nexe · 2020. 4. 8. · 4 nexe - 19 globalització i cooperativisme si demà arribés un marcià i...

Juny de 2006 • 7,20 €Publicació semestral

19

Jordi Panyella Carbonell. EEnnttrreevviissttaa aa JJooaann SSuubbiirraattss • Ester Vidal. DDee llaa

ggeessttiióó ccooooppeerraattiivvaa aa llaa ccooooppeerraacciióó eenn llaa ggeessttiióó ii ll’’aauuttoooorrggaanniittzzaacciióó •

Joel Martine. TTéé ffuuttuurr eell ssoocciiaalliissmmee aa CCuubbaa?? HHiippòòtteessiiss ii iimmpprreessssiioonnss

• Jordi Garcia Jané. MMiittee ii rreeaalliittaatt ddeell ccrreeiixxeemmeenntt • Josep Maria Gasch.EEll nnoouu EEssttaattuutt ii eell ccooooppeerraattiivviissmmee • Pere Albertí Huguet. EEll bbaallaannçç

ssoocciiaall ii lleess ccooooppeerraattiivveess • Esther Pérez. LLaa lllleeii ddee mmeessuurreess ddee pprrootteecc--

cciióó iinntteeggrraall ccoonnttrraa llaa vviioollèènncciiaa ddee ggèènneerree • Diversos ponents. FFiirraa dd’’eexx--

ppeerriièènncciieess ssoosstteenniibblleess aa llaa IIIIII JJoorrnnaaddaa dd’’EEccoonnoommiiaa SSoolliiddààrriiaa • Igna-

cio Ramonet. GGlloobbaalliittzzaacciióó ii ccooooppeerraattiivviissmmee • Alfonso Vázquez.CCiiuuttaaddaanniiaa aaccttiivvaa:: eennttrree eell gglloobbaall ii eell llooccaall • Diversos ponents. ÉÉss eell

ccooooppeerraattiivviissmmee uunnaa aalltteerrnnaattiivvaa aa llaa ddeessllooccaalliittzzaacciióó eemmpprreessaarriiaall?? •

Josep M. Gasch. FFrraanncceesscc CCaassaarreess.. MMeemmòòrriieess dd’’uunn aaddvvooccaatt llaabboorraalliissttaa

((11992277--11995588)) • ÍÍnnddeexxss ddee nneexxee ddeellss nnúúmmeerrooss 00 aall 1199 ((11999977--22000077))

nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Gener de 2007 • 7,20 €Publicació semestral

Consell de redacció:Mireia Franch, Héctor Galvany, Jordi Garcia, Jordi

Panyella, Josep Parcerisa, Jordi Via, Ester Vidal,

Mercè Fluvià, Josep M. Gasch, Verònica Platas.

Coordinació:Jordi Garcia - L’apòstrof, SCCL

Maquetació, traducció i revisió lingüística:L’apòstrof, SCCL

Impressió i enquadernació:Gramagraf, SCCL

Edita:Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Redacció, publicitat i subscripcions:Telèfon: 93 318 81 62

Carrer Premià, 15, 1r, 08014 Barcelona

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

Amb el suport de l’Institut per a la Promoció i la

Formació Cooperatives

D.L. B - 29.642/97

Revista impresa en paper 100% reciclat

nexePresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

EntrevistaEntrevista a Joan SubiratsJordi Panyella Carbonell . . . . . . . . . . . . 7

TextosDe la gestió cooperativa a la cooperació en la gestió i l’autoorganitzacióEster Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Té futur el socialisme a Cuba? Joel Martine . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Mite i realitat del creixement Jordi Garcia Jané. . . . . . . . . . . . . . . . 45

Pre-textosEl nou Estatut i el cooperativismeJosep Maria Gasch . . . . . . . . . . . . . . . 55

El balanç social i les cooperatives Pere Albertí Huguet . . . . . . . . . . . . . . 61

La Llei de mesures de protecció integralcontra la violència de gènereEsther Pérez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

ContextosFira d’experiències sostenibles a laIII Jornada d’Economia SolidàriaDiversos ponents . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Globalització i cooperativismeIgnacio Ramonet . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Ciutadania activa: entre el locali el globalAlfonso Vázquez . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Dona indígena, cooperativisme ieconomia solidàriaMariela Emperatriz Estrada . . . . . . . . . 105

És el cooperativisme una alternativaa la deslocalització empresarial?Diversos ponents . . . . . . . . . . . . . . . 111

RessenyesFrancesc Casares. Memòries d’un advocat laboralista (1927-1958)Josep Maria Gasch . . . . . . . . . . . . . . 117

RecomanacionsLlibres i webs varis . . . . . . . . . . . . . 119

ÍndexsDel nexe 0 al nexe 19 . . . . . . . . . . . 125

DibuixosFerdinandMartí Pey . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54, 96

ÍÍ NN DD EE XX

Les fotos que il·lustren aquest número 19 sónde Martí Pey.

núm. 19

quaderns d’autogestió i economia cooperativa

Entrevista a Joan SubiratsJordi Panyella pregunta a Joan Subirats, professor de la UAB i reconegut politò-leg, per l’economia solidària, les polítiques públiques, l’exclusió social i les tas-ques de l’IGOP (Insitut de Govern i Polítiques Públiques).

De la gestió cooperativa a la cooperació en la gestió i l’autoorganitzacióEster Vidal, sòcia del Col·lectiu Ronda, explica en aquest article el procés de canviorganitzatiu viscut en aquesta assessoria durant els darrers mesos, les raons queel van motivar i els fruits que de moment n’han obtingut.

Té futur el socialisme a Cuba? Hipòtesis i impressionsCuba no pot mantenir-se indefinidament com una fortalesa assetjada. Tornarà l’illaal ramat dels països capitalistes dependents i aliats del llop nord-americà o, al con-trari, iniciarà una veritable transició des de l’actual capitalisme d’estat a un socia-lisme democràtic? Joel Martine analitza les possibilitats d’emprendre cada camí.

Mite i realitat del creixementLa ideologia del creixement impregna tota la societat, i per tant els cooperativis-tes també. Semblaria que qualsevol cooperativa està obligada a fer-se més i mésgran indefinidament. Jordi Garcia qüestiona aquesta presumpció gairebé con-vertida en axioma.

El nou Estatut i el cooperativismeEl finançament, el terme “nació”, els aeroports..., qui més qui menys tothom sap“com han quedat”, o “com no han quedat”, aquests temes en l’Estatut de Cata-lunya actual. Però possiblement no sabem res sobre què diu aquesta norma fona-mental sobre el cooperativisme. Josep Maria Gasch ens en fa cinc cèntims.

El balanç social i les cooperativesPere Albertí és un dels promotors d’un model de balanç social per aplicar a lescooperatives de les Illes Balears. En aquest article descabdella els objectius, l’es-tructura, els continguts i els indicadors d’aquesta proposta per mesurar l’efi-ciència social de les cooperatives.

La llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènereDes de l’any 2004, l’Estat espanyol disposa d’una llei pionera a Europa per pro-tegir les dones contra la violència masclista. Esther Pérez n’analitza el contingutàmbit per àmbit i acaba alertant-nos que, fins ara, gairebé no s’ha aplicat.

Fira d’experiències sostenibles a la III Jornada d’Economia SolidàriaRecollim un resum de la Fira d’experiències de la III Jornada d’Economia Solidà-ria, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària el passat 1 de juliol. Coopera-tives, empreses i associacions conten el seu compromís amb el medi ambient.

nexe - 19 3

PPrreesseennttaacciióó

nexe - 194

Globalització i cooperativismeSi demà arribés un marcià i ens preguntés què passa al planeta Terra, li haurí-em de respondre que la cosa principal que passa és la globalització. Si més no,això pensa Ignacio Ramonet, el qual, des d’aquesta centralitat, s’interroga sobrequin paper pot jugar el cooperativisme per corregir-ne el rumb.

Ciutadania activa: entre el global i el localSegons Alfonso Vázquez, els poders actuals volen societats invertebrades i ciuta-dans unidimensionals, mentre que, per construir un món millor, necessitemesdevenir ciutadans actius, és a dir, un nou subjecte arrelat en l’entorn local queintegri coneixements, busqui el diàleg obert i practiqui una ètica solidària.

És el cooperativisme una alternativa a la deslocalització empresarial?La Fundació Roca i Galès i la revista nexe vam organitzar una taula rodona perintentar respondre a aquella pregunta, un repte ambiciós al qual es van entregarquatre ponents, les intervencions dels quals, resumides, reproduïm.

Francesc Casares. Memòries d’un advocat laboralista (1927-1958)Josep Maria Gasch, un altre advocat, ens avança què podem trobar en les gaire-bé sis-centes pàgines en què Francesc Casares recorda els seus primers 31 anys“d’una vida viscuda”, com remarca en Josep Maria. La conclusió s’imposa: de toti bo!

Índexs de nexe del número 0 al 19Aquest número és el que fa 20 de la revista (vam iniciar-la amb un número 0) i,com a revista semestral que és, coincideix lògicament amb els 10 anys de vida,un bon moment per indexar tots els articles publicats (uns 200!) segons número,autor/a i tema a fi que els pugueu consultar millor.

Imatge de portadaEl dibuix editat a la portada figura en el llibre La química i la vida, editat per Expo-quimia per il·lustrar el programa internacional conegut com a “Responsible care”(Compromís de progrés), l’objectiu del qual és millorar la seguretat i incrementar laprotecció de la salut i del medi ambient per part de la indústria química.

Imatge de l’EntrevistaEn D’après Robert Capa, Martí Pey recrea una de les fotos captades per l’intrèpidreporter que van fer esgarrifar el món: el moment precís que un milicià rebia unaferida de bala mortal, el 1936, al principi d’esclatar la guerra civil espanyola.

Imatges per als articles de TextosPrivilegis de l’anonimatHolbein, Dürer, Meinling varen posar fi al teocentrisme medieval per iniciar unaetapa de culte a l’home, l’home com a centre de la creació artística.Tots aquells personatges, retratats amb les seves més luxoses i ostentoses vesti-mentes, suggereixen un afany de la burgesia naixent: el de perpetuar-se. Les

seves imatges, destacades mitjançant la supressió de la profunditat i l’ús de fonsneutres, passarien a formar part del patrimoni artístic universal. Però, per aaquest viatge, calia assegurar que la vanitat en el fons i l’ostentació en la forma,no fossin traïts per un artista indiscret que amb els seus descobriments esca-brosos en la personalitat del retratat o la utilització de colors inadequats, impe-dís un final feliç. Calia que l’artista, amb amabilitat, sense violències, s’aboqués,sense excedir-se, en l’ànima del retratat. Aquest es quedaria tranquil. L’èxit acon-seguit en vida, i mesurat en funció del poder acumulat, seria recordat i admiraten els segles venidors. S’iniciava una tensa lluita, avui encara inacabada, entreel poder dels diners i la intel·ligència (Ignacio Navas).

Imatges per als articles de Pre-textosExposició “cop de puny”, així la va qualificar la periodista de Le Progrés de Lyon.I seguia: “No hi ha res d’anodí en aquesta presentació, sinó, al contrari, una inti-mació a veure, comprendre i reflexionar sobre un dels temes més universals quehi ha: la guerra i el seu seguici de drames, tortures i sofriments.Goya, fotògraf de burí, revelador d’aiguaforts i reporter gràfic “avant la lettre”malgrat ell, condemnava la guerra sense atenuants. Ningú no ens ha fet arribarun missatge tan clar i tan net com el seu. La ceguesa continua afectant la huma-nitat.Martí Pey afirma: “mai no he pogut estar d’acord amb la cèlebre locució Si vispacem para bellum, per a mi només té connotació de pistola”.

Imatges per als articles de ContextosMiguel Hernández va escriure a la presó el Cancionero y romancero de ausencias,dedicat a la seva dona. Autèntic llibre de capçalera durant el servei militar de l’ar-tista, aquest magnífic recull es va convertir en la primera obra realitzada en aca-bades aquestes “vacances mal pagades per l’estat”. Escrupolosament seleccio-nats, una trentena de poemes del recull es van convertir en gravats sobre unsuport de linòleum. Un cop l’obra enllestida, es va proposar exposar els gravatsa Catalunya i altres ciutats d’Espanya. Totes les exposicions previstes menysuna, a l’Ateneu del Poblenou de Barcelona, van ser cancel·lades. La col·lecció esva exiliar a França. Trenta anys després de la seva mort, el poeta encara angu-niejava el règim de Franco.

DibuixosL’home important i l’home del carrer. El ric, el pobre... i també el nou ric queabans era pobre. Forçats a encabir-nos en aquestes identitats, exponents d’unasocietat que segueix dividida en classes, en el moment menys pensat als humansse’ns planta al bell mig la fatídica pregunta: tu i jo som diferents? En Martí Pey,observador empedreït de la realitat, retrata l’instant en què la persona voldriadespullar-se del personatge per mostrar lliurement unes emocions que, al cap-davall, són compartides.

5nexe - 19

oan Subirats és un politòleg reconegut en l’àmbit intel·lectual de Catalunya. Pro-fessor de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és el director de l’IGOP(Institut de Govern i Polítiques Públiques), des d’on promou la creació d’un Postgrausobre economia cooperativa, social i solidària.

Què és l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)?L’IGOP és un institut universitari, format per professors i investigadors que treba-

llem en els camps de les polítiques públiques, en un sentit ampli: temes de gestiópública i temes de participació i d’innovació democràtica. Els àmbits sectorials en quètreballem més són els de polítiques educatives, polítiques d’inclusió social, i tambémedi ambient.

Dins l’IGOP tenim també un grup que treballa en el camp dels nous movimentssocials (grup que ha fet treballs per exemple sobre okupes, insubmisos, el movimentper l’abolició de la deute extern), analitzant les noves formes d’organització que estan

7nexe - 19

Entrevista a Joan SubiratsJordi Panyella Carbonell

J

Entrevista

apareixent i com aconsegueixen influiren les polítiques públiques a les qualsfan referència, sigui la política militar,l’habitatge o sigui el tema dela cooperació internacional.Dins d’aquest grup, tambées treballen les noves for-mes de fer política quepoden sorgir d’Internet,(technopolitics), o aspectesde participació i innovaciódemocràtica i moviments dedefensa del territori.

Al marge de tot això, el més significa-tiu seria que, com a Institut, no volemlimitar-nos a fer recerca, sinó que vol-dríem tenir una relació privilegiada ambels processos de transformació socialque existeixen. Què vol dir això? Que noens agradaria ser només recercadorsd’aquests processos, sinó que enaquests processos nosaltres hi estemintegrats, i no ens hi volem aproximardes d’una visió estrictament objectivacom si fóssim un científic que posa lalupa i s’ho mira. Nosaltres hi estemimplicats, i volem implicar-nos-hi, ivolem que aquests processos ens “utilit-zin”, i per tant que hi hagi un procésd’enriquiment mutu i de transformaciómútua. No ens considerem observadorsneutrals d’aquests processos.

Una altra cosa que volem tambéencarar és la idea que la universitatacostuma a veure’s com una cosa moltal marge de la realitat social. La relacióprivilegiada actual entre universitat imón extern es fa amb l’empresa. Comfem parcs tecnològics, com fem viversd’empreses, com la universitat pot afa-vorir la creació de llocs de treball enaquest lloc o en aquest altre... Aquestaés una visió que no té per què ser nega-tiva, però no hauria de ser l’única.Nosaltres pretenem que la relació de la

universitat amb la societat sigui tambéuna relació que ens acosti al canvisocial.

Per això, entre d’altresraons, hem impulsat, d’a-cord amb la UAB i amb elsuport del Districte de NouBarris, la instal·lació de l’I-GOP a Nou Barris, a un edi-fici que hi ha a l’avingudaUrrutia, que és un edifici depisos per a joves, i a la plan-ta baixa ens hi hem ins-

tal·lat nosaltres. En aquestes instal-lacions pretenem fer universitat i queesdevingui un espai de ciutadania.

Quina vinculació trobes que hi ha,o ha d’haver-hi, entre polítiquespúbliques i economia solidària?

En les reflexions inicials de l’IGOPmai no hem treballat directament ambtemes d’economia social i solidària. Peròel camí que hem anat seguint ens hi haacabat portant, i això ja és molt signifi-catiu. Bàsicament ha estat a partir dedos impactes o coincidències. El primerha estat a través d’un dels nostresmillors amics de l’Amèrica Llatina, enJosé Luís Coraggio. Ell és un professorde la Universidad General Sarmiento,una universitat que sempre ens ha inte-ressat molt perquè ha fet aquest procésque ara estàvem començant nosaltres,però des de fa molts anys, i en un barriamb dificultats del gran Buenos Aires.Ell ens va posar en alerta que avui endia és molt difícil, tant a l’Argentina coma l’Amèrica Llatina, fer polítiques públi-ques, socials i educatives, sense anar aparar als temes d’economia, i concreta-ment a una nova forma de fer economia.Ens venia a dir que, per molt que lespolítiques socials funcionin bé, sempreseran com treure galledes d’aigua d’un

8 nexe - 19

Entrevista a Joan Subirats

NNoo eennss ccoonnssiiddeerreemmoobbsseerrvvaaddoorrss nneeuuttrraallss

ddeellss pprroocceessssooss ddeettrraannssffoorrmmaacciióó ssoocciiaall,,vvoolleemm qquuee hhii hhaaggii uunnpprrooccééss dd’’eennrriiqquuiimmeenntt

mmuuttuu..

pou enorme, quan el sistema econòmicte l’omple amb mànegues de dos pams.Aquesta és una reflexió important per-què et posa els límits que téuna perspectiva pal·liativa oreactiva de les polítiquessocials davant d’un sistemaeconòmic que té en el seucodi genètic l’element dedesigualtat inscrit.

El professor Coraggio ensalertava dels límits de tre-ballar en polítiques públi-ques sense tenir en comptel’economia. Això fa moltsanys que ho sabem, des deMarx ja sabíem que era així,però sí que és cert que en els darrerstemps, hem imaginat que la intervenciódes de dalt, dels poders públics, eracapaç de generar processos redistribu-tius, pal·liatius, de cohesió social..., i encanvi, en aquests darrers deu o quinzeanys, hem anat descobrint, a cop deneoliberalisme i globalització, queaquesta possibilitat de compensació ésmolt més limitada del que ens podríemimaginar.

I el segon impacte va sorgir de la nos-tra pròpia anàlisi de les polítiques encontra de l’exclusió social. Tots sabemque això de l’exclusió social és un con-cepte que sorgeix després de la Cimerade Lisboa de l’any 2005, quan la UEdecideix que els dos grans objectius perals propers 14-20 a Europa han de serl’augment de la competitivitat i la millo-ra de la cohesió social. Aleshores, enge-guen un conjunt de plans contra l’ex-clusió social a nivell europeu i a algunsdels estats que, teòricament, havien dedonar resposta a això. Quan analitzem,i així ho hem fet nosaltres, aquestsplans, ens adonem que és molt difícilque puguin aconseguir la cohesió social

perquè la pròpia lògica de la competiti-vitat generarà fractures de cohesió moltimportants.

A partir de la visualitzaciód’aquests dos impactes, ensplantegem la necessitatd’incorporar aspectes d’eco-nomia social i solidària enels plantejaments de políti-ques socials i d’inclusió.

La mateixa Constitucióespanyola reconeix que,pel caràcter de socialitza-ció de la riquesa, de lescooperatives o altres orga-nitzacions de l’economia

social, l’Estat les ha de fomentar.Creus que fa alguna cosa? Com pen-ses que ho hauria de fer? Hi ha gentque diu que això és competènciadeslleial.

Un exemple seria la clàusula socialen els plecs de contractació pública. Lameva impressió és que el que passa enl’àmbit ambiental podria ser perfecta-ment traslladable a l’àmbit social.

Hi ha hagut intents de criticar i pararla introducció de clàusules ambientalsen les contractacions públiques per partd’empreses que feien servir l’argumentde la competència deslleial que tenia elfet de primar certes empreses perquècomplissin millor els requerimentsambientals. Però en la jurisprudènciadels tribunals europeus s’ha revalidat lahipòtesi que és possible mantenir lesclàusules ambientals, els poderspúblics poden incorporar, a l’hora de fercontractes, com a element de valor el fetque incorporin aquests elements decaràcter ambiental.

Doncs exactament el mateix s’hauriade fer i es pot fer en l’àmbit social. Nonomés la Constitució sinó que el nou

9nexe - 19


SSii vvoolleemm qquuee eellsstteemmeess ddee ll’’eeccoonnoommiiaa

ssoocciiaall nnoo ssiigguuiinnaanneeccddòòttiiccss eenn eell

ssiisstteemmaa eeccoonnòòmmiiccccaattaallàà,, hheemm ddee

rreeffoorrççaarr eellpprroottaaggoonniissmmee ddeellssppooddeerrss ppúúbblliiccss aall’’hhoorraa ddee pprriimmaarr

aaqquueesstteess eemmpprreesseess..

Estatut d’Autonomia que tenim a Cata-lunya posa molt d’èmfasi, i fins i tot citaexpressament l’economia social i coope-rativa, com una economiaque s’ha de reforçar i privi-legiar. Per tant, és perfecta-ment acceptable la intro-ducció de clàusules socialsen els contractes.

El que em sembla que hapassat fins ara és queaquestes fórmules han estatmolt complicades d’exercir,difícils de portar endavant, ia part son bastant rígidesquant als elements de lagent que han d’incorporar.S’hauria d’anar cap a unreforçament d’aquesta lògica i a unafacilitació d’aquests processos. Aquestcrec que serà un tema estrella en elspropers anys.

Si volem que els temes de l’economiasocial, solidària o cooperativa no siguinanecdòtics en el marc del sistemaeconòmic català, crec que hauríem d’a-nar per aquesta línia, reforçant moltmés el protagonisme dels poderspúblics a l’hora de privilegiar aquestesempreses. Això també vol dir relacionarmolt més intensament polítiques socialsi educatives amb iniciatives de l’econo-mia social i cooperativa. Tot això hoestem fent en un país, i sempre és diuperò no se li fa mai gaire cas, que té unatradició cooperativa impressionant. I nonomés cooperatriva econòmica, sinó derelació política i econòmica en aquestterreny.

El món del treball que s’ensenya ales escoles o universitats normal-ment no té en compte la possibilitatde crear una empresa cooperativa.Més aviat es planteja el treball com

una cosa que malauradament has defer, intenta apanyar-te-les com siguiperquè sigui com menys estona

millor, guanyant més di-≠ners, i puguis dedicarmés temps a l’oci. I la ges-tió de l’oci és el que arasembla que interessa mésa la gent. En canvi, l’eco-nomia solidària requereixun compromís gairebévital. Com ho veus?Hi ha un tema central en totaixò què és la idea que eltreball s’ha convertit en unalògica de caràcter indivi-dual. I no només el treball,també les relacions socials.

La gran significació que té la dinàmicade l’economia social, solidària o coope-rativa és que planteja un marc de rela-cions econòmiques, laborals i socialsque és clarament contradictori amb elque avui el mercat impulsa.

Avui el mercat impulsa la lògica de laindividualització en tots els camps. Hiha un llibre magnífic de Richard Sen-nett, que es diu La corrosión del carác-ter, on explica com la nova economiatrenca les pautes de formació delscaràcters de les persones que s’aconse-guien, bàsicament, a partir de proces-sos de treball llargs i continuats. Ambidees com la reciprocitat, la solidaritat,la creació de lligams col·lectius, lesbases del que podrien ser el movimentsindical, cooperatiu, etc. Això s’ha tren-cat perquè les formes de relació laboralcada vegada són més individualitzades imenys homogènies.

Per exemple, el tema dels autònoms.Comissions Obreres ha creat una bran-ca sindical que es diu TRADE (Treballa-dors Autònoms Dependents). El nom jaho indica tot, perquè si són autònoms,

10 nexe - 19


LLaa ccoommbbiinnaacciióó eennttrreepprreeccaarriittzzaacciióó,,

iinnddiivviidduuaalliittzzaacciióó ddeelleess ccoonnddiicciioonnss

llaabboorraallss iissuubbccoonnttrraaccttaacciióó ddeelleess eemmpprreesseess ééss uunnaaeessttrraattèèggiiaa ccllaarraammeennttddeeddiiccaaddaa aa ttrreennccaarr llaa

ccooooppeerraacciióó ssoocciiaall iillaabboorraall..

com poden ser dependents? Què inten-ten? Intenten sindicalitzar allò que elmercat ha pensat que no podia ser sin-dicalitzable, perquè la for-ma de relació autònoma,amb ritmes laborals com-pletament diferents, amblògiques diferents, feia moltdifícil que aquesta gent esposés d’acord.

Un altre exemple, laconstrucció. Al mes de juliolvan morir 5 persones al22@ perquè els va caureuna paret al damunt. De les5 persones mortes, 3 estaven treballantamb doble o triple subcontractació; unad’aquestes 5 persones era el primer diaque estava a la feina, on l’havien enviatperquè havia de cobrir una baixa. Dels5 morts, 2 encara no saben qui són per-què portaven papers d’altres personesque estaven regularitzades i elles no hoestaven. Què estic dient amb això? Quela combinació entre precarització, indi-vidualització de les condicions laborals isubcontractació de les empreses és unaestratègia clarament dedicada a trencarla cooperació social i laboral que espodia donar a les feines, i passar aentendre les feines amb una visió moltindividual.

Els meus alumnes ja no em diuen,“escolta deixaré de venir perquè he tro-bat una feina”; em diuen “profe, aques-ta setmana no vindré perquè he pillatuna feina”. La diferència és importantís-sima, ja no tens una feina, sinó queaquesta setmana “he pillat” una feina,que deixarà d’estar pillada la setmanaque ve. Per tant, és una visió molt d’en-trar i sortir del món laboral constant-ment, i així és molt difícil generar pau-tes col·lectives. On es troben aquestespautes? Amb la colla, la penya... i no a

la feina. La feina es converteix en unacosa que és la palanca on aconseguei-xes les peles per a la teva carrera indivi-

dualitzada. És clar, hauríem, per tant,d’entendre les dinàmiquesde caràcter col·lectiu, co-munitari, etc., com a dinà-miques justament que sóndirectament contradictòriesamb aquesta deriva que téel sistema econòmic. I d’a-quí ve la importància i lasignificació estratègica d’a-quests elements de l’econo-

mia social i solidària. A priori semblenanecdòtics perquè diuen que “és unaforma diferent d’empresa”, però nonomés, és també una forma diferentd’entendre les relacions socials, i pertant, és una forma diferent d’entendrel’economia, la vida..., i això implicadonar-li perspectiva estratègica al que,fins, fa poc, era una alternativa perifèri-ca en la forma de fer economia.

A l’últim llibre que has escrit, Fra-gilidades Vecinas, parles de lademocratització del risc a l’exclusió,i suposo que té molt a veure ambaixò que deies de la individualitzacióde la lògica del treball o de la preca-rització...

És un concepte del sociòleg alemanyUllrich Beck, extret del seu llibre Lasociedad del riesgo, en què, d’algunamanera, si vols una mica cínica, venia adir que un dels grans canvis que s’hadonat els últims anys ha estat que si béabans el risc estava concentrat en unssectors socials determinats, i que jahavien generat les seves pròpies formesde resposta i lluita contra aquest risc,per exemple la classe obrera a través deles lluites sindicals, a través de les co-

11nexe - 19


HHeemm ddee ttrreebbaallllaarr ppeerrllaa iigguuaallttaatt ddee

ppoossssiibbiilliittaattss ii nnoonnoommééss dd’’ooppoorrttuunniittaattss

ppeerrqquuèè hhii hhaa ggeennttqquuee,, eenn lleess ccoonnddiicciioonnsseenn qquuèè eess ttrroobbaa,, llii ééssiimmppoossssiibbllee aapprrooffiittaarr

lleess ooppoorrttuunniittaattss..

operatives de consum, d’habitatge, etc.,fa uns anys, com que el món fàbrica sen’ha anat, és a dir, que el negoci està noa tenir fàbrica, sinó a notenir-la, i si pots no tenirtreballadors, en aquestalògica s’han fragilitzat totesles formes de seguretatsocial que hi havia abans entots els sectors. No hi haningú que en pugui quedaral marge.

D’aquí, que altres autors,com en Loïc Wacquant, dei-xeble de Bordieu, diuen que això generauna lògica d’inseguretat generalitzadaque fa que els sectors més conservadorsreclamin seguretat, responguin a lesinseguretats reclamant la seguretatrepressiva del sistema. I és una derivaque estem veient, a mesura que aug-menten les inseguretats laborals,socials, etc. la reclamació que apareixcom a més simplificadora és que faltaordre públic, convivència, civisme, falta,diguem-ne, seguretat. I es criminalitzenels sectors que més fàcilment represen-ten aquestes inseguretats: els immi-grants,... sectors que passen a ser, perexemple, de joves en perill a joves peri-llosos; d’immigrants fotuts a immi-grants que putegen. Constantment esprodueix aquest salt que va a parar alsmés fràgils.

En el llibre també dius que a par-tir de la definició que fa la UE del’exclusió social, se n’extreu que éssusceptible d’intervenció política. Sí. Hi ha una visió neoliberal de l’exclu-sió que seria dir: nosaltres et donem lesoportunitats perquè t’espavilis, si no hofas, és perquè tu has desaprofitataquestes oportunitats, o sigui que tot-hom té les mateixes probabilitats d’èxit.

És una forma de despolititzar la desi-gualtat i l’exclusió. Per què? Perquè nohi ha elements de caràcter social o

col·lectiu en aquesta exclu-sió, sinó que tu Jordi o joJoan no ho hem fet prou bé.I després ja t’ajudarem, per-què no som tan insensibles,però t’ajudarem des d’unavisió caritativa. Per tant, noés una resposta a la qual tutens dret políticament arebre. No podem deixar de politit-

zar la desigualtat, entendre que hi hauna falsa igualtat d’oportunitats perquèes basa en una clara desigualtat de pos-sibilitats. Les possibilitats son diferents,i per tant les oportunitats no son iguals.Hem de treballar per la igualtat de pos-sibilitats, i no només d’oportunitats,perquè hi ha gent que en les condicionsque està és impossible que aprofiti lesoportunitats.

Sempre s’ha dit que els exclososno voten, i com que la política fun-ciona amb lògiques tan electorals...

Això és una gran dificultat. Tenimnova economia i nova societat, peròtenim vella política. Tenim una economiaque s’ha desvinculat del territori, ja no hiha Estat-Nació/Mercat Nacional, sinóque hi ha un Mercat Global. I en canvi, lapolítica segueix ancorada en una lògicamolt territorialitzada, i a sobre mante-nint la ficció que la política és capaç dedonar respostes de fons a problemesque, a la realitat, no depenen d’aquellàmbit territorial, sinó de molt més enllà.

Això fa que a l’hora de votar es pro-dueixin aquestes situacions curiosíssi-mes en les quals tot l’interès dels polí-tics és ocupar els espais centrals del’escenari polític. Aquesta lògica et por-

12 nexe - 19


HHeemm ddee ccoonnffiiaarrmmeennyyss qquuee eell ccaannvviissoocciiaall vviinnddrràà ddeess ddeeddaalltt ii pprroocceeddiirr mmééss aaggeenneerraarr pprroocceessssooss ii

ddiinnààmmiiqquueess ddee ccaannvviiqquuee ttiinngguuiinn lleess sseevveess

pprròòppiieess llòòggiiqquueess..

ta a buscar polítiques ambigües, poccompromeses, que busquen el votantmitjà i a menysprear els qui no voten.

Per exemple, al barri delRaval, a les properes elec-cions municipals, entre elsqui no van a votar, i unapart que viu allà que no potvotar, hi acabarà votant un25% de la gent. A qui anirana buscar? Aquell 25%, sen-se atendre al 75% que estàal marge? Doncs sí, perquèel sistema està muntat d’u-na manera on només comp-ta aquella gent que es mobilitza peranar a votar un dia determinat.

Això és molt difícil de resoldre si noes busquen formes de transformaciópolítica que no depenguin només delcanvi polític en els eleccions. El quehem de fer és confiar menys que el can-vi social vindrà des de dalt i procedirmés a generar processos i dinàmiquesde canvi que, sense perdre capacitatd’influència en els poders públics, tin-guin les seves pròpies lògiques.

Una de les coses que hem après enels últims decennis és que no hi ha can-vis socials que puguin produir-se demanera sobtada sobre la base del canvien el poder polític. Per tant, aquestavisió estatocèntrica del canvi que pensaque canviant l’Estat canviaràs la socie-tat ja hem après que no és així. Hemd’aprendre formes molt més des debaix, més socials, i a part, mantenint lapressió sobre el poder polític. Això novol dir marginar-se, vol dir ser mésescèptic, i alhora ser més contundent.

Hi ha qui diu que, dels polítics,només podem esperar que actuïn enel camp del simbòlic (treure les tro-pes d’Iraq...), però que ens oblidem

que intervindran en el món econò-mic.

El que passa és que això té uns límitsbrutals. Precisament el queconvé és recuperar aquestaidea de la política, d’unapolítica de transformació. Síque és veritat que cadavegada es dóna més això.Per exemple, entre la políti-ca mediatitzada i televisada;entre aquesta incapacitatde la política d’afrontar elsproblemes de fons de caràc-ter econòmic, i entre aques-

ta hegemonia d’allò econòmic i allò glo-bal en relació amb allò polític, el paperdels polítics cada vegada està més enqüestió. Però això no vol dir que la polí-tica no sigui necessària! Ho és més quemai. El que no es pot fer es confondre lapolítica amb la política institucional; nila lluita política amb l’activitat dels par-tits polítics.

Aquí és on hem de crear fórmules onconvisquin tres elements: la resistència,la dissidència i la incidència. Laresistència per enfrontar-se a aquellesaccions, decisions i activitats que sónclarament contradictòries amb els valorsque defensem. La dissidència per sercapaços de construir alternatives, for-mes diferents de fer les coses. Però tam-bé la incidència, és a dir, la capacitatd’anar pressionant, d’anar insistintsobre els poders públics perquè s’adoninque les polítiques que estan fent no sónles adequades. Ser capaços de mantenirla tensió entre aquests pols és el que enspot donar noves formes de fer política.

Com creus que ha d’intervenir l’eco-nomia social i solidària per fer front ales situacions d’exclusió o de demo-cratització del risc?

13nexe - 19


LL’’eeccoonnoommiiaa ssoocciiaall iissoolliiddààrriiaa hhaa

dd’’aappaarrèèiixxeerr mmoolltt mmééssccllaarraammeenntt ccoomm uunnaaaalltteerrnnaattiivvaa ddee ccaannvviirrooddeejjaaddaa dd’’eelleemmeennttsstteeòòrriiccss,, ccooggnniittiiuuss ii

ssiimmbbòòlliiccss qquuee llii ddoonniinnffoorrççaa..

No penso que sigui una lògica estruc-tural. M’imagino que el paper de l’eco-nomia social ha de ser un paper demotor entorn de l’existènciade formes diferents de fer,socialment i econòmica-ment.

Ha de reforçar els ele-ments de coneixement d’a-quest tema, per tant ésimportant que surti de seruna solució per a problemes límit i ambelements de caràcter perifèric, ha desortir més a la llum. L’economia socialha d’aparèixer molt més clarament comuna alternativa de canvi rodejada d’ele-ments teòrics, cognitius i simbòlics queli donin força.

Aquí és molt important que apareguimés a les universitats, que hi sigui méspresent. Que es posin en relleu, coms’ha fet en els publicacions d’eCOS, elscasos que siguin exemplars, que puguinservir d’il·lustració per a la gent i quediguin que és possible fer-ho, i fer-hoamb qualitat i amb dignitat.

També cal reforçar moltíssim elsaspectes de la xarxa d’aquestes expe-riències, de crear organitzacions desegon nivell, prou potents perquèpuguin afrontar els reptes més alts.

Tercer element, la europeïtzació iinternacionalització, o sigui buscar lesformes de connexió per tenir influènciaa Catalunya, Espanya, però també aEuropa i al món, i així estar present ales dinàmiques de caràcter global.

És a dir, entendre-ho no des d’unaperspectiva defensiva, sinó també ofen-siva i d’estratègia. Aquest és un canviimportant. És clar, això s’ha de feranant amb prou de compte per no per-

dre la base social que és té, que és laseva força. Però al mateix temps plante-jar-ho no com una opció per als qui no

en tenen cap altra, sinó quesigui una alternativa atrac-tiva per aquells qui aramateix no ho veuen així.

Pots fer quatre pinzella-des d’aquest Postgrau d’e-conomia cooperativa, so-

cial i solidària que esteu preparant al’IGOP?

Ens agradaria enfocar-lo no com unpostgrau d’empresa o d’economia i ges-tió de l’empresa que té característiquesdiferencials, sinó enfocar-lo dient: qui-nes són les claus estructuralment dife-rents de l’economia social i solidària enrelació amb les formes convencionals defer economia. I com les formes organit-zatives, per exemple en forma de coope-rativa o altres formes, en són la conse-qüència organitzativa. Però diferenciantdes de l’inici l’economia social i solidàriade l’economia capitalista clàssica.

Per tant, anant a buscar unes formesd’organització, de comprensió i de gestiód’aquest fenomen que les diferenciïn deles formes convencionals de fer econo-mia.

Després, crec que seria molt impor-tant vincular-ho a elements de políticasocial, política educativa, participaciópolítica... Tot i que el nucli dur fos d’e-conomia social i solidària, que no rebut-gés els inputs que pogués haver-hi d’al-tres polítiques més transversals. I queaixò permeti que, des d’altres àmbits, esvegi l’economia alternativa com un sec-tor on fer coses.

14 nexe - 19


ÉÉss ppeerrffeeccttaammeennttaacccceeppttaabbllee llaaiinnttrroodduucccciióó ddee

ccllààuussuulleess ssoocciiaallss eenneellss ccoonnttrraacctteess..

LLaa hhiissttòòrriiaa aammbb qquuaattrree rraattlllleess11

El Col·lectiu Ronda és una cooperativa de treball associatconstituïda el 1980, després d’alguns anys de funcionar comun despatx col·lectiu d’advocats. La il·lusió que compartien elsseus fundadors i una de les raons per les quals van decidirunir-se era treballar per la defensa dels drets dels treballadorsi les classes populars i pels represaliats per la dictadura.

1: Per a més infor-mació sobre els ini-cis del Col·lectiuRonda, vegeu Expe-riències de Pedago-gia Social: Col·lectiu

De la gestió cooperativa a la cooperació en la gestió

i l’autoorganització

Ester Vidal

15nexe - 19

Textos

16

Des d’aleshores han passat molts anys, l’entorn polític hacanviat radicalment i l’entorn socioeconòmic també ha evolu-cionat amb el temps. Les finalitats del Col·lectiu s’han anatadaptant a tots aquests canvis, i els principis i valors s’hananat repensant en funció del context de cada moment. Els ser-veis prestats s’han anat adaptant a les necessitats i, amb elpas del temps, han aparegut noves línies de treball per donarnoves respostes.

Al principi dels anys 80 es va començar a treballar en l’a-companyament en la creació i gestió de cooperatives de treballassociat. Era una línia nova que apareixia com a continuïtat deprocessos amb grups de treballadors que decidien optar peraquesta via per tal de mantenir els seus llocs de treball i, en lamesura del possible, crear-ne d’altres.

Aquesta activitat va anar creixent i prenent importància, lavocació de servei a les cooperatives de treball associat es vaestendre a altres entitats d’economia social, convençuts quesignificava apostar per una nova forma de treballar que poten-cia el creixement personal i professional de les persones isuposa un mitjà per a la transformació social a la qual sempres’ha aspirat a contribuir.

Actualment, el Col·lectiu Ronda té 7 despatxos a Barcelona,Mataró, Mollet, Cerdanyola, Rubí, Granollers i Cornellà de Llo-bregat, i compta amb despatxos associats a Girona, Lleida,Tortosa, Vilafranca del Penedès i Tarragona.

LL’’oorrggaanniittzzaacciióó bbaassaaddaa eenn llaa ggeessttiióó ppaarrttiicciippaattiivvaa

Amb 35 anys d’història, l’organització ha anat canviantmolt. Des d’un punt de vista d’organització interna i de la fei-na, els canvis han anat suposant nous reptes constantment.La incorporació de nova gent, amb diferents formacions i dife-rents motivacions, i el gran creixement que el Col·lectiu hasofert els darrers deu anys, ens han obligat a reflexionar iintroduir noves maneres de prendre les decisions, de gestionarla cooperativa, d’organitzar la feina i de relacionar-nos, tantinternament com externament.

Aquest creixement ha estat acompanyat d’una idea clara: ésun projecte col·lectiu i, com a tal, s’ha intentat construir-lo entretots. La gestió participativa ha estat un principi fonamental. L’or-ganització per àrees de treball com a eix fonamental d’informa-ció, reflexió i decisió sobre els aspectes més vinculats als pro-cessos de treball de cadascú i un consell rector amb funcions derepresentació i gestió escollit per l’assemblea han estat algunesde les eines que han permès anar-la posant en pràctica.

Ronda. AssessoriaJurídica, Col·leccióTaleia. FundacióServeis de CulturaPopular, 1994.

nexe - 19

De la gestió cooperativa a la cooperació en la gestió i l’autoorganització

Des de mitjans dels anys 90 vàrem iniciar un procés d’aprofun-diment en les funcions i tasques de gestió, i és a partir d’aquestmoment que a poc a poc anem reforçant una àrea de serveis gene-rals que presta serveis a la resta de l’organització, l’administració,la informàtica i, més tard, el servei de documentació centralitzat.

L’any 1997 es fa per primera vegada un procés de reflexióestratègica, mirant més enllà del dia a dia i fixant línies de treballper als següents cinc anys.

El procés és nou per a molta gent i durant el procés semblaimpossible que puguem arribar a planificar determinats aspectesque ens afecten. En tot cas, una cosa és planificar i l’altra, implan-tar. El percentatge d’implantació de les estratègies és molt baix (el10%, segons la revista Fortune), encara que grans especialistes enplanificació estratègica coincideixen a destacar que treballar ambun enfocament estratègic és indispensable per a les organitzacionsd’avui.

Els objectius eren poc concrets i no vàrem arribar a fer-ne unseguiment específic, però el procés ens va marcar:

–prenem consciència de la importància de l’anàlisi de l’entorn ide l’efecte que tenia sobre nosaltres;

–prenen importància els sistemes d’anàlisi interna i la necessi-tat de disposar d’informació per poder gestionar millor;

–comencem a realitzar plans de treball i pressupostos anualsper àrees de treball i generals;

–veiem la necessitat de la formació i la inversió per consolidar elprojecte i el seu creixement: treballem amb plans de formació iplans d’inversió anuals;

–iniciem la reflexió sobre el canvi generacional;–adoptem el control pressupostari periòdic com a eina de segui-

ment de l’activitat;–instaurem entrevistes personals anuals per assegurar un

espai d’intercanvi sobre el desenvolupament de la feina i la situa-ció de cadascú dins del Col·lectiu;

–identifiquem noves necessitats i introduïm nous serveis;–...Cada dia coneixem més i millor el funcionament de la nostra

activitat; disposem d’informació més acurada de què ens aportacada servei, a què dediquem els recursos, què ens costa cada acti-vitat i que ens costen aquelles activitats que, sense ser rendibles,optem per seguir fent per coherència amb els principis i les finali-tats del Col·lectiu

Amb tot això, cada any es va incorporant gent nova. El creixe-ment en volum d’activitat i sobretot en nombre de persones és grani amb pocs anys es dobla el nombre total de professionals treba-llant al Col·lectiu.

EEll ggrraannccrreeiixxeemmeenntt qquuee eellCCooll··lleeccttiiuu RRoonnddaahhaa ssooffeerrtt eellssddaarrrreerrss ddeeuu aannyysseennss hhaa oobblliiggaatt aarreefflleexxiioonnaarr iiiinnttrroodduuiirr nnoovveessmmaanneerreess ddeepprreennddrree lleessddeecciissiioonnss,, ddeeggeessttiioonnaarr llaaccooooppeerraattiivvaa,,dd''oorrggaanniittzzaarr llaaffeeiinnaa ii ddeerreellaacciioonnaarr--nnooss..

17nexe - 19


18

L’esforç per mirar d’integrar tothom a la dinàmica de la ges-tió del dia a dia i de l’entorn més immediat de treball i, en cer-ta mesura també, a la gestió anual mitjançant la participacióa les assemblees, obertes a tothom que porta més d’un any al’organització i amb una periodicitat bimestral, no acaba dedonar els seus fruits. Alguns dels possibles motius són:

–l’assemblea cada vegada és més gran; –la gestió general, que inclou aspectes com necessitats d’in-

versió, condicions de treball, jornada, horaris i sistema retri-butiu, aplicació de resultats, projectes de futur, etc., cadavegada és més complexa;

–tot i disposar de més informació, encara falten dades objec-tives per prendre algunes decisions;

–les dinàmiques de treball dels diferents equips comptenamb personalitats fortes i membres amb molts anys d’expe-riència que pesen molt enfront de les noves incorporacions;

–als equips de treball i, a tot el col·lectiu en general con-viuen diferents generacions i persones amb diverses inquie-tuds i motivacions per participar en el projecte.

Aquests aspectes, entre d’altres, dificulten cada cop més laparticipació d’alguns membres en els debats i en la presa dedecisions a l’assemblea o a les reunions dels equips de treball.Els canals de participació existeixen, però sovint no s’utilitzenprou.

El projecte tira endavant amb èxit, creixement, certaincidència en determinats entorns, una creixent presènciasocial, etc.; però, en contrapartida, un col·lectiu gran generadificultats per fer partícips del projecte tots els seus membres,i fins i tot, en alguns casos, una certa desmotivació personal.La situació ens inquieta, la voluntat i les ganes hi són, però noacabem d’obtenir els resultats esperats en aquest sentit.

Sempre hem tingut clar que, en una organització d’aques-ta dimensió, hi conviuran diferents nivells de participació iimplicació, i que cadascú hi pot aportar segons les seves cir-cumstàncies, trajectòria, àrea de treball, amb visions i pers-pectives diferents. Però la participació i la gestió compartidade les àrees de treball i de determinats aspectes rellevants dela gestió general, és un requisit indispensable per al bon fun-cionament d’una organització que està pensada per funcionard’aquesta manera. Si no s’assoleix, es creen buits en deter-minats àmbits de gestió i coordinació que acaben repercutinten la marxa general del projecte, en la feina, en el nivell desatisfacció de les persones i en l’assoliment dels resultatsdesitjats.

LL''eessffoorrçç ppeerr mmiirraarrdd''iinntteeggrraarr ttootthhoommaa llaa ddiinnààmmiiccaa ddeellaa ggeessttiióó ddeell ddiiaa aaddiiaa,, mmiittjjaannççaanntt llaappaarrttiicciippaacciióó aa lleessaasssseemmbblleeeess,, nnooaaccaabbaa ddee ddoonnaarreellss sseeuuss ffrruuiittss..

nexe - 19


2: Alfonso Vázquez:Soci-director deHobest Consultores.www.hobest.es

QQuuiinn ffuuttuurr vvoolleemm??

En aquest context, al final de 2003 comencem a sentir lanecessitat d’introduir algun procés de reflexió sobre el futur.Intuïm que hem de tornar-nos a posar d’acord sobre les finali-tats, principis, valors i objectius de futur a mitjà termini. Deci-dim iniciar un procés de reflexió i fer un nou pla estratègic perals propers anys esperant que ens permeti superar algunsaspectes que no acaben de funcionar i que no convencen elconjunt de l’organització.

Algú ens ha d’acompanyar. Un professional extern que enspugui aportar mètode, ritme, objectivitat en el debat de deter-minats aspectes i que contribueixi a anar trobant aquells equi-libris interns que sempre han estat tan importants peravançar. Quan estàvem acabant de valorar les diferents possi-bilitats i ens trobàvem en el punt de decidir sobre el procés perposar-nos a treballar, uns quants companys del Col·lectiu vamassistir a la conferència “Societat del coneixement i formació”que l’Alfonso Vázquez2 va oferir en el marc de l’assemblea de laFederació de Cooperatives de Treball de Catalunya el maig de2004. És difícil resumir la conferència però destacaré algunesidees que ens van fer pensar:

a) Alguns factors com l’explosió de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació (TIC), que provoquen que es dis-posi de molta informació i a molta velocitat, incrementen enor-mement la complexitat de l’entorn de les organitzacions i lagestió d’aquestes.

b) En aquest context, el coneixement apareix com a princi-pal recurs per fer front a les exigències de l’entorn i com a clardiferenciador entre unes organitzacions i unes altres. El conei-xement és la suma de pensament, emoció-desig i acció i, coma tal, està només en les persones:

–el treballador s’emporta a casa la seva eina de treball–el coneixement és lliure–el coneixement és social–el coneixement es genera sobretot en la interacció local–El coneixement només s’activa amb la cooperacióc) El coneixement amb aquestes característiques trenca

amb alguns conceptes:–qüestiona el concepte de “propietat” actual: el coneixement

no és de ningú;–el coneixement és poder i potència: el poder fins ara era

“poder sobre” , poder constituït, ara passa a ser el poder delconeixement “per a”, poder constituent;

–l’organització del coneixement té tendència a expandir-se.

EEllss ccaannaallss ddeeppaarrttiicciippaacciióóeexxiisstteeiixxeenn,, ppeerròòssoovviinntt nnooss''uuttiilliittzzeenn pprroouu..

19nexe - 19


20

El coneixement és una base per autoorganitzar-se, no per serorganitzat;

–el coneixement s’activa amb tot el seu potencial quanvolem, quan desitgem alguna cosa;

–utilitza cooperació o autoorganització enfront de partici-pació;

–el coneixement entès així és difícilment mesurable, pertant, es perden referents per fixar el sistema salarial;

–el coneixement no es pot expressar en el temps i, per tant,cal buscar un tracte diferent dels horaris habituals de treball;

–...Ens costa saber exactament de què ens estan parlant, però

la idea en el seu conjunt és captivadora. Intuïm que podria serinteressant pel moment en què ens trobem, ja que sembla que,a part de reflexionar sobre què volem fer, pot suposar unamanera d’aprofundir en la manera com ho volem fer.

És per això que vàrem convidar l’Alfonso Vázquez, que moltamablement va acceptar, a tenir una conversa més personalsobre els seus plantejaments amb el consell rector de la co-operativa, així com poder tenir l’oportunitat de situar-lo sobreel moment del Col·lectiu Ronda i les inquietuds que teníementorn de l’organització, i especialment en com treballar peralimentar la motivació de les persones que en formàvem partcom a eix fonamental de la gestió participativa a què aspirà-vem.

La conversa és llarga, i la proposta indefinida, però una ideaens queda clara: es tracta de repensar l’organització de què enshem dotat, de destruir per tornar a construir. Per què?

–Perquè l’entorn ha canviat molt amb els anys.–Perquè el creixement ha estat important i planteja nous

reptes organitzatius.–Perquè hi ha cert descontent que fa pensar en la necessi-

tat d’alguns canvis.–Perquè hi ha aspectes importants de l’organització que han

estat debatuts i definits per uns quants, però amb una partsignificativa de persones que s’han incorporat posteriorment ales quals els costa d’assumir-ho i entendre-ho, ja que no n’hanestat partícips i per tant no ho senten com a propi.

–Perquè pensem que tenim la necessitat de sentir de nouque és el “nostre projecte”, l’organització que respongui a lesmaneres d’entendre, de pensar i de sentir d’una part significa-tiva de les persones que en formem part.

LLaa ppaarrttiicciippaacciióó iillaa ggeessttiióóccoommppaarrttiiddaa ddee lleessààrreeeess ddee ttrreebbaallll iiddee ddeetteerrmmiinnaattssaassppeecctteessrreelllleevvaannttss ddee llaaggeessttiióó ggeenneerraall ééssuunn rreeqquuiissiittiinnddiissppeennssaabbllee ppeerraall bboonnffuunncciioonnaammeennttdd''uunnaa oorrggaanniittzzaacciióóqquuee eessttàà ppeennssaaddaappeerr ffuunncciioonnaarrdd''aaqquueessttaa mmaanneerraa..

nexe - 19


EEll pprrooccééss HHoobbeesstt aall CCooll··lleeccttiiuu RRoonnddaa

Amb una proposta concreta de feina i mètode sobre la tau-la, i després d’una segona sessió de treball amb l’Alfonso Váz-quez i tota l’assemblea, a mitjan 2004 decidim tirar endavant.Acordem iniciar el procés per una barreja d’intuïció que potfuncionar i una certa fe en una proposta que ens fa l’Alfonsoque no acabem d’imaginar on ens pot portar però amb ideesque ens atrauen i que ens semblen interessants d’incorporar:

–Un procés de debat inicial amb un alt nivell de participa-ció, un grup de treball nombrós i representatiu de tot el con-junt de persones que formem el Col·lectiu.

–Amb la idea de crear equips de treball amb un alt graud’autonomia i participació que permetin acostar la gestió a totsels racons de l’organització.

–Una xarxa de grups de treball inestables amb múltiplespossibilitats de participació sobre diferents aspectes que afec-ten el conjunt o part de l’organització

El procés consta de dues fases ben definides: repensar idefinir l’organització, i implantar l’organització que haguemdefinit.

FFaassee 11:: RReeppeennssaarr ii ddeeffiinniirr ll’’oorrggaanniittzzaacciióóLa primera fase va durar tres mesos i va ser dirigida i con-

duïda per l’Alfonso Vázquez. Sis sessions de treball, una cadadues o tres setmanes, d’una durada aproximada de 6 hores.Un grup de 40 persones, sòcies de treball i treballadores,representatives en edat, antiguitat, professions, àrees de tre-ball, àmbit territorial, que voluntàriament participen de mane-ra continuada i compromesa al llarg de tot el procés.

El treball realitzat al llarg d’aquestes sessions és:1. Mirar de consensuar la trajectòria de la cooperativa fins

aquell moment, tenint en compte tant la història com la per-cepció i la vivència que cada un de nosaltres tenim d’aquestahistòria: aspectes que identifiquem com a èxits i els elements,causes que els han fet possible, i aspectes que identifiquem coma fracassos amb les limitacions, causes que els han provocat.

2. Dibuixar un projecte comú de futur: quina és la nostrafinalitat, què volem fer, per a qui ho volem fer, com ho volemfer, amb quins principis i valors, quines competències, recur-sos i habilitats necessitarem per fer-ho, de quina organitzacióens volem dotar per poder-hi arribar.

3. Determinar quins són els eixos bàsics a treballar i desen-volupar per passar de la situació actual fins a construir el pro-jecte de futur compartit.

EEll ccoonneeiixxeemmeennttaappaarreeiixx ccoomm aapprriinncciippaall rreeccuurrssppeerr ffeerr ffrroonntt aa lleesseexxiiggèènncciieess ddeell''eennttoorrnn ii ccoomm aaccllaarr ddiiffeerreenncciiaaddoorreennttrree uunneessoorrggaanniittzzaacciioonnss iiuunneess aallttrreess..

21nexe - 19


22

4. Definir la nova organització amb tots els seus detalls:òrgans de govern, òrgans de gestió, grups de treball, relacionsde poder, comunicació, grau d’autonomia en la gestió delsgrups, eines de treball, informació necessària per gestionarcada àmbit...

5. Identificar els passos a donar per posar en marxa la novaorganització:

Algunes de les principals conclusions d’aquest procés són:a) Disposem d’uns principis i valors contextualitzats al

moment actual i compartits per un grup nombrós i represen-tatiu de l’organització que cal veure com mantenim vius i qui-na aplicació tenen en el dia a dia.

- L’organització que ens sembla més adequada passa percrear grups de treball per àrees d’activitat amb un alt graud’autonomia en la gestió i l’organització, que abasta sistemesde treball, organització de la feina, condicions de treball, orga-nització dels horaris...

- Acordem fer un canvi important en l’organització territorialque fins ara constituïen àrees de treball. Els diferents despat-xos deixen de ser àrees territorials i queden atesos per oferirels diferents serveis pel grup de cada especialitat

- Cal un reforç de la gestió: decidim crear un equip de direc-ció format per un gestor de cada grup i desdoblar així les fun-cions directives de les de gestió social i representació del con-sell rector amb un director que el coordina. Cal dedicar-hi mésrecursos i reforçar les eines que s’utilitzen

- Un consell rector menys nombrós amb funcions de gestiósocial i representació i definició de grans línies d’actuació i defutur del Col·lectiu Ronda

El nivell de compromís i participació de les persones enaquesta primera fase va ser molt elevat, fet que permetiaavançar en la feina i poder anar lligant fàcilment cada sessióamb la següent.

Els grups de treball varen ser definits amb criteris de màxi-ma representativitat de perfils i interessos i els vàrem mante-nir durant tot el procés. Aquest fet permetia aprofundir més enels debats i generar un clima de confiança que facilités almàxim la participació de tots els seus membres.

Va ser un procés permeable, difícil de compartir en tota laseva intensitat amb la resta de companys i companyes que nohi participaven directament, però comentat i explicat en lamesura que hi havia ocasió i interès. Aquesta permeabilitat vaser molt important per tal de fer extensible els resultats a laresta de l’organització i prendre les decisions oportunes a l’as-semblea per dur a terme els canvis necessaris.

EEll ccoonneeiixxeemmeenntt ééssllaa ssuummaa ddeeppeennssaammeenntt,,eemmoocciióó--ddeessiigg iiaacccciióó ii,, ccoomm aa ttaall,,eessttàà nnoommééss eenn lleessppeerrssoonneess..

nexe - 19


La valoració i la vivència generals van ser positives encaraque van quedar aspectes per seguir treballant. La reflexió ensva portar posteriorment a l’acció i, per tant, la feina feta vatenir els seus fruits que vàrem començar a palpar ben aviat.

Segur que varen quedar coses per dir: tot i mirar de crearles condicions perquè tothom hi pogués dir la seva, per timi-desa, per por, per prudència, per manca d’experiència en pro-cessos similars, per poca experiència dins del Col·lectiu entred’altres, hi va haver aspectes que no van sortir, que van que-dar pendents de debatre o d’aprofundir.

Les conclusions i el nou sistema organitzatiu dissenyat gau-dia d’un alt consens, però alguns punts no convencien a tot-hom. L’esbós estava clar però la futura concreció provocavacertes inquietuds. Malgrat aquests aspectes comentats més omenys formalment, estàvem decidits a fer front a la segonafase amb decisió i il·lusió i amb l’esperança i confiança quehavia de servir per millorar moltes coses, entre d’altres, quetothom pogués arribar a trobar l’espai per aportar allò que tin-gués ganes d’aportar i per anar trobant solucions i alternativescompartides i assumibles pel fet d’ésser decisions col·lectives.

FFaassee 22:: llaa iimmppllaannttaacciióó ddee llaa nnoovvaa oorrggaanniittzzaacciióóAixí doncs, el gener de 2005 es van exposar a l’assemblea el

detall de les conclusions del procés i la nova organització capa la qual es proposava avançar. Després d’un treball ampliincorporant totes les persones del despatx es va decidir tirarendavant la implantació.

Les assemblees de març i juliol van servir per acabar de defi-nir aspectes sobre el nivell d’autonomia dels grups de treball,les responsabilitats, funcions i tasques dels diferents òrgans.

Ja han passat gairebé dos anys i la valoració general éspositiva. El nivell d’identificació i implicació amb el projecte ésmés gran, en general va augmentant el nivell de satisfacció deles persones i això s’està notant en els resultats quantitatius iqualitatius, sobretot en aquells grups que van assolint un bonnivell de participació, gestió i autoorganització.

Des que vàrem posar en marxa la nova organització, els ingres-sos de la cooperativa han tingut un increment mitjà anual d’un20% i la rendibilitat sobre ingressos ha passat del 5% al 20%.

L’organització és com un organisme viu, format a la vegada perdiferents organismes amb vida pròpia que, en funció de les neces-sitats i inquietuds de cada grup i del ritme de treball de cada und’ells, van evolucionant per mirar de fer la feina cada dia una micamillor i de poder-la fer cada dia amb més il·lusió i satisfacció.

EEss ttrraaccttaa ddeerreeppeennssaarrll''oorrggaanniittzzaacciióó ddeeqquuèè eennss hheemmddoottaatt,, ddee ddeessttrruuiirrppeerr ttoorrnnaarr aaccoonnssttrruuiirr..

23nexe - 19


24

L’Assemblea és qui escull el Director i aquest té la funció dedesignar i revocar els membres de l’Equip de Gestors, que hande ser ratificats pel Consell Rector.

L’Equip de Gestors és el responsable de la gestió de la co-operativa d’acord amb els criteris socials, econòmics i políticsmarcats per l’Assemblea i el Consell Rector. La seva funcióprincipal és optimitzar i potenciar el funcionament generaldel Col·lectiu i dels grups de treball i els àmbits territorials,sense perjudici de l’autonomia dels grups. En el marc d’a-questa funció és important que l’Equip de Gestors vetlli per-què els diferents grups de treball disposin en cada moment dela informació necessària per poder gestionar i que l’autorga-nització sigui realment possible. L’Equip de Gestors ha de vet-llar també per la coordinació entre els diferents grups de tre-ball del despatx i és un espai per treballar temes que afectinmés d’un grup.

El Consell Rector, al marge de les funcions i reponsabilitatsatribuïdes per la Llei de cooperatives de Catalunya, s’encarre-ga de la representació exterior del Col·lectiu, en matèria desolidaritat i cooperació, d’acord amb els criteris establerts perl’Assemblea; la promoció i la comunicació; les relacions ambinstitucions públiques i privades i altres organismes o entitatsen què participem; les inversions significatives no pressupos-tades, i la gestió social de la cooperativa.

Els grups de treball són les unitats bàsiques de treball delCol·lectiu Ronda, actuen amb plena autonomia tècnica, orga-nitzativa i econòmica d’acord amb els principis de la coopera-tiva. Fixen la missió i els objectius del grup, elaboren el pla detreball anual, el pla de formació i el pressupost en formathomogeni proposat per l’Equip de Gestors. Són responsables

LLaa rreefflleexxiióó eennss vvaappoorrttaarrppoosstteerriioorrmmeenntt aall''aacccciióó ii,, ppeerr ttaanntt,,llaa ffeeiinnaa ffeettaa vvaatteenniirr eellss sseeuussffrruuiittss qquuee vvààrreemmccoommeennççaarr aappaallppaarr bbeenn aavviiaatt..

nexe - 19


del desenvolupament de la seva activitat i, com a tals, podendisposar d’una part del resultat que obtinguin en cas d’exce-dent i han d’assumir una part de les pèrdues, d’acord amb elscriteris establerts per l’Assemblea.

El ritme d’evolució i consolidació de la nova organització percada un dels grups no és el mateix. En funció de les cir-cumstàncies dels serveis, del mercat, dels membres del grup,de la situació de partida, etc., cada un avança al seu pas.

Els grups als quals costa assentar el canvi, l’experiència i lavivència són difícils. En aquests casos, el grup de gestors esveu obligat, com vam acordar, a intervenir més enllà de l’habi-tual. No és fàcil trobar l’equilibri adequat per a tothom entre laintervenció necessària per avançar i el nivell d’autoorganitza-ció que ens hem dotat. Però, fins i tot així, el grup progressa, iamb el suport important de l’equip de gestors es configuracada cop més per arribar a l’autoorganització a què aspirem.

Amb tot queden alguns reptes per afrontar:–anar consolidant tots els grups de treball i assolir un cert

nivell d’autogestió en cada un d’ells, permetent el creixementprofessional i personal de tots els seus membres;

–la coordinació entre grups i prestació de serveis entre ells;–anar teixint l’entramat de grups de treball amb duració

determinada en el temps per anar treballant aspectes trans-versals que poden afectar tota l’organització, de major o menorimportància;

–acabar de repensar l’estructura territorial i la possible con-vivència de grups de treball per matèries i per territori;

–formació extensible a més persones en determinats aspec-tes de gestió;

–en alguns casos, càrregues de feina i la conciliació entrevida personal i vida professional;

–poder afrontar amb tranquil·litat decisions respecte de lescondicions de treball dins de cada grup sense que provoquidesequilibris interns.

I amb ells la il·lusió que, pels diferents aspectes, anemavançant i veient resultats que ens fan tenir confiança en elfutur. Al final del primer any, novembre del 2005, vam fer unavaloració en assemblea del que havia suposat el canvi organit-zatiu i la seva marxa en el que portàvem d’any.

Per acabar, alguns comentaris de l’experiència positiva d’al-gunes persones i grups del Col·lectiu:

“El primer objectiu que creiem que ja ha estat plenamentassolit, després d’uns inicis amb bastants incidències, és laseparació de les decisions tècniques (que corresponen als ges-tors) i les polítiques que són responsabilitat del Consell Rector”

CCaall uunn rreeffoorrçç ddeellaa ggeessttiióó:: ddeecciiddiimmccrreeaarr uunn eeqquuiipp ddeeddiirreecccciióó ffoorrmmaattppeerr uunn ggeessttoorr ddeeccaaddaa ggrruupp iiddeessddoobbllaarr aaiixxíí lleessffuunncciioonnssddiirreeccttiivveess ddee lleessddee ggeessttiióó ssoocciiaall iirreepprreesseennttaacciióó ddeellCCoonnsseellll RReeccttoorraammbb uunn ddiirreeccttoorrqquuee eell ccoooorrddiinnaa..

25nexe - 19


26

“Hem detectat que els grups ben cohesionats no han tingutcap problema d’adaptació al nou funcionament del despatx i alsmenys cohesionats la nova organització els està obligant a pren-dre mesures a fi d’adaptar-s’hi, la qual cosa, segons la nostraopinió, la valorem positivament”

“No ens hem d’enganyar i tots hem de reconèixer que hi hahagut tensions en tot el procés i que s’han quedat persones pelcamí, no obstant això en aquest temps transcorregut no hansorgit tensions entre els diferents grups, cosa que ens preocu-pava que podia passar i per contra hem notat una major cohe-sió entre els components del diferents grups”

“Ha suposat reforçament tècnic i reforçament personal”“Es millora la localització de problemes, mancances de coor-

dinació, etc. És a dir, que es valora positivament que s’aconse-gueixi detectar i explicitar els problemes que es perceben res-pecte de feina, persones, etc.”

“Es constata que es prenen les decisions més ràpidament”“Es constata que hi ha una assumpció encara més gran de

les feines que cadascú porta, un grau de responsabilitat mésgran amb la feina”

“Es constata que es veuen més ràpidament problemes decoordinació que abans costava de veure”

“La implantació de l’Hobest ha suposat un canvi (important ipositiu), principalment en aspectes com relació entre els com-panys del grup, manera de treballar, aprenentatge i formació,presa de decisions i acords, persones que componen el grup itasques assignades, flexibilitat horària, reunions tècniquesmensuals, despatxos de comarques, distribució per tècnics,millora d’ingressos”

“Els àmbits de decisió han canviat, a nivell de grup les deci-sions es veuen més properes, i la responsabilitat també”

“És un canvi molt important. Mai hauríem pensat en la rapi-desa del canvi. Ha accelerat el procés de canvi”

Des de la meva perspectiva, el procés ens ha permès iniciaruna transformació organitzativa difícil d’imaginar sense haver-nos aturat, haver disposat de l’espai per repensar plegats aspec-tes incorporats al llarg dels anys i haver estat acompanyats iprovocats per una persona externa com l’Alfonso Vázquez queens convidava constantment a no donar res per suposat.

Penso que hem posat les bases per què l’organitzaciósegueixi evolucionant, per crear i avançar col·lectivament i pertenir cada dia millors condicions per comptar amb el coneixe-ment, pensament, desig i acció de totes les persones que for-mem el Col·lectiu per contribuir a poc a poc als canvis socialsals quals sempre hem aspirat.

ÉÉss iimmppoorrttaanntt qquueell''EEqquuiipp ddee GGeessttoorrssvveettllllii ppeerrqquuèè eellssddiiffeerreennttss ggrruuppss ddeettrreebbaallll ddiissppoossiinn eennccaaddaa mmoommeenntt ddeellaa iinnffoorrmmaacciióónneecceessssààrriiaa ppeerrppooddeerr ggeessttiioonnaarr iiqquueell''aauuttoooorrggaanniittzzaacciióóssiigguuii rreeaallmmeennttppoossssiibbllee..

nexe - 19


scrit per un estranger que no té un coneixement profundsobre Cuba, potser aquest text presenta les divagacions d’unsomiador, no obstant això planteja certes qüestions. A judicidel lector queda valorar si són bones o no.2 Si ja coneixeu lasituació cubana, no cal que llegiu la primera part.

LL’’eeffiiccààcciiaa eexxeemmppllaarr ddee ll’’eeccoonnoommiiaa ddiirriiggiiddaa

El redreçament experimentat per l’economia cubana desque va entrar en l’anomenat “període especial” ha demostrat

1: La versió íntegrad’aquest article estàdisponible al webhttp://joel.martine.free.fr, secció Alter-natives économi-ques.

Té futur el socialisme a Cuba?Hipòtesis i impressions1

Joel Martine

27nexe - 19

E

28

l’eficàcia d’una economia socialista nacional dins del contextmundial actual. L’economia cubana va poder sobreviure a lacatàstrofe provocada per la ruptura dels llaços comercialspreferencials amb l’URSS, malgrat que, entre el 1989 i el1995, les exportacions havien baixat per davall d’un 78% i elseu PIB s’havia reduït en un terç. El conjunt de mesures quees van prendre per respondre a aquella catàstrofe és el queanomenem "període especial". És cert que, per resoldre elcataclisme, es va haver d’“aprimar” en massa la indústriasucrera i reorientar molt ràpidament les exportacions i laproducció. No obstant això, Cuba va ser capaç de reconstruirla seua economia i va mantenir, almenys en gran part, elsseus guanys socials i el seu nivell cultural. Tot gràcies al con-trol de l’Estat sobre l’economia, que en certs aspectes ésexemplar, fins i tot per als països rics que es regeixen per lesregles de la mundialització neoliberal. A tots aquells quediuen que en un país europeu aplicar mesures constrenye-dores contra els moviments del capital suposaria una para-lització d’inversions que conduiria a un esfondrament econò-mic, cal mostrar-los l’exemple de Cuba; cal fer-los veure queés possible prendre mesures per mantenir l’aparell econòmicen marxa i que, amb voluntat política i control estatal, espoden aguantar les tempestes econòmiques sense transigiren temes de solidaritat social. Cal conèixer aquesta expe-riència, defensar-la i inspirar-s’hi per oposar-se al pensa-ment neoliberal.

Actualment, l’Estat cubà ha desplegat tota una inventivaexemplar per desenvolupar les empreses públiques i mixtesperquè siguen competitives a escala internacional, però, sensedeixar de controlar alhora la seua obertura als capitals estran-gers. Un exemple d’això seria l’èxit assolit per les empreses quedepenen de l’exèrcit, especialment en el sector turístic. És elmateix cas del turisme sanitari, que atrau estrangers rics grà-cies al bon nivell de prestacions del sistema de salut públicade Cuba. També cal esmentar la producció de medicaments.En tots aquests casos, l’Estat s’ha valgut del savoir-faire delsector públic per presentar una oferta competitiva en el mer-cat internacional, i s’ha assegurat que els beneficis arriben ales seues arques. Així, l’Estat controla de prop les empresesestrangeres de les zones franques. La fórmula més freqüentper als inversors estrangers és l’empresa conjunta amb unaparticipació majoritària de l’Estat cubà i un sistema de con-tractació laboral molt enginyós en què un servei oferit per l’Es-tat és el que s’encarrega de contractar els assalariats per al’empresa estrangera. En aquest sistema, l’empresa paga en

2: Només conecCuba pel que he lle-git (consulteu labibliografia) i per lesimpressions que emvaig endur com aturista en un viatgeorganitzat al febrerde 2006. El quem’interessa són lesalternatives al capi-talisme, la cercadels diferentsmodels de socialis-me i veure si sónfactibles, el futurdels elements socia-listes que hi ha almón actual.

nexe - 19

Té futur el socialisme a Cuba? Hipòtesis i impressions

divises els salaris –que tenen una remuneració internacional–directament al servei de contractació, i aquest, després, remu-nera els treballadors en pesos –amb un sou cubà– i dóna ladiferència a l’Estat. Aquest sistema té el doble avantatge d’a-portar un recurs directe a l’Estat i de disminuir la desigualtatd’ingressos entre els assalariats de les empreses estrangeres iles nacionals.

Aquest sistema de doble moneda és un exemple de prag-matisme, no de dogmatisme (liberal o col·lectivista), en l’úsdels instruments monetaris. També s’ha autoritzat la circu-lació del dòlar, la qual cosa ha permès legalitzar i augmentarels enviaments de diners dels emigrants a les famílies (lesremeses). Aquest fet ha simplificat i facilitat les transaccionscomercials amb l’estranger i ha garantit l’entrada de les limi-tacions del mercat internacional en la comptabilitat de lesempreses, ja que una part de la seua tresoreria ha d’estar endivises estrangeres, fins i tot per a certes transaccions entreempreses cubanes. No obstant això, l’Estat continua contro-lant el flux principal de divises, en posar en circulació unamoneda especial, el pes convertible, alineada amb el dòlar.

L’Estat també ha posat en marxa les TRD (Tiendas Recau-dadoras de Divisas), on es poden comprar en divises (o enpesos convertibles) els productes de luxe. S’anima els cubans aaconseguir divises, a través de les remeses i els intercanvis ambels estrangers, per tal que després les bescanvien per pesosconvertibles a les agències de canvi de l’Estat. Així l’Estat recu-pera la major part de les divises en circulació i evita una bata-lla policíaca perduda per endavant contra el mercat negre.

Aquesta política va ser la que va evitar que la monedanacional s’enfonsara durant els anys de crisi. Els pressu-postos de funcionament de l’Estat, calculats en pesos noconvertibles, queden en mans de les fluctuacions monetà-ries internacionals. El 2006 les divises estrangeres hanestat del tot substituïdes pel pes convertible per comprarbéns de consum. El pes no convertible, per la seua part, esconverteix en la moneda d’ús per als intercanvis corrents,la qual cosa permet mantenir a un preu baix els productesde primera necessitat. D’una banda, els productes de luxeestan reservats només a les famílies que poden accedir adivises a través dels parents que viuen a l’estranger o delscontactes amb els turistes o les empreses estrangeres. Del’altra, però, el pes no convertible esdevé una moneda pro-tectora que garanteix l’accés als productes de primeranecessitat. El pes no convertible té més o menys les matei-xes funcions (però a escala nacional i per als consumidors

EEll 22000066 lleessddiivviisseesseessttrraannggeerreess hhaanneessttaatt ttoottaallmmeennttssuubbssttiittuuïïddeess ppeellppeess ccoonnvveerrttiibblleeppeerr aa llaa ccoommpprraaddee bbéénnss ccoommuunnss..

29nexe - 19


30

corrents) que els bons d’intercanvi local dels SEL (sistemesd’intercanvi local) que diversos militants alternatius hanposat en marxa en diversos països: es tracta de la monedadels pobres, un instrument d’autonomia personal i col·lec-tiva, com a complement de la moneda dominant, que estàpensada per a una població que per necessitat o per decisiópròpia es troba al marge dels circuits d’intercanvi domi-nants internacionalment.

El control de l’Estat sobre l’economia ha permès mantenirles finances nacionals i, per tant, el bon nivell dels serveispúblics com ara l’educació, la sanitat, el subministramentd’aigua, gas i electricitat, i la libreta (racionament mitjançantel qual cada família rep mensualment articles de primeranecessitat a preus molt baixos). Els índexs d’educació i sani-tat, en especial dels infants, són comparables o fins i totsuperiors als dels països rics, un fet excepcional a l’AmèricaLlatina i al Carib. Aquesta situació també té conseqüènciessocials indirectes molt positives: permet que les dones acce-disquen al treball i que es respecten els seus drets, i, a més,evita l’aparició del racisme.

Vol dir això que la dictadura és l’únic mitjà perquè elpoble resistisca al capitalisme? No és tan senzill. No haestat la falta de respecte envers els drets humans allò queha mantingut l’economia socialista, sinó la propietat del’Estat i el control que té aquest sobre els intercanviscomercials els que ho han aconseguit, uns elements quetambé es poden portar a terme respectant les llibertatsindividuals i els drets polítics.

D’altra banda, la situació dels drets humans a Cuba noestà tan malament com es creu. És cert que les llibertatsd’expressió i d’associació són limitades i que el control poli-cíac és omnipresent, però el que coneixem com a dretssocials, recollits als articles del 22 al 26 de la Declaració delsDrets de l’Home, estan molt més garantits a Cuba que a lamajoria de països, com ara els EUA i alguns països sud-americans on oficialment es respecten els drets del ciutadà.Pel que fa a la falta de llibertat de premsa i a la prohibicióde formar partits polítics d’oposició, en parlarem al final del’article.

FFaaccttoorrss ddee ccrriissii iinneelluuddiibblleess

Cuba és un país menut. La majoria de les seues empreses,contràriament al cas de la Xina, no podrien enfrontar-se als

EEll ccoonnttrrooll ddeell’’EEssttaatt ssoobbrreell’’eeccoonnoommiiaa hhaappeerrmmèèss mmaanntteenniirrlleess ffiinnaanncceessnnaacciioonnaallss ii,, ppeerrttaanntt,, eell bboonn nniivveellllddeellss sseerrvveeiissppúúbblliiccss ccoomm aarraall’’eedduuccaacciióó,, llaassaanniittaatt,, eellssuubbmmiinniissttrraammeennttdd’’aaiigguuaa,, ggaass iieelleeccttrriicciittaatt..

nexe - 19


capitals estrangers; en poques paraules, Cuba no pot espe-rar eixir, com a mínim en un futur pròxim, de la posiciósubalterna que ocupa en matèria de relacions econòmiquesmundials. Ateses aquestes condicions, si es deixara via lliu-re a l’enriquiment personal en el mercat, tota una part de l’e-conomia es deixaria comprar pels capitals estrangers i, d’al-tra banda, una gran part dels assalariats marxarien de lesempreses públiques. S’entén, per tant, que, a diferència delque s’ha fet a la Xina, les reformes econòmiques de Cuba nodonen regna solta a l’enriquiment personal. Tot i això, lesganes d’enriquir-se hi estan molt presents, cosa que tendeixa minar els assoliments col·lectius. Com tot seguit veurem, elcontrol estatal té una eficàcia limitada davant d’aquestsperills.

Actualment els cubans viuen en dos sistemes: d’una ban-da, en el sistema oficial, que els assegura un cert nombre degaranties (salari, libreta, serveis públics) i, de l’altra, en unsistema basat en el pillatge. Les mateixes persones que par-ticipen del sistema oficial també estan ficades en tripijocs,fins al punt de malversar els béns de l’Estat. És una situaciómalsana: encara que les persones continuen lligades alsassoliments col·lectius, no s’associen de manera dinàmica enuna construcció col·lectiva. Resultat: una gran part delsjoves somien d’anar-se’n o enriquir-se.

Avui en dia aquests somnis estan en certa manera para-litzats a causa del control policíac, d’un sistema burocràticque no fomenta les iniciatives, en definitiva, esperen que s’a-cabe l’era Fidel. Però la cursa cap a l’enriquiment personal jaha començat. Els notables èxits en l’àmbit del turisme i, enmenor mesura, en les produccions destinades a l’exportació,sovint en empresa conjunta, demostren que el treball per auna clientela en un mercat lliure dinamitza l’economia. Però,malgrat el control dels salaris, la diferència de poder adqui-sitiu entre el cubans que estan en contacte amb els estran-gers i la resta s’incrementa. Els més espavilats i més benqualificats tenen, o creuen que tenen, millors oportunitatsper jugar les seues cartes personals contra el sistema. Exis-teix el risc (ja manifestat en el món de l’ensenyament), doncs,que els treballadors se’n vagen dels sectors que produeixenper al país. Una obertura incontrolada a la lliure competèn-cia només accentuaria aquest desequilibri, a risc de minarles bases de l’economia nacional. No obstant això, mésprompte o més tard, d’una manera o d’una altra, el controlque la policia té sobre la societat es relaxarà. I quan arribe elmoment, vindrà, segons em tem, una nova onada d’emigra-

EEllss íínnddeexxssdd’’eedduuccaacciióó iissaanniittaatt,, eenneessppeecciiaall ddeellssiinnffaannttss,, ssóónnccoommppaarraabblleess ooffiinnss ii ttoott ssuuppeerriioorrssaallss ddeellss ppaaïïssoossrriiccss,, uunn ffeetteexxcceeppcciioonnaall aall’’AAmmèèrriiccaa LLllaattiinnaaii aall CCaarriibb..

31nexe - 19


32

ció, especialment de treballadors joves i qualificats, una exal-tació de l’enriquiment personal, reaccions individualistes deltipus “que es salve qui puga”, i una degradació dels serveisde l’Estat..., és a dir, una espiral que desmantellarà el socia-lisme.

Davant d’aquest risc, falta saber si l’economia socialistaencara resultarà atractiva per als individus: possibilitats detenir una carrera interessant, de gaudir d’una expansió per-sonal que no es reduïsca només a un increment dels ingres-sos (qualitat de treball, satisfacció per participar en una obraconjunta), qualitat dels serveis públics i voluntat col·lectivade mantenir-los...

El sistema polític cubà, i la societat que ha viscut davalld’aquest sistema durant mig segle, són capaços d’aprofundiren les seues conquestes socials i orientar-les cap a unaexpansió individual que resulte més atractiva que les seduc-cions de l’individualisme de mercat i les oportunitats realsd’enriquiment personal? Pot Cuba convèncer el seu pobleperquè defense i desenvolupe els assoliments del socialisme?

LLeess eemmpprreesseess ppúúbblliiqquueess,, eennttrree eell mmeerrccaatt mmuunnddiiaall iillaa ccoonnssttrruucccciióó ddee ll’’eeccoonnoommiiaa nnaacciioonnaall

Els èxits, tant els recents com els més antics, de l’econo-mia cubana es deuen en part a la puixança de les empresespúbliques, heretades del model soviètic, però també a lesmodificacions profundes que ha introduït l’Estat en aquestmodel, que tendeixen a rendibilitzar aquestes empreses i afer-les més reactives davant de les exigències i les oportuni-tats del mercat mundial. Cite textualment l’article d’IsaacJohsua, indicat a la bibliografia:

“El 1998, es va llançar un ampli moviment de rendibilit-zació (anomenat Sistema de Perfeccionamiento Empresarial omejoramiento), un sistema de gestió pel qual van passar, unaa una, totes les empreses, i que va suposar nombroses rees-tructuracions, i en alguns casos, fins i tot tancaments. Lesempreses que van passar per aquesta etapa, i que des d’a-leshores es van integrar al sistema descrit, disposen de mésautonomia, tant pel que fa a la gestió diària com a l’elabora-ció dels plans de desenvolupament. L’autonomia es fona-menta en la disposició dels recursos que necessiten, tantmaterials com financers (incloent-hi les divises), en l’organit-zació de la força del treball, i en la possibilitat de disposar,després d’haver fet les aportacions pertinents a l’Estat, de laresta dels beneficis, que podran emprar per fer noves inver-

nexe - 19


sions o per recompensar els treballadors més productius,sempre que es tinguen en compte les normes previstes sobreels salaris que es permeten en el sector públic. En contra-partida, aquestes empreses no podran comptar amb l’ajudafinancera de l’Estat. O bé s’hauran d’autofinançar o bé hau-ran de demanar un crèdit al banc, que s’encarregarà desupervisar-ne la gestió.”

Tanmateix, sembla que aquesta tendència ja es traçava enles reformes del període 86-90, és a dir, fins i tot abans detrencar els llaços comercials preferencials amb l’URSS (con-sulteu l’article de Carlos Tablada citat a la bibliografia):

-Disminució del nombre de llocs de treballs burocràticsdins de les empreses, en benefici de feines de producció.

-Gestió més flexible.-Accentuació de la disciplina de treball, lluita contra el

frau i les malversacions.-En conclusió, unes reformes que es van poder aplicar

gràcies a una major participació democràtica dels treballa-dors.

En resum, des de la dècada dels 80, l’economia cubana ixgradualment (i incompletament) del model soviètic per inse-rir-se en la competició internacional al voltant de polspúblics forts sobre els quals es concentren les inversions.

Obtenir èxit depèn, al meu parer, de tres factors:-del manteniment del control estatal i del seu rol incitador;-de la cooperació internacional: en aquest sentit, els inter-

canvis mútuament beneficiosos amb la Veneçuela de Chávezi les perspectives d’acords més importants amb altres païsosllatinoamericans aporten un baló d’oxigen a Cuba i esbossenuna aproximació controlada cap a la mundialització (a faltad’una vertadera regulació de l’ONU);

-del que es podria anomenar democràcia participativa delstreballadors en les empreses públiques. Sobre aquest últimpunt, tinc poca informació. Tot i això, l’autonomia col·lectivaen el treball, el fet de deixar que tots controlen el bé comú,és una condició decisiva per assolir el nostre objectiu: en pri-mer lloc, per assegurar l’eficiència en el treball, per vigilartambé que no hi haja abusos de poder per part dels dirigents,en definitiva per fer que treballar a les empreses públiquesresulte més atractiu que treballar a les empreses privades oamb capitals privats on la remuneració és més alta. És unacondició que s’ha d’aplicar immediatament perquè sobrevis-ca l’experiència socialista.

AAccttuuaallmmeenntt eellssccuubbaannss vviiuueenn eennddooss ssiisstteemmeess::dd’’uunnaa bbaannddaall’’ooffiicciiaall,, qquuee eellssaasssseegguurraa uunn cceerrttnnoommbbrree ddeeggaarraannttiieess ((ssaallaarrii,,lliibbrreettaa,, sseerrvveeiissppúúbblliiccss)),, ii ddeell’’aallttrraa eenn uunnssiisstteemmaa bbaassaatt eenneell ppiillllaattggee..

33nexe - 19


34

EEll lllloocc ddee llaa lllliiuurree ccoommppeettèènncciiaa eenn eell ssoocciiaalliissmmee

Una de les reformes més importants del “període especial”es va dur a terme en l’àmbit de l’agricultura: les empresesestatals es van transformar en cooperatives amb una gestióautònoma, es van crear les UBPC (Unidades Básicas de Pro-ducción Cooperativa). Aquesta desestatalització s’entén en elsentit d’una propietat col·lectiva més pròxima als treballa-dors, amb una gran flexibilitat de gestió i una responsabili-tat més gran. Tanmateix, no he llegit cap avaluació sobre elfuncionament de les UBPC: no sé quina eficàcia tenen niquin és el seu marge d’autonomia real enfront de l’adminis-tració i del partit.

Quant a les cooperatives de producció que no són agríco-les, no sé si n’hi ha moltes. He vist que dins de l’artesanat hiha cooperatives de comercialització davall de la protecció del’Estat i altres que són privades, no obstant això, no sé comfuncionen exactament.

Molta gent es queixa de la manca d’iniciativa econòmica.Sembla prou difícil muntar una activitat en lliure competèn-cia, familiar o cooperativa, per vendre per exemple fruites illegums o per fer reparacions artesanals. Sovint es consideraaquesta manca, a just títol (ja que tots els països amb unaeconomia dirigida han tingut el mateix problema), com unade les raons causants de les penúries de l’economia cubana(una altra seria el bloqueig). Per tant, encara que, com hemvist, el dinamisme econòmic vinga del sector públic, semblaque això no és suficient.

Vol dir això que fomentar la lliure competència posaria enperill el socialisme? Econòmicament no, sempre que l’Estatcontinue tenint el control sobre els crèdits: si és un fonspúblic el que presta el capital a l’empresa, l’Estat pot recu-perar aquest capital i una part dels beneficis, cosa que evital’acumulació capitalista privada, tot deixant als actors del’empresa una part dels beneficis que els motive. Això impli-ca que el sistema de crèdit no funcione de manera burocrà-tica, sinó segons uns criteris d’eficàcia econòmica. Una altrafórmula és la concessió: per exemple, una empresa privada ocooperativa amb llicència municipal i un plec de condicions.

D’altra banda, es podrien concebre empreses que inter-vengueren en el mercat, amb autonomia de gestió i amb cri-teris de rendibilitat, però mantenint la propietat col·lectiva:estic pensant en l’estructura jurídica de les SCIC1 de França.Es tracta de cooperatives en què el capital pertany en part acada assalariat i en part a col·lectivitats locals, a associa-

EEllss èèxxiittss ddeell’’eeccoonnoommiiaaccuubbaannaa,, ttaanntt eellssrreecceennttss ccoomm eellssmmééss aannttiiccss,, eessddeeuueenn eenn ppaarrtt aa llaappuuiixxaannççaa ddee lleesseemmpprreesseessppúúbblliiqquueess,,hheerreettaaddeess ddeellmmooddeell ssoovviièèttiicc,,ppeerròò ttaammbbéé aa lleessmmooddiiffiiccaacciioonnsspprrooffuunnddeess qquuee hhaaiinnttrroodduuïïtt ll’’EEssttaatteenn aaqquueesstt mmooddeell..

nexe - 19


1: La sigla SCICcorrespon a SociétéCoopérative Collec-tif. Les SCIC asso-cien entitats, insti-tucions, treballadorsi usuaris per dur aterme un projecteeconòmic d’utilitatsocial. Jurídicamentsón cooperatives´is’organitzen com atals; per tant, apli-quen el principi d’u-na persona, un vot.[Nota del traductor]

cions, i de vegades a empreses privades que tenen una acti-vitat econòmica dins del sector. Com que el principi de totacooperativa és “una persona, un vot”, això dóna una propie-tat efectiva als treballadors i els responsabilitza. Les perso-nes moralment propietàries del capital també tenen veu; detota manera, se’ls pot donar més poder en dividir el cos elec-toral en més col·legis, ja que això obliga els cooperativistesindividuals i col·lectius a gestionar-se de comú acord. Noestic dient que aquesta estructura siga la panacea, però l’as-senyale com un model que combina la lliure competència, lapropietat dels treballadors i el control públic.

EEllss rriissccooss dd’’uunnaa eeccoonnoommiiaa eexxttrraavveerrttiiddaa ii llaaiimmppoorrttàànncciiaa ddeell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt llooccaall

Cal desenvolupar productes destinats a cobrir la demandaestrangera per tal d’obtenir les divises necessàries per com-prar els béns d’equipament en el mercat mundial, si no eldesenvolupament interior pot ser penalitzat. Però l’economiacubana és molt sensible als canvis bruscos de la demandaestrangera (baixada de preus, canvi en els fluxos turístics,etc.) i els sectors d’exportació corren el perill d’esdevenir elrecanvi dels capitals estrangers. Vet ací una contradicció a laqual tota economia nacional ha de fer front actualment, a fal-ta d’una regulació mundial d’intercanvis. Per contrarestaraquests riscos cal que una economia nacional (o local) eviteuna obertura excessiva: una part suficient de les inversionss’ha de consagrar al desenvolupament d’un teixit econòmiclocal coherent, que permeta l’autosuficiència en un cert nom-bre de productes bàsics i que cree ingressos i llocs de treballcapaços d’esmorteir les variacions dels sectors d’exportació.Aquesta és una condició de la independència econòmica delgovern en les negociacions internacionals. Per tant, cal pro-moure el desenvolupament local i no entestar-se en l’acumu-lació de capital en divises. El sistema de la doble moneda és,a més a més, un instrument útil per gestionar aquestes qües-tions. Això requereix igualment un diàleg entre els tecnòcra-tes i els ciutadans organitzats en assemblees locals i/o enassociacions. La democràcia local és una condició per a l’e-quilibri del desenvolupament econòmic nacional (però jo noconec prou la realitat cubana per saber com s’han plantejataquestes qüestions exactament).

A Cuba, no es fomenta la iniciativa econòmica entre lasocietat civil per diversos motius. D’una banda, el règim, pertradició autoritària, té por de l’autonomia de pensament de la

UUnnaa ddee lleessrreeffoorrmmeess mmééssiimmppoorrttaannttss ddeell““ppeerrííooddee eessppeecciiaall””vvaa sseerr aall’’aaggrriiccuullttuurraa:: lleesseemmpprreesseess eessttaattaallsseess vvaannttrraannssffoorrmmaarr eennccooooppeerraattiivveess aammbbuunnaa ggeessttiióóaauuttòònnoommaa..

35nexe - 19


36

societat civil, però aquest tipus de relació amb els ciutadansno podrà mantenir-se sempre. D’altra banda, a nivell d’idees,els models de socialisme cooperatiu de mercat són poc cone-guts. Sobretot, és possible que els cubans no estiguin acos-tumats als procediments de cogestió o autogestió. I tampocno sé si el seu sistema legal els té en compte. En definitiva,caldria simplement plantejar la qüestió marxista: quines sónles relacions socials de producció a la societat cubana? Qui-na és la dinàmica de les relacions de classe?

UUnn ppaarrèènntteessii ssoobbrree lleess ccllaasssseess ssoocciiaallss ii eell ssoocciiaalliissmmee

Per abordar aquesta qüestió, partim de la idea marxista quela divisió social del treball genera necessàriament desigualtatsde poder social que produeixen relacions d’explotació, quealhora són les causants de les classes socials. Si tenim encompte l’estat actual de les forces productives, la divisió socialdel treball no pot desaparèixer en un futur pròxim: fins i tot enl’economia més democràtica hi ha directors i executius (enca-ra que els directors siguen elegits per votació i vagen rodant,encara que els executius reben una formació per poder serdirectors, etc.), de manera que la tendència és que els directiuss’apropien dels privilegis, ja que hi ha relacions d’explotació,relacions de classe (al pa, pa, i al vi, vi), relacions de conflictei/o de compromís. Ho veiem, per exemple, en les cooperativesobreres que hi ha arreu del món. Dir això no significa justifi-car el capitalisme, sinó al contrari, a partir d’ara serà possibleposar en marxa formes d’autogestió o de cogestió i mecanis-mes de solidaritat que engeguen una dinàmica no capitalista.Això és el que es fa a les cooperatives obreres i, d’una altramanera, a les empreses públiques, etc. Això és el que fa que hihaja elements de socialisme en el món actual i que els projec-tes socialistes siguen factibles, perquè combinen diferents for-mes d’apropiació social (democràcia política representativa iparticipativa, cooperatives, empreses públiques amb controldemocràtic i cogestió, empreses del “tercer sector”, etc.). Peròfins i tot a les cooperatives més democràtiques hi ha directorsi executius, per tant hi ha conflictes de classe encara que elsatenue un contracte fonamental de solidaritat. Amb més raópassa en un projecte socialista a escala nacional (o d’una zonamés gran); de manera que una política socialista consisteix aorientar la dinàmica dels conflictes i dels compromisos entreles diferents classes interessades en el socialisme, per acostar-se més cap a l’apropiació social (col·lectiva i individual) i cap ala solidaritat.

nexe - 19


UUnn ccaappiittaalliissmmee dd’’EEssttaatt aannttiiiimmppeerriiaalliissttaa

A Cuba hi ha una classe dirigent que té privilegis (tot i ques’ha de dir que en tenen molts menys que als països capita-listes). En un principi es va constituir a partir del modelsoviètic, que és alhora dictatorial i paternalista, que mobilit-za els treballadors de manera voluntarista, però amb un certconservadorisme econòmic, fet que explica que en aquestpaís no s’isca de la monocultura. Sembla que avui en diaaquesta classe dirigent funciona i pensa de manera molt tec-nocràtica, cosa que no és dolenta en si mateixa: no oblidemque aquesta tecnocràcia ha demostrat la seua eficàcia enaconseguir recentment el redreçament econòmic. Es podriaconcebre, o en tot cas a mi m’agradaria que fóra així, aques-ta tecnocràcia però posada al servei del desenvolupament del’apropiació social directa i, en aquest cas, es podria parlar deconstrucció del socialisme. No obstant això, com ja hem vistanteriorment, no sembla que hi haja cap projecte de conjunten aquest sentit. L’element més visible que potser s’acostemés en aquest sentit és la creació de cooperatives en l’àmbitde l’agricultura, però això no és prou per orientar l’economiaen un sentit socialista (les cooperatives agrícoles poden com-binar-se amb un sistema de proveïment i de distribució, sigaburocràtic o siga capitalista). De tota manera, l’economiacubana té, com hem vist, molts elements del socialisme (pro-pietat de l’Estat, drets socials, serveis públics).

Per formular una hipòtesi sobre la dinàmica de les rela-cions de classe a Cuba, he tractat de desxifrar les orienta-cions seguides actualment per la classe dominant. La finali-tat principal de les reformes econòmiques és permetre quel’Estat cobre les divises, la qual cosa és vital per a la inde-pendència del país i per al manteniment de les conquestessocials. D’altra banda, com hem vist, s’han fet poques cosesper impulsar un dinamisme econòmic endogen des de lasocietat civil.

Una vegada tallat el cordó umbilical que els unia a l’URSS,els cubans han basat els seus ingressos en dues fonts dedivises estrangeres: el turisme i les remeses. Vistos els recur-sos de l’illa (subdesenvolupament a causa de la monocultu-ra, indústria vetusta, dificultat per modernitzar els equipa-ments a causa del bloqueig), no podien fer una altra cosa enun primer moment. En un país pobre, però, el desenvolupa-ment del turisme indueix molt a les desigualtats. El comerçen divises i en pesos convertibles incrementa les desigualtatsque amenacen els assoliments socialistes. Els dirigents,

LLaa ddeemmooccrrààcciiaallooccaall ééss uunnaaccoonnddiicciióó ppeerr aall’’eeqquuiilliibbrrii ddeellddeesseennvvoolluuppaammeenntteeccoonnòòmmiiccnnaacciioonnaall..

37nexe - 19


38

però, no van dubtar a córrer aquest risc. Cal compararaquesta elecció, agosarada i realista, amb la gran reticènciaa fomentar la iniciativa econòmica individual o cooperativa.En la mateixa línia posaria el fet d’haver optat per una dola-rització (encara que limitada i finalment controlada) i no pelque anomenem "economia alternativa i solidària”. És com siels dirigents hagueren preferit córrer el risc d’una accentua-ció de les desigualtats (de la qual ells trauen profit personal-ment, perquè formen part del sector de gent que té accés ales divises), però hagueren rebutjat fomentar una políticad’interaccions populars i d’autoorganització en la societatcivil. S’ha optat, per tant, per un desenvolupament, implíci-tament menor, que no apunta cap a una extensió de l’apro-piació social, sinó que té com a objectiu incrementar elsrecursos de l’Estat, és a dir, el capital al qual la classe diri-gent té accés col·lectivament i individualment. És claramentun capitalisme d’Estat. No vull crear cap polèmica, de fet, elcapitalisme d’Estat pot ser un dels instruments que con-duïsca al camí socialista. No sé quines són les motivacionsque tenen els dirigents cubans per triar aquestes opcions.Simplement tracte de definir de manera objectiva aquesteseleccions en termes econòmics i socials.

Em fa l’efecte que des de la dècada dels 80, i més accele-radament des del període especial, els dirigents cubans hanpassat d’una política centrada en l’enquadrament i la mobi-lització de la població a una política més directiva, on el quecompta és la capacitat de reacció als constrenyiments delmercat internacional. Aquest canvi em sembla positiu, ja queel socialisme marcarà els punts per demostrar que és capaçde respondre, sense sotmetre’s, a les limitacions del mercatmundial.

És evident que el que determina l’especificitat del capita-lisme d’Estat cubà és la seua situació geopolítica. L’experièn-cia cubana s’ha constituït d’una manera totalment oposadaa l’imperialisme veí. Cuba és un país menut que es trobadavall del foc militar de la gran potència imperialista. Pertant, és vital, tant per als dirigents com per al poble, mante-nir la capacitat de resistència social i militar amb vista a unapossible agressió, i això suposa mantenir la unió entre elsdirigents i el poble. Tot i això, aquesta unió no es basa sola-ment en el patriotisme, sinó també en la garantia de les con-questes socials. M’imagine que els dirigents saben que si dei-xen créixer les desigualtats (i estan temptats de fer-ho perquèaixò els beneficia), s’arrisquen a trencar el pilar sobre el quales recolzen.

nexe - 19


A més a més, Cuba és un espai econòmic menut (res aveure amb la Xina!) que no podrà prescindir mai de cert nom-bre d’intercanvis internacionals. Qualsevol dinàmica d’enri-quiment d’una part de la població (o fins i tot del seu conjunt)corre naturalment el perill de vincular-se als circuits delscapitals i les xarxes de les classes dominants d’Amèrica delNord o del Sud, en nom del veïnatge, les complementarietatscomercials, l’absència de barrera lingüística i cultural, i finsi tot la interpenetració familiar entre la societat cubana i ladiàspora. En aquestes condicions, qualsevol relaxament delcontrol estatal sobre el comerç i els moviments del capitalcomporta el risc immediat de ser absorbit o passar a depen-dre del capital estranger.

D’aquesta manera podem descriure la formació socialcubana, des de la revolució i encara ara, com un capitalismed’Estat construït al voltant d’un voluntarisme antiimperialis-ta. Unió amb el poble, manteniment de la disciplina interior,insubordinació militar i política envers l’imperialisme. Potser,sobre aquests punts, es podria establir un paral·lelisme entreCuba i la Líbia de Kadhafi, on trobem un altre règim que, desde fa desenes d’anys, manté una estabilitat política, con-questes socials importants i una independència econòmica,tot i que a costa d’un control ideològic dictatorial però senseterror de masses, amb un balanç en conjunt molt bo, tant enmatèria de drets humans com en termes econòmics, que con-trasta amb l’evolució deplorable dels països que tenen unnivell econòmic semblant. Tot i això, a diferència de Líbia,Cuba no té cap mannà petrolier. Per tant, Cuba està obliga-da, des del període especial, a idear les seues pròpies armesper defensar la independència econòmica.

Amb aquestes coordenades, és comprensible que els diri-gents cubans hagen rebutjat successivament imitar la políti-ca de Tito, o la primavera de Praga, o les reformes de Gor-batxev, o, més recentment, l’obertura econòmica “a laxinesa”. És comprensible que hagen optat per no acabar ambel control ideològic i la mobilització voluntarista de la pobla-ció, encara que la població cada vegada demana més lliber-tat d’ençà de la manifestació que va tenir lloc a l’Havana l’es-tiu del 94 i de les concentracions a causa del viatge del Papal’any 98. És comprensible que hagen optat per mantenir elcontrol estatal sobre les relacions econòmiques, no solamentexteriors sinó interiors, encara que els intel·lectuals dema-nen més llibertat per a les iniciatives econòmiques internes.No obstant això, aquestes opcions simplement difereixen elsproblemes per a més endavant.

AA CCuubbaa hhii hhaa uunnaaccllaassssee ddiirriiggeennttqquuee ttéé pprriivviilleeggiiss,,ttoott ii qquuee ss’’hhaa ddeeddiirr qquuee eenn tteenneennmmoollttss mmeennyyss qquueeaallss ppaaïïssoossccaappiittaalliisstteess..

39nexe - 19


40

QQuuiinn ffuuttuurr ccaall eessppeerraarr??

La interpenetració cultural a través d’Internet i la pressió capals intercanvis econòmics fan que Cuba no puga mantenir-seindefinidament en la seua posició de fortalesa assetjada. Cubaestà obligada a inventar un model de desenvolupament econò-mic atractiu per a tots els sectors de la població; aquesta és lacondició que ha de complir per mantenir la independència enl’entorn del mercat capitalista mundial. És per aquest motiuque ha de renovar la unió entre els dirigents i el poble al voltantd’un projecte basat en la solidaritat i l’expansió col·lectiva i indi-vidual. En altres paraules, cal tornar a llançar i a idear la cons-trucció del socialisme. Altrament, es corre el greu perill que esdesmantellen els assoliments col·lectius i que aparega ladecadència social, com ha ocorregut als països de l’Est. Fent-me ressò de la vella fórmula de Guevara (o de Castro, no ho sé),“revolució socialista o caricatura de revolució", es pot parlar detransició socialista o naufragi de la transició.

QQuuèè ffaarraann eellss ccuubbaannss??

Als països de l’Est, la classe dirigent dels Estats comunis-tes, a la fi del segle XX, es va desfer de les adquisicions de lapropietat col·lectiva per un preu molt baix, i els seus ele-ments més actius es van reciclar en una nova burgesia, enpart en forma de màfia, en part en posició subalterna enfrontde la burgesia europea occidental. El que queda de capitalis-me d’Estat actualment depèn del capitalisme liberal de l’Eu-ropa Occidental i del capitalisme mafiós. I per què no ha tin-gut lloc una evolució semblant a Cuba? Jo hi veig duespossibles explicacions:

-D’una banda, els dirigents cubans, tot i ser autoritaris otecnòcrates, es mouen amb consciència social i orgull nacio-nal –procedents d’una revolució feta pel mateix poble, ensituació d’autodefensa constant davant de l’imperialismeveí–, i amb grans realitzacions socials.

-De l’altra, a Miami hi ha una burgesia cubana molt nom-brosa, mafiosa i amb ganes de revenja, que no té cap inten-ció de recuperar els dirigents de l’illa, sinó d’eliminar-los, iaixò ho saben els dirigents; l’única solució que troben, doncs,és la de mantenir-se com a dirigents independents, amb elsuport d’una economia controlada per l’Estat i una aliançasocial antiimperialista.

Tanmateix, aquests dos factors probablement evoluciona-ran amb l’arribada de les noves generacions. Els fills dels

CCuubbaa eessttààoobblliiggaaddaa aaiinnvveennttaarr uunn mmooddeell ddeeddeesseennvvoolluuppaammeenntteeccoonnòòmmiicc aattrraaccttiiuuppeerr aa ttoottss eellsssseeccttoorrss ddee llaappoobbllaacciióó..

nexe - 19


burgesos de Miami no estaran tan enrabiats com els seuspares o avis. Als cubans que s’han instal·lat a Miami mésrecentment els motiven més els guanys que l’anticomunisme.Quan els EUA alcen o suavitzen el bloqueig, les relacionseconòmiques es posaran en marxa. I a Cuba les noves gene-racions de dirigents no han conegut la revolució. La majoriasón tecnòcrates, alguns han estudiat a l’estranger, de mane-ra que és molt possible que es vegen temptats de normalitzarles relacions amb els països capitalistes (cosa que seria reco-manable), però probablement integrant-se amb les xarxesinternacionals de la classe dominant nord-americana. Aixòdependrà segurament de les seues orientacions polítiques iper tant de les relacions que mantinguen amb el poble cubà,dels projectes de societat que veuran la llum a Cuba (és a dir,l’articulació entre el capitalisme d’Estat, l’economia solidàriai/o el capitalisme en general), així com de la situació políticainternacional llatinoamericana. En quina mesura els diri-gents cubans de demà tindran la temptació de reconvertir-seen burgesia privada, a l’empara d’una bandera socialdemò-crata o liberal, a costa de les conquestes socials? O mésprompte elegiran una línia de resistència que serà impossiblede mantenir si no es renova l’aliança amb el poble mitjançantun projecte dinàmic?

QQuuiinnaa ddeemmooccrraattiittzzaacciióó ccaall??

La majoria d’experts opinen que Cuba no podrà millorar elseu sistema econòmic si no hi ha una democratització. Però calremarcar que, aparentment, a Cuba pocs han parlat d’exigir elmultipartidisme. És per por de la censura? Sens dubte, no ésnomés per això. Una democràcia representativa amb partits estradueix normalment, i especialment al continent americà, enun sistema de repartiment del botí (spoil system) on els partitssuccessius s’apropien dels càrrecs administratius, mitjançantuna competició caracteritzada per la demagògia que no intro-dueix res profitós al debat polític... sinó més aviat el contrari,converteix els partits polítics en instruments dels seus presta-dors capitalistes... sobretot del capital estranger. Certament, elspartits serveixen en principi per formalitzar les grans opcionsdels debats polítics, però de fet el que sol passar, fins i tot aFrança, és que la competició entre els partits s’apodera deldebat polític. A Europa de l’Est, s’ha vist com s’ha destruït lapropietat col·lectiva i els serveis públics amb la formació de par-tits socialdemòcrates o reaccionaris que expressen o instru-mentalitzen el descontentament dels exclosos socialment.

LLaa ffiinnaalliittaattpprriinncciippaall ddee lleessrreeffoorrmmeesseeccoonnòòmmiiqquueess ééssppeerrmmeettrree qquueell’’EEssttaatt ccoobbrree lleessddiivviisseess,, uunnaanneecceessssiittaatt vviittaallppeerr aa llaaiinnddeeppeennddèènncciiaa ddeellppaaííss ii eellmmaanntteenniimmeenntt ddeelleess ccoonnqquueesstteessssoocciiaallss..

41nexe - 19


42

Per tal que el poble controle realment els assumptes d’Estat,cal que es complisquen una sèrie de condicions: transparència,participació en les decisions (les experiències de democràciaparticipativa) i drets socials garantits. Els drets democràticsformals només tenen sentit si s’aprofundeix de veritat en la ciu-tadania real. La democratització més necessària per a Cubaconsistiria a donar a la població unes oportunitats millors perpoder participar en les eleccions econòmiques que li incumbei-xen, per poder plantejar-hi propostes i implicar-s’hi de maneraresponsable. Això implica el desenvolupament de formes decogestió o d’autogestió (que ja existeixen en part però de formacontrolada i paternalista, i que es podrien transformar, la qualcosa ens torna a portar a la qüestió de la iniciativa econòmicaen la societat civil), de la democràcia participativa, del fomentde les associacions, en definitiva, de la llibertat de premsa id’expressió a tots els nivells.

CCaapp aa uunnaa eexxaallttaacciióó ddee ll’’iinnddiivviidduuaalliissmmee??

Si no es desprèn prompte cap perspectiva dinàmica, ésdifícil endevinar com reaccionarà l’opinió pública després del’era Fidel. Els ideals revolucionaris de Martí i Guevara enca-ra hi estan molt presents, però, com que els utilitzen tantcom a cançoneta dels discursos oficials (cosa que testimoniael panteix ideològic del règim), és difícil saber fins a quinpunt les persones hi creuen realment. És veritat que elscubans estan orgullosos a just títol de la seua independèncianacional i que estan lligats a les seues conquestes socials...però des de fa més de deu anys aquestes idees comuness’han format a partir de la decadència, del mercat negre i dela fascinació que desperten els models de consum dels paï-sos rics.

Molta gent no suporta ja el control social perepunyetes decada dia. El que fa por és que les úniques mesures que esprenguen com a reacció, tan bon punt el control policíac dela societat es relaxe, siguen abandonar els valors cívics i pre-cipitar-se cap a l’individualisme.

Les pràctiques dels dirigents cubans, marcades per unaracionalitat tecnocràtica, no estan en situació de contrares-tar la ideologia de l’enriquiment personal, més prompte ellegitimen, en la mesura que la solidaritat social no es percepcom una política visible, transformadora i atraient.

L’única cosa que podria contrarestar l’individualisme seriauna remobilització de la societat al voltant de projectes querellançaren de manera concreta l’apropiació col·lectiva i l’ex-

nexe - 19


pansió personal (i que li tornaren a donar sentit als idealsguevaristes tradicionals). Hi ha alguna força punyent queengegarà aquests projectes una vegada arribe l’obertura des-prés de l’era Fidel?

Marsella, segona versió, agost de [email protected]

LLaa mmaajjoorriiaadd’’eexxppeerrttss ooppiinneennqquuee CCuubbaa nnooppooddrràà mmiilllloorraarr eellsseeuu ssiisstteemmaaeeccoonnòòmmiicc ssii nnoo hhiihhaa uunnaaddeemmooccrraattiittzzaacciióó..

43nexe - 19


e vegades, dins el món cooperatiu, sentim crides dramà-tiques a favor d’engrandir les nostres empreses, com si elcreixement fos una necessitat absoluta, universal i evidentque molts cooperativistes es neguen a atendre, sigui perquès’aferren a una ideologia obsoleta, sigui per ineficàcia o permandra. Però potser les coses no són tan clares.

El discurs sobre la necessitat de créixer, a vegades, esrepenja en la bondat del creixement i en altres en la seva in-evitabilitat. En el primer cas, engrandir les nostres coopera-

Mite i realitat del creixementJordi Garcia Jané

45nexe - 19

D

46

tives seria una mena d’obligació moral que tenim els coope-rativistes, bé sigui per estendre el cooperativisme en la socie-tat, bé per crear llocs de treball. En el segon cas, el creixe-ment cooperatiu seria ineludible si volem sobreviure dins elmercat. Per últim, totes aquestes raons estarien reforçadesper la fascinació de les societats contemporànies pel creixe-ment. Analitzem un per un aquestes arguments.

EEsstteennddrree eell ccooooppeerraattiivviissmmee

S’equipara l’increment de la dimensió de les cooperativesal creixement del cooperativisme. Però és fàcil adonar-se queaugmentar en dimensió és tan sols una de les maneres queel cooperativisme té de créixer. El cooperativisme pot desen-volupar-se també multiplicant el nombre de cooperatives, dela mateixa manera que la seva influència social es pot inten-sificar, i esdevenir referent d’una altra economia, si les co-operatives demostren que són de debò empreses democràti-ques i participatives, generen una elevada satisfacció entreles persones que hi treballen, creen béns i serveis útils per ala societat i estan compromeses amb el seu entorn social iambiental. De fet, sembla que molts d’aquests beneficis denaturalesa social costen més de produir en les grans coope-ratives que en d’altres de dimensió petita o mitjana.

CCrreeaarr llllooccss ddee ttrreebbaallll

La creació de llocs de treball pot ser certament una formad’expressar el compromís amb la comunitat (principi setè delcooperativisme), però es tracta tan sols d’una manera més.Aquest compromís pot mostrar-se igualment donant suport(econòmic, en treball o en espècies) a causes socials, apadri-nant la creació de noves cooperatives o treballant per enfor-tir el moviment cooperatiu. Aclareixo també que considero lageneració de llocs de treball com una aportació social sempreque siguin de qualitat (salari digne, estabilitat, participaciódemocràtica en les decisions, satisfacció laboral...); si no ésel cas, no hi ha tal aportació, la cooperativa estarà fent exac-tament el mateix que qualsevol empresa capitalista: llogar“força de treball” o “recursos humans” al menor cost possiblei després legitimar-ho dient que gràcies a ella hi ha més gentque té feina, un raonament que recorda la relació de sub-missió tradicional entre patrons i treballadors, en quèaquests encara havien d’estar-los agraïts, als primers, perexplotar-los.

AAuuggmmeennttaarr eennddiimmeennssiióó ééss ttaannssoollss uunnaa ddee lleessmmaanneerreess qquuee eellccooooppeerraattiivviissmmee ttééddee ccrrééiixxeerr..

nexe - 19

Mite i realitat del creixement

1: Podreu trobarmés exemples d’a-quest vocabulari,propi de l’escola deposicionament, a lapàgina 124 de Safa-ri a la estrategia.Henry Mintzberg ialtres. Ed. Granica,1998. Potser no esdegui a la casualitatque sigui precisa-ment aquesta esco-la, abanderada perPorter, juntamentamb les escoles dedisseny i de planifi-cació, les que inspi-ren més les estratè-gies de les gransempreses i, malau-radament, també lesque més s’apliquenen la gestió de lescooperatives. Per

SSoobbrreevviiuurree

Aquest tercer argument, el més complex, partiria de dirque la competència entre les empreses és molt gran i que enl’actual economia globalitzada encara s’ha intensificat més,per concloure, fent un salt conceptual al buit, que estemobligats a ser sempre més grans si volem sobreviure. Aques-ta afirmació entronca amb la màxima de ressonàncies darwi-nianes que afirma que el peix gran es menja el petit. Però niDarwin ni els evolucionistes actuals no diuen això (al con-trari, el món és dels bacteris!), ni encara que ho diguessinhauríem de traslladar un fet biològic al món social. De fet, siacceptéssim la validesa de les analogies biològiques, podríemrecordar que els éssers vius creixen només des de l’embriófins a l’edat adulta, moment en què assoleixen una dimensiódeterminada segons l’espècie i inicien un període d’estabilitatfins que moren. O que, a escala cel·lular, del creixement des-controlat en diem càncer.

Al meu entendre, els obsessionats pel creixement arribena conclusions equivocades perquè simplifiquen massa la rea-litat. Primer de tot, descriuen el mercat d’una manera tanhomogènia, estàtica i omnipotent, que sembla que les empre-ses no puguin crear nous mercats o triar en quin se situen,ni tampoc elegir estratègia ni estructura organitzativa. Peròen la realitat no hi ha Mercat sinó molts mercats diversos idinàmics, i no tenen res a veure els requeriments organitza-tius per competir en el mercat de la perruqueria d’un barrique en el mercat de l’automòbil, d’abast mundial, per posardos casos extrems. El grau de competència és molt diferent iel ventall d’estratègies que els actors poden assajar amb pro-babilitats raonables d’èxit també.

En segon lloc, l’empresa en general i la cooperativa enespecial no ha de tenir forçosament com a objectiu monopo-litzar el mercat a què pertany; pot optar per retenir-ne tansols una quota determinada. Enlloc no està escrit que unacooperativa hagi d’esclafar la competència (seguint el voca-bulari que tant agrada en molts cercles de negocis1), aquestapot preferir assolir altres objectius d’acord amb un criteri d’è-xit cooperatiu, sempre més global que el de l’empresa con-vencional.2

En tercer lloc, ser més gran no implica necessàriamentobtenir més beneficis econòmics. Moltes petites empresessón més rendibles que les grans. Els evidents avantatges d’a-questes últimes (la seva superior capacitat d’inversió i derecerca o el seu poder en el mercat i en la política) troben el

NNoo hhii hhaa MMeerrccaattssiinnóó mmoollttssmmeerrccaattss ddiivveerrssooss iiddiinnààmmiiccss,, ii nnootteenneenn rreess aa vveeuurreeeellss rreeqquueerriimmeennttssoorrggaanniittzzaattiiuuss ppeerrccoommppeettiirr eenn eellmmeerrccaatt ddee llaappeerrrruuqquueerriiaa dd’’uunnbbaarrrrii qquuee eenn eellmmeerrccaatt ddeell’’aauuttoommòòbbiill,,dd’’aabbaasstt mmuunnddiiaall,,ppeerr ppoossaarr ddoossccaassooss eexxttrreemmss..

47nexe - 19


48

seu contrapès en la flexibilitat operativa, el contacte mésestret amb el client i la superior capacitat per satisfer seg-ments específics de mercat que solen aconseguir les petitesempreses. De fet, les grans empreses s’organitzen en unitatsmés reduïdes precisament per augmentar la seva competiti-vitat, combinant d’aquesta manera els punts forts implícitsen totes dues dimensions, una combinació que, amb unajerarquia diferent, les cooperatives també adopten, o hauriend’adoptar, amb la intercooperació.

Finalment, només hem d’obrir els ulls i mirar. Si fos certque les empreses grans es mengen les petites, ¿com s’expli-caria que la dimensió mitjana de les empreses espanyolessigui de 4 treballadors o que a Catalunya, del més de migmilió d’empreses existents, el 99,8% siguin PIME (menys de50 treballadors), ocupin el 75% dels treballadors i generin el66% del PIB privat?3

Idèntic fenomen s’observa en el cooperativisme de treballcatalà: segons l’estudi de Marià Moreno i Anastasi Pérez, lamitjana de treballadors del sector es troba entre 5 i 15 per-sones;4 si ens centrem en les cooperatives federades a laFCTC, el 92% tenen de 3 a 50 persones, i entre aquestes un37% són clarament microempreses, car no superen els 5socis. Amb el decurs dels anys, moltes duplicaran o fins tri-plicaran els socis, i sol ser raonable, però fins i tot així lamajoria seguiran sent petites empreses, sense que això elsrepresenti cap problema.

Per acabar aquesta argumentació, m’hauria agradat com-parar les taxes de mortalitat de les empreses segons la sevadimensió, però em falten dades per extreure conclusions sòli-des. Sabem que el 51,4% de les cooperatives de treball cata-lanes de nova creació sobreviu transcorreguts els crítics cincprimers anys,5 una xifra lleugerament superior a la taxa desupervivència del conjunt de les PIME.6 Desconec, en canvi,la taxa de supervivència de les empreses que ja neixen gransen els seus cinc primers anys de vida, però sí sé que, quanuna gran empresa fa una reestructuració dràstica de planti-lla o tanca, el nombre de treballadors que van al carrer equi-val a la desaparició de moltes PIME juntes.

En conclusió, la realitat desmenteix la suposada ineficièn-cia o extinció de les PIME. De fet, cada dimensió empresarialté els seus avantatges i inconvenients, així com els seus fac-tors crítics, i la supervivència i l’èxit (un èxit que es pot defi-nir, a més, de diverses maneres) d’una empresa depenen d’e-lements altres que la dimensió, sense descartar, mal quepesi, fins i tot, el mateix atzar.

EEllss eevviiddeennttssaavvaannttaattggeess ddee lleessggrraannss eemmpprreesseessttrroobbeenn eell sseeuuccoonnttrraappèèss eenn llaafflleexxiibbiilliittaattooppeerraattiivvaa,, eellccoonnttaaccttee mméésseessttrreett aammbb eellcclliieenntt ii llaa ssuuppeerriioorrccaappaacciittaatt ppeerrssaattiissffeerr sseeggmmeennttsseessppeeccííffiiccss ddeemmeerrccaatt ddee lleessppeettiitteess eemmpprreesseess..

descobrir altresenfocaments méscongruents amborganitzacions parti-cipatives com lescooperatives, pot serútil llegir els capí-tols de Safari a laestrategia dedicats ales escoles estratègi-ques d’aprenentatgeo la cultural. 2: Vegeu GarciaJané, Jordi, a l’a-partat sobre l’econo-micisme dins de“Cooperativisme:regeneració o assi-milació. Nexe, 18,juny de 2006.3: Dades reproduï-des awww.bcn.es/nego-cis/ca/welcome.htm

nexe - 19


4: La innovación enlas pequeñas empre-sas catalanas. Lascooperativas de tra-bajo asociado. MariàMoreno i AnastasiPérez. CIDEM,2003.5: Perdurabilitat deles empreses d’eco-nomia social.www.cooperatives-treball.coop. 15 demarç de 2006.6: Cada any desapa-reixen un 11,2% dePIME en comparaciód’un 10% de coope-ratives.7: Pàg. 176. Naredo,José Manuel, Raíceseconómicas del dete-rioro económico ysocial, Ed. S.XXI,2006.8: Pàg. 188, Naredo,José Manuel, Raíceseconómicas del dete-rioro económico ysocial, Ed. S.XXI,2006

EEll mmiittee ddeell ccrreeiixxeemmeenntt

Els cooperativistes som part d’una societat obsessionadapel creixement. No és estrany, per tant, que intentem tambépracticar-lo a les nostres empreses, com si fos la cosa mésnatural.

En l’àmbit macroeconòmic, Naredo titlla el creixementeconòmic de mite i afirma: “el creixement del típic agregatmonetari de producte o renda nacional es percep com unacosa inequívocament desitjable i generalitzable, sense necessi-tat ja d’analitzar el seu contingut efectiu, les seves servituds iles seves conseqüències no desitjades”,7 per alertar-nos mésendavant del seus límits: “si per desenvolupament s’entén elcreixement d’alguna cosa que tingui a veure amb el món físic,és segur que no podrà mantenir-se permanentment”.8

Contemplant ara el fenomen des de cada empresa, detec-tem com en l’afany per créixer conflueixen la voluntat delspropietaris i dels directius. Per als propietaris o accionistes,el creixement de les seves companyies és la manera quetenen de maximitzar els beneficis pel capital invertit. Per alsdirectius o gerents, a part de servir els interessos dels pri-mers i les recompenses econòmiques que això els comporta,la pulsió pel creixement sembla obeir més a factors d’ordrepsicològic com l’afany de poder o l’excitació del repte. A “L’e-go empresarial”, un article publicat a Fortune, que tractavade l’Organització de Presidents Joves dels Estats Units, elsmateixos directius joves es veien a si mateixos d’aquestamanera: “‘L’expansió és una espècie de malaltia entre nosal-tres’, diu un president. ‘Afrontem-ho’, diu un altre. ‘Somconstructors d’imperis. La compulsió i l’obsessió tremendesno són per guanyar diners, sinó per construir un imperi’”.9

En el cas de les cooperatives, la situació és parcialmentdiferent. Tal com constatem sovint, l’afany per créixer delsdirectius o gerents de les cooperatives és similar al de lesempreses capitalistes, però la dels socis treballadors sol serinferior, ja que almenys objectivament l’empresa cooperativa,una vegada arriba al punt en què l’increment en l’escala pro-ductiva no li reporta més beneficis ni li permet reduir costos,no té cap motivació endògena per expandir-se. Schweickartho explica així: “... les empreses autogestionades tenenmenys tendència que les empreses capitalistes a l’expansióper certs procediments i en determinades condicions. Amb-dues s’expandiran en resposta a un creixement evident de lademanda. I ambdues s’expandiran si es dóna un incrementsignificatiu dels rendiments d’escala. Però una empresa capi-

CCaaddaa ddiimmeennssiióóeemmpprreessaarriiaall ttéé eellsssseeuuss aavvaannttaattggeess iiiinnccoonnvveenniieennttss,,aaiixxíí ccoomm eellss sseeuussffaaccttoorrss ccrrííttiiccss,, ii llaassuuppeerrvviivvèènncciiaa iill’’èèxxiitt dd’’uunnaaeemmpprreessaa ddeeppeenneenndd’’eelleemmeennttss aallttrreessqquuee llaa ddiimmeennssiióó..

49nexe - 19


50

talista està molt més motivada a expandir-se que una empre-sa autogestionada quan els rendiments d’escala són cons-tants i/o els costos es redueixen.”10

Joseba Azkarraga, en el seu treball sobre el futur de MCC,adverteix el grup cooperatiu perquè no s’obsedeixi per créixera qualsevol preu: “El desafiament de l’experiència cooperati-va de Mondragon no consisteix a créixer econòmicament,sinó a fer-ho seguint criteris democràtics, socials, culturals,ecològics i solidaris”. I encara: “L’experiència cooperativa deMondragon, com a part de la cultura moderna, ha de lluitarcontra el perill d’haver creat un univers de grans i potentsmitjans, al servei de cap altre propòsit que el de reproduir-sei engrandir-se”.11

DDeell mmiittee aa llaa rreeaalliittaatt

Abandonem, doncs, l’ús mitològic o ideològic del creixe-ment, deixem de receptar-lo de manera indiscriminada comsi fos una píndola màgica i utilitzem-lo com el que en veritatés: un mitjà de vegades apropiat, d’altres no, per fer front adeterminades situacions en què es pot trobar una co-operativa.

Per exemple, pot resultar un mitjà apropiat per a una co-operativa del sector de la distribució que està aplicant unaestratègia competitiva centrada en el lideratge en costos i on,per tant, les economies d’escala són importants.

En canvi, pot resultar inapropiat per a una altra coopera-tiva dedicada a oferir serveis informàtics a mida, a la qual totd’un plegat li plouen els encàrrecs per la seva qualitat, capa-citat d’adaptació i creativitat. Aquesta segona farà millor pos-siblement mantenint-se com a petita empresa i rebutjantaquelles feines de menor valor afegit, o bé intercooperantamb altres en aquells projectes que, sent interessants perassumir-los, desbordin les seves capacitats internes.

Tanmateix, no deixa de ser parlar per parlar, perquè sem-pre caldrà analizar el cas concret. Haurem de compararavantatges i inconvenients del creixement respecte d’altresopcions com ara practicar algun tipus d’intercooperació(aliances temporals o estratègiques, cooperatives de segongrau, grups cooperatius...), canviar de segment o de mercat,reforçar la posiciò en un nínxol específic, etc. Haurem de sos-pesar les condicions externes (grau de competència, comple-xitat i dinamisme de l’entorn), però molt especialment lescapacitats i voluntats internes. Les repercussions internesd’un eventual creixement són crucials; al capdavall, com diu

EEllss ccooooppeerraattiivviisstteessvviivviimm ddiinnss uunnaassoocciieettaattoobbsseessssiioonnaaddaa ppeellccrreeiixxeemmeenntt.. NNoo éésseessttrraannyy,, ppeerr ttaanntt,,qquuee iinntteenntteemmttaammbbéé aassssoolliirr--llooddee mmaanneerraaaaccrrííttiiccaa aa lleessnnoossttrreess eemmpprreesseess..

9: Citat a Safari a laestrategia.. HenryMintzberg i altres.Ed. Granica, 1998.10: Pàg. 158, Sch-weickart, David.Más allá del capita-lismo. Ed. SalTerrae, 1993.11: Vegeu Azkarra-ga, Joseba. Moderni-dad y cooperativis-mo. Una miradasobre los sentidos yla cultura cooperati-va de Mondragón.

nexe - 19


12: Mintzberg,Henry. La necesidadde coherencia en eldiseño de la organi-zación. Ed. Ariel,1982.13: Pàg. 232. Mora-les Gutíerrez, Alfon-so Carlos, Compe-tencias y valores enlas empresas de tra-bajo asociado.Alfonso CarlosMorales Gutiérrez,CIRIEC, 1998.14: Pàg.227.Idem 13.15: Pàg. 66. Lucas,Antonio Lucas. Laparticipación en eltrabajo. Ed. Lumen,1995.16: Pàg. 272. Mintz-berg, Henry. Laestructuración de lasorganizaciones. Ed.Ariel. 1984.

Mintzberg, “... sovint és més fàcil canviar de sector o retirar-se a una posició convenient dintre del mateix sector que des-fer una estructura coherent. És el que fa l’empresari ‘empre-nedor’: buscar un entorn nou i dinàmic quan l’anteriors’estabilitza i comença a ser envaït per burocràcies”.12

EEllss rriissccooss ddeell ccrreeiixxeemmeenntt

“Vam créixer massa de pressa”, és una queixa que se sentsovint en el món empresarial. Dos són, al meu entendre, elsriscos més greus que pot comportar la conversió en granempresa del que abans era una petita cooperativa. El primerés la probable disminució del compromís dels treballadors,fruit del descens de la seva satisfacció laboral. El segon és ladificultat per decréixer, si calgués en un altre moment de lavida de la societat.

Comencem pel primer. A mesura que augmenta el nombrede socis –alguns autors situen el salt a partir de 15 perso-nes–, la interacció cara a cara es fa més difícil i solen créixertant la divisió del treball com la burocratització i la jerar-quització. Tot això provoca que augmenti la frustració de lespersones i minvi el seu compromís amb l’organització. Lamajoria d’estudis coincideix a assenyalar que, a les empresesque es fan grans, disminueixen els nivells de compromís delstreballadors (Miller 1967, Cook i Wall 1980, Burns i altres,1990),13 de col·laboració amb la direcció, de control real id’influència dels treballadors (Lucas),14 de participació delstreballadors en els processos de presa de decisions, així combaixa també la qualitat i la fluïdesa de les comunicacions(Delicado i altres ),15 augmenten les barreres espacials i elsindividus es troben cada vegada més aïllats (Melcher)16 i esprodueix més confusió, es veu perjudicat l’esperit de treball,augmenten l’absentisme i els accidents, disminueix la satis-facció pel treball i són més greus els conflictes entre sindicatsi direcció (Litterer).17

Aquest constel·lació de causes i efectes que es retroali-menten comporta, en les cooperatives, la reducció de laparticipació democràtica als seus mínims formals (assem-blea anual, elecció del consell rector i poca cosa més), ambquè s’afebleix precisament el principal avantatge compara-tiu de les cooperatives, que és l’alta implicació dels socis-treballadors. Ramaekers (1984) descriu el procés així: “perfalta de control democràtic, les cooperatives evolucionarancap a una concentració del poder en una tecnocràcia queacabarà per elegir els seus dirigents entre els seus iguals.

OObbjjeeccttiivvaammeennttll’’eemmpprreessaaccooooppeerraattiivvaa,, uunnaavveeggaaddaa aarrrriibbaa aallppuunntt eenn qquuèèll’’iinnccrreemmeenntt eennll’’eessccaallaapprroodduuccttiivvaa nnoo lliirreeppoorrttaa mmééssbbeenneeffiicciiss nnii lliippeerrmmeett rreedduuiirrccoossttooss,, nnoo ttéé ccaappmmoottiivvaacciióóeennddòòggeennaa ppeerreexxppaannddiirr--ssee..

51nexe - 19


52

Els símptomes són clars: assemblees silencioses de coope-rativistes –si no buides–, aprovacions automàtiques a lesgestions del consell rector, i els equips directius que roma-nen immutables”.18

El segon risc és la dificultat que tenen estructuralmentles cooperatives per fer marxa enrere. Allò que és una deles seves grans fortaleses –l’estabilitat laboral derivada dela primacia del treball sobre el capital– comporta carregaramb el handicap de la rigidesa laboral. A la cooperativa liés més fàcil créixer (tot i que sol necessitar trobar finança-ment extern) que fer l’operació inversa, decréixer, ja quehauria de reduir el nombre de socis, una decisió traumàti-ca. Mentre que per a l’empresa capitalista una reducció deplantilla és un episodi més, ja que externalitza els dramà-tics efectes socials que la reducció comporta, en el cas d’u-na empresa cooperativa, la tensió entre els socis i la des-capitalització per la marxa d’una part d’aquests potrepresentar el tancament total de la cooperativa a curt ter-mini.

Sembla que els directius de Mondragon van percebre queel grup es trobava en aquesta situació d’impossibilitat defer marxa enrere, ara fa uns anys. El 1988 van celebrar uncongrés cooperatiu titulat “Fent front a la ComunitatEconòmica Europea”. Es tractava d’estudiar com afrontarla competència amb les multinacionals davant l’arribadadel mercat únic. Van preguntar-se si podien esquivar el xoc(“Fabriquem productes específics en què no tinguin avan-tatge les grans companyies capitalistes? És possible trobarun segment de mercat més accessible per a les cooperativesde treballadors a causa de la seva capacitat d’adaptació,utilitzant l’avantatge de la seva naturalesa cooperativa?Podríem adaptar les nostres empreses a nous mercats i tro-bar segments de mercat ignorats o, com a mínim, menysaccessibles a les empreses capitalistes?”19), però van con-cloure que la majoria de les seves empreses industrials jahavien passat el punt de no retorn: havien invertit massadiners en aquells productes, maquinària, etc., per alterar elrumb. Decidint-se per competir amb les multinacionals,havien adoptat les característiques dels seus rivals. Elsreunits van concloure que havien d’augmentar ràpidamentels processos de centralització de les decisions per podercompetir en els mercats globals i canviants. El resultat vaser Mondragon Corporación Cooperativa”.20

Veiem, doncs, com no s’ha d’actuar mai amb lleugeresadavant el dilema de créixer o seguir una altra estratègia.

DDeeiixxeemm ddeerreecceeppttaarr ddeemmaanneerraaiinnddiissccrriimmiinnaaddaa eellccrreeiixxeemmeenntt ccoomm ssiiffooss uunnaa ffóórrmmuullaammààggiiccaa iiuuttiilliittzzeemm--lloo ccoomm eellqquuee eenn vveerriittaatt ééss::uunn mmiittjjàà ddeevveeggaaddeess aapprrooppiiaatt,,dd''aallttrreess nnoo..

17: Pàg. 272, Mintz-berg, Henry. Laestructuración de lasorganizaciones. Ed.Ariel. 1984.18: Pàg. 78, Compe-tencias y valores enlas empresas de tra-bajo asociado.Alfonso CarlosMorales Gutiérrez,CIRIEC, 1998.19: Citat a Newsfrom Mondragon.Tim Huet.20: Ibidem 19.

nexe - 19


Apostar pel creixement sostingut és una opció delicada quecaldrà ponderar molt bé, confrontar amb altres alternati-ves i, si finalment decidim adoptar-la, tractar de mitigar elseu efecte negatiu sobre el compromís de les persones revi-talitzant la participació per mitjà de descentralitzar les res-ponsabilitats i de multiplicar els equips autoorganitzats(de treball, de projecte, de millora), d’impulsar processosde redefinició col·lectiva de l’estratègia i els valors col·lec-tius, de dissenyar bons sistemes d’informació i comunica-ció, etc. Però de tot això, ja en parlarem en un altre núme-ro de Nexe.

EEllss rriissccooss mmééssggrreeuuss qquuee ppoottccoommppoorrttaarrccoonnvveerrttiirr--ssee eennuunnaa ccooooppeerraattiivvaaggrraann ssóónn ddooss:: llaapprroobbaabblleeddiissmmiinnuucciióó ddeellccoommpprroommííss ddeellssttrreebbaallllaaddoorrss ii llaaddiiffiiccuullttaatt ppeerrddeeccrrééiixxeerr,, ssiiccaallgguuééss..

53nexe - 19


54 nexe - 19

l número 12 de Nexe, de juny de2003, es va publicar un article, signatper l’amic Josep Maria Vilaseca, titulat“Propostes de reforma de l’Estatut d’Au-tonomia de Catalunya des del co-operativisme” (d’ara endavant N-12).Aprovat el nou Estatut, s’ha consideratinteressant comparar allò que es propo-sava amb el que ha resultat finalment.Abans, però, val la pena recordar el quedeia l’antic Estatut i el que diu el nousobre les cooperatives.

LL’’EEssttaattuutt ddee 11997799

A l’Estatut de 1979 solament es feiareferència a les cooperatives a l’article9.21, on es disposava que la Generali-tat tenia competència exclusiva sobre“cooperatives, pòsits i Mutualisme nointegrat en el sistema de la SeguretatSocial, respectant la legislació mercan-til”, i en l’article 55, fent referència al9.21, on s‘assenyalava que la Generali-tat, com a poder públic, podia fer ús de

55nexe - 19

El nou Estatut i el cooperativisme

Josep Maria Gasch

Pre-textos

A

les facultats previstes a l’apartat 1 del’article 130 de la Constitució “i podràfomentar mitjançant una legislacióadequada les societats coo-peratives”.

Per entendre l’abast de lacompetència exclusiva, caltenir present el que dispo-sava l’article 25. Així, mal-grat que al seu apartat 2s’establia que “en l’exercicide les seves competènciesexclusives correspon a laGeneralitat, segons s’escai-gui, la potestat legislativa, lapotestat reglamentària i lafunció executiva”, a l’apartat 1 es fixavaque les competències “s’entenen referi-des al territori de Catalunya”. I el Tribu-nal Constitucional considerava incons-titucional, per exemple, una norma dela Llei basca de cooperatives quan dis-posava que la Llei s’aplicava a totes lescooperatives que tinguessin el seudomicili al País Basc, amb independèn-cia del seu àmbit territorial d’actuació.No ens estenem amb els arguments dela sentència, però aquesta posa demanifest el que es comentava a N-12sobre la necessitat de precisar les com-petències, tenint en compte la interpre-tació restringida de l’òrgan encarregatde vetllar per la Constitució. Ja en par-larem més endavant.

LL’’EEssttaattuutt ddee 22000066

Al nou Estatut, les cooperatives esconsideren als articles 45 i 124, senseperjudici de l’article 14 en relació amb el115 quant a l’eficàcia territorial de lesnormes.

L’article 45 obliga la Generalitat afomentar l’acció de les cooperatives i el124 atorga a aquesta mateixa institució

la competència exclusiva en matèria decooperatives, competència que abasta laseva organització i funcionament i que

inclou en tot cas: la defini-ció, denominació i classifica-ció; els criteris sobre fixacióde domicili; els criteris rec-tors d’actuació; els requisitsde constitució, modificaciódels estatuts socials, fusió,escissió, transformació, dis-solució i liquidació; la quali-ficació, la inscripció i la cer-tificació en el registrecorresponent; els drets ideures del socis; el règim

econòmic i la documentació social; laconciliació i la mediació, i els grups coo-peratius i les formes de col·laboracióeconòmica de les cooperatives.

El mateix article 124 també asse-nyala com a competència exclusiva laregulació i el foment del moviment co-operatiu, que inclou la regulació de l’as-sociacionisme, l’ensenyament i la for-mació, i la fixació de criteris, regulacióde condicions i execució, i control delsajuts públics al món cooperatiu.

Quant a l’eficàcia de les normes, es téen compte el principi de territorialitattant a l’article 14 com al 115. Això voldir que l’àmbit material de les com-petències és Catalunya.

Per acabar, cal esmentar la pocavariació dels textos citats que hi hahagut entre la proposta votada alsetembre de 2005 pel Parlament deCatalunya i la que es va sotmetre areferèndum i fou aprovada. L’article45.5 no va experimentar cap modifica-ció. Això vol dir que a la ponència delCongrés de Diputats es va mantenir eltext del Parlament català i òbviament ésel que es presentà al poble català.

Quant a l’article 124, destacarem que

56 nexe - 19


MMaallggrraatt qquuee lleessccooooppeerraattiivveess tteenneenn

mmééss ààmmpplliiaa ccaabbuuddaa aall’’aaccttuuaall EEssttaattuutt,, nnooccoonnssiiddeerroo qquuee ss’’hhaaggiiffeett uunn ppaass eennddaavvaanntteenn llaa aauuttoonnoommiiaa oo

aassssuummppcciióó ddeeccoommppeettèènncciieess..

el Parlament català va aprovar un pri-mer apartat que, a l’expressió que cor-responia a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de coo-peratives, s’hi afegia “queacompleixin majoritària-ment llur activitat amb elssocis respectius a Catalu-nya o que, malgrat que noacompleixin majoritària-ment llur activitat a Cata-lunya, hi tenen llur domicilisocial i no acompleixin majoritàriamentllur activitat en una altra comunitatautònoma”. I, pel que afecta les coope-ratives, el principi de territorialitat palèsals preceptes 14 i 115 no ha sofert capmodificació des del setembre de 2005fins al juny de 2006.

Val la pena destacar que a la propa-ganda oficial de la Generalitat sobrel’Estatut es deia que l’article 124ampliava l’àmbit material de la Genera-litat a dos nous conceptes: l’economiasocial i el moviment cooperatiu, sota eltítol de “principals novetats” en relacióamb “com es defineixen les competèn-cies” (fullet de la Generalitat titulat“Guia comparativa entre l’Estatut de1979 i el nou Estatut”).

CCoommppaarraacciióó eennttrree ll’’EEssttaattuutt ii llaapprrooppoossttaa ddee NN--1122

La primera qüestió que es plantejavaa N-12 era l’àmbit d’aplicació de la legis-lació catalana. En aquest tema es pro-posava que la normativa catalana hau-ria d’aplicar-se a:

a) Les cooperatives amb domicilisocial a Catalunya, quan aquest coinci-deixi amb el lloc on hi ha la seva admi-nistració central. S’incloïen expressa-ment les cooperatives europees.

b) Les cooperatives que tinguin a

Catalunya el seu principal establimento explotació, i s’hi afegia que el domicilihauria de fixar-se a Catalunya.

La proposta es fonamentavaen el fet que la redacció dela llei catalana de cooperati-ves era imprecisa en aquestextrem quan deia –i diu–que es regiran per la lleicatalana les cooperativesque duen a terme principal-ment al nostre país llur acti-

vitat. És clar que l’Estatut no ha canviat

res. La competència exclusiva de laGeneralitat que consagra l’article 124ja era proclamada per l’article 9.21 del’anterior Estatut, tal com s’ha apuntatmés amunt. Cert és que si la Generali-tat té competència sobre els criteris defixació de domicili pot intentar unamodificació en el sentit de la propostade N-12, però per ara segueix vigentl’article 2.1 de la Llei de cooperativesde 2002, on es disposa que es regeixenper aquesta Llei “les cooperatives queduen a terme principalment a Catalu-nya llur activitat, cooperativitzada ambels socis respectius, sens perjudici del’activitat amb terceres persones o l’a-ctivitat instrumental o personalaccessòria que puguin dur a terme forade Catalunya”.

Una segona qüestió plantejada a N-12 era que la Generalitat tingués com-petència exclusiva en registres públics,esmentant la càrrega inadmissible queés que les cooperatives hagin de diposi-tar els comptes anuals al Registre Mer-cantil i al Registre de la Generalitat.Doncs això tampoc s’ha modificat. Lalegislació mercantil és de competènciaestatal, segons la Constitució i l’Esta-tu:;per tant, l’intent, com dèiem a N-12,de derivar al Registre Mercantil la publi-

57nexe - 19


EEss sseegguueeiixx aammbb llaabbuurrooccrrààcciiaa::

eexxiissttèènncciiaa ddee ddoossrreeggiissttrreess qquuee ddeeppeenneenn

ddee ddiiffeerreennttssaaddmmiinniissttrraacciioonnss..

citat societària de les cooperatives esmanté.

A continuació, a N-12 es proposavenun conjunt de suggerimentssobre la competència exclu-siva de la Generalitat enmatèria fiscal, comptable,de regularització debalanços i activitats desen-volupades per les cooperati-ves de crèdit i d’asseguran-ces. Res de res. Ja sabemcom ha quedat el finança-ment general. Això és com-petència estatal.

Finalment, pel que fa ales entitats de crèdit i assegurances,recordem que l’article 126 (no esmentatabans) disposa que la Generalitat sola-ment té competència compartida sobrel’estructura, l’organització i el funciona-ment de les cooperatives de crèdit i deles entitats que actuen en el mercatassegurador. Recordem, també, que lacompetència compartida suposa l’e-xistència d’unes bases que fixa l’Estatper llei. És a dir, de la competènciaexclusiva proposada a N-12 hem passata la competència compartida. De totamanera, cal destacar que ja a la propos-ta del Parlament català de 2005, se’nparlava, en aquests supòsits, de com-petència compartida. Oblit? Pocaimportància que es dóna a les coopera-tives de crèdit o d’assegurances? Ho dei-xo per a la reflexió.

En qualsevol cas, cal anotar que en elmanifest “Estatut sí” signat per unasèrie de personalitats no es feia capreferència a les cooperatives com a signede millora entre l’Estatut anterior i elque s’oferia a referèndum. També era unoblit? O resulta que, en definitiva,davant de la globalització econòmica, hiha entitats locals i democràtiques de

base a les quals no es dóna importància. Així mateix, cal anotar que a la “Guía

de lectura del nuevo Estatuto de Auto-nomía de Cataluña”, publi-citat per interessar el votpositiu, no es fa cap re-ferència al cooperativisme.Només un quadre referit al’article 124 – cooperatives.Sense cap comentari.Òbviament, per tot el ques’ha apuntat, és clar que laproposta de N-12 respecte ala competència plena de laGeneralitat en matèria d’ac-tivitats desenvolupades per

les cooperatives de crèdit no ha tingutcap resultat en el nou Estatut. De totamanera, tenim la competència compar-tida segons el que disposa l’article 126.

El que sí ha recollit el nou Estatut ésla regulació de la conciliació i la media-ció en matèria de cooperatives. Per tant,cal entendre que, avui, tal com es pro-posava a N-12 (pàgina 86), es pot regu-lar la conciliació obligatòria.

Pel que fa als aspectes laborals i deSeguretat Social, es manté la competèn-cia estatal quant al règim d’afiliació alsistema de la Seguretat Social dels socisde treball i dels socis treballadors de lescooperatives de treball associat, aixícom en matèria d’accés dels mateixossocis treballadors o de treball al reco-neixement de la situació legal de deso-cupació.

Finalment, cal recordar que a N-12es proposava substituir l’article 55 del’anterior Estatut pel text següent: “LaGeneralitat, amb una legislació adequa-da, propulsarà el cooperativisme com ainstrument que és de cohesió social iequilibri territorial, amb la seva comesade racionalització de la producció i cre-ació de llocs de treball des de la col·labo-

58 nexe - 19


LLaa gglloobbaalliittzzaacciióósseegguueeiixx iimmppeerraanntt:: nnooeess vvooll ddeessccoonncceennttrraarroo ddeesscceennttrraalliittzzaarr lleess

ccooooppeerraattiivveess ddee ccrrèèddiittii dd’’aasssseegguurraanncceess,,

iinnssttrruummeennttss bbààssiiccss ddeell’’eeccoonnoommiiaa ii eell tteeiixxiitt

ffiinnaanncceerr..

ració i solidaritat dels seus components.Amb aquesta finalitat d’equilibrar i har-monitzar el desenvolupament comarcali de procurar una distribu-ció més justa de la riquesa,la Generalitat dispensaràun tracte preferent a lessocietats cooperatives.”

Amb l’article 45 de l’ac-tual Estatut –com s’ha dit–ja es considera l’obligació dela Generalitat de fomentar l’acció coope-rativa modificant la facultat –com s’a-puntava abans– per l’obligatorietat.Però és una llàstima que no s’hagi apro-fitat el canvi per introduir la justificacióde l’obligació de fomentar, és a dir, lacohesió social, l’equilibri territorial, laracionalització de la producció, la crea-ció de llocs de treball i en definitiva eltracte preferent a les cooperatives. I s’a-punta això que té relació amb l’activitatde foment, ja que l’article 114 de l’Esta-tut, que es titula “Activitat de foment”,sembla reservar aquesta activitat nomésa les subvencions. Això sí, el punt 1 del’article disposa que la Generalitat potatorgar subvencions amb càrrec a fonspropis en l’exercici de les activitats defoment, i a l’apartat 2 s’assenyala que,en les matèries de competència exclusi-va, correspon a la Generalitat l’especifi-cació dels objectius a què es destinenles subvencions estatals i comunitàrieseuropees territorialitzables, així com laregulació de les condicions d’atorga-ment i la gestió (tramitació i concessió).

Per acabar aquest apartat, cal desta-car la diferència entre l’objecte i el sub-jecte. S’ha intentat comentar el que diul’Estatut respecte a les cooperatives coma subjecte, però és clar que, tenint encompte que les cooperatives abasten opoden abastar totes les activitats econò-miques, poden considerar-se en gairebé

totes les competències que l’Estatutregula al capítol II del títol IV.

CCoonncclluussiioonnss

A l’anterior apartat ja hemfet comentaris concretssobre diferents aspectesrelacionats amb les coope-ratives i com s’han regulato no a l’Estatut. Aquí inten-

tarem fer-ne un resum, malgrat quealgunes qüestions puguin ser repetiti-ves. Aquestes són les valoracions:

1. Malgrat que les cooperatives tenenuna cabuda més àmplia a l’actual Esta-tut (se les esmenta més), no consideroque s’hagi fet un pas endavant en auto-nomia o assumpció de competències.Els aspectes fiscals, laborals, de Segu-retat Social, mercantils i comptablescontinuen depenent de les bases del’Estat (en el cas de competències com-partides) o directament de les lleis del’Estat (competència exclusiva nomésd’aquest).

2. Es continua amb la burocràcia:existència de dos registres (mercantil ide cooperatives) que depenen de dife-rents administracions (central i auto-nòmica).

3. La globalització econòmica segueiximperant en aquest camp: no es vol des-concentrar o descentralitzar el que fareferència a les cooperatives de crèdit id’assegurances, instruments bàsics del’economia i el teixit financer.

4. Llevat del que s’apunta en el punt3 anterior, fa l’efecte que en la resta delsàmbits cooperatius els legisladors noconsideren les cooperatives con a eineseficients de cohesió social, de solidari-tat, de racionalitat productiva.

Barcelona, setembre de 2006

59nexe - 19


HHii hhaa eennttiittaattss llooccaallss iiddeemmooccrrààttiiqquueess ddee

bbaassee aa lleess qquuaallss nnoo eessddóónnaa iimmppoorrttàànncciiaa..

IInnttrroodduucccciióó

Els temps actuals es caracteritzenpel fenomen de la mundialització quees fa notablement evident tant en lescomunicacions com en els intercanviseconòmics. Dins aquesta realitat, lesempreses han de fer front a nous rep-tes i un d’ells és la necessitat de sereconòmicament eficients. A la vegada,també s’observa que els mercatscomencen a valorar en especial deter-minades actuacions de les empreses,

que tenen a veure amb la seva realitatsocial i mediambiental. Tot plegatsuposa incorporar nous elements devalor afegit per a les produccions i ser-veis.

En aquest sentit cal recordar que,l’any 1995, l’Aliança Cooperativa Inter-nacional, en el punt 7è. de la resoluciódel seu Consell sobre identitat coope-rativa, recomana a les cooperatives”millorar l’eficàcia i l’impacte en elfutur”.1

És ben sabut que les cooperatives

61nexe - 19

El balanç social i les cooperatives

Pere Albertí Huguet

són unes empreses peculiars. La pecu-liaritat neix de la seva identitat que esmanifesta mitjançant els comporta-ments. No és aquesta unaqüestió menor: sense pro-jecte identitari pot haver-hiuna empresa però difícil-ment una cooperativa.

La identitat cooperativase situa en tres nivells:motivacions, actuacions ifinalitats. Les motivacionscooperatives es basen en elconjunt de valors inclososen la declaració de l’ACI que consti-tueixen el seu codi ètic, del qual es des-prenen els set principis cooperatius ique són el marc per a les actuacionscooperatives. En el darrer estadi hifiguren els objectius socials, és a dir,les finalitats de les cooperatives.

L’activitat productiva que duen aterme les empreses cooperatives, en simateixa, no divergeix massa de lesempreses convencionals i, per tant,implica dur a terme l’anàlisi econòmi-ca, sens dubte necessària i indispensa-ble. Mitjançant el compte d’explotació iel balanç de situació, s’extreu la infor-mació que haurà de servir per avaluarallò que, d’una manera global, s’ano-mena l’eficiència econòmica.

Des del punt de vista identitari, a lescooperatives, el balanç social és l’ins-trument per dur a terme una anàlisisocial que permeti mesurar el compli-ment dels objectius fixats i fer unseguiment de l’eficiència social.

“El concepte d’eficiència es refereixal grau d’efectivitat dels mitjansemprats en un determinat procés pertal d’assolir un objectiu o generar unresultat proposat, és a dir, a la relacióentre els objectius i els mitjans”.2

Aquesta citació del professor Luiz Iná-

cio Geiger sobre l’eficiència sistèmicaque comprèn la realització de beneficistambé socials i la generació d’efectes

favorables per a l’entorn,ens permet incloure aquestpunt de vista en l’àmbit delmón cooperatiu.

EEll bbaallaannçç ssoocciiaall ddee lleessccooooppeerraattiivveess bbaalleeaarrss

Concretar el balanç socialés una tasca complexa. A la

nostra manera de veure, l’estructurabàsica del model ja està definida per laprofessora Aitziber Mugarra, en el seu“Projecte Balanç d’Identitat Cooperati-va.3 Però com sigui que no existeix unúnic model unificat, les concrecionsque a continuació es fan volen ser unaaportació que no té cap pretensió dedefinitiva, per tant, és discutible i sensdubte millorable.

El punt de partida sorgeix dels arti-cles 85.5 i 88 de la Llei de cooperativesde les Illes Balears,4 amb l’objectiu dedonar resposta a les cooperatives quehagin de confeccionar el balanç social.

L’article 88, punt 2, diu textual-ment: “El balanç social pot incorporaraquells indicadors o informes que per-metin avaluar la situació de la coopera-tiva en relació amb els seus socis, lescooperatives del sector i la comunitat engeneral on dugui a terme l’activitateconòmica, establint el grau de compli-ment dels objectius proposats, el nivellde participació social, les col·labora-cions hagudes amb altres cooperatives iles aportacions, de tot tipus, a l’entornsocial, així com un informe de fortalesesi debilitats de la cooperativa”.

Tot i aportar molts de continguts,l’article 88 no defineix com ha ser el

62 nexe - 19


EEll bbaallaannçç ssoocciiaall ééssll’’iinnssttrruummeenntt ppeerr

mmeessuurraarr eellccoommpplliimmeenntt ddeellss

oobbjjeeccttiiuuss ffiixxaattss ii ffeerruunn sseegguuiimmeenntt ddee

ll’’eeffiicciièènncciiaa ssoocciiaall..

balanç social i, el que és més impor-tant, amb quins criteris s’ha d’aplicar.Per tant, es fa necessari desenvoluparun model perquè les coope-ratives puguin, en el casque ho decideixin, confec-cionar-lo.

La Unió de Cooperativesde Treball i la Unió de Co-operatives Agràries deBalears, ara fa gairebé dosanys, van constituir unacomissió de treball que rebé l’encàrrecde concretar un model per a les coope-ratives de les Illes. Tot i que no estàacabat, ja es poden anticipar els aspec-tes que s’han tingut en compte i que elconfiguren.

EEllss iinnddiiccaaddoorrss

El primer estadi del model de balançsocial que es proposa consisteix enuna taula d’indicadors, els quals hande servir per analitzar diverses dimen-sions o aspectes de cada un dels prin-cipis cooperatius, a partir del treball dela professora A. Mugarra.5

La taula conté 81 indicadors, quefan referència a 25 dimensions dels 7principis cooperatius. Per tant, suposauna aproximació prou ampla perconèixer les pautes reals d’actuació deles cooperatives envers el seu codi ètic.De fet, és gairebé un inventari extens apartir del qual s’han d’anar escollintaquells indicadors/dimensions queafectin cada realitat.

Cada indicador té assignat un codiidentificatiu que ha de servir per a laseva informatització i que conté lainformació necessària per realitzaragrupacions i localitzacions que servi-ran per a anàlisis posteriors i més glo-bals.

A tall d’exemple, es mostra l’indica-dor “Proporció de socis presents a lesassemblees”:

P2. GD1.I1 proporció socispresents assemblees (V)

De la seva codificació esdesprèn que pertany alsegon principi (P2); és apli-cable a totes les cooperati-ves (G); correspon a la

dimensió primera que analitza la parti-cipació a les assemblees i projectes(D1); el número d’indicador assignatdins de cada dimensió (I1); el nom quel’identifica i el tipus d’indicador: valo-ratiu o descriptiu, en aquest cas valo-ratiu (V).

Aquest indicador pretén analitzar elgrau d’assistència personal a lesassemblees. S’ha optat per un indica-dor valoratiu i per tant mostra la pro-porció, en tant per cent, dels socis ambpresència física en relació amb el totalde socis convocats.

La informació que generi aquestindicador, en el transcurs de l’exercicianual i juntament amb altres, per-metrà analitzar l’interès dels socis perles qüestions decisives de la cooperati-va.

De fet es volen facilitar, mitjançantels indicadors, eines per al debat, per ala presa de decisions, examinar deter-minats aspectes i fer-ne una diagnoside caire social.

Cada indicador es concreta en unafitxa-suport que conté les variables iles fórmules per a la seva confecció,així com les necessàries explicacions icomentaris; a més de les corresponentscaselles per poder registrar el valorobjectiu que serà la pauta a seguir alprincipi de l’exercici i poder-lo compa-

63nexe - 19


CCaall ddeesseennvvoolluuppaarr uunnmmooddeell ddee bbaallaannççssoocciiaall ppeerrqquuèè lleess

ccooooppeerraattiivveess ppuugguuiinnccoonnffeecccciioonnaarr--lloo..

rar amb el valor obtingut, al final delseguiment.

EEllss oobbjjeeccttiiuuss ssoocciiaallss

El segon estadi delmodel de balanç social sónels objectius socials, elcompliment dels qualsreforça la finalitat de lescooperatives. Aquesta qües-tió és decisiva per podertractar i comprendre el concepte d’efi-ciència social, tal com indicàvem a laintroducció.

De la declaració de l’ACI sobre laidentitat cooperativa es desprenen elsobjectius socials de les cooperatives,que des del nostre punt de vista són elssegüents:

-Objectiu 1: millora de les condi-cions dels socis.

-Objectiu 2: millora de les condi-cions dels treballadors.

-Objectiu 3: interès per la cooperativa.-Objectiu 4: interès per la comunitat

i l’entorn.-Objectiu 5: cooperació entre coope-

ratives.Seguint el criteri de mesurament

que fa servir la professora RaquelHerranz,6 ”una vez seleccionados y for-mulados los objetivos estratégicos, lasegunda fase consiste en el análisis delos componentes de cada objetivo con lafinalidad de diseccionar sus aspectosmás destacados...”, ens ha semblatque pot servir per fer més entenedor ioperatiu l’anàlisi de les cooperativesemprar el criteri de classificar els indi-cadors en tres aspectes: socials, finan-cers i operatius.

Aspectes dels indicadors:-L’aspecte social dels indicadors fa

referència als stakeholders de la coope-

rativa, és a dir, a tot allò que estiguirelacionat amb els socis, tercers nosocis, treballadors, institucions, altres

cooperatives, societat engeneral, etc.-L’aspecte financer delsindicadors té a veure ambles qüestions financeresque afecten la consecucióde cada objectiu, inver-sions, obtenció i aplicacióde recursos, etc.

-L’aspecte operatiu-participatiu delsindicadors s’ha de relacionar ambactuacions, organització, activitats, etc.

Procedint amb aquest criteri, elsindicadors s’han classificat per aspec-tes.

La resultant aconsegueix que la tau-la de 81 indicadors ha quedat formula-da de la manera següent:

Taula d’indicadors 81socials 33 financers 26 operatius-participatius 22

Seguint aquest procés i amb laintenció d’aconseguir que la informa-ció sigui més acurada i manejable,s’han relacionat el conjunt de varia-bles que es disposen: els objectiussocials i els indicadors classificats peraspectes, assignant a cada objectiuels indicadors que li són més adients.La taula de doble entrada resultantqueda constituïda tal com es veu a lanota 7.7

Per tant, l’anàlisi se centra per cadaobjectiu i a la vegada per cada aspecte.D’aquesta manera es facilita una apro-ximació des de dos punts de vista: acada objectiu per aspectes i cadaaspecte vers els objectius, ajudant iaprofundint la diagnosi.

64 nexe - 19


EEllss iinnddiiccaaddoorrss hhaann ddeesseerrvviirr ppeerr aannaalliittzzaarr

ddiivveerrsseess ddiimmeennssiioonnss ooaassppeecctteess ddee ccaaddaa

pprriinncciippii ccooooppeerraattiiuu..

Amb tot, encara s’ha de donar unapassa més per facilitar la seva aplicacióa les cooperatives mitjançant la deter-minació de nivells i criterisa tenir en compte.

NNiivveellllss ii ccrriitteerriissdd’’aapplliiccaacciióó

Com s’ha dit, el modelconté una taula de 81 indi-cadors, classificats per objectiussocials i a la vegada també per aspec-tes, amb l’intent de preveure la realitaten conjunt, però aquesta qüestió no escorrespon al dia a dia ni a la realitat deles cooperatives en particular, ja ques’observen variables que són determi-nants, com ara la dimensió de la coo-perativa, el grau d’implicació en la rea-litat social i les peculiaritats pròpiesque condicionen els resultats.

Per tot plegat, cal definir uns criterisde mínims i d’unificació, pensant tam-bé en la necessària resultant de tot elsector cooperatiu.

DDiimmeennssiióó ddee llaa ccooooppeerraattiivvaaEl criteri que es proposa es basa en

el nombre de socis. Per això el modeldefineix tres nivells de cooperatives:petites, mitjanes i grans:

petites: 3 - 10 socismitjanes: 11 - 50 socisgrans: 3 - 10 socis

IInnddiiccaaddoorrss mmíínniimmssEl segon criteri d’aplicació defineix

els indicadors mínims per cada nivell,objectiu social i aspectes, que haurande fer servir necessàriament les coope-ratives. D’aquesta manera es garanteixla comparació i l’agregació sectorialdels resultats obtinguts.

PPaarrttiiccuullaarriittaattss pprròòppiieessLes cooperatives podran crear, si

així ho decideixen, indicadors propis, amés dels indicadors mí-nims prescrits, a fi de com-pletar la seva analítica.

RReessuullttaattss ddeell mmooddeell

A partir del codi de l’indica-dor s’han de constituir

diverses bases de dades i agrupacions,mitjançant un programa informàtic,que encara no s’ha concretat però quehaurà de facilitar l’aplicació a cadacooperativa i unificar els agregats delbalanç social, a les unions cooperati-ves. Comprendrà els ítems següents:

1) Per cada cooperativa: La taulad’objectius (annex 2) que s’han fixatper a l’exercici i la taula de realitza-cions (annex 1), obtingudes al final del’exercici i que constitueixen els docu-ments base per obtenir informaciósobre:

a) Els objectius socials (des d’aspec-tes socials fins a financers i operatius).

b) Els continguts dels indicadors(que ajudaran al debat en el ConsellRector i després a l’Assemblea).

c) Les mesures de correcció a deci-dir.

d) La diagnosi social i la valoracióglobal de la cooperativa.

2) Per les unions cooperatives: laresultant agregada de les taules d’ob-jectius i de realitzacions, facilitades perles cooperatives associades, que hande permetre una visió de conjunt encada un dels punts ressenyats, persuggerir:

a) Possibles economies d’escala ipolítiques conjuntes.

b) Informació derivada del grau decompliment dels objectius socials.

65nexe - 19


EEll mmooddeell ccoonnttéé uunnaattaauullaa ddee 8811iinnddiiccaaddoorrss,,

ccllaassssiiffiiccaattss ppeerroobbjjeeccttiiuuss ssoocciiaallss..

c) La diagnosi social i la valoracióglobal del sector cooperatiu.

AA mmaanneerraa ddee ccoonncclluussiióó

La pretensió d’aquest projecte debalanç social consisteix a iniciar elcamí cap a l’anàlisi social de les coope-ratives, des de la perspectiva de la rea-litat existent aquí i ara. Tal cosa nosuposa, en cap cas, deixar el modelcom a definitiu, en la mesura que les

experiències d’unificar un “model desostenibilitat” tant en el àmbit delcorrent europeu de ResponsabilitatSocial Empresarial,8 com en el de laqualitat, hauran de fer revisar i adap-tar els balanços socials existents.

Mentrestant, l’etapa que es vol ini-ciar a les Illes comença per un modelen clau exclusiva dels principis i valorscooperatius.

Agost-Octubre de 2006

66 nexe - 19


Notes1: Declaració de l’ACI sobre identitat cooperativa. Any 1995.2: “Eficiència sistèmica”. Luiz Inácio Gaiger. Revista Nexe, n. 17, pàg. 63.3: “Projecte Balanç d’Identitat Cooperativa”. A. Mugarra Elorriaga. Revista Nexe n. 6. any2000.4: Llei 1/2003 de 20 març.BOIB n. 42, de 29 de març de 2003.5: Ídem nota 2.6: Las Organizaciones No Gubernamentales.Un Modelo Integral de Gestión y Control. R.Herranz Bascones.AECA monografías.2005, p. 72, 4.1.7: La taula de doble entrada seria així:

Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3Aspectes Millora socis Millora treballadors Interès per la coop.

Socials 10 3 7Financers 7 2 6Operatius 0 1 18i de participació

Total indicadors: 17 6 i 31

8: Actualment, hi ha una comissió en el Congrés de Diputats que debat un projecte de lleisobre RSC.

any 2004, s’aprovà a l’Estat espa-nyol, una llei pionera a Europa sobre laviolència de gènere. Aquesta llei orgà-nica, aprovada enmig de debats i críti-ques, finalment va veure la llum el dia28 de desembre de 2004, essent la “llei1/2004 de 28 de desembre de mesuresde protecció integral contra la violènciade gènere”.

La perspectiva amb què s’aborda laqüestió es pretén integral, de maneraque no només es recullen mesurespenals i judicials, sinó que la llei

comprèn un ampli ventall de mesurescircumscrites en altres àmbits, en elsquals també incideix de forma directala violència de gènere. Així, la llei pre-veu mesures preventives, socials, edu-catives, assistencials i legals tant enallò relatiu a la normativa civil com a lapenal.

Una de les qüestions més rellevantsés que per primera vegada es plasmaen un text normatiu que la violència degènere no és una qüestió privada, sinóun problema que afecta el conjunt de

67nexe - 19

La Llei de mesures de proteccióintegral contra la violència de

gènere

Esther Pérez

L’

la societat. Així, el preàmbul de la lleiafirma el següent: “la violencia de géne-ro no es un problema que afecte alámbito privado. Al contra-rio, se manifiesta como elsímbolo más brutal de ladesigualdad existente ennuestra sociedad. Se tratade una violencia que se diri-ge sobre las mujeres por elhecho mismo de serlo, porser consideradas, por susagresores, carentes de losderechos mínimos de liber-tad, respeto y capacidad de decisión”

Aquest fet suposa un gran avançcomparat amb èpoques anteriors;durant moltíssims anys, la premissaque els maltractaments formaven partde l’àmbit privat ha servit d’excusa perocultar i invisibilitzar el problema, faci-litant que les relacions en l’àmbit de laparella s’hagin regit per la possessió i ladesigualtat de condicions entre ambdósmembres. La violència de gènere és unaqüestió social, en tant que no nomésafecta les relacions interpersonals deles persones implicades, sinó que esconfigura com una qüestió d’ordrepúblic ja que, com la mateixa llei mani-festa, és símbol de la desigualtat exis-tent en la societat i la vulneració mésabsoluta dels drets fonamentals.

Així doncs, la llei pretén, mitjançantaquest nou enfocament, fer front a laidea imperant en la cultura patriarcal.Els maltractaments són un problemaque ens afecten a tots, la víctima ja noes troba sola davant el maltractador,sinó que la societat li dóna suport, al’hora que condemna aquestes conduc-tes públicament i adopta mesures perlluitar-hi en contra.

L’objecte de la Llei 1/2004 de 28 dedesembre és lluitar contra la violència.

Amb aquesta finalitat, la llei, en el seuarticle 1.3, estableix què s’entén perviolència: “La violencia de género a que

se refiere la presente Leycomprende todo acto de vio-lencia física o psicológica,incluidas las agresiones ala libertad sexual, las ame-nazas, las coacciones o laprivación arbitraria de liber-tad”.Respecte dels subjectesd’aquestes conductes, lallei introdueix una impor-

tant reforma. La redacció deixa de serneutra per fer referència al fet que elsubjecte actiu només pugui ser unsubjecte masculí, malgrat que aquestaprevisió no s’estableix explícitament ala llei. Tanmateix, es desprèn del ques’estableix en l’article 1.1: “La presenteLey tiene por objeto actuar contra la vio-lencia que, como manifestación de ladiscriminación, la situación de desigual-dad y las relaciones de poder de loshombres sobre las mujeres, se ejercesobre éstas por parte de quienes esténo hayan estado ligados a ellas por rela-ciones similares de afectividad, aun sinconvivencia”

Dins dels subjectes passius, nonomés s’inclou la dona que es trobi enalguna de les situacions anteriors, sinóque dins l’expressió que preveuen lesmodificacions de determinats tipus:“persona especialmente vulnerable queconviva con el autor”, es trobarienincloses moltes altres persones que estrobarien sota la protecció d’aquestallei precisament per la seva especialvulnerabilitat, sempre que convisquinamb l’agressor.

D’aquesta manera, la llei no única-ment es dirigeix a la lluita contra laviolència de gènere, sinó que el cercle

68 nexe - 19

La Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

LLaa lllleeii pprreevveeuummeessuurreess pprreevveennttiivveess,,ssoocciiaallss,, eedduuccaattiivveess,,

aassssiisstteenncciiaallss ii lleeggaallss,,ttaanntt eenn aallllòò rreellaattiiuu aa

llaa nnoorrmmaattiivvaa cciivviillccoomm aa llaa ppeennaall..

de protecció s’amplia a determinadespersones en situació de vulnerabilitatque convisquin amb l’agressor. Enaquest cas parlaríem deviolència domèstica que, enrelació amb les dones, esconfiguraria com una ma-nifestació més de la violèn-cia de gènere.

Les mesures previstes ala llei en els diferentsàmbits serien, a granstrets, les següents. Enl’àmbit educatiu, amb l’ob-jectiu d’oferir una formaciósensible a aquesta qüestió,es detallen “las obligacio-nes del sistema para latransmisión de valores de respeto a ladignidad de las mujeres y a la igualdadentre hombres y mujeres”. A més, s’in-corpora com a contingut curricular enl’ensenyament secundari l’educació enels valors d’igualtat entre homes idones, i també valors i principis contrales actituds que conformen la violènciavers les dones, introduint al ConsellEscolar una nova figura que impulsaràles actuacions necessàries per tal d’a-conseguir aquest tipus d’educació.

Dins el món de la publicitat i delsmitjans de comunicació, es preveu l’es-tricte respecte a la dignitat de les donesi a no emetre estereotips relacionatsamb la imatge de la dona que la discri-minin.

En l’àmbit de la sanitat, es preveuenactuacions destinades a una deteccióprecoç de la problemàtica i a l’aplicaciódels protocols sanitaris en l’àmbit de laviolència.

Dins dels drets reconeguts a lesdones que han patit situacions deviolència, es preveuen “el derecho deacceso a la información y a la asisten-

cia social integrada, a través de servi-cios de atención permanente, urgente ycon especialización de prestaciones y

multidisciplinariedad profe-sional”En l’àmbit social, s’intro-dueix dins l’Estatut delsTreballadors, entre altres,la justificació de les faltesd’assistència al treball, fa-cilitar la mobilitat geogràfi-ca, etc.Com a mesures de suporteconòmic, es preveu la pos-sibilitat d’accedir a la pres-tació per atur quan esresolgui o suspengui elcontracte de forma volun-

tària, a més de poder accedir a un pro-grama d’inserció laboral que té perfinalitat proporcionar a la dona que hapatit la situació de violència accedir auns recursos mínims per subsistir,sense dependre de l’agressor.

En l’àmbit judicial, la qüestió mésimportant que introdueix la llei 1/2004és la creació dels Jutjats de Violènciasobre la Dona. Aquests jutjats, a ban-da d’ocupar-se dels processos penals,tractaran també les qüestions civilsque se suscitin, per tal de donar altema un tractament unitari, intentantagilitar els procediments en benefici dela persona que ha patit la situació vio-lenta. Per altra banda, també es crea lafigura del fiscal contra la Violènciacontra la Dona.

No obstant això, malgrat totes lesprevisions que la llei fa, en relació ambles mesures que s’han d’adoptar en elsdiferents àmbits per la lluita contra laviolència de gènere, la dotació econò-mica per poder-les posar en marxaresulta absolutament escassa, demanera que els manaments continguts

69nexe - 19


UUnnaa ddee lleess qqüüeessttiioonnssmmééss rreelllleevvaannttss ééss qquuee,,ppeerr pprriimmeerraa vveeggaaddaa,,eess ppllaassmmaa eenn uunn tteexxtt

nnoorrmmaattiiuu qquuee llaavviioollèènncciiaa ddee ggèènneerreennoo ééss uunnaa qqüüeessttiióópprriivvaaddaa,, ssiinnóó uunn

pprroobblleemmaa ddeell ccoonnjjuunnttddee llaa ssoocciieettaatt..

a la llei 1/2004 quedarien, comcol·loquialment es diu, en papermullat. La pregunta, doncs, és lasegüent: de què serveix disposar d’unnou instrument per lluitar contraaquesta xacra social, si no es dota derecursos per posar-lo en marxa?

Fins avui, un dels escassos objec-tius que s’han complert és la creaciódels Jutjats de violència contra ladona. Tanmateix, l’adopció i la implan-tació de mesures no es pot limitar aaquesta, sinó que resulta absoluta-

ment essencial que els poders públicsla dotin amb els poders públics delsrecursos necessaris per poder engegartota la resta, per fer de la llei un ins-trument útil i eficaç per la lluita con-tra la violència vers les dones, donantcompliment a les seves previsions, iper tal que, finalment, tots els ciuta-dans i ciutadanes puguem gaudir delsdrets i llibertats reconeguts a la nostranorma fonamental, en peu d’absolutad’igualtat.

70 nexe - 19


XXaavvii PPaallooss ((TTrrèèvvooll))

Quan va sorgir la idea que Trèvol fesla seva contribució ecològica, la “soste-nibilitat” no era un terme de moda;estàvem acostumats a parlar de mediambient o d’ecologia. Des de l’origen,

teníem clar que la nostra estructurahavia de ser al màxim de democràtica iassembleària. La sostenibilitat o elmedi ambient, al principi, no estavendins del nostre codi genètic. Érem gentque veníem del món de la moto, que totel dia anàvem en moto, i el planteja-

71nexe - 19

Fira d’experiències sostenibles a la III Jornada

d’Economia Solidària

Diversos ponents

Contextos

ment de per què no anàvem amb bici-cleta va sorgir des de fora del nucli queportava la gestió de la cooperativa, con-cretament de persones rela-cionades amb altres movi-ments socials. Com acooperativa, en aquellmoment participàvem enentitats com la Xarxa Eco-logista i Alternativa, un delsorígens de la revista Illa-crua, i allí sí que es plante-javen una sèrie de debatsen què participàvem. En und’aquests debats se’ns vadir: “Vosaltres, molt xerrar itota la pesca, però esteu totel dia contaminant”.

Se’ns va recordar l’obligació queteníem de contribuir a la millora delmedi ambient. En unes jornades orga-nitzades per la Societat Autogestionà-ria, va sorgir el debat de què podíem ferles cooperatives pel moviment ecologis-ta i a la inversa, i la conclusió va serendinsar-nos en el món de l’ecomissat-geria. Nosaltres sempre diem que nosom una missatgeria amb bicicleta,sinó que som una ecomissatgeria –coma mínim, un intent d’ecomissatgeria. Elplantejament no era tant canviar elvehicle de combustió per un altre, sinód’implantar una sèrie de referents, deformes o d’hàbits propis del movimentecologista.

Llavors canviem la moto per la bici-cleta i esdevenim coneguts. Una altracosa no serem, però mediàtics sí. Gai-rebé tenim més premis que clients. Elplantejament que fèiem era: podem sereficients en un sector tan competitiucom el de la missatgeria del transporturgent amb la bicicleta? Vam fer unasèrie de proves que van demostrar quesí, que el canvi funcionava. Els resul-

tats de les proves van ser molt satisfac-toris. Tots els que veníem de la culturade la moto ens vam quedar astorats.

El perfil del client va anarcanviant. No era algú ple-nament conscienciat, sinó aqui simplement agradava labicicleta. La gent va co-mençar a sentir una certasimpatia per aquest tema.Vam tenir bona acollida alsmitjans de comunicació–vam sortir a tots els llocs,fins i tot a l’Hola– i es vancrear moltes complicitats:amb els clients, quan veienel pobre jove que estavasuat, o amb els porters, que

s’oferien a guardar-los les bicicletes.Tenim èxit i Trèvol es refunda amb

aquest plantejament i ens fa canviarmolts punts de vista. No es tracta depassar de la teoria a la pràctica sola-ment amb el transport, sinó també endiferents hàbits: ús de paper reciclat,reducció de consum d’energia... Totesaquests qüestions les anem incorpo-rant gràcies a l’èxit de la missatgeriaecològica. A partir de llavors, hem depredicar amb l’exemple i ser un refe-rent.

Els ecomissatgers i ecomissatgeresque van amb bicicleta fan una mitjanade 60 o 70 quilòmetres diaris en untrànsit com el de Barcelona. És a dir,estan patint la contaminació de tots elsqui no fan una aportació mediambien-tal. En principi es pot recomanar l’úsde la mascareta o el filtre, però quanuna persona passa set hores i mitja tre-ballant en bicicleta, encara que al prin-cipi va molt il·lusionat amb el seu casci el seu filtre, a poc a poc tot acabadegenerant i al final el sentit comú diuque la realitat és la que mana. D’una

72 nexe - 19

Fira d’experiències sostenibles a la III Jornada d’Economia Solidària

PPeerr aa TTrrèèvvooll nnoo eessttrraaccttaa ddee ppaassssaarr ddee

llaa tteeoorriiaa aa llaapprrààccttiiccaa ssoollaammeennttaammbb eell ttrraannssppoorrtt,,

ssiinnóó ttaammbbéé eennddiiffeerreennttss hhààbbiittss:: úússddee ppaappeerr rreecciiccllaatt,,

rreedduucccciióó ddee ccoonnssuummdd’’eenneerrggiiaa......

banda, la nostra contribució a la salutdel missatger o missatgera no m’agradapassar-la per alt, per això ens faranuna auditoria molt més ela-borada que la calculadoraque fem servir nosaltres,que calculi què podemreduir, què podem compen-sar en aquestes coses coma entitat.

De l’altra banda, unaaltra cosa en què s’haavançat és que el sector havariat. Des que vamcomençar amb bicicleta arafa catorze anys –i a causade l’impacte de noves tecnologies– ensdecantem més per la petita paqueteria.I aquí entra el nou projecte SMS quehem engegat. Cada vegada hi ha mésgestions via Internet; moltes coses queabans es feien via missatger o missat-gera ja estan suplertes pel correuelectrònic o el fax, i cada vegada tendimmés a distribuir petita paqueteria. Aixòens ha dut a introduir també vehiclessostenibles per al repartiment de petitapaqueteria. I, en aquest cas, la nostraestrella és el “cochecito leré”, que és elcotxe elèctric que ja haureu vist. El cot-xe fa que siguem més coherents. Labicicleta la fem servir de manera prio-ritària pel centre de Barcelona (de laVila de Gràcia fins al mar, i de passeigSant Joan fins a l’Illa Diagonal). Pel quefa als vehicles, el nostre Pla d’Acció 21recomana el biodièsel, amb les limita-cions que comporta, ja que hi hapoques benzineres que utilitzin el bio-dièsel i, a més, també contamina.

El vehicle elèctric ha estat un repte iuna aposta. És una tecnologia que téunes limitacions: un servei que podrí-em fer amb la furgoneta convencional,d’una manera molt més ràpida, pro-

ductiva i molt més rendible per a l’em-presa, no podem oferir-lo. Per tant, enmolts casos queda com un element

decoratiu, com un anuncipublicitari de quatre rodes,ja que la gent, com les ins-titucions, podria i hauria dedemanar aquest servei. Alclient normal no li potsdemanar que sufraguiaquest risc que estemcorrent nosaltres amb elvehicle elèctric. Un altre element que voliaaportar són les enquestesde satisfacció del client que

fem i que marca la ISO 9000. Es valo-ren sis elements –el temps de servei, laqualitat de servei, la relació qualitat-preu, la millora mediambiental, lamillora social i la imatge– i es preguntaper què utilitzen els serveis de Trèvol.Doncs la majoria de clients posa en cin-què o sisè lloc la contribució mediam-biental i social; molts clients valorenmés que sigui barat.

Com a imatge quedem molt bé, peròcom un element decoratiu. És a dir,estem fent el que pensàvem que tothomvolia que féssim: tenim la ISO 9000,tenim qualitat, som punters en innova-ció, etc., però a l’enquesta trobem larealitat: “ho vull al més barat possible”.Així doncs, el que més valora el client ésel temps –una valoració, la de la urgèn-cia, que tampoc és gens sostenible– i eldiner. Això sí, accepten rastafaris.

CCaarrlleess AAhhuummaaddaa ((LL’’OOlliivveerraa))

La nostra experiència cooperativa vacomençar l’any 1974-75 a Vallbona deles Monges, un poble que al comença-ment de 1900 tenia unes 900 personesi ara només hi queden 100 habitants,

73nexe - 19


LLaa vviinnccuullaacciióó ddeeLL’’OOlliivveerraa aall tteerrrriittoorrii,,aa bbaannddaa ddee ffiixxaarr--hhiilleess ppeerrssoonneess,, eennss ffaattrreebbaallllaarr pprroodduucctteess

ddee qquuaalliittaatt ppeerrddiiggnniiffiiccaarr llaa vviiddaa

aaggrrííccoollaa eenn uunnaa zzoonnaaoonn llaa ggeenntt mmaarrxxaa..

dels quals 30 som de la cooperativa–vivint allà i treballant-hi. I de les 40monges, en deuen quedar unes 12, jamolt grans. És una agricul-tura molt dura, un lloc desecà, perquè tot són turonsi marges, una agriculturaque amb la mula funciona-va, però que amb els trac-tors no va poder aguantar.Vivien de l’estraperlo i del’oli després de la GuerraCivil, però quan es va aca-bar el mercat negre, la gentva fugir. Als anys 40 i 50 lagent marxava, i la gent queva arribar allà era gent que restava del68, amb tres idees. La primera era viu-re en comú –cosa que s’ha anat perdentamb el temps–; la segona era treballarconjuntament amb persones amb dis-capacitat. Era l’any 1974, i quan parlà-vem de discapacitats psíquiques refle-xionàvem i dèiem que tothom té algunadeficiència, alguna discapacitat o algu-na cosa. I dèiem: “tots podem treballar,cadascú a la seva manera”. I la terceraera buscar alternatives socialitzadoresen aquella època, alternatives col·lecti-ves a la vida del camp.

L’any 1974 arriben 4 persones i fanuna cooperativa, perquè respectava eldret a la propietat comuna. Actualmentsom una cooperativa d’unes 50 perso-nes; unes 30 vivim allà i n’hi ha 5 quesón de la zona. Treballem sobre unes50 o 60 hectàrees de terra, 15 de vinya,2 d’oliveres, ametllers... Hem volgutmantenir l’agricultura tradicional, lesmaneres i el respecte a la tradició agrí-cola de la zona; per tant, no seria unaagricultura ecològica en el sentit estric-te, però és una agricultura en què pràc-ticament no utilitzem productes que nosiguin de conreu ecològic.

L’any 1988 vam començar a treballarel vi, vam fer un celler i en aquestmoment estem elaborant unes 70.000

ampolles de vi blanc quecol·loquem al mercat, unapart de les quals dediquema exportació. L’any passatvam acabar de posar enmarxa un petit molí per a laproducció d’oli. Personesamb discapacitat en aquestmoment en són 17, i no tandiscapacitats 17 més. Pen-sem que hem de mantenirel territori viu i per això tre-ballem en fòrums agrícoles i

plataformes rurals. És molt important,a més del tipus d’agricultura, del tipusde producte i de fixar la gent al territo-ri, el treball per la defensa del territori.

En aquests moments, participem enmoltes iniciatives, però estem moltagredits per les grans empreses energè-tiques a causa de l’energia eòlica.Estem en contra d’aquest sistema d’im-plantació que industrialitza tot el quequeda del territori agrícola, en beneficidels interessos especulatius i aprofi-tant-se de la migradesa de les econo-mies locals. Amb quatre duros comprenels ajuntaments i fan unes grans ins-tal·lacions elèctriques per portar l’ener-gia a 100 o 150 quilòmetres del seu llocde consum. I el paisatge i el territoriqueden destruïts. Per defensar això,estem mal vistos a tot arreu.

Quant a l’aigua, participem en unesplataformes que s’han creat arran delcanal Segarra-Garrigues, que encaraestà donant la propietat de l’aigua alspagesos, com al segle XIX. Nosaltresdiem que l’aigua és propietat pública ique la gent, per tant, ha de pagar pel queconsumeix. No hi ha ningú, sigui pagèso no, que tingui dret a un bé comú.

74 nexe - 19


EEccooiinnssttiittuutt vvaammiinnvveennttaarr uunnaa ccoossaa ddee

qquuèè aarraa eess ppaarrllaabbaassttaanntt:: qquuee

ll’’AAddmmiinniissttrraacciióóiinnccoorrppoorrii ccllààuussuulleessaammbbiieennttaallss ii ssoocciiaallss

eenn llaa sseevvaaccoonnttrraaccttaacciióó..

La nostra vinculació al territori, abanda de fixar-hi les persones, ens fatreballar productes de qualitat perdignificar la vida agrícolaen una zona on la gentmarxa. La gent consideraque ser pagès és dolent i, amés, espera que els fillsestudiïn una carrera i notornin. Nosaltres, doncs,intentem dignificar la vidarural i per això ens vincu-lem amb aquestes lluites afavor del territori i el pai-satge.

JJoosseepp EEssqquueerrrràà ((EEccooiinnssttiittuutt))

Som una entitat molt petita que neixformalment el 1999, tot i que des de1996 ja treballàvem. Ens vam consti-tuir com a associació, però funcioneminternament d’una manera molt oberta,gairebé com a cooperativa. La qüestióés que no sabem ben bé quina formatenim, però la gràcia està quan parlemamb el col·lectiu Ronda i ens diuen:“Tranquils, això els passa a moltagent”. No tenim problemes de reparti-ment de beneficis. Com que tampoc notenim gaires diners, no ens hem debarallar per repartir beneficis. La qües-tió és que, tal com estem, funcionem itots estem contents.

Som una consultora ambiental o desostenibilitat i treballem per a l’Admi-nistració; crec que som molt diferentsde les altres entitats de la Xarxa, tot ique tenim relacions comercials pràcti-cament amb tots els seus membres. És,doncs, el nostre entorn, i per això hiestem.

La nostra feina la tenim encarada al’Administració. Nosaltres ens vaminventar una cosa de què ara es parla

bastant: que l’Administració incorporiclàusules ambientals i socials en laseva contractació. I en aquest moment

sembla que som els expertsen això. La veritat és queens criden cada vegada mésperquè treballem amb ells iels ajudem. Fruit d’això,anem obrint mercats.D’altra banda, però, quantreballem amb l’Adminis-tració a vegades ens hienrabiem, perquè veiemque fa coses immensamentgrans i contràries al que

fem nosaltres. I acabem tenint moltesbatalles internes. La nostra situació ésuna mica complexa en aquest sentit.

CCèèssaarr ((EEddppaacc))

Edpac és un nom estrany que vol dirEducació per a l’Acció Crítica. Va néixerel 2003 i té unes arrels familiars: ungrup de gent que feia sopars els dillunsper parlar de com de malament anavael món. Sorgeix la pregunta de quèpodem fer, i es pensa a crear una asso-ciació en la qual es puguin donar ideesde com fer alguna cosa. Aquest grupestava format gairebé exclusivamentper educadors. Els educadors treballemen l’àmbit quotidià, amb les coses quo-tidianes; treballem amb la gent normal,amb la que va a comprar al Carrefour,o té una Play, o va al McDonalds. Siparléssim amb persones que ja estanconvençudes, tindríem una autocon-versa: estem tots convençuts, ensaplaudim i prou. Però què passa ambaquestes persones a qui diem: “Vésamb transport públic” i ens contesten:“Sí, home, amb la calor que fa almetro!”. O els diem que utilitzin la bici-cleta i ens posen mil pegues. Com arri-

75nexe - 19


AA EEddppaacc eennssppllaanntteeggeemm ccoomm ttrraaççaarr

ppoonnttss eennttrree lleessppeerrssoonneess qquuee jjaa eessttaann

ccoonnvveennççuuddeess ii lleessppeerrssoonneess qquuee eessttaann

ccoonntteenntteess ddee sseerrccoonnssuummiisstteess..

bar a aquesta gent, a la majoria de lapoblació?

Com traçar ponts entre les personesque ja estan convençudes iles persones que estan con-tentes de ser consumistes?Per fer tot això de crearconsciència, en lloc de sata-nitzar creem ponts. És a dir,donem idees perquè les per-sones que estan al costatconsumista comencin a donar passos.

Per exemple, nosaltres diem: “Tutires l’oli a la pica? Doncs una cosa quepots començar a fer –si no vols anar alpunt verd que està molt lluny– ésposar-lo en un pot i llençar-lo a la bros-sa, que almenys no va al mar flotantdirectament”. O a una persona que s’in-forma a l’Hola, mirant Corazón de Vera-no o a través del web de la Casa Reial,li suggerim donar un pas i anar al barManolo a llegir el diari. I a partir d’aquípot apuntar-se a algunes revistes, comDiagonal o Illacrua. I el pas següentseria, en lloc d’apuntar-se, llegir-les. Devegades també som consumistes derevistes alternatives. I el pas següentseria, a més de llegir-les, buscar llibres,buscar fòrums on s’informa...

Edpac pretén això: oferir un ventallde possibilitats on la gent pugui escolliri fer un pas. En psicologia es parla delpas del peu a la porta per convèncer. Ésa dir, si aconsegueixes posar el peu a laporta de la casa, segurament que potscomençar a parlar i a vendre l’enci-clopèdia aquella en què et regalen elDVD que no funciona. Si aconsegueixesnomés convèncer algú que deixi de lle-gir l’Hola i llegeixi altres coses, potseralgun dia comenci a fer més passos. Peraquí va la línia educativa d’Edpac.

He parlat una mica del mètode i araparlaré una mica més de quines coses

fem. Edpac té 3 potes. La primera seriael web, que és www.edpac.org; us con-videm a visitar-lo, perquè allí podeu

trobar, a banda d’informa-ció sobre l’associació, moltsmaterials per utilitzar ambpersones no convençudes.Edpac elabora uns “Accio-na’t” que són propostesd’acció per a persones delcarrer. Sense fer grans can-

vis en la teva vida, potser a través depetits canvis, un altre món pot ser pos-sible.

Un exemple: a les festes majors, unaopció és dir: “Jo no participo a les fes-tes perquè no són ecològiques i llencenels gots que són de plàstic”. Una altraopció és dir: “em serveixes en el mateixgot?”. I si et posen moltes pegues, etpots presentar com diem al web: “Sócun malalt del reciclatge”.

Al web també trobareu materials:sobre un altre Nadal és possible, sobreels gimnasos i el seu ús, sobre el mòbil,sobre la Barbie... Hi ha també un fòrumde participació, material per treballaramb els adolescents o propostes de lli-bres, pel·lícules i discs. I enllaços d’Ongi de tot el que té relació amb el consum,l’ecologia, etc. Així és la pàgina d’Edpac.

Una altra cosa que fem són xerrades.L’any passat en vam fer més de 250, iaquest any en portem unes 400 sobrediversos temes: comerç just, prevencióde drogues, publicitat, salut i joves,imatge, publicitat i consum, les trans-nacionals, pensament crític, ús respon-sable del Messenger, la Play i la televi-sió, consumisme... És una línia que ensdefineix molt, perquè és treballar endirecte amb les persones que et pregun-ten. No convèncer els convençuts, sinódonar pistes a les persones que d’entra-da estan en la posició de no moure’s.

76 nexe - 19


QQuuaann EEll TTiinntteerr vvaammccoommeennççaarr éérreemm

eeccoollooggiisstteess ii aarraa ssoommssoosstteenniibblleess..

Un altre projecte que gestiona Edpacsón dos webs. Un s’anomenalaclara.info, que és d’informació per ajoves sobre sexualitat i dro-gues i per a joves a partir de16 anys. I l’altre web éselpep.info, que és el mateix,però per a joves d’entre 14 i16 anys. Ofereixen moltmaterial i informació enaquesta línia: “si decideixesprendre tal substància, hasde tenir en compte que...”,però no en la línia de “noconsumeixis”.

ÀÀnnggeell PPaannyyeellllaa ((EEll TTiinntteerr))

El Tinter és una impremta que vanéixer l’any 1981, amb forma jurídicade cooperativa, fruit de la fusió de duescooperatives. Per diversos motius, bàsi-cament econòmics, es va reconvertir enuna SAL.

La forma jurídica no és l’elementdeterminant per estar dins la Xarxad’Economia Solidària: hi ha associa-cions, cooperatives, SAL... Jo estic moltd’acord amb això; el fonamental és comes treballa, la gent que hi ha, com ho fai com reconeix quan s’equivoca. Bàsica-ment, perquè per molt que vulguem sereconomia solidària, segurament femequivocacions insolidàries a causa deles pressions econòmiques.

Estem ubicats a l’edifici de la coope-rativa de consum que van construir elscooperativistes dels anys vint a Horta.Quan ells van plegar, nosaltres vamocupar el local.

Al Tinter en aquests moments hi ha15-16 persones treballant. Durantaquest temps, ens hem dedicat a fer lli-bres, revistes i altres impresos, des del’inici del disseny, fins a la impressió i

l’enquadernació superior. Ara estemobrint una àrea de disseny, d’edició, iuna altra d’audiovisual.

Tal com deia abans Trèvol,nosaltres quan vam co-mençar érem ecologistes iara som sostenibles. Enaquell moment estàvempreocupats per l’entornsocial del nostre territori,que és Horta, i pels proble-mes de l’ocupació de lajoventut. Vam ajudar a for-mar un parell de cooperati-ves del sector de les arts

gràfiques i vam col·laborar amb unaempresa que es diu Entintat, que estàvinculada a l’associació Els TresTurons.

El 1999 ens vam començar a preo-cupar pel comportament econòmic isocial d’una empresa d’economia sociali la seva relació amb el medi ambient.Vam decidir aplicar, dins l’organització,un sistema de gestió mediambiental, l’I-SO 14001, i aconseguir l’etiqueta euro-pea EMAS, que representa que nonomés tens un sistema de gestiómediambiental, sinó que també com-pleixes tota la legislació ambiental i, amés, ets un element actiu en la difusiódels temes ambientals. Tots els consul-tors en aquell moment ens van dir queni parlar-ne, que això no ho féssim,perquè era per a grans empreses i ensfaríem un embolic. També ens van dirque ens costaria molts diners i que ensaniria molt malament. Una altra gent aqui vam consultar ens va dir el mateix,però nosaltres vam insistir a fer-ho ivam tirar endavant.

Què representa tenir aquest siste-ma? Tres coses. En primer lloc, que noaboquem cap residu a la xarxa munici-pal ni a la xarxa de clavegueram. Tot el

77nexe - 19


EEll CCaabbààss ééss uunnaaccooooppeerraattiivvaa ddee

ccoonnssuumm aaggrrooeeccoollòòggiiccaavviinnccuullaaddaa aa uunn

pprroojjeecctteettrraannssffoorrmmaaddoorr mmééssggeenneerraall ddee SSaannttaa

CCoolloommaa ddee GGrraammeenneett..

residu l’eliminem o bé –el paper quesobra, la tinta bruta, els pots, els plàs-tics, els líquids– el guardem i el portema uns gestors autoritzatsque certifiquen que tot elque surt d’allà va a un bonlloc.

En segon lloc, tenim uncriteri sobre què fer amb elresidu. És a dir, primerintentem reduir el residu,després el reciclem i final-ment el valoritzem. Hi haresidus que generem les impremtes quesón una marranada que és impossibledonar-hi utilitat posterior. L’any 2000vam aconseguir passar una auditoriaque certifiqués tots aquests passos, icada any l’hem anat renovant.

En tercer lloc hi ha l’EMAS. Per tenirl’EMAS, ens calia el compromís públicde fer tot això. Cada any editem un lli-bret on expliquem tot el que hem fetamb el residu i el repartim entre elsclients i el proveïdors. Som bel·ligerantsperquè hi hagi un comportamentmediambiental correcte. Aquest és unproblema que ens hauríem de plante-jar: fins a quin punt ens preocupemprou per l’entorn i som conseqüents?Quan parles amb les empreses sobre laresponsabilitat social corporativa, lesempreses t’expliquen que fan dona-cions a les Ong del tercer món. Potsernosaltres hauríem d’haver estat els pri-mers a fer aquestes coses, però no hosom. Ni nosaltres ni la Xarxa en gene-ral. I ens agradaria ser-ho? Particular-ment no, però potser podríem fer algu-na cosa més sobre aquest aspecte.Recentment, hem constituït un clubd’empreses EMAS de Catalunya.

Catalunya és un dels països, encomparació de la resta de la Unió Euro-pea, on hi ha més empreses EMAS en

relació amb el nombre total d’empreses.Sabeu quantes? 168. Hem constituïtaquesta associació d’una banda per

impulsar el bon comporta-ment de les empreses i, del’altra, per aconseguir uncert reconeixement de l’Ad-ministració.Una altra proposta que hafet El Tinter en els últimsanys és l’ecodisseny, treba-llar l’ecodisseny des de lesarts gràfiques. Què és l’eco-

disseny? És pensar en el productetenint en compte que agradi al client ialhora es minimitzin els processos deproducció.

I l’últim que hem treballat són elsproductes de més d’un ús. Els vam pre-sentar a la fira de Biocultura, en unestand d’intercooperació juntamentamb Trèvol i Ecos. Per exemple, unaecofunda per a CD amb paper de màcu-la. El paper de màcula és una paper deproves que normalment utilitzem pri-mer per una cara i després per unaaltra. Durant uns mesos els vam utilit-zar només per una cara i després, enlloc d’anar al reciclador de paper, haservit per fer aquestes fundes. Són fun-des dissenyades de tal manera que espoden plegar i hi pots guardar a dinsun CD. Ja no cal una funda de plàstic.I va bé. A part d’això, hem fet una safa-ta per posar el paper que s’usa nomésper una cara a les empreses; o uncalendari amb troquel: es pot desmun-tar i, quan ha passat el mes, pots feruna capseta per posar-hi targetes, lla-pis, imperdibles, etc.

També reutilitzem els cautxús perimprimir. Hem muntat uns tests i hihem fet un forat on pots posar terra adins. Però no en podem fer gaires nipodem comercialitzar-los, perquè

78 nexe - 19


LLaa ggeenntt ddeell CCeeppaasseeiieemm aa llaa mmaatteeiixxaattaauullaa qquuee uunn ccààrrrreecc

ppoollííttiicc qquuee eessttààlllleeggiinntt uunn ddiiaarrii oonn llii

ddiieemm ddee ttoott..

aquest cautxú és caríssim, i un test val3, 2 o 4 euros.

La idea és anar buscant en tots elsproductes el residu que esgenera. El concepte d’eco-disseny seria aquest:“Escolti, vostè què fa?” “Jofaig aquest producte”. “Iquin residu li queda? Podrí-em fer-ne un altre ús, no?”.Seria una lluita de sensibi-lització a favor del mediambient.

Finalment, tinc un sug-geriment per a l’assemblea.Des del punt de vista de l’e-conomia solidària, crec queés important el respecte i elcompromís mediambiental de les orga-nitzacions econòmiques. Crec que aixòens fa organitzacions econòmiquestransformadores, no solament des delpunt de vista ambiental, sinó tambédes del punt de vista humà. Crec quehauríem de muntar una àrea o comis-sió per desenvolupar aquesta intercoo-peració pràctica que, en momentsdeterminats, hem tingut amb Trèvol ialtres organitzacions.

CCoonnxxiittaa RRiippoollllèèss ((EEll CCaabbààss))

La cooperativa de consum El Cabàsva néixer fa quatre anys a Santa Colo-ma de Gramenet. És una experiènciamolt petita en comparació amb el quehem escoltat fins ara. Es va formar alvoltant de persones vinculades alsmoviments socials de la ciutat, a l’en-torn de l’Ateneu Popular Julia Romera.En aquell moment, hi havia gent quetenia ganes de canviar la seva manerade consumir i es va plantejar formaruna cooperativa de consum de produc-tes agroecològics i de comerç just.

El Cabàs va començar amb dotzeunitats de consum, i ara estarem al vol-tant de les quaranta. No sé si sabeu

com funciona una coopera-tiva de consum: nosaltresfem una comanda de pro-ductes frescos, de verdura ide fruita, i a més tambétenim productes de comerçjust i productes ecològicsenvasats. Tot això ho loca-litzem a l’Ateneu PopularJulia Romera i al LokalSocial Krida. La cooperativa de consumfunciona assembleària-ment: fem una assembleabimensualment i, a més,

cada setmana hi ha un grup més petitencarregat de seguir les incidències deldia a dia.

S’han format diferents comissions:una s’encarrega de les comandes, unaaltra de l’economia i una tercera de lesactivitats. Perquè, més enllà de ser unacooperativa de consum d’aquests pro-ductes, intentem també muntar activi-tats de consum responsable i d’ecologiaobertes a tota la ciutat: xerrades,tallers, fires d’intercanvi, celebració delDia Sense Consum...

Crec que una de les coses que ens famés diferents respecte a altres coopera-tives de consum seria, per un cantó,que la nostra cooperativa està vincula-da a un projecte transformador mésgeneral i, per l’altre, que ens hem plan-tejat tenir un lligam més intens entreconsum i producció. En aquesta línia,des de fa un any, a Santa Coloma hemaconseguit tirar endavant dos hortsecològics, i ara hi ha certs productesdel Cabàs que els autoproduïm nosal-tres: patates, cebes, alguna col, algunenciam... Això ha estat possible gràcies

79nexe - 19


GGeerrmmiinnaall iinntteenntteemmpprroovveeiirr--nnooss ddee

pprroodduucctteess aalliimmeennttaarriissddee pprroodduucccciióó

eeccoollòòggiiccaa,, bbiioollòòggiiccaa,, iieellss qquuee nnoo ppooddeemm

aaccoonnsseegguuiirr ppeerraaqquueessttaa vviiaa,, eellss

oobbtteenniimm aa ttrraavvééss ddeellccoommeerrçç jjuusstt..

als convenis que s’han fet amb dos ins-tituts de la ciutat, que ens han deixatuna part del terreny que tenen perquèles persones de la coopera-tiva puguin conrear-la iconvertir-la en un hort.

ÒÒssccaarr ((CCEEPPAA))

El CEPA (Centre d’Ecolo-gia de Projectes Alternatius)és una associació ecologistaque va néixer l’any 1987 dela iniciativa d’un grup deplataformes, col·lectius iciutadans sensibilitzats pels problemesderivats de les instal·lacions de tracta-ment de residus, com ara les incinera-dores. Es volia donar resposta aaquests projectes perquè són agressiuscontra les persones i el medi. Es va veu-re la necessitat de crear un tipus deplataforma on es pogués treballar nosolament des d’un punt de vista reactiu–que és el que s’acostuma a fer moltesvegades–, sinó també propositiu, en elsentit de donar alternatives. Es voliaque el CEPA fos generador de projectesi de coneixements, i també treballaramb rigor científic i tècnic per proveird’arguments els moviments socials sen-sibilitzats en aquestes qüestions.

Tot això va portar a presentar unprojecte de gestió de residus munici-pals, el model Residu Mínim. Aquestaera una proposta del moviment ecolo-gista i dels moviments socials, una pro-posta per fer una gestió dels residusmunicipals sostenible i respectuosaamb el medi i que, a més, tractés qües-tions com l’educació ambiental, laconscienciació ciutadana i l’aprofundi-ment democràtic que suposa un modelon la gent és coneixedora de com esgestionen els residus.

Amb la col·laboració de les adminis-tracions competents –en el seu momentel Departament de Medi Ambient de

l’Autoritat Metropolitana–es va posar en marxaaquest model de gestió deresidus. I això per a la nos-tra entitat va suposar unpas endavant: la professio-nalització d’un sector del’associació per dur a termeaquesta tasca més tècnicaque com a col·lectiu ecolo-gista reivindicàvem. I aquíés quan d’alguna manera el

CEPA –que des del punt de vista d’unaassociació ecologista partia del treballvoluntari– va esdevenir una entitat d’e-conomia social. Vam optar per teniruna entitat paral·lela, germana a lanostra, que era una cooperativa de tre-balladors socials, absolutament inte-grada a les tasques de l’associació, ique desenvolupa aquest projecte.

Què ha passat des de llavors, des del1992 o 1993? La tasca professionals’ha diversificat des del punt de vistadels temes que tractem, de les interven-cions que fem i de les organitzacionsd’economia social amb què treballem.Ara com ara, tenim l’associació –que ésuna mica la mare de la història– i lacooperativa –que és la que posa a lapràctica la realització d’aquests projec-tes–. I amb aquesta vocació d’involu-crar les administracions, però també elsector privat, hem creat una fundacióper a la prevenció dels residus. És unafundació perquè tant el sector privat,com l’Administració i el sector socialinteraccionin i desenvolupin projectesper a les bones pràctiques en la pre-venció dels residus.

La gràcia de tot plegat, des del meupunt de vista, és que aquesta tasca pro-

80 nexe - 19


EEllss pprroocceessssooss ddeemmiilllloorraa ddeemmaanneenn,, ppeerr

uunn ccaannttóó,, II ++ II((IInnvveessttiiggaacciióó ++

IImmaaggiinnaacciióó)) ii,, ppeerrll ’’aallttrree,, aassssuummiirr uunncceerrtt ggrraauu ddee rriisscc

eemmpprreessaarriiaall..

fessional i tècnica, una mica mercanti-litzada, es compatibilitza amb una tas-ca social, i de vegades, reivindicativa.

Sovint ens trobem ambla contradicció de treballaramb l’Administració. Treba-llem amb ella perquè estracta de desenvolupar unseguit de projectes on l’Ad-ministració és competent. Ide vegades ens trobemdesenvolupant projectescolze a colze amb la matei-xa Administració contra laque, per altres coses, hemde carregar perquè promou una políticao uns projectes agressius.

Seiem a la mateixa taula que uncàrrec polític que està llegint un diarion li diem de tot. Això hauria de serassumit en un país on hi ha una cultu-ra democràtica, però en el nostre no ésaixí. I el fet de fer de mosca vironeramoltes vegades ens ha suposat ungreuge que hem hagut d’assumir, per-què d’alguna manera és la nostra voca-ció. Per exemple, com a CEPA i com agrups ecologistes, el fet d’haver donatsuport a la plataforma que es va crear aRipollet contra una instal·lació de ges-tió de residus, com era l’Ecoparc, ensva guanyar l’enemistat eterna d’aques-ta autoritat metropolitana, que és laque juntament amb l’Agència de Resi-dus i els ajuntaments promou el modelResidu Mínim. I aquest problema elpatim moltes vegades: ens posen pals ales rodes, ens boicotegen moltes inicia-tives.

L’autoritat metropolitana, per exem-ple, s’ha negat en rodó a participar enel projecte de la fundació que estempromovent des de la Federació deGrups Ecologistes de Catalunya, tot ique en podria ser beneficiària, perquè

podria penjar-se la medalla de partici-par en una proposta avançada que sor-geix dels moviments socials.

Quina és l’altra contradic-ció? Que hem de compatibi-litzar aquesta tasca d’activi-tat econòmica –la tascaprofessional– amb la tascade suport i de reivindicació.De vegades, des d’algunsector, se’ns acusa pejorati-vament de ser una empre-sa, tot i que formem part del’economia social. O des dela pròpia Administració o

altres grups se’ns diu que ens dedi-quem a atiar focs pel territori i que des-prés ens en beneficiem del mateix focque hem creat.

Moltes vegades hem de compatibilit-zar aquesta tasca professional –que ensrequereix una dedicació brutal, no gai-re ben remunerada– amb una tasca desuport i de vinculació a movimentssocials que, evidentment, no és remu-nerada, és tasca de voluntariat. I mol-tes vegades has de donar aquest suportamb uns recursos minsos.

Quant a la qüestió de la professiona-lització, comparteixo molt una pro-blemàtica que abans plantejava en XaviPalos, que és el tema de la rotació.

Com a cooperativa, no tenim unalínia productiva contínua, sinó que tre-ballem sobre projectes, i això fa que nopuguem tenir una plantilla fixa; laplantilla fluctua molt en funció delsprojectes que desenvolupem a cadamoment. A la pràctica, suposa que hihagi una renovació constant, perquè nopots garantir una dedicació constant ala gent, i ens és difícil transmetre aaquesta gent que va passant quin ésl’esperit del projecte en si. És a dir,nosaltres no som una empresa stricto

81nexe - 19


PPeerr ccoonncceebbrree ffoorrmmeessddee ccaannvvii oorrggaanniittzzaattiiuuoo ssoocciiaall,, ppoott sseerr úúttiill

iimmaaggiinnaarr qquuee eellssccaaqqnnvviiss vvéénneenn qquuaann

uunnaa iinnfflluuèènniiccaaeexxtteerrnnaa ccaauu eenn uunn

tteerrrraa ffèèrrttiill..

sensu, no demanem a la gent que faciles seves hores a canvi d’una nòminanomés. També ens agrada que, d’algu-na manera, ens amaremd’aquesta vocació de tras-lladar aquesta necessitatdel moviment social cap a lapoblació.

ÀÀnnggeell ((GGeerrmmiinnaall))

Germinal som una cooperativa deconsumidors. El nostre nom és moltllarg: som una Cooperativa de Consu-midors de Productes Ecobiològics;algun dia arribarem a dir-nos Coopera-tiva de Consum Responsable, espero.La nostra praxi és aquesta: intentemproveir-nos de productes alimentaris deproducció ecològica, biològica, i els queno podem aconseguir per aquesta via,els obtenim a través del comerç just.

La cooperativa té uns quinze anysd’història i ha viscut un procés de crei-xement com el que descrivia El Cabàs.No m’hi estenc gaire, perquè som moltsimilars pel que fa a funcionamentintern: no hi ha tampoc treballadorsassalariats, tot es resol sobre la base dela participació voluntària i, evident-ment, la gestió d’aquests espais auto-gestionats requereix una certa dimen-sió controlada. La més gran deGerminal, la cooperativa GerminalSants, té un sostre de setanta socis. Entotal tenim quatre seus: a Rubí, aSarrià, a Lesseps i l’original, que surtde Sants.

Ens organitzem amb comissions detreball. Jo sóc dels optimistes i consi-dero que hem assolit molts èxits, ho dicperquè tot sovint a les assemblees nofem més que “matxacar-nos” amb lescoses que encara no hem fet, i la veritatés que hem aconseguit un sistema d’or-

ganització interna bastant interessant. Part de la gràcia d’aquest sistema

d’organització interna –en què ningú nocobra per fer la feina– ésque hi ha diferents nivellsd’implicació pel que fa a laparticipació de les personesque vénen a la cooperativa.No som un col·lectiu homo-geni i no tots som uns con-vençuts. A la cooperativa

tots arriben per motius diferents: arri-ben per alarma alimentària –per exem-ple, per les vaques boges–, per qües-tions de salut, pels productes ecològics,perquè han sentit parlar del comerçjust i engloben tot el consum responsa-ble dins del comerç just... I pràctica-ment ningú pica a la porta perquèsiguem una cooperativa autogestiona-da, sino és que es planteja que en unacooperativa els preus poden ser infe-riors als de les botigues.

Nosaltres som un espai de consum,un espai d’autogestió voluntària, i amés, no només pretenem resoldre lesnostres necessitats endogàmiques, sinóque ens creiem que hem d’invertir ener-gia a constituir una massa crítica demoviment social que qüestioni el modelimperant de consum.

A part de resoldre les necessitats deconsum dels socis, el que tenim moltclar és que volem formar part d’unmoviment transformador extern. És adir, volem incidir cap enfora. En aquestsentit, estem inscrits a la Federació deCooperatives de Consum de ProductesEcobiològics de Catalunya, que és Eco-consum. Ecoconsum té 20 anysd’història, però només fa sis mesos queestà constituïda legalment i agrupa–segons el tríptic– unes 27 cooperativesen tot el territori català. A les reunionssom 5, 6 o 7 cooperatives les que tenen

82 nexe - 19


SSoovviinntt eellss ccaannvviiss ppeerraauuggmmeennttaarr llaa

ssoosstteenniibbiilliittaatt eennssaajjuuddeenn aa oorrggaanniittzzaarr--

nnooss mmiilllloorr..

massa crítica suficient per aportar gentque participi a les comissions d’Ecocon-sum. Penseu que Ecoconsum ha acon-seguit col·locar un repre-sentant, ja fa bastantsanys, en el CCPAE, que ésel Consell Regulador de laProducció Agroecològica deCatalunya. És un ens quedepèn del Departament d’A-gricultura Ramaderia i Pes-ca. A través d’una federaciód’organitzacions de consu-midors, vam aconseguirtenir-hi representació. Ésun espai interessant, per-què aconseguim moltainformació de primera mà.Malauradament, és un espai on tenimmolt poca representativitat; a altresàmbits del sector –com producció, dis-tribució i administració– tenen moltamés representació i marquen molt mésla pauta, com per exemple en el temadels transgènics.

Aprofito per alarmar-vos del que sig-nifica la implantació dels transgènicsen el món i, més concretament, en elnostre territori. Nosaltres ho conside-rem com la segona era nuclear, però éspitjor, perquè els residus nuclears siestan 50.000 anys enterrats deixen d’e-metre isòtops, però el codi genètic ésuna cosa que, de per se, es reprodueixi no s’esgota i s’estan alternant els codisgenètics d’una manera poc contrastadai insegura. Tanco el parèntesi.

Hem intentat, des d’Ecoconsum, queel CCPAE es pronunciés políticamentcap al seu cap, és a dir, cap al DARP, enel sentit de dir: “Senyors, aquest famósdecret de coexistència no pot ser, ésinviable absolutament. Si implantemtransgènics, no podrem implantar orgà-nic ni tan sols convencional perquè la

pol·linització ho creua tot”. Però noaconseguim tenir pes suficient dins delConsell Regulador perquè es pronunciï

políticament, tot i que elConsell Regulador diu queno té capacitat de pronun-ciament polític, cosa que ésfalsa. El cas és que nosal-tres ens organitzem com acooperativa per resoldre lesnecessitats personals deconsciència, de salut prò-pies, però alhora també perconstituir un movimentsocial que, des del consum,ajudi a aquesta conscien-ciació que tots desitgem.

JJoorrddii GGaarrcciiaa ((LL’’aappòòssttrrooff))

Per cloure l’acte, us proposo una llis-ta de 13 idees-força que, almenys jo,extrec d’aquesta Jornada d’EconomiaSolidària, esperant que us sigui útil avosaltres també. Molt sintèticamentsón:

1. Constatem la gravetat i laimminència de la crisi energètica mun-dial, amb les seves seqüeles econòmi-ques, socials, polítiques i ecològiques.En tot cas podem discutir sobre la dataperò no sobre si es produirà, que elsexperts donen per fet.

2. Veiem important que les empresesi entitats de l’economia solidàriaduguin a terme ecoauditories per podercalcular la petjada ecològica que pro-dueixen i, a partir d’això, emprendreuna política rigorosa de reducció delconsum energètic i de compensació.Plantejar-nos si la XES podria abande-rar el procés d’ecoauditories.

3. Constatem la riquesa dels projec-tes empresarials integrals, que combi-nen eficàcia econòmica amb altres

83nexe - 19


SSii nnoo ppaarrttiimm dd’’uunnccrriitteerrii dd’’èèxxiitt

eemmpprreessaarriiaall ddiiffeerreenntt,,ssii nnoo eennss iimmpprreeggnneemm

dd’’uunnaa vviissiióóaalltteerrnnaattiivvaa ddee llaabboonnaa eemmpprreessaa ii llaa

bboonnaa vviiddaa,,iimmppuullssaarreemm uunnaa

eemmpprreessaa ddeepprreeddaaddoorraaddee ll’’eennttoorrnn..

valors igualment importants com com-promís social, defensa del territori, sos-tenibilitat, vida comunitària...

4. Els processos demillora, en un sentit ampli,demanen, per un cantó, I+I(Investigació + Imaginació)i, per l’altre, assumir uncert grau de valentia i, pertant, de risc empresarial.

5. És bàsic sortir delsnostres guetos i fer arribarels valors i principis de l’e-conomia solidària als noconvençuts, que són la gran majoria dela nostra societat.6 A l’hora de valorarquè és i què no és economia solidària,l’important són les pràctiques, no lesformes jurídiques (si s’és cooperativa,societat laboral, associació, etc.).

6. Per concebre formes de canviorganitzatiu o social, pot ser útil imagi-nar que els canvis vénen quan unainfluència externa cau en un terra fèr-til.

7. No hi ha prou consciència ecolò-gica encara a la nostra societat, ambla qual cosa els projectes empresa-rials vinculats a la sostenibilitatdemanen un esforç suplementari perarrelar.

8. És important intercooperar tambéen projectes de sostenibilitat.

9. Sovint els canvis per augmentar lasostenibilitat ens ajuden a organitzar-nos millor.

10. Constatem la gran diversitatexistent dins l’economia solidària, quees manifesta també en els diferents

models d’implicació laboral, des d’ini-ciatives completament professionalitza-des fins a d’altres voluntàries, passant

per models mixtos.11. Tenim com a repteconstruir una massa críticaque practiqui el consumresponsable o, dit en altrestermes, promoure el mercatsocial.12. Per reconvertir ecològi-cament les nostres empre-ses, primer de tot, hem d’o-perar en el pla de la filosofia

empresarial. Si no partim d’un criterid’èxit empresarial diferent del de l’em-presa capitalista, si no ens impregnemd’una visió alternativa de la bona em-presa (en el pla col·lectiu) i la bona vida(en el pla individual), mentre seguimobsessionats per créixer, per allò que ésquantitatiu mentre marginem allò qua-litatiu, estarem impulsant un tipusd’empresa depredadora del nostreentorn.

En segon lloc, un cop la cultura del’organització ja tingui clars aquestsobjectius, haurem de passar al pla ope-ratiu i plantejar-nos com incorporar lapreocupació ecològica a cada àmbit del,’organització., així com a les vides deles persones que en formem part. Dinsl’empresa, haurem de fer-ho tant deproducte com de procés productiu.

13. Hem d’augmentar el nostre com-promís ambiental. Accionem-nos!

1 de juliol de 2006

84 nexe - 19


AA ll’’hhoorraa ddee vvaalloorraarrqquuèè ééss ii qquuèè nnoo ééss

eeccoonnoommiiaa ssoolliiddààrriiaa,,ll’’iimmppoorrttaanntt ssóónn lleesspprrààccttiiqquueess,, nnoo lleess

ffoorrmmeess jjuurrííddiiqquueess qquueeaaddoopptteenn..

a meua intenció en aquesta interven-ció és indicar el marc general sobre lesprincipals transformacions que s’estanproduint com a conseqüència del feno-men central de la globalització i coms’inscriu en aquest marc el movimentcooperativista.

La globalització econòmica és proba-blement el fenomen central en aquestmoment. Jo sovint dic que si demà arri-bara un marcià a aquest planeta i pre-guntara què passa ací, la resposta quehauríem de donar-li és: ací ara mateixel que succeeix és la mundialització. És

85nexe - 19

L

Globalització i cooperativisme

Ignacio Ramonet

a dir, la mundialització és el fenomencentral del que està succeint avui dia. Iigual que un sisme, produeix una sèriede transformacions queafecten moltes activitats dela nostra vida quotidiana,de la nostra vida professio-nal, de la nostra vida espiri-tual, de la nostra vida cul-tural, i que evidentmentafecten molts aspectes de lavida econòmica de la gent,de les empreses i delsestats.

Anomenen mundialització, en gene-ral, aquesta interdependència cadavegada més accentuada de les econo-mies dels països, unes respecte de lesaltres. És a dir, la integració econòmicaque s'ha produït des de fa uns vintanys, encara que l'acceleració de lamundialització es produeix al final delsanys 1970, essencialment amb l’arriba-da al poder a dos països importants dedos dirigents – Margaret Tatcher al Reg-ne Unit, i Ronald Reagan als EstatsUnits al principi dels anys 1980– queposen certa mesura en el poder i queconfirmen, com a línia directiva enmatèria política, el que es coneix com aneoliberalisme econòmic. Era unatendència que existia, evidentment, queha existit, que existeix des del segleXIX, i que en certa mesura ha tingutalts i baixos, però que sempre ha estatla característica, gairebé dominant, delque s'ha anomenat el camp capitalista.

Però en aquesta nova versió hi hauna nova etapa del liberalisme, per aixòl’anomenem neoliberalisme. I aquestanova etapa accelera la mundialitzacióen la mesura que aquests països recla-maran, amb l’ajuda d’institucions, comara el Fons Monetari Internacional i elBanc Mundial, que se suprimisquen,

sempre que siga possible i de maneraaccelerada, totes les barreres duaneres,de tipus de tarifes, de tipus legislatiu,

que puguen haver-hi i queimpedeixen que el lliurecomerç puga expandir-se,que les transaccions, enparticular comercials, peròsobretot financeres, pu-guen desenvolupar-se. I defet les que es desenvolupa-ran, les que s’estan desen-volupant actualment, comho comprovem cada dia

més, són les transaccions financeres, elque podríem anomenar l’economiaimmaterial o l'economia virtual.

I la globalització, que és aquestainterdependència de les economies ques’imbriquen, que s’integren unes ambaltres, cada vegada més, ha desenvolu-pat espais econòmics regionals, o pro-jectes d’integració continentals, etcète-ra, o fins i tot projectes d'integraciód'escala planetària com ho pretén l'Or-ganització Mundial de Comerç (OMC).La globalització té aquesta característi-ca principal.

Però avui dia el que anomenen glo-balització liberal no és solament aixòque estic dient, aquesta interdependèn-cia, o interpenetració de les economies.El que anomenen en realitat globalitza-ció liberal és la globalització financera.És la llibertat absoluta que es dóna a lacirculació dels fluxos financers, aques-ta és la característica principal de laglobalització.

Avui, en l’esfera econòmica, el 90%de l'economia és una economia finance-ra, una economia virtual. I a penes el10%, probablement menys, és econo-mia real, la que crea ocupació, la quecrea productes, i la que crea serveis. Ésa dir, que l'essencial de l'economia avui

86 nexe - 19


AAnnoommeenneennmmuunnddiiaalliittzzaacciióó llaaiinntteerrddeeppeennddèènncciiaa

ccaaddaa ccoopp mmééssaacccceennttuuaaddaa eennttrree lleess

eeccoonnoommiieess ddeellssppaaïïssooss..

dia és una economia immaterial la cir-culació de la qual es fa mitjançant lesautopistes de la comunicació i de lainformació que han posat apunt les noves tecnologies iInternet des de fa uns vintanys precisament, i això hapermès l'acceleració de laglobalització, l’hegemoniadel capital financer a l’eco-nomia i el desenvolupa-ment de l'economia imma-terial.

Aquesta economia con-sisteix essencialment enordres de compra i venda de divises,d’accions, de títols de borsa, és a dir, ésuna economia basada en la circulacióde comunicacions, o d’ordres que pertant es transporten per les autopistesde la comunicació, mitjançant els siste-mes que han permès el desenvolupa-ment de la revolució digital i que fa queavui dia tota comunicació siga ins-tantània i puga desenvolupar-se senseque calga una localització ben precisa,ja que des de qualsevol lloc, pràctica-ment del planeta, si dispose d’un siste-ma tecnològic apropiat, puc comunicarmitjançant satèl·lit gràcies al meu ordi-nador i donar ordres de compra i vendaen una borsa, a un agent de canvi, i pertant participar d'aquesta economiafinancera.

Aquesta és la característica principalde la globalització. En aquest sentit dicque estem vivint el que podríem ano-menar una segona revolució capitalis-ta. Si donem prioritat a l'individualis-me, la competència o l'egoisme, laglobalització solament ens condueix ala degradació com a éssers humans, laqual cosa imposa ineludiblement la cer-ca d'alternatives contraposades almodel hegemònic.

Per això l’anàlisi dels fonamentshistòrics, teòrics metodològics del coo-perativisme, les seues possibilitats de

contribuir a una alternati-va, adquireixen una actua-litat renovada a partir deldebat que hi ha sobre laglobalització neoliberal. Davant d’aquest fenomen,com es presenta el coopera-tivisme? Què és una coope-rativa?Una cooperativa és un mitjàd'ajuda mútua per a benefi-ci de tots. És una associació

voluntària de persones i no de capitals,amb plena personalitat jurídica, dedurada indefinida, de responsabilitatlimitada, on les persones s'uneixen pertreballar amb la finalitat de buscarbeneficis per a tots. El principal objectiués el servei i no el lucre o el guany fàcil.Les cooperatives es regeixen per esta-tuts i per la llei d'associacions coopera-tives. La consigna és l'esperit de ger-mandat i igualtat entre els seusmembres, on tots tenen els mateixosdeures i drets. Només pot considerar-secooperativista aquell que permanent-ment pensa, raona i actua d'acord ambla filosofia i els principis cooperatius.

Els set principis cooperatius:1. Adhesió voluntària i oberta.2. Gestió democràtica per part dels

socis.3. Participació econòmica dels socis.4. Autonomia i independència.5. Educació, formació i informació.6. Cooperació entre cooperatives.7. Interès per la comunitat.

NNaaiixxeemmeenntt ddeell ccooooppeerraattiivviissmmee

El 1844, un grup d’obrers anglesosva crear una organització cooperativa

87nexe - 19


AAvvuuii,, eell 9900%% ddeell’’eeccoonnoommiiaa ééss uunnaa

eeccoonnoommiiaa ffiinnaanncceerraa,,uunnaa eeccoonnoommiiaa vviirrttuuaall,,ii aa ppeenneess eell 1100%%,, ééss

eeccoonnoommiiaa rreeaall,, llaa qquueeccrreeaa ooccuuppaacciióó,,

pprroodduucctteess ii sseerrvveeiiss..

de caràcter legal, amb les aportacionsdels seus integrants. El 24 d'octubre de1844 van crear el primer magatzemcooperatiu a la ciutat deRochdale, Anglaterra, con-siderat avui com l’origend’aquesta mena d’entitats(per bé que han existitaltres intents anteriors).Estava format per 28 teixi-dors de la fàbrica de teixitde Rochdale desocupats perhaver participat en una vaga, i vanaportar com a capital a la nova societatla quantitat de 28 penics cada un. Avuisón coneguts com “els pioners de Roch-dale”.

Els pioners es van autoimposarregles que havien de respectar rigorosa-ment i que van ser una de les causesdel seu èxit. Van crear una carta queestablia els passos que guiarien l’orga-nització. Així va néixer el cooperativis-me organitzat. Els seus principis, fona-mentats en ideals de solidaritatgenuïns, van ser establerts a la “Cartade Cooperació” que Carlos Horteserth,paladí d’aquesta fundació, va presentardavant de la Cambra dels Comuns:

1. La cooperació completa l’economiapolítica en organitzar la distribucióde la riquesa.2. No afecta la fortuna de ningú.3. No trastorna la societat.4. No molesta els homes de l'Estat.5. No és una associació secreta.6. No vol cap violència.7. No causa cap desordre.8. No ambiciona honors.9. No reclama favors.10. No demana privilegis especials.11. No tracta amb ganduls.12. No busca ajuda oficial.13. Sent horror pels monopolis i elscombat sense cessar.

14. Vol la concurrència seriosa ihonesta en la qual es veu l'ànima detot progrés de veritat; significa la res-

ponsabilitat personal, lainiciativa personal, i la par-ticipació és el prestigi que eltreball i el pensament sa-ben conquerir.Aquestes regles van serrevisades per l’Aliança Coo-perativa Internacional el1937. El 1966 es va agregar

una redacció adequada als nous temps,a través dels principis següents:

1. Adhesió lliure i voluntària.2. Organització democràtica.3. Limitació de l'interès al capital.4. Distribució d’excedents entreassociats en proporció a les seuesoperacions.5. Promoció de l’educació.6. Integració cooperativa.Finalment, el 1995, el Congrés de

l’ACI, celebrat a Manchester, Anglate-rra, va aprovar 7 principis nous:

1. Adhesió voluntària i oberta.2. Gestió democràtica per part delsassociats.3. Participació econòmica dels asso-ciats.4. Autonomia i independència.5. Educació, formació i informació.6. Cooperació entre cooperatives.7. Interès per la comunitat.

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall ddeell CCooooppeerraattii--vviissmmee

L’any 1923 el Comitè Executiu del’Aliança Cooperativa Internacional(ACI) va recomanar commemorar undia internacional de les cooperativesel primer dissabte de juliol de cadaany.

88 nexe - 19


LL’’eemmpprreessaaccooooppeerraattiivvaa ss’’hhaa ddeeccoommppoorrttaarr ccoomm uunn

cciiuuttaaddàà rreessppoonnssaabbllee iiaaccttiiuu ddee llaa sseeuuaa

ccoommuunniittaatt..

El 16 de desembre de 1992, l’Assem-blea General de l’ONU (Nacions Unides),a través de la Resolució 47/90, va pro-clamar la necessitat de cele-brar un "Dia Internacionalde les Cooperatives" a partirde juliol de 1995, en com-memoració al centenari dela creació de l'Aliança Coo-perativa Internacional (ACI)(grup que reuneix organit-zacions cooperatives de 100països que compten amb untotal de 700 milions de membres).

L’ACI es va fundar a Londres el 1895.El 1994, l'Assemblea General de l'ONU,amb la Resolució 49/155, va invitar elsgoverns, organitzacions internacionals,organismes especialitzats i organitza-cions cooperatives nacionals i interna-cionals a observar anualment el “DiaInternacional de les Cooperatives”, jaque reconeixien que les cooperativesestaven esdevenint un factor indispen-sable del desenvolupament econòmic isocial. Una de les maneres en què l'ONUva mostrar aquest reconeixement va seren declarar, el 1995, que el "Dia Inter-nacional de les Cooperatives" s'havia decelebrar cada any pels governs encol·laboració amb els moviments coope-ratius nacionals.

El 1996, en celebrar la comunitatinternacional “l’Any per a l’Eradicacióde la Pobresa”, l’ONU, una vegada més,va atraure l’atenció dels governs quanta la considerable contribució de les coo-peratives en la reducció de la pobresa ien la necessitat d’associar el movimenta aquesta tasca.

EEllss vvaalloorrss ddeell ccooooppeerraattiivviissmmee

Els valors que el cooperativismedifon són “autoajuda, autoresponsabili-

tat, democràcia, igualtat, equitat i soli-daritat”, i de la tradició dels fundadors,els valors ètics d’honestedat, obertura,

responsabilitat social i pre-ocupació pels altres.L’“autoajuda” es fonamentaen la creença que qualsevolpersona pot i s’hauria d’es-forçar per controlar el seupropi destí. Els cooperati-vistes creuen llavors que elple desenvolupament indivi-dual només pot tenir lloc en

associació amb altres persones. Com aindividu, cada un està limitat en allòque pot fer i realitzar. Per mitjà de l’ac-ció conjunta i responsabilitat mútua espoden aconseguir més coses, en parti-cular augmentant la influència col·lecti-va en el mercat i davant dels governs.

Els individus també es desenvolupenmitjançant l'acció cooperativa gràcies ales habilitats que adquireixen en facili-tar el desenvolupament de les seuescooperatives, al coneixement que acon-segueixen obtenir dels seus col·leguesassociats, a les idees que es formen res-pecte del conjunt d'una societat mésàmplia de la qual formen part. Enaquests aspectes les cooperatives sóninstitucions que fomenten l’educació iel desenvolupament continu de totsaquells que hi participen.

Les cooperatives es basen en laigualtat. La unitat bàsica de la coopera-tiva és l’associat que és, o bé un ésserhumà, o bé un grup d’éssers humans.Aquest fonament en l’ésser humà ésuna de les principals característiquesque distingeixen una cooperativa de lesempreses controlades primàriament eninterès del capital. Els associats tenendret a participar, dret a ser informats,dret a ser escoltats i dret a intervenir enla presa de decisions.

89nexe - 19


NNoommééss ppoott ccoonnssiiddeerraarr--ssee ccooooppeerraattiivviissttaa qquuii

ppeerrmmaanneennttmmeennttppeennssaa,, rraaoonnaa ii aaccttuuaa

dd’’aaccoorrdd aammbb llaaffiilloossooffiiaa ii eellss

pprriinncciippiiss ccooooppeerraattiiuuss..

De la mateixa manera, l’equitat esrefereix, sobretot, a com tractar elsassociats. S’haurien de tractar ambequitat pel que fa a larecompensa que reben perla seua participació en lacooperativa, normalmentmitjançant la distribuciódels retorns, l’assignació decapital a reserves en el seunom i les reduccions en lesdespeses.

L’últim valor operatiu ésla “solidaritat”. Aquest valorté una història llarga i sagrada en elmoviment internacional. A les coopera-tives, aquest valor assegura que l'acciócomuna no siga merament una formaencoberta d'interès limitat a un mateix.Una cooperativa és més que una agru-pació d'associats, és també una col·lec-tivitat. Els associats tenen la responsa-bilitat d'assegurar que tots ells reben eltracte més just possible, que no es per-da mai de vista l'interès general, que hihaja un esforç permanent per donar untracte just als empleats (siguen asso-ciats o no), així com a les persones noassociades vinculades a la cooperativa.

Solidaritat també significa que lacooperativa és responsable de l’interèscol·lectiu dels seus associats. En parti-cular indica que, fins a cert punt, elsactius econòmics, financers i socials dela cooperativa pertanyen al grup, són elresultat de les energies i la participacióconjunta. En aquest sentit, el valor dela solidaritat crida l’atenció sobre el fetque les cooperatives són més que unasimple associació d’individus: consti-tueixen afermaments de força col·lecti-va i responsabilitat mútua.

Solidaritat significa que cooperativis-tes i cooperatives romanen junts. Aspi-ren a crear un moviment cooperatiu

unit a escala local, nacional, regional iinternacional. Cooperen en totes lesformes pràctiques per oferir als asso-

ciats béns i serveis de lamillor qualitat als preusmés reduïts possible. Tre-ballen junts per presentarun front comú al públic ials governs. Accepten quehi ha una comunitat entretotes les cooperatives, inde-pendentment de la diversi-tat dels objectius i lesdiferències.

A més, solidaritat representa huma-nisme, independència, tan necessarisavui en la fonamentació d'una alterna-tiva a la globalització neoliberal.

Es podria dir amb raó que els valorsètics als quals aspiren les cooperativesinflueixen en les activitats d'algunesorganitzacions controlades pel capital iaquelles de propietat de l'Estat. Se'lsinclou, no obstant això, perquè ocupenun lloc especial dins de les tradicionscooperatives. En particular, van teniruna influència fonamental sobre elsdiversos tipus de cooperatives quan vansorgir al segle XIX. També són evidentsen molts dels responsables del creixe-ment i desenvolupament del movimental llarg dels anys intermedis.

IImmppaaccttee ddee llaa gglloobbaalliittzzaacciióónneeoolliibbeerraall eenn eell ccooooppeerraattiivviissmmee

En primer lloc, el moviment coopera-tiu s'ha vist afectat com tots. Igual comhan desaparegut cents de milers d'em-preses en el marc de la globalització i lahipercompetència, han desapareguttambé desenes de milers de cooperati-ves.

Moltes cooperatives s’han vist direc-tament enfrontades a grans empreses

90 nexe - 19


EEllss ppiioonneerrss eess vvaannaauuttooiimmppoossaarr rreegglleess

qquuee hhaavviieenn ddeerreessppeeccttaarr

rriiggoorroossaammeenntt ii qquueevvaann sseerr uunnaa ddee lleess

ccaauusseess ddeell sseeuu èèxxiitt..

transnacionals, moltes amb avantatgesde capital i legislacions que no havientingut abans.

A nivell intel·lectual id’actituds, les cooperativestambé van haver de ferfront a institucions interna-cionals de comunicació ieducació que han procla-mat el predomini dels nego-cis controlats pels capitalsd'inversió.

En aquest context, elvalor de les empreses coo-peratives també va resultar qüestionat,ja que la seua activitat està més lligadaal desenvolupament local i al beneficisocial, factor que habitualment va encontra del corrent esmentat.

D’altra banda, a diferència de lesmicro, petites i mitjanes empreses, elmoviment cooperatiu i el seu sectoractuen com una xarxa, la qual cosan’accentua la capacitat d’acció, dedefensa dels seus associats/des i de lesseues activitats. Però això també fa vul-nerable el moviment, ja que té un efec-te de contagi molt gran. Quan una coo-perativa entra en crisi perquè es veuafectada pels efectes de la globalitzacióo les mesures neoliberals en voga, latendència és la rèplica del problema atot el moviment.

El cooperativisme s’ha vist obligaten el context de la globalització neoli-beral a reforçar el seu caràcter empre-sarial (econòmic) a través de l'aplicacióde tècniques de gestió importades del'empresa capitalista convencional, hacrescut fins i tot en termes quantita-tius, però en detriment del seu encà-rrec social amb la conseqüent lesiódels valors i els principis essencialsdels quals l'empresa cooperativa ésportadora.

Llavors, en aquesta harmonia entreel seu caràcter econòmic i social,expressat a través de l’empresa coope-

rativa, s’ha produït unaruptura i s'ha conformat uncooperativisme d'èxit que esdesvia cap a terrenys depur pragmatisme economi-cista i la pèrdua desubstància ètica i moral.Quina és la possibilitat decreixement de les cooperati-ves en aquesta etapa de l'e-conomia caracteritzada per

un capitalisme fortament competitiu?Com afecta la globalització aquest sec-tor d'empreses que naixen amb un ide-ari diferent del lucre i com a resposta anecessitats de treballadors, petits pro-ductors agropecuaris, desocupats, enactivitats productives predominant-ment locals? Hi ha en l’actualitat unconflicte entre les exigències de la com-petitivitat de les empreses i els valors iprincipis cooperatius? La globalitzacióeconòmica pot fer que el cooperativismedesaparega? Davant de la globalització,el cooperativisme té un comportamentpurament defensiu? Quina pot ser l'a-portació del cooperativisme al desenvo-lupament de l'economia regional i a leseconomies locals? Quines estratègiestenen les nostres empreses cooperati-ves davant del procés de la globalitzacióo internacionalització de l’economia, lesnecessitats de creixement del país, deles seues regions i localitats?

En l’experiència de desenvolupa-ment capitalista les cooperatives naixena partir d’iniciatives de ciutadanscomuns amb tendència a donar respos-tes productives organitzades als proble-mes de la desocupació, la falta de tre-ball i, en general, a les necessitats detreballadors, productors, consumidors

91nexe - 19


LLeess ccooooppeerraattiivveess ssóónniinnssttiittuucciioonnss qquuee

ffoommeenntteenn ll’’eedduuccaacciióó iieell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt

ccoonnttiinnuu ddee ttoottssaaqquueellllss qquuee hhii

ppaarrttiicciippeenn..

que la lògica del mercat no resol demanera satisfactòria per als interessossentits de la població o directament deles quals el mercat no es facàrrec (com en l’actualitat).

Portat per les noves con-dicions institucionals imacroeconòmiques, unimportant sector d’empre-ses cooperatives (per exem-ple, les cooperatives de crè-dit i de consum) va estarprofundament afectat per les tendèn-cies a la concentració i desnacionalitza-ció del mercat, processos en granmesura encoratjats per l'Estat ambarguments d'eficiència en el funciona-ment dels mercats, i de promoure laintegració als fluxos financers i decomerç internacionals. Alhora els efec-tes derivats en termes de desocupacióde la globalització hegemònica porta aamplis sectors de treballadors a buscaren les cooperatives una forma de rein-serció laboral i productiva; aquestesexperiències es tiren endavant, enmolts casos, en condicions de desavan-tatge per als treballadors, pels proble-mes de gestió propis de les microem-preses, per l'emergència de l'estatdesertor, o pitjor encara, per perspecti-ves de clients del suport a les coopera-tives.

No obstant això, els valors i els prin-cipis cooperatius no havien tingut maitanta actualitat com ara en vista delnou sentit comú econòmic que instal·lade manera dominant la globalitzacióhegemònica. L’etapa actual del capita-lisme global és al nostre parer unmoment molt especial en la història delcooperativisme. Fem aquesta afirmacióa partir de tot el debat que hi ha sobreglobalització, la discussió sobre elsmodels de capitalisme i fins i tot sobre

la crisi que s’està engendrant en l’eco-nomia internacional com a producte dela inestabilitat i de les crisis financeres

recurrents que ocasiona laglobalització hegemònico-selectiva.

EEllss ddeessaaffiiaammeennttss ppeerr aallccooooppeerraattiivviissmmee

En aquest context, el coo-perativisme com a movi-

ment social s’enfronta a diversos desa-fiaments:

En primer lloc, prendre consciènciade la responsabilitat que té en la cons-trucció d’un model diferent de globalit-zació, veritablement alternatiu a la glo-balització hegemónico-selectiva, on esrecupere la llibertat d'acció nacional.

En segon lloc, assumir-se com el queés des dels seus orígens: un factordemocratitzador de l'economia capita-lista de mercat, la qual cosa implica enaquestes circumstàncies rivalitzar, dis-tingir-se, en la teoria i en la pràctica,amb el model cultural de la globalitza-ció hegemònica (individualisme, consu-misme, desciutadanització), arrelant-semés que mai en els principis i valorscooperatius.

En tercer lloc, participar activamenten la construcció d'una nova economiaproductiva d'excel·lència internacional,però en el marc d'un projecte de desen-volupament nacional, regional i localque estiga arrelat, influït per la culturacooperativa; això requereix estratègiesproactives i no simplement defensives.

Desenvolupar un capitalisme millo-ratiu en substitució d’un capitalismeexplotatiu, la qual cosa implica que lesproduccions regionals es preparen pera la competència global basant-se ennous avantatges: la millora i l'aprenen-

92 nexe - 19


UUnnaa ccooooppeerraattiivvaa ééssmmééss qquuee uunnaa

aaggrruuppaacciióódd’’aassssoocciiaattss,, ééss ttaammbbéé

uunnaa ccooll··lleeccttiivviittaatt..

tatge continu, el perfeccionament cons-tant en tot el sistema de valor de lesproduccions regionals, la inversió encapital humà i capitalsocial.

En quart lloc, assumirque el moviment social ieconòmic cooperatiu s’hade pensar, concebre, com atotalitat.

El conjunt de les empre-ses cooperatives poden ihan de funcionar com unagran empresa-xarxa, comun sistema econòmic arti-culat on les cooperativesdels diferents sectors escomplementen tant en termes d’activi-tats com de mides, amb estratègiesconjuntes, de formació de capitalhumà, de capital social, modernitzaciótecnològica, negocis internacionals,generació de recursos de capital, etc.,fent servir tot el seu poder de negocia-ció conjunta, de consum, inversió,estalvi, per dissenyar solucions pròpies(autodependència), o generar les alian-ces estratègiques que siguen necessà-ries amb l’Estat o altres actors socialslocals o actors cooperatius internacio-nals. Això és un gran desafiament, jaque implica desplegar, amb la “marcade fàbrica cooperativa”, en la “pràctica”de les empreses cooperatives i les nos-tres localitats, el que hem anomenat elnou paradigma d’organització econòmi-ca i social. Requereix un gran esforç eneducació cooperativa, en la preparaciócultural, intel·lectual i social de les coo-peratives, els seus socis treballadors idirigents; implica també un gran com-promís, obertura i visió dels dirigents.

Hi ha experiències concretes enaquest sentit. Per aquest camí les eco-nomies locals, els seus sectors líders,

aprenen a produir millor, assoleixen isuperen els seus competidors interna-cionals, i guanyen mercats, avancen i

aprofundeixen experiènciesamb un alt grau de coordi-nació, aprenentatge social itecnològic col·laboratius.Això pot servir com a fontde noves micro i petitesempreses però en sectors iactivitats viables a llarg ter-mini.

LLeess ccooooppeerraattiivveessddaavvaanntt llaa gglloobbaalliittzzaacciióó

La gravetat dels problemesque afligeixen les ciutats, en particulardavant del drama de la desocupació,interpel·la l’Estat i els actors socialslocals en la cerca de solucions, amb laqual cosa les cooperatives es trobentambé en el centre de l’escena.

Les cooperatives constitueixenempreses productives i de servei pro-fundament lligades a les seues comuni-tats locals. En el plànol productiu, l'èxitde la cooperativa resulta de granimportància per al creixement produc-tiu de les localitats; els seus excedentses realitzen i reinsereixen a les comuni-tats locals, amb la qual cosa les coope-ratives adquireixen una gran importàn-cia per als processos d’acumulaciólocal. Les cooperatives a les seues loca-litats respectives són un componentimportant de l’estructura econòmicalocal, i les seues possibilitats de creixe-ment són d'una importància real per ala generació de treballs genuïns. Enuna època en què la competitivitat hadeixat de ser una qüestió puramentmicroeconòmica i en què es valoren"l'entorn productiu", els "enllaços" i les"articulacions" dins de cada sector pro-

93nexe - 19


EEnn llaa gglloobbaalliittzzaacciióónneeoolliibbeerraall,, eell

ccooooppeerraattiivviissmmee ss’’hhaavviisstt oobblliiggaatt aa rreeffoorrççaarr

eell sseeuu ccaarrààcctteerreemmpprreessaarriiaall aammbb

ttèèccnniiqquueess ddee ggeessttiióóiimmppoorrttaaddeess ddee

ll’’eemmpprreessaa ccaappiittaalliissttaaccoonnvveenncciioonnaall..

ductiu, en moments en què la innova-ció i la millora contínua operen mit-jançant xarxes, la integració cooperati-va obre tota una possibilitatde fer congruent el desen-volupament competitiu deles empreses cooperatives iel desenvolupament local iregional, el desenvolupa-ment local amb una crei-xent presència internacio-nal del país.

Per això és important analitzar-neles capacitats competitives i de partici-par i avançar en els circuits d’acumula-ció de les produccions regionals en quès’insereixen.

Un desafiament important de lescooperatives és la possibilitat que elsseus valors de cooperació i ajudamútua no quede limitada a l’empresa ies constituïsca en factor de consolida-ció dels vincles comunitaris, per dotar ala societat de noves conductes, nousrecursos, davant la crisi. De fet, això jaestà succeint a moltes localitats. Enaquesta línia, el principi de la partici-pació de la cooperativa i de l’associat dela comunitat adquireix una dimensióespecial cada vegada que el desenvolu-pament local requereix una participacióactiva de la societat civil en la cons-trucció de les relacions socials, i lesarticulacions entre actors que són partdel procés de desenvolupament localendogen; en aquests aspectes, les co-operatives poden fer una aportacióessencial per desenvolupar les seueslocalitats; de fet, moltes cooperatives hoestan fent, no obstant això, són proces-sos molt poc coneguts que la tasca d'in-vestigació ha d'estudiar i rescatar.

El principi cooperatiu de l’educaciócooperativa també té una gran actuali-tat cada vegada que les cooperatives

s’enfronten, d’una banda, a la necessi-tat de preparar els seus dirigents i socisdavant dels desafiaments i les amena-

ces de la globalitzacióhegemònica i, de l’altra, acapitalitzar les oportunitatsimplícites en els processosde “canvi estructural”. L’e-ducació cooperativa tambéha de formar els nous líderscooperatius del segle XXI

per a una participació més activa en eldesenvolupament local i amb una claraconsciència de les possibilitats queobren els nous paradigmes productius.En l’actualitat l’empresa cooperativas’ha de comportar com un ciutadà res-ponsable i actiu de la seua comunitat. Icada soci com un líder local.

En definitiva, què pot fer el coopera-tivisme davant de la globalització libe-ral?

Alguns consideren que la globalitza-ció va tenir aspectes positius per a lescooperatives: els ha obert nous mer-cats, els ha permès millorar la qualitatdels seus productes i dels seus serveis,i les ha fet més eficaces. Encara que lasituació difereix d’un país a un altre itambé de la capacitat de les cooperati-ves a adaptar-se als desafiaments queplanteja aquest nou ordre mundial. Noobstant això, les cooperatives sovintsón objecte d’atacs del sector privat, engran part a causa de la ignorància del'opinió pública sobre el seu caràcterdiferent que les distingeix de les altresempreses.

És d’importància estratègica cons-truir un sistema de comunicació eficaçen el si del moviment cooperativista perexplicar millor a la ciutadania què sónles cooperatives. I per què defensen unaconcepció de la producció, del treball,de la solidaritat i del repartiment molt

94 nexe - 19


EEll ccooooppeerraattiivviissmmee ééssuunn ffaaccttoorr

ddeemmooccrraattiittzzaaddoorr ddeell’’eeccoonnoommiiaa ccaappiittaalliissttaa

ddee mmeerrccaatt..

diferents del mercantilisme dominant.Ja que són entitats econòmiques quecol·loquen l’ésser humà –i no la merca-deria– en el centre de lesseues preocupacions.

Les cooperatives no sónsolament entitats de caràc-ter econòmic, sinó que tam-bé posseeixen una funciósocial i mediambiental, ipretenen construir solidari-tats humanes. Una coope-rativa és diferent en el sen-tit que el seu objectiu primordialconsisteix a servir tots els seus mem-bres, alhora que busca un impactebenèfic en el si de la comunitat en quèdesplega les seues activitats.

També s’ha de recordar que per evi-tar convertir-se en simples societatsanònimes mogudes per l’obsessió delbenefici, les cooperatives s’han d’aliaramb altres entitats semblants perresistir millor a la globalització. Lacooperació entre federacions nacionalsés una manera de construir solidari-tats comunes a escala internacional afi de contrarestar l’ofensiva de lesempreses globals.

El compromís amb la comunitattambé és un principi sagrat del movi-ment cooperativista que no solamentpensa en si mateix, sinó en totes lescoses positives que pot procurar a lacol·lectivitat local o regional en què ope-ra. Això també ho haurien d'entendreels governs més savis, que haurien defer les reformes necessàries perquè lescooperatives puguen convertir-se enaliades i procuren serveis complemen-taris –d'educació, cultura, formació,defensa del patrimoni, etcètera– al con-junt de la comunitat.

L’objectiu d’una cooperativa és pro-mocionar els seus membres i no maxi-mitzar el producte del seu capital. Per

tant, estan predestinades aoferir als seus membresmés assistència i més avan-tatges en termes de preus.Com que tenen una estruc-tura descentralitzada i sónmenys costoses, posseeixenaixí mateix més aptitud perproposar solucions intel·li-gents als problemes que

plantegen els efectes de la globalització.És també d’importància estratègica

–quan la globalització té tendència aesborrar les identitats i a confondre-hotot en una identitat general– que lescooperatives no renuncien a la seuaidentitat local o regional. La proximitatdels membres de la cooperativa i elsaber fer específic de la regió són avan-tatges que cal saber utilitzar amb èxitassegurat.

En conclusió, les cooperatives hande mobilitzar els seus membres per ferpressions a escala nacional i europeaen favor de l’aplicació de reformesindispensables per construir una socie-tat que, en lloc d’afavorir el desenvolu-pament a curt termini, protegisca elmedi ambient, col·loque l’ésser humàen primer plànol, afavorisca la justíciasocial. I estimule la solidaritat entretots els ciutadans.

Conferència pronunciada, amb motiudel Dia internacional del cooperativisme,l’1 de juliol de 2006, a Melide (Galícia)

95nexe - 19


EEll ccoonnjjuunntt ddee lleesseemmpprreesseess

ccooooppeerraattiivveess ppooddeenn iihhaann ddee ffuunncciioonnaarr ccoomm

uunnaa ggrraann eemmpprreessaa--xxaarrxxaa..

96 nexe - 19


Certament, cal preguntar-se ambquina finalitat ens trobem en aquestacte atípic, poc definit. Potser la matei-xa pregunta ens dóna la resposta: pertrobar-nos, és a dir, per obrir la possi-

bilitat de debatre temes de futur per aOñati conjuntament, sense intermedia-cions i, per tant, d’explorar el potenciald’aquesta trobada. No es tracta deconstituir un pol industrial ni unaassociació cultural, ni cap altra cosaper l’estil, per molt respectables que

97nexe - 19

Ciutadania activa:entre el global i el local

Alfonso Vázquez

siguen; volem imaginar junts l’esdeve-nir que volem per a Oñati –i en aquestamesura, per a nosaltres mateixos–constituint-nos en la seuaacció transformadora, enllevadors de la nostra petitagran història.

De nou, cal preguntar-se, però no ens veiem cadadia? No estem junts a lesnostres empreses, a lesnostres societats, escoles oorganitzacions? Segur quesí, però continua la ronda de pregun-tes. Quins espais de conversació crea-dora, més enllà dels avatars diaris,tenim a les nostres organitzacions? Mésenllà de les seues funcions especialitza-des (produir, ensenyar, fer música, soli-daritzar-se amb els més desfavorits...),on podem tractar el que és col·lectiu, elconjunt d’esdeveniments que ensincumbeixen, no obstant això, a tots?Des d’on podem integrar producció,educació, cultura, urbanisme, solidari-tat... futur compartit, en definitiva?

Com tots sabem, en les nostresvides, crear les condicions, els contex-tos, és essencial perquè succeïsca elque volem. Aquesta és la base del pro-jecte.

EEll ccoonneeiixxeemmeenntt,, aallllòò gglloobbaall,, llooccaall

Possiblement un dels fenòmens demés transcendència en els nostres diessiga l’emergència del coneixement (noreduït a “coneixements” acadèmics, derellevància escassa, sinó la combinacióindistingible en l’ésser del pensament,l’emoció –el desig– i l’acció) com a forçatendencialment dominant de la produc-ció (i no solament de la produccióindustrial, sinó dels serveis, l’agricultu-ra, l’educació, la sanitat, i un llarg etcè-

tera). Aquest fenomen té a veure ambels alts índexs d’accés a l’educació enels anomenats "països desenvolupats",

amb l’alta automatitzaciódels processos industrials,amb els desenvolupamentstecnològics, particularmentels impulsats per les tecno-logies de la informació i lacomunicació i, encara moltescassament, amb lesseues adaptacions concep-tuals i organitzatives (defi-

nitives, d’altra banda). Però seria un error deixar-nos enta-

banar pels cants de sirena de tants teò-rics que suposen que, per si mateix,aquest fenomen ens porta tota mena debenaurances i la superació dels llastsde civilització que arrosseguem. Elconeixement com a força productiva ten-dencialment dominant s’experimenta enel terreny de les estructures de la socie-tat industrial –i, no ho oblidem, en elsseus camps de forces–, de manera que,lluny de produir per si mateix unasocietat idíl·lica, el que fa és –en con-flicte amb les estructures dominants–desestructurar la societat, parcel·lar-la,sumir-la en la incertesa... Així, l’ano-menat tercer món s’instal·la en el cordel primer món –i ja el denominem quartmón–, s’obren les bretxes digitals, alsanalfabets “clàssics” se sumen els anal-fabets “digitals”, certes regions del pla-neta es converteixen en referències –perefímeres que siguen– mentre altresqueden “excloses” de la xarxa, el treball–i el treballador– es desestructura enmúltiples modalitats –els treballadorsamb coneixements, els emprenedors,els eventuals, els contractats a tempsparcial, els fixos, els fixos discontinus,els autònoms, els subcontractats, elsaturats, els marginals, els que no han

98 nexe - 19

Ciutadania activa: entre el global i el local

QQuuiinnss eessppaaiiss ddeeccoonnvveerrssaacciióó ccrreeaaddoorraa,,

mmééss eennllllàà ddeellssaavvaattaarrss ddiiaarriiss,, tteenniimm

aa lleess nnoossttrreessoorrggaanniittzzaacciioonnss??

treballat mai...– que no aconsegueixenconnectar-se en cap forma de projecteciutadà comú. Dos terços del planetaqueden fora del sistema, icom a corol·lari, les guerresatípiques –encara que ambuna capacitat de destruccióde civils superior a les gue-rres típiques– es multipli-quen sense cessar. El pro-blema no resideix enl’enfrontament de civilitza-cions, sinó en la profundacrisi de totes les civilitzacions que lesrealitats emergents provoquen, enxocar com a plaques tectòniques, ambles estructures de la civilització domi-nant i les seues formes actuals depoder.

Però el coneixement (pensament,emoció i acció) com a força productivatendencialment dominant presenta unaltre tret molt important: es difon l’acteproductiu a qualsevol àmbit vital alho-ra que s’integren en un sol acte activi-tats tradicionalment parcel·lades. Enefecte, es produeix no ja solament al’empresa o a la fàbrica, sinó a la llar–no només reproducció de la força detreball, sinó producció emocional, cap-tació d’informació, àmbits relacionals,etc.–, a les escoles –producció del tre-ballador del futur, conformant els seustrets definitoris–, als hospitals... Peròalhora es produeix l’acte integrador; totàmbit (productiu, educatiu, cultural,d’oci...) conté el potencial per ser, alho-ra, productiu, educatiu, emocional, etc.És a dir, producció i vida es fonen i, enpart, es confonen.

Aquest fenomen està inserit –provo-cador i provocat alhora– en el queconeixem com a globalització. De la glo-balització, se n’han escrit rius de tinta,per tant ací només ens interessa res-

saltar-ne un aspecte particularmentdeterminant: el que realment està glo-balitzat són els fluxos financers. Per

això, el sistema global –elsistema imperant, seria mésexacte dir, denominem-lotardocapitalisme o com vul-guem– genera un equiva-lent universal abstracte alqual tot queda referit: elsdiners. En termes de globa-litat, tota activitat, ja sigafabril, cultural, educativa,

sanitària, caritativa, familiar... està tra-duïda en quàntums monetaris, en equi-valències monetaritzables. En conse-qüència, el gegantesc potencial delconeixement com a capacitat producti-va de qualsevol àmbit social –i de lessocietats com a conjunt– queda restrin-git, encotillat, a la seua traducció, notant a valor –que admetria múltiplesinterpretacions– com a plusvalor, és adir, a la generació immediata o mediatade guanys monetaris per al capital–encara que alguna cosa repercutiscaen el compte corrent del productor deconeixement...

La representació dels diners com aequivalent universal abstracte produeix–i està produïda per– una intrincadatraçabilitat de línies de poder econòmic,polític i social, que només difusamentes fan visibles en formes com el G-8, elFòrum de Davos, el FMI o el Banc Mun-dial, entre d’altres. Com antigament elpoder de la divinitat, omniscient, omni-present, panòptic, regint les nostresvides i els nostres destins, el nou Poderés impersonalitzat, espectral, prenentdecisions que afecten milers o milionsde persones en sales ignotes d’edificisdesconeguts. La qual cosa de nou, avuicom ahir, ens remet a un trist imagina-ri: som pobres mortals a l’atzar dels

99nexe - 19


EEnn lleess nnoossttrreess vviiddeess,,ccrreeaarr lleess ccoonnddiicciioonnss,,

eellss ccoonntteexxttooss,, éésseesssseenncciiaall ppeerrqquuèèssuucccceeïïssccaa eell qquuee

vvoolleemm..

designis poderosos dels qui no podemarribar a veure... Sens dubte, avui ensfalta un nou Nietzsche.

Aquestes línies de forçageneren un altre fenomen:les societats queden desar-ticulades, o més exacta-ment, parcialment articula-des sobre la base delssectors de mercat en quècada persona o entitatactua. Ens queixem habi-tualment de la poca conne-xió –i comunicació, pertant– que hi ha entre lesempreses i les entitats edu-catives, entre les formacions culturals ialtres organitzacions, entre l’Adminis-tració i els administrats... Però, enspodem preguntar, des d’on es marquen,imposen, suggereixen... les línies d’ac-ció a cada camp d’activitat (a l’empresa,a la cultura, a l’educació, a la sanitat,als serveis públics...)? Des dels seuscontextos socials? No. Des de centresde decisió a pocs o molts quilòmetresde distància, però sempre aliens,superposats a la pròpia realització del’activitat. No siguem ingenus: aquestainvertebració de les societats és con-substancial al domini dels poders talcom estan vertebrats avui.

Ara podem fer-nos una altra pregun-ta: des d’on es desplega el potencialproductiu, cultural, educatiu, creatiu,en suma, de la multitud? La resposta,per més que rumiada una vegada i unaaltra, és òbvia: des d’allò local. Ja queels desitjos, les emocions, els senti-ments que activen el coneixement i eltransformen en acció creadora noméses produeixen en allò local, o si es pre-fereix, en allò localitzable. Tal vegada elfenomen cooperatiu articulat avui alvoltant de la MCC (a Mondragon) siga

un exponent clar d’aquest principi. Nosegueix les regles de l’empresa a l’ús,s’articula partint d’una filosofia atípica

en l’àmbit dels “negocis” (“eltreball és superior al capitali l’antecedeix”), s’estructuraamb marges d’autonomiamolt amplis (la “sobirania”de cada cooperativa), s’or-ganitza inicialment ensocietats comarcals, i...triomfa! Avui sembla unfenomen natural, però noseria sobrer preguntar-sequè el provoca i expandeix.És la consideració del tre-

ball com a valor original (molt coherent,d’altra banda, amb el que podem consi-derar producció del coneixement), nosupeditat al capital? L’amor pel país i/oper les seues comarques, és a dir, perles seues societats locals, per fer-lesprogressar? La combinació d’iniciativesempresarials, educatives, creditícies isocials? No ho sé, però per descomptatconstitueix un exemple paradigmàticdel poder d’allò que és local.

Les formes de superestructura queens són tan habituals en tots els àmbits(econòmics, educatius, culturals, polí-tics, socials, empresarials, sindicals...)constitueixen ara com ara una sobrede-terminació de l’esdeveniment mateix,de la producció (és interessant com, enplena crisi a l’Argentina, algunesempreses van remuntar la seua situa-ció en substituir els obrers els seusempresaris desertors), de l’educació,d’allò social, d’allò privat...

Per tant, la crisi se situa en l’encade-nament de la societat del coneixement–amb la seua gènesi i reproduccióessencialment local, encara que global-ment connectada– amb el sistemaimperant, el tardocapitalisme, essen-

100 nexe - 19


CCaalleenn mmúúllttiipplleessddiiààlleeggss qquuee,,

iinntteerrsseecccciioonnaanntt--sseeeennttrree ssii,, pprroodduuïïssqquueenn

mmúúllttiipplleessbbiiffuurrccaacciioonnss,,

mmúúllttiipplleessppootteenncciiaalliittaattss

dd’’aacccciióó..

cialment global, sense arrels locals decap mena –excepte el predomini delcristianisme integrista dels EUA com apotència imperial–, mancatde sensacions i emocionsque no constituïsquen lalògica de l’acumulació decapital, indiferent –si és queno és causant directe– a lacatàstrofe que la humanitatviu actualment, en formade pobresa, fam, explotacióde tota mena, pandèmies...

Aquest és, al meu parer, el panora-ma. Ara, nosaltres, humils ciutadans,però poderosos contribuents de la mul-titud, com podem actuar?

EEnnttrree eell llooccaall ii gglloobbaall:: llaacciiuuttaaddaanniiaa aaccttiivvaa

La ideologia de la globalitat –de vega-des confusament enquadrada en el ter-me “neoliberalisme”– apunta que elsvalors màxims es realitzen, com a imat-ge especular dels fluxos financers, encentres de decisió cada vegada mésllunyans de la ciutadania, fins a arribara ser quasi impossibles de comprendreper al ciutadà, com si un govern mun-dial fóra garant de la justícia i la pau;continua sent un determinisme nostàl-gic de la idea de divinitat, d’un Olimpdes del qual es dirigeix el destí delshomes. Així, com podem comprovaractualment a l’Estat espanyol, causaescàndol que una petita comunitatreclame majors quotes d’autogovern,no en parlem ja de sobirania, mentreque es veu com la cosa més lògica delmón que se cedisca gran part de lasobirania estatal a instàncies "supe-riors", com ara la Unió Europea. Enuna mena de paròdia hobbesiana, nosolament l’home és un llop per a l’ho-

me, sinó l’Estat és un llop per a l’Estat(i per als seus ciutadans, de passada).

El corrent de fons, per més que s’o-culte púdicament sota leselaboracions dels intel·lec-tuals orgànics del sistema(com ara la fi de la història,o el xoc de civilitzacions),consisteix en el fet que lessocietats desestructurades,parcel·lades en rols i fun-cions alienes les unes a les

altres, referides sempre a instànciessuperiors, no tenen poder, no tenenpotència per transformar les seues prò-pies realitats, per tant són completa-ment dependents de poders aliens,llunyans, amb interessos ben diferentsdels propis de la comunitat (és a dir,depenen d’altres esferes i escales d’inte-ressos, per als quals la comunitat inar-ticulada produeix).

Una temptació desesperada de lescomunitats sotmeses a la desarticula-ció és tractar de rearticular-se sobre elpassat (siguen les narracions històri-ques, les tradicions, la religió, o altres),la qual cosa n’aprofundeix la bretxa, jaque no pot tractar amb els poders glo-bals més que en formes de resistènciasense sortida, sense construcció futu-ra; per això apareixen les expressionsde fanatisme, exasperació i desespera-ció que ens són tan habituals. Enaquest cas, allò local esdevé una tram-pa, es tanca indefinidament sobre simateix, fins al sacrifici col·lectiu o l’as-fixia. En paraules d’Eley i Suny, “Elsnacionalismes amb més èxit pressupo-sen una certa comunitat de territori, llen-gua o cultura anterior, que proporcionala matèria primera per al projecteintel·lectual de la nacionalitat. No obs-tant això, no hem de "naturalitzar" lescomunitats anteriors com si hagueren

101nexe - 19


EEss pprroodduueeiixx nnoo jjaassoollaammeenntt aa ll’’eemmpprreessaaoo aa llaa ffààbbrriiccaa,, ssiinnóó aallaa llllaarr,, aa lleess eessccoolleess,,

aallss hhoossppiittaallss......

existit sempre d’alguna manera essen-cial o simplement hagueren prefiguratuna història encara per arribar [...] Lacultura és, molt sovint, noallò que la gent comparteix,sinó allò pel qual elegeixcombatre.”1

Podem, doncs, formularla hipòtesi que si volemcomunitats articulades,vertebrades, capaces decontrolar el seu propi destí,de contribuir a la seuahistòria, han de moure’s en un plànolcomplex, constituent, des d’allò local(presència inevitable, agrade o no) cap aallò global (o, per ser més exactes, capa plànols d’expansió, connexió i capta-ció en desplegament continu).

I, arribats a aquest punt, pot sorgirla pregunta d’això com s’articula, comes fa, sotmesos com estem, a forces glo-bals aparentment invencibles? La ideo-logia dels poders constituïts sempre hapretès difondre el mateix missatge,siguen reietons tribals, senyors feudals,reis, emperadors, papes, Estats-nació,o supraestats...: “Ja tot està constituït,acabat, només en mi trobeu solució,fora hi ha les tenebres, el càstig, l’ex-clusió.” I sempre s’ha demostrat fals.Des d’on ha vingut aquesta demostra-ció de falsedat? Des del (dels) coneixe-ment(s) connectat(s) en comunitats decomunicació, de debat, d’influència id’acció. Jo diria que hi ha tres líniesd’actuació definitòries del que pot serun projecte compartit de futur per a lacomunitat: integració de coneixements,diàleg obert i afectes (ètica solidària).Passe a comentar-los.

IInntteeggrraacciióó ddee ccoonneeiixxeemmeennttss

La parcel·lació contínua del coneixe-

ment en especialitats, la reducció de lapersona a un rol preponderant (sóc pro-fessor de física, sóc torner, sóc director,

sóc mestressa de casa...)sense altres espais d’expan-sió i, per tant, de realitza-ció, comporta, en expressióde Marcuse, la unidimensio-nalitat de l’ésser. Peròaquest ésser parcel·lat, pri-vat artificialment de la seuaintegritat, només és útil –ifins i tot aquesta afirmació,

en els dies que corren, seria discutible–per al seu ocupador, per al seu govern,per al seu general... Ja que la seuacomunitat en rep la imatge distorsiona-da d’una funció alienant on hauriad’haver-hi un home o una dona; unreflex d’estatus, de frustracions, dedeliris, on hauria de niar la potència decomunicar-se en múltiples direccions ide construir cooperativament.

Per tant, una primera línia d’actua-ció sembla que sigui posar en connexiódiferents coneixements, diferents sensi-bilitats, diferents cultures si fóra possi-ble, per anar-los integrant en un acteconstituent de voler ser per damunt deser ordenat, programat. No podem serespecialistes en tot, com se’ns recordaconstantment, però sí que podem sercomplets, capaços de treballar en unaempresa alhora que fem tasques devoluntariat, alhora que escrutem el queencara no coneixem, alhora que perta-nyem a un grup cultural, alhora queconstruïm famílies, alhora que... Aixòens fa més rics personalment parlant ienriqueix la nostra tasca comunitària.

DDiiààlleegg oobbeerrtt

Però aquesta integració del conèixer,del ser, del sentir, només es pot esta-

102 nexe - 19


TToott ààmmbbiitt --pprroodduuccttiiuu,,eedduuccaattiiuu,, ccuullttuurraall,,

dd’’ooccii......-- ccoonnttéé eellppootteenncciiaall ppeerr sseerr,,aallhhoorraa,, pprroodduuccttiiuu,,

eedduuccaattiiuu,, eemmoocciioonnaall......

blir mitjançant el diàleg obert, mit-jançant el diàleg constituent del senti-ment i l’acció. Quan afegisc al subs-tantiu diàleg l’adjectiuobert, m’estic referint al fetque el diàleg ha de produir,no ser simplement unareproducció del que ja s’hadialogat, del que ja s’haestablert. Ens han acostu-mat a parlar del que es par-la, seguint patrons pre-establerts, esquemes jadefinits, veritats immuta-bles, temes políticamentcorrectes... D’ací, no en surt res mésque la immersió en el mateix, que larepetició estèril de les mateixes frasesfins a la nàusea.

El diàleg constituent s’ha d’establirsobre el que no existeix, sobre el fetd’arribar a ser, l’esdevenir sense defini-ció possible. No té una finalitat aprio-rística, un destí marcat anticipada-ment (com és tan freqüent en reunionsformals de consells de direcció, reu-nions escolars, parlaments polítics...on el diàleg és una floritura, una fugade frustracions passades per repro-duir-se en proximitats futures). Pertant, necessita escenaris oberts,absència de predefinicions, eludir latensió castrant de voler “arribar a algu-na conclusió al més prompte possible”,submergir-se en corrents bifurcats enterritoris ignots... Només així el diàlegens fa passar a l’acció creadora, a laimaginació estratègica, a trepitjar elsnous territoris de realització.

I calen múltiples diàlegs que, inter-seccionant-se entre si, produïsquenmúltiples bifurcacions, múltiples poten-cialitats d’acció que, realitzades, obrirannous diàlegs, nous estadis des delsquals tornar a constituir l’esdevenir.

Afectes (ètica solidària)

El domini dels diners com a referentabstracte universal ha pro-duït en les nostres societatsla il·lusió (per molt decebe-dora que siga en la immen-sa majoria dels casos) queel valor personal està asso-ciat al valor monetari (és adir, a la producció de plus-valor). Així, l’èxit d’un llibredepèn dels milions que ven,igual com l’èxit d’un grupmusical o teatral. Només

les vendes immediates semblen donarl’èxit o el fracàs a qualsevol iniciativa,no sols empresarial, sinó també cultu-ral, social o esportiva.

I em permet citar el llibre que esticescrivint actualment: “I una (a tall d’)advertència: les forces que han sumit ala societat en les relacions monetàriesens recorden sempre, amb el seu cinis-me impúdic, que la gent actua perdiners, que tot coneixement generat té aveure amb la recompensa econòmicaperseguida; només cal, no obstant això,fer una ullada a la història per compro-var-ne la falsedat intrínseca. L’enormemajoria dels nostres herois filosòfics,científics, artístics (i, en alguns casos,polítics) no van crear amb una finalitatmonetària (per bé que en alguns casosvan obtenir, valga l’expressió, unarecompensa monetària), sinó que vancrear perquè van voler, perquè volien laseua creació (en no pocs casos, a costade la seua tragèdia i del seu sacrificipersonal i, fins i tot, vital). Hi ha prou acitar, com a mostrari ràpid, Sòcrates,Galileu, Kafka, Darwin, Einstein, Nietzs-che, Van Gogh, Gandhi o Boltzmann... itots els que vostè vulga afegir-hi. La cre-ació, la creació del coneixement és,

103nexe - 19


SSóónn ll’’aaffeeccttee,, eell ddeessiigg,,ll’’eemmoocciióó,, llaa ppaassssiióó,,eellss qquuee iimmppuullsseenn eell

mmiilllloorr ddee lleess nnoossttrreessrreeaalliittzzaacciioonnss,, eellss qquueeeennss iimmppuullsseenn ccaapp aa llaa

iinnnnoovvaacciióó eenn ttoottss eelloorrddrreess..

doncs, sobretot, desig, afecte, passió(d’un mateix i dels altres).”

Són l’afecte, el desig, l’emoció, lapassió, els que impulsen elmillor de les nostres realit-zacions, els que ens impul-sen cap a la innovació entots els ordres, en la mesu-ra que volem alguna cosaque encara no hi està pre-sent, o que només es mani-festa com un present potencial. O en lamesura que no ens agrada el que exis-teix i volem imaginar alguna cosa dife-rent, prefigurar un futur que siga dignede viure.

Però l’afecte, com el desig, és semprelocal, localitzable en corporeïtats quesenten o que sentim, que estimem odetestem i que ens estimen o detesten.Per tant, la construcció real d’una socie-tat es genera en allò local, en allò loca-litzable. Impulsada pel desig de recons-tituir-se sense pausa –com que el designo cessa mai–, obre els seus àmbits al’exterior, els impregna i es deixaimpregnar alegrement per aquests, enuna mena de reconeixement mutu, d’a-fecció expandida. En certa manera, estracta de, davant de la indiferència delsdiners respecte al destí de tanta gent –i,per descomptat, respecte al seu pre-sent–, construir entre tots una èticasolidària, no basada en la simple pietatenvers el desprotegit, sinó en els caminsmitjançant els quals tota societat potenriquir-se culturalment, emocional-ment i, per què no, econòmicament.Crear riquesa de tota classe per a tot-hom, aquest pot ser el lema.

CCoonncclluussiióó:: llaa ccoonnssttrruucccciióó ddeellvvaalloorr

Com ja va establir el Premi Nobeld’Economia de 1998 Amartya Sen, la

riquesa de les societats no depèn d’unasuposada competitivitat econòmicaaïllada de qualsevol context social, sinó

del seu desenvolupamentsocial i de la llibertat de quèsón capaces de dotar-se ipracticar. En el cas que ensocupa (Oñati), estem par-lant d’una societat rica,amb una tradició culturalforta, empresarialment sòli-

da, prou estructurada. No obstant això,som conscients que, si aconseguíremconnectar creativament multitud d’acti-vitats que tenen lloc en el seu si perconstruir col·lectius millors, estaríemcreant les condicions per a un futurmés sòlid, més sostenible, més ric so-cialment, més plenament afectiu.

Com podem integrar el millor de lesnostres organitzacions empresarials,dels nostres centres educatius, de lesnostres associacions culturals, esporti-ves o d’oci, de les organitzacions solidà-ries d’Oñati, etc.? De quina manera,combinant el millor de cada una, en uncicle continu, poden enriquir-se totes, al’hora que s’enriqueix tota la societat?

Aquesta és la pregunta a què tractad’obrir un camí de resposta aquestaprimera trobada.

Desembre de 2005

Nota1: Eley i Suny (eds.) Becoming national:a reader. Oxford University Press(1966) [El subratllat és meu].

104 nexe - 19


LLaa ccoonnssttrruucccciióó rreeaalldd’’uunnaa ssoocciieettaatt eess

ggeenneerraa eenn aallllòò llooccaall,,eenn aallllòò llooccaalliittzzaabbllee..


L’origen de la vida i de l’espèciehumana és el patrimoni més gran quela dona ha donat al món, fins al puntque hi ha sis mil cinc-cents milionsd’éssers vius a tot el món que dinamit-

zen l’economia i el desenvolupamentmitjançant la demanda de béns i ser-veis per a la satisfacció de les necessi-tats físiques i espirituals de la població,és a dir, que l’existència de l’economia,la ciència, la tecnologia, el mercat i elconsum depèn del gènere humà, dintre

105nexe - 19

Dona indígena, cooperativisme i economia solidària

Mariela Emperatriz Estrada1

el qual la dona és la protagonista fona-mental.

No obstant aquesta gran veritat, lesdones segueixen patint untracte i una valoració desi-guals per part del gèneremasculí i les institucionspúbliques i privades, que lasituen en desavantatgedavant de l’economia, lasocietat i l’Estat.

Han estat moltes les llui-tes protagonitzades per les dones a fi deconquerir els seus drets a la igualtatjurídica, laboral, cultural i econòmica,la qual cosa ha permès assolir impor-tants conquestes en la perspectiva de laseva realització integral i en la defensade l’espècie humana davant de l’horrorde la guerra, la fam i la mort executatper homes bàrbars al llarg de la histò-ria com Herodes, Hitler i Bush.

Com seria de fraterna la humanitatsi les nacions de l’hemisferi estiguessingovernades per dones amb profundssentiments humans i fraternals?Quants milers de milers de dòlars queavui s’inverteixen en guerres per envairnacions i matar pobles sencers espodrien dedicar a augmentar la pro-ducció de béns i serveis per combatre lafam, la desnutrició, l’analfabetisme, lesmalalties, l’atur o la manca d’habitatge,o per assolir la convivència i la paumundial?

LLaa ddoonnaa ii ll’’eeccoonnoommiiaa ssoolliiddààrriiaa

Prenent els conceptes d’experts en lamatèria, “l’economia és la ciència queestudia l’activitat humana dirigida aadequar els mitjans escassos a les fina-litats múltiples, és a dir, a satisfer lesnecessitats de la humanitat. No obs-tant això, malgrat l’existència de supe-

rexperts economistes i economometris-tes planificadors, especialment alsorganismes multilaterals, la realitat

ens indica que aquestscaminen en direcció contrà-ria al desenvolupamenthumà, ja que com mésavenços científics i tecnolò-gics i més es multiplica laproducció de béns i serveisi la riquesa, més ràpid aug-menta la pobresa, la misè-

ria i l’exclusió social. Solament a l’Amè-rica Llatina, hi ha més de 300 milionsentre els 550 milions d’habitants queviuen en la pobresa i l’exclusió social.

En les tradicions de les comunitatsnaturals d’Amèrica, han existit i persis-teixen riques experiències del que vanser els grans sistemes econòmics de lescultures maies, asteques, inques, chib-chas i caribs, entre d’altres, l’essènciade les quals ha estat present en elssabers científics de la dona indígenaper extreure de la natura, sense ferir-la, el necessari per al desenvolupamentintegral de les seves comunitats, igualque la tecnologia per a la producció,l’administració, la distribució i el con-sum.

És allà, a les comunitats indígenes,on es desenvolupen els sistemes econò-mics mil·lenaris fundats i viscuts en elsvalors comunitaris de solidaritat, co-operació, ajuda mútua, treball, equitati autogestió, que són els mateixos fona-ments ampliats i complementats delque avui anomenem cooperativisme,mutualisme i economia solidària.

TTeessttiimmoonniiss iirrrreeffuuttaabblleess

Tal com hem indicat, els sistemeseconòmics més autènticament eficientssustentats en els valors de la solidari-

106 nexe - 19


LL’’oorriiggeenn ddee llaa vviiddaa iiddee ll’’eessppèècciiee hhuummaannaaééss eell ppaattrriimmoonnii mmééssggrraann qquuee llaa ddoonnaa hhaa

ddoonnaatt aall mmóónn..

tat, si del desenvolupament humà estracta, han estat practicats pels poblesindígenes d’Amèrica, tal com esdedueix del comentari deGarcilaso Inca de la Vega2:

“Havent augmentat lesterres, mesuraven totes lesque hi havia en totes les pro-víncies, cada poble per simateix, i les repartien entres parts: una per al Sol,l’altra per a l’Inca i l’altreper als naturals. Aquestesparts es dividien sempretenint en compte que elsnaturals tinguessin prou persembrar, abans que els sobressin queels faltessin. I quan la gent del poble o laprovíncia creixia, treien de la part delSol i de la part de l’Inca. A l’hora de llau-rar i cultivar les terres també hi haviaordre. Llauraven primer les del Sol, des-prés les de la vídues i orfes i dels impe-dits per la vellesa o la malaltia: totsaquests es tenien per pobres, i, per tant,manava l’Inca que els llauressin lesterres.

Llaurades les terres dels pobres, llau-rava cada un les seves, i s’ajudaven elsuns als altres, com diuen, ‘a tornajor-nal’. Les últimes que es llauraven erenles de l’Inca, que les beneficiaven encomú. Ordenava l’Inca que les terresdels vassalls fossin preferides a lesseves, perquè deia que estant pobres onecessitats poc podien servir en la guer-ra ni en la pau.”

L’anterior testimoni ens referma enl’existència d’un sistema econòmichumanista, solidari, comunitari, ecolò-gic i autogestionari conegut i testimo-niat per l’home blanc des de fa més decinc-cents anys. Aquesta lliçó dels nos-tres germans continua sent un greugea la societat anomenada civilitzada del

segle XXI i que, a pesar de la persecu-ció, el desplaçament i la mort executa-des pels colonitzadors europeus i criolls

d’ahir i de sempre, conti-nuen sent una llum perrespondre a la satisfacciódels nostres pobles.

EEllss ddeelliicctteess ddee lleessaahhuummaanniittaatt

No hi ha dubte que l’elimi-nació accelerada de lescomunitats indígenes ésdeguda al genocidi comèsper les classes dominants i

explotadores del treball i la dignitathumana que s’han apoderat del podereconòmic i polític i han governat des dela colonització europea fins avui. Desde llavors, van muntar sistemes legals irepressius per arrabassar als naturalsels seus territoris, els recursos natu-rals, els seus sabers ancestrals, cientí-fics i culturals, delictes que els culpa-bles encara no han començat a pagar,per la qual cosa hem d’impulsar unprocés penal contra els criminals quepermeti portar-los davant de la CortPenal Internacional perquè siguin jut-jats i castigats per delictes de lesahumanitat i obligats a indemnitzar lesvíctimes per danys i perjudicis causatsen els cinc-cents anys de genocidi.

Si no s’aconsegueix una sancióexemplar contra els executors delscrims atroços comesos contra lescomunitats indígenes, aquests conti-nuaran engrossint les seves arques acosta dels indígenes. N’hi ha prou derevisar els successos diaris en cadapaís de la regió per constatar que laviolació dels drets fonamentals de lescomunitats, consagrats en les consti-tucions polítiques de les nacions, no

107nexe - 19


CCoomm sseerriiaa ddee ffrraatteerrnnaallaa hhuummaanniittaatt ssii lleess

nnaacciioonnss ddeell’’hheemmiissffeerriieessttiigguueessssiinn

ggoovveerrnnaaddeess ppeerr ddoonneessaammbb pprrooffuunnddss

sseennttiimmeennttss hhuummaannss iiffrraatteerrnnaallss??

han estat suficients per defensar lavida, la cultura, l’economia i els altresdrets ancestrals dels més de 40milions de germans indíge-nes que viuen en condi-cions infrahumanes. Avui,igual que en el passat, lescompanyies transnacio-nals que exploten els nos-tres recursos naturals, laflora, la fauna i el subsòl,continuen violant els méssagrats drets de les comu-nitats indígenes, senseque els governs facin res-pectar la sobirania dels nostrespobles.

LLeess NNaacciioonnss UUnniiddeess ii eellss ddrreettssiinnddííggeenneess

La immensa contribució que elspobles indígenes han aportat al desen-volupament de la civilització mundialha estat reconeguda per les NacionsUnides mitjançat la Resolució núm. 49de 1994 en designar el dia 9 d’agostcom la data commemorativa i d’home-natge a la civilització indígena, decla-rant el decenni perquè els estats igoverns i la societat en general li torniníntegrament totes les seves llibertats idrets socials, econòmics, polítics, cul-turals i ecològics, consagrats a les nor-mes, tractats i convenis jurídics inter-nacionals i nacionals que protegeixenels indígenes.

Per la seva banda, la UNESCO, orga-nisme de les Nacions Unides per a l’E-ducació i la Cultura, en la seva XXXIIIConferència General, feta a l’octubre de2005 a París, va aprovar la ConvencióSobre la Protecció i Promoció de laDiversitat de les Expressions Culturals,la qual busca protegir els béns cultu-

rals i evitar que siguin tractats comuna mercaderia més.

L’esmentada convenció referma laDeclaració Universal de laUNESCO sobre la diversitatcultural en el 2001, que ésconsiderada un patrimonide la humanitat i la sevadefensa un imperatiu èticinseparable del respecte ala dignitat de la persona.Tal com es pot apreciar, elsanteriors convenis interna-cionals són d’obligatoricompliment pels governs

que els subscriuen En aquest sentit,cal protegir el patrimoni ancestral i lesmúltiples cultures de les comunitatsindígenes davant de la voracitat delsmercaders capitalistes neoliberals que,sota els anomenats tractats de lliurecomerç, TLC, i de l’Àrea de LliureComerç de les Amèriques, ALCA, prete-nen apropiar-se’n patentant l’art, lacultura i els sabers científics que,durant segles i generacions, han servitper alimentar i guarir els indígenes, elscamperols i la societat en general.

AAggeennddeess iinntteerrnnaacciioonnaallss ddee lleessddoonneess

Han transcorregut onze anys des dela IV Conferència Mundial de la Donacelebrada a Pequín, així com del IIIEncontre Continental de Dones Indíge-nes (Panamà, març de 1999). Els seusobjectius generals en aquesta trobadahan estat reivindicar els seus drets coma pobles originaris a la igualtat de gène-re, a l’exercici de les seves cultures, a lainviolabilitat dels seus territoris, a l’úsde l’aigua i demés recursos naturals, al’exercici dels seus propis governs i nor-mes comunitàries, a la formulació de

108 nexe - 19


EEllss ssiisstteemmeesseeccoonnòòmmiiccss mmééssaauuttèènnttiiccaammeenntt

eeffiicciieennttss ssuusstteennttaattsseenn eellss vvaalloorrss ddee llaa

ssoolliiddaarriittaatt hhaann eessttaattpprraaccttiiccaattss ppeellss ppoobblleessiinnddííggeenneess dd’’AAmmèèrriiccaa..

polítiques públiques per part delsgoverns que incloguin pressupostosd’inversió social, econòmica, d’educa-ció, de salut, d’habitatgedigne i de serveis públicsper tal de garantir el desen-volupament integral a totsels països de la regió.

No hi ha dubte que avui,onze anys després de laConferència de Pequín i 6anys més tard del IIIEncontre Continental deDones Indígenes, la violaciódels drets humans, tant dela dona en general com deles dones indígenes, segueixen agreu-jant-se. La invasió dels territoris indíge-nes per latifundistes, transnacionals,forces armades governamentals, para-militars, guerrilla, narcotraficants idelinqüència comuna, han desfermat lamés violenta persecució contra tots elspobles indígenes, la qual cosa ha pro-vocat el desplaçament forçós en massa,el segrest, així com la desaparició i l’as-sassinat de dirigents indígenes i cam-perols en tota la regió llatinoamericana.

LLaa ddeeffeennssaa ddee llaa ddeemmooccrrààcciiaa

Al drama humà abans descrit sesuma la pèrdua de l’Estat de Dret, lafunció històrica del qual va ser garantirl’equitat, la justícia i el bé comú de lasocietat. Avui l’Estat, en la majoria decasos, s’ha sotmès als designis delcapital nacional i transnacional, a tra-vés dels dictats del Fons MonetariInternacional, el Banc Mundial, l’Orga-nització Mundial del Comerç i el BancInteramericà de Desenvolupament.

Tot això significa que hem de mante-nir les lluites en la defensa d’una de lesconquestes més importants de la

humanitat, que és la democràcia.Assistim a una de les etapes polítiquesmés difícils per als nostres pobles, com

és el fracàs de la democrà-cia representativa en laseva funció de garantir l’e-quilibri social, la governabi-litat, l’equitat, la justícia i lasobirania nacional.Si parlem de desenvolupa-ment humà, a la majoria depaïsos constatem el fracàsdels sistemes legislatius.Els parlaments, diputa-cions, senats i congressos,encara que són elegits de-

mocràticament pel poble, en les seveslegislatures hem anat perdent els dretssocials, econòmics, culturals i polítics,conquerits amb històriques lluites delsnostres pobles i per les quals moltslíders socials han donat la vida.

Tampoc no és rar constatar que lamajoria dels nostres mandataris nacio-nals, elegits també democràticamentpel vot del poble sobirà, governen afavor de les oligarquies nacionals i delscapitals transnacionals, mentre renun-cien a defensar els interessos del seupoble i la sobirania nacional davant del’apropiació massiva del patrimoninacional, els recursos naturals i l’es-tructura productiva per part de lesempreses transnacionals.

Això anterior indica que, a més deles reivindicacions abans esmentades,la dona indígena, la dona en conjunt,els pobles indígenes, els camperols, elsobrers, els empleats, els treballadors enl’economia informal, els desocupats iels pobles en general, tenim i hem d’as-sumir prioritàriament un nou front delluita: el rescat i la reconstrucció del’Estat Social de Drets i de Justícia, aixícom la conquesta del Dret Solidari, una

109nexe - 19


LLaa ccoonnffrroonnttaacciióó ddeemmooddeellss dduurraanntt eellsseeggllee XXXXII jjaa nnoo ééss

eennttrree ccaappiittaalliissmmee iiccoommuunniissmmee,, ssiinnóóeennttrree ccaappiittaalliissmmee

tteerrrroorriissttaa nneeoolliibbeerraall iieeccoonnoommiiaa,, ccuullttuurraa iissoocciieettaatt ssoolliiddààrriieess..

nova branca del dret a totes les nacionsde la regió.

La confrontació de models econò-mics, polítics i culturalsdurant el segle XXI ja no ésentre capitalisme i comu-nisme, sinó entre capitalis-me terrorista neoliberal ieconomia, cultura i societatsolidàries. És en aquestadirecció cap on hem decaminar; sens dubte,aquest és el nostre destí i elde les generacions futures.

RReessppoonnssaabbiilliittaattdd’’EECCOOSSOOLL

L’Escola Llatinoamericana de Cultu-ra i Economia Solidària, ECOSOL, filialde la Confederació Llatinoamericana deCooperatives i Mútues de Treballadors,COLACOT, som dipositaris de més de30 anys de treball i experiència en l’or-ganització, la formació, la capacitació,la investigació i la publicació sobre l’e-conomia solidària com a alternativa alcapitalisme neoliberal, i impulsem elprocés d’integració del cooperativisme,el mutualisme i demés formes associa-tives solidàries de producció i serveis aAmèrica Llatina.

Aprofitem l’avinentesa per manifes-tar la nostra disposició d’unir-nos alconcert de les lluites de les dones indí-genes, els treballadors i els pobles de la

regió, i convidem les organitzacionsindígenes, cooperatives, mutualitats idemés formes associatives de produc-

ció i serveis a afiliar-se aECOSOL i COLACOT, i acompartir els plans de tre-ball, programes i serveis deformació humanística,capacitació teòrica produc-tiva i administrativa, i in-vestigació, assessoria i for-mulació de projectes deproducció i serveis; peraconseguir-ho comptemamb la millor voluntat i ca-pacitat.“Molts sols i moltes lluneshan passat sobre la cara de

la mare terra per fer brotar la vida i lasubsistència de l’espècie humana, imolts són els dolors, el patiment i lesalegries que les nostres dones indíge-nes han suportat a través de cinc-centsanys de dominació. Fins quan hauremd’esperar, lluitar, morir i ressuscitarperquè se’ns faci justícia?

Panamà, 8 de març de 2006

Notes1: Mariela Emperatriz és directora exe-cutiva d’ECOSOL.2: Comentarios Reales de los Incas. Lli-bre cinquè. Primera edició, Lisboa,1609.

110 nexe - 19


QQuuaannttss mmiilleerrss ddeemmiilleerrss ddee ddòòllaarrss qquuee

ss’’iinnvveerrtteeiixxeenn eenngguueerrrreess eess ppooddrriieenn

ddeeddiiccaarr aa aauuggmmeennttaarrllaa pprroodduucccciióó ddee bbéénnss iisseerrvveeiiss ppeerr ccoommbbaattrree

llaa ffaamm,,ll’’aannaallffaabbeettiissmmee,, lleess

mmaallaallttiieess,, oo ppeerraassssoolliirr llaa ppaauu??

JJuuaann PPeeddrroo SSoollàà ((MMooll--MMaattrriicc))

En primer lloc, se'ns pregunta per lapossibilitat de recuperar empreses queestiguin en crisi convertint-les en coo-peratives. Tal com es planteja la pre-

gunta, crec que és impossible, perquèuna empresa no té èxit, ni pot canviarel seu futur, perquè sigui cooperativa,societat anònima o qualsevol altrasigla. És a dir, no per canviar unaempresa de nom anirà bé. El que sí espot fer com a cooperativa és, primer de

111nexe - 19

És el cooperativisme una alternativa a la deslocalització

empresarial?1

Diversos ponents

tot, fer un estudi racional de les causesque motiven el tancament de l'empre-sa. Després necessita analitzar la sevaviabilitat de futur, igualcom s'analitza qualsevolempresa. Si veiem quemodificant la gestió es potevitar tancar-la, aleshoressí que pot valer la penapassar-la a cooperativa. Encanvi, agafar una empresaque està a la ruïna, a puntde tancar i posar-li el nomde cooperativa, confiantque així sobreviurà, és una bogeria.

En segon lloc, crec que existeixenprou motius per fer una cooperativaquan els treballadors d'aquesta empre-sa hagin analitzat la gestió anterior ihagin vist que són capaços de portar-lamillor. Si s'arriba a aquesta conclusió,es pot apostar per constituir una coo-perativa.

Finalment, responent a la preguntasobre la manera com les cooperativespoden ajudar a evitar la deslocalitza-ció, per a mi, la solució passa per agru-par-se. Una cooperativa aïllada, senseconnexió amb altres del mateix sector,és molt difícil que sobrevisqui. Es trac-ta d'agrupar cooperatives del mateixsector perquè treballin juntes buscantun mercat més ampli, aprofitant siner-gies, logística i formació, i que lesadministracions les tinguin en compte.Així no resoldria el problema, però elsuavitzaria.

DDaannii GGaarrrreellll ((CCoommiissssiióó OObbrreerraaNNaacciioonnaall ddee CCaattaalluunnyyaa))

Això que anomenem deslocalitzacióa Catalunya afecta fonamentalment laindústria i molt poc la resta de sec-

tors, i encara determinades activitatsproductives, no totes, que són aque-lles que incorporen menys valor afe-

git, que es basen en el baixcost de la mà d'obra. Pertant, és cert que hi ha unadebilitat en el sectorindustrial a Catalunya,però una debilitat relativa idelimitada a determinadesactivitats i productes. Laindústria segueix sent undels principals motorseconòmics del país, tot i

que evidentment cal posar en marxaun canvi de model productiu, basat enla innovació, la formació, i la inversiótecnològica.

En aquest marc, podem intentarrespondre les preguntes que se'nsplantejaven sobre el paper del coope-rativisme. Primerament, consideroque, efectivament, és viable que elstreballadors recuperin una empresaen perill de tancament per convertir-laen cooperativa, però amb alguns con-dicionants. D'una banda, cal un nivellsuficient de negociació i d'acord, tantentre els treballadors i l'empresa comentre els mateixos treballadors, queasseguri els processos i recursosnecessaris per transformar-se en coo-perativa. De l'altra, quan una empre-sa es deslocalitza o està a punt detancar és perquè no ha innovat, pertant, la qüestió no és ser cooperativa ono, sinó el model productiu que s'a-dopti. Per això, el més important ésque aquesta cooperativa es construei-xi sobre un nou model productiubasat en la innovació en un sentitampli, això és, des de la tecnologiafins a noves formes organitzatives,passant per nous sistemes de distri-bució, formació i inversió tecnològica,

112 nexe - 19

És el cooperativisme una alternativa a la deslocalització empresarial?

AAggaaffaarr uunnaa eemmpprreessaaqquuee eessttàà aa llaa rruuïïnnaa,, aa

ppuunntt ddee ttaannccaarr iippoossaarr--llii eell nnoomm ddee

ccooooppeerraattiivvaa,, ccoonnffiiaannttqquuee aaiixxíí ssoobbrreevviiuurràà,,

ééss uunnaa bbooggeerriiaa..

i que això la faci competitiva i li per-meti consolidar-se en el mercat.

És desitjable convertir-se en coope-rativa? Suposo que, en unacooperativa, el treballadorté una sèrie d'avantatgesrespecte a una empresaconvencional (més capaci-tat de participar en lesdecisions, millors condi-cions de treball, més facili-tat per realitzar-se, ja queresulta més fàcil identifi-car-se amb l'activitat, esparticipa en els resultats si la coopera-tiva funciona, un al·licient més gran,doncs, perquè funcioni, etc.), si és així,efectivament seria desitjable consti-tuir-se en cooperativa. A més, hi hemd'afegir que normalment les cooperati-ves tenen un compromís més gran ambel seu entorn.

Ara bé, per nosaltres, com a sindi-cat, l'important és que es creïn llocs detreball sostenibles i de qualitat; si sónen forma de cooperativa, doncs benvin-guts siguin, però si són sota una altraforma, també.

Finalment, nosaltres enfoquem eldesenvolupament territorial, cercant laconcertació territorial estratègica entreels actors a fi de crear sinergies des deles capacitats que té el mateix territori.Aquest acord ha d'incorporar tots elssectors econòmics, i entre ells el coope-rativisme. Segurament fer cooperativesno serà l'única solució per crear llocsde treball en una comarca; per tant, estractarà d'incloure el cooperativisme ialtres actors i aconseguir que el procésestigui liderat per algú, probablementl'administració pública, per tal depoder generar aquestes sinergies,aprofitar les pròpies capacitats locals idesprés projectar-se a l'exterior.

JJooaann LLlluuííss JJoorrnneett ((CCooll··lleeccttiiuuRRoonnddaa))

En la meva opinió, la co-operativa és una alternativano solament a la deslocalit-zació sinó al sistema capita-lista en si. Em baso sobretoten tres tipus de raons. Unesraons són antropològiques,d’altres procedeixen de lameva experiència vital i del'exercici professional, i lesterceres obeeixen a la més

pura lògica aristotèlica. Comencem per les raons de tipus

antropològic. Marcos Arruda es pre-gunta si l'ésser humà, en la seva natu-ralesa més profunda, és un ser egoista,individualista i competitiu, i això expli-caria aquesta exacerbació de guerres iconflictes en aquests darrers deu milanys de la humanitat, o al contrari ésun ser social i cooperatiu. Fonamen-tant-se en nombrosos estudis antro-pològics, Marcos afirma que som serssocials i cooperatius, sers en constantevolució, sers que treballen i creem i,per últim, sers amorosos i per tantcomunicatius. Aquesta conclusió emporta a afirmar que la millor estructu-ra per a un ésser d'aquestes caracte-rístiques és la cooperativa. Per tant,podem afirmar que conflictes com ladeslocalització d'empreses, en unasocietat cooperativa, no es donarien. AlPaís Basc, per exemple, el grup Mon-dragon ha creat moltíssimes empreses,i no ha tingut necessitat de deslocalit-zar ni d'acomiadar mai a ningú, que josàpiga.

En segon lloc, em baso en la mevaexperiència personal (fa 35 anys queassessoro els treballadors com a advo-cat), que és a la vegada una experièn-

113nexe - 19


LLaa ccooooppeerraattiivvaassoorrggiiddaa dd''uunnaa

rreeccoonnvveerrssiióó ss’’hhaa ddeeccoonnssttrruuiirr ssoobbrree uunn

nnoouu mmooddeell pprroodduuccttiiuubbaassaatt eenn llaaiinnnnoovvaacciióó..

cia col·lectiva. El Col·lectiu Ronda, alsanys setanta, no érem cooperativistes,llavors pensàvem que el cooperativismeera un sistema d'autoex-plotació dels treballadors,que no era prou anticapita-lista. Gràcies a treballadorscom els de Mol-Matric vamevolucionar i avui el mateixsentit anticapitalista quedonàvem a aquelles lluitesl'atribuïm al cooperativisme. Per això,el Col·lectiu Ronda mateix ens vamconstituir al final dels anys 80 en coo-perativa. És a dir, des d'aquesta ves-sant també arribem a la mateixa con-clusió.

L'altre vessant experiencial és lameva personal, com a soci d'una coo-perativa, i aquí us haig de dir que hetingut l'immens plaer de poder formarpart d'una cooperativa com Ronda.Estic profundament convençut que heestat un advocat mitjanet tirant adolent, al despatx els bons advocatseren uns altres. Però la cooperativa hatapat les meves mancances i ha ressal-tat d'una forma exagerada les mevespoques virtuts, i això dóna un resultatboníssim, fins i tot des d'un punt devista professional i de gestió empresa-rial. Per tant, torno a afirmar en aques-ta línia que la cooperativa és una alter-nativa.

Per últim, em sustento en la lògicamés bàsica, allò de la premissa major,la premissa menor i la conclusió. Siaquest món no és viable, un altre mónés necessari i estic convençut que elcooperativisme és una de les eines percrear-lo.

Totes tres raons em porten a afirmarque, efectivament, el cooperativisme ésuna alternativa a la deslocalitzacióempresarial.

AAllffoonnssoo VVáázzqquueezz ((ccoonnssuullttoorr ddeeHHoobbbbeesstt))

Per a mi hi ha un temaesencial: la transformacióradical del treball enaquests últims temps. Hempassat en tot el món indus-trialitzat d'un concepte deltreball que era essencial-ment treball físic, mà d'o-

bra, per tant, treball subordinat alcapital, a un treball que és bàsicamenttreball intel·lectual, del coneixement ocognitiu. No em refereixo que els treba-lladors disposin de títols acadèmics;per treball cognitiu entenc que el tre-ballador, quan fa la seva feina, deltipus que sigui, hi posa pensament,emoció i acció. Aquell treball del conei-xement, intel·lectual o cognitiu es con-verteix a una velocitat vertiginosa en elfactor massiu de producció.

La forma del treball sempre hamodificat la societat i el treball cognitiuemergent també ho està fent. Unacaracterística essencial del treball cog-nitiu és ser lliure, és a dir, el treballa-dor pot desenvolupar-lo o no, segons laseva voluntat. No és com el treball físicon la màquina mana i el treballadors'ha d'adaptar al seu ritme. Si és cert,com crec, que el treball cognitiu s'esténal món desenvolupat com el factormassiu de producció, llavors apareixun altre factor igualment fonamental,que és que els mitjans de producciótípics, allò que entenem por capital, lesmàquines, els edificis, els camions,etc., passen a ser una eina del treball.És a dir, té lloc una inversió fonamen-tal en el procés productiu, el treballesdevé el centre de la producció. D'a-questa manera, el capital se situa sem-pre com a una exterioritat respecte al

114 nexe - 19


CCoonnfflliicctteess ccoomm llaaddeessllooccaalliittzzaacciióó

dd''eemmpprreesseess,, eenn uunnaassoocciieettaatt ccooooppeerraattiivvaa,,

nnoo eess ddoonnaarriieenn..

treball i, doncs, no pot manar-lo per-què ja no domina la dinámica produc-tiva. Dit d'una altra manera: la riquesaes produeix totalment enl'acte productiu fet pels tre-balladors. Per tant, ungrup de treballadors delconeixement pot fàcilmentmarxar de l'empresa quel'ha llogat i establir-se ambèxit pel seu compte. Aixòporta a un element que, pera mi, és motiu d'esperançade futur: el poder de la pro-ducció resideix ja avui en eltreball.

Per tant, vull matisar elvalor de l'oposició entre empresa capi-talista i empresa cooperativa, perquèno crec que sigui el tema clau avui dia.Una altra cosa és promoure la coopera-ció productiva, una necessitat fona-mental. Ara bé, em fa l'efecte que mol-tes cooperatives han quedat ancoradesen un moment històric ja superat. Laraó de ser de la cooperativa era coope-rar en la propietat de l'empresa, i esticd'acord que aquesta mena de coopera-ció representa un pas endavant. Pero lademocràcia en l'acte productiu, que ésla qüestió clau per avançar avui dia,sovint no es dóna a les cooperatives, alcontrari, s'utilitzen formes de gestiómolt similars a les empreses convencio-nals. Treballo amb moltes empresesbasques, tant cooperatives com socie-tats anònimes, i comprovo com el movi-

ment d'autoorganització en el treball noes produeix perquè l'empresa sigui coo-perativa o societat anònima, sinó quan

l'empresa, del tipus quesigui, inicia un procés perproporcionar als treballa-dors les condicions perquès'apropiïn del seu treball.Aquest és el canvi real a lesempreses i a la societat.Quina és l'alternativa a lesdeslocalitzacions, llavors?Doncs entendre que la glo-balització només afecta elsfluxos financers, que el tre-ball continua sent local ique el coneixement tembé

es genera només en l'àmbit local. Pertant, l'entorn local és una potènciaque, si sabem dotar-la de sentit i fer-lasolidària, serà capaç de generar moltariquesa. En conseqüència, centrem-nos en la dimensió local i intentemorganitzar-nos en aquest àmbit demanera diferent. Si activem la sevapotència, podrem influir clarament enla societat i en els governs, ja que, per-què els votin, els polítics han de mos-trar que creen riquesa i llocs de treball,i nosaltres sabem com fer-ho.

Nota1: Taula rodona que va tenir lloc el 23de novembre de 2006 a la FundacióRoca i Galès, organitzada per aquestaentitat, juntament amb la revista nexe.

115nexe - 19


LLaa ddeemmooccrrààcciiaa eennll''aaccttee pprroodduuccttiiuu,, llaa

qqüüeessttiióó ccllaauu aavvuuii ddiiaa,,ssoovviinntt nnoo eess ddóónnaa aalleess ccooooppeerraattiivveess,, aallccoonnttrraarrii,, ss''uuttiilliittzzeenn

ffoorrmmeess ddee ggeessttiióó mmoollttssiimmiillaarrss aa lleess

eemmpprreesseessccoonnvveenncciioonnaallss..

Entranyable, agradable, delitós, pla-ent…, podria anar copiant sinònimsper qualificar els sentiments que la lec-tura del llibre m’ha produït. I dic copiarperquè una de les primeres sensacionsha estat la d’enveja. Enveja sana. Nosoc ni crític literari ni molt menysespecialista en llengua catalana. Novaig tenir el goig d’anar a l’escola Bai-xeras ni a cap altre del Patronat deBarcelona, ni tenir els mestres de quèen Francesc va gaudir. Per aquestmotiu he tirat mà d’un llibre de sinò-nims. Heus ací el motiu de l’enveja. Araentenc que sigui un insubstituïble pre-sident de la “Associació de Juristes enDefensa de la Llengua pròpia”. Dubtoque cap jurista nascut després de laGuerra Civil s’expressi en un catalàtan ric.

Per això que acabo d’expressar nocomparteixo l’opinió de l’autor, en les“Paraules preliminars”, que la qualitatde la seva ploma no justificava donarpublicitat a les memòries. I òbviamenttampoc no comparteixo l’altra opiniósobre que els fets viscuts per l’autor nomereixien la publicitat.

Després d’aquest prolegomen calanar al gra.

Val a dir que saber que les memòriesfinalitzaven el 1958 motivà que emsentís interessat per la lectura encaraque pensava que “l’advocat laboralista”

no apareixeria massa, però tenint encompte que vaig començar l’exercicid’advocat el 1963, i que a partir d’a-quest moment en Francesc ja era unmestre de laboralistes, és fàcil intuiraquell interès pel període anterior. Delposterior ja en sé quelcom.

I francament la lectura no ha dece-but. Son 109 apartats amb gairebé sis-centes pàgines. I a part de la historia(la viscuda i la recordada com ara lacontribució que els pagesos de Vimbo-dí havien de pagar als frares de Poblet),trobem l’ensenyament (l’escola catala-na que ja he mencionat), la cultura, lanatura (les sortides amb el ramatdurant l’estança forçosa a una masia),l’artesania (els artesans de Vimbodí) i,naturalment, la política i la filosofiapolítica (cal tenir orgull dels benscol·lectius i la noblesa del serveipúblic).

De tota manera haig de confessarque, després de llegir els primers capí-tols, vaig saltar al número 94 “Etsadvocat: espavila’t!” (desviació profes-sional), ja que m’interessava conèixerde primera mà les seves inicials incur-sions en la professió.

Però, després del 95, vaig tornar al’ordre. Important resseguir la vida.Tria dret perquè els grans polítics sónadvocats. Comença l’exercici de la pro-fessió no pas com a laboralista, però té

117nexe - 19

Francesc Casares. Memòries d’un advocatlaboralista (1927-1958), I part

Josep M. Gasch (advocat)

Editorial La Campana

Ressenyes

un gran mestre que li contesta, endemanar-li un formulari per redactarun escrit, que “els millors formularissón les lleis processals”.

En fi, infantesa, adolescència, joven-tut; República, Guerra Civil, dictadura;escola, institut, universitat; peregrina-ció a la recerca d’un despatx; movi-

ments clandestins (estudiantils, cultu-rals, MSC: per als joves MovimentSocialista Català; resulta curiosa lamanifestació que mai va tenir carnetdel MSC); vacances, servei militar,malaltia, detenció... I, important!, l’a-mor per la Carme. Tot això i molt més:son trenta-un anys d’una vida viscuda.

118 nexe - 19

Francesc Casares. Memòries d’un advocat laboralista (1927-1958)

119nexe - 19

Recomanacions

Perquè això sigui possible és necessa-ri un poder vertader del Parlament Euro-peu en matèria d’iniciativa legislativa, uncontrol democràtic de les polítiquesmonetàries i econòmiques, projectesconsensuats amb capacitat pressu-postària, una ajuda massiva als nouspobles membres, als veïns del Mediter-rani i al continent africà, un enormeesforç d’inversió en la investigació bàsi-ca i en les energies renovables, una polí-tica social i d’ocupació efectiva.

Praxis de la esperanzaEducación, empleo y economía socialDaniel JoverIcaria Antarzyt (Economia solidària)

Aquest llibre és una reflexió des del’experiència que planteja alternativesd’educació més enllà de l’escola, d’ocu-pació més enllà del treball assalariat iels canvis del mercat laboral. És unaaltra forma d’emprendre en una econo-mia social i solidària camps de compro-mís de Daniel Jover al llarg de trentaanys. A manera d’assaig “impressionis-ta” i unint l’opció personal-professional,denuncia el fals dilema entre realitat iutopia, perquè les fronteres del possiblees revelen com a noves dimensions dela realitat que mai no havíem sospitat.

Nosotros, pueblos de EuropaSusan GeorgeIcaria Antrazyt

El debat sobre la Constitució Euro-pea és un dels més importants que s’hafet a França i en altres països de la UnióEuropea. Tot i això en molts altres llocsd’Europa el debat no va semblar neces-sari, les regles del joc europees, encaraque no són clares, han estat acceptadesper la majoria sense cap examen crític.¿Pot Europa funcionar com un estatsupranacional, capaç d’assegurar unautèntic espai públic democràtic, depreocupar-se del bé comú i d’elevarprogressivament el nivell material, polí-tic, social i cultural dels pobles que elcomponen?

120 nexe - 19

És una aposta per situar les políti-ques d’educació i ocupació al serveidels drets humans i l’ètica de la igual-tat. L’autor relata experiències desenvo-lupades amb els seus “mestres amics”(Josep Maria Rueda, Joan N. Garcia-Nieto i Paulo Freire), en què posa enrelleu la centralitat de l’alegria de viurecooperant i treballant per la justíciad’un món millor, on pensar i treballar jano poden ser considerats com a àmbitsseparats que legitimen la divisió social ifuncional del treball. Aquest llibre ésfruit del somni d’humanitzar la huma-nitat.

¿A dónde va el comercio justo?Modelos y experienciasXavier Montagut i Ester VivasIcaria Más Madera

Amb aquest llibre es vol aprofundiren el debat sobre quina és la situacióactual del moviment del comerç just al’Estat espanyol i els reptes amb quès’enfronta, al mateix temps que presen-ta experiències concretes que ens apro-pen a una visió integral del comerç just.Una perspectiva global que té en comp-te tots els actors que participen en elprocés de comercialització (des del pro-ducte fins al consumidor), que vinculael comerç just a la sobirania alimentà-ria, que s’oposa a les que promouen laglobalització neoliberal. Un comerç justque rebutja ser un instrument de màr-queting empresarial, de neteja d’imatgede multinacionals i de grans superfíciesi que aposta per canviar les injustesregles del joc que ens afecten per iguala nord i a sud.

El Zen de la empresaSoluciones sencillas para un mundocomplicadoYuki Ojiro i Francesc MirallesAlienta Editorial

La filosofia del zen pot millorar moltel funcionament de l’empresa i, en par-ticular, les relaciones interpersonalsque hi tenen lloc. A les empreses sor-geixen diàriament dificultats i dilemesque exigeixen un grau de sentit comúgens comú. El zen és especialment efi-caç per trencar visions rígides i argu-ments tòpics que sovint amagendeixadesa o por d’innovar.

Passió per innovarDe la idea al resultatFranc Pontí i Xavier FerràsEd. Granica - EADA Dirección

Què caracteritza les persones creati-ves? Quins trets comparteixen recone-gudes empreses innovadores com elCirque du Soleil, 3M, Google o HarryPotter? Què en podem aprendre?

Aquest llibre permet conèixer el perfilde competències de les persones creati-ves, desenvolupar estratgègies de creati-vitat, aprendre a treballar creativamenten equip, analitzar com funcionen lesempreses innovadores i comprendre lesprincipals macrotendències que confi-guraran els mercats del futur. La inno-vació és art, ciència, intuïció i filosofia.És abans que res una passió.

121nexe - 19

122 nexe - 19

La conquesta de l’empresaArmand VilaplanaECOS

Armand Vilaplana, que havia estatpresident de la FESALC (Federació...),explica en aquest llibre com van néixerles societats anònimes laborals i almateix temps ajuda a entendre moltscanvis que han tingut lloc a l’Estatespanyol en els darrers 25 anys.

Es tracta d’una història feta per ciu-tadans anònims amb la seva tasca dià-ria per remuntar situacions adverses,en un context, el dels anys 80, on totera possible perquè els que hi treballa-ven n’estaven convençuts.

www.edpac.org

Educació per a l'Acció Crítica(EdPAC) és una associació sense ànimde lucre fundada el gener de 2003 perpersones vinculades a la intervenciósocial des de diferents àmbits.

Els seus objectius són fomentar elpensament i l'acció crítics; posar a l'a-bast d'agents socials mitjans per treba-llar una actitud crítica davant de lasocietat actual i buscar alternativesviables; potenciar la implicació i parti-cipació en una acció transformadorades de la quotidianitat; impulsar la pre-sa de consciència de què es fa i comrepercuteix en les altres persones i enl'entorn; elaborar i difondre materialseducatius; promoure la consciènciadavant de la manipulació dels mitjansde comunicació i la publicitat, i estimu-lar estils de vida que es fonamentin enconsums responsables, ecològics i sos-tenibles.

En el seu web podem trobar, mate-rials que fomenten l'acció crítica, mate-rials educatius i didàctics, tallers desensibilització i acció crítica ambinfants, joves i adults. A part, fanxerrades i conferències de sensibilitza-ció i assessorament i suport a profes-sionals en temes de pensament i acciócrítics.

123

www.reasnet.com

En aquest portal mantingut perREAS (Red de Redes de EconomíaAlternativa y Solidaria) trobarem abun-dant informació sobre moviments alter-natius, documentació, organitzacions iprojectes solidaris. Pretén ser un espaii una proposta a tots els sectors socials,econòmics, polítics i particulars com alloc de trobada, reflexió, participació,adhesió i comunicació.

El seu repte és crear unes estructu-res econòmiques solidàries no exclo-ents i no especulatives, on la persona il’entorn siguin el fi i no el mitjà peraconseguir unes condicions dignes pera totes les persones.

Tot això des de les idees i des de lapresència d’estructures solidaries quesón una realitat, amb un clar missatgeque és factible, on milers de persones jaestan participant des de fa molts anysper fer-ho possible.

www.observatori.coop

Al web de l’Observatori del Coopera-tivisme de Catalunya podem trobarinformacions actualitzades sobre coo-perativisme, a més d’un directori decooperatives i altres serveis.

L’Observatori forma part de la Con-federació de Cooperatives de Catalunyai neix amb la voluntat de fer visible ales administracions, a l’entorn empre-sarial i a la societat en general, el pes ila dimensió que té i tindrà el cooperati-visme en el teixit econòmic i social deCatalunya.

nexe - 19

ÍÍNNDDEEXXSS DDEE NNEEXXEE PPEERR NNÚÚMMEERROO

Núm. 0, juny de 1996

Josep Maria Lozano. L’ètica d’empresa com a

repte i com a oportunitat

José Maria Gasalla. Un nou paradigma organit-

zatiu

Marcos Arruda. Globalització i societat civil

Arcadi Vilert. La intercooperació

Joan Majó. Economia, tecnologia i atur: una pers-

pectiva europea

Sabine Braun i Kirsten Bauer. Direcció d’empre-

sa respectuosa amb el medi ambient

Helga Rovira. Les revelacions dels residus

domèstics

Isabel Vidal. Associacions i inserció social pel tre-

ball a l’Estat espanyol

Economistes europeus per una política econò-

mica alternativa. Plena ocupació, cohesió social i

equitat per a Europa. Alternatives a l’austeritat

competitiva

Núm. 1, gener de 1998

Héctor Gravina. Somnis europeus, malsons

socials (I)

Juan A. Tomás Carpi. Desenvolupament local i

economia social

Celestino García Marcos. El paper de l’economia

social en la construcció d’Europa

Ángel Delgado i altres. Cultura d’organització del

cooperativisme de treball

Manuel Pérez i Rivera. La importància estratègi-

ca de la qualitat i la productivitat

Sergi Penedés i Jordi Colomer. Cooperativisme i

medi ambient

Jordi Via. Atur i creació d’ocupació

Héctor Gravina. Entrevista amb Orlando Núñez

Jordi Garcia. Capitalismo, socialismo, ecología,

d’André Gorz

Héctor Galvany. Rebelión en la tienda

Federació de Cooperatives de Catalunya. Alma-

nac de la Cooperació de 1938

Núm. 2, juliol de 1998

Jordi Pujol. L’estat de benestar: el públic i el pri-

vat

José Luís Coraggio. Del sector informal a l’econo-

mia popular

Héctor Gravina. Somnis europeus, malsons

socials (II)

ACI. La declaració de l’Aliança Cooperativa Inter-

nacional sobre la identitat cooperativa: un infor-

me

Isabel Vidal. Les empreses de treball associat:

una resposta a l’atur

Jordi Via. Valors cooperatius i gestió empresarial

Pere Horts. Qualitat i empreses cooperatives

125nexe - 19

Índexs de nexedel número 0 al 19

(1997-2007)

Mercè Girona. La incineració: un obstacle a la

reducció i la recuperació dels residus

Joan Torras. Consum responsable i empresa ètica

Jordi Roca. Quien parte y reparte... de Jorge

Riechmann i Albert Recio

Arcadi Vilert. Democràcia econòmica, de David

Schweickart

Jordi Garcia. La participación en el trabajo, d’An-

tonio Lucas Martín


Luis Razeto. Centralitat del treball i economia de

la solidaritat

Pere Horts. Qualitat i certificació

Antxon Mendizábal. Autogestió i mercat

J. Estalella, S. Esteban, J. M. Rañé i A. Vilert.

Elements per a un pla estratègic de l’economia

social

Quim Gil. Del comerç electrònic a l’economia

interactiva

Xavier Gallofré. Cooperativisme i aprofundiment

de la dèmocràcia

Ariana Mira i Rubén Prieto. Els espais coopera-

tius davant la globalització de la problemàtica

ambiental

Lluís M. Xirinacs. El domini públic. L’espai de l’e-

conomia social?

Jordi Garcia. Josep Maria Vilaseca: El repte

d’autogestionar els propis recursos

Conferència europea d’economia social. Nou

mil·lenni, nova economia

Jordi Garcia. La empresa que viene, de Bennett

Harrison

Núm. 4, juliol de 1999

L’apòstrof, sccl. El cooperativisme demana la

paraula

Arcadi Vilert. El pensament únic s’ha acabat, i

ara què?

Josep Castaño. Llei de cooperatives, valors co-

operatius, identitat cooperativa?

Isabel Vidal. Opcions de mercat compatibles amb

l’optimació social

Josep Molina. El nou mil·lenni imposa la conver-

sió de l’empresa

Sergi Penedés i Jordi Colomer. Reflexions d’eco-

logia i disseny

Antonio Gracia. Proposta de política municipal i

autonòmica en matèria cooperativa


mica alternativa. Ocupació, solidaritat i sosteni-

bilitat a Europa

Carles Martínez. Aprofundir la participació

democràtica

Xavier Gallofré. Ciutadania i classe social, de T.

H. Marshall i Tom Bottomore

Jordi Garcia. Imágenes de la organización, de

Gareth Morgan


Luis Razeto. La racionalitat econòmica de l’eco-

nomia de la solidaritat

Salvador Guasch. El pensament sistèmic

Rosa Maria Pujol. Necessitat i concepte de l’edu-

cació del consumidor

Enrique del Río. La socioeconomia solidària

Berta Chulvi. Les cooperatives i la seva influèn-

cia social. Què pot fer una minoria?

Aliança Cooperativa Internacional. La darrera

preocupació de l’Aliança: el medi ambient

José Luis González. Aprendre de la realitat

Joana Martínez. Entrevista a Orlando Núñez.

“L’economia és el camp de batalla de la lluita

popular a Nicaragua”

Jordi Garcia. Hacia una economía plural, de Guy

Aznar i altres

Xavier Gallofré. El Pla Estratègic i Social de Bar-

celona


Jordi Garcia. L’empresa dels nous moviments

socials

126 nexe - 19

Índexs del nexe 0 al nexe 19 (1997-2007)

Glòria Berenguer. El sostre de vidre

Noemí Bertomeu i altres. Consideracions teòri-

ques sobre la participació ciutadana

Tomàs R. Villasante. Un tercer sistema que crea

alternatives de societat

Aitziber Mugarra. Balanç d’Identitat Cooperativa

Teresa Udina. La participació dels treballadors

en les cooperatives de consum integral

Ermengol Gassiot i Marc Ferré. La Unió de Co-

operatives Agropecuàries de Miraflor

Ester Vidal i Jordi Garcia. Entrevista a Miquel

Miró. Ecotècnia, amb el vent de cara

Xavier Gallofré. Informe V: Promoció de les co-

operatives


José Maria Larrañaga. Ensenyar a cooperar

Josep Parcerisa i Xavier Culleré. A propòsit d’u-

na nova llei de cooperatives a Catalunya

Teresa Udina. Cooperatives de consum i produc-

tes culturals

Thierry Jeantet. Els aliats: sindicats, ciutats i

territoris

Carles Riera. Desenvolupament social i participa-

ció: una perspectiva comunitària basada en l’hà-

bitat

Xarxa ciutadana per l’abolició del deute extern.

Declaració contra el deute extern i per un desen-

volupament sostenible

Encuentro Latino de Cultura y Socioeconomía.

Construint la socioeconomia solidària: de l’espai

local al global

Xavier Gallofré. La democracia planetaria, de

Gurutz Jáuregui


Josep Maria Deop. Desenvolupa’t, jo t’ho ordeno

Armando de Melo. Els desafiaments de l’econo-

mia popular solidària

Jordi Garcia. Una proposta de balanç social

Joaquim Juan. Els condicionants de la participa-

ció en les organitzacions productives

Col·lectiu Serpente de Fogo. Consideracions

sobre nous models de desenvolupament

Sixte Moral. Ajuntaments i polítiques actives con-

tra l’atur

Daniel Wagman. La iniciativa del Tercer Sector

Mari Ángels Garcia. Una experiència en el sector

de serveis socials de proximitat

Jordi Garcia. Entrevista a José Iglesias. Renda

bàsica, dret a viure

Xavier Gallofré. L’era de la informació, de

Manuel Castells

Xavier López. Grupos empresariales de la econo-

mía social en España, de J. Barea i altres


Josep Parcerisa i Casals. Les societats cooperati-

ves i llur lògica financera

Jordi Marí. Denúncia del neoliberalisme, reflexió

i alternatives

Departament de la Dona de COCETA. Més enllà

de la igualtat: gènere i cooperativisme

Marià Moreno. Objectius de l’actuació innovado-

ra en el cooperativisme de treball associat a Cata-

lunya

Jordi Garcia. Objectiu: mercat social

Roger Sunyer i Tatxer. Principis de banca ètica

J. L. Coraggio. L’economia del treball o l’econo-

mia popular

CMAB. El codi de les associacions de Barcelona

Pepa Muñoz i Hèctor Galvany. Sinera: mutualis-

me, autogestió i solidaritat

Diversos autors. La participació dels col·lectius

de persones immigrades al Casc Antic de Barce-

lona

Tomàs R. Villasante. Democràcia participativa


Lluís Maria Xirinacs. Exercici dels drets

humans. Exercici de democràcia participativa

Albert Recio, Toni Comín i Jordi Garcia.

127nexe - 19


Democràcia econòmica

Grup de Treball d’Economia Solidària. Economia

solidària. Fonament d’una globalització humanit-

zadora

Jordi Garcia. L’empresa ciutadana, a l’ordre del

dia

Josep Ll. Bosque. És l’agricultura ecològica la

solució després de les crisis alimentàries?

Fòrum d’Elgoibar. Cap a un nou concepte de les

organitzacions en un nou segle

Arcadi Oliveres. Conseqüències de la globalitza-

ció sobre la vida quotidiana als barris

Alfonso Vázquez. Revolució en la gestió

Xavier Gallofré. La dimensió cooperativa


Jean-Louis Laville. Cap a una economia social i

solidària

Joaquim Sabater Famadas. Inserció i economia

social

Oihana Garcia i Jon Sarasua. Apunts per a una

participació integral

Ignasi Puig Ventosa. L’ús dels instruments

econòmics per afavorir la reducció i el reciclatge

de residus

CRIC. Què és un consumidor crític?

Carme Chacón Castro. El Llibre Verd de la res-

ponsabilitat de les empreses

AEC i FCEC. Compromís per l’educació, la quali-

tat i la societat civil

Jordi Güell. Programa Marca de Qualitat Territo-

rial de la Garrotxa i el Collsacabra

Josep M. Prats. Turisme Garrotxa i la Carta Euro-

pea del Turisme Sostenible als Espais Protegits

Jordi Via. Evolució i perspectives de l’economia

social

Xavier Gallofré. Un model de transformació orga-

nitzativa


Joaquim Aiguabella i Joan Berney. Auditoria

social

Enric Tello. Canvi de rumb? Bases i instruments

per a la sostenibilitat local

Diversos autors. Cooperativisme i desenvolupa-

ment local

Ernesto Ganuza Fernández. Pressupostos parti-

cipatius i associacionisme

Xarxes d’Economia Solidària del FSM. Economia

solidària

Josep M. Vilaseca - Confederació de Cooperati-

ves de Catalunya. Propostes de reforma de l’Es-

tatut d’Autonomia de Catalunya des del coopera-

tivisme

Carles Picó i Josep M. Soriano. Una via “realis-

ta” d’intercooperació

Jordi Garcia. Entrevista amb Josep Maria Loza-

no. Empresa ètica

Xavier Gallofré. La democràcia econòmica


Ester Vidal. Les persones i el seu treball en la

gestió de les cooperatives de treball associat

Phillippe Merlant i Patrick Viveret. Deu idees fal-

ses sobre la riquesa

Joao Roberto Lopes. Economia solidària: l’alter-

nativa esdevé estratègica

Jordi Garcia. Embrions d’una nova economia

Jan Erik Anders. Necessitats col·lectives i noves

iniciatives

Pablo A. Guerra. Economia i ecologia: cap a una

socioeconomia solidària

Ignasi Faura. Reflexions a l’entorn de les coope-

ratives de consumidors

Perfecto Alonso. Principals novetats de la llei de

cooperatives de Catalunya

Kate Redmond. Entrevista amb Michael Albert. El

moviment per una economia participativa

Jordi Garcia. Entrevista amb Andri Stahel. Orga-

nitzacions a escala humana

128 nexe - 19



Alfonso Vázquez. De la societat industrial a la

societat del coneixement. Persona i organització

Carles Ibáñez. La sostenibilitat i la nova cultura

de l’aigua

Josep Parcerisa. Les seccions de crèdit a les co-

operatives agràries de Catalunya

Marcos Arruda. Construint l’economia solidària

E. del Río, A. Montoro, E. Lucas i A. Barbé. Tre-

ball i desenvolupament personal

Xavier Montagut i Engràcia Valls. Consum res-

ponsable

Jordi Garcia i Albert Recio. Autogestió empresa-

rial

Toni Pons, Giovanni Aquatti i Valentí València.

Diner ètic i solidari

Jordi Panyella i Jordi Garcia. Entrevista amb

Marcos Arruda. L’emancipació del treball humà


Jordi Panyella. Entrevista a Rubén Prieto. La

Comunidad del Sur

Alfonso Vázquez. Educació i coneixement: deses-

tructuració creativa

Jordi Panyella. Les empreses d’inserció i l’aposta

per l’economia solidària

Moisés López. Els reptes del moviment cooperatiu

agropecuari a Nicaragua

Patrick Duguay. Desenvolupament econòmic

comunitari i economia solidària

Isabela Velázquez. Urbanisme desbocat

Paulo de Jesus. Desenvolupament local

Toni Comín, Àngels Nogué i Tomàs Ferrer.

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa

social

Marcos Arruda. Economia solidària i el renaixe-

ment d’una societat humana matrística

CONFAVC i Unió de Pagesos. Parlem del territo-

ri. Propostes ciutadanes


Jordi Panyella. Entrevista a Josep Maria Gasch:

“Canviar el món és possible si es mantenen els

objectius del moviment cooperatiu”

Antoni Comín. De la responsabilitat social de les

empreses a l’economia social i cooperativa

Marco Grassi. Les assegurances èticament orien-

tades

Heloísa Primavera. Xarxes d’intercanvi a l’Amèri-

ca Llatina: quo vadis?

Jordi Arcarons i Daniel Raventós. Filosofia i eco-

nomia de la renda bàsica de ciutadania

Josep Parcerisa i Casals. Com evoluciona el co-

operativisme català?

Paulo Peixoto de Albuquerque. Autogestió

Marcello Baquero. Capital social

Xarxa Italiana d’Economia Solidària. Carta per

la Xarxa Italiana d’Economia Solidària

Fundació Nova Cultura de l’Aigua. Ciència, tèc-

nica i ciutadania: claus per a una gestió sosteni-

ble de l’aigua

Vandana Shiva. Terra Mare: Una celebració de

les economies vives

CIPO i CONSOP. Bones pràctiques de les coope-

ratives d’iniciativa social


Jordi Panyella. Entrevista a Enrique del Río. Eco-

nomia solidària i moviments socials

Josep Parcerisa. El finançament cooperatiu a les

XX Jornades de Prada

Joelle Palmieri i Dominique Foufelle. Feminisme

i economia social i solidària

Jöel Martine. Per un sector de la propietat social

viable en l’entorn econòmic actual

Bruno Clémentin i Vincent Cheynet. El decreixe-

ment sostenible

Luiz Inácio Gaiger. Eficiència sistèmica

Ana Rita Castro Trajano i Ricardo Augusto Alves

de Carvalho. Identitat i treball autogestionari

Josep Puig. Per què l’energia nuclear no podrà ser

la solució ecològica a l’escalfament de l’atmosfera?

129nexe - 19


Alfonso Vázquez. Societat del coneixement i bio-

política

Ana Montoro. Desenvolupament personal i inser-

ció laboral

Perfecto Alonso. Conveni del sector del lleure:

Nova regulació laboral i empresarial del sector

Jordi Garcia. Sobre humanitzar allò infrahumà


Jordi Garcia. Entrevista a José Luis Coraggio.

“És urgent que ens fem càrrec de l’economia”

Iosu Lizarralde i Inazio Irizar. Cooperativisme i

competitivitat a Europa. L’experiència de Mondra-

gón

Richard Bickle. L’educació i l’adaptabilitat en l’è-

xit cooperatiu

David Seaman. Responsabilitat social corporati-

va i cooperativisme

Jordi Panyella. Modernitat i exclusió

Àlex Boso, Irkus Larrinaga i Mihaela Vancea. La

renda bàsica davant el repte de la immigració

Jordi Garcia. Cooperativisme: regeneració o assi-

milació

Xavier López. Elements que configuren un grup

cooperatiu

Euclides André Mance. Xarxes de col·laboració

solidària

Antonio Favreau i Patricio Igor. La solidaritat,

base per a una nova racionalitat econòmica

Mariana Gil. Cooperatives a fons perdut


Jordi Panyella Carbonell. Entrevista a Joan Subi-

rats

Ester Vidal. De la gestió cooperativa a la coope-

ració en la gestió i l’autoorganització

Joel Martine. Té futur el socialisme a Cuba?

Hipòtesis i impressions

Jordi Garcia Jané. Mite i realitat del creixement

Josep Maria Gasch. El nou Estatut i el cooperati-

visme

Pere Albertí Huguet. El balanç social i les coope-

ratives

Esther Pérez. La llei de mesures de protecció inte-

gral contra la violència de gènere

Diversos ponents. Fira d’experiències sostenibles

a la III Jornada d’Economia Solidària

Ignacio Ramonet. Globalització i cooperativisme

Alfonso Vázquez. Ciutadania activa: entre el glo-

bal i el local

Diversos ponents. És el cooperativisme una alter-

nativa a la deslocalització empresarial?

Josep M. Gasch.. Francesc Casares. Memòries

d’un advocat laboralista (1927-1957) I part

ÍÍNNDDEEXX DDEE NNEEXXEE PPEERR AAUUTTOORR//AA

ACI. La declaració de l’Aliança Cooperativa Inter-

nacional sobre la identitat cooperativa: un infor-

me. 2, juliol de 1998

ACI. La darrera preocupació de l’Aliança: el medi

ambient. 5, gener de 2000

AEC i FCEC. Compromís per l'educació, la quali-

tat i la societat civil. 11, gener de 2003

Aiguabella, Joaquim; Berney, Joan. Auditoria

social. 12, juny de 2003

Albertí Huguet Pere. El balanç social i les coope-

ratives. 19, gener de 2007

Alonso, Perfecto. Principals novetats de la llei de

cooperatives de Catalunya. 13, gener de 2004

Alonso, Perfecto. Conveni del sector del lleure:

Nova regulació laboral i empresarial del sector.

17, gener de 2006

Anders, Jan Erik. Necessitats col·lectives i noves

iniciatives. 13, gener de 2004

Arcarons, Jordi; Raventós, Daniel. Filosofia i eco-

nomia de la renda bàsica de ciutadania. 16, juny

de 2005

Arruda, Marcos. Globalització i societat civil. 0,

juny de 1997

Arruda, Marcos. Construint l’economia solidària.

14, juny de 2004

Arruda, Marcos. Economia solidària i el renaixe-

130 nexe - 19


ment d’una societat humana matrística. 15,

gener de 2005

Baquero, Marcello. Capital social. 16, juny de

2005

Berenguer, Glòria. El sostre de vidre. 6, juny de

2000

Bertomeu, Noemí i altres. Consideracions teòri-

ques sobre la participació ciutadana. 6, juny de

2000

Bickle, Richard. L’educació i l’adaptabilitat en

l’èxit cooperatiu. 18, juny de 2006

Boso, Àlex; Larrinaga, Irkus i Vancea, Mihaela.

La renda bàsica davant el repte de la immigració.

18, juny de 2006

Bosque, Josep Ll. És l'agricultura ecològica la

solució després de les crisis alimentàries? 10,

juny de 2003

Braun, Sabine; Bauer, Kirsten. Direcció d’em-

presa respectuosa amb el medi ambient. 0, juny

de 1997

Carpi, Juan A. Tomás. Desenvolupament local i

economia social. 1, gener de 1998

Castaño, Josep. Llei de cooperatives, valors co-

operatius, identitat cooperativa? 4, juliol de

1999

Castro, Ana Rita; Alves, Ricardo Augusto. Identi-

tat i treball autogestionari. 17, gener de 2006

Chacón, Carme. El Llibre Verd de la responsabi-

litat de les empreses. 11, gener de 2003

Chulvi, Berta. Les cooperatives i la seva influèn-

cia social. Què pot fer una minoria? 5, gener de

2000

CIPO; CONSOP. Bones pràctiques de les coope-

ratives d’iniciativa social. 16, juny de 2005

Clémentin, Bruno; Cheynet, Vincent. El decrei-

xement sostenible. 17, gener de 2006

CMAB. El codi de les associacions de Barcelona.

9, gener de 2002

Col·lectiu Serpente de Fogo. Consideracions

sobre nous models de desenvolupament. 8, juny

de 2001

Comín Antoni i altres. Bones pràctiques de les

cooperatives d’iniciativa social. 15, gener de

2005

Comín, Antoni. De la responsabilitat social de les

empreses a l’economia social i cooperativa. 16,

juny de 2005

CONFAVC; Unió de Pagesos. Parlem del territori.

Propostes ciutadanes. 15, gener de 2005

Conferència europea d’economia social. Nou

mil·lenni, nova economia. 3, gener de 1999

Coraggio, J. L. Del sector informal a l’economia

popular. 2, juliol de 1998

Coraggio, J. L. L’economia del treball o l’econo-

mia popular. 9, gener de 2002

CRIC. Què és un consumidor crític? 11, gener de

2003

Delgado, Ángel i altres. Cultura d’organització

del cooperativisme de treball. 1, gener de 1998

Deop, Josep M. Desenvolupa’t, jo t’ho ordeno. 8,

juny de 2001

Departament de la Dona de COCETA. Més enllà

de la igualtat: gènere i cooperativisme. 9, gener

de 2002

Diversos autors. La participació dels col·lectius

de persones immigrades al Casc Antic de Barce-

lona. 9, gener de 2002

Diversos autors. Cooperativisme i desenvolupa-

ment local. 12, juny de 2003

Diversos ponents. És el cooperativisme una alter-

nativa a la deslocalització empresarial? Núm 19,

gener de 2007

Diversos ponents. Fira d’experiències sostenibles

a la III Jornada d’Economia Solidària. Núm 19,

gener de 2007

Duguay, Patrick. Desenvolupament econòmic

comunitari i economia solidària. 15, gener de

2005


mica alternativa. Plena ocupació, cohesió social i

equitat per a Europa. Alternatives a l’austeritat

competitiva. 0, juny de 1997


mica alternativa. Ocupació, solidaritat i sosteni-

bilitat a Europa. 4, juliol de 1999

Encuentro Latino de Cultura y Socioeconomía.

Construint la socioeconomia solidària de l’espai

local al global. 7, gener de 2001

Estalella, J., i altres. Elements per a un pla

estratègic de l’economia social. 3, gener de 1999

131nexe - 19


Faura, Ignasi. Reflexions a l’entorn de les coope-

ratives de consumidors. 13, gener de 2004

Favreau, Antonio; Igor, Patricio. La solidaritat,

base per a una nova racionalitat econòmica. 18,

juny de 2006

Federació de Cooperatives de Catalunya. Alma-

nac de la Cooperació de 1938. 1, gener de 1998

Fòrum d'Elgoibar. Cap a un nou concepte de les

organitzacions en un nou segle. 10, juny de 2003

Fundació Nova Cultura de l’Aigua. Ciència, tèc-

nica i ciutadania: claus per a una gestió sosteni-

ble de l’aigua. 16, juny de 2005

Gaiger, Luiz Inácio. Eficiència sistèmica. 17,

gener de 2006

Gallofré, Xavier. Cooperativisme i aprofundiment

de la dèmocràcia. 3, gener de 1999

Gallofré, Xavier. Ciutadania i classe social, de T.

H. Marshall i Tom Bottomore. 4, juliol de 1999

Gallofré, Xavier. El Pla Estratègic i Social de Bar-

celona. 5, gener de 2000

Gallofré, Xavier. Informe V: Promoció de les co-

operatives. 6, juny de 2000

Gallofré, Xavier. La democracia planetaria, de

Gurutz Jáuregui. 7, gener de 2001

Gallofré, Xavier. L’era de la informació, de

Manuel Castells. 8, juny de 2001

Gallofré, Xavier. La dimensió cooperativa, de Jor-

di Garcia i altres. 10, juny de 2003

Gallofré, Xavier. Un model de transformació orga-

nitzativa. 11, gener de 2003

Galvany, Hèctor. Rebelión en la tienda. 1, gener

de 1998

Ganuza, Ernesto. Pressupostos participatius i

associacionisme. 12, juny de 2003

García, Celestino. El paper de l’economia social

en la construcció d’Europa. 1, gener de 1998

Garcia, Jordi. Capitalismo, socialismo, ecologia,

d’André Gorz. 1, gener de 1998

Garcia, Jordi. La participación en el trabajo,

d’Antonio Lucas Martín. 2, juliol de 1998

Garcia, Jordi. La empresa que viene, de Bennett

Harrison. 3, gener de 1999

Garcia, Jordi. Josep Maria Vilaseca: El repte

d’autogestionar els propis recursos. 3, gener de

1999

Garcia, Jordi. Imágenes de la organización, de

Gareth Morgan. 4, juliol de 1999

Garcia, Jordi. Hacia una economía plural, de

Guy Aznar i altres. 5, gener de 2000

Garcia, Jordi. L’empresa dels nous moviments

socials. 6, juny de 2000

Garcia, Jordi. Entrevista a José Iglesias. Renda

bàsica, dret a viure. 8, juny de 2001

Garcia, Jordi. Una proposta de balanç social. 8,

juny de 2001

Garcia, Jordi. Objectiu: mercat social. 9, gener de

2002

Garcia, Jordi. L'empresa ciutadana, a l'ordre del

dia. 10, juny de 2003

Garcia, Jordi. Entrevista amb Josep M. Lozano.

Empresa ètica. 12, juny de 2003

Garcia, Jordi. Embrions d’una nova economia.

13, gener de 2004

Garcia, Jordi. Entrevista amb Andri Stahel. Orga-

nitzacions a escala humana. 13, gener de 2004

Garcia, Jordi; Recio, Albert. Autogestió empresa-

rial. 14, juny de 2004

Garcia, Jordi. Sobre humanitzar allò infrahumà.

17, gener de 2006

Garcia, Jordi. Entrevista a José Luis Coraggio:

“És urgent que ens fem càrrec de l’economia”. 18,

juny de 2006

Garcia, Jordi. Cooperativisme: regeneració o

assimilació. 18, juny de 2006

Garcia, Jordi. Mite i realitat del creixement. 19,

gener de 2007

Garcia, Mari Àngels. Una experiència en el sector

de serveis socials de proximitat. 8, juny de 2001

Garcia, Oihana; Sarasua, Jon. Apunts per a una

participació integral. 11, gener de 2003

Gasalla, José María. Un nou paradigma organit-

zatiu. 0, juny de 1997

Gasch, Josep Maria. El nou Estatut i el coopera-

tivisme. 19, gener de 2007

Gassiot, E.; Ferré, M. La Unió de Cooperatives

Agropecuàries de Miraflor. 6, juny de 2000

Gil, Mariana. Cooperatives a fons perdut. 18,

juny de 2006

Gil, Quim. Del comerç electrònic a l’economia

interactiva. 3, gener de 1999

132 nexe - 19


Girona, Mercè. La incineració: un obstacle a la

reducció i la recuperació dels residus. 2, juliol de

1998

González, José Luís. Aprendre de la realitat. 5,

gener de 2000

Gracia, Antonio. Proposta de política municipal i

autonòmica en matèria cooperativa. 4, juliol de

1999

Grassi, Marco. Les assegurances èticament

orientades. 16, juny de 2005

Gravina, Héctor. Entrevista amb Orlando Núñez.

1, gener de 1998

Gravina, Héctor. Somnis europeus, malsons

socials (I) 1, gener de 1998

Gravina, Héctor. Somnis europeus, malsons

socials (II). 2, juliol de 1998

Grup de Treball d'Economia Solidària. Economia

solidària. Fonament d'una globalització humanit-

zadora. 10, juny de 2003

Guasch, Salvador. El pensament sistèmic. 5,

gener de 2000

Güell, Jordi. Programa Marca de Qualitat Territo-

rial de la Garrotxa i el Collsacabra. 11, gener de

2003

Guerra, Pablo A. Economia i ecologia: cap a una

socioeconomia solidària. 13, gener de 2004

Horts, Pere. Qualitat i empreses cooperatives. 2,

juliol de 1998

Horts, Pere. Qualitat i certificació. 3, gener de

1999

Ibáñez, Carles. La sostenibilitat i la nova cultura

de l’aigua. 14, juny de 2004

Jeantet, Thierry. Els aliats: sindicats, ciutats i

territoris. 7, gener de 2001

Jesus, Paulo de. Desenvolupament local. 15,

gener de 2005

Juan, Joaquim. Els condicionants de la partici-

pació en les organitzacions productives. 8, juny

de 2001

L’apòstrof, sccl. El cooperativisme demana la

paraula. 4, juliol de 1999

Larrañaga, José María. Ensenyar a cooperar. 7,

gener de 2001

Laville, Jean-Louis. Cap a una economia social i

solidària. 11, gener de 2003

Lizarralde, Iosu; Irizar, Inazio. Cooperativisme i

competitivitat a Europa. L’experiència de Mondra-

gón. 18, juny de 2006

Lopes, Joao Roberto. Economia solidària: l’alter-

nativa esdevé estratègica. 13, gener de 2004

López, Moisés. Els reptes del moviment coopera-

tiu agropecuari a Nicaragua. 15, gener de 2005

López, Xavier. Grupos empresariales de la econo-

mía social en España, de J. Barea i altres. 8, juny

de 2001

López, Xavier. Elements que configuren un grup

cooperatiu. 18, juny de 2006

Lozano, Josep M. L’ètica d’empresa com a repte i

com a oportunitat. 0, juny de 1997

Majó Joan. Economia, tecnologia i atur: una pers-

pectiva europea. 0, juny de 1997

Mance, Euclides A. Xarxes de col·laboració

solidària. 18, juny de 2006

Marí, Jordi. Denúncia del neoliberalisme, reflexió

i alternatives. 9, gener de 2002

Martine, Jöel. Per un sector de la propietat social

viable en l’entorn econòmic actual. 17, gener de

2006

Martine, Joel. Té futur el socialisme a Cuba?

Hipòtesis i impressions. 19, gener de 2007

Martínez, Carles. Aprofundir la participació

democràtica. 4, juliol de 1999

Martínez, Joana. Entrevista a Orlando Núñez:

“L’economia és el camp de batalla de la lluita

popular a Nicaragua. 5, gener de 2000

Melo Armando de. Els desafiaments de l’econo-

mia popular solidària. 8, juny de 2001

Mendizábal, Antxon. Autogestió i mercat. 3,

gener de 1999

Merlant, Phillippe; Viveret, Patrick. Deu idees

falses sobre la riquesa. 13, gener de 2004

Mira, Ariana; Prieto, Rubén. Els espais coopera-

tius davant la globalització de la problemàtica

ambiental. 3, gener de 1999

Molina, Josep. El nou mil·lenni imposa la conver-

sió de l’empresa. 4, juliol de 1999

Montagut, Xavier; Valls, Engràcia. Consum res-

ponsable. 14, juny de 2004

Montoro, Ana. Desenvolupament personal i

inserció laboral. 17, gener de 2006

133nexe - 19


Moral, Sixte. Ajuntaments i polítiques actives

contra l’atur. 8, juny de 2001

Moreno, Marià. Objectius de l’actuació innovado-

ra en el cooperativisme de treball associat a Cata-

lunya. 9, gener de 2002

Mugarra, Aitziber. Balanç d’Identitat Cooperati-

va. 6, juny de 2000

Muñoz, Pepa; Galvany, Hèctor. Sinera: mutualis-

me, autogestió i solidaritat. 9, gener de 2002

Oliveres, Arcadi. Conseqüències de la globalitza-

ció sobre la vida quotidiana als barris. 10, juny

de 2003

Palmieri, Joelle; Foufelle, Dominique. Feminisme

i economia social i solidària. 17, gener de 2006

Panyella, Jordi; Garcia, Jordi. Entrevista amb

Marcos Arruda. L’emancipació del treball humà.

14, juny de 2004

Panyella, Jordi. Entrevista a Rubén Prieto. La

Comunidad del Sur. 15, gener de 2005

Panyella, Jordi. Les empreses d’inserció i l’a-

posta per l’economia solidària. 15, gener de

2005

Panyella, Jordi. Entrevista a Josep Maria Gasch:

“Canviar el món és possible si es mantenen els

objectius del moviment cooperatiu”. 16, juny de

2005

Panyella, Jordi. Entrevista a Enrique del Río. Eco-

nomia solidària i moviments socials. 17, gener de

2006

Panyella, Jordi. Modernitat i exclusió. 18, juny de

2006

Panyella Carbonell, Jordi. Entrevista a Joan

Subirats. 19, gener de 2007

Parcerisa, Josep; Culleré, Xavier. A propòsit d’u-

na nova llei de cooperatives a Catalunya. 7,

gener de 2001

Parcerisa, Josep. Les societats cooperatives i llur

lògica financera. 9, gener de 2002

Parcerisa, Josep. Les seccions de crèdit a les co-

operatives agràries de Catalunya. 14, juny de

2004

Parcerisa, Josep. Com evoluciona el cooperativis-

me català? 16, juny de 2005

Parcerisa, Josep. El finançament cooperatiu a les

XX Jornades de Prada. 17, gener de 2006

Peixoto, Paulo. Autogestió. 16, juny de 2005

Penedés, Sergi; Colomer, Jordi. Cooperativisme i

medi ambient. 1, gener de 1998

Penedés, Sergi; Colomer, Jordi. Reflexions d’eco-

logia i disseny. 4, juliol de 1999

Pérez, Esther. La llei de mesures de protecció

integral contra la violència de gènere. 19, gener

de 2007

Pérez, Manuel. La importància estratègica de la

qualitat i la productivitat. 1, gener de 1998

Picó, Carles; Soriano, Josep M. Una via “realis-

ta” d’intercooperació. 12, juny de 2003

Pons Toni i altres. Diner ètic i solidari. 14, juny

de 2004

Prats, Josep M. Turisme Garrotxa i la Carta Euro-

pea del Turisme Sostenible als Espais Protegits.

11, gener de 2003

Primavera, Heloísa. Xarxes d’intercanvi a l’Amè-

rica Llatina: quo vadis? 16, juny de 2005

Puig, Ignasi. L’ús dels instruments econòmics per

afavorir la reducció i el reciclatge de residus. 11,

gener de 2003

Puig, Josep. Per què l’energia nuclear no podrà

ser mai la solució ecològica a l’escalfament de

l’atmosfera? 17, gener de 2006

Pujol, Jordi. L’estat de benestar: el públic i el pri-

vat. 2, juliol de 1998

Pujol, Rosa Maria. Necessitat i concepte de l’edu-

cació del consumidor. 5, gener de 2000

Ramonet Ignacio. Globalització i cooperativisme.

19, gener de 2007

Razeto, Luis. Centralitat del treball i economia de

la solidaritat. 3, gener de 1999

Razeto, Luis. La racionalitat econòmica de l’eco-

nomia de la solidaritat. 5, gener de 2000

Recio, Albert; Comín, Toni, i Garcia, Jordi.

Democràcia econòmica. 10, juny de 2003

Redmond, Kate. Entrevista amb Michael Albert.

El moviment per una economia participativa. 13,

gener de 2004

Riera, Carles. Desenvolupament social i partici-

pació: una perspectiva comunitària basada en

l’hàbitat. 7, gener de 2001

Río, Enrique del. La socioeconomia solidària. 5,

gener de 2000

134 nexe - 19


Río, Enrique del, i altres. Treball i desenvolupa-

ment personal. 14, juny de 2004

Roca, Jordi. Quien parte y reparte..., de Jorge

Riechmann i Albert Recio. 2, juliol de 1998

Rovira, Helga. Les revelacions dels residus

domèstics. 0, juny de 1997

Sabater, Joaquim. Inserció i economia social. 11,

gener de 2003

Seaman, David. Responsabilitat social corporati-

va i cooperativisme. 18, juny de 2006

Shiva, Vandana. Terra Mare: Una celebració de

les economies vives. 16, juny de 2005

Sunyer, Roger. Principis de banca ètica. 9, gener

de 2002

Tello, Enric. Canvi de rumb? Bases i instruments

per a la sostenibilitat local. 12, juny de 2003

Torras, Joan. Consum responsable i empresa èti-

ca. 2, juliol de 1998

Udina, Teresa. La participació dels treballadors

en les cooperatives de consum integral. 6, juny

de 2000

Udina, Teresa. Cooperatives de consum i produc-

tes culturals. 7, gener de 2001

Vázquez, Alfonso. Revolució en la gestió. 10, juny

de 2003

Vázquez, Alfonso. De la societat industrial a la

societat del coneixement. Persona i organització.

14, juny de 2004

Vázquez, Alfonso. Educació i coneixement: deses-

tructuració creativa. 15, gener de 2005

Vázquez, Alfonso. Societat del coneixement i bio-

política. 17, gener de 2006

Vázquez, Alfonso. Ciutadania activa: entre el glo-

bal i el local. 19, gener de 2007

Velázquez, Isabela. Urbanisme desbocat. 15,

gener de 2005

Via, Jordi. Atur i creació d’ocupació. 1, gener de

1998

Via, Jordi. Valors cooperatius i gestió empresa-

rial. 2, juliol de 1998

Via, Jordi. Evolució i perspectives de l'economia

social. 11, gener de 2003

Vidal, Ester; Garcia, Jordi. Entrevista a Miquel

Miró. Ecotècnia, amb el vent de cara. 6, juny de

2000

Vidal, Ester. Les persones i el seu treball en la

gestió de les cooperatives de treball associat. 13,

gener de 2004

Vidal, Ester. De la gestió cooperativa a la coope-

ració en la gestió i l’autoorganització. 19, gener

de 2007

Vidal, Isabel. Associacions i inserció social pel

treball a l’Estat espanyol. 0, juny de 1997

Vidal, Isabel. Les empreses de treball associat:

una resposta a l’atur. 2, juliol de 1998

Vidal, Isabel. Opcions de mercat compatibles

amb l’optimació social. 4, juliol de 1999

Vilaseca, Josep M. - Confederació de Cooperati-

ves de Catalunya. Propostes de reforma de l’Es-

tatut d’Autonomia de Catalunya des del coopera-

tivisme. 12, juny de 2003

Vilert, Arcadi. La intercooperació. 0, juny de

1997

Vilert, Arcadi. Democràcia econòmica, de David

Schweickart. 2, juliol de 1998

Vilert, Arcadi. El pensament únic s’ha acabat, i

ara què? 4, juliol de 1999

Villasante, Tomàs R. Un tercer sistema que crea

alternatives de societat. 6, juny de 2000

Villasante, Tomàs R. Democràcia participativa. 9,

gener de 2002

Wagman, Daniel. La iniciativa del Tercer Sector.

8, juny de 2001

Xarxa ciutadana per l’abolició del deute extern.


volupament sostenible. 7, gener de 2001

Xarxa Italiana d’Economia Solidària. Carta per

la Xarxa Italiana d’Economia Solidària. 16, juny

de 2005

Xarxes d’Economia Solidària del FSM. Economia

solidària. 12, juny de 2003

Xirinacs, Lluís M. El domini públic. L’espai de l’e-

conomia social? 3, gener de 1999

Xirinacs, Lluís M. Exercici dels drets humans.

Exercici de democràcia participativa. 10, juny de

2003

135nexe - 19


ÍÍNNDDEEXX DDEE NNEEXXEE PPEERR TTEEMMAA

1. Alternatives econòmiques

2. Consum

3. Cooperativisme

4. Democràcia i participació

5. Desenvolupament local

6. Dona

7. Ecologia

8. Economia social o solidària

9. Experiències

10. Finançament

11. Gestió

12. Globalització, estat del benestar i neolibera-

lisme

13. Intercooperació

14. Legislació

15. Organitzacions

16. Renda bàsica

17. Responsabilitat social

18. Treball

19. Xarxes d’intercanvi

11.. AAlltteerrnnaattiivveess eeccoonnòòmmiiqquueessCapitalismo, socialismo, ecología, d’André Gorz.

Garcia, Jordi. 1, gener de 1998

Democràcia econòmica, de David Schweickart.

Vilert, Arcadi. 2, juliol de 1998

Deu idees falses sobre la riquesa. Merlant, Phi-

llippe; Viveret, Patrick. 13, gener de 2004

Entrevista amb Michael Albert. El moviment per

una economia participativa. Redmond, Kate. 13,

gener de 2004

Hacia una economía plural, de Guy Aznar i altres.

Garcia, Jordi. 5, gener de 2000

Ocupació, solidaritat i sostenibilitat a Europa.

Economistes europeus per una política econòmica

alternativa. 4, juliol de 1999

Per un sector de la propietat social viable en l’en-

torn econòmic actual. Martine, Jöel. 17, gener de

2006

Plena ocupació, cohesió social i equitat per a

Europa. Alternatives a l’austeritat competitiva.


mica alternativa. 0, juny de 1997

Té futur el socialisme a Cuba? Hipòtesis i impres-

sions. Joel Martine. 19, gener de 2007

Un tercer sistema que crea alternatives de socie-

tat. Villasante, Tomàs R. 6, juny de 2000

22.. CCoonnssuummConsum responsable i empresa ètica. Torras,

Joan. 2, juliol de 1998

Consum responsable. Montagut, Xavier; Valls,

Engràcia. 14, juny de 2004

Cooperatives de consum i productes culturals.

Udina, Teresa. 7, gener de 2001

Necessitat i concepte de l’educació del consumi-

dor. Pujol, Rosa Maria. 5, gener de 2000

Què és un consumidor crític? CRIC. 11, gener de

2003

Rebelión en la tienda. Galvany, Héctor. 1, gener

de 1998

Reflexions a l’entorn de les cooperatives de con-

sumidors. Faura, Ignasi. 13, gener de 2004

33.. CCooooppeerraattiivviissmmeeAlmanac de la Cooperació de 1938. Federació

de Cooperatives de Catalunya. 1, gener de

1998

Com evoluciona el cooperativisme català? Parce-

risa, Josep. 16, juny de 2005

Cooperativisme i competitivitat a Europa. L’expe-

riència de Mondragón. Lizarralde, Iosu; Irizar,

Inazio. 18, juny de 2006

Cooperativisme: regeneració o assimilació. Gar-

cia, Jordi. 18, juny de 2006

Cultura d’organització del cooperativisme de tre-

ball. Delgado, Ángel i altres. 1, gener de 1998

El cooperativisme demana la paraula. L’apòstrof,

sccl. 4, juliol de 1999

Ensenyar a cooperar. Larrañaga, José María. 7,

gener de 2001

Entrevista a Josep Maria Gasch.“Canviar el món és

possible si es mantenen els objectius del moviment

cooperatiu”. Panyella, Jordi. 16, juny de 2005

136 nexe - 19


Entrevista a Óscar Bastidas: Cooperatives a fons

perdut. Gil, Mariana. 18, juny de 2006

És el cooperativisme una alternativa a la deslo-

calització empresarial? Diversos ponents. 19,

gener de 2007

Informe V: Promoció de les cooperatives. Gallofré,

Xavier. 6, juny de 2000

L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu.

Bickle, Richard. 18, juny de 2006

La declaració de l’Aliança Cooperativa Internacio-

nal sobre la identitat cooperativa: un informe.

ACI. 2, juliol de 1998

La dimensió cooperativa, de Jordi Garcia i altres.

Gallofré, Xavier. 10, juny de 2003

Les cooperatives i la seva influència social. Què

pot fer una minoria? Chulvi, Berta. 5, gener de

2000

44.. DDeemmooccrrààcciiaa ii ppaarrttiicciippaacciióóAprofundir la participació democràtica. Martínez,

Carles. 4, juliol de 1999

Apunts per a una participació integral. Garcia,

Oihana; Sarasua, Jon. 11, gener de 2003

Consideracions teòriques sobre la participació

ciutadana. Bertomeu, Noemí i altres. 6, juny de

2000

Cooperativisme i aprofundiment de la dèmocrà-

cia. Gallofré, Xavier. 3, gener de 1999

Democràcia econòmica. Recio, Albert; Comín,

Toni, i Garcia, Jordi. 10, juny de 2003

Democràcia participativa. Villasante, Tomàs R. 9,

gener de 2002

Desenvolupament social i participació: una pers-

pectiva comunitària basada en l’hàbitat. Riera,

Carles. 7, gener de 2001

El nou mil·lenni imposa la conversió de l’empresa.

Molina, Josep. 4, juliol de 1999

Els condicionants de la participació en les orga-

nitzacions productives. Juan, Joaquim. 8, juny

de 2001

Exercici dels drets humans. Exercici de democrà-

cia participativa. Xirinacs, Lluís M. 10, juny de

2003

La democràcia econòmica. 12, juny de 2003.

Gallofré, Xavier

La democracia planetaria, de Gurutz Jáuregui. 7,

gener de 2001. Gallofré, Xavier.

La participació dels col·lectius de persones immi-

grades al Casc Antic de Barcelona. Diversos

autors. 9, gener de 2002

La participació dels treballadors en les cooperati-

ves de consum integral. Udina, Teresa. 6, juny de

2000

La participación en el trabajo, d’Antonio Lucas

Martín. Garcia, Jordi. 2, juliol de 1998

Pressupostos participatius i associacionisme.

Ganuza, Ernesto. 12, juny de 2003

55.. DDeesseennvvoolluuppaammeenntt llooccaallAjuntaments i polítiques actives contra l’atur.

Moral, Sixte. 8, juny de 2001

Ciutadania activa: entre el global i el local. Alfon-

so Vázquez. 19, gener de 2007

Cooperativisme i desenvolupament local. Diver-

sos autors. 12, juny de 2003

Desenvolupament econòmic comunitari i econo-

mia solidària. Duguay, Patrick. 15, gener de

2005

Desenvolupament local i economia social. Carpi,

Juan A. Tomás. 1, gener de 1998

Desenvolupament local. Jesus, Paulo de. 15,

gener de 2005

El Pla Estratègic i Social de Barcelona. Gallofré,

Xavier. 5, gener de 2000

Parlem del territori. Propostes ciutadanes. CON-

FAVC; Unió de Pagesos. 15, gener de 2005

Proposta de política municipal i autonòmica en

matèria cooperativa. Gracia, Antonio. 4, juliol de

1999

66.. DDoonnaaEl sostre de vidre. Berenguer, Glòria. 6, juny de

2000

Feminisme i economia social i solidària. Palmie-

ri, Joelle; Foufelle, Dominique. 17, gener de

2006

La llei de mesures de protecció integral contra la

violència de gènere. Esther Pérez. 19, gener de

2007

Més enllà de la igualtat: gènere i cooperativisme.

137nexe - 19


Departament de la Dona de COCETA. 9, gener

de 2002

77.. EEccoollooggiiaaCanvi de rumb? Bases i instruments per a la sos-

tenibilitat local. Tello, Enric. 12, juny de 2003

Ciència, tècnica i ciutadania: claus per a una ges-

tió sostenible de l’aigua. Fundació Nova Cultura

de l’Aigua. 16, juny de 2005

Cooperativisme i medi ambient. Penedés, Sergi;

Colomer, Jordi. 1, gener de 1998

Direcció d’empresa respectuosa amb el medi

ambient. Braun, Sabine; Bauer, Kirsten. 0, juny

de 1997

El decreixement sostenible. Clémentin, Bruno;

Cheynet, Vincent. 17, gener de 2006

Els espais cooperatius davant la globalització de

la problemàtica ambiental. Mira, Ariana; Prieto,

Rubén. 3, gener de 1999

És l'agricultura ecològica la solució després de les

crisis alimentàries? Bosque, Josep Ll. 10, juny

de 2003

La darrera preocupació de l’Aliança: el medi

ambient. ACI. 5, gener de 2000

La incineració: un obstacle a la reducció i recupe-

ració dels residus. Girona, Mercè. 2, juliol de 1998

La sostenibilitat i la nova cultura de l’aigua. Ibá-

ñez, Carles. 14, juny de 2004

Les revelacions dels residus domèstics. Rovira,

Helga. 0, juny de 1997

L'ús dels instruments econòmics per afavorir la

reducció i el reciclatge de residus. Puig, Ignasi.

11, gener de 2003

Per què l’energia nuclear no podrà ser mai la solu-

ció ecològica a l’escalfament de l’atmosfera?

Puig, Josep. 17, gener de 2006

Reflexions d’ecologia i disseny. Penedés, Sergi;

Colomer, Jordi. 4, juliol de 1999

Terra Mare: Una celebració de les economies

vives. Shiva, Vandana. 16, juny de 2005

Turisme Garrotxa i la Carta Europea del Turisme

Sostenible als Espais Protegits. Prats, Josep M.

11, gener de 2003

Urbanisme desbocat. Velázquez, Isabela. 15,

gener de 2005

88.. EEccoonnoommiiaa ssoocciiaall oo ssoolliiddààrriiaaCap a una economia social i solidària. Laville,

Jean-Louis. 11, gener de 2003

Carta per la Xarxa Italiana d’Economia Solidària.

Xarxa Italiana d’Economia Solidària. 16, juny de

2005

Construint l’economia solidària. Arruda, Marcos.

14, juny de 2004

Construint la socioeconomia solidària de l’espai

local al global. Encuentro Latino de Cultura y

Socioeconomía. 7, gener de 2001

Del sector informal a l’economia popular. Corag-

gio, J. L. 2, juliol de 1998

Economia i ecologia: cap a una socioeconomia

solidària. Guerra, Pablo A. 13, gener de 2004

Economia solidària i el renaixement d’una socie-

tat humana matrística. Arruda, Marcos. 15,

gener de 2005

Economia solidària. Fonament d'una globalització

humanitzadora. Grup de Treball d'Economia

Solidària. 10, juny de 2003

Economia solidària. Xarxes d’Economia Solidària

del FSM. 12, juny de 2003

Economia solidària: l’alternativa esdevé estratè-

gica. Lopes, Joao Roberto. 13, gener de 2004

El domini públic. L’espai de l’economia social?

Xirinacs, Lluís M. 3, gener de 1999

El paper de l’economia social en la construcció

d’Europa. García, Celestino. 1, gener de 1998

Elements per a un pla estratègic de l’economia

social. Estalella, J., i altres. 3, gener de 1999

Els aliats: sindicats, ciutats i territoris. Jeantet,

Thierry. 7, gener de 2001

Els desafiaments de l’economia popular solidà-

ria. Melo Armando de. 8, juny de 2001

Embrions d’una nova economia. Garcia, Jordi.

13, gener de 2004

Entrevista a Enrique del Río: Economia solidària i

moviments socials. Panyella, Jordi. 17, gener de

2006

Entrevista a Joan Subirats. Jordi Panyella. 19,

gener de 2007

Entrevista a José Luis Coraggio: “És urgent que

ens fem càrrec de l’economia”. Garcia, Jordi. 18,

juny de 2006

138 nexe - 19


Entrevista a Orlando Núñez: “L’economia és el

camp de batalla de la lluita popular a Nicaragua”.

Martínez, Joana. 5, gener de 2000

Entrevista amb Orlando Núñez. Gravina, Héctor.

1, gener de 1998

Evolució i perspectives de l'economia social. Via,

Jordi. 11, gener de 2003

L’economia del treball o l’economia popular.

Coraggio, J. L. 9, gener de 2002

La racionalitat econòmica de l’economia de la

solidaritat. Razeto, Luis. 5, gener de 2000

La socioeconomia solidària. Río, Enrique del. 5,

gener de 2000

La solidaritat, base per a una nova racionalitat

econòmica. Favreau, Antonio; Igor, Patricio. 18,

juny de 2006

Necessitats col·lectives i noves iniciatives.

Anders, Jan Erik. 13, gener de 2004

Nou mil·lenni, nova economia. Conferència euro-

pea d’economia social. 3, gener de 1999

99.. EExxppeerriièènncciieessBones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa

social. CIPO; CONSOP. 16, juny de 2005

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa

social. Comín Antoni i altres. 15, gener de 2005

De la gestió cooperativa a la cooperació en la ges-

tió i l’autoorganització. Ester Vidal. 19, gener de

2007

Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari a

Nicaragua. López, Moisés. 15, gener de 2005

Entrevista a Miquel Miró: Ecotècnia, amb el vent

de cara. Vidal, Ester; Garcia, Jordi. 6, juny de

2000

Entrevista a Rubén Prieto: La Comunidad del Sur.

Panyella, Jordi. 15, gener de 2005

Grupos empresariales de la economía social en

España, de J. Barea i altres. López, Xavier. 8,

juny de 2001

Fira d’experiències sostenibles a la III Jornada

d’Economia Solidària. Diversos ponents. 19,

gener de 2007

La Unió de Cooperatives Agropecuàries de Mira-

flor. Gassiot, Ermengol; Ferré, Marc. 6, juny de

2000

Sinera: mutualisme, autogestió i solidaritat.

Muñoz, Pepa; Galvany, Hèctor. 9, gener de 2002

Una experiència en el sector de serveis socials de

proximitat. Garcia, Mari Ángels. 8, juny de 2001

1100.. FFiinnaannççaammeennttDiner ètic i solidari. Pons Toni i altres. 14, juny

de 2004

El finançament cooperatiu a les XX Jornades de

Prada. Parcerisa, Josep. 17, gener de 2006

Josep Maria Vilaseca: El repte d’autogestionar

els propis recursos. Garcia, Jordi. 3, gener de

1999

Les assegurances èticament orientades. Grassi,

Marco. 16, juny de 2005

Les seccions de crèdit a les cooperatives agràries

de Catalunya. Parcerisa, Josep. 14, juny de

2004

Les societats cooperatives i llur lògica financera.

Parcerisa, Josep. 9, gener de 2002

Principis de banca ètica. Sunyer, Roger. 9, gener

de 2002

1111.. GGeessttiióóAprendre de la realitat. González, José Luis. 5,

gener de 2000

Autogestió empresarial. Garcia, Jordi; Recio,

Albert. 14, juny de 2004

Autogestió i mercat. Mendizábal, Antxon. 3,

gener de 1999

Autogestió. Peixoto, Paulo. 16, juny de 2005

Capital social. Baquero, Marcello. 16, juny de

2005

Compromís per l'educació, la qualitat i la societat

civil. AEC i FCEC. 11, gener de 2003

Consideracions sobre nous models de desenvolu-

pament. Col·lectiu Serpente de Fogo. 8, juny de

2001

Del comerç electrònic a l’economia interactiva.

Gil, Quim. 3, gener de 1999

Eficiència sistèmica. Gaiger, Luiz Inácio. 17,

gener de 2006

El pensament sistèmic. Guasch, Salvador. 5,

gener de 2000

L’empresa dels nous moviments socials. Garcia,

139nexe - 19


Jordi. 6, juny de 2000

La empresa que viene, de Bennett Harrison. Gar-

cia, Jordi. 3, gener de 1999

La importància estratègica de la qualitat i la pro-

ductivitat. Pérez, Manuel. 1, gener de 1998

Les persones i el seu treball en la gestió de les

cooperatives de treball associat. Vidal, Ester. 13,

gener de 2004

Mite i realitat del creixement. Jordi Garcia Jané.

19, gener de 2007

Objectius de l’actuació innovadora en el coopera-

tivisme de treball associat a Catalunya. Moreno,

Marià. 9, gener de 2002

Qualitat i certificació. Horts, Pere. 3, gener de

1999

Qualitat i empreses cooperatives. Horts, Pere. 2,

juliol de 1998

Revolució en la gestió. Vázquez, Alfonso. 10, juny

de 2003

Una via “realista” d’intercooperació. Picó, Carles;

Soriano, Josep M. 12, juny de 2003

Valors cooperatius i gestió empresarial. Via, Jor-

di. 2, juliol de 1998

1122.. GGlloobbaalliittzzaacciióó,, eessttaatt ddeell bbeenneessttaarr iinneeoolliibbeerraalliissmmeeCiutadania i classe social, de T. H. Marshall i

Tom Bottomore. Gallofré, Xavier. 4, juliol de 1999

Conseqüències de la globalització sobre la vida

quotidiana als barris. Oliveres, Arcadi. 10, juny

de 2003


volupament sostenible. Xarxa ciutadana per l’a-

bolició del deute extern. 7, gener de 2001

Denúncia del neoliberalisme, reflexió i alternati-

ves. Marí, Jordi. 9, gener de 2002

Desenvolupa’t, jo t’ho ordeno. Deop, Josep M. 8,

juny de 2001

El pensament únic s’ha acabat, i ara què? Vilert,

Arcadi. 4, juliol de 1999

Globalització i cooperativisme. Ignacio Ramonet.

19, gener de 2007

Globalització i societat civil. Arruda, Marcos. 0,

juny de 1997

L’era de la informació, de Manuel Castells. Gallo-

fré, Xavier. 8, juny de 2001

L’estat de benestar: el públic i el privat. Pujol,

Jordi. 2, juliol de 1998

Somnis europeus, malsons socials (II). Gravina,

Héctor. 2, juliol de 1998

Somnis europeus, malsons socials (I). Gravina,

Héctor. 1, gener de 1998

1133.. IInntteerrccooooppeerraacciióóElements que configuren un grup cooperatiu.

López, Xavier. 18, juny de 2006

La intercooperació. Vilert, Arcadi. 0, juny de

1997

Objectiu: mercat social. Garcia, Jordi. 9, gener de

2002

Xarxes de col·laboració solidària. Mance, Eucli-

des A. 18, juny de 2006

1144.. LLeeggiissllaacciióóA propòsit d’una nova llei de cooperatives a Cata-

lunya. Parcerisa, Josep; Culleré, Xavier. 7, gener

de 2001

Conveni del sector del lleure: Nova regulació labo-

ral i empresarial del sector. Alonso, Perfecto. 17,

gener de 2006

El nou Estatut i el cooperativisme. Josep Maria

Gasch. 19, gener de 2007

Llei de cooperatives, valors cooperatius, identitat

cooperativa? Castaño, Josep. 4, juliol de 1999

Principals novetats de la llei de cooperatives de

Catalunya. Alonso, Perfecto. 13, gener de 2004

Propostes de reforma de l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya des del cooperativisme. Vilaseca,

Josep M. - Confederació de Cooperatives de

Catalunya. 12, juny de 2003

1155.. OOrrggaanniittzzaacciioonnssCap a un nou concepte de les organitzacions en

un nou segle. Fòrum d'Elgoibar. 10, juny de

2003

De la societat industrial a la societat del coneixe-

ment. Persona i organització. Vázquez, Alfonso.

14, juny de 2004

Educació i coneixement: desestructuració creati-

va. Vázquez, Alfonso. 15, gener de 2005

140 nexe - 19


El codi de les associacions de Barcelona. CMAB.

9, gener de 2002

Entrevista amb Andri Stahel: Organitzacions a

escala humana. Garcia, Jordi. 13, gener de 2004

Imágenes de la organización, de Gareth Morgan.

Garcia, Jordi. 4, juliol de 1999

Societat del coneixement i biopolítica. Vázquez,

Alfonso. 17, gener de 2006

Un model de transformació organitzativa. Gallo-

fré, Xavier. 11, gener de 2003

Un nou paradigma organitzatiu. Gasalla, José

María. 0, juny de 1997

1166.. RReennddaa bbààssiiccaaEntrevista a José Iglesias: Renda bàsica, dret a

viure. Garcia, Jordi. 8, juny de 2001

Filosofia i economia de la renda bàsica de ciuta-

dania. Arcarons, Jordi; Raventós, Daniel. 16,

juny de 2005

La renda bàsica davant el repte de la immigració.

Boso, Àlex; Larrinaga, Irkus i Vancea, Mihaela.

18, juny de 2006

1177.. RReessppoonnssaabbiilliittaatt ssoocciiaallAuditoria social. Aiguabella, Joaquim; Berney,

Joan. 12, juny de 2003

Balanç d’Identitat Cooperativa. Mugarra, Aitzi-

ber. 6, juny de 2000

De la responsabilitat social de les empreses a l’e-

conomia social i cooperativa. Comín, Antoni. 16,

juny de 2005

El balanç social i les cooperatives. Pere Albertí

Huguet. 19, gener de 2007

El Llibre Verd de la responsabilitat de les emre-

ses. Chacón, Carme. 11, gener de 2003

Entrevista amb Josep M. Lozano: Empresa ètica.

Garcia, Jordi. 12, juny de 2003

L’ètica d’empresa com a repte i com a oportunitat.

Lozano, Josep M. 0, juny de 1997

L'empresa ciutadana, a l'ordre del dia. Garcia,

Jordi. 10, juny de 2003

Opcions de mercat compatibles amb l’optimació

social. Vidal, Isabel. 4, juliol de 1999

Programa Marca de Qualitat Territorial de la

Garrotxa i el Collsacabra. Güell, Jordi. 11, gener

de 2003

Responsabilitat social corporativa i cooperativis-

me. Seaman, David. 18, juny de 2006

Una proposta de balanç social. Garcia, Jordi. 8,

juny de 2001

1188.. TTrreebbaallllAssociacions i inserció social pel treball a l’Estat

espanyol. Vidal, Isabel. 0, juny de 1997

Atur i creació d’ocupació. Via, Jordi. 1, gener de

1998

Centralitat del treball i economia de la solidaritat.

Razeto, Luis. 3, gener de 1999

Desenvolupament personal i inserció laboral.

Montoro, Ana. 17, gener de 2006

Economia, tecnologia i atur: una perspectiva euro-

pea. Majó Joan. 0, juny de 1997

Entrevista amb Marcos Arruda: L’emancipació

del treball humà. Panyella, Jordi; Garcia, Jordi.

14, juny de 2004

Identitat i treball autogestionari. Castro, Ana

Rita; Alves, Ricardo Augusto. 17, gener de 2006

Inserció i economia social. Sabater, Joaquim. 11,

gener de 2003

Les empreses d’inserció i l’aposta per l’economia

solidària. Panyella, Jordi. 15, gener de 2005

Les empreses de treball associat: una resposta a

l’atur. Vidal, Isabel. 2, juliol de 1998

Modernitat i exclusió. Panyella, Jordi. 18, juny de

2006

Quien parte y reparte.., de Jorge Riechmann i

Albert Recio. Roca, Jordi. 2, juliol de 1998

Sobre humanitzar allò infrahumà. Garcia, Jordi.

17, gener de 2006

Treball i desenvolupament personal. Río, Enri-

que del, i altres. 14, juny de 2004

1199.. XXaarrxxeess dd’’iinntteerrccaannvviiLa iniciativa del Tercer Sector. Wagman, Daniel.

8, juny de 2001

Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Llatina: quo

vadis? Primavera, Heloísa. 16, juny de 2005

141nexe - 19


BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Dades personalsNom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tel. (....) . . . . . . . . . . . . . . . . .

Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .DP . . . . . . . . . A/e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

Subscripció: 24 euros (4 números, 2 anys)

Domiciliació bancària

Nom del/de la titular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Població .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Entitat Oficina Control Núm. de compte

Us prego que, fins a nova ordre, carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarànexe en concepte de subscripció.Signatura

Envia’ns una fotocòpia d’aquesta butlleta a nexe carrer Premià, 15, 1r, 08014 Barcelona o bé perfax: (93) 302 18 85

nexe

La Xarxa d’Economia Solidària i les editorials Icaria de Barcelonai Nordan comunidad de Montevideo tenen un acord per publicarllibres sobre l’economia social i solidària. Són llibres per reflexionari crear eines d’evolució des d’una economia que té com a valor cen-tral el treball humà, una nova forma de produir, consumir i dis-tribuir que es proposa com a alternativa per a la satisfacció de lesnecessitats individuals i globals.La Xarxa d’Economia Solidària coordina, conjuntament amb lesdues editorials, autors, títols i difusió. Icaria i Nordan s’encarreguend’editar i distribuir els llibres a l’Estat espanyol, Mèxic, Colòmbia,Uruguai i Argentina.

Llibres publicatsReconsiderar la riqueza y el empleo. Patrick Viverel i EquipoPromocionsHumanizar lo infrahumano. Marcos ArrudaLa dimensión cooperativa. Jordi Garcia, Jordi Via i Lluís M. XirinacsEconomia solidària, de l’obsessió pel lucre a la redistribució ambequitat. Caterine Galaz i Rodrigo Prieto. I Premi Abacus d’EconomiaSolidàriaPraxis de la esperanza. Educación, empleo y economía social. DanielJover

Propera publicacióCaja de herramientas para la economía solidaria. Revista Illacrua

xarxaecosol.org

Els llibres XES de l’economia solidària

QQuuaattrree úúllttiimmss nnúúmmeerrooss ppuubblliiccaattss

NNúúmm.. 1155Jordi Panyella i Carbonell, Entrevista a Rubén Prieto. Alfonso Vázquez, Educació i coneixement:desestructuració creativa. Jordi Panyella i Carbonell, Les empreses d’inserció i l’aposta per l’e-conomia solidària. Moisés López Vizuete, Els reptes del moviment cooperatiu agropecuari a Nica-ragua. Patrick Duguay, Desenvolupament econòmic comunitari i economia solidària. IsabelaVelázquez, Urbanisme desbocat. Paulo de Jesús, Desenvolupament local. Toni Comín, ÀngelsNogué i Tomàs Ferrer, Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social. Marcos Arru-da, Economia solidària i el renaixement d’una societat humana matrística. CONFAVC i Unióde Pagesos, Parlem del territori. Propostes ciutadanes

NNúúmm.. 1166Jordi Panyella i Carbonell, Entrevista a Josep Maria Gasch. Antoni Comín, De la responsabi-litat social de les empreses a l’economia social i cooperativa. Marco Grassi, Les assegurancesèticament orientades. Heloísa Primavera, Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Llatina: quo vadis?.Jordi Arcarons i Daniel Raventós, Filosofia i economia de la renda bàsica de ciutadania. JosepParcerisa i Casals, Com evoluciona el cooperativisme català?. Paulo Peixoto de Albuquerque,Autogestió. Marcello Baquero, Capital social. Xarxa Italiana d’Economia Solidària, Carta perla Xarxa Italiana d’Economia Solidària. Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Ciència, tècnica iciutadania: claus per a una gestió sostenible de l’aigua. Vandana Shiva, Terra Mare: Una cele-bració de les economies vives. CIPO i CONSOP, Bones pràctiques de les cooperatives d’inicia-tiva social

Núm. 17Jordi Panyella i Carbonell, Entrevista a Enrique del Río. Josep Parcerisa, El finançament coo-peratiu a les XX Jornades de Prada. Joelle Palmieri i Dominique Foufelle, Feminisme i eco-nomia social i solidària. Jöel Martine, Per un sector de la propietat social viable en l’entorneconòmic actual. Bruno Clémentin i Vincent Cheynet, El decreixement sostenible. Luiz InácioGaiger, Eficiència energètica. Ana Rita Castro i Ricardo Augusto Alves, Identitat i treball auto-gestionari. Josep Puig i Boix, Per què l’eergia nuclear no podrà ser mai la solució ecològica aescalfament de l’atmosfera?. Alfonso Vázquez, Societat del coneixement i biopolítica. Diversosautors, Desenvolupament personal i inserció laboral. Perfecto Alonso, Conveni del sector dellleure. Jordi Garcia Jané, Sobre humanitzar allò infrahumà.

Núm. 18Jordi Garcia Jané, Entrevista a José Luis Coraggio. Iosu Lizarralde i Inazio Irizar Etxeberría,Cooperativisme i competitivitat a Europa. L’experiència de Mondragón. Richard Bickle, L’edu-cació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu. David Seaman, Rsponsabilitat social corporativa icooperativisme. Jordi Panyella Carbonell, Modernitat i exclusió. Àlex Boso, Irkus Larriñaga iMihaela Vancea, La renda bàsica davant el repte de la immigració. Jordi Garcia Jané, Co-operativisme: regeneració o assimilació. Xavier López, Elements que configuren un grup co-operatiu. Euclides André Mance, Xarxes de col·laboració solidària. Antonio Faveau i PatricioIgor, La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica. Mariana Gil Schemel, Co-operatives a fons perdut.

Podeu demanar números endarrerits al tel. 93 318 81 62, a/e: federacio@cooperativestreballcoopEdita: Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

nexe 19

La meva conclusió és que l’economia global sembla estar atrapada enuna lògica d’acció que té un impuls propi. Però si gratem sota la super-fície, advertim que se la imaginitza i forma per mitjà d’imatges implícitesi indiscutides, igual com el món de les organitzacions burocràtiques vaadquirir la seva forma sobre la base dels principis mecànics. Per exem-ple, veiem la influència que s’atorga a la metàfora de la competitivitat glo-bal. Les empreses i els estats nacionals semblen obeir a una imatge delmón com un joc competitiu complex en què hi ha guanyadors i perde-dors, on l’objectiu final és prendre partit pel bàndol guanyador o,almenys, obtenir una bona quantitat de punts...

El "joc" exigeix organitzacions veloces, flexibles, adaptables i autoorga-nitzades. Però prestem la necessària atenció a les regles? És aquest el jocapropiat? És aquesta la millor manera de crear el món que volem?

GGaarreetthh MMoorrggaann.. IImmaaggiinn--ii--zzaacciióónn.. EEdd.. GGrraanniiccaa

nexe · 2020. 4. 8. · 4 nexe - 19 globalització i cooperativisme si demà arribés un marcià i...

Documents