193

Butll

etí

núm

ero

gener­febrer ­març­abr i l 2014

Sumari

Entrevista

Editorial

A Malawi es pretén reduir l’impacte de la sida ienfortir la població perquè millori el seu futur. A més, a l’Índia, s’han ampliat els graus de formació d’una escola en què participen, activament, els membres de la comunitat a la qual beneficia.

Centre Bonó, obra social i educativa de la Companyia de Jesús a la República Dominicana, escriu la col·laboració d’aquest número sobre la seva tasca en aquell país i el problema de la desnacionalització que estan patint milers de dominicans.

Un any més, un grup de periodistes, acompanyats de la presidenta de Mans Unides,va viatjar al Sud per visitar-hi els nostres projectes de desenvolupament i fer-se’n ressò en els seus mitjans.

El cardenal Robert Sarah, president del PontificiConsell Cor Unum, va passar per Madrid per participar en la trobada de consiliaris de Mans Unides, i ens va concedir l’entrevista que reproduïm en aquest número.

Presidenta de Manos Unidas:Soledad Suárez

Consell de Redacció:Mercedes BarbeitoMarisa ElosuaMarta Isabel GonzálezMarco GordilloLola MartínJosé Antonio MartínezPilar Mendo Rafael SerranoIgnacio UssíaIsabel Vogel

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Mª José HernandoBelén Garrigues

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoRicardo BenjumeaAzucena GarcíaMiriam SánchezJuan Luis SánchezLourdes TerrassaIsabel VegaIsabel VogelBeatriz Hernáez

Disseny:Javier Mármol

Impressió i maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

ISSN: 2174-5684Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.orginfo@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament

el pensament de Mans Unides.

PORTADA:Cartell guanyador del XXV Concurs de cartellsde Mans Unides. Imatge de l’organització peral 2014. Autor: Abel Rocha.

3

Crònica del món9

Projectes28

Informe-A fons15Notícies Mans Unides23

Els nostres amics ens diuen...32Col·laboradors i socis33Recomanacions34

En primera persona27

Reportatge12

4

6

Col·laboració

Fa tres lustres, la comunitat internacional es va comprometre fermamenta engegar les polítiques necessàries perquè, l’any 2015, hi hagués més per­sones que poguessin viure d’acord amb la seva dignitat, en condicions quepermetessin el desenvolupament ple de cadascuna d’elles. L’esforç delspaïsos per arribar a les metes proposades en aquella “Declaració delMil·lenni” ha contribuït, significativament, a la reducció de la fam, a la mi­llora de l’accés a la salut, a l’educació, al treball i a la participació política.Tanmateix, aquest interès no ha estat suficient. De fet, en els darrers anys,ha crescut el nombre de persones que viuen amb menys de dos dòlars aldia, i, encara avui, en ple segle XXI, hi ha moltes persones que es veuenobligades a fugir de països per causa de la guerra o la falta de treball digne,quedant a mercè del tràfic de persones. Què falta per fer?

No podem avançar cap a un desenvolupament integral solidari de la hu­manitat si continuem pensant que el progrés és només una qüestió de mi­llorar processos econòmics, polítics o socials. Necessitem un compromíssolidari mundial basat en la veritat de la naturalesa humana, que ens reclama el reconeixement dels altres com avertaders germans. El reconeixement de la fraternitat fonamental del gènere humà ens permet sortir a trobar elsque tenim a prop i els que són lluny, ens convida a tenir cura els uns dels altres. Si estem cridats a reconèixer­nosgermans, no s’entén que, avui dia, les notes que caracteritzen la nostra societat globalitzada siguin l’individualismei la soledat, una soledat que fa les persones indiferents dels seus semblants, veient­los com a enemics, i no com aautèntics germans. És una societat en què predomina la “cultura del descart”, per la qual es deixa fora aquellssubjectes més febles i indefensos a fi i efecte d’assolir un progrés material.

Necessitem edificar una civilització que permeti reconèixer els altres com a germans, en qui es pot confiar; una ci­vilització en què, estar de cor els uns en els altres, sigui una realitat. Una civilització edificada en l’amor permetràque el nostre món globalitzat camini cap a la seguretat, la pau i la justícia.

Però aquesta civilització no és possible només pel mer autoconvenciment. La vida de l’Església ens descobreix quereconèixer l’altre com a germà exigeix un canvi del propi cor, un canvi en què hem de treballar cadascú, i quenomés és possible quan aquest es rep com a regal, quan s’experimenta com a do. Aquest do ens l’ofereix l’Esglésiaen el mateix Jesucrist, que canvia el nostre cor i en Ell, ens fa germans. Mans Unides realitza la seva tasca a l’Es­glésia, demanant a Déu que ens ajudi en aquest canvi, i també als responsables de les grans decisions d’aquestmón. Demanem ser do per als altres.

Enguany treballarem intensament per donar a conèixer a la societat espanyola aquestes llampades que ja succeei­xen als països del Sud, i que ens fan albirar que un món nou és possible. Seguirem de prop la celebració de l’AnyInternacional de l’Agricultura Familiar, que juga un paper clau en el desenvolupament sostenible i en l’enfortimentde les societats; analitzarem a fons les oportunitats de les noves tecnologies, que permeten el diàleg entre culturesi religions; i atendrem les qüestions de l’ocupació juvenil, la promoció de les quals als països més pobres pot signi­ficar l’edificació d’una societat amb perspectives de futur.

Al llarg d’aquesta campanya treballarem plegats per construir un Món Nou, projecte d’amor, projecte de germans,projecte comú.

La civilització es construeix en l’amor

Editorial 3

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

MANS UNIDES

4 Col·laboració

Al Centre Bonó, des de fa dos mesos,hem intensificat el nostre treball d’inci­dència sobre un tema gravíssim relacio­nat amb la desnacionalització d’entre200.000 i 250.000 persones a la Repú­blica Dominicana, majoritàriament des­cendents d’haitians.

Us exposaré els últims esdevenimentsrelacionats amb aquesta tragèdia. El pas­sat 26 de setembre, Juliana De­guis va demandar la Junta Cen­tral Electoral perquè es va negara expedir­li el carnet d’identitat,argumentant que els seus cognomseren sospitosos (probable­ment perquè els seus pareseren haitians). En resposta aaquesta demanda, va ser publicada laSentència n. 168­13 del Tribunal Constitu­cional de la República Dominicana sobreel Dret a la Nacionalitat. S’hi estableixque els fills d’indocumentats nascuts alpaís no són dominicans, són persones en“trànsit” i, per tant, estrangers.

Aquesta sentència contradiu unad’anterior, dictada per la Cort Interame­ricana de Drets Humans (Cort IDH) de se­tembre del 2005, dictada en el “Cas de lesNenes Dilcia Yean i Violeta Bosico contraRepública Dominicana”, i no té en compte

el seu efecte vinculant en el dret intern,així com en les convencions internacio­nals de les quals el nostre país és part. Enaquell cas, es manava l’Estat a respectarel dret a la nacionalitat de les personesnascudes sota el règim de l’ius solis (dretdel lloc), tal com ha estat adoptat sobira­nament pel país en les seves constitu­cions fins al 2010. La Cort IDH va indicar

que la irregularitat migratòria no es trans­met de pares a fills, i que “trànsit” no ésun concepte normatiu per definir les per­sones i els seus descendents que es tro­ben en situació d’irregularitat durantanys.

DESNACIONALITZACIÓ MASSIVAUn dels aspectes més preocupants de lasentència és que ordena a la Junta Cen­tral Electoral extreure del registre civil elscasos que, des del 1929, consideri irregu­lars i inscriure’ls en un llibre d’estrange­

Centre Bonó, espai d’acció i reflexióEl Centre Bonó és una obra social i educativa de la Companyia de Jesús

a la República Dominicana. Des d’una espiritualitat inspirada en la fe i la justícia,

té com a objectius: l’enfortiment dels moviments socials, l’acompanyament

a poblacions vulnerables i excloses, la construcció col·lectiva i difusió

del pensament crític i intercultural, i l’enfortiment organitzacional i

la sostenibilitat.

La sentència que “desnacionalitza”milers de dominicans

En la sentència s’estableix que els fillsd’indocumentats nascuts al país no sóndominicans, són persones en “trànsit” i,per tant, estrangers.

Dues de les accions de protesta i sensibilització que du a terme el Centre Bonó a la República Dominicana.

OD

DHH

CEN

TRe

BON

Ó

ria. A més, ha de sotmetre’ls a un pla deregularització que el Ministeri de Rela­cions Exteriors notificarà a les ambaixa­des i els consolats corresponents, i queencara no està establert. Aquesta situa­ció és discriminatòria, ja que crea dos llis­tats: un dels considerats dominicans“purs” i un altre amb els estimats “es ­trangers”. Amb aquesta mesura deixaapàtrides els afectats, ja que priva arbi­tràriament de la nacionalitat dominicanaels qui la tenien, i desnacionalitza massi­vament més de dos­cents mil dominicansd’origen haitià, que van ser registrats enel registre civil de bona fe, sense necessi­tat que presentessin constància oficial.La decisió del Tribunal Constitucionalafecta diverses generacions de personesque van ser reconegudes com a domini­canes i, per descomptat, la generació ac­tual, en la qual hi ha un gran nombre denens i nenes que no poden ser inscrits enel registre civil, ja que són considerats fillsd’estrangers. Igualment afecta els actesi les relacions jurídiques del passat, in­cloent el dret al patrimoni i a l’herència.És una situació particular de la RepúblicaDominicana, que s’està repetint de ma­nera sistemàtica i amb característiquesúniques a la regió.

Sobre aquest afer, el 2011 i 2013, s’hanfet audiències temàtiques en la ComissióInteramericana de Drets Humans. Desta­cats constitucionalistes nacionals, orga­nitzacions locals i comunitats dominica­nes de la diàspora s’hi han pronunciat encontra. També s’hi han manifestat en con­tra les Nacions Unides, l’Alt Comissionatde Drets Humans, Open Society JusticeInitiative, la Comissió In­teramericana de DretsHumans, Centre RobertKennedy. Així mateix,s’han publicat reportat­ges de rebuig de la sen­tència a la CNN, el MiamiHerald, el New York Timesi LeMonde. A partir d’ara, els nostres es­forços se centraran a continuar aquestprocés d’incidència, tant en l’àmbit nacio­nal com internacional.

EL TESTIMONI DEL PARE SERRANOPer acabar, ens agradaria compartir eltestimoni del pare Mario Serrano Marte,s.j., director nacional de la Pastoral Socialde la Companyia de Jesús a la RepúblicaDominicana. Des del 2007, acompanyales persones afectades per aquest pro­cés. Ell acaba de rebutjar la invitació de la

Comissió de Veeduría de la Junta CentralElectoral que s’encarregarà de revisar latransparència d’aquest procés. A travésd’una carta pública ha manifestat la sevanegativa a prendre­hi part, argumentantque aquestes mesures administrativeshan suspès de l’exercici de molts delsseus drets milers de germans i germanesnostres, especialment dominicans i domi­

nicanes d’ascendència haitiana. En la se­va renúncia demana a Déu que ens ajudi,a tots els sectors del país, a interpretar irespectar la nostra Carta Magna, tant pelseu valor en si mateixa com per l’obliga­ció de garantir els drets humans convin­guts internacionalment pel concert de lesnacions.

El pare Mario es mostra convençutque el respecte a la Carta Magna és el quemés ens aproparà a servir Déu, a la Pàtriai a la Llibertat per la qual tant ha lluitat elnostre poble oprimit i creient ●

Aquesta situació és discriminatòria, ja que crea dos llistats: un dels consideratsdominicans “purs” i un altre amb els estimats “estrangers”.

Des de fa uns mesos, el Centre Bonó ha intensificat el seu treballd’incidència per protestar per la desnacionalització massiva dedescendents d’haitians residents a la República Dominicana. CENTRE BONÓ

5

6

Com va néixer la seva vocació?La meva vocació està molt lligada a l’obradels missioners. Jo sóc fill únic i, com queera escolà, anava a missa diàriament, ales 6 del matí, i ajudava el sacerdot mis­sioner a la missa. Un dia, em va preguntarsi volia ser sacerdot com ell. Vaig contes­tar immediatament que sí. Quan vaig tor­nar a casa, vaig dir a la meva mare quevolia ser sacerdot, però ella em va dir quepotser no seria possible, perquè mai s’ha­via vist un sacerdot negre i africà al po­blet, i que el meu desig era una bogeria.El meu pare també va opinar el mateix,però al final, després de comprovar quela meva “bogeria” estava recolzada pelpare missioner, van donar­hi el seu con­sentiment i em van permetre entrar al se­minari, on vaig madurar, encara més,aquella idea inicial de respondre a la cridadel Senyor i oferir­li tota la meva vida.

Quins records té del període de formacióabans d’ordenar­se sacerdot, a França, elSenegal, Roma i Jerusalem?El temps del seminari va ser molt impor­tant per a la meva vida, encara que nosempre gaire fàcil. Físicament era unamica fràgil i propens a emmalaltir, peròmalgrat això vaig seguir. En aquella èpo­ca es necessitaven les tres “S” per conti­nuar al seminari: salut, ciència (scienza) isantedat. I a mi em faltaven les tres! Al se­minari major de Nancy (França) vaig po­der conèixer moltes persones que emvan ajudar a estrènyer la meva relaciód’amistat amb Déu. Em van ordenar sa­cerdot el 20 de juliol del 1969, el mateixdia en què els astronautes americans vantrepitjar la lluna. Després, de seguida, elbisbe em va enviar a Roma i a Jerusalemper a la llicenciatura en Teologia i SagradaEscriptura. A través de l’estudi, però també

El cardenal Robert Sarah és el president del Pontifici Consell Cor Unum, des del seu nomenament pel papa Benet XVI

el 7 d’octubre del 2010. Prèviament, va ser secretari de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. A l’octubre del 2013

va passar per Madrid per participar en la trobada de consiliaris de Mans Unides.

Cardenal Robert Sarah

“No és possible anunciar realment Crist sense acollir tambén les necesitats materials de les persones”

No existeix verdader progrés si no posem la persona com

a centre de les nostres accions.

MAN

S U

NID

ES/S

ON

SOLE

S FE

RNÁN

DEZ

-IRI

ON

DO

TEXT: PILAR SEIDEL

Cardenal Robert Sarah

Entrevista

de la meditació de la Paraula de Déu i delsuport de tantes persones, la meva vidaespiritual va créixer molt. A Roma vaigpoder estrènyer llaços d’amistat amb unhome sant, el cardenal Gantin, qui, comun pare, sempre em va recolzar i vaajudar en el camí de la fe. També vaigtenir la gràcia de poder conèixer i viureen els llocs on Jesús va viure, i tot aixòva resultar ser molt fructífer per al meusacerdoci.

Quan va rebre l’ordenació episcopal, es vaconvertir en el bisbe més jove del món,amb 34 anys d’edat. A quines “pors” esva enfrontar? No puc negar que, quan vaig rebre la no­tícia que havia estat escollit pel Sant Pareper ser bisbe, vaig pensar que no estariaa l’altura, perquè era molt jove i, a més,Guinea estava vivint un període molt difí­cil. De fet, al meu país hi havia un règimcomunista i dictatorial que va perseguirl’Església. Tot i que em va nomenar bisbeel papa Pau VI a l’abril del 1978, el meunomenament episcopal no va ser del gratdel Govern, i només després d’algunsmesos de diàleg amb la Santa Seu, vandonar el consentiment a la meva ordena­ció episcopal. Va ser Joan Pau II qui vaconfirmar el meu nomenament el 1979.En aquest clima de persecució, la mevarelació amb el Senyor va créixer molt, iveritablement vaig experimentar quesense el Senyor no podem fer res. És Ellel bisbe que hi ha dins nosaltres.

A l’octubre del 2001, Joan Pau II el va no­menar secretari de la Congregació per al’Evangelització dels Pobles. Parli’ns dela tasca que hi va desenvolupar. En la Congregació vaig poder constatarl’enorme creixement de l’Església alspaïsos de les missions, i comprendre mi­llor la inseparable relació que hi ha entrel’evangelització i la caritat. No és possibleanunciar realment Crist sense acollirtambé les necessitats materials de les

persones. Però, d’altra banda, no es potajudar l’home només des del punt devista material, perquè cada home tambété una necessitat espiritual i, per tant, s’a­juda realment una persona quan li donemJesús, que és la verdadera riquesa i la ver­dadera salvació del món.

Al febrer d’enguany va viatjar a Jordàniaper visitar els refugiats sirians al país.Com veu la situació que s’hi està vivint?Quina creu que és la solució? La guerra sempre produeix destrucció imort. En aquells territoris he notat un am­bient turmentat pels conflictes bèl·lics, itambé que els rostres de les personesmostren un gran patiment, a més de mol­tes cicatrius. Els refugiats viuen en condi­cions humanament deplorables. La tascaque els diferents organismes caritatius,catòlics i no catòlics, hi estan duent aterme és extraordinària. Estic convençutque l’única manera de superar les dificul­tats és treballar perquè la guerra acabi.La comunitat internacional ha d’intentarafavorir un diàleg que, poc a poc, pugui

“Els refugiats viuen en condicions humanament deplorables. La tasca que els diferents organismes caritatius, catòlics i no catòlics, hi estan duent a terme és extraordinària.”

El conflicte sirià està provocant un gran nombre de refugiats als països limítrofs. REUTERS/ALI JAREK

7

▲

ajudar a posar fi al conflicte, encara queaixò no és fàcilment abastable perquèaquesta guerra, com totes les guerres,està causada pels interessos i el poder.

En una de les dues ponències que va ofe­rir en la trobada de consiliaris, va parlardel Motu Proprio de Benet XVI sobre lacaritat. Com ha de ser la tasca de les ins­titucions caritatives de l’Església i delsque hi treballen? Estic molt agraït a Benet XVI per presen­tar­nos en l’encíclica Deus Caritas Est, demanera detallada, quin ha de ser el perfilde l’activitat caritativa de l’Església. Se­gons la invitació del Papa, i que també hecomprovat amb la meva experiència, ésimportant que l’Església tingui present elmodel ofert per la paràbola del Bon Sa­marità, perquè la caritat cristiana és sim­plement la resposta a allò que, en una de­terminada situació, constitueix la neces­sitat immediata: els famolencs han de sersadollats, els nus han de ser vestits, elsmalalts, curats, etc. Els que treballen alservei de la caritat han de ser formatsperquè facin el just en la manera justa, te­nint en compte que estan prestant ajudaa éssers humans que necessiten sempreuna mica més que una atenció noméstècnicament correcta. Necessiten huma­nitat. Necessiten l’atenció del cor. A més,per oferir un servei de caritat, ha de pre­dominar la gratuïtat. Els que treballen alservei de la caritat no han de ser guiatsper un segon fi, sinó per l’exemple de

Crist d’abraçar gratuïtament la necessitatde l’altre, per fer­li present el regne deDéu.

El 2014, a Mans Unides tanquem un ciclede treball al voltant dels Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni. Quèn’opina? Sense cap dubte, l’esforç que les NacionsUnides estan fent per aconseguir un mónmés just i solidari mereix el nostre suport,però he de dir que l’agenda de l’Esglésiano és, ni pot ser, l’agenda de les NacionsUnides. Hem de portar a aquestes insti­tucions internacionals la veu de l’Esglésiai l’antropologia que l’Església defensa, laseva visió cristiana de l’home i de la dona.Espero, d’altra banda, que les reflexionsque es faran al final del projecte sobre elsresultats d’aquesta iniciativa, tinguin encompte el verdader desenvolupament in­tegral de la persona, que ja patrocinavael papa Pau VI en la seva encíclica Popu­lorum Progressio. L’Església pensa que elverdader desenvolupament dels poblesno es pot reduir a un benestar material.

I el 2014, en concret, treballarem sota ellema “Un món nou, projecte comú” i elprisma de l’esperança, la fraternitat, lalògica del do i la necessitat de tornar aposar la persona com el centre del desen­volupament. Quin consell ens pot donar? No hi ha verdader progrés, com deia abans,si no posem la persona al centre de lesnostres accions. Però insisteixo en el con­cepte de desenvolupament integral de lapersona, que em sembla una gran contri­bució de l’Església en aquest camp. Elverdader desenvolupament consisteix adonar a l’home la possibilitat de créixeren tots els àmbits de la seva existència.En aquests tasca hi ha l’Església i MansUnides, com a expressió de l’Església es­panyola, que ajuda les esglésies germanesmés necessitades, en el treball de promo­ció humana integral i d’evangelització ●

“Hem de portar a aquestes institucions

internacionals la veu de l’Església

i l’antropologia que l’Església

defensa, la seva visió cristiana

de l’home i de la dona.”

Els consiliaris de Mans Unides amb el cardenal Sarah.

▲

8

MAN

S U

NID

ES/P

EPA

LOPE

Z D

E AR

ENO

SA

Llegueix l’entrevista completa a la nostra pàgina web

Divendres 8 de novembre: l’impacte del tifó Haiyan a lesFilipines és brutal. Les víctimes mortals es compten per milers,mentre que els danys materials són incalculables i els afectatspodrien superar els deu milions. Des de mitjans de la setmana,a l’arxipèlag asiàtic s’esperava amb temor el pas d’una tempes-tat que es preveia resultaria extremadament danyosa. Una altramés. La tercera en pocs dies. El país, que intenta recuperar-sedels danys causats per les tempestats anteriors, és testimonide com els vents huracanats de més de 300 km/h i les onadesde més de sis metres d’altura arrasen tot allò que troben peron passen.

En qüestió d’hores, la província de Leyte, al centre del país,queda irrecognoscible. I prop del 80 per cent de Tacloban, lacapital de la província, resulta destruït. Escombrat, literalment,de la superfície de la terra. I, com sempre, els més vulnerablessón els més afectats.

Immediatament, des de Mans Unides entrem en contacte

amb els nostres socis locals a les Filipines: el consorci BCDI(Bicol Consortium for Development Initiatives), que té gran ex-periència en la realització de projectes de prevenció davantdesastres naturals i gaudeix de la més absoluta confiança perla nostra part.

Des del primer moment, decidim que el nostre treball had’estar integrat en l’operació de rescat i auxili a les víctimesque duen a terme l’Arxidiòcesi de Manila i el Secretariat Nacio-nal d’Acció Social de la Conferència Episcopal de les Filipines(CBCP-NASSA).

D’aquesta manera, s’està aprofitant la xarxa de parròquies,que estan servint com una excel·lent base d’operacions per ar-ribar on no arriba ningú, per distribuir l’assistència més urgenti valorar els danys per a la reconstrucció. Perquè, quan haginpassat els primers impactes de l’emergència, continuarem ambel poble filipí en la fase de reconstrucció, essencial perquè elsdamnificats puguin continuar amb les seves vides ●

Mans Unides treballa a les Filipines des del 1987. En aquests anys hem donat suport a més de 275 projectes, per un importsuperior als 26 milions d’euros, dedicats a potenciar el desenvolupament al país.

Mans Unides ha acompanyat el poble filipí moltes vegades; en la prosperitat i en l’adversitat. I ara, quan aquest poble germàintenta tancar les ferides obertes pel tifó Haiyan, hem d’estar amb ells, més que mai. Així com estarem, després, en l’etapade reconstrucció, perquè el país recuperi la seva normalitat.

Compte d’emergència i donatius

Amb les Filipines ahir, avui i sempre

Crònica del món

REUTERS/ERIK DE CASTRO

9

La desolació es va fer present a les Filipines.

La vostra col·laboració és fonamental per fer possible que les Filipines torni a la normalitat.Podeu fer les vostres aportacions en el compte 0049-1892-63-2210525246

Al web (www.mansunides.org) i al telèfon 902 40 07 07Enviant un SMS amb les paraules MANSUNIDES FILIPINES al 28014

Al voltant d’1,1 milions de persones de la República Centrea­fricana corren risc de malnutrició a conseqüència de les escas­ses collites i del deteriorament econòmic causat per la violènciadels últims mesos, segons un estudi conjunt del Govern d’a­quell país, diverses ONG i Nacions Unides.

L’estudi sobre la seguretat alimentària del país africà xifraen 1,1 milions el nombre de persones que podrien començar apassar fam, de les quals un 30 per cent viuen fora de la capital,Bangui. Aquestes persones no poden cobrir diàriament lesseves necessitats alimentàries o requereixen ajuda per menjarel que necessiten.

La situació s’ha complicat especialment per als desplaçatsinterns, uns 395.000 centreafricans. Almenys la meitat d’ells notenen els nutrients necessaris per mantenir una vida sana i ac­tiva, segons un comunicat del Programa Mundial d’Aliments(PMA).

Des que la violència va esclatar al desembre del 2012, arrand’un alçament rebel, molts agricultors i ramaders han hagut dedeixar desateses les seves propietats. D’altres van vendre elpoc que conservaven per sobreviure o per por als saquejos.

El representant del PMA a la República Centreafricana, Hou­sainou Taal, ha reclamat una “acció immediata” per estabilitzarel país i que “centenars de milers” de desplaçats puguin tornara les seves cases. En aquest sentit, ha demanat als diferentsgrups armats que respectin els drets de la població civil i facili­tin l’arribada de l’ajuda humanitària. Les zones del nord­oestsón les zones on la seguretat alimentària ha empitjorat més.Tanmateix, l’informe alerta d’àrees en risc en pràcticament totel país, i el Programa ha mostrat la seva preocupació pel quepugui passar el 2014, ja que tem que el període d’escassetat,que sol començar al maig, quan s’exhaureixen els recursos deles collites, comenci al gener o febrer ●

La veu de Juan José AguirreMans Unides ha finançat deu projectes de cooperació a laRepública Centreafricana, dels quals tres s’estan desenvo-lupant actualment:

● Construcció d’aules per a escola de secundària a la zonade selva (localitat de Bema).

● Construcció i equipament d’una maternitat rural (Bangassou).

● Reconstrucció d’Unitat de Pediatria (Bangassou).

A finals del passat mes de juliol, monsenyor Juan JoséAgui-rre, missioner combonià espanyol i bisbe de Bangas-sou, va visitar Espanya. Va oferir una trobada informativaals Serveis Centrals de Mans Unides amb l’objectiu d’in-formar de la greu situació que travessa el país africà, i comaquesta afecta la població.

Monsenyor Aguirre no desisteix de l’interès a denunciarun conflicte que, si ningú ho remeia, té aspecte de conver-tir-se en una nova guerra al centre d’Àfrica.

Entra en aquest enllaç per conèixer tot el que monsenyor Aguirre ens va voler transmetre:

http://www.manosunidas.org/noticia/republica-centroafricana-por-otra-vez-nosotros

10

Font: Europa Press Social

1,1 millons de persones en risc de malnutrició a la República Centreafricana

JUAN JOSÉ AGUIRRE

MANS UNIDES

La tasca que desenvolupa monsenyor Aguirre salva la vida de molts nens de la República Centreafricana.

En el seu últim informe sobre la inseguretat alimentària,tres agències de l’ONU -l’Organització de l’Alimentació i l’Agri-cultura (FAO), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el FonsInternacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA)- estimenque 842 milions de persones pateixen fam crònica, el 12% dela població mundial.

Tot i que la nova xifra és més baixa que l’anterior estimació,l’informe reflecteix grans desigualtats en el progrés del com-pliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni dereduir a la meitat la fam al món el 2015.

“Els països en conflicte durant les dues últimes dècadessón més propensos a patir retrocessos significatius en la re-ducció de la fam”, diu l’informe. “Els països sense litoral s’en-fronten a reptes persistents sobre l’accés als mercats mundials,mentre que els països amb poca infraestructura i institucionsfebles s’enfronten a restriccions addicionals”.

Les polítiques destinades a augmentar la productivitat agrí-cola i la disponibilitat d’aliments són fonamentals en la reduc-ció de la fam, fins i tot quan la pobresa és generalitzada, sos-tenen les agències. Les remeses, que representen unes ajudestres vegades superiors a l’ajuda oficial al desenvolupament,han tingut un impacte significatiu en la seguretat alimentària,que condueix a una millor alimentació.

Àfrica continua sent la regió amb més prevalença de la sub-nutrició, amb més d’una cinquena part de la seva població des-nodrida, mentre que, en xifres totals, la majoria de les perso-nes desnodrides són al sud d’Àsia ●

Violació sistemàtica dels Drets Humans a EritreaL’Organització de les Nacions Unides ha mostrat la sevapreocupació per la falta de respecte a les garanties bàsi-ques que s’està vivint a Eritrea. La relatora de l’organitza-ció, Sheila B. Keetharuth, ha assegurat que aquesta situacióobliga més de 3.000 persones a fugir del país cada mes,moltes d’elles menors d’edat i sense cap tipus d’acompa-nyament ●

Cimera del Clima 2013La Conferència de les Parts de la Convenció Marc de CanviClimàtic de l’ONU (COP19) que es va dur a terme a Varsòvia(Polònia) va tornar a resultar una decepció per la manca devoluntat política d’alguns dels països participants. Un delsprincipals debats va ser el capítol de Danys i Pèrdues, és adir, l’ajuda als països assotats pels efectes del canvi climà-tic, mitjançant l’anomenat “Fons Verd per al Clima”. A al-guns països en desenvolupament els preocupa que l’ajudafinancera del Nord industrial acabi traduint-se en no gairemés que inversions privades, en lloc d’assistència públicai donacions ●

BREUS

Una de cada vuit persones al món pateixdesnutrició crònica

El Govern jordà ha estimat que el manteniment dels600.000 refugiats sirians acollits al país genera unesdespeses anuals d’aproximadament 2.100 milions de dò-lars (uns 1.500 milions d’euros) i podria augmentar, en-cara més, el 2014 per l’arribada de més refugiats fugintdel conflicte.

“La crisi síria és un dels reptes més importants queafronta Jordània a tots els àmbits, especialment l’econò-mic”, va explicar el ministre de Planificació i CooperacióInternacional jordà, Ibrahim Seif, qui va demanar, a més,un increment de l’ajuda internacional a Jordània peratendre les necessitats dels refugiats sirians. Així ma-teix, va recordar que la presència dels refugiats té con-seqüències per a les infraestructures i els sistemes comel sanitari o educatiu.

Només 91.200 refugiats sirians han tornat al seu paísvoluntàriament des que va esclatar la crisi política aSíria, al març del 2011 ●

Crònica del món 11

2.100 milions de dòlars, cost del manteniment dels refugiats sirians a Jordània *

*

Font: Europa Press Social

VICTORDASS

Així es construeix el RegneTots els grans aeroports s’assemblen. El de Delhi no és gairediferent del de Munic: els mateixos perfums i licors, les matei­xes revistes…Els aeroports s’assemblen, els hotels s’assem­blen, però un slum de Varanasi no té res a veure amb una fa­vela de Rio o un poblat barraquista de Madrid. La brutícia queels recobreix és la mateixa, però sota la brutícia és única i in­transferible cada història personal de qui dorm entre els esca­rabats. I només des d’aquesta història concreta es pot comen­çar a construir. Viatjar amb Mans Unides és passar en un tan­car i obrir d’ulls de l’aeroport de Delhi a un poblat de seminò­mades anomenats –no cal explicar per què– “els menjarates”.El projecte acaba de començar; queda molta feina pendent.Però en un poblet pròxim, la Societat Índia Missionera i unesquantes religioses han aconseguit en només uns anys fer unmiracle. Les dones, abans els pàries entre els pàries, són el cord’un cercle virtuós que ha portat un desenvolupament econò­mic incipient al poble, ha donat una empenta a l’escolaritzaciódels nens i ha creat una nova consciència comunitària i ciuta­dana on abans només hi havia exclusió. Els missioners tambéfan miracles a l’slum, tot i que allà costi més veure’ls: enmigd’aquest oceà de misèria, què són unes desenes de vides denens rescatades? El miracle és el somriure de sister Manju. Laseva tendresa és el primer contacte amb l’Evangeli d’aquestsnens del carrer i d’aquestes famílies sense llar. El primer i elmés fidedigne.

Ricardo Benjumea, redactor en cap del setmanari Alfa & Omega

L’Índia impactaPer a qui mai abans ha estat en aquest país, la sorpresa és con­tínua. Tot crida l’atenció. Els llocs, les persones, les olors, elssabors, les cases a mig construir o derruïdes, la facilitat perpassar del sol a la pluja en un tres i no res sense que ningú al­teri el seu pas, els tocs de botzina constants, les carreteresempedrades que allarguen les distàncies de manera exage­rada... Trenca l’esquema convencional de qualsevol altra ciu­tat visitada abans.

Viatjar a Varanasi i a Gorakhpur ha estat una gran expe­riència professional, però sobretot personal. M’ha donat l’o­portunitat de conèixer de primera mà allò pel qual treballo i enallò que crec. No hi ha una única imatge que associï a aquestviatge, sinó una infinitat d’instantànies que no sols s’han que­dat a la càmera, sinó en el disc dur del meu cervell. De vegadesha estat difícil no emocionar­me i d’altres, impossible.

Ara, ja de tornada, penso en els nens i les nenes que nei­xen i sobreviuen cada dia en un entorn a anys llum del nostre;en les mares que no poden prometre’ls un futur millor, ni tansols un futur; en les nenes que no volen ser esposes adoles­cents; en els homes, que comencen a acceptar la participacióde les dones en la vida local; i, per descomptat, en les perso­nes i en organitzacions com Mans Unides que fan que el canvisigui possible. Moltes gràcies per aquesta experiència.

Azucena García,freelance i coordinadora de

Solidaridad en Consumer.es.

Reportatge

Pobresa i esperança al Nord de l’ÍndiaViatge amb mitjans de comunicació

Per primera vegada, un grup de periodistes va visitar, gràcies a Mans Unides, l’estat d’Uttar Praddesh, al nord de l’Índia, un dels més pobres del país i una de les zonesmés poblades del planeta. Ho van fer amb la nostra presidenta, Soledad Suárez, la responsable de mitjans, Marta Isabel González, i la responsable de projectes a la zona, Ana Cárcamo. La repercussió d’aquest viatge en els mitjans de comunicaciója ha començat, però aquí us deixem les seves impressions personals d’un viatge inoblidable.

12

El grup que va viatjar a l’Índia a l’octubre del 2013. SI

STER

MAN

JU

Dones i nens disposats a canviar el seu món

El rellotge s’atura en posar peu a terra el matí del 7 d’octubrea l’aeroport de Varanasi…Mans Unides ens porta “al seu ter­reny” i intueixo que l’experiència deixarà empremta. El primersenyal que m’ho confirma és la mirada de Father Abhi i SisterManju en rebre’ns entre el caos de la ciutat sagrada; els seusrostres són la porta d’entrada a un generós projecte de “res­cat” per a nens del carrer.

Aquests missioners ens guien amb naturalitat pels slums,els barris de la misèria. Coneixen cada nom dels “nens de som­riure etern”. Nens que somriuen malgrat patir tot tipus d’abu­sos, tot i que deambulin jugant­se la vida a l’estació més prò­xima, encara que sàpiguen que fora hi ha quelcom millor quemai és per a ells…De sobte, un dia arriba una mà amiga i elsdóna l’oportunitat que el destí de la seva classe social els nega,sobretot si són nenes. Que difícil és ser dona a l’Índia! Impres­siona veure com aquests missioners vinguts del Sud han obertels seus ulls i les seves ments a la realitat que les oprimeix. Es­coltar les veus d’aquestes dones dempeus, enmig de la sevacomunitat, és la manera més gràfica de comprovar que algunacosa està passant.

Em quedo amb el testimoni de dues adolescents: la Sasi ila Pinky, negant­se a casar­se als 18, o abans, i en un matrimoniconcertat. Han après a pensar per si mateixes i estan disposa­des a canviar el seu món si algú els ajuda…

Miriam Sánchez, periodista i presentadora a Aragón TV

Explicar i, fins i tot, molestar

Els periodistes tenim una sort sobre la qual pensem poc: lagent ens explica la seva vida. Així, sense més ni més. Personescom nosaltres decideixen explicar­nos detalls del seu dia a diaque potser no comparteixen ni amb els seus amics, ni amb laseva família; ens deixen veure la seva ànima, els seus traumes,les seves esperances, les seves frustracions, com potser nopermetrien a ningú; podem accedir a la seva intimitat perposar­la en constel·lació amb d’altres i intentar explicar unahistòria que representi allò tan impossible anomenat realitat.

El periodisme és viatjar molt profund en una espeleologiaper la vida d’altres, que són tan com tu sense ser­ho. Fer­hoamb respecte per l’entorn, sense tocar res que pugui condi­cionar­ho, sense extreure cap tros d’ells que pugui deixar unaferida, per molt valor que tingui per a tu.

I després, tornar. Tornar és el més difícil. Tornar és accep­tar la derrota que, per a la resta del món, allò no és tan impor­tant com per a tu. Però també és guanyar, explicar i, fins i tot,molestar.

Gràcies a la invitació de Mans Unides per poder treballara l’Índia, els lectors d’eldiario.es han comprovat que mai hihaurà una vida veritablement plena aquí sense que hi hagitambé justícia allà.

Juan Luís Sánchez,sotsdirector d’eldiario.es

13

Les dones comencen a pensar per si mateixes, i a formar part activa de la vida de les seves comunitats. FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS

▲

Dones visiblesLa dona està jugant un paper fonamental en el desenvolupa­ment de les comunitats més desfavorides de l’Índia en la me­sura que adquireix consciència dels seus drets, descobreix elsignificat de l’autoestima i aprèn a unir el seu treball al d’altresdones amb qui, associada, aconsegueix abandonar la seva in­visibilitat perquè la seva veu sigui escoltada, la seva opinió,tinguda en compte, i el seu vot, acceptat.

Mans Unides ha visitat Varanasi i Gorkahpur, al nord­estdel país, per comprovar els avenços de programes amb quècol·labora en l’àmbit de la dona, de la salut, de l’educació il’agricultura, i he tingut el privilegi de formar part d’aquestadelegació.

Durant els cinc dies en què vam visitar slums i poblets vaigpoder constatar que allà on la dona ha aconseguit trencar elsconvencionalismes arcaics que la redueixen a ser una esclavadel marit i de la seva sogra i ha après a valorar­se i a respec­tar­se a si mateixa, ha iniciat un camí que ja no té marxa enrerei en què, a cada pas que fa, es fa més forta. Aquesta classe deprogrames de desenvolupament evidencien la gran capacitatde la dona com a gestora de recursos i impulsora del desen­volupament als països del Tercer Món.

Lourdes Terrassa, redactora en cap de la revista Brisas

Lliçons d’humanitatL’olor de l’insecticida ho embolcalla tot, però no dissimula laintensitat del químic que mulla els draps dels nens a CharbujhaShahid, un clot en el món on la germana Manju em va ense­nyar el poder d’un somriure. Va ser la primera lliçó, el meu pri­mer record de Benarés, la clau del cel a la vora del Ganges, l’in­fern dels qui són menys que vaques, menys que rates per alsaltres.

Acluco els ulls i la ciutat se’m tira damunt a ritme de rickshaw, mentre el pare Abhi bromeja sobre la longevitat que ne­cessita per treure unes altres 15 nenes de l’Índia enfangada,apocalíptica; de l’Índia descastada. Va deixar un verger perviatjar al nord i tacar­se els peus de misèria. La segona lliçó, laseva entrega.

Després va venir Gorakphur, l’hospital relluent, les infer­meres que canten i les dones que sembren, literalment, l’edu­cació dels seus fills en soledat. Amb ajuda, construeixen uncamí a la terra que els permet tenir, si no l’última, almenys laprimera de les paraules. M’ho va explicar la Narbdha, de 32anys, amb un somriure que apuntava al cel. Tercera lliçó, laseva dignitat. No oblidaré la mirada d’Ana Cárcamo, emocio­nada, en aquella altra Índia de canya de sucre i arrossars. “Aquíés on comença tot –em va dir–, per a això treballem”.

Encara queda gent amb esperança, persones que tenencura de persones per pura humanitat. Aquesta va ser per a mi lagran lliçó. Sempre agrairé a Mans Unides que em donés l’opor­tunitat d’aprendre­la, que m’hi dugués per poder explicar­ho.

Isabel Vega, redactora de l’agència Europa Press ●

Diversos moments del viatge a l’Índia amb els periodistes.

MANS UNIDES/MARTA ISABEL GONZÁLEZ

14

FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS

FATHER MATHEW VELLAMACKAL-PGSS

▲

15

L’esperança cristiana és un do poderós al servei del desenvolupament humà integral.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

INFO

RME

A F

ONS

Mans Unides · Informe a fons/193

La història de Mans Unides és una història de soli­daritat amb totes aquelles persones que pateixen en elnostre món, que tenen fam i que viuen en condicions in­humanes. De la mà dels nostres col·laboradors al Sud,enguany iniciem la Campanya LV, en què volem conti­nuar insistint en el fet que l’única manera de canviaraquest món injust és posar, tots i cadascun de nosaltres,fil a l’agulla.

El lema “Un món nou, projecte comú” ens situa enel camí de la fraternitat universal, com a condició neces­sària per a un desenvolupament en plenitud, un desen­volupament que s’ha de fundar en la veritat, la justícia,l’amor i la llibertat. A més, aquesta campanya s’integraen el cicle sobre els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni (ODM), en els quals incidim des de fa vuit anys,centrant­nos en l’ODM número 8: “Fomentar unaaliança mundial per al desenvolupament”. El compli­ment d’aquest objectiu depèn directament de la nostracapacitat per establir relacions amb els altres, unes re­lacions obertes, dialogants i col·laboradores, de maneraque es faci veritat la fraternitat a la qual totes les per­sones estem cridades.

En aquest propòsit ens orienta i anima l’esperançacristiana com un do poderós al servei del desenvolupa­ment humà integral; és, per tant, esperança per als al­tres. Per aquesta esperança, mantenim el món obert aDéu, i treballem per “un món nou”, com a responsabili­tat i tasca de tots.

D’altra banda, a l’escenari mundial, la nostra Cam­panya “Un món nou, projecte comú” és una baula mésen els debats globals sobre com seguir amb la tasca deldesenvolupament després del 2015, i pot ser una apor­tació a la Plataforma “El Món que volem més enllà del2015”, llançada per Nacions Unides per mobilitzar elsciutadans d’arreu del món.

RECONÈIXER LA FRATERNITAT HUMANA, INICI DEL DESENVOLUPAMENT.Trobem el fonament de la nostra feina en l’Evangeli i enla Doctrina Social de l’Església. En concret, durant l’any2014, posarem la nostra atenció en l’encíclica Caritas inVeritate de Benet XVI, que ens convida a fer un esforçcomú per aconseguir la implicació de tots en el desen­volupament integral, de cada home i de tots els homes,

▲

Un món nou,projecte comú

com una manifestació de la fraternitat a què està cri­dada tota la humanitat: “El desenvolupament dels po­bles depèn, sobretot, que es reconeguin com a partd’una sola família, que col·labora amb verdadera comu­nió i està integrada per éssers que no viuen simplementun al costat de l’altre”. Per tant, reforçar una relació d’u­nió comuna entre totes les persones està en la based’un desenvolupament que respongui a les exigènciesde la dignitat humana.

La missió principal de Mans Unides en aqueststemps és la de contribuir, amb la seva experiència, acrear un nou paradigma de desenvolupament, en elqual es faci cada cop més evident la fraternitat a quèestem cridats tots els homes i dones. D’aquesta frater­nitat som ferment gràcies a l’amor de Crist que ensenvia, i a l’amor amb què creem les nostres relacions;amb què desenvolupem els nostres projectes al sud iamb què fomentem l’educació per al desenvolupament.Apostem per quelcom que en la política, l’economia, lavida social i cultural sembla que no compta: la lògica deldo, l’amor que mira la persona concreta i li dóna la pos­sibilitat de viure una existència plena. A través de la nos­tra capacitat de diàleg, la nostra obertura als altres, lanostra generositat, l’acollida dels malalts i febles, i lapromoció dels més oblidats, intentem tornar el seu lloc

als exclosos que ocupen les perifèries del nostre món.Així, mostrem que només en la dinàmica de l’amorpodem construir un món en què es donen les condi­cions que facin possible, a les comunitats i a cadascundels seus membres, “l’èxit més ple i més fàcil de la per­fecció mateixa”, en paraules de Pau VI en la ConstitucióPastoral Gaudium et Spes.

Treballar per la fraternitat universal és necessari desdel punt de vista de les relacions entre els països. La fra­ternitat es pot realitzar de manera pràctica en iniciativespolítiques i econòmiques que fan efectiu l’èxit de millorscondicions de vida per a tots. Una d’aquestes iniciativesés la dels Objectius de Desenvolupament de Mil·lenni,que entre les seves metes busca fomentar una Associa­ció Mundial per al Desenvolupament.

Els ODM responen a necessitats urgents, cròniques,provocades per situacions de violació dels drets hu­mans, i a les metes dels quals caldria arribar, totalmento parcialment, l’any 2015. Aquestes metes estan basa­des en una aliança solidària mundial que exigeix la res­ponsabilitat i el compromís de tots: dels països en de­senvolupament per millorar la governabilitat i el res­pecte dels drets humans, augmentar la seva inversió eninfraestructures i en serveis bàsics com la salut o l’edu­cació, ajudar els petits agricultors, a fi de garantir la se­guretat alimentària, i fomentar un medi ambient méssostenible. I dels països desenvolupats de recolzaraquests esforços, augmentar l’ajuda oficial al desenvo­lupament, alleujar el deute extern, millorar les regles decomerç internacional i l’accés a medicaments essencialsi tecnologia.

Cal provocar canvis al Nord perquè es puguin pro­duir canvis al Sud, i és necessari que permetem i col·la­borem perquè al Sud puguin fer­se càrrec de les sevesresponsabilitats, donant resposta a les seves pròpies ne­cessitats. Per això busquem fomentar actituds que res­pectin la vida i el desenvolupament digne, l’accés al tre­ball i als mitjans per a la vida i la promoció de la família,l’accés a la cultura.

Tanmateix, i malgrat alguns avanços reals en la lluitacontra la pobresa, ja està acceptat en la comunitat in­ternacional que alguns dels ODM no es compliran en ladata prevista; fins i tot, en algunes regions alguns ob­jectius o estan estroncats o han retrocedit. Per què? Per­què entre tots no hem creat un verdader teixit associa­tiu local, nacional, regional i mundial, perquè els ciuta­

16

La fraternitat es pot realitzar de manera pràctica en iniciatives polítiques i econòmiques que fan efectiu l’èxit de millors condicions de vida per a tots.

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

INFORME A FONS

▲

Hi ha milions de personesque no tenen accés a recursos bàsics per al seu desenvolupament.

dans i el poder polític els facin seus, i que ens obligui, alNord i al Sud, a posar voluntat real per aconseguir­los.No hi ha hagut ni la cooperació ni la responsabilitat com­partida des del paper que a cadascú ens toca jugar;totes dues necessàries per crear una verdadera aliançadels pobles que tenen esperança en un món nou.

LA REALITAT DEL NOSTRE MÓN GLOBALITZAT.Els Objectius de Desenvolupament van ser formulats enun context històric d’optimisme generalitzat (any2000): dominava l’eufòria que provocava la globalitza­ció, la creença en la possibilitat que tot estaria en la vidade tots, tothom tindria accés als béns de manera mésfàcil i més ràpida. No obstant això, els fruits reals de laglobalització són uns altres: alguns de positius, d’altresclarament negatius i d’altres, ambivalents. La globalit­zació ha creat oportunitats per acabar amb les injustí­cies, però el que ha passat realment és que les injustíciesi desigualtats s’han reconfigurat, i han donat lloc a unmón caracteritzat per la interdependència i en el qualpodem identificar quatre maneres d’estar que definei­xen aquesta realitat:

● La d’aquells que no tenen accés als recursos bà­sics com els aliments, l’aigua, l’habitatge digne, l’ocupa­ció, la salut, l’educació. Pateixen condicions d’esclavitudo explotació.

● La dels que tenen a les seves mans les empreses,les finances, la informació, la política, la cultura… Peròno s’ocupen del bé comú: només pensen en si mateixosi en la satisfacció de les seves pròpies necessitats i de­sitjos, i redueixen les seves relacions a mers intercanvisinteressats.

● La dels que porten al món el terrorisme, les dicta­dures militars i polítiques, les bandes organitzades alservei d’interessos foscos, la tracta de persones, l’ex­plotació sexual, l’esclavitud laboral o els fonamentalis­mes religiosos, econòmics i polítics.

● La de les persones que romanen atentes i són ca­paces de descobrir gestos i signes d’esperança. I la demilions de voluntaris, en milers d’institucions exem­plars, en moviments i xarxes socials, persones compro­meses pel bé comú, al Nord i al Sud.

Per prendre part en aquest món global caracteritzatper la interrelació i la interdependència cal tenir encompte que el començament del segle XXI s’està carac­teritzant per quatre grans dinàmiques de canvi que re­percuteixen en els processos de desenvolupament:

● El fi de l’era del petroli i la cursa cap a l’autonomiaenergètica de les grans potències. Les conseqüèncieseconòmiques, industrials, tecnològiques, militars, am­bientals, polítiques, etc., d’aquesta dinàmica estan ge­nerant efectes brutals per als pobres.

● El fi de la política tradicional de blocs formats perles grans potències, i l’emergència d’altres poders re­gionals i mundials i, sobretot, de forces difuses difícilsd’identificar i controlar. Avui el poder no té un centrerecognoscible, es troba dispers. Aquí la dinàmica més

profunda és la crisi del “subjecte” social, polític, econò­mic i financer. Crisi del “subjecte” és crisi de persones,que deriva en una crisi de participació, per tant, de ciu­tadania: hi ha una societat civil sense teixit associatiu,que no s’uneix per treballar en comú per la justícia, eldesenvolupament o la pau. Urgeix recuperar el ciutadàcom a “subjecte”, que se senti membre d’una comuni­tat en què creix la seva identitat i en la qual adquireixresponsabilitats amb els altres. Si volem un món global,cal promoure una ciutadania global que el pugui gestio­nar i conduir.

● La devaluació i “liquació” (Z. Bauman) dels valorshumans i les institucions. Segons aquest autor, la socie­tat sòlida i predictible, construïda sobre bases establescom la família, l’ocupació, el règim de producció indus­trial o les institucions polítiques, s’ha esvaït. Els compro­misos són més tènues i menys duradors, les conviccionssón més eclèctiques i, per tant, flexibles i intermèdies.En aquest ambient, prevalen la subjectivitat i l’individua­lisme, que generen un desinterès preocupant pel bé

La globalització ha creat oportunitats per acabar amb les injustícies, però el que ha passat realment és que les injustícies i desigualtats s’han reconfigurat.

MANS UNIDES/IRENE H-SANJUÁN

El verdader desenvolupament ha deser viable per a les persones d’avui i

demà, per conservar els béns comunsper a les generacions futures.

17

INFO

RME

A F

ONS

▲

18INFORME A FONS

comú. Davant aquesta globalització de la indiferència,urgeix un compromís solidari militant que impliqui lapròpia vida, el canvi d’actituds i comportaments, la im­prescindible coherència personal.

● La impossibilitat de preveure i, per tant, de plani­ficar el futur en un horitzó a mitjà i llarg termini és unade les pitjors conseqüències de la crisi de valors. Lespors i els temors, reals i imaginaris, dominen els escena­ris de la vida quotidiana. Hi ha massa signes que asse­nyalen a l’home i la dona d’avui que no es pot viure ambesperança; però hi ha, alhora, molts símptomes quebusquem seguretat, un horitzó clar per a la vida, i conèi­xer i ser persones autèntiques, capaces de generar es­perança en un futur obert a coses noves.

UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, INTEGRAL I SOSTENIBLE.Els desafiaments que ha d’afrontar la comunitat inter­nacional com l’accés als aliments, la tinença de les ter­res, l’educació, la salut, el deteriorament mediambien­tal, l’emigració, la desocupació, la crisi financera, lamanca de coherència entre polítiques nacionals i inter­nacionals són alguns dels problemes amb unes solu­cions que requereixen el compromís de tots els països,rics i pobres, dels organismes internacionals, de les or­ganitzacions civils i empresarials, així com la implicacióactiva de cadascuna de les persones.

La Cimera de Nacions Unides sobre el Desenvolupa­ment Sostenible, Rio + 20, de juny del 2012, no va arribara aportar les mesures concretes que s’esperaven per ferfront a les crisis urgents (climàtica, alimentària, econò­mica i financera), tot i que va situar amb força a l’agendapolítica internacional la necessitat d’aconseguir un mónmés sostenible. Malgrat la seva imprecisió, va permetreiniciar un procés de diàleg per identificar uns objectiusque aportarien sostenibilitat al desenvolupament (Ob­jectius de Desenvolupament Sostenible), la qual cosa,juntament amb altres processos de Nacions Unides,representa una gran oportunitat per engegar algunsdels canvis necessaris per aconseguir un món més just iequitatiu.

Si realment volem un altre món, no podem seguircom fins ara, perquè la realitat que hem creat ens ai­xafa, ens agredeix, ens exigeix més i més; és el resultatd’un model de desenvolupament basat en un sistemaeconòmic mundial que, en lloc de situar al centre delsseus interessos i actuació la persona, posa, com el mésimportant, el màxim benefici amb el mínim esforç.

Per tant, cal establir de manera clara, i incorporar demanera explícita, el punt de partida comú expressat enla Declaració del Mil·lenni, de la qual sorgeixen els ODM,i que dóna resposta a la pregunta sobre el món quevolem. El paradigma existeix; un model de desenvolu­pament integral i sostenible, que: a) es concep com un procés (a curt, mitjà i llarg ter­

mini…); primer que res, de cada persona (“el desen­

volupament és vocació”), que va creixent en la sevaconsciència de la pròpia dignitat, llibertat, igualtat,responsabilitat en l’assumpció de compromisos, en lagestió de la pròpia vida (autonomia) i en la cura de lavida dels altres (prosocialitat); un procés que il·luminala vida social amb els valors de la veritat, la llibertat,la justícia, la pau i l’amor.

b) es realitza en totes les seves dimensions; un modelde desenvolupament que inclou no sols l’obtenció derecursos per respondre a necessitats tangibles, quees poden quantificar i mesurar en serveis bàsics d’ali­mentació, aigua, hospitals…, sinó també el creixementpersonal que té com a fruit la solidaritat i la donaciógenerosa i gratuïta dels individus i les comunitats.

c) beneficia a tots i cadascú, donant preferència als méspobres, als que no gaudeixen de nivells mínims dedesenvolupament; la prova de la validesa del nostremodel de desenvolupament és la seva capacitat d’im­pactar o no en la vida dels pobres; això es fa patentquan els més febles, els últims poden ocupar el seu

JAVIER CUADRADO

Les comunitats més vulnerables tenen dret a ser felices i gaudir d’una vida plena.

▲

La Cimera de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, Rio + 20, de juny del 2012, no va arribar a aportar les mesures concretes que s’esperaven per fer front a les crisis urgents.

lloc, són reconeguts, si gaudeixen dels seus drets ide la igualtat d’oportunitats, si poden caminar per simateixos, segons els seus propis criteris, capacitats ivocació.

d) i és viable per a les persones d’avui i de demà; és undesenvolupament que salvaguarda els “recursos obéns comuns” i els administra amb responsabilitat; elplaneta és el nostre únic patrimoni comú, la casa co­muna i cal tenir­ne cura per a nosaltres i conservar­seper a les generacions futures.

MANS UNIDES, ALIANÇA QUE CONSTRUEIX DESENVO­LUPAMENT.Pau VI, en l’encíclica Populorum progressio, fa una clarapetició: que cada poble de la Terra sigui “artífex del seupropi desenvolupament, del qual cada poble és el pri­mer responsable. Però no podran realitzar­ho, aïllats elsuns d’altres”. Així “el desenvolupament integral del’home no pot realitzar­se sense el desenvolupamentsolidari de la humanitat, mitjançant un esforç mutu icomú”.

Mans Unides, des de fa més de 50 anys, està entes­tada que aquest desenvolupament sigui així i col·laboraassociada amb els que volen que el món sigui més just ifratern. Quan, fa set anys, vam decidir treballar en elmarc dels ODM, reconeixent­ne les fortaleses i debili­tats, volíem mostrar que compartim la proposta de pro­moure una agenda mundial de la cooperació al desen­volupament, i prendre­hi part com a part de la societatcivil.

Avui, la necessitat de teixir “xarxes socials” reals, alNord i al Sud, a l’entorn del compliment dels Objectiusde Desenvolupament, implica una modalitat de novesaliances; és la dinàmica de l’expansió del bé: “Les forcesque s’associen per al bé no se sumen, es multipliquen”

(Concepción Arenal). Nosaltres volem aliar­nos ambtots aquells que busquen el bé i, sobretot, amb els mésempobrits que mantenen la seva esperança en un mónmés just i solidari.

La nostra aliança amb els pobres té el seu fonament:● En la consciència del Déu Amor revelat en Jesucrist:

Ell ens regala la tendresa i la compassió del Pare; ensil·lumina el què fer i com fer­ho, sobretot quan acull iacompanya els més dèbils i pobres, participant en lesalegries i les penes de tots. Ell il·lumina i aclareix el ver­dader misteri de la dignitat (Cfr. G.S. 22) i igualtat de

tots els que formem la família humana, i habitem itenim cura de la creació que ens ha regalat. Aquestaés una crida per a tots els homes de bona voluntat.“... la vocació de custodiar no sols ens afecta a nosal­tres, els cristians, sinó que té una dimensió que ante­cedeix i que és simplement humana, correspon a tots.És custodiar tota la creació, la bellesa de la creació,com se’ns diu en el llibre de la Gènesi i com ens mostraSant Francesc d’Assís: és tenir respecte per totes lescriatures de Déu i per l’entorn en què vivim. És custo­diar la gent, preocupar­se per tots, per cadascú, ambamor, especialment pels nens, els ancians, els qui sónmés fràgils i que sovint es queden a la perifèria delnostre cor.” (Sant Pare Francesc, homilia a la SantaMissa en l’inici solemne del pontificat).

Avui, la necessitat de teixir “xarxes socials” reals, al Nord i al Sud, a l’entorn del compliment dels Objectius de Desenvolupament, implica una modalitat de noves aliances.

▲

19

INFO

RME

A F

ONS

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOLLa sensibilitat davant el patiment és independent de la raça o de la religió de les persones.

● En les inspiracions originals de la nostra organització:Atenent als nostres orígens, volem continuar tenintcura de l’obertura a “l’altre”, a qui té fam, set, està opri­mit, li falta instrucció, està malalt o marginat; l’interèsper les persones amb independència del lloc de naixe­ment, sexe, raça, cultura i religió…; la sensibilitat davantel patiment de les persones, sobretot dels pobres (“Hevist, he sentit…”, Ex 3,7); l’acollida de les seves neces­sitats i capacitats; i el do gratuït d’un mateix com a opciói estil de vida. Amb Jesús aprenem a mirar a “l’altre” demanera nova, com ens mira Déu, confiant en nosaltres,amb esperança. En l’origen de la nostra organització hiha la mirada de la mare que es preocupa per tots elsseus fills, especialment pels mes desvalguts, i que volque tots ells es desenvolupin plenament i siguin feliços.● En la missió de Mans Unides de

cooperar al desenvolupament:Intentem atreure l’atenció i la preocupació de la socie­tat espanyola sobre el problema de la pobresa i la famdes de l’interès pel bé comú; ens entestem a provocarel compromís actiu de totes aquestes persones. Això hofem creant espais de solidaritat, de diàleg i acompanya­ment, impulsant processos de desenvolupament inte­gral, del qual cada persona i comunitat va sent cada copmés protagonista. La nostra pertinença a l’Església ensfa germans en Crist, formant una família, basada en l’a­mor i la reconciliació, que il·lumina i impulsa el desenvo­lupament fratern de tota la humanitat.

Per a nosaltres, potenciar aquesta aliança significa,en la tasca concreta de la cooperació al desenvolupa­ment, posar l’atenció en tres àmbits que neixen de la re­cerca del bé comú: la defensa dels drets humans, l’aten­

ció a les persones i comunitats més vulnerables i la creaciód’espais de diàleg entre les diverses cultures i religions.En focalitzar sobre aquests tres àmbits, ens unim a lacomunitat internacional, que també pretén insistir­hi.

TREBALLAR EN UN PROJECTE COMÚ, EL NOSTRE DESIG D’UN MÓN NOU.Com dèiem a l’inici, l’esperança és un principi vital queens convida a treballar per quelcom nou, tant en la vidapersonal com en el conjunt de la societat. En quina di­recció hem de treballar per construir el món que volem?

A) En l’àmbit personal podem humanitzar les relacions.Desterrant la “lògica de l’interès” i conreant la “lògicadel do”. Promovent la cultura de la “cura de l’altre”, en­front de la rutina i la insensibilitat davant el patimentdels altres. Recolzant el consum auster i solidari, i fre­nant la cultura del consum compulsiu i superflu. Trans­formant l’excusa “no puc canviar el món…” en la deci­sió “puc fer el que està al meu abast”, en la família, al’escola, al barri, a l’empresa, a la parròquia. Promoventactituds d’acollida, cooperació, diàleg i respecte, en­front de la tendència a la competitivitat i el conflicte. Fo­mentant la “cultura de la vida” i la de la família, com axarxa social bàsica de l’amor i el do, enfront de la frac­tura social i l’individualisme. Salvaguardant el caràctertranscendent de la persona humana, que li permet sor­tir a la trobada dels altres en tots els àmbits de la sevavida, i li permet el seu desenvolupament material i espi­ritual. Anteposant la lògica dels drets humans fonamen­tals, els deures i la responsabilitat, a la lògica de l’indivi­dualisme, els drets particulars i les apetències.

B) En l’àmbit social i polític.Es requereix enfortir l’Estat de Dret i la democràcia, mi­llorar la cooperació internacional i afavorir una políticacomercial d’inversions coherent amb les prioritats hu­manes. Cal promoure ordenaments jurídics que facilitini potenciïn la participació i l’aportació al desenvolupa­ment del sector privat i de la societat civil. Els països po­bres han de millorar la seva governabilitat per mobilitzari gestionar els recursos de manera més efectiva i equi­tativa, i els països rics han d’augmentar l’ajuda, l’alleu­jament del deute, l’accés al mercat i la transferència detecnologia. Totes aquestes iniciatives poden concretar­se en tres principis que, segons Nacions Unides, han d’o­rientar la promoció d’una Associació Mundial pel Des­envolupament (ODM 8): (1) Els països receptors d’ajudahan de liderar la gestió de l’ajuda a través d’una asso­ciació estreta amb els donants i amb la societat civil. (2)

L’esperança és un principi vital que ens convida a treballar per quelcom nou, tant en lavida personal com en el conjunt de la societat.

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

INFORME A FONS

▲

Promovent la cura de l’altre desterrarem la lògica de l’interès.

20

Cal fer la valoració de l’eficàcia de les polítiques de des­envolupament tenint en compte el seu impacte sobreles persones i les seves necessitats. (3) La coherènciade polítiques, d’una banda, dels països pobres, perquèaconsegueixen un desenvolupament sostenible mitjan­çant propostes que incorporin a llarg termini claus eco­nòmiques, polítiques, socials i ambientals, per una altra,dels països rics en els seus plans de desenvolupament ila resta de polítiques públiques.

CONCLUSIÓTenim un repte gran per davant, però no és impossible.En la mesura que la nostra vida es vagi semblant més aallò que volem per a tots els altres, anirem fent passoscap aquesta fraternitat universal que ens permetriaviure millor. Un món en què les relacions entre les cul­tures i les religions estiguin regides pel diàleg fecundnomés serà possible si practiquem cadascú, dia a dia, eldiàleg fratern amb tots. Si busquem honestament sercoherents en la nostra vida amb els valors que diemvoler, i, des d’aquesta coherència, participem en la vidasocial, tindrem més autoritat per demanar honestedati coherència política. Podrem impulsar unes normes demercat més justes quan nosaltres siguem capaços d’in­corporar els valors de la generositat i la solidaritat enles nostres relacions econòmiques, superant l’egoismei la recerca absoluta del benefici propi. En la mesura quecadascun de nosaltres ens anem fent més responsablesdels altres, comprometent­nos en la recerca del bécomú, ens sentirem legitimats per demanar als païsosmés pobres que es vagin fent més responsables del seupropi desenvolupament. Només en aquest camí obertals altres la família humana podrà afrontar el desafia­ment d’acabar amb la pobresa i la fam impulsant un des­envolupament integral autèntic.

Però no n’hi ha prou amb qualsevol mena d’acord,associació o tractat internacional. Com deia Benet XVIa Caritas in Veritate: “Cal un nou impuls del pensamentper comprendre millor el que implica ser una família; la in­teracció entre els pobles del planeta ens urgeix a donaraquest impuls, perquè la integració es desenvolupi sotael signe de la solidaritat”. Podrà ser Mans Unides, il·lu­minada per la fe de l’Església, generadora d’aquest nouimpuls? Creiem que sí, i per a això treballem ●

Departament d’Estudis i Documentaciódels Serveis Centrals de Mans Unides.

21

INFO

RME

A F

ONS

En l’origen de la nostra organització hi ha la mirada cap als més desvalguts.

Tenim un repte gran per davant, però no és impossible. En la mesura que la nostra vida es vagi semblant més a allòque volem per a tots els altres, anirem fent passos cap a aquesta fraternitat universal que ens permetria viure millor.

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R M

ÁRM

OL

INFORME A FONS22

El cartell de la Campanya 2014. Abel Rocha (autor del cartell)

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚEn un primer cop d’ull es percep la idea de món, tant pel color blau com per la forma rodona. A mesura que em vaig centrant més en el cartell, vaig prenent consciència d’un món resolt a base de siluetes solidàries relacionades amb els àmbits de l’educació, la sanitat, el treball, la igualtat, el comerç just, la pau, el voluntariat social, la justícia, etc., imprescindibles per al desenvolupament. En definitiva, es tracta d’enaltir l’eslògan a través d’una imatge, que intenta evocar un nou projecte de món fet per nosaltres mateixos i ens involucra en el seu funcionament. La imatge condueix finalment la mirada del receptor cap al centre del cartell, on ressalta metafòricament una flor creixent en un món pròsper i fèrtil ●

Notícies Mans Unides

Dijous 21 de novembre, Mans Unides va organitzar, per primera vegada, les “24 hores que mouen el món”. Aquesta acció, cofi­nançada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID), ha servit com a espai d’intercanvid’idees solidàries, ha facilitat la reflexió i el judici crític sobre molts dels problemes que afronten els països més desfavorits i haimpulsat la participació d’homes i dones dels cinc continents ●

23

I la llum va recorrer el món

Acción #24hManosUnidas

Amb les “24 hores que mouen el món”, vint-i-quatre ciutats espanyolesvan acollir més de 40 esdeveniments diferents, per a tots els públics,agrupats en 4 modalitats generals: Xarxes, Coneixement, Art i Solidaritat.

● Exposicions, com la de “Súper Pepo” a Albacete, i les de fotografia “Elmundo en femenino” a Ciudad Real i Ceuta, “24 hores en la vida deuna mujer en India” a Madrid, “Àfrica, tierra desconocida” a Sevilla i“Moçambic en l’objectiu” a València.

● Concerts de música clàssica i coral, a Alacant, Àvila, Granada, Lleó,Logronyo, Madrid, Mallorca, Pontevedra, Santiago de Compostel·la iTarragona.

● Teatre, Cine fòrum i Contacontes, a Alcalá de Henares, Ciudad Real,Conca, Guadix, Osca, Logronyo i Madrid.

● Curses i esdeveniments esportius, a Màlaga, Mallorca i Palència.

● Una subhasta benèfica d’art, decoració i antiguitats a Barcelona.

● Una connexió radiofònica especial amb una emissora de ràdio forma-tiva a Gurué (Moçambic), a Santiago de Compostel·la.

● Conferències i taules rodones com les de Las Palmas de Gran Canària,Plasència i Madrid, on a la taula debat “Microfinances, enforteixen elpaper de les dones en el desenvolupament?” es va poder escoltar RemBalucio, directora d’Operacions del Programa de Desenvolupament So-cioeconòmic (SEDPS-Socio Economic Development Program) de Le-gazpi, FILIPINES, membre del consorci BCDI (Bicol Consortium for De-velopment Initiatives), amb qui Mans Unides farà els projectes d’ajudaals damnificats i de reconstrucció després del tifó Haiyan. Rem Baluciova rebre, a més, el Guardó Mans Unides, que es va lliurar, per primeravegada, a una de les contraparts que treballen en l’apoderament de ladona, desenvolupant projectes en comunitats del Sud, i afavorint elsàmbits educatiu, sanitari, productiu i comunitari.

● Activitats en xarxes socials, a Twitter, Facebook i Youtube, algunes deles quals en forma de concursos de fotografia, vídeo o dibuixos per alsmés petits de casa, amb importants premis ●

Activitats a Espanya Encén la flamaPer aportar llum a un món enfosquit per tantesrealitats que ofeguen el desenvolupament, les “24hores que mouen el món” va escollir aquesta acti­vitat com a fil conductor de l’acció. Amb el gest sen­zill d’encendre una espelma, com a compromís so­lidari pel desenvolupament, centenars de personesi més de 29 països es van unir arreu del món i vanformar part del camí de llum que va recórrer lesfranges horàries del planeta ●

TOT ALLÒ OCURREGUT A:www.manosunidas.org/24horas

www.facebook.com/24horasmanosunidas

LOU

RDES

TER

RASA

CID

SEH

OM

ELAN

D C

AMBO

DIA

Qui som?

El 2014, i arrelat en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni número 8,“Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament”, a Mans Unidessituem la nostra tasca amb el lema “Un món nou, projecte comú”. I quatreparaules clau defineixen la nostra acció:

● Esperança: és el motor de la nostra activitat. L’experiència cristiana, quesubjeu en el fons de la nostra missió, mira en dues dimensions, cap al nos-tre interior i cap a l’exterior, “operant al món”. Unides ambdues, podemtreballar sabent que Déu posarà el que falti a les nostres forces.

● Món: tot i que ens dediquem als que més ho necessiten, no hem d’oblidarque cada home i dona es veuen afectats per la nostra feina, la qual no ésexcloent, sinó que, buscant els últims, inclou a tots.

● Nou: volem donar al món un nou impuls, donant valor verdader a allò boque ja hi ha.

● Comú: es tracta d’una tasca que afecta a tots, particularment i col·lecti-vament. Totes les esferes de la vida social han d’estar presents en aquestprojecte, perquè no és tasca d’éssers aïllats, és tasca comuna.

La cinquena paraula, que fa possible les 4 anteriors, és FRATERNITAT.

■ Fraternitat de tots els homes que compartim una mateixa naturalesa, pres-cindint de la seva religió, raça, sexe...

■ Fraternitat basada en la llei de la solidaritat humana i de la caritat.

■ Fraternitat que comporta una missió i la necessitat de donar resposta ur-gent a les exigències del nostre temps.

■ Fraternitat humana que cal viure en la caritat i des de la veritat.

Per a Mans Unides, la caritat que il·lumina i nodreix la fraternitat i lasolidaritat neix de la trobada amb Crist, i té com a resultat un compromísconcret. Compromís per un món nou, responsabilitat de tots, dels països endesenvolupament i dels països desenvolupats. Compromís que prengui laforma pràctica d’iniciatives polítiques i econòmiques que facin efectivesunes millors condicions de vida per a tots els éssers humans. Compromísque, en aliança amb totes les associacions i persones unides en un projectecomú, faci d’aquest món un lloc més humà i fratern ●

Amb l’objectiu de “Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament” (ODM núm.8)

Campanya 55:“Un món nou, projecte comú”

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda,la promoció i el desenvolupament dels països en via de desenvolupament.És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD),de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementà-ries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui cons-cient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i fi-nançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laboraramb el desenvolupament dels pobles del Sud ●

L’any 2012 s’han recaptat 48.284.292 € i aprovat 550 projectes de desenvolupament en 56 països.

128 Amèrica 241 Àfrica 181 Àsia

DADES ECONÒMIQUES DE 2012

PROJECTES PER CONTINENTS

PROJECTES PER PRIORITATS

ORIGEN DELS INGRESSOS (de recaptació)

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES

84,8%

24,3%

35,3%

14,4%

15,3% 10,7%

2,0%

5,7%

7,5%

Projectes de desenvolupament

Socis i donants

Altres*

SECTOR PÚBLIC Parròquies i entitats religioses

Herències i llegats

Sensibilització

Promoció i captació de recursos

Administració i estructura

* Col·legis, emergències, activitats de sensibilització, subvencions privades, ingressos financers i altres ingressos privats.

94 Agrícoles

89 Sanitaris

99 Socials

185 Educatius

83 Promoció de la dona

24UN MÓN NOU,

PROJECTE COMÚ

Notícies Mans Unides 25

La cinquena edició del Festival de Clipmetratges va arrencar el 17 d’octu-bre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, i durarà fins al 28de febrer del 2014. A l’abril se’n donaran a conèixer els guanyadors.

El lema i tema principal escollit per a aquesta edició és “El desafia-ment de la fam al món”. El repte, en aquesta ocasió, és aconseguir re-flectir en un minut les causes per les quals gairebé 842 milions de per-sones al món (aproximadament el 12% de la població mundial) pateixensubnutrició crònica, malgrat que, segons la FAO, avui dia es produeixenmés aliments que mai. Mans Unides va publicar el passat mes d’abrilel document “El desafío del hambre. La seguridad alimentaria en nues -tro mundo globalizado”, que els participants podran utilitzar com aguia per a la preparació dels seus guions.

El concurs compta amb 2 categories: Categoria General i CategoriaEscoles. Una de les novetats principals d’aquesta edició és que, perprimera vegada, les 17 comunitats autònomes espanyoles desenvo-luparan el concurs de Clipmetratges en la Categoria Escoles.

El jurat d’aquesta cinquena edició està format per: Santiago Zan-nou (president del jurat), Imanol Uribe, Chus Gutiérrez, FernandoGonzález Molina, Gonzalo Fanjul, Mari Luz Ortega, Carlos Balleste-ros, Manuel Llamas i un representant de l’AECID, entre d’altres.

GALA DE PRESENTACIÓEl 16 d’octubre, a les 12h, a la seu de l’Acadèmia de Cinema va tenir lloc l’acte de presentació del concurs. Hi van intervenirEnrique González Macho, president de l’Acadèmia de Cinema, juntament amb els directors Imanol Uribe i Santiago Zannou,membres del jurat del concurs i cineastes compromesos amb Mans Unides en aquest projecte d’Educació per al Desenvolupament,el principal objectiu del qual és promoure la solidaritat i els seus valors a través de la creació i el llenguatge audiovisual.

UN PREMI DE CINEMAEl premi al millor clipmetratge és un viatge únic, en què es visiten els projectes de Mans Unides als països empobrits amb elpresident del Jurat de cada edició. Així, Imanol Uribe va viatjar al Senegal amb el guanyador de la tercera edició, on van en-registrar el documental Viaje al Senegal (amb Imanol Uribe), i les guanyadores de la quarta edició van viatjar a Equador ambla directora Chus Gutiérrez. El guanyador d’aquesta nova edició viatjarà, per tant, amb el director Santiago Zannou, presidentdel jurat en aquesta convocatòria ●

El 25 d’octubre, diversos representants de Mans Unides van assistir a la gala dellliurament dels Premis Eficacia 2013. El nostre #FoodShareFilter, el primer filtresolidari per a Instagram, estava nominat en dues categories: “Eficàcia en comu-nicació comercial amb un pressupost inferior a 250.000 €” i en “ResponsabilitatSocial”.

Aquesta festa de la publicitat, que convoca anualment l’Associació Espanyolad’Anunciants (AEA), es va organitzar al Palau Municipal de Congressos de Madrid.

Mans Unides va presentar el passat mes d’abril el #FoodShareFilter, el primerfiltre fotogràfic per a Instagram amb fins solidaris; una nova eina per combatrela fam des de les xarxes socials.

“Si has de compartir el teu àpat, comparteix-lo de debò” és l’eix de comuni-cació que et convida a col·laborar amb nosaltres. D’aquesta manera, #FoodSha-reFilter permetrà a milers d’usuaris convertir un gest, ja habitual en Instagram,en una ajuda per a les persones que passen fam.

No és aquesta la primera vegada que el #FoodShareFilter rep el reconeixe-ment del món de la publicitat i el màrqueting. El passat de mes de juny li vandonar un premi SOL al Festival Iberoamericà de la Comunicació publicitària i haoptat a més guardons ●

#FoodShareFilter nominat en dues categories dels Premis Eficacia 2013

V edició dels nostres Clipmetratges

MANS UNIDES/MARISA ELOSUA

Els dies 25, 26 i 27 d’octubre van tenir lloc les Jornades deFormació de Mans Unides a la localitat d’El Escorial.

En paral·lel es va dur a terme l’Assemblea de delegades,en la qual es van tractar diversos punts relatius al govern del’organització.

Les salutacions institucionals de benvinguda van anar a càr-rec de monsenyor Omella, bisbe consiliari de Mans Unides, i deSoledad Suárez, presidenta de l’organització. Al matí de diven-dres els assistents van participar als tallers de formació que,sobre diverses matèries, s’imparteixen cada any, a fi de millorarles capacitats de les persones que treballen a Mans Unides, iadaptar-se als nous temps i les noves exigències del món de lacooperació. Enguany, com a novetat, en paral·lel a les exposi-cions amb el treball d’Educació i de Tecnologies Apropiades, esva engegar un “Espai Digital”, per on tots els assistents van anarpassant per resoldre dubtes sobre les noves tecnologies de la in-formació, les xarxes socials i com s’implementen en quatre àreesde treball de Mans Unides: les pàgines específiques de xarxes iformació en línia, la web institucional i la web de les “24 horesque mouen el món”.

Al vespre es va fer una activitat amb les delegacions, definintels valors que caracteritzen l’organització. Després es va projec-

tar el vídeo “Viaje al Senegal”, d’Oriol Corbella, guanyador delconcurs de Clipmetratges 2012, i Francesc Torralba va impartirla conferència inaugural de les Jornades, sota el títol “La lógicadel don como alternativa de futuro”.

Dissabte al matí va estar dedicat a l’intercanvi d’experiènciesentre les delegacions. A la tarda, Raphael Be, de Costa d’Ivori, vacompartir amb els assistents la seva experiència vital i la situaciódel seu país. Després, tots junts, vam treballar el document basede la campanya 2014, fonament teòric de la pròxima campanya.Les conclusions es van presentar diumenge al matí, aprofitant laresta del temps per analitzar altres temes d’interès de l’organit-zació, com l’acció “24 hores que mouen el món” o la importànciade la figura dels membres en l’associació pública de fidels.

Van clausurar les jornades Pilar Mendo, vicepresidenta, JesúsVidal, viceconsiliari de Mans Unides, i Rafael Serrano, secretarigeneral de l’organització ●

El debilitament progressiu de les polítiques so-cials -educació, igualtat, cooperació, dependèn-cia, cultura…- està desmantellant l’Estat de ben-estar i expulsant a la pobresa extrema i l’exclusióa milions de persones. El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial pera l’Eradicació de la Pobresa, i a Espanya, prop de40 ciutats es van sumar a les mobilitzacions pro-mogudes des de l’Aliança Espanyola contra la Po-bresa i la Cimera Social. A Mans Unides, com a membre de la Coordina-dora d’ONG de Desenvolupament, que al seu tornés membre de l’Aliança Espanyola contra la Po-bresa, vam participar en aquestes mobilitzacionsun any més. A més, dins les diverses activitatsque es van organitzar per tot el territori nacionali en el marc comú de la lluita contra la pobresa,Cáritas, Confer, Justícia i Pau, Mans Unides iRedes, les cinc ONGD catòliques que treballenjuntes en un procés de reflexió sobre la presèn-cia de les institucions d’inspiració cristiana almón de la cooperació, es van unir a la Setmanade Mobilització contra la Pobresa del passat mesd’octubre amb un gest simbòlic: una invitació ales parròquies d’Espanya a penjar una bandablanca -que és el símbol de Pobresa Zero arreudel món- i al toc de campanes com crida a favorde la solidaritat amb les persones excloses ●

Membres de Mans Unides van participar en la 40 sessió del Comitè de Se-guretat Alimentària (CSA) de la FAO, l’Organització de les Nacions Unidesper a l’Alimentació i l’Agricultura, que es va desenvolupar a Roma del 7 al’11 d’octubre. Representants de tots els Estats Membres, juntament ambles organitzacions de la societat civil, van debatre i van decidir sobre algunstemes rellevants per a la seguretat alimentària i nutricional. Marco Gordillo i Livia Álvarez, coordinadors dels departaments de Campa-nyes i Relacions Internacionals respectivament, van anar informant des dela ciutat eterna, explicant-nos el que hi estava ocorrent. Al final de la trobada van tenir l’oportunitat de lliurar un exemplar de l’in-forme “El desafío del hambre. La seguridad alimentaria en nuestro mundoglobalizado” a Olivier De Schutter, relator rspecial de Nacions Unides peral Dret a l’Alimentació.Més informació al nostre web: http://www.manosunidas.org/noticia/manos-unidas-el-comite-seguridad-alimentaria-la-fao ●

En el Comitè de Seguretat Alimentària de Roma

26

Tots els assistents a les Jornades 2013 M

ANS

UN

IDES

Jornades de Formació

MANS UNIDES/MARCO GORDILLOMoment del lliurament de l’informe “El desafío del hambre”.

Setmana de mobilitzaciócontra la pobresa

Notícies Mans Unides 27

M’han demanat que en aquest butlletí us es­crigui unes ratlles, i tot i que és difícil expres­sar en un article el que ha representat per ami treballar aquests gairebé 9 anys a MansUnides, ho intentaré.

Sóc advocada, i durant 10 anys em vaigdedicar a treballar a l’assessoria jurídica d’unbanc. Per circumstàncies de la vida ho vaigdeixar, i després d’uns anys més dedicats a lameva família, el destí em va portar a apropar­me a Mans Unides de la mà de persones moltpròximes a mi, que col·laboraven amb aques­ta organització feia anys, i que em van trans­metre el seu entusiasme per la feina quefeien. La primera tasca que em van assignarva ser assumir la responsabilitat dels projec­tes que duem a terme al Senegal. Aquestaexperiència, que ha durat 8 anys, fins al pas­sat mes de gener, va implicar per a mi el des­cobriment de la meva verdadera vocació:tenir l’oportunitat de poder contribuir a mi­llorar una mica la vida de les persones mésnecessitades, conèixer­les, recolzar­les, acom­panyar­les en el temps a través dels projec­tes, i compartir amb elles moments difícilsd’oblidar; ha estat un regal.

He tingut l’oportunitat de participar enprojectes de tota mena, des dels més petits,habituals de Mans Unides, fins en un granConveni amb l’Agència Espanyola de Coope­ració Internacional per al Desenvolupament(AECID). Al llarg dels nombrosos viatges quehe fet al Senegal, he pogut comprovar sobreel terreny, amb els beneficiaris, com gràciesa aquests projectes es veuen millorades lesvides de moltíssimes persones. Tot això t’ani­

ma a continuar treballant, encara que de ve­gades pensem que la nostra tasca és nomésuna gota en l’immens oceà de nombroses ne­cessitats que hi ha. Crec que, tot i que a poca poc, les coses van canviant, gràcies l’esforçde tots. A més, la filosofia de la nostra orga­nització ens permet, d’una banda, portar elcanvi a zones i a persones que d’una altra ma­nera difícilment podrien veure millorades lesseves condicions de vida i, per una altra,acompanyar els nostres socis locals, i els be­neficiaris al llarg del temps, la qual cosa és es­sencial.

Gràcies a la generositat, dedicació, es­forç, il·lusió i professionalitat de tots els quetreballen en aquesta organització, i malgratel difícil entorn econòmic actual, continuemaportant el nostre granet de sorra per acon­seguir un món cada dia més just per a tots.

Després d’aquesta experiència intensa, algener del 2013 em van proposar assumir lacoordinació de l’àrea de Projectes. Aquestrepte, que tot just acaba de començar, com­porta una gran responsabilitat i dedicacióque procuraré exercir amb il·lusió i sentit deldeure ●

EN P

RIM

ERA

PERS

ON

A

La Cooperació Espanyola està d’aniversari. AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament)celebra el seu primer quart de segle de lluita contra la pobresa en països en via de desenvolupament. 25 anys, assenyala a laseva pàgina web, “canalitzant la solidaritat del poble espanyol, un senyal d’identitat indiscutible del nostre país”. Amb aquestmotiu, la reina Sofia, ambaixadora de la Cooperació Espanyola durant aquests 25 anys, ha inaugurat al Centre Cultural CondeDuque de Madrid l’exposició “CooperaciónESdesarrollo”, que mostra, amb exemples concrets, com la cooperació transformales vides de les persones. L’exposició té caràcter divulgatiu i no està dirigida exclusivament a un públic especialitzat sinó alpúblic general. És “una oportunitat que permetrà a la ciutadania explorar i descobrir les xarxes de connexions que articulenel nostre món i la necessitat de solidaritat”. Fins al 6 de gener del 2014 s’organitzaran seminaris especialitzats, concerts, ciclesde cinema i programació infantil per apropar a la societat la tasca que Espanya du a terme a favor del desenvolupament humàsostenible. La col·laboració entre Mans Unides i AECID ha estat molt estreta al llarg d’aquests anys. I aquesta relació s’ha ma­terialitzat en 126 projectes de desenvolupament, 6 convenis de desenvolupament, un conveni d’educació per al desenvolu­pament i dos programes a El Salvador ●

AECID: 25 anys de cooperació espanyola

El canvi és possible si tots hi col·laborem

Continuem aportant el nostre granet de sorra per aconseguir un món cada dia més just per a tots.

MAN

S U

NID

ES/F

ERN

ANDA

CAS

TILL

O

Isabel VogelÉs responsable de l’àrea de Projectes de Mans Unides.D’ella depenen els departaments que estudien els projectes que l’organització recolza a Àfrica, Amèrica i Àsia.

28

MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZLa majoria de la població de Chinsapo no té feina.

Enfortiment comunitari per als més vulnerables

A Malawi

Chinsapo és una àrea semiurbana lo­calitzada als afores de Lilongwe, capitalde Malawi. L’àrea està creixent i s’haestès cap a comunitats veïnes, i comprèn18 comunitats amb una població total de90.000 persones. La majoria de la pobla­ció no té feina i no té educació formal.Són, en general, emigrants assentats re­centment a la zona i a la recerca de feinaa la capital. Fins que troben alguna cosa

més estable, es dediquen al petit comerç. Els índexs de criminalitat de Chinsapo

són els més alts de l’àrea de Lilongwe, es­pecialment els relacionats amb la violèn­cia domèstica i l’abús infantil. El nivell decorrupció és també preocupant, i la taxade prevalença de sida és de les més altesdel país, amb un 20% de dones embaras­sades amb VIH. La incidència del virusentre la població determina, a més, que

molts adults en edat de treballar morin, ique hi hagi molts orfes que viuen en con­dicions molt precàries.

Atès que una gran part de la poblacióés desplaçada, hi ha menys cohesió co­munitària que en altres zones del país.Allà, la tradicional, extensa i normalmentacollidora família africana és molt feble.Pocs familiars viuen a la zona, per la qualcosa a l’hora d’una malaltia o una mort,

Amb aquest projecte es pretén reduir l’impacte del VIH-sida a l’àrea de Chinsapo, als afores de la capital de Malawi, mitjançant activitats de sensibilització, prevenció i atenció de malalts afectats per la pandèmia. El projecte va néixer l’any 2000, però les necessitats creixents de la població a qui atén han fet que Mans Unides en recolzi econòmicament l’ampliació.

es troba poc suport en la comunitat.Aquesta situació provoca més vulnerabi­litat dels nens afectats per la sida o la po­bresa, i determina un percentatge mésalt de fracàs escolar, de nens del carrer ide prostitució infantil.

L’arribada de l’“Arc de Sant Martí”L’any 2008, Chinsapo es va convertir enuna nova parròquia de la diòcesi de Li­longwe, i al capdavant seu es va situar unpare Blanc espanyol, Julio Feliú. La comu­nitat i la parròquia van decidir gestionardirectament el programa “Home BasedCare” per a l’atenció als infectats de sida,i així va néixer el “Centre ComunitariRainbow” creat per a aquests fins. El Cen­tre ha anat creixent a poc a poc, fins acoordinar, a més, l’educació de preesco­lar, fins a 5 anys, per a nens orfes, una es­cola bressol, unes classes de tutoria pera nens de secundària, teràpia de grup pera malalts de sida, cursos de reciclatge perals voluntaris, un sistema de beques pera orfes, sessions de sensibilització per ala població i un ampli espectre d’activi­tats enfocades a ajudar els més vulnera­bles de la parròquia. La comunitat ma­teixa va rehabilitar unes instal·lacionsmolt senzilles i han anat aconseguint di­ferents ajudes per al seu sosteniment.

Actualment, atenen 220 nens a pre­escolar, 73 a l’escola bressol, 133 alumnesde secundària, 455 infectats de sida,86 infectats que fan teràpia de grup,33 orfes becats enescoles tècniques i35 voluntaris.

Noves necessitatsDes de l’inici del pro­jecte, la població a lazona s’ha multiplicatper tres i les necessitats socials, sanitàriesi educatives a les quals dóna resposta elCentre s’han vist incrementades expo­nencialment. Ara les instal·lacions ja resul­ten inapropiades, tant per les seves dimen­sions com per la falta d’independència.

Per això, la comunitat, la parròquia iels responsables del projecte hi van

veure la necessitat de construir un nouCentre que pogués donar resposta a larealitat a què s’estaven enfrontant. Per aaixò, han sol·licitat la col·laboració deMans Unides.

En aquest nou Centre s’atendran mésde 1.000 persones, entre orfes, viudes imalalts, tots ells població vulnerableafectada per la sida. A més, es preveuque, en el termini de dos anys, els bene­ficiaris s’incrementin en un 70%. La impli­cació de la comunitat és total i el projecteés viable gràcies a la feina dels voluntaris,

i a petites activitats productives com lacria de pollastres, un hort, classes d’infor­màtica o una petita empresa de costura.

I tot i que els beneficiaris directes delprojecte són els principals usuaris delcentre, aquest beneficiarà indirectamenttots els habitants de Chinsapo i de les co­munitats limítrofes.

Projectes 29

MALAWI: Dades d’interèsCAPITAL: Lilongwe.

POBLACIÓ: 15,91 milions d’habitants.

MONEDA: Kwacha.

SUPERFÍCIE: 118.484 km2

CIUTATS MÉS POBLADES: Blantyre, Mzuzu,

Zomba.

IDIOMES: Anglès.

RELIGIÓ: Protestants 55%,

catòlics 20%, musulmans 20%,

creences aborígens tradicionals.

FORMA DE GOVERN:

República Presidencialista.

PRESIDENT: Joyce Banda.

IDH: Mitjà, lloc 145 (2012).

PIB per capita: 312 $ (2010).

En aquest nou centre s’atendran més de 1.000 persones,entre orfes, viudes i malalts, tots ells població vulnerableafectada per la sida.

▲

Angola

Tanzània

Namíbia

Botsuana

Zimbabue

Zàmbia

Sud-àfrica

Malawi

Madagascar

Moçambic

Kenya

Rep. Dem.del Congo

Congo

Camerun

Juliol de 2013. Arribem a Chinsapo per a la inauguració oficial del nou Centre Rain­bow. Les cases i barraques del barri s’amunteguen de qualsevol manera, per la qualcosa el camí fins al centre és complicat. Nombrosos voluntaris amb armilles reflectoresens van indicant el camí. Quan hi arribem ens col·loquen un llaç vermell de la sida a lasolapa i seiem en un escenari improvisat a l’aire lliure.

Hi ha moltes autoritats, molta població i dos cors: un, el de la parròquia, i l’altre, elde l’església musulmana. Comencen amb una oració ecumènica, i representants de di­verses esglésies fan els seus discursos. Després de tots ells, és el nostre torn. Pugema l’escenari i parlem en chichewa, la llengua local. La comunitat ens ho agraeix moltís­sim i ens aplaudeixen amb força. Després veurem el Centre, primer tallem la cinta d’i­nauguració amb altres autoritats i passem a l’interior. Les instal·lacions estan molt béi es veu que li han dedicat temps i afecte. Hi ha molts dibuixos a les parets de les salesdedicades als nens. Passegem sala per sala, repassant totes les activitats que hi faran:la sala d’atenció als malalts, l’aula de seguiment per als estudiants de secundària,l’aula d’informàtica, la sala de reunió i teràpia dels infectats, la sala de costura i fabri­cació de bosses de mà i jerseis, l’escola bressol, etc. Veiem els galliners i un petit co­bert per als porcs, activitats generadores d’ingressos.

El projecte ja és autosuficient en un 50%, i preveuen que, ben aviat, ho sigui enun 75%. La simbiosi del pare Julio amb la població local és total. Es tracta d’un projectede, per i per a la comunitat. L’enfortiment comunitari que està comportant el pro­jecte és evident. S’ha produït un petit miracle: un lloc on uns ajuden els altres, on sesenten com a casa i on en el suport entre ells troben la força per seguir endavant ●

BEATRIZ HERNÁEZ, coordinadora de projectes de Mans Unides a Malawi.

Diverses instantànies de la tasca que desenvolupael Centre Comunitari Rainbow.

30

FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Chinsapo,

àrea semiurbana als afores

de Lilongwe (Malawi).

TÍTOL: Construcció de Centre Social per a afectats per l’HIV/sida.

OBJECTIU: Reduir l’impacte de l’HIV/sida a l’àrea de Chinsapo

mitjançant activitats de sensibilització, prevenció i atenció

als malalts i afectats per la pandèmia.

BENEFICIARIS: 1.037 directes i 90.000 indirectes.

SECTOR: Social.

COST TOTAL: 82.198 euros.

RESPONSABLE: Pare Julio Feliú.

INSTITUCIÓ: Pares Blancs.

PROJECTE: MAL/66235.

MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZ

Fotos MANS UNIDES/BEATRIZ HERNÁEZ

▲

UN PETIT MIRACLE

FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Singamparai.

Estat de Tamil Nadu. Índia.

TÍTOL: Ampliació d’una escola secundària.

OBJECTIU: Ampliar i millorar

les instal·lacions de l’escola

de secundària per millorar

les condicions d’estudi dels alumnes.

BENEFICIARIS: 866 directes,

3.800 indirectes.

SECTOR: Educatiu.

COST TOTAL: 56.250 euros.

RESPONSABLE: Pare Francis.

INSTITUCIÓ: Tirunel Veli

Social Service Society.

PROJECTE: IND/67630.

Projectes 31

Una comunitat implicada en el seu futur

A l’Índia

Fa uns 250 anys van arribar els primerscatòlics a Singamparai, una zona rural, auns 25 quilòmetres a l’oest de la ciutat deTirunelveli (a l’estat indi de TamilNadu) i, ac­tualment, ja són unes 950 famílies.

Tot i que Singamparai és accessible percarretera durant tot l’any, els 3 últims qui­lòmetres són gairebé intransitables durantl’època de pluges. Es tracta d’una zona eco­nòmicament subdesenvolupada, on l’ocu­pació predominant fins ara ha estat el con­reu de la palmera i l’obtenció dels seus de­rivats. No obstant això, aquest mitjà devida s’ha vist afectat negativament per l’en­trada en el mercat de productes sintètics iplàstics, que són molt més barats, i ha obli­gat la seva població a buscar altres fonts degeneració d’ingressos. Les dones de Sin­gamparai també col·laboren en l’economiafamiliar, i el cargolament de tabac és la sevaprincipal ocupació, tot i que en una set­mana guanyen com un peó, o coolie, en undia (350 rupies, uns 4 euros).

L’analfabetisme elevat, que es dóna es­pecialment entre les nenes, va ser la raóper construir la primera escola de primàriade la zona el 1928. Avui dia, l’escola rep

ajuda del Govern fins a vuitè curs, i del novèal dotzè són finançats pel Comitè Local pera l’Educació, que paga els professors i co­breix les necessitats bàsiques. A l’escolareben formació 866 estudiants, beneficiarisdirectes d’un projecte que ha aconseguitimplicar tota la comunitat i conscienciar­lade la importància de l’educació per al futurdels seus fills. Cada família aporta l’equiva­lent a un salari mensual, dividit en 10 men­sualitats, perquè no resulti costós, amb laqual cosa es financen part de les despeses,i a més, se senten partícips del progrés dela comunitat.

Ara, i davant la necessitat d’ampliar elsgraus de formació, han sol·licitat el suportde Mans Unides per construir un edifici onallotjar el batxillerat, amb 15 noves aules,incloent laboratori i sala de professors.L’objectiu és atendre la necessitat cada copmés gran d’espai per al creixent alumnat, jaque aquesta escola s’ha convertit en un re­ferent per a la zona. L’educació superiorque s’impartirà en el nou edifici permetràals alumnes accedir a treballs qualificats oformació universitària, i així millorar lesperspectives de futur de la comunitat ●

FOTOS: MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZA l’escola, 866 estudiants reben formació.

EMERGÈNCIA A LES FILIPINES

Marichu Sopeña Sánchez: Una es queda sense paraules. Aquellesmares, aquelles criatures. Quina indefensió i impotència. Estàocorrent massa sovint en aquella zona. Problemes perquè hi ar-ribin les ajudes... Que Déu s’apiadi d’ells.

Maribel Olivera Asensio: és desolador, però tots hem d’aportar-hialguna cosa dins les nostres possibilitats.

LA COMISSIÓ PERMANENT DE MANS UNIDES “ENCÉN LA FLAMA” DE LES 24 HORES

José Valverde Sánchez: La meva dona i jo vam ser delegats a Mar-tos, des del 1992 fins al 2011, i treballem en molts projectes ambla delegació de Jaén. La nostra enhorabona per la vostra feinaconstant cap als mes pobres del món!

32

Belén #EsollUNEIX LES TEVES MANS A @ManosUnidasONGD ENS NECESSITEN JA

AMPA JESNAÉs una sort poder col·laborar amb @ManosUnidasONGD.La implicació de la comunitat és fonamental per canviar el món.#24hManosUnidas

ElEspejoCopeMalagaEl nostre #FF d’avui a @ManosUnidasONGD i a @_CARITASper la seva ràpida resposta a l’emergència a les Filipines i per ajudar a canalitzar l’ajuda.

Javier DominguezTreballar en les ‘‘24 hores que mouen el món’’ ha representat,per a mi, veure la importància del treball en equip, del suportmutu i de la solidaritat. En haver-ho fet com un voluntari, tambésignifica la realització del que implica donar més que no pass’espera rebre. Resumint, l’experiència ha estat fenomenal.

Almudena Guido La meva participació a “24 hores” va arribar per casualitat quanÁlvaro Queizán, component de l’equip i realitzador de l’espot24h, necessitava la veu d’una noia per fer unes proves de locu-ció. Les proves van resultar millor del que s’esperava i vaig aca-bar fent la locució final. Una experiència d’equip i en equip, enla qual ens hem divertit, gaudit i quin honor més gran posar veua les paraules d’una campanya en què expliquem (perquè hosabem) que un canvi al món és possible i convidem a unir-s’hia totes les persones.

Pepa López de Arenosa Ha estat com viatjar amb cotxe amb amics. Hem tingut algunsclots, però en bona companyia, amb una meta bonica i moltssomriures. Hem menjat més xocolata del què m’agradaria con-fessar i finalment, hem arribat. I ara passa com en tots els viatgesde carretera, o almenys, en els millors: que hem arribat al destí,però trobo a faltar el viatge. Ha estat un plaer, i espero repetir-lo ben, ben aviat.

Jorge Juan Niebla Ja s’acaben les 24 hores que mouen el món! Dic això amb alegriaper la feina feta, però d’altra banda amb tristesa perquè la feinaha estat sostinguda per moltes mans. Les mans pacients i con-ciliadores del Toño, que han anat modelant aquest esdeveni-ment. Les mans de la Pilar, rere les quals les “24 hores” hananat creixent amb la seva cura i dedicació infatigable. No podréoblidar les mans d’altres voluntaris que van deixar el seu esforçen el despertar de les “24 hores”, així com dels voluntaris i con-tractats que m’acompanyen en el capvespre d’aquest acte. I fi-nalment, no per això menys important, les mans de pastor deJesús Vidal, que va ser qui em va conduir aquí dient-me -I perquè no Mans Unides-, i d’altra banda, recordant-nos que nomésaixò té sentit si és Déu, utilitzant les nostres mans unides, elprotagonista d’aquesta aventura, ja que només així els fruits arri-baran a aquells que ho necessiten. Per tot això, moltes gràcies.

Elena PalaciosÉs un privilegi veure i aprendre des de dins una ONG tan impor-tant i compromesa com Mans Unides. La implicació de les per-sones és enorme.Sembla mentida que més del 80% dels treba-lladors siguin voluntaris. M’agradaria donar les gràcies per aquesta experiència tan enri-quidora en l’aspecte professional i en el personal!

Álvaro QueizánGràcies a les “24 hores” he tingut l’oportunitat de conèixer ungran equip i col·laborar en un projecte en què realment sentsque el que estàs fent té una finalitat. Una finalitat que t’afectano sols a tu, de manera individual, sinó a totes les persones quevolen canviar les coses, i per tant, canviar el món.

Segueix-nos a:

Amics de @manosunidasInstagramSón diversos amics igramers els que hancompartit amb nosaltresles seves fotos.Entre ells @juanxo7vlc,autor d’aquesta fantàstica foto, que plasma l’esportivitat, equip, somnis, lluita, esforç.No sols ell ha compartit la seva foto, també ho han fet @esther_domingo amb una foto testimonial del Sopar Solidarique es va fer a València el passat setembre, o @djensen31, que estava preparant-se per a la II Cursa Popular de Múrcia, ni més ni menys que 10 km per l’Índia. @marisamp35 i les seves moltes fotos d’àpat compartides de manera solidàriafent servir #FoodShareFilter.Ens encanten les vostres fotos i la vostra participació en les nostres activitats, ens veiem a Instagram!

cart

es, c

orre

us, x

arse

s so

cial

s, jo

ves.

..els nostres amics ens diuen...

VAN COMPTAR AMB UN EQUIP EXTRAOR-DINARI DE VOLUNTARIS JOVES EN ELSSERVEIS CENTRALS. AQUESTS TESTIMO-NIS REFLECTEIXEN EL QUE AQUEST REP-TE VA REPRESENTAR PER A ELLS:

LES “24 HORES QUE MOUEN EL MÓN”

33Col·laboradors i socis

Totes les aportacions compten

Més dígits en els comptess bancaris Quan emplenis aquest cupó, fixa’t que els comptes bancaris han canviat i que ara tenen quatre dígits més

Els comptes IBAN seran obligatoris per a qualsevol transacció bancària a partir de l’1 de febrer.Si ja ets soci de Mans Unides, no has de fer res, nosaltres calcularem el teu IBAN.

1 euro

3 euros

12 euros

30 euros

67 euros

500 euros

2.500 euros

3.800 euros

Finança el tractament contra la malària d’un nen

Costa una prova de detecció del VIH a l’Índia

Aporten el complement nutricional que necessita un nen durant un mes

Es necessiten per escolaritzar un nen un any sencer

Compren una màquina de cosir a l’Índia

Representen la construcció d’una cisterna al Brasil

Equipen una aula de primària per a 50 nens en molts països d’Àfrica

Construeixen un molí de blat de moro per a una cooperativa de 20 dones africanes

Part nova que cal emplenar amb dues lletres i dos números

☞☞☞

☞☞☞☞

☞MANS UNIDES/CASILDA DE ZULUETA

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat deMans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’orga­nització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir­te informat sobre altres activitats de la nostra organització.Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció deDades, carrer Barquillo, núm. 38 ­ 28004 Madrid.

Emplenant aquest cupó, truncant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org

ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES

Bankia: ES06 2038 0603 2860 0103 6580 CaixaBank: ES18 2100 2261 5902 0013 9842 Ibercaja: ES33 2085 9252 0303 3043 0677 Santander: ES03 0049 0001 5422 1004 0002 Sabadell: ES67 0081 4146 2500 0114 9217 Popular: ES02 0075 0001 8506 0640 0006BBVA: ES68 0182 2325 0800 1134 4904

❏ No vull rebre informació de Mans Unides

006

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària)

Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Domicili complet .............................................................................................................................................

............................................................................................. Codi postal .......................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT PERIODICITAT

❑ 6 €❏ 20 €

❏ Mensual

❏ Un sol cop ❏ ........................

ACTUALITZACIÓ QUOTA

❏ l’IPC anual

❏ un 5%❏ ..............%❏ ............... €

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Número de compte IBAN

ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE CÀRREC DIRECTE SEPA

TARGETA DE CRÈDIT

Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Titular Compte ................................................................................................................................................

Caduca fi de:

................ / ................

Signatura del titular:

Mitjançant la signatura d’aquesta ordre de domiciliació, el deutor autoritza (A) Mans Unides a enviar instruccionsa l’entitat del deutor per carregar en el seu compte i (B) l’entitat per fer els càrrecs en el seu compte seguint lesinstruccions de Mans Unides.

Data: ........................ de .................................................. de 201.......

34 Recomanacions

BOSSA PER ANARA COMPRARPerquè et recordis delsmés desfavorits en lesteves compres diàries.

CALENDARIS I AGENDA 2014Perquè dia a dia, mes a mes, tinguis present els més desfavorits, t’acompanyis de fotos i frases inspiradores, i coneguis la tasca de Mans Unides.

SAMARRETES 2014. Per a dona, home i nen, en diferents talles i models, amb

el lema i la imatge del 2014.

Més informació a la teva delegació més pròxima o a: info@manosunidas.org

QUADERN PER PINTAR I ESTOIGDE LLAPIS DE COLORSPerquè els més petits

de casa comencin a tenir en compte

altres realitats.

VISERA I GORRA DE PLUJA

TASSA DE CAFÈDóna a les tevesbegudes un caràcter solidari.

Fes­te’n soci.Col·labora.

DISPONIBLES EN CATALÀ

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ

DEL

EGAC

IONS

DE

MAN

S UN

IDES

(adr

eces

)

CARTELL GUANYADORXI CONCURS

DE CARTELLS PER A CENTRES EDUCATIUS

MANS UNIDES

AUTORS:

Elsa López, Cristina López, Isabel Álvarez, Rocío de Ledesma i Alejandro Martínez.

Col·legi San Gabriel Passionistes d’Alcalá de Henares

Un any més, Mans Unides vol donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació

que creuen en la nostra tasca i ajuden a difondre el nostre missatge, per aconseguir,

tots plegats, un món nou, un món millor, que és projecte comú.

Gràcies!

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R FE

RNÁN

DEZ

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Lleó)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPlaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRE (Osca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 5313001 CIUDAD REALCaballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSAPere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 2019005 GUADALAJARAAvd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 9221003 HUELVACardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIAAngel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707701 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3630001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. /Tel. 968 21 40 2922002 OSCAPza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 5632005 OURENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8233003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAGil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCASeminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 1810600 PLASÈNCIA (Cáceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARAZONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 8143001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 5536204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

BENÍN. CASILDA DE ZULUETA

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupamentdels països en via de desenvolupament. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD),de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espa -nyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finança-ment de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org