Num. 30 / 2010Butl letí de les delegacions de Catalunya i Balears

w w w . m a n s u n i d e s . o r g

Foto

: RE

UTE

RS

/Ant

ony

Nju

guna

Contra la fam, defensa la Terra

La veu del Sud

2

Sumari

LA VINYETA Per Alfons López

Contra la fam, defensa la TerraMans Unides centra la seva campanya de sensibilització anual en la pobresa i el medi ambient. Sota el lema “Contra la fam, defensa la Terra”, donarem a conèixer que el pobres són els més vulnerables davant la crisi del medi ambient i el canvi climàtic. Pàg. 3

El teu punt de vista pot canviar el mónMans Unides convoca un concurs de clipmetratges -vídeos d’1 minut-, obert a la població en general i als centres educatius, per tal que tothom pugui expressar el seu punt de vista sobre les relacions entre pobresa i medi ambient. Pàg. 6

Projectes de Catalunya i Balears en el 2009L’any 2009 les delegacions de Mans Unides ce Catalnya i Balears van finançar 61 projectes de desenvolupament a 26 països del Sud. De tots aquests projectes, 25 es van fer a l’Àfrica, 19 a l’Amèrica Llatina i 17 a l’Àsia. Pàg. 8

Els comptes clarsSegons les últimes dades econòmiques auditades, en el 2008 Mans Unides de tot Espanya va destinar més de 46 milions d’euros a finançar projectes de desenvolupament. Només un 6,7% de la recaptació es va destinar a despeses d’infraestructura.. Pàg. 10

50 aniversariLes delegacions de Mans Unides han celebrat la 50 campanya contra la fam amb nombrosos actes arreu de Catalunya, que van començar amb la trobada de més de 700 voluntaris a Montserrat. L’exposició del 50 aniversari ha estat a moltes ciutats. Pàg. 11

Nou web de Mans UnidesEl nou web de les delegacions de Catalunya i Balears ja està en marxa i es complementa amb blogs, un perfil al Facebook i un canal de vídeo al Youtube. Els professors poden descarregar-se els mate-rials educatius des del web. Pàg. 15

Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 BarcelonaTel: 93 487 78 78Fax: 93 487 45 74bcn@mansunides.org

Edita: Mans Unides BCNPresidenta: Rosa Pradas

REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz

Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos

Redactors i col·laboradors: Elena Señor, Silvia Cobo, Hugo Pérez, Alba Curós, Jordi Enriquez, Javier Cigüela, Asun Oller, Pilar Sopena

Tirada: 30.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.ADipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris, reconeguda pel Govern espanyol com d'utilitat pública. També està reconeguda oficialment per la Unió Europea i per la Generalitat de Catalunya

DONATIUS per telèfon, a les delegacions de Mans Unides, a la Caixa, Caixa Catalunya, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Banc Sabadell i Servicaixa

Delegacions de Catalunya i Balears:Barcelona 93 487 78 78Girona 972 20 05 25Urgell 973 35 00 54Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83Tarragona 977 24 40 78Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

www.mansunides.org

3

La veu del Sud

Mentre el govern brasiler prima els interessos de les grans empreses, la població pateix i el mediambient es deteriora

RondôniaSituat al Nord del Brasil (és limítrof amb el Matto Grosso, Bolivia i Acre) Rondonia és un estat de colonització recent. El gran flux de colons es va iniciar en els anys 70, passant de 2 a 58 municipis. Aquesta colonització ha produït estralls mediambientals i un impacte brutal en les poblacions tradicionals. En poc més de 3

dècades s’ha deforestat un 26% de la selva, han desaparegut comunitats indígenes i altres han

perdut la seva llengua i la seva cultura.

Josep Iborra és un misioner claretià català que va arribar al Brasil, concretament a la regió de Rondonia, l’any 1993. Viu a Sao Francisco do Guaporé on està vinculat al treball de la Pastoral Fluvial de la diòcesi de Guajarà Mirim junt amb un equip de misioners claretians catalans que hi viuen i hi treballen des de fa 25 anys. És membre de la Comisió Pastoral de la Terra (CPT), organització eclesial brasileira preocupada pels conflictes de la terra. També col·labora amb el CIMI (Consejo Missionário Indigenista) atenent diversos pobles indígenes: brasilers i bolivians, seringueiros (treballadors del cautxú) i quilombolas (descendents afroamericans).

Josep Iborra

Josep Iborra, missioner claretià català, porta més de 15 anys a l’estat brasiler d’Amazònia, Rondònia, tractant d’ajudar a les poblacions tra-dicionals i comunitats indígenes a subsistir en una terra devastada pels conflictes socials per la terra i per la flagrant desforestació que el malament anomenat “progrés” està provocant en un territori com l’Amazònia del què depenem tots.

-Quina és la situació actual de l’Ama-zònia?

L’Amazònia té actualment dos desafia-ments nous: d’una banda, els relacionats amb els problemes socials i, de l’altre, els relacionats amb els problemes medi-ambientals. Com a problemes socials a

l’Amazònia entenem els derivats de la concentració de la terra i els de la violèn-cia que es produeix contra els camperols i les comunitats tradicionals: indígenes, negres i riberencs. I per problemes medi-ambientals a l’Amazònia, la desforesta-ció, que arriba a límits insuperables, amb

Josep Iborra

“Violència i desforestació amenacen l’Amazònia”

4

Plaques solars per als més vulnerables

La Parròquia de Sao Francisco de Guaporé, de la que és responsable Josep Iborra, està duent a terme un projecte de compra i instal•lació de plaques solars a 400 famílies que viuen a la vora del riu Guaporé, amb el suport de Mans Unides. El riu Guaporé fa frontera entre Brasil i Bolívia, i els beneficiaris són comunitats d’ambdós països. I és que un dels problemes més grans que afronten aquestes comunitats és la manca de d’electricitat a les cases i poblats. Les plaques solars proporcionen una energia renovable, gratuïta i autosuficient que millora les condicions de vida de les famílies beneficiàries en tenir accés al llum elèctric.

l’espoli de la riquesa natural i dels conei-xements tradicionals. Precisament per combatre aquests nous desafiaments l’any 1975 es va crear la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) amb l’objectiu d’organitzar les accions de les Esglésies davant d’aquests nous desafiaments.

-Quines són les necessitats de les diferents comunitats tradicionals?

Són històriques les lluites indígenes per a veure reconeguts els seus drets i demarcades les seves terres. A tots els estats amazònics quilomboles, riberencs, seringuers i bona part dels indígenes no tenen els seus drets reconeguts i han perdut els seus territoris tradicionals. Milers de famílies estan amenaçades o ja han estat expulsades de les seves terres amb cases i cultius destruïts. Molts camperols han estat presos, tortu-rats o assassinats. Les comunitats volen assegurada la seva terra i també protegir els seus rius. També les poblacions

negres (quilomboles) i els siringuers i castanyers exigeixen la creació de reser-ves estravistes. Colons i “posseiros” necessiten que les seves terres siguin degudament titulades. Els petits agricul-tors sense terra lluiten per la reforma agrària, per tal que es distribueixin les terres públiques i les hisendes desapro-fitades, en assentaments agrícoles adap-tats al clima i a la realitat amazònica.

-Per què se sent dir que l’Amazònia està en un moment decisiu en quant a mediambient?

Es diu perquè és veritat que les decisi-ons que es prenen avui sobre els recur-

sos naturals tindran conseqüències de vida o mort per a tots. I és que l’actual model de desenvolupament, basat en l’abús privat dels recursos naturals fins a l’esgotament, també s’està imposant cada vegada més a aquesta regió. Es tracta d’un model devastador, concentra-dor i violent que transforma la terra del poble en terra de negoci i de lucre tan sols per a poca gent. Grans àrees conti-nuen essent desforestades per implantar la pecuària extensiva i monocultius de grans (soja, arròs, blat de moro), canya de sucre, cotó i eucaliptus entre d’altres. Els impactes ambientals són extrema-ment greus. Tan sols en els últims set anys uns 140.000 Km2 han estat desfo-restats. La desforestació amazònica està incidint significativament en el canvi cli-màtic i l’escalfament global.

-I quina és la resposta governamen-tal davant aquestes amenaces?

Les decisions que es prenen sobre l’Amazònia continuen fent-se sense la participació dels pobles que hi viuen. Les polítiques públiques es fan en funció dels interessos de les grans empreses i no de les poblacions locals. Les inversi-ons es destinen a obrir carreteres, hidro-vies, ports, hidroelèctriques, mirant d’es-timular les inversions del capital brasiler i transnacional. Les noves carreteres faciliten l’entrada de la gent i l’expansió immediata de la desforestació i la selva desapareix al seu voltant. Més concen-tració de la terra en poques mans, èxode rural, augment de conflictes i de violèn-cia, creixement desordenat de les ciu-tats, degradació ambiental i desaparició de les cultures tradicionals i indígenes.

"Les poblacions tradicionals són les principals víctimes de l’espoli i la violència"

5

Contra la fam, defensa la Terra

La campanya de Mans Unides d’enguany té com a lema “Contra la fam, defensa la Terra”. I és que són els països i comunitats més pobres els que pateixen més les conseqüències d’un progrés mal entés, que posa per davant el lucre a curt termini, a la preservació del Medi Ambient. Tal com es va denunciar a la fracasada cimera de Copenhaguen del desembre de 2009, les poblacions dels països pobres són les més pejudicades per les conseqüêncies de l’escalfament global, provocat especialment per les emissions contaminants dels països rics.

POBLACIONS TRADICIONALSLes poblacions tradicionals de Rondònia - indígenes, quilomboles (descendents d’esclaus negres fugitius) i seringueiros (cultivadors de cautxú) - són les principals víctimes de l’actual model d’explotació de l’Amazònia, que està destruint el medi ambient.

PROCESSÓ DE “EL DIVINO”Josep Iborra és el responsable de la Pastoral Fluvial. Cada any recorre centenars de kilòmetres pel riu Guaporé per arribar als llocs remots on viuen les poblacions tradicionals. Una de les tradicions més coloristes és la processó d’El Divino, que recorre les poblacions riberenques del riu Guaporé.

PECUARIA EXTENSIVALes terres arrabassades a la selva amb les grans “queimades” es destinen al cultiu extensiu de soja i a la criança de bestiar. Aquestes activitats económiques són un atemptat ecològic, ja que els conreus de soja i les pastures creixen a costa de la desforestació. La difícil regeneració de les pastures empeny cap a nous fronts desforestació de la selva.

DESFORESTACIOMilers d’hectàres de selva continuen essent desforestades per implantar la pecuaria extensiva i monocultius de grans (soja, arròs, blat de moro...), canya de sucre, cotó i eucaliptus en grans latifundis orientats a l’exportació.

INDÍGENESLes comunitats indígenes han patit l’espoli de les seves terres i dels recursos naturals, la destrucció de la seva cultura i fins i tot el genocidi. Per això hi ha una creixent mobilització de les comunitats indígenes per tal de demanar el reconeixement dels seus drets i la protecció del medi ambient, amenaçat pels grans terratinents i les industries de la fusta i de la mineria.

Campanyes

Campanya d’incidència política amb motiu de la cimera de Copenhague

Desenvolupament i justícia climàtica

Mans Unides ha participat com a membre de CIDSE i de Coalición Clima en les accions d’incidència política organitzades per tal d’exigir a la cimera del clima de Copenhague -que havia de definir el tractat post-Kyoto- uns compromisos ambiciosos dels països rics en la lluita contra el canvi climàtic. Entre les accions realitzades, Mans Unides va recollir a tot Espanya prop de 30.000 signatures, que es van afegir a les recollides per les altres organitzacions de la campanya.

6

Concurs de clipmetratges

Mans Unides impulsa un concurs de vídeo sobre pobresa i medi ambient

Al web www.concursvideomansunides.org es poden visionar, votar i comentar els clipmetratges

Jaume Balagueró, el director de “Rec 2”, i Santiago Zannou, guanyador de tres premis Goya el 2009 per “El truco del manco”, presideixen el jurat

CENTRES EDUCATIUS

Paral•lelament al concurs adreçat a la població en general hi ha un altre, amb la mateixa temàtica i funci-onament, adreçat als alumnes del centres edu-catius de Catalunya, espe-cialment dirigit a alumnes de Secundària i Batxillerat. En aquesta categoria, FGC ofereix forfaits i viat-ge en cremallera per esquiar a la Vall de Núria a tots els alumnes de la classe que presenti el Clipmetratge que obtingui més puntuació del jurat.

Ja està en marxa la 2ª edició del concurs de vídeos d’1 minut “El teu punt de vista pot canviar el món”, que tracta sobre els Objectius del Mil•leni que Mans Unides propo-sa enguany: l’ODM 1 (Eradicar la fam i la pobresa extrema) i l’ODM 7 (Protecció del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic).

Es pot participar al concurs fins el 28 de febrer. Es tracta de crear (individualment o en grup) d’un a tres clipmetrat-ges que no podran superar el minut (1’) de duració i poden ser vídeos o animacions -rea-listes, metafòrics, humorís-tics...- que expressin de forma creativa el punt de vista dels autors sobre pobresa al món, medi ambient i la relació entre aquests dos temes

El jurat està presidit per cine-astes de prestigi com Jaume Balagueró, director de “Rec” i “Rec 2” i Santiago Zannou, premi Goya 2009 al millor director novell per “El truco del manco”.

Entre els premis destaquen una càmera de vídeo profes-sional Sony HVR-A1E, amb un complert conjunt d’acces-soris (premi del jurat en la categoria general), o el pack

de programes de disseny i edició de vídeo Adobe Master Collection CS4 (per a l’autor que sumi més puntuació del jurat pels seus vídeos). Pel premi de votació popular, Spanair ofereix un viatge a Gàmbia per a dues perso-nes.

L’entrega dels premis tindrà lloc a finals de març de 2010 a l’Auditori del CaixaFòrum.

El premi de votació popular és un viatge a Gàmbia ofert per Spanair. Sony, Adobe, FGC, entre d’altres, també ofereixen premis desinteresadament

8

Memòria 2009

L'any 2009 els donants de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van finançar 61 projec-tes de desenvolupament a 26 països del Sud. De tots aquests projectes, 25 es van fer a l'Àfrica, 19 a l'Amè-rica Llatina i 17 a l'Àsia. Tu ho fas possible!

Àfrica

GhanaMillora de les capacitats pedagògiques del professorat a la regió Brong-Ahafo. Barcelona Ajuntaments de Granollers, La Garriga, La Roca del Vallès, Cardedeu i Lliçà de VallMalawiConstrucció d’un pavelló de Pediatria a l’Hos-pital Rural. GironaAngolaCompra d’un tractor per a la cooperativa agrí-cola. GironaCamerunRehabilitació del Centre de salut Diocesà Rural. GironaBurkina FasoMillora de les instal•lacions d’un centre de formació agrícola. GironaMadagascarAmpliació a l’escola a una zona rural. GironaAngolaEquipament de la Unitat de Cures Intensives. GironaMalawiAmbulància per a Hospital rural.GironaUgandaPrograma d’educació d’adults. Vic ManresaUgandaAmpliació, sensibilització i millores higièni-ques i sanitàries en vuit aldees. TarragonaUgandaConstrucció i equipament de 2 laboratoris en una escola de Secundària. TortosaMoçambicMicrocrèdits per vídues i mares solteres. MenorcaMalawiRehabilitació d’una escola primària en una zona rural. SolsonaEtiòpiaRehabilitació d’una escola primària i amplia-ció de la secundària. Barcelona, GranollersUgandaConstrucció de 7 aules i administració en escola de primària rural. BarcelonaCamerunAfavorir l’accés a l’aigua potable de 30 comu-

nitats de Mengueme i Nkolafamba. Barcelona, Generalitat de Catalunya (ACCD)EtiòpiaEquipament d’una escola primària i d’un cen-tre per a joves. Barcelona, Terrassa RubíSenegalCentres de formació de monitores per a la capacitació de dones. Barcelona, GranollersSenegalConstrucció d’un nou edifici per una escola de primària al Senegal. Barcelona, SabadellRwandaRehabilitació d’una escola rural de primària: construcció de sales polivalents i serveis. Barcelona, Terrassa RubíMaliConstrucció d’una maternitat a Mali. Tortosa, St MateoUgandaRehabilitació d’una escola de primària: cons-trucció i equipament de 7 aules. Barcelona, El Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç, MontserratCosta d’IvoriAdquisició d’un vehicle, un ecògraf i material de laboratori per a un dispensari. BarcelonaRD CongoConstrucció d’una escola primària en una zona minera. Tortosa, La SèniaMaliPrograma de formació per a educadors de grups juvenils. Eivissa

Amèrica

BolíviaMillora de la Salut matern infantil en comuni-tats rurals indígenes. SolsonaGuatemalaPromoció del desenvolupament agropequari en comunitats indígenes a Guatemala. BarcelonaRepública DominicanaFoment de la producció de derivats de la lletBarcelona, GranollersColòmbiaSeguretat alimentària per els pobles indíge-nes. Girona

PanamàDesenvolupament productiu i organitzatiu de comunitats indígenes. VicRepública DominicanaConstrucció centre de formació tècnica. Tortosa, BenicarlóEquadorProducció i comercialització d’hortalisses.Barcelona, SabadellBolíviaConstrucció de sistemes d’aigua potable i reg en Comunitats andines. MallorcaBrasilSuport a un centre de promoció social a una barriada marginal: biblioteca i aula d’informà-tica. Barcelona, SabadellPerúSistemes de reg i aigua potable en comunitats andines. TortosaPerúMillora de la qualitat de vida de famílies d’Umari. Ajt. Vilanova i la Geltrú

Projectes 2009

Delegacions de Catalunya i Balears

9

PanamàSuport al desenvolupament integral de comu-nitats camperoles. Vic, Aj. d’AbreraEl SalvadorConstrucció d’un centre social i escripturació de les cases del nou poblat. GironaHaitíPromoció del desenvolupament agropecuari integral. TarragonaPanamàPrograma de diversificació i tecnificació de la producció agrícola en comunitats indígenes. BarcelonaBrasilDefensa dels drets humans a través del suport jurídic, prevenció i inserció del treball esclau. Barcelona, Ajuntament SabadellBolíviaPrograma de cria de conills i capacitació comunitària en salut i nutrició. Barcelona, La CaixaHaitíProjecte de desenvolupament rural comunita-ri a través de la cria de bestiar. Barcelona, Montcada, Sant CugatNicaraguaPromoció agropequària per a dones i comuni-tats. Vic, Igualada

Els donants i socis de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears han fet possible projectes educatius, socials, sanitaris, agrícoles i de promoció de la dona que han millorat les condicions de vida de comunitats pobres d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia

Els projectes de desenvolupament de Mans Unides han comptat també amb el suport de parròquies, escoles, empreses i institucions públiques

Àsia

ÍndiaConstrucció de biblioteca i sala d’informàtica. UrgellÍndiaConstrucció d’un internat per a nens tribals. VicÍndiaAmpliació dispensari rural. TortosaÍndiaConstrucció d’internat a Cuddapa. Tortosa, Amposta, Morella, L’Ampolla, Roquetes, Sant Carles de la RàpitaÍndiaPrograma de desenvolupament i salut comu-nitària. UrgellÍndiaDesenvolupament integral de les dones. UrgellÍndiaReconstrucció d’una escola destruïda per un monzò. MallorcaÍndiaCapacitació per a dalits a través de l’ensenya-ment i la salut. TarragonaÍndiaConstrucció d’un internat per a estudiants de famílies indígenes sense recursos. Barcelona, L’Hospitalet Cornellà

ÍndiaAmpliació del dispensari rural. TortosaÍndiaPrograma de Salut comunitària. VicÍndiaPrograma de desenvolupament comunitari i enfortiment de la dona: salut i educació. Barcelona, Badalona, Gramenet, La Cisa, MataróÍndiaPrograma per a la prevenció i tractament de la SIDA amb participació d’associacions de dones. Barcelona, L’Hospitalet CornellàÍndiaRenovació d’un centre de formació professio-nal per a dones. GironaÍndiaPrograma sanitari ambulància i bugaderia. GironaÍndiaPrograma de desenvolupament comunitari i agrícola sostenible. Barcelona, Garraf- Vilafranca- Anoia- Piera/CapelladesÍndiaConstrucció d’un nou edifici per a l’escola. Lleida

10

Memòria 2009

Els projectes es centren en les prioritats socials per a un desenvolupament sostenible

Dels 61 projectes finançats des de Catalunya i Balears el 2009 a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, 20 van ser educatius, 13 sanitaris, 14 agrícoles, 7 soci-als i 7 de promoció de la dona.

20 projectes educatius

L’educació sempre ha estat una de les prioritats de Mans Unides. Del desenvolupament integral de les persones depèn, en gran mesura, el seu futur.

13 projectes sanitaris

Sense salut es fa difícil qual-sevol idea de desenvolupa-ment. Per això els projectes sanitaris de Mans Unides són una prioritat, especialment a l’Àfrica Subsahariana.

14 projectes agrícoles

La ramaderia i l’agricultura són el mitjà de vida de molts pobles al món. El projectes agrícoles milloren les condici-ons de vida i eviten l’emigra-ció cap a les ciutats.

7 projectes de promoció de la dona

7 projectes socials

Per millorar la qualitat de vida de les comunitats i cons-cienciar la població sobre la seva responsabilitat comuni-tària calen projectes socials i comunitaris.

L’experiència ens demostra que invertir en la dona com a generadora d’ingressos i edu-cadora dels fills és un valor segur per a tota la comunitat.

Els comptes, clars

A l’estat espanyol, Mans Unides va recaptar un total de 53 milions d’euros. D’aquesta quantitat, es van destinar 46 milions a nous projectes de desenvolupament a 59 paï-sos. D’aquests projectes es van beneficiar 6.690.869 per-sones de manera directa i 36.021.666 de forma indirec-ta. Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 305 a Àfrica, 191 a Amèrica, 276 a Àsia i 2 a Oceania.

Els ingressos de Mans

Unides provenen en un 77,7 % de fonts privades. L’elevat percentatge d’aportacions pri-vades, tradicional en l’organit-zació, ens permet decidir amb independència.

Segons les últimes xifres auditades corresponents a l’exercici 2008, Mans Unides va recaptar 53 milions d’euros i va finançar 774 projectes a 59 països.

Delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

A tot Espanya, Mans Unides va destinar, el 2008, 46 milions d’euros a finançar 774 projectes a 59 països

Dades financeres auditades del 2008

Barcelona: 1.985.714,77Girona: 339.909,51Eivissa: 233.063,61Lleida: 129.066,14Menorca: 119.419,24Mallorca: 309.745,13Urgell: 98.895,50Solsona: 244.002,67Tarragona: 259.511,16Tortosa: 315.074,58Vic: 467.396,49TOTAL: 4.501.798,80

11

La trobada de voluntaris va ser la gran festa amb què varen començar els actes del 50 aniversari. Quasi bé 700 volunta-ris de Mans Unides es van aplegar a Montserrat al darrer cap de setmana de

Les delegacions de Mans Unides de Catalunya han celebrat durant el 2009 la campanya nº 50 de la nostra organització. Han estat un seguit d’activitats que han posat de relleu el valor del mig segle de lluita i compromís dels voluntaris que treballen desinteressadament pels més desfavorits.

MONTSERRAT. L’acte més multitudinari va ser la trobada de voluntaris a Montserrat el 29 de març. Després de l’eucaristia, a la qual van assistir gairebé tots els Bisbes de les Diòcesis catalanes, va actuar un esbart dansaire i la germana beneta Teresa Forcades va impartir una conferència. La jornada es va tancar amb un dinar de germanor

Celebració del 50 aniversari de Mans Unides a Catalunya

12

50 aniversari

BARCELONA. L’Auditori del CaixaForum de Barcelona va acollir el passat 9 de desembre de 2009 una festa d’homenatge als voluntaris de Mans Unides. L’escriptora i periodista Asha Miró va conduir l’acte, que va estar presidit per Mons. Martínez Sistach

TORTOSA-Benicarló. Un Festival Infantil Solidari va ser el punt de partida de diferents celebracions pel 50è aniversari de Mans Unides.

març. La jornada va començar amb una eucaristia al Santuari de Santa Maria, presidida per Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Mons. Martinez Sistach i con-celebrada pel Pare Abat de Montserrat i amb la presència de gairebé la totalitat dels bisbes de Catalunya.

La germana beneta Teresa Forcades va ser l’encarregada de oferir una xerra-da sota el títol “Tot és relatiu menys Déu i els pobres”, i la jornada es va cloure amb un gran dinar de germanor de tots

el participants, un bon moment per retro-bar-se i recordar la feina feta.

Homenatge als voluntaris

El passat 9 de desembre es va celebrar l’acte d’homenatge als voluntaris de la seu diocesana de Barcelona. Més de 350 voluntaris, socis i amics de Mans Unides es van reunir a l’auditori de CaixaForum per retre homenatge de forma simbòlica a la tasca de tantes per-

sones que s’han vinculat a Mans Unides en diferents moments de la seva vida.

Un representant de cada delegació de la seu diocesana de Barcelona va recollir una placa commemorativa, símbol del reconeixement per part de l’organització del treball desinteressat de tants volun-taris en aquests darrers 50 anys.

L’acte va estar presidit pel Cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Martínez Sistach, i conduït per l’escriptora catala-na d’origen indi, Asha Miró. També van

SOLSONA. Masiva asistencia de públic al festival “Notes de Tardor” que va consistir en la participació de diferents grups d’artistes (músics, cantants, dansaires, etc.) amb la projecció d’imatges de projectes

LLEIDA. A part d’un acte a l’Esglesia Catedral de Lleida amb les primeres autoritats civils i eclesials de la província es van fer un seguit de concerts de corals a diferents parròquies

13

50 aniversari

participar el director de l’ACCD, Andreu Felip, i el comissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau, Manel Vila. L’acte es va tancar amb l’actuació de les corals de l’Hospital Sant Joan de Déu i de la Facultat de Psicologia de la UB.

Una altra activitat destacada d’aquest 50è aniversari ha estat l’exposició com-memorativa del 50 aniversari que ha viatjat arreu de Catalunya. L’exposició consta de 25 plafons que relaten la his-tòria i el treball de l’organització. La mostra ha pogut ser vista a Barcelona, Vilafranca, Girona, Tarragona, Lleida, Malgrat de Mar, Santa Coloma de Farners i Solsona, entre d’altres.

Els actes del 50 aniversari continuaran celebrant-se al llarg del 2010.

EXPOSICIÓ MANS UNIDES. L’exposició del 50 aniversari de Mans Unides ha recorregut nombroses ciutats catalanes. En aquestes tres fotografies veiem moments de les inauguracions de la mostra a Girona, Tarragona i Barcelona

VALLÈS ORIENTAL. La subdelegació del Vallès Oriental cumpleix 39 anys enguany i va convocar un concurs per tal de crear un logo per a la celebració de l’efemèride

TARRAGONA. El 15 de maig va tenir lloc un concert interpretat per la Big Band i Combo Jazz. D’altre banda, en commemoració es va dur a terme una gala infantil de la dansa i una marxa de la solidaritat

Notícies

La delegació de Barcelona inaugura nova seu

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach va inaugurar la nova seu de Mans Unides Barcelona

Barcelona va inaugurar oficialment la seva seu al carrer Pau Claris 190, 1er 1a el passat 11 de novembre, després de més de 30 anys a la seu de Rambla de Catalunya. L’acte va ser presidit pel Cardenal arquebisbe Mons. Lluís Martínez Sistach, que va beneir les noves instal·lacions. Membres de la delega-ció i de les comarcals de la seu diocesana de Barcelona van assistir a la inauguració.

Amb motiu del 50 aniversa-ri, la delegació de Barcelona ha editat el llibre “Les campa-nyes de Mans Unides contra la fam en el món en la missió pastoral de Barcelona”, escrit pel Consiliari Diocesà de Mans Unides Barcelona Mn. Antoni Babra i Blanco.

Amb el subtítol “Consciència, Resposta i Missió pastoral de l’Església diocesana de Barcelona”, el llibre recull les referències a la Campanya contra la Fam en el Món enregistrades en el butlletí oficial de l’Arquebisbat de Barcelona.

L’autor analitza a la intro-ducció la trajectòria de Mans Unides en aquests 50 anys i fa una reflexió sobre el desa-fiament teològic de la fam al món en un altre capítol.

Llibre sobre les 50 campanyes contra la fam a Barcelona

de 2009?Nosaltres sí. L’any passat Mans Unides va aconseguir dur a terme 774 projectes a 59 països per un import de 46.717.869,50 euros. Se’n van beneficiar directament 6.690.869 persones i 36 milions més de manera indirecta.

Des de 1960 Mans Unides lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, finançant projectes sanitaris, educatius, socials, de desenvolupament agrícola i de promoció de la dona.Si vols, aquest any podem assolir plegats nous projectes.

Tu ho fas possible!

mansunides.orgTria el teu propòsit solidari a:

També pots fer el teu donatiu al web de Mans Unides, a la Caixa i al Servicaixa

Tel.: 93 487 78 78Pau Claris, 190 1r 1a 08037 Barcelona

www.mansunides.org

Has aconseguit els teus propòsits

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

mu_anuncio_media_pagina.pdf 14/12/09 21:45:11

El Cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, signa el pròleg titulat “50 anys de soli-daritat”.

A l’útlim capítol es reprodu-eixen els cartells de les 50 campanyes contra la fam.

El llibre s’envia conjunta-ment amb els materials de la campanya del 2010 a les par-ròquies de la diòcesi de Barcelona

Al llibre es reprodueixen els cartells de les 50 campanyes

15

CATALUNYA

BARCELONA: 93 487 78 78Anoia: 93 891 01 64Gelida: 93 779 11 82Mataró: 93 790 11 19Ripollet: 93 692 15 79Sabadell: 93 745 94 30Terrassa: 93 783 65 20Vallès Oriental: 93 870 62 49Vilafranca del Penedès: 938902317Vilanova i la Geltrú: 93 893 48 43

GIRONA: 972 200 525Banyoles: 972 575 046Calella de la Costa: 93 769 20 86Figueres: 93 779 11 82Malgrat de Mar: 93 765 31 69Palamós: 972 315 695Santa Coloma de Farners: 972 840503

LLEIDA: 973269104Albatarrec: 973 756 631Alguaire: 973 756 631Almacellas: 974 425 255Alpicat: 973 736 037Artesa de Lleida: 973 167 605Bell-Lloc: 973 560 220Borges Blanques: 973 142 059Juncosa: 973 128 108Juneda: 973 150 136Montoliu: 973 720 289

Rosselló: 973 730 028

Torres de Segre:973 796 069

SOLSONA (Bellpuig) 973 320 183Ametlla de Merola: 93 820 48 98Anglesola: 973 308 202Baga: 93 824 43 65Balsareny: 93 839 66 95Berga: 93 821 37 14Cardona: 93 869 11 61Casserres: 93 823 42 43Cervera: 973 630 446El Palau d'Angl: 973 601 890Gironella: 93 825 02 73Golmés: 973 712 800Mollerussa: 973 602 297Navàs: 93 839 07 88Ogern: 973 462 763Pobla de Lillet: 93 823 60 08Sant Llorenç de M.: 973 492 252Sant Ramon: 973 524 359Solsona: 973 482 852Tàrrega: 973 312 787Verdú: 973 348 101Vilanova de Bellpuig: 973 324 041Vila-Sana: 973 602 967

TARRAGONA: 977 244 078Alt Camp: 977 612 480Baix Camp: 977 312 023Baix Penedès: 977 687 827La Conca: 977 861 245Priorat: 977 365 885Tarragonès: 977 290 717

Urgell-Garrigues: 973 330 159

TORTOSA: 977511428Amposta: 977 700 003Benicarló: 964 471 482Gandesa: 777 420 581La Sénia:977 713 519 Mora d'Ebre: 977 401 793Morella: 964 173 021Vinarós: 964 450 152

URGELL: 973 350 054Agramunt: 973 390 239Andorra: 00.376 865.196Artesa de Segre: 973 445 693Balaguer: 937 445 966Guissona: 973 550 136La Fuliola: 973 570 075Seu d'Urgell: 973 352 453

VIC: 93 886 15 55Artes: 93 830 54 79Campdevànol: 972 730 791Castellterçol: 93 866 86 53Centelles: 93 881 24 35Moià: 93 820 83 65Igualada: 93 804 92 23Manlleu: 93 851 10 21Manresa: 93 873 35 90Montesquiu: 93 852 90 74Prats de Lluçanès: 93 856 06 54Ripoll: 972 700 083Sallent: 93 837 04 62Sant Boi de Lluçanés: 93 857 81 49Sant Feliu de Codines: 93 8660342Sant Hipòlit: 93 857 1185

Sant Julià de Vilatorta: 93 8122 86Sant Quirze de Besora: 93 85 0199

Delegacions regionals i comarcals

BALEARSEIVISSA: 971 312 774MALLORCA: 971 718 911MENORCA: 971 36 99 36

Notícies

Nou web de les delegacions de Catalunya i BalearsMans Unides ha estrenat un nou lloc web disse-nyat amb l’objectiu de ser un punt de trobada per tots els públics inte-ressats en Mans Unides, tant els seus socis i voluntaris, com aquells públics més específics que cerquen informació relacionada amb Mans Unides a Internet.

El nou projecte va rebre el suport de la Agència Catalana de Cooperació al desenvolu-pament de la Generalitat. Vàrem definir els diferents perfils de persones que arri-baven a la web. D’una banda tenim als socis, voluntaris i els possibles col·laboradors, i per d’altre, a professors cer-cant informació sobre els nostres recursos pedagògics o empreses interessades en col·laborar en el finançament dels projectes, o periodistes,

És per això que vàrem defi-

nir els perfils de “Educador”, “Jove”, “Empresa” i Premsa”, per tractar d’adaptar-nos efi-caçment a les necessitats informatives de cadascun d’aquests públics, oferint con-tinguts adaptats a cada cas.

D’altra banda, les delegaci-ons de Mans Unides són el cor de l’acció. Cada delega-ció de Mans Unides té el seu espai al web on, a més de la informació bàsica de contacte poden publicar les activitats i notícies de la delegació. Tanmateix els socis i volunta-ris poden comentar les infor-macions i descarregar-se materials de sensibilització o promocional d’activitats.

Al nou web cada delegació té una secció on pot publicar les seves informacions , activitats i projectes i compartir materials