nexe · 2020. 4. 8. · nexe 23 ben aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la...

nexe 23

Ben aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la mevaatenció i la del país. Era un assumptet anomenat mercat de valors. Elvaig conèixer per primer cop el 1926. Va ser una agradable sorpresa des-cobrir que jo era un negociant molt astut. O almenys això semblava, per-què tot el que comprava augmentava de valor. [...] Podies tancar els ulls,posar el dit en qualsevol punt de l’enorme tauler mural i l’acció que aca-baves de comprar començava a pujar immediatament. Mai no vaig obte-nir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan sabia queal cap d’un any doblaria o triplicaria el seu valor. El meu sou setmanalera d’uns dos mil, però això era la xavalla si ho comparem amb la pastaque guanyava teòricament a Wall Street. [...] Fins aleshores jo no m’ha-via imaginat que un pogués fer-se ric sense treballar. [...]

Un dia concret el mercat va començar a vacil·lar. A alguns dels clientsmés nerviosos els va agafar el pànic i van començar a desprendre’s de lesaccions. [...] Després, en un dimarts espectacular, Wall Street va llençarla tovallola i senzillament es va desplomar.

Això de la tovallola és una frase adient, perquè en aquell moment tot elpaís estava plorant. Alguns dels meus coneguts van perdre milions. Jovaig tenir més sort. L’únic que vaig perdre van ser dos-cents quarantamil dòlars (o cent vint setmanes de feina, a dos mil per setmana). Hauriaperdut més, però era tot el diner que tenia. El dia de l’ensorrada final, elmeu amic, abans assessor financer i astut comerciant, Max Gordon, emva telefonar des de Nova York. [...] Tot el que va dir va ser: “La broma s’haacabat!”. Abans que jo pogués contestar el telèfon s’havia quedat mut...,s’havia suïcidat.

Groucho i joGroucho MarxColumna Edicions

2233

nex

equ

ad

ern

s d

’au

togesti

ó i

eco

nom

ia c

oop

era

tiva

Gener de 2009 • 7,20 €Publicació semestral

2233nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Publicació semestral

Jordi Garcia Jané. Màrqueting per a éssers humans: entrevista a Marià

Moreno • Conxita Comamala Espona. Grups de Consum de productes ecobio-

lògics: cooperatives o associacions • Maite Darceles. Cap a nous marcs con-

ceptuals que superin la planificació • Perfecto Alonso. L’externalització dels

serveis d’ajuda a les persones •• Josep Parcerisa. L’estructura de capital de

la cooperativa agrària amb secció de crèdit • Alfonso Vázquez. Innovar en

la crisi? • Jordi Garcia Jané. Algunes consideracions sobre la crisi i l’eco-

nomia solidària • Jordi Valls i Olivé. Cooperativisme i crisi industrial •

Daniel Jover. Crisi de la globalització, oportunitat per a una vida bona i

justa • CEPES. Propostes per potenciar el teixit empresarial de l’economia

social i combatre els efectes de la crisi en aquest teixit • Fòrum del Mont-

Blanc. Resposta a la crisi financera? • Daniel Jover. Introducció a “El

Treball: Utopia Quotidiana” • Ramón Fernández Durán. Adéu a un molt bon

amic i company: Antonio Estevan • Rubén G. Prieto. Caminant amb Casto-

riadis • Sílvia Jove Gran. “Estrategias de la imaginación”

CCoonnsseellll ddee rreeddaacccciióó::David Pérez, Héctor Galvany, Jordi Garcia, Jordi

Panyella, Josep Parcerisa, Jordi Via, Ester Vidal,

Mercè Fluvià, Josep M. Gasch, Mireia Franch,

Verònica Platas, Daniel Jover, Jordi Valls.

CCoooorrddiinnaacciióó::Jordi Garcia - L’apòstrof, SCCL

MMaaqquueettaacciióó,, ttrraadduucccciióó ii rreevviissiióó lliinnggüüííssttiiccaa::L’apòstrof, SCCL

IImmpprreessssiióó ii eennqquuaaddeerrnnaacciióó::Gramagraf, SCCL

EEddiittaa::Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

RReeddaacccciióó,, ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::Telèfon: 93 318 81 62

Carrer Premià, 15, 1r, 08014 Barcelona

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

Amb el suport de l’Institut per a la Promoció i la

Formació Cooperatives

D.L. B - 29.642/97

Revista impresa en paper 100% reciclat

nexePresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

EEnnttrreevviissttaaMàrqueting per a éssers humans: entrevista a Marià MorenoJordi Garcia Jané . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

PPrree--tteexxttoossGrups de consum de productes ecobiològics: cooperatives o associacionsConxita Comamala Espona. . . . . . . . . . . . . . . . 13Cap a nous marcs conceptuals que superin la planificacióMaite Darceles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

TTeexxttoossL’externalització dels serveis d’ajuda a les personesPerfecto Alonso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23L’estructura de capital de la cooperativa agrària amb secció de crèditJosep Parcerisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

DDoossssiieerr:: ccrriissiiInnovar en la crisi? Alfonso Vázquez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Algunes consideracions sobre la crisi i l’economia solidàriaJordi Garcia Jané . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Cooperativisme i crisi industrialJordi Valls i Olivé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Crisi de la globalització, oportunitat per a una vida bona i justaDaniel Jover . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Propostes de CEPES CEPES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Resposta a la crisi financera?Fòrum del Mont-Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

CCoonntteexxttoossIntroducció a “El Treball: Utopia Quotidiana”Daniel Jover . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Adéu a un molt bon amic i company: Antonio EstevanRamón Fernández Durán . . . . . . . . . . . . . . . . 105Caminant amb CastoriadisRubén G. Prieto. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

RReesssseennyyeess“Estrategias de la imaginación” Sílvia Jove Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

RReeccoommaannaacciioonnssLlibres i webs varis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

DDiibbuuiixxoossFerdinandMartí Pey . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56, 74, 108

ÍÍ NN DD EE XX

Les fotos que il·lustren aquest número 23 sónd’Esther Navalón Wamba

núm. 23

quaderns d’autogestió i economia cooperativa

MMààrrqquueettiinngg ppeerr aa éésssseerrss hhuummaannssJordi Garcia entrevista Marià Moreno, ben conegut en el món cooperatiu català,a propòsit del seu darrer llibre Marketing para seres humanos, escrit juntamentamb Mauricio Oppenheimer. L’entrevista vol aprofundir el contingut del llibre uti-litzant com a fil conductor els conceptes principals de l’obra: llibertat econòmica,construcció de comunitats, perdurabilitat de l’empresa, espais compartits otransformació de la transacció comercial en acord humà.

GGrruuppss ddee ccoonnssuumm ddee pprroodduucctteess eeccoobbiioollòòggiiccss:: ccooooppeerraattiivveess oo aassssoocciiaacciioonnssEn aquests darrers anys, han sorgit arreu de Catalunya moltes cooperatives igrups de consum de productes agrobiològics. Conxita Comamala ens explica lesseves principals característiques, així com les diferències que, al seu parer, exis-teixen entre el model cooperatiu genèric i el que segueixen aquestes associacionsde consum de productes ecològics.

CCaapp aa nnoouuss mmaarrccss ccoonncceeppttuuaallss qquuee ssuuppeerriinn llaa ppllaanniiffiiccaacciióóLes organitzacions acostumen a separar coneixement i acció o, dit d’una altramanera, primer planifiquen uns objectius i tot seguit actuen conforme al plaestablert per tal d’aconseguir-los. Sovint passa, però, que, sent activitats com-plexes, al llarg dels processos va sorgint imprevistos que al final fan allunyar l’ob-jectiu assolit de l’inicialment marcat. Per evitar-ho, Maite Darceles, consultora igerent de GARELA, proposa construir marcs conceptuals que permetin orientarl’acció social sense dissociar pensament i acció.

LL’’eexxtteerrnnaalliittzzaacciióó ddeellss sseerrvveeiiss dd’’aajjuuddaa aa lleess ppeerrssoonneessEl creixement del sector dels serveis d’ajuda a les persones des de la instauracióde la democràcia ha forçat les entitats socials que s’hi dediquen, com ara les coo-peratives d’iniciativa social, a professionalitzar la gestió i reinvertir els excedentsen la pròpia activitat. Perfecto Alonso analitza aquest procés i desmunta algunsdels tòpics que circulen a l’entorn de la suposada lentitud en la gestió, la pocaqualitat dels serveis o l’escàs “múscul financer” de les entitats d’economia socialdel sector.

LL’’eessttrruuccttuurraa ddee ccaappiittaall ddee llaa ccooooppeerraattiivvaa aaggrrààrriiaa aammbb sseecccciióó ddee ccrrèèddiittJosep Parcerisa analitza de manera rigorosa les diverses modalitats de finançamentde les cooperatives agràries amb secció de crèdit, les quals es basen en la combi-nació de tres fonts de finançament –l’autofinançament, el finançament per part delssocis i el finançament aliè–, així com les repercussions que l’adopció d’una estruc-tura de capital o una altra comporta sobre els socis i sobre la mateixa cooperativa.

DDoossssiieerr:: CCrriissiiLa crisi econòmica comença a colpejar amb força, també a les cooperatives ialtres empreses de l’economia social. Com afrontar-la, i fins i tot com aprofitar-

nexe - 23 3

PPrreesseennttaacciióó

nexe - 234

la, des del sector? Alfonso Vázquez, Jordi Garcia, Jordi Valls i Daniel Jover ensdonen pistes sobre la manera de fer-ho partint de perspectives diferents peròfàcilment complementàries. Completen el dossier dos documents amb més pro-postes: el de CEPES i el del Fòrum del Mont-Blanc.

IInnttrroodduucccciióó aa ““EEll TTrreebbaallll:: UUttooppiiaa QQuuoottiiddiiaannaa””Reproduïm la introducció al llibre d’Ettore Gelpi, El trabajo: utopia cotidiana,escrita per Daniel Jover. Gelpi va ser un gran animador cultural i agitadorintel·lectual italià. En la seva obra i també en aquest llibre, educació, economia,cultura i política apareixen imbricades amb tota naturalitat. Com observa Jovera la introducció, El trabajo: utopia cotidiana és una aposta per concebre el treballhumà com una utopia quotidiana capaç de generar el ben-estar tant personalcom social.

AAddééuu aa uunn mmoolltt bboonn aammiicc ii ccoommppaannyy:: AAnnttoonniioo EEsstteevvaannEn el nexe anterior, Daniel Jover entrevistava junts José Manuel Naredo i AntonioEstevan, dos dels més importants investigadors sobre economia ecològica de l’Es-tat espanyol. Pocs mesos després, Antonio Estevan va morir víctima d’una llargamalaltia. Per això, ens ha semblat oportú reproduir en aquest número el recorda-tori pòstum escrit per Ramón Fernández Durán, company de lluita i de reflexionsd’Antonio, en què repassa la seva trajectòria militant.

CCaammiinnaanntt aammbb CCaassttoorriiaaddiissA punt de tancar aquest número, ens va deixar també Rubén G. Prieto, vell cone-gut de molts cooperativistes de casa nostra. Rubén era uruguaià, fill d’exiliats repu-blicans espanyols, impulsor de mil i un projectes llibertaris, ecologistes i d’econo-mia solidària, i ànima de l’anomenada Comunidad del Sur. Hem volgut recordar-looferint-vos el que potser va ser el darrer escrit seu publicat, en què desgrana lesreflexions d’un altre gran intel·lectual i activista, Cornelius Castoriadis, en les con-verses que van mantenir tots dos durant la visita a Montevideo que aquest va fer ala tardor de 1993.

““EEssttrraatteeggiiaass ddee llaa iimmaaggiinnaacciióónn””Sílvia Jove ens parla del darrer llibre escrit per Alfonso Vázquez i publicat per Gra-nica, Estrategias de la imaginación, una crida a la innovació a través del desig. Pera l’autora, “la llibertat amb què Alfonso Vázquez planteja les bases d’una nova rea-litat social és tot un regal”.

FFoottoossLes fotografies que il·lustren aquest número són obra d’Esther Navalón Wamba iretraten el procés de treball d’una impremta. Valgui com a homenatge a uns tre-balladors, els impressors, que històricament van ser l’avantguarda del movimentobrer, i a un ofici, el de les arts gràfiques, imprescindible perquè les idees viatgin icreixin.

DDiibbuuiixxoossMartí Pey ens ofereix tres dibuixos sobre els esports, un món prou conegut per tot-hom però sobre el qual ell diposita una mirada insòlita. Amb el seu humor habi-tual, en Martí dibuixa un tennista i una arquera ben especials, i uns jugadors debàsquet als quals els surt un aliat que no s’esperen.

5nexe - 23

arià Moreno és prou conegut en el món cooperatiu català. És soci-gerent de GrupIntegral, vocal del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Cata-lunya i president d’Aposta Escola de Cooperativisme. El 2003, va escriure, juntamentamb Anastasi Pérez, La innovació a les petites empreses catalanes: Les cooperatives detreball, un extracte de la tesi doctoral presentada a la UPC, on s’estudia la innovacióempresarial en la petita empresa catalana i en el sector específic de les cooperatives detreball. Quatre anys després, el 2007, i aquesta vegada amb Mauricio Oppenheimer, haescrit Marketing para seres humanos, publicat en dues edicions, una d’Editorial Suda-mericana i l’altra de Díaz de Santos. Entorn de les propostes d’aquest darrer llibre par-lem amb ell.

El vostre llibre es titula Marketing para seres humanos. Així doncs, elmàrqueting actual no està pensat per als éssers humans?

Cal considerar qui són els autors del llibre. D’una banda, tenim en Mauricio Oppen-heimer, un catedràtic de màrqueting uruguaià amb un gran prestigi personal i profes-sional. Ell desenvolupa la seva activitat en empreses capitalistes, el marc normal o habi-tual d’allò que tots tenim entès per màrqueting. D’altra banda, jo sóc el coautor i estic

7nexe - 23

Màrqueting per a éssershumans

Entrevista a Marià Moreno

Jordi Garcia Jané

M

Entrevista

clarament connotat –i m’agrada estar-ho– per la defensa de determinats plan-tejaments que han de superar el ques’està fent avui dia. El resul-tat d’això és un llibre en quèno hi ha cap crítica formal alplantejament del màrque-ting actual, sinó una propos-ta que, de manera implícita,critica la situació actual. Lasuma de tots dos és un llibreque postula un màrqueting que siguiacceptable per als éssers humans perquèesperona o desenvolupa el millor de laseva humanitat.

Una obra, certament, ambiciosa,que supera amb escreix l’àmbit delmàrqueting per parlar de l’empresaen general.

És veritat, altres ja ens ho han dit,que el llibre transcendeix el màrqueting ique s’hauria de dir managing o, fins i tot,empresa humana. Es tracta d’una críticaque hem acceptat; teniu raó: el llibre notracta només de màrqueting, sinó debuscar un espai on els éssers humanspuguin desplegar econòmicament la sevahumanitat. L’objectiu últim de la nostraproposta és humanitzar l’economia.

Ara em cenyiré, però, al màrque-ting. El màrqueting comporta unvenedor, un producte i un compra-dor. Quin arquetip de comprador hiha implícit en aquest màrqueting pera éssers humans que proposeu?

Un comprador que vol saber per a quèmés serveix el producte que li volem ven-dre. Un consumidor que s’adona que,quan compra una camisa en una botiga,està sancionant positivament diversescoses: el fabricant de la camisa –que téen compte què passa amb el mediambient quan està fent aquesta camisa–,

i també el venedor de la camisa –com ésla botiga i com està contribuint al terri-tori–. És un comprador que està d’acord

que es guanyin diners, peròque també vol que aquestbenefici no serveixi exclusi-vament per alimentar elsdividends d’uns accionistesremots. És un compradorque veu el producte i tot elseu entorn i que està d’acord

a formar-ne part si respon a unes actua-cions que podrien entrar en l’àmbit delque podríem anomenar empresa respon-sable –sense que vulgui posar etiquetes–,d’una empresa que potencia el territori ino és depredadora. Per tant, és un con-sumidor que fa preguntes.

Però avui dia aquest consumidorés minoritari...

No tant com sembla. Arreu d’Europa itambé a Espanya reacciona no compranta una empresa que sàpiga que malmet elmedi ambient. Això és un fet. O si sapque una empresa ha ferit un territori,doncs no li compra, i en tenim exemplespropers. Per tant, és un consumidor que,quan té informació, actua, tot i que enaquest moment encara és reactiu. Pen-sem que el gran tomb vindrà quanaquest consumidor sigui proactiu, quanaquesta reacció es converteixi en acció.Però les bases ja estan posades, ja tenimun consumidor que està atent a méscoses que el producte. Per això fem unacrida a l’empresa perquè sigui protago-nista d’aquest fenomen emergent i apro-fiti l’oportunitat perquè el consumidor litingui una fidelitat global.

El màrqueting per a éssers humansés l’expressió econòmica de la llibertatde les persones, afirmeu. Podriesdesenvolupar aquesta idea?

8 nexe - 23

Màrqueting per a éssers humans

L’objectiu últim de lanostra proposta és

humanitzarl’economia.

Una proposta central del llibre és lacreació de comunitats. Descrivim lacomunitat com un espai en què qualse-vol persona hauria de volercaminar perquè tothom sentque està rebent un bon trac-te. Doncs bé, una condiciónecessària per crear comu-nitat és la llibertat. Per tant,si ens imaginem un consumen què lliurement faig lesmeves eleccions perquè hiha un marc de llibertat perfer-les, si jo puc imaginaraixò, llavors puc afirmar que estaré exer-cint la llibertat econòmica. És a dir, la lli-bertat econòmica és la llibertat real delconsumidor d’elegir en un marc que noestà creat per retenir-lo, sinó perquèpugui exercir la seva llibertat. Nosaltresparlem de la llibertat i diem: “llibertat perentrar i llibertat per sortir”. Ens atrevima fer una proposta econòmica a les orga-nitzacions empresarials i a parlar de lli-bertat amb consciència. En el marc delque estem treballant ara, fem reflexionarles organitzacions sobre si d’algunamanera estan coartant la llibertat detotes les persones. Llavors, es produei-xen reflexions sobre la llibertat, perquèl’acte de fidelitat ha de ser un acte lliure.És a dir, només quan aquest consum esprodueixi des d’aquesta llibertat, en veri-tat podrem parlar de llibertat.

No obstant això, podríem dir que,perquè hi hagi una comunitat, a ban-da de la llibertat, també hi ha d’haversolidaritat i igualtat de drets, ja quecohesionen la comunitat. Però sem-bla que vosaltres no veieu aquestsconceptes com a centrals...

El concepte de solidaritat sí que eldespleguem quan parlem de la comuni-tat com a comunitat de valor, tractant de

superar el ja clàssic de la cadena de valor.Diem que la cadena uneix però tambéprovoca conflicte. Per tant, traduïm el

concepte de solidaritat propo-sant l’optimització enfront dela maximització. Consideremque la maximització, que pro-vé de la teoria liberal clàssicasobre l’agent racional, no éssostenible i que els membresde la comunitat s’han d’ado-nar que hi ha un valor ques’ha de crear entre tots –con-sumidors i fabricants– i que

no podran fer prosperar aquella comuni-tat si cadascú tracta d’endur-se tot elvalor. Si cadascú pren el valor que aporta,no queda res per a la comunitat. Hem dereconèixer que a l’obra no li hem donat laperspectiva solidària, però sí que s’hi diuque la creació de comunitat exigeix clara-ment que jo sigui conscient que creo unvalor i que no el retiro del tot d’aquellacomunitat.

Pel que fa a la igualtat, és veritat queno està present en el nostre planteja-ment. No és que no ens hagi preocupat,però en la comunitat econòmica queexplorem, el concepte d’igualtat s’hauriade crear, determinar què entenem perigualtat, perquè la posició de cada perso-na que està cridada a constituir la comu-nitat és diferent. La posició del compra-dor és diferent de la del productor, de ladel propietari o de la persona empleada.És una comunitat que en principi no dis-posa d’elements de cohesió política, sinóque ve donada per una convergència devalors, per una satisfacció d’interessosmaterials, acompanyada per la satisfac-ció d’altres tipus d’interessos de caràcterintangible.

La vostra proposta parteix de con-siderar que la finalitat de l’empresa

9nexe - 23


Descrivim lacomunitat com un

espai en quèqualsevol persona

hauria de volercaminar perquè

tothom sent que estàrebent un bon tracte.

no és maximitzar els beneficis, sinóla perdurabilitat.

Això és claríssim. Observant comuni-tats amb èxit ens hem ado-nat que es tracta de comuni-tats que perduren, no hi hacap altre objectiu més enllàde la perdurabilitat. Obtenirbeneficis és absolutamentnecessari i indiscutible, peròper tal d’assolir la perdurabi-litat. Per ser perdurable nohas de maximitzar sinó d’op-timitzar, tenir en compte al-tres elements que el màxim benefici, comara la satisfacció del client, la de la tevagent... D’alguna manera, es tracta nod’entrar en una idea de repartiment, sinód’atendre el que és necessari en cadacas. I això s’oposa a maximitzar, que diuque, entre tots els agents implicats enl’empresa, només un és important, l’ac-cionista. No oblidem que maximitzar sig-nifica alhora minimitzar i cap comunitatno es construeix així.

Però la tendència dominant en lagestió empresarial des dels anysnoranta és que l’objectiu de totaempresa és maximitzar el valor del’accionista, just el contrari de la per-durabilitat. Malgrat la crisi actual, nosembla que hi hagi d’haver altera-cions substancials sobre això. Lesempreses més importants seguiranen mans de grans propietaris o bé depetits inversors anònims que, en totsdos casos, no tenen altre interès queobtenir el màxim benefici a curt ter-mini.

Aquests dies estem llegint moltes veusque critiquen la maximització com aobjectiu. Ha quedat clar que un respon-sable directe de la crisi ha estat l’avaríciaper maximitzar. Des d’aquest punt de

vista, la crisi podria ser una oportunitatper implantar altres models de gestió i,com més violenta sigui, més possibilitats

hi haurà de canviar elsmodels actuals. Sento, doncs,un optimisme moderat; nodic que la crisi posa fi al sis-tema però enterra la revolu-ció neoconservadora de Rea-gan i Margaret Tatcher, iaixò és una bona notícia.

També parleu de generarun vincle ampli amb els

treballadors. A què us referiu?Als intangibles. Per exemple, un vincle

ampli és aquell que s’estableix quan unapersona pensa en la seva empresa i veuque l’empresa sempre el considera comaixò, com una persona. Jo no sols tincnecessitats com a treballador, les mevesnecessitats són com a persona. Llavors,quan això es dóna, la persona directa-ment desenvolupa un vincle que és mésampli que l’establert pel binomi salari-treball.

Aquesta afirmació s’extreu de l’obser-vació dels grups humans d’èxit, siguiuna família, un club esportiu o unaagrupació que tira endavant un projectesocial. Sempre hi trobem un factorcomú: tots els que hi participen reconei-xen que el vincle no és destruirà. Pen-sem, per exemple, en una colla castelle-ra. S’acostuma a pensar que és un grupde persones que s’aplega per construirun castell. El fan i ho celebren, semblaque sigui aquest el vincle que els uneix.Però no és així. El flux material de larelació no és més que un pretext per des-plegar una gran quantitat de vincles quesón de naturalesa immaterial: el sentitde pertinença, la confiança, el fet de nocaminar sol... Les empreses que declarenque l’objectiu per a aquest any és no per-

10 nexe - 23


La llibertateconòmica és lallibertat real del

consumidor d’elegiren un marc que no

està creat per retenir-lo, sinó perquè pugui

exercir la sevallibertat.

dre ocupació i ho aconsegueixen, acon-seguiran també que les persones que tre-ballen a l’empresa pensin que realmentaquesta els ha consideratcom a persones i desenvolu-paran un vincle més ampli.En canvi, aquelles empresesque, malgrat la crisi, deter-minin que el 10% de rendibi-litat és sagrat i que s’ha demantenir encara que impliqui acomia-dar, posem per cas, el 20% de la planti-lla, no establiran cap vincle.

Naturalment, encara que no siguisuficient, el vincle material, que anome-no “flux material de la relació”, és moltimportant. Tornant a la colla castellera:si aquesta no fos capaç de fer cap castellja no hi hauria vincle. Si el producte nosatisfà les necessitats del consumidor,no hi ha res a fer. Però hem de canviaraquesta manera estreta de veure nomésel binomi material de la relació, el salari-treball, producte-preu, subministra-ment-factura... La nostra proposta voltranscendir tot això per tal de superarl’economia liberal clàssica, que no deixalloc per a la humanitat.

Insistiu en la necessitat de trans-formar la transacció comercial en unacord humà, un canvi que proposeuque es valida quan els actors que hiintervenen estarien disposats a can-viar de rols en l’acord. Això ho veigmolt clar en els rols proveïdor-client,però en canvi tinc els meus dubtessobre la seva viabilitat en una relaciósalari-treball. Dubto que el directorgeneral o l’accionista principal d’unagran empresa estigui disposat a inter-canviar el seu rol en un acord quanl’altra part és el treballador...

Hi ha empreses que fan esforçosimportants per millorar la situació dels

seus empleats. No sé si els seus propie-taris han fet l’exercici de posar-se en lapell dels seus treballadors, però alguns

apliquen mesures de milloraconstant. I tot això vol dirposar-se una mica en la pellde l’altre, un exercici quecada vegada s’haurà de fermés. No diem que tothomhagi de cobrar igual, però sí

que tothom ha de rebre un tracte digne.I anem més enllà, i diem que una orga-nització ha de ser capaç d’oferir un pro-jecte a cada persona que s’adigui a laseva situació i al seu paper dins l’orga-nització.

Reemplaçar el concepte de cadenade valor entre comprador i venedorpel d’espai compartit implica revisarla dita clàssica que diu que “el clientsempre té raó”?

És clar, perquè pensar que “el clientsempre té raó” suposaria maximitzar laposició del client. Ens hem d’esforçarperquè els productes que oferim als nos-tres clients proporcionin una satisfaccióglobal i holística, i perquè el client tinguiveu. Una proposta que està implícita enel llibre és la desaparició de l’actual con-cepció dels centres d’atenció al client.Pensem que caldria reemplaçar-los perun concepte radicalment diferent basaten la comunicació persona a persona.

... Pel màrqueting relacional?Sí, però aquí hi ha hagut una perver-

sió. El centre de relació amb el client estàconcebut com un centre d’atenció-barre-ra, on es tracta de parar el client de lamanera que sigui. Una vegada que emvan preguntar què opinava dels centresd’atenció al client, vaig contestar: “Exac-tament el mateix que el que opina elclient!” En comptes de la noció de barre-

11nexe - 23


Si cadascú pren elvalor que aporta, noqueda res per a la

comunitat.

ra, nosaltres propugnem la de cristallera.Quan el client té un problema, buscaalgú de l’organització per tenir com areferència. El client es pot fercàrrec que aquesta personano li pugui resoldre el pro-blema, però no que se’ndesentengui, que és el quesol passar. Hi ha bonesexperiències per aprendre’n.Per exemple, un petit bancalemany va obrir un centred’atenció al client en què els empleatshan d’estar atents a resoldre el proble-ma, no a parar-lo. Així, les perspectivesde confrontació baixen perquè el client sesent veritablement atès.

La vostra proposta considera cen-trals la llibertat, la transparència, l’ho-nestedat i la participació. Aquestsvalors, a tu i a mi que som cooperati-vistes, ens sonen. Quina diferència hiha entre crear una comunitat i crearuna cooperativa?

Si pensem que una cooperativa esdesplega d’acord amb els seus principis,conclourem que es tracta d’una formula-ció empresarial més propera que lesaltres a la noció de comunitat.

Mirem-ho al revés. Creus que la for-ma òptima, per a una empresa conven-cional, de formar comunitat desembo-ca a reconvertir-se en cooperativa?

Aquí hauríem de respectar els accio-nistes, que juguen un paper determi-nant. Però és cert que el desenvolupa-ment de fórmules comunitàries porta adesenvolupar fórmules cooperatives,amb independència de les formulacionsjurídiques. En el llibre fem una crida a lacooperació, que és el ciment de la comu-nitat. De manera que sense cooperació

no hi ha comunitat, es tracta d’una con-dició necessària. Actualment treballemamb una societat anònima i no crec que

el projecte de crear comuni-tat, d’acord amb els plante-jaments del llibre, la porti acap règim particular. El quesí que es produeix és unincrement molt intens de laparticipació, amb totes lesconseqüències que puguinderivar-se.

Quina és la metodologia per cons-truir comunitats?

El llibre parla de camins, però no ésuna obra de management que indiqui elspassos concrets que s’han de seguir.Posteriorment, sí que hem explorat comfer tot el que explicàvem, associant-nosGrup Integral amb una consultora nocooperativa, que és Augere y Asociados.Aquest marc per construir comunitatsl’anomenem building communities. Enessència, per construir comunitats esnecessita una clau de pas, que hemgenerat, i això ho fem amb una metodo-logia molt concreta basada en la identifi-cació del que hem anomenat els “dotzeeixos constructors de comunitat”. Afir-mem que hi ha dotze elements –la lliber-tat n’és un– que tenen la capacitat deconstruir una comunitat. La hipòtesi ésque si jo sóc capaç de tirar endavant elsdotze eixos, el retorn és una comunitatconstruïda. En aquest moment hi hacinc projectes de comunitat en marxa il’any que ve n’hi haurà més.

12 nexe - 23


Obtenir beneficis ésabsolutament

necessari iindiscutible, però per

tal d’assolir laperdurabilitat.

13nexe - 23

ins del concepte genèric de grups deconsum o grups de compra de produc-tes ecològics, entre ells les cooperativesde consum de productes ecològics, aCatalunya, s’engloba un seguit d’agru-pacions constituïdes per persones queopten voluntàriament per exercir unaltre model de consum. Un modelconscient, responsable, ètic, crític, sos-tenible; un consum que respondria alsconceptes bàsics de les 3 R de l’ecolo-gisme:- Reduir (embolcalls, productes d’un

sol ús).- Reutilitzar aquell material o objecte

que, un cop perd la seva utilitatprincipal, pot tornar a ser utilitzatamb una altra finalitat, sense haverde ser transformat ni modificat en laseva essència.

- Reciclar aquell material o objecteque, un cop ha estat utilitzat, potésser sotmès a un tractament que eltransformi en un nou material oobjecte, no necessàriament amb laseva forma original, com per exem-ple els envasos de vidre. Un consum socialment transformador

que passa necessàriament per un treballindividual de presa de consciència, per

Grups de consum de productesecobiològics: cooperatives o

associacions

Conxita Comamala Espona

D

Pre-textos

14

una banda, i, per l’altra, d’un treballcol·lectiu de modificació de la societat.

Aquests grups constitueixen un tei-xit associatiu divers, en quècoexisteixen diferents cor-rents de pensament i grausde compromís social; com-parteixen l’afinitat del res-pecte al medi i la preocupa-ció per la pròpia salut, i unsprincipis i objectius basatsen la cooperació i en lespremisses ideològiques queengloba el concepte d’agro-ecologia, que comporta ele-ments de transformacióeconòmica i social (produc-ció a petita escala i distri-bució local garantint l’autonomia delpagès/esa i la sobirania alimentaria),independentment de la forma jurídicasota la qual estan agrupats.

Comparteixen una àmplia termino-logia per referir-se, molts cops, a unmateix concepte, terminologia específi-ca que de vegades pot emmenar a qual-sevol persona, aliena, a una certa con-fusió per comprendre, exactament, delque s’està parlant quan es refereixen acooperatives de consum de productesecològics.

Seria força interessant estudiar elcontext històric, econòmic i social queva propiciar que tres de les quatre úni-ques cooperatives de consum de pro-ductes ecològics que són membres de lacoordinadora Ecoconsum i que de fet lavan constituir, siguin les més antiguesde Catalunya, però aquesta anàlisi que-da en reserva per una altra ocasió.

L’existència a Catalunya de la coordi-nadora catalana de cooperatives de con-sumidor/es responsables de productesecològics, Ecoconsum, data de la dèca-da dels 80. Amb la forma jurídica d’as-

sociació, aplega actualment entre 18 i20 d’aquest grups de consum; la impre-cisió respon al ball de números de les

fonts consultades. D’a-quests grups, 14 són asso-ciacions, dues de les qualsfuncionen organitzativa-ment com una cooperativaperò no han legalitzat la for-ma jurídica, i 3 han sorgitd’una de les cooperatives deconsum de les 4 que en for-men part. Aplega 970 uni-tats de consum segons lesdades que es poden consul-tar al seu web i edita en for-mat electrònic el Butlletídels grups de consum eco-

biològics de Catalunya, TROC, regit perun Consell de Redacció que possible-ment representi la varietat casuísticadels grups que aplega al seu si, el qualdefensa el principi de coherència vers elrespecte al planeta, coherència indepen-dent de la forma organitzativa que cadagrup tingui.

És difícil trobar dades que concretinel nombre exacte de grups de consumo grups de compra existents a Cata-lunya, el que és pot afirmar és que lacoordinadora contribueix a fer visibleaquest moviment en diferents fòrumsal mateix temps que es converteix enun referent per a altres grups, en for-min part o no.

Molts d’aquests grups funcionensota la filosofia de cooperativa, però nos’han constituït com a tal. Solen serreduïts, 30 unitats de compra com amàxim, i estan coordinats en xarxamés o menys formal, de tal manera quees genera un flux d’informació que per-met, entre d’altres coses, accedir alsproductors que ja s’han guanyat unespai per la qualitat i les garanties dels

nexe - 23

Grups de consum de productes ecobiològics: cooperatives o associacions

Aquests grupscomparteixen el

respecte al medi i lapreocupació per lapròpia salut, i unsprincipis i objectius

basats en lacooperació i en les

premissesideològiques del’agroecologia.

Cooperativa de consumecològic i responsable.Sense botiga.

15nexe - 23


Font: www.iillacrua.cat - Entrevista amb l’Albert Ferré de Germinal i elaboració pròpia.

TROCButlletí dels grups eco-biòlogics de Catalunya

Recent creació (compa-rat amb les altres 3)

25 anys constituïda10 anys amb localpropi30 anys funcionant

cooperatives desdels seus orígens

S’hi aproxima

Cooperativa de consumamb botiga de venda aldetall, oberta al públic;amb personal contractat. 120 famílies associades

El Rebost sccl, de Girona(comarca Gironès)no disposa de webpropi

Cooperativa de consumamb botiga de venda, aldetall, oberta al públic;amb personal contrac-tat.150 famílies associades

Socisimplicatsen la gestióde labotiga.

Permet quemés gentpuguiaccedir aaquestsproductes.

Germinal, sccl (actualment amb 4grups més)(comarques: Barce-lonès i Vallès Occiden-tal)disposa de web propi

Constituïda desdels seus inicis (14anys aprox.) per ungrup de 30 perso-nes.

Cooperativa autoges-tionària de base assem-bleària que desenvolupael consum alternatiupartint de l’economiasocial i l’ecologia. Sensebotiga. Cap assalariat.Treball voluntari.

Cydonia, sccl (Barcelona ciutat)disposa de web propi

Cre

ació

rece

nt

(com

pa-

rat

amb

les

altr

es3)

Era

l’ún

ica

aB

arce

lon

a(S

ants

)S

ónle

sm

ésan

tigu

es

Com a grup, 10anys (gent delsbarris de Poble Noui Clot) coop consti-tuïda el febrer del2002

Grups< 30persones.Si creix,s’intentaformar-neun altre denou.Tothom hiparticipa.Reparti-ment de lesfeina a fer.

ecoconsum Anys de funcionament

Característiques de la cooperativa

16

seus productes preferentment locals ide temporada, evitant l’impacte ecològicdel transport que provoquen els circuitsllargs de comercialització iafavorint el desenvolupa-ment del territori potenciantels productes de temporadai evitant, tant com sigui pos-sible, els intermediaris ambla intenció d’incidir en elcanvi del model de comer-cialització dels productesque consumeixen. Als crite-ris de compra hi afegeixen, amés a més, el complimentd’aspectes ètics, ecològics,socials, econòmics i solidaris en el pro-cessos de producció i de distribució,comprant, en la mesura del possible, alsproductors, manipuladors o distribuï-dors que els compleixen, i modificantaixí el model de consum.

De l’entrevista realitzada a un mem-bre de Germinal, sccl, optar per la for-ma jurídica de cooperativa els va per-metre participar visiblement enl’economia social, desenvolupant unprojecte que qüestionava el model deproducció i de consum que s’anavaimposant, un model que assumeix uncompromís amb la societat i que defen-sa el dret a decidir lliurament. Els haservit, també, diu, per poder organitzaractes públics legals (segons cadamoment històric) i estar presents a lavida pública associativa a través d’acti-vitats de pressió social i mobilitzacióciutadana; però també opina que aixòno treu que les persones que a títolindividual s’organitzen per un consumbàsicament alimentari, no els fa cap fal-ta constituir-se com a cooperativa per-què l’interès principal rau a satisfer elsseus interessos vers la salut senseentrar en més consideracions.

Siguin o no cooperatives constituïdes,s’organitzen internament en grups deresponsabilitats o comissions de treball

o grups de treball o... (la ter-minologia és àmplia) perdur la gestió econòmica, ferpermanències rotatives perpreparar i lliurar les coman-des setmanals, seleccionarels proveïdors i vetllar pelcontrol de qualitat dels pro-ductes, acollir els noussocis i sòcies, potenciar lesrelacions amb l’entorn,netejar el local, etc. Fer un consum setmanal,

participar en alguna comissió de treball,participar en les assemblees periòdi-ques i abonar la quota d’ingrés i laperiòdica, són alguns del compromisosque els seus membres adquireixen.

Seguint amb la comparativa iniciadaal quadre anterior i basant-nos en lacaracterística dels dos models, n’obte-nim aquesta altra.

Els factors socials i democràtics de laforma jurídica cooperativa també sónpresents en gairebé tots els grups de con-sum o grups de compra, uns són empre-saris i els altres consumidors, persones ala fi organitzades col·lectivament –que ésantagònic d’individual–, amb uns valorsespecífics i que participen activament enla transformació de la societat.

Pel que fa al consum, la decisió d’au-toorganitzar-se i decidir què i on escompra i, per tant, què no es consu-meix, ja és prou important. Exercir unconsum crític és cabdal per una qüestióde futur i de transcendència social, jasigui a través de cooperatives, ja sigui através d’associacions. Però és possible eldiàleg entre aquests dos models similarsperò no idèntics? Aquests és un repteque tot just s’inicia.

nexe - 23


L’existència aCatalunya de la

coordinadoracatalana de

cooperatives deconsumidors/esresponsables de

productes ecològics,Ecoconsum, data dela dècada dels 80.

17nexe - 23


Quadre comparatiu entre el model cooperatiu i el model que seguei-xen les cooperatives de consum de productes ecològics

Model econòmic i social que representa l’economia cooperativa

Transformació del model econòmic vigent

Principals branques actuals

Cooperatives agràries

Cooperatives de consum

Coop. serveis/transportistes

Coop. treball associat

Cooperatives de crèdit

Font: Assignatura Economia de la Cooperació,

2007-2008, UB, Dept Teoria Economia.

Adhesió voluntària i obertaVoluntarietat

No discriminació

Responsabilitat

Gestió democràtica persones associadesCapacitat de participar i d’aportar

Participació activa no basada en el capital

Responsabilitat dels òrgans de gestió

Sostenibilitat de la cooperativa

Participació econòmica persones associadesContribució econòmica

Creació de reserves no repartibles

Autonomia i independènciaControl democràtic

Independència en la relació amb tercers

Educació, formació i informacióFormació per les persones associades

Informació de tot allò que els afecta

Cooperació entre cooperativesRelació amb d’altres cooperatives

Desenvolupament del moviment cooperatiu

Intercooperació

Interès per la comunitat Decisions responsables amb l’entorn

Participació desenvolupament comunitari

Model econòmic i social cooperatiu,autogestionat i assembleari: Cooperati-ves de consum de productes ecològics

Transformació del model de consumvigent a través de formes alternatives

1. Propietaris

2. L’autogestió requereix del compromís i treball

de tothom. No remunerat però obligatori per a

un fi i un bé comú. Es treballa per la construc-

ció d’un model de societat diferent.

3. Els possibles excedents han de revertir en el

patrimoni social col·lectiu o en altres projectes

autogestionaris.

4. És democràtic i de participació directa.

5. Les diferències es resolen a través del consens

i no de votacions, escoltant i meditant els argu-

ments contraris.

6. Adhesió lliure i baixa voluntària. No discrimi-

nació.

7. Participació local.

Font: Alejandre, Ferran (tardor 2007: TROC, p.16-17) ielaboració pròpia.

18 nexe - 23


Model econòmic i social que representa l’economia cooperativa

Model econòmic i social cooperatiu, auto-gestionat i assembleari

SÓN MOVIMENTS SOCIALS

Conjunt d’activitats que parteix de lesconfluències d’interessos de les persones ique es planteja transformar el sistema desde dins.

Conjunt d’activitats que parteix de lesconfluències d’interessos de les persones ique es planteja transformar el sistema desde fora.

Incideix en l’economia catalana en un per-centatge determinat gens desestimable.

Incideix a l’economia catalana des delmoment que sorgeixen nous operadorsinteressats.

Treball remunerat Treball voluntari

ES VISUALITZA NO ES VISUALITZA

Ocupa un espai en el sistema econòmic ien forma part. Les possibilitats de trans-formar augmenten.

Gestió democràtica

Lliure adhesió que implica un compromís de participació activa

Interrelació i participació amb l’entorn

Cooperació amb d’altres grups

Ocupa un espai minúscul en el sistema.Les possibilitats de transformar dismi-nueixen.

Ocupa espais de participació formal

EconomiaAssociacionisme

Mercat

EconomiaMercat

Ocupa, majoritàriament, espais de participació informal

Moviment estancat o en davallada

Moviment dinàmic en creixement

primera fase

segona fase

Font: Elaboració pròpia

om orientem individualment isocialment la nostra acció? Hi ha bàsi-cament dues grans actituds, tendèn-cies o corrents a l’hora de pensar eldesenvolupament, l’acció. Un corrent depensament separa el coneixement del’acció; l’acció ha d’estar dirigida, pre-determinada per un procés previ dedefinició d’estratègia. Així, qualsevolalteració en les condicions previstes hade conduir a modificar el procésparal·lel de definició d’estratègia.

L’altre corrent seria entendre que elconeixement i l’acció no s’han de disso-ciar, que no poden ser processosparal·lels per molt relacionats que vul-guem presentar-los a través de visions

sistèmiques, sinó que coneixement–decisió– i acció han de ser pensatscom a unitat indissociable. Dissociarsignifica que algú –sigui una persona osigui un pla elaborat entre tots– dictaordres a algú altre de qui s’espera queexecuti, mentre que la no dissociacióimplica que algú, des del seu coneixe-ment, decideix i actua. He de fer notarque la diferència òbviament no està enla funció que s’assigna a cada agent,sinó que el resultat d’una forma deconducta o d’una altra serà radical-ment diferent.

Entre els extrems hi ha un món derealitats; no hi ha negres i blancs, on’hi ha, però també hi ha tot un món

Cap a nous marcs conceptualsque superin la planificació

Maite Darceles

19nexe - 23

C

20

de matisos grisencs. Però crec que latradició –convertida en esquema men-tal bàsic que impregna les nostresmaneres d’afrontar la reali-tat– s’ha escorat cap a undels extrems i d’això tractaaquest article.

En aquest sentit, veiemque, quan s’intenten abor-dar temes complexos, laforma de pensament habi-tual és la que separa conei-xement i acció. Aquest pen-sament parteix de lanecessitat d’establir unobjectiu, un punt d’arriba-da. Tenim molt ficada laidea que el primer és fixar un objectiu.I aquesta forma de conducta compleixaquesta necessitat, ja que s’articulaentorn de la fixació d’un objectiu previ.Però, paradoxalment, encara queacceptéssim que haver-se de fixar unameta és imprescindible com a punt departida –cosa que en molts casos no ésaixí–, resulta que la dissociació entreprocés executiu i procés reflexiu ho falent i, encara pitjor, ineficaç.

Aquesta és una forma de conductaestesa en tots els àmbits de l’activitathumana. Des de la planificació estratè-gica i moltes altres eines del manage-ment, fins al sistema educatiu queestructura horaris, assignatures itemaris amb l’objectiu d’arribar a apro-var la selectivitat en batxillerat, o lanostra pròpia organització política enquè la participació ciutadana en lademocràcia es limita a triar cada qua-tre anys entre diversos programes elec-torals, entre els quals el programa elec-te es constituirà en objectiu moralmentineludible.

L’activitat humana, en tots elsàmbits que es desplega, acostuma a

desenvolupar-se en la complexitat, enel caos, per la qual cosa les formesd’organització així dissenyades creen

sempre problemes estruc-turals. A més rigidesa, mésobstacles estructurals ipitjors resultats.Milers d’accions i d’esdeve-niments que s’influeixenentre si són impossiblesd’entendre en l’anàlisi atemps real, la qual cosaprovoca sistemàticamentun desfasament entreobjectiu declarat i assolit, itambé entre l’objectiudesitjat en el punt de parti-

da i el desitjable en qualsevol altremoment, i duu, finalment, a la perillo-sa distorsió de la imatge, per la qualcosa, encara que no s’hagi assolit l’ob-jectiu, es vesteix com si s’hi haguésarribat. Tres tipus d’escenaris per alsquals el món de les organitzacions ensofereix tots els exemples que vulguem.

Probablement en alguns àmbits nosiguem capaços d’imaginar formesmillors, com fóra el cas de moltes partsdel sistema legislatiu i jurídic. No pucimaginar cap alternativa per defensarel dret a la vida que no passi per impo-sar altes penes de càstig per assassi-nat. Part de l’organització social hauràd’adoptar sempre aquestes formes.Però, així com sembla resultar eficaçper a la prohibició, per a la no acció,quan es tracta d’orientar l’acció, la cre-ació –de qualsevol tipus– la forma real-ment eficaç és la que associa coneixe-ment i acció, la qual es basa enl’autoorganització, en apropiar-secadascú de la seva activitat, decidintmentre actua.

Avançar cap a un objectiu que enshàgim fixat no requereix traçar el camí

nexe - 23

Cap a nous marcs conceptuals que superin la planificació

Avançar cap a un objectiu que ens

hàgim fixat norequereix traçar elcamí pas a pas percaminar-lo, sinó queel camí es defineix iredefineix en cadaacció, cada dia o

cada minut.

pas a pas per caminar-lo, sinó que elcamí es defineix i redefineix en cadaacció, cada dia o cada minut. I en qual-sevol acció social, es tractade milers d’accions realitza-des per un nombre de per-sones, accions que es vaninfluint entre elles… Cadadecisió que prenem confor-ma una nova realitat. Totinflueix, s’afecta i va teixintla realitat. Allò que passi enel camí pot tenir impactesmolt importants: pot ser que algunacosa faci que l’objectiu pretès deixi deser rellevant, o resulti que s’observauna oportunitat abans ignorada mésinteressant que l’objectiu marcat, ocert succés posa una barrera insalva-ble a l’objectiu marcat… És a dir, nonomés el camí es defineix i redefineix acada pas, sinó que també l’objectiu hade gaudir d’aquesta qualitat. El proble-ma és que quan es desenvolupa unaestructura d’acció vertical a partir del’Objectiu glorificat, modificar-lo es tor-na inviable. Un exemple és la forma defuncionament d’institucions públiquesaltament burocratitzades. A partir d’undeterminat crèdit disponible, s’esta-bleixen objectius d’interès general, pera la consecució dels quals es defineixenlínies d’actuació, amb els desenvolupa-ments dels seus plans d’acció, de lanormativa, etc. Sota aquesta forma defuncionament, modificar camins iobjectius sobre la marxa esdevé quasiimpossible.

Però com actuem en la nostra vidaquotidiana? Posaré un exemple. Emplantejo com a objectiu aprovar l’exa-men de química que tindré d’aquí atres mesos: jo no perdria gaire tempsdissenyant el pla d’estudis, dividint leshores d’estudi per temes, establint

quantes hores dedicaré a repassar eltema que no hauré entès o la diferentdedicació que requeriran un problema

senzill i un altre que, per laseva dificultat o per lameva distracció momentà-nia, s’allargarà… Simple-ment, un cop de pensa-ment em dirà que li he dededicar molt poc, poc omolt estudi, segons l’expe-riència passada; comença-ré i amb el pas dels dies

aniré veient si he d’intensificar l’estudio si podria relaxar-lo… A més, hi pothaver altres factors que influeixin enl’estudi: les explicacions d’algun com-pany que m’ajuden a entendre’l abans,un problema sentimental que interfe-reix, algun contratemps, etc. Totsseran esdeveniments no predictibles.En aquest senzill exemple, veiem ambclaredat que la cosa natural és no pla-nificar massa. Per què ens obstinem,llavors, a planificar en situacions quepodríem considerar com agregades d’a-questa?

Diria que, quan el desenvolupamentde l’acció no produeix efectes en elsaltres –o produeix efectes no significa-tius–, tendim a mantenir una estretarelació entre coneixement i acció.

Ara bé, quan parlem d’activitats demés complexitat interpersonal estemhabituats a pensar des de la dissocia-ció. No sabem pensar l’acció cooperati-va, social o interpersonal sense aques-ta dissociació. Els models mentalsd’autoorganització no han estat cons-truïts o difosos. Per tant, la inèrcia delllenguatge que utilitzem en el pensa-ment que dissocia coneixement i accióens impedeix rastrejar, explorar, imagi-nar altres camins (perquè “primer calestablir l’objectiu i després definir els

21nexe - 23


Quan s’intentenabordar temes

complexos, la formade pensament

habitual és la quesepara coneixement i

acció.

22

passos que ens hi menen i desprésassignar a cadascú la tasca que licorrespon en cada pas”, etc.).

Necessitem aprofundir en aquestesformes, en el seu llenguatge, en marcsconceptuals amb els quals puguemelaborar, imaginar, aventurar-nos cap

a formes que ens permetin orientarl’acció social sense dissociació entreconeixement i acció, la qual cosa, sensdubte, redundarà en un gran avenç ien un extraordinari increment d’apor-tació de valor del nostre treball i accióen general.

nexe - 23


na de les característiques que defineixen la societat actualés el desenvolupament dels serveis socials de què pot gaudirla ciutadania en general. La Llei de serveis socials i de ladependència estableix un ventall o cartera de serveis queposa de manifest el compromís de l’administració i de l’estaten la satisfacció de les necessitats socials. El fet que l’admi-nistració els concedeixi aquesta importància evidencia, apesar del seu curt desenvolupament, els elements definidorsdel tipus de societat que es vol.

El desenvolupament dels serveis i la seva importantimplantació ha ocasionat un ampli debat entorn de la mane-ra i els valors que els agents que intervenen en la seva gestióhan de tenir.

Una de les característiques de la gestió dels serveis d’aju-da a les persones és que no als presta directament l’adminis-tració, sinó que els externalitza. L’externalització dels serveisopera per mitjà de concursos públics on les administracions

L’externalització dels serveisd’ajuda a les persones

Perfecto Alonso

23nexe - 23

U

Textos

24

estableixen uns plecs o clàusules que les entitats que partici-pen en la licitació han de complir. Les propostes són valora-des sobre la base d’un sistema de puntuacions entorn del’estàndard de qualitat de gestió i de costos econòmics.Aquestes propostes les valoren tècnics de l’administració, quepuntuen les ofertes realitzades i adjudiquen la tasca en fun-ció del resultat de la valoració realitzada.

En els inicis de les concessions de serveis, l’element deter-minant en la valoració i atorgament per part de l’administra-ció, a l’hora de valorar les ofertes, era bàsicament el costeconòmic. Però l’evolució dels serveis ha suposat que, a poc apoc, sense que la qüestió econòmica perdés importància, n’a-nessin guanyant, en les valoracions i per tant en la concessiódels serveis, altres elements, que venien a suposar la neces-sitat d’incorporar aportacions sobre gestió en les plecs decondicions.

L’element econòmic ja no és l’element determinant, sinóque se suma a una altra sèrie de valors que s’afegeixen a lesofertes de les pliques (condicions de l’oferta) i que permetenvalorar la gestió del servei com alguna cosa mes àmplia. S’en-tra, llavors, en qüestions de caràcter mes tècniques, com laqualitat, la rendibilitat i la manera de dur a terme i controlarels serveis. En suma, en la professionalitat de la gestió.

Aquesta evolució constant dels serveis i les necessitats desatisfer-los fa que es doni una àmplia discussió entre tots elsagents que hi intervenen, que permet anar constituint unanova filosofia i una nova cultura en la seva realització i en elsmateixos agents.

El debat sobre allò que es vol emfasitzar en aquesta expo-sició radica bàsicament en la característiques del tipus d’en-titats que participen en l’activitat i que han participat desd’un inici en aquest tipus d’externalització, aportant no sola-ment la gestió sinó creant una forma de portar-la a terme quepermeti desenvolupar els serveis i adaptar-los a les novesnecessitats.

La professionalització de la gestió

El mecanisme de l’externalització dels serveis s’ha explicatmés amunt. Ara es tracta simplement d’afegir que, com a con-seqüència de la instauració de la democràcia, s’aposta perconsolidar aquests serveis i, a causa de les limitacions pres-supostàries, es passa a externalitzar-los.

Per portar a terme aquesta externalització s’aposta per untipus d’entitat d’unes determinades característiques a fi d’im-

L’elementeconòmic ja no ésl’elementdeterminant enl’atorgament delsserveis, sinó quese suma a unaaltra sèrie devalors com laqualitat, larendibilitat i lamanera de dur aterme i controlarels serveis; ensuma, laprofessionalitatde la gestió.

nexe - 23

L’externalització dels serveis d’ajuda a les persones

pedir que ningú no es pugui lucrar i buscar no un interèssocial sinó un interès especulatiu.

De resultats d’aquesta decisió, es comencen a constituirentitats de caràcter social (associacions, fundacions, coope-ratives...), a les quals s’adjudica el servei, ja que llur natura-lesa com a entitats sense ànim de lucre representa unagarantia per a la finalitat de la decisió adoptada.

La dinàmica del mercat, l’expansió dels serveis i la com-plexitat d’aquestes activitats van començar a evidenciar quela naturalesa de les entitats no era suficient per garantir laqualitat de la gestió, i per tant es va començar a introduir unelement nou en la definició dels requisits que han de complirles entitats que participen en els concursos.

Ja no n’hi ha prou de ser una entitat de caràcter social osense ànim de lucre per esdevenir adjudicatària del servei; elgrau de professionalització de la gestió comença a ser un ele-ment determinant en la valoració de les ofertes i la posterioradjudicació.

Podem assenyalar com a element dinamitzador del sectorla necessitat de dur una gestió professionalitzada, la qualcosa va provocar que moltes entitats que no complien aquestrequisit anessin desapareixent del mercat dels SAD i fossinabsorbides per aquelles més àgils en la presa de decisions ique havien esmerçat més mitjans materials i humans permillorar les ofertes.

Com a conseqüència d’aquest nou gir en les entitats, apa-regueren gestors professionals d’altres sectors que van per-metre superar les mancances.

El “múscul financer”

Un altre element que aparegué en el procés de la consoli-dació dels serveis i ho féu, no com una reflexió sobre novestècniques de gestió, sinó com a conseqüència de les dificul-tats econòmiques que evidenciaven les conjuntures dels mer-cats, va ser la necessitat que les entitats, a més de ser decaràcter social, entitats de gestió professionalitzada, fossinentitats amb “múscul financer”.

Fins aquest moment, les entitats es finançaven amb elsingressos procedents de l’administració. Eren entitats que nonecessitaven un marge financer important en la mesura quela majoria del cost venia constituït per salaris. Les inversionseren mínimes i això permetia que entitats sense recursospropis poguessin finançar-se amb el circulant de la factura-ció.

Com aconseqüència de lainstauració de la democràcia,s’aposta perconsolidar elsserveis a lespersones i, a causade les limitacionspressupostàries, es passa aexternalitzar-los.

25nexe - 23


26

Però les crisis de 1988 i 1992 van provocar que les entitatstopessin amb reclamacions salarials motivades pels retards enels pagaments dels serveis, que tenien l’origen en l’endarrerimenten el pagament per part de les administracions. Aquesta tar-dança no sols incidia directament en els salaris dels treballa-dors/es del sector, sinó també en el malestar dels usuaris, queeren els que realment patien les conseqüències de les tensions.

A més, i de resultes del qüestionament financer, es va revi-sar el tipus d’entitat que gestionava els serveis i es van modi-ficar els criteris de valoració, no solament en les valoracions,sinó també en els requisits que havien de complir.

La característica de la territorialitat, que fins llavors esvalorava com a element positiu, va passar a identificar-seamb entitats de dimensions reduïdes amb què el marge de lafacturació, com que era reduït, provocava que s’invertís pocen l’estructura de gestió, la qual cosa reportava poquesgaranties per afrontar les demandes generades.

Igualment va anar prenent valor el criteri que les estructu-res igualitàries, com en el cas de les entitats de caràctersocial, eren un hàndicap per a la viabilitat dels serveis i elsposava en perill.

Per a les entitats de caràcter social, l’acomiadament és unrecurs d’última instància, en la mesura que la cultura d’a-quest tipus d’organitzacions suposa com a valor definidor laconsolidació i el manteniment dels llocs de treball, a costafins i tot dels resultats econòmics del projecte.

La unió d’aquests elements –estructures socials rígides,poca tendència a l’acomiadament i pocs recursos econòmics–va portar a qüestionar que les entitats de caràcter socialpoguessin gestionar serveis de certa envergadura de personali econòmica, i començar a valorar-se com a més adequadesaltres entitats, que van començar a intervenir des de pers-pectives de gestió i objectius diferents dels de les entitats con-solidades en el sector.

No hem d’oblidar que aquesta anàlisi té lloc en un momenten què el sector comença a desenvolupar-se i el volum denegoci gestionat ja adquireix una dimensió important, per-què, fins aleshores, la dimensió de les entitats beneficiava lesadministracions, ja que en la mesura que no fossin moltgrans els era més fàcil imposar els criteris de gestió que mésconvenien l’administració.

És a partir d’aquest moment, econòmic i de desenvolupa-ment dels serveis, que comença a qüestionar-se el funciona-ment de les entitats de caràcter social, en benefici d’altretipus d’entitats més “operativa”.

nexe - 23


Diferents cultures de gestió

No podem obviar que el creixement del sector ha obligat lesorganitzacions que hi actuaven a dotar-se d’una estructuramés adequada a les noves necessitats, i per això la sevadimensió ha passat a ser un debat superat per centrar-se enla diferenciació de la gestió.

Si analitzem els elements definidors de la gestió i de lescaracterístiques culturals de les entitats de caràcter social iles de caràcter mercantil (com a definició del que s’entén perempresa petita i empresa gran, ja que és així com es visualit-za), veuríem que les entitats de caràcter mercantil no superenles socials en cap dels criteris comparats, definidors del con-cepte d’empresa moderna, àgil en les decisions, qualitat enels serveis i gestió econòmica i social, a més de no fer capaportació a la gestió que millori la seva qualitat.

Pel que fa a la gestió del personal, no és comparable la cul-tura de les unes i les altres. Es valora com un element nega-tiu la política salarial d’una en comparació de l’altra. A fi d’in-troduir aquesta qüestió i evitar errors de conceptespreconcebuts, que ens impedeixin fer amb claredat la compa-rativa, he d’afirmar que la igualtat salarial és una discussiósuperada dins les entitats de caràcter social, del moment queintervenen en el mercat per adquirir professionals per a lagestió, que obliguen a imposar criteris salarials en funció dela responsabilitat assumida per les persones i no per la meracondició de membre pertanyent a una d’aquestes entitats.

Si comparéssim la partida econòmica del compte de perso-nal d’estructura d’una entitat i de l’altra, veuríem que no ésla igualtat o l’escala salarial desigual allò que suposa la des-tinació de menys costos salarials de les despeses d’estructu-ra. Les entitats de caràcter social solen adaptar-se als recur-sos mentre que les mercantils es caracteritzen per l’alt costsalarial dels responsables de les seves estructures, atès queels criteris de valoració econòmics no es basen en la gestiósinó en els seus resultats, la qual cosa motiva que el cost delsprofessionals que ocupen càrrecs de responsabilitat en elsorganigrames de les entitats amb objectius econòmics, es vegicompensat per la reducció dels salaris de les persones quefan directament els serveis, la qual cosa origina conflictivitati la devaluació dels serveis.

Com a criteri de valoració en el supòsit, com ha succeït,que es presenti una època de crisi, la capacitat de resistènciade les cooperatives supera amb escreix la de totes les altresorganitzacions, en la mesura que el concepte salarial és total-ment distint al concepte laboral, i per tant les exigències sala-

El grau deprofessionalitzacióde la gestiócomença a ser un elementdeterminant en lavaloració de lesofertes i laposterioradjudicació.

27nexe - 23


28

rials no satisfetes poden ser, previ acord, compensades ambaltres tipus de drets societaris.

En les cooperatives es poden destinar a augments de capi-tal o a quantitats pendents d’abonar sense que suposi l’e-xigència econòmica d’ús obligat com ho és en el cas de lesrelacions laborals subjectes a l’Estatut dels treballadors.

En els altres tipus d’entitats, les exigències de caràctersalarial són drets de compliment immediat i exigibilitat imme-diata. En el cas d’impossibilitat de compliment, ocasiona unaconflictivitat social que al final repercuteix no sols en la qua-litat del treball dels treballadors, sinó també de la relació ambels usuaris, que són els destinataris dels serveis.

Pot ser que s’afirmi, per part de les entitats de tall capitalis-ta, que en aquests moments es poden compensar amb aug-ments de capital que permetin un major finançament per alsmoments de crisis o tensions financeres. Aquesta és una afir-mació buida, en la mesura que les entitats amb objectiuseconòmics no solen invertir en períodes de crisi, sinó mes aviatabandonen el sector i en busquen d’altres més rendibles.

Però encara per a aquesta afirmació, les cooperatives tenenresposta d’índole econòmic, en la mesura que els socis partici-pants en els projectes, adapten els seus salaris a les possibili-tats econòmiques del moment, amb què les ampliacions decapital, a les cooperatives, ho són de caràcter passiu, evitant ladescapitalització, per les sortides econòmiques, encara quesiguin dels salaris, que facin perillar la viabilitat de l’empresa.

Els acomiadaments

Respecte a la política de “deixar anar llast” (acomiada-ments), en els moments de pèrdua de concursos o centres, lacomparació no pot ser mes favorable a les entitats socials. Lapolítica d’acomiadaments suposa una forma de gestió quedóna continuïtat a certs projectes empresarials, perquè elscostos que no financen els marges de la gestió quan es perdalgun dels centres o contractes amb l’administració no s’hande seguir assumint.

Tothom sap que moltes rendibilitats borsàries de certesempreses s’han basat en reduccions de plantilles i que, en lagestió per resultats, la despreocupació pels llocs de treballsen funció dels beneficis previsibles forma part dels manualsde les escoles empresarials de gestió d’empreses. Es tractad’una forma de gestió que caracteritza certes entitats, peròque les de caràcter social no poden compartir, ni per la sevanaturalesa ni per la seva raó de ser.

La uniód’estructuressocials rígides,poca tendència a l’acomiadamenti pocs recursoseconòmics vaportar aqüestionar que les entitats decaràcter socialpoguessingestionar serveisde certaenvergadura depersonal ieconòmica.

nexe - 23


Tots sabem que, per a les organitzacions, acomiadar lespersones que participen en el projecte comporta perdre unafont incalculable de cultura, coneixement i experiència, i quetornar a recuperar-les representa un cost molt alt en temps ien diners, perquè cal un alt cost de coneixement, que nor-malment és atorgat per l’experiència en la participació delsprojectes.

Les entitats de caràcter social no tenen una política d’aco-miadaments immediats, perquè un element definidor de lescooperatives, com s’ha dit, és el manteniment dels llocs detreball, ja que l’objectiu de l’organització no és solament satis-fer les necessitats econòmiques, sinó també el desenvolupa-ment de les persones que intervenen en els projectes.

Aquesta cultura aprofita el coneixement i l’experiència, ievita així la fugida de patrimoni intangible de les organitza-cions socials per poder obrir altres fronts de negoci, sense queel criteri de rabiosa rendibilitat sigui la raó per a la presa dedecisions.

Les entitats com les cooperatives aposten per la continuï-tat de les persones en els projectes col·lectius. A les personesse’ls atorga un valor superior al del simple productor. Lesentitats especulatives han de rendibilitzar els capitals inver-tits per la compra de negocis i destinar partides econòmiquesque surtin del circuit productiu del sector per tal de rendibi-litzar-ne l’aportació.

Això sempre suposa destinar recursos fora del sector que,en poc o gens, el beneficien. Les entitats socials, per contra,com que no han de rendibilitzar capitals externs, poden des-tinar partides a mantenir persones que poden aportar conei-xements, experiències i mitjans, els quals redunden positiva-ment en el projecte col·lectiu de l’entitat i en la qualitat delservei i del sector. Per tant, les diferències en la gestió de per-sonal no poden ser més grans entre ambdós tipus d’entitat, iels resultats s’orienten clarament a favor de les entitatssocials. La comparació de la qualitat i l’estabilitat de les per-sones que intervenen en una organització o altra sempre esdecanta a favor de les entitats que volen consolidar-se davantles que volen especular.

Per a més avantatges de les entitats socials, encara podemcomparar la defensa de l’estabilitat del sector. L’ajuda a domi-cili es troba regulada amb normes convenials que donen esta-bilitat laboral a les persones que intervenen en el sector, permitjà de la clàusula de subrogació, i això permet que la pèr-dua d’un centre no hagi de ser necessàriament una despesaeconòmica per a l’entitat que el perd, com a conseqüència de

La igualtatsalarial és unadiscussiósuperada dins lesentitats decaràcter social,del moment queintervenen en elmercat peradquirirprofessionals pera la gestió, queobliguen aimposar criterissalarials enfunció de laresponsabilitatassumida.

29nexe - 23


30

les indemnitzacions que, en cas de pèrdua del concurs, s’hand’abonar a les persones acomiadades.

La posició davant d’aquesta regulació permet diferenciarl’una i l’altra, no tan sols per l’àgil gestió del personal, sinótambé pel valor d’aquesta gestió, on predomina l’ús o eldesenvolupament de les persones sobre la base de l’estabili-tat laboral que el conveni reconeix. El sector s’ha anat regu-lant amb els convenis col·lectius signats per les patronals i elssindicats.

La regulació del sector s’ha basat en dos criteris. La pri-mera és que les entitats que vulguin presentar-se a concursno han de poder especular amb els salaris de les personesque intervenen en qualitat de professionals, tal com succeïaquan no hi havia regulació convenial. Quan no existia, inde-pendentment del cost salarial de la persona que estava fentaquest servei, es presentaven empreses que no els respecta-ven i una vegada s’atorgava el servei per la via de concessió al’oferta mes barata, tornaven a recol·locar les persones queprèviament havien estat acomiadades, amb el salari míniminterprofessional, amb la qual cosa es reduïa el salari delstreballadors i, en general, del sector.

Des d’un inici, la regulació del sector per les entitats mer-cantils va rebre un atac per part de les patronals que lesrepresentaven, fins al punt que hagué de ser el tribunalsuprem qui posés fi a la disputa de l’exigència pel que fa arespectar o no les normes del conveni, amb el resultat favo-rable a la tesi sostinguda per les entitats de caràcter social.Però això no solament va tenir lloc llavors, també avui el sec-tor es troba amb el mateix problema i les entitats mercantilsdifonen un discurs que nega l’eficàcia del conveni en les enti-tats que representen. El temps i la llei han posat en el seu llocaquestes entitats que solament veuen en el sector un camp derendibilitat econòmica, sense mostrar escrúpols pel costhumà que pugui representar quan no es respecten les míni-mes condicions laborals reguladores del sector.

La capacitat inversora

Una altra característica que posiciona les entitats mercan-tils per sobre de les de caràcter social acostuma a ser el capí-tol de les inversions. Aquesta com les altres és una altra afir-mació buida de contingut, i que solament pot tenir valor quans’analitza la realitat des dels perjudicis i les idees establertes.

Amb relació a les inversions necessàries per desenvoluparels projectes, en aquest camp, les entitats de caràcter social

nexe - 23


no tenen res a envejar a cap altra, mes aviat al contrari, per-què les entitats socials superen amb escreix la resta en lamesura que destinen tots els seus recursos sobrants a desen-volupar l’activitat empresarial.

Quan es parla d’inversió sempre es pensa en imports milio-naris per comprar mitjans, màquines o edificis. Però cal dir,en primer lloc, que estem en un sector on la partida salarialacostuma a constituir com a mínim el 70% del preu total. Ésa dir, el gros de la inversió és en treballadors, que es financenamb salaris, i aquests es generen amb el treball. No és unsector on el cost de les màquines representi un percentatgeimportant del preu total, i la mà d’obra sigui auxiliar. Estemparlant d’un sector en què el producte és l’ajuda a les perso-nes.

Les necessitats d’inversió es redueixen als poc mitjansnecessaris per dur a terme l’activitat. Si analitzéssim el con-cepte d’inversió en aquestes activitats, en les entitats mer-cantils, en els balanços, de segur que la majoria dels il·lustrescomptables del regne tindrien dificultats per poder definir-lescom a tals, sinó que fóra més apropiat definir-les com a com-pres.

Però és veritat que de vegades entitats de caràcter socials’han hagut de consolidar amb l’esforç de l’estalvi en detri-ment dels salaris, i hagi representat que, per a certes situa-cions, no hagin pogut oferir el finançament necessari peradquirir els béns necessaris (em costa pensar que pugui seraixí, però admeto la hipòtesi). Per regla general, les dificultatsinversores han estat sempre en mitjans humans i en conei-xements de desenvolupament, i tant per a aquesta situacionscom per a unes altres s’ha comptat amb els mitjans necessa-ris, ja que es disposa d’un element definidor dels projectessocials que permet superar amb escreix les dificultats quepuguin sobrevenir en l’avenç dels projectes.

Aquest element diferenciador és la col·laboració entre enti-tats de la mateixa naturalesa; la intercooperació ha permèsconstituir entitats de segon grau que han aportat mitjans imaterials que, des d’una organització aïllada, hauria estatmolt difícil.

La tradició cooperativa afavoreix la constitució d’entitatsespecialitzades sense que calgui renunciar als seus valors,així com la cooperació entre entitats per a finalitats comunessense perdre ni l’autonomia ni la sobirania de les entitatsconstituents.

Aquestes experiències han permès que algunes organitza-cions que, des dels paràmetres economicistes, podien ser tit-

Les entitatssocials superenamb escreix laresta eninversions perdesenvolupar elsprojectes, ja quehi destinen totsels seus recursossobrants.

31nexe - 23


32

llades de febles, hagin pogut disposar de tots els elements iconeixements necessaris per implantar i desenvolupar elsprojectes empresarials. Amb aportacions modestes per partde moltes d’aquestes entitats, s’han aconseguit moltes cosesgrans, i no es tracta pas de cap idea teòrica, podríem esmen-tar experiències reconegudes i conegudes en el sector com aorganitzacions de segon grau o bé plataformes de col·labora-cions, o bé fins i tot projectes de col·laboració que han acabaten la fusió de les organitzacions participants.

L’element col·laboratiu és un valor que s’aconsegueix quanl’exercici del poder o la immediatesa de la rendibilitat no ésl’objectiu que justifica tot el projecte. Durant tot el període enquè s’han desenvolupat el sector i els serveis, s’ha produït unesdeveniment econòmic que ha permès que, des d’una cultu-ra empresarial progressista, s’hagin impulsat experiènciesempresarials innovadores, des de la cultura social i des deldesenvolupament de les persones. Defensar que des de for-mes innovadores empresarials es poden portar a terme pro-jectes econòmics és el compromís que justifica la presentexposició i defensa de les entitats de caràcter social, com aeina de gestió idònia per portar a cap projectes col·lectius quehan creat una forma de fer i de definir els serveis que han aju-dat al seu desenvolupament i a la valoració que la societat engeneral en té avui dia.

Posicionar la discussió de la idoneïtat d’un tipus o altred’entitat per fer millor els serveis equival a situar-la en lespors de poder generar cultures empresarials capaces de cre-ar maneres de vida diferents de les actuals, i contribuir aimpedir l’avanç de polítiques on l’economia formi part delsprocessos des d’una posició d’igualtat, no de superioritat.Aquest és el repte en l’evolució de la cultura; el repte en lagestió és la seva professionalització, una cosa que totes lesentitats han de fer, independentment de la seva naturalesa,sense caure per una part o per una altra, en les idees pre-concebudes de considerar-se superiors per tenir una fórmu-la jurídica o una altra.

Solament l’exigència en la manera de portar a terme elsserveis, la posició davant les formes de resoldre els proble-mes, és el que pot permetre que els reptes que s’hagin d’as-sumir decantin quina és la cultura empresarial idònia.

L’elementcol·laboratiu ésun valor ques’aconsegueixquan l’exercici delpoder o laimmediatesa de larendibilitat no ésl’objectiu quejustifica tot elprojecte.

nexe - 23


egons els professors Dr. Màxim Borrell i Dr. Rafel Crespí,1

“entenem per estructura de capital la composició o mix de lesfonts de finançament a llarg termini que utilitza l’empresa peral finançament”. Per contra, el concepte d’estructura finance-ra és molt més ampli i engloba totes aquelles fonts de finança-ment que l’empresa ha obtingut per finançar l’actiu del seu

L’estructura de capital de lacooperativa agrària amb secció

de crèdit

Josep Parcerisa

33nexe - 23

S

34

balanç. L’estructura de capital, per tant, representa una partde totes les modalitats de finançament utilitzades per l’em-presa. Els mateixos autors esmenten l’existència de quatrefactors determinants de l’estructura financera, que tot seguitcitem i adaptem a l’objecte del nostre treball:2

1 Els relatius a l’empresa en si mateixa i al sector al qualpertany, com per exemple: el fet que la cooperativatransformi o només comercialitzi el producte aportat pelsoci, el fet que aquest producte sigui de demanda finalo intermèdia, l’evolució de la demanda d’aquest produc-te i les característiques del sector pel que fa a les neces-sitats de capital.

2 Els relatius a les actituds dels agents econòmics, comsón: la percepció del risc per part dels socis, la percep-ció del risc per part del monitor,3 les actituds dels bancsenvers la cooperativa i les actituds dels socis a l’horad’aportar recursos.

3 Els relatius als interessos de propietaris i gestors, compoden ser: la asimetria d’interessos més o menys fortaque es doni entre el monitor i els socis, la asimetria d’in-teressos entre els socis de seccions diferents, i la remu-neració o gratuïtat de les aportacions al capital.

4 Els relatius a la conjuntura econòmica general com són:l’evolució dels tipus d’interès, de la inflació, la situaciódel cicle econòmic, etc.

En l’estructura de capital de les cooperatives podem iden-tificar tres grans fonts de finançament que, a la vegada,donen lloc a diferents modalitats:· Autofinançament. Engloba tots els excedents retinguts. A

les cooperatives agràries catalanes es poden trobar tresmodalitats i les subvencions:- Les reserves obligatòries i voluntàries no repartibles –que

no són apropiables pels socis.- Les reserves voluntàries repartibles. Els excedents retin-

guts en aquest fons tenen les característiques definides enels estatuts.

- Els beneficis que s’acrediten al capital social.- Les subvencions rebudes que no són d’explotació, tot i no

tenir l’origen en els excedents, les considerem autofi-nançament per la seva manca d’exigibilitat.

La inexistència de dividends a les cooperatives fa que, pervalorar aquesta font de finançament, es tingui en comptebàsicament la capacitat per generar beneficis. A diferència del

nexe - 23

L’estructura de capital de la cooperativa agrària amb secció de crèdit

1: Borrell i Vidal,Màxim; Crespí i Cla-dera, Rafel. Direcciófinancera de l’em-presa. Barcelona.Ariel,1993, p. 94.

2: Borrell i Vidal,Màxim; Crespí i Cla-dera, Rafel. (1993),p. 96.

3: La utilització delmot “monitor” encomptes del mésusual “director” o“gerent” és intencio-nat, per posar enrelleu les funcionsespecífiques que téel monitor de la coo-perativa, general-ment no associadesa la figura delgerent o director deles societats capita-listes. Entre lescaracterístiques delmonitor de les coo-peratives agràries espoden esmentar: i)Ha d’estar com-promès amb elmoviment coopera-tiu i ha de ser undifusor i defensordel principis coope-ratius (Perez Baró,Albert 1987). Qual-sevol de les sevesactuacions ha derestar supeditada al’acompliment d’a-

que passa en les societats capitalistes, a les cooperatives ladotació de reserves no equival a un augment del valor delcapital.· Finançament aportat pels mateixos socis. És interessant

ressaltar les característiques associades a cada modalitatde finançament aportat pels socis, especialment pel que faa la distribució del risc. Entre les modalitats d’aquesta fontes poden esmentar:- Les aportacions obligatòries4 i voluntàries5 al capital. És

interessant recordar que les implicacions econòmiques ifinanceres varien segons el tipus d’aportació. General-ment, les aportacions voluntàries tenen una remuneraciósuperior a les obligatòries.

- Les quotes que poden aportar els socis i que van al Fonsde Reserva Obligatori6.

- Les quantitats que pot aportar voluntàriament el soci queno integren el capital social, d’acord amb unes condi-cions de terminis, remuneració i modalitat jurídica acor-dades per l’Assemblea General.7

- Detraccions practicades sobre el valor de la liquidació.- Les aportacions del soci a la secció de crèdit que estiguin

aplicades al finançament de l’activitat agrària. Els motiuspels quals aquesta modalitat de finançament s’inclou enl’estructura de capital (quan contractualment la sevanaturalesa és un finançament a curt termini) són que, ala realitat, té el mateix comportament que el finançamenta llarg termini.

· Finançament aliè. Recull les modalitats de captació derecursos que s’obtenen al marge dels socis. La font empra-da majoritàriament és la bancària, en qualsevol de lesseves modalitats: crèdits, préstecs amb garantia real o per-sonal, préstecs subvencionats, etc.

La Llei de cooperatives catalana preveu com una font alie-na de finançament els recursos obtinguts per l’emissió dedeute subordinat, títols participatius i obligacions.8 Calentendre que el destinatari d’aquests títols no són els matei-xos socis, sinó inversors aliens a l’activitat de la cooperativa.És molt recomanable que així sigui per tal de reduir el riscque assumeix el soci com a finançador de la cooperativa.Aquestes emissions semblen un intent d’aplicar modalitats definançament d’empreses capitalistes a les cooperatives. A lapràctica, la nul·la aplicació d’aquesta modalitat de finança-ment posa en relleu que instruments financers plenamentvigents a les societats mercantils poden no resultar aplicables

35nexe - 23


quests principis. ii)Ha de coordinar lesaccions dels dife-rents agents de lacooperativa. iii) Hade fer propostes alconsell rector per ala distribució d’in-centius que motivinels agents a aconse-guir una millor efi-ciència de la coope-rativa.

4: Art. 56, Llei 18/2002.

5: Art. 58, Llei 18/2002.

6: Art. 68.2, Llei 18/2002.

7: Art. 61, Llei 18/2002.

8: Art. 62, Llei 18/2002.

36

a les cooperatives. Això implica que les cooperatives necessi-ten unes modalitats de finançament adequades a la seva for-ma societària. Tal com posen de manifest Gérard Dumas,sots-director d’Activitats Financeres a la Cambra Sindicaldels Bancs Populars de França, i Denis Le Moullac, respon-sable del Departament de Política Financera de la mateixaCambra:9 “La cooperació i el capitalisme són dues formesd’organització jurídica i cadascuna porta la seva lògica finan-cera; voler-les ajuntar és probablement una quimera”.

En el gràfic es fa palesa la distribució percentual de lesdiferents fonts de finançament mencionades, pel que fa alfinançament de l’actiu de les seccions agràries de les coope-ratives agràries amb secció de crèdit de l’any 2006. Ambaquestes dades es palesa la importància dels recursos apor-tats pels socis en el finançament d’aquestes i la gairebé nul·laimportància del finançament aliè a llarg termini. Val a dir quela major part d’aquest finançament aliè és en forma de prés-tecs a entitats de crèdit.

Una modalitat de finançament que cada cop s’està este-nent més –especialment en les cooperatives que no tenen unasecció de crèdit consolidada o amb una dimensió suficient– ésla concretada en les aportacions dels socis no integrables alcapital. Aquests recursos tenen un termini i una remunera-ció pactats. Porten associat el risc que afecta qualsevol credi-tor.

Creiem que, amb els raonaments i els fets que hem expo-sat fins ara, hem demostrat que, amb caràcter general, lescooperatives agràries amb secció de crèdit fan poc ús delfinançament aliè i, per tant, gaudeixen d’un alt grau d’auto-nomia financera. D’alguna forma aquest fet vindria a satisfer,almenys en l’àmbit de les cooperatives agràries amb secció decrèdit, el desig de molts agricultors que es resumeix en l’ex-pressió: “el diner del camp, per al camp”. L’aprofundiment en

9: Dumas, Gérard iLe Moullac, Denis“Les certificats coo-pératifs d’investisse-ment: mythe ou rea-lite pour lesbanques mutualis-tes?”. La revue Ban-que. [Paris], nº 489(desembre 1988), p.1238.

nexe - 23


Gràfic

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de revista FOMENTO.

30

25

20

15

10

5

0

Autofinançament

Finançament aportat socis

Finançament aliè

10: Els “keiretsu” espoden definir com aorganitzacions for-mades per unaconstel·lació d’em-preses que mante-nen relacions que ala vegada són decaràcter comercial,industrial i financer.Es pot considerarun fet central queaquesta organitzaciócompleixi una fun-ció d’assegurançaper al conjunt de lesparts. Concertantels riscos, el “keiret-su” afavoreix el joccooperatiu entre elsmembres. En aques-tes organitzacions,la banca redueixconsiderablement laasimetria de lainformació entrecreditor i deutor.

les interpretacions d’aquesta afirmació, juntament amb elpaper de les caixes rurals i les cooperatives amb secció de crè-dit en el finançament agrari i cooperatiu, són motius sufi-cients per a un apassionat debat, especialment a la resta del’Estat.

Volem ressaltar la importància dels recursos aportats pelssocis. En aquest sentit, cal recordar que en la majoria de lescooperatives agràries el passiu circulant està dotat pelsmateixos socis, que assumeixen el paper de proveïdors, osigui, són socis i creditors a la vegada. Tot i així, cal observarla asimetria que normalment existeix entre els socis amb par-ticipació a l’activitat cooperativitzada i els que aporten recur-sos al finançament a llarg termini.

En el finançament de les cooperatives hi ha tres factorsque condueixen a identificar el comportament de la coopera-tiva agrària amb secció de crèdit i els “keiretsu”10 japonesos:I) la importància dels recursos aportats pels socis, II) les espe-cials relacions del soci-empresari amb la cooperativa, III) l’ac-tuació de la secció de crèdit com a veritable intermediarifinancer que proporciona finançament a l’activitat productivade la cooperativa i als mateixos socis. Per aquest motiu ésimportant estudiar aquestes organitzacions a l’hora d’analit-zar les cooperatives amb secció de crèdit.

Elements rellevants per a la configuració de l’estructura de capital de la cooperativa agràriaamb secció de crèdit

Quan s’analitza teòricament l’estructura de capital de l’em-presa, la major part d’autors estan d’acord a considerar comun objectiu la identificació de l’estructura de capital que con-tribueixi a minimitzar el cost de capital11 i, per tant, a maxi-mitzar el valor de l’empresa. D’altra banda, l’objectiu de lacooperativa és maximitzar l’eficiència general de les sevesfuncions i aquest objectiu pot ser que no coincideixi amb elde minimitzar el cost del capital. La minimització del cost decapital podria ser assumida com un objectiu, si tots els recur-sos financers de què disposés la cooperativa fossin aliens, obé si els recursos aportats pels socis fossin directament pro-porcionals a l’activitat cooperativitzada que cadascun d’ellsrealitzés amb la cooperativa. En el segon cas esmentat, ontots els recursos fossin aportats pels socis de manera quel’objectiu de la minimització del cost del capital pogués serassumida per la cooperativa, cal enunciar tres hipòtesis:

37nexe - 23


38

1 Que tots els recursos aportats es regeixin pel mateixtipus de contracte –igual modalitat de finançament.

2 Que l’import d’aquestes recursos s’ajusti periòdicament,d’acord amb les possibles variacions de participació enl’activitat cooperativitzada de cada soci.

3 Que la tributació de les rendes de capital mobiliari siguimés elevada que la que correspon a les rendes de l’acti-vitat cooperativitzada.

Com a exemple de situació ideal de l’estructura de capitald’una cooperativa, Edgar Parnell, especialista anglès en coo-peratives12, esmenta el cas en què totes les necessitats finan-ceres fossin assumides pels socis, en proporció a la seva par-ticipació en l’activitat cooperativitzada. Altres autors defensenque el soci aporti, com a mínim, els recursos necessaris perfinançar les inversions a llarg termini. Amb aquesta mesuraes pretén dotar la cooperativa d’un equilibri financer i acon-seguir vincular més el soci.

A la realitat, el fet que els recursos aportats pels socis noes corresponguin proporcionalment a la seva activitat coope-rativitzada i que estiguin en diferents modalitats contrac-tuals, cosa que afecta directament el risc assumit, provocal’aparició d’un conflicte d’interessos entre els socis. Esmenta-rem l’exemple d’un soci amb una baixa aportació de recursosfinancers i una alta participació en l’activitat cooperativitza-da. Podem pronosticar que aquest soci estarà a favor de mini-mitzar el cost de capital, objectiu i conducta que implicarà unmillor resultat econòmic de la seva activitat cooperativitzada.Si la situació fos la d’un soci amb una alta aportació de recur-sos financers i una baixa participació a l’activitat cooperati-vitzada, amb tota seguretat la seva estratègia no seria la deminimitzar el cost de capital.

Aprofundir en el coneixement de la fiscalitat resulta espe-cialment necessari per estudiar el cost de capital i el palan-quejament financer a les cooperatives agràries amb secció decrèdit. En general, l’efecte fiscal deriva de la consideració delsinteressos –contraprestació a l’ús de recursos aliens–, en qua-litat de deduïbles a la base de l’impost de societats i, al con-trari, la no deducció fiscal dels dividends que són contrapres-tació a la utilització dels capitals propis. Aquest efecte noexisteix en el cas de les cooperatives, ja que la remuneraciódel capital social és deduïble de la base imposable. En aquestsentit –parafrasejant Brealey i Myers13–, aquestes institucionssón subvencionades fiscalment pel Govern tant en l’ús dedeute com de capital.

Les cooperativesnecessiten unesmodalitats definançamentadequades a laseva formasocietària.

11: La importànciadels saldos creditorsdels socis en el passiu de les cooperatives agràries ens porta aassimilar el cost decapital de l’estructura de capital –finançament a llargtermini– amb el costde capital de l’estructura financera.

12: Parnell, Edgar.Reinventig the co-operative. Oxford.Plunkett Founda-tion, 1995, p. 151.

13: Brealey, RichardA.; Myers, StewardC. Fundamentos definanciación empre-sarial. Madrid.McGraw-Hill, 1993,p. 381.

nexe - 23


La no remuneració del capital social –sempre que les apor-tacions del soci a aquest no sigui proporcional a la seva acti-vitat cooperativitzada- implica que està suportant un cost d’o-portunitat i no se segueix el principi cooperatiu pel qual elsresultats es distribuiran en funció de la seva activitat coope-rativitzada. Aquesta situació també donarà lloc a una asime-tria d’interessos entre el soci i el monitor, perquè l’últim estàinteressat a gaudir de recursos sense cost, mentre que el socino voldrà suportar el cost d’oportunitat o be intentarà reduir-lo al màxim.

En l’exemple que s’analitza tot seguit, es pot veure laimportància d’aquesta mesura per als socis de les cooperati-ves. Per simplificar-ne l’exposició evitarem combinar la nor-mativa fiscal per a cooperatives i la general per a societats.Així farem el supòsit que la cooperativa A no remunera elcapital, que a efectes pràctics equival a la no deducció delsinteressos. També fem el supòsit que les aportacions delssocis al capital social no tenen cap relació amb l’activitat coo-perativitzada i, per tant, la no remuneració del capital impli-ca que els socis suporten el cost d’oportunitat corresponent.Cal emfatitzar que, amb l’exemple, pretenem demostrar elsguanys que al soci li suposa la deducció dels interessos de lesaportacions al capital en l’impost de societats. Ambdues coo-peratives A i B tenen un capital social de 5000 u.m. La coo-perativa A no remunera el capital social i la B paga el 10%.Ambdues han tingut uns beneficis cooperatius –abans d’im-postos i d’interessos de recursos aliens– de 1000 u.m. Aixímateix, destinen el 30% dels beneficis al Fons de ReservaObligatori i el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperati-va i la resta –fins al 100%– la satisfan als socis. Les dues coo-peratives tenen la consideració d’especialment protegides,segons el que disposa l’article 9 de la Llei 20/1990.

El flux de recursos financers per als socis de la cooperati-va A és de 553,8 u.m., ja que dels beneficis obtinguts s’handotat 276,9 u.m. (el 30% dels beneficis) al Fons de ReservaObligatori i 92,3 u.m. (el 10% dels beneficis) al Fons d’Edu-cació i Promoció Cooperativa. En la cooperativa B s’han dotat138,45 u.m. al Fons de Reserva Obligatori i 46,15 u.m. alFons d’Educació i Promoció Cooperativa i, per tant, el benefi-ci disponible per al soci és de 277,35 u.m., que sumades alsinteressos dels capitals aportants, importa un total de 776,9u.m.

Normalmentexisteix unaasimetria entreels socis ambparticipació al’activitatcooperativitzada iels que aportenrecursos alfinançament allarg termini.

39nexe - 23


40

* Seguint la Llei fiscal de cooperatives, les cooperativesespecialment protegides gaudeixen d’una reducció a la BaseImposable (BI) del 50% de l’import destinat al Fons ReservaObligatori (FRO) i del 100% de l’import destinat al Fons d’E-ducació i Promoció Cooperativa (FEPC). Les cooperativestenen un tipus impositiu del 20%, però les especialment pro-tegides gaudeixen d’una bonificació del 50%. Aquestes parti-cularitats es resumeixen en la formulació següent: BI = BAT-50%*30% (BAT-10%*BI) -10% (BAT-10%*BI).

Es pot veure en l’exemple com s’aconsegueix amb la remu-neració del capital social que el soci rebi més recursos de lacooperativa; però també es fa palès un altre factor com és lamés baixa dotació de reserves, de resultes del menor benefi-ci. La diferent dotació de reserves revela un conflicte d’inte-ressos entre els socis de la cooperativa, el monitor i també elmoviment cooperatiu en general.

En el cas de les cooperatives agràries, el cost de capital ésuna magnitud senzilla d’obtenir si la calculem com una pon-deració dels costos de les diferents fonts de finançament.14

Aquesta senzillesa és conseqüència del cost explícit dels

14: Borrel, M. ICrespí, R. (1993), p.31.

nexe - 23


A

BAIT 1.000

Interessos 0

BAT 1.000

Impostos* 77

Beneficis 923

FRO (30% s/beneficis) -276,9

FEPC (10% s/beneficis) -92,3

Interessos pagats al soci

Flux per als socis 553,8

B

1.000

-500

500

35,5

461,5

-138,45

-46,15

500

776,9

Quadre 1. Repercussió per al soci de l’efecte fiscal de ladeducció de la remuneració del capital social a l’impost desocietats

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de revista FOMENTO.

15: Art. 59 Llei 18/2002.

16: Per aprofundiren el tema des d’u-na vessant legal espot consultar l’estu-di de Celaya Uliba-rri, Adrián. Accesode las cooperativasal mercado de capi-tales. Mondragón.INFES, 1995.

17: Ballestero, Enri-que. Economía socialy empresas coopera-tivas. Madrid. Alian-za Editorial, 1990,p. 99.

18: Zevi, Alberto.“Los principios coo-perativos y la finan-ciación de las coo-perativas”. Ciriec.[València], n. 14(desembre 1994), p.26.

recursos propis, on les aportacions al capital poden estarremunerades fins a un màxim de 600 punts bàsics per sobredel tipus d’interès legal del diner15 i les reserves no tenen cost,en la mesura que no pertanyen als socis. L’element fiscalactua de forma neutral, com s’ha esmentat anteriorment, jaque assimila el tractament de les despeses financeres ocasio-nades pels recursos aliens al dels recursos aportats pels socisal capital social.

Les característiques del cost de capital en les cooperativesagràries i el fet de poder considerar les aportacions dels socisal capital social com un finançament exigible a llarg terminipot portar a fer una equivalència entre el cost de capital per-manent i del deute a llarg termini.

L’exigibilitat del capital social és un dels problemes mésimportants que es detecten a l’estructura de capital de lescooperatives.16 En aquest sentit sembla haver-hi un cert con-sens en la forma de solucionar el problema. La solució s’ins-trumentaria amb la transmissibilitat de les aportacions, ambla qual s’evitaria la inestabilitat en la magnitud del capital.L’inconvenient que presenta la no transmissibilitat, tal comobserva Enrique Ballestero,17 es fa més greu per als adherits.En aquest sentit, la legislació italiana ha incorporat la figuradel soci subvencionador.18 Les seves aportacions han d’estarrepresentades per accions nominatives transferibles, soluciótècnica que serveix per alleugerir aquest problema.

El palanquejament financer es relaciona amb la tendènciaque una empresa mostra per finançar-se amb endeutamenten comptes de fer-ho amb recursos propis. Les mesures depalanquejament, la proporció d’endeutament (E) sobre elsrecursos propis (P), són instruments per determinar la pro-babilitat d’incompliment dels contractes d’endeutament.

A les cooperatives, el palanquejament financer té un sentitsensiblement diferent del que entenem en una societat capi-talista per aquest concepte. Entre els motius d’aquesta dis-paritat de significats, podem esmentar:

1 A les cooperatives agràries no es pot estudiar l’efecteque l’endeutament té sobre la rendibilitat del capital,sinó que s’ha d’analitzar l’efecte que l’endeutament pro-voca sobre els beneficis de lliure disposició de la coope-rativa, que seran repartits entre els socis en funció del’activitat cooperativitzada que hagin realitzat.

2 El cost del capital social és deduïble fiscalment. Ambaquesta característica s’aconsegueix que no hi hagidiferències entre el finançament amb capital social i

41nexe - 23


42

altres tipus de modalitats de finançament (endeuta-ment) pel que fa a la vessant fiscal.

3 El capital social de la cooperativa agrària es pot consi-derar com un exigible a llarg termini, és a dir, com unamodalitat d’endeutament.

Amb totes aquestes incidències es fa difícil entendre el con-cepte d’estructura de capital a la cooperativa, seguint les defi-nicions de la major part dels autors moderns que basen elsseus estudis en les societats anònimes. Per aquest motiu,creiem prioritari mostrar les especials relacions que compor-ta l’estructura de capital de les cooperatives. Amb l’exempleque exposem tot seguit, pretenem revelar el paper de l’endeu-tament en l’estructura de capital de la cooperativa agrària.

Suposem tres cooperatives A, B, C; totes tenen els matei-xos actius i un BAIT de 1.000 u.m. La cooperativa A esfinança exclusivament amb capital de 5.000 u.m. pel qualpaga un 10%. La B té un capital de 2.500 u.m. amb cost del10% i 2.500 u.m. en deute al mateix cost. La cooperativa C téun capital de 2.500 u.m. a un cost del 10% i un préstec de2.500 u.m. a un cost del 15% anual. Totes destinen el 30%dels beneficis al Fons de Reserva Obligatori i el 10% al Fons

Lescaracterístiquesdel cost de capitalen lescooperativesagràries i el fet depoder considerarles aportacionsdels socis alcapital social comun finançamentexigible a llargtermini pot portara fer unaequivalència entreel cost de capitalpermanent i deldeute a llargtermini.

nexe - 23


A

BAIT 1.000

Interessos capital -500

Interessos deute 0

BAT 500

Impostos -38,5

Excedent net 461,5

FRO (30% s/beneficis) -138,45

FEPC (10% s/beneficis) -46,15

Beneficis a distribuir socis 276,9

B

1.000

-250

-250

500

-38,5

461,5

-138,45

-46,15

276,9

C

1.000

-250

-375

375

-28,84

346,16

103,48

-34,61

208,07

Recursos per als socis 776,9 526,9 458,07

Quadre 2. Efectes per als socis de la combinació dediferents modalitats de finançament

19: Parnell, Edgar.(1995), p. 153.

d’Educació i Promoció Cooperativa. Totes compleixen les con-dicions per ser considerades especialment protegides en l’im-post de societats.

Els socis amb una proporció d’activitat cooperativitzadasuperior a la seva aportació a capital social i també els moni-tors, defensen una baixa remuneració, o sigui un baix costdel capital social. Al contrari, els socis, amb un nivell d’acti-vitat cooperativitzada inferior a la proporció de capital, defen-saran un alt cost. A la realitat són escasses les cooperativesque estan remunerant les aportacions al capital –ja siguinobligatòries o voluntàries– i, per tant, s’afavoreix el primertipus d’agents. En totes aquelles cooperatives on les aporta-cions dels socis al capital social no estan proporcionades al’activitat cooperativitzada, la remuneració d’aquell ésnecessària per tal de complir amb els principis cooperatius itractar el capital com un input més, i evitar així el conflicted’interessos entre els mateixos socis. Existeix un consensentre els teòrics del cooperativisme per fer servir el mercatcom a punt de referència per xifrar la remuneració del capitalsocial.19

En el quadre 2 també s’ha fet palès com l’endeutament alièminva els recursos per als socis i que aquesta disminució s’a-greuja quan el cost dels recursos aliens és superior al cost delcapital social. Malgrat no deduir-se directament de la lecturadel quadre, és prou evident que un endeutament aliè obtin-gut a un cost inferior al del capital social beneficiaria el soci.Aquest tipus d’endeutament, tal com es manifesta en el qua-dre 1, existeix i bàsicament se sustenta en línies de finança-ment subvencionades per les administracions.

Pensem que, partint d’aquestes dades, sembla evident que,per als socis de les cooperatives, la millor estructura de capi-tal és la que totes les necessitats de finançament són cober-tes amb aportacions pròpies. Aquesta posició, en part, coin-cideix amb la d’Edgar Parnell, que aconsella que lesaportacions dels socis es facin en proporció a la seva activitatcooperativitzada. Aquestes han de servir per incentivar l’in-terès del soci vers la cooperativa, perquè aquest no sols tindràuna relació amb l’activitat cooperativitzada sinó que, addicio-nalment, hi haurà una vinculació especial derivada del siste-ma emprat per finançar les inversions. Aquesta especial vin-culació soci-cooperativa és una de les que contribueix a posaren relleu la singularitat de la cooperativa com empresa.

Un cop s’ha posat de manifest que la millor estructura decapital de les cooperatives és la que està constituïda per apor-tacions dels mateixos socis, s’obre un altre apartat de debat

L’endeutamentaliè minva elsrecursos per alssocis i aquestadisminuciós’agreuja quan elcost dels recursosaliens és superioral cost del capitalsocial.

43nexe - 23


44

quan s’ha de concretar quines són les característiques d’a-questes aportacions. Com ja s’ha posat abans en relleu, lesseves característiques poden ser molt variades. Per facilitar-ne el tractament les aglutinarem en dues: les aportacions alcapital social i els recursos aportats pels socis amb unes con-dicions explícites de termini, rendibilitat i risc.

En la discussió sobre si és millor que la cooperativa esfinanci amb aportacions al capital social o endeutant-se ambel soci, hi intervenen molts factors, la qual cosa evidencia unconflicte d’interessos en la majoria de casos. No existeix unafórmula única i clara encaminada a fer que les cooperativesdeterminin la proporció de cada tipus de recurs, bé que sí quees poden detallar diversos actors a tenir en compte:

- El tipus d’inversió que ha de posar en marxa la cooperati-va, i si la inversió afecta la majoria de socis, o bé tan solsun nombre reduït.

- Els compromisos que té el soci amb la cooperativa.- El nivell i tipus de risc que comporta cada modalitat de

finançament.- El cost de finançament de cada modalitat.- El nivell de confiança dels socis en la cooperativa.- La tradició de la cooperativa i la reputació del monitor, i

que ambdós aspectes incentivin el soci a fer l’aportació.- La diferent liquiditat d’una o altra modalitat de finança-

ment.- La piràmide d’edat dels socis de la cooperativa.- El tipus de conreus a la zona d’influència de la cooperati-

va.- La distribució de l’activitat cooperativitzada entre els socis.

La importància del finançament de les cooperatives agrà-ries amb secció de crèdit amb recursos dels socis no ha detreure relleu a l’endeutament amb tercers que moltes coope-ratives han d’utilitzar, especialment les que no tenen seccióde crèdit. És evident que qualsevol cooperativa que comenciun ambiciós procés d’inversions, tindrà dificultats perfinançar-se exclusivament amb recursos dels socis; per tant,necessitarà finançament aliè. En la major part dels casos,aquest finançament aliè té procedència bancària, per bé quehi ha cooperatives que han emès títols de renda fixa i paga-rés.

El finançament amb recursos de tercers pot comportar l’a-parició d’un conflicte d’interessos, especialment si aqueststercers no coneixen en profunditat el funcionament de les

La millorestructura decapital de lescooperatives és laque estàconstituïda peraportacions delsmateixos socis.

nexe - 23


20: Harris, M.;Raviv, A. “The theoryof Capital Structure”.The Journal ofFinance. [New York],vol. XLVI, n. 1(març1991), p. 334.

21: Arruñada, Beni-to. Economía de laempresa: un enfoquecontractual. Barcelo-na. Ariel, 1990, p.225.

cooperatives. Als esmentats aportants de recursos els inte-ressarà que la cooperativa tingui una política important degeneració de beneficis per tal de garantir-ne la solidesa, i con-següentment reduir el risc de fallida. Aquesta política pot sercontrària als interessos dels socis.

El finançament bancari es dóna en les cooperatives quehan d’afrontar importants projectes d’inversió. Aquest feno-men es correspon amb el que succeeix en la resta d’empreses,tal com observen Milton Harris, professor de finances de laChicago Board of Trade, i Artur Raviv, professor de la North-western University,20 quan indiquen que l’endeutament creix,entre altres motius, quan creixen els actius fixos. Entre lesempreses nord-americanes, els mateixos autors demostrenempíricament l’existència d’una tendència a incrementar elfinançament extern en comptes de l’autofinançament viaretenció de beneficis, tendència en què, com hem analitzat,les cooperatives agràries amb secció de crèdit també hi parti-cipen.

El risc és una variable determinant en tota estructurafinancera. És assumit o distribuït de forma diferent segons lamodalitat escollida per aportar els recursos financers a l’em-presa. Les característiques pròpies de l’estructura de capitalde les cooperatives justifiquen que les definicions de riscfinancer i econòmic no tinguin el mateix significat que en lessocietats capitalistes.

Per tal d’abordar el risc a la cooperativa creiem interessantintroduir un breu comentari sobre el seu funcionamenteconòmic. La forma en què la cooperativa fa la liquidació alsoci –el càlcul del preu de transferència que s’assignarà alproducte que aquest aporti– és essencial per entendre l’es-tructura financera de la cooperativa i per evidenciar els pos-sibles conflictes d’interessos entre el monitor i la majoria desocis. El problema de la liquidació (preus de transferència)21

és un resultat de l’existència de dos objectius contraposats:1 Motivació. Serveix per valorar l’eficiència comparativa

entre cooperatives. La revisió de liquidacions de dife-rents cooperatives serveix com a instrument al soci peral control de l’eficiència de la seva cooperativa. Com mésalt és el preu de liquidació del producte aportat, millorés la percepció de l’eficiència econòmica que el soci té dela seva cooperativa. La liquidació serveix de senyal,especialment en el curt termini, i per tant susceptible demanipulació, tal com exposen Aimable Quintart, profes-sor de Finances de la Universitat Catòlica de Lovaina, iRichard Zisswiller, professor de Finances de l’HEC-ISA,

La revisió deliquidacions dediferentscooperativesserveix com ainstrument al sociper al control del’eficiència de laseva cooperativa.

45nexe - 23


46

a París.22 El monitor –o fins i tot el Consell Rector– podenestar interessats a donar un preu de liquidació queassenyali el bon funcionament de la cooperativa i posien evidència la resta de cooperatives. Però resulta igual-ment factible que es doni un preu de liquidació per fercreure que es funciona correctament. Aquest darrer caspot comportar que es descobreixi la mentida i que el socitingui la sensació de ser enganyat.

2 Congruència. A les cooperatives es fa difícil moltes vega-des aplegar els interessos dels socis que volen unesliquidacions altes –una visió a curt termini de la funcióde la cooperativa– amb els qui, com per exemple elmonitor, vetllen per uns preus de transferència quegaranteixin els interessos de la cooperativa (visió a llargtermini).

Amb caràcter general, les cooperatives agràries catalanesassumeixen el preu de liquidació “a resultes”. Aquest preu deliquidació és el resultat de restar al preu de venda de la coo-perativa totes aquelles despeses que aquesta ha suportat,incloent-hi les financeres i els impostos. Aquesta operativa,tal com han manifestat molts autors, perjudica molt greu-ment la generació de beneficis i, en conseqüència, retreu l’au-tofinançament de les cooperatives agràries. L’ús de la pràcti-ca de la liquidació “a resultes” és clarament beneficiosa per alsoci –que defensa una perspectiva a curt termini de la funcióde la cooperativa– en contra dels interessos de la cooperativai del mateix moviment cooperatiu, els quals tenen com a prin-cipal objectiu la consolidació de la cooperativa.

Afortunadament per al moviment cooperatiu, la no aplica-ció estricta d’aquest mètode de càlcul del preu de liquidació,ha permès a les cooperatives practicar una política d’autofi-nançament recolzada en la generació de beneficis. En el qua-dre 1 es podia veure que el 8% de l’actiu està finançat ambreserves. La relativa importància de les reserves i la pràcticageneralitzada en la utilització del preu de liquidació a resul-tes, fa que, amb caràcter general, la major part dels beneficisgenerats per les cooperatives agràries amb secció de crèdit esdestini a reserves. Des d’una òptica financera, les reserves deles cooperatives agràries es caracteritzen per dos elements:no tenen cost i no són apropiables pels socis.

El concepte de risc financer, entès com “la volatilitat espe-rada corresponent als dividends futurs, els quals depenen del’estructura financera”23 no s’adapta al marc de la cooperati-va, ja que aquesta distribueix els beneficis sobre la base de la

22: Quintart, Aima-ble i Zisswiller,Richard. Théorie dela finance. París.PUF, 1990.

23: Borrell, M. ICrespí , R. (1993),p. 30.

nexe - 23


24: Art. 67, Llei18/2002.

25: Una classificaciód’aquests costos espot trobar a: Ross,Stephen A.; Wester-field, Randolph W;Jafe Jeffrey F.(1995), p. 480-485 itambé a: Brealey,Richard A.; Myers,Steward C. (1993),p. 525-539.

26: Parnell, Edgar.(1995), p. 29.

participació de cada soci en l’activitat cooperativitzada. Elconcepte de risc econòmic, “referit a les expectatives de varia-cions futures sobre el resultat operatiu” en sentit estricte,tampoc no s’adapta al marc cooperatiu.

El fet que es distribueixin els beneficis i les pèrdues sobrela base de l’activitat cooperativitzada provoca que el sociabsorbeixi els dos tipus de risc i que tingui el seu reflex en elpreu de la liquidació. En tot moment, el soci sap quin serà elrendiment de les seves aportacions al capital social. El riscl’assumeix en el preu de liquidació dels productes que hagiaportat a la cooperativa. A la liquidació es recull l’eficiència del’activitat econòmica de la cooperativa i les conseqüències dela seva estructura financera.

En el supòsit que una cooperativa presentés pèrdues –quehan d’incloure la despesa financera corresponent a la remu-neració de les aportacions al capital social–, llavors el socihauria de fer front a aquella part no imputada als fons obli-gatoris i voluntaris i s’imputarà al soci en proporció de l’acti-vitat cooperativitzada24. Aquesta pràctica i la importància delsrecursos dels socis a tall de font de finançament –en lessegüents formes: capital social, aportacions a termini, proveï-dor o creditor de la secció de rèdit– fa que els riscos d’in-solvència i de fallida de les cooperatives agràries amb seccióde crèdit i els costos associats,25 tinguin unes especials con-sideracions en comparació dels que tenen les societats capi-talistes. La coincidència dels interessos del soci i els del cre-ditor –que són la mateixa persona– fa que el risc de fallida enles cooperatives sigui baix. Els grans beneficiats d’aquest baixrisc de fallida són els creditors no socis que, a banda d’a-questa situació i per reduir encara més el risc, estableixengaranties reals o personals en els contractes que signen a tallde creditors. Això no treu que es produeixin excepcions, entreles cooperatives amb secció de crèdit, on el paper dels sociscol·laboradors sigui elevat i pugui provocar la presència decomportaments oportunistes que poden alterar la visió teòri-ca aquí plantejada. Amb caràcter general es pot afirmar queel soci és el principal creditor de la cooperativa (vegeu gràfic)i, per tant, qui més risc assumeix.

La concentració de riscos a què està sotmès el soci a la rea-litat, encara que la llei l’atansi a les aportacions al capitalsocial, fa que es qüestioni la fórmula cooperativa, especial-ment pel que fa al creixement de l’ens. En aquest sentit espronuncia Parnell26 quan afirma que la dimensió és el factorque més condiciona el comportament i l’eficiència global de lacooperativa.

El baix nivelld’endeutamentamb no socis deles cooperativesagràries ambsecció de crèditdificultal’aplicació de lateoria del’agència, ja queaquesta proposal’increment del’endeutament perafrontar elsconflictes entreprincipal i agent.

47nexe - 23


48

La teoria de l’agència i l’estructura de capital dela cooperativa agrària amb secció de crèdit

Una de les característiques positives de la teoria de l’agèn-cia és que ofereix l’avantatge d’explicar amb argumentacionsteòriques els conflictes que apareixen en les relacions entredirigents, propietaris i creditors. Si considerem la relaciód’agència dins l’empresa cooperativa, acceptem el supòsit quela majoria de cooperatives agràries amb secció de crèdit dis-posen de monitors que porten la gestió diària, encara queestan sotmesos a controls molt freqüents pel Consell Rectorrespectiu. La importància dels monitors creix quan augmen-ta la importància de l’activitat econòmica de la cooperativa.En aquesta, la teoria de l’agència se centrarà en les relacionsentre monitor, socis i creditors no socis.

Tot triant entre les relacions que existeixen entre els tresagents esmentats, ens centrarem en la relació monitor-socisper considerar-la determinant en la composició de l’estructu-ra de capital de la cooperativa, en especial quan es posa enprimer pla la política d’autofinançament. Les altres relacions–socis amb creditors no socis i monitor amb creditors nosocis– no es poden considerar determinants, tenint en comp-te que amb caràcter general l’endeutament amb no socis ésbaix a les cooperatives agràries amb secció de crèdit analitza-des. En qualsevol d’aquestes relacions existeixen interessoscontraposats i asimetries d’informació que motiven l’apariciódel conflicte entre el principal i l’agent. El baix nivell d’en-deutament amb no socis de les cooperatives agràries ambsecció de crèdit dificulta l’aplicació de la teoria de l’agència, jaque aquesta proposa l’increment de l’endeutament per afron-tar els conflictes entre principal i agent.27

En la funció d’utilitat del monitor intervenen dues varia-bles:28

- La seguretat, entesa com a permanència en el lloc de tre-ball que el porta a comportaments conservadors, especial-ment per motius financers.

- La taxa de creixement de l’empresa, que comportarà unapolítica agressiva d’expansió que li permeti augmentar elseu prestigi, el seu poder i la remuneració, entre altres fac-tors.

A les cooperatives agràries es pot donar el cas que la fun-ció d’utilitat del monitor pugui ser assumida també pelmateix president. Aquesta situació es pot donar per les espe-cials característiques de la cooperativa, que comporta enmolts casos una important càrrega política. Partint d’aquesta

27: Quintart i Ziswi-ller. (1990), p. 299-300.

28: Fernandez, AnaIsabel; Garcia Ola-lla, Myriam. (1992),p. 117.

nexe - 23


29: Art. 82.c, R.D.1/1992.

30: Culleré, Xavier;Parcerisa, Josep. “Apropòsit d’una novallei de cooperativesa Catalunya”. NEXEquaderns d’autoges-tió i economia coope-rativa. [Barcelona],núm. 7 (gener2001), p. 15-38

31: Leland, H.E.;Pyle, D.H.. 1997), p.371-387.

nova situació, es poden establir relacions del tipus: president-monitor i president-socis, les quals complirien les caracterís-tiques pròpies de la relació d’agència.

La relació entre el monitor (agent) i el soci (principal) ésespecialment intensa en el moment de determinar la liquida-ció, tal com s’ha vist abans. El principal pretén la liquidaciómés alta possible i, per contra, l’agent defensa aquella liqui-dació que li permeti donar informació –un senyal als socis– dela bona gestió que ha fet; però que a la vegada també li per-meti generar beneficis per poder augmentar les reserves i, pertant, l’autofinançament. En aquest conflicte, la llei de coope-ratives de 1992 defensa els interessos de l’agent –consolidacióde la cooperativa i en conseqüència del moviment cooperatiu–quan estableix l’obligació de dotar un mínim de l’1 per mil dela xifra total de facturació dels socis al Fons de Reserva Obli-gatori.29 El corrent neoliberal dominant ha obtingut el triomf ala llei de cooperatives vigent des del 2002 a Catalunya.30

La frase següent la pronuncien alguns monitors de coope-ratives agràries amb secció de crèdit: “hem de defensar la coo-perativa dels seus propis amos”. Aquesta afirmació posa enevidència el conflicte d’interessos esmentat. Igualment,assenyala la contradicció entre els interessos a curt terminidels socis –bàsicament uns bons resultats econòmics– i elsinteressos a llarg termini dels monitors i dels legisladors perfer una política de beneficis que permeti millorar l’autofi-nançament. L’agent és conscient que la defensa d’una políti-ca d’autofinançament li donarà més autonomia.

En les cooperatives amb un baix nivell d’aportacions decapital, la proporció entre els recursos aportats pels socis i elsrecursos aliens pot ser un senyal de la manca de confiançadels socis amb la cooperativa, o bé insinua que el monitoropta per finançar les inversions amb crèdits per tal d’evitarque li siguin qüestionades. Aquests senyals van en la líniadels estudis dels professors de la Universitat de California,Hayne E. Leland i David H. Pyle,31 que destaquen que la inver-sió de l’empresari en el seu projecte pot servir com a senyalde qualitat del projecte i que el valor de l’empresa creix segonsla proporció d’accions que mantingui l’empresari.

49nexe - 23


airebé per sorpresa, lliscant per l’estiu, l’espectre que totsvèiem vagar per l’espai, la gran crisi, la més important des defa desenes d’anys –si excloem les guerres mundials– ha prescos. I nosaltres, pobres mortals que estàvem treballant intrè-pidament l’esperit de la innovació, ens veiem abocats a unasituació “aliena”, extrema, que posa en qüestió el que estàvemdient i fent.

Com he sostingut reiteradament, l’enorme majoria dels enfo-caments i eines pretesament “innovadores” ignoraven púdica-ment la naturalesa de la lògica del sistema imperant (la lògicacapitalista, al cap i a la fi) i tractaven mel·lífluament d’adaptarles seves posicions al que és “políticament correcte”, a allò quesemblés acceptable pels benpensants, quan no eren simple-ment una forma de fer negoci seguint el rastre que imposava elpensament dominant. El resultat ja està a la vista.

Hem viscut altres crisis cícliques, la dels setanta (rupturadel domini colonial), la dels vuitanta (adaptació estructural itecnològica) i la dels noranta (reestructuració davant delsprocessos de globalització), però podem preguntar-nos: què és

51nexe - 23

G

Dossier

Innovar en la crisi?Alfonso Vázquez

52

aquesta crisi? No és una crisi cíclica, en el sentit clàssic delterme, sinó que, com ja han fet notar destacats analistes,“s’assembla” més a la del 29; és a dir, a l’esfondrament d’unmodel de desenvolupament capitalista les bases del qual erende fang. En el 29 hi havia Keynes; i avui?

En realitat, la crisi del 29 es prolonga durant tota la dèca-da dels trenta, amb mesures dels governs –perillosamentassemblades a les que avui, a corre-cuita, s’adopten– que nofan més que agreujar-la; per dir-ho amb un sarcasme maca-bre, la seva “sortida” va ser la Segona Guerra Mundial, que vadestruir capacitat instal·lada, éssers humans –disminuint l’a-tur– i tot tipus d’estructures, i va crear així les condicions pera una elevada demanda de reconstruir el que s’havia destruït;i com que el que s’havia destruït era de tanta magnitud, notorna a produir-se cap crisi fins als anys setanta (la crisi delpetroli).

Igual que la crisi del 29, l’actual és una crisi del model d’a-cumulació capitalista, no una crisi de demanda i oferta des-compensades. Durant vint anys, coincidint amb l’esfondra-ment del sistema soviètic, ens han donat per viure l’alegriaorgiàstica del sistema capitalista triomfant, amb la seva sinis-tra equiparació de mercat “perfecte” (encara que tots elspoders el feien implacablement imperfecte), benestar material(per als qui estaven sota el paraigua, –i, per descomptat, noper a tots– de les economies desenvolupades) i... democràciai llibertat! Dissentir d’aquest evident absurd era consideratuna “desviació” que havia de tenir una sanció, si no penal, sícivil. Així s’han fet callar veus, s’ha reduït a la marginació elscrítics reals del sistema, s’han obert tribunes públiques perals seus apologistes, i, el que és més greu encara, s’ha buidatqualsevol alternativa de la denominada en un altre temps“esquerra”. El sistema vaga sense referents ni contrastos...

La crisi del 29 es produeix per la contraposició entre l’acu-mulació que practica el capital davant de les rendes del tre-ball, insuficients per mantenir la demanda, i, com a conse-qüència –com un tímid avanç del que passa avui–, lesmaniobres especulatives en Borsa per mantenir el ritme d’in-crement del valor financer. Aquesta crisi fonamenta la con-frontació entre capital i treball. No obstant això, la crisiactual, que s’ha estat gestant des de fa diversos anys, no esbasa en la confrontació esmentada, sinó en una altra la sor-tida de la qual és enormement més complexa: l’escissió entre“economia real” i “economia financera”, però amb la brutalsubsumpció de la primera en la segona. De manera que l’a-nomenada esfera financera opera amb la seva pròpia lògica,

nexe - 23

Innovar en la crisi?

aliena, més enllà del curt termini, a l’economia real, amb unúnic objectiu: revaloritzar-se sense parar, acumular senselímits.

Conclosa la subsumpció real de la societat en el Capital,dominat el planeta, colonitzats els cossos del desig (“sigui sa,sigui atractiu, demostri el seu estatus, conquisti qui vulguiamb aquest perfum, vagi a la moda, sigui feliç, sigui lliure, i,de tant en tant, busqui la seva pau interior amb els llibresd’autoajuda per no veure què passa al seu voltant...”), con-demnats a la pobresa dos terços de la Humanitat –a no con-sumir, des de la lògica del capital, i, per tant, a no produirgens de valor “monetari”, ni tan sols subjectivitats més enllàde les accions de les ONG–, el sistema busca (com en el 29,no ens enganyem) fonts de revaloració dels seus actius finan-cers que, ja inevitablement, passen obertament a l’especula-ció més feroç i, sense embuts, al frau massiu “consentit” –nohi ha cap dificultat a afegir-hi, encara que soni “políticamentincorrecte”, les pràctiques mafioses (que, no ho oblidem, engran mesura trafiquen amb cossos i subjectivitats) quemouen un percentatge certament vistós del PIB mundial–.1 Elcapital, en la seva ànsia d’acumulació sense fi, ho ha hagutde reduir tot a la mesura (en termes monetaris): els cossos,les subjectivitats, els desitjos, l’amor, la il·lusió, l’art, la malal-tia, la desesperació, fins i tot la pobresa! Només així pot cal-cular-se el seu “valor de canvi”, destruint, per “obsolet”, qual-sevol “valor d’ús” aliè a la seva lògica. “Valem” el valormonetari que posseïm o generem, res més.

D’aquesta forma s’activa un antagonisme latent, encaraque púdicament ocult encara; així com en el 29 l’antagonis-me s’establia entre patrons i obrers, l’antagonisme avui s’es-tableix entre l’economia real, la generadora de valor i deriquesa, i l’economia financera/especulativa, que l’engoleix enels seus moviments especulatius. O, dit d’una altra manera,entre la societat real i la societat virtual del Capital. Comestem veient a Euskadi, amb una sòlida base d’economia real,l’impacte de la crisi és encara temperat –encara que ens atra-parà, per descomptat–, i ha evidenciat que no són les nostresmales pràctiques les que l’han produïda, sinó un vendavalextern, com si es tractés d’un fenomen de la naturalesa, peròque no és natural...

I no ens equivoquem: també la idea d’innovació ha estatsistemàticament referida a aquesta lògica, a la seva reduccióimmediata a la mesura (a curt termini), fins i tot a l’absurdexercici d’anticipació dels resultats. La innovació, promogudaen l’àmbit de l’economia real, ha estat intervinguda i controla-

Igual que la criside 1929, l’actualés una crisi delmodeld’acumulaciócapitalista, no unacrisi de demanda iofertadescompensades.

53nexe - 23


1: Llegeixo avuí aldiari que McCainatribueix la crisifinancera “als vellscercles i a la corrup-ció de Washington”.Algú la pot dir mésgrossa?

54

da per l’esfera financera per endavant. Avui ja tenim el desas-tre servit: no només no hem innovat com esperàvem –ni debon tros– sinó que el Gran Germà que ho controlava tot fafallida... Però, no era el que, si no haguéssim estat tan miopsi obedients, calia esperar? O hem d’esperar que, amb elsdiners de tots, se salvi la situació dels amos especuladors ique la història es repeteixi amb tints cada vegada més greus?

A Euskadi estem immersos en nombrosos debats sobrecom convertir-nos en una regió europea puntera en innova-ció; crec sincerament que hem de repensar d’arrel les basesen les quals estem sustentant aquest esforçat intent. L’esce-nari ha fet explosió, i ara ens toca construir des de noves pre-misses, des de nous enfocaments, des de nous conceptes, desd’una idea diferent de societat. Com que els vells Estats-naciótenen poc a dir en aquest terreny –els va construir la mateixalògica que ara els redueix al seu paper de comparses impo-tents de la Història–, hem de recórrer a la vitalitat de la socie-tat real, a les seves il·lusions i desitjos, per construir escena-ris de generació de riquesa no limitats a la lògica monetària ia l’esclavitud que aquesta imposa en benefici d’aquests pocs“llunyans i desconeguts”. Com vaig dir en algun article faalgun temps, innovar avui és innovar el concepte d’innovació.I crec que, escombrades les ficcions que ens han fet amagarel que passava, interessadament o ingènuament, ens tocamirar de cara la dura realitat i preguntar-nos: ara què hemde fer?

En l’últim llibre que acabo de publicar (Estrategias de laimaginación, GRANICA, 2008) tracto ja aquests temes, encaraque encara no coneixia “l’explosió” del sistema, i aventuroalgunes formes de trànsit per navegar la crisi. Concloc, doncs,amb uns paràgrafs del pròleg que li dedica Lorenzo Cachón.

En El nou esperit del capitalisme, Boltanski i Chiapello(1999) assenyalen la necessitat d’un esperit per al capitalisme,sumant la perspectiva de Weber (raons individuals) amb la deHirschman (raons de bé comú) i articulant-la al voltant del con-cepte de “justificació”. L’esperit del capitalisme serien represen-tacions i justificacions compartides que legitimen els tipus d’ac-ció adequats al principi de justícia dominant. D’aquesta maneraels autors volen superar l’oposició entre els qui no veuen en lasocietat sinó relacions de força (Bourdieu) i els contractualistes(Ricoeur) que posen l’accent en el debat democràtic de les condi-cions de la justícia. Sobre l’esperit del capitalisme hi actua fona-mentalment la crítica que se sustenta, necessàriament, en qua-tre possibles “fonts d’indignació” davant del capitalisme: a)

nexe - 23


inautenticitat; b) opressió de l’autonomia i la creativitat; c) misè-ria i desigualtats; i d) oportunisme i egoisme. Boltanski i Chia-pello distingeixen dos tipus de crítiques: la “crítica artista” i la“crítica social”. Però mentre la primera s’alimenta bàsicament deles dues primeres fonts d’indignació, la segona ho fa de les duesúltimes. En la part final d’El nou esperit del capitalisme, Bol-tanski i Chiapello adopten un to propositiu i aborden el “desper-tar de la crítica social” i les indefinicions de la crítica artista apor-tant elements que haurien de permetre la refundació de totesdues si volen seguir complint un paper influent en el nou (espe-rit del) capitalisme.

Estrategias de la imaginación es mou entre una síntesi de lacrítica artista i la crítica social però, sobretot, mostra el canvi deles bases socials sobre les quals s’han construït els sistemes detreball i la lògica de les organitzacions (empreses i altres) en elmón capitalista: les bases del poder i de la propietat; en aquestsentit està més a prop de Castells que de Boltanski i Chiapello,però com que es mou en el camp de les crítiques (artista i social)podríem plantejar-nos si el text d’Alfonso Vázquez (i les aporta-cions d’alguns autors que cita) no ens estan mostrant els primerspassos del camí que condueix a una nova “ciutat” (vaig citar),més enllà de la “ciutat per projectes” de què parlen Boltanski iChiapello, una espècie de “ciutat del coneixement” en la qualnecessitarem representacions i justificacions compartides quelegitimin les maneres d’acció adequats a un nou principi de jus-tícia.”

Així com en el 29l’antagonismes’establia entrepatrons i obrers,l’antagonismeavui s’estableixentre l’economiareal, lageneradora devalor i de riquesa,i l’economiafinancera/especula-tiva, quel’engoleix en elsseus movimentsespeculatius.

55nexe - 23


1 Estem davant una crisi general del sistema capitalista, l’a-bast de la qual és molt profund, per més que encara nopuguem precisar exactament en quin grau. Poden venirdos o tres anys de recessió mundial o, fins i tot, bastantsmés de depressió, com l’està patint el Japó des del 1991 ola va patir bona part del món durant el període 1929-1945.El segur és que l’activitat productiva està baixant i seguiràbaixant durant tot el 2009.

2 A la doble crisi econòmica, tant de l’economia financeracom de l’economia dita productiva, hi hem d’afegir, com amínim, una crisi energètica, una crisi alimentària i una cri-si ecològica. Aquesta acumulació de crisis fa pensar que lahumanitat s’endinsa en un negre túnel durant dècades. Laincertesa se cenyeix a si totes aquestes crisis s’encavalca-ran o bé gaudirem d’intervals de llum.

57nexe - 23

Algunes consideracions sobre lacrisi i l’economia solidària

JJoorrddii GGaarrcciiaa JJaannéé

58

3 Amb l’esclat de la crisi actual ha quedat clar, per a quiencara en dubtés, que l’autoregulació del mercat és unmite i que el capitalisme, a més de generar estructural-ment desigualtat, provoca també moltes ineficiències, lamés gran de totes, la seva inestabilitat com a sistema. Si el1989, amb la caiguda del Mur, es va demostrar la inviabi-litat del mal anomenat socialisme real, el 2008, amb el cracborsari, es demostra la inviabilitat del capitalisme, si mésno, en la seva versió neoliberal.

4 Al llarg del segle XIX, simultàniament a la consolidació delsistema capitalista, van anar sorgint altres iniciativeseconòmiques promogudes pels sectors més conscients deles classes populars, que eren, abans que res, formes dedefensa davant l’empobriment provocat pel nou sistema,però que representaven també, de manera explícita o implí-cita, alternatives embrionàries al capitalisme, ja que satis-feien millor les necessitats humanes i es basaven en valorscom l’ajuda mútua, la igualtat i la democràcia. Aquestesiniciatives, que en un principi van adoptar la forma de coo-peratives i societats de socors mutus, han anat evolucio-nant fins avui i s’han enriquit amb d’altres figures (xarxesd’intercanvi, associacions d’acció social, societats labo-rals...), fins a formar el que actualment anomenem econo-mia social o solidària. Aquestes experiències, siguin de tre-ball cooperatiu, de consum responsable, de financesètiques, o bé involucrin tots tres aspectes (economies comu-nitàries, xarxes d’intercanvi...), es compten per centenarsde milers, es troben escampades arreu del món i consti-tueixen embrions d’una nova economia postcapitalista.

5 Al mateix temps, en el pla teòric, els diferents corrents dela dita economia crítica (feminista, ecològica, marxista,altermundista, la socioeconomia...) aporten elements cab-dals per a un model d’economia postcapitalista. Cal seguiravançant, tant en el pla teòric com en el pràctic (economiasolidària), a fi de disposar com abans millor d’un esbós decom podria ser una economia postcapitalista. És horad’enterrar els complexos que, des de fa 25 anys, paralitzenels homes i dones anticapitalistes i ens impedeixen propo-sar alternatives a aquest sistema. Sense tenir alternativesque ens permetin visualitzar formes de societat millors noaconseguirem estimular prou la mobilització social i l’ex-perimentació, tant personal com col·lectiva, imprescindi-bles per a un canvi social en sentit emancipador.

nexe - 23

Algunes consideracions sobre la crisi i l’economia solidària

Amb l’esclat de lacrisi actual haquedat clar, per aqui encara endubtés, quel’autoregulaciódel mercat és unmite.

6 La crisi actual afecta també les empreses de l’economiasocial o solidària. En primer lloc, perquè es troben en elmercat de béns i serveis capitalista i, per tant, la contracciód’aquest mercat els fa perdre feines i clients. Pensem, perexemple, en les cooperatives de treball catalanes del sectorde la construcció, o en la crisi que estan patint cooperativesindustrials tan importants com Fagor Electrodomésticos,que va reduir els seus beneficis en un 98% durant el primersemestre. Però, en segon lloc, la crisi les afecta també perles restriccions que estan posant caixes i bancs a la con-cessió de crèdits. En general, les cooperatives, com lesaltres empreses, topen ara amb més dificultats per obtenircrèdit, si bé, segons el parer dels responsables d’algunescooperatives agràries, com a mínim aquestes tenen menysdificultats per accedir als crèdits que les empreses conven-cionals del sector, ja que són vistes com a empreses sòlides.

7 Tot i amb això, hi ha tres factors que permeten preveureuna superior taxa de supervivència a la crisi actual entreles empreses de l’economia social o solidària si les compa-rem amb les capitalistes de similar dimensió i del mateixsector d’activitat. Ens ho fa pensar l’estudi elaborat per laDirecció General de l’Economia Social, del Treball Autò-nom i del Fons Social Europeu, a partir del fitxer de Codisde Compte de Cotització en situació d’alta en la SeguretatSocial espanyola, que revela que l’índex de mortalitat de lescooperatives i les societats laborals espanyoles és inferior ales empreses convencionals. Mentre que entre un 65 i un85% de pimes espanyoles, segons els sectors, desapareixabans que transcorrin quatre anys, un 51,4% de coopera-tives i societats laborals segueix en funcionament al cap decinc anys. A més, les empreses de l’economia social que esmantenen transcorreguts deu anys arriben a duplicar ambescreix els llocs de treball.Davant la crisi actual, el primer avantatge per a la seva super-vivència és que la implicació dels treballadors en una empresasolidària dóna a aquesta més capacitat de resistència. Els tre-balladors poden decidir treballar més hores o cobrar menysper un temps, com també capitalitzar íntegrament els resultatsdels exercicis, estalviar despeses generals, etc.El segon avantatge és que la política habitual de capitalit-zar tots els resultats anuals es revela en aquests momentsespecialment adequada, junt amb l’obligació de destinar el30% dels beneficis a un fons de reserva. Aquest fons, quealgú podria considerar un destorb per a la competitivitat de

És hora d’enterrarels complexos que,des de fa 25 anys,paralitzen elshomes i donesanticapitalistes iens impedeixenesbossaralternatives aaquest sistema.

59nexe - 23


60

la cooperativa enfront de les empreses capitalistes, esdevéara un utilíssim salvavides que cap modificació legislativano hauria de rebaixar.Per últim, la finalitat diferent d’una empresa solidària res-pecte a una de capitalista acaba d’explicar la superior per-durabilitat de la primera. En una cooperativa de treball,posem per cas, la finalitat principal és mantenir els llocs detreball, mentre que en una empresa capitalista ho és quel’empresari o els accionistes obtinguin el màxim beneficieconòmic pel capital invertit. Per tant, és molt més proba-ble que plegui una empresa capitalista si aquest calculaque invertint els diners en altres negocis obtindria mésguanys o reduiria els riscos. En canvi, rarament una coo-perativa tancarà perquè no guanya prou.

8 La crisi, en la mesura que erosiona la legitimitat social delcapitalisme, és una oportunitat única per replantejar elsobjectius de l’economia i experimentar noves formes empre-sarials que tinguin com a finalitat el servei a la societat persobre de la maximització del benefici econòmic, i com amitjans empreses democràtiques, estimulants per als quihi treballen i sostenibles per al medi ambient. Aquestaoportunitat l’haurien d’aprofitar tant els qui ja se sentirienbé en un capitalisme més social i, per tant, contrapesat perun sector fort d’economia social o solidària i unes políti-ques públiques de keynesianisme verd, com els qui apos-tem decididament per una economia postcapitalista coml’única manera de superar els problemes estructurals dedesigualtat social i insostenibilitat que, al nostre parer,arrossegarà sempre el capitalisme. Sigui com vulgui, hi hadiverses àrees de treball conjunt dins l’economia solidàriaentre els partidaris d’aquests dos enfocaments.

9 La crisi és una oportunitat per demanar polítiques públi-ques més favorables a l’economia solidària, per crear mésempreses solidàries que facin front als efectes socials de lacrisi com ara l’atur (cooperatives de treball) o a la naturaldesconfiança popular envers caixes i bancs (finances èti-ques i solidàries).

10La crisi és una oportunitat per pressionar, juntament ambaltres actors socials, perquè augmentin les regulacionspúbliques de l’economia, per controlar el capital financer,per aturar les privatitzacions, per elevar els estàndardslaborals i socials i per promoure l’economia productiva

La crisi actualafecta també lesempreses del’economia socialo solidària, tantperquè es trobenen el mercat debéns i serveiscapitalista iaquest es contrau,com per lesrestriccions queestan posantcaixes i bancs ala concessió decrèdits.

nexe - 23


davant l’economia financera, en concret, aquella orientadaa satisfer necessitats socials i a reconvertir en un sentitecològic l’aparell productiu... Com més regulat estigui el capitalisme i com més dretslaborals i socials s’institueixin, més marge tindran lesempreses solidàries per desenvolupar el seu compromíssocial i el seu funcionament democràtic.

11La crisi és una oportunitat per avançar cap a alguns objec-tius estratègics de l’economia social o solidària, en espe-cial, el de crear mercats socials. Entenem per mercat socialuna xarxa els nodes de la qual són les empreses solidàriesi els consumidors i estalviadors responsables (persones,entitats, empreses i institucions), i els fluxos els intercan-vis regulars de béns i serveis produïts amb criterisdemocràtics, equitatius, ecològics i solidaris, que permetincobrir una part significativa de les necessitats dels nodes,desconnectant-se parcialment de l’economia capitalista. No és una quimera. Al Brasil, el Forum Brasileiro de Eco-nomia Solidaria (FDES), integrat per més de cent fòrumsmicroregionals o municipals, i 27 fòrums estatals d’econo-mia solidària, on participen administracions, movimentssocials i empreses solidàries, fa uns anys que promou lacreació i consolidació de cadenes de valor solidàries. Enaquests moments, ja ha aconseguit tancar les cadenes delcotó orgànics, les llavors i la mel, entre altres.Aquesta culminació de la intercooperació, una intercoope-ració integral, que és el mercat social, proporcionaria unapreciable grau de solidesa a les empreses i entitats de l’e-conomia solidària, perquè dependrien molt menys del mer-cat capitalista.

12Finalment, les pràctiques d’economia solidària poden aju-dar les classes populars a sobreviure a la crisi. En l’àmbitdel treball, recuperant en forma cooperativa empreses quetanquen i augmentant la intercooperació entre les empre-ses del sector. En l’àmbit del consum, abandonant indivi-dualment i com a entitats els hàbits consumistes, organit-zant-se de manera col·lectiva en cooperatives de consum,en xarxes d’intercanvi, en cooperatives d’habitatge de ces-sió de règim d’ús... En l’àmbit del crèdit, dipositant elsestalvis individuals i col·lectius en entitats de finances èti-ques i solidàries.

La crisi és unaoportunitat peravançar cap aalguns objectiusestratègics del’economia socialo solidària, enespecial, el decrear mercatssocials.

61nexe - 23


62

13En conclusió, la crisi comportarà, segur, més patimenthumà; però precisament per evitar-lo al màxim, i perquèno es repeteixi mai més, hem d’aprofitar l’oportunitat quela crisi també ens dóna, l’oportunitat de desenvolupar l’e-conomia solidària, l’oportunitat d’inserir en la consciènciacol·lectiva la convicció que una altra economia no sols ésnecessària sinó que ja és possible.

nexe - 23


n etapes de crisi econòmica, el cooperativisme i l’economiasocial apareixen com una alternativa a la destrucció d’ocupa-ció i a les deslocalitzacions que les empreses utilitzen perreduir costos. L’economia social aposta per una ocupació dequalitat i respon a una vocació de permanència i supervivèn-cia a llarg termini, condicions intrínseques a la seva natura-lesa, atès que els treballadors i les treballadores són els pro-pietaris de l’empresa. El cooperativisme es presenta com unaforma societària anticíclica, on la capacitat d’estrènyer-se elcinturó i els mecanismes de solidaritat han de permetre sor-tejar les dificultats econòmiques amb més garanties.

En situacions de davallada econòmica i augment de ladesocupació, s’incrementa l’índex de creació de cooperatives id’altres formes d’economia social per part de persones quehan perdut la feina i cerquen en l’autoocupació la manera demantenir el lloc de treball. Prenen rellevància, llavors, lespolítiques encaminades al foment de l’autoocupació ambmesures com la capitalització de la prestació per desocupació

63nexe - 23

E

Cooperativisme i crisi industrialJordi Valls i Olivé

64

i els incentius econòmics i fiscals a la creació de formessocietàries d’economia social.

Així va succeir al nostre país durant el període de crisi delsanys 80, quan amb l’allau de tancaments que va patir el sec-tor industrial, van aparèixer multitud d’experiències d’auto-organització col·lectiva en forma de cooperatives per part delstreballadors que es veien abocats a l’atur. Així mateix, amb lacrisi econòmica dels primers 90, l’índex de creació de coope-ratives es va incrementar i l’any 94 va arribar a la insòlitaxifra de 1.048 cooperatives creades.

En l’actual context tornem a reviure situacions de tanca-ments empresarials i deslocalitzacions que afecten especial-ment el sector industrial. La crisi econòmica actual mostraels límits del capitalisme financer (i obliga a pensar en lesconseqüències d’haver separat de forma dràstica els interes-sos del capital i del treball) i posa en evidencia la contraposi-ció d’interessos en les empreses no cooperatives, entre elcapital i els treballadors. En aquests moments, cal analitzarles etapes viscudes anteriorment dins del cooperativismeindustrial i en el bagatge que ens aporta la perspectiva histò-rica. D’aquesta anàlisi podem extreure conclusions significa-tives que orientin polítiques públiques i actuacions des delsector. La primera afirmació que ens ve al cap és que lasupervivència de les cooperatives en aquest sector ha estatescassa. Les causes d’aquesta situació demanen una anàlisiextensa i segurament caldria buscar-les en factors econò-mics, socials i legislatius. Tanmateix, existeixen experiènciesde cooperatives creades en aquella etapa que actualmentrepresenten projectes empresarials consolidats i que estansortejant la situació econòmica actual de forma destacable.

Bones pràctiques

Un cas significatiu és l’experiència de la cooperativa Mol-Matric. Creada a partir del tancament de Talleres Alá a pri-mers dels 80, actualment està formada per uns 50 treballa-dors, 30 dels quals són socis. La cooperativa estàespecialitzada en la fabricació de matrius i motlles per al sec-tor de l’automòbil. En un sector on les empreses estan tan-cant o deslocalitzant-se a països de baix cost, la cooperativaes troba en un moment de creixement i ha sabut reinventar-se a si mateixa per mantenir una posició de lideratge. Va tan-car l’exercici de l’any 2007 amb una facturació de 4 milionsd’euros, i per a l’exercici actual espera superar la xifra dels 5milions.

nexe - 23

Cooperativisme i crisi industrial

El cooperativismees presenta comuna formasocietàriaanticíclica, on lacapacitatd’estrènyer-se elcinturó i elsmecanismes desolidaritat han depermetre sortejarles dificultatseconòmiques ambmés garanties.

Una de les claus del seu èxit és la diversificació cap a d’al-tres sectors. Des de fa uns anys la cooperativa ha iniciat unprocés d’obertura cap a sectors com el ferrocarril, gransmecanitzats i, recentment, l’energia eòlica. Actualment acabade signar un conveni amb Alstom–Ecotècnia que garanteixl’entrada de feina per als propers anys. La cooperativa ha feten els darrers any fortes inversions en immobilitzat en l’ad-quisició de premses i fresadores per a la fabricació de meca-nitzats per a trens i aerogeneradors.

Un altre cas interessant és el de Cemid, una cooperativahistòrica de Terrassa formada per 37 socis treballadors,actualment un referent local com a empresa d’instal·lacionsde tot tipus i automatitzacions industrials. Recentment hasignat un acord de col·laboració amb Ecoesfera –empresalíder en energies renovables– a partir del qual Cemid incorpo-ra a la seva cartera de serveis la distribució i instal·lació d’e-quipament d’energies renovables.

Un tercer cas, el de la cooperativa Gramagraf, també repre-senta un exemple d’èxit i superació dins del teixit cooperatiuindustrial. La cooperativa opera en un sector madur –el de lesarts gràfiques– i amb el canvi de segle va intuir la necessitatd’innovar i redefinir-se per afrontar el seu futur amb mésgaranties. Gramagraf va apostar el 2003 per establir unaaliança estratègica que va esdevenir la base de la creació delGrup Cooperatiu Cultura 03, conjunt d’empreses cooperati-ves vinculades a la indústria cultural. Aquesta aliança pro-porciona a Gramagraf una major estabilitat comercial i soli-desa financera, alhora que li permet aprofitar mecanismes decol·laboració i sinergies entorn del Grup. En els darrers anyl’empresa també ha fet fortes inversions, adquirint unamàquina de impressió de deu colors que li ha permès doblarla facturació en poc temps. Gramagraf està formada per unaquarantena de treballadors, la meitat dels quals són sociscooperativistes. Actualment treballa amb el relleu generacio-nal del seu teixit social, a partir de la incorporació de socisjoves al projecte.

Els casos descrits anteriorment presenten, al meu enten-dre, un denominador comú: l’aposta per la innovació, l’ober-tura i el canvi des del que podríem anomenar l’emprenedoriasocial. És a dir, el desenvolupament empresarial i social, apartir de la cerca i experimentació d’un model de gestió coo-perativa pròpia. Aquest model marca els límits per no caureen l’economicisme del model empresarial imperant, peròassumeix els reptes i les contradiccions que presenta lanecessitat de desenvolupar un projecte empresarial eficient i

65nexe - 23


66

viable. Aquestes experiències cap a un model propi de gestiócooperativa es basen en l’aprofundiment dels valors coopera-tius, on destaca la centralitat de la persona com a motor decanvi i superació, i la concepció del fet cooperatiu com a fontde generació de capital social empresarial. A partir d’aquestsprincipis es configuren una sèrie d’elements intangibles comels lideratges socials, o els aprenentatges i les experiènciessignificatives, que fan possible accions com la reinversió delbeneficis i la projecció de futur, la promoció interna a partir dela confiança en les persones i en la seva capacitat d’aprenen-tatge i creixement professional o el desenvolupament d’unprojecte social.

Cooperativisme i crisi actual

L’actual context de crisi qüestiona fortament les bases delfonamentalisme del mercat i l’economicisme empresarial coma font de riquesa equitativament distribuïda i ocupació.Aquesta situació fa aparèixer la necessària reflexió sobre eldesenvolupament de noves formes organitzatives i empresa-rials en el sector industrial. En aquest sentit, el movimentcooperatiu ha d’aprendre de la seva experiència històrica perpoder aportar una alternativa viable des de la gestió empre-sarial cooperativa. Les experiències descrites donen pistes decap on s’ha d’orientar aquest model de gestió amb elementscom la gestió empresarial participativa, l’obertura cap a alian-ces i oportunitats externes, o la superació de reticències capa la innovació i el creixement. Amb els actuals tancamentsempresarials dins del sector, van apareixent demandes decreació de formes organitzatives per part dels treballadors.Cal aprendre del passat, aprofundint a partir de les potencia-litats i dels valors específics, i no caure en els errors d’un coo-perativisme d’autoocupació conjuntural, poc professional isense criteris de competitivitat en el mercat, que no puguigarantir la seva supervivència; ni en l’assimilació del modelempresarial imperant que porti les cooperatives a transfor-mar-se cap a societats mercantils tradicionals.

La creació de noves cooperatives industrials pot desenvo-lupar un model propi de gestió cooperativa. En aquest sentit,són necessàries actuacions dels diferents agents implicats enaquest procés. Des de l’administració cal vincular els incen-tius a la creació de formes d’economia social amb criteris d’unmajor desenvolupament empresarial. En aquest sentit, mesu-res com la capitalització de l’atur haurien d’anar condiciona-des a l’aplicació per part dels nous emprenedors d’accions

L’actual contextde crisi qüestionafortament lesbases delfonamentalismedel mercat il’economicismeempresarial com afont de riquesaequitativamentdistribuïda id’ocupació.

nexe - 23


encaminades al desenvolupament empresarial (elaboraciód’un pla d’empresa i la formació i assistència tècnica inicial).Així mateix, des del moviment cooperatiu caldria articularmecanismes que facilitessin la connexió i creació de xarxesque fomentessin l’intercanvi dels nous emprenedors socialsamb cooperatives industrials ja consolidades.

67nexe - 23


La supervivènciade les cooperativesindustrials haestat escassa.

ra que es commouen els fonaments mateixos de la globa-lització deixant al descobert la vacuïtat del sistema capaçd’injectar xifres multimilionàries dels governs i poderspúblics per salvar-lo, a penes té sentit insistir en el que ja haestat dit o escrit pels apologetes del model obsessionats pelsmites del creixement, el treball i la productivitat com a remeismiraculosos per a tots els mals de la nostra època. És el finald’un altre cicle més o l’inici d’una nova era?

“Por la libertad, así como por la honra se puede y se debeaventurar la vida”

Cervantes El Quijote

Nosaltres serem allò que vulguem fer juntsAndré Gorz

69nexe - 23

A

Crisi de la globalització, oportunitat per a una vida

bona i justa

Daniel Jover

70

La repetició de dades unida al bombardeig d’informacionssobre la crisi aconsegueix una acumulació d’efectes tan granque es produeix un autèntic embús de coneixements que aca-ba sepultant el saber. La pura informació sense cap mena decriteri de selecció és cega. Com podem centrar-nos en allò querealment importa?

Davant l’allau actual, podem quedar no només cecs i mutssinó també col·lapsats.

Mai com ara la màxima informació d’un fet clar –mai tantsvan donar tant a tan pocs– tendeix a generar tanta confusió.

Nosaltres apostem per un projecte d’humanitat justa enuna terra habitable que globalitza l’esperança perquè es com-promet solidàriament amb tots els pobles. Amb models d’eco-nomia plural, solidària i cooperativa, amb ecoeficiència, sufi-ciència i sobirania alimentària garantint els drets humans il’equitat global.

Les nostres societats sotmeses a l’imperi mediàtic rebenpermanentment missatges sàdics que, alhora que produeixendesassossec i inseguretat permanent, inoculen la impotènciaper a qualsevol canvi social. Vivim amenaçats per les tergi-versacions, les notícies que en la seva espectacularitat enco-breixen mentides i les múltiples veritats relatives i parcialsque aviven la ignorància que té com a resultat el cultiu mas-siu de l’estupidesa, de la crueltat i de la violència. Sovint lapercepció de la realitat és el que ens emmalalteix.

Les persones no som éssers solitaris fets per a la resigna-ció ni el conformisme. Som éssers d’esperança, solidaris i fetsper a la llibertat. Necessitem més que mai un coneixementveraç que ens ajudi a entendre les causes del malestar actuali a construir maneres de superar la crisi.

En el mite grec, Prometeu es va atrevir a robar el foc de l’O-limp per donar-lo als humans, però els deus el van castigarper la seva pretensió de trencar el monopoli del coneixementi repartir-lo entre els mortals.

Més que repetir el pensament del passat necessitem ideesi generar coneixements que serveixin per ajudar-nos a viureel que és real, acceptant i assumint les inevitables condicionsde l’existència humana.

Com apostar per la innovació i la creativitat?

La capacitat de pensar de l’ésser humà és tan intensa comla d’imaginar. Totes dues dimensions són essencials per obrari fer-ho amb responsabilitat. La intel·ligència sense creativi-tat ni imaginació no vola i queda retinguda en el realisme. La

nexe - 23

Crisi de la globalització, oportunitat per a una vida bona i justa

Som al final d’unaltre cicle més o al’inici d’una novaera?

paraula no només és creadora de comunicació i solidaritat.Quan parlem i ens relacionem amb els altres expressem tam-bé allò que hem arribat a ser. Creem vincles i llaços que ensaproximen els uns als altres, els uns amb els altres. Amb laparaula irradiem també la nostra personalitat: les paraulessón el reflex de la nostra interioritat, els nostres valors i sen-sibilitats. Només l’experiència de l’amor i l’amistat ens redi-meix de la soledat essencial i ens obre a la innovació dels dià-legs de coneixement. Ens permet alimentar l’audàcia i laimaginació en la construcció d’altres móns possibles.

Aquest pensament emancipador sorgeix d’unes intuïcionsoriginàries. Els éssers humans, la qualitat de la vida i la natu-ralesa són més importants que les coses. Històricament haintentat construir respostes concretes als conflictes en inte-racció amb la cultura del seu temps.

Per això, tot pensament creatiu i crític que ajudi a actuaramb sentit és sempre un estímul saludable per afirmar el goigde la vida, la serenitat i la solidaritat amb altres éssers. És unreconeixement sa que darrere del fet de conèixer sempre s’o-bre l’espai d’actuar i relacionar-se amb els altres en aquestamanera d’obrar. Ens humanitzem quan descobrim la fascina-ció pels altres; quan les paraules, més que amagar-nos, ensfan transparents i en aquest contrast es produeix la trobadaentre dues soledats: el diàleg.

Les paraules sempre són portadores de desitjos o inten-cions. Quan estimulades per la curiositat i la conversacióinteractuen en el diàleg, formen un riu que flueix sense parar.Saber és saber preguntar i en l’elaboració de les respostess’estableix un intercanvi. Perquè sigui fecunda, la paraularequereix l’equilibri amb la imaginació creativa i l’acció trans-formadora. Un saber autènticament transformador crític icreatiu no només ens farà més lliures sinó més feliços.

D’on es nodreix aquest saber, aquest pensamentemancipador creador de realitat nova?

La paraula idea procedeix del grec eidos, que vol dir “mira-da”: allò que es veu amb els ulls. Només l’observació i l’expe-riència ens permeten fer reflexions, anàlisis i extrapolacionscorrectes. Gràcies a l’evidència i a l’experimentació empírica–fonaments de tot coneixement– mantenim el saber humà enla frontera del que és possible ja que es basa en l’art de saberviure bé.

Els sentits del cos en interacció recíproca amb laintel·ligència i la passió de l’acció ens connecten amb el món

Nosaltres apostemper un projected’humanitat justaen una terrahabitable queglobalitzal’esperança perquèes comprometsolidàriament ambtots els pobles.

71nexe - 23


72

i en verifiquen així la validesa: l’experiència tangible-sensibleés el veritable criteri de coneixement davant l’allau de ficciógeneradora d’hiperrealitat merament virtual que ens puguiafeblir i manipular creant regnes artificials de sensacions efí-meres.

La vida feliç i plaent es relaciona amb la intel·ligència i elsaber que condueix a apreciar la bellesa i la justícia perquèen el primum vivere, deinde filosofare hi ha la primacia delprincipi de la vida –antropologia de la necessitat– sobre elprincipi del coneixement, la política del que és necessari.

Però l’ésser humà no es redueix al simple individu solitari,aïllat, quiet: l’estructura dinàmica de la vida i la societat ensfa complexos, solidaris, interconnectats i en relació, sempreactius i en moviment.

Som socials per naturalesa: necessitem els altres per viu-re, quan apareixen les dificultats socials, col·lectives. Per bus-car solucions i regular-les apareix l’organització de la solida-ritat humana, de la política que donarà preeminència alsdrets humans. Al llarg de tota la història, cap transformaciódel metabolisme social de l’espècie humana no ha estatnomés tecnològica. Comporta canvis socials, polítics i econò-mics, però també espirituals i culturals.

El col·lapse del capitalisme immoral i especulatiuté l’origen en la idolatria del consumisme i lamercantilització de la vida

El creixement no només s’explica econòmicament sinó mit-jançant interdependències entre processos socioeconòmics iprocessos politicoinstitucionals. L’aberració de prescindirdels límits en la vida i l’economia.

El mite dels desenvolupacionistes és “més creixement, mésmercat i més competitivitat”. Introduint mesures tècniques irecursos públics al sistema financer corrupte pretenen pre-servar el sistema socioeconòmic vigent basat en els seus dog-mes:

Propietat privada capitalista cada cop més concentrada;regulacions i reglamentacions mínimes, creixement indefinit:com més millor; expansió dels mercats en el món, expansiódel comerç i el transport; poders públics al servei dels gransinteressos corporatius i empresarials.

Així mateix, hem comprovat que el comerç mundial és unmalbaratament basat en el cost de l’energia que mou el trans-port i ha mostrat que té grans disfuncions econòmiques, labo-rals i socials més enllà dels impactes ecològics.

Més que repetir elpensament delpassat necessitemidees i generarconeixements queserveixin perajudar-nos a viureel que és real,acceptant iassumint lesinevitablescondicions del’existènciahumana.

nexe - 23


L’alternativa avança cap a un metabolisme més senzillentre l’espècie humana i el medi natural, amb menys consumde recursos naturals, materials i energètics, amb energiesnetes i renovables, amb minimització dels residus i respectepels ecosistemes.

Aquest afany per aspirar a tenir-ho tot a la vegada i il·limi-tadament provoca sentiments de decepció davant les expec-tatives insatisfetes generades per les fantasies del model decreixement il·limitat propi del sistema o l’ànsia d’una vidasense fi.

L’obsessió d’alguns per ser permanentment joves i en ple-na forma física és una manera d’aspirar a la immortalitat quecausa malestar i insatisfacció. La cultura que idolatra el con-sumisme assoleix cotes absurdes. Amb l’afany per aparentari fingir el que no s’és, arribem a la indústria de la cirurgiaplàstica i a la producció de “bellesa” artificial. Modificar el cosd’acord amb les fantasies de cadascú segons catàleg s’ha con-vertit en un altre negoci a costa del narcisisme i les frustra-cions del client. La fantasia d’immortalitat unida als avençosdel complex medicofarmacèutic i la tecnociència s’alien en unsector econòmic en expansió: la indústria del cos. És evidentque només som immortals mentre som vius. Viure no consis-teix només a durar.

Si s’ha de celebrar alguna cosa no és la prolongació artifi-ciosa de la vida, sinó la vida mateixa. Es tracta d’afegir mésanys a la vida, allargant-los sense més qualitat...?

La qüestió és què es vol fer en aquesta vida i quin sentit lidonem.

L’alternativaavança cap a unmetabolisme méssenzill entrel’espècie humanai el medi natural,amb menysconsum derecursos naturals,materials ienergètics, ambenergies netes irenovables, ambminimització delsresidus i respectepels ecosistemes.

73nexe - 23


a Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social,constituïda el 1992, és una confederació empresarial, d’àmbitestatal. El seu caràcter intersectorial, la converteix en la màxi-ma i única institució representativa de l’economia social aEspanya i es va constituir com una plataforma de diàleg insti-tucional amb els poders públics.

CEPES, com a organització aglutinadora de les diversesactuacions econòmiques existents sota el concepte d’economiasocial, integra 26 organitzacions. Totes són confederacionsnacionals o autonòmiques i grups empresarials específics, querepresenten els interessos de les cooperatives, societats labo-rals, mutualitats, empreses d’inserció i centres especials de tre-ball i associacions del sector de la discapacitat.

CEPES representa i aglutina els interessos de 51.762empreses, amb una facturació que va assolir els 101.555milions d’euros (aproximadament el 10% del PIB.). És un sec-tor generador d’ocupació estable per sobre dels esquemes tra-

75nexe - 23

L

Propostes de CEPES per potenciar el teixit empresarial

de l’economia social

76

dicionals, com es desprèn dels 2.572.413 llocs de treball del’any passat, que representen el 12,5% del total de la poblacióocupada. Més de 11.300.000 persones estan associades a orga-nitzacions d’economia social. “Una de cada quatre personesestà vinculada a l’economia social”.

Són empreses que tenen un potencial de crear i desenvolu-par ocupació més enllà dels diversos esquemes econòmics. Elseu ritme de creixement fa que sigui considerada com una acti-vitat econòmica a desenvolupar i a tenir en compte com a inter-locutora social. Aquest potencial de creixement ha estat reco-negut i ha tingut històricament el suport de la ComissióEuropea, que envia directrius i orientacions als governs, acon-sellant potenciar el sector de l’economia social.

EEmmpprreesseess qquuee ssóónn eell mmoottoorr ddee ll’’ooccuuppaacciióó

En els darrers quatre anys, més de 3.000 empreses netescreades i més de 250.000 llocs de treball donen bona provad’això i confirmen el resultat d’una realitat econòmica i empre-sarial inqüestionable.

Es tracta d’empreses de totes les dimensions i que actuen entots els sectors econòmics, per la qual cosa s’estan veient afec-tades per la situació econòmica del país. Per aquesta raó, pro-posem al Govern una bateria de propostes per a la seva anàlisii consideració, de manera que alleugin l’impacte de la crisi enaquest teixit empresarial.

Per l’estructura de CEPES i la diversitat de sectors en quèactua, es recullen mesures que afecten la creació d’ocupacióestable i d’empreses amb caràcter general, així com d’altres diri-gides a la potenciació i dinamització de determinats sectors comsón el transport o l’agricultura.

MMeessuurreess ddee ll’’eeccoonnoommiiaa ssoocciiaall ppeerr ppootteenncciiaall llaa ccrreeaacciióó dd’’eemmpprreesseess dd’’eeccoonnoommiiaa ssoocciiaall ii ccoommbbaattrree eellss eeffeecctteess ddee llaa ccrriissii

1a. Foment i potenciació del sector de l’economia social A) Crear polítiques públiques que fomentin, donin suport i

desenvolupin aquesta manera de fer empresa. Igualment,actualitzar o renovar lleis i normatives específiques regu-ladores de cada figura jurídica, especialment la Llei decooperatives 27/1999 i la Llei de societats laborals 4 /1997, de manera que s’adeqüi tota la capacitat competiti-va de les empreses d’economia social en el mercat actual,

nexe - 23

Propostes de CEPES

equilibrant la seva acció amb la resta de les empreses. 1 Increment de l’ajut a percebre en la incorporació de socis

i treballadors. Modificació en l’Ordre TAS que incideixdirectament en determinades ordres autonòmiques.Proposem que la quantitat per incorporació quedi fixa-da entre 12.000 i 15.000 euros per persona.

2 Increment de les dotacions pressupostàries a la DireccióGeneral de l’Economia Social, del treball autònom i dela Responsabilitat Social de l’Empresa, que consegüent-ment incidiran en les quantitats a percebre per cadacomunitat en funció, entre altres variables, de la creaciód’empreses d’economia social (actualització de l’Ordred’economia social).

3 Modificació de la Llei de cooperatives 27/1999 d’àmbitestatal i de les lleis cooperatives de les ComunitatsAutònomes que ho requereixin, recomanant als governsd’aquestes que modifiquin de forma temporal (si ho esti-men oportú) les lleis de cooperatives en els temessegüents: reducció de 3 a 2 del nombre de socis i incre-ment del percentatge permès de treballadors per comp-te aliè.

4 Reforma de la Llei de societats laborals, partint de la pro-posta elaborada pel sector, és a dir, millora del règim jurí-dic i establiment, en consonància amb aquest, d’incen-tius fiscals a la societat i al soci treballador per facilitarl’accés dels treballadors assalariats a la condició de soci.

B) Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fis-cals que afavoreixin la concentració empresarial i la cre-ació i la continuïtat de les empreses, sota qualsevoltipus de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi il’acumulació de capital per a aquests fins; per a lesdiverses formes d’autoocupació, impulsar la creaciód’empreses d’economia social i fer prevaler legalment ifiscalment l’autofinançament.

C) Facilitar l’accés al finançament per la via d’incentivaralgunes entitats financeres a reduir l’excés de garantiesexigides; promoure alternatives de finançament dirigi-des a les empreses d’economia social, pimes i microem-preses (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’in-versió empresarial, capital risc...) per als seus projectesde qualitat i modernització i d’expansió, intentant ques’obrin a tots els sectors i a empreses petites i creantmarcs de relació entre capital i emprenedors. Creació

77nexe - 23

Propostes de CEPES

78

d’una línia de crèdits des de l’ICO per a les empresesd’economia social. 1.-Creació d’una línia d’avals específica per a les empre-

ses d’economia social que les doti de més capacitatfinancera de negociació i, consegüentment, de méscompetitivitat i flexibilitat en aquests moments.

2.- Fomentar la capitalització de les empreses, donantsuport a la inversió de les empreses i dels treballa-dors, mitjançant una línia de subvenció de punts d’in-terès per als préstecs sol·licitats per aquestes empre-ses (en concret, 2 o 3 punts subvencionats). També lasubvenció de 2 o 3 punts d’interès almenys per a lesaportacions de capital social que hagin de realitzar lespersones que decideixin incorporar-se com a sòcies(ocupació estable) i així suavitzar les condicions i lesdificultats que estan generant les entitats financeres,alhora que les se’ls dóna més seguretat.

D) Donar suport a la creació de noves empreses d’econo-mia social que generin ocupació, mitjançant una políti-ca d’incentius a la inversió per a empreses formadesprincipalment per col·lectius que presenten dificultatsd’accés al mercat laboral, com són els aturats majors de45 anys, dones, joves, discapacitats, immigrants i atu-rats de llarga durada.

E) Crear incentius a l’inici de l’activitat, com ara l’assesso-rament tècnic i la tutela a les iniciatives en fase de crea-ció, elaboració de plans de viabilitat, suport als processosde planificació, enginyeria i direcció facultativa, així comajuda a la formació empresarial. Incrementar, dins delsprogrames de “vivers d’empreses”, o assessorament itutela en la construcció de noves empreses, la consolida-ció de fórmules empresarials relacionades amb l’econo-mia social.

F) Promoure i potenciar l’establiment d’aliances, fusions,consorcis i xarxes, que tendeixin a dotar les entitats iempreses d’economia social d’una dimensió d’actuacióadequada. Facilitar la creació de plataformes empresa-rials que possibilitin la millor intercooperació i creïnsinergies que millorin la seva capacitat competitiva.Impulsar xarxes de negoci mitjançant el foment de tro-bades empresarials, mecanismes de cooperació i parte-nariat entre empreses d’economia social.

nexe - 23

Propostes de CEPES

G) Promoure en els programes de desenvolupament localla col·laboració amb les empreses d’economia socialexistents en el territori, així com el foment de l’autoocu-pació col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupacióestable. Impulsar el reconeixement del paper de l’econo-mia social en les estratègies per al desenvolupamentlocal.

H) Donar suport i crear plans de recuperació empresariala empreses d’economia social amb dificultats o queactuïn en sectors en crisi, o en un mercat més tradicio-nal i competitiu, per tal d’evitar que puguin quedar sen-se feina els emprenedors i de suavitzar la sensació defracàs, especialment en el medi rural per les sevesrepercussions negatives en el desenvolupament de lacapacitat d’emprendre.

2ª Eliminació de restriccions que introdueixen elements dis-torsionadors en l’accés als ajuts per part de les empresesd’economia social. Es proposa que el govern elabori la nor-mativa necessària per excloure les ajudes a l’economiasocial de la regla de minimis tal com la mateixa ComissióEuropea estableix.

3ª Admetre en el Règim Especial d’Autònoms els socis de tre-ball o treballadors de les cooperatives que no són de tre-ball associat (cooperatives mixtes, consum, segon grau,etc.).

4ª Ampliar fins a 3 anys el termini de permanència com a tre-ballador per compte aliè en una cooperativa en què podràtenir dret a la capitalització de l’atur.

5ª Bonificació temporal de Seguretat Social a les cooperativesper la incorporació de treballadors per compte aliè com asocis indefinits.

6ª Permetre la contractació de treballadors per les cooperati-ves agràries. Es proposa al Govern la incorporació a la Llei27/1999 de cooperatives de la contractació de treballa-dors per part de les cooperatives agràries que prestin tas-ques agràries en les explotacions dels seus socis agricul-tors.

7ª Reformes fiscals i comptables en les societats cooperatives.Cal aconseguir un adequat tractament comptable i fiscalen les societats cooperatives per adaptar-les a la normati-va europea. Es necessita una ferma voluntat política per-què aquesta reforma tingui en compte la naturalesa d’a-quest tipus de societats, així com una comparabilitat amb

Així com en el 29l’antagonismes’establia entrepatrons i obrers,l’antagonismeavui s’estableixentre l’economiareal, lageneradora devalor i de riquesa,i l’economiafinancera/especu-lativa, quel’engoleix en elsseus movimentsespeculatius.

79nexe - 23

Propostes de CEPES

80

la resta d’empreses que actuen en el mercat, de maneraque no es provoqui una desmotivació en la creació i elmanteniment d’aquest tipus de societats. La posada enmarxa d’aquesta reforma legislativa atorgarà la seguretatjurídica necessària i la seva competitivitat en el mercat.

8ª Potenciació de l’emprenedoria, establint polítiques i objec-tius tendents a impregnar d’actitud emprenedora l’orien-tació professional i laboral en l’ensenyament, de maneraque l’economia social i l’autoocupació s’insereixi realmenten els plans formatius de la formació reglada i la formacióprofessional. La relació entre universitat, centres de for-mació professional, centres d’investigació i empreses ha deser de prioritat 1, per a l’Administració, a fi d’incentivarmés tecnologies adequades per a un futur desenvolupa-ment sostenible.

9ª Implementar l’aprovació de l’estratègia global per al treball deles persones amb discapacitat. La implementació, execució iseguiment d’aquesta estratègia és una demanda importantdel sector de la discapacitat que s’emmarca en els objectiusestratègics de la UE i del Govern espanyol per avançar en lacreació d’un entorn dinàmic i competitiu en què la igualtatd’oportunitats de les persones amb discapacitat sigui unarealitat cada vegada més plena. Per tant, la recent aprovaciód’aquesta estratègia, acordada amb el sector i amb elsagents socials, és el senyal de sortida per prendre iniciativesi desenvolupar polítiques adreçades a incrementar l’encaraescassa participació en el mercat de treball i assegurar unaocupació de qualitat. Es tracta de renovar completament lespolítiques d’ocupació cap al nostre col·lectiu.

10ª Atendre les demandes del cooperativisme d’habitatges: lescooperatives d’habitatge generen ocupació a raó de 2’8 a4’1 llocs de treball per cada habitatge que promocionen.Per generar aquest treball, és imprescindible que lesAdministracions Públiques atenguin les demandes delcooperativisme d’habitatges, especialment pel que fa a lapolítica de sòl, finançament i fiscalitat. Cal adaptar la Lleide cooperatives per permetre que les cooperatives d’habi-tatges puguin construir habitatges en règim de lloguer.

11ª Implantar mesures d’impuls de l’activitat econòmica en elsector del transport per carretera davant la situació dedesacceleració de l’economia espanyola. Entre aquestesmesures, es demana una nova regulació normativa de lacooperativa de transports a Espanya. El fet que la llei noprevegi aquesta figura està impedint que el conductor pro-fessional i emprenedor, que tradicionalment enriquia les

nexe - 23

Propostes de CEPES

demandes de creixement d’aquest sector estratègic, puguiaccedir al sector. Aquest escanyament ha afectat el desen-volupament i la regeneració de les cooperatives de trans-portistes, per la manca de planter de nous emprenedorsque puguin accedir al sector i que permeti substituir elssocis que es donen de baixa per jubilació. La regulació quees demana potenciarà el creixement del sector i l’accés denous emprenedors al sector del transport per carretera, jaque permetria que el soci transportista de la cooperativapogués individualitzar l’explotació econòmica del vehiclede transport que adscriu a la cooperativa, i originar aixíuna unitat econòmica independent. Malgrat que aquestafigura s’està utilitzant en la pràctica totalitat de la geogra-fia espanyola, només es troba regulada legislativament enles lleis autonòmiques de cooperatives de Castella-LaManxa i la Comunitat Valenciana, per la qual cosa caldriaregular-la legislativament en la llei estatal de cooperativesi en les restants autonomies que encara no ho han fet.

12ª Potenciar el paper de les empreses d’economia social en elsector de la dependència i en el de 0 a 3 anys. Històrica-ment, les empreses d’economia social exerceixen un paperimportant en ambdós sectors, ara mateix en auge i ambexcel·lents possibilitats de creixement i, per tant, de creaciód’ocupació. Atesa l’experiència de les empreses d’economiasocial en aquests àmbits, es proposa al Govern que implan-ti mesures que eliminin els obstacles actuals per al desen-volupament d’aquestes activitats econòmiques, i garantiraixí la creació d’empreses i, per tant, de llocs de treball.

13ª Reconeixement de les organitzacions d’economia social coma agent amb dret a la presència sistemàtica en el diàleg ins-titucional. Llei de l’economia social. Considerar l’economia social com un agent econòmic queactua amb personalitat pròpia aportant riquesa col·lectiva,ocupació i cohesió social, i admetre les seves organitzacionsrepresentatives, i en particular CEPES com a organitzaciócúpula, en qualitat de vertebradora del sector, en tots elsnivells de les Administracions Públiques en què s’abordintemes que afecten els àmbits en què actuen. L’economiasocial haurà de ser reconeguda i admesa com a membre enels fòrums de decisió econòmica, laboral i de diàleg institu-cional, i en aquells en què s’apliquen les polítiques de for-mació, d’ocupació, el desenvolupament social i el fomentde les pimes. És urgent i necessària la creació d’una Lleigeneral de l’economia social que permeti definir un marcjurídic conegut i reconegut.

81nexe - 23

Propostes de CEPES

exuberància irracional dels mercats”, per citar el termeutilitzat de manera complaent per l’expresident de la ReservaFederal dels EUA, Alan Greenspan, ha assolit ara la magni-tud d’un cataclisme que ha provocat l’enfonsament de lesprincipals places financeres del planeta amb conseqüèncieseconòmiques i socials de gran magnitud; els seus efectesdevastadors just ara els comencem a percebre.

83nexe - 23

L’

Resposta a la crisi financera?Fòrum del Mont-Blanc

84

Aquesta crisi extraordinàriament greu desmenteix demanera rotunda aquells qui, invocant els mecanismes d’au-toregulació del mercat, s’havien transformat en els advocatsd’una desregulació sense límit.

No obstant això, tampoc cal pensar que la tornada de laintervenció pública i de la regulació, encara que indispensa-bles, siguin suficients. No n’hi ha prou de purgar el sistemadels seus efectes més nocius si no ataquem les causes pro-fundes del mal, el qual resideix, principalment, en la prima-cia atorgada a la maximització del benefici per sobre de qual-sevol altra consideració.

Els dirigents de les empreses de l’economia social (coope-ratives, mútues, associacions, fundacions), de tots els conti-nents, reunits en l’associació de les Trobades del Mont-Blancvolen recordar, a la llum del que ocorre en aquest moment, elspunts següents:1 Les finances tenen com a objectiu principal estar al servei

de les empreses, una cosa que l’excessiva financeritzacióde l’economia ha acabat per anul·lar.

2 Hi ha una manera d’emprendre i de concebre l’activitateconòmica basada en valors que donen la primacia a lasatisfacció de les necessitats de la majoria, a la utilitatsocial, a l’interès general, al just repartiment dels guanysd’aquesta activitat entre les persones i, a llarg termini, persobre de la maximització del benefici a curt termini.–Aquest és el camí que emprenen amb èxit les empreses del’economia social, des de fa més d’un segle i en totes lesregions del món, per al més gran benefici de les sevespoblacions.

–Aquesta actuació, a condició que es faci amb rigor, permetevitar les derives que l’economia capitalista actualmentestà protagonitzant en aquest trist espectacle.

–Per tant, l’economia social brinda una alternativa creïbleque caldrà prendre en consideració i que obre veritablesperspectives per a la construcció d’un món més humà imés solidari.

3 Els participants de les Trobades del Mont-Blanc subratllenque les solucions precipitades que les autoritats públiquesvolen adoptar i que consistirien a fer pagar les despesesexorbitants per salvar les institucions financeres, víctimesde les seves pròpies accions, a la massa de ciutadans delspaïsos afectats, que ja són els més exposats a les conse-qüències de la crisi, poden tenir conseqüències molt injus-tes, fins i tot si la crisi necessita mesures d’urgència perevitar que es propagui.

nexe - 23

Resposta a la crisi financera?

4 Finalment, els participants de les Trobades del Mont-Blancconsideren que les decisions de les institucions financerespúbliques i dels governs haurien d’estar sotmeses a condi-cions de transparència que permetessin als ciutadans,mitjançant els seus representants democràticament ele-gits, exercir un veritable control.Aquesta exigència ha de trobar una aplicació molt mésfefaent que el que actualment succeeix en el funcionamentdels organismes financers i de les empreses en general. Enaquest sentit, subratllen la pertinença de les regles queprevalen en les cooperatives i les mútues pel fet que elsusuaris o productors dels seus serveis són, alhora, elsaccionistes/socis i, per aquesta mateixa raó, tenen el con-trol.Les decisions i les regles establertes han de fer prevalerl’interès general, fins i tot en l’àmbit financer, sobre elsinteressos exclusius dels operadors del mercat. En aquestsentit, la inevitable reforma de les institucions financeresherència de Bretton Woods ha de poder trobar una fontd’inspiració en els valors de l’economia social. Aquesta últi-ma s’ha de preparar per a un nou auge a fi de contribuir,en el marc d’una globalització plural, a la seva reorientacióa favor d’un creixement més sostenible, amb un millorrepartiment dels seus fruits.

Gennevilliers, 6 d’octubre de 2008

Nota: El Fòrum del Mont-Blanc va ser creat el 2005 i reuneix

dirigents d’organitzacions de l’economia social de tots els con-tinents, amb la finalitat de desenvolupar projectes interna-cionals i de participar en l’enfortiment de l’economia social. Hiestan associats també les universitats, polítics, representantsde moviments ciutadans i d’institucions internacionals.

Per a més informació del Fòrum del Mont-Blanc i de la sevadeclaració: www.rencontres-montblanc.coop.

No n’hi ha prou depurgar el sistemadels seus efectesmés nocius si noataquem les causesprofundes del mal,el qual resideix,principalment, enla primaciaatorgada a lamaximització delbenefici.

85nexe - 23

Resposta a la crisi financera?

“Pessimisme de la intel·ligència,optimisme de la voluntat”

Gramsci

a presentació de l’edició en espanyoldel llibre El trabajo: utopía cotidianad’Ettore Gelpi ens permet reprendrealgunes de les seves originals intuï-cions. Aquestes continuen sent vigentsi fecundes intel·lectualment per la sevainnovació i capacitat d’anticipació tancaracterística en el recordat amic.

Després de la seva agradable lecturaconstato que la relació entre educació,

economia, cultura i política que ellplantejava transversalment es mantéviva en el nostre context. Per a Ettorela formació recíproca no sols és font deconeixement sinó oportunitat per a laconstrucció d’un mateix. L’educaciócrítica s’ha d’incorporar en la FormacióProfessional, només així és creadora desentit i significat en un mercat de tre-ball en remodelació.

Vivim un canvi d’època i som testi-monis directes de la gran metamorfoside la societat laboral. Certament no ésla fi del món del treball però sí d’unamanera de concebre’l, d’administrar-loi gestionar-lo. En el món del treball i la

87nexe - 23

L

Introducció a “El Treball: Utopia Quotidiana”*

Daniel Jover

Contextos

88 nexe - 23

Introducció a “El Treball: Utopia Quotidiana”

producció mundialitzada gairebé res noés igual que abans. Gairebé tot ha can-viat, incloses les formes d’explotació,exclusió i alienació. Per afrontaraquests reptes necessitarem desapren-dre i superar els sistemes tancats decreences i construir sistemes innova-dors de pensament oberts i holísticscom els que trobem en els seus escrits.

Idees innovadores per la sevacoherència i fecunditat intel·lectual: el tre-ball és un projecte polític i no noméseconòmic.

Exposaré idees i reflexions quem’han interpel·lat especialment d’a-quest llibre que serveixin per catalitzarun diàleg necessari. La primera té aveure amb la seva aportació estratègi-ca: el treball és un projecte polític i cul-tural no merament tècnic, professionalo econòmic. No s’ha de confondre ambocupació ni amb activitat. El treball tédiverses connotacions semàntiques iculturals. Ens han educat entorn delvalor del treball assalariat de maneraunidimensional com a via exclusiva pera la integració social i també per realit-zar-nos i tenir sentit... sense tenir encompte la transcendència que tenen les“condicions” o el “contingut” alienadoro alliberador d’aquest treball.

L’obra i l’ofici és més ric i suggeridorque no pas el “professionalisme” o el“treball”. Hi ha una diferència fona-mental entre l’“obra” com a ofici creatiui el treball. Etimològicament treball vede tripalium: poltre de tortura. Maledic-ció bíblica que hi ha a la base dels sis-temes d’explotació i dominació. El tre-ball imposa condicions de penalitat iesgotament, és una situació dedependència i obligació servil; i ésnecessari en la lluita per la supervivèn-

cia per obtenir ingressos. Pot ser una“condemna” a guanyar-se el pa amb lasuor del front. Una manera d’anar fenten la vida sense autorealització ni apor-tació substantiva socialment útil.

En canvi, el treball creatiu i estimatcom a obra d’art és molt diferent. Potser l’eix del projecte de vida.

L’obra està estructurada en duesparts. La primera té l’eloqüent títol “For-mació, intel·ligència i passió humana”.

En els diferents capítols apareix undels pensaments centrals d’Ettore: eltreball i la formació són un projectepoliticocultural. Al voltant d’aquestareflexió s’articularan diferents argu-ments i perspectives transdisciplinà-ries. Constata la falta d’aliances delssindicats i les organitzacions de treba-lladors amb el món de la ciència, de launiversitat, de la investigació per treba-llar al costat de l’anàlisi i el disseny denoves formes d’organització del treball ila formació en plena societat de lainformació.

El seu sentit crític el duu a denun-ciar que les investigacions relatives alsaturats i exclosos no poden estar persobre d’ells. La participació permanentdels investigadors en els movimentssindicals dels immigrants i aturats ésuna condició ineludible perquè lesinvestigacions tinguin un sentit polític icientífic.

Denuncia la banalització del discursde l’educació i la formació contínua quel’ha conduït a una crisi.

Advertint que la ideologia de la for-mació, com a resposta al problemagenerat per la desestructuració o perl’extinció del treball, està reforçada ten-denciosament no solament pels mitjansde comunicació sinó també pels discur-

89nexe - 23


sos fatalistes i pessimistes introduïtspels propis agents sindicals i políticsd’esquerra. Amb les seves actitudsderrotistes i a la defensiva,sembla que han renunciata altres models alternatiusde producció, ocupació, for-mació i cultura favorables aun altre desenvolupamentmés just, humà i sosteni-ble.

Critica els mites del treball i creixe-ment convencionals alertant que el mer-cat no té res d’espontani i que més enllàde qualsevol reflexió humanística serianecessari calcular el cost econòmic quecomporta la destrucció ambiental, lesdeslocalitzacions, l’empresonament, l’a-tur, les diferents formes d’exclusió, lesguerres més enllà del famós PIB. Ettores’atreveix a plantejar que una economiaque no té en compte les persones, lanaturalesa, ni la cultura de la vida témancances conceptuals notables.

Desvetlla un dogma assumit com anatural: el benefici i els diners són lamesura de totes les coses.

A pesar de totes les terminologiessuccedànies associades al desenvolu-pament, ja sigui sostenible, local, oendogen, la unanimitat sobre el modelde creixement es produeix al voltant dela lògica d’acumulació del capital. Aixídoncs, es considera positiva qualsevolproducció i despesa mentre reactivi elconsum i el mercat i, per tant, la taxade benefici d’uns pocs. Aquests sectorstenen la moral de l’enriquiment com ameta malgrat que això comporti laimmoralitat de l’empobriment de lesmajories. Aquest pensament dominantrelaciona el creixement econòmic–entès com una espiral de més produc-

ció i més consum– amb el desenvolupa-ment que portarà una prosperitat mésgran i que serà el remei universal con-

tra les desigualtats.No solament els treballa-dors i treballadores, o elsconsumidors responsablespartidaris de comerç just,sinó també una part d’em-presaris socialment respon-sables, són crítics amb una

economia d’especulació que destrueixfins i tot les seves empreses, perquè lavoracitat especuladora aniquilal’autèntica economia productiva debéns i serveis reals. Tan sols és ètica-ment vàlida una modernització sensehumiliacions ni exclusions i sensedegradació ecològica.

Segons Ettore, la modernitat negariala seva pròpia raó de ser si no és tambécreativitat, bellesa i generositat.

Els abusos del concepte de modernitati creixement no ens poden fer oblidar quel’home i la dona seguiran construint unmón en contínua evolució. Aquesta ésuna reflexió de profund sentit freirià quanPaulo apel·lava que la millor manerad’embellir el món és transformant-lo pereradicar la injustícia i la pobresa.

Aquesta primera part finalitza ambuna entrevista àgil i bella: “El sindica-lisme té futur si s’implica més en rela-ció amb la varietat-diversitat actualdels treballadors”.

La segona part es denomina “Investi-gació i ensenyaments”.

En aquests capítols analitza el paperde les universitats i l’educació superioren relació amb el món del treball i l’e-ducació permanent i planteja que, si béno són directament responsables de l’a-tur i la precarietat del treball, sí que ho

Hi ha una diferènciafonamental entre

l’“obra” com a oficicreatiu i el treball.

90 nexe - 23


són, en canvi, del desinterès per lesnecessitats de la societat en el campsocial, cultural, econòmic i professio-nal.

Ettore, agitador intel·lectual, defensales universitats “competents en humani-tat” i compromeses amb el seu entorn

De nou apareix aquí l’Ettore agitadorintel·lectual i animador cultural. Sola-ment una persona d’esperit lliure i sen-se hipoteques de cap tipus pot dir elque pensa perquè ho fa des del com-promís en espais d’esperança, indepen-dents i conflictius.

En efecte, freqüentment abstreta endiscussions endogàmiques i corporati-vistes, la investigació universitària dei-xa de banda qüestions com els perfilsprofessionals emergents, la nova orga-nització del treball, els temps de treba-llar i no treballar, les noves necessitatsde formació, formes alternatives d’eco-nomia cooperativa i solidària, els reptesdel sindicalisme, la integració dels tre-balladors migrants, etc.

De forma valenta es pregunta que talvegada el clima de les universitats can-viaria si tots els que hi intervenen sesentissin directament amenaçats perl’atur, el racisme, l’exclusió, la violèn-cia, etc.

Defensa les universitats “competentsen humanitat” i compromeses amb elseu entorn fins i tot perquè tenen unvalor econòmic a més del sentit ètic.Però –alerta– no haurien d’estar subor-dinades als interessos del mercat i delspoders financers o empresarials. Per-drien la seva raó de ser. L’educació éscultura i preparació per a la vida, no unproducte del mercat vàlid exclusiva-ment per competir…

L’educació superior no es pot limitar ala transmissió del saber.

La investigació, la formació, la creaciói la producció, articulant-se amb lasocietat civil i els moviments socials sónigualment importants. Aquesta atenciópreferent a la seva funció cultural i críti-ca l’ajudarà a augmentar en prestigi ique siguin referents respectats per lacomunitat local on està arrelada.

Una altra idea transversal d’Ettoreque plasma en el llibre, és la funcióideològica i reproductora de desigual-tats que compleix la formació quanpredomina una visió merament utilità-ria i els sindicats s’afebleixen en notenir un projecte propi i alternatiu aldominant.

Afirma la importància de l’autono-mia de l’educació per complir la sevafunció cultural i humanitzadora lliuredels intents d’instrumentalització osubordinació. Posa l’exemple de quanl’educació de persones adultes va serun objectiu de lluita del moviment delstreballadors per exercir els seus dretsen el marc d’un projecte d’emancipacióglobal mentre que ara es considera unaimposició burocràtica i mercantilitza-dora on tot just poden negociar els seuscontinguts i les seves modalitats. Enl’àmbit universitari també posa un altreexemple il·lustratiu: quan professors iestudiants s’apropien del llenguatge delmercat i instauren un clima de compe-tició permanent. Si l’ensenyamentsuperior se sotmet a les lleis de mercat,i la lògica empresarial i financera passaa ser la seva prioritat, és el pitjor serveique pot fer fins i tot per al món de laproducció i la societat, que necessitaestructures d’investigació i d’educaciósòlides i independents.

91nexe - 23


La innovació, la creativitat i l’esperitcrític formen part de la formació profes-sional.

El conformisme començaamb l’acceptació passiva dela definició. Per això ésnecessari qüestionar el sig-nificat de les paraules. Lainvestigació transformado-ra és la que transforma elpropi investigador. L’edu-cació crítica és la que possibilita criti-car el propi educador i els educands in-terpel·lats per la realitat.

Una altra reflexió de fons apareixquan planteja que els empresaris i sin-dicats han d’adonar-se que la innova-ció, la creativitat i l’esperit crític formenpart de la formació professional i nopoden desaparèixer dels programes for-matius.

Si predomina una visió reduccionis-ta i instrumental de la formació, aques-ta ofega el seu paper culturitzador i crí-tic. Si la formació es converteix en unaactivitat comercial i banalitzada, alfinal resulta indiferent tant als interes-sos dels empresaris com dels treballa-dors i ambdues parts en resulten per-judicades, ja que amb una visió a curttermini les empreses prefereixen inte-grar els sindicats en la formació com amanera de tenir-los “entretinguts en laseva gestió” abans que en la millora iinversió dels models tecnològics iestratègies de qualitat total.

En el llibre també planteja la neces-sitat d’articular consensos i negociacióper superar la dinàmica de conflictivi-tat-confrontació permanent entreempresaris i sindicats amb la finalitatd’assolir acords positius però senseabdicar del sentit de l’educació i la cul-tura en el món del treball.

Alerta del perill que els sindicats noes qüestionin el seu quefer ni es plan-tegin noves preguntes a l’altura dels

reptes que planteja l’actualmutació tecnològica i cultu-ral al mateix temps quepromouen una formacióprofessional que ignora lacreativitat, l’esperit crític ila solidaritat.

La globalització i les tecnolo-gies transformen el treball i les seves cul-tures.

Ettore escriu sobre els canvis accele-rats que s’estan produint en el contextsocial, econòmic, tecnològic i culturalde la societat laboral. Però posarà unèmfasi especial en els impactes perso-nals i socials que provoca la metamor-fosi del treball assalariat i els compor-taments del mercat de treball. Veiemuna gradual desaparició de la tradiciócomunitària i col·lectiva del movimentobrer que proporcionava consciència declasse i sentit de pertinença. En la sevalectura percebrem una agudesa origi-nal per demostrar com les interaccionsi conseqüències d’aquestes transforma-cions radicals en els àmbits estratègicsde socialització com la família, l’escola,l’espai urbà o el treball també provoca-ran alteracions i mutacions en elsvalors i organitzacions de la classeobrera. Amb les dinàmiques de divisió,fragmentació, vulnerabilitat i enfronta-ments entre si, les classes treballado-res tendeixen a la irrellevància social.

Amb tot això es posa en relleu lacentralitat que té la cultura de la soli-daritat i la utopia en tot el pensament iobra del nostre recordat amic.

Tot el llibre és una aposta per conce-bre el treball humà com una utopia

Tan sols és èticamentvàlida una

modernització sensehumiliacions ni

exclusions i sensedegradació ecològica.

92 nexe - 23


quotidiana capaç de generar un equili-bri entre totes les dimensions de la per-sona i la societat capaç de propiciar undesenvolupament humà i just a nivellinternacional.

L’“eu-topia” d’un treball digne en unasocietat decent.

Si utopia vol dir “no-lloc” el terme“eu-topia”, més precís i accessible, esrefereix a “Bon-lloc”: on és possible l’ex-periència de bé i justícia tan anheladaper la humanitat. Solament reconeixentels errors i limitacions podrem avançari convertir les dificultats en possibili-tats. Amb Ettore reconeixem que elsdiferents agents de l’educació perma-nent i del món del treball, preferent-ment sindicats i universitats progressis-tes, necessitem una “eutopia” del treballen el marc d’una economia social,solidària i ecològicament responsable.

En El trabajo: utopía cotidiana es per-cep la voluntat de renovar i crear alian-ces entre les universitats, centres d’in-vestigació i sindicats per redefinirpropostes i models culturals alterna-tius al sistema de pensament únicimposat per la globalització neoliberal.

En la societat de la informació apareixtambé el fenomen de la tergiversació imanipulació interessada de les notícies.

Observem com ens envaeix el fatalis-me i el pessimisme històric de la màd’aquest sadisme mediàtic que ajuda ala creació sofisticada del mite de lainseguretat i de la por al futur, sobretotentre les classes populars i amb tre-balls precaris on germina la xenofòbia iel racisme.

Fa falta generar col·lectivamentconeixement que obri les potencialitats

inèdites d’un desenvolupament humàque requereixi un treball digne i no for-mes neoesclavistes de producció, per-què són necessaris processos coopera-tius d’investigació aplicada per adesenvolupar eines i fórmules organit-zatives capaces de gestionar anticipa-dament els conflictes en una societatlaboral en plena transició cap a un neo-capitalisme, la particular utopia delqual consisteix a fomentar societatsexclosògenes; compostes per oligopolisi interessos particulars que prevalensobre el bé comú; la sobirania del qualqueda reduïda a la individualitat sobrela comunitat; amb democràcies de bai-xa intensitat; sense ocupacions decentsni protecció social i sense impostos alsrics per finançar drets col·lectius o ser-veis públics.

Per a un desenvolupament humà just iinclusiu sense cinisme.

Ettore, en el llibre, es preguntava unamica dramàtic: Les estructures públi-ques a nivell local, nacional, regional iinternacional, són capaces d’afavorir undesenvolupament humà que compren-gui la població que està morint de fam ique es troba sense cap tipus de defensa?

Qui són els i les responsables d’a-quest procés que produeix cada vegadamés pobresa i atur en les àrees urba-nes i rurals de tot el món?

Per construir respostes a aquestaqüestió no serveixen els polítics i diri-gents del poder financer i empresarialque se serveixen del sadisme social, dela hipocresia i del cinisme. Em centra-ré en aquesta última condició humanaque abunda tant.

El cínic, del llatí cynicus i del greckynikós s’aplicava als filòsofs grecs del’escola d’Antístenes, dels quals el més

93nexe - 23


destacat és Diògenes, anomenat elcínic. Pròpiament aquesta paraula vedel seu significat etimològic: “gos”.

Es tracta d’una persona que menteixsense rubor o practica activitats o doc-trines èticament rebutjables. És el ter-me que s’aplica a la persona que cometactes vergonyosos, particularmentmentir, sense amagar-se i sense sentirvergonya o rubor. És el clàssic desver-gonyit, impúdic, descarat o pocaver-gonya. També és conegut com a barrut,desaprensiu, personatge sense escrú-pols o amb molt “morro”. El seu siste-ma de creences i idees s’ha difuminat.Algun tret els delata sovint… però ràpi-dament s’intenta justificar per fersuportable l’insuportable.

Si la cobdícia és el pecat dels rics, l’en-veja és el pecat dels pobres.

Però ambdós vicis es retroalimenteni engeganteixen davant el declivi de lesvirtuts públiques de decència, honra-desa, laboriositat i veracitat. Si el neo-liberalisme és immoral i perillós com asistema, més inquietant és el “neolibe-ral de base”, ciutadà del carrer, queconfigura unes mentalitats hipòcrites icíniques en la vida quotidiana.

El cinisme avui ha passat a ser vir-tut i requisit imprescindible per exerci-tar el poder o el desenvolupament pro-fessional en un entorn laboral onimpera el neodarwinisme social iempresarial. És causa i efecte d’unadinàmica perversa en les relacionshumanes i en la dialèctica de domini ipossessió que embolica la nostra cultu-ra. Si no es viu com es pensa al finals’acaba pensant com es viu. I en elmercat de treball i la lògica d’empresaaquesta esquizofrènia cada vegada ésmés aguda. Davant la forta pressió per

fer tasques i treballs que van contra elsvalors i principis ètics dels treballadors,cada vegada s’estén més el comporta-ment cínic i hipòcrita per justificar elpessimisme i el fatalisme.

La veritat és que aquesta neomoraldel cinisme ha arrelat en la culturadominant de l’empresa pròpia del siste-ma món-mercat que força a la desper-sonalització, l’apatia, la incomunicaciói la desmotivació de les persones treba-lladores i directives.

Empreses i Territoris Socialment Res-ponsables.

L’empresa competitiva i àvida debeneficis és el símbol de la primaciaabsoluta d’allò econòmic. Però persobre d’això s’imposa la lògica finance-ra que ho instrumentalitza tot a larecerca del seu màxim benefici. Lesborses de valors i els diners tot ho ami-den. Aquesta lògica ho redueix tot amitjans: la producció real basada enbéns, serveis, arrelament en el territori,responsabilitat social i compromís ambel medi ambient i el progrés local.

S’ha imposat el model d’“empresa-neo-capitalista-amb-valor-en-borsa”com a protagonista de tot progrés.

Fins i tot el personal de l’empresa,executius, accionistes, directius o tre-balladors seran sotmesos a una pressióper no pensar sinó executar el que s’es-pera d’ells: màxima productivitat irecerca de resultats-benefici per a l’em-presa, deixant de costat les pròpies cre-ences, idees o valors humans.

No caldria reivindicar l’“objecció deconsciència davant de les males pràcti-ques abusives que atempten contra elsdrets humans en el món del treball por-tats a terme per empreses socialmentirrresponsables?

94 nexe - 23


Perquè per seguir al peu del canó icompetir caldrà revestir-se d’aquestacapa protectora de la pròpia conscièn-cia que al final s’infiltra com una sego-na pell i suplanta l’ànima diluint totallò pel qual una persona se sent digna.Com deia Machado “tota màscara aca-ba deformat el rostre”. Duu a abdicard’aquells principis i valors humans enels quals es creu, amb els quals elsaltres et reconeixen i que servien perautovalorar-se a un mateix.

L’actual sistema econòmic es fona-menta en una cultura del cinisme.

Les persones cíniques creuen que lafi justifica els mitjans, amb la qual cosaserà necessari instrumentalitzar els quil’envolten. Es regeixen per l’utilitarismei l’ambició calculada per assolir elsseus propòsits. Els altres valen mentreli serveixen. Per amagar les frustra-cions, fracassos o desil·lusions perso-nals tan freqüents en la cursa per lacompetitivitat, el triomf professional i lamàxima productivitat que empeny alreconeixement social basat en els diners-mesura de tot, és habitual revestir-se decinisme per protegir-se dels altres.

Evitar la indiferència al dolor aliè: queel que és injust no ens dugui al que ésinhumà.

El cinisme es dóna entre personesdesconfiades, insegures i amb por delsaltres. Mancats d’un sistema de valorsètics. Han perdut, o potser mai vantenir, la capacitat de generositat i gra-tuïtat. Ja que la meta i l’objectiu pro-fessional-empresarial-polític i personalconsisteix a obtenir cada vegada méspoder, diners i reconeixement i per aixòse sacrifiquen aquells valors humans

que fan decent una societat, és normalque l’enorme buit i pèrdua de sentits’intenti omplir amb una altra cosmovi-sió de la conducta humana blindada ala mala consciència o pudor ètic com ésla del cinisme que fa tolerable la hipo-cresia.

És una manera d’exhibir pública-ment el seu menyspreu a la condicióhumana i la forma de justificar que handeixat de creure en la bondat o la soli-daritat.

Els pot resultar indiferent el doloraliè i no veuen els altres com els seussemblants sinó com a amenaces. Comque pensen que res no té sentit creuenque tot s’hi val. Qualsevol plantejamentètic o persona que limiti la seva ambi-ció o egoisme serà un entrebanc i, pertant, caldrà desprendre’s d’ell. Si li que-da una mica de decència o mala cons-ciència ho considerarà un escrúpolmoral impropi de qui es veu llançat acompetir i a triomfar.

Quan s’ha assimilat aquesta culturaperversa, també abraça el sistema devalors i creences dominants en la socie-tat. D’aquesta manera la inquietud omalestar provocat per la violació de laconsciència d’humanitat desapareix –os’anestesia– perquè la incoherènciaentre qui s’és i què es fa s’assumeixcom a ineluctable i passa a ser perce-buda com a legítima i normal.

Ja es dimiteix de l’experiència apas-sionada de recerca personal sobre elsentit de la vida, la compassió i solida-ritat que es deu als altres i el fet decompartir la història i la nostra mútuacondició d’éssers humans. El confor-misme social de la inevitabilitat de lainjustícia i la desigualtat ens pot dur aacceptar com a naturals les realitatsinfrahumanes i el que és inhumà.

95nexe - 23


El pensament ultraconservador es vaensenyorint de tot el panorama cultural,polític, religiós i intel·lectual del món.

Ettore denuncia com elpensament ultraconserva-dor es va apropiant de tot elpanorama cultural, polític,religiós i intel·lectual delmón. En el conjunt de paï-sos occidentals –especial-ment la Unió Europea–s’està produint un llisca-ment sensible cap a la dre-ta més reaccionària. En aquest context,els sindicats, les classes treballadores il’esquerra en general no han estatcapaços d’articular una hegemonia cul-tural alternativa ni consolidar un blocsocial majoritari i favorable a l’ètica dela solidaritat i als drets humans en unnou ordre econòmic internacional, nitampoc mantenen una actitud decididai convincent a favor dels valorsdemocràtics de llibertat, igualtat i fra-ternitat. A més a més, s’observa que ladreta s’apropia amb mètode i determi-nació de posicions estratègiques entotes les àrees de la vida social, econò-mica i cultural utilitzant eficaçment lareligió i l’ordre moral amb la coartadade la por i el discurs de la inseguretatper convèncer les grans majories. Quanes renuncia al somni “eutòpic” d’unahumanitat desitjable apareix el malsondel social-conformisme condemnat agestionar el que sigui possible. Totesles derrotes electorals van precedidesde derrotes morals i culturals.

El que és més preocupant és saberquina serà la fase següent: un capita-lisme ultraliberal i exacerbat que des-truirà totes les formes de societatsolidària i les matrius essencials d’inte-gració, família, treball, escola, ciutat

compacta? O un increment d’humanis-me que rebutgi els valors egocèntricsactuals i trobi els mitjans de promoure

una societat més justa imés humana?

Fomentar un humanismeradical i solidari que rebutgiels valors egocèntrics actualsi trobi els mitjans de promou-re una societat més justa imés humana.

Hi ha una pressió perquèEuropa, després d’Estats Units, seguei-xi amb més determinació les estratè-gies base del model neoliberal, és a dir:“la destrucció dels sindicats, la privatit-zació de les empreses estatals, el des-mantellament de l’estat de benestar” ennom del nou dogma trinitari de “mésproductivitat, més competitivitat, mésmercat”. Amb una concepció queredueix els éssers humans en simples“recursos humans”; de ciutadans aconsumidors i clients.

Els sindicats han d’actualitzar laseva missió i reinventar el seu projecte“eutòpic” a causa dels impactes terri-bles que la globalització i els canvis tec-nològics produeixen en el món del tre-ball i l’alteren com a factor principald’integració social.

El model de plena ocupació del capita-lisme informacional és la plena subocu-pació amb molta precarietat i inseguretatlaboral.

En imposar un sistema pervers dediversificació extrema de condicionsd’ocupació, amb reducció de salaris iacompanyat d’un desmantellamentprogressiu de protecció social, tambées generalitza la cultura del consum i

L’educació és culturai preparació per a lavida, no un producte

del mercat vàlidexclusivament per

competir.

96 nexe - 23


altres formes de vida i convivència pre-sidides per l’immediàtic i el conjuntura-lisme permanent. La conseqüència detot aquest procés és la fragmentaciódels sistemes i formes tradicionals queteníem d’identificació i articulacions declasse. Les formes de pertinença varieni es diversifiquen i amenacen el propiCapital Social: és a dir, el conjunt devincles i llaços existents entre perso-nes, grups o entitats que generen rela-cions de reciprocitat, confiança i impli-cacions col·lectives en la resolució deproblemes comuns que es donen en elsespais públics i de convivència.

Saber holístic que dóna sentit.

Hi ha un saber potent i invisible queafegeix valor i és transformador que vamés enllà de la competència: coneixe-ment i experiència del saber fer algunacosa valuosa a nivell professional i demercat. Però té el risc que interioritzaels valors dominants.

Som productors-individus. Peròtambé subjectes socials i adquirimcompetències relacionals, socials itransversals amb experiència i coneixe-ment que solament s’adquireixen prac-ticant-los. Per això és important l’edu-cació i la cultura popular críticaincorporada a la política de formació:

-Reivindicar la dimensió ètica i utò-pica del treball humà.

-Destruir vells i nous conformismes.-Partir del coneixement de la reali-

tat, de l’anàlisi dels conflictes i els pro-blemes, de l’anàlisi de les tendències itensions per anticipar-se.

-Construir un projecte educatiu quefomenti la responsabilitat, l’emancipa-ció, l’autonomia, i la igualtat i que alli-beri de les estratègies de dependència ila submissió.

-Partir sempre del nivell, els desitjosi necessitats de les persones en procésde formació.

De la formació com a dret a la sevamercantilització en el marc d’un projectetotal de modernització capitalista.

Ettore planteja en el seu llibre queno és possible entendre l’actual situa-ció de la formació, l’ocupació i el fun-cionament del mercat de treball senseanalitzar el context històric i la globa-lització. L’actual projecte de modernit-zació capitalista mundial es basa enl’explotació espoliadora de la naturale-sa, en la destrucció cultural de tots elspobles que no se sotmeten a la lògicadel mercat i a la monetarització de lesactivitats pròpies de l’esfera de la vida,prèvia abducció emocional i psicològi-ca, a favor dels interessos i ideologia deles forces dominants.

La història de l’educació permanentde treballadors i treballadores a Euro-pa –ja siguin aturats, desocupats o pre-caris– és la història d’un conflicte d’in-teressos i idees contraposades.

Passem d’una concepció de la formaciócom a reivindicació social i aspiraciódesitjada per la classe obrera com aestratègia de promoció professional idesenvolupament personal i social… a unmer instrument d’adaptació al mercat.

Si, tal com deia José Luís Sanpedro,“Estructura és el que dura, tota la restaés conjuntura”… Podem afirmar que lapolítica de formació i ocupació que s’haestat aplicant a Europa els últims 25anys ha servit més per pal·liar els desa-justaments i disfuncions de la produc-ció en les conjuntures econòmiques queno per consolidar un sistema estructu-ral d’educació i aprenentatge perma-nent de caràcter integral i universal.

97nexe - 23


Discursos dominants de la formació icompetències professionals: entre l’adap-tació i la innovació.

Predomina una concepcióinstrumental i utilitaristade la formació àmpliamentcompartida i comunamentacceptada: útil per aconse-guir l’adaptació; per a laconsecució i mantenimenten el lloc de treball i millorade les seves condicions; pera la millora del nivell com-petitiu de les persones; pera la maximització delsrecursos humans. Mino-ritàriament també es reclama com adret per fomentar la democratització dela producció i de les relacions laborals,com a eina de promoció personal isocial etc.

Les tesis dominants en els discursossobre la formació solen ser aquellesque la subordinen als interessos de lesempreses i del mercat en un utilitaris-me tan reductor que la fa ineficaç i ino-perant.

Certament la Formació Professionalés útil com a oportunitat per a la inter-mediació, selecció i reclutament de laforça de treball. També possibilitaexperiències i contacte amb el món deltreball a partir del com avançar.

Competència professional, incom-petència ciutadana.

La competència és una peça clau enla reestructuració del projecte i la sub-jectivitat de la classe treballadora. Elnucli del missatge subliminal generatpel discurs neoliberal dirigit al treballa-dor per desprendre’s d’aquesta condi-ció-subjecte històric-ciutadà i ontològi-

cament convertir-se en “ésser- produc-tor- competitiu”.

Es destaca com a forma i categoriadiferent del SABER. S’ante-posa el buit. Certificació dela ignorància col·lectiva isocial. Solament s’acreditala competència individualde la societat del coneixe-ment. El context no ésautònom sense consciènciaplanetària. Ettore insisteix a no res-tringir el treball al concepted’ “ocupabilitat”, per noexhaurir en l’ocupabilitatdel subjecte l’esforç forma-

tiu i educatiu, ja que aquest és un delsconceptes més perillosos que estan cir-culant també en la cultura de l’esque-rra europea. No s’ha d’oblidar, de fet,que tenir l’“ocupacionalitat” no vol direncara tenir una ocupació. El risc ésenganyar les persones.

El canvi de l’ocupació a l’ocupabilitatsuposa, doncs, un gir copernicà en lespolítiques d’ocupació i formació. S’as-soleix un model de formació que no ser-veix per a res essencial sinó per amagarels conflictes.

L’actual saturació d’ofertes formati-ves efímeres és la millor demostració dela canalització interessada del debat.

També percebem en el llibre latendència a despullar el treball del seuvalor central com a espai d’activitatsocialment útil generadora de culturade vinculació, pertinença i solidaritat.

Ettore insisteix en el paper de l’edu-cació com a acompanyament i desvet-llament: ajudar a créixer personalmenti professionalment, però sobretot a tro-bar significat a les condicions i rela-cions socials de producció.

Fa falta generarcol·lectivament

coneixement que obriles potencialitats

inèdites d’undesenvolupament

humà que requereixiun treball digne i noformes neoesclavistes

de producció.

98 nexe - 23


Les competències solament tenensentit en el marc d’una pràctica educa-tiva que integri la globalitat dels temesen qüestió.

Si es redueix solament a una meraprofessionalització i adaptació indivi-dual en el mercat en l’estratègia desubmissió i la submissió contribueix atrencar llaços comunitaris, dissoldreels grups i generar tensió i conflicteentre els homes i dones necessitats deconvivència, aquesta és alterada per laimposició de ritmes, continguts i condi-cions laborals inhumans.

Consens i unanimitat de discurs “ade-quacionista” per legitimar les polítiquesactives d’ocupació i formació.

L’adequacionisme és l’obsessió persubordinar els sistemes d’educacióals interessos del poder econòmic iempresarial. Es busca casar lademanda amb l’oferta en un falsmatrimoni d’interès que no funciona.El terme competència es refereix nosolament a una combinació de des-treses, coneixements, aptituds i acti-tuds, sinó també a la disposició peraprendre a més del saber com.

Les competències consideradesclaus incideixen en aspectes determi-nants de la vida:- El Capital cultural necessari per a la

realització, la lliure expressió delpotencial complet i el desenvolupa-ment personal, així com el desig deseguir aprenent.

- El Capital social necessari per incor-porar-se a la plena ciutadania activa iparticipar activament com a subjectede drets polítics i cívics en tots elsàmbits socials.

- El Capital humà necessari per al pro-pi desenvolupament professional i

l’obtenció d’un treball decent en elmercat laboral.

Necessitem la reflexió que construeixla relació dinàmica entre totes les partsimplicades.

L’educació permanent és un concep-te, una pràctica o un instrument?

La tendència comercial i l’afició a laficció tendeix a tergiversar la realitat iva abolint els significats de les parau-les.

La capacitat d’ensenyar no es potdeslligar de l’acte d’aprendre qüestio-nant-se les raons dels conflictes. Peraixò la pràctica educativa és una dinà-mica dialèctica d’ensenyament-apre-nentatge: aprèn tant qui ensenya comqui aprèn… si existeix el diàleg, el res-pecte i la confiança necessària. Aques-ta educació sí que ajudarà a qüestionarles estructures que fan injusta la socie-tat.

El treball actual, precaritzat, des-qualificador, deslocalitzable deixa deser font d’identitat i passa a ser un ins-trument per accedir a salari, a consumperò no a font d’autorrealització ni per-tinença a una classe social amb unprojecte alternatiu a l’hegemònic.

Ocultació del paper legitimador dereproducció de desigualtats que té la for-mació.

Les societats industrialitzades en elcapitalisme neoliberal viuen immersesen l’ocultació de la realitat i els seusreptes sota una imatge idíl·lica i com-plaent que anestesia consciències.

El problema és l’“exaltació” de laseva funció que acaba ocultant el seupaper legitimador de la reproducció dedesigualtats. La formació passa a serun element constant en el discurs de la

99nexe - 23


reorganització de la producció i del tre-ball i per arribar a la competitivitat. El grau de consens i unanimitat acon-seguit per aquest discursha estat essencial per legiti-mar les polítiques activesd’ocupació i formació i percondicionar determinadesestratègies.

Ettore Gelpi realitza anà-lisis crítiques d’aquestatendència aparentment ine-xorable. En els seus escritsabunda en aquestes ideessegons les quals la formacióés un mer instrument decreixement econòmic iadaptació passiva al mercat de treballon es troben l’“oferta” i la “demanda”.Tan exigent caldria ser en la formacióde la mà d’obra com en el comporta-ment ètic de les empreses i la respon-sabilitat social dels territoris per a arri-bar a un desenvolupament a escalahumana.

Es busca culpabilitzar el treballador oaturat que és responsable de la sevasituació.

D’aquesta manera en el discursdominant es concep la formació com aelement bàsic per facilitar la inserció almercat de treball i per tant de reduccióde l’atur, o per garantir l’estabilitat imillora en l’ocupació. També com amitjà de gestió i desenvolupament delsrecursos humans de l’empresa, de pro-moció econòmica del territori i millorade la competitivitat general de l’econo-mia del territori.

No obstant això, quan hi ha reajus-taments, crisis o deslocalitzacions,aquest factor estratègic-formació quedaeclipsat per una realitat més gran. Es

busca culpabilitzar el treballador o atu-rat que és responsable de la seva situa-ció: ha de formar-se permanentment o

serà exclòs. I en aquest dis-curs no és aliena certa ver-sió dogmàtica del concepte“ocupabilitat” generador demodels rígids i autoritarisd’orientació i inserció labo-ral com hem analitzat ante-riorment.

La idea d’educació perma-nent o contínua s’ha afegit alcamp de la formació profes-sional i s’ha prostituït així elseu sentit polític.

La idea d’educació permanent o con-tínua s’ha afegit al camp de la formacióprofessional i amb això sembla que ensadaptem a les exigències modernitza-dores europees. No obstant això, veiemque la FP, en el seu vessant inicial, sesepara cada vegada més del món edu-catiu i, en el seu vessant continu o noreglat s’ha atomitzat en una sèrie moltdiscontínua d’institucions, cursos icursets. Estem a les antípodes de l’en-tusiasta missatge dels reformadorseuropeus de fa 25 o 30 anys.

Les tesis dominants en el discursinstitucional de les polítiques d’ocupa-ció-formació està seduït encara per lesvelles teories “reactualitzades” del capi-tal humà que fa dependre la formaciódels requeriments del mercat i de l’eco-nomia. I així vam comprovar com lesdiferents administracions públiques iagents socials es refereixen a la forma-ció exclusivament com a variableestructuradora del sistema econòmic,condicionant estratègies de creixementi com a mesura pal·liativa en la reduc-ció de l’atur i gestió de la mà d’obra. Per

Si el neoliberalismeés immoral i perillóscom a sistema, més

inquietant és el“neoliberal de base”,que configura unes

mentalitatshipòcrites i cíniques

en la vidaquotidiana.

100 nexe - 23


no res es prioritza per part dels respon-sables polítics i institucionals la dimen-sió de cultura, solidaritat, creativitat iinnovació social que preconitza Ettoreen el seu llibre.

Concepció tecnofuncionalista i utilita-rista de l’educació.

Davant d’aquesta concepció tecno-funcionalista i utilitarista de l’educacióconvé afirmar que no és el sistema edu-catiu i de formació el responsable de lesdificultats i la precarietat dels joves iaturats en el mercat de treball sinó elfuncionament del sistema productiu iels fenòmens de globalització.

La idea més estesa afirma que la for-mació té un paper determinant en l’a-daptabilitat i la mobilitat de la força detreball i l’accés a l’ocupació. No obstantaixò, podem observar que més aviatdepèn de les diferents formes d’inter-mediació entre oferta i demanda delmercat de treball. I una de les viesfonamentals d’intermediació i accés altreball la constitueixen les xarxessocials de parentiu, amistat i veïnatge.

Així doncs, més important que la for-mació és la densitat i qualitat de lesrelacions i els vincles que estableixenles persones en els grups primaris.

Aquest aspecte és clau per desmitifi-car el suposat rol estratègic de la capa-citació professional. No es pot prescin-dir de les xarxes socials i el capitalrelacional que incorpora el sentit de lareciprocitat basat en el coneixementmutu i la confiança. Això és el que ésfonamental.

Els canvis en la centralitat del tre-ball, en les noves formes laborals, enl’organització i la innovació alteren lesexigències i formes d’adaptació a lanova realitat econòmica, laboral, social

i cultural que aquests canvis expres-sen.

De l’ocupació fixa a l’empleabilitat con-tínua.

Del model d’“un treball per a tota lavida” se n’està imposant un altre de“formació permanent al llarg de lavida”. De l’ocupació fixa a l’ocupabilitatcontínua. Són uns altres els paradig-mes que es revelen. Però sabem que eldesig de competència comporta lanegació de l’alteritat. L’afirmació de laindividualitat sobre la col·lectivitat.S’estén la rivalitat davant de la coope-ració amb uns altres i amb això l’abso-lutització del mercat.

És necessari destacar la complexitatdel concepte formació i el seu caràcterde procés ja que integra coneixementsabstractes i tècnics; sabers adquiritsdins i fora del sistema educatiu o conei-xements obtinguts a través de l’expe-riència en el treball directe; així com lesformes de comportament i “savoir faire”elaborats en altres xarxes i esferessocials. El discurs de la formació estàple de malentesos i tòpics difícils dedesmitificar perquè hi ha massa inte-ressos en joc.

El terme formació tampoc s’ha deconfondre amb “qualificació”, que fareferència als requeriments que el tre-ball exigeix a les persones, que sónanalitzables en termes de coneixe-ments, tècniques i actituds.

En definitiva, la formació no es potreduir a la instrucció o l’ensinistramentni tampoc és patrimoni exclusiu delsistema educatiu: el transcendeix ienriqueix. La formació permanent té laseva pròpia naturalesa al servei de lespersones perquè adquireixin més auto-nomia, solidaritat i felicitat. La capaci-

101nexe - 23


tat de pensar, de respecte i responsabi-litat, són factors bàsics per construir elpropi sentit de la vida. Són missionsessencials. I el treball forma part de lavida però no l’exhaureix. El mercat noés la societat. N’és part, nototalitat. I ha de ser plante-jat com a tal.

Què és el que fa a les per-sones més amatents i capa-ces d’emprendre iniciatives isaber treballar?

El que defineix les com-petències i les capacitats deles persones és, sobretot,l’articulació de complexi-tats aparentment inconnexes i lavoluntat de fer. És a dir, l’habilitat detreure profit a una multiplicitat d’expe-riències i aprenentatges simultanis iinterconnectats en entorns pròxims ique van configurant la pròpia biografiapersonal i laboral…Tenir raons i motiusper decidir i actuar. En efecte, el fetd’haver tingut experiències diverses enespais múltiples és una base fonamen-tal per aprendre a treballar i emprendreiniciatives en l’entorn laboral.

L’excés d’utilitarisme en reduir laformació de persones adultes a simpleensinistrament professionalitzador iadaptatiu per al mercat de treball haprovocat l’asfíxia del sistema. Tenalla-da pel conjunturalisme permanent i ladiscontinuïtat de programes i recursosfinancers, l’educació permanent, inclo-sa l’última versió postmoderna d’apre-nentatge al llarg de la vida “està malal-ta” de formació professional perquèsovint es prioritzen les necessitats iinteressos de les institucions de forma-ció o de les empreses i no tant les de lespersones o les de l’economia local.

Planificar els models d’educació i for-mació pensant en les persones i assu-mint la seva triple condició de produc-tors/es de ciutadans/es i d’éssershumans.

La capacitat productiva id’incorporació al mercat detreball de les persones enun territori no depèn d’unsitineraris formatius predefi-nits als quals s’han de sot-metre, sinó de l’articulaciócomplexa d’experièncieseducatives tant formalscom informals i de natura-lesa diversa. Entre aques-tes vam apuntar: experièn-

cies de vida social i associativa diversa;nivell cultural i de formació bàsica;experiències d’aprenentatge informals ilaborals; formació professional inicial,contínua; capacitat d’autoorganització itreball en equip; sentit de la iniciativa idel risc etc.

En definitiva, cal pensar els modelsd’educació i formació tenint en compteles persones i assumint la triple condi-ció de productors/es, de ciutadans/es id’éssers humans. Les polítiques d’edu-cació i formació han d’estar al servei deles seves necessitats, desitjos i interes-sos.

Atès que les persones som éssershistòrics i d’esperança, no de resigna-ció ni de submissió, l’educació sempreha de ser desitjada i antifatalista.

Les organitzacions sindicals i lesclasses treballadores necessiten “rein-ventar” un projecte social i cultural alter-natiu.

En el pròleg a l’edició italiana, el pro-essor Vittorio Capecci fa una referència

El treball actual,precaritzat,

desqualificador,deslocalitzable deixade ser font d’identitat

i passa a ser uninstrument per

accedir a salari, a consum.

102 nexe - 23


a l’assoliment de les “150 hores” de dreta formació fruit de les lluites i negocia-cions sindicals a la Itàlia de 1970 iapel·la a la necessitat de creure que éspossible canviar els escenaris. Ambaixò es clausurava un temps on lesorganitzacions sindicals i les classestreballadores tenien el poder real de serinterlocutors i un projecte social i cul-tural alternatiu al del capitalisme.

Una utopia comuna alimentava elssomnis de moltes persones i organitza-cions: construir una societat més sos-tenible, responsable i solidària basadaen els Drets Humans i la cultura de l’e-mancipació, l’autonomia i la igualtat.Solament així es podia limitar els efec-tes destructors i contraproductius delcreixement econòmic unidimensional.

Necessitem identificar els perills deregressió social i de submissió ideolò-gica a força de sistemes de creencesque s’imposen mitjançant noves alian-ces conservadores i que afecten tambéles organitzacions de la societat civil iorganitzacions sindicals.

L’inici de la revolució conservadorael podem situar en els anys 1980 sobrela base de les grans aliances entre elscentres de producció de significats,laboratoris d’idees associats als poderseconòmics i financers que impulsen lamundialització i que estenen la doctri-na neoliberal i els valors que s’hi asso-cien, que són el factor més determi-nant en la dretització global de lessocietats. El fonamentalisme del mer-cat s’imposa amb la força seductorad’una nova religió totalitzadora. Elconsumisme exacerbat absorbeix cadavegada més esferes de la vida social ipersonal i estimula l’individu a consu-mir cada vegada més per poder ascen-dir en l’escala social… i obtenir aixísatisfacció personal. Però com més

desitja menys obté. Viu en permanenttensió i angoixat, víctima d’un mónque presenta un futur incert.

Exercir la tasca de desocultament irevelació de les realitats conflictivesque generen desigualtat i exclusió.

Gelpi és utòpic i no doctrinari en lesseves reflexions, però no renuncia auna visió crítica dels esdeveniments. Laseva intel·ligència unida a la passió iaudàcia de l’intel·lectual li permet ferl’exercici més delicat d’un gran educa-dor: la tasca de desocultament i revela-ció en una època on s’imposa un noutipus d’imperialisme basat en el dominiflexible. En els seus escrits encoratjaun inconformisme contra aquest pen-sament economicista que busca eldomini de les consciències i s’inoculaamb relativa unanimitat en els discur-sos polítics, en les ideologies i els com-portaments públics i sindicals.

Aquesta cosmovisió –que no es reco-neix com a ideologia– passa perreconèixer el declivi de la dimensiósocial i territorial local de l’empresadavant de la incontestada mundialitza-ció; legitimar i “democratitzar” el dret al’enriquiment sense límits com a aspi-ració de tots i totes; la cobdícia infinitacom a virtut ja que “genera riquesa iocupació”; la voracitat amb l’entorn iamb un mateix perquè no convé pensaren les generacions futures; la recercainsaciable del profit i el màxim beneficiamb el mínim esforç i a costa del quesigui; l’èxit personal i el triomf profes-sional com a valor suprem.

Sabem que superar determinats límitsmorals, ètics, ecològics, socials i econò-mics implica greus riscos. La consagracióde l’individualisme possessiu com a raód’ésser de la societat consolida els pro-cessos que divideixen i afebleixen lesclasses treballadores, arraconen i erosio-

103nexe - 23


nen al món del treball i els sindicats i, engeneral, tota la cultura de drets col·lec-tius que fonamenten la democràcia.

Contra les diferents formes de sub-missió i adaptació al desordre dominantinterioritzades com una cosa natural.

Les diferents formes de submissió idaptació al desordre dominant interio-ritzades com una cosa natural passenper influir en la capacitat de pensar iinterpretar els fets. S’imposa una visióde la realitat reduccionista iparcel·lària; és simplista: nega la com-plexitat; pretén que tot estigui quiet ino en moviment com passa amb ladinàmica de la vida; prefereix mónsaïllats i no interconnectats; li incomodapercebre l’íntima connexió que vinculatots els símptomes. Una de les nostrespreocupacions és constatar la colonit-zació de l’esperit i el pensament a tra-vés dels sistemes de formació i confor-mació de les mentalitats i valorsculturals. També en el domini de lesments i la dependència emocional iintel·lectual, per la qual l’aspiracióexistencial no consisteix a SER millorsinó a TENIR més. Les identitats perso-

nals i les pertinences col·lectives s’as-soleixen mitjançant el desig insaciablede consumir més per ser millor. Aaquesta estratègia de dominació espiri-tual flexible i consentida, hi contribueixla tendència a desmantellar el que éspúblic i mercantilitzar drets: tot es con-verteix en mercaderia menyspreant elsimpactes antropològics, emocionals iculturals que són els fonamentsgenuïns del que és humà.

Tanmateix, l’educació solidària i lacultura popular poden motivar l’opcióper l’esperança: no hi ha felicitat senseun desig de justícia. Plantejar el Treballcom a Utopia quotidiana és tota unadeclaració de la confiança que teniaEttore en les potencialitats de les per-sones i la seva capacitat de construircooperativament respostes creativesper a un desenvolupament humà, soli-dari i sostenible. Tal com aventuravaGramsci en anteposar l’optimisme de lavoluntat al pessimisme de la intel·ligèn-cia. Aquest llibre n’és una bona mostra.

* L’autor d’aquest llibre, publicat perEdiciones del CREC, és Ettore Gelpi.

Antonio se’ns n’ha anat el 19 desetembre de 2008, anunciant-nos d’a-questa forma tan trista la tardor immi-nent. Ha estat un cop dur, encara queesperat, per a tots els qui l’estimàvem iel valoràvem per la seva implicacióamb els moviments socials i les sevesaportacions de tot tipus a la lluita eco-logista i social. L’Antonio va acompan-yar des dels seus inicis el camí delmoviment ecologista a l’Estat espanyol,i ha estat un dels baluards teòrics mésimportants al llarg dels seus gairebéquaranta anys d’existència. Des de lacreació d’AEORMA, passant per Aede-nat, fins a arribar a Ecologistes enAcció.

Jo l’he conegut i tractat al llarg detot aquest trajecte i voldria ara expres-sar algunes experiències i sentimentscompartits per intentar transmetre laimportància de les aportacions fetesper l’Antonio. Moltes han estat ja glos-sades per diferents mitjans i websaquests dies: el paper decisiu que vatenir en la lluita contra el transvasa-ment de l’Ebre i del Xúquer-Vinalopó,així com per una nova cultura de l’ai-gua, les importants reflexions crítiquessobre el transport i l’automòbil, la con-tribució determinant a la crítica de lapolítica territorial i urbanística, etc.Però altres aportacions fonamentals del’Antonio han quedat ocultes, potser

105nexe - 23

Adéu a un molt bon amic i company: Antonio Estevan

Ramón Fernández Durán

L’

106

perquè les persones que han escritaquests dies sobre la seva persona noles coneixien tan de prop. Jo sí que lesvaig conèixer perquè vaig participardirectament amb l’Antonio en moltesd’elles, i en parlaré en aquesta breunota, ja que han tingut una enormeimportància, segons el meu parer, en lahistòria del moviment ecologistaespanyol, i, en particular, d’Aedenat iEcologistes en Acció.

L’Antonio va ser una persona clauen dues campanyes que han marcat elprocés de l’ecologisme social en aquestpaís i el desenvolupament de l’anome-nat moviment antiglobalització a esca-la europea i global: el fòrum alternatiu“Les Altres Veus del Planeta” i la cam-panya paral·lela “Con 50 años basta”,contra la reunió a Madrid del FonsMonetari Internacional i el Banc Mun-dial el 1994; i el Fòrum “L’Altra Caradel Projecte Europeu” i la campanya“Contra l’Europa del Capital”, en oca-sió de la presidència espanyola de laUnió Europea el 1995. En les duesactivitats, l’Antonio va ser l’encarregatde proporcionar-ne l’armadura ideolò-gica, ja que va redactar els esborranysi les versions definitives dels manifes-tos respectius i les declaracions finals,en un procés d’alta participació i arti-culació molt positiva de consens de l’e-norme diversitat de col·lectius i orga-nitzacions, estatals i internacionals,que van participar-hi, i en els qualsAedenat va complir un paper determi-nant.

Ell va ajudar a introduir una reflexiócrítica sobre els conceptes de “desenvo-lupament” i “creixement” en el primerfòrum, una actitud pionera en aquellaèpoca, i va ser fonamental en el desem-mascarament de la UE com un projec-te de les elits d’Europa occidental en el

segon. Aquestes activitats donarien llocmés tard al Moviment contra l’Europade Maastricht i la Globalització Econò-mica, que compliria un paper fona-mental en la irrupció del Moviment perla Justícia Global a l’Estat espanyol, ique aportaria una indispensable muni-ció crítica per a la denúncia del “pro-jecte europeu” com un dels actorsfonamentals del nou capitalisme glo-bal.

Però l’Antonio va ser també l’almamater de tres projectes de petita escalaque generen comunitat. L’anomenada“tertúlia dels dimecres”, que des de famés de 20 anys es reuneix totes les set-manes, i entorn de la qual ens agluti-nem més de vint persones de maneracontinuada en una activitat de reflexiócrítica. La creació de “La Maloca delMontgó”, una experiència de convivèn-cia comunitària que ha aconseguitagrupar també gairebé trenta persones(la majoria provinents de la tertúlia) enun projecte col·lectiu prop de Dènia, enel qual s’estan experimentant diferentsprojectes alternatius. També l’impulsde la consultora Gea 21, que duu tre-ballant també molts anys en temesrelacionats amb el transport, l’urbanis-me i la sociologia des d’una perspectivaecologista i de transformació social.Sense l’Antonio, aquests projectes, quehan fet un trajecte molt considerable,no haurien estat possibles.

Finalment, poc abans de morir, l’An-tonio ens ha deixat un text de granimportància. L’article que va sortir a larevista El Ecologista sota el títol: “Últimacte: el cotxe es menja el planeta”. Enaquest, l’Antonio abundava en la sevareflexió crítica sobre l’automòbil i lamobilitat motoritzada, vehicles princi-pals de l’actual projecte modernitzador,i principals responsables de la crisi

nexe - 23


ecològica global, i alertava sobre comels anomenats agrocarburants estanconcebuts per seguir mantenint aques-ta maquinària infernal en marxa, inde-pendentment de l’impacte social iambiental que tinguin. El cotxe s’hamenjat ja la ciutat i ara s’afanya amenjar-se al camp, generant una crisialimentària de dimensions descomu-nals. Tot això amb l’excusa que s’està

lluitant contra el canvi climàtic encurs. Almenys això ens diuen des de laUnió Europea, i l’Antonio ho va desem-mascarar en una de les seves últimesaportacions crítiques.

Descansa en pau. Sempre ens recor-darem de tu en les tertúlies nocturnesestiuenques de La Maloca, on tant t’a-gradava participar.

107nexe - 23


109nexe - 23

an passat ja deu anys des del comiatsilenciós i sense retorn de Castoriadis.Aquell 26 de desembre de 1997 el cor vadeixar d’impulsar-lo, però el seu recordes manté viu, sobretot per la seva apos-ta per una societat autònoma, insepara-ble de la paral·lela i sincrònica autono-mia dels subjectes. També el sobreviu la

seva afirmació del rol primordial de l’e-ducació –entesa com a Paideia–, aixícom la proposta de fer de la psicoanàli-si una praxi que promogués el projected’autonomia. I com a marc de referènciala seva militància enèrgicament oposa-da al capitalisme desplegada des de l’a-dolescència i al llarg de tota la vida. En

H

Caminant amb CastoriadisRubén G. Prieto

110

el seu seminari, els últims anys va tre-ballar profundament la concepció de lapsique pel que fa a la imaginació radi-cal, redefinint la interrelació entrerepresentacions, desigs i afectes.

Una marea de records entrecreuats iinteractius emergeixen quan ensremuntem en el temps. Èpoques derebel·lions juvenils, de qüestionamentsradicals que en el món desenvolupatculminarien en el Maig francès de 1968i, en el nostre cas, aquest retorn imagi-nari ens remunta a una època similar,igualment carregada de lluites–resistència i creativitat–, que es vaanticipar amb menys publicitat peròcoincidint amb els seus continguts.Montevideo no era ni és París quan s’in-tenta sacsejar la història. Tanmateix, jaals anys 50, els seus carrers havienaixoplugat un ampli ventall de movi-ments convergents i en molts casosinterconnectats. Una seqüència de llui-tes que s’havia desplegat d’hora i demanera espontània, i que trobarien laseva confirmació en les posteriors“insurgències juvenils” i les elabora-cions teòriques de pensadors com Mar-cusse, Goodman, Morin, Bookchin,Colombo, Bértolo, Loureau i tants d’al-tres, entre els quals Castoriadis va ocu-par un lloc prominent.

Les nostres lluites per l’autonomiauniversitària, l’impuls del movimentestudiantil activament crític i creatiu,àvid d’autonomia i autogestió, amb lesseves pròpies maneres de pensar i ferpolítica, es van enfrontar radicalment alque estava instituït. Des de posicionsapartidistes, antiautoritàries, federalis-tes, que en la seva projecció internacio-nal s’expressaven com a “tercera posi-ció”, contra l’imperialisme ianqui i rus.La consigna “obrers i estudiants, units iendavant” mostrava una voluntat i una

decisió que recolzava en nombrosos sin-dicats autònoms, recuperant els perfilsdel sindicalisme revolucionari, enfron-tant les tendències burocràtiques,sectàries i partidistes. I en aquest climasocial creixia una manera inèdita de fercultura: teatres independents, grupsmusicals i d’artistes plàstics irreverents,que rebutjaven tota forma d’art acadè-mic i oficial; experiències autogestionà-ries de cooperatives de treball i formescomunitàries que procuraven prefigurarla societat desitjada; organitzacions veï-nals autoorganitzades en la reivindica-ció de les necessitats d’habitatge, salut,participació i llibertat; l’emergència d’ac-tivitats d’extensió universitària connec-tades a les seves missions sociopedagò-giques per tal de fer realitat elspostulats de la llei orgànica d’una Uni-versitat que es definia com “al servei dela societat”.

Amb aquest suport intensament vis-cut, la visita de Castoriadis es va carre-gar de sentit, assentada en el reconeixe-ment de les seves concepcionsteòriques. La seva figura, convergènciade compromís intellectual i militant,reunia antecedents que pivotaven entreles trobades en el seu París d’exiliat, quees va entrecreuar amb el nostre propiexili als anys 80, i aquest nou encontreprogramat, ara a Montevideo, en ocasióde la seva visita l’octubre de 1993.

En aquesta oportunitat, el diàleg varesultar summament privilegiat ja que ala seva condició de visitant, alliberatdels compromisos i rutines dels qualsno es podia escapar a París, s’hi vasumar la intimitat que va predominardurant tota la seva estada. Així va sercom les idees que havien alimentat lanostra manera d’actuar tant en el si delsdiferents moviments socials com en l’ex-periència comunitària en què ens haví-

nexe - 23

Caminant amb Castoriadis

em implicat des de la dècada dels 50, esvan confrontar amb les de Castoriadis ivam descobrir similituds i paral·lelis-mes.

La seva influència, detotes maneres, havia tingutpes molt d’hora en aquells aqui Ángel Rama va denomi-nar la “generació crítica”,incloent-hi nombrosos tex-tos que portaven la firma dePaul Cardan o de PierreChalieu, que més tard vamdescobrir que eren pseudò-nims que el protegien de l’amenaça de laseva condició “d’immigrant clandestí”.La nostra pròpia migració, en un altreexili provocat per la dictadura militar,havia facilitat algunes trobades esporà-diques, que culminaven en aquesta visi-ta planificada que va permetre un inter-canvi condensat i fructífer.

Pels carrers de Montevideo i endiàleg amb intents d’autonomia iautogestió

Molts diàlegs es van desenvolupar enuna camioneta que ens traslladava d’unpunt a un altre del seu itinerari perMontevideo, desafiant la seva curiositatintrínseca. L’observació d’una pintadaen favor del SÍ, restes de la propagandadel plebiscit fet el desembre de l’anyanterior, per definir la política privatit-zadora que s’intentava imposar, va serel tret de sortida d’interrogants que vanactualitzar moltes idees seves.

“Què representa per a la gent aques-ta oposició a les privatitzacions?” Quinssón els termes del debat? Pel que vostèsm’expliquen, aquí també es dóna la con-fusió entre el que és públic i el que ésestatal. No es visualitza que, tant la pro-pietat privada com l’estatal, són formes

instituïdes que legitimen l’enorme desi-gualtat de poder econòmic i de poderpolític. Les lleis que legitimen la propie-

tat privada o estatal escapena la reflexió i el qüestiona-ment”. Aquells traços enèr-gics escrits damunt el murvan envair la conversa, fent-la anar cap a la consideraciód’aspectes bàsics de la sevateoria centrada en “la insti-tució imaginària de la socie-tat”.“El batibull de lleis que sus-

tenten l’organització social semblen cai-gudes del cel. Escapen a la consideraciólúcida de les persones, que acaben par-ticipant –en aquest cas concret– no de ladecisió del que es fa amb els béns, sinóen la legitimació dels qui les adminis-tren en nom seu. Resten així ocultes odesplaçades altres formes possibles devida social que reabsorbeixin o recupe-rin allò polític –aquestes formesdemocràtiques que en l’actual imaginaridominant han estat apropiades pelspolítics professionals–, restituint-ho a lapolítica, entesa com a activitat lúcida ideliberant, l’objectiu de la qual és la ins-titució específica de la societat i de lesinstàncies de decisió, orientada a realit-zar finalitats comunes i obres públiquesque la societat s’hagi proposat delibera-dament i amb la participació directa detots els implicats. L’autonomia és el pro-jecte que hem de rescatar des de l’ima-ginari radical, és a dir, des de la capaci-tat de creació sociohistòrica quepotencialment té tot col·lectiu humà”.

Acompanyant-lo en el seu recorregut,vam poder recollir les seves opinionssorgides del diàleg i la confrontació ambels circumstancials interlocutors ques’anaven renovant. I alhora aprofundiren el coneixement de la seva vida mili-

111nexe - 23


Al mateix temps quehi ha un moviment

col·lectiu, elsindividus es

transformen i, alhoraque canvien, emergeix

un movimentcol·lectiu.

112

tant, origen o explicació de la seva tascad’investigador i de teòric.

Actiu participant dels movimentssocials més radicals del seutemps, Castoriadis va sem-blar que refrescava, durantla seva estada, una sensibi-litat que resulta estranya entemps de “conformismegeneralitzat”, com ell l’ano-menà.

Així va ser com l’olor detinta i paper, en visitar lanostra editorial, li va fervenir el record de les horesdedicades a la impressió deSocialisme ou Barbarie i d’innombrablesmaterials de difusió teòrica i propagan-da militant. Un somriure espontani li vail·luminar el rostre, envoltat pels qui tre-ballàvem al nostre taller cooperativa, enrememorar les discussions, les coin-cidències i les divergències amb els seuscompanys “autogestionaris” (ClaudeLefort, Daniel Blanchard, Guy Debord,Daniel Mothé, Jean Laplanche, Jean-François Lyotard, entre altres) que vancompartir un procés –en altres cir-cumstàncies i activitats– “familiar” algrup que a Montevideo tiràvem enda-vant l’“experiència de vida cooperativaintegral” que anomenem “Comunidaddel Sur”. El diàleg es va activar en un jocde comparacions i crítiques reflexives,centrant-se en una anàlisi de les con-tradiccions ineludibles en tota organit-zació “revolucionària” que enfronta“processos d’integració entre dues cate-gories transitòries d’individus: els mili-tants, que aguanta una feina d’anticipa-ció ideològica i orgànica, definitòria d’un“grup específic” i que fan d’aquesta acti-vitat l’eix de la seva vida, i els “simpatit-zants”, en procés d’integració, però sen-se la mateixa convicció ni

responsabilitat. El conflicte es fa inevi-table, girant a l’entorn de la qüestió delpoder/fer, que si bé és contradictori no

pot ser obviat. La tasca detrencar aquesta confronta-ció superant la contamina-ció de modalitats típiquesdels medis autoritaris, d’al-guna manera “edípiques”,és la prova crucial per alsgrups radicals. És el nusque explica el predomini deles escissions que es repro-dueixen en tot tipus degrup, però de les quals sónespecialistes els grups pre-

tesament revolucionaris, siguin troskis-tes, anarquistes, socialistes... L’exu-berància de Partits ÚnicsRevolucionaris és una mostra d’aquestatendència ‘innata’. L’escissió de 1958que vam viure a Socialisme ou Barbarieno és més que una comprovació d’a-questa amenaça nefasta.”

L’intercanvi es va accelerar a partird’aquest reconeixement de semblances idiferències. La nostra experiència basa-da en idees llibertàries estava inspiradaen realitzacions revolucionàries com laComuna de París de 1871, les col·lecti-vitzacions camperoles d’Aragó o lessocialitzacions urbanes a Barcelona,durant la Revolució Espanyola de 1936-39, els consells obrers d’Hongria el1956. Però sobretot s’afincava en lesposicions i experiències viscudes en elmoviment estudiantil, que als anys 50ens havien embolcallat en la lluita perl’autonomia universitària i que enshavia permès participar en formes sin-dicals, cooperatives, culturals i veïnalsautònomes des de posicions antiimpe-rialistes “terceristes”. En el diàleg es vanfer evidents les semblances, tant en elsseus valors com en les seves dificultats.

nexe - 23


La tasca d’un homelliure és la de saber-

se mortal i la demantenir-se dret al

peu d’aquest abisme,en el caos desproveïtde sentit i en el qualnosaltres fem emergir

el significat.

Per a la seva sorpresa, Castoriadis es vaassabentar que, paral·lelament a la sevareflexió crítica sobre el marxisme i l’es-talinisme elaborada en elsanys 50, els estudiantsuruguaians en la mateixaèpoca manifestaven al critde “ni russos ni ianquis” elseu rebuig a “tot imperialis-me”, i va “descobrir” que al’Uruguai s’havia produïtl’emergència d’un “imagina-ri radical” coincident, sensecap referència directa comuna, amb elprocés viscut pels membres de Socialis-me o Barbàrie, que combatien contral’estalinisme en totes les seves formes,tractant de desenvolupar un marxismeantidogmàtic. Una crítica que, en el seucas, havia culminat en una situaciódilemàtica. Des d’una reflexió seriosa iexhaustiva sobre l’URSS i tots els païsosautodenominats socialistes havia arri-bat a la conclusió que eren sistemescapitalistes d’Estat, és a dir, societatsdirigides per una nova classe dominant(la burocràcia) d’explotadors autoano-menats socialistes. La seva anàlisisociològica mostrava que era un sistemacreat a fi que els dirigents de l’Estat i delPartit ocupessin el lloc de les classesdominants, tant en la política com enl’economia, mentre que la situació realdels treballadors i de la gent del carrerno experimentava canvis. Així haviaarribat a la conclusió que la seva defini-ció “de marxista revolucionari l’haviadut a optar entre ser marxista o revolu-cionari”.

La necessitat i els esculls de lesexperiències autogestionàries

Dels apunts d’aquella conversa ambels integrants de la Comunidad del Sur

val la pena rescatar algunes idees:“Abans que res vull reconèixer-los el

seu compromís i decisió, però alhoraassenyalar la feblesa de totacreació autogestionària, jaque sempre voreja el fracàsmentre no s’aconsegueixi uncanvi social global.- La història humana és

creació. L’aparició denoves formes sociohistòri-ques no és predictible, jaque no és ni produïble ni

deduïble del que li precedeix. Les for-mes noves resulten d’una creació nodeterminada dels éssers humans, laqual cosa significa que la seva creacióapareix, des del punt de vista de lalògica habitual, com un cercle viciós.Al mateix temps que hi ha un movi-ment col·lectiu, els individus estransformen i, al mateix temps quecanvien, emergeix un movimentcol·lectiu. No té sentit preguntar quinprecedeix l’altre: els dos pressupòsitsdepenen l’un de l’altre i són creatsalhora. És com l’ou i la gallina, omillor, com l’emergència de la prime-ra cèl·lula vivent.

- La vida no té més sentit que el quesiguem capaços d’atorgar-li. Notenim la capacitat ni el coratge d’ad-metre que el sentit de la nostra vidaindividual i col·lectiva no el potomplir una religió o una ideologia. Elsentit no ens pot ser donat com unregal. Per tant, l’hem de crear nosal-tres mateixos.

- La tasca d’un home lliure és la desaber-se mortal i la de mantenir-sedret al peu d’aquest abisme, en elcaos desproveït de sentit i en el qualnosaltres fem emergir el significat.Sabem que un home tal i una comu-nitat tal altra poden existir. En reali-

113nexe - 23


Hem de retornar alseu lloc el fet de

treballar, de produir,de crear i també de

participar enprojectes col·lectius

amb els altres.

114

tat ha estat sempre així, encara quesense la consciència lúcida que éssempre la societat la que es dóna laseva pròpia estructura.

- Hem de retornar al seu lloc el fet detreballar, de produir, decrear i també de partici-par en projectes col·lec-tius amb els altres, dedirigir-se a un mateix,sigui individualment ocol·lectivament, de deci-dir les orientacionssocials.

- Existeix actualment un temps imagi-nari que consisteix en la negació o laignorància del passat i del futur, untemps sense veritable memòria i sen-se veritable projecte.

- L’esperit de la nostra època és la tri-vialitat.”

Des d’aquest diàmetre microsocial,experimental i creatiu, oscil·lant entreencerts i errors, però sempre autoorga-nitzat i autogestionat, que li aportavala presència de la Comunidad del Sur,el seu recorregut per Montevideo vasaltar a la instància acadèmica queestava prevista com a central en la sevavisita. La sala del Consell Central de laUniversitat, plenament il·luminada,estava plena de gent jove, àvida d’alter-natives i cansada de posicions repetiti-ves, científicament descriptives peròsense perfils crítics i, per això mateix,més a prop de legitimar les estructuresinstituïdes i naturalitzades. Tambés’havia donat cita un nombrós nucli dedestacats universitaris, en la sevaàmplia majoria especialitzats en cièn-cies socials. Un clima carregat de ten-sions i d’expectatives dissemblants vaser l’escenari d’aquell encontre.

La democràcia com a invenció ila necessitat de la seva descon-trucció

L’exposició de Castoriadis vacomençar amb una crítica radical a allò

que els polítics i politòlegsanomenen “democràcia”,passant ràpidament a pos-tular la necessitat d’unasocietat que procuri l’auto-nomia individual i col·lecti-va, rescatant la capacitatpolítica de tot ésser humà,

que s’incrementa i es potencia a travésde formes associatives.

“El que s’anomena ‘democràcia’ nodesigna altra cosa que una oligarquialiberal. Tant a França com als EstatsUnits, i suposo que aquí també, l’activi-tat política ha estat apropiada per alspartits polítics burocràticament organit-zats, en estructures jeràrquiques més omenys ocultes. En aquest sistemaoligàrquic, el ciutadà queda exclòs de lapolítica. No trobarem enlloc un ciutadàresponsable o una col·lectivitat reflexi-va, deliberativa i amb possibilitats departicipació.

En realitat, contemplem tot allò con-trari del que la democràcia proclama ique hauria de concretar-se en un règimd’autoinstitució explícita, de deliberaciói reflexió, basat en la capacitat dels ciu-tadans de governar-se i ser governats,per mitjà d’institucions que en comptesde limitar-se a fomentar la participacióformal en instàncies electorals periòdi-ques, permetin la participació real idirecta en els àmbits de poder efectiu”.

Segons Castoriadis, “aquesta és laraó per la qual la política està sent total-ment qüestionada, i particularment elrol dels polítics. Això s’expressa en unacreixent desafecció o desinterès pels

nexe - 23


El que s’anomena‘democràcia’ no

designa altra cosaque una oligarquia

liberal.

jocs de la democràcia formal. La post-modernitat, fins i tot en les ciènciessocials, sembla desconèixer o, el queseria pitjor, negar aquestarealitat social que no es potamagar. La gent ja no creuen les “autoritats” instituï-des. Les significacionsestan trastocades. Peròl’entramat simbolicopràcticque amaga i expulsa almateix temps facilita la ins-tal·lació de formes tecnobu-rocràtiques i corporatives”.

“Actualment tots estemconvençuts de la manipula-ció i la corrupció que hi haen les activitats partidistes ien les formes de gestió exer-cides des de posicionsgovernamentals.

Les possibilitats d’un canvi radical enel teixit simbòlic, que habilitarien unqüestionament de les formes heteròno-mes que regulen les relacions entre elsindividus, no són tan ínfimes com sos-tenen alguns: vivim un moment de con-fusió, un veritable desgavell. El capita-lisme ha desenvolupat fins a les sevesúltimes conseqüències una manera depercebre els altres, incloent-hi la natu-ralesa, el resultat de la qual és un ésserantropològic orientat al consum, focalit-zat a fer diners i a gaudir –quan en tél’oportunitat–, sense cap altre referent.Però aquí hi ha una profunda contra-dicció. Aquest mateix règim va necessi-tar, i necessita, un individu apassiona-dament orientat fins a la institucióhistòrica de formes empresarials, pro-ductivistes, recolzades en la idea d’unprogrés i desenvolupament il·limitats.Però aquest tipus ha estat destruït perla pròpia evolució del sistema. L’empre-sari identificat amb el seu projecte, amb

capacitat d’iniciativa, de creativitat tot ique mesquina, ha estat substituït perburocràcies àmplies i anònimes.

La intel·lectualitat hegemò-nica en el nostre país (inclo-sa la universitària) no estàcertament habituada aacceptar opinions tan radi-cals com les esbossades perCastoriadis, per a qui “elssistemes vigents provoquenrebuig, apareixen sostenintsocietats on regna un buittotal de significació. O carre-gades de significacions bui-des, incapaces d’autosus-tentar-se. L’únic valor és eldiner, l’èxit en els mitjans ien les esferes del poder. Aixòexplica, d’alguna manera, el

ressorgir de significacions religioses,que recuperen un lloc en la vida social.Des d’aquest punt de vista negatiu; éstambé important veure que la influènciade les instàncies de poder típiques d’Oc-cident, es manifesta gairebé exclusiva-ment en la transmissió de tecnologiesinstrumentals i organitzatives, com lesdictadures militars o les guerres, lamanipulació televisiva, la omnipresèn-cia del mercat, etc.; i molt menys en ladifusió dels drets humans, la reflexió i elpensament crític, que són part fundado-ra del llegat cultural d’Occident”.

Conformisme i creativitatenfrontats

Preguntant per la significació delsmoviments socials i els seus intents perredefinir el que hauria d’entendre’s perpolítica i per la seva contribució a unprojecte d’autonomia, Castoriadis varespondre que “a pesar de tots elsintents fets des del poder instituït, els

115nexe - 23


El capitalisme hadesenvolupat fins a

les seves últimesconseqüències unamanera de percebre

els altres, incloent-hila naturalesa, el

resultat de la qual ésun ésser antropològicorientat al consum,

focalitzat a fer dinersi a gaudir, sense cap

altre referent.

116 nexe - 23


conflictes i la lluita subsisteixen. Noestem davant d’una societat morta. Peròés evident que el que hem anomenat el‘conformisme generalitzat’que tipifica la nostra època,està present en tot. Conta-mina tots els individus quees consideren lliures, quanen realitat organitzen lesseves vides per adequar-seal sentit preestablert, en llocde donar sentit a les sevesvides des de la lucidesa i lasolidaritat. El cas més repre-sentatiu pot ser el del movi-ment ecologista. Sorgit desd’un intent d’autonomia, d’un reflexio-nar sobre el que es pensa i, a partird’això, del que es fa, ha lliscat en moltesde les seves expressions cap a un con-formisme i un acomodament al sistema.Això implica una contradicció evident iuna assimilació o mimetització amb l’i-maginari dominant, la negació del qualhauria de ser una part substancial delseu projecte. Els partits verds en aquestsentit són paradigmàtics, van desembo-car en conductes funcionals i els seusdirigents van adoptar rols i conductessimilars als de qualsevol dirigent polí-tic”.

Naturalesa i societat: un vincleincestuós

Una reunió programada amb ecolo-gistes i periodistes va fer reprendre latemàtica ambiental. “El paradigma eco-logista suposa un qüestionament glo-bal.” La revisió crítica de les relacionsentre els éssers humans, enteses com asistema que ha d’atendre les necessitatsde tota la persona i de totes les perso-nes, incloent-hi les responsabilitatsdavant de la naturalesa i les genera-

cions futures, es va desplaçar inevita-blement cap a les “institucions” que elmateix moviment ecologista ha contri-

buït a crear:“Puc assegurar-los que aEuropa molts ecologistessón l’expressió d’un dobleequívoc. D’una banda,mostren una confusió ide-ològica i, de l’altra, un opor-tunisme carrincló. Aques-tes dues inadequacionsprovoquen una renúncia aldebat polític i, amb ella,una negació de les basesmateixes del pensament

ecologista, ja que la qüestió ecològicaimplica un plantejament radical respec-te de la totalitat de la vida social: tenircura del medi ambient exigeix un canvien el model de vida de la societat com atotalitat, la renúncia a seguir la cursadel consum desenfrenat i contaminant ien modes de producció basats en ellucre i la depredació. Això no vol dir queles alternatives hagin de plantejar-se entermes de tot o res. Però des d’un puntde vista ecològic, pensar globalment iactuar localment requereix una acciólúcida que tingui present l’horitzó de laglobalitat i que s’inscrigui en la totalitatdel problema sociopolític”.

Per al pensador grec, “plantejar-se latasca de crear partits verds o integrarparlaments, o ocupar llocs en ministerisés un contrasentit. Són institucions d’u-na forma política que precisament hacontribuït a la crisi ecològica. D’altrabanda, com vaig voler deixar clar en elsmeus diàlegs amb politòlegs a la Univer-sitat, el Parlament no és mai un lloc depresa de decisions. Els debats hi sónestèrils, es desenvolupen sobre la basede discussions bizantines. Qualsevolfilòsof polític pot constatar que la preo-

L’empresariidentificat amb el seu

projecte, ambcapacitat

d’iniciativa, decreativitat tot i quemesquina, ha estat

substituït perburocràcies àmplies i

anònimes.

cupació principal dels anomenats repre-sentants que ocupen un lloc en el poderés precisament mantenir aquest lloc.Tothom sap que les deci-sions polítiques giren al vol-tant dels partits mésinfluents, jeràrquicamentorganitzats i altament buro-cratitzats.”

Hemisferis enfrontats:origen de noves boge-ries

La conversa va derivarcap a la crítica d’allò queCastoriadis va denominar“un cert simplisme inherental pensament tercermun-dista” que, en oposar les categories denord i sud com a eix del conflicte delnostre temps, pot arribar implícitamenta ignorar la fragmentació social existenta l’interior d’aquestes societats. “Evi-dentment hi ha països rics i pobres. Ésuna realitat. Però això no vol dir que nohi hagi contradiccions a l’interior decada un dels països i regions, que no hihagi una elit de privilegiats en els païsospobres i grups socials molt pobres en elspaïsos desenvolupats. De totes mane-res, no podem ignorar que està sorgintuna oposició global entre països pobresi rics, independentment de les classessocials. Jo ja no raono exclusivament entermes de classe. A cada societat hi hauna mena de piràmide: a dalt hi ha un5 % d’irrecuperables, aferrats al seuestatus privilegiat, a sota hi ha un 15 %de molt pobres i marginats. I al mig un80 % de persones interessades en unatransformació. Els que són a la base dela piràmide són apàtics i incapaços dereaccionar. Aquest fenomen es va posar

de manifest el Maig del 68: els quadresde les fàbriques, fins i tot aquells queestaven ben remunerats, anaven a les

assemblees. L’oposició noera simplement entrepatrons i treballadors, sinóentre reaccionaris i no reac-cionaris”.Tornant al tema del tercer-mundisme va remarcar que“el Tercer Món és tercer mónen la mesura que els seushabitants no han assimilat iresisteixen el capitalisme”.A la recta final de la sevaestada a Montevideo, Casto-riadis va reprendre el temade l’ecologia:“Els règims actuals, el capi-talisme en totes les seves

versions, ha posat en menys de dossegles el nostre sistema global en unasituació molt difícil, embarcant-nos enuna crisi potser letal o si més no provo-cadora de danys que poden ser irrever-sibles. Molts ecologistes, però, tenenuna profunda confusió ideològica. Perexemple quan es plantegen que no sónd’esquerres ni de dretes. Fins i totadmetent que la distinció entre dreta iesquerra ja no explica gran cosa, aixòno vol dir que no hi hagi diferènciesentre aquells que desitgen una transfor-mació de la societat i aquells que s’hioposen.

Per això és inacceptable la reduccióde la política a la defensa dels interessoseconòmics. Des d’una perspectiva ecolò-gica cal promoure la transformació de lasocietat, de manera que els interessoseconòmics deixen de ser el factor domi-nant en la formació de les actituds polí-tiques i de la formulació de les activitatsproductives.

De la ecología a la autonomía, títol del

117nexe - 23


A cada societat hi hauna mena de

piràmide: a dalt hiha un 5 %

d’irrecuperables,aferrats al seu

estatus privilegiat, asota hi ha un 15 %

de molt pobres imarginats. I al migun 80 % de personesinteressades en una

transormació.

118

llibre que vaig escriure amb DanielCohn-Bendit, segueix sent un camí perrecuperar o crear un entorn, un mediambient, on la llibertat i la solidaritats’insereixin en l’imaginari col·lectiu iorientin l’acció i el pensament dels indi-vidus i dels moviments socials. La parti-cipació en activitats autogestionàries,en comunitats que intentin superar lesrelacions encarcarades i alienades de la

societat actual, la veig com una manerade treballar per a la realització del mónque vull. Com deia a La institución ima-ginaria de la sociedad cal encoratjar eldesig i la necessitat d’una altra societatdiferent de la que visc. I treballar a favord’ella”.

Montevideo, Comunidad del SurDesembre de 2007

nexe - 23


Apassionant. Especialment per auna generació a qui se’ns fa difícil pro-jectar una realitat diferent de l’establer-ta, la generació dels qui hem nascut icrescut en la democràcia i per a la qualla paraula llibertat no va associada alluita, sinó a quotidianitat. Per tant, unconcepte esbiaixat, que vivim en terce-ra persona perquè no l’hem experimen-tada mai.

Per això, la llibertat amb què l’Alfon-so Vázquez planteja les bases d’unanova realitat social és tot un regal. Ifaig ús de la paraula llibertat entesacom la capacitat de fer plantejamentsque no prenen com a punt de partida larealitat actual, sinó que se’n deslliura ies permet repensar des de l’origen.Com bé diu en un moment del llibre: nohem de pensar en la finalitat (el canvi),sinó en allò que el motiva.

I què el motiva? El desig. El nou lli-bre de l’Alfonso Vázquez és una crida ala innovació a través del desig.

Estrategias de la imaginación esmereix una lectura amb els cinc sen-tits, ja que totes i cada una de les fra-ses està carregada de contingut isuposa un pas endavant.

A risc de caure en una simplificaciómassa ordinària, intentaré plasmaraquells punts que, sota el meu parer,esdevenen fonamentals en el discurs del’Alfonso Vázquez.

En les pàgines d’Estrategias de laimaginación, es posa de manifest laincapacitat de les nostres organitza-cions, en tots els àmbits (empresa, edu-cació, política...) de renovar-se ievolucionar, ja que la pròpia idea d’in-novació, tal com està plantejada avuidia, ens determina, per definició, unresultat no-innovador. Tots els esforçosper crear una metodologia per innovar,per quantificar la innovació, per pre-miar la innovació, no fan més quereduir-la a mesures numèriques que lamutilen. Com deia anteriorment, perinnovar no hem de pensar en innovació(finalitat), sinó en la voluntat, el desig ila il·lusió de fer coses que es distanciïnde les habituals i això només pot tenircom a protagonista l’individu. Per tant,no innoven les organitzacions, innovala persona.

Però avui dia, la persona semblaestar condicionada a un bé comú supe-rior (un tòtem) que es materialitza en elrol de les organitzacions. Les organitza-cions determinen el comportament deles persones que en formen part i ten-deixen a objectivar-ne les conductes enpro del benefici comú. En la mesuraque s’estableix un estàndard conduc-tual, es limita el potencial de la perso-na. El problema, per tant, està servit, jaque, com apunta l’autor, el coneixe-ment només existeix en la persona, i

119nexe - 23

"Estrategias de la imaginación" (o si m’ho permet l’autor,

"Un tranvía llamado deseo")

ppeerr SSííllvviiaa JJoovvee GGrraann

Ressenyes

per tant és aquesta la protagonista del’esdevenir de la societat.

Només prioritzant la persona persobre de qualsevol tipus d’organitzaciópodrem canviar aquest paradigma idonar pas a les organitzacions del segleXXI. Organitzacions que es comencen aintuir sota una forma diferent, concep-tualitzades com a xarxes de personesque treballen en cooperació.

L’origen de la contradicció que vivimactualment s’origina en una mentalitatheretada de l’època de la revolucióindustrial on la persona era tan sols unrecurs (mà d’obra) i, per tant, la sevaaportació a l’organització quedavaemmarcada i reduïda a les hores treba-llades. Un cop fora de la fàbrica, la rela-ció laboral desapareixia.

Avui hem virat cap al treball delconeixement, un treball de fort compo-nent cognitiu. Per tant, ja no estem llo-gant mà d’obra, sinó que tota la nostrapersona està en generació i gestió con-tínues, tant dins com fora de l’organit-zació, tant dins de l’horari laboral comfora d’aquest. Per tant, la quantificaciódel treball com a mesura per fixar el

salari a partir d’un horari perd del tot elsentit.

El coneixement, reflexiona l’autor, ésuna combinació indissoluble entre pen-sament, emoció i acció. Per tant, el tre-ball basat en el coneixement va mésenllà de la idea de desenvolupar una"feina", es tracta del mateix desenvolu-pament com a éssers humans. Si nosom capaços d’aprofitar la potencialitatde la persona per sobre de qualsevoltipus d’organització, no podrem inno-var.

Tot aquest discurs, lluny de quedar-se en un terreny teòric, pren forma através de les pàgines del llibre. Enssuggereix, ens dóna idees, pistes decom transformar l’organització.

Val a dir que l’Alfonso Vázquez tre-balla com a consultor duent a termeprocessos de reflexió estratègica en tottipus d’organitzacions. Per tant, elsplantejaments que aquí formula no sónun apunt conceptual sinó un buf d’airefresc de cara a afrontar la transforma-ció pràctica i real de les nostres orga-nitzacions.

120 nexe - 23

Estrategias de la imaginación

121nexe - 23

Recomanacions

Empresa Cooperativa y LiderazgoIñazio IrizarEd. LKS i Mondragon Unibersitatea

En aquest llibre s’aborda el prisma dellideratge dins el grup Mondragon (MCC)des de deu angles diferents. En parlen elsquatre presidents del Consell General deMCC, el president del Consell Rector delgrup Ulma i el del Consell Social de CajaLaboral, el coordinador del projecte Irizari el gerent de Cocció de Fagor Electrodo-mésticos i, finalment, el gerent de LKSConsultores i el professor de la Facultatd’Empresarials de Mondragon Unibersi-tatea.

En conjunt, es parla de l’evolucióhistòrica i la projecció futura del liderat-ge a MCC, de la visió democràtica i socialde la participació i el lideratge social, i deles característiques dels líders en generali dels de MCC en particular.

Aquesta obra és probablement el méscomplet compendi de lideratge individuali compartit en l’experiència cooperativade Mondragón.

Sol y sal del marPaisajes de la memoria, gramática de laesperanzaDaniel JoverEd. ICARIA

Sol i sal de mar és la metàfora en quèDaniel Jover condensa el seu univers

El crepuscle de l’era tràgica delpetroliRamón Fernández DuránEd. Icaria (amb subtítol: “Pico del oro negro ycolapso financiero (y ecológico) mun-dial”). El llibre es publica conjuntamentper Virus (www.virus.org) i Ecologistasen Acción (www.ecologistasenaccion.org)

El final de l’Era del Petroli ja es trobaa l’horitzó. Aquest final no tindrà llocquan s’acabi el petroli, sinó bastantabans, quan comenci i s’aprofundeixi eldeclivi de la seva oferta, a partir de l’ano-menat pic del petroli, tal com alertaaquest text. Però aquesta Era del Petrolique hem viscut especialment en el segleXX, ha estat també una era tràgica. D’a-quí ve el títol del llibre. Aquesta obraapunta les claus per comprendre l’enor-me transcendència dels nous escenarisque s’obren, i examina com les actualsestructures de poder es preparen perabordar-los recorrent a mesures cadacop més autoritàries i bel·licistes. Peròtambé s’assenyalen les oportunitats quese’ns obren amb tot aquest marasme perpoder caminar cap a altres móns possi-bles.”

122 nexe - 23

simbòlic i literari. Ens presenta histò-ries sense arguments, contes veritables,narracions poètiques i pensamentsestremits. Escrit amb la llibertat quedóna l’assaig impressionista a based’intuïcions, experiències i reflexionscrítiques per construir diàlegs i pontsde confiança sobre el temps.

Cada relat construeix un microcos-mos que servirà per descobrir les sevesarrels i obrir perspectives de futur icompromís. Amb aquest original llibre,l’autor recupera paisatges de la memò-ria que van ser la base d’una gramàticade l’esperança essencial.

La seva tesi central és que tot hocomprendrem millor quan aprenguem arecordar sense malenconia i ens com-prometem amb els models d’economiacooperativa, ecològica, justa i solidària.Sense amor a l’agricultura camperola nirespecte per la terra, l’ètica de la cura idel treball solidari desapareix. Enaquesta obra s’aposta per la responsa-bilitat de creure en el futur per cons-truir un món millor. Tan sols hi hauràvida mentre hi hagi esperança.

Daniel Jover és soci-fundador de l’E-quip Promocions, membre del Centred’Estudis Cristianisme i Justícia, del’Institut Paulo Freire i de la Xarxa d’E-conomia Solidària. Ha publicat Praxisde la esperanza, Empleo Juvenil i Tra-bajar para Vivir.

Exclusió socialDels marges al cor de la societatAnna JolonchCol·lecció Observatori dels Valors núm.8 Fundació Carulla-ESADE

En la societat actual, ningú no que-da exempt del risc d’exclusió i tothompot acabar sense sostre. Pot semblar unadvertiment, però és una de les moltesconclusions científiques de l’autora d’a-quest llibre. Pobresa, inclusió, exclusió,integració, marginació... són mots perdir la mateixa cosa amb diferents signi-ficants. En el fons, però, persones quepateixen i persones que miren compateixen altres persones. Infants,dones, avis, joves, immigrants, vídues,desnonats, aturats, solitaris... Una llis-ta cada vegada més gran en una socie-tat cada vegada més benestant. Laparadoxa pot ser la mirada, perquèmirar-se un mateix hauria de ser, tam-bé, mirar els altres. I més enllà de laciència, la condició humana és sovintgenerosa, sovint miserable.

123nexe - 23

Idealistas.orgwww.idealistas.org

És una xarxa global de persones quecerquen un món millor. Compta ja amb600.193 membres. La seva missió és lade intentar que les bones intencions pas-sin a l’acció a tot arreu del món.

Tot això ho fan connectant persones,idees, organitzacions i recursos de totesles maneres possibles i construint unaxarxa global de persones que compartei-xen la seva visió.

Des d’aquesta comunitat virtual s’ofe-reix:

•Trobar: persones, organitzacions,grups, ofertes d'ocupació, oportuni-tats de voluntariat, esdeveniments imés.

•Registrar: per rebre avisos per correuelectrònic amb noves oportunitatsque coincideixin amb els teus inte-ressos, i crear un perfil personal perconnectar amb altres idealistes.

•Publicar: crear un perfil per a la tevaorganització a Idealistas.org i publi-car oportunitats, programes, esdeve-niments i més.

•Sumar: trobar o crear un Grup perconnectar amb altres.

•Difondre: incloure contingut d’Idea-listas.org en el teu lloc web.

•Explorar: aprendre sobre acciócomunitària, organitzacions socials id’altres en els centres de recursos.

E-Emprendedoraswww.e-emprendedoras.es

E-emprendedoras és una plataformadigital adreçada a dones, que dona suporta qualsevol persona que vulgui iniciar unaempresa d'economia social. La diferènciaentre aquesta i altres plataformes digitalsés que E-emprendedoras es centra enl'anàlisi de les competències emprenedo-res de les dones, basant-se en undiagnòstic previ de gènere realitzat enl’àmbit europeu.

A la Plataforma es troben eines teòri-ques i pràctiques, com ara un catàleg decompetències emprenedores de dones,documentació de suport per emprendre,tallers formatius sobre competènciesemprenedores, eines per gestionar eltemps i elaborar un pla d'aprenentatgepropi, jocs de simulació, tests diagnòstics,casos pràctics de dones, d'intercanvi d'i-dees, projectes, fòrums blogs, tauler d'a-nuncis, àrea de finançament, novestecnologies i altres.

E-emprendedoras ha estat realitzadaper AMECOOP I COCETA a través del PlaAVANZA del Ministeri d'Indústria, Turis-me i Comerç, Secretaria d'Estat de Teleco-municacions i per a la Societat de laInformació.

Tota la informació de la plataformaestà disponible a www.e-emprendedo-ras.es

nexe · 2020. 4. 8. · nexe 23 ben aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la...

Documents