07041 2b2 granulometria d -...

Planificació de l'Espai Fluvial de la conca del riu Fluvià

2.B.2. Estudi granulomètric 1

0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

ÍNDEX

1 RESUM DE DADES GRANULOMÈTRIQUES.......................................................4

1.1 Ubicació dels punts de mostreig .....................................................................4

1.2 Descripció de les metodologies de mostreig...................................................6

1.2.1 Granulometria superficial .........................................................................7

1.2.2 Granulometria Sub-superficial..................................................................8

2 RESULTATS DE LES GRANULOMETRIES.......................................................10

2.1 Formació de cuirassa....................................................................................10

2.2 Cala 1. Meandre aigua amunt resclosa Garrigàs..........................................12

2.3 Cala 2. Meandre aigua amunt resclosa Garrigàs..........................................13

2.4 Cala 3.1. Fracció fina meandre aigua amunt resclosa Garrigàs....................14

2.5 Cala 3.2. Meandre aigua amunt resclosa Garrigàs. ......................................15

2.6 Cala 6. Barra del meandre aigua avall resclosa Garrigàs. ............................16



2.9 Cala S1. Barra del meandre aigua avall resclosa Garrigàs..........................19




2.13 Cala 9. Ventalló............................................................................................23

2.14 Cala 10. Sant Pere Pescador.......................................................................24

2.15 Cala 11. Camping Sant Jaume de Llierca....................................................25

2.16 Cala 12. El Llierca. .......................................................................................26

2.17 Cala 14. Argelaguer ......................................................................................27

2.18 Cala 15. Riera Borró. ....................................................................................28

2.19 Cala 16. Besalú.............................................................................................29

2.20 Cala 17. Espinavessa. ..................................................................................30

2.21 Cala 18. El Ser. .............................................................................................31

2.22 Cala 19. Meandre en el Ser al final de corba, granulometria fina..................32

2.23 Cala 20. Riera Bianya. ..................................................................................33

2.24 Cala 22. Riu Riudaura...................................................................................34

2.25 Cala 23. Riera vall d’en Bas. .........................................................................35

3 CONCLUSIONS...................................................................................................36

4 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................36



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

Índex de taules

Taula 1. Classificació granulomètrica. ..........................................................................7

Taula 2. Taula resum classificació granulomètrica........................................................7

Taula 3. Descripció de les característiques de les cales ...............................................8

Taula 4. Resultats principals de l’anàlisi granulomètric. ..............................................10

Taula 5. Granulometria mostra subsuperficial cala 1. .................................................12


Taula 7. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,1. ..............................................14

Taula 8. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,2. ..............................................15


Taula 10. Granulometria mostra subsuperficial cala 7. ...............................................17


Taula 12. Granulometria mostra superficial cala S1....................................................19





Taula 17. Granulometria mostra subsuperficial cala 10. .............................................24












Índex de figures

Figura 1. Planta de la conca del riu Fluvià amb les sub-conques principals. Els punts

indiquen la localització de les seccions de mostreig. ................................4

Figura 2. Ampliació del meandre de Garrigàs en la conca baixa del riu Fluvià .............5

Figura 3. Esquerra: Lloc de presa de mostra nº 3,1 i 3,2. Dreta: Localització de la

mostra granulomètrica nº 08 .....................................................................5

Figura 4. Distribució en planta de les granulometries superficials.................................5

Figura 5. Dimensions d’una partícula. ...........................................................................6

Figura 6. Esquerra cala 1 i dreta cala 6 al riu Fluvià.28 d’octubre de 2009...................8

Figura 7.Esquerra: Còdols molt grollers, poc arrodonits i de vegades de natura

basàltica a la cala 11 al Fluvià. Dreta: gruix molt petit amb terres d’un

altre color al riu Llierca. .............................................................................9

Figura 8. Esquerra: Dipòsit de mides molt grans, arrodonides, com a part del con de

dejecció de la riera de Sant Jaume (emplaçament de la cala 17). Dreta:

vores al·luvials a la Vall d’en Bas (emplaçament de la cala 23)................9

Figura 9. Comparació corbes granulomètriques entres les mostres superficials i

subsuperficials al meandre inferior de Garrigàs. .....................................11

Figura 10. Granulometria mostra subsuperficial cala 1. ..............................................12


Figura 12. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,1. ...........................................14

Figura 13. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,2. ...........................................15




Figura 17. Granulometria mostra superficial cala S1...................................................19





Figura 22. Granulometria mostra subsuperficial cala 10. ............................................24






0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d











0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

1 RESUM DE DADES GRANULOMÈTRIQUES

La granulometria del material al·luvial és una informació fonamental per l’estudi de la

mobilitat d’una llera.

En aquest annex s’analitzen els resultats dels assaigs granulomètrics realitzats a

partir de les mostres de material al·luvial de la llera preses els dies 28 i 29 d’octubre i

els dies 4 i 5 de novembre de 2009.

Es van realitzar un total de 23 cales subsuperficials repartides pels cursos principals

de la xarxa hidrogràfica de la conca del riu Fluvià. En 19 de les ubicacions es van

prendre mostres per al seu posterior anàlisi. A més, a la cala 3 van ser preses dues

mostres (cales 3,1 i 3,2), corresponents a una capa superior d’un dipòsit d’argiles i un

altra a més profunditat. Les quatre cales restants han servit per descriure la llera i per

a observar el tipus de material subsuperficial existent, amb l’ajut de maquinària

(retroexcavadora amb pala frontal).

Per a estudiar el fenomen de formació de cuirassa, el qual és importat en el inici del

moviment en el transport sòlid, es van realitzar 4 granulometries superficials a la zona

del meandre inferior de Garrigàs, àrea estudiada amb major detall degut a presentar

una forta activitat morfodinàmica recent.

1.1 UBICACIÓ DELS PUNTS DE MOSTREIG

Com a criteri “regional” per a la tria dels punts de mostreig, s’ha seguit la premissa de

conèixer les característiques granulomètriques de cadascun dels principals afluents

per tal de tenir una representació granulomètrica dels diferents cursos fluvials de la

conca.

A cada afluent important es va prendre una mostra, a prop de l’aiguabarreig amb el

riu. Més concretament: la riera de la Vall d’en Bas (com a excepció no es va prendre a

prop de la desembocadura), el riu Riudaura, la riera de la Vall de Bianya i el Llierca al

tram alt del riu Fluvià, mentre que al tram mig van ser la riera de Borró i el riu Ser

(veure figura 1).

La resta de punts pertanyen al propi Fluvià i es van distribuint de manera equidistant,

mirant de que progressivament es localitzessin aigua avall d’un afluent. Aquests punts

que podem dir de trams intermedis del riu serveixen per tal de caracteritzar la llera del

Fluvià i la mobilitat del material al llarg del seu recorregut pel tronc principal de la

xarxa hidrogràfica.

Aquest criteri bàsic o general es posa a proba, abans de la feina de camp, buscant a

la fotografia aèria més recent dipòsits al·luvials prou grans i representatius a les lleres

per a que tingui sentit el mostreig. Amb la fotografia i cartografia i més tard anant al

camp es comprova que hi hagi accés fàcil als punts triats provisionalment. La

combinació del criteri general amb aquestes dues restriccions: disponibilitat de

dipòsits (barres) i facilitat d’accés dóna finalment el conjunt de punts de mostreig de la

figura 1.

Figura 1. Planta de la conca del riu Fluvià amb les sub-conques principals. Els punts indiquen la localització de les

seccions de mostreig.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

Pel que fa als trams endegats a on no hi ha barres visibles mai, s’havien assignat

altres punts de mostreig a antics meandres que actualment es troben abandonats

(fora de la llera). Aquests punts són de fet més fàcils de mostrejar que els dels llits

d’endegaments sota l’aigua. Això s’havia preparat per els dos meandres de Sant Pere

Pescador i de Torroella de Fluvià. Aquests punts però finalment no s’han pres. En

punts d’especial interès, pel contrari, com el meandre de la resclosa de Garrigàs s’han

realitzat 7 granulometries dues de les quals a la mateixa cala a diferent profunditat

(mostra 3,1 i 3,2) i 8 cales (veure figura 2).

Figura 2. Ampliació del meandre de Garrigàs en la conca baixa del riu Fluvià. Els punts indiquen la localització de

les seccions de mostreig.

A més d’un criteri “regional”, es segueix un criteri “local” per a la ubicació de la cala.

Es mira d’obrir la cala a prop de la llera ocupada per l’aigua, doncs aquest material és

el que ha tingut i tindrà més possibilitats de ser transportat, és a dir els seus materials

són actius des del punt de vista del transport sòlid de fons. Així mateix, alguns torrents

tenen un règim efímer, la qual cosa facilita l’extracció de les mostres, donat que no cal

buscar un dipòsit al·luvial emergit. A la zona de Garrigàs, el nombre de mostres ha

permès prendre’n a diferents llocs del medi fluvial: no tan sols a prop de l’aigua si no

també enmig de dipòsits al·luvials allunyats de l’aigua i, fins i tot, a un clot o depressió

a on dominava el material molt fi transportat en suspensió (cala 3,1 i cala 3,2).

Figura 3. Esquerra: Lloc de presa de mostra nº 3,1 i 3,2 on s’aprecia la proximitat a l’aigua al meandre aigua

amunt de la resclosa d’Arenys d’Empordà. Dreta: Localització de la mostra granulomètrica nº 08, corresponent a

l’antiga llera del riu Fluvià en el meandre aigua avall de la resclosa.

Per a la determinació del fenomen d’acuirrassament, a la zona de la barra en el

meandre aigua avall de la resclosa d’Arenys d’Empordà es van prendre 4 mostres

superficials a les barres exposades a l’interior del meandre, la distribució de les

mateixes es pot observar a la següent figura:

Figura 4. Distribució en planta de les granulometries superficials. Caracterització granulomètrica en mil·límetres.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

1.2 DESCRIPCIÓ DE LES METODOLOGIES DE MOSTREIG

La propietat individual de les partícules d’un llit granular que més importància té en

hidràulica és el pes. Els llits naturals estan formats per partícules de roques i minerals,

el pes específic de les quals té poca variació. El valor mitjà és γs= 2,65 T/m3 o bé el

pes relatiu és γs/γ= 2,65. Gràcies a això, la propietat de més importància passa a ser

la mida, com a representació del volum de la partícula. Com a mida s’entén la

dimensió de l’eix b d’un el·lipsoide al qual es pot assimilar una partícula (figura 5).

Observis que b és la dimensió decisiva perquè una partícula passi o sigui retinguda

per un sedàs.

b

a

Figura 5. Dimensions d’una partícula.

La manera més comuna d’analitzar la distribució de mides en el llit (o granulometria)

és tamisar una mostra i pesar la fracció que passa cada tamís però que és retingut en

el següent. La representació gràfica d’aquestes fraccions en un histograma, en

classes de mides, d’una funció de densitat de probabilitat de les mides. La gràfica

acumulada on es representa la fracció (tant per cent) en pes menor que una mida

determinada, s’obté sumant els pesos de totes les classes inferiors. Aquesta corba és

una versió discreta de la funció de distribució acumulada de la variable mida D.

En aquesta última representació, coneguda també com a corba granulomètrica,

s’entén la nomenclatura utilitzada per designar una mida: Dn és la mida tal que el n%

del pes del material és menor que ell. Amb aquesta nomenclatura, si n1>n2 aleshores

Dn1>Dn2. O també, per exemple, D90 significa una mida gran o la part gruixuda del

material, mentre que D10 significa una mida petita o la part fina del material. Si

pensem en termes estadístics, interessa caracteritzar la distribució granulomètrica per

unes mesures de posició i de dispersió. A partir d’una mostra, si Di és el centre de

classe i ∆i la fracció unitària de pes en la classe, es pot determinar:

- el diàmetre mitjà (Dm=∑Di∆i ): mesura de posició de la mitjana aritmètica.

- la desviació típica (σ2=∑∆i(Di-Dm)2): mesura de dispersió més important és la

desviació.

També s’utilitza molt comunament el paràmetre D50 que correspon a la mitjana de

la distribució, i que en ocasions es considera com a substitut del diàmetre mitjà.

A continuació s’inclou una taula amb la classificació de sediments, proposada per

l’American Geophysical Union.

Classificació granulomètrica

Classificació Diàmetre

Còdols molt grans 4-2 m

Còdols grans 2-1 m

Còdols mitjans 1-0,5 m

Còdols petits 50-25 cm

Pedra gran 25-13 cm

Pedra petita 130-64 mm

Grava molt gruixuda 64-32 mm

Grava gruixuda 32-16 mm

Grava mitjana 16-8 mm

Grava fina 8-4 mm

Grava molt fina 4-2 mm

Sorra molt gruixuda 2-1 mm

Sorra gruixuda 1-0,5 mm

Sorra mitjana 0,5-0,25 mm

Sorra fina 0,25-0,125 mm

Sorra molt fina 0,125-0,062 mm

Llim gruixut 62-31 micres

Llim mitjà 31-16 micres

Llim fi 16-8 micres

Llim molt fi 8-4 micres



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

Classificació Diàmetre

Argila gruixuda 4-2 micres

Argila mitjana 2-1 micres

Argila fina 1-0,5 micres

Argila molt fina 0,5-0,24 micres

Taula 1. Classificació granulomètrica.

Com a resum d’aquesta taula es poden agrupar els sediments de la següent manera:

Mida Classificació

D < 0,004 mm Argiles 0,004 mm < d < 0,062 Llims 0,062 mm < d < 2 mm Sorres 2 mm < d < 64 mm Graves 64 mm < d < 25,6 cm Còdols D > 25,5 cm Pedres

Taula 2. Taula resum classificació granulomètrica.

Els sedassos utilitzats, durant el procés de garbellat de les mostres preses al camp

han estat els següents (en mil·límetres); 125, 64, 32, 16, 8, 4, 2, 1, 0,5, 0,25, 0,125,

0,0625. Per a còdols superiors a 125 mil·límetres el procediment d’amidament i pesat

es realitza “in situ”, prenent la mida b del còdol (el segon eix d’un el·lipsoide

representatiu de la partícula) i el pes, per la qual cosa s’han utilitzat dues bàscules

portàtils, la primera amb interval de mesura des de 2 g fins a 1000 g i la segona des

d’1 kg fins a 100 kg. Les anotacions al camp de la mida i pes d’aquestes partícules,

que no es fiquen a les mostres portades al laboratori, serveixen per a completar els

resultats del garbellat, afegint-hi si cal sedassos de mides més grans. El pes total de

la mostra és la suma de les mostres mesurades al laboratori i les mostres mesurades

al cap, amb aquestos resultats es dibuixen les corresponents corbes granulomètriques

i se n’extreuen les mides característiques.

Com s’ha comentat a l’apartat anterior, s’han pres mostres del material superficial de

la llera (encara que només a la barra inferior de Garrigàs) i del material que

anomenem sub-superficial (al llarg de tota la conca), la qual cosa significa determinar

les característiques del material que forma la superfície mateixa i les del material que

es troba per sota d’aquesta, respectivament.

El material superficial és freqüentment més gruixut que el sub-superficial, degut al

fenomen de l’acuirassament, que s’explica pel transport selectiu de les partícules més

fines per part del flux. La granulometria de la cuirassa està íntimament relacionada

amb l’inici de moviment i amb la rugositat de la llera en aigües baixes o mitjanes.

1.2.1 Granulometria superficial

La metodologia usada per a la presa de mostres superficials a la barra del meandre

inferior de Garrigàs, ha estat el mètode de comptatge o de Wolman. Dins el dipòsit

al·luvial s’escull un lloc el material del qual sigui representatiu de tot el dipòsit, seguint

les indicacions donades en el punt anterior. S’escullen les partícules que toquen la

punta del peu quan es camina de forma aleatòria per tot el dipòsit de graves que s’ha

determinat com a representatiu. Es mostregen 100 partícules. De cada una d’elles es

mesura el major diàmetre que es pot inscriure en un pla perpendicular a la línia que

proporciona la màxima dimensió de la pedra. Aquesta última, la major dimensió,

s’anomena eix major o “a”, mentre que la màxima dimensió del pla perpendicular a “a”

s’anomena segon eix o “b” (veure figura 5). Aquest eix “b”, com ja s’ha mencionat

abans és el característic a efectes de la granulometria ja que és el que determina que

una partícula passi o no per un garbell de dimensió “b”. La pràctica indica que

mitjançant aquest mètode, la granulometria es troba truncada a 8 mm, és a dir, la vista

no és capaç de fixar-se en partícules menors a 8 mm entre les que toquen la punta

del peu.

De les partícules agafades se’n mesura, com s’ha dit, l’eix “b”. Amb aquesta variable

es construeix la corba granulomètrica de la mostra, calculant els percentatges

retinguts en cada classe granulomètrica.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

1.2.2 Granulometria Sub-superficial

Per a la correcta caracterització del material subsuperficial cal retirar amb cura el

material superficial per evitar la mescla dels dos materials. El pes mínim de cada

mostra és 100 vegades el pes de la partícula més gran trobada durant la cala. La

profunditat mitjana a la que s’ha extret la mostra tenint en compte les característiques

morfodinàmiques del riu Fluvià és del ordre de 1,5 m, encara que en alguns punts ha

sigut major i en altres menor. Aquest gruix d’al·luvial es provable que es mogui durant

crescudes, per la qual cosa és el més interessant de mostrejar. A prop de l’aigua, de

vegades un nivell freàtic necessàriament alt fa complicat prendre mostres a certa

profunditat. Abans d’agafar la mostra, es retira amb la pala la capa més superficial per

tal d’evitar prendre material seleccionat per l’aigua (per l’efecte d’acuirassament).

La taula 3 recull la relació de totes les mostres subsuperficials agafades a la conca

del Fluvià.

Descripció Mostreig Pes

total

(kg)

n.partíc

. >

125mm

Distància Notes Most

ra

Meandre Garrigàs Cala 1 299,52 10 21178 Fora llera Sí

Meandre superior Cala 2 357,42 42 21056 Sí

Argiles meandre sup. Cala 3,1 197,54 0 21056 Fora llera Sí

Meandre superior Cala 3,2 332,37 18 21056 Fora llera Sí

Meandre superior Cala 4 No

Meandre superior Cala 5 No

Barra inferior Cala 6 311,34 13 19600 Sí

Barra inferior Cala 7 321,00 13 19600 Fora llera Sí

Barra inferior Cala 8 286,52 3 19600 Fora llera Sí

Ventalló Cala 9 365,02 3 8300 Sí

St Pere Pescador Cala 10 266,40 5 4700 Sí

Camping St Jaume Cala 11 304,47 41 65800 Sí

El Llierca Cala 12 247,17 27 894 Argelager Sí

El Llierca Cala 13 No

Argelaguer Cala 14 266,86 28 60400 Sí

Riera Borró Cala 15 246,67 25 57400 Sí

Besalú Cala 16 259,88 15 52969 Sí

Espinavessa Cala 17 266,25 25 37400 Sí

El Ser Cala 18 247,06 21 3150 Serinyà Sí

Descripció Mostreig Pes

total

(kg)

n.partíc

. >

125mm

Distància Notes Most

ra

El Ser fina Cala 19 34,54 0 3200 Serinyà fina Sí

Riera Bianya Cala 20 305,11 31 5400 Bianya Sí

Riera Bianya Cala 21 0,00 0 Bianya No

Riu Riudaura Cala 22 239,86 31 2089 Riudaura Sí

Riera vall d'en Bas Cala 23 277,80 37 95681 Sí

Taula 3. Descripció de les característiques de les cales. L’ordre dels punts és el cronològic del treball de camp. Per

a la situació dels punts sobre la xarxa hidrogràfica, veure la fig.1. La distància és la distància al mar o, en el cas del

afluents, a l’aiguabarreig amb el Fluvià.

Val la pena afegir alguns comentaris i observacions visuals, en el mateix ordre del

treball i de la taula. La cala 1 es fa a prop de l’aigua a un lloc d’abundant vegetació (no

es pot veure la vora oposada). Les cales 2, 3,1 i 3,2 es fan a l’alineació del tallafocs

de la línia elèctrica que va patir un accident (pèrdua d’una torre) el 30 de gener de

2006, prenent-se la número 2 a la vora de l’aigua i sent molt grollera, i les cales 3,1 i

3,2 a una depressió a l’altre extrem de la plana al lloc d’un antiga llera (a la primera,

3,1, es troba un dipòsit d’argiles i llims de 60 cm de gruix). Les cales 4 i 5 preses de

camí cap a la barra inferior serveixen simplement per a confirmar que sota el prat o la

vegetació de ribera hi ha materials al·luvials grollers semblants als trobats fins ara a

les cales 1, 2 i 3. A la fig.6 es pot observar l’aspecte típic de les cales, fetes

d’aproximadament 1 m o 1,5 m de fondària.

Figura 6. Esquerra cala 1 i dreta cala 6 al riu Fluvià.28 d’octubre de 2009.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

La cala 6 és a la vora de l’aigua, sense poder veure tampoc el marge oposat per

l’abundant vegetació (a la visita d’hivern el 29 de gener de 2009 en canvi es podien

veure les vores toves i erosionables al marge oposat de on s’han agafat les mostres).

Es fa necessari mencionar que als llocs de les cales 1 i 6 i apareix un maó, cosa que

indica que els dipòsits de graves al lloc de mostreig són d’època recent. A la cala 7

feta a la cimera de la gran barra el material és molt groller. A la cala 8 feta novament a

una depressió del cantó oposat (a l’altre extrem de la barra) el material és més fi,

apareix un plàstic i a continuació es fa una rasa més llarga per a l’exploració de

l’organització dels materials al·luvials, aquí es poden observar dos estrats un superior

de potencia 0,7 m on s’aprecia major quantitat de graves i un inferior on la matriu és

mes sorrenca. Al estrat superior s’observa una distribució del còdols orientats des de

l’interior de la corba del meandre cap al talweg de l’antiga llera (distribució típica a les

corbes i que confirma que aquesta zona va ser en el passat part de la llera i part d’un

meandre).

La cala 9 es pren arran d’aigua al tram endegat del Fluvià a prop d’un pont. Per a la

cala 10, la més aigua avall, al tram endegat del riu i sota influència del nivell del mar

(rabeig o “aigües quietes”) s’ha de mostrejar al camí entre la mota i el canal (llera

endegada). És la única de les cales que no es fa a una barra al·luvial o a un con

natural, tot i que el tipus de material no és gaire diferent. Per això no és garantit que la

seva composició però sobre tot la seva organització siguin naturals.

La cala 11 al Fluvià, molt grollera, amb còdols menys arrodonits i preponderància de

basalt o roca volcànica si més no a la superfície (fig.7), degut a que la conca és

limitada a la capçalera del Fluvià. Es troba un plàstic a una fondària de l’ordre d’1 m.

La cala 12 es pren al riu Llierca a on hi ha partícules molt grans (grans còdols i blocs)

en superfície i al mateix temps afloraments de roca estratificada de vegades

meteoritzada donant terres més fines de color groguenc -taronja (fig.7). El gruix

al·luvial es molt petit. Per aquest motiu es fa la cala 13 que dóna un al·luvial encara

més prim.

Figura 7.Esquerra: Còdols molt grollers, poc arrodonits i de vegades de natura basàltica a la cala 11 al Fluvià.

Dreta: gruix molt petit amb terres d’un altre color al riu Llierca.

La cala 14 es pren al riu Fluvià a prop d’una resclosa aigua amunt. El riu fa una corba

forta davant d’un cingle de conglomerats a la vora contrària. La barra mostrejada té un

talús transversal típic de corba forta, molt poblat de vegetació. A la cala 15 a la riera

de Borró es troba també un cingle a la vora contrària. La cala 16 a la vista del pont de

Besalú és també grollera, tot i l’aparença de la superfície probablement modificada

per treballs al riu. Es troba un maó. La cala 17 crida l’atenció per les mides de les

partícules i l’extensió del dipòsit, molt grans (fig.8). Fan pensar en un con de dejecció.

Aquesta impressió es confirma, doncs de seguida es troba la riera de Santa Jaume,

amb una llera tan grollera com el dipòsit i unes vores que son dipòsits moderns del

mateix tipus. A la cala 18 al riu Ser en corba es troba material groller però a poca

distància aigua avall també una barra de sorres (cala 19 amb mostreig).

Figura 8. Esquerra: Dipòsit de mides molt grans, arrodonides, com a part del con de dejecció de la riera de Sant

Jaume (emplaçament de la cala 17). Dreta: vores al·luvials a la Vall d’en Bas (emplaçament de la cala 23)



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

El material és també groller a la cala 20, però als prats de la plana d’inundació es

troba únicament llims i runa en un gran gruix (cala 21). La cala 22 es fa més

superficial per a evitar prendre material tacat de negre d’origen orgànic, que

relacionem am una depuradora molt a prop. La cala 23 a la vall d’en Bas es fa a dins

d’una llera molt ben formada, de secció parabòlica, en corba amb talús transversal i

vores cohesives fetes pels mateixos còdols de la llera (fig.8).

La qualitat i intensitat del treball de mostreig granulomètric queden ben expressades

per la dada de que la suma de tots els pesos de les mostres és 5,43 tones i el nombre

de partícules amidades al camp 388.

2 RESULTATS DE LES GRANULOMETRIES

La caracterització granulomètrica de les 23 mostres es presenten en la següent taula.

Quan es tracta d’una mostra de la cuirassa se senyala amb el topònim Superficial i

una S seguida del número de la mostra per ordre cronològic seguit al camp, a la taula

4 es presenta un resum dels resultats obtinguts.

topònim Cala D50

(mm)

D90

(mm)

D16

(mm)

Dma

(mm)

D84

(mm)

Dmg

(mm)

σσσσg

(-) σσσσg (D84/D16)

0,5

Garrigàs 1 22 113 2 43 94,5 15,3 5,82 7,82

superior 2 35 185 3 65 152,6 22,3 6,75 8,22

Argiles superior 3,1 0,32 0,99 0,11 0,57 0,80 0,3 2,66 2,74

superior 3,2 43 129 5 57 109,2 26,7 5,09 4,64

superior 4

superior 5

Barra inferior 6 21 91 2 34 69,3 13,3 5,29 7,75

Barra inferior 7 46 111 5 52 99,8 25,6 4,92 4,69

Barra inferior 8 17 66 2 26 54,7 10,6 5,08 6,46

Superficial S1 30,9 62,9 16,6 35,8 56,5 30 1,84 1,85

Superficial S2 32 61,4 16,8 35,7 55,7 30,5 1,78 1,82

Superficial S3 32,7 93,3 13,6 42,9 72,6 32,4 2,11 2,31

Superficial S4 32,7 93,3 13,5 42,8 72,6 32,1 2,14 2,32

Ventalló 9 37 98 2 42 84,5 19,8 5,06 6,16

St Pere Pescador 10 14 55 1 21 45,2 8,1 5,64 7,36

Camping St Jaume 11 67 206 9 84 176,8 40,2 5,00 4,38

topònim Cala D50

(mm)

D90

(mm)

D16

(mm)

Dma

(mm)

D84

(mm)

Dmg

(mm)

σσσσg

(-) σσσσg (D84/D16)

0,5

El Llierca 12 27 164 3 55 123,0 19,2 6,37 6,27

El Llierca 13

Argelaguer 14 37 136 12 0 103,3 30,3 3,93 3,03

Riera Borró 15 22 142 2 50 110,0 15,7 6,48 7,66

Besalú 16 57 122 22 66 108,6 47,5 2,71 2,23

Espinavessa 17 48 207 3 78 178,8 28,9 6,60 8,12

El Ser 18 35 95 8 42 77,0 23,4 4,28 3,06

El Ser fina 19 5 27 2 10 20,8 5,1 3,45 3,96

Riera Bianya 20 39 253 3 81 155,9 25,0 6,76 7,33

Riera Bianya 21

Riu Riudaura 22 36 217 4 76 123,4 23,7 7,21 6,23

Riera vall d'en Bas 23 40 135 8 57 109,4 27,4 5,12 3,73

Taula 4. Resultats principals de l’anàlisi granulomètric.

2.1 FORMACIÓ DE CUIRASSA

El reconeixement de l'existència d'una cuirassa superficial és rellevant per al càlcul del

transport de sediments, així doncs, la comparació de les mostres subsuperficials i

superficials a Garrigàs (què és l’únic lloc on es disposa de ambdós mostrejos) és

analitzada aquí per considerar aquesta possibilitat.

Visualment a la visita de camp es va apreciar que a les barres del meandre de

Garrigàs no és possible trobar material fi, llevat d’algunes zones aïllades a les vores

de les barres, a prop de la llera activa o en la zona més baixa del meandre . Per

aquesta observació a priori es podria considerar que hi ha una cuirassa que impediria

que el material més fi subjacent entrés en contacte amb el flux fins que aquest fos

capaç de moure el material més gruixut dintre de la cuirassa. No obstant això, la

fracció gruixuda de les corbes granulomètriques del material superficial mostrades

anteriorment (anàlisi per recompte, d'aquesta manera la comparació entre mostres

subsuperficials i superficials és directa) és més fina que la fracció gruixuda de moltes

de les mostres subsuperficials, el que desmentiria la hipòtesi que el llit en aquesta

zona es troba cuirassat.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

D'altra banda, és sabut que el mostreig per recompte com es va realitzar a camp,

trunca la mostra en aproximadament 8 mm. Pel que per a una comparació congruent

seria adequat truncar les mostres subsuperficials en 8 mm. El següent gràfic mostra

tal comparació amb les cales 7 i 8 truncades.

Figura 9. Comparació corbes granulomètriques entres les mostres superficials i subsuperficials al meandre inferior

de Garrigàs.

S'observa que encara amb les mostres subsuperficials truncades, el material

superficial no té una granulometria més gruixuda que la del material

subsuperficial. Ressalta el fet que la corba truncada de la cala 8 és molt semblant a

les mostres superficials S1, S2 i S3. Per la qual cosa es pot concloure que almenys

per a les fraccions majors a 8 mm no hi ha una formació de cuirassa aparent.

L'absència de sorra en la superfície de les barres de Garrigàs pot ser degut a l'efecte

del canvi de pendent local produït pel tall del meandre aigua amunt. En haver un tram

intermedi amb més pendent que en els trams adjacents, podria ocórrer que per a certs

cabals per als quals les seccions adjacents amb menor pendent no siguin competents

(no tinguin capacitat de moure el sediment), la secció intermèdia, per la seva major

pendent , fos capaç de mobilitzar les fraccions de mides més petits (és a dir, en

aquest tram es superaria la condició d'inici de moviment). D'aquesta manera el

material sorrenc podria ser "escombrat" de la secció intermèdia i dipositat a la secció

amb menys pendent aigua avall. La secció intermèdia no rebria aportació de sorres de

la secció amb menys pendent aigua amunt, de manera que el material sorrenc "rentat"

no seria restituït. Aquest seria el mecanisme pel qual es formaria una cuirassa

"estàtica", que passa quan el material més gruixut roman immòbil i el material més fi

és rentat de la superfície del llit pel pas de fluxos que no són capaços de moure totes

les fraccions de mides (fluxos no competents). Una comprovació de la possible

ocurrència d'aquest mecanisme es troba en les cales profundes realitzades a les

barres, on es va observar abundant material sorrenc ocupant els buits entre

l'estructura de graves, mentre que en les capes superficials l'estructura de grava del

llit no contenia fins , formant així el que s'anomena una estructura de grava oberta

(open-framework Gravel).

Els resultats detallats de cada punt de mostreig de les granulometries superficials i

subsuperficials, amb el % de material que passa per cada garbell es presenten als

següents apartats.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.2 CALA 1. MEANDRE AIGUA AMUNT RESCLOSA GARRIGÀS

LLOC: Meandre superior Garrigàs

MOSTRA: Subsuperficial Diàmetres característics

CLAU: Cala nº 01 D5= 0,67 mm

D10= 1,08 mm

Dmg= 15,30 mm D16= 1,55 mm σσσσg= 5,82 mm D25= 3,59 mm σσσσg (d84/d16)^1/2= 7,82 D50= 21,94 mm

ψψψψm= 3,94 D60= 31,27 mm σσσσ= 2,54 D75= 72,12 mm

DmA= 42,78 mm D84= 94,54 mm

% Ajust 95,71 Log-N D90= 113,24 mm

Total sedassos= 13 D95= 150,12 mm

Sedàs (mm)

%Passa %Retingut ψψψψ Di (mm) ψψψψi Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

1 0,063 0,01469 0,1108448 -3,99 0,09 -3,49 0,22 0,09 2 0,125 0,110845 0,3779406 -3,00 0,18 -2,50 0,64 0,32 3 0,25 0,488785 1,7341194 -2,00 0,35 -1,50 1,59 0,97 4 0,5 2,222905 6,4683928 -1,00 0,71 -0,50 3,42 2,61 5 1 8,691298 11,610988 0,00 1,41 0,50 6,30 6,07 6 2 20,30229 5,5649414 1,00 2,83 1,50 9,92 12,40 7 4 25,86723 6,3575478 2,00 5,66 2,50 13,39 22,31 8 8 32,22477 8,8765945 3,00 11,31 3,50 15,47 35,64 9 16 41,10137 19,547071 4,00 22,63 4,50 15,32 51,02

10 32,0000 60,64844 10,381013 5,00 45,25 5,50 12,99 66,24 11 64,00 71,02946 22,255087 6,00 89,44 6,48 9,17 79,18 12 125,00 93,28454 6,7154589 6,97 178,89 7,48 6,13 88,35 13 256,00 100

Taula 5. Granulometria mostra subsuperficial cala 1.

Figura 10. Granulometria mostra subsuperficial cala 1.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.3 CALA 2. MEANDRE AIGUA AMUNT RESCLOSA GARRIGÀS




D10= 0,97 mm

Dmg= 22,34 mm D16= 2,26 mm

σσσσg= 6,75 mm D25= 6,00 mm σσσσg (d84/d16)^1/2= 8,22 D50= 35,21 mm


DmA= 65,19 mm D84= 152,63 mm

% Ajust 95,87 Log-N D90= 185,29 mm

Total sedassos = 13 D95= 217,80 mm

Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

1 0,063 0,027419 0,4644448 -3,99 0,09 -3,49 0,22 0,11 2 0,125 0,464445 0,6919109 -3,00 0,18 -2,50 0,58 0,33 3 0,25 1,156356 2,2584329 -2,00 0,35 -1,50 1,37 0,93 4 0,5 3,414788 6,938693 -1,00 0,71 -0,50 2,82 2,33 5 1 10,35348 4,7348185 0,00 1,41 0,50 5,09 5,18 6 2 15,0883 5,1539378 1,00 2,83 1,50 8,06 10,31 7 4 20,24224 8,149889 2,00 5,66 2,50 11,18 18,38 8 8 28,39213 7,1843443 3,00 11,31 3,50 13,59 29,53 9 16 35,57647 12,775588 4,00 22,63 4,50 14,49 43,06

10 32,0000 48,35206 11,937913 5,00 45,25 5,50 13,53 57,46 11 64,00 60,28997 17,532509 6,00 89,44 6,48 10,74 70,93 12 125,00 77,82248 22,177517 6,97 178,89 7,48 8,27 81,65 13 256,00 100





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.4 CALA 3.1. FRACCIÓ FINA MEANDRE AIGUA AMUNT RESCLOSA GARRIGÀS.

LLOC:

Fracció fina meandre superior Garrigàs

MOSTRA: Subsuperficial Diàmetres Característics

CLAU: Cala nº 3,1 D5= 0,07 mm

D10= 0,08 mm

Dmg= 0,32 mm D16= 0,11 mm


ψψψψm= -1,66 D60= 0,40 mm σσσσ= 1,41 D75= 0,59 mm

DmA= 0,57 mm D84= 0,80 mm

% Ajust 98,41 Log-N D90= 0,99 mm

Total de sedassos= 10 D95= 1,79 mm

Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

1 0,05522276 0 3,1805735 -4,18 0,06 -4,08 1,22 3,67 2 0,063 3,180573 16,53969 -3,99 0,09 -3,49 11,94 4,89 3 0,125 19,72026 19,719757 -3,00 0,18 -2,50 23,65 16,99 4 0,25 39,44002 31,043365 -2,00 0,35 -1,50 28,14 40,33 5 0,5 70,48338 19,720268 -1,00 0,71 -0,50 20,23 67,90 6 1 90,20365 5,7253304 0,00 1,41 0,50 8,79 87,99 7 2 95,92899 2,4172008 1,00 2,83 1,50 2,31 97,02 8 4 98,34618 1,2721241 2,00 5,66 2,50 0,37 99,53 9 8 99,61831 0,3816903 3,00 11,31 3,50 0,04 99,95

10 16 100

Taula 7. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,1.

Figura 12. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,1.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.5 CALA 3.2. MEANDRE AIGUA AMUNT RESCLOSA GARRIGÀS.



CLAU: Cala nº 3,2 D5= 0,73 mm

D10= 1,74 mm

Dmg= 26,71 mm D16= 5,06 mm



DmA= 57,21 mm D84= 109,24 mm

% Ajust 94,93 Log-N D90= 128,52 mm

Total de sedassos = 13 D95= 181,39 mm

Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

1 0,063 0,021963 0,2094027 -3,99 0,09 -3,49 0,04 0,01 2 0,125 0,209403 0,3962404 -3,00 0,18 -2,50 0,15 0,05 3 0,25 0,605643 1,8942516 -2,00 0,35 -1,50 0,50 0,20 4 0,5 2,499895 4,5150943 -1,00 0,71 -0,50 1,41 0,72 5 1 7,014989 3,7442758 0,00 1,41 0,50 3,32 2,17 6 2 10,75926 3,2710142 1,00 2,83 1,50 6,56 5,55 7 4 14,03028 5,7925715 2,00 5,66 2,50 10,78 12,15 8 8 19,82285 7,7969403 3,00 11,31 3,50 14,79 22,93 9 16 27,61979 13,809744 4,00 22,63 4,50 16,91 37,63

10 32,0000 41,42953 20,373436 5,00 45,25 5,50 16,13 54,42 11 64,00 61,80297 27,793688 6,00 89,44 6,48 12,46 70,44 12 125,00 89,59666 10,403341 6,97 178,89 7,48 8,88 82,86 13 256,00 100

Taula 8. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,2.

Figura 13. Granulometria mostra subsuperficial cala 3,2.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.6 CALA 6. BARRA DEL MEANDRE AIGUA AVALL RESCLOSA GARRIGÀS.

LLOC: Barra inferior Garrigàs



D10= 1,13 mm

Dmg= 13,30 mm D16= 1,52 mm

σσσσg= 5,29 mm D25= 2,97 mm σσσσg (d84/d16)^1/2= 6,75 D50= 20.99 mm


DmA= 34,20 mm D84= 69,35 mm

% Ajust 95,78 Log-N D90= 91,14 mm


Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

1 0,063 0,018308 0,1458218 -3,99 0,09 -3,49 0,18 0,07 2 0,125 0,145822 0,2906799 -3,00 0,18 -2,50 0,58 0,25 3 0,25 0,436502 1,1094017 -2,00 0,35 -1,50 1,55 0,85 4 0,5 1,545903 6,1097388 -1,00 0,71 -0,50 3,52 2,45 5 1 7,655642 13,755745 0,00 1,41 0,50 6,72 6,02 6 2 21,41139 6,2732263 1,00 2,83 1,50 10,78 12,78 7 4 27,68461 7,0190372 2,00 5,66 2,50 14,55 23,55 8 8 34,70365 8,7644014 3,00 11,31 3,50 16,52 38,02 9 16 43,46805 16,683424 4,00 22,63 4,50 15,77 54,42

10 32,0000 60,15147 22,083967 5,00 45,25 5,50 12,67 70,09 11 64,00 82,23544 14,70294 6,00 89,44 6,48 8,33 82,71 12 125,00 96,93839 3,0616164 6,97 178,89 7,48 5,09 91,06 13 256,00 100





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d





D10= 1,55 mm

Dmg= 25,63 mm D16= 4,54 mm



DmA= 52,04 mm D84= 99,85 mm

% Ajust 93,76 Log-N D90= 110,82 mm


Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

1 0,063 0,012772 0,0629278 -3,99 0,09 -3,49 0,03 0,01 2 0,125 0,062928 0,2258546 -3,00 0,18 -2,50 0,13 0,04 3 0,25 0,288782 1,5183659 -2,00 0,35 -1,50 0,47 0,18 4 0,5 1,807148 5,3831272 -1,00 0,71 -0,50 1,37 0,67 5 1 7,190275 4,4420147 0,00 1,41 0,50 3,32 2,09 6 2 11,63229 3,3376641 1,00 2,83 1,50 6,67 5,47 7 4 14,96995 5,6591363 2,00 5,66 2,50 11,07 12,18 8 8 20,62909 7,4659734 3,00 11,31 3,50 15,22 23,24 9 16 28,09506 13,213274 4,00 22,63 4,50 17,31 38,37

10 32,0000 41,30834 17,102957 5,00 45,25 5,50 16,29 55,54 11 64,00 58,41129 38,515835 6,00 89,44 6,48 12,32 71,72 12 125,00 96,92713 3,0728698 6,97 178,89 7,48 8,53 84,01 13 256,00 100





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d





D10= 0,89 mm

Dmg= 10,62 mm D16= 1,31 mm



DmA= 26,14 mm D84= 54,69 mm % Ajust 95,53 Log-N D90= 65,69 mm

Total sedassos = 12 D95= 90,61 mm

Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

0,063 0,016055 0,0977231 -3,99 0,09 -3,49 0,22 0,08 0,125 0,097723 0,2450057 -3,00 0,18 -2,50 0,71 0,31

0,25 0,342729 1,3548603 -2,00 0,35 -1,50 1,90 1,05 0,5 1,697589 9,9098158 -1,00 0,71 -0,50 4,24 3,00

1 11,6074 11,248621 0,00 1,41 0,50 7,88 7,30 2 22,85603 6,8730726 1,00 2,83 1,50 12,21 15,21 4 29,7291 9,0606718 2,00 5,66 2,50 15,78 27,39 8 38,78977 10,481146 3,00 11,31 3,50 17,00 43,07

16 49,27092 15,640223 4,00 22,63 4,50 15,27 59,94 32,0000 64,91114 24,684494 5,00 45,25 5,50 11,43 75,12

64,00 89,59563 10,404366 6,00 89,44 6,48 6,96 86,54 125.00 100





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.9 CALA S1. BARRA DEL MEANDRE AIGUA AVALL RESCLOSA GARRIGÀS.


MOSTRA: Superficial Diàmetres característics

CLAU: Cala nº S1 D5= 9,51 mm

D10= 12,70 mm

Dmg= 30,03 mm D16= 16,59 mm




Total de tamissos = 13 D95= 86,18 mm

Sedàs (mm) %Passa %Retingut ψψψψ Di (mm) ψψψψi

Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,00406502 0,00E+00 0,0 -7,94 0,02 -5,97 0,00 0,00 0,063 0 0,0 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0 0,0 -3,00 0,18 -2,50 0,00 0,00

0,25 0 0,0 -2,00 0,35 -1,50 0,00 0,00 0,5 0 0,0 -1,00 0,71 -0,50 0,00 0,00

1 0 0,0 0,00 1,41 0,50 0,00 0,00 2 0 0,0 1,00 2,83 1,50 0,03 0,00 4 0 2,0 2,00 5,66 2,50 1,08 0,05 8 2 12,0 3,00 11,31 3,50 12,63 1,52

16 14 38,0 4,00 22,63 4,50 40,65 15,14 32 52 39,0 5,00 45,25 5,50 36,13 54,14

64,0000 91 9,0 6,00 89,44 6,48 8,87 89,22 125,00 100 0,0 6,97 99,02

Taula 12. Granulometria mostra superficial cala S1.

Figura 17. Granulometria mostra superficial cala S1.



0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d



MOSTRA: Superficial Diàmetres Característics


D10= 13,30 mm

Dmg= 30,53 mm D16= 16,83 mm





Sedàs (mm)


Acum Dist, log-N

0,00406502 0,00E+00 0,0 -7,94 0,02 -5,97 0,00 0,00 0,063 0 0,0 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0 0,0 -3,00 0,18 -2,50 0,00 0,00

0,25 0 0,0 -2,00 0,35 -1,50 0,00 0,00 0,5 0 0,0 -1,00 0,71 -0,50 0,00 0,00

1 0 0,0 0,00 1,41 0,50 0,00 0,00 2 0 0,0 1,00 2,83 1,50 0,01 0,00 4 0 0,8 2,00 5,66 2,50 0,67 0,02 8 0,83 12,5 3,00 11,31 3,50 10,89 1,01

16 13,33 36,7 4,00 22,63 4,50 41,92 13,12 32 50,00 42,5 5,00 45,25 5,50 37,99 53,26

64,0000 92,50 7,5 6,00 89,44 6,48 8,14 90,05 125,00 100,00 0,0 6,97 99,28





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d





D10= 11,13 mm

Dmg= 32,37 mm D16= 13,57 mm





Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

0,00406502 0,00E+00 0,0 -7,94 0,02 -5,97 0,00 0,00 0,063 0 0,0 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0 0,0 -3,00 0,18 -2,50 0,00 0,00

0,25 0 0,0 -2,00 0,35 -1,50 0,00 0,00 0,5 0 0,0 -1,00 0,71 -0,50 0,00 0,00

1 0 0,0 0,00 1,41 0,50 0,01 0,00 2 0 0,0 1,00 2,83 1,50 0,18 0,01 4 0 0,0 2,00 5,66 2,50 2,41 0,25 8 0,00 21,0 3,00 11,31 3,50 13,74 3,05

16 21,00 28,0 4,00 22,63 4,50 33,02 17,25 32 49,00 32,0 5,00 45,25 5,50 33,51 49,38

64,0000 81,00 16,0 6,00 89,44 6,48 14,16 81,95 125,00 97,00 3,0 6,97 178,89 7,48 2,78 96,49 256,00 100,00 8,00 99,72





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d





D10= 10,93 mm

Dmg= 32,15 mm D16= 13,45 mm





Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

0,00406502 0,00E+00 0,0 -7,94 0,02 -5,97 0,00 0,00 0,063 0 0,0 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0 0,0 -3,00 0,18 -2,50 0,00 0,00

0,25 0 0,0 -2,00 0,35 -1,50 0,00 0,00 0,5 0 0,0 -1,00 0,71 -0,50 0,00 0,00

1 0 0,0 0,00 1,41 0,50 0,01 0,00 2 0 0,0 1,00 2,83 1,50 0,22 0,01 4 6 1,0 2,00 5,66 2,50 2,65 0,30 8 22,00 20,0 3,00 11,31 3,50 14,14 3,34

16 40,00 28,0 4,00 22,63 4,50 32,73 17,90 32 70,00 32,0 5,00 45,25 5,50 32,92 49,75

64,0000 94,00 16,0 6,00 89,44 6,48 14,18 81,78 125,00 100,00 3,0 6,97 178,89 7,48 2,92 96,32





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.13 CALA 9. VENTALLÓ.

LLOC: Ventalló



D10= 0,98 mm

Dmg= 19,79 mm D16= 2,23 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,063 0,040271 0,1073902 -3,99 0,09 -3,49 0,07 0,02 0,125 0,10739 0,120814 -3,00 0,18 -2,50 0,25 0,09

0,25 0,228204 0,8593955 -2,00 0,35 -1,50 0,78 0,35 0,5 1,0876 9,1703558 -1,00 0,71 -0,50 2,07 1,17

1 10,25796 5,2495174 0,00 1,41 0,50 4,54 3,29 2 15,50747 3,1956806 1,00 2,83 1,50 8,30 7,88 4 18,70315 5,6793528 2,00 5,66 2,50 12,65 16,21 8 24,38251 7,1562424 3,00 11,31 3,50 16,06 28,83

16 31,53875 12,835595 4,00 22,63 4,50 16,99 44,79 32,0000 44,37434 28,302797 5,00 45,25 5,50 14,97 61,65

64,00 72,67714 27,322859 6,00 89,44 6,48 10,68 76,53 125,00 100 6,97 45,25 5,50 15,00 87,21





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.14 CALA 10. SANT PERE PESCADOR

LLOC: Sant Pere Pescador



D10= 0,63 mm

Dmg= 8,13 mm D16= 0,83 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,063 0,023273 1,2026846 -3,99 0,09 -3,49 0,52 0,25 0,125 1,202685 1,2023094 -3,00 0,18 -2,50 1,38 0,79

0,25 2,404994 2,6133242 -2,00 0,35 -1,50 3,09 2,21 0,5 5,018318 14,85751 -1,00 0,71 -0,50 5,90 5,35

1 19,87583 6,4980268 0,00 1,41 0,50 9,59 11,29 2 26,37385 5,0644875 1,00 2,83 1,50 13,27 20,88 4 31,43834 8,8684855 2,00 5,66 2,50 15,64 34,10 8 40,30683 12,684115 3,00 11,31 3,50 15,70 49,64

16 52,99094 20,326651 4,00 22,63 4,50 13,42 65,23 32,0000 73,3176 21,413719 5,00 45,25 5,50 9,77 78,59

64,00 94,73132 5,2686872 6,00 89,44 6,48 5,90 88,36 125,00 100 6,97 45,25 5,50 9,77 94,29





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.15 CALA 11. CAMPING SANT JAUME DE LLIERCA

LLOC: Campins Sant Jaume de Llierca



D10= 2,99 mm

Dmg= 40,21 mm D16= 9,20 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,05417272 0 0,0591183 -4,21 0,06 -4,10 0,00 0,00 0,063 0,059118 0,2683316 -3,99 0,09 -3,49 0,01 0,00 0,125 0,32745 0,264062 -3,00 0,18 -2,50 0,06 0,02

0,25 0,591512 1,3538101 -2,00 0,35 -1,50 0,23 0,08 0,5 1,945322 1,2986332 -1,00 0,71 -0,50 0,74 0,32

1 3,243955 4,1120095 0,00 1,41 0,50 1,98 1,09 2 7,355965 4,5422597 1,00 2,83 1,50 4,41 3,12 4 11,89822 2,0523913 2,00 5,66 2,50 8,18 7,59 8 13,95062 10,138141 3,00 11,31 3,50 12,59 15,80

16,0000 24,08876 10,418622 4,00 22,63 4,50 16,11 28,36 32,00 34,50738 14,148005 5,00 45,25 5,50 17,13 44,36 64,00 48,65538 21,656693 6,00 89,44 6,48 14,66 61,36

125,00 70,31208 29,687923 6,97 182,00 7,51 11,99 75,94 265 100 8,05 182,00 7,51 12,03 87,92





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.16 CALA 12. EL LLIERCA.

LLOC: El Llierca



D10= 1,24 mm

Dmg= 19,24 mm D16= 3,13 mm





Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

0,05741189 0 0,1428144 -4,12 0,06 -4,06 0,02 0,08 0,063 0,142814 1,0535089 -3,99 0,09 -3,49 0,22 0,10 0,125 1,196323 1,7679851 -3,00 0,18 -2,50 0,60 0,33

0,25 2,964309 2,9347749 -2,00 0,35 -1,50 1,45 0,95 0,5 5,899083 3,0472462 -1,00 0,71 -0,50 3,04 2,44

1 8,946329 3,4158125 0,00 1,41 0,50 5,53 5,52 2 12,36214 5,643393 1,00 2,83 1,50 8,74 11,08 4 18,00554 9,5030222 2,00 5,66 2,50 12,00 19,82

8,0000 27,50856 11,99317 3,00 11,31 3,50 14,33 31,78 16,00 39,50173 13,994998 4,00 22,63 4,50 14,87 46,03 32,00 53,49672 15,409798 5,00 45,25 5,50 13,42 60,82 64,00 68,90652 15,457934 6,00 89,44 6,48 10,22 74,18

125 84,36446 15,635544 6,97 182,00 7,51 7,75 84,38 265 100 8,05 182,00 7,51 7,77 92,16





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.17 CALA 14. ARGELAGUER

LLOC: Argelaguer



D10= 7,02 mm

Dmg= 30,29 mm D16= 11,28 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,063 0,029603 0,4957637 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0,495764 0,2574374 -3,00 0,18 -2,50 0,02 0,00

0,25 0,753201 1,233601 -2,00 0,35 -1,50 0,10 0,02 0,5 1,986802 2,2596033 -1,00 0,71 -0,50 0,47 0,14

1 4,246406 2,229625 0,00 1,41 0,50 1,65 0,63 2 6,47603 0,6591446 1,00 2,83 1,50 4,50 2,35 4 7,135175 3,5347991 2,00 5,66 2,50 9,53 6,95 8 10,66997 10,765156 3,00 11,31 3,50 15,60 16,53

16 21,43513 22,241915 4,00 22,63 4,50 19,76 32,05 32,0000 43,67704 28,451889 5,00 45,25 5,50 19,36 51,60

64,00 72,12894 16,600782 6,00 89,44 6,48 14,27 70,77 125,00 88,72971 11,270285 6,97 182,00 7,51 9,28 84,99 265,00 100 8,05 89,44 6,48 14,30 94,35





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.18 CALA 15. RIERA BORRÓ.

LLOC: Riera Borró



D10= 1,24 mm

Dmg= 15,72 mm D16= 1,87 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,04863138 0 0,2318925 -4,36 0,06 -4,18 0,06 0,10 0,063 0,231893 0,6137854 -3,99 0,09 -3,49 0,32 0,16 0,125 0,845678 0,7317588 -3,00 0,18 -2,50 0,83 0,49

0,25 1,577437 1,3779767 -2,00 0,35 -1,50 1,88 1,34 0,5 2,955413 3,9364972 -1,00 0,71 -0,50 3,73 3,25

1 6,891911 10,060568 0,00 1,41 0,50 6,45 7,03 2 16,95248 11,005974 1,00 2,83 1,50 9,71 13,50 4 27,95845 10,740435 2,00 5,66 2,50 12,74 23,20

8,0000 38,69889 7,914752 3,00 11,31 3,50 14,57 35,89 16,00 46,61364 7,9824567 4,00 22,63 4,50 14,52 50,38 32,00 54,5961 12,449223 5,00 45,25 5,50 12,61 64,81 64,00 67,04532 20,955055 6,00 89,44 6,48 9,27 77,37

125 88,00037 11,999625 6,97 182,00 7,51 6,80 86,63 265 100 8,05 7,51 6,81 93,46





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.19 CALA 16. BESALÚ.

LLOC: Besalú



D10= 15,92 mm

Dmg= 47,47 mm D16= 21,89 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,063 0,00962 0,0615671 -3,99 0,09 -3,49 0,00 0,00 0,125 0,061567 0,0904267 -3,00 0,18 -2,50 0,00 0,00

0,25 0,151994 0,2277983 -2,00 0,35 -1,50 0,00 0,00 0,5 0,379792 0,4459768 -1,00 0,71 -0,50 0,00 0,00

1 0,825769 1,0531824 0,00 1,41 0,50 0,05 0,01 2 1,878951 1,4422098 1,00 2,83 1,50 0,50 0,07 4 3,321161 2,1256044 2,00 5,66 2,50 2,83 0,65 8 5,446765 4,5882897 3,00 11,31 3,50 9,84 3,69

16 10,03506 13,189599 4,00 22,63 4,50 21,05 13,74 32,0000 23,22466 32,467415 5,00 45,25 5,50 27,74 34,60

64,00 55,69207 35,842449 6,00 89,44 6,48 21,91 61,79 125,00 91,53452 8,4654808 6,97 182,00 7,51 12,11 83,46 265,00 100 8,05 6,48 21,94 95,79





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.20 CALA 17. ESPINAVESSA.

LLOC: Espinavessa



D10= 1,36 mm

Dmg= 28,88 mm D16= 2,71 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,05582771 0 0,1077922 -4,16 0,06 -4,08 0,01 0,05 0,063 0,107792 0,6110729 -3,99 0,09 -3,49 0,13 0,06 0,125 0,718865 0,673044 -3,00 0,18 -2,50 0,38 0,20

0,25 1,391909 1,2480611 -2,00 0,35 -1,50 0,96 0,59 0,5 2,63997 4,314693 -1,00 0,71 -0,50 2,12 1,58

1 6,954663 6,8010502 0,00 1,41 0,50 4,09 3,74 2 13,75571 5,10567 1,00 2,83 1,50 6,87 7,86 4 18,86138 5,254777 2,00 5,66 2,50 10,09 14,75

8,0000 24,11616 5,5728955 3,00 11,31 3,50 12,95 24,82 16,00 29,68906 9,4000816 4,00 22,63 4,50 14,53 37,72 32,00 39,08914 19,005234 5,00 45,25 5,50 14,24 52,16 64,00 58,09437 11,359495 6,00 89,44 6,48 11,83 66,33

125 69,45387 30,546135 6,97 182,00 7,51 9,87 78,11 265 100 8,05 7,51 9,91 87,98





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.21 CALA 18. EL SER.

LLOC: El Ser



D10= 1,04 mm

Dmg= 23,68 mm D16= 3,18 mm





Sedàs (mm)


Acum Dist. log-N

0,0549281 0 0,1546716 -4,19 0,06 -4,09 0,03 0,11 0,063 0,154672 0,7729412 -3,99 0,09 -3,49 0,25 0,13 0,125 0,927613 2,0194862 -3,00 0,18 -2,50 0,65 0,40

0,25 2,947099 3,4928277 -2,00 0,35 -1,50 1,45 1,06 0,5 6,439927 3,347744 -1,00 0,71 -0,50 2,88 2,54

1 9,78767 3,4561388 0,00 1,41 0,50 5,06 5,46 2 13,24381 4,111515 1,00 2,83 1,50 7,85 10,55

4,0000 17,35532 7,8682408 2,00 5,66 2,50 10,76 18,40 8,00 25,22356 8,9142561 3,00 11,31 3,50 13,05 29,14

16,00 34,13782 14,517453 4,00 22,63 4,50 13,99 42,13 32,00 48,65527 9,2069235 5,00 45,25 5,50 13,26 56,05

64,0 57,8622 26,644373 6,00 89,44 6,48 10,78 69,26 125 84,50657 7,1553349 6,97 178,89 7,48 8,57 80,01 256 91,6619 8,3380938 8,00 362,04 8,50 5,40 88,59 512 100 9,00 8,50 5,45 94,01





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.22 CALA 19. MEANDRE EN EL SER AL FINAL DE CORBA, GRANULOMETRIA FINA.

LLOC: El Ser fina



D10= 1,04 mm

Dmg= 23,68 mm D16= 3,18 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,0549281 0 0,1546716 -4,19 0,06 -4,09 0,03 0,11 0,063 0,154672 0,7729412 -3,99 0,09 -3,49 0,25 0,13 0,125 0,927613 2,0194862 -3,00 0,18 -2,50 0,65 0,40

0,25 2,947099 3,4928277 -2,00 0,35 -1,50 1,45 1,06 0,5 6,439927 3,347744 -1,00 0,71 -0,50 2,88 2,54

1 9,78767 3,4561388 0,00 1,41 0,50 5,06 5,46 2 13,24381 4,111515 1,00 2,83 1,50 7,85 10,55

4,0000 17,35532 7,8682408 2,00 5,66 2,50 10,76 18,40 8,00 25,22356 8,9142561 3,00 11,31 3,50 13,05 29,14

16,00 34,13782 14,517453 4,00 22,63 4,50 13,99 42,13 32,00 48,65527 9,2069235 5,00 45,25 5,50 13,26 56,05

64,0 57,8622 26,644373 6,00 89,44 6,48 10,78 69,26 125 84,50657 7,1553349 6,97 178,89 7,48 8,57 80,01 256 91,6619 8,3380938 8,00 362,04 8,50 5,40 88,59 512 100 9,00 8,50 5,45 94,01





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.23 CALA 20. RIERA BIANYA.

LLOC: Riera Bianya



D10= 1,37 mm

Dmg= 25,02 mm D16= 2,90 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,05760941 0 0,0655512 -4,12 0,06 -4,05 0,01 0,07 0,063 0,065551 0,5021222 -3,99 0,09 -3,49 0,18 0,09 0,125 0,567673 1,0049 -3,00 0,18 -2,50 0,50 0,28

0,25 1,572573 1,6741776 -2,00 0,35 -1,50 1,21 0,80 0,5 3,246751 4,4374886 -1,00 0,71 -0,50 2,54 2,03

1 7,68424 5,1070943 0,00 1,41 0,50 4,67 4,60 2 12,79133 5,9608979 1,00 2,83 1,50 7,55 9,31

4,0000 18,75223 7,8366461 2,00 5,66 2,50 10,69 16,87 8,00 26,58888 8,439064 3,00 11,31 3,50 13,27 27,54

16,00 35,02794 10,828403 4,00 22,63 4,50 14,45 40,75 32,00 45,85635 15,611344 5,00 45,25 5,50 13,79 55,12

64,0 61,46769 19,78532 6,00 89,44 6,48 11,19 68,84 125 81,25301 8,9143095 6,97 178,89 7,48 8,81 80,00 256 90,16732 9,8326797 8,00 362,04 8,50 5,45 88,81 512 100 9,00 8,50 5,45 94,29





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.24 CALA 22. RIU RIUDAURA.

LLOC: Riu Riudaura



D10= 1,04 mm

Dmg= 23,68 mm D16= 3,18 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,0549281 0 0,1546716 -4,19 0,06 -4,09 0,03 0,11 0,063 0,154672 0,7729412 -3,99 0,09 -3,49 0,25 0,13 0,125 0,927613 2,0194862 -3,00 0,18 -2,50 0,65 0,40

0,25 2,947099 3,4928277 -2,00 0,35 -1,50 1,45 1,06 0,5 6,439927 3,347744 -1,00 0,71 -0,50 2,88 2,54

1 9,78767 3,4561388 0,00 1,41 0,50 5,06 5,46 2 13,24381 4,111515 1,00 2,83 1,50 7,85 10,55

4,0000 17,35532 7,8682408 2,00 5,66 2,50 10,76 18,40 8,00 25,22356 8,9142561 3,00 11,31 3,50 13,05 29,14

16,00 34,13782 14,517453 4,00 22,63 4,50 13,99 42,13 32,00 48,65527 9,2069235 5,00 45,25 5,50 13,26 56,05

64,0 57,8622 26,644373 6,00 89,44 6,48 10,78 69,26 125 84,50657 7,1553349 6,97 178,89 7,48 8,57 80,01 256 91,6619 8,3380938 8,00 362,04 8,50 5,40 88,59 512 100 9,00 8,50 5,45 94,01





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

2.25 CALA 23. RIERA VALL D’EN BAS.

LLOC: Riera vall d’en Bas



D10= 3,38 mm

Dmg= 27,40 mm D16= 7,86 mm






Dist log-Normal

Acum Dist. log-N

0,05722455 0 0,1771084 -4,13 0,06 -4,06 0,00 0,01 0,063 0,177108 1,2620772 -3,99 0,09 -3,49 0,04 0,01 0,125 1,439186 1,4229866 -3,00 0,18 -2,50 0,14 0,05

0,25 2,862172 1,5889357 -2,00 0,35 -1,50 0,49 0,20 0,5 4,451108 1,6443722 -1,00 0,71 -0,50 1,38 0,71

1 6,09548 1,7052084 0,00 1,41 0,50 3,26 2,13 2 7,800689 2,9122086 1,00 2,83 1,50 6,44 5,44 4 10,7129 5,4259248 2,00 5,66 2,50 10,62 11,93 8 16,13882 9,3345461 3,00 11,31 3,50 14,63 22,54

16,0000 25,47337 17,877506 4,00 22,63 4,50 16,82 37,09 32,00 43,35088 21,199013 5,00 45,25 5,50 16,16 53,79 64,00 64,54989 24,290848 6,00 89,44 6,48 12,58 69,84

125,00 88,84074 11,159266 6,97 178,89 7,48 9,05 82,38 256 100 8,00 178,89 7,48 9,08 91,45





0704

1_2B

2_G

ranu

lom

etria

_d

3 CONCLUSIONS

S’ha seguit el criteri de conèixer el llit al·luvial de cada afluent important, per tal

d’identificar si hi ha fonts de sediment diferents, la seva mida i l’aportació que poden

fer al riu Fluvià. A cada afluent important es pren només una mostra, a prop de

l’aiguabarreig amb el riu Fluvià. La qualitat i intensitat del treball de mostreig

granulomètric queda ben expressat per la dada de què la suma de tots els pesos de

les mostres és 5,43 tones i el nombre de partícules amidades al camp 388. El nombre

de cales fetes és 24 però el nombre de mostres granulomètriques realitzades és 20,

doncs 4 cales van ser de prova o exploració del tipus de material.

Sembla remarcable que les mides D50 són força invariables al llarg dels últims 60 km

de llera, contràriament al decreixement de mida que presenten habitualment els rius

en direcció al mar. Pel que fa a les mides D90 es podria parlar, ara sí, d’un

decreixement en direcció al mar segons un gradient ∂D90/∂x, però també d’un

important canvi de valors, de més petits a més grans, en passar d’aigües amunt de les

rescloses de Martís (km 45.1) i Serinyà (km 46.9) a aigües avall, que pot quedar una

mica més dissimulat amb D50. Pensem que aquest decreixement sistemàtic, tot i que

sigui separat en dues poblacions (aigües amunt i avall) però amb gradients ∂D90/∂x

semblants, dóna valor al paràmetre D90 com a representatiu de la mida grollera del riu.

Complementàriament, pensem que el canvi d’una a altra població és significatiu del

paper que hi juguen aquestes rescloses. Les mides D90 en avall de les rescloses no

es recuperen fins a la cala 11 a on el pendent és força més gran i només s’abraça ja

la conca de capçalera del Fluvià. Aquesta observació es característica de les lleres

acuirassades aigües avall de rescloses que retenen el transport sòlid.

El riu Ser esdevé un afluent particular perquè és sensible a la dinàmica fluvial i amb

una capacitat de transport elevada amb certa proporció de sorres i graves fines, la

qual cosa és diferencial respecte a la resta de la conca del riu Fluvià, que presenta

granulometries més grolleres.

Per últim cal mencionar que la fracció gruixuda de les corbes granulomètriques del

material superficial realitzades a la zona del meandre de Garrigàs (cala S1, S2, S3 i

S4; anàlisi per recompte, d'aquesta manera la comparació entre mostres

subsuperficials i superficials és directa) és més fina que la fracció gruixuda de moltes

de les mostres subsuperficials, el que desmentiria la hipòtesi que el llit en aquesta

zona es troba cuirassat.

4 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Martín Vide, 2006. Ingeniería de ríos, Edicions UPC, 381 pp, Barcelona.

Parker G., Andrews E.D., 1985. “Sorting of Bed Load Sediment by Flow in Meander

Bends”. Water Resources Research, vol.21, n.9, p.1361-73.

Parker, G., 2008. “Transport of Gravel and Sediment Mixtures”. Capítulo 3 de

Sedimentation Engineering. Processes, measurements, modeling and practice, M.H.

García, ed. ASCE.

07041 2b2 granulometria d -...

Documents