nexenexeRevista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

número 42 2009 2,50 euros (gratuïta per als socis d’AnticsUPF)

Notícies pàgina 10

Els “Dilluns d’AnticsUPF”ENTREVISTA pàgina 16

Rosa Vila, sommelierreportatge pàgina 12

La Llei del foc, a debat

Els canvis ens fan créixer

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 1

la 2 i la 3

la revista nexe,que no falla per felicitar-vos les festes.Enguany, l'equip de redacció ha poguttreballar només un únic exemplar, perquètots nosaltres hem tingut un any intens decol·laboració amb AnticsUPF, feina quesempre compatibilitzem amb les nostrestasques professionals en àmbits tan diver-sos com l'economia, la recerca, la comu-nicació, la ciència o el dret, entre d'altresdisciplines.

L'elecció d'un nou Comitè Executiu, d'unanova Junta Directiva, unit a la creació delPrograma UPFAlumni per part de la Uni-versitat ens ha permès treballar conjunta-ment per desenvolupar un nou projecte,un nou repte que de ben segur represen-tarà un gran avenç per a tots nosaltres.Tenim la convicció que tots aquests can-vis ens faran créixer.

És més, el nostre compromís com Antics-UPF va més enllà de tot el que podemorganitzar: actes, trobades d'antics alum-nes...Volem ser el teu punt de referència icontacte amb el món de la Universitat. Iper poder créixer tots també volem que elteu paper sigui del tot interactiu, que ensfacis arribar les teves opinions, que ensajudis a millorar; en definitiva, et volem atu com a protagonista, perquè millor quel'antic alumne no hi haurà mai ningú que

pugui representar la nostra Universitat.Sabem que la carta de presentació la tenstu a les teves mans, i entre tots podem tre-ballar per aconseguir la màxima qualitat ila màxima excel·lència en tot allò quegenerem i organitzem. No ho oblidis, estàa les teves mans, i nosaltres t'ajudarem.

Com a socis ens beneficiarem de moltsmés avantatges i com a antics alumnes–tots aquells que formem part d'aquestsprop de 20.000 titulats per la UniversitatPompeu Fabra– trobarem un referent mésa l'hora de desenvolupar la xarxa de con-tactes; gaudirem de les darreres ofertesde treball i descomptes, i com no, de totauna sèrie de condicions que ens perme-tran créixer professionalment i personal-ment.

De la mateixa manera, des de la revista,volem fer una crida a tots aquells anticsalumnes que tinguin afany d'escriure.nexe és el nostre principal mitjà decomunicació, i l'equip de redacció, cadacop és més gran; però volem comptaramb més opinions i amb més punts devista. No t'ho pensis i comença a escriu-re’ns!

Ja per acabar, aprofitem l'avinentesa perdesitjar-te unes bones festes i una millorentrada a l'any 2010. Fins a la propera!

UN ANY MÉS, US TROBEU AMB

direccióMònica Fernández Aguilera (monica.fernandez@anticsupf.net)

col·laboradors David ÁlvarezMiquel BestraténThais BufornMàrius ComoreraGlòria-Mireia MontanyàFrancisco José MoyaMurphyJavier NicolásAndreu OrteMarta ParreñoDavid RodríguezFerran SimarroMontse Vives

maquetació María Ferreiro (ferreiromari@telefonica.net)

correcció Gabinet Lingüístic de la UPF. Marta Herrero

impressió ANMAN GràfiquesISSN: 1886-7707dipòsit legal: B-22952-96

suportnexe s’edita amb el suport del ConsellSocial de la Universitat Pompeu Fabra

tirada1.500 exemplars

subscripcionsSocis: gratuïta. No socis: 8 euros l’any, envia-ment inclòs (Espanya).+ Info: antics.alumnes@upf.edu

publicitatContacta: 93 542 27 59antics.alumnes@upf.edu

Junta Directiva de l’Associació d’AnticsAlumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Comitè Executiu> Daniel Vidal, president (DRET, 1997)

president@anticsupf.net> Andreu Orte, vicepresident (CPA, 2002)

andres.orte02@aaa.upf.edu> Xoan Carles Cuesta, tresorer (GAP, 1994)

antics.alumnes@upf.edu> Joan Planas, secretari (BIO, 2003)

secretari.general@anticsupf.net

Vocals> David Álvarez, (HUM, 1998)

david.alvarez02@aaa.upf.edu> Miquel Bestratén, (ECO, 1998)

miquel.bestraten@upf.edu> Mònica Fernández, (HUM, 1996 - PER, 1999)

monica.fernandez@anticsupf.net> Francisco José Moya, (HUM, 1997, PER, 1998)

franciscojose.moya01@aaa.upf.edu> Ferran Simarro, (EMP, 1999 - ADE, 2001)

ferran.simarro02@aaa.upf.edu> Montserrat Vives, (DRET, 1995)

antics.alumnes@upf.edu L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓ NOMÉS S’EXPRESSA A L’EDITORIAL

nexe Editorial

Nota legalAnticsUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’es-pecífic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça)al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectifica-ció, oposició i cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

2

ELS CANVIS ENS FAN CRÉIXER

Publicació de l’Associació d’Antics Alumnesde la Universitat Pompeu Fabra. Novembre del 2009.

Mònica Fernández AguileraDirectora de nexe

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 2

4 Article del nou president, Daniel Vidal

5 Presentació de la nova Junta Directiva

8 Breus sobre els AnticsUPF

9 Les darreres notícies de la secció Polítiques

10 Apunts

L'esport i la salut

11 Corresponsalia a Madrid

Malasaña, el barri de les Meravelles

12 La Llei del foc

Quines implicacions tindrà a la cultura catalana

14 Economia

Dos anys de crisi: algunes lliçons i algunes propostes

16 Rosa Vila, sommelier catalana, ens recomana vins

18 Ni blanc ni negre

Vanitats i plaers

20 Nautilia

Com convertir-nos en Terminator quan anemde viatge

21 Nico

Via de la Plata

22 Viatges d'estar per casa

De “s'afarti” pels Ports

23 Cuina hongaresa

24 Vida de socis

Juan Milián, jove editor i emprenedor

26 Murphy

27 Avantatges per als Antics Alumnes

vida AnticsUPF

reportatges

entrevista

avantatges comercials

continguts

3

articles d’autor

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 3

nexe 42 2009Junta Directiva

4

Henri Ford va dir (o així li atribuei-xen) la frase següent:“Arribar ple-gats és el principi;mantenir-se

junts és el progrés,però treballar juntsés l'èxit”.

Des de la seva fundació, ja fa més de dot-ze anys, AnticsUPF ha tingut com a objec-tiu ser un mitjà amb el qual consolidar ienfortir els vincles dels graduats i llicen-ciats de la UPF, tant entre ells com amb laUniversitat (en sentit ampli).

Els resultats no deixen de ser satisfacto-ris. Des de trobades entre companysd'estudis (sopars de promocions, perexemple) i cursos fins a la coordinació degrups específics en xarxes socials tanimportants com Xing, Facebook o LinkedIn, tot passant per aquesta revista, la pu-blicació més antiga de les actualmenteditades en l'entorn UPF, són moltes lescoses en les quals AnticsUPF ha estat un

catalitzador amb èxit. Així, han sorgitempreses creades per antics alumnes,activitats esportives i artístiques guardo-nades (com la de la nostra Aula de Tea-tre) i, per què no dir-ho, fins i tot famíliesi parelles que es van conèixer gràcies aactivitats impulsades per AnticsUPF.

A més del suport del Consell Social,d'uns quants patrocinadors, d'un nucliben actiu de socis que han dirigit l'acti-vitat de l'Associació en tot aquest temps,darrerament la mateixa UPF s'ha afegit aaquesta tasca i ha començat a treballaren el desenvolupament d'una políticad'alumnes a través del denominat Pro-grama UPF Alumni, una iniciativa encaraper definir però que sens dubte ensajudarà a tots, AnticsUPF inclosa, a po-der dur a terme una millor defensa delsinteressos del col·lectiu que formem irepresentem, els antics alumnes de laUniversitat Pompeu Fabra.

En aquests moments estem treballantplegats per definir la millor estructurade funcionament, tot sabent que la millorestructura no garanteix ni els resultats niel rendiment, però que una estructuraequivocada és una garantia de fracàs.Per això, mentre definim com podem ihem de treballar institucionalment junts,des d'AnticsUPF així com des del Pro-grama UPF Alumni no deixarem d'estaral costat vostre com a antics alumnesque sou, i continuarem animant-vos aparticipar en els nostres cursos, en lesnostres trobades socials i professionals;a integrar-vos en l'estructura de gestió idecisió de l'Associació; a enfortir, en de-finitiva, els nostres vincles, perquè, comrecordàvem a l'inici tot citant Henri Ford,el veritable èxit és treballar junts.�

Daniel Vidal, president d'AnticsUPF

Aquest any 2009, els AnticsUPF hem escollit un nou equip directiu que portarà endavant el nou projecte del'AnticsUPF. Aquestes novetats les hem volgut recollir en un article del nostre president, en què es parla de quinsseran aquests reptes de futur a partir d'ara. També s'acompanya d'una breu presentació dels membres de la JuntaDirectiva de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra, que juntament amb l’Assemblea Generali el Comitè Executiu, són els òrgans de govern de l’Associació.

La Junta Directiva d’AnticsUPF es renova

“El veritable èxit és treballar junts”

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 4

www.anticsupf.net

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

5

DANIEL VIDAL,president

Vaig estar a la Pompeu sisanys, compatibilitzant –cosasempre difícil a la UPF, peròmés en aquells temps– elsestudis generals de la llicen-ciatura en Dret amb estudisd'especialització jurídica enàmbits llavors “nous” (dretaudiovisual, noves tecnolo-gies, propietat intel·lectual).

Acabada la carrera (1998),vaig entrar en un bufet d'ad-vocats a Barcelona, on enca-ra, onze anys després, treba-llo. Casualment, el mateixdia em vaig incorporar a laJunta d'AnticsUPF, en què hedesenvolupat tasques diver-ses en l'àmbit de la repre-sentació institucional fins aassumir, fa uns mesos, l'ac-tual presidència.

Des del 2004, estic al Con-sell Social, on les meves fun-cions són representar els an-tics alumnes com a part dela societat, i on, a més delPlenari, formo part de lesdues comissions que hi ha,la Comissió Acadèmica i dePromoció, i la ComissióEconòmica. Així mateix, sócun dels tres representantsdel Consell Social al Consellde Govern de la Universitat,la qual cosa implica, entred'altres tasques, aprovar leslínies estratègiques de laUniversitat, els pressupostos,així com la resolució d'as-pectes acadèmics com cin-quenes convocatòries.

ANDREU ORTE,vicepresident

Vaig estudiar Polítiquesentre el 1998 i el 2002.Posteriorment, el 2003,vaig iniciar els meus es-tudis de doctorat. Desdel 2005 he treballat almón de la consultoria,la recerca aplicada il'administració pública.

Vaig entrar a la Junta Di-rectiva d'AnticsUPF el2004. Entre el 2004 i el2007 vaig ser-ne vocalde la Junta. Entre el2007 i el 2009, vaig ser-ne tresorer, i actualmenten sóc vicepresident.He participat en l'orga-nització de les edicions2006, 2007 i 2008 de laDiada del Graduat iparticipo des del 2004a la revista nexe.

XOAN CARLOS CUESTA,tresorer

Vaig estar tres anys a laPompeu, de 1991 a 1994 iem vaig graduar en Gestió iAdministració Pública a laprimera promoció. En aquellany també va sorgir la pri-mera promoció de la restad'estudis que impartia enaquella època la Universitat.

Vaig participar a l'Associa-ció d'Antics Alumnes des dela primera reunió preparatò-ria el mateix any de la mevagraduació. Es van elaborarels estatuts i es va fundarl'Associació l'any següent.Vaig ser president de la ma-teixa en dos períodes, un to-tal de set anys.

Professionalment, des de faquinze anys treballo en ungrup de col·legis privats. Enun principi com a directoradministratiu, i en l'actualitatcom a gerent i director ge-neral de les seccions de For-mació Professional i Regladai Formació per a Empreses.

A l'Associació, continuo coma membre de la Junta Direc-tiva en qualitat de tresorer.

JOAN PLANAS,secretari general

Vaig estudiar Biologia entrel'any 1998 i el 2003, formantpart de la primera promociód'aquests estudis. En acabar,vaig iniciar el Doctorat a lapròpia Universitat, on encaraestic treballant.

La meva relació amb l'Asso-ciació va inicar-se abans deser antic alumne, ja que coma representant dels estu-diants en diversos òrgans,vaig conèixer a en XoanCarlos i a en David Rodrí-guez, en qualitat de presi-dents de l'Associació. Enacabar els estudis, vaigmantenir contacte amb ells i,finalment, vaig incorporar-me a la Junta Directiva del'Associació, on al llarg deltemps he assumit diferentsresponsabilitats: entre ellesla presidència. Actualmenten sóc el secretari general,cosa que em responsabilitzad'acreditar la documentacióde l'Associació i de les rela-cions amb l'associat.

C O M I T È E X E C U T I U

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 5

nexe 42 2009

6

Junta Directiva

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

MIQUEL BESTRATÉNVaig estudiar Economia (especialitatEmpresa) a la UPF entre el 1994 i el1998. Treballo en àrees de màrqueting iexportació de diversos sectors, princi-palment de gran consum.

Em vaig incorporar a l'Associació al2003, tot impulsant diversos projectescom la Setmana del Màrqueting en cincedicions; la Setmana del Comerç Inter-nacional o la Setmana dels RecursosHumans, tot apropant l'empresa a la Uni-versitat, amb més de 150 empreses lí-ders ponents i més de 600 assistents.Darrerament he coparticipat en elllançament de jornades sota el nom deDilluns d'AnticsUPF.

Actualment coordino l'Àrea de Màrque-ting de l'Associació. Gràcies als AnticsAlumnes se m'ha permès conèixer mol-tes empreses i aprendre, tot treballanten la seva organització, alhora queconèixer nous amics i professionals delsdiversos estudis de la UPF.

DAVID ÁLVAREZEm vaig llicenciar en Humanitats perla UPF el 1998 i, des de llavors, hetreballat en diverses empreses d'àm-bit cultural.

Des de 2003, em dedico a la gestióde centres educatius. Actualment,coordino la gestió de programes al'escola de negocis en línia OBS, unainiciativa conjunta del Grup Planeta ila UB.

La meva vinculació amb AnticsUPFpassa per ser membre de la Junta enrepresentació dels estudis d'Huma-nitats des de 2003; vaig ser secretarigeneral de l'Associació durant el da-rrer mandat i també col·laboro ambla revista nexe. Totes tres han estatexperiències molt enriquidores i emconsidero afortunat per haver pogutformar-ne part i per haver compartitconverses i treballs amb la resta demembres de la Junta, el Comitè i larevista.

MÒNICA FERNÁNDEZSóc llicenciada de la primera promo-ció d'Humanitats de la UPF (1996).Posteriorment, vaig titular-me tambéen Periodisme (1999) i he treballatdes de llavors en el món de la comu-nicació per al Departament de Cultu-ra de la Generalitat, l'Obra Social dela Caixa, escoles de negocis com IE-SE o ESADE i a Bassat Ogilvy Comu-nicació. Des de fa uns anys treballo alDepartament de Comunicació delConsorci Sanitari Integral.

Vaig saber sempre de l'Associació através d'amics, i el 2004 m'encarre-garien la coordinació de la primeraDiada del Graduat que organitzavenels Antics Alumnes. Des de llavorsvaig començar també a col·laborar alnexe. A finals del 2005 assumia la di-recció de la revista. L'any 2006 entra-va a formar part de la Junta Directivade l'Associació d'Antics Alumnes dela UPF, i des de llavors en sóc vocal itreballo, sobretot, per temes de millo-ra la comunicació cap al soci.

V O C A L S

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 6

www.anticsupf.net

7

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

FRANCISCO JOSÉ MOYAVaig estar sis anys a la Pompeu,de 1992 a 1998, quatre per gra-duar-me en Humanitats (quatre iescaig en realitat) i dos peraconseguir el títol de Periodis-me. I gràcies a les pràctiquesd'aquesta darrera titulació vaigpoder accedir a la meva feinaactual, infografista a El Periódicode Catalunya.

La meva relació amb l'Associa-ció va començar molt aviat, jaque el Xoan Carlos Cuesta vafer que m'hi involucrés com aconvidat pràcticament des de laprimera reunió, tot i que no vaigpoder ser-ne membre de pledret fins al 1997. Des de llavorshe representat els estudis d'Hu-manitats a la Junta Directiva i hedonat un cop de mà en tot allòque m'ha estat possible: a la re-vista, a la web, a la nadala...

FERRAN SIMARROVaig estudiar cinc anys a la UPF. Enprimer lloc vaig cursar els estudisde la diplomatura en Ciències Em-presarials, finalitzats l'any 1999 i,posteriorment, el segon cicle de lallicenciatura en Administració i Di-recció d'Empreses fins a l'any 2001.

La meva relació amb l'Associacióes va iniciar amb la revista nexe,amb la qual vaig començar a col·la-borar puntualment. A poc a poc emvaig anar involucrant en l'Associa-ció, com una manera de mantenir elvincle amb la Universitat i col·labo-rar amb una entitat sense ànim delucre. A la Junta represento els estu-dis d'Empresarials. Professional-ment, he treballat en el sector ban-cari i en el de la consultoria, sectorsals quals actualment continuo vin-culat des de la vessant dels recur-sos humans.

MONTSE VIVESLa meva estada a la Pompeu va du-rar quatre anys, de 1991 a 1995, al'acabament dels quals em vaig lli-cenciar en Dret. Després d'un tempsfent oposicions, i de passar per undespatx gran i per l'Administracióde Justícia, em vaig dedicar a exer-cir l'advocacia per compte propi.

Vaig començar a vincular-me a l'As-sociació a través de la revista, fent lasecció de cuina, a partir de l'any2002. Un parell d'anys després vaigentrar a la Junta, en la qual represen-to els estudis de Dret i en la qual heintentat vetllar pels interessos delsgraduats en tot allò que estigués ales meves mans.

Foto: Eva Guillamet.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 7

8

nexe 42 2009notícies AnticsUPFTe

xt: R

edac

ció

nou entorn. Per aquest motiu, vadestacar que “es necessiten conèi-xer quines són les limitacions quees poden tenir com a mànagers itenir en compte que petits canvisen certs paràmetres poden produirgrans canvis”. De la mateixa mane-ra, Gil Puy va remarcar que “dinsde cada un de nosaltres hi ha unpotencial que és el moment de

desenvolupar: trencar els nostresparadigmes, fer una anàlisi correc-ta de l'entorn, revisar els nostresvalors i la nostra visió, són cada copmés importants”.

Miquel Bestratén, vocal de la JuntaDirectiva d'Antics Alumnes UPF iresponsable de Màrqueting, vamoderar la ponència.�

T'apuntem breument algunes de les darreres notícies que ha generat l'Associació d'Antics Alumnesen aquest últim any. Si ets antic alumne i vols fer-nos arribar les teves propostes, trobades depromocions, sortides..., tens un lloc a la revista. No et quedis sense informar-nos-en!

Les darreres notícies dels AnticsUPF

Assemblea General

El 14 d'abril passat va tenir llocl'Assemblea Generald'AnticsUPF, que se celebraanualment. Enguany, l'ordredel dia anava marcat per l'e-lecció i confirmació dels mem-bres de la Junta Directiva, ique va tenir lloc a l'edificiRoger de Llúria del campus dela Ciutadella.

La Junta Directiva d'AnticsUPFva celebrar un mes després leseleccions per al ComitèExecutiu, que va quedar cons-tituït per Daniel Vidal (presi-dent), Andreu Orte (vicepresi-dent), Xoan Carles Cuesta(tresorer) i Joan Planas (secre-tari general).�

Dilluns d’AnticsUPF: programa de conferències

L'Associació d'Antics Alum-nes de la Universitat Pom-peu Fabra (AnticsUPF) va

iniciar un cicle de conferènciessota el títol de “Dilluns d'Antic-sUPF” per a tots els antics alum-nes i resta de la comunitat univer-sitària els dilluns a la tarda. L'acte,pensat per ser compatible amb lajornada laboral i formativa, consis-tia en una jornada gratuïta, ambinscripció prèvia.

La primera sessió, titulada “Lestortugues volen. Trencar para-digmes per estar preparat perals propers reptes empresa-rials”, va tenir lloc a la sala de jun-tes de l'edifici Roger de Llúria(campus de la Ciutadella de laUPF) el març passat.

Durant la seva ponència, Sergio M.Gil Puy, director d'Asgard Consul-ting, va analitzar la situació actual,i de com s'exigia una adaptació al

Nova targeta Visa AnticsUPF

Si ets soci, ara pots tenir una targe-ta Visa AnticsUPF del BancSabadell. La novetat ha sorgit arrandel conveni de col·laboració entreAntics Alumnes i l'entitat bancària,vigent des de fa força anys. Tots elsassociats podreu disposar d'aques-ta targeta, que serà gratuïta, i queté tots els usos d'una targeta decrèdit. A més, durant el seu terminide llançament, s’oferirà un obsequia totes aquelles persones que lasol·licitin.

El lliurament simbòlic va tenir llocel 10 de març. A la imatge, DavidRodríguez, president de l'Associaciód'Antics Alumnes de la UPF enaquells moments, recollia de mansde Francesc Ventura, gerentd’Institucions i Col·lectius del BancSabadell, una mostra de la targetaVisa AnticsUPF.�

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 8

www.anticsupf.net

99

Text

: Red

acci

ó . I

mat

ges

de X

ani

vers

ari d

e Po

lítiq

ues

cedi

da p

er A

lum

ni.

Com a resultat d'una proposta de dos graduats de la pri-mera promoció d'aquests estudis, la Facultat de CiènciesPolítiques i Socials i el Programa UPF Alumni van organit-

zar al mes d'octubre una trobada que incorporava un componentsocial i un altre de debat.

L'acte, que va transcórrer durant tota una tarda, va comptar ambla participació de professors dels estudis, en relació amb dosdebats d'actualitat: els canvis geopolítics i una taula rodona sobrela sobirania. La cloenda va anar a càrrec de l'exrectora de la UPF,la doctora M. Rosa Virós.

Aquesta activitat és un gran exemple d'iniciativa dels graduats dela Universitat que, esperem, es repeteixi i es traslladi a altrescol·lectius de graduats. AnticsUPF és a la vostra disposició per aqualsevol suggeriment.�

Aquest AnticsUPF potencia la seva vessant social amb l'or-ganització de la primera trobada de blogaires, celebrada.al mes de novembre. En aquesta primera experiència,

impulsada des d'AnticsUPF, es tenia com a objectiu la trobada deblogaires que tenen en comú el seu pas per la UPF, així compotenciar les relacions personals i professionals entre graduats.

L'acte va tenir dues parts diferenciades. Una primera part en quèes van presentar blogs escrits i actualitzats per antics alumnes dela UPF. Els autors van explicar com van començar a escriure,quins objectius tenien i com ha evolucionat el blog.

A la segona part es va presentar el projecte “Politòlegs de Cata-lunya”, impulsat per politòlegs graduats en diverses facultats cata-lanes.Tal com es descriu al mateix blog:

“El projecte Ciència Política - Politòlegs de Catalunya té perobjectiu posar a l'abast del públic en general,dels mitjans decomunicació i d'institucions i organitzacions públiques i priva-des una font d'informació sobre la ciència política a Catalunya iser un espai de referència on trobar les intervencions a la xarxadels politòlegs a través dels seus blocs i altres mitjans d'Internet(http://politolegs.wordpress.com/).”

Esperem impulsar activitats similars adreçades a altres col·lectius.Per fer-ho possible, si feu un blog, encara que no estigui vinculatamb els vostres estudis, poseu-vos en contacte amb AnticsUPF.Trobareu un resum complet de la jornada a la nostra webwww.anticsupf.net�

Primera trobada d'unablogosfera AnticsUPF

Secció Polítiques

Jornada de Debat sobre Política 2.0

Celebració del X aniversari de laprimera promoció de la llicenciaturaen Ciències Polítiques

El passat 23 de maig es va celebrar a l'auditori delcampus de la Ciutadella una jornada de debat sobreel paper de les tecnologies de la informació i la

comunicació en les campanyes electorals. La jornada, orga-nitzada per STIC.CAT, AnticsUPF i amb el suport de laFacultat de Ciències Polítiques i Socials, va repassar lesnovetats i les estratègies dels cinc principals partits repre-sentants al Parlament de Catalunya en relació amb el món2.0 (Facebook, Twitter, Blogs i altres instruments d'interaccióamb els usuaris). L'ocasió era perfecta: la proximitat de leseleccions europees del 7 de juny i la proximitat del final delcurs acadèmic.

Amb aquesta activitat, AnticsUPF va estar present en unaactivitat important d'una de les associacions més actives enel món de les noves tecnologies, STIC.CAT, associació queorganitza habitualment els Premis Blocs Catalunya.�

AGENDA: L’any 2010 tenim programats diferents tallers i sessions

amb temàtiques com el lideratge, la cooperació, la biotecnologia,

com fer un pla de negoci... són els DILLUNS D’ANTICS UPF.

Més informació a: www.anticsupf.net

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 9

nexe 42 2009

10

NOTA: En Ferran forma part de la xarxa social d'esportistes populars www.sedentaris.cat, i algunes de les proves en què ha participatsón: Caminada Popular d'Oristà, Cursa d'Alta Muntanya de Berga, Cursa de les Aixetes, Cursa de Muntanya Via Fora d'Olost, Cursa delFC Barcelona, Cursa dels Bombers, Cursa El Corte Inglés, Cursa Popular Vila de Sant Boi, Cursa Sant Silvestre de Manlleu, Duatló d'AltaMuntanya de Queralbs, Duatló de Muntanya de Prats de Lluçanès, Matagalls-Montserrat, Mitja Marató de Barcelona, Mitja Marató deMuntanya de la Vall del Congost, Pedalada BTT, Ruta del Senglar, Triatló de la Vila Olímpica, Triatló de Mataró i Triatló de Puigcerdà.

Text

i fo

tos:

Fer

ran

Sim

arro

(EM

P, 19

99 -

AD

E, 20

01)

salut

L’esport (NO) serveix per aprimar-se?

Finalment, vaig triar unarevista en francès i unaaltra en anglès. La primera

era un “hors-serie” de GEODecouverte, sota el títol deFrance-Espagne, Catalogne,Terre de Partage, amb una por-tada excel·lent i gens tòpica: unpoble pirinenc de la vall del riuSegre amb la serralada del Cadíal fons. La segona revista, moltmés prima que la primera, teniacom a fotografia de portada unacomposició formada per unanoia en una cinta de córrer comles que hi ha a qualsevol gimnàs,mirant una magdalena amb far-ciment (se suposa que unaautèntica “bomba calòrica”).Estic parlant de la revista TIME,que titulava en portada “TheMyth About Exercise”. El subtítolaclaria quin era el mite:“Evidentment que és bo (ferexercici), però no et farà perdrepes. Perquè és el que menges elque compta”.

L'article, sense entrar en moltsdetalls, es resumia de la manerasegüent, amb una afirmació unamica xocant: “Fer esport és salu-dable, però no t'aprimarà”. Fins itot anava més enllà, afegia quefer esport pot ser el causant deguanyar pes. L'article l'hecomentat amb algunes personesque fan exercici habitualment ino ens posem d'acord. Un copllegit aquest article principal dela revista TIME vaig pensar aescriure alguna cosa per alnexe.

Sembla que els últims estudisdemostren que no hi ha unacorrelació entre fer exercici i

aprimar-se; però no fer exercici iportar una vida sedentària éspitjor. La correlació la trobaríementre una bona alimentació iaprimar-se o estar en un pescorrecte. Amb tantes correla-cions suposo que ja us haureufet un embolic, jo també; potserval més posar un exemple perentendre aquest raonament.

Si algú va al gimnàs cinc copsper setmana i fa una horad'exercici intens, el seu cos lidemanarà més aliment, ja quenecessita més energia. Semblaque ens és difícil controlar-nos o,dit d'una altra manera, totes lescalories “extres” que esconsumeixen per fer exercici escompensen amb les calories“extres” que mengem en tenir

Aquest estiu vaig tenir la possibilitat de fer un viatge lluny d’aquí, fet que implica passar unabona estona als aeroports. Com que el viatge era a l'estranger, vaig pensar que havia d'aprofitarper refrescar els meus coneixements d'idiomes i que seria una bona idea comprar-me un parellde revistes. El raonament, no us enganyaré, va venir un cop descartades altres opcions literàries.

més gana, ja que el nostre cos ensho demana i, el que és pitjor, enalguns casos el balanç (o labalança) no és favorable. Per unaaltra banda, si algú va al gimnàsdos cops al mes, crec que això notindrà cap influència ni en el pes nien la salut. Sé que és molt fàcilpensar que res d'això no té sentit ique només cal fixar-se en elsesportistes professionals. Fan moltd'exercici, sí; però ells entrenenmoltes hores i tenen moltcontrolada la dieta. En resum,sembla que el consell seria nodeixar que el sedentarismecontroli les nostres vides, perquèsi ho fa, quan arribi el momentd'aprimar-se, només fent esportno serà suficient, també hauremde controlar la nostraalimentació.�

A la imatge podemveure tres anticsalumnes reunits peruna causa esportiva:Ferran Simarro,Antoni Martínez-Ribot i Andreu Orte.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 10

1111

www.anticsupf.netcorresponsalia a Madrid

Malasaña: el barri de les Meravelles

Oficialment conegut com“el barrio de lasMaravillas”, una barreja

meravellosa de nou i vell; devici, luxúria i castedat; de llum ide molta foscor. Un barri delsque només poden existir a lesgrans ciutats. Un mirall delCamden Town de Londres, delBarri Alto de Lisboa o del nostreestimat barri de Gràcia.

A Malasaña (que podríem tra-duir com “mal acarnissament” o“crueltat intolerable”), s'hi tro-ben escampats un munt deracons únics. Només cal entrar albarri i estar-hi atent. Només calfixar-se en cada paret, en cadabotigueta, en cada sabata de

cada botigueta. Malasaña fa olora ranci, a antic. A les nits fa olora pipí i a cervesa, però quansurt el sol un pot endevinar quecada rajola ha suportat i encarasuporta el pes de moltes vides,començant per la de la noia dela qual va heretar el seu nom.

Manuela Malasaña Oñoro erauna jove costurera que va serassassinada per les tropes napo-leòniques durant la repressióposterior a l'aixecament del 2 demaig per portar armes: lesseves tisores. A partir d'aquí elseu cognom va esdevenir unsímbol, una nova manera d'ano-menar el meravellós barri de lesMeravelles. En el mateix cor estroba la plaça del Dos de Maig,un embolic d'avis, nens, borrat-xos i gossos. I al centre del corencara es conserva l'arc de l'an-tiga caserna on es va produir laresistència dels únics militarsque s'aixecaren en armes.Però si per alguna cosa es coneixactualment el barri de Malasañaés perquè va convertir-se, gaire-bé sense voler-ho, en el centreneuràlgic de la Movida madrileñadels anys setanta i vuitanta.

Si hi ha algun lloc a Madrid on valgui la penaperdre's per no tornar a trobar-se mai més,aquest és sens dubte el barri de Malasaña.

D'aquesta època encara es con-serven dos mites: La Via Láctea iEl Penta, local polsegós que vaservir d'inspiració a Antonio Vegaper cantar-li a la seva inoblidablechica de ayer. Però aquestsespais no són els únics que ama-guen records del barri. La GataFlora, el Café Pepe Botella o laxurreria del carrer San Andréstambé podrien dir moltes cosessi les seves parets es decidissin aparlar algun dia. Només caldriaintentar-ho. Però llavors el barride la crueltat intolerable perdriauna part ínfima de l'encant que eldesborda, i això no ho podempermetre.�

Marta Parreño (DRET, 2003)

Manuela MalasañaOñoro era unajove costurera queva ser assassinadaper les tropesnapoleòniques.

Las piedras no aburren, un guió escrit per Marta Parreño, ha estat finalista al primer Certamen Nacional de Cortometrajes "Amanece,

que no es corto", organizat por la Consejería de Cultura, Turismo y Artesanía de Castilla-La Mancha. El seu curtmetratge serà exhibit

per l’Acadèmia de Cinema de Madrid durant febrer i març del 2010. Si vols saber més d’ella: http://martaparreno.blogspot.com/

Nota al peu

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:02 Página 11

nexe 42 2009reportatgeTe

xt: G

lòri

a-M

ireia

Mon

tany

à-(H

UM

, 20

09)

. Im

atge

s de

Dia

bles

: Jor

di S

obre

qués

, Dia

bles

de

Llin

ars

del V

allè

s

La polèmica Llei del foc, a debat

12

Ubi homo, ibi societas, ubi socie-tas, ibi ius (Ciceró). On hi hal'humà hi ha societat; on hi ha

societat, hi ha dret. Aquest és un delsprimers conceptes que s'aprenen a l'u-nivers jurídic. Hem de prioritzar la nor-mativa positiva europea, l'estatal o bé,aquella que vagi millor segons elmoment? La darrera opció seria la méscòmoda al “millor dels mons possi-bles”. Ara bé, amb una prohibició i/o“limitació” de les nostres festes del foc,no podem com a nació quedar-nossense reaccionar, encara que s'hagicomençat, potser, a treballar-hi a tresquarts de quinze (com s'ha retret desd'algunes associacions als representantspolítics). Què es busca amb la nova nor-mativa? No podem passar per alt que eldret europeu té eficàcia directa i aixòsignifica que un jutge l'ha d'aplicar. Si esdiu que no es pot fer un correfoc..., noes fa. Llavors, ¿ens trobem davant demoments, salvant les distàncies, com elde Nova Planta en què es dictavenmesures de l'estil “que en las escuelas

de primeras letras y de gramática no sepermitan los libros en lengua catalana,escribir ni hablar en ella dentro de lasescuelas”? No, no estem barrejant napsamb cols. Decrets com el recordat iposteriors períodes dictatorials hanmirat de minvar l'expressió cultural dela identitat catalana (començant per lalimitació de les nostres institucions i lallengua) i encara en patim les conse-qüències.

Què cal fer amb tradicions com laPatum (que, com ja sabeu, la UNESCOl'ha declarat “patrimoni de la humani-tat”)? Cal tancar el bestiari de foc per-què no representa els valors que desd'un govern determinat es pretenen pera la societat? (Això, com bé sabeu, noseria nou). Cal recomençar el combatmedieval entre una cultura popular i unad'institucional? Quina opció ens queda?Són realment perillosos els correfocs?Darrerament, a tall d'exemple, se n'hanfet de “nudistes” (bé, en roba interior) is'ha reflectit als mitjans de comunicació.

Ara bé, la següent erotesi seria: algús'ha sucarrimat anant en roba interior?No en tenim constància i segur que elsmass media ho haurien publicat en por-tada perquè diguem-ho clarament: aixòven diaris. D'aquí podem extreure, inomés és un suggeriment, que si esmanipula correctament el foc, se'n potgaudir sense problemes. En aquestalínia, ens fem ressò de persones queconeixen el tema i que, molt amable-ment, han accedit a fer-nos-en cinc cèn-tims.

Anem per punts. La denominada “Lleidel foc” respecta la diversitat de les cul-tures europees? Pep Enric, president deDiables i Dimonis de Catalunya, és taxa-tiu: “Si considerem que la Directiva éstancada i imperativa per als estats mem-bres, no respecta ni la cultura ni ladiversitat d'aquests” i hi afegeix que “ladirectiva 2007/23/CE no preveu cap úsde materials pirotècnics per part de capelement festiu de cultura popular i tradi-cional, cap ús de materials pirotècnics

Davant la nova directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la comercialitzaciód'articles pirotècnics que fa referència als espectacles amb foc, presentem unesreflexions aportades des de diferents àmbits afectats per les repercussions que aquestapot arribar a tenir per a la nostra tradició cultural. Us imagineu un correfoc sense foc?O... uns diables sense focs d'artifici? Nosaltres, no.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 12

www.anticsupf.net

en festivitats locals (com les tronadesorganitzades pels ajuntaments), nacio-nals i internacionals. La Directiva tam-poc no preveu l'ús de materials pirotèc-nics d'usos festius com la nit de SantJoan, una associació de veïns que tiravoladors per anunciar la seva festa o bé,quan guanya el Barça que ja no podremtirar voladors per manifestar la nostraalegria”.

I emparant-se en la seguretat, laNormativa estaria justificada? MarAguilera, doctora i professora titular deDret Constitucional a la UB explica que:“Tot i que s'entén que es fa per motiusde seguretat, com que aquesta segure-tat es contraposa amb un dret fonamen-tal com és la llibertat d'expressió, i la lli-bertat en sentit estricte, aquesta limita-ció, ‘la seguretat’, no queda justificada”.A més a més, hi ha la sensació de volernormativitzar in extremis l'activitat alcarrer, un lloc públic. Es pot legitimitzarun control estricte de les festes amb focals carrers a través de la Llei esmenta-da? Joan Font, director de Comediants,comenta que “el carrer és la nostrasegona casa i és el primer que prohi-beix qualsevol dictadura. Per això hisom i volem ser-hi. La festa al carrer ésmolt important i és un espai públic. Aixòno és d'ells, és nostre i és la nostrasegona casa; a més, és el lloc mésdemocràtic que hi ha perquè ara hipassa un jove, un ric, un de dretes, und'esquerres, i participem tots de lahistòria”. Llavors, és aplicable la “Lleidel foc” a Catalunya? Pere Baltà, estu-diós de la cultura popular, pensa “queés del tot inaplicable la normativa indus-trial al món de la cultura popular. Sóndos àmbits completament diferents i, amés a més, si fessin això, veuríem quehi ha d'altres maneres de generar cultu-ra popular que correrien perill. Ja tenimuna experiència que és l'aplicació quees va fer amb el món de la festa delstoros, que va ser contranatura perquè

Catalunya tenia tanta afició als toros comla resta del país. Es van equivocar”.Quina solució podríem trobar-hi? SeteUdina, president del Bestiari Festiu iPopular de Catalunya, és directe: “No hiha cap altra solució que el Ministerio deIndustria, és a dir, que el govern espan-yol renucïi a posar tothom al mateix sac.En el nostre cas, la cultura tradicional ipopular del foc en un projecte de llei otransposició de la Directiva Europeasobre el foc, pensat més per resoldre elscostums del foc al País Valencià que nopas els de Catalunya (bestiari i diables)que són infinitament molt més senzills. Ique, alhora, no ho vulgui aprofitar perlaminar competències de la Generalitatsobre cultura”.

Sembla, doncs, que hi ha una certa des-coneixença de les nostres festes a esca-la estatal i europea. Mar Aguilera especi-fica que: “Davant d'un dret com és eld'expressar-se a través del foc i la festa,la seguretat s'ha de preveure, però en

cap cas pot passar davant del dret, deldret de les persones”. I tenint encompte les arrels, Joan Font recordaque: “A tota la Mediterrània la culturadel foc hi és molt present. Jo noméstinc una pregunta: quants morts causa?Per què no prohibeixen els cotxes quecada setmana ens diuen que hi hahagut víctimes mortals?”. Pere Baltà esdeclara: “Totalment en contra de laseva aplicació. Ara és Europa la queens vol aplicar una normativa industriali hem de fer prevaldre que això és unaforça nascuda en la cultura popularque s'ha de mirar de portar-la ambprudència i que no es pot tirar enrereperquè rebrien molts altres àmbits.Seria un mal camí”. Llavors, es deixaràde banda el foc a les nostres celebra-cions? Pep Enric exposa que: “Estemutilitzant els materials pirotècnics desde fa 600 anys i no podem deixar-hode fer per errors legislatius. Faremles festes amb foc, peti qui peti!Visca el foc i visca els PaïsosCatalans.” Sete Udina recalca que:“Continuarem fent cultura del foc,peti qui peti. Des dels despatxos deMadrid i/o Brussel·les no poden dircom i de quina manera hem de ferels correfocs que fa segles queduem a terme. És una intromissióintolerable que no té cap sentit i quenomés vol posar bastons a les rodesde la tradició i els bons costums. ACatalunya es duen a terme uns 1.500correfocs l'any, amb un índex de sinis-tralitat baixíssim per no dir nul del tot(en infantils, la sinistralitat és 0 des defa molts anys). El foc a Catalunya éssinònim de festa popular, tradicional ide carrer.Visca la cultura del foc!”.�

1

5

1. Joan Font. 2. Pep Enric. 3. Pere Baltà.4. Mar Aguilera. 5. Sete Udina, ambun drac que és reproducció d'unapintura del Quattrocento, concreta-ment de Paolo Uccello (1425). Es vafer en el curs de construcció d'unafigura de bestiari a la FestCat deLlívia el 1999, en què va participarSete Udina. Tot el procés es va feren només cinc dies: escultura enfang, motlles de guix, desemmotllar,aplicar cartró i reforç de fibra devidre i reïna, muntar les peces, reco-brir de massilla i polir, assecar,imprimació, pintar, aplicar elementsde portatge i pinces i assajar portat-ge, música i coreografia. Es vaestrenar durant la representació dela llegenda ceretana d'en Menussa ina Lampègia pels carrers de Llívia.

2

4

3

13

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 13

14

nexe 42 2009reportatge

Tot i que el pitjor ha passat, elsfamosos “brots verds” no es veuenper enlloc. A diferència de la

majoria d'economies desenvolupades, lacrisi que patim és estructural. El modeleconòmic de la darrera dècada s'hacentrat excessivament en la construcció iels serveis de baix valor afegit. No va serdel tot dolent, ja que en part va permetresortir més o menys airosos de l'amenaçaque suposava la deslocalitzacióempresarial de nombroses indústries.Però també va acabar impedintl'emergència de nous sectors o laconsolidació d'un model econòmic basata generar valor afegit. Així mateix, almercat laboral es donava la paradoxalsituació que persones que abandonavenels estudis abans de culminarl'ensenyament obligatori acabavenpercebent salaris molt superiors als depersones amb nivell formatiu superior,condemnades a ser eterns “becaris” osimilars. Un còctel explosiu que ara ensestà passant factura.

Però, i com serà el futur? Hi ha unconsens generalitzat en la detecció deles principals patologies de l'economiaespanyola, però sorgeixen importantsdivergències a l'hora de plantejarsolucions. Aquestes passennecessàriament per dos eixos:aconseguir que Espanya deixi de seruna fàbrica d'aturats a la mínima decanvi; i normalitzar el mercatimmobiliari. Anem a veure les propostesmés recents sobre aquests dos àmbits:

Mercat laboral: flexibilitzar o enfortir lespolítiques públiques?A principis de la primavera, un grup de100 acadèmics, posteriorment ampliat a500, va fer pública una proposta dereforma del mercat laboral que acabésamb la sagnia d'acomiadaments que enpocs mesos s'estaven produint. Laproposta estrella consistia en lareconversió dels contractes actuals en unúnic contracte indefinit amb uns costosd'acomiadament sensiblement inferiorsa l'actual. Es tractava de superar ladicotomia entre ocupació de primeraclasse (contractes indefinits) i ocupacióde segona classe (contractes temporals,falsos autònoms o “beques”) que haviaesdevingut endèmica per les travesexistents per acomiadar personal ambcontracte indefinit. Altres propostes quees plantejaven eren una reforma delsistema de subsidi d'atur encaminada aaugmentar l'eficàcia, i canvis en la

negociació col·lectiva, considerada comexcessivament rígida. Entre els signantsde la proposta figuren els professorsBenito Arruñada, Albert Carreras, XavierCuadras, Sergi Jiménez, Andreu Mas-Colell,entre d'altres.

El “Manifest dels 100” va generar unacerta polèmica, i fins i tot va generar uncontramanifest signat per 700 acadèmicsi professionals, la majoria vinculats al'àmbit del dret del treball. Aquest,reconeixent la necessitat d'establirreformes al mercat laboral, es mostracontrari a una flexibilització consistent enla reducció dels costos d'acomiadament,i aposta per incrementar les polítiquespúbliques d'ocupació i la protecciósocial per als treballadors aturats.

Independentment de les mesuresconcretes, el que tothom reconeix és queun mercat laboral estructurat tal com està

Text

: Dav

id R

odríg

uez

(CEE

, 199

5- b

log:

quo

tidia

nita

ts.b

logs

pot.c

om)

Hem entrat ja en el tercer any de la crisi econòmica. En poc més de dos anys hem vist com de créixerun 4% interanual en termes de producte interior brut s'ha passat a una caiguda del 4,5% interanual.La producció industrial està registrant caigudes properes al 20% i les transaccions immobiliàriesenregistren poca cosa més que compromisos adquirits a l'època del boom i que ara són difícils dedesfer. La taxa d'atur, que fa un parell d'anys se situava en poc més del 8% de la població activa,frega actualment el 18%. Únicament l'evolució dels preus i dels tipus d'interès ha donat una petitatreva a moltes famílies, que han vist com se'ls abaratien les compres quotidianes, per primer cop enmolts anys, i com també se'ls reduïa la lletra de la hipoteca.

Dos anys de crisi: alguneslliçons i algunes propostes

Font: Departament d’Economia i Finances i Idescat.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 14

actualment no és sostenible a migtermini, ja que a més d'injust (perjudicaels treballadors amb pitjors condicions)tampoc no té massa lògica des d'unpunt de vista econòmic (pot arribar apassar que s'acomiadi els treballadorsmés productius perquè són els méseconòmics d'acomiadar). Moltprobablement es produeixi algun tipusd'acord per reformar el mercat laboral amig termini, que passi per liberalitzarparcialment la contractació, alhora quees milloren aspectes relatius a lespolítiques contra la desocupació.

Mercat immobiliari: apostar pel lloguerA meitat d'octubre, un grupd'acadèmics, entre els quals es trobenels professors Xavier Freixas i JoséGarcia-Montalvo, així com Pol Antràs(ECON, 97), professor de Harvard, vanfer públic un manifest reclamant canvisen les polítiques públiques d'habitatge.Segons els seus autors, les polítiquespúbliques haurien d'aconseguir millorarl'accessibilitat a l'habitatge i promoure lamobilitat regional. Per assolir-hoplantegen quatre mesures:

1. Reformar la llei d'arrendamentsurbans, abaixant la durada mínimadels contractes de lloguer.

2. Suprimir d'immediat els subsidisimplícits (desgravacions fiscals) al'adquisició d'habitatge.

3. Suprimir els habitatges de proteccióoficial de venda, reorientant cap allloguer l'habitatge públic.

4. Suprimir (o reduir-lo molt) l'impostde transmissions patrimonials per lacompra de l'habitatge.

De les mesures apuntades, probable-ment la més fàcil d'implementar (i que

www.anticsupf.net

15

prevista per a l'any 2011) permetràreequilibrar la balança envers el lloguer,però constituirà un càstig addicional pera les generacions joves si aquestaeliminació es produeix en una fase depreus alts. Probablement aquestamesura tingui sentit d'aquí tres o quatreanys, quan els preus de l'habitatges'hagin anat normalitzant (és a dir,retornant a nivells assumibles per a unapersona amb uns ingressos mitjans).Finalment, la supressió de l'impost detransmissions patrimonials pot suposarun cop molt dur per a les finances de lescomunitats autònomes. L'any 2006,darrer del boom immobiliari, laGeneralitat s'embutxacà més de 2.200milions d'euros amb aquest impost, unaxifra gens menyspreable davant dels20.700 milions d'ingressos no financersde la Generalitat aquell any. Ja tenimexperiències històriques gens llunyanes(la supressió de l'IAE per a autònoms ipetites empreses), que mostren comdeixar a les administracions públiquessense fonts de recursos pot acabargenerant grans problemes.�

de fet ja s'està aplicant parcialment enllocs com la ciutat de Barcelona) és ladel canvi del model d'HPO de venda alde lloguer. No requereix complexostràmits jurídics, i tampoc plantejaproblemes d'acceptabilitat social. Lesaltres tres mesures, en canvi, són méscomplexes d'implementar, ja queimpliquen canvis legals i tenen unimportant impacte econòmic. Abaixar ladurada mínima dels contractes delloguer és una bona idea per incentivarels propietaris a posar els pisos almercat, però pot acabar generant majorincertesa als llogaters, els quals podenacabar optant per la propietat com aforma de tinença.

Suprimir les desgravacions fiscals perl'adquisició d'habitatge (mesura ja

«Molt probablement es produeixialgun tipus d'acord per reformar elmercat laboral a mig termini.»

Font: Departament de Treball.

Font: Idescat i INE.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 15

entrevista nexe 42 2009

busquen i la part que més m'agra-da és la formació (formar i infor-mar). La meva especialitat ésensenyar a gaudir dels vins.

Quina és la teva experiència mésrecent com a jurat?Recentment he estat jurat a dosconcursos, el prestigiós ConcursMundial de Brussel·les il'International Taste & QualityInstitute- iTQi. Al de Brussel·les,enguany hi ha hagut 240 membresde jurat repartits en grups de qua-tre i un president de taula. A cadagrup donen el seu llistat de vins ien un matí pots arribar a tastar-ne60. La feina consisteix a donar unaclassificació al vi en 1,30-2 minutscom a màxim. Primer, el color;segon, l'olfacte (la gamma aromàti-ca i la persistència); tercer, es fa enboca (l'amplitud, el pas per boca isi és persistent). Un cop arribats enaquest punt se suma i serà la pun-tuació final. També fas una valora-ció global del vi, i segons la pun-tuació tindrà medalla o se’n que-darà sense. I són vins de tot elmón. A més, pensa que el primercop que tens de nas, de boca o devista és el millor i no s'ha de can-viar mai la primera sensació per-què és la bona. L'altre, l'iTQi 2009és el primer any que m'han cridat.Aquí has de tastar producte líquidamb la mentalitat que ha d'agradarel consumidor final (que el com-prarà a botigues i a súpers) i hi hade tot menys vins: aigües sensegas i amb gas, sucs concentrats,llets, kèfir, fruites, caramel, cerve-ses, infusions i te, destil·lats,destil·lats d'arròs, etc. Són tres diesde tast i 40 sommeliers o personesdedicades a seleccionar productesde mercat. La majoria érem som-meliers, però no era imprescindi-ble.

Rosa Vila és sommelier i sempre és una bona experiència assistir als seus tallers.Entre d'altres, l'agost passat va fer “Viatge per les vinyes i els vins dels PaïsosCatalans” a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), i l'octubre, va donar el tret desortida a les 35 Festes de la Verema d'Alella. A més de l'entrevista, la Rosa Vilas'ha prestat a fer-nos unes recomanacions que li agraïm molt. Salut!

“La meva especialitat és ensenyar a gaudir dels vins”

Què representa ser dona sommelier a Catalunya?Al començament, molts entre-bancs. L'any vinent farà 25 anysque vaig començar a introduir-meal món del vi professionalment i enaquells temps no hi havia donesque hi treballessin de cara alpúblic. Vaig començar fent cursos,xerrades, etc., i es van començar aadonar que hi havia un clima espe-cial. El paper de la dona somme-lier a Catalunya ha començat molttard. Al començament va ser difícilperquè vaig haver d'obrir camí,però ara obtinc tots els reconeixe-ments.

Quines són les funcions d'una bonasommelier?Tant la dona com l'home tenen lesmateixes funcions. Funcions comestar en un restaurant recomanant,seleccionar vins per a un celler, ferd'assessor o bé venedor de vins,entre d'altres. També, es pot com-patibilitzar i formar part d'uncomitè de tast. Com que no hi hamolts sommeliers, els cellers et

nexe és una publicació per apersones joves; és a dir, amb unpressupost, sovint, reduït. Enspodries recomanar algun vi per a:

� Una amanida verda (ambtrocets de poma) o torrades ambanxoves, tonyina o pebrot: un viHeus amb garnatxa blanca delceller La Vinyeta.

� Un bon plat de pasta (amb salsade tomata; amb pesto; a lacarbonara): un vi negre jovefresquet (posat a la nevera) o unrosat de la varietat deraïm garnatxa.

� Verdures al forn: les verduressón difícils de marinar perquè sónamargues, però les podemacompanyar amb un vi moltaromàtic de la varietat de raïmriesling o un gewürztraminer.

� Carn a la brasa, xurrasco, bistec(amb patates, arròs): un vi negre,Raimat Syrah dels Costers delSegre.

� Pastís d'aniversari: un cava bruto dolç; mai prengueu un brutnature perquè el dolç i el molt secno lliguen.

� Per regalar: podem sorprendreamb un cava rosat, de cavesRovellats; aquest tipus el podemfer servir per començar com aaperitiu i fer tot un àpat fins aarribar a les postres per acabaramb un tros de xocolata negra.

El taller «Vi,xocolata i música»és un dels queimparteix Rosa Vila,acompanyada deChristian Escribà,d’un baríton i d’unpianista del Cor delLiceu.

Text

: Glò

ria-

Mire

ia M

onta

nyà-

(HU

M, 2

00

9)

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 16

17

www.anticsupf.net

Quina mena de tastos fas? Vaig començar a fer tastos per ainiciació. Ara, per una banda, faigel tast espectacle (per exemple,

amb Christian Escribà fem “Vi,xocolata i música”, i amb un barí-ton i un pianista del Cor del Liceurepresentem cinc sentits amb cinctipus de xocolata, cinc peces musi-cals i hi incorporem la lecturad'una poesia).

Per una altra banda, faig els tallersd'aromes, que sempre que puc l'a-fegeixo a qualsevol tast (que potanar des d'una memòria de 30productes i relacionar-los amb elsseus vins, fins a productes naturals–fruites, espècies, minerals comtinta de tinter o terra, flors, etc.-).També em dedico a fer tastos a quim'ho demani en format clàssic,introduint una part lúdica (el tallerd'aromes).

Fa poc, al novembre, vaig fer aAlella un curs de tres dies ambvins mediterranis, volcànics i defesta i al febrer tinc prevista la pre-sentació d'un vi mexicà: 3V CEN-TENARIO cosecha 2006. Es pre-senta pel centenari de la Revolució.Casa Madero (al desert de Parras)va ser el primer celler que vahaver-hi a Amèrica.

I per conèixer-te una mica més coma persona: quins són els teus llibrespreferits, el tipus de cinema i de tea-tre que t'agrada veure i la músicaque escoltes?Pel que fa als llibres, m'agrada moltDiario de una abuela de verano, dela Rosa Regàs, i La sombra delviento, de Carlos-Ruiz Zafón.Després, el cinema que miro éssempre divertit i m'agrada qualse-vol pel·lícula de la Ginger Rogers iel Fred Astaire. La darrera vegadaque vaig anar al teatre vaig veureMamma mia. Pel que fa a la músi-ca, per escoltar prefereixo laSonata de Chopin i per ballar, elrock com el de BruceSpringsteen.�

Color, olfacte i boca permeten alsjurats avaluar l’òptima qualitatdels vins.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 17

nexe 42 2009ni blanc ni negre

18

en una platjadeserta. Escoltar el vent entre els arbres.Escoltar com canta Juan Diego Flórez. Passar-mela llengua per les dents, després d'una netejade boca. Trencar el rovell d'un ou ferrat amb untros de pa cruixent. Escoltar, en un matí d'estiu,la piuladissa dels ocells.

Contemplar el vol d'una gavina. Llegir. Nedarper sota l'aigua intentant tocar els peixos.Prendre te amb gel. Agafar un tros d'argila iconvertir-lo en un objecte recognoscible. Sentircom canta la cigala sota l'ombra d'un arbre.Veure planejar una àliga. Veure el blat onejar.Anar a collir móres. Observar una corrua deformigues. Fer la migdiada. Prendre una orxataquan cau el sol. Fer els mots encreuats d'enMàrius Serra, i completar-los.

Anar a collir tomàquets en un hort, i fer un sucamb la polpa, una punta de vinagre i sal d'api.Beure'l lentament. Abraçar un arbre. Gratar lesorelles d'un gat fins que ronca. Mirar com esneteja, fins que em mira i em llepa la mà amb laseva llengua rugosa. Escoltar el silenci de l'horade més calor.

Sortir a gaudir de la marinada a la nit. Menjaruna torrada amb allioli. Quan s'acaba l'estiu,collir figues i menjar-ne a balquena. Veure comun infant descobreix la sorra de la platja. Posar-se una jaqueta quan refresca. Prendre unacervesa amb pernil ibèric. Fer llimonada.

Posar-se mitjons el primer dia que refresca. Ferxocolata desfeta un diumenge a la tarda. Menjarcastanyes. Mirar la pluja rere els vidres.Observar com els arbres es vesteixen devermells i daurats. Esperar l'oli nou. Descobrirles cotorres que criden als arbres. Mirar amunt,i veure que gairebé no queden fulles.Començar la nova temporada d'òpera. Veure elmar agitat. Posar un DVD i passar la tarda acasa. Fer escudella. Contemplar com elpaisatge es dilueix en la boira. Passejar per unparc un diumenge assolellat. Prendre un tecalent després de dinar, i agafar un llibre i unamanta. Viatjar a Madrid en tren. Veurecom tot s'adorm, i esperar el retorndels dies llargs i mandrosos.�

Alscementiris, la pedra es deforma, les plaques de marbre esfonen com mantega, les làpides es clivellen, les pedres esmouen i deixen veure no gaire res. Els bells gravatsmodernistes s'esborren, les heures cobreixen elspanteons, els revocats cauen, l'Ajuntament penja avisos dedesnonament als nínxols on pengen arrogants cartells depropietat funerària, de membres d'ordres reials, deparents que es dediquen monuments, de militarsvictoriosos i valerosos: la vanitat de les grans famílies deBarcelona va erosionant-se a poc a poc en aquest petit,bell, selecte cementiri de Barcelona que mira la ciutat decap a cap, mentre es podreixen les propietats sumptuosesque, semblava, havien de durar sempre. Als nínxols hi havidres i gerros trencats; marbres que el ciment ja no hapogut aguantar més i han caigut; flors de plàstic marcides,esfullades; ferros corromputs desencadenen les entradesa les grans construccions. La llei natural del cementiri diuque res d'això es toqui: recorda que has de morir, semblaque diguin les pedres, les teules caigudes, els maons, lesarrels, els ferros podrits.

Hi veig la tomba de Joan Maragall, potser la més bella quehagi vist mai, no ho sé; tampoc sóc tan amic delscementiris. M'agrada el concepte, un banc ampli en formad'u, de respatller alt, un lloc de reunió, un lloc de vida...Potser és per això que el temps no hi ha fet estralls.

Aquest estiu he estat a Menorca. Arribem a Maó, recollimel cotxe i enfilem cap a la zona de Ciutadella; deixem lesmaletes a la recepció de l'hotel i baixem a la platja que ésa tocar; la temperatura de l'aigua és ideal, fresca però tanagradable que t'hi pots estar tota l'estona que vulguis, i ésel que farem. L'aigua és transparent, blau turquesa a lescales, blau intens a mar obert; al fons es veu la sorrablanca i els peixos passen entre els banyistes en nombreexagerat, com si nedessis en un aquari. Passem lasetmana passejant per l'illa, entre els marges, els boscos iels camps, sense una guia de viatge, seguint lesrecomanacions que ens han anat fent, però sense lligar-nos-hi, fugim de les cales més belles condicionades ambaparcaments senyalitzats, és agost, i anem a parar a calescada cop més buides fins a arribar a una en què estaremtotalment sols, als peus d'un torre de defensa que aguantacom pot la bursada del mar, de la sal i del vent.

Mai no havia vist un territori tan ben gestionat, amb undesenvolupament que sembla respectuós amb el medi,

on l'horror immobiliari és mínim. És un regal. Semblaun miratge, però és real i, per tant, possible.�

PLAERS D’ESTIU I D’HIVERN

Montse Vives David Álvarez

La Montse Vives (DRET, 1995) i el David Álvarez (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda sobre temes d'actualitat,molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.Nota al peu

Ni b

lanc

ni n

egre

VANITATSAQUEST MATÍ HE ESTAT AL CEMENTIRI DE SANT GERVASI.ESCOLTAR EL BATRE DE LES ONADES

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 18

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 19

20

nexe 42 2009

ges que s'assemblin al que veu elmòbil. Quan ho identifica, agafacontingut textual relacionat i us elsuperposa a la pantalla del mòbil.El mòbil intenta contestar, ambl'accés a la base de dades, a lapregunta 'què hi ha en aquellescoordenades que s'assembli alque la càmera enfoca?'.Un parell de programes, disponi-bles actualment només per alsmòbils amb sistema operatiu An-droid, treuen el millor fins al mo-ment de l'AR. El més popular ésWikitude, que connecta la realitatamb la Wikipedia d'una manerasimilar a la que hem explicat. I elmés atractiu és Layar, que permetafegir capes de diversos orígens ala realitat. Amb Layar, unes de lesgrans coses que es pot fer és en-focar cap a un carrer i activar lacapa que ens interessi: a Londres,una capa d'una immobiliària per-met veure si al carrer hi ha pisosen venda (i afegir a la façana infor-mació sobre les característiquesdel pis, el preu...), però també sa-ber, amb d'altres capes, si en ladirecció en què caminem hi ha al-gun restaurant i a quina distància,o si hi ha alguna estació de metroo un altre tipus de serveis...El futur de l'AR és impressionant.Cal imaginar que en el futur tam-bé es podran identificar personesi barrejar la imatge amb el perfildel Facebook. Però, de moment,per viatjar és una eina molt útil(amb una tarifa de dades al mò-bil) i un camí cap a una guia deviatges digital amb una base dedades al darrere gairebé infinita,capaç de satisfer totes les deman-des d'informació dels viatgers, sesentin Terminators o no.�

nautilia

mateixos: com trobar informaciósobre el que esteu veient? Quèhauríeu de buscar a Google? Darrere de tot plegat hi ha unconcepte anomenat geolocalitza-ció, que consisteix a afegir al con-tingut d'Internet unes coordena-des que l'ubiquin a l'espai real. Ésa dir, per exemple, per a un arti-cle de la Wikipedia sobre la Sa-grada Família, incloure la longitudi la latitud on es troba el monu-ment. El mateix es pot aplicar ales fotografies de Flickr o de Pa-noramio, als vídeos de YouTube oVimeo, als blocs que facin re-ferència a un lloc...Molts telèfons mòbils d'ara incor-poren un xip GPS i això ho aprofi-ten els programes d'AR. En el casdel monument, la cosa consisteixa apuntar la càmera del mòbilcap a allò que voleu identificar.Gràcies al GPS, el programa sapon us trobeu i gràcies a la càmerasap quina forma té el que ha d'i-dentificar. Llavors cerca al contin-gut geolocalitzat d'Internet imat-

Com convertir-nos en Terminatorquan anem de viatge

Ara mateix qualsevol persona pot convertir-se en Terminator (sí, sí; però la versióbona) gràcies a les aplicacions de realitat augmentada que podeu instal·lar a undispositiu mòbil. Però, què és la realitat augmentada (AR en les seves sigles en anglès,'Augmented Reality')?

Via

tjar

Fr

anci

sco

José

Moy

a- b

log:

ww

w.n

autil

iaon

line.

com

si heu vist algu-na pel·li de Terminator, ja teniupistes per saber què és. Recor-deu quan la càmera se situavadarrere dels ulls del robot, i podí-em veure, amb tonalitats verme-lles, el que li entrava pels ulls icom això ho analitzava l'ordina-dor-cervell? El Terminator com-parava el que veia amb els regis-tres d'una base de dades i aixípodia saber, per exemple, si lacara de l'adolescent que tenia aldavant era la de John Connor ono. Això mateix és la realitat aug-mentada.L'AR no és 'realitat virtual', que ésuna manera de generar per ordi-nador unes sensacions, per lavista o l'oïda, d'alguna cosa queexisteix o que podria existir. La'realitat augmentada' pretén queallò real que tenim davant delsulls es pugui barrejar amb dadesdigitals, que es pugui augmentar,completar; potser millorar. Perentendre això, més enllà del casTerminator, res millor que unexemple.Imagineu que esteu donant untomb per algun lloc del món i desobte veieu un monument que ussembla important. Segurament,un bon mapa o una bona guia enpaper us dirà el que és. Però calorientar-se, fullejar la guia, etc. Elprogramari d'AR, en el cas queens ocupa, us vol ajudar enaquesta tasca. Els programes ac-cedeixen a una base de dadesgegantina (tot Internet), busqueninformació sobre el monument ius l'ofereixen a la pantalla delmòbil. També seria complicat, enel cas que tingueu accés a Inter-net, fer aquesta tasca vosaltres

DONCS, COM DÈIEM,

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 20

www.anticsupf.net

Nic

o Ja

vier

Nic

olás

Nico

es carac-teritza per una configuració ra-dial, on Madrid és el centre desdel qual parteixen totes les línies.Va ser així des del principi, quanempreses privades van construirels primers ferrocarrils al segleXIX i ho continua sent amb el dis-seny i la construcció de les ac-tuals línies d'alta velocitat. Aques-ta estructura va permetre que lacapital d'Espanya es trobés equi-distant a totes les capitals de pro-víncia peninsulars. Tanmateix, di-ficulta les comunicacions entreels extrems del país, ja que elsobliga a passar pel centre ge-ogràfic. A finals del XIX i princi-pis del XX es van començar aconstruir dos traçats de ferroca-rril amb concepció transversalper comunicar el nord amb elsud i el Mediterrani evitant el seupas per Madrid. La Via de la Plataentre Gijón, Salamanca, Càceres,Mèrida i Sevilla; i el Santander-Mediterrani, per Burgos, Sòria,Terol i València. Només el ferro-carril de la històrica Ruta de laPlata va ser finalitzat i assolí unpaper estratègic molt important,especialment utilitzada per a l'a-vanç de l'exèrcit de Franco du-rant la Guerra Civil.

Posteriorment va començar elseu declivi degut al canvi d'hà-bits dels ciutadans, la modernit-zació de les carreteres i la invasiódel vehicle privat, així com l'a-bandonament de les infraestruc-tures ferroviàries que el van con-demnar a una lenta agonia. Final-ment, un Reial Decret aprovat pelConsell de Ministres del 30 desetembre de 1984 va tancar gai-rebé 1.000 quilòmetres de líniesde ferrocarril per a viatgers imercaderies altament deficità-ries, i gairebé 700 quilòmetres esvan deixar exclusivament per amercaderies. En aquesta situacióes trobava la Via de la Plata entrePlasència i Astorga, una condem-na que el va convertir en una líniaabandonada “no tancada” des-cansant al sotabosc. De la indig-nació inicial per la supressió delservei, s'ha passat a reclamar desde la societat civil la reoberturacompleta del corredor ferroviari.

EL FERROCARRIL A ESPANYA

Altres línies inicialment con-demnades a mort van rebre l'in-dult gràcies a la participació deles comunitats autònomes, comla línia de la Pobla de Segur oalguns trams de la Via de la Pla-ta que han sobreviscut per l'in-terès de la Junta d'Extremaduraper impulsar el ferrocarril coma element vertebrador del seuterritori. L'estrella de Mèrida ésun bon exemple: distribuïdor deles línies de Càceres, Badajoz,Zafra, Sevilla, Huelva i Don Beni-to, a més de Madrid i CiudadReal, on es poden enllaçar ac-tualment amb els trens d'alta ve-locitat.

Els partits polítics han recollit lasol·licitud popular i han utilitzatla reclamació com a eterna pro-mesa electoral. Periòdicamentdes del Govern central aparei-xen algunes decisions per al'optimisme momentani, peròque són simplement declara-cions d'intencions sense assig-nació pressupostària. Simplesfocs d'artifici. Durant la primeralegislatura del Govern de Zapa-tero es va aprovar el Pla Oesteper impulsar el desenvolupa-ment econòmic i social de lesprovíncies occidentals de Cas-tella i Lleó, on s'inclouen mesu-res com l'obertura de la línia deferrocarril de la Ruta de la Plata.

A dia d'avui, el tren encara conti-nua a la via morta. I és que la no-va autovia A66 no ho posa fàcil;segueix el mateix trajecte que elcorredor ferroviari. I a més gra-tuïtament. La Junta d'Extremadu-ra vol reobrir el tren entrePlasència i Salamanca, però ne-cessita la col·laboració d'unainaccessible Junta de Castella-Lleó. Tothom té clar que sensevoluntat política i col·laboracióeconòmica entre comunitatsautònomes no hi haurà reobertu-ra, ni tan sols parcial.

Les comarques que travessaaquest ferrocarril es caracterit-zen per la baixa densitat de po-blació, mobilitat dominada pelvehicle privat, i un gran potencialturístic cultural, mediambiental iesportiu encara per desenvolu-par plenament: Valle de Ambroz,Béjar, Guijuelo, Candelario, esta-ció d'esquí La Covatilla, Sierrade Francia, Las Hurdes o el Valledel Jerte.

Malgrat les dificultats, aquest trenté futur. Pot ser un corredortransversal de mercaderies quecomuniqui el port d'Algesires,Huelva i Sevilla amb el nordd'Espanya evitant les saturadesvies madrilenyes. Pot ser una lí-nia de transport de viatgers entrànsit per als trens d'alta veloci-tat a Zamora, on s'està construintla nova línia de Madrid a Galícia,o Plasència amb enllaç a la futuraLAV Madrid-Extremadura-Portu-gal. I podria ser un excel·lent fe-rrocarril turístic en gran part delseu recorregut. Per arribar aaconseguir-ho la línia ha de serrenovada, com a mínim, en els230 quilòmetres entre Plasència iZamora, i 120 quilòmetres entreZamora i Astorga, amb una ac-tuació de característiques tècni-ques similars a la realitzada a lalínia de la Pobla de Segur.

S'ha de reobrir un ferrocarrilque no es mereix l'oblit, i donarun impuls a una zona d'Espanyaperquè trobi el camí d'un desen-volupament econòmic sosteni-ble.�

VIA DE LA PLATA

21

Estació d’Hervás.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 21

nexe 42 2009

22

De “s’afarti” pels Ports

ordenada el 1233 pel rei Jaume I iencomanada a l'abat de Poblet, Be-renguer de Concavella. Els primersmonjos que arribaren a la zonas'instal·laren inicialment a l'antic cas-tell àrab de Beni Hassan; d'aquí elnom de la tinença. El primer mones-tir cistercenc del recentment creatRegne de València no va ser ocupat,però, fins a l'any 1250. Segles méstard, arran de la desamortització deMendizábal va començar el declivide l'edificació, que a mitjans del se-gle XX es trobava en estat de semi-ruïna. Després de diversos treballsde rehabilitació, des de 1967, elconjunt amurallat de l'actual Cartoi-xa de Santa Maria de Benifassà ésregentat per monges de clausura,que, en estricte observança de lanorma, només permeten la visita al'església i el claustre els dijous a latarda. Com que els camins del Sen-yor em van ser negats -era cap desetmana- vaig iniciar els de la mun-tanya.

La primera excursió va ser en direc-ció al Tossal dels Tres Reis i, per fer-ho, primer ens vam traslladar encotxe des de Castell de Cabres, ontenia fixada la residència, fins a Fre-des, punt de sortida de la ruta. Noera qüestió de passar-se una setma-na caminant. Per un camí senyalitzati després d'una hora i mitja d'ascens

s'accedeix al cim del Tossal dels TresReis (1.356 m), punt on conflueixenl'Aragó, el País Valencià i Catalunya.Conta la llegenda que en aquest punts'asseien antigament els reis dels an-tics territoris de la Corona d'Aragó ixerraven de les seves coses sensemoure's dels seus respectius domi-nis.

La segona jornada va ser una senyo-ra travessa de cinc hores de duracióentre Castell de Cabres –insisteixo,on residia– i Coratxà. Després depassar per paratges d'encís, masosdeshabitats, boscos de pinedes i llitsde boix, romer i espígol s'albira l'es-glésia romànica de Sant Jaume, un re-gal per a la vista. Però l'autèntic festi-val per als sentits, ja em perdonareu,vindria poc després a la taula delrestaurant de l'Hostatgeria de SantJaume, al mateix Coratxà. A saber,menú degustació a base de: 1. Ama-nida d'embotits ibèrics 2. Remenatd'espàrrecs tendres 3. Torradeta d'à-nec amb melmelada. 4. Matambre devedella amb carpaccio de xampi-nyons 5. Pernil de vedella amb re-ducció de vinagreta. 6. Peus de porc.7. Favada asturiana! 8. Postres: assor-tit de pastissos i mel i mató 9. Cafè ixarrupet. I tot plegat per 15 € cadamenú. És cert que em vaig quedarsense safari. Però aquell “s'afarti” nol'oblidaré mai!!!�V

iatg

es d

’est

ar p

er c

asa

Màr

ius

Com

orer

a

viatges d’estar per casa

per fer unsafari mai no ha estat entre les me-ves prioritats viatgeres. I alerta, quehe llegit molt sobre el tema (africà),començant pel clàssic Ébano, deRyszard Kapuscinsky, i acabant perun parell de llibres de Javier Reverte,El sueño de África y Los caminosperdidos de África. I dic “co-mençant” i “acabant” i no dic “pas-sant” perquè entremig no hi ha ha-gut res més que un desert, i no pre-cisament africà. El cas és que currí-culum lector a banda i lligant amb elque deia al començament, a princi-pis d'octubre va saltar la notícia quediversos veïns havien alertat de lapresència d'una lleona salvatge i fe-rotge per la zona dels Ports de Be-seit, a la zona limítrof entre Catalunyai el País Valencià.Va ser aleshoresquan vaig pensar que si jo no anavaal safari però el safari venia a mi, noera pas qüestió de desaprofitar-ho. Iaixí va ser com vaig planejar un capde setmana a la Tinença de Beni-fassà, tot i que quan jo hi vaig arribarla lleona ja s'havia convertit en unvulgar gos mort a mans de ProteccióCivil. En honor a la veritat he de dirque l'única fauna que vaig poder ob-servar va ser una rabosa i vaquesque tranquil·lament pasturaven perles terres i els camps de la zona,alienes a la polèmica dels recursoseconòmics i humans destinats a lacaptura del gos-lleó. Ni rastre tam-poc de la famosa cabra hispànica,espècie protegida de la Reserva Es-tatal de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit. Doncs sí que ho deu estar deprotegida, perquè he de confessarque ni jo ni la meva acompanyant noem vam veure ni una trista unitat.

Situada a cavall de les comarquesvalencianes del Baix Maestrat i elsPorts, la feréstega Tinença de Beni-fassà comprèn els nuclis de Bel, elBellestar, la Pobla de Benifassà, elBoixar, Coratxà i Castell de Cabres,població que té la gràcia afegida alnom de ser la menys habitada delPaís Valencià -18 personetes censa-des- i on vaig llogar una casa ruralde poble al mòdic preu de 17 per-sona/dia a la no menyspreable alti-tud de 1.134 metres sobre el nivelldel mar. La Tinença deu el seu nomal monestir de Santa Maria de Beni-fassà, la construcció del qual va ser

ANAR-ME’N FINS A L’ÀFRICA

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 22

www.anticsupf.net

23

crema de llet, al foc, fins que es torniespès. Farcim les creps amb la carn picada,i en dobleguem els quatre extrems demanera que quedi un paquet més o menysquadrat. Posem els doblecs a sota el plat,ho reguem amb la salsa i ho servim.

Pasta de full de fruites

Comprem un paquet de pasta de full, a laqual posem per damunt pa ratllat, apro-ximadament un quilo de fruita talladapetita i despinyolada (pomes amb pan-ses, prunes, cireres), uns 120 g de nouspicades no gaire petites, i sucre en pols icanyella a discreció. Ho enrotllem, ienfornem seguint les instruccions delpaquet.�

GulashIngredients: 360 g de carn de

vedella, 80 g de llard o una micad'oli si ho voleu més suau, 150 g deceba, paprika o pebre vermell –dolço picant segons el gust–, sal, comí,all, 800 g de patata, 140 g de pebrotprim tipus italià o idealment paprikafresca dolça, 60 g de tomàquet fresc.

Daurem la ceba i els vegetals amb el greix,hi afegim el pebre i, de seguida, la carn adaus, una mica de sal, i deixem quees consumeixi el suc de la carn.Llavors hi afegim el comí, l'allpicat, i una mica d'aigua, demanera que la carn s'hi estovisense arribar a bullir com en una sopa.Quan el brou es redueixi, hi afegim lespatates a daus, que quedaran com sofregi-des. Hi tornem a afegir aigua, i ho servimquan les patates estiguin cuites.

Creps a l'HortobagyPreparem unes creps

salades, barrejant 2 ousamb 2 dl de llet freda, 240 gde farina i un pessic de sal,amb la batedora.

Ho podem alleugerir amb una micad'aigua amb gas o llet si no té la con-sistència d'una sopa cremosa. En unapaella antiadherent ben calenta anemposant petites quantitats de mantegao llard, i anem fent les creps d'una enuna. N'haurien de sortir 12. Les reser-vem.

A part, aprofitem un guisat o estofat i eltriturem. Si no en tenim, sofregim uns750 g de carn de vedella a daus ambtomàquet, pebrot, ceba, paprika i sal. Hiafegim una mica de brou i deixem ferxup-xup. Piquem la carn escorreguda, illiguem la salsa amb un cartró petit deCu

ina

Mon

tse

Viv

es

cuina

a història del poble hon-garès ha configurat laseva cuina: ja els nòma-des d'altres temps feienestofats i sopes substan-cioses en olles de ferrodamunt el foc. La dona

napolitana del rei Maties Corvinus,al segle XV, va introduir-hi moltesfruites, així com el seu ús culinari, imoltes espècies. Els saxons, elsjueus, els serbis i, en general, elsdiversos pobles eslaus, van portar-hitambé les seves arrels culinàries, il'era otomana va significar l'adopcióde molts dolços tradicionals i l'ús del'albergínia. El panorama es va sofis-ticar durant l'imperi austro-hon-garès, i a més van arribar-hi influèn-cies germàniques.

Es tracta d'una de les cuines méstradicionals d'Europa, amb seglesd'història. És una cuina rotunda,saborosa, especiada, no apta per aestómacs delicats i laboriosa; peròmolt, molt bona i que val la pena

descobrir in situ. Menjar a Hongriaés una aventura, sobretot per l'idio-ma. Per començar, restaurant es diuétterem, i si us posen al davantd'una carta en hongarès,tindreu lasensació que res del que hi llegiuresulta intel·ligible. Demaneu lacarta com a mínim en el mal anglès,que és la llengua universal, i no usaventureu: el pörkolt, per exemple,és un guisat de vedella.

Als hongaresos els agrada la sopa:per això hi comencen els àpats.També són apassionats dels dolços,en què destaquen dos pastissos, elDobos i l'Esterhazy. El primer, creat

pel cuiner Joseph Dobos, va suposaruna revolució en la pastisseria delseu temps. Dobos va inventar tant elpa de pessic com el farciment demantega i xocolata, i ho va acabaramb un glassejat de caramel. Elsegon també és un pastís a capes, iporta el nom d'un comte hongarès.És una cuina laboriosa, de llargues

estones al foc. Els estofats i els rostitsestan a l'ordre del dia, i també se'nfan plats d'aprofitament, per farcircreps o vegetals. Els plats s'acom-panyen de bunyols de patata o depastes fetes al moment i a penesescaldades.

Així com el sofregit defineix la cuinacatalana, la combinació de ceba,llard i paprika defineix la cuina hon-garesa. També s'usen gairebé totesles espècies i condiments coneguts.

El menú que proposem és contun-dent. Comencem pel gulash, que éssopa i no estofat, i que no ofereixgaires dificultats; els crepsHortobagy són més laboriosos, peròel resultat compensa. Per acabar,hem optat per unes postres per atots els públics, perquè només hemde farcir la pasta de full congelada.Les receptes, extretes del llibre decuina del restaurant Gundel i lleuge-rament adaptades, són per a sis per-sones.�

lCUINA HONGARESA

les receptes

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 23

2424

nexe 42 2009

t'aporten alguna cosa més.

Per una banda, sempre he tingutuna passió totalment irracionalpels llibres. Sóc el típic “freak”que quasi no té espai per dormira la seva habitació perquè estàplena de llibres i de retalls dediaris i revistes sobre llibres(també sobre política, és clar).De fet, no només m'agrada llegir,m'apassiona anar a les llibreries,mirar què es publica, agafar di-versos volums, acariciar les pàgi-nes, observar les tipografies i elsmarges, llegir els comentaris deles contraportades.

Per l'altra banda, hi ha una sèriede condicions que em van ani-mar a donar el pas per crear unaeditorial. Per un costat creia quela llicenciatura m'havia donat leseines per saber quin manuscritté qualitat i quin no, que el màs-ter m'ajudaria a no fer gairesbarbaritats financeres i que lameva experiència en la comuni-

Ja fa un temps que vas deixar d'es-tudiar a la UPF i, encara que quedimolt enrere, per què la vas triar?Vaig estudiar la llicenciatura enCiències Polítiques i de l'Admi-nistració a la Pompeu Fabra perun conjunt de raons i d'intuïcions,però suposo que el que em va ferdecidir és que no només podriaadquirir certs coneixements deciència i filosofia polítiques, quem'interessaven i em continuen in-teressant, sinó que, a més, creia,tenia un caràcter més pràctic iproper al mercat laboral que al-tres carreres com Humanitats.

Què esperaves trobar-hi?Esperava una ciència política mésvalorada, com a mínim tal com hoestà en altres països com els Es-tats Units. Per això vaig decidircontinuar estudiant un màster,també a la Pompeu, a l'IDEC, deDirecció Financera i Comptablede l'Empresa.

Potser que de totes dues expe-riències acadèmiques busquésexcessivament eines concretesper introduir-me posteriorment almercat laboral, la qual cosa ésmolt important; però seguramentvaig trobar una cosa encara mésimportant: una experiència vital iuna modulació, en el bon sentitde la paraula, del meu caràcterque m'ha fet veure les coses ambaltres perspectives. Tot això hamarcat molt més la meva trajectò-ria professional del que podriahaver pensat abans de començarla carrera universitària. Conèixergent amb les mateixes inquietudsque tu; poder compartir informa-ció amb gent del camp al qual etvols dedicar; haver, també, debuscar-te la vida per tu mateix, nocom a l'escola o a l'institut, sónexperiències que al final t'ajudenmés que saber fer determinades

anàlisis estadístiques, que tambéés molt important, però d'una al-tra manera. És a dir, potser la uni-versitat em va donar menys co-neixements pràctics del que pen-sava, però sí que em va donarl'experiència per adquirir-losposteriorment.

Parla'm de com vas acabar en l'ac-tual aventura editorial. Has trigatun temps a arribar-hi, però no hasdeixat de fer coses...Quan s'acaba la carrera tothomes planteja si continuarà estudiantper fer oposicions o si continuaràestudiant per tirar després pelcamí del sector privat. Tot i quemolts cops, i més amb la crisi ac-tual, m'ha passat pel cap que laprimera opció hagués estat la mi-llor, em vaig decidir per la sego-na sense dubtar-ho massa.

Des de llavors sempre he treba-llat d'alguna manera com a politò-leg, bàsicament en el terreny dela comunicació política. Ara ma-teix, amb un altre politòleg que vaestudiar a la Pompeu i altres pro-fessionals, estem creant una esco-la de comunicació i estratègia po-lítica (e-politicae), que co-mençarà a funcionar a partir d'a-quest novembre.

Per què dins del sector privatvaig elegir l'edició de llibres?Com bé dius, repetint un tòpicque és cert, la paraula editorialva quasi sempre lligada a la pa-raula aventura. I com qualsevolaventura està, segurament, méslligada a cobrir unes necessitatspersonals que a unes expectati-ves purament empresarials. Elque vull dir és que qualsevol plade viabilitat et dirà que amb unaeditorial no et faràs ric. Totes lessetmanes fan fallida diverses edi-torials a Espanya. Però els llibres

vida de socis i graduats

“A la carrera, vaig trobar-hi una experiènciavital i una modulació del meu caràcter”En aquesta ocasió ens trobem amb Juan Milián (CPA, 2003), a qui l’Andreu Orte (POL, 2002) va entrevistar. Vanestar una estona parlant sobre llibres, sobre la política de l'actualitat, sobre el futur de la ciència política,sobre la parcialitat o imparcialitat de l'analista polític. Un reflex de la trajectòria de Milián, a cavall entrel'anàlisi política i els seus projectes professionals.

Una assignaturapendent, perexemple, és unllibre sobre elmón del vi»

«

Text

: And

reu

Ort

e-(P

OL,

200

2 -

blog

: htt

p://

aort

e.bl

ogsp

ot.c

om

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 24

www.anticsupf.net

25

cació política em permetria tro-bar escriptors i fer campanyespublicitàries amb més facilitat.

A més, des de feia molt de tempstenia clar el tipus d'editorial quevolia. Fa uns anys vaig tenir l'o-portunitat de viure a Washingtoni de, com no, visitar un munt dellibreries, passar tardes senceresllegint i observant. Quan vaig tor-nar a Barcelona em vaig adonarde la gran diferència entre elmercat editorial americà i el nos-tre.Vaig pensar que potser unsllibres més “a l'americana” po-drien tenir cert èxit aquí, que te-níem un espai per omplir ambllibres encaminats a explicar larealitat més actual d'una manerasenzilla; d'aquí el nom de l'edito-rial, Episteme, 'coneixement' engrec.

Ja que em comentes la teva fasci-nació per passar temps a les llibre-ries, ens podràs recomanar un lli-bre poc conegut...Ara em posaré el barret de po-litòleg. Acabo de llegir Conver-saciones con Isaiah Berlin, deRamin Jahanbegloo. L'original jaté uns anys, però a Espanya l'a-caba de publicar Arcadia. Estracta d'una sèrie d'entrevistes aBerlin sobre la seva vida i pensa-ment. Aquest és conegut, pelspolitòlegs, per la seva distincióentre llibertat positiva i negativa;però a mi em sembla bastantmés interessant la seva defensadel pluralisme.

I un racó de Barcelona on llegir unbon llibre?Els primers anys que vaig viure aBarcelona anava sovint al ParcGüell a passejar. Allà vaig desco-brir un racó, relativament tran-quil, amb unes meravelloses vis-tes de la ciutat, un turonet ques'anomena de les Tres Creus. Ésla part més alta del parc i hi haalguns banquets on pots llegirtranquil·lament a la fresca.

Un altre lloc preciós, però mésper anar-hi al vespre, és la plaçaFelip Neri, al Barri Gòtic. Hi hauna terrassa on prendre una co-pa amb la bona companyia d'unaamistat o d'un llibre és tot un pla-er. Però potser aquest lloc ésmés conegut.

En quina llibreria voldries trobar unllibre d'Episteme?De les conegudes, la que mésm'agrada és la Central, tant la delcarrer Mallorca com la del Raval.Tenen els llibres ben classificats,cosa que no és fàcil de trobar enaltres grans llibreries, i a més te-nen molts llibres en llengües es-trangeres. Allà tenim exemplarsde pràcticament tots els llibresde la nostra editorial.

Per altra banda, m'agradaria tro-bar els meus llibres en una petitallibreria, però que té una bonaselecció i diferent, que està al ca-rrer Verdi, la Taifa. Sempre que hivaig m'hi acabo deixant mig sou.Per això intento anar-hi només uncop al mes.

De moment heu editat llibres so-bre els castellers, sobre les rutescarlines, sobre el “Ché Guevara”...Quins temes t'agradaria poder edi-tar?N'hi ha tants! L'editorial preténespecialitzar-se en temes cultu-rals, assaig o ficció relacionadaamb temàtiques culturals. Unaassignatura pendent, per exem-ple, és un llibre sobre el món delvi. M'encantaria anar a presentar-lo a totes les denominacions d'o-rigen de Catalunya i de València.Però, en general, m'agraden totsaquells temes culturals que espoden fer assequibles mitjançantun llibre a qualsevol persona.�

Novetats editorials

RUTAS DE BARCELONA. Paseos por la Historia de la ciudadAutor: César AlcaláSinopsis: autor de desenes d’assajosd’Història, César Alcalá ofereix enaquest llibre un apassionant conjuntde passejos per les històries, la músi-ca, la literatura, les llegendes i elscarrers de la ciutat de Barcelona.L’espai i el temps es troben de la màde l’autor per mostrar una ciutat queell estima i que sorprendrà el lector;fins i tot tots aquells que hi viuen tro-baran nous motius per sortir a passe-jar-hi.

RUTAS CARLISTAS.Morella, Tortosa y BenassalAutor: J. J. Rovira Climent Sinopsis: aquest llibre no és una guiaturística típica, però pot despertar eldesig de viatjar als llocs que hi apa-reixen, i pot servir com a llibre deruta durant el dia i de capçalera a lanit.

CASTELLS HUMANSAutors: Pep Prieto i Carles RibasSinopsis: el llibre conté deu contesamb el món del “casteller” com apretext, amb humor i alegria, ambaventures i singularitats quotidianes.Els protagonitzen nàufrags, nadonsprecoços, castellers enamorats i, endefinitiva, éssers excepcionals que esguanyaran immediatament la compli-citat del lector.

Més informació a:www.editorialepisteme.com

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 25

per tothom, com la del més fort ila del “tot s'hi val”. Perquè sem-bla ser que, en plena temporadade col·leccionables de quiosc,n'ha sortit un que bé podria ano-menar-se “Els escàndols finan-cers i polítics més aberrants de lahistòria”. I amb el primer núme-ro, et regalen la rascleta per anartreient capes de porqueria...

Ja té raó la dita popular, “Barcelo-na és bona si la bossa sona”. Tande bo també s'acomplís la quediu que “els catalans, de les pe-dres en treuen pans”. Almenyspodríem convertir certs atemp-tats ecològics en un bon àpat pera tots aquells que ara són delin-qüents per mostrar la seva po-bresa extrema en públic. No siguicas que algú de fora s'escandalit-zi en comprovar que, a Barcelo-na, no tot són hotels de luxe ambplatja (artificial) privada.�

és, com la majoria de dites popu-lars, aplicable a tots els àmbits dela societat mal dita democràticaen què ens ha tocat viure. Si envoleu un exemple, passegeu tran-quil·lament (però sempre alertaamb les carteres i les bosses)per la platja de la Barceloneta, ideixeu que la vista se us en vagicap a aquella mena de “bulto”que sorgeix del no-res volent imi-tar una vela sense aconseguir-ho.Després de l'evident ensurt estè-tic, arriba l'emprenyamenta ra-cional i de tot contribuent: compot ser que “això” s'hagi cons-truït a zero metres de la costa??? I la “llei de costes”, que ha ende-rrocat milers de construccions fa-miliars i de petits negocis? En unsegle en què la majoria de robaque duem no porta folre, semblaque hi ha gent que encara insis-teix a passar-s'ho tot pel “forro”. Iel més escandalós és que aquest

projecte hagi estat aprovat per ungovern amb una tercera partecologista. Això vol dir, mal enspesi als contribuents-amants del'estètica i/o de l'ecosistema cos-taner, que les dues terceres partsrestants (o fins i tot el 100%, sentpessimistes i malfiats) es regei-xen per una llei que sembla ma-nar per sobre de totes les altres, ique ignora les manifestacions po-pulars en contra de projectes ab-surds com aquest. Una llei, la delsinteressos econòmics, que n'en-globa d'altres ben conegudes

La ll

ei d

e M

urph

y M

urph

y

LA LLEI, A TOTA VELAL’EXPRESSIÓ “FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA”

Foto

: Red

acci

ó.

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 26

SALUTUnipsa-SanitasPreus especials de l’assegurança mèdica (48,50 euros), independentment d’edat i sexe.INFO 93 488 08 37

QualimèdicCondicions especials als seus serveis.INFO www.qualimedic.net i SÍLVIA LOZANO, 93 240 01 10

AllianzAssegurances mèdiques a preus especialsper a socis i familiars (de 30,07 a 34,06 ¤)INFO ÁNGELES PESQUERA, TEL. 656 300 675

Institut Català de la RetinaCondicions especials graduats i familiars de1r grau. 50% de descompte en la primera visita.INFO www.icrcat.com. Tel. 93 254 79 22

Clínica Baviera Condicions especials a l’operació de correccionsde miopia i astigmatisme amb làserINFO CÈLIA ALONSO. 93 260 05 10

SERVEIS JURÍDICSRibas y Martín, Asesores y Abogados SLPrimera visita gratuïta i 20% de descompte enels serveis. INFO 93 347 25 14 / www.ribasimartin.com

Mellado & Associats, Gabinet JurídicPrimera visita gratuïta i 20% de descompte enels serveis. INFO 93 890 19 99

VG / AdvocatsPrimera visita gratuïta i descomptes especials enels serveis. INFO 93 318 06 41

FORMACIÓIDEC5% de descompte en màsters i postgraus. INFO www.upf.es/idec

JEFCondicions especials als cursos.INFO www.joveempresafabra.org

PEIPreus de comunitat universitària (un 25% dedescompte en el 2n idioma triat) als cursosd’idiomes.INFO 93 542 19 21, pei@fun.upf.es i www.upf.es/pei/

PANGEAPreus especials. INFO 93 401 56 64 ihttp://www.pangea.org/pangea/curses.shtml

RACC20% de descompte en la matrícula de les sevesautoescoles i un any gratuït com a soci del RACC.Tel. 93 495 50 00

EVIUPreus especials i accés preferent en els cursosd’idiomes. INFO www.eviu.com

UOC Els nostres associats poden accedir a laformació de postgrau de la UOC amb un 10%de descompte sobre els preus de venda al públic. L’oferta inclou màsters, postgraus,especialitzacions i actualitzacions.Per beneficiar-se del descompte és necessaripresentar el carnet de soci d'AnticsUPF.

Es pot accedir a la informació sobre els cursos:http://www.uoc.edu/masters/cat/web/index.html.

ESPORTS I OCIÀmfora Diving CenterCondicions especials als cursos de submarinisme. INFO www.lamfora.com

5 Oceans10% de descompte en totes lesseves activitats nàutiques i de vela.

INFO Joan de la Matta a info@5oceans.es – i http://www.5oceans.es

Estació Nàutica BadiaOfertes en activitats nàutiques. INFO www.estacionauticabadia.com

Rubber River10% de descompte a les seves activitatsd’esports d’aventura.INFO www.rubber-river.com

GHT HOTELSDescompte d’un 10% (segons la tarifa vigent)INFO ferran.navas@ghthotels.com

Altitud Extrem10% de descompte en cursos de muntanya.INFO www.altitudextrem.com iinfo@altitudextrem.com

DiR10% de descompte en la quota mensual.INFO 901 30 40 30 i 93 450 48 18,mkextern@dirfitness.es i www.dirfitness.es

Restaurantes GAMT10% de descompte en àpats a la cartai menús per a grups a preus de majorista.

INFO reserva prèvia a: Cristina Garcia, 666 52 43 52 – 93 301 00 37 cristina@grupoamt.esWeb: www.restaurantesgamt.com

VIATGESHalcón Viajes• Un 6% de bonificació en paquets vacacionals.• Vacances amb regalINFO Paola Carranza. Tel. 93 311 83 11

Sol MeliáTarifes preferents als seus hotels amb elcodi especial d’AnticsUPF.INFO www.solmelia.com (i introduint-hi elcodi)

Roc Blanc HotelsDescompte fins al 20% en els seus serveis.INFO www.RocBlancHotels.com

FINANCESCaixa CatalunyaAvantatges financers exclusius per a AnticsUPF.INFO Qualsevol oficina de Caixa CatalunyaTel. 902 43 88 43www.caixacatalunya.com

TecnocrèditCondicions especials en aquesta entitat del grupBanc Sabadell, com exempció de comissions, préstecs a interès reduït...INFO sabadellatlantico.com

CaixanovaAvantatges exclusius per a socis d’AnticsUPFComptes sense comissions, productes NX...INFO TEL: 93 647 43 75 - www.caixanova.es

www.anticsupf.netavantatges per a socis

Bonesfestes!

NOU

NOU

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 27

nexe

AnticsUPFRamon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069 08005 Barcelona

Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32A/e: antics.alumnes@upf.eduWeb: www.anticsupf.net

Vinyeta de Javier Nicolás(nico@anticsupf.net)

PRIORITZENPOLÍTIQUES

SOCIALS

BUIDENEL TRESOR

PÚBLIC

CÀNDID

BERGANT

01. N42 corr.qxd 16/11/09 17:03 Página 28