manipulació dels mitjans de...
TRANSCRIPT
Manipulació dels
mitjans de comunicació
Carlos Tauste Sánchez
2n Batx
Grup C
1
2
3
5
8
15
51
55 16
20
22
24
27
28
29
30
ÍNDEX
1. Introducció ....................................................
2. Història dels mitjans de comunicació:
2.1 Història de la premsa escrita ..........
2.2 Història de la radio .........................
2.3 Història de la televisió......................
2.4 Història de les xarxes socials ..........
3. Definició manipulació ....................................
4. Entrevistes:
4.1 Entrevista a Iker Sesma ..................
4.2 Entrevista a Estefania Martinez ......
5. Exemples de manipulació mediàtica:
5.1 Manipulació a la premsa escrita ......
5.2 Manipulació a les xarxes socials .....
6. Creació d’un exemple d’una manipulació ......
7. Conclusió .......................................................
8. Webgrafia .......................................................
2
1. INTRODUCCIÓ
El treball consistirà principalment en veure la manipulació als mitjans de
comunicació ( mètodes, exemples, anàlisi de noticies manipulades, etc...) i
també el poder que tenen de difusió e influencia dintre de la nostra societat. I
ens plantejarem la pregunta següent, És possible què ens arribi la informació
de manera objectiva?
Per començar amb el treball veurem una introducció general: és pot
considerar que el primer mitjà de comunicació va ser la premsa escrita, la qual
va tenir èxit gràcies a la invenció de la impremta, va ser en aquest moment
quan van començar a sorgir els diaris i, per tant, l’origen dels mitjans de
comunicació. Des de llavors la població ha estat, de manera conscient o
inconscient, manipulada. La informació que hem anat rebent des que la radio,
la televisió i xarxes socials no ha sigut objectiva ja que les diferents ideologies
de les persones han anat alterant la informació que rebem.
Per molt empeny que hi posi un mitjà comunicatiu en donar-nos la
informació de la manera més objectiva possible, sempre hi tindrà certa
subjectivitat. Aquells que es troben rere els mitjans de comunicació són
persones, les quals tenen una mentalitat i una ideologia determinada què farà
que la informació es vegi reflectida per aquets factors. La subjectivitat forma
part de la persona, per tant no podem donar una visió 100% objectiva del que
sigui, no sense que la nostra mentalitat influeixi.
És a dir, un informador no té la capacitat de fer una lectura objectiva
d’una notícia sense la seva ideologia s’interposi, per tant no té accés a la
notícia en sí. I així com la seva visió de la notícia es subjectiva, inevitablement
la seva retransmissió també ho serà.
3
2. HISTÒRIA DELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ
En aquest segon punt faré un explicació de la història dels mitjans de
comunicació començant amb la premsa escrita, després continuaré amb la
radio, la televisió i finalment acabaré parlant sobre les xarxes socials, què és el
mitjà de difusió més ràpid i el qual més pot influir avui dia en la gent.
2.1 Història de la premsa escrita
Com ja he esmentat a la introducció, aquest és el considerat primer mitjà
comunicatiu. Tot va començar amb la República Romana la qual va fer circular
una llista d’esdeveniments, anomenada Acta Diurna (esdeveniments del dia), al
any 59 a. C. encara que aquets precedents de la premsa escrita no van tenir
gaire difusió ja que no tenien cap mena de medi difusiu massiu, va passar el
mateix al any 713 d. C. amb l’imperi xinès quan va intentar fer una gran
publicació governamental que es va anomenat Kaiyuan Za Bao (notícies
mesclades), no va rebre la suficient difusió degut a la falta de medis.
Va ser al 1440 quan amb l’invent de l’alemany Johann Gutemberg va
començar a sorgir la premsa escrita. Gutembreg va ser l’inventor de la
impremta de caràcters mòbils o premsa. Encara que no va ser quasi 50 anys
després, a finals del segle XV, quan van sorgir les primeres notícies
contemporànies les quals consistien en un full solt amb la informació.
4
Al any 1605 va néixer el primer diari imprès aquest era el Strassburger
Relation, encara que el primer diari històricament oficial va sorgir al any 1631 a
Franca, amb el nom de la Gazette (va rebre el nom degut a la moneda de coure
utilitzada a Itàlia per comprar la premsa que era La Gazzetta), era un diari
setmanal i sortia cada divendres, el seu contingut es basava en quatre fulls on
es publicaven notícies del exterior i de la cort. En aquest diari no apareixia cap
dada de producció, com el nom del editor, del productor o del impressor.
Tampoc va contar amb data d’emissió fins al seu sisè número, al juliol de 1631,
quan va començar a publicar el diari amb la
seva respectiva data d’emissió. Amb el pas
dels anys, La Gazette, va esdevenir un exitós
diari, va rebre millores a la seva topografia, es
van ampliar els seus continguts i va començar
a publicar successos ocorreguts dins del país.
Després va passar a ser conegut com la
Gazette de France, va començar a ser publica
dues vegades a la setmana i posteriorment va
passar a ser un diari on es feien publicacions
diàries. Finalment aquest diari va
desaparèixer amb la seva última publicació el
dia 30 de setembre de 1915, deixant en els
sues 284 anys d’història un gran legat cultural
i sent durant molts anys el diari mes antic que
ha existit. Actualment el diari més veterà que
existeix es el Post-och Inrikes
Tidningar de Suècia fundat a l’any 1645,
encara que des de 2007 només es pública en
línia.
En Espanya la premsa escrita es consolida entre els anys 1737 i 1750
amb la aparició dels primes diaris com El Diario de los Literatos, els anys
Portada del diari la Gazette del any
1631
5
compresos entre el 1750 i 1770 es consideren una època de maduresa i
especialització com el Diario de Madrid.
Després de molts anys d’història, amb la aparició d’internet a la dècada
dels 90 a finals del segle XX, alguns diaris van començar a publicar les seves
noticies i els seus articles a aquesta plataforma, no es sap amb exactitud però
els primers diaris digitals van sortir 1993, i al 1994 ja quasi tots els grans medis
estatunidencs tenien la seva pagina web on posaven els seus diaris, entre
aquests estan el New York Times, Los Angeles Times o The Washington Post,
hi ha gent que diu que el primer diari digital va ser San José Mercury News hi
ha gent que diu que va ser el diari californià Palo Alto Weekly.
A Espanya el primer mitjà en tenir plataforma digital no va ser
precisament un diari, va ser el Boletín Oficial del Estado. En aquest mateix any
van sortir les primeres versions del format digital de diaris com El Mundo o El
Periódico de Catalunya, encara que la velocitat de connexió era molt baixa i
rebia poca difusió. Va ser un any després al 1995 quan el fenomen es va
estendre i nombrosos medis van treure a la llum les seves versions digitals.
2.2 Història de la radio
La radio es un mitjà de comunicació que es basa en l’enviament de
senyals d’àudio a traves d’ones radio. És difícil atribuir la invenció de la ràdio a
una única persona. En diferents països es reconeix la paternitat en clau local:
Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions en Sant
Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a San Luis (Missouri); Guillermo Marconi al
Regne Unit o el comandant Julio Cervera a Espanya.
A l’any 1873 el físic escocès James Clerk Maxwell va formular la teoria
de les ones electromagnètiques que son al base de la radio. En 1887 el físic
6
alemany Heinrich Hertz va descobrir les ones radios i finalment al any 1894 el
croata Nikola Tesla va fer la seva primera demostració publica de una
retransmissió de radio.
Les primeres transmissions per entreteniment regulars van començar al
1920 en Argentina i als Estats Units. La primera emissora de caràcter regular e
informatiu es considerada per molts la estació 8Mk (actualment anomenada
WWJ) de Detroit (Estats Units) pertanyent al diari The Detroit News que va
començar a operar el 20 d’agost de 1920, encara que molta altre gent opina
que la és la KDKA de Pittsburgh que av començar a emetre al novembre del
any 1920, perquè va obtenir una llicencia comercial abans.
En 1933 Edwin Armstrong descriu un sistema de radio d’alta qualitat,
menys sensibles als anomenats paràsits radioelèctrics que la AM, utilitzant la
modulació de freqüència (FM). A finals de la dècada aquest procediment
s’estableix de forma comercial, al monetari al seu càrrec propi Armstrong una
emissora amb aquest sistema. Uns quants anys més tard al 1950 la tecnologia
radiofònica va experimentar un gran nombre de millores que es van traduir en
la generalització del ús del transistor.
A Espanya la primera emissora de radio va sorgir al setembre del any
1923 amb la inauguració de la emissora Radio Ibérica, aquesta va ser producte
de la fusió de la companya Ibérica de Telecomunicacions i la societat de de
radiotelefonia espanyola. Un any després de la seva creació va començar a
emetre amb programació fixa conferencies, música de gramòfon, concerts del
Teatre Reial, recitals de poesia, el sorteig de la loteria de Nadal, etc.
EXEMPLE ‘’LA GUERRA DELS MONS’’
Un gran exemple de manipulació radiofònica va ser al 30 d’octubre del 1938,
quan, la cadena de radio estatunidenca (CBS) va emetre un programa en
7
Orson Wells durant la retransmissió de
la guerra dels mons
directe amb mes de 12 milions
d’oients. Es tractava de la adaptació
de <<La Guerra dels Mons>> de H.
G. Wells dirigida i narrada per Orson
Wells. Aquesta cadena de radio va
començar un programa de
dramatitzacions d’obres literàries.
Wells va pensar que si feia aquesta
adaptació en forma de noticiari
d’última hora trucaria més l’atenció. I
va aconseguir-ho amb un increïble
èxit, és va interrompre la emissió que
estava a la radio per donar aquest
missatge:
"Senyores i senyors, interrompem el
nostre programa per donar lectura a un
butlletí informatiu urgent de Intercontinental Radio News: Faltant vint minuts per
les vuit, hora central, el professor Farrell de l'Observatori de Mount Jennings,
de Chicago, Illinois, ens informa que han pogut ser observades diverses
explosions de gas incandescent, que s'estan produint a intervals regulars al
planeta Mart ... "
Després d’aquestes paraules i per donar-li més veracitat a la notícia van
continuar amb la emissió que van interrompre. A les 21:00 va començar el
programa amb una petita presentació de Orson Wells (el narrador) i
seguidament van posar aquest missatge: ``Senyors i senyores interrompem el
nostre programa de ball, per comunicar-li’ls una noticia d’última hora procedent
de la agencia internacional de radio´´ així doncs va començar la narració en
forma de noticiari de la Guerra dels Mons. El programa de ball que
suposadament estaven fent l’anaven interrompent per informar de la fictícia
situació de la invasió marciana.
8
A pesar de que els oients van estar advertits al principi del programa que
és tractava d’una farsa, va condir del pànic, ja que la majoria dels oients no van
escoltar els primers minuts de transmissió ja que coincidia amb la emissió més
important de la cadenar rival. La por es va començar a estendre ja que segons
la radio els marcians començaven els seu avenç imparable cap a Nova York.
Finalment als 40 minuts de programa es va tornar a avisar de que tot era una
farsa. Va ser quasi una hora de pànic on les centraletes de la policia estaven
totalment col·lapsades.
Aquest cas demostra el poder de manipulació dels mitjans de
comunicació encara que la gent va ser advertida al principi i el programa no
tenia la intenció de causar aquesta reacció. A més aquest cas es dona al 1938
quan la radio era el gran mitja de comunicació i la gent nomes tenia com mitja
d’entreteniment i informació la radio.
En definitiva, la radio va ser el mitja de comunicació mes important
durant el segle XX, al llarg dels anys ha patit una infinitat de millores, que la ha
fet destacar molt, però, en les dècades del 1960/1980 la radio va viure una gran
època de declivi degut a la aparició de la televisió.
2.3 Història de la televisió
Primer faré una introducció general i després em centraré en la evolució
de la televisió a Espanya i l’evolució de de la manipulació dels mitjans.
Ens situem al any 1860 amb el naixement del berlinès Paul Nipkow
conegut com a pare de la televisió. L’alemany va començar a iniciar-se al món
de la fotografia ja des de jove inspirant-se en personatges com Bain, Le Blanc,
Selencq i d’altres. Al any 1884, quan encara estava estudiant, va tenir la idea
d'utilitzar un disc pla i circular amb un seguit de petites perforacions en forma
9
d'espiral des del centre cap a l'exterior per dividir una imatge en un mosaic de
punts i línies, aquest va ser conegut com el disc de Nipkow. La idea se li va
ocórrer mentre estava assegut sol a casa amb una llum d'oli durant la nit de
Nadal de 1883. Alexarder Bain havia fet arribar imatges per telègraf en la
dècada de 1840, però el disc de Nipkow va ser el millor en el procés de
codificació.
40 anys després al any 1924 l’ inventor escocès John Logie Baird , un
seguidor de Nipkow que pretenia seguir els seus passos va construir un
rudimentari aparell mecànic que tenia com a cor el disc de Nipkow, i que,
curiosament estava construït amb materials reciclats (llauna de galetes, una
caixa de té...). Amb aquest invent es va aconseguir retransmetre la silueta de la
creu de Malta a una distància de tres metres. Aquest invent va ser una petita
mostra del èxit que tindria al futur. Al any 1925 va aconseguir retransmetre un
rostre humà recognoscible. Però el seu major èxit va arribar al any següent, va
aconseguir fer la primera retransmissió d’imatges en moviment, el seu invent va
ser presentat a la Royal Institutuion de Londres. L’escocès va esdevenir famós
del dia a la nit.
Aquest va ser el naixement de la televisió i els seus primers passos, i
fins a arribar tal i com la coneixem ara , es va haver d’avançar molt, passant
per personatges com Vladimir Zworykin (qui va idear l’ús del tub de raigs
catòdics i més tard va desenvolupar el iconoscopi i el cinescopi), per exemple.
Ara ens centrarem la explicació en Espanya. Al any 1933 va aparèixer
la revista ``Radio Televisión´´, dedicada exclusivament a la televisió, la qual va
destacar el seu número 1, que llegia. ``La televisió vindrà a sumar-se al número
d’invents que fan la vida més complicada, però mes interessant també.´´ El títol
d’aquella revista no anava gens desencaminat.
10
Al any 1938 en el ple desenvolupament de la Guerra Civil, el règim del
tercer Reich va presentar a Franco un sistema tecnològic patentat per
Telefunken, que consistia en emetre imatges i sons a distància. Franco va
quedar admirat davant d’aquesta exhibició, i deu anys després van tenir lloc
les primeres emissions televisives al país. La primera demostració oficial i
pública va ser realitzada per l’empresa holandesa Philips, durant la Fira de les
Mostres que es celebrava a Barcelona. L’èxit va ser increïble, i el públic va
quedar encantat.
La segona emissió va ser duta a terme per la nord-american RCA al
Cercle de les Belles Arts, no va ser tant exitosa com la primera emissió i es que
en quant a so i qualitat d’imatge deixava molt que desitjar. L’empresa
retransmetia una correguda de bous i el públic va quedar tan descontent i
decebut que va reclamar la devolució dels seus diners.
A partir d’aquesta segona retransmissió es van començar a fer proves
tècniques, i TVE es preparava per la seva sortida a la llum com el primer canal
creat a Espanya. El 28 d’octubre del 1956, sota les ordres de Manuel Fraga, al
nova cadena televisiva s’inaugurava oficialment, i començaven, les emissions
nacionals regulars realitzades des d’un petit plató localitzat al Paseo de la
Habana, a Madrid.
D’aquesta manera podem destacar esdeveniments d’un partit de futbol
Real Madrid – F.C.Barcelona, a càrrec de Matías Prats. El clàssic va ser un
èxit sense precedents, que van poder veure alguns privilegiats des de els sues
caríssims televisors que en aquella època no es fabricaven a Espanya, i per
tant, s’havien d’importar des de l’exterior, però això només una mínima part de
la població se’ls podia permetre.
Al 1960 una gran part de la població dubtava la consolidació de la
televisió però va ser al 1966 quan ja desembarcaven televisors de forma
11
massiva a les llars dels espanyols. També cal destacar d’aquest any la posada
en marxa d’una de les mesures polítiques més significatives del franquisme, la
Ley de Prensa e Imprenta.
Aquesta nova llei obria cert pas a la llibertat però també feia una previsió
d’un control important sobre l’activitat informativa. Mentre que el mitjans
audiovisuals patien un major control per part del govern quant a autonomia per
informar, la premsa escrita aprofitava per a criticar obertament la televisió , es a
dir, el règim. No obstant això, no hem d’oblidar que estem parlant d’una etapa
de dictadura i com deia un periodista anomenat Jaume Arias; ``En democracia
los diarios son un espejo de la Sociedad. Pero con Franco o cualquier dictadura
es un espejo a oscuras´´
De l’etapa franquista tampoc podem oblidar el famós NO-DO (noticiarios
y documentales). Es tractava d’un breu informatiu d’uns quinze minuts que es
passava als cinemes abans de començar una pel·lícula. Va ser al 4 de gener
de 1943 quan es realitzava la seva primera retransmissió.
El NO-DO era obligatori, i com es pot llegir al ``Boletin Oficial del
Estado´´ del 22 de desembre del any 1942, el NO-DO existia ``amb el fi de
mantenir, amb impuls propi i directriu adequada, la informació cinematogràfica
nacional´´.
L’estat construïa una realitat, i aquets informatius mostraven aquesta
realitat creada. Aquella era una etapa en què els mitjans es trobaven segrestats
per la llei de la premsa, i que eren només instruments al servei del govern. Els
espectadors no tenien gaires possibilitats de contrastar aquella informació, de
manera que aquella imatge tan particular d’Espanya i de la resta del món era
l’única que tenien a nivell audiovisual. Per tant, aquest seria un dels primers
exemples de manipulació i censura dins dels mitjans de comunicació, més
concretament a la televisió.
12
Parlem d’un període no massa llunyà, i que molta gent recorda. Moltes
persones rememoren aquells temps, i diuen que el NO-DO parlava sobretot
dels triomfs del Reial Madrid i de Franco inaugurant embassaments. Aquests
eren dos remes clàssics, tot i que tocava altres àmbits, com per exemple
corregudes de bous. A més ``d’informar ´´ sobre les novetats que passaven pel
món, també feia emissió de documentals. Aquests informatius es
caracteritzaven per la seva sintonia, composta per Manuel Parada, que va
quedar gravada en la memòria de varies generacions d’espanyols. Amb la mort
del dictador, el NO-DO es va veure debilitat i va deixar de ser obligatori a partir
del any 1975, encara que no va desaparèixer fins al any 1981.
Així doncs, concloent aquesta etapa de la televisió, podem extreure com
a conclusió que la televisió pública, com n’era en aquell moment, depèn del
govern, i si es tracta d’un règim, la televisió es deurà a aquest règim. Franco va
utilitzar la televisió com a eina per mantenir al poble espanyol desinformat i
certament enganyat. La manipulació televisiva d’aquell moment com la podem
veure nosaltres amb claredat total, i la veiem descarada, en aquells temps els
espanyols no tenien mitjans per contrastar la informació, de manera que no
podien remeiar gaire la seva situació.
TV1, que va fer la seva primera retransmissió l’any 1956, va viure la
seva etapa de màxim esplendor als anys 60 quan la televisió va esdevenir el
principal medi d’oci per als
espanyols. En aquest moment
s’estrenava las Estats Units una
nova tecnologia anomenada UHF
(Ultra-High Frequency), i Espanya
va voler-ne fer ús creant una nova
cadena: TV2. Aquest nou canal
13
Imatge d’alguns personatges de la
sèrie Verano Azul
televisiu, creat deu anys més tard, al 1966, es dedicava a retransmetre
programació de manera més especialitzada que no pas la cadena anterior, que
oferia programes de caràcter popular.
La consolidació de TV2 va ser lenta; al principi les seves emissions es
trobaven restringides a la nit, i a més només es podia sintonitzar a Barcelona,
Saragossa i Madrid. Un altre factor que va endarrerir la consolidació de la nova
cadena va ser el fet que aquells televisors no tenien UHF no podien rebre
emissions del nou canal de manera que tenien que servir-se d’un adaptador.
Cap al 1969 apareixia un nou avenç tecnològic, l’anomenat PAL, que
permetia emetre la televisió en color, la primera retransmissió a color va ser
aquest mateix any, però a causa de la manca de recursos tecnològics
(càmeres, magnetoscopis en color...) no es va començar a emetre en color
regularment fins al any 1975. Fins llavors, les úniques mostres en color es
donaven gràcies a càmeres de cinema, però eren molt puntuals. La
programació en blanc i negre no va desaparèixer fins al 1978.
Amb la mort de Franco, Espanya començava un camí cap a la
democràcia, una transició que veiem també reflectida a la televisió. Els
programes es podien permetre discutir temes des de diferents punts de vista,
una cosa certament complicada durant la dictadura. La televisió va enderrocar
els valors imposats durant el franquisme i va fomentar els de la llibertat i la
democràcia; el dia de les primeres
eleccions democràtiques, 17 de juny de
1977, es va programar una emissió
anomenada ``Esta noche fiesta´´. Cal
destacar d’aquesta transició que
mitjançant sèries com Verano Azul o
Curro Jiménez es pretenia impregnar la
societat d’aquests nous valors
14
democràtics tractant que la es gent pogués identificar amb els personatges i
aprendre d’ells.
Durant els anys 80 ens trobem que s’estableix sobre la televisió una
normativa jurídica democràtica, pactada entre el partit governant de l’època
(Unión de Centro Democrático) i l’oposició (PSOE). En aquesta etapa a la
programació abundaven sèries d’història social, sèries que reflectien la societat,
i d’altres que eren faccions de la Guerra Civil, com La plaza del diamante.
És en aquest moment quan veiem el naixement de les televisions
autonòmiques, constituint tota una tercera cadena nacional anomenada
FORTA. D’entre aquestes cadenes noves podem destacar EITB, TV3, Canal 9,
Tele Madrid, TVG a o Canal Sur. Poc a poc, aquestes televisions privades van
anar adquirint pes i importància sobretot pel fet que feien ús de les llegües
locals i reforçaven així el sentiment identitari de la població.
Avancem als anys 90, on ens trobem amb l’aparició de les televisions
privades, Antena 3 va ser la primera a estrenar-se en aquell terreny, Tele 5 i
Canal + la van seguir. Entrem, doncs, en una nova etapa de la televisió, una
etapa competitiva a la qual les cadenes van haver d’adaptar-se i reorganitzar el
seu funcionament segons els seus índex d’audiència.
Veiem doncs que al llarg de la història, des del naixement de la televisió,
la societat i la situació política ha anat canviant i ha viscut tota una evolució que
s’ha vist reflectida en la televisió. Així mateix la manipulació també ha anat
evolucionant, i alguns cops ha sigut més visibles, gairebé palpable, com és el
cas de l’etapa franquista, i d’altres no tant, però la manipulació televisiva ha
estat sempre present, i sempre o estarà... o no?
15
2.4 Història de les xarxes socials
Amb la arribada d’internet va arribar també l’últim gran medi de
comunicació, les xarxes socials. Actualment es el medi comunicatiu més
important i amb més influència, degut a la seva gran i ràpida difusió
d’informació. També és el medi de comunicació amb més manipulació, ja que
molta gent modifica la informació i la publica a les seves xarxes socials. Gran
quantitat d’informació que hi ha per les xarxes es falsa ja que la gent esta
interessada en controlar la opinió de la població.
Tot va començar amb la invenció dels ordinadors i internet, quan al 1971
es va enviar el primer correu electrònic, encara que els ordinadors
protagonistes estaven un al costat del altre, aquest va ser el començament de
les xarxes socials, encara que no va aparèixer el primer navegador de internet
fins al 1992, aquest va ser conegut com Mosaic, aquest projecte va ser
abandonat al 1997, i va ser aproximadament al any 2000 quan la ``bombolla
d’Internet va explotar´´ amb coneguts navegadors com Internet Explorer (1994),
Mozilla Firefox (2002), etc. Al any 2002 una de les primeres grans xarxes
socials, va arribar als 3 milions d’usuaris en aproximadament 4 mesos.
Finalment al 2004 apareix la xarxa social més important fins ara, Facebook la
qual va ser creada per Mark Zukerberg i fundada originalment com una
plataforma per connectar als estudiants universitaris, la seva sortida va tindre
lloc a la Universitat de Harvard i més de la meitat dels sues 19.500 estudiants
és van subscriure el seu primer mes de funcionament, el futur de Facebook era
tal que els responsables d’aquesta xarxa van rebutjar una oferta per comprar
aquesta xarxa de 750 milions de dòlars. I efectivament aquesta xarxa ha tingut
tal èxit al llarg dels anys que el febrer d’aquest any Facebook va arribar als
1.230 milions d’usuaris actius al dia i mensualment arriben al 1.871 milions
d’usuaris actiu.
16
36%
25%
11%
9%
7%
6%
6%Grafic dels usuaris de les xarxes socials
Youtube
Google+
Twittwer
Snapchat
Al gràfic següent podem observar que després de facebook tenim també
altres grans xarxes socials com Youtube amb 1325 milions d’usuaris, Instagram
amb 600 milions, Linkedin amb 476 milions, seguit de Google+ amb 375 milions
i finalment Twitter amb 317 milions d’usuaris i Snapchat amb 301 milions.
3.DEFINICIÓ MANIPULACIÓ
Ara deixarem de banda aquest repàs històric i, a continuació, veurem un
concepte al qual es imprescindible aturar-se y reflexionar amb deteniment . Així
doncs, començarem formulant la següent pregunta:
Què és la manipulació?
Aquesta podria semblar, a simple vista, una pregunta fàcil de resoldre.
Tots hem sentit algun cop la paraula manipulació en conversacions dirigides a
17
temes polítics o de caràcter periodístic, a l’hora de parlar d’un diari en concret o
d’un canal de televisió. Segurament també haurem titllat de manipular aquell
que tingui una ideologia diferent a la nostra, reafirmant així, el nostre aparent
coneixement de la veritat (nosaltres ens creiem obvis posseïdors). Vist
d’aquesta manera, el verb manipular només pertany als malvats i el món
queda dividit davant els nostres ulls en dos grups diferents, els bons i els
dolents, els que manipulen i els que no ho fan. Posats a dir la veritat, aquesta
seria una manera fàcil i còmoda de de resumir-ho tot. Podríem viure feliços a
partir d’aquest simple esquema de la realitat muntat amb una bona dosis
d’ignorància i simplicitat.
És a partir d’aquest punt quan veurem la definició del concepte
manipulació. Segons la RAE, Real Academia Española, el terme manipulació
consisteix en ``l’acció i efecte de manipular´´, si introduïm la paraula manipular
ens sortirà, `` Intervenir amb mitjans hàbils i, de vegades, arterosos, en la
política, al mercat, a la informació, etc., amb distorsió de la veritat o la justícia, i
al servei d'interessos particulars´´. En canvi si busquem al llibre d’Angel Benito,
Diccionario del periodismo, hi trobem dues entrades, la primera : ``acció o
accions necessàries per a convertir els fets en notícies i per a presentar-los en
els continguts informatius.´´ La segona definició diu: ``acció interessada de
redactar i presentar les notícies de manera que beneficiï l’autor o instigador de
la manipulació. La informació resultant beneficia diferents interessos´´.
L’existència d’aquestes dues entrades i el fet que en una d’elles estigui escrit
`acció interessada´ mentre que en l’altra la passi per alt planteja la possibilitat
que no hi hagi una sola forma de manipular, és a dir, que n’existeixen dues,
una amb plena consciència de l’acte i l’altre inconscientment.
Donat que no és possible assolir l’objectivitat absoluta, ja que no podem
captar la realitat exterior tal com enterament és aquesta, només se’ns permet
parlar en termes d’objectivitat possible. D’aquesta manera, parlaré de la
manipulació natural o inconscient que la pròpia mirada humana implica, una
manipulació inevitable, la interpretació en sí mateixa. I per altre banda, la
18
distingiré de la manipulació conscient i intencionada, o també la desinformació.
Aquests tipus de manipulació són les principals a tractar.
Per començar, parlaré de la desinformació. Aquest tipus de manipulació
consisteix en un conjunt de tècniques utilitzades amb el fi d’alterar la informació
per convèncer i influenciar al públic, cuidant la seva versemblança. Darrera
d’aquesta manipulació existeixen certs interessos polítics i econòmics, unes
víctimes, es a dir, el públic el qual generalment no és conscient d’aquesta
informació interessada i, finalment, unes conseqüències.
És distingeixen tres tècniques de manipulació fonamentals, les quals,
alhora, es divideixen en tècniques específiques. Aquestes, però, no s’utilitzen
individualment sinó que per aconseguir l’efecte desitjat, es troben combinades
entre elles.
- Manipulació per baix: tàctica que esbiaixa les dades parcial o
totalment i d’aquesta manera no proporciona tota la informació
necessària per a que l’espectador en pugui prendre una decisió.
- Manipulació per deformació: tàctica que consisteix en presentar totes
les dades reals però de manera deformada davant l’audiència.
Normalment va unida a la tècnica anterior.
- Manipulació emocional: tàctica que intenta jugar amb els sentiments i
emocions de l’espectador per tal de manipular la seva opinió.
Les dues primeres pressenten una manipulació de la informació
objectiva, de les dades, mentre que l’última modifica la mentalitat del públic
manipulant-lo subjectivament. Està considerada la més perillosa en tant que
eficaç.
Dintre de la manipulació per baix trobem dos subgrups , l’esbiaixada del
19
gruix de les dades i la de les dades rellevants. La primera consistiria en
l’omissió de la major part de les dades en una argumentació, citant només
aquelles favorables al manipulador, mentre que a la segona no serien omeses
la majoria, sinó, només les essencials per a la plena comprensió del tema en
qüestió.
Passant a la manipulació per deformació, aquesta es pot dividir en tres
branques: en primer lloc trobem la saturació, consisteix en utilitzar la reiteració
de dades falses o, més ben dit, irrellevants o esbiaixades també. Quan més
intensa és aquesta, més resultat dóna. En segon lloc tenim la exageració, que
suposa la amplificació quantitativa o qualitativa d’una informació. I finalment, la
tercera branca és el desplaçament de la responsabilitat , que pretén presentar
dades certes, però, analitzant la seva causalitat d’un mode tendenciós, com el
mateix nom ve a dir, desplaçar la responsabilitat d’uns fets a unes persones
que no són responsables. Això es pot donar de dues maneres, culpant a la gent
d’una responsabilitat que no és la seva o atribuint-se el mèrit d’aquesta.
Per acabar amb aquesta definició, mostraré l’últim i més important grup
de manipulació, ja que passa de jugar amb l’intel·lecte d’una persona, la part
racional, a intervenir els sentiments i emocions, aquella part del ésser humà
que és irracional. Això fa que més difícil mantenir la distància afectiva entre el
que es diu i el que realment es pensa.
És pot diferenciar entre un munt de tàctiques, com ara el xantatge
emocional; consisteix en generar en la víctima sentiments que l’obliguen a
actuar a favor del manipulador. L’alimentació de l’odi es un altres exemple, ja
que es un dels sentiments més incontrolables de una persona.
Conseqüentment la víctima es incapaç de realitzar un càlcul objectiu de la
informació que rep. Generar odi a les masses provoca permet la creació del
que anomenem ``bloc expiatori´´, és a dir, que dirigeix tota la culpa a un fals
20
enemic, d’aquesta manera el que es el verdader enemic queda al marge
d’aquest.
Continuaré parlant de com a vegades aquest tipus de manipulació es
manifesta amb la intenció de fomentar la por. Serveix per minar la capacitat de
judici de la víctima. La por a la soledat, a la llibertat i al enemic són les més
explotades pel manipulador emocional.
Per acabar, l’última estratègia, que és la autoarrogació de valors, que
consisteix en associar certs valors a les decisions o opinions que es volen
inculcar en les víctimes. Aquest és un recurs narratiu que juga amb un element
clau a l’hora d’explicar una historia: el punt de vista. Des de la primera persona
fins al narrador omniscient, el punt de vista determina com l’espectador rebrà la
informació.
4. ENTREVISTES
Ara passarem a veure dues entrevistes realitzades a dos professionals
en el camp de mitjans de comunicació:
4.1 Entrevista 1: Iker Sesma López
(Periodista Revista Plaza Nueva)
Iker Sesma es un periodista de la revista Plaza Nueva, una revista de Navarra (http://www.plazanueva.com), vaig contactar amb ell mitjançant un familiar, i va
accedir a fer-la, aquest va ser el resultat:
21
1. Com definiràs la manipulació en els
mitjans de comunicació?
Vull creure que hi ha menys que la que en realitat
sembla, el que passa és que la que hi ha és massa notòria i
per això al final fa la sensació que tots manipulen, quan això
no és així.
2. Creus que és possible l'existència d'una premsa
objectiva?
L'objectivitat en la premsa no existeix, ja que simplement amb l'ordre en
què es formula una frase ja estàs jerarquitzant la seva informació. Podràs ser
neutral, però objectiu mai.
3. Com perceps la manipulació des del teu professió?
Hi ha moltíssims i molt bons professionals del periodisme que es
guanyen la vida amb rigor i treball de qualitat. Lamentablement els mitjans de
comunicació estan subjectes a la publicitat i en molts casos perden certa
llibertat. Hi ha manipulació, és una cosa innegable, però també crec que
aquesta manipulació es fa en poques empreses, encara que aquestes poques
siguin les que més poder tenen. Per a nosaltres és molt trist.
4. Quin creus que és el mitjà de comunicació que més
manipula?
Aquesta pregunta té certa trampa perquè segons la teva ideologia diràs
mitjans afins a l'esquerra o mitjans afins a la dreta. En l'actualitat estem veient
com són molts els companys de treball que treballen a TVE que denuncien
nombroses manipulacions; així que si hauria de citar un ara mateix seria RTVE
perquè a més hauria de ser un servei per a tots i no per a uns.
22
5. Quins interessos té els mitjans de comunicació per
manipular les notícies?
Poden ser diversos, des de econòmics (no publicar ara el conflicte d'una
empresa o banc), polítics (posicionar sobre una postura concreta), socials
(fulanito s'ha embolicat amb manganita i això et dóna més difusió, encara que
pugui no ser cert) , etc.
6. Penses que les xarxes socials també manipulen la
informació, o són simplement transmeten notícies ja
manipulades?
Les xarxes socials serveixen com una finestra en la qual tothom es pot
expressar. Això implica que tots poden dir el que els doni la gana
independentment que sigui cert o no.
7. Quina classe de notícies creus són les que més
manipulació reben i per què?
Totes aquelles en què el poder i els diners estan en joc. Si aconsegueixes
controlar el poder i els diners tens controlat gairebé tot.
4.2 Entrevista 2: Estefania Martinez Sabrido
Estefania Martinez actualment es el que es
denomina periodista Freelance que consisteix en
estar una sèrie d’anys treballant pel teu propi comte,
amb un horari prefixat i amb un sou estable a final
de mes. Vaig aconseguir contactar però correu amb
ella y va acceptar contestar aquesta entrevista,
aquest va ser el resultat:
23
1. ¿Com definiràs la manipulació en els mitjans de comunicació? Crec que la manipulació és una realitat difícilment eradicable dels
mitjans de comunicació. És un fet lligat als poders econòmics i empresarials, el
principal objectiu és influir en la societat a través dels mitjans de comunicació.
2. Creus que és possible l'existència d'una premsa objectiva? És possible però difícilment assolible 100%. Perquè un mitjà sigui
independent i objectiu, necessita una independència també econòmica, el que
en els temps que corren és realment difícil ja que la premsa necessita
d'inversions externes (com la publicitat) per poder ser viables financerament
parlant.
3. Com perceps la manipulació des del teu professió? Personalment no sento aquesta manipulació en el meu dia a dia com a
periodista, potser són aspectes que es viuen a un més alt nivell, en els
despatxos dels directius. Això no obstant, com a espectador si observo tot tipus
de manipulacions, tant en mitjans públics com privats.
4. Quin creus que és el mitjà de comunicació que més manipula? Crec que cada mitjà té els seus propis interessos i pressions. Potser
aquesta manipulació de la qual parles també s'observa des d'un punt de vista
subjectiu, és a dir, en funció de la teva pròpia opinió sobre un tema pensaràs
que un mitjà ha manipulat o no
5. Quins interessos té els mitjans de comunicació per manipular les notícies?
24
En el 99% dels casos són econòmics. Quan "maquillen" certa
informació és perquè a canvi estan rebent una inversió que els manté a flotació.
6. Penses que les xarxes socials també manipulen la
informació, o són simplement transmeten notícies ja
manipulades?
Si entens les xarxes socials com un instrument de comunicació, no
crec que manipulin en si mateixes. El que es pot ser manipulat és el mateix
contingut, ja que dependrà de la persona que l'hagi compartit i el seu grau
d'objectivitat.
7. Quina classe de notícies creus són les que més manipulació reben i per què?
Les notícies relacionades amb política i les empresarials, ja que són
les que més inversions mouen.
5. EXEMPLES DE MANIPULACIÓ
MEDIÀTICA
5.1 Anàlisi manipulació als diaris
Notícia: El ministeri d’Interior i la coordinació dels cossos i forces de
seguretat nacionals: Policia Nacional, Guardia Civil i Mossos d’esquadra.
Context: problema Catalunya – Espanya en aquest últim any. Referèndum a
celebrar l’1 d’octubre que el govern espanyol declara il·legal. Xoc entre
25
ambdues posicions. Resposta del govern espanyol per aturar el referèndum:
control policial i judicial.
El mitjà de comunicació utilitzat per comparar les diferents postures dels
diaris per aquesta notícia és la premsa escrita, en concret, els diaris següents:
Ara, El Punt Avui, el Periódico, El Mundo i La Razón.
Per començar el primer de tot és tenir en compte les ideologies de cada
diari, hi ha que saber que L’ara i el Punt Avui son d’esquerres, i aquest primer
concretament catalanista, després tenim el Periódico que és de centre-dreta i
finalment La Razón i El Mundo que son de dretes.
Per començar amb l’anàlisi d’aquesta notícia es interessant fixar-nos en
la importància que li dóna cadascun dels diaris. La portada ens podria servir
com a indicador. Per exemple mentre La Razón i l’Ara, diaris amb ideologies
totalment oposades, utilitzen tota la seva portada per fer referència a aquest fet,
els altres diaris comparteixen la portada amb altres noticies.
26
A continuació es pot apreciar com els dos diaris més de dretes i l’altre
diari el qual es més d’esquerres (l’Ara) utilitzen els símbols, el diari La Razón
utilitza la imatge del ministre de interior i El Mundo fa ús d’una fotografia dels
furgons de la policia nacional. Per contra l’Ara utilitza la cara de Josep Lluís
Trapero (major dels Mossos d’Esquadra. Els altres dos diaris, El Punt Avui i El
Periódico de Catalunya, no utilitzen fotos en la seva portada.
Continuant amb la anàlisis observarem els titulars, mentre que El Mundo
i La Razón parlen de coordinació, el diari Ara parla de intervenció de la policia
catalana. Els altres dos diaris són més ambigus en el seus titulars
En l’interior dels diaris es pot comprovar la tendència política de
cadascun d’ells mentre que les de dretes donen un enfoc legalista a la
intervenció del estat sobre el control dels mosso d’esquadra enfocant sempre
des d’un punt de vista de coordinació i legalitat, els diaris d’esquerres ho
enfoquen d’una forma totalment contraria (il·legalitat) acusant a l’estat de
intervenció policial a la comunitat de Catalunya.
Un altre aspecte que cal destacar es el perfil que descriu cada diari
sobre el Coronel Diego Pérez de los Cobos (màxim dirigent assignat pel govern
central per dirigir el cossos de seguretat a tota Catalunya). Els diaris que són
més de dretes destaquen els aspectes mes positius d’aquest i ometen els
aspectes mes negatius, en canvi els diaris que són més d’esquerres fan tot el
contrari i destaquen que en el seu passat va ser jutjat amb cinc guàrdies civils
més per tortures a l’etarra Kepa Urra i a més li acusen de que la seva família va
encontra del procés fent menció al seu germà ex-president del tribunal
constitucional i el seu pare com a militant al 1977 de l’extrema dreta Fuerza
Nueva.
Coma conclusió podem extreure que segons la ideologia del diari
enfoquen de maneres diferents (subjectiva) la noticia per tal de que els seus
lectors es posicionin en una postura concreta.
27
5.2 Anàlisi manipulació a facebook
Context: problema Catalunya – Espanya en aquest últim any.
Referèndum a celebrar l’1 d’octubre que el govern espanyol declara il·legal.
Pagina de Facebook amb ideologia catalana intenta manipular a la gent amb
dades falses:
En aquesta captura de pantalla de
facebook publicada el dia 24 de setembre (la
xarxa social me important d’avui dia) podem
observar una foto amb les paraules següents:
``Foto d’avui al Parlament italià. Els diputats de
la Lega Nord en suport de la independència de
Catalunya´´. Però si ens fixem bé la foto és del
setembre de 2013, és a dir han agafat aquesta
foto antiga i la han publicat en aquest xarxa 4
anys més tard amb l’objectiu d’enganyar i
manipular a la gent dient que és una foto
actual. Els comentaris estaven plens de gent
suportant aquesta imatge fins que algunes
persones es van adonar de la mentida, uns
dies més tard després d’haver trobat aquesta
imatge, vaig tornar a entrar al mur d’aquest grup de gent per veure els
comentaris sobre l’intent de manipulació d’aquesta gent i la foto ja no hi estava
la van eliminar degut evidentment a que la gent va enxampar la mentida,
aquest es un clar exemple d’intent de manipulació en una xarxa social.
28
6.EXEMPLE DE MANIPULACIÓ
Posem per cas que tenim dues empreses una amb aquets socis:
Els socis del u al deu són els mateixos en les dues empreses, encara
que en la segona tenim dos socis més. Els socis del u al sis volen fer una
ampliació de capital de l’empresa dos per ell necessiten convèncer al socis del
set al deu que estan indecisos i el seu segon objectiu és treure de socis als
números onze i dotze ja que tenen grans desacords amb ells. L’objectiu dels
socis del u al sis es convèncer a ser possible com a mínim a un dels socis
indecisos per aconseguir una majoria per fer l’ampliació de capital. El segon
objectiu convèncer al la resta de socis per fer fora als socis amb els quals tenen
desacords.
Per complir aquests objectius seria previ a una junta d’administració
buscar al soci més ``manipulable´´ i posar-lo de la part dels socis del u al sis.
Per aconseguit manipular a aquest objectiu es pot utilitzar el mètode de
deformació de dades per tal de que la informació que li arribi sigui una
exageració del que realment pot ocórrer amb les seves accions.
Empresa 1
SOCI 1 SOCI 6
SOCI 2 SOCI 7
SOCI 3 SOCI 8
SOCI 4 SOCI 9
SOCI 5 SOCI 10
Empresa 2
SOCI 1 SOCI 7
SOCI 2 SOCI 8
SOCI 3 SOCI 9
SOCI 4 SOCI 10
SOCI 5 SOCI 11
SOCI 6 SOCI 12
29
La segona part seria una vegada convençut/manipulat al soci més vulnerable,
convocar una junta d’accionistes de l’empresa per exposar els arguments de
l’ampliació de capital de l’empresa dos, el soci manipulat serà el que ajudi a
convèncer als altres tres socis per aconseguir els objectius explicats
anteriorment. La manera d’aconseguir-ho seria mitjançant el soci manipulat,
manipular als altres tres per tal de posar-los a favor dels socis del u al sis.
Amb aquesta maniobra a la junta de socis de l’empresa 2 tindrem la
majoria absoluta sense fissures per portar a terme l’ampliació de capital a la
qual s’oposaven la resta de socis. El segon objectiu que era fer fora als socis
onze i dotze es fer-los creure que estaran en clar desavantatge sempre perquè
els altres socis sempre estaran al costat dels socis que han portat a terme la
manipulació.
Per aconseguir els objectius hem utilitzat la manipulació per baix i per
deformació, i un altre mètode propi que consisteix en manipular a una persona
d’un altre grup per tal de que sigui més creïble amb la gent que es propera a
ell, en termes reals pot ser una noticia manipulada per un gran diari que arriba
als seus lectors i aquets seran els encarregats de transmetre-ho al seu entorn.
7.CONCLUSIÓ
Per finalitzar faré una petita conclusió del treball. En aquesta recerca he
pogut comprovar per diferents mitjans i en la situació particular de Catalunya i
Espanya com la pregunta que vaig plantejar a la introducció té una resposta
més que evident, és possible què ens arribi la informació de manera objectiva?
La resposta com es pot comprovar a llarg del treball és que no, ja començant
des de la història on es poden veure els primers cassos d manipulació, passant
per les entrevistes on es pot veure el punt de vista d’un professional i en
l’anàlisi de les noticies fet al punt 5.
30
8.WEBGRAFIA
Història dels mitjans:
https://es.wikipedia.org/wiki/Prensa_escrita#Historia
https://es.wikipedia.org/wiki/Imprenta
http://respuestas.tips/quien-fundo-el-primer-periodico-del-mundo
http://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2016/07/11/cual-fue-primer-periodico-
tener-edicion-digital-951002-310.htm
https://www.marketingdirecto.com/digital-general/social-media-marketing/breve-
historia-de-las-redes-sociales /
https://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/icual-fue-el-
primer-navegador-de-la-historia
https://www.multiplicalia.com/redes-sociales-mas-usadas-2017/
https://es.wikipedia.org/wiki/Facebook
Definició manipulació:
https://definicion.de/manipulacion/
https://es.wikipedia.org/wiki/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunic
aci%C3%B3n
Altres
Diccionari.cat
https://www.google.es/imghp?hl=es
http://www.wordreference.com/es/