Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

1

Anàlisi de dues propostes d’itineraris existents.

La influència dels indians va ser tan gran al s.XIX, que la ciutat és coneguda com l’Havana Xica.

El patrimoni dels indians es troba present avui dia en molts racons de la ciutat en forma de

patrimoni arquitectònic.

A continuació mostrem dos propostes d’itineraris que han estat realitzats amb la col·laboració

de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Primerament, facilitarem aquestes dues propostes que

ens han semblat interessants i profitoses per conèixer part de l’herència del patrimoni dels

indians. Seguidament, les acompanyarem d’un breu anàlisi que hem realitzat. Per últim, en

plantejarem una de nova per tal de formar un itinerari complet.

La primera proposta d’itinerari es tracta d’un programa d’activitats escolars que es realitzen

mitjançant la visita al Museu Víctor Balaguer, el Museu Can Papiol i la Torre Blava. No és una

activitat enfocada al coneixement dels Indians però podem aprofitar aquesta proposta per

complementar un treball profund de les aportacions dels indians a Vilanova i la Geltrú.

La visita al museu Victor Balaguer ofereix diferents activitats en funció del tema que més

interessi treballar. Així doncs, en aquest cas no ens interessarem per la col·lecció egípcia que

ofereix el museu ni tampoc per la pintura barroca; ens centrarem a la visita al museu enfocada

a conèixer les col·leccions adquirides al segle XIX. Aquesta visita es troba complementada amb

un itinerari amb la finalitat de conèixer la Vilanova del s.XIX.

Des del nostre punt de vista, la visita al museu pot ser profitosa ja que, d’una banda, Víctor

Balaguer té relació amb els indians ja que va ser d’ultramar i va tenir influència en les colònies.

D’altra banda, el museu proporciona una col·lecció etnogràfica precolombiana que va ser

engrandida per la Baronesa de Wilson, Emília Serrano (1834-1922). Aquesta fou la primera

espanyola del s.XIX que viatjà sola per tot el continent americà. També trobem aportacions

d’Emilio de Ojeda, primer ambaixador espanyol a Perú, que aportà nombrosos huacos

adquirits durant la seva estada al país. Pel que respecta a l’itinerari realitzat, creiem que és

molt convenient per tal de conèixer les transformacions econòmiques i socials que van tenir

lloc al s.XIX mitjançant la visita als monuments i edificis més emblemàtics del segle, els quals

van ser promoguts pels indians.

Pel que fa a la visita al Museu Can Papiol, és recomanable per tal d’observar com vivia un indià:

Francesc de Papiol i Padró. Considerem que es tracta d’una activitat profitosa ja que permet

fer un viatge en el temps per posar-se en la pell d’una família benestant del s.XIX i de es

persones que es trobaven al seu servei, observant com vivien, de què s’alimentaven, com es

guanyaven la vida, etc. Per aquest motiu, més endavant proposarem activitats per treballar al

museu.

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

2

Per últim, pel que fa a la Torre Blava, considerem que no és una visita apropiada ja que tot i

que el viatges pel mar dels vaixells catalans eren la base que permetia el comerç entre Amèrica

i Vilanova, la visita no fa referència a aquest aspectes sinó a altres com les obres d’art

relacionades amb el mar o la memòria èpica de la mar que tracta històries de pirates, naufragis

i altres drames esdevinguts.

La segona proposta d’itinerari es divideix en cinc recorreguts per tal de conèixer

independentment cada zona urbana de Vilanova i la Geltrú. A diferència de l’anterior, aquesta

està enfocada al turisme i es pot trobar a la pàgina web de l’Ajuntament de Vilanova:

http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40574&id_tema=3181#.UssyzfTuKSo

Hem observat que la majoria dels lloc que es recorren estan relacionats amb personatges

indians de Vilanova i que, de fet, en les especificacions dels recorreguts es parla bastant dels

indians. Per això, considerarem molts punts d’aquest itinerari per realitzar-ne la nostra

proposta. Alguns exemples de llocs d’interès que presenta són el Museu Víctor Balaguer, la

plaça de Soler i Gustems, la casa de les columnes trencades, la casa d’uns indians amb la

façana esgrafiada, l’Església Arxiprestal de Sant Antoni Abat, el Museu Can Papiol.

Proposta d’activitat.

Coneixem el patrimoni indià mitjançant un nou itinerari

Gràcies a l’aportació de llocs d’interès que hem obtingut a partir de l’anàlisi de les anteriors

propostes i mitjançant documentació sobre la Vilanova del s.XIX, hem realitzat una nova

proposta enfocada a conèixer la vida dels indians mitjançant el patrimoni han deixat amb el

seu pas per Vilanova i la Geltrú.

L’itinerari es duria a terme per un professional conscient dels fets característics del s.XIX i de la

vida dels indians. Hem cregut convenient que el nostre guia ens faciliti comparacions amb

l’actualitat perquè els alumnes puguin adonar-se de les igualtats i les diferències que

presenten amb els indians i les persones del seu entorn.

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

3

1) Parades de l’itinerari

Durant l'itinerari, resseguirem l'empremta colonial dels indians, que han condicionat el

desenvolupament arquitectònic i urbanístic de Vilanova i la Geltrú. La nostra proposta consta

de la visita al següent patrimoni:

CASES D’INDIANS

- Casa del Marquès de Castrofuerte, promogut per l’americà vilanoví Pau Soler i Morell el 1883.

(2)

- Can Pahissa, edifici modernista més notable de Vilanova. Va ser construït entre 1916 i 1921

promogut per Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de

guano. (3)

- La Casa Renard, també coneguda com casa Magriñà. (5)

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

4

- La Casa Gener. (6)

- La Casa Rafael Ferrer, un edifici eclèctic que va ser la residència d’aquest indià. (7)

- La Casa Ventosa i Puig. (8)

- La Casa M. Salomé Oliver. (9)

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

5

- Baixant el carrer caputxins, a la Plaça dels Cotxes, trobem tres cases d’indians destacables.

Una d’elles és la casa Cal Junqué, construïda al 1868, on es troba actualment l’escola El Cim.

Aquesta va ser la residència familiar de Ramon Junqué i Escofet, que havia fet de comerciant a

l'Havana entre 1840 i 1867. (12)

- Davant mateix de Cal Junqué, trobem la Casa Andreu Milà, un edifici del 1865 amb la façana

esgrafiada, on es trobava la última seu del Banc de Vilanova. (13).

- Al costat de la Casa Andreu Milà, trobem la Casa Ramona i Maynés, coneguda com la casa de

les columnes trencades. Va ser construïda al 1860 en l’antic convent dels caputxins del s.XVII i

va passar a mans de l’indià Tomàs Ventosa a causa de la desamortització de Mendizabal. (14)

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

6

- La Casa Can Roig o Can Milà, de Josep Roig i Soler, construïda al 1884. (15)

- La Casa Can Jenaro Ferrer i Vidal, construïda a inicis del s. XIX al carrer de Sant Joan. (16)

- La Casa Ignasi Font, construït al 1855. (18)

FONTS

Les cases del s. XIX no tenien aixetes, sinó que l’aigua s’havia d’anar a buscar als pous. Aquesta

feina la feia el servei, però resultava molt incomoda. L’any 1861, Vilanova i la Geltrú es

beneficià d’un avantatge: es podia obtenir aigua de les fonts públiques que es van construir. El

fet de poder anar amb una galleda a la font més propera a cercar aigua va representar per la

gent d’aquella època un pas endavant cap a la modernitat.

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

7

Podem trobar les següents fonts:

- Font de Pedra de la plaça Miró de Montgròs, construïda al 1861. (11)

- Font de Pedra de la plaça del Pou, construïda al 1861. (17)

- Petita font i monòlit dedicat a Anselm Clavé, a la plaça de Pau Casals. (19)

- Font de Ferro de la plaça de Miró i Soler. (21)

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

8

ALTRES REMINISCÈNCIES INDIANES

- La Biblioteca - Museu Víctor Balaguer: És un llegat de l’indià Víctor Balaguer, que fou ministre

d’Ultramar i diputat de Vilanova i la Geltrú. Mostra col·leccions de pintures catalanes del s. XIX,

arts decoratives, arqueologia, etnologia, manuscrits, mapes, etc. (1)

- El parc Gumà i Ferran, promogut per l’indià Francesc Gumà i Ferran. (4)

- La Plaça de la Vila, pertanyent al s. XIX, té un estil colonial i posseeix el porxo més gran de

Catalunya. Al centre de la plaça trobem el monument de Josep Tomàs Ventosa, un dels

americans enriquits a Cuba que va promoure a Vilanova i la Geltrú la construccions de diversos

edificis. (10)

- El campanar barroc de l’església Arxiprestal de St. Antoni d’Abat. (20)

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

9

2) Recorregut de l’itinerari

Per visitar l’anterior patrimoni indià, hem ideat un recorregut per tot el municipi.

Podem observar millor el mapa mitjançant aquest vídeo que hem muntat perquè s’apreciï el

recorregut: https://www.youtube.com/watch?v=HPB8hQPRIHc&feature=youtu.be

Al mapa observem el recorregut de l’itinerari, des que comença al Museu Víctor Balaguer fins

que finalitza a la Font de Ferro de la Plaça Miró i Soler. Els números de les parades es

corresponen amb l’explicació de l’anterior apartat. A més, durant l’itinerari passarem per

diferents carrers de Vilanova i la Geltrú que, en honor als Indians, duen alguns dels seus noms1.

La llegenda de les parades i del recorregut és la següent:

- Parada groga: Museu

- Parada vermella: Cases d’indians

- Parada verda: Parc Gumà i Ferran

- Parada blau marí: Plaça de la Vila

- Parada blava: Fonts

- Parada rosa: Campanar barroc de l’església Arxiprestal de St. Antoni d’Abat

- Carrer groc: recorregut de l’itinerari

- Carrer blau: Carrer de Matanzas

- Carrer verd: Carrer de Cuba

- Carrer rosa: Carrer de l’Havana

1 No transmetrem els noms d’aquests carrers als nens per tal de realizar l’activitat relacionada amb els

carrers el dia següent.