En aquesta part parlarem de la cooperació per al desenvolupament amb els països empobrits. La cooperació, però, és quelcom més que això. És una actitud personal i social que afecta a la vida quotidiana, a les nostres relacions, i a la manera de com aconseguim els nostres objectius. Podem fer-la servir o no, però si ho fem possiblement tot serà més fàcil i més gratificant i segurament també obtindrem millors resultats.

Quin significat té aquesta història gràfica? Podria tenir altres finals?

QUÈ ÉS LA COOPERACIÓ?

2a. PART LA COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

LA NECESSITAT DE COOPERAR

La cooperació no és un acte de caritat, és un acte de justícia i una necessitat. Per exemple, la degradació ambiental amenaça a la gent de tot el món i menyscaba els mitjans de vida de al menys 500 milions de persones. Els pobres, que tenen poques opcions, exerceixen pressió sobre el medi ambient cercant recursos vitals, però també consum dels rics contribueix a la degradació ambiental.

Què et suggereixen el dibuixos d’aquesta pàgina? Creus que estan relacionats els problemes del Sud i del Nord? Quins són aquests problemes?

Es necessita una acció internacional més decidida per accelerar el desenvolupament humà dels països marginats. Això requereix augmentar els recursos de l’ajuda oficial per al desenvolupament (AOD), que s'ha reduït gairebé en un cinquè en termes reals des de 1992. Una altra prioritat és la eliminació del deute extern dels 41 països pobres molt endeutats (PPME), el pagament del qual limita la despesa en educació i salut i les possibilitats de desenvolupament.

L’AJUDA OFICIAL AL DESENVOLUPAMENT

L’ajuda Oficial al Desenvolupament és la que envien els països desenvolupats als països en desenvolupament. Pot adquirir diferents formes:

Bilateral. És la que es fa de forma directa, del país donant al país receptor. La fan les organitzacions públiques, com poden ser el Govern o la Generalitat. Cada país donant té zones o àrees de preferència.

Multilateral. Es fa a través d’organismes multilaterals, com són Nacions Unides (UNESCO, UNICEF, FAO, etc.), la CE, o organismes financers, com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Es tracta de grans projectes que segueixen les línies d’actuació d’aquestes institucions cap els països del Sud.

Descentralitzada, que és la procedent de fons creats per Ajuntaments, Comunitats Autònomes o Diputacions.

Per cert, el nostre país va ser receptor d’ajuda fins a 1982 perquè estava enquadrat dintre dels "països en vies de desenvolupament", en 1983 deixa de rebre ajuda a petició pròpia.

Quines formes pot adquirir l’ajuda al desenvolupament? Tota l’ajuda és l’oficial? Quants països estan a prop o superen el 7% d’AOD respecte al seu PNB? Quins països són aquests? Dels països desenvolupats, quins són els que menys percentatge del seu PNB

destinen per AOD?

Percentatge d'AOD respecte al PNBen els països que fan ajuda al desenvolupament

00,20,40,60,8

11,2

Dina

mar

caNo

rueg

aHo

land

aSu

ècia

Luxe

mbu

rgFr

ança

Finl

àndi

aBè

lgic

aSu

ïssa

Japó

Grèc i

aAl

eman

yaCa

nadà

Portu

gal

Angl

ate r

raNo

va Z

e lan

daAu

s trà

liaAu

s tria

Espa

nya

Itàlia

Irlan

daEs

tats

Uni

tsTO

TAL

CAD

EL 0,7%

És una recomanació que l'ONU va fer als anys 70 a tots els països desenvolupats per que dediquessin el 0'7% del seu Producte Interior Brut (PIB) a ajudar als països en desenvolupament. Amb l’aplicació aquests recursos es calculava que a final de segle la pobresa hauria desaparegut a nivell mundial.

Les primeres reivindicacions populars a Espanya per a exigir al govern el compliment d’aquest compromís es remunten a l’any 82. Durant aquest any, va haver-hi un fort moviment per a aconseguir aquest objectiu i diferents ONGDs van proposar als partits que ho incloguessin en els seus programes . Davant el poc progrés en aquest tema, en l’any 94 es reprenen noves mobilitzacions, creant-se el Moviment 0'7%, i la Campanya contra el Deute Extern.

Avui, la mitjana d’ajuda dels països de l'OCDE és només del 0,22% del PIB. A l’any 2002 l’ONU va convocar la Conferència de Monterrey, amb l’objectiu

de mobilitzar els fons necessaris per a arribar als anomenats objectius de desenvolupament del mil·lenni. Aquests objectius comprometien a tots els Governs a reduir la pobresa mundial a la meitat, aconseguir l’educació primària universal i reduir la mortalitat infantil a la tercera part, tot això abans del 2015. Això podria aconseguir-se si els donants complissin la seva promesa de destinar el 0,7% del seu PIB a l’ajuda internacional.

En aquest context, es va tornar a demanar als països desenvolupats que dediquessin el 0,7% del seu PIB com AOD per als països en desenvolupament i el 0,2% al grup de països menys desenvolupats.

• En quina època es va començar a parlar del 0,7% del PIB per al desenvolupament dels països empobrits?

• Quina és la realitat actual?

Ja hem vist que els estats rics dediquen una mitjana d’un 0,2% a ajuda al desenvolupament. Però no tota aquesta quantitat és inversió directa en desenvolupament i, fins i tot, algunes coses difícilment poden ser considerades com ajuda al desenvolupament.

Primer, no tot el que els estats compten com ajuda són donacions, també n’hi ha préstecs, com els crèdits FAD (fons d’ajuda al desenvolupament), que s’hi donen amb la condició de que el país receptor els ha d’invertir en la compra de material produït pel país donant. A vegades aquest crèdits s’han utilitzat per promoure vendes interessades (durant anys Espanya ha donat crèdits FAD a diferents països per comprar armes fabricades aquí).

Una altra partida que es considera dins l’ajuda al desenvolupament és la condonació del deute. Una part d’aquestes condonacions poden alliberar recursos per al desenvolupament en els països beneficiaris d’aquestes mesures, però una altra part correspon al que es considera com a deute incobrable (per les condicions del país o per les pròpies condicions del deute), per la qual cosa no representa una despesa addicional per l’estat.

Per últim també es fica dins del sac de l’ajuda al desenvolupament l’ajuda d’emergència, què és una ajuda solidaria, però no és ajuda al desenvolupament

Com es reparteix l’ajuda a l’Estat Espanyol 1 aportacions a l’UE 27% 2 aportacions al FMI 10% 3 aportacions a O.I. no financers 4% TOTAL MULTILATERAL 41% 4 crèdits FAD (reemborsables) 12% 5 cancel·lació de deute 6% 6 projectes 13% 7 ajuda d’emergència 4% 8 subvencions a projectes d’ONGs 6% TOTAL BILATERAL 41% 9 ajuda de l’Administració Autonòmica 12% 10 ajuda de l’Administració Local 6% TOTAL DESCENTRALITZADA 18%

ALGUNES COSES SOBRE L’AOD

Tota l’AOD són subvencions a projectes? Quin percentatge sobre l’AOD representa la despesa bilateral real no

reemborsable? I sobre el total del PIB, quin percentatge seria aquest?

L’EVOLUCIÓ DE L’AOD

Malgrat que el comprimís amb les Nacions Unides, per part de les nacions més desenvolupades, de dedicar el 0,7% del PIB a l’ajuda oficial al desenvolupament, aquesta s’ha mantingut sempre entre el 0,2% i el 0,3%, amb l’excepció de cinc països que s’apropen o superen aquest 0,7%

A partir de la Conferència de Monterrey, la Unió Europea es va comprometre amb el 0,39% per l’any 2006.

Com a exemple mirem com a evolucionat l’AOD a l’Estat Espanyol en l’última dècada.

En valors absoluts aquesta evolució representa (en milions d’euros)

any 2000 2001 2002 2003 AOD 1.320 1.907 1.818 1.738 PNB 599.487 640.553 686.012 743.040

El pic de l’any 2001 és degut a una despesa extraordinària de 417 milions per una operació de condonació de deute amb Guatemala (l’origen del deute era una fàbrica de cel·lulosa, CELGUSA, que no va arribar a funcionar)

Entre quins valors s’ha mantingut l’AOD a l’estat Espanyol?

% d'AOD sobre el PNB per als països més emporits

0,340,27

0,230,23

0,210,14

0,110,10,1

0,090,09

0,080,08

0,060,060,06

0,050,05

0,040,04

0,030,020,020,02

0 0,2 0,4

DinamarcaNoruega

SuèciaLuxemburg

HolandaIrlanda

PortugalSuïssa

AnglaterraFinlàndia

BèlgicaFranca

MITJANA UENova Zelanda

AlemanyaAustràlia

MITJANA CADAustria

JapóCanadà

ItàliaGrècia

Estats UnitsEspanya

Compr

omís a

mb

l’ONU

PAÏSOS DONANTS I RECEPTORS

Hem vist que les recomanacions de les Nacions Unides i els compromisos de Monterrey van en dos sentits: el 0,7% per ajuda al desenvolupament i el 0,2% per al grup de països més empobrit. Farem el seguiment d’aquest compromisos

Veiem que dels 10 països més empobrits no més tres estan dins dels 10 primers destinataris d’ajuda. Entre aquests principals destinataris, hi ha algun que està considerat clarament com país desenvolupat.

Quins són els països que compleixen els dos compromisos, el del 0,7 per desenvolupament i el del 0,2 pel grup de països més empobrits?

Quins criteris creus que incideixen en la direcció de l’AOD?

Observant el gràfic del tant per cent d’ajuda que els països desenvolupats dediquen al grup de països més empobrits, veiem que no més cinc compleixen el comprimís del 0,2%

ORGANISMES D’AJUDA AL DESENVOLUPAMENT

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament L’Agència es va crear al 2003 amb l’objectiu d’executar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat i gestionar els recursos econòmics destinats a la cooperació al desenvolupament.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament El Fons va néixer el juliol de 1986. És una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes (diputacions, consells comarcals i mancomunitats), que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament amb els pobles dels països més desfavorits. El Fons gestiona de forma conjunta els recursos econòmics aportats per les institucions associades. Recomana als seus membres que la destinació mínima del 0,7% del pressupost local per ajuda al desenvolupament sigui una realitat.

Les ONGD Els principals actors de la cooperació no governamental són les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament, les ONGD. El seu objectiu basic és ajudar a canviar les relacions Nord-Sud en una direcció més justa i equitativa. Estan formades per un ampli ventall des de petites associacions locals i comitès de solidaritat fins a organitzacions d’àmbit nacional o estatal.

Altres organismes oficials de cooperació COPCA (fa programes de promoció empresarial), ICAEN (fa cooperació en temes energètics), Institut Català de la Mediterrània ... Altres Departaments de la Generalitat, com Sanitat o Agricultura tenen petits programes de cooperació Els Ajuntaments, Consells Comarcals ... que fan convocatòries de cooperació.

Quina és la diferència entre una ONGD i un Organisme Oficial de Cooperació? Saps si el teu Ajuntament té algun fons d’ajuda al desenvolupament?

LA COOPERACIÓ LOCAL

L’AJUDA HUMANITÀRIA D’EMERGÈNCIA

Per a que l’ajuda sigui considerada com ajuda humanitària ha de ser imparcial, neutral i independent. Hi ha hagut crisis humanitàries d’un gran impacte i que han mobilitzat importants recursos, com va ser d’huracà Mitch a Centreamèrica, però hi ha d’altres que no són menys greus però, que per no tenir tant ressò als mitjans de comunicació, passen més desapercebudes.

La cooperació des dels municipis té una llarga trajectòria al nostre país. A partir de les primeres eleccions democràtiques, alguns ajuntaments van començar a establir programes de cooperació internacional amb zones que sentien pròximes, com per exemple Cuba, Centreamèrica o el Poble Sahrauí. Durant els 80 i 90 es va popularitzar el model de cooperació directa a través de "agermanament entre municipis". Així un municipi d’aquí creava llaços estables amb altre municipi, especialment d'Amèrica Llatina, el que permetia la cooperació en distintes àrees com la cultural, la tècnica o l'econòmica. En 1994, amb la crisi dels Grans Llacs i les mobilitzacions del 0,7%, es va produir un canvi fonamental i la major part dels municipis grans van iniciar programes de cooperació. Les partides pressupostàries van augmentar amb l'objectiu d'aproximar-se al 0,7% del pressupost, i van començar a canalitzar-se recursos a través de subvencions a projectes executats per ONGD.

L’ajuda humanitària és la resposta a les emergències i desastres provocats per la natura, com ara terratrèmols, huracans o grans sequeres i també els provocats per la intervenció humana com les guerres o els refugiats. L’ajuda d’emergència s’orienta a les poblacions més vulnerables que pateixen els desastres (normalment el sector més empobrit és també el més vulnerable) i va destinada a cobrir les necessitats més immediates com l’alimentació, l’assistència sanitària, l’allotjament o la reunificació familiar.

Quina és la diferència entre l’ajuda d’emergència i l’ajuda al desenvolupament?

Les ONGD es caracteritzen per tenir una mínima estructura estable, no tenir afany de lucre, fomentar la participació i el voluntariat, tenir autonomia decisòria i estar obertes al debat públic sobre la seva actuació. Pel que fa al seu finançament, les ONGD recapten fons privats i públics. Les aportacions privades provenen de les quotes dels socis i donacions. Les aportacions públiques procedeixen de convocatòries públiques de subvencions (com a part de l’AOD).

LES ONGD

La cooperació al desenvolupament que fan les ONGD té avantatges respecte de l’oficial: l’accés més directe a la població del Sud, el millor coneixement de les contraparts i de les seves necessitats,el no estar condicionades per polítiques exteriors o comercials ila prioritat concedida al desenvolupament social.

Que fan les ONGD ? Fan tasques al Nord, al Sud o bé al Sud i al Nord. Al Nord, les principals tasques de les ONGD són: la sensibilització de l' opinió pública, l’educació per al desenvolupament i l’actuació com agent de canvi social (en campanyes conjuntes amb d’altres grups, partits o entitats). Als països del Sud, la feina consisteix en canalitzar recursos per contribuir a eliminar els desequilibris existents, dur a terme actuacions humanitàries i d'emergència i realitzar projectes de desenvolupament a comunitats o poblacions del Sud. Les ONGD realitzen projectes a gairebé tots els sectors: agrícola, sanitari, educatiu, vivenda, alimentari, infantesa, foment dels drets humans... Algunes activitats es realitzen al Nord i al Sud, com el comerç just, que vol establir a petita escala, un intercanvi directe entre els productors del Sud i els consumidors del Nord, tot evitant els intermediaris, amb el resultat de millors preus per als productors.

Quines ONGD coneixes? Informa’t dels seus objectius i projectes a partir de les seves webs

QUÈ PODEM FER

Tothom pot fer coses en el terreny de la cooperació al desenvolupament. Per exemple, tu pots: 1. Informar-te sobre les desigualtats Nord-Sud. Millorar la teva formació, aprendre a mirar els pobles i societats del Sud. 2. Promoure la solidaritat a la feina, l’escola, el barri, el poble. Participar en jornades culturals, agermanaments ... 3. Donar suport a les campanyes solidàries, de conscienciació o reivindicatives. 4. Co1.1aborar com a voluntari o voluntària al nostre país. 5. Mirar de fer un consum responsable i donar suport a iniciatives de comerç just.

I moltes coses més. El que és important és animar-se i participar activament tot buscant la solidaritat entre els pobles i les persones.

El diàleg com a principi. És important establir relacions amb diferents organitzacions del Sud i del Nord per a aglutinar accions en defensa de la gent explotada o marginada, del medi ambient o d’unes relacions més justes entre països. Hem d’aprendre a dialogar per a coordinar iniciatives.

Un exemple de pràctica solidària: els agermanaments escolars Consisteix en establir un vincle entre una escola o institut d’aquí amb un altre d’un país del Sud, amb l’objectiu d’apropar les diferents realitats, intercanviar experiències i recursos ...

Què entens per consum responsable? Has conegut o participat en alguna campanya solidària?

QUÈ PODEM FER

Una pràctica quotidiana: consumir responsable i críticament. Les nostres despeses són importants per a la supervivència de les empreses que ens venen i per tant podem usar-los per a pressionar i obligar-les a comportaments distints. Tractem d’imaginar què ocorreria si deixéssim de comprar productes de l’empresa X, culpable per exemple de maltractar als obrers de les plantacions, fer treballar nens o desallotjar poblacions indígenes ...

Parlar de cooperació amb els països empobrits no ha de reduir-se a canalitzar recursos cap a aquests o a exigir a les institucions l’augment de les partides per a cooperació, ni a explicar com viuen la misèria, pobresa i explotació les persones d’altres pobles. Hem de fer un esforç per aconseguir que es prengui consciència sobre els problemes i les seves interdependències a escala planetària, i que aquest coneixement es canalitzi cap a l’acció i no deixar d’exercitar la nostra capacitat d’indignació davant tanta injustícia.

Una lluita: la campanya del 0,7% A l’octubre de 1981 s’inicia, amb pocs mitjans, la campanya "Objectiu 0,7%".

Un any desprès, a l’octubre de 1982 es signa un document amb representants de tots els partits polítics amb tres punts: assolir gradualment, "en un termini raonable però breu", el 0,7% del PIB com ajuda als països més necessitats, incrementant aquest ajut de manera important al pressupostos de 1983 i aprovar una llei de cooperació. Però el paper signat va ser paper mullat i als pressupostos de 1983 no van tocar la partida d’ajut al Tercer món, que era del 0,13% del PIB. La realitat de l’aportació espanyola estava ben lluny del 0,7%.

En novembre de 1993, cinc persones iniciaren una vaga de fam que va trobar ressò en organitzacions juvenils, ONGD i mitjans de comunicació i a la tardor de 1994 el moviment desencadena una multitud de acampades per tot l’Estat, obligant al Govern a adoptar el compromís de que en 1994 arribaria al 0,4% i al

Perquè creus que costa tant que els països desenvolupats portin a la pràctica el 0,7% del PIB per ajuda al desenvolupament, tenint en compte que és un compromís que es va prendre fa més de 30 anys?

0,7% en 1996. Les dades indiquen que l’ajuda no ha superat el 0,3% en la última dècada.

El compromís de l’últim govern és arribar al 0,5% al 2008.

Com veieu, una lluita llarga, que poc a poc va donant fruits malgrat els desencants i les promeses incomplides.

ELS PROJECTES DE COOPERACIÓ

Els Organismes Oficials de Cooperació i les ONGD financen projectes de cooperació en els països empobrits. Els Organismes Oficials ho fan amb fons propis i les ONGD ho fan amb fons propis o amb subvencions que reben per aquesta finalitat. Però que és un projecte de cooperació? És una acció encaminada a aconseguir un objectiu de desenvolupament humà. Aquests objectius de desenvolupament són molt variats, però en general es podrien descriure com aquells que tendeixen a superar les situacions de dependència de les comunitats empobrides dels països del Sud i a millorar les seves condicions de vida. Alguns objectius de desenvolupament serien:

- Millores de l’alimentació i la sobirania alimentària. - Millores en la salut. - Millores en l’equitat de gènere. - Millores en el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones. - Protecció de la infància. - Millorar del nivell de coneixements de les comunitats. - Consecució d’un desenvolupament medi ambientalment sostenible. - ....

Els mecanismes pels quals es porten a terme aquest objectius també és molt variat. Pot ser:

- L’ajuda econòmica. - L’ajuda tecnològica. - La participació directa o la presència per donar testimoni de situacions

injustes. - ....

En un projecte de cooperació es posen en contacte voluntats del Nord i del Sud que aporten coses diferents per aconseguir un mateix objectiu. Des de el Nord s’aporten normalment recursos financers o de coneixement tecnològic. Des del Sud s’aporten organització, coneixements tradicionals, treball comunitari ... . Tant des del Sud com des del Nord s’aporta la voluntat de superar situacions d’injustícia i dependència.

Coneixes cap projecte de desenvolupament concret portat per alguna ONGD o pel teu Ajuntament?. Si no coneixes cap, pots trobar exemples en les webs o en documents escrits de les ONGD.

ELS PROJECTES DE COOPERACIÓ

Segons es tracti de cooperació bilateral o cooperació no governamental, els projectes es desenvolupen de manera diferent. Però en qualsevol dels casos ha de partir de les necessitats i plantejaments de la població en la que es desenvoluparà el projecte. És aquesta població la que ha de definir les seves necessitats i els seus objectius de desenvolupament. La cooperació bilateral es gestiona entre un govern del Nord i un altre del Sud. Aquest últim fa una interpretació de les necessitats de la seva població i fixa els objectius de desenvolupament. També, sovint el govern del Nord participa en la determinació d’aquests objectius. En al cooperació no governamental la gestió correspon a una ONGD en el Nord i a l’anomenada contrapart, que és una organització molt propera o que forma part de la població beneficiària. Malgrat aquesta major proximitat a la població beneficiària, la cooperació no governamental tampoc està lliure del riscos de la intermediació Per tal d’evitar aquests riscos el desenvolupament del projecte ha de garantir unes condicions:

Participació de la població beneficiària en la seva formulació Transparència en la gestió. Totes les organitzacions que intervenen han de donar comptes a les parts implicades.

Les organitzacions del Nord, ONGD o governs s’han de fer corresponsables dels resultats dels projectes i s’han d’implicar en arribar als objectius de desenvolupament.

Quines coses s’han de tenir en compte perquè un projecte de cooperació tingui un resultat positiu?