Índex zones potencialment inundables...
TRANSCRIPT
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 1 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
ÍNDEX
1.- INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 2
2.- DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA CONCA ......................................................................... 2
3.- HIDROGRAFIA .................................................................................................................. 3
4.- MORFOMETRIA ................................................................................................................ 4
4.1.- PARÀMETRES DE FORMA ....................................................................................... 5
4.2.- PARÀMETRES DE RELLEU ...................................................................................... 6
4.2.1.- Corba hipsomètrica .............................................................................................. 6
4.2.2.- Pendent mitjà de la conca .................................................................................... 6
4.2.3.- Pendent mitjà del curs ......................................................................................... 7
4.3.- XARXA DE DRENATGE ............................................................................................. 7
4.3.1.- Morfologia ............................................................................................................ 8
4.3.2.- Jerarquització ...................................................................................................... 8
4.3.3.- Densitat ................................................................................................................ 9
4.3.4.- Sinuositat ............................................................................................................. 9
4.3.5.- Relació de bifurcació.......................................................................................... 10
4.3.6.- Coeficient de torrencialitat ................................................................................. 11
5.- CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA ........................................................................... 12
5.1.- ÀMBIT GEOMORFOLOGIA ...................................................................................... 12
5.2.- LÍNIES GEOMORFOLÒGIQUES .............................................................................. 12
5.2.1.- Incisió lineal (ID_D: 02) ...................................................................................... 13
5.2.2.- Escarpament (ID_D: 03) .................................................................................... 13
5.3.- CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA .................................................................... 13
5.3.1.- Formes fluvials (ID_SPF: 01) ............................................................................. 13
5.3.2.- Formes al·luvials (ID_STF: 03) .......................................................................... 17
5.3.3.- Formes litorals i eòliques (ID_STF: 05) .............................................................. 17
5.4.- ACTUACIONS ANTRÒPIQUES ............................................................................... 17
5.4.1.- Superfícies fortament remodelades (ID_ACT: 01) ............................................. 18
5.4.2.- Terraplens (ID_ACT: 04) .................................................................................... 18
5.4.3.- Zones rebaixades (ID_ACT: 06) ........................................................................ 18
5.4.4.- Abassegament (ID_ACT: 07) ............................................................................. 18
5.4.5.- Curs canalitzat (ID_ACT: 08) ............................................................................. 18
5.4.6.- Zones reblertes (ID_ACT: 12) ............................................................................ 18
5.5.- ZONES POTENCIALMENT INUNDABLES GEOMORFOLÒGICAMENT ................ 18
5.5.1.- Zona potencialment inundable Fluvial (ID_GEO: 01) ........................................ 18
5.5.2.- Zona potencialment inundable Antròpica (ID_GEO: 02) ................................... 19
5.5.3.- Zona potencialment inundable Al·luvial (ID_GEO: 03) ...................................... 19
5.5.4.- Zona potencialment inundable Litoral (ID_GEO: 05) ......................................... 19
6.- CARACTERITZACIÓ GEOMORFOLÒGICA DE LA CONCA DEL BESÒS .................... 20
6.1.- PRINCIPALS FORMACIONS GEOMORFOLÒGIQUES .......................................... 20
6.1.1.- Dipòsits en terrasses fluvials ............................................................................. 20
6.1.2.- Dipòsits al·luvials: cons de dejecció i glacis d’acumulació ................................ 21
6.1.3.- Dipòsits de plana deltaica ................................................................................. 21
6.1.4.- Dipòsits litorals .................................................................................................. 21
6.2.- GEOMORFOLOGIA FLUVIAL .................................................................................. 22
6.2.1.- Riu Mogent ........................................................................................................ 22
6.2.2.- Riu Congost ....................................................................................................... 23
6.2.3.- Riu Tenes .......................................................................................................... 23
6.2.4.- Riera Seca......................................................................................................... 23
6.2.5.- Riera de Caldes ................................................................................................. 24
6.2.6.- Riera Seca (Riera de Santiga) ........................................................................... 24
6.2.7.- Riera de Polinyà ................................................................................................ 24
6.2.8.- Riu Ripoll ........................................................................................................... 25
6.2.9.- Riu Sec .............................................................................................................. 25
6.2.10.- Riera de Sant Cugat .......................................................................................... 25
6.2.11.- Riu Besòs .......................................................................................................... 26
6.3.- PRINCIPALS ALTERACIONS HIDROGEOMORFOLÒGIQUES.............................. 26
6.4.- DINÀMICA DE LES RIUADES EN RELACIÓ AL SISTEMA DE TERRASSES, ALS
PROCESSOS DE MODIFICACIÓ DEL CURS FLUVIAL I A LES INFRAESTRUCTURES . 27
7.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ............................................................................. 28
8.- PLÀNOLS ........................................................................................................................ 29
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 2 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
1.- INTRODUCCIÓ
La Geomorfologia és la disciplina científica que estudia, descriu i interpreta les formes del
relleu terrestre. Es divideix en diverses branques una de les quals és la Geomorfologia
Fluvial, que descriu i interpreta la morfologia dels sistemes fluvials. Mercès a aquesta
disciplina es poden determinar les unitats geomorfològiques modelades a partir de processos
d’acumulació de sediments (terrasses) i d’erosió (escarpaments de terrassa), com a
conseqüència de crescudes, riuades i avingudes antigues i recents.
L’estudi d’aquestes unitats, basada en l’observació i interpretació del terreny natural, permet
una primera fase d’anàlisi dels sistemes fluvials i de les seves zones potencialment
inundables.
2.- DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA CONCA
La conca del Besòs, amb una superfície de 1.026 km², es troba emmarcada entre les
serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa
dins de la depressió del Vallès. Ocupa les comarques d'Osona, el Vallès Oriental, el Vallès
Occidental, el Barcelonès i el Maresme.
Els punts culminants de la divisòria d’aigües són: el Pla de la Calma (1.350 m) i el
Tagamanent (1.056 m) al Montseny; La Mola (1.104 m) i el Montcau (1.035 m) a Sant Llorenç
de Munt; Tibidabo (532 m) a Collserola i El Corredor (642 m).
La major part dels cursos de la conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada
Pre-litoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica, l’eix principal de la qual està format
pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al que s’hi uneix pel marge esquerre el Mogent i pel
marge dret el Tenes, la Riera de Caldes, la Riera de Polinyà i el Ripoll, entre d’altres.
La conca té un règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals d’estiatge molt baixos,
que s’arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 3 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
La conca és deficitària en recursos hídrics; importa del sistema Ter-Llobregat les dues
terceres parts de l’aigua que consumeix. S’hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la
Llagosta i el Delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³.
Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients
clarament diferenciats:
la muntanya, que envolta la conca amb espais d’interès natural (Collserola, Sant Llorenç
de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serralada Litoral)
les planes del Vallès, amb una important implantació urbana i industrial
la desembocadura del Besòs, que té un caire totalment urbà dins l’àrea metropolitana de
Barcelona
L’activitat agrícola que va ser predominant fins la dècada dels 60 ocupant la major part del sòl
disponible, ha deixat pas a la indústria, que poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a
l’agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat prop dels rius.
El tipus d’indústria instal·lada a la conca és molt variat. Hi són representants gairebé tots els
sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, tèxtil, materials de construcció, paper,
alimentació, etc. amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminants.
La conca del Besòs és lloc de pas d’importants vies de comunicació que es situen vora els
rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-La Jonquera, l’autovia C-17 i
l’autopista A-7, entre d’altres.
Cal destacar que la conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions
d’habitants que en són tributaris. La major part d’aquesta població es concentra al curs baix-
desembocadura, en municipis com Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès,
Montcada i Reixac, Sabadell i Barcelona.
Els materials més antics que afloren es disposen a la part nord, a les vessants del Montseny.
Es tracta de roques del sòcol paleozoic que van des del Cambrio-ordovicià fins el Devonià
inferior (entre 500 i 380 milions d’anys enrere). Es tracta de pissarres argiloses, micacítiques i
ampelítiques amb petites intercalacions de gres i calcàries.
A finals del Paleozoic, els materials que varen aixecar-se durant l’orogènia Herciniana patiren
una forta erosió a causa dels agents geològics externs esdevenint una peneplana. Damunt
seu es començaran a sedimentar els materials pertanyents a l’era Secundària.
Els materials del Juràssic, el Cretaci i àdhuc els del Paleocè, no tenen representació en
aquest territori ja que varen ser fortament erosionats. Així, entre els materials Triàsics i els
més moderns existeix una gran discontinuïtat o llacuna estratigràfica.
Amb el Triàsic començà el cicle Alpí, que hom considera que s’ha perllongat fins gairebé
l’actualitat. Aquest cicle tingué tres fases ben diferenciades: les dues primeres, pre-
compressiva i compressiva, i una tercera, distensiva. Aquesta última fou la responsable del
relleu actual del Vallès Oriental, ja que va reactivar les antigues falles compressives en forma
de falles distensives, que provocaren l’enfonsament de la depressió del Vallès, deixant
aixecada la serralada Prelitoral, amb salts de falla de fins a 3.000 metres.
Durant el Miocè mitjà i superior sedimentaren els materials detrítics que varen ser dipositats
pels rius provinents de les zones més enlairades i que arrossegaven els materials cap a la
fossa del Vallès.
Els materials més moderns de la conca del Besòs són del Pleistocè (entre 1,7 i 0,01 milions
d’anys enrere) i envolten actualment les lleres dels rius de la Plana del Vallès. Es tracta de
materials quaternaris corresponents a peus de mont, enderrocs de pendent i fàcies proximals
de ventalls al·luvials.
3.- HIDROGRAFIA
Situat en la vessant mediterrània catalana, el riu Besòs està format per la unió dels rius
Congost i Mogent; corre en direcció NE-SO per la depressió del Vallès i, després de bordejar
la fractura sud de la mateixa torça cap al S, travessant per un congost la zona herciniana de
la Serralada Litoral. Penetra en la plana al·luvial barcelonina, formada pels al·luvions del propi
Besòs i els del Llobregat i desemboca al E de Barcelona. Des de la capçalera del Congost
fins a la desembocadura del Besòs hi ha uns 53 km.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 4 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
El riu pren el nom de Besòs des de la confluència a Montmeló del Congost (del qual són
afluents la Riera de Carbonell, Riera de Vallcarquera, Riera d'Avencó, Riera de Martinet,
Torrent de Vallossera i la Riera de Samalús) i el Mogent (que recull les aigües de la Riera de
Cànoves, Riera de Vallromanes, Riera de Giola, Torrent de Can Maimó, Riera de Vilamajor,
Torrent del Fou, Riera de Vallserena, Rec de Vallforners, entre d’altres).
Els principals afluents per la ribera de la dreta són el Riu Tenes (Riera Seca, Riera de
Merdanç, Riu Rossinyol, Riera de Vallbona, Torrent de Centelles), la Riera de Caldes (Riera
de Sentmenat, Torrent del Cosidor, torrent d’En Baell), la Riera Seca (Riera de Polinyà i Riera
de Santiga) i el Riu Ripoll (Riu Sec, Riera de Sant Cugat, Riu Tort, Torrent de la Batzuca,
Torrent de la Grípia).
Les aigües arriben a la Mediterrània després de travessar les planes del Vallès i del
Barcelonès, sortejant algunes de les zones més densament poblades de tot Catalunya i
formant el Delta del Besòs.
El clima mediterrani de tota la zona determina un règim pluviomètric en general minse i
variable. A aquest règim pluviomètric irregular s’hi afegeix el fet que molts trams dels rius i
rieres resten part de l’any pràcticament secs o l’aigua que hi circula prové majoritàriament de
les estacions depuradores d’aigües residuals.
El règim hidràulic de la conca del Besòs es caracteritza principalment per la torrencialitat,
originada sobretot a causa del fenomen de la gota freda, que provoca situacions amb una
gran quantitat de precipitació en un període de temps molt curt, produint-se crescudes
sobtades del riu.
La demanda d’aigua a la zona és elevadíssima i s’utilitza gran part de la que baixa del riu, a
més de la dels aqüífers i de la provinent del transvasament d’aigües del riu Ter, que
representa més del 50 % del total d’aigua consumida a la conca.
En la taula següent es recullen els paràmetres de superfície i longitud dels principals cursos
fluvials de la conca:
Curs fluvial Naixement
(lloc i altitud) Superfície
(km2) Longitud curs (km)
Riu Mogent Pi Novell
(Riera de Vilamajor, 620 m) 181 23,74
Riu Congost Font Can Regàs
(Hostalets, 820 m) 222 37,43
Riu Tenes La Collada
(Collsupina, 835 m) 180 31,98
Riera de Caldes Sant Sadurní
(Gallifa, 951 m) 112 28,07
Riu Ripoll Sot Galí
(Sant Llorenç Savall, 640 m) 221 35,91
Riu Besòs Aiguabarreig
Congost-Mogent, Montmeló 247) 82 18,07
Taula 1.- Dades hidrogràfiques del riu Besòs i els seus principals afluents.
Pel que fa a les inundacions, el risc d’avingudes és alt ja que a la conca del Besòs hi
conflueix la perillositat ocasionada pels grans aiguats que es donen a les zones litoral i
prelitoral amb la gran exposició de persones i béns deguda a la intensa i sovint inadequada
ocupació del territori. Les pluges torrencials de tardor, els forts pendents de les capçaleres i la
progressiva impermeabilització del sòl a conseqüència del fort creixement urbanístic fa que
les agües circulin a una gran velocitat i es concentrin en un temps molt curt en rius, rieres i
torrents, fet que ocasiona que el nivell de les aigües pugi de manera molt ràpida provocant
que en poques hores tot el llit quedi inundat i desbordat.
4.- MORFOMETRIA
El comportament del cabal i el de les crescudes associades es pot veure afectat per una sèrie
de propietats morfomètriques de les conques, com són la mida, la forma i el pendent, que
resulten molt importants en la resposta a la precipitació rebuda i que atenuen o intensifiquen
les crescudes. La major part d’aquestes propietats actuen de forma directa incrementant el
volum del flux i la velocitat del seu moviment al augmentar el seu valor (JONES, 1977). La
morfologia de la conca es pot definir per tres tipus de paràmetres:
Paràmetres de forma
Paràmetres de relleu
Paràmetres relatius a la xarxa hidrogràfica
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 5 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
4.1.- PARÀMETRES DE FORMA
La forma d’una conca depèn de la seva mida, perímetre, longitud i amplària. Aquests
paràmetres s’estudien per a definir diversos índexs que caracteritzen la forma de la conca.
Els valors per a cada una de les subconques es mostren a la taula següent:
Subconca Superfície (km2) Perímetre (km)
Riu Mogent 181 95,6
Riu Congost 222 104,9
Riu Tenes 180 91,2
Riera de Caldes 112 68,3
Riera Seca 28,4 34,9
Riu Ripoll 221 96,3
TOTAL CONCA 1026,3 200,87
Taula 2.- Valors de superfície i perímetre per al riu Besòs i els seus afluents.
Un dels paràmetres més utilitzats per a representar la forma d’una conca és el coeficient de
compacitat o de Gravellius, que relaciona el perímetre de la conca amb el d’un cercle
equivalent d’igual superfície (Gravellius, 1914). La seva expressió és la següent:
S
P
Pc
PG 282,0
on:
G: índex de Gravellius (adimensional)
P (km): perímetre de la conca
Pc (km): perímetre equivalent
S (km2): superfície de la conca
Aquest paràmetre dóna una idea del grau de compacitat que té la conca i influeix sobre
l’escolament i sobre l’evolució de l’hidrograma resultant d’una precipitació donada. El valor
que pren aquesta expressió és sempre més gran que la unitat; com més allunyat d’1 sigui,
més allargada serà la conca, fet que incrementa el temps de concentració de les aigües. Per
contra, com més pròxim estigui a 1, la conca serà més compacta, fet que disminueix el temps
de concentració, el que pot provocar majors avingudes en comparació amb conques de
superfície similar però major índex.
Gravellius establí la classificació següent:
G Forma
1- 1,25 Rodona
1,25 – 1,5 Ovalada
1,5 – 1,75 Oblonga
> 1,75 Rectangular
Taula 3.- Classificació de Gravelius.
Els valors per a la conca del Besòs són els següents:
Subconca G Forma
Riu Mogent 2,00 Rectangular
Riu Congost 1,99 Rectangular
Riu Tenes 1,92 Rectangular
Riera de Caldes 1,82 Rectangular
Riera Seca 1,83 Rectangular
Riu Ripoll 1,83 Rectangular
Total Conca 1,77 Rectangular
Taula 4.- Valors de l’Índex de Gravelius per a la conca del Riu Besòs i les diferents subconques.
L’índex de compacitat de Gravellius per a la conca del Besòs indica que la conca sencera té
forma rectangular. El mateix ocorre amb les conques dels seus principals afluents, que
presenten totes elles una baixa compacitat. De l’anàlisi de l’índex de compacitat se’n desprèn
que les subconques que formen la conca del Besòs presenten característiques
morfomètriques que no intensifiquen la magnitud de les crescudes.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 6 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
4.2.- PARÀMETRES DE RELLEU
A continuació es presenten alguns dels paràmetres més utilitzats en la caracterització del
relleu d’una conca.
4.2.1.- Corba hipsomètrica
Es defineix com la representació gràfica en coordenades rectangulars de les superfícies de la
conca expressades en tant per cent acumulats respecte a l’altitud. Proporciona una idea de la
distribució altimètrica de la superfície de la conca, i indica si una conca es troba en estat
d’equilibri, o de més maduresa o joventut.
Rang d’alçada (m)
Superfície (ha) Superfície acumulada
(ha) (%)
0 - 100 87,41 87,41 8,52%
100 - 200 244,92 332,33 32,38%
200 - 300 207,33 539,66 52,58%
300 - 400 96,58 636,24 61,99%
400 - 500 70,86 707,1 68,90%
500 - 600 93,39 800,49 78,00%
600 - 700 82,07 882,56 85,99%
700 - 800 66,88 949,44 92,51%
800 - 900 39,91 989,35 96,40%
900 - 1000 19,26 1008,61 98,27%
1000 - 1100 7,72 1016,33 99,03%
1100 - 1200 6,62 1022,95 99,67%
1200 - 1300 3,15 1026,1 99,98%
1300 - 1400 0,22 1026,32 100,00%
Taula 5.- Valors d’altitud i superfície acumulada per al riu Besòs.
Del gràfic de la corba hipsomètrica se’n pot extreure informació com l’elevació mitja,
corresponent al 50% de la superfície total de la conca, o el percentatge de superfície que es
troba per sota o per sobre d’una determinada cota.
Corba hipsomètrica de la conca del riu Besòs
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
0 20 40 60 80 100Superficie (%)
Altitud (m)
Figura 1.- Corba hipsomètrica de la conca del Besòs
A l’annex 1.A.4 s’analitza detalladament la hipsometria tant de la conca del Besòs com de les
diferents subconques que la formen.
4.2.2.- Pendent mitjà de la conca
El pendent de la conca té una relació important en la infiltració en l’escolament superficial, la
humitat del sòl i la contribució de l’aigua subterrània als cursos fluvials. A mesura que aquest
augmenta, augmenta també la velocitat de l’escolament, creixent les magnituds de les
avingudes, l’erosió i el transport de sediments.
El pendent mitjà s’ha calculat mitjançant eines GIS, que permeten l’obtenció d’aquest
paràmetre a partir del model digital del terreny (MDT, 30x30). El pendent mitjà de la conca del
Besòs és moderat, aproximadament d’un 20%. Per a cada una de les subconques es mostren
els resultats a la taula següent:
Subconca Pendent mitjà (%)
Riu Mogent 20,33
Riu Congost 25,64
Riu Tenes 20,24
Riera de Caldes 21,94
Riera Seca 12,08
Riu Ripoll 19,08
Total conca 19,88
Taula 6.- Valors de pendent de les subconques del Besòs
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 7 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Aquest resultats es poden observar gràficament en el següent mapa de pendents.
Figura 2.- Mapa de pendents (en %) de la conca del Besòs
En zones de capçalera es troben les pendents més pronunciades, que contrasten amb les
parts baixes dels cursos principals, sobretot els de l’últim tram del Besòs, que inclou la plana
al·luvial del Besòs, i els trams finals dels cursos afluents al riu Besòs, que discorren per una
planúria bastant marcada.
4.2.3.- Pendent mitjà del curs
Aquest coeficient s’aplica directament al curs principal del Besòs i als afluents més importants
de la conca, i es calcula mitjançant l’expressió:
L
HHJ
minmax
on:
J: pendent mitjà del curs
Hmàx (m): cota màxima del curs
Hmín (m): cota mínima del curs
L (m): longitud del curs
La diferència de cotes (Hmàx-Hmín) representa el desnivell absolut. El pendent mitjà del curs es
pot utilitzar com a indicador qualitatiu sobre la possible velocitat de l’escolament de la conca,
segons la següent classificació.
J Velocitat de l’escolament
> 0,03 Ràpida
< 0,03 Lenta
Taula 7.- Velocitat d’escolament en funció del pendent mitjà d’un curs fluvial.
En la taula següent es mostra el pendent mitjà dels principals cursos fluvials de la conca del
Besòs:
Curs Longitud
(km) Hmàx (m) Hmín (m)
Desnivell (m)
J
Riu Mogent 23,7 237 67 170 0,007
Riu Congost 37,4 569 67 502 0,013
Riu Tenes 32,0 639 58 581 0,018
Riera de Caldes 28,0 698 43 655 0,023
Riera Seca 7,8 143 61 82 0,011
Riu Ripoll 35,9 478 30 448 0,012
Riu Besòs 18,1 67 0 67 0,004
Taula 8.- Valors del pendent mitjà dels cursos del Besòs i els seus afluents.
El pendent mitjà dels afluents principals de la conca del Besòs és aproximadament 0,012
m/m, valor baix, que indicaria per a tots els casos una velocitat d’escolament lenta.
4.3.- XARXA DE DRENATGE
La xarxa de drenatge és el sistema jerarquitzat de conductes o cursos, des dels petits torrents
fins els rius preestablerts, que conflueixen els uns amb els altres configurant el col·lector
principal de tota la conca. La funció d’aquest col·lector és el transport de matèria i energia en
el interior de la conca. La morfologia de la xarxa, la densitat de drenatge i els ordres
jeràrquics assolits són paràmetres fonamentals d’estudi que depenen dels caràcters
geomorfològics i biòtics dels sistema.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 8 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
La xarxa hidrogràfica superficial s’analitza a través d’una sèrie de classificacions i paràmetres
des de dos punts de vista: per una part el descriptiu, el qual classifica els cursos fluvials
segons la seva forma i textura associant-los a les característiques geològiques del substrat;
per l’altra part el quantitatiu, que analitza les xarxes de drenatge mitjançant una prèvia
ordenació de cursos, establint una jerarquització d’ordres. Aquest últim presenta l’avantatge
de fixar un criteri objectiu que permet comparar les xarxes de drenatge entre si i aportar major
informació en les relacions formes - processos hidrològics i erosius, que són la justificació de
la major part dels estudis sobre morfometria de xarxes fluvials.
4.3.1.- Morfologia
En general es pot considerar la xarxa de drenatge del Besòs com a dendrítica; una conca
dendrítica presenta una ramificació arborescent en la que els seus tributaris s’uneixen a la
corrent principal formant angles aguts i es troben caracteritzats per presentar sòls homogenis
i sedimentaris. En alguns sectors però, es podria parlar d’una conca amb drenatge paral·lel,
amb pendents suaus i en la que la corrent principal reflexa falles o fractures. També cal dir
que es poden apreciar diferencies notables pel que fa a les vessants, amb la vessant dreta
molt més desenvolupada i solcada per varis afluents, mentre que la vessant esquerra
únicament alimenta el Riu Mogent i el tram final del Besòs.
4.3.2.- Jerarquització
La clau per interpretar la gran varietat de tipologies de drenatge en el modelat fluvial no es pot
justificar només per la influència d’un factor, sinó que es basa en la interacció de diversos
processos. Segons Strahler (1952), els cursos fluvials es poden classificar segons un
determinat ordre de jerarquització. Els segments d’ordre 1 corresponen a cursos fluvials de
capçalera que encara no han rebut cap altre segment tributari. La confluència de dos
segments d’ordre 1 generen un salt en l’escala jeràrquica, passant a un curs fluvial d’ordre 2.
Així successivament es va creant una classificació de totes les lleres des de capçalera fins a
desembocadura.
La conca del Besòs, seguint aquest criteri i segons la xarxa fluvial disponible, es classifica en
7 ordres jeràrquics. El resultat d’aquesta jerarquització es mostra la figura i taula següents:
Figura 3.- Xarxa fluvial completa de la conca del Besòs, aplicant el mètode de Strahler
Conca Nº ordre de jerarquització
1 2 3 4 5 6 7
Riu Mogent 280 148 62 41 26 1 0
Riu Congost 276 127 65 29 46 0 0
Riu Tenes 260 133 42 25 50 1 0
Riera de Caldes 152 67 32 20 23 1 0
Riera Seca 23 14 9 2 0 0 0
Riu Ripoll 284 156 68 67 9 1 0
Total Conca Besòs 1384 708 297 186 156 25 16
Taula 9.- Ordre de jerarquització segons el mètode de Strahler de la conca del Besòs.
A igualtat de condicions en relació a l’àrea, clima i substrat, quant més alt és l’ordre de la
conca major és el seu grau de desenvolupament fluvial (Horton, 1945). En la conca del Besòs
hi ha trams de fins a ordre 7, corresponents al tram final del Besòs. Altres afluents amb un
grau de desenvolupament elevats són el Mogent, el Tenes, la Riera de Caldes o el Ripoll, que
arriben a nivells de jerarquització de 6. La Riera Seca és la que presenta el menor grau de
jerarquització, ja que es desenvolupa sobre una àrea eminentment planera.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 9 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
4.3.3.- Densitat
La densitat de drenatge (Horton, 1945) mostra la relació entre la longitud total dels cursos que
integren la conca i la seva superfície, representant així una mesura de longitud per unitat de
superfície, el que constitueix una mesura de dissecció.
La densitat de drenatge per a una conca es defineix mitjançant la següent expressió:
S
LiD
on:
D: densitat de drenatge
∑Li (km): suma de les longituds dels cursos que integren la conca
S (km2): superfície de la conca
És un indicador de la capacitat de la conca per a evacuar aigua per la sortida de la mateixa.
Així, en un principi i sense tenir en compte altres factors del medi físic de la conca, com més
alta sigui la densitat de drenatge, més ràpida serà la resposta de la conca enfront d’una
tempesta; de la mateixa manera, l’aigua s’evacuarà en menys temps ja que una gota haurà
de recórrer una longitud de vessant petita i realitzar la major part del recorregut al llarg dels
llits on la velocitat d’escolament és més gran, i per tant els hidrogrames tindran en principi un
temps de concentració curt.
La densitat de drenatge es pot classificar en les següents categories:
D Tipus de drenatge
> 3 Drenatge pobre, sòls impermeables de textures fines (argilosos)
< 3 Drenatgeràpid, sòls permeables de textura grollera (arenosos)
Taula 10.- Tipus de drenatge en funció de la densitat de drenatge.
En general, les conques d’escassa densitat de drenatge es troben en àrees d’elevada
permeabilitat o substrat resistent, sota coberta densa i sobre relleus suaus. Pel contrari, quan
la densitat és elevada, la permeabilitat és alta o el substrat menys resistent, la vegetació
escassa i el relleu accidentat.
Els valors per a la conca del Besòs i les diferents subconques que la formen es mostren a la
taula següent:
Subconca ∑L cursos (km) Superfície (km) D
Riu Mogent 408,02 180,92 2,26
Riu Congost 420,42 221,96 1,89
Riu Tenes 386,90 180,38 2,14
Riera de Caldes 226,15 111,63 2,03
Riera Seca 55,73 28,42 1,96
Riu Ripoll 459,64 220,88 2,08
TOTAL CONCA 2121,91 1026,33 2,07
Taula 11.- Valors de la densitat de drenatge per al riu Besòs i els seus afluents.
Per a la conca del Besòs el sumatori de la longitud de tots els cursos (∑Li), mesurada sobre
cartografia digital 1:50.000 és de 2.121 km, per tant, la densitat de drenatge pren un valor de
2,07. Aquest valor, així com per a les subconques dels principals afluents, indiquen una baixa
densitat de drenatge, el que comporta que l’aigua tendeix a escolar-se ràpidament. La
densitat de drenatge més elevada en zones de capçalera es troba esmorteïda per la gran
superfície de la conca amb característiques de pendents suaus, en les que la densitat de
drenatge és molt menor.
4.3.4.- Sinuositat
La sinuositat es defineix com la relació entre la longitud del curs fluvial i la longitud màxima de
la vall que forma:
vall
curs
L
LD
La classificació de la sinuositat de les lleres és la següent (Schum, 1963):
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 10 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Índex de sinuositat Classificació del
tipus de llera
1 - 1,2 Rectilini
1,2 – 1,5 Transicional
1,5 – 1,7 Regular
1,7 – 2,1 Irregular
> 2,1 Tortuós
Taula 12.- Classificació del tipus de llera en funció de l’ìndex de sinuositat.
La sinuositat s’ha calculat per als traçats principal dels cursos de la conca del Besòs, dividint
les lleres principals en trams més petits seguint criteris d’homogeneïtat topogràfica i d’afinitat
morfològica del traçat, obtenint-se els següents resultats.
Trams fluvials Longitud del curs
(km) Longitud de la vall
(km) Índex de
sinuositat Tipus de
llera
Riu Mogent 23,74 19,34 1,23 Transicional
Riu Congost 37,43 30,88 1,21 Transicional
Riu Tenes 31,98 23,62 1,35 Transicional
Riera de Caldes 28,07 22,00 1,28 Transicional
Riera Seca 7,80 10,38 0,75 Rectilini
Riu Ripoll 35,91 24,73 1,45 Transicional
Riu Besòs 18,07 14,32 1,26 Transicional
Taula 13.- Valors de sinuositat per al riu Besòs i els seus afluents.
En general, els cursos fluvials que han estat més fortament sotmesos a pressió antròpica
coincideixen amb els trams amb índexs més baixos (rectilini - transicional). Aquest és el cas
dels cursos principals de la conca del Besòs que, o bé han estat canalitzats o bé es troben
confinats per infraestructures antròpiques (vies de comunicació, planejament urbanístic, etc).
Els trams de llera amb les sinuositats més elevades (trams mitjos de la Riera de Caldes, o
tram alt del Tenes) corresponen a zones poc modificades i amb pendents més o menys
suaus.
Per altra banda, les lleres amb índex intermedis presenten traçats confinats per motius
estructurals. En aquests casos els cursos fluvials travessen una zona muntanyosa formant
congostos profunds, com en el cas del Torrent del Cosidor, afluent de la Riera de Caldes.
4.3.5.- Relació de bifurcació
És la relació entre el numero total de cursos d’un cert ordre i el numero total dels d’ordre
immediatament superior, segons la relació de jerarquització comentada anteriorment. Té la
següent expressió:
1
n
nb
N
NR
on:
Rb: Relació de bifurcació
Nn: Nombre total de cursos d’ordre n
Nn+1: Nombre total de cursos d’ordre immediatament superior a n
Rb Interpretació
2-3 Conques amb relleu escàs, de formes arrodonides.
3-5 Conques de muntanya sobre roques homogènies, poc influenciades per
estructures geològiques.
> 5 Conques en les que els caràcters estructurals condicionen fortament la
forma, generant conques estretes i allargades
Taula 14.- Classificació d’una conca segons la relació de bifurcació.
La importància en morfometria fluvial de la relació de bifurcació radica en la informació que
aporta respecte a la mida, forma i estructura de la conca. Nombrosos estudis han demostrat
que aquesta relació tendeix a romandre constant d’un ordre al següent, mostrant petites
variacions d’una zona a una altra o d’un ambient a un altre, excepte on domina un poderós
control geològic. Igualment s’ha comprovat que la Rb és més alta per als sòls menys
permeables i representa valors més baixos per als més permeables.
A continuació es resumeix en una taula l’odre màxim i el valor de la relació de bifurcació mig
per a la conca del Besòs i les diferents subconques que la formen:
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 11 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Subconca Nº d'ordre màx Rb mig
Riu Mogent 6 6,7
Riu Congost 5 1,8
Riu Tenes 6 11,5
Riera de Caldes 6 6,0
Riera Seca 4 2,6
Riu Ripoll 6 4,3
TOTAL CONCA 7 2,5
Taula 15.- Valors de la relació de bifurcació per al riu Besòs i els seus afluents.
De la taula anterior se’n extreuen una sèrie de conclusions: els valors de Rb superiors a 5
indiquen conques llargues i estretes, el que fomentaria una torrencialitat moderadament alta
(STRAHLER, 1964). Així el valor major es donaria al Riu Tenes, seguit dels rius Mogent i
Riera de Caldes. Les subconques amb una menor relació de bifurcació, la del Riu Congost i
la Riera Seca, correspondrien amb una baixa torrencialitat.
4.3.6.- Coeficient de torrencialitat
S’obté de multiplicar la densitat de drenatge pel numero de cursos d’ordre 1, en relació a la
superfície.
El coeficient de torrencialitat per a una conca es defineix mitjançant l’expressió:
S
NDCt
on:
Ct Coeficient de torrencialitat
D: densitat de drenatge
N: número de cursos d’ordre 1
S (km²): superfície de la conca (km2)
Els cursos d’ordre 1, al tenir temps de concentració mínims, degut a les dimensions de les
conques vessants, es consideren de gran importància en avingudes. Per tant, a major
número de cursos de primer ordre i menor superfície, major torrencialitat de la conca.
A la taula següent es mostren els valors del coeficient de torrencialitat de la conca del Besòs.
Subconca Superfície (km²) D Nº de cursos d'ordre 1 Ct
Riu Mogent 181 2,26 280 3
Riu Congost 222 1,89 276 2
Riu Tenes 180 2,14 260 3
Riera de Caldes 113 2,03 152 3
Riera Seca 28 1,96 23 2
Riu Ripoll 221 2,08 284 3
TOTAL CONCA 102 2,07 1384 3
Taula 16.- Valors del coeficient de torrencialitat a la conca del Besòs.
Els resultats de la taula anterior mostren en conjunt uns coeficients de torrencialitat molt
baixos per a totes les subconques. Tal com ja s’indicava en els resultats de la relació de
bifurcació les conques amb una menor torrencialitat són les del Riu Congost i la Riera Seca.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 12 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
5.- CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA
La utilització de la cartografia geomorfològica per a la determinació dels espais potencialment
inundables és una metodologia poc costosa, comparada amb d’altres tècniques, que permet
tractar importants extensions en la planificació dels espais fluvials. És una metodologia
complementària que pot ser utilitzada juntament amb els mètodes hidrològics i hídrics per a
preveure la inundabilitat d’un terreny. Resulta útil en zones poc intervingudes en les que es
mantenen les formes naturals del terreny, que són les que aporten informació del modelat
fluvial ocorregut al llarg del temps.
En àrees fortament intervingudes la definició dels elements de la cartografia geomorfològica
es veu dificultada per la remodelació antròpica soferta, pel que cal tenir present que la
interpretació no aporta veritats absolutes sinó una aproximació de quin podria ser el modelat
que definia la dinàmica natural de les riuades.
La metodologia utilitzada per a la delimitació dels elements geomorfològics s’ha basat en la
interpretació de les formes del terreny a partir d’un model digital del terreny (MDT 2x2)
mitjançant eines SIG. Paral·lelament s’ha realitzat un anàlisi de fotografies aèries actuals i
antigues (vol de l’any 1956) que permeten observar l’evolució del terreny i la situació prèvia a
la forta antropització soferta. De manera complementària s’ha utilitzat cartografia geològica i
d’usos del sòl. Els resultats obtinguts d’aquest anàlisi s’han comprovat a camp amb visites
puntuals i recopilació de dades.
La generació de cobertures per a la confecció de la cartografia geomorfològica s’ha fet
seguint els protocols de l’Agència mitjançant l’ús d’eines informàtiques de SIG. Les
cobertures generades són les següents:
Àmbit geomorfologia: polígon que delimita la zona sobre la que s’ha realitzat la cartografia
geomorfològica fluvial. El seu codi és geo_amb.
Línies geomorfològiques: cobertura de línies que representen elements de dinàmica
geomorfològica. El seu codi és geo_din.
Cartografia geomorfològica: cobertura de polígons relativa a formes d’inundació i
sedimentació que intervenen en la inundabilitat. El seu codi és geo_f_li.
Actuacions o pertorbacions antròpiques: cobertura de polígons relativa a les pertorbacions
antròpiques que poden afectar a la dinàmica geomorfològica. El seu codi és geo_antr_p.
Actuacions o pertorbacions antròpiques: cobertura de polígons relativa a les pertorbacions
antròpiques que poden afectar a la dinàmica geomorfològica. El seu codi és geo_antr_l.
Zona inundable geomorfològicament: cobertura de polígons que delimiten les zones
potencialment inundable segons criteris geomorfològics. El seu codi és li_geo.
A continuació es descriuen les característiques, propietats i elements de cada cobertura i la
seva representació a la conca del riu Besòs.
5.1.- ÀMBIT GEOMORFOLOGIA
Aquesta cobertura comprèn el límit de la zona sobre la que s’ha realitzat la delimitació
geomorfològica. La superfície de l’àmbit d’estudi a la conca del Besòs és de 276 km2 i la
longitud total dels trams estudiats, de 223 km. La superfície d’estudi es distribueix en cada
subconca segons la taula següent:
Subconca Sup. conca
(km2) Sup. àmbit
Geom. (km2) % Sup. àmbit
Geom
Riu Mogent 181 49 27
Riu Congost 222 36 16
Riu Tenes 180 30 17
Riera de Caldes 112 28 25
Riu Ripoll 221 37 17
Riera Seca 28 14 49
Riu Besòs 82 29 35
TOTAL CONCA 1026 223 22
Taula 17.- Àmbit de la cartografia geomorfològica.
5.2.- LÍNIES GEOMORFOLÒGIQUES
La cobertura de Línies gemorfològiques inclou elements que representen processos de
dinàmica geomorfològica fluvial que poden ser representats gràficament per línies. Es tracta
per tant d’una cobertura que inclou únicament arcs i que rep el nom de GEO_DIN. A
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 13 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
continuació es descriuen els elements identificats a la conca del riu Besòs. Juntament amb el
nom, entre parèntesis es mostra el codi identificador del tipus d’element dinàmic (ID_D) o del
subtipus (ID_DST) segons la codificació de l’Agència.
5.2.1.- Incisió lineal (ID_D: 02)
Forma fluvial que s’origina per l’erosió determinada per l’escolament concentrat al llarg del
tàlveg o dels eixos de drenatge. Es representa quan els cursos no tenen la suficient entitat
com per a ser representats per un polígon. Es tracta generalment de barrancs i cursos
intermitents i de poca capacitat.
5.2.2.- Escarpament (ID_D: 03)
Forma poligènica de vessant morfològic amb una forta inclinació (>45º) la qual és d’origen
tectònic i/o erosiu. S’han classificat en escarpaments de terrassa (ID_DST: 0301), naturals
(ID_DST: 0302) i de barranc (ID_DST: 0303). Es representen en l’extrem superior dels
talussos (de terrassa, naturals o de barranc) indicant el trencament de pendent i el sentit del
capbussament en el límit entre terrasses.
Figura 4.- Exemple d’escarpaments a la Riera de Vallserena.
5.3.- CARTOGRAFIA GEOMORFOLÒGICA
La cobertura Cartografia geomorfològica defineix les formes d’inundació i sedimentació,
classificades en fluvials, al·luvials, lacustres i endorreiques, i litorals i eòliques, que intervenen
en la inundabilitat. El nom de la cobertura és GEO_F_LI. Juntament amb el nom, entre
parèntesis es mostra el codi identificador del supratipus de forma (ID_SPF), del tipus (ID_F) o
del subtipus (ID_FST), segons la codificació de l’Agència. En el cas del Besòs, aquesta
cobertura descriu, entre d’altres, la distribució, forma i característiques del sistema de
terrasses dels rius i els seus talussos associats.
5.3.1.- Formes fluvials (ID_SPF: 01)
5.3.1.1.- Riu, llera (ID_F: 0101)
Inclou les lleres dels cursos fluvials que tenen un règim permanent. Equival al cabal de
regulació en rius regulats i al cabal “ecològic” quan l’aigua del riu està desviada. Quasi
sempre ve indicat al mapa topogràfic de base.
En la conca del Besòs s’han representat els rius i afluents principals, de característiques no
torrencials.
5.3.1.2.- Torrents i rieres (ID_F: 0102)
Lleres dels cursos que tenen un règim no permanent, de manera que la major part de l’any
estan secs. Inclou rials, rieranys, barrancs i llaus.
S’han representat aquells de característiques torrencials amb una entitat suficient com per a
que la seva llera pugui ser representada per un polígon.
5.3.1.3.- Terrassa actual: barres fluvials (T0) (ID_F: 0103).
Inclou les barres fluvials (longitudinals i d’acreció) dels rius, formades per materials detrítics
de granulometria variable, segons el curs fluvial i la seva situació al llarg d’aquest. Per la seva
proximitat al llit funcional és la zona que s’inunda amb major freqüència i per aquesta raó la
vegetació que predomina és de tipus herbaci i arbustiu.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 14 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Pot donar-se el cas que la terrassa actual hagi estat modificada a l’actualitat respecte a com
ho era uns anys enrere, quan els rius no estaven canalitzats i les lleres ocupaven amplades
superiors a les actuals .
Figura 5.- Exemple de barres fluvials a la llera del riu Besòs
5.3.1.4.- Terrassa baixa (T1) (ID_F: 0104)
Es correspon amb el llit sub-actual, d’edat holocena, incidit pel propi curs fluvial. Està
constituïda generalment per dos trams, l’inferior format per sediments granulars grollers i el
superior, per materials fins dipositats per decantació. Acostuma ha estar ocupada per horts i/o
plantacions arbòries, encara que en zones no antropitzades o en àrees on els conreus han
estat abandonats existeix vegetació natural.
Enllaça mitjançant un talús de terrassa, delimitat per un escarpament, amb les terrasses
superiors o mitjançant un contacte brusc amb els vessants (no considerats formes
geomorfològiques fluvials), ja que al ser una forma recent no s’han desenvolupat dipòsits
col·luvials que el suavitzen.
Pot donar-se el cas que la terrassa baixa correspongui amb un nivell de terrassa inferior anys
enrere, però que a l’actualitat hagi estat modificada. En aquest cas s’ha marcat amb un
subtipus corresponent a una Terrassa baixa reblerta, amb codi ID_FST: 010402. Tot i això cal
dir, que els trams on es troben terrasses baixes, són o bé trams alts, en els que les terrasses
més altes no s’han desenvolupat o, aigües avall, en rius que no han estat excessivament
modificats, mantenint-se la gradació natural de terrassa actual - terrassa baixa - terrassa
mitja.
Figura 6.- Exemple de terrassa baixa al riu Congost.
5.3.1.5.- Terrassa mitja (T2) (ID_F: 0105)
Té unes característiques morfològiques i sedimentològiques similars a la T1 però s’atribueix al
Plistocè superior - Holocè inferior. Al ser una unitat més antiga, a les zones pròximes als
vessants es troba recoberta per materials col·luvials. La pedogènesi està molt més avançada
que en la terrassa anterior i existeix una diferenciació en horitzons edàfics.
Pot donar-se el cas que la terrassa mitja correspongui amb un nivell de terrassa inferior anys
enrere, però que a l’actualitat hagi estat modificada. En aquest cas s’ha marcat amb un
subtipus corresponent a una Terrassa mitja reblerta, amb codi ID_FST: 010502. En la conca
del Besòs, la forta antropització i intervenció humana als rius i les zones properes, fa que
aquesta sigui la forma fluvial predominant, ja que molts cops, la canalització implica passar
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 15 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
del nivell de llera i terrassa actual, amb les barres fluvials corresponents, en un mateix nivell,
a un nivell superior, elevat uns 4-6 m per sobre del curs principal. En aquests casos la
terrassa baixa desapareix (la informació històrica constata la seva existència anys abans de
la canalització) donant lloc a una terrassa mitja antròpica, que ha estat reblerta per a alinear-
la amb la terrassa mitja natural.
Figura 7.- Exemple de terrassa mitja i terrassa mitja reblerta al curs del riu Congost.
5.3.1.6.- Terrassa alta (T3) (ID_F: 0106)
Presenta unes característiques similars a la T2 però amb un grau de degradació més elevat.
S’atribueix al Plistocè superior. Es desenvolupada en els rius que presenten una major
excavació, al discórrer per terrenys geològicament menys durs. És el cas del Ripoll, la Riera
de Tenes i el Mogent, on les terrasses altes es localitzen en cotes de 10-12 m sobre el nivell
del curs principal. També s’ha identificat en alguns trams del riu Congost.
Figura 8.- Exemple de terrasses mitja i alta al Riu Tenes.
5.3.1.7.- Terrasses superiors (T4, T5, T6 ...) (ID_F: 0107)
Corresponen a dipòsits al·luvials pleistocens que presenten una morfologia modificada i es
troben desconnectades del règim actual del riu.
En la conca del Besòs, en la majoria dels casos no s’han representat aquest tipus de
terrasses, ja que es tracta de terrasses molt antigues que no formarien part de la
geomorfologia fluvial pròpiament dita, en no intervenir en la dinàmica fluvial.
5.3.1.8.- Plana al·luvial (ID_F: 0108)
Zona plana extensa, d’ordre quilomètric, creada per la sedimentació d’un o més cursos
fluvials en la qual no es diferencien clarament els nivells de terrassa. Són zones amb poc
pendent situades sovint a prop de la mar. És equivalent a la plana deltaica que és la part
emergida d’un delta, formada per al·luvions.
En el cas del Besòs ocupa una extensió considerable en el seu tram final, fortament
urbanitzat, a la zona del delta. El riu discorre per la plana al·luvial totalment canalitzat i aquest
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 16 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
fet fa que es perdi totalment la funció natural de la plana de rebre les deposicions dels
materials arrossegats al llarg del riu.
Figura 9.- Plana al·luvial a la desembocadura del riu Besòs.
5.3.1.9.- Fons de vall (ID_F: 0110)
Corredor pla o còncau confinat en el relleu. Pot presentar un conducte d’aigües definit però és
més freqüent que aquest no hi sigui. Durant episodis de pluges intenses, els fons de vall
actuen com a eixos de la xarxa de drenatge.
En la conca del Besòs se n’han identificat varis que actuen com a valls secundàries,
principalment en els afluents del riu Mogent i la Riera Seca.
Figura 10.- Exemple de fons de vall al Torrent de Can Diviu.
5.3.1.10.- Tal·lus de terrassa (ID_F: 0111)
Talús delimitat per l’escarpament de terrassa a la part superior i ruptura de pendent còncava
al interior.
Figura 11.- Exemple de talussos de terrassa i barranc al riu Ripoll.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 17 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
5.3.2.- Formes al·luvials (ID_STF: 03)
5.3.2.1.- Con o ventall al·luvial (ID_F: 0302)
Cos detrític al·luvial de planta cònica que s’obre i s’eixampla pendent avall. Es forma on hi ha
un canvi en el pendent i el corrent deixa d’estar confinat, perdent les aigües competència al
disminuir la velocitat. Presenta un àpex a la sortida del torrent o curs que l’alimenta, on les
trajectòries dels fluxos aquosos radien a l’exterior cap al perímetre del con aprofitant un o
diversos canals divergents actius o abandonats.
Figura 12.- Exemple de con al·luvial al riu Congost (El Figaró).
5.3.2.2.- Glacis d’acumulació (ID_F: 0305)
Superfície suaument inclinada i suficientment regular formada per l’acumulació de material
transportat per aigües corrents que es diferencia d’un ventall o con al·luvial per la seva
amplada, l’absència de característiques geomètriques de con i la manca d’una conca de
drenatge única i ben desenvolupada.
Figura 13.- Exemple de glacis d’acumulació al Riu Tenes.
5.3.3.- Formes litorals i eòliques (ID_STF: 05)
5.3.3.1.- Platja d’acumulació (ID_F: 0502)
Riba planera del mar de caràcter sedimentari, coberta de sorra o grava, la qual presenta un
perfil còncau amb pendent suau cap a l’aigua. Existeix perquè les aportacions periòdiques de
material superen a l’erosió. A la conca del Besòs es localitza a la desembocadura.
5.4.- ACTUACIONS ANTRÒPIQUES
Aquesta cobertura defineix les pertorbacions antròpiques que poden afectar a la dinàmica
geomorfològica. El nom de la cobertura és GEO_ANTR i pot ser de línies (GEO_ANTR_L) o
polígons (GEO_ANTR). A continuació, juntament amb el nom, entre parèntesis es mostra el
codi identificador del tipus de pertorbació antròpica (ID_ACT) segons la codificació de
l’Agència.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 18 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
En el cas de la conca del Besòs, aquesta cobertura cobreix la major part del territori de la
conca incidint especialment en les zones planes i properes als rius, que és on es troben els
principals assentaments urbans i industrials.
5.4.1.- Superfícies fortament remodelades (ID_ACT: 01)
Zones en què el relleu original ha estat molt modificat per l’activitat antròpica sense que la
topografia existent es pugui atribuir a una única acció. Recull principalment els polígons que
defineixen les superfícies fortament remodelades per l’home, que inclou tant les àrees
urbanes, els polígons industrials i les infraestructures associades. Un 70% de la zona d’estudi
correspon a superfícies fortament remodelades. El grau d’antropització és molt elevat.
5.4.2.- Terraplens (ID_ACT: 04)
Plataformes constituïdes generalment per terres que serveix com a base a infraestructures
lineals i que presenten una cota més elevada respecte al terreny adjacent. En cas
d’avingudes, en base de la seva situació i característiques, poden tenir efectes positius
(actuar com a dics de protecció) o negatius (funcionar com a preses).
5.4.3.- Zones rebaixades (ID_ACT: 06)
Àrees la cota de les quals ha estat rebaixada mitjançant l’extracció de materials d’origen
divers (antigues extraccions d’àrids, etc.).
5.4.4.- Abassegament (ID_ACT: 07)
Àrees en les que s’emmagatzemen producte (terres) i suposen una modificació de la
topografia del terreny.
5.4.5.- Curs canalitzat (ID_ACT: 08)
Canalitzacions, endegaments, motes antròpiques etc.
5.4.6.- Zones reblertes (ID_ACT: 12)
Àrees que han estat reomplertes amb material d’origen divers (antigues extraccions d’àrids,
abocadors, etc).
5.5.- ZONES POTENCIALMENT INUNDABLES GEOMORFOLÒGICAMENT
La cobertura LI_GEO defineix la zona potencialment inundable segons criteris
geomorfològics, i s’obté a partir de la prèvia definició, i de forma sistemàtica, de les formes
fluvials, al·luvials, lacustres i endorreiques, litorals i eòliques, que intervenen en el procés
d’inundació, així com de la informació complementària de tipus històric o interpretació
geomorfològica antiga.
Es tracta d’una àrea que correspon a l'envolupant màxima de la zona potencialment
inundable, pel que es pot considerar que la probabilitat que s’assoleixi la inundació en les
parts més allunyades de la llera, és baixa (període de retorn que pot ser superior als 500
anys).
En el cas concret de la conca del Besòs, com que es tracta d’una zona molt intervinguda en
la que el relleu natural s’ha vist fortament modificat, les terrasses naturals han estat reblertes
com a conseqüència de la canalització que ha sofert la llera. En aquests casos les zones
potencialment inundables segons criteris geomorfològics es veuen modificades i la
probabilitat d’inundació es trasllada a zones que podria pensar-se que estan protegides degut
a la sobreelevació del terreny.
Juntament amb el nom, entre parèntesis es mostra el codi identificador de l’origen de la
inundació (ID_GEO) segons la codificació de l’Agència.
5.5.1.- Zona potencialment inundable Fluvial (ID_GEO: 01)
Envolupant de l’àrea inundable a partir de la interpretació de la cartografia geomorfològica
(geoformes fluvials, generades per l’acció dels rius) i informació complementària.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 19 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Correspon a les següents formes d’origen fluvial: llera del riu, torrent o riera, fons de vall,
terrassa actual i terrassa baixa, terrassa mitja i els talussos que delimiten aquestes terrasses.
5.5.2.- Zona potencialment inundable Antròpica (ID_GEO: 02)
Envolupant de l’àrea potencialment inundable produïda per la fallida d’una estructura
antròpica que conté aigua (presa, bassa, dipòsit o similar).
En el cas de la conca del Besòs, fortament antropitzada i en la que el relleu geomorfològic ha
estat molt modificat, s’inclou una nova categoria, que es correspon a la Zona potencialment
inundable degut al terraplenat antròpic de terrasses inferiors (ID_GEOST 0203). Aquesta
categoria correspon, en la majoria dels casos, al nivell de terrassa que actualment es pot
considerar com a mitja (5-6 m sobre el nivell de la llera) però que en condicions naturals
prèvies a la canalització del curs del riu, s’identificava com a terrassa baixa o actual. En
desaparèixer aquests nivells de terrassa inferiors degut al terraplenat antròpic, el cabal ha de
circular per una secció menor que implica un augment del calat i la possibilitat d’afectació, en
cas de desbordament, a terrenys més elevats.
Figura 14.- Esquema de la influència dels reblerts antròpics en la inundabilitat.
5.5.3.- Zona potencialment inundable Al·luvial (ID_GEO: 03)
Envolupant de l’àrea inundable a partir de la interpretació de la cartografia geomorfològica de
geoformes al·luvials, generades per l’acció de ventalls i torrents sensu lato amb predomini de
l’al·luvionament, i informació complementària. S’inclou en aquesta categoria les parts baixes
dels glacis, sempre que tinguin continuïtat amb terrasses inferiors inundables.
A la conca del Besòs les geoformes de caràcter al·luvial estan poc representades, essent la
inundabilitat deguda a cons o ventalls al·luvials poc important.
5.5.4.- Zona potencialment inundable Litoral (ID_GEO: 05)
Envolupant de l’àrea inundable a partir de la interpretació de la cartografia geomorfològica de
geoformes litorals o amb influencia de la dinàmica litoral i informació complementària.
És l’àrea on es localitzen les geoformes d’origen litoral que poden ser potencialment
inundables. A la conca del Besòs, aquesta categoria compren les barres de desembocadura i
les platges.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 20 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
A la taula següent es recullen les superfícies que ocupen cada una dels elements
susceptibles de patir inundació a la conca del Besòs.
Riu
Mogent Riu
Congost Riu
Tenes Riera de Caldes
Riera Seca
Riu Ripoll
Riu Besòs
TOTAL (ha)
Llera 9,35 22,95 0,03 0,68 9,27 29,87 38,04 110,18
Torrent, Riera 14,42 0,00 9,75 6,45 0,00 0,00 0,15 30,77
Terrassa actual 67,39 78,07 41,40 69,17 12,34 125,58 146,53 540,48
Terrassa baixa 108,80 15,72 15,61 61,74 53,83 183,68 0,52 439,89
Terrassa mitja 898,59 1022,99 894,38 671,70 325,38 628,24 1049,44 5490,71
Terrassa reblerta, antic nivell de terrassa inferior
34,07 180,10 16,88 46,39 0,38 27,50 50,85 356,17
Terrassa alta 597,54 206,07 512,52 317,07 5,38 167,23 3,92 1809,72
Talús de terrassa 67,31 72,35 53,48 33,18 44,89 184,13 46,78 502,41
Talús de barranc 82,89 0,00 16,37 116,97 39,15 313,87 0,00 569,24
Fons de vall 143,21 0,00 8,00 0,00 3,75 26,14 6,19 187,30
Glacis 22,06 268,09 54,00 0,91 7,72 21,19 0,00 373,97
Plana deltaica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 471,00 471,00
Altres elements 3,59 3,70 0,20 1,14 2,05 13,99 1,82 26,48
TOTAL CONCA 1845,67 1749,61 1555,62 1186,23 426,64 1368,29 1628,17 9760,52
Taula 18.- Superfícies ocupades per cada una de les geoformes susceptibles de patir inundació (ha).
6.- CARACTERITZACIÓ GEOMORFOLÒGICA DE LA CONCA DEL BESÒS
6.1.- PRINCIPALS FORMACIONS GEOMORFOLÒGIQUES
El sistema fluvial del riu Besòs consta de tres zones ben diferenciades que, simplificant molt,
són les següents: una conca de drenatge, una zona de transferència i una zona de
sedimentació.
La conca de drenatge i de concentració de l’aigua està la formada, al nord de la conca, per la
vessant sud de la Serralada Pre-litoral amb el Montseny i els cingles de Bertí, que conformen
un terreny abrupte amb pendents forts, i al sud-est per la Serralada Litoral. Els materials
d’aquesta zona són roques del sòcol paleozoic (pissarres argiloses, micacítiques i
ampelítiques amb petites intercalacions de gres i calcàries).
La zona de transferència està situada bàsicament a la plana del Vallès i està constituïda pels
canals principals dels cursos baixos dels rius Mogent, Congost, Tenes, Caldes Ripoll. El límit
entre la conca de drenatge i la zona de tranferència el marca una fractura del sòcol paleozoic,
que es produí durant el cicle alpí i que dóna a cadascuna de les parts una història geològica
molt diferenciada.
La zona de sedimentació pròpiament dita hauria d’estar constituïda per formes deltaiques
actuals, però el riu Besòs, molt modificat antròpicament, descarrega la seva càrrega
sedimentaria directament al mar.
El rebliment quaternari es troba àmpliament desenvolupat en les valls fluvials dels rius
Congost, Mogent, Tenes, Ripoll i Besòs. La diversitat de dipòsits quaternaris és gran,
corresponent a diversos ambients i morfologies, incloent terrasses fluvials, glacis
d’acumulació, planes deltaiques, cons i ventalls al·luvials.
6.1.1.- Dipòsits en terrasses fluvials
Dins de l’àrea d’estudi es troben terrasses fluvials associades als rius Mogent, Congost,
Tenes, Caldes, Ripoll i Besòs. Les terrasses més altes es situen a alçades relatives de
desenes de metres sobre el nivells del riu amb potencies que poden atènyer l’ordre mètric a
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 21 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
decamètric amb facilitat. Es troben sobretot en rius encaixats com el Ripoll, el Tenes o la
Riera de Cànoves. Malgrat l’absència de datacions absolutes se’ls hi suposa una edat
corresponent al Pleistocè Superior. El material acumulat és polimíctic, constituït per còdols
heteromètrics de quars, quarsites, gresos, calcàries en una matriu sorrenca que inclou nivells
de llims. Aquests dipòsits es troben completament desvinculats de la dinàmica fluvial actual i
s’han de considerar formes i dipòsits fòssils o relictes.
La terrassa mitja és la més representada arealment en el rius Mogent, Congost, Tenes i
Caldes, i sobretot en la confluència amb el Besòs. Cal tenir en compte la gran antropització
que presenten aquest cursos, sobretot en les seves parts baixes, en les que en moltes zones
existeix un rebliment del que anteriorment es corresponia amb la terrassa baixa. La
composició és similar a la de la terrassa alta però presenta majors continguts en argiles i la
mida mitjana dels còdols és més petita.
La terrassa baixa es troba àmpliament representada en els cursos baixos dels afluents,
havent desaparegut totalment en el curs baix dels grans rius com el Congost, el Mogent o el
Besòs, degut a la canalització d’aquests trams.
La terrassa actual està representat per les planes d’inundació i els cursos actuals dels rius
principals, sobretot en les seves parts baixes. Aquesta terrassa està també inclosa en l’espai
dins de la canalització dels rius Congost, Mogent i Besòs.
6.1.2.- Dipòsits al·luvials: cons de dejecció i glacis d’acumulació
Els dipòsits al·luvials han tingut un gran desenvolupament com a principals protagonistes del
rebliment de la conca neògena del Besòs. La conca ha estat omplerta de sediments per
cursos fluvials instal·lats a favor de les directrius tectòniques, cons i ventalls al·luvials com a
resultat de l’acumulació dels materials erosionats dels relleus circumdants i extensos glacis
d’acumulació com a resultat de diverses fases d’erosió i denudació. No obstant la pràctica
totalitat d’aquests dipòsits són inactius i no formen part de la dinàmica actual. Per tant han de
ser considerats en la pràctica formes i dipòsits relictes o fòssils generats en temps geològics
recents però no actuals.
En el cas dels cons de dejecció subactuals la seva representació és testimonial i circumscrita
únicament al con aterrassat no funcional del Figaró, a marge esquerre del riu Congost.
6.1.3.- Dipòsits de plana deltaica
Aquests tipus de dipòsit ocupen una considerable extensió i constitueixen la plana deltaica de
la desembocadura del Besòs, caracteritzada per trobar-se intensament antropitzada i
degradada, ocupada per assentaments urbans i industrials, amb grans ciutats com Santa
Coloma de Gramanet, Badalona o Sant Adrià del Besòs. Els dipòsits d’aquesta àrea estan
formats per diferents nivells de llims orgànics, graves i sorres.
L’evolució del delta del Besòs en els últims segles està lligada a les obres del port de
Barcelona i a l’acció humana en les costes del Maresme. La seva morfologia actual és poc
evident. La plana deltaica està solcada per un únic llit, que pateix un estretament en la seva
desembocadura a causa de l’existència de barres. En realitat, l'actual delta del Besòs es
manté gràcies a les defenses artificials creades per les indústries pròximes i a les campanyes
d’abocament de terres realitzades sobretot entre els anys 1975 - 1977, procedents de la
construcció i residus industrials. El procés de degradació del delta del Besos va començar
cap a 1887, quan va tenir lloc una reducció del transport net de sediments (de 211.350
m³/any a 68 m³/any) a causa de les extraccions en la llera del riu.
6.1.4.- Dipòsits litorals
La franja de litoral que es troba sota l’influx del riu Besòs es caracteritza per ser una costa
baixa i sorrenca sobre la qual s’ha exercit una gran pressió urbanística. Els dipòsits litorals
pressenten una evolució de clar domini de l’onatge, com ho demostra la presència de cordons
litorals que prograden per acreció. L’activitat antròpica ha modificat considerablement aquest
entorn.
Les platges de la desembocadura del Besòs constitueixen una franja estreta paral·lela a la
línia de costa que arriba a atènyer els 200 m d’amplada en les proximitats de la
desembocadura. Aquestes acumulacions s’han dipositat per l’acció de les onades i dels
corrents de deriva, i estan formades principalment per sorres fines amb restes de closques, i
localment inclouen graves.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 22 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
6.2.- GEOMORFOLOGIA FLUVIAL
Durant les crescudes la circulació fluvial s’adapta davant la necessitat d’evacuar o
emmagatzemar, de forma temporal, cabals majors. Això es tradueix o bé en un augment de la
secció o bé en un augment de la velocitat mitja del corrent. Aquestes modificacions impliquen
canvis geomorfològics que queden registrats un cop les aigües minven. De fet, el major
treball morfogenètic dels rius es dóna durant els episodis d’avinguda, que poden modificar no
només la geometria del canal sinó la pròpia direcció del mateix, com és el cas de les
avulsions o els estrangulaments de meandres.
La part més moderna dels sistemes de terrasses no només és un registre dels canvis
geomorfològics esdevinguts, sinó un reflex directe de les condicions d’avinguda existents. Així
dons, mercès a aquestes relacions es pot correlacionar, fins a cert punt, les diferents
morfologies observables amb els cabals de diferents períodes de retorn. D’aquesta manera el
llit i la terrassa actual (T0) correspondrien al canal de desguàs d’un període de retorn de 10
anys. La terrassa baixa (T1), que està separada de la terrassa actual i de la llera per un talús
de terrassa, esdevindria el canal de desguàs per a cabals de períodes de retorn de 100 anys.
Finalment, per a períodes de retorn de 500 anys el cabal és capaç de superar el talús de la
terrassa baixa, funcionant aquesta com a canal d’aigües altes.
No obstant, aquesta aproximació de tipus hidrogeomorfològic es veu seriosament
compromesa degut a l’alta antropització de la conca del Besòs. L’ocupació sistemàtica durant
les darreres dècades de les terrasses baixes dels rius per infraestructures linials, terraplens i
rebliments antròpics, així com pel desenvolupament de zones industrials i residencials, ha
modificat profundament la geometria i dinàmica dels sistemes fluvials. El resultat és que en
l’actualitat la correspondència i/o correlació hidrogeomorfològica entre geoformes naturals i
comportament hidràulic s’ha vist afectada.
A continuació es caracteritzen geomorfològicament els cursos fluvials de la conca del Besòs.
6.2.1.- Riu Mogent
El Mogent és un afluent del Besòs, amb un curs de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès
Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca
l'Arenes, i que s' uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès
del Vallès. Travessa els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu, la Roca del Vallès,
Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.
El relleu i la geologia han concretat dues zones totalment diferents pel que fa a la morfologia i
característiques fisiogràfiques de la seva conca. Per una part el vessant nord (Montseny), on
neixen la majoria dels seu afluents, i per l’altra el sector sud, a les Serres del Corredor i
Marina.
El curs del riu Mogent coincideix en el seu recorregut amb la falla que en direcció Nord-Est,
Sud-Oest limita la depressió del Vallès, fet que determina en gran mesura que el
desenvolupament dels afluents sigui major en el sector nord, on els materials sedimentaris
donen origen a formes suaus i terrenys aptes pel al conreu.
El vessant sud del Mogent està format principalment per granit, que en descompondre’s
produeix el sauló, que comporta una excel·lent reserva hidrològica on s’acumulen les aigües
subterrànies.
El sistema de terrasses dels afluents del riu Mogent en els seus trams alts és poc
desenvolupat. Al Rec de Vallforners s’identifica una terrassa baixa situada a +1-2 m de la
llera que enllaça amb nivells més antics corresponents a una terrassa alta situada a + 10 m.
Més avall, el riu passa a estar més encaixonat i la terrassa baixa desapareix donant lloc a una
terrassa mitja situada a +4-6 m que enllaça amb la terrassa alta (+10 m) més suaument.
A la Riera de Vallserena, la terrassa mitja se situa uns +2-4 m sobre la llera.
Pel que fa als altres afluents de menor entitat com el Torrent del Fou o les Rieres de
Vallbona, Giola i Llinars, no tenen capacitat suficient per generar terrasses, de manera que la
llera queda encaixada entre els talussos que la delimiten.
En el riu Mogent s’observa una terrassa mitja de +4-6 m, que inclou un antic nivell inferior de
terrassa que ha estat reblerta. En l’àrea corresponent a la canalització s’hi pot reconèixer en
alguns trams una terrassa baixa situada a +1-2 m per sobre la llera així com barres de graves
del llit actual. En el tram final, abans de la desembocadura al riu Besòs, la terrassa mitja
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 23 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
enllaça amb una terrassa alta de +6-8 m, mentre que en d’altres llocs la elevació del terreny
és progressiva a mitjançant glacis. Nombrosos petits afluents connecten amb Mogent formant
amples fons de vall.
En el curs alt dels afluents del Mogent, cal considerar espai inundable, des d’un punt de vista
geomorfològic, el definit per la llera, terrassa actual i terrassa baixa, tenint en compte que
aquest espai és plenament funcional per a cabals de períodes de retorn que es poden
considerar freqüents. En el curs principal del Mogent, la inundabilitat es donaria
preferentment en les zones corresponents als antics nivells de terrassa inferiors, que
actualment han estat reblerts i enllacen amb la terrassa mitja.
D’una forma menys precisa es pot afirmar que des d’un punt de vista geomorfològic els
cabals corresponents a períodes de retorn més elevats (500 anys) poden afectar a parts de la
terrassa mitja. El rebliment antròpic de les terrasses baixes ocasiona que els calats
d’inundació a la terrassa mitja puguin ser superiors als que es donarien en condicions
naturals.
6.2.2.- Riu Congost
El Congost es troba a la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí.
L’acció erosiva del Congost al llarg dels segles ha produït un engorjament important que
comença al Gorg Negre, prop de Centelles, continua a Aiguafreda i el Figaró, i que finalment
s’obre a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Aigua avall travessa la plana del Vallès,
passant per Granollers, per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent a
l'alçada de Montmeló. L’únic afluent de certa entitat és l’Avencó, que conflueix pel marge
esquerre a Aiguafreda.
La part alta del Congost, corresponent a tot el tram aigua amunt de la Garriga, es caracteritza
per una llera clarament incidida i delimitada pel talús de terrassa que dóna lloc directament a
la terrassa mitja, situada a +4-5 m de la llera actual. Aigües avall de La Garriga la terrassa
mitja augmenta en extensió i s’hi observen antics nivells de terrassa inferiors, que
correspondrien a una terrassa baixa que actualment ha estat reomplerta. En zones on la llera
és més ampla es pot observar la terrassa actual. En alguns punts s’observa la presència
d’una terrassa alta de + 6-8 m.
Pel que fa a la inundabilitat, s’inundarien aquelles superfícies corresponents a la terrassa
actual i terrassa baixa, en períodes de retorn freqüents, mentre que parts de la terrassa mitja,
s’inundarien en períodes de retorn de més baixa recurrència.
6.2.3.- Riu Tenes
El riu Tenes neix a Castellcir, al nord del Vallès Oriental, i passa per Sant Quirze Safaja,
Riells, Bigues, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall i Parets. Desemboca al
Besòs pel marge dret uns 2 km aigua avall de la unió del Mogent i el Congost.
Pel que fa al relleu, passa per dues zones molt diferenciades, situades amunt i avall de les
cingleres de Sant Miquel del Fai. La part nord, aproximadament un terç del curs del riu,
transcorre sobre els relleu muntanyosos i els altiplans de Castellcir i Sant Quirze Safaja, a
través d’un paisatge plenament rural. A la resta del seu recorregut, el Tenes transcorre sobre
uns terrenys argilosos suaus i baixos, on es dóna una forta ocupació antròpica i industrial.
En la geomorfologia fluvial realitzada s’observa que junt a la llera hi ha trams on aquesta
s’eixampla i que correspondrien a la terrassa actual. Aigües amunt de Santa Eulàlia de
Ronçana, el riu forma un meandre molt marcat, canviant de direcció O-E a N-S. La terrassa
baixa apareix en aquesta zona situada sobre uns +2-3 m sobre la llera. La terrassa mitja és
present al llarg de tot el curs amb una amplada considerable, situada uns +6-8 m sobre la
llera. En algunes zones apareixen terrasses altes situades a +10-12 m.
Cal considerar espai inundable, des d’un punt de vista geomorfològic, el definit per la terrassa
actual i baixa tenint en compte que aquest espai és plenament funcional per a cabals de
períodes de retorn baixos. D’una forma menys precisa es pot afirmar que, des d’un punt de
vista geomorfològic, els cabals corresponents a períodes de retorn més elevats (500 anys)
poden afectar la terrassa mitja.
6.2.4.- Riera Seca
La Riera Seca és el principal afluent del Riu Tenes. Neix a Lliçà d’Amunt i desemboca al
Tenes, entre Mollet del Vallès i Montmeló. Tot i ser un curs de poca entitat, desenvolupat una
extensa terrassa mitja de +2-3 m que enllaça amb la del riu Tenes.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 24 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Cal considerar espai inundable, des d’un punt de vista geomorfològic, el definit per la terrassa
actual tenint en compte que aquest espai és plenament funcional per a cabals de períodes de
retorn baixos. D’una forma menys precisa es pot afirmar que, des d’un punt de vista
geomorfològic, els cabals corresponents a períodes de retorn més elevats (500 anys) poden
afectar la terrassa mitja.
6.2.5.- Riera de Caldes
La riera de Caldes neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de
les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l’estret entra a la plana del Vallès i
passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-Solità, Santa Perpètua de Mogoda, i
finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta.
Geomorfològicament presenta 3 nivells de terrassa ben diferenciats: la terrassa actual, dins
de la zona de canalització del riu, la terrassa mitja situada a una alçada de +4-6 m sobre la
llera i la terrassa alta a una alçada de +8-10 m. La terrassa baixa (+2-4 m) únicament apareix
en el tram alt, que es troba sense canalitzar.
La terrassa mitja enllaça en el seu tram final amb la terrassa mitja del Besòs. Aquesta
superfície, situada a un nivell de +5-6 m sobre els nivells de la llera, presenta amplades
considerables, part de la qual pot arribar a inundar-se en el període de retorn de 500 anys.
A l’alçada de Palau-Solità s’hi uneix la Riera de Sentmenat, que discorre per uns terrenys
propicis per a la formació d’un gran nombre de meandres. En aquest curs, molt menys
antropitzat, sí que s’hi distingeixen sectors corresponents a les terrasses actual, baixa, mitja i
alta.
Pel que fa a la inundabilitat, s’inundarien aquelles superfícies corresponents a la terrassa
actual i terrassa baixa, en períodes de retorn freqüents, mentre que parts de la terrassa mitja,
s’inundarien en períodes de retorn de més baixa recurrència.
6.2.6.- Riera Seca (Riera de Santiga)
La riera de Santiga travessa el municipi de Polinya i penetra en el municipi de Santa Perpetua
de Mogoda, on rep el nom de riera Seca. Aquesta s’ajunta amb la riera de Polinya prop de Ca
n’Albinyana i desemboca en el riu Besos a l’alçada de La Llagosta un cop creuada la
carretera C-17 i la C-33. Presenta dos afluents: el torrent de Salzies, a l’alçada de l’autopista
A-7 i el torrent de l’Home Mort en el creuament amb la B-140.
A diferència de la riera de Polinyà, la Riera Seca mostra un planta amb una marcada
sinuositat reflexada en la dotzena de meandres que presenta en la seva meitat superior.
Geomorfològicament presenta una terrassa baixa de + 2 m, amb zones on apareixen trams
de terrassa actuals. La terrassa mitja es troba situada a una alçada de + 4-6 m sobre el nivell
de la llera i apareix en el tram mig-baix.
Des del punt de vista geomorfològic es considera espai inundable el definit per la terrassa
actual i baixa per a períodes de retorn de probabilitat elevada, mentre que la terrassa mitja
resultaria inundable en períodes de retorn més elevats. Tot i això es constata que en el tram
final, canalitzat, la terrassa mitja es troba situada a relativament pocs metres sobre la base
del canal principal, fet que comporta que aquesta es comporti com a plana d’inundació i la
probabilitat d’inundació augmenti en aquesta zona per a períodes de retorn més baixos.
6.2.7.- Riera de Polinyà
La riera de Polinyà neix aigua amunt de Can Morera, sota la carretera que va de Sabadell a
Setmenat. Té com a afluent principal a la seva dreta la riera de Can Rovira, de curt
recorregut, la qual se li uneix passat el poble de Polinyà, tot just on acaba el barri de la
Creueta. Al marge esquerre hi aflueix el torrent de Can Serra. Travessa Polinyà de nord a
sud.
Geomorfològicament, presenta a la seva zona de capçalera una terrassa baixa de + 2 m, amb
zones on apareixen trams de terrassa actual. La terrassa mitja es troba situada a una alçada
de + 4-6 m sobre el nivell de la llera i apareix en el tram mig-baix. El grau d’antropització
d’aquesta riera és força alt en l’entorn urbà de Polinyà i els polígons industrials situats al sud
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 25 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
de la població en ambdues ribes de la riera (Ca n’Humet de Dalt, Can Vinyals i del Sud-est).
Una gran part de la riera discorre a cel obert per la trama urbana. Des de la carretera de
Sabadell travessa tot el barri de Can Serra, el parc de la Riera, i és soterrada l’alçada de la
carretera BV-1421. A partir d’aquest punt discorre soterrada sota la nova Rambla fins després
del carrer Montserrat Roig.
Pel que fa a la inundabilitat, es consideraria espai inundable el definit per la terrassa actual i
la baixa per a períodes de retorn de probabilitat elevada, mentre que la terrassa mitja
resultaria inundable en períodes de retorn més elevats. Tot i això, es constata que en els
trams urbans la terrassa mitja es troba situada a relativament pocs metres sobre la base del
canal principal, fet que comporta que aquesta es comporti com a plana d’inundació i la
probabilitat d’inundació augmenti en aquesta zona per a períodes de retorn més baixos.
Tanmateix cal destacar que la nova construcció d’edificis i vials a la zona nord de Polinyà i
properament a Can Rovira multiplicaran els abocaments pluvials als torrents degut a l’efecte
impermebilitzant de la pavimentació.
6.2.8.- Riu Ripoll
El riu Ripoll neix a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall dins el Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Discorre en direcció sud entre les serres del Farell i Sant
Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del
Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, on s’uneix al Besòs.
Els principals afluents són, per l'esquerra, el torrent de Canyelles, el de la Tosca (també
anomenat torrent de Colobrers o de Can Pagès) i el Riutort; i, per la dreta, el torrent de
Botelles o de Ribatallada, el Riu Sec i la riera de Sant Cugat.
El riu Ripoll es caracteritza per un fort encaixament, fruit de l’aprofundiment progressiu del
canal fluvial. S’hi diferencien zones corresponents a la terrassa actual, baixa, mitja i alta, però
la que predomina clarament és la terrassa mitja, situada a uns +5 m del nivell de la llera.
Respecte a la inundabilitat, en tractar-se d’un riu fortament encaixat i canalitzat en la seva
part final, la làmina d’inundació resulta arealment limitada als espais més confinats. Així
doncs, es consideraria espai inundable, des d’un punt de vista geomorfològic, el definit
principalment per la terrassa actual i per algunes àrees corresponents a la terrassa baixa,
tenint en compte que aquest espai és plenament funcional per a cabals de períodes de retorn
baixos.
6.2.9.- Riu Sec
El riu Sec neix al municipi de Matadepera, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
l'Obac, i travessa transversalment el Vallès fins a desembocar al Riu Ripoll. Passa pels
municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del
Vallès i Ripollet.
El riu Sec pren el seu nom a partir de la confluència dels torrents de la Batzuca i de la Grípia,
ambdós inclosos en la caracterització geomorfològica realitzada. El Torrent de la Grípia
discorre per un fons de vall pla, pel que no se li atribueix un sistema de terrasses definit. El
Torrent de la Batzuca, tot i que discorre força encaixat s’hi poden distingir zones elevades uns
+2-3 m que es correspondrien a la terrassa baixa. La terrassa mitja apareix en alguns punts,
situada a +5-6 m. Un cop format el Riu Sec per la unió d’aquest dos afluents, el curs presenta
una major entitat presentant terrasses mitges situades a +4-5 m que enllacen, en el seu tram
final, amb la terrassa mitja del Riu Ripoll.
Pel que fa a la inundabilitat, s’inundarien aquelles superfícies corresponents a la terrassa
actual, terrassa baixa i fons de vall, en períodes de retorn freqüents, mentre que parts de la
terrassa mitja, s’inundarien en períodes de retorn de més baixa recurrència.
6.2.10.- Riera de Sant Cugat
La Riera de Sant Cugat no té un naixement explícit, simplement se li atorga el seu nom a una
agrupació de torrents. Tots els torrents que li donen lloc neixen a una altitud d'entre 300 i 350
metres a la Serra de Collserola, en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. La Riera
discorre per la ciutat de Sant Cugat, després passa pel terme municipal de Cerdanyola del
Vallès, on fa de límit natural entre la Serra de Collserola i la zona més intensament
urbanitzada, i finalment desemboca al Riu Ripoll uns 600 m aigua amunt de la confluència
d’aquest amb el Besòs, en el terme municipal de Montcada i Reixac.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 26 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Geomorfològicament, presenta a la seva zona de capçalera una terrassa baixa de + 2 m, amb
zones on apareixen trams de terrassa actual, principalment on hi ha algun meandre. La
terrassa mitja es troba situada a una alçada de + 4-6 m sobre el nivell de la llera i apareix en
el tram mig-baix, quan la riera es troba canalitzada.
Pel que fa a la inundabilitat, es consideraria espais inundable el definit per la terrassa actual i
baixa, per a períodes de retorn de probabilitat elevada, mentre que la terrassa mitja, resultaria
inundable en períodes de retorn més elevats. Tot i això, es constata que en el tram final,
canalitzat, la terrassa mitja es troba situada a relativament pocs metres sobre la base del
canal principal, fet que comporta que aquesta es comporti com a plana d’inundació i la
probabilitat d’inundació augmenti en aquesta zona, per a períodes de retorn més baixos.
6.2.11.- Riu Besòs
El riu Besòs com a tal es forma per la unió dels rius Mogent i Congost, que s’uneixen entre
els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès. A partir d’aquest punt el Besòs
recorre uns 18 km per la plana del Vallès i la plana de Barcelona fins a la seva
desembocadura al mar Mediterrani, que té un caire totalment urbà dins l'Àrea Metropolitana
de Barcelona, en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
La geomorfologia del Besòs es troba fortament modificada, sobretot pel fet que el riu ha estat
canalitzat en el seu tram final. La terrassa mitja que enllaça amb la dels principals afluents, va
disminuint la seva cota fins a desaparèixer, en arribar a la plana, donant lloc a la plana
d’inundació.
Aquesta plana d’inundació representaria la superfície susceptible de ser inundada per
qualsevol període de retorn. No obstant, la probabilitat que això succeeixi, ha disminuït
notablement amb la canalització del tram final del riu. Tot i això, el desnivell existent entre
aquesta plana i la terrassa actual és suficientment petit per a que cabals corresponents a
períodes de retorn de baixos puguin afectar parcialment la plana d’inundació. En cas de
períodes de retorn elevats és d’esperar que l’afecció es produeixi en una superfície més
amplia de la plana d’inundació, superant en alguns punts la canalització existent.
6.3.- PRINCIPALS ALTERACIONS HIDROGEOMORFOLÒGIQUES
Tal i com s’ha comentat anteriorment, la conca del Besòs té un elevat grau d’antropització.
Les zones planes, principalment terrasses baixes i mitges dels grans eixos fluvials de la
conca estan ocupades per assentaments urbans, on es desenvolupen grans ciutats i polígons
industrials.
Els rius que discorren per trams urbans en general es troben canalitzats, amb la
desnaturalització que això comporta. Aquestes actuacions estructurals es van començar a
realitzar arran de les inundacions de l’any 1962, prioritzant la capacitat de desguàs enfront de
la preservació dels ecosistemes fluvials de ribera. Aquests endegaments han comportat la
reducció de la capacitat de laminació, la disminució dels temps de concentració de les aigües,
la reducció de la longitud del riu (ja que no permeten la formació de meandres), l’increment
del pendent, l’increment de la velocitat de l’aigua i l’augment del poder d’erosió i transport de
l’aigua.
En la taula següent s’indica la longitud d’endegaments dels principals rius de la conca:
Subconca Longitud curs (km) Longitud endegaments (km)
Riu Mogent 24 8,6
Riu Congost 37 20,9
Riu Tenes 32 9,2
Riera de Caldes 28 11,8
Riu Ripoll 36 19,3
Riu Besòs 18 18
TOTAL CONCA 183 87,8
Taula 19.- Longitud d’endegaments per riu Besòs i els seus afluents.
Altres alteracions són les que es donen per les captacions d’aigües superficials i extraccions
d’aigües subterrànies per a regadiu, abastament i usos industrials, l’extracció d’àrids, així com
la presència de nombroses estacions depuradores d’aigües residuals, que en el cas de la
desembocadura del Besòs aboquen les seves aigües residuals a través de col·lectors i
sobreeixidors del sistema de sanejament, provocant una gran aportació de càrrega orgànica
que produeix un deficient estat fisicoquímic de les aigües fluvials.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 27 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
Finalment la construcció en la línia de la costa d’espigons, port i passeig marítim també
contribueix al fort impacte hidrogeomorfològic, artificialitzant la línea de costa.
Un 43,5% de l’àmbit d’estudi de la cartografia geomorfològica es correspon a zones fortament
modificades antròpicament i/o ocupades per infraestructures. D’aquesta superfície,
aproximadament un 90% coincideix amb les formes fluvials susceptibles de patir inundacions
(terrasses, plana deltaica, glacis, fons de vall) recollides en la cobertura relativa a inundabilitat
(li_geo). Les eines SIG emprades permeten obtenir els resultats d’aquestes superfícies que
es situen sobre els elements fluvials cartografiats. Els resultats més significatius són els
següents:
Riu Mogent
(ha)
Riu Congost
(ha)
Riu Tenes (ha)
Riera Caldes
(ha)
Riera Seca (ha)
Riu Ripoll (ha)
Riu Besòs
(ha)
TOTAL CONCA
(ha)
% resp a SFR
Llera 5,73 9,19 0,001 0,68 1,09 8,84 38,17 63,70 0,66
Torrent, Riera 1,93 0,00 3,94 2,43 0,00 0,00 0,03 8,34 0,09
Terrassa actual 52,24 70,44 27,08 60,54 0,152 50,77 149,43 410,66 4,24
Terrassa baixa 42,62 0,00 0,00 0,44 7,80 66,32 0,00 117,18 1,21
Terrassa mitja 196,96 634,94 324,97 363,09 144,34 393,08 819,30 2876,69 29,68
Terrassa reblerta 3,03 87,79 6,60 12,53 0,00 13,30 19,10 142,34 1,47
Talús de terrassa 22,06 26,63 14,22 19,05 10,59 24,30 45,95 162,79 1,68
Talús de barranc 6,61 0,00 5,17 5,52 0,79 2,32 0,00 20,41 0,21
Fons de vall 40,02 0,00 1,212 0,00 0,00 0,605 3,89 45,73 0,47
Glacis 2,453 112,72 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 115,17 1,19
Plana deltaica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 469,74 469,74 4,85
TOTAL SUBCONCA (ha)
373,65 941,70 383,20 464,28 164,77 559,51 1545,62 4432,73 45,74
% respecte a sup.d'estudi PEF
7,63 26,26 12,69 16,40 11,78 15,22 53,66 19,89
Taula 20.- Superfícies d’estudi de cada subconca en què coincideixen elements inundables i superfícies fortament remodelades (SFR).
Dels resultats de la taula anterior s’observa que aproximadament un 30% de les zones
fortament remodelades es troben sobre la terrassa mitja. La plana deltaica, la terrassa actual,
les terrasses reblertes (en la majoria dels casos, terrasses baixes que han estat reomplertes
en les zones on s’ha canalitzat el riu i que en el seu estat natural, correspondrien,
majoritàriament a terrasses baixes però que en l’actualitat corresponen en gran part a
terrasses mitges antròpiques) i la terrassa baixa són els altres elements susceptibles de patir
inundació que es situen sobre àrees antropitzades. La subconca que presenta més superfície
inundable en àrees antropitzades és la del tram final del Besòs, amb més del 50% de
superfície, ja que la plana deltaica, considerada inundable, és una zona amb una forta pressió
urbana. La segueixen les subconques del Congost (amb més del 25% de la superfície
inundable situada sobre zones antropitzades), la Riera de Caldes i el Riu Ripoll. En aquestes
darreres, la terrassa mitja és la forma geomorfològicament inundable que presenta una major
coincidència amb les superfícies fortament remodelades.
Pel que fa a la terrassa baixa, ja s’ha comentat que ha estat majoritàriament eliminada
(reblerta) en les zones on s’ha canalitzat el riu, però en aquells llocs en què s’ha mantingut,
també es pot afirmar que ha estat antropitzada, tot i que en menor quantitat. La superfície de
terrassa baixa ocupada antròpicament representa un 4% del total de la superfície
antropitzada sobre zones susceptibles de patir inundació.
6.4.- DINÀMICA DE LES RIUADES EN RELACIÓ AL SISTEMA DE TERRASSES, ALS
PROCESSOS DE MODIFICACIÓ DEL CURS FLUVIAL I A LES INFRAESTRUCTURES
Un important procés que ocorre durant les inundacions és l’extensió dels fluxos en la plana
d’inundació, el que porta a la deposició de sediments a la mateixa. Aquest procés ha creat
durant segles a la conca del Besos els sòls al·luvials d’alta fertilitat en les planes d’inundació
que d’una banda poden sostenir alts nivells de biodiversitat, i de l’altra han fet d’aquestes
àrees llocs preferits dels assentaments humans i el desenvolupament agrícola. En llocs on la
geomorfologia i la connectivitat entre el llit del riu i la plana d’inundació adjacents no han estat
antropitzats es poden produir efectes beneficiosos com el rentat de fertilitzants, sals i
contaminants, o la recàrrega de les aigües subterrànies.
Amb l’augment de l’alteració humana el procés de generació d’escorrentia ha canviat,
especialment mitjançant la disminució de la capacitat d’infiltració del sòl degut al canvi d’usos
i l’ocupació directa de les zones inundables. La resposta hidrològica a les pluges depèn en
gran mesura tant de les característiques locals del sòl, com de la capacitat d’emmagat-
zematge d’aigua i les taxes d’infiltració. Per tant es fa evident la influència de l’antropització
en l’augment de la perillositat de les inundacions a la conca del Besos.
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 28 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
La presència dels rebliments i els terraplens deguts al desenvolupament de les
infraestructures viàries, polígons industrials o àrees residencials, i que ocupen les planes
d’inundació, constitueixen potencials obstacles al flux en cas de riuada que poden
incrementar l’efecte de la inundació en àrees properes. Es pot diferenciar l’ocupació de la
superfície potencialment inundable per terraplens de la dels rebliments.
Es poden considerar dues tipologies de terraplens segons es disposin transversals a la llera o
paral·lels a aquesta. Els primers corresponen en la seva majoria a terraplens d’infraes-
tructures viàries que travessen més o menys de manera perpendicular el curs fluvial. En
aquest cas la característica crítica ve determinada pel possible "efecte presa", que
ocasionaria un augment de calat aigües amunt i un potencial augment de la velocitat de
l’aigua en l'estrenyiment (efecte “coll d’ampolla”). Els terraplens paral·lels a la llera es
comporten com una mota, restringint l’espai disponible a la terrassa baixa per a un determinat
cabal d’avinguda, la qual cosa pot ocasionar un augment de calat i velocitat respecte a la
situació sense terraplè.
En el cas que l’ocupació de la superfície potencialment inundable ho sigui per rebliments el
comportament, tot i que similar al cas dels terraplens, pot diferir degut a les característiques
que els hi són pròpies. Com en el cas anterior es tracta d’acumulacions antròpiques, però a
diferència dels terraplens no són lineals. Si bé en determinats casos poden originar "efecte
presa" la característica que els converteix en elements modificadors de la dinàmica de la
riuada és que disminueixen l’amplada disponible a la plana d’inundació i constitueixen fonts
potencials de sediment en presentar, per regla general, una compactació feble i en tot cas
inferior a la dels terraplens.
Com a conclusió final, el gran grau d’antropització de les lleres i terrasses baixes dels cursos
fluvials de la conca del Besos, i en especial pel que fa referència a l’ocupació d’espais
inundables per dipòsits i infraestructures antròpiques, ocasiona modificacions dràstiques en el
comportament i la dinàmica dels cursos fluvials durant episodis de riuada, augmentant la
perillositat (calat i/o velocitat) respecte a la que es tindria en condicions naturals.
7.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Jardí, M (1985): Forma de una cuenca de drenaje. Anàlisis de las variables morfometricas
que nos la definen·. Revista de Geografía, nº XIX, pp.41-68.
Jones, J.A.A (1997): Global hydrology: processes, resources and environmental
management. Ed. Longman.
Lopez Alonso, R (2001): Temas de Ingenieria Hidrològica para Forestales. Universitat de
Lleida.
Palet Martínez, J.M (1.992): La comunicación viaria entre Barcelona y Badalona en relación
con las características físicas del delta de río Besós. Cuaternario y Geomorfologia, 6, pp. 123-
133.
Seneciales, J.M (1998): El analisis morfológico de las cuencas fluviales aplicado al estudio
hidrogràfico. Norba, nº X, pp.155-183.
Seneciales, J.M (1999): Redes fluviales. Metodología de Análisis. Estudios y Ensayos, 34.
Universidad de Málaga, 337 p.
Ward, R.C: Principles of Hydrology. Suffolk, McGraw-Hill, 360 pp.
PÀGINES WEB
Diputació de Barcelona, Geoserveis. Mapes disponibles en format WMS [en línia]. Ortofoto
històrica dels anys 1956-1957. Disponible a Internet:
http://www.diba.es/idebarcelona/geoserveis.asp
Adreça WMS: http://sitmun.diba.cat/wms/servlet/ORA56
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 29 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
8.- PLÀNOLS
Els plànols que acompanyen al present document són els següents:
Plànol 1.A.F: Plànol de geomorfologia fluvial.
Plànol 1.A.G: Zones potencialment inundables geomorfològicament.
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1.- Dades hidrogràfiques del riu Besòs i els seus principals afluents. .......................... 4
Taula 2.- Valors de superfície i perímetre per al riu Besòs i els seus afluents. ...................... 5
Taula 3.- Classificació de Gravelius. ...................................................................................... 5
Taula 4.- Valors de l’Índex de Gravelius per a la conca del Riu Besòs i les diferents
subconques. ...................................................................................................................... 5
Taula 5.- Valors d’altitud i superfície acumulada per al riu Besòs. ......................................... 6
Taula 6.- Valors de pendent de les subconques del Besòs ................................................... 6
Taula 7.- Velocitat d’escolament en funció del pendent mitjà d’un curs fluvial. ...................... 7
Taula 8.- Valors del pendent mitjà dels cursos del Besòs i els seus afluents. ....................... 7
Taula 9.- Ordre de jerarquització segons el mètode de Strahler de la conca del Besòs. ... 8
Taula 10.- Tipus de drenatge en funció de la densitat de drenatge. ..................................... 9
Taula 11.- Valors de la densitat de drenatge per al riu Besòs i els seus afluents. ................ 9
Taula 12.- Classificació del tipus de llera en funció de l’ìndex de sinuositat....................... 10
Taula 13.- Valors de sinuositat per al riu Besòs i els seus afluents. ................................... 10
Taula 14.- Classificació d’una conca segons la relació de bifurcació. ................................ 10
Taula 15.- Valors de la relació de bifurcació per al riu Besòs i els seus afluents. .............. 11
Taula 16.- Valors del coeficient de torrencialitat a la conca del Besòs. .............................. 11
Taula 17.- Àmbit de la cartografia geomorfològica. ............................................................ 12
Taula 18.- Superfícies ocupades per cada una de les geoformes susceptibles de patir
inundació (ha). ................................................................................................................. 20
Taula 19.- Longitud d’endegaments per riu Besòs i els seus afluents. ............................... 26
Taula 20.- Superfícies d’estudi de cada subconca en què coincideixen elements inundables
i superfícies fortament remodelades (SFR). .................................................................... 27
Planificació de l’espai fluvial a la conca del Besòs
1.A.6. Geomorfologia 30 05
23
3_
01
A0
6_
AX
_G
eo
morf
olo
gia
_v2
.do
c
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1.- Corba hipsomètrica de la conca del Besòs .......................................................... 6
Figura 2.- Mapa de pendents (en %) de la conca del Besòs ................................................ 7
Figura 3.- Xarxa fluvial completa de la conca del Besòs, aplicant el mètode de Strahler .... 8
Figura 4.- Exemple d’escarpaments a la Riera de Vallserena. .......................................... 13
Figura 5.- Exemple de barres fluvials a la llera del riu Besòs ............................................. 14
Figura 6.- Exemple de terrassa baixa al riu Congost. ........................................................ 14
Figura 7.- Exemple de terrassa mitja i terrassa mitja reblerta al curs del riu Congost........ 15
Figura 8.- Exemple de terrasses mitja i alta al Riu Tenes. ................................................. 15
Figura 9.- Plana al·luvial a la desembocadura del riu Besòs. ............................................ 16
Figura 10.- Exemple de fons de vall al Torrent de Can Diviu. .............................................. 16
Figura 11.- Exemple de talussos de terrassa i barranc al riu Ripoll. .................................... 16
Figura 12.- Exemple de con al·luvial al riu Congost (El Figaró). .......................................... 17
Figura 13.- Exemple de glacis d’acumulació al Riu Tenes. .................................................. 17
Figura 14.- Esquema de la influència dels reblerts antròpics en la inundabilitat. ................. 19