materials d’educaciÓ en valors infantil - mans unides · fitxa 8. súper pepo. ... mans unides...

infantil MATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS

Assolir l’Educació Primària Universal

Objectiu nº 2 dels OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

2

HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn llaa rreeaalliittzzaacciióó dd''aaqquueesstt mmaatteerriiaall

Elaboració:Departament d’Educació; amb la col·laboració d’Adolfo Arranz (il·lustracions) i Mª ÁngelesFerrándiz (text d’“El conte del meu cosí Xavier”)

Disseny:Departament de Comunicació

Fotografies:Arxiu de Mans Unides

Edita:Mans Unides

Imprimeix:Libecrom, S.A.D.L. MU-1142-2006

3

● Presentació: Materials d’Infantil

● Documentació

● Activitats

◗ 11.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DD’’““EELL CCOONNCCEEPPTTEE DDEE MMII MMAATTEEIIXX””

FFiittxxaa 11.. QQuuee bbéé ffaass......!! Valoració dels altres.

FFiittxxaa 22.. CCoomm ssii...... Activitat per treballar el cos i les seves sensacions.

FFiittxxaa 33.. JJoo ssóócc.. Valoració d’un mateix i de les diferències amb els altres.

FFiittxxaa 44.. EEll ccoonnttee ddeell mmeeuu ccoossíí XXaavviieerr.. Lectura de valoració d’un mateix.

RReefflleexxiióó ppeerr aa mmaarreess,, ppaarreess,, eedduuccaaddoorreess ii eedduuccaaddoorrss..

◗ 22.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE ““CCOONNEECC II EEXXPPRREESSSSOO LLEESS MMEEVVEESS EEMMOOCCIIOONNSS””

FFiittxxaa 55.. CCoonnttrroolloo lleess mmeevveess eemmoocciioonnss.. Activitat per aprendre a controlar les emocions.

FFiittxxaa 66.. EEllss mmeeuuss sseennttiimmeennttss,, eellss tteeuuss sseennttiimmeennttss,, eellss nnoossttrreess sseennttiimmeennttss.. Activitat per a l’aprenentatge d’emocions en un grup gran.


◗ 33.. AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE ““SSOOMM UUNN GGRRUUPP””

FFiittxxaa 77.. FFoorrmmeemm uunn ggrruupp.. Activitat per aprendre a controlar les emocions.

FFiittxxaa 88.. SSúúppeerr PPeeppoo.. Lectura per assentar la idea de pertinença a un grup.


● Annex Pòsters i quadern amb lectures

““SSúúppeerr PPeeppoo””..““EEll ccoonnttee ddeell mmeeuu ccoossíí XXaavviieerr””..

Índex ÍND

EX

5

Materials d’Infantil:Presentació

Benvolgut/da mestre/a:

Durant els pròxims anys, Mans Unides abordarà en les seves campanyes el tema dels OObbjjeeccttiiuuss ddeeDDeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeell MMiill··lleennnnii, i a les vostres mans teniu els primers materials educatius sobreaquest tema.

Juntament amb el finançament de projectes de desenvolupament, l'altre fi de Mans Unides ésl'educació per al desenvolupament, amb la qual tractem de formar i informar la societat del nostrepaís i els seus diferents col·lectius, sobre la necessitat d'implicar-nos amb els països menys afavoritsde la Terra, els denominats segons la terminologia del PNUD (Programa de les Nacions Unides per alDesenvolupament) “països de desenvolupament humà baix”. I com a part d'això, els nostres materialseducatius han estat sempre orientats a l'educació per al desenvolupament.

En els materials d’Infantil d'aquest any, hem adaptat el tema propi de la campanya a l’edat dels nensi nenes a qui va adreçat i posem un major accent a promoure l’expressió i el desenvolupament delssentiments i les emocions en l’acció educativa.

Enfoquem l’Objectiu del Mil·lenni d’assolir l’educacio primària universal, a contribuir, en una societaton la majoria dels nens i nenes van a escola des dels tres anys d’edat, a una major educació en lainteligència emocional. La idea és educar en les emocions com a pas previ a l’educació per aldesenvolupament.

OObbjjeeccttiiuuss ggeenneerraallss ddeellss mmaatteerriiaallss eedduuccaattiiuuss

● Donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), aquest any enconcret, l'objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primària universal”.

● Ser conscients de la importància que té l’educació en els sentiments en la vida de les persones.

● Treballar una sèrie de sentiments i valors importants, des de la primera infància, per a lesnostres vides.

● Afavorir la comunicació entre els nens i el treball en grup.

CCoonnttiinngguuttss

● La campanya mundial per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per al2015.

● L'educació en les emocions com a valor essencial per a les persones.

● Els valors d'esforç, constància i responsabilitat.

OOrrggaanniittzzaacciióó ddee lleess ffiittxxeess

Les activitats d’infantil estan organitzades en tres eixos d’activitats amb continguts seqüencials:● EEll ccoonncceeppttee ddee mmii mmaatteeiixx ● CCoonneecc ii eexxpprreessssoo lleess mmeevveess eemmoocciioonnss ● SSoomm uunn ggrruupp

PR

ESEN

TACIÓ

6

Al final de cada eix d’activitats, hem incorporat “reflexions per a mares,pares, educadores i educadors” per tal d’ajudar en l’acompanyament delcreixement dels nens i nenes.

Sovint trobarem comentaris ja coneguts, altres, en canvi, aportaran unenfocament diferent. El fi és sumar un granet més de sorra permantenir sempre viva la nostra motivació i implicar les famílies en lamarxa de l’aprenentatge.

Proposem fotocopiar les reflexions per tal que els nens i nenes lesduguin a casa, dins un sobre -que cada nen s’encarregarà de decorar-on hi hagi escrit el seu nom o el de qui el rebrà

BBiibblliiooggrraaffiiaa ccoonnssuullttaaddaa ppeerr aa llaa rreeddaacccciióó dd’’aaqquueessttss mmaatteerriiaallss

● Instituto Peruano de Ed. en Derechos Humanos, ¿Cómo abordar los sentimientos expresados por niñas y niños? Guía Metodológica.

● Santillana, “La Escalera Mágica“, Cuadernos de Ed. Infantil. Varios números.● Antonio Vallés Arándiga, “Siendo Inteligente con las Emociones”, Colecc. Atención a

la Diversidad, Promolibro Valencia 1999.● Educación Infantil -Temas transversales- Ministerio de Ed. y Ciencia. “Ed. Moral y para la Paz” 1992.

15

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OBJECTIUS ● Afavorir l’expressió de les pròpies habilitats.

● Aprendre a valorar el que fan els altres.

● Fomentar el valor de la constància en els nostres actes.

MATERIALS ● Un titella i una carta. Presentar-los ficats en una bossa.

● El text de la carta, que pot ser:

“Hola nens, em dic…, bé, encara no tinc nom perquè espero que vosaltres me’l poseu. Estic aquí perxerrar amb vosaltres i per ensenyar-vos un munt de coses. M'agrada que em tractin amb afecte, queem contin coses i sobretot, veure els nens i nenes mostrar les seves habilitats“.

DESENVOLUPAMENT ● Abans que arribin els nens, posar la bossa en un lloc visible de la classe. No se'ls comenta res als

nens quan entren a l’aula. Quan algun d'ells pregunti per aquesta bossa, respondre que no se sapquè hi ha dins i invitar-lo que l'obri.

● Quan ho hagin descobert, demanar als nens que s'asseguin en cercle i llegir-los la carta. Acontinuació, buscar entre tots, un nom per al nino. Quan aquest tingui un nom saludarà -manejat pel mestre/a- d'un a un tots els nens i nenes, que li hauran de dir els seus noms.

● El nino dirà que sap fer moltes coses, però que el que més li agrada és veure les que fan bé elsaltres i dir-los, què bé fas… (el que sigui)!

● Per mostrar-ho, el nino farà una sèrie de coses, i cada cop que faci alguna cosa bé, l’aplaudeixen ili diuen, què bé fas…!

● A continuació, invitarà cada nen a explicar com realitza de bé alguna activitat concreta,intentant demanar a cadascun d'ells alguna conducta que li surti molt bé i de la que pugui sortirairós. Quan ho facin, els altres aplaudiran i diran: (nom) què bé fas… ( el que sigui)!.

FITXA 1

Que bé fas…!

● IIccoonnaa rreepprreesseennttaattiivvaaddee ll’’OObbjjeeccttiiuu ddee DDeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeell MMiill··lleennnnii

NNúúmmeerroo ddee ffiittxxaa ●

Els objectius que esplantegen amb

cadascuna de lesactivitats

●

Activitat explicada pas a pas

●

TTííttooll ●

7

DO

CU

MEN

TACIÓ

DocumentacióEls Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Des d'alguns organismes internacionals i ONG, s’ha estat treballant durant molts anys intentantaconseguir eradicar la pobresa i les seves conseqüències. Per desgràcia es constata que la pobresa nosols no disminueix sinó que al llarg dels anys 80 i 90 del passat segle, ha augmentat el nombre d'éssershumans que la pateixen, molts d'ells en condicions extremes.

Davant la magnitud d’aquest problema, a la denominada "Cimera del Mil·lenni", celebrada l'any 2000sota els auspicis de l'ONU, 191 estats membres de les Nacions Unides, van subscriure la Declaració delMil·lenni1. Els compromisos assumits es van plasmar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM a partir d'ara), la finalitat dels quals és aconseguir per al 2015 una sèrie de fites que reflecteixendiversos aspectes fonamentals del desenvolupament humà sostenible.

Són vuit objectius la consecució dels quals significarà una reducció important de la pobresa i bonapart de les xacres associades amb el subdesenvolupament, al mateix temps que farà possible laconstrucció d’un ordre internacional més equitatiu i just per a la vida de tots els éssers humans, si béés cert que la seva consecució només suposa assolir uns mínims a partir dels quals cal continuaravançant.

Per valorar el grau en què es van aconseguint, cadascun dels objectius està concretat en unes metesespecífiques; metes per a les quals s'han definit uns indicadors o valors guia, objectivamentverificables que facilitin la tasca d'avaluar-ne el grau de consecució.

Si bé els ODM són un compromís de totes les nacions, la realitat no demostra necessàriament això, ide fet, al llarg de la primera revisió de resultats en el 2005, es va veure que la consecució dels ODMestà sent més lenta del que cabria esperar, i els indicadors no donen motius per ser optimistes endiversos dels objectius i en diverses de les zones del món. Així per exemple, als països dedesenvolupament humà baix de l’Àfrica subsahariana, de continuar així les coses, fins ben entrat els.XXII no s'aconseguiria l'objectiu de l'educació primària universal o la reducció de la mortalitatinfantil en 2/3.

És necessari aprofundir i sensibilitzar-se més intensament en la importància que tenen els ODM comuna oportunitat única i possible de reduir de manera important la pobresa a nivell global. Segonsl'Informe de Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, podem afirmar quela humanitat compta amb els mitjans necessaris per aconseguir que tots els països puguin sortir de lapobresa extrema. Queda aprofitar aquests mitjans i no deixar de reflexionar "sobre el cost de deixarpassar aquesta oportunitat: es perdran milions de vides humanes que podrien haver-se salvat, esnegaran moltes llibertats que podrien haver-se aconseguit, i viurem en un món més perillós iinestable“ (Kofi Annan).

Mans Unides té com a fi la primacia de l’ésser humà i el seu desenvolupament integral, ja que no éspossible construir cap projecte polític, econòmic, cultural o social si no anteposem com a base èticacomuna la dignitat de la persona. I els ODM estan centrats en les persones, no en indicadorseconòmics o plans de desenvolupament industrial. Aquesta és la raó principal per la qual a MansUnides els veiem doblement interessants i dedicarem tots aquests anys, fins al 2015, a aprofundir-hi.

1 Per llegir el text sencer, veure www.mansunides.org

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a1 dòlar per dia.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.

◗ Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin acabar el cicle completd’educació primària.

◗ Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l'educació primària isecundària, preferiblement per a l'any 2005, i en tots els nivellseducatius per a l’any 2015.

◗ Reduir en 2/3 parts la taxa de mortalitat dels infants menors de 5 anys.

◗ Reduir en 3/4 parts la taxa de mortalitat materna.

◗ Haver aturat i començat a reduir la propagació de la SIDA◗ Haver aturat i començat a reduir la incidència de la malària i altres

malalties greus.

◗ Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiquesi els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del mediambient.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés al'aigua potable.

◗ Millorar considerablement, per a l’any 2020, la vida de, com a mínim,100 milions d'habitants de barris marginals.

◗ Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basaten normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromísd'aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de lapobresa, a cada país i en l’àmbit internacional.

◗ Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Aixòinclou l'accés lliure d'aranzels i quotes per a les exportacions dels païsosmenys avançats, el programa millorat d'alleugeriment del deute delspaïsos pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficiali la concessió d'una assistència oficial per al desenvolupament mésgenerosa als països que hagin mostrat la seva determinació de reduir lapobresa.

◗ Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament senselitoral i dels petits estats insulars en desenvolupament.

◗ Afrontar de manera general els problemes del deute dels països endesenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per tal que eldeute sigui sostenible a llarg termini.

◗ En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicarestratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.

◗ En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés alsmedicaments essencials en els països en desenvolupament.

◗ En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitarels beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de lestecnologies de la informació i de les comunicacions.

OBJECTIUS PER AL 2015 METES

OOBBJJEECCTTIIUUSS DDEE DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT DDEELL MMIILL··LLEENNNNII

objectiu 11objectiu 22

objectiu 33objectiu 44objectiu 55

objectiu 66objectiu 77

objectiu 88

Eradicar la pobresaextrema i la fam

Assolir l'educacióprimària universal

Promoure la igualtatentre els gèneres il'autonomia de la dona

Reduir la mortalitatinfantil

Millorar la salut materna

Combatre la SIDA, lamalària i altres malalties

Garantir la sostenibilitatdel medi ambient

Fomentar una associaciómundial per aldesenvolupament

9

Des de Mans Unides, treballarem en les pròximes campanyes aquests Objectius en un ordre diferentde l'establert en la seva enunciació, que no implicava un ordre d'importància, ja que tots sónessencials. La raó d'aquest canvi d'ordre és la d'aprofitar diferents efemèrides que se succeiran en elspròxims anys, tal com constatem al quadre següent dels quatre primers objectius a treballar per MansUnides.

El primer any treballarem l'enunciat com a segon objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primàriauniversal“, perquè considerem que l'educació és un element fonamental per trencar el cercle de lapobresa que ofega molts éssers humans al món, i pensem que ha de ser tingut com un referent desdel principi.

"L'educació bàsica és el primer objectiu en un pla de desenvolupament. Perquè la fam de cultura noés menys depriment que la fam d'aliments… Saber llegir i escriure, adquirir una formació professional,és tant com tornar a trobar la confiança en un mateix, i la convicció que es pot progressarpersonalment juntament amb els altres…, l'alfabetització és per a l'home un factor primordiald'integració social i d'enriquiment personal, mentre per a la societat és un instrument privilegiat deprogrés econòmic i de desenvolupament".2

OObbjjeeccttiiuu EEdduuccaacciióó.. TToottss aa llaa ffiillaa!!

Molt sovint confonem l'educació amb l'adquisició de coneixements, i la superació de programesacadèmics amb l'obtenció de títols. Però educar és molt més que això, ja que suposa donar a lespersones eines que els permetin llaurar-se el seu propi camí en la vida. El saber es converteix així enfont de coneixement i també en la clau que ens permet obrir tota una sèrie de portes que es vantrobant a la vida, des de la recerca d'un treball fins a les atencions que podem dispensar als nostresfills. La finalitat i el sentit de l'educació és la dignitat de la persona que creix, es perfecciona i esconverteix així en protagonista del seu propi desenvolupament i del dels altres. Perquè l'home té eldret i el deure de desenvolupar-se íntegrament, en totes les facetes de la seva vida personal i social.D'aquesta dignitat flueixen els drets humans, així com la igualtat essencial entre tots els éssershumans, compatible amb la seva diversitat, perquè l'home és imatge de Déu, és un ésser personal, ambuna interioritat pròpia i intransferible i amb una vocació personal. Aquí rau la seva dignitat i la sevallibertat.

DO

CU

MEN

TACIÓ

any 2007Assolir l'educació primària universal

any 2008Millorar la salut materna

any 2009Promoure la igualtat entre els gèneres il'autonomia de la dona

any 2010Reduir la mortalitat infantil

◗ Decenni de Nacions Unides per l'alfabetització

◗ 40 anys de la fundació del'Organització Mundial de la Salut

◗ 50 anys de Mans Unides.(organització fundada per dones)

◗ 20 anys de la Cimera Mundial per la Infància

OBJECTIUS EN L'ORDRE DEMANS UNIDES EFEMÈRIDES

2 Populorum progressio, 35. Pau VI. 1965

Per això, el lema que posem de fons en els nostres materials és ““aapprreennddrree ppeerr ppaarrttiicciippaarr eenn llaa vviiddaa””,ja que a través de l'educació podem formar part activa de la societat, obrint la nostra vida a tota unasèrie de possibilitats; “l'educació brinda opcions als éssers humans quant al tipus de vida que desitgenportar; els permet, així mateix, expressar-se amb confiança en les seves relacions personals, en lacomunitat i en el treball”3.

Així per exemple, l'alegria que proporciona a un nen la simple lectura d'un conte no pot ser gaudidaper algú que no sàpiga llegir o escriure.

L'educació és el veritable motor del desenvolupament humà, sense ella no hi ha una base adequadaper generar un desenvolupament humà sostenible.

I més encara, els drets humans són la clau del desenvolupament humà i l'educació és un dret per atotes les persones, segons queda recollit en els articles 26 i 27 de la Declaració Universal dels DretsHumans i en els articles 17, 28 i 29 de la Convenció dels Drets dels Infants. Hem d'entendre que pera un país és igualment dolent violar els drets fonamentals de la llibertat que negar l'educació als seusinfants.

Cal tenir en compte que l'educació proporciona una sèrie d'avantatges que van molt més enllà delsimple fet de saber llegir i escriure.

Per cada any addicional d'educació de la mare, es redueix la taxa de mortalitat de nens menors de 5anys entre un 5 i 10% (Kerala, un estat de l'Índia que ha aconseguit l'alfabetització universal, té lataxa de mortalitat de lactants més petita dels països empobrits) i en un 2% la de mares mortes endonar a llum.

També es constata una menor taxa de contagi per sida en aquelles persones que han rebut unaeducació adequada.

Un tema unit a aquest i de gran importància és la necessitat de potenciar l'educació de les nenes. Enla majoria dels països empobrits, aquestes continuen sent, per raons diverses, les grans marginades al'hora d'anar a escola. És necessari variar aquesta dinàmica perquè les nenes puguin gaudir del dret al'educació.

3 Informe de Nacions Unides de 2005 sobre els Objectius del Mil·lenni.

Assolir l'educació primària universal

Millorar la salut materna

Promoure la igualtat entre elsgèneres i l'autonomia de la dona

Reduir la mortalitat infantil

◗ Estudiar per participar enla vida

◗ Valorar la mare per a lafamília

◗ Valorar la dona en lasocietat

◗ Els germans com a modelde fraternitat

◗ esforç, responsabilitat,constància

◗ gratuïtat, alegria, generositat

◗ respecte, justícia, llibertat

◗ esperança, confiança

OBJECTIUS EN L'ORDREDE MANS UNIDES

"CONTINGUTLATERAL"

VALORS ATREBALLAR

10

11

EEdduuccaacciióó ii iinntteell··lliiggèènncciiaa eemmoocciioonnaall eenn eellss mmaatteerriiaallss eedduuccaattiiuuss ddee MMaannss UUnniiddeess

Vivim en una societat en què per a la majoria de nosaltres, els ODM estan ja aconseguits, però aixòno vol dir que no ens quedin fites importants per complir, algunes en l'àmbit educatiu. En la nostrasocietat no es parla tant de la necessitat d'aconseguir l'educació per a tothom, com de millorar la sevaqualitat. És a aquesta qualitat humana dins l'educació que volem contribuir invitant a treballar en elsmaterials d’infantil la intel·ligència emocional.

Prendrem algunes consideracions teòriques que ens serviran de base per promoure l'expressió i eldesenvolupament dels afectes i sentiments en l'acció educativa. En un marc d'acceptació ireconeixement, l'individu expressa el que creu i sent en llibertat, sorgint la necessitat d'educar en elsdrets i responsabilitats de les persones, havent d'aprendre a controlar les emocions i a canalitzar-les.És a dir, promoure l'expressió i el desenvolupament de sentiments, posant l’accent en un aspectesovint oblidat en la societat del coneixement: els afectes de l'individu com a ésser social, que necessitaexpressar-se, comunicar-se amb els altres.

PPuunntt ddee ppaarrttiiddaa

Generalment la majoria dels adults ens preocupem per brindar als nens oportunitats que enriqueixinel seu coneixement, entenent que estimulant la seva intel·ligència tindran majors possibilitats d’èxiten la vida. Així, ens esforcem perquè els nens aprenguin a llegir i escriure a una edat primerenca,manegin instruments i adquireixin nous coneixements. I paradoxalment, sembla que en cadageneració de nens, les capacitats emocionals estan disminuint vertiginosament

Contribuir al desenvolupament afectiu és afavorir un desenvolupament integral com a ésserindividual i social. Si s'ofereix al nen l'oportunitat d'expressar sentiments i emocions, aprendrà almateix temps a escoltar i a respectar els sentiments d'altres persones. Així, centrant-nos en l'expressiói desenvolupament d'afectes i de sentiments, construirem el pilar fonamental de l'educació integralde la persona. Aquesta educació emocional, passa per diverses fases.

●● SSeennttiimmeenntt dd''uunniióó eennttrree ppaarreess ii ffiillllss

La base del desenvolupament emocional i social del nen són les seves primeres relacions. La necessitatde proximitat física, de contacte: tocar-se, mirar-se, somriure, escoltar…; de formar un vviinncclleeeemmoocciioonnaall amb la mare i el pare o algú que sigui afectuós i estable. Aquest vincle permet eldesenvolupament del sentit del jo i fa possible la socialització. Els qui desenvolupen aquests vinclesafectius amb el seu entorn:

◗◗ apareixen com menys tímids i inhibits.◗◗ es relacionen millor amb altres nens aliens a l'entorn familiar.◗◗ s'identifiquen amb les persones que senten pròximes i les imiten.

Al contrari, l'absència d'aquest vincle emocional comporta:

◗◗ nens que accepten l'atenció de qualsevol persona.◗◗ nens dependents i insegurs.

El nen experimenta benestar emocional i seguretat quan les persones que conviuen amb ell, el tractenamb afecte, reconeixen les seves necessitats i es mostren atents amb ell. Això és la font del seudesenvolupament emocional i de sentiments positius.

●● SSeennttiitt ddee ccoonnffiiaannççaa bbààssiiccaa

Quan l'estimulació afectiva del nen és positiva i les seves necessitats físiques són satisfetes sensemassa frustració, aquest interioritza un sentit de confiança en el seu jo.

DO

CU

MEN

TACIÓ

12

S'aconsegueix així: ◗◗ que se senti content amb si mateix.◗◗ que se senti útil i acceptat pels altres.

●● NNeecceessssiittaatt dd''aauuttoonnoommiiaa

En la segona infància (de 2 a 3 anys) el nen busca autonomia en les seves accions, passant per encerts,fracassos i frustracions. D'aquí la importància que els adults no minimitzin els seus èxits, fent-lo sentirinútil i provocant, en conseqüència, que pensi, que res del que produeix té valor.

És important començar a marcar, en aquest moment, les normes que regeixen la vida en comunitat.La idea que tots tenim drets, però també responsabilitats. No tot val, ni tan sols en un ambient deconfiança i afecte. Si el nen interactua en un ambient sense normes, prendrà tota actuació com a“normal”, per negativa que aquesta sigui.

En la infància (de 3 a 5 anys) augmenta el desig d'autonomia. El nen no controla encara les sevesemocions i gairebé sempre aprèn de les seves vivències. En el seu desenvolupament tendirà aidentificar-se amb les persones importants de la seva vida com ara la mare, el pare, mestres, herois ialtres models de la seva cultura, assimilant els patrons acceptats de conducta i rebutjant aquells quesón reprovats.

●● AApprreenneenntt aa ccoonnttrroollaarr lleess eemmoocciioonnss

En l'etapa escolar els nens s'insereixen en la societat. Manifesten emocions i sentiments de maneres menysimpetuoses que en l'edat preescolar, ja que van aprenent a controlar-los conscientment.

L'expressió és inherent a l’ésser humà ja des de la vida uterina i constitueix la primera forma de fer-se present, és la forma de comunicació interpersonal.

A través dels anys l'ésser humà va perfeccionant i dominant la seva expressivitat, gaudint cada copmés amb les emocions, sensacions i sentiments.

Tot ésser humà té la capacitat d'educar les seves emocions en tres nivells fonamentals:

◗◗ La capacitat per comprendre-les.◗◗ La capacitat per expressar-les d'una manera productiva.◗◗ La capacitat per escoltar els altres i sentir empatia i respecte per les emocions i elssentiments aliens.

I és en aquest camí de deixar fluir les emocions i sentiments, que es fa necessari l'aprenentatge decom controlar-los i comprendre'ls.

BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA

● Maria Montessori, “La descoberta de l’infant”. EUMO Editorial. Vic, 1994● Daniel Góleman, “La Inteligencia Emocional“, Javier Vergara. Buenos Aires 1997.● Lawrence E. Shapiro, ”La inteligencia emocional de los niños.” Javier Vergara. Bs. As. 1997.● Antonio Vallés Arándiga, “Siendo Inteligente con las Emociones”, Colecc. Atención a

la Diversidad, Promolibro Valencia 1999.● Educación infantil- Temas transversales-Ministerio de Ed. y Ciencia. “Ed. Moral y para la Paz” 1992.

LLllooccss wweebb

● http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/EscaleraMagica/N7/home.html● http://www.down21.org/educ_psc/educacion/port_educacion.html● http://www.inteligencia-emocional.org

13

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

1. Activitats

d’“El concepte de mi mateix”

FFiittxxaa 11.. QQuuee bbéé ffaass......!! Valoració dels altres.

FFiittxxaa 22.. CCoomm ssii...... Activitat per treballar el cos i les seves sensacions.

FFiittxxaa 33.. JJoo ssóócc.. Valoració d’un mateix i de les diferències amb els altres.

FFiittxxaa 44.. EEll ccoonnttee ddeell mmeeuu ccoossíí XXaavviieerr.. Lectura de valoració d’un mateix.

RReefflleexxiióó ppeerr aa mmaarreess,, ppaarreess,, eedduuccaaddoorreessii eedduuccaaddoorrss..

● EEll ccoonncceeppttee ddee mmii mmaatteeiixx:: Agrupem aquí continguts i activitats relacionats ambla formació de la personalitat del nen, base sobre la qual s'assentarà la sevaacceptació de si mateix, les seves relacions amb els altres i la seva inserció social.Aquest eix comprèn:

◗ L'autoestima, que és com una persona s’aprecia a si mateixa, i que en gran part és una interiorització de l'estima que se li té i de la confiança que en ella es diposita.◗ La individualitat de cadascú, les seves característiques pròpies, la seva històriapersonal, les seves particularitats, el seu ésser únic i singular.

15

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Afavorir l’expressió de les pròpies habilitats.

● Aprendre a valorar el que fan els altres.

● Fomentar el valor de la constància en els nostres actes.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Un titella i una carta. Presentar-los ficats en una bossa.

● El text de la carta, que pot ser:

“Hola nens, em dic…, bé, encara no tinc nom perquè espero que vosaltres me’l poseu. Estic aquí perxerrar amb vosaltres i per ensenyar-vos un munt de coses. M'agrada que em tractin amb afecte, queem contin coses i, sobretot, veure els nens i nenes mostrar les seves habilitats“.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT

● Abans que arribin els nens, posar la bossa en un lloc visible de la classe. No se'ls comenta res alsnens quan entren a l’aula. Quan algun d'ells pregunti per aquesta bossa, respondre que no se sapquè hi ha dins i invitar-lo que l'obri.

● Quan ho hagin descobert, demanar als nens que s'asseguin en cercle i llegir-los la carta. Acontinuació, buscar entre tots un nom per al nino. Quan aquest tingui un nom saludarà -manejatpel mestre/a- d'un a un tots els nens i nenes, que li hauran de dir els seus noms.

● El nino dirà que sap fer moltes coses, però que el que més li agrada és veure les que fan bé elsaltres i dir-los, “que bé fas…” (el que sigui)!

● Per mostrar-ho, el nino farà una sèrie de coses, i cada cop que faci alguna cosa bé, l’aplaudeixen ili diuen, “que bé fas…”!

● A continuació, invitarà cada nen a explicar com realitza de bé alguna activitat concreta,intentant demanar a cadascun d'ells alguna conducta que li surti molt bé i de la que pugui sortirairós. Quan ho facin, els altres aplaudiran i diran: (nom) “que bé fas…” (el que sigui)!.

FITXA 1

Que bé fas…!

16

Utilitzar sovint el nino per treballar amb els nens i nenes temes d'autoestima, valoració cap als altres,etc, ja que pot afavorir que parlin amb ell i es desinhibeixin. Cal ser constants en això perquè aquestsvalors s’interioritzin.

PPAAUUTTEESS PPEERR AA LLAA RREEFFLLEEXXIIÓÓ

Comentar amb els nens i nenes qüestions com aquestes:

● Heu vist que cadascú té unes habilitats diferents?

● Us ha agradat veure que els altres us aplaudeixen per fer bé les coses?

● Us agrada veure els vostres companys fer coses bé?

● Creieu que és bo animar els altres quan intenten fer bé les coses, encara que no se’n surtin del tot?

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 1

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Conèixer el nostre cos a través de l'expressivitat.

● Aprendre a escoltar consignes.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Tubs de cartó.

● Paper de seda, cinta adhesiva i cintes de diversos colors.

● Caramels.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTFFaassee 11:: ““CCoomm ssii......””

● Demanar als nens que es posin en cercle. Cadascun d'ells haurà d'imaginar-se una sèrie d'accions,fent com si realment les estiguessin executant.

● Poden ser animals, objectes o ells mateixos en diverses situacions. L'important és que ho visualitzini facin les diferents accions.

● Aquesta activitat pot aprofitar-se per diferenciar conceptes oposats, com per exemple:

◗ ràpid-lent; fer com si conduïssin un cotxe, descrivint les escenes que apareixerien davantd’ells en aquest cas.

◗ fred-calent; fer com si mengessin un gelat o un plat de sopa calenta.

FFaassee 22:: ““CCoomm ssii...... ffoossssiinn ccaarraammeellss””

● Començar en rotllana comentant entre tots sobre les coses que els agrada menjar.

● Proposar al grup que juguin com si fossin caramels: prenent amb el cos la seva forma. A continuació, tots aquests caramels s'ajunten lentament dins una caixa.

Com si…

FITXA 2

17

18

● Tornar a la rotllana i es passa la caixa imaginària, perquè tots vagin agafant un caramel. Però lacaixa és de vidre i cal cuidar que no caigui. A més d'estimular el joc simbòlic i el nivell d'atenció enla tasca, és una bona oportunitat per treballar els hàbits de cortesia que afavoriran verbalment ladramatització. Se'ls invita a desembolicar el caramel, llençant el paper imaginari a la paperera; elmengen: és dur, tou, dolç, àcid, gran, petit? Han d'expressar totes les sensacions. Què passaria si enscau a terra? I si ens l'empassem de cop?

● Demanar al grup que s'asseguin i se'ls invita a un caramel real per tal que, mentre el mengen,comentin el que han fet amb preguntes com aquestes:

◗ Què heu sentit durant el joc?◗ Us heu adonat com es movien les diferents parts del vostre cos?◗ Us ha resultat fàcil expressar les distintes emocions?

FFaassee 33:: ffeerr uunnaa bboommbboonneerraa ppeerr ppoorrttaarr aa ccaassaa

● Cadascun dels nens i nenes farà un dibuix per adornar, a manera de marca, la caixa amb forma decaramel que farà.

● Embolicar el tub amb el paper de seda. Tancar un extrem amb cinta adhesiva, per després lligar-loamb cinta de colors.

● Reomplir el tub amb caramels i tancar l'altre extrem.

● En acabar la jornada s’emportaran la bombonera en forma de caramel a casa per compartir enfamília el joc del “Com si…” i els caramels.

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 2

19

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Desenvolupar l'habilitat per generar emocions positives.

● Facilitar una major autoconsciència de necessitats, habilitats, capacitats i limitacions en el nen onena.

● Valorar-se a si mateixos, sentint-se importants.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Una foto de cada nen i nena.

● Papers de colors, cartolines A4 de colors i cartolines grans (1/2 per cada nen).

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTFFaassee 11:: jjoo ssóócc

● Demanar als nens i nenes que portin una foto seva que els agradi.

● Posar-los asseguts en semicercle, amb les fotos col·locades de manera que les puguin veure tots.Se'ls demana que entre tots vagin comentant les característiques de cadascú. Es descriuran entretots els trets físics i també les qualitats, els seus gustos, etc.

FFaassee 22:: ccoonnssttrruucccciióó ddee mmaarrccss● Asseure els nens per treballar a les taules. Cadascú farà un marc de color per a la seva foto

● Han d'enganxar papers de colors o retallar amb figures geomètriques bàsiques les vores de lescartolines A4 per adornar-les. Després, s'afegeix la foto i tot el conjunt s'enganxa al centre de migplec de cartolina gran.

● Col·locar totes les cartolines en un lloc visible de la classe, formant un mosaic mural.

● Comentar amb els nens i nenes qüestions com aquestes:◗ Heu vist que tots som diferents?◗ Què passaria si fóssim tots iguals?◗ Us agrada pensar que no hi ha una altra persona igual que vosaltres a tot el món?

◗ Els vostres pares o germans són també diferents? Els estimeu igual?

FITXA 3

Jo sóc

FFaassee 33:: eellss qquuee mm''eessttiimmeenn

● Demanar als nens que portin fotos de la seva família i amics. Poden agafar els marcs fets a la fase2 i enganxar aquestes fotos al voltant de la seva.

● Asseure els nens i nenes en cercle, cadascú anirà sortint al centre i mostrarà als altres qui són totesaquestes persones que l’estimen i dirà quines activitats realitzen junts, de quina manera s'ho passabé amb elles, etc.

● En finalitzar l'activitat tornaran a penjar les cartolines. Quan un nen senti una emoció negativa(gelosia, enveja, ira, tristesa, etc.) al llarg de l'any, podem ensenyar-li el seu propi pòster perquè vegitotes les persones que l’estimen tal i com és, encara que de vegades ell se senti malament. FI

TXES

D’A

CTI

VITA

TS FITXA 3

20

21

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

FITXA 4

El conte del meu cosí Xavier

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Aprendre a acceptar-nos com som.

● Valorar-se a si mateixos, sentint-se importants.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Pòster d’“El conte del meu cosí Xavier”.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTFFaassee 11:: lleeccttuurraa ddeell ccoonnttee

● Llegir als nens “El conte del meu cosí Xavier”. Comentar tots els aspectes que hi apareixen, fentespecial incidència en aspectes com l’acceptació d’un mateix i dels altres.

● Després de la lectura, comentar amb els nens i nenes qüestions com aquestes:◗ Què és el que més us ha agradat del conte?◗ Us ha passat alguna vegada no estar contents amb vosaltres mateixos, com al nen del conte?

Què és el que no us agrada de vosaltres mateixos?◗ Què és el que més us agrada? Creieu que és bo que la gent s'accepti com és?

22

FFaassee 22:: tt''aacccceepptteemm!!

● Asseure els nens en un cercle. D'un en un, els nens i nenes van sortint al centre i diuen unacaracterística física que els agrada de si mateixos. Hauran de dir-ho així:

◗ Em dic XX (nom) i sóc ZZ (alt-baix, castany-bru-ros,…)!

● Els altres contesten llavors:◗ I a nosaltres ens agrada que XX sigui ZZ!

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 4

23

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R

EIX D’ACTIVITATS 1

EEssccoolltteemm lleess eemmoocciioonnss

És bo fer que els nens aprenguin a identificar situacions concretes que els haginocorregut i en les que hagin sentit emocions distintes: alegria, tristesa, enuig, etc.

D'aquesta manera els oferim possibilitats reals d'elecció de les emocions, ja quemolts cops no saben com respondre a un fet; per exemple si el nen ha caigut i no téimportància, no convé fer-li que es concentri en el dolor, sinó en com s'ho estàpassant de bé i animar-lo que torni a la seva activitat.

A l'àmbit domèstic, és bo jugar a expressar emocions a través de la mímica, d'aquestamanera aprendran a donar importància als senyals corporals i a fixar-s’hi.

També convé narrar contes en què identifiquin situacions comunes, com l'arribadad'un germanet, la mudança, les vacances, etc. Les històries que els oferim els donaraninformació sobre les seves pròpies emocions i els seran d'ajuda per comprendre elque senten.

En contar-los els contes tradicionals, presentar els personatges de manera quetransmetin emocions motivadores per a la seva edat, comentant sobre com se sentenels protagonistes, com influeixen en els altres personatges. Tenir cura de l'entonacióper emfatitzar emocions, exagerant la musicalitat i fent pauses per cridar l'atenció.

Reflexió per a mares, pares,

educadores ieducadors

24

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R


QQuuiinnss sseennyyaallss ffaann ssoossppiittaarr qquuee eell nneenn ttéé bbaaiixxaa aauuttooeessttiimmaa??

● Mostra una falta d'interès cap al que és difícil.● Tolera malament que alguna cosa no li surti com voldria.● Indecisió, necessita sempre la direcció de l'adult per fer les tasques.● Desànim, no confia en les seves pròpies capacitats.● Temors davant situacions noves.● Timidesa, retraïment.● Grans canvis en el seu estat emocional.● Necessita constantment que altres li diguin si ho ha fet bé.● Diu frases que anticipen que no podrà aconseguir-ho com: “no puc”, “ho faré

malament”, “no sé fer-ho”, “no serveixo per a res”…● No persevera davant les dificultats.● Es compara freqüentment amb els altres.

CCoomm mmiilllloorraarr eell nniivveellll dd''aauuttooeessttiimmaa ddeellss nneennss

● Demostrant-li afecte i estimació.● Elogiant-lo en aspectes molt concrets, més que en els generals.● Expressant satisfacció quan té uns comportaments positius vers els altres.● Compartint els seus interessos, aficions i experiències.● No jutjant-lo contínuament.● Animant-lo a expressar idees diferents de les de la resta.● Permetent que faci les coses a la seva manera, sense ofendre els altres.● Donant-li temps i oportunitat d'expressar les seves idees.● No ridiculitzant-lo ni avergonyint-lo, encara que calgui limitar algunes de les seves

activitats.● Ajudant-lo a prendre conscientment les seves decisions.● Organitzant activitats en què el nen tingui més oportunitats de tenir èxit.

Reflexió per amares, pares,educadores ieducadors

2525

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

2. Activitats de

“Conec i expresso les meves emocions”

FFiittxxaa 55.. CCoonnttrroolloo lleess mmeevveess eemmoocciioonnss.. Activitat per aprendre a controlar les emocions.

FFiittxxaa 66.. EEllss mmeeuuss sseennttiimmeennttss,, eellss tteeuuss sseennttiimmeennttss,, eellss nnoossttrreess sseennttiimmeennttss..

Activitat per a l’aprenentatge d’emocions en un grup gran.


● AApprreenncc aa ccoonnttrroollaarr eemmoocciioonnss:: En l'etapa infantil, el procés de socialització ésun camí no exempt de dificultats. Passar de la pròpia individualitat a la trobadaamb els altres no és fàcil. Molts cops els nens experimenten sensacions que nosaben definir o se senten confosos perquè no entenen el que està passant, nitroben la manera de parlar-ne.

Conèixer i posar-li nom als sentiments positius i negatius, permet als nensidentificar-los en ells mateixos i en els altres. Si vinculem en el joc unaprenentatge emocional sobre els sentiments, els proporcionarem eines valuosesper comprendre’ls i comunicar-los.

Així sabran el que senten i podran explicar-ho. Les emocions s'expressen tambéde forma no verbal a través del llenguatge corporal, i és convenient que els nensaprenguin a controlar-lo i a utilitzar-lo per expressar-se.

2727

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Aprendre a controlar les emocions.

● Valorar ser constants en la realització de l'activitat.

● Sentir la importància d'esforçar-se a aconseguir les metes d'autocontrol.

MMAATTEERRIIAALLSS

● El docent prepara un semàfor força gran sobre una cartolina. Deixa sense acolorir els cercles ques'il·luminen.

● Gomets o adhesius de colors vermell, ambre-groc i verd.

● Fotocòpies ampliades dels dibuixos 1 i 2.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTFFaassee 11:: eennss ttrroobbeemm aammbb ccoonnfflliicctteess

● Presentar als nens i nenes els dibuixos 1 i 2. Explicar les situacions següents:◗ “Imaginem que sense voler, Santi ha desarmat el puzle de Marta. Si fóssiu la Marta, què

sentiríeu? Us enutjaríeu?”◗ “Imaginem que Màrius ha desmuntat els blocs d’en Joan amb la seva pilota. Si fóssiu en

Joan, Què sentiríeu? Us enutjaríeu?”

● Deixar que els nens i nenes s'expressin. Quan hagin acabat, explicar que hem de controlar lesemocions en casos com aquests, sobretot si ens entren ganes de pegar als altres.

FFaassee 22:: ll''eessttrraattèèggiiaa ddeell ccaarrggooll 11

● Explicar als nens i nenes que quan estiguem en una situació en què ens costi controlar la nostraira, podem aplicar l'estratègia del cargol. Demanar-los que es posin en cercle i que copiïn elspassos que els ensenyarem.

◗ “Quan en alguna situació ens trobem molt tensos, enutjats i a punt de pegar:

Controlo lesmeves emocions

FITXA 5

1 Adaptat a partir de: Es mejor no pelarse, “Siendo Inteligente con las Emociones”, pàg. 87. Antonio Vallés Arándiga.

28

1. Acluquem els ulls i ens imaginem que som un cargol.2. Per semblar-nos més al cargol, enganxem els braços al cos i ens amaguem a la

closca abaixant el cap fins al coll. 3. Estem molt dins de la closca, per la qual cosa respirem molt profund, tantes

vegades com sigui necessari fins que ens tranquil·litzem“.

FFaassee 33:: eell sseemmààffoorr ddee ccoonnttrrooll

● Posar el semàfor en una paret on el vegi tota la classe. Explicar als nens i nenes que aquestsemàfor ens acompanyarà durant tot el curs i que l'anirem acolorint entre tots. Cada cop quealgú, a classe o fora, en una situació d'estar molt enfadat, apliqui l'estratègia del cargol i escalmi, posarà un gomet verd. Si no l’utilitza, però no arriba a enutjar-se gaire o a pegar a algú,posarà un gomet ambre, i si s'enutja, agafa una enrabiada, es baralla o pega a algú, posarà ungomet vermell. (Per poder donar continuïtat a l’activitat, el semàfor ha de ser força gran).Confiem que al final de curs tinguem la major part en verd, perquè això voldrà dir que hem sabutcontrolar les nostres emocions.

● Avaluar cada cert temps els resultats, com portem el semàfor, recordant si cal els passos del'estratègia del cargol i les seves aplicacions.

● Si el semàfor és majoritàriament verd, ballem tots junts la “Dansa de l'amistat”, que es troba en lapàgina www.mansunides.org

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 5

292929

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R

REC

UR

SOS

FITX

A 5

Dib

uix

2. M

àriu

s i J

oan

Dib

uix

1. S

anti

i M

arta

3131

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Identificar diferents estats d'ànim.

● Desenvolupar l'habilitat per expressar emocions.

● Acceptar tothom en el nostre grup per jugar.


● Col·locar els nens agrupats en dues fileres.

● En primer lloc, les dues fileres es situen de cara al docent. Explicar als nens i nenes que se'lsdescriuran unes situacions i ells han de posar l'expressió adequada a cada situació. Se'ls va dient,per exemple:

◗ Vindran els nostres millors amics a jugar amb nosaltres.◗ El nostre millor amic se'n va de viatge i tardarem molt temps a veure’l.◗ No m'han donat una cosa que volia.

◗ M’han de donar un regal i ho espero◗ Estic molt pendent d’alguna cosa que em diuen.

● Controlar que els nens i nenes vagin posant les expressions adequades, i explicar aquelles que noquedin clares.

● A continuació, posar els nens i nenes en dues files cara a cara, de manera que el mestre només siguivist pels integrants d’una fila, ja que els altres nens i nenes queden d'esquena a ell. El mestre faràuna sèrie d'expressions que els nens que el veuen hauran d'imitar, i els de l'altra fila endevinar aquin estat d'ànim corresponen. Després d'unes quantes expressions, les dues files intercanvien lesseves posicions i el mestre fa una altra tanda d'expressions.

FITXA 6

Els meus sentiments,els teus sentiments,els nostres sentiments

● Per finalitzar, comentar amb els nens i nenes qüestions com aquestes:◗ Com ho han passat? Què és el que han sentit?◗ Els ha costat identificar els estats d'ànim? I les expressions?

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 6

32

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R


33

CCoommppaarrttiimm EEmmoocciioonnss

Les emocions són un estat complex d'activació de l'organisme. Pel seu mitjà percebemel que succeeix al nostre voltant, ens parlen i són capaces d'expressar-nos coses, peròel seu llenguatge no és només de paraules, sinó també de gestos, moviments, postures.L'educació de les emocions té un gran pes en la prevenció de possibles problemesemocionals i en el desenvolupament de la personalitat del nen. Si ensenyem als nens aadonar-se de les seves pròpies emocions, els estarem ajudant a entendre's a si mateixosi als altres, desenvolupant l'empatia, la capacitat de posar-se al lloc de l'altre i d'actuaren conseqüència.

No és convenient censurar-les ja que entendre-les constitueix un dels aprenentatgesmés importants en la vida de la persona, i disfressar-les no contribuirà a desenvoluparla maduresa emocional. Sentir-se trist, preocupat, nerviós, enutjat; totes formen partde nosaltres i per manejar-les el primer pas és reconèixer-les i aprendre a expressar-lesd'acord amb el moment, la situació i les persones presents.

Quan abans es comenci millor. Des que el nen és petit i juga amb altres nens seràimportant anar-li ensenyant el que significa el respecte als altres (mitjançant elrespecte de torns, prestar joguines, no mostrar-se agressiu), la relació amb els altres(saludant i acomiadant-se, demanant les coses en comptes de treure-les, compartint eljoc) i l'expressió dels propis sentiments.

És fonamental que l'entorn familiar sigui estimulant per al nen, proporcionant-li sovintexpressions d'afecte i dient-li tot allò que fa bé. Això l’ajudarà a tenir una majorautoconfiança i una millor capacitat per controlar les seves emocions, que el portarana intentar superar cada repte encara que no sempre tingui èxit.

És necessari acceptar el nen tal com és, una persona amb les seves pròpiescaracterístiques que té capacitats que li van unes millor i altres pitjor. És sabut quel'optimisme està íntimament relacionat amb el benestar i l'autoestima, per tant, caldràajudar el nen a acceptar-se tal com és i des d'allí, potenciar les seves qualitats que elfan únic.

Potenciar el seu coneixement personal serà l’eina per desenvolupar emocions positives,que l’ajudaran en la vida. La pròpia estima i vàlua del nen, un bon autoconcepte, lipermetran enfrontar-se als seus problemes, als canvis, d'una manera positiva.



34

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R


NNeecceessssiittaatt ddee ccoommuunniiccaarr--nnooss

Com podem realitzar la transmissió de seguretat i confiança en la nostra relació ambels nens i nenes? Posant-nos al seu costat i intentant pensar com ells, segons la sevaedat, què els agrada, què és el que més els costa, etc. El fet de parlar del que fa alcol·legi, a casa, amb els seus amics i amigues -allò que més li costa, allò que millor lisurt- és indispensable perquè se senti comprès i recolzat. Compartir temps amb elsnens és vital per proporcionar-los un marc en què es desenvolupi la sevaintel·ligència emocional.

I cal cuidar-ho tot a l'hora de parlar amb ells, com faríem amb qualsevol personaadulta:

◗ triant moments de distensió on la pressa no sigui un obstacle.

◗ mostrant-los senyals que se'ls escolta, que el seu missatge té importància.

◗ mirant-los als ulls.

Reflexió per a mares, pares, educadores ieducadors

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

3. Activitats de “Som un grup”

● SSoomm uunn ggrruupp:: La vida es realitza en societat. Un cop que som conscients denosaltres mateixos, de la nostra individualitat, hem d'aprendre les regles queregeixen la convivència amb els altres, especialment el respecte a laindividualitat dels altres.

FFiittxxaa 77.. FFoorrmmeemm uunn ggrruupp.. Activitat per aprendre a controlar les emocions.

FFiittxxaa 88.. SSúúppeerr PPeeppoo.. Lectura per assentar la idea de pertinença a un grup.


35

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Fomentar la idea de pertinença a un grup

● Ser conscients de la importància de celebrar moments importants de la vida.

● Reconèixer i aprendre les distintes lletres dels seus noms.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Una cartolina gran i trossos de cartolines de diversos colors (per fer amb ells les targetes).

● Una foto carnet de cada nen i nena.

● Velcro.


● En la cartolina gran, es col·loquen les fotos de carnet de cada nen o nena, en columnes verticals. Alcostat de cada foto es deixa un espai on es col·locarà un tros de velcro (de 4 x 4 cm. aprox.) i acontinuació, s'escriu el nom del nen o nena, en majúscules.

● Confeccionen amb els trossos de cartolina petites targetes on, amb dibuixos, es representen diversessituacions per les que poden passar els nens durant el curs:

◗ Un pastís, per als aniversaris.◗ Una casa, per als que han estat malalts.◗ Un bebè, per als qui hagin tingut un germanet, etc.

● Es retallen i se’ls enganxa al darrere el velcro perquè puguin posar-se a les cartolines de la paret.

● Quan hi hagi una celebració, aniversari, sant, naixement d'un germanet, etc., l'homenatjat podràposar la targeta corresponent. D'aquesta manera se’l fa protagonista.

FITXA 7

Formem un grup

37

● També pot valer per recordar-se dels que estan malalts o de viatge. És una manera de crear en elsnens i nenes el sentiment de grup.

● Realitzar jocs de reconeixement de les lletres dels seus noms: els noms que comencen igual, els queacaben igual, els més llargs, els més curts. Després d'això, comentar amb els nens i nenes qüestionscom aquestes:

◗ Heu vist que cadascú tenim noms i cares concrets?◗ Què passaria si fóssim tots iguals?

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS FITXA 7

38

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATSinfantil

FITXA 8

Súper Pepo

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Reconèixer els distints estats d'ànim.

● Ser conscients de la importància d'estar pendents dels altres.

● Conèixer el valor de l'esforç en els nostres actes.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Pòster de Súper Pepo.

● Fotocòpies de la fitxa annexa.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTFFaassee 11:: lleeccttuurraa ddeell ccoonnttee

● Llegir als nens el conte de Súper Pepo, comentant tots els aspectes que hi apareixen. Fer especialincidència en els continguts de sentiments.

● Després de la lectura, comentar amb els nens i nenes qüestions com aquestes:◗ Què és el que més us ha agradat del conte?◗ Us agradaria ser com Súper Pepo? Creieu que podeu

tenir els seus poders per ajudar els altres?◗ Se us acuden formes d'ajudar altres persones?

● Demanar als nens que dibuixin l'escena del conte que mésels ha agradat o impressionat. Després, cadascú hauràd'explicar aquest dibuix als altres.

FFaassee 22:: bbuussccaanntt eemmoocciioonnss

● Fotocopiar la fitxa de la pàgina següent, una per a cadanen o nena. Explicar-la i demanar-los que realitzin els jocsde reconeixement de les emocions.

39

4040

REC

UR

SOS

FITX

A 8

IInnsstt

rruucccc

iioonnss

::

●Co

m s

e se

nt P

epo

en v

eure

els

seu

s am

ics

aleg

res

o tr

isto

s?

●D

eman

ar q

ue u

neix

in a

mb

línie

s, le

s ca

res

de P

epo

amb

les

corr

espo

nent

s (s

egon

sl’e

stat

d’à

nim

) del

s se

us a

mic

s.

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R

41


VVeeiieemm llaa tteellee jjuunnttss

La televisió exerceix una gran influència sobre els nens especialment sobre el seuaprenentatge social, que es realitza durant els primers anys. A través de la televisió, els nensadquireixen tota una sèrie d'experiències d'aprenentatge indirectes, que desplacen lesexperiències directes que poden obtenir en la interacció en el seu propi medi, establintrelacions i escales de valors noves i, sovint, alienes a la seva realitat de cada dia. Elspersonatges audiovisuals són autèntics models de conducta per als nens.

Com a pares, hem de ser exigents amb nosaltres mateixos en un aspecte fonamental de laseva educació com és la televisió. Algunes senzilles pautes ens poden ajudar a trobar lamanera que els nostres fills i filles arribin a ser espectadors crítics i que nosaltres mateixos hosiguem.

En la mesura que sigui possible, hem de veure la televisió amb els nostres fills. No utilitzar-laper tenir “entretinguts“ els nens. És una activitat seva que hem de compartir, comentant, alprincipi i al final dels programes, els aspectes morals no compartits, comparant la ficció ambla realitat, etc.

Fora bo aprofitar la varietat d'oferta audiovisual per tenir a casa pel·lícules que continguinmissatges adequats per a la seva edat i desenvolupament. No totes les pel·lícules infantils sónadequades per a totes les edats, ni totes són convenients pel missatge que transmeten.

Si hi ha alguna cosa poc convenient per als més petits és la publicitat que, de maneraexcessiva, apareix en els intermedis dels programes infantils. Pot generar en ells afany deconsumir sense necessitat i frustracions davant el que no poden obtenir. Seria convenientevitar que els nens més petits rebin aquests missatges.

No ignorar aquestes influències és un pas endavant en la recerca creativa de recursos perquèel nen pugui passar de ser un espectador passiu a un espectador crític i conscient.



4242

FITX

ES D

’AC

TIVI

TATS

REC

UR

S P

ER F

OTO

CO

PIA

R


Reflexió per a mares, pares, educadores ieducadors

JJuugguueemm ttoottss

El joc en grup és, des de l'etapa infantil, un lloc propici per a l'aprenentatge de regles deconvivència i cooperació, on les dificultats es resolguin de forma dialogant i participativa.El seu objectiu és que els nens aprenguin a gaudir el joc, no que guanyin o siguin elsmillors, facilitant així l'aprenentatge en la cooperació i la comunicació.

Els jocs cooperatius cobren una importància primordial en la realitat en què vivim, tanmarcada per l'individualisme i la competitivitat. Aquest tipus de joc afavoreix la confiançaen un mateix, descartant la por a l'error, el fracàs o el ridícul.

Un suggeriment interessant és convertir els jocs populars, com en aquestes versions del“fet a amagar” cooperatiu:

● ”Para” una persona i els altres s'amaguen mentre compta. Buscarà els seuscompanys i a mesura que els troba es van unint a ell agafant la seva mà. Al finalacabaran formant tots una cadena. Si es vol tornar a començar “pararà” aquell oaquella que va ser trobat l’últim.

● 2. Tot el grup “para” i una persona busca un amagatall mentre els altres compten.Quan acaben de comptar tots, per separat, han d'anar a buscar el seu company, amesura que el van trobant es queden amagats amb ell sense fer soroll fins que totses trobin en el mateix lloc. Per tornar a jugar anirà a amagar-se l'últim que els vatrobar a tots.

Tel. 93 487 78 78

www.mansunides.org

[email protected]

materials d’educaciÓ en valors infantil - mans unides · fitxa 8. súper pepo. ... mans unides...

Documents