primàriaMATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS

Millorar la Salut Materna

Objectiu nº 5 dels OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL LENNI

2

Han col·laborat en la realització d'aquest material

Elaboració:Departament d’Educació; amb la col·laboració d’Adolfo Arranz (il·lustracions).

Disseny:Departament de Comunicació

Fotografies:Arxiu de Mans Unides

Edita:Mans Unides

Imprimeix:Libecrom, S.A.D.L. MU-1090-2007

3

� Materials de Primària: Presentació

� Documentació

� Activitats

� ACTIVITATS PER ALS TRES CICLES

Fitxa 1: La recepta de l’alegria Activitat per treballar el valor de l'alegria.

Fitxa 2: Fer paraules Activitat per treballar el valor de la generositat.

Fitxa 3: Maternitat Activitat per reflexionar sobre la maternitat i la seva importància en la vida dels nens

� ACTIVITATS PER CICLES

Fitxa 4: Primer cicle Activitat per al treball amb la lectura “Súper Pepo”.Per assimilar els valors de la generositat i l'alegria.

Fitxa 5: Segon cicle Activitat per al treball amb la lectura “Entre tots millor”.Per assimilar els valors de la generositat i l'alegria i l'objectiu de la salut materna.

Fitxa 6. Tercer cicle Activitat per al treball amb la lectura “Ni una més”.Per assimilar els valors de la generositat i l'alegria i l'objectiude la salut materna.

� AnnexPòster dels Objectius del Mil·lenni.Pòster de l'Objectiu 5.Làmines i quadern amb lectures: “Súper Pepo”

“Entre tots millor” “Ni una més”

Índex ÍNDE

X

5

Materials de Primària:Presentació

A les vostres mans teniu els segons materials educatius que Mans Unides dedica al tema dels Objectiusde Desenvolupament del Mil·lenni.

Aquest curs, l'objectiu que treballem és el cinquè dels establerts per l'ONU: “Millorar la salut mater-na”.

Juntament amb la temàtica d'aquest objectiu, i continuant la línia de treball que anunciàvem en elsanteriors materials, ens ocupem d'una sèrie de valors, en el nostre compromís de seguir conreant-losen la nostra societat.

Objectius generals dels materials educatius � Donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), aquest any en

concret, l'objectiu cinquè: “Millorar la salut materna”.� Comprendre la importància de les mares com a element bàsic en les famílies, una cosa

especialment certa als països de desenvolupament humà baix. � Ser conscients de la importància que té la millora de la salut materna en la qualitat de vida

de les dones, i unit a això, en la de les famílies que estan al seu voltant. � Ser conscients dels valors que tenen les persones a través dels que reflecteixen els

protagonistes de les tres històries proposades.� Desenvolupar actituds solidàries i de proximitat davant la situació sanitària que viuen

moltes dones, fomentant la cooperació i l'interès pels altres.� Treballar una sèrie de valors, importants per a les nostres vides. � Afavorir la comunicació entre els alumnes i el treball en grup.

Continguts� La campanya mundial per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

per al 2015.

� La sanitat com a valor essencial per a les persones i, en concret, les conseqüències que en les societats té una inadequada salut materna.

� Els valors d'alegria i generositat.

TemporitzacióEn cadascuna de les activitats està especificada la seva durada. Considerem la durada d'una sessiócom la d’una classe de 50 minuts.

La duració total del programa per a un cicle és de 5 sessions, raó per la qual, a fi d’assolir els objectius educatius, aconsellem realitzar les activitats seqüencialment en la seva totalitat.

PRES

ENTA

CIÓ

6

Organització de les fitxes

Les activitats de primària estan organitzades en dos grups:

� Activitats comunes; aconsellades per als tres cicles, adaptant-les convenientment ja que estan redactades de manera genèrica perquè cada docent les adeqüi al nivell de la seva classe.

� Activitats organitzades per cicles; que són les fitxes per al treball amb les històries, que han estat redactades per adaptar-se a cadascun dels cicles.

Tot i això, cadascuna de les històries pot treballar-se en cicles distints dels que nosaltres plantegem, segons el criteri del mestre/a.

� Icona representativade l’Objectiu deDesenvolupament del Mil·lenni

Número de fitxa �

Títol �

Els objectius que esplantegen amb

cadascuna de les activitats

�

Activitat explicada pasa pas, amb

suggeriments perquèel professor condueixi

la reflexió sobre l'activitat. Considerem

fonamental fer lareflexió per assentarallò que s’ha après.

�

7

PRES

ENTA

CIÓ

En els materials educatius, es fa referència als països del món classificats segons l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que utilitza el Programa de les Nacions Unides per alDesenvolupament (PNUD).

L'IDH és un indicador compost que mesura la mitjana dels avanços d'un país en funció de tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà, a saber:

� Vida llarga i saludable, mesurada segons l'esperança de vida en néixer; � Educació, mesurada per la taxa d'alfabetització d'adults i la taxa bruta combinada de matricu-lació en ensenyament primari, secundari i terciari; � Nivell de vida digne, mesurat pel PIB (Producte Interior Brut) per càpita en dòlars. Aquest estàcalculat segons la PPA; paritat del poder adquisitiu, tipus de canvi que reflecteix les diferènciesde preus entre països i que per tant, permet la comparació internacional de resultats i ingressos.

Si bé el concepte de desenvolupament humà és bastant més ampli del que és capaç de mesurar qualsevol índex compost individual, l'IDH és una alternativa molt adequada com a mesura del benestar humà.

Per l'IDH, els països es classifiquen en tres grups, que segons l'informe del PNUD 2006 són:� Països amb Índex de Desenvolupament Humà Alt; 63 en total, que suposen el 20% de lapoblació mundial.� Països amb Índex de Desenvolupament Humà Mitjà; 83 en total, que suposen el 70% de lapoblació mundial.� Països amb Índex de Desenvolupament Humà Baix; 31 en total, que suposen el 10% de lapoblació mundial.

Per ampliar les dades que oferim o cercar-ne de noves, es pot descarregar l'informe anual en el web del PNUD:http://www.undp.org

8

DOCU

MEN

TACI

Ó

DocumentacióEls Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Amb el lema “Mares sanes, dret i esperança”, durant el curs 2007-08, treballarem el cinquè delsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): Millorar la salut materna, la meta del qual ésreduir, per a l'any 2015, en tres quartes parts, la taxa de mortalitat materna.

L'elecció d'aquest objectiu per centrar la campanya de Mans Unides es deu al fet que, el 2008, es com-pleix el 60 aniversari de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la Declaració Universal delsDrets Humans que, en l'article 25 diu que “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que asse-guri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, ahabitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials...” i que “la maternitat i la infantesa tenendret a una ajuda i a una assistència especials...”

Segons organismes de Nacions Unides, les morts, lesions i discapacitats relacionades amb l'embaràssón els problemes més desatesos del món. Gairebé es considera un afer que concerneix únicament lesdones, sobre el qual homes i governs han estat tradicionalment desinteressats i en el que els recursosinvertits han estat molt escassos.

Però les dones són, en general, el centre de la vida familiar i l'element fonamental de la seva econo-mia. Tradicionalment, s'ocupen de l'atenció de la salut dels membres de la família, especialment delsque no es valen per si mateixos (nens, malalts, els afectats per alguna discapacitat, ancians) i de lacura de la llar. Tot això és especialment cert als països del Sud. Per això, la salut materna és un fac-tor essencial en totes les estratègies de reducció de la pobresa i promoció del desenvolupament.

L'objectiu de millorar la salut materna està relacionat amb altres objectius d'una manera més o menysexplícita. Amb el 3r: promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de les dones; amb el 4t:reduir la mortalitat infantil; i amb el 6è: combatre la SIDA, la malària i altres malalties. Els ODM, enallò que són exigències dels drets humans, són indivisibles i interdependents, la consecució d'uns con-diciona l'assoliment dels altres. Per aconseguir una maternitat saludable i reduir la taxa de mortalitatmaterna cal fer un plantejament integral.

Salut materna. De què parlem?

Aclarir el concepte de salut no és una qüestió insignificant; en gran manera, depèn de com entenemles relacions amb nosaltres mateixos (amb el nostre cos, ment, facultats…), amb els altres i, en elscreients, també amb Déu.

Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), vigent des de 1948, la salut es “l’es-tat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència de malaltia o mal”. Avui, aquesta con-cepció es considera estàtica i ens cal una comprensió de la salut més dinàmica i integral.

Avui, parlem de salut com la manera de viure de cada persona, que la capacita per afegir anys a lavida i vida als anys, per viure més, i més dignament.

9

10

Si parlem de “salut materna”, ens referim a la salut de la dona en un àmbit concret de la sevamanera de viure, realitzar-se i pertànyer a una família en una societat concreta. Millorar la salutmaterna és promoure la capacitat i l'autonomia de la dona a fi que la seva condició de mare no faciperillar la seva pròpia vida. D'aquesta manera, la maternitat saludable és esperança per a les dones,per als seus fills, les seves famílies, i per a la mateixa societat de la qual formen part.

Amb el lema “Mares sanes, dret i esperança”, reclamem per a totes les dones el dret a viure la mater-nitat com una experiència volguda, joiosa, compartida i segura per a la seva vida i la dels seus fills.

La realitat de les dones del Sud

En molts països del món, les dones pateixen discriminació pel fet de ser-ho. En alguns països, les nor-mes socials descoratgen o restringeixen la mobilitat de la dona fora de la llar i impedeixen que lesmares vagin soles a les botigues, farmàcies o hospitals. També limiten el contacte directe de la donaamb homes aliens a la família, com per exemple els metges. Moltes no poden decidir ni tan sols sobreel tipus d'atenció que voldrien rebre durant l'embaràs, perquè molts marits prenen per si sols les deci-sions sobre la salut de les seves dones.

La Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides utilitza dos indicadors per mesurar el grau de com-pliment de l'objectiu proposat: la mortalitat derivada de la maternitat i el percentatge de parts ate-sos per personal mèdic especialitzat.

La mortalitat derivada de la maternitat: Segons l'Informe UNICEF 2007, es calcula que mésde mig milió de dones, aproximadament una dona per minut, moren cada any com a resul-tat de complicacions durant l'embaràs o el part. Prop del 99% de totes les morts per causes derivades de la maternitat es produeixen als paï-sos en desenvolupament, i més del 90% a Àfrica i Àsia. El 2002, dos terços d'aquestes mortses van concentrar a 13 dels països més pobres del món.

El percentatge de parts amb assistència de personal sanitari especialitzat: L'Informe sobrela salut en el món (OMS 2006) estima que el dèficit de metges, infermeres, llevadores (auxi-liars i habilitades) i la resta de treballadors sanitaris sobrepassa els quatre milions de profes-sionals. Diem que en un país hi ha dèficit crític quan el percentatge de naixements atesosper personal qualificat no arriba al 80% i el nombre de metges, infermeres i llevadores noarriba a 2,28 per cada 1.000 habitants (segons aquest criteri, es considera que hi ha 57 paï-sos amb dèficit crític).

Quines són les causes de tantes maternitats truncades?

D'una banda estan les causes directes i d’una altra les indirectes, derivades de les condicions de vida.

� Principals causes directes

Les complicacions en l'embaràs i en el part són la causa principal de les discapacitats i les morts de les dones entre 15 i 49 anys. El gran determinant d'aquesta alta mortalitat és la precarietat de l'atenció sanitària general i dels serveis d'obstetrícia. Aquesta precarietat es concreta en tres tardan-ces:

La tardança a sol·licitar l'atenció sanitària, que està potenciada per l'analfabetisme, la baixaescolarització, la falta d'informació adequada, la subordinació de la dona i els factors culturals.

11

Una altra tardança té a veure amb el moment d'acudir a la unitat sanitària. Més del 80% delsparts es produeixen a zones rurals o a barriades marginals de les ciutats, llocs on manquen ser-veis obstètrics d'urgències, a la qual cosa cal afegir el seu cost i la falta de transport per acce-dir-hi.

A l'últim, hi ha una demora en els serveis un cop que les dones arriben als centres sanitaris–encara més si intenten donar a llum a casa seva- que té a veure amb la manca de personalespecialitzat, medecines i recursos tecnològics

� Causes indirectes

Discriminació de la dona a l'accés a l'educació

La pobresa impedeix que molts nens i, sobretot, moltes nenes estiguin escolaritzats. Les famíliespobres solen ser reticents a l'hora d'enviar les seves filles a l'escola. En societats on el destí propi deles dones és casar-se i procrear, enviar les filles a l'escola sovint és vist pels pares com una pèrdua detemps i diners, ja que els suposats beneficis de l'educació repercutiran en la família del marit (“edu-car les nenes és com regar les plantes del veí”, segons un proverbi de determinades zones de Pakistan).

Al contrari, abordada des d'una perspectiva de salut, l'educació de les nenes genera una sèrie de bene-ficis personals i socials:

- Les mares educades milloren el capital humà de la seva llar. Diversos estudis han demostrat que cada any d'educació que reben les mares, suposa una reducció d'entre un 5 i un 10% en la taxa de mortalitat de menors de cinc anys.- L'educació millora la salut de les pròpies mares. Aquelles joves que van a escola solen casar-se més tard, normalment tenen menys embarassos o més espaiats, i, en la mesura de les seves possibilitats, es procuren atenció en el part.- L'educació, no obstant això, ha de completar-se amb la transformació de la realitat social, per tal que les dones puguin accedir a unes condicions maternes més segures.

Maternitat prematura

Al voltant de 14 milions d'adolescents entre 15 i 19 anys donen a llum tots els anys. Les nenes menorsde 15 anys tenen cinc vegades més probabilitats de morir durant l'embaràs que les dones majors de20 anys i les complicacions causades pel part són la primera causa de mort en les dones de 15 a 19anys.

Encara que en general l'adolescència suposa una ampliació de les llibertats i oportunitats dels nois,per a les noies, particularment les que viuen en la pobresa, l'adolescència ocasiona més riscos i menysllibertat. Les nenes tenen més probabilitats d'abandonar l'escola, la qual cosa, sovint, significa unembaràs prematur.

Una altra realitat freqüent és el matrimoni infantil, aquell en què un o ambdós contraents sónmenors de 18 anys. En algunes zones, el matrimoni infantil és una tradició tan arrelada que resultagairebé impossible protestar contra ella1. Els pares solen permetre el matrimoni precoç de les sevesfilles a causa de necessitats econòmiques, o perquè creuen que les protegeix de l'assetjament sexuali de l'embaràs fora del matrimoni, augmentant els seus anys fèrtils o assegurant el sotmetiment alsseus marits a la llar. La maternitat prematura és una de les conseqüències del matrimoni precoç.

DOCU

MEN

TACI

Ó

1 La més gran incidència de matrimonis adolescents es resgistra a l’Àsia Meridional i a l’Àfrica Occidental i Central. Asis països d’Àfrica Occidental un 44% de les dones ja estaven casades abans de fer els 15 anys d’edat.

A l'últim està el problema de l'abús, tràfic i explotació sexual. Segons un estudi de l'OrganitzacióMundial de la Salut, el 2002, 150 milions de nenes menors de 18 anys van patir aquests cruels fets ies calcula que 1,8 milions de nens i nenes estan atrapats en el món del comerç sexual, bé perquè lesseves paupèrrimes famílies, sovint enganyades, els venen com a esclaus, bé perquè se'ls rapta per sersotmesos al treball en bordells, o un altre tipus d'explotació. Aquesta situació degradant comporta elrisc d'embaràs i de malalties de transmissió sexual, inclosa la Sida.

Infecció per SIDA en l'embaràs

Les dones tenen cinc vegades més probabilitats de patir malalties de transmissió sexual que els homes.Aquestes malalties ocupen el segon lloc en la morbiditat general de les dones de 15 a 44 anys d’edat.A més a més, poden afegir complicacions específiques als embarassos, que són responsables d’entrel'1 i el 5% de les morts de la mare durant el part i fins a un 35 % en el postpart.

Les malalties de transmissió sexual augmenten la probabilitat de contraure la SIDA, primera causa demort a Àfrica i quarta en el món. El 2005, gairebé la meitat dels 39 milions de persones que vivienamb el VIH eren dones. L'augment de la infecció entre les dones eleva el risc d'infecció dels nadonsdurant l'embaràs, el part o la lactància.

A més a més, l'alta taxa d'analfabetisme entre les dones impedeix que coneguin els riscos de la infec-ció per VIH i les possibles estratègies de protecció. Centenars de milers de dones infectades per la SIDAeviten els serveis de detecció i tractament perquè temen ser abandonades, repudiades o maltractadessi es descobreix la seva situació. Això augmenta el perill de transmissió als seus fills.

Els homes joves han d'aprendre a respectar les dones i a comprendre les seves responsabilitats en lalluita contra l'epidèmia. En absència de vacunes o tractaments curatius, el paper de l'home és fona-mental per prevenir la propagació.

Mutilació/ablació genital de la dona i la nena

La mutilació/ablació genital de la dona i la nena suposa, entre d'altres lesions, l'extirpació parcial ototal dels òrgans genitals femenins, no per raons mèdiques sinó culturals. Aquesta pràctica es pro-dueix principalment en països d'Àfrica Subsahariana, Orient Mitjà, Àfrica del Nord i en algunes partsdel Sud-est d'Àsia. Es calcula que viuen actualment més de 130 milions de nenes i dones que han patitmutilació genital, que pot tenir greus conseqüències per a la salut de la dona: dolor extrem en lesrelacions sexuals, problemes de cicatrització, una major propensió a infectar-se amb el VIH, i compli-cacions durant i després dels parts.

Falta d'accés a serveis bàsics com l'aigua i els sanejaments

L'aigua és un recurs decisiu per al desenvolupament humà. Actualment, més de 1.000 milions de per-sones manquen d'accés a l'aigua potable i 2.400 milions no disposen de serveis bàsics de sanejament.El subministrament d'aigua i sanejament redueix la incidència de malalties i afeccions com l'anèmia,la carència de vitamines i el tracoma, que debiliten la salut de les mares i són en part responsables dela mortalitat materna. L'accés a l'aigua i a sanejament bàsic és un dret humà i ha de considerar-secom una condició imprescindible del dret fonamental a la vida, i com un element clau de les estratè-gies per millorar la salut materna.

La millora de la salut materna es pot aconseguir

A Mans Unides treballem amb la convicció adquirida, a través de la constant escolta i cooperació ambels nostres interlocutors del Sud, que la millor promoció d'una maternitat saludable es fa a través dela formació de la dona, de la capacitació de personal qualificat i de la creació de condicions familiars

12

13

i socials adequades per al desenvolupament d'una vida digna. En la mesura que eradiquem la pobre-sa i la fam, que eduquem, i que aconseguim l'accés a serveis segurs de salut i a l'aigua potable, creemmillors condicions de benestar i qualitat de vida. Si totes les nenes i dones aconsegueixen un nivellbàsic d'educació, que les capaciti per viure amb llibertat i autonomia, estaran en millors condicionsper tenir cura de la seva salut i la salut dels altres, i veure's lliures de malalties que es podrien preve-nir.

Educació i valors en els materials educatius de Mans Unides

Seguint la pauta marcada, aquest any els materials educatius aborden dos nous valors. Amb el temagenèric de la salut materna, plantegem com a “contingut lateral” el de valorar la mare per a la famí-lia, de manera que hem procurat que aquest contingut estigui present en les activitats i en els tex-tos.

Els valors que associem a aquest contingut són els de l'alegria i la generositat, per entendre que esrelacionen amb la feina de les mares vers els seus fills.

Alegria

Tots coneixem persones que irradien ganes de viure, entusiasme, que il·luminen els altres amb aquestgoig de l'esperit que ens anima en estar en contacte amb ells. I al contrari, hi ha altres persones queveiem desanimades i ens poden arribar a desanimar.

Alegria és una forma de ser, una actitud davant la vida, la forma en què l'afrontem. No és una sen-sació o estat puntual, no és simplement somriure, ni estar rient. És un valor que ens ve des de dins,enfront de la diversió que és quelcom extern.

L'alegria irradia des de l'interior tot el cos i les persones que estan al voltant, ja que el goig interiorés fàcilment visible pels altres.

La persona alegre és vital, amb un bon concepte de si mateixa i, molt sovint, té èxit en allò que esproposa. Com va dir Benjamin Franklin: “l'alegria és la pedra filosofal que tot ho converteix en or”.

Cada cop que fem alguna cosa bona, amb sacrifici o sense, amb despreniment de la nostra persona ide les nostres coses, ens inunda la pau interior que és l'alegria del deure acomplert. L'ésser humà trac-ta d'aconseguir la felicitat i d'estar alegre, però en ocasions no s'adona que la felicitat es troba a l'in-terior de cadascú.

Atès que és un valor del nostre interior, està unida a l'acceptació de nosaltres mateixos. Aquesta ésuna part molt important del treball per assentar aquest valor. La nostra alegria personal parteix del'autoconeixement i l'acceptació del que som per, a partir d'aquí, viure en harmonia amb nosaltresmateixos i ser capaços de fer partíceps d'aquesta alegria els altres.

L'alegria és pau interior, però no pot ser independent del que ocorre en el nostre exterior. És impor-tant entendre que no es tracta de viure sense problemes, sinó de saber viure amb ells i, a més a més,ser capaços d'oferir el millor dels nostres somriures als altres.

Un dels grans errors a l'hora de buscar l'alegria, és entestar-nos a aconseguir-la com si fos una esta-ció de terme, un estat de pau vital en què ens mantindrem alegres i sense preocupacions fins al finalde les nostres vides. I molt pitjor és pensar que aquesta alegria definitiva l'aconseguirem amb unasituació econòmica acomodada o mitjançant l'adquisició de coses materials.

L'autèntica felicitat s'aconsegueix gaudint de petits instants al llarg del dia a dia. L'alegria no sempre

DOCU

MEN

TACI

Ó

14

es troba, també es construeix, és el somni de gaudir el que en breu vindrà o l'esforç per aconseguirallò que anhelem. L'alegria no és un estat final, és part del procés, del camí a recórrer, és l'alegria quo-tidiana en el que fem, no únicament l'alegria d’allò extraordinari. Parafrasejant la famosa frase, “Nohi ha un camí cap a l'alegria. L'alegria és el camí”.

És cert que la vida està repleta de mals moments; si ens féssim el propòsit d'enumerar una sèrie demotius per no estar alegres, en trobaríem molts. Però igual que passa en els mitjans de comunicació,les males notícies en la nostra vida són més “cridaneres” que les bones; potser perquè les dolentes sónles autènticament extraordinàries. Per això, ens sorprèn veure com, en molts països empobrits, perso-nes a qui els falta molt del que nosaltres consideraríem imprescindible, són felices. Fora de la socie-tat de consum, moltes persones entenen millor el concepte de l'alegria de cada dia.

Generositat

Què és la generositat? Generositat és donar, pensar i actuar vers els altres, cap a fora de la nostra prò-pia persona. És generositat fer almoina a una persona al carrer? Ho és invertir el meu temps en obresde caritat? Sí, això és generositat, però també ho és escoltar l'altre en les seves alegries i penes; o unacte petit com cedir un lloc a una altra persona. Generositat és saber utilitzar correctament els nos-tres béns i recursos, evitant aferrar-s’hi i, si és necessari, posar-los al servei dels altres. Es relacionaamb el servei, amb l'entrega, amb la gratuïtat.

Tots tendim a pensar en primer lloc en nosaltres mateixos, per la qual cosa és necessari treballar lagenerositat i ser conscients que igual que nosaltres tenim necessitats, també trobem persones ambcarències. Hem de superar el nostre egoisme i indiferència i obrir el cor a les seves necessitats i, en lamesura de les nostres possibilitats, intervenir en la seva ajuda, bé nosaltres mateixos o buscant elsmitjans per a això.

Com podem ser generosos? Podem ser-ho amb coses materials, amb diners. La primera temptació aevitar és limitar-nos a ser generosos amb el que sobra i no estar oberts a donar d'acord amb l'autèn-tica necessitat de les altres persones.

Un altre perill consisteix a donar objectes com un mal menor, utilitzar-ho com una excusa per nodonar alguna cosa que ens costi molt més, com la nostra persona. Aquí els pares tenim una reflexióinteressant: Què val més, un regal o unes hores del nostre “valuós temps” per estar amb la família?

D’altra banda, és molt més fàcil ser generós amb els nostres amics i persones estimades, o amb els queens cauen bé, que no pas amb aquells que no ens són simpàtics o que simplement, ens són indife-rents. La persona generosa ha d'esforçar-se per, d'acord amb una jerarquia de valors, prestar la sevaatenció a tots sense distinció. A l'Evangeli hi ha una bella crida a la generositat sense límits en Lc. 6,31 ss: ”tracteu els altres com voldríeu que us tractessin. Perquè si estimeu els que us estimen, quinmèrit tindreu?...”

També podem ser generosos amb la nostra persona, amb la nostra disponibilitat; una forma particu-lar de generositat, per la qual estem fent ús per als altres d'un bé valuós i escàs: el nostre temps. Totsposseïm coneixements, qualitats i habilitats que podem posar a disposició d’altres persones. Però aixòrequereix prescindir en ocasions del nostre descans, gustos, preferències i comoditats. I ser generósamb el temps significa estar disposat a sacrificar per al bé dels altres alguna cosa que es guarda pera la pròpia utilització, i que a més a més, generalment no ens sobra.

Tendim a valorar el temps per la seva rendibilitat, pels resultats que obtenim a curt termini. Quan uti-litzem el nostre temps per estar amb altres persones i estar pendent del que necessiten, potser enssembla poc rendible, potser tenim la impressió que no aprenem ni aconseguim res en especial, peròparlant de la generositat amb el propi temps, el que menys importa és el que s'obté.

Cal educar-se en la generositat. Els nens petits tenen un sentit de la possessió molt desenvolupat i ésnormal que els costi força compartir les seves coses. És un valor a educar ja des de nens.

També és normal que s'acostumin a ser generosos únicament amb aquelles persones que els cauen béo buscant contraprestacions; els actes generosos interessats. Això no deixa de ser una forma d'egois-me encobert, i també és important treballar per modificar aquesta actitud, sovint natural, i entendreque allò autènticament important és el goig de l'altra persona.

Aquest aprenentatge ens fa veure que la generositat és una convicció profunda que els altres tenenels mateixos drets que nosaltres i que estem cridats a compartir amb ells allò que pot servir-los.

Per això, és més important el concepte de “donar-se” que el de donar. Es pot donar alguna cosa, senseposar-nos a la pell de l'altra persona.

La generositat és una llavor que sembra l'amor, i potser ens tregui de l'egoisme en què molts de nosal-tres estem vivint. En reflexionar sobre aquest valor, trobem que la vida està plena d'oportunitats perservir i fer un bé al proïsme.

El valor de la generositat i el despreniment ens ensenyarà a posar el cor en les persones, i no en lescoses materials i al final descobrirem que també guanyem, ja que viure amb la consciència de lliura-ment als altres, ens ajuda a descobrir com d’útils podem ser en la vida dels nostres semblants.

DOCU

MEN

TACI

Ó

15

16

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe.

OBJECTIUS� Treballar el valor de l'alegria.� Ser conscients del concepte d'alegria que tenim.

TEMPORITZACIÓ� Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: definint l'alegria

� Com una manera d'iniciar el tema, començar comentant entre tots les preguntes següents:

� Ens sembla important estar alegres? I ser alegre? És el mateix?� Què és estar alegre? Ens considerem persones alegres? � Sabríem definir l'alegria?

2a fase: treball individual

� Comentar:

“Imagineu-vos que sou alquimistes que esteu buscant l'elixir de l'eterna joventut. Al llarg del vostre treball, heu descobert que l'alegria és un element fonamental d'aquest elixir, ja que heu vist que les persones que estan alegres sembla que es mantenen joves més temps. Així que heu decidit tractar de descobrir els components que constitueixen l'alegria.Heu de fer una llista amb aquelles coses que a cadascun de vosaltres, us produeixen alegria”

3a fase: treball per grups

� Un cop que tots tenen la seva llista personal feta, els comentem: “Heu d'assistir a un congrés d'alquimistes, on posareu en comú les vostres llistes per trobar entre tots la recepta de l'alegria”.

� Dividim els alumnes en grups de cinc i, en cadascun, hauran de posar en comú les llistes i treure, amb l'acord de tots, una recepta del grup.

� Aquesta recepta ha de marcar clarament la importància de cada ingredient; els més importants es posaran en major quantitat. Perquè sembli una recepta antiga, les mesures, de més a menys pes, seran les següents: vas, grapat, culleradeta i mica

La recepta de l’alegria

FITXA 1

17

18

4a fase: posada en comú

� Cadascun dels grups comenta la seva recepta de l'alegria, explicant com han determinat les proporcions de cadascun dels elements.

� Es deixa un temps perquè comentin entre tots i totes les receptes, però que quedi clar que l'alegria es pot aconseguir de moltes maneres.

FITXA 1FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

19

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe.

OBJECTIUS� Afavorir el treball en equip.� Treballar el valor de la generositat.

MATERIALS� Veure “treball inicial per a l'educador”.

TEMPORITZACIÓ � Una sessió.

DESENVOLUPAMENTTreball inicial per a l'educador

� Retallar les lletres que formen les següents cinc paraules, relacionades amb el tema que volemtreballar al llarg d'aquest curs: maternitat, alegria, generositat, solidaritat i desenvolupament1.

� Són en total: 8A, 2D, 7E, 2G, 5I, 3L, 2M, 4N, 3O, 1P, 4R, 3S, 8T, 1U, 1V.� Aquestes lletres han de guardar-se repartides desordenadament en cinc sobres, de manera que

ningú pugui fer directament una paraula amb les lletres del seu sobre. � Dividir els alumnes en grups de com a mínim sis membres, de manera que cinc facin paraules i

l’altre actuï com a observador/a. Per tant, han de preparar-se tants grups de cinc sobres amb leslletres de les cinc paraules, com grups d'alumnes es vagin a crear a la classe.

� Fotocopiar i preparar, a més a més, els fulls per als observadors.

1a fase: presentació del treball

� Dividir els alumnes en grups. En el cas que no siguin exactes, ampliar el nombre d'observadors per grup.

� Els “jugadors” hauran de col·locar-se al voltant d'una taula. Mentre se situen, repartir als observadors els sobres del seu grup i el seu full, i demanar-los que llegeixin atentament el full d'observació comprovant si entenen bé tot el que han de fer.

Fer paraules

FITXA 2

1 En els cursos inicials, aquestes paraules es poden escriure a la pissarra en el moment de fer l’activitat per facilitar queels i les alumnes les identifiquin.

20

� Un cop que tots s'han assegut, i amb els observadors a peu dret al costat de la seva taula, s'infor-ma del que han de fer: “Se us entregarà un sobre, on trobareu lletres amb les quals heu de construir una paraula de les que estan escrites a la pissarra. Les regles són quatre:

� Cada persona ha de construir la seva paraula en silenci i sense realitzar cap gest.� No es poden demanar ni treure lletres als altres, l'únic mitjà d'obtenir lletres és

que una altra persona te les doni.� Es poden donar lletres als altres integrants del grup, però sense col·locar-les.� Quan acaba cadascú, es queda en silenci i sense fer gestos als altres. La tasca del

grup s'acaba quan tots els seus integrants hagin acabat les seves paraules.� Els observadors estan per verificar que dins el grup es compleixen les regles”

2a fase: realització de les paraules

� Un cop que tots, jugadors i observadors, han entès les instruccions, els observadors entreguen un sobre a cada jugador/a, demanant-los que no s'obri fins que es faci el senyal.

3a fase: reflexió final

� Un cop acabat el joc es pot motivar la reflexió amb preguntes com aquestes:

Els jugadors� Expressar com s'han sentit durant el desenvolupament del joc.� Comentar quines van ser les dificultats trobades, com es van superar i quines actituds

van ajudar a superar-les i quines van suposar entrebancs.� Si creuen que els integrants del grup van col·laborar adequadament entre ells.� Què han sentit en veure que no podien fer una paraula.� Si els ha resultat fàcil compartir les lletres amb els altres.

Els observadors� Comentar les actituds que han trobat, les que més s'han repetit.� Sense anomenar les persones en concret, dir si s'han trobat actituds generoses.

Tothom� Consideren que han estat generosos els uns amb els altres?� Què han après sobre el valor de la generositat?

FITXA 2FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

21

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 2

PAUTES PER ALS OBSERVADORS

Mentre es desenvolupa el joc, els observadors en cap moment poden ajudar o suggerir res al grup.

Han de:Comprovar que es compleixen les normes:

� Els membres del grup no poden parlar entre ells ni poden fer cap gest.

� No poden agafar lletres als altres ni demanar-les de cap manera.

� Poden donar totes les lletres pròpies que considerin, però sense col·locar-les.

� Quan acabin, es queden en silenci sense ajudar els altres.

Prendre nota del comportament dels integrants:

� Buscar sobretot detalls de generositat cap als altres.

� Relacions del grup: Cooperació, Indiferència, Competició.

� Actituds (positives o negatives) i participació en el joc.

22

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe.

OBJECTIUS� Treballar el valor de la mare en la nostra vida.� Ser conscients del concepte d'alegria que tenim.

TEMPORITZACIÓ� Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: pensant en les nostres mares

� Com una manera d'iniciar el tema, començar comentant amb tots i totes les preguntes següents:

� Heu preguntat alguna vegada com vau néixer? Sabeu si la vostra mare va tenir algun problema en donar-vos a llum o va estar en perill?

� És important la vostra mare per a vosaltres? Per què?

2a fase: definint maternitat

� Demanar als nois i noies que escriguin en un full una paraula que per a ells defineixi el que és la seva mare. Han de procurar fer-ho en una sola paraula, ja que ha de ser una definició afectiva.

� Quan tots i totes han acabat, van dient en veu alta la paraula que han escrit, mentre algú les va apuntant a la pissarra. Aquelles paraules que es repeteixin no s'apunten novament, però es deixa constància de cada cop que surt.

� En acabar, aclarir si cal aquells dubtes que puguin sorgir amb alguna paraula.

3a fase: acròstics

� Explicar el que és un acròstic. Posar a la pissarra la paraula “maternitat” en vertical com a mostra i demanar als alumnes que cadascú faci un acròstic prenent les paraules que millor defineixen la seva idea de maternitat. Això convé que es faci bonic perquè el portin a casa seva, com un homenatge a les seves mares.

Maternitat

FITXA 3

23

24

4a fase: posada en comú

� Al final, reflexionar amb els alumnes sobre els temes següents:

� Les nostres mares, el que suposen en les nostres vides i com ens comportem amb elles.� Perills de la maternitat, sobretot als països del Tercer Món.� Dades sobre la maternitat.

Per a aquests dos últims punts, es pot utilitzar el document que apareix al principi dels materials(pàgs. 9 a 15).

FITXA 3FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS� Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.� Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.� Aconseguir lectura comprensiva d'un text, aplicant les tècniques de subratllar i ratllar.� Ser conscients de la importància del valor de la generositat i de l'alegria.� Valorar el paper de les nostres mares.

MATERIALS� Làmines i quadern de lectures amb el conte Súper Pepo.� Fotocòpies del conte.

TEMPORITZACIÓ

� L’activitat requereix dues sessions:� Fases 1 i 2, primera sessió.� Fase 3, segona sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: reflexió prèvia en grup gran

� Abans de la lectura de la història, convé recordar als nens i nenes el personatge de Súper Pepo. Per a això proposem:

� Si no el coneixen llegir primer l'anterior capítol, que està en els materials de Mans Unides“Aconseguir l'educació primària universal”.

� Si el coneixen es poden fer preguntes per recordar els detalls més importants del capítolanterior.

2a fase: lectura del text

� Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història. � En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat en

escoltar-la. � Depenent del nivell de la classe, es pot llegir diverses vegades el text a fi que quedi perfectament

clar. Demanar als nens que vagin dient les paraules que no han entès i apuntar-les a la pissarra. Es

Pautes per al treball

amb el text “Súper Pepo”

FITXA 4

25

26

demana que si hi ha algú que sàpiga el significat ho digui, i si no hi ha ningú o el que s'ha dit noés correcte, la persona que primer va dir la paraula, busca el seu significat en el diccionari i desprésl’apunta perquè tots ho vegin. No ha de quedar cap paraula sense saber el seu significat.

� Repartir la fitxa sobre la lectura. Llegir les preguntes en veu alta i explicar-les per aclarir els dubtes. Deixar temps perquè els nens les contestin.

3a fase: reflexió en grup gran

Per dirigir la reflexió i treure ensenyaments del text que han llegit, suggerim aquests punts per plantejar algunes qüestions.

� Les primeres preguntes aniran orientades a obtenir les impressions dels nens i nenes sobre la història.

� Què els ha impressionat més i per què.� Què és el que més els ha agradat i per què.� Què els ha cridat més l'atenció i per què.

� El paper dels nostres pares, especialment les nostres mares.� Si són conscients del que els pares fan per ells.� Han pensat alguna vegada tot el que la seva mare els dóna, en tots els sentits,

sense demanar-los res a canvi?� Preguntar si a casa ajuden en les tasques o pensen que és una cosa que han

de fer els pares.

� La generositat. � Si creuen que són persones generoses.� Quan fan alguna cosa per altres persones, què motiva la seva conducta, la

generositat o l'interès?.

� L'alegria.� Si consideren que són persones alegres.� Si els costa mantenir l'alegria en moments de tensió.

� La relació entre generositat i alegria.� Si ho han experimentat alguna vegada o poden contar algun exemple en

què això sigui així

FITXA 4FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

27

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 4

Fitxa d'ajuda a la lectura “Súper Pepo”

CONTESTA AQUESTES PREGUNTES SOBRE EL TEXT DE SÚPER PEPO

El que més t'ha agradat.

Has après alguna cosa llegint aquesta història? Anota-ho.

Tracta de redactar algunes idees sobre el tema de la redacció: “ser generós em proporciona alegria”.

Generositat. A la mare de Pepo li suposa esforç ocupar-se dels seus fills? Apunta per què.

Quan has de fer alguna cosa pels altres et suposa gaire esforç?

La forma d'actuar de Pepo el dia que crida en el sopar et sembla correcta? Tu hauries actuataixí? Creus que hi hauria altres maneres d'actuar?

Tens germans més petits que tu? Has sentit alguna vegada el que sent Pepo?

Estàs alegre habitualment?

Creus que és fàcil mantenir l'alegria quan tens moltes coses a fer o molts problemes?

Quin sentiment mou la generositat de la mare de Pepo?

2828

29

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS� Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.� Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.� Aconseguir lectura comprensiva d'un text, aplicant les tècniques de subratllar i ratllar.� Conéixer, a través dels seus protagonistes, els problemes de salut materna en altres països.

MATERIALS� Làmines i quadern de lectures amb el conte Entre tots millor.� Fotocòpies del conte.

TEMPORITZACIÓ� L’activitat requereix dues sessions:

� Fase 1, primera sessió.� Fases 2 i 3, segona sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: lectura comprensiva individual

� Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història. � En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat en

escoltar-la. � El text es reparteix fotocopiat i es demana als nens i nenes que el tornin a llegir individualment

en veu baixa. En aquesta lectura, hauran de:� Marcar les paraules que desconeguin i buscar-les en el diccionari. � Escriure en un full les frases que els semblen més interessants o que més els han

impactat i explicar per què.

2a fase: treball per grups

� Dividir els alumnes en grups de cinc. En cada un dels grups es posa en comú tot allò que han apuntat en la fase anterior:

� Redactar entre tots una llista amb les frases que hagin escrit. Aquesta serà la llista creada per tot el grup. Es tracta d'apuntar tot allò que s’aporti, no sols allò amb el que tots estiguin d'acord. És important que cadascú expliqui a la resta del grup el que ha escrit i per què.

Pautes per al treball

amb el text “Entre tots millor”

FITXA 5

30

Fitxa d'ajuda a la lectura “Entre tots millor”

Aquestes preguntes poden servir de guia per treballar els continguts de la història. Es poden donarals grups perquè les llegeixin o comentar-les entre tots.

La vida a l’aldea de Nyota

Què t’ha impressionat més de la història?

Tenies idea que l’embaràs pogués ser un moment tan perillós? ¿Per què creus que es produeix el perill?

Quines diferències entre la vida de les protagonistes i la teva et criden especialment l’atenció?

És just que Nyota no pogués anar a escola? De quina manera es podrien evitar situacions com aquesta?

Comportament i actituds

Quins valors et criden l’atenció en el text? Enumera’ls.

Reflexiona especialment sobre els que et proposem:

- Esforç

- Generositat

- Alegria

3a fase: reflexió en grup gran

� En aquesta fase es posaran en comú les llistes que han redactat els grups. Per evitar que els últimsno tinguin res a dir en estar tot ja apuntat, és convenient anar fent torns on cada grup aportinomés una idea, frase o paraula cada cop.

� Una persona de cada grup es va aixecant per explicar als altres el que han parlat sobre la llista.

� Després, per torns van escrivint a la pissarra una frase. Si alguna es repeteix no es torna a escriure, però es deixa constància de cada cop que surt.

� Es comenta entre tots allò que els diversos grups han elaborat.

� Un cop acabats aquests passos, es passa a un torn de preguntes i comentaris, deixant que parlinlliurement sobre què és el més important que es treu d'aquesta història, recalcant especialment quèés el que han après.

FITXA 5

RECURSOS FITXA 5

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

3131

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS� Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.� Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.� Aconseguir lectura comprensiva d'un text, aplicant les tècniques de subratllar i ratllar.� Conéixer, a través dels seus protagonistes, els problemes de salut materna en altres països.

MATERIALS� Làmines i quadern de lectures amb el conte Ni una més.� Fotocòpies del conte.

TEMPORITZACIÓ� L’activitat requereix dues sessions:

� Fases 1 i 2, primera sessió.� Fases 3 i 4, segona sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: reflexió prèvia

� Abans de la lectura de la història, convé preparar els nens amb una reflexió en grup. Per a això proposem que es pregunti sobre els següents temes:

� Heu preguntat alguna vegada com vau néixer?� Sabeu si la vostra mare va tenir algun problema en donar-vos a llum? � És important la vostra mare per a vosaltres? Per què?.

2a fase: lectura comprensiva individual

� Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història.

� En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat enescoltar-la.

� El text es reparteix fotocopiat i es demana als nens i nenes que el tornin a llegir individualment enveu baixa. En aquesta lectura, hauran de:

� Marcar les paraules que desconeguin i buscar-les en el diccionari. � Escriure en un full les frases que els semblen més interessants o que més els han impactat i

explicar per què. � Escriure en un full les que al seu entendre són les “idees clau” del text.

Pautes per al treball

amb el text “Ni una més”

FITXA 6

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

32

3a fase: treball per grups

� Dividir els alumnes en grups de cinc. En cada un dels grups es posa en comú tot allò que han apuntat en la fase anterior

� Comentar dins el grup les frases i paraules més significatives i crear una llista en què apare-guin les que aporten tots. Es tracta d'apuntar tot allò que s’aporti, no sols allò amb el quetots estiguin d'acord. És important que cadascú expliqui a la resta del grup el que ha escriti per què.

� Debatre dins del grup les “idees clau” que cadascú ha escrit. Crear entre tots una segona llis-ta amb aquestes idees clau. Ha de redactar-se per acord de tots els integrants del grup, noper la imposició de la majoria.

4a fase: reflexió en grup gran

� En aquesta fase es posaran en comú les dues llistes que han redactat els grups. Per evitar que elsúltims no tinguin res a dir en estar tot ja apuntat, és convenient anar fent torns on cada grup apor-ti només una idea, frase o paraula cada cop.

� Una persona de cada grup s’aixeca per explicar als altres la primera llista. � Després, per torns van escrivint a la pissarra una idea clau de les que conformen la segona

llista. Si alguna es repeteix no es torna a escriure, però es deixa constància de cada cop quesurt.

� Es comenta entre tots allò que els diversos grups han elaborat.

� Un cop acabats aquests passos, es passa a un torn de preguntes i comentaris, deixant que parlinlliurement sobre què és el més important que es treu d'aquesta història, recalcant especialment quèés el que han après.

FITXA 6

33

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 6

Fitxa d'ajuda a la lectura “Ni una més”

Aquestes preguntes poden servir de guia per treballar els continguts de lahistòria. Es poden donar als grups perquè les llegeixin o comentar-les entretots.

La vida de Melva

Què t’ha impressionat més de la història?

Tenies idea que l’embaràs pogués ser un moment tan perillós? ¿Per què creus quees produeix el perill?

Comportament i actituds

Quins valors et criden l’atenció especialment en la mare de Melva? Enumera’ls.

Reflexiona especialment sobre els dos que et proposem:

- Generositat

- Alegria

Tel. 934 877 878 bcn@mansunides.org www.mansunides.org