a sopar i a tirar alguns petards peracabar la revetlla.

Laia Martí

PP

PUIGSA

CALM

134

24

nant, la calor i la pujada es notaven, però totsvam anar fent sense problemes amb paradespuntuals per veure una mica d’aigua. Cadacop les vistes eren més espectaculars, finsque arribàrem a Talaixà, on vàrem decidirparar per esmorzar i agafar forces.Actualment, a Talaixà, hi ha una casa habili-tada com a refugi i l’església romànica de SantMartí de Talaixà. És un petit nucli de poblacióque pertany al terme municipal de Montagut iOix (l’any 1918 la zona tenia 130 habitants).Després de fer unes fotos de grup i del pai-satge, vam emprendre la marxa, de fet vancomençar a caure gotes, però de seguida vaparar. Ens vam dirigir cap a la Quera, un grancasal d’estil gòtic construït al segle XV, i de laQuera cap al salt de la Núvia, un punt moltmaco amb vistes panoràmiques. Tots en filaíndia i agafats a la cadena (per seguretat)vam fer el pas més complicat de l’excursiósense problemes.

...Durant el trajectefins a Sadernes lamainada gairebéni els hi vam sentirla veu, la veritat...ens va sorprendre,però ja es van anar

despertant.

....Actualment, aTalaixà, hi ha unacasa habilitadacom a refugi i l’església

romànica de SantMartí de Talaixà...

Aplec de Sant Aniol d’Aguja

rimer de tot m’agradaria presentar-me. Defet, és el primer article que escric en unarevista. Em dic Joan Rubió Comas i soc deSant Hipòlit de Voltregà. Segurament ús pre-guntareu, i què hi fa un santhipolenc a la sec-ció GECA mainada? Doncs un dia se'm va dir, a través del meucosí (que va formar part de la secció durantmolts anys), si volia ser monitor i vaig dir quesí. També m’interessava distreure’m i passar-m’ho bé, de fet em convenia. Sapigueu queper part del meu avi patern els meus orígenssón a Joanetes, concretament a Can Pet.Actualment, el meu ofici és informàtic, tot ique també soc delineant. Per acabar la mevapresentació, m’agradaria calmar els paresdient que de petit era molt entremaliat i noparava mai quiet. Al final, crec que m’he aca-bat reformant i corregint la conducta, per tanttranquils... hi ha esperança!El primer diumenge de juny vàrem fer unaexcursió molt completa que acabava amb undinar a l’Aplec dels Francesos, a l’ermita deSant Aniol d’Aguja. Com és habitual, sortíema les 8 en punt del darrere de can Tista. Lesprevisions no eren bones, però podem dir queel temps va aguantar tota l’excursió. Durantel trajecte fins a Sadernes, la mainada gai-rebé ni els vam sentir la veu. La veritat... ensva sorprendre, però ja es van anar despertant.Tot i la previsó del temps no gaire favorable, al’aparcament de Sadernes vàrem trobar forçacotxes aparcats. Cal recordar que durant l’a-plec no és permès aparcar més endavant.Vàrem començar a caminar pista amunt fins aarribar a un aparcament, i a tocar la desviacióque ens portaria al Pont d’en Valentí i d’aquícap a Talaixà. A mesura que anàvem cami-

Els pas pel salt de la Núvia

SECCIÓ GECA JOVENT/MAINADA

PUIGSA

CALM

134

25

...feia molta calor itots ja anàvempreparats amb elbanyador, vamdecidir anar abanyar-nos

al salt del Brull.

...També va seruna sorpresa lapetita cova sotal’ermita de Sant

Aniol,...

Ara només ens quedava acabar d’arribar aSant Aniol, on ens esperava una bona paellad’arròs. I dit i fet, xino-xano, cap a quarts dedues hi vam arribar. Com que l’arròs encarano estava i feia molta calor i tots ja anàvempreparats amb el banyador, vam decidir anara banyar-nos al salt del Brull. Tot i ser l’aiguabastant freda, al final uns quants vam acabara l’aigua, uns volent i algun despistat/da quehi va acabar anant, no per mèrits propis. Uncop ja refrescats i amb la gana feta, ens vamdirigir altre cop cap a Sant Aniol per menjarl’arròs. El temps aguantava i a l’aplec hi haviaforça gent, tant dels voltants com de la Cata-lunya Nord. La gent ballava i participava en larifa que es feia. Amb la panxa plena, quèmillor que jugar una mica pels voltants. De fet

el pont penjant va ser tot un èxit! També va seruna sorpresa la petita cova sota l’ermita deSant Aniol, on hi havia algun punt que no enshi vèiem gaire. Per últim, una noia molt trem-pada ens va explicar i ensenyar les obres derestauració que s’havien dut a terme a CalSastre, gràcies a la col·laboració de moltagent, per a la creació d’un refugi de mun-tanya. I, finalment, ens va acabar fent unafoto de record tots junts a l’entrada. La tor-nada va ser plàcida, seguint el camí en direc-ció a Sadernes pel costat de la riera. Al tramfinal, alguns van poder pujar al remolc d’uncotxe fins a Sadernes i estalviar-se 2 o 3 km.Un cop tots a Sadernes, vam anar a l’hostal afer un gelat i després va començar a ploure.Podem assegurar que va ser una excursiómolt completa i, al final, el temps ens vaacompanyar.

Joan RubióBanyada al salt del Brull

Des de Talaixà veiem tota l’Alta Garrotxa amb el Bassegoda i els Ferrans al fons

PUIGSA

CALM

134

26

Fitxes de les sortides segon trimestre del 2017

XL EMBARDISSADA23 d’abril de 2017 – 815 participantsHorari efectiu: 6,25 h - Horari total: 8,08 h Vocal: CE d’OlotItinerari: Santa Cecília de Sadernes, castell Ses-pasa, pont de Valentí, molí de Riu, la Muntada, lesMarrades, Ca n'Agustí de Riu, collet del Vinardell,Mare de Déu de les Agulles, taula d'en Gustí, puigde Bassegoda, pla de la Bateria, la Presa, Ca n'Agustí de Riu, Sant Feliu de Riu, passant d'enRoca i Sadernes. Altura màx: 1.374 m – Altura mín: 290 m Desnivell acumulat: 1.330 mQuilòmetres: 19,830 –Mitjana: 3,172 km/h Temps: bon tempsConjunta: GECA

XXXVIII LLETISSONADA7 de maig de 2017 – 1.238 participantsHorari efectiu: 6,45 h - Horari total: 8,18 h Vocal: GECAItinerari: St. Esteve d'en Bas, la Casica, pujantNou, font dels Llancers, pujant Comasaplana,collet dels Llancers, collet de Renaut, cim deCosta Llisa, collet de Rabadans, collet de la Gra-bulosa, els Codiners, serra dels Llancers, cinglesdel Bronsar, Pibernat, camí de les Marrades, pontMedieval de Can Benet i Sant Esteve d'en Bas. Altura màx: 1.283 m – Altura mín: 478 m Desnivell acumulat: 1.245 mQuilòmetres: 22,120 –Mitjana: 3,429 km/h Temps: bon temps

TRAVESSA CALA MONTGÓ -L'ESTARTIT26 de març de 2017 – 55 participants

Horari efectiu: 4,10 h – Horari total: 5,25 h

Vocal: Anna Canal

Itinerari: cala Montgó, punta Ventosa, puntaMilà, cala Ferriol, búnquers de la Guerra Civil,mirador de la Foradada, cala Pedrosa i l'Estartit

Altura màx: 162 m

Altura mín: 1 m

Desnivell acumulat: 502 m

Quilòmetres: 12,330 –Mitjana: 3,6 km/h

Temps: bon temps

STA. MAGDALENA DE CAMBRILS-STA. MARGARIDA DE CABAGÉS14 d’abril de 2017 – 58 participants

Horari efectiu: 3,19 h – Horari total: 4,20 hVocal: Quim Barcons

Itinerari: collada de Collfred, pla Torné, coll de Tra-bija, collet del Bosc, Santa Magdalena de Cam-brils, coll de Trabija, Feixa del puig Ras, collet de laCreu de l'Espinal, Santa Margarida de Cabagés,Fontcuberta, font Martingala i collada de Collfred Altura màx: 1.545 m — Altura mín: 1.240 m Desnivell acumulat: 490 mQuilòmetres: 10,245 - Mitjana: 3,9 km/hora Temps: bon tempsConjunta: CEO i Grup Excursionista de Llagostera

PUIGSA

CALM

134

27

PUIGDEFROU – La Cellera de Ter21 de maig de 2017 – 27 participants

Horari efectiu: 3,30 h - Horari total: 5,06 h

Vocal: Jordi Plana i Montse Puig.

Itinerari: Passeig de l’Estació, can Vinyes, coll de laPalomera, el Planot, font de l’Arç, Puigdefrou, BecdejúVell, La Triassa i Passeig de l’Estació.

Altura màx: 841 m Altura mín: 150 m

Desnivell acumulat: 750 m

Quilòmetres: 10,770 –Mitjana: 3,2 km/h

Temps: bon temps

PUIGMAL11 de juny de 2017 – 21 participants

Horari efectiu: 4,15 h - Horari total: 5,29 h

Vocal: GECAItinerari: collada de Fontalba, Dou de Fontalba,torrent de la Cometa, collet de Tros de Bou, cimde la Solana, turó de l’Ortigar, collada de l’Embut,pic del Puigmal d’Er, el Bressol, cim del Barrut,coll del Barrut, cim de la Dou, serrat de la Baga deFontalba, collada de Fontalba.Altura màx: 2.911 m – Altura mín: 2.060 m Desnivell acumulat: 930 mQuilòmetres: 10,150 –Mitjana: 2,7 km/h

Temps: bon temps

El GECA va apadrinar 13 teules per al refugi Sant AniolVam col·laborar amb els amics de Sant Aniol d’Aguja a l’apadrinar les teules que portaran el nom del GECA. Serà un granetde sorra més per a la reconstrucció d’aquest edifici històric, recuperant també la dignitat del conjunt amb l’ermita i el seuentorn. Per un refugi en cos i ànima!

El refugi l’any 1957

PUIGSA

CALM

134

28

Socials

NÚRIA PICAS VA PRESENTAR LA 3a EDICIÓ DELA CURSA SOLIDÀRIA CAMES DE FERRO7 d’abril de 2017L’atleta berguedana Núria Picas va destacar la particulari-tat d’aquesta cursa, on es dona el 100% de la recaptació ala lluita i la investigació contra el càncer infantil de la Valld’Hebron, a través de la fundació Albert Bosch.En una sala d’actes del GECA, plena de goma a gom, vacomptar també amb la presència de Sergi Plana, presidentdel GECA; Pere Gelis, president de Cames de Ferro, i JoanBoix, president de Noel Alimentària i membre de la funda-ció Albert Bosch. La corredora va lamentar que enguany no podrà disputarla prova, ja que serà a l'Himàlaia, però que l’any vinent nohi faltarà, perquè “la causa s’ho val”.

”EL FORASTER” A LA VALL D’EN BASEl mes de juny passat vam tenir, a la Vall d’en Bas, enQuim Masferrer, presentador del programa El Forasterde TV3. Va passar uns dies al nostre municipi, on vaparlar amb diferents persones i finalment, el divendresdia 16 de juny, va finalitzar la seva estada fent el monò-leg al Pavelló d’en Bas. El programa s’emetrà alcomençament de la temporada següent, en principi almes d’octubre, i serà un dels primers programes de lanova etapa.

3 de setembreXXXVII APLEC DE LA LLETISSONADADinar de germanor de socis i simpatitzants del GECA.El menú serà semblant al d’altres anys. Preus popu-lars. Informació als telèfons 972690399 i 972690397.Tothom hi és convidat.

11 de setembreDIADA NACIONAL DE CATALUNYACanvi de Senyera al Puig de Sant Antoni. Sortida dellocal social a les 10 del matí. Seguidament esmorzar.Programes a part.

La campiona d’ultra trails va mostrar als assistents lapart més humana però, també, la part més divertida ipropera. No va dubtar en explicar quatre anècdotes dela seva carrera professional i contestar totes aquellespreguntes que li feien.Catalana fins a la medul·la i poc amiga de les xarxessocials, és una dona amb les idees ben clares.

Des del GECA i amb el suport de la FEEC farem el

CURS DE PROMOCIÓExcursionisme Nivell I

Dies: 30 de setembre, 1, 7 i 8 d’octubre

OBJECTIU DEL CURS: Dotar l’alumne d’uns coneixe-ments i d’unes capacitats que li permetin realitzaramb seguretat i total autonomia excursions d’undia, en terreny de baixa i mitja muntanya.CONTINGUTS: Material i equip bàsic per a l’excur-sionisme, coneixement del medi i meteorologia,cartografia i orientació, planificació de l’activitat,seguretat a la muntanya, tècniques de progressió,condicionament físic, farmaciola, nutrició, etc.INSCRIPCIONS: Fins al 27 de setembre ens podeuenviar un e-mail a geca@geca.cat i us trametrem ladocumentació necessària per fer la inscripció.També us podeu venir a informar tots els dimecresde setembre de 18.30 a 20.00 a Can Tista o trucar aSergi Plana al 679 133 503 i us informarà.

CALENDARI DE MARXES i CURSES15 d’agost 25a Cursa Popular FESTES DE SANT ROC (6,2 km) Olot – Fonts de Sant Roc

20 d’agost 33a CROS POPULAR D'ESTIU - Sant Feliu de Pallerols

27 d’agost 7a Cursa Popular de Verntallat-El Mallol (9 km)La Vall d'en Bas

24 setembre 9a VOLTA PELS VOLCANS d'Olot Olot

FESTA MAJORDE SANT ESTEVE D’EN BASEl GECA, conjuntament amb la comissió de festes,organitzarà alguna activitat. Al local social, hi hauràexposició de fotografies. Per a més informació, consulteu la nostra pàginawww.geca.catNota de secretaria: el local social romandrà tancatper vacances del 12 de juliol al 16 d’agost.

PUIGSA

CALM

134

29

Sortides socials

Diumenge 2: Aplec de Falgars ITINERARI: Falgars, Pujolriu, font de les Cabanyes,cabanya de Sant Crist, Puig de La Bastida, els San-gles, creu Llobí i FalgarsDURADA: 3.50 hores de marxa efectivaVOCALS: GECA SORTIDA: 7.30 hores del local social del GECA

8.00 hores del refugi de FalgarsTelèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97 Després de la caminada, per qui vulgui, hi ha dinarpopular. Cal apuntar-s'hi.

Dies 22 i 23: Sortida a AndorraITINERARI: Aparcament d’Arinsal, Bordes de les Agu-nes, Bordes de Coruvilla, refugi lliure del Pla d’Es-tany, estanys de Montmatell, pic del Pla de l’Estany,estanys de Montmatell, refugi Pla de l’Estany, Bordesde Coruvilla, Bordes de les Agunes i ArinsalDURADA: 6-7 hores de marxa efectivaVOCALS: Jordi Freixa Telèfon: 606 651 591 i 677 318 530

Dies 5 ,6 i 7 d’agost: 3.000 d’estiuPic de Vallibierna, 3.067m, BenascHi ha temps per apuntar-se a la sortida fins al 15 dejuliol. A partir d’aquesta data, qui s’hi vulgui afegir,s’haurà de buscar allotjament pel seu compte.

Dissabte 19 : Nocturna a Sant Feliu dePallerolsITINERARI: Estació de Sant Feliu, can Talledes, colld’Uria, Riubrugent, la Rovirola, el Ballach, cingles deRocalba, el Carbonés, Sant Marc i l’estacióDURADA: 3:30 hores de marxa efectivaVOCALS: Pere PlanaSORTIDA: 19.00 hores del local social del GECA

19.30 hores de Sant FeliuTelèfon: 679 260 975 i 972 69 03 99 Pel camí, hi haurà sopar fet pels cuiners del GECA.Cal apuntar-s'hi abans.

Diumenge 3: Els llancers (Aplec del GECA) ITINERARI: collada de Bracons, fageda i font de laGrevolosa, camí dels Codiners, coll dels Llancers,caire dels Llancers i collada de BraconsDURADA: 3 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan Juanola i Quim BarconsSORTIDA: 7.30 hores del local social del GECATelèfons: 620 052 956 i 609 943 888.

Diumenge 24: Aplec de Sant QuintíITINERARI: Les Comes, camí de La Portallera, elPadró, salt de l’Olla, coll del Pixador dels Matxos,camí travesser, camí del Rei, pous de calç i el Molívell

juliol

agost

setembre

muntanya

Dissabte 1 i diumenge 2:PedraforcaITINERARI DISSABTE: Un cop haguem descarregatel material al Refugi Estasen, ens anirem a visitarel Refugi Grasolet.

ITINERARI DIUMENGE: Sortirem del Refugi LluísEstasen direcció sud. Un cop arribem a la tartera,ens hi enfilarem pel camí lateral que ens deixaràjust al Pollegó Superior del Pedraforca. La baixadala farem pel mateix camí.

SORTIDA: Parc de l’estació amb autocar

SORTIDA DISSABTE 1: 09.00 hores

ARRIBADA DIUMENGE 2: 18.00 hores

HORES DE MARXA EFECTIVA: 3,5 hores dissabte +4,5 hores diumenge

VOCALS: Monitors GECAmainada

Resta de Juliol i tot l’agostV A C A N C E S D ’ E S T I U

Diumenge, 3: Excursió a Sant Miquelde Castelló VOCALS: Xevi Juanola, Joan Rubió, Anna Riera,Laia Amat.

Mateix itinerari i actes que el jovent

juliol

setembre

jovent

DURADA: 3:30 hores de marxa efectivaVOCALS: Jaume BagóSORTIDA: 7.45 hores del matí del local social delGECATelèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97 En acabar la caminada, qui vulgui es pot quedar adinar a l’Aplec de Sant Quintí. Cal apuntar-s'hi abans.

Diumenge 8 : Camí de l’exiliITINERARI: Prats de Molló, plaça del Firal, pont sobreel Canadell, pla de l’Espinàs, Santa Margarida de colld’Ares, coll d’Ares, coll Prugent, pla dels Bous, pontde can Fumat i Molló DURADA: 5 hores de marxa efectivaVOCALS: David OrtizSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA

7.00 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 699 335 821 i 606 651 591.Sortirem en cotxes fins a Molló, on un autocar ens por-tarà fins a Prats de Molló. Cal inscripció prèvia per nosuperar les places de l’autocar. Arribant a Molló, hihaurà dinar de restaurant per qui es vulgui quedar.

Diumenge 29: Can Gustí de RiuITINERARI: Castanyeda de Can Gustí de Riu, coll d’Es-pinavell, coll d’Alp, el Treu Gros, pla de Freixenet, Gui-tarriu, el Treu petit, Sant Feliu de Riu, la plana i canGustí DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: Salvador CarreraSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA

7.00 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 677 318 530 i 606 651 591Qui es vulgui quedar a dinar a can Gustí de riu, cal ques’hi apunti.

Dissabte 1 i diumenge 2: PedraforcaITINERARI DISSABTE: Un cop haguem descarregat elmaterial al Refugi Estasen, ens anirem a visitar elRefugi Grasolet.ITINERARI DIUMENGE: Refugi Estasen, canal de Rim-bau, collada del Verdet, grimpada al Pollegó Superior,Pedraforca, baixada per la tartera i arribada al RefugiEstasen. SORTIDA: Parc de l’estació amb autocar.SORTIDA DISSABTE 1: 09.00 horesARRIBADA DIUMENGE 2: 18.00 horesHORES DE MARXA EFECTIVA: 3,5 hores dissabte + 4,5hores diumengeVOCALS: Monitors GECAjovent

Resta de juliol i tot l’agostV A C A N C E S D ’ E S T I U

juliol

octubre

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Diumenge, 3 Excursió a Sant Miquel deCastelló On regarem el Roure d’en Simó i hi esmorzaremcoca i xocolata.ITINERARI: Hostalets d’en Bas, Espasens, l’esqueide St. Miquel, St. Miquel de Castelló. La baixadaserà pel camí GR-2 fins a la casa de les Comelles id’aquí fins a St. Quintí.

SORTIDA: Can Tista (part del darrere).

HORARI DE SORTIDA: 8.30 hores

HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores

VOCALS: Laura Corominas, David Fernàndez i QuelBayonaAcabada la sortida, se seguiran els actes de l’aplecdel GECA; tothom que vulgui es podrà quedar adinar per un preu molt popular. Després del dinar, hihauran activitats tant per a grans com per a petits.

setembre

PUIGSA

CALM

134

30

Coques, Fustes,Racions, Cassoles, Brasa i molt més...

C/ La Via, s/n17176 St. Esteve d’en BasLA GARROTXATelf. 972 691 012lacuinadenmokes@gmail.com

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI D’OFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I D’OFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

info@copiolot.com

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: hostalet@agtat.es - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BARDE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant

PUIGSA

CALM

134

31

A la gasolinera de la Vall

Polígon de la SerraC. Antoni Viver i Puig17176 VALL D’EN BAS

Tel. 972 691 056Mòb. 678 280 348

Obert cada diaServei de cafeteria bar, restauranti menjars per emportar

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: naspcomplement@terra.es

Anàlisi / Disseny de Soft

SERVEIS INFORMÀTICS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: info@adssl.com Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

info@tctorello.com - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: font@base.netwww.fontesports.com

PUIGSA

CALM

134

32

VENDA, REPARACIÓ I LLOGUER DEMAQUINÀRIA AGRÍCOLA I JARDINERIA

I TAMBÉ DE L'IROBOT ROOMBA

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146

Mòbil: 630 970 734 - basmotorsc@gmail.com

PUIGSA

CALM

134

33

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • fisiobas@fisioterapeutes.org

RAMON BARCONS SL

C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra

17176 Sant Esteve d’en Bas

info@ramonbarcons.comwww.ramonbarcons.comtel 972 69 04 69

Cons t rucc ió -Rehab i l i t ac ió

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)labarradenregue@gmail.com

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIGSA

CALM

134

34

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

• DE J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

info@allotjamentsrurals.com

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 657 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)prat@serrallers.net

PUIGSA

CALM

134

35