t-

a 3.3. LA MUNTANYA MEDITERRÀNIA r- (I SUBMEDITERRANIA) CULMINAL a

s-s.

3.3.1. GENERALITATS

A mesura que horn guanya altitud, les muntanyes ja passava al ventejat litoral baleàric (p. 224) solen és-del país mediterrani tendeixen a fer-se més humides. ser molt espinosos i constitueixen, sens dubte, l'element

Le En capítols anteriors, hem vist corn, per exemple, les que millor personifica aquestes comunitats. s. máquies litorals eren desplaçades, muntanya amunt, La migradesa del sòl no és gens rara en Parea que D- per alzinars i, encara, corn els alzinars litorals perdien considerem. Sens dubte és aquest un altre factor que

elements florístics mediterranis i s'enriquien amb d'al- contribueix a la reducció de la vegetació culminal. Al-tres de medioeuropeus fins -a esdevenir els anomenats hora provoca el triomf d'una sèrie d'hàbits rupícoles alzinars muntanyencs. A les parts septentrionals dels en aquest conjunt de comunitats, de manera que so-Paisos Catalans, aquest camí mena aviat a la instaura- vint comunitats rupestres i comunitats culminals es ció de comunitats ja del tot extramediterránies (roure- mig confonen i succeeixen en l'espai. Això fins al punt

le des, fagedes, etc.), pròpies de les terres baixes de l'Eu- que una colla de les comunitats que tot seguit seran

r- D- ropa central, tal corn será analitzat més endavant (ca- tractades (quasi totes les dels punts 3.3.2.2 i 3.3.3)

pítol 3.4i següents). En línies generals és cert, doncs, haurien admès una anàlisi conjunta amb les comunitats que els augments d'altitud comporten augments d'hu- pròpiament de roca vistes anteriorment (punt 3.1.5).

es mitat. Si les n'hem separades és perquè, florísticament i

600

fito-Però no sempre és així. En efecte, sobretot en certes cenològicament —no tant ecològicament—, mereixen

is zones culminals de l'alta muntanya mediterrània me- un tractament específic.

L ridional, horn pot trobar la situació contrària. Aquest Efectivament, l'originalitat fiorística d'aquestes co-

la s

fenomen s'explica, bàsicament, per la forta acció des- munitats culminals és només comparable —un paralle-

secadora del vent —que a les carenes sol bufar amb lisme més— a la de les comunitats rupícoles. Això és )R especial violència— i pel fet que, en aitals indrets, no particularment cert per a la vegetació culminal del mig-

són excepcionals els fenòmens de carstificació; és un jorn valencia i, sobretot, per a la vegetació culminal Or fet conegut i ja comentat, certament, que l'alta mun- baleárica. En ambdós casos sovintegen els endemismes

tanya mediterrània del País Valencia, de les Illes i o les espècies amb àrees de dispersió ben restringides. an ádhuc de molts punts del Principat és de natura cal- Però entre les muntanyes balears i les valentines hi ha re- aria. I és així corn, en aquestes àrees culminals, la un divorci florístic gran. Així, els cims meridionals

disponibilitat hídrica és força baixa, cosa que haurà de del País Valencià duen, corn veurem, plantes que els

quedar reflectida en el regruament de la vegetació. són comunes amb les muntanyes bètiques i nord-afri-

El mateix vent s'ocupa, per raons mecàniques, d'ac- canes, mentre que els cims balears —concretament ma-

centuar el fenomen. Sotmès a l'implacable embat eòlic, llorquins, quasi només— porten espècies exclusives de

el mantell vegetal s'aplana contra el terra i adopta so- l'arxipèlag o compartides amb d'altres illes tirrIniques.

vint formes pulvinulars; les formes erectes, la vegetació El fenomen, que no és de tipus climatic o ecláfic, sinó

arbòria o arbustiva de gran port, no hi poden gene- biogeográfic, ja ha estat comentat a propòsit d'altres

raiment subsistir, de- munera que seran plantes herbá- comunitats; la neutralitat de les Pitiüses en l'afer, per

cies i subarbusts en forma de coixinet o pulvínul les raó de llurs baixes altituds, encara exalta més ara la

formes biològiques dominants. Aquests coixinets, corn divergència de les Gimnèsies i el continent.

•

--

240 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL E

3.3.2. L'ESTATGE OROMEDITERRANI CONTINENTAL (ERINACETALIA, ONONIDETALIA STRIATAE I PINO-JUNIPERETALIA)

Hom pot considerar l'existència d'un estatge genni- nitats oromedíterránies, sigui de forma espontània o nament oromediterrani, és a dir d'alta muntanya me- subsegüentment a un procés de degradació. Per això diterránia, circumscrit en el nostre cas a l'alta mun- les comunitats de l'estatge oromediterrani continental tanya valenciana i a alguns punts culminals de les revesteixen el carácter de permanents o de transitòries muntanyes mediterrànies del Principat. Per extensió, en zones globalment immerses al país dels alzinars el terme pot aplicar-se també a àrees que, en rigor, toral, muntanyenc o àdhuc continental), però també pertanyen ja al país submediterrani però sobre les de certes rouredes segues submediterránies. quals s'estén, semblantment, el domini de les comu-

3.3.2.1. Les braes xeroacántiques

Les brolles i de ginestola peluda rola), per damunt dels 1000-1100 m, fins als màxims (Xeracantho-Erinacion Genistion lobelii p.p.) de 1400-1550 m, i de la Serra Palomera (Vall de Co-

frents), per sobre dels 800-900 M. És una comunitat El model més acabat i típic de vegetació oromediter- permanent de les carenes ventoses, al domini del car-

ránia és el de les brolles xeroacántiques. Es tracta, rascar •(Quercetum rotundifoliae ulicetosum). corn de llur denominació es desprèn, de comunitats L'estructura i composició de la comunitat poden eixutes, subarbustives i dominades per pulvínuls espi- ésser esquematitzades així: nosos. És la tan característica vegetació en coixinets punxents, esclarissada, dels cims valencians i del mig- ESTRAT SUBARBUSTIU I HERBACI

jorn calcari català. L'espècie dominant hi és, quasi in- ALTURA: 20-35 cm defectiblement, l'eriçó (Erinacea anthyllis), el pulvínul RECOBRIMENT: 70-90 %

espinós que recorda, en efecte, anàvem a dir l'«eriçat» COMPOSICIÓ: eriçó (Erinacea anthyllis)argelaga pubescent (Genista pumila ssp. mu-

i arrodonit aspecte d'un eriçó. gronensis) Però l'abassegadora presència' de l'eriçó no pot ocul- eriçó groc (Vella spinosa)

tar, als ulls d'un observador atent, les sensibles dife- timó mascle (Teucrium polium ssp. carthagi-rències que, de cim a cim, i del migdia valencià a nense)

Catalunya, ofereix la composició florística d'aquestes escabiosa columbária (Scabiosa columbaria ssp. tomentosa)

brolles. Els grans cims de la València meridional, àdhuc festuca (Festuca hystrix) alguns de més al nord, tots calcaris, porten brolles coellria (Koeleria vallesiana) )¿eroacántiques de clara afinitat bètica o magribina, arenária (Arenaria tetraquetra ssp. capitata)

mentre que a les muntanyes del migjorn català agues- heliantem (Helianthemum cinereum)

tes espècies no fan acte de presència i hi són substi- farigola (Thymus vulgaris) llistó (Brachypodium retusum)

tukles per d'altres de procedents del nord; amb les etc. primeres horn fa una agrupació fitocenológica particu-lar (Xeracantho-Erinacion, d'Erinacetalia), la més tí-pica, i horn refereix les segones a agrupacions més corrents en el context europeu (Genistion lobelii, d'O-nonidetalia). Les brolles xeroacántiques valencianes (Erinacetalia), les més característiques, doncs, són la d;erigó amb argelaga pubescent, la d'eriçó amb serpoll i la d'eriçó amb argelagó; a Catalunya, per contra, es fa (Ononidetalia) la d'eriçó amb antillis de muntanya Fig. 169. LA VEGETACIÓ OROMEDITERRÁNIA ALS PAYSOS I la de genistola peluda, que ni eriçó ja no presenta. CATALANS

A.rees on apareixen els savinars, els gramenets i les brolles

La BROLLA D'ERICO AMB ARGELAGA PUBESCENT (En- xeroacántiques oromediterranis. Les línies embolcalladorespo-

naceo-Genístetum pumilae) 3" es fa als cims cárstics sen de relleu.. la signifi .

cació corologica de cada conjunt el paper de crudla jugat per les muntanyes valencianes septen-

de les Muntanyes Diániques (Serres d'Aitana i de Ma- trionals.

ESTATGE OROMEDITERRANI CONTINENTAL 241 L

‘----.....___..., •, ..., ,..... . .... . .• .• • , -•

[I

. . . . . . . .. .. .... , ... . . . .. ... . ' . ' - • .. . . .

.. .. . . . . .

.

. • " •-1-• , .

-, .. , •

.. • • . .

........,

- ..... . , . - s

..• •• ..., - i • é

, .. . ' . .' .... .. . , ....

1 ,.. \II .d.. -... -Z• , . • • . . . • .. _ . ...-O ¿c . (n .

.... z 'sv•

\II . > .."/". "••••• ..•-• ..sY. . \>.' a-9 ‘5'

0'\s

—••• - -)-• o__ •

i -,_\ ..• ....•

: . .•• •

n 1-, .... .. .. Q T.

(1-11:0

.. ... •••••• • • • .

• . . • * •. . • • . , • ' • • .1.4t. < 1 .. • < , ,,_ . •. . , «... • ,....) fi\c,s. .. .••-• •• • z o-. . ..• 5.\-••. HYPER\C • ,• .• .• .• ), ••. ..... ....., . .

. • • - . . ...• , . • { }

ER INACETALIA Vegetació oromediterránia bético-magribina , ...... .. . da Brolla d'erlçó amb argelaga pubescent (Erinaceo-GenIstetum pumIlae) •• • Brolla d'erigó amb serpoll (Erodio-Erinaceetum) • Brolla d'ericó amb argelagó (Genista hispanicae-Erinaceetum) . .. , •. „ .• .. o ..• O Gramenet embosquinat d'eriçó amb festuca capillifblia .. . • • .. : (Daphno-Festucetum capillifollae)

~--\\\\ • ONONIDETALIA STRIATAE ' '.. Ó Vegetado oromediterránia septentrional

•. 41 Brolla d'erige> amb antillis de muntanya (ErInaceo-AnthyllIdetum montanae) '..... A Brolla de ginestola peluda (Genistetum villarsii)

1. O Gramenet embosquinat d'erigó amb ussona L . (Lavandulo-Festucetum gautIerl)

\PVP Gramenets d'anyol i festuques (Conopodlo-Seslerietum i Conopodio-Festucetum gautieri)

+X Comunitats d'antIllis de muntanya i globulárles . (Ononido-AnthyllIdetum montanae I GenIstetum delphInensls)

_I Comunitats de caragola (Erodletum rupestrls i Erodlo-ArenarIetum cap!! atas)

PINO-JUNIPERION SABINAE S Vegetado oromediterrania continental

Escala 1 : 3.125.000 2 Savínar de savina de muntanya (Pino-Juniperetum sablnae) o co

o loo km 1 Savinar de savina turífera (Junlperetum hemisphaerlco-thurlferae) MI [:3

S HYPERICION BALEARICI lo .0 )- Vegetació de l'estatge culminal baleàric 4 * Brolla d'eixorba-rates blanc i cárrltx (Teucrietum subspinosi) 1

.i. Comunitat de carnassa (Pastinacetum lucidae)

C.-

•

----„: _

242 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL E

Fig. 170. BROLLA D'ERIÇÓ AMB SERPOLL (Erodio-Erina-ceetum) _

q,- Vegetació pulvinular oromediterránia, al crestall de Penya.

- ,o.. ••1 .-,.., ' ' t' -;;-„ --' golosa (Alcalatén). Noteu la remarcable convergència fisiogn6-

e ,._ ---'1-;-----"' --> ' - mica amb els socarrells de les figures 153 i 154. s,

' 1 -----1-; -'-'r --' -. ..; s- — ..„...,, , ----. - ' (Foto: J. Nuet i Badia). u

IT ,.. "-- :i-, A»".. ' ,',?9,0, - I'''-• ,,,T,A.V.,./1-51., , .-- I C

I ( - • ' •'" ''.---.4" ' ' ' - » ,,,,' • I '1'1'1;1 "-. ''' ,z-"n... -A,, .-W,f,Z, 11.,T 1,.• p 1 il

, ..,>,. , „,.,I,,, , ,:.:, <, .., -..`,- , , ...„ , ,,, -,14,•,,-„,&? s < ,•"' ;" „,:- .01,11•;•"' " ,,,, ' •-• .--1' ' ' , ' ' 4,7*Ilk:j11,,,,Z.; 1-,~1.1 ‘..' • •s ••,.._. .14.,•41. 1,3'1?-4.i á . , „ ,,„ • -~.. 1,1,,, s, "-'' •-•'' ' , • -.4t, , 1-.1_ .̂ 141',.= '‘,,, •I ,-,4, -••• . ''''' , 0, \ s' ,,, N, N.11,51.,,, ' 1 - - .W17, ÷ n›....wr fe .. 11_,A4. ,, >,- Vi a / - ,- , , - -A ...stow, -. \ , ,....1.,„ ..... ; , .-,1.-~- '.?‹.--sc',"4r 4 •i",,,,- ,', ',,), r,, k'r.I'' ' -1, \ ,' - -NI ),-V- - . ul• ."111Z :, 14,,, .. , c .,r,../11". , -1;•:,;-'r!t11.1z.","j1̀ rf.11i,, , ' - r,„4, «•, • '., ,,:z.,,,, s„,‘,, ,•11.23; :,..2-.,,,, .,.;,,,A:i• .,7.;,..1: ' „ ,, vP9,9-• „ . •:-.,41 dth , - ..1 -, '' ' ::` ,1"-z•.,..'"u•- 4;1•;,,,t,-- j, :','- ,j221,:i ,4-, \., ;'&11.° ',". .„,-1.,':W -;,,_ ‘'''t .-.., ry>"5-1.",t-•-••,;,,, ',"'-;--;'

1:-..,:,,›.-11:-;-,1:11:.'01.:, ...,,,:n...:1-5., :: ,-- :71:'4"«-“s12:, -'/ ::t.,.. ;' ;' ,-1-',),:,7',I,....„,/ ,';',:s '', ,

H,,,. el

' zz,s",190,7 ' !trm

.IA.-::91I:y'''<

-.-1' ,t'IL-- ''', k,':#1' ' ',:'9 ,3k, Y``' '->-- --‘, --* P•1: ' '-C '',15.,V -/,';'". - ' '' '' k> "..;.,19' I'd

,t.•':'; -, :I-7 145,*144:11 a C I y n

.11111 It, 1 ' III\

, all 3,, 11 f ...4 "kV 1 11",/ / - 1....,, , ,,,-o ,.. , „, -0 . ., /

"w›,- I

, ,-.0, --7,-, ',•51M---- E

1741 illj y4 i / .....-(14

\ , ......."./

ni • ef, ilk 1 k A., Wi.

e IZIO!1/511'1141( /4"

t •,:i....1 41,\ , , ,,..,,,,,,7V c'

".---,

\ , d . ----.\k -41.-' • Né• -

lr...,"„_--,1,14,Xly

11...

P47 LIII ...., 4 _, ,

"v1-,) a a' r,'• :%, 1 1 kit 4 ,

-4 / ii ,4/ / 7 (i9)

-‘ il Si

q UN IV ---- d-----"'r.ox 4p -/ el,1.4#

114.001-04,"1,410,19- 911V 7,,,Alef i 1 r, 00.4w4e,.,•ám,j0W10'<¿Gráligii19154' ,•'-• y- , , .... ., —op eNly." , 414,914nn" A \ i "IIP.:90,447 ' ...Z441.1\4, ' ' rjkil:W IP PUletil""s4W 4-Vralke<5 !,-,2W- -.1 .400'rit upt i'/_ .

Ah .,... I Al I

1.1t11 I CI 401)Kly,t,

Áv".,:e~17/44(41r049.11: I V, , 4•31157 nyt

- 04-..-2ZIller»Wzr .41> tt -- • 4, 90,1,,, p

,,i1_44,_jii,

57;11Z-Nt 11,11( /' 00 •

t( / b

/r(

C 7. i : , -,t.'1 :Ia- lly e a° - -1 / ,

ft. ' , . d

... -, e 'k.11. E.R.. n E ( Fig. 171. ESPECIES ORO MEDITERRÁNIES, I: plantes de les brolles d'eriçó ( X 0,5) 1

Vegeu també les figures 173 i 176. al a: branquilló d'eriçó (Erinacea anthyllis), a': detall del fruit ( x 1); b:.

al eriçó groc (Vella spinosa), b': detall del fruit ( X3);

c: anyol (Cono podium ramosum), c': detall del fruit ( x 2); d: antillis de muntanya (Anthyllis montana); e: caragola (Ero-, dium rupestre). o

ESTATGE OROMEDITERRANI CONTINENTAL 243

Ultra l'eriçó, hi destaca l'abundància de l'eriçó groc, 1 N >

que és un endemisme del SE ibèric, un altre coixinet 1000 m

espinós típic, i de l'argelaga pubescent, planta espino-)

sa i més o menys pulviniforme que es presenta aquí en

una subspècie pròpia de Parea. Ambdues apareixen

sempre en la subas. genistetosum, que és la típica i 2 la pròpia dels punts més enlairats d'Aitana i Mariola,

mentre que als indrets més baixos sol fer-se la subas.

salvietosum, mancada d'eriçó groc però molt rica, per

contra, en salvia (Salvia officinalis ssp. lavandulifolia) totalment dominada per típic, que hi arriba a A 900

ésser abundantíssim; la comunitat, aleshores, s'acosta

a les joncedes de llistó amb salvia (p. 119), a les quals 3 l'assimilen alguns autors (Salvio-Erinacetum ant hylli-dis, Salvio-Genistetum mugronensis). 6 00 m

Les BROLLES D'ERIÇÓ AMB SERPOLL (Erodio-Erina-ceetum) 312 j AMB ARGELAGÓ (Genisto hispanicae-Eri-naceetum) 3" també prosperen en cims valencians, però

4 a les altes muntanyes septentrionals, i no pas al domini

dels alzinars, sinó de les rouredes segues o de les pi-

nedes. En rigor, per tant, són comunitats del país sub- 5

mediterrani, bé que a causa de. les condicions dels

llocs especials que solen ocupar tenen un inequívoc B fons fiorístic mediterrani. En definitiva, tanmateix, són I1200

brolles xeroacantiques d'eriçó. La primera és una co- 1. Brolla d'eriçó amb antiHis de muntanya (ErInaceo-AnthyllIdetum mon-tanae)

munítat permanent al crestall de Penyagolosa, entre 2. Gramenet d'anyol festuques (Conopodlo-Festucetum gautieri) 1600 i 1800 m (excepcionalment baixa fins a 1350 m, 3. Brolla d'eriçó amb serpoll (Erodio-Erinaceetum)

4. Gramenet embosquinat d'eriçó amb ussona (Lavandulo-Festucetum en llocs ombrius); al costat de l'eriçó conflueixen d'ai- gautieri)

5. Brolla d'eriçó amb argelagó (Genisto hispanicae-Erinaceetum) tres orófits iberomagribins, pocs, i algunes espècies 6. Savinar de savina de muntanya (Pino-Juniperetum sabinae) pirinenques i de les muntanyes mediterrànies septen-

trionals: el serpoll (Thymus serpyllum ssp. leptophyl-, Fig. 172. COMUNITATS OROMEDITERRÁNIES /US), la campaneta de fulla rodona (Campanula rotun-Disposició topográfica relativa de les principals comunitats di/olia), la potentilla cinèria (Potentilla cinerea), etc. oromediterránies als Països Catalans, prenent corn a exemple

La segona d'aquestes brolles d'eriçó és una comunitat els casos de Cardó (A) i de Penyagolosa (B). Noteu que les transitòria subsegüent a la degradació de la roureda

comunitats 1/3 i 2/4 ocupen posicions anàlogues, i que la comunitat 5 prospera a causa de la migradesa del sol.

seca de roure valencià (Violo-Quercetum fagineae) que baixa per les carenes del Sistema Ibèric i ateny

les muntanyes del Maestrat i Morena, sempre per da- de Prades (zona calcària). de Colldejou, de Llaberia. de

munt dels 1000 m; s'assembla a l'anterior, però ja qua- Cardó i dels Ports, i de les serralades calcáries pre-

si no presenta espècies iberomagribines i, per contra, en pirinenques (Montsec, Aubenç, etc.) per damunt dels

I conté d'altres d'àmplia dispersió ibèrica, entre les quals 900 m fins passats els 1400. Pot ésser interessant de

l'argelagó (Genista hispanica). dar-ne l'estructura i composició esquemàtiques:

La BROLLA D'ERIÇÓ AMB ANTIL•LIS DE MUNTANYA ESTRAT SUBARBUSTIU I HERBACI (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) 3" pertany ja, corn ALTURA: 20-30 cm

hem comentat, a una altra aliança fitocenológica per RECOBRIMENT: (60) 80-100 % tal corn el fons florístic iberomagribí és ja quasi del COMPOSICIó: eriló (Erinacea anthyllis)

tot esvaït i, per contra, resulten abundants orbfits me- antillis de muntanya (Anthyllis montane) cárex (Carex humilis)

diterranis de distribució septentrional; tampoc no hi timó groc (Teucrium polium ssp. luteutn) manquen moltes espècies que resulten comunes a les coellria (Koeleria vallesiana) brolles i gramenets de la terra baixa mediterrània. Si farigola (Thymus vulgaris) les altres brolles d'eriçó eren comunitats valencianes,

tulipa senzilla (Tulipa australis)jonça (Aphyllanthes monspeliensis)

aquesta és una comunitat pròpia del. migjorn catala. que 1, llistó (Brachypodium retusum) apenes penetra en terres del País Valencia. En efecte, sanadella (Stipa offer) ocupa àrees esparses dels crestalls de les Muntanyes etc.

_

244 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL E

Les diferències amb la brolla d'eriçó i argelaga pu- ses subassociacions. És una comunitat permanent, im-bescent són notòries, bé que l'esquematització i sim- mersa segons els casos en el país de l'alzinar munta- (5-

n plificació de la llista encara les fa més aparents, car nyenc o de la roureda seca. cl sota l'«etc.» s'amaga un fons florístic banal (una bona t) cinquantena d'espècies!) que és ben semblant en amb- La BROLLA DE GINESTOLA PELUDA (Genistetum villarsii) 31 p

'ja és tota una altra cosa. Fins mancada d'eriçó, el paper del dós casos. Es manté, tanmateix, l'estructura i l'aspecte rr

qual el fan les mates de la ginestola peluda (Genista villarsii) cc fisiognómic, i continuen cridant l'atenció els poderosos ocupa una área diminuta al nostre país, limitada a alguns v( pulvínuls de l'eriçó, bé que aquí resulten 'simplement punts de les estribacions calcàries dels Pirineus orientals, a la el

abundants, no pas dominants. Hom n'ha descrit dRrer- Catalunya Nord. a C'

et

(i 33.2.2. Les comunitats de relleixos i repeus de cingle al (( (I

Molt vinculades als afloraments rocosos, existeixen (Erinacea anthills), de manera que a vegades pren l'aspecte

diverses comunitats també oromediterránies, a cavall d'una brolla herbosa i d'altres la d'un gramenet amb pulvínuls. A les muntanyes valencianes del nord, a Penyagolosa, devers entre les brolles i els gramenets, àdhuc d'aspecte i port els 1400 m, en Rocs pedrenyosos i ombrius de repeu de cingle

purament herbaci. Sovint es tracta de comunitats prác- calcari encarat al N, al domini de la roureda seca de roure 3 ticament rupestres, tractades aquí en gràcia a llur corn- valencià, es fa el GRAMENET EMBOSQUINAT D'ERIÇÓ AMB USSONA

posició florística, no pas a llur ecologia. És per això (Lavandulo-Festucetum gautieri);" hi predominen la ussona 'erigó: que, en referir-nos-hi novament, a propòsit de la mun- (Festuca gautieri) i els coixinets d

El tanya mitjana plujosa, on penetren a vegades, les en- Els GRAMENETS D'ANYOL I FESTUQUES abandonen ja tot pa-globem aleshores amb la vegetació rupestre. rentiu fisiognbmic amb les brolles i, relativament septentrionals

com són, no presenten cap orb& iberoniagribí, ni que sigui ta l'eriçó. No hi manca la delicada presència de ranyol (Conopo- d( po-dium ramosum), amb les seves inconfundibles i retallades fu-Els gramenets embosquinats d'eriçó n1 lles d'umbellífera, ni l'abundor de diverses espècies de festuca.

i els gramenets d'anyol El Cono podio-Seslerietum elegantissimae,' el menys ric en ot (Xeracantho-Erinacion P.P. festuques, s'ofereix corn un atapeit gramenet de seslIria (Ses- n( i Ononidion striatae p.p.) leria coerulea ssp. calcarea var. elegantissima), d'espunyidera ta

(Galium pumilum), etc., alt d'uns 30 cm, constellat d'anyols; ra es fa a les comises de les. pudingues eocIniques dels .obacs En punts dels crestalls i de les carenes de l'alta mun- tr montserratins. El Conopodzo-Festucetum gautzerz," propi dels

tanya mediterrània situats poc o molt a recer, no ba- relleixos de cingle de les muntanyes calcàries del migjorn cata- te tuts de forma tan directa pel vent, sovint a l'empar de la (Prades, Llaberia, Montsant, Cardó, Ports), es fa entre els m sòls discrets d'algun relleix o replanet, es constitueixen 800 i els 1300 m, al país de l'alzinar muntanyenc i de la rou- al

reda seca; es presenta corn un gramenet dens de festuques gramenets prou esponerosos, embosquinats per la pre- ci (Festuca gautieri, F. rubra) í avena (Avena pratensis ssp. ibe-sèricia d'alguns subarbusts esparsos, entre els quals el ca rica) amb anyol, alt d'uns 20 cm. mateix eriçó. Són els gramenets embosquinats d'eriçó, ci mig brolla, mig prat de gramínies." ci

Les "comunitats pararupestres es El GRAMENET EMBOSQUINAT D'ERIO AMB FESTUCA CAPIL.LI- (Genistion lobelii p.p. i Ononidion striatáe p.p.) el

FóLIA (Daphno-Festucetum capillifoliae)" es fa entre els 1000 vc i els 1400 m, als replans ombrius de les muntanyes del migjorn

El ventall de comunitats florísticament oromediter- sii valencià, al país del carrascar; hi dominen amplament la fes-tuca capillifailia (Festuca capillifolia) i, en segon terme, Perko:5 ránies continentals que analitzem queda clos amb un de

conjunt d'associacions pararupestres o declaradament vi rupestres fins i tot. Llur paper en el paisatge general te

19. Ultra les comunitats que seran tractades tot seguit, cal fer si és mínim, però llur significació, per contra, justifica ara més no una menció d'una associació de posició fitocenológicament un esment, per breu que sigui. ca intermèdia entre les timonedes de terra baixa i la vegetació xeroacin- es tica: el GRAMENET EMBOSQUINAT DE • CERRELL AMB ERIÇÓ (Festuco-Avenetum filifoliae).338 Es tracta d'una comunitat pròpia de les mun- Les COMUNITATS D'ANTIL.LIS DE MUNTANYA I GLOBULÁRIES dc tanyes diániques que es fa entre els 800 i els 1400 m, en ple país del es fan en Rocs pedregosos, calcaris, en muntanyes del N delcarrascar, clarament emparentada amb les associacions d'Erinacetalia, — • • rrincipat, a altituds considerables i en íntim contacte amb la bé que encara calgui incloure-la dins l'aliança Thymo-Siderition, és ni a dir dins de les timonedes (pp. 138 i 139). Es presenta corn un grame- vegetació rupestre. Són integrades per plantes herbàcies d'es-net no gaire dens d'Avena fui/ola ssp. fui/ola, A. bromoides, Festuca cas port o bé per espècies llenyoses repents o més o menys re hystrix, Stipa juncea, Koeleria vallesiana, etc., embosquinat per di- aplicades contra el substrat. L'Ononido-Anthyllidetum monta-versos subarbusts, entre les quals rerig5 (Erinacea anthyllis). No és pròpiament una comunitat xeroacántica culminal, però indubtable- me"' prospera al Boumort, al Port del Comte, al Pedraforca ment hi tendeix. i en general en muntanyes calcàries prepirinenques i altes tu

ESTATGE OROMEDITERRANI CONTINENTAL 245

(Solsonès, Berguedà, Pallars), entre els 1400 i els 2000 m d'alti- Les COMUNITATS DE CARAGOLA es captenen corn a associa-tud, evidentment voltat de vegetació extramediterránia; és tipifi- dons pioneres en la colonització de les rogues calcàries altes cat per la presència d'orófits corn l'antillis de muntanya (An- de Montserrat i de l'alta conca del Cardener. Presenten la thyllis montana), el gavó estriat (Ononis striata), l'esteperola comuna i definidora presència de les caragoles (Erodium rupes-

'' procumbent (Fumana procumbens), etc., bé que en les seves tre [=E. supracanum] i E. petraeum ssp. glandulosum [=E. 1 manifestacions menys típiques —que són les més corrents— in- macradenum]), bellíssims geranis silvestres que enfonyen llurs ), corpora espècies ben habituals en la vegetació rupestre, corn di- arrels en grenys i llivanyes, pioners corn són, i d'una sangui-s verses globuláries o lluquetes (Globularia cordi/olia, G. nana), nina blanca (Paronycbia kapela). L'Erodio-Arenarietum ca-a etcétera. El Genistetum delphinensis,31° limitat a algun punt pitatae 3" es fa a l'alta vall del Cardener, entorn dels 1100 In;

del Conflent situat entre 1400 i 1500 m d'altitud, presenta, al E. petraeum s'hi veu acompanyat d'un reguitzell le menuclén-eostat de l'antillis de muntanya i el gavó estriat, espècies rares cies, entre les quals Aienaria tetraquetra ssp. capitata. L'Ero-en el nostre context nacional corn Genista delphinensis. dietum rupestrism prospera a Montserrat, en ple país de l'al-

zinar muntanyenc, per damunt dels 900 m, sobre conglomerats El GRAMENET EMBOSQUINAT DE GAVO PIRINENC AMB BOIX eocé.nics; acompanyen l'E. rupestre diverses espècies de carác-

(Buxo-Ononidetum aragonensis)"1 es fa en repeus de cingle, ter mediterrani. al Cadí (1200 m). Hi destaquen el poc corrent gavó pirinenc (Ononis aragonensis), el boix (Buxus sempervirens) i la ussona (Festuca gautieri).

e

,.

s

e

e 3.3.2.3. Les comunitats forestals A -

a

Els savinars (Pino-Juniperion sabinae) L-s L'estatge oromediterrani compta també amb vege-

tació de carácter forestal, bé que horn no pugui parlar \ y /-

4,as• , — )- de boscos prbpiament dits. En efecte, en àrees culmi-L. nals relativament planeres i de sól profund, en zonesL.

n on el clima mediterrani s'endureix amb trets de conti- 11 \I-11;JY4. _,....‘,.L.Pi .-I Al?" / 1 ,is • f' f k \ RP •ir --r-) ,11 alit4119,9b1 1 v , i,- nentalitat, poden fer acte de presència els savínars mun- f

a tanyencs, molt distints, és dar, dels savinars conside-rats

Y 0 `1,‘,.,d9',' 1- 111410,1202v , 111 ' 1al litoral baleàric (p. 234) i emparentats, per con-ss tra, amb comunitats semblants que prosperen en les L. terres baixes i fredes de l'interior peninsular. Precisa-s ment, sembla corn si fos el fred hivernal, més que cap 1' \ 4„, „..„. ,, .., ..1. 4.•

'" , .1,'.'' 'll . I' I i., altre factor, qui contribuís decisivament a la implanta- Fr g*Ná s ció d'aquestes comunitats oromediterránies. Les altes \AAIV,- ,2,;:-- ' 4: y carenes iberídiques n'hostatgen nombroses representa-

'44' '1 ..>__Sq.,' ?)",' . . 'IL I L,/,, ''''." ., •.,,,.:211.‹ •dons, més afeblides corn més aprop senten la influèn- ''.' 1 --z-,*-1 '...'n ' ' ! b cia assuauj adora del mar. Això fa que aquests savinars,14 estesos per dilatades àrees de l'interior, apenes atenyin 14 ,,v4.--trik, '.., -::- so . \ .,' • .;:.11're.`,-,:Z - - 'k'

I W

els PaYsos Catalans, en el context dels quals són una P ?Jr

a' .« 4'••'. • .- ., • .. '1114 Ik ,

y, 14. ., ek for ky,,44:'-' ' „ >,14". 19,1'veritable raresa. Efectivament, només en comptadís-

Of- sims punts de les muntanyes valencianes, a tocar ja, de l'Aragó (Penyagolosa i area del Javalambre) les sa- a"t vinoses muntanyenques arriben a penetrar en el nostre, territori, al límit ja de llur area de dispersió. ni'll fig 4 ' ,„ 114 ill iwil 11,1 .. I ' 1111.40a En conjunt es tracta de comunitats esclarissades, in- , 4 ., „

LL ..1,3i,k..mbl.,1•.:..-,.: ,,,,..y . • ,,,...,-. .Li.ji''',,0 capaces a la nostra muntanya de constituir un bosc

espès i continuat, que més aviat es disposen en forma s de claps esparsos, com si el savinar hagués estat víe- Fig. 173. ESPÉCIES OROMEDITERRÁNIES, II: les savincs

tima d'un esllenegament; en l'entremig s'hi fan comu-4 muntanyenques ( x0,5) a Vegeu també les figures 171 i 176. nitats herbàcies extramediterránies. La dominancia cor-,- a: branquilló de savina de muntanya (Juniperus sabina), a': s respon sempre a les savines i a d'altres coníferes. detall de la imbricació de les fulles i del fruit (x2), a": as-

pecte general de 1'arbriss6; b: branquilló de savina. turífera (Juniperus thurifera), b': detall de la imbricació de les fulles a El SAVINAR DE SAVINA DE MUNTANYA (Pino-Junipere-s 1 del fruit (x2), b": aspecte general de rarbre. Vegeu d'al-tum sabinae)"1 apareix només a Penyagolosa, entorn tres savines a les figures 85 1165.

t

246 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL ES

3 .

,,,„- , „ --, , 1'e , •

0' It.... ihitre ,- ví

,ii, le. i„,..----.... • "-- 1 • qt. 4)* 11- -, , • 11.1 - te

tpt, ,

A -4 1#.1 lai

illrg,.. ,./ Ilk , :,/ .. ,,,, ..„, -, ,,,-.„.,-,.,..,. ve ky4..:,.. . ,,.,...:- •,.: ,::..-ij„

NZPV....k i ;-•; .:ti-' , r ts.. ,,5,51. yr•k,z,:':'.,... ' P,-..s,:1›:.14.;-.,,,,; ..;S: ..; , , -7.,10“, \ ','', 11/ >"" ---: ;X:9...5.,•ti. WS.:11, qt.

--:'''''' fl:.:it5. 'Ç-te<"'' '''.7r- .'"•W'" :: 1.14;1.11,ir Ilt. ...11 ' .42'.. kw • *AI ''' .' :--elje.:::. ''' ',.4;',71,:- ;:,. :,.. - i ¿-.:.»1‹''a..1.:..,;,%•.!-O-jkl -. -:' ,.%11,71-N-4, , 4 hlt11453"1.,,' 2,:v ' , ,.;;451,7,4?.;t1.,t..,bi. .¡,:.;,;-t,!./.1.....w,,, gc ,,,,, 1 , ....,,,,,,,,,,,,,,,,,, 1,:,..5..‘0, .. -tt,..,,, • , 4_ '1,..„ .14,1,. ,.., "1,41:pk• 411..;',tk.i.„ '5'...,Z.I.,¿;:j?,Ar';''''''

_ .9 sly., : 4 0....i.,r?f, .;•r!.t.Z14 17.'..'tek:~1:15,4--7: ,,,,,, Alligrie , ir ).!? k".244-W,,;' ,s4.5.4":;141,1•.:V.;':',.''Z:,.:-4:4:4tilli"..<'.. 'Pt.'''. j,‘',..

-52•'::-11•?7M,' D4,,b• 9;111, • '11.494T1111:\bW,p,5',5.4.-41, ut, • '" •:::',-,0;••• 1',--m-:::,",%...-z•I:1,- 4t,:tp.-, t. ,•,:z ?r,,,,:0-1,•:,,z,.li. ,.__- t .,;,f;:;•:,,,..;.; ,y9;V,1,:t4%:,,ki,,,,sPIT,,,, ,„Vt.,•,tr,4,4•,ko,sts-1:.„...% IV" ,.5,-1--, , n• ' -,,.„ .......' 43.‘1. 4.,.- 14.1-94-.--1.),:t~.4,,t,

..„,, 3 ;.'• Sy< tzl:,,..;5..• .,L 1.«,-;„•(.:,,1:5, Vk4/4,,::,,- 1,p7::111./-"1 ,̀.'1,01-:-., 4 •44~•;•": - wo. ur ,, '. , ..n.:...,14;.7,-w .. .4̀ .:--- k.ito-To ...• -U.,4175,. 44,,,,-1.,... _...,.,, - Ilk , ''.4 ,-,^ -'" ...-,t̀ikt.~ ' '''''-- '''4.1 0.1M5:-:;', ' ' f1,111:10.,: '','1; !.;;i: , , t', j , q11„ 'IVY ..-i ' Intl% A1-112W0,10,12".10" • • : • : .Z-1

r se i , ,:~. • ,, .,....,‘1,...yzyPili ,:., 1,y, 1,11, 0 , • '-:',1•51 ',41. ' ". 'T 15'17:.‘':-.' ' --'""11-1 :.'-' A• '-'..;11 9410.1101111~- 75, .. - ' • • . : 2': '1,7;'¿••-' • --Y• 41,Y,1 ,tyr ,,'e._ 'ii.:1 4 1—J 4" ;•,'' .-. £1e-7. '‘;' ' " ' ' •• , k. ,I. ' ,• lif, ..14411, ,t,;1:Its , , t„-j,• _ ,r,l,'?"- ' • .. ., .... ' ' - - "•':•--:,:- .. .: O.°. . l".1 ---- •-. L'_.-zApoil' 41.',Z* I" '111.k k ,,-. it• ''' , . .,, " 04 A4.1, 4, IN» ''' • f:;* 0 0 - I . • 2

----------___,:-.--:•-, ,.---,,,,:,,:,,1 1 ... 1 11... flc

-------r-------; ' '.. '-li l.' 441"- ? 14» jiliw 1r1.10-1.4.170-,,, . e - • • .9- ___-- ---_----%_-_ ---1---. ________------" ,._. . • .. 4-1,7-11. 4,101 I, it. ,',' ' , - , - , J <1.104.404-,!.',' • : -- _-_-_.— - ---1 _1---

----.LZ: ----t--t-.. -1---. ' (:)''' ," :- ‘,4. '..,V,M,:3.,,„,,`",-1,S.1 - .: .?,4,'.ikr•lit•¿`k''... ...db •.::•';____- _______ ____,____________-4 ___t_ , L 1-__ . _.„.. ,,,:„.„.,... ,,..... : .1., ..,, ,t,.....•::„.4 _ ni li

(a, ----- ---

----- gr ai:

Fig. 174. BLOC ESQUEMÀTIC DEL SAVINAR DE SAVINA DE MUNTANYA (Pino-Juniperetum sabinae) I DEL PRADELL DE

POA LIGULADA I FESTUCA H íSTRIX (Poo-Festucetum hystricis) DI

A destacar l'aspecte esquarterat del matoll de savina de muntanya i de ginebre, poblat d'algun pi roig espars, í l'arranada cu

domináncia, als pedregosos espais lliures, de la poa ligulada, de la festuca hístrix o de la coeléria. Tot plegat configura un pc conjunt oromedíterrani comparable als rasos subalpins .clapats de pineda de pi negre. te

qi, s '1 ce

dels 1500 m, i pren l'aspecte d'un matoll esquarterat ESTRAT ARBORI I ARBUSTIU ALT III,

de savina de muntanya (Juniperus sabina) i de ginebre ALTURA: 2-5 (10) m lei (J. communis) que aixopluga tot d'espècies herbàcies RECOBRIMENT: 100 % (però només a claps) lie sovint submediterránies, desplaçable així que l'ombra COMPOSICIÓ: savina de muntanya (Juniperus sabina) H dels plançons de pi roig (Pinus sylvestris) que sempre ginebre (J. communis) all

pi roig (Pinas sylvestris) duu es fa prou important (la savina de muntanya és ca una espècie heliófila, dins de tot). El SAVINAR DE SA- ESTRAT HERBACI pr VINA TURÍFERA (J uniper etum h e mis ph aerico-t hurif e- ALTURA: 10-20 cm rae) 36° ateny, afeblit, l'àrea valenciana del Javalambre: , RECOBRimENT: 100 % G es presenta corn un bosquetó de savina turífera (J. thu- comPosIcIó: mIlica (Melica ciliata ssp. nebrodensis) de rifera) i de ginebre (J. cornmunis), relativament dens. poa (Poa flaccidula)

Pe Indubtablement es tracta de dues de les comunitats marxívol (Helleborus foetidus) ni

espunyideres (Galium vernum, G. maritimum, forestals més rares al nostre país. Per aim) potser val- de G. verum) gui la pena d'esquematitzar-ne l'estructura i composi- pelosella (Hieracium pilosella) fit ció, concretament les corresponents al savinar de savina etc. te de muntanya: so

1

ESTATGE CULMINAL BALEARIC 247

3.3.3. L'ESTATGE CULMINAL BALEARIC (HYPERIC1ON BALEARICI)

Qualificar de culminal la vegetació que caracteritza La brolla d'eixorba-rates blanc i cárritx' l'estatge superior de les Gimnèsies, és correcte només (Teucrietum subspinosi) "9parcialment, i això perquè aquestes zones altes es veuen recobertes d'una vegetació certament originalíssima, La brolla d'eixorba-rates blanc i cárritx és el més però no pas exclusiva: d'altres punts de les Ines situats conspicu representant d'aquesta vegetació «culminal» a molt baixa altitud poden també albergar-la. Els pul- a què ens referim. Vegem-ne, succintament, l'estructu-vínuls i brolles xeroacántiques de la peninsula, rigoro- ra i composició florística bàsiques: sament oromediterranis, no existeixen a les Illes, bé que, per un comprensible afany de comparació, tinguem ESTRAT SUBARBUSTIU I HERBACI tendència a trobar-los vicariances en la vegetació balear. ALTURA: 0,5-1 m (i rnés quan el cárritx és florit) A les Ines hi ha també, en efecte, vegetació pulvinu- RECOBRIMENT: 60-80 % lar, la qual, semblantment, és localitzable als cims me- COMPOSICIÓ: eixorba-rates blanc (Teucrium marum ssp. sub-

! diterranis elevats entre d'altres llocs spinosum var. balearicum) , però la seva sig- 1 estepa-joana (Hypericum balearicum) nificació és prou distinta, en termes ecológics, a la 1

romaní (Rosmarinus officinalis var. palaui) , vegetado orofítíca peninsular, i per aixó reapareix a espernallac (Santolina chamaecyparissus) qualsevol alçada i per això és relacionable amb cate- cárritx (Ampelodesma mauritanicum)

gories fitocenològiques diferents. Però no deixar d'és- arítjol baleàric (Smilax aspera var. balearica) avena de brolla (Avena bromoides) ser cert que és una vegetació primordialment culminal carlina corimbosa (Carlina corymbosa)

1 i que és costum de destacar-ne aquest tret, raó per la llistó (Brachypodium retusum) ; qual l'analitzarem precisament en aquest capitol. etc. , La vegetació culrninal baleárica no té res a veure,

florísticament parlant, amb la vegetació oromediterrá- Aquesta relació conté només les espècies més abun-nia peninsular. El vent, però, i potser algun altre factor dants i vistents, les que mai no falten en aquesta bro-li han fet adoptar una fisiognomia semblant, sobretot lla; n'hi ha d'altres, però, l'existència de les quals va pel que fa a les espècies pulviniformes. Horn tendeix lligada a diversos condicionaments, tal corn de seguida a relacionar-la amb les brolles calcícoles de romaní veurem. Això no obstant, horn s'adona ja de dos fets (aquesta espècie hi és corrent) i a considerar que aquest fonamentals: d'una banda la presència abundosa de tipus de vegetació es fa allá on la ventositat í la mi- «banalitats» de terra baixa, com passa amb una brolla gradesa del sòl no deixen viure l'alzinar o la máquia; calcícola qualsevol (llistó, avena de brolla, cárritx, ro-això s'esdevé sempre a l'estatge superior de la Serra maní, etc.), i alhora la presència d'espècies notables, mallorquina, i per aquesta raó l'anomenada vegetació àdhuc endèmiques, corn Peixorba-rates blanc, l'estepa-culminal baleárica hi és permanent i típica, però també 1

1 pot passar —i passa— a baixa altitud. Quan una mal-tempsada destrueix el bosc o la máquia d'un indret qualsevol, les comunitats «culminals» poden installar- . s'hi transitòriament, la qual cosa demostra que no ne- . , . cessiten les condicions de la muntanya, sinó simple- "'„": , "' .2, ' , ., . :' ° , -

ment —i al contrari d'altres comunitats— les saben to- I. '''. ----‘- ---,";?: ---!-,-,---- - ' , ' -,, --., - -- " ,'._ ,--;-- --;,,, -- lerar, i que, en efecte, tenen tot el taranná de les bro- , --,- - - __--- -*.---'''.-

-,... - --4Iles calcícoles de romaní amb qui horn les relaciona. 1-.. -- - --

Horn n'ha vinculat la historia biológica a l'existIncia, , .,,,,,er rf.-_;:"_;: --,f-: J-."--:-7-1. 5_,X;:;•i-. '.›,,, ...,..-1,- -:-";!-_-•-:-Zr: - - -„ altre temps, del famós Myotragus, emulat ara per les -', , , - ;ý; VV .2;.: -;-.„-J.-':e;—'1-;1"- --..,,,- . -7--. „''

el

-~- ,a--;.,---- ' ---; - ..--- -'• "*7 5'~'..' '--. - cabres assilvestrades; aixel, tanmateix, ajudaria a corn- -----,,m.,,, ,-..,--- ,-,, --, - -- ....9".;:;;?.---,-,- .., , ,-.1.... ....„44.,»yç.-,. ..-• , ;. ;,,,...;,-prendre el port espinós d'algunes espècies de l'estatge. -• ,;,,,-,-, -- , ,,,,,,,,, ,,,:, ,..,..:-, ;1_-.,57«.,),,,,,,,,,,,,A,,,,,,,,,

La vegetació culminal baleárica apareix només a les ',,,L1,...7,-- .'",:,,t,' ..-61:¿"*:,,,-4-*-/..„ --1- -.-?!--Wg." ,P-J,;.,.,,,, Gimnèsies, no pas a les Pitiüses, i especialment a l'illa ,f,„;'7,-,' , -- -----,- i,-;-1,,:.':„'",.‘,4,1 -'"4-9'."de Mallorca, on és dominant a la Serra de Tramuntana r- ' '-'

-: '-‘",-2.,;., ''. --1-;,.--',-',. ....-, ' .-- „.-.1"1,, im, , -"t '7 mf•• ,

1 •.' ----/ -;" ' - , ,-.-- .-,--'-_, ,,.. - --per damunt dels 1100 m. Això fa que tingui una sig-

-,.

nificació paisatgística important, si més no a Mallorca, Fig. 175. BROLLA D'EixoBBA-RATES BLANC 1 CÁRRITX de manera no hi juga el paper de simple «curiositat» (Teucrietum subspinosi) fitocenológica corn fora el cas de la vegetació oromedi- Mates arranades de cárritx, arítjol baleàric, romaní, eixorba-

. rates blanc, etc. en les esquerpors culminals del Puig de terránia del Principat, per exemple. D'aitra banda, In Maçanella (Mallorca). sovintegen els endemismes. (Foto: R. Masalles).

248 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL

_-5"--• /):,„ „. ..-,,, - -40-0, ,

fr 1/ 1 ,.. --,;.-------,'-ii/

,,d,441

,ll'u 9,17"..,„:, --72''------- " --‘'•-- k "-'- --3----- • ••••,---- - , \ i

„le,

«

ej1/4/ f, 410.11-111 . ''-.

SO rlot40( ,' --•,-t-~--4_\ ,.\ \\•-s, ' ...m.,„...0 1. ,s1A %.."--,,,T--„,;, ‘•- •_. / 4014'.4-•

ti‘"1 1 I tot, r itipylopiv. %)..;,-..--_,--.. ..,-.t-r44, ,...- 1••,..-... 1140,14,11__11/44----, 15.7-__ ‘1,-Ç---- -, ,'N‘ 11',' ,.-.4a. • ,•.---.11. 0-, ---.', ,„...---km •.0".- &""`',

III

)... ,..,„..„,•,...,

Or ..-r_.---Ti, /,----7------ a , ,„ ko liv,,,,,,-,:•-•-i, IV , (19 115 IV.A".9• ' 411q] i''Illk , 41.404,--_-.1 w---

1 ,•*.:7-V ,•71 ,,,..-4.z.,,,.,.. ...__....7., ____,-.1.'" .. i' ilLwrOly/ '-' ---1-0 • 1.-' 1 (9 ID lk. Illj áíj1110-_,,,,,,,...., ----' 1-":,.-ont-7-.Z.--, 1\11%1/19 <.1, U. A' On k q, 1 (..„, _ "'Nil WV. o ''',.4..•,,7,0,,,N

~Or (1' 41 y. ,._„ 1 _5),, .41 • IL. wta j.,..›,'"',* ...,, 1".&....r,,,,, fip ?9 - 1 ,.•"`" '-'11bitirloo1/41‘ 7.,"; ',"" ' ...N1 ";. ,

4,„..,•:,::_.--:-.7..,..-_;::::.141: 4) - It J.›- '"-.1( ,.. • 1 §11,1 ,Q0 ro oi) ,,,___„,_ Ny --.-_,„ ..-.. •

I/11i ,-

:14,r •1.. ,,,,,,u, „ ,,,k,L .,......A61.;. , ,,-,/i • .,. ,---' 1-,..~,„,,,7, 1, (1"7„ N,.,„,. „.(:.,,,,,,00,,.,„

"..tiefr. 151

? "%SO 1,s. lk 4," . ...' "Ilk ',.• 1,, \ Il i If, 1

\ k, , ,,, '''•111^7-, - ' ' "I (-"Li 1.1 re =. • 147, , • ,--1 1 • 4 • / 14''' "'n,1 - • \ '141i,

,ii P-11. , ill- tiN.IN / i lia,i,,•- , :,.,\,111/ \\I i \ v

(

11, • Iiii -V r

' os,...y, acir.,,init4. ltlik,,74.t, , J„.,0, ,41,4.A...11( lifti 145,.- 041144 -9'W

...? 1 1 sr11/4 'A VIY_ ifr„,411, ' t 4gM. 2i ‘115~•=11"91

-....,,\,.,,, '`---,, ••• ',.1 , \, .% ,.01,,,,,,t,/, \ q

i - -il. - 1 4111\5 1 ¡pi "1251,,, !olkyt,1 3 , \v,k, l• e. ur , lik \ l ,iy \, 1., \ / Ovir,1,11-14,41 v ,,,, ,,,,,,, ..„ •„,11,,,

-74-* o • - \\ A 4„.d be•,.. Irlyvyll *4k "` ‹, ,N ' • 44,n -s 4471,411yi \ \\, it4

4 ./ .

Ili : Q •• '' "t ' 41 ,, -,0 ,1( ' .z... ,‘,4,4)17111,4f . .:::',-;.- ".',*Vi '-.2.,',10.4fy,,, 57,:,,,,, 1./4 . , y . Impflot,), -- _„.- , ..- --„

\ 11 .1`~,‘'. rf 1W-11 • dip —.-,I...., :f.. "f• ,.'"/„,/

,an, ' ‘,..,, 7(0 4 (1.111414—kfA, ,... _ ify,_ , ,N1,,. /,`"11 111 \1i/ / 0

7 b Y , . ‘. , 11,- ,,,,,z,, - iiii;,1::,,,-.1, :, ;, k I. 1"\‘,.... ,,--/il 4,.,, ,., 4„, wfy / „I

44y N.,v• ftr,\e' • 1 • ,/-„( ,', r,s,, I _.--_-_,,,..n I

,,, •., i , 4 \ ,,,, Át* b441 1,,l ,(10,1,4 4.1

,,,Iirk _A 1 ' 9, NL/0 0111/014

' i li :kil..,,.1.,/i,';, -. .„,:,:,,,:\_,,:,,,I,,,.(1/., ''••\ It, 1:1:1;11\

1 11

.a

ts-,••• , 10

-•,>. , 4Pir

-......„, •.„ , vifij , „.41i \ ,- ,,,, 7--•"-‘ ,'...--; ', , - ••, ,-- m TIN \ y QI.0:91:...-in',10..,4,1, iiry•,,-„'í,

= • „,,, ,1 _ , ,,

. • - ,,,,,iffii r

07, k/

d 11 ' -- '''''' • ' P.- , ' 9-!?"' '--- • ‘,„.„-......,..,,,,—.4951,41,, . (,,,' ,,g1 14141 ki, /,,f11,111,,,k,ff"

Fig. 176. ESPACIES OROMEDITERRÁNIES, III: plantes de l'estatge culminal baleàric ( X 0,5) Vegeu també les figures 171 i 173.

a: inflorescència de cárritx (Ampelodesma mauritanicum, vegeu-ne d'altres aspectes a la figura 89-j), a': detall de l'espiga (X3); b: arítjol baleàric (Smilax aspera var. balearica); c: estepa-joana (Hypericum balearicum); d: encorba-rates blanc (Teucrium

marum ssp. subspinosum var. balearicum); e: pallmia (Paeonia cambessedesii), e': detall del fruit (x0,5); f: carnassa (Pas-

tinaca lucida), f': detall del fruit (x2).

, ..

ESTATGE CULMINAL BALEARIC 249

N< 1

_1350 m_ ItiVeilk.'4411,44.mmil• •

3 - 2 -WAIL

Aft

3 1'

5 2

; 6 z

, • •¿¡,11 .

-

1200 rn _

I. Brolla d'eixorba-rates blanc amb cárritx (Teucrietum subspinosi sedo-smilacetosum o (1') ampelodesmo-juniperetosum) 2. Comunitat de carnassa (Pastinacetum lucidse) 3. Comunitat fissurícola de te de soqueta i pimpinella de penyal (Potentillo-Pimoinelletum balearicae) 4. Comunitats comofítiques (Sibthorpio-Arenarietum balearicae i Saxifrago-Sedetum stellati) 5. Boixeda baleárica (Aceri-Buxetum balearicae) 6. Prat d'estepa blenera i poa bulbosa (Poo-Phlomidetum italici)

Fig. 177. COMUNITATS CULMINALS BALEÀRIQUES Disposició relativa de les comunitats pròpies de l'estatge culminal baleàric (1 i 2) i d'altres que també .l'atenyen, al llarg d'un transecte ideal efectuat al Puig de Maçanella (Mallorca). (Modificat a partir d'O. de Bols/Molinier, 1958).

joana o l'arítjol baleàric (de fet, el roman( i l'esperna- un tercer pulvínul, l'eixorba-rates negre (Astragalus

llac també es presenten en una varietat especial). balearicus); en aquesta subassociació, que evidentment

Aquests dos fets confirmen el parentiu, abans alludit, ofereix un aspecte molt més acostat al de la vegetació

d'aquestes brolles amb les brolles calcícoles de romaní, xeroacántica oromediterránia, no fan acte de presència

tot destacant, però, llur originalitat balear. La forma ni el bruc, ni la sempreviva, ni l'estepa blanca, ni les

pulvinular és clarament adoptada per l'eixorba-rates maseres, per?) horn pot trobar la llista básica, per con-

blanc i, sorprenentment, per l'arítjol baleàric; aquest, tra, enriquida amb un petit' crespinell d'apetències ru-

en esguard del corrent, també present a les Illes, quasi pestres (Sedum dasyphyllum var. glanduliferum), o

que noté fulles i adopta la forma d'un bolic punxent, amb els endèmics didals (Digitalis dubia) i estepa ble-

entortolligat sobre d'ell mateix, talment fos un coixinet nera (Phlomis italica). Em ambdues, més ocasional-

espinós. Si horn té en compte la totalitat de les espè- ment, s'hi fa el també endèmic Teucrium lancifolium.

cies recensables, un 35 % resulten endèmiques, i el En conjunt aquesta brolla ocupa àrees de rascler, és

recobriment d'aquests endemismes és del 60 %. a dir zones més o menys carstificades, indrets on el

Hom sol contemplar dues subassociacions força ben pedreny aflora pertot. A Cabrera quasi que no existeix

diferenciades. Sobre sòls relativament profunds, en i a Menorca es troba al Toro i alguns altres punts

concavitats i fondalades, és abassegadora la domináncia pedregosos, no gaire ben constituida, sigui en la sub-

del cárritx (subas. ampelodesmo-juniperetosum), cosa associació ampelodesmo-juniperetosum (que, tanma-

que confereix al conjunt un aspecte esplèndid, però en teix, quasi que no hi presenta cárritx) o bé cr1 una terge-

definitiva molt poc «oromediterrani»; els coixinets, tant ra subassociació, la subas. launaeetosum, arran de mar.

d'arítjol corn d'eixorba-rates, escassegen i, per contra, En canví, a Mallorca domina completament la Serra a

no és gens rara la presència del bruc d'hivern (Erica partir dels 1100 m, í arriba a baixar fins a 50 m a la

multiflora), de la sernpreviva borda (Helichrysum an- zona de Formentor. És curiós constatar que éls dos

gustifolium ssp. microphyllum), del cáclec (Juniperus eixorba-rates, que a Menorca fan part de la comunitat

oxycedrus), de l'estepa blanca (Cistus albidus), de les litoral de socarrells (p. 224), a Mallorca presideixen

maseres negres (Vincetoxicum nigrum), etc. Sobre sòls una comunitat eminentment muntanyenca i no arri-

prims i molt pedregosos es constitueix més aviat la ben a constituir bones comunitats litorals. També és

subas. sedo-smilacetosuM, on el cárritx, bé que present, remarcable el cas de la bufalaga velutina (Thymelaea 71

ç- passa is un discret segon pla, mentre que es fan abun- velutina), un altre endemísme gimnèsic, que acompa-

dants l'arítjol i l'eixorba-rates blanc, acompanyants per nya la brolla culminal només en les màximes cotes

•

250 MUNTANYA MEDITERRANIA CULMINAL

(especialment en la subassociació abundant de cárritx) és prou per a una comunitat de pedrusca mòbil, i conté i que reapareix després fent part de les comunitats are- un percentatge d'endemismes molt alt. En efecte, són nícoles de reraduna (p. 230), a la platja! endèmiques de les Gimnèsies la majoria de les plantes

que la integren: la carnassa (Pastinaca lucida) magní-fica umbellífera de grans fulles, el Teucrium lancifo-

La comunitat de carnassa hum, la Poa trivialis var. balearica, la palónia (Paeonia (Pastinacetum lucidae) 3" cambessedesii), un marxívol particular (Helleborus foe-

tidus var. balearicus), l'arítjol baleàric (Smilax aspera La comunitat de carnassa també apareix vinculada var. balearica), etc. Hi tenen també un gran paper

a les zones pedregoses de l'estatge culminal, però és endemismes generalitzats a totes les Balears, com l'es-própia d'indrets amb pedrusques mòbils. Es comporta, tepa-joana (Hypericum balearicum), o plantes més co-doncs, corn una comunitat glareícola. És una comunitat munes, com el ginestó (Osyris alba), el cárritx (Ampe. molt més localitzada, que apenes abandona les cotes lodesma mauritanicum) o l'espernallac (Santolina cha-altes de la Serra i que a Menorca fa acte de presència maecyparissus). ben rarament. Ateny recobriments del 40-60 %, que