agencia patrimoni

L’AGÈNCIA CATALANA DEL PATRIMONI CULTURAL – una proposta de millora organitzativa –

Isabel Balliu Josep Maria Carreté Josep Font Margarita Tossas

Tutor: Albert Serra

ESADE – Màster en Gestió Pública EMPA2008

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Una proposta de millora organitzativa Isabel BALLIU; Josep Maria CARRETÉ; Josep FONT i Margarita TOSSAS

2/53

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

PròlegPròlegPròlegPròleg 3333

1.Introducció 1.Introducció 1.Introducció 1.Introducció 3333

1.1. Les agències en l’Administració General de l’Estat 3

1.2. Les agències i ens instrumentals a l’Administració de la Generalitat de Catalunya

5

1.3. Els ens instrumentals al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat

6

1.4. Conclusions 9

2. La Direcció General del Patrimoni Cultural2. La Direcció General del Patrimoni Cultural2. La Direcció General del Patrimoni Cultural2. La Direcció General del Patrimoni Cultural 11111111

2.1.Marc competencial en matèria de Cultura i Patrimoni Cultural

11111111

2.2. Estructura actual i Competències 12121212 2.3. Recursos adscrits a la Direcció General de Patrimoni 16161616

2.3.1. Pressupost i evolució de la despesa 16161616

2.3.2 Anàlisi de la plantilla actual

11119999

3.3.3.3.Anàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFO 22222222

4.4.4.4.L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

22223333

4.1. El model d’Agències 23 4. 2. Els Estatuts de l’Agència de Patrimoni Cultural 23 4.3. El contracte programa 36 4.4. Organització de l’Agència 38 4.5.Carta de Serveis de l’Agència 42

5. Bibliografia5. Bibliografia5. Bibliografia5. Bibliografia 44446666

´


3/53

Pròleg

El projecte que es presenta a continuació té com a context el Màster en Gestió Pública organitzat per ESADE. Els seus autors l’han redactat amb propòsits acadèmics, amb independència de les seves responsabilitats executives a l’Administració Pública i amb cap pretensió de tenir trasllació administrativa directa. Es tracta, en definitiva, d’un exercici de reflexió sobre propostes de millora en la gestió pública, formulada amb la normativa vigent a Catalunya a inicis d’octubre de 2008. 1.Introducció Existeix evidència empírica dels desajustos entre els serveis i demandes socials que s’han d’atendre des de l’Administració Pública amb la seva estructura organitzativa actual. La majoria de models institucionals tenen com a presupòsit una realitat estable i permanent, que dificulta la seva adaptació als canvis de les societats contemporànies.

Un dels reptes als que es demana resposta és l’increment de la flexibilitat i de l’adaptabilitat, reduint la rigidesa. A l’administració pública, per fer-hi front, s’han introduït figures organitzatives de dret públic o de dret privat més àgils (organismes autònoms administratius, consorcis, fundacions, empreses, etc.). Aquestes noves personificacions, amb el pas del temps, s’han convertit en permanents, són interessants per il�lustrar el difícil manteniment d’equilibris entre control, garantia dels principis de servei públic, alineació dels objectius a l’organització, creació de valor públic i flexibilitat i adaptació reclamades.

L’anomenat model d’agències, a més de fer referència a un ampli ventall de personificacions jurídiques, està molt vinculat a la gestió per resultats, a la responsabilització dels directius públics i a una distinció nítida entre el principal i l’agent o entre les decisions sobre objectius i estratègies i les organitzacions executores d’aquestes decisions.

A Europa, podem situar l’origen de les agències a França, a partir de l’informe Nora (1967), així com al notable desenvolupament que van tenir a la Gran Bretanya a partir de l’informe de Sir Robin Ibbs (1987). Es tracta, doncs, d’un model que té una tradició consolidada (un mínim de 40 anys) i que ha permès generar una extensa bibliografia1 de les seves bondats i limitacions.

1.1.1.1.1.1.1.1.Les agències en l’Administració General de l’EstatLes agències en l’Administració General de l’EstatLes agències en l’Administració General de l’EstatLes agències en l’Administració General de l’Estat

Considerant els precedents citats, podem qualificar de molt recent la introducció del model d’agència a l’Estat espanyol, així com de prematur qualsevol avaluació d’impacte. Efectivament, en sentit estricte les agències estatals apareixen l’any 2006 en l’ordenament jurídic espanyol, Llei 28/2006, de 18 de juliol, d’agències estatals per a la millora dels serveis públics, com a nou model de gestió i organització administrativa per a la millora dels serveis públics. Apareixen amb la voluntat d’implantar un model de gestió que equilibri adequadament els principis d’autonomia, flexibilitat en la gestió, control i responsabilització per resultats; es vol aprofundir en una nova cultura de gestió que ha de recolzar-se en el compliment d’objectius clars, mesurables i orientats cap a la millora en la prestació

1 Veure Capítol 5 Bibliografia consultada


4/53

del servei. No són únicament un nou tipus d’organisme públic, ja que es pretén que constitueixin la fórmula organitzativa cap a la qual, de manera progressiva, es recondueixin els organismes públics existents, en l’actualitat, a l’Administració General de l’Estat (organismes autònoms i entitats públiques empresarials). La disposició addicional sisena de la Llei estableix que, a partir de la seva entrada en vigor, amb caràcter general, els organismes públics que hagin de crear-se a l’Administració General de l’Estat adoptaran la configuració d’agències estatals.

Els principis bàsics de gestió que es deriven de la Llei d’agències estatals són els següents2 :

� Transparència dels serveis públics: els ciutadans poden visualitzar quins són els organismes responsables de cadascun dels serveis públics i quins són els compromisos que assumeixen.

� Implantació d’un sistema de gestió per objectius: s’estableixen mecanismes de control focalitzats sobre productes i resultats concrets, prèviament planificats i quantificats mitjançant indicadors de gestió.

� Autonomia de gestió i responsabilització dels gestors per resultats.

� Potenciació dels mecanismes de planificació i de disseny de polítiques i distribució dels diferents graus de responsabilització.

� Cooperació interadministrativa i participació institucional, amb l’articulació de mecanismes de col�laboració i cooperació entre diferents nivells d’administració i amb els agents socials.

� Avaluació de les polítiques públiques i qualitat dels serveis.

La Llei defineix les agències com a entitats de dret públic, dotades de personalitat jurídica, patrimoni propi i autonomia de gestió, facultades per exercir potestats administratives, que són creades pel Govern per al compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques que desenvolupi l’Administració General de l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Estan dotades d’autonomia funcional, responsabilitat per la gestió i control de resultats.

La seva creació requereix autorització per Llei, i es produeix amb l’aprovació del seu Estatut regulador per Reial decret del Consell de Ministres.

Respecte a altres entitats del sector públic, les agències es doten de major autonomia i flexibilitat. La seva fórmula organitzativa reforça la responsabilitat del gestor i els sistemes de control de resultats mitjançant el contracte de gestió que recull els compromisos concrets que adquireix l’agència i els mitjans necessaris per complir-los. El contracte ha de contenir els objectius de l’agència, els resultats que ha d’assolir, els plans i els projectes, amb terminis d’execució i indicadors. De forma compendiada, les característiques principals de l’agències són les següents:

• Funcions. Aquelles que es determinin en el pla d’acció anual, detallades en la memòria i en el seu estatut, conforme al corresponent contracte plurianual de gestió. L’Administració fixa els objectius i estableix el marc d’avaluació i control mitjançant indicadors i sense interferir en la gestió de les agències.

• Organització. Els òrgans de govern són el president/a i el consell rector. L’òrgan executiu és el director/a, nomenat pel consell rector a proposta del president/a. Com a òrgan de control, s’estableix una comissió amb la funció

2 Velázquez López, Francisco Javier. “Nuevos modelos de gestión y organización administrativa: las agencias estatales”. Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Santander, 2006. Document presentat en la intervenció del Secretari General per a l’Administració Pública a la Universitat


5/53

d’informar al consell rector sobre el grau d’execució del contracte de gestió i, en general, sobre els aspectes relatius a la gestió economicofinancera.

• Personal. Es manté el model general de funció pública, però amb major grau d’autonomia en l’ordenació i provisió de llocs de treball; es vincula la part variable de les retribucions a la productivitat i al compliment dels objectius, i s’hi inclou la categoria de personal directiu. La mateixa agència elabora i aprova la relació de llocs de treball dins del marc d’actuació que, en matèria de recursos humans, s’estableixi en el contracte de gestió.

• Patrimoni. Les agències tindran, per al compliment de les seves finalitats, patrimoni propi i aquell que se li adscrigui des de l’Administració General de l’Estat. La seva gestió i administració s’estableix als estatuts.

• Règim de contractació. Es regeix per la normativa aplicable al sector públic.

• Gestió pressupostària. El pressupost té caràcter limitatiu pel seu import global i estimatiu per a la distribució dels crèdits, a excepció del capítol 1. La Direcció podrà fer variacions pressupostàries quan es financin amb ingressos propis procedents de contraprestació d’activitats o amb altres aportacions com ara donacions o patrocinis. Es preveu que els romanents de crèdit no afectats puguin aplicar-se al pressupost d’ingressos per finançar increments de despesa. El control intern de la Intervenció General de l’Estat es fa a través d’una intervenció delegada i s’efectuarà control financer permanent i auditoria pública. No hi ha intervenció prèvia.

Amb l’aprovació de la Llei, s’ha procedit a la creació immediata de diverses agències. Per constrenyir-nos a la gestió de la cultura, sector objecte d’aquest projecte, assenyalem que el Ministeri de Cultura es troba en ple procés de conversió del Instituto para las Artes Escénicas y Musicales, fins ara organisme autònom del Ministeri, en Agència.

1.2.1.2.1.2.1.2.Les Les Les Les agències agències agències agències i ens instrumentals i ens instrumentals i ens instrumentals i ens instrumentals a l’Administració de la Generalitata l’Administració de la Generalitata l’Administració de la Generalitata l’Administració de la Generalitat de Catalunyade Catalunyade Catalunyade Catalunya

A Catalunya no existeix actualment cap llei que reguli les agències. Des de mitjans de 2007 hi ha un esborrany de l’Avantprojecte de llei d’organització i funcionament de l’Administració de la Generalitat, que preveu un títol sencer a les agències com a entitats instrumentals de l’administració de la Generalitat. La reclamació d’aquesta figura s’observa també en la recent aprovació3 de l’avantprojecte de Política Industrial, que inclou un capítol a la creació d’una agència. La inexistència d’aquest marc regulador a Catalunya no ha estat objecció per utilitzar el nom d’aquesta figura en algunes personificacions de la Generalitat, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els ens instrumentals de la Generalitat de Catalunya estan regulats fonamentalment al Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, que aprova el Text refós de la Llei 4/1985 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.

La tipologia d’aquestes entitats s’estableix a l’article 1 de l’Estatut, quan defineix el seu àmbit d’aplicació; distingeix les següents:

a) Entitats autònomes de la Generalitat que realitzen operacions o presten serveis de caràcter principalment comercial, industrial o financer.

b) Empreses de la Generalitat:

3 Avantprojecte de Llei de Política Industrial. Títol V. Capítol II, de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (DOGC….)


6/53

b.1) Entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia sotmeses a la Generalitat però que han d’ajustar la seva activitat a l’ordenament jurídic privat. b.2) Societats civils o mercantils amb participació majoritària de la Generalitat, de les seves entitats autònomes en les quals la Generalitat o les esmentades entitats posseeixin participació majoritària en el seu capital social.

c) Societats civils o mercantils vinculades a la Generalitat, és a dir, les que són gestores de serveis públics la titularitat dels quals ostenti la Generalitat o les que hi hagin subscrit convenis, i en les que aquesta posseeixi la facultat de designar tots o una part dels òrgans de direcció o participa directa o indirectament en ells, com a mínim, en un 5% del capital social.

A banda de les previsions de l’Estatut de l’empresa pública catalana, la Generalitat pot crear entitats autònomes de caràcter administratiu, sotmeses al règim jurídic administratiu, i així mateix pot crear o formar part de consorcis i fundacions. 1.3.1.3.1.3.1.3.EEEEls ens instrumentals al Departament de Cultura i Mitjans de ls ens instrumentals al Departament de Cultura i Mitjans de ls ens instrumentals al Departament de Cultura i Mitjans de ls ens instrumentals al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la GeneralitatComunicació de la GeneralitatComunicació de la GeneralitatComunicació de la Generalitat L’ampli ventall de personificacions utilitzades a la Generalitat de Catalunya està ben representat al Departament de Cultura, en el que existeixen actualment 56 empreses o personificacions en què el Departament hi participa en diferents graus, tal i com mostren les taules 1 i 2. Taula 1. Tipologia dels ens instrumentals del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (percentatge)

fundacions consorcis entitats autònomes empreses dret privat

25% 30% 25% 20% Font : Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Economia Taula 2. Grau de participació econòmica del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació als ens instrumentals (nombre) Minoritària paritària majoritària Nombre 28 3 25 Font : Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Economia Aquesta pluralitat, tant en la forma com en el percentatge de participació, no ha estat conseqüència d’una planificació o visió estratègica que han fet decidir, per a cada cas, les personificacions i percentatges que millor s’ajustaven als serveis que s’havien de prestar des de cada unitat. A més del coneixement de la gènesi d’aquestes personificacions, es pot contrastar aquesta afirmació observant com unitats homòlogues en la prestació de serveis estan organitzades en models molt diferenciats, que ens porta a justificar-ho a partir de factors conjunturals i puntuals, que són els que han portat a aquesta multiplicació d’organismes. Cal afegir, com a factor de complexitat a aquesta anàlisi, que fins i tot en una mateixa tipologia, el règim jurídic de les entitats és diferent segons els casos. A tall d’exemple, l’entitat autònoma del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica respon a la figura d’entitat autònoma de caràcter administratiu, l’Institut Català d’Indústries Culturals és una entitat autònoma de dret públic sotmesa a dret privat. El Consorci


7/53

del Museu Nacional d’Art de Catalunya es defineix com a consorci públic al qual s’aplica la normativa de les entitats de dret públic que ajusten la seva activitat a l’ordenament jurídic privat. La llei de creació d’aquestes entitats defineix el seu règim jurídic en cada cas.

Podem acotar i il�lustrar la complexitat del panorama existent mitjançant els grans equipaments culturals de Catalunya, tal i com s’il�lustren a les taules 3 i 4 de la pàgina següent. En els diferents sectors culturals són la capçalera del sistema cultural públic. Encara que amb antecedents que poden remuntar-se a un segle, la seva creació, reforma o vinculació al sector públic van constituir la prioritat amb la recuperació del Departament de Cultura l’any 1978. Les taules següents presenten una classificació d’aquestes institucions atenent a la seva personificació jurídica, el marc de formalització de la responsabilització i el percentatge de finançament que les diferents administracions aporten a aquests equipaments.

Pot comprovar-se, en primer lloc, com equipaments similars es doten d’estructures organitzatives diferents. En aquells en què l’administració és la principal font de finançament de les activitats els responsables polítics de cada administració, (Conseller, Regidor, Director General, etc.) intervenen en els respectius òrgans de govern. Al no està prou definit qui és el principal i qui l’agent, amb reports poc pensats per argumentar i facilitar la presa de decisions, amb memòries i plans estratègics no orientats a l’avaluació (quan existeixen), l’accountability queda molt diluïda. És fàcil d’imaginar també les dificultats en introduir les directius de les polítiques públiques en aquest marc de relació.

La descripció del marc normatiu a l’Estat espanyol, la breu presentació de les especificitats a Catalunya i el conjunt de dades i consideracions d’aquest capítol permeten justificar, en l’epígraf següent, els arguments que han impulsat a crear, com a proposta de millora organitzativa, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Un cas: L’Institut Català Un cas: L’Institut Català Un cas: L’Institut Català Un cas: L’Institut Català d’Indústries Culturalsd’Indústries Culturalsd’Indústries Culturalsd’Indústries Culturals

L’Institut es va crear l’any 2001 amb la finalitat de dur a terme les polítiques de suport a les empreses culturals. Es va personificar com a entitat de dret públic sotmesa a dret privat i ha anat assumint, gradualment, competències transferides des d’altres àmbits del Departament de Cultura.

Està organitzat en diverses àrees sectorials: l’audiovisual, una àrea de teatre, música i arts visuals i una d’edició i premsa.

L’organigrama, encapçalat per Direcció, està estructurat en àrees divisionals, a les que dóna suport una àrea Gerencial (assessoria jurídica, administració i Comunicació) i una àrea de Desenvolupament empresarial.

A finals de 2006 comptava amb una plantilla estructural de 127 persones (11 personal directiu, 5 personal funcionari i 111 personal laboral).

Els òrgans de govern són el Consell General, el Consell d’Administració i el Director/a.

El pressupost definitiu del 2006 va ser de 70,7 milions d’euros. (Com a referència el de la Direcció General del Patrimoni fou de 62,9 milions)

Destaca, en contrast amb les unitats de servei directe, la major agilitat en gestionar capítol IV així com la flexibilitat en la gestió dels recursos humans. Una part important del personal es va transferir des del Departament.


8/53

Taula 4. Aportacions de les administracions públiques als equipaments culturals de referència en Catalunya. Percentatge* (2008)

Equipament Departament de

Cultura Ajuntament de Barcelona

Diputació de Barcelona

Ministeri de Cultura

Teatre Lliure 39,7 39,7 13,9 6,7 L'Auditori 49,7 44,7 5,6 Liceu 40,0 10,0 5,0 45,0 Museu Nacional d’Art de Catalunya 54,5 24,8 20,7 Museu d’Art Contemporani de Barcelona 41,3 41,3 17,3 Palau de la Música 44,5 27,3 4,4 23,8 Mercat Flors 35,0 35,0 30,0 Fundació Miró 67,0 33,0 Fundació Tàpies 36,7 54,0 9,3 *Sobre el total de las aportacions públiques Font: Elaboració pròpia


9/53

1.4.1.4.1.4.1.4. ConclusionsConclusionsConclusionsConclusions

Com s’ha presentat en el capítol anterior, existeixen actualment 56 personificacions que, o bé són organismes autònoms del Departament, o d’altres personificacions en les que el Departament hi té una participació minoritària, paritària o majoritària. Aquest conjunt d’ens instrumentals gestionen actualment el 67,8% del pressupost del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació4. Pot adduir-se que aquest espectacular percentatge està molt esbiaixat per la incorporació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al Departament en aquesta legislatura. Efectivament, el pressupost de la Corporació suposa la meitat de tot el pressupost del Departament.

En qualsevol cas, per si les despeses en ràdio i televisió públiques suposessin una distorsió als objectius d’aquest projecte (per les consideracions sobre les especificitats del sector empresarial de les comunicacions), podem descomptar aquest biaix. Seleccionant el pressupost específic de cultura el 56,4% de la despesa en cultura es gestiona mitjançant ens instrumentals diferents al servei directe. En aquest context, una pregunta pertinent potser és Cal incrementar encara més la descentralització?

Per contrastar-ho amb models organitzatius ben diferenciats, i com a paral�lelisme del grau de descentralització, és rellevant que un 57% del total del funcionariat5 a la Gran Bretanya estigui adscrit a una agència. Probablement, doncs, el grau de descentralització no és la mancança principal d’aquesta proposta de millora. Ben al contrari, una debilitat clara d’aquest paisatge organitzatiu és la dificultat en alinear els objectius de les organitzacions instrumentals amb les finalitats de l’administració pública. Podem imaginar les limitacions que existeixen en el control de resultats si imaginem, només vinculats al Departament de Cultura, l’existència de més de 100 òrgans de govern poc o gens coordinats. La situació al Departament de Cultura (per ser molt comuna) està ben reflectida en l’exposició de motius de la llei d’Agències6 quan justifica la necesidad y oportunidad de las agencias en la proliferació de règims jurídics singulars al marge de les configuracions generals dels organismes públics, en la necessitat de reforçar mecanismes de control de l’eficàcia i en promoure la cultura de responsabilització per resultats. Es reconeix en la llei que l’agilitat i la flexibilitat són necessàries per respondre i anticipar-se a les demandes socials, però amb una estructura ara deficitària.

En el cas que tractem, la biodiversitat d’organismes no és indicativa de la riquesa de l’ecosistema de la gestió pública.

No és la tensió centralització–descentralització l’eix d’aquest projecte. A més de factors genèrics (responsabilització, necessitat de flexibilitat, agilitat, control per resultats, canvis en la cultura organitzativa, etc.) conflueixen factors i oportunitats ben específics que el motiven:

4 Generalitat de Catalunya. Pressupost inicial 2008 (inclou tots els capítols)

5 National Audit Office (NAO). The Role of Executive Agencies. London, 2003. No es pretén comparar els percentatges de personal i de pressupost executat. És indicatiu, però, d’un grau de descentralització prou considerable

6 Llei 28/2006, de 18 de juliol, d’agències estatals per a la millora dels serveis públics. BOE 171 pàgina 27124


10/53

– Oportunitat de crear nous serveis amb contraprestació econòmica. Des de la prestació directa d’una Direcció General és força inviable prestar determinats serveis (mecanismes d’aprovació de taxes i preus públics...). La col�laboració interadministrativa amb turisme pot multiplicar aquests productes.

– Especificitats en la plantilla de la Direcció General del Patrimoni (categoria, antiguitat) respecte al conjunt del Departament i de la Generalitat, que aguditzen la resistència al canvi.

– Oportunitat de reestructuració organitzativa d’equipaments i serveis finalistes, actualment sota diferents dependències jeràrquiques i amb diverses personificacions jurídiques (Patrimoni etnològic no adscrit a la Direcció General, arxius, museus, monuments, etc.).

– Limitada autonomia en la gestió de recursos humans (dependència exclusiva de Funció Pública).

– Oportunitat de contribuir a l’elaboració de l’Avantprojecte de llei d’organització i funcionament de l’Administració de la Generalitat anticipant els mecanismes, instruments i dificultats de creació d’una agència.

A partir d’aquests factors, alguns dels quals s’expliquen en el proper capítol, aquest projecte proposa l’agencialització d’una part substancial de les funcions de l’actual Direcció General del Patrimoni. Especificant el marc competencial, explora aquelles funcions (reguladores, sancionadores, de protecció del patrimoni) que han de romandre a la Direcció General, distingint-les d’aquelles de producció directa de béns i serveis que poden incorporar-se a l’Agència. Es descriuen, -com a principals valors que pot aportar aquesta transformació- el ventall de serveis que ara no pot prestar la Direcció General i que podrien incorporar-se a l’Agència i vinculats sobretot a la gestió de museus, monuments i serveis de valorització del patrimoni per a la societat i en relació a d’altres departaments, com ara Educació i Turisme. Es concreta, finalment, el procés de creació de l’Agència en el marc jurídic actual : adscripció, estatuts, òrgans directius, personal, contracte programa i mecanismes de control i seguiment, i desplegament.


11/53

2. La Direcció General del Patrimoni Cultural La Direcció General del Patrimoni va crear-se l’any 19807, en la primera estructuració del Departament de Cultura. És, doncs, una estructura orgànica que s’ha mantingut estable al llarg de 30 anys, continuïtat a la que no és aliena la component reguladora i normativa, entre les funcions d’aquesta Direcció General. És per això que aquest capítol comença amb una presentació del marc competencial, per descriure a continuació la seva estructura organitzativa i la seva evolució. 2.1.2.1.2.1.2.1.Marc competencial en matèria de Cultura i Patrimoni CulturalMarc competencial en matèria de Cultura i Patrimoni CulturalMarc competencial en matèria de Cultura i Patrimoni CulturalMarc competencial en matèria de Cultura i Patrimoni Cultural

L’article 127 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa que la Generalitat ostenta la competència exclusiva en matèria de cultura, és a dir, en aquest àmbit, li correspon de manera íntegra la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. Aquesta competència exclusiva, en relació al patrimoni cultural, comprèn el següent:

1. En referència estricta al patrimoni cultural, inclou en tot cas: a) La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés. b) La inspecció, l'inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. c) L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat. d) La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació.

2. Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: a) La creació, la gestió, la protecció i l'establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d'arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. b) L'establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. c) La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català

3. El foment de la cultura, amb relació al qual inclou, entre d’altres, la promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya, y la projecció internacional de la cultura catalana.

Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l'Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal.

7 Decret 115/1980


12/53

Les lleis del Parlament de Catalunya que regulen el patrimoni cultural i despleguen l’Estatut en aquest àmbit són les següents:

- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993).

- Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (DOGC núm.3437, de 24.7.2001).

- Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990).

- Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya (DOGC. Núm. 1727, de 23.3.1993).

En el marc de l’Administració de la Generalitat, el Decret 421/2006, de 28 de novembre, regula la creació, denominació i l’àmbit de competències de la departaments actuals en què aquesta s’estructura. En virtut d’aquest Decret, el Departament de Cultura passa a denominar-se de Cultura i Mitjans de Comunicació, i té atribuït l’exercici de les competències de la Generalitat en els àmbits següents:

a) La promoció i la difusió cultural. b) El patrimoni cultural, arxius i museus. c) Les Indústries culturals. d) L’activitat reguladora dels mitjans de comunicació públics i la relació amb

els mitjans de comunicació de la Generalitat. e) La cultura tradicional i popular catalana. f) Els equipaments culturals. g) La cooperació cultural i les biblioteques.

2.2.2.2.2.2.2.2. Estructura actual i Competències Estructura actual i Competències Estructura actual i Competències Estructura actual i Competències L’estructura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la competència i les atribucions dels seus òrgans es regulen al Decret 271/2007, d’11 de desembre, de reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.8

Sota la direcció del conseller o la consellera, el Departament s’estructura en el Gabinet del conseller, la Secretaria General i dues secretaries sectorials: la secretaria de Cultura i la Secretaria de Mitjans de Comunicació. S’adscriuen al departament les entitats públiques següents: l’Institut Català d’Indústries Culturals, l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural, la Institució de les Lletres Catalanes, la Biblioteca de Catalunya, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’Entitat Autònoma dels Museus d’Arqueologia; així mateix, resta formalment adscrita al departament la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’estructura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la competència i les atribucions dels seus òrgans es regulen al Decret 271/2007, d’11 de desembre, de reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.9 8 Modifica el Decret 569/2006, de 19 de desembre, d’estructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 9 Modifica el Decret 569/2006, de 19 de desembre, d’estructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.


13/53

Tal i com mostra el gràfic següent, sota la direcció del conseller o la consellera, el Departament s’estructura en el Gabinet del conseller, la Secretaria General i dues secretaries sectorials: la secretaria de Cultura i la Secretaria de Mitjans de Comunicació. S’adscriuen al departament les entitats públiques següents: l’Institut Català d’Indústries Culturals, l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural, la Institució de les Lletres Catalanes, la Biblioteca de Catalunya, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’Entitat Autònoma dels Museus d’Arqueologia; així mateix, resta formalment adscrita al departament la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La Direcció General del Patrimoni Cultural depèn de la Secretaria General de Cultura i té per funció protegir, defensar, documentar i fer conèixer el patrimoni cultural de Catalunya i, en conseqüència, li corresponen les competències que la normativa vigent en matèria de patrimoni cultural català atribueix a l'Administració de la Generalitat, excepte les que s'assignen al Govern o a un altre òrgan. A grans trets10, i seguint l’estructura actual, s’atribueixen a la Direcció General de Patrimoni Cultural les competències següents:

10 Vid. Article 34 i següents del Decret 217/2007, d’11 de desembre, de Reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.


14/53

⇒ En matèria de patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, li correspon l’ordenació, assessorament, suport, coordinació, supervisió i control de les actuacions en aquest àmbit, amb les funcions següents: • Elaboració de propostes normatives. • Establiment de mesures de protecció, foment i difusió del patrimoni. • Foment de la millora i ampliació del patrimoni. • Aplicació de mesures d’inspecció i conservació del patrimoni, i

restauració i reparació dels danys. • Incoació d’expedients sancionadors per l’incompliment de les obligacions

establertes per la normativa reguladora. • Inventari, documentació i registre dels béns integrants del patrimoni

cultural immoble català. • Proposta, coordinació i direcció dels programes de protecció i els

programes d’intervenció arqueològica i paleontològica propis i derivats de l’ordenació del territori, i avaluació ambiental dels plans, programes i projectes.

• Tramitació dels expedients de declaració de bé cultural d’interès nacional.

⇒ En matèria de museus:

• Elaboració de propostes normatives. • Registre i inventari del patrimoni cultural moble de Catalunya. • Documentació, conservació, restauració i difusió dels béns mobles. • Tramitació d’expedients de declaració de bé d’interès nacional respecte al

patrimoni moble. • Organització i coordinació del registre de Museus de Catalunya. • Foment, millora i ampliació del patrimoni moble i museístic. • Dirigir els serveis d’atenció als museus de Catalunya. Assessorament

tècnic als museus. • Inspecció en matèria de museus. • Gestió del Centre de Restauració de Béns Mobles. • Gestió del Museu d’Art de Girona. • Gestió del Museu d’Història de Catalunya i de la xarxa de monuments. • A la Direcció General s’adscriuen l’Entitat Autònoma Museus

d’Arqueologia i l’Entitat Autònoma Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

⇒ En matèria d’arxius i gestió documental:

• Elaboració de propostes normatives. • Coordinació del Sistema d’Arxius de Catalunya i de la Xarxa d’Arxius

Comarcals. • Direcció funcional dels arxius centrals de la Generalitat. • Impuls del Consell Nacional d’Arxius i de la Comissió Nacional d’Accés,

Avaluació i Tria Documental. • Protecció, conservació i difusió del patrimoni documental. • Registre i inventari del patrimoni documental. • Gestió de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

No s’atribueixen a la Direcció general de Patrimoni Cultural la gestió del patrimoni etnològic, que s’atribueix al Centre de promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ni la Biblioteca de Catalunya que s’adscriu a la Direcció General de Cooperació Cultural. L’estructura de la Direcció General es presenta al gràfic següent.


15/53


16/53

2222....3333....Recursos adscrits a la Direcció General de PatrimoniRecursos adscrits a la Direcció General de PatrimoniRecursos adscrits a la Direcció General de PatrimoniRecursos adscrits a la Direcció General de Patrimoni

2.3.1 Pressupost i evolució de la despesa

L’anàlisi de l’evolució del pressupost de la Direcció General del Patrimoni requereix prendre en consideració el conjunt del Departament de Cultura. Durant molts anys, la interpretació de les variacions pressupostàries van tenir com a principal argument els ritmes d’inversió i posada en funcionament de grans equipaments, mentre que l’estructura de despesa corrent per sectors va

ser força estable. Per centrar-nos en la darrera dècada, els anys 1999–2003 suposen un lleuger decrement de la despesa en cultura (el pressuost en despesa corrent es va mantenir estable) i han estat els darrers 4 anys en els que s’han produït canvis substancials. La taula 6, que mostra l’evolució de la despesa de la Direcció General respecte al conjunt del Departament, és força equívoca: l’adscripció de la Secretaria de l’Esport i Joventut durant uns anys al Departament fa que el pes relatiu no sigui l’estadístic més significatiu.

Podem fer una altra aproximació considerant que en els darrers 10 anys la Direcció General del Patrimoni no ha reduït pas ni les seves competències ni

Taula 5. Pressupost de la Direcció General del Patrimoni per capítols i per àmbits d’actuació. 2008

Tipus

despesa/ àmbit Cap Arqueologia Arxius

Pat. arqueològic Museus

Suport tècnic Organismes TOTAL

Despeses corrents 2 1.383.200 2.005.048 351.828

2.902.894

1.099.528 7.742.500

Transf. per desp.corrents 4 239.000 1.779.850 260.388

1.811.215 120.612 7.239.955 11.451.023

Inversions directes 6 451.426 1.744.864 4.602.696 648.354 75.500 7.522.842 Transf. per inversions 7 2.149.441 4.922.626 4.855.582

1.196.350 3.424.566 16.548.566

TOTAL 4.223.067 10.452.388

10.070.496

6.558.815

1.295.640 10.664.521 43.264.931


17/53

s’han modificat els equipaments que té adscrits. Traslladant el pressupost de la Direcció General corresponent a l’any 1996, de 6.908 milions de ptes. al 2006, tenint en compte l’IPC a l’Estat espanyol, li correspondria un pressupost de 56 milions d’euros, mentre que el pressupost és del 2006 va ser de prop de 62,9. En el període 1996-2006 el pressupost s’ha incrementat un 12,3%.

A partir del 2003 hi ha un increment important de la despesa en cultura, ja que l’objectiu del Govern era doblar el pressupost al llarg del mandat. La distribució d’aquest creixement per sectors, tal i com s’expressa en el capítol 8, ha estat molt heterogeni, i en el que destaca una aposta molt intensa per les indústries culturals: el sector audiovisual gairebé triplica el pressupost, una aposta clara pels equipaments en biblioteques i arxius, que gairebé el dupliquen, i un creixement més moderat en el patrimoni arquitectònic i arqueològic i museus.

Taula 6. Evolució del percentatge relatiu del pressupost de la Direcció General del Patrimoni en relació al conjunt

del Departament de Cultura

Any %

2006 17,4%

2005 22,5%

2002 18,3%

2000 24,4%

1996 22,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les Memòries del Departament de Cultura

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les Memòries del Departament de Cultura

Taula 7. Evolució del pressupost del Departament de Cultura per àmbits d’actuació

(percentatge sobre el conjunt de sectors culturals)

Any Any

Sector 1996 2006

Museus 14,9 % 13,8 %

Patrimoni arquitectònic i arqueològic 3,7 % 6,2 %

Biblioteques 7,7 % 13,2 %

Arxius 2,4 % 5,9 %


18/53

Taula 8. Evolució del pressupost del Departament de Cultura per àmbits d’actuació. Anys 2003–2006. En percentatge i despesa corrent

Sector Increment (%)

Cinematografia i audiovisual 284%

Biblioteques 98,3%

Arxius 95,7%

Teatre 80%

Cultura popular i tradicional 65,4%

Lletres 41,7%

Patrimoni arquitectònic i arqueològic 40,0%

Museus 34,5%


19/53

2.3.2 Anàlisi de la plantilla actual

La distribució de la plantilla actual de la Direcció General del Patrimoni Cultural és la que es detalla en la taula següent:

Taula 9. Plantilla de la Direcció General del Patrimoni. Distribució per cossos

A B C D E TOTAL DIRECCIÓ GENERAL

Servei de gestió

Area de suport tècnic

6

10

1

8 3

3

4

22

13 Subdirecció gral. d’arxius i gestió

documental

65

2

7

12

16

102 Subdirecció gral. del

patrimoni arquitectònic i

arqueològic

24

5

17

2

48 Subdirecció gral. de

museus

45 6

18

31

18

118

Arxiu Nacional 26 11 1 8 5 51 Museu Història 16 6 8 29 18 77 mNACTEC 9 7 2 7 25 TOTAL 201 38 64 92 61 456

Una anàlisi més detallada de la plantilla11 s’ha fet a parir dels criteris i variables que es presenten a continuació:

– distribució per categories – edat – antiguitat, obtinguda a partir del nombre de triennis.

Es comenta l’especificitat més rellevant de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

11 Metodologia Relació llocs de treball a les unitats, al Departament i a la Generalitat, estiguin o no dotats. El biaix respecte a les places ocupades podria afectar el nombre total de treballadors i les categories, però s’ha comprovat empíricament que:

i. el percentatge de llocs no dotats és molt baix ii. que es distribueix força uniformament entre unitats.

En cap cas afectaria a paràmetres com antiguitat o edat. En la relació s’han suprimit aquelles unitats amb un nombre molt baix de personal, que podria distorsionar els percentatges. No inclou els treballadors del Institut Català d’Indústries Culturals. Pel que fa al conjunt de la Generalitat, no s’inclouen dos grans col�lectius, el de professors i el de Sanitat, amb característiques pròpies en la forma de prestar els serveis.


20/53

RRHH d'unitats respecte Departament i Generalitat. Distribució per categories (%)

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

TOTALGENERALITAT

TOTAL DEPART.CULTURA

Direcció deServeis

D.G. CooperacióCultural

D.G. del PatrimoniCultural

Ent itat Autònomade Difusió Cultural

M useu de laCiència i de la

Tècn.

M useud'Arqueologia

Biblioteca deCatalunya

A B C D E

Gràfic 1. A la DG del Patrimoni més de la meitat són del grup A, 15 punts per sobre de la mitjana del Departament i triplicant la mitjana de la Generalitat. Personal molt qualificat i especialitzat.

Gràfics 2 i 3.El segment fins a 29 anys és el més baix. Mentre que en el conjunt de la Generalitat les persones ocupades de 30 a 39 anys representen més d’un terç del total a la DG de Patrimoni suposen un 20%. Més de la meitat del personal té entre 45 i 59 anys, segment que en el conjunt de la Generalitat suposa el 30%.


21/53

RRHH. Anys d'antiguitat %

0

5

10

15

20

25

30

35

40

D.G. del PatrimoniCultural

TOTAL DEPART.CULTURA

TOTALGENERALITAT

Fins a 56 a 1415 a 2425 anys o més

RRHH Anys d'antiguitat respecte al conjunt del Departament i la Generalitat %

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Fins a 5 6 a 14 15 a 24 25 anys omés

D.G. del Patrimoni CulturalTOTAL DEPART. CULTURATOTAL GENERALITAT


22/53

3. Anàlisi DAFO

●Personal altament especialitzat

●Alineament amb la política de la Conselleria

●Alineament amb el Pla de Govern respecte a modernització de l’Administració

●Alineament objectius Funció pública

●L’agencialització i els contractes programa s’assimilen a innovació

●Elevat potencial de valorització del patrimoni en relació als formats digitals i audiovisuals

●El turisme cultural vinculat a la identitat i la memòria s’ha incrementat notablement. Potencial d’aportar qualitat en el discurs sobre patrimoni●Associació entre patrimoni i dinamització local (Agents dinamització, Filons ocupació, …). Valor econòmic del patrimoni.●L’agència pot percebre’s com la gestió unificada equipaments (Futur Museu Nacional d’Història de Catalunya, mNACTEC, Arqueològic, Monuments, Arxius) i de serveis ara dispersos, com el patrimoni etnològic● Demanda social de modernització de l’Administració i reclamació de més transparència i responsabilització

●L’especialització i antiguitat de la plantilla pot accentuar la resistència al canvi: corporativisme

●Orientació de la DG primordialment reglamentista, inspeccionadora… poc orientada al client

●Pressió sindical pèrdua statu quo●Context econòmic: en situacions de crisi tendència a la centralització ● A mig mandat no és el millor moment per a la creació d’una agència● L’Agència pot incrementar costos en una primera etapa●Possible assimilació de l’Agència com intent de privatització● Possible oposició sectors professionals

AGÈNCIA CATALANA DEL PATRIMONI CULTURAL

Punts Forts Oportunitats

Punts Febles Riscos


23/53

4.L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural 4.1. 4.1. 4.1. 4.1. El model d’AgènciesEl model d’AgènciesEl model d’AgènciesEl model d’Agències En el moment de redactar aquesta proposta l’Agència, com a persona jurídica, no existeix pròpiament a Catalunya. Com s’ha efectuat en anteriors ocasions a la Generalitat de Catalunya, la proposta d’estructura organitzativa i de funcionament adopta aquest nom i es crearà com a figura de dret públic sotmesa a dret privat.

És oportú recordar que el model d’agència sorgeix en unes administracions públiques prestacionals, amb creixement de les seves activitats i que perceben la descentralització com una forma de millorar la política i la gestió públiques. Perquè aquesta descentralització no impliqui una pèrdua de control és nuclear l’elaboració i seguiment dels contractes programa. Es presenten, a continuació, els principis de l’Agència:

– Agrupació d’unitats amb orientació a mercat

– Separació clara de les responsabilitats polítiques i les de gestió

– Autonomia de gestió

– Control basat en els resultats

– Relació d’agència: principal i agent. Definició clara del rol del polític i de l’agent. Delimitació de cadascuna de les funcions

– Responsabilització dels directius

–Contractualització de les relacions principal-agent: el contracte-programa

L’agència es crea per Llei del Parlament i amb l’aprovació posteriror dels seus Estatuts mitjançant decret del Govern que, per compareixença, n’ha de donar compte al Parlament, com n’hauria de donar compte de la seva extinció, supressió o modificació d’Estatuts. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, elabora el projecte d’Estatuts i una memòria justificativa.

4. 24. 24. 24. 2. . . . Els Els Els Els Estatuts de l’AgènciaEstatuts de l’AgènciaEstatuts de l’AgènciaEstatuts de l’Agència de Patrimoni Cultural de Patrimoni Cultural de Patrimoni Cultural de Patrimoni Cultural Presentació

En l’exercici d’elaborar uns estatuts per a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, es parteix de la hipòtesi que, arran de l’autorització que atorga la mateixa llei de creació de l’agència, es poden incorporar alguns dels elements més rellevants que caracteritzen les noves agències estatals per a la millora dels serveis públics. En aquest sentit, no es fa cap anàlisi jurídica en profunditat sobre l’ordenament aplicable a l’Administració de la Generalitat, que no és objecte d’aquest treball.

L’Agència assumeix la major part de les funcions de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S’exclou del seu àmbit d’actuació la competència regulatòria i d’ordenació normativa (tot i que pot fer proposta) i sancionadora. S’adscriuen a


24/53

l’Agència les dues entitats autònomes que actualment depenen de la Direcció General.

Quant al seu règim jurídic, l’Agència es concep com a una entitat autònoma, de dret públic que, per regla general i excepte en alguns àmbits de la seva activitat, s’ajusta a l’ordenament jurídic privat. El règim patrimonial, financer i econòmic, i de contractació, és el propi d’aquestes entitats d’acord amb l’Estatut de l’empresa pública catalana.

Respecte al règim de personal, s’han incorporat alguns elements molt propis de les agències estatals: es compatibilitzen les dues tipologies de personal, funcionari i laboral, i s’estableix que l’Agència tindrà la seva pròpia plantilla i relació de llocs de treball dins del marc d’actuació que s’estableixi en el contracte programa. El règim retributiu es determinarà en el contracte programa, i s’especifica que la massa salarial destinada a complement de productivitat o concepte equivalent del personal laboral, queda vinculada al grau de compliment dels objectius fixats.

Un capítol dels estatuts està totalment dedicat al contracte programa com a contracte de gestió. La seva aprovació depassa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, ja que també requereix la dels departaments d’Economia i Finances i Governació i Administracions Públiques. Juntament amb el contracte programa, es regulen els plans d’acció anuals i els informes d’activitat.

En relació a l’organització, destacar la diferenciació entre òrgans de govern, òrgan de control, i estructura administrativa o de gestió amb el director de l’Agència al capdavant. Es preveuen mecanismes d’avaluació del grau de compliment dels objectius i l’establiment de mesures per a l’exigència de responsabilitat.

EstatutsEstatutsEstatutsEstatuts

DECRET 100/2008, de 3 d’octubre, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Atès el que preveuen la Llei de creació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’article 21, en relació amb l’article 3.2, de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana;

A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i d’acord amb el Govern, Decreto Article únic

S’aproven els Estatuts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es publiquen en annex.

Disposicions addicionals Primera

1.1 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural assumeix les funcions que, fins a l’entrada en vigor d’aquest Decret, exercien la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, la Subdirecció General de Museus, la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, la Direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Direcció del Museu d’Història de Barcelona, tots òrgans dependents de la Direcció General de Patrimoni Cultural


25/53

1.2 Queden excloses de la competència de l’Agència les funcions regulatòries i d’ordenació normativa i sancionadores.

1.3 S’adscriuen a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural l’Entitat Autònoma de Museus d’Arqueologia i l’Entitat Autònoma del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, així com els recursos corresponents per al seu funcionament.

Segona

2.1 El personal laboral que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret presti serveis a la Direcció General de Patrimoni Cultural, adscrit a les subdireccions, els serveis i les seccions les funcions dels quals es traspassen a la nova Agència, quedarà integrat a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per aplicació del mecanisme de successió d’empresa, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera de la Llei de creació de l’Agència. Al personal laboral a què fa referència el paràgraf anterior que tingui la condició de fix se li reconeixerà a tots els efectes l’antiguitat reconeguda a l’Administració de la Generalitat.

2.2 El personal funcionari que en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret presti serveis a la Direcció General de Patrimoni Cultural, adscrit a als serveis i seccions les funcions dels quals es traspassen a la nova Agència, quedarà integrat a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i podrà elegir entre integrar-se a l’Agència com a personal laboral, amb reconeixement de l’antiguitat reconeguda i quedant en situació d’excedència per incompatibilitat, o mantenir la condició de funcionari a l’Agència. En tot cas quedaran extingits els llocs que l’esmentat personal ocupava a la Direcció General de Patrimoni Cultural.

2.3 El Departament de Governació i Administracions Públiques, el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació faran els tràmits necessaris per tal de fer efectiva l’adscripció a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del personal a què fa referència la present disposició addicional.

Tercera

3.1 S’adscriuen a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural els béns immobles de la Generalitat assignats al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que estiguin destinats a funcions assumides per l’Agència. Els béns mobles i vehicles destinats a les esmentades funcions s’incorporen a tots els efectes com a patrimoni propi de l’Agència.

El Departament d’Economia i Finances, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural formalitzaran l’acta de lliurament i recepció dels béns.

3.2 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se subroga en la posició jurídica del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació pel que fa als drets i deures que li corresponguin en l’àmbit de les funcions assumides per l’Agència.

Quarta

Es modifica el Decret 217/2007, d’11 de desembre, de Reestructuració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per tal d’adequar-lo a la nova organització.


26/53

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 3 d’octubre de 2008

President de la Generalitat de Catalunya

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

Annex

Estatuts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

CAPÍTOL I Disposicions generals.

Article 1. Naturalesa i règim jurídic

1.1 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i ha d’ajustar la seva activitat a l’ordenament jurídic privat, sens perjudici dels àmbits en què, segons la legislació vigent, s’hagi de sotmetre a l’ordenament jurídic públic.

1.2 L’Agència es regeix per la Llei xx/2008, de x de xxxxx, de creació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, pels presents Estatuts i per la restant legislació aplicable a l’Institut o a les entitats de dret públic subjectes a l’ordenament privat.

Article 2. Adscripció

L’Agència s’adscriu al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Article 3. Seu

L’Agència té la seu a la ciutat de Barcelona.

CAPÍTOL II Objecte i funcions.

Article 4. Objecte

4.1 D’acord amb l’establert a la Llei xx/2008, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural té per objecte la protecció, la documentació i la difusió del patrimoni cultural català.

4.2 El seu objecte abasta la prestació de serveis vinculats al patrimoni cultural i la gestió dels equipaments que té adscrits. No corresponen a l’Agència les funcions regulatòries i d’ordenació i les referides a la potestat sancionadora, que romanen a la Direcció General de Patrimoni Cultural.


27/53

Article 5. Funcions:

5.1 Les funcions de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural són les següents:

a) Assessorament i prestació de serveis tècnics, científics en matèria de conservació, restauració , rehabilitació i posada en valor dels béns culturals.

b) Elaboració de plans d’actuació per al coneixement i conservació del patrimoni cultural.

c) Assistència tècnica a altres administracions, entitats, particulars i empreses en matèria de restauració i intervenció en el patrimoni cultural.

d) Execució i control de les intervencions de qualsevol mena que es realitzin sobre el patrimoni cultural.

e) Foment i desenvolupament de projectes de recerca sobre el patrimoni cultural.

f) Generar les eines i els recursos per possibilitar l’accés a la informació sobre el coneixement del Patrimoni Històric.

g) Tramitació dels expedients de declaració de béns culturals d’interès nacional, àrees d’expectativa arqueològica, delimitació d’entorns i realització d’estudis d’impacte ambiental.

h) Realització de l’inventari del patrimoni cultural moble i immoble de Catalunya.

i) Foment i promoció de programes formatius i cursos d’especialització adreçats als professionals del patrimoni, en col�laboració amb universitats, associacions i col�legis professionals relacionats amb el sector del patrimoni cultural.

j) Crear i promoure productes per facilitar la difusió de la informació als especialistes i a la ciutadania en general, de manera àgil i transparent, i potenciar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

k) Oferir serveis per a la dinamització del turisme cultural entorn al patrimoni. l) Gestió dels centres patrimonials, Museus i Arxius, que depenen del

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. m) Qualsevol altra adreçada a la millora de la protecció i coneixement del

patrimoni cultural.

5.2. Per a l’exercici de les seves funcions, l’Agència pot:

a) Adquirir, posseir, reivindicar, gravar o alienar tota classe de béns i drets, concertar crèdits, establir contractes, executar i explotar obres i serveis, interposar recursos i accions judicials i extrajudicials i, en general, realitzar tots els actes jurídics que resultin convenients per a la consecució dels objectius de l’Agència.

b) Establir convenis amb entitats públiques i privades, especialment amb les que puguin coadjuvar a la consecució dels objectius de l’Agència. Amb l’aprovació prèvia del Govern de la Generalitat, l’Agència pot participar en consorcis amb altres entitats públiques o amb entitats privades sense finalitat de lucre.

c) Constituir societats mercantils, o participar-hi, amb l’obtenció prèvia de les autoritzacions legalment establertes, per dur a terme qualsevol activitat econòmica relacionada amb les funcions de l’Agència.

d) Participar en operacions de capital risc i en entitats d’aquesta naturalesa.

e) Concedir subvencions, subjectant-se a criteris de publicitat, concurrència i objectivitat i ajustant-se a la normativa de la Unió Europea sobre ajuts públics a empreses i restant normativa que li sigui d’aplicació.


28/53

f) Establir formes de col�laboració amb els ens locals, l’Administració de la Generalitat i altres administracions.

CAPÍTOL III El contracte programa.

Article 6. Gestió transparent per objectius. El contracte programa.

6.1 L’Agència, a través del seu Consell Rector, elaborarà la proposta de contracte programa plurianual en el termini de tres mesos a comptar des de la seva constitució. L’aprovació del contracte programa es farà mitjançant Decret conjunt dels consellers de Cultura i Mitjans de Comunicació, Economia i Finances i Governació i Administracions Públiques, en el termini de tres mesos següents a la seva presentació.

6.2 El contracte programa de l’Agència tindrà una vigència de quatre anys.

6.3 L’actuació de l’Agència es produeix de conformitat a un pla d’acció anual, i d’acord amb el pertinent contracte programa plurianual.

6.4 El contracte programa comprendrà, com a mínim, i de manera adequada al seu període de vigència, el contingut següent:

a) Els objectius que ha de perseguir, amb especificació dels marcs temporals corresponents i dels projectes associats per a cadascuna de les estratègies i els seus terminis temporals.

b) Els resultats que ha d’obtenir, així com els indicadors per avaluar-los. c) El marc d’actuació en matèria de gestió de recursos humans. Necessitats de

personal i previsió màxima. d) Recursos personals, materials i pressupostaris a aportar per a la consecució

dels objectius, establint l’escenari plurianual. e) Els efectes associats al grau de compliment dels objectius establerts,

respecte als aspectes següents: els criteris per a l’exigència de responsabilitat per a la gestió del personal directiu, i muntant de massa salarial destinada al complement de productivitat o concepte equivalent per al personal laboral.

f) El procediment a seguir per a la cobertura dels dèficits anuals que es puguin produir per insuficiència d’ingressos reals respecte als estimats, i conseqüències de responsabilitat en la gestió.

g) Procediment per incloure modificacions o adaptacions anuals quan procedeixin.

6.5 El president de l’Agència, donant-ne compte al Consell Rector, presentarà la proposta de contracte programa a les Secretaria General de Cultura i als òrgans competents dels Departaments d’Economia i de Governació i Administracions Públiques abans de l’1 de setembre de l’últim any de vigència del contracte anterior. Abans del 30 de maig del mateix any, el Consell Rector aprovarà la proposta inicial del nou contracte. En cas de no aprovar-se el nou contracte programa, l’anterior mantindrà la seva vigència. Article 7. El Pla d’acció anual, l’informe d’activitat i els comptes anuals. 7.1 El director proposarà al Consell Rector per a la seva aprovació:

a) El pla d’acció anual, sobre la base dels recursos disponibles, abans de l’1 de febrer de cada any, i el pla d’acció plurianual.


29/53

b) L’informe general d’activitat corresponent a l’any immediatament anterior, abans del 30 de juny de l’any en curs.

c) Els comptes anuals acompanyats de l’informe d’auditoria de comptes, abans del 30 de juny de l’any en curs.

7.2 Els documents referits en aquest article són públics. Els ciutadans hi tenen accés des de la seva aprovació. Per garantir-ne el lliure accés, seran publicats en la pàgina web de l’Agència i editats en documents. 7.3 L’Agència, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació remetrà al Parlament de Catalunya l’informe general d’activitat aprovat pel Consell Rector , relatiu a la tasca de l’Agència i al grau de compliment dels seus objectius. CAPÍTOL IV Organització.

Secció 1a. Òrgans de govern.

Article 8. Òrgans de govern.

Els òrgans de govern de l’Agència són el president o presidenta i el Consell Rector.

Article 7. El president o presidenta.

El President de l’Agència, que ho és del Consell Rector, es nomenat i separat pel Govern de la Generalitat a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Article 8. Funcions del president o presidenta.

El president ostenta la representació del Consell Rector, dirigeix i presideix les seves reunions i exerceix, a més, les funcions següents:

a) Ostentar la màxima representació de l’Agència en l’àmbit institucional i en l’àmbit internacional.

b) Proposar al Consell Rector el nomenament del director/a de l’Agència i dels membres de la Comissió de Control.

c) Conferir poders generals o especials a persones determinades. d) Presentar al Consell Rector la proposta de contracte programa plurianual

prèviament a la seva aprovació pels consellers competents. e) Informar als consellers de Cultura i Mitjans de Comunicació, d’Economia i

Finances i de Governació i Administracions Públiques sobre el grau d’execució i del compliment dels objectius fixats en el contracte programa.

f) Remetre els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.

g) Comparèixer davant del Parlament de Catalunya, si és requerit per aquest, per tal d’informar sobre el desenvolupament del contracte programa i altres aspectes de gestió de l’Agència, i remetre, mitjançant el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, l’informe general d’activitat aprovat pel Consell Rector.

h) Aquelles que li delegui el Consell Rector.

Article 9. Composició del Consell Rector.

9.1 El Consell Rector és l’òrgan de govern col�legiat de l’Agència.


30/53

9.2 El Ple del Consell Rector està integrat pel president de l’Agència, que ho serà del Consell Rector, els consellers o conselleres i el secretari o secretària.

9.3 El director o directora de l’Agència n’és membre nat. També serà membre del Consell Rector el director general de Patrimoni Cultural. La resta de consellers seran nomenats pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, que els designarà de la manera següent:

a) Quatre designats pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre funcionaris i professionals independents amb experiència en l’àmbit del patrimoni cultural i en gestió pública.

b) Un designat a proposta del conseller d’Economia i Finances. c) Un designat a proposta del conseller de Governació i Administracions

Públiques. d) Un designat a proposta del conseller de Política territorial i Obres Públiques. e) Un designat a proposta del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa. f) Un designat a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge. g) Un designat a proposta del conseller d’Educació. h) Dos en representació dels treballadors designats a proposta de les centrals

sindicals més representatives.

9.4 El secretari/ària forma part del Consell Rector i participa en les seves sessions, amb veu i sense vot.

9.5 Els membres del Consell Rector guardaran confidencialitat respecte als assumptes que coneguin com a membres.

9.6 En cas de vacant, absència o malaltia del president, assumirà la presidència del Consell Rector el director general de Patrimoni Cultural.

Article 10. Funcions del Consell Rector.

10.1 Corresponen al Consell Rector les següents funcions:

a) El seguiment, supervisió i control superiors de l’actuació de l’Agència. b) L’aprovació de la proposta de contracte programa plurianual, així com

l’aprovació dels objectius i plans d’acció anuals i plurianuals, els criteris quantitatius i qualitatius de medició del compliment dels objectius i dels grau d’eficiència en la gestió.

c) L’aprovació de l’avantprojecte de pressupost de l’Agència. d) L’aprovació de les obligacions de caràcter plurianual dins dels límits fixats en

el contracte programa. e) El nomenament del director/a de l’Agència, el control de la seva gestió i

l’exigència de responsabilitats en cas que procedeixi. f) L’aprovació de l’informe general d’activitat corresponent a l’any anterior, i

d’aquells que amb caràcter extraordinari es considerin necessaris sobre gestió, valorant els resultats obtinguts i consignant les deficiències observades.

g) L’aprovació dels comptes anuals de l’Agència i de l’informe de gestió i l’aplicació dels resultats, a proposta del director.

h) La determinació dels criteris de selecció de personal de l’Agència. i) L’aprovació de la plantilla de personal laboral i de la relació de llocs de

treball de l’Agència, i l’elaboració de l’oferta anual d’ocupació pública, d’acord amb l’establert al contracte programa.

j) El nomenament i cessament, a proposta del director, dels titulars dels òrgans de l’Agència i de la resta de personal directiu.


31/53

k) La determinació, a proposta del director, dels criteris i percentatges aplicables a la retribució com a incentiu de rendiment, en el marc del contracte programa.

l) Dictar les normes internes de funcionament, de desenvolupament orgànic i d’adopció d’acords en allò no previst en els presents Estatuts.

m) Acordar l’exercici de les accions i dels recursos que corresponguin a l’entitat en defensa dels seus interessos, davant l’Administració Pública i els òrgans judicials.

n) L’autorització de les operacions de crèdit i altres operacions d’endeutament que puguin ser de conveniència de l’Agència.

o) L’aprovació, a proposta del director i prèvia autorització del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la quantia dels preus i altres ingressos no tributaris que l’Agència estigui autoritzada a cobrar.

p) Acordar la creació o participació de l’Agència en el capital social de tota classe de societats mercantils o fundacions que estiguin relacionades amb la seva activitat.

q) Aprovar les bases reguladores de les subvencions de l’Agència. r) L’aprovació d’acords, pactes o convenis que consideri convenients o

necessaris per a la realització de les seves finalitats. s) Acordar l’arrendament i adquisició de béns immobles i la constitució de drets

reals, previ informe favorable del Departament d’Economia i Finances. t) Acordar la creació del registre telemàtic de l’Agència. u) L’aprovació de l’inventari de béns i drets. v) Les altres que li atorgui el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, de

l’Estatut de l’empresa pública catalana, aquests Estatuts o qualsevol altra disposició.

10.2 La durada del mandat dels membres del Consell General és de quatre anys. Cessen per les causes següents:

a) Per acabament del mandat. b) Per revocació del nomenament, feta a proposta de l’òrgan o entitat

corresponent. c) Per renúncia. d) Per incapacitat o defunció.

10.3 El Consell Rector es reuneix en sessió ordinària, com a mínim dos cops l’any, tot i que pot establir la periodicitat que ell mateix determini. En sessió extraordinària, es reuneixe sempre que ho acordi el president o quan ho demani una tercera part dels seus membres.

10.4 Les convocatòries s’han de notificar amb una anticipació mínima de cinc dies, llevat dels casos d’urgència apreciats per la presidència.

10.5 El Consell Rector queda vàlidament constituït si hi assisteix la meitat dels seus membres. Els acords són presos per majoria simple. El vot de la presidència és diriment en cas d’empat.

10.6 En allò que no preveuen aquests Estatuts, el funcionament del Consell General i del Consell d’Administració es regeix per la normativa reguladora dels òrgans col�legiats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

10.7 Els membres del Consell Rector tenen dret a la percepció d’indemnitzacions per l’assistència a les reunions d’aquest òrgan.


32/53

Secció 2a. La Comissió de Control

Article 11. La Comissió de Control.

11.1 La Comissió de Control estarà composada pels membres següents:

a) Tres vocals, elegits pel Consell Rector entre els seus membres. b) Un president o presidenta, elegit pels vocals de la Comissió entre els seus

membres. c) Un secretari, que serà el del Consell Rector.

11.2 L’interventor/a delegat/da de l’Agència podrà assistir a les reunions de la Comissió, amb veu i sense vot.

11.3 La Comissió de Control ha d’informar al Consell Rector sobre l’execució del contracte programa i, en general, sobre tots aquells aspectes relatius a la gestió econòmicofinancera, per la qual cosa, tindrà les funcions següents:

a) Elaborar per al Consell Rector, amb la periodicitat que aquest estableixi, informes sobre el desenvolupament i execució del contracte programa.

b) Supervisar el funcionament i els sistemes d’elaboració de la informació de gestió financeraque s’ha de sotmetre al Consell Rector.

c) Revisar els comptes anuals que s’han de sotmetre al Consell Rector. d) Verificar el compliment de les normes i els terminis de tota la informació que

l’Agència hagi de presentar per la seva pertinença al sector públic. e) Vigilar el compliment de les normes pressupostàries en l’elaboració del

pressupost i en la seva execució. f) Col�laborar en la formulació d’un marc normalitzat i clar de comunicació de

la informació financera per presentar al Consell Rector.

11.4 El funcionament i règim aplicable a la Comissió de Control es regeix per la normativa reguladora dels òrgans col�legiats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres tenen dret a la percepció d’indemnitzacions per l’assistència a les reunions.

Secció 3a. Estructura administrativa.

Article 12. El director o directora de l’Agència.

12.1 El director és l’òrgan executiu de l’Agència i el responsable de la seva direcció i la seva gestió ordinària.

12.2 El director de l’Agència serà nomenat pel Consell Rector, a proposta del president, atenint a criteris de competència professional i experiència. Igualment, serà separat del càrrec pel Consell Rector a proposta del president.

12.3 El director de l’Agència tindrà la consideració d’alt càrrec.

12.4 Com a òrgan executiu de l’Agència, corresponen al director les funcions següents:

a) Dirigir i dur a terme la gestió ordinària de l’Agència, vetllant per a l’assoliment dels objectius fixats en el contracte programa i conforme a les directrius d’actuació que fixi el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.


33/53

b) Elaborar el projecte de contracte programa. c) Presentar al Consell Rector, per a la seva aprovació, els plans d’acció anuals

i plurianuals i l’informe general d’activitat de l’any anterior. d) Formular els comptes anuals de l’Agència i proposar la seva aprovació al

Consell Rector. e) Elaborar l’avantprojecte de pressupost anual. f) Executar el pressupost de l’Agència. g) Autoritzar les variacions pressupostàries de la seva competència, o exercir la

iniciativa per aquelles competència del departament d’Economia i Finances d’acord amb la normativa vigent.

h) Organitzar, supervisar i controlar l’aplicació dels preus públics, taxes i tarifes que pugui cobrar i gestionar l’Agència.

i) Exercir el comandament superior de tot el personal de l’Agència, l’alta inspecció dels serveis i la potestat disciplinària.

j) Proveir els llocs de treball funcionari i laboral de l’Agència, resolent les convocatòries de llocs de treball del personal funcionari i contractant el personal laboral.

k) Elaborar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball, dins del marc d’actuació que s’estableixi en el contracte programa, i proposar-ne l’aprovació al Consell Rector.

l) Elaborar la previsió de necessitats de personal que s’ha d’incorporar en l’oferta anual d’ocupació.

m) Proposar al Consell Rector el nomenament i cessament dels òrgans i del personal directiu.

n) Aprovar i comprometre despeses, i reconèixer i pagar obligacions, donant-ne compte al Consell Rector.

o) Exercir les competències en matèria patrimonial corresponents a l’Agència. Elaborar l’inventari de béns i drets per a la seva aprovació pel Consell Rector.

p) Resoldre les Qüestions que afectin simultàniament a diverses direccions operatives.

q) Totes aquelles facultats i funcions en matèria de competència de l’Agència que no hagin estat atribuïdes expressament a un altre òrgan.

r) Totes aquelles facultats i funcions que li atribueixin aquests Estatuts i aquelles que li deleguin el president o el Consell Rector.

12.5 Podran ser objecte de delegació en el personal directiu de l’Agència les competències que li corresponguin a excepció de les previstes en els apartats a) c) d) g) i) k) m) q) i r), i aquelles que per la seva naturalesa no siguin susceptibles de delegació.

12.6 En l’exercici de les seves competències, el director podrà acordar la constitució de grups de treball per a l’estudi i informe dels assumptes que determini.

Article 13. Òrgans de gestió.

13.1 Sota la direcció del director, l’Agència s’estructura en cinc Direccions de Serveis, com a òrgans operatius.

13.2 Les Direccions de Serveis són les següents:

a) Direcció d’Intervenció en el Patrimoni. b) Direcció de Documentació. c) Direcció de Promoció i Difusió. d) Direcció de Centres Patrimonials. e) Direcció de Recursos.


34/53

13.3 Les Direccions de Serveis podran estar integrades per diverses subdireccions i divisions.

Article 14. desenvolupament de l’estructura.

El Consell Rector podrà desenvolupar i delimitar les funcions i competències de les diferents unitats administratives.

CAPÍTOL V Règim de personal.

Article 15. Recursos humans.

15.1 El personal de l’Agència es regeix pel que estableix la seva Llei de creació. El personal de l’Agència es composa de personal funcionari i personal laboral, que es regeixen per les respectives normatives reguladores.

15.2 El personal de l’Agència està subjecte al règim d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

15.3 El contracte programa determinarà les necessitats de personal, que s’incorporarà en l’oferta d’ocupació de l’Agència, que s’integrarà en l’oferta pública de la Generalitat.

15.4 L’Agència disposarà de la seva pròpia plantilla de personal i relació de llocs de treball, aprovada pel Consell Rector, dins del marc d’actuació que, en matèria de recursos humans, s’estableixi en el contracte programa.

Article 14. Règim retributiu.

14.1 Els conceptes retributius del personal funcionari de l’Agència són els establerts a la normativa de funció pública de l’Administració de la Generalitat, i la seva quantia es determinarà en el marc del contracte programa.

14.2 Les condicions retributives del personal laborals determinaran de conformitat amb el conveni col�lectiu d’aplicació i amb el contracte de treball respectiu, i la seva quantia es determinarà en el marc del contracte de gestió.

14.3 La quantitat de la massa salarial destinada al complement de productivitat, o concepte equivalent del personal laboral, queda vinculada al grau de compliment dels objectius fixats en el contracte programa, d’acord amb el procediment que s’hi determini. Mitjançant l’aplicació d’un sistema d’avaluació del desenvolupament, el personal de l’Agència percebrà una part de la retribució com a retribució variable, associada a la contribució als objectius

Article 15. Personal directiu.

15.1 Es considera personal directiu el que desenvolupa funcions directives professionals en llocs de treball d’especial responsabilitat i competència tècnica. Està constituït pels titulars de les Direccions de Serveis i de la Secretaria General.

15.2 El personal directiu de l’Agència es nomenat pel Consell Rector, a proposta del director.


35/53

CAPÍTOL VI Règim patrimonial, financer i contractació.

Article 16. Règim financer i patrimoni

16.1 Els recursos econòmics de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural estan constituïts per:

a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

b) Els rendiments dels béns que li siguin adscrits i d’aquells que adquireixi en l’exercici de les seves funcions.

c) Els ingressos que obtingui per la prestació de serveis. d) Les subvencions, aportacions i donacions que li concedeixin persones o

entitats públiques o privades. e) Els crèdits i els prèstecs que li sguin concedits. f) Qualsevol altre recurs que permeti la Llei.

16.2 El control de caràcter financer de l’activitat de l’Agència es du a terme mitjançant el procediment d’auditoria regulat a l’Estatut de l’empresa pública catalana i a la Llei de finances públiques de Catalunya.

16.3 L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural té patrimoni propi integrat pels béns, drets i obligacions que adquireixi per qualsevol títol.

Article 17. Contractació

17.1 La contractació de l’Agència ha de garantir els principis de publicitat i de lliure concurrència i es regeix per la legislació aplicable a la contractació de les entitats de la seva naturalesa.

17.2 L’òrgan de contractació és el director.

17.3 Les meses de contractació són nomenades pel director i han de tenir un president o presidenta, que pot ser el propi director, un mínim de tres vocalies i un secretari o secretària.

En qualsevol cas, d’entre els vocals hi ha d’haver:

a) Un assessor jurídic.

b) L’òrgan a qui correspongui exercir les funcions de control financer d’acord amb la legislació aplicable a les entitats de la naturalesa de l’Agència.

Disposició addicional

Contra els actes del director o directora subjectes a dret administratiu s’hi pot interposar recurs d’alçada davant el conseller de Cultura.


36/53

4.34.34.34.3. . . . El contracte programaEl contracte programaEl contracte programaEl contracte programa Com s’ha anotat anteriorment, la denominació de contracte programa gaudeix de bona premsa. És habitual que convenis amb articulats genèrics, i en els que els compromisos econòmics de les parts no depassen un exercici, es presentin com a contractes programa. El contingut mínim d’una contracte programa es presenta a continuació. Contingut del contracte programa:

• El mandat polític • El marc de responsabilitats • Els objectius per a l’exercici • Els recursos disponibles • Els sistemes d’informació de la gestió • Els marges de gestió autònoma • El sistema de premis i sancions

Sense pretendre desenvolupar el contracte programa de l’Agència del Patrimoni els encapçalaments s’escriuen a continuació. Contracte programa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

SUMARI

1. Estatus de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

2. Responsabilització

3. Esquema de governança de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

4. Propòsit

3. 1.Missió

3.2. Visió

3.3. Objectius estratègics

5. Mesura de les actuacions: objectius operatius i indicadors

6. Comissió de seguiment i establiment d’un sistema d’informació

7. Efectes retributius derivats del compliment dels objectius

8. Pla financer i control

9. Vigència del contracte–programa

10. ANNEXOS.


37/53

Esquema de Governança de l’Agència


38/53

4.4. Organització de l’Agència4.4. Organització de l’Agència4.4. Organització de l’Agència4.4. Organització de l’Agència ORGANITZACIÓ La necessitat de disposar d’un òrgan adequat de gestió, tal com s’ha especificat, condueix a proposar al Govern de la Generalitat la creació de l’agècia, ACAPAC. Aquesta fómula jurídca permet augmentar de forma considerable l’eficiència en la prestació dels serveis pel seu caracter d’ens diefernciat, i confereix capacitat de decisió sobre els recursos humans i materials que té adscrits, el que suposa més agilitat, més eficiacia, i una clara atribució de responsabilitats en els resultats. Els elements claus per tal de proposar aquesta aposta són:

• Separar política i gestió • Descentralització • Simplificació de la organització • Noves formules de gestio dels serveis • Política de recursos humans • Racionalització de la plantilla

• Gerencialització

PROPOSTA D’ORGANITZACIÓ

DIRECTOR

1. Direcció de recursos 2. Direcció d’Intervenció en el Patrimoni 3. Direcció de Documentació 4. Direcció de Promoció i Difusió 5. Direcció de Centres Patrimonials

ELS RECURSOS HUMANS El personal que s’adscriurà parteix de la plantilla existent a la Direcció General de Patrimoni i als Serveis Territorials. DIRECCIÓ Tal com s’estableix en els estatuts de l’Agència, el director/a és l’organ executiu i el responsable de la seva direcció i la gestió ordinària.

• Director/a DIRECCIÓ DE RECURSOS La missió d’aquesta direcció ès la de integrar, executar i difondre les estratègies de gestió dels recursos de l’Agència per tal de facilitar la màxima eficiència en l’execució de les seves polítiques. Li correspon la gestió dels recursos humans i econòmics de l’agencia . (Assumeix l’area de gestió del Museu nacional d’Història de Catalunya)


39/53

DIRECCIÓ D’ INTERVENCIÓ

Li correspon a aquesta direcció l’assessorament i prestació de serveis tècnics, científics en matèria de conservació, restauració , rehabilitació i posada en valor dels béns culturals.

Elaboració de plans d’actuació per al coneixement i conservació del patrimoni cultural.

Assistència tècnica a altres administracions, entitats, particulars i empreses en matèria de restauració i intervenció en el patrimoni cultural.

Execució i control de les intervencions de qualsevol mena que es realitzin sobre el patrimoni cultural.

Foment i desenvolupament de projectes de recerca sobre el patrimoni cultural.

En aquesta direcció s’incorpora el personal i les funcions de l’actual Centre de

Restauració de Bens Mobles.

DIRECCIÓ DE DOCUMENTACIÓ

Sòn funcions d’aquesta dirección:

Tramitació dels expedients de declaració de béns culturals d’interès nacional, àrees d’expectativa arqueològica, delimitació d’entorns i realització d’estudis d’impacte ambiental.

Realització de l’inventari del patrimoni cultural moble i immoble de Catalunya.

DIRECCIÓ DE PROMOCIÓ I DIFUSIÓ

La dirección de promoció i difusió ha de generar les eines i els recursos per possibilitar l’accés a la informació sobre el coneixement del Patrimoni Històric.

Fomentar i promocionar programes formatius i cursos d’especialització adreçats als professionals del patrimoni, en col�laboració amb universitats, associacions i col�legis professionals relacionats amb el sector del patrimoni cultural.

Crear i promoure productes per facilitar la difusió de la informació als especialistes i a la ciutadania en general, de manera àgil i transparent, i potenciar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Oferir serveis per a la dinamització del turisme cultural entorn al patrimoni.

Gestió dels centres patrimonials, Museus i Arxius, que depenen del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Qualsevol altra adreçada a la millora de la protecció i coneixement del patrimoni cultural.


40/53

DIRECCIÓ D’EQUIPAMENTS Sota la direcció de Centres Patrimonials es situen els arxius i museus, tinguin o no personalitat jurídica pròpia, per qualsevol de les fòrmules utilitzades, amb la voluntat de elaborar un pla de equipaments que unifiqui els criteris de gestió.

1. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA : Incorpora també en aquesta fase el personal depenent de la subdirecció general d’arxius. En dependran també tots els arxius comarcals. El personal de la secció de projectes i protecció del patrimoni documental que es dedica a conservació s’adscriu al departament de conservació. Els tècnics de conservació i documentació de l’Arxiu Nacional s’adscriuran als corresponents departaments. Desapareix la subdirecció general i el director de l’arxiu assumeix les tasques com a cap de la xarxa d’arxius.

2.-MUSEUS Servei de Museus

• Museu d’Història de Catalunya • Museu d’arqueologia de Catalunya ( Entitat Autònoma)

o Museu de Girona o Museu d’Empúries o Museu Ullastret o Museu Nacional d’arqueologia de Tarragona

• Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica ( Entitat Autònoma)

Taula 10. Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Distribució de Plantilla

per cossos

A B C D E TOTAL DIRECCIÓ 1 1 DIRECCIONS

Recursos

6

1

8

3

4

22

Intervenció en el patrimoni

16

2

8

2

1

29

Documentació

16 2 8 2 28

Promoció i Difusió

4 2 3 1 10

Centres 141 24 32 77 56 330 TOTAL 168 31 59 85 61 420


41/53

Els recursos econòmics Partint del pressupost actual i en funció de les tasques que restaran encomenades a la nova agència s’estableix el pressupost següent:

CONCEPTE IMPORT Despesa de personal

11.411.805

Despesa corrent 6.642.972 Despesa per transferencies corrents 11.451.023 Despesa en inversió Despesa per transferències de capital

7.447.342 16.548.566

TOTAL 53.501.708

LA DIRECCIÓ GENERAL Un cop constituïda i en funcionament l’agencia, la direcció general tindrà la estructura següent:

• DIRECTOR GENERAL • SERVEI DE GESTIÓ • AREA DE SUPORT TÈCNIC

Els recursos humans.-

Taula 11. Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Distribució de Plantilla

per cossos a la Direccióp General A B C D E TOTAL

DIRECCIÓ GRAL. 1 2 1 4 SERVEI DE GESTIÓ

2

2

2

1

7

AREA DE SUPORT TÈCNIC

10

3

13

TOTAL 13 2 7 2 24 Els recursos econòmics

CONCEPTE IMPORT Despesa de personal

744.075

Despesa corrent 1.099.528 Despesa per transferencies corrents 120.612 Despesa en inversió 75.500

TOTAL 2.039.715


42/53

4.5.4.5.4.5.4.5. Carta de Serveis de l’AgènciaCarta de Serveis de l’AgènciaCarta de Serveis de l’AgènciaCarta de Serveis de l’Agència

4.5.1.Serveis de la Direcció de Documentació del Patrimoni Cultural La Direcció de Documentació generarà, sistematitzarà i produirà recursos i productes d'informació especialitzats, que conformen un potencial de gran interès per al coneixement del Patrimoni Històric. L'accés a aquests recursos d'informació es realitzaria a través del desenvolupament de serveis específics, en adaptació continua als avanços de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. Es poden definir diferents grups per estructurar que reflecteixen l'àmplia gamma dels mateixos: Serveis d'Assessorament Tècnic, Serveis d'Accés en Línia al Sistema d'Informació del Patrimoni Històric, Serveis d'Informació del Patrimoni Històric, Serveis de la Biblioteca, Serveis de la Fototeca i Serveis de l'Arxiu. Els nostres usuaris poden ser altres institucions especialitzades, com els professionals del sector, investigadors, així com qualsevol interessat. La majoria dels serveis han de ser accessibles al públic en general. El nostre objectiu final és facilitar la informació i el coneixement sobre el Patrimoni Històric al servei de la investigació, la tutela i de la seva pròpia difusió pública, amb el convenciment que el coneixement del nostre patrimoni és una via fonamental per a preservar-lo i enriquir-lo.

Aquesta direcció es també la que realitzarà la tramitació d’expedients de BCIN, d’àrees d’expectativa arqueològica, delimitacions d’entorns i estudis d’impacte ambiental. Aquesta direcció també serà la que tindrà cura de la realització de l’inventari del patrimoni cultural moble i immoble de Catalunya.

Productes de la Direcció de Documentació del Patrimoni Cultural Base de dades de Patrimoni Immoble i Moble de Catalunya

En aquestes bases de dades i figura tot l’inventari dels edificis i jaciments arqueològics catalogats amb les seves mesures legals de protecció i entorns de protecció així com l’inventari del tots els d’objectes patrimonials custodiats en els museus inscrits en el registre oficial. Aquestes bases de dades són consultables en línia i esdevenen una important eina de planificació estratègica per a ens locals i privats. Tesaurus de Patrimoni Cultural

Llenguatge documental compost d'una llista normalitzada i estructurada de termes, amb relacions semàntiques entre ells i que cobreix un o més camps específics del coneixement. Permet representar de manera unívoca el contingut dels documents i de les consultes, dins d'un sistema documental determinat. El Localitzador Cartogràfic del Patrimoni Cultural

En base a un programa SIG poder visualitzar sobre el territori els diferents bens immobles que figuren en catàleg. Es una eina de planificació territorial als servei de món local i promotors privats.


43/53

Col�laborar amb d’altres administracions i entitats públiques en la elaboració de catàlegs patrimonials i plans especials

Aquest servei va clarament orientat a administracions públiques que vulguin tenir figures legals específiques per a protegir el seu patrimoni.

4.5.2. Serveis de la Direcció d'Intervenció en el Patrimoni Cultural

El programa de serveis per a la intervenció en el patrimoni històric arreplega i sistematitza les prestacions tècniques i científiques que l’agencia ofereixi en matèria de conservació, restauració, rehabilitació i posada en valor dels béns culturals.

A través d’aquests de serveis el programa dóna resposta unificada i integrada a la demanda de prestacions científiques i tècniques aplicades a la intervenció i atén a titulars de béns culturals, gestors del patrimoni històric, professionals relacionats amb la investigació i intervenció del patrimoni cultural i, per descomptat, a les Institucions del Patrimoni Històric de Catalunya.

La Direcció d'Intervenció oferta la seva àmplia experiència en matèria de conservació i posa a disposició dels demandants mitjans tècnics i recursos humans especialitzats, una metodologia normalitzada i contrastada, un ampli espectre de tècniques d'anàlisi i assajos aplicats al diagnòstic i la investigació, així com la seva experiència en formulació de projectes de variada tipologia, emissió d'informes i dictàmens, estudis i tractaments especialitzats de béns culturals.

L'actualització i garantia científiques dels serveis estarà avalada per la connexió dels diferents laboratoris i tallers del Centre d'Intervenció entre si i amb el món de la investigació a través de convenis amb institucions científiques i altres organismes públics d'Investigació nacionals i internacionals.

La prestació dels serveis és atesa d'acord amb objectius criteris públics.

Productes de la Direcció d’Intervenció en el Patrimoni Cultural

Elaboració de plans d’actuació per a la conservació i coneixement de bens patrimonials

Moltes entitats locals i propietaris privats necessiten la elaboració de plans directors i de projectes de coneixement del seu patrimoni previs a la intervenció.

Assistència tècnica a d’altres administracions i entitats privades en tasques de restauració i intervenció en el patrimoni immoble i moble.

Execució i control de les intervencions de qualsevol mena realitzades sobre el Patrimoni Cultural. Excavacions arqueològiques, intervencions en edificis o jaciments, etc..

Restauració de bens mobles i immobles.

Formalització d’acords amb universitats i d’altres entitats públiques o privades per a desenvolupar projectes de recerca.

4.5.3.Serveis de la Direcció de Difusió i Promoció


44/53

La direcció té encomanada el perfeccionament dels professionals del patrimoni per mitjà de la transferència de coneixement especialitzat en totes les matèries del patrimoni cultural. Per a això promourà la realització de màsters de postgrau en col�laboració amb les universitats, organitza cursos d'especialització en col�laboració amb associacions i col�legis professionals relacionats amb el sector del patrimoni cultural; oferta beques i estades de pràctiques i ofereix altres serveis complementaris d'informació i orientació professional i a l'ocupació.

A aquesta direcció li correspon també l'edició i difusió de coneixements a través de la revista especialitzada dels actuals butlletins i monografies. Des d’aquesta direcció també s’ha de facilitar l’accessibilitat a la informació per part de la ciutadania i millorar la seva qualitat a través d'una gestió àgil i de màxima transparència. Una part molt important d’aquest centre es l’aplicació de les noves tecnologies per a facilitar l’accessibilitat a la informació generada pels altres centres mitjançant bases de dades i la creació d’un portal WEB on s’agrupin els diferents serveis oferts per l’agència.

Productes de la Direcció de Difusió i Promoció del Patrimoni Cultural Base de dades de Bibliografia de Patrimoni Històric La base de dades de Bibliografia de Patrimoni Històric recopila informació bibliogràfica procedent de diferents fonts i tipologies documentals sobre les diverses àrees temàtiques del patrimoni cultural. Consulta “on line” de les diferents publicacions sobre patrimoni cultural que editi l’agència . Banc d'imatges. Conjunt de imatges que es posen a disposició d’entitats, empreses i ciutadans i que en funció dels seu us poden ser cedides sota diferents condicions d’us. Associat també al banc d’imatge s’ofereix el servei necessari per a la creació de materials audiovisuals, documentals, elements de presentació, etc... Catàleg d'Intervencions en el Patrimoni Històric Aquest Catàleg ofereix al visitant web un punt de referència i consulta de les intervencions que escomet el Centre d'Intervenció. Per mitjà de la incorporació de diferents sistemes de busca, el visitant pot optar per criteris de localització al llarg de Catalunya, temporalitat de les actuacions, naturalesa o tipologia de la intervenció, etc. Cursos de Formació. La informació disponible és la relativa a cursos d'especialització i esdeveniments de curta duració, postgraus i màsters, beques i estades Creació d’Itineraris i Rutes Culturals. S’oferirien en aquest apartat una bateria de servies adreçats bàsicament a les corporacions locals i entitats privades que pretenguin dinamitzar elements patrimonials situats als seu territori. -Identificar Itineraris Culturals segons els principis marcats pel Comitè Internacional d'Itineraris Culturals (ICOMOS) mostrant també el debat teorico-metodològic entorn d'esta figura patrimonial. -Documentar rutes culturals elaborades des de diverses entitats o institucions, fent-les accessibles a l'usuari per mitjà de la WEB de l’Agència.


45/53

-Elaborar Rutes culturals que enllacin diferents elements patrimonials i creació dels serveis i de la informació necessari per a posar-les en funcionament.

Portal WEB del Patrimoni Cultural. Es l’eina bàsica en la que es suporten l’oferta de servies i la difusió de les activitats de l’Agència. En aquesta mateix portal ha de trobar-s’hi tot allò relatiu a les activitats i intervencions que es realitzin tant des de l’agència com del màxim nombre d’entitats catalanes relacionades amb la gestió del patrimoni cultural


46/53

5. Bibliografia

■Agencies and Public Bodies Team Cabinet Office. Public Bodies: A guide for Departments. Overview of Guidance Documents-Contents. 2006. 10 capítols, cadascun d’ells amb la seva pròpia paginació. 134 pàgines. El Gabinet dóna suport al 1r ministre i al govern i és un organisme transversal de reforç de la funció pública amb la missió de “making government work better”.

És un document molt pràctic, pensat per a ús i guia de les persones que treballen a l’Administració Pública.

Valoració i classificació; característiques; marc legislatiu; tasques pràctiques; organització interna; gestió financera i responsabilització i planificació i control; revisió i dissolució.

Algunes de les qüestions que es demanen són: és necessària la creació d’un organisme per portar a terme els objectius polítics, Hi ha prou demanda? Quins podrien ser els costos i altres efectes de

no proveir el servei? Es pot externalitzar?

1. Opcions i classificació de cossos, agents públics. Guia i com decidir-se 2. Característiques dels agents públics, quina és la governança específica, quan és un model

apropiat, Contant el cost i l’accountability. 3. Creació d’un organisme públic. Requeriments legislatiu. Poders de l’agència. 4. Establiment d’un organisme executiu no departamentals. Tasques pràctiques: Gestió del

projecte, seguiment, desenvolupament sostenible, engranatge amb la comunitat, governança corporativa...

5. Plantilla, reclutament, recursos humans, pautes de comportament, confidencialitat, protecció de dades, seguretat, salut i seguretat

6. Gestió financera. Informes anuals, objectius, auditories interna i externa 7. Control gestió financera. Principis generals. Procés de planificació i d’elaboració pressupostària,

costos administratius 8. Accountability 9. Anàlisi i revisió de l’organisme 10. Dissolució d’un organisme executiu no departamental

■ Agencies & Public Bodies Team. Cabinet Office. Classification of Public Bodies. uidance for Departments. 2005. 26 pàgines. Document en format executiu. Fa una definició d’allò constitutiu del sector públic i dels seus principis bàsics. Descriu 7 tipologies d’ens:

– Departaments no ministerials; – Agències executives (executive agencies); – Non-departmental Public Bodies; – Public corporations; – Advisory bodies; – NHS Bodies i

– Altres organismes.


47/53

■ Barker, Lynton. Enhancing the Effectiveness of Independent Boards in executive Non-Departmental Public Bodies. HMSO, 2004. 25 pàgines Avaluació de l’efectivitat dels organismes no departamentals. Proposa incrementar la claredat dels principis d’aquests organismes i elabora un marc conceptual per avaluar els resultats. Les bases del model d’aquest informe són assegurar que les estructures i funcions de l’organització i del organisme del què depenen són clares i adients.

■ BBC Trust. Public Value Test. Guidance on the conduct of the PVT.2007. 20 pàgines El sistema de governança de la BBC inclou l’acord que, prèviament a introduir un canvi significatiu en els serveis de la BBC, cal aplicar el test PVT. Els serveis poden requerir canvis, per respondre a transofrmacions tecnològiques, de mercat o d’expectatives de la demanda. Cal, però, aplicar aquest protocol. S’exposa en quines circunstàncies i com cal aplicar el test, que inclou una metodologia i uns calendaris precisos, especialment en la descripció, necessitat, i en el valor públic del nou servei.

■ Bureau, Dominique. “Les recommandations du rapport Nora trente ans après” a CONSEIL D’ANALYSE ÉCONOMIQUE. SERVICE PUBLIC-SECTEUR PUBLIC pàgines 79-92

L’informe Nora, elaborat el 1967, va ser pioner en preveure la necessitat de clarificar les relacions entre l’Estat i les empreses públiques mitjançant contractes, així com en la necessitat d’assolir un equilibri financer com a objectiu i criteri de gestió de les empreses.

S’avalua en aquest article com es van executar, al llarg del temps, les recomenacions de l’informe i es reexaminen quines són actualment les funcions de servei públic i com es porta a terme la funció de tutela.


48/53

■ Burr, Tim. Making grants efficiently in the culture, media and sport sector.NAO. National Audit Office. London 2008

■ Damian Grimshaw, Steve Vincent and Hugh Willmott. Going privately:partnership and outsourcing in UK public services. Manchester School of Management. Paper revised for re-submission to Public Administration 35 pàgines. ■ Echebarría, Koldo. Consideraciones y propuestas sobre mecanismos para la responsabilización por resultados de las Agencias.ESADE. Documento para la discusión 7 pàgines ■ Environment and Heritage Service (EHS). Northern Irland. Customer Charter. Revisat el 2007. 17 pàgines

El Servei de Medi Ambient i Patrimoni és una Agència del Departament de Medi Ambient, constituïda amb l’objectiu de protegir, conservar i promoure el medi natural i el patrimoni. El document enuncia, de forma succinta i clara, els serveis que proveeixen las usuaris i amb quins estàndards, com ara forma i temps de resposta als correus electrònics.

■ Fons, Estanislau; Rovira, Lluís; Tasies, Jordi. “El recorregut de l’agència de gestió d’ajuts universitaris i de recerca (AGAUR) dins del sistema de ciència i tecnologia de Catalunya”. Coneixement i Societat 09 /notes.ISSN 1696-7380, Nº. 9, 2005 , pags. 102-121 ■ Generalitat de Catalunya. Bases per a l’elaboració d’un contracte-programa Document de treball. Barcelona, 6 de maig de 1999. 35 pàgines (Document inèdit-literatura gris)

Descriu el context, la inciativa de formalització, els àmbits i els continguts del contracte programa, l’estructura, l’avaluació i el seguiment del contracte programa. ■ Generalitat de Catalunya. Manual per a la creació d’agències executives a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Sense autoria orgànica ni personal. Sense datació. 33 pàgines (Document inèdit-literatura gris)

El document distingeix les agències d’altres estructures, com la personificació o la departamentalització. Descriu les avantatges i els riscos del model d’agències, els elements que constitueixen una agència i la seva raó de ser. Enumera els passos a seguir per a la creació d’una agència. ■ Generalitat de Catalunya. Governant per al segle XXI. Proposta d’un nou model d’administració de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2003. 69 pàgines


49/53

■ Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Direcció General d’Innovació i Organització de l’Administració. Organització de l’administració de la Generalitat. (Presentació de power point)

Descriu organismes i formes de gestió pública directa i indirecta i les regulaciones que els afecten ■ Generalitat de Catalunya; Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Contracte programa Generalitat de Catalunya-Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2006-2009

El contracte programa té 3 parts:a. 4 pàgines de l’articulat del conveni; b. Contracte de 8 pàgines amb 13 clàusules:1. Naturalesa i finalitat del contracte programa; 2. Compromisos de la CCRTV:funcions i obligacions de servei públic; 3. Nou model funcional de la CCRTV; 4. Principis econòmics generals; 5. Compromisos de gestió de la CCRTV; 6. Indicadors; 7. Endeutament; 8. Compromisos econòmics i aportacions de la Generalitat; 9. Altres encàrrecs; 10. Vigència; 11. Comissió de Seguiment; 12. Auditoria de comptes; 13. Revisió del contracte programa c. Document annex. 33 pàgines: Missió i visió CCRTV; La televisió pública de Catalunya. Estratègia de futur; La ràdio pública de Catalunya. Estratègia de futur; El finançament de la CCRTV; Criteris bàsics del pla d’empresa de la CCRTV 2006-2009; Principis estratègics de la CCRTV en la transició al TDT.

■ Generalitat de Catalunya. Avantprojecte de llei de política industrial (aprovat pel Consell executiu de ...de setembre de 2008) L’avantprojecte de llei inclou la creació de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, que executa les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació i transferència tecnològica. Es descriu el funcionament de l’agència i els recursos que comptarà per portar a terme les seves finalitats

■ Generalitat de Catalunya. Avantprojecte de llei d’organització i funcionament de l’Administració de la Generalitat.juliol de 2007

■ Historical Scotland. Framework document 2004. 12 pàgines no numerades Descriu l’estatus, el rol , la missió i els objectius de l’Agència, que té com a missió la salvaguarda de l’entorn històric d’Escòcia i la promoció de la seva comprensió i del seu gaudi.

Separa clarament el rol polític del rol executiu del director de l’agència. Associa el rendiment de l’Agència a partir d’un Pla Corporatiu, acompanyats d’informes anuals. També descriu les delegacions financeres (i.e. adquirir monuments i terrenys: 500.000₤)


50/53

■ Historic Scotland. Annual Report and Accounts 2006–2007

Descriu els objectius de l’Agència executiva “Historic Scotland”, que té com a missió la salvaguarda de l’entorn històric i la seva promoció i comprensió. Descripció clara de l’estructura organitzativa i de la responsabilització. Hi ha un report de cada director d’àrea.

■ HM Treasury. Improving police performance. A new approach to measuring police efficiency. 48 pàgines

■ House of Commons. Public Administration Select Committee. Politics and Administration: Ministers and Civil Servants. 2007. 57 pàgines.

■ Lamy, Catherine. Partenariat public-privé: du choc à la reconciliation des cultures. CEFRIO 2002 ■ Leadbeater, Charles. Arts organisations in the 21st century: Ten challenges. London, Arts Council England, 2005. 42 pàgines. ■ LEY 28/2006, de 18 de julio, de Agencias estatales para la mejora de los servicios públicos. BOE núm. 171 pàgs. 27124 i següents

Respon a necessitats de simplificar procediments, de massa rigidesa, flexibilitat en màteria financera i de personal i autonomia. Aquesta flexibilitat però, ha de permetre al mateix temps el control i la responsabilització de resultats.


51/53

Com a antecedents s’explica que dels 138 organismes públic existents, 47 disposen de la peculiaritat de que cadascun disposa del seu règim regulador. La llei distingeix molt bé els òrgans de govern i els executors.

S’especifica els continguts del contracte de gestió.

■ Lise Préfontaine, Line Richard, Hélène Sicotte. Nouveaux modèles de collaboration pour la prestation des services publics. État de la situation.CEFRIO 2001 ■ Lise Préfontaine; Line Ricard; Hélène Sicotte. Nouveaux modèles de collaboration pour la prestation des services publics. La collaboration pour la prestation des services publics: constats et défis. CEFRIO 2002

■ Llei 7/2001, de 31 de maig, de creació de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. (DOGC núm. 3449)

■ Majó, Joan. El servei públic audiovisual: qualitat o eficiència? ESADE Reflexió al voltant dels processos de liberalització, privatització i mercantilització i dels conceptes històricament vinculats als serveis Públics: monopoli natural, voluntat de gratuïtat total, desig d’igualtat, voluntat d’accés universal, gran volum d’inversions degut a la necessitat de construcció d’infraestructures físiques...Per prendre decisions racionals sobre el tema cal saber si el mercat pot proveir els serveis que necessiten els ciutadans i pot fer-ho en unes condicions que garanteixin les finalitats que persegueix el servei públic així com quina opció assegura millor un grau d’eficiència que garanteixi una bona utilització dels recursos que s’hi dediquen. El futur dels serveis públics està lligat a assegurar, per una banda, que facin el que han de fer, tan bé o millor que els privats i, per l’altra, que estiguin gestionats de manera que, efectivament, garanteixin

un bon ús dels recursos.

■ Mir i Soler, Narcís. Agències públiques executives. Programa de Formació en Funció Organitzativa. Mòdul de disseny organitzatiu (power point)

■ National Audit Office (NAO). The Role of Executive Agencies. London, 2003. 30 pàgines. L’informe es basa en l’avaluació de l’actuació de 30 agències i les millores introduïdes en esl serveis que porten a terme. En 8 d’aquestes agències es va aprofundir amb anàlisis més detallades. Algunes dades:

Les agències ocupen 277.000 persones, el que vol dir un 57% del nombre de funcionaris i executen un pressupost de 18 “billion” £ (compte USA-UK?). No existeix una agència executiva estàndard. Hi ha molta diversitat de funcions i de magnituds d’intervenció.


52/53

Es comenten els 4 principis de reforma dels serveis públics enunciats pel 1r ministre: 1. Estàndards nacionals i marcs clars de responsabilització; 2. Transferència i delegació al nivell local per encoratjar la diversitat i la creativitat; 3. Flexibilitat i incentius per promoure l’excel�lència a la primera línia i 4. Expandir la capacitat d’elecció del client. Descriu els riscos de “value for money” inefìciència, el grau de relació amb els clients... i la metodologia utilitzada: entrevistes, reunions, “mystery shopping” (usuari desconegut per l’estaf...).

■ Office of Public Services Reform. The Prime Minister’s. Better government services. Executive agencies in the 21st century. London, 2002, 74 pàgines L’estudi avalua el model de prestació de serveis mitjançant agències des de l’imperatiu d’incrementar l’efectivitat en la prestació de serveis. Mostra com molt dels serveis que es porten a terme en els sectors de la salut, el transport, l’educació i la seguretat no es presten directament des dels serveis centrals mitjançant funcionariat. Partint de les reformes introduïdes el 1988 per l’informe de by Sir Robin Ibbs, aquest estudi explora i revisa quina funció han de tenir les agències en el segle XXI. Un dels temes crucials de l’estudi és la progressiva desconnexió de les agències respecte als Departaments dels que depenen. Com mantenir la seva activitat en el cor decisional dels departaments és un repte essencial.

on

■ National Archives of Scotland. Framework document. 2001 1. Estatuts, finalitat, funcions i principis operatius 2. Rols de cadascuna de les parts. 3. Accountability. 4. Recursos, planificació i gestió. 5 .Personal 6. Serveis de suport. 7. Seguiment i revisió del contracte

■ National Archives of Scotland. Annual Report of the Keeper of the Records of Scotland 2006-2007. ISBN: 978-1870874-53-3 Es descriuen els objectius, funcions, com es mesura l’efectivitat i les actuacions més destacades en cadascuna de les àreas


53/53

■ Ribas, Josep; Vilalta, Josep M. “La gestió dels contractes-programa entre les universitats públiques catalanes i la Generalitat de Catalunya”. A Coneixement i Societat. Número 2. pàgines 86-99 Els contractes-programa han esdevingut en els darrers anys un instrument útil per impulsar la millora de la qualitat de l’activitat universitària, de manera coordinada entre la política universitària i de recerca de la Generalitat de Catalunya i la planificació estratègica de les universitats catalanes, així com també per aportar transparència a aquella activitat per mitjà de la rendició de comptes a la societat. Sens dubte les universitats catalanes han sabut adaptar-se a aquest nou marc i han millorat la seva qualitat, tant pel que fa a les condicions materials i capacitats acadèmiques, com a la gestió i les capacitats institucionals. Aquesta nota analitza el que han estat i representat els contractes-programa a les universitats públiques catalanes com a eines de la nova gestió pública.Sumari: Introducció, Els contractes-programa, un nou model de relació entre la universitat i l’administració educativa; Què són els contractes-programa?; Característiques dels contractes-programa establerts; Objectius de millora establerts i resultats assolits; Nova orientació del contractes-programa; Valoració crítica ■ Valsassina, Caterina Bon. Organigrama Istituto Centrale per il Restauro. Ministerio per i beni culturali e le attivita’culturali. Istituto Centrale per il Restauro. 2006. 88 pàgines.