testimonis:elsPrimo Levi (I)

L’enginyer italià i jueu Primo Levi va ser deportat a Auschwitz el !"##; va ser un dels $%%% supervivents del camp& d’entre !'(%%'%%% i !')%%'%%% morts' De tornada a casa va escriure la seva experiència a Si això és un home& primera part de l’anomenada Trilogia d’Auschwitz& llibre que va ser rebutjat per molts editors& i que quan finalment va ser publicat el !"#$& no va tenir sortida: en general& poca gent es creia o volia saber el que havia passat als camps de concentració' Vint anys després el món es va començar a interessar pels llibres de Levi& i actualment la seva obra està considerada com un dels testimonis més valuosos de l’Holocaust'

L’escriptor italià Primo Levi

testimonis:els

Primo Levi (III)

Primo Levi! Si això és un home" Ed" El Aleph

Des del Ka#Be (infermeria) no se sent bé la música: arriba asidu i monòton el martelleig del bombo i dels platerets""" Ens mirem els uns als altres des dels llits! perquè tots sentim que aquesta música és infernal"Els motius són pocs! una dotzena! cada dia els mateixos! matí i tarda: marxes i cançons populars del gust de tots els alemanys" Estan gravades a les nostres ments! seran l’últim del Lager (camp) que oblidarem: són la veu del Lager! l’expressió sensible de la seva follia geomètrica! de la decisió aliena d’anular#nos primer com a homes per després matar#nos lentament"

Esther Lurie ! Cau la nit a Viljampole! ghetto de Kovno! $%&$

testimonis:els

Primo Levi (II)

Una banda comença a tocar al costat de la porta del camp: toca Rosamunda! la famosa cançó sentimental! i ens sembla tant extrany que ens mirem somrient de manera burleta" Però la banda segueix tocant altres marxes! una rera l’altra! mentre van apareixent els escamots dels nostres companys! que tornen del treball" Venen en columnes de cinc: tenen una extranya manera de caminar! inhumana! dura! com fantotxes rígids que només tinguessin ossos: però caminen marcant escrupulosament el temps de la música"

Primo Levi! Si això és un home" Ed" El Aleph

L'orquestra de camp de Buchenwald"

testimonis:els

Primo Levi ( IV)

Primo Levi! Si això és un home" Ed" El Aleph

És precís haver sortit de l’encanteri! escoltar la música des d’afora com passava en el Ka#Be o com la recordem ara! sense obeir#la! sense patir#la" per comprendre el que era; per a comprendre per quina calculada raó els alemanys havien creat aquest mite monstruós i perquè! encara avui! quan la memòria ens restitueix alguna d’aquellesinnocents cançons! se’ns gela la sang en les venes i ens adonem que haver tornat d’Auschwitz no ha estat sort menuda"

Concert de diumenge per les SS! Auschwitz! $%&$

testimonis:els

Primo Levi (V )

David Olère! Dibuix del Crematori d’Auschwitz

“Donat que anaveu a matar"los a tots### quin significat tenien les humiliacions! la crueltat?”! preguntaval’escriptora a Stangl! presoner perpetu a les presons de Düsseldorf! i ell va respondre: “Per preparar a aquells que tenien que executar materialment les operacions# Per a que poguessin fer allò que tenien que fer”# És a dir: abans de morir! la víctima ha de ser degradada! per tal que el botxí senti menys el pes de la culpa# Primo Levi! Els enfonsats i els salvats! citant una entrevista de Gitta Sereny a l’ex"comandant de Treblinka! Franz Stangl# Ed# El Aleph

l ’holocaust,dades i

El complex d’Auschwitz constava de tres camps i almenys !" subcamps# construïts al poble polonès d'Oswiecim entre els anys $%&' i $%&()Auschwitz II o Birkenau va ser aixecat l'octubre de $%&$ per convertir*se en el principal centre d'extermini nazi) Hi havia cambres de gas i crematoris capaços d'assessinar fins a ()''' persones al dia) El $%&& s'hi mataven ")''' persones al dia)Entre $#( i $#+ milions de persones van perdre*hi la vida# un milió de les quals eren jueus)El (, de gener de $%&+ les tropes soviètiques el van alliberar: hi van trobar ,)''' supervivents)

Fonts: http://www)avui)es/avui/diari/'+/gen/(-/"'((-)htm

Auschwitz (I)xifres:

l ’holocaust,dades xifres (II) i

Escrit adreçat a Himmler sobre l'aprofitamentde dents d'or dels presos morts! "#$%

Oficina Central d'Administració i EconomiaLlibre del dia nr! &#%/$% secr!

Al Reichführer de les SSReichführer!

Les peces d'or dentals dels presoners morts seran lliurades a l'Oficina de Sanitat com vostè ho ha ordenat! Es podran usar per a les operacions dentàries dels nostres homes!L'SS'Oberführer Blaschke ja disposa d'una quantitat de () quilos d'or* és a dir* dels efectius en metall noble necessaris per als cinc anys vinents!Li demano que puguem dipositar d'ara endavant* en el Banc del Reich* I'or de peces dentals procedents de les buixes dels diversos camps de concentració* després de la seva autorització!

Heil Hitler!FRANK

SS'Brigadenführer i General Major de les Waffen'SS

Font: Maria Àngels Anglada* El violí d’Auschwitz! Ed! Columna

l ’holocaust,dades xifres (III) i

Font: Maria Àngels Anglada! El violí d’Auschwitz" Ed" Columna

Relació de vestits i altres objectes lliurats pelsCamps de Concentració de Lublin i d'Auschwitz" (Fragment)

#$ Al Ministeri d'Economia del Reich

Vestits usats d'home(sense comptar$hi la roba blanca) %&"''' pecesVestits usats de dona (ídem) &("''' pecesRoba interior de dona de seda )%"''' pecesTotal en vagons *+ vagons

Draps: +'' vagons! ò ,"&''"''' quilosPlomes d'edredó: #*' vagons ,&'"''' quilosCabells de dona: # vagó *"''' quilos

Materials vells: - vagons

Suma total ,",%,"''' quilos

Total en vagons -&' vagons

l ’holocaust,testimoniatges ( I )

Guàrdia del Ghetto !Linzmannstadt" # de desembre de #$%#

Afer: ús d’arma de foc

El dia # de desembre de #$%#" des de les #% hores fins a les #! hores vaig romandre en el lloc de guàrdia núm" % de la Hohenteinerstrasse& Cap a les #' hores vaig veure una jueva que s’enfilava pel tancat del ghetto" treia el cap entre els pals i intentava de robar naps d’un carretó estacionat& Vaig fer ús de la meva arma de foc& La jueva caigué mortalment ferida pels meus dos trets&

Classe d’arma: carrabina $(Munició emprada: dues càpsules&

Signat:Naumann

Guàrdia de reserva#ª Companyia ) Bat& Ghetto

Font: Maria Àngels Anglada" El violí d’Auschwitz& Ed& Columna

als

Una nit! com totes les nits! estirat a la meva llitera! em demano quan de temps podré aguantar" Segons les estadístiques locals! un presoner aguanta com a màxim sis setmanes! a menys que prefereixi “anar als fils” abans de l’expiració d’aquest termini" Tinc doncs tres setmanes davant meu" Una eternitat" Aquest darrer recurs no em deixa en pau: anar als fils? No anar#hi?

Simon Laks! Melodies d’Auschwitz

Els filferros electrificats d’Auschwitz

filsanar

testimonis:elsSimon Laks

El violinista! pianista i compositor jueu"polonès Simon Laks és detingut a la França ocupada el #$%# i deportat a Auschwitz& Allà pot sobreviure gràcies a la seva condició de violinista i arranjador de l’orquestra del camp& Després de la guerra! com en el cas de Primo Levi! escriu un llibre explicant les seves experiències a Auschwitz (Musiques d’un altre món)! sense obtenir la credibilitat dels editors ni dels lectors! malgrat ser publicat finalment l’any #$%'& Trenta anys després! el #$('! obté el reconeixement amb Melodies d’Auschwitz! una reedició revisada i corregida del primer& El testimoni de Laks és fonamental per entendre el paper de la música en els camps de concentració&

Simon Laks

El testimoni de Simon Laks es caracteritza per un cert distanciament irònic i una important capacitat de refle"xió sobre els fets que narra& Melodies d’Auschwitz és el seu segon llibre&

violítocant el

Continuo practicant aferrissadament! dient"me que a part del violí i l’orquestra! tot m’hauria de ser indiferent# Però la meva mirada és atreta per unes estranyes siluetes que ronden darrera la segona fila de filferrats# Què són aquestes criatures? Éssers humans? Nans? Nens? Algunes s’acosten més als filferros! i és aleshores que entenc que aquelles criatures amb els cranis rapats i els rostres grisos i demacrats! vestides amb uniformes soviètics usats! són dones! O més aviat! havien estat dones# M’han vist! em mostren les espatlles descarnades i les cames inflades! i criden! d’esma! amb una veu suplicant: Brot! Brot! (Pà! Pà!)De sobte! les dones desapareixen com fantasmes# Sobre el camí apareix un SS# S’atura i a través dels filferros escolta atentament els meus exercicis# M’aixeco i! llevant"me el casquet com diu el reglament! em quadro# L’alemany em convida a continuar amb un gest de la mà: Weiter machen! (continua!)# Després s’allunya#Simon Laks! Melodies d’Auschwitz

Halina Olomucki: Dues presoneres d’Auschwitz# $%&'

Auschwitza

directora de l’orquestraAlma Rosé, de dones d’Auschwitz ( I )

A partir del !"#$% l’orquestra de dones d’Auschwitz va ser dirigida per la prestigiosa violinista Alma Rosé% neboda de Gustav Mahler i filla d’Arnold Rosé% concertino de la Filharmònica de Viena& Detinguda a una hora i mitja de la salvació 'la frontera suïssa' arriba a Auschwitz i és sotmesa al procediment habitual: afeitat del cap% dutxa% vestit de presonera% tatuatge nº ($)*!&&& El comandament del camp va ser informat de l’arribada de Rosé% intèrpret de renom internacional& De seguida se li va assignar la direcció de l’orquestra de dones&L’arribada d’Alma Rosé vaconvulsionar el funcionament de l’orquestra: exigent i perfeccionista% Rosé la feia assajar del matí al vespre% volia 'diu Anita Lasker' que féssim una música digna d’agradar a la seva família&

Font: http://www&fmh&org&ar/revista/!*/alasom&htm

Alma Rosé Gustav Mahler% oncle d’Alma Rosé

directora de l’orquestraAlma Rosé, de dones d’Auschwitz (III)

Font: http://www!fmh!org!ar/revista/"#/alasom!htm

Alma Rosé

Alma Rosé feia música al camp de concentració com si estés en un gran saló de ball$ ple de gent alegre$ làmpares de cristall i menjes suculentes!!! Per a moltes reclusesd’Auschwitz$ la bellíssima música de l’orquestra de noies suposava alhora un record i una esperança$ més enllà de l’horror del camp de concentració! Hélène Scheps$ concertino belga i supervivent$ va declarar el "%#& que mai ha tornat a sentir un conjunt del nivell del de Rosé a Bierkenau$ a la qual compara amb el propi Itzhak Perlman! Anita Lasker creu que$ per Rosé$ l’única forma de supervivència possible era assolir l’excel'lència!

Durant els anys anteriors al seu ingrés a Auschwitz$ Alma Rosé havia destacat en el panorama internacional com a virtuosa del violí i com a directora d’una orquestra dejovenetes!

AAAAllllssss aaaassssssssaaaajjjjoooossss ddddeeee llll’’’’oooorrrrqqqquuuueeeessssttttrrrraaaa ddddeeee ddddoooonnnneeeessss dddd’’’’AAAAuuuusssscccchhhhwwwwiiiittttzzzz!!!! AAAAllllmmmmaaaa RRRRoooosssséééé ccccrrrriiiiddddaaaavvvvaaaa!!!!bbbbuuuuffffeeeetttteeeejjjjaaaavvvvaaaa iiii ccccaaaassssttttiiiiggggaaaavvvvaaaa""""LLLL’’’’eeeexxxxcccceeeellll####llllèèèènnnncccciiiiaaaa!!!! llllaaaa ppppeeeerrrrffffeeeecccccccciiiióóóó ddddeeee llllaaaammmmúúúússssiiiiccccaaaa eeeerrrraaaa eeeellll sssseeeeuuuu mmmmiiiittttjjjjàààà ddddeeee ssssuuuuppppeeeerrrrvvvviiii$$$$vvvvèèèènnnncccciiiiaaaa!!!! mmmmééééssss eeeessssppppiiiirrrriiiittttuuuuaaaallll qqqquuuueeee ffffííííssssiiiiccccaaaa::::““““aaaaqqqquuuuíííí oooo ffffoooorrrraaaa dddd’’’’aaaaqqqquuuuíííí!!!! aaaallllllllòòòò qqqquuuueeee eeeessss ffffaaaa ssss’’’’hhhhaaaa ddddeeee ffffeeeerrrr bbbbéééé eeeennnnccccaaaarrrraaaa qqqquuuueeee nnnnoooommmmééééssssssssiiiigggguuuuiiii ppppeeeerrrr rrrreeeessssppppeeeecccctttteeee aaaa uuuunnnn mmmmaaaatttteeeeiiiixxxx””””""""

Font: Mario Betteo Barberis! El soportable horror de la músicahttp://www"psicomundo"com/mexico/artefacto/horror"htm

testimonis:elsAnita

Lasker-Wallfish (I)

El primer matí! ens van rapar el cap! ens van tatuar un numero en el braç! ens van prendre la roba i ens van deixar nues""" Tots els deportats arribaven amb els seus millorsvestits i les seves possessions més preuades" Tot era confiscat"

Dibuix de Steve Greenberg

Anita Lasker#Wallfisch! Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra

testimonis:elsAnita

Lasker-Wallfish (II)

Intentaven constituir una orquestra de camp i no tenien cap instrument principal!!! un violoncel" era fantàstic!!! això em va salvar la vida!

Charlotte Buresova Cellista! Camp de Terezín" #$%%

Anita Lasker&Wallfisch" Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra

testimonis:elsAnita

Lasker-Wallfish (III)

Anita Lasker!Wallfisch" Inherit the TruthLasker és cellista i fundadora de la English Chamber Orchestra

Mentre les SS volessin una orquestra" no ens portarien a les càmares de gas# De vegades venien visitants### els alemanys no els mostraven els forns crematoris" ens mostraven a nosaltres#(###) Un dia" em trobava a la infermeria" malalta# Les SS passaven revista# Amb un moviment del dit" designaven els que serien executats" aquells que no es podien llevar# Quan van arribar davant del meu llit" algú va dir: “És la cellista”# Van passar de llarg###

Lou Albert!Lazard"Dones assegudes a prop de les filferrades del camp de Gurs

testimonis:els David Olère ( I )

David Olère era un pintor jueu! nascut a Varsòvia i que després es traslladà a París" Va ser arrestat i deportat a Auschwitz el març de #$%&" Allà va ser designat per a formar part d’un Sonderkommando al Crematori III de Bierkenau; la seva feina era transportar i cremar els cossos que sortien de la cambra de gas" Va sobreviure fins l’alliberament del camp" De tornada a Paris! va començar a dibuixar i pintar tot el que recordava" Va fer uns cinquanta dibuixos d’escenes del camp" Va morir a Paris! l’any #$'(! desesperat per l’ascens del negacionisme (Moviment neo)nazi que nega l’holocaust)"Els dibuixos d’Olère constitueixen un testimoniatgeexcepcional! verificat pels plànols del camp; són els únics documents gràfics d’algunes de les activitats del camp! i fins)i)tot han estat emprats com a proves en algun judici"

David Olère: Sortida cap al treball David Olère: Dibuix

testimonis:els David Olère (III)

Els Sonderkommandos eren grups de presoners del camp obligats a materialitzar l’extermini dels seus propis companys: conduien els presoners seleccionats pels SS a les cambres de gas! els feien despullar i els obligaven a entrar a les càmeres; després! recollien els seus cossos i els portaven al crematori! no sense abans haver arrencat les dents d’or dels cadàvers" Cada tres mesos aproximadament! els membres de cada Sonderkommando eren exterminats i substituïts! per tal que no quedessin testimonis"

David Olère: Arribada d’un convoi

testimonis:els David Olère (II)

Era difícil mantenir ni que fos un mínim d’humanitat i d’amor al proïsme en aquesta atmòsfera d’horror i de lluita incessants! obstinats! per un troç de pà! per una gota d’aigua! per la vida" Cada minut estava ple d’amenaces de mort" Cada minut de supervivència era un do del cel" De fet! no exageraré a penes si dic que sobreviure a Auschwitz i en d’altres camps d’extermini no era més que un encadenamnet continu de miracles! dels qual el darrer #per un grapat de supervivents# va ser l’alliberament"

Simon Laks! Melodies d’Auschwitz

David Olère: Els queviures dels morts! pels vius

testimonis:els

Felix Nussbaum (I)

Felix Nussbaum! Autorretrat amb passaport jueu! "#$%

El pintor jueu Felix Nussbaum va ser arrestat per la Gestapo el "#$& a Bèlgica' Va escapar(se del camp de Saint Ciprien! però va ser detingut novament i deportat a Auschwitz el "#$$! on va ser exterminat'

Finalment! vaig aprendre la lliçó que no he oblidat mai més! a saber: jo no sóc un alemany! ni un europeu! amb prou feines potser ni sóc un ésser humà (com a mínim! els europeus prefereixen al pitjor de la seva raça que a mi): jo soc un jueu'

Arnold Schoenberg! compositor'

testimonis:els

Felix Nussbaum (II)

Felix Nussbaum! Els esquelets toquen per la dansa! "#$$

Auschwitz era una mena de negatiu del món del que ens havien tret% El blanc havia esdevingut negre! el negre blanc! els valors havien virat "&' graus% Per expressar(me de manera més concreta! cadascun de nosaltres es trobava en l’alternativa següent: o pegar i torturar el proïsme! o ser pegat i torturat per ell% Els sentiments de dignitat i d’humanitat estaven considerats com un delicte; el raonament lògic com un símptoma de follia; la pietat com un signe de feblesa física i moral patològica% Inversament! els instints humans més baixos (%%%)! en el camp es transformaven en autèntiques virtuts! esdevenint alhora una de les condicions necessàries! però no suficients! per a sobreviure%

Simon Laks! Melodies d’Auschwitz

músicamaleïda

Tornem del treball! El camp ja està a prop! L’orquestra del camp de Bierkenau interpreta “fox"trots” de moda! L’orquestra ens fa bullir la sang! Com odiem les seves intèrprets! Són nines assegudes# vestides de blau marí# amb un coll blanc! No només estan assegudes# és que tenen dret a les cadires! Es suposa que la música ens ha d’animar! Ens mobilitza igual que el crit de la trompeta en plena batalla! Estimula fins"i"tot una mula reventada# que ajusta les seves grapes al ritme de la dansa que elles executen!

Romana Duraczowa# citada per Simon Laks# Melodies d’Auschwitz

Carl Hofer# un altre pintor degenerat

Julius Turner# Deportació# $%&'

botxins

Simon Laks! Melodies d’Auschwitz

Quan un SS escolta música! sobretot una música que li agradi particularment! curiosament comença a semblar un ésser humà" La seva veu perd la seva duresa habitual! ell mateix esdevé de sobte amable! gairebé es pot parlar amb ell de tu a tu" De vegades! tens la impressió que alguna cosa evoca en ell el record d’éssers estimats! d’una nòvia que no ha vist des de fa temps! i els seus ulls es velen amb una bruma que produeix la il#lusió de llàgrimes humanes" En aquests moments es desperta en nosaltres l’esperança que no tot està perdut" Homes que estimen la música fins aquest punt! homes que són capaços de plorar escoltant música! poden ser capaços de cometre tantes crueltats sobre la resta de la humanitat? Costa de creure" I tanmateix"""

dels

Josef Mengele i Maria Mandel! dos dels més sanguinaris botxins a Auschwitz! compartien una mateixa passió: la música! especialment la de Puccini; Mengele cantussejava les seves melodies mentre sotmetia les seves víctimes a atroços experiments quirúrgics sense anestèsia; Maria Mandel! entre fornada i fornada d’extermini de cents de víctimes! s’emocionava escoltant Un bel di vedremo! de Madama Butterfly"

camp elTerezín ( I )de

El camp de concentració de Theresienstadt !Terezín en txec!" situat a un #$ kms al nordest de Praga" ser!via als nazis com a estació de pas cap als camps d’ex!termini% El novembre de &'(& els alemanys van co!mençar a recloure a Terezin milers de presoners" entre ells gran quantitat de jueus prominents !artistes" mú!sics" intel)lectuals! vinguts de l’est d’Europa% A partir de gener de &'(* s’iniciaren els trasllats cap a camps d’extermini: l’amenaça de la deportació estava doncs present de manera permanent a Terezín% En tres anys unes '$%$$$ persones van ser enviades a l’extermini" principalment a Auschwitz%

Karel Fleischmann" Deportació de Terezín a Auschwitz

camp elTerezín (I I )de

A Terezín es va desenvolupar una rica vida cultural! com a conseqüència de la voluntat no ja de supervivència! sinó de preservació de la més elemental dignitat humana; art i cultura eren a Terezín l’expressió d’una esperança de supervivència cada cop més llunyana" Una intensa vida cultural #conferències! concerts! òpera! entreteniments"""# convivia amb unes condicions de vida infrahumanes per a la majoria de presoners: amuntegament! nutrició deficient! males condicions sanitàries! amb una altíssima tassa de mortalitat"

Malva Schaleck! Interior d’una barraca a Terezin

camp elTerezín (III)de

A Terezin van coincidir al menys vuit pianistes de renom! set directors d’orquestra i uns deu compo"sitors! que van arribar a compondre com a mínim #$ obres% Quatre orquestres! grups de cambra! de jazz! cabaret%%% la vida musical era intensa% Sorprènespecialment la creativitat i prolixitat dels compositors de Terezin% Alguns d’ells! com Viktor Ullmann! Hans Krasa o Pavel Haas! eren músics consagrats que van continuar a Terezín la seva carrera professional; d’altres! com Gideon Klein o Siegmund Schul! eren joves valors que en altres circumstàncies haurien tingut! de ben segur! una gran projecció%

CCCChhhhaaaarrrrllllooootttttttteeee BBBBuuuurrrreeeessssoooovvvvaaaa! HHHHoooommmmeeee ttttooooccccaaaannnntttt llllaaaa gggguuuuiiiittttaaaarrrrrrrraaaa

camp elTerezín ( IV )de

La secció musical de Terezín estava dirigida pel compositor txec Hans Krasa! que va estrenar en el camp una òpera per a nens! Brundibar! que havia compost abans d’esclatar la guerra" Coincidint amb una inspecció de la Creu Roja Internacional! els nazis van acondicionar Terezín instal#lant falsos comerços! cafès! escoles! fins$i$tot un banc; van omplir el camp de flors i van deportar molts presoners cap a Auschwitz per reduir la superpoblació del camp" Van aprofitar també per rodar la pel#lí$cula propagandística El Führer ofereix una ciutat als jueus! encàrrec personal de Goebbels" La pel#lícula dedicà un parell de minuts a una representació de Brundibar! a càrrec de nens de Terezín" L’estiu de %&''! un cop acabada la pel#lícula i la inspecció de la Creu Roja! va haver una deportació massiva dels presoners cap a Auschwitz; totes les persones que sortien a la pel#lícula! inclosos nens i líders jueus! van ser gasejades"

Una edició de Brundibar! òpera de Hans Krasa

camp elTerezín ( V )de

Nascut a Brno el !"##$ Pavel Haas va ser un destacat representant de l’escola de Leos Janacek% La seva músicacombinava l’estil de Janacek amb elements dels cants de les sinagogues i del jazz% La seva darrera obra coneguda$ els Quatre Cants sobre poemes Xinesos (!#&&)$ composta a Terezín$ és$ per la seva força expressiva$ una de les obres més colpidores del seu temps

El cas més paradigmàtic és sens dubte el del compositor Viktor Ullman$ el més prolífic i universal dels compositors de Terezín%Infatigable$ compòn fins a '( obres$ entre les que destaca l’òpera L’Emperador d’Atlantisamb text expressionista del també reclús Peter Kien$ al)legoria de la situació que es vivia a Terezin$ crítica codificada dins del discurs musical per tal de superar la censura del camp% El !* d’octubre de !#&&$ Ullmann va ser deportat a Auschwitz junt amb la seva dona i els seus companys Krasa i Haas% Només arribar$ ell$ la seva dona i Krasa van morir gasejats; Pavel Haas va córrer la mateixa sort$ dos dies després%

Viktor Ullman

Pavel Haas

EEEEnnnnccccaaaarrrraaaa aaaavvvvuuuuiiii ccccoooossssttttaaaa ddddeeee ccccrrrreeeeuuuurrrreeee llllaaaaiiiimmmmppppoooorrrrttttàààànnnncccciiiiaaaa ddddeeee llllaaaa vvvviiiiddddaaaa mmmmuuuussssiiiiccccaaaallll eeeennnn eeeellllssss ccccaaaammmmppppssss ddddeeee ccccoooonnnncccceeeennnnttttrrrraaaacccciiiióóóó:::: llllaaaa iiiiddddeeeeaaaa ddddeeee llllaaaa ccccoooommmmppppaaaattttiiiibbbbiiiilllliiiittttaaaatttt ddddeeee llllaaaa pppprrrrààààccccttttiiiiccccaaaa ddddeeee llll''''aaaarrrrtttt aaaammmmbbbb lllleeeessss ccccoooonnnnddddiiiicccciiiioooonnnnssss ddddeeee llllaaaa vvvviiiiddddaaaa aaaallllssss ccccaaaammmmppppssss sssseeeemmmmbbbbllllaaaa oooobbbbsssscccceeeennnnaaaa!!!!FFFFiiiinnnnssss aaaallllssss aaaannnnyyyyssss """"#### llllaaaa iiiiddddeeeeaaaa mmmmaaaatttteeeeiiiixxxxaaaa ddddeeee llllaaaa sssseeeevvvvaaaa eeeexxxxiiiissssttttèèèènnnncccciiiiaaaa eeeerrrraaaa mmmmaaaajjjjoooorrrriiiittttàààà$$$$rrrriiiiaaaammmmeeeennnntttt rrrreeeebbbbuuuuttttjjjjaaaaddddaaaa!!!!

AAAAmmmmuuuurrrryyyy dddduuuu CCCClllloooosssseeeellll:::: LLLLeeeessss vvvveeeeuuuussss ssssiiiilllleeeennnncccciiiiaaaaddddeeeessss ddddeeeellll IIIIIIIIIIII RRRReeeeiiiicccchhhh

reflexions (I)algunes

Entre totes les arts! només la música va col"laborar en l’extermini de jueus organitzat pels alemanys entre #$%% i #$&'( És l’únic art requisat com a tal per l’administració dels Konzentrationlager (Camps de concentració)( És precís remarcar! en perjudici seu! que va ser l’únic art capaç d’avenir)se amb l’organització dels camps! de la fam! de la indigència! del dolor! de la humiliació i de la mort(

Orquestra del camp de Neuengamme tocant en una execució

Pascal Quignard! L’Odi de la Música

reflexions (II)algunes

Per què la música va poder involucrar!se en l’execució de millions d’éssers humans? Per què va professar un paper més que actiu?La música viola el cos humà" El posa dret" Els ritmes musicals fascinen els ritmescorporals (""") La música és un poder i per això s’associa amb qualsevol poder"

Julius Turner# Deportació# $%&'

Pascal Quignard# L’Odi de la Música

reflexions (III)algunes

Leo Haas! Nens jueus marxant a Terezín! "#$%

Pascal Quignard! L’Odi de la Música

Els soldats alemanys no van organitzar la música en els camps de la mort per apaivagar el dolor ni per conciliar les víctimes&"& Va ser per a augmentar l’obediència i soldar'los a tots en la fusió personal! no privada! que tota música engendra&%& Va ser per plaer! plaer estètic i sàdic experimentat gràcies a l’audició de les seves melodies favorites i a la visió d’un ballet humiliant dansat per la tropa d’aquells que carregaven els pecats dels que els humiliaven&Va ser una música ritual&

AAAAmmmmbbbb AAAAuuuusssscccchhhhwwwwiiiittttzzzz hhhheeeemmmm aaaarrrrrrrriiiibbbbaaaatttt aaaa ssssaaaabbbbeeeerrrr eeeellll qqqquuuueeee rrrreeeeaaaallllmmmmeeeennnntttt ééééssssllll’’’’hhhhoooommmmeeee!!!! TTTTaaaannnntttt hhhhaaaa iiiinnnnvvvveeeennnnttttaaaatttt lllleeeessssccccààààmmmmeeeerrrreeeessss ddddeeee ggggaaaassss ccccoooommmm hhhhaaaaeeeennnnttttrrrraaaatttt eeeennnn eeeelllllllleeeessss aaaammmmbbbb eeeellll ccccaaaapppp aaaalllltttt iiii eeeellll ppppaaaarrrreeeennnnoooossssttttrrrreeee oooo eeeellll SSSShhhheeeemmmmaaaaIIIIssssrrrraaaaeeeellll aaaallllssss llllllllaaaavvvviiiissss!!!!

VVVViiiiccccttttoooorrrr FFFFrrrraaaannnnkkkkllll"""" LLLL’’’’hhhhoooommmmeeee aaaa llllaaaa rrrreeeecccceeeerrrrccccaaaa dddd’’’’uuuunnnn sssseeeennnnttttiiiitttt