mapa de patrimoni cultural l'esquirol redacció: virgínia...

Mapa de Patrimoni Cultural

L'Esquirol

Redacció: Virgínia Cepero González Juliol 2017

barbadomp

Placed Image

MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL L’ESQUIROL Memòria Tècnica

0

Mapa del Patrimoni Cultural de l’Esquirol

Memòria tècnica

Redacció Virgínia Cepero González

Juliol 2017


1

FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa de Patrimoni

Població i comarca L’Esquirol, Osona

Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Coordinació i supervisió Pedro Barbado Mariscal (OPC)

Redacció Virgínia Cepero, historiadora i arqueòloga

Dates d’execució juliol 2016 - abril 2017


2

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................4

2. AGRAÏMENTS..........................................................................................................5

3. MARC TERRITORIAL..............................................................................................6

3.1. MEDI FÍSIC........................................................................................................6

3.2. SÍNTESI HISTÒRICA.......................................................................................10

3.3. INTRODUCCIÓ TOPONÍMICA, L’ESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA.....19

3.4. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT............................................................20

3.5. EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI.............................23

4. METODOLOGIA......................................................................................................25

4.1. MARC TEÒRIC................................................................................................25

4.2. PROCÉS DE TREBALL...................................................................................27

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ.................................................27

4.2.2. TREBALL DE CAMP.............................................................................29

4.2.3. TREBALL DE GABINET........................................................................29

5. RESULTATS DE L’ESTUDI....................................................................................31

5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS........................................31

5.2. PATRIMONI IMMOBLE...................................................................................33

5.3. PATRIMONI MOBLE.......................................................................................34

5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL..........................................................................35

5.5. PATRIMONI IMMATERIAL..............................................................................36

5.6. PATRIMONI NATURAL...................................................................................37

5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS...............................................38

5.7.1. ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ.........................................................38

5.7.2. TITULARITAT........................................................................................49

5.7.3. ESTAT DE CONSERVACIÓ.................................................................50

5.7.4. CRONOLOGIA......................................................................................51


3

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA...............................................................................526.


4

1. INTRODUCCIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local, que s'organitza a partir de l'articulació d'un seguit de xarxes sectorials i/o territorials (Xarxa d'Arxius Municipals, Xarxa de Museus Locals, Programa d'Estudis del Patrimoni) que posen a l'abast dels municipis, un conjunt de serveis i accions de suport a l'organització, gestió, conservació, tractament, difusió i comunicació del conjunt de béns patrimonials presents en el territori i, sobretot, als equipaments culturals especialitzats que actuen des de l'àmbit municipal.

Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les polítiques i estratègies dels ajuntaments en relació amb la conservació, la recerca, la difusió i la dinamització dels béns patrimonials del seu territori. El programa pretén facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest, mitjançant diferents actuacions, entre les quals es troba la promoció de la realització dels Mapes de Patrimoni Cultural Local, abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural. L’objectiu d’aquests inventaris és la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un municipi concret i la seva valoració.

L’ajuntament de l’Esquirol, interessat en desenvolupar un programa d’actuació global, per tal de disposar d’una eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal, va signar l’any 2016 un conveni amb la Diputació de Barcelona, per tal d’inventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestió i conservació; la difusió als ciutadans, la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de rutes didàctiques i turístiques, la planificació de la senyalització, etc.

La redacció del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueòloga Virgínia Cepero González, sota la supervisió tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a través del seus serveis tècnics.


5

2. AGRAÏMENTS La realització d’aquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable col·laboració de diverses persones que, des dels seus coneixements i experiències, han facilitat la seva documentació i redacció. Agraeixo la col·laboració de l’Ajuntament de l’Esquirol pel seu interès i les gestions realitzades. Però d’una manera molt específica a Miquel Vilella, que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina. Tanmateix, les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, d’Anna Homs, del Museu Episcopal de Vic, de Neus Puig, de l’Arxiu històric d’Hostalric i de Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l’Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs.

Una especial menció a Abel Rubió, a Jaume Font, a Xevi Roviró, a Jaume Crosas, a

Francesc Roma, a Carles Comella i a Anna Maria Crosas Barcia, per totes les informacions que m’han facilitat; han estat de gran ajuda. D’altra banda, cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva. El treball de camp que s’ha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memòria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada. Finalment, un reconeixement a Higini Herrero, Jordi Salvadores i Ester Vernet, els meus acompanyants a les visites. A tots ells, el més sincer agraïment.


6

3. EL MARC TERRITORIAL

3.1. EL MEDI FÍSIC

Situació geogràfica:

Mapa topogràfic de L’Esquirol, Institut Cartogràfic de Catalunya, E: 1/250.000.

- Municipi: L’Esquirol.

- Comarca: Osona.

- Coordenades UTM: 446743.0 m, 4654579.0 m.

- Alçada: 693 msnm.

- Extensió: 61.8 km 2.

- Població: 2.168 hab. (2016).


7

Medi físic:

Fotografia: autora L’Esquirol és un terme municipal molt extens, que ocupa una superfície de 61.8 km 2 i compta amb 2.168 habitants. Es troba a l’est de la comarca d’Osona. Està format per quatre nuclis de població: Sant Martí Sescorts, l’Esquirol, Cantonigròs i Sant Julià de Cabrera. L’Esquirol és el nucli urbà més poblat del municipi, amb un gran nombre de masos disseminats pel territori. Cantonigròs és el segon nucli més poblat del terme, també amb molts masos dispersos. Sant Julià de Cabrera està format per masies aïllades, i un petitíssim nucli. Sant Martí Sescorts és l’únic agregat del terme que forma part de la plana de Vic, amb un petit nucli urbà i un gran nombre de masies disseminades. L’Esquirol, Cantonigròs i Sant Julià de Cabrera formen part del Collsacabra, comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. La demarcació de Sant Martí Sescorts, situada a l’extrem oest municipi, es troba separa del Collsacabra pel fondal de la riera de les Paganes i per la vall de Vallbona i Vilaporta. Dins de la seva demarcació, cal distingir la part inferior, o vall de la riera de Sant Martí, i el sector muntanyós, que culmina amb el municipi de Sant Pere de Torelló. La part inferior del terme és molt planera, i la superior és formada per petites carenades solcades per torrents i amb planures de camps.


8

El clima: El clima de l’Esquirol és de tipus mediterrani humit, gairebé centreeuropeu, amb registres pluviomètrics mitjans anuals de 1000-1200 mm, regularment distribuïts al llarg de l'any. Els mesos més humits són abril i maig, durant els quals es plou gairebé un terç del total de l’any. Els mesos més secs són desembre i gener; en ells, si es produeix alguna precipitació, ho fa en forma de neu. Les temperatures extremes són de 35º entre juliol i agost, i de -12º en el més de gener. A l’estiu la temperatura refresca notablement durant la nit, creant una mitjana de 24º. A l’hivern les baixes temperatures resten apaigavades per l’excel·lent irradiació solar del terme. Aquesta característica es deu al fet que les boires, tan característiques de la Plana de Vic, molt poques vegades envaeixen aquesta zona muntanyosa.

Els vents dominants són els del sud i sud-oest1.

La vegetació: Des del punt de vista biogeogràfic, el paisatge de la zona del municipi que correspon a la Plana de Vic, es troba molt alterat per l’activitat agrícola, i està dominat pels camps de conreu, gairebé tots de secà. Els marges són ocupats per bardissars i fenassars, amb o sense coberta arbòria de roures, oms, acàcies, i alguna noguera. En quant a la zona del Collsacabra, els principals condicionants del seu paisatge vegetal són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. Fruit de les característiques geogràfiques i del clima del Collsacabra, s'hi troba una vegetació molt diversa. Hi ha arbres que formen bosc compacte, com els roures, les alzines, els faigs, els bedolls, els avets i els pins. També s’hi troben arbres que formen petites clapades, com avellaners, arboç, arç, blada, freixe, euró, salzer, sabina, vern i pollancre. A les ribes dels torrents d’aigua hi creixen verns i salzes, sense formar masses importants. Les aigües: El municipi de l’Esquirol forma part de la regió hidrològica de la Serralada Transversal catalana, dins la conca del riu Ter. Les aigües provinents de les precipitacions són recollides per les rieres i els torrents de petit cabdal i règim estacional. Els principals cursos fluvials que travessen el terme són la riera de les Gorgues i el torrent de Balà, que presenten un curs curt i desnivellat, tenint per característiques

comunes els salts i cascades, i els gorgs i congostos2.

1VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona:

Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p.37-39. 2VINYETA, op.cit., 1956, p.4.


9

En quant a les aigües subterrànies, es troben en bona part contaminades pels nitrats procedents dels purins de les explotacions ramaderes i l’adob dels camps de conreu, presents al municipi o a les seves proximitats. Geologia: Geomorfològicament, gran part del municipi forma part del Collsacabra, situat entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. És un altiplà alçat pels característics cingles dibuixats per l'erosió del Ter i formats per materials sedimentaris, que correspon a l’eocè inferior i mitjà. La zona de ponent s’emmarca a la unitat geològica de la Plana de Vic, conca d’erosió fluvial de formacions quaternàries. Està formada per materials al·luvials i col·luvials, corresponents a dipòsits mixtes de l’acció conjunta dels cursos d’aigua amb aportacions laterals de les vessants. Es tracta d’arenes i argiles resultat de processos edàfics, per l’erosió dels materials eocens del substrat. Vies de comunicació: El sistema viari s’estructura a la carretera comarcal C-153 de Vic a Olot, que travessa longitudinalment el terme municipal, passa pel poble de l’Esquirol, segueix cap a Cantonigròs i surt en direcció a Rupit. Tanmateix, hi ha la carretera B-522, que mena de la carretera C-153 i permet l’accés al nucli de Sant Martí Sescorts, i la carretera BV- 5207, que uneix el poble de l’Esquirol amb Tavertet. En els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important, que comunica amb els diferents nuclis urbans i dona accés a les masies i zones d’activitat agrícola i ramadera. D’altra banda, la xarxa urbana permet l’accés a totes les zones urbanes garantint la connexió i mobilitat de vehicles i vianants. També destaquen els diversos camins i senders que recorren el municipi, com l’antic camí ral de Vic a Olot, el Sender de Gran Recorregut GR-151 o la Ruta del Meridià Verd.


10

3.2. SÍNTESI HISTÒRICA La presència humana al terme municipal de l’Esquirol és documenta des d’època prehistòrica. Les primeres evidències d’ocupació del territori cal cercar-les al Dolmen de Puigsespedres (fitxa nº113), on es van recollir materials arqueològics que permeten situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. D’altra banda, els materials arqueològics dels jaciments del Serrat de Balà (fitxa nº115) i la Soleia del Serrat de Balà (fitxa nº117), indiquen la probable existència d’un petit poblament del Bronze Final, amb una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, i una estructura social jerarquitzada. L’ocupació ibèrica del municipi es troba únicament representada pel jaciment del Serrat de les Cases (fitxa nº116), on es van localitzar un gran nombre de restes de murs que van ser relacionats amb un petit poblat. Malauradament, aquest indret no ha estat objecte de cap tipus d’intervenció arqueològica, que permetria l’obtenció de més dades sobre aquesta època. Actualment, no es te constància al terme de cap tipus de vestigi d’època romana. Tot i l’existència d’aquests testimonis de poblament en època antiga, Osona no esdevé una demarcació amb significació política fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX. En aquests moments era un territori pràcticament despoblat, amb inexistència d’organitzacions territorials, circumstància motivada per la descomposició de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraïnes al territori. La monarquia carolíngia es va organitzar per tal de defensar-se de les ràtzies, recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains. La repoblació i defensa del territori es va afermar durant el regnat de Guifré el Pilós, quan es va produir un transvasament de la població des de les zones muntanyoses cap a les planes fèrtils. El comtat d’Osona fou repoblat per habitants procedents de la Cerdanya. Aquesta reorganització territorial, que es va iniciar entre els segles X i XI, es vincula a l’aparició del feudalisme, un nou ordre social i econòmic que va substituir definitivament les estructures de la tardo antiguitat. La nova reorganització territorial es troba definida per l’encastellament i la parroquialització dels nous termes. L’encastellament, l’aparició d’un conjunt de fortificacions termenades, va respondre tant a la voluntat defensiva contra l’enemic exterior, els musulmans, com al poder i control sobre la població del territori que dominaven. El castell de Cabrera (fitxa nº40) va exercir el control sobre l’actual terme de l’Esquirol. Tanmateix, l’organització i defensa estratègica del territori es va dur a terme a través de les torres, guàrdies i domus que articulaven la xarxa defensiva i ajudaven a consolidar el domini territorial. En són exemples el castell de Barrés (fitxa nº110) i la probable torre de vigilància que hi havia al cim del Puigsaguàrdia. En quant a la parroquialització del terme, es van bastir un conjunt de noves esglésies parroquials, que seguien els cànons d’un nou ordre arquitectònic comú a l’Europa occidental, el romànic, amb un territori (parròquia) adscrit, sobre el que tenien el dret de cobrar impostos, el delme, una desena part de la collita.


11

Així doncs, la història medieval pròpiament dita del terme municipal de l’Esquirol és la del castell de Cabrera, i la de les parròquies de Sant Julià de Cabrera (fitxa nº200), Sant Martí Sescorts (fitxa nº198), Santa Maria de Corcó (fitxa nº209) i Sant Vicenç de Verders (fitxa nº131), ja que els actuals nuclis de l’Esquirol i el de Cantonigròs són d’origen posterior.

CASTELL DE CABRERA: La primera notícia sobre el terme de Cabrera és de l’any 940, quan Sendred, un gran propietari, va commutar amb el bisbe de Barcelona, Guilarà, unes terres que es trobaven al Vallès per unes altres situades al comtat d’Osona “in

terminio de Capraria”3.

Era un castell termenat i el seu domini eminent corresponia als comtes de Barcelona. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés i els actuals nuclis de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Sant Llorenç Dosmunts, Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Vicenç de Verders, i part del territori de Sant Martí Sescorts. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que consta en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d’Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. Els castlans van abandonar el castell a principis del segle XIV. La importància històrica de Cabrera rau en el llinatge que en va prendre el nom i que, almenys des de mitjan segle XI, no va residir mai més en el castell. La família vescomtal i després comtal dels Cabrera, va continuar com a propietària del terme als segles medievals i inicis dels temps moderns, fins que el darrer senyor de la línia troncal dels Cabrera, Luís Enriquez de Cabrera, es va vendre tots els béns que tenia a Catalunya a Francesc de Montcada, comte d’Aitona, entre els anys 1566 i 1574. Aquest nou senyor del Cabrerès, l’any 1581, va ser anomenat marquès d’Aitona. Des de llavors, els senyors del Cabrerès s’intitulaven marquesos d’Aitona i comtes d’Osona, fins a l’any 1756, quan s’anomenen ducs de Medinacelli, per haver-se refós per casament les

dues famílies 4

.

3 PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó.

L’Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 22-23. 4 PLADEVALL, op.cit., 2002, p.28-29.


12

SANT JULIÀ DE CABRERA:

Fotografia: autora

L’església de Sant Julià de Cabrera es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera. Les primeres referències documentals de l’església són dels anys 1025 i 1050. La seva condició com a parròquia consta ja en un document de l’any 1079. A la sagrera hi residien poques famílies, però al seu entorn és van edificar molts masos. El temple va resultar molt malmès a conseqüència dels terratrèmols dels anys 1425 i 1427, pel que es va reconstruir al llarg del segle XV. Va ser objecte d’obres de reforma durant el segle XVI. SANTA MARIA DE CORCÓ: L’antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la Rectoria Vella. L’origen de la parròquia no és pas conegut, perquè quan s’esmenta per primera vegada, a mitjan segle X, podia tenir ja molts anys d’existència.

La primera menció concreta de l’església és un document de l’any 9525, on

consta que sacerdot Baldofred va vendre al senyor Morgad una casa amb la

5 PLADEVALL, op.cit., 2002, p.31.


13

seva cort i hort, que termenejava a llevant amb la terra de Santa Maria; a migdia i a ponent, amb el camí públic que va a tot arreu, i a tramuntana, de nou amb terra de Santa Maria. Aquestes terres es trobaven a la vil·la anomenada Azeredo. També es donen com a límits d’altres compres a la mateixa vil·la Azeredo, terres de la vil·la Corgolone o Corcó, que és la que va donar el seu nom a l’església de Santa Maria. Al costat de la primitiva església es va crear una sagrera, ben documentada entre els segles XI i XIV, on probablement hi residien poques famílies. Al seu entorn és van edificar molts petits masos, sobretot al serradet de Puigdeniu on, segons algunes hipòtesis, es trobava la primitiva església de Santa Maria de Corcó, traslladada posteriorment a l’entorn de la Bertrana. L’església de Santa Maria de Corcó que hi havia a la Bertrana va ser aterrada l’any 1750, quan es va traslladar al poble de l’Esquirol. SANT MARTÍ SESCORTS:

Fotografia: autora

Els orígens de Sant Martí cal buscar-los en un indret anomenat Cots o Codines, on es va erigir l’església. Formava part, inicialment, del terme de Roda i, posteriorment quan aquest es va desintegrar, al del castell de Manlleu. L’església de Sant Martí Sescorts, amb funcions parroquials des dels seus inicis, va ser construïda en substitució de l’església anterior, documentada l’any 934. La solemnitat de la seva acta de consagració, l’any 1068, consignada per Guillem de Balsareny, bisbe d’Osona, indica la seva importància. Al segle XII es va vincular al priorat canonical augustinià de Santa Maria de Manlleu, conservant les seves funcions parroquials. Els priors de Manlleu proveïen els preveres de l’església de Sant Martí Sescorts.


14

Des del segle XV fins a final del XIX, va tenir com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet). Malgrat les seves funcions parroquials, des de l’any 1670 fins al 1939, els rectors residien al costat de l’església de Vilanova, on tenien la rectoria i celebraven normalment el culte. SANT VICENÇ DE VERDERS O SARRIERA: La primera referència documental fiable on s’esmenta l’església de Sant Vicenç de Verders és de l’any 1100. Es trobava dins l’antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l’antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l’any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l’església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l’església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l’antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas.

El castell de Cabrera i les diverses parròquies i capelles, distribuïdes al llarg de tot el terme de l’actual terme de l’Esquirol, responen a la voluntat per part dels senyors feudals, de controlar i organitzar el territori i la seva població. La principal font generadora de riquesa a les societats de l'Edat Mitjana era la terra, i la disputa pel poder es centrava en el control de la propietat i dels drets que se’n derivaven.

A la segona meitat del segle XIV, el creixement demogràfic es va aturar a causa de la Pesta Negra, que va afectar a tota Europa. A Osona, un terç de la població va morir i una part dels masos van quedar rònecs. La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstàncies: crisi de l’agricultura, epidèmies i la gran pressió dels senyors feudals sobre els pagesos, que provocaven un gran descontentament en la població. Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences, protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella, durant la segona meitat del segle XV, per reivindicar l'abolició dels “mals usos”, que es va entrelligar amb una guerra civil. Les tropes reialistes de Joan II, recolzades pels francesos, van entrar al país intentant dominar les institucions catalanes. A finals de l’any 1472 les Capitulacions de Pedralbes, van posar fi a la guerra civil amb la victòria de la monarquia. Però aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485).


15

Finalment, el 21 d'abril de l’any 1486 el rei Ferran II d'Aragó va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que redimia els mals usos, previ pagament de 60 sous per mas, i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos es convertien així en els amos útils d’aquestes propietats, pagant un cens fix anual i uns drets d’entrada. En aquest escenari destaca la figura d’en Miquel Bertrana, representant del sindicat remença en l’elaboració del text de la Sentència de Guadalupe, que va ser el síndic

escollit per a la diòcesis de Vic6.

Un cop superades les seqüeles de la Pesta Negra i dels terratrèmols del segle XV (1428 i 1448), es va iniciar un creixement lent però progressiu de la població i de l’economia. És entre els segles XV i XVIII quan s’originen els pobles de l’Esquirol i Cantonigròs.

L’ESQUIROL: El nucli urbà de l’Esquirol es va formar al segle XV, al llarg del camí ral de Vic a Olot, a l’entorn de l’antic hostal Esquirol (posteriorment anomenat el Perai), molt freqüentat per traginers. En aquest moments l’Esquirol es diferenciava bé del lloc de Corcó. El poble va créixer molt lentament al segle XVI, i no arribava a deu famílies, però al segle XVII es va produir un espectacular augment de la població, i comptava ja amb unes cinquanta famílies. Cal relacionar aquest creixement amb l’extensió de l’organització gremial a Vic, que va provocar el desplaçament d’una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l’Esquirol, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral. Les cases del carrer del Pont i el carrer Major es van construir en aquest context.

En aquesta època, el terme s’anomenava el Cabrerès, la parròquia, Santa Maria de Corcó, i el poble, l’Esquirol. El nucli urbà va conèixer una forta creixença a finals del segle XVII, quan va passar de 60 cases o famílies a unes 110. És per aquest motiu, que es va decidir el trasllat de la parròquia de Santa Maria de Corcó al nucli urbà, l’any 1743. Aquest fet va originar el problema de noms del poble, fins a l’any 2014, quan va recuperar el seu nom tradicional de l’Esquirol. CANTONIGRÒS: La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVII i XVIII, a redós de l’hostal creat l’any 1565 pel gascó Antoni Prat, anomenat "Toni Gros", per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot.

6 PLADEVALL, op.cit., 2002, p.206-207.


16

En Toni Gros, que era masover de l’Ermentera, va adquirir de l’amo de les Ententes unes petites terres a l’indret de Padarneres, on va construir la casa. Posteriorment, es van anar construint més cases al llarg del camí ral, fins a constituir un carreró amb la seva fusteria, el seu hostal i la ferreria, en atenció

al freqüent trànsit de vianants, traginers i cavalleries7.

L’any 1854 es va construir el temple dedicat a Sant Roc, que va ser elevat a parròquia l’any 1945.

Retornant al la síntesi històrica general del segle XVII, cal fer menció de la situació de conflictes bèl·lics que va viure el país i que va afectar profundament el terme de l’Esquirol. Les dificultats econòmiques i polítiques de la monarquia espanyola, van portar el regnat a la bancarrota. Felip IV i el comte-duc d’Olivares van idear la Unió d’armes, amb la finalitat d’aconseguir homes per engruixir el seu exèrcit, que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys. Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes, amb les despeses al seu càrrec. Els pagesos es van veure afectats per l’augment de les tropes i per l’obligatorietat d’allotjar als soldats. El 7 de juny de l’any 1640, es va produir l’anomenat Corpus de Sang a Barcelona, un avalot protagonitzat per un grup pagesos, pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a Osona, al Vallès, a la Selva i a l’Empordà. El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659). Va ser especialment delicada i dramàtica la conjuntura de guerra i tensions a l’Esquirol, tal i com consta, amb molt detall, al Diari d’en Joan de la Guàrdia (fitxa nº233). La situació de clima bèl·lic va continuar a inicis del segle XVIII, amb la guerra de Successió a la corona espanyola (1701-14), en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu. Un cop superada la greu crisis econòmica i social del segle anterior, i coincidint amb la represa del progressiu augment de la població al segle XVIII, una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades. Els grans propietaris cedien petites parcel·les de terra a treballadors i menestrals, a canvi d’una part de fruits o censos en diner o espècies. Els segles XVIII-XIX van ser els de l’expansió econòmica i demogràfica. Seguint el procés iniciat anys enrere, l’obertura de l’economia va fer néixer noves necessitats, que donaven lloc a nous oficis. A l’Esquirol van proliferar els oficis relacionats amb el tèxtil com els paraires, teixidors de lli, sastres, etc. Va ser en aquests moments quan molts fills de les cases de pagès

7 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona:

Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 40-45.


17

van instal·lar els seus tallers a les cases del carrer del Pont, al carrer Major i al carrer Nou. Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforçat aquest augment de població. Però a partir d’aquest moment, es va produir un important descens per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades. Tanmateix, aquesta disminució de la població es va veure afavorida per les conseqüències dels diversos conflictes bèl·lics, com la Guerra del Francès, a principis de segle, i les tres guerres carlines, a les dècades dels anys 30, 40 i 70. Pel que fa a Sant Martí Sescorts, l'any 1824 va extingir-se oficialment el municipi de "Masies de Santa Maria de Corcó", i va continuar essent municipi independent fins a l’any 1989, quan es va refondre definitivament amb el municipi de Santa Maria de Corcó. A mitjans de segle XIX, a causa de la industrialització de la comarca, els paraires de l’Esquirol van quedar sense feina. El mot esquirol com a sinònim de "trenca-vagues" deriva del poble. Es va originar l’any 1855 durant la vaga i la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 4 de juny, per defensar el dret d’associació dels treballadors. Gent del poble va acudir a treballar a les fàbriques tèxtils de Manlleu que estaven en vaga. Ràpidament, es va escampar per la comarca l’ús del mot d’esquirol proferit en to hostil, i després a Barcelona, des d’on va passar també al castellà. Aquest nom s’ha fet universal. Si es té present la misèria que a mitjan segle XIX hi havia pels pobles sense indústries, com l’Esquirol, és molt lògic comprendre que la gent del poble es prestés a treballar en el lloc dels vaguistes. L’any 1936, després del cop d’Estat del 18 de juliol, amb l’Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen formar les Milícies Antifeixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, gent d'ordre, tant rics com o pobres i, en alguns casos, també catalanistes, votants de Unió Democràtica. El 21 de juliol de 1936 van ser incendiades i arrasades l’antiga església i rectoria de Santa Maria de Corcó i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va quedar sencer el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per unes bigues o bastiment de ferro per a sostenir les campanes del rellotge. Segons l’historiador Jaume Crosas, “la peculiaritat que revestí la Guerra Civil Espanyola a l’Esquirol, és el grau de violència de tota mena que es va viure, amb el protagonisme directe de les forces militars, agràries i petit-burgeses auxiliades per l’Església i per la Falange. I no acabà amb la desfeta militar republicana de l’any 1939,

sinó que continuà fins a una etapa molt més recent”8.

El desenllaç final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivència, presents a molts pobles de la Catalunya interior, on la correlació de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals: terratinents, botiguers i clergat.

8 CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L’Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona:

El Mèdol, p. 14.


18

El període de la postguerra, caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econòmics, no va suposar una gran dificultat a una població en bona part dedicada a les activitats agrícola-ramaderes. És en aquest context de post-guerra, en el període comprés entre els anys 1944 i 1968, que es va celebrar el Concurs de Poesia de Cantonigròs i la Festa Literària del Collsacabra (fitxa nº214). Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d’irradiació cultural, que va aplegar a destacades personalitats de l’època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, en una època tan difícil per a l’expansió de la llengua pròpia. Al llarg de tot el segle XX i part del XXI, el frondós entorn del terme municipal de l’Esquirol i les seves excel·lents condicions climàtiques, l’han convertir en un lloc d’estiueig i de repòs, i punt de referència pels excursionistes, especialment el poble de Cantonigròs. L’atractiu natural i monumental del terme ha permès impulsar activitats econòmiques encarades al turisme.

Fotografia de “L’Estiu a Can Toni Gros o l’auca del bon repós” de Joan Montaner i Anglada i Albert Callís i Cabré (1952), facilitada per Anna Maria Crosas Barcia.


19

3.3. INTRODUCCIÓ TOPONÍMICA, L’ESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA Toponímia: Sant Martí Sescorts: El topònim de Sant Martí Sescorts està format per l'antropònim llatí Martinus, “Martí”. En quant al compost Sescorts, probablement es refereix a la designació d’un edifici concret o bé, segons altres hipòtesis, deriva de Cotibus, que es tracta del mot ibèric cots, equivalent a “roques”. Tanmateix, segons una hipòtesis llegendària derivava d’unes Corts que havia reunit l’emperador Carlemany en aquest indret. Sant Julià de Cabrera: El topònim de Sant Julià de Cabrera està format per l'antropònim llatí Iulianus, "Julià" i, probablement, del compost descriptiu ibèric Cabrera format pels mots ka “petita”, br “muntanya” i era “de pedra”, o bé del llatí capraria, que vol dir "lloc de cabres". Cantonigròs: El topònim de Cantonigròs es remunta als orígens del poble al segle XVI, quan es va formar a l’entorn del mas i hostal del gascó Antoni Prat conegut com “Toni Gros”, situat també a redós del camí ral de Vic a Olot. Popularment el poble s'anomena Cantoni. L’Esquirol: El topònim de l'Esquirol es remunta als orígens del poble, als segles XIV i XV, que es va formar al voltant d’un antic hostal situat al peu del camí ral entre Vic i Olot. Era regentat per una família de cognom Esquirol, etimològicament vinculat a quer o querol, és a dir “pedra”, característica de la zona. L'hostal més tard va ser regentar una altra família de cognom Perai. No va ser fins a l’any 1734 que la parròquia rural de Corcó es va establir al nucli, que va adoptar llavors el nom de Santa Maria de Corcó. Durant el període de 1937 i 1939 el poble va canviar el nom de Santa Maria de Corcó per l'Esquirol, però durant la dictadura franquista va ser canviat de nou. El dia 11 de març del 2014, el Ple de l'Ajuntament, per set vots a favor i tres abstencions, va optar per canviar definitivament el nom de Santa Maria de Corcó per l'Esquirol. El 4 de juny de 2014 el DOGC va publicar la resolució de 28 de maig que donava oficialitat al canvi de nom del municipi. L'Esquirol és també conegut perquè els habitants del poble, al segle XIX, van rebentar una vaga de treballadors en una fàbrica de la comarca en ple procés d'industrialització, Des de llavors es coneix com a esquirol a un “trenca-vagues”. El gentilici per a anomenar els habitants del municipi de l’Esquirol és esquirolencs i esquirolenques. Escut i bandera: L’escut i la bandera del terme municipal de l’Esquirol són símbols oficials reconeguts

per la Generalitat9.

9 Pot consultar-se a la pàgina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la legislació vigent

per a dur a terme les sol·licituds corresponents: www.municat.gencat.cat/municat


20

Escut:

L’escut és caironat, d'or, una cabra de sable; la bordura de peces de sable. Per timbre duu una corona mural de poble. Les armes parlants dels Cabrera (una cabra de sable sobre camper d'or, amb bordura de vuit peces de sable) recorden el castell de Cabrera. Va ser aprovat oficialment el 2 de febrer de l’any 1999 (DOGC: 4/03/1999. Número DOGC: 2840). Bandera:

La bandera de l’Esquirol és apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una bordura de sis peces negres, de gruix 1/7 de l'alçària del drap, les dels angles d'alçària i llargària 9/28 de l'alçària del drap, i les centrals, de les vores superior i inferior de la mateixa llargària; amb la cabra negra de l'escut, d'alçària 15/28 de la del drap i llargària 17/42 de la del mateix drap, al centre. Va ser aprovada oficialment el 8 de maig de l’any 2001 (DOGC: 1/06/2001. Número DOGC: 3401).

3.4. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT Població:

La superfície del terme municipal de l’Esquirol és de 61.8 km 2, amb una població,

segons el cens de l’any 2016, de 2.168 habitants. Per tant, la seva densitat


21

demogràfica és de 35,1 habitants per Km². Aquesta baixa densitat de població és

indicativa del caràcter rural del municipi.

Segons Antoni Pladevall10

les estadístiques poblacionals de l’Esquirol d’abans de

mitjan segle XIX són només indicatives i semblen contenir alguns errors. El bisbe Pasqual va recollir l’any 1687, que la parròquia tenia 86 famílies, 60 a la població i 26 a pagès, que correspondria a uns 450 habitants; segons el cens d’Aparici, l’any 1718 hi havia 784 habitants i 256 a la resta del terme o sectors de Cabrera, Dosmunts i part de Sescorts; i l’any 1787 el cens general de Floridablanca hi havia a tot el terme del Cabrerès, 841 habitants. El cens de la visita del bisbe Ramon de Marimon de l’any 1723, dona 698 habitants majors de 9 anys i un altre de l’any 1742, 801 habitants majors de 9 anys. L’any 1780, el bisbe de Vic, Anton Manuel de Artalejo, va enviar a Madrid un cens del bisbat de Vic, on consten 1.400 habitants: per a Santa Maria de Corcó, 280 cases i 1.100 persones, per a Sant Julià de Cabrera 14 cases i 142 persones; i per a Sant Martí Sescorts i Sesgorgues, 56 cases i 383 persones. La població de l’Esquirol va patir una gran davallada a principis del segle XIX, fortament sacsejada per la Guerra del Francès. Malauradament, la crema dels registres parroquials, l’any 1936, en el decurs de la Guerra Civil Espanyola no permet conèixer les dades concretes d’aquells anys. Segons l’estadística oficial de l’any 1842, Santa Maria de Corcó tenia 710 habitants, Sant Julià de Cabrera 104 habitants, i Sant Martí Sescorts 256 habitants. Des de l’any 1857 en endavant, quan Sant Martí Sescorts ja s’integra amb el terme de l’Esquirol, les estadístiques ja permeten de conèixer bé l’evolució de tot el municipi, que s’ha mantingut bastant constat des de llavors, a excepció de la dècada dels anys vuitanta, quan va registrar el seu mínim poblacional.

Evolució demogràfica al segle XX:

10

PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de

Corcó. L’Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, 83-94.

1700

1800

1900

2000

2100

2200

2300


22

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994

2.132 2.252 2.226 2.211 2.165 2.028 1.895 1.984 2.006 2.002

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

2.038 2.049 2.088 2.139 2.199 2.239 2.289 2.262 2.193 2.188

Font: Idescat. Estadística de població.

Activitat econòmica:

Font: Idescat. Estadística de població 2016.

El principal sector econòmic de l’Esquirol és actualment el de serveis, tot i que ha estat un municipi tradicionalment agrícola i ramader. L’atractiu natural i monumental del terme ha permès impulsar activitats econòmiques encarades al turisme, amb un bon nombre d’allotjaments, com les residències o casa de pagès i una important oferta gastronòmica. Pel que fa a la indústria, a l’Esquirol, pels volts de la segona meitat del segle XVIII es va produir una forta empenta de la indústria menestral dels paraires i teixidors, existent ja al segle XVII. A principis del segle XIX, l’Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L’any 1839 ja hi havia tres “empresaris” del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d’ingressos familiars bàsics provinents de l’agricultura. A principis del segle XX, a l’Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l’electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l’Homs i can Bonet. Actualment, les principals empreses del terme són del ram del tèxtil, dedicades bàsicament, a la fabricació de teixits de cotó.

3% 4% 1%

92%

AGRICULTURA

INDÚSTRIA

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS


23

En quant a l’agricultura, els principals conreus del municipi són els cereals (blat, ordi, blat de moro) i el farratge. La ramaderia, que té un paper molt destacat, es dedica principalment a la cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram. En última posició es troba la construcció, que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econòmica

3.5. EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI L’Esquirol compta amb una sèrie d’equipaments socials i culturals de caràcter públic:

Arxiu municipal (fitxa núm. 267). Des de l’any 1992 l’Oficina del Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona desenvolupa un programa de suport als arxius municipals de la província de Barcelona. L’arxiu de l’Esquirol forma part del programa de manteniment de la Xarxa d’Arxius de la Diputació de Barcelona. S’hi conserva la documentació generada per la pròpia administració local.

Sala de lectura i telecentre. Estan ubicats a la planta baixa de l’Ajuntament, i ofereix la possibilitat de consulta de diferents llibres així com fer consultes a través d’internet. La sala disposa de 10 ordinadors connectats a la xarxa i també disposa d’escàner i impressora. També és un punt de connexió gratuït via wifi.

Bibliobús Guilleries. És una biblioteca mòbil que disposa dels mateixos serveis i té el mateix tipus de fons que una biblioteca estable. És un servei pensat per a la cultura, la informació i el lleure, obert a tothom, i els serveis que ofereix són gratuïts. Està informatitzat i en connexió amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona de la qual forma part. El Bibliobús de les Guilleries també atén als municipis de Gurb, Seva, Malla, Les Masies de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló, Rupit Pruit i Calldetenes.

La Regidoria de Cultura de l’ajuntament de l’Esquirol disposa de locals per desenvolupar-hi activitats culturals, no pròpiament de l’Ajuntament. Els locals municipals més utilitzats, són:

Sala de plens

Sala Rodona

Pista de la Cooperativa

L’Esplai de Cantoni

Espai d’entitats

Pavelló municipal de l’Esquirol

Sala de la Rectoria Altres espais d’ús públic són:

Escoles parroquials de Cantoni

Rectoria de l’Esquirol

Teatre de Sant Martí

Ca la Salut


24

Cal fer esment del paper difusor que fa la revista ”El Butlletí”, butlletí municipal informatiu des de l’any 2011, i la revista "Els cingles de Collsacabra", editada a Tavertet des dels anys setanta del segle passat.

En quant a la investigació i la difusió, l’ajuntament de l’Esquirol organitza, des de l’any 2008, el Premi al Millor Treball de Recerca de Batxillerat “El Cabrerès”. Els treballs han de tenir relació amb el municipi i el seu entorn, sigui quin sigui l’àmbit disciplinari de la recerca. La convocatòria està oberta als més de 25 instituts de la comarca d’Osona, Ripollès, la Garrotxa i la Selva.

D’altra banda, el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme:

Camí de Sant Jaume

Camí ral Vic-Olot

Meridià Verd

GR-151 Camí Oliba

Centre BTT Vall de Sau Collsacabra - rutes 2,4,5 i 17

Ruta de la Foradada

Ruta circular de Cantonigròs a l’Esquirol

Ruta circular de Cantonigròs al santuari de Cabrera

Ruta circular de la riera de les Gorgues

Circuit inclusiu de l'Esquirol

Finalment, l’Esquirol compta amb diverses associacions, entitats i grups culturals:

L’Esquirol de Festa

Associació Cultural Lorelei

Fundació Festival de Cantonigròs

Centre Excursionista L’Esquirol

Geganters- Amics de la Festa

Associació Amics Cabrerès Collsacabra

Associació Cultural Festa Sant Antoni

Comissió de Festes del Carrer del Pont


25

4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició i en col·laboració amb l'Ajuntament de l’Esquirol, per a realitzar un recull del patrimoni local d’aquest municipi. L’objectiu d’aquest treball és la recopilació exhaustiva de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, seguint els criteris establerts per la citada Oficina. De cada bé cultural s’ha redactat una fitxa amb totes les dades que s’han pogut recopilar. Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i, dins dels mateixos, ordenats en grups tipològics, en base a un treball previ de documentació bibliogràfica, d’arxius o d’informació oral, un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet. Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa, un element viu on s’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball, o se’n poden haver de treure per motius diversos, com la seva desaparició o els canvis de criteris. S’ha d’entendre com una font d’informació bàsica que permet la recollida sistemàtica d’aquells elements que s’han preservat del passat o s’han incorporat recentment, i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannà i el territori d’una comunitat. Així, no tan sols es recullen aquells béns patrimonials immobles (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics o jaciments arqueològics) o mobles (elements urbans, objectes, col·leccions) o del patrimoni documental (fons d’imatges, fonts documentals i fons bibliogràfics) o del natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars), sinó que també s’han inclòs tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral i música i dansa), més subjectes a les variacions culturals. Es tracta d’un instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realització de tasques d’investigació i protecció (històrica, etnològica, natural...) com l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i ha de facilitar el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització, etc. La redacció de les fitxes de l’inventari es fa d’acord amb la base de dades facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i correspon a la següent tipologia: 1. Patrimoni immoble:

1.1. Edificis

1.2. Conjunts arquitectònics

1.3. Elements arquitectònics

1.4. Jaciments arqueològics

1.5. Obra civil

2. Patrimoni moble:


26

2.1. Elements urbans

2.2. Objectes

2.3. Col·leccions

3. Patrimoni documental:

3.1. Fons d’imatges

3.2. Fons documental

3.3. Fons bibliogràfic

4. Patrimoni immaterial:

4.1. Manifestacions festives

4.2. Tècniques artesanals

4.3. Tradició oral

4.4. Música i dansa

4.5. Costumari

5. Patrimoni natural:

5.1. Zones d’interès natural

5.2. Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa facilitat per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que conté les següents informacions: Codi; Número de Fitxa; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies. S’han intentat establir uns criteris de selecció, prioritzant els elements que s'han considerat rellevants pel seu valor material, col·lectiu o natural, que són testimoni de l’ocupació humana d’un territori, i que permeten tant obtenir un panorama complert de l’assentament rural, com de la realitat patrimonial del poble. D’altra banda, s’ha evitat valorar els elements només per la seva antiguitat, i s’han tingut en compte altres aspectes més específics i individuals. Com a materials inventariables, en primer lloc, s’han inclòs tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els següents organismes:

- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Elements urbans i mobles. Generalitat de Catalunya.

- Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Generalitat de Catalunya.

- Fitxes d'elements de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya.

- Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de l’Esquirol.


27

4.2. PROCÉS DE TREBALL

L’odre de les fases de treball recomanat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona s’inicia amb el buidat bibliogràfic, seguit del treball de camp i, finalment, l’elaboració de les fitxes i la redacció de l’informe. Tot i així, un cop feta la recerca bibliogràfica, i degut a les dificultats de la pròpia naturalesa del treball de camp (edificis tancats, dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb l’elaboració de les fitxes. Finalment, es va dur a terme la redacció de la present memòria.

4.2.1 FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ La primera fase pretén donar una base documental al projecte, a partir del buidatge de diversos arxius històrics, fons i biblioteques. La recerca bibliogràfica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya, i els de la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, els fons d’història local de la biblioteca Joan Triadú de Vic, de l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona i de l’Arxiu Episcopal de Vic, i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, o el Costumari de Joan Amades, però també d’altres ben concretes (vegeu bibliografia). També es van obtenir algunes referències isolades de la història local de la zona. Cal fer especial esment al llibre de Quirze Parés i Ganyet (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades, que ha estat l’obra de referència per a la redacció del present Mapa de Patrimoni. Aquestes consultes van permetre aportar valuosa informació a la recerca. Biblioteques consultades:

- Biblioteca de Catalunya. - Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. - Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. - Biblioteca Joan Triadú de Vic. - Biblioteca Episcopal de Vic. - Biblioteca de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya. - Biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Centres i institucions consultats:

- Museu Episcopal de Vic. - Museu Arqueològic de Catalunya. - Consell Comarcal d’Osona. - Centre Excursionista de Catalunya. - Institut Cartogràfic de Catalunya. - Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya.


28

- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. - Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Arxius consultats:

- Arxiu Comarcal d’Osona. - Arxiu Episcopal de Vic. - Arxiu Municipal de L’Esquirol. - Arxiu General de la Diputació de Barcelona. - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona d’Aragó

Arxius fotogràfics:

- Fons documental. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. SPAL.

- Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca. - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya). - Arxiu fotogràfic de Catalunya. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

Inventaris consultats:

- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). - Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CC.AA.). - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya(IPEC) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC). - Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Ajuntament de l’Esquirol. - Catàleg de masies i cases rurals de l’Esquirol. Ajuntament de l’Esquirol.

Cal incloure tanmateix els següents inventaris, que s’han consultat via telemàtica:

- Mapa de municipis amb camins ramaders: web amb indicació dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

- Arbres monumentals de Catalunya. inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres d'interès local i comarcal:

www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem. - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació:

www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem. - Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits:

www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem. - Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/ Pel que fa a la planimetria emprada, s’han utilitzat els mapes virtuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del municipi de l’Esquirol: topogràfic de 1:25.000; topogràfic de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:25.000. També s’ha utilitzat el mapa de Vall de Sau Collsacabra. Mapa i Guia Excursionista, escala 1:40.000, de l’Editorial Alpina.

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/


29

4.2.2 TREBALL DE CAMP Per tal d’organitzar i facilitar el treball de camp, es va decidir dividir el terme en diferents zones, i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase prèvia de documentació. Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi, amb afeccionats a la història local i al patrimoni natural, i amb propietaris o masovers de finques, van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca. A partir d’aquestes reunions i de la informació d’aquesta primera selecció d’elements, es va confeccionar una llista exhaustiva del patrimoni del terme. A continuació, es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda, i es van anar completant les fitxes de la resta de béns. Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruïnós, per trobar-se emboscades o amagades per la vegetació, o bé dins de finques on no va ser possible l’accés. Durant el treball de camp, es van fotografiar en format digital els elements fitxats. Tot i així, de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies d’alguns elements, per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies facilitades per l’ajuntament de l’Esquirol. Tampoc es van poder obtenir fotografies de totes les fonts per trobar-se, moltes d’elles, en finques tancades amb filat elèctric, amb presència de bestiar, i s’han utilitzat les del Catàleg de béns a protegir del POUM. Tanmateix, es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny, per trobar-se dins d’una propietat tancada, i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment; o bé per la negativa del masover a deixar-la fotografiar.

4.2.3 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet s’ha intercalat amb el treball de camp, redactant les fitxes segons anàvem obtenint les dades i paral·lelament, cercant informació sobre legislació, protecció legal, dades econòmiques i socials del municipi, plans estratègics i de sostenibilitat, boscos, biodiversitat, cartografia. El treball de gabinet ha consistit en:

Consulta de la informació bibliogràfica i d'obres de caire general. Ex. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Gran Enciclopèdia Catalana...).

Recerca d’informació de caire general del municipi (història local, dades del medi físic, econòmiques, etc.).

Consulta de centres de documentació i informació. Ex. Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal d’Osona, etc.

Estudi de la planimetria de l’Esquirol, per tal de dur a terme un primer acostament geogràfic al municipi.

Elaboració de la primera selecció dels elements.

Organització de les visites del treball de camp.

Processament de la informació obtinguda en el decurs del treball de camp.


30

Procés de consultes personals.

Selecció i tractament de les fotografies, que s’han adequat les fotografies a un format pràctic per tal de poder treballar-hi.

Redacció de les fitxes de la base de dades.

Redacció de la present memòria tècnica.

Repàs de les fitxes elaborades.

Gravació del fitxer de la base de dades. Les fitxes de cada element de l’inventari s’han elaborat amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, i s’ha dut a terme una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de l’Esquirol. La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions.


31

5. RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS

S’han fitxat un total de 327 elements del patrimoni cultural i natural de l’Esquirol, amb una gran diversitat de categories:

Àmbits/Tipologies Codi Nombre % Àmbits

Nombre % Tipologies

PATRIMONI IMMOBLE Edificis 1.1 Conjunts arquitectònics 1.2 Elements arquitectònics 1.3 Jaciments arqueològics 1.4 Obra civil 1.5

211 64,53% 127 38,83% 4 1,22% 54 16,51% 8 2,44% 18 5,50%

PATRIMONI MOBLE Elements urbans 2.1 Objectes 2.2 Col·leccions 2.3

17 5,20% 9 2,75% 3 0,92% 5 1,53%

PATRIMONI DOCUMENTAL Fons d’imatges 3.1 Fons documentals 3.2 Fons bibliogràfics 3.3

20 6,11% 5 1,53% 15 4,58% 0 0,00%

PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 4.1 Tècniques artesanals 4.2 Tradició oral 4.3 Música i dansa 4.4 Costumari

46 14,06% 11 3,36% 0 0,00% 15 4,58% 14 4,28% 3 0,92%

PATRIMONI NATURAL Zones d’interès 5.1 Espècimens botànics 5.2

33 10,09% 21 6,42% 12 3,67%

TOTALS

327 100%


32

Tipologia dels elements inventariats

S’observa, per la quantitat de fitxes, una preeminència dels elements de patrimoni immoble, especialment els edificis, sobre la resta. El volum del patrimoni immoble, amb un 64,53%, esdevé tan significatiu pel fet que comprèn edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil.

Així, l’element tipològic més representats és l’edifici (38,83%), seguit de l’element arquitectònic (16,51%).

Els següents elements tipològics més representats són les zones d’interès natural (6,42%), l’obra civil (5,50%), seguits de la tradició oral i els fons documentals, representant cada un d’ells un 4,58 % del total.També destaca el nombre d’elements de música i dansa (4,28%).

El segueixen els espècimens botànics (3,67%), les manifestacions festives (3,36%), els elements urbans (2,75%) i els jaciments arqueològics (2,44%).

En les darreres posicions es troben les col·leccions i els fons d’imatges, que representen cada un d’ells el 1,53%, i els conjunts arquitectònics (1,22%). I per últim, els objectes i el costumari, que representen el 0,92%.

Col·lecció

Conjunt arquitectònic

Costumari

Edifici

Element arquitectònic

Element urbà

Espècimen botànic

Fons d'imatges

Fons documental

Jaciment arqueològic

Manifestació festiva

Música i dansa

Objecte

Obra civil

Tradició oral

Zona d'interès


33

Elements no fitxats: En la realització de l’inventari s’han descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals d’un estil o una època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs de la història, aquells trets característics que el feien rellevant o bé perquè s’han destruït. També s’han descartat alguns elements que no s’han pogut localitzar. D’altra banda, i pel que fa al patrimoni documental, s’han descartat elements dels que és desconeix la seva ubicació, i dels que no es disposa de la suficient informació per a redactar la corresponent fitxa. En quant a les manifestacions festives, s’han descartat aquelles que són molt similars a les que es celebren a d’altres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o característic.

5.2. PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament del Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Esquirol. També s’ha utilitzat l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic i l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat. Edificis: Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat 211 elements. S’han inclòs els principals llocs de culte: Sant Martí Sescorts (fitxa nº198), Sant Julià de Cabrera (fitxa nº200), la Mare de Déu de Cabrera (fitxa nº133), Santa Maria de Corcó (fitxa nº209), Sant Roc de Cantonigròs (fitxa nº78), Santa Maria de Vilanova (fitxa nº77) i Santa Margarida de Vila-seca (fitxa nº174). Tanmateix, al municipi resten un important nombre de masos, entre els que destaquen: la Bertrana (fitxa nº216), Carboneres (fitxa nº38), la Guàrdia (fitxa nº92), la Parra (fitxa nº96), Arquerons (fitxa nº2), les Antentes (fitxa nº161), Caselles (fitxa nº48), Aiats (fitxa nº44), les Planes (fitxa nº184), la Rotllada (fitxa nº97), el Prat de Sant

61%

2%

26%

4% 7% Edificis

Conjunts arquitectònics

Elements arquitectònics

Jaciments arqueològics

Obra civil


34

Julià (fitxa nº70), Coromines (fitxa nº54), l’Escanera (fitxa nº199), el Dot (fitxa nº60), Jovateny (fitxa nº84), Sorribes (fitxa nº17), el Gosc (fitxa nº63), les Corts (fitxa nº108), la Sala (fitxa nº98), Comermena (fitxa nº53) i Ferrerons (fitxa nº80), entre moltes d’altres més. Conjunts arquitectònics: Dins d’aquesta tipologia s’han inclòs 4 elements, corresponen bàsicament als carrers

que han estat l’origen dels pobles de l’Esquirol i de Cantonigròs: el carrer Major (fitxa

nº4) i el carrer del Pont (fitxa nº31) de l’Esquirol, i el carrer Major de Cantonigròs (fitxa

nº3).

Elements arquitectònics: S’han inventariat 54 elements. Es tracta d’una banda, de mostres del passat agrícola del poble, majoritàriament ubicats a l’entorn de les diferents masies, i de l’altra, d’alguns elements arquitectònics que formen part d’un altre element o edifici. Són exemples d’una arquitectura popular integrada al medi natural, de notable interès

etnogràfic.

Jaciments: Dins d’aquesta tipologia s’han inventariat només 8 elements. El patrimoni arqueològic de l’Esquirol planteja encara força més interrogants que no pas certeses, per la manca de més informacions i estudis. Malgrat aquestes circumstàncies, l’antiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta d’un territori amb un subsòl patrimonialment ric. Obra civil: Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat 18 elements. Al terme municipal de l’Esquirol podem trobar una bona mostra de l’arquitectura civil de mitjans del segle XIX, i en alguns casos anterior, majoritàriament relacionada amb els cursos d’aigua. En destaquen els antics elements d’obra civil relacionats amb el camí ral de Vic a Olot

(fitxa nº57), com el pont del carrer del Pont (fitxa nº130) o el pont del molí de la

Bertrana (fitxa nº144).

5.3. PATRIMONI MOBLE

53% 18%

29%

Elements urbans

Objectes

Col·leccions


35

Dins d’aquest àmbit s’han inventariat 17 elements del patrimoni de l’Esquirol, que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col·leccions. Tot i que els béns mobles inclosos en aquest inventari són escassos, és evident que existeixen molts més dels que s’han inventariat. No s’ha pogut accedir a l’interior de moltes cases, i en algun casos no s’ha donat permís per documentar determinats béns. Pel que fa als elements urbans, s’han documentat sobretot els diversos monuments commemoratius repartits pel nucli urbà, i les fonts urbanes. En quant a les col·leccions, s’han documentat els gegants o capgrossos dels diversos pobles que formen el municipi, i els materials custodiats als museus. Només s’han documentat 3 objectes. Es tracta d’elements relacionats amb activitats de culte, com les pintures murals (fitxa nº103) i el retaule (fitxa nº104) de la parròquia de Sant Martí i el frontal de Santa Margarida de Vila-seca (fitxa nº102).

5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL

Dins d’aquesta tipologia s’han inventariat 20 elements. El fons documental conservat és escàs i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar. En quant a fons fotogràfics: la col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol (fitxa nº260), el fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (fitxa nº261), la Memòria Digital de Catalunya (fitxa nº263), l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (fitxa nº275) i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (fitxa nº262), tots aquests de titularitat pública. En quant a fons documentals: els públics, que són l’Arxiu Municipal (fitxa nº267), la Biblioteca de Catalunya (fitxa nº226); i els privats: entre els que es troben l’Arxiu Episcopal de Vic (fitxa nº265), el Fons Cabrera i Bas (fitxa nº272), el Llibre de les

26%

74%

Fons d'imatges

Fons documentals


36

Ententes (fitxa nº162), el Diari del Perai (fitxa nº181), o el fons documental de la Bertrana (fitxa nº273). És possible que existeixi documentació històrica i imatges fotogràfiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi i/o sense classificar en diversos arxius. Tanmateix, aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, quan es tracta de fons particulars, els seus titulars acostumen a no voler publicitat. Per últim, esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogràfic.

5.5. PATRIMONI IMMATERIAL

Entre els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb la tradició oral i la música i dansa. En quant a elements de tradició oral, s’han inventariat 15 llegendes, com la del Penitent de les Gorgues (fitxa nº298), la Creu de Managès (fitxa nº299), o la Màgica a l’Esquirol (fitxa nº160), entre d’altres. Dos refranys geogràfics: “a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra” (fitxa nº314), i “de vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera” (fitxa nº297). I, per últim, la història del mot esquirol com a sinònim de "trenca-vagues" (fitxa nº303). Pel que fa als elements relacionats amb la música i la dansa, s’ha inclòs el destacat Festival internacional de música de Cantonigròs (fitxa nº141), i els diversos goigs que es canten, i els que es cantaven que s’han pogut documentar. Són els de la Mare de Déu de Cabrera (fitxa nº126), Sant Martí Sescorts (fitxa nº197), Sant Pere Pescador (fitxa nº208), Santa Margarida de Vila-seca (fitxa nº196) i Santa Maria de les Escales (fitxa nº195). També s’han inventariat diverses cançons tradicionals pròpies del Cabrerès, com el Caçador (fitxa nº237) o el Galdiró (fitxa nº292), entre d’altres. S’han recollit 11 manifestacions festives, entre les que es troben les festes majors de l’Esquirol (fitxa nº 288), Cantonigròs (fitxa nº 290) i Sant Martí Sescorts (fitxa nº 20).

26%

35%

32%

7%

Manifestacions festives

Tradició oral

Música i dansa

Costumari


37

També s’han inclòs diverses manifestacions festives que ja no es celebren actualment, entre les que destaca el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra (fitxa nº214). En quant a elements del costumari, únicament s’han inventariat 3 tradicions, dues que gairebé s’han perdut: el Salpàs (fitxa nº279) i la Sagrada Família (fitxa nº 280). I una que ja fa molts anys que es va perdre: els panets beneïts al Puigsaguàrdia (fitxa nº291). No s’ha inclòs cap element relacionat amb les tècniques artesanes. Els elements relacionats amb el cicle festiu, amb la música i la dansa i amb el costumari, són el resultat d’un teixit social dinàmic i desenvolupat, que s’adhereixen en una sèrie d’entitats culturals i veïnals. Alguns d’ells són relativament moderns i d’altres són compartits amb el costumari català (llegendes, cançons, etc.) per la qual cosa no s’han inventariat. En aquesta tipologia, sovint es fa difícil triar el que és propi d’un municipi del que és més genèric a nivell comarcal o estatal.

5.6. PATRIMONI NATURAL

Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural són 33, diferenciats entre els espècimens botànics i les zones d’interès natural. L’Esquirol és un municipi que té una bona part del territori dins el Espai Natural

Protegit del Collsacabra (fitxa nº191), i s'hi documenten diversos indrets naturals i llocs

d'interès paisatgístic, com la riera de les Gorgues (fitxa nº152) amb el seu famós salt

de la Foradada (fitxa nº127), la serra de Cabrera (fitxa nº140) o els cingles d’Aiats

(fitxa nº187).

Hi ha únicament 12 espècimens botànics singulars amb un alt interès botànic.

66%

34%

Zones d'interès

Espècimens botànics


38

5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

5.7.1. ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ

Aproximadament, la meitat dels béns inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural gaudeixen de protecció legal. De l’altra meitat, la major part d’elements no gaudeixen de cap tipus de protecció, ni legal ni física; una petita part posseeix protecció física, i una insignificant, legal i física. Elements protegits per normativa general: Les figures de protecció del patrimoni cultural establertes per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC nº 1807, 11 d’octubre de 1993) són tres:

o Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), objecte de protecció i catalogació per part dels municipis.

o La resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural català (BIPCC).

Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Bé d’Interès Cultural), categoria establerta per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. En ambdós casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 d’abril de 1949 (o “decret dels castells”), el qual menciona que tots els castells d’Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota la protecció de l’Estat, prenent la categoria de Bé d’Interès Cultural. Després d’un inventari inicial, el 1968 se’n va fer un de nou que incloïa un nombre força alt d’elements. Tot i això, a mitjans dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de béns catalans inclosos als inventaris. El Ministeri va donar d’alta 1501 registres d’aquesta nova relació amb la categoria de BIC (a Catalunya, a partir de 1993, passaren a ser BCIN). Dins del terme municipal de l’Esquirol hi ha dos elements catalogats com a BCIN:

Castell de Cabrera: (R.I.) - 51 - 0005698 – 00000.

43% 49%

5% 3%

Inexistent

Legal

Física

Legal i física


39

Castell de Barrès: (R.I.) - 51 - 0005699 – 00000.

Pel que fa a la categoria BCIL, s’ha de tenir en compte que ho són tots aquells elements inclosos dins d’un catàleg municipal redactat abans de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, o bé, tots aquells ja inclosos en Catàlegs de protecció aprovats. Pel que fa a aquesta categoria, l’Esquirol és un municipi amb menys de 5.000 habitants, fet pel qual és competència del Consell Comarcal d’Osona la declaració dels béns amb aquesta protecció. Actualment hi ha 102 elements protegits com a BCIL:

Església parroquial de Santa Maria de Corcó.

Portal adovellat de l’habitatge del carrer Collsagorga, 97.

Arquerons o Arcarons.

Molí Arquerons o Molí Arcarons

El Perai.

La Cambreria.

Les Antentes.

El Collell.

Ca la Rotllada.

Les Caselles.

Aiats.

Rectoria Vella.

Mas la Bertrana.

Mas la Parra.

Finestra conopial del mas la Griera.

Coromines.

Mas Campas.

Conjunt del Molí del Mas Campas.

Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció.

Mas Codinach.

La Cabreta.

Herbera de la Creu.

Santuari de Santa Maria de Cabreta.

La Creu.

Can Pelat.

Can Rispet.

Can Gavatx.

Casa de l’Hora.

Les Palanques.

Can Codina.

Cabana d’era de can Codina.

L’Oliva.

El Feu.

Casa Nova del Feu.

El Llancís.

La Garolera.

La Guilassa.

Palou.

La Vall.


40

El Simó Gros.

Puigdauret.

El Bonifet.

La Guàrdia.

Cabana d’era de la Guàrdia.

La Serra de Corcó.

Can Mont.

El Farigoler.

Església de Sant Julià de Cabrera.

Rectoria de Sant Julià de Cabrera.

Pont de Sant Martí o de la Teuleria.

Pont de Baumadestral.

Pont de les Palanques.

Pont de la Gorga o del Raval del Pont.

Pont de les Gorgues o del Molí de la Bertrana.

Cabana de Pastor.

Rectoria de Cabrera.

Molí de la Massallera.

Molí de la Foradada.

La Sala.

L’Armentera.

Església parroquial de Sant Roc.

Capella de Santa Maria.

Les Planes.

Molí de l’Alzina.

Campamar.

Casamitjana.

Llafrenca.

El Cuní.

Casa Vella del Cuní.

El Gosch.

Sorribes.

Ferrerons.

Església de Sant Martí Sescorts.

Ermita de la Verge de les Escales o de Vilanova.

Portal de la rectoria de Vilanova o de les Escales.

Cararac.

Mas Comerma.

Capella del mas Comerma.

El Dot.

Jovateny.

El Llac.

Can Foradada.

Camprodon.

La Coma de Codinac.

Masoveria de Coromines.

El Güell.

L’Escanera.

El Torrat.

El Jonquer.


41

El Cós.

La Matavera.

Carboneres.

Cabana d’era de Carboneres.

La Dogueria.

Les Perxes.

Cabana d’era del Prat de Sant Julià.

L’Arimany.

Masoveria Vella de l’Arimany.

Cabana d’era de l’Arimany

La Masallera.

Cal Vidrier.

El Prat de Sant Julià. Elements protegits per normativa local: La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de L’Esquirol s’executà l’any 2007. Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que s’encarrega el POUM és la regulació i protecció dels elements d’interès històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic del terme mitjançant l’elaboració d’un catàleg. Segons el Catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir inclòs al POUM, al marge de les tres categories de protecció establertes per la Llei de Patrimoni Cultural Català (LPCC), s’inclouen dues categories noves més:

o Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

o Entorn de Protecció.

Aquest Catàleg de Béns a protegir fou aprovat definitivament el 20 de setembre del

2007. Tanmateix, el catàleg estableix que aquest document pot ser ampliat i

desenvolupat per mitjà d’un Pla Especial de Protecció de Patrimoni.

Els béns objectes de protecció es classifiquen en les categories següents: o Ermites i esglésies

o Cabanes

o Castells

o Restes arqueològiques

o Ponts

o Edificis urbans

o Masies

o Altres elements

o Fonts

o Paratges naturals

o Fites de terme

Relació d’elements classificats com a ermites i esglésies:

Ermita de la Verge de les Escales o de Vilanova o de Santa Maria de Vilanova

Església de Sant Julià de Cabrera

Capella dels Dolors de Comermema

Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció


42

Església de Santa Margarida

Capella de la Bertrana

Capella del Cuní

Portal de l’antiga rectoria de les Escoles o de Vilanova

Dovella Central de la capella de les Escales o de Vilanova

Santuari de Santa Maria de Cabrera

Rectoria de Sant Julià de Cabrera

Rectoria de Cabrera

Església parroquial de Sant Martí Sescorts

Església parroquial de Cantonigròs

Capella de Santa Maria

Capella de Vilaporta

Relació d’elements classificats com a Cabanes:

Cabana d’Era del Prat de Sant Julià

Herbera de la Creu

Cabana d’Era de can Codina

Cabana del Dot

Cabana d’Era de l’Arimany

Cabana d’Era de Carboneres

Relació d’elements classificats com a Castells:

Ruïnes del castell de Barrès

Ruïnes del castell de Cabrera

Relació d’elements classificats com a Restes Arqueològiques:

Dolmen de Puigsespedres

Serrat de Balà

Soleia del Serrat de Balà

Castell de Cabrera

Castell de Barrès

Grau dels Casalets

Relació d’elements classificats com a Ponts:

Pont de Baumadestral

Pont de les Gorgues o del Molí de la Bertrana

Pont de les Palanques

Pont de la Gorga o del Raval

Pont de les Gorgues o de Sant Martí

Relació d’elements classificats com a Edificis Urbans:

Xalets suïssos de Cantonigròs

Santa Maria del Roure

Antigues Escoles Parroquials de Cantonigròs

Relació d’elements classificats com a Masies:

Casamitjana


43

El Cuní

Casa Vella Cuní

Llafrenca

El Torrat

Escanera

El Farigoler

La Creu

El Llach

Can Foradada

Sorribes

El Dot

La Sala

Can Pelat

Camprodon

Casa de l’Hora

La Coma de Codinach

Juvateny

Campamar La Cabreta

El Llancís

Cal Vidrier

Can Mont

El Prat

El Simón

Can Palanques

El Bonifet

La Bertrana

Carboneres

Palou

La Vall

L’Arimany

Masoveria Vella de l’Arimany

L’Aguilassa

Puigdauret

La Garolera

El Feu

Casanova del Feu

L’Oliva

Can Clavell

Molí del Campàs

Molí d’Arcarons

La Dogueria

L’Armentera

Can Codina

El Jonquer


44

Molí de l’Alzina

Cal Gavatx

Cal Rispet

El Cos

Les Planes

Relació de béns classificats com a d’Altres Elements:

Relleu que emmarca una cuina a l’aixeta de la Bertrana

Portal adovellat al carrer Major 97 de Santa Mª de Corcó.

Relació d’elements classificats com a Fonts:

Font de la Guardia

Font de la Parra

Font dels Canons

Font de l’Oliva

Font del Feu

Font del Pontarró

Font de la Matavera

Font dels Manlleus

Font dels Cutius

Font del Quintà

Font de les Senallades

Font dels Desmais

Font de l’Illa

Font del Gorg de l’Illa

Font de l’Escudella

Font de l’Arç

Font del Molí del Campàs

Font de la Falzia

Font del Campàs o de Santa Maria

Font de les Fontiques

Font d’Arquerons

Font del Gamarús

Font de la Palanqueta

Font de l’Escudella

Font de l’Ermentera

Font de la Roureda

Font de l’Arç

Font de l’Esclop

Font del Rebot

Font de la Casella de Tresserres

Font de la Balma del Viver

Font de la Tosca

Font Gorgues o Paganes

Font del Simó Xic o de la Griba


45

Font del Faig

Font de les Gorgues al mas les Gorgues

Font de Casamitjana

Font del Rajolí o de la Gossa

Font de la Sala

Font del Vilar

Font de Comermena

Font del Molí de l’Eixerit

Font de la Bertrana

Font de la Canal

Font del Padró o del Bac

Font nova del Padró

Font del Pobre

Font de la Ginebre

Font del Masrubí

Font de les Dones

Font de l’Om

Font de la Rovirassa

Font de les Falgoses

Font de la Teuleria

Font del Sitjar

Font de la Pietat

Font de la Teuleria del Colell

Font de la Foradada

Font Negre

Font del Puigsec

Font de la Baga

Font de les Queroses

Font de Comajoan

Font de la Masallera

Font de la Teula

Font del Rector

Font de Sant Julià

Font dels Avets (Osca)

Font de Campamar

Font de Serramala

Font de l’Uró

Relació d’elements classificats com a Paratges Naturals:

Camí dels enamorats

Pla de Cabrera

La Foradada

Salt del Cabrit

Camí ral de Vic a Olot


46

Roure de l’Alzina

Alzina de la Parra

Bedollar de les Fontiques

Om de la Cantera

Alzina del Perai

Freixe del Perai

Sequoia del Prat de Sant Julià

Roureda del Prat de Sant Julià

Fageda del Pla del Prat

Avets del Pla del Prat

Freixes del Pla de Cabrera

Relació d’elements classificats com a Fites de Terme:

Terma de Sentfores

Terma de la Font del Vilar

Terma del Rostoll

Terma de Managès

Tanmateix, cal afegir que un bon nombre d’elements inventariats del municipi es troben prèviament inclosos dins d’un inventari: L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està gestionat per la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Iniciat l’any 1982, i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors, aquest inventari inclou els béns integrants en les tres categories de protecció que estableix la Llei 9/1993: béns culturals d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural que defineix la llei. A l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat es documenten els següents elements de l’Esquirol:

Castell de Cabrera

Castell de Barrès

Església parroquial de Santa Maria de Corcó

Habitatge al carrer Collsagorga, 97: portal adovellat

Arquerons - Arcarons

Molí arquerons - molí arcarons

El Gosch

Sorribes

El Perai

La Cambreria

Les Ententes

El Collell

La Rotllada

Les Caselles

Aiats

Rectoria Vella

Ferrerons


47

Mas la Bertrana

Mas la Parra

Mas la Griera: finestra conopial

Coromines

Mas Campas

Conjunt del Molí del mas Campas

Església parroquial de Sant Roc

Capella de Santa Maria

Les Planes

Molí de l'alzina molí de l'aulina

Habitatge al carrer Sant Roc, 11: llinda d'un portal

Església de Sant Martí Sescorts

Ermita de la Verge de les Escales o de Vilanova

Rectoria de Vilanova o de les Escales: portal

Cararach

Mas Comerma

Capella del mas Comerma

El Dot

Jovateny

Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció - mas Codinach

Mas Codinach

La Cabreta

Herbera de la Creu

Santuari de Santa Maria de Cabrera

La Creu

Can Pelat

Can Rispet

Can Gavatx

Casa de l'hora

Les Palanques

Can Codina

Cabana d'era de can Codina

L'oliva

El Feu

Casa Nova del Feu

El Llancis

La Garolera

La Guilassa

El Llac

Can Foradada

La Sala

Camprodon

Palou

La Coma de Codinach

La Vall

Masoveria de Coromines

El Güell

L’Escanera

El Torrat

Casamitjana


48

Llafrenca

El Cuní

Casa Vella del Cuní

El Simó Gros el Simon

Puigdauret

El Bonifet

Carboneres

Cabana d'era de Carboneres

El Jonquer

L'Armentera

La Dogueria

L'Arimany

Masoveria Vella de l'Arimany

Cabana d'era de l'Arimany

La Matavera

La Guàrdia

Cabana d'era de la Guàrdia

La Serra de Corcó

Les Perxes

La Masallera

Cal Vidrier

Campamar

Can Mont

El Farigoler

El Prat de Sant Julià

Església de Sant Julià de Cabrera

Rectoria de Sant Julià de Cabrera

Cabana d'era del prat de Sant Julià

El Cos

Pont de Sant Martí o de la Teuleria

Pont de Baumadestral

Pont de les Palanques

Pont de la Gorga o del Raval del Pont

Pont de les Gorgues o del Molí de la Bertrana

Cabana de pastor

Rectoria de Cabrera

La Ratllada

El Colell

El Sitjar

Vilanova

Vilaporta

Ermita de Santa Margarida

Els Xalets

Pont de Santa Maria de Corcó

Molí de la Massallera

Molí de l'Aulina

Molí de la Foradada

Teuleria de la Cabreta


49

L’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. Fou iniciat l’any 1982 i recull la informació per comarques mitjançant la realització de les Cartes Arqueològiques. Des de l’any 2001, aquest inventari inclou també els jaciments paleontològics i les intervencions arqueològiques negatives. A l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat es documenten els següents elements de l’Esquirol:

Balmes de Collformic

Castell de Barrés

Castell de Cabrera

Grau dels Casalets

Puig Ses Pedres

Serrat de Balà

Serrat de les Cases

Soleia del Serrat de Balà

Pel que fa al patrimoni natural del municipi, el terme de l’Esquirol es troba en gran part ubicat dins de l’Espai Natural Protegit del Collsacabra (ENP), que forma part de la XARXA NATURA 2000, considerat com a Zona d'especial conservació (ZEC) i Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

5.7.2. TITULARITAT

La titularitat dels béns fitxats, majoritàriament és privada. Tot i que el percentatge és menor, la quantitat de béns públics és prou significativa.

26%

74%

Pública

Privada


50

5.7.3. ESTAT DE CONSERVACIÓ

L’estat de conservació dels elements inventariats és, en general, bastant bo.

Pel que fa al patrimoni immoble, aquest manté un bon grau de conservació, a excepció del que resta en desús i abandonat. La utilització constant és la seva empara essencial.

Diversos elements arquitectònics i d’obra civil es troben en una situació precària degut a l’abandó ocasionat per la pèrdua de la utilitat per a la que foren construïts.

En quant al patrimoni moble, els objectes es troben també, a nivell general en un bon estat. El patrimoni documental manté un bon estat de conservació, tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogació i conservació preventiva.

En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc més gran de pèrdua o deteriorament.

Pel que fa al patrimoni immaterial, aquest gaudeix d’una bona salut, ja que és un element viu i dinàmic que configura un dels caràcters identitaris més forts.

El patrimoni natural gaudeix d’un bon estat de conservació ja que una bona part del municipi es troba dins de l’Espai natural del Collsacabra, amb una biodiversitat extraordinària.

80%

14% 6%

Bo

Dolent

Regular


51

5.7.4. CRONOLOGIA

Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials, la major part corresponen al període modern i contemporani. Cal tenir present que, en molts casos, es dona una cronologia compartida entre els dos períodes.

El període medieval té una significació molt menor que el modern, però també cal considerar que en alguns casos es dóna una cronologia compartida.

La prehistòria queda representada per un petit nombre d’elements, que corresponen bàsicament a jaciments arqueològics.

Cal fer referència a una gran part del patrimoni immoble, corresponent sobretot a elements arquitectònics i a obra civil, als quals no s'ha pogut atribuir un marc cronològic específic per desconeixement del mateix.

2% 7%

45% 46% Prehistòric

Medieval

Modern

Contemporani


52

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

- ABADAL i DE VINYALS, R. (1961) “Notes climatològiques del segle XVIII”. Miscel·lània Fontserè. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, p. 23-24.

- AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-582.

- AA.DD. (1993). “Osona i el Ripollès”. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

- AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-786.

- ALBAREDA, J.; MOLIST, M. (1973) “Sant Martí de Sescorts”. Recerca. (G.A.E.C.), núm. 24, abril 1972/1973.

- ALBAREDA, J. [ et al.] (1984). Història d’Osona. Vic: Eumo Editorial.

- AMADES, J. (1982). Costumari Català. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62.

- AMICS DELS CINGLES DEL COLLSACABRA (2001) El Collsacabra. Barcelona: Ed. Piolet.

- ANGLADA i FREIXER, A. (1994) Guia de llocs patriòtics de la comarca d'Osona. Sant Quirze de Besora: [l'autor].

- ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) “Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs”. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239.

- ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton, p. 176.

- ASENSI, R.Mª (1999). “Osona”. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 146-151.

- ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.

- BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

- BANÚS, M. (2009) “Llocs de culte marià a Cantonigròs”. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9.

- BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 97-98.

- BATISTA, R. (1963) “Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic”. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología.


53

- BELIS, R.; MANYÓS, M. (2006). Guilleries, Collsacabra. Vint excursions per a totes les edats. Barcelona: Ed. Geoestel.

- BOFARULL i TERRADES, M. (1991). Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, p. 68 i 162.

- BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del Comtat d’Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau ed.

- BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.

- BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) “El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota.

- BURGUEÑO, J.; FONT, J. (1988) “El Paper i les característiques de les activitats agràries al Cabrerès: un assaig metodològic”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia. vol. 3, núm. 13-14. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 85-99.

- BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, arqueologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d’Olot.

- El Butlletí: L’Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011-2015) nº 1 al 8. L’Esquirol: ajuntament de l’Esquirol.

- CARBONELL, E. (1975) L’art romànic a Catalunya. Segle XII. Barcelona: Edicions 62, p. 19 i 20.

- CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter).

- CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2013) “Deu fonts del Cabrerès”. Els Cingles de Collsacabra, nº 69. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.

- CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) “El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona”. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona.

- COLLELL i BANCELLS, J. (1996) Memòries d'un noi de Vic (Facsímil de l'edició: Vich: Gazeta Montanyesa,1908). Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs.

- COMELLA, C. (2013). “Els Xalets, “ciutat infantil d’acollida”, reportatge d’una Vanguàrdia de l’any 1937”. Els Cingles de Collsacabra, nº 70. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.

- COROMINES, J. (1982) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol III. Barcelona: Curial edicions catalanes, p. 703-705.


54

- COROMINES, J. (1995) Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. vol. III. Barcelona: Curial edicions catalanes, p. 434-435.

- CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L’Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol.

- CROSAS CASADESÚS, J. (2001) “Protagonisme de les forces polítiques tradicionals en la repressió del primer franquisme a l'Esquirol (Osona)”. Actes de les Jornades sobre la fi de la guerra civil. Olot: Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, p. 467-485.

- CROSAS CASADESÚS, J. (2006) “La Ruptura social al Collsacabra (Osona) i rodalies durant la Segona República”. Ausa, vol. XXII, núm. 157. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 373-392.

- CROSAS CASADESÚS, J. (1996) “Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L’Esquirol (1619-1621)”. Revista de l’Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L’Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25.

- El Butlletí: L’Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011-2015) nº 1 al 8. L’Esquirol: ajuntament de l’Esquirol.

- CROSAS CASADESÚS, J. (2009) “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.

- FENOY, E.; PANADÈS, J. (2007) Catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L’Esquirol: Ajuntament de L’Esquirol.

- FENOY, E.; PANADÈS, J. (2007) Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L’Esquirol: Ajuntament de L’Esquirol.

- FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d’en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).

- FONT i GAROLERA, J. (1995) “Els masos de la Guàrdia i la Vall cap el 1650”. Història, Política, Societat i Cultura als Països Catalans, vol. 4: Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

- FONT i GAROLERA, J. (2013) “Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia”. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 329-353.


55

- FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia.

- GAVÍN i BARCELÓ, J. Mª. (1990). Osona. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 15. Barcelona: Pòrtic, p. 171-175.

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L’Esquirol).

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L’Esquirol).

- GINEBRA i MOLINS, R. (2005) “D'extorsions, insolència i indefensió a l'època dels bandolers: Sant Julià de Cabrera 1611”. Els Cingles de Collsacabra, nº 54. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra.

- GINEBRA i MOLINS, R. (2010) “Quatre anys, set focs. Incendis domèstics i agrícoles al terme de Corcó, 1862-1865”. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-25.

- GINEBRA i MOLINS, R. (2013) “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra : les visites pastorals del Collsacabra de l'any 1710”. Els Cingles de Collsacabra, nº 70. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-7.

- GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005) Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 90-95.

- GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

- GUDIOL RICART, J. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal.

- GUIU i CASADESSÚS, J. (1898) Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José.

- JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1987) “Monuments romànics d'Osona”. Osona a la Butxaca, 10. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.

- MADOZ, P. (1845-1850) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España

y sus posesiones de Ultramar. Vol. XVI. Madrid: Establecimiento tipográfico de

P. Madoz y L. Sagasti.

- MARFANY, J. (1987) “El diari de Joan Guàrdia, pagès del segle XVII. Notes de lectura”. Els Marges: revista de llengua i literatura, núm. 37. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 3-17.

- MARIMON, S. (2009) “D'opulenta torre d'estiueig a alberg”. Sàpiens, nº 80. Barcelona: Sàpiens Publicacions, p. 63.


56

- MILÀ i FONTANALS, M. (1882) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26.

- MORELL, À.; NUET, J. (2004) “Collsacabra. Guia d’excursions”. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

- NOGUERA MASSA, A. (1964) Collsacabra. Barcelona: ed. Selecta.

- Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850.

- NUET, J.; MORELL, À. (2009) “Mapa de vegetació de la muntanya d’Aiats”. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10.

- ORDEIG i MATA, R. (1999). “Els Comtats d’ Osona i Manresa”. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d’ Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846.

- PAGÈS i PARETAS, M. (2013) “Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts”. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113.

- PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.

- PARÉS i GANYET, Q. (1978) Apunts sobre El llibre de "Las Antentas": del mas de "Les Ententes" de Sant Maria de Corcó (inèdit).

- PARÉS i GANYET, Q. (1979) Sis monografies del Cabrerès (inèdit).

- PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada.

- PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial.

- PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.

- PLADEVALL i FONT, A. (1969) “Santa Margarida de Vila-seca de Sescorts”. Hoja Diocesana, núm. 453 (agost).

- PLADEVALL i FONT, A. (1972) El comtat d’Osona a mig segle XIV. Barcelona: Imp. Subirana.

- PLADEVALL i FONT, A. (1974) Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Imp. Subirana.


57

- PLADEVALL i FONT, A. (1980) El perquè de l’Esquirol (fulletó). Sant Hipòlit de Voltregà: Cabanas.

- PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín.

- PLADEVALL i FONT, A. (1996) Rutes del romànic de la comarca d’Osona. Vic: Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic.

- PLADEVALL i FONT, A. (1996) “L’amic Quirze Parés i Ganyet”. Els cingles de Collsacabra (Tavertet), Any XVII, núm. 35, p. 5-8.

- PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el "Diari" de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

- PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L’Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó.

- PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora].

- RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l’origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls.

- ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell.

- ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.

- RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) “Santa Maria de les Escales o de Vilanova”. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15.

- RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) “Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir”. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.

- RUBIÓ i SERRAT, A. (2011) “Sant Martí Sescorts, cruïlla de termes”. Els Cingles de Collsacabra, nº 65. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 6-11.

- RUBIÓ i SERRAT, A. (2011) “Bandolers i lladres al Cabrerès”. Els Cingles de Collsacabra, nº 66. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-15.

- SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) “Torrents de Tavertet II: la riera de Balà”. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16.


58

- SERRA i CLOTA, A. (1988) La Comunitat rural a la Catalunya central en la baixa Edat Mitjana: Collsacabra. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.

- SERRA i CLOTA, A. (1990) La Comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI). Vic: Eumo.

- SERRA i CLOTA, A. (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).

- SERRA i CLOTA, A. (2006) “El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral”. Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d’en Bas: GECA, p. 16.

- SERRA i CLOTA, A. (2009) “Els camins medievals al Collsacabra I”. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23.

- SERRA i CLOTA, A. (2009) “Els camins medievals al Collsacabra II”. Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15.

- SERRA i CLOTA, A. (2010) “Els camins medievals al Collsacabra III”. Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11.

- SERRA i PUIG, E. (1978) “Consideracions entorn de la producció i la productivitat agràries de la Catalunya del segle XVII”. Estudis d’Història Agrària, nº 1. Barcelona: Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, p. 120-155.

- SOLÀ COLOMER, X. (2014) “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, vol. XXVI, núm. 174. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 991-1019.

- SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona.

- SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla.

- TERRADAS, I. (1984) El món històric de les masies. Barcelona: Curial.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1892-1893) “Rectorologi de Santa Maria de Corcó”. Setmanari Català, Any III (1892): nº 47-51; Any IV (1893): nº 2, 4, 6, 8, 10 i 12. Manresa, p. 740-744 (47), p. 755-758 (48), p. 772-777 (49), p. 788-791 (50), p. 819-823 (51), p.19-23 (2), p. 55-59 (4), p. 83-87 (6), p. 116-118 (8), p. 148-152 (8), p. 181-184 (12).

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol”. Setmanari Català, Any IV: nº 17 i 18. Manresa, p. 260-264 (17), p. 275-277 (18).


59

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Mas Corcó”. Setmanari Català, Any IV: nº 19. Manresa, p. 292-295.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Situació de l’antiga Parroquial”. Setmanari Català, Any IV: nº 22. Manresa, p. 345-347.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Antiguitat de la Parroquial”. Setmanari Català, Any IV (1893): nº 25 i 28. Manresa, p. 392-395 (25), 437-439 (28).

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: La Iglesia Parroquial”. Setmanari Català, Any IV (1893): nº 32. Manresa, p. 502-506.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: la peste en 1348”. Setmanari Català, Any IV: nº 39. Manresa, p. 618-622.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas”. Setmanari Català, Any IV: nº 42, 43, 45, 47 i 48. Manresa, p. 662-665 (42), p. 681-684 (43), p. 709-714 (45), p. 742-743 (47), p.764-766 (48).

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1894) “Parròquia antigua de Corcó: Un recort trist”. Setmanari Català, Any V: nº 3. Manresa, p.36-40.

- TORREDEFLOT i CORNET, I. (1894) “Parròquia antigua de Corcó: Consueta”. Setmanari Català, Any V: nº 9, 11 i 12. Manresa, p. 131-133 (9), p. 168-171 (11), p. 184-187 (12).

- TRIADÚ i FONT, J. (1991) “L’escola parroquial de Cantonigròs”. Els cingles de Collsacabra, nº 27. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-13.

- TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa.

- VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: Il·lustració Catalana.

- VERDAGUER i FEU, R. (1992) “El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders”. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.

- VERDAGUER i FEU, R. (1993) “Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de sant Vicens de Verders”. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.

- VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés.

- VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau.

- VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau.


60

- VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport.

CARTOGRAFIA:

- Mapa i Guia Turística, Itineraris, Excursions, Turisme, Serveis: Vall de Sau - Collsacabra: L'Esquirol, Sant Martí Sescorts, Cantonigròs, Rupit i Pruit, Tavèrnoles, Tavertet, Vilanova de Sau. Granollers: Alpina : Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, 1998.

- Vall de Sau Collsacabra. Mapa i Guia Excursionista. Escala 1:40.000. Granollers: Editorial Alpina, 2005.

WEBGRAFIA

- AJUNTAMENT DE L’ESQUIROL: www.lesquirol.cat/

- ARXIU COMARCAL D’OSONA: www.arxiuosona.org

- ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html

- ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu

- ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/

- ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com/

- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat/

- CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org

- CONSELL COMARCAL D’OSONA: www.ccosona.es/

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. MUNICIPIS: www.diba.cat/municipis

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL: www.diba.cat/opc

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SISTEMA D’INFORMACIÓ TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN): sitmun.diba.cat

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D’ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/opc/default_xam

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS:

parcs.diba.cat/

- ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/

http://www.arxiuosona.org/

http://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html

http://www.diba.cat/arxiu

http://www.abev.net/

http://www.euro-senders.com/

http://www.cec.cat/

http://www.rellotgesdesol-cmrs.org/

http://www.rellotgesdesol-cmrs.org/

http://www.ccosona.es/

http://www.diba.cat/municipis

http://www.diba.cat/opc

http://sitmun.diba.cat/

http://www.diba.cat/opc/default_xam

http://parcs.diba.cat/

http://www.enciclopedia.cat/


61

- FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/

- GENERALITAT DE CATALUNYA. MEDI AMBIENT: http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm

- GENERALITAT DE CATALUNYA. MUNICAT: municat.gencat.cat/

- GOBIERNO DE ESPAÑA. MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA I DEPORTE: www.mecd.gob.es

- GRUP DE DEFENSA DEL TER (GDT): www.gdter.org/

- INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: www.icc

- INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (IEC): www.idescat.es

- MAPA DE COBERTES DEL SÒL DE CATALUNYA: www.creaf.uab.es

- MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com

- MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/

- OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat

- SIBHIL·LA. FONS D’HISTÒRIA LOCAL DE CATALUNYA. UNIVERSITAT

AUTÒNOMA DE BARCELONA: www.diba.es/fonshl/default.asp

- SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/

http://www.bnc.cat/digital/salvany/

http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm

http://municat.gencat.cat/

http://www.mecd.gob.es/

http://www.idescat.es/

http://www.creaf.uab.es/

http://www.osonaturisme.cat/

http://www.diba.es/fonshl/default.asp

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

mapa de patrimoni cultural l'esquirol redacció: virgínia...

Documents