01.b.07.a. descripció elements...

Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga

01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 1 aca

_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

ÍNDEX

1 Introducció ............................................................................................................. 3

2 Breu descricpió d‟elements patrimonials per terme municipal ............................... 3

2.1 AGULLANA ..................................................................................................... 3

2.2 ALBANYÀ ....................................................................................................... 7

2.3 BIURE ........................................................................................................... 10

2.4 BOADELLA D‟EMPORDÀ ............................................................................. 11

2.5 BORRASSÀ .................................................................................................. 17

2.6 CABANES D‟EMPORDÀ .............................................................................. 20

2.7 CANTALLOPS .............................................................................................. 22

2.8 CAPMANY .................................................................................................... 24

2.9 cASTELLÓ D‟EMPÚRIES ............................................................................. 26

2.10 DARNIUS ...................................................................................................... 34

2.11 ESPOLLA ...................................................................................................... 40

2.12 FIGUERES .................................................................................................... 42

2.13 FORTIÀ ......................................................................................................... 56

2.14 LA JONQUERA ............................................................................................. 58

2.15 MAÇANET DE CABRENYS .......................................................................... 63

2.16 ORDIS........................................................................................................... 70

2.17 PERALADA ................................................................................................... 71

2.18 PONT DE MOLINS ....................................................................................... 76

2.19 RIUMORS ..................................................................................................... 80

2.20 EL FAR D‟EMPORDÀ ................................................................................... 81

2.21 SANT CLIMENT SESCEBES ....................................................................... 83

2.22 SANT LLORENÇ DE LA MUGA ................................................................... 85

2.23 SANT PERE PESCADOR ............................................................................. 89

2.24 SANTA LLOGAIA D‟ÀLGUEMA .................................................................... 90

2.25 SIURANA D‟EMPORDÀ................................................................................ 91

2.26 VILABERTRAN ............................................................................................. 92

2.27 VILAFANT ..................................................................................................... 93

2.28 VILAMACOLUM ............................................................................................ 95

2.29 VILAMALLA .................................................................................................. 96



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

2.30 VILAMANISCLE ............................................................................................ 97

2.31 VILANANT .................................................................................................... 97

2.32 VILA-SACRA ............................................................................................... 100

2.33 LLERS ........................................................................................................ 101

2.34 TERRADES ................................................................................................ 102

2.35 AVINYONET DE PUIGVENTÓS ................................................................. 104

2.36 CISTELLA ................................................................................................... 106

2.37 LLADÓ ........................................................................................................ 107

2.38 NAVATA...................................................................................................... 109

2.39 MOLLET DE PERALADA............................................................................ 110

2.40 RABÓS D‟EMPORDÀ ................................................................................. 111

2.41 GARRIGÀS ................................................................................................. 113

2.42 GARRIGUELLA .......................................................................................... 114

2.43 PAU ............................................................................................................ 116

2.44 PALAU-SAVERDERA ................................................................................. 118

2.45 VILAJUÏGA .................................................................................................. 120

2.46 PEDRET I MARZÀ ...................................................................................... 122

2.47 MASARAC .................................................................................................. 122

2.48 SANT TOMÀS DE FLUVIÀ ......................................................................... 124

2.49 LA VAJOL ................................................................................................... 128



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

1 INTRODUCCIÓ

A continuació podeu consultar els elements patrimonials més rellevants des de una

perspectiva de l‟espai fluvial detectats a la conca.

S‟ha elaborat una breu descripció dels elements agrupada per terme municipal.

2 BREU DESCRICPIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS PER TERME

MUNICIPAL

2.1 AGULLANA

1.1. Asil Gomis d’Agullana: Va ser fundat per mecenatge i després va passar a

mans de la Diputació de Girona, essent clausurat el 1970. Hi va estar asilada i morí el

1946 la Lídia de Cadaqués, personatge que Eugeni d‟Ors convertí en tema literari

l‟any 1954. L‟estat d‟abandó de l‟edifici ha portat al progressiu deteriorament de

fusteries i interiors. Es preveu la seva rehabilitació com a equipament cultural. L‟edifici

es va començar a construir l‟any 1912 per l‟arquitecte Josep Azemar Pont. L‟actual

façana ha perdut els elements decoratius modernistes originals, però conserva una

estructura que denota el seu estil inicial.

1.3. Can Perallada: L‟edifici s‟aixeca en mig d‟uns jardins que l‟aïllen completament

del nucli urbà. L‟accés directe a la planta noble té lloc a través de rampes i un pont. La

planta baixa, inicialment destinada a serveis, es troba avui dia integrada a la

residència. La gran porta d‟entrada és adintellada i amb un gran arc que la

sobremunta i columnes helicoidals als costats. Al seu damunt hi ha una imatge de la

Verge dins d‟una fornícula. Els arcs, alguns punts del mur i els pedestals del pont,

entre d‟altres, estan profusament decorats amb temes florals. A la banda de migjorn hi

ha una tribuna irregular, amb balcons circulars als costats i suportada per columnes.

La fusteria i els mobles van ser dissenyats en estil modernista; també les vidrieres,

encara que aquestes han desaparegut. La forta tendència al floralisme i a la línia

corba expressen una notable influència gaudiniana. L‟edifici és obra de l‟arquitecte

Josep Pijoan.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

1.4. Casa al carrer de la Concòrdia / casa Estela?: Casa de planta baixa i pis, amb

una torre circular coronada per una coberta cònica de teules vidriades verdes en

escala. És un edifici modernista de l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.

1.5. Casa Maria Teresa: Edifici de planta convencional que destaca pel seu

llenguatge innovador de clara arrel racionalista en un entorn de construccions

tradicionals. Constitueix un volum perfecte, sense cap mena d‟articulació, i només les

finestres s‟esdevenen elements destacables. Aquestes tenen totes les formes i

dimensions possibles: circular, quadrada i rectangular, gran, petita i mitjana, finestres i

balcons, etc., distribuïdes de manera força regular, a excepció del costat de

tramuntana. Un ràfec força destacat contribueix a atorgar a l‟edifici una certa noblesa.

També cal destacar l‟entrada al pati, feta amb un túnel de formes corbes i un sostre

pla. Sense cap mena de dubte es tracta de l‟arquitectura més innovadora i avançada

realitzada a Agullana durant el segle XX.

1.6. Societat de la Concòrdia: L‟origen de la seva creació té a veure amb la

prosperitat creada pel suro. Així, al 1851 es funda aquesta Societat que actualment

encara perdura amb vitalitat. El lloc on hi radica és un gran edifici modernista del

1912-13, primer encarregat a l‟arquitecte Gaudí, encara que finalment va

correspondre a l‟arquitecte J. Azemar, ja que va haver-hi desacords pressupostaris

amb el primer.

1.7. Ermita de Santa Eugènia: Restaurat modernament, és un edifici d‟una sola nau

amb una porxada al costat meridional d‟arcs rebaixats. Acull molta gent en l‟aplec que

s‟hi fa el Dilluns de Pasqua en una de les festes més tradicionals. Va ser molt malmès

durant la Guerra Civil i restaurat l‟any 1955. Als 60‟s es decideix adequar-la com a

casa de colònies. Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de les Salines.

Fotografia extreta de la web de la Fundació de l'Esplai de Girona, 2006.

1.8. Escoles Nacionals o Grup Escolar Mariano Vidal / CEIP Lluís Marià Vidal:

Són d‟estil modernista i molt interessants arquitectònicament. Van ser bastits entorn el

1914 i actualment acullen alumnes de primària. Ha estat considerat el projecte més

brillant dels realitzats per l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.

1.9. El Suro Fadrí del mas Can Bech de Baix: Situat davant del mas de can Bech de

Baix, té la particularitat de no haver estat mai llevat. És un arbre molt conegut i hi ha

qui li atribueix 500 anys d‟antiguitat. La soca té un perímetre de 4.6 m. Està catalogat

com a arbre monumental per mitjà de l‟Ordre del Departament d‟Agricultura,

Ramaderia i Pesca, del 8 de febrer de 1990, DOGC 1.262, del 2 de febrer de 1990.

Catalogat com a Bé d‟Interès Comarcal i Local.

Fotografia extreta d'Enric Tubert, Agullana, Quad. de la Rev. de Girona, 20, Dipt. i

Caixa de Girona, 1988.

1.10. Església de Santa Maria de l’Estrada: Edifici neoclassicista d‟una sola nau,

amb tres capelles lateral per banda i absis poligonal de cinc cares. Està documentada

del s. XIII, tot i que l‟edifici actual és del s. XVIII. A pesar de que el seu estat de

conservació a principis del s. XX ja era dolent, fou se‟ns dubte després de la Guerra

Civil quan quedà en un estat ruïnós. Les restes han estat restaurades i consolidades

en els anys vuitanta.

1.11. Església Parroquial de Santa Maria d’Agullana: Edifici romànic del segle XII-

XIII, d‟una nau i absis semicircular. La porta del frontis és de sis arcs en degradació.

El campanar romànic i de cadireta, té dos pisos d‟arcades. Ja és documentada l‟any

1019, tot i que l‟obra conservada correspon als s. XII i XIII, amb afegits posteriors com

ara el cor (s. XVI-XVII). Ha estat declarat monument històrico-artístic el 1984, fet que

se‟ns dubte ha contribuït a que el conjunt hagi estat restaurat el 1985. L‟edifici tanca,

pel costat nord, la plaça Major del poble.

1.12. Font de Dalt: Es troba dins un rec-corriol.

1.13. Font de Baix: Font de dos canyos situades al carrer de Lluís Gomis. En un

d‟ells es pot llegir, “any 1823”.

1.14. Mas Perxers: Gran casal que acollí els primers mesos del 1939 un important

grup de polítics i intel·lectuals del Govern de la Generalitat, en direcció a l‟exili, entre

els quals hi estava A. Rovira i Virgili. La major part de l‟edifici és del segle XIX,



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

construït sobre restes anteriors. Són visibles alguns elements defensius (torretes i

matacans), un fet força freqüent en els masos d‟aquesta comarca fronterera.

1.15. Menhir de la Pedra Dreta: Monument granític a l‟igual que els materials del sòl

seu entorn. Fa 2.60 metres per 1.30 metres d‟amplada màxima i presenta un perfil

orientat sud/oest – nord/est (240º - 60º aproximadament).

1.16. Necròpolis dins el camp de Can Bech de Baix: Fou descoberta l‟any 1924. és

una necròpolis de camps d‟urnes (bronze final – primera edat del ferro, dels segles

VIII-VI a. C.). Al 1943 s‟hi va fer la primera campanya d‟excavació en la qual

s‟exhumaren 226 sepultures. Les excavacions del 1989 han tret a la llum més de dos-

cents enterraments, però els responsables de les excavacions arqueològiques

calculen que podria haver-hi un miler. El material que s‟ha trobat es conserva en

diferents museus, especialment en l‟Arqueològic de Girona. Es considera un dels

jaciments més rics de la cultura dels Camps d‟Urnes del nostre país.

1.18. Sepulcres megalítics: El primer sepulcre és l‟anomenat la Llosa de la Jaça d‟en

Torrent, que conserva la cambra quadrangular i una interessant pedra de coberta i

restes del cromlec. L‟altre és el conegut per la Barraca del Lladre.

1.19. Molí de Can Bech: Antic molí, força desfigurat, situat a la riba dreta del riu de la

Guilla, molt a prop del pont inacabat pel qual havia de passar el vell camí d‟Agullana a

La Jonquera. A l‟actualitat el molí té la funció de dependència agrícola per a part de

les hortes periurbanes que s‟esglaonen entre el poble i el riu de la Guilla. S‟abastava

amb un canal que arrencava del riu, a les proximitats del pont nou de la crtra. de la

Jonquera a Agullana i la Vajol.

1.20. Palanca o passera al riu de la Guilla: Construïda seguint el mètode simple de

moltes altres passeres fluvials, amb un parell de taulons, recolzats sobre blocs de

pedra aïllats i units als estreps per cadenes per evitar que els arrosseguin les aigües

en episodis d‟avingudes.

1.21. Base de l'antic pont sobre el riu de la Guilla: Pont inacabat d‟una única

arcada del qual destaquen els seus estreps, amb carreus de pedra ben arrenglerats i

escairats. Construït amb la intenció de salvar el desnivell que origina la depressió del

riu de la Guilla al seu pas pels afores d‟Agullana. Per ell havia de circular el vell camí

d‟Agullana a la Jonquera, evitar el pas a gual pel riu així com els pronunciats revolts i

els forts pendents que tenia l‟antic traçat. L‟origen i l‟execució parcial d‟aquest pont es

podria trobar en el projecte promogut per l‟ajuntament d‟Agullana i elaborat pel mestre

d‟obres i director de camins, Esteve Muxach, el 1879. En la primera versió, el pont

havia de tenir la secció entre els estreps metàl·lica però, en una segona, es canvià per

l‟obra de fàbrica, en ser més econòmica. Si ens remetem als plànols i a la memòria

del projecte, l‟emplaçament és el mateix on trobem els vestigis del pont. Amb la seva

construcció s‟havia de facilitar la sortida de la producció suro-tapera d‟Agullana. El

pont, malgrat iniciar-se, restà inacabat tal i com el coneixem avui dia.

El projecte de la carretera actual, elaborat vers 1896, desplaçarà el pont en ús, encara

que modificat, a uns 200 m. aigües amunt d‟aquestes restes.

1.22. Font del capità Vega: Font d‟un únic canyo arranjada l‟any 1953 i coneguda,

també, com “dels Capellans” o d‟en Casanova. Situada en un corriol que davalla als

horts de les ribes del riu de la Guilla, als afores d‟Agullana, prop de la crtra. d‟Agullana

a Darnius.

1.23. Ca l'Amador: Edificació de planta baixa i dos pisos, recentment restaurada,

situada al carrer Colom, 5. Murs arrebossats. Consta de tres balconades a la primera

planta.

1.24. Font del Ral: D‟un únic canyo, consta que fou restaurada per J. Quera, el 1978.

1.25. Monument a Lluís Companys: Monument en pedra, grans blocs ben escairats,

aixecat al capdamunt d‟un pujol. Escalinata coronada per una paret en forma

piramidal. En aquest mur, el joc entre els carreus llisos i encoixinats formen una creu.

Aquest monument es troba al coll de la Manrella, fronterer amb França (comarca del

Vallespir). Fou erigit a iniciativa de la Comissió d‟Actes Lluís Companys, de la Vajol,

en memòria del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, i dels exiliats

que fugiren cap a França, per colls de muntanya com aquest, en acabar la Guerra

Civil.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

El monument es localitza a l‟acabament de la carretera asfaltada GI-505 de la Vajol

fins a la frontera amb França i que, a través d‟una pista, permet arribar fins als proper

poble vallespirenc de Les Illes.

Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de les Salines.

Fotografia extreta de Mapa Salines-Bassegoda, Grup d'Acció Leader Salines-

Basseg.,S.L.1999.

1.26. Font inferior del Parrot: Font de sis canyos construïda amb carreus de granit i

coberta amb una volta de canó rebaixada. La font disposa de bancs als seus dos

costats i reprodueix una mena d‟altar a sobre del qual, a la paret, hi ha la fornícula

amb la imatge d‟una verge.

1.27. Habitatge del c/Lluís Gomis, 10: casa de parets arrebossades, de planta baixa

i dos pisos; portal d‟arc rebaixat a la planta baixa i balconada ferrada en la primera

planta.

1.28. Ajuntament d'Agullana: Edifici de dimensions considerables que ocupa el nou

ajuntament des de mitjans de la dècada dels 80. Està format per planta baixa i dos

pisos, amb teulada i parets arrebossades. A la planta baixa.

1.29. Can Vidal: Edifici de dues façanes construït el 1910. La façana principal té un

simulat portal adovellat i un finestral amb acurat treball en el forjat i en el guardapols

(tipus que es repeteix als altres finestrals). De la planta sobresurt la balconada amb

ferro treballat als dos balcons. Sota la terrassa hi ha unes arquacions cegues.

La façana posterior té una petita portalada d‟accés. Les obertures són en arcades de

quart de punt. De la planta-pis sobresurt una galeria amb tres obertures serrades per

dues columnes.

1.30. Font davant escola Lluís Marià Vidal: Font d‟un únic canyo, bastida el juny de

1913, que se situa entremig de les rampes d‟accés al CEIP Lluís Marià Vidal.

Sobresurt la seva construcció en ferro, amb una inscripció a la part superior que

n‟explica els motius: “Proyectada por el ayuntamiento la construcción de una parte de

este grupo escolar, mediante un empréstito débese su total edificación a la filantropia

del Ilmo. Sr. D. Luís Mariano Vidal quien la costeó en su mayor parte. Donó el terreno,

materiales y mobiliario y completó su generosa obra haciendo conducir aguas de su

propiedad con destino al establecimiento y a la fuente pública que instaló en este sitio.

Agullana, junio de 1913”.

1.31. Pont camí accés Mas Perxés: Pont de pedra d‟una única arcada que salva el

torrent que discorre sota el mas Perxés i que possibilita l‟accés al recinte. Se situa en

un entorn força ombrívol amb peus arboris tan reconeguts com l‟immediat suro

monumental de Mas Perxés.

1.32. Suro monumental Mas Perxés: Es localitza a l‟entrada del mas del mateix

nom, al costat mateix del pont que permet l‟accés al mas. Catalogat com a Bé

d‟Interès Comarcal i Local (Ordre de 30 d‟agost de 1988, DOGC 1.042, 12-09-88).

1.33. Suro de la Roca del bolet (accés Mas Perxés): Suro de dimensions

considerables situat al peu de la carretera GI-501 d‟Agullana a la Vajol (p.k. 1.5), al

costat del camí que arrenca cap al mas Perxers. Allò que l‟ha fet més popular és la

peculiar roca granítica en forma de bolet que es troba al seu peu.

1.34. Can Bech de Baix: Mas d‟aspecte senyorial format per diversos cossos amb

disposicions diverses, amb parets arrebossades, amb carreus escairats a les

cantonades. Teulada a dues aigües i porxo obert a llevant.

1.35. Pont sobre riu Guilla (ctra. Jonquera): Pont de cinc arcades al pk. 3 de la

crtra. GI-500 que uneix La Jonquera amb Agullana. Salva la depressió que configura

el riu de la Guilla al seu pas pels afores del poble. Substitueix, al mateix emplaçament,

al primer pont que tingué aquesta carretera i que es construí vers el 1897 (el projecte

de la carretera és de 1894).

1.36. Font a la plaça església Sta. Mª Estrada: Petita font d‟un únic canyo

construïda en aparell de granit, a la plaça de l‟església de Sta. Maria de l‟Estrada.

1.37. Quarter de la Guàrdia Civil: Antiga caserna de la Guàrdia Civil desocupada ja

fa uns quants anys i que se situa a la carretera cap a la Vajol, a prop del CEIP Lluís

Marià Vidal. Edifici de planta baixa i pis, a dues aigües, amb acabats de regust



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

modernista i del qual destaca la balaustrada que s‟aixeca sobre la carretera. Possible

previsió de construcció d‟habitatges.

1.38. Menhir de Palaus: Bloc de granit de 3.20 metres d‟altura, 1.042 m3 de volum i

2650 kg. de pes. És un menhir fal·liforme amb solcs gravats formant un jou, de clara

influència atlàntica. No hi ha restes del cromlech, segurament per que l‟indret on es

trobava originalment va ser convertit en camp de conreu. Actualment, el menhir està

redreçat, restituït i situat vora el seu lloc original, acte que es va realitzar durant la

celebració d‟una festa popular.

Fotografia extreta de Tarrús, Josep. 1990; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els

grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,

Girona, 2002.

1.39. Dolmen de la Barraca del Lladre: Galeria catalana petita de cambra

rectangular feta de lloses i corredor més baix de granit. Actualment conserva en força

bon estat la seva cambra formada per tres lloses i tres lloses de coberta. Del corredor

resten set lloses més petites i una porta caiguda a la seva entrada. Del cròmlech del

túmul que cobria l‟estructura també queden restes ben visibles. En l‟indret s‟han trobat

gran quantitat de ceràmiques i diversos fragments de sílex.

Fotografia extreta de Tarrús, J., 1979; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups

megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona,

2002.

1.40. Dolmen de Rocalba: Galeria catalana petita de cambra rectangular feta de

lloses i corredor de granit. Actualment conserva en força bon estat la seva cambra

formada per tres lloses. Del corredor resten tres lloses més petites. Del cròmlech del

túmul que cobria l‟estructura també queden restes ben visibles, mesurant vuit metres

de diàmetre i amb una potència màxima d‟uns 60 a 80 cm. El túmul està reforçat per

radis fets per blocs més petits que reforcen l‟estructura interna.

Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe, 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i

menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de

Girona, Girona, 2002.

1.41. Dolmen de la Llosa de la Jaça d'en Torrent: Dolmen de cambra simple fet de

lloses de granit. La cambra interior amida 1.80 m. de llarg, 1.60 m. d‟ample i 1.15

d‟amplada màxima. Actualment conserva tres lloses de la seva cambra i la coberta

que es troba trencada i caiguda en part. Del túmul i del peristàlit que cobria

l‟estructura interna se‟n conserven restes ben definides. També s‟ha trobat nombrós

material arqueològic.

Fotografia extreta de J. Tarrús, 1985; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups


2002.

1.42. Menhir de Can Puig o del Camp de la Matalena: Menhir de granit, que fou lloc

d‟enterrament, en forma d‟estel·la que amida 3 metres d‟alçada per 4 d‟amplada. Es

tenen notícies històriques de la seva presència el 1990, quan fou identificat pel Sr.

Juanola Campà.

Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1994.

1.43. Via Augusta: En l‟indret s‟ha conservat un tram de la via romana procedent del

Coll de Panissars i que anava cap al sud. Era l‟antic camí romà que comunicava la

ciutat de Roma amb Cadis, penetrant en la Península Ibèrica pel Coll de Portús, on es

van aixecar els Trofeus de Pompeu. Aquest camí romà seguia l‟antic camí que havia

estat utilitzat des de temps molt remots per a la comunicació del continent africà amb

l‟europeu. L‟amplada mitja és de 4.5 metres i s‟ha conservat part de l‟empedrat, fet de

pedres planes i disposades de manera regular i sistemàtica. També conserva els

murs de pedra que el delimitaven a ambdós costats.

2.2 ALBANYÀ

2.2. Ca la Loleta: Casa de planta baixa i dos pisos, murs de pedra i aparell irregular.

La porta d‟entrada té grans carreus de pedra emmarcant-la i a la llinda hi ha una

inscripció amb la data 1782.

2.4. Can Mas: Construcció antiga amb una important reforma l‟any 1822. És una

construcció de pedra formada per diversos cossos. Planta baixa i dues alçades.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Destaca el porxat de la planta baixa el qual permet que la primera planta gaudeixi

d‟una considerable terrassa. En el moment de fer-se aquest inventari, el casal havia

patit una profunda restauració i ha estat transformat en allotjament de turisme rural.

Es localitza a tocar prop de la carretera de Sant Llorenç de la Muga, a les proximitats

de la Mare de Déu de Palau, limítrof amb el terme de Sant Llorenç.

2.9. Casa de l’antiga rectoria: Casa de planta quadrada amb una planta i pis,

formada per tres crugies cobertes per volta de pedra grassa i suportades per parets

de pedra.

2.11. Església de Sant Bartomeu de Pincaró: Església romànica d‟una sola nau,

amb volta de canó i absis semicircular a la banda de llevant. A la banda de ponent hi

ha el campanar, de cadireta amb doble obertura i de notable dimensió. La portalada

presenta tres arcs en gradació, llinda i timpà sense esculpir. Està abandonada i en

procés de recuperació.

Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.

2.13. Església de Sant Pere d’Albanyà: Correspon a la de l‟antic monestir i és un

exemplar romànic d‟una nau amb creuer ben diferenciat i tres absis semicirculars. En

la seva major part és d‟un romànic molt primitiu (s. X-XI), llevat del frontis i el

campanar que són posteriors (s. XII). Al campanar se l‟ha desproveït, en una

restauració posterior a la Guerra Civil, de la torre quadrangular que se li havia afegit,

tornant-li ja seva fesomia original. El conjunt ha estat restaurat encertadament en els

darrers anys.

2.17. Església de Sant Corneli de Ribelles (o de la Muga): veïnat de Ribelles,

(Bassegoda) Albanyà. Església d‟una sola nau amb volta de canó apuntada. En

resten únicament part dels murs del nord i migdia, l‟arc triomfal del presbiteri i l‟absis.

El maig de 1980, el Grup d‟Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès

comença les feines de recuperació d‟aquesta esglesiola traient bardisses i

desenrunant. Es continuaren al febrer de l‟any següent i tot seguit la Diputació va fer-

hi unes lleugeres obres de consolidació.

Se situa vora el torrent de Sant Corneli, entre prades, a prop de l‟Hostal de la Muga.

Construcció dels segles X, XI i XII.


2.18. Església de Sant Joan de Mussols (o M.D. dels Corbs): serra de Bossols,

(Bassegoda). Església romànica que corona la serra de Bossols. Documentada

d‟ençà del 1413, quan s‟esmenta com a església “recentment construïda”. El santuari

va estar habitat fins 1910 o 1915, quan en va marxar el darrer ermità. A finals del

1987 s‟acabaren els treballs de recuperació que va promoure el Grup d‟Art i Treball

del Centre Excursionista Empordanès. Se l‟ha anomenat, també, Sant Joan de

Bauçol, de Bell-Sols, de Baussols. Els pagesos de l‟entorn l‟anomenaven Mare de

Déu dels Corbs.


2.19. Església de Sant Martí de Corsavell: Església romànica amb una bella façana

del s. XII. És esmentada ja el 878 i el 1019 passa a ser possessió de la canònica

gironina. És un edifici d‟una sola nau i amb absis a llevant, sobrealçat en època

posterior. La remarcable façana a ponent està coronada per un campanar

d‟espadanya de doble obertura. Prop de l‟església s‟hi conserva una làpida sepulcral

mancada d‟inscripció però gravada amb elements decoratius.

L‟església de Corsavell es va començar a netejar el març de 1980 dels fems que hi

havia a l‟interior i, el desembre del mateix any, del bosc que l‟ofegava. L‟ajuntament

d‟Albanyà i la Diputació de Girona van arranjar el teulat el 1997. La porta original va

ser duta a Sant Pere d‟Albanyà a la dècada dels 60 i l‟actual, metàl·lica, s‟hi va

col·locar el desembre de 1998.


2.21. Església de Sant Feliu de Carbonils: Església romànica i esmentada el 1279.

Al costat hi ha elements de l‟església anterior, pre-romànica. A la sagristia d‟Albanyà

es conserva una làpida sepulcral esculpida d‟època gòtica primitiva, que procedeix

d‟aquí. L‟edifici actual fou bastit en els s. XII-XIII sobre restes anteriors pre-

romàniques, entre les que cal destacar la capçalera dels segles IX-X. Durant els

segles XV-XVII va ser reformada i ampliada. Posteriorment, durant la postguerra, va

quedar totalment abandonada a causa del despoblament que va patir la zona. El els

anys 70 va ser saquejada i poc després varen començar a sorgir iniciatives per a

recuperar-la. Aquestes culminen amb la restauració duta a terme entre 1985 i 86.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c


2.27. Porta de muralla medieval / Portal d’Albanyà: De la fortificació d‟Albanyà

resten vestigis a la zona SW del poble. Aquesta porta de la muralla exercia de portal

d‟entrada a la vila. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats amb un espai

intermedi cobert per volta de canó. A l‟esquerra del portal es veu un tram de llenç que

potser pertanyia a una torre de planta quadrada on hi ha una espitllera rectangular

aparedada.

2.28. Restes de l’Església de Sant Cristòfol dels Horts: S‟hi accedeix per un mal

camí des de Maçanet. El lloc és esmentat el 878 i la parròquia data del 954.

Actualment està molt arruïnada, i només resta dempeus part de l‟única nau i l‟absis

semicircular. Era un edifici bastit en dues èpoques, però la major part és dels s. XII-

XIII. Al proper Mas dels Horts es conserva una talla romànica seva de la Mare de Déu.


2.35. La Canova: Mas de diversos cossos, restaurat, amb parets de pedra vista,

planta baixa, dos pisos i teulada a dues aigües. Se situa a l‟entrada del nucli urbà

d‟Albanyà, a tocar de la carretera cap a Sant Llorenç de la Muga.

2.36. Font del Comú o d'Avall: Font d‟un únic canyo protegida per un arc de pedra i

flanquejada per dos bancs. Situada en una àrea d‟esbarjo a la riba dreta de la Muga al

seu pas per Albanyà.


2.37. Pont sobre la Muga cap a la font del Comú: Pas de vianants sobre la Muga

amb passera metàl·lica i que dóna accés a la Font del Comú.


2.38. Resclosa sobre la Muga de l'antic molí d'en Gorgot: Derivació d‟aigües de la

Muga, pel seu marge esquerre, probablement per alimentar el vell molí d‟en Gorgot,

uns 700 m. aigües avall. Per la configuració del terreny i la toponímia propera, és

probable que també servís per subministrar aigua als horts, ara gairebé abandonats,

que envoltaven el poble i que es trobaven pròxims al riu. La resclosa es localitza uns

200 m. aigua amunt de la Font del Comú.


2.39. Pont d'Albanyà o de la Boixeda sobre la Muga, entre el poble i el càmping

Bassegoda: Situat a uns 300 m. a l‟oest del poble d‟Albanyà, en el perllongament de

la carretera GI-511 que prové de Sant Llorenç de la Muga. Es localitza en un paratge

força feréstec conegut com “El Mal Pas”. Pont d‟obra de fàbrica d‟una única arcada

amb els estreps que es recolzen directament en els estreps del promontori rocallós

que descriuen les ribes de la Muga en aquest punt. Aquest pont travessa la gorga de

la Mina i, al costat, encara es distingeixen les migrades restes del molí del Dimoni.

Aquest pont permetia la connexió cap a Lliurona, cap de l‟antic municipi de

Bassegoda.


2.40. Molí i central hidroelèctrica d'en Gorgot: Antic molí fariner, situat al marge

esquerre de la Muga, subministrat amb aigües del riu. Fou transformat en central

hidroelèctrica el 1929 i estigué en funcionament fins el 1957, quan va cessar el negoci

per l‟escàs rendiment. A l‟actualitat, l‟edifici està en ruïnes i envaït per les bardisses;

no obstant, encara aguanten les parets mestres i és perfectament reconeixible la gran

bassa que alimentava la central.

2.41. Pont d'en Bertran: Té la peculiaritat que és el primer en creuar la Muga, des del

seu naixement. Pont de pedra de tres arcades, una de central i principal i, les laterals,

força més reduïdes. Hi passava un antic camí ramader. Es recolza per contraforts.

Una placa recorda la seva probable reconstrucció l‟any 1891 per Ysidre Bertran.


2.42. Palanca de Clot Saconca: Restes de l‟antiga palanca sobre la Muga que servia

per superar el riu al camí que unia Pincaró amb Albanyà pel Riberal. Es va malmetre

amb l‟aiguat de 1940 i acabà desapareixent pocs anys més tard. Actualment només

es conserven els seus pilars a un i altre costat d‟unes olles engorjades sobre les quals

hi ha un barranc d‟alçada considerable. Els dos pilars s‟aixequen just a l‟extrem del

rocam que tanca el barranc per les dues ribes de la Muga. Aquest fet atorga força



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

espectacularitat a l‟indret i havia d‟ocasionar una gran impressió als viatgers que

l‟havien de travessar en moments de crescudes del riu.


Fotografia extreta de Joaquim Agustí i Bassols, La Muga,Fundació Caixa de Girona,

2003.

2.3 BIURE

3.1. Can Gallart: Casal bastit sobre un desnivell que dóna lloc a un semi soterrani.

Els paraments són de mamposteria i els sostres són voltes rebaixades de maó planer.

Altres estances tenen els sostres ornamentats amb senzilles pintures. El paviment és

de peces ceràmiques.

3.3. Casalots del barri del Castell: Una dotzena de casalots del segle XVIII formen

el barri del Castell, la majoria dels quals s‟arrengleren en l‟anomenat carrer dels

castellans.

3.4. Església Parroquial de Sant Esteve de Biure: Esmentada al segle XI i

documentada el 1279 i 1280, però refeta totalment al principi del segle XVIII (1702).

És d‟una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, coberta amb voltes de

llunetes. El campanar és una torre octogonal de base quadrada.

3.5. Restes del castell de Biure: Queden dempeus pocs vestigis, els més evidents

són dos fragments de murs de molt gruix, atalussats, que formen angle recte. A

l‟entorn es veuen altres restes de fonaments i d‟enderrocs i una escala tallada a la

roca. És documentat d‟ençà l‟any 1463 quan era propietat de Bernat Avinyó, Senyor

de Biure. Més endavant va pertànyer als Senyors de Torralba, d‟aquí que també se‟ls

conegui com “el Castell dels Comtes de Torralba”.

3.6. Societat La Fraternitat (o La Sala): Edifici de planta regular i dos pisos d‟alçada,

rehabilitat entre 1995-99 amb la voluntat de donar-li un nou ús públic, respectant el

seu valor simbòlic i la seva simplicitat i racionalitat expressiva. A més de la façana

s‟ha mantingut també la imatge interior. S‟annexiona una nova ala de vidre i plafons

de fusta. L‟antiga Societat de Socors Mutus, la Fraternal, va ser fundada l‟any 1911.

3.7. Can Sans, actual edifici de l'ajuntament; als baixos, antic trull del poble:

Casa pairal de Can Sans. Edifici que té la peculiaritat de conservar, als baixos, l‟antic

trull i premsa d‟oli del poble. A l‟actualitat hi ha les dependències de l‟ajuntament.

3.8. Can Machacau: Situat a la plaça de la Constitució. Edifici de planta baixa, dos

pisos i terrat, parets arrebossades i balcons. La façana està acabada amb un

remolinat sense pintar, característic dels edificis del final del segle XIX i principis del

XX.

3.9. Pont sobre el Ricardell d'accés al poble de Biure venint des de l'N-II: Pont de

pedra d‟un únic ull que travessa el Ricardell i que serveix per donar accés al nucli urbà

de Biure, des de la crtra. GIV-5044.

3.10. Can Gironella: Casal amb pedra vista restaurat al barri del castell; és de planta

baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües.

3.11. Molí del pont de Capmany: Tot el que ens ha arribat d‟aquest molí són les

ruïnes de les seves parets i de la bassa. Situat al marge esquerre del Llobregat prenia

les aigües d‟una resclosa propera al mateix riu. Si les restes del canal estan molt

desdibuixades, en canvi, és perfectament visible l‟obertura que té l‟immediat Pont de

Capmany per permetre el retorn de les seves aigües al mateix riu.

3.12. Pont de Capmany al riu Llobregat sobre l'antiga N-II: Pont de pedra, amb

grans carreus ben escairats, format per dos arcs desiguals i bastit al segle XVIII.

Permetia a l‟antiga carretera de França i posterior Nacional-II superar el riu Llobregat.

Els pronunciats revolts que tenia la carretera a banda i banda del pont i l‟amplada

escassa faran variar el traçat de la via, a la segona meitat dels anys 60, de manera

que, des de ja fa algunes dècades, l‟anomenat “Pont de Capmany” ha quedat sense

ús.

3.13. Resclosa amb finalitat desconeguda sota el Pont de Capmany: Resclosa de

dimensions considerables i d‟ús desconegut al riu Llobregat, immediat a l‟anomenat

“Pont de Capmany”.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

3.14. Palanca del Ricardell: Pont molt estret de menys d‟un metre d‟amplada. La part

més antiga que es conserva, possiblement no destruïda pel pas d‟alguna riuada, són

les bases de pedra i morter de cada costat del Ricardell. Pel que fa a l‟arc del pont fet

de rajol i obra és nou. Al costat nord també es conserva, a partir del pont, un

empedrat fet de grans lloses de pedra que es dirigeixen vers el nord durant uns

metres. Les lloses són fetes de pedra sorrenca.

Fotografia extreta de la Carta Arqueològica, 1994.

2.4 BOADELLA D’EMPORDÀ

4.1. Antic forn d’en Genovés: Antic forn de ciment conservat a la carretera que va

de les Escaules a Pont de Molins. Mur de pedruscall de considerable alçada amb

obertures per arc escarser a la part baixa. Des de finals del s. XIX i fins a l‟actualitat

ha estat molt important la fabricació de ciment a les Escaules. A principi de s. XX les

pedreres de ciment de les Escaules proveïen tota la província de Girona, a més

d‟exportar-ne arreu del país i a França.

La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, any 2000, Quad.

Revista de Girona, núm. 90, Boadella d'Emp., any 2000.

4.2. Casa Serra (abans casa Rotllan): Casa construïda molt a prop del castell dins

del nucli emmurallat de Boadella. Tant a la clau de l‟arc com a la finestra apareix

esculpit un escut i la data de 1584. Aquesta fou, probablement, una de les primeres

cases que es varen construir en pedra. El fet que els seus propietaris tinguessin

escut, fa pensar en una vinculació amb el castell (potser administradors). Per un

capbreu de l‟any 1586 es coneix l‟existència dins de les muralles d‟una casa de

Bartomeu Rotllan que, per els afrontaments apuntats, coincideix amb l‟actual casa

Serra. A la clau de l‟arc i a la finestra podem llegir la data de 1584.

4.3. Casa Can Serrat: c/ d‟Amunt, (Les Escaules) Boadella d‟Empordà. Casa de

planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Murs de pedruscall amb

obertures d‟arcs de mig punt i arcs escarssers emmarcats per grans carreus ben

escairats. La majoria de cases del carrer d‟Amunt i el carrer de Figueres són fruit de

l‟expansió que viu les Escaules durant el s. XVIII. Un fill d‟aquesta casa, Martirià

Serrat Miró, fou un important general dels carlistes durant la guerra de 1833 a 1840.

4.5. Casa al carrer Ginebre (I): Casa construïda fora del perímetre emmurallat, a

l‟eixample del s. XVIII. Murs d‟aparell de rierencs, amb carreus ben escairats

únicament a la porta d‟arc de mig punt. Són visibles afegits posteriors amb maó. A

principi del s. XVIII el poble de Boadella era encara un reduït nucli de cabanes al

costat del castell i encerclat per una muralla. Les noves famílies que s‟instal·laren al

poble començaren a construir noves cases fora de les muralles i així varen néixer els

carrers Ginebre, Sant Gaietà, Nou i Set.

s. XVIII i posteriors.

4.6. Casa al c/ Ginebre (II): Murs atalussats d‟aparell de rierencs, amb carreus ben

escairats únicament a les obertures. Portes i finestres allindades. Graons de pedra

circular precedeixen l‟accés a l‟entrada. Cronologia: mateixa que l‟anterior.

4.7. Castell de les Escaules: veïnat de les Escaules (Les Escaules) Boadella. Edifici

de planta quadrada amb una torre circular que té l‟accés a 3 m. del terra amb volta

semiesfèrica. Murs de pedres sense escairar. De l‟antic castell de les Escaules són

visibles les torres i alguns panys de mur. El castell de les Escaules és una obra baix-

medieval (ss. XIV-XV) probablement edificat sobre restes anteriors. Apareix

documentat un castell en aquest lloc l‟any 1123. Durant l‟edat mitjana el Castell de les

Escaules era baluard del Castell de Llers i juntament amb d‟altres castells vigilava la

línia fronterera entre els comtats de Besalú i Empúries. Tant el castell de Llers com el

de les Escaules eren propietat dels Rocabertí, vescomtes de Peralada.

4.8. Castell-Palau de Boadella: El castell-palau de Boadella està situat al costat de

l‟església, a la plaça Major. Es tracta d‟un gran casal gòtic format per tres cossos amb

un mur que els uneix deixant un pati tancat rectangular. Entrant al pati s‟observa una

llarga escala amb carreus ben tallats, portalades d‟arc de mig punt dovellades i una

finestra gòtica coronella, d‟obertura biforada amb aquests trilobulats i impostes amb

decoració floral. L‟antiga sala major, a l‟ala septentrional de l‟edifici, conserva els

grans arcs de diafragma de mig punt i dovelles ben tallades. A la façana que dóna a la

plaça hi ha una portalada de mig punt amb grans dovelles. A banda i banda hi ha



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

unes fileres de còdols pertanyents al castell primitiu del s. XII. La resta data de la

remodelació feta en el s. XV. A l‟angle nord-est del palau s‟alçava una torre de planta

rectangular. A la part de migdia d‟aquesta torre encara s‟aprecien dos arcs de mig

punt que devien donar a unes estances (actualment desaparegudes).

Cronologia: El castell apareix documentat el 1223. Edifici actual fou construït en els

segles XIV-XV, possiblement sobre restes d‟una obra anterior. Durant l‟Edat Mitjana

actuava com a baluard del castell de Llers, i com aquest era propietat dels vescomtes

de Rocaberti de Peralada. Més tard passa a mans dels Vilamarí barons de Boadella

fins a principis del s. XVI.

Data obra: XIV-XV

L‟octubre de 2005 l‟ajuntament estava intentant ultimar un acord amb els propietaris

per tal que pogués passar a titularitat municipal i instal·lar-hi les oficines municipals,

algun petit museu, l‟arxiu històric o el dispensari mèdic. Font: VilaWeb, edició

Figueres: http://www.vilaweb.com/www/figueres (17 d’octubre de 2005).

4.9. Església de Sant Martí de les Escaules: c/. Processó, 1 (veïnat de les

Escaules). Edifici d‟una nau amb absis poligonal. La porta d‟entrada, allindada, porta

la data de 1785. L‟antiga església de St. Martí, situada prop del salt d‟aigua de la

Caula, fou tancada el 1785. L‟any 1926 el rector del poble va vendre les hortes

circumdants i les pedres de l‟església. Per això, actualment, no en queda cap vestigi.

Es tractava d‟una església romànica del s. XIII. L‟actual església de St. Martí,

emplaçada a uns 200 m. de l‟antiga, fou construïda el 1785 perquè la vella

amenaçava ruïna.

4.10. Església de Sta. Cecília de Boadella: Plaça de l‟Església, 4. Església de planta

rectangular amb una sola nau, absis semicircular i capelles laterals. La volta de la nau

és apuntada i seguida. Tot l‟interior està emblanquinat. Església construïda entorn a

1343, probablement sobre la primitiva capella del castell (dedicada a Sta. Maria).

Notablement engrandida i modificada a mitjan s. XVIII. L‟any 1993 es restaura la

teulada. El 1996 s‟inaugura un nou rellotge per al campanar (l‟anterior va quedar

malmès per un llamp).

4.11. Fàbrica de ciment Can Pagès: Crta. a Pont de Molins (veïnat de les Escaules).

Edifici de planta rectangular amb mur de càrrega al centre paral·lel a la façana i

coberta a dues aigües. A l‟interior nau amb cinc crugies de volta de canó rebaixada de

maó, igual que els arcs torals. D‟inicis segle XX, construïda a iniciativa de l‟empresari

figuerenc Pau Pagès i Lloveres.

La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, any 2000, Quad.

Revista de Girona, núm. 90, Boadella d'Emp., any 2000

4.12. Hàbitat o Cova de la Caula I: Abric natural de travertí que presenta la volta

caiguda. Es tracta d‟una cova d‟habitació del bronze final. Les seves dimensions són

de 10 metres de llargada màxima per 1.6 metres d‟alçada i 3 metres de profunditat.

En les diverses excavacions s‟han trobat nombrosos fragments de ceràmiques, 4

fragments de molins de pedra i 3 possibles polidors de pedra.

4.13. Hàbitat o Cova de la Caula II: Crtra. a Pont de Molins (veïnat de les Escaules).

La cova de la Caula II està situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un

vessant de travertins que hi ha prop de Les Escaules. Aquesta és la més conservada

de tot el conjunt. La seva entrada té forma de V invertida i una altura màxima de 2.5

m. La planta de la cova té forma de pera, amb una profunditat màxima de 15 m. i una

amplada de 7.5. Durant l‟època medieval l‟entrada a la cova fou tapiada per una paret

que aprofitava les roques naturals del lloc. Les excavacions arqueològiques

practicades en el lloc han permès descobrir l‟empedrat del sòl, un suport per

“cortines”, fragment de ceràmiques, restes d‟una llar o foc ocasional, un molí de mà,

claus, etc.

Cova o abric amb ocupació prehistòrica i medieval. Aquestes ocupacions antròpiques

tenien un caràcter primordialment ocasional, però a vegades s‟estenien a períodes

d‟intervenció més prolongats. L‟edat mitjana fou la darrera etapa en què es pot

documentar la utilització d‟aquests jaciments troglodítics.

4.14. Molí de Baix (Central elèctrica): A les Escaules, prop del pont de la carretera

que condueix a Boadella, hi ha l‟antiga central de fer electricitat coneguda amb el nom

de Molí de Baix. Conserva un curiós pont amb un sol arc i molta de l‟antiga

maquinària. Durant el s. XI va proliferar a Catalunya la construcció de molins per

moldre cereals. A les Escaules hi hagué força molins durant l‟Edat Mitjana i fins a final

del s. XIX, en què molts d‟ells es varen reconvertir en centrals elèctriques. També

coneguda amb el nom de molí d‟en Genover.

http://www.vilaweb.com/www/figueres%20(17



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

4.15. Molí de les Puces: Estrany edifici situat en el marge dret de la Muga, a 1 km. a

ponent del veïnat de les Escaules. Tot i el nom del molí de les Puces, sorgit de la

creença popular que era un antic molí molt petit, no es tracta d‟un molí. Algunes

recerques recents (basades en l‟anàlisi de la construcció i l‟existència de brolladors

naturals d‟aigua tèbia) apunten a un ús com a banys termals. Des de l‟exterior sembla

una cabana de pedra amb forma de naveta prehistòrica menorquina. Els murs,

lleugerament atalussats, són de pedres irregulars. Planta rectangular amb porta

esbiaixada, part acabada en punta massissa. Sostre de volta continua apuntada. Les

restes d‟aparell d’opus spicatum, l‟espitllera, etc. porten a datar aquesta construcció

en el s. X. Amb afegits posteriors com ara la volta d‟època gòtica. Localització: a 1 km.

a ponent del veïnat de les Puces.

Edat: s. XI i posteriors.

La volta actual de la construcció és apuntada, amb una coberta de doble vessant a

l‟exterior. L‟espai interior és un rectangle força regular de 7 metres de llarg per 2.5

metres d‟ample. La punta del nord-oest de la construcció és massiva, per tal de

protegir l‟edifici de les riuades, amb una longitud de 4.5 metres.

4.16. Molí d’en Miquel o d’en Grida: Aquest molí havia de servir per moldre el

sabonet (talc), però a causa del mal estat dels camins per accedir-hi s‟hi instal·là una

central elèctrica. La força d‟aquesta central es transportava a la fàbrica de talc que el

seu propietari (Pau Pagès) tenia a Pont de Molins, i també servia per portar corrent

elèctric a diferents pobles propers. Edifici de planta rectangular amb tres murs de

càrrega paral·lels a la façana. Planta baixa molt elevada. Coberta a dues aigües. Té

aspecte de construcció semiurbana.

Cronologia: L‟any 1896 Pau Pagès i Lloveras (1837-1921), empresari figuerenc de

l‟electricitat, fabricació natural de ciment i explotació de pedreres va fer edificar

l‟anomenat Molí d‟en Grida, prop de les Escaules. L‟any 1915 Pagès va fer aixecar 2

m. de presa d‟aprofitament de la Muga, en el lloc anomenat El Colze. Pagès va

comprar diversos molins de la zona de la Muga per transformar-los en centrals

elèctriques; amb l‟electricitat que generava va modernitzar la fabricació de ciment de

les seves indústries, alhora que va portar la llum a diverses poblacions de la zona.

4.17. El Molinot o la Molina: Crtra. de les Escaules a Boadella (veïnat de les

Escaules). Construcció d'arquitectura tradicional feta en pedra. Presenta aparell

irregular amb grans carreus ben escairats a les obertures. Molí construït en el s. XVII

sobre restes d‟un molí anterior (medieval). També conegut com “La Molina”.

4.19. Possibles restes de l’antic monestir de les Escaules: (Les Escaules)

Boadella d‟Empordà. Alguns historiadors han vist en les restes d‟aquesta construcció

del c. d‟Amunt una de les dependències de l‟antic monestir. S‟han conservat

únicament fragments de murs. El monestir de les Escaules fou fundat entorn els anys

820-825. Els monjos es dedicaven a ocupar una terra erma amb el propòsit

d‟adequar-la al conreu; la seva explotació anava a càrrec de pagesos colonitzadors

que adquirien la terra en propietat al cap de 30 anys. La ubicació (o successives

ubicacions) del monestir és un tema no resolt.

Aquest edifici són les úniques restes conservades de l‟època del Monestir de Sant

Martí. La casa s‟afegia al portal que en aquells moments servia per accedir a la

població. Es poden veure restes de la construcció original en la façana, on s‟adossa

l‟arc del portal. Els murs en opus spicatum són visibles en el mur de ponent de la casa

i en altres fragments dels murs de ponent i de migdia.

4.20. Restes de muralla de Boadella: S. XV. Plaça de l‟Església. De les antigues

muralles que encerclaven el reduït nucli medieval se‟n conserva un fragment davant

de la façana principal de l‟església. Es tracta d‟un mur fet amb pedres grans, sense

escairar, que presenta espitllera. Fins l‟any 1915 es conservava el portal d‟entrada i

sortida al recinte emmurallat. La portalada era feta amb grans dovelles i damunt seu

s'adreçava un mur molt alt, fet amb còdols de riu i coronat per quatre matacans.

4.21. Restes de la muralla de les Escaules. Portal d’Amunt i Portal del c. Oli: al c/

d‟Amunt i c/ de l‟Oli, (Les Escaules). Durant l‟Edat Mitjana el poble de les Escaules

estava encerclat de muralles. En el carrer d‟Amunt es conserva un portal que devia

ser una de les entrades del poble. Aquest portal està format per un arc de mig punt

amb petites dovelles. En un costat conserva una polleguera i l‟encaix o orifici per on

es desplaçava la barra-lleva. Al final del carrer de l‟Oli hi ha un passadís cobert amb

volta rebaixada que segurament era una antiga porta d‟entrada a la població. El

castell de les Escaules està documentat des de 1123, tot i que les restes conservades



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

són dels s. XIV-XV, època de formació del nucli poblat. D‟aquesta època cal datar les

restes de muralles conservades.

4.22. Societat la Caritat: c/ del Ginebre (Boadella). Edifici d‟inspiració modernista de

planta baixa. Façana amb obertures emmarcades per rajol. Un fenomen social ben

palès a moltes poblacions de l‟Alt Empordà a partir de la segona meitat del s. XIX és

la creació de societats de beneficiència. Aquestes tenien, entre d‟altres funcions, la

finalitat d‟ajudar econòmicament als socis que, per alguna raó, es quedaven

desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes societats varen esdevenir

centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La

disposició d‟un local on desenvolupar totes aquestes tasques va portar a la

construcció d‟uns peculiars edificis dels quals l‟arquitecte Azemar es va convertir en

un dels principals dissenyadors.

L‟embrió de la societat de Boadella es gesta el febrer de 1868 quan en una reunió a

l‟ajuntament es crea una junta per ajudar als més necessitats del poble. Aquesta junta

dóna el nom de Societat de Socors Mutus La Caritat i presenta els seus primers

estatuts l‟any 1906.

La seu de la societat era a la rectoria, però l‟any 1913 es planteja a l‟ajuntament la

possibilitat de construir un edifici en terreny públic. Aquesta iniciativa no va prosperar i

l‟any següent es decideix comprar l‟antic trull de Can Juncà i un terreny annex al c. del

Ginebre per construir la seu de la societat. En l‟edifici, a més de les reunions, es varen

celebrar festes majors i tot tipus d‟esdeveniments. Compta amb sala de ball i cafè per

a tots els veïns del poble.

L‟any 1988 va quedar dissolta la Societat i l‟edifici va passar a mans de l‟ajuntament.

4.23. Societat Unió Escaulenca: Pl. Major, núm. 3 (Les Escaules) Boadella

d‟Empordà. De la seu de l‟antiga Societat Unió Escaulenca se‟n conserva la sala de

ball. El local segueix el típic model d‟arquitectura popular catalana amb cairats i la

teula vista. Un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l‟Alt Empordà a partir

de la segona meitat del s. XIX és la creació de societats de beneficència. Aquestes

tenien, entre d‟altres funcions, la finalitat d‟ajudar econòmicament als socis que per

alguna raó es quedaven desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes

societats varen esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats

lúdiques i culturals. La disposició d‟un local on desenvolupar totes aquestes tasques

va portar a la construcció d‟uns peculiars edificis dels quals l‟arquitecte Azemar es va

convertir en un dels principals dissenyadors.

A les Escaules l‟any 1870 es va fundar la Societat de Socors Mutus La Concòrdia i

l‟any 1902 es crea La Sociedad Recreativa La Unión Escaulense. Ambdues

agrupacions tenien les mateixes funcions, pal·liar les mancances de servei mèdic i

assistir les famílies més necessitades en cas de malaltia o invalidesa. L‟any 1914

ambdues societats s‟agrupen en la Societat Unió Escaulenca, establint el seu domicili

en l‟antiga casa de Can Cabanes (adquirida el 1911) i que s‟amplia a principi dels

anys 40 amb l‟adquisició de la part del darrera de la seu, on hi havia el trull de Can

Pau Aymar. L‟any 1947 amb el nou espai es va construir el local o sala de ball que es

conserva en l‟actualitat.

L‟any 1987, en haver perdut la Societat la seva funció, es va convertir en una entitat

cultural i recreativa amb el nom de “Unió Escaulenca”, dedicada a l‟organització

d‟esdeveniments culturals i a tenir cura de l‟edifici que compta amb un cafè que està

obert tota la setmana.

L‟any 1997 es va restaurar la teulada de la sala de ball amb la col·laboració de

l‟Ajuntament.

4.24. Canal del Molí del Castell: Canal que arrenca, per la dreta, de la resclosa,

encara ben visible, que hi ha al curs de la Muga, a l‟alçada del cementiri de Boadella.

Servia per abastar el molí del Castell transformat, a inicis de segle XX, en central

hidroelèctrica. Les restes del molí es troben uns 800 m. aigua avall. El canal pren

unes dimensions força considerables al seu pas per sota el nucli urbà de Boadella.

Presenta secció d‟obra i uns arcs transversals possibles ficats o bé per facilitar la

neteja del canal o bé per reforçar les parets laterals davant la pressió de l‟aigua

circulant.

4.25. Molí del Castell: Edifici utilitzat actualment com habitatge. Construït el 1787 per

la família Marcè. És possible que fos reedificat damunt d‟un molí més antic que devia

pertànyer al baró del castell de Boadella. Va funcionar com a central elèctrica a

principis de segle. L‟any 1915 el seu propietari Francesc Sala el vengué a la Societat

Hidroelèctrica de Figueres.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

4.26. Pont sobre la Muga a l’entrada de Boadella: Pont d‟accés al nucli urbà de

Boadella per la carretera GIV-5042 que l‟uneix amb Pont de Molins i la crtra. N-II. És

un pont d‟escassa alçada i els orígens del qual es remuntarien el 1921, aprofitant les

pedres de l‟enderrocament de l‟antic portal gòtic de Boadella.

4.27. Pou de glaç del mas Bartolí: Ubicat al costat del mas Bartolí i prop de la Muga.

Té forma circular i uns 7 m. de diàmetre, construït amb còdols de riu i argamassa. Fou

construït a finals del XVIII o inicis del XIX pel propietari del mas Bartolí, que era

mestre de cases. Sembla que la seva producció no fou gaire important. Malmès poc

abans de l‟any 2000 per uns esvorancs per fer-hi passar la conducció d‟aigua que va

de l‟embassament de Boadella a Figueres.

La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, 2000, Quad. Rev. de

Girona, 90, Boadella.

4.28. Pou de glaç de la Caula: Situat molt a prop del paratge de la Caula. Per la seva

estructura es creu que és del segle XVIII. Tot i això alguns estudis (any 1926) afirmen

que el pou de glaç de les Escaules fou construït damunt d‟una antiga construcció

romana que segurament servia per emmagatzemar aigua. És de planta circular; té 10

m. de diàmetre; per tant, de grans dimensions i és considerat el pou de glaç més ben

conservat de l‟Alt Empordà (Serra, 2000). La seva coberta cupular resta intacta, com

també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt

gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar. Per les seves dimensions fa

pensar que la seva producció devia ser important.

4.29. Resclosa del Colze: Juntament amb la del Grau i la Pilans i, deixant de banda

les vinculades a les dels regadius moderns, és la resclosa més monumental que té la

Muga des del seu naixement fins a l‟existent a Vilanova de la Muga. La seva

construcció va lligada a la del molí d‟en Grida, a les Escaules, l‟any 1896. Fins a ell

arriben les seves aigües a través d‟un canal que es deriva pel marge esquerre. L‟any

1915 serà recrescuda en 2 metres. S‟emplaça en un acusat meandre que descriu el

riu a mig camí entre els nuclis de Boadella i les Escaules. El molí o central

hidroelèctrica d‟en Grida se situa uns 600 m. aigües avall de la resclosa.

4.30. Resclosa pulmó dels regants i de l'antic molí de Baix i posterior central

hidroelèctrica: Resclosa des de la qual, antigament, es deriven les aigües de la

Muga, pel marge dret, per satisfer les necessitats de la central hidroelèctrica del Molí

de Baix o d‟en Genover, emplaçat al peu del nucli de les Escaules. La Resclosa

s‟emplaça uns 300 m. aigües avall del molí d‟en Grida i uns 300 m. aigua amunt del

Molí de Baix.

Posteriorment, amb l‟entrada en funcionament de la central hidroelèctrica de

l‟embassament de Boadella, el 1984, i amb l‟objecte de compatibilitzar l‟ús de les

aigües de la Muga entre els regants i la central hidroelèctrica, es recreix aquesta

resclosa prenent el seu aspecte actual. La resclosa ha de permetre regularitzar els

cabals que arriben als regants un cop la hidroelèctrica els ha turbinat prèviament.

4.31. Trull d'oli davant del restaurant El trull d'en Francesc: Del segle XIX, situat a

la Placeta de l‟Oli de Boadella, al costat del restaurant El Trull d‟en Francesc. L‟edifici

es correspon amb l‟antic trull de la família Casademont de la Plaça, el més antic de

Boadella, juntament amb el del castell. El trull és conegut ja al segle XVIII. El 1929

l‟Ajuntament el compra i, el 1931, acorda arrendar-lo al Sindicat Agrícola de Boadella.

Aquest sindicat dugué a terme importants obres de restauració de l‟edifici, el 1945.

Després de les grans fredorades de 1956, que ocasionaren la mort a moltes oliveres,

la producció del trull anà minvant. A mitjan dècada dels 60 fou tancat. A partir d‟aquí el

conjunt s‟anirà degradant progressivament. El 1989 l‟ajuntament arrendà l‟edifici a un

veí de Vilabertran, qui realitzà les obres necessàries per convertir l‟enrunat edifici en

un restaurant, el primer del poble. Gràcies a això s‟ha conservat i restaurat la

maquinària i objectes de l‟antic trull. La premsa d‟aquest trull data de l‟any 1870.

4.32. Casals al carreró que uneix l'església amb la Plaça Major de les Escaules:

Conjunt de casals, molts d‟ells del segle XVII i XVIII), amb parets de pedra vista, de

planta baixa i dos pisos, amb angles ben escairats, que s‟esglaonen al llarg del carrer

principal del nucli de les Escaules. Mantenen un aire molt tradicional.

4.33. Molí d'en Marull, antiga fàbrica de ciment, a les Escaules, camí de Can

Caixàs: Edifici situat a l‟entrada del nucli de les Escaules, al brancal que l‟uneix amb

la carretera vers Pont de Molins. Adreçat a la producció del ciment. A jutjar per la

presència d‟un canal inferior que travessa la construcció de l‟edifici, aprofitaria l‟impuls



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

d‟una corrent d‟aigua provinent de la serra de les Avalls. És esmentat com a “molí

d‟en Manel” als mapes topogràfics 1:5000 de l‟ICC.

4.34. Molí de Caixàs: Antic molí que aprofitava una derivació del torrent de la Caula,

per la seva riba esquerra. El 1920, a partir del contracte que signà l‟ajuntament amb

Jaume Caixàs Grebul, es transformà en central hidroelèctrica, la qual subministrà

electricitat al poble de les Escaules.

4.35. Rentador que aprofita aigua del canal de la central Molí de Baix:

Construcció molt senzilla formada per una teulada a dues aigües sustentada per

quatre pilars i que es recolza sobre un dels murs del canal que alimentava la central

hidroelèctrica del Molí de Baix. El rentador es localitza just abans que el canal es

transformi en la bassa de la central. Per tant, a la mateixa entrada del nucli de les

Escaules.

4.36. Pont sobre la crtra. GIV 5042 de Pont de Molins a Boadella al seu pas per

les Escaules: Pont de tres ulls l‟origen del qual es remunta el 1918, gràcies a

Salvador de Genover, industrial del ciment de les Escaules, per facilitar l‟accés del

camí veïnal de les Escaules a Biure.

4.37. Antiga cimentera al molí d'en Miró, al terme de Boadella: Situada al marge

dret de la Muga, 1.5 km aigua avall de les Escaules, prop del límit amb el terme de

Llers.

4.38. Pont sobre la Muga, construït per accedir a les obres del pantà: Pont de

quatre ulls aixecat a inicis de la dècada dels 60 per facilitar l‟accés a les obres de

l‟embassament de Boadella i al poblat de treballadors. Se situa immediatament aigües

avall de l‟antiga central hidroelèctrica de Pilans.

4.39. Central dels Pilans de Cal Manso: En els seus orígens va funcionar com a

central elèctrica. Es construeix al 1915 per iniciativa de l‟industrial Pau Pagès; la seva

electricitat es portarà cap a Figueres. S‟ubica a uns 2 km al nord-oest del poble de

Boadella, al límit amb el terme de Darnius.

4.40. Resclosa a la Muga, davant el Mas Joer: S‟emplaça en el congost que descriu

la Muga per superar la muntanya del Mas Serra, aigües amunt del Mas Joer. Molt

probablement, d‟aquest punt, pel marge esquerre, es derivava l‟aigua per alimentar

l‟antic molí de Mas Forniol o Mas Perxés i posterior central hidroelèctrica.

4.41. Molí de Can Borràs: Edifici d'arquitectura tradicional. Inclou el pont i els

elements de molí fariner. S‟emplaça al marge esquerre del torrent de la Caula i a uns

300 m. aigües amunt del molí de Caixàs. Conserva encara la majoria dels elements

del molí fariner, amb els murs de la bassa i la resclosa. També conserva un popular

pont d‟un sol arc sota el qual el torrent forma una gorga.

4.42. Resclosa derivació del molí del Castell, després central hidroelèctrica,

prop del cementiri de Boadella: és la resclosa a partir de la qual surt el canal del

molí del Castell (4.24): Resclosa a la Muga, encara ben visible, que se situa als

afores del nucli urbà, a l‟alçada del cementiri. D‟ella arrencava (i arrenca), pel marge

dret, el canal que servia per abastar el molí del Castell transformat, a inicis de segle

XX, en central hidroelèctrica. Les restes del molí es troben uns 800 m. aigües avall.

4.43. Nou pont sobre la Muga a la crtra. de Terrades a Agullana: Pont construït

entre el 2003 i el 2004 a la carretera GI-504 de Terrades a Agullana i que substitueix

el vell gual inundable sobre la Muga. Construcció d‟una única arcada metàl·lica

recolzada sobre estreps de formigó.

4.45. Resclosa de derivació pel Molí Nou i antiga fàbrica, situada poc després

del Molí d'en Miró: Resclosa força inaccessible ubicada a l‟inici del meandre que

descriu la Muga entre el Molí d‟en Miró i el Molí Nou. Servia per a la derivació de les

aigües d‟aquest darrer molí.

4.46. Resclosa de derivació del Molí d'en Miró, poc després de les Escaules:

Resclosa situada a la Muga, aigües avall de les Escaules, poc després de la

confluència del torrent de la Caula, a la Muga. Pel marge dret es deriva el canal que

havia de servir per alimentar el Molí d‟en Miró.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

4.48. Cova de les Tres Creus: És la cavitat més enlairada del cingle de les Escaules,

per tant, es troba fora del perill d‟aiguats. El seu nom es deu a que en una de les dues

entrades hi ha gravades tres creus. L‟altre entrada va ser tapiada. Es pensa que

aquesta cova formava part d‟un conjunt d‟eremitoris relacionats amb el proper

Monestir de Sant Martí de les Escaules.

4.49. Cova del Castell: Cova natural situada sota el mateix Castell de les Escaules i

que consta d‟una sala interior de forma el·líptica. En els primers nivells remoguts es

van trobar restes d‟un enterrament neolític junt amb un parament. A sota d‟aquest, en

els nivells més antics, es va localitzar indústria lítica, datada com la més antiga

trobada de tot el complex arqueològic de la Caula.

4.50. Minicentral hidroelèctrica del Mas Perxés o Can Forniol: Central

hidroelèctrica establerta al molí d‟en Forniol, l‟any 1909, de la mà de l‟empresari

figuerenc de l‟electricitat, Pau Pagès i Lloveres. L‟energia elèctrica que es produïa era

transportada per mitjà de cables fins a Figueres. Pagès pagava l‟arrendament

d‟aquesta central a Jaume Perxés, d‟Agullana, propietari del molí i el mas Forniol en

aquella època.

Pel que fa al molí, fou construït a mitjans dels segle XIX i conserva encara alguns

elements de la maquinària original i el mecanisme que va servir per fer electricitat a

principi del segle XX. Aquest molí podria ocupar el mateix emplaçament de l‟antic molí

del mas Rotllan, esmentat en un document de l‟any 1586. El mas Rotllan, junt amb el

mas Mallolich, eren els masos que ocupaven antigament les terres on ara es troba el

mas Forniol.

2.5 BORRASSÀ

5.1. Can Bartrolí: C/ de Baix, 8. D‟aquesta casa del c/ de Baix en destaca la

portalada d‟època gòtica. Porta allindada amb muntants i llinda de carreus de pedra

ben escairats. A la llinda hi ha un escut força malmès. Construcció d‟èpoques

diverses; les restes més antigues són dels ss. XV-XVI. Hi ha indicis que

originàriament havia albergat un asil o hospital.

5.2. Can Batlle: C/. Dalmau de Creixell, núm. 13. Can Batlle és una important casa

pairal emplaçada a l‟extrem de migdia de la població; durant els ss. XVIII i XIX era

coneguda a la comarca com una de les cases més riques. Gran casal de planta baixa

i dos pisos amb escala central. La planta baixa estava destinada a magatzem

agrícola, la primera planta a residència noble i la 2a. al servei de la casa. L‟edifici té

coberta de teula a dues vessants. A l‟interior destaquen l‟escala central, molt solemne

i la sala principal i les dues estances que hi comuniquen. La sala està disposada

longitudinalment a façana amb dos balcons, arcoves laterals i menjador de forma

octogonal gràcies a quatre armaris cantoners donant a la façana posterior; la sala i les

dues alcoves presenten pintures murals al tremp. Abans de la venda de la propietat

(1983) contenia mobiliari molt interessant: llits imperi, mobles isabelins, caixeres

barroques, etc. En aquests moments la cuina i la saleta adjacent presentaven

reformes dels anys 50. Construcció entorn a 1800. A l‟interior de la casa, almenys fins

el 1983, es conserven emmarcats i exposats els plànols signats el 30 d‟abril del 1800

per Francesc Papell. La família Batlle, de l‟aristocràcia rural, varen mantenir la

propietat fins l‟any 1983.

5.3. Casa Can Bonal: C/. de la Font. Gran casal amb façana centrada pel portal

adovellat i l‟escut que el corona. El portal, algunes finestres i les voltes de la planta

baixa són les parts més antigues de l‟edifici, potser segles XV-XVI, mentre que els

balcons i l‟eixida són fruit de les importants transformacions que va patir l‟edifici a

finals del XVIII i principis del XIX. Murs de pedruscall, arrebossat, amb grans carreus

emmarcant les obertures. A la cantonada del c/ de la Font amb el c/ de Sta. Maria

petita construcció (restes d‟un antic habitatge) forma part del conjunt pairal de Can

Bonal. Cal destacar el portal d‟arc rebaixat de grans dovelles i un nínxol a la seva

banda esquerra. Construcció d‟origen medieval, amb restes conservades dels s. XV-

XVI, molt transformada a finals del XVIII-principis del XX.

5.4. Casa Can Cortada: veïnat de Creixell. Gran casal situat en un petit turó i envoltat

per una paret de tanca, que s‟obre en un portal d‟arc rebaixat de pedra sorrenca.

Construcció d‟èpoques diverses; les restes més antigues són dels segles XV-XVI.

Segles XV-XVI.

5.5. Casa Can Gustí o Mas Batlle de Creixell: veïnat de Creixell, (Creixell) Borrassà

– Alt Empordà. Gran casal afegit a una construcció anterior (amb la qual actualment



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

estan comunicats) de la que resta una interessat porta adovellada i restes d‟un mur.

Mas de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. La planta baixa estava

destinada a quadres, el primer pis a habitatge i el segon a golfes. L‟aparell és força

desigual però amb grans carreus als angles i emmarcant les obertures. Construcció

del s. XVIII, adossada a una d‟anterior dels segles XVI i XVII.

5.6. Conjunt de cases del carrer de Baix: c/. de Baix. Serveix com a exemple de

tipologies d'edificacions similars, la casa pairal coneguda amb el nom de Can Pagès,

d‟època isabelina amb sala central, alcoves amb voltes i escala amb il·luminació

zenital. El jardí té al fons una bassa amb el molí de vent que hi aportava l‟aigua. Segle

XIX.

5.7. Can Sors: C/ St. Antoni (o dels Jueus). Tot i que Can Sors fou renovat i la façana

arrebossada, conserva una interessant finestra gòtica. Construcció d‟èpoques

diverses; les restes més antigues són del segle XV.

5.8. Casa Can Vilà: C/ del Pou Comú, 32. Casa pairal amb un interessant finestral

gòtic a la façana. Paper rellevant en la formació dels carrers de St. Jaume i St.

Andreu, productes segurament de segregacions i parcelacions d‟aquesta finca.

Construcció de diverses èpoques. Conserva una interessant finestra gòtica (s. XV-

XVI).

5.9. Can Serra (amb galeria afegida): c/. Dalmau de Creixell, 11. Mas de planta

baixa i dos pisos. L‟element més destacable és la galeria d‟arcades afegida a finals

del XIX-principis del XX a la part posterior de la casa.

La galeria destaca per les seves 4 arcades i sobretot per les esveltes columnates,

encara que només conserven el fust, atès que la base n‟ha desaparegut i ara és

d‟obra. Hi ha també dues obertures laterals a banda i banda de l‟eixida. A la part

baixa, en l‟exterior, destaquen dos contraforts que donen al carrer.

A la part superior de la galeria hi ha un terrat del que es conserven uns barrots de la

balconada, força simples.

Aquesta peça, l‟eixida-galeria seria un afegitó posterior a la construcció inicial de la

casa de la que en forma part.

5.10. Casa al carrer Figueres: Construcció dels segles XVI-XVII. C/ Figueres.

Senzilla casa de volum aproximadament cúbic amb cobertura a dues aigües amb

ràfec de tres filades de rajola i tres de teula. Destaquen la porta d‟entrada allindada,

originalment més estreta, i la finestra que la corona també allindada. La llinda de la

porta té inscripció.

5.11. Casa Coll o Ballell / Cal Gobernador: Masó Valentí, Rafael (reforma). s. XVIII /

ref. 1909-1910. Vuitcentisme/Noucentisme. Edificació d‟aparença aproximadament

unitària però complexa en realitat. Formada per diversos cossos, cal ressaltar el de

l‟entrada, amb l‟escala central, una petita capella i els balcons superiors, i la galeria

posterior, que forma una única façana jardí, unificant els cossos esmentats mitjançant

una galeria d‟arcades de principis de segle. És interessant l‟efecte del pati interior a la

porxada. Casal del s. XVIII reformat per Rafael Masó. La casa té baixos, planta noble i

golfes, amb façanes a la carretera, un lateral i els jardins posteriors. Pel que fa als

interiors Masó reforma la planta noble conservant el to vuitcentista dels espais amb

voltes enguixades i paviments de ceràmica. Els dos espais interiors on intervingué

d‟una forma més personal són: el menjador i dormitori del Srs. Coll, espais per els

quals Masó dissenyà els mobles: bufet, trinxants, taula, cadires i paravent, per al

menjador, i llit, armari, escriptori i cadires, per el dormitori. A l‟exterior hi construeix

diverses dependències annexes i un nou accés (portal que dóna a la crtra.) també

reorganitza els jardins (per al qual Martí Gimeno projecta una font que no s‟arriba a

construir) i dignifica la galeria posterior, introduint-hi un coronament amb un rellotge

de sol realitzat en ceràmica. La casa es conserva en bon estat però ha sofert

modificacions importants. Els mobles dissenyats per Masó varen ser substituïts (e.

1970) i actualment es troben al mas d‟en Batlle de La Selva de Mar. De la mateixa

època que la intervenció de Masó a la casa, és el projecte d‟una granja de porcs per a

la família Coll. Es tracta d‟una construcció d‟una certa importància per la qual

Coromina va fer-ne una maqueta en guix. Casa pairal de Can Ballell de principis del s.

XVIII. A principis del s. XX la compra la família Coll, un descendent dels quals fou el

2on. Governador Civil de Franco a Girona (Paulino Coll Messeguer, 4-IX-39 a 10-VII-

42); d‟aquí prové el nom actual. Reformada i rehabilitada en els anys 1908-10 per

l‟arquitecte Rafael Masó, que hi va dissenyar els mobles, les xemeneies, la galeria

porticada, el rellotge de sol, etc. Ja als anys 80 algunes dependències de la planta

baixa havien estat arrendades com a restaurant i, per tant, modificades. En els anys



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

90 es converteix en hotel rural. L‟any 1910 Masó projecta per el Mas Coll una granja

de porcs que s‟havia de construir en dues o tres fases. La primera de les quals es va

dur a terme entre el març i juliol de 1911.

5.12. Can Grau (o Can Suro): Plaça de la Muralla, 2. Habitatge unifamiliar de mitjans

s. XIX amb modificacions posteriors.

5.13. Casa Can Brascó o Mas Albanyà: c/ Sta. Maria, 3. Casal de planta baixa i un

pis formada per diversos cossos. De l‟interior destaca una finestra gòtica emmarcada

en pedra. Porta d‟accés per arc de mig punt amb grans dovelles emmarcant-la. De

l‟interior destaca la sala central a la planta noble amb embigat sobre arcada

diafragmàtica, amb dos finestrals d‟època renaixentista oberts a la façana principal. És

una de les importants cases pairals de la zona. Construcció del segle XVII (1613).

5.14. Creu de terme (I): Plaça Major. Creu suportada per una columna amb un

interessant capitell. Es tracta d‟un capitell vuitavat de pedra calcària, a quatre de les

seves cares hi apareix un escut que també figura amb la llinda del Mas Brascó, s‟ha

dit que era de la família de Creixell. Desconeixem l‟origen d‟aquesta peça, que va ser

trobada durant les obres d‟una casa prop de l‟Ajuntament, on estava com a material

de reompliment. Actualment el conjunt de la columna, capitell i creu forma un

interessant conjunt a mena de creu de terme a les portes de l‟església de St. Andreu.

Segles XV-XVI, en estil gòtic.

5.15. Creu de terme (II) : Carretera de Vilamorell. Creu de pedra sostinguda per una

columna situada a l‟entrada del poble de Borrassà; marca la fita del terme. No

confondre amb la Creu que hi ha davant de l‟església de St. Andreu. Cronologia: no hi

ha dades.

5.16. Església Parroquial de Sta. Maria de Creixell: Veïnat de Creixell. Església

d‟una sola nau amb absis semicircular i un cos (quadrat) annex a ponent que fa de

sagristia. Les primeres referències documentals daten de 1319. Probablement l‟actual

església (construïda entre 1772 i 1779) s‟aixeca al mateix lloc que aquesta antiga

capella del castell de Creixell del s. XIII. És sufragània de la de Borrassà. El retaule va

ser restaurat el 1918. Les escales i la façana són de 1936.

5.17. Església Parroquial de St. Andreu de Borrassà (i antic castell): Atribuït a

Pere Costa / Masó, Rafael (ref.). Plaça Major. Edifici de nau única amb capçalera

pentagonal i cinc capelles laterals per banda. Compta amb cor als peus amb barana

neoclàssica. L‟església de St. Andreu, que ja existia el 817 és, actualment, una

edificació del s. XVIII. Una part de les parets mestres de l‟església pertanyen a l‟antic

castell de la població, ja esmentat al s. XIV. Queden restes romàniques del temple

anterior al mur nord de la nau i de l‟absis (s. X) filades en “opus spicatum”. L‟edifici

actual es construeix entre els anys 1684 (data que figura en una porta del presbiteri) i

1765 (data que figura en una gàrgola de la teulada). Els projectes de façana i

campanar, els dos elements més destacables de l‟edifici, han estat atribuïts a Pere

Costa. L‟any 1925 l‟arquitecte Rafael Masó restaura els interiors i dissenya diversos

objectes litúrgics. Durant la Guerra Civil va ser convertida en caserna.

5.18. Font de les Corculles (o Carculles): veïnat de Creixell. Cavitat excavada a la

roca que s‟allarga mitjançant una galeria coberta amb tela metàl·lica en la seva part

superior. A la font pròpiament dita s‟hi arriba baixant tres graons. La decoració de la

cova està feta en pedres negres clavades a la paret i filades de color blanc de pedra i

corculles que solquen el fons de la gruta. L‟emmarcament és totalment de corculles. A

banda i banda de la galeria hi ha dos bancs fets d‟obra i recoberts amb trossos de

mosaic amb predomini del color verd. També en mosaic apareixen els noms dels

comitents de l‟obra i a la part superior la data de la seva construcció (1912). Per sota

de la galeria passa el rec del Molí. A la part central de la cova hi havia hagut una

imatge del Sagrat Cor. Època: modernista (1912).

5.19. Molí de Creixell: Veïnat de Creixell. Restes de l‟establiment del molí del Castell

de Creixell, vora l‟Àlguema, del qual s‟aprofitava l‟aigua a través de conduccions que

avui serveixen per regar. En el soterrani es conserven encara els estris propis del

molí, al davant de l‟edifici la gran bassa i el rec del gra. La part baixa de la casa

(soterrani i planta baixa) estava destinada a les feines de moldre el gra. Mentre que el

pis superior té un caire força senyorial. La façana principal té dues finestres

rectangulars que donen a una eixida sostinguda per pilastres de rajol vist i mosaic,

que està força deteriorat. Al damunt de l‟eixida hi ha tres obertures quadrades, les

voltes i a sobre un terrat, del qual destaca la balaustrada de rajol. Hi ha dues eixides



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

més, una a tramuntana i una altra a llevant. Molí documentat de l‟any 1346.

Reconstruït i ampliat successivament. Sobre la llinda de la porta principal hi ha la data

de 1843 però la construcció actual podria ser posterior fins i tot a aquesta data.

L‟any 1921, el figuerenc i sastre Josep Valent i Sala (1871-1950) va adquirir la

propietat del molí i la resclosa de Creixell. En morir-se‟l un fill, als 21 anys, decidí

plegar de la botiga i dedicar-se de ple, al molí. Aprofitant la resclosa de l‟Àlguema

produí electricitat per les necessitats de la casa. L‟èxit de l‟assaig va animar els veïns

de Creixell a demanar-li subministrament d‟enllumenat elèctric per les seves llars. Això

el va engrescar i es va decidir per aquesta nova activitat i, mentre de dia molia blat, de

nit produïa el corrent elèctric. Progressivament anirà ampliant el servei a Ordis i a

Garrigàs; el 1924, amb aquest molí, la xarxa arribarà a Taravaus, a Avinyonet de

Puigventós i a un sector de Vilanant.

5.20. Molí de Vilamorell (abans molí d’en Fares): Veïnat de Vilamorell. Crtra. N-II-

cruïlla crtra. Borrassà (1/2 km. aprox.). Propietari: Carles Cantenys Pagès (de

Figueres). Molí fariner en el marge de la riera d‟Àlguema. Dedicat a la mòlta primer del

blat, més tard blat de coure i gra d‟agulla, i finalment pinsos (blat de moro).

Construcció de planta baixa i pis. Aparell de pedruscall amb les obertures

emmarcades per carreus ben escairat. En un principi existia un sol molí de dues

moles, que probablement treballaven de forma independent; més tard s‟aixeca un nou

molí de dues moles mogut per una roda o turbina a pales. Posteriorment s‟uneixen els

dos edificis en un de sol. És interessant l‟estructura arquitectònica de l‟emplaçament

d‟una turbina de rodó vertical amb pales fet tot de pedra; potser l‟únic exemple que

trobem a la comarca. Edificis de diferents èpoques. Començat del s. XVIII sobre les

restes d‟un d‟anterior, del s. XVII. A la llinda de la porta principal hi ha la data de 1754.

És d‟interès.

Descripció sobre la proposta de rehabilitació feta el febrer de 1987 (fitxa COAC): El

propietari es proposa la restauració hidràulica. Aprofitament de la riera d‟Àlguema per

moure una turbina Francis d‟un sol rodet horitzontal. Existeix un molí de moles

planeres complet i un primitiu triturador de pinsos (1940-50). Existia una central de

producció per ús particular 750 w- aprox. 1 kw. El propietari intenta la restauració del

vell edifici per a convertir-lo en restaurant. A la vegada, si disposa de suficients

recursos econòmics, restaurar la part de molineria, i canals d‟entrada d‟aigua a

manera d‟atracció turística. A la vegada composa i repara la turbina i alternador per

obtenir força elèctrica pel local. El molí vell, en un llindar de porta posa la data de

1754: Josephus Moy. Agricola de Vilamorell, die 10 febrer // anno DIMNE -1754-.

5.23. Can Frigola: Casal de dimensions considerables al nucli de Creixell. En el

moment de fer-se el present inventari, casa del Dr. Carles Frigola, medicina naturista.

Ara clínica de medicina orgonómica. Llinda amb l'any 1596

5.24. Casa al carrer de Pou Comú, núm. 5: Casal de planta baixa i dos pisos, amb

balaustrada superior. A la planta inferior hi ha dos portals amb arcs rebaixats; a la

primera planta sobresurten les tres balconades amb baranes forjades.

2.6 CABANES D’EMPORDÀ

6.2. Can Carreres (Can Puig) i Porta de la muralla: Casa senyorial amb jardí on s‟hi

conserva un tram de mur de planta en forma de L pertanyent a un portal de l‟antic

recinte murat. Té un gruix d‟un metre i la seva alçada és de tres metres i mig. Les

muralles de Cabanes daten de l‟època moderna (s. XVI i XVII). La casa fou construïda

sobre restes d‟anteriors construccions.

6.3. Capella de Sant Sebastià (Centre d’Esplai): Petita construcció del s. XVIII,

d‟una nau i amb una petita porta rectangular. Arranjada darrerament com a local

d‟Esplai. Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomtes

de Rocabertí per fer la cerimònia de presa de possessió dels seus drets sobre el

poble. Del primitiu edifici se‟n conserven poques dades, únicament que estava

emplaçat en el mateix lloc que l‟actual, que va ser construït en el s. XVIII.

6.4. Cases al carrer Canal: El carrer del canal va ser el primer eixample urbà de la

vila durant el segle XVIII. La casa al carrer núm. 24 és una casa de planta baixa i dos

pisos datada el 1554, propietat d‟una de les famílies importants durant l‟època

medieval com els Aguer, d‟aquí el seu nom actual de Ca l‟Aguer o Ca l‟Àvia. Hi

destaca una finestra d‟estil renaixentista situada al primer pis. La casa núm. 20 està

datada el 1596. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

vessants. La casa núm. 16 està datada el 1604, encara que els dos pisos i les golfes

són del s. XIX. És coneguda com Can Vanover.

6.5. Església Parroquial de Sant Vicenç de Cabanes: La primera església dedicada

a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI a l‟interior del castell. L‟edifici actual va ser

construït al segle XVIII, després que un segon aiguat destruís l‟altre església del

poble. L‟any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1977 es

procedeix a una restauració general de l‟edifici. Conserva una pica baptismal dels

segles XVI-XVII i un baldaquí del segle XVIII.

6.6. Església de Sant Feliu de Cadins: Edifici cistercenc de transició del romànic al

gòtic (s. XII-XIII), actualment serveix de paller al mas de Sant Feliu, emplaçat a pocs

metres de l‟esmentada església. A pesar d‟aquest nou ús, es manté en bastant bon

estat de conservació. És d‟una nau gòtica de planta de creu llatina, de proporcions

considerables, amb arcuacions. Forma part de l‟antic monestir femení de l‟ordre de

Císters del qual únicament es conserva l‟església. Del que havia estat el monestir hi

ha escassos vestigis. És de propietat particular des de la desamortització (1835).

6.8. Font de Sant Isidre: És una construcció de planta quadrada d‟uns pocs metres

d‟alçada amb coberta a quatre vessants. En aquest lloc, el dia de Sant Isidre es

representa un passatge de la vida del Sant: „La sembra dels pinyons de Sant Isidre’.

Es creu que és un acte sacramental que ja es representava al carrer durant l‟Edat

Mitjana. L‟aigua d‟aquesta font actualment no és potable.

6.9. Font de Sant Vicenç: Construcció de planta quadrada d‟uns dos metres d‟alçada

amb coberta a quatre vessants. A l‟interior hi ha els sortidors d‟aigua emmarcats per

un arc apuntat d‟obra vista. Actualment està fora de funcionament i no treu aigua.

6.10. Mas Gitano: L‟edifici principal data de finals del XIX i principis del XX, i fou

aixecat sobre restes anteriors. És un mas format per diverses construccions

envoltades per una paret de tanca feta amb pedra seca i amb portal d‟accés per arc

rebaixat.

6.11. Mas Ribas: És una construcció del s. XVIII amb reformes d‟èpoques diverses.

Casa pairal de la família d‟Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més

il·lustre de la població. Aquesta casa senyorial està destinada a l‟explotació agrària.

6.12. Mas de Sant Feliu: Edifici construït a finals del s. XIX per substituir-ne un altre

de més petit que hi havia al mateix lloc. De l‟anterior cal destacar-ne la sumptuosa

escalinata bessona d‟accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d‟arcs de

mig punt. A l‟interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

6.13. Porxada al carrer Canal: Porxada formada per sis arcs de mig punt de rajol

amb voltes de maó d‟aresta. És l‟element distintiu del carrer del Canal. Aquest carrer

suposa el primer eixample urbà de la vila durant el s. XVIII.

6.14. Rec del Molí de Cabanes: Va ser construït per moure els antics molins fariners

de Cabanes i de Peralada. Aquesta sèquia artificial actualment és utilitzada per regar

els conreus hortícoles d‟aquesta zona, juntament amb el rec de la Font. El rec arrenca

de la resclosa de Ca n‟Alai. És un dels antics recs moliners per excel·lència de la

plana de l‟Alt Empordà.

6.15. Torre de Cabanes: Torre cilíndrica d‟uns 10 m. d‟alçada, és un dels exemplars

de torre romànica més ben conservats de la comarca. Presenta una porta d‟entrada,

situada a 5 metres d‟alçada a la qual s‟ha d‟accedir a través d‟una escala

superposada. L‟aparell és de pedra calcària bastant ben escairada i posada seguint

rengleres rectangular. També presenta un matacà al damunt de la torre. Segurament

era l‟antiga torre de l‟homenatge del Castell de Rocabertí. Les altres restes del castell

no s‟han conservat, probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors

per construir les cases de la vila.

6.16. Troballes arqueològiques del veïnat de l’Aigüeta: Al s. XIX s‟hi feren troballes

arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta), amb peces

exemplars com l‟anomenat Vas de l‟Aigüeta, que actualment es troba en el Museu

Arqueològic de Barcelona. Aquest és un vas pre-romà (s. VI-V a. C.) decorat amb

vermell.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

6.17. Forn d’en Gestí (Can Salanca o Can Caselles): Antiga rajoleria convertida

posteriorment en granja i després en una masia de turisme rural (finals del 2003)

anomenada Can Salanca. L‟antic forn ja estava abandonat com a mínim als anys 20,

quan va ser adquirit per la família Caselles. En una de les darreres ampliacions del

mas van trobar cendres en els fonaments, però cap altre vestigi dels forns.

6.18. Fàbrica de Dinamita: Instal·lació industrial construïda vers 1880, en el territori

dit de la Calçada, al límit amb el terme de Figueres (ara es coneix amb el nom de “Pla

de la Dinamita”). El seu promotor fou Antoni Bosoms i Coll qui, el 1879, demana

permís al Govern Civil de Girona. En el terreny es construïren els edificis del taller i

tres cabanes per a la preparació de nitroglicerina, envasament i dipòsit de pólvora. La

fàbrica de dinamita començà a funcionar fins que la tragèdia es va abatre sobre

l‟indret, el 1888.

Concretament, el 5 de març d‟aquell any, una sèrie de potents explosions destruïren

els edificis i es portà per davant la vida de 20 operaris. Sembla ser que la imprudència

d‟algun dels treballadors va desencadenar l‟accident i, el vent, va fer la resta.

La fàbrica ja no es va refer mai més però a l‟actualitat resta sencera la xemeneia, com

a vestigi d‟aquells esdeveniments. Prop d‟aquest indret, uns 100 metres a l‟oest, hi ha

una segona xemeneia, ja dintre del terme de Figueres, que desconeixem si tenia a

veure o no amb aquesta activitat.

6.20. Can Vanover, casa al carrer del Canal núm. 16: Sobresurt l‟arc de mig punt

adovellat; a la dovella central hi ha esculturat un escrit amb la data de construcció de

l‟edifici “Ioan Vanover, 1604”.

6.21. Curs antic del canal del molí de Cabanes, després transformat en farinera:

6.22. Restes de l’antiga Església de Sant Miquel de Cadins: Antiga Església de

Sant Miquel de Cadins que es troba en l‟actualitat espoliada i només es conserven en

peus dos murs laterals i la capçalera semicircular amb una alçada aproximada de 2

metres. L‟aparell presenta carreus bastament escairats i còdols grans escapçats.

Probablement, el temple correspon al romànic del segle XI. Als voltants de l‟església

s‟ha trobat ceràmica romana escampada i trossos d‟opus testaceum.

6.23. Creu de terme a l’entrada del poble per la carretera GIV-6024: Creu en

formigó situada a la cruïlla de la carretera GIV-6024 cap a l‟Aigüeta i Figueres i el

camí de l‟Ullal. Es recolza directament sobre un basament quadrangular i una

plataforma molt més àmplia, esglaonada.

Fotografia de Josep M. Bernils, Cabanes, Quad. de la Rev. de Girona, 96, Dipt. i

Caixa de Girona, 2001.

2.7 CANTALLOPS

7.2. Cal Merot: Casa de planta irregular amb planta baixa i pis. Té tres crugies

perpendiculars a la façana. A la banda de migdia s‟aixeca, a l‟alçada de primer pis,

una amplia terrassa que en la seva part inferior està destinada a magatzem.

7.3. Cal Tapier: Edifici en pedra vista de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues

aigües. El portal d‟accés principal es troba cobert per un porxo a sobre del qual hi ha

una petita terrassa.

7.4. Can Freixenet: Mas de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos.

Presenta en la planta baixa tres crugies perpendiculars a la façana i dividides

cadascuna en tres estances. Recentment ha estat reformada.

7.5. Can Gumbau (Gombau): Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos

pisos, amb tres crugies perpendiculars a la façana. Aquesta presenta una articulació

bastant simètrica, mentre que moltes de les obertures dels murs laterals han estat

tapiades.

7.6. Casa al carrer Sant Climent: Mas rectangular de planta baixa i un pis. A la

planta baixa s‟obren porxos que, en el pis superior, conformen una terrassa.

7.7. Cases del Serrat del Capell: Conjunt de tres cases amb planta baixa i pis, d‟una

sola crugia perpendicular al carrer i coberta amb volta de pedruscall i suportada per

parets de pedra. Aquests habitatges rústecs i petits recorden a les Bordes

pirinenques, amb els estables i pallers a la planta baixa i les habitacions al primer pis.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

7.8. Dolmen Mas Baleta: Cambra simple amb accés per pou i porta fet amb lloses de

granit. Només en resta la cambra amb la coberta trencada i una llosa del pou. En una

excavació de l‟any 1974 s‟hi van trobar ceràmiques en forma de campana i un

fragment de sílex melat.

7.9. Església Parroquial de Sant Esteve de Cantallops: L‟església actual està

datada del segle XIII. Originalment era la capella del castell. Posteriorment ha patit

reformes importants, especialment durant els segles XVII i XVIII. En el cas de la torre

del campanar, de planta rectangular, data del s. XIII o XIV. L‟església és un edifici de

dues naus amb volta de canó i quart de cercle respectivament, i la capçalera carrada.

En el mur septentrional hi ha tres capelles afegides al s. XVIII.

7.10. Mas Bell-lloc: Al mig del pla, entre Cantallops i Capmany, es troba aquest mas

de grans dimensions. Ocupa l‟indret on hi havia hagut el monestir de canongesses

augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, a la dreta de la riera de Torrelles.

D‟aquest monestir es tenen notícies des del 1207. Uns 50 m. a tramuntana del mas hi

ha les restes d‟una construcció que sobresurten poc del sòl: un absis semicircular i

una part de la nau de l‟església, probablement romànica, de l‟antic monestir. El mas

de Bell-lloc va ser molt reformat a la fi del segle XIX seguint el gust neogòtic i

modernista. Sobresurt una torre de planta rodona també de grans dimensions que

remarca aquests estils.

Fotografia extreta de Guies del Punt, n. 7, Cap de Creus-l'Albera, Ed. Periòd. de les

Comarques, S.A., 1991.

7.12. Muralles i restes del Castell de Cantallops: Del recinte emmurallat que devia

encerclar el primitiu nucli i l‟antic castell, es conserven algunes restes especialment a

la banda nord i occidental del poble. A la plaça hi ha restes de la muralla i una torre,

que ara s‟usa com a campanar. El recinte de la muralla és visible gràcies a algunes

cases adossades. La capella del castell va passar a ser l‟església parroquial del

poble.

7.13. Societat de la Concòrdia: Edifici d‟estil neoàrab propi de finals del s. XIX i

principis del XX. És de planta rectangular amb dos cossos de diferents alçades. La

presència d‟aquesta mena de societats de beneficència amb el temps prenen un caire

lúdic i cultural. Concretament aquesta, s‟aixeca amb el patrocini dels seus socis.

7.15. Casa al carrer Figueres, 24. Can Vidal: Casal amb parets de pedra vista de

planta baixa i primer pis. Vorals de les finestres fets amb rajol; portal d‟accés amb arc

de mig punt rebaixat.

7.16. Casa al carrer Progrés, davant n. 18: Casa amb parets de pedra vista format

per planta baixa, primer pis, golfes i teulada a dues aigües. El portal d‟accés està

cobert per un porxo a sobre del qual s‟ha bastit una terrassa. Habitatge recentment

restaurat.

7.18. Pont de Can Quim Daviu, sobre la ribera de Torrelles: Pont d‟una única

arcada que salva la ribera de Torrelles, a llevant del nucli urbà de Cantallops.

7.19. Pont sobre la ribera de Torrelles, més al sud del de Can Quim Daviu: Pont

d‟una única arcada fet en mamposteria i que permet superar la ribera de Torrelles.

7.20. Creu de terme poc abans d'arribar al poble per la crtra. de la Jonquera: Es

localitza a l‟entrada del poble, al peu de la carretera GI-601 provinent de la Jonquera.

Aixecada sobre basament circular i fust de quatre costats; la creu és de ferro.

7.21. Dolmen del Coll de Medàs: Galeria catalana de cambra rectangular feta de

lloses de pissarra de las quals conserva 3 lloses de la cambra i dues lloses a la

cambra i dues lloses més petites al corredor. La coberta presenta diverses cassoletes

i del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del peristàlit de lloses ajaguts

en queden testimonis visibles. Interiorment el dolmen amida 3 metres de llarg, per

1.20 metres d‟ample i 1.40 metres d‟alçada màxima. També s‟ha trobat material

arqueològic com fragments de ceràmica llisa, un raspador de sílex, una anella de

bronze, etc.

7.22. Dolmen de la Coma del Gall: Sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal fet

de lloses d‟esquist. Presenta un túmul artificial fet de blocs d‟esquist i quars, de

tendència circular d‟uns 8-9 metres de diàmetre amb peristàlit de grans blocs ajaguts.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Conserva “in situ” la capçalera i un suport lateral, mentre que altres dos suports

laterals estan desplaçats a l‟igual que la gran coberta principal. Només manca la llosa

de tancament del costat dret de l‟entrada. El corredor no és visible actualment.

Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1987; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

2.8 CAPMANY

8.1. Casal de la Baronia (actuals ajuntament, museu i biblioteca de Capmany):

Gran casal del segle XVII que probablement fou el casal de la baronia de Capmany i

després fou rectoria. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Les

recents restauracions, en les que s‟ha aixecat un pis, han afectat considerablement el

caràcter original de les façanes. Acull les dependències consistorials des de l‟any

1993.

8.2. Capella de Mare Déu de la Mercè i antic balneari: Balneari fundat el 1861 per

iniciativa de Joan Fivaller, Comte de Darnius set anys després del descobriment de

tres fonts sulfuroses (la de la M.D. de la Mercè o font Pudosa, la de Sant Rafael i la

font Rovellada), aprofitant les qualitats curatives de les aigües. Durant la segona

meitat del s. XIX fins la Guerra Civil, fou un dels balnearis més importants de la

província, força concorregut per la burgesia de l‟època. El 1939, el balneari va deixar

de funcionar com a tal, va ser ampliat i reformat per convertir-se en hotel/local de cites

actual. L‟edificació i l‟entorn recorden poc l‟època daurada que va viure l‟establiment.

Patí seriosos desperfectes en els aiguats de 1932.

El balneari tenia capella, encara existent, en la qual es deia missa cada dia de

precepte. La capella respon a un tipus d‟edifici propi de l‟estil que anomenem

historicista, desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX. Es tracta doncs d‟un

edifici que estructuralment recupera la tipologia romànica de temples de petites

dimensions propis de l‟àmbit rural, encara que s‟hi ha practicat també una sèrie

d‟elements gòtics. Val a dir, per tant, que dintre del seu historicisme, el temple

presenta un cert eclecticisme.

És un temple de petites dimensions que consta d‟una sola nau coberta, en el seu

interior, per volta catalana, i a l‟exterior per un teulat a dos vessants de teules àrabs.

L‟accés al temple es fa per una porta d‟arc apuntat disposada a la façana sobre la

qual s‟obre un petit òcul.

8.3. Ca la Pepita Joan: Segurament construïda sobre les restes anteriors. Es troba

recolzada a l‟antiga muralla i prolongada per damunt del carrer gràcies a un arc que

permet el trànsit.

8.4. Ca l’Oliveres: Mas de planta baixa i dos pisos. Presenta tres crugies

perpendiculars a la façana principal de diferents profunditats. A la façana de migdia hi

ha una terrassa que cobreix un porxo d‟accés a la planta baixa on hi donen dos pous

en forma de torres circulars.

8.6. Can Paita: De planta rectangular amb planta baixa i pis, amb dues crugies

paral·leles a la plaça i dividides en cinc parts.

8.7. Capella de Sant Sebastià: És l‟antic lloc on es reunia el Consell Municipal. És

una capella de planta rectangular i d‟una sola nau amb la façana centrada per la porta

d‟entrada amb arc de mig punt, òcul i coronada per un campanar de cadireta d‟una

sola campana. Segurament hi hagué una església anterior, dedicada a Santa Llúcia.

8.8. Dolmen del Quer Afumat: Es tracta probablement d‟un sepulcre de corredor

amb cambra pentagonal, del que es conserven tres lloses i una coberta, tot de granit.

No hi ha restes del túmul. Les seves dimensions són: 1.46 m. de llarg per 1.55 m.

d‟ample i 1 m. d‟alçada. Encara s‟ha d‟excavar, però fa temps s‟hi va trobar un

fragment de la vora d‟un vas. El megàlit es troba senyalitzat i retolat.

Fotografia extreta, en segon terme; Josep Tarrús (desembre 1986); J. Tarrús, Poblats,

dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus,

Diputació de Girona, Girona, 2002.

8.9. Església de Santa Àgata: Edifici romànic, fortificat i aixecat el s. XVI-XVII pel fet

de trobar-se en un angle de l‟antic recinte fortificat de la població. L‟església és de nau



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

única amb absis semicircular, amb decoracions romàniques com ara les dents de

serra. El campanar està format per una mena de torricó sobre el primitiu campanar de

cadireta (restaurat el 1982), essent el campanar més rar i curiós de la comarca.

8.10. Menhir del Quer Afumat I: En monument i el seu entorn són granítics. Té unes

mesures de 2.40 m. d‟alçada per 1.30 m. d‟amplada màxima. Probablement tenia

diverses utilitats: assenyalar camins de transhumància, indicar la situació dels

sepulcres de corredor i servir com a centres de reunió de les diferents comunitats de

l‟àrea.



Girona, 2002.

8.11. Muralles i torres de defensa de Capmany: Conserva notables trossos de

muralles i algunes torres de la població fortificada original. Aquest recinte quedava

tancat a tramuntana per l‟església que va ser fortificada, i englobava la sagrera, el

castell i les cases dels pagesos. Per l‟estructura de les torres i dels elements

conservats, sembla que la muralla va ser aixecada majoritàriament durant els s. XIV i

XV, si bé sobre les restes anteriors, probablement dels segles XII i XIII.

8.12. Pedra dels Sacrificis: Ha estat considerada un dels exemplars d‟art megalític

més importants de l‟Empordà. Està formada per un bloc de granit oscil·lant, de 3.80

m. de llarg per 3.30 m. d‟ample i 1.50 m. de gruix, que presenta una cassoleta natural

en la seva part superior. El monument mai s‟ha excavat científicament de manera que

no s‟han trobat materials arqueològics.

Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1992.

8.13. Plaça del Dolmen: Conjunt urbà que té per escenari part del recinte emmurallat

i que compta amb jardins i reproduccions de monuments megalítics. La plaça va ser

urbanitzada en la dècada dels anys 70, en al·lusió a la riquesa de monuments

megalítics d‟aquesta zona.

8.14. Pont de Capmany: Format per un arc de mig punt adovellat, de quatre metres

d‟alçada i d‟uns tres metres en el punt més alt. Sobre la clau de volta de l‟arc hi ha

una plaça que en recorda la seva construcció.

8.17. Pont sobre la riera de Torrelles a la carretera de Sant Ciment (GI-602): Pont

projectat per l‟enginyer empordanès Rafael Coderch, l‟any 1900, en el marc de la

construcció de la nova carretera que havia d‟anar des de l‟estació de ferrocarril de

Vilajuïga al pont de Capmany, passant per Garriguella, Rabós, Espolla, Sant Climent

Sescebes i Capmany. Aquest pont està format per tres ulls de 9 m. de llum, cadascun

d‟ells. A manca de cap obra prèvia construïda a la riera de Torrelles, el disseny per a

la construcció d‟aquest pont, es recolzà en el ja bastit sobre el riu Llobregat, a la

carretera nova de La Jonquera a La Vajol.

El pont segueix el patró dels models de ponts existents al moment a la col·lecció

oficial.

Per les fotografies actuals, es pot dir que, el pont actual és el mateix que el que es

construí a inicis del segle XX.

8.18. Pont de vianants al costat de l'antic balneari La Mercè: Pont probablement

construït per afavorir el passeig per les ribes del Llobregat dels clients del balneari.

S‟ha de tenir en compte que el balneari s‟envoltava d‟un parc que, en el moment de

fer-se el catàleg, presenta unes condicions força lamentables.

8.19. Font de la Mercè, al costat de l'antic balneari de la Mercè. Placa amb

propietat de les aigües: També coneguda com la Font Pudosa, al costat de l‟antic

balneari. Font sulfur-sòdica d‟un únic canyo està flanquejada per unes escales laterals

d‟accés. Hi destaca, a la part superior, la placa que especifica la composició

minerològica que conté 1 litre d‟aigua. L‟aigua es recull en una pica en forma de

petxina.

8.20. Resclosa al Llobregat per sota l'antic balneari de la Mercè: L‟origen de la

resclosa podria ser ornamental, per tal d‟afavorir la formació d‟un rabeig aigües amunt

que permetés la pràctica de la navegació de plaer i embellir l‟entorn del balneari.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

8.22. Can Guinart: Construcció d‟un sol cos amb planta rectangular i que consta de

planta baixa, pis i golfes. La façana principal s‟aixeca davant l‟era que està encerclada

per un mur de pedra d‟uns 2 metres d‟alçada. Ha estat reformada i ampliada

successives vegades. En el moment d‟elaborar-se aquest inventari, es troba en fase

de restauració.

8.23. Font de Dalt, al costat del Merdançà: Font de línies molt senzilles, d‟un únic

canyo i flanquejada lateralment per uns bancs utilitzats com a festejadors.

8.24. Celler Gran Recosind, cellers Sta. Maria, a la Plaça Major de Capmany:

Empresa familiar dedicada a l‟elaboració de vi en celler particular des del segle XVII,

tot i que l‟estructura actual és de 1955. L‟empresa consta del celler d‟elaboració, celler

d‟envelliment i planta embotelladora. Es dedica a l‟elaboració de vins de maduració de

gran classe, rosat i negre. Produeixen el “Gran Recosind”, envellit en bótes de roure i

emparat en la denominació d‟origen Empordà-Costa Brava. Des d‟un punt de vista

arquitectònic, el celler datat al segle XVII, aporta distinció al conjunt.

8.25. Jaciment prehistòric al Camí dels Banys de la Mercè: Jaciment constituït per

un total de 86 estructures, entre les quals trobem fosses tipus Sitja, destinada a

emmagatzemar aliments com els cereals; grans estructures de planta i secció

irregular que correspondrien a espais d‟habitació a l‟aire lliure, estructures de

combustió i fosses tipus cubeta. Els materials arqueològics recuperats són

majoritàriament ceràmica i indústria lítica. El conjunt correspondria a una etapa que

aniria des del neolític mitjà fins a les primeres etapes del bronze, i va ser descobert

gràcies a les obres de construcció de la línia de l‟Alta Velocitat (subtram Figueres – La

Jonquera).

8.26. Dolmen del Mirgoler: Sepulcre corredor fet de granit amb cambra rectangular

curta i passadís ample o petita galeria catalana en U (per la capçalera externa).

Presenta tres lloses i coberta que es mantenen en el seu lloc. Les mides de la cambra

són: 1.55 metres de longitud, per 0.90 d‟amplada i 0.70 d‟alçada. A terra, davant la

cambra, hi ha una llosa que podria ser part del corredor d‟accés. Del túmul no queden

restes visibles, però pel tamany de la cambra es pot estimar que tindria un diàmetre

de 6 o 7 metres.



Girona, 2002.

8.27. Dolmen de la Verneda: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal, sense lloses

de tancament, curta i amb passadís estret. Es conserven tres lloses i la coberta, però

no la llosa de tancament. Les mides de la cambra són: 2 metres de longitud, 1.5

metres d‟amplada i 0.90 metres d‟alçada. El túmul és poc visible, tot i que encara

s‟observen restes clares al quadrant sud-est, del que s‟estima que podria tenir uns 6-7

metres de diàmetre.

Fotografia extreta de: 1998; Joan Pere Lacombe; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i



8.28. Menhir de Quer Afumat II: Menhir amb forma fal·liforme i de secció cilíndrica,

reorientat durant la seva restauració. Les seves dimensions són: 1,55 metres d‟alçada

total, 0.60 metres d‟amplada i 0.40 metres de gruix. Els caires del menhir estan

repicats per a donar-li forma i les dues cares presenten un aplanament artificial polit.

Es troba a 12.5 metres del Dolmen del Quer Afumat amb el qual forma un conjunt

megalític.

Fotografia extreta de: abril de 1985; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups


2002.

8.30. Font de Baix: Formada per una edificació en forma de torreta i envoltada per un

parc infantil.

2.9 CASTELLÓ D’EMPÚRIES

9.1. Antiga Llotja del Mar (actual edifici de la Policia Local): Edifici amb una gran

sala al vestíbul d‟entrada que manté encara les restes de l‟estructura gòtica; es tracta

d‟un espai de planta rectangular coberta a una alçada d‟uns 12 m. amb volta de

creueria. Restauració feta el 1968 segons plànols de la Dir. Gral. d‟Arquitectura.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

1r. ús de l‟edifici: “Casa del Consell”; d‟aquest edifici s‟han conservat restes del

soterrani datables al s. XIII. Des del XIV (decret de Consolat de Mar) fins al s. XVIII

(decret de Nova Planta) fou la seu de la Llotja de Mar. A finals del s. XIV es construeix

la façana. L‟edifici albergà l‟Ajuntament que l‟any 1987 canvià d‟emplaçament, des

d‟aleshores l‟ocupen diversos serveis públics.

9.2. Antic Convent de Sant Agustí / Santa Magdalena / Casa Torrecabota: L‟antic

convent estava format per 3 crugies perpendiculars a façana, construïdes amb voltes

per aresta sustentades per pilans de pedra. L‟escala estava situada en la part

posterior en la crugia de l‟esquerra. A la façana del pati es destaca un pòrtic amb arcs

de mig punt dovellats. L‟església era d‟una nau, i en el segle passat es varen perdre

les capelles o nau de la banda dreta. L‟edifici (primer convent de Sta. Magdalena i

després de St. Agustí) en l‟actualitat apareix molt modificat, en haver-se convertit en

una casa particular, encara que conserva alguns elements remarcables: la porta de la

façana, la torre, etc. A la façana del carrer Calabró hi ha portalada rectangular

d‟inspiració clàssica, emmarcada en carreus ben escairats amb l‟any de 1749 gravat a

la llinda. El campanar, aixecat a l‟esquerra de l‟església, al c/ Climent, és de planta

quadrada amb cos superior octogonal. Presenta motllures decoratives i quatre

obertures d‟arc de mig punt. Conserva també interessants gàrgoles representant

animals.

Autor dades: Falgueres, Rodeja, Torrent / J.J. Sánchez. Cronologia: el primer convent

es va establir fora muralles a l‟època medieval (s. III). Després del setge francès de

1655 la comunitat es trasllada al nucli urbà, al lloc actual. L‟edifici actual, però, es va

aixecar durant el s. XVIII. Actualment, l‟antic convent és una casa particular i l‟espai

de l‟església s‟usa com a magatzem.

9.3. Antic Convent de St. Domènec i Palau Comtes (Casa de la Vila): Les poques

restes del palau s‟han incorporat al convent. Al XVIII es construeix una nova església i

un nou claustre. En un angle del recinte s‟alça la capella de Santa Llúcia del XVII-

XVIII, antigament palau dels comtes. S‟ha conservat fins l‟actualitat unes parts de

l‟original. Conté escassos vestigis del palau comtal. Al 1987 s‟hi traslladen les

dependències de l‟Ajuntament. Les diverses construccions que formaven el conjunt

del convent de St. Domènec han estat molt modificades i actualment només se‟n

conserven alguns elements (encara que molt remarcables): les galeries del claustre i

l‟església de Sta. Llúcia. El convent està format per un claustre central de forma

pràcticament quadrada: està construït amb arcs de mig punt sostinguts per pilastres

rectangulars de pedra. Les galeries que envolten el claustre tenen voltes de llunetes

de fàbrica de maó. Les dependències adossades al claustre en el seu mur de ponent

estan cobertes amb voltes de llunetes. El nucli d‟escales està situat en un dels angles

que donen la volta al claustre. Entre 1983 i 1986, Jeroni Moner duu a terme la

rehabilitació per a seu de l‟Ajuntament reedificant l‟ala del claustre que faltava amb

una entrada nova cap a les zones d‟ús públic, i rehabilitant amb la mínima intervenció

possible la resta d‟ales, convertint-les en oficines municipals. Només l‟escala principal

va requerir una transformació més profunda per donar-li amplitud i caràcter

representatiu que requeria. L‟església (estil barroc-transició al neoclàssic) és d‟una

nau amb capelles laterals, creuer (cobert per cúpula semiesfèrica recolzada per

petxines) i absis semicircular. A la façana portalada allindada amb frontó partit i

fornícula flanquejada per pilastres estriades amb capitells corintis. El conjunt es

completa amb un altre petit frontó decorat amb elements propis de l‟ordre dels

dominics. Més amunt una gran obertura quadrada emmarcada per una grossa

motllura. A la llinda de la porta figura la data de 1701. L‟aparell de la façana és de

carreus ben escairats disposats.

9.4. Asil Toribi Duran: data obra: s. XIX (1889-1899) / (1998-2001). Antic hospital i

asil de planta en forma de creu grega. El centre que uneix els quatre braços és de

planta octogonal i serveix de distribuïdor de tot l‟edifici- és aquí on s‟allotja el nucli de

les escales i està cobert amb estructura metàl·lica de biguetes que aguanten. Cada un

dels quatre braços està envoltat per una galeria-balcó, construït amb pilons i capitells

de fundició. Les galeries estan cobertes amb biguetes metàl·liques que aguanten

peces de maó planar. A la façana podem veure com totes les obertures estan

rematades amb elements decoratius ceràmics. Les fileres d‟arbres a cada banda del

camí, que es veuen a la imatge, avui no existeixen. La imatge és del camí cap a l‟asil.

El fundador de l‟edifici Toribi Duran i Garrigoles fou un industrial i filantrop nascut a

Castelló, que en una de les seves disposicions testamentàries hi va incloure la

fundació d‟aquest hospital geriàtric.

9.5. Baluard o Torre dels Carlins: Petita torre de planta circular i base atalussada

que fou utilitzada com a fort fuseller. A la part inferior hi ha tres portes d‟entrada, la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

principal és d‟arc de mig punt emmarcada en pedra, i les altres dues són més petites.

A nivell central, hi ha obertures d‟arc escarser amb espitlleres, algunes convertides en

finestres. Al damunt trobem una petita cornisa amb merlets-espitlleres que dóna la

volta a la torre. Aquesta cornisa ha estat coberta en adaptar-se el lloc per a habitatge.

El parament és de pedres irregulars que deixen veure el morter de les juntes.

9.6. Ca l’Ametlla: Conjunt d‟edificacions disposats en forma de L al voltant d‟un jardí i

d‟una eixida allargada que resta coberta d‟enredaderes durant tot l‟any. El nucli

principal del casal està format per una planta de tres crugies perpendiculars a façana.

Els soterranis, amb voltes grasses, són anteriors a la resta d‟edificació. La planta

baixa està coberta amb voltes de maó (de creueria en el vestíbul) sobre parets de

pedruscall. Del primer pis són interessants l‟eixida i les alcoves amb obertures

moltllurades i els sostres decorats, que en algun cas estan pintats.

9.7. Can Bassas: Casa de planta baixa amb dos pisos afegits posteriorment. De

l‟edifici original del segle XVI destaquen la finestra gòtica d‟arc conupial i l‟arc de mig

punt emmarcat per grans dovelles que fa de porta d‟entrada.

9.8. Can Bosch Aimerich: Casal de planta quadrada amb tres crugies perpendiculars

a façana i un jardí posterior. Les sales formen una retícula ortogonal. A la planta baixa

l‟estructura és de pilans de pedra i voltes de creueria de fàbrica de maó. Del primer

pis destaquen les arcades dels sostres fetes de totxo massís. També són destacables

els porxos afegits posteriorment a la planta baixa i que es continuen en el primer pis

amb una galeria coberta construïda amb pilans i arcs de mig punt.

9.9. Can Contreras: s. XIX. Edifici de planta quadrada formada per tres crugies

perpendiculars a façana. El nucli està situat a la crugia central. Sostre cobert amb

voltes de creueria de fàbrica de maó amb tres voltes a cada crugia. Localització: Plaça

Ruiz Amado.

9.10. Can Climent: C/. Portal Nou. Edifici de planta rectangular amb tres crugies

perpendiculars a façana. La planta baixa està coberta amb voltes de creueria de

fàbrica de maó suportades per pilans de pedra. L‟escala queda dins un pati central

descobert. En el primer pis destaquen unes sales amb sostres enguixats: alguns

estan coberts amb volta de creueria i de llençol. Un d‟ells conserva unes bigues de

fusta completament decorades. A la sala les parets estan pintades amb columnes i

frontons neoclàssics. Les obertures de façana són rectangulars amb balcons en el

primer i segon pis. Posteriorment a la part que dóna al jardí s‟han afegit un porxo i

dues sales cobertes amb volta de creueria.

Edifici aixecat en el s. XIX sobre restes anteriors.

Data: s. XIX

9.11. Can Joan de la Coloma: Edifici de planta allargada amb una sola crugia

paral·lela a façana. El sistema constructiu és de pilans de pedra que aguanten els

sostres de volta de creueria de fàbrica de maó. Algunes de les habitacions tenen

alcoves amb obertures de separació fetes amb motlluratge de guix. De la façana,

completament arrebossada, destaca una cantonada de pedra i dues obertures que

donen al carrer Cardoner. També destaquen la llinda de la porta amb escut i la

finestra del primer pis, amb columnates d‟estil gòtic i figures esculpides.

9.12. Can Mayor (Major): Edifici de planta baixa i dos pisos, que conserva encara

parts de l‟edifici original del s. XVII com la porta d‟entrada amb arc de mig punt amb

grans dovelles, i restes de dos arcs més actualment cegats. Al primer pis hi ha tres

obertures allindades que donen pas a tres balcons independents amb baranes de

forja. Al pis de dalt tres petites finestres rectangulars.

9.13. Can Padrosa: Edifici de planta pràcticament quadrada, formada per tres crugies

perpendiculars a façana. La planta baixa està coberta per volta de escarcera i

llunetes. Del primer pis destaca un gran saló que és l‟eix principal de l‟edifici, que

reparteix les habitacions a cada costat. El sostre d‟aquesta sala està decorat amb

motius vegetals. Al costat de migdia s‟obre una terrassa en la que hi ha una curiosa

gàbia d‟ocells.

9.14. Can Pelai Negre: Planta amb tres crugies perpendiculars a façana. A la planta

baixa hi trobem la part més antiga, construïda amb pilans de pedra i parets d‟un metre

de gruix que suporten la coberta per voltes de canó amb llunetes. Una altra nau està

coberta per voltes de creueria de fàbrica de maó; la nau posterior està coberta amb

volta de canó de pedruscall. A la façana nord hi ha un jardí decorat amb estàtues i



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

gerros neoclàssics. També hi ha una gàbia d‟ocells de planta octogonal construïda

amb enreixat i coberta metàl·lica. La façana conserva la planta baixa de pedra. En el

primer pis les obertures són rectangulars amb balcons, també hi ha esgrafiats i un

escut en el que hi ha representats un castell i una ovella.

9.15. Can Ramon Fontcoberta: Casa de planta baixa i dos pisos, amb la façana amb

obertures per arc de mig punt a la planta baixa i allindades als pisos. Tota la façana

està arrebossada excepte l‟emmarcament de les obertures que són de pedra grans

carreus ben escairats de pedra vista.

9.18. La Casa Gran: C/. Portal Nou (a l‟extrem nord-est del barri del Puig Salner, el

més antic de la vila). La Casa Gran és un bon exemple de l‟arquitectura gòtica civil de

Catalunya. És un casal de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants i

carener paral·lel a la línia de façana. En l‟actualitat, de l‟edifici original, només en resta

el cos davanter, tot de carreus de pedra, dividit en dues plantes separades per una

cornisa: a la part baixa s‟hi troba la porta d‟entrada de la façana que és de mig punt

adovellat (al seu damunt hi ha un escut, actualment molt malmès), i a la part de dalt hi

trobem dos amplis finestrals gòtics, probablement, del segle XIV i cadascun té dues

fines columnes amb base i capitell que divideixen les finestres en tres arcs coberts per

arcs trilobulats. La planta és rectangular i està formada per tres crugies perpendiculars

a façana i una crugia posterior paral·lela que evidencia la possibilitat del seu pati

central. Els murs de càrrega són perfectament escairats tant a l‟interior com a

l‟exterior. Abans de les destruccions provocades per les guerres de la segona meitat

del segle XVII, la casa funcionava com a mansió senyorial, ocupant una superfície

força superior a l‟actual, probablement amb quatre crugies al voltant d‟un pati interior

de manera semblant a les cases senyorials gòtiques.

9.19. Can Sanllehí o casa dels Rabins: Casal situat en l‟antic barri jueu, edificat al s.

XVIII sobre restes d‟època tardo-medieval. El cos edificat té forma de L al voltant d‟un

jardí obert a migdia i llevant. La planta baixa està formada per tres crugies

perpendiculars a façana. El vestíbul està cobert per voltes de creueria de maó

suportades per pilans. La primera planta conté sales amb diversos sostres decorats i

pintats amb motius geomètrics i florals. Algunes de les habitacions tenen alcoves amb

obertures de guix. També cal destacar el paviment ceràmic amb dibuixos d‟algunes de

les sales. L‟aparell de la façana és de pedra grisa ben escairada amb obertures

rectangulars. A l‟interior les sales s‟obren a una terrassa que per mitjà d‟una escala

porta al jardí.

9.20. Casa Vicens Comas: Edifici format per dos crugies perpendiculars a la façana.

De la façana destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt. La planta baixa està

coberta amb voltes de canó i llunetes de fàbrica de maó planer. En aquesta planta

també es poden veure restes d‟aparell escairat.

9.23. Convent de Santa Clara: Convent de clausura de monges clarisses que forma

un conjunt allargat. El claustre té forma irregular i està construït amb pilans de planta

rectangular, mentre que la galeria és coberta amb voltes de creueria. En les ales del

claustre es troben les diverses dependències del convent com el refectori i una sala

coberta amb voltes de creueria i pilans de pedra. La façana principal del convent

presenta obertures rectangulars al primer pis, mentre que a la planta superior s‟obre

una filera de finestres d‟arcs de mig punt. Adossada al costat de migdia trobem

l‟església del convent, de planta de creu llatina, nau única i capelles laterals, i absis

semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i recoberta de guix. Només

es conserva l‟aparell de pedra vista a la façana. A l‟angle dret de la façana s‟aixeca el

campanar de planta quadrada i obertures d‟arc de mig punt.

9.24. Creu de terme gòtico-renaixentista (o del Fossar): Creu d‟estil gòtic-

renaixentista, també coneguda com la Creu del Fossar. La base està formada per tres

graons amb una la columna octogonal i un capitell també octogonal decorat amb vint

petites figures de sants posades dins les fornícules. A la creu hi ha en un costat Crist

crucificat i en l‟altre la Mare de Déu amb el fill en braços. Fins l‟any 1963 es trobava

en el cementiri. Fa pocs anys, durant la construcció d‟un edifici veí, es va haver de

restaurar i renovar la columna al caure la creu.

9.25. Cortal d’Avinyó: Format per un conjunt d‟edificacions construïdes en diverses

etapes: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d‟un cortal, parets

de pedruscall, finestres rectangulars amb dintells de pedres ben tallades i coberta de

teula àrab. Al costat de ponent d‟aquesta construcció s‟hi va adossar una altra planta

simètrica amb dos cossos paral·lels que deixen un pati al mig, units per un cos



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

perpendicular situat al costat nord. Aquest està format per tres porxos construïts amb

fàbrica de maó i arcs carpanells que permeten en planta baixa l‟accés dels vehicles a

l‟interior del pati. La tercera construcció, realitzada l‟any 1906 per l‟arquitecte Josep

Azemar, és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites als tres

cantons i una torre a l‟extrem nord est. La coberta és a quatre aigües, tant a l‟edifici

gran com a la torre adossada. La planta és de dues crugies paral·leles a la façana; el

nucli d‟escales està il·luminat per unes vidrieres emplomades amb motius florals. El

sòcol de la planta baixa fins a l‟alçada dels àmpits és format per pedruscall vist i totxo

sardiner. Totes les finestres i les cantonades són tractades amb motius dentats en

ceràmica i totxo. A l‟alçada del forjat del primer pis corre una línia de ceràmiques

decorades formant una cinta que envolta l‟edifici. Els murs d‟aquestes dues plantes

són estucats, mentre que l‟última planta és tractada en obra vista amb obertures

d‟arcs apuntats i ràfec de teules volades sobre filades dentades de totxos volats

descansant sobre cinta ceràmica decorada.

Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.

9.28. El Cortalet: El que es coneix com a cortal no eren més que les unitats formades

per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les rodejaven,

dedicats a algun aspecte de l‟agricultura o la ramaderia. la paraula cortal deriva

precisament del mot llatí curtis que, entre d‟altres significats, serveix per designar un

espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l‟existència de cortals ja en

el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic. Les edificacions dels

cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral.

La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que

la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. era l‟edifici destinat a guardar-hi el

bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una

porta orientada al migdia i estava destinada a tancar-hi el bestiar oví. Els últims cinc

cortals que hi havia a castelló fins just abans de la construcció d‟empuriabrava

estaven formats per diferents edificacions agrupades al voltant d‟un pati. A més de

l‟habitatge dels masovers, molt semblant a la masia tradicional tot i que una mica més

gran, hi havia els estables i els corrals pels animals i els magatzems i coberts on es

guardava la collita o la userda. Les grans extensions de terres que els envoltaven

estaven destinades, en els últims anys, exclusivament, a l‟agricultura. “El cortalet” és

un edifici format per dos cossos: un que forma una l al voltant de l‟eixida i un altre

format per un petit cortal voltat d‟arcs de mig punt. A l‟actualitat serveix com a

dependències i centre de recepció de visitants del Parc Natural dels Aiguamolls de

l‟Empordà.


Fotografia extreta de la web www.parcsdecatalunya.net.

9.27. El pont vell sobre la Muga: Construït en l‟antic camí de Figueres a Castelló pel

comte Pere I (1325-1341). És d‟estil gòtic. Curiosament, durant molt de temps, es va

conèixer amb el nom de “pont Nou”, ja que n‟hi havia un altre d‟anterior en el camí de

Sant Pere Pescador. El gran aiguat esdevingut l‟any 1421 van deixar l‟actual pont vell

molt malmès, i va haver de ser restaurat. El 1874 va sofrir greus desperfectes com a

conseqüència de l‟acció militar anomenada “foc de Castelló” entre les forces carlines

de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, defensor del nucli. Durant la

dècada dels trenta va ser parcialment restaurat: es van arreglar les baranes i reafirmar

els seus dos accessos. Fins a la construcció del pont metàl·lic sobre la Muga, vers

1890, a la nova carretera de Figueres a Roses, aquest era l‟únic pont existent per

travessar la Muga i accedir a la població (deixant de banda l‟anterior al camí de Sant

Pere, ja en ruïnes).

Consta de set arcs desiguals, tots ells de diferent amplada, i també de tipologia

diversa (mig punt, rebaixats, carpanells,...); únicament se‟n conserva un de pedra, i la

resta són fets de maó. Els pilars són de pedra, irregulars.

9.28. Capella de Sant Antoni del Mas Brossa: Petita construcció popular del s. XVII.

És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular. Les parets són de pedra i

la teulada de teula àrab. En la façana destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt i el

campanar de cadireta d‟un sol arc fet de totxo massís. En la dovella es pot veure un

dibuix d‟una parra, que és el símbol de la família Brossa. Fou aixecada per Na Josefa

Oriola de Ornós, segons es llegeix a la façana. Cada any, el dia 17 de gener, els

pagesos de la contrada es reunien a la capella per demanar la protecció de Sant

Antoni Abat (patró dels pagesos cortalers), es celebrava missa, es ballaven sardanes i

es feia ball.


http://www.parcsdecatalunya.net/



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

9.29. Església de Santa Maria de Castelló: Edifici d‟estil gòtic, existent ja el 1007 i

renovada i consagrada el 1064. Va ser reconstruïda al s. XIV. La façana es va acabar

al s. XV. La torre del campanar de planta quadrada és d‟estructura romànica i amb

elements decoratius gòtics, probablement del s. XIII. A l‟entrada de la sagristia hi ha

restes del temple romànic anterior. Davant l‟església es va instal·lar al 1963 una

magnífica creu gòtico-renaixenstista. S‟admet l‟any 1381 com la data d‟acabament de

la construcció de l‟actual edifici.

9.30. Sitges arrosseres del Mas Matar, actual obsevatori Senillosa: Conjunt de

quatre torres circulars construïdes el 1959 per emmagatzemar i assecar l‟arròs produït

a la finca del Mas del Matar. La més alta d‟elles, d‟uns 22 metres, fou habilitada, l‟any

1996, com a observatori del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà. Des del seu

cim, es gaudeix de les millors perspectives de la reserva de les Llaunes, inclosa dins

del parc.


9.31. La Llotja (al costat de l’església de Sta. Maria): L‟edifici va ser construït vers

la fi del segle XIV o principis del segle XV en el mateix període que la llotja de la plaça

Major, seu del Consolat de Mar i també Casa del Consell, en un període d‟expansió

econòmica de la vila. Diversos autors li han atribuït funcions de llotja de contractació

de mercaderies, complementària a la Llotja de Mar de la plaça Major, i també s‟ha

interpretat com a part de la duana o com a edifici auxiliar de l‟església de Santa Maria,

probablement taller dels picapedrers. L‟autor J. Badia pensa que es podria tractar de

les restes d‟una gran sala de l‟antic Hospital Major de Castelló d‟Empúries, fundat el

1252 i del qual no es conserven restes.

El 1963 l‟arquitecte Francesc Pons i Sorolla va reconstruir el conjunt. La segona

reforma, realitzada el 1988, per Carles Bosch i Joan Lluís Frigola, va rebre el 28 de

juny de 1989 el premi FAD d‟Arquitectura i d‟Interiorisme 1988 dedicat a reformes i

rehabilitacions.

La llotja ocupa un espai rectangular i, el rectangle, és delimitat per murs amb

obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l‟Església. El quart

costat s‟obre a través de 5 arcades a una plaça posterior, que porta el nom de Joan

Alsina. La façana que dóna a la plaça de l‟Església és de fet un mur pantalla amb 5

obertures rectangulars amb grans òculs superiors.

9.32. Mas Bellesguart: Masia de planta baixa i pis, amb teulada, parets arrebossades

i de poques obertures, recolzades sobre diversos contraforts. S‟estructura al voltant

d‟un pati obert a llevant.


9.33. Mas la Gallinera: Casa de planta rectangular formada per quatre crugies

perpendiculars a façana. El sostre és cobert amb voltes de llunetes de fàbrica de maó.

Al costat de llevant hi ha adossades unes dependències destinades al bestiar i paller.

Cal destacar el galliner de planta rectangular allargada; està situat davant l‟anterior

construcció i mirant al migdia. Està construït amb fàbrica de maó i cobert amb teula

àrab a una aigua amb el ràfec sostingut per tornapuntes. A tot el llarg de la façana de

migdia s‟obren un ritme de finestres quadrades. A ponent d‟aquest galliner s‟alça una

construcció de planta rectangular i de gran alçada construït amb parets i pilans de

fàbrica de maó i cobert amb una jàssara central formant un teulat a dues aigües amb

bigues i teula àrab.


9.36. Porxo de la plaça Jaume I: El formen el conjunt d‟habitatges que tanquen la

plaça Jaume I pel sector de llevant. Es descriuen arcs de mig punt més o menys

rebaixats a sobre dels quals s‟aixequen habitatges majoritàriament de dues plantes.

9.37. Presó Vella i Antiga Cúria: c/ de la Presó i Plaça Jaume I. Aquest singular

edifici era a l‟edat mitjana un complex judicial i penal que comprenia dos cossos

edificats: en primer lloc la cúria o espai on s‟impartia justícia, situat a l‟esquerra de

l‟actual porta d‟accés. Des d‟aquest indret, els comdemnats ingressaven a l‟interior del

segon cos edificat, que constituïa la presó estricta. Precisament, l‟enorme interès de la

presó de Castelló d‟Empúries –que sabem per evidències documentals que ja

funcionava en el segle XIV i que disposava de botxí- rau en el fet que és un model

singular d‟una presó de l‟Antic Règim. Aquestes eren, sovint, edificacions que

disposaven d‟un petit pati central i amb un únic punt de claror que penetrava a través

de les petites finestres reixades que donaven al pati esmentat. Aquestes obertures

també servien per fer entrar l‟escudella amb el menjar pels comdemnats. En aquests

obscurs i insalubres habitacles, els presoners deixaren, entre el segle XVII i XIX,



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

l‟empremta dels seus estats anímics, de les seves inquietuds i dels seus pensaments

sota la forma d‟abundants grafits carregats de plasticitat i simbolisme.

L‟edifici es troba situat a la cantonada de la plaça Jaume I amb el c/ de la Presó. Es

tracta d‟una construcció que ha sofert nombroses modificacions al llarg de la història,

però en la que encara resten elements que cal destacar: els dos portals d‟arc de mig

punt adovellats, els tres arcs trilobulats d‟una antiga finestra gòtica, aprofitats com a

llinda de la porta d‟accés actual, i el parament de carreus ben escairats.

Edifici bastit durant els segles XIV – XV, en estil gòtic. Va funcionar com a presó i

cúria.

Recentment ha estat restaurat i en ell s‟ubiquen l‟Arxiu Municipal Comtat d‟Empúries i

una oficina de turisme.

9.40. Rectoria: Obra atribuïble a Josep Azemar. Edifici de planta de forma allargada

per tres crugies paral·leles a la façana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí. Pel

ràfec de la coberta, la forma de les finestres i els elements decoratius en forma

dentada de la façana es poden atribuir a l‟arquitecte Azemar. 1r. quart del segle XX.

Adreça: Plaça de Mn. Cinto Verdaguer.

9.41. Rentador Públic: Rentador d‟ús públic situat a l‟indret conegut com a Pla de

Sant Francesc, limitant al nord amb el Rec del Molí. El conjunt és de planta triangular

format per el safareig central envoltat per un passadís cobert amb un teulat en

pendent construït amb embigat, cairats i llates de fusta amb teula àrab, recolzat tot ell

en unes columnes de pedra de base cilíndrica amb capitells dòrics situats sobre la

base del rentador. Els murs que donen a l‟exterior estan formats per uns porxos

construïts amb arcs de mig punt i pilans de planta quadrada de fàbrica de maó vista.

Per sobre d‟aquest porxo s‟alça un mur de forma emmerletada que remata la coberta.

Les columnes cilíndriques del brollador procedeixen del claustre de l‟antic convent de

St. Francesc que estigué fins 1835 vora aquest paratge. A l‟any 1843, l‟edifici del

convent dels franciscans ja estava totalment en ruïnes. Amb la desamortització, es va

fer l‟alienació del patrimoni que pertanyia a comunitats i corporacions religioses, i es

posaren a venda judicial tots els béns. La família Delhom de Castelló va comprar el

solar, un hort i les ruïnes del convent, tenint tots els drets i les accions sobre una part

de les parets del convent i de l‟església. Data de l‟obra: s. XIX (1863). Autor: Martí

Sureda Deulovol.


9.42. Restes de muralles i Portal de la Gallarda: Adreça: Rec del Molí. De les

antigues muralles que envoltaven la vila de Castelló a l‟època medieval se‟n

conserven escasses restes, tot i que es pot establir el perímetre que tenien. El sector

més ben conservat és la banda oriental de la vila sobre el rec del Molí, que abans

funcionava com a fossar de la muralla, que marcava la línia de separació del nucli

construït sobre el turó de l‟estany que s‟estenia als seus peus. Tot i que les

construccions actuals en tapen la vista, en les zones més altes els murs arriben als 7

metres d‟alçada. El parament és de pedres de diverses mides unides amb argamassa,

i s‟hi poden veure algunes espitlleres de pedra sense treballar. En alguns trams

aquests murs tenen el basament atalussat. Els murs deixen veure els canvis soferts al

llarg de la història i la seva integració a diversos habitatges.

En aquest sector s‟ha conservat també el portal de la Gallarda. És l‟única porta que

resta de les set que existien a la muralla que envolta la vila. Aquest portal s‟obre en la

base d‟una torre de planta rectangular. L‟obertura és formada per dos arcs de mig

punt adovellats. El parament és de pedruscall lligat amb carreus perfectament

escairats a les cantonades. També hi veiem algunes espitlleres.

Cronologia: Vila emmurallada des d‟època al medieval (s. XI) però d‟aquest primer

recinte no se‟n conserven vestigis. El fragment conservat a la zona del Rec del Molí

fou construït en els segles XIII-XIV, encara que amb moltes reformes posteriors

(especialment durant els segles XVI-XVII).

9.43. Pont sobre la Muga a l'antiga crtra. De Roses a Figueres: L‟origen d‟aquest

pont metàl·lic va lligat amb la construcció de la nova carretera entre Figueres i Roses.

El primer projecte, redactat per l‟enginyer empordanès Rafael Coderch, data de 1887-

88 i fou executat a la dècada de 1890-99. En aquells moments l‟únic pont per accedir

a Castelló i salvar la Muga era l‟anomenat “Pont Vell”, a l‟antic camí cap a Figueres.

Això deixant de banda les restes enrunades del pont alt-medieval que servia per

enllaçar Castelló amb les terres del sud, cap al sector del Montgrí i del Baix Ter. El

pont fou renovat en finalitzar la Guerra Civil per les voladures a que fou sotmès amb la

retirada dels Republicans. Del pont és de destacar la seva estructura metàl·lica

recolzada sobre els estreps i els dos pilars intermedis. Amb la posterior construcció de



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

la variant de la carretera de Roses a Figueres al seu pas per Castelló, s‟ha reduït

bona part del trànsit de pas que havia de suportar.

9.44. Casal al xamfrà entre el carrer Calabró i el carrer del Mur: Casal definit pel

xamfrà que formen els carrers Calabró, pel nord, i el carrer del Mur, a l‟est. Consta de

planta baixa i dos pisos. La planta baixa està dominada per un portal amb arc de mig

punt adovellat, que s‟ubica amb una disposició central, al xamfrà entre ambdós

carrers. De l‟edifici destaquen alguns dels finestrals decorats amb motius neogòtics i,

sobretot, la torre que s‟emplaça aprofitant el xamfrà abans esmentat. La torre es

corona amb una teulada a quatre aigües que convergeixen en un pinacle. A la torre,

sobre un finestral neogòtic, hi ha esgrafiat un rellotge de sol.

9.45. Casa sense identificar a la Plaça Més Baixa, 3: Habitatge format per planta

baixa i dos pisos en el que sobresurt la façana, de tall neoclassitzant, amb un frontó

triangular que emmarca la finestra central de la primera planta.

9.46. Edifici de l'antiga Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos: Casal

de dimensions considerables situat en el costat occidental que dóna a la Plaça del Vi.

És un edifici de parets arrebossades i amb cantonades i finestrals formats per carreus

i llindes ben escairades. La primera planta consta de diversos finestrals units per una

única balconada; la segona, per finestres i sense balcons. La coberta és en teulat

marcat per un acusat ràfec. En el moment de realitzar l‟inventari, l‟aspecte exterior de

l‟edifici estava força degradat. Uns rajols en una de les parets ens indica que, amb

tota probabilitat, aquest edifici fou l‟antiga seu de la Hermandad Sindical de

Labradores y Ganaderos de Castelló.

9.47. Farinera de Castelló d'Empúries. Actual Eco-museu. Antic molí: Antic molí

fariner medieval conegut com a “Molí del Mig”, datat al segle XIV i construït sobre el

rec del Molí. L‟aspecte actual del notable edifici de tres plantes i la maquinària que

conté són el resultat del procés d‟industrialització que, al voltant de 1860, suposà la

transformació tècnica i constructora de l‟antic molí, que esdevingué una fàbrica de

farina, i que renovarà una part de la maquinària 90 anys després. La farinera

aprofitava el pas del rec del molí per a la generació de l‟energia hidroelèctrica que

necessitava.

La farinera de Castelló d‟Empúries s‟ha convertit en una de les propostes

sobresortints de conservació del patrimoni industrial de les comarques gironines. A

finals de 1995 l‟ajuntament de Castelló l‟adquirí per tal de convertir-la en ecomuseu.

L‟any següent es va transformar en una institució independent i, a més, el 1997 es va

incorporar al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La fàbrica de la Farinera s‟inclou dins el projecte general de l‟ecomuseu, que es

caracteritza pel seu enfocament interdisciplinar i ecològic, on es busquen les relacions

entre l‟home i el seu medi natural i cultural. Cada any, des de la Farinera, es porta a

terme la Fira del Blat, la Farina i el Pa.

9.48. Rec del Molí: Conducció d‟aigua realitzada des de Vilanova de la Muga, a partir

d‟una resclosa de grans dimensions que deriva les aigües de la riba esquerra de la

Muga. Es pensa que podria haver estat finalitzat durant el primer terç del segle XIV

(Famoso, 2000). El rec, després de discórrer per les valls del llenç oriental de la

muralla de Castelló i d‟alimentar 3 molins, desembocaria a la Mugueta.

9.49. Font al costat de la Llotja, davant de Ca l'Ametlla: Font monumental de

quatre canyos situada entre la Llotja i Ca l‟Ametlla.

9.50. Pont metàl·lic sobre la Muga, a l'inici de la urbanització Empuriabrava: Pont

metàl·lic per a vianants que permet l‟accés a les instal·lacions de la depuradora de la

urbanització Empuriabrava, a la riba dreta del riu Muga.


9.51. Restes del pont alt-medieval de Castelló: El pont servia per enllaçar Empúries

i les possibles possessions del comtat al Montgrí i al Ter. El pont hauria estat

modificat i reconstruït en època moderna, segles XVI i XVII, fins a la seva destrucció.

Actualment queden restes de quatre pilars i trossos de les arcades caigudes entre

elles. La part més nova i visible fou feta de grans blocs de pedra molt ben treballada.

Fotografia extreta de la Carta Arqueològica, 1994.

9.52. Sinagoga nova: La nova sinagoga de Castelló d‟Empúries es va construir l‟any

1315 a la Plaça del Peix (actual Plaça de les Peixateries Velles), amb diverses

construccions annexes lligades a la sinagoga. La sinagoga vella es trobava en l‟actual



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

carrer dels Jueus, segurament en el nucli més antic del Call de Castelló, que ja estava

en funcionament l‟any 1293. La sinagoga nova es trobava a l‟extrem occidental del

Call, el segon més gran de les comarques gironines després del de Girona i per

davant del de Besalú. Al museu de la Catedral de Castelló es conserven làpides amb

escriptura hebraica, segurament procedent d‟un dels dos fossars.

2.10 DARNIUS

10.1. Antiga Casa Forniol (actual Ajuntament): La casa actualment ocupada per

l‟Ajuntament formava part d‟un edifici molt antic que feia cantonada a la plaça Major i

que l‟any 1609 era propietat de Miquel Brunet, segons consta a la llinda de la porta

d‟entrada, encara avui visible. L‟any 1852 la finca pertanyia a la família burgesa dels

Forniol, que va estar sempre relacionada amb Darnius. La planta baixa estava

destinada a fàbrica de taps i el pati interior, tocant a l‟actual edifici de la Concòrdia,

servia d‟estiba de mercaderia on carregaven els carros. Va ser propietat d‟uns

particulars fins l‟any 1897, data en que el municipi va adquirir-la amb els diners d‟una

col·lecta popular. Des d‟aleshores ha estat l‟ajuntament de Darnius.

La primera de les millores fetes a la casa després de la conversió en ajuntament és de

1943, amb l‟arrebossat i pintat de façanes. El 1946 es féu la reforma dels baixos, que

van permetre obtenir tres nous locals, un utilitzat per la societat la Concòrdia, annex al

cafè, un per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d‟Estalvis i un per l’Hermandad

Sindical de Labradores y Ganaderos. El 1949 es va renovar el mosaic de la Sala

Capitular, el 1953 es va habilitar el segon pis per a casa del mestre, el 1962 es féu un

local per a dispensari i el 1993 es va remodelar l‟edifici, reformat finalment el 1996.

Al tercer pis hi ha l‟arxiu i un gimnàs municipal.

Pintures saló de plens: L‟habitació principal de la casa, una sala rectangular amb

finestrals que donen al carrer Major i portes que comuniquen amb les dependències

adjacents, està decorada amb pintures del segle XIX. Aquestes cobreixen tant els

murs com el sostre, lleugerament abombat. Abunda la decoració en grissalla amb

motius vegetals i arquitectònics (balustrades). El perímetre del sostre esdevé una

mena d‟òcul, en el qual, mitjançant una tècnica il·lusionística, s‟ha intentat recrear una

banconada. Predominen els motius d‟inspiració clàssica, com són puttis que sostenen

flautes i motius vegetals, i també arquitectures de fons que apareixen a les petxines.

El color predominant és un blau intens, encara que també s‟ha de destacar la constant

utilització de grissalla. El caràcter de les pintures és purament decoratiu, sense que

s‟hagi de veure en elles cap mena de programa iconogràfic.

Any: 1610 (restaurada 1852).

10.2. Ca l’Araba: C/. de la Plaça, 13. Casa de planta baixa i pis entremitgeres. Té una

porta quadrada amb una llinda amb la data de 1780. A la planta pis té una obertura

en forma de catxapit a sobre la porta principal. La façana és de pedra sense

arrebossar. Any: 1780.

10.3. Cal Borni: Major núm. 2. Casa en cantonada i entremitgeres, compasada de

planta i dos pisos. La porta d‟entrada té una llinda amb inscripció. Tot i la data de

construcció s‟evidencien reformes posteriors a l‟immoble.

10.4. Can Budó: Casa de planta rectangular de planta baixa i planta pis orientada a

ponent. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana. La crugia de tramuntana

està coberta amb volta de pedruscall, i les altres dues per cairats de fusta. Les parets

són de pedra. L‟accés a la planta pis és exterior i es produeix mitjançant una escala

que dóna a una eixida damunt d‟un porxo de pedruscall que accedeix a la planta pis.

Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades. La coberta suportada per

cairats de fusta és a dues aigües. A 3.2 km a ponent del poble. Data: s. XVII.

La fotografia correspon al pont sobre el pantà de Boadella que serveix d‟accés al mas

de Can Budó.

10.5. Masia de Can Descalç: Mas senyorial a la vall del Ricardell. Ja a l‟any 1577

està documentat un Francesc Descalç, com a alcalde de la vila. El 1848 el seu

propietari, Joan Puig i Descalç, fou nomenat baró de Rodes. L‟edifici ha estat molt

modificat a la fi del segle XIX o al començament del XX amb elements fantasiosos

neomedievals. Va passar per herència a la família Senillosa. Es diferencia d'altres

masies per les seves dimensions i proporcions. El mas és un edifici ben conservat,

amb una àmplia escala d‟entrada i una teulada a dos vessants. A la façana hi ha

l‟escut dels barons de Rodes, una garita, finestres enreixades i una portalada

rectangular. Abans havia disposat d‟un molí i un trull. L‟edificació està envoltada d‟un

gran jardí amb grutes, fonts, castanyers, pollancres i magnòlies.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat estreta de: J.M. Bernils i J.A. Herrera,

Darnius, Quad. Rev. Gir., 106, 2003, J.M. Bernils.

10.6. Can Genis: Mas format per la successiva juxtaposició en diferents èpoques de

diversos volums desiguals que s‟orienten a migdia. Està bastit al damunt d‟un pendent

i això dóna lloc a estances semisoterrades. Primerament s‟edificaren els cossos de

ponent amb parets de pedra, algunes ben tallades, i coberts amb cairats de fusta o

voltes de pedra. Els volums de migdia es destinaren al bestiar i als cereals recollits,

mentre que els de tramuntana s‟empraren per habitatge. Al s. XIX amb l‟expansió i

creixement econòmic del mas s‟efectuaren nombroses intervencions en direcció a

llevant. Apreciem en aquestes ampliacions la voluntat de crear una estructura més

noble i alhora més segura –cal recordar que el mas es troba en terra de frontera i, per

tant, exposat al perill de qualsevol conflicte bèl·lic-. Respecte a aquest darrer punt

notem que el volum principal compta amb una torre quadrada i dos matacans a les

cantonades. Aquesta construcció principal presenta planta baixa i dos pisos; consta

de tres crugies perpendiculars a la façana, sustentades per cairats de fusta. A la seva

façana de migdia hi destaca una galeria amb 5 arcades que sobremonta un porxo de

dues arcades fet amb pedruscall. La resta de volums se situen adossats o en funció

d‟aquest central. Les ampliacions es feren cap a llevant i mostren volums més definits

i coronats per una torre. També hi ha una garita a una cantonada i a la façana de

migdia destaca una galeria amb cinc arcades. Data obra: 1878 (reforma). A 1.5 km a

tramuntana del poble.

10.7. Can Gorgot: Casa de planta rectangular de planta baixa, dues plantes pisos i

coberta a dues aigües suportada per cairats. En planta baixa hi ha dues crugies

orientades a llevant. La de tramuntana, que conté l‟escala d‟accés a la planta pis, està

coberta per cairats de fusta, i la de migdia està dividida en quatre estances cobertes

amb voltes de llençol de maó, tot això suportat per parets de pedra. L‟accés a l‟interior

es produeix per la façana de llevant de la crugia de migdia. Les obertures i arestes

estan resseguides amb pedres ben tallades. Sobresurt la seva gran porta forana i les

balconades i finestrals, que plegats contribueixen a atorgar una fesomia preeminent i

noble a aquest casal. Any: 1731.

10.8. Can Guilló: Mas de planta rectangular orientada a migdia, de planta baixa, un

pis i golfes. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal, cobertes les

dues de ponent per volta de pedruscall i l‟altra, de proporcions quadrades, coberta per

quatre voltes d‟arestes fetes amb pedra grassa i suportades per un pilar central i per

parets de pedra. L‟accés al pis és exterior mitjançant una escala orientada a llevant.

Tot i que el parament està format per pedres sense treballar, les obertures s‟han

emmarcat amb carreus ben tallats. Davant d‟aquesta construcció s‟aixeca una altre

gran casa, amb planta baixa i dos pisos, que suposem que devia destinar-se a

quadres, magatzems i residència dels masovers, ambdues edificacions reflecteixen la

reducció de la composició arquitectònica del mas en el seu estat primari. Es manté el

sistema estructura de crugies i teulades, però la façana respon a criteris estrictament

funcionals en la localització i grandària de les obertures. La coberta, suportada per

cairats de fusta, és a dues aigües. A 3.7 km al NO del poble. Any 1798.

10.9. Cal Olano: C/. Major, 29. Casa de planta quadrada amb dos pisos i coberta a

dues aigües. En planta baixa presenta quatre voltes d‟arestes de maó suportades per

un pilar de pedra situat al mig de l‟estança. L‟escala es disposa en la volta de sudest.

L‟accés des del carrer es produeix per la façana de tramuntana. Posteriorment s‟hi

afegiren dues crugies, una a migdia que sobresortia del cos anterior per la banda de

ponent i una segona que acaba de tancar el cos original pel costat oest fins al carrer.

Aquestes darreres crugies estan cobertes per volta de maó. El gran casal té murs

arrebossats a excepció del perímetre de portes i finestres, en els quals s‟hi aprecien

pedres ben tallades i escairades. Notem que el cos de ponent presenta una major

alçada que la resta de l‟edifici, fins al punt que s‟endevinen traces d‟una antiga torre

adossada. La senzillesa de tot l‟edifici es trenca un xic en el ràfec, amb la presència

d‟un motiu decoratiu semblant a les dents de serra. Segle XVIII (1791).

10.10. Can Palau: 2 km a llevant del poble. La juxtaposició de varis volums construïts

en diferents èpoques conformen aquest gran mas. La principal edificació s‟orienta a

migdia. Disposa de planta baixa, un pis i golfes, i consta de tres crugies

perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de maó. L‟element més interessant

són tres grans naus de pedra, orientades a ponent, que constitueixen la part més

antiga de la construcció (XIV). Segurament es tractava d‟uns soterranis que, durant la

reconstrucció del mas en el segle XVIII, es convertiren en estables pel bestiar. El gran



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

casal que domina tot el conjunt és d‟una gran senzillesa estructural. Portes i balcons

no presenten cap element ornamental, i només sobresurt una gran terressa amb

balustres de finals del segle XIX, orientada a migdia. La coberta, soportada per cairats

de fusta, és a dues aigües. Els cossos secundaris del conjunt són de poc interès, fets

de pedra de diferents qualitats i amb cobertes a dues aigües.

Notícies històriques: La documentació conservada en el propi mas ens informa que

des de 1305 la família Palau està esmentada en aquest indret de forma

ininterrompuda. Les destruccions del s. XVIII obligaren a una profunda reconstrucció

de tot el conjunt, realitzada entre finals d‟aquell segle i durant tot el s. XIX. Època:

segles XIV-XIX.

10.11. Font de Can Massot: Font d‟un únic canyo coberta per una volta de pedra i

emmarcada per dos festejadors. El canyo es recolza en una pica i és decorat amb

rajols. Aquesta font s‟emplaça davant el mas del mateix nom. Té la particularitat que,

fins el 1925, era l‟únic lloc de subministrament públic d‟aigua de Darnius. Els veïns

anaven amb un càntir per omplir-lo d‟aigua per beure i una galleda per a altres serveis

casolans. El 1925 s‟arribà a un acord amb la casa Massot per a l‟aprofitament públic

de la font d‟aquest indret. L‟Ajuntament va declarar d‟utilitat pública tot el terreny

confrontant amb la font i es va formar la plaça del seu entorn. Quatre anys després, i

abastat per aquesta font, es va instal·lar un servei de distribució d‟aigua potable amb

set fonts.

10.12. Can Susin: Casa de planta rectangular orientada a tramuntana. Té planta

baixa i disposa de dos pisos a llevant i tres a ponent. La planta baixa consta de tres

crugies perpendiculars al carrer. El cos de davant, de menor alçada, està clarament

diferenciat de la resta de la construcció. Per altra banda en el primer pis s‟obre a

tramuntana mitjançant un gran balcó amb una barana de fusta i sustentat per bigues

del mateix material. El mateix balcó serveix de porxo a la planta baixa. Pedruscall i

pedres sense desbastar constitueixen l‟aparell de tota la construcció. L‟unica excepció

són les obertures, que s‟han emmarcat amb carreus ben tallats –destaquem la porta

forana situada a llevant. L‟edifici s‟aixeca substituint un llenc de muralla i, segurament,

a aquest fet es deu cert trets defensius que apareixen: torre, espitllera a la banda de

migdia, etc. Es tracta d‟una de les construccions més representatives del nucli antic

de Darnius. Segle XVII.

10.13. Casa senyorial dels Massot: Edifici del segle XVIII. Pren el nom de la nissaga

Massot de Darnius, amb una gran casa pairal a la carretera de Maçanet datada des

de l‟any 1766, però considerada més antiga ja que la capella interior de la casa és de

1657. Al 1845 l‟hereu Joan Massot i dos companys seus foren segrestats, morts i

mutilats per una partida de trabucaires, fet que tingué un gran ressó popular. Casal de

planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta de cinc crugies orientades a

llevant. Les dues primeres de migdia són més llargues i contenen l‟escala d‟accés al

primer pis. Darrera les altres tres crugies n‟hi ha dues de perpendiculars. Totes estan

cobertes per voltes de pedruscall i suportades per parets de pedra. Actualment fa la

funció d‟habitatge i residència de turisme rural.

10.14. Cases del carrer Major: Conjunt de cases de dues o tres crugies

perpendiculars al carrer de planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Les

crugies estan cobertes per voltes de pedra grassa o de maó. L‟escala és interior i està

recolzada en la paret mitgera a prop de la façana principal en les cases de dues

crugies i a la meitat de la central en les de tres crugies. Algunes cases presenten

golfes. Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades i els balcons

presenten baranes de ferro forjat. El carrer Major s‟inicià en el segle XVII i es el més

llarg del poble. Segles XVIII-XIX.

10.15. Castell de Mont-roig: Avui dia resten les ruïnes del castell. Esmentat des del

1070, dins el comtat de Besalú, depengué dels senyors de Darnius. Tingué

importància estratègica prop dels passos pirinencs. Es troba emplaçat sobre un serrat

forestal molt panoràmic a 294 m. d‟altitud. De la seva antiguitat queden molt poques

restes, només un pany de paret a la banda de migdia. El castell fou reparat en

diverses ocasions i actualment es conserven, parcialment, tres murs del cos central,

una petita part de la torre i la muralla de dues rondes, amb algunes sageteres,

considerades del segle XVIII. Per dessota hi ha una mina de sud a oest. El castell va

quedar força enderrocat amb les accions bèl·liques de la Guerra Gran, concretament

a la batalla de Mont-roig de 1793.

Declarat B.C.I.N. el 1949. L‟any 2000 el Servei Territorial a Girona del Dept. de

Cultura de la Generalitat l‟inclou dins d‟un projecte de consolidació.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

10.16. Dòlmen Mas Puig de Caneres: Crtra. en direcció a Maçanet de Cabrenys.

Data de l‟obra: 4000 a.C. Cinc lloses de pedra vertical, cobertes per una altra de

majors dimensions, formen la cambra. Avui ja no podem apreciar el passadís d‟accés,

ni tampoc el túmul que cobria tota l‟estructura interna. L‟espai que ens ha restat amida

2.40 m. de llarg per 60 cm. d‟ample i 1.30 d‟alçada màxima. L‟entrada s‟orienta al

sudest. Damunt de la coberta, a l‟extrem nord, podem apreciar uns reguerons

piquetejats en forma de T, dels quals desconeixem la funció.

Hom suposa que es tractaria d‟un sepulcre de corredor, de cambra subcircular, feta

amb lloses de granit i passadís construït amb murs de pedra seca. Com era freqüent

en aquells monuments megalítics, un túmul artificial de tendència circular el cobria. Al

seu interior s‟hi ha trobat diferents restes arqueològiques, entre elles destaquen uns

fragments de ceràmica de mà.

El va donar a conèixer el 1894 Lluís M. Vidal i va ésser excavat i estudiat per Pere

Bosch Gimpera, Lluís Pericot i Esteve Cruañas, els anys 1930 i 1974.

10.17. Església Parroquial de Santa Maria de Darnius: Edifici romànic (s. XII-XIII),

relativament gran i molt esvelt, d‟una nau i absis semicircular, portalada de dos arcs

de mig punt en degradació i timpà decorat. El campanar, de cadireta, fou substituït per

una torre de coberta apiramidada als segles XVII o XVIII.

L‟aparell de tot l‟edifici està composat per carreus de granit ben escairats. Uns cossos

sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen una intervenció durant els

segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar el temple d‟elements que

contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta, espitlleres en els murs

afegits). L‟edifici fou construït durant els segles XII o XIII. Les seves dimensions

superen les de la majoria de temples similars a la comarca. En concret ens referim a

les de la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Agullana, amb les que es relaciona

tipològicament suggerint un grup de picapedrers molt relacionat entre ells. A la llinda

de la porta que comunica amb el presbiteri s‟hi llegeix Deum-RD LUCAS ROGER

1696.+

10.18. Ermita de Sant Esteve del Llop: Ermita documentada el 1211, d‟origen

romànic (conserva l‟absis d‟època primitiva), i d‟una sola nau corresponent a una

reforma del segle XV; amb absis semicircular. Probablement fou una simple

sufragània de la parròquia de Darnius, com consta des del s. XIV. L‟absis d‟aquesta

església ha conservat l‟estructura del romànic primitiu i probablement caldria datar-lo

a la primera meitat del segle XI, com a testimoni d‟unes formes de tradició més antiga,

anteriors a l‟adopció dels models llombards. L‟interior està totalment cobert d‟un

arrebossat modern, exceptuant només l‟arc triomfal. Al costat meridional de l‟edifici

foren afegides una capella i sagristia.

10.19. Hotel Santa Anna (Antic casal de Can Serra): Edifici de planta rectangular,

de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa té 5 crugies perpendiculars al

carrer, cobertes amb voltes de maó. El primer i segon pis s‟obren a ponent mitjançant

cinc grans balcons adintellats i amb baranes de ferro. Per la seva banda les golfes

disposen de cinc grups d‟obertures (amb tres cadascun d‟ells). La coberta és a dues

aigües. El parament del mur combina la pedra sense desbassar (primer i segon pis)

amb l‟arrebossat (planta baixa i golfes). Amb tot, l‟element més característic de la

construcció és una gran torre quadrada amb una triple arcada –columnes i arc de mig

punt- a cada costat. La seva coberta és a quatre vessants. Amb aquesta emergència

l‟hotel esdevé una de les construccions més destacades de tot el poble de Darnius.

10.20. La Concòrdia (Casino): La indústria surera afavorí la creació d‟una germandat

de socors mutus l‟any 1865, i aviat es creà el casino de La Concòrdia. L‟edifici

modernista que coneixem és de l‟any 1913, va costar 25000 pessetes i fou executat

pel paleta Ramon Viñas. L‟arquitecte fou Josep Azemar Pont. Consta d‟una planta

amb una gran nau interior amb façana de rajols i ceràmica artística. L‟any 1922 l‟edifici

va ser ampliat.

10.21. La Rectoria: Convertit en local polivalent per a usos culturals. La construcció

era un gran casal del segle, fet en pedra sense desbastar i arrebossada. Les finestres

s‟han treballat amb carreus de grans dimensions i ampits molt destacats sobre la teula

del parament. Antigament l‟edifici es trobava a les afores del nucli urbà primitiu de

Darnius; avui, tot i trobar-se encerclat per altres construccions, el seu potent volum

segueix destacant-se urbanísticament en la cruïlla de dos carrers. Té una planta

quadrada i coberta a dues vessants. Dues crugies paral·leles a la façana sustentades

per cairats de fusta divideixen l‟espai interior. Cal destacar, per últim, que una de les

habitacions està pintada amb temes marians. Segle XIX. C/. Major.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

10.22. Mas de Sant Esteve del Llop: 2.5 km a ponent del poble. Mas de planta

rectangular, en planta baixa i pis. Està orientat a migdia. A ponent presenta un cos

afegit que s‟utilitza com a graner i que disposa de coberta a dues vessants sustentada

per cairats de fusta. En planta baixa consta de tres crugies perpendiculars a la façana

principal que es cobreixen amb voltes de pedruscall. Com en d‟altres masos de

Darnius (Can Guilló, Mas Genís, etc.) l‟accés al pis és exterior, i es fa mitjançant una

escala de pedra que hi ha damunt un porxo de pedruscall. El mas resulta d‟una

notable rusticitat, ja palesa en el propi parell dels murs (pedruscall) i en la

elementalitat del seu esquema arquitectònic. S. XVII-XVIII.

10.23. Mas Genís: Mas de planta rectangular de planta baixa i un pis, orientat a

llevant. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Les crugies de

migdia i tramuntana estan cobertes per voltes de pedruscall i la central, de

proporcions més quadrades, coberta per quatre voltes d‟arestes de pedra grassa

suportades per un pilar central de pedra ben tallada. L‟accés al pis és exterior

mitjançant una escala damunt un porxo de pedruscall. Les parets són de pedra. La

coberta és a dues aigües. A la part posterior, mirant a ponent, tenim un volum que

sobresurt del mur amb forma d‟absis semicircular. La seva utilització o raó

constructiva la desconeixem, encara que també hem vist una forma igual a Can

Llapart, mas de municipi de Camós (Pla de l‟Estany). Darrera del mas, i totalment

separat de la seva estructura, trobem un graner de planta rectangular i coberta a una

vessant. Segle XVIII. 1.2 km a sud est del poble.

10.24. Casa Mas Portell: Mas format per dos cossos orientats a migdia. El cos de

ponent, de planta quadrada, té planta baixa i pis. Està format per dues crugies

orientades a llevant, coberta per cairats la de tramuntana i la de migdia, dividida en

dues estances per una volta de maó i dues voltes de llençol, totes elles de maó. A

migdia presenta l‟escala d‟accés al pis i una eixida damunt un porxo amb tres voltes

de pedruscall. El cos de llevant, de planta rectangular, té planta baixa i dos pisos. En

planta baixa hi ha tres crugies paral·leles a les anteriors; les dues de tramuntana són

cobertes per voltes rebaixades de pedra i de maó, mentre que a la de migdia, la volta

de pedra es disposa perpendicularment. Les parets són de pedra. La coberta és a

dues aigües i està suportada per cairats de fusta. A 3 km al NO del poble. Segle XVIII.

10.25. Mas Puig de Caneres: Es tracta d‟un gran mas que s‟aixeca en un dels

costats de la muntanya. Té planta rectangular i disposa de planta baixa i dos pisos. La

uniformitat d‟aquest esquema, tant en planta com en alçat, només es trenca per una

gran balconada oberta a la cantonada sudoest. El ferro fou el material emprat per la

seva construcció recent. La resta d‟obertures no ofereixen cap particularitat especial.

La cobertura és a dues aigües, sustentada per cairats de fusta. A migdia de la casa

s‟aixequen diferents cossos, destinats antigament a estables i magatzems. Són

construccions amb grans i altes arcades de mig punt. Estan cobertes amb teulades a

dos aigües sustentats per cairats de fusta avui desapareguts.

Capella: Com element apart esmentem la capella que hi ha en el mas. Està dedicada

a St. Vicenç Ferrer, i es tracta d‟una construcció de petites dimensions amb planta

rectangular.

Notícies històriques: A les llindes de les obertures es llegeixen dates del s. XVI (1595)

i XVII. Una curiositat d‟aquest mas és la notícia de Montsalvatge respecte a una

tradició que creia en l‟existència d‟un antic monestir, avui en ruïnes, prop de la casa

principal. La realitat no sembla coincidir amb la tradició.

Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Darnius, Quad. de la Rev. de Girona, 106,

Dipt. i Caixa de Girona, 2003.

10.26. Masoveria Mas Genís: Construcció de planta rectangular amb planta baixa i

pis. Està orientada a llevant, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana.

L‟accés es realitza per la banda de migdia a través d‟una escala exterior que

comunica directament amb la planta pis. A la planta baixa les dos crugies, cobertes de

voltes de pedruscall, servien per guardar el bestiar, el pis, destinat a l‟habitatge dels

masovers disposa de petites finestres, les quals, a l‟igual que la resta d‟obertures i

que les cantonades de la construcció, s‟ha emmarcat amb carreus de pedra ben

tallats. La resta de l‟aparell està conformat per pedres sense desbastar. 1.5 km a

tramuntana del poble.

10.27. Muralla medieval (Darnius): Restes de la muralla que a l‟entorn de l‟església

parroquial fortificava el poble de Darnius. La construcció posterior de cases

adossades a la muralla ha estat una de les causes que han provocat la desaparició de

llenços de la fortificació (alguns segurament incorporats a les estructures de les noves

construccions). A la banda de migdia del recinte encara es conserva, molt



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

transformada, la porta d‟entrada, avui pas únic per accedir a la plaça de l‟Església.

Aquesta porta és un passadís cobert amb una llarga volta, en part de canó en part

d‟arestes. En els murs laterals s‟hi veuen alguns carreus escairats, únics vestigis de la

construcció medieval que romanen al descobert. La fortificació de l‟església en el

segle XVII o XVIII ens permet intuir que en aquests segles el recinte emmurallat

encara devia conservar-se per afrontar qualsevol contingència bèl·lica. Data obra: s.

XIV-XVII. Medieval.

10.28. Embassament de Boadella-Darnius: Obra de regulació més destacada de la

conca hidrogràfica de la Muga. S‟inicia el 1959 i entra en funcionament 10 anys

després. La presa controla les riuades de la Muga i l‟Arnera, a la vegada que facilita el

subministrament d‟aigua potable a la ciutat de Figueres i als regants del camp de l‟alt

empordanès. La seva capacitat és de 62 hm3 i l‟alçada de la presa, de 63 m.

Incorpora tres comportes de 12 m. d‟amplada i 5 d‟altura. També és una explotació

hidroelèctrica concedida a l‟Hidroelèctrica de l‟Empordà l‟any 1983 mitjançant concurs

públic, amb la seva central subterrània situada als peus de la presa. A part de l‟obra

d‟enginyeria que és, el seu entorn confereix a l‟indret un atractiu per ser visitat. Els

terrenys han estat adaptats parcialment per aquest ús i compta amb miradors propers

que aporten panoràmiques privilegiades.

10.29. Torre del Mas Corbet: 1.5 km al sud del poble. Torre isolada amb obertura de

mig punt a la base. Es troba mig enderrocada.

La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat estreta de: J.M. Bernils i J.A. Herrera,

Darnius, Quad. Rev. Gir., 106, 2003, J.M. Bernils.

10.36. Resclosa de Pilans d'on es deriva canal cap a la central del mateix nom:

Resclosa situada a mig camí entre la presa de l‟embassament i la central de Pilans.

Construïda vers 1915. Del seu marge esquerre es deriva un canal que, en uns 500

metres, condueix les aigües fins a l‟antiga central de Pilans.

10.37. Mirador de la Tortuga, sobre el pantà de Boadella: Paratge que constitueix

un dels punts culminants del serrat del Sentinella, amb 323 m. d‟altitud. Se situa al

nord de l‟embassament de Boadella i proporciona dilatades panoràmiques tant de

l‟embassament com del sector del Pirineu comprès entre el Cap de Creus i el Canigó.

Pren el nom de les roques en forma de tortuga que hi ha al cim del mirador. S‟hi

accedeix per una pista en força mal estat que comença al Coll de l‟Hospital.

10.39. Possible resclosa del molí de Palau, Darnius: Resclosa força desfigurada

que es troba al Ricardell, aigües avall del pont de la carretera GI-502 que connecta

Darnius amb la carretera N-II.

10.40. Casa sense identificar al carrer Ronda de l'Església, 25: Casa de planta

baixa i primer pis, amb teulada a quatre aigües i encimbellada per una mena de golfes

amb forma de torre de quatre costats. La casa presenta un cert aire fantasiós i conté

alguns elements decoratius que evoquen el romànic i l‟època medieval.

10.41. Restes de l'antiga resclosa cap al molí del Mas Descalç al riu Ricardell.

Pista de Darnius a Agullana: Restes vestigials de la resclosa que derivava les

aigües del Ricardell cap al molí de mas Descalç. La paret ha servit de suport al

passallís de l‟antic camí d‟Agullana a Darnius per travessar el Ricardell.

10.43. Resclosa de derivació d'aigües vers el molí de Can Palau. Riu Ricardell:

Resclosa de petites dimensions construïda al Ricardell, aigües amunt de Can Palau, i

que servia per derivar les aigües del riu per alimentar l‟antic molí de Can Palau.

10.44. Pont de Can Budó sobre el pantà de Boadella per accedir al mas d'aquest

nom: Pont funcional de formigó construït a mitjans de la dècada de 1960 a la cua de

l‟embassament de Boadella, al riu Arnera, per permetre l‟accés al mas del mateix

nom. El rabeig de l‟embassament, en augmentar el nivell de les aigües, inundà les

vies tradicionals de pas dels rius Muga i Arnera, la qual cosa obligà a la construcció

de passos alternatius com el d‟aquest pont.

10.45. Plàtan de la font d’en Massot: Platan (Platanus X hispanica) situat al costat

de la font i mas del Massot, a tocar de la carretera de Darnius a Maçanet. Catalogat

com a arbre monumental per ordre de 8 de febrer de 1990 del DARP, publicada al

DOGC núm. 1.262, del 2 de març de 1990. Aquest plàtan s‟acompanya d‟altres de

veïns, de dimensions significatives, que conformen una petita zona verda urbana al

voltant de la font d‟en Massot.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Fotografia extreta de les Guies del Punt, n. 18, De Figueres al Pirineu, Ed. Periòd. de

les Comarques, S.A., 1993.

10.46. Escola pública de Darnius (CEIP Mont-roig): Projecte redactat per

l‟arquitecte Bernat Martorell a finals dels anys 20 i inaugurat el 1933, amb una

despesa de 81680 ptes. És una construcció que pot emmarcar-se dins del

noucentisme i que no ha perdut la concepció original de quan fou inaugurat. Està

format per dues ales d‟una única planta amb coberta a dues aigües. Al mig, una cos

perpendicular, de planta baixa i pis, coronat amb un fris, fa la funció d‟entrada i

rebedor.

Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Darnius, Quad. de la Rev. de Girona, 106,

Dipt. i Caixa de Girona, 2003.

2.11 ESPOLLA

11.1. Can Camps o Cal Marquès: Casa de planta irregular que consta de planta

baixa i pis, amb tres crugies paral·leles a la façana, en una d‟elles s‟aixeca una torre

medieval, quadrada i de dos pisos, amb una finestra gòtica amb una columna central

al bell mig del parament del mur. Aquest conjunt, avui restaurat i ocupat per

habitatges, pertanyia al Marquès de Camps.

11.2. Can Clarà: Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb dues

crugies perpendiculars al carrer, cobertes amb voltes de maó i de pedruscall. Al fons

de la crugia de migdia trobem un porxo de pedruscall que suporta una terrassa que

dóna accés al pati. A la façana principal, abans de la recent restauració, hi havia uns

esgrafiats que s‟estenien per tot el mur dibuixant motius romboïdals policroms. Les

portes i finestres han estat emmarcades per grans carreus de pedra ben tallats. La

porta d‟accés és d‟arc rebaixat emmarcat per dovelles ben tallades. Després de la

restauració, la façana principal s‟ha arrebossat i s‟ha pintat d‟un color pàl·lid però

sense tapar dovelles i escaires.

11.3. Can Coderch de Sentmenat: Presenta una característica porxada d‟arcades de

pedra a la façana de llevant. Fou durant molts anys el lloc de repòs i estudi del

reconegut mestre d‟arquitectura José Antonio Coderch de Sentmenat. Als anys 60 va

practicar-s‟hi la restauració de la planta baixa, obra que va merèixer el reconeixement

en les més prestigioses publicacions d‟Arquitectura.

11.4. Castell d’Espolla: Es conserven restes de l‟antic castell a l‟interior del nucli de

la vila, destacant la portalada de migdia de grans carreus granítics i diverses

espitlleres. També es conserven restes dels murs de pedra de pissarra i de llenços on

s‟hi obren espitlleres. És declarat BCIN.

11.5. Celler Cooperatiu d’Espolla: Va ser el primer celler cooperatiu de la comarca, i

fou iniciativa del Sindicat Agrícola fundat el 1906 per un grup de viticultors que volien

millorar i revaloritzar les produccions i la comercialització. De tot l‟edifici destaca com

a element més significatiu la nau de tines, construïda a partir d‟una successió

d‟arcades apuntades de rajol vist. També destaca el celler de fusta amb un conjunt de

botes de grans dimensions.

11.6. Dolmen Cabana – Arqueta: Sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal

llarga i passadís estret. És documentat des de l‟any 1110 però donat a conèixer

científicament a l‟Associació Catalanista d‟Excursions Científiques el 1879. Va ser

restaurat el 1994. La seva posició el converteixen en un magnífic punt de vista de la

plana. També s‟han trobat restes arqueològiques com el ganivet de sílex vermellós-

groguenc.

11.7. Dolmen de la Font del Roure: Rep el seu nom pel gran roure que hi ha prop de

la font i que es va cremar el 1986. De la mateixa manera, el nom ha estat donat també

al dolmen. És tracta d‟un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de

granit. Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit de

blocs ajaguts en queden testimonis visibles. El sepulcre megalític és d‟inhumació i en

el seu interior s‟ha trobat molta ceràmica, una punta de sílex i un grà de collaret

verdós.

Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1995, després de la seva restauració; J. Tarrús,

Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de

Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.

11.8. Dolmen del Barranc: Es tracta d‟un sepulcre megalític d‟inhumació múltiple.

Les seves lloses són de pissarra i presenta una cambra trapezoïdal i corredor de paret

seca amb vestíbul semicircular a l‟entrada. La llosa de la coberta està trencada per la

meitat i s‟hi poden observar molts gravats alguns dels quals representen la figura

humana i d‟altres reprodueixen formes geomètriques. El sepulcre va ser conegut l‟any

1881, restaurat el 1984 i consolidat el 1986 per Rafael Insa.

Fotografia extreta de J. Tarrús, 1985, després de la seva restauració; J. Tarrús,



11.9. El Molí d’Orlina: Antic molí fariner restaurat recentment i reconvertit en

habitatge. És una edificació de dues plantes i coberta d‟una sola vessant.

11.10. Ermita de Sant Genís d’Esprac: Ermita romànica del s. XII construïda sobre

restes d‟un temple anterior del segle X, del qual encara hi ha restes. L‟edifici és d‟una

sola nau, amb absis semicircular, la porta al costat de migdia i dues finestres petites.

El campanar d‟espadanya es troba a la banda de ponent. Fou parròquia almenys fins

el s. XVI. Els veïns d‟Espolla, als anys 1997-1998, van dedicar diverses jornades a

refer el teulat.


11.11. Església de Sant Martí de Baussitges: Església pre-romànica restaurada

recentment, d‟una sola nau amb absis de planta trapezoïdal. Sobre el frontis hi ha un

campanar de cadireta, format per tres pilastes. Hi ha algunes zones on es pot

percebre la construcció en opus spicatum característica d‟aquest període. Obres de

millora finalitzades el 1993 i dutes a terme per l‟ajuntament i la Diputació de Girona.


11.12. Església de Sant Jaume: El temple fou bastit al segle XVIII damunt les restes

de l‟església romànica del XII-XIII. És de tres naus i la central és de major alçada que

les laterals. Hi destaca el campanar, de dos cossos, l‟inferior pertany a l‟antiga

església romànica i el superior és posterior, octogonal amb quatre obertures d‟arc de

mig punt. El campanar ha sofert nombroses modificacions i ampliacions.

11.13. Església de Sant Miquel de Freixe: Actualment es troba en ruïnes a causa de

l‟esllavissament de terres que es va emportar part de l‟església. Només queda

dempeus el costat nord, del que es conserva les restes de l‟aparell, que ajuden a

datar el temple del segle XI o XII. També s‟hi conserven dues butlles papals del segle

XIII que confirmen l‟Església de Freixe al monestir de Sant Quirze de Colera.


11.14. Mas Girarols: És un mas amb la característica porxada d‟arcades de pedra a

la façana i aparell de pedres irregular.

11.15. Ponts de Relliquer (pont tipus): El Relliquer és una extensió del nucli que es

va construir seguint el camí del Puig Castellar i paral·lel al curs del rec del Merdanç.

Els ponts que avui dia encara trobem a l‟extrem més meridional del barri, són una

mostra de la integració del rec al paisatge urbà i la construcció de ponts. Actualment,

la part central del rec que travessa part del nucli ha estat coberta.

11.17. Societat La Fraternal: Edifici modernista de planta irregular constituït per dos

cossos de diferents alçades i composició, el cafè i la sala de ball. És el centre de les

activitats recreatives del poble i un punt de referència obligat en la vida social dels

seus vilatans. En un principi, aquesta Societat a l‟igual que moltes altres del moment,

van ser creades com a centres de beneficència per a satisfer les necessitats de la

comunitat. Amb el temps es converteixen en institucions que desenvoluparan tota

mena d‟activitats culturals i lúdiques.

11.18. Font davant de Can Coderch de Sentmenat: Font d‟un únic canyo construïda

el 1981 i que se situa davant del mas Coderch. El que més crida l‟atenció és la

coberta en forma de petxina i construïda amb la tècnica de la disposició de les pedres

en forma d‟aresta de peix.

11.19. Font del Dolmen a la plaça de Camps i Subirats: Font decorativa al centre

de la plaça de Camps i Subirats i que recorda la presència dels nombrosos



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

monuments megalítics dispersos pels vessants de l‟Albera, en general, i del municipi

d‟Espolla, en particular.

11.20. Monument en record dels caiguts durant la guerra civil: Senzill monument

en forma de pilar d‟uns 2 m. d‟alçada que recorda les víctimes de la Guerra Civil a

Espolla, entre 1936 i 1939.

11.21. Casa a la plaça de l'ajuntament: Habitatge de planta baixa i dos pisos situat

en un dels angles de la plaça de l‟Ajuntament. Acaba amb una coberta a dues aigües.

Porta d‟accés adovellada.

11.22. Menhir a la plaça de l'Albera: Com en el cas de la font decorativa al centre de

la plaça de Camps i Subirats, el menhir de la plaça de l‟Albera recorda la presència

dels nombrosos monuments megalítics dispersos pels vessants de l‟Albera, en

general, i del municipi d‟Espolla, en particular.

11.23. Passera sobre la ribera de St. Genís, prop del molí: Passera de vianants a

la ribera de St. Genís, prop de l‟anomenat “molí d‟Orlina”, constituïda per dos estreps

de pedra esglaonats a sobre del quals es recolza la secció metàl·lica elevada que

permet travessar el curs d‟aigua.

11.24. Dolmen de Gutina- Puig de Pal: Sepulcre megalític amb cambra de tendència

trapezoïdal, amb un corredor actualment no visible. Degut a la seva més recent

utilització com a barraca, només queden “in situ” la llosa de la capçalera i algunes

lloses lateral.

Fotografia extreta de: 1986, després de la seva restauració, Josep Tarrús; Poblats,



11.25. Jaciment del poblat de la Verna (Berna): Poblat a l‟aire lliure amb parets de

cases que correspondria a un poble de pastors. D‟aquesta manera, el poblat estaria

relacionat amb la necròpolis del Vilar. El fons de cabanes ve marcat per línies de

pedres que simulen una paret, de diferents tamanys i de composició granítica. Les

pedres més grans, d‟uns 80 cm. i d‟aspecte ciclopi, estan situades de manera que

diferencien o separen l‟espai destinat a abric i a la llar. La paret de pedres és la

primera paret que es coneix a la zona de Girona i no presenta cap aparell lateral

determinat. S‟ha trobat material arqueològic com ceràmiques corresponents a l‟última

fase del bronze final (estil mailhacià).


11.26. Dolmen de Cantons / de Llipoters: Possible sepulcre de corredor de granit

amb cambra trapezoïdal o rectangular i passadís estret. La seva situació en un fort

pendent fa que la seva capçalera quedi atrinxerada en el sòl. Es conserven la llosa

lateral esquerra, la de la dreta i la de la capçalera. Les dimensions de la cambra són:

1.6 m. de longitud, 1.3 m. d‟amplada i 1.35 d‟alçada. Dels suports de la cambra se‟n

conserven dos, el de l‟esquerra es conserva sencer i el de la dreta només es conserva

un fragment. De la coberta queda un fragment rectangular, situat darrera de la

capçalera. El túmul era de tendència circular, amb un diàmetre aproximat de 8 a 9

metres. L‟anell extern de contenció deuria estar format per grans blocs ajaguts que

actuaven de base d‟un mur de pedra seca dels qual encara queden alguns vestigis.


Fotografia extreta de J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de

l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.

11.27. Dòlmens I i II de Girarols: Els dòlmens de Girarols I i II han estat datats

entorn al 3200 – 2700 a. C. Es tracta de dos sepulcres megalítics d‟inhumació

restringida, el primer en molt millor estat que el segon, del que queden només la

capçalera, part de la llosa lateral nord i la lateral de migdia.

Fotografia extreta de Josep Tarrús; 1997, durant la seva restauració; J. Tarrús,



2.12 FIGUERES

12.1. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (Antic Escorxador Municipal): És

considerada per a molts com l‟obra clau de l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.

Originalment fou escorxador, després peixateria i al 1985 fou rehabilitat com Arxiu



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Comarcal i sala d‟exposicions. És un edifici de diferents cossos i volumetria segons el

seu ús. La seva construcció està inspirada en la masia tradicional catalana, combinant

l‟ús de materials tradicionals com el maó i el ferro forjat amb d‟altres de nous com el

ferro colat a les columnes interiors.

12.2. Asil Vilallonga: L‟asil va ser fundat per Marià Vilallonga Gipuló, propietari de les

finques que havien estat de l‟antic monestir benedictí. La família Vilallonga eren uns

industrials figuerencs de ferro, que tenien un establiment de venda a la ciutat i una

farga a Darnius, que van prosperar de tal manera que van arribar a formar part de

l‟accionariat d‟Altos Hornos de Vizcaya. L‟asil va ser construït on anteriorment estaven

els edificis que havien estat ocupats pels treballadors de la línia de ferrocarril Girona-

Portbou. Des de la seva fundació, l‟asil ha estat a càrrec de les monges Filles de la

Caritat de Sant Vicenç de Paül.

És un edifici d‟estil neoclàssic i en forma de U, de planta baixa i dos pisos, i

estructurat al voltant d‟un pati. Aquest pati està envoltat per un mur de tanca amb 8

obertures seguint el motiu d‟arc rebaixat, que apareixia a l‟edifici de l‟església-convent

preexistent en aquest lloc. Aquests arcs de mig punt apareixien també en els dos

cossos laterals i a la porta central, coronada per llinda i frontó. La façana s‟aixeca com

un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de

Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir

en dos aquest conjunt.

Al costat d‟aquest edifici es troba el Convent de la Congregació de la Missió dels

Pares Paüls, construït en el mateix moment que l‟asil i pel mateix mestre d‟obres,

Joan Papell i Llenas, també sobre les restes del convent dels monjos de Sant Pere de

Rodes.

12.3. Capella de Sant Sebastià: Capella construïda en el s. XIV i totalment

reformada l‟any 1604. té el seu origen en una capelleta afegida al primer hospital de

Figueres construït el 1313. Al 1604, una vegada reformada, va ser donada a la

cofradia de la Puríssima Sang, que celebrava la “Processó de la Tramuntana” amb

motiu de la fi de les epidèmies de la pesta del s. XIV. És un edifici d‟estil barroc de

petites dimensions i d‟una sola nau orientada a ponent, amb porta d‟accés rectangular

i teulat a dues aigües, en la seva façana amb òcul i campanar de cadireta d‟un sol arc.

Destaca un gran escut en relleu molt abarrocat.

12.4. Casa Cusí / Banco Popular Español: Edifici de planta baixa, pis i galeria

superior, amb l‟afegit d‟una torre lateral construïda el 1902. En l‟edifici s‟hi

reprodueixen els trets d‟una casa-palau neogòtica, encara que l‟edifici construït per

l‟arquitecte Josep Azemar és d‟estil modernista. Va ser impulsada per la família Cusí,

industrials figuerencs de finals del XIX que es van convertir en una de les principals

fortunes de la ciutat amb la producció d‟energia elèctrica i la fabricació de ciment.

12.5. Casa de la Vila (Ajuntament) i Plaça de l’Ajuntament: Indret central de la

ciutat d‟ençà el primer eixample medieval del segle XIV, la traça actual, d‟un sever

estil neoclàssic, és obra de l‟arquitecte i mestre de fortificacions figuerenc Rafel Canta

realitzada a la primera meitat del segle XIX a partir de la reedificació de la plaça

medieval seguint la referència arquitectònica de les zones porxades del Castell de

Sant Ferran. La plaça deu la reforma al projecte del 1819. D‟aquesta intervenció

urbana destaquen especialment els edificis porxats amb arcs de mig punt sobre

imposta i pilars quadrats amb base de pedra escairada. Sense cap tipus

d‟ornamentació, pot considerar-se com una de les primeres realitzacions d‟aquest

tipus d‟edifici que posteriorment serà tan utilitzat per arquitectes isabelins (Alonso i

Cervera, 1980). Aquest espai també ha estat la plaça de l‟Ajuntament des de que l‟any

1767 el mateix enginyer encarregat de la construcció del Castell de Sant Ferran va

aixecar l‟antic ajuntament, edifici que va ser enderrocat a la dècada de 1930 i

substituït per l‟actual, projectat per Ricard Giralt Casadesús. No obstant, no es

finalitzaria fins acabada la Guerra Civil.

12.6. Casino Esport Figuerenc o Sport Figuerense: Edifici d‟ús recreatiu que fou

local social d‟un dels dos clubs que es van fusionar per formar la Unió Esportiva

Figueres, que va estar entre 1919-1921. Aquest club després es va passar al Casino

Menestral Figuerenc i al 1931 es tornen a traslladar al Gran Cafè Europa, enderrocat

el 1968. al 1991 la Unió Esportiva Figueres va tornar al Casino Esport Figuerenc per

uns mesos, per anar tot seguit, i de manera definitiva, a les oficines del nou estadi.

L‟edifici està format per diferents blocs d‟habitatges integrats i resolts en un llenguatge

molt coherent, simetritzant i de ressons historicistes. La seva resolució en materials

molt barats fan poc lluït el resultat, fent-lo un edifici molt vulnerable que en l‟actualitat

està enderrocat parcialment.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.7. Casino Menestral Figuerenc: Edifici modernista amb elements mudèixars.

Consta de dues plantes i golfes, amb torre de cúpula al xamfrà. L‟edifici està format

per dos cossos, el de l‟ala longitudinal i de dos pisos, albergava la sala de ball.

Actualment és una sala de concerts, una discoteca i una biblioteca. L‟altre cos de

forma rectangular i de dos pisos acull diverses activitats com seus socials,

exposicions i un bar/restaurant. Probablement fou projectat per l‟arquitecte Josep Bori,

i en el seu origen es va esdevenir la seu de la Societat del Casino Menestral

Figuerenc, destinada a fomentar les relacions d‟amistat entre els veïns de classe

mitjana i difondre les idees de la Il·lustració entre els seus associats. En el moment de

fer-se aquest inventari, la façana es trobava en procés de restauració.

12.8. Castell de Sant Ferran: Gran fortalesa d‟estil barroc de 32 hectàrees de

superfície i 3120 metres de perímetre, amb forma de pentàgon irregular estrellat amb

doble recinte de muralles, fet entre el 1753 i 1766. Actualment és una presó militar i

per tant no es pot visitar. Va ser construïda sota les ordres de diversos enginyers

militars, entre els quals destaquen: Pere M. Cermeño i Joan M. Cermeño. El castell

tenia una capacitat per 6000 persones, i és un element patrimonial de primer ordre. És

el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle

XVIII amb baluards d‟Europa. A partir del 1997 fou obert al públic a través d‟un servei

de visites guiades. La seva localització estratègica sobre un turó li permet dominar la

ciutat i el pas cap a França. És considerat Bé Cultural d‟Interès Nacional.

12.9. Cementiri Municipal de Figueres: Cementiri construït sobre un traçat de matriu

neoclàssica amb tombes del mateix estil com: la de Maria Cayolà, 1846; la Rexac, de

1849; i la Jordà Ramoneda, de 1850. hi ha també tombes d‟altres estils, modernistes i

d‟estil eclèctic. Es conserven panteons que són obra d‟arquitectes com Josep Azemar,

L. Albareda o Pelayo Martínez. El primer recinte data de 1817 i la resta entre 1824-30.

L‟any 1985 l‟antic panteó de la família Garreta va passar a dedicar-se als

“personatges il·lustres” on s‟hi conserven les despulles de Josep Maria Albert, Narcís

Monturiol, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades i Pep Ventura.

12.10. Centre de Formació Joaquim Xirau (antiga Biblioteca Popular o Fages de

Climent): Obra emblemàtica creada per l‟Assemblea de la Mancomunitat de

Catalunya a Figueres com sucursal de la Biblioteca de Catalunya, funcionant com a

entitat amb dipòsit propi, a més d‟altres usos com la realització de cursos,

conferències, reunions de cultura, etc. És un edifici de planta quadrada en el que

destaca la façana principal per la seva entrada tant monumental, flanquejada per dues

columnes de l‟ordre gegant i coronada per un frontó semicircular. Va ser parcialment

destruïda durant els bombardeigs de la Guerra Civil. El 1961 una reforma va canviar

la seva aparença. Recentment la Biblioteca va ser traslladada a la nova seu i l‟edifici

és ocupat pel Centre de Formació Joaquim Xirau, depenent de la Universitat de

Girona.

12.11. Centre Penitenciari de Figueres (abans Centre de Diligències): El nou

centre va ser inaugurat l‟any 1917, tot i que al 1914 havien estat traslladats els

reclusos que s‟estaven al Castell de Sant Ferran, utilitzat de manera provisional com a

presó militar. El nou centre penitenciari és un edifici fortificat de planta quadrada amb

un cos rectangular al davant destinat a oficines i habitatge. L‟edifici on es troben els

presoners té un primer pis cobert per terrasses i llocs de vigilància, i un cos central de

dos pisos. A la planta baixa les obertures són d‟arc de mig punt, mentre que als pisos

superior presenta llindes motllurades. També presenta fris i cornisa amb merlets i

teulada a doble vessant.

12.12. Clínica Catalunya (antiga Torre Bach): Edifici modernista de planta baixa i

dos pisos amb dues torres laterals, una de planta circular i l‟altre quadrada. Es troba

envoltat per un jardí. L‟edifici original va ser construït pel Sr. Bach de Collsacabra,

com a regal de noces a la seva muller. Durant la guerra va patir importants

destruccions. L‟any 1951 es comprat pel Doctor Requesens per convertir-lo en clínica.

12.14. Col·legi dels Germans de la Salle (Els Fossos): Edifici fundat l‟any 1907 pels

Germans de Béziers com a internar preferentment francès, tot i que després de la 1ª

Guerra Mundial va quedar obert als empordanesos. Durant la República pren el nom

de Liceu, i durant la Guerra Civil és utilitzat com a hospital. Després de la guerra és

utilitzat com a centre docent de primària, batxillerat i comerç. Actualment és un centre

d‟ensenyament concertat a primària i ESO.

L‟edifici original era d‟una planta en forma de L, amb planta baixa i dos pisos. En la

façana, la separació dels pisos és a través de motllures i presenta coronament amb



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

cornisa sobre imitacions de caps de biga. També destaquen les finestres d‟arc

rebaixat i un frontó rectangular a cadascuna de les dues façanes que trenca l‟uniforme

senzillesa de la construcció. Posteriorment es va afegir una tercera a la de dos pisos

on hi ha l‟entrada al centre.

12.15. Col·legi Paula Montal – Convent de les Escolàpies: Va ser fundada per

Paula Montal l‟any 1829, i va ser la primera escola per a nenes que va rebre el nom

de “Instituto de Hijas de María, Religiosas de las Escuelas Pilas”. Després de molts

canvis d‟ubicació, el 1885 es posa la primera pedra a l‟actual església i convent, que

s‟inaugura un any després. En els anys 1995, 1964 i 1972 Pelayo Martínez duu a

terme diverses obres d‟ampliació. Actualment funciona com a escola privada

concertada i confessional que ofereix un servei a l‟educació integral i mixta de la

infància i la joventut. Regenta la titularitat de l‟Escola de congregació de Filles de

Maria Religioses de les Escoles Pies (Escolàpies). Actualment aquesta congregació

està present a 19 països amb més de 800 religioses. Pel que fa a l‟arquitectura, la

façana es presenta dividida en dos cossos de la mateixa alçada: l‟edifici del convent i

el del col·legi. El primer, de dues plantes, separa els dos nivells de cornisa. A l‟inferior,

porta d‟entrada de doble arc ogival, i el superior rosassa. Emmarca aquesta façana

pels extrems, dos cossos verticals amb motius decoratius d‟inspiració gòtica. L‟edifici

de les escoles té tres plantes amb finestres rectangulars i nivells molt diferenciats per

cornises. Per sobre del darrer pis hi ha doble cornisa separada per un fris, i per sobre,

definint l‟eix central de la façana, un motiu ornamental a manera de volutes.

Conjunt format per una església d‟estil neogòtic, tipològicament similar a la capella del

Cor de Maria de Figueres i l‟església del Sagrat Cor de Girona, projectades per

l‟arquitecte diocesà Manel Almeda, i el cos de l‟edifici que acollia la residència de les

monges i l‟escola per a nenes. L‟any 1928 l‟arquitecte Pelayo Martínez va aixecar la

façana de nova planta i amb un estil eclèctic, en la que destaca especialment la

reforma de l‟entrada projectada l‟any 1930 amb uns criteris que avancen les pautes de

la modernitat.

12.17. Casa Cases: Pujada del Castell núm. 9. Edifici d‟estil modernista construït a

finals del XIX del qual destaca l‟estructura de la façana. El primer pis presenta tribuna

en pedra de dos finestrals semicirculars separats per columnes de fust cilíndric prim,

aguantat sobre mènsules. El segon pis incorpora un balcó sobre tribuna, amb llinda

amb motivació floral. Cornisa semicircular amb decoració floral. Dóna lloc a terrassa

amb balaustrada. Arc superior amb pedra, motius florals, aguantat per dos elements

verticals –a modus de pinacle– laterals, amb medallons i ornamentació floral.

12.18. Convent de les religioses de Sant Josep: La Congregació va ser formada

l‟any 1872 i estava dedicada a l‟atenció dels malalts. No és fins el 1876 que el

Marquès de la Cuadra dóna a la congregació la casa que avui ocupen. L‟edifici es

troba situat en una cantonada, amb una façana secundària cega i una altra de

principal dividida en dos cossos. El primer, el constitueix l‟església amb façana

ordenada en vertical amb dos registres, un per la porta i un per la rosassa, seguint

una composició neogòtica barrejada amb elements clàssics. El segon cos de la

façana correspon al convent. Presenta tres registres, el primer amb petites obertures,

el central que inclou els dos pisos de finestres grans amb llinda ornamental, i el

superior, un atell amb ulls de bou i cornisa superior.

Fotografia extreta de Santaló, Jaume; Estudi i catalogació del patrimoni i la història

contemporània de Figueres, Ajuntament de Figueres, Figueres, 2003.

12.19. Convent dels Caputxins: Convent que els monjos caputxins varen haver de

construir en ser enderrocat el seu convent original emplaçat, des del segle XIV, al turó

que seria ocupat per la construcció del castell de Sant Ferran. El nou convent fou

bastit entre 1757 i 1760 en un raval de Figueres molt ric en aigua i hortes. Funcionà

com a tal fins a la desamortització de 1836. De propietat estatal a partir d‟aquell

moment. L‟any 1877 passà a ser municipal i durant el darrer terç del XIX va ser

objecte de diversos intents frustrats per convertir-lo en seu del quarter de la guàrdia

civil, l‟audiència i la presó. Des de llavors s‟ha utilitzat com a magatzem municipal,

parc de bombers, dipòsit municipal i, fins i tot, com a vivenda precària d‟immigrants

arribats a les dècades de 1960 i 1970. El 2003 seu de l‟Escola-taller municipal i es

trobava en una fase molt lenta de restauració per part de la mateixa escola.

Té l‟accés per una placeta i una façana simple, de pedra sense treballar, composta

únicament de portada i rosassa. L‟interior estava cobert amb volta i tenia tres capelles

laterals a cada costat. El claustre annex era petit i estava totalment voltat de jardins i

hort. Cal destacar també els assecadors de cadàvers que es troben sota la cripta de

l‟església (Alonso i Cervera, 1980).



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Fotografia extreta de Santaló, Jaume; Estudi i catalogació del patrimoni i la història

contemporània de Figueres, Ajuntament de Figueres, Figueres, 2003.

12.20. Ermita de Sant Pau de la Calçada i casal: Conjunt format per una ermita

romànica i un casal del XIX construït sobre una masia medieval preexistent amb un

llenguatge eclèctic neogòtic. D‟aquest edifici destaca la torre d‟evidents ressons

medievalitzats i la presència d‟un gran jardí davant la façana principal. La reforma

l‟enceten els propietaris, la família Gayolà-Senillosa, que l‟any 1876 remodelà i amplià

considerablement convertint-lo en una imponent casa pairal-palau amb jardí.

Pel que fa a l‟ermita, presenta una sola nau, amb volta de canó i capçalera

semicircular, porta d‟arc de mig punt, finestra de doble biaix i remat a la façana amb

un petit campanar de cadireta d‟un sol arc.

Cal identificar l‟ermita amb la cel·la de Sant Pau de Lirlir, confirmada com a possessió

del monestir de Sant Martí de la Muga l‟any 844 per Carles el Calb. Al segle XII consta

com a possessió de Santa Maria de Vilabertran. L‟any 1421, l‟església quedà molt

malmesa a conseqüència d‟un aiguat i era reconstruïda el 1585. Actualment és un

santuari on se celebra un aplec el tercer diumenge de febrer.

La datació de l‟ermita presenta problemes per les reconstruccions que ha sofert;

tanmateix, podem considerar la part original de l‟obra del final del segle XI o ja del

segle XII. Està situada al costat d‟on passava la Via Augusta.

La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta de Les Guies Comarcals de

Catalunya Romànica, any 2000.

12.21. Església de la Immaculada: L‟església actual s‟aixeca en el lloc on es trobava

anteriorment l‟antiga Església de Sant Francesc del convent del Franciscans. És un

edifici de planta rectangular i de línies modernes. Consta d‟una planta de soterranis on

hi ha la cripta, mentre que en la planta principal hi ha el temple, amb una capacitat per

508 feligresos, i les dependències pròpies del culte. A la banda est hi ha una primera i

segona planta destinada a habitatge del mossèn. La façana presenta pòrtics en la

planta baixa que enllacen en una barana del primer pis, dividit en tres registres de tres

finestres cada un. A la part superior i central de la façana hi ha un campanar de tipus

quadrangular.

12.22. Església de Sant Joan de Vilatenim: Església romànica documentada per

primera vegada l‟any 974, quan Guinedilda i el seu fill Gaufred donaren uns alous

propers a l‟església a Santa Maria de Vilabertran. Al segle XII esdevenia domini de

Santa Maria de Vilabertran, donació confirmada pel bisbe de Girona i el papa

Alexandre III. Consta d‟una sola nau amb un àbsis semicircular també del període

romànic, i dues capelles laterals, a mena de creuer, del gòtic inicial. La construcció es

feta amb còdols i lloses de diferents tamanys i la portalada actual és gòtica, d‟un sol

arc de mig punt adovellat. L‟aspecte actual de l‟església, però, és resultat de la

fortificació que se li practicà durant els episodis bèl·lics del segle XII. Actualment

també té l‟estatus de Bé Cultural d‟Interès Nacional.

12.23. Església Parroquial de Sant Pere de Figueres: Esvelta nau gòtica genuïna,

ampliada amb un absis poligonal i transepte que imita l‟estil gòtic, adaptant-se a la

part preexistent. D‟aquesta manera, tot l‟edifici i el seu campanar de planta quadrada i

cos superior octogonal presenten una notable unitat d‟estil. Està construïda amb

pedra calcària i els murs laterals de la nau són apuntalats per ferms contraforts que a

la seva part alta tenen gàrgoles esculpides. El mur meridional presenta quatre

finestrals d‟arc apuntat, amb mainell i decoració d‟arabesc calat a l‟intradós. Conserva

restes del temple del segle XII i XIII, tot i que és mencionada per primera vegada el

1020 quan al voltant seu s‟hi bastí el nucli medieval de Figueres. Va ser reconstruïda

entre 1941 i 1948 amb carreus de pedra i seguint l‟estil gòtic de l‟antiga nau, mentre

que la seva decoració interior va comptar amb la participació de l‟escultor Frederic

Marés i el pintor Ramon Reig. Del temple gòtic original es conserva la nau amb voltes

de creueria i els contraforts.

12.24. Fàbrica d’aiguardent Vi Pey o Vins Garriga: Arquitectura de façana

prototípica de magatzems, en part construïda com a tanca i en part ocupada per

espais útils coberts, basada en la utilització del sistema constructiu d‟obra de rajol i en

la reiteració de sèries d‟arcades d‟escala monumental sobre pilastres.

Fàbrica d‟aiguardent i magatzem de vi promoguda, el 1880, pel comerciant Paulí Pey

Mallol, en el nou barri industrial format amb l‟arribada del ferrocarril a la zona est de la

ciutat, que venia a afegir-se a l‟antic sector industrial format a mitjans del segle XIX en

l‟àrea a l‟entorn de l‟actual plaça de l‟Escorxador. Amb un alambí de 500 litres i uns



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

espaiosos magatzems, aquesta era una de les més importants fàbriques d‟aiguardent

de la Figueres de finals del segle XIX i, juntament a la fàbrica Gironella del mateix

carrer, en l‟actualitat se‟ns mostra com una de les millors peces del patrimoni

industrial de la ciutat. Sobresurt la seva xemeneia.

12.25. Fàbrica d’aiguardent Vi Gironella: Casa fàbrica aixecada en dos cossos –

magatzem i habitatge en planta superior en la finca cantonera, i magatzems de planta

baixa al carrer del Progrés- seguint en el primer cos una planta clàssica tripartita i

simètrica de llenguatge eclèctic. La façana principal presenta una gran portalada

arcada sobre basament de pedra sobre la qual s‟hi desplega un balcó corregut, tres

obertures i òculs a la planta golfes rematada per una cornisa i balustrada. La llarga

façana lateral, de planta baixa i continuació de la principal, s‟estructura mitjançant

obertures seriades en arcada, òculs superiors i balustrada en el remat que remeten

més pròpiament a l‟arquitectura prototípica dels magatzems industrials.

Fou una fàbrica d‟aiguardent, magatzem de vi a l‟engròs i habitatge promogut per

Julià Gironella Buscall –en part sobre una anterior edificació de l‟any 1877- al nou

barri industrial i comercial format a l‟est de la ciutat amb l‟arribada del ferrocarril.

12.26. Fàbrica de gas Eres de Vila: Aquesta fàbrica de gas, aixecada entre 1859 i

1860 se situa des d‟un inici en la seva actual ubicació. Va experimentar diverses

reformes i la seva imatge d‟avui dia correspon al projecte d‟ampliació que Ricard Giralt

Casadesús elaborà, sobre una reforma de 1927 de Duran y Reynals, per tal de

reconstruir la fàbrica que havia estat afectada pels bombardeigs de la Guerra Civil. Ja

en la dècada de 1970, la construcció d‟un gran bloc d‟habitatges en la seva part

posterior, mutilà de forma irreversible el conjunt del que havia estat una de les

primeres grans instal·lacions fabrils de la ciutat.

L‟edifici estigué format inicialment per una sèrie d‟arcades de rajol apreciables encara

a l‟actualitat en el pati interior. Fou reconfigurat en la seva façana per Ricard Giralt

Casadesús amb la integració d‟una planta superior amb finestres en sèrie horitzontal a

banda i banda de la portalada monumental, que es relaciona amb la seva producció

per indústries i equipaments.

12.27. Antiga central tèrmica d’Hidroelèctrica Empordà: Edifici industrial de planta

baixa i pis en un cos central. Té dos cossos laterals rectangulars, el de l‟esquerra és

molt simple i el de la dreta és molt més modern. L‟edifici formava conjunt amb una

casa del carrer Sant Pau, núm. 46 (abans Cervantes) propietat del baró de Serrahí. El

1924 Carles Cusí ven tot el conjunt (casa, fàbrica, jardins, paller, etc.) a

l‟Hidroelèctrica de l‟Empordà, que la utilitzarà per al Gas pobre. Així, en els solars

annexos es construirà un edifici amb una central tèrmica per prevenció i reserva en

cas d‟avaries.

12.28. Fundació Clerch i Nicolau – Escola d’Arts i Oficis: L‟edifici originalment era

ocupat per una comunitat de l‟església evangelista. L‟any 1932 fou comprat per

l‟Ajuntament gràcies a un llegat de Joan Clerch i Nicolau (llegat del 1912) i destinat a

Escola d‟Arts i Oficis. Posteriorment va ser tancat i reobert, entre 1974 i 1979, per

albergar IES Narcís Monturiol. Un temps després, aquest institut s‟ha traslladat a un

edifici de nova planta, fet que ha permès que l‟edifici torni a acollir l‟Escola d‟Arts i

Oficis a més del Conservatori de Música. Es tracta d‟un edifici d‟estil eclèctic, ordenat

horitzontalment per motllura, fris i cornisa, en planta baixa i pis. Verticalment presenta

un cos central més avançat, ordenat per dos ordres eclèctics (l‟inferior de pilastres

adossades imitant l‟encoixinat rústic, i en el primer pis el geomètric). Totes les

obertures de la façana estan emmarcades per arcs de mig punt amb dovelles.

Coronat la mateixa hi ha un fris amb triglifis i mètopes que aguanta la cornisa,

avançada en el cos central. A sobre, a nivell de la terrassa, hi ha un frontó trilobulat

amb obertura central i decoracions escultòriques i esgrafiats.

12.29. IES Ramon Muntaner (antic Convent dels Franciscans de Sant Francesc):

L‟actual centre docent ocupa l‟antic convent dels frares Franciscans. Aquests

s‟estaven a Figueres des de 1483, amb el primer convent situat a prop de la carretera

de França i destruït per la guerra de la Independència (1808-1814). Poc després, al

1826, van construir aquest centre que seria abandonat poc després, a l‟any 1835,

quan passaria a mans de l‟estat. Després passaria a tenir diferents usos, primer en

caserna de cavalleria, després es pensava convertir-lo en presó, però finalment l‟any

1839 es va optar per un centre d‟ensenyament anomenat “Colegio de Humanidades”.

A partir del 1848 va acollir l‟”Instituto Nacional de Segunda enseñanza de tercera

clase” que en poc temps seria elevat a primera classe. Aquest institut d‟ensenyament

mitjà té ara el nom de Ramon Muntaner i és el més antic que hi ha en tot l‟estat



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

espanyol. L‟església del convent fou enderrocada i en el seu lloc s‟aixeca l‟actual

parròquia de la Immaculada.

12.30. Museu de l’Empordà: Edifici modern i funcional, fet el 1971, que aplega una

notable col·lecció d‟arqueologia, art i història de l‟Empordà, i una important mostra

d‟art, especialment de pintura dels segles XVII al XX, amb predomini de la pintura

catalana dels s. XIX i XX.

Fotografia extreta de Montse Catalan-ECSA, 1992.

12.31. Parc Bosc Municipal: Amb 44200 m2 és l‟espai verd més gran de la ciutat. Té

forma pentagonal i s‟entrellacen els traçats geomètrics i zones de bosc. Al centre hi ha

les escales principals que porten a una gran plaça central que ordena tot el parc i a

partir de la qual neixen es diversos camins que arriben a tot el parc. El projecte fou de

Ricard Giralt i Casadesús, i inicialment era perifèric a la ciutat i actualment es troba

envoltat d‟edificis.

12.32. Plaça de braus: Plaça de braus d‟estil neomoçàrab de planta octogonal que

conté en el seu interior el cercle de graderies, amb façana lliurada amb alineació

rectilínia del carrer on se situen els eixos centrals d‟accés. Les obertures d‟arcades de

radi ultrapassat en la planta baixa i la gran portalada d‟accés amb emmarcament de

rajol vist i un remat de coberta que recorda el merlet, doten al conjunt d‟una estètica

eclèctica i exòtica que a les darreries del segle XIX s‟utilitzà abastament en la

construcció d‟aquest tipus d‟equipaments.

12.33. Plaça Ernest Vila. Abans Hospital del Pobres (o de la Caritat) i Església de

Sant Baudili: Antigament era un hospital construït el s. XVIII (1683) gràcies a una

donació privada. L‟any 1748 és reformat a càrrec de Josep Fabré. Era un hospital de

planta quadrada amb sales entorn a un pati interior central. Annexa al seu costat hi

havia l‟Església de Sant Baudili. El 1938 és durament castigada pels bombardeigs de

la Guerra Civil i el 1961 es decideix enderrocar-la. L‟hospital cedeix els terrenys a

l‟Ajuntament que hi construeix la Plaça Ernest Vila, metge de l‟antic hospital. En

contraprestació, l‟Ajuntament cedeix els terrenys per construir el nou hospital. Aquesta

plaça té planta circular inscrita en un paral·lelogram irregular format per quatre carrers

amb una zona central ajardinada que conté una font lluminosa dissenyada per

l‟enginyer Buïgas el 1965.

12.34. Plaça del Gra: Aquesta plaça, dedicada al mercat de cereals, fou un dels

punts de trobada i d‟intercanvi de productes de la població. Al centre de la plaça hi ha

una de les construccions més representatives de la ciutat, una original estructura de

cobriment en ferro, fusta i teules per a mercat que serveix per resguardar-se de la

pluja.

Coneguda inicialment com a Plaça dels Monjos per haver-se format a partir de 1807

amb la construcció del convent dels benedictins en el que en aquells moments eren

els afores de la ciutat. La seva consolidació urbana li vingué donada per l‟obertura,

l‟any 1854, de la nova carretera de Figueres a Roses traçada sobre el convent ja

desamortitzat i, especialment, l‟any 1877 amb la ubicació de l‟estació del ferrocarril i el

progressiu desplaçament de la centralitat de la ciutat cap aquest sector en detriment

dels barris del nord i nord-oest. La configuració del seu aspecte actual és de l„any

1886 quan a iniciativa de diversos particulars i amb la col·laboració destacada de

Marià Vilallonga, l‟Ajuntament impulsà el seu cobriment i la destinà a mercat de

cereals en detriment de l‟antiga plaça del Gra situada al casc antic de la ciutat (actual

plaça de les Patates).

12.35. Rambla i monument a Narcís Monturiol: És el passeig central de la ciutat i

l‟espai urbà més emblemàtic, on s‟hi concentra la major activitat comercial i on

s‟articula l‟eix comunicatiu entre el nucli antic i la resta de ciutat posterior. El seu

origen té lloc el 1831 amb el projecte higienista i urbanístic de l‟enginyer militar Antoni

Lasauca amb el cobriment de la riera Galligans, que discorria a peu de la muralla

medieval de la ciutat. Aquest cobriment i posterior urbanització de la Rambla de

Figueres venia a refermar el progressiu desplaçament de la centralitat de la ciutat vers

el sud connectant el nucli històric amb els ravals que, des del segle XVI, s‟hi havien

anat formant i, alhora, a oferir un nou espai de residència, intercanvi econòmic i

sociabilitat. Al 1862 l‟espai resultant es destina a passeig públic i es planten els

arbres. Al 1917-18 es duu a terme la urbanització i la reforma projectada per

l‟arquitecte Ricard Giralt Casadesús, moment en el que s‟inaugura el monument a

Narcís Monturiol. Finalment, al 2002-03 té lloc una darrera reforma a càrrec de Carles

Teixidor.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.36. Teatre Municipal El Jardí: Edifici de dues plantes, golfes i terrat. La façana

s‟articula en cossos geomètrics i amb unes separacions decoratives de tipus imperi.

Hi ha també tres portals d‟entrada situats un al costat de l‟altre. Va ser construït per

l‟arquitecte Llorenç Ros i Costa i impulsada per la família Pagès, uns industrials

figuerencs que s‟havien convertit en una de les fortunes de la ciutat. L‟any 1990-91 es

va fer una rehabilitació integral i va esdevenir-se Teatre Municipal de Figueres.

Actualment també acull el departament de Cultura de l‟Ajuntament de Figueres.

12.37. Teatre-Museu Salvador Dalí i Plaça Gala i Dalí: L‟antic teatre municipal

d‟estil neoclàssic, construït entre 1848 i 1850 per l‟arquitecte Josep Roca i Bros, va

ser destruït en bona part el 1939. A partir de 1966 ha estat restaurat i se li ha construït

una interessant cúpula de retícula metàl·lica. L‟antic teatre va estar abandonat des del

final de la Guerra Civil quan havia estat parcialment destruït. El 1974 Salvador Dalí el

transformà en el Teatre-Museu Dalí, que conté el més gran ventall d‟obres que

descriuen la seva trajectòria artística. La Plaça Gala i Dalí, antiga Plaça de Peix o

Plaça del Teatre, és d‟origen medieval i ha estat objecte de successives reformes.

Actualment funciona com a prolongació del Teatre-Museu Dalí, amb escultures i altres

elements.

12.38. Torre Galatea. Muralla i Torre Antiga Casa Gorgot: Casal d‟estil neoclàssic

del s. XVII, ara decorat i pintat de manera estrident. Fou la residència de Salvador

Dalí. Conserva un fragment de muralla i una torre cilíndrica cantonera que conformen

les darreres restes que es conserven de la fortificació medieval que defensava la vila

de Figueres. L‟any 1931 va ser reformat per l‟arquitecte Pelayo Martínez Paricio.

Salvador Dalí va reconvertir-la en la Torre Galatea a mena d‟homenatge a Gala i en

honor a tots els enigmes. Actualment és la seu de la Fundació Gala-Dalí i allotja una

part de les sales d‟exposicions del Teatre-Museu. Es troba prop del Teatre-Museu,

adossat a l‟antiga Torre Gorgot, que formava part de l‟antiga muralla. És declarat Bé

Cultural d‟Interès Nacional.

12.39. Mas Avinyó i capella de Sant Antoni: Masia senyorial amb façana amb portal

adovellat d‟arc de mig punt i una finestra coronella gòtica que no ha conservat el

mainell. La capella particular adossada, s‟estructura amb una nau amb absis poligonal

orientada al nord. El seu mur lateral de ponent presenta una porta adovellada i al seu

damunt, un campanar de cadireta d‟un arc. El conjunt de la construcció és de

pedruscall i argamassa. El mas fou aixecat per Pere Avinyó, membre d‟una de les

famílies rurals més importants de l‟Empordà originària de Peralada, posteriorment

emparentada amb la família de Camps, futurs marquesos de Camps. El conjunt de la

masia i la capella va ser reformat a la dècada de 1990 i adequat com a restaurant i

saló de banquets.

12.40. Casa de pagès a Vilatenim: Masia construïda sobre una base tardomedieval

de la qual es conserva part de la seva volumetria. Les successives ampliacions dels

segles XVIII i XIX introdueixen les reformes en obertures, l‟aparició de balcons i una

decoració interior de falses voltes, pilastres i motllures de guixos que ens remeten al

progressiu enriquiment i significació social dels seus propietaris, expressat també en

la tanca del pati amb portal exterior i elements com la capelleta que pretenen ennoblir

i diferenciar aquesta construcció del conjunt de masies del seu entorn. Aquesta masia

fou propietat de la família de grans hisendats Pagès, principals propietaris del pla de

Vilatenim en el s. XIX, amb un dels seus membres, Joan de Pagès i Nouvilas, que fou

president de la primera comissió directiva de la Societat d‟Agricultura de l‟Empordà el

1846 i diputat provincial pel districte de Figueres els anys 1858-1860. A la dècada del

1990 aquesta gran masia va ser restaurada i rehabilitada com a restaurant i saló de

banquets.

12.41. Mas Subirós (Palol de Vilatenim): Edifici representatiu de la masia del s. XVII

molt ben conservat en la seva estructura. Presenta un portal adovellat d‟arc de punt

rodó i finestres rectangulars amb senzills motius en relleu. La disposició de les

dependències annexes amb grans arcades que sostenen la coberta a dues aigües,

ens remeten a la configuració original del mas i a la seva importància econòmica.

12.42. Casa de Gayolà (o Deulofeu): Casal renaixentista documentat ja des del s.

XVI en el raval format a la porta sud de la ciutat, és una de les edificacions més

antigues que és conserven a Figueres. La reforma que s‟hi portà a terme l‟any 1967

reinterpreta els esgrafiats tradicionals i els detalls de serralleria a la manera de les

solucions de l‟arquitectura popular tardomedieval, fet que li permet mantenir l‟aire

d‟època.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.43. Plaça de les Patates: Conjunt format a les primeres dècades del segle XIX

sobre l‟espai i les runes del que havia estat la muralla del primer eixample urbà de

Figueres de 1361. Aquest espai, que quedà seriosament afectat pels estralls de la

Guerra Gran (1793-95) i posteriorment per la del Francès (1808-1814), va ser

primerament revitalitzat amb la instal·lació del mercat de grans l‟any 1823 i, a partir de

1844, per la urbanització de l‟actual plaça de les Patates que donà sortida als carrers

que fins aquell moment eren culs de sac contra l‟antiga muralla. Progressivament

edificat a partir d‟aquestes dates, el conjunt del carrer de la muralla i la plaça de les

Patates, però, va perdre centralitat dins la trama urbana de la ciutat en desplaçar-se

aquest cap al sector est on s‟hi ubicà l‟any 1877 l‟estació del ferrocarril i el nou pol de

creixement de la ciutat.

12.44. Casa Matas: Gran casal tardobarroc originalment unifamiliar que està

configurat mitjançant la reiteració d‟eixos verticals de les obertures de volada

decreixent. Originàriament, el portal d‟entrada i la façana principal es trobaven

d‟esquena a la muralla, però amb el seu enderroc i les diverses reformes varen obrir

aquest casal cap al carrer de la Pujada del Castell seguint una disposició mimètica de

la façana principal original. Aquest gran casal setcentista va ser la residència de

personatges il·lustres de Figueres, de la mateixa manera que l‟any 1939 es va

convertir en Jutjat de Primera Instància, i entre la dècada de 1950 i la de 1990 va

allotjar la Clínica Figueres.

12.45. Casa Albert Terrades (actual Museu del Joguet de Catalunya): El casal

original va ser aixecat el 1767 pel mateix enginyer que va projectar el Castell de Sant

Ferran, Pedro Martín Cermeño. Va ser promogut per Josep Albert Terrades en part

sobre les muralles de la vila i va ser la residència de la família Albert Terrades, grans

propietaris ennoblits a inicis del segle XIX amb el títol de Barons de Terrades. Des del

1906 fins a la dècada de 1960 es va convertir en el Gran Hotel París, el més important

i luxós hotel de la ciutat durant dècades, que va comportar una reforma i ampliació de

la qual es deu la imatge actual de l‟edifici. El 1982 va ser novament convertit en

Museu del Joguet del col·leccionista Josep M. Joan Rosa, encara que de manera

provisional. Posteriorment, el 1998 va ser inaugurada la seva completa rehabilitació

com a Museu del Joguet de Catalunya. Malgrat tota aquesta forta transformació a la

que ha estat subjecte l‟edifici, la porta d‟entrada amb la data, les obertures amb

l‟emmarcament de carreus, la cantonera arrodonida, l‟escalinata, etc., són elements

que ens permeten imaginar la configuració original del casal que havia de resultar

molt similar a l‟ala de la residència del Governador en el pati d‟armes del Castell de

Sant Ferran, amb alguns detalls arquitectònics de la qual coincideix amb precisió. De

fet, aquest casal setcentista, juntament amb la casa Matas, és el més important

d‟aquesta època que es conserva en la ciutat.

12.46. Casa de Romà: Gran casal d‟estil neoclàssic amb jardí posterior que

constitueix el primer exemple d‟aquest tipus en la ciutat de Figueres, avançant-se en

prop de 30 anys a l‟obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros executaria per a grans

propietaris rurals instal·lats a la ciutat. Durant la postguerra, els salons de la planta

noble, d‟una gran alçada, varen ser subdividits amb un entresolat que s‟expressa en

façana en els òculs sobre els balcons, i el conjunt es convertí en un edifici

plurifamiliar.

12.47. Creu de Terme a la Plaça de la Creu de la Mà: Creu en pedra calcària sobre

fust i capitell corinti. Al creuer porta escolpit un Crist crucificat. El basament és de vuit

costats.

12.48. Casa Puig Descals: Casal neoclàssic que fou promogut per Joan de Puig i

Descals, gran propietari de Santa Llogaia d‟Àlguema i de Darnius, ennoblit amb el títol

de Baró de les Rodes l‟any 1848. L‟edifici està estructurat mitjançant eixos verticals i

balcons de la volada decreixent amb una gran portalada d‟accés i originalment amb

un generós jardí lateral del qual encara se‟n pot apreciar un fragment de la tanca. És

interessant destacar la relació que la façana principal, més majestuosa, estableix amb

les façanes laterals que abocaven al jardí, més senzilles i domèstiques.

12.49. Casa Pont de Vinyals: Aquest gran casal és se‟ns dubte la més destacable

del seu estil a la ciutat i ha estat considerada una de les cases urbanes més belles de

Catalunya. És obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros, autor també del Teatre

Municipal, i forma part d‟un conjunt de reforma urbana de la part més antiga de la

ciutat i sobre uns terrenys que fins aquells moments eren de propietat municipal. Es

troba situat sobre un solar amb gran desnivell, amb la façana principal al carrer de la

Jonquera, servint de referència per a les altres cases, i amb unes altres façanes



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

orientades al teatre i a l‟església parroquial. El casal presenta un abundant repertori

estilístic neoclàssic que accentua la noblesa i nitidesa conceptual del seu disseny, per

exemple, portalades que emmarquen l‟entresolat d‟arc de mig punt motllurat,

emmarcament de les dues plantes i golfes amb grans pilastres jòniques, entaulament i

cornisa de grans dimensions.

12.50. Casa Fages: Gran casal plurifamiliar que va ser un dels principals edificis de la

recentment coberta Rambla. S‟aixeca sobre una gran planta rectangular que abasta

tres carrers, desplegada amb una complexa modulació de cossos angulars

lleugerament sortits, on la planta noble o principal només és remuntada per un altre

pis de balcons amb els que constitueix un sol fust gegant rematat superiorment amb

un fris de finestrals sobre la cornisa. Tot plegat, es troba sobre un basament també

gegant d‟arcades de mig punt de doble alçada que inclouen les mitges llunes de l‟atell.

En aquest edifici la plàstica ornamental de garlandes i medallons encastats ja té una

presència notòria i a més a més, en l‟important vestíbul que s‟obre al carrer dels

Enginyers, es desplega un sistema arquitectònic més complex al voltant del pòrtic

filtre i de l‟escala amb ull i lluernari.

12.51. Fàbrica de pells adobades Bassols (actual escola Pallach): Edifici industrial

d‟estil neoclàssic, bastit el 1856, obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros que mostra la

seva preocupació per la relació de l‟arquitectura i la ciutat en dissenyant-lo donant-li

extrema importància a la façana i la seva relació amb l‟espia públic. Serà conegut,

inicialment, com “Curtits Pujol”. La façana presenta una estructuració mitjançant

cantoneres i portals de pedra treballada; llindes, brancals i encornissaments amb obra

de fàbrica, combinant-los amb les necessitats de l‟edifici. La polivalència de l‟edifici

gràcies al disseny d‟un seguit de portalades i obertures, algunes disponibles i altres

previstes, a permès adaptar l‟edifici als diferents usos que al llarg de la seva història

ha tingut. A més, permet integrar correctament l‟edifici al seu entorn urbà evitant la

construcció d‟un tipus d‟edifici fabril aïllat per murs llargs i opacs.

El 1886 es converteix en convent-escola de les Dominiques de la Presentació, quan

fugen de França i es dirigeixen a diferents punts d‟Espanya, on es dediquen a

l‟educació de les noies de classe acomodada. D‟aquí que l‟edifici també fos conegut

amb el nom de “Convent de les Franceses”. L‟edifici té dues façanes senzilles amb

planta, pis i altell, ordenats en base a un cos central i dos de laterals suaument sortits.

A l‟interior hi ha un pati central rectangular amb estructura de dobles arcs de mig punt

inicialment oberts per a l‟ús industrial i després tancats pel convent, l‟escola i

l‟església de la Mare de Déu de Lourdes, aquesta última construïda tocant el convent i

destruïda el 1936 a causa de la guerra. L‟internat de nenes va estar en actiu fins l‟any

1990, moment en que va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i convertit en

l‟escola pública d‟educació primària, Lluís Pallach.

12.52. Casa Joanama: Petit edifici neoclàssic atribuït a l‟arquitecte Josep Roca i Bros

el qual, en una amplada de poc més de cinc metres i mig, aplica una pauta de

sobreposició de dos ordres gegants de dos plantes, el més baix resolt amb pilastres i

dintells de carreus, el fust o cos principal amb dos pisos emmarcats per les pilastres

estriades que suporten amb els semicapitells i una petita cornisa la planta de remat

que presenta diversos motius ornamentals sobresortits i encastats.

12.53. Casa Alegret: Casa d‟estil neoclàssic de dimensions molt petites atribuït a

l‟arquitecte Josep Roca i Bros. Va ser promogut per Pere Alegret Presas, important

fabricant de sabó nascut a Figueres l‟any 1813, un dels principals contribuents de

Figueres des de mitjans del s. XIX i destacat membre del partit progressista figuerenc

en representació del qual va ser regidor de l‟ajuntament en múltiples ocasions.

Presenta restes de policromia en els estucs de la façana imitant els marbres. A

l‟interior destaca el pati voltat de balconeres amb interessants detalls d‟obra i

serralleria d‟època. L‟any 1999 l‟edifici va ser recuperat com habitatge unifamiliar.

12.54. Casa Polí Deseia: Antigament era la Fonda Deseia que a finals del s. XIX va

convertir-se en l‟Hotel Comerç, un dels més antics i importants de Figueres fins el

primer terç del s. XX. El seu promotor -Abdó Polí- fou alcalde de la ciutat el 1855-56 i

el seu fill tinent alcalde el 1869-70. L‟hotel acollia als baixos el Cafè Novetats, punt de

trobada de les diligències de Perpinyà a Barcelona. A la dècada de 1960 el cafè va

ser reformat i convertit en Cafeteria Astoria, d‟estètica moderna en el seu moment que

jugà un paper important com aparador social de la Figueres de les darreres dècades

del franquisme. L‟edifici s‟inscriu dins del que podríem anomenar estil tardo-isabelí.

Dins el neoclassicisme mostra una major llibertat formal amb la tendència a la

valoració d‟elements ornamentals, entre els que destaquen especialment les pilastres

jòniques de fust requadrat amb relleus d‟estil imperi al seu interior.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.55. Casa Bosch (coneguda també com a Casa Bonaterra): Habitatge

plurifamiliar, promogut pel sastre i comerciant Josep Bosch i Sastre, que reflexa

perfectament -juntament amb les cases Alegret, Joanama o polí Deseia- la promoció

econòmica i social de l‟element comercial de la Figueres de mitjans del s. XIX, i de la

ciutat en el seu conjunt. Es tracta d‟un edifici d‟estil neoclàssic bastit en una petita i

difícil cantonada. Hi destaquen els plafons refosos en els plafons cecs entre els eixos

de les obertures i una plàstica ornamental de garlandes i medallons encastats propi

de la obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros a partir de la dècada de 1850.

12.56. Casa Trullol (o de Rafel Molins): Casal promogut per Sebastià Trullol,

propietari rural de Cabanelles i un dels membres impulsors de la Societat d‟Agricultura

de l‟Empordà constituïda l‟any 1846. L‟edifici és d‟estil tardo-isabelí, neoclassicisme

amb major llibertat formal i tendència cap a una major valoració dels elements

ornamentals malgrat que l‟organització planimètrica i l‟estructura bàsica de les

façanes reprodueix els models habituals. Introdueix l‟ordre corinti a les pilastres,

terracotes guarnint els emplafonats i abarrocament de les cornises, evidencien que

l‟ús dels ordres pren un caire aleatori que preludia les postures romàniques que poc

després s‟imposaran en la pràctica arquitectònica.

12.57. Casa Martori: Habitatge plurifamiliar de nova planta promogut pel militar

Vicens Martori i Serra, amb projecte del mestre d‟obres municipal Francesc Puig

Saguer. És un magnífic exemple d‟arquitectura d‟influència rocabrosinana que varen

desplegar els mestres d‟obres figuerencs entre 1870 i 1890. L‟edifici és d‟estil eclèctic

sobre pauta neoclàssica, amb la façana estructurada mitjançant una planta noble amb

balcó parcialment corregut, eixos verticals emfasitzats amb un fals frontó i balcons

decreixents rematat per òculs a la planta golfes.

12.58. Congregació de les Reverendes Mares Escolàpies: Conjunt format per una

església d‟estil neogòtic, tipològicament similar a la capella del Cor de Maria de

Figueres i l‟església del Sagrat Cor de Girona, projectades per l‟arquitecte diocesà

Manel Almeda, i el cos de l‟edifici que acollia la residència de les monges i l‟escola per

a nenes. L‟any 1928 l‟arquitecte Pelayo Martínez va aixecar la façana de nova planta i

amb un estil eclèctic, en la que destaca especialment la reforma de l‟entrada

projectada l‟any 1930 amb uns criteris que avancen les pautes de la modernitat.

12.59. Casa Jordà: Gran casal edificat de nova planta pel gran propietari i banquer

Rafel Jordà (1885). Originalment, el casal comprenia un extens jardí que avui ha estat

edificat en bona part. L‟edifici original, dividit ara el diverses propietats, conserva un

magnífic sòcol de pedra de Figueres i una variada motlluració amb estucs, pedra

natural i pedra artificial. L‟any 1888, la Guía de Figueres y pueblos del Ampurdán

considerava aquest edifici com la millor casa de la ciutat.

12.60. Casa Nouvilas: Gran casal d‟estil eclèctic sobre composició neoclàssica

propietat de la família Nouvilas, grans hisendats de Castelló d‟Empúries i Rabós.

Presenta un cos central amb tres eixos acompanyat a banda i banda per dos cossos

simètrics amb dues obertures cadascun. Sobre un sòcol de pedra que ocupa tota la

planta, s‟aixeca un ordre gegant de pilastres on trobem els balcons de la planta noble

rematats amb frontons heterodoxos. La planta àtic, amb finestres de proporcions

gairebé quadrada, és rematada amb una balustrada. A l‟interior destaca l‟escala noble

coberta amb lluernari.

12.61. Fàbrica de talc Cusí: Promoguda l‟any 1891 per la societat Cusí Hermanos en

el nou sector industrial i comercial de la ciutat impulsat per l‟arribada del ferrocarril. Al

1919 va ser ampliada per l‟industrial i banquer Carles Cusí de Miquelet amb projecte

de Joan Roca i Pinet. Va ser una de les principals instal·lacions del conjunt del teixit

industrial de Figueres del tombant de segle. L‟edifici forma part del barri industrial del

ferrocarril, però amb una aparença diferenciada a la resta que la fa semblar-se més a

un equipament públic. A més, el conjunt està desvirtuat en trobar-se adossat a d‟altres

construccions de distinta tipologia que fa difícil la seva apreciació nítida. Destaca la

presència de pinyó rectangular que amaga la coberta a dues aigües de la nau de

producció i estucats adossats de falses obertures de forma romboïdal pràcticament

desaparegudes.

12.62. Casa Carbona: Casal format per dos cossos inicialment separats, obra de

l‟arquitecte Josep Azemar i Pont. Està format per una casa de renda amb façana al

carrer de la Portella, amb abundant ornamentació geomètrica i floral estilitzada que



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

exemplifica un elegant modernisme local molt moderat pel manteniment de la pauta

clàssica en l‟ordenació dels forats de la façana. El segon cos té la façana que dóna a

la Rambla, i es troba construït sobre l‟antiga muralla i resultat en part involuntari de la

desaparició d‟una antiga torre de fortificació. Aquesta façana, de fet lateral, presenta

una distribució semiregular amb balcó corregut a la planta principal i eixos de balcons

rematats amb frontó.

12.63. Casa Roger o casa Moner: Gran casa de planta baix i tres pisos, entre

mitgeres, en la que destaca la façana principal i l‟organització de la planta al voltant

d‟un pati. És un edifici d‟estil modernista amb una forta influència neogòtica, la façana

s‟organitza a partir de l‟esquema clàssic de base, cos central que compren el primer i

segon pis, i àtic, en aquest cas amb ràfec. Les diferents parts, fins i tot el primer i

segon pis, es diferencien amb impostes o elements a mode de fris. L‟ús del color i els

elements ornamentals de pedra en general, així com en la tribuna amb fusteria

metàl·lica, rajola i vidrieres i les baranes de pedra i ferro de les balconades, l‟apropen

al modernisme. Però també presenta molts altres detalls neogòtics amb elements

ornamentals esculpits en pedra com mènsules, baranes, calades, etc.

12.64. Casa Albert Gruart: Casal d‟estructura simètrica en el que destaca la tribuna

formada per una llotja sobre fines columnes sobre una planta remat amb una sèrie de

badins sota coberta, que exemplifica l‟ús del neogòtic com a recurs per a la

construcció de casals patricis durant la Renaixença. La distribució interior de la planta

de gran fondària s‟organitza a partir d‟un pati cobert amb claraboia mecanitzada.

12.65. Casa de Puig: Edifici modernista estructurat en quatre crugies perpendiculars

als fronts dels carrers Camaño i Monturiol. Presenta tres façanes, dues als carrers

esmentats i una tercera a ponent que afrontava originalment a un gran espai de jardí.

Els alçats s‟estructuren en vertical per la sobreposició d‟un basament de doble alçada

format per arcades de mig punt, un cos també de doble alçada i un remat cornisa

d‟una planta de reduïda alçada. Els elements constructius i decoratius utilitzats

exemplifiquen l‟aplicació del repertori de tècniques i oficis de la construcció per la

definició d‟un llenguatge arquitectònic eclèctic sobre la pauta procedent del

neoclassicisme. És la casa on va néixer Salvador Dalí l‟any 1904. En el moment de

fer-se l‟inventari es trobava en procés de restauració.

12.66. Casa Casals o Junyent: Casa entre mitgeres bastida segons projecte del

mestre d‟obres Josep Cordomí i promoguda pel comerciant Àngel Casals Matabosch.

Presenta elements constructius com carteles, apilastraments motllurats i balcons

calats d‟obra amb motius vegetals geometritzats que ja anuncien l‟explosió

ornamental i figurativa del canvi de segle.

12.67. Casa Galter: Gran casa entre mitgeres amb jardí posterior i remat amb torre.

El cos situat a la dreta amb la tribuna i la torre amb teula vidriada és el més destacat

de l‟edifici i el que li proporciona una important presència urbana. La tribuna de fusta i

el balcó situat a sobre són els elements de més interès i de més caràcter modernista,

com les baranes de ferro forjat del balcó i de la tribuna amb decoració floral i formes

sinuoses.

12.68. Casa Puig Soler: Edifici plurifamiliar projectat per l‟arquitecte Josep Azemar

que presenta una torre circular i una tribuna també circular, superant plenament la

tipologia tradicional que només valorava la façana curta com a principal. L‟arquitecte

resol d‟una manera personal i molt estilitzada els elements d‟arrel historicista que

caracteritzen l‟edifici i incorpora l‟ús del trencadís en la decoració de la coberta de la

torre.

12.69. Casa Salleras: Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que és

considerada com una de les grans obres de l‟arquitecte Josep Azemar, on utilitza amb

més profusió la decoració vegetal i floral. Destaca la tribuna central, que es

complementa amb els balcons correguts a banda i banda. Dividida amb una perfileria

de ferro que reinterpreta els finestrals trilobulats gòtics amb motius florals i vegetals en

ferro. La seva decoració es completa amb ceràmica llisa, en trencadís o rajoles amb

decoració floral, així com amb vidrieres i baranes de ferro forjat en els balcons. També

són destacables els remats amb pilastres decorades amb ceràmica que recorden

vagament les xemeneies gaudinianes i els remats laterals amb esgrafiats florals.

12.70. Casa Codina: Casa de planta baixa i dos pisos, estructurada amb la successió

de tres eixos molt regulars sense cap èmfasi, balcó corregut a la planta principal,

obertures rematades amb falsos frontons de ceràmica i remat de façana en forma



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

d‟emmerlat que inverteix la posició del ple i el buit dels eixos en el nivell de la barana.

Destaquen els frontons de les balconades amb forma d‟arc de descàrrega de totxo i el

timpà replè de ceràmica vidriada, així com el treball de serralleria.

12.71. Casa Giménez o Casa Gallego: Edifici d‟estil modernista sobre planta regular

de tres eixos que magnifica la significació de la planta noble mitjançant una tribuna de

formes curvilínies i un frontó també curvilini i polilibular. L‟estructura regular de la

façana és equiparable a la de les cases veïnes, per contra, no exploten l‟element de la

tribuna. En algunes publicacions rep el nom de Casa Pagès, per haver estat adquirida

pel comerciant de robes d‟estamp i sastre, Joan Pagès, l‟any 1916.

12.72. Cinema Sala Edison: Conjunt format per un antic casal amb terrassa que

substitueix l‟antic pati frontal i sala de cinema bastida en part del pati posterior.

L‟estructura del casal, que ens remet a una tipologia constructiva del s. XVIII, va ser

reformat superficialment amb llenguatge eclèctic pre-modernista al mateix moment de

la construcció de la nova planta de cinema, que seguí els criteris tipològics i

constructius de les grans sales d‟espectacles de canvi de segle. Tot i que està situat

en una propietat veïna, destaca l‟antic accés i guixeta de la sala de cinema, en el qual

els elements de serralleria, vidre i estucs configuren la imatge més marcadament

modernista del conjunt.

12.73. Casa Pagès: Edifici modernista projectat pel mestre d‟obres Josep Martí i

Roca. En la façana destaca una tribuna amb detalls escultòrics, columnetes esveltes i

ornaments en pedra artificial, fusteria i vidre.

12.74. Casa Macau (o Comas): Edifici plurifamiliar on els volums i la distribució de les

alçades de les plantes successives es resolen sobre planta baixa d‟escala

monumental de doble alçada sobre arcades, planta principal amb balcó corregut i

eixos verticals de les obertures sobre les quals es disposen ternes de badius. La

delimitació dels eixos es subratllada per apilastraments dentats que en el remat

formen una pilastra en una barana balustrada. Destaca també el treball de serralleria

del portal d‟entrada i l‟escala amb lluernari.

12.75. Plaça i jardins de l’estació de ferrocarril: Plaça formada sobre planta de

composició geomètrica configurada a l‟entorn de dos espais circulars centrals (font i

palmera) dins un triangle envoltat per parterres arbustius i un perímetre de plataners

que ens remet a l‟antic camí del Far i la formació dels nous carrers de Sant Llàtzer i

Passeig de l‟Estació.

12.76. Casa Mas Roger: Casa que destaca per les seves tres façanes i per

l‟equilibrada combinació de fusta, ferro, rajol i pedra. La seva situació -al sud-est de

l‟eix cívic sobre la ribera- s‟explica dins el procés de remodelació urbanística de la

Figueres del tombant de segle. És un dels millors edificis de l‟arquitecte Josep

Azemar, corresponent a la seva etapa de maduresa i on apareix plenament

desenvolupat el seu llenguatge personal tant constructiu com decoratiu a partir d‟un

acurat ús de materials i textures.

12.77. Casa Subias: Casal bastit amb un llenguatge modernista medievalista.

Presenta una composició sobre sòcol amb portals, s‟aixeca la planta noble, amb

balconades i una sèrie d‟obertures agrupades en ternes sobre cada eix a la planta

àtic. Els massissos entre balcons es perllonguen sobre la cornisa de la coberta

formant un emmerlatat de clara evocació medievalista.

12.78. Casa Roda (o Hesme): Edifici que exemplifica la versió més popular,

carregada i estrident dels mestres d‟obres, que no és gaire freqüent a la ciutat.

Presenta un repertori abundant d‟elements ornamentals en pedra artificial, ceràmica i

forja que l‟any 1999 varen ser curosament reparats i que constitueixen, més enllà del

cromatisme sorprenent i discutible, el valor principal de l‟edifici.

12.79. Casa Juez (o Can Guich): Vivenda unifamiliar de planta baixa i un pis situada

en una parcel·la cantonera de l‟eixample de finals del s. XIX, format per illes dividides

en parcel·les llargues i estretes, amb jardí a la part posterior. Construïda en diverses

etapes, amb intervenció del l‟insigne arquitecte municipal noucentista que aquí se‟ns

mostra encara com epígon tardà del modernise en la utilització de les ornamentacions

de rajol i ceràmica vidriada, si bé la llisor de l‟emblanquinat i els perfils de l‟acabament

ja ens situa en l‟època del mediterranisme i de l‟admiració pel barroc popular.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.80. Casa Cruañas: Casa entre mitgeres de planta baixa i tres pisos de la que

destaca la façana modernista expressada a través dels elements decoratius així com

per la seva composició. Exemple d‟un modernisme que basa la seva força expressiva

en el color, en les tècniques constructives del maó i en l‟ús de materials i tècniques

com l‟esgrafiat, la ceràmica i el ferro forjat combinats perfectament.

És un habitatge de nova planta sobre enderroc previ promogut per Esteve Cruañas

Aleñà, comerciant esparter originari de la Bisbal. Construïda per l‟arquitecte Llorenç

Ros, el 1915.

12.81. Casa Geli o Can Roig: Casa de planta baixa i pis a l‟eixample, amb una torre

que li dóna una planta més d‟alçada i que potencia la força de la cantonada on es

troba situat l‟edifici mitjançant unes jardineres revestides de rajoles que uneixen els

balcons a banda i banda amb decoració geomètrica i utilització de trencadís. Com a

elements comuns a tot l‟edifici, cal destacar el sòcol de pedra de Figueres amb

cadiratge de forma irregular sense polir, i les baranes de balcons i finestres de ferro

forjat amb elements decoratius geomètrics i florals.

12.82. Casa Geli Vergés (o Oliva Llagostera): Aquestes dues cases suburbanes

adossades amb jardí, formen part d‟un conjunt que exemplifica una versió del tipus

d‟habitatge menestral de “la caseta i l‟hortet” amb abundància de pinturesquisme

exòtic i coloracions populars i estridents. Les cases van ser edificades com a

residència dels germans Tomàs i Bruno Geli Vergés, família de fabricant de pells

adobades al carrer Pi i Margall.

12.83. Caixa d’Estalvis de l’Empordà (actual Caixa de Pensions): Edifici comercial

del llenguatge del primer noucentisme executat sobre un volum cúbic molt simplificat.

Sobre un basament molt simplificat, s‟aixeca la planta noble amb balcó corregut i

obertures rematades amb frontó. Els arcs sobre pilastres i les columnes exemptes

presents en la façana ens remeten a un neorenaixentisme manierista.

12.84. Casa Jugclà (La Cubana): Habitatge plurifamiliar bastit en tres eixos dels

quals destaca el central mitjançant tribunes emmarcades per sengles balcons

correguts. La reiteració eclèctica dels motius decoratius com garlandes, medallons,

òculs i ceràmica doten al conjunt d‟una presència vistosa i feixuga.

12.85. Casa Melis: Projecte realitzat per Ricard Giralt Casadesús i ampliat cinc anys

després per l‟arquitecte Manel Maria Mayol amb la construcció d‟unes golfes i

l‟aixecament de l‟ampit. De l‟edifici destaca la presència d‟una tribuna en un sol eix

sobre baixos on asimètricament es combinen l‟ampla arcada d‟entrada al local amb

l‟estreta obertura d‟accés a l‟habitatge amb dintell sobre fals arc de volada en

degradació. Originalment amb motius esgrafiats florals i frisos ceràmics a la façana,

avui en dia aquests elements són poc perceptibles.

12.86. Casa Fita: Casa senyorial noucentista de regust barroc promoguda per

l‟industrial del ferro Lluís Fita Salvatella, reformant i ampliant una edificació anterior. El

nou edifici presenta una planta regular i eixos de balcons amb esgrafiats als panys

cecs en la seva façana del carrer Concepció, i una asimetria de dos eixos en la façana

estucada del carrer de la Rutlla, el primer amb accés al balcó i el segon amb la tribuna

sobre la porta d‟accés al local. A la darrera planta, la façana recupera una sèrie

regular de finestres que la irregularitat de la planta sembla negar.

12.87. Casa Dalfó: Edifici promogut com a vivenda i magatzem comercial per Joan

Maria Dalfó, un dels més grans comerciants de Figueres durant el primer terç del

segle XX. L‟edifici ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions, i la imatge

actual és resultat del projecte de reforma de façana de Pelayo Martínez, posteriorment

culminat per l‟afegit de la torre projectada per Manel M. Mayol. Sobre un sòcol

encoixinat arrebossat, s‟aixequen una sèrie de pilastres acanalades gegants fins a la

cornisa que remata l‟edifici en el cos del qual les plantes primera i segona estan

agrupades per un ordre gegant d‟emmarcaments resseguits per dentats del qual es

separa la tribuna central.

12.88. Casa Pagès Bofill (actual Consell Comarcal de l’Alt Empordà): Casal

senyorial projectat per l‟arquitecte Francesc Tarragó i caracteritzat per les seves grans

dimensions, ocupa el solar que anteriorment havien ocupat cinc cases, i per un

classicisme fora d‟època. En el seu interior s‟exhibeix un luxe propi del procés

d‟autoafirmació social del seu promotor. Actualment és la seu del Consell Comarcal

de l‟Alt Empordà. També coneguda com Casa Garrida.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

12.89. Casa Pagès Bassols: Bloc urbà noucentista de filiació tipològica barcelonina

projectat a quatre mans pels arquitectes Raimon Duran i Reynals i Pelayo. Influït per

les obres de Florensa -en paraules del mateix Pelayo Martínez- la pedra artificial

finalment utilitzada en la construcció substitueix contra la voluntat inicial de l‟arquitecte

la terra cuita que havia donat forma al vocabulari arquitectònic dels projectes de

l‟Exposició Universal celebrada a Barcelona l‟any 1929.

12.90. Casa Galter Bassols: Casa senyorial que forma part d‟un conjunt avui mutilat

de casa unifamiliar amb jardí lateral presentat a través d‟una tanca a la plaça

Triangular. L‟edificació desplega un ampli repertori noucentista brunellesquià amb ús

de ceràmica, estucs planxats i una senzillesa dels detalls que mostra un punt de major

complexitat al xamfrà cantonada amb la tribuna de fusta i vidre.

12.91. Casa Casellas: Gran casa de renda al Saló de la ciutat que, amb un

eclècticisme de “Beaux Arts”, ens recorda el llenguatge arquitectònic imperant a la

Barcelona burgesa en l‟època de l‟Exposició Universal de 1929 i les grans reformes

urbanes. Explota àmpliament els recursos dels arrebossats, la pedra artificial i el

formigó, per a transmetre una imatge aparent d‟arquitectura pètria molt homogènia.

12.92. Jardins d’Enric Morera: Jardí anivellat mitjançant murs de contenció de

carreus de pedra reaprofitats, amb font, escalinates i pèrgola que remata

escenogràficament la perspectiva des del carrer Vilafant. Està organitzat amb

parterres envoltats d‟arbustiva retallada i repertori d‟espècies arbòries, una filera

d‟alzines delimita la seva façana de tramuntana.

12.93. Casa Gallego o casa Giménez: Edifici d‟estil modernista sobre planta regular

de tres eixos que magnifica la significació de la planta noble mitjançant una tribuna de

formes curvilínies i un frontó també curvilini i polilibular. L‟estructura regular de la

façana és equiparable a la de les cases veïnes, per contra, no exploten l‟element de la

tribuna. En algunes publicacions rep el nom de Casa Pagès, per haver estat adquirida

pel comerciant de robes d‟estamp i sastre, Joan Pagès, l‟any 1916.

12.94. Edifici de la Caixa a la plaça Palmera: Edifici comercial i de residència, d‟estil

clàssic de postguerra. La planta baixa està dedicada a oficines de l‟entitat financera i a

biblioteca, presenta tres portals centrals en arc de mig punt i encoixinat rústic, que es

perllonga als laterals amb dues finestres cadascun. Les altres dues façanes presenten

finestres i la de la dreta un portal d‟accés a la biblioteca i als pisos d‟habitatge.

Fou construït entre 1948 i 1951 per Pelayo Martínez i substituïa a l‟antiga Caixa del

carrer de Sant Pere.

12.95. Casa Minobis o Monturiol Porret: Edificació d‟inicis del segle XX de planta

baixa i dos pisos situada al carrer Monturiol, 5. Ordenat en dos registres visuals.

D‟una banda, la planta baixa, recoberta en imitació d‟encoixinat comprèn els locals

comercials. De l‟altra, el segon registre, comprèn els dos pisos superiors que, a la

vegada, s‟ordenen verticalment en dos cossos. El de la dreta consta d‟una tribuna

coberta sobresortint suportada per mènsules, al primer pis, i que dóna lloc a un balcó

a nivell del segon pis; aquest cos està emmarcat per pilastres laterals amb medallons

florals en comptes de capitells donant lloc a un frontó corbat amb ornamentació floral.

El cos de l‟esquerra presenta a cadascun dels pisos un balcó i una finestra laterals

amb llindes decoratives florals. Culminat per motllura, fris i cornisa; cobert per

terrassa.

2.13 FORTIÀ

13.1. Can Bayre / Can Caló: Edifici dels segles XVI i XVII remodelat, que allotja

actualment un establiment de turisme rural. És un edifici de planta baixa amb murs de

pedra arrebossats amb gran arc rebaixat fet de carreus de pedra.

13.2. Can Borrassana: Casa de planta baixa i pis, on destaca la porta d‟entrada amb

gran llinda ben escairada. L‟edifici del s. XVI ha estat reformat posteriorment.

13.3. Can Via / Mas Julià: Edifici construït el segle XVII sobre restes més antigues i

reformat posteriorment. Reprodueix l‟estructura clàssica de la masia de tres crugies

perpendiculars a la façana. Al fons de la crugia central hi ha un arc frontal de maó

massís i un altre de lateral que donen lloc a dues voltes de creueria. A la façana

destaca la portalada per arc de mig punt i la finestra allindada.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

13.4. Casa de la Reina Sibil·la: Edifici senyorial de tipus renaixentista, senzill però

harmoniós. Té aquest nom en record de la reina Sibil·la de Fortià, muller del rei Pere

III de Catalunya – Aragó, filla dels antics senyors del lloc. És un casal de planta i pis

amb teulada de vessants sobre els murs de més llargada. A la llinda hi ha un

emblema en relleu i una llegenda que diu “PERE IGNASI FERRER 1628”. Tot i això,

aquesta casa segurament correspon a la segona meitat del s. XVI. Tanmateix és

possible que en aquest mateix lloc s‟alcés el casal medieval que fou arrasat per

l‟aiguat del 1421.

13.5. Casa del Delme: Casa de planta quadrada amb un espai únic. És coneguda

amb el nom de Casa de Delme perquè en aquest lloc els monjos de Sant Pere de

Rodes cobraven els delmes als pagesos de Fortià fins a finals del s. XVIII. La Casa

del Delme, situada en el carrer del mateix nom, núm. 2, porta gravada a la llinda de la

porta la data de 1767, la mitra i les claus abacials amb dues rodes, que revelen la

identitat del vell cenobi.

13.6. Església Parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa: Pertany al gòtic tardà,

d‟una nau amb capelles lateral i absis poligonal. A un costat de la façana té el

campanar, de planta quadrada, i a l‟altre una torre més reduïda. L‟antiga església,

anterior a l‟actual, és documentada l‟any 1150 i quedaria molt malmesa pels aiguats

del 1421, que enderrocaren bona part del poble. Al damunt de l‟antiga església s‟hi

construí l‟actual, que va ser fortificada. A la portalada hi figura la inscripció més antiga

que es conserva a la població, de l‟any 1573 i que pot referir-se a l‟any de l‟acabament

de la construcció de la façana.

13.7. Granja Experimental i d’Ensenyament Agrícola: Situada a Fortianell (a 1 km.

a ponent del nucli urbà de Fortià), veïnat de masies disperses per la plana. La seva

construcció és resultat de la iniciativa promulgada per Narcís Fages de Romà i

patrocinada per la Diputació de Girona per a millorar els coneixements dels agricultors

del país. Va ser inaugurada el 1855 i extingida a la fi del segle. A principis del s. XX va

passar a ser regida pels germans de la Doctrina Cristiana que se‟n feren càrrec fins

que, més tard, desaparegué com a institució, l‟any 1918. És una construcció d‟aspecte

casernari en forma de “U”, i posseeix una capella dedicada a Sant Josep. A la zona de

ponent hi ha un jardí on hi ha una avinguda de palmeres que emmarca l‟entrada de la

granja vers el portal que donava al camí Ral. El conjunt tenia una extensió de 125

hectàrees. Actualment és una explotació particular, de la família Rahola-Estrada,

besnéts del fundador.

13.8. Mas d’en Dorra i restes del molí d’en Cambras: El mas d‟en Dorra s‟emplaça

al sector de llevant del terme i se situa prop de l‟antic camí cap a Castelló i a tocar del

rec del Molí o del Corredor. El mas presenta l‟estructura típica del segle XVIII per a

aquestes construccions. En el moment de fer-se aquest inventari el mas es troba en

fase força avançada de restauració. Mas de planta baixa, amb primer pis i golfes;

coberta a dues aigües.

A tocar del mas resten els vestigis molt deteriorats del molí d‟en Dorra o també

conegut com “molí d‟en Cambras”, que aprofitava les aigües de l‟immediat Rec del

Molí. És ben reconeixible la bassa, part de l‟obrador i el petit pont que permetia la

comunicació entre el mas i el molí.

13.9. Rec del Molí d’en Dorra o Corredor: Rec que arrenca del riu Àlguema just

abans de la desembocadura del Manol. Travessa els termes de Fortià, El Far i

Castelló d‟Empúries fins a desembocar al sector de les Llaunes, dins del Parc Natural

dels Aiguamolls de l‟Empordà, a la llacuna la Llarga. El rec es va construir per

proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners riberencs, com el d‟en

Grau, el de Baix, el del Pi, el de la Garriga, el de Fortianell o el d‟en Dorra (o d‟en

Cambra). Ara serveix per regar alguns conreus de regadiu a la seva vora. Sens dubte,

és el rec anomenat “del molins” més llarg de tota la plana altempordanesa, amb més

de 25 km de longitud. Si es ressegueix presenta trams de diversa mena, des d‟aquells

en que ha estat eixamplat per facilitar la seva funció de desguàs (com a Fortià) fins a

aquelles altres àrees que han quedat gairebé colgades o envaïdes pels canyars.

13.14. Molí de la Garriga al costat del rec Corredor o del Molí, terme de Fortià:

Un dels molts molins que solcava el Rec del Corredor, entre els del Pi, a l‟oest, i el de

Fortianell, a l‟est. A tocar de la pista de terra que uneix Fortià amb El Far. L‟edifici de

l‟obrador comparteix la funció d‟habitatge, al primer pis. Coberta a dues aigües. La

teulada ha estat refeta recentment, aspecte ben visible per la utilització de la totxana,

front la pedra, a la unió de les parets mestres amb la teulada.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

13.15. Casa sense fitxa al carrer Requesens 11 de Fortià: Habitatge amb parets de

pedra vista, planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües; carreus ben escairats a les

cantonades.

13.16. Creu de terme al mig del parc del carrer de Paradills: Creu forjada situada

sobre pilar de pedra, al centre del parc del carrer Paradills.

13.17. Can Castanyer: Casal de planta baixa i pis, amb parets de pedra vista, amb

diversos edificis que s‟estructuren al voltant d‟un pati obert a ponent. En el costat

septentrional del pati, de manera annexa al casal, es localitza l‟anomenada “Casa del

Delme” (veure a la fitxa corresponent).

13.18. Mas Amorós o Can Xarquella: Masia situada al carrer Tramuntana núm. 1, de

planta basilical, amb portal central d‟accés amb acabament en arc de mig punt i, el

lateral, en forma de llinda. Parets arrebossades i pintades de blanc, es troba al costat

oest de l‟escola “Teresa de Pallejà”. Conserva una pedra allargada que duu gravat el

nom de Francesch Amorós 1689 a la porta que dóna accés del tancat del carrer i una

altra inscripció sobre la porta d‟accés a la casa on hi ha gravat Sabrià Amorós 162[?].

13.19. Molí de Fortianell al costat de l'antiga escola experimental, a mà esquerra,

antiga minicentral hidroelèctrica: Petit molí que aprofitava la força de l‟aigua

proporcionada per Rec Corredor, a l‟alçada de l‟antiga escola experimental

d‟agricultura de Fortianell. Obrador de planta baixa i amb teulada a un únic vessant.

Parets de pedra arrebossades amb peces ben escairades a les cantonades.

Actualment té la funció d‟habitatge. Al costat un altre petit edifici, havia servit per

proporcionar energia elèctrica al recinte de l‟escola.

2.14 LA JONQUERA

14.1. Ajuntament de la Jonquera: Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis

orientat a tramuntana. Al damunt, ocupant la meitat de la planta, s‟aixeca una altra

estança, a manera de golfes, amb un ample finestral que dóna a la façana principal.

14.3. Ca l’Armet: Casa de planta irregular amb planta baixa i dos pisos. Té tres

crugies perpendiculars al carrer. Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats. A

la façana de darrera, que dóna al riu, hi ha un porxo amb volta de llunetes suportades

per pilars de pedra ben tallada i escairada. A la primera planta hi ha unes interessants

pintures al fresc, d‟un pintor italià del segle XVII, que ocupen dues cambres. Segons

pi i Sunyer, la casa va acollir el rei Ferran VII quan va fer nit a la Jonquera en el seu

retorn a Espanya després de l‟exili francès.

14.4. Ca l’Hosta (també conegut com l’Hostal de la Plaça): Casa de planta

rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, emplaçada en una cantonada. Té

cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les finestres del segon pis han

estat tapiades. En el moment de fer-se l‟inventari es troba en procés de rehabilitació i

es destinarà a ampliar les Oficines Municipals de l‟Ajuntament (se situa al costat). El

projecte és subvencionat pel Pla Únic d‟Obres i Serveis de Catalunya i pel Programa

Especial de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona. El període d‟execució

previst és 2006-07.

14.5. Cal Robles: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Té tres

crugies perpendiculars a la façana, davant la casa s‟estén un patit jardí tancat al

carrer per un mur de pedra amb reixes de ferro forjat. La façana es divideix en tres

cossos clarament diferenciats: el central de dos pisos i els laterals, que sobresurten

del primer conferint l‟aparença de dues torres que el flanquegen. L‟edifici presenta un

seguit d‟elements decoratius (frontons clàssics, motllures, etc.) i estructurals (triple

arcada de l‟entrada) que permeten incloure‟l dins el moviment historicista del s. XIX.

14.6. Can Costa: Casa de planta baixa i dos pisos, amb totes les obertures

emmarcades amb grans blocs de pedra.

14.7. Casa Dauner: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, i tres

crugies perpendiculars al carrer. La façana ha estat articulada amb un sentit de motius

que a més de tenir una funció estructural representen un clar paper decoratiu i

ornamental.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

14.8. Can Laporta: Casa de planta irregular amb planta baixa, dos pisos i golfes. Té

tres crugies perpendiculars al carrer, cobertes per volta de maó i suportades per

parets de pedra. Segons es desprèn de la inscripció de la llinda, devia existir una

antiga construcció, probablement de finals del s. XVII o principis del XVIII, que va ser

restaurada l‟any 1769. Recentment, l‟edifici ha estat dotat per a usos socials i

culturals. Així, s‟ha reconvertit en el “Centre Cultural de l‟Albera” i hi trobem l‟Oficina

municipal de gestió cultural, l‟escola de música, el Punt Òmnia, el Punt Jove i el

Centre d‟entitats. A més a més, als baixos també s‟ha instal·lat el Centre d‟Informació

del Paratge Natural d‟Interès Nacional de l‟Albera. El composa una complerta

exposició amb plafons que expliquen els trets més representatius del patrimoni natural

i cultural d‟aquest espai. A més a més, es pot gaudir del magnífic molí d‟oli, amb el

seu trull i la premsa.

14.9. Can Lloveres: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos

pisos, amb tres crugies perpendiculars a la façana. A la planta baixa hi ha tres grans

portes d‟arc rebaixat, mentre en el primer pis destaca una elegant tribuna poligonal

amb sis arcs de mig punt decorats amb vitralls geomètrics. El conjunt d‟elements

decoratius, de regust modernista, segueixen una estructura típicament noucentista.

14.10. Can Ribes: Casa entremitgeres de planta baixa i dos pisos. Obertures

emmarcades en pedra. La llinda de la porta principal conté inscripció.

14.11. Can Siscu: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta

de tres crugies perpendiculars a la plaça.

14.12. Castell de Canadal: Antic castell molt transformat a causa d‟haver-lo

reconvertit en mas. A pesar d‟això, es conserven algunes restes que són dels segles

XIV-XV, especialment a llevant, com la portalada d‟arc de mig punt, restes d‟una

finestra gòtica o carteles que sostenien una lladroneria. Al costat mateix del castell hi

ha restes de fortificació. Actualment presenta planta rectangular amb planta baixa i

dos pisos, amb una crugia paral·lela a la façana dividida en dues estances. El paller

del castell ara és el restaurant “Can Poncelas”.

14.13. Castell de Requesens (i Capella de Sant Romà): Antic castell medieval dels

segles X-XII que va ser reconstruït al segle XIX seguint el mateix model, de manera

que no es distingeix la part medieval de la moderna. És de planta irregular i les

estances estan adossades a les muralles, que conserven els merlets, deixant uns

petits patis interiors a diferents nivells. Al llarg del perímetre de les muralles hi ha

diferents torres amb matacans, entre les que destaca la de l‟homenatge, de major

alçada. L‟interior és un laberint d‟estances molt mal conservades. Dins el recinte hi ha

la Capella de Sant Romà del segle XIX i d‟estil neoromànic, amb la portalada extreta

de l‟església vella de Santa Maria. La coberta de la capella és de volta de canó a la

nau i de volta de quart de canó en l‟absis. La capella es comunica, per una porta

lateral, amb les dependències del castell.

Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès

Nacional de l‟Albera.

14.14. Castell de Torres de Carmanxel: Edificació de planta tribulada amb murs de

mamposteria, construïda a finals del s. XVIII com a torre de defensa propera al nucli

urbà. Es tracta d‟un petit fortí de tres cossos amb moltes espitlleres i troneres que

segurament va ser envoltat per un fossat. Actualment és utilitzada com a refugi pels

excursionistes.

14.15. Ermita de Sant Julià dels Torts: Església d‟estil romànic amb restes pre-

romàniques del segle VIII. És documentada des del segle XIII i l‟any 1362 consta com

a sufragània de la parròquia d‟Agullana. És de nau única amb absis, amb la portalada

situada en un mur lateral amb tres arcs de mig punt en degradació, timpà i llinda. Del

campanar només en resten tres pilans i a l‟absis hi ha restes de pintura mural d‟època

barroca. La seva cronologia és datable entre finals del s. X i inicis del s. XII.

14.16. Ermita de Santa Llúcia (abans Sant Miquel de Solans): La primera vegada

que es té constància de la seva existència és al segle X, amb el nom de Sant Miquel.

Fins el segle XVI fou parròquia, l‟any 1362 la titularitat va passar a l‟actual església de

Santa Maria. Durant el segle XVIII es converteix en una ermita i es duen a terme

algunes reformes. L‟edifici és de planta de nau única, coberta per volta apuntada, amb

absis semicircular. A la façana s‟alça el campanar de cadireta, amb una única



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

obertura. La seva cronologia és datable entre la segona meitat del s. XII i primera

meitat del s. XIII.

14.17. Església de Sant del Martí Forn de Vidre: Antiga església pre-romànica del

segle X que ha estat convertida en un mas i l‟interior ha estat dividit en dos pisos tot i

que conserva l‟estructura original. És una planta d‟una sola nau amb capçalera

triobulada. L‟aparell és de granit sense treballar, mentre que la capçalera gairebé tota

està feta d’Opus Spicatum. Al mur de migdia hi ha adossades diferents dependències

de la masia. També cal destacar el petit oratori dels segles XVI-XVII que hi ha a uns

100 metres.

14.18. Església de Santa Cristina i Sant Jaume de Canadal: Església pre-romànica

de nau única amb absis semicircular construïda en dues fases. La primera, dels

segles VIII-IX, inclou la nau i la volta, mentre la segona, postmedieval, les capelles de

creuer i absis. La façana, que no té més obertures, queda coronada per un campanar

d‟espadanya amb arc de mig punt.

14.19. Església de la Mare de Déu de la Fàtima dels Límits: Temple amb una

conformació volumètrica, estructural i constructiva tradicional, on hi destaca el

campanar d‟espadanya de dos pisos i el frontispici d‟inspiració neoclàssica. La

construcció de la capella de Fàtima respon a l‟impuls urbanístic del barri dels Límits a

partir de la meitat dels anys cinquanta del segle XX, quan es construeix un nou carrer

a llevant de la carretera.

La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta del Pla d‟Ordenació Urbanístic

Municipal de La Jonquera, 2004.

14.20. Església Parroquial de Santa Maria: De la primitiva església del s. XV en

queda la portalada i l‟actual nau central fins el creuer. En el s. XVIII, l‟augment de la

població i del nivell de vida van impulsar la transformació del petit i vell temple

medieval en una gran església. Es va construir un nou creuer, cobert amb una

voluminosa cúpula, les dues laterals, la capçalera i el campanar octogonal amb

finestres de mig punt, incorporant a l‟edifici l‟estil barroc amb influències

neoclàssiques propi de l‟època.

14.21. Església vella de Santa Maria de Requesens: Església romànica de planta

basilical amb tres naus i tres absis semicirculars, de la que resten la nau central i la

lateral nord amb els seus respectius absis. La portalada, dels segles XII-XIII, fou

usada per la construcció de la Capella de Sant Romà del Castell de Requesens.



14.22. Mas Llong: Té una planta en forma de L constituïda per diferents cossos. El

central consta de dues crugies perpendiculars a la façana cobertes per voltes de

pedra grassa. A ponent s‟hi afegeix un paller de planta baixa i pis amb dues crugies. A

llevant hi ha un altre cos amb parets de pedra i obertures emmarcades amb carreus

ben tallats i algunes amb motllures.

14.23. Masia Pous: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. A

l‟exterior, aparell irregular amb carreus ben escairats emmarcant les obertures.

14.24. Pont de pedra sobre el riu Llobregat: Construït amb grans carreus de pedra

ben escairats, estructurat en dues arcades, una major que l‟altre, i amb esperons

situats a cada banda de l‟únic pilar. La barana és de pedra. Segueix una tipologia a la

d‟altres ponts de la segona meitat del s. XIX, per exemple, el Pont de Pedra de

Girona.

14.25. Rectoria: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Té tres

crugies perpendiculars al carrer, i el parament del mur està realitzat amb blocs de

pedra ben treballats i escairats. Sobre la porta principal del primer pis s‟obre una

finestra amb un arc gòtic. L‟articulació de la façana, pel seu equilibri i elegància dóna

a la casa un aspecte noble.

14.26. Societat de Socors Mutus “Unió Jonquerenca”: Edifici de planta baixa i dos

pisos. Al 1903 es va convertir en el centre de la “Unió Jonquerenca”, resultat de la

fusió de les cinc societats existents. El “Centre de Consum”, és a dir, el local on

servien cafès i altres begudes, va ser ampliat amb la compra de dues noves parts

d‟edifici els anys 1918 i 1919. A partir d‟aquí, es consolida la Unió Jonquerenca i es

crea la secció infantil i es reorganitzen les altres seccions: la de malalts, la del cafè i la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

recreativa. S‟organitza un grup de teatre i es munta una biblioteca. Durant la Guerra

Civil el centre és convertit en hospital.

14.27. Tipologia del carrer Major: Aquest carrer va ser construït sobre l‟antic camí

medieval cap a França, que al seu torn va seguir la traça de l‟antiga via romana. Hi

destaquen edificis més antics com la rectoria s. XVIII i l‟església s. XV. La resta són

construccions aixecades entre mitjans del XIX i principis del XX. Principalment cases

entremitgeres de planta baixa, destinada a comerç o taller, dos pisos i golfes.

14.28. Tipologia carrer Rocabertí: La zona del carrer Rocabertí, coneguda amb el

nom de “Camp de les Torres” per la seva proximitat de les dues torres de la zona

oriental de la muralla, juntament amb la de Cantallops, del Vidre, etc. és resultat del

desbordament del nucli antic en la segona meitat del segle XVIII. La majoria de cases

d‟aquest eixample s‟hi construeixen entre els anys 1770 i 1785, de planta rectangular

amb planta baixa i dos pisos. També hi ha construccions del segle XIX.

14.29. Tipologia carrer Vell: És el primer eixample conseqüència del creixement

demogràfic que registra la Jonquera a partir de la segona meitat del segle XVIII. El

carrer Vell és la continuació del que en èpoques anterior duia el mateix nom i que ara

es coneix com “carrer de Darrera”. Hi trobem cases entremitgeres de planta

rectangular amb planta baixa i dos pisos, d‟una sola crugia perpendicular al carrer i

coberta per cairats de fusta.

14.30. Torre adossada del carrer de la Torre: Els orígens de l‟actual nucli urbà es

situen a la zona de la Força. És una de les cinc torres que sobresurten del recinte

emmurallat. Aquesta torre defensiva està construïda amb aparell irregular i mur de

manposteria de pedra. Actualment està coronada amb una coberta de teula àrab.

14.31. Torre adossada al carrer del Vidre: És una de les cinc torres que sobresurten

de les muralles que constitueixen el recinte fortificat de forma ovalada i amb una

superfície de 900 metres quadrats. La torre està construïda amb aparell irregular, amb

petites obertures emmarcades per carreus ben escairats. Actualment es troba

incorporada en un habitatge.

14.32. Torre dels Carlins o del Serrat de la Plaça: Torre de planta circular que va

ser construïda en aquest indret per qüestions estratègiques i defensives, degut a la

seva posició fronterera amb França. Probablement va ser construïda durant la Guerra

de Secessió (1640-1659) i utilitzada posteriorment en altres guerres i per vigilar el pas

fronterer. La darrera època d‟esplendor la va viure essent escenari destacat d‟alguns

enfrontaments de la tercera Guerra Carlina. Va ser aixecada amb grans blocs de

pedra i en els seus murs s‟han practicat nombroses obertures: espitlleres, finestres

rectangulars (en els tres pisos), finestres d‟arc rebaixat (al pis central), etc. Durant el

s. XX fou cremada i abandonada.

14.33. Ruïnes Església de Sant Pere del Pla de l'Arca i poblat: Temple d‟una sola

nau amb absis de planta de ferradura, alterada al afegir un casalot al segle XVII o

XVIII. El parament és de lloses de granit, devastades i sense treballar, disposades en

llargues filades d‟opus spicatum molt ben marcat. Al voltant de l‟església s‟hi troben

moltes sepultures excavades a la roca, contemporànies o una mica posteriors a la

construcció del temple en el segle X. De manera propera també es troben les restes

del poble medieval del Pla de l‟Arca, del qual resten moltes parets amb aparell de

pedres inclinades i en opus spicatum. Concretament, podem considerar que hi ha tres

cases o conjunts, amb plantes irregular i adaptades al terreny. També hi ha una obra

de defensa i guaita a 200 metres al sud-est de l‟església i el poblat, sobre un cim una

mica més alt.


14.34. Ruïnes del Castell de Rocabertí: Les ruïnes del castell van ser un dels

primers centres habitats, en aquest cas de tipus militar des de l‟època carolingia,

juntament amb Santa Maria de Panissars, Sant Pere del Pla de l‟Arca, Rocabertí,

Requesens, Sant Julià de Torts, Canadal o Sant Miquel de Solans. En les restes

d‟aquesta dependència feudal dels Comtes d‟Empúries s‟aprecien l‟absis d‟una petita

capella, dues estances de diferents dimensions amb l‟arrencada de la volta i una

obertura d‟ull de bou, una torre triangular i els murs de tancament del conjunt. És

considerat BCIN.


14.35. Font al final del carrer del Vidre: Font metàl·lica pel sistema de bombeig

manual.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

14.36. Casa al carrer Caramantxel: Casa de planta baixa i dos pisos amb parets de

pedra vista i teulada a dues aigües; amb carreus força escairats reforçant les

cantonades. A la primera planta, que s‟accedeix per una escala exterior, sobresurt un

porxo amb dues arcades que fa la funció de rebedor. A sobre d‟ell s‟aixeca una

terrassa amb la corresponent balaustrada. Són ben visibles dues llindes sobre les

finestres, una de 1791 i l‟altra, posterior, de 1865.

14.37. Font sense fitxa, al costat del passallís prop del pont de Pedra: Font de

bombeig manual molt reformada i aigua que aboca sobre una pica de pedra.

14.38. Tipologia edificatòria al c/ Major, entre la Plaça de l'Ajuntament i Can

Laporta: Conjunt d‟edificacions alineades de planta baixa i dos pisos. En planta baixa

predominen els portals i finestrals carreuats i, a la primera, balconades que

sobresurten molt poc del nivell general de la façana.

14.39. Dolmen de Mas Baleta I: Cambra simple amb accés per porta i pou, feta de

lloses de granit i de tendència rectangular. Actualment conserva tres lloses de la

cambra i una coberta trencada i parcialment caiguda. Del pou es conserva una llosa al

costat de llevant. Les dimensions interiors del monument són: 1.80 m. de longitud,

1.50 m. d‟amplada i 1.20 m. d‟alçada màxima. També s‟han recuperat materials

arqueològics com ceràmiques campaniformes i fragments de sílex.

14.40. Menhir I dels Estanys: Menhir esteliforme de granit amb estructures

circumdants, formant un recinte constituït per una estacada i un mur que el tancaria

pel nord, per un ús social no funerari. Les seves dimensions exteriors són: 1.80

metres d‟alçada, 1.25 m. d‟amplada i 0.55 de gruix màxim.

14.41. Menhir II dels Estanys: Menhir fal·liforme de granit redreçat l‟any 1987. Les

seves dimensions exteriors són: 2 metres d‟alçada, 0.60 m. d‟amplada i 0.30 de gruix.

Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe, 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i



14.42. Dolmen I dels Estanys: Es tracta possiblement d‟una cambra simple de

tendència rectangular feta de lloses de granit, amb accés per vestíbul-pou i porta. El

túmul de tendència circular i amb encoratge de blocs davant l‟entrada del sepulcre és

molt visible. De la cambra conserva 2 lloses laterals, la capçalera i una llosa interior

de tancament. Damunt l‟entrada hi ha un tros de la coberta trencada. Les mesures

interiors són de 1.45 m. de llarg, per 1.20 m. d‟ample i 1 m. d‟alçada màxima.



Girona, 2002.

14.43. Dolmen II dels Estanys: Sepulcre de corredor amb cambra de tendència

subcircular i feta de lloses de granit. Presenta un corredor curt amb dos lloses amb

porta rampa al mig del túmul. El túmul de tendència circular (11-12 metres de

diàmetre) es troba perfectament conservat, amb un anell de grans blocs al voltant de

la cambra i acabat amb un peristàlit de grans blocs ajaguts. Conserva 6 suports de la

cambra i els dos puntals d‟entrada in situ, encara que la capçalera està arranada i un

lateral està caigut. La coberta de la cambra es troba trencada per la meitat i tombada.

El corredor està sencer amb dues lloses laterals i la porta. El monument amida

interiorment 2.50 m. de llarg, per 1.20 m. d‟ample i 1m. d‟alçada màxima.

Fotografia extreta de: 1995, després de la seva restauració; J. Tarrús, Poblats,



14.44. Dolmen III dels Estanys: Probables restes molt destruïdes d‟un monument

megalític bastit sobre un terreny en suau pendent.



Girona, 2002.

14.45. Dolmen dels Mesclants: Sepulcre corredor de cambra de tendència

rectangular i fet de lloses de granit. Encara queden restes visibles del túmul de

tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit de blocs ajaguts. També conserva

en molt bon estat la seva cambra formada per almenys 4 lloses i la coberta que resta

sembla caiguda cap al SE. Les mesures d‟aquesta cambra són de 2.37 m. de llarg,



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

1.33 d‟ample i 1.34 d‟altura màxima. El túmul, té aproximadament 8 metres de

diàmetre i està fet de pedra i terra. Al sud-est del dolmen hi ha dues lloses més, de

similars dimensions que les de la cambra, que amb tota seguretat formen part del

monument megalític.



Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe; 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i



14.47. Dolmen del Mas dels Buencs: Sepulcre corredor de cambra rectangular curta

i passadís estret cavalcat. Conserva 3 lloses de la cambra i la coberta estintolada a la

seva dreta. La capçalera és única, de forma rectangular, vertical i ben implantada a la

roca. Dels tres suports conservats, les lloses grans semblen ben implantades a la

roca. Pel que fa a l‟accés de la cambra, només queden visibles dues lloses de

l‟entrada. Segurament es tractava d‟un corredor estret de lloses que continuava cap a

l‟exterior uns tres metres. El túmul és de tendència circular, en contrafort frontal i

lateral dret, i se‟n veuen restes evidents al davant i a la dreta de la cambra, on acaba

amb un anell de contenció extern format per grans blocs ajaguts. Es creu que aquest

túmul tindria un diàmetre aproximat de 7 a 8 metres. Tot el conjunt del monument és

granític.



Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1996 J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

14.48. Dolmen de Banya de Saus: Sepulcre corredor amb possible cambra

trapezoïdal curta i passadís estret, amb quatre o cinc lloses de suport més la coberta.

L‟entrada de la cambra deuria ser de parets de tascó, de la mateixa manera que

també deuria haver-hi un corredor extern de murs de pedra seca de 2.5 metres

aproximadament de longitud. Les dimensions de la cambra són: 1.60 m. de longitud,

per 0.90 d‟amplada i 1.80 d‟alçada. El túmul és de tendència circular i està format per

un reompliment de blocs de granit i esquist més terra. El seu anell extern de contenció

estava fet de grans lloses ajagudes que eren la base d‟un mur de pedra seca.





Girona, 2002.

14.49. Jaciment romà del Panissars i monestir: Jaciment romà compost per una

gran estructura que correspon al trofeu gegantí que va aixecar el general Pompeu

l‟any 71 a.C. després de derrotar a Sertori. Gràcies a les excavacions s‟ha descobert

que la façana mirava cap a Hispània i que la via romana passava pel mig, actuant

com a eix de simetria de l‟edifici. El pas de la via per l‟edifici es feia a través d‟una

porta que monumentalitzava el pas, a la vegada que el feia més estret. Per les

dimensions dels fonaments es pot deduir que era un monument de grans dimensions.

El monestir de Santa Maria fou construït sobre l‟estructura de llevant del trofeu.

L‟església tenia una nau i absis semicircular, amb volta de quart d‟esfera i restes de

l‟encofrat. Es pot seguir la planta de l‟església i de diverses estances annexes al

monestir, així com la cuina i el forn de pa. A la banda de ponent, sobre un pujol a uns

20 metres, s‟hi troba el poble alt-medieval, i entre aquest i el monestir es troba el

cementiri, amb les tombes trobades durant l‟excavació. El monument romà fou

desmuntat per aprofitar els blocs de pedra per a d‟altres construccions, com el

monestir de Santa Maria del segle XI i el Castell de Belleguarda del segle XVIII, entre

altres. L‟església, amb una cripta sota l‟absis, sembla ser del segle X.

14.50. El Llatzaret: Restes de l‟edifici que durant el segle XIX acollia als malalts que

entraven per la frontera abans de seguir el seu camí. És una construcció amb murs de

pedra vista les úniques obertures dels quals són unes espitlleres.

Fotografia extreta del POUM de la Jonquera, 2004.

2.15 MAÇANET DE CABRENYS



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

15.1. Ca la Pilar Mestre: Casa de planta rectangular i una mica esbiaixada en el seu

angle sud-oest, que consta de planta baixa i dos pisos. Destaca la porta d‟entrada

amb dos pilastres amb capitells molt senzills que sostenen la gran pedra monolítica

que fa de dintell. Al seu damunt, en el primer pis, hi ha la finestra més distingida de la

casa, amb carreus de pedra ben treballats emmarcant-la. El ràfec de quatre fileres és

l‟altre element que contribueix a destacar aquest edifici sobre la resta d‟aquest mateix

carrer.

15.2. Ca l’Antoena: Edificació de planta baixa i dos pisos, amb parets de pedra vista i

carreus ben escairats en portalades i finestrals. Se situa a l‟angle nord-oest de la

Plaça del Castell. A la llinda de la porta principal es llegeix la data de 1691 mentre

que, en una menor de lateral, es llegeix la de 1726.

15.3. Ca l’Alemany: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues

plantes pis formades per tres crugies perpendiculars al carrer i cobertes per cairats de

fusta. L‟accés a l‟interior es troba en la crugia central i al fons trobem l‟escala que

accedeix a les plantes pis. Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades.

15.4. Cal Rei: Es coneix també com Can París. Edifici del segle XVII, de planta en

forma d‟U, amb planta baixa i dos pisos. Els murs presenten carreus de gran tamany i

ben tallats a una part de la planta baixa, mentre que en la resta s‟ha aplicat un

arrebossat o pedra debastada. Totes les obertures tenen els brancals i les llindes de

pedra ben escairada, especialment la llinda de la porta d‟entrada que destaca per les

seves dimensions i per la seva inscripció en llatí que recull el llegat familiar. El ràfec

apareix decorat amb un motiu geomètric semblant a les dents de serra.

L‟extensa inscripció de la llinda en llatí ens serveix per datar la construcció del casal a

l‟any 1682. El text transcriu el testament del primer propietari de l‟habitatge i expressa

la voluntat del difunt que el casal passi a mans del seu fill gran. Fou feta gravar pel

reverend Joan París. Conté uns fragments de l‟Eclesiastès (2, 18-19 i 4,8).

Als blocs de granit hi ha esculpit l‟escut del gremi de ferrers i dues figures sedents de

basalt, sota el relleix d‟una finestra.

A l‟actualitat és el bar “La Cona”.

15.6. Can Duran (Plaça del Castell, 15): Edifici de planta irregular amb planta baixa i

dos pisos, situada en la corbatura de la Plaça del Castell i l‟absis de l‟església. La

planta baixa consta de dos crugies amb cobertes de voltes de maó. L‟edifici segueix la

tipologia clàssica d‟edifici plurifamiliar, amb grans balcons individuals amb baranes de

ferro forjat dividits per bandes horitzontals i verticals que, alhora, serveixen per

estructurar els murs de les façanes. En les obertures també hi són presents detalls

ornamentals com senzilles pilastres i grans mènsules decorades amb motius vegetals.

En la planta baixa es segueix el mateix esquema, però en lloc de balcons hi ha

finestres.

15.7. Can Mitjavila (Ca la Sila): Es coneix, també, com Molí de la Vila o del Castell,

es troba a la riba esquerra de la ribera de Fraussa, al costat de l‟aparcament del Pont.

Figura al segle XIII com el molí del castell. Al segle XVII fou comprat per la Universitat,

que en va construir un altre al mateix edifici. Un d‟aquests era considerat de gran

potència. Va funcionar fins al 1890. Conserva encara avui la fesomia original. No

obstant a sobre del que semblen els antic murs de la bassa han estat aprofitats com a

habitatge i jardí.

15.8. Can Molar: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i quatre

pisos, edificat sobre un fort desnivell. Té una estructura força corrent, de principis del

segle XX, que presenta una decoració que recorda en certs aspectes el gust

modernista. En la planta baixa trobem tres crugies orientades a migdia. Les crugies

laterals estan cobertes per voltes de pedruscall i per cairats en la zona de migdia. La

crugia central està coberta per cairats. La façana de migdia presenta tres arcs

rebaixats que es reparteixen fins a la segona planta pis. L‟escala està situada en la

part de ponent de la crugia central. La façana que dóna a la plaça presenta

guardapols, motllures i esgrafiats. També cal destacar una torre situada en la teulada,

amb cúpula octogonal i decorada amb elements ceràmics.

15.9. Can Racala: Casa en parets de pedra vista amb planta baixa i tres plantes que

descriu un sortint de la línia de façana del carrer Borriana. La darrera de les plantes és

un terrat cobert.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

15.10. Can Roger: Casal en parets de pedra vista de planta baixa, dos pisos i

teulada. El portal principal és adovellat amb arc de mig punt. Hi consta l‟any 1669.

Finestrals amb carreus i llindes ben escairades. Teulada sobre quatre ràfecs.

15.11. Can Saguer: Casal de planta baixa i tres pisos amb parets arrebossades. A les

parets de la planta baixa hi ha una única obertura ocupada pel portal d‟accés. A la

primera i a la segona plantes hi ha dos balcons per nivell amb baranes forjades sobre

mènsules laterals força decoratives. En l‟arrebossat de les parets també s‟han inserit

alguns motius decoratius. A la darrera de les plantes, els balcons donen pas a simples

finestres.

15.12. Can Vidal: Es tracta d‟una de les construccions més emblemàtiques de la

Plaça de la Vila. L‟edifici segueix els paràmetres de l‟arquitectura del segle XIX:

façana d‟esveltes proporcions, diferenciació de materials entre la planta baixa i la

resta de pisos, i obertura de grans balcons amb baranes de ferro forjat i finestres de

llibret. Té planta irregular per tal d‟integrar-se a la plaça i a un dels carrers que hi

desemboca. La façana està angulada, i utilitza grans carreus al pis baix. L‟edifici està

decorat amb sanefes de motius vegetals que percorren la base de cada pis i

mènsules que suporten els balcons.

15.13. Can Xacó: Casal de planta baixa i dos pisos amb parets de pedra vista i

teulada a dues aigües. Sobresurt el portal d‟accés adovellat amb arc de mig punt; a la

primera i a la segona planta finestres sense balcons. A la part oest s‟obre un pati que

dóna al carrer. Teulada amb triple ràfec.

15.14. Casa a la plaça Castell, 10: Edifici d‟estructura rectangular amb planta baixa i

dos pisos, i dues crugies orientades a migdia. La casa està tocant el perímetre de

l‟antiga muralla que encerclava el nucli primitiu de Maçanet, l‟actual Plaça del Castell

amb l‟església de Sant Martí al centre. En la part posterior de la casa trobem el mur

que originalment era la muralla, juntament amb dos petits matacans sustentats per

mènsules amb un inequívoc caràcter defensiu. Pel que fa al parament dels murs, són

tots de pedra debastada, i les obertures estan emmarcades per carreus de pedra ben

tallats i escairats.

15.15. Casa a la plaça Castell, 12: Edifici de planta rectangular irregular que consta

planta baixa i dos pisos. Tot l‟aparell és de pedra debastada, excepte les obertures

emmarcades amb carreus molt ben treballats. El tret diferenciador de la casa són els

balcons de ponent. El primer està format pel porxo que hi ha al final de l‟escala

exterior; es recolza damunt la planta baixa, la qual presenta una coberta de volta de

pedruscall. Una gran columna, que parteix de la barana de pedra i acaba a la teulada,

serveix per establir un lligam visual entre aquest balcó inferior i el del segon pis.

L‟accés al primer pis es realitza a través d‟una escala de pedra exterior orientada a

llevant. A la banda de tramuntana es poden observar restes d‟espitlleres testimoni de

la muralla original.

15.16. Central hidroelèctrica Costa Margarida: Es troba a l‟extrem oriental del

municipi de Maçanet de Cabrenys, a uns 3.5 km en línia recta al sud-est del poble, al

marge esquerre del riu Arnera; en la confluència amb un afluent seu, el Rinadal, a

tocar de l‟antiga carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys. És, sens dubte, la

central hidroelèctrica més majestuosa de la construïdes a la capçalera de la Muga,

amb un marcat aire modernista. La planta de l‟edifici està formada per dos cossos

laterals disposats de manera perpendicular a un de central, més allargat i estret, que

els uneix. D‟ella sobresurt la torre quadrangular acabada amb una teulada a quatre

aigües molt pronunciada i en la que s‟han obert quatre òculs. La central es construí el

1924, per l‟industrial Josep Pagès (àlies Grida); de manera complementària s‟obrí un

canal d‟uns 2.5 kms. iniciat poc més amunt del vell molí de Masdevall que acabava en

una canonada forçada de 50 m. de desnivell, encara avui a la vista i tenia una

potència màxima de 250 kVA. La central es construí per millorar el subministrament

de Figueres. Va estar en funcionament fins el 1977, moment en que parà la

maquinària, massa condicionada pels estiatges de l‟Arnera, pels costos de personal i

pel baix preu que es pagava aquell any el quilovat. Aquest edifici es va transformar el

1994 en un restaurant-hotel de muntanya i, en el moment de fer-se aquest inventari,

s‟efectuaven obres de millora en el marc de la seva utilització actual, com a

hostatgeria.

15.17. Tipologia Plaça President Josep Irla i Bosch: Conjunt de quatre cases

bastides sobre desnivell amb una planta baixa semisoterrada i amb accés directe a la

planta pis mitjançant escala exterior de pedra. La planta baixa originalment estava



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

coberta amb voltes grasses perpendiculars a la façana. Les obertures es troben

emmarcades amb pedres ben tallades. Les cobertes són a dues aigües.

15.18. Església de Sant Martí (i Porta Ferrada): Plaça del Castell. Segle XIII i s.

XVII-XVIII. Romànic. Església d‟una nau amb absis semicircular, el qual presenta la

característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d‟arcs

cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D‟època romànica

també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d‟elles reformades. Hi ha

dues portalades, una a ponent –modificada- i l‟altra, més destacada, a migdia

(coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt

esquemàtics que representen personatges i fruits. La nau posseeix volta apuntada, i

tot l‟aparell de l‟església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos.

De l‟interior només esmentem l‟arc triomfal doble i en degradació, i la coberta

ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s‟aixeca un campanar de planta

octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s. XVII o del XVIII. Com en

d‟altres esglésies d‟aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen

encastades en el mur del migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340.

Fruit d‟unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dues galeries

laterals sobremonten els murs romànics de la nau. L‟església s‟aixeca en el segle XII

o XIII. La seva tipologia ofereix notables similituds respecte a d‟altres temples de la

comarca, com són els d‟Agullana, Darnius i la Vajol, tots ells amb una cronologia

propera a la de Sant Martí de Maçanet. Els paral·lels són tan estrets que hom arriba a

pensar en una mateixa autoria, en mans d‟un grup de canters, ...

15.19. Església de Sant Sebastià: Edifici d‟una nau i dues capelles laterals per

banda, és obra del segle XVI amb un finestral esculpit. Fou construïda el 1592 pels

maçanetencs, en agraïment al sant per haver-los salvat de la pesta. Llavors

s‟edificaren cases al seu voltant i es formà el veïnat. La capella va ser ampliada entre

1700 i 1733. Aquesta darrera data és la que figura a la llinda de granit sobre el portal

d‟accés.

15.20. Fort del carrer de les Dòmines: Fort construït al segle XVIII (conegut com de

l‟Hospital) edificat, molt probablement, per a la prevenció de possibles incursions dels

fracesos davant la proximitat de la frontera. Posteriorment, a mitjans del XIX, jugarà

un paper important durant les Guerres Carlines. Actualment només es conserva la

part inferior de l‟edifici, fins al segon arrenglerament d‟espitlleres.

15.21. La Maça d’en Rotllan o la barra de Rotllan: Consisteix en un pal de ferro

coronat per una anella i un peu de pedra picada, afegits posteriorment, que s‟alça al

mig de la plaça de la Vila. La seva part visible mesura, fins a l‟anella, 3.70 m. i,

comptant-hi els 0.90 m. del pedestal i els 0.90 m. de la part enterrada, ens dóna una

llargada total de 5.50 m. L‟anella fa 40 cm. de diàmetre i 10 cm. de gruix. Està soldada

a la barra amb el sistema de forja. Se li calcula un pes de 200 kg. La seva estructura

no és cilíndrica, sinó quadrangular, amb cares irregulars. La tradició oral diu que: “Va

ser portada des de la Serreta de la Cardona, on es trobava en estat d’abandó, i

plantada a la Plaça de la Vila”. Efectivament, en aquest lloc és documentat, des del

segle XVI, un oratori anomenat “la Creu del Pal”. Aquest pal, probablement, fes

referència al costell que, seguint el costum, se situaven per marcar els límits del terme

jurisdiccional i assenyalaven el camí.

En un principi es va plantar al costat del portal de l‟Ajuntament, que aleshores es

trobava a la plaça de la Vila. El 1834, l‟Ajuntament va decidir traslladar-la al mig de la

plaça i hi afegí una anella al capdamunt per a penjar-hi un fanal. El peu estava ficat

dintre el forat d‟una roda de molí enterrada. Aquest fanal va restar fins a inicis del

segle XX. El 1914, com que els carros s‟enganxaven amb la barra i la sollevaven, es

va creure convenient fer-hi un pedestal de pedra per preservar-la. Una llegenda la fa

l‟arma de l‟heroi carolingi Rotllan, que l‟hauria llençada des de Ceret (o des del Castell

de Cabrera).

15.22. Societat “La Unión Massanetense”: Edifici de planta baixa a doble alçada i

un pis. La façana es caracteritza per tenir una gran simetria i sobrietat, articulada

gràcies a la utilització de diferents materials, trets molt característics en d‟altres

construccions funcionalistes de l‟arquitecte Azemar com les societats d‟Agullana i

Darnius. En la planta baixa destaca una gran sala rectangular d‟una sola nau que

presenta també una balconada interior que recorre tot el perímetre a excepció de la

part posterior de la façana. En aquesta s‟hi desenvolupen activitats lúdiques i socials

dins un àmbit obert i públic. Tot i que l‟arquitectura de l‟edifici és modernista, hem de

tenir en compte que Azemar va acceptar aviat les formes i estils més noucentistes, en



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

part degut a que lligaven millor amb la seva sobrietat i puresa de línies. L‟edifici és

construït per Baltasar Molar el 1906.

15.23. Pont del carrer de la Plaça: Petit pont de pedra al carrer de la Plaça i que

serveix per salvar el desnivell amb el carreró perpendicular que discorre per sota.

Aquest pont dóna accés, pel sud, a l‟antic recinte emmurallat de Maçanet, pel portal

de les Dòmines (s. XVI). Són ben visibles les restes de la muralla.

15.24. Rectoria: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta de

tres crugies perpendiculars al carrer i orientades a llevant. La crugia de tramuntana

està coberta per una volta de maó. La crugia central es troba en l‟accés a l‟interior per

la banda de ponent i es troba dividida en dues estances, la de davant coberta amb

volta de maó i la de darrera amb volta de pedruscall disposada perpendicularment a

les altres. La crugia de migdia, que conté l‟escala, també està dividida en dues

estances cobertes amb voltes de pedruscall. Hi figura una llinda amb l‟any 1777.

15.25. Restes de muralla: Com a la propera Darnius i d‟altres poblacions

empordaneses, el nucli antic de la vila de Maçanet estava fortificat. Així, envoltant

l‟església –Plaça del Castell– s‟aixecà un recinte emmurallat del que encara es poden

veure algunes parts. En les restes dels murs, als quals s‟afegiren cases de

construcció molt posterior, s‟aprecien les mènsules que sostenien un matacà, algunes

espitlleres, petites i rectangulars i, a la part alta, restes de merlets. A la banda de

llevant, constituint l‟accés a un estret carrer que dóna a la plaça Major, hi ha restes

d‟un portal del recinte emmurallat. La seva utilització es degué perllongar fins fa un

parell de segles, pel fet que les obres dels s. XVII-XVIII a les galeries que

sobremunten els murs de l‟església, a part d‟altres construccions, demostren l‟interès

per continuar fortificant la vila.

15.26. Tipologia carrer de la Plaça, C/. de la Plaça, XVIII: Cases de planta baixa i

dos pisos d‟una o tres crugies cobertes per voltes de pedra grassa o cairats de fusta i

soportades per parets de pedra. Les escales d‟accés a la planta pis es coloquen just a

l‟entrada recolzades en la paret mitgera. Les obertures estan emmarcades amb

carreus ben tallats. Les cobertes, soportades per cairats de fusta, són a dues aigües.

15.27. Ermita de la Mare de Déu del Fau: Popularment també és coneguda com el

santuari de les Formigues o de les Alades. És un petit temple romànic d‟una sola nau i

absis semicircular del segle XV. Està ben documentada la construcció del santuari a

partir del 1407, substituint-ne una anterior. La seva restauració encara és una tasca

pendent.


Fotografia extreta de: 30 edificis religiosos romànics de l'Albera; 2002.

15.28. Font de les Creus: D‟un únic canyo, se situa a tocar de la carretera de Tapis,

poc després de la sortida de Maçanet. És la que gaudeix de més renom; les seves

propietats diürètiques són conegudes des de finals del XIX. El 22 d‟agost del 1955 va

ser declarada d‟utilitat pública amb la categoria de mineromedicinal i el 1964 s‟hi

construir una indústria envasadora “Aigua Les Creus”. Ben aviat guanyà un lloc dintre

les xarxes comercials del país.

La font es localitza prop de l‟embotelladora, a tocar d‟una torrentera i a ella s‟hi

accedeix després d‟haver baixat unes escales. Es troba protegida per una volta de

pedra vista a mode de petita galeria.

15.29. Molí de l'Olivet: Situat al marge esquerre de l‟Arnera, prop de la Farga de

l‟Olivet. Existent ja al segle XV, és el darrer molí que va funcionar, fins l‟any 1969. La

seva bassa s‟ha reconvertit en piscina i l‟edifici, en restaurant de temporada.

15.30. Antiga farga prop del molí de l'Olivet: Farga construïda el 1833, al marge

esquerre de l‟Arnera, aigües amunt del molí de ca l‟Olivet, dedicada a la fabricació

d‟encluses. Funcionarà fins el 1872. A inicis del segle XX, una empresa francesa

convertí l‟edifici de la farga en un molí de sabonet on es treballava el mineral obtingut

a les mines de Frussa.

15.31. Pont al camí entre la Farga i la resclosa propera a l'Arnera: Pont sobre

l‟Arnera amb estreps d‟obra de fàbrica recolzats sobre passera metàl·lica.

15.32. Resclosa de derivació al molí de l'Olivet i a la farga propera; riu Arnera:

Construcció amb pedra i morter al riu Arnera gràcies a la qual es derivava, pel marge



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

esquerre de la Muga, l‟aigua necessària pel funcionament dels propers molí i farga de

l‟Olivet. Al costat, a la riba dreta, es troba la font de la Farga.

15.33. Molí d'en Robert, a l'Arnera: Se situa a la riba esquerra de l‟Arnera. Ja existia

al segle XIV i va funcionar també com a molí draper. Va moldre fins el 1945. En el

moment de fer-se aquest inventari s‟estaven efectuant tasques de manteniment i

l‟edifici està restaurat. S‟ha reconvertit en restaurant de temporada i, la bassa, en

piscina.

15.34. Resclosa i inici del canal cap al molí d'en Robert: Situada al riu Arnera, uns

300 m. aigües amunt aprofitant, parcialment, rocs de la llera. En ella s‟inicia una

resclosa a mà esquerra que va a parar fins al molí.

15.35. Molí del mas d'Avall (o del Masdevall): Antic molí del mas Masdevall, situat a

la riba esquerra de l‟Arnera. Fou construït el 1784 i va funcionar fins 1925. Del molí

aguanten les parets mestres i és perfectament reconeixible la seva estructura

arquitectònica general. Situat en un emplaçament poc accessible i a uns 10 minuts a

peu de la pista forestal que uneix el molí d‟en Robert al vell camí de Darnius a

Maçanet.

15.36. Resclosa del molí del Mas d'Avall i de la central de Costa Margarida: Es

localitza uns 300 m. al nord del molí del Mas d‟Avall, remuntant l‟Arnera. A part de la

resclosa, s‟ha de ressenyar el canal que s‟inicia pel marge esquerre, de dimensions

considerables, revestit amb pedra i amb seccions que poden assolir els 2 m. de

profunditat. L‟explicació es deu a que, a part de servir, inicialment, de conducció al

molí del Mas d‟Avall, va permetre l‟alimentació de la central hidroelèctrica de Costa

Margarida, 2.5 km aigua avall, a partir de 1924. El canal finalitzava amb una canonada

forçada de 50 metres que es precipitava sobre la central esmentada.

15.37. Minicentral hidroelèctrica del Molí d'en Cabot: Construïda el 1905, per

iniciativa de Josep Sala Pou, aprofitant un antic molí. El molí s‟emplaça en un paratge

poc accessible i per sota de la confluència de l‟Arnera amb la Fraussa. Aprofitava

l‟aigua d‟ambdós mitjançant dues rescloses. Tenia un salt de 30 metres i 75 CV de

potència. El 1914 el propietari es va vendre els aparells i les línies a la Hidroeléctrica

del Ampurdán. Es troba a tocar de les restes de l‟antiga Farga d‟en París. Coneguda

popularment per “central d‟en Cabot”, qui n‟era l‟encarregat del funcionament.

A la minicentral, edificada en una fondalada de l‟Arnera, hi arribaven les conduccions

d‟aigua des d‟una bassa situada 25 metres amunt. Des d‟ella encara és possible

distingir, sense problemes, el canal que arrencava de l‟Arnera 1.5 km abans.

15.38. Murs de l'antic molí d'en Cabot (Farga d’en París): Antiga farga construïda

al peu del riu Arnera, al seu marge esquerre, per Joan París, el 1690, especialitzada

en la producció d‟eines. La farga va funcionar fins el 1872. De l‟edifici resten els

baixos i el que va ser la sortida d‟aigües a l‟Arnera. Al seu costat, anys després, es

construiria la central hidroelèctrica d‟en Cabot.

15.39. Resclosa per abastar l’antiga central hidroelèctrica municipal de Maçanet:

Resclosa situada a l‟Arnera uns 200 m aigua avall de la central hidroelèctrica d‟en

Cabot per abastar la central hidroelèctrica municipal construïda a càrrec de

l‟ajuntament de Maçanet de Cabrenys el 1915 i que donà servei fins el 1960.

15.40. Font de la Plaça, a la Plaça de la Vila: Es localitza al lloc de pas que

connecta la Plaça de la Vila amb la plaça del Castell. És d‟un únic canyo i s‟emmarca

sota una volta amb carreus de granit decorada amb rajols pintats.

15.42. Ca l'Olivet: Gran casal orientat a tramuntana, format per dos cossos bastits a

banda i banda de l‟antiga muralla. El de dintre el nucli té planta baixa i pis, mentre que

l‟altre, orientat a migdia, degut al desnivell del terreny presenta planta baixa i tres

pisos. De notables dimensions, la façana principal disposa de poques obertures, i les

finestres són de petites dimensions. El que sí sobresurt en ell, i en certa forma li

confereix un aire noble, és la gran porta d‟entrada, amb pilastres laterals i un marcat

encoixinat que ressegueix l‟arc. Es té una data que és la de 175? que es llegeix sobre

una de les finestres de la façana principal. Encara que es troba aïllada potser resulta

indicativa del moment en que s‟aixecà el casal.

15.44. Can Rafalot: Gran casal de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues

aigües i parets de pedra vista. S‟ubica a la plaça de Borriana, en una cruïlla de

carrers, aprofitant l‟angle del que havia estat l‟accés al recinte emmurallat arribant des



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

de llevant. L‟angle del casal en que s‟emplaçava el portal és reconeixible per les

filades de carreus ben escairats i perquè s‟insinua el punt d‟on arrencava l‟arc. Els

finestrals, de la primera planta, i les finestres, de la segona, també es troben

emmarcats per llindes i carreus.

15.45. Casa sense identificar al carrer Borriana, 19. Llinda de 1783: Casal que fa

cantonada entre el carrer Borriana i l‟inici del camí que puja fins el santuari de les

Salines. És de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues aigües; parets de pedra

vista. A la primera planta trobem tres balcons amb barana forjada. A la llinda hi figura

l‟any 1783.

15.46. Font al c/ St. Sebastià, prop de cal Rei. Any 1918: Font de sortidor metàl·lic,

en un origen de bombeig manual i, posteriorment, substituït per pulsador.

15.47. Font a la plaça Josep Irla. Any 1800: Font d‟un únic canyo que es recolza en

una construcció quadrangular d‟uns 2 m. d‟alçada i un d‟amplada, que acaba en una

mena de pinacle a quatre aigües. Aquesta construcció havia acollit una pintura

decorativa de la qual amb prou feina si queda algun vestigi.

15.48. Sant Briç de Tapis: El lloc de Tapis (o Tàpies), a la capçalera del riu Arnera, a

uns 6 km a ponent de la vila de Maçanet, és esmentat l‟any 954 i la parròquia (Sancti

Bricii de Tapiis) surt als nomenclàtors del segle XIV. Es tracta d‟una església pre-

romànica (segle X) d‟una nau i planta rectangular, arc ultrapassat que fa la funció

d‟arc triomfal, i un altre amb funció d‟arc toral. A migdia hi ha dues capelles laterals

afegides, i el campanar és de cadireta. Tots els murs foren sobrealçats i la porta és

tardana.

Fotografia extreta de ECSA-Montse Catalan; Gran Geog. Com. de Cat, vol. 4, Alt

Emp. i Baix Emp., Encic. Catalana, BCN, 1992.

15.49. Pedra dreta / Roc d'en Rotllan: Menhir granític amb dues petites creus

gravades, una grega i una llatina, prova evident que aquest menhir havia estat

cristianitzat. Les seves dimensions són de 2 m. d‟alçada i 0.70 m. d‟amplada.

Fotografia extreta de Enric Carreras, 1987; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

15.50. Central hidroelèctrica municipal: Central edificada el 1915 a càrrec de

l‟ajuntament de Maçanet amb l‟objectiu de disposar d‟electricitat pel consum de la

població. El seu augment progressiu farà que aviat la producció sigui insuficient.

Aquest fet caldrà explicar-lo pel poc desnivell del salt d‟aigua; la ubicació sota la

central d‟en Cabot, que l‟obligava a funcionar només quan aquesta deixava anar el

cabal suficient; la falta de decisió en el manteniment i la renovació de la maquinària.

Això farà que es pateixin restriccions severes durant molts anys, que només es doni

llum a la nit, etc. Malgrat els intents de modernitzar la central, el 1956 la maquinària

serà més que obsoleta i l‟Ajuntament optarà com a única solució per connectar-se a la

xarxa de la Hidroelèctrica de l‟Empordà. El 1960 el municipi estrenarà la nova

electrificació i aquesta central quedarà abandonada.

El seu accés és difícil i se situa al marge esquerre de l‟Arnera, uns 600 m. aigua avall

de la central d‟en Cabot.

La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta de: Pere Roure, 1997, Quaderns de

la Revista de Girona, 71, Maçanet de Cabrenys.

15.51: Sant Andreu d’Oliveda: L‟església s‟alça damunt d‟un planell enlairat sobre el

vessant dret de l‟Arnera i a uns 4 km al sud de Maçanet, amb 6 masos dispersos.

L‟església fou donada al monestir de Sant Pere de Camprodon el 952 per Sunifred de

Besalú, i desapareix dels nomenclàtors parroquials al segle XVII. El 1566 passà a ser

sufragània de Sant Cristòfol dels Horts.

L‟edifici és una nau amb absis rectangular. El presbiteri i una part de la nau conserven

la volta de canó, que es correspon amb l‟antiga església romànica (segona meitat del

segle XII). La resta de la construcció és producte d‟una reforma feta el segle XVII. El

1966 el temple fou restaurat.

15.52. Sant Pere dels Vilars: L‟església es troba al peu de la muntanya del Fau, a

uns 6 km al sud-oest del nucli urbà. Formen el veïnat sis masos dispersos. El temple

s‟esmenta ja en la donació de Tapis al monestir de Camprodon, l‟any 954, per part del



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

comte de Besalú, com a Sancti Petri de Vilare. Es tracta d‟una petita església d‟origen

pre-romànic, d‟una nau i absis trapezial del segle X. La volta del presbiteri és de canó,

separat de la nau per un arc de mig punt. La volta de la nau és apuntada i, com la

resta de l‟edifici, correspon a una reconstrucció del segle XVIII. El 1971 fou objecte

d‟una restauració.

15.53. Sant Miquel de Fontfreda: El veïnat de Fontfreda es troba a 8 km al sud de

Maçanet, a la vall del Rimal. El lloc és citat l‟any 952 i l‟església el 1115, quan uns

particulars en fan donació a Santa Maria de Lladó i Calixt III en confirmà la possessió

el 1123 (Fontisfrigidi); més tard esdevingué sufragània de Sant Cristòfol dels Horts. El

temple és d‟una nau, amb absis semircicular, de la segona meitat del segle XII.

L‟absis té la mateixa alçada que la nau. La nau és de canó i correspon a una

reconstrucció posterior al romànic. La porta conserva la ferramenta romànica. El

campanar és d‟espadanya amb dos arcs de mig punt. El 1973 s‟hi feu una restauració.


2.16 ORDIS

16.1. Can Roig (I) i Capella de la Mare de Déu de can Roig: Gran casal de tres

plantes d‟alçada i amb teulada a quatre vents, que té adossat un cos perpendicular

que tanca una era d‟entrada. Té una capella particular dedicada a la Mare de Déu.

16.2. Can Roig (II): Mas restaurat situat a les proximitats del nucli urbà d‟Ordis, amb

parets de pedra vista, planta baixa i primer pis i amb coberta a dues aigües. Conegut,

també, com Can Taronger.

16.3. Ermita de Santa Maria de Pols: Edifici d‟una nau amb absis semicircular. La

planta mostra la llarga continuïtat de les formes romàniques, però l‟aparell, el portal

adovellat i l‟estructura en general evidencien que es tracta d‟un edifici posterior.

L‟edifici actual del s. XV i XVI és resultat d‟una reconstrucció d‟un temple anterior,

possiblement reaprofitant algunes restes de la construcció romànica anterior, en la

que hi residien unes monges.

16.4. Església Parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa: El temple romànic inicial

construït al segle XII, era més curt i presentava la nau amb volta apuntada i dues

capelles laterals que formaven un antic fals creuer. D‟aquest es conserven molts

elements de la construcció inicial. Posteriorment es construïren dues noves capelles

laterals. La façana principal i la lateral de migdia són les que conserven en major

amplitud l‟aparell romànic de carreuada. Durant el segle XVIII s‟amplià i reformà

considerablement l‟edifici, construint un nou creuer i una nova capçalera amb absis

semicircular, un campanar d‟àmplies dimensions i l‟actual portalada.

16.5. Església de Sant Nicolau: Edifici d‟una sola nau amb absis semicircular,

portada a migdia de dos arcs de mig punt en degradació, una llinda i timpà.

Actualment és tapiada i s‟utilitza una altra porta oberta modernament a la façana

occidental. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt. La volta de la nau

és apuntada. Del campanar de cadireta només queden tres pilastres.

16.6. Hospital de Santa Caterina (Capella de Santa Caterina): Edifici de planta

rectangular amb la Capella de Santa Caterina ocupant l‟ala de llevant. Aquesta és la

part de tot el conjunt més ben conservada. L‟edifici és bastit amb pedres sense

treballar amb les cantonades i uns curts trams de murs amb carreus. La capçalera de

la capella, que no es diferencia volumètricament de la resta, és de carreuada. Té

coberta de fusta sobre arcs diafragma.

16.7. Mas Bofill: Conserva estructures i elements gòtico-renaixentistes del segle XVI.

Destaquen les finestres d‟arc conopial decorades amb arabesc calat. Tenen petites

testes en relleu a les impostes i a les mènsules del guardapols.

16.8. Mas Casals: Probablement l‟edifici ocupa el lloc que havia acollit el convent de

monges lligat a l‟ermita de Pols.

16.9. Mas Vilar i Capella de Mas Vilar: Gran casal amb teulada als quatre vents, de

tres plantes i obertures datades als s. XVII i XVIII. A la banda de ponent sobresurt el

cos d‟una capella adossada també del s. XVIII i d‟estil neo-clàssic. És una casa pairal

fortificada (espitlleres, forat per tirar oli roent damunt la porta principal,...). Se situa

prop de l‟Àlguema, a la riba esquerra. Està declarat Bé Cultural d‟Interès Nacional.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

16.10. Trull en una plaça d'Ordis, al marge esquerre de la riera del Regató que

travessa el poble: Conjunt de premsa i trull d‟oli en una plaça d‟Ordis situada al sud

del nucli urbà, al marge esquerre de la riera del Regató, que travessa el poble.

16.11. Can Vidalic: Casal dintre el nucli urbà d‟Ordis, de planta baixa i dos pisos, amb

teulada de doble vessant i doble ràfec. Sobre la llinda en fusta de la porta d‟accés es

pot llegir la data “1843”.

16.12. Dues cases al fons del carrer Unió: Es troben adossades l‟una al costat de

l‟altra i tenen els números 5 i 7, respectivament. La número 5, la de l‟esquerra, té

planta baixa i pis, mentre que la de la dreta és de dues plantes. Totes dues estan

arrebossades per bé que permet veure, parcialment, la pedra.

16.13. Molí d'en Xòrrec: Molí situat al marge dret de la riera del Regató, uns 600 m

aigua avall després de superar el pont del camí que va d‟Ordis a l‟anomenat molí

d‟Àlguema. Tenia la peculiaritat de comptar amb dues basses i actualment té la funció

d‟habitatge. El seu propietari/masover ens comenta l‟existència de les ruïnes d‟un altre

molí força proper i més antic, seguint la riera.

16.14. Creu de terme a la rotonda de la crtra. d'Ordis a Navata i trencant al veïnat

de Pols: Creu en ferro sobre fust de pedra de 6 costats i amb basament esglaonat.

Se situa a la rotonda de la carretera d‟Ordis a Navata, en el trencant amb el veïnat de

Pols.

2.17 PERALADA

17.1. Antic Convent del Carme: Actualment es troba amb l‟església i el claustre

gòtics, la resta d‟antigues dependències i el jardí, intramurs, a tocar del tram SE de la

muralla. Va ser fundat el 1293, i es troba molt proper a l‟antiga església de Sant

Llàtzer. Va ser restaurat a partir del 1875. El claustre del Carme, obra també del s.

XIV, és a migdia de l‟església. És una de les seccions del Museu del Castell de

Peralada que Miquel Mateu instal·la el 1923 al convent, amb escultures gòtiques i una

notable col·lecció de capitells romànics. A més, altres dependències contenen altres

col·leccions molt importants de vidres catalans, ceràmiques, etc. També s‟hi troba la

Biblioteca del Castell que acull l‟Arxiu Històric del Palau de Peralada. Als soterranis hi

ha el museu del vi.

17.3. Can Bonal: Gran casal rectangular de planta baixa i tres pisos amb tres crugies,

una d‟elles més curta. La central té l‟escala al fons del vestíbul, al que s‟hi accedeix

per un portal amb un arc de mig punt de dovelles encaixades. És una construcció del

segle XVIII amb reformes posteriors.

17.4. Can Carbó del Portal: Casa senyorial del s. XVIII restaurada al 1927 i

rehabilitada per al nou ús el 2002. Consta de planta baixa i dos pisos amb una gran

terrassa a la primera planta i un pati franquejat per un mur i reixa de forja que la

separa del carrer. Actualment s‟ha reconvertit en el restaurant “Sotamuralla”.

17.5. Can Contestí: Edifici de planta baixa i dos pisos amb dos arcs de mig punt

adovellats als baixos.

17.6. Can Dalfó: Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Cal

destacar la torre quadrada que sobresurt pel darrera. De la façana cal destacar la

tribuna del primer pis amb quatre columnes molt esveltes i els seus capitells amb

decoració. Al segon pis es repeteixen les columnes amb finestres geminades.

Actualment a la planta baixa hi ha el Banco Popular Español.

17.7. Casa a la Plaça Gran: Casa de planta baixa i dos pisos. El porxo de l‟entrada

presenta un gran arc rebaixat. La façana es corona amb un nínxol al centre de la

façana del terrat. El terrat es troba franquejat per dues torres. Destaquen també

detalls ceràmics interessants.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

17.8. Casa a la Plaça Muntaner, núm. 2 i 3: Gran casal format per quatre crugies

perpendiculars a la façana, construïdes en diferents rases. L‟estructura interior ha

estat molt modificada.

17.10. Casa Avinyó o del Marquès de Camps: Actualment és propietat del Marquès

de Camps. És un notable edifici senyorial del segle XVIII i ha estat objecte de

modificacions posteriors. L‟edifici actual està construït sobre la base d‟un antic

convent bastit aprofitant les restes de la muralla medieval i la que possiblement va ser

una porta d‟entrada. La casa té l‟estructura de tres cossos típica de la masia catalana,

amb la plana baixa, pis i golfes.

17.11. Casa de la Vila (Ajuntament): Casal gòtic que ha estat modificat en temps

posteriors, de manera que l‟edifici actual està molt reformat. Cal destacar les arcades

dels porxos que són apuntades i fetes amb carreus, datades dels segles XIV-XV. Va

ser restaurat per Joan Maria de Ribot l‟any 1980.

17.12. Casa Enric Serraplanas: Casa formada per diferents cossos que es disposen

entre edificacions anteriors col·locades segons els camins d‟accés a l‟antic nucli de la

vila. En la planta baixa hi ha una crugia paral·lela al carrer coberta amb volta de

llunetes de maó pla que està separada, per un arc de pedra, d‟una altra volta

perpendicular que dóna accés a una volta de pedruscall que es fica sota el carrer

aprofitant el pendent d‟aquest. Perpendicularment a aquesta crugia n'hi ha dues més,

de planta irregular, que estan cobertes amb volta de maó. Una d‟aquestes s‟obre amb

arcs de pedra al pati de planta rectangular. Al fons d‟aquestes crugies n'hi ha dues

més disposades en sentit perpendicular, que són de pedruscall i estan comunicades

entre elles i el pati mitjançant arcs de dovelles de pedra treballada. A l‟altre costat del

pati allargat hi ha el corral cobert per uns cairats de fusta que es recolzen sobre el que

possiblement fou la muralla del primer recinte. En els paraments s‟hi veuen restes de

carreus ben escairats de considerables dimensions.

17.13. Casa Llanta (antiga Farmàcia Llanta): L‟establiment farmacèutic va estar

obert des de principi del s. XX, en un edifici del nucli antic de la vila amb restes dels

s.XV-XVI. L‟any 1989 el conjunt fou rehabilitat per l‟arquitecte Jordi Casadevall. És un

edifici de planta baixa i dos pisos, amb un porxo sostingut per dues columnes en

l‟entrada.

17.14. Casa Sant Joan: Edifici de planta baixa i pis construït en diverses èpoques,

amb les restes més antigues dels segles XIV i XV. La façana actual és posterior i està

bastida sobre restes d‟arcs. La planta baixa presenta una estructura d‟arcs de carreus

escairats. Al fons de la parcel·la hi ha dues crugies paral·leles al carrer formades per

arcs de diferents mides. Després trobem dues crugies més, comunicades per un arc

de pedra, que són perpendiculars a les anteriors. Finalment hi ha una altra crugia

paral·lela al carrer i comunicada a l‟anterior per dos arcs; aquesta crugia que dóna al

carrer és possible que fos un porxo, ja que a la testa hi ha un arc. La planta baixa

l‟ocupa el restaurant Can Joan.

17.15. Casal Gòtic de la Plaça Gran (casa Ramon Muntaner): Casal gòtic força

modificat que acull actualment la casa de la vila i altres edificis antics com per

exemple un casal també gòtic (s. XIV-XV) que ha estat considerat la casa natal de

Ramon Muntaner.

17.16. Cases al carrer del Forn i de Burriana: Agrupació de cases segons el camí

d‟entrada al recinte emmurallat de Peralada. Són construccions d‟una o dues crugies

cobertes amb volta grassa, de les quals es conserven molt poques amb l‟estructura

original. L‟edificació es disposa en planta baixa pel bestiar, mentre la vivenda es troba

al primer pis, amb un balcó i finestra en dues crugies. Al segon pis hi ha les golfes

amb una finestra per crugia.

17.17. Cases al carrer Vilella: Construccions del segle XVI amb reformes posteriors.

Son cases de planta baixa i dos pisos.

17.18. Castell de Vallgornera (Mas Modest de les Torres): És una casa de pagès

habilitada d‟una antiga fortalesa avui propietat del Marquès de Castelldosrius. Aquest

castell és documentat d‟ençà l‟any 1123. L‟edifici medieval dels segles XII-XIV va ser

ampliat durant el s. XVIII. El recinte és de planta rectangular irregular amb dues torres,

encara que és possible que n‟hi hagués una tercera al nord-oest. El mur occidental ha

estat reconstruït probablement als s. XVIII-XIX. Al pati central ha hagut moltes



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

reformes per adaptar el castell a feines de pagesia. La tradició oral recull que al nord

del pati hi havia una església dedicada a Sant Jaume.

17.19. Castell-Palau de Peralada i jardins del s. XIX: S‟alça extramurs dominant la

seva silueta la població en l‟antic barri de la Milícia. Fou antiga residència dels

vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada. Al 1923 fou adquirit per M. Mateu qui

instal·là una notable col·lecció d‟art. L‟actual edifici, convertit en casino, conserva

poques mostres de la primitiva construcció gòtica feta després del 1285. La major part

de l‟edifici actual correspon als segles XVI i XVII, però fou reformada al XVIII a

l‟interior. A la fi del XIX fou objecte d‟una nova i gran restauració, donant-li un aire de

Chateau francès. La façana oriental del s. XVI és una de les poques mostres

d‟arquitectura renaixentista de la comarca. Posteriorment ha passat per diverses

mans i reformes fins convertir-se en l‟actualitat en un casino. En el jardí del castell hi

ha restes arqueològiques d‟una necròpolis d‟incineració de la Primera Edat del Ferro,

amb materials recollits de gran riquesa arqueològica. A pesar d‟això, s‟han dut a terme

molt pocs treballs de prospecció. Malgrat les recents troballes a Peralada d‟importants

restes ibèriques, no ha estat possible documentar l‟hàbitat que correspondria a la

necròpolis.

17.20. Claustre romànic de Sant Domènec: És el monument romànic més notable

de la vila. Forma part de l‟antic convent dels agustins, fundat a la segona meitat del s.

XI i ocupat pels dominicans des del 1578 fins 1835. Actualment es troba aïllat en

haver estat enderrocades les edificacions que tenia adossades. Aquest claustre

romànic del s. XIII és l‟únic vestigi que resta de l‟antic monestir, demolit al segle XX.

En prospeccions arqueològiques fetes en l‟indret, s‟han trobat molts fragments de

material ibèric, de la mateixa manera que en la plaça davant el claustre. En els dos

casos, els materials formarien part dels nivells del poblat ibèric que hi ha a la part més

alta del turó on actualment està el poble.

17.21. Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc: És un convent de canongesses

agustines. L‟edifici primitiu va ser aixecat en la segona meitat del s. XV, mentre que el

1835 es va realitzar una important remodelació, després que l‟edifici fos utilitzat com a

caserna durant la Guerra del Francès. Per tant, l‟actual convent, de grans proporcions,

i la seva església són obra del segle XVIII. Són d‟aquesta data moltes de les

estructures que actualment encara subsisteixen i són visibles. La comunitat ha

perdurat fins l‟any 1975, moment en que les monges abandonen definitivament el

convent. Les diverses excavacions arqueològiques han tret a la llum múltiples nivells

d‟ocupació, des de l‟època ibèrica fins l‟actualitat. S‟han trobat restes d‟assentaments

ibèrics (s. VI – IV a.C.), un camp de sitges (III – II a.C.), una muralla republicana (s. II

a.C.), una necròpolis medieval (s. VII – IX d.C.), el Castell dels vescomtes (s. X – XIII

d.C.) i l‟esmentat Convent de Sant Bartomeu (s. XIV – XX d.C.).

17.22. El Molí / Restaurant Asador Mas Molí – Can Poncelas: Antic molí anomenat

“de Peralada” del segle XVIII, molt reformat i reconvertit en restaurant. És un edifici de

planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant. Té un cos afegit de planta baixa

únicament. Aquest molí, juntament amb el de Cabanes, justificaran l‟obertura del rec

dels molins de Cabanes i Peralada.

17.23. Ermita de Sant Joan Sescloses: La cel·la monàstica de Sant Joan és

confirmada el 866, però és possible que existís abans. L‟any 1064 l‟Església de Sant

Joan Sescloses fou consagrada pel bisbe Berenguer de Girona. En aquella època

l‟església degué ser reconstruïda. L‟actual ermita presenta restes pre-romàniques (s.

VIII-IX) a l‟absis. L‟edifici fou reformat en diferents èpoques, principalment després de

les inundacions de l‟any 1421. Després de la Guerra Civil l‟interior fou totalment

reformat. Al 1969 s‟hi realitzaren obres de restauració on s‟hi troba un fragment en

relleu amb l‟escena del pecat original que es conserva en el Museu Arqueològic de

Girona.


17.24. Església de Sant Amanç o Amós de Morassac: D‟una nau i absis

semicircular, és obra probablement dels segles XVI i XVII, però molt modificada en

temps recents. Va ser molt restaurada durant els segles XIX i XX. La porta adovellada

d‟entrada sembla ser que també pertany als segles XVI o XVII. A la part de l‟absis, i

per sota de l‟estructura actual, és possible veure una estructura anterior, feta amb

rierencs i pedres unides amb morter de calç, que actua com a fonament. És possible

que aquest fragment de mur pertanyi a l‟església romànica anterior del segle XII o XIII.

17.25. Església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga: Església de planta

basilical construïda al segle XI. La nau i l‟absis central correspon a una construcció de



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

la segona meitat del s. XII i començament del XIII. La torre de planta octagonal és

més tardana. Edifici bastit en època romànica, encara que molt modificat

posteriorment. L‟absis conserva restes dels segles XI i XII. Ha estat modificat en els s.

XVII i XVIII. En els anys noranta es varen restaurar les pintures murals romàniques de

l‟interior que decoren tot l‟absis central.

17.26. Església del Convent de la Mare de Déu del Carme: Església gòtica situada

dins el recinte del castell. Aquesta església de l‟antic convent dels Carmelites

constitueix un exemple tardà (últim terç del s. XIV). És coberta amb un embigat de

fusta sobre arcs diafragma. Ha estat restaurada al XIX i XX.

17.27. Església o Capella de Sant Sebastià: És un edifici de planta rectangular amb

absis carrat, segurament fou construïda durant els segles XVII o XVIII. Ha sofert

múltiples modificacions al llarg de la història. L‟actual edifici no presenta elements

arquitectònics anteriors als segles esmentats. Ha estat restaurada entorn a 1962.

17.28. Església Parroquial de Sant Martí: Data del segle XVIII, encara que hi ha

restes de l‟antic temple romànic, documentat ja l‟any 1002. Els elements antics més

ben conservats són un llenç romànic (s. X-XI) i el campanar gòtic (s. XV). A l‟interior

trobem el tresor de la Parròquia amb una creu processional del s. XIV i un calze

renaixentista. L‟actual edifici és del s. XVIII, d‟una nau amb capelles laterals, creuer

amb cúpula i absis poligonal. Conserva alguns elements romànics i el campanar gòtic

dels s. XIV i XV.

17.29. Església de Sant Nazari de les Olives: L‟actual temple és romànic (s. XII-XIII)

d‟una nau i absis semicircular, però molt modificada en la part de la nau. Les restes de

la primitiva construcció és troben a la capçalera, mentre que la nau no conserva cap

element d‟època medieval. Es troba ben conservada però una mica retocada.

17.30. Mas de Sant Llàtzer (antiga Església de Sant Llàtzer): Situada a 500 metres

del poble a la carretera que va a Vilanova de la Muga, a les afores i al sud-est de la

vila. Només queden vestigis de l‟absis al paller del mas del mateix nom. És un bell

exponent del gòtic català, elegant i senzill. Les restes de l‟església de Sant Llàtzer són

dels segles VIII-IX. Actualment el mas aprofita l‟estructura de l‟antiga església com a

magatzem.

17.31. Mas de les Torres: Es troba integrat en l‟estructura urbana del nucli de

Vilanova de la Muga, encara que es tracta d‟un edifici aïllat. És un gran casal de

planta quadrada que presenta dues altes torres quadrades que han donat el nom

popular al mas. El conjunt es troba al voltant d‟un pati central. Originàriament hi hauria

un mas sobre les restes del qual es bastí la torre principal de planta quadrada. Aquest

casal es construí en diverses èpoques. Presenta restes dels s. XV-XVI. Els

historiadors han suposat que podria ser l‟antiga casa de Vilanova.

17.32. Mas el Sepulcre (antiga església): Església d‟una nau amb absis

semicircular. La part occidental correspon a una reforma posterior. Hi ha les restes de

l‟antic priorat de Sant Sepulcre de Peralada, dels cavallers de l‟Ordre de Sant

Sepulcre, establert al s. XII després de la primera croada. Avui serveix de corral, però

es poden veure les parets i l‟absis de l‟antiga església. L‟església en la seva major

part és romànica (s. XII i XIII) d‟una nau i absis semicircular convertida en pagesia. En

aquest mas es conserven restes del priorat establert en aquest lloc al s. XII, després

de la primera croada.

17.33. Mas Moni: Conjunt d‟edificacions d‟èpoques diverses envoltades per una tanca

de pedruscall amb portal per arc rebaixat. Del conjunt cal destacar una galeria d‟arcs

de mig punt sobre un cos sostingut per grans arcades que funciona com a cobert.

17.34. Necròpolis o camp d’urnes de Peralada: Troballes arqueològiques del 1870

gràcies a les obres del jardí del palau. Les col·leccions es conserven dins el mateix

palau. Prop del cementiri, al 1930, es descobreix una estació iberoromana. Al barri de

Sant Bernat apareixen fragments de ceràmiques. Al 1989 es troben restes d‟un poblat

ibèric del s. IV a C. en els terrenys del convent de Sant Bartomeu, juntament amb una

necròpolis d‟incineració de la primera edat del ferro, una fortificació del s. II a. C. i

restes del castell alt-medieval dels vescomtes de Peralada abandonat al 1825. Prop

de la carretera de la Garriguella s‟ha trobat a l‟any 2000 una necròpolis romana de

més de 2000 anys d‟antiguitat.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

17.36. Resclosa de Vilanova: Situada a la Muga, a l‟alçada del poble de Vilanova de

la Muga que pertany al terme municipal de Peralada. Juntament amb les rescloses del

Grau, de Pilans o del Colze, és de les més monumentals de tot el curs de la Muga. Es

localitza uns 400 metres abans de la seva confluència amb el riu Manol i amb la riera

de Figueres (o de Galligants).

Fou construïda de forma còncava/convexa amb una llargada de 160 m. per una

alçada de 3 m., aproximadament, i una amplada de 2 m. a la base; a un metre de la

seva coronació, tant en la part del davant com en la del darrere, el mur es desploma

cap al centre reduint el gruix a 80 cm. –a la part del davant el desplom és inferior que

a la part del darrere, on aquest és molt pronunciat-. Aquesta gran resclosa fou

construïda amb pedra de Vilamacolum, morter de calç grassa, grava i materials

aprofitats. Tot i la seva magnificència, la resclosa serà posada a prova amb les grans

“mugades” en multitud d‟ocasions, com per exemple en els aiguats de 1421 i de 1605,

els quals la van deixar molt mal parada. L‟aiguat de 1605 comportà la reparació de la

resclosa i la reconstrucció de les comportes, treball portat a terme sota la jurisdicció

dels cònsols de Castelló. Mostra d‟això és la pedra esculpida a la resclosa i que

commemora la reparació, amb el text: “Con(su)ls Pere Vesi, Iau(me) Cubells, Ioan (?)

Abga y Anto(ni) Gostar. 1607” (Famoso, 2000).

Prop es conserva una torre de la muralla. Forma un petit embassament vora el poble.

D‟ella neix el Rec del Molí de Castelló, que rega un sector de la plana d‟aquest terme i

de Castelló d‟Empúries. També hi ha una xarxa de petites sèquies a l‟antiga zona

d‟aiguamolls, que són destinades a la mateixa utilitat.

17.37. Restes de la muralla de Peralada: Es troba enlairada sobre un petit turó a 38

metres d‟altitud. Guarda notables testimonis de la seva esplendor passada. Hi ha dos

recintes de muralles, la primera dels segles X i XI es conserven escassos vestigis i

dues portes. Aquest primer recinte va ser parcialment destruït el 1285 juntament amb

la destrucció de la vila. De la segona muralla del baix-medieval, segles XIII i XIV, hi ha

restes importants de fragments de murs i dues torres. Els edificis de la vila presenten

detalls arquitectònics dels segles XVII i XVIII.

17.38. Restes de les muralles de Vilanova: No existeixen restes documentals de la

seva construcció. Han estat datades en els segles XIV – XV, probablement anteriors

al gran aiguat del 1421. Aquestes muralles formaven un recinte de planta gairebé

rectangular a l‟entorn del nucli de cases situat al costat de l‟església. Actualment en

queden escassos vestigis, sovint són la base d‟edificacions posteriors, que modifiquen

i fins i tot amaguen el traçat. Entre les restes conservades destaquen la torre sud-oest

de la muralla, el parament de migdia de la muralla (actualment forma part

d‟habitatges) i la torre de planta circular atalussada a l‟extrem de llevant i nord de la

fortificació a conseqüència del creixement del poble en aquesta direcció. Resten,

també, diversos portals d‟accés tant del primer recinte, més antic (Portal de les

Monges i portal de Sant Domènec) com del segon, més modern (Portal del Pont i

Portal del Carme).

17.40. Masies del veïnat del Puig Barutell: Format per 10 masies escampades dels

segles XVI – XVIII, segurament dels cavallers del llinatge Barutell, documentats als

segles XII i XIV com a vassalls dels vescomtes de Rocabertí.

17.41. Font de Valentí Almirall: Construcció de planta quadrada construïda en

record de Valentí Almirall per haver cedit els terrenys on es troba a la vila, en una

donació feta el 1843.

17.43. Portal de Sant Domènec (accés del carrer Burriana a la Plaça St.

Domènec): El portal de Sant Domènec es troba situat a la plaça del mateix nom. Es

tracta d‟un element format per dos arcs i una volta entre ells, damunt del qual hi ha un

habitatge. El portal uneix el claustre de Sant Domènec amb la casa Avinyó. L‟arc que

dóna a la plaça de Sant Domènec, de grans dimensions, és de mig punt, amb

dovelles regulars, mentre que el situat a la banda posterior és de llum menor. La volta

no és uniforme ; el conjunt serveix d‟accés des d‟un carrer estret a una plaça més

àmplia, raó per la qual s‟ha d‟adaptar a l‟espai existent.

El portal de Sant Domènec, juntament amb el portal de la Costa de les Monges i

alguns trams de muralla, constitueixen els únics vestigis conservats de l‟antiga

fortificació altmedieval de la vila de Peralada, bastida vora els segles X-XI. Aquest

portal conserva de l‟època original, encara que modificat, l‟arc de mig punt situat a la

banda de migdia. El que dóna a la plaça de Sant Domènec és d‟època posterior.

17.45. Porta de la muralla de Peralada al carrer del Carme: El portal se situa al

carrer del Carme, a la banda de llevant de la població, i conserva en bona mesura la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

seva estructura original. És format per dos arcs exteriors adovellats, i les restes d‟una

volta interior; l‟arc exterior és de mig punt, amb dovelles regulars de pedra, i l‟interior

és de mig punt peraltat. Entre el parament exterior i la volta hi ha clarament delimitat

l‟espai per baixar la porta. A la part superior dels arcs hi ha paraments de còdols.

El portal del carrer del Carme forma part del segon recinte fortificat de Peralada,

construït després de la destrucció de la vila l‟any 1285, en temps de l‟enfrontament

entre Pere II el Gran i Felip l‟Ardit. Les característiques d‟aquest portal permeten

datar-lo entre els segles XIII-XIV. Sembla que el portal es trobava a la base d‟una

torre actualment desapareguda.

17.46. Pont de Palau per sobre la carretera C-252: Pont porticat d‟arc rebaixat que

connecta el recinte del castell amb el recinte emmurallat de la població. El pont és

cobert amb teulada de dues aigües i permet salvar el traçat de la carretera de

Figueres a Garriguella, que discorre per sota i separant ambdós recintes.

17.47. Mas Moi: Mas d‟estructura massissa integrat dintre la trama urbana de

Peralada, entre el carrer de la Font i la carretera de Mollet, prop de la Font de

l‟Almirall. Parets de pedra vista, amb planta baixa i dos pisos. Sobresurten els

contraforts i, a les parets, semblen dibuixar-se diversos arcs de descàrrega.

17.48. Passeres altes sobre el riu Orlina: Pont (o passera elevada) de vianants

sobre el riu Orlina amb estructura i baranes metàl·liques recolzades en estreps d‟obra

de fàbrica. La seva finalitat és permetre accedir als horts situats al riberal de l‟Orlina,

poc abans d‟ajuntar-se amb el Llobregat, des del nucli urbà de Peralada.

17.49. Creu forjada en record de la Santa Missió de 1922 a la plaça de la Creu:

Creu en ferro que reprodueix motius vegetals i que recorda la Santa Missió duta a

terme a Castelló d‟Empúries l‟any 1922.

17.50. Creu del Relliquer. Extrem nord del nucli urbà de Peralada: Creu de ferro

situada a l‟extrem nord del nucli urbà de Peralada, en un petit montícul entre el carrer

Relliquer i la crtra. de Garriguella C-252. Al basament, sembla haver-se reservat,

originàriament, un espai per algun tipus d‟inscripció commemorativa que, actualment,

ha desaparegut.

17.51. Portal de la muralla de la Costa de les Monges: El portal de la Costa de les

Monges, juntament amb el portal de Sant Domènec i alguns trams de muralla,

constitueixen els únics vestigis conservats de l‟antiga fortificació altmedieval de la vila

de Peralada, bastida vora els segles X-XI. En aquest cas, se situa al sector nord-est

del primer perímetre de muralles. Es tracta d‟un arc de mig punt amb dovelles de

pedra calcària ben escairades obert en un fragment de parament fet amb pedra

irregular. A la part superior de l‟arc hi ha una petita mostra d‟aparell en espiga. Aquest

portal conserva les pollegueres, peces on es recolzava el piu sobre el qual girava la

porta.

2.18 PONT DE MOLINS

18.1. Antiga canònica de Sta. Maria del Roure (i església): camí de Biure (a 1.5

km. de Pont de Molins). Les ruïnes de l‟antiga canònica agustiniana de Sta. Maria del

Roure es troben al cim d‟un serrat, al nord-est de Molins. A la seva vora hi ha l‟ermita,

que també estigué dedicada a la M.D. del Roure, avui enrunada. L‟edifici de la

canònica agustiniana actualment està en ruïnes, l‟únic mur conservat enterament és el

de la façana principal. Format per una portada d‟arc de mig punt, amb grans dovelles,

escuts a banda i banda, i finestra coronella biforada. En els escuts s‟hi representa, en

un, un castell sobre un riu i, en l‟altre, dos àngels sostenint un escut on hi ha el mateix

castell. L‟església actualment té la coberta i bona part dels murs enfonsats. Es tracta

d‟un edifici d‟una nau amb capçalera poligonal d‟estil gòtic. Aquesta canònica, de

canonges regulars agustinians, surt documentada al segle XIII. Segons una visita

pastoral de l‟any 1314 la comunitat era formada per 4 canonges i el prior, que es deia

Bernat de Vila. L‟any 1408 el papa Benet XIII concedia indulgències a la gent que

donés almoines per restaurar l‟església del Roure, que havia quedat molt destruïda

per les guerres d‟aquella època. L‟any 1592 la comunitat, com les altres canòniques

d‟agustins, fou secularitzada. L‟any 1657 consta que només hi residia un capellà. Les

restes conservades de l‟església permeten datar-la en el segle XV. Les ruïnes de

l‟antiga canònica són contemporànies a l‟església: portal adovellat i algunes finestres



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

gòtiques (s. XV). A l‟església de la canònica s‟han fet tasques per consolidar les

parets i els arcs mestres i s‟han col·locat unes bigues de suport.

18.2. Casa ca la Pastora: s. XVIII i s. XX (ref.). Crtra. de les Escaules. Masia

constituïda per dos cossos orientats a llevant. El cos central consta de planta baixa i

pis, amb coberta a dues vessants, i el cos lateral de planta baixa, pis i golfes, amb

coberta a una vessant. Les façanes són de pedra i estan parcialment recobertes per

un arrebossat de ciment. Les obertures, petites, estan emmarcades en pedra. Masia

del s. XVIII totalment reconstruïda l‟any 1970.

18.3. Can Cufí (Casa Joaquim Figueras): Autor: Martínez Paricio, Pelayo (reformes).

Adreça: C/. de la Muga. Gran casal situat al carrer de la Muga. Casa amb jardí amb

tanca de pedra. Edifici de planta baixa i un pis amb coronament de terrat barana

curvilínea. Construcció del segle XVIII, a les llindes trobem inscripcions dels anys

1769 i 1771. Casal reformat en el segle XIX (1852) i en el s. XX (1912). Aquesta

última reforma és de l‟arquitecte Pelayo Martínez.

18.4. Casa Can Grida (antiga fàbrica de talc): C/ de la Muga, núm. 4.

Industrial/magatzem i residència. Antiga fàbrica de talc formada per un cos allargat

vora la crtra, de dues plantes d‟alçada i crugies no massa amples, i un altre cos

perpendicular cobert per encavallades de fusta de grans dimensions i ventilat

superiorment. Edifici industrial (fàbrica de talc) construït en el s. XIX. A principis del s.

XX la fàbrica es va traslladar a Figueres.

18.5. Casa Can Jordà: Plaça de Molins o Major, núm. 2. Situada a la plaça Major,

Can Jordà ha estat la casa pairal més important de Molins i conforma una de les

façanes de la Plaça de Molins. A la part posterior, l‟eixida llença un pont sobre la crtra.

que comunica amb l‟horta vora el Muga. La gran casa pairal de la família Jordà

(família important de la comarca durant els ss. XVIII i XIX) data del segle XVII amb

reformes del s. XIX. Can Jordà, com altres cases de Molins, foren reconstruïdes

damunt de les antigues cases d‟època medieval.

18.6. Casa can Masnou (antic magatzem de grans): antic traçat N-II. Edifici

entremitgeres i de planta rectangular. Façana de pedruscall sense arrebossar amb

gran porta d‟accés per arc escarsser a la planta baixa. Al primer pis, obertures

rectangulars, balcons i finestres, i al damunt óculs de ventilació. Construcció industrial

de la segona meitat del s. XIX. Els baixos s‟han reconvertit en “La taverna del Cargol”.

18.7. Can Nei. Casa Volnei Comas: Plaça de Molins, núm. 1. Casa d‟estructura de

murs de càrrega perpendiculars a façana formant cinc crugies construïdes per fases

successives. A planta baixa, voltes de maó de pla i, a planta pis, de cairats de fusta a

diferents nivells. La primera crugia a mà esquerra destinada a trull, a doble alçada. La

façana del XIX simetritza i unifica la composició, que no respon a la planta. De la

façana cal destacar el coronament ondulat. Conforma una de les façanes de la plaça

de Molins. Edifici bastit en el s. XVIII, tot i que la façana data de finals del s. XIX.

18.8. Casa can Romaguera: Plaça de Molins. Casa pairal amb quatre façanes,

construïda en dues o més etapes. La part més antiga té accés pel carrer de pujada a

l‟església. La part posterior segurament es va doblar en construir-se la plaça de

Molins. L‟edifici consta de quatre crugies cobertes en volta de maó de pla. Els murs

són de pedruscall i les obertures en pedra escairada. Conforma una de les façanes de

la plaça de Molins i del carrer de la Pujada de l‟església. Construcció en diverses

etapes, restes dels segles XVII i XVIII.

18.9. Casa o farinera Sagrera: Antiga farinera Sagrera convertida en fàbrica. Conjunt

format per dos edificis. Un de quatre cossos i planta rectangular, amb tres pisos

d‟alçada. Presenta façana arrebossada amb grans carreus de pedra, obertures

rectangulars amb arc escarser i frontó curvilini al centre. L‟altre edifici, de planta i pis,

presenta aparell de pedruscall amb carreus ben escairats a les cantonades i

emmarcant les obertures, que són d‟arc escarser. Coberta a quatre vessants amb

detalls ceràmics en el carener. Construcció de finals del s. XIX, dedicada a farinera i

després reconvertida en fàbrica. En el moment de fer-se aquest inventari es troba en

fase de restauració.

18.10. Habitatges de la carretera (c/. Pont, 8,10 i 16): Pont de Molins és un poble

que creix al costat de la gran carretera que va a França, emmirallant-se a les

tranquil·les aigües de la Muga. Al llarg de la carretera, anomenada en aquest tram

carrer del Pont s‟alcen tot un seguit de cases dels segles XVIII i XIX.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

18.11. Castell de Molins (Torre d’en Buac): Riba dreta de la Muga. Les restes del

castell de Molins es troben en un turó sobre la riba dreta de la Muga. S‟hi accedeix

seguint un camí que s‟inicia al cap del pont, en el marge dret del riu. És conegut per la

torre d‟en Buac i actualment es troba mig enrunat. El castell de Molins consta d‟un

recinte murat de planta rectangular amb torre de planta circular a l‟interior, vora la

paret de ponent. La seva capella s‟integra en la planta general del castell a la banda

de migdia. Dels llenços de muralla, s‟ha perdut el de ponent, per esllavissament del

terreny, i els altres es conserven en alçades desiguals. Majoritàriament pertanyen al s.

XI-XII però el septentrional fou reformat durant els segles XVI-XVII. La torre només

conserva la seva base i un fragment de mur de menys de la meitat del seu cercle, fins

a bona alçada; en aquest, s‟hi poden veure l‟arrencada de dues voltes

hemiesfèriques. L‟església de Sta. Maria de Molins era la capella d‟aquest castell.

Constava d‟una sola nau amb absis semicircular. Actualment es troba enrunada i per

les restes que es conserven pot ser datada del segle XI o XII.

Cronologia: Aquest castell surt documentat l‟any 1125 quan Ponç Hug I d‟Empúries el

va cedir al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Durant la primera meitat del s.

XIV era senyor d‟aquest castell el noble Guillem d‟Avinyó. El castell de Molins

pertanyia al castell de Llers i servia per vigilar la frontera dels comtats de Besalú i

Empúries.

Queden alguns fragments de muralles i la torre (s. XI-XII), també hi ha fragments

constructius d‟èpoques posteriors (s. XVII-XVIII) que fan pensar que possiblement

aquest castell va servir durant les guerres amb França. La capella del castell pot ser

datada del segle XI o XII.

Fotografia extreta de Pont de Molins; foto de F. Tur; Catalunya Romànica; vol. 9;

Empordà II, 1990.

18.12. Castell de Montmarí: a 3 km de Molins (veïnat de les Arugues).

Defensa/patrimoni. El castell de Montmarí es trobava a 3 km de distància, al NO de

Molins. Era també un dels 12 castells de Llers. Actualment encara se‟n veuen vestigis

prop de l‟actual restaurant El Molí. D‟ell, avui dia, en queden poques restes dempeus.

Encara es pot seguir la seva planta en forma rectangular d‟uns 50 x 30 metres. També

s‟observa alguna espitllera al mur est i alguns murs que defensen la construcció per la

seva part més accessible als costats sud i oest. L‟aparell és de blocs de pedra

calcària, pedra de Llers, molt grosses en alguns punts, debastades i amb poc morter.

Segles XII-XIII.

Fotografia extreta de Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.

18.13. Església de Sant Sebastià de Molins: Plaça de l‟Església (Molins). L‟església

parroquial de St. Sebastià està flanquejada pel cementiri del poble al costat. Presenta

una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La coberta és a dues

vessants. A la llinda de la porta principal, a la qual s‟hi arriba a través d‟una

escalinata, hi ha gravada la data 1789. Al centre de la façana principal hi ha un rosetó.

El campanar és una torre de planta quadrada amb arcs apuntats i fets amb rajols, que

s‟alça al lateral esquerra de la nau. L‟església parroquial de St. Sebastià és un edifici

de finals del s. XVIII. S‟acaba de bastir el 1789, data que figura a la llinda de la porta.

Fou remodelada el 1970 per l‟arquitecte Joan Pla Torres. La rectoria que s‟afegeix a

ponent va ser construïda el 1784. Anteriorment a l‟erecció d‟aquesta església, la

població depenia de la parròquia de St. Julià de Llers, de la qual era sufragània la

capella de Sta. Maria del Castell de Molins.

18.14. Farinera de Can Jordà: Edifici situat a peu de la crtra. de les Escaules, a uns

500 m. a l‟oest del nucli de Molins. Construcció rectangular de planta i un pis, amb

arcs de mig punt a la planta baixa i petites finestres rectangulars a pis. Coberta de

doble vessant. Construcció industrial del s. XIX.

18.15. Farinera Sant Lluís: Crtra. N-II, sentit Figueres. Edifici de planta rectangular

de nau única, amb quatre plantes i coberta a dues vessants. Té estructura de jàsseres

i biguetes. Nau industrial lligada a la producció de farina, lligada al rec i bassa d‟aigua

i altres edificacions annexes destinades a molí i magatzems de farina. Les façanes

estan construïdes amb maó ceràmic. Les obertures són rectangulars i estan

coronades en tercera i quarta planta, per uns botons ceràmics de forma romboidal.

Edifici industrial construït a finals del s. XIX – principis del XX.

18.16. Forns de calç: camí del castell de Molins. Restes dels forns de calç en el camí

del Castell de Molins. Construccions del segle XIX, d‟aparell irregular de tres arcs de

mig punt. A la part posterior dels forns s‟aprecia perfectament la pedrera d‟on

s‟obtenia la matèria primera.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

18.17. Molí: Riba esquerra del Muga. Prop de Molins, al costat de la Muga, hi ha

restes d‟antics molins. Aquest és de planta rectangular acabada amb una part en

semicercle on hi ha les sortides d‟aigües. És cobert amb volta de canó de pedra i

entrada amb gran la llinda, amb la inscripció de la data de 1791. La coberta i el

bastiment de la façana orientada a llevant estan en estat ruïnós. La construcció del

tren d‟alta velocitat i els moviments de terres associats no han permès accedir fins a

les immediacions de la construcció i obtenir dades sobre les seves característiques.

18.18. Molí al nucli urbà de Molins, prop de l’antiga farinera Sagrera: Petita

construcció de planta baixa i teulada a dues aigües. Se situa entre la carretera de

Boadella i el riu Muga. Els vestigis que conserva la construcció indiquen, sense massa

dubtes, l‟existència d‟un antic molí en aquest edifici (canalons, sortida d‟aigües, forats

per emplaçar la mola,...). Actualment és utilitzat com a garatge de l‟habitatge veí.

18.19. Molí Vell i Recs del molí i de la font: Riba esquerra de la Muga. Vora la

Muga, en diferents indrets del terme de Pont de Molins, hi ha restes d‟antics molins,

els més ben conservats dels quals són a la riba esquerra del riu, entre els llocs de

Pont de Molins i de Molins. Al costat mateix del molí datat el 1791, trobem aquest altre

de planta rectangular i coberta en volta de canó, que presenta restes d‟encanyissat.

La coberta i el bastiment de la façana, orientada a llevant, estan en estat ruïnós. Els

vells recs del molí i de la font, tallats a la roca, que abans servien per moure molins,

actualment reguen una zona d‟horta.

La construcció del tren d‟alta velocitat i els moviments de terres associats no han

permès accedir fins a les immediacions de la construcció i obtenir dades sobre les

seves característiques.

Finals del s. XVIII i principis del XIX.

18.20. Monument als màrtirs de Terol : Monument d‟estètica falangista aixecat prop

del camí de Biure en record dels afusellats del bàndol nacional morts durant la Guerra

Civil. Monument construït en els primers anys de la postguerra. Concretament,

recorda l‟afusellament, al barranc de Can Tretze, de 42 repressaliats per part del

bàndol republicà, entre ells, el bisbe de Terol, Anselmo Polanco Fontecha (1881-

1939), el 7 de febrer de 1939. Autor: Regiment de fortificacions núm. 3.

18.21. Pont Vell de Molins: Sobre el riu Muga. Pont de pedra sostingut sobre tres

grans arcades amb barana de ferro a la part superior. Pel damunt hi passa el que

havia estat l‟antiga crtra. de França i que avui constitueix un enllaç entre els dos nuclis

de Pont de Molins, a banda i banda de la Muga. El Pont Vell sobre el riu Muga,

conserva part de la seva estructura del segle XVIII. Fins a la construcció del nou pont

de la carretera N-II, als anys 60, que estalvia la travessa de Pont de Molins, formava

part de l‟eix viari de la crtra. a França.

18.22. Santuari de la Mare de Déu del Roure (ermita): Camí de Biure. A la banda

nord i a pocs metres de l‟església del priorat del Roure hi ha el santuari de la M.D. del

Roure. Les restes actuals mostren un temple d‟una nau amb capçalera semicircular,

orientada al nord, i amb coberta de volta de llunetes. En aquest temple s‟hi venerava

la M.D. del Roure, primer una talla romànica i després va ser substituïda per una de

gòtica d‟alabastre, documentada des de 1740. Segons la tradició, antigament la

imatge de la Verge que es venerava a l‟església de la canònica, va ser amagada en

temps de guerra. Anys després, un bou de la casa Jordà, retrobà la imatge, que havia

estat amagada en un vell roure prop del monestir. Passat un temps es construí una

capella on s‟hi venerà novament la imatge que segons la gent produí nombrosos

miracles i per això el lloc fou cada vegada més concorregut, fins a convertir-se en

santuari l‟any 1638.

El santuari fou abandonat l‟any 1793 i va quedar en ruïnes després de la batalla que

durant la Guerra Gran s‟hi va lliurar l‟any 1794. La imatge de la M.D. que s‟hi venerava

des de 1626 es va portar a la parròquia de Llers on romangué fins el 1936 quant, amb

la revolta de la Guerra Civil, fou mutilada. A l‟actual parròquia de Llers encara es

conserva el cap i alguns fragments de la imatge.

18.23. Resclosa per derivar aigües al molí d'en Calbet: Resclosa que tenia per

objectiu abastar d‟aigua el proper molí d‟en Calbet, situat al marge esquerre de la

Muga, a l‟extrem occidental del terme municipal de Pont de Molins, sota l‟anomenat

“Molí Nou”.

18.24. Pont sobre la Muga de la crtra. de Pont de Molins a Boadella, uns 30 m.

aigua amunt de la resclosa del molí d'en Calbet: Pont modern (mitjans del segle



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

XX?), en formigó i que es recolza sobre cinc pilars centrals. Per les seves reduïdes

dimensions, pràcticament és un passallís.

18.25. Molí d’en Romaguera o d’en Calbet - Hotel Restaurant el Molí: carretera de

les Escaules, molí / hosteleria. Vora la Muga, en diferents indrets del terme de Pont de

Molins, hi ha restes d‟antics molins, els més ben conservats dels quals són a la riba

esquerra del riu, entre els llocs de Pont de Molins i de Molins. L‟Hotel Restaurant El

Molí, situat a 25 m. del riu la Muga i en plena naturalesa, és un d‟aquests antics

molins. Datat al segle XVIII, està totalment construït en pedra, amb amplis murs i

grans voltes i, des de 1980, data en que la família Lladó el va restaurar, és un hotel.

18.26. Resclosa general de derivació regants de la Muga: Infraestructura

inaugurada el 3 de juny de 1969 que permetia la posada en marxa de les 1700

primeres hectàrees del pla de regadius del riu Muga. Des d‟aquesta resclosa, situada

poc més amunt del nucli de Molins, arrenquen els dos canals principals d‟irrigació de

la Muga, el de l‟esquerra i el de la dreta.

18.27. Resclosa immediata superior a la dels regants. Possible origen derivació

per la farinera de Molins: Resclosa poc accessible situada uns 100 m. aigua amunt

de la general dels regants de la Muga. D‟ella es deriva un canal a mà esquerra que,

probablement, sigui el de la farinera de Molins, reconvertida, posteriorment, en fàbrica

de ciment i coneguda com a Casa Sagrera.

18.28. Resclosa de derivació cap a la farinera o molí d'en Jordà: Infraestructura

situada uns 600 m. aigua amunt de l‟anomenat molí o farinera d‟en Jordà,

aproximadament a 1.1 km a l‟oest del nucli de Molins. Des d‟ella parteix, per la riba

esquerra del riu, el canal que alimentava l‟esmentat molí.

18.29. Resclosa de Pont de Molins per a l'antiga farinera St. Lluís: S‟ubica entre el

pont vell i el pont nou de la carretera N-II sobre la Muga. És de dimensions

considerables i servia per conduir les aigües fins a la propera farinera de Sant Lluís. A

diferència d‟altres rescloses de la Muga, aquesta pren una disposició diagonal

respecte el corrent; en certa manera i, salvant les distàncies, recorda l‟assut de Xerta

existent a l‟Ebre. D‟aquesta resclosa, a la riba dreta, s‟inicia el canal fins l‟esmentada

farinera.

18.30. Record de la batalla del Roure de la Guerra Gran lliurada a l'indret el 1794:

Creu erigida a l‟entrada de la canònica del Roure que recorda la batalla lliurada contra

els francessos a l‟indret, durant la Guerra Gran, el dia 20 de novembre de 1794, amb

victòria seva. A la batalla hi morí el generalíssim de l‟exèrcit espanyol Luís de Carvajal

y Vargas, comte de la Unión (1752-1794). Aquesta batalla suposà l‟inici de la ruïna de

l‟antic monestir i del santuari del Roure. Al basament de la creu, en una làpida, una

inscripció en llatí, recorda els fets i la memòria del militar:

“Piæ memoriæ Lvdovici Carvajal Comitis ab vnione exercitus in Ruscinone præfecti

qui pro rege et patria strenue pugnans post multa egregia facta duobus tandem proh

dolor. Plumbeis glandibus perfossus hoc ipsomet loco juxta Roure sacellum florente

adhuc ætate occubuit die 20 novembris a. 1794.

Hunc lapidem cum sacro salutis humanæ signo. A.A. Mærentes. P.P.”

18.31. Jaciment de la Riera de Masarac: El jaciment va ser descobert l‟any 1970

durant la construcció del canal actual. Es tracta d‟una estació a l‟aire lliure del Neolític

Final, de tipus Veraza. Es van localitzar un munt de pedres a la banda esquerra del

canal entre els quals hi havia abundants fragments de ceràmica corresponents a

quatre grans gerres d‟emmagatzematge amb mamellons i cordons llisos. Més tard, va

aparèixer una altra gerra a la banda dreta del canal. L‟any 1981 es van posar al

descobert varies estructures, entre les quals s‟ha de destacar una de combustió i dos

forats de pal. També s‟ha trobat quatre molars de bou domèstic i material lític tallat

bàsicament en roques locals.

2.19 RIUMORS

19.1. Creu de terme davant l'església de Sant Mamet: Creu tota ella en pedra

recolzada sobre una columna amb fust llis i basament vuitavat. La creu, per la

circumferència a mode de corona que l‟envolta, recorda les d‟estil celta.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

19.2. Casa a la Plaça Major: Planta formada per dues crugies perpendiculars a la

façana amb volta de canó. Al costat sud s‟hi adossa un cos construït sobre pilars de

pedra que permet formar un pati interior. A la façana de llevant destaca una finestra

coronella gòtica.

19.3. Casa d’un ferrer: Casa de planta baixa i pis, amb grans carreus de pedra ben

escairada emmarcant la porta d‟entrada on també hi ha una llinda on hi apareixen

gravades les eines pròpies de l‟ofici de ferrer.

19.4. Església Parroquial de Sant Mamet de Riumors: Va ser esmentada per

primera vegada l‟any 1019 i consagrada de nou el 1150. Segurament es va veure molt

afectada pels aiguats del 1421, ja que només alguns carreus són de la fàbrica

romànica original. Hi són presents elements de fortificació i espitlleres construïdes

més tardanament. També ha estat reconstruïda per dintre i gran part del seu aparell

exterior. Destaca la façana de ponent on hi ha la portalada rectangular amb una

imatge del Sant i una rosassa, i el campanar de base quadrada i cos superior

octogonal amb quatre obertures d‟arc de mig punt.

19.5. Mas “Palacio”: Edifici amb parets de pedruscall i pedres ben escairades a les

cantonades. En un dels seus braços de l‟esvàstica hi ha una galeria d‟arcs de mig

punt rebaixats.

19.6. Mas Ferrer: Edifici format per un cos primitiu més gran i uns cossos adossats

posteriorment. Del casal, format per quatre crugies paral·leles a la façana, destaca la

gran sala de la primera planta i la galeria de la façana nord, formada per una obertura

rectangular horitzontal amb un pilar de pedra al centre. Dels cossos adossats, el de

llevant està format per dues crugies de volta de canó, mentre que el de ponent és un

cobert construït amb pedruscall amb dos arcs de mig punt de pedra.

19.7. Mas Palau Petit de Casa Xamart (Xamunar): Edifici amb planta de tres crugies

perpendiculars a la façana. A la planta baixa hi ha un porxo format per arcades sobre

impostes de carreus. En la primera planta destaca una galeria formada per tres

arcades de mig punt. Hi ha una inscripció sobre ceràmica vidriada del s. XIX amb el

nom de la casa.

19.8. Casa de nom desconegut a l'entrada de Riumors per la carretera GIV 6215:

Casal exempt pels quatre costats, de dimensions considerables, amb façanes

arrebossades, de planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües. A la planta baixa

portal principal amb arc rebaixat i, a la primera, balcons. En un dels laterals de l‟edifici

s‟obre una terrassa a la primera planta. Un dels laterals disposa de rellotge de sol en

una mena de fris que s‟aixeca just en el carener de la teulada. A sobre d‟ell, un penell.

Per damunt la teulada sobresurt una mena de torre quadrangular amb teulada a dues

aigües.

2.20 EL FAR D’EMPORDÀ

20.1. Can Dalmau: Gran casal de planta i pis situat fora de l‟antic recinte emmurallat.

La planta baixa ha estat coberta per tres voltes de totxo i arcades de maó

superposades per pilars de pedra escairada. En la façana destaca la galeria d‟arcades

del primer pis. Els murs són de pedruscall amb grans carreus emmarcant les

obertures i els angles de la casa. Actualment l‟ocupa l‟edifici de l‟ajuntament.

20.2. Can Morat – Valent: Edifici de planta baixa, dos pisos i golfes situat dins de

l‟antic recinte emmurallat. La façana és de pedruscall amb grans carreus ben

escairats en les obertures i les cantonades. La porta d‟entrada és un arc rebaixat

emmarcat en pedra.

20.3. Can Panera: Mas format per dos cossos, el primer de tres voltes rebaixades

construït el 1901 i el segon de planta rectangular afegit l‟any 1906, i coronat per una

torre fortificada amb garita de caràcter simbòlic.

20.4. Can Ruet: Casa de planta baixa i pis, amb porxo d‟arcs de mig punt a l‟entrada i

amb un cos circular adossat. La façana original de pedruscall només és visible en les

parts més emblemàtiques i el cos circular i els arcs. La resta ha estat arrebossada i

pintada.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

20.5. Església de Sant Martí del Far: Edifici romànic fortificat construït en el punt

més elevat del turó i formant part del castell del Far. És de nau única amb absis de

planta rectangular, amb la volta de la nau apuntada i seguida igual que la del

presbiteri. L‟arc triomfal apuntat se sosté per columnes semicilíndriques adossades.

Totes les façanes tenen carreus ben tallats, la de llevant té també unes gàrgoles i un

antic rellotge de sol, mentre de la façana principal destaca la portalada de tres arcs de

mig punt en degradació, llinda i timpà llis. Al centre de la façana hi ha una gran

finestra de doble biaix amb dos arcs de mig punt. Al seu damunt s‟alça el campanar

de cadireta. Els murs laterals de la nau presenten elements defensius i al costat de

llevant hi ha un petit espai de terreny on abans hi havia el cementiri i on actualment hi

ha un petit jardí que forma una terrassa o mirador.

20.6. Can Coromines (Masia al camí de Vila-sacra): Masia de planta baixa i pis amb

coberta a dues vessants i façana construïda amb pedruscall amb grans carreus en les

obertures i cantonades. L‟edifici del primer quart del s. XX ha estat objecte de

reformes posteriors.

20.7. Molí de la Torre: Edificació d‟estil neoclàssic amb un cos central enlairat on

destaca en la façana un ordre de pilastres adossats amb capitells jònics sobre un

basament remarcat, tota ella coronada per una cornisa sobre la que es recolza un

ritme de balaustres. Aquesta façana dóna a un jardí senyorial, i a la part del darrera hi

ha una zona dedicada a feines rurals. Durant uns anys funcionà com a Museu d‟Art

Naïf i, posteriorment, s‟ha reconvertit en una fundació benèfica.

20.8. Molí d’en Grau: Situat entre el Molí de la Torre i el Molí de Baix, al Rec del Molí

d‟en Dorra. A la casa original s‟hi va afegir un nou cos avui en ruïnes. Resten bona

part de les parets mestres.

20.9. Paller a l’entrada del Far: Edifici de planta rectangular amb coberta a dues

aigües suportada per quatre arcs de mig punt. En els murs exteriors són visibles els

contraforts.

20.10. Rentador Municipal: Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües i

un safareig central en l‟interior.

20.11. Restes del Castell i muralles del Far: El castell construït al segle XIII va ser

fortificat l‟any 1793 durant la Guerra Gran. Posteriorment, es va mantenir en ús fins al

s. XIX, i actualment només queda l‟església fortificada i alguns fragments de la

muralla com el mur atalussat que es troba paral·lel a la façana lateral de migdia de

temple de Sant Martí i en un nivell inferior. Aquest mur de gran alçada segurament

corresponia a la base de la muralla.

20.12. Molí del Pi: Aquest molí se situa entre el molí de la Garriga, a l‟est, i el molí de

Baix, a l‟oest, al costat del Rec del Molí d‟en Dorra o Corredor. Es troba en un estat

força lamentable i totalment abandonat i envoltat de bardisses i canyars.

20.13. Masia del molí de Baix: L‟edifici ha envoltat totalment les dependències de

l‟antic molí. L‟antic obrador se situa als baixos, al vèrtex que formen les dues ales del

mas, amb disposició en forma d‟angle de 90º. Ara és un galliner. Havia tingut dues

moles i, una tercera, per blanquejar. Queden vestigis ben visibles tant de la bassa

com del pou, els quals s‟emplacen a la part del darrera del mas. No obstant, una part

significativa s‟ha colmatat de terres i, a més, un mur de totxanes la divideix. El molí de

Baix s‟emplaça al costat del Rec del Molí d‟en Dorra o del Corredor i, entre el molí de

la Torre, a l‟oest, i el del Pi, a l‟est.

20.14. Creu en record de la Sta. Missió de 1962: Creu de ciment sustentada sobre

un fust força curt i sobre un basament quadrat de doble esglaó. Es troba a l‟entrada

del poble del Far venint per la carretera de Figueres (GIV-6211). La creu commemora

la celebració d‟una Santa Missió en aquesta localitat l‟any 1962.

20.15. Edifici sense identificar construït, possiblement, aprofitant el mur nord de

la muralla del Far: Habitatge de planta baixa, dos pisos i terrat. La part inferior de les

seves parets, en pedra vista, semblen coincidir, per la seva disposició, amb la de

l‟antiga muralla del Far; mentre que la part superior és arrebossada. La construcció ha

estat reformada.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

2.21 SANT CLIMENT SESCEBES

21.1. Cal Metge / Cal Metge Vell: Casa de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a

dues vessants inclinades cap a les façanes laterals. La casa està voltada per un jardí i

tota la propietat està envoltada per una tanca de pedra i forja. Edifici que intenta imitar

elements constructius d‟altres èpoques: espitlleres, finestres apuntades... combinats

amb elements nous. Tot això usant materials diversos: pedra treballada, pedra sense

treballar, rajol...

21.2. Can Carreras: El veïnat de Vilartolí és a 2 km. al nord de St. Climent i està

format per un conjunt de masos escampats com el de Can Carreras.

21.3. Can Massot: Passejant pels carrers de St. Climent no trobarem les cases gaire

antigues, la majoria són dels s. XVIII i XIX. Algunes han conservat els carreus de les

portes i de les finestres. Casa entremitgeres que dóna a dos carrers. Presenta planta

baixa i dos pisos a la banda de la plaça major, i planta baixa i un pis a l‟altre carrer.

Façanes de pedra, amb aparell irregular i grans carreus emmarcant la porta d‟arc

rebaixat de la façana principal i la porta d‟arc de mig punt de l‟altra façana.

Casal bastit en el segle XVIII amb reformes posteriors.

21.4. Can Murtra: Passejant pels carrers de Sant Climent no trobarem cases gaire

antigues, la majoria són dels segles XVIII-XIX, com Can Murtra. Casa de planta baixa,

dos pisos i golfes situada a la cantonada fora del perímetre de les antigues muralles.

A l‟exterior és fa visible la separació entre plantes mitjançant cornises. La façana

principal, al carrer Figueres, presenta gran portalada d‟arc rebaixat emmarcat per

grans dovelles de pedra. Seguint la vertical marcada de la porta, als pisos superiors

s‟hi obre un balcó a cadascun, d‟arc de mig punt i barana de forja; a les golfes ull de

bou elíptic.

21.5. Dolmen de la Gutina I: Repartits pel terme hi ha un gran nombre de

monuments megalítics. El dolmen de Gutina es troba en el paratge d‟aquest nom, a

uns 3 km al nord de Sant Climent, i a 1 km a llevant de Vilartolí. Sepulcre de corredor

fet de granit i murs de paret de pedra seca. A l‟interior mesura 2.75 m. de llarg, per 2.5

m. d‟ample, i 2 m. d‟alçada màxima. Presenta cinc lloses verticals i una de coberta,

voluminosa i boteruda per sobre. Del sepulcre de corredor només en queda la

cambra. Es van trobar fragments d‟un vas campaniforme amb bandes impreses i

corda, que es troba totalment reconstruït al Museu Arqueològic de St. Pere de

Galligants de Girona. Fou objecte d‟un notable informe d‟Antoni Balmaña a l‟Assoc.

Catal. d‟Excursions Científiques, l‟any 1879: “Farà uns 13 anys que las covas citadas

y altres d’arruinadas que ni ha, en número de set ó vuit, foren visitadas per un francés

que á est objecte vingué de París expressament; y al trobarse en la última qu’acabo

de manifestár, digué que, segons los datos qu’éll portaba, en aquella cova tenia que

haberhi una pedra molt grossa de la forma de una tortuga ó be de un llangardaix, y

després del convenient exámen, vegé una gran pedra la que declará per la forma

haber sigut un ídol de la antigüetat representant una tortuga...”. Sepulcre de corredor

del neolític mitjà (3500-3000 aC).

21.6. Dolmen de la Gutina II: Repartits pel terme hi ha un gran nombre de

monuments megalítics com el dòlmen de la Gutina II. Restes de sepulcre megalític

situat en el paratge de la Gutina, prop del Dòlmen de la Gutina. Datat a la 1a. meitat

del 3000 a.C.

21.7. Ermita de Santa Fe dels Solers: Veïnat Els Solers, a uns 3 km de Vilartolí, és

un lloc del terme de St. Climent avui totalment deshabitat. L‟ermita de Sta. Fe es pot

considerar, segons Badia, un dels edificis pre-romànics més antics de la comarca (s.

VII-VIII). Presenta nau única i absis trapezial, arcs de ferradura poc marcada i

fragments d‟opus spicatum. A l‟interior, a terra, hi ha una làpida del segle XIV. L‟any

1970, l‟estudiós de l‟art empordanès, Joan Badia, va donar a conèixer i estudiar

l‟església romànica de Sta. Fe de Solers. Durant molts anys havia servit d‟estable,

però conserva les estructures orginals en bon estat.

21.8. Església de Sant Climent de Sescebes: L‟església parroquial de Sant Climent

ha estat restaurada en els anys 90 i totes les façanes i murs interiors es presenten

arrebossats i pintats. El timpà i la llinda estan decorats i mostren la inscripció “Entrar

para Dios Alabar” datada de 1687. En el timpà s‟hi ha esculpit una testa humana i

tiges vegetals amb flors que guarneixen la inscripció esmentada. La porta té ferralla i

recorda les portes romàniques. L‟edifi actual fou construït durant la 2a. meitat del s.

XVII, sobre les restes d‟un primitiu temple documentat des del s. X. La data de la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

façana (1687) fa referència probablement a l‟acabament de les obres. L‟edifici ha estat

restaurat el 1996.

21.9. Mas Navara: El veïnat d‟Ullastre, a uns 800 m. de St. Climent, era una antiga

possessió del monestir de St. Pere de Rodes. Actualment, està format per un grup de

masies escampades que daten dels segles XVIII-XIX, com el Mas Navara.

21.10. Menhir de la Murtra o Pedra Gentil: Repartits pel terme hi ha un gran nombre

de monuments megalítics. A uns 500 m. al nord del dolmen de Gutina (que està 3 km

al nord de St. Climent, i a 1 km. a llevant de Vilartolí) hi ha el menhir de la Murtra,

també anomenat “Pedra Gentil”. Menhir de la Murtra o Pedra Gentil: És un menhir de

granit en forma d‟estela, al costat del qual se‟n va trobar ajagut un de més petit

fal·liforme. Segons sembla es tractava d‟un cròmlec amb el menhir central i altres al

voltant. Mesura: 3.45 m. d‟alçada, 1.65 m. d‟amplada i 0.43 m. de gruix. Tot i no haver

estat mai excavat científicament, s‟ha pogut datar com del 3500-3000 a.C., segons la

seva arquitectura i la cronologia dels sepulcres megalítics del seu entorn. Va ser

donat a conèixer per Antoni Balmaña l‟any 1879 en el seu informe a l‟Associació

Catalnista d‟Excursions Científiques.



Girona, 2002.

21.11. Menhir de Santa Fe: Menhir de granit situat aproximadament a 1 km. al nord-

oest de Vilartolí, a tocar del camí de St. Climent Sescebes a Cantallops i Requesens.

Neolític.

21.12. Pont Vell sobre l‟Anyet: Està situat a l‟extrem sud-oest del poble i constituïa

l‟antic accés al nucli de Sant Climent. El pont s‟aguanta sobre dues arcades

rebaixades, unides per una pilastra amb basament de sis costats. Presenta aparell de

dovelles en els arcs i còdols a la pilastra, que està emmarcada en els angles per

grans carreus de granit ben escairats.

21.13. Recinte emmurallat – Muralla i portal: La muralla de St. Climent és

actualment fàcilment localitzable en el seu traçat, encara que només en resta visible

un portal i alguns trossos de llenç. El portal conservat és de la banda nord, actualment

a l‟inici del carrer Sant Sebastià que condueix a la Plaça Major. Consta de dos arcs de

mig punt formats per dovelles de granet ben tallades separats per l‟espai del rastrell.

Els arcs presenten dovelles de granit ben tallades. A ambdós costats i a la part

superior dels arcs que dóna a intramurs es veuen les pollegueres que formaven part

del sistema de tanca. El parament de la muralla és format per pedres de granet i

rierencs grossos sense treballar que es disposen en filades horitzontals. També hi

resten algunes espitlleres rectangulars. Aquest portal podria correspondre als segles

XIV o XV, per la semblança amb altres de la comarca del mateix tipus.

21.15. Pont Vell o Pont Medieval de Vilartolí (restes): El veïnat de Vilartolí és a 2

km al nord de St. Climent, i està format per un conjunt de masos escampats. Pont

d‟una sola arcada de mig punt, de la qual avui només en resten les arcades. Aparell

de pedruscall. El pont és d‟època medieval i/o moderna.

21.16. Ajuntament: Edifici de factura moderna, amb planta baixa i pis, que aprofita la

convergència de dos carrers, a la intersecció dels quals es troba l‟entrada. Per la

utilització que es fa del rajol el disseny de l‟edifici podria remetre a una certa inspiració

de caire neo-modernista.

21.17. Font davant l'ajuntament. Any 1914: Font d‟un únic canyo i pica que es

recolza en una mena de pilar el qual té la peculiaritat que, a la seva vegada, està

adossat a un dels murs de l‟antiga muralla que envoltava el nucli de Sant Climent.

21.18. Molí d'en Salom: Edificació situada al marge esquerre del riu Anyet, a mig

camí entre Sant Climent Sescebes, al sud, i Vilartolí, al nord. Actualment té la funció

d‟habitatge. És perfectament distingible l‟antiga bassa del molí i la canalització que

l‟alimentava, la qual prenia les aigües des d‟una resclosa propera, a l‟esmentat riu.

21.19. Passarel·la sobre l'Anyet, al veïnat de Vilartolí, entre Mas Torres i Ca

l'Aleix: Passarel·la metàl·lica per a vianants, recolzada sobre tres pilars que permet

accedir al barri de Baix del nucli de Vilartolí. A l‟igual que en d‟altres casos, unes

cadenes reforcen la construcció per evitar la seva pèrdua en moments de crescudes.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

21.20. Sepulcre de Tires Llargues: Sepulcre corredor amb cambra ovalada i un

passadís de lloses i paret seca. Aquesta forma li confereix una tipologia de les més

antigues de la zona. L‟ús de la paret seca i les lloses s‟alterna en tot el monument, així

com la cambra que està tota feta de paret seca. S‟ha localitzat un nivell de cremació

directament sobre la roca mare del corredor i de la cambra, interpretat com un

paleosòl. La cambra té forma subcircular, mentre el túmul té forma circular i una sola

cambra en el seu centre, fet de blocs de granit i terra. En l‟indret s‟ha trobat també

nombrós material arqueològic: fragments de ceràmica, sílex, peces de collaret, un

resquill, una punta de sageta llanceolada, etc.

21.21. Pedra dreta de Vilartolí: Monument granític en un entorn de pissarra.

Presenta un forat a la part superior que segurament havia servit per sostenir una creu

que cristianitzava el menhir. Les seves dimensions són de 1.95 m. d‟alçada per 0.50

m. d‟amplada.

21.22. Dolmen del Salt d'en Peió: Sepulcre corredor de granit amb cambra simple i

de forma rectangular amb les parets paral·leles i accés per pou i porta. Es possible

que la cambra tingués originalment dues cobertes, una per la cambra i l‟altre més

petita per cobrir el forat del pou. Les seves dimensions són de 1.87 m. de longitud,

1.15 m. d‟amplada i 0.95 d‟alçada. Les parets estan fetes amb lloses rectangulars i

l‟entrada està formada per parets paral·leles amb una llosa transversal. El túmul, de

granit i quars, té aproximadament 7 metres de diàmetre i està fet de pedres i terra.

Posseïa un primer peristàlit en paret seca només en la part de darrera, i un segon

peristàlit de lloses clavades que envoltava totalment la cambra i que contenia el tarter.

També s‟ha trobat divers material arqueològic.

Fotografia extreta de: 1986, després de la seva restauració, Josep Tarrús; J. Tarrús,



2.22 SANT LLORENÇ DE LA MUGA

22.1. Casa Cadamont: Mas format per un conjunt de construccions (les perifèriques

no gaire ben conservades) entorn a un edifici principal de tres pisos. La banda nord

conserva un dels elements originals, una gran eixida aguantada per tres arcades. A la

banda oposada hi ha altres dependències (el paller, etc.) que estan gairebé derruïts.

Casal bastit en els ss. XVIII-XIX amb reformes posteriors. El cos de l‟habitatge està

restaurat mentre que les dependències annexes presenten mal estat de conservació.

22.2. Cases del nucli antic i façanes del carrer Girona: Les cases situades dins

l‟antic recinte murat estan datades dels segles XVI, XVII i XVIII, i presenten portals

adovellats i grans portes i finestres emmarcades amb carreus. Cal destacar les

façanes de les cases núm. 21 i 23 del carrer Girona. A la primera hi ha una finestra

medieval amb decoració a l‟intradós de tres rosetes. A la casa núm. 21, es conserva

finestra doble que ha perdut el mainell. Les impostes dels arcs estan decorades amb

dues rosetes cadascuna. El “Portal de Dalt” i el “Portal de Baix” configuren l‟arteria al

voltant de la qual s‟articulen els carrers del poble, que s‟unien en el centre, a la Plaça

Major. Carrers d‟origen medieval i, per tant, edificis de la mateixa època, que han patit

renovacions successives, bàsicament dels segles XVII i XVIII, però també del XX.

22.3. Castell de Sant Llorenç de la Muga: c/ del Barri (afores del poble). El castell

de St. Llorenç de la M. s‟alçava a les afores del nucli murat, a uns 200 m., a ponent

del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només

en conserva la torre de l‟homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen,

així com altres vestigis menys notables. La torre aixecada en el centre del recinte, és

de planta quadrada i d‟uns 10 m. d‟alçada. Són visibles les espitlleres. L‟aparell és de

còdols i argamassa amb carreus ben escairats als angles. A l‟interior es conserva

volta de canó de pedruscall. Construcció dels segles XII-XIII. A les ruïnes del castell

s‟hi ha adossat un xalet de nova construcció, i la resta s‟ha ajardinat. Propietat

privada. S. XII-XIII. Fortificació / habitatge i jardí privat.

22.4. Església / Capella de Sant Andreu: Un cop passat el Pont Vell, que condueix

al cementiri, trobem a la banda dreta una petita capella dedicada a St. Andreu. La

porta principal, d‟un sol arc de mig punt amb impostes incorbades presenta una

llegenda incisa a la clau: St. Andreu i una data del s. XVII, ara mig esborrada

(probablement 1605, any de la consagració). Edifici de reminiscències romàniques,

malgrat que fou construït en el segle XVII. L‟acta de consagració és de 4-7-1605.

L‟any 1831 s‟hi va adossar el cementiri.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

22.5. Església / ermita de Palau: El veïnat de Palau, de masies escampades, es

troba a l‟extrem occidental del terme de St. Llorenç, molt més a prop del poble

d‟Albanyà que de St. Llorenç. L‟església de Palau és d‟una sola nau amb absis

semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida. L‟arc triomfal també és

apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada. En el presbiteri hi ha un

retaule de fusta del s. XIX. L‟església de Sta. Maria de Palau surt documentada als

anys 1279 i 1280. Durant el s. XIV tenia un sacerdot encarregat que depenia de la

parròquia de Sant Llorenç de la Muga. Edifici romànic dels ss. XII-XIII. Totalment

restaurat. Veïnat de Palau. S. XII-XIII.

22.6. Ermita de St. Antoni: data: s. XVI. Construcció de caire popular dels segles

XVI-XVII, però que manté els elements propis d‟època medieval. L‟ermita de Sant

Antoni és emplaçada a la vora del cap del pont del mateix nom, que abans de

l‟existència d‟aquesta capella s‟anomenava pont del Grau, a la riba esquerra de la

Muga i a tocar a la crtra. d‟Albanyà. Sobre l‟arcada frontal hi figura la data 1835. A

l‟altar hi ha un petit retaule del s. XIX.

22.8. Església Parroquial de Sant Llorenç: Edifici amb estructures romàniques de

diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, però malgrat les transformacions

que ha sofert, sembla clar que l‟estructura principal de l‟església pertany als ss. X i XI.

Església documentada d‟ençà del s. XII (1160). L‟edifici fou aixecat entorn als s. X-XI,

i en el s. XII-XIII es produí la primera ampliació. En els ss. XVII i XVIII tenen lloc noves

ampliacions. La torre data dels ss. XII-XIII, la capella gòtica del XV-XVI, el cor del

XVII, i la portalada dels segles XVII-XVIII. A finals del s. XVIII, durant la Guerra Gran

el temple fou saquejat i cremat. També va patir desperfectes durant la Guerra Civil.

L‟any 2000 es varen restaurar les teulades. Època Medieval i moderna. S. X-XIII i

XVIII.

22.10. Molí dels vescomtes de Rocabertí: Fora del circuit defensiu, a llevant anant

cap al riu. el rec del molí que discorre paral·lel al traçat nord de la muralla i va a parar

a l‟antic molí dels vescomtes, vora la muga i fora de la muralla. Edifici de planta

quadrada, amb el teulat inclinat a la banda est, per la qual corre la ribera. La porta

d‟entrada és al costat nord, a la qual s‟accedeix per una escala. A la llinda, gravat, hi

ha l‟escut de la casa rocabertí. s‟hi conserva la maquinària del molí i l‟antic equip

hidroelèctric. Molí en actiu des del s. XVII al XIX?. L‟any 1924, per iniciativa del

figuerenc josep valent i sala, el molí serà transformat en hidroelèctrica i es permetrà a

tota la població de St. Llorenç fruir d‟energia elèctrica per l‟enllumenat. El 1966

l‟empresa “hidro-eléctrica del ampurdán” comprarà tots els drets i instal·lacions.

Actualment es troba en desús.

22.11. Pont del Grau o de Sant Antoni: El pont de Sant Antoni, anomenat també

“pont del Grau” es troba a 2.5 km de Sant Llorenç, aigua amunt de la Muga, en

direcció a Albanyà. El nom primitiu és pont de Grau, però l‟ermita de Sant Antoni,

emplaçada a la vora del cap del pont, va canviar-li el nom. El pont, aixecat aprofitant

una penya calcària, té dos arcs de molt diferent amplada. Per alçar el pilar central, de

forma romboidal, es va aprofitar una penya calcària que hi ha dins del riu, la situació

descentrada d‟aquesta és la causa del desplaçament lateral del pont. Aquest pont va

patir seriosos desperfectes, sobretot a les baranes, en la crescuda que va tenir la

Muga, a finals de setembre de 1992.

A més d‟aquest hi ha dos ponts històrics més, el Pont Vell i el Riembau. Aquest últim,

fou destruït durant la Guerra Civil i refet l‟any 1942, però actualment està cobert per

les aigües de la presa de Boadella. Com el Pont Vell, es data en els segles XIV-XV.

22.12. Pont Vell: Al nord-est del poble, sobre l‟antic camí de Figueres. A uns 300 m.

al nord-est de la vila, hi ha el Pont Vell. Pont medieval que creua la Muga, prop de la

capella de St. Andreu i del cementiri. És un pont de tres arcades sostingudes per dues

pilastres de planta romboïdal, que s‟adrecen sobre afloraments naturals de pedra

calcària. L‟arc central, de molta més llum que els dos laterals, és rebaixat; els altres

són de mig punt. La construcció és de carreus ben esquadrats; les dovelles dels arcs

són molt allargades (s. XIV-XV). Hi ha indicis d‟una possible fortificació, potser amb

una torre de defensa.

22.13. Rec del Molí i sistema de regadiu: Recorre tot el cantó de fora del llenç

septentrional de la muralla de Sant Llorenç de la Muga. Sant Llorenç de la Muga és

una vila emplaçada al curs alt de la Muga, al mig d‟una vall encaixonada entre

serralades. En aquell lloc la Muga forma una pronunciada corba, una recolzada, de

manera que circueix el nucli de la població pels costats de migdia i de llevant i, en



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

bona part, de ponent. El rec del Molí presenta un curs, de vegades subterrani i de

vegades a la superfície; fou de decisiva importància socio-econòmica a l‟època i

determinant de la forma física de l‟immediat entorn del nucli murat. Constitueix una

desviació del riu Muga, que passa per l‟altre costat del poble, paral·lel al traçat nord

de la Muralla. Rec canalitzat en els segles XVII-XVIII.

22.14. Recinte emmurallat – restes de muralles i torres: El nucli antic de St.

Llorenç forma un dels nuclis medievals emmurallats més importants de la comarca. El

recinte fortificat té una planta que s‟aproxima a la forma triangular. Els trams de més

llargada són al nord i a migdia. Aquest darrer, paral·lel al riu, afecta com ell una

lleugera corba. El sector de llevant, que és el més curt –la base del triangle-, també

segueix paral·lel al curs de la Muga puix que canvia ací de direcció. En el vèrtex de

ponent del recinte, on s‟uneixen els llenços de migdia i de tramuntana, hi ha un dels

portals: el Portal de Dalt. Una altra porta, el Portal de Baix, s‟obria a l‟angle nord-est.

Aquestes dues portes eren els accessos principals a la vila, en el camí que de llevant

a ponent la travessa. Es conserven força vestigis de les muralles especialment torres.

Dues de semicirculars, la més antiga té uns 10 m. d‟alçada, parament de pedruscall i

amb petites espitlleres amb merlets rectangulars. L‟altra, molt mal conservada,

segurament formava part del castell tancant el vèrtex de ponent. També es conserven

sis torres quadrades en diferents estats de conservació, i una de circular coneguda

com Torre Farlingu (de planta circular i parament de grans carreus). Conserva

espitlleres en la part superior, més avall, en canvi, hi ha unes petites obertures

(quadrades). Construcció dels ss. XIII-XIV. L‟arquitecte Ramon Artal, en els anys 90,

va restaurar una de les torres de la muralla.

22.15. Torre de Guaita/ Torre del Moro: Al sud-oest i a les afores del poble, a l‟altre

costat del riu, dalt d‟un turó hi ha una gran torre de guaita medieval. Aquesta torre

dominava i vigilava tota la vall. Torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra

calcària parcialment treballat. D‟una alçada d‟uns 10 m. aprox., amb 6 m. de diàmetre

interior amb murs de 1.80 m. de gruix. L‟aparell és de pedra calcària de carreus mal

escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a

mesura que van pujant formes filades i els carreus estan més ben tallats. Exemplar

molt notable de tipus de torre de vigilància romànica dels segles XII-XIII. És visitable.

22.16. Pont nou de la crtra. de St. Llorenç a Terrades, sobre la Muga: Pont de tres

arcs escarsers, de 13 m. de llum cadascun d‟ells, projectat per l‟enginyer empordanès

Rafael Coderch, l‟any 1900, en el marc de la construcció de la nova carretera que

anava des de Figueres a Albanyà passant per Llers, Terrades i Sant Llorenç de la

Muga (GI-510). El pont se situa uns 100 m. aigües avall del pont de l‟antic camí de St.

Llorenç a Figueres, el qual, es pretenia substituir. Els motius per a la realització

d‟aquest pont es basaven en la impossibilitat de reaprofitar l‟anterior, tant per la seva

estretor com pel fet de trobar-se interceptat, als dos extrems per diverses edificacions,

que haurien obligat a expropiar-les. Quant a la seva secció i a la capacitat de pas de

les aigües en moments d‟avingudes, el nou pont s‟inspira en l‟antic. Segons l‟enginyer

redactor del projecte el pont vell “ha resistido gran número de crecidas del río” i “no se

necesita mejor demostración para asegurar la suficiencia del nuevo puente

proyectado cuyo desagüe lineal es ligeramente superior al del antiguo, cuyos

arranques se han situado á la altura de las mas altas riadas y cuyos estribos resaltan

muy poco sobre las naturales márgenes que limitan el cauce”.

Tot apunta que el pont ja estava fet el 1907, any en que es presenta la liquidació de la

nova carretera.

El pont segueix el patró dels models de ponts existents al moment a la col·lecció

oficial d‟Obres Públiques.

Pel que s‟observa a les fotografies actuals, el pont que ha arribat fins a nosaltres és el

mateix que el que es construí fa un segle.

22.17. Pedra indicadora del nivell assolit per la Muga el 26 set. 1992. Alçada a

uns 4 m. de la llera: Inscripció feta en una de les pedres que composen el mur del

camí que baixa des de l‟església parroquial fins a la Muga (sector est). Es troba a una

cota força elevada (uns 4 m. sobre la llera) i molt a prop del recinte murallat de la

localitat. El camí permet l‟accés al parc de la Font Pudosa.

22.18. Font i parc de la Font Pudosa, a la riba de la Muga: Espai verd ubicat a la

riba esquerra del riu Muga, en una terrassa fluvial; està separat de la llera del riu per

un mur de defensa.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

22.19. Pont sobre la Muga entre el portal sud de la muralla i la font de la

Palanca: Pont de vianants sobre la Muga en el qual sobresurt, pel seu disseny

modern, l‟estructura metàl·lica triangular que fa, alhora, de barana i de pèrgola de pas.

Es recolza sobre dos pilars de formigó i permet la connexió entre el nucli urbà de St.

Llorenç (pel portal sud de la muralla), la font de la Palanca i, sobretot, l‟anomenada

“Torre del Moro”, situada en un promontori a 90 m. sobre el nivell del pont.

22.20. Font de la Palanca: Font d‟un únic canyo situada de manera immediata al

pont sobre la Muga; d‟estil molt senzill però decorada amb el cap d‟un lleó que fa la

funció de sortidor d‟aigua. Rep aquest nom per emplaçar-se prop de l‟antiga palanca

que travessava el riu al costat mateix del pont actual.

22.21. Masia la Muntada: Mas de dimensions considerables situat a uns 500 m. a

llevant del nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga. Disposa de planta baixa, primer pis i

golfes; amb teulada a dues aigües. Destaca, a part de l‟edifici principal, el gran

nombre d‟annexos que confereixen una major personalitat al conjunt i que són una

bona mostra de la seva rellevància dins l‟activitat agrària.

22.22. Palanca de pas de la Muga davant la font del mateix nom: Senzilla passera

per a vianants, feta en formigó emmarcada en dues bigues metàl·liques, al costat de

l‟actual pont per a vianants; unia el nucli urbà de St. Llorenç (pel portal sud de la

muralla) amb el corriol d‟accés a la Torre dels Moros.

22.23. Resclosa del Grau, d'on es deriva l'aigua per l'antic molí de St. Llorenç o

de la Vila: És la resclosa més important que té la Muga des del seu naixement fins

aquest punt. Es construiex aprofitant el meandre tancat de 90º que descriu el riu, uns

75 m aigua amunt del pont d‟en Grau i de la capella de St. Antoni. Sobresurt per la

monumentalitat del seu mur. Del marge esquerre arrenca el rec que conduïa les

aigües fins al molí de Rocabertí (posterior central), a uns 1200 m., així com per regar

els horts situats a la plana al nord del recinte emmurallat de St. Llorenç.

22.24. Font de Palau: Font envoltada per diversos bancs i taules d‟obra. Tot el

conjunt forma una àrea d‟esbarjo restaurada el 1998 i, possiblement condicionada, el

1923. Una placa en rajol en fa esment. L‟àrea es troba al costat mateix de la Muga, al

seu marge dret i s‟accedeix per un camí des del Mas Carreres, després de travessar

el riu per una palanca. Entre el riu i l‟àrea d‟esbarjo es distingeixen els vestigis d‟un

antic canal per conduir les aigües al molí del Mas Carreres, en ruïnes.


22.25. Palanca sobre la Muga per accedir a la Font de Palau: Passera de vianants

que segueix les tècniques constructives molt similars a la d‟altres, com la de la font de

la Palanca, a St. Llorenç de la Muga. Feta amb formigó entre dues bigues metàl·liques

i recolzada sobre roques amuntegades del propi riu, i lligades amb morter.


22.26. Antic molí d'en Carreres: Se situa uns 500 m. aigua avall del mas del mateix

nom, a la riba dreta; resten pocs vestigis. En alguns plànols apareix, també, com a

“molí del Corral”.

22.27. Molí de la Cadamont: Molí restaurat que, actualment, fa la funció d‟habitatge.

Es localitza al marge dret de la Muga, entre les masies de Mas Terrats i de la

Cadamont, al barri de la Riberada d‟Amunt.

22.28. La Farga. Possible antiga farga: Mas de proporcions modestes, situat a la

riba dreta de la Muga, a prop del molí de la Cadamont. El seu nom delataria l‟antiga

existència d‟una farga.


22.29. Portal de Baix de la muralla: Se situa en l‟angle nord-est del recinte

emmurallat, a l‟entrada de l‟antic camí provinet de Figueres. Obert en la base d‟una

torre quadrada, de la qual en resten tan sols tres o quatre metres; estava construïda

en pedruscall. Els arcs, de mig punt, són de dovelles ben tallades. A la banda sud es

poden veure restes d‟un altre arc desaparegut. La volta del passadís és feta amb

pedres toscament tallades.

Possiblement sigui una construcció dels segles XIII-XIV.

22.30. Portal de Dalt de la muralla: es troba a l‟extrem d‟occident, unint dos llenços

de muralla que encerclaven el recinte, al camí vers Albanyà. S‟obre en la base d‟una



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

torre quadrada d‟uns 12 m. d‟alçada. El portal i també la torre són ben conservats. A

la part superior de la torre s‟hi veuen restes de merlets; té, també, espitlleres

rectangulars molt allargades. El parament és de grans pedres, sense esquadrar,

unides amb argamassa, excepte la façana sud que té, en part, carreus ben escairats.


22.31. Portal mitger de la muralla: En el llenç meridional de la muralla paral·lel al riu,

s‟obre el tercer i menys utilitzat portal de la muralla. Els arcs són de mig punt,

adovellats; conserva l‟espai que servia per pujar i el rastell. Al seu damunt s‟aixeca un

fragment de mur molt ben cohesionat amb argamassa; no queda clar si la porta fou

oberta en el mur o bé són restes d‟una torre quadrangular. Conserva unes petites

espitlleres i els merlets.


2.23 SANT PERE PESCADOR

23.1. Antiga Capella de Sant Sebastià: Edifici d‟una nau amb capçalera poligonal,

amb el mur nord apuntalat i contraforts, l‟absis de planta semidecagonal i la volta de

llunetes. De la façana destaca la porta rectangular, el petit ull de bou del damunt i el

petit campanar de cadireta d‟un sol arc de mig punt situat al vèrtex de la teulada.

L‟antiga casa de l‟ermità s‟uneix pel costat sud i els dos edificis són coberts amb la

mateixa teulada a dues aigües. Va mantenir la funció religiosa fins a la Guerra Civil,

quan fou espoliada i tancada. L‟any 1985 s‟aprova la seva restauració i rehabilitació

com a Oficina de Turisme, obres que no s‟acaben fins el 1995.

23.3. Can Cruset (carrer Bon Aire, 18): Casa formada per dos cossos, un de planta

baixa i pis i l‟altre de planta baixa i dos pisos. De la façana destaquen les obertures

emmarcades amb grans carreus de pedra ben escairada, el portal adovellat per arc de

mig punt, tres finestres allindades i una galeria de tres arcs de mig punt. L‟edifici

presenta reformes posteriors.

23.4. Can Sunyer: Casa formada per tres crugies perpendiculars a la façana, que és

lleugerament atalussada. La porta d‟entrada té unes mènsules incorbades que

aguanten una llinda amb un escut en relleu. L‟edifici del s. XVI ha sofert reformes

posteriors.

23.5. Casa al carrer Bon Aire, 20 (i torre de la muralla?): Antiga masia d‟una planta

amb tres crugies perpendiculars a façana, construïda en èpoques diverses i aixecada

sobre les restes de la muralla medieval. A l‟angle nord-oest de la façana destaca una

petita torre cilíndrica que en el seu interior conté un pou. Les seves parets són de

pedruscall i està suportat per un contrafort.

23.6. Casa al carrer Bon Aire, 5: Casa d‟una sola crugia perpendicular a façana,

amb parets de pedruscall. A la llinda de la porta hi ha un escut decorat amb dibuixos

geomètrics. L‟edifici ha estat reformat posteriorment.

23.7. Casa al carrer Bon Aire, 9: Edifici de planta baixa i dos pisos. El primer amb

tres obertures amb balcons i llindes amb decoració vegetal. El segon amb galeria

d‟arcades, d‟arc de mig punt sobrepassat i amb l‟interior dentat, evocant l‟arc de

ferradura.

23.8. Casa al carrer del Riu, 3: Edifici de planta baixa i dos pisos, amb aparell de

pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures.

23.9. Casa al carrer Girona, núm. 6 (o núm. 24): És una construcció de diverses

èpoques amb restes del segle XVI com la portalada.

23.12. Casa del Dr. Josep Vidal: Planta formada per tres crugies que donen a façana

i que són perpendiculars a la mateixa. A la part superior hi ha dues crugies paral·leles

a façana. A la planta baixa hi ha dos portals rectangulars construïts amb pedres ben

escairades. A la llinda d‟un dels portals hi ha la data de 1603, i en una finestra la de

1771.

23.13. Cases al carrer Cavallers, núm. 2, 6 i 11: Es tracta de construccions en el

nucli antic bastides en el segle XVI i amb reformes posteriors, que presenten

interessants elements arquitectònics.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

23.14. Castell de Sant Pere Pescador o Casa Can Caramany: El casal es troba en

l‟emplaçament on anteriorment hi havia el castell medieval de Sant Pere. L‟edifici

presenta elements de diverses èpoques que van del segle XVI al XIX, a causa de les

contínues modificacions. Està format per diversos cossos, el situat al costat de

tramuntana té la planta rectangular i està construït damunt de l‟antiga muralla, que es

pot veure en una alçada d‟uns sis o set metres. Al costat d‟aquest, hi ha una torre del

segle XVIII-XIX de planta rectangular i de tres pisos, amb els murs molt inclinats i

atalussats. El cos situat al costat de migdia està format per una sola crugia de planta

rectangular, amb una galeria al primer pis amb set arcades d‟arc de mig punt i dues

finestres del segle XVI a la façana. El tercer cos, perpendicular als dos anteriors, està

format per dues crugies paral·leles construïdes amb volta de canó. Hi destaquen

elements del seu pati com els dos arcs rebaixats de la seva façana i l‟entrada principal

on hi ha un portal d‟arc rebaixat, amb un gran escut de relleu dels Caramany amb la

data de 1883 al seu damunt.

23.19. Església Parroquial de Sant Pere Pescador: L‟actual església es troba

construïda sobre l‟antiga església de Sant Pere; era romànica (s. XII-XIII). D‟ella

encara es conserven restes a la banda de tramuntana. L‟actual és un gran edifici

d‟una sola nau dividida en diferents crugies per uns arcs torals de mig punt, amb

capelles laterals i capçalera poligonal amb contraforts a l‟exterior. El campanar és de

base quadrada i cos superior octogonal amb quatre arcades de mig punt. L‟absis té

una sagristia a cada banda formant una planta en forma de creu. A la façana de

ponent hi ha la porta principal que està decorada amb columnes adossades i amb

grossos capitells que imiten l‟estil corinti, al seu damunt, hi ha un rosetó.

23.20. Font de la plaça: Construcció a partir d‟un cos octogonal cobert amb cúpula.

Els seus sortidors tenen forma de dos peixos entrellaçats i la pica és de pedra.

23.21. Restes de la muralla: Del recinte emmurallat, que encerclaven la vila

constituint l‟antic nucli medieval fortificat, en queden pocs vestigis que pertanyen a la

possible reconstrucció del s. XV, després dels aiguats que arrasaren la població l‟any

1421. Avui es conserva la muralla del carrer del Forn a ponent i tramuntana, al carrer

de la Granada a tramuntana i llevant, i els carrers del Carme i la Mare de Déu del

Portalet al portal sud de la muralla. A ponent i tramuntana hi ha restes de llenços i una

torre a l‟angle NW que es troba construïda sobre restes d‟una antiga torre circular.

23.24. Hotel i restaurant Can Ceret (restaurat): Gran casal restaurat amb parets de

pedra vista transformat en hotel-restaurant, constituït per planta baixa i dos pisos. La

coberta és amb teulada a dues aigües, a la part est de l‟edifici i, en terrassa, a la part

occidental.

23.25. Can Mengol (o Armengol): Casal amb parets de pedra vista, amb planta

baixa i dos pisos i amb pati d‟accés.

23.26. Necròpolis del Serradar: Conjunt de 10 tombes rectangulars que es troben

arrenglerades en sentit nord-sud. Van ser trobades el 1986 durant uns desguassos de

les voreres de les carreteres. Aquests sepulcres datarien del s. XI.

Fotografia extreta de E. Carreres, Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.

2.24 SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA

24.1. Can Puig Baró: Edifici de planta baixa i pis que ha sofert una restauració molt

important a la façana principal. En aquesta hi trobem una porta d‟accés adovellada i

d‟arc de mig punt al centre. La planta baixa és completa amb una obertura allindada a

cada banda de la porta. Al primer pis hi ha tres obertures, la més remarcable és la

central ja que és de tipologia gòtico-renaixentista. A la casa s‟hi conserven restes d‟un

antic portal de muralla.

24.2. Can Puigferrer: Casa entremitgeres de planta baixa i pis, amb portal adovellat

per arc de mig punt. Al primer pis hi ha quatre obertures que estan emmarcades en

pedra i són de tipologia renaixentista, la de l‟esquerra és resultat d‟una modificació. La

façana de migdia presenta una distribució irregular de les obertures, algunes originals

i d‟altres fruit de modificacions. L‟element més destacable és una petita finestra

conopial.

24.3. Església Parroquial de Santa Llogaia: La primera església deuria construir-se

en el segle XI, i segurament hauria estat destruïda durant el gran aiguat que va patir



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

l‟Empordà l‟any 1421. D‟aquest temple primitiu només resta un fragment del mur, el

lateral nord de la nau des de l‟angle amb el frontis fins a la cantonada amb la

capçalera, que ha quedat integrat al nou edifici. L‟església actual és d‟una sola nau

amb absis poligonal. En la façana hi ha una portalada rectangular amb llinda, i en

l‟angle SW hi ha el campanar de planta quadrada.

24.5. Antiga bòbila al costat de la N-II: Construcció de planta baixa i dos pisos, amb

teulada a dues aigües i feta amb rajol arrebossat. Per la denominació que rep i les

seves característiques, podria tractar-se d‟una bòvila d‟inicis de segle XX,

abandonada. Es localitza a prop del p.k. 2 de la carretera N-IIa, just abans de

travessar el riu Manol pel sector del Pont del Príncep.

2.25 SIURANA D’EMPORDÀ

25.1. Cases a l’entorn de les restes del Castell de Siurana: El Castell de Siurana

fou un dels més importants de la comarca en el segle XIII i posteriors. En l‟any 1413

es té constància de la necessitat de reparar els seus murs, valls i torres. A la primera

meitat del segle XIX estava en estat ruïnós, i actualment només queden restes al

voltant de l‟església. El petit nucli de cases properes a l‟església aprofiten els

materials de l‟antiga església i d‟aquest castell enrunat, tal i com ho evidencien els

seus murs i altres elements de l‟interior de les cases com arcs.

25.2. Església Parroquial de Santa Coloma de Siurana: La primitiva església

romànica apareix documentada l‟any 1077, i era d‟una sola nau amb creuer o tres

absis i una capella en el braç de creuer dedicada a Sant Antoni afegida al segle XIV.

Al 1790 consta que aquesta església s‟havia ensorrat, fet que propicia que a finals del

segle XVIII i principis del XIX es construís la nova església aprofitant els enderrocs de

l‟anterior i del castell proper. L‟edifici actual és d‟una sola nau amb tres capelles

laterals a cada costat i capçalera carrada a l‟exterior i poligonal a l‟interior. La

portalada de la façana principal té forma rectangular i té una creu de baix-relleu que

data de 1778. Al seu damunt hi ha un senzill rosetó i un rellotge de sol, i al seu costat,

encastada a la paret, hi ha una làpida gòtica de l‟any 1330. Un altre element destacat

és el campanar que data del 1935 i que fou refet el 1953. S‟eleva a l‟angle sud-oest,

és de planta rectangular i té dos pisos d‟obertures d‟arcs de mig punt, el superior és

modern.

25.3. Mas de la Brava: Casal de planta rectangular i de grans dimensions que

presenta elements constructius de diverses èpoques. La torre de planta rectangular i

parament de carreuada, amb algunes espitlleres a la part superior, és dels segles XIII

o XIV, amb alguns afegits com la finestra del s. XVI. De la façana destaquen el portal

adovellat i les finestres emmarcades amb pedres ben escairades. Actualment és el

centre d‟una important explotació agrícola.

25.4. Rec Sirvent: Aquest rec és el límit meridional del municipi; divisòria amb

Vilamacolum i Torroella de Fluvià. És un dels dos canals més importants d‟aquest

sector de la plana, i va a parar al mar, a la mateixa desembocadura del Fluvià.

Antigament movia nombrosos molins fariners. Actualment és utilitzat per una extensa

zona de regadiu amb l‟ajut de sèquies adjacents.

25.5. El Molí d'en Biell: És situat a la part de llevant del nucli de Baseia, vora el camí

que comunica aquest veïnat amb la carretera de la Bisbal, a l‟alçada del pont de la

Gola, prop del mas de la Bomba. El nom actual del molí és una simplificació fonètica

del cognom dels seus antics propietaris, els Ballell, una família d‟hisendats de

Borrassà. L‟edifici actual fou construït per Anton Ballell a principi del segle XVIII. El

molí forma part d‟un complex d‟edificis de la mateixa època i d‟altres construccions

molt més recents que s‟han fet per adaptar la finca com a segona residència, amb

casa per als masovers i explotacions agrícoles i ramaderes.

El molí pròpiament dit està annexat a la part de llevant del mas. És de planta

quadrada i teulat a dos vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes, i està construït

en pedruscall. Les cantoneres, les portes i les finestres són de carreus ben treballats

de pedra d‟Avinyonet. La llinda de la porta d‟accés és de considerables dimensions, i

al centre hi ha l‟escut dels Ballell, que és de forma ovalada, amb el contorn dentat,

sobre el que hi ha una creu. Al centre de l‟escut, dins d‟un òval concèntric amb el

perifèric, hi ha les lletres BA. Sobre l‟escut, a dreta i esquerra, hi ha els anagrames de

Jesús i de Maria, respectivament. A la part inferior figura el nom Anton Ballell i l‟any

1701.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Aquest molí era de tipus pirinenc: no tenia canal ni bassa i aprofitava la força de la

Ribera de Siurana en passar per un terreny desnivellat i amb pendent. Aquest

desnivell originava –de fet això encara es pot observar actualment- un corrent d‟aigua

molt potent, que travessava el carcabà format per dos arcs rebaixats. En el jardí de la

finca, i provinents d‟aquest molí, hi ha dues moles de conglomerat de pedra.

25.6. El Molí (de la Ribera): És conegut amb el simple nom del Molí. Sota ell

s‟apleguen un conjunt d‟edificis entre els quals hi ha un mas, els magatzems, un antic

pou de glaç, una granja i una residència dedicada al turisme rural.

L‟edifici primitiu del molí ha estat molt modificat. Actualment n‟és visible el carcabà,

format per tres arcs de mig punt de carreus de pedra calcària ben treballats.

D‟aquesta mateixa pedra i característiques són dues finestres aparedades que

corresponen al primer pis i a les golfes. La part més antiga es pot datar del llarg

període que va dels segles XVI al XVIII. Aquest molí disposava de rec i de bassa, que

han arribat intactes fins a nosaltres.

25.7. Pou de glaç del Molí de la Ribera: Forma part de la finca anomenada “El Molí”

situada a tocar la Ribera de Siurana. És un edifici de planta circular, cobert amb

cúpula semiesfèrica. Interiorment fa uns 7 m. de diàmetre. Les parets laterals són de

pedruscall de l‟entorn, unit amb argamassa en una alçada exterior de 3.5 m.

Posteriorment se sobrealçà 0.5 m. i aquesta part superior del mur fou bastida amb

petits carreus treballats d‟una manera força tosca. Aquesta paret és rematada amb

una filada de rajola que forma una mena de cornisa. Exteriorment la cúpula sobresurt

poc dels murs laterals i està recoberta d‟una capa d‟arrebossat força recent.

El pou de glaç del Molí de Siurana és un edifici datable en el segle XVII o XVIII, i fet

en dos moments constructius diferents. Els murs laterals, fins a una alçada de 3.5 m.,

pertanyen a l‟edifici primitiu, mentre que la part superior d‟aquest mur i la cúpula

corresponen a una reforma posterior.

25.9. Jaciment del Serrat: Vestigis d‟un petit poblat ibèric que continua amb

l‟ocupació durant els primers anys de la romanització. S‟ha trobat diferents materials

com una comuna ibèrica, una àmfora de boca plana, tègula i dòlia.

2.26 VILABERTRAN

26.1. Antic rentador públic: Situat al costat d‟una bassa que s‟abasteix a partir de

l‟aflorament superficial de les aigües, que en la resta de l‟entorn és drenat per la xarxa

de canals.

26.2. Antiga bassa d’aigua i bomba: Edificació agrícola formada per una bassa

quadrada de quatre metres que s‟alimenta per una bomba moguda per la tracció d‟un

animal dins d‟un espai circular i cobert de 8 metres de diàmetre.

26.3. Can Gil: És la casa principal d‟una antiga propietat d‟uns 30 x 30 metres que

afrontava amb la plaça. S‟hi destaca en la façana un portal d‟arc de mig punt i, al seu

damunt, una magnífica finestra gòtica. El casal ha estat reformat.

26.4. Can Reig (torre i jardins): Edifici de finals del s. XIX i de principis del XX,

construït per i per a l‟enginyer forestal Josep Reig, que morí prematurament. Va ser

heretat pel pedagog i artista figuerenc, Ramon Reig, que la utilitzà com a segona

residència. Durant la guerra civil i els anys posteriors es convertí en quarter militar pel

comandament de la zona, donada la seva situació privilegiada. L‟any 1958

l‟ajuntament inicia gestions per a la seva adquisició, amb resultat favorable, ja que el

9-7-1959 es va signar el contracte de compra-venda (el cost total de 400000 pta.

abonades a la família Reig, en 10 anys, a raó de 40000 pta. anuals sense cap mena

d‟interès). El 15-I-1961 es va celebrar la Festa de inauguració amb motiu de la seva

adquisició, reforma i habilitació com a Casa de la Vila, Jutjat de Pau, Dispensari mèdic

i Escoles.

26.6. Casa Bassols o Can Pou de Verges: Edifici representatiu de la majoria de

cases del casc antic de Vilabertran que varen ser construïdes durant els segles XVI i

XVII. En aquest cas, és un casal on destaca el portal d‟entrada d‟arc de mig punt. Les

seves grans dimensions deixen entreveure la seva importància en una altra època. A

mitjans del s. XX ha estat molt reformada.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

26.7. Casa de la Font del Soc: Casa amb porxo i jardí d‟un classicisme popular i una

nau de magatzem de planta basilical. La casa va ser construïda durant la segona

meitat del s. XIX. Originalment era utilitzada com a hostal, després com a finca de

lleure d‟una comunitat religiosa, i més tard, com a explotació agropecuària i segona

residència.

26.9. Font del Soc: Bell paratge a ponent de terme municipal. És un lloc històric per

que l‟any 1843 Abdó Terrades organitzà la primera trobada popular de caire socialista

i federal al sud dels Pirineus. Es tracta d‟un aflorament natural en un espai d‟ús

tradicionalment semipúblic, que dóna nom al paratge. Al seu voltant es troben les

restes de jardins i algunes edificacions, els primers probablement de finals del s. XIX i

principis del s. XX.

26.10. Monestir de Santa Maria de Vilabertran: Va ser declarat monument històrico-

artístic nacional el 1930. Entre 1948 i 1955 es van realitzar les primeres obres de

restauració que va comportar l‟enderrocament de part de l‟obra de fortificació del

segle XV. Actualment les obres de restauració es centren en el sector gòtic. Consta

de tres sectors diferenciats i de cronologia diversa. En primer lloc, l‟església romànica

que va ser construïda entre 1080 i 1100. És de planta basilical i té tres naus. Té una

capella gòtica del s. XV. Al costat de la façana hi ha un bell campanar de torre

llombard (s. XII) on s‟hi guarda la notabilíssima creu de Vilabertran, peça romànica

d‟orfebreria. El segon element arquitectònic és el claustre que es troba envoltat dels

antics edificis conventuals (XII-XIV), la Sala Capitular i la Sagristia. És també del segle

XII, d‟estil romànic i té planta trapezoïdal amb capitells molt simples. El tercer edifici

és el Palau Abacial o Abadia, del 1410 – 1424, que és un dels exemplars més

notables d‟arquitectura civil catalana d‟estil gòtic.

2.27 VILAFANT

27.1. Can Puig Massanet: Se‟ns dubte és una masia que destaca entre la resta que

hi ha disperses pel municipi. És una gran casa pairal, envoltada per un gran jardí, de

planta quadrada i de composició clarament simètrica. Està formada per tres crugies

perpendiculars a les façanes d‟accés amb sostres de voltes escarceres i llunetes. Als

extrems oest i est hi ha dues crugies perpendiculars a les anteriors que donen lloc a

les galeries. La crugia central és la més àmplia i conté al mig el cos d‟escala, i als

costats el menjador i la sala, i comunica amb quatre sales amb alcoves. Destaquen

els motlluratges i pintures dels sostres de les peces principals. La façana principal

conté dues torres als extrems que deixen, entremig, lloc a una galeria coberta en

planta baixa i encarada al jardí. A les façanes migdia i est hi ha també galeries a tot el

llarg. Can Puig ha estat sempre una pairalia acomodada, com ho demostren els

salons nobles amb sostres decorats, la capella, la biblioteca i l‟habitació per al bisbe,

que feia nit quan es desplaçava a les visites pastorals. A més, es conserva un

important arxiu que aplega set patrimonis: el Llavanera de Lladó i Crespià, l‟Alsina i

Tallada de Sant Martí de Llémena, el Bernó i Martí de Sant Pere Pescador, el Mauri

de Vall de Begur, Vall-lIobrega de Torroella de Montgrí. Fou construït l‟any 1781 i

ampliat el 1878; entremig, es construeix la masoveria.

27.2. Can Soler al camí d’Olot: Vil·la de ciutat jardí a les afores de la població. És un

casal de planta baixa i pis, amb un volum aproximadament cúbic. Façana d‟obertures

allindades, allargades amb dues tribunes, compositivament importants, que

flanquegen l‟entrada. Fou construïda per un dels quatre germans Soler, família de

Vilafant dedicada a la rajoleria, a la fabricació de mosaics hidràulics, etc.

27.3. Can Soler del carrer Orient (també coneguda com Can Ginjaume): Vil·la

corresponent al tipus de ciutat-jardí, ubicada als afores de la població. Del casal,

constituït per diversos volums, destaca la torre-dipòsit-mirador, un xic

desproporcionada. El conjunt està envoltat per un important jardí d‟arbres diversos

que queda clos per la tanca de paret i forja, amb interessant portal d‟entrada. Nota:

segons el plànol es troba el carrer que passa per davant no és el d‟Orient sinó el

Ciutadella.

27.4. Castell de Palol Sabaldòria: Documentat des de l‟any 1167, es creu que podria

tractar-se d‟una fortificació alt-medieval. En queden algunes restes situades a pocs

passos a llevant de l‟església. Es conserven alguns murs a dues cotes diferents que

defineixen dos rectangles concèntrics allargats, amb restes d‟una cisterna a l‟interior i

els fonaments d‟una gran torre de planta circular a l‟extrem de migdia, de forma

circular de 6.5 metres de diàmetre exterior.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

27.5. Centre de Cultura i Esbarjo: El local constava de sala per a ball, funcions de

teatre, biblioteca i cafè. Va ser una de les sales de festes dels pobles més conegudes

de la comarca en l‟època. La sala de ball està construïda sobre un sòcol de terrasses

que, aprofitant el desnivell, conté el bar amb accés per una terrasseta. La façana és

de dos pisos d‟obertures, totes allindades, amb coronament triangular esglaonat.

L‟edifici fou inaugurat el 15 de setembre de 1929 i, al 1954, es van fer importants

obres de millora, ampliant el bar, la sala de juntes i la biblioteca.

27.6. Església de Sant Cebrià de Vilafant: Edifici de planta rectangular, d‟una nau

de volta apuntada i seguida, i sense absis destacat. El campanar té forma de torre i

s‟alça a l‟angle nord-oest de l‟edifici, amb quatre arcades de mig punt i una coberta en

forma de piràmide. En la façana principal, a ponent, hi ha una porta neoclàssica del s.

XVIII, d‟arc rebaixat, amb motllures decoratives al seu damunt, un frontó i una

obertura circular o rosetó. Al mur meridional hi resta la porta antiga (s. XII-XIII), avui

tapiada. A la banda de llevant s‟hi adossà la sagristia i a l‟extrem de ponent l‟escala

que puja al campanar (s. XVIII). L‟Església documentada l‟any 1193 en el testament

de Ramon de Vilafant, fou ampliada en el s. XIII i renovada a finals del s. XVIII

després de patir importants destrosses durant la Guerra dels Trenta Anys.

27.7. Església de Sant Miquel o Sant Tomàs de Palol Sabaldòria: Edifici pre-

romànic, d‟una nau amb absis trapezial, construït als segles VIII-IX i modificada en els

segles XVI i XVII, tal com s‟observa en el mur de migdia. Actualment l‟edifici presenta

un estat ruïnós, la volta està enfonsada i els murs estan parcialment enderrocats.

L‟església era dedicada a Sant Tomàs, segons Botet i Sisó, altres autors creuen que

el seu patró era Sant Miquel. Al lateral esquerra de la capella té un cos central sortit

que sembla posterior al parament primitiu. A la façana de ponent hi havia una porta de

la qual en resten algunes dovelles de seu arc, al seu damunt hi ha un fris “d’opus

spicatum” i damunt d‟aquest una finestra d‟un sol biaix d‟arcs de forma lleugerament

rebaixada (actualment tapiada). Es veuen rastres del basament d‟un campanar de

cadireta.

27.8. Fàbrica de rajols / Bòbila d’en Soler: Aprofitant la gran quantitat de sediments

argilosos de la zona, s‟introdueix amb força la indústria de la rajoleria que provoca un

canvi espectacular en l‟economia primària de la població. Al 1620 hi funcionen quinze

forns, a la segona meitat del s. XVIII funcionen onze rajoleries i al 1880 s‟obre la gran

bòbila de Rafael Soler al terral de Palol Sabaldòria, que va agrupar tota la producció

rajolera de la vila i fou una de les més importants de la vila. La bòbila d‟en Soler

representa la mecanització del procés i per tant una major producció a preus més

baixos. L‟any 1915 s‟amplia la fàbrica que segueix el seu creixement. Entre 1965 i

1975 disminueix la producció i es tanca, restant avui dia totalment abandonada. La

fàbrica està composta per un conjunt d‟edificis de maó vist entre els quals destaquen

la gran nau de planta rectangular i l‟alta xemeneia del forn. També hi podem trobar un

jaciment on hi és present una necròpolis i un camp de sitges d‟època ibèrica, amb

material destacable com una estela funerària ibèrica.

27.9. Mas de Palol: Masia del segle XVI que actualment està en ruïnes, a l‟igual que

la resta d‟edificis del Palol Sabaldòria: l‟església i el castell medieval, i una rajoleria on

s‟explota la terra argilosa de l‟indret. És una gran casa pairal de planta baixa i dos

pisos. Al 2001 l‟Ajuntament de Vilafant i l‟Institut de Patrimoni Cultural de la Universitat

de Girona van dur a terme una campanya arqueològica que va consistir en l‟obertura,

davant aquest mas, d‟unes rases que confirmessin l‟existència de restes

arqueològiques a l‟era del mas, en la realització d‟un projecte d‟intervenció

arqueològica sobre el conjunt medieval.

27.10. Mas Requesens: Masia de tipus basilical, amb planta rectangular i planta

baixa, pis i golfes. El cos central té coberta a dues vessants, i els laterals, adossats al

central, a una vessant. La façana principal presenta un gran portal d‟arc rebaixat

emmarcat per gran dovelles de pedra i, al seu damunt, finestra d‟arc conopial

decorada amb un arabesc calat i relleus amb motius vegetals. A la planta baixa hi ha

unes voltes de canó a quatre punts de gran amplada fetes de rajola i vestigis de

portes d‟escassa altura. Si es para esment al mas, es poden apreciar diverses

inscripcions, algunes de caràcter religiós. A la llinda de la finestra principal es diu: “In

omnibus operibus tuis memorare novissima” (En tota les teves obres recorda‟t de les

darreries). També hi ha les lletres JHS i MA amb un cap d‟àngel a cada costat. La

finestra està rematada amb un escut senzill, amb una creu i la lletra R. Damunt de

l‟escut una inscripció força interessant ens indica quan fou construït el mas “Fonc

posada 12 de juny de 1542”. També són destacables dues finestres amb impostes

decorades. Una torna a repetir l‟escut i la lletra R i porta la inscripció 1602. L‟altra duu



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

la inscripció “Primum Querite Regnum Dei” (Cal cercar primer el regne de Déu). A la

planta baixa hi ha unes voltes de canó a quatre punts de gran amplada fetes de rajola

i vestigis de portes d‟escassa altura. Sobre una porta figura la inscripció “Opera tua

manifesto te Faciunt” (Per les teves obres et coneixeran) i una altra que diu “In domino

confido” (Confio en el senyor). Des de 1994 la masia funciona com a restaurant.

27.11. Tipologia de cases a la carretera / Eixampla: Cases construïdes al llarg del

tram comprès entre el carrer de Llers i la ronda del Nord, al costat de la nova carretera

de Figueres a Besalú construïda al 1878. Aquest fet va suposar el major creixement

urbà de Vilafant en època moderna. El 1883 es basteixen les de Pere Ginjaume i de

Gabriel Vilà, el 1886 la d‟Esteve Olivera, el 1887 la de Jaume Ginjaume, la d‟Anna

Casadevall el 1889, la de Sebastià Corney el 1900 i la d‟Arnicet Badosa el 1902.

27.12. Ajuntament de Vilafant: Edifici de nova construcció, projectat el 1991 i

inaugurat, en una primera fase, el 1995; de lluny, s‟assembla o recorda una antiga

fàbrica. La construcció es fa pensant en donar resposta a les creixents necessitats

administratives del municipi, el qual, per la proximitat geogràfica amb Figueres, ha

experimentat una expansió demogràfica i urbana notables. Amb el nou ajuntament es

resolien les insuficiències derivades de l‟antiga Casa de la Vila, construïda el 1934.

Els treballs foren executats per l‟empresa Cobracon, i en fou l‟arquitecte, Juli Illueca.

L‟ajuntament s‟emplaça sobre un terreny espaiós, entre el carrer de la Devesa i el

camí del mas Bonet.

La part inferior està destinada a magatzem, policia local, biblioteca, jutjat de pau i

assistència social. El primer pis és l‟estatge de l‟ajuntament, amb el saló de sessions,

despatxos de l‟alcalde, regidors, secretaria i sales administratives. La segona planta

es destina als serveis d‟exposició, actes culturals i d‟arxiu.

27.13. Mas Niceto: Mas situat als afores de Vilafant, entre el Mas Requesens i

l‟ajuntament, a la riba esquerra del rec de les Costes. Edifici de planta baixa, pis i

golfes, amb teulada a dues aigües. Parets mestres que conserven part de

l‟arrebossat, amb carreus força escairats a les cantoneres.

27.14. Molí de Can Massanet: Ubicat prop del mas del mateix nom, prenia les aigües

del riu Manol, pel marge esquerre, prop del terme municipal d‟Avinyonet, al paratge de

les roques de Pau.

27.15. Alzina monumental al costat del molí de Can Massanet: Declarada arbre

monumental pel Departament d‟Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat per

ordre del 19 d‟abril de 1991. Es considera que té uns 200 anys de vida. Té una alçada

de 12 metres i 3.10 de perímetre. Al peu del tronc de l‟alzina brolla la font de Can

Massanet.

2.28 VILAMACOLUM

28.2. Can Geli: Gran casa pairal refeta al s. XIX amb una capella oratori dedicada a la

Mare de Déu de Gràcia i d‟inspiració clàssica, notable pel conjunt arquitectònic

interior. Va pertànyer a la família Geli que al s. XVII obtingueren la condició de

ciutadans honrats de Perpinyà. Aquest casal va servir d‟escenari per a la novel·la “Les

closes” (1979), inspirada en fets reals que van succeir al mateix indret. L‟edifici és de

planta rectangular i està format per tres crugies perpendiculars a façana. Destaquen

els tres pisos d‟arcs de mig punt de la façana lateral. El conjunt es completa amb el

jardí.

28.3. Can Granés: Destaca la façana principal que té diverses obertures decorades

amb simples ressalts o amb motllures de tipus renaixentista. A la façana nord hi ha

una petita finestra gòtica d‟un únic arc.

28.4. Can Selmo: Amb elements del segle XV – XVI i capitells esculpits a l‟interior i

l‟exterior. Era probablement la casa Delmera de Sant Pere de Rodes. La façana és

l‟element de més interès, i va ser construïda amb carreus regulars, amb portalada

d‟arc de mig punt, avui tapiada. A l‟interior conserva diversos elements d‟interès com

capitells amb decoració.

28.5. Casa dels masovers de Can Geli: Formada per tres crugies perpendiculars a

façana. Les parets són de pedruscall i els sostres de voltes de canó. La casa està

destinada a la masoveria de Can Geli.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

28.6. Casal Can Tet: Conserva elements del gran casal fortificat dels segles XV i XVI

i finestres gòtiques amb decoració floral. El casal està adossat a una torre de defensa

situada a la cantonada de la crugia de llevant. El portal és d‟arc de mig punt, i en la

façana és visible les diverses modificacions que ha patit.

28.7. Església Parroquial de Santa Maria de Vilamacolum: Edifici romànic bastit en

dues etapes: l‟extrem oriental de l‟única nau i l‟absis semicircular són del segle XI, la

resta és del XII – XIII. Ha estat restaurada i modificada posteriorment degut a la

fragilitat dels seus murs i la manca de fonaments sòlids. No s‟esdevé parròquia fins el

1270. És de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i dues capelles

laterals. Hi ha dos contraforts a cadascuna de les façanes laterals.

28.9. Can Martinot (o can Torrecabotes): Mas de proporcions considerables situat al

nord del nucli urbà de Vilamacolum, format per planta baixa, primer pis i golfes, amb

teulada a dues aigües; parets de pedra vista. Destaca a l‟ala occidental la galeria

porxada oberta en la primera planta. Mentre es realitzava aquest inventari es trobava

en procés de restauració.

2.29 VILAMALLA

29.1. Can Boach: Masia de planta rectangular i tres crugies paral·leles a la façana,

que al mateix temps és l‟element més destacable. Està construïda amb pedruscall i té

grans carreus emmarcant les obertures i les cantonades. Destaca també el gran portal

de mig punt de grans dovelles i la finestra allindada que el corona.

29.2. Can Peix: Gran finca envoltada per una tanca amb l‟entrada emmarcada amb

dos pilars decorats amb ceràmica. L‟edifici principal és de planta rectangular i coberta

a dues aigües, i destaca la torre de planta quadrada que el corona i el rellotge de sol

de la façana.

29.4. Església de Sant Vicenç de Vilamalla: Església d‟una sola nau amb capçalera

carrada (sense absis). La façana principal té una rosassa al centre i una portalada de

tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La part superior és rematat per

un campanar de cadireta, format per tres pilastres que no tenen els arcs de

coronament. Prop de l‟angle de capçalera s‟ha adossat més modernament la sagristia.

Al mur lateral nord hi ha tres contraforts, dos d‟ells de certa antiguitat. L‟actual edifici

és un interessant exemple del romànic tardà (s. XII i XIII). La part interior de l‟edifici

fou restaurada el 1990.

29.6. L’Abadia (masia i torre): Masia del segle XVII adossada a una torre de defensa

medieval a la banda nord-est, construïda en els segles XIII i XIV i que podria haver

estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. D‟aquesta torre es conserven

tres espitlleres rectangulars en el mur septentrional i les restes d‟una probable finestra

coronella gòtica d‟arcs apuntats. Del mas sols es conserva una nau amb volta,

alineada a la torre.

29.7. Masia a la plaça de la Font: Masia de planta quadrada i tres crugies

perpendiculars a la façana principal. Aquesta és d‟aparell de pedruscall i les obertures

estan emmarcades per carreus de pedra en la planta baixa i de totxo a la planta pis.

29.8. Rentador o safareig públic: De planta rectangular i cobert. Fa molts anys que

està en desús encara que s‟ha conservat com a part del patrimoni del poble. Per

aquest motiu fa poc temps que va ser restaurat. Actualment continua estant en desús,

tot i que se li ha incorporat un molí de vent per a l‟extracció d‟aigua subterrània.

29.9. Creu de terme a la cruïlla de la crtra. de Vilamalla a Garrigàs amb la del

veïnat de l'estació: Creu de ferro sobre una pilar amb la inscripció de l‟any de

realització, el 1958, a la cruïlla de la carretera que va de Vilamalla a Tonyà i a

Garrigàs (GIV-6227), d‟una banda, i la pista asfaltada que va a l‟estació, de l‟altra.

29.10. Font al costat del rentador públic: Font situada al costat dret del rentador

públic, d‟un únic canyo; la seva construcció està feta a base de còdols de riu lligats

amb morter. Porta una sèrie d‟inscripcions, entre les quals les de l‟any 1627.

29.12. Masia de Can Brugués: Mas de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües,

en procés de restauració en el moment de fer-se aquest inventari.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

2.30 VILAMANISCLE

30.1. Can Gironell: Casal construït a finals del s. XIX i principis del s. XX, amb planta

rectangular i extremadament allargada. Destaquen les diverses portes de la planta

baixa, però sobretot, la llarga i ampla galeria que recorre tot el primer pis, feta d‟arcs

de mig punt i baranes de balustres de rajol. Darrera d‟aquesta façana hi ha totes les

habitacions de l‟habitatge. És l‟edifici civil, juntament amb Can Gorgot, més

emblemàtic de Vilameniscle.

30.2. Can Gorgot o Castell de Vilamaniscle: Gran casal de planta rectangular amb

planta baixa i dos pisos, conegut amb el nom de Castell de Vilamaniscle, tot i no tenir

l‟aspecte d‟una fortalesa, sinó d‟una gran masia fortificada. En la façana principal

destaca un gran portal adovellat d‟arc de mig punt, amb emblema en relleu al seu

damunt amb decoració barroca. L‟interior del casal es troba en un estat deplorable: la

teulada s‟ha enfonsat en diferents punts, alguns llenços de mur s‟han enrunat, etc.

30.4. Església de Sant Gil: De planta basilical i reduïdes dimensions, amb absis

semicircular i dues capelles laterals que donen lloc a un creuer. L‟entrada al temple és

a través d‟una senzilla porta adintellada, decorada amb pilastres i mènsules d‟estil

neoclàssic. Sobre el mur de la façana hi ha el campanar de cadireta. De l‟església

anterior del segle XIV no queda cap vestigi.

30.6. Paratge de la Font: Espai verd de reduïdes dimensions a l‟extrem oriental del

nucli urbà. Inclou una font d‟un únic canyo que arrenca d‟un muret de pedra vista d‟un

metre d‟alçada, aproximadament.

30.7. Capella de la Mare de Déu del Raïm: Habitatge situat a la plaça major del

poble en el que, la planta baixa, conté una capella, possiblement particular, dedicada

a la Mare de Déu del Raïm.

2.31 VILANANT

31.1. Can Cirera: Casa de planta baixa i pis amb dues crugies paral·leles a façana.

De la façana destaca el gran portal adovellat amb escut gravat i la finestra de mig punt

que el corona. També cal destacar l‟antic ràfec de cairats i llates.

31.2. Can Genover: Masia del s. XVIII amb restes d‟èpoques anteriors i formada per

diverses construccions. De l‟edifici principal és interessant la seva façana principal

amb un gran portal adovellat amb un escut i, sobretot, l‟interior on destaca la sala

d‟escala monumental de nou metres d‟alçada, amb decoració mural figurativa al

sostre i arquitectònica a les parets. El mas compta amb una capella dedicada a Sant

Joan, d‟una nau i absis semicircular, i un pou a l‟entrada de tramuntana. Els Genover

eren una família de negociants de L‟Armentera que entre 1611 i 1621 van adquirir

diversos masos i terres. És el mas més gran del municipi.

Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Vilanant, Quad. de la Rev. de Girona, 92, Dipt.

i Caixa de Girona, 2001.

31.3. Can Nabot i molí: Mas format per un edifici en forma de torre amb un portal

d‟accés a la era, girat 45º respecte la resta d‟edificacions. El cos principal consta de

quatre crugies en planta baixa, mentre que a la planta principal les dues centrals

s‟unifiquen mitjançant un pilar de pedra, substituït avui per una volta de maó pla. El

mas té també un molí propi alimentat per un canal de captació del Manol. A més, cal

destacar que és un dels pocs masos del terme que encara és habitat per la família

que porta el cognom de la casa.

Pel que respecta al molí d‟en Nabot, fou construït el 1638. En aquella data, Miquel

Poch, negociant de Vilanant, actuant com a representant de Miquel Salvà i

Vallgornera, senyor del poble, autoritzà Martirià Nabot a edificar un molí al riberal del

Manol en el lloc que ell volgués, amb l‟única condició que la resclosa que s‟havia de

fer per prendre l‟aigua estigués situada aigües avall del molí d‟en Polit. El propietari

havia de reconèixer jurisdicció del baró sobre el nou edifici, pel qual no havia de pagar

cap cens si l‟edificava abans de cinc anys. Si el construïa fora d‟aquest termini hauria

de pagar un cens anual d‟un pollastre. A canvi d‟aquest permís, l‟adjudicatari hagué

de pagar dotze lliures.

31.4. Can Prim: Masia de planta gairebé quadrada que consta de planta baixa, pis i

golfes, amb un contrafort visible en la façana. A aquest cos principal hi ha adossats



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

diverses construccions aixecades posteriorment i en èpoques diverses segons les

necessitats. També ha estat objecte de reformes posteriors.

31.5. Can Pujades: Probablement era propietat de Jaume Pujades al 1717. El mas

està format per diverses construccions; la casa dels senyors a ponent és la més

tardana i presenta una façana gòtico-renaixentista amb portal d‟arc de mig punt

emmarcat per grans dovelles de pedra. Al seu damunt, una finestra amb guardapols.

31.6. Can Rodeja: Mas construït en èpoques diverses, amb restes ben visibles del

segle XVIII. És conegut a l‟època medieval com Mas Talera i documentat des de

mitjans del s. XIII. La família Rodeja és la propietària actual i està documentada des

de començaments del s. XVII. A la planta baixa del mas hi ha un nucli central

d‟edificació força més antic al voltant del trull amb murs molt gruixuts que arriben en

algun cas a sobrepassar els dos metres d‟amplada; adossat a aquest hi ha un cos

amb estructures d‟arcades de pedra en un costat i de pilans amb capitell en l‟altre. La

planta noble s‟organitza mitjançant una sala longitudinal que dóna accés a les

diverses alcoves que donen a la façana del camí-carrer. El Molí d‟en Rodeja forma

part de la mateixa propietat i, la seva presència, es deu a que el mas està situat vora

un meandre del riu, i s‟alimenta d‟un canal que arrenca cinc-cents metres riu amunt i

que serveix també per regar les feixes d‟horts i jardins de davant la casa.

31.8. Casa entre els carrers Bosc i del Pou: Edifici de planta baixa i pis construït

d‟aparell de còdols. La porta d‟entrada, d‟arc de mig punt i de grans dovelles ben

escairades, centra la façana principal. La casa està unida a una altra per un arc

rebaixat. És un edifici dels segles XVI i XVII amb reformes posteriors.

31.9. Casal dels senyors de Vilanant o El Castell: Les restes de l‟actual casal daten

del segle XVI i la seva construcció deuria ser encàrrec de Benet de Vallgornera, en

aquell moment baró del poble, que l‟utilitzaria per albergar dependències pròpies de la

senyoria, com la notaria i la cort de justícia, a més de la seu de l‟explotació de les

moltes terres que el baró tenia al terme. A finals del s. XIX el castell ja havia perdut la

seva funció original i era conegut com la casa del Manyo, i el seu propietari Joan Vila

va realitzar reformes i noves obres com l‟edificació d‟una casa a la part de migdia,

l‟obertura de finestres, etc. Actualment, les restes del castell, molt modificades, formen

part d‟una casa veïna.

31.10. Castell de Solers i Capella de Sant Jaume dels Verders: El castell apareix

documentat per primera vegada l‟any 1051, mentre que la capella l‟any 1326. Tots dos

van quedar demolits després d‟un fort terratrèmol l‟any 1428 i, entre 1724-1729, la

capella va ser reconstruïda per Isidre Rodeja, conservant restes del parament dels

segles XI-XII, un bon fragment del llenç romànic al mur meridional i restes de murs i

de l‟absis romànic anterior a migdia de la capella. Del castell només resten alguns

munts d‟enderrocs coberts de vegetació. La capella és de planta rectangular amb nau

única i capçalera carrada a l‟interior i semicircular a l‟exterior. La façana principal

acaba formant un petit campanar de cadireta d‟un sol arc.

31.11. Castell dels Moros o d’Escales: Castell documentat des del s. XII quan era

propietat de la família Soler, senyors de Vilanant, i que després va ser propietat dels

d‟Escales. Es va mantenir en peu fins a la guerra de Successió (1705 – 1714) quan

fou destruït per les tropes de Felip V. De les ruïnes del castell s‟hi conserva la torre

circular envoltada per un reduït perímetre emmurallat i un altre molt més gran de

planta rectangular i atalussat, amb una porta al sud i les restes d‟una altra torre

apuntada a l‟angle nord-est. També es sap que al segle XIV hi havia una capella.

31.12. Creu del Terme o Creu de l’Almar: Creu sostinguda en un pilar format per

diversos blocs de pedra i aixecats sobre quatre graons.

31.13. Ermita de Sant Salvador de Coquells: Temple romànic d‟una sola nau amb

absis semicircular. La volta de la nau ha estat substituïda recentment per un embigat.

L‟arc triomfal de mig punt té impostes de secció excorbada i és sostingut per pilastres

rectangulars. A la façana destaca la portalada, adovellada amb un sol arc de mig punt,

i una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó monolítics. Hi ha també noves

finestres que poden haver destruït les antigues. En el primer terç del s.XIX l‟ermita

estava molt enrunada, i des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.

Aquests circumstàncies han afavorit que l‟edifici original hagi arribat en bona part fins

als nostres dies.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

La primera referència coneguda és de l‟any 1294, en què el prior de Sant Salvador de

Coquells va vendre a Bernat Cruquella una casa a la cellera de Vilanant.

31.14. Església de Sant Martí de Taravaus: L‟església es troba envoltada per dotze

masies i ja existia al segle XIII. Fou reconstruïda en el segle XIV i l‟edifici actual es

consagrà l‟any 1321, tot i que manté elements del segle XIII. Té una sola nau coberta

per volta apuntada i absis semicircular. La portalada presenta quatre arcs de mig punt

en degradació, llinda i timpà. A l‟interior de l‟església hi ha una gran pila baptismal

monolítica. Al costat de l‟església hi ha el cementiri, on es conserven dues creus de

pedra que podrien ser d‟època medieval. Adossada a la banda de migdia hi ha un

altre edifici amb estructures del s. XVI, XVII i posteriors, que correspon a l‟antiga

rectoria i que ha estat restaurada per uns particulars.

31.15. Església Parroquial de Santa Maria: És un edifici d‟origen pre-romànic (s. IX-

X) amb múltiples reformes dels segles XIV-XV i posteriors com la sagristia (XVII-XVIII)

i el campanar (1879-1881). L‟església és de planta basilical, de tres naus i capçalera

amb tres absis, tot i que només se‟n conserva un, el central que és de planta

rectangular. Dels altres dos, un és ocupat per la sagristia i de l‟altre només queden

restes. La façana està molt modificada en l‟actualitat. El campanar es construí

substituint un altre de més antic. S‟alça sobre absidiola septentrional amb planta

quadrada i arcades de mig punt en la part alta, amb obertures d‟arcs de mig punt amb

elements inspirats en l‟estil romànic. El conjunt va patir una reforma l‟any 1928 i una

important neteja al 1970 que va eliminar parcialment l‟arrebossat que ocultaven els

paraments originals.

31.16. Mas Almà o Almar: Documentat des del 1606 quan era propietat de Pere

Almar, encara que poc després s‟agregaria al mas de Tarascó d‟en Gibert. L‟edifici de

planta en forma de L consta de dues ales, la de migdia amb un portal solar adovellat i

finestra amb inscripció del XVII. L‟ala de llevant té un portal d‟arc rebaixat i finestra de

guardapols, mentre a la planta baixa hi ha dues arcades que reposen sobre una

columna de pedra de fust acanalat i sense capitell, possiblement reutilitzada.

31.17. Mas Arrufat (Restaurant Trull de Ca l’Arrufat): Conjunt d‟edificis adossats

posteriorment a una masia principal de planta baixa, pis i golfes. De la seva façana els

elements més interessants són la porta d‟accés amb arcs de mig punt i grans dovelles

de pedra, i les tres finestres de decoració renaixentista. L‟element més destacable del

conjunt és la torre fortificada de planta quadrada i del segle XVI adossada al mas.

31.18. Mas Frigola: Conjunt d‟edificacions adossats posteriorment a una masia

principal en la que destaca el gran portal adovellat de la façana. Però l‟element més

destacable del conjunt és la torre fortificada de planta quadrada del segle XVI.

31.19. Mas Safont: Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i

golfes. L‟edifici ha estat restaurat posteriorment i se l‟han anat adossant d‟altres

construccions segons les necessitats.

31.20. Molí de Can Rodeja: És propietat del Mas Rodeja i aprofita un meandre del

Manol en el que està col·locat per produir un desnivell ràpid de l‟aigua mitjançant el

curt recorregut d‟un canal. L‟antic molí, que a principis de segle estava habitat per

masovers, ja havia perdut la seva antiga funció. Actualment està enrunat i les dues

plantes de què consta l‟edifici només són visibles en una banda, perquè fou construït

aprofitant la disposició en un fort pendent. Aquesta petita indústria ja existia l‟any

1620.

31.21. Can Garriga: Segons una talla (repartiment de manera proporcional al nivell de

riquesa del pagament d‟una despesa pública extraordinària entre els veïns d‟una

població) efectuada l‟any 1696, en Garriga era el segon propietari en importància del

terme. L‟any 1702, Pere Joan Garriga era el titular del mas Garriga. Aquest mas,

juntament amb dos més, va ser venut l‟any 1734 per Pere Joan Garriga a Felip

Vallmajor.

Mas de proporcions considerables situat al peu dels turons que tanquen pel nord el

Pla de la Creu i molt a prop del Mas Almà. En el moment de la confecció d‟aquest

inventari es trobava en procés de restauració.

31.22. Cal Moliner (nucli de Taravaus): Situada al nucli urbà de Taravaus, a l‟inici de

la carretera que arrenca des del poble. Edifici restaurat, amb parets arrebossades, de

planta baixa i dos pisos, amb balcons a la primera planta i una terrassa que ocupa



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

part de la segona. En una de les parets de la façana un rellotge de sol aporta la data

de la possible construcció de l‟edifici, l‟any 1763.

31.23. Casa del Dr. Caselles (nucli de Taravaus): Gran casal de pedra vista de

planta baixa i dos pisos que ocupa l‟espai central del nucli de Tarabaus; es troba

envoltat per un jardí.

31.24. Alzines bessones I i II del Mas Nebot: Aquests dos arbres, situats al nord del

mas del mateix nom, al bosc del Mas Nabot, estan inclosos a l‟inventari dels Arbres i

Arbredes declarades d‟interès comarcal i local, segons l‟ordre de 8 de febrer de 1990,

publicada al DOGC núm. 1262, del 2 de febrer de 1990. Des de l‟any 1991 es fa un

aplec en honor de la Mare de Déu del Carme. En aquest paratge es troba, també, la

font del mas Nabot.

31.25. Mas Jonquer: D‟aquest mas tenim referències a partir de l‟any 1484, en què

era propietat d‟Antoni Jonquer, feudatari dels senyors del castell d‟Escales. El 25 de

novembre de 1611 fou comprat per Antoni Genover, mercader de L‟Armentera, a

Montserrat (aleshores era nom d‟un home). Marianna i Margarida Jonquer, menors

d‟edat i fills del difunt Joan Jonquer, representats pel seu tutor, Joan Vergès, pagès de

Vilanant.

Mas situat a uns 2 km a l‟oest del nucli urbà de Vilanant, a la riba esquerra del rec de

Cistella. La construcció té una disposició en forma de L, està formada per planta baixa

i 2 pisos i amb una coberta en forma de teulada a dues aigües. En el moment de fer-

se l‟inventari es trobava en restauració parcial.

31.26. Mas Molar: Mas de dimensions més aviat modestes emplaçat prop de la

carretera que va de Vilanant a Cistella, a uns 2 km al nord-oest de la població. D‟ell es

disposen de notícies a partir de l‟any 1051, quan es fa una donació com a dot

matrimonial de diversos masos del terme de Vilanant. Dels masos actuals del municipi

és dels que disposa de referències documentals més reculades.

2.32 VILA-SACRA

32.1. Can Pa Sec: Edifici de planta baixa, pis i golfes. De la façana destaca el portal

adovellat d‟arc de mig punt i les finestres del primer pis que presenten motllures de

pedra. Aquesta construcció del s. XVII ha estat reformada posteriorment. Adossada a

la façana de ponent hi ha una galeria coberta amb unes arcades de mig punt.

32.2. Cases a la plaça i al carrer Dr. Pagès: Cases del segle XVIII amb reformes

posteriors, construïdes amb aparell irregular i grans carreus ben escairats emmarcant

les obertures i els angles dels edificis. Les cases de la plaça tenen planta baixa i pis

amb la coberta de teula a doble vessant, mentre que a les cases de carrer Dr. Pagès,

situades a la sortida del poble, hi destaquen els portals adovellats i les finestres

allindades.

32.3. Castell de Vila-sacra o Torre de l’Abat (casa de l’Abat): L‟edifici reflecteix les

diverses èpoques constructives que ha viscut. Del primitiu castell dels segles XI i XII,

la part més antiga, només resta la base de la torre d‟uns 2 metres. L‟edifici del palau,

de tipologia gòtica, fou construït durant els s. XIV i XV, tot i que les obertures

rectangulars i l‟afegit de ponent de la torre daten del s. XVIII, quan s‟hi va instal·lar la

comunitat de monjos de Sant Pere de Rodes que va romandre fins a l‟any 1818, fins

al trasllat definitiu a Figueres. El castell va sofrir nombrosos desperfectes durant la

guerra del Francès, quan fou usat com a quarter. Amb la desamortització de

Mendizábal (1835), la comunitat va ser exclaustrada i se subhastaren els béns del

monestir. El castell passà a mans privades i fou dividit en diversos habitacles.

Actualment, bona part de la titularitat s‟ha convertit en municipal, amb la intenció de

promoure la seva restauració.

32.5. Església Parroquial de Sant Esteve: Pertany al romànic tardà, probablement

del segle XIII (1274). Presenta diversos elements posteriors (segles XVII – XVIII). És

una església fortificada d‟influència cistercenca, amb planta rectangular sense absis

destacat i de volta apuntada, bastida sobre la primitiva. Apareix documentada l‟any

982, tot i que l‟edifici que es conserva és d‟estil romànic tardà. La seva història va

lligada indubtablement a la del castell i, per tant, a la del monestir de Sant Pere de

Rodes.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

32.6. Mas Bonell o Mas Brugat: Construcció de diverses èpoques amb restes del

segle XVI. És de planta rectangular amb quatre crugies perpendiculars a façana, on

s‟hi destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt i la finestra allindada del primer pis.

32.7. Mas La Torre (ara Restaurant la Cúpula): Masia de planta quadrada amb una

torre que sobresurt en alçada per sobre del nivell de la teulada. Aquesta torre ha estat

coberta recentment per una cúpula piramidal de vidre.

32.8. Masia al carrer de les Hortes: Edifici de planta baixa i pis, amb planta formada

per tres crugies perpendiculars a façana. Aquesta construcció del segle XVII ha estat

reformada posteriorment.

32.9. Rentador o safareig públic: De planta quadrada, amb teulada de ceràmica

vidrada de dos colors com a element més destacable. A sota d‟aquesta, un gran

safareig o rentador queda situat una mica sota el nivell del terreny. Aquesta

construcció del primer quart del s. XX ha estat restaurada fa poc temps.

32.10. Font davant del restaurant la Cúpula: Font d‟un únic canyo situada al costat

de la carretera vella de Figueres a Roses, davant del Mas La Torre (restaurant la

Cúpula). D‟estructura quadrangular acaba amb una coberta piramidal feta amb rajols.

2.33 LLERS

33.1. Barraques de pedra seca: Barraques construïdes amb murs de pedra seca,

sense utilitzar cap material aglomerat. Solen ser de planta circular i coberta de secció

parabòlica. Cal emmarcar aquestes construccions dins l‟extens territori feixat de les

Garrigues, entre Llers i Avinyonet de Puigventós. El feixat i l‟ocupació d‟aquesta zona

coincideix amb l‟expansió agrícola i demogràfica del s. XVIII.

33.2. Barraques de voltes de maó del pla: De planta rectangular amb volta de canó

de maó planer sobre estreps de pedruscall amb desguàs en la part superior dels

estreps. Actualment estan abandonades.

33.3. Can Casagran: Edifici de planta rectangular i de tres crugies, amb un colomar

superior també de planta quadrada. El pòrtic de planta baixa és d‟arcs rebaixats amb

decoració a base d‟esgrafiats de motius vegetals en els paraments del primer pis.

33.6. Castell de Llers: Castell amb torre d‟homenatge cilíndrica, circuïda per una

muralla que forma un recinte de planta trapezial. A la banda de ponent hi ha l‟inici

d‟una volta que cobria una sala de planta rectangular. Al costat de migdia també hi

trobem les restes d‟una altra sala d‟iguals característiques. Actualment l‟edifici és

objecte de treballs de restauració.

33.8. Ermita de Sant Quirze d’Olmells: Edifici d‟una nau amb absis de planta

trapezial, contraforts en l‟angle sud-est, frontis amb porta d‟un sol arc de mig punt i

campanar de cadireta coronant la part més alta. No hi ha opus spicatum, encara que

s‟hi conserva una filada de pedres inclinades. Podria datar-se cap al segle VIII-IX (pre-

romànic), tot i que es poden apreciar moltes reformes del segle XVIII.

33.9. Església de Sant Julià: L‟església parroquial de Sant Julià de Llers, juntament

amb d‟altres edificacions immediates, constitueix un conjunt arquitectònic prou

peculiar dins la conca de la Muga ja que és el resultat de la reconstrucció que va viure

part del poble en acabar-se la Guerra Civil, el 1939. El motiu d‟això fou la destrucció

que va patir bona part del nucli vell, el 8 de febrer d‟aquest any, amb la terrible

explosió produïda en l‟antiga església parroquial, convertida en polvorí republicà. En

ella s‟acumulaven unes 200 tones de trilita. Així doncs, un cop acabat el conflicte, es

decidí la seva reconstrucció, en un barri nou (el Poblenou de Llers). Al barri, a part

dels habitatges, es va fer l‟església, l‟ajuntament i la plaça Major, porxada. La tipologia

constructiva dels nous edificis recorda la dels típics pobles de colonització bastits “ex-

novo” amb la intenció de promoure l‟assentament de treballadors als conreus de

regadiu.

El color blanc i la teula són trets destacats en el conjunt dels edificis i l‟església, no és

menys. El temple té planta basilical, amb un campanar força preeminent, a la dreta.

33.11. Mas Estela: Situat en les proximitats del castell d‟Hortal; edificació de pedra

vista molt restaurada, de planta baixa, primer pis i terrassa, recolzada en contraforts.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

33.13. Mas La Pujada: Mas format per tres cossos. Un d‟ells s‟utilitza com a habitatge

i els altres dos com a quadres.

33.14. Mas Molar: Construcció de dimensions considerables en pedra vista, format

per diversos cossos.

33.15. Mas Oliveres: no es disposa de descripció.

33.16. Mas Pi: no es disposa de descripció.

33.17. Mas Vió: Construït amb murs de càrrega paral·lels a façana, la planta és

allargada seguint la línia de les feixes. També hi ha una barraca en la part posterior

construïda en volta de canó, sostinguda sobre estreps de pedruscall.

33.19. Porxo al Poblenou de Llers: Pòrtic que forma una galeria amb esglaons a

l‟entorn de la plaça. Les arcades són d‟arc de mig punt amb volta de creueria. És

l‟element més característic del conjunt arquitectònic del barri de nova construcció del

Poblenou de Llers aixecat un cop acabada la Guerra Civil. El pòrtic, amb la zona

verda central, té similituds amb moltes de les places majors de viles d‟Andalusia o

d‟Extremadura.

33.20. Restes del Castell dels Gorgs: Dos fragments de mur que formen una

cantonada feta amb grans carreus escairats.

33.21. Restes del Castell de Sarraí: En el parament del mur que es conserva hi ha

restes de petites sageteres rectangulars i un carreu amb un escut esculpit.

33.22. Restes del Castell de l’Hortal: Resta d‟una torre de planta circular envoltada

per un recinte murat de planta rectangular molt imperfecte degut a la morfologia del

terreny on es troba; sobre el curs del torrent que forma una vall on s‟esglaonen les

feixes de conreus.

33.23. Resclosa de Ca n’Alai: Se situa al curs de la Muga, just a sota del pont de

l‟autopista AP-7, al p.k. 16. D‟ella arrenca, per la riba esquerra, el canal dels molins de

Cabanes i Peralada, un dels principals recs històrics moliners de la plana

altempordanesa.

33.25. Fàbrica de teixits i filats (1855): Construïda uns 2 km aigua avall de les

Escaules, entre el molí d‟en Miró i el molí d‟en Calbet. És l‟anomenat “Molí Nou”.

Autor: Josep Roca i Bros (1828-1877). Comparteix les característiques pròpies dels

edificis industrials projectats per Roca Bros, com ara l‟extrema importància a les

façanes. En aquest cas resolta amb referència a una certa imatge basilical coronada

amb un cornisament que prefigura un frontó triangular. Una vessant important en la

vida de l‟arquitecte Josep Roca i Bros és la seva activitat com a home d‟empresa.

Entre les seves diverses propietats, en aquest cas ens interessa la formació l‟any

1855 d‟una societat a les Escaules per a la fabricació de teixits i filats i per a la qual

projecta l‟edifici. A l‟actualitat, els baixos de la fàbrica s‟han reconvertit en el local d‟oci

nocturn “Bugs bunny”.

33.26. Creu de terme a la crtra. de Llers a Terrades: Aixecada en ciment sobre un

basament amb forma de pinacle. Se situa a la sortida del poble vell de Llers, a la

carretera GI-510 cap a Terrades.

2.34 TERRADES

34.1. Can Serena (o Serona): Mas conformat per diversos cossos, els més antics

construïts amb aparell de còdols i amb arcs de mig punt. L‟edifici del XVIII ha estat

objecte de reformes posteriors.

34.2. Tipologia de cases del carrer Major: Edificis de planta baixa, pis i golfes,

d‟aparell irregular amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures. En un

d‟ells hi destaca l‟arc de mig punt de l‟entrada.

34.3. Castell de Palau – Surroca: Poblat de masies escampades, centrat pel castell

medieval i l‟església de Sant Llorenç. El castell de Palau està documentat a mitjans

del s. XII, la fortalesa és dels s. XII – XIII i va ser reformada al s. XIV, mentre que a

principis del s. XIX es converteix en masia. Per aquest fet ha perdut una bona part



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

dels trets defensius medievals. El conjunt és de grans dimensions i s‟organitza al

voltant d‟un pati central, conservant l‟estructura i bona part dels elements originals.

Inicialment lloc i castell s‟anomenaven simplement Palau fins que, al segle XV, per

casament d‟una pubilla dels Palau, senyors del lloc, amb un Sarroca (Joana de Palau

amb Joan Jofre Sarroca i de Palau), passà a anomenar-se Palau-sarroca i, després,

Palau-surroca.

34.4. Font del Mas Cadira: Font amb obertura d‟arc de mig punt en un mur construït

amb aparell de pedruscall. Es troba en una àrea de picnic. La font es troba a tocar del

santuari de la M.D. de la Salut.

34.5. Ermita de Sant Sebastià de Terrades: Construcció de caire popular construïda

i consagrada al s. XVII per implorar ajut sant contra les epidèmies. És un edifici de

planta rectangular i un pòrtic. Té grans contraforts, dos laterals a cada banda i un a

l‟absis. La porta d‟accés és d‟arc de mig punt, i el pòrtic té dues obertures d‟arc de mig

punt.

34.6. Ermita de Santa Magdalena de Terrades: Temple romànic tardà d‟una sola

nau amb absis semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, com l‟arc

triomfal que divideix la nau de l‟absis. La porta es troba situada en el mur lateral sud,

en un arc de mig punt. Va ser construïda a finals del s. XV sobre l‟antiga ermita,

dedicada a la Mare de Deu (de Codó) i per les seves característiques, segueix un estil

romànic tardà, però en un moment de transició cap el gòtic. A la banda de migdia hi

ha restes d‟un porxo molt posterior.

La foto que es mostra en aquesta fitxa ha estat extreta de Ángel Rodríguez Vilagrán "

El Ángel de la Web".

34.7. Església de Sant Llorenç de Palau-Surroca: L‟església forma part del Castell

de Palau-Surroca, de fet, constitueix l‟ala septentrional. És un edifici de planta

semicircular i amb pati central. Va ser adaptat a la fortalesa, i manté comunicació

directa amb el castell. En el campanar hi ha restes d‟espitlleres i merlets.

34.8. Església de Santa Cecília de Terrades: Temple construït al damunt de les

restes de l‟antiga església romànica del segles XII – XIII, de planta basilical i destruïda

totalment en el 1936. l‟actual és de planta rectangular amb obertures d‟òcul i de mig

punt. De la façana destaca un gran arc de mig punt en relleu que alberga la porta,

flanquejada per dues semipilastres d‟encoixinat rústic i un fornícula emmarcada per

volutes.

34.9. Mas Bruguer: Masia conformada per diversos edificis i cossos annexes dels

segles XIX i XX, bastits sobre restes d‟un antic edifici del segle XIII.

34.10. Mas Can Rieradevall: Gran casa pairal fortificada amb dues garites i

espitlleres. Té l‟estructura típica de masia catalana, amb tres voltes rebaixades amb

escala i cuina al fons. S‟hi va afegir un porxo amb arcs de mig punt de pedra. El mas

conserva l‟antiga capella de la Puríssima, de 1782, de planta rectangular i volta de

canó, actualment sense culte.

34.11. Rectoria de Terrades: Edifici de planta baixa i pis, amb aparell de pedruscall

amb grans carreus emmarcant les obertures. A la llinda de la porta hi ha inscrita una

interessant llegenda.

34.12. Restes de la fàbrica de ciment: Fàbrica formada per diversos cossos aixecats

amb parament irregular de còdols amb alguns afegits de rajol. Resta en ruïnes des

dels anys vuitanta.

34.13. Santuari de la Mare de Déu de la Salut: Conjunt format per l‟església i els

edificis d‟hostatgeria units. El temple presenta una façana neoromànica i un interior

neogòtic, amb tres naus cobertes amb voltes de creueria, absis semicircular i cor als

peus. De la façana destaca la porta d‟accés d‟arc de mig punt, una rosassa centrada i

dues finestres d‟arc de mig punt. En una capella, a l‟esquerra de la nau, hi ha el

sepulcre de Felip Olivet, fundador i ermità del santuari, natural de Maçanet de

Cabrenys, qui morí el 1710. El santuari s‟inaugurà el 8 de setembre de 1681.

Probablement danyat el 1794, fou reparat el 1883, i totalment renovat el 1885-89;

l‟hostatgeria és de 1891. A l‟inici de la Guerra Civil, el 1936, tornà a sofrir greus danys

(destrucció de l‟interior i explosió dels edificis annexos), i fou tornat a reconstruir a

partir de 1942. És un santuari de tradició molt popular a la comarca i s‟hi celebren

diversos aplecs, el més important dels quals és el de Dilluns de Pasqua.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

34.16. Veïnat del Raval del Mas: Grup de cases al voltant d‟un casal del s. XVII –

XVIII, construïdes en els segles següents. Cal destacar el porxo de quatre arcades de

mig punt i cornisa d‟estil neoclàssic, que constitueixen la galeria d‟una de les cases.

34.17. Capella de Santa Maria del Mar: Senzilla esglesiola construïda a inicis de la

dècada dels 60 per donar servei al poblat d‟obrers aixecat amb la construcció de

l‟embassament de Boadella. D‟aquesta esglesiola, envaïda per la vegetació, resten

les parets mestres però no la coberta. Sens dubte, l‟acabament de les obres de

l‟embassament, vers el 1970, i la localització poc accessible de l‟edifici determinaran

el seu abandonament i ràpid deteriorament.

34.19. Mas Pagès (veïnat de Palau Surroca): Mas de planta baixa i pis amb teulada

a dues aigües.

34.20. Can Serra (veïnat de Palau Surroca): sense descripció.

34.21. Can Frigola amb possible molí (veïnat de Palau Surroca): Mas situat al

marge dret del Rec de Palau, al paratge de les Creuetes; és de planta baixa i dos

pisos, acabada amb una coberta a dues aigües. Al costat sud la façana presenta una

terrassa porxada a cadascuna de les plantes. Poc després d‟accedir al recinte de la

finca, a l‟esquerra, hi ha un edifici de proporcions més reduïdes, de planta baixa i

primer pis, amb coberta a dues aigües, que podria ser un antic molí.

34.22. Can Capmol (veïnat de Palau Surroca): Mas situat al marge dret del Rec de

Palau, al costat de Can Serra i aigua avall de Can Frigola. El mas, de dimensions

considerables, té parets de pedra vista i està format per la planta baixa, dos pisos i

coberta a dues aigües.

34.23. Can Quer (veïnat de Palau Surroca): Casal proper a Cal Sabater en parets

de pedra vista, amb carreus escairats als angles i als finestrals. Està format per

planta, primer pis i teulada a dues aigües.

34.24. Can Sabater (veïnat de Palau Surroca): Situada al costat de Can Quer,

construïda amb parets de pedra vista. Diversos annexos envolten l‟edifici principal.

34.25. Vilar de Subirats: Constituït per un conjunt de masos entre els que destaca el

casal de Can Vila de Subirats. Les restes més antigues del Vilar es troben en els dos

masos que hi ha a l‟est i sobre d‟un Puig. Un dels dos edificis és rectangular, de pedra

i fang, amb un element cilíndric en un angle. S‟ha trobat restes arqueològiques de

ceràmiques medievals i modernes, així com alguns fragments d‟àmfora romana.

2.35 AVINYONET DE PUIGVENTÓS

35.1. Ermita de Santa Eugènia: Ermita d‟una nau i absis semicircular coberta per

volta apuntada i volta de quart d‟esfera respectivament. Precisament l‟absis juntament

amb l‟arc triomfal del presbiteri, són els únics elements que es conserven del primitiu

edifici romànic. De l‟edifici actual, la nau fou construïda en els segles XVII i XVIII,

mentre que la façana fou refeta en el segle XIX. Aquesta última es troba centrada per

la porta d‟entrada amb arc de mig punt emmarcat per dovelles. Té també un

campanar de cadireta d‟una única obertura. La restauració d‟aquesta esglesiola

s‟acabà el 1991 i tingué com a principal impulsor el Patronat de Santa Eugènia, creat

el 1979. Es repicà l‟exterior i es va posar al descobert l‟absis romànic.

35.2. Mas Petit: Casa de planta baixa, pis i golfes. La façana és de pedra vista amb

aparell irregular, presenta poques obertures, la més destacada és la porta d‟entrada

d‟arc de mig punt, i utilitza grans carreus ben escairats per emmarcar les obertures i a

les cantonades de l‟edifici.

35.3. Castell – Comanda d’Avinyonet: Les restes que es conserven del castell

corresponen a èpoques diverses, les més antigues daten del segle X-XI i es troben en

els paraments a ponent de l‟església. L‟edifici més ben conservat, tot i que ha estat

molt modificat, és la fortificació de planta quadrada que es troba unida a l‟església i

que data del segle XII-XIII. El mur que uneix el castell amb l‟església té l‟element més

destacat dels conservats, un arc de mig punt amb dovelles radials de pedra molt ben

escairades, probablement l‟entrada principal del castell i datada del segle XV-XVI.

Actualment dóna accés a un jardí públic on es poden contemplar les restes visibles de

la fortificació com una torre de planta quadrada propera al mur de ponent de

l‟església. És considerat BIN.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

35.4. Mas la Torre: Mas fortificat format per un conjunt d‟edificacions de diverses

èpoques. El cos principal és el que més sobresurt i destaca la portalada adovellada,

les finestres amb elements renaixentistes i el matacà. A l‟interior del mas no hi ha

restes tant antigues com la façana. Al principis del segle XX el conjunt fou restaurat.

35.5. Església de Sant Esteve: Església construïda durant els segles XII-XIII,

reconstruïda i fortificada durant al llarg del segle XV, i completament modificada

durant el segle XVII quan es va capgirar la seva orientació. Actualment és una

església de planta rectangular i d‟una sola nau. Els seus murs són atalussats degut a

que queda integrada en les fortificacions del castell.

35.6. Mas Serra: El mas està format per un conjunt de construccions del s. XVI, tot i

que ha estat molt modificat. A pesar d‟això, la casa conserva elements molt

remarcables com la porta d‟accés i la finestra renaixentista de la seva façana

principal. Hi ha altres cossos d‟edificis a la banda de ponent d‟aquesta façana que

també tenen elements d‟interès arquitectònic.

35.7. Can Comelles: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos

pisos. Les façanes són d‟aparell de pedra irregular amb carreus ben escairats a les

cantonades. De l‟interior destaquen les voltes de maó de pla. En el moment de

realitzar-se aquest inventari l‟edifici es troba en rehabilitació.

35.8. Can Pere Pau / Hotel Can Pere Pau: Edifici de volumetria complexa, de tres

plantes i coberta a dues aigües. El cos més característic és el central. El parament és

de pedruscall amb grans carreus ben escairats als angles de l‟edifici i emmarcant les

diverses obertures. Ha estat restaurat a finals del s. XX i reconvertit en hotel.

35.10. Mas Rissec: Gran casal construït en èpoques diverses. En estar situat en una

pronunciada pendent, permet tenir accessos a diferent nivell en les façanes anterior i

posterior. La de davant té una eixida anteposada sobre arcades, de planta en forma

de L. La sala central, de notables dimensions, donava a façana a través de dos

finestrals gòtics que va ser venuts. L‟escala arriba a la planta pis per sota un espai

copulat amb semiesfera. El menjador de planta quadrada també està cobert per

petxines triangulars i un sector d‟esfera. En la planta baixa, a sota d‟aquest menjador,

es troba la capella del mas. En treballs arqueològics s‟ha trobat les restes d‟una antiga

necròpolis que podria ser tardoromana o alt-medieval. S‟han localitzat sepultures amb

lloses calcàries en una distància equidistant de 100 metres entre el camí que hi ha

davant del mas i el camp que hi ha a la dreta, al costat oest.

35.11. Mas Bosc: Casal de grans dimensions que conserva una torre de defensa de

planta rectangular emmerletada que s‟adreça a l‟angle sud-oest del casal. Aquesta

torre fou modificada i en la seva base es va construir una capella particular,

segurament durant el s. XVII. A principis del s. XX la casa fou restaurada en diverses

parts seguint criteris historicistes. A aquesta època correspon el matacà coronat amb

merlets i els arcs llombards de la façana. La finestra coronella gòtica també degué ser

molt restaurada. El mas està format per diversos cossos coberts a dues vessants. La

façana principal, orientada a migdia, queda tancada dins un pati limitat per altres

construccions afegides a la torre. Té un portal d‟accés d‟arc de mig punt i una finestra

superior de tipologia gòtico-renaixentista amb relleus ornamentals florals i figuratius.

El matacà es troba centrat sobre la porta a la part alta del mur. La resta de murs

presenten diversos elements d‟interès com una finestra amb frontó i una finestra on hi

ha esculpits un home i una dona. L‟aparell és de carreus ben esquadrats i allisats de

pedra calcària. Els embigats de fusta descansen sobre arcs de pedra i en la planta

noble presenten entrebigats de guix decorats.

35.12. Casal al carrer del Carriol, 6: Edifici de planta irregular, situat prop de

l‟església. Consta de planta baixa i un pis, i té coberta de teula. Tot i haver estat

modificat al llarg dels anys, conserva encara elements d‟interès tipològic, d‟estil gòtic-

renaixentista, d‟entre els quals són els més remarcables la porta d‟accés allindada i

les finestres del primer pis, amb utilització en tots els casos de pedra molt ben

treballada. La porta té una llinda formada per un únic bloc de pedra de grans

dimensions, que en la seva part superior forma un angle. La finestra situada a

l‟esquerra és trilobulada, amb un petit arc conopial al centre i dos de mig punt als

costats; presenta impostes amb decoració floral i ampit motllurat. A la dreta hi ha una

altra obertura de tipus senzill.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

35.13. Masia al costat nord de Can Comelles i al costat de la carretera: Edificació

de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües i parets de pedra vista; a tocar

de la carretera de Vilanant. Sobresurt la galeria porticada de la segona planta a sobre

de la qual s‟obre una terrassa amb balaustrada.

35.14. Casa sense identificar al centre del nucli urbà: Casal situat al centre del

nucli urbà d‟Avinyonet de planta baixa i dos pisos, amb parets de pedra vista i teulada

a dues aigües.

35.15. La Torre del Mas Pau i mas del mateix nom: Mas de dimensions

considerables, amb parets de pedra vista, de planta baixa, pis i teulada a dues aigües

transformat en hotel. Es localitzada a les immediacions de la urbanització del mateix

nom “La Torre-Mas Pau”.

35.16. Pont de la crtra. N-260 sobre el riu Manol: Aquest pont s‟alça sobre el Manol

poc abans del p.k. 42 de la carretera N-260, que uneix Figueres amb Olot, per Besalú.

El seu origen rau en el projecte elaborat l‟any 1861 per l‟enginyer Federico Peyra

Vildósola el qual complementa al de l‟explanació de la carretera abans esmentada,

que s‟estava executant. Si ens fixem en la construcció actual i la comparem amb els

dibuixos dels plànols del XIX, es pot constatar que l‟obra que ha arribat als nostres

dies és la mateixa que la que es dissenyà llavors. Així, és un pont de tres arcs de 14

metres rebaixats a 1/5.

La realització fou concebuda en mamposteria per a tots els massissos de l‟obra

reservant l‟ús dels carreus pels sòcols, les arestes dels estreps, els tallamars de les

piles, els caps dels arcs i les cadenes d‟unió d‟estreps amb els murs

d‟acompanyament.

Se sap que el pont estava en construcció força avançada l‟any 1878, quan l‟enginyer

Gabriel March va elaborar un nou projecte per a la seva finalització, el qual introduïa

algunes reformes.

Per donar una major amplada al ferm de l‟actual carretera, s‟han canviat les baranes i

s‟han afegit unes estructures de formigó prefabricades.

35.17. La Falgarona (o mas Narbona): Mas de cossos diversos, amb parets de

pedra vista, transformat en hotel.

35.18. El Castellot: Ruïnes d‟una torre de planta circular, feta de pedres grosses

unides amb argamassa. Actualment la porta de la torre no sobrepassa els 40 cm.

d‟alçada. Al voltant de la torre es va trobar fragments de “tegulae” i àmfores. La torre

que es veu actualment és medieval, tot i que originàriament podria ser romana.

Fotografia extreta de J. Bolós, Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.

35.19. Torre d’entrada al poble: La torre que hi ha a l‟entrada del poble forma part

de les defenses o de la defensa del portal d‟un dels accessos a la vila durant l‟Edat

Mitjana. La torre es troba enlairada sobre el riu, a l‟entrada sud de la vila, i el camí

d‟accés fa una “S” al voltant d‟aquesta torre al baixar del poble cap al riu.

2.36 CISTELLA

36.1. Església de Santa Maria: Edifici d‟origen romànic d‟una única nau amb tres

capelles laterals a cada banda, capçalera poligonal i cor als peus. L‟església va ser

reconstruïda durant el s. XVIII i només es conserva la primitiva façana. Aquesta

presenta portalada d‟arc de mig punt amb arquivoltes decorades i timpà i llindes llisos.

La porta està flanquejada per dues columnes per banda amb capitells amb

decoracions vegetals i d‟animals fantàstics. A la banda esquerra de la façana s‟alça el

campanar de base quadrada i quatre obertures d‟arc de mig punt. Entre els anys 1982

i 1983 es varen dur a terme obres de consolidació de la façana.

36.3. Santuari / Ermita de la Mare de Déu de la Vida (abans Sant Miquel): La

primera capella va ser consagrada el 1450 i actualment només es conserva l‟absis

com a capella lateral. Aquest temple de petites dimensions ha estat objecte de

diverses ampliacions posteriors, en el segle XVII promoguda pel rector de Cistella

Francesc Vehí, i en el s. XVIII i XIX. A més, en el 1985 es van realitzar algunes obres

de restauració. El resultat de totes aquestes actuacions és l‟edifici actual de planta

rectangular i de nau única coberta per volta de canó. La porta d‟entrada és rectangular

amb una inscripció a la llinda referent a la reconstrucció de 1695. A l‟angle sud-est del

temple s‟aixeca el campanar de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d‟arc de



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

mig punt. L‟aparell exterior és de pedruscall amb grans carreus de pedra ben

escairats a les obertures. A pocs metres del temple hi ha la casa de l‟ermità.

A la gran llinda de l‟entrada es pot llegir: “Francisco Vehí me fecit. 1668”.

36.6. Església de Sant Martí de Vilarig: Edifici de petites dimensions d‟una sola nau,

amb dues capelles laterals i capçalera carrada. De l‟edifici romànic original es

conserva la portalada, que va quedar integrada al nou edifici del segle XVIII – XIX.

Aquesta portalada presenta tres arcs de mig punt en gradació i llinda i timpà llisos.

L‟aparell és irregular excepte en marc de la porta fet amb pedres ben escairades. El

campanar del 1805 és de base quadrada i cos vuitavat, amb arcs de mig punt. L‟altre

element significatiu és la capella del s. XVIII que es troba adossada a la nau de

l‟església pel costat nord.

36.7. Can Poch: Masia formada per diversos cossos i coberta de teula a dues

vessants. L‟aparell és irregular excepte en els angles i les obertures que estan

emmarcades per grans carreus de pedra ben tallada.

36.8. Castell-Palau de Vilarig: Palau fortificat d‟estil gòtic de planta rectangular i pati

central. Del castell alt medieval original només es conserven alguns fragments del

parament al pati central i a la façana de ponent. Durant els segles XIV i XV l‟edifici

pateix una important remodelació i es converteix en un gran casal fortificat. La façana

principal de l‟actual s‟enlaira sobre valls excavades en la roca, a la que s‟accedeix a

través d‟un pont d‟obra que substitueix el primitiu llevadís. La façana presenta portal

d‟accés adovellat amb grans carreus de pedra i espitlleres en el nivell d‟accés. Al

primer pis hi ha tres finestres rectangulars de tipologia renaixentista, amb motllures i

escuts en relleu damunt les llindes, que substitueixen les primitives finestres

coronelles gòtiques que es poden veure en una casa propera. La part superior també

va ser modificada i es van substituir els merlets originals per la teulada actual. Totes

les façanes mostren restes d‟espitlleres i matacans, mentre que de l‟entorn immediat,

avui l‟era, estava envoltat per una muralla de la que en queden algunes restes amb

espitlleres. En el segle XVI i XVII es fan noves reformes de l‟interior.

36.9. Can Julià: Edifici de planta baixa, pis i golfes. L‟aparell és de pedra excepte en

les obertures i angles que es troben emmarcats amb pedres ben escairades. La

façana presenta dues obertures a la planta baixa, una allindada i l‟altre d‟arc rebaixat,

dues finestres rectangulars a la planta pis i quatre obertures a les golfes, totes elles

d‟arc rebaixat de maons. La coberta de la planta baixa és de voltes, les més antigues

de pedruscall encofrat i la resta de maó de pla. La construcció és característica de les

pagesies modestes d‟aquesta zona.

36.10. Can Serra d’en Clotes: Edifici construït sobre restes anteriors d‟època tardo-

medieval. És una construcció de volumetria complexa. L‟edifici central té a la planta

baixa una estructura de pilans en creu de pedra escairada, arcades de pedra i voltes

de maó. Al primer pis destaca la sala amb obertures de pedra.

36.12. Creu de terme en el camí de Cistella al Santuari de la Mare de Déu de

Vida: Creu de ferro sobre un petit fust i un basament esglaonat aixecada sobre un

bloc de conglomerat. La creu se situa al costat de la pista que puja des del poble de

Cistella fins al santurari de la M. D. de Vida.

36.13. Font a la plaça Major de Cistella: Font d‟un canyo molt ornamental que

aprofita un gran bloc de pedra travertinenca.

36.14. Trull a la Plaça del Sindicat de Cistella: Antic trull d‟oli que s‟emplaça al

bellmig de la plaça del Sindicat.

36.15. Casa núm. 1 de Vilarig: Casal de planta baixa, pis i golfes, amb parets de

pedra vista i teulada a dues aigües, al reduït nucli de Cistella, davant de l‟església.

36.16. Casa núm. 2 de Vilarig: Casal de planta baixa i dos pisos, amb parets de

pedra vista i teulada a dues aigües, al reduït nucli de Cistella, davant de l‟església.

2.37 LLADÓ

37.1. Can Llavanera: Casal d‟època isabelina de planta baixa i dos pisos, amb una

gran eixida afrontant la plaça. Les obertures de la façana són d‟arc rebaixat i



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

emmarcades per grans carreus. El casal principal presenta edificacions adjacents

amb patis vora el torrent de la Tria.

37.2. Església de Sant Feliu: L‟església actual fou construïda pel prior Tomàs

Verdaguer l‟any 1785, i restaurada per Jeroni Hostench l‟any 1825. Va ser parròquia

de Lladó fins a l‟any 1929 i actualment és tancada al culte, de manera que el seu estat

de conservació és bastant dolent. L‟edifici és de nau única amb capelles laterals i

capçalera carrada. La façana destaca pel seu coronament ondulat, mentre que el

campanar és d‟estructura quadrada amb un cos superior octogonal de vuit arcs

apuntats. A l‟altra banda de la façana s‟erigeix una torre quadrada molt més baixa que

devia ser l‟inici d‟un altre campanar que no es va arribar a construir.

37.3. Casa / Restaurant Kan Kiku: Edifici de planta baixa i dos pisos, el primer amb

una terrassa sobre el cos sortit dels baixos i dos obertures acabades en arc de mig

punt que donen pas a la balconada, amb balaustrada. El segon pis presenta un gran

frontó coronant l‟edifici, mentre que les obertures existents són totes d‟ull de bou. A la

planta baixa s‟hi obre un porxo que dóna pas a l‟establiment comercial.

37.4. Canònica de Santa Maria: La primera notícia documental de la canònica, la

tenim l‟any 1089, quan els senyors de Navata renunciaren als drets usurpats que

tenien sobre la canònica i els cediren als clergues, fet acceptat pel bisbe de Girona, el

qual decretà que es visqués sota la regla de sant Agustí. Segons es dedueix d‟aquest

document, el monestir havia tingut molta importància i poder en èpoques anteriors.

Pel que fa a l‟església, es va començar a construir durant la segona meitat del s. XII,

de fet, la seva façana constitueix un dels conjunts més notables d‟escultura del segle

XII. El conjunt arquitectònic està format per l‟església, la capella de Sant Joan i les

restes de l‟hospital, tots tres articulats al voltant del pati del claustre. A ponent del

conjunt hi ha diverses dependències del priorat, també disposades a l‟entorn del pati.

La Capella de Sant Joan és de planta rectangular, està dividida en planta i pis per una

volta rebaixada, i presenta arcades de diafragma que sostenien un teginat de fusta.

Un altre element destacat és la Casa prioral, que afronta la plaça a migdia del conjunt.

La seva façana té aparell romànic de carreus similars als del temple, amb balconades

dels s. XVII i XVIII. El claustre va ser enderrocat en el s. XVIII. Pel que fa a l‟Església

de Santa Maria, té planta basilical amb tres naus acabades en absis semicircular.

L‟absis central està decorat internament amb arcs aguantats sobre columnes. La volta

de la nau central és de canó apuntat i les laterals en quart de cercle.

La comunitat fou definitivament suprimida l‟any 1851 i, ja al principi del s. XX, s‟hi

traslladà la parròquia, que fins llavors havia estat l‟església de Sant Feliu.

La façana principal presenta portalada amb sis arquivoltes en degradació i finestra. El

conjunt fou restaurat en el 1976 i en els anys 80, l‟església per l‟arquitecte Joan Maria

de Ribot i de Batlle i l‟antic monestir rehabilitat com a Ajuntament per Assumpció

Alonso i Benet Cervera, mentre que una capella dedicada a Sant Lambert i una

rectoria varen ser enderrocades. L‟església, des de 1929, funciona com a església

parroquial, mentre que la resta del monestir és utilitzat per a serveis municipals. A l‟ala

de tramuntana de l‟antic monestir està ubicada la nova Casa Consistorial, i altres

serveis públics i culturals com el Dispensari, la Biblioteca i la Sala Sant Joan

destinada a exposicions.

37.5. Can Reixac del Mas: Gran masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a

doble vessant. Té una interessant galeria d‟arcs de mig punt en el primer pis. L‟edifici

fou llegat al municipi després de la mort de la seva darrera propietària Conxita

Aiguaviva.

37.6. Can Olives del Manol: Gran casal de tres plantes amb eixida lateral. La façana

és de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures, amb la

portalada d‟arc de mig punt i amb grans dovelles. De l‟interior destaca la decoració de

motllures de guix diverses cambres i el menjador, de planta octogonal, decorat amb

pintures murals. El casal disposa també de capella particular.

37.7. Creu de terme a l'entrada de Lladó per la crtra. de Navata: Creu situada a

l‟entrada de Lladó per la carretera GIP-5239 cap a Navata. En un dels laterals es pot

llegir l‟any 1989.

37.8. Font a la plaça Major de Lladó: Font d‟un únic canyo, de l‟any 1989, decorada

amb rajols en el qual s‟inclouen els símbols de Lladó: una mola de molí, un bàcul de

bisbe i una creu. A sota, uns versos de Carles Fages de Climent:

“Vila de Lladó, la senyorial,



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

la dels olivars fullats d‟or i plata,

les feligresies de baix i de dalt,

i el clos de canonges en col·legiata...”

37.10. Molí de Baix, a prop del Manol: Molí amb parets de pedra vista, de planta

baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. En el moment de fer-se aquest

inventari l‟edifici es trobava en fase de restauració. El molí se situa a la riba dreta del

Manol, prop del paratge de la Timba.

37.11. Paratge de la Timba, a prop del Molí de Baix: Paratge natural al curs del

Manol caracteritzat per un seguit de gorgues la formació de les quals s‟ha vist

afavorida per l‟erosió dels blocs de conglomerats. El paratge de La Timba se situa a

les proximitats del Molí de Baix i aigües avall de Can Costa del Manol.

37.12. Resclosa a la Timba, possiblement del Molí de Baix: Mur de dimensions

considerables, a la llera del Manol, aigües amunt de la Timba, possiblement per

derivar les aigües vers l‟antic Molí de Baix, pel seu marge dret.

37.15. Sant Felip i Sant Jaume (Els Sants Apòstols): Dedicada a Sant Feliu i a

Sant Jaume, és documentada el 1398. D‟una sola nau amb un absis semicircular, per

l‟aparell dels seus murs i la forma de les seves obertures es pot deduir que és una

construcció tardana, dels segles XVI-XVII, encara que conservi una perduració de les

formes de tradició romànica.

Fotografia extreta del Servei del Patrimoni Arquitectònic.

37.16. Can Costa del Manol: Gran mas de planta baixa, dos pisos i golfes, amb

teulada a dues aigües i en parets de pedra vista. Disposa d‟annexos i d‟una

masoveria que dóna idea de la rellevància agrària del conjunt.

2.38 NAVATA

38.1. Castell de Navata: Fortalesa medieval formada per un recinte emmurallat de

planta rectangular i protegit per valls artificials. Va ser aixecat en un indret ja habitat

en època romana, segons uns vestigis de ceràmiques trobats en intramurs. El seu

estat actual és ruïnós, i a l‟interior ja no queden restes de les edificacions, excepte de

la capella del castell, de planta rectangular i aixecada a la part baixa d‟una torre

angular. La capella, dedicada a Sant Joan, està documentada de l‟any 1251.

38.2. Antic hospital: Edifici molt reformat al voltant del qual es comença a formar

l‟actual poble de Navata. Les primeres notícies d‟aquest hospital per a pobres daten

del 1283. Constava d‟una capella dedicada a Sant Antoni encara que els habitants

havien d‟anar a complir el precepte dominical a la parròquia. Entorn de l‟hospital van

començar a aixecar-se cases, es van crear petites indústries artesanals i els nous

veïns s‟instal·laven en el que és l‟actual nucli urbà. A la llinda d‟entrada es pot llegir la

inscripció commemorativa d‟una possible reforma que diu: “Anthonius Vilar. Agricol.

Me fecit de 26 septembris 1718”.

L‟edifici actual, en parets de pedra vista, consta de planta baixa i dos pisos, amb

coberta a un únic vessant. Les cantonades i els finestrals el formen carreus ben

escairats.

38.3. Can Casamor: Casa que es troba en l‟extrem nord del recinte emmurallat, amb

un pont sobre un carreró que connecta la finca amb la resta de dependències

envoltades totes elles d‟un jardí. De l‟edifici principal destaquen els esgrafiats de la

façana, gairebé esborrats, i la galeria porxada del s. XIX. Actualment part de l‟edifici

s‟ha transformat en la fundació Casamor, per ser aquesta la casa pairal d‟on fou fill el

col·leccionista d‟art i escultor Antoni Casamor i d‟Espona (1907-80).

38.4. Tipologia de cases del carrer Major: Cases de planta baixa i pis, generalment

d‟una sola crugia paral·lela al carrer. La major part d‟elles corresponen al s. XVII,

encara que hi ha alguna de finals del s. XVI. Els elements més interessants són les

llindes per les dedicatòries o per algun motiu floral simbòlic u ornamental.

38.6. Antiga rectoria: Destaquen dos elements de la façana, la porta i la finestra,

totes dues emmarcades per pedres ben escairades.

38.7. Església de Sant Pere de Navata: Edifici d‟estil gòtic tardà-barroc d‟una sola

nau amb capelles laterals, absis semicircular. Destaca la portada barroca amb la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

figura de la imatge del patró. També és molt destacable el campanar de planta

octogonal i acabat en terrassa. Resten elements fortificats i de formes artístiques

medievals. La primera pedra de l‟edifici es va col·locar el dia 22 de desembre de

1638, gràcies a la insistència del rector Pere Vehí, malgrat que no es va concloure fins

el 1746.

38.8. Can Ventós (o Mas Frigola): Casa de volumetria complexa que disposa d‟un

pati interior. En la planta pis hi ha les restes d‟una antiga capella-oratori, una sala amb

ornamentació neoclàssica i una altra sala on segurament estava el menjador.

38.9. Mas Vermell: Edifici de volumetria basilical amb una eixida sostinguda sobre

porxos en la façana principal. En la part posterior del mas hi ha restes més antigues

que expliquen que l‟actual ha estat construït sobre les restes d‟un més antic. Per la

banda de ponent té unes edificacions afegides en obra de fàbrica força interessants.

38.10. Casa de la carretera de Besalú a Roses, núm. 31: Edifici de tres plantes i

tres crugies per planta, construïda en pedra i obra amorterada. Destaca les seves

grans dimensions i la seva façana principal coberta d‟eura.

38.11. Casa de la carretera de Besalú a Roses, núm. 5: Edifici de planta baixa i pis,

amb murs de pedra amorterada i galeria superior en obra de fàbrica. La coberta és de

dues aigües volada sobre mènsules de totxo.

38.12. Restes del recinte emmurallat: La vila de Navata havia estat encerclada per

una muralla. La major part de les restes d‟aquesta muralla es troben formant part de

les cases que es troben construïdes sobre el llenç del recinte emmurallat,

concretament en la part interior de les façanes d‟algunes cases.

38.13. Can Moragas: Gran casa pairal a la que s‟accedeix a través d‟un porxo i una

era situada dins el recinte emmurallat. El cos principal presenta portal adovellat, sala

de planta noble amb obertures de pedra del s. XVII i cambres amb sostres de voltes

rodones i ovals.

38.14. Can Miró: Masia de grans dimensions que ha donat nom al veïnat de Can

Miró.

38.15. Església de Sant Pere de Miró: Antigament era l‟església de Navata. És una

església romànica de planta rectangular i absis semicircular. Presenta importants

elements arquitectònics i escultòrics com la portada, els capitells i el timpà, aquest

darrer és l‟únic timpà romànic esculpit que es conserva en el seu lloc. A l‟interior els

arcs torals han desaparegut i el mur nord es veu foradat pels formers que havien de

permetre l‟ampliació.

38.16. Casa sense identificar davant el portal posterior de Can Moragas, al

carrer dels Ametllers: casal restaurat format per planta baixa, dos pisos i teulada,

amb parets de pedra vista i coberta a dues aigües. Pren una disposició en forma de L

creant un jardí obert al carrer.

38.17. Can Planetes: Casal de dimensions considerables a l‟inici del carrer Gran,

formada per parets de pedra vista, envoltada, en part, per un jardí.

38.18. Creu de terme al carrer de Canelles: Petita creu de ferro sobre fust vuitavat i

basament esglaonat. Aquestes dues darreres parts, pel seu aspecte, semblen força

noves. S‟ubica al carrer Canelles, d‟on arrenca el camí que condueix cap a Can Miró.

2.39 MOLLET DE PERALADA

40.1. Societat: Edificació de línies modestes composada per planta baixa i primer pis,

amb balconada, a més d‟una coberta de la qual sobresurt la balaustrada. S‟ha

reconvertit en habitatge.

40.2. Can Cortada: Casa de planta rectangular formada per dos cossos, el de llevant

d‟una crugia de volta grassa i de dos pisos amb coberta de teulada a dues aigües. El

cos de ponent té dues crugies de volta grassa, amb coberta a una aigua, de manera

que mentre a tramuntana hi ha un pis, a la façana de migdia n‟hi trobem dos. A més,

aquest segon cos té adossat una terrassa accessible des de l‟exterior.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

40.3. Capella de Sant Joan Degollaci de les Costes: Esglesiola del segle XVIII de

planta rectangular, situada al veïnat de les Costes, abandonat ja abans de la Guerra

Civil. El sostre, d‟embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l‟edifici

ha estat envaït per la vegetació. L‟església depenia de la parròquia de Sant Martí de

Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat.

Fotografia extreta de l‟Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny.

40.4. Mas Serijol: Al veïnat de les Costes de Peralada (o de Mollet). Mas del segle

XVII amb reformes posteriors. Edificació de planta baixa amb teulada a dues aigües.

S‟accedeix per una porta principal amb arc de mig punt adovellat.

Fotografia extreta de l‟Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny.

40.6. Església de Sant Cebrià: L‟església parroquial de Sant Cebrià de Mollet fou

una antiga possessió del monestir de Vilabertran des del 1093. És una construcció

que es remunta al segle XII, d‟una nau amb absis semicircular, recoberta interiorment

i exteriorment per una capa de morter de calç, la qual deixa al descobert molts pocs

elements de l‟obra romànica. En època tardana es reformà la façana, s‟afegiren

capelles laterals i es construí o es reformà l‟alt campanar. La nau fou sobrealçada per

murs de fortificació, posteriorment convertits en terrabastall, en els quals veiem petites

segeteres.

40.7. Tipologia de cases del carrer Unió: Cases de planta baixa i pis amb coberta a

dues aigües que van a parar a les dues façanes de carrers a banda i banda. Les

construccions originals són d‟una sola crugia perpendicular al carrer, coberta amb

volta grassa i suportada per parets de pedra desgastada. Algunes obertures estan

emmarcades amb carreus ben tallats. En el moment de fer-se aquest inventari es

troba en procés de restauració.

2.40 RABÓS D’EMPORDÀ

41.1. Monestir de Sant Quirze de Colera (conjunt d’edificis): Monestir benedictí

romànic i fortificat resultat de diferents construccions en diverses èpoques. Del conjunt

es conserven restes de l‟església, un llenç de muralla amb una torre i part del claustre

amb les seves dependències. L‟església és de planta basilical i tres naus, amb creuer

molt marcat i capçalera de tres absis semicirculars. La nau central està coberta amb

volta de canó i els absis amb voltes de quart d‟esfera. Els dos tipus d‟aparell emprat,

el que restava de la primitiva construcció pre-romànica i els d‟època romànica,

demostren la reutilització d‟una construcció anterior. Els elements més destacats són

els murs dels absis que presenten decoració llombarda. De l‟original claustre de

planta quadrada només queda dempeus part d‟una galeria d‟obertures geminades,

separades per una pilastra rectangular i arc de punt rodó. Al voltant d‟aquest claustre

es troben el que havien estat les dependències monàstiques: el reflector i la casa de

l‟Abat i del claustre. També cal destacar la presència de tres làpides, una primera

d‟època romànica (s. XIII) que actualment es troba en una casa particular, i les altres

dues làpides de tipus sepulcral d‟època gòtica (1296 i 1320) que es troben al

parament exterior del mur de migdia. A llevant de l‟actual església es conserven

importants vestigis del recinte fortificat, que va servir per protegir el cenobi a partir del

segle XIII. Aïllada uns 200 metres d‟aquest nucli hi ha l‟Església de Santa Maria de

Colera del s. XII i les restes de l‟hospital del s. XIV. A llevant de la basílica hi ha una

torre quadrada amb tres fileres d‟espitlleres. Aquesta torre està unida a la basílica per

un llenç de muralla que té adossades dependències del monestir.



41.3. Església de Sant Julià de Rabós: L‟església actual del segle XIV és un

exemple de temple romànic de pervivència que es difonen sobretot en l‟àmbit rural

arribant a cronologia gòtica. La fortificació del temple es deuria construir a finals del s.

XIV o principis del XV. De l‟anterior església, es tenen notícies de la seva presència

en el s. X. L‟actual edifici és de nau única amb transepte marcat i absis semicircular.

La coberta és a dues aigües amb arcs apuntats, mentre que la part alta de l‟església

està fortificada. La façana presenta grans carreus de granit ben escairats, centrada

per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat a la llinda. Damunt de la

portalada hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. El campanar

d‟espadanya presenta tres pilastres amb dos arcs de mig punt, rematats per una

corsera sobre la qual s‟aixecà més tardanament un altre campanar d‟espadanya de



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

petites dimensions. En els murs laterals es conserven, molt malmesos, restes de mur

de la fortificació amb merlets i espitlleres.

41.4. Pont de pedra: La seva tipologia no presenta cap element que permeti datar-lo

amb precisió. Algunes fonts el daten del s. XVIII mentre d‟altres basades en

historiografia ho fan del s. XIV o XV. En tot cas, és un pont construït amb petits i

mitjans carreus de pedra sense tallar. Presenta un sol arc i una petita barana també

de pedra. Antigament era l‟únic pas que tenia la vila venint de la banda de llevant i

migdia i per salvar l‟Orlina. D‟aquest pont és interessant el bloc de granit inserit a les

baranes i que recorda la gran crescuda que va tenir l‟Orlina el dia 12 de novembre de

1999 la qual s‟emportà les baranes del pont: “Un bon dia l’Orlina s’enfurismà i les

baranes s’emportà...”.

41.5. Cal Moliner: Casa entremitgeres de planta baixa i dos pisos, construïda amb

aparell irregular amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures. Destaca

la llinda de la porta amb una inscripció amb el nom de la casa i la data. L‟edifici del

segle XVIII ha estat objecte de reformes posteriors.

41.7. Menhir de Mas Roqué o de la Pedra Dreta: Menhir de tipus fol·liforme de

pissarra que se li va afegir una creu de ferro, avui desapareguda, amb la intenció de

cristianitzar un monument considerat pagà. Amida 3.60 m. d‟alçada, 0.76 m. de gruix i

2660 kg. de pes.

41.8. Dolmen del Solar d’en Gibert: Sepulcre neolític de corredor amb cambra

trapezoïdal, feta de lloses de pissarra, amb passadís de paret seca. Encara es poden

veure restes del mur que tancava el sepulcre, mentre que la cambra es troba

enfonsada al pendent de la muntanya. També es pot veure un túmul circular de

pedres. Les mides de la cambra són de 2 metres de llarg per 1.25 metres d‟amplada i

1.82 d‟alçada. En el terme municipal de Rabós es poden veure altres dòlmens com: el

Comes Llobes de Pils (sepulcre corredor de cambra pentagonal feta de lloses de

pissarra i corredor de paret seca que data del 3200-3000 a.C., i el dolmen de la

Devesa del Torrent de cambra poligonal, amb sis lloses verticals i sense coberta.


41.9. Església de Sant Romà de Delfià: Església romànica de petites dimensions

amb planta d‟una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. En la façana

principal hi ha única finestra adovellada d‟arc de mig punt, a sobre de la qual s‟aixeca

el campanar d‟espadanya. La porta d‟accés del temple es troba en el mur meridional,

està formada per dos arcs de mig punt en gradació sense cap element decoratiu.

Malgrat l‟arrebossat que cobreix bona part de l‟edifici, es pot observar el parament

original dels murs fets a base de pedres sense escairar disposades es fileres. Per

contra, les dovelles que emmarquen arcs i finestres si estan ben escairades. El temple

va ser reformat el s. XVIII. L‟interior del temple està totalment cobert de calç.

41.11. Molí de Can Manyana: Molí de planta baixa i pis situat al marge dret de

l‟Orlina, un cop superat el pont de pedra. És un edifici molt restaurat del qual encara

és perfectament visible la bassa en la qual s‟acumulava l‟aigua que arribava des del

propi riu Orlina, per mitjà d‟un canal.

41.12. Església nova de Sant Quirze: Temple construït després de la

desamortització del proper monestir de Sant Quirze i de la seva parròquia, Santa

Maria, l‟any 1835. Se situa uns 3 km al sud-oest del cenobi, prop del mas Nouviles.

S‟aixecà amb la intenció de servir de parròquia del terme de l‟antic monestir, adquirit

pel general empordanès, Ramon de Nouvilas. La nova parròquia és un edifici d‟una

nau, amb absis semicircular i dues capelles laterals. A migdia hi ha la sagristia. Tot

l‟interior era decorat amb pintures murals del segle XIX, molt populars. S‟hi

representen escenes del martiri de Sant Quirze i de santa Julita.

41.13. Església de Santa Maria de Colera: Església romànica que es troba a uns

200 m. a ponent del monestir. Va ser la parròquia de la població que vivia escampada

dins el terme del cenobi de Sant Quirc. A l‟acta de consagració del 1123 es parla del

trasllat a Sant Quirc d‟un altar dedicat a santa Maria que es trobava a l‟esglesiola

fundada davant les portes del monestir. És a dir, que abans de 1123 ja existia un petit

temple sota l‟advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es comença a

reconstruir, i d‟una sola nau amb absis semicircular. La porta és a la façana de migdia,

formada per dos arcs en degradació amb llinda i timpà. La volta de la nau és

apuntada. Han estat restaurats alguns dels seus elements.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

L‟església va ser restaurada als anys 50 per Miquel Oliva, tot i que més tard s‟han

refet trossos del mur oest i de l‟absis que es trobaven malmesos.

A la tardor de 1994, el Paratge Natural de l‟Albera va treure els fems del bestiar que hi

entrava i va col·locar una porta per evitar-ho.



2.41 GARRIGÀS

42.1. Cal Cuc: Mas d‟inicis de segle XX situat al veïnat de l‟Església de Garrigàs, de

planta baixa i pis, amb teulada a quatre aigües. Parets arrebossades i pintades de

blanc. El que més crida l‟atenció de l‟edifici és la seva torre quadrangular a mode de

campanar, amb una coberta piramidal de teules, i que dóna un aire modernista al

conjunt.

42.2. Església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs: La primera notícia que tenim

de l‟església de Garriganis és del 1279. Al s. XIV s‟esmenta com a parroquial

dedicada a sant Miquel, funció que encara manté. El 1993 l‟edifici fou objecte d‟obres

de restauració. Se situa al veïnat de l‟Església, a uns 500 m. del nucli de Garrigàs.

Per les seves característiques, cal inscriure l‟edifici en l‟arquitectura empordanesa del

s. XII. Cobreix l‟única nau una volta de canó apuntada, capçada a l‟est per un absis

semicircular que s‟obre directament a la nau. L‟única ornamentació del temple és una

motllura excurvada que assenyala l‟arrencada de les voltes i forma el ràfec de les

cobertes. A l‟est, sobre el nivell de la coberta, s‟aixeca la testera de la nau, el vèrtex

de la qual és coronat per una creu de pedra; es tracta d‟una creu grega encerclada,

amb quatre ressalts externs, que s‟alça sobre un pilar quadrangular, l‟esveltesa del

qual fa sospitar un origen avançat o modern. La porta d‟entrada s‟obre al mur sud,

prop de la façana oest, amb llinda, timpà llis i un arc en gradació. En aquest mateix

mur hi ha dues finestres de doble esqueixada, igual que la que s‟obre al centre de

l‟absis. Un ull de bou ha substituït la finestra que hi devia haver a la façana oest. El

campanar de cadireta, al mur oest, es va ampliar i esdevingué de planta quadrada.

42.3. Mas Gironella: L‟origen d‟aquest edifici es pot datar al segle XVII, però el seu

aspecte actual respon a la modificació efectuada durant el segle XIX, moment en què

va fer-se una nova façana de composició simètrica (es va afegir un tercer pis amb

galeries laterals cobertes i dues escales als extrems que donen accés a aquest).

Mas de volum clar amb quatre crugies i dues plantes i golfes. Gran edifici de planta

rectangular amb coberta de teula a dues vessants. L‟estructura de la construcció s‟ha

vist alterada per nombroses modificacions.

En l‟actualitat, la façana principal, orientada a migdia, està dividida en dues parts per

un mur centrat i perpendicular, malgrat això, conserva en conjunt la simetria. Hi

destaca el portal adovellat i la finestra superior. A la façana oest s‟hi obre, a nivell del

segon pis, una galeria d‟arcs de mig punt. Mentre que a la façana de llevant les

modificacions han donat lloc a una estructura irregular.

En el solar del mas Gironella hi ha una torre de planta quadrada. Presenta dos pisos

amb petites obertures quadrades i coberta plana amb merlets.

42.4. Can Pinsà: Mas al nucli urbà de Garrigàs, de dimensions força modestes,

constituït per planta baixa, pis i teulada a dues aigües. Parets arrebossades amb

carreus escairats als vèrtexs. A la façana hi ha dibuixat un rellotge de sol en el que

consta l‟any 1931, possible data d‟alguna reforma.

42.5. Can Ruart: Casal de grans dimensions al nucli urbà de Garrigàs, amb parets de

pedra vista i carreus ben escairats a les cantonades, fomat per diversos cossos, un

dels quals permet la formació d‟una terrassa amb balaustrada oberta a llevant. Edifici

ben restaurat.

42.6. Casa al passatge Tramuntana i a la carretera d’Arenys: Casal de planta

baixa i dues alçades amb parets de pedra vista i teulada a dues aigües. La planta

baixa és coberta amb un porxo de tres arcades a sobre dels quals hi ha una terrassa.

42.7. Ermita de Santa Llúcia de Tonyà: Edifici de tres cossos alineats situat a peu

de la carretera de Vilamalla a Tonyà. El temple és d‟una sola nau, absis de planta

irregular. El mur de la capçalera és lleugerament corbat, i la volta és apuntada. Davant

el frontis hi ha un pòrtic amb arcades de mig punt. El campanar és de cadireta d‟un sol

arc. S‟hi celebra un aplec el dia de Santa Llúcia, al qual assisteix molta gent dels



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

pobles dels voltants i de la ciutat de Figueres, i es considera un dels més

concorreguts de la comarca. Ha sofert diverses reformes que dificulten el coneixement

de l‟edifici original.

42.8. Font a la plaça de la Dra. Maria Bou Mas: Font d‟un únic canyo, en paret de

pedra vista, emmarcada en una mena de fornícula formada per rajols i que descriuen

un arc de mig punt.

42.9. Molí de vent prop de Cal Cuc: Aquest molí de vent, d‟estructura totalment

metàl·lica, s‟ubica a la riba dreta d‟un petit rec afluent del Regatim, al barri de

l‟Església de Garrigàs. A la base de l‟estructura, en les parets que tanquen el pou, es

pot llegir la data de la probable construcció, l‟any 1935.

42.10. Cal Moliner (possible antic castell de Tonyà): L‟actual mas Moliner (o mas

Pelegrí), acull com a part de les seves infraestructures, el que podrien ser els vestigis

de l‟antic castell de Tonyà el qual fou possessió de l‟abat del monestir de Sta. Maria

de Roses. Fou venut pel comte i refet el 1281 per part dels monjos de Roses, per tal

de fer-hi “forciam”. El que sobresurt és una mena de torre, amb una alçada d‟uns 9 m.;

resten les pedres d‟una barbacana al primer pis, espitlleres en tots els murs de la

planta baixa que evidencien el caràcter defensiu.

2.42 GARRIGUELLA

43.1. Església de Santa Eulàlia: L‟actual església de Santa Eulàlia de Noves és un

edifici bastit als segles XVIII-XIX sota la direcció del mestre d‟obres Pere Santariol

(l‟església fou acabada el 1785 i el campanar el 1883); és de grans dimensions, d‟una

nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula octagonal i absis semicircular, amb una

façana molt simple i una torre campanar octagonal.

43.2. Antic temple de Santa Eulàlia de Noves: Restes de l‟antic temple romànic

primitiu (segle XI), adossades a llevant de l‟actual església de Sta. Eulàlia. Era de

planta basilical i resten bona part de les tres naus amb les voltes i els arcs; el frontis

es troba adossat a la capçalera de l‟església nova, i sobresurt el campanar de

cadireta. Aquest fragment de l‟església romànica serveix de sagristia.

43.3. Can Terol: Casa de planta quadrada amb planta baixa i un pis, amb tres crugies

orientades de tramuntana a migdia, cadascuna d‟elles dividides en tres parts. Les

parts de tramuntana i migdia de cada crugia estan formades per volta de maó

orientades a tramuntana. En la part central de la crugia de llevant es troba l‟escala

interior, mentre que la part central de les dues restants està coberta per volta de maó

en sentit perpendicular a les crugies. L‟accés a l‟interior està situat en la façana nord

de la crugia central. Posteriorment es van perllongar les crugies vers migdia on es

construïren dues torres de planta baixa i dos pisos en les crugies de llevant i ponent.

En la central es va deixar un pati interior. El darrer element destacable és el pont

situat a la primera planta que permet l‟accés directe als jardins.

43.4. Ermita de la Mare de Déu del Camp: Antic priorat de Sta. Maria del Camp,

prop de la carretera a Vilamaniscle. Una llegenda tardana (1345) diu que fou fundat

pel mateix Carlemany com a agraïment a la intervenció de Maria en una derrota als

sarraïns, però la primera constatació documental és del 1218, any que el comte Hug

IV d‟Empúries féu unes donacions al seu prior (del terme d‟Espolla). Tingué una vida

esllanguida (el 1314 hi residien només el prior i dos preveres seculars), i fou agregat a

l‟abadia de Sta. Maria de Roses; el 1592 tots dos cenobis passaren a dependre de

Sta. Maria d‟Amer. La vida monàstica no s‟extingí, però, fins el 1835, i l‟església passà

a ser santuari marià, on se celebrava fins fa poc un concorregut aplec al mes de maig.

És un temple d‟una nau, obra dels segles XVI-XVII, sense vestigis visibles de

l‟església anterior, restaurat amb no massa encert el 1928.

En una part dels terrenys del recinte de l‟ermita, s‟ha instal·lat el Centre de

Reproducció de Tortugues de l'Albera. Comprèn instal.lacions destinades a la cria en

captivitat de la tortuga mediterrània, espècie en greu perill d'extinció, que manté a

l'Albera la darrera població peninsular. Aquests terrenys han estar cedits pel Bisbat de

Girona a l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera, que gestiona el Centre dintre

del Programa de Recuperació de la Tortuga Mediterrània a Catalunya elaborat pel

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el

Paratge d‟Interès Natural de l'Albera.




_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

43.5. Can Trobat: Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos,

amb tres crugies orientades a tramuntana. Posteriorment, s‟afegiren dues crugies més

a la façana de ponent i a la de llevant formant una “L” que donen lloc a una terrassa al

primer pis. Totes les crugies estan cobertes per voltes de pedra grassa suportades

per parets de pedra. L‟escala està situada al darrera de les dues crugies de llevant. La

planta pis presenta estances amb sostres de guix que tenen motllures molt diverses.

Cal remarcar també una capella amb un retaule de fusta tallada i les cambres amb

alcoves.

43.7. Molí de Vent: Antic molí de vent format per un cos de planta rectangular d‟una

sola crugia en la planta baixa, coberta per una volta grassa suportada per parets de

pedra devastada. A les façanes de llevant i ponent presenta adossades dues torres

cilíndriques de diferents alçades.

43.8. Can Soler: Casal situat al nucli de Garriguella de Baix, amb planta baixa i dos

pisos, coronat per teulada. Portal adovellat amb arc rebaixat. La primera planta

presenta una balconada que uneix els dos finestrals amb vorals decorats i coronats

per un escut, a més d‟una obertura en forma d‟òcul. A la segona planta, la disposició i

la decoració de les tres finestres existents, amb rajols, semblen inspirats en tècniques

pròpies del Modernisme. A l‟esquerra, una galeria elevada sobre el carrer, uneix les

dues parts de l‟edifici.

43.10. Can Roig: Casa de planta baixa i primer pis coronat amb tres obertures

circulars a la paret en forma d‟òcul. Al primer pis sobresurten els finestrals amb

balcons amb baranes en ferro decorades amb motius geomètrics.

43.11. Can Plaià: Casal de planta baixa i primer pis coronat amb balaustrada. A la

primera planta sobresurt la balconada amb barana en ferro que uneix els dos

finestrals existents. Hi ha un tercer que és cec. Entre ells hi ha 4 pilastres decoratives

d‟estil neoclàssic.

43.12. Can Roqueta: Casa datable l‟any 1884 de planta baixa i primer pis coronat

amb balaustrada. A la primera planta hi ha 3 finestrals amb balconades decorades, al

capdamunt, amb uns frontons alterns circulars i triangulars.

43.13. Creu al pati de l'ermita de la Mare de Déu del Camp: Creu sobre fust llis

situada als terrenys de l‟ermita. Al basament quadrangular una breu inscripció recorda

el motiu de la seva erecció, la Santa Missió duta a terme entre el 16 i el 27 de

novembre de 1949.


43.14. Cooperativa agrícola de Garriguella: Edifici de línies funcionals construït el

1963, al costat de la cruïlla entre la carretera GI-252 i la que accedeix al nucli urbà de

Garriguella (GI-603) provinent de Rabós. Garriguella és el municipi de tot l‟Alt

Empordà que disposa d‟una major superfície de conreu adreçat a la vinya (unes 400

ha. sobre un total de 2033). La major part de la producció local passa per aquesta

cooperativa on s'obtenen vins secs, mig dolços, blancs, rosats i negres, essent molt

apreciats els seus vins embotellats, els quals, recentment (any 2005), han estat

reconeguts amb diversos guardons.

43.15. Mas de n'Hortus: Mas ubicat al nucli de Garriguella de Baix, al costat de la

carretera C-252 i de les restes de l‟antiga capella de Sant Sebastià. Edifici amb planta

baixa i primer pis i teulada a dues aigües. És de remarcar el portal adovellat, al qual hi

ha inscrit una creu amb les inicials I.P.S. i l‟any 1721. Bona part del seu arrebossat ha

saltat posant al descobert la pedra de les parets. Les obres fetes al lateral esquerre

desfiguren parcialment l‟estètica d‟una façana que és gairebé simètrica. Bon exemple

de l‟arquitectura popular de la zona.

43.16. Capella de Sant Sebastià: Encara en conserva un tros de paret, concretament

el braç lateral o absis. La resta, va ser enderrocada fa uns 30 anys per fer-hi passar la

carretera que porta a Peralada. Presenta dues finestres al fons, una de les qual

sembla que servia per posar-hi una imatge. El fris intern és de rajol i hi ha arrebossat

de morter de calç que té una funció decorativa, fent una motllura tot al voltant a una

alçada de 2.20 m. Remodelat el 2000 aprofitant l‟Any Jubilar. Hauria format part d‟un

antic hospital fora muralla.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

43.17. Casa entre Can Soler i la Plaça Central: Casal de planta baixa, primer pis i

golfes, amb parets de pedra vista i teulada a un vessant. És de destacar el portal

principal adovellat.

43.18. Casa sense identificar a la plaça central de Garriguella de Baix: casal de

parets arrebossades, amb planta baixa, pis i golfes a la plaça central de Garriguella de

Baix. Sobresurt el portal principal adovellat i les finestres lobulades de la primera

planta.

43.19. Casa sense identificar al carrer Figueres cantonada carrer Principal: casal

d‟estructura complexa i dimensions considerables a l‟entrada del nucli de Garriguella

de Baix (des de la carretera vella de Figueres).

43.20. Casa sense identificar al carrer Principal. Garriguella de Baix: casa de

planta baixa i pis amb parets de pedra vista que han perdut, gairebé totalment, el seu

antic arrebossat. Destaca la portalada en arc de mig format per grans dovelles.

43.21. Torre de la muralla de Garriguella de Baix: És la única torre que queda

visible del recinte emmurallat baix-medieval de Garriguella de Baix, les altres estan

amagades en les cases, igual que el mur que es troba en gran mesura formant part de

les cases del nucli. En el s. XIX encara restaven dempeus 4 de les 6 torres que havia

tingut. La torre que es manté actualment correspondria a la torre de la casa del

Governador o d‟en Pubill. La torre no és gaire gran, feta de pedruscall i molt de morter

de calç, de planta circular i d‟uns 3 metres de diàmetre.

2.43 PAU

44.1. Cal Marquès: Gran casal construït durant els segles XVII-XVIII sobre les restes

de l‟antic Castell de Pau. Segons els historiadors d‟aquest castell, n‟era originari el

llinatge feudal de cognom Pau. El seu escut d‟armes presenta un paó, i un escut que

actualment utilitza l‟Ajuntament. L‟edifici és de planta rectangular i consta de dues

plantes i terrabastall, organitzat a partir de tres crugies. Dels baixos destaquen les

voltes de canó i les restes d‟espitlleres, així com la portalada principal, amb muntants i

llinda de pedra calcària ben tallada. També hi ha dues portes més que han estat molt

modificades. Al pis, destaquen, a la sala principal, la volta de llunetes i la fornícula

decorada amb motllures. La estança, coneguda com la presó, ha estat totalment

alterada.

44.2. Església Parroquial de Sant Martí de Pau: L‟església actual presenta una sola

nau amb capçalera semicircular. Del temple original es conserven l‟absis i un tram de

la nau proper a ell que pertanyen als segles XI-XII i la resta de nau, amb la façana de

ponent, possiblement és del segle XIII. Els murs exteriors són fets amb carreus ben

tallats i col·locats en filades seguides, mentre que l‟interior de la nau està tot

arrebossat. L‟absis és llis i sense decoració, mentre que la volta és apuntada i seguida

fins el tram proper al presbiteri, més antic, que es cobreix amb volta de canó. L‟arc

triomfal doble, és de mig punt i la volta de l‟absis té forma de quart d‟esfera. La façana

principal presenta una gran portalada formada per cinc arquivoltes de mig punt en

degradació, llinda, timpà llis i dues columnes amb sengles capitells a cada costat. Hi

ha un capitell d‟estil corinti i un altre amb tres grans testes de monstres devoradors. Al

centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt dobles,

en degradació. Més amunt es troba un campanar de cadireta que presenta dues parts

de diferents èpoques, la més antiga al nord, té dos arcs de quart de cercle separats

per una grossa pilastra de carreus; al seu costat hi ha dos arcs més de mig punt i de

factura més tardana. Al cim de tots s‟hi va afegir, més modernament, un petit cloquer

d‟un sol arc fet de rajols.

44.3. Mas Panardell (o de Santa Maria de Penardell): Gran masia catalana de

pedra en planta baixa i pis. Està composada per diferents cossos que donen un

conjunt de cobertes inclinades de teula àrab a dues aigües. El 1973 va ser

rehabilitada per Pelayo Martínez. Situat a 1 km. a ponent del veïnat de Vilaüt, al cim

d‟un tossal que emergeix lleugerament de la plana. Cal suposar que el seu nom

assenyala el lloc on hi hagué el petit monestir de Santa Maria de Penardell, del qual

no resten, tanmateix, vestigis apreciables. Aquest lloc és un dels esmentats en el

precepte de Lotari, del 982, com a Petratello. S‟hi establí un monestir de donats i

donades que el 1229 l‟abat Ponç de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, volgué

estabilitzar posant-lo sota la regla benedictina. El monestir desaparegué a la fi del



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

segle XIV. L‟actual mas de Penardell és un edifici sense detalls remarcables, amb

elements que es poden datar als segles XVII i XVIII i afegitons moderns. No s‟ha

trobat cap vestigi de construcció medieval, tampoc en el tossal on hi ha el mas, ni en

els terrenys del seu entorn.


44.4. Cal Frai Llàtzer o Mas de Dalt: Mas de planta rectangular amb teulat de doble

vessant sobre les façanes més llargues; se situa a Vilaüt, al sud-oest de Pau. A la

façana principal, a migdia, destaca el conjunt format per la portalada d‟arc de mig punt

adovellat –carreus i dovelles de calcària ben tallada i allisada- i el finestral superior

gòtico-renaixentista de fals arc conopial a la llinda, trilobulat amb decoració de simples

motllures i impostes de secció de quart de cercle incorbat. Sota l‟ampit, motllurat en

degradació, hi ha una segetera (modernament tapiada).

Al mur occidental, sota el vèrtex de la coberta, hi ha una fornícula que actualment

conté una imatge de la Verge, de terracuita, segurament del s. XIX.

L‟edifici és de planta i pis, els baixos destinats al bestiar i el nivell superior a habitatge

on hi destaca la sala major amb coberta d‟encavallada de fusta. La construcció és de

grans rebles i morter, amb carreus angulars.


44.5. La Capelleta: Petit oratori del segle XVI-XVII situat a les afores del poble i que

ha estat refet en conjunt en moltes ocasions. L‟oratori està constituït per una pilastra

quadrangular feta amb carreus de granit entre els quals hi ha alguns rebles. Té un

coronament en forma de piràmide fet amb rebles i morter, sobre el qual hi ha col·locat

un fragment de columneta de secció quadrilobulada de pedra calcària de Girona, que

fa intuir un coronament en forma de creu actualment desaparegut. A la cara

meridional de la pilastra hi ha una petita fornícula rectangular closa, on s‟hi ha

col·locat una imatge de la Verge moderna, amb una portella enreixada.

44.6. Creu Blanca: Creu de terme gòtica feta de pedra que es troba aguantada per

una gran columna d‟obra. La creu té totes les cares llises excepte la de ponent on hi

ha una inscripció. Es troba en un paratge amb aflorament de pissarra en els quals

algunes de les roques presenten creus de diverses mides gravades.

Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.

44.7. Torre d’en Mornau: complex d‟edificis que corresponen a una gran explotació

agrària i que es disposen a l‟entorn d‟un gran pati central. Es troba al límit amb l‟antic

terme de Vilanova de la Muga (ara municipi de Peralada), al sector de l‟Estanyol.

L‟aspecte actual el pren el 1940 quan es construeix una caserna militar les

instal·lacions de la qual es mantenen intactes però que han estat reconvertides en

granja de vaques i hípica.

El conjunt d‟edificis està presidit per una torre que forma part d‟un edifici residencial

en forma de L. Davant hi ha un altre cos allargat destinat a cavalleries. També cal

destacar dos dipòsits d‟aigua cilíndrics i coronats per merlets ceràmics. La disposició

dels cossos en el terreny deixa un gran pati al mig que es tanca per un edifici de

distribució confusa.


44.8. Cooperativa agrícola de Pau: Edificació que es remunta el 1961, quan es

constitueix la cooperativa. Se situa al peu de la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga.

Tot i que vista des de fora ofereix un aspecte que recorda al d‟una nau o magatzem,

com passa amb d‟altres cooperatives de la zona, l‟interior proporciona un aire molt

més monumental tant per les dimensions de les tines com per la coberta de l‟edifici.

44.9. Font a la plaça de l'església de St. Martí de Pau: Font d‟un únic canyo, en un

racó de la plaça de l‟església; uns murs de pedra vista realcen el conjunt. La font

disposa d‟uns rajols decoratius als quals es dibuixen uns peixos i el mar.

44.10. Casal al carrer Concepció, 1: Casal amb parets arrebossades, de planta

baixa i dues alçades amb coberta a dues aigües. A la primera planta hi ha tres

finestrals amb els seus respectius balcons. A la llinda, sobre la porta principal, apareix

el nom Francisco Dalmau i l‟any de reforma o construcció, el 1783.

44.11. Can Pallola: Casal de pedra vista, amb planta baixa, dues alçades i coberta a

dues aigües. A la llinda d‟entrada hi ha la inscripció “Joan Miquel me fecit” (1729).

44.12. Ruïnes del Castell de Vilaüt: Castell medieval en estat ruïnós que sembla que

podria tenir una planta rectangular d‟uns 250 x 100 metres. S‟aprecia una torre de



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

planta quadrada o rectangular, mentre que a l‟interior del castell també sembla que hi

ha una torre de planta quadrada. L‟edifici es trobava en una posició molt interessant ja

que estava al límit on començava l‟antic estany de Castelló i no gaire lluny d‟on

passava la Via Augusta que duia a Rhode passant per la Serra de Rodes i al voltant

els estanys. S‟han trobat restes romanes al voltant de l‟indret, nombrosos fragments

de ceràmica, àmfores i tegula. Segons la documentació del s. XIII i XIV es pot saber

que en el castell hi havia una capella dedicada a Sant Salvador.

2.44 PALAU-SAVERDERA

45.1. Església Parroquial de Sant Joan: Edifici de planta basilical que adopta el

model llombard del segle XI; s‟esmenta per primera vegada l‟any 1070 amb relació a

una donació situada en un indret de la parròquia al monestir de Sta. Maria de Roses.

Presenta tres naus paral·leles i capçades a llevant per tres absis dels quals el central,

el més gran, té planta semicircular, mentre que les absidioles presenten plantes d‟una

certa irregularitat. L‟església originàriament no tenia transsepte, fou més tard que s‟hi

afegiren capelles rectangulars, una a cada extrem dels murs perimetrals de les naus.

Els absis són coberts amb voltes de quart d‟esfera i s‟obren a les naus mitjançant

plecs de mig punt que marquen la gradació. La nau central fou coberta amb una volta

de canó, forma que presenta també els tres arcs torals sobre pilastres adossades i

grosses impostes bisellades, que la divideixen en quatre trams. A les naus

col·laterals, també dividides en quatre trams per tres arcs torals sobre pilars a

cadascuna, hi ha espais amb voltes de diferent tipologia. El tram de l‟extrem de llevant

de la nau de tramuntana és cobert amb dues voltes arestes. Els sectors restants

tenen una volta de canó, llevat de l‟extrem occidental de la nau de migdia, que té una

volta de quart de cercle.

Ha estat restaurada l‟any 1981. És un monument fonamental per a entendre les

característiques pròpies del romànic d‟aquest territori. A la placeta del costat N del

temple hi ha plantada una estela funerària medieval que ha estat trobada a l‟indret de

l‟antic cementiri.

45.2. Escoles / Ajuntament: Edifici de grans proporcions construït l‟any 1986 i que

recorda, en certa mesura, alguns dels trets dels palauets modernistes d‟inicis de segle

XX. Consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües. Parets

arrebossades i pintades encara que reproduint trets propis dels masos dels segles

XVII o XVIII com són les dovelles de la porta principal o els carreus escairats que

formen les cantonades de l‟edifici. A la primera plaça s‟obre una terrassa amb pèrgola.

El que més sobresurt és la torre que acaba amb una teulada a quatre aigües.

45.3. Cooperativa agrícola de Palau-saverdera: Edifici d‟una alçada situat a

l‟entrada de la població, a tocar de la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga.

45.4. Premsa d'oli a la plaça del Trull de Palau-saverdera: Conjunt dels elements

propis d‟un molí d‟oli, a la plaça del Trull, tots ells en ferro. Una placa en una de les

peces ens recorda que podrien haver estat fabricades a la localitat alacantina d‟Alcoi

per l‟empresa “Rodés Hermenos, S.A. – El Vulcano”.

45.5. Antiga Casa Bar Sport i societat de socors mutus: Casa entre mitgeres, de

dues plantes. La façana té diversos elements ornamentals i s‟estructura a tres crugies.

A la planta baixa hi ha tres grans obertures emmarcades per arcades motllurades. Al

pis, tres balconades amb baranes de forja i obertures amb columnetes i capitells. Al

coronament hi ha un fris de rajoles polícromes i una barana ceràmica entre els

prominents ressalts emplaçats damunt de les obertures, a cadascun dels quals s‟hi

centra una grossa motllura circular: la del centre envolta un anagrama fet amb

fragments ceràmics a dos colors amb les lletres JM entrellaçades; a les dels costats hi

figura, en relleu, any 1906.

L‟interior de la casa ha estat quelcom modificat, sobretot als baixos, als quals es

munta un bar d‟època posterior a la construcció de l‟edifici (any 1960); el pis serveix

d‟habitatge. Amb anterioritat havia acollit la desapareguda societat de socors mutus i

el Casino.

La decoració modernista és de caient popular, segurament l‟edifici és de mestre

d‟obres. Originàriament hi vivia el ferrer de la vila.

45.6. Mas de nom desconegut, actualment, restaurant Rhodas, al carrer Nou:

Mas amb parets de pedra vista, amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües.

Des de l‟any 1996 funciona com a restaurant Rhodas, especialitzat, sobretot, en

gastronomia italiana.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

45.7. Torre de les Hores, a la plaça Major; restes del castell de Palau-saverdera:

Element més visible de l‟antic castell de Palau-saverdera. S‟anomena així perquè

serveix de campanar i hi ha el rellotge públic. És un edifici de planta quadrada, de

pedra vista, amb el coronament emmerletat, el qual fou renovat modernament. Hi ha

una estructura metàl·lica per a les campanes. Sobre les restes de la fortalesa s‟hi han

construït cases modernes. D‟aquest castell es conserven, parcialment, altres dues

torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI. Les

primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de

rastres d‟una fortificació alt-medieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent.

El castell de Palau pertanyia als Sagarriga quan l‟any 1411 fou pres a la força per

Joan de Vilamarí, parent seu. El 1557 era de Jofre de Vilarig; i dels Vilarig passà als

Lenuza i més tard als marquesos de Dosaigües.

45.8. Habitatge amb nom sense identificar: Casa de planta baixa i dos pisos,

ambdós amb un balcó de baranes forjades. La façana presenta nombrosos elements

decoratius que envolten portals i finestrals.

45.9. Paratge de la Font de Dalt: Espai verd situat a l‟extrem nord del nucli urbà de

Palau-saverdera, agençat al segle XVIII, amb tot un conjunt d‟elements d‟arquitectura

popular i un petit parc públic, ampliat fa alguns anys. La font, d‟un canyo, es veu

realçada per un gran mur de pedra vista, amb bancs als laterals. A part de la font i del

petit passeig de plàtans que hi mena, el conjunt sobresurt pel joc que s‟ha donat a

l‟aigua corrent, fent-la passar per un roquisser natural al final del qual hi ha una bassa

i, a una cota inferior, el safareig públic. Al mur hi ha una portella que dóna a la cisterna

o dipòsit la qual té una petita llinda on hi ha inscrit “An 1771”. El conjunt ha estat

reformat i millorat als últims anys.

45.10. Jaciment de Ca n’Isach: Jaciment en el que s‟han trobat les restes

arqueològiques de tres períodes prehistòrics d‟ocupació. En una primera fase A i un

segon nivell d‟estrat s‟han trobat restes de diverses estructures d‟habitació (sitges i

focs), relacionable amb el Grup de Montboló dins d‟un neolític mitjà inicial. En una

segona fase B i en un primer nivell d‟estrat s‟ha trobat les restes més importants

d‟aquest jaciment. S‟han trobat nombroses estructures d‟habitació (focs, sitges, murs,

forats de pal, cisterna) interrelacionades amb els murs perimetrals de les habitacions.

En conjunt formen l‟estructura arquitectònica del poblat en un gran espai d‟habitatge

ovalat, al qual s‟entrelliguen tres espais més petits del mateix tipus. Aquestes restes

cal relacionar-les amb el Grup Empordanès i correspondrien al neolític mitjà ple. La

tercera fase C, ubicat en el nivell més superficial, es trobarien les restes més recents i

més mal determinades, ja que només es basa en tres focs de l‟espia d‟habitatge de la

Fase B i les troballes superficials fetes per tot el jaciment. Segurament, la forma final

de la cabana formi part d‟aquest període, corresponent a un neolític final.



Girona, 2002.

45.11. Dolmen de Mas Bofill: Possible sepulcre corredor amb cambra subcircular o

trapezoïdal curta (de tendència subcircular) amb passadís estret. Posteriorment es va

construir una paret de pedra a l‟entrada per a reaprofitar-lo com a cabana. Del megàlit

de gneis es conserven tres lloses, la de la capçalera i les laterals posteriors, de

dimensions considerables. Del túmul no hi ha restes però deuria ser circular i amb un

diàmetre d‟uns 9/10 metres. De la cambra es conserven les restes de tres lloses

posteriors i tenia unes dimensions internes de 1.60 m. de longitud, per 2.30 m.

d‟amplada i 1.85 m. d‟alçada. Els materials arqueològics són poc nombrosos, tan sols

una destral de corniana i una destral d‟esquist.

Fotografia extreta de 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

45.12. Dolmen de la Devesa: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i

passadís estret. De la cambra es conserven vuit lloses i la coberta, i té unes

dimensions internes de 3.4 m. de longitud, 2.4 m. d‟amplada i 2.05 m. d‟alçada.

L‟accés a la cambra deuria ser per un corredor de lloses, axial a la cambra. Del túmul

només queden restes visibles a les bandes nord i est de la cambra. Deuria ser de

tendència circular i amb un perímetre aproximat d‟uns 11/12 metres. Dels materials

arqueològics s‟han recuperat fragments de ceràmica, d‟una tassa i el més destacat,

una petita destral de basalt.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Fotografia extreta de: 2001, Josep Tarrés; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

45.13. Dolmen de la muntanya d’en Caselles: Sepulcre corredor amb cambra

trapezoïdal llarga i passadís estret, tot fet de material de gneis. La cambra, amb unes

dimensions interiors de 3 m. de longitud, per 1.8 m. d‟amplada i 1.45 m. d‟alçada,

conserva cinc lloses i la coberta. La capçalera, de forma rectangular, sembla ben

implantada a la roca, interna pels dos costats i verticals. La coberta és rectangular i la

seva posició és desbordant pel darrera. L‟accés a la cambra devia ser a través d‟un

corredor de lloses o de paret seca axial a la cambra. Del túmul, que devia ser de

tendència circular amb un diàmetre proper als 9/10 metres, només queden senyals

visibles a la banda nord-est de la cambra.


Fotografia extreta de: 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

45.14. Dolmen de la Sureda I: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i

passadís estret. Conserva set suports i dues cobertes de la cambra que té unes

dimensions interiors de 4.5 m. de longitud, 2.3 m. d‟amplada i 1.7 m. d‟alçada. L‟accés

a la cambra deuria ser a través d‟un corredor de lloses o de paret seca axial a la

cambra.

Fotografia extreta de 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els


Girona, 2002.

45.15. Dolmen de la Febrosa I: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i

passadís estret. La cambra presenta cinc suports i una coberta, amb unes dimensions

internes de 2.9m. de longitud, 1.9 m. d‟amplada i 2 m. d‟alçada. L‟entrada a la cambra

és de tipus de parets de tascó i l‟accés deuria ser a través d‟un corredor de lloses o de

paret seca axial a la cambra. La capçalera, partida en dos fragments, és única. La

coberta és ovalada, amb els extrems arrodonits i de secció rectangular. Del túmul

només es conserven senyals pel costat de muntanya, darrera la capçalera.


Fotografia de Dolmen de la Febrosa I (Palau-saverdera), poc abans de caure, agost,

1986.

2.45 VILAJUÏGA

46.1. Antiga Destil·leria d’Alcohol de brisa / Federación de Sindicatos: Edifici

industrial que va ser construït per processar uns dos milions de quilos de brises (rapa i

pell dels raïms premsats). Aquesta destil·leria ha estat considerada la primera de les

obres que va impulsar i promoure a la comarca altempordanesa, el llavors recent

creat Sindicat Agrícola Comarcal de l‟Empordà per pal·liar els efectes de la forta crisi

agrícola que vivia la comarca des de les darreries dels vuit-cents arran de l‟arribada

de la fil·loxera. També ha estat considerada la única obra fruit de la política agrària de

la Mancomunitat de Catalunya a les comarques gironines, de les dues projectades,

que es va arribar a construir i, per tant, la única conservada en aquestes comarques

de Cèsar Martinell. Del projecte inicial només es va arribar a construir la torre del

serpentí destinada a la destil·lació d'alcohol així com un magatzem i dipòsit per a la

brisa i també pel granet del raïm. Aquests magatzems, situats a continuació de la

torre, tenen dues plantes, la primera d‟elles presenta arcs equilibrats rebaixats per

suportar un sostre pla, la zona de cups per a la fermentació de la brisa i un volum

dedicat a zona d‟elaboració, transversal a l‟edifici principal, que connecta amb la torre

de destil·lació.

Arquitectònicament destaca el joc de volums extern de les naus a diferents alçades i

el joc de l‟aparell de les parets, combinació de pedra i rajoles dibuixant obertures. El

projecte preveia la coronació de la torre de destil·lació amb un conjunt de volums

formats per voltes de maó pla, i el tancament dels cups destinats a la fermentació de

la brisa amb una estructura d‟arcs equilibrats de tres naus. El fet de quedar inacabat

ha restat importància a aquest edifici que en projecte reunia bona part dels elements

arquitectònics de Cèsar Martinell. A més, a la part construïda no va arribar als acabats

definits al projecte. A tot això s‟ha d‟afegir el fet que l‟edifici ha estat objecte de

repetides modificacions i ampliacions, sobretot les efectuades durant els anys 80,

sense tenir cap cura amb l‟edifici original, de manera que ha incidit negativament en la



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

seva conservació i en el seu precari estat. Actualment és propietat de la Cooperativa

Vinícola de l‟Alt Empordà i es troba abandonat i sense cap ús.

46.2. Església Parroquial de Sant Feliu: L‟església actual és documentada des de

l‟any 1127, i actualment conserva bona part de la construcció romànica (una part del

segle XI i una altra del s. XIII), tot i que les reformes del s. XVIII varen malmetre força

les parts romàniques. Actualment l‟antiga nau romànica fa de vestíbul del temple

modern, que fou afegit al seu extrem de llevant als segles XVIII-XIX. La capçalera de

la nau romànica fou destruïda per afegir-hi dues capelles laterals (s. XVII-XVIII). Per

sort, la nau ha conservat la volta de canó ultrapassada i els dos arcs torals de mig

punt sobre pilars adossats amb impostes de secció pla i bisell, fets amb dovelles

estretes i carreus ben escairats de granit. La porta de la nau romànica es troba a la

façana de ponent, amb una llinda sobre la qual es troba un timpà llis resseguit per una

arquivolta de dents de serra. El guardapols és excorbat, mentre la motllura horitzontal

situada sobre la llinda de la porta és de secció incorbada. Damunt el portal hi ha un

petit ull de bou modern que es suposa que ocupa el lloc d‟una antiga finestra

romànica. L‟església també conserva una pica baptismal monolítica molt senzilla del

segle XI-XII.

46.3. Castell de Quermançó: Els historiadors i arqueòlegs suposen que el castell

original era molt antic, i no descarten que fos d‟època ibera o romana. El castell

pròpiament d‟època feudal és datable del segle XI, quan fou propietat dels comtes

d‟Empúries. L‟edifici actual conserva restes dels segles X-XI a les muralles del sector

nord, mentre que la resta pertany a èpoques posteriors. A l‟exterior hi ha dues torres

barrades com a protecció de la part accessible de turó. Una al nord, mig enrunada,

amb espitlleres i talús (s. XIII) i l‟altra, més gran, enfront la porta del primer recinte

emmurallat i que fou enderrocada a consciència fins el talús (s. XIII). A l‟interior i a la

part posterior hi ha les restes de muralles més antigues, la cisterna i la torre

d‟homenatge. També hi havia una capella (amb cinc arcs de diafragma) i una llarga

estança, en un nivell més baix, amb espitlleres i arcs de diafragma. Tot aquest conjunt

era envoltat per una muralla, primer recinte, avui casi desapareguda. El mur de

tramuntana presenta, incís en un carreu, l‟escut del comtat d‟Empúries. El castell es

troba acinglerat, inaccessible pels costats de ponent i de migdia, mentre els altres

vessants tenen accentuades pendents. Ha estat declarat BCIN.


46.4. Balneari de Vilajuïga: Petit establiment per prendre les aigües, que es nodreix

d‟una mina subterrània situada en el centre de la població i que s‟estén mitjançant

pous naturals. El Balneari va ser fundat per Ramon Margineda i Duran (1883-1972),

enginyer industrial, col·leccionista i animador del centre cultural. Va residir en el

mateix centre de les aigües i va ser un dels primers en explotar-les, entorn a 1917.

Aquestes aigües bicarbonatades sòdiques litíniques van ser declarades d‟utilitat

pública des de 1904. Gràcies a això, Vilajuïga es va convertir en centre d‟estiueig a

causa del prestigi d‟aquestes aigües.

46.5. Poblat de Canyelles o Canelles: De la població medieval de Canyelles,

segurament de l‟alta edat mitjana, avui tan sols es conserven les ruïnes. Es tractava

d‟un assentament de cases força compacte, però sense cap distribució urbana

mínimament ordenada. Consistia en unes vuit o deu cases, potser alguna més, amb

plantes rectangulars o trapezials, aixecades en paret seca de lloses i granits de la

contrada, i amb un parell o tres de compartiments a l‟interior. Algunes plantes de les

antigues construccions mantenen l‟estructura interna i d‟altres murs superen els dos

metres d‟alçada. L‟historiador Joan Badia esmenta haver vist alguna filada d‟opus

spicatum ben marcat en alguns dels murs conservats, així com restes de ceràmica alt-

medieval. Sembla que aquest assentament aprofitava els fèrtils replans d‟un contrafort

de la serra de Verdera, drenats per dos aiguavessants. El poblat apareix esmentat per

primera vegada l‟any 1080 i el 1538 encara mantenia una població estable segons

documents de l‟Audiència del Comtat d‟Empúries (fons Medinaceli).


46.6. Mas Montperdut: Petita masia de mitjans del s. XVIII i ampliada, doblant-ne les

seves dimensions, en el s. XIX. L‟edifici presenta dues plantes, amb la planta baixa

destinada al bestiar i el pis a habitatge. La façana principal és a migdia i correspon a

l‟ampliació del s. XX. Presenta, a mitja alçada, un porxo d‟arcs de rajols a sardinell,

sobre el qual queda una terrassa a nivell del pis. Les obertures en aquest sector són

rectangulars amb brancals de pedra i llindes de rajols de sardinell. Les finestres de la

part antiga estan totalment emmarcades per pedres ben tallades de calcària.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Al costat del mas, a uns 400 metres, hi ha el Corral de Montperdut que és una peça

notable d‟arquitectura popular i que està datat entorn el segle XVIII. Dissortadament

es troba en un estat de progressiva ruïna. A uns 200 metres al SW del corral es

troben també les Ruïnes de Montperdut, molt malmeses després dels treballs de

reforestació de la zona.

46.7. Casamates i búnker de Montperdut: Es tracta d‟unes fortificacions construïdes

després de la Guerra Civil Espanyola, pels serveis de l‟exèrcit del nou govern

dictatorial. Pertanyen a l‟extensa i àmplia xarxa de búnkers i nius de metralladora que

s‟estén al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l‟Empordà. Les

dimensions dels dos búnkers són excepcionalment grans, cosa que demostra

l‟especial importància que varen tenir dins la xarxa fortificada propera a la fronteral i la

litoral que es va construir. Aquest fet s‟explica per la seva situació en un indret que

domina, des de bona alçada, el pas per ferrocarril i carretera, des de la plana

empordanesa vers la frontera de Portbou. Les fortaleses són construïdes amb blocs

de pòrtland i camuflades amb un forrat de pedres del propi terreny geològic travades

amb ciment i amb un lligant de filferro espinós. Ambdues casamates tenen espitllerat

devers tots els costats i acaben, als extrems, en forma semicircular.


46.8. Cooperativa de Vilajuïga: L‟edifici de la cooperativa se situa a tocar de la

carretera GI-604; fou fundada el 1947.

2.46 PEDRET I MARZÀ

47.1. Restes del castell de Marzà. Portal i tram muralla: El portal de la fortalesa el

podem veure des de l‟angle nord-est de la Plaça del poble. Un altre vestigi de la

muralla és visible a l‟extrem septentrional del poble. Es tracta d‟una torre de planta

circular amb un gran talús a la base. Als dos costats de la torre i a l‟interior del poble

queden restes de la muralla. Per les seves estructures podrien haver estat

construïdes els segles XIII-XIV.

47.2. Església de St. Isidre i St. Antoni de Marzà: Davant del creixement que

experimenta el nucli de Marzà, l‟any 1968 es construeix una església nova, de línies

modernes però molt simple, dedicada a Sant Isidre i a Sant Antoni.

47.3. Església parroquial de St. Esteve de Pedret: Edifici d‟una nau coronada a l‟est

amb absis semicircular. Per les seves característiques podem considerar-la una obra

del segle XII. Destaca per la seva alçada, notable per tractar-se d‟un temple rural. Els

dos murs laterals, al punt d‟unió amb l‟absis, formen cantonades amb una part del

llenç més gruixut que la resta. La porta de la façana de ponent fou tapiada en una

data desconeguda; era d‟arc de mig punt adovellat. L‟única porta actual d‟accés, al

costat sud, consta de tres arcs de mig punt en gradació, adovellats, amb una llinda i

un timpà.

La parròquia s‟esmenta en la donació que féu Guisla, comtessa vídua d‟Empúries,

l‟any 1060, a la seu de Girona. El cavaller Ramon Ademar de Rabós en tenia els drets

l‟any 1127, quan els lliurà als sacerdots de Sant Esteve per 70 sous melgoresos. Tot i

mantenir la denominació de parroquial, depèn de la nova església de Marzà.

2.47 MASARAC

48.1. Ca l'Altrera: Casal recentment restaurat que porta el nom de la serra que tanca,

pel nord i l‟oest, el poble de Masarac. Ca l‟Altrera es troba format per un conjunt

d‟edificacions, amb parets de pedra vista, amb disposició diversa, entre les quals

sobresurt, el que sembla una antiga torre circular de guaita o de defensa. Actualment,

aquesta torre, està coronada per una teulada. S‟ha dir que aquest casal se situa a

l‟extrem oriental del nucli urbà històric, a l‟inici del vell camí que travessava i

comunicava el poble amb l‟exterior. Per altra banda, pel fet de trobar-se emplaçat al

vessant de la serra, a una certa alçada, li permet tenir una posició de domini visual

sobre la plana immediata, qüestió que podria explicar la construcció de la torre.

48.2. Església parroquial de Sant Martí de Masarac: Església pre-romànica, d‟una

nau amb un absis de planta trapezial, i ha sofert algunes alteracions. En resten els

murs perimetrals, que presenten un paredat de pedres sense tallar disposades en

espiga o inclinades en un sol sentit; a les cantonades hi ha grans carreus escairats. Hi



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

ha algunes finestres espitllerades. La porta primitiva va ser substituïda per una porta

romànica, del segle XII, situada a migdia. D‟arc de mig punt, llinda i timpà, és

desproporcionadament gran per les dimensions del temple. Actualment és tapiada ja

que, més tard, s‟obrí una altra porta a la façana de ponent. La volta de la nau

correspon també a una reforma tardana, i tot l‟interior és cobert per una capa

d‟arrebossat.

Ja l‟any 1093, el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà Sancti Martini de

Mesaracho al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Aquesta església fou parròquia

fins el 1592, en què la parroquialitat passà a la propera església de Santa Maria de

l‟Om. Avui dia, el culte parroquial es torna a celebrar a l‟església de Sant Martí,

situada al nucli del poble.

48.3. Castell de Vilarnadal: El castell de Vilarnadal, a l‟extrem sud-oest i una mica

separat del poble, és situat al cim d‟un pujol poc elevat; actualment s‟utilitza com a

masia, i per aquest motiu una bona part de la seva estructura defensiva ha estat

alterada. És un edifici de planta rectangular, amb dues torres cilíndriques angulars,

amb espitlleres d‟arma de foc. És notable l‟antiga façana principal coronada amb

merlets, i les restes d‟un matacà, un portal de gran dovellatge i una finestra coronella

gòtica, ornamentada amb arquets trilobulats, com una altra que hi ha al mur de migdia

(segles XV-XVI).

48.4. Església de Sant Pere de Vilarnadal: S‟esmenta el 1362 com a sufragània de

la parròquia de Masarac. Al principi del segle XVII figura ja com a parròquia

independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d‟una nau acabada amb una

capçalera rectangular a l‟exterior i semicircular a l‟interior. La porta del frontis és

resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els

emblemes del patró.

48.5. Font i abeurador al costat del rec Madral: Conjunt de font i abeurador situat al

costat del rec Madral. La font, de fet, forma l‟extrem oriental de l‟antic abeurador de

bestiar. La font és d‟un únic canyo i està decorada amb el cap d‟un lleó de la boca del

qual brolla l‟aigua. Tant la font com l‟abeurador han estat restaurats, amb parets de

pedra vista, l‟any 1992. En el moment de fer-se l‟inventari l‟aigua de la font no era

potable.

48.6. La Font, al costat del rec Madral, prop de l'abeurador: Font que s‟ubica al

costat del rec Madral la qual ha estat recentment restaurada. Consta de dos canyos,

parets de pedra vista i s‟ha cobert, parcialment, per una galeria amb volta d‟arc

rebaixat, als laterals de la qual s‟han condicionat dos festejadors.

48.7. Antics annexos del Priorat de Sta. Maria de l'Om, ara transformats en

masos: Les dependències del priorat, adossades al sud de l‟església, s‟utilitzen com

a masia. Formen, amb l‟església, un pati rectangular on potser hi hagué, o hi havia

estat projectat, un claustre, a una ala del qual podrien pertànyer les restes d‟un

embigat que s‟adossà al mur del temple. És al voltant del pati rectangular que s‟han

estructurat diverses edificacions i masos, els quals han vertebrat, tradicionalment, les

explotacions agràries del voltant. Hi sobresurt, d‟una banda, una masia amb teulada

simètrica a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes; façana arrebossada i

terrassa. A l‟angle sud-est, destaca un edifici d‟aspecte més senyorial, amb parets de

pedra vista, teulada d‟un únic vessant, planta baixa i dos pisos. La planta baixa

presenta una mena de porxo recolzat en contraforts, el qual, permet l‟obertura d‟una

terrassa a la primera planta.

48.8. Església de Santa Maria de l'Om: Aquesta església, dependent des del 1093

de Santa Maria de Vilabertran, fou priorat canonicial augustinià des del 1193 fins el

1592, quan va esdevenir parròquia de Masarac en secularitzar-se la comunitat de

Vilabertran. Actualment és un temple sense culte i pràcticament abandonat des de fa

alguns anys.

L‟església original, del s. XI, era d‟una nau amb absis semicircular. El temple va ser

modificat al s. XII amb l‟afegitó de dues naus laterals més estretes, i es convertí així

en un temple de planta basilical. Al final del s. XVIII, quan la nau nord es va ensulsiar i

va arrossegar la volta i el mur nord de la nau central, l‟edifici fou reconstruït i va

adoptar l‟estructura actual de dues naus capçades a l‟est per dos absis semicirculars.

L‟element més antic de l‟església és el mur que separa la nau central de la nau lateral.

De l‟obra del s. XII ens queda la nau lateral i la façana de tot l‟edifici. La part nord de

l‟absis fou reconstruïda en època barroca (hi figura la data de 1783); la decoració

llombarda original que tenia no s‟ha conservat, llevat d‟algunes restes d‟arcuacions a

la part superior del mur primitiu.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

2.48 SANT TOMÀS DE FLUVIÀ

49.1. Can Brugada: Se situa a la plaça de Vilacolum; edifici de planta lleugerament

rectangular formada per cinc crugies perpendiculars a la façana de la plaça. A la

crugia de l‟extrem oest hi ha un portal d‟arc de mig punt adovellat i dóna accés a un

passadís cobert amb volta rebaixada. La crugia següent té un portal rectangular

d‟accés a l‟edifici i està cobert amb volta rebaixada de maó pla. Les tres últimes

crugies formen un conjunt homogeni i estan coberts, a l‟igual que la d‟accés. A la

façana, aquestes diferents crugies s‟han intentat unificar amb un criteri únic de

composició: a la planta baixa els portals, a la planta pis balcons i a la planta superior

una galeria oberta a tot el llarg sota la teulada.

La crugia de l‟extrem de llevant, amb murs de carreus ben tallats i espitlleres, pertany

a la base d‟una torre del recinte fortificat. S. XVIII (restes del s. XV).

49.2. Can Fàbrega: Edifici de grans dimensions situat a la banda nord-est del nucli de

Vilacolum, situat al costat de la carretera que va de Figueres a la Bisbal. Les seves

dimensions són considerables i té una planta irregular en forma d‟U, deixant un pati

interior obert a l‟edifici de la cantonada nord-est. La planta està formada per una

crugia principal que s‟obre al costat esquerre, cap al pati, mitjançant pilars i arcs de

mig punt.

Tot i haver estat molt modificada al llarg dels anys en funció de les necessitats d‟ús,

conserva encara alguns elements originals d‟interès. Presenta obertures senzilles de

tipus gòtic i una finestra coronella, geminada, d‟arcs trilobulats que ha perdut el

mainell. La porta d‟accés d‟arc de mig punt s‟emmarca per grans dovelles. Un altre

element remarcable és l‟escut nobiliari esculpit en un únic bloc de pedra amb data de

1813, situat al damunt de l‟arc d‟accés que dóna entrada al pati frontal o lliça

d‟aquesta casa.

49.3. Casa-masia. Antic hospici de Sant Tomàs de Fluvià: Edifici aïllat de planta

rectangular i coberta de teula a dues vessants. La façana principal, d‟aparell de

pedruscall arremolinat, presenta obertures allindades emmarcades per grans carreus

ben escairats, carreus que també emmarquen les cantonades. Frontis esglaonat.

Torre emmerletada. És un edifici construït al segle XVIII i reformat als segles

següents.

49.4. Casa Can Guineia: Aquesta masia és la més interessant del barri de la Vila, un

dels dos que composen el nucli urbà de Torroella de Fluvià. L‟edifici es troba al sector

nord-oest i molt a la vora de l‟església, a l‟altra banda de la carretera de Sant Pere

Pescador. Es tracta d‟un conjunt de construccions format per la masia i les

dependències auxiliars. L‟edifici principal és de planta quadrada i volum rectangular,

com una gran caixa, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la línia de

façana d‟accés.

La façana principal, encarada a llevant, posseeix un gran portal d‟arc de mig punt

adovellat i finestres rectangulars decorades amb senzills relleus geomètrics d‟estil

renaixentista (una d‟elles presenta la inscripció de l‟any 1554). La façana que dóna a

la carretera mostra obertures distribuïdes irregularment i d‟èpoques diverses, una

d‟elles renaixentistes.

Per les inscripcions que es conserven podem datar-la en el segle XVI; construcció

amb modificacions posteriors.

49.5. Casa Còdol: Gran casal situat a uns 300 m. a l‟est del barri de la Vila (nucli urbà

de Torroella). És de planta quadrada i s‟ubica al mig d‟un gran solar i voltada de

jardins. A la façana principal, el començament de les tres crugies està descobert per

produir un porxo. Les crugies estan cobertes per voltes rebaixades i de llençol de maó

pla. Al jardí exterior és interessant l‟estany de caràcter romàntic que s‟enfronta a la

façana principal.

És una construcció obra de l‟arquitecte Florenci Ferrer (any 1925).

49.6. Casa La Rectoria: Casal de grans dimensions de planta i pis, amb coberta de

teula a dues vessants de carener paral·lel a la línia de façana. Conserva com a

element més remarcable la façana gòtica amb un gran portal adovellat i, al seu

damunt, un gran finestral gòtic geminat d‟arquets trilobulats amb impostes decorades

amb petites flors en relleu. No es conserva la columna ni el capitell. Al costat

d‟aquesta finestra n‟hi ha una altra més petita, d‟arc conopial trilobulat.

L‟obra data dels segles XV-XVI.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

49.7. Església de Sant Esteve de Vilacolum: L‟església de Sant Esteve de

Vilacolum està documentada des de principis del segle XII. L‟edifici actual data del

segle XVIII, tot i que conserva elements d‟un temple més antic, d‟època alt-medieval,

possiblement d‟inicis del romànic (s. X). El campanar fou construït en els segles XV-

XVI.

Aquest edifici se situa a la part més elevada del nucli i s‟hi accedeix a través del

recinte del cementiri. L‟edifici és d‟una nau amb capelles laterals entre contraforts i

absis poligonal. La coberta és de teula a dues vessants. A l‟interior la volta de la nau

és de llunetes. L‟interior és decorat amb motllures, és enguixat i pintat. Els murs del

segle XVIII són de pedruscall, amb les cantonades de carreus.

La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular,

emmarcada amb carreus molt ben tallats. A la seva llinda s‟hi llegeix: Charitas me fecit

1791. Al damunt hi ha adossat un petit timpà semicircular. A la seva esquerra i poc

més amunt hi ha una finestra d‟un sol vessant.

El campanar, de grans carreus, es troba situat a la dreta de l‟edifici, a l‟angle sud-oest.

És de planta rectangular; a la part alta té arcades de mig punt; el seu mur acaba amb

una cornisa de secció excorbada.

Al costat de la porta hi ha, encastada en el parament, una làpida gòtica de l‟any 1284.

És una làpida de pedra molt ben conservada amb inscripció de lletra gòtica.

49.8. Casa Can Miqueló o Mas Feliu Castellà: Can Miqueló és una de les cases

antigues, del segle XVI, que solca el carrer de la Força de Torroella de Fluvià. En

aquest cas, es tracta d‟una edificació de planta rectangular de dues crugies

perpendiculars a façana i dues de paral·leles amb accés des de la crugia central, on

també hi apareix el cos d‟escala adossat al costat nord.

La façana presenta portal d‟arc de mig punt i finestres emmarcades per carreus de

pedra ben escairats. A la part baixa de la casa hi ha algunes pedres ben escairades

que, per la seva situació, podrien pertànyer a l‟antiga muralla medieval.

Casal construït en el segle XVI, amb reformes posteriors. Actualment la planta baixa

acull un museu d‟antics objectes i eines tradicionals del món rural de l‟Empordà i, la

planta pis, la seu del Centre d‟Estudis del Baix Fluvià.

49.9. Casa Can Salva (possible antic convent dominic): Can Salva és una de les

cases antigues, del segle XVI, que solca el carrer de la Força de Torroella de Fluvià.

En aquest cas, un casal de planta rectangular de dues crugies principals paral·leles a

la façana; aquestes es comuniquen mitjançant un gran arc de carreus de pedra

escairats. El sostre es de cairats de fusta.

Com la majoria de casals d‟aquest carrer, fou construït en el segle XVI, amb reformes

posteriors. En el seu origen, el casal podria haver acollit un convent dominic.

49.10. Can Sopa: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló o de Can Maset, es

tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. És un casal de

planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb quatre crugies perpendiculars al

carrer. L‟accés es produeix per la segona crugia, que a la vegada té l‟escala. Aquesta,

en el primer pis, travessa el carrer, formant un pont de volta rebaixada, amb una

finestra gòtica trevolada a un costat, i una de conopial a l‟altre. Les dues següents

crugies són més llargues, amb una de principal i una altra de complementària que

forma alcoves al primer pis. Les parets són de pedruscall i pedra emmarcant les

obertures i les voltes grasses. El portal de la casa és d‟estil gòtic, posseeix una llinda

sostinguda per mènsules incorbades.

49.11. Can Maset: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló o de Can Sopa, es

tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. En aquest cas és

una casa datada al segle XVI, de planta rectangular amb tres crugies perpendiculars a

la façana del carrer, de parets de càrrega de pedruscall i voltes grasses.

La façana principal al carrer de la Força és de pedruscall, amb pedres escairades al

portal i finestres amb motllures de pedra. S‟hi veuen algunes finestres amb decoració

floral a la llinda, on s‟apunta un fals arc conopial. A la llinda de la porta d‟accés hi ha

una inscripció del segle XVIII. La façana del carrer de Vilacolum té a la planta baixa

dos contraforts i tres obertures allindades, al primer pis quatre finestres i dos balcons

ampitadors d‟arc de mig punt.

A la tanca del pati posterior hi ha un fragment en escaire de la muralla, de carreus

grans quadrangulars i tres llargues espitlleres. Les restes de muralla conservades a la

tanca del pati, possiblement són dels segles XIII-XIV i degueren ser refetes després

de l‟aiguat del segle XV.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

49.12. Cal Sastre: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, Can Sopa o Can

Maset, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. En

aquest cas és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis amb coberta de teula.

La façana presenta, a la planta baixa i situada a l‟esquerra, la porta d‟accés és d‟un

arc de mig punt i dovelles de pedra. A la banda dreta hi ha una finestra allindada

d‟estil renaixentista amb motllures i ressalts sobre la llinda, en els muntants i a l‟ampit.

El vestíbul té coberta de maó de pla. Al primer pis hi ha dues finestres de tipologia

gòtica: la de l‟esquerra presenta un arc conopial amb motllures, mentre que la de la

dreta és allindada. Com en la resta de casals d‟aquest carrer, és construït al segle

XVI, amb reformes posteriors.

49.13. Torre i casa Ca l’Albanyà: És l‟element fortificat més important que conserva

el barri de la Força de Torroella. Se situa a l‟extrem meridional del poble, al costat de

la casa pairal Albanyà. És una torre de planta quadrada, construïda amb carreus

grans, quadrangulars i col·locats en fileres. Presenta espitlleres. Actualment acaba

amb una mena de terrassa coberta amb un teulat a quatre vents; també s‟hi han

afegit, en època posterior, unes petites finestres geminades. A banda d‟aquesta torre,

de les antigues muralles es conserven vestigis a Can Maset.

La gran casa pairal de Ca l‟Albanyà configura un edifici principal de planta rectangular

i diversos cossos adossats. Aquest edifici està format per cinc crugies perpendiculars

a la façana d‟accés, que és encarada a tramuntana. Les obertures principals són de

pedra ben tallada i els murs exteriors han estat arrebossats. La façana més antiga

posseeix obertures rectangulars (segles XVII-XVIII).

49.14. Casa Can Bardem: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, de Can

Sastre o de Can Sopa, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de

Torroella. En aquest cas és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb

un cos elevat a la part de la dreta de la façana. La porta d‟accés, allindada, presenta

grans carreus de pedra i una creu en relleu a la llinda. A la part esquerra de la planta

baixa hi ha una altra porta, d‟arc escarser. Als dos pisos hi ha diverses obertures,

totes emmarcades en pedra, i cal remarcar com a element interessant el cap esculpit

situat a la banda esquerra de la finestra central de la façana. El conjunt es completa

amb tres finestres d‟arc escarsser, situades al cos elevat.

Casal construït al segle XVI, amb reformes posteriors.

49.15. Casa Mas Sastre: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, de Can Sopa

o de Can Bardem, entre d‟altres, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al

nucli de Torroella. En aquest cas és un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a

dues vessants que té el carener paral·lel a la línia de la façana principal. Aquesta

façana té un gran portal d‟arc de mig punt, de grans dovelles, i diverses finestres

rectangulars amb marcs de pedra, algunes d‟elles tapiades. És remarcable la finestra

situada damunt la porta, amb emmarcament motllurat, guardapols i ampit. La façana

lateral dreta té com a element més remarcable la porta d‟accés d‟arc escarser, amb

una inscripció i la data de 1605.

Casal construït en el segle XVI però amb modificacions posteriors. A diverses

obertures de les façanes apareixen inscripcions datades en els segles XVI i XVII.

Can Mas Sastre es localitza al mig del poble a manera d‟illa i voltada de dos carrers

que l‟abracen i formen un pati triangular.

49.16. Església de Sant Cebrià o Ciprià de Torroella: Temple romànic d‟una sola

nau amb un absis de planta semicircular a la banda de llevant. Presenta, a més,

capelles laterals afegides en un període posterior al de la construcció inicial. Les

voltes de la nau i l‟absis són apuntades, i la coberta exterior és de teula a dues

vessants.

Seguint l‟eix de la porta i la rosassa s‟alça el campanar d‟espadanya de doble

obertura, que actualment mostra tres pilastres trencades. La base d‟aquest cloquer

queda assenyalada per un tram de cornisa de secció incorbada. Al costat nord de la

porta, hi ha una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda. En

els seus quatre angles s‟hi esculpí un emblema –idèntic en tots ells– en el qual s‟hi

presenta una torre emmerletada. Es tracta, probablement, de l‟escut del llinatge que

prengué el nom de la vila, del qual n‟hi ha notícies documentals al segle XIV. La làpida

fa referència a un personatge d‟aquesta família el nom del qual, malgrat estar mig

esborrat, s‟endevina perfectament: Iohannis de Torricella.

L‟interior del temple ha estat netejat de la calç que el cobria. Ara es poden veure

clarament totes les antigues estructures. La volta de la nau és apuntada i seguida.

L‟arc triomfal és apuntat, doble i en degradació. La majoria dels murs de l‟església,

tant a l‟exterior com a l‟interior, estan formats per carreus ben tallats de l‟època de

construcció de l‟església (s. XII-XIII).



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

49.17. Masia de Palol de Fluvià i restes de l’església de Sant Genís: De l‟antic lloc

de Palol de Fluvià, documentat ja en el s. X, només en queda una gran masia

construïda en part sobre les restes de l‟església romànica de Sant Genís. El mas Palol

és un conjunt format per una gran casa pairal de forma rectangular, amb façana

principal a migdia i uns cossos auxiliars paral·lels a aquest, definint entremig un pati

enjardinat. Això, a part de la casa dels masovers.

El casal principal, presenta entrada pel pati, que té un nivell inferior d‟entrada i un altre

superior tancat respecte el primer, de caràcter més privat. La façana sud, que s‟obre

al pati, està delimitada per un porxo de pilars d‟obra de fàbrica i arcs de mig punt

afegit a tot el llarg de l‟edifici i que deixa una terrassa al pis superior. A l‟extrem nord-

est de l‟edifici hi ha una torre amb merlets i altres detalls de fortificació purament

decoratius construïda, en bona part, sobre l‟església romànica de Sant Genís. Així, els

murs d‟aquest angle són de carreus escairats i allisats formant filades seguides. A la

banda sud-est del mas hi ha la petita capella de Sant Antoni, de la mateixa època del

casal, feta amb obra de pedruscall i rajoles a les obertures.

El que avui resta de Sant Genís de Palol de Fluvià queda integrat en el conjunt del

mas. Les restes revelen un temple d‟una sola nau, de planta rectangular, sense absis

destacat. Cal entrar dins el jardí del mas Palol per veure els murs de l‟església, que es

troben a la banda nord-est del conjunt d‟edificacions. El mur més ben conservat és el

de la capçalera, a l‟extrem de llevant. S‟acusen perfectament les dues vessants del

seu hastial malgrat haver estat sobrepujat per l‟obra moderna del mas. Es conserva,

al centre, la finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt monolítics.

L‟aparell d‟aquesta església és fet amb carreus ben escairats i allisats col·locats en

filades seguides.

49.18. Casa de Mas dels Estanys o de la Bomba: La trobem a 1.5 km al nord de

Vilacolum, a l‟esquerra de la carretera de Figueres. Es coneix també amb el nom de

“La Bomba” per la maquinària emprada al segle XIX per dessecar els estanys de la

contrada i obtenir nous terrenys pel conreu.

Conjunt format per un edifici principal i diversos cossos auxiliars (magatzems) al

voltant d‟aquest i penjant de la carretera de Figueres a La Bisbal. Diferents

alineacions d‟arbres envolten el conjunt d‟edificis i l‟emmarquen a l‟extrem de l‟antic

estany de Vilacolum. L‟edifici principal conté una bomba hidràulica, moguda per una

màquina de vapor, que s‟emprava per l‟esmentada dessecació i que es transportava,

mitjançant dos canals, cap al rec Sirvent i, d‟aquest, al mar. Prop de l‟edifici hi ha una

antiga xemeneia de fàbrica de dimensions considerables.

A l‟altre costat de la carretera hi ha l‟hostal “La Bomba” que és un petit casalot i, a la

vora, una rajoleria abandonada fa alguns anys. Darrera mateix de l‟hostal, al peu d‟un

alt marge que limita un gran terraplè natural, hi ha les restes d‟un forn romà.

El forn romà de La Bomba es troba en bona part soterrat. Són visibles alguns dels

seus murs fets amb grans peces de terra cuita, així com dos arcs d‟entrada. En la part

superior es veuen alguns orificis que pertanyen a la cambra de cocció.

Masia construïda a finals del segle XIX o principis del XX.

49.19. Església de Sant Tomàs de Fluvià: Església romànica de l‟antic priorat de

Sant Tomàs de Fluvià que fou construïda sobre les restes d‟una capella anterior, dels

segles VII-VIII, en el lloc on hi hagué una vil·la romana. Es creu que aquesta església

va substituir un primitiu temple paleocristià. Va formar part del priorat fins el 1835

quan es va convertir en església parroquial.

Actualment l‟edifici presenta tot l‟aire d‟una planta basilical de tres naus, però que en

realitat ha quedat reduït a una de central. Per tant, temple de nau única amb

transsepte i capçalera de tres absis de planta semicircular a l‟exterior i de ferradura a

l‟interior; l‟absis central correspon a la nau i els laterals als braços del transsepte. La

coberta és de teulada a dues vessants a dos nivells, més baix el dels extrems del

transsepte. Coberta per volta de canó amb arcs torals a la nau, i volta apuntada en el

tram del transsepte.

A la façana de ponent, una obra tardana, s‟obren la porta d‟entrada, d‟arc adovellat

amb escut a la clau, i un ull de bou, i a sobre s‟aixeca una petita espadanya, de doble

obertura amb dos arcs escarssers de maó. Aparell de pedres regulars disposades en

filades horitzontals i carreus ben escairats als angles.

El més notable de l‟església són les seves pintures murals romàniques, descobertes

durant la restauració de l‟any 1982, quan fou enderrocada una falsa volta construïda

l‟any 1904. Aquestes pintures decoren l‟absis i els murs laterals amb una superfície

total de 20 m2.



_p

ef2

01

5b

_01

B0

7A

_d

escri

pcio

_p

atr

imo

ni_

v3

.do

c

Es creu que originalment tota l‟església havia estat decorada amb pintures però

només s‟han trobat les pintades a la conca de l‟absis central i a la part superior de la

volta de la nau.

49.20. Rectoria-antiga casa prioral o Priorat de Sant Tomàs de Fluvià: Casal al

costat sudoest de l‟església, format per diversos cossos, al voltant d‟un pati d‟accés;

l‟origen d‟aquest pati era un claustre d‟un monestir anterior a l‟actual edificació. La

casa prioral fou reconstruïda el 1628 pel prior Francesc de Meià, que també era

canonge de Girona i ardiaca de la Selva, com consta en la llinda d‟una finestra. En

una altra hi ha la data de 1586.

49.21. Portal de la muralla de Vilacolum: Del recinte fortificat medieval de Vilacolum

no s‟han conservat restes visibles en el nucli, únicament aquest portal. Portal situat a

la base d‟una torre i que actualment conforma la crugia de l‟extrem de llevant de Can

Brugada, a la plaça de Vilacolum, a la banda de migdia de l‟església. Aquest portal

dóna accés a una passadís cobert amb volta que condueix de la plaça al cementiri i al

temple.

Presenta arc capalçat, de mig punt a l‟exterior i escarser a l‟interior. Són visibles

restes dels grans carreus ben tallats que formaven el passadís, que s‟ha ampliat amb

obra de paredat per sostenir l‟edifici superior. A la dreta del portal es conserva un mur

amb espitlleres.

2.49 LA VAJOL

50.1. Església parroquial de Sant Martí: Temple documentat des del primer quart

del segle XIII (Sancti Martini de Savayolo). Església de nau única i absis semicircular.

La volta de la nau és apuntada i seguida, construïda amb carreus ben tallats; l‟arc

triomfal també apuntat. Dues capelles dels segles XVII-XVIII s‟obren, mitjançant

arcades de mig punt, a cada costat de la nau. El parament es conserva perfectament

a l‟absis, format per carreus de granit ben tallats i col·locats en filades seguides. A

l‟interior de l‟església, a les parets, hi ha unes pintures de caire popular, naïf, que

representen estranys símbols esotèrics d‟ampli contingut simbòlic (de mitjans del

segle XIX).

A la banda de ponent s‟aixeca el campanar de cadireta, format per dos arcs de quart

de cercle, amb una aparell de carreus ben escairats. A migdia s‟obre la façana amb la

portalada hi ha una finestra de doble biaix amb arc de mig punt. A la banda de l‟absis

s‟aprecia clarament l‟aparell de carreuada. Els murs romànics varen ser sobrepujats

als segles XVII-XVIII per un terrabastall, que degué servir de fortificació; posseeix

algunes finestres rectangulars. Fotografia extreta de www.lavajol.com.

50.2. Can Barris: Gran casal aixecat sobre la roca mare i orientat a migdia. És de

planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. A causa del pendent del

terrenys, presenta la planta baixa i el primer pis semisoterrat. L‟edifici té dues crugies

paral·leles a la façana suportades per parets de pedra i cobertes per voltes de maó de

llençol.

La façana principal s‟aguanta per dos grans arcades de granit. Les finestres són

rectangulars, i com les arestes de la casa estan emmarcades amb pedres granítiques

ben tallades i allisades. Sota mateix del gran ràfec que volta la teulada, es pot

apreciar una gran línia decorativa de color blavós que repeteix el tema del cub

neoclàssic. La coberta és a quatre aigües.

Edifici construït al segle XIX (1839).

Fotografia extreta de les Fitxes COAC. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i

disseny.

01.b.07.a. descripció elements...

Documents