pla de desenvolupament econÒmic del ......6 1.3 context per al desenvolupament econòmic local...
TRANSCRIPT
1
PLA DE DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC DEL DISTRICTE DE SANT
MARTÍ
2018-2022
DOCUMENT PREFINAL
20 de febrer de 2018 Document de treball. Pendent de revisió ortogràfica, d’estil i de maquetació.
2
Índex
0.1 PRESENTACIÓ
01.1 Què es un Pla de Desenvolupament Econòmic?............................... 3
01.2 Com entenem el desenvolupament local?........................................ 4
01.3 Context per al desenvolupament econòmic local............................. 6
01.4 Com s’ha elaborat aquest Pla?.......................................................... 14
0.2 DIAGNOSI I VISIÓ
02.1 Diagnosi............................................................................................. 16
02.2 Visió de futur..................................................................................... 55
0.3 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I MESURES
03.1 Ocupació de qualitat......................................................................... 63
03.2 Desenvolupament i economia de proximitat.................................... 75
03.3 Economia social i solidària.................................................................88
03.4 Turisme sostenible.............................................................................95
03.5 Nou lideratge públic .........................................................................98
0.4 CRONOGRAMA..................................................................................................102
0.5 RECURSOS.........................................................................................................107
0.6 GOVERNANÇA...................................................................................................109
0.7 ANNEX...............................................................................................................111
3
01. Presentació
01.1 Què és un Pla de Desenvolupament Econòmic?
El Pla de Desenvolupament Econòmic és un instrument que vol impulsar el desenvolupament local de Sant Martí i, per tant, generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, que contribueixi a satisfer les necessitats dels seus veïns i veïnes a partir de la concertació d’una estratègia amb els actors del districte.
Neix amb la vocació de ser un paraigua que integri el conjunt d’intervencions de
desenvolupament econòmic de tots els actors de Sant Martí, ja siguin impulsades o
coimpulsades per l’administració, el teixit social i comunitari o econòmic. En aquest
moment el Pla vol generar un marc coherent i coordinat d’intervenció de les accions
preexistents i de les que sorgeixen per donar resposta a altres necessitats i que, en
definitiva, es retroalimenten.
El Pla es dirigeix i vol implicar a: veïns i veïnes dels barris que es troben en situació
d’atur, persones que treballen en condicions precàries, iniciatives comunitàries,
comerços i serveis de proximitat, entitats existents d’Economia Social i Solidària, així
com a persones que volen desenvolupar iniciatives emprenedores d’economia
convencional i d’altres economies,
És per tant, un full de ruta d’activació econòmica del Districte de Sant Martí que
s’estableix per el període 2018-2022, fruit d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat, que
defineix i focalitza estratègies i accions. En qualsevol cas, el Pla ha de ser flexible i viu
per tal de poder agregar totes aquelles iniciatives que, en l’àmbit socioeconòmic, es
puguin donar en el transcurs d’aquests cinc anys per part de qualsevol dels actors del
territori, així com per poder redefinir consensuadament actuacions.
El Pla de Desenvolupament Econòmic que es presenta, consta de 9 línies
estratègiques i 48 mesures que s’organitzen en cinc àmbits: ocupació de qualitat,
desenvolupament i economia de proximitat, economia social i solidària, turisme
sostenible i nou lideratge públic.
4
01.2 Com entenem el desenvolupament local?1
Aquest Pla entén que el desenvolupament econòmic local té com a objectiu promoure
activitat econòmica orientada a solucionar les necessitats de les persones que habiten
un territori, amb perspectiva de distribució de la riquesa, de gènere, intercultural i de
sostenibilitat ambiental. És un desenvolupament que aprofita els recursos propis de la
zona per configurar un ecosistema econòmic plural que acull diferents pràctiques
econòmiques i estimuli diferents sectors d’activitat econòmica, mitjançant la
concertació de polítiques i projectes entre l’administració pública, el teixit comunitari, el
sector social i el privat.
De manera més desglossada, és un desenvolupament que:
- Posa al centre les necessitats de la població i la millora de la seva qualitat de
vida. No contempla únicament el creixement de la riquesa sinó que es fixa en
com la riquesa es distribueix i beneficia al conjunt de la societat. És part d'una
economia plural al servei de la ciutadania que promou condicions de treball
justes, en un entorn saludable i té en compte la protecció ambiental i la cohesió
social.
- Considera el territori de forma integral, amb especial atenció a com generar
dinàmiques virtuoses, el què implica treballar des de la interrelació, entre els
diferents àmbits de la promoció econòmica: formació, ocupació, empresa i
emprenedoria convencionals i la mirada de l’economia social i solidària i de
l’economia de les cures.
- Contempla allò local com l'oportunitat d'impulsar estratègies concertades de
dinamització econòmica entre els diferents agents del territori -públics, privats i
comunitaris-, amb clar lideratge públic que facilita, acompanya, promou o es
vincula al que es voldria que fos el lideratge comunitari. Promou també
activament el treball transversal i cooperatiu entre les diferents administracions
implicades i entre les diferents àrees de l'Ajuntament, buscant la màxima
alineació i coherència entre les actuacions que es duen a terme per tal que
siguin més eficaces.
- Estimula el sector privat per aconseguir un major retorn social i ambiental per a
tots i totes, alhora que impulsa el sector de l'economia cooperativa, social i
solidària perquè es basa en relacions més justes i democràtiques i pel seu alt
valor de sostenibilitat i resiliència, que resisteix millor els embats de la crisi,
entre d’altres característiques.
- Té una mirada de gènere, en tant que atén a les necessitats específiques de
les dones, posa èmfasi en millorar les seves condicions de vida -tenint en
1 Al llarg de tot el document, la forma que emprarem més sovint serà “desenvolupament econòmic de Sant Martí”, si bé
l’entenem igual que altres possibilitats com “desenvolupament local” o “desenvolupament local de proximitat” o, tal i com recull el PAD, “desenvolupament i economia de proximitat”. Totes aquestes formes al·ludeixen a una mateixa idea definida en aquest apartat.
5
compte que pateixen una major taxa d'atur, tenen nivells majors de precarietat
en el treballi de pobresa i reben menors salaris i pensions-, i alhora pretén
dignificar i donar valor a aquelles feines tradicionalment feminitzades,
desvaloritzades i poc qualificades però que tanmateix són imprescindibles pel
benestar i la vida, com ara la neteja o la cura de les persones.
- Té una mirada intercultural en les seves diagnosis i intervencions i creu, per
tant, en les polítiques efectives de foment de la igualtat de drets, deures i
oportunitats que combatin situacions d'exclusió i discriminació per procedència
o diferències culturals.
El desenvolupament local entès d’aquesta manera té el seu origen en les noves línies
estratègiques de Barcelona Activa, que situen la proximitat i la territorialització com a
criteris generals d'actuació. Un nou model de dinamització econòmica que es tradueix
en serveis i accions als territoris -més a prop de ciutadanes i ciutadans-, que arribin a
més sectors socials i que siguin dissenyades en coproducció amb els Districtes i els
actors del territori. Els Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte, com és el
cas del de Sant Martí, són un exemple d'aquesta forma de fer desenvolupament local
de proximitat, que també conviu i es relaciona amb altres intervencions de
desenvolupament local a escala ciutat o en altres perspectives territorials que
incorporen més d’un districte
6
1.3 Context per al desenvolupament econòmic local
Antecedents del Pla de Desenvolupament
La Llei de Barris 2/2004 al Besòs-Maresme
En els darrers anys el districte ha comptat amb intervencions emmarcades en la Llei
de Barris 2/2004, en concret al barri del Besòs i el Maresme. La Llei va suposar la
creació d’un projecte d’intervenció integral en aquest territori –comunament conegut
com a “Pla de Barris”- com a palanca per a la transformació urbana. Els Plans de
Barris combinaven intervencions urbanístiques amb d’altres de naturalesa social, tot i
que en diverses ocasions, les primeres van pesar més que les segones.
Marc socioeconòmic del Pla de Desenvolupament: estratègies i instruments
Estratègia per l’Ocupació a Barcelona (EOB) 2016-2020
L’EOB defineix un total de 30 mesures que serveixen com a punt de partida per
treballar conjuntament amb els actors vinculats a l’ocupació, prioritzant en les
intervencions l’atenció ales persones més vulnerables, la proximitat i la territorialització
per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral. L’EOB ha estat elaborada per la Taula
d’Ocupació de Barcelona, que reuneix a representants d’una cinquantena d’institucions
i entitats del sector públic i el món acadèmic, social, econòmic i veïnal, com ara
sindicats, patronals, cambres de comerç, administracions, entitats socials, universitats,
escoles de negoci o gremis empresarials, entre d’altres. Aquesta estratègia
consensuada i compartida de foment per a l’ocupació vol promoure una major
articulació i concertació de les polítiques de promoció de l’ocupació, garantint de
manera transversal una major perspectiva de gènere i atenció a la diversitat;
incrementar les actuacions ocupacionals; transversalitzar la prioritat de l’ocupació al
conjunt de les àrees municipals i apropar els serveis al territori i a les necessitats de
les persones. L’EOB prioritzarà les actuacions i recursos adreçats als col·lectius de
vulnerabilitat o precarietat laboral: dones en aquesta situació, persones majors de 45
anys en situació de desocupació de llarga durada i persones sense papers. A Sant
Martí, l’EOB servirà com a referència per al desplegament d’accions d’impuls de
l’ocupació.
Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020
En el context de crisi dels darrers anys, el col·lectiu de persones joves és un dels què
més intensament ha experimentat l’increment de l’atur i també de la precarització de
l’ocupació.
La missió del Pla de Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020, consensuat
amb molts agents claus de ciutat, es promoure l’ocupació juvenil entre les persones de
16 a 29 anys, reduint els desequilibris territorials i les desigualtats de gènere existents,
fomentant la capacitació professional i millora competencial dels i les joves, i vetllant
per unes condicions laborals dignes i una major qualitat de l’ocupació.
7
Les oportunitats de treball de qualitat, la formació i la millora de l’ocupabilitat, són clau i
tenen una incidència directa amb la possibilitats d’emancipació i vida digna als i les
joves de Barcelona. El present Pla vetllarà per tal que aquestes oportunitats es
concretin amb igualtat d’oportunitats per totes les persones joves, amb independència
del barri de residència, gènere i nivell de formació assolit.
Les línies estratègiques i els quatre eixos del Pla són:
1. Foment de l’orientació professional per un major èxit educatiu i acompanyament
al món laboral de la població jove.
2. Promoure la formació i la capacitació professional.
3. Foment de l’ocupació i la contractació juvenil.
4. Vetllar per un mercat laboral amb condicions dignes per al jovent.
El Pla es concreta en 39 mesures que s’hauran d’implementar i garantir amb una bona
i coordinada oferta d’accions d’orientació i assessorament laboral descentralitzada a
nivell de ciutat
Treball als Barris
L’any 2006 el Servei d’Ocupació de Catalunya va endegar el projecte “Treball als
barris”, amb la finalitat de promoure accions complementàries a la Llei de barris 2/2004
en l’àmbit de l’ocupació i el desenvolupament local en aquells territoris amb
desequilibris econòmics i socials més grans, per tal d’afavorir la millora de les
condicions de vida dels habitants d’aquests barris i la cohesió social dels territoris.
Amb aquesta programa es pretén estimular el disseny i execució d’actuacions
concretes a cada barri en funció de les seves necessitats, amb la finalitat de fomentar
el seu desenvolupament socioeconòmic de forma integrada, equilibrada i sostenible.
En el cas de Sant Martí, “Treball als Barris” és present des del 2009 al barri del Besòs i
el Maresme. Les mesures ocupacionals d’aquest programa es concreten en
programes d’experienciació laboral de formació-treball, itineraris d’orientació i recerca
de feina que es desenvolupen en un dispositiu d’inserció sociolaboral per a col·lectius
amb especials dificultats, acompanyats de formació professionalitzadora i en
competències transversals i en TIC. El concepte d’itinerari també implica un
assessorament i seguiment personalitzat de les persones en situació d’atur que
participen. Els espais de recerca de feina tutoritzats i la intermediació i prospecció
d’empreses també formen part d’aquest programa.
Un altre element important de Treball als Barris, també present al Besòs-Maresme, és
la figura d’una tècnica d’accions de desenvolupament local. La funció d’aquesta figura
és, entre d’altres, identificar accions potencials de promoció econòmica dins d’aquests
barris en qualsevol àmbit: ocupació, comerç de proximitat, altres economies o
emprenedoria.
El Programa d’Inserció Làbora
El Làbora és un Programa d’Inserció Sociolaboral dirigit a persones usuàries de
Serveis Socials de Barcelona que es troben en situació de vulnerabilitat. Es basa en
un model de col·laboració público-social, impulsat per l’Ajuntament, Barcelona Activa i
l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), en col·laboració amb ECAS (Entitats
8
Catalanes d’Acció Social), FEICAT (Empreses d’Inserció de Catalunya), i Creu Roja.
El Programa Làbora treballa per al foment de l’ocupació i, apropa a les persones en
situació de vulnerabilitat al mercat laboral. Les entitats socials del territori capaciten per
competències als/les participants, , mitjançant itineraris d’orientació, formació i
acompanyament en el procés d’inserció laboral. El Làbora facilita que les empreses
tinguin accés a una borsa de candidatures on hi trobaran les persones que millor
s’ajusten a les seves necessitats de contractació laboral. La cooperació i el treball en
xarxa entre l’Ajuntament de Barcelona, les entitats socials i el teixit empresarial de la
ciutat és la clau per afavorir el compromís i la igualtat d’oportunitats amb la ciutadania.
Plans de Barris de Besòs-Maresme i de la Verneda i la Pau
El Pla de barris contra les desigualtats, iniciat el 2016 amb una durada estimada de
cinc anys, és una de les principals mesures del govern municipal en clau social.
Preveu invertir fins a 150 milions d'euros en 10 plans de barris a zones especialment
sacsejades per la crisi, amb l'objectiu principal de reduir les desigualtats. Es marca
reptes com recuperar l'activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics o apoderar
els veïns, a partir d’actuacions coproduïdes entre el teixit veïnal de la zona i el
consistori en el seu conjunt. En el cas de Sant Martí, els barris amb Pla de Barris són
el Besòs-Maresme i la Verneda i la Pau
Tot i que els recursos provenen en gran part del pressupost municipal, el Pla de barris
contra les desigualtats recupera a grans trets els eixos principals de l’anterior Llei de
Barris (Llei 2/2004), posant en aquest cas especial èmfasi 4 eixos d’intervenció:
educació, drets socials, activació econòmica i medi urbà.El conjunt d’actuacions
definides en l’eix d’activació econòmica per cadascun del territoris quedaran
integrades en el propi Pla. En el moment de redacció d’aquest document les
corresponents al Besòs-Maresme són: la complementació de les millores previstes al
Mercat Municipal del Besòs, l’activació dels locals de la plaça Palerm i el nou projecte
de menjador social de la cooperativa Gregal.I a la Verneda i la Pau, són: el disseny
d’una estratègia de formació professionalitzadora i d’ocupació, l’impuls d’accions per a
l’activació i dinamització dels polígons industrials (a partir de la coordinació
d’estratègies entre el Pla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver i el de la Verneda i la
Pau), i actuacions per a l’impuls de l’economia cooperativa, social i solidària.
Els barris objecte d’aquest programa s'han determinat analitzant variables com el nivell
de renda mitjana, els indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris, però
també punts com els dèficits urbanístics o l'estat del parc d'habitatge. Estan repartits
entre els districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sants-
Montjuïc i Ciutat Vella.
Pla de Comerç del Districte de Sant Martí 2014-2019
El Pla de Comerç del Districte de Sant Martí (2014-2019) recull els objectius, les
mesures i les actuacions, en un període de cinc anys, per tal de contribuir a la
reactivació econòmica del districte generant sinèrgies amb d’altres sectors com ara la
restauració, la gastronomia, el turisme, l’empresa, la cultura i el medi ambient.
Aquest pla de districte s’ha consensuat dins una visió estratègica de la ciutat i en el
9
marc del “Pla de Suport al Comerç de Barcelona” (2013-2016) aprovat el 31 de maig
de 2013 pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, confeccionat amb el suport
de la Direcció de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de
realitzar un encaix de tots aquells aspectes del pla de ciutat al nostre territori i dels
diferents barris que el configuren amb les seves singularitats i especificitats.
La intervenció en l’àmbit del comerç comporta unes actuacions de treball molt
coordinades i transversals amb diferents actors. En aquest sentit, la tasca que es porta
a terme des de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori està molt centrada
en donar suport al comerç de proximitat de Sant Martí.
En l’actualitat, aquest Pla, que es va elaborar de forma participada i va indicar reptes i
accions, es troba en fase d’avaluació, i es vincularà a la recentment aprovada mesura
de govern Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019.
Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20) i Estratègies de Gestió Turística als Districtes (EGTD)
El Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20), fruit d’un procés de diagnosi i reflexió
compartides amb nombrosos agents de la ciutat, fixa el full de ruta de les polítiques
turístiques que està desplegant el govern municipal, amb el propòsit de gestionar la
destinació vetllant per la seva sostenibilitat, conciliar al màxim els elements en joc i
promoure el major retorn social de les activitats turístiques, satisfent alhora el gaudi
dels visitants de Barcelona.
És també objecte d’aquest Pla Estratègic afavorir el desenvolupament econòmic local
al voltant de l’activitat turística, comptant amb la col·laboració del sector compromès
amb el foment d’un turisme responsable. El desplegament del Pla ha posat en marxa
ja mesures relatives a l’allotjament, la mobilitat o la gestió d’espais de gran afluència, a
les quals seguiran d’altres que aborden o el màrqueting de la destinació, entre d’altres.
Pel que fa a la declinació territorial del PET20, les Estratègies de Gestió Turística als
Districtes (EGTD) (Mesura de Govern durant inicis del 2018) constitueixen el full de
ruta en matèria de gestió turística dels districtes pels propers 4 anys (2+2) i han estat
elaborades sota un enfocament de baix a dalt. Les EGTD contenen les eines
necessàries per facilitar l’acció dels territoris a fi de respondre a les diferents situacions
i reptes que presenten en relació amb el turisme i sorgeixen amb una finalitat triple: i.
Repensar i actualitzar l’estratègia de desconcentració territorial de l’activitat turística,
que es concretava en els Plans de Turisme de Districte 2013 – 2015; ii. Materialitzar
els principis i directrius contingudes en el PET20 a nivell territorial; iii. Construir de
forma coordinada amb cada un dels districtes del seu pla d’acció / full de ruta en
matèria de gestió turística incidint en les seves especificats, característiques, capacitat
d’acollida i atractius de visita. Sant Martí estructura la seva EGTD en 7 línies
estratègiques, dues de les quals s’interpel·len a la gestió de ciutat i les 5 restants fan
referència a la gestió turística del propi districte.
El turisme, sempre que es desenvolupi sota criteris de sostenibilitat, constitueix una
oportunitat clau per obtenir un major retorn social i per esdevenir un generador
d’activitat econòmica a escala local i una palanca de canvi i dinamització del territori.
Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019
10
L’Economia Social i Solidària està vinculada a fórmules empresarials diverses, com les
cooperatives, les societats laborals, les associacions, les fundacions o les mutualitats;
tanmateix, no es pot reduir aquesta forma de fer economia a una categoria jurídica, ja
que aquesta per si sola no explica la pertinença a aquest paradigma socioempresarial.
El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, del comissionat
d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, defineix l’economia social i
solidària (ESS) com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o
informals, individuals o col•lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels
seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col•lectives, la
propietat també ho és i la gestió és democràtica; són independents respecte als
poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la
sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són
promotores de canvi social.
En l’essència de l’ESS hi trobem valors molt importants per al desenvolupament local i
la dinamització dels territoris, en tant que actius a potenciar i promocionar. Des
d’aquesta perspectiva, tot i que el Pla de Desenvolupament hi té un apartat
específicament dedicat, l’esperit de l’ESS és transversal. La seva capacitat de generar
ocupació, de mantenir-la i, en general, la seva potencialitat transformadora, fan de
l’ESS un punt de palanca indispensable per al Pla de Desenvolupament Econòmic de
Sant Martí.
Desenvolupar una estratègia que promogui la territorialització i l’acció comunitària és
una de les cinc línies de treball del Pla d’Impuls a què fèiem referència. Una estratègia
que es definirà districte a districte: Sant Martí en disposarà d’una de pròpia i
específicament adaptada al context del seu territori.
Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat a Barcelona 2016-2024
La finalitat d’aquesta Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat
és la reducció de la pobresa femenina -a mitjà i llarg termini- a la ciutat de Barcelona.
Els dos principis que de manera transversal vertebren l’estratègia són: d'una banda, la
interseccionalitat del gènere amb altres categories de desigualtat i, de l'altra,
l'apoderament i la participació sociopolítica de les dones
Aquesta estratègia s’emmarca en la mesura de govern d' «Accions urgents de la lluita
contra la pobresa: per una Barcelona més justa i equitativa», presentada al Ple de
l’Ajuntament el 23 de juliol de 2015. L’objectiu principal és establir un full de ruta clar i
compartit pel conjunt de l’Ajuntament, que, més enllà d’actuacions assistencials i de
caràcter puntual en alguns plans, ens permeti avançar cap a una equitat real i efectiva
entre dones i homes i remoure els obstacles que aprofundeixen en la feminització de la
pobresa i de la precarietat.
Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI)
Aquesta Estratègia té com a objectiu millorar un conjunt de variables
socioeconòmiques i ambientals que presenten indicadors desfavorables respecte al
conjunt de la ciutat en alguns barris de l’Eix Besòs i, per tant, dels Districtes de Nou
11
Barris, Sant Andreu i Sant Martí; en concret, a Sant Martí incideix en els barris de
Besòs-Maresme i de la Verneda i la Pau. L’objectiu de l’EDUSI és transformar la
frontera que suposa la conca fluvial del Besòs en un eix vertebrador i un pol d’atracció
que enforteixi el teixit urbà d’ambdues ribes. El projecte té una durada prevista de
quatre anys i es finança a parts iguals entre la UE i l’Ajuntament de Barcelona, amb un
pressupost d’inversió total de 30 milions d’euros.
Plans de Desenvolupament Comunitari
Els plans de desenvolupament comunitaris defineixen com un procés públic d’acció
comunitària, amb una forta dimensió en el terreny educatiu i dels valors, que a partir
d’una visió global persegueix un ventall de transformacions i millores d’un territori, amb
la finalitat d’augmentar la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Un procés
on la participació esdevé l’estratègia i l’element metodològic bàsic per aconseguir els
seus objectius. Són per tant accions comunitàries planificades per intervenir en un
territori determinat, que generalment integren diversos projectes i constitueixen el nivell
més ampli de l’acció comunitària.
Sant Martí disposa de 2 plans de desenvolupament comunitari, cofinançats per
l’Ajuntament i la Generalitat: Besòs-Maresme i Poblenou.
Projecte B-Mincome i estratègia d’inclusió a l’eix Besòs
El B-MINCOME és un projecte pilot cofinançat per Urban Innovative Actions (UE),
liderat per Drets Socials (Ajuntament de Barcelona), de lluita contra la pobresa i la
desigualtat a deu barris de l’Eix Besòs de Barcelona. En el cas de Sant Martí,
Verneda- La Pau i Besòs-Maresme, són els barris participants. El projecte va destinat
a mil llars residents en aquets barris amb l’objectiu d’aconseguir millorar la seva
situació socioeconòmica, la seva capacitat d'ocupabilitat i de generar ingressos,
buscant alhora la millora de la qualitat dels seus entorns de proximitat. El projecte té
com a últim objectiu ampliar la llibertat d’acció de las llars participants a l’hora de
prendre decisions i desenvolupar estratègies pròpies que les ajudin a ensortir-se de la
situació de vulnerabilitat en la que es troben. El projecte permetrà avaluar l’eficiència i
l’eficàcia de la combinació de la percepció d’un ajut econòmic anomenat Suport
Municipal d’Inclusió (SMI), que complementi els ingressos de les llars participants, i el
desenvolupament de quatre polítiques actives o programes d’inclusió sociolaboral amb
impacte: formació i ocupació, foment de l’economia social, ajuts al lloguer
d’habitacions i participació comunitària. La durada del projecte és de dos anys: del
setembre del 2017 al desembre del 2019.
Pla 22@
L’any 2000 es configura el projecte 22@ al voltant dels eixos de les renovacions
urbana, econòmica i social, en el marc de la transformació de l’Est de la ciutat
juntament amb l’estació de la Sagrera, la Vila Olímpica i el Fòrum. L’articulació del
projecte passa per la creació de la Societat Municipal 22@ Barcelona fins a l’any 2012,
moment de la seva dissolució. Amb prop de 9.000 empreses instal·lades, 3.000
professionals autònoms i 93.000 treballadors assalariats i la meitat de les 200
hectàrees de sòl transformat en 15 anys, aquest any 2017 es crea la Comissió de
12
Coordinació del 22@ per repensar la segona fase del projecte maximitzant-ne la
relació, acceptació i participació veïnal, millorant l’atenció a les oportunitats d’inversió i
creant ocupació. En paral·lel, s’ha endegat un procés de participació ciutadana per
repensar conjuntament una estratègia davant dels actuals reptes socials, econòmics i
urbanístics del Poblenou i el 22@, en què el veïnat del conjunt dels barris del
Poblenou i del Besòs i el Maresme, havent rebut la informació pertinent, farà una
diagnosi col.lectiva, una anàlisi i identificació de les necessitats i problemàtiques
socials, econòmiques i urbanístiques actuals del 22@
Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020
Les línies mestres del Pla “Barcelona Ciutat Digital 2017–2020, Transició cap a la
Sobirania Tecnològica” són impulsar la sobirania tecnològica de la ciutadania, afavorir
una economia digital més plural i fer possible un nou model d’innovació urbana basat
en la col·laboració entre les empreses, les administracions públiques, el món acadèmic
i les persones usuàries amb un clar lideratge públic i ciutadà.
El Pla vol superar el model de ciutat intel·ligent i resoldre els reptes de la ciutat i de les
persones a través d’un ús més democràtic de la tecnologia, impulsant la innovació
digital, afavorint un govern més obert, com a eina pel desenvolupament d’una
economia plural que fomenti la transformació social i ambiental, i que afavoreixi
l’apoderament ciutadà.
Pel que fa a la innovació digital, en el Pla s’hi inclouen una sèrie de mesures que
donen suport a l’emprenedoria i fomenten la inclusió en l’economia digital, a banda de
potenciar altres alternatives d’economia compartida com ara el cooperativisme de
plataforma i el moviment maker. Més en concret, la mesura FEM BARRI (Make in
BCN) fomenta la innovació digital des de la perspectiva més social a partir de quatre
eixos: (1) la consciència col·lectiva i el treball en xarxa, mitjançant l’organització
d’esdeveniments i la presència en fires internacionals, (2) la inclusió i la formació
digital, mitjançant cursos de formació i activitats específiques a diferents centres, com
ara els Ateneus de Fabricació o el Cibernàrium, (3) el finançament d’activitats a partir
de línies de subvenció, com ara la creació d’una modalitat específica d’innovació social
digital en les línies de subvenció Impulsem el que fas i, (4) la creació de nous espais i
proves pilot, com ara, la creació de nous Ateneus de Fabricació i la creació de pilots
sorgits dels projectes guanyadors de la pròpia línia de subvenció.
Cal destacar la iniciativa Makers District del Poblenou, una iniciativa que vol facilitar el
desenvolupament d’una sèrie d’activitats culturals, esdeveniments, tallers i projectes,
que faciliten la interacció entre la comunitat local, ajudant a prototipar i testar els
productes, serveis i intervencions, generades pel moviment Maker i les iniciatives
ciutadanes a petita escala, per compartir-ho amb una comunitat global. Vol ser un
prototip pilot escalable que posi en valor una comunitat ja existent i mixta de tallers,
makerspaces, Fab Labs, universitats, institucions de recerca, restaurants, empreses i
moviments socials actius, que fomenten nous valors per a Barcelona; una ciutat
oberta, en col·laboració, democràtica, productiva, innovadora i creativa. El Poblenou
Makers District està alineat amb la visió Fab City, la construcció d’un nou paradigma
per a les ciutats, que permeti reduir la seva petjada ambiental i social, a través de la
13
producció local d’aliments, energia i productes, i mitjançant l’intercanvi de coneixement
a nivell mundial.
Accions de promoció de l’activitat econòmica impulsades des del districte
El districte de Sant Martí, a partir de la Direcció de Serveis a les Persones i el Territori,
ha vingut portant a terme fins a l’actualitat diverses accions de desenvolupament
econòmic territorial, que es plasmen en el treball conjunt amb dues entitats
representatives com són, per una banda, Poblenou Urban District ( que pretén
projectar els diferents barris que constitueixen el Poblenou en sentit ampli com a
referents culturals i creatius), i per l’altra Barcelona Fòrum District (que pretén
promoure la inserció laboral de persones aturades en situació de risc social del
Districte de Sant Martí entre les empreses, associacions i institucions membres de
l’Associació Fòrum District i altres empreses del sector del turisme); ambdues
finançades a través de l’impost d’estades turístiques.
Pel que fa a la formació adreçada a persones en situació d’atur, s’organitzen diverses
accions de capacitació professional, com el curs de reparació i manteniment de
bicicletes, executat per Biciclot i del qual ja s’han realitzat 5 edicions, el d’ auxiliar de
cuina i sala, executat per ESHOB i del qual ja s’han realitzat dues edicions, i el de
monitors i monitores de lleure, que s’ha realitzat per primera vegada aquest any i que
ha executat la Fundació CET10. Totes les accions s’adrecen a col·lectius de difícil
ocupabilitat, com les persones majors de 45 anys o persones joves amb baixos nivells
formatius i responsabilitats familiars, amb especial atenció de forma transversal a les
dones.
14
01.4 Com s’ha elaborat aquest pla?
Les línies estratègiques i mesures del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant
Martí són fruit d’un procés que ha constat de 5 fases:
Explotació de resultats del Decidim Barcelona al Districte
Les propostes recollides en el procés participatiu PAD/PAM han estat el punt de
partida sobre el qual s’han treballat la proposta de les línies i mesures del document
zero del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte de Sant Martí.
Creació del Grup Motor del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí
El dia 13 de febrer de 2017 es va constituir el Grup Motor per a l’elaboració del Pla de
Desenvolupament Econòmic de Sant Martí, al qual van participar el personal tècnic del
Districte, la direcció de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona Activa, els
consellers i conselleres de Districte vinculats amb temes de desenvolupament local, el
comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, la direcció de Comerç, la
direcció de Turisme i Esdeveniments, les direccions d’Ocupació i Innovació
Socioeconòmica, de Barcelona Activa, i Pla de Barris. Aquesta primera convocatòria
va donar pas a una sèrie de reunions quinzenals, on el Grup Motor s’ha convertit en un
espai de lideratge per l’elaboració del document zero del Pla i de seguiment del que ha
anat passant amb els diferents operadors municipals en matèria de desenvolupament
local.
Elaboració del document zero del Pla
El document zero del Pla s’ha nodrit dels continguts derivats del procés participatiu
PAD/PAM, així com de la nova estratègia de desenvolupament local de Barcelona
Activa així com de les reflexions i aportacions dels membres del Grup Motor del Pla de
Desenvolupament Econòmic de Sant Martí, que entre els mesos de març i juny, han
contribuït en algunes sessions monogràfiques amb els seus coneixements i expertesa
sobre el territori.
Sessions consultives per l’elaboració del Pla
Durant la primera quinzena del mes de novembre, s’han realitzat sis sessions
consultives, de dues hores i mitja de durada, on han participat 65 persones,
representant a 42 actors del territori. Aquestes sis sessions corresponen a la
distribució de la participació en base als següents criteris: equip de Barcelona Activa i
l’Ajuntament de Barcelona, equip tècnic municipal de diferents àrees, i taules de
comerç, economia social i solidària, i ocupació, i una sessió ad hoc amb actors
comunitaris. Les sessions de treball han tingut lloc en espais del propi teixit comunitari,
com el local de l’Eix Clot o el de la Taula Eix Pere IV, així com en equipaments de
proximitat, com els casals de barri Besòs i Bac de Roda així com al Centre Cultural La
Farinera del Clot.
En aquestes sessions es va debatre sobre les diferents línies i mesures que es
plantejaven en el document zero, donant lloc a 142 aportacions, de les quals un 70%
han estat incloses al document i un 30% s’han desestimat per no ser competència del
15
Pla o no ser propostes en sí. De les acceptades, la majoria corresponen a l’àmbit de
l’ocupació de qualitat, 28,87%, seguit de l’àmbit desenvolupament i economia de
proximitat, 21,13%. Pel que fa a les propostes descartades, la majoria corresponen a
l’àmbit d’ocupació de qualitat 14,08% seguit per les de l’àmbit de desenvolupament i
economia de proximitat, 9,86%. La valoració global de les sessions consultives,
obtinguda a través d’uns qüestionaris online que van respondre gairebé la meitat de
les persones assistents, va ser d’un 7,72.
Sessions de devolució del Pla als actors participants
S’han convocat tres sessions de validació durant la primera quinzena de febrer a les
que s’han convidat a tots els actors que van estar a les sessions consultives. Han
participat 30 persones, que representen a 14 entitats a més dels operadors públics
implicats.
Una vegada valorades les diferents aportacions, es fa lliurament al districte del
document prefinal del Pla la darrera setmana de febrer per tal que sigui presentat com
a mesura de govern en el Consell Plenari de març de 2018.
En tot el procés han participat 79 persones que representen a 47 entitats diferents
16
0.2 Diagnosi i visió
02.1 Diagnosi
El districte de Sant Martí comprèn els barris del Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, el
Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal
Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besós i el Maresme, Provençals del Poblenou,
Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau.
Situat al Nord-Est de Barcelona, Sant Martí fa frontera amb els districtes barcelonins
de Ciutat Vella, l’Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i limita amb el municipi de
Sant Adrià del Besós i el mar, tot concentrant la major part de les platges de
Barcelona en els seu 2.675 metres de litoral.
Població dels barris de Sant Martí, 2016
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política
Econòmica i Desenvolupament Local de l 'Ajuntament de Barcelona a
partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
17
INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT MARTÍ 2016
1. DEMOGRAFIA
Amb 234.292 habitants el 2016, Sant Martí concentra el 14,5% dels residents a
Barcelona i és el segon districte en aquest indicador. La població s’ha mantingut
pràcticament estable entre 2015 i 2016 (+0,1%), com també ha succeït al conjunt de
la ciutat.
Des de l’inici de la crisi la població de Sant Martí ha crescut un +2,5%, de manera que
ha estat el segon districte en creixement de residents entre 2008 i 2016, un període en
que la ciutat en el seu conjunt perd població (-1,1%), tal com també ho fan set dels 10
districtes.
Evolució de la població als districtes de Barcelona 2008-2016 (en %)
18
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
El pes de la població en edat de treballar (65,2% del total) se situa prop de la
mitjana de la ciutat, com també succeeix amb el de la població jove (7,7% del total).
Per barris, la major concentració de població es troba al Camp de l’Arpa i el Clot, que
amb 38.252 habitants representa el 16,3% dels residents al districte, seguit del
Poblenou (14,4%) i de la Verneda i la Pau, Clot, Sant Martí de Provençals, el Besós
Maresme i Provençals de Poblenou, tots ells amb una població d’entre 20.000 i 30.000
habitants i amb pesos sobre el total del districte d’entre el 12,2% de la Verneda i la
Pau i el 8,8% de Provençals de Poblenou. Els barris amb menys població -el Parc de
la Llacuna del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim de Poblenou i la Vila
Olímpica- representen conjuntament el 16% del cens del districte. Quant a la densitat,
destaquen els valors extrems de Provençals de Poblenou, Sant Martí de Provençals i
El Clot (amb 1.496, 1.147 i 1.141 hab./ha, respectivament) front al mínim de La Vila
Olímpica del Poble Nou (386 hab./ha), mentre que la resta de barris oscil·len entre els
891 del Besós Maresme i els 581 de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou,
aquest últim per sota de la mitjana de la ciutat (619 hab/ha.).
Pel que fa a l’evolució de la població el 2016, respecte a l’any anterior es registren
19
augments a Provençals de Poblenou, la Vila Olímpica, Diagonal Mar i el Parc de la
Llacuna (+1,3, +0,9, +0,8 i +0,7%, respectivament) i un descens al Besós i el Maresme
(-1,8%), mentre la resta de barris mantenen una notable estabilitat. Quant al període
2008-2016, destaquen el fort augment del nombre de residents a Diagonal Mar i el
Front Marítim (+31,4%) i els més moderats del Parc de la Llacuna del Poblenou, el
Poblenou, Provençals de Poblenou i la Vila Olímpica (+12,2, +8,6, +8,4 i +4,5%,
respectivament), mentre que la resta de barris en perd, essent especialment acusades
les reduccions que experimenten el Besós Maresme (-6,0%) i la Verneda i la Pau (-
3,3%) –en part degudes al retorn de població immigrada al país d’origen-.
L’índex d’envelliment, que mesura la relació entre el nombre de persones majors de
65 anys i la població de 0-15 anys, se situa en el 141,7% -és a dir, a Sant Martí, per
cada nen hi ha prop d’una i mitja (1,4) persones grans- i és clarament inferior a
l’indicador de Barcelona (159,7%) en 18,0 punts percentuals. Per barris, la Vila
Olímpica, Diagonal Mar i el Front Marítim i El Poblenou tenen més població de 0-15
anys que de més de 65 anys. En canvi, La Verneda i la Pau i el camp de l’Arpa del
Clot compten amb més de 2 persones grans per cada nen i Sant Martí de Provençals
s’apropa a aquesta ràtio, mentre que la resta de barris es troben més propers a la
mitjana del districte. Per altra banda, l’índex de sobreevelliment que mesura el pes
de la població de 85 o més anys sobre el total de població de 65 o més anys presenta
un valor mitjà de districte del 17,6%, valor inferior a la mitjana barcelonina (18,8%), i el
barri que el mostra més elevat és El Poblenou (21,5%) i el que menys La Vila Olímpica
del Poblenou (10,5%).
Finalment, la taxa de dependència juvenil -que mesura el nivell de població jove (0-
14 anys) que depèn de la població adulta (15-69 anys)-; presenta un valor del 19,0%
de mitjana al districte, un valor superior al de Barcelona (17,8%), mentre que per barris
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és el que el presenta més elevat (28,3%),
i el que menys és el Camp de l’Arpa del Clot (15,1%).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
200,3%
145,2% 141,7%
77,0%97,0%
72,9%
118,9% 120,5%
198,6% 204,9%
141,7%159,7%
0,0%
50,0%
100,0%
150,0%
200,0%
250,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
Indicadors demogràfics 2017
Sobreenveliment Dep.juvenil Estrangeria Envelliment
20
L’esperança de vida a Sant Martí és de 84,4 anys, els homes tenen una esperança de
vida de 81 anys i les dones de 87,4, resultats que-en tots els casos-superen en unany
la mitjana de Barcelona.
Amb resultats poc diferenciats per barris, els de la Vila Olímpica del Poblenou,
Diagonal Mar i el Front Marítim, el Camp de l’Arpa del Clot i el Clot superen la
mitjana del districte, mentre que només el Besós Maresme i el Poblenou tenen una
esperança de vida inferior a la mitjana de Barcelona i la resta de barris es troben al
voltant de la mitjana de Sant Martí.
El 2016 un 15,4% de la població del districte és d’origen estranger, dada propera
al valor mitjà de la ciutat (16,6%). Itàlia, Xina i el Pakistan són els principals llocs
d’origen, amb més de 3.300 residents cadascun.
Per barris, la major concentració de persones residents d’origen estranger es troba al
Camp de l’Arpa del Clot, el Poblenou i el Besòs i el Maresme – tots ells per sobre de
5.500 persones-. D’altra banda, en la proporció de residents d’origen estranger al barri
destaquen el Besòs i el Maresme i el Parc de la Llacuna del Poblenou –on representen
una quarta i una cinquena part de la població-, mentre que Diagonal Mar i el Front
Marítim, el Poble Nou i la Vila Olímpica se situen lleugerament per sobre de la mitjana
del districte en aquest indicador. Entre les nacionalitats més freqüents al districte
destaca la presència de persones italianes a la Vila Olímpica –on representen la
cinquena part de la població estrangera-, el Poblenou, el Parc i la Llacuna i Diagonal
Mar i el Front Marítim, mentre que el 36,2% de les persones estrangeres residents al
Besós Maresme són d’origen pakistanès i més del 16% de les persones estrangeres
residents a La Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals té nacionalitat xinesa.
Esperança de Vida a Sant Martí (anys). Mitjana 2009-2013Total Homes Dones
El Camp de l'Arpa del Clot 84,6 81,3 87,4
El Clot 84,5 80,9 87,7
El Parc de la Llacuna del Poblenou 83,4 80,5 86,0
La Vila Olímpica del Poblenou 85,6 82,4 88,3
El Poblenou 83,0 78,9 86,9
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou85,0 81,7 87,9
El Besòs i el Maresme 82,4 79,7 87,3
Provençals del Poblenou 83,6 79,8 86,6
Sant Martí de Provençals 83,4 80,1 86,3
La Verneda i la Pau 83,3 78,8 85,8
Sant Martí 84,4 81,0 87,4
Barcelona 83,4 80,0 86,4
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona
21
2. DADES SOCIOECONÒMIQUES
2.0. Nivell d’estudis
Un 23,6% de la població del districte no té estudis o té estudis primaris (dada 2,8
punts superior a la de la ciutat). D’altra banda, la transformació socioeconòmica dels
darrers anys fa que la població del districte amb estudis universitaris hagi augmentat
considerablement des del 2009 i el seu pes sobre el total se situï en el 25,7%, tot i que
encara es troba per sota de la mitjana de la ciutat (30,9%).
Per sexe, el districte mostra la mateixa estructura que Barcelona: el nivell educatiu de
les dones està més polaritzat, ja que el col·lectiu femení té una major incidència tant
entre els universitaris com en el grup sense estudis o primaris.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament
Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
Principals nacionalitats de la població estrangera als barris de Sant Martí. 2016
(en % s/ pobl. total del barri)
Itàlia Xina Pakistan El Marroc França Resta de païsosTOTAL Població
estrangera
Pob. est. s/ total
pob. barri
el Parc i la Llacuna del Poblenou 2,6% 2,6% 0,9% 1,5% 1,1% 17,2% 5.559 24,6%
el Camp de l'Arpa del Clot 2,3% 3,0% 0,9% 2,0% 0,9% 15,4% 3.004 20,2%
el Besòs i el Maresme 3,1% 2,5% 0,7% 1,2% 1,3% 13,6% 2.257 16,8%
el Poblenou 0,9% 0,1% 0,1% 0,1% 0,5% 2,7% 5.626 16,7%
la Vila Olímpica del Poblenou 10,0% 4,5% 4,3% 2,1% 4,6% 34,7% 1.475 15,8%
el Clot 2,2% 0,3% 0,0% 0,2% 0,5% 4,1% 5.864 15,3%
Diagonal Mar i el Front Marítim
del Poblenou 0,5% 1,3% 7,5% 1,6% 0,1% 9,7% 3.641 13,5%
Provençals del Poblenou 1,3% 1,1% 0,9% 1,0% 0,5% 8,4% 2.695 13,1%
Sant Martí de Provençals 0,7% 1,8% 0,3% 0,4% 0,2% 7,5% 2.849 10,9%
la Verneda i la Pau 0,4% 2,0% 0,7% 0,5% 0,2% 6,8% 3.029 10,6%
TOTAL DISTRICTE 1,5% 1,5% 1,4% 0,8% 0,7% 15,4% 35.999 15,4%
BARCELONA 1,7% 1,1% 1,2% 0,8% 0,8% 16,6% 267.790 16,6%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del
Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
20,96% 18,44%
25,94%
22,84% 24,33%
29,98% 27,03%
31,74%
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
Sant Martí Barcelona
Distribució del nivell educatiu segons sexe,2017
% Homes sense estudis o primaria % Dones sense estudis o primaria
% Homes educació universitària % Dones educació universitària
22
Per barris, es distingeixen clarament dos grans grups: el primer, format per El Parc de
la Llacuna del Poblenou, La Vila Olímpica del Poblenou, El Poblenou i Diagonal Mar i
el Front Marítim, en els que s'observen nivells molt baixos de població sense estudis o
amb estudis primaris (sempre inferior al 20%) i nivells elevats de població amb estudis
universitaris (sempre per sobre del 30%); i un segon grup conformat per la resta de
barris on el nivell d'educació és més baix i on destaquen en aquest sentit El Besòs i el
Maresme i La Verneda i la Pau amb d’entre un 30 i un 40% de població sense estudis
o amb estudis primaris, i inferiors al 15% pel que fa a població amb estudis
universitaris.
Per barris es manté la major incidència de les dones en els dos grups d’estudis
extrems però hi ha diferències significatives, destacant els resultats més contrastats de
la Vila Olímpica del Poblenou -el barri amb major pes en estudis universitaris i el
menor en el grup de sense estudis o primaris en els dos sexes- i el Besós Maresme
que presenta la situació inversa.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local
de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
3,3%
20,3%
24,2%
24,9%
25,7%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%
Sense estudis
Estudis primaris / certificat d'escolaritat /EGB
Batxillerat elemental / graduat escolar /ESO / FPI
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII /CFGM grau mitjà
Estudis universitaris / CFGS grau superior
Nivell d'estudis 2017(en % s/població de 16 anys i més)
BARCELONA SANT MARTÍ DISTRICTE
23
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament
Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona.
Els indicadors d’èxit escolar han progressat positivament els darrers cursos i la taxa de persones graduades (87,1%) ha convergit cap a la mitjana de ciutat (89,6%) el curs 2013-2014.
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
El Camp del'Arpa del
Clot
El Clot El Parc dela Llacuna
delPoblenou
La VilaOlímpica
delPoblenou
ElPoblenou
DiagonalMar i elFront
Marítim delPoblenou
El Besòs i elMaresme
Provençalsdel
Poblenou
Sant Martíde
Provençals
La Vernedai la Pau
Distribució del nivell educatiu segons sexe per barris, 2017
% Homes sense estudis o primaria % Dones sense estudis o primaria
% Homes educació universitària % Dones educació universitària
24
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de Política Econòmica i Desenvolupament Local a
partir de dades del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Les dades desagregades per barris mostra importants diferències entre aquests. Als
extrems destaquen d’un cantó la Vila Olímpica, amb més del 50% de població amb
estudis universitaris o CFGS grau superior, i d’altra banda els barris del Besòs
Maresme i la Verneda i la Pau, on aquest grup és inferior al 15% de la població, i en
canvi més del 50% de la població tenen estudis primaris o batxillerat elemental.
El percentatge de població amb estudis post-obligatoris (batxillerat superior, FPII, CFM
grau mitjà) són similars en el conjunt dels barris i també de la mitjana de la ciutat.
2.1. Atur
Les 12.312 persones registrades com a aturades a Sant Martí a l’abril de 2017
representen el 16% d’aquest col·lectiu a Barcelona, dada un punt i mig per sobre del
seu pes poblacional a la ciutat que el situa com el districte amb major nombre de
persones en atur.
El 54,4% de les persones en atur al districte són dones –un percentatge semblant al
del conjunt de Barcelona (53,7%)- i el 17,4% són d’origen estranger, dada
lleugerament inferior a la mitjana de la ciutat (18,5%) i superior al pes del veïnat
d’origen estranger sobre la població del districte (15,4%).
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
El Camp del'Arpa del
Clot
El Clot El Parc de laLlacuna delPoblenou
La VilaOlímpica del
Poblenou
El Poblenou DiagonalMar i elFront
Marítim delPoblenou
El Besòs i elMaresme
Provençalsdel
Poblenou
Sant Martíde
Provençals
La Verneda ila Pau
Nivell d'estudis 2017 (en % s/població de 16 anys i més)
Sense estudis Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà
Estudis universitaris / CFGS grau superior No consta
25
En l’estructura per sexes de l’atur registrat, s’observen resultats semblants al de la
ciutat (53,7% de dones), si bé el pes de l’atur femení és lleugerament superior al
districte que a Barcelona (en +0,7 punts percentuals). Només els barris del Besós
Maresme, Diagonal Mar i el Front Marítim i El Camp de l’Arpa mostren percentatges de
dones a l’atur lleugerament inferiors als del districte i de la ciutat.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A Sant MartíAbril2017
Nombre % sobre Total% mitjana de
Barcelona
TOTAL ATURATS 12.312 100,0% 100,0%
Sexe:
Homes 5.620 45,6% 46,3%
Dones 6.692 54,4% 53,7%
Edat:
<25 anys 627 5,1% 5,4%
25-29 anys 889 7,2% 7,8%
30-44 anys 4.038 32,8% 33,1%
>=45 anys 6.758 54,9% 53,8%
Durada:
Fins a 6 mesos 5.478 44,5% 46,2%
De 6 a 12 mesos 1.762 14,3% 14,8%
Més de 12 mesos 5.072 41,2% 39,0%
Estrangers: 2.144 17,4% 18,5%Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Pol ítica Econòmica i Desenvolupament Local de
l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadís i tca de l 'Ajuntament de Barcelona.
52,0%
52,4%
52,5%
53,7%
54,4%
54,7%
55,1%
55,1%
55,5%
55,6%
55,6%
56,9%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
El Camp de l'Arpa del Clot
Diagonal Mar i el Front Marítim del…
El Besòs i el Maresme
BARCELONA
Sant Martí
La Vila Olímpica del Poblenou
El Poblenou
El Clot
La Verneda i la Pau
Sant Martí de Provençals
Provençals del Poblenou
El Parc de la Llacuna del Poblenou
% Atur femení sobre atur total barri (Abril 2017)
26
El pes de l’atur de llarga durada a l’abril de 2017 se situa en el 41,2% del total registrat
al districte, 2,2 punts per sobre de la mitjana de Barcelona (39,0%). Per edats, la
proporció de persones a l’atur de més de 45 anys (54,9%) és lleugerament superior a
la mitjana de la ciutat (53,8%), mentre que la de joves de menys de 29 anys (12,3%)
està molt a prop de la del conjunt de Barcelona.
El pes de l’atur registrat sobre la població adulta del districte és del 8,1% a l’abril
de 2017, una dada 0,8 punts superior a la mitjana afectada pel pes de la població amb
baixa qualificació. Tot i així, cal destacar que aquest indicador ha disminuït en 0,8
punts respecte a l’abril de 2016, després d’una reducció interanual del nombre de
persones aturades (-9,4%) molt propera a la de la ciutat (-10%).
Set barris del districte mostren un pes de l’atur registrat sobre la població adulta
superior a la mitjana de Barcelona. Destaquen amb valors iguals o superiors al 9% El
Besòs i el Maresme, La Verneda i La Pau i Sant Martí de Provençals -que superen
també la mitjana del districte-, mentre que Diagonal Mar i el Front Marítim, El Camp de
l’Arpa del Clot, Provençals de Poblenou i el Clot se situen per sota de la mitjana de
Sant Martí iper sobre de la de Barcelona, i El Poblenou, La Vila Olímpica i el Parc de
la Llacuna presenten les ràtios més favorables (inferiors al 7%).
A la majoria de barris del districte el pes de l’atur femení respecte les persones en edat
de treballar és superior al de Barcelona. La major incidència de l’atur femení es
registra al Besos i el Maresme, la Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals, on se
situa per sobre del 10% de la població adulta i de la mitjana del districte (8,6%).
Només en els casos de la Vila Olímpica, El Parc de la Llacuna i el Poble Nou el pes de
l’atur femení es mostra inferior al de la ciutat (7,6%).
27
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament
Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona
Atur per durada de la demanda als barris de Sant Martí (%). Abril de 2017
5,9%
5,3%
5,7%
6,9%
6,7%
7,8%
7,5%
6,8%
7,3%
8,3%
8,8%
9,4%
6,7%
6,9%
7,0%
7,6%
7,9%
8,0%
8,1%
8,4%
8,6%
10,2%
10,6%
11,6%
0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0%
La Vila Olímpica del Poblenou
El Parc de la Llacuna del Poblenou
El Poblenou
BARCELONA
El Clot
El Camp de l'Arpa del Clot
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Provençals del Poblenou
SANT MARTÍ
Sant Martí de Provençals
La Verneda i la Pau
El Besòs i el Maresme
Comparativa del pes de l'atur registrat femení i masculí s/població de 16-64 anys
Pes atur registrat femení Pes atur regristrat masculí
28
D’altra banda, els barris amb major incidència d’atur de llarga durada són La
Verneda i la Pau, Sant Martí de Provençals, Provençals de Poblenou i el Parc i la
Llacuna del Poblenou -tots ells per sobre de la mitjana del districte (41,2%)-, mentre
que els barris de Diagonal Mar i el Front Marítim, el Besòs Maresme –un barri amb un
fort nivell de contractació temporal de curta durada– i el Camp de l’Arpa del Clot són
els que mostren percentatges menors d’aquest col·lectiu -per sota del 40%-.
Relacionat amb els indicadors de l’atur es passa a detallar l’ús dels recursos
ocupacionals de Barcelona Activa per part de les persones residents al districte de
Sant Martí, ja sigui en equipaments propis del Districte o del conjunt de la ciutat.
El primer quadre resum recull les dades de les persones residents a Sant Martí que
han participat en algun servei/programa de Barcelona Activa, ja sigui en equipaments
del territori o de la resta de la ciutat:
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Pol ítica Econòmica i Desenvolupament
Local de l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadís tica de l 'Ajuntament
de Barcelona.
39,3%41,6% 42,5%
40,2% 40,6% 38,9% 39,0%42,5% 43,5% 43,6%
0,0%5,0%
10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%40,0%45,0%50,0%
Fins a 6 mesos
De 6 a 12 mesos
Més de 12 mesos
29
Servei Barcelona Treball: conjunt d'activitats dirigides a les persones que estan en procés de recerca de
feina o que volen millorar la seva ocupabilitat.
Servei Barcelona Treball Joves: servei que es desenvolupa en col·laboració amb l'Àrea de Joventut de la
Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. És una adaptació del contingut del Barcelona Treball
amb metodologies a mida de joves.
Treball als Barris: es va posar en marxa al 2007 en el marc d'una convocatòria del SOC i de la Llei de
Barris 2004 amb l'objectiu de desplegar i acostar una estratègia de promoció de l'ocupació i el
desenvolupament local en barris que es caracteritzen per presentar uns indicadors socioeconòmics i
socials per sota de la mitja de la ciutat i amb taxes d'atur superiors a la mitja.
Programa PISL i Proper: programes adreçats a persones derivades pels centres de serveis socials
municipals: PISL (dirigits a persones en risc d'exclusió),Proper (programa personalitzat de recerca de
feina per a persones amb especials dificultats d'inserció al mercat de treball)
Programa integral per a joves: Programa Joves per l'Ocupació i Programa FEM Ocupació per a Joves.
(Programa Garantia d’Èxit es recull en un quadre posterior).
Complementant aquesta sèrie de serveis i programes ocupacionals de Barcelona
Activa, s’hi afegeixen també altres recursos de ciutat, com és el cas de l’Equip
d’Assessorament Laboral (EAL) de l’IMPD, un recurs d’inserció sociolaboral per a
persones amb discapacitat.
A continuació es presenten els indicadors de les persones ateses ocupacionalment en
serveis/programes que es duen a terme en equipaments del Districte; en aquest sentit
cal tenir present que alguns persones poden no ser residents a Sant Martí tot i que
seria una minoria.
Persones residents al dist ricte que han fet ús dels serveis de Barcelona Act iva
Persones
ateses
% s/ total
ateses ciutat
Total Barcelona Act iva
Ocupació 4971 17%
2240 9%
153 10%
Xarxa d'impulsors/es 510 20%
Programes integrals de Garant ia Juvenil 208 12%
916 15%
305 14%
Programes per a persones derivades de Serveis Socials
PISL i Proper 64 10%
364 20%
FOAP 24 25%
Pla de Xoc de persones aturades de l larga durada 311 18%
Capacitació tecnològica-Cibernàrium 1.029 12%
Programa Làbora 1223 15%
El districte de Sant Martí i Barcelona Activa
Treball als Barris
Assessorament personalitzat
Garant ia Juvenil
Servei Barcelona Treball Joves
Plans d'ocupació (SOC, PO TB i municipals)
Programes de Formació
Any 2016
Servei Barcelona Treball
30
2.3. Renda Familiar Disponible i exclusió social
La Renda Familiar Disponible (RFD) per càpita de Sant Martí l’any 2015 se situa
en el 86,5% de la mitjana de Barcelona, el que el situa com un districte de renda
mitjana-baixa. L’índex de renda del districte ha augmentat en 0,9 punts respecte a
l’any 2014, però es manté lleugerament per sota (en 1 punt) del valor de 2008.
Sant Martí destaca per l’heterogeneïtat en la distribució territorial de la renda, ja que
Persones ateses als serveis i programes duts a terme als equipaments del dist ricte
Any 2016
446
744
292
268
Punts d'Orientació per a la recerca de feina 871
Xarxa d'Impulsors/es 2116
Programa Garant ia d'Èxit 534
PISL-PROPER 131
88
Disposit ius inserció sociolaboral Treball als Barris del Besòs Maresme
Total places de plans d'ocupació gest ionades pel dist ricte
Antena Cibernàrium de formació tecnològica inicial
Sessions informat ives serveis d'Ocupació "Barcelona Act iva a la ciutat"
Barcelona Treball Joves
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament
de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
El Besós i el Maresme
La Verneda i La Pau
Sant Martí de Provençals
El Camp de l'Arpa
El Clot
SANT MARTÍ
El Poblenou
El Parc de la Llacuna del Poble Nou
Provençals del Poble Nou
La Vila Olímpica del Poble Nou
Diagonal mar i el Front Marítim
54,4
57,5
68,3
78,7
84,7
86,5
95,6
96,8
102,8
150,2
162,5
Renda Familiar Disponible per càpita als barris de Sant Martí. 2015 (Índex. Mitjana Bcn=100)
31
dels sis estrats de renda el districte en té 5 de representats –molt baix, baix, mitjà baix,
alt i molt alt-. Així, mentre d’una banda els barris de La Verneda i la Pau i el Besós
Maresme no arriben al 60% de la renda per mitjana de la ciutat –i estan entre els 20
barris amb menor RFD per càpita-, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poble Nou i La
Vila Olímpica superen aquesta mitjana en més del 50%. Pel que fa a la resta de barris,
Sant Martí de Provençals, El Camp de l’Arpa i el Clot es troben per sota de la mitjana
del districte, mentre que el Parc de la Llacuna, el Poblenou i Provençals del Poblenou
queden per sobre de la mateixa i el darrer supera també la renda mitjana de la ciutat.
Respecte a 2014 destaca l’increment de més d’11 punts de l’índex del barri de
Provençals de Poblenou i de 8,2 punts al del Parc de la Llacuna del Poblenou. Per
contra, Diagonal Mar i el Besòs Maresme experimenten descensos interanuals
rellevants (de -6,3 i -4,5 punts, respectivament).
L’any 2016 es van atendre 11.777 persones al districte de Sant Martí des dels
serveis socials municipals, el que representa un 12,6% del total de Barcelona, un
pes inferior al de la població del districte sobre la ciutat. El pes de les persones ateses
sobre la població total és molt similar al districte (5%) que a la ciutat (4,8%). Els barris
amb percentatges més elevats són el Besós Maresme –amb prop de 2.000 persones
ateses-, el Camp de l’Arpa del Clot, La Verneda i la Pau, el Poblenou i Sant Martí de
Provençals, mentre que en nombre absolut destaquen els mateixos barris i s’hi afegeix
el Clot, amb més de 1.000 persones ateses cadascun.
2.4.ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI
Persones ateses pels serveis socials municipals als barris de Sant Martí 2016Barris Nombre d'atesos % atesos/Pob.barri
El Camp de l'Arpa del Clot 1.901 4,97%
El Clot 1.204 3,15%
El Parc de la Llacuna del Poblenou 844 2,21%
La Vila Olímpica del Poblenou 172 0,45%
El Poblenou 1.374 3,59%
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 391 1,02%
El Besòs i el Maresme 1.997 5,22%
Provençals del Poblenou 951 2,49%
Sant Martí de Provençals 1.358 3,55%
La Verneda i la Pau 1.585 4,14%
SANT MARTÍ 11.777 5,03%
BARCELONA 77.738 4,83%
Font: Gestió de Sistemes d'Informació de l'Area de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona
Sant Martí és el segon districte en població de la ciutat, i presenta un percentatge de joves i de població en edat de treballar força similars als del conjunt de Barcelona, tot registrant un índex d’envelliment i un percentatge d’estrangers inferiors a la mitjana de la ciutat. Pel que fa al nivell d’instrucció dels residents, tot i la seva millora en els darrers anys, el districte mostra una ràtio de població sense estudis o estudis primaris superior a la de Barcelona, mentre que la de titulats universitaris és inferior. La incidència de l’atur és lleugerament més elevada, i en el darrer any Sant Martí ha experimentat un descens d’aquest indicador proper al de la ciutat. Els seus residents assoleixen un índex de renda familiar disponible per habitant mitjà-baix, amb el 86,5% del promig barceloní i notables diferències per barris. La proporció de persones usuàries ateses pels serveis socials és inferior al pes poblacional del districte a Barcelona.
32
2.4. Activitat econòmica al territori
Zona d’arrelada tradició manufacturera, Sant Martí és un dels districtes amb més
vitalitat econòmica i potencial de futur de la ciutat gràcies al desenvolupament des de
fa més de 15 anys del districte tecnològic i de la innovació 22@. El terciari avançat i
l’economia del coneixement hi guanyen pes a partir del 2001, i en l’actualitat és un
dels territoris protagonistes a la ciutat en la transició cap a la indústria 4.0 i el
moviment Maker.
2.4.1.Distribució Superfície Cadastral
La superfície cadastral de Sant Martí dedicada a activitat econòmica suposa el 32,8%
de la del districte -xifra 1,9 punts superior a la mitjana de Barcelona- i representa el
14,1% de la total de la ciutat.
Més d’una tercera part de la superfície cadastral destinada a l’activitat econòmica
correspon a la indústria (38,3%), seguida del comerç (23,2%) i de les oficines (17,4%),
de manera que en la seva comparació amb la ciutat destaca l’elevat pes relatiu de la
indústria –quasi 10 punts més elevat que a la ciutat-, fruit de la tradició manufacturera
del districte, que ofereix una proporció similar de superfície destinada a comerç,
oficines, i turisme i un menor espai per a la sanitat.
INDICACORS ECONÒMICS (I) - SANT MARTÍ 2016 SANT MARTÍ BARCELONA (%) Sant Martí/Bcn
ACTIVITAT ECONÒMICA
% Superfície destinada a activitat econòmica 32,8% 30,7% 14,1%% Indústria s/superfície cadastral destinada a activitat (m2) 38,3% 28,6% 18,9%% Oficines 17,4% 18,0% 13,6%% Comerç 23,2% 23,7% 13,9%COMERÇ I SERVEIS
Total establiments en planta baixa (2014) 8.078 67.433 12,0%Total Comerços en planta baixa (2014) 2.199 21.414 10,3%% Comerços sobre total estab. Planta baixa (2014) 27,2% 31,8% -Total Serveis en planta baixa (2014) 3.943 31.290 12,6%% Serveis sobre total estab. Planta baixa (2014) 48,8% 46,4% -% Locals buits (2014) 15,8% 15,7% 10,5%Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades
del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
33
2.4.2 Establiments per activitat econòmica, 2015
Segons dades del Registre Mercantil del 2015 el districte de Sant Martí compta amb
20.283 establiments empresarials dedicats a activitat econòmica, que representen el
10,9% del total de Barcelona i prop de la quarta part dels quals es dedica al comerç. A
continuació destaca el nombre d’establiments dels serveis a les empreses, les
activitats immobiliàries, l’hostaleria, els transports i emmagatzematge i la indústria, tots
ells amb més de 1.400 establiments.
El grau d’especialització econòmica de Sant Martí respecte a Barcelona es pot
mesurar amb l’índex d’especialització, que compara el pes de cada sector econòmic
en ambdós territoris. Sant Martí –amb una activitat molt diversificada- està més
especialitzat que el conjunt de la ciutat en Transport i emmagatzematge, Indústria,
Informació i comunicacions, Altres serveis, Activitats artístiques i recreatives,
Hostaleria,Comerç i Educació.
Superfície dels locals cadastrals per activitat econòmica (% s/total). 2016
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l 'Ajuntament de Barcelona a partir
de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
23,2
38,3
17,4
6,3
2,8 6,73,7
1,5
Sant Martí
Comerç
Indústria
Oficines
Ensenyament
Sanitat
Turisme i hostaleria
Esports
Espectacles
23,7
28,618,0
10,4
5,7
7,44,8
1,5
Barcelona
Establiments per activitat econòmica a Sant Martí. 2015Sant Martí % s/districte % s/total Barcelona
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 45 0,22% 6,98%
Indústria 1.494 7,37% 14,77%
Construcció 1.894 9,34% 10,40%
Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 5.060 24,95% 11,30%
Transport i emmagatzematge 1.714 8,45% 18,17%
Hostaleria 1.779 8,77% 11,72%
Informació i comunicacions 1.092 5,38% 13,26%
Activitats financeres i d'assegurances 246 1,21% 4,69%
Activitats immobiliàries 2.019 9,95% 8,65%
Serveis a les empreses 2.594 12,79% 9,00%
Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 189 0,93% 10,24%
Educació 371 1,83% 11,14%
Activitats sanitàries i de serveis socials 302 1,49% 7,12%
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 321 1,58% 11,97%
Altres serveis 1.163 5,73% 12,50%
TOTAL DISTRICTE SANT MARTÍ 20.283 100% 10,94%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de
Barcelona a partir de dades d'Informa/In Atlas
34
2.4.3 Comerç i Serveis
L’any 2016, el districte de Sant Martí compta amb 7.114 locals en planta baixa actius,
l’11,8% dels de Barcelona. Els serveis són l’activitat més present en aquests locals
(56,7%), mentre que el comerç representa el 34,1% del total i els altres tipus
d’activitats, el 9,3%. En la comparació amb Barcelona, Sant Martí registra un pes
superior dels serveis i inferior del comerç.
Establiments en planta baixa segons activitat. 2016 (% s/total)
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona.
Índex d'especialització* d'activitat econòmica de Sant Martí respecte a Barcelona,2015
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,64
Indústries manufactureres 1,35
Construcció 0,95
Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 1,03
Transport i emmagatzematge 1,66
Hostaleria 1,07
Informació i comunicacions 1,21
Activitats financeres i d'assegurances 0,43
Activitats immobiliàries 0,79
Serveis a les empreses 0,82
Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 0,94
Educació 1,02
Activitats sanitàries i de serveis socials 0,65
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 1,09
Altres serveis 1,14
* Un valor de l'indicador superior a 1 indica especialització
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades d'Informa/In Atlas
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
56,7%
34,1%
9,3%
SANT MARTÍ DISTRICTE
52,7%37,7%
9,5%
BARCELONA
56,7%
34,1%
9,3%
SANT MARTÍ DISTRICTE
Serveis Comerç al detall Altres tipus d'establiments en planta baixa
35
El districte ha esdevingut un districte vertebrat pels mercats i els centres comercials.
Els centres comercials de Diagonal Mar, Glòries i el Centre de la Vila sumen 261
establiments.
El 2016 Sant Martí presenta un l’Índex de Dotació Comercial–nombre de locals amb ús
comercial per cada 100 habitants- de 3,04, xifra inferior a la mitjana de la ciutat (3,74).
Quant a l’Índex d’Aprofitament Comercial -que mesura el percentatge de locals
ocupats respecte als que admeten ús comercial-, a Sant Martí assoleix un 92,5% el
2016, un resultat molt proper a la mitjana de Barcelona (92,7%).
D’altra banda, l’Índex d’Atracció Comercial, que es defineix com el percentatge de
comerços d’equipaments per la llar i la persona, la cultura i el lleure respecte el total de
locals comercials, al districte és d’un 15,0%, a cinc punts de la mitjana de Barcelona
(20,0%).
Pel que fa a la distribució per barris, les principals concentracions d’establiments es
troben a el Poblenou –que compta amb el 18,8% dels establiments del districte-, seguit
del Camp de l’Arpa del Clot (amb el 17,5%), el Clot (10,8%), la Verneda i la Pau (9,9%)
i Sant Martí de Provençals (9,2 %). Aquests barris representen conjuntament dos
terços (el 66,2%) de l’activitat en planta baixa del districte. El barri amb menys
establiments actius és la Vila Olímpica del Poble Nou (5,6%).
DISTRIBUCIÓ DELS ESTABLIMENTS EN PLANTA BAIXA DELS BARRIS DE
SANT MARTÍ, 2016 (% s/total)
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona.
El Camp de l’Arpa del Clot i el Clot segueixen una distribució molt similar a la del
districte quant a mix de serveis i comerç, sempre però amb un pes més elevat dels
serveis, mentre que el parc de la Llacuna del Poble Nou presenta un pes dels serveis
força més important, i el comerç hi té molta menys importància.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
53,6%38,2%
8,2%
El Camp de l'Arpa del Clot
51,7%40,3%
8,0%
El Clot
67,0%
20,1%
12,9%
El Parc de la Llacuna del Poblenou
56,7%
34,1%
9,3%
SANT MARTÍ DISTRICTE
Serveis Comerç al detall Altres tipus d'establiments en planta baixa
36
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona.
La Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim presenten
un pes significatiu dels serveis, i en el cas de la Vila Olímpica, molt significatiu, doncs
representen el 75% dels establiments, un fet que cal relacionar amb l’intens procés de
transformació socioeconòmica i atracció d’empreses al districte 22@ i voltants els
darrers anys i la seva proximitat amb el mar. D’altra banda, Diagonal Mar i el Front
Marítim mostra un pes del comerç al detall superior en 4,3 punts a la mitjana del
districte i és el barri amb l’Índex d’Atracció Comercial (24,0%) i d’Aprofitament
Comercial (97,66%) més elevats del districte, amb una diferència marcada respecte
els altres barris i amb valors clarament superiors a les mitjanes del districte i de la
ciutat.
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona.
El Besòs i el Maresme presenta el major pes de tot el districte del comerç al detall
sobre el total d’establiments (44,6%) i, en contrapartida a aquest fet, mostra el pes
més baix pel que fa als serveis (fins a 11 punts per sota de la mitjana del districte). Pel
que fa a Provençals del Poblenou, el pes dels serveis és molt més significatiu i
superior a la mitjana del districte, però presenta un pes del comerç al detall molt
inferior a aquesta mitjana.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de
l'Ajuntament de Barcelona.
74,9%
17,0%
8,0%
La Vila Olímpica del Poblenou
57,5%
32,3%
10,2%
El Poblenou
55,9%
38,4%
5,8%
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
56,7%
34,1%
9,3%
SANT MARTÍ DISTRICTE
Serveis Comerç al detall Altres tipus d'establiments en planta baixa
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
45,7%
44,6%
9,7%
El Besòs i el Maresme
65,6%
22,9%
11,5%
Provençals del Poblenou
56,7%
34,1%
9,3%
SANT MARTÍ DISTRICTE
Serveis Comerç al detall Altres tipus d'establiments en planta baixa
37
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa a Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau, presenten una estructura
similar, amb un pes del comerç al detall superior a la mitjana del districte en 4,4 i 5,7
punts, respectivament i amb una dotació d’establiments dedicats als serveis
lleugerament superior al 50,0% i que se situa per sota de la mitjana del districte en
ambdós casos.
Des d’una altra perspectiva d’anàlisi d’activitat econòmica, dels recursos de
Barcelona Activa vinculats als serveis d’Emprenedoria, durant el 2016 es van
atendre 1730 persones del districte, el 16,2% del total de la ciutat de Barcelona. La
distribució per barris és la següent:
Emprenedoria per barris 2016
Persones %
Sant Martí
el Poblenou 364 21,5%
el Camp de l'Arpa del Clot 309 18,2%
el Clot 198 11,7%
el Parc i la Llacuna del Poblenou 147 8,7%
Provençals del Poblenou 140 8,3%
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
124 7,3%
Sant Martí de Provençals 118 7,0%
la Vila Olímpica del Poblenou 112 6,6%
el Besòs i el Maresme 96 5,7%
la Verneda i la Pau 87 5,1%
Sense barri 35 -
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en
base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
52,7%38,4%
8,8%
Sant Martí de Provençals
51,4%39,8%
8,8%
La Verneda i la Pau
38
Total districte 1.730 -
En quant a projectes acompanyats des dels serveis d’Emprenedoria, són de Sant Martí
354 promotores i promotors, representant el 16% del total. Un projecte es considera
acompanyat si les persones: fan un mínim de tres activitats o assessorament
vinculades a l’emprenedoria, han finalitzat el pla d’empresa o han participat en un
programa a mida.
Pel que fa als serveis dirigits a les Empreses, el 2016 es van atendre 1417
empreses a Sant Martí, que representen el 15% del total dels deu districtes de la
ciutat.
2.4.4. Tecnologia, coneixement i innovació
Sant Martí és un dels districtes amb més vitalitat econòmica i potencial de futur de la
ciutat gràcies al desenvolupament des de fa més de 15 anys del districte tecnològic i
de la innovació 22@.
Segons l’anàlisi de l’IERMB (2011)2, el terciari avançat hi guanya pes entre 2001 i
2010 gràcies al creixement d’empreses de tecnologia i coneixement més elevat de la
ciutat (32,9%). D’altra banda, el districte supera Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts tant
en nombre d’empreses de manufactures tecnològiques – amb un 18,8% del total- com
en contribució al creixement net d’empreses TIC a la ciutat entre 2001 i 2009 –que és
del 13,2%-. La localització d’empreses creatives (un 11,9% del total de Barcelona) és
també remarcable i situa Sant Martí només per darrere de l’Eixample i Sarrià-Sant
Gervasi. En conjunt, el nombre total d’empreses de tecnologia i coneixement ubicades
al districte representa el 7,3% del total de Barcelona.
Per altra part la transformació i el desenvolupament del 22@ districte de la innovació
suposa que el 2015 s’hi ubiquen 8.823 empreses i unes 4.400 persones
autònomes, amb un total de 93.000 persones ocupades. S’estima que el 32,3%
d’aquestes empreses estan en sectors intensius en coneixement. D’altra banda,
l’aposta per la innovació ha afavorit que s’hi hagin instal·lat 10 universitats amb
més de 25.000 estudiants, 12 centres de R+D i de transferència tecnològica
2 IERMB (2011), Barcelona, Metròpoli Creativa, Ajuntament de Barcelona.
39
Font: Ajuntament de Barcelona (2015), 22@ Barcelona. Anàlisi d’activitat econòmica, GAPS.
40
D’altra banda, el Maker District del Poblenou és una iniciativa pilot d’innovació social
digital que vol afavorir la comunitat mixta de tallers, maker spaces, fab labs,
universitats, institucions de recerca, restaurants, empreses i moviments socials actius
presents al barri i que fomenten valors nous per a Barcelona: els d’una ciutat oberta,
en col·laboració, democràtica, productiva, innovadora i creativa. El Maker District,
entre d’altres, vol contribuir al nou relat del 22@Barcelona com a districte de la
innovació. En el marc del projecte Poblenou Maker District, el passat mes d’abril va
tenir lloc un esdeveniment de co-creació3 de polítiques públiques amb tota la comunitat
3 Més informació a: http://ajuntament.barcelona.cat/digital/ca/bloc/el-maker-district-del-
poblenou-presenta-les-conclusions-de-la-primera-sessio-de-cocreacio
41
involucrada en la innovació social digital. En aquest esdeveniment es va tenir
l’oportunitat de fer un mapatge d’entitats situades al barri de Poblenou i rodalies. En
total, es van identificar 126 entitats. Aquestes es van dividir en quatre tipus:
Universitats i centres de recerca (12 entitats en total), equipaments i infraestructures
(52 entitats en total), iniciatives ciutadanes (16 entitats en total), emprenedoria i treball
en xarxa (27 entitats en total) i altres entitats (19 entitats en total).
42
2.4.5. Activitat turística
Sant Martí compta amb 1.215 establiments turístics i en conjunt ofereix 21.188 places
d’allotjament que representen el 14,3% del total de la ciutat, el 54% de les quals
correspon als hotels. Destaca la forta concentració de més de 5.200 places al barri de
Diagonal Mar, i de prop de 5.000 al Parc de la Llacuna del Poblenou i el Poblenou –
aquest últim amb un nombre similar de places d’hotel i d’habitatges d’ús turístic-, de
manera que aquests tres barris concentren el 71% de l’oferta d’allotjament del districte.
Altres barris amb un nombre de places turístiques rellevant són el Camp de l’Arpa i la
Vila Olímpica (amb l’11,5 i el 7,3% del total, respectivament). En un tercer nivell s’hi
troben el Besós Maresme, El Clot i Provençals de Poblenou -en el rang d’entre 600 i
700 places-, mentre que Sant Martí de Provençals i La Verneda i la Pau compten amb
menys de 100 places cadascun.
El nou Pla Especial i Urbanístic d’Allotjaments turístics –que regula l’obertura de nous
allotjaments- distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia, totes elles
presents al districte de Sant Martí: la zona 1 de decreixement on no s’hi admet la
implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic ni l’ampliació de places dels
establiments existents abarca La Vila Olímpica i El Poblenou., mentre que a la zona 2
de manteniment del nombre de places i establiments actuals i on no s’admeten
ampliacions d’establiments existents hi trobem El Parc i la Llacuna del Poble Nou i
Diagonal Mar; d’altra banda, la zona de Provençals de Poblenou coincident amb
l’àmbit nord del 22@ és zona 4 en transformació i amb regulació específica, mentre
que el territori que ocupen el Camp de l’Arpa, el Clot i el Besós Maresme és zona 3 on
es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents.
L’impacte del lloguer vacacional sobre el lloguer residencial
43
Tot seguit es mostren algunes dades que s’extreuen del document “L’impacte del lloguer vacacional en el mercat de lloguer residencial de Barcelona”. Aquest informe mostra com el mercat del lloguer vacacional, tant de pisos turístics amb llicència com dels pisos oferts per plataformes com AirBnB, impacta sobre el mercat de lloguer residencial. Pel que fa als pisos turístics amb llicència, el barri que en té més del districte és el Poble Nou, amb 406 pisos, el que representa un 4,23% del total de la ciutat. Dels 10 barris de la ciutat amb més anuncis a AirBnb, no n’hi ha cap al districte.
AnuncisAirBNB
4
Habitatges d’ús turístic Total
el Camp de l'Arpa del Clot 90 270 360
el Clot 34 50 84
el Parci la Llacuna del Poblenou 132 101 233
a i a i a del Poblenou 128 111 239
el Poblenou 245 406 651
iag a a i e t a ti de b e 108 145 253
e es si e a es e 41 30 71
e a s de b e 40 36 76
a t a t de e a s 15 9 24
la Vernedai la Pau 5 6 11
Font: “L’impacte del lloguer vacacional en el mercat de lloguer residencial de Barcelona”
Com podem veure en la taula anterior, el barri del districte amb major presència de
pisos amb llicència i pisos anunciats a AirBnB és el Poblenou, seguit del Camp de
l’Arpa del Clot.
Ara bé, allò que resulta rellevant és observar quina és la ràtio dels pisos de lloguer
turístic sobre el total del mercat de lloguer. En aquest cas, són diversos els barris del
districte de Sant Martí que es troben entre els que tenen la ràtio més alta de la ciutat,
arribant al 25,8% en el cas de la Vila Olímpica, i al voltant del 15% a Diagonal Mar,
Poblenou i el Parc i la Llacuna.
Una de les qüestions importants en l’anàlisi del mercat de lloguer vacacional i el seu
impacte sobre el mercat de lloguer residencial, és la rendibilitat superior que el primer
dóna sobre el segon. A major rendibilitat, major són els incentius pels propietaris de
posar els pisos a lloguer vacacional i no residencial. Aquests càlculs indiquen que la
rendibilitat de l’habitatge turístic a través d’AirBnB al districte és entre 4,55 i 2,67
vegades més rendible que el lloguer residencial, en funció de l’escenari escollit.
Aquestes dades són superiors a la mitjana de la ciutat i només són superades per
Ciutat Vella.
2.4.6 Mercat de l’habitatge
El 2016, el preu de l’habitatge de segona mà de Sant Martí és un 1,9% superior a la
4Dades de 17 de juliol de 2015
44
mitjana de Barcelona i el situa com a cinquè districte de la ciutat amb un preu més
elevat (3.954 €/m2). El quart trimestre de 2016,aquest indicador registra un augment
del 12% respecte al mateix període de l’any anterior -2,4 punts inferior al del conjunt
de la ciutat- i situa el districte pels volts dels preus del 2008.
Quant a l’evolució des de 2007, el descens dels preus de l’habitatge ha estat més
moderat a Sant Martí que al conjunt de Barcelona al llarg de la crisi -amb reduccions
acumulades del 9,7 i el 16%, respectivament-, mentre que el repunt de preus a partir
de 2013 ha estat més intens al districte que al conjunt de la ciutat (amb augments del
33,7 i el 28,5%, respectivament). Amb aquesta evolució, a partir de 2014 el preu de
l’habitatge del districte se situa per sobre de la mitjana de Barcelona.
Pel que fa al preu de lloguer, la mitjana de Sant Martí -771,4 euros/mes el quart
trimestre de 2016- és un 3,7% inferior a la de la ciutat.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del d'Idealista.com
3.879
3.954
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Evolució del preu de venda de l'habitatge de segona mà
Sant Martí, 2007-2016 (€/m2)
Barcelona Sant Martí
45
Diagonal Mar i el Front Marítim i la Vila Olímpica registren els preus de venda de
l’habitatge de segona mà més elevats -amb més de 5.800 i 5.300 €/m2,
respectivament-, seguits del Poble Nou (4.223 €/m2), tots ells valors força superiors ala
mitjana de Barcelona. El Parc de la Llacuna i Provençals de Poblenou se situen prop
dels promigs del districte i de la ciutat, mentre que els preus més assequibles són els
de Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau i el Besós Maresme (tots ells per
sota dels 2.600 €/m2).
Quant al mercat de lloguer, els barris que es troben per sobre del lloguer mitjà
mensual del districte són La Vila Olímpica, Diagonal Mar, Provençals de Poblenou i El
Parc de la Llacuna i el Poblenou, mentre que Sant Martí de Provençals es troba
lleugerament per sota d’aquest promig i els barris amb habitatge més assequible són
La Verneda i la Pau i el Besós Maresme (amb lloguers inferiors als 610€ mensuals).
Segons dades de l’informe “L’impacte del lloguer vacacional en el mercat de lloguer
residencial de Barcelona”, el preu de lloguer al districte ha augmentat un 40,2% entre
2013 i 2016, el districte on més ha pujat a la ciutat. Per barris, el major increment es
troba a Provençals de Poblenou (66%) seguit de la Vila Olímpica (38%) i per Diagonal
Mar (29%)5.
La superfície mitjana dels habitatges de lloguer oscil·la entre els 62 m2 del Besós
Maresme i els 130 m2 de Diagonal Mar. Pel que fa al lloguer mitjà per superfície, els
preus superiors a la mitjana del districte (11,7€/m2) es troben a la Vila Olímpica –amb
16,2 €/m2/mes-, Diagonal Mar, el Parc i la Llacuna, el Poble Nou i Provençals del
5Dades de la taula de l’evoluciódelspreus de l’habitatge de lloguer a Barcelona (2013-2016)
elaborada per la PAH (https://pahbarcelona.org/2017/05/05/convocatoria-el-6-dabril-omplim-barcelona-pel-dret-a-lhabitatge/ppt_preus-lloguers-bcn_taula/)
HABITATGEPreu de Venda Habitatges,
2ª Mà (€/m2)
Lloguer Habitatges
(Lloguer mitjà mensual,
€/mes) - IV trimestre ac.
Superfícies mitjana
habitatge llogat (m2) - IV
trimestre ac.
Lloguer mitjà per
superfície (€/m2 mes) -
IV trimestre ac.
El Camp de l'Arpa del Clot 3.159 698.0 63,1 11,7
El Clot 3.144 695,5 66,5 11,2
El Parc de la Llacuna del
Poblenou3.761
823,6 67,3 12,8
La Vila Olímpica del
Poblenou5.365
1.184,0 85 16,2
El Poblenou 4.223 794,1 64,3 12,8
Diagonal Mar i el Front
Marítim del Poblenou5.891
1.124,8 129,6 13,9
El Besòs i el Maresme 2.222 541,2 62,6 8,8
Provençals del Poblenou 3.310 839,8 70,2 11,8
Sant Martí de Provençals 2.547 700,7 72,2 10,0
La Verneda i la Pau 2.281 605,6 68,3 9,1
SANT MARTÍ 3.954 771,4 71,2 11,7
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament
de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Preu Habitatges en venda i lloguer als barris de Sant Martí, 2016
46
Poblenou.
LOCALS I NAUS
A 16 de maig de 2017, Sant Martí localitza 384 locals de lloguer i 315 de venda, amb
preus mitjans de 9,8 i 1.605 €/m2 €/m2, respectivament i amb un pes pels volts del 10
% i el 12% sobre els locals de lloguer i venda a la ciutat de Barcelona.
El Camp de l’Arpa del Clot i La Verneda i la Pau concentren -conjuntament-un terç
dels locals i naus en lloguer i venda del districte També el Parc de la Llacuna, el
Clot i el Poblenou compten amb una oferta rellevant de locals en venda i lloguer,
Disponibilitat de Locals/Naus i preu €/m2
Nombre % (s/districte) e €/ 2
El Camp de l'Arpa del Clot
Lloguer 63 16,4% 10,61
Venda 60 19,0% 1.773
El Clot
Lloguer 56 14,6% 9,61
Venda 33 10,5% 1.617
El Parc de la Llacuna del Poblenou
Lloguer 59 15,4% 9,70
Venda 39 12,4% 1.440
La Vila Olímpica del Poblenou
Lloguer 10 2,6% 11,20
Venda 11 3,5% 1.261
El Poblenou
Lloguer 45 11,7% 11,54
Venda 42 13,3% 2.217
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Lloguer 15 3,9% 13,83
Venda 10 3,2% 2.331
El Besòs i el Maresme
Lloguer 8 2,1% 17,01
Venda 2 0,6% 1.869
Provençals del Poblenou
Lloguer 38 9,9% 7,18
Venda 29 9,2% 1.756
Sant Martí de Provençals
Lloguer 27 7,0% 9,71
Venda 34 10,8% 1.096
La Verneda i la Pau
Lloguer 63 16,4% 7,27
Venda 55 17,5% 1.223
SANT MARTÍ
Lloguer 384 100,0% 9,76
Venda 315 100,0% 1.605
Font: Idealista.com
Data d'extracció de les dades: 16/05/2017
47
mentre que amb poca disponibilitat de locals hi trobem Diagonal Mar i el Front Marítim,
La Vila Olímpica i –especialment- el Besos Maresme.
Quant al preu de venda dels locals, els de Diagonal Mar i El Poblenou superen amb
claredat la mitjana del districte, mentre que l’escassetat de locals provoca que Besós
Maresme ofereixi uns preus mitjans força elevats. També per sobre de la mitjana hi
trobem El Camp de l’Arpa, mentre que els preus més ajustats corresponen a Sant
Martí de Provençals i a la Verneda i la Pau.
Pel que fa als locals de lloguer, els preus mitjans més elevats per superfície es
troben a Diagonal Mar, el Poblenou i la Vila Olímpica, amb un valor màxim al Besòs
Maresme que respon a l’escassetat de locals. A la resta de barris els preus són
relativament propers a la mitjana, excepte en els casos de Provençals de Poblenou i
La Verneda i la Pau (on no arriben a 7,5€/m2/mes).
2.4.7. Economia Cooperativa, Social i Solidària
Sant Martí concentra el 12% de les iniciatives d’economia social i solidària de la
ciutat, el que el situa en el segon lloc, i entre el ventall de les més de 570 entitats i
actuacions destaca l’existència de 216 entitats del tercer sector social –el 9% del total
de la ciutat-, 183 Societats Laborals, 145 cooperatives –dues de les quals són
d’iniciativa social i on destaquen el nombre de promocions d’habitatge cooperatiu-, 7
grups de consum, 4 Centres Especials de Treball, 3 Bancs del Temps, 2 iniciatives de
gestió comunitària, 1 mercat d’intercanvi i 2 Empreses d’Inserció.
D’altra banda, segons el fitxer d’entitats de l’Ajuntament de Barcelona a Sant Martí es
compatibilitzen 644 associacions on predominen les entitats culturals–amb 160 centres
i el 25% del total d’entitats- i les destinades a esports i educació i formació -amb 91 i
Presència de l'economia social i solidària al districte de Sant Martí, 2015
INICIATIVES DE L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA SANT MARTÍ % BARCELONA
CETs 4 8,3%
Empreses d'Inserció 2 10,0%
Horts comunitaris 1 5,0%
Grups de consum 7 11,9%
Mercats d'intercanvi 1 7,7%
Bancs del Temps 3 14,3%
Gestió comunitària 2 9,5%
Entitats Tercer Sector Social 216 9,0%
Societats cooperatives 147 17,1%
Societats laborals 183 15,3%
Font: L'Economia Social i Solidària a Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2015.
48
83 entitats- i que representen el 14 i 13% del districte, respectivament.
Per barris, el major nombre d’associacions es troba al Poblenou (18,8% del total), Sant
Martí de Provençals (14,9%), El Camp de l’Arpa i Sant Martí de Provençals (que
absorbeixen els volts del 13,5% en ambdós casos).
3. Mobilitat
La mobilitat ocupacional amb destinació a Sant Martí representa el 12,7% del total de
Barcelona l’any 2015, de manera que és el segon districte en pes d’aquest tipus de
mobilitat a la ciutat. En destinació personal és també el segon districte -amb un 12%
del total- després de l’Eixample.
Mobilitat ocupacional i personal dels barcelonins i barcelonines per districte.
2015
D’altra banda, el seu ràtio d’atracció /emissió6 és del 0,7, el quart més baix de la ciutat, i el situa com a districte emissor de població cap a altres districtes.
6RAE és el quocient entre els desplaçaments atrets de la resta de districtes i els desplaçaments emesos cap a la resta de districtes de Barcelona. S'imposen dues
Presència d'associacions a Sant Martí, 2017
ASSOCIACIONISME Educació i
FormacióEsports
Salut i
Discapacitat
s
Culturals Veïnals AltresTotal
associacions
% s/total
districte
El Camp de l'Arpa del Clot 7 10 7 27 2 34 87 13,5%
El Clot 8 5 4 20 1 29 67 10,4%
El Parc de la Llacuna del Poblenou 4 5 5 15 1 25 55 8,5%
La Vila Olímpica del Poblenou 4 5 3 5 0 8 25 3,9%
El Poblenou 11 11 5 38 4 52 121 18,8%
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 7 8 1 6 2 8 32 5,0%
El Besòs i el Maresme 14 1 1 10 3 15 44 6,8%
Provençals del Poblenou 7 2 0 5 2 12 28 4,3%
Sant Martí de Provençals 12 35 2 19 3 25 96 14,9%
La Verneda i la Pau 9 8 22 15 5 30 89 13,8%
SANT MARTÍ 83 91 50 160 23 238 644 100,0%
Fitxer d'entitats Ajuntament de Barcelona
Font: Governobert. Data d'extracció: 16 de maig 2017
49
Potencialitats de Sant Martí
El districte de Sant Martí presenta un seguit de potencialitats que són al mateix temps
context i punts de palanca a integrar en el full de ruta que en matèria de
desenvolupament de proximitat representa el Pla.
Les potencialitats del districte de Sant Martí es recullen i plasmen de forma concreta
en l’enunciat de les línies estratègiques i mesures que formen part del Pla. D’altres són
de caràcter més conceptual i no es fàcil que es puguin convertir en una línia de treball
o actuació concreta, tot i que puguin ser un element cabdal.
En el següent apartat abordem aquestes potencialitats classificades en cinc eixos
temàtics:
Activitat econòmica
Característiques del territori
Economia social i solidària
Tecnologia i innovació
Cultura i creativitat
Les potencialitats intangibles
Sota aquesta etiqueta ens referim a aquells elements positius del territori que no tenen
una plasmació concreta. Es configuren com a oportunitats que poden tenir un efecte
multiplicador i a la vegada integrador de les intervencions de desenvolupament
econòmic.
Activitat econòmica
Sant Martí és un districte amb una activitat econòmica molt dinàmica i representa un
dels pols econòmics de la ciutat. La seva importància en el marc de la ciutat és
inqüestionable, però més important és el paper que pot jugar en el desenvolupament
econòmic endogen que es persegueix en aquest pla. Destaquen dos aspectes clau:
Canvi de planejament urbanístic del 22@ per tal d’adaptar-lo a noves
estratègies econòmiques: l’aposta de l’Ajuntament per un desenvolupament
econòmic sostenible i de qualitat també es reflecteix en l’activitat legislativa per
adaptar-se a les noves necessitats i estratègies. La seva redefinició té
elements potencials importants:
restriccions: per una banda, només s'analitzen els desplaçaments dels barcelonins i barcelonines i, per l'altra, per considerar un desplaçament com atret, la persona no ha de residir al districte i per considerar-lo com emès sí ha de residir-hi.
50
Solars buits: la dinamització dels solars buits pot generar impactes
positius en el territori en la línia de la dinamització social, la
dignificació dels espais i l’augment de l’atractivitat, tant per comerç i
empreses com per veïns i veïnes.
Espais en desús: així mateix, els espais en desús també formen part
de les dinàmiques de desertització que s’identifiquen sobretot amb la
manca de comerç en certs carrers o barris. Aquesta espais, doncs,
representen un recurs molt valuós per l’activació econòmica
d’aquests espais amb iniciatives socioeconòmiques de sostenibilitat
ecosocial i impacte positiu en el seu entorn.
Espais físics disponibles per activitat econòmica: el passat (i encara
present) industrial del districte l’ha dotat d’equipaments que tenen les
característiques idònies per albergar activitat econòmica, contribuint
a la dinàmica de reurbanització de certa activitat industrial. La
disponibilitat d’espais pot ser una oportunitat per l’establiment i la
legalització de petits tallers industrials, espais de treball i fabricació
maker, així com artistes i sector cultural.
Espai de transformació urbana, promoció econòmica i interacció
social: les característiques ja esmentades del districte fan que alguns
dels seus barris esdevinguin veritables pols d’atracció de població i
activitat econòmica, generant un potencial important de sinèrgies
entre actors de divers tipus. El repte rau en la generalització dels
impactes positius d’aquesta diversitat a tot el districte.
Teixit empresarial i comercial articulat: el teixit empresarial i comercial és molt
rellevant en el districte, però ho és encara més quan aquest s’articula i
s’associa per tal de generar dinàmiques de reforç i treball pel territori.
Destaquen els 3 eixos comercials (Eix Clot, Poblenou, Sant Martí) i les 4
associacions de comerciants (019, Xavier Nogués, VilaActiva i Parc de la
Llacuna), amb tradició de col·laboració amb l’administració pública, així com les
associacions empresarials 22@network , Barcelona Forum District i Poblenou
Urban District.
El potencial de sectors com l’economia verda o la mobilitat: el districte compta
amb algunes iniciatives vinculades a l’economia verda, un sector que ha de
créixer en els propers anys. També assistirem a un canvi en els models de
mobilitat en què el districte pot jugar un paper al poder albergar iniciatives
d’aquest àmbit.
51
Característiques del territori
Treball conjunt en l’àmbit socioeconòmic entre els termes de Barcelona i Sant
Adrià del Besòs. Un exemple d’aquest treball ha estat l’obertura del Campus
Diagonal-Besòs de la UPC. La seva característica fronterera fa que el districte
tingui una gran permeabilitat a les dinàmiques urbanes i metropolitanes que es
generen en un espai com l’àrea metropolitana i per tant, Sant Martí esdevé un
actor de primer ordre en les actuacions de treball conjunt amb els municipis de
la franja del Besòs.
Teixit d’entitats en l’àmbit de l’ocupació coordinat en la Taula d’Ocupació del
districte: les diverses entitats i actors que treballen a favor de la inserció laboral
al districte actuen de forma coordinada i intercooperen per tal de donar la millor
resposta, amb mirada integral, a les persones en situació de d’atur.
Teixit d’entitats, moviments i col·lectius socials articulats. Alguns exemples,
entre altres, poden ser les coordinadores d’entitats del Poblenou i del Clot o
l’Assemblea de Joves del Besòs. A nivell més socioeconòmic, destaca la
presència d’iniciatives cooperatives vinculades al territori com la de Biciclot.
Aquesta característica també la trobem en la implicació de la ciutadania amb el
sistema educatiu i la bona percepció de la comunitat educativa que es té per
part del veïnat.
Molt relacionat amb les dues anteriors, cal destacar la gestió cívica
d’equipaments, com els casals de barri, que propicia la creació de dinàmiques
comunitàries que reforcen la participació i associacionisme del districte.
Memòria històrica dels barris del districte: la diversitat de realitats es tradueix,
indefugiblement, en diversitat d’històries, trajectòries i memòries. Aquestes són
molt vives en els diferents barris i en conformen, encara avui, part del seu
caràcter: (història obrera al Poblenou, lluites veïnals, història de migracions al
Besòs, entre d’altres).
La seva orografia: el districte és un dels més plans de la ciutat i això aporta
grans avantatges a l’hora de plantejar models de mobilitats alternatius que
passin per un reforç de la bicicleta o altres modes de mobilitat sostenible. Al
seu torn, es donen molts desplaçaments intra i entre districte per motius de
feina o estudis, un aspecte –junt amb l’orografia favorable i l’amplada de molts
carrers- que crida a reforçar els models de mobilitat alternatius.
Economia social i solidària
Molt vinculat amb allò apuntat anteriorment sobre les diverses memòries dels
barris del districte, hi ha el destacable passat cooperativista existent al districte
que connecta amb una clara voluntat de la ciutadania actual d’articular i enfortir
el teixit de l’economia social i solidària al districte, L’eix Pere IV n’és la mostra
més significativa, així com la seu de Biciclot, que ha recuperat un edifici
històric, Can Picó, part del patrimoni fabril.
Tecnologia i innovació
52
Així mateix, en el districte de Sant Martí també hi trobem una elevada
concentració de centres universitaris, de recerca i de transferència que
complementen en nombre i varietat la diversa presència d’actors econòmics, o
amb interès per al desenvolupament socioeconòmic del districte. La
potencialitat que representen pel territori es pot materialitzar de diverses
maneres, però una és la relació que poden establir aquests actors tecnològics
amb els espais productius.
Cultura i creativitat
Una de les característiques del districte, tal i com s’ha destacat en l’apartat
anterior, consisteix en l’existència d’un teixit associatiu articulat i arrelat al
territori. En l’àmbit cultural, entitats i col·lectius de barri, organitzades en
plataformes de segon grau com són les coordinadores o federacions d’entitats,
promouen una àmplia diversitat d’actes i esdeveniments del patrimoni festiu i
popular dels barris. Destaquen en la dinamització cultural i associativa
principalment barris com el Poblenou o el Clot, que atrauen en les seves festes
majors persones d’altres barris i també altres districtes.
En l’àmbit de la creativitat, destaca la dinamització i la promoció del barri del
Poblenou. Des de l’associació Poblenou Urban District, entitat creada el 2012
amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències, crear sinèrgies entre els
socis i col·laboradors i promocionar la zona com el nou districte de l’art i la
creativitat de la ciutat, s’organitzen esdeveniments anuals i circuits culturals i
comercials vinculats a la creació.
Les potencialitats tangibles
Activitat econòmica
Territori amb presència i espai disponible per noves iniciatives
socioempresarials: el passat industrial recent del districte fa que aquest estigui
dotat amb una quantitat d’espais aptes per l’activitat econòmica i les iniciatives
socioempresarials notable. Activar alguns espais buits amb iniciatives
d’impacte positiu pot generar nombrosos efectes positius encadenats.
Territori amb presència notable de l’activitat econòmica: els serveis són
l’activitat més present en els locals en planta baixa actius (56,7%), superior a la
mitjana de ciutat, amb un pes notable del terciari avançat, mentre que el
comerç al detall representa el 34,1% del total. La seva superfície industrial és
superior a la mitjana de la ciutat (38,3% de la superfície al districte front el
28,6% a nivell de ciutat), cosa que conforma un dels seus principals potencials
de cara a la dinamització socioeconòmica.
El polígon del Besòs: aquest és el segon polígon més important de la ciutat, del
qual Sant Martí n’acull una part, després del de la Zona Franca i, per tant, està
cridat a jugar un paper clau en les estratègies de dinamització socioeconòmica
del districte.
53
Equipaments de ciutat: en el districte cal remarcar també la diversitat en la
presència d’equipaments de ciutat. La presència en el districte d’aquests actors
és un dels actius que pot jugar a favor de la dinamització del districte per un
motiu de proximitat i capacitat d’enxarxament amb actors locals.
L’activitat turística: malgrat la necessitat d’ordenament i socialització dels
beneficis econòmics que genera el turisme, no cal perdre de vista el potencial
que representa pel districte en termes de generació de llocs de treball, malgrat,
com en d’altres sectors, cal treballar perquè aquests siguin de major qualitat.
Característiques del territori
Front marítim: s’està treballant en la seva redefinició per millorar la relació del
front marítim amb la ciutat i les seves veïnes. Aquesta relació té diferents
dimensions, tant des d’una òptica de la mobilitat, l’oci, l’apropiació i el diàleg
amb la ciutat. Així cal destacar:
o Nou disseny
o Inclusió de noves activitats econòmiques
o Turisme sostenible, oci, lleure,...
o Projectes d’integració en la trama urbana (per exemple extensió eix
Prim fins a mar)
La millora de la relació amb el front marítim, amb una rellevància especial de
l’espai del Fòrum, esdevé alhora una oportunitat per la creació de noves
activitats econòmiques vinculades al gaudi del mar i al lleure de qualitat i
sostenible, especialment per la ciutadania de Barcelona.
Projectes de reforma urbana que poden oferir oportunitats per al
desenvolupament econòmic del districte: s’estan duent a terme projectes de
millora urbanística que es plantegen amb una mirada, també, de foment
socioeconòmic del districte alhora que es fa pensant en la generació d’un
hàbitat més amable per les persones que hi viuen. Alguns exemples d’aquesta
transformació urbana des d’aquesta doble mirada socioeconòmica i
d’habitabilitat són: la reforma del carrer Pere IV, el Parc de les Glòries o la
intersecció del carrer Rogent amb l’avinguda Meridiana, entre altres.
Economia social i solidària
Al districte hi existeixen diverses iniciatives d’economia social i solidària
arrelades al territori, com la Taula Eix Pere IV, Biciclot, la cooperativa Sagrat
Cor, Gregal, entre d’altres. Això pot permetre generar dinàmiques de
cooperació per tal que puguin traslladar els seus coneixements i expertesa a
les noves iniciatives.
Segons l’estudi L’Economia Social i Solidària a Barcelona, Sant Martí amb 574
experiències que representen el 12%, és el segon districte de la ciutat en
iniciatives socioeconòmiques de l’economia social i solidària; destaca el què
gairebé un 40% de les cooperatives de consum de la ciutat es troben en aquest
54
districte així com la Coordinadora de cooperatives de consum agroecològic. La
potencialitat que es farà efectiva en tant que aquestes iniciatives entrin en
dinàmiques d’intercooperació i enxarxament .
Patrimoni arquitectònic cooperatiu notable. Aquesta presència del patrimoni
cooperatiu cal que sigui valoritzada i catalogada amb vistes a esdevenir nous
espais de relació socioeconòmica i de millora de les condicions de vida dels
veïns i veïnes del barri.
Tecnologia i innovació
Concentració elevada de centres universitaris, de recerca i de transferència i tot
el què implica a nivell de moviment d’idees, de persones i relacions.
Territori amb forta implantació d’entitats relacionades amb la innovació digital
social, entre d’altres, el moviment maker i la manufactura digital, especialment
al Poblenou. Aquesta nova corrent que està a cavall entre la indústria
tradicional i les TIC, conjuga elements de producció fabril amb les noves
corrents de la producció digital, l’economia directa i el món dels béns comuns i
té la implantació d’internet com a element de producció, té una forta
implantació en el districte, especialment a Poblenou. Aquestes iniciatives, a
més, exploren noves formes de relacions laborals i productives, així com una
forma diferent d’entendre la relació de les persones amb el món del treball que
poden ser inspiradores. Aquests actors, a qui se suposa una major voluntat
d’impacte a territori, poden actuar com aliats estratègics en les dinàmiques
formatives, capacitadores i de generació d’ocupació directa o associada.
El districte acull un elevat nombre d’empreses de manufactures tecnològiques
(aquelles que generen productes físics de tecnologia)– amb un 18,8% del total-
com contribució al creixement net d’empreses TIC a la ciutat entre 2001 i 2009
–que és del 13,2%-. En conjunt, el nombre total d’empreses de tecnologia i
coneixement ubicades al districte representa el 7,3% del total de Barcelona. Si
la quarta revolució industrial ja és una realitat que està arribant per quedar-se,
el districte disposa dels actors que l’estan impulsant i la podran adaptar en
major mesura, per tant, aquesta proximitat que possibilita l’enxarxament, ha de
permetre aprofitar aquesta potencialitat per impactar en el territori i adaptar-lo a
les noves corrents de producció i treball.
Cultura i creativitat
Teixit associatiu articulat, com l’exemple de Poblenou Urban District, associació
que treballa per a ‘establir el barri com a nou epicentre cultural i emprenedor
dins l’entramat urbà de Barcelona. Els vincles entre cultura i economia són
estrets, ja que la primera contribueix de forma clara a la dinamització de la
segona. Iniciatives que reconeguin aquesta sinergia de retroalimentació
positiva, i la treballin per la generació d’impactes favorables a les persones que
viuen i treballen al districte, són una clara potencialitat que cal desenvolupar,
La localització d’empreses creatives, un 11,9% del total de Barcelona, és
també remarcable i situa Sant Martí només per darrere de l’Eixample i Sarrià-
55
Sant Gervasi. La diversificació econòmica és entesa, sempre, com un factor de
resiliència pels territoris, i disposar d’una destacable presència d’empreses
creatives contribueix a aquesta diversitat. Alhora permet que les dinàmiques
d’enxarxament que es poden generar disposin d’una varietat més elevada de
punts de vista, recursos i experteses, ampliant el capital social i de
coneixement que circuli per les xarxes de cooperació al districte.
Ric patrimoni històric, artístic, cultural i industrial, com el centre cultural La
Farinera, fàbriques de creació com Hangar o la Sala Beckett. Aquests espais
poden contribuir a la dinamització del districte a partir de la contribució al reforç
del sector cultural, com a la possibilitat de la creació de circuits i d’oferta
cultural que generi atracció al districte, impactant en altres sectors de
l’economia.
En definitiva, el districte presenta realitats i potencialitats pel desenvolupament tant en
l’àmbit dels serveis avançats i tecnològics com el de la indústria 4.0, la cultura,
l’economia social i solidària, la sostenibilitat, el comerç i el turisme i és desitjable
gestionar aquest potencial de forma que reverteixi també en favor de la ciutadania
d’uns barris que són heterogenis socioeconòmicament.
56
02.2 Visió de futur
El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí, en tant que full de ruta a cinc
anys vista, ha de dibuixar una visió de futur, un horitzó cap on avançar. Aquesta visió
es palesa en les línies de treball i les mesures que es presenten en aquest document i,
de forma més concreta, en les actuacions que es codissenyaran en els espais de
governança.
Aquest apartat recull dinàmiques socioeconòmiques identificades en el territori i que
val revertir i sobre les quals el Pla centra la seva atenció i focalitza les seves
intervencions: atur i precarietat laboral, pèrdua del comerç de proximitat, desigualtats
socioeconòmiques entre barris i retorn econòmic insuficient del sector turístic en els
barris del districte. Cal destacar que aquestes dinàmiques són fruit de causes
estructurals, profundes i d’un abast territorial molt superior al districte de Sant Martí,
sobre les quals el Pla no pot incidir.
En aquest sentit el Pla té com a horitzó ser una de les eines que contribueixi al procés
de revertir aquestes dinàmiques mitjançant l’alineació de recursos i accions que
possibilitin la millora de l’ocupabilitat, un context facilitador d’iniciatives emprenedores
de l’economia convencional i l’economia social i solidària, i la creació d’instruments de
suport per al comerç de proximitat i a altres agents econòmics.
En aquest capítol també es fa referència a aquells sectors econòmics que el Pla de
Desenvolupament Econòmic de Sant Martí pretén potenciar des d’un punt de vista de
conjunt del districte.
Dinàmiques socioeconòmiques a revertir
Atur i precarietat laboral
Els elements generadors d’atur es deuen a dinàmiques politicoeconòmiques que
superen amb escreix l’àmbit competencial dels districtes i també dels municipis. Sent
així, les situacions d’atur impacten també en el districte de Sant Martí i, amb més força
específicament, en els barris de Besós Maresme, la Verneda i la Pau i Sant Martí de
Provençals.
El districte de Sant Martí és el que té un nombre absolut de persones aturades més
gran de la ciutat, superant el seu pes poblacional. És a dir, en termes relatius, hi ha
més persones aturades de les que tocaria si aquestes anessin en relació directa amb
el nombre de persones. Que això no sigui així –aquesta relació directa- implica que hi
ha elements en el districte que fan que l’atur sigui superior.
De la mateixa manera que, com hem vist, l’atur no és igual en tots els barris del
districte, aquest tampoc es distribueix de forma proporcional entre els grups
poblacionals. A Sant Martí, més de la meitat de les persones aturades (54,9%) tenen
més de 45 anys, més de la meitat són dones (54,4%) i les persones estrangeres estan
57
més presents en l’atur respecte el seu pes poblacional (un 2% més). Les dades ens
mostren que les persones de més de 45 anys són un dels col·lectius amb més
dificultats d’inserció, cosa que posa de relleu que siguin el col·lectiu més present en
l’atur de llarga durada, que representa un 41,2% del total. En termes d’atur de llarga
durada, només Sant Andreu té un percentatge major de persones que fa més de dos
anys que són a l’atur.
Les situacions d’atur tenen diversos efectes en les persones i les llars on aquest
fenomen és present. Aquests efectes es donen bàsicament a tres nivells: econòmic,
d’hàbits i de salut. Aquests efectes no es donen per separat, sinó que tots tres
s’interrelacionen i formen part de les afectacions en les trajectòries de vida que
comporta l’atur, sobretot aquell de llarga durada.
En termes econòmics és evident la davallada d’ingressos que generen les situacions
d’atur. El pas de cobrar un salari a una prestació ja impacta en la renda de les llars, fet
que s’agreuja en les situacions d’atur perllongades on es van acabant les prestacions i
els subsidis. Aquesta davallada d’ingressos afecta a l’estructura de despesa de les
llars, que han de reorganitzar-la per poder afrontar els pagaments estructurals, tals
com les quotes de la hipoteca o el lloguer, els subministraments i la cobertura de
necessitats bàsiques. Són nombroses les persones que han hagut de recórrer al
suport institucional per poder abordar la cobertura de necessitats bàsiques i, en els
casos més extrems, aquestes situacions poden generar la pèrdua de la llar.
Al seu torn, les situacions d’atur que es perllonguen, especialment incidents en la
població de menor qualificació i col·lectius de persones majors de 50 anys, agreujat en
el cas de les dones, tenen efectes en la quotidianitat de les persones, els seus hàbits i
actituds. Un dels problemes que s’observen és la pèrdua d’hàbits laborals i un cert
desencantament amb les possibilitats de reinserció i, per tant, amb l’ús dels recursos
que l’administració posa a la seva disposició.
Finalment però molt relacionat amb les anteriors, l’atur genera afectacions a nivell de
salut, especialment en termes de salut mental. Per una banda podríem parlar de
problemes de depressió, desmotivació i pèrdua d’esperança en la reinserció. Per altra,
també pot genera problemes d’ansietat i estrès per no poder fer front al pagament del
lloguer o hipoteca o els subministraments. Aquestes afectacions poden tenir altres
efectes paral·lels, com poden ser l’augment de la conflictivitat familiar i la tensió en el
si de les xarxes relacionals o l’augment de conductes additives. Cal apuntar també que
la reestructuració de l’estructura de despesa de les llars a voltes es fa a canvi de reduir
la qualitat alimentària (menys consum de proteïna animal i producte fresc), notable en
els casos de persones que són usuàries dels serveis de suport alimentari de les
institucions.
Aquestes situacions afecten de forma diversa a les persones en funció de la seva
situació de partida i la capacitat de revertir-les en base als recursos personals i de les
seves xarxes relacionals.
Però no és l’atur l’únic factor de l’àmbit laboral que pot fer augmentar les situacions de
vulnerabilitat social. Com apuntàvem, la recuperació actual de l’ocupació s’està
58
produint a costa d’un augment de la precarietat laboral. Assistim a situacions que fa
uns anys ens eren alienes, com el cas dels poorworkers o treballadors pobres:
persones que tenen una ocupació que no els permet sortir de les situacions de
vulnerabilitat o de pobresa estadística.
Cada cop són més les situacions de vulneració de drets laborals: salaris sota conveni,
contractes per sota de la qualificació, el fenomen “20-40- 60” (contractes de 20h,
salaris de40h i jornades de 60h), economia submergida, entre d’altres. En alguns
casos, podem atribuir aquesta rebaixa de les condicions laborals al desconeixement
de la normativa per part de les persones treballadores, sobretot les més joves, que
podrien estar acceptant les condicions que els proposen, desconeixent-ne la legalitat i
els propis drets.
Millorar les condicions laborals de les persones treballadores no té només un impacte
en elles mateixes, també impacta de forma positiva en la qualitat dels serveis oferts i
en el desenvolupament de carreres professionals ascendents basades en
l’aprenentatge i l’experiència.
El treball dels sindicats és fonamental per a combatre la precarietat laboral.
L’Economia Cooperativa, Social i Solidària és un altre instrument en la mateixa
direcció: iniciatives empresarials que comportin unes relacions democràtiques, que
prioritzin el treball sobre el capital i que tinguin en el seu nucli la sostenibilitat
ambiental, social i econòmica. A més, són iniciatives capaces de generar impactes
positius en l’entorn i més llocs de treball per elles mateixes. Un dels aprenentatges
dels darrers anys en matèria laboral ha estat que les cooperatives són capaces de
mantenir llocs de treball, i crear-ne, en un context de destrucció generalitzada
d’ocupació.
Pèrdua de comerç de proximitat
El comerç de proximitat és un sector que està en retrocés en diversos districtes de la
ciutat, en cada un d’ells per casuístiques particulars. Sant Martí no és aliè a aquestes
dinàmiques i també acusa aquesta pèrdua, en alguns barris més que en d’altres.
Diagonal Mar i la Vila Olímpica són els barris amb menys presència de comerç en
planta baixa, tot i que en aquest cas no podem afirmar que aquest comerç s’hagi
perdut, sinó que mai hi ha estat. Provençals de Poblenou també és un dels tres barris
amb menor presència de comerç en planta baixa. Amb tot, el districte disposa d’un 4%
menys de plantes baixes destinades a comerç respecte la mitjana de la ciutat.
El petit comerç té un valor associat que cal posar de relleu. El valor social que aporta
no és gens menyspreable ja que, per exemple, participen de la detecció de casos de
persones grans soles amb el projecte Radars, donen suport als veïns i veïnes en cas
de dificultat econòmica, participen del projecte Camins Escolars, són generadors
d’identitat local, entre altres. Són actors cabdals dels territoris que contribueixen al
benestar de les persones i és, precisament, aquest valor diferencial el què cal
reconèixer i potenciar de cara a poder influir en les decisions de compra de les
59
persones dels barris.
La competència de les grans superfícies i les dificultats econòmiques i administratives
que travessen els comerciants, són factors que poden posar en risc la seva viabilitat i,
per tant, calen formes de garantir-la. Aquestes no passen només per aconseguir que
més persones facin les seves compres en el comerç de barri, sinó també per cercar
formes de reducció de costos estructurals dels comerços, millorar-ne la gestió i els
equipaments, cercar el seu reforç a través de l’associació que els permeti dur a terme
accions conjuntes tant de pressió i reivindicació com projectes compartits, entre altres
accions.
La pèrdua del petit comerç porta aparellada encara un altre efecte pervers: la
desertització. Si un petit comerç que tanca i cap d’altre n’ocupa el seu lloc, es genera
el procés anomenat com desertització, que consisteix en botigues tancades, persianes
abaixades i, per tant, una pèrdua de dinamisme en els carrers. De forma paral·lela es
genera una degradació de l’espai públic, augmenta la sensació d’inseguretat i, en
definitiva, l’espai públic es torna menys habitable per part de les persones. A més, com
més desertitzada està una zona, més difícil és que s’hi instal·li un comerç nou. Per
tant, el petit comerç és també un actor clau en el manteniment de l’espai públic i en
afavorir que les persones puguin habitar carrers i places.
No hem de perdre de vista, a més, el paper del petit comerç com un actor generador
d’ocupació. El manteniment del petit comerç també és una vessant de la lluita contra
l’atur i per la generació de llocs de treball de qualitat, arrelats al territori i que permeten
desenvolupar una carrera i un ofici en trajectòries laborals estables. El petit comerç és
un aliat de primer ordre en les estratègies d’experienciació laboral, de formació en el
lloc de treball i en la facilitació de transicions entre formació i treball per persones
joves.
Desigualtats socioeconòmiques entre els barris Malgrat que, en ocasions, els límits administratius per barris poden portar a alguna
distorsió en les dades donat que en alguna variable pot haver-hi dins un mateix barri
contrastos que en la valoració global no es reflecteixen, Sant Martí és un districte amb
força desigualtats internes, possiblement és dels districtes més polaritzats en termes
de renda i nivell formatiu. A barris amb un nombre de població en situació de
vulnerabilitat remarcables, s’hi afegeixen barris amb població de rendes altes, moltes
d’aquestes persones nouvingudes de països amb un PIB elevat. Aquesta realitat
dificulta la cohesió interna a nivell de districte, més quan les persones de rendes altes
no participen en la mesura desitjable en les dinàmiques associatives i participatives
dels seus barris ni del districte.
En termes demogràfics, la presència de població estrangera és molt desigual: mentre
que hi ha barris amb una proporció de residents d’origen estranger superior a la
mitjana de ciutat, com el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Camp de l’Arpa del Clot i el
Besòs-Maresme, n’hi ha d’altres que se situen clarament per sota tant de la mitjana de
ciutat com del districte, com Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau. Una altra
60
disparitat rellevant és l’origen de les persones nouvingudes, que com s’ha comentat en
la diagnosi, és bastant diferent per barris, i que pot marcar en gran mesura les
necessitats socials i oportunitats de desenvolupament d’aquestes.
Seguint amb aspectes relacionats amb la demografia, s’ observa també com la
distribució per edats dels diversos barris presenta desigualtats notables: mentre que
Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau i el Camp de l’Arpa, són els barris amb
major proporció de població major de 65 anys, veiem com la Vila Olímpica i Diagonal
Mar no només són els barris amb menor proporció de majors de 65 anys, sinó que són
els únics barris on aquest grup d’edat és menor que no pas ho és la població menor de
14 anys.
Aquestes desigualtats en termes demogràfics no són les úniques. Si observem les
dades relatives a la renda familiar dels barris, les desigualtats segueixen fent-se molt
evidents: novament, Diagonal Mar i Vila Olímpica són els barris amb major renda.
Aquests dos barris tenen una renda familiar bruta disponible que supera en més del
doble a la Verneda i la Pau, Besòs Maresme, Sant Martí de Provençals i el Camp de
l’Arpa.
Per acabar aquesta repassada de dades que posa de relleu la desigualtat dels barris
que conformen el districte, només farem referència a dades ja presentades en l’apartat
de diagnosi.
En termes formatius aquesta desigualtat es manté elevada: Vila Olímpica i Diagonal
Mar són els barris amb més població universitària, superant el 50% de la població amb
aquestes estudis en el primer cas i arribant al 40% en el segon. A l’altre extrem trobem
els casos de Besós Maresme i Verneda i la Pau, barris on la població universitària no
arriba al 15%.
Aquests indicadors no es poden deslligar dels d’atur: Besos Maresme (10,6%),
Verneda i la Pau (9,8%)i Sant Martí de Provençals (9,4%) són els barris amb més atur
(aturats sobre total de població de 16 a 64 anys). En els casos de Vila Olímpica i el
Parc i la Llacuna, les dades d’atur són molt més baixes, sent un 6,4% i un 6,2%
respectivament.
Un altre factor de desigualtat rau en la presència de places d’allotjament turístic: el
Parc de la Llacuna, Diagonal Mar i Poblenou en concentren el 71% del total del
districte.
Com es pot veure, el districte és divers i hi ha barris amb una forta segregació per sota
i d’altres per sobre. Allò que sabem és que els territoris segregats, ja sigui amb
població de molta renda com amb població de baixa renda, presenten dinàmiques
similars pel que fa a la manca de cohesió social interna i manca de dinamisme
associatiu i comunitari. Els motius en cada un dels dos casos són diversos però els
efectes són similars. En termes de cohesió social i articulació d’una xarxa veïnal
61
potent, la segregació –sigui com sigui aquesta- no és desitjable. Per altra banda, és
evident que les necessitats que presenten uns i altres barris són del tot diverses, cosa
que obliga a pensar en polítiques de lògica de barri –o grups de barris- més que no
pas actuacions de districte unificades.
Retorn socioeconòmic insuficient del sector turístic en els barris del districte El districte de Sant Martí és un dels que pateix major pressió turística a la ciutat:
mostra d’això és la dada que només el districte de Ciutat Vella en el seu conjunt
supera el barri del Poblenou en rendibilitat diferenciada entre lloguer convencional i
lloguer turístic, cosa que intensifica l’incentiu a aquest darrer en detriment del primer,
contribuint a que el districte de Sant Martí sigui on més ha augmentat el preu del
lloguer entre 2013 i 2016 de tota la ciutat.
Sant Martí disposa del 14,3% del total de les places turístiques de la ciutat i també
alberga importants zones d’oci nocturn que destaquen per la presència de turistes.
Aquesta darrera qüestió ha generat tensions significatives amb el veïnat pels
inconvenients que genera. La presència de platges i front marítim també fan del
districte un dels que més població turística atrau malgrat no s’hi allotgi.
Davant aquesta situació, es percep una manca de relació entre la pressió turística que
suporten alguns barris del districte, el retorn socioeconòmic d’aquesta activitat i
l’impacte positiu dels efectes generadors de riquesa del turisme. En les sessions de
treball del Pla de Desenvolupament Econòmic es planteja la necessitat de distribuir
més i millor els efectes generadors de riquesa del turisme en tots els barris,
especialment aquells amb més vulnerabilitat tot i que no siguin on hi ha més
repercussió turística. En aquest sentit, ja hi ha algunes iniciatives finançades per
l’impost sobre estades en establiments turístics (IEET), que tenen per objectiu generar
un major retorn i impacte socioconòmic al territori, entre les quals destaca el treball en
xarxa d’entitats d’inserció del districte i l’associació Barcelona Forum District, que ha
promogut la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat en els socis
membres d’aquesta entitat. El Pla aposta per treballar en aquest model de retorn
socioeconòmic de l’activitat turística al territori.
Sectors o models econòmics a potenciar
El Pla contempla un desenvolupament diversificat per augmentar la resiliència del
territori. Amb aquest objectiu s’han definit un seguit de sectors o models econòmics,
seleccionats en base a tres criteris: a) necessitats detectades en la fase de diagnòstic i
en les sessions de treball participades; b) potencialitats del territori identificades; c)
possibilitats d’ocupació que ofereixen els propis sectors, així com dels col·lectius
prioritaris d’actuació que es detallen en les línies estratègiques ocupacionals: persones
en situació d’atur de llarga durada, persones majors de 45 anys amb baix nivell
62
formatiu i joves, amb especial atenció de forma transversal a les dones en els tres
col·lectius.
D’aquesta manera es plantegen els següents sectors i models econòmics d’actuació
prioritària:
- Serveis d’atenció a les persones i serveis de cura: el sector dels serveis a les
persones és un dels sectors en què es preveu un creixement major en els
propers anys. Davant la dificultat de cobrir totes les necessitats a través del
sector públic, les estratègies de concertació obren la porta a la generació de
llocs de treball. L’envelliment creixent de la població fa que les demandes de
cura siguin majors. També hi ha més demanda de cura d’infants atesa la
creixent dificultat de conciliació laboral. Per la seva banda, persones amb
diversitat funcional i persones en situacions d’exclusió social també
requereixen d’atencions relacionades amb les cures i l’acompanyament. No cal
perdre de vista que no és només el previsible augment de la demanda el que
generarà majors oportunitats laborals en el sector, sinó també la necessària
regulació dels serveis que actualment es presten a través de l’economia
submergida i que caldrà buscar la manera de fer-los emergir sense generar un
greuge a persones treballadores i receptores dels serveis.
La provisió d’aquests serveis requereix de professionals capacitats que puguin
oferir-los amb el màxim de qualitat i que els puguin oferir des d’unes
estructures empresarials on el valor sigui l’atenció a les persones i a les
treballadores per sobre de la cerca del lucre.
Alimentació saludable i de proximitat: l’alimentació i la seva qualitat és una
preocupació que cada vegada té més part de la població. Les tendències
actuals van en la línia d’entendre l’alimentació com una part molt important de
la salut i, per tant, la seva qualitat i varietat permet impactar de forma notable
en la salut.
A banda, els models productius agroalimentaris porten vinculats un seguit
d’efectes col·laterals en termes ambientals i socials que fan que els productes
de proximitat vagin guanyant terreny a mesura que la població pren
consciència dels efectes del consum. Cal, a més, tenir present la realitat del
malbaratament alimentari, que pot generar oportunitats per al reaprofitament i
l’economia circular, i per tant, per la generació de llocs de treball.
És interessant, doncs, poder generar iniciatives en aquest sentit perquè puguin
donar resposta a les demandes socials creixents en termes alimentaris, tant pel
que fa a la qualitat dels productes com a la traçabilitat d’aquests. Certament, el
districte de Sant Martí no pot desenvolupar una política agrícola i ramadera,
però sí que pot tenir un paper destacat en aspectes com la transformació i
aportació de valor a productes agro-ramaders, com també en la logística i
distribució d’aquests gràcies a la presència de diferents entitats amb recorregut
en aquest àmbit, com la Fundació Futur.
63
Serveis vinculats a l’activitat turística: l’activitat turística és important al districte,
i amb més força en certs barris. Una de les formes d’ampliar l’impacte
socioeconòmic d’aquesta activitat sobre el districte és procurar que les
iniciatives de serveis vinculats a l’activitat turística siguin protagonitzades per
persones dels barris del districte i en condicions laborals dignes.
Innovació social digital, on s’inclou el moviment maker: la manufactura digital
entre de ple en allò que podríem anomenar l’economia directa, un nou
paradigma productiu que es basa en les noves tecnologies flexibles, el
coneixement obert i la interconnexió global. Aquest tipus d’iniciatives a mig
camí entre la indústria i les empreses tecnològiques representen un sector
emergent que està tornant a les ciutats activitat productiva.
La versatilitat i flexibilitat d’aquestes iniciatives fan que siguin útils i aptes per
un nombre molt variat d’iniciatives i permet explorar noves formes
d’organització laboral.
La implantació d’aquest tipus d’empresa, combinada amb un canvi de patrons
de consum, pot generar un augment d’iniciatives d’aquest tipus, que també
tenen vincles importants amb l’economia verda i circular a l’obrir tot un ventall
de possibilitats per la reparació i l’autoconstrucció, sustentats sobre models de
coneixement obert que permetin democratitzar cada cop més l’accés a aquest
tipus de recurs.
Model de l’economia col·laborativa del procomú: molt lligat amb el punt
anterior. Aquest model, -també conegut com a economia d’accés –està sent un
dels sectors que més creixen. Les iniciatives que permeten accedir a l’ús de
béns i serveis sense haver de ser-ne propietaris resulta interessant des de
diversos punt de vista: per un costat permet a molta més gent accedir a l’ús de
certs recursos als que no podrien fer-ho en un model de propietat; per altra
banda, l’augment de la intensitat d’ús de certs bens, així com que més
persones en donin ús a un de sol, permet reduir de forma significativa els
residus i el consum de béns i serveis als que es dóna poc ús de forma
individual.
Certament alguns models empresarials autoanomenats d’economia
col·laborativa, es basen en models de propietat i lucre privat, però el model
d’economia d’accés i economia col·laborativa també permeten iniciatives de
propietat col·lectiva de béns i serveis, com de models basats en el procomú i
en la col·laboració de les persones que hi participen, maximitzant els impactes
positius i distribuint molt millor els beneficis.
Economia verda: el sector de l’economia verda es postula com un dels sectors
emergents en les economies europees dels propers anys. Dins aquest ampli
64
sector, s’ha assenyalat ja com una potencialitat el sector de la mobilitat
sostenible, que s’identifica com un dels sectors que pot créixer en els propers
anys a la ciutat, vinculat a un canvi en el model de mobilitat. També, l’economia
circular quant a la reparació, la reutilització i el disseny circular agafaran una
rellevància important en el sector industrial. Aquest sector permet generar
ocupació de valor afegit i intensiva en coneixement, ja que moltes de les
tècniques i tecnologies emprades es poden relacionar amb les noves
maquinàries d’impressió 3D, de tall làser, entre altres. Aquest sector econòmic
possibilita la creació d’iniciatives d’emprenedoria col·lectiva o individual ja que
permet l’articulació d’iniciatives de diversa dimensió, des de les que tenen una
demanda de recursos inicials baixa, fins a aquelles que tenen una dimensió
major. I des d’un punt de vista general aporta valor en termes de sostenibilitat
ambiental pel que fa a la reducció de residus i l’allargament de la vida útil dels
materials.
65
0.3 Línies estratègiques i mesures
03.1 Ocupació de qualitat
El desenvolupament econòmic va directament vinculat al foment de l’ocupació i de la
inserció laboral, entenen que aquesta ha de ser capaç de donar accés a una renda
que permeti el desenvolupament autònom de les persones i les seves llars, però que
també ha d’implicar millores a nivell relacional i comunitari i per tant parlem d’una
ocupació de qualitat.
Sant Martí se situa com el districte de la ciutat amb major nombre de persones a l’atur i on viuen el 16% de les persones aturades de la ciutat, sent el 4art districte en percentatge d’atur registrat. És doncs un dels districtes on la incidència de l’atur és major, amb diferències importants entre els barris.
Els perfils de persones en atur són molt diversos i requereixen d’abordatges diferencials, fet que es reflecteix en les mesures que es presenten a continuació, per això, algunes mesures s’adrecen al conjunt de persones desocupades, mentre que d’altres s’adrecen a perfils específics, per atendre’n la diversitat i especificitats, amb especial atenció en aquells barris més desafavorits del districte.
El Pla de Desenvolupament Econòmic, com ja avançàvem en el capítol 02.2 Visió de
Futur, incidirà prioritàriament sobre els segments de població més intensament
afectats per l’atur a Sant Martí: persones en situació d’atur de llarga durada, persones
majors de 45 anys amb baix nivell formatiu i joves, amb especial atenció de forma
transversal a les dones i a les persones amb discapacitat en els tres col·lectius.
Així mateix, es cercarà fomentar l’ocupació en sis sectors o models econòmics que es
consideren estratègics i que disposen de perspectives de desenvolupament futur:
Serveis d’atenció a les persones i serveis de cura
Alimentació saludable i de proximitat
Serveis vinculats a l’activitat turística
Innovació social digital, on s’hi inclou el moviment maker
Model de l’economia col·laborativa del procomú
Economia verda i mobilitat sostenible
A nivell operatiu, aquest capítol es desenvoluparà mitjançant dues línies estratègiques: en primer lloc una línia de treball per impulsar l’ocupació dels veïns i veïnes en situació d’atur, i la segona línia de treball, per la promoció i el foment del treball digne.
Línia estratègica 1
1. Impulsar l’ocupació dels veïns/es en situació d’atur
Les set mesures recollides en aquesta línia van adreçades a les persones residents al
districte que es troben en una situació de desocupació i que, per tant, han de fer un
procés per tal de poder-se inserir o reinserir al mercat laboral. Els perfils de persones
en atur són molt diversos i requereixen d’abordatges específics, fet que es reflecteix en
les mesures que es presenten a continuació.
66
Mesures: 1.1. Apropar al territori els recursos ocupacionals de Barcelona Activa per tal
que s’identifiquin com a recursos de districte i arribin a perfils socioeconòmics
de població que no en són usuaris habituals:
El districte de Sant Martí disposa en el seu territori del principal equipament en l’àmbit
de l’ocupació i l’orientació professional: el Centre per al Desenvolupament Professional
Porta 22, centre de referència metropolità on es poden trobar les eines necessàries
per a l’orientació i la cerca de feina.
A més, el districte disposa també d’altres recursos de caire ocupacional com el
programa Làbora que té quatre punts d’atenció o els de Garantia Juvenil.
D’altra banda, el districte també disposa al barri de Besòs-Maresme del Projecte
Treball als Barris , un punt d’atenció integral d’ocupació per a persones amb especials
vulnerabilitats, que ofereix un ventall de mesures de millora de l’ocupabilitat en el marc
d’una intervenció que s’adapta les especificitats i necessitats de la persona mitjançant
l’enfocament d’itinerari tutoritzat. En tot cas, aquest punt, que està ubicat al Centre
Cívic Besòs, és exclusiu per els veïns i veïnes d’aquest barri.
En una anàlisi detallada de la participació per part de residents al Districte de Sant
Martí del conjunt de programes i serveis ocupacionals de Barcelona Activa, observem
que si bé el percentatge sobre el total dels deu districtes de la ciutat durant el 2016 ha
superat el 15% -de fet en alguns programes/serveis supera el 17% i arriba fins els 25%
(veure taula corresponent en el capítol de diagnosi), si analitzem aquest ús a escala
barris durant el 2017 en relació amb la taula del pes de l’atur registrat per barris
d’aquest mateix capítol, podem dir:
- Dels 3 barris que estan per sobre la mitjana d’atur del districte, únicament el
Besòs-Maresme es situa en més del 18% de participació, fet que està
directament vinculat a l’existència del Projecte Treball als Barris; en canvi La
Verneda i la Pau amb un 9% Sant Martí de Provençals amb un 10.1%, es
situen clarament per sota
- Dels 4 barris que estan per sota de la mitjana d’atur de districte però per sobre
la mitjana de Barcelona, en 2 casos el percentatge de participació és també
clarament inferior al 15% al què fèiem referència; Provençals de Poble Nou,
8,4% i el Clot, 12, 3%.
Podem concloure doncs, que hi ha persones en situació d’atur residents en
determinades zones del districte que no utilitzen els recursos ocupacionals de
Barcelona Activa en la mesura que seria desitjable, més tenint en compte la proximitat
geogràfica dels equipaments principals. També per determinats perfils socioeconòmics
hi ha una distància psicològica i emocional dels recursos de Barcelona Activa que cal
escurçar i que està vinculada a variables diverses que poden anar des del llenguatge
emprat, la dificultat d’entendre el web per inscriure’s a una activitat o l’arquitectura dels
67
espais.
En aquest context, aquesta mesura d’apropament tindria com a objectiu, incrementar
el nombre de residents d’aquests barris que participen en programes i serveis
ocupacionals de Barcelona Activa.
Vincular els recursos ocupacionals de Barcelona Activa al districte és un factor clau,
que es planteja en dues vessants principalment:
- Desenvolupament d’una estratègia de col·laboració amb el nombrós i divers
conjunt d’entitats, agents comunitaris i iniciatives del territori que treballen en
l’àmbit de l’ocupació, tant de caràcter públic com privat, tant des de l’òptica de
que Barcelona Activa pugui ser un recurs més dins l’itinerari de les persones
usuàries de les entitats com que les entitats i Barcelona Activa es puguin derivar
mútuament usuaris i usuàries. Aquesta estratègia és clau també per adaptar i
generar accions i programes a mida per a col·lectius vulnerables ajustats a les
necessitats de la població del districte.
- Territorialitzant accions als barris, per apropar-los físicament als barris amb
majors necessitats els recursos ocupacionals.
En aquesta línia proposem:
Accions de difusió específica dels programes i recursos ocupacionals de
Barcelona Activa, així com els d’altres agents de territori, cap a les entitats i
empreses del territori, per tal de disposar d’informació actualitzada creant
canals de col·laboració, derivació i d’intermediació.
Accions a barris o per col·lectius específics per acostar geogràficament la
programació de sessions informatives i d’activitats de foment de l’ocupabilitat que
donin resposta a les necessitats ocupacionals de veïns i veïnes detectades per
les entitats,
1.2. Accions per al foment de l’ocupació juvenil de qualitat a Sant Martí
L’índex d’atur entre joves de menys de 29 anys és del 12,3% al Districte, una xifra que
està molt a prop de la del conjunt de la ciutat. No obstant, cal fer una aproximació més
acurada a la realitat per identificar possibles diferències entre barris, així com també
diferències en funció de nivells d’estudis.
El col·lectiu de joves i les persones majors de 45 anys, són el col·lectiu que més pateix
les dificultats d’inserció. En l’atur de la població jove es combinen unes situacions
laborals caracteritzades per entrades i sortides constants del mercat de treball, sovint
en condicions de treball precari, impossibilitant el desenvolupament de trajectòries
laborals estables que permetin l’aprenentatge d’un ofici, d’una professió i l’adquisició
d’experiència.
68
Aquestes problemàtiques laborals que presenta el col·lectiu de joves no són
homogènies en totes les persones del primers trams d’edat, sinó que es veuen
agreujades quan es combinen amb altres factors com poden ser el nivell formatiu, la
presència de problemàtica mental o altres situacions de vulnerabilitat. Cal doncs,
treballar per tal d’abordar les necessitats dels i les joves atesos des d’una perspectiva
global entenent que les problemàtiques laborals de les persones joves es relacionen
amb altres àmbits de la vida i que tenen causes diverses.
En aquest sentit, disposem del Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat
2016-2020 (PFOJQ), al que ja hem fet referència anteriorment, que té com a missió
promoure l’ocupació juvenil de 16 a 29 anys, reduint els desequilibris territorials i les
desigualtats de gènere existents, que cerca fomentar la capacitació professional i la
millora competencial dels i les joves, vetllant per unes condicions laborals dignes.
En el camp específic del foment de l’ocupació per persones joves, el Pla de
Desenvolupament Econòmic de Sant Martí, partint de diferents mesures del PFOJQ,
es planteja, per apropar els recursos ocupacionals adreçat a persones joves :
Manteniment de programes d’inserció sociolaboral vinculats a la Garantia
Juvenil. i d’un punt de la Xarxa d’Impulsors. En aquest sentit, es treballarà en
coordinació amb l’impulsor del programa de Garantia Juvenil referent al
Districte, amb el Punt InfoJove de Sant Martí i amb aquells professionals que
treballen amb el col•lectiu de joves del territori.
Promoció de programes de segona oportunitat o integrals, específics per a
joves amb baixa qualificació i amb caràcter prioritari, una major atenció a la
diversitat i a la població jove amb especial situació de vulnerabilitat
Organització de jornades o fires d’ocupació juvenil per fomentar punts de
trobada entre el jovent i la resta d’agents, serveis i/o empreses
Promoció de la contractació de persones joves que garanteixi l’establiment de
criteris consensuats i aplicables en la fase d’atorgament i seguiment dels ajuts
(M26 i 39).
A més de les diferents accions d’ocupació juvenil esmentades, es convenient mantenir
aquelles que redueixen l’abandonament precoç del sistema educatiu com a mesura
d’increment de l’ocupació, com les que es desenvolupen en el marc del projecte de
Diversificació Curricular que es du a terme a nivell de districte en 3r i 4t d’ESO,
conjuntament amb el Consorci d’Educació. Amb l’objectiu de combatre
l’abandonament, el fracàs i l’absentisme escolar, s’impulsen unes estades on l’alumnat
tenen té l’oportunitat d’entendre com funciona un entorn laboral concret, entorns i
perfils professionals ben diversos, fet que contribueix a la seva motivació i a la seva
orientació acadèmica professional que es realitza des dels centres de secundària.
Cal mencionar aquí també el Servei d’Orientació Pla Jove (SOPJ), que és un servei
educatiu territorial que depèn del Consorci d’Educació de Barcelona, i que el Pla
d’Actuació del qual s’emmarca dins dels objectius prioritaris del Consorci d’Educació
69
de Barcelona i el Pla d’educació del districte: a) prevenció de l’abandonament escolar
prematur i b) vetllar per la continuïtat educativa dels i les joves per tal que assoleixin
nivells més elevats de formació i qualificació professional. A Sant Martí, aquest servei
està format per dues tècniques d’orientació i està ubicat dins del centre de formació
d’adults CFA Montserrat Roig
1.3. Nou Dispositiu d’inserció sociolaboral per persones joves amb
problemàtiques de salut mental i/o patiment psicològic
Diversos estudis i dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) posen de
manifest que la crisi econòmica ha generat un major malestar psicològic entre moltes
persones motivat, entre d’altres factors, per la situació d’atur i precarietat del mercat
laboral, fet que ha produït un empitjorament de les condicions de vida i salut de molts
ciutadans
Partint d’aquesta realitat i valorant com a marc de referència el PFOJQ (M17) i el
primer Pla de Salut Mental de la ciutat de Barcelona, s’ha posat en marxa aquest nou
dispositiu a Sant Martí per oferir programes integrals de formació i ocupació per a
joves amb problemàtiques de salut mental. Aquest dispositiu és, juntament amb el de
Ciutat Vella i el de Sant Andreu, els tres únics a nivell de ciutat.
El nou servei s’adreça a persones joves entre 16 i 35 anys que pateixin algun trastorn
de salut mental, prioritàriament, residents al districte de Sant Martí. Ofereix itineraris
personalitzats d’inserció que tinguin en compte les especificitats d’aquest col·lectiu.
Aquest dispositiu, en marxa des del segon semestre de 2017 i ubicat al Centre Cívic
del Besòs, permetrà incrementar el nivell d’ocupabilitat i de competències de les
persones joves, el seu grau d’autonomia, seguretat personal i apoderament, a partir
del seguiment d’un itinerari de projecte personal i professional que inclou tutories,
orientació professional i formativa i estratègies de recerca de feina. Per a garantir la
seva inserció laboral, es farà una prospecció d’empreses i entitats de la ciutat per
establir acords, també s’impulsaran acords amb Centres Especials de Treball i es
potenciarà la contractació d’aquest col·lectiu a través de la Contractació Pública Social
de l’Ajuntament de Barcelona.
Així mateix, el programa considera estratègic promocionar la Responsabilitat Social
Corporativa entre el teixit empresarial i lluitar contra l’estigma i estereotips que pateix
el col·lectiu i garantir en el cas de les persones contractades, un seguiment
personalitzat de la inserció en el lloc de treball per tal d’assolir un major grau
d’estabilitat i manteniment dels llocs de treball.
1.4 Projectes d’atenció integral i d’impuls per l’ocupació
En barris amb especial vulnerabilitat, es requereixen actuacions de millora de
l’ocupabilitat que contemplin un ventall de mesures que sigui el més adaptable
possible a les característiques i necessitats de la seva població en situació d’atur. Al
mateix temps s’ha de contemplar la complementarietat, des de la col·laboració i la
70
coordinació entre el conjunt de recursos i programes ocupacionals que les diferents
entitats, teixit empresarial i sector públic ofereixen al territori.
En aquesta línia, i a la vista dels recursos existents, el Pla contempla els següents
objectius:
Continuïtat del dispositiu d’atenció integral d’ocupació del barri de Besòs
Maresme, per donar resposta a les necessitats d’atenció dels veïns i veïnes,
garantint que les persones que realitzen l’atenció disposen de formació en
gènere per tal de recollir i atendre les diferències en les situacions i necessitats
d’ocupació d’homes i dones. Aquesta previsió pressuposa el manteniment
d’aquest dispositiu vinculat a la continuïtat del programa Treball als Barris,
finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya.
Continuïtat del programa Labora: El programa, implantat a Sant Martí entre
altres districtes de la ciutat, posa a l’abast de les persones en risc d’exclusió
social un mercat laboral reservat. Les entitats treballen així per fer l’encaix
entre les persones usuàries derivades pels serveis socials i les ofertes
facilitades per les empreses, oferint suport, formació i acompanyament en el
procés d’inserció laboral. Al districte de Sant Martí es compta amb quatre
punts Làbora;, dos a la seu de la Creu Roja al carrer Joan d’Àustria i els altres
dos la seu de Formació i Treball al carrer Ramon Llull.
En el marc del projecte Pla de Barris, i en concret als barris de La Verneda i la
Pau, i de Besòs-Maresme es desenvoluparan diverses actuacions de foment i
millora de l’ocupació i l’ocupabilitat en coordinació amb entitats del territori o
amb aquelles que tinguin projectes ocupacionals que impactin en aquests
barris i que siguin complementàries a les existents. Una de les accions serà un
dispositiu mòbil per apropar els recursos ocupacionals, al barri de la Verneda i
la Pau,que circularà i s’establirà en els punts de major afluència de gent.
L’objectiu és donar a conèixer els recursos ocupacionals disponibles a la ciutat,
per una banda, i poder oferir la possibilitat de fer reunions individualitzades i
sessions grupals amb els veïns i veïnes que vulguin treballar en la seva
ocupabilitat de manera més aprofundida, per l’altra.
Donar suport, en el marc de la convocatòria de subvencions Impulsem el què
fas, al finançament de projectes que, arrelats al territori, fomentin l’ocupació en
barris del districte i especialment amb col·lectius que presentin alguna
vulnerabilitat i que per les seves especificitats poden tenir més dificultats per
accedir a recursos ocupacionals més institucionalitzats.
Portar al territori programes per a l’acompanyament a la recerca de feina, que
inclouen formació en competències transversals, eines per la recerca de feina i
coaching grupal, que requereixen ancoratge territorial, com és el cas del
programa Mentoring +40: de març al juny de 2017, s’ha dut a terme una edició
del mateix, amb 26 persones en atur participants i 10 mentors i mentores
provinents d’entitats del teixit associatiu del districte.
71
1.5 Accions de formació-capacitació ocupacional i professionalitzadora
adreçades als veïns i veïnes en situació d’atur
Les dades indiquen que la formació és un element cabdal per disposar d’una situació
favorable de cara a la inserció al mercat de treball. Formació professional i capacitació
laboral són elements imprescindibles, sobretot per aquells col·lectius de més baixa
ocupabilitat. Millorar la formació i capacitació també ha de permetre a les persones en
situació de precarietat augmentar el seu marge d’elecció vers les ofertes de treball
existents i, per tant, millorar les seves condicions laborals. En aquest sentit, també es
considera necessari vincular les accions de formació amb els recursos d’intermediació
i les línies de subvencions a la contractació que puguin existir.
És en aquest context que es treballarà perquè els veïns i veïnes ampliïn les seves
capacitats, preferentment en sectors professionals que el Pla identifica com a
prioritaris, a través de les accions següents:
Accions de formació-capacitació professionalitzadora o ocupacional per
incrementar les competències tècniques/ocupacionals. Aquest tipus d’accions
hauran d’establir vincles i col·laboracions amb l’oferta formativa de les Escoles
d’Adults i la d’altres entitats ocupacionals especialment en el cas dels perfils
ocupacionals amb nivell formatiu més baix. En aquest tipus d’accions també es
recolliran propostes del teixit econòmic del territori que tinguin opcions
d’inserció. En les propostes vinculades al turisme, es treballarà per la
capacitació específica d’idiomes Formació amb impacte comunitari: accions
formatives que es duran a terme al territori, impulsades pel propi teixit
comunitari, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones participants i
que la seva activitat tingui un impacte en la comunitat en clau de retorn social.
En aquest sentit, en el districte, el Pla haurà de ser especialment receptiu a
aquelles iniciatives que treballin per l’assoliment de competència lingüística
com a mesura d’integració sociocupacional. S’hi inclouen aquí les accions de
formació professionalitzadora que es duen a terme des del dispositiu de Treball
als Barris al Besòs Maresme i les que s’estan o es duran a terme en el marc
dels projectes de Pla de Barris.
Formació en competències transversals, com per exemple autoconeixement, grau d’autonomia, assertivitat, motivació o resolució de conflictes entre d’altres.
Accions de capacitació en tecnologies de la informació i la comunicació
adreçades a totes les persones independentment de la seva situació laboral,
per contribuir a reduir la fractura digital al districte: Sant Martí compta amb el
Centre Cibernàrium de Capacitació Tecnològica per a Professionals i Empreses,
a la primera planta de l’edifici Mediatic; malgrat això, en alguns barris i/o perfils
poblacionals, l’escletxa digital és especialment accentuada, el que afegeix una
variable més de dificultat en termes d’ocupabilitat. Donada la manca d’espais de
formació digital al territori, es continuarà amb l’antena que hi ha a la Biblioteca
Camp de l’Arpa – Caterina Albert com a punt d’alfabetització digital al Districte , i
es valora la possibilitat d’una nova antena.
72
1.6 Contractació de persones en situació d’atur per mitjà de projectes integrals
amb contractació o d’altres mesures d’experienciació laboral.
Els projectes integrals amb contractació, fins ara anomenats plans d’ocupació, i en
general, les mesures d’experienciació laboral són una política activa d’ocupació que
pretén millorar l’ocupabilitat de les persones combinant accions de formació amb el
desenvolupament de tasques i serveis d’interès per la comunitat. En aquest sentit, el
Districte ha augmentat en els darrers anys el nombre de places sol·licitades, fins a
assolir al 2017 la gestió de 83 places de plans d’ocupació, participant també en el
projecte de contractació de 16 persones treballadors extracomunitaris en situació
irregular, provinents de la venda ambulant il·legal.
En el camp de les accions d’experienciació, el Pla promourà quatre objectius concrets:
Mantenir l’alt nivell de participació anual en el nombre de places de projectes
integrals amb contractació gestionats pel districte i/o amb impacte al territori
durant el temps de vigència del Pla
flexibilitzar el temps de contractació, que passarà a contemplar la possibilitat de
contractacions de sis, nou o dotze mesos
adaptar la formació inclosa en el programa, que inclourà una part
específicament vinculada a cada projecte
fer seguiment i acompanyament de les persones participants en aquestes
accions a la finalització del temps de contractació, com a part del seu itinerari
ocupacional
S’explorarà, en línia amb l’Estratègia de Gestió Turística de Sant Martí, la possibilitat
d’iniciar projectes susceptibles de rehabilitació d’elements arquitectònics de patrimoni
industrial de titularitat pública a l’àmbit territorial de les zones industrials i d’activitat
econòmica del Poblenou a través d’algun tipus de programa d’experienciació laboral
que pugui assumir els tipus de rehabilitació que es requereixi.
Encara en el camp de les mesures d’experienciació laboral, s’hi inclou també la
continuïtat del projecte de Cases d’Oficis, emmarcat dins del projecte Treball als
Barris, per a persones joves en situació d’atur menors de 25 anys residents en alguns
dels barris de Treball als Barris. El projecte té una durada de 12 mesos, dels quals els
sis primers són de formació teòrico-pràctica, i els sis següents són d’experiència
pràctica amb un contracte de formació. La Casa d’Oficis Barris Digitals té ubicada al
2017 una de les seves especialitats , Alfabetitzador/a Digital, al districte de Sant Martí,
en concret al Casal de Barri Besòs, i al 2018 s’hi ha ubicat una altra especialitat,
animació de productes audiovisuals en tecnologies 2D i 3D, al nou Casal de Barri Ca
l’Isidret.
73
En el marc del projecte BMIncome, una de les polítiques actives sociolaborals
previstes és un programa de formació i ocupació en projectes d’interès col·lectiu per
als membres en edat laboral i situació d’atur de les llars participants (als barris del
Besòs-Maresme i la Verneda - la Pau), que participaran en un programa d’ocupació de
12 mesos, amb una etapa prèvia de formació ocupacional de 3 mesos i una de
posterior d’un mes.
A més, en el marc de Pla de Barris, es presenta un nou programa innovador de
formació i contractació durant 12 mesos, amb salari de ciutat, per a persones en
situació de vulnerabilitat social i laboral residents en barris del Pla de Barris de la ciutat
de Barcelona: Barri d’Oficis. El programa va dirigit a 105 persones dels 16 barris de
Pla de Barris. El programa suposa la posada en marxa de set nous projectes que
hauran de promoure els actius endògens de cada barri, impulsar els sectors
econòmics tractors a cada un d’ells, i identificar activitats econòmiques innovadores i
generadores d’ocupació sostenible. Els projectes s’executaran a quatre eixos de la
ciutat: Eix Besòs, Eix Litoral i Eix Raval Sud i Gòtic Sud i Eix Muntanya, sent el primer
en el que s’ubiquen dos del projectes que es desenvoluparan als barris de Besòs-
Maresme i la Verneda i la Pau.
1.7 Ajuts a la contractació per fomentar l’ocupació de qualitat
Les persones amb més dificultats d’accés al mercat laboral, ja sigui per col·lectiu o per
lloc de residència, comptaran amb suport a la contractació a través d’ajuts a la
contractació com el programa “Barcelona Bona Feina”, que està a disposició de les
empreses que generin ocupació de qualitat. Es poden acollir a aquesta subvenció
empreses que contractin persones en situació d’atur empadronades a la ciutat de
Barcelona de certs col·lectius i/o que viuen a territoris d’actuació definits com a
preferents7 que, en el cas de Sant Martí, són el Besòs-Maresme i la Verneda i la Pau.
1.8 Dinamització de la Taula d’Ocupació del districte de Sant Martí
A nivell de Districte, hi ha una nombrosa xarxa de projectes i iniciatives de millora de
l’ocupabilitat, tant des de l’àmbit públic com privat i també des del teixit social,
econòmic i comunitari. El mes de març de 2017 es va constituir la Taula d’Ocupació de
Sant Martí, com a espai operatiu de governança del Consell d’Economia Social i
Comerç. La Taula. es convoca de forma trimestral i està composada pels agents
territorials lligats a l’àmbit de l’ocupació:
7
http://aplicnotes.barcelonactiva.cat/aplic/subvencions/bonafeina/bonafeina.nsf/inicio?openform&utm_source=FACEBOOK&utm_medium=Social&utm_content=Page+Post+link&utm_campaign=Bona+feina+2017+-+Barcelona+Activa
74
Es treballarà per que aquesta Taula esdevingui un espai d’intercanvi i coordinació de
projectes ocupacionals i agents empresarials, amb l’objectiu de fomentar el
coneixement entre les diferents iniciatives i necessitats que existeixen al territori,
l’intercanvi d’experiències i metodologies amb els professionals implicats en els
projectes, la complementarietat i la coordinació de les accions que es porten a terme
al Districte. En aquest sentit és voluntat de la Taula que a partir d’aquest coneixement i
intercanvi es generin espais de col·laboració i coproducció de projectes comuns. En
definitiva és l’espai de governança del Pla pel que fa a les mesures ocupacionals.
Línia estratègica 2 2 Promoure treball digne
La crisi econòmica ha comportat destrucció d’ocupació i precarització del mercat de
treball, amb contractes de menor durada, una reducció salarial i pèrdua de poder
adquisitiu de les llars. Aquesta situació ha tingut efectes especialment marcats en
col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara les dones, les persones majors de 45
anys, les persones amb discapacitat les persones nouvingudes o els i les joves. En el
cas concret de les dones, cal remarcar que la discriminació salarial que pateixen de
forma estructural no ha patit cap retrocés i, per tant, s’han vist més penalitzades per la
tendència general a la reducció salarial.
La precarietat laboral cal que sigui abordada per millorar les condicions de vida de les
persones i per lluitar per la defensa dels drets laborals, evitant l’erosió d’aquests a
causa de les males pràctiques i el desconeixement que moltes persones treballadores
tenen dels seus drets
I és important conèixer aquesta situació de precarietat des de la perspectiva de la
població activa dels barris del districte, de forma coordinada amb les estratègies que
en aquesta mateixa línia s’estan fent a nivell de ciutat, per poder abordar-la mitjançant
accions de sensibilització tant a persones que es troben en aquesta situació, com a
empreses amb capacitat de contractació de personal.
En el desenvolupament de les tres mesures següents és fonamental la col·laboració
dels agent socioeconòmics i comunitaris del districte de Sant Martí
Mesures:
2.1 Radiografia de la precarietat laboral al Districte de Sant Martí
Les polítiques actives d’ocupació han dirigit tradicionalment la seva mirada cap a la
millora de l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur. Tanmateix, aconseguir una
feina en l’actualitat no significa necessàriament sortir d’una situació de vulnerabilitat
75
social. A dia d’avui, segons diferents actors del territori que han participat en
l’elaboració d’aquest Pla, un nombre destacable de veïns i veïnes del districte de Sant
Martí treballen en condicions de precarietat laboral, en el marc d’una elevada
temporalitat en la contractació i amb salaris insuficients per mantenir un nivell de vida
digna.
Davant d’aquesta percepció cal impulsar un estudi que sigui una radiografia de cara a
conèixer i tenir informació sobre les condicions laborals de les persones residents al
districte que treballen per compte d’altri o són autònoms/es dependents. Aquesta
anàlisi de precarietat laboral, haurà de recollir sectors i perfils professionals i
naturalesa (temporalitat, salarial, horaris...) i conseqüències en la persona i el seu
entorn familiar.
Així mateix, en aquesta fase també es recolliran les propostes d’operativització de la
següent mesura pel que fa al disseny d’accions especifiques per afavorir l’ocupació en
condicions laborals dignes.
Addicionalment, i de forma coordinada amb el punt anterior, a partir dels estudis
existents a nivell de ciutat i sobre alguns Districtes, es realitzarà un projecte
d’investigacció sobre la precarietat laboral i gènere als barris del Districte a partir de la
coproducció amb espais de dones i de gènere. D’una banda s’ampliarà el coneixement
de la realitat de l’ocupació i els treballs des d’una perspectiva de gènere. I d’altra, el
projecte farà una recerca participada sobre els perfils professionals de les dones, les
seves demandes d’ocupació i les seves estratègies en relació als treballs. Aquest
projecte es realitzarà durant el 2018 en el marc de l’Estratègia contra la Feminització
de la Pobresa i la Precarietat de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2024)
2.2 Accions específiques per a persones en situació de precarietat laboral
Després de realitzar l’estudi, i un cop determinats els perfils i sectors professionals que
amb més freqüència es troben en situacions precarietat laboral i com es materialitza
aquesta, caldrà desplegar accions concretes per afavorir la contractació laboral en
condicions dignes.
El disseny d’aquestes actuacions es farà de forma consensuada amb organitzacions
sindicals i entitats del territori i es tindrà en compte les experiències existents al
territori com a punts de palanca o de reforç. Es preveuen dos tipus d’accions:
- accions o serveis d’atenció individual per informar i assessorar a persones
treballadores que són objecte de situacions de precarietat laboral;
- accions de sensibilització enformat grupal per a la difusió de drets col·lectius, o
d’altres. De cara al desenvolupament d’aquesta mesura, es tindrà en compte
les experiències existents al territori com a punts de palanca o de reforç.
2.3 Promoure accions de divulgació i sensibilització envers el bon govern
corporatiu en l’àmbit laboral
76
La promoció de la Responsabilitat Social entre el teixit empresarial del territori esdevé
un element cabdal per avançar en la millora de l'impacte de les accions per l’abordatge
de la precarietat laboral que s’inclouen en aquesta línia estratègica. El paper de les
empreses en la societat va més enllà de ser mers actors econòmics i cal, per tant,
avançar en la conscienciació dels impactes socials i les externalitats que generen les
seves decisions i accions.
En aquesta mesura és fonamental comptar amb el potencial associatiu del teixit
socioeconòmic del territori: Barcelona Forum District (destacable per la inserció laboral
de més de 300 persones del territori amb dificultats d’inserció), 22@network o
Poblenou Urban District,
En aquest sentit, i dins de l’àmbit laboral, es proposa:
- promoure accions de divulgació i sensibilització envers el bon govern
corporatiu, especialment en els àmbits de la igualtat de gènere, conciliació en
els entorns laborals i condicions laborals. Amb aquest objectiu, es farà arribar a
les empreses informació sobre bones pràctiques en qüestions de contractació,
qualitat del lloc de treball, conciliació, en definitiva, de treball digne, que hagin
dut a terme altres empreses del mateix territori.
La resta d’àmbits d’actuació de la responsabilitat social corporativa estan recollits en la
mesura 4.9, en el bloc de desenvolupament i economia de proximitat.
77
03.2 Desenvolupament i economia de proximitat El desenvolupament econòmic és necessari per la generació de les condicions
endògenes que permetin la generació d’oportunitats laborals en els territoris. Aquest
desenvolupament s’impulsa des d’una òptica de sostenibilitat econòmica, social i
ambiental tot reconeixement el paper que juguen els diversos agents econòmics en el
territori. Així, s’impulsarà el comerç de proximitat en la mesura que els seus impactes
van més enllà de la mera activitat econòmica, ja que és un agent social i comunitari
important, és un actor que “fa barri”, cohesiona els territoris i contribueix d’alguns dels
projectes inclusius que es duen a terme.
Així mateix cal treballar per la generació d’activitat econòmica nova, per donar
resposta a les demandes i necessitats dels barris del districte i la seva gent. Aquesta
activitat ha de ser capaç de contribuir en positiu al desenvolupament econòmic però
també social i ambiental dels barris i les seves persones. Molts dels efectes negatius
que es pateixen en termes socials tenen a veure amb un desenvolupament econòmic
que no sap traslladar a les persones i les seves condicions de vida la millora dels
resultats. Aquest desenvolupament sostenible també se centrarà en els actius i
potencials del districte, com és la innovació digital i, especialment, aquella centrada en
la millora de les condicions de vida de les persones. El camp digital té molt de
recorregut i el districte es troba en una bona situació per aprofitar els importants actius
que té en aquest àmbit.
Aquest PDE, doncs, impulsarà l’economia existent i, en concret, el comerç de
proximitat com un eix bàsic d’un desenvolupament econòmic sostenible. De la mateixa
manera, els esforços se centraran en la generació d’activitat econòmica de qualitat i
que impacti en els territoris i les seves persones.
Línia estratègica 3
3 Promoure el comerç de proximitat
Sant Martí compta amb un teixit comercial ben articulat, amb la presència de diverses
associacions i eixos de comerciants, en concret 4 associacions i 3 eixos. És rellevant i
un element a potenciar la importància del comerç de proximitat en la dinamització
econòmica del territori, així com també el seu rol de dinamització social i generació
d’identitat. No es pot perdre de vista, però, que el districte és molt gran i divers, cosa
que es reflecteix també en la realitat del comerç: aquest és igualment divers i obliga al
PDE a adaptar-se a aquesta realitat tot incorporant elements de territorialització a
nivell de barri de les accions de promoció del comerç.
A l’hora d’abordar aquest apartat, cal present que el Pla Estratègic de Comerç del
districte de Sant Martí 2014-2019 ja vertebra una sèrie d’actuacions per tal de reforçar
l’activitat econòmica d’aquest sector i els seus efectes en la cohesió dels barris, que el
PDE fa seves i inclou en el seu si. El present pla planteja mesures relacionades amb
l’enfortiment de la visibilitat del comerç de proximitat, el suport a l’associacionisme
78
comercial, el reforç dels vincles entre comerç i teixit associatiu, la millora de la
competitivitat i l’emprenedoria, la generació de sinèrgies amb altres sectors i la millora
de l’atractiu de les zones comercials, a partir d’accions vinculades a la neteja,
l’enllumenat o el verd urbà.
Mesures:
3.1 Enfortir la visibilitat del comerç
El comerç de proximitat es veu afectat per diferents dinàmiques, com la crisi
econòmica, la concentració comercial en grans superfícies, el creixement del comerç
on line o els canvis en els patrons de consum dels veïns i veïnes. Dinàmiques
profundes amb un alt impacte que requereixen ser contrarestades visibilitzant els
avantatges que té pel territori disposar d’un comerç de proximitat viu i dinàmic. Amb
aquesta finalitat, es duran a terme campanyes de diversa tipologia que tractaran de fer
més visible el teixit comercial del districte, tant de cara a la demanda interna (els seus
veïns i veïnes), com a l’externa. La finalitat és maximitzar el retorn de les accions que
es fan de dinamització i promoció, per tal de fer més efectiva la seva capacitat
d’atraure nous clients i, en definitiva, retornar al comerç de proximitat un rol de
centralitat en les opcions de compra de les persones que viuen al barri.
El Pla es planteja continuar i reforçar algunes accions que ja es duen a terme (com el
suport a les mostres de comerç de barri), i també dissenyar-ne de noves en
col·laboració amb el teixit comercial en la línia de millorar les eines i accions de
comunicació, divulgació i promoció del comerç de barri; identificació i preservació dels
comerços emblemàtics del districte (en línia amb l’estratègia de turisme de districte);
impulsar accions de dinamització que arribin al públic; l’ús de noves tecnologies i
potenciar accions de promoció conjunta entre les associacions i eixos comercials.
3.2 Afavorir l’associacionisme comercial
L’associacionisme i la fortalesa de les entitats del món del comerç esdevé un aspecte
molt important per afavorir la competitivitat. Per fer-ho és necessari treballar en la
professionalització de les associacions i eixos, articular una proposta de valor atractiva
per als comerciants, assegurar la massa crítica necessària per a la sostenibilitat
econòmica i promoure la dimensió suficient per garantir la seva capacitat
d’autofinançar-se mitjançant noves dinàmiques de col·laboració i sinergies entre les
associacions existents.
En aquesta direcció l’Associació de Concessionaris del Mercat Municipal del Besòs,
l'Associació de Comerciants Xavier Nogués i l'Associació de Comerciants del 019
aproven el maig de 2017,el Pla de Dinamització del Comerç de Proximitat del Besòs i
el Maresme que preveu, entre altres mesures, la possibilitat d’integració associativa.
Les actuacions per impulsar l’associacionisme comercial, són:
79
Promoure el programa de formació per a Entitats de Comerç, per
professionalitzar la gestió i impulsar la transformació digital de les entitats
de comerç associat del districte
Impulsar la relació entre mercats i comerç de proximitat de l’entorn per
facilitar el reforç mutu i la generació de sinergies entre aquests
Desenvolupar accions per incorporar comerciants d’origen divers a les
associacions per tal que integrin la pluralitat del sector . En aquest sentit
destaca la borsa d’hores a disposició dels districtes per la disposició
d’intèrprets per millorar la relació amb el comerç d’origen divers
Facilitar informació de les associacions de comerciants del territori a les
empreses i professionals autònoms que obtenen llicències d’obertura de
nous comerços per promoure que s’integrin a les dinàmiques associatives
Continuar treballant en la promoció de la col·laboració, l’intercanvi
d’experiències i recursos entre associacions i eixos comercials per
l’optimització de recursos
Facilitar i difondre els Serveis i Programes adreçats al comerç mitjançant la
difusió del catàleg de Serveis i programes per al Comerç
3.3 Millora de la competitivitat i l’emprenedoria
Millorar la competitivitat passa per afavorir la capacitació dels comerciants per donar
resposta a les noves demandes de la persona consumidora, la qual cosa implica
facilitar el coneixement en eines de gestió i administració, així com potenciar la
formació en TIC, garantint la presència activa dels comerços a les xarxes.
Paral·lelament, també es planteja el desenvolupament d’accions amb la finalitat
d’atreure noves persones emprenedores al districte en l’àmbit comercial per donar
resposta a necessitats o demandes no cobertes i enfortir el teixit econòmic del territori.
A un nivell més concret, algunes actuacions que ja s’estan desplegant o que es
desplegaran en relació a aquesta mesura, són:
el programa Obert al futur, que té per objecte millorar les competències
professionals dels i les comerciants i dotar d’eines per a la transformació
digital, i que planteja una formació específica al districte de Sant Martí,
acostant accions els barris sempre que hi hagi una massa crítica de
comerços que hi estigui interessat
programes per dinamitzar la presència del comerç a internet i a les xarxes
socials
difusió del servei de transmissió empresarial, per afavorir la continuïtat de
comerços de proximitat quan un/a comerciant vol tancar el seu negoci per
jubilació o altres motius.
difusió dels Serveis i Programes adreçats al comerç mitjançant la difusió del
catàleg de Serveis i programes per al Comerç
A banda, es plantegen accions de nova creació com:
assessorament individualitzat a comerços, per tal de facilitar al màxim la
80
posada en marxa de millores realitzant intervencions a l’interior dels
establiments
accions de millora individual de locals comercials a nivell d’eficiència
energètica, de supressió de barreres arquitectòniques i millora de la imatge
exterior dels comerços
accions de foment de l’estalvi de costos i la cooperació empresarial, com la
compra col·lectiva de productes, serveis o subministres entre comerços i
serveis de proximitat
anàlisi d’oferta i demanda que permetin conèixer la sostenibilitat comercial
d’alguns barris de Districte, a partir de la identificació de pautes de consum
i el seu creuament amb l’oferta disponible i també analitzar la idoneïtat de
la instal·lació d’activitats econòmiques, a banda de les de naturalesa
comercial. Aquestes anàlisis es vincularan amb la mesura d’impuls d’eines
per a l’activació de locals buits.
Nova línia de subvencions adreçades a la transformació digital del comerç i
de les associacions de comerciants.
3.4 Potenciar sinèrgies amb altres sectors
El foment de relació i enxarxament del comerç amb la diversitat d’actors econòmics presents en el territori, permet multiplicar potencialitats i recursos a tots els implicats, sent els comerciants un col·lectiu clarament beneficiat .
Amb l’objectiu d’incentivar la vinculació entre el comerç i altres activitats econòmiques del districte, incrementar la despesa i les oportunitats creuades existents, s’impulsaran espais de relació i accions per promoure oportunitats de col·laboració fonamentalment amb els següents entorns:
Serveis vinculats a l’activitat turística, per acostar l’oferta comercial de l’entorn geogràfic de l’esmentada activitat o fins i tot en el si de la mateixa
Restauració, un binomi que afavoreix el coneixement mutu
Cultura i educació, que fan transitar una amplia comunitat per diferents barris de la ciutat
Polígon industrial de la zona de la Verneda, que acull un notable nombre de persones que s’hi vinculen i que poden tenir necessitats comercials
Zona industrials i d’activitat econòmica del Poblenou, vinculades al Pla urbanístic de 22@, que igual que en el cas anterior, mou un nombre important de persones.
En aquesta vessant més empresarial, aquesta relació entre comerciants i actors
econòmics es pot vehicular a través de les polítiques de Responsabilitat Social
Corporativa de les empreses del districte, per tal que es generin oportunitats per a
bens i recursos al teixit comercial del districte.
3.5 Integrar hàbitat urbà i comerç
81
L’ objectiu d’aquesta mesura és impulsar els projectes de millora permanent de l’espai
urbà i compatibilitzar els usos i interessos econòmics amb els de les persones
residents, especialment en un districte amb un comerç molt vinculat i arrelat als
residents del propi barri. Es planteja afavorir la connexió de les diferents zones
comercials del districte, ja que l’aïllament de les àrees comercials crea un discontinu
urbà que fa perdre atractivitat i desincentiva la generació d’una àrea òptima per a ser
visitada i passejada.
Així mateix, els mercats són una part molt important del comerç del districte, són
espais no només de compra de productes, sinó també on es pot trobar el cor dels
barris. .Per aquest motiu són importants les actuacions en els mercats municipals i la
millora dels entorns, com la intervenció prevista al mercat del Besòs. Promoure i
coordinar entre tots els comerços afectats la canalització i priorització d’accions que
puguin contribuir a minimitzar els efectes de les obres de llarga durada i dels efectes
per ampliacions de centres comercials. En aquest sentit, a Sant Martí es preveuen
intervencions de millora de l’espai urbà, amb afectació positiva al comerç de proximitat,
com és el cas de la remodelació del carrer Pere IV o el de la intersecció del carrer
Rogent amb la Meridiana.
3.6 Posar en valor la contribució del comerç en la cohesió territorial i social
Aquesta mesura està encaminada a posar en valor la contribució del comerç en
aquells aspectes que van més enllà de la seva activitat econòmica, és a dir, que
valoren la seva funció territorial i social, especialment en un districte amb una clara
orientació dirigida a les persones que viuen al propi barri. Algunes accions d’aquest
Pla són:
Camins escolars, programa adreçat a l’alumnat de les escoles del districte, que
potencia l’autonomia dels infants, en què el comerç de proximitat està implicat
directament
Projecte Radars, que promou la col·laboració del comerç en les dinàmiques
socials i comunitàries dels barris, i especialment en l’atenció a les persones
grans que viuen soles.
Projecte de diversificació curricular, per motivar a les persones joves a no
abandonar els estudis
Comerç i escoles, programa per donar a conèixer l’ofici de comerciant,
apropant el comerç a l’alumnat i educant en el consum responsable. Implicació
del comerç de proximitat en els cicles festius dels barris i les seves entitats
Generar uns distintius pels comerços que posin de relleu el seu posicionament
a favor de la lluita contra la violència de gènere o el racisme, com a mostra del
seu compromís social.
Projectes de sensibilització sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en
els usos comercials de l’espai públic
Participació en projectes de sensibilització amb el medi ambient i la gestió de
residus
82
Promoció de la moneda ciutadana per la promoció del comerç local de
proximitat, en el marc del programa B-Mincome, de lluita contra la pobresa i la
desigualtat. Aquest és un programa pilot iniciat el setembre de 2017 i que té una
durada de 2 anys, que es du a terme a la zona de l’Eix Besòs, i incorpora els
barris de la Verneda - La Pau i Besòs-Maresme. A partir del segon trimestre de
2018, fins al 25% de l’ajut econòmic que s’atorga a les persones participants al
projecte es pagarà en moneda ciutadana mitjançant una transferència
electrònica perquè es gasti en la xarxa de comerços i altres operadors
econòmics que admetin el cobrament en aquesta moneda.
Potenciar els mercats del districte i els seus espais disponibles, com a punts de
difusió i de desenvolupament d’activitats de caire socioeconòmic que permetin
crear sinèrgies entre comerciants i els diferents moviments socioeconòmics del
territori; un exemple és la disponibilitat d’ús de la planta superior del Mercat del
Besòs per a activitats del teixit social i comunitari.
3.7 Dinamització de la Taula de Comerç del districte de Sant Martí
Al mes de març de 2017 es va constituir la Taula de Comerç de Sant Martí, com a
espai operatiu de governança del Consell d’Economia Social i Comerç. Aquesta està
composada pels agents territorials lligats a l’àmbit del comerç i es convoca de forma
trimestral. Es treballarà per que aquesta taula esdevingui l’espai on es puguin generar i
articular projectes conjunts així com fomentar la coneixença entre entitats i serveis que
ja en són membres, a fi d’explorar possibles sinergies i/o complementarietats.
Línia estratègica 4
4 Promoure activitat econòmica sostenible i de qualitat
Un dels principals objectius d’un Pla de Desenvolupament Econòmic és, naturalment,
la promoció econòmica. Ara bé, no podem centrar aquesta promoció simplement en un
aspecte quantitatiu sinó que l’aposta és la promoció d’una economia que sigui
sostenible en termes ecològics, socials i econòmics. Aquesta és l’única manera de fer
promoció econòmica des de la proximitat, afavorint que els impactes d’aquesta
promoció siguin distribuïts entre la població de territori i que sigui sostenible–en el
sentit que sigui sostinguda en el temps, a més de la sostenibilitat ambiental i social.
Aquest pla cercarà dur a terme aquesta promoció econòmica sostenible a partir de
diverses eines: l’impuls de la responsabilitat social de les empreses del districte com
una forma de corresponsabilització, l’activació de locals buits per tal de dotar d’espais
a iniciatives emergents i evitar la desertització o donar suport a projectes sostenibles
via finançament municipal, entre altres iniciatives que es detallen tot seguit.
Mesures:
83
4.1 Explorar pols econòmics que té el territori per crear activació econòmica
Una de les potencialitats tangibles del territori és la presència d’actors molt diversos
que des de diferents perspectives tenen una potencialitat econòmica que cal explorar
ja no de forma individualitzada sinó també des de la mirada de la col·laboració i la
generació de sinergies entre ells.
Les accions d’exploració es plantejaran en la línia de:
Explorar la possibilitat de desenvolupar projectes que promoguin la creació
de serveis de proximitat adreçats a les persones treballadores del 22@ o
dels polígons industrials del districte a partir de l’inventari d’empreses i
serveis existents adreçats al consum i la identificació de necessitats no
satisfetes, en línia amb l’Estratègia de Turisme de Sant Martí.
Explorar la possibilitat d’acostar accions d’acompanyament per a la
professionalització i la millora de la competitivitat a les empreses i
professionals de l’àmbit de l’art i la creativitat, que al districte de Sant Martí,
i amb més força als barris històrics del Poblenou, tenen una presència molt
notable
Reforçar el vincle amb les universitat i la transmissió de coneixement. El
districte disposa de nombroses universitats i centres de formació superior
amb les què es poden teixir aliances estratègiques, que impactin en la
generació d’ocupació així com en el fet que teixit socioeconòmic aprofiti el
coneixement que es genera en la recerca.
Impulsar la democratització de la tecnologia, economia circular i
col·laborativa realitzant accions de suport als projectes d’ innovació social
digital, incloent el moviment maker present al districte: La seva capacitat
d’innovació en productes, processos, serveis i l’interès en la innovació
social i la voluntat del sector en fer de la ciutat un referent internacional de
la indústria 4.0 i del moviment maker, fan d’aquest un actor que pot tenir un
rol rellevant en la promoció i activació econòmica del districte.
Entre les línies de treball que proposen aquests actors, trobem la promoció
de l’economia verda, i accions encaminades a promoure la mobilitat
sostenible, l’alimentació sostenible i local, la reutilització del material de
rebuig, la producció local i l’autosuficiència energètica, entre altres.
Apropar les activitats nàutiques a la ciutadania de Barcelona. La façana
marítima de la que disposa el districte permet que es desenvolupin diverses
activitats relacionades amb el mar i l’oci aquàtic. En l’actual fase de
redefinició es pot plantejar un major vincle amb el territori, una major mirada
social –en activitat i generació d’ocupació- i més sostenibilitat.
Aprofitar les eines de política de sòl de les què disposa l’Ajuntament per
fomentar que en els espais no edificats del 22@ s’hi instal·lin empreses
amb compromís ecosocial manifest.
84
Plantejar la possibilitat d’establiment d’ acords amb espais privats de
cotreball ja existents al districte, a partir dels resultats d’un mapeig de ciutat
que s’està duent a terme en el marc del projecte europeu Coworkmed
4.2 Foment de projectes d’impuls socioeconòmic del Districte de Sant Martí, per
mitjà d’instruments de finançament municipal
Molts projectes socioempresarials estan mancats d’un dels factors de producció
principals, el capital. Això genera que la capacitat d’emprendre tingui un vincle estret
amb la capacitat econòmica de la persona que empren, més que no pas amb el talent
o les bones idees.
Per minimitzar aquest factor i vetllar per que hi hagi el màxim d’igualtat d’oportunitats,
es duran a terme accions per impulsar la creació de projectes en el territori donant
suport en diversos aspectes, però sobretot en el finançament. Els instruments
previstos són:
Edicions anuals de la convocatòria de subvencions per a l’impuls
socioeconòmic del territori, Impulsem el què fas. Es preveu que la
convocatòria de 2018 inclogui dues noves modalitats, una de turisme
responsable i una d’instal·lació d’activitat econòmica en plantes baixes
buides.
Revisió de l’actual programa de microcrèdits de la Franja Besòs, per tal de
dissenyar i executar un itinerari específic i un acompanyament tècnic a
aquells projectes que fomentin l’emprenedoria i impulsin la creació i
manteniment de l’ocupació.
l’impuls del Matchfunding a través del programa Conjuntament, un instrument
de finançament col·lectiu en el qual és l’administració pública la que iguala
les aportacions econòmiques obtingudes de la comunitat, fins un màxim
prefixat.
4.3 Dinamització del projecte de nous usos de l’equipament municipal de Palo
Alto.
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el projecte i els criteris generals per a
l’adjudicació de la nova concessió de l’equipament municipal Palo Alto, situat al barri
de Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou. L’objectiu és el manteniment del
complex com a referent del món cultural, creatiu i del disseny, amb la incorporació de
nous usos que permetin l’obertura a nous actors i a la ciutadania. El projecte presentat
el desembre de 2017 per l’Ajuntament, que s’adjudicarà a un nou concessionari
mitjançant un concurs públic durant el primer trimestre de 2018, estableix quatre usos
diferents a l’espai de Palo Alto:
85
o Espai per a residències de professionals artístics i culturals
o Viver d’empreses per a nous projectes en l’àmbit del disseny i la cultura
o Espais de treball per a entitats i associacions culturals del districte
o Espai per serveis auxiliars i de gestió
Una darrera part del complex, que resta fora de la concessió, serà destinada a un
projecte de Casa-taller, liderat per Drets Socials.
4.4 Assessorament tècnic a projectes comunitaris i d’entitats del territori sobre
ocupació i desenvolupament local, existents o emergents
Com ja s’ha comentat prèviament, el finançament és un component essencial per a
posar en funcionament projectes comunitaris i d’entitats del territori, però per a la seva
viabilitat i sostenibilitat, també ho és el disposar d’un recolzament tècnic potent que
contribueixi a fer-los créixer, consolidar-los o assessorar-los de cara a la seva
reorientació. Molts cops, la dedicació i passió per l’activitat associativa i comunitària no
va acompanyada dels coneixements tècnics suficients per relacionar-se amb
l’administració pública amb els codis que aquesta empra i reclama. Cal, doncs,
reforçar la vesant tècnica per augmentar les possibilitats d’acció d’aquest tipus de
projectes.
En aquesta línia l’equip tècnic de Sant Martí oferirà assistència tècnica a projectes
de base comunitària i d’entitats del territori sobre ocupació i desenvolupament
local, existents o emergents, que podrà anar des del recolzament en el disseny
de projectes a l’assistència per a la millora de la gestió interna o la planificació
estratègica.
de base empresarial o socioempresarial liderats per persones residents a Sant
Martí, o bé que tinguin un impacte positiu en el desenvolupament dels seus
barris: projectes per a la creació de comerços, serveis de proximitat, economia
cooperativa, social i solidària o d’altres tipus d’activitat econòmica.
Així mateix, s’estudiarà la possibilitat d’un projecte que creï l’entorn físic
necessari per a que persones emprenedores i petites empreses arrelin i creixin
al barri de La Verneda i la Pau
4.5 Impuls d’accions d’informació i sensibilització sobre finançament alternatiu
Les dificultats per a que el crèdit bancari flueixi cap a les iniciatives econòmiques
emprenedores o consolidades generen noves demandes als territoris de nombrosos i
diversos col·lectius, que reclamen poder accedir a noves vies de finançament de la
seva activitat.
Per a difondre l’existència d’aquests nous instruments de finançament, es dissenyaran
accions de divulgació que tinguin per objecte explicar aquesta oferta a actors
socioeconòmics del territori: comerços i serveis de proximitat, microempreses o
86
PIMES, persones emprenedores, associacions sense ànim de lucre, col•lectius
d’entorns comunitaris i entitats de l’economia social.
Els mesos de maig i juny de 2017 s’han dut a terme al Districte de Sant Martí accions
informatives per oferir una mirada global als instruments de finançament alternatiu i
enfocar amb més profunditat dos instruments clau: el finançament col·lectiu o
crowdfunding i els serveis financers, ètics i socials.
4.6 Creació d’eines per l’activació de locals buits i contra la desertificació
comercial
L’existència de locals buits al territori genera un seguit d’impactes negatius que afecten
tant a la dinamització econòmica com a la percepció que tenen els propis veïns i
veïnes del seu entorn. Aquesta situació augmenta la degradació de l’espai públic, la
sensació d’inseguretat de la ciutadania, i, per tant, l’efecte dominó culmina amb la
desaparició de més comerços a la zona. Per contra, revitalitzar una zona comercial
genera dinàmiques positives que reverteixen les anteriorment descrites.
Per aquest motiu:
s’impulsaran programes i/o línies de finançament per afavorir la instal·lació
de nova activitat econòmica, preferentment sostenible a nivell ecosocial, en
establiments comercials en planta baixa, tant de propietat privada com
pública, explorant formes de facilitar l’accés als lloguers de planta baixa que
complementin l’oferta existent.
es treballarà per a disminuir el percentatge de locals buits sobre el total
d’establiments en planta baixa
també, i sempre que sigui possible, es lligarà la instal·lació de nova activitat
econòmica al cobriment de mancances de l’oferta de béns o serveis als
barris, sectors estratègics o de formes d’economia cooperativa, social i
solidària
Escenaris en els què es podria facilitar la instal·lació activitats econòmiques lligades a
potencialitats, dinàmiques a revertir i/o necessitats no satisfetes al districte podrien ser,
per exemple, dirigit a les persones titulades en els centres universitaris del districte o
bé a aquelles que queden expulsades per l’augment dels preus de lloguer o compra-
venda. Una opció geogràfica a valorar per aquest programa seria la zona de 22@, així
com la de Via Trajana.
4.7 Acostar al territori els recursos i serveis de suport a l’emprenedoria i
l’empresa de Barcelona Activa per tal que s’identifiquin com a recursos de
districte i arribin a perfils socioeconòmics de població que no en són usuaris
habituals:
87
El districte de Sant Martí compta en el seu territori amb els principals equipaments de
Barcelona Activa que ofereixen suport i acompanyament a les persones emprenedores
i les empreses de la ciutat:
o Centre per a la Iniciativa Emprenedora Glòries
o Incubadores: empreses innovadores de nova creació (Glòries), noves empreses
de l’entorn d’entitats público-privades (Almogàvers Business Factory) i
empreses d’alt impacte tecnològic (Incubadora Mediatic)
o Oficina d’Atenció a les Empreses
o Centre Cibernàrium de Capacitació Tecnològica per a Professionals i Empreses
Com ja s’ha comentat, una de les estratègies significatives que ha emprès Barcelona
Activa en l’actual mandat és la territorialització dels serveis per tal que arribin a tots els
territoris de la ciutat. La centralització dels serveis, en termes generals, pot generar
que un nombre important de persones usuàries no hi accedeixin atesa la distància
física, però també la comunicativa i cultural. La diversitat interna que presenten els
barris del districte també comporten apropaments diferents a les persones i les seves
necessitats. Per això es dissenyaran:
Accions comunicatives específiques que cerquin transmetre els serveis i
programes més interessants i adients per a l’entramat empresarial del territori
(sigui per eix geogràfic o per eix sectorial, de forma coordinada amb el teixit
empresarial articulat)
Accions de difusió específica dels programes i recursos cap a les entitats i
empreses del territori com una manera de donar suport a la supervivència
empresarial i poder adaptar l’oferta de serveis a les entitats del territori.
4.8 Mesura de suport i dinamització a les empreses del polígon industrial de Sant
Martí
El districte de Sant Martí compta també amb una notable presència d’activitat del
sector secundari, que es localitza en els polígons de Verneda i Montsolís, i que formen
part dels polígons de l’Eix Besòs (junt amb Bon Pastor i Baró de Viver), un dels espais
d’oportunitats industrials més importants de la ciutat. S’inclouen en aquesta mesura
accions de dinamització industrial, compartides amb els polígons del Besòs situats al
districte de Sant Andreu, com:
Incorporació d’una figura de dinamització industrial
Cartera de serveis i programes adaptats per empreses dels polígons
Programes d’economia verda i circular
Enfortiment de la cooperació empresarial
Dinamització de naus buides
Promoció de la incorporació de dones a les empreses dels polígons
4.9 Impuls de la Responsabilitat Social Corporativa al districte de Sant Martí La promoció de la Responsabilitat Social entre el teixit empresarial del territori esdevé
un element cabdal per avançar en la millora de l'impacte ambiental i social dels seus
88
agents. El seu paper en la societat va més enllà de ser mers actors econòmics i cal
avançar en la conscienciació dels impactes socials i les externalitats que generen les
decisions i accions empresarials.
En aquesta mesura és fonamental comptar amb el potencial associatiu del teixit
socioeconòmic del territori: Barcelona Forum District (destacable per la inserció laboral
de més de 300 persones del territori amb dificultats d’inserció), 22@network o
Poblenou Urban District,
En aquest sentit es proposa:
- intensificar el suport i visibilització de bones pràctiques i iniciatives empresarials
de responsabilitat social al territori. En línia amb això, es valorarà la possibilitat
de fer un mapeig de les empreses que desenvolupen una política de RSC,
observant quines d’elles tenen l’àmbit de barri i/o districte com a territori
d’atenció. A tal efecte, es coordinaran esforços amb el treball que ja ve
desenvolupant la Comissió de RSC de l’associació empresarial 22@network.
- plantejar a les entitats empresarials del districte una edició del nou programa
Empreses Responsables de Barcelona, que s’iniciarà al 2018 des de la
Direcció de Serveis a les Empreses, de Barcelona Activa.
- treballar a favor de la creació de sinèrgies entre les empreses del territori i les
entitats d’economia social i solidària del districte per tal de poder generar
dinàmiques de col·laboració i acords de participació.
Les accions que focalitzen la responsabilitat social corporativa en l’àmbit laboral estan
recollides en la mesura 2.3, en el bloc d’ocupació de qualitat.
Línia estratègica 5
5.Promoure la innovació i inclusió social digital
La presència important d’iniciatives econòmiques basades en noves tecnologies,
recolzades en plataformes de procomú i codi obert i que es basen en noves formes
d’organització laboral o de relació amb la propietat, fa del tot pertinent que al districte
de Sant Martí es treballi per donar suport aquest tipus d’iniciatives que seran cada cop
més nombroses i rellevants en el context socioeconòmic de la ciutat, al foment de
noves formes d’incubació
En línia amb la mesura de govern Transició cap a la sobirania tecnològica, Pla
Barcelona Ciutat Digital, es desenvoluparan mesures dins de l’Eix 2, Empreses i
entitats socials, específicament en l’apartat de la innovació social digital, l’economia
circular i col·laborativa i el moviment maker que està present en el districte.
Paral·lelament, i en línia amb la mesura de govern Parc Tecnològic Barcelona Activa:
un espai de referència per a la “Indústria Avançada” a Barcelona, es desenvoluparan
mesures que consolidin aquest espai com a equipament de referència en indústria
avançada.
89
Mesures:
5.1 Suport als fabricants de la nova era digital / Makers:
S’impulsarà el projecte pilot FEM BARRI al Poblenou, territori amb un gran nombre
d’entitats relacionades amb la indústria 4.0 i la fabricació digital, englobades en la
comunitat maker del barri. El projecte té com a objectiu facilitar la interacció i
l’escalabilitat d’aquesta comunitat que realitza projectes d’alt impacte social per tal de
reforçar-la i, eventualment, traslladar l’experiència a d’altres parts del districte i de la
ciutat de Barcelona.
Són varis els moments i espais de trobada de la comunitat que participa en el
moviment i la cultura maker al territori. Aquest moviment proposa una ciutat localment
productiva (aliments, energia i productes) que intercanvia coneixement a nivell mundial
tot utilitzant les eines i filosofia del moviment i la xarxa global de FabLab que engloba:
estratègies de Km 0, compromís cívic, producció local, intervencions a petita escala,
fàbriques flexibles i economies d’escala.
Des de l’Ajuntament es promourà i donarà suport a la creació d’una xarxa d’aquests
agents, amb l’objectiu de generar espais de treball col·laboratiu, sinergies i connexions
entre aquests, per tal de recolzar la comunitat d’innovació social digital.
Es donarà suport a la co-organització de sessions de treball en xarxa per tal de definir
conjuntament necessitats i propostes de millora, establir dinàmiques de treball de baix
a dalt (bottom-up), que permetin desenvolupar el teixit local i la promoció d’un clúster
de sector que faciliti el contacte entre els diferents involucrats.
5.2 Foment de les xarxes i plataformes de consciència col·lectiva per la
sostenibilitat i la innovació social
El canvi cultural i socioeconòmic en els hàbits de consum es caracteritza actualment
per la migració d’un escenari de consum individualitzat cap a nous models d’intercanvi,
ús compartit, permuta o lloguer d’objectes i serveis, potenciat per les xarxes socials i
les plataformes P2P (d’igual a igual).
S’impulsaran accions de creació de xarxa i opinió en el marc de l’economia
col·laborativa amb impacte local (Ex. BarCola). Per altra banda, es fomentaran noves
formes d’incubació i suport a l’economia plural com ara les plataformes digitals de
consciència col·lectiva. Aquestes permeten donar visibilitat a problemes i necessitats
socials i/o de sostenibilitat així com oferir solucions col·laboratives basades en xarxes
de ciutadans, idees, serveis i tecnologies que permeten establir noves formes
d’innovació social (Ex. savingfood, openmaker, DECODE).
5.3 Combatre la bretxa digital
S’entén per bretxa digital la distància en l’accés, l’ús i apropiació de tecnologies tant a
nivell geogràfic, socioeconòmic, com en termes de gènere. Cal destacar que la bretxa
digital està relacionada amb la qualitat de la infraestructura tecnològica, amb els
90
dispositius i les connexions, amb el desconeixement sobre l’ús de les eines però,
sobretot, amb el capital cultural per transformar la informació que hi circula en
coneixement rellevant. L’estudi La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, realitzat al
2016 per iniciativa del Mobile World Capital Barcelona, es va aproximar al fenomen de
la bretxa digital a la ciutat.
El Pla planteja fomentar la formació i la inclusió digital per tal d’apoderar al ciutadà en
l’ús de les tecnologies digitals. Aquestes accions es duran a terme apropant al ciutadà
a l’oferta de formació digital de les diferents entitats del districte. Aquesta mesura
contempla també la possibilitat d’oferta de formació específica per a col·lectius
especialment afectats per l’escletxa digital.
91
03.3 Economia social i solidària
L’economia social i solidària – ESS- es defineix com aquella que, bàsicament, posa
per davant el treball al capital, es basa en estructures democràtiques i horitzontals, les
persones sòcies tenen igualtat de drets, té voluntat d’impactar positivament en el
territori i té un destacat compromís ecosocial.
De forma més concreta, això implica que són iniciatives on el manteniment dels llocs
de treball és una prioritat en moments de dificultat econòmica, que les decisions es
prenen en assemblea de socis i que s’adopten mesures per oferir una bona qualitat
laboral i per minimitzar l’impacte ambiental de l’activitat. Així durant els anys de crisis
hem vist com, per exemple, les cooperatives han destruït menys ocupació i l’han
recuperat abans, és a dir, han estat més resilients. Les entitats que formen part de
l’economia solidària generen menys externalitats negatives, internalitzant els impactes
que generen els cicles econòmics desfavorables.
Per tot això, aquest tipus d’iniciatives esdevenen estratègiques si ens referim a un
desenvolupament econòmic sostenible en les dimensions social, ambiental i
econòmica.
Línia estratègica 6
6. Promoure i impulsar l’economia social i solidària al Districte.
El districte de Sant Martí compta amb el 12% de totes les iniciatives socioeconòmiques
que podem situar sota el paraigua de l’economia social i solidària; destaca l’existència
de 216 entitats del tercer sector social –el 9% del total de la ciutat-, 183 Societats
Laborals, 145 cooperatives –dues de les quals són d’iniciativa social i on destaquen el
nombre de promocions d’habitatge cooperatiu-, 7 grups de consum, 4 Centres
Especials de Treball, 3 bancs del temps, 2 iniciatives de gestió comunitària, 1 mercat
d’intercanvi i 2 Empreses d’Inserció.
Aquestes xifres no són gens menyspreables, però el model d’economia social i
solidària pot desenvolupar-se encara més. Per això cal generar actuacions que facin
que el model esdevingui una alternativa real a l’hora d’iniciar projectes i promoure
l’emprenedoria dintre d’aquest paraigua per les externalitats positives que generen
aquestes iniciatives en el territori, alhora que s’impulsen accions per enfortir-ne i
enxarxar l’existent.
Mesures:
6.1 Posada en marxa del centre municipal de referència en innovació
socioeconòmica
Un dels projectes emblemàtics previstos al Pla d’Impuls de l’Economia Social i
Solidària a Barcelona 2016-2019 és la posada en marxa d’un centre municipal de
referència per a la innovació socioeconòmica, sota el paraigua de Barcelona Activa,
92
que es centrarà en el desenvolupament de projectes caracteritzats per la gestió
democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats de les persones i el
compromís amb la comunitat.
L’equipament s’ubicarà a l’antiga fàbrica de Can Jaumandreu, i es compartirà amb la
Universitat de Barcelona, contribuint al desenvolupament de la plataforma cultural i al
canvi en la cultura de l’emprenedoria. Comptarà amb un Punt d’Acollida i Orientació i
amb una Comunitat d’Incubació, i difondrà i acollirà activitats pròpies i de l’àmbit .
Aquest espai d'Innovació Socioeconòmica contribuirà a:
Ser una primera porta d'entrada a l'univers de l’economia plural, un espai
per la presa de contacte amb el món de la Innovació Socioeconòmica i
l'Economia Social i Solidària, per a persones i organitzacions que no hi
estiguin familiaritzades i/o que vulguin aprofundir en coneixement, recursos
i relacions amb l’ecosistema i sensibilitzar a la ciutadania i les
organitzacions, per contribuir a la generació de canvis en les pràctiques de
producció, distribució, consum i estalvi.
Donar cabuda i connectar a bona part de les activitats, serveis
especialitzats i espais d'experimentació en Economia Social i Solidària, de
Barcelona Activa i l'Ajuntament de Barcelona.
La permeabilitat amb l'Àmbit d'Economia Cooperativa, Social i Solidària, en
tota la seva diversitat (moviments com el Decreixement, l'Economia
Col·laborativa, les Economies Feministes, l'Economia del Bé Comú, els
Comuns o Procomuns; i Fenòmens com les Economies Comunitàries, el
Consum Responsable, l'Economia Circular, l'Economia de les Cures,
l'Emprenedoria Social, la Innovació Social o la Responsabilitat Social
Corporativa) i a qualsevol fórmula d'Innovació Socioeconòmica que sorgeixi
a la ciutat.
L’obertura al teixit social i econòmic organitzat al Districte al voltant de
l’Economia Social i Solidària.
Facilitar i ser coherent amb les iniciatives dels espais d'articulació propis de
l'Economia Cooperativa, Social i Solidària i les Altres Economies que hi ha
(i hi haurà) a la ciutat.
Acollir, promoure i impulsar les iniciatives de generació de coneixement i
de recerca-acció sobre Innovació Socioeconòmica a la ciutat.
Vincular l’espai amb altres espais d'innovació social i econòmica a nivell
internacional, generar relacions i xarxes.
93
6.2 Promoció de nova economia social i solidària
Es treballarà per donar a conèixer l’ESS entre els veïns i veïnes dels barris de Sant
Martí, especialment entre les persones que es plantegin desenvolupar una activitat
socioempresarial, al mateix temps s’impulsarà la creació i acompanyament d’iniciatives
que ja operin amb els principis i valors d’aquest model.
Diagnosi de l’ESS als barris del Pla de barris:
En el marc dels plans de barris de La Verneda - La Pau i el Besòs – Maresme, s’ha
realitzat una diagnosi de l’economia social i solidària existent en el territori per tal de
difondre aquesta realitat i fer-la present en el desplegament de la intervenció dels
plans de barris, així com en la planificació de noves accions d’impuls de l’ESS en
aquests barris.
Servei itinerant d’ESS als barris de La Verneda-La Pau i el Besòs - Maresme:
S’impulsa un nou servei d’assessorament d’Economia Social i Solidària en els barris
de La Verneda-La Pau i el Besòs - Maresme. Es tracta d’un Servei itinerant d’atenció a
persones-projectes interessats en l’Economia Social i Solidària, així com l’observació i
acompanyament a projectes comunitaris i d’emprenedoria que poden conduir-se des
de l’Economia Social. Aquest servei té la vocació d’esdevenir un punt de detecció de
projectes que posteriorment puguin ser atesos des del Servei d’Assessorament a
projectes d’ESS, que s’ofereix des del Centre per la Iniciativa Emprenedora Glòries.
Subvencions a nous projectes empresarials i comunitaris de l’ESS del Districte.
La convocatòria anual de subvencions del Servei d’Economia Cooperativa, Social i
Solidària de l’Ajuntament de Barcelona donarà suport a projectes del territori.
6.3 Accions d’acompanyament, formació i de sensibilització a persones i
iniciatives
Per donar suport al sorgiment de noves iniciatives, el Pla planteja derivar i acompanyar
als programes i accions d’Innovació Socioeconòmica existents a Barcelona Activa:
Assessorament en emprenedoria social i col•lectiva Construïm en femení
les Altres Economies. Programa de promoció de l'emprenedoria
cooperativa, social i solidària impulsada per dones
La Comunificadora. Programa d’impuls per a projectes d’economia
col·laborativa
Accions de formació i acompanyament en gestió col·lectiva
Tallers i capsules de formació modular a emprenedors/es en ESS
(comunicació, marketing social, finançament i gestió, gestió col·lectiva i
democràcia interna, aspectes jurídics i fiscalitat, pla estratègic, etc.)
Projecte de foment de cooperativisme en l’àmbit escolar.
94
També, entre els nous instruments de suport, es comptarà amb les campanyes de
conscienciació cap a la ciutadania per fomentar el consum responsable de productes
derivats de l’Economia Social i Solidària.
6.4 Visibilització d’iniciatives existents d’economia social i solidària
Com abans ressaltàvem, Sant Martí amb un 12%, és el segon districte de la ciutat en
nombre d’ iniciatives socioeconòmiques de l’economia social i solidària i un altra dada
a destacar és que un 40% de les cooperatives de consum de la ciutat es troben a Sant
Martí. Aquesta realitat tant positiva pel districte passa sovint desapercebuda per la
població per una manca de visibilització d’aquestes iniciatives. A voltes, pot ocórrer
que hi ha problemes de comprensió i prejudicis sobre aquestes iniciatives que caldria
treballar per impulsar les experiències existents.
Les actuacions que es presenten en aquesta mesura abasten diversos registres:
Per a la difusió del potencial existent a Sant Martí, es treballarà per alinear-se
als projectes existents de l’àmbit que desenvolupen tallers, formacions,
activitats de sensibilització rutes de promoció i materials de difusió.
Des d’un registre més relacional, es desenvoluparan accions per facilitar punts
de trobada i coneixença entre les iniciatives d’ESS i les iniciatives que no
s’autoinclouen en aquest àmbit. Amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat, es
facilitaran sinergies entre iniciatives d’ESS del territori amb les de la resta de la
ciutat.
La Convocatòria anual de Subvencions a l’ESS de la Direcció de Serveis
d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum té una línia que dóna
suport a projectes de divulgació de l’ESS realitzats pel propi sector de
l’economia social, així com un suport a la millora dels plans de comunicació de
les entitats.
6.5 Promoció de l’economia social i solidària des de l’impuls comunitari
Les iniciatives de l’economia social i solidària, especialment aquelles que
s’emmarquen en les economies comunitàries, sovint donen aquesta resposta
comunitària a necessitats identificades col·lectivament i compten amb el suport i
complicitat de tot el teixit comunitari que les ha fet emergir.
Des del Pla s’acompanyarà al teixit comunitari de Sant Martí, en la promoció de l’ESS,
de manera que tingui el rol d’impulsor tant pel que fa a la difusió, com en la
identificació de projectes o en la seva execució. L’acompanyament pot tenir diversos
formats, de l’administració i del propi àmbit, com per exemple l’oferta d’espais a les
iniciatives adreçades a les persones del territori, o bé la relació de les iniciatives
emergents amb d’altres de ja consolidades que les acompanyin en els estadis inicials.
95
L’acompanyament des de Barcelona Activa, direcció d’ Innovació socioeconòmica, es
detalla a la mesura 6.2.
De nou la convocatòria anual de subvencions a l’ESS serà un instrument important per
donar suport a les iniciatives comunitàries del Districte. Durant el 2017, en la primera
edició d’aquesta convocatòria, s’ha donat suport a diversos projectes d’horts
comunitaris, grups de consum, ràdio comunitària i altres.
D’altra banda, existeixen diverses iniciatives de tipus comunitari i associatiu que tenen
o podrien tenir un major caràcter socioempresarial, ja que duen a terme activitat
econòmica i tenen com a objectiu la creació i manteniment de llocs de treball.
Aquestes iniciatives podrien esdevenir cooperatives o societats laborals amb el suport
necessari, o bé poden millorar la gestió i organització de la seva activitat econòmica.
Per donar suport a l’enfortiment d’iniciatives comunitàries el Pla planteja derivar i
acompanyar als programes d’Innovació Socioeconòmica existents a Barcelona Activa:
servei d’assessorament per a organitzacions i empreses en procés de
consolidació o canvi, ubicat a l’Oficina d’Atenció a les Empreses
programa d'enfortiment d'associacions mitjançant diverses activitats i
tallers
accions formatives per l’enfortiment de les economies comunitàries
(intercooperació, visibilització, comunicació, gestió, etc)
6.6 Impuls a iniciatives empresarials de l’economia social i solidària existents
a Sant Martí
Els motius per reforçar les iniciatives existents d’economia social i solidaria són els
mateixos que hem esgrimit per promoure’n el naixement de noves. En aquest cas
però, les mesures d’aquesta línia es vinculen amb el Pla d’Impuls de l’Economia Social
i Solidària 2016-2019.
El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019 de l’Ajuntament de
Barcelona recull la línia “Impulsar l’Economia Social a la ciutat passa per enfortir
aquelles entitats que ja treballen amb el seu territori potenciant la reducció de
desigualtats i el canvi social”. Aquest Pla de Desenvolupament Econòmic
desenvoluparà aquesta línia. La necessitat de reforçar les iniciatives existents rau en el
fet de que un sector d’economia social i solidària potent és capaç de generar unes
sinèrgies en el territori que resulten del tot importants per assolir l’objectiu del
desenvolupament econòmic local.
A més, un sector potent permet el desenvolupament d’altres iniciatives de nova creació
sorgides de les dinàmiques d’intercooperació que es puguin donar entre les empreses
ja existents. La solució de necessitats compartides per diverses iniciatives és un camp
que cal explorar, ja que té un potencial significatiu pel naixement de noves iniciatives.
El Districte de Sant Martí ha creat el Consell d’Economia Social i Comerç. Una de les
Taules de treball d’aquest Consell és la Taula d’Economia Social i Solidària del
Districte que reuneix a les empreses i entitats interessades en el foment de l’ESS a
96
Sant Martí. En aquesta taula també participa l’Associació 22@ Network que agrupa les
grans empreses del 22@. Entre aquestes entitats es fomenten acords de col·laboració
entre les empreses convencionals i les entitats d’economia social, així com acords
d’intercooperació entre les empreses d’economia social.
La convocatòria anual de subvencions de l’ESS permetrà donar suport als projectes
d’enfortiment de les entitats i empreses del Districte. Així durant el 2017 s’han
subvencionat projectes d’enfortiment de vàries cooperatives, centres especials de
treball i associacions del Districte.
6.7 Projectes singulars de l’ESS al Districte de Sant Martí
Node Eix Pere IV de l’Economia Social i Solidària. La Taula Eix Pere IV aplega el
teixit associatiu i de les entitats d’Economia Social dels barris del gran Poblenou i fins
al Besòs. Dins la seva missió estableix la dinamització socioeconòmica al llarg del
carrer Eix Pere IV com un pol de naixement, enfortiment i enxarxament de les entitats
d’Economia Social.
La revisió urbanística del pla 22@ és una oportunitat per allotjar i prioritzar les
iniciatives econòmiques dins el renovat projecte urbanístic del 22@, des del
Comissionat i amb la Taula Eix Pere IV es treballarà de manera coordinada per
potenciar l’economia social en el nou pla 22@.
Amb la taula Eix Pere IV s’establiran els mecanismes de coordinació per coproduir
polítiques, estratègies i plans d’acció de foment de l’economia social en el territori.
Entre els mesos de març i juny de 2017, s’ha dut a terme Enforteix, un programa
d’impuls d’iniciatives socioeconòmiques a l’Eix Pere IV amb el suport d’experts/es en
l’acompanyament a projectes d’economia social i solidària per tal d’enfortir la viabilitat
de les mateixes.
El BiciHub de Can Picó. Projecte de referència de foment de la mobilitat sostenible a
Barcelona. A través de la concertació públic-comunitària amb la cooperativa Biciclot,
es crearà el nou Hub de referència de la bicicleta, la mobilitat sostenible i l’economia
social. S’impulsarà la creació del BiciHub Can Picó com a espai de formació, centre
d’incubadora d’idees, projectes i aliances encaminats a la implementació de la
mobilitat sostenible a través del model cooperatiu i del teixit social. Esdevindrà un punt
d’unió a la xarxa d’entitats pro-bici, oferint un espai de relació i serveis a l’associat.
La Pionera. És un espai d’oportunitats per persones emprenedores i nous projectes
d’innovació socioeconòmica, a cel obert, al final del passeig de Calvell, al barri del
Poblenou, tocant a mar, i que s’iniciarà durant el segon trimestre de 2018. La iniciativa
es contextualitza en el marc de l’economia social i solidària, i està conformada per
iniciatives socioempresarials que ofereixen oportunitats a persones de col·lectius en
situació de vulnerabilitat i que es troba amb altres iniciatives i col·lectius del barri que
també comencen un nou projecte, però tenen solvència econòmica i organitzativa:
makers, artistes, artesanes, emprenedores vinculades a l’eix comercial, empreses...
etc. La singularitat d’aquest nou espai de testeig de productes i serveis, és que
97
permetrà generar relacions d’intercanvi real entre nous projectes i el consumidor o
client.
Cooperativa Gregal. En el marc del Pla de barris de Besòs-Maresme s’acompanyarà
un projecte d’enfortiment de la cooperativa Gregal. Es donarà suport a la inversió de
les instal·lacions del menjador social i altres espais de la cooperativa, així com es
col·laborarà en la definició d’un nou pla estratègic de la cooperativa que millori
l’activitat actual i defineixi nous serveis i productes pel barri.
6.8 Dinamització de la Taula d ’Economia Social i Solidària del Districte
Els espais de coordinació i governança territorials són imprescindibles per poder
endegar accions encaminades al foment de les iniciatives socioeconòmiques, com
també ho són per alinear les empreses de l’economia social i solidària amb els
objectius socials i econòmics que aquests espais es marquin. Aquests espais, a més,
poden actuar com espais de trobada i enxarxament entre els diversos actors del
districte, fomentant el sorgiment de sinergies.
Al mes d’abril de 2017 es va constituir la Taula d’Economia Social i Solidària de Sant
Martí, com a espai operatiu de governança del Consell d’Economia Social i Comerç;
aquesta està composada pels agents territorials lligats a l’àmbit de l’economia social i
solidària i es convoca de forma trimestral.
Aquesta Taula ha de treballar també amb altres iniciatives que no s’emmarquin
estrictament en l’economia social i solidària posant en valor les aportacions que poden
fer tots els agents econòmics. A més, cal treballar per coordinar les tres taules
existents al Districte (ocupació, comerç i economia social i solidària) per que sorgeixin
sinèrgies i relacions entre els projectes presents al districte.
98
03.4 Turisme sostenible
El turisme és una activitat principal a la ciutat de Barcelona, que genera una activitat
econòmica rellevant. Si bé és cert que produeix impactes negatius i genera certes
reticències per part de la població, cal treballar per gestionar millor aquesta activitat
minimitzant els efectes no desitjats que comporta per la població de Barcelona i
socialitzant millor els impactes econòmics que genera. Així mateix. cal aprofitar
l’entrada de recursos que suposa aquest sector per promoure una activitat vinculada al
turisme de qualitat i que sigui sostenible, que es reparteixi en tota la ciutadania.
En el cas de Sant Martí especialment, però també en altres districtes, els impactes del
turisme són molt desiguals en funció dels barris i per tant, cal treballar de forma
conjunta amb els actors comunitaris per plantejar com equilibrar aquests retorns i fer
que sigui una oportunitat per tothom.
En aquest context, l’Estratègia de Gestió Turística a Sant Martí conté el full de ruta per
a què el districte respongui a les diferents situacions i reptes que presenta el turisme
en el seu territori i resulta eina clau per:
- vetllar per la sostenibilitat del districte;
- promoure el major retorn social possible sorgit d’aquesta activitat econòmica;
- posar en valor el patrimoni material i immaterial vinculat a la cultura, història i identitat
del territori;
- conciliar les activitats turístiques amb la vida quotidiana i permanent del districte,
garantint l’equilibri d’usos i l’accés als recursos bàsics per part de la població resident.
Aquest instrument, fruit del consens amb els actors del territori, i alineat amb el Pla
Estratègic de Turisme 2020, consta de set línies estratègiques, una de les quals és el
control, seguiment, prevenció i difusió en l’àmbit dels habitatges d’ús turístic en el marc
del PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics). Altres línies
estratègiques són la memòria històrica i el patrimoni industrial, l’enfortiment de la
dimensió local del 22@, i la promoció del retorn social i territorial de l’activitat turística;
les mesures d’aquesta darrera línia són les que s’incorporen en aquest bloc del Pla:
Paral·lelament la nova convocatòria de subvencions de desenvolupament local al
territoris Impulsem el què fas preveu al 2018 una línia específica per projectes que
promocionin el turisme responsable.
Línia estratègica 7
7. Promoure el retorn social i territorial de l’activitat turística
Ja hem apuntat que hi ha un desajust entre els impactes negatius que genera el
turisme sobre les persones que viuen a Barcelona i el retorn d’aquesta activitat sobre
els territoris immediats on aquest s’instal·la. Segurament no és només un problema de
99
percepció, sinó també que les plusvàlues generades pel turisme no beneficien les
persones més desafavorides, ni tan sols es queden a la ciutat en una part significativa.
Promoure aquest retorn social no és només una qüestió de la contribució que han de
fer els agents turístics en tant que actors econòmics i membres de la societat. Es
tracta també de fomentar la coordinació i la cooperació entre aquest actors per tal
d’afavorir el seu impacte econòmic sobre el teixit socioeconòmic i de proximitat del
districte. .
Quan es parla de retorn social, no vol dir només transferències econòmiques via
impostos turístics, sinó també fomentar l’ocupació digna i de qualitat en el sector (amb
especial èmfasi en la lluita contra la precarietat de les dones en aquest àmbit) especial
èmfasi, la sensibilitat per promocionar els elements de proximitat des dels allotjaments
o el desenvolupament de projectes en els entorns on els equipaments turístics estan
situats. En aquest sentit, Sant Martí gaudeix de recorregut en aquest context,
esdevenint un districte de referència quant a actuacions d’aquest tipus, i vol seguir
encapçalant accions en aquest àmbit:
Mesures
Donar visibilitat i difondre l’experiència del Barcelona Fòrum District per tal d’arribar al
veïnat i la ciutadania, millorant la percepció del sector turístic, així com per estendre la
iniciativa a altres parts del districte i sumar noves empreses i entitats.
7.2. Cens d’operadors i activitat relacionada amb el turisme a partir del PAD.
Realitzar un inventari sobre els operadors turístics existents a Sant Martí per tal
d’identificar les empreses susceptibles de realitzar actuacions conjuntes amb impacte
positiu en el territori.
7.3. Consolidació d’espais de trobada entre operadors turístics i agents
territorials.
Consolidar l’ espai de trobada i de debat entre els operadors turístics existents al
districte amb representants d’entitats, agents veïnals, àrees municipals o de districte
(taula d’economia social i solidaria, direcció de comerç, direcció d’ocupació, etc.) sota
el lideratge de Sant Martí, per tal de fer-los partícips en els costos i beneficis de
l’activitat turística, així com de definir i consensuar una estratègia de treball comuna
que permeti realitzar actuacions a mig – llarg termini i dotar-les de seguiment.
7.4. Foment de la Responsabilitat Social Empresarial dels hotels de la zona.
7.1. Visibilitat, difusió i expansió de l’experiència del Barcelona Fòrum
District.
100
Informar sobre les bones pràctiques en matèria de RSE en el sector hoteler, i donar
visibilitat de les experiències d’èxit en el districte de Sant Martí, per tal de ser aplicades
/ replicades en altres empreses. Aquestes actuacions també han de perseguir la
millora de la informació objectiva del veïnat sobre el sector turístic del districte,
afavorint la convivència veïnat – turista.
7.5. Territorialització dels criteris de sostenibilitat i/o segell de qualitat en
l’àmbit laboral del sector turístic.
Explorar els criteris de la certificació Biosphere associats a l’àmbit laboral del sector
turístic per tal d’impulsar la seva adopció per les empreses del districte. En aquest
sentit, es pot treballar en l’elaboració d’un catàleg de bones pràctiques de condicions
laborals en el sector turístic o estudiar l’experiència i actuacions d’altres districtes en
aquest àmbit, especialment el cas de Ciutat Vella (punt de defensa de drets laborals,
estudi de les condicions laborals en els HUT o proposta de compromisos de RSC del
sector hoteler, de restauració i d’oci en matèria de retorn i creació d’ocupació de
qualitat).
7.6. Difusió dels actius i punts d’interès de Sant Martí per part dels operadors
turístics per tal de retenir els visitants al districte i incrementar la seva
despesa en el territori.
Crear materials de comunicació sobre els punts d’interès de Sant Martí amb la finalitat
de que els hotels, restaurants i altres establiments de caire turístic puguin difondre la
cartera de serveis i recursos existents a Sant Martí a l’abast dels visitants, afavorint la
seva estada en el districte i permetent incrementar la despesa d’aquests en el territori.
101
3.5 Un nou lideratge públic
Els barris del Districte són espais vius en els què hi ha una sòlida tradició d’iniciatives
comunitàries que, amb l’objectiu de donar resposta a necessitats de desenvolupament
local, ho han fet des de la proximitat, la complementarietat i la innovació social.
El nou lideratge públic ha de reconèixer l’existència d’aquests actors del territori que
promouen activitat econòmica al Districte de Sant Martí, des d’òptiques molt arrelades i
properes a les realitats sobre les quals intervenen. Posar en valor la capacitat
d’intervenció social de lideratge comunitari del Districte implica que, l’Ajuntament, des
de la proactivitat i amb visió de complementarietat, s’ha de vincular més intensament al
teixit comunitari, construint relacions de col·laboració i coordinació amb les iniciatives
existents, enfortint-les i fomentant que en sorgeixin de noves. És aquesta legitimitat en
matèria socioeconòmica del teixit comunitari del territori, en base a la qual el Pla
integra les seves propostes presentades en les sessions específiques d’elaboració
d’aquest Pla o en altres entorns de debat i participació anteriors. Així es fa explicita la
necessitat d’espais de concertació i de governança dels diferents actors implicats en el
desenvolupament econòmic per pensar conjuntament el què, i per codissenyar i
coproduir el com.
Així mateix, el replantejament del model socioeconòmic requereix també un nou
enfocament del rol de l’administració pública local, marcat per un nou lideratge
compartit per l’administració territorial i les àrees implicades (Barcelona Activa,
Comerç, Economia social i solidària, Turisme). L’impuls d’iniciatives amb impacte als
barris, l’aposta per un desenvolupament econòmic que generi activitat de forma
autònoma, duradora i sostenible o la contractació pública d’obres serveis, són espais
on l’administració pot liderar dinàmiques de creació, distribució i ordenació de l’activitat
econòmica en base a nous criteris: ocupació de qualitat, economia de proximitat i ESS.
Línia estratègica 8
8. Creació d’un nou model per a la promoció de l’activitat econòmica al territori
El Pla de Desenvolupament Econòmic planteja un nou model d’impuls del
desenvolupament local a Sant Martí, basat en l’articulació i la implicació dels diferents
actors del territori. Per això aquest model està coproduït per l’Administració municipal
(les diverses àrees de l’Ajuntament, Districte i Barcelona Activa), el teixit social i
comunitari (associacions de comerciants i associacions de veïns, entitats del territori,
plataformes i entitats d’Economia Social i Solidari, i centres universitaris i de
transferència de recerca) i el teixit econòmic (comerços i serveis de proximitat, i
empreses).
Aquesta nova estratègia de lideratge públic de naturalesa mixta, pública-comunitària-
privada, tindrà per objectiu la millora de les condicions de vida de la població del
districte, basat en:
102
- Facilitar el desenvolupament de rols diferents i més flexibles de l’administració
local: des de la més convencional de prestació de serveis, a la promoció i
facilitació de projectes compartits amb altres agents del territori, així com també
la coproducció d’accions.
- Reconèixer, promocionar i donar suport al teixit comunitari en
desenvolupament local que per definició genera activitat econòmica arrelada al
territori. Són diverses les entitats, plataformes i agents socials que juguen un
paper important en l’impuls i el desenvolupament d’iniciatives d’economia social
i solidària, l’autoocupació o el desenvolupament comercial.
- Incorporar el vincles amb les empreses i agents econòmics que operen al
territori en el disseny i desenvolupament d’accions de desenvolupament local.
Mesures:
8.1 Procés de nou lideratge públic del 22@
15 anys després de l’inici del 22@ com a projecte econòmic, urbanístic i social,
l’Ajuntament de Barcelona ha constituït la Comissió de Coordinació del 22@, un òrgan
municipal participat per diferents àrees (entre les quals el districte de Sant Martí), que
té com a missió posar l’accent en la dimensió social, de sostenibilitat i d’innovació en
aquest àmbit. Aquest nou òrgan treballarà per consolidar aquest projecte com a
districte de la innovació i per incorporar les noves formes de l’economia al procés de
transformació del model productiu. Posteriorment s’ha constituït també la Comissió
Ampliada del 22@, emmarcada en l’òrgan anterior: aquesta pretén aplegar
representants del teixit veïnal, social i empresarial, vinculats al territori, amb el fi
d’encetar el debat amb la societat civil de com s’ha d’enfocar el 22@ en aquesta etapa
del projecte. Aquest reimpuls es vol fer amb la societat civil, de forma participada, en el
marc d’un nou model de governança, i de la mà de les entitats i institucions presents
al territori.
Aquesta voluntat d’obertura a la ciutadania del debat sobre el 22@ es complementa
amb el programa Repensem el 22@, un procés de participació ciutadana amb una
metodologia oberta i inclusiva amb el fi de repensar conjuntament una estratègia
davant dels actuals reptes socials, econòmics i urbanístics del Poblenou i el 22@;
incorpora la perspectiva de gènere i contempla les necessitats quotidianes de tots els
veïns i veïnes i els diversos agents del territori. Aquest procés s’ha de plasmar en una
proposta estratègica en forma de propostes i actuacions vinculades a:
Mesures urbanístiques de modificació del Pla General Metropolità
Mesures d’impuls de l’activitat econòmica que es consideri estratègica
Mesures d’impuls de programes i serveis municipals a desenvolupar en els
espais de titularitat pública
103
8.2 Identificació i mapatge del conjunt de recursos ocupacionals i formatius
d’entitats i operadors públics del districte
Identificar els diversos actors que operen al territori en matèria ocupacional i quins són
els recursos que hi ha a disposició de la ciutadania, ja siguin operats de forma privada,
comunitària o pública, és rellevant per tal de poder teixir la xarxa al territori. El
coneixement d’aquests recursos permetrà observar què es posa a disposició de la
ciutadania, quines mancances existeixen i quines recursos poden coordinar-se per
millorar-ne la seva eficiència i impacte.
El Pla disposarà d’una eina en format digital i treballada de forma col·laborativa, que
permetrà identificar tots aquests recursos i, així, poder treballar per oferir una oferta de
recursos més completa en termes de formació, necessitats del territori i actuacions
coordinades entre diversos actors.
Aquesta mesura està integrada en l'Estratègia per l'Ocupació de Barcelona 2016-2020
defineix dues mesures vinculades a aquest punt: la mesura 4, que estableix
l’elaboració d'un mapa de tots els dispositius i recursos que operen a la ciutat de
Barcelona vinculats al foment de l'ocupació en tots els seu aspectes i la mesura 18,
que estableix fer un mapa de recursos formatius disponibles, dins de l'articulació de la
Xarxa de Formació Professional a Barcelona.
8.3 Elaboració d’un informe de diagnosi anual sobre la realitat socioeconòmica
de Sant Martí
Cal millorar el coneixement específic de la realitat socioeconòmica del Districte amb
l’elaboració d’una diagnosi completa que ens permeti conèixer la situació actual i la
seva evolució, amb el fi de determinar amb coneixement de causa intervencions
adequades en matèria socioeconòmica.
Aquest informe, que s’actualitzarà cada any, inclourà dades sobre activitat econòmica,
atur i altres indicadors, i, un cop elaborat, es posarà a disposició de la ciutadania de
manera oberta.
Línia estratègica 9
9. Impulsar una major contractació pública socialment responsable des del Districte.
La contractació pública social esdevé un instrument de l’administració pública per
impulsar criteris socials en els processos de contractació pública, i una eina per
reforçar els impactes positius de l’activitat econòmica com a generadora d’ocupació,
treball digne, inclusió i cohesió socials, i comerç ètic als barris.
El 2016 s’elaborà la Guia de contractació pública social, elaborada a partir del consens
amb el sector empresarial, sindicats, associacions i entitats. La Guia preveu la inclusió
als plecs de licitacions públiques de requisits per reduir la importància de l’oferta
econòmica en la valoració de propostes, i d’altres per potenciar la protecció de petites i
mitjanes empreses, els drets laborals, l’economia cooperativa, social i solidària, el
104
comerç just, la igualtat de gènere, la inserció de col·lectius vulnerables, el respecte a la
diversitat funcional, la conciliació
http://ajuntament.barcelona.cat/contractaciopublica/ca/
L’aplicació de la guia, s’ha traduït el 2017 en un nou decret quer regula la contractació
pública sostenible que s’aplica a tots tipus de contractes tant de l’Ajuntament com
d’empreses i entitats amb participació pública majoritària i inclou mesures socials,
ambientals i d’innovació.
Mesures:
9.1 Vetllar pel compliment de les obligacions socials de les empreses contractades per prestar serveis al districte
A fi de garantir el compliment de les obligacions de caire social desenvolupades a les
clàusules socials, que seran incloses en totes les contractacions de l’Ajuntament,
recollides als Plecs de Condicions de contractació, el districte desenvoluparà els
mecanismes necessaris, com ara auditories, exàmens i/o inspeccions específiques
orientades al compliment de les obligacions recollides als corresponents plecs de
condicions.
105
0.4 Cronograma
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T
Mesura 1.1
Apropar al territori els recursos ocupacionals de Barcelona Activa per tal que
s’identif iquin com a recursos de districte i arribin a perfils socioeconòmics de població
que no en són usuaris habituals
Mesura 1.2
Accions per al foment de l’ocupació juvenil de qualitat al districte de Sant Martí
Mesura 1.3
Nou Dispositiu d’inserció sociolaboral per persones joves amb problemàtiques de salut
mental i/o patiment psicològic
Mesura 1.4
Projectes d’atenció integral i d’impuls per l’ocupació
Mesura 1.5
Accions de formació - capacitació al districte de Sant Martí
Mesura 1.6
Contractació de persones en situació d’atur per mitjà de plans d’ocupació o d’altres
mesures d’experienciació laboral
Mesura 1.7
Ajuts a la contractació per fomentar l'ocupació de qualitat
Mesura 1.8
Dinamització de la Taula d'Ocupació del districte de Sant Martí
Mesura 2.1
Radiografia de la precarietat laboral al districte de Sant Martí
Mesura 2.2
Accions especiíf iques per a persones en situació de precarietat laboral
Mesura 2.3
Promoure accions de divulgació i sensibilització envers el bon govern corporatiu en
l’àmbit laboral
Línia estratègica 1
Impulsar l’ocupació dels veïns/es en situació d’atur
20222020 20212018 2019
Línia estratègica 2
Promoure treball digne
106
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T
Mesura 3.1
Enfortiment de la visibilitat del comerç
Mesura 3.2
Afavorir l'associacionisme comercial
Mesura 3.3
Millora de la competitivitat i l'emprenedoria
Mesura 3.4
Foment de les sinèrgies amb altres sectors
Mesura 3.5
Integració habitat urbà i comerç
Mesura 3.6
Posar en valor la contribució del comerç en la cohesió territorial i social
Mesura 3.7
Dinamització de la Taula de Comerç del districte de Sant Martí
Mesura 4.1
Detecció de pols econòmics que té el territori per crear activació econòmica
Mesura 4.2
Foment de projectes d'impuls socioeconòmic del districte de Sant Martí, per mitjà
d'instruments de f inançament municipal
Mesura 4.3
Dinamització del projecte de nous usos de l’equipament municipal de Palo Alto.
Mesura 4.4
Assessorament tècnic a projectes de base comunitària i d'entitats del territori sobre
ocupació i desenvolupament local, existents o emergents
20222020 20212018 2019
Línia estratègica 3
Promoure el comerç de proximitat
Línia estratègica 4
Promoure activitat econòmica sostenible i de qualitat
107
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T
Mesura 4.5
Impuls d'accions d'informació i sensibilització sobre f inançament alternatiu
Mesura 4.6
Creació d’eines per l’activació de locals buits i contra la desertif icació comercial
Mesura 4.7
Acostar al territori els recursos i serveis de suport a l’emprenedoria i l’empresa de
Barcelona Activa per tal que s’identif iquin com a recursos de districte i arribin a perfils
socioeconòmics de població que no en són usuaris habituals
Mesura 4.8
Mesura de suport i dinamització a les empreses del polígon industrial de Sant Martí
Mesura 4.9
Impuls de la Responsabilitat Social Corporativa al districte de Sant Martí
20222020 20212018 2019
Línia estratègica 4
Promoure activitat econòmica sostenible i de qualitat
108
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T
Mesura 5.1
Suport als fabricants de la nova era digital / Makers:
Mesura 5.2
Foment de les xarxes i plataformes de consciència col·lectiva per la sostenibilitat i la
innovació social
Mesura 5.3
Combatre la bretxa digital
Mesura 6.1
Posada en marxa del nou equipament de promoció de la innovació socioeconòmica a
l'edif ici Can Jaumandreu
Mesura 6.2
Promoció de nova economia social i solidària
Mesura 6.3
Accions d'acompanyament, formació i de sensibilització a persones i iniciatives
Mesura 6,4
Visibilització d’iniciatives existents d’economia social i solidària
Mesura 6,5
Promoció de l’economia social i solidària des de l’impuls comunitari
Mesura 6.6
Impuls a iniciatives empresarials de l’economia social i solidària existents a Sant Martí
Mesura 6.7
Projectes singulars de l’ESS al Districte de Sant Martí.
Mesura 6.8
Dinamització de la Taula d ’Economia Social i Solidària del Districte
Línia estratègica 6
Promoure i impulsar l'economia social i solidària al districte
2022
Línia estratègica 5
Promoure la innovació i inclusió social digital
2020 20212018 2019
109
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T
Mesura 7.1
Visibilitat, difusió i expansió de l’experiència del Barcelona Fòrum District
Mesura 7.2
Cens d’operadors i activitat relacionada amb el turisme a partir del PAD
Mesura 7.3
Consolidació d’espais de trobada entre operadors turístics i agents territorials
Mesura 7.4
Foment de la Responsabilitat Social Empresarial dels hotels de la zona.
Mesura 7.5
Territorialització dels criteris de sostenibilitat i/o segell de qualitat en l’àmbit laboral del
sector turístic
Mesura 7.6
Difusió dels actius i punts d’interès de Sant Martí per part dels operadors turístics per
tal de retenir els visitants al districte i incrementar la seva despesa en el territori
Mesura 8.1
Procés de nou lideratge públic del 22@
Mesura 8.2
Identif icació i mapatge del conjunt de recursos ocupacionals i formatius d'entitats i
operadors públics del Districte
Mesura 8.3
Elaboració d’un informe de diagnosi anual sobre la realitat socioeconòmica de Sant
Martí
Mesura 9.1
Compliment de les obligacions socials de les empreses contractades per prestar
serveis al Districte
Línia estratègica 7
Promoure el retorn social i territorial de l'activitat turística
Línia estratègica 9
Impuls d'una major contractació pública socialment responsable des del Districte
Línia estratègica 8
Creació d'un nou model per a la promoció de l'activitat econòmica al territori
20222020 20212018 2019
110
05. Recursos
Els Plans de Desenvolupament Econòmic són instruments de política pública que, a
diferència d’altres intervencions de desenvolupament local de l’administració, no es
defineixen en funció d’unes partides pressupostàries prèviament establertes.
En tot cas l’anàlisi dels recursos econòmics sí que permet establir que amb caràcter
anual, el Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí comptarà amb un pressupost
inicial mínim de 2.000.000€, i així continuarà durant els cinc anys d’execució. En aquest
pressupost queden inclosos els dos Pla de barris que té el Districte.
En aquesta anàlisi cal tenir present que el Pla el formen tant les mesures específicament
dissenyades i que podríem anomenar de nova creació, com aquelles que ja existeixen i
que en el marc del Pla seran ampliades o reforçades, així com també les altres
intervencions territorialitzades de diversos operadors municipals que el Pla integra per la
seva vocació d’espai comú d’aterratge de la dinamització del desenvolupament local del
districte de Sant Martí.
Aquest és el cas de l’eix d’activació econòmica de Pla de Barris que coordina Barcelona
Activa (per delegació de Foment de Ciutat que és qui lidera aquesta intervenció) i que per
aquesta lògica d’integració les seves actuacions queden recollides en l’actual document.
En conseqüència, per tal que el Pla pugui tenir el rol d’agregar i fer de tractor de totes
aquelles actuacions que, al llarg de cinc anys de vigència del Pla, es considerin
potencialitats a incorporar, es requereix un marc d’acció flexible i viu. És per això que es
parla de pressupost inicial mínim i, per tant, quan els requeriments econòmics de les
accions proposades demandin sobrepassar el pressupost anual, es treballarà per
aconseguir finançament addicional, ja sigui en el marc pressupostari municipal o altres
fonts de finançament i al mateix temps se sumaran al pressupost el que el conjunt
d’operadors púbics i actors econòmics del territori contribueixin per a l’execució completa
o parcial de les mesures.
En la rendició de comptes anual del seguiment i avaluació de les mesures, s’inclourà la
quantificació econòmica de les mateixes per definir el cost final del Pla en cada anualitat.
A més dels estrictament econòmics, el Pla de Desenvolupament Econòmic comptarà amb
un equip tècnic dedicat a la implementació de les seves mesures. Aquest equip tècnic
comptarà com a mínim:
- Un/a tècnic/a de la Direcció de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona
Activa, que treballarà des del territori i per a tot el districte.
- Un/a tècnic/a de la Direcció de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona
Activa, que treballarà a Besòs-Maresme.
111
- Un/a responsable tècnica de la Direcció de Desenvolupament de Proximitat de
Barcelona Activa, que treballarà des del territori a Nou Barris i a Sant Andreu i
Sant Martí.
- Un tècnic/a de la Direcció de Serveis a les Persones i Territori de Sant Martí,
referents en l’àmbit d’ocupació, formació, economia social i solidària i comerç.
112
0.6. Governança
La implementació del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte de Sant Martí
requereix l'aplicació d'un model de governança adequat que determini l'estratègia de
gestió organitzativa, és a dir, els instruments, persones i organitzacions que han
d'assumir responsabilitats concretes, els òrgans que articularan la participació dels veïns i
veïnes al llarg dels cinc anys d'execució del projecte, així com la posada en marxa, gestió
i avaluació del Pla.
Per fer efectiu el desplegament del Pla, es proposen els següents espais de treball i
concertació:
Espai de Lideratge: Grup Motor del Pla de desenvolupament econòmic del districte
de Sant Martí
És l’espai municipal de lideratge pel que fa a crear i compartir estratègia al territori, per
una banda, i en relació amb la governança del procés, per una altra. El Grup Motor està
format per membres de l’equip tècnic i consellers de l’àmbit socioeconòmic del districte de
Sant Martí; de Barcelona Activa, l’equip de la direcció de Desenvolupament de Proximitat
a Sant Martí, de Projectes Integrals d’Ocupació, d’Innovació Socioeconòmica i de Serveis
a les Empreses; la direcció de Comerç i la direcció de Turisme; el comissionat
d’Economia Social, Solidària i Consum i el Pla de Barris i el comissionat de Tecnologia i
Innovació Digital. Aquest és un espai de posada en comú del conjunt d’intervencions que
en clau de desenvolupament econòmic, des de diferents instàncies municipals, s’han de
desenvolupar al districte de Sant Martí. És un instrument estratègic per promoure i fer
efectiva la coordinació institucional (interdepartamental/interadministrativa) i la
transversalitat (interna i sectorial). El Grup Motor del Pla de desenvolupament econòmic
de Sant Martí es reuneix amb una periodicitat mensual, el tercer dijous de cada mes.
Espais de Rendició de comptes: Taula de Comerç, Taula d’Economia Social i
Solidària i Taula d’Ocupació
Aquests seran els espais de rendició de comptes global, on el Grup Motor informarà de
l'estat d'execució del Pla. El seu objectiu fonamental serà, a més de rendir comptes,
incentivar que els agents que participin avaluïn el grau de compliment de les línies
estratègiques, al mateix temps que es fa un seguiment de la implementació dels projectes
i es recullin propostes.
Aquests espais, impulsats des del districte en el marc del Consell d’Economia Social i
Comerç, són:
- Taula de Comerç, , òrgan consultiu i de participació ciutadana del districte de
Sant Martí en l’àmbit del comerç. Està conformat principalment per les
associacions i eixos comercials del territori.
113
-
- Taula d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, taula de treball en la què
participen les entitats del sector d’economia cooperativa, social i solidària del
territori, amb la missió de desenvolupar i fomentar un conjunt de programes i
activitats de suport a aquest sector.
- Taula d’Ocupació, espai d’intercanvi i coordinació de projectes ocupacionals,
amb l’objectiu de fomentar el coneixement entre les diferents iniciatives que hi ha
al territori, l’intercanvi d’experiències i metodologies amb els professionals
implicats en els projectes, la complementarietat i la coordinació de les accions
que es porten a terme al Districte.
Es treballarà per tal que, en la mesura que sigui necessari en base a les mesures i
projectes concrets, hi hagi una major interacció entre les diferents taules per tal de
facilitar la generació de sinergies i xarxes de treball.
Com a mínim un cop l'any es presentarà un informe amb l'estat de les actuacions del Pla
en la sessió plenària del Consell de Districte de Sant Martí.
Les dades i la informació actualitzada es podran consultar a la web habilitada per al
seguiment i coneixement del Pla.
Espais de coproducció
Aquests espai de coproducció representen els d’operativització de les mesures, el què es
concreta en: liderar i assignar les tasques derivades del desplegament del Pla, coordinar
tècnicament i fer el seguiment, avaluació i presa de decisions per a la implementació de
les mesures.
Per a fer efectiva la coproducció, es convocaran des del Grup Motor aquests espais en
base a mesures o projectes concrets del Pla. En aquest espai han de confluir l’equip
tècnic de desenvolupament econòmic de Sant Martí i les entitats i iniciatives del territori
implicades en la mesura o projecte en qüestió i serà el propi espai qui determini la
dinàmica de desenvolupament. Així mateix, aquests espais també es poden convocar a
instàncies d’iniciatives o entitats del territori.
114
7. Annex
Entitats participants en les sessions de treball de territori descrites en el capítol 01.4,
utilitzant la denominació d’entitat que les mateixes persones assistents han utilitzat en la
llista de signatures:
ENTITATS CIUTADANES I EMPRESES
22@network
AAVV La Pau
AAVV Sant Martí de Provençals
Alencoop
Associació Barcelona Forum District
Associació de Comerciants Emprenedors del Clot - Camp de l’Arpa
Associació de Comerciants Parc i la Llacuna
Associació de Comerciants Xavier Nogués
Associació Invia
Associació Poblenou Urban District
Associació Sant Martí Esport
Barabara Educació SCCL
Biciclot SCCL
Casal de Barri Besòs
Casal dels Infants
Centre de Formació i Ocupació Professional Sant Martí
Club de Feina Poblenou
Diomcoop
115
Eix Comercial Poblenou
Eix Comercial Sant Martí
Federació Catalana de Vela
Fem Salut, Fem barri / Banc del Temps Verneda
Formació i Treball
Fundació ARED
Fundació BTEC
Fundació CET10
Fundació Futur
Fundació IRES
Fundació Trinijove
Mercat del Besòs
Pla Comunitari Besòs
Pla Comunitari Poblenou
Projecte JO+VE
Taula Eix Pere IV
ENS PÚBLICS
Agència de Salut Pública de Barcelona
Barcelona Activa
Comissionat d'economia social i solidària i consum
Direcció de Comerç
Direcció de Turisme
Direcció de Democràcia Activa
Districte de Sant Martí
Consorci d’Educació de Barcelona
Pla de barris
Serveis Socials