la directiva bolkestein: una directiva que afecta directament els … · 2009-12-04 · ordenances...

La Directiva Bolkestein: una directiva que afecta directament els municipis

La Directiva Bolkestein: una directiva que afecta directament els municipis

Àngel Ros: «Municipàlia és un reflex de la realitat municipal»

Món local i diversitat religiosa: una mirada a Europa

Revista de la Diputació de Barcelona | 161 | Novembre-Desembre 2009

www.diba.cat

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial Principi i fi

04 | A fonsLa Directiva Bolkestein: una directiva que afecta directament els municipis

10 | En xarxaCom qualsevol. Programa de teràpia amb animals per a persones amb trastorn mental

14 | Municipis singularsLa Palma de Cervelló, un camí d’onze anys cap a l’autosuficiència econòmica

18 | A debatCom afronten els ajuntaments la rebaixa del pressupost?

20 | L’entrevistaÀngel Ros: «Municipàlia és un reflex de la realitat municipal»

24 | Ciutadania Treballar en benefici de la comunitat

28 | Innovació localMón local i diversitat religiosa: una mirada a Europa

34 | Bones pràctiques

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: European Community, 2009

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Carme Pérez. Coordinació: Eva Viñals Redacció: Estrella Barrero, Susana Burgos, Alberto García, José Iglesias, Enric Monné, Ethel Paricio,Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals. Col·laboracions: Ester Blay, Montserrat Coll, Maria del Mar Griera, Rubén Marín. Fotografia: Òscar Ferrer,Óscar Giralt, Eva Guillamet, Rubén Marín, Xavier Renau, Joan Roca. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció editorial: Di-recció de Comunicació. Consell editorial: Anna Berruezo, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Cristina Gómez, Emiliano Jimé-nez, Manel Martínez, Òscar Martínez, Carme Pérez, Eva Viñals. Projecte gràfic: Eumogràfic. Preimpressió: TECFA GROUP. Impressió: SA DE LITOGRAFÍA. ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Servei de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 2a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.cat / Publicació bi-mestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Els municipis són, com sempre s’ha dit i comprovat, l’ad-ministració més propera a la gent, aquella porta a la qualva a trucar un ciutadà quan té un problema. És per això queels pobles i les ciutats han de ser ajudats en la seva tasca,ja que moltes vegades la seva capacitat humana, tècnicai econòmica supera el que se’ls demana. Un exempled’això és l’adaptació a la Directiva Bolkestein de totes lesordenances que se’n vegin afectades, desenes de norma-tives locals que s’hauran d’adaptar i que sovint serà unatasca d’un o dos tècnics, alguns dels quals, segons la di-mensió del poble, només treballen a temps parcial.

Han de ser ajudats perquè també en els municipis hi hala solució a problemes que afecten una comunitat que de-passa les meres fronteres locals; solucions municipals aproblemes globals.

És el cas del compliment de les condemnes lleus amb fei-nes que beneficiïn la comunitat. El Departament de Justí-cia ha arribat a un acord amb alguns municipis, ens localsi entitats sense ànim de lucre perquè aquests condem-nats per faltes lleus no ingressin a la presó, ja habitualmentforça massificades, i redimeixin la seva culpa fent serveiscomunitaris. Són els ajuntaments els encarregats de bus-car llocs adients, de coordinar aquelles persones ques’adhereixin al programa i de fer-ne el seguiment dia a dia.Una solució, doncs, que posa de manifest aquesta proxi-mitat amb el ciutadà i amb la capacitat municipal per do-nar resposta a nous problemes.

I és per aquest frec a frec amb la gent que el Síndic deGreuges s’ha fixat en com funcionen aquestes adminis-tracions i n’ha conclòs una directiva de bones pràctiquesper a administracions públiques, aplicable a totes elles, si-gui quina sigui la seva dimensió. Ens trobem davant d’unseguit de recomanacions, moltes de les quals ja es com-pleixen, per atendre, d’una manera encara millor, el ciu-tadà. Es demostra, una vegada més, que l’ajuntament ésprincipi i fi. ■

Foto

: Arx

iu

Principi i fi


La Directiva Bolkestein: una directivaque afecta directament els municipis

A FONS

Foto

s: E

urop

ean

Com

mun

ity, 2

009


La directiva fa referència a com es presten els serveis en el mercat interior europeu

El 28 de desembre és la data límit que ha posat laUnió Europea (UE) perquè els 27 Estats membresadaptin la Directiva sobre els serveis, relativa a lallibertat d’establiment dels prestadors de serveis ila lliure circulació de serveis en el mercat interior,l’anomenada Directiva Bolkestein, a la normativapròpia del país. És una directiva que pren el nom del’antic comissari europeu de Mercat Interior, l’ho-landès Frits Bolkestein, que va ser qui la va propo-sar. Fa referència a com es presten els serveis enel mercat interior europeu i tindrà una clara reper-cussió en els municipis, perquè hauran d’adaptarles seves ordenances. Com ara quines? Doncs seràel cas, per exemple, de l’ordenança de mercats devenda no sedentària o de l’ordenança de captacióde l’energia solar. És una feina titànica i la majoriad’ajuntaments no saben per on començar.

Es tracta, en definitiva, d’adaptar la normativa de cada paísa aquesta directiva, que és una directiva que busca har-monitzar a tot l’espai de la UE els serveis i com es pres-ten; és a dir, que tothom, sigui del país comunitari que si-gui, hagi de seguir les mateixes passes per oferir els seusserveis on sigui, que hi hagi un règim mínim comú per a lalliure prestació de serveis i que hi hagi una simplificacióadministrativa en tots els àmbits. Com explica el catedrà-tic Joaquín Tornos, de la Universitat Complutense de Ma-drid, «els objectius fonamentals són crear un mercatcompetitiu de serveis i garantir la prestació transfron-terera dels serveis, que tenen com a compromís els ar-ticles 43 i 49 del tractat, és a dir, la llibertat de circula-ció i la llibertat d’establiment. Tot això, a més, intentantque es millori la qualitat dels serveis, amb més mer-cats, però, alhora, amb més qualitat dels serveis.Aquesta liberalització en tot el procés de circulació iestabliment no és en demèrit de la qualitat, sinó tot elcontrari, el que es pretén és que alhora s’incrementi laqualitat». Es tracta, en definitiva, que un lampista polonèso italià pugui treballar en les mateixes condicions als 27països de la UE. A partir del 28 de desembre, tota la UnióEuropea serà el seu mercat de treball. I, recíprocament,qualsevol ciutadà podrà demanar els serveis del fuster quevulgui, sigui britànic o alemany.

«Aquesta directiva apareix l’any 2006, però respon aun debat general sobre la reforma de la regulació a Eu-ropa, el concepte de la regulació com a intervenciódels poders públics en l’ordenació de l’economia, delsserveis. Aquest debat sobre la reforma de la regulacióen els països europeus pretén millorar la qualitat delsserveis, simplificar els processos d’intervenció i elsmecanismes d’avaluació», explica Tornos.

Per arribar fins aquí, però, hi ha un llarg camí en què araestan immersos tots els països. Segons quina sigui l’es-tructura administrativa del país, aquesta adaptació seràmés o menys feixuga. Es tracta de transposar, és a dir,adaptar, la directiva i, en el cas d’Espanya, primer ha defer aquesta feina el Govern central i després adaptar-se lesnormatives de cada comunitat autònoma i dels ajunta-ments; això és així perquè hi ha competències que estan


Qui no n’està afectat?Es tracta d’una directiva de serveis, i es defineix servei coma qualsevol activitat econòmica exercida per compte propii prestada normalment a canvi d’una remuneració. De to-tes maneres, la mateixa directiva exceptua la seva aplica-ció a determinats serveis o activitats, com per exemple elsserveis financers, els serveis de les empreses de treballtemporal o els serveis sanitaris.

Quin n’és el contingut?L’objectiu de la directiva de coordinar les legislacions na-cionals s’assoleix amb:-La fixació d’objectius de simplificació administrativa (A).-La determinació d’un règim comú per a l’exercici de la lli-bertat d’establiment de prestadors (B).-La determinació d’un règim mínim comú per a la lliureprestació de serveis (C).-L’establiment de criteris sobre la qualitat dels serveis (D).

Objectius de simplificació administrativa (A)Els Estats membres han d’adoptar mesures per aconse-guir:-Simplificar els procediments, les tramitacions i les forma-litats aplicables a una activitat de serveis i al seu exercici.-Establir finestretes úniques on es puguin fer tots els trà-mits per posar en marxa l’activitat i obtenir informació so-bre procediments i tràmits per accedir a les activitats deserveis i exercir-les.-Que es pugui accedir a la finestreta única a distància i viaelectrònica.

Règim comú per a l’exercici de la llibertat d’establiment(B)Cal que l’obtenció d’una autorització administrativa com-pleixi un triple requisit:-Que no sigui discriminatori per al prestador, de maneraque no hi hagi un tracte diferenciat entre prestadors na-cionals i d’altres països membres.-Que la necessitat del règim d’autorització estigui justifi-cada per una raó imperiosa d’interès general.-Que sigui proporcional, és a dir, que no sigui possibleaconseguir el mateix objectiu amb una mesura menys res-trictiva.

La limitació del nombre d’autoritzacions només pot serconseqüència de l’escassetat de recursos naturals o de lescapacitats que es poden utilitzar.

Característiques del procediment i de l’autorització:-L’autorització ha de tenir una durada indefinida.-El termini per resoldre no començarà a computar fins ques’hagi presentat tota la documentació.-Es podrà entendre concedida per silenci administratiu.-El silenci negatiu haurà d’estar justificat en una raó impe-riosa d’interès general.

TerminiAquesta directiva europea preveu que tots els Estatsmembres de la UE adaptin les seves disposicions legals,reglamentàries i administraves abans del 28 de desembred’enguany. ■ E. V.

Directiva Bolkestein


transferides a les comunitats autònomes i d’altres que lesregulen els ajuntaments, d’acord amb l’ordenament jurídicestablert.

Previsiblement, la transposició d’aquesta directiva en l’àm-bit local tindrà un impacte important, no només per la re-llevància de les modificacions que s’hauran d’introduir enles ordenances municipals, «sinó també perquè moltesde les previsions de la directiva relatives a la simplifi-cació administrativa i al sistema de finestreta única po-drien comportar una reorganització de l’exercici decompetències en l’àmbit local, per simplificar les rela-cions dels prestadors de serveis amb aquesta adminis-tració», explica el cap de l’Oficina de Cooperació Europea,Octavi de la Varga.

I en el cas de la transposició de la normativa local a la di-rectiva Bolkestein, queda clar que l’incompliment d’aquestfet, és a dir, no adaptar la normativa o no adaptar-la atemps, pot donar lloc a sancions a l’Estat espanyol que re-percutiran sobre l’administració que en sigui responsableen la part que els sigui imputable. Per tant, en l’àmbit deles seves competències, els ens locals hauran de vetllarperquè la seva normativa local estigui plenament adap-tada a les disposicions del dret comunitari.

Però quines de les normatives locals hauran de ser adap-tades? No se sap ben bé, i caldrà esperar fins que l’Estatespanyol adapti la normativa general i doni pautes, però

L’ordenança sobre sistemes de captació de l’energia solar i l’ordenança devenda ambulant o no sedentària són dues de les normatives locals que podenestar afectades per aquesta directiva europea

Foto

graf

ies:

Arx

iu/Ò

scar

Fer

rer


aquesta és una tasca que de moment s’està fent molt apoc a poc i, per tant, els municipis encara no poden co-mençar a fer res.

Ordenances afectadesDe totes maneres, el que sí que de manera prèvia es potsaber són alguns dels àmbits sectorials on hi ha norma-tiva local que segurament haurà de ser adaptada:

a) Comerç: ordenança de mercats no sedentaris, orde-nança de regulació de llicència comercial municipal.b) Transports: ordenança del servei de mudances.c) Medi ambient: ordenança de gestió de residus, orde-nança reguladora de la intervenció integral de l’adminis-tració ambiental.d) Energia: ordenança sobre sistemes de captació de l’e-nergia solar.e) Espectacles públics: ordenances d’activitats i establi-ments de pública concurrència.f) Societat de la informació i comunicacions: ordenancessobre instal·lacions d’antenes.

En qualsevol cas, el que poden començar a fer els ajunta-ments és l’anomenada fase d’identificació, en la qual han

d’analitzar tota la normativa local aprovada per identificaraquella que pot estar afectada pel contingut de la directiva.En principi, aquestes normes afectades han de ser totesaquelles específicament dirigides a regular la posada enmarxa d’una activitat, i no queda afectada aquella norma-tiva dirigida a ordenar l’actuació de qualsevol ciutadà, si-gui o no prestador de serveis.

Una vegada finalitzada aquesta fase, queda la fase d’a-valuació, que té per objectiu detectar si la regulació localque afecta les noves activitats és conforme al contingut dela directiva. Així, per exemple, en aquells casos queaquesta normativa subjecti l’exercici d’una determinadaactivitat a la prèvia obtenció d’una autorització adminis-trativa, caldrà avaluar si aquest règim d’intervenció es potmantenir (si es compleixen les característiques que exi-geix el dret comunitari per al seu manteniment).

O si el municipi supedita l’exercici d’una activitat de vendano sedentària a la prèvia obtenció d’una autorització ad-ministrativa, caldrà valuar si aquesta no és discriminatò-ria, si està justificada en una raó d’interès general i si ésproporcionada, és a dir, si es podria assolir el mateix ob-jectiu a través d’una mesura menys restrictiva. A més, si

Es tracta d’adaptar la normativa de cada país a aquesta directiva, que busca harmonitzar a tot l’espai de la UE els serveis i com es presten; és a dir, que tothom, siguidel país comunitari que sigui, hagi de seguir les mateixes passes per oferir els seus serveis on sigui, que hi hagi un règim mínim comú per a la lliure prestació deserveis i que hi hagi una simplificació administrativa en tots els àmbits

Foto

s: E

urop

ean

Com

mun

ity, 2

009


es justifica el manteniment de l’autorització, caldrà ava-luar igualment els criteris que s’utilitzen en l’adopció dela decisió.

I s’acaba amb la fase de modificació, per adaptar aquestanormativa a la directiva europea. Aquestes dues fases, elsajuntaments no les poden fer sense que primer l’Estat es-panyol hagi determinat com adapta la normativa estatal ala directiva. Està clar que, en molts casos, el contingut dela normativa local estarà determinat pel contingut de lanormativa estatal o autonòmica que desenvolupi. Aquestserà clarament el cas de les ordenances que regulin lallicència comercial municipal, les quals estaran condicio-nades pel contingut de la nova Llei d’equipaments co-mercials de la Generalitat.

El que sí que està clar és que aquesta adaptació no potser més laxa que la norma europea, però sí més restric-tiva. I per als altres països europeus que ja han fet aquestafeina de transposar la Directiva Bolkestein al seu propi or-denament jurídic és evident que la feina és molta: a Ho-landa, per exemple, s’han adaptat més de 6.000 normesper complir amb Bolkestein. Aquí encara s’ha de veure. ■Eva Viñals

La Directiva de serveis de 2006 té com a objectiuaconseguir un mercat interior efectiu en l’àmbit delsserveis per via de l’eliminació d’obstacles legals i ad-ministratius. Alhora representa una gran oportunitatper modernitzar l’administració i fer-la més accessibleals ciutadans gràcies a la implantació de procedimentselectrònics.

Si bé la Llei “paraigües” de transposició a Espanya dela Directiva només resta pendent de l’aprovació pelSenat, encara s’està tramitant el projecte de Llei “òm-nibus”. Totes dues lleis constituiran el marc legal es-tatal d’acord amb el qual els governs autonòmics i elsens locals hauran de revisar el conjunt de la normativapròpia i els seus procediments.

Tot aquest repte té com a data el 28 de desembre de2009, quan conclou el termini de transposició de la Di-rectiva.

En aquest període, els nostres ajuntaments comptenamb el suport jurídic directe de la Diputació de Bar-celona en l’exercici de revisar i, si escau, modificar laseva normativa.

El resultat ha de conduir a un sistema administratiumés àgil i de major confiança per al ciutadà, a la inter-relació amb les administracions de tot Europa i, en de-finitiva, a reactivar l’economia en potenciar el sectordels serveis.

La Directiva de serveis exigeix un canvi de mentalitatimportant dels qui treballem a l’administració, canvique comportarà un esforç de modificació normativa,de formació i de medis. En tot cas, segur que totaquest exercici resultarà en una administració localmés moderna, que posicionarà els nostres ajunta-ments en el context europeu. ■

Un nou repte per alsajuntaments: laDirectiva de serveis

Antoni FoguéPresident

EN XARXA Com qualsevol. Programa de teràpia amb animals per a persones amb trastorn mental


Foto

: Ósc

ar G

iralt

Els Centres Assistencials Dr. EmiliMira i López (Caemil) de l’Àrea deSalut Pública i Consum de la Di-putació de Barcelona han desen-volupat un programa terapèuticbasat en la relació de les perso-nes amb trastorns mentals greusamb els animals, especialment elsde companyia.

El 16 de juny de 2003, els Centres As-sistencials de Torribera van passar aser els Centres Assistencials Dr. EmiliMira i López (Caemil), en honor als va-lors de qui va ser cap de psiquiatriade la República, metge i gestor moltavançat a la seva època: «Moderni-tat, constància, treball centrat enles persones, voluntat permanentde millora, docència i investigació ifidelitat a uns principis i a un país».

La clínica mental, creada l’any 1931,canviava de denominació alhora quecanviava de concepte. Segons ladoctora Rosa María del Valle, psi-quiatra i directora del Programa derehabilitació personal dels Caemil,«es va adoptar una aproximaciómés integral i, de pas, es van in-corporar altres serveis del camp dela formació superior com ara laUniversitat a Distància o la dedietètica».

Els Caemil atenen tota la poblacióamb trastorns mentals, aguts, suba-guts, d’alta dependència psiquiàtrica,de llarga estada psiquiàtrica, en elmarc de set serveis assistencials quecobreixen el conjunt del contínuumassistencial segons les característi-ques dels pacients: els programesd’urgències i hospitalització breu, d’a-tenció a la cronicitat, d’atenció alstrastorns cognitius, d’atenció socio-sanitària comunitària, d’atenció a ladiscapacitat intel·lectual, d’atenciócomunitària en salut mental (que en-globa el Centre de Salut Mental d’A-dults Martí i Julià, de rehabilitaciócontínua; l’Hospital de dia de salutmental, que disposa de 20 places, i el


Els pacients són molt responsables. I el tracte amb els animalsels permet posar-se per una vegada en situació d’oferir i no dedemanar. Passen de cuidats a cuidadors


Pla de serveis individualitzats per alstrastorns mentals severs), i, finalment,el que ens ocupa ara, el de rehabilita-ció psicosocial. En total, suposa aten-dre 4.256 urgències i l’hospitalitzaciód’unes 2.000 persones.

En el seu si i en el marc de les pro-postes de col·laboració amb els muni-cipis, explica la seva responsable, ladoctora Rosa María del Valle, i de caraal «compliment dels objectius detrobar mètodes per potser reduir lamedicació, “normalitzar” l’existèn-cia quotidiana dels pacients, aug-mentar la seva autoestima, fer-lossentir-se útils i ajudar en general ala seva inserció social, vam pensardesenvolupar un projecte amb elCentre Comarcal d’Atenció als Ani-mals de Companyia (CCAAC). Vamformalitzar, doncs, —afegeix lametge— un conveni amb el ConsellComarcal del Barcelonès, en quèparticipaven els municipis de Bada-lona, Santa Coloma, Sant Adrià, el 7de novembre de 2007».

«Consisteix —detalla Rosa María delValle— en un programa de volunta-ris perquè els pacients, personesamb trastorn mental greu, siguincada vegada més autònoms per in-serir-se a la comunitat, mitjançant elcontacte i la cura d’animals de com-panyia, especialment els gossos».

«Des de desembre de 2007 —subrat-lla Sergio Guzmán Lozano, terapeutaocupacional al capdavant del pro-jecte—, els pacients fan de volunta-ris, com qualsevol altra persona, fetque suposa que han de passejar elsgossos assignats dos dies a la set-mana durant un període de tempsd’unes quantes setmanes. La finali-tat última pot ser de reinserció decaire personal, laboral o social, peròel més important és que des del pri-mer dia, quan estan tractant amb l’a-nimal, ja no són, per a ells mateixoso per als altres, “malalts”, sinó “vo-luntaris” sense distinció, éssers humans com qualssevol que no des-taquen en aquest moment per una

característica de la seva personali-tat, el fet de patir un trastorn, sinóper la funció que estan complint, do-nar-li afecte i atenció a un animal.Passen de cuidat a cuidador».

«I és que són pràctiques que ensajuden molt a l’hora d’apel·lar a lapart sana de la persona», puntualitzaRosa María del Valle. «Els animals nojutgen. Per desgràcia, la gent encaraho fa, encara que no ho vulgui ferconscientment. Els estigmes exis-teixen. Però els animals no distin-geixen qui té cura d’ells, els veuencom a persones qualssevol, que elscurullen d’atencions, i això és unavenç perquè ells mateixos tambées vegin com a persones, com a per-sones “normals”».

«A més a més, volíem —indicaGuzmán— i crec que ho hem acon-seguit, que la repercussió fos bidi-reccional. Els animals també se’nbeneficien. Hauríeu de veure l’ale-gria i el reconeixement que mostren

Foto

graf

ies:

Ósc

ar G

iralt

Foto

graf

ies:

Cae

mil

quan apareixen els seus responsa-bles. I als salons d’adopció, quan esfa la desfilada, són ells els que elspreparen, els acompanyen i fan lapassejada amb ells, amb orgull i au-toestima tots dos. I quan els adop-ten, els animals ja tenen un rodatgeprevi, estan socialitzats».

«Ho noten i es nota. Veiem com elsanimals passen de maltractats a es-timats. I, al seu torn, les escales delspacients milloren a cada control», in-tervé Rosa María del Valle. «Millorenl’expressió de sentiments, l’afectivi-tat, aprenen que les dificultats espoden superar i adquireixen una res-ponsabilitat. Els pacients són moltresponsables i, sobretot, canvien elpaper d’assistit pel de persona queassisteix, es posen en una situacióen què poden oferir i no tan sols de-manar».

Arran del seu èxit, la iniciativa va tro-bar el seu desplegament lògic quan elpassat 7 de setembre es va signar un

conveni de col·laboració amb el ParcZoològic de Barcelona i els ServeisMunicipals de Parcs i Jardins. Enaquest cas, el contacte amb els ani-mals no és directe, però hi són moltpropers, a l’entorn immediat.

Les tasques de voluntariat es realitza-ran sota la supervisió d’un responsa-ble nomenat per Parcs i Jardins, un diaa la setmana, a la zona del Palmerardel Zoo i estaran destinades a realitzartreballs de protecció i recuperaciód’espais naturals, amb la finalitat d’e-vitar la degradació socioambiental i delmobiliari urbà del Parc.

Segons els seus responsables, «la fi-nalitat d’aquest projecte es con-creta en la creació d’oportunitatsocupacionals comunitàries i so-cials, a través de la col·laboraciódels tres agents participants en elconveni, per tal de desenvoluparmètodes de rehabilitació alternatiusals tradicionals per a persones ambtrastorn mental greu».

També s’espera «millorar i facilitarl’autonomia personal, la motivacióintrínseca i les relacions interperso-nals i intrapersonals dels voluntaris,a través de treballs que tinguin curadel medi ambient, reduir la medica-ció que han de prendre, fomentar laresponsabilitat i el compromís per-sonal d’aquest col·lectiu i, de nou,augmentar els índexs d’afectivitat iautoestima de les persones que pa-teixen aquest trastorn».

«En els dos casos —resumeix la doc-tora Rosa María del Valle—, l’objectiués crear una sensació de “normali-tat”, aïllant la malaltia i dirigint-nos ala part sana de les persones, en en-torns “normalitzats”, concentrant-nos no en les seves carències, sinóen les funcions que poden exercirpositivament i amb èxit, les tasquesbeneficioses que poden aportar a lasocietat, com qualsevol altra per-sona, com qualsevol altre treballa-dor, com qualsevol». ■ José IglesiasEchezarreta

Els animals no jutgen, els veuen com persones qualsevol,fet que permet que ells també es vegin a si mateixos com a persones


Foto

: Ósc

ar G

iralt


MUNICIPISSINGULARS La Palma de Cervelló, un camí d’onze

anys cap a l’autosuficiència econòmica

Foto

: Aju

ntam

ent

de

La P

alm

a d

e C

erve

lló

Vista aèria de la Palma de

Cervelló

La Palma de Cervelló, a la vall baixa del Baix Llobregat, va ser,fa onze anys, l’últim municipi a incorporar-se a la província deBarcelona. La lluita per segregar-se de Cervelló, el sentimentde poble i, finalment, el decret de juliol de 1998 en què la Ge-neralitat li concedia la independència, van fer néixer el municipi311 de la província. Els anys posteriors van ser temps d’alegries,d’autoafirmació com a poble, però també difícils econòmicamenti administrativa, ja que el poble i l’Ajuntament havien de partir,pràcticament, de zero. Ara, onze anys després del seu naixe-ment, la Palma es troba en plena adolescència com a poblaciói intenta seguir avançant en l’autosuficiència econòmica i l’au-togovern.


La segregació de Cervelló va beneficiar,sobretot, els serveis socials

Després de nombroses i intenses negociacions, la Palma deCervelló assolia la seva independència real de Cervelló el ge-ner de 1999, després que mig any abans ho reconegués demanera oficial el Govern de la Generalitat. Aquesta decisió nofeia més que legalitzar una situació que, a la pràctica, era unarealitat des de sempre. Passejar per la Palma i xerrar amb elsveïns més grans, els de tota la vida, dóna una idea de què ésallò que anomenen el sentiment de poble. Tothom parla, quansurt el tema, del procés de segregació de Cervelló. I tots as-seguren haver-lo tingut des de ben petits.

I no és estrany, ja que el naixement del poble el 1999 va ser,per ser més exactes, un renaixement. Hi ha documents queproven que la Palma de Cervelló va esdevenir municipi in-dependent el 1937, però l’arribada del franquisme i l’a-nul·lació de totes les decisions preses pel Govern de la Ge-neralitat durant la guerra van tornar el poble a la situacióanterior.

Els inicis com a poble independent van ser difícils. Per con-cedir la segregació, la Generalitat demanava el complimentde tres elements bàsics: que fos un nucli de població terri-torialment diferenciat, arguments històrics i suficiènciaeconòmica. Si bé la Palma de Cervelló acomplia sobrada-ment els dos primers, en el terreny econòmic és on es va tro-bar amb els principals entrebancs. «Quan va començar afuncionar el primer Ajuntament, el gener de 1999, nomésteníem unes quantes taules i cadires, un grapat d’ordi-nadors que funcionaven malament i un personal amb unaclara mentalitat de pedania», recorda Josep Maria Llop, pri-mer alcalde del municipi i un dels impulsors del movimentsegregacionista els anys anteriors a la independència. Enaquells moments calia fer balanç, d’una banda, dels dinersque havia de cobrar la Palma com a municipi independent, ide l’altra, de les necessitats i els problemes que tenia el po-ble, i ordenar-los per urgència i importància. Entre els afersmés urgents que va haver de tractar la gestora que es va fercàrrec de l’Ajuntament entre el gener de 1999 i les eleccionsmunicipals del juny hi figuraven, per exemple, la concessiódel servei de recollida de deixalles o el subministrament d’ai-gua, els contractes dels quals estaven signats només ambCervelló.

Primeres fites aconseguidesDes de llavors, l’objectiu del govern municipal va ser trobarel camí perquè el poble tingués una autonomia financera realper no haver de dependre de l’exterior a l’hora d’oferir ser-veis als ciutadans. En aquells moments, amb els ingressosordinaris es podien sufragar els serveis mínims, que era elque demanava la llei, però l’ambició de la Palma, recordaLlop, era «poder aconseguir aquells elements de valoreconòmic que garantissin aquests serveis a llarg termini».Aquest era el principal repte, ho ha estat durant aquests onzeanys i encara ho serà els propers anys.

La segregació de Cervelló va beneficiar, sobretot, els ser-veis socials. La gestió més propera i la major despesa pres-supostària van fer aflorar nous casos, i poder atendre’ls. Elpoliesportiu municipal també va ser un dels equipamentsbeneficiats per la segregació, ja que va poder multiplicarper deu els seus serveis amb l’augment de la dotació pres-supostària. Es van adequar edificis municipals existents ies va posar en marxa la primera escola bressol del poble,l’únic equipament que s’ha construït en aquesta dècada. Amés, es va fixar com a objectiu augmentar les subvencionsa les entitats per potenciar la vida cultural de la Palma. D’al-tra banda, un dels majors esforços dels governs municipalsha estat la creació de la xarxa separativa d’aigües pluvialsi fecals i les actuacions en el clavegueram per tal que noaboqués a la riera del municipi. Es va avançar considera-blement en l’accessibilitat dels carrers i en la creació denous espais públics d’ús ciutadà. En l’àmbit sanitari, es vaaconseguir portar una ambulància cada dia durant dotzehores, va venir un servei de pediatria a l’ambulatori munici-pal… A poc a poc, la gestió propera va anar canviant la carai l’ànima a un poble que començava a recuperar-se de lesseves mancances.

Al carrer, la recerca de la gran felicitat ha portat moltes peti-tes alegries al llarg d’aquesta dècada. Cadascú al poble té laseva. Molts d’aquells que durant els anys vuitanta i norantaes reunien a l’Aliança Palmerenca per idear iniciatives que vi-sualitzessin la seva lluita, la lluita per la segregació de Cer-velló, van viure cadascuna d’aquestes fites com un èxit per-sonal. Molts destaquen l’arribada l’any 2000, un parell d’anys


després del decret de segregació, dels primers quatre efec-tius del servei de seguretat de carrer de la Palma l’endemàque Cervelló va retirar els seus agents. Una fita esperada, jaque amb l’arribada d’aquest nou cos, les esperes es reduïenconsiderablement. La també esperada instauració, finalment,del Cos de Policia Local no va arribar fins al març del 2008.En un àmbit més lúdic, la celebració d’importants esdeveni-ments festius i culturals, com ara la Fira del Mineral i de la Pe-dra, de la qual s’han fet ja quatre edicions amb milers de vi-sitants arribats de tot arreu, és també l’orgull de moltspalmerencs i han ajudat a col·locar el municipi al mapa i pro-jectar-lo més enllà dels límits de la comarca.

El següent projecte que la majoria de veïns volen veure fet re-alitat aviat és la variant de la carretera BV-2421, la sortida na-tural de Corbera cap a la B-24 i l’A-2 i, per tant, a la resta dela comarca i Barcelona, que creua la Palma pel bell mig icol·lapsa el centre del poble diàriament.

Reptes de futurLes limitacions pressupostàries encara continuen posantpals a les rodes del desenvolupament a la Palma, un pobleque encara viu gairebé exclusivament dels impostos. Tot ique durant aquesta dècada la població ha crescut en es-cassament mig miler d’habitants fins arribar als poc més de3.000 veïns, l’aprovació del primer Pla d’ordenació urbanís-tica municipal de la seva història, prevista per a finals d’a-quest mateix any, pot fer arribar nous ciutadans a la Palmaproperament. Per garantir els serveis als palmerencs actualsi futurs, la Palma de Cervelló haurà de continuar treballanten la recerca i potenciació de les seves oportunitats. Les se-ves dimensions reduïdes, la seva proximitat a Barcelona il’entorn natural de què gaudeix són un important pol d’a-tracció de nous veïns (i, per tant, de nous contribuents), perònecessita potenciar al seu terme municipal la implantació denoves activitats de valor afegit que puguin aportar lesplusvàlues que ja no deixa, ni aquí ni enlloc, el desenvolu-pament urbanístic.

De l’èxit que pugui arribar a trobar en aquest camí cap al crei-xement sostenible i l’autosuficiència econòmica dependrà,en bona manera, el futur de la Palma i dels seus serveis. ■

Rubén Marín

De dalt a baix: l'entrada al municipi venint de la B-24; la carretera de Corbera(avinguda de Catalunya) al seu pas pel municipi; l'església de Santa Maria, il'Aliança Palmerenca, un dels epicentres culturals i associatius històrics de laPalma

Foto

graf

ies:

Rub

én M

arín

En quin moment es troba la Palma de Cervelló onze anysdesprés de la seva independència?Fent un paral·lelisme amb la vida humana, es pot dir que es-tem en plena adolescència. Un poble que neix de zero ne-cessita un procés de maduresa, no social, però sí política, iestem en aquest procés lent. Tots venim del món social, i node la política, i hem d’aprendre a gestionar això de la millormanera possible. D’altra banda, tenim dificultatseconòmiques, amb uns ingressos limitats, i això no ens per-met evolucionar econòmicament d’una manera sostenible.

Quins són els motors econòmics de la Palma?Fins fa poc estàvem en una època en què es podien tenir in-gressos extraordinaris, però ara que la crisi immobiliària esfa notar estem en una situació precària i difícil per tirar en-davant. Bàsicament, els ingressos ara mateix provenen delsimpostos. Tenim un polígon industrial petit i alguns ingres-sos extraordinaris per extracció d’àrids, però són residuals.

I en aquesta situació, quins són ara mateix els principalsreptes que té per davant el poble?El futur passa per tres eixos bàsics: continuar en la recercadel model de poble que tots volem, seguir madurant políti-cament i avançant cap a un autogovern millor, que era el prin-cipal repte fa onze anys, i trobar la fórmula que ens permetiavançar econòmicament de manera sostenible.

Quins punts forts té la Palma per poder aspirar a aquestdesenvolupament?El principal punt fort és l’entorn. Estem en un espai gairebéidíl·lic, però a molts pocs minuts de Barcelona i de les prin-

cipals ciutats del Baix Llobregat. També és molt important elteixit social de poble, el potencial humà amb què compta.

En aquest creixement sostenible, hi tindrà molt a veureel POUM. S’aprovarà aviat?Sí. Serà el primer Pla d’ordenació urbanística de la històriade la Palma, ja que encara està vigent el que va aprovarCervelló el 1998. El POUM s’aprovarà, probablement, a fi-nals d’aquest any i serà el full de ruta del poble que volem.Marcarà un creixement que xifrem en uns 400 habitatges,que se sumaran als poc més de mil que hi ha ara, i dirà capa on volem que vagi aquest creixement i quins espais volemprotegir i reservar per al futur. No volem que les decisionsque prenguem ara hipotequin el futur a llarg termini.

A banda dels eixos generals, quins projectes importantscal que es tirin endavant per afavorir el desenvolupamentdel poble?Sense dubte, un dels més importants és la variant de la car-retera que va de Corbera fins a la N-340 i la B-24 i que passapel mig de la Palma. Hem superat tots els límits, no es potsuportar el pas de 20.000 cotxes diaris pel centre de la vila.Afortunadament, ens consta que la Generalitat també té in-terès per tirar-la endavant, tot i que la proposta que ens hapresentat l’hem tirat enrere, perquè travessa molts horts del’entorn de la vila i malmet el passeig del Roure, un indretmolt concorregut pels veïns per passejar-hi i practicar es-ports. Té massa impacte ambiental. Però confiem que ac-ceptin la proposta que hem dissenyat conjuntament amb laMancomunitat de Municipis, molt més respectuosa amb l’en-torn, i puguem signar l’acord ben aviat. ■ R. M.


Entrevista a Xavier González,alcalde de la Palma de Cervelló

«Hem de seguir madurant políticament i avançant cap a un autogovern millor»

Els ajuntaments s’han vist obligats a reduir despesesperquè els ingressos cauen en picat. A més, a aquestdescens de les entrades, cal afegir-hi la retallada deles aportacions de l’Estat, ja que el Govern central elspagarà un 18% menys que en l’exercici anterior. Lapartida de transferències als ens locals passa, doncs,de 14,5 milions d’euros a 11,8 milions. De fet, hi haajuntaments que ja estan «en crisi contínua». Però,ara, caldrà estrènyer-se el cinturó i tenir molt clar elque es pot fer i el que no. És a dir, aplicar autènticsplans de xoc per reduir les despeses municipals. Endefinitiva, no els quedarà més remei que congelar in-versions i buscar solucions imaginatives.

A Collbató, la crisi no ens ha agafat de sorpresa, perquè javenim d’una situació difícil que els darrers anys ens ha obli-gat a estrènyer-nos el cinturó amb l’aplicació de dos plansde sanejament que tenen com a prioritat reduir a un índexacceptable el dèficit inicial de set milions d’euros.

Fins ara ens n’anàvem sortint perquè havíem reduït el dè-ficit a la meitat, i això ens havia permès fins i tot obtenir uncrèdit d’1,6 milions per refinançar el deute. La nova con-juntura, però, ens obliga a continuar sent austers i forçaimaginatius, i el que és pitjor, a renunciar a projectes em-blemàtics de legislatura, com ara el pavelló poliesportiu.

Pel que fa a serveis bàsics, com per exemple el transportpúblic urbà, doncs també ens ha tocat emprendre accionsd’estalvi. És per això que hem establert un conveni amb elmunicipi veí: algunes de les seves urbanitzacions es bene-ficien de la proximitat dels nostres serveis, i ells, a canvi, as-sumeixen el cost integral del bus, la qual cosa ens suposaun estalvi de 65.000 euros anuals.

En clau positiva podem dir que els 670.000 euros que Coll-bató ha rebut del fons FEIL ens han permès realitzar ac-tuacions que han incrementat el patrimoni públic i al mateixtemps han facilitat la rehabilitació d’antics equipaments finsara inutilitzables a causa del seu mal estat. ■


Com afronten els ajuntaments la rebaixa del pressupost?

Josefina Martínez i MartínezAlcaldessa de Collbató

A DEBAT

Tot i que al nostre municipi durant els últims tres anys hem fettancaments amb liquidacions positives, preveiem que la crisifarà aflorar les tensions pressupostàries, especialment durantl’exercici de l’any vinent. La davallada d’ingressos es notarà,sobretot, per la disminució de les aportacions d’altres admi-nistracions —Estat i Generalitat— i de la recaptació de taxesi impostos municipals. Paral·lelament, estem estudiant la pos-sibilitat de congelar la majoria de taxes i impostos, de maneraque descartem l’opció d’augmentar la pressió fiscal per mi-llorar les entrades a les arques municipals. Així, i a l’espera deveure quins mecanismes posarà l’Estat sobre la taula per po-der fer front a la despesa corrent (que és, al meu entendre, lagran dificultat pressupostària dels ajuntaments), l’estratègiaque haurem de perseguir serà la de retallar aquestes partidesde manera significativa. Això suposa una dificultat afegida,atès que gran part de la despesa corrent està consolidada. ■ Els ajuntaments catalans hem arribat a una situació finan-

cera límit. La precarietat històrica del finançament locals’ha vist agreujada per la manca d’ingressos propis, el des-cens de l’activitat econòmica i la disminució de les apor-tacions de recursos per part dels governs de l’Estat i laGeneralitat.

Els ajuntaments fa molts anys que assumim competènciesque no ens són pròpies, però l’actual situació de crisi hacomportat un increment notable de les demandes ciuta-danes en serveis vinculats a les polítiques socials. Quanvan mal dades tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, però fariure (si no plorar) que als ajuntaments se’ls reclamin méssacrificis.

El finançament municipal és l’únic que no s’ha revisat du-rant aquests trenta anys de democràcia. Això vol dir queactualment el percentatge dels ingressos de l’Estat que re-bem els ajuntaments continua sent del 12,9%, el mateixque a finals dels anys setanta. És evident que els serveisque actualment oferim s’han multiplicat molt, alhora quetambé ho ha fet l’exigència ciutadana.

La situació és greu, i la majoria d’ajuntaments no noméstancaran l’exercici amb dèficit, sinó que hauran d’elaborarun pressupost per al 2010 més que auster.

Cal, per tant, definir un nou model de finançament local, ical que les administracions superiors facin un pas enda-vant al marge de les mesures d’urgència proposades finsara, que són conjunturals i insuficients. ■


Salvador Esteve i FiguerasAlcalde de Martorell

Jordi Solé i FerrandoAlcalde de Caldes de Montbui

El pressupost per a l’any 2009 de Vallromanes és de2.834.150 euros. El pressupost del 2008 era de 3.480.000euros. Com es pot comprovar, hi ha una reducció important,conscients que el 2009 els ingressos baixarien, i molt. Es pre-veu que per al 2010, els ingressos, per diverses causes, dis-minuiran encara més. El govern espanyol rebaixarà quasi un10% les transferències a tos els ajuntaments, les subven-cions de les altres administracions es reduiran i, a més, espreveu que les paguin amb més retard; els impostos es man-tindran, però els derivats de la construcció també es redui-ran.Davant d’aquest panorama, és evident que haurem dereduir despeses. No és la meva intenció apujar els impostosni les taxes per al 2010.Vallromanes és un municipi petit i te-nim molt poc marge de maniobra a l’hora de reduir en ser-veis. Fa anys que estem assumint molts dels serveis alsquals, per nombre d’habitants, no estem obligats i hauremde prendre mesures rigoroses d’austeritat; farem tot el pos-sible per mantenir-los, però en alguns casos no es podrà, al-menys no amb la mateixa capacitat. ■

Lurdes Prims i JanéAlcaldessa de Vallromanes


La tradició firal de Lleida es remunta al 1232, quanel rei Jaume I va atorgar a la ciutat la realitzaciód’una fira anual. L’actual Fira de Lleida és una fun-dació privada creada el 1946 on cada any es realit-zen una vintena llarga de mostres periòdiques i alvoltant de setanta congressos. Un d’ells és Muni-cipàlia, el saló internacional d’equipaments i serveismunicipals que enguany ha complert 15 anys d’e-xistència.

L’ENTREVISTAÀngel Ros: «Municipàlia és un reflex de la realitat municipal»

Foto

graf

ies:

Òsc

ar F

erre

r/A

go2


Àngel Ros (Lleida, 1952), president de la Fundació Firade Lleida des del 2004, any en què esdevé alcalde dela capital del Segrià, fa memòria de què ha significataquest certamen, l’únic de Catalunya en el seu àmbit.

Com va sorgir la idea de crear un certamen firal dedi-cat als serveis als municipis?La idea va néixer al primer ajuntament democràtic. Qui eraaleshores alcalde de Lleida, Antoni Siurana, tenia molt in-terès en temes de promoció econòmica de la ciutat, a am-pliar la Fira, a entrar en sectors estratègics… Arran d’unviatge a Ginebra, vam descobrir un saló d’equipaments pera les ciutats que va esdevenir el nostre referent. Siurana jahavia imaginat un saló així i la idea va acabar de quallar

amb aquell viatge. A partir d’aquí, es va crear el saló Muni-cipàlia per cobrir l’espai de tot allò que els governs localspoguessin necessitar per a les seves ciutats. Eren uns anysen què faltava de tota les ciutats, hi havia un gran dèficitd’equipaments, d’infraestructures i de serveis, i crec quevam cobrir aquell espai adequadament.

És l’única fira d’aquestes característiques a tot l’Es-tat?No. Quan ja havia arrelat Municipàlia com a fira bianual,Madrid va desenvolupar-ne una, la TEM-TECMA - Feria in-ternacional de Urbanismo y Medio Ambiente, i vam pactarque se celebrés en anys alterns. De vegades, hem hagutd’aguantar pressions d’altres ciutats que volien crear firessimilars. Però a partir d’un moment determinat, Municipà-lia s’internacionalitza i avui està consolidada amb un 16%d’expositors estrangers, d’Europa i dels Estats Units, con-cretament. Crec que satisfem una necessitat general a es-cala estatal.

Quins sectors podem trobar exhibint-se a Municipàlia?Cobrim tot l’espectre: clavegueram, drenatge de sòls,xarxa d’aigües; automoció i transport; extinció i prevenciód’incendis; il·luminació de la via pública; tecnologies de lainformació; instal·lacions esportives i d’oci; neteja munici-pal; medi ambient; mobiliari urbà; necròpolis; obres públi-ques; parcs i jardins; prestacions de serveis; revistes tèc-niques i publicacions; seguretat i vigilància; senyalitzaciói seguretat de la xarxa viària, i tractament d’aigües, llots re-siduals, residus sòlids urbans i industrials. És un sectoremergent perquè els ajuntaments tenen cada vegada méscompetències, per això és una fira que creix any rere any.

Quin és el perfil de visitant?Municipàlia és una fira estrictament professional. El públicobjectiu són càrrecs electes (alcaldes i regidors), directius

(gerents, caps de serveis) i tècnics municipals. No hi ha vi-sitant «domèstic».

I la seva procedència?Majoritàriament són de l’Estat: Catalunya hi aporta un 62%;Madrid, un 8%; València, un 7%; i Aragó, un 5%. La restasón d’altres comunitats i estrangers. Els estrangers, però,vénen més com a expositors que com a visitants.

Com s’ha aconseguit la presència internacional?Municipàlia és un certamen més de Fira de Lleida i aquestaté un equip de vendes que ofereix espais a l’estranger. LaFira ha apostat per la internacionalització com un dels ele-ments fonamentals del desenvolupament i progrés delsseus salons. L’enriquiment que suposa traspassar fronte-res i entrar en contacte amb altres àmbits professionals delsector amplia de manera considerable el nostre camp d’ac-ció. Tenim visitants de 24 països, d’Europa, de l’Amèricadel Nord, de l’Amèrica del Sud, d’Àsia i d’Àfrica.

«Els ajuntaments tenen cada vegada més competències,per això Municipàlia és una fira que creix any rere any»


Hi ha hagut un canvi o una evolució en la tipologia delsexpositors i dels visitants en aquests 15 anys?Cada vegada s’ha tecnificat més i reflecteix l’evolució deles competències municipals. Jo ja era al comitè organit-zador el primer any i, per esmentar un exemple, no hi ha-via gespa artificial per als equipaments esportius i ara ésun producte absolutament representatiu. El món del mo-biliari urbà, dels jocs infantils, dels jocs intergeneracio-nals, etc., no existia. Les TIC tampoc, perquè s’han de-senvolupat en aquests darrers anys. Cada vegada són mésrellevants les jornades tècniques que no pas la mateixaexhibició de productes. Arribem a tenir-hi uns 2.000 parti-cipants. També s’hi organitzen esdeveniments vinculats almón municipal, com ara consells de la Federació de Mu-nicipis de Catalunya, comissions de la Federació Espan-yola de Municipis i Províncies, de la Red de CiudadesAVE… Sempre hi ha participació de grups de treball d’òr-gans municipals.

Municipàlia és un reflex de la realitat municipal: els anysvuitanta van ser clau per a les TIC, ho recordo molt bé per-

què és un camp al qual m’he dedicat sempre. I, actualment,els temes més importants són els de medi ambient i desostenibilitat, afortunadament no només per als ajunta-ments, sinó també per a les empreses.

Per què Municipàlia va sorgir a Lleida?Va ser gràcies a l’esperit emprenedor de l’alcalde Siuranai de l’equip que tenia en aquell moment. Fira de Lleida haestat important des de fa molts anys, però, des que en sócpresident, ha passat de 10 a 24 salons. I el més important,des d’un punt de vista internacional, és Municipàlia. La se-gona en ordre d’importància és la Fira de Sant Miquel. Aixòs’ha aconseguit perquè s’ha arribat a un segment de mer-cat on no havia arribat ningú.

La Diputació de Barcelona participa des de fa anys aMunicipàlia…Hi ha estat des de sempre i és un fet que apreciem a Lleida,perquè, sincerament, és el model de diputació a escala es-tatal, no només de Catalunya: la Diputació de Barcelonaha creat escola de gestió de l’Administració pública. Altresinstitucions que sempre han estat aquí són les conselle-ries de la Generalitat més vinculades al món local (AccióSocial i Ciutadania, Política Territorial i Obres Públiques…),els consells comarcals i els ministeris més municipalistes.

És una plataforma útil per explicar bones pràctiquesmunicipals?Sí, perquè és un fòrum on hi ha més de 20.000 alcaldes iregidors. És un bon aparador per exposar el que altres ad-ministracions fan coordinadament o que ofereixen a altresajuntaments. Hi tenim creadors d’opinió, generadors dedespesa i d’inversió. La contribució al PIB i en inversió alterritori dels ajuntaments és importantíssima. Som els ge-neradors d’ocupació més importants en moments de crisi,especialment gràcies als fons estatals d’inversió local. Totsels problemes municipals tenen reflex a Municipàlia, i te-mes com ara el finançament o la llei d’accés electrònic delsciutadans a l’administració estan damunt la taula.

El debat sobre la divisió territorial, també?No, però a mi em preocupen particularment els models dedivisió territorial que es plantegen, perquè responen més

«La Diputació de Barcelona ha creat escola de gestió del’Administració pública»

La sostenibilitat, prioritat dels ajuntaments i de Municipàlia


a conceptes del segle XIX que no pas del segle XXI. Quan esvan pensar les divisions en comarques i vegueries, elstemps de desplaçament no tenien res a veure amb els ac-tuals. És curiós que es proposin divisions territorials peti-tes quan el ciutadà, amb la xarxa de transports públics, potdesplaçar-se a qualsevol capital catalana el mateix dia. Permi, hi ha una contradicció entre el model territorial i les pos-sibilitats de comunicació d’aquest segle.

El cas de la província de Lleida és paradigmàtic i no res-pon a cap esquema racional. Crec que Lleida té una enti-tat provincial: la gent, per exemple, diu «sóc del Pirineu deLleida».

Aquest debat és important per al país i s’ha de fer amb cri-teris d’eficiència. En períodes en què la tendència és cen-tralitzar i compactar serveis, és un contrasentit disgregar icrear nous òrgans administratius. El concepte de vegueriai el de província són redundants. Els consells comarcalshaurien de ser entitats prestadores de serveis de caire vo-luntari, asimètric i despolititzat. Tenir consells comarcals,vegueries i províncies no respon a cap criteri d’eficiència,sinó a una filosofia del segle XIX.

La ciutat de Lleida és una de les que s’ha vist méstransformada pel transport públic. Com ha repercutitaixò en Municipàlia?L’AVE ens ha portat avantatges competitius claríssims,sobretot pel que fa a captació d’inversions i de turismevinculat a congressos: Lleida és la segona ciutat de Ca-talunya, després de Barcelona, en nombre de congressosi convencions. Igualment, la política de la Generalitat perconstituir autoritats metropolitanes de transport a les Ter-res de Lleida la qualifico d’èxit total. És el territori de Ca-talunya on més ha crescut el transport públic. Actualment,l’ATM gestiona el transport de les comarques del Segrià,les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Noguera, una xarxa ques’anirà estenent.

Com era Fira de Lleida quan va arribar a la presidèn-cia del patronat i com és ara?Estic vinculat a la Fira, com a tècnic municipal, des de larestauració de la democràcia, i com a president, des del

2004. Fira de Lleida ha fet una aposta clara en el pla es-tratègic que es desenvoluparà fins al 2015 i que preveu unainversió, entre el conjunt dels patrons, de 100 milions d’eu-ros en nous pavellons. Per a l’any que ve, ja hem anunciatdos nous certàmens, un en l’àmbit del disseny i un altre enel de la gastronomia.

L’aposta de Lleida per la Fira es complementa amb un equi-pament que estem acabant: el Palau de Congressos i Con-vencions, la Llotja. És un edifici de quasi 30.000 m2 ques’ha executat sobre la base d’un concurs internacional d’ar-quitectura i que ha representat uns 50 milions d’euros d’in-versió. S’hi celebraran, a partir de l’any que ve, les jorna-des tècniques vinculades a la Fira.

Per mi, la Fira és un dels elements estratègics de la pro-moció econòmica de la ciutat i de les Terres de Lleida. ■

Enric Monné i Camps

Per a Ros, la Fira és estratègica per a les Terres de Lleida


CIUTADANIATreballar en benefici de la comunitat

Foto

: Dep

arta

men

t d

e Ju

stíc

ia d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

Un penat realitzant tasques de suport als vivers del Maresme


En Marc i en José (noms ficticis per preservar l’ano-nimat) no treballen al Metro de Barcelona, però cadatarda, de dilluns a divendres, duen a terme activitatsen benefici de la comunitat a l’estació de la plaça d’Es-panya. Ajuden els ciutadans amb dificultats de mobi-litat i donen informació bàsica sobre la xarxa de Me-tro i sobre els punts d’interès a l’entorn de lesestacions. I és que formen part del programa «Treballsen benefici de la comunitat», una mesura penal alter-nativa a l’ingrés en un centre penitenciari, que afavo-reix la integració social de la persona, alhora que ge-nera beneficis col·lectius. Actualment, més de 420ajuntaments de tot Catalunya, prop de 200 a la provín-cia de Barcelona, col·laboren amb aquest programa,impulsat pel Departament de Justícia de la Generali-tat de Catalunya.

Els treballs en benefici de la comunitat (TBC) són penes al-ternatives a la presó imposades per un jutge a una personaque ha comès una falta o un delicte de poca gravetat (con-tra la seguretat del trànsit, el deslluïment d’immobles, el mediambient, fets lleus relacionats amb la violència de gènere,maltractament d’animals, amenaces, vexacions, injúries ocoaccions lleus, etc.), amb la finalitat que compensi el danycausat a la comunitat a través de la seva col·laboració demanera voluntària amb institucions públiques o privadessense ànim de lucre. En total, són més de 1.000 entitats, en-tre ajuntaments, consells comarcals, entitats sense ànim delucre, etc., les que col·laboren, actualment, amb el Departa-ment de Justícia per a la realització d’aquestes penes.

Pel director general d’Execució Penal a la Comunitat i Justí-cia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat deCatalunya, Jordi Samsó, els TBC formen part del que es co-neix com a «justícia restaurativa, que consisteix en la re-alització de diferents activitats per tal que el penat puguireparar el mal que ha ocasionat a la societat». «És —con-tinua Samsó— una mesura no privativa de llibertat per-què entenem que, en aquests casos, l’internament en uncentre penitenciari pot trencar la vida del penat». Així, lesmesures penals alternatives són acords judicials que per-meten donar una resposta menys aflictiva als fets delictiusque l’ingrés a presó, atesa l’orientació reeducativa i de rein-serció social establerta en la Constitució. Per aquest motiu,aquestes mesures permeten a l’infractor conciliar el règimpenal, al qual s’ha de sotmetre, amb la vida laboral, familiari social. Així, segons dades del Departament de Justícia, l’any2008 tres de cada quatre persones que compleixen mesurespenals alternatives treballen, i una de cada dues tenen entre26 i 40 anys. Pel que fa a la tipologia de delictes, segons JordiSamsó, «en un 76% dels casos, els penats han comès undelicte de trànsit, en més d’un 16% per fets lleus rela-cionats amb la violència de gènere i un 3% aproximada-ment són delictes relacionats amb el patrimoni».

I és que, des de la darrera modificació del Codi penal enmatèria de trànsit, la demanda d’aplicació d’aquesta moda-litat d’acompliment de condemna ha crescut exponencial-ment. Així, el 2007 hi va haver gairebé 3.000 demandes perrealitzar treballs en benefici de la comunitat; l’any 2008, ja

Els treballs en benefici de la comunitat (TBC)afavoreixen la integració social del penat,alhora que genera beneficis col·lectius

van superar les 9.000. Enguany, i tal com afirma el directorgeneral d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil delDepartament de Justícia, «ja se n’han realitzat 10.275 (finsal 5 d’octubre) i hi ha una previsió d’arribar a les 13.700 afinals d’any. Aquest fet demostra l’esforç de totes les ad-ministracions per acollir aquest programa. Està clar quesense els ajuntaments no ho haguéssim aconseguit».

El suport dels ajuntaments als TBCTreballar en una deixalleria o en un cementiri, netejar la ve-getació de rieres, camins i carrers o, fins i tot, dur a terme tas-ques de suport en una gossera municipal són algunes de lesfeines no retributives que aquestes persones condemnadespoden realitzar per tal de reparar el dany causat a la comu-nitat. Actualment, uns 200 ajuntaments de la província deBarcelona col·laboren amb el Departament de Justícia de laGeneralitat de Catalunya per dur a terme treballs en beneficide la comunitat als seus municipis.

Per tal de fomentar que aquestes activitats es puguin fer aprop dels municipis on viuen els penats i conciliar, així, laseva vida familiar, laboral i personal, el Departament de Justí-cia de la Generalitat de Catalunya treballa amb la Federacióde Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques (ACMC) per tal que més municipisacullin aquest programa i s’hi sumin.

L’Hospitalet de Llobregat és un d’aquest 200 municipis queacullen TBC. Actualment, un grup de persones està realit-zant tasques de suport al cementiri municipal i un altre forma


Al cementiri de l’Hospitalet es realitzen TBC

Foto

: Dep

arta

men

t d

e Ju

stíc

ia d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya


part de la brigada municipal de neteja. Tal com apunta el re-gidor de Serveis Municipals de l’Ajuntament de l’Hospitalet,Josep Maria García Mompel, «les feines que realitzenaquests penats són de caire cívic». «Estem parlant —con-tinua— de persones capaces d’autoreflexionar, d’adonar-se del que han fet i reparar, així, el dany causat a lacol·lectivitat». Sant Adrià del Besòs també compta amb ungrup de set persones que actualment realitzen tasques alsserveis de cultura, esports i brigada municipal, segons ex-plica la regidora de Recursos Humans, Qualitat i Salut La-boral, Filomena Cañete.

Però, a més d’ajuntaments, consells comarcals, entitats i as-sociacions (Institut Guttmann, Creu Roja, TMB, etc.), altresinstitucions com ara la Diputació de Barcelona també estanpreparades per acollir TBC. Així, està previst que al llarg d’a-quest últim trimestre, i gràcies al conveni que se signarà en-tre aquesta corporació i la Generalitat de Catalunya, la Di-putació, a través de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, aculliprogressivament una trentena de persones per realitzar tas-ques d’utilitat pública o social. Unes feines, complementàriesa les dels seus treballadors, que aniran des de l’atenció iajuda a les persones fins a la col·laboració en diferents ac-tes i programes d’ajut social, tasques de manteniment, ma-gatzem, jardineria, etc.

D’aquesta manera, la Diputació s’ha volgut sumar a les ins-titucions que possibiliten que la persona condemnada faciuna acció útil en benefici de la comunitat i afavorir, d’aquestamanera, la seva integració social. ■ Susana Burgos

Els treballs en benefici de la comunitat s’aparten en moltsaspectes d’altres penes potser més conegudes, amb con-seqüències generalment positives.

En primer lloc, mentre altres penes «treuen» béns als pe-nats (patrimoni, la multa; llibertat, la presó), el treball en be-nefici de la comunitat no només «treu» (temps lliure, remu-neració pel treball realitzat), sinó que també obliga elspenats a aportar. Així, aquesta sanció comporta entendreque els penats no només són persones que poden merèi-xer un càstig i necessitar ajuda per superar possibles man-cances socials o educatives, sinó que són ciutadans ca-paços d’aportar amb el seu treball beneficis per a lasocietat, en general, i per a les persones més desfavorides,en particular.

En segon lloc, és una pena que s’executa «a» la comunitati «en benefici de» la comunitat, i que per això requereix laimplicació activa de les entitats locals i de les entitats senseànim de lucre que treballin al territori. Aquesta implicació veacompanyada, necessàriament, de l’esforç de seguiment idel suport de l’Administració.

Aquestes dues particularitats fan que aquesta sanció siguiprofitosa per a tots els implicats: per al mateix penat, quepot evitar un ingrés a la presó per delictes d’escassa gra-vetat i obté una oportunitat per reflexionar, i també per a lasocietat, que amb el treball del penat es veu d’alguna ma-nera reparada pel delicte comès. Finalment, aquesta san-ció pot contribuir a aconseguir la finalitat constitucional dela rehabilitació trencant estereotips sobre les persones pe-nades, ja que la comunitat d’alguna manera els està aco-llint com a persones productives capaces d’un treball al-truista i positiu. ■

• Punt de vista

Una sanció per sumar

Ester Blay GilProfessora de Criminologia a la Facultat de Dretde la Universitat Pompeu Fabra

Foto

: Xav

ier

Ren

au


Món local i diversitat religiosa: una mirada a Europa

INNOVACIÓLOCAL

Foto

: Joa

n R

oca

de V

iñal

s

La gestió de la diversitat cultural i religiosa ha emergit com una àreaclau per a la governança de les societats europees en aquest inicide segle XXI. L’increment de les migracions internacionals ha con-tribuït a potenciar la diversificació religiosa del continent i ha pro-vocat una major visibilització de les minories religioses en l’esferapública. I malgrat que es té tendència a centrar exclusivament l’a-tenció en el creixement de l’islam, és important assenyalar que elsnous reptes no es restringeixen només a l’acomodació de les mino-ries musulmanes. Esglésies pentecostals, grups hinduistes, salonsdel regne dels testimonis de Jehovà o comunitats ortodoxes són al-gunes de les entitats religioses, entre moltes d’altres, que en pocsanys han adquirit una major presència en les ciutats europees i hanatorgat una nova embranzida a la necessitat de repensar l’encaix deles minories religioses en les nostres societats contemporànies.


L’espai local: l’àmbit clau de la gestió de la diversitat re-ligiosaL’àmbit local és identificat arreu d’Europa com el contexton la necessitat de repensar nous models d’acomodacióde la diversitat religiosa és més visible i apressant. Tres ra-ons atribueixen a l’àmbit local aquesta prominència es-tratègica en la gestió: en primer lloc, les autoritats localssón els interlocutors polítics més pròxims a les autoritatsreligioses i, per tant, esdevenen els primers receptors deles demandes i reivindicacions de les minories religioses.En segon lloc, és en l’espai local on, en primera instància,emergeixen i es produeixen les controvèrsies i/o els con-flictes relacionats amb la diversitat religiosa; quelcom que,per tant, atorga un rol central a les autoritats locals en laconstrucció de la cohesió social i en el foment de la bonaconvivència. En tercer lloc, és a l’espai local on els gransprincipis sobre la «laïcitat», «la aconfessionalitat» o la «lli-bertat religiosa» han de traduir-se en accions polítiquesconcretes, coherents i útils.

D’aquesta manera, i si bé a la majoria de països europeus lescompetències principals en matèria de diversitat religiosa ra-diquen en l’esfera estatal i/o regional, els processos d’im-plementació i la gestió quotidiana recauen, en bona manera,en les autoritats locals.

A més, els reptes que afronten les autoritats locals s’accen-tuen pel fet que, d’una banda, la gestió de la diversitat reli-giosa és una àrea relativament nova de política pública i en-cara no existeix un know-how consensuat, explícit i amb proutrajectòria temporal que pugui esdevenir un referent clar pera l’acció política. I de l’altra, i com posa de manifest el so-ciòleg holandès Jan Rath, la por i l’angoixa de les autoritatslocals vers la possibilitat que esclati un conflicte relacionatamb qüestions religioses dificulten l’establiment d’un debatobert que pugui generar accions polítiques valentes i decidi-des en aquesta àrea.

No obstant això, i malgrat les dificultats, en pocs anys hanestat nombrosos els ens locals que han engegat programesinnovadors en la matèria i que han introduït la gestió de ladiversitat religiosa en els programes de govern dels òrganslocals.

Qui gestiona la diversitat religiosa dins els ens locals? Els sociòlegs francesos Jean-Paul Willaime i Franck Frégosiexpliquen que fins fa ben poc la majoria d’ajuntaments eu-ropeus no havien incorporat la gestió de la diversitat religiosadins dels seus programes de govern. Les accions polítiquesen la matèria estaven descoordinades, no hi havia una líniad’acció definida i no hi havia tècnics formats per respondreals reptes de la diversitat religiosa. En pocs anys, però, aixòha fet un tomb, i cada vegada són més els governs localseuropeus que incorporen la gestió de la diversitat religiosadins dels programes de govern, que n’institucionalitzen eltractament i que desenvolupen accions polítiques proacti-ves.

La manera concreta com s’incorporen les qüestions religio-ses dins els ens locals europeus no segueix un patró comú,però, bàsicament, podem identificar dos grans models. D’unabanda, hi ha ajuntaments en els quals s’ha creat un depar-tament o una àrea específicament dedicada a la gestió de ladiversitat religiosa, com pot ser el cas de l’Ajuntament deBrussel·les, on existeix la Regidoria per als Cultes i la Famí-lia, o el cas de Barcelona, on, des de finals de la dècada delsanys noranta, existeix l’avui anomenada Oficina d’Afers Re-ligiosos, dins la Regidoria de Drets Civils. El fet que existeixiun òrgan específic encarregat d’aquestes qüestions facilita,d’una banda, l’elaboració d’una política coherent, i de l’altra,permet als actors religiosos comptar amb un interlocutor clari visible.

Tanmateix, però, hi ha altres ajuntaments europeus, com arael d’Amsterdam, on és el gabinet d’alcaldia el que s’ocupade marcar les línies mestres, defineix els programes d’acciói impulsa la presa en consideració de les qüestions religiosesa escala transversal. Segons els responsables d’Amsterdam,el fet que la gestió de la diversitat religiosa sigui encara unaàrea política plena d’incerteses i que fàcilment pot donar lloca controvèrsies és el què justifica que sigui l’alcalde qui s’o-cupi personalment —i a través del seu cercle decol·laboradors més propers— d’emprendre i dissenyar l’ac-ció política al voltant d’aquestes qüestions.

Què vol dir «gestionar» la diversitat religiosa? Una anàlisi de les accions polítiques a escala europea en

És a l’àmbit local on els grans principis sobrela «laïcitat» o la «llibertat religiosa» han detraduir-se en accions polítiques concretes,coherents i útils


matèria de diversitat religiosa ens permet distingir tres gransàrees d’actuació:

1. Les accions encaminades a fer efectius els drets de lli-bertat religiosa. Es tracta de totes aquelles actuacions quetenen per objectiu implementar i garantir que els drets defi-nits en les normes legals i constitucionals siguin portats a lapràctica. L’àmbit competencial dels ajuntaments en la matè-ria varia de país en país, però hi ha elements que són gairebécomuns a tot arreu. Qüestions com, per exemple, el fet de ga-rantir que totes les confessions religioses puguin desenvolu-par els seus rituals funeraris sense traves —tant comptantamb sales de vetlla multiconfessionals com amb cementirisadequats— o com el fet que les institucions públiques —comara hospitals o escoles— facin possible els requeriments re-ligiosos en matèria d’alimentació.

2. Les accions destinades a afavorir una atmosfera laica,però respectuosa amb les minories religioses. La majoriade països europeus històricament han comptat amb unaesglésia majoritària que ha gaudit d’una posició de privilegien detriment de les minories religioses. Definir concretamentquin rol ha de tenir l’església majoritària i/o les minories reli-gioses en l’espai públic i identificar què vol dir i què implicaexactament construir una societat laica, però respectuosaamb la diversitat, configura el moll de l’os dels debats ac-tuals entorn de la diversitat religiosa. Ara bé, les respostespolítiques de les autoritats locals europees en la matèria sónmolt diverses i no segueixen un patró comú. En aquest sen-tit, mentre que hi ha ajuntaments, com ara el de Berlín, quehan prohibit l’existència de símbols religiosos en els espaispúblics —especialment a les escoles—, hi ha altres indretscom ara la regió de Puglia, a Itàlia, que han decidit conside-rar els símbols catòlics com una part de la tradició culturalde la zona i, per tant, extreure’n les connotacions religiosesi no identificar-los com a discriminatoris amb les minories re-ligioses. Així mateix, mentre les autoritats polítiques greguesimplementen amb molt de zel la llei estatal que prohibeix elproselitisme religiós i dificulten enormement la celebració dequalsevol acte de les minories religioses en l’esfera pública,l’Ajuntament d’Amsterdam subvenciona la celebració d’ac-tes al voltant del Ramadà amb l’objectiu de convertir-lo enuna festivitat més del calendari de festes locals.

3. Les accions destinades a afavorir la cohesió social. Estracta d’evitar tant que s’encenguin espurnes de conflicte alvoltant de qüestions religioses com afavorir un clima de bonaconvivència. En aquesta direcció, s’estan implementat nom-broses polítiques innovadores arreu d’Europa. Així, d’unabanda, la promoció de grups interreligiosos per tal que esde-vinguin espais de diàleg, de trobada i de creació de consensentre els líders i/o els membres de les diferents religions és

Saber quines són les demandes de les minories religiosesen temes com ara els rituals funeraris o l’alimentació nosempre és senzill. Així mateix, conèixer com cal respondrea aquestes demandes o saber amb certitud quin és el marclegal sobre la qüestió tampoc no és fàcil. Atenent aques-tes dificultats, la Generalitat de Catalunya ha elaborat duesguies d’actuació: la Guia per al respecte a la pluralitat re-ligiosa en l’àmbit hospitalari i la Guia per al respecte a ladiversitat de creences en l’àmbit funerari, que poden serd’utilitat per les autoritats locals. Es poden baixar de:http://www.gencat.cat/vicepresidencia/afersreligiosos.

L’atenció a la diversitat religiosa a les institucions públiques

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2


quelcom que ha pres una forta embranzida en nombroses lo-calitats europees. En determinats casos, aquests grups hanestat impulsats per la societat civil, i en d’altres, han estat elsens locals els que els han posat en funcionament. Arreu, però,tenen un rol clau com a mediadors en casos de conflicte i/ocom a agents de prevenció de possibles problemàtiques fu-tures. I de l’altra, són molts els ajuntaments europeus, i es-pecialment al Regne Unit, que han posat en marxa plans d’ac-ció encaminats a atorgar un lloc clau als grups religiosos coma agents de governança urbana afavorint la seva participacióen plans de desenvolupament i/o regeneració de l’espai urbà.Així mateix, són nombroses les polítiques encaminades a co-responsabilitzar els grups religiosos en la realització de cam-panyes contra la radicalització religiosa, com fa l’Ajuntamentd’Amsterdam, o a promoure projectes d’integració dels nou-vinguts.

Elements per a una acció política reeixidaUna ullada al context europeu posa de manifest que hi hadues qüestions clau per garantir una acció política reeixidaen matèria de diversitat religiosa.

1. La identificació dels interlocutors. Arreu es posa demanifest que és absolutament necessari per les autoritatslocals comptar amb interlocutors del camp religiós. Arabé, la tria i la selecció d’aquests, així com la instituciona-lització de les vies de diàleg, no sempre és fàcil i reque-reix que es tinguin en compte diferents qüestions.

D’una banda, és imprescindible disposar de coneixementi dades fiables sobre el món religiós local per poder dis-senyar polítiques públiques reeixides. I és que, per exem-ple, si no té en compte que dins del món musulmà o pro-testant conviuen grups amb sensibilitats, orientacionsdoctrinals i trajectòries molt diferenciades, es pot caureen la temptació d’afavorir un únic interlocutor dins cadacomunitat, la qual cosa pot tenir efectes adversos, comara generar tensions intrareligioses o dificultar la posadaen marxa de polítiques inclusives.

I de l’altra, prendre en consideració que el fet que gene-ralment les figures religioses —com ara imams, rabins opastors— i els representants de les comunitats no coinci-

Foto

: Eur

opea

n C

omm

unity

, 200

9

A Bèlgica els grups religiosos i els grups lliurepensadorsreben finançament per se (és a dir, per dur a terme activi-tats religioses o en foment del lliure pensament) i les ca-racterístiques d’aquest finançament les estableixen els go-verns federals.

Així, són els governs que paguen els salaris als ministresde culte o els que s’encarreguen de finançar els nous cen-tres de culte o la renovació dels antics.

A França els municipis tenen completament prohibit perllei finançar les activitats religioses de les comunitats (mal-grat que hi ha ajuntaments que fan excepcions i busquenescletxes a la llei).

A Alemanya la decisió de finançar (o no) les comunitatsreligioses recau en el nivell municipal i són els ajuntaments

els que, tenint en compte determinats criteris, han de de-cidir si opten (o no) per finançar els grups.

A Amsterdam el debat sobre el finançament dels grups re-ligiosos encara és obert. En molts casos les organitza-cions religioses han creat entitats paral·leles de caràcterno religiós que reben finançament per impulsar programesde caràcter social i/o cultural.

En línies generals, la majoria de municipis europeus no fi-nancen directament els grups religiosos per dur a termeactivitats religioses, ja que consideren que el sostenimentde l’activitat religiosa no és competència de les autoritats.Sí que els fiancen, però, per via indirecta a través de lapromoció d’accions que reverteixin en benefici de tota lasocietat o del sosteniment de programes de tipus culturali/o social.

Finançar o no finançar els grups religiosos des dels ens locals?


deixin en la mateixa persona és cabdal per poder tenir unainterlocució fluïda amb les comunitats. Finalment, establirmecanismes institucionalitzats i clars d’interlocució queescapin de lògiques clientelars és essencial per tal de ge-nerar una relació de confiança i respecte entre autoritatsreligioses i polítiques. Així mateix també, òbviament, ésimportant no limitar la interlocució als grups religiosos itenir en compte els representants de les associacions lai-ques i/o atees.

2. La definició de les regles del joc. L’anàlisi de la gestió dela diversitat religiosa en l’àmbit local mostra que per garantirl’èxit de les polítiques locals és clau que els procedimentsd’acció estiguin estandarditzats i existeixi un clar consensentre els actors polítics al voltant de quines són les eines i lesaccions més adequades en aquesta matèria. Dissenyar unesregles de joc que siguin conegudes per tothom i aplicades atots els grups religiosos per igual és primordial per construiruna societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.

Amb aquest objectiu, per exemple, durant aquest 2009l’Ajuntament d’Amsterdam ha elaborat un document mes-tre —que ha estat àmpliament discutit pels actors políticslocals— per definir, estandarditzar i consensuar la filoso-fia que ha d’orientar la gestió política en la matèria. Aixímateix, en el nostre país, una bona mostra d’aquest exer-cici de discussió oberta i valenta i d’establiment d’unesregles de joc clares és la darrera Llei de llocs de culte apro-vada pel Parlament de Catalunya. I és que malgrat que elcamí pot ser llarg i pot generar certes resistències, ésnomés establint un marc comú, explícit i conegut per tot-hom que la gestió de la diversitat religiosa pot ser enca-rada amb garanties d’èxit. ■ Maria del Mar Griera. Inves-tigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). UniversitatAutònoma de Barcelona

La religió, si no és utilitzada amb finalitats extrareligioses,no tan sols estructura la vida de moltes persones, sinó quetambé comporta una dimensió de grup que dóna cohesió ifa aportacions clau al conjunt de la societat: pau, justícia,acolliment, solidaritat, compromís, fidelitat, etc. Ho demos-tra, per exemple, la tasca social de moltes comunitats reli-gioses de totes les tradicions.

El fet que el Parlament de Catalunya hagi aprovat amb unintens diàleg previ i amb un ampli consens la Llei delscentres de culte, en un context de diversitat religiosa crei-xent, té un gran valor simbòlic. Significa el reconeixementde l’especificitat i del pes del fet religiós plural, i denotala concepció catalana de laïcitat, definida com a respectea totes les opcions religioses i de pensament i als seus va-lors.

La previsió urbanística de zones d’equipaments comunita-ris on s’admetin els usos religiosos és un pas endavant enel respecte del dret fonamental de llibertat religiosa, senseque impliqui subvencionar res. I la definició d’unes condi-cions tècniques dels locals de culte, adequades i propor-cionades, alliberarà l’activitat que s’hi realitza de llicènciesimpròpies com ara la corresponent als espectacles i la me-diambiental.

Els governs locals ja han trobat respostes encertades ales noves peticions, facilitant la ubicació de nous centres,amb seny i sense por. Com més visibles i més dignes si-guin aquests centres, més fàcilment seran els referentsd’una ciutadania que també construeix l’espai comú. Es-perem que la llei aprovada doni suport a aquesta actitudmunicipal a favor de la convivència que caracteritza Ca-talunya. ■

• Punt de vista

El valor simbòlic de la Llei

Montserrat Coll i CalafDirectora general d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya


PER SABER-NE MÉS

Gods in the city. Intercultural and inter-religious dialogue at local level

SKARD, H.; PALARD, J.; WOERLING, J. M. [ET AL.]. (2008). Estrasburg: Council of Europe Publishing.

Les peticions per construir nous llocs de culte, la penetracióde les tradicions religioses a l’escola o la creació d’àrees es-pecífiques en els cementiris públics són tres exemples delsreptes que afronten els governs locals per gestionar la di-versitat religiosa.

La gestió del pluralisme religiós ha esdevingut un tema denotable importància a l’agenda política i s’ha d’afrontar ambcreativitat, amb proximitat i amb la creació d’espais de dià-leg intercultural i interconfessional que permetin una aproxi-mació proactiva a les noves realitats derivades de la diversi-tat de creences de les nostres societats.

Arrelar la composició i el funcionament d’aquests espais dediàleg en un coneixement precís de la situació religiosa delsmunicipis i de la capacitat d’influència dels seus grups reli-giosos, acompanyar el diàleg institucionalitzat amb expe-riències en el terreny educatiu i cultural, i aconseguir que eldiàleg religiós es tradueixi en l’establiment de partenariats iprocessos de col.laboració que integrin els grups religiososen les polítiques d’inclusió social, han de ser les prioritatsprincipals de les polítiques públiques locals.

Les altres religions. Minories religioses a CatalunyaESTRUCH [ET AL.] (2004). Barcelona: Mediterrània.

Els imams de CatalunyaMORERAS, J. (2007). Barcelona: Biblioteca Universal Empúries.

El mapa de les religions a Catalunya: Xifres de lesminories religioses existents a Catalunya i la dis-tribució geogràfica dels llocs de culte [en línia]. Direcció General d’Afers Religiosos.<http://www.gencat.cat/vicepresidencia/afersreligiosos>

«Autonomía local y libertad religiosa: en torno a lasrelaciones de las entidades locales con las confe-siones religiosas». REDONDO ANDRÉS, M. J. (2005). Presente y futuro de la Constitución española de 1978. Ti-rant lo Blanch, p. 709-735.

«Les competències autonòmiques i locals en re-lació amb la gestió pública dels afers religiosos». SEGLERS, A. (2006). Revista Catalana de Dret Públic, núm. 33, p. 181-208.

«Afers religiosos. Una proposta de política pública»LÓPEZ CAMPS, J. Papers de la Fundació, núm. 152. Barcelona: Fundació Ra-fel Campalans. [Sense data de publicació]

Podeu encarregar aquestes publicacions a la Llibreria de la Diputació <www.diba.cat/llibreria>


BONES PRÀCTIQUES

El Síndic de Greuges impulsa el Codi de bones pràctiques administratives

Foto

: Sín

dic

de

Gre

uges

de

Cat

alun

ya

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha lliurat a totes les ad-ministracions públiques catalanes el Codi de bones pràcti-ques administratives amb 17 principis a fi de protegir i de-fensar el dret a la bona administració, que recull l’article 30de l’Estatut. Pel Síndic, una bona administració és la queinforma, la que escolta i la que respon, la que actua de ma-nera transparent, la que impulsa la participació, gestionaamb rigor i assumeix les seves responsabilitats. Hem reco-llit per a la revista DB les opinions i valoracions que fan so-bre el Codi el mateix Síndic, el Síndic Local de Sabadell il’alcaldessa de Barberà del Vallès, que acaba de signar unconveni de col·laboració entorn d’aquest Codi.

Mitjançant conveni amb els ajuntaments, el Síndic atén directament les queixes de ciutadans i ciutadanes


El nou Codi de bones pràctiques administratives conté 17principis i recull una bona recopilació de bones pràctiquesderivades de resolucions dictades pel Síndic al llarg delsdarrers vint-i-cinc anys, en la seva funció de combatre lespràctiques contràries a la bona administració.

Tot i que és una novetat a casa nostra, el Codi recull l’es-perit de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea,quant al reconeixement del dret de les persones al trac-tament equitatiu i imparcial per part de les institucions enun termini raonable. També beu del Codi de bona con-ducta administrativa, aprovat pel Parlament Europeu, re-dactat pel Defensor del Poble Europeu, en aquell moment,Jacob Söderman, en el qual es desenvolupa un concepteampli del «dret a la bona administració», dret que l’Esta-tut d’autonomia de Catalunya reconeix en el seu article30.

Aquest reconeixement del dret a la bona administració,segons el Síndic, Rafael Ribó, «implica un canvi de pers-pectiva en la manera d’abordar les relacions entre lesadministracions i els ciutadans: el punt de vista ja noés principalment l’actuació de les administracions,sinó el respecte dels drets i l’atenció a les persones».En aquest sentit, afegeix el Síndic: «El Codi pot ser uninstrument que fomenti la bona administració al serveidels empleats públics i també de les persones, que ensón les últimes beneficiàries. Des d’aquesta perspec-tiva, el Codi pretén acomplir també una tasca pe-dagògica per a tots els seus destinataris, sobre la ma-nera com s’han de dur a terme les relacions entrel’Administració i les persones».

En el moment de començar el curs escolar, el Síndic va lliu-rar el Codi als presidents de la Generalitat i del Parlamentde Catalunya, a tots els ajuntaments, als consells comar-cals i a les diputacions. Tot i que encara és molt d’hora pervalorar-ho, el Síndic de Greuges de Catalunya consideraque ha estat ben rebut. «Voldria destacar —diu el Síndic—dos exemples concrets en el món local que han mos-trat una gran predisposició a la seva aplicació: l’acordde Ple d’un ajuntament per adoptar com a propi el Codi,acordant d’aplicar-ne els principis a totes les actua-

cions i processos, i la d’un altre ajuntament que s’hamostrat expressament a favor de l’aplicació del Codi.Crec que és importantíssima la implicació i la compli-citat de les mateixes administracions».

Josep Escartín, Síndic Local de Sabadell i president delFòrum que aplega una cinquantena de síndics i síndiqueslocals a Catalunya el valora «com no podria ser d’altramanera» molt positivament i creu que «aquest Codi debones pràctiques administratives serveix per saber (totvisualitzant-los), d’una sola vegada, tots aquells prin-cipis en què l’Administració s’ha d’inspirar, aquellsdrets que ha de respectar i aquells deures que ha decomplir. Aquest Codi serà un bon llibre de capçalera detot bon alcalde, regidor, director d’àrea, cap de servei,cap de secció, cap de negociat, tècnic, administratiu,auxiliar i subaltern; i, al mateix temps, serà un bon lli-bre d’ajuda i consulta per a tots els catalans i catala-nes quan tractem amb les administracions», diu el Sín-dic Local.

Preguntat sobre quins són els drets sobre els quals totesles administracions han de millorar, el Síndic de Catalunyavalora que «el principi de compliment del termini rao-nable és dels que més millora necessiten. També s’hade millorar en la claredat i el tracte quan les adminis-tracions es relacionen amb el ciutadà i sovint ens tro-bem amb l’incompliment del deure de respondre demanera expressa».

El Síndic Local hi coincideix plenament: «Em preocupenen particular tres principis o drets sobre els quals hade canviar la mentalitat: el deure de respondre ex-pressament, el principi del termini raonable i el deurede motivació. Dos drets i un principi, que són els cau-sants de la majoria d’indefensions als ciutadans i ciu-tadanes».

Sobre aquells drets i principis en els quals les administra-cions han avançat, Escartín valora que la proximitat de lesadministracions locals «afavoreix que alguns dels prin-cipis es compleixin més: el de claredat, assessorament

«El reconeixement del dret a la bonaadministració implica un canvi de perspectiva.El punt de vista ja no és principalment l’actuacióde les administracions, sinó el respecte delsdrets i l’atenció a les persones»


i expectatives legítimes, el de cortesia i bon tracte, eld’acusament de recepció i indicació i/o remissió a l’Ad-ministració competent, el dret a ser escoltat, eld’accés a la informació, publicitat i transparència, i eldret a la participació».

Pel que fa al Síndic català, aquest valora els aspectes enels quals les administracions han avançat en els darrersanys: «Hi ha hagut una millora en temes relacionats ambla participació dels ciutadans en els procediments, en

aspectes relativament nous com ara la protecció de da-des i també en els aspectes procedimentals, com arala tramitació dels expedients de responsabilitat patri-monial».

Lligat al llançament del Codi i dins de la gestió que fa elSíndic amb els ajuntaments catalans, l’alcaldessa de Bar-berà del Vallès, Ana del Frago, i el Síndic de Greuges deCatalunya, Rafael Ribó, han signat un conveni decol·laboració, mitjançant el qual el Síndic ofereix a l’Ajun-

I. Principi d’igualtat i de no-discriminacióL’Administració ha de respectar el principi d’igualtat de tracteen les seves relacions amb les persones. En particular, ha d’e-vitar qualsevol discriminació per raons de naixença, raça, sexe,opinió o altra condició o circumstància personal o social.

II. Principi de proporcionalitatL’Administració ha d’adoptar les decisions de manera ade-quada a la finalitat que persegueixen, conciliant l’interès ge-neral amb el dels particulars i evitant al màxim l’afectació delsdrets i les llibertats públiques.

III. Absència d’abús de poderL’Administració ha d’exercir els seus poders únicament ambla finalitat amb què els han estat atorgats per les disposicionsvigents i ha d’evitar qualsevol actuació que no tingui un fona-ment legal o que no estigui motivada per un interès públic.

IV. Imparcialitat, independència i objectivitatL’Administració ha de ser imparcial i independent en les sevesactuacions i ha d’actuar amb objectivitat, tenint en comptetots els factors, segons cada cas, i atorgant a cadascun la re-llevància que li correspon en relació amb la decisió.

V. Claredat, assessorament i expectatives legítimesL’Administració ha d’informar de manera clara les persones

dels drets que poden exercir en les seves relacions amb l’Ad-ministració i també dels requisits previstos per la legislació pera la tramitació de les seves sol·licituds. L’Administració, en lesseves decisions, ha d’observar i ser coherent amb la seva prò-pia pràctica administrativa, i ha de respectar les expectativeslegítimes i raonables que tinguin les persones respecte de laseva actuació.

VI. Cortesia i bon tracteL’Administració en les seves relacions amb les persones hade ser diligent, correcta i accessible, i ha de tractar-les ambcortesia.

VII. Deure de respondre expressamentL’Administració ha de respondre expressament les peticionsque li formulin les persones i ha de dictar resolucions expres-ses en tots els procediments.

VIII. Drets lingüísticsL’Administració ha de garantir el dret de les persones que s’hiadrecin en qualsevol de les llengües oficials i ha de comuni-car-s’hi en la llengua que triïn.

IX. Acusament de recepció i indicació o remissió a l’admi-nistració competentL’Administració ha d’acusar recepció dels escrits que presen-

17 principis per fer efectiu el dret a la bona administració


tament una supervisió singularitzada de la seva actuació,que es concreta amb l’elaboració d’un informe anual so-bre la gestió de queixes referents al municipi i es dóna lamàxima celeritat a la seva tramitació.

Aquesta col·laboració és valorada per l’alcaldessa de Bar-berà com una aportació: «Cobrim un aspecte que noteníem. Entenem que la feina que fa el Síndic corres-pon a un sistema de qualitat de l’Administració. És elsistema de qualitat amb el qual la transparència, els

drets de les persones, l’eficàcia, la responsabilitat il’assumpció dels compromisos es fa present». Quantal Codi de bones pràctiques administratives, l’alcaldessaopina que «és una eina amb una sèrie de principis quetotes les administracions públiques hem de vetllar percomplir. Assumeixo totalment la definició que fa de labona administració. Des de Barberà caminem en aquestsentit perquè la nostra ciutat pugui ser encara més viva,sigui més humana i respecti més els drets i les lliber-tats». ■ Ethel Paricio

tin les persones i indicar-hi, si escau, l’òrgan competent peratendre-les i els serveis que els pot oferir.

X. Dret a ser escoltatL’Administració ha de garantir el dret de les persones a ser es-coltades directament o per mitjà d’entitats representatives enels procediments administratius i normatius que puguin afec-tar els seus drets o els seus interessos.

XI. Termini raonableLa tramitació administrativa s’ha de fer d’acord amb els prin-cipis d’economia, celeritat, eficàcia, eficiència i simplicitat, pre-servant les garanties i els drets de defensa de les persones in-teressades i, en cas de circumstàncies excepcionals que liimpedeixin respondre dins de termini, informant la persona in-teressada dels motius de la demora.

XII. Deure de motivacióL’Administració ha de motivar expressament, de manera clara,comprensible i suficient totes les seves decisions i resolucions,quan així ho exigeixi la llei.

XIII. Notificació de les decisions i indicació de la possibi-litat de recórrerL’Administració ha de garantir que qualsevol decisió que afectiels drets o els interessos de les persones els sigui notificada

per escrit i dins del termini legalment establert, i els informi delsrecursos i els terminis que tenen per recórrer-hi en contra.

XIV. Protecció de dades personalsL’Administració ha d’actuar respectant la vida privada i la in-timitat de les persones d’acord amb la normativa de protec-ció de dades personals.

XV. Accés a la informació, publicitat i transparènciaL’Administració ha de garantir l’accés de les persones als do-cuments públics i a la informació relativa als assumptes que po-den afectar els seus drets. Ha de prendre les mesures ne-cessàries per fer pública la màxima informació que es troba enpoder seu, per promoure la transparència i procurar la partici-pació informada de les persones en qüestions d’interès públic.

XVI. Dret a la reparacióLes persones tenen dret a ser indemnitzades per l’Administra-ció per qualsevol lesió que els hagi pogut ocasionar el funcio-nament dels serveis públics, tret dels casos de força major.

XVII. Drets de participacióL’Administració ha de garantir el dret de totes les persones aparticipar en els afers públics en els casos que determina lallei i ha de promoure’n la participació en l’elaboració, la pres-tació i l’avaluació de les polítiques públiques.


INDICADORS MUNICIPALS Fires locals

El Servei de Programació ha iniciat enguany el Cercle deComparació Intermunicipal de Fires locals. L’any 2009 hi hanparticipat 14 municipis de la província de Barcelona amb lafinalitat de:● Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.● Formar un grup de treball per intercanviar experiències. ● Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking). El quadre resum següent mostra els indicadors consensuats

en l’àmbit de fires locals, així com el valor mitjà dels munici-pis participants de l’exercici 2008. Els indicadors s’han clas-sificat en quatre dimensions de meta, i s’han agrupat segonsels objectius genèrics de les fires locals. Per a més informa-ció dels cercles de comparació intermunicipals, podeu con-sultar el web següent:www.diba.cat/menugovernlocal/cci.asp

■ Àrea de Comerç - Oficina de Mercats i Fires Locals:[email protected] ■ Àrea d’Hisenda i Recursos Interns– Servei de Programació [email protected]


WEBS LLIBRES

Condicions de vida i hàbits de la gent grande la província de BarcelonaEnquesta de condicions de vida i hàbits de la pobla-ció de Catalunya 2006Àrea de Benestar Social. 21×30 cm.

L’obra analitza les característiques i la diversitat de lespersones grans de la província en els àmbits que con-figuren la seva vida quotidiana i el seu entorn relacio-nal i territorial. Ofereix una aproximació a les condi-cions de vida i als hàbits d’aquest col·lectiu, que,malgrat la seva heterogeneïtat, presenta unes pautesde comportament específiques que cal tenir presentsa l’hora de pensar i dissenyar les polítiques públiques.L’estudi, impulsat per l’Àrea de Benestar Social, s’em-marca en la sèrie d’explotacions monogràfiques quela Diputació realitza de l’Enquesta de condicions devida i hàbits de la població de Catalunya.

El llibre proposa un discurs públic sobre una concep-ció de ciutadania vinculada a noves maneres d’enten-dre la igualtat. Això implica un canvi d’objectius i unaredefinició dels públics, a partir de tres punts: les raonsdel canvi de discurs, el model de ciutadania i adminis-tració local en el context de la diversitat i l’aplicació d’a-questa nova cultura pública basada en el «bon ciutadà»i les polítiques proactives del «bon govern».

Nous projectes a la xarxa

L’Oficina d’Assistència en Administració Electrò-nica de la Diputació de Barcelona desenvolupaprojectes de renovació i actualització de websmunicipals. Durant el segon i tercer trimestre de2009, s’han fet els de Badia del Vallès, Calldete-nes, Castellolí, Gurb, Monistrol de Montserrat,Pont de Vilomara i Rocafort, Saldes, Sant Pol deMar i Tavertet.

Aquests projectes tenen en comú tres aspectes:la seva vocació de servei al ciutadà, unes eines demanteniment de continguts a l’abast de les pos-sibilitats dels ens locals i una atenció molt espe-cial per a l’accessibilitat i la usabilitat.

ESCAPA’T Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès

Els vessants de la Serralada Litoral estan farcits de monuments megalítics, la majoria datatsdel final del neolític i l’edat del bronze. Aquesta ruta està dividida en dos itineraris que es po-den enllaçar o fer de manera independent. Les restes d’un poblat ibèric i una interessant er-mita romànica completen els elements patrimonials d’aquesta ruta. Se surt de l’Ajuntamentde la Roca del Vallès fins a arribar a la urbanització la Pineda. L’itinerari passa pels vessants

de la Serralada Litoral i arriba a l’alçada del coll de Sant Bartomeu, s’enfila al turó de Céllecs itorna pels vessants coberts de pins. El trajecte està senyalitzat amb fites de color rosa (des de

la Roca fins a Sant Bartomeu) i blau (des de Céllecs fins a Can Gol).www.diba.cat/parcsn/litoral

www.badiadelvalles.net

www.calldetenes.cat

www.gurb.cat

Polítiques de ciutadaniaDiscurs públic sobre la gestió local de la diversitatÀrea d’Igualtat i Ciutadania. 17×24 cm. 69 pàgines

la directiva bolkestein: una directiva que afecta directament els … · 2009-12-04 · ordenances...

Documents