Número 35 / 2015 Butl letí de les delegacions de Catalunya i Balears

w w w . m a n s u n i d e s . o r g La veu del Sud

LLUITEM CONTRALA POBRESA

t’hi apuntes?

2

sumari www.mansunides.org

Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 BarcelonaTel: 93 487 78 78Fax: 93 487 45 74bcn@mansunides.org

Edita: Mans Unides BCNPresident: Joan Martí i Llobet

REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz

Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos

Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Elena Señor, Iñaki Alegria, Ana Montserrat, Pilar Nieto, Sylvia Verga

Tirada: 18.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.ADipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una ONG per al desenvolupament, catòlica i de voluntaris.

Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears:Barcelona 93 487 78 78Girona 972 20 05 25Urgell 973 35 00 54Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83Tarragona 977 24 40 78Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

Dóna suport als projectes de Mans Unides:

Fes-te’n sociTel: 93 487 78 78www.mansunides.org

Fes un donatiuwww.mansunides.orgLa Caixa: ES06 2100 3291 91 2500044484Donar Punts EstrellaBancs i CaixesDonatius a les Delegacions de Mans Unides

Per Alfons López

4 La veu del SudLa missionera teresiana Ana Montserrat explica les seves emotives experiències a Bòsnia, Brasil, Angola i Haití. Ara treballa a Pamplona amb col·lectius marginats de gi-tanos i presos.

8 Projectes del 2013L’any 2014 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 24 projectes educatius, 5 agrícoles, 9 sanitaris, 8 socials i 9 de promoció de la dona a Àfrica, Àmèrica Llatina i Àsia.

10 Projectes i memòria econòmicaGràcies al suport de particulars, institucions i empreses, Mans Unides pot impulsar pro-jectes de desenvolupament. Com a exemple us presentem el projecte cofinançat amb la Fundació Jesús Serra

12 Activitats de les delegacionsMostra gràfica d’algunes de les activitats de captació de fons i de sensibilització més des-tacades realitzades per les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears durant el 2014.

15 Xarxes socials d’educacióMans Unides està potenciant l’Educació transformadora. Hem engegat el Facebook i el Twitter de Recursos Educatius i hem cre-at un canal de dibuixos animats educatius a Youtube. Si ets professor, segueix-nos.

La vinyetaPer què hi ha pobresa en un món tan ric?

3

campanya 2015

Elena Señor

Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes? És el lema central de la nostra campanya, amb el qual pretenem motivar la societat en general, i

a les institucions públiques, mitjans de comunica-ció i empreses perquè prenguin consciència que són responsables també de l’eradicació de la po-bresa.Per lluitar contra la pobresa denunciem les seves causes i posem en marxa accions concretes per acabar amb ella

Ha arribat el moment d´assumir un major com-promís en treballar en favor d’un model de societat que -fent-nos ressò de les paraules del papa Fran-cesc- no exclogui els desfavorits, els més empo-brits, els menys dotats.

Per això, a Mans Unides ens sentim obligats a promoure la solidaritat dels individus i dels col•lectius de tota la societat espanyola no només denunciant les causes de la pobresa sinó també posant en marxa accions concretes per acabar amb ella:

Demanem a les institucions educatives que vetllin per una educació que inclogui a tots

i sigui respectuosa amb el desenvolupament integral de cada persona.

Requerim el suport i el compromís de

les institucions públi-ques perquè treballin pel bé comú.

Ens comprometem a treballar en xar-

xa amb altres organit-zacions internacionals i incorporar al nostre treball les propostes de desenvolupament sostenible assumides per la comunitat internacional.

Denunciem les causes que impedeixen el desen-volupament dels més pobres, com l’explotació la-

boral, el control dels recursos, la manipulació dels mercats, l’especulació amb els preus dels aliments, la manca d’una política fiscal justa.

Proposem a les empreses i nous emprene-dors un major compromís per una societat

més justa a partir del desenvolupament de la seva responsabilitat social empresarial.

Demanem als mitjans de comunicació que facin visibles, encara més, la tasca que

Mans Unides realitza en els països més pobres en els quals treballa, denunciant les injustícies i la vulneració de drets fonamentals, i retornant la veu als seus protagonistas.

Igualment, la nova campanya també recull el nostre treball durant els últims vuit anys en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni. I és que aquests han suposat avenços significatius però encara queda molt per fer. A continuació anomenem alguns exemples del què s’ha aconseguit:

S’ha reduït a la meitat el nombre de persones que viuen en condicions de pobresa extre-

ma; però 1 de cada 9 segueix patint fam.

Més de 2.000 milions de persones han aconseguit acce-dir a l’aigua potable. Però encara més de 1.000 milions

de persones no tenen latrines.

Pràcticament s’ha aconseguit la igualtat en educació pri-mària. No obstant això, encara més de 50 milions de

nens i nenes segueixen sense tenir accés a l’escola.

4

Entrevista a Ana Monserrat, missionera teresiana

“El llenguatge de l’amor és el que millor entén la gent”

la veu del sud

La missionera teresiana saragossana Ana Monserrat ha plorat molt. Ha vist la mirada buida de les nenes i dones violades a Bòsnia, famílies senceres esclavitzades

pels grans hisendats al Brasil, nens amputats per les mines antipersona a Angola i legions de desemparats al terratrèmol d’Haití.

5

“Veure les injustícies tan de prop m’ha fet sentir més germana i amiga dels que no tenen veu”

“A Bòsnia vaig veure una guerra injusta i cruel. Només feia que trobar dones i nenes violades”

“Al Brasil vaig palpar directament el gran treball que realitza Mans Unides, que va a l’arrel dels problemes i demostra que hi ha drets universals que s’han de complir”

Daniel Ortiz

Fins que va començar a voltar pel món, Ana havia estat professora de religió en col•legis de Tortosa, Tor-

rent i Castelló. El 1994 un fet tràgic va trastocar la seva vida i la va reconduir per noves sendes...• La teva vida va canviar a Bòsnia...• Va morir el meu germà en un accident de muntanya al Monte Perdido. Durant tres mesos i mig van estar buscant el seu cos. Al mateix temps que el diari parla-va de la desaparició del meu germà, les notícies sobre Bòsnia eren esgarrifoses. El bombardeig en una plaça on jugaven uns nens a Sarajevo em va impactar i vaig decidir anar-me’n cap allà. Vaig col-

laborar en un camp de refugiats a Mos-tar. Gairebé totes eren dones a les que havien violat. La guerra els havia robat la seva dignitat.

A Mostar vaig viure les conseqüències d’una guerra injusta i cruel. Només feia que trobar dones i nenes violades. El camp de refugiats on vivien en condici-ons indignes em va recordar les escenes que havia vist en pel•lícules com “La llis-ta de Schindler” sobre els camps de con-centració nazis.

Vaig passar a Mostar un any vivint en primera persona el conflicte de la guer-ra dels Balcans i les seves dramàtiques conseqüències per a les dones i els nens.

Quan vius i palpes la misèria humana de tan de prop, és inevitable llançar-te a un altre tipus de vida...

El seu nou destí va ser Brasil. Del 2001 al 2005 va treballar amb la infància des-favorida al Centre per a la Defensa de la Vida i els Drets Humans de Açailândia, una petita vila del nord-est del Brasil.• Explíca’ns la teva experiència al Brasil• Vaig anar-hi com a voluntària. Moltíssi-mes famílies vivien pràcticament segres-tades pels grans terratinents i per com-panyies multinacionals que es dedicaven a l’extracció del carbó vegetal per vendre fora mentre convertien al nord-est del Brasil en un desert. És aquí on vaig pal-

“Mans Unides m’ha acompanyat tota la meva vida”

Ana Monserrat

Quan era una nena participava a l’escola en la Campanya contra la Fam. Així vaig iniciar el meu

voluntariat a Mans Unides. Quan era professora, vaig estar col•laborant amb Mans Unides de València i de Tortosa.

En arribar al Brasil vaig poder com-provar sobre el terreny que tot allò que des de nena vaig anar descobrint d’aquesta ONG, es materialitzava en el suport al Centre de Defensa dels Drets Humans de Açailândia. Allà vaig poder veure la cara de Mans Unides amb nom i cognoms, en els projectes que es feien vida i que perllongaven la vida de les persones.

Després vaig anar a Angola, que acabava de sortir d’una cruenta guer-ra civil que havia durat 27 anys. Em va impressionar veure com a l’Hos-pital de Cubal hi havia una placa de Mans Unides, per haver ajudat a la construcció de l’hospital, un hospital al qual tantes persones acudien a de-manar ajuda i salut.

Va ser llavors quan vaig ser cons-cient que Mans Unides havia estat amb mi al llarg de tota la meva vida El meu voluntariat seguia a través de la vivència in situ dels projectes de des-envolupament a Amèrica i Àfrica.

Quantes coses vaig anar aprenent veient tants rostres necessitats de Déu. Puc dir que vaig reconèixer aquests rostres i em vaig aventurar sempre que vaig poder a trucar a les portes de Mans Unides. Vaig sol-licitar projectes d’emergència a Brasil, Angola i Haití. I Mans Unides ens va ajudar sempre.

Els projectes de Mans Unides han possibilitat el desenvolupament en molts camps, especialment en el de l’educació, la sanitat i l’agricultura. Quants pous d’aigua s’han fet al món gràcies a Mans Unides? Quantes es-coles? Quants hospitals? Quantes persones han millorat les seves con-dicions de vida amb aquests projec-tes?

Porto Mans Unides al cor des de ben petita. I mai m’ha decebut.

6

la veu del sudpar directament el gran treball que rea-litza Mans Unides, que va a l’arrel dels problemes i demostra així que hi ha drets universals que s’han de complir.

El Centre per a la Defensa de la Vida i els Drets Humans CDVDH lluita en l’eradicació i prevenció de l’esclavitud i denuncia les condicions inhumanes a les que són sotmesos.

En la recol·lecció del pebre, per exem-ple, els grans terratinents “contracten” a famílies senceres, des dels nens fins a la gent gran. Quan arriba una família allà estan amb desitjos de poder pros-perar, de poder desenvolupar-se com persones. Però es troben que tot el que mengen se’ls cobra, però no a un preu normal, sinó a preu d’or. Així que quan surten de la Hisenda no tenen res, tot i haver treballat de sol a sol. I si denuncien aquestes condicions d’explotació, poden desaparèixer...

La meva experiència allà em va obrir els ulls i el cor. Veure les injustícies tan de prop m’ha fet sentir més germana i amiga dels que no tenen veu.• Vas tenir l’oportunitat de conèixer

les comunitats indígenes?• Conviure amb comunitats indígenes va ser per a mi un dels majors regals del Brasil: el veure terres verges, homes i do-nes vivint harmoniosos en el seu entorn. Com deia Casaldàliga: es tractava de viure amb ells i com ells. I ho vaig poder fer. Dormir en una hamaca, recol•lectar el mill i el blat de moro... Aquesta era la nostra vida allà. La vida quotidiana és el que més feliç em feia.

Allà no estaven oberts a “la civilització”: no hi havia botigues... Per a mi això era la terra promesa. Perquè tots vivien en

comunitat, tot ho po-saven en comú i no hi havia competitivitat. Passava el dia, la tarda, la nit... tornava el matí, agafàvem el blat de moro, menjàvem... Ho posàvem tot en comú. Aquesta gent és mera-vellosa. T’ensenyen va-lors grandíssims.• El teu següent destí va ser Cubal, Angola...• Vaig Arribar a Angola quan estava acabant la guerra. L’experiència va ser molt forta. No em podia imaginar tanta pobresa. La major part de la població d’Ango-la estava sumida en la misèria.

A Cubal hi ha un hos-pital de les missioneres teresianes, construït amb el suport de Mans Unides. Durant la guer-ra a l’hospital s’atenia tant els d’un bàndol com els de l’altre. Aquí no hi havia ni bons ni dolents.

A Angola vaig estar treballant al barri de Sant Josep, creat per la germana Gene-rosa. Era un barri marginal on vivien les persones que arribaven a l’hospital sen-se rumb: malalts de tuberculosi i de sida, nens amputats, nens desnodrits... Veure tants nens vulnerables, sense llar, sense família, em va impactar.

Allà no em vaig trobar amb cares boni-ques. Eren bonics per dins, però amb ca-mes amputades, amb braços amputats... Com Jeremies, un nen que estava jugant amb una mena cassola sense saber que allò era una mina. Va saltar pels aires. El nen que anava amb ell va morir. Je-remies va quedar amputat de les dues cames.

Vam acollir Jeremies a la missió de l’hospital. La germana Generosa li ne-tejava amb amor, perquè no se li va poder reconstruir l’anus. Va ser una ex-periència molt bonica. Perquè Jeremies va aconseguir, a poc a poc, ser cada vegada més autònom: des d’aprendre a caminar sense cames, a anar en cadira de rodes, a anar a l’escola... Actualment està treballant a l’hospital.

Cada dia hi ha grans miracles gràcies a aquestes missioneres que un dia van deixar casa seva per dedicar-se ple-nament als altres. Què és el més dur? Doncs veure tantes persones mutilades, la majoria a causa de les mines antiper-sona. Angola és un dels països més mi-nats del món. Ara que Occident espolia el petroli i els diamants, és quan s’han decidit desminar Angola.• A més del drama de les mines anti-persona, hi havia la pobresa...• En tots els llocs on he viscut, puc dir que la població viu en la pobresa més severa. Em va impressionar Angola, un país on hi ha riquesa natural per repartir a mans plenes... No obstant això, quan vaig estar allà, més del 80% de la pobla-ció vivia miserablement. Em va impactar l’enorme desigualtat.

Aquestes experiències em van ense-nyar la cara de la pobresa tal com és. Els africans em van ensenyar a relativitzar, a no fer problema de les coses sense im-portància. Vaig aprendre a veure un Déu humà, un Déu que plora, un Déu que va viure i continua vivint en els pessebres més pobres del planeta.

“Quan les families esclavitzades surten de la Hisenda no tenen res, tot i haver treballat de sol a sol. I si denuncien aquestes condicions d’explotació, poden desaparèixer...”

“Les comunitats indígenes són meravelloses. T’ensenyen valors grandíssims”

7

• Parla’ns dels projectes que recolza Mans Unides a Cubal• A Angola la crisi alimentària va ser molt greu el 2008. Em vaig posar en contacte amb Mans Unides per explicar la situa-ció que estàvem vivint aquí a l’hospital. Em van animar a preparar un projecte d’emergència i el van aprovar ràpida-ment. Mans unides ens ha ajudat i ajuda molt. Ara està finançant l’ampliació del pavelló de pediatria. També ha finançat programes per als nens orfes del barri de Sant Josep de Cubal.• El 12 de gener del 2010 un devasta-dor terratrèmol va sumir a la població de Port-au-Prince en la tragèdia. Veu-re les imatges de desolació per televi-sió, va fer que decidís el teu següent destí?• Vaig arribar a Port-au-Prince quatre mesos després del terratrèmol, però tot seguia com en el moment de la tragèdia. Era un caos. Rostres, cases... tot estava destruït. Militars per tot arreu, gent inten-tant trobar alguna cosa que els pogués servir entre la runa...

També hi havia una picaresca que si no es veu no es creu. Al cap de pocs dies de la meva arribada, per exemple, em vaig trobar a una dona venent ga-letes de fang als nens. Quan veia els nens amb la boca ta-cada de fang, em rebel•lava. Aquella pobra dona estava provocant inconscientment malalties amb aquesta venda de galetes de fang. En lloc de dignificar les persones, les feia més vulnerables.

Vaig estar com a voluntària amb les germanes dominiques. I vaig tornar a demanar ajuda a Mans Unides. Vaig elaborar un

projecte d’emergència per als nens que patien desnutrició. Això ens va permetre iniciar els tractaments als nens que pati-en una desnutrició severa.

Jo sempre dic que el llenguatge de l’amor és el que millor entén la gent. Qui ens veia sabia que no anàvem a aprofi-tar-nos de la situació sinó a estar amb ells. No fèiem grans coses. Jo crec que vaig perdre el temps meravellosament: el que aquí es feia en una hora allà es feia en 48 hores. Va ser un temps en què vaig aprendre a conviure amb el dolor.• Ana Monserrat viu actualment a Pamplona, on treballa com a profes-sora de religió en un col•legi. Però el que més l’omple és el seu treball amb col·lectius marginats de gitanos, im-migrants i presos...• Quan un vol canviar el món ho pot can-viar des d’allà on està. Com puc ajudar a la dona gitana? Puc ajudar-la a pujar la seva autoestima i conscienciar-la perquè no estigui sempre depenent de serveis socials, perquè ella mateixa sigui l’agent de la seva pròpia promoció. Ho fem a

través d’uns tallers ocupacionals impul-sats per Càritas. En aquests tallers hem aconseguit crear un ambient de formació i de convivència.

En aquests moments estem treballant amb 37 famílies gitanes. A mi em diuen la Majarí i és molt bonic intentar aju-dar-los a tirar endavant. També ha estat molt gratificant aprendre a viure prop d’ells, conèixer la seva cultura, la seva manera de situar-se en la vida, aprendre alguna cosa de la seva llengua... Les tinc ficades al cor.

Treballo també en acollida de Càritas, amb immigrants. I faig de voluntària a la presó. Aquests col•lectius de risc, aquests col•lectius marginats, m’han ensenyat molt. He après a conviure, a fer-me ciutadana del món. Relacionar-te amb immigrants, amb gitanos, amb al-tres cultures, t’enriqueix. Tot això m’aju-

da a entendre que el món es pot canviar des d’aquest petit racó en el qual tu hi treballes.• Però no amagues les ganes de fer les maletes i tornar al sud...• Si em diguessin que tornés a Haití, agafaria els estris ara mateix i me n’ani-ria cap allà. Malgrat els anys transcorre-guts des del terratrèmol, necessiten més que mai mans senzilles com les nostres, disposades a acompanyar-los, disposa-des a ser-hi amb ells.

Haití és un país que no té gairebé res. El terratrèmol d’Haití no va començar l’any 2010. Va començar molt abans. És el país més pobre d’Amèrica Llatina, un país controlat per Estats Units, on la gent té por de parlar. Són països tan maltrac-tats que al final callen.

“A Haití em vaig trobar una dona venent galetes de fang als nens”

“Quan un vol canviar el món ho pot canviar des d’allà on està”

“Relacionar-te amb immigrants, amb gitanos, amb altres cultures, t’enriqueix”

ProjectesCatalunya i Balears2014

24projectes

educatius

5projectes

agricoles

9projectes

sanitaris

8projectes

socials

9projectes

dona

,

8

projectes

GIRONA ♥ ÀFRICABenín - Girona. Accés a l’aigua potable en quatre pobles.Benín - Girona. Construcció de mòduls d’aules, latrines i laboratori.Kenya - Girona. Ampliació de serveis sanitaris per a centre de salut.Mauritània - Girona. Construcció d’un pou a camp.Togo - Girona. Ampliació: c onstrucció d’un edifici de 3 aules per a segon cicle educatiu.Togo - Girona. Dotació d’aigua potable a 18 localitats.

MALLORCA ♥ ÀFRICAKenya - Mallorca. Construcció i equipament de 4 aules en escola de primària.

EIVISSA ♥ ÀFRICASierra Leone - Eivissa. Construcció escola infantil.

SOLSONA ♥ ÀFRICAEtiòpia - Solsona. Ampli-ació: formació professional i reintegració laboral de persones discapacitades.R.D.Congo - Solsona. Escola maternal i primària.

BARCELONA ♥ AMÈRICA LLATINAColòmbia - Barcelona. Enfortiment organitzatiu per a la defensa i permanència en el territori de les dones camperoles. Gelida. El Salvador - Barcelona. Millora de l’hàbitat per combatre el mal de Chagas. Aj. Vilafranca del Penedès, Aj. Vilanova i la GeltrúEl Salvador - Barcelona. Promoció de l’autonomia de les dones de municipis. Aj. SabadellEquador - Barcelona. Desenvolupament de sistemes productius i comercials en comunitats camperoles. Aj. Sant Sadurní d’AnoiaGuatemala - Barcelona. Programa d’educació i capacitació tècnica professional per a joves de zones rurals.Guatemala - Barcelona. Enfortiment de mètodes sostenibles de producció agropecuària al corredor sec. Aj. Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia. Guatemala - Barcelona. Programa de millora de la salut materna i infantil en 12 comunitats indígenes. SabadellGuatemala - Barcelona. Millorar la seguretat alimentària i la defensa del territori de comunitats indígenes. CapraboHaití - Barcelona. Rehabilitació nutricional de menors de 5 anys. DKVHondures - Barcelona. Desenvolupament productiu social de dones camperoles i urbanomarginals. Associació de Voluntaris de La CaixaNicaragua - Barcelona. Enfortiment de la xarxa de salut comunitària. Vallès OrientalPerú - Barcelona. Enfortiment de la capacitat de producció de làctics en comunitats rurals andines. Terrassa

GIRONA ♥ AMÈRICA LLATINAEl Salvador - Girona. Enfortiment i diver-sificació de la producció.

TARRAGONA ♥ AMÈRICA LLATINAMèxic - Tarragona. Impuls a iniciatives productives en comuni-tats indígenes.

Les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears han donat suport a 55 projectes de desenvolupament durant l’any 2014. Per continents, Catalunya i Balears han finançat 22 projectes a l’Àfrica, 15 a Amèrica Llatina i 18 a Àsia. Aquests projectes han millorat les condicions de vida de centenars de milers de persones desfavorides. 24 d’aquest projectes s’han centrat en l’educació, 9 en la salut i 5 en l’agricultura. També hem recolçat 8 projectes de promoció social i 9 projectes específics de promoció de la dona. En aquesta página es llisten tots aquests projectes de desenvolupament del 2014 per continents i per delegació. Dóna suport al nous projectes de desenvolupament de Mans Unides en el 2015. Tu pots fer que es converteixin en realitat amb el teu donatiu. Ajuda’ns a fer realitat el somni de contribuir a fer un món millor.

URGELL ♥ AMÈRICA LLATINAHaití - Urgell. Ampliació de l’escola Immaculada Concepció.

MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espaial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.

9

BARCELONA ♥ ÀFRICAEtiòpia - Barcelona. Ampliació de col·legi de primària.Ghana - Barcelona. Construcció d’una escola de primària de sis aules amb instal•lacions sanitàries. GMVMadagascar - Barcelona. Construcció d’aula informàtica i sala polivalent. Saba-dell. Madagascar - Barcelona. Rehabilitació d’una escola maternal. Fundación Jesús SerraSenegal - Barcelona. Construcció de 3 aules per al primer cicle de secundària i d’un bloc de serveis higiènics. Mataró. Togo - Barcelona. Dotació d’aigua potable a 18 localitats. Aj. Cardedeu, Aj. Granollers, Aj. Llinars del Vallès, Aj. La Garriga, Aj. Parets del Vallès, Campanya de l’ampolla de Vilafranca del PenedèsUganda - Barcelona. Construcció d’un dipòsit subterrani i de conduccións d’aigua en una escola de secundària. Sabadell.

TORTOSA ♥ ÀFRICAAngola - Tortosa. Construcció d’aules i sanitaris en escola rural.Ghana - Tortosa. Construcció d’una escola de primària de 6 aulesGhana - Tortosa. Construcció i equipament d’una escola primària en una zona rural.

TARRAGONA ♥ ÀFRICA Benín - Tarragona. Equipament d’una sala d’informàtica ciber.

BARCELONA ♥ ÀSIAÍndia - Barcelona. Equipació sanitària per hospital. Funda-ción Jesús SerraÍndia - Barcelona. Programa integral de desenvolupament rural. Índia - Barcelona. Programa sanitari integral per aborígens.. Cerdanyola del Vallès, Ripollet.

EIVISSA ♥ ÀSIAÍndia - Eivissa. Capacitació i formació de dones. Índia - Eivissa. Construcció de escola primària rural.

GIRONA ♥ ÀSIAÍndia - Girona. Promoció de cria de bestiar en famílies desfavorides de la zona rural.

SOLSONA ♥ ÀSIAÍndia - Solsona. Construcció d’una llar per a nenes de pares amb SIDA. Índia - Solsona. Programa integral de desenvo-lupament rural comunitari. Índia - Solsona. Vehicle escolar per centre de nens discapacitats.

TORTOSA ♥ ÀSIAÍndia - Tortosa. Reducció de la taxa de mortalitat materno-infantil a 30 pobles.. Benicarló.

VIC ♥ ÀSIAÍndia - Vic. Ampliació de programa sanitari integral. Índia - Vic. Programa de formació de joves tribals.

LLEIDA♥ ÀSIAÍndia ♥ Lleida. Educació no formal i desenvo-lupament comunitari.

LLEIDA ♥ ÀSIAÍndia - Lleida. Ampliació d’escola de primària. Índia - Lleida. Programa d’educació no formal, organit-zació comunitària i educació en salut.

TARRAGONA ♥ ÀSIAÍndia - Tarragona. Construcció de 4 aules per a escola secundària. Índia - Tarragona. Construcció d’un internat per a nens.

URGELL ♥ ÀFRICAMadagascar - Urgell. Escola d’informàtica.

URGELL♥ ÀSIAÍndia - Urgell. Reconstrucció d’una escola de primària.

MENORCA ♥ ÀSIAÍndia - Menorca. Construcció de primera i sego-

na planta d’un centre de formació tècnica.

10

projectes

Dades financeres auditades del 2013Catalunya i Balears

DELEGACIÓ RECAPTACIÓBarcelona 1.993.438,30 Eivissa 168.610,00 Girona 282.790,77 Lleida 102.660,63 Menorca 120.936,00 Mallorca 305.631,00 Urgell 62.406,24 Solsona 282.773,73 Tarragona 330.298,52 Tortosa 188.207,53 Vic 169.305,84 Total 4.007.058,56

AgraïmentLa feina que fem en fa-vor dels països més pobres seria impossi-ble sense els amics i col·laboradors de Mans Unides. Una llarga llis-ta de voluntaris, socis, donants individuals i col·lectius, empreses, bancs, comunitats reli-gioses, associacions i fundacions donen su-port a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especial-ment rellevant l’aporta-ció de col·legis i parrò-quies. A tots ells, moltes gràcies.

Memòria econòmica 2013

Segons les últimes xifres auditades, corresponents a l’exercici 2013, Mans Unides va recaptar a tota Es-

panya 44,2 milions d’euros i va finançar 601 projectes a 57 països.

A més, es va continuar recolzant pro-jectes d’anys anteriors, el que augmenta

la xifra fins a 920 projectes.Dels 44,2 milions d’euros recaptats, es

va destinar el 84,8% a Projectes de des-envolupament i el 5,8% a Projectes de Sensibilització.

D’aquests projectes es van beneficiar 3.086.912 persones de manera directa.

Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 271 a l’ Àfrica, 123 a Amèri-ca Llatina i 207 a Àsia i Oceania .

PROJECTES COFINANÇATS. Les fun-dacions, empreses i administracions públiques col•laboren amb Mans Uni-des en fer possible projectes agrí-

coles, educatius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Aquest, per exemple, és un projecte cofinançat amb la Fundació Jesús Serra.

Ajudem a rehabilitar una escola maternal a Betroka (Madagascar)

Aquest projecte, recolzat per la Fundació Jesús Serra, vol aconseguir

que els nens d’entre 3 i 5 anys, estudiants d’educació maternal, tinguin un bon edi-fici on estudiar. Els 200 nens d’aquest nivell d’estudis se-ran els beneficiaris directes, mentre que els seus familiars se-ran els indirectes.

Betroka és la prin-cipal ciutat d’Androy, la regió més al sud de Madagascar. És un lloc de difícil subsis-tència, amb un clima

extremadament sec, sem-pre assotat per forts vents. A més, només plou durant 3 o 4 setmanes a l’any i, quan suc-ceeix, ho fa a bots i barrals.

A l’escola de la zona hi estu-dien 1.350 alumnes, 200 dels quals estan inscrits en educa-ció maternal, dirigida als més petits de la casa. L’edifici data

del 1930 i presenta un avançat estat de deteri-orament, amb goteres per totes bandes i un sostre que amenaça de caure.

Ara, tenint en comp-te que els fonaments de l’edifici són fer-mes i que en estar mig metre per sobre del terra eviten les humitats, es vol re-habilitar i no recons-

truir-lo. Es canviaran els ter-rats, les portes, les finestres i es pintarà tot de nou. També s’edificaran noves latrines i un aljub per recollir l’aigua de la pluja.

10,4%89,6%Fons privats

Fons publics

Ingressos5,8 %

7,4 %2,0 %

84,8 %projectes de

SensibilitzacióAdministració

Promoció i captació de recursos

desenvolupament

Aplicacio dels ingressosFinal

itats

de

Man

s U

nide

s

11

testimoni

“Hi ha viatges dels quals mai no tornes ”

Iñaki Alegria

No saps per què, però hi ha llocs que t’arriben a l’ànima i omplen la teva vida per sempre. El somriure de

Ruziya, de la seva mare Abusha, a l’hos-pital de Gambo d’Etiòpia... El renéixer de Ermelinda a l’hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal... Tornant el somriure i la infància robada a aquests nens, aquí he sentit que havia d’estar, aquí m’he sentit.

Cada vegada que penso en els meus dies a Etiòpia i Angola, un calfred recorre el meu cos. He de tornar.

Me’n vaig anar d’Etiòpia conscient que havia de finalitzar els meus estudis de pediatria a Barcelona. Si realment volia fer tot el possible per Ruziya, Firaol, De-jene... calia formar-me més. Així doncs vaig tornar a Barcelona i vaig finalitzar la meva formació en pediatria a l’Hospital General de Granollers, prop de Barcelo-na. Després vaig tenir ocasió de millorar la meva formació en pediatria tropical fent una estada a l’hospital Nossa Sen-hora da Paz a Angola des d’on he anat compartint les meves reflexions cada di-jous amb tots vosaltres.

Ara ens arriben notícies de que l’Hos-pital de Gambo a Etiòpia precisa diners i voluntaris per mantenir l’activitat que estava realitzant. Ara ha arribat el mo-ment de tornar a Gambo i donar-ho tot per Gambo. Recordo les cares de nens i nenes de Gambo... Com el renaixement de Ruziya... Ara no podem deixar de di-buixar somriures com les de Ruziya...

Ermelinda

Ermelinda és una nena de dos mesos de vida que arriba a l'hospital en braços de la mare, sense for-ces per aguantar-se dreta. Ens mira un segon per

després tornar a perdre la mirada. És com si estigués cansada de fixar la mirada. Com si la seva curta edat ja hagués vist i viscut massa patiment. La seva mirada està enfonsada en els seus ulls enfonsats. Són signes de deshidratació greu. La mare ens ho corrobora en dir-nos que no para de vomitar i de fer la femta líquida com l'aigua. Està greument malalta... Aguaita la mort... Però el seu cor batega, segueix bategant, vol viure…

Intentem canalitzar una vena per poder administrar el líquid que necessita, però no hi ha manera. Les venes estan gairebé buides. Poca sang li corre ja per les ve-nes. Però no ens podem demorar. La mirada es va apa-gant. Ja no ens mira, ni a nosaltres ni a ningú. Ja no pot ni parpellejar. Té la mirada entreoberta sense mirar...

La brillantor de la pupil·la es va apagant... La seva respiració es torna més feble i superficial... Ausculto amb el fonendoscopi el seu cor... Batega. Però batega a poc a poc... Massa a poc a poc... S'està apagant... Necessita rebre líquids... Per la boca no és posible, doncs està inconscient... No aconseguim accés a les venes...

Ens queda l'última opció: accedir directament a l'os. Punxar en la mèdula òssia és l'única possibilitat per administrar el líquid que necessita. No disposem d'agu-lles especials per realitzar aquesta punció intraòssia de les que existeixen a Es-panya. Però es pot fer amb les agulles que s'utilitzen per a la punció lumbar. I d'aquestes sí que en tenim. Agafem una. Palpem el punt d'inserció: la cama, per sota del genoll. Subjectem l'agulla amb força i la introduïm. Notem la superfície òssia però rellisca sense poder perforar... Opció fallida. Ermelinda ni s'ha mogut. De la seva boca immòbil no ha sortit ni un plor de dolor, ni una ganyota... I sens dubte aquesta tècnica és dolorosa...

Ens queda l'última opció: l'altra cama. Busquem la mateixa zona: l'altiplà tibial, la cara interna. Subjectem l'agulla amb força i la introduïm. Notem una resistència, premem, girem l'agulla sobre el mateix eix a manera de cargol. Finalment hem aconseguit vèncer la resistència: estem dins de l'os. Per comprovar-ho, connec-tem una xeringa i aspirem. Surt sang. Aconseguit!

Comencem a introduir líquids i líquids a força de sèrum, resant perquè es re-cuperi... La freqüència del batec del cor a poc a poc comença a augmentar. La respiració es va tornant més vigorosa. A poc a poc, Ermelinda està tornant a la vida. Al cap d'una hora fixa la mirada en nosaltres. Ens està mirant. Sens dubte està millorant. Comença a realitzar lleugers moviments amb braços i cames. Mira al seu entorn. Troba la seva mare. Està revivint!

Ara que té més líquid a les venes tornem a intentar canalitzar una vena i ho con-seguim. Ermelinda. Vam pensar que se'ns moria davant nostre sense poder fer res... Gràcies a Déu, va reviure i ara està en braços de la seva mare, mirant a la seva mare i somrient... Ermelinda ha tornat a néixer. - Has ressuscitat l’Ermelinda - em diu la mare -. Era morta i ha tornat a néixer. - Jo no he fet res especial ni di-ferent al que hagués fet qualsevol altra persona. Jo no l'he ressuscitada. És el seu cor que volia viure. Encara no havia arribat la seva hora. Només Déu ho sabia.

Iñaki Alegria• Cada dijous, L'Iñaki comparteix les seves reflexions i experiències de voluntariat a l'Àfrica al Facebook de Mans Unides. Segueix-nos: facebook.com/mansunides

Reflexions i experiències d’un jove pediatra voluntari

12

delegacions

Assemblea anualSolsona. Totes les delegacions del Bisbat es van re-

unir per portar a terme l’assemblea anual i donar el

tret de sortida a la campanya 2014. El Vicari General

del Bisbat, Monsenyor Joan Casals, també va ser-hi

present.

Dinar benèficEivissa. Emmarcat a

les Festes de Sant Ra-fel, de la localitat de

Sant Antoni de Port-many, va organitzar un

dinar solidari en benefici

de Mans Unides. L’acte

es va celebrar al Bar El

Cruce, local amb molta

solera.

Viatge de formacióGirona. Una voluntària de la delegació, l’Assumpció, va estar 10 dies a la regió de Maharastra, a l’Índia. Allà va poder visitar 12 projectes que la nostra ONG està duent a terme a la zona i comprovar de primera mà la difícil situació de la gent més desfa-vorida.

Marxa de la solidaritatTarragona. Prop de 1.000 joves estudiants de secun-dària van participar en la caminada solidària, que ja ha arribat a la seva 20a edició. Van ser 15 quilòmetres de solidaritat, que van permetre recaptar fons per un projec-te educatiu a Limdapura (Índia).

Cinema compromèsBarcelona. Va estre-

nar la pel•lícula de

Josep Lluís Penadès

“La Missió Tseltal” als

Cinemes Girona, en

una sala plena a ves-

sar. El documental

està produït per Mans

Unides i acumula gai-

rebé mig miler d’es-

pectadors.

Manifestació contra la famTortosa. L’equip de

Sant Carles de la Ràpi-ta va manifestar-se pels

principals carrers de la

ciutat rapitenca per de-nunciar la fam que hi ha

a tot el món. L’acte va

finalitzar amb un festival

solidari, que va servir

per recaptar fons.

Caminada solidàriaSabadell. Va organitzar la Marxa de la Solidaritat, que en-

guany celebra el seu 27è aniversari. Tot i que el temps no

va afavorir, 120 persones es van reunir per fer un recorre-

gut pels rodals de la ciutat vallesana.

Hugo Pérez

13

Concert contra la fam Lleida. Va omplir de pú-blic la Plaça Paeria amb el tradicional concert de corals “Cantem contra la fam”. 10 agrupacions de cant lleidatanes van posar veu i música a la lluita a favor dels més desprote-gits.

Arrossada solidàriaVallès Oriental. Més d’una cinquantena de persones van assistir a la tradicional Arrossada Solidària de Llinars del Vallès, que se celebra dins de la Mostra d’Entitats. Els be-neficis es van destinar a un projecte sanitari a Nicaragua.

Market solidariTerrassa. Va organit-zar, a la Plaça Vella, el seu primer Market Soli-dari. Hi havia 30 para-des de productes molt diversos amb preus especials per l’ocasió. Hi va haver música amenitzant la jornada i degustacions solidà-ries.

Conferència missioneraUrgell. Maria-Núria Solà, missionera carmelita que porta 24 anys a l’Àfrica (Gabon i Congo), va anar a Puigcerdà, La Seu d’Urgell i Balaguer a explicar les seves vivències. Els diferents au-ditoris es van omplir de gent interessada en la seva experiència vital.

14

Festival solidariVic. Les voluntàries de Sant Feliu de Codi-

nes van organitzar un festival benèfic on hi

col•laboren diverses entitats del poble. Al co-

mençament de l’acte, Mans Unides va explicar

la seva campanya i va presentar els projectes

de la delegació de Vic.

24 horesMallorca. Les 3 parrò-quies de Manacor van organitzar un acte que va consistir en la mar-xa de cinc grups, que van partir de diferents indrets de la ciutat, i que es van reunir a la plaça de Sa Bassa per promoure la sensibilitat envers els necessitats.

15 aniversariAbrera. El grup “Voluntarios

contra el Hambre” de la loca-

litat va celebrar els 15 anys

que porten col•laborant amb

Mans Unides organitzant

una exposició commemora-

tiva. Desenes de persones

la van visitar mentre va estar

oberta.

Maó + FlorsMenorca. Va participar, un any més, a la festa Maó+Flors. En aquest cas, van ambi-entar i decorar la rectoria de Santa Maria, un edifici del segle XVIII. Donat l’èxit, l’han mantingut així durant tot l’any per turistes i escoles, generant donatius per l’ONG.

15

BARCELONA. 934 877 878bcn@mansunides.orgbarcelona.mansunides.orgCerdanyola del Vallès. 936 910 339Gelida. 937 791 182Mataró. 937 904 033Ripollet. 936 921 579Sabadell. 937 459 430mansunidessbd.wordpress.com Sant Sadurní d’Anoia. 938 913 160Terrassa. 937 836 520Vallès Oriental. 938 706 249www.mansunidesvor.orgVilafranca del Penedès. 938 902 317Vilanova i la Geltrú. 938 155 044fmansunides.entitatsvilanova.cat

GIRONA. 972 200 525girona@mansunides.orggirona.mansunides.orgBanyoles. 972 575 656Calella de la Costa. 937 623 508Figueres. 972 674 343Malgrat de Mar. 937 653 169Olot. 620 919 121Palamós. 972 317 800Santa Coloma de Farners. 972 840 503

LLEIDA. 973 269 104lleida@mansunides.orglleida.mansunides.orgAlbatarrec. 973 720 051Alguaire. 973 756 631Almacellas. 974 339 003Alpicat. 973 736 602Artesa de Lleida. 973 167 605Bell-lloc. 973 560 172Borges Blanques. 973 142 158

Juncosa. 973 128 108Juneda. 973 150 113Montoliu. 973 720 289Rosselló. 973 730 138Torres de Segre. 973 796 06

TARRAGONA. 977 244 078tarragona@mansunides.orgtarragona.mansunides.orgAlt Camp. 977 612 480Baix Penedès. 977 661 240Cambrils. 977 793 622Conca de Barberà. 636 774 468Reus. 977 312 023Salou. 669 543 436Urgell-Garrigues. 973 330 172

TORTOSA. 977 511 428tortosa@manosunidas.orgtortosa.mansunides.orgAlcalà de Xivert. 964 410 563Alcanar. 615 341 189Amposta. 670 015 865www.mansunidesamposta.blogspot.comAscó. 977 405 107 Benicarló. 964 473 214www.benicarlo.org.esBenissanet. 977 407 055Camarles. 659 474 218Deltebre. 977 489 003El Perelló. 977 490 022Flix. 977 411 151Gandesa. 977 420 171L’Ampolla. 977 460 116La Sénia. 977 570 119Móra d’Ebre. 977 402 684Móra La Nova. 977 402 524Morella. 964 160 054

Roquetes. 977 501 020Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845Sant Jordi. 977 721 097Santa Bàrbara. 977 718 117Tivissa. 977 418 092Ulldecona. 977 720 145

SOLSONA. 973 320 183solsona@mansunides.orgsolsona.mansunides.orgAnglesola. 973 308 202Baga. 938 244 365Balsareny. 938 396 695Bellpuig. 973 320 183Berga. 938 213 714Cardona. 938 691 161Casserres. 938 234 056Cervera. 973 530 044El Palau d’Anglesola. 973 601 890Gironella. 938 251 549Golmés. 973 603 023Mollerussa. 973 710 694Navàs. 938 223 098Ogern. 973 462 763Puig-Reig. 938 290 369Solsona. 973 480 208Súria. 938 695 833Tàrrega. 973 312 226Torà. 973 473 080Verdú. 973 348 101Vilanova de Bellpuig. 973 324 366Vila-Sana. 973 601 997

URGELL. 00 376 325 883 / 973 351 266 urgell@mansunides.orgurgell.mansunides.org

Balaguer. 973 445 966La Seu d’Urgell. 973 351 923Puigcerdà. 972 880 507

VIC. 938 861 555vic@mansunides.orgvic.mansunides.orgArtés. 938 305 479Campdevànol. 972 730 791Castellterçol. 938 668 653Centelles. 938 811 435Centelles –grup jove-. 938 812 831Igualada. 938 033 120Manlleu. 938 511 021Manresa. 938 733 590Moià. 938 208 365Prats de Lluçanès. 938 560 654Ripoll. 972 700 083

Sallent. 938 370 462Sant Boi de Lluçanès. 938 578 149Sant Feliu de Codines. 938 660 342Sant Julià de Vilatorta. 938 122 386Sant Quirze de Besora. 938 550 199Santa Eulàlia de Riuprimer. 938 830 110 BALEARSEIVISSA. 971 312 774ibiza@manosunidas.orgeivissa.mansunides.orgMALLORCA. 971 718 911mallorca@manosunidas.orgmallorca.mansunides.orgMENORCA. 971 36 99 36menorca@manosunidas.orgmenorca.mansunides.org

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

segueix-nos a Internetwe

b

face

book

twitt

er

clip

met

ratg

es

FB ed

ucac

ió

tw ed

ucac

ió

Goog

le +

yout

ube

Flick

r

www.facebook.com/mansunides www.twitter.com/mansunides

www.clipmetrajesmanosunidas.org facebook.com/recursoseducatius twitter.com/recursosedu

https://plus.google.com/+MansunidesOrgONG www.youtube.com/mansunides www.flickr.com/photos/mansunides/

www.mansunides.org

Fes-te’n soci | Col·labora | www.mansunides.org | 93 487 78 78

Ajuda araEnvia Mans Unides

al 28014Donatiu: 1,2 €* - Col·laboren:Movistar · Vodafone · Orange · Yoigo · Euskaltel

*El cost del missatge (1,20 €) es destina íntegrament a Mans Unides. Operat per Altiria TIC, www.altiria.com i l’Associació Espanyola de Fundraising, www.efundraisin.org, núm d’atenció al client 902 00 28 98, apt. de correu 36.059 - 28080 Madrid.