presentacio turisme patrimoni industrial

Geografia del turisme cultural (2015-2016)

La dinamització dels paisatges patrimonials: els territoris miners i

industrials


Idea de partida i visió restringida de conceptes (paisatge i patrimoni).

Introducció


Sobre la idea de partida ...

•  La reestructuració dels antics territoris industrials implica una “aposta” per iniciatives fins fa poc no considerades, tot i que de vegades puguin semblar ’“inversemblants”.

•  Això dóna sentit a la voluntat de revaloritzar i reutilitzar el patrimoni industrial amb finalitats lúdiques, turístiques i culturals, sense cap diferència, però, entre elles.

•  Desenganyem-nos, però; sovint això ocupa l’últim lloc en les prioritats de les agendes polítiques locals. Recerca d’altres alternatives de regeneració de territoris en crisi i creació de riquesa. El turisme com a complement o com a única opció vàlida?


§  Per què tradicionalment un tipus de patrimoni ha tingut més reconeixement públic que un altre? Això es tradueix en més suport econòmic i mediàtic. Un patrimoni té més avantatges que un altre.

•  Tot i així, hi ha hagut una clara evolució dels tipus de recursos a incloure sota el paraigües més general de “Patrimoni”. Afortunadament!!

•  Hem de revaloritzar només aquell patrimoni i paisatge que tingui les etiquetes de “bell”, “preciós”, “maco”, etc? I aquestes, què haurien d’incloure? Determinats elements “bucòlics” (humans i naturals), tonalitats, colors, ...?

Sobre la visió restringida de conceptes ...


PREGUNTA: quina és la diferència entre aquests dos paisatges? Quin és el més “bonic”?

Preromànic de San Miguel de Lena (Astúries)

Garganta de Cares (Lleó)


PREGUNTA: I si comparem els dos anteriors amb aquests altres?

Esquerra, sengles vistes aèries del runam salí de la mina de potassa de Súria (Barcelona)

A dalt, vista aèria del runam salí de la mina de potassa de Sallent (Barcelona). Al costat mateix d’un jaciment arqueològic!


PREGUNTA: I amb aquests altres tres?

Antic “castell” a la mina de Riotinto (Huelva)

Esquerra, colònia tèxtil de Viladominu

(Barcelona)

A baix, restes de la ruta minera de Linares (Jaen)


Boom del Patrimoni. També de l’industrial?


Existeix un boom del patrimoni industrial? •  Amb unes dimensions modestes, podríem afirmar que sí

existeix aquest boom del patrimoni industrial. •  Cal emmarcar aquest fenomen en la voluntat de reutilitzar

un patrimoni abans que es perdi de forma definitiva. De vegades, però, sense tenir una idea prou clara de què fer i com.

•  Cal buscar-hi una certa rendibilitat econòmica o hem de reconèixer que amb aquest tipus de patrimoni això és molt improbable? Aleshores, per què sembla que tothom qui pot vulgui apuntar-s’hi? Potser aporta altres beneficis i impactes més “intangibles”?

•  Tot plegat, és això un reflex d’un procés de “turistificació” irreversible?


Fortaleses i oportunitats del patrimoni industrial.


•  Comporta una mena d’”adicció”: el desig de gaudir-lo (p. ex. a través del turisme cultural) augmenta a mida que creixen les possibilitats de fer-ho.

•  Es beneficia d’un major interès per aquells aspectes relacionats amb la història, acumulació de coneixements i experiències.

•  El patrimoni s’associa a una idea de “qualitat”, “prestigi”, ”excel·lència (turística)”, i pot atorgar una bona imatge al territori que el té i el promociona adientment.

•  A nivell turístic, el patrimoni afavoreix a priori, la selecció d’un tipus de turistes de més “qualitat” (d’un cert nivell de despesa, interessos concrets, més amatent en la relació qualitat-preu, desestacionalitzat, etc.).


•  La revalorització del patrimoni industrial comporta uns

efectes del tot innegables i gens menyspreables: 1. Efectes directes (llocs de treball, ingressos, impostos,

etc.) i indirectes. 2. Efecte “rescat”. La revalorització com un instrument per

ordenar i regenerar espais abandonats o degradats, i per consolidar una bona imatge externa (p. ex. com la declaració de “Bé Patrimoni de la Humanitat”).

3. Aquest efecte també és aplicable a altres aspectes més “intangibles” (conscienciació de la població local de la importància del seu propi patrimoni).


Indrets de patrimoni industrial i miner

reconeguts com a Béns Patrimoni

de la Humanitat


Mines d’Almadén (Ciudad real): abans de la seva restauració


Parc miner d’Almadén (Ciudad real): vista actual després de la restauració


Districte miner de Linares-La Carolina (província de Jaen), que també va optar a la declaració de

Patrimoni de la Humanitat


•  Per a territoris sense una arrelada tradició turística, tenir uns quants recursos patrimonials no gaire importants, però de fàcil connexió, afavoreix un procés de sinèrgia. I això és d’una gran importància per al patrimoni industrial.

Sinèrgia: fer que 2 + 2 siguin més que 4


Febleses i amenaces del patrimoni industrial


•  Hi ha massa iniciatives de revaloració del patrimoni industrial? Es pot posar en entredit una certa autenticitat del producte patrimonial? La moda de fer “ecomuseus”, “parcs culturals”, “parcs miners”, etc. Existeix un risc de “banalització” o “trivialització” del patrimoni?

§  Escasses restes de patrimoni industrial “aprofitables” (al nostre país). Les dimensions físiques dels antics espais industrials apareix com un autèntic problema.

•  La marginació vers aquests recursos i la visió restringida del patrimoni. L’atenció que mereix un tipus de patrimoni (fins i tot amb certes “etiquetes”) en detriment d’altres.

•  L’escassetat de recursos econòmics per cobrir totes les necessitats fa que les administracions estableixin criteris de priorització restrictius, i que els espais amb patrimoni industrial restin exclosos del repartiment.


•  La retallada dels fons comunitaris pot posar en perill la supervivència de certs productes turístics patrimonials al nostre país. I més en els temps actuals!

•  Possible oposició de la població local. Aquesta pot pensar que la revaloració del patrimoni industrial no té gaire futur o que no aporti gaires beneficis i anar en detriment d’altres necessitats

•  “Egoisme territorial”. Falta de planificació i coordinació entre les administracions, tant en un sentit vertical com horitzontal. Fracàs de la idea de sinèrgia


Possibles nous usos del patrimoni industrial


•  Cal tenir molt clara la viabilitat dels nous usos a donar al patrimoni industrial. Sovint la primera opció són activitats turístiques i/o culturals, però … són aquestes les millors opcions?

•  Podem pensar en museus, galeries d’art, monuments, blocs d’habitatges, vivers d’empreses (“tradicionals” i de la “nova economia”), centres comercials, residències per a gent gran i d’estudiants, parcs d’oci o ecomuseus.

•  Cal tenir present aspectes com la complementarietat i la competitivitat. Una aposta per productes singulars i no repetitius, si és possible. Allò que neix com a diferent acaba sent “clonat” i es perd el valor de la diferenciació.


Exemples de nous usos: museus “tradicionals”, parcs miners, districtes tecnològics, equipaments culturals o … deixar que les restes caiguin pel seu propi pes!!


Què en fem? Més museus, fins i tot reconeguts? I dels paisatges? Els restaurem? Per què i per a què?


Un cas d’estudi. El parc cultural de la Muntanya de

Sal de Cardona


Localització de Cardona a la comarca del Bages i en relació a altres nuclis

miners


Evolució de la població als nuclis miners de la comarca

del Bages (1900-2015)

Des de 1991, Cardona ha perdut el 24% de la seva població.

Des dels màxims històrics de població a l’actualitat, els nuclis han perdut: •  Cardona: 37,8% •  Sallent: 27,5% •  Súria: 18,9% •  Balsareny: 17,4%


Diverses vistes de la Vall Salina (1)


Entrada al recinte miner i el “castellet” (1)


Entrada al recinte miner i el “castellet” (2)


Part superior de la Muntanya de Sal


Entrada a la Muntanya de Sal


Nombre de visitants a

alguns dels parcs miners

d’Espanya (1992-2013)


!

Visitants anuals als tres principals parcs miners espanyols

presentacio turisme patrimoni industrial

Education