josé francisco barraguer soler...projecte de direcció 2015-2019. institut provençana josé...

José Francisco Barraguer Soler

Projecte de Direcció 2015-2019. Institut Provençana


1

Índex

1.- PRESENTACIÓ .................................................................................................................................. 2

2.- DIAGNÒSTIC DE L’INSTITUT PROVENÇANA .................................................................................. 3

2.1.- El context del centre ..................................................................................................................... 3

2.1.1.- L’origen .................................................................................................................................... 3

2.1.2.- La ubicació ............................................................................................................................... 4

2.2.- Els estudis .................................................................................................................................... 5

2.3.- Trets d’identitat ............................................................................................................................. 7

2.4.- L’alumnat...................................................................................................................................... 8

2.5.- La Junta de Delegats ................................................................................................................. 12

2.6.- Recursos humans: Professorat .................................................................................................. 12

2.7.- Recursos Humans: Personal d’Administració i Serveis............................................................... 13

2.8.- Recursos materials: l’Edifici ........................................................................................................ 13

2.9.- Recursos econòmics .................................................................................................................. 14

2.10.- Relació amb l’entorn ................................................................................................................. 14

2.11.- Projectes en què participa l’Institut Provençana ....................................................................... 15

2.12.- Organització i funcionament de l’Institut ................................................................................... 16

2.12.1.- Organigrama ......................................................................................................................... 16

2.12.2.- Funcionament ....................................................................................................................... 20

2.13.- Anàlisi de l’Institut ..................................................................................................................... 22

3.- OBJECTIUS ESTRATÈGICS ............................................................................................................ 22

3.1.- Objectiu estratègic 1: Millorar els resultats educatius ................................................................ 23

3.2.- Objectiu estratègic 2: Millorar la cohesió social .......................................................................... 24

3.3.- Objectiu estratègic 3: Millorar la relació amb l’entorn .................................................................. 26

3.4.- Objectiu estratègic 4: Revisió del sistema de Gestió de Qualitat, obtenció, e2cat/EFQM .......... 28

4.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE. ........................................................................................................ 29

5.- CONCLUSIONS ............................................................................................................................... 29



2

1.- PRESENTACIÓ

El present Projecte de Direcció de l’Institut Provençana té una durada de quatre cursos acadèmics, de

2015 a 2019, i parteix d’un diagnòstic exhaustiu de l’Institut contextualitzant el Centre des dels seus

orígens fins a l’actualitat.

En aquest Projecte s’analitza de forma acurada la ubicació del Centre al barri, i a la ciutat de

L’Hospitalet de Llobregat.

Es contempla un apartat important dedicat als estudis impartits i futurs i als Projectes en els quals es

participen. D’igual forma, resulta fonamental disposar d’informació detallada del present alumnat com

són el nombre de matriculats i la seva evolució, el lloc de naixement, els estudis de procedència, la

població de residència i la distribució per edats.

En diversos punts s’especifiquen els recursos humans, materials i econòmics així com els trets

d’identitat de l’Institut.

Per tenir un millor coneixement i visió completa es realitza una matriu DAFO on s’especifiquen les

Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats de la situació actual del Centre.

La innovadora organització i funcionament de l’Institut que es presenta amb el suport de detallats

esquemes, ajuda a comprendre quines idees fonamenten la seva estructura educativa.

Un dels punts que es considera clau d’aquest Projecte és el dedicat als Objectius Estratègics ja que a

més de presentar-los, es contemplen els objectius generals i específics amb les corresponents

activitats, estratègies, els criteris d’acceptació i els seus indicadors com la temporalització trimestral de

cada curs. Els quatre propòsits generals són millorar els resultats acadèmics, la cohesió social, la

relació amb l’entorn i revisar el sistema de gestió de qualitat i obtenir el certificat e2cat/EFQM.

A l’avaluació es recorda la vigència d’aquest Projecte, i per aquest motiu, els seus resultats es

contemplaran a les memòries i als indicadors del Sistema de Gestió Contínua.

Per finalitzar en les conclusions es recullen algunes reflexions sobre el passat, present i futur de

l’Institut. Es recalquen les innovacions aportades en aquest període tant envers l’organització i el

funcionament del Centre, així com en els Projectes iniciats amb anterioritat i les noves iniciatives que

tindran una continuïtat en un futur pròxim.



3

2.- DIAGNÒSTIC DE L’INSTITUT PROVENÇANA

2.1.- El context del Centre

2.1.1.- L’origen L’Institut Provençana, va néixer a l’any 1977 a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat com a Centre de

Formació Professional, dins de la Llei General d’Educació 14/1970 de 4 d’agost, per donar resposta a

les necessitats de Formació Professional existents a la ciutat. Fins aleshores, únicament existia un

Centre de Formació Professional adscrit al Ministeri de Treball que és l’actual Institut Llobregat (abans

anomenat Sanz Orrio) i diverses Escoles Religioses.

En el seu origen, al Centre s’impartien tres especialitats de Formació Professional com eren

Administratiu, Delineació i Química. Es va arribar a tenir matriculats un número d’alumnat superior a

1.000.

Un moment important en la consolidació del Centre, va ser l’obtenció del primer premi CIRIT, en el curs

escolar 1982-1983, per un treball sobre l’extracció del beta carotè. En anys posteriors, s’han anat

aconseguint altres premis atorgats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de L’Hospitalet.

Per altre costat, a partir dels finals dels 80 es va començar a regular les pràctiques laborals voluntàries

de l’alumnat en empreses (l’actual Formació en Centres de Treball). Per aquest motiu, el Centre va ser

un dels pioners en la realització d’aquestes pràctiques ja que l’alumnat complementava el seu

currículum i en molts casos, facilitava l’accés al món laboral.

A partir de l’aprovació l’any 1990 de la LOGSE (Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema

Educativo), l’Institut va viure un substancial canvi. A finals dels anys 90 es va incorporar l’ESO però la

forta competència i el prestigi que tenien els Centres de BUP de la ciutat, afegit a les dificultats en la

infraestructura (bàsicament falta de patis en condicions per a alumnat de dotze anys), va fer que la

matricula a l’ESO fos baixa. Per aquest motiu, el Departament d’Ensenyament va decidir que no s’oferís

aquests estudis a l’any següent, malgrat es va permetre que l’alumnat que havia començat a cursar

aquesta etapa, finalitzés el primer cicle.

A partir d’aquests moments, l’Institut es va convertir, exclusivament, en un Centre de Formació

Professional, únic a la ciutat de L’Hospitalet, impartint la nova Formació Professional Específica, de

Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior de les famílies professionals d’Administració i Gestió,

Comerç i Màrqueting, Edificació i Obra Civil, Informàtica i Comunicacions, i Química, les quals perduren

a l’actualitat.



4

2.1.2.- La ubicació

L’Intitut està situat en el barri de Sant Josep (Districte I) de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat,

municipi de la comarca del Barcelonès, assentat en una plana litoral en el marge esquerra del riu

Llobregat. Està situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat

i El Prat de Llobregat.

Té una població de 257.055 habitants (31 de desembre de 2014 segons el padró de l’Ajuntament de

L’Hospitalet de Llobregat), en una superfície de 12,49 km2, el que suposa una densitat demogràfica de

20.581 habitants/km2 que suposa la major de l’estat espanyol i, fins i tot, d’Europa.

Malgrat que a partir dels anys 20-30 del segle anterior L’Hospitalet incrementa la seva població degut a

la immigració des d’altres regions espanyoles, és als anys 60 i 70 quan aquest increment s’esdevé

exponencial. A més, aquest creixement no va anat acompanyat de la creació de les infraestructures

adients, cosa que no es va corregir fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics als anys 80.

A finals dels anys 90, la ciutat inicia una important transformació i modernització que la va transformar

en uns dels municipis més dinàmics de l’àrea metropolitana.

A partir de l’any 2000, arriba una nova onada immigratòria d’origen estranger, aquest fet converteix

L’Hospitalet avui dia en un autèntic mosaic intercultural. Segons les últimes dades del padró del 2014, el

47,94% és nascuda a Catalunya, el 24,96% procedeix d'altres comunitats autònomes i el 27,10% ha

nascut a l'estranger, destacant la immigració llatinoamericana.

L’Hospitalet, al llarg del segle XX, ha passat de ser una ciutat industrial a ser una ciutat de serveis al

segle XXI. El sector econòmic més important és el sector servei, que ocupa gairebé el 60 % de la

població activa, seguit del sector industrial.

La ciutat de L’Hospitalet està dividida en set districtes, els quals estan formats per tretze barris. Està ben

comunicada per RENFE, FFCC, metro i bus amb Barcelona, la resta de l’àrea metropolitana, les

comarques i les poblacions del Sud de la província de Barcelona (fins Vilanova i la Geltrú i Martorell).

Al barri de Sant Josep del Districte I, on es troba ubicat l’Institut Provençana, hi ha un total de població

de 19.590 habitants (7,63% del total de la ciutat) i d’aquests, 10.737 (54,80% del barri) van néixer a

Catalunya, 5.573 (28,45% del barri) a la resta d’Espanya i 3.280 (16,75% del barri) a l’estranger. En

aquest sentit, resulta important destacar que la població nascuda a l’estranger d’aquest barri representa

únicament el 4,62% de L’Hospitalet de Llobregat.

La densitat demogràfica del barri és de 34.368 habitants/km2. Aquesta dada ens fa valorar que aquest

barri és el tercer més poblat de la ciutat, per darrera de la Torrassa i la Florida.



5

El barri està situat molt a prop del centre de la ciutat, envoltat pels barris de Santa Eulàlia, Centre, Les

Planes i Torrassa i també, llinda amb el sector de la carretera del mig i el seu polígon industrial.

La població del barri és de classe mitjana baixa i majoritàriament castellanoparlant. Actualment, el barri

té un caràcter residencial, encara que en un temps es va caracteritzar per les seves Masies (alguna

encara es conserva) i per la seva activitat industrial. En aquest sentit, dins del barri es poden trobar

edificis emblemàtics de diferents sectors que van tenir un paper important a la ciutat. A títol d’exemple,

es conserven molins fariners i destil·leries i, fins i tot, els diversos aprofitaments energètics dels salts

d'aigua o les indústries ceràmiques, tèxtils, metal·lúrgiques i químiques.

En el Districte I, on trobem el barri de Sant Josep, es pot ubicar un important número de Centres

d’Ensenyament, sobretot Instituts de Secundària (cinc centres, tres dels quals amb estudis de Formació

Professional), que representen un 33% del total de la ciutat.

En aquest barri existeixen dos entitats socials molt importants. Per un costat, el centre cultural Sant

Josep, amb l’objectiu genèric de dinamitzar l’activitat cultural del territori, ofereix una programació

cultural de base, dóna suport a entitats en el desenvolupament de les seves activitats culturals i

participa en actes de caràcter festiu. I per l’altre, el centre d’art Tecla Sala és un centre divulgador i

difusor de l’activitat artística i de pensament contemporani en general, i també, acull la Biblioteca Central

Tecla Sala. Resulta important ressaltar la coordinació d’aquesta última amb l’Institut amb la finalitat de

poder oferir llibres de consulta de les especialitats que s’imparteixen.

2.2.- Els estudis

En l’Institut Provençana s’imparteixen exclusivament estudis de Formació Professional. Actualment, hi

ha cinc famílies professionals diferents dividides en cicles de Grau Mitjà (GM) i de Grau Superior (GS) i

quatre Itineraris Professionals de Pla de Transició al Treball (PTT). Aquests últims es realitzen en

col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet, dos d’ells, per la seva especificitat realitzen la part

pràctica en el CEMFO i en l’Institut Pedraforca.

La totalitat dels estudis s’ofereixen en modalitat presencial excepte els Graus Superiors de la família

d’Informàtica i Comunicació que es permeten en la modalitat semi-presencial.

Els torns dels estudis són de matí i tarda, de 8,30h. a 15,00h. i de 15,15h. a 21,45h.



6

La distribució dels Cicles Formatius i els citats itineraris professionals és la següent:

Altres estudis

Itineraris professionals

Pla de Transició al Treball (PTT) (Tots són d’un grup en torn de matí)

� Auxiliar pastisseria i fleca � Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic � Auxiliar de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics � Auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers

Per la infraestructura de l’edifici, únicament, es podrien impartir nou grups més i hauria de ser, la

majoria, en torn de tarda.

Actualment, s’ha aprovat el pas de tots els cursos de LOGSE a LOE (Grau Mitjà de Laboratori anomenat

“Operacions de Laboratori”, els dos de Grau Mitjà de Comerç anomenats “Activitats Comercials”, i el de

Grau Superior de Gestió Comercial i Màrqueting anomenat “Gestió de Vendes i Espais Comercials”).

Per aquesta raó, per al curs 2017-18, podrem compatibilitzar quatre grups més.

A més a més, es troba en vies d’aprovació del nou curs Desenvolupament d’Aplicacions Web (DAW)

adaptat a la Bioinformàtica.

De la mateixa manera, es pot incrementar l’oferta, amb el nou cicle d’“Assistència a la Direcció” (família

d’Administració i Gestió), ja demanat al Departament d’Ensenyament, que es tracta d’un 3X2, adherint-

Famílies Professionals

Cicle Formatiu de Grau M itjà Cicle Formatiu de G rau Superior

Administració i Gestió

� Gestió Administrativa (GA) (LOE) (els dos grups en torn de matí)

� Gestió Administrativa d’àmbit Judicial (GA-J ) (LOE) (els dos grups en torn de tarda)

� Administració i Finances (AF) (LOE) (un grup de primer i un de segon en torn de matí i un grup de primer i un de segon en torn de tarda)

Comerç i Màrqueting

� COmerç (CO) (LOGSE) (un grup en torn de matí i un altre en torn de tarda amb modalitat FP Dual)

� Gestió Comercial i Màrqueting (GCM) (LOGSE) (un grup en torn de matí)

� COmerç Internacional (COI) (LOE) (els dos grups en torn de matí)

Edificació i Obra Civil

� CONStrucció (CONS) (LOE) (els dos grups en torn de matí)

� Projectes d’Edificació (PE) (LOE) (un grup de primer en torn de matí i un grup de segon en torn de tarda)

� Projectes d’Obra Civil (POC) (LOE) (un grup de primer en torn de matí i un grup de segon en torn de tarda)

Informàtica i Comunicació

� Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX) (LOE) (tres grups de primer en torn de matí i dos grups de segon en torn de tarda)

� Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX) (LOE)

� (els dos grups en torn de tarda) � Desenvolupament d’Aplicacions

Multiplataforma (DAM) (LOE) (els dos grups en torn de matí)

� Desenvolupament d’Aplicacions Web (DAW) (LOE) (els dos grups en torn de matí)

Química

� LABoratori (LAB ) (LOGSE) (un grup en torn de matí)

� Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat (LACQ ) (LOE) (els dos grups en torn de tarda)



7

se a l’actual CFGS d’Administració i Finances. Tanmateix, la família d’Edificació i Obra Civil pot oferir un

3X2, el nou CFGM d’”Obres d’Interior, Decoració i Rehabilitació” compartit amb l’actual CFGM de

Construcció.

També, es pot augmentar la família de Química amb la incorporació dels dos cursos del nou cicle

“Producció de Productes Farmacèutics Biotecnològics i Afins”, que històricament ha estat demanat pel

professorat del Departament.

2.3.- Trets d’identitat

L’Institut Provençana és un Centre d’Ensenyament de la Formació Professional de la ciutat de

L’Hospitalet de Llobregat, depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i

per tant, centre públic.

Els trets d’identitat de l’Institut es fonamenten en la missió, visió i valors especificats al seu Projecte

Educatiu de Centre (PEC).

Missió :

Oferir un ensenyament de qualitat que ajudi a l’alumnat a no descuidar el seu desenvolupament

personal i a adquirir les competències, coneixements, habilitats i actituds que permetin la incorporació al

món laboral o, fins i tot, a l’accés a estudis superiors com a persones formades, responsables i

competents.

Visió :

Ser un Centre de referència de la Formació Professional de la ciutat i de part de l’àrea metropolitana,

vetllant de forma permanent per la qualitat dels seus serveis educatius.

Enfortir els vincles amb les institucions, la comunitat educativa, el món laboral i empresarial de la ciutat.

Valors :

Ser un servei públic que respecta el medi ambient i la recerca de la seguretat en el treball, amb una

organització de centre de qualitat que disposa de la professionalitat del personal docent i no docent.

Formar a l’alumnat en el marc del conjunt de valors (tolerància, llibertat, responsabilitat i diàleg), actituds

i normes que caracteritzen una societat plural i democràtica que faciliti l’enriquiment entre les diverses

cultures que conviuen en l’Institut.

Tenir com a llengua habitual d’Ensenyament-Aprenentatge el català, i normalitzar el seu ús ja que el

centre es troba en un entorn i una ciutat d’ús majoritari del castellà. I per tant, s’ha de garantir un

tractament no discriminatori de les dues llengües oficials.



8

2.4.- L’alumnat

L’Institut Provençana és un Centre d’Ensenyaments Secundaris post obligatoris i, actualment, el nombre

d’alumnat matriculat en els estudis de Formació Professional és de 835 i de 60 al Pla de Transició al

Treball (PTT).

Aquest nombre d’alumnat, com s’ha comentat anteriorment, arriba gairebé a la màxima capacitat en el

torn de matí i, únicament, es podria incrementar amb la incorporació de nou grups, majoritàriament, al

torn de tarda.

La següent gràfica mostra l’evolució de la matrícula en els últims 15 anys:

S’observa que en 15 anys el nombre d’alumnat dels estudis de Formació Professional s’ha multiplicat

per 2,5.

La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons les famílies i grups és la següent:

Família d’Administració i Gestió

Cicle formatiu i curs 1r GA

(M)

2n GA

(M)

1r GAJ

(T)

2n GAJ

(T)

1r AF

(M)

2n AF

(M)

1r AF

(T)

2n AF

(T)

Alumnat matriculat 30 21 29 27 30 21 29 23

Família de Comerç

Cicle formatiu i curs CO (M) 1r CO (T) GCM (M) 1r COI (M) 2n COI (M)

Alumnat matriculat 32 24 37 30 28

Família d’Edificació i Obra Civil

Cicle formatiu i curs 1r CONS

(M)

2n CONS

(M) 1r PE (M) 2n PE (T) 1r POC (M) 2n POC (T)

Alumnat matriculat 17 8 22 22 13 13

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

alu

mn

at

any

Matrícula Formació Professional



9

Família d’Informàtica i Comunicació

Cicle formatiu i curs 1r SMX

(M)

2n SMX

(T)

1r DAM

(M)

2n DAM

(M)

1r DAW

(M)

2n DAW

(M)

1rASIX

(T)

2n ASIX

(T)

Alumnat matriculat 58 41 32 33 29 39 27 23

Família de Química

Cicle formatiu i curs LAB (M) 1r LACQ (T) 2n LACQ (T)

Alumnat matriculat 33 29 35

Pla de Transició al Treball (PTT)

Itineraris professionals

(tots al matí)

Auxiliar

pastisseria i

fleca

Auxiliar de vendes, oficina i at. al públic

Auxiliar de muntatge i

manteniment de sistemes

microinformàtics

Auxiliar de reparació i

manteniment de vehicles

lleugers

TOTAL

Alumnat matriculat 15 15 15 15 60

La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons els Graus dels estudis de Formació

Professional és mostra a continuació:

Graus de Formació Professional Grau Mitjà Grau Superior TOTAL


La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons els torns d’estudi és la següent:

Torns d’estudi Matí Tarda TOTAL


La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons el lloc de naixement de l’alumnat dels estudis

de Formació Professional es recull a la següent taula:

Origen Grau Mitjà Grau Superior

TOTAL % Curs anterior

Espanyol 255 431 686 82,16% 72,09% Estranger 67 82 149 17,84% 27,91%

TOTAL 322 513 835 100% 100%

Continent Grau Mitjà Grau Superior

TOTAL % Curs anterior

Àfrica 16 14 30 20,13% 13,91% Amèrica 40 54 94 63,09% 78,26%

Àsia 9 7 16 10,74% 3,92% Europa (sense Espanya) 2 7 9 6,04% 3,91% TOTAL ESTRANGERS 67 82 149 100% 100%

S’observa una tendència a la baixa, respecte el curs anterior, del percentatge total d’alumnat matriculat

nascut a l’estranger (17,84%), predominant els d’origen del continent Americà. Aquesta dada és, fins i

tot, menor que el total de la població estrangera resident a la ciutat de L’Hospitalet que és del 27,10%.



10

La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons els estudis de procedència de l’alumnat dels

estudis de Formació Professional s’observa a continuació:

Estudis de procedència Alumnat Grau Mitjà % Grau Mitjà Alumnat Grau

Superior % Grau

Superior ESO 201 62,42% 0,00%

Proves accés 82 25,47% 136 26,51% Curs específic d’accés a Grau Superior 41 7,99%

Curs específic d’accés a Grau Mitjà 1 0,31% BATXILLERAT-BUP-COU 10 3,11% 198 38,60%

CFGM 5 1,55% CFGS 1 0,31% 37 7,21% FP-1 5 1,55%

FP-2 6 1,17%

Credencial 2 0,39%

Homologació 2 0,62% 19 3,70%

Universitat 1 0,31% 4 0,78%

No se sap 14 4,35% 70 13,65%

TOTAL 322 100,00% 513 100,00%

La majoria d’alumnat de Grau Mitjà procedeix de l’ESO i respecte al nivell de Grau Superior, el col·lectiu

majoritari és de Batxillerat-BUP-COU i proves d’accés.

La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons la població de residència de l’alumnat dels

estudis de Formació Professionals és la següent:

Població de residència Alumnat Grau Mitjà % Grau Mitjà Alumnat Grau

Superior % Grau

Superior Hospitalet 238 73,91% 297 57,89% Barcelona 35 10,87% 52 10,14% Sant Boi 3 0,93% 19 3,70% Cornellà 4 1,24% 15 2,92%

Viladecans 2 0,62% 18 3,51% Esplugues 1 0,31% 11 2,14%

Gavà 2 0,62% 6 1,17% Badalona 4 1,24% 4 0,78%

Prat 0,00% 6 1,17%

Sant Vicenç 4 1,24% 10 1,95%

Sant Feliu 2 0,62% 5 0,97%

Residència desconeguda 27 8,39% 70 13,65%

TOTAL 322 100% 513 100%

S’observa que la població de residència de l’alumnat tant en Grau Mitjà com a Grau Superior, és de

L’Hospitalet, presentant un 25% més en el Grau Mitjà.



11

La distribució de la matrícula del curs 2014-2015 segons l’edat de l’alumnat dels estudis de Formació

Professional es representa a la següent taula:

Edat Alumnat Grau Mitjà

% Grau Mitjà Alumnat Grau Superior

% Grau Superior

Total % Total

15 4 1,24% 0,00% 4 0,48%

16 31 9,63% 0,00% 31 3,71%

17 60 18,63% 7 1,36% 67 8,02%

18 49 15,22% 34 6,63% 83 9,94%

19 40 12,42% 59 11,50% 99 11,86%

20-25 81 25,16% 290 56,53% 371 44,43%

26-30 22 6,83% 38 7,41% 60 7,19%

31-40 18 5,59% 53 10,33% 71 8,50%

41-50 12 3,73% 27 5,26% 39 4,67%

>50 5 1,55% 5 0,97% 10 1,20%

TOTAL 322 100% 513 100,00% 835 100,00%

S’observa que l’edat de l’alumnat menor de 18 anys del total representa el 12,22% i a partir de gener

aquesta xifra disminueix, ja que alguns arriben a la majoria d’edat. Per aquesta raó, a l’Institut no hi ha

constituïda l’AMPA.

De la mateixa manera, cal recalcar que el 21,56% de tot el nombre d’alumnat és major de 25 anys. En

els últims anys, aquesta tendència és més present degut a la crisi econòmica i a la formació permanent

que es necessita en determinats sectors.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials és molt baix a l’Institut Provençana en els estudis de

Formació Professional. En aquest curs, són onze persones i se’ls hi ofereix les modificacions

necessàries per seguir els estudis.

En els últims anys, existeix una tendència a l’alça d’alumnat amb dificultats econòmiques que demanen

ajuda a Serveis Socials i al mateix Centre, amb la finalitat de fer front al pagament de la matrícula i dels

llibres.

L’alumnat que es matricula a l’Institut per a cursar aquest tipus d’estudi de Formació Professional, en la

majoria dels casos, a nivell general, té com a objectiu principal formar-se per trobar feina el més aviat

possible. L’alumnat de Grau Mitjà també acostuma a tenir com a altre objectiu el de continuar estudiant,

en el mateix centre, algun Cicle de Grau Superior.

A l’última enquesta realitzada al febrer/març de 2014 a l’ex-alumnat de Grau Superior que va finalitzar

els estudis en el curs 2012-2013, es va observar que el 30% continuaven formant-se a la Universitat.

D’aquest 30%, es van presentar a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) per pujar la nota, un 20%.



12

2.5.- La Junta de Delegats

Els Delegats/des i Sotsdelegats/des s’escullen, cada curs, durant el mes d’octubre i es constitueixen en

Junta de Delegats (matí i tarda).

Aquesta Junta de Delegats es troba constituïda per un Coordinador i un Secretari per cada torn horari.

Aquests Coordinadors són l’enllaç amb el representant de la Junta de Delegats de l’Equip Directiu.

La Junta de Delegats fa es reuneixen, aproximadament, quatre vegades al curs amb un membre de

l’Equip Directiu per intercanviar opinions i intentar millorar i/o solucionar problemes de l’Institut.

També participen en diferents Seccions/Coordinacions amb els respectius Caps. A títol d’exemple, amb

el Cap d’Activitats i Serveis, Cap de Mediació, Cap de Lingüística,...

2.6.- Recursos humans: Professorat

La plantilla del professorat amb què el Departament d’Ensenyament ha dotat per al curs 2014-2015 és:

DEPARTAMENTS Prof . Secundària Prof . Tècnic Prof . Especialista TOTAL

Administratiu i Gestió 7 7 - 14 Comerç 5 4,17 - 9,17

Edificació i Obra Civil 4 2 1 7 Informàtica i Comunicació 11 7,50 - 18,50

Química 5,50 2,33 - 7,83 FOL 4,50 - - 4,50

Idiomes 2,50 - - 2,50 PTT - - 3 3,00

TOTAL 39,50 23 4 66,50

Aquesta plantilla realitza les tasques d’Ensenyament-Aprenentatge i d’altres en què participa l’Institut

Provençana. Per aquest motiu, és una mica justa ja que algunes d’aquestes accions a realitzar no es

fan amb suficient aprofundiment.

La participació del professorat en activitats complementàries és molt elevada. El 90% del professorat

participa en algun tipus de Coordinació i si no es té present les tutories pedagògiques o d’FCT, es tracta

d’un 85%.

La plantilla del Claustre és força estable. Els darrers cinc anys la taxa de professorat nouvingut respecte

el total de la plantilla ha estat del 16% aproximadament. Aquest curs 2014-2015, únicament, hi ha hagut

quatre noves incorporacions d’interins a jornada sencera i vuit amb reduccions de jornada (quatre amb

dedicació de 0,5 i dos amb 1/3 de jornada), tres dels quals havien treballat al Centre en cursos anteriors.

Pel bon funcionament i organització del centre, donada la complexitat dels estudis, seria desitjable que

aquesta estabilitat perdurés.

Cada final de curs, es realitza una enquesta al professorat per mesurar el grau de satisfacció amb

l’organització i funcionament del centre. En aquest sentit, l’últim any es va obtenir un 8,94 sobre 10 i la

mitja dels últims cursos està al voltant del 9 sobre 10.



13

2.7.- Recursos Humans: Personal d’Administració i S erveis

El Personal d’Administració i Serveis (tres conserges i dues administratives) realitza una tasca

indispensable i imprescindible per al correcte funcionament diari de l’Institut.

Malgrat que el nombre del professorat i el de l’alumnat ha anat augmentant paulatinament durant els

darrers anys, amb un notable increment de feina per a aquest col·lectiu, aquest personal és molt eficaç i

eficient en el desenvolupament de les seves responsabilitats. Mostra d’això, és la bona valoració que

obtenen per part del professorat i l’alumnat a les enquestes realitzades a final de curs.

Encara i així, seria convenient disposar d’una persona administrativa més, sobretot en dates

significatives com per exemple, matriculació, avaluacions, etc.

L’arribada d’alumnat del Pla de Transició al Treball (PTT) no suposa feina extra a les dues actuals

administratives, però sí a les tres persones que configuren el personal de consergeria i a l’Equip

Directiu, ja que suposa 60 persones més al centre.

2.8.- Recursos materials: l’Edifici

L’Edifici de l’Institut Provençana es troba al final del carrer Sant Pius X, per sobre de l’Avinguda del

Carrilet, envoltat de pisos d’habitatges.

Consta de planta baixa (Vestíbul, Consergeria, Sala d’alumnat, Sala de professorat, Direcció i

Administració i Cantina), planta -1 (aules, Sala d’Actes i gimnàs, aquest últim reconvertit en tallers), i sis

plantes superiors, on s’ubiquen les aules, els Departaments i els laboratoris. Els pisos estan distribuïts

en dos nivells, de manera que l’ascensor de què disposa l’edifici només pot arribar a la meitat de les

plantes superiors. A més a més, té un jardí i una pista descoberta poliesportiva.

Interiorment l’edifici està ben conservat, encara que necessita algunes reformes per adequar la xarxa

elèctrica i l’antic gimnàs com a tallers per a les famílies de Comerç i Màrqueting i d’Informàtica i

Comunicació.

Exteriorment presenta més deficiències, algunes lames de persianes estan trencades i deteriorades,

alguns empits no tenen rajoles i entra l’aigua de la pluja, parts de voladís superiors cauen i la cota de

recollida d’aigües fecals està més baixa respecte al carrer, ocasionant molts problemes de

manteniment.

Aquest edifici permet ubicar sense massa problemàtica a trenta-dos grups de les diferents famílies i a

quatre grups de Pla de Transició al Treball, però s’ha de regularitzar la distribució entre grups de matí i

tarda, per optimitzar els recursos materials de què disposa l’Institut. Això permetrà el creixement dels

nou grups anteriorment mencionats i així, arribar a la màxima capacitat.

Actualment, també s’utilitza per fer les pràctiques dels grups de Construcció de Grau Mitjà, una part del

pati de l’edifici ubicat al carrer Ferrer i Guàrdia de l’Institut Llobregat.



14

2.9.- Recursos econòmics

Els comptes del Centre es troben sanejats, com a resultat de l’adient gestió de l’Equip Directiu anterior i

de la continuïtat de l’actual.

A les reunions setmanals, l’Equip Directiu analitza les despeses no generals i el seguiment del

pressupost. De la mateixa manera, es consensua les accions a realitzar quan es considera necessari.

Si es revisen els ingressos i despeses realitzades en els darrers cinc cursos, i donat el creixement en

grups i nombre d’alumnat, caldria un increment en els ingressos a l’apartat de despeses per a un millor

funcionament.

Per altra part, s’hauria de dotar d’ingressos per a la partida de material inventariable per renovar els

equips informàtics i audiovisuals que queden obsolets, cadires, taules, pissarres,... que es troben en mal

estat.

Alguns anys s’ha disposat d’aportacions extraordinàries per la cessió d’instal·lacions a projectes com el

Biopol i del Ministeri de Educación y Ciencia. A l’actualitat, el projecte Innova proporciona donacions

d’empreses a nivell econòmic i/o materials. Per aquest motiu, un dels objectius dels propers cursos es

potenciar aquestes relacions amb la finalitat de donar a conèixer el Centre i augmentar els ingressos.

2.10.- Relació amb l’entorn

Fa sis cursos, el coneixement de les infraestructures i el funcionament de l’Institut Provençana era molt

baix per part del barri en general, de les Institucions i de les empreses de la ciutat. En aquest sentit, es va

plantejar com a prioritat promocionar el centre en el seu entorn proper. Actualment, es pot considerar que

aquest objectiu s’està assolit.

L’Institut col·labora amb diferents Regidories de l’Ajuntament de L’Hospitalet com són la d’Educació,

Promoció Econòmica i la de Joventut.

En relació amb la Regidoria d’Educació, el Centre és membre del seminari en el qual s’està elaborant un

estudi, per posteriorment, redactar un informe sobre el concepte innovador de “Segones oportunitats”.

Tanmateix, es forma part de la xarxa de col·laboració dels Instituts de Secundària i amb el Centre de

Recursos Pedagògics de L’Hospitalet. A títol d’exemple, es pot destacar la participació en alguna

iniciativa conjunta com la carpeta i agenda comú per a tot l’alumnat de Secundària.

De la mateixa manera, el Projecte “Entre Joves” promogut per la Regidoria de Joventut permet que

alguns dels alumnes del Centre es puguin implicar a la presa de decisions de les activitats realitzades

des d’aquesta Àrea.

Per altra part, hi ha alta implicació amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la ciutat en

diferents projectes com són conferències i tallers dels Gremis de Comerciants i Empresaris de

L’Hospitalet, col·laboració activa en el Consell de la Formació Professional, membre a la Comissió



15

Transversal de l’FP d’aquest Consell, notable participació de l’alumnat en concursos de Projectes

empresarials, etc. De la mateixa manera, es va plantejar a principi de curs la possibilitat d’oferir el servei

de l’Oficina d’Assessorament Empresarial des de les pròpies instal·lacions de l’Institut.

Igualment, existeixen acords de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona, el Centre de

recursos educatius de l’ONCE, els Bombers de Generalitat i de L’Hospitalet, etc.

2.11.- Projectes en què participa l’Institut Proven çana

Innova :

Realització de projectes d’innovació conjuntament amb empreses. Es va iniciar al curs 2012-2013, i ja

s’han realitzat vuit projectes, a l’actualitat es treballa en quatre d’aquests.

Assessorament i Reconeixement:

Actualment, es col·labora amb aquest servei, el qual va tenir el seu origen en el Programa Qualifica’t. A

més a més, a la darrera auditoria externa de qualitat es va certificar a l’Institut per a oferir el servei citat.

Ensenyaments a col·lectius singulars:

L’oferta d’ensenyaments a col·lectius singulars presenta l’objectiu d’atendre les necessitats d’inserció o

reinserció laboral, promoció, reciclatge o adaptació professional, o les derivades de l’alumnat amb més

dificultats, amb risc d’exclusió social o amb discapacitats.

Semipresencialitat i FP Dual:

L’Institut ofereix ensenyaments semipresencials als CFGS de la família d’Informàtica i Comunicació.

Respecte a la FP Dual, aquest curs s’ha començat a coordinar accions entre el CFGM de Comerç (torn

de tarda) amb l’empresa Desigual, que es completarà al proper curs.

S’estan establint vincles amb empreses per tal d’oferir algun cicle nou en modalitat FP Dual en algunes

famílies, amb la implantació de la LOE.

Emprenedoria:

Des de fa molts cursos, l’Institut participa en el projecte d’”Empresa Simulada”, amb 4 empreses

diferents.

Fa dos cursos, l’Institut es va iniciar en una nova xarxa promoguda pel Departament d’Ensenyament

anomenada “Xarxa d’emprenedoria”.

Aquest curs es crea l’Oficina d’Assessorament Empresarial per a donar suport en Projectes

emprenedors a l’alumnat tant de l’Institut Provençana com d’altres Instituts. Actualment, s’està

assessorant la constitució d’una empresa plantejada per alumnat i ex-alumnat del mateix. Com s’ha

especificat amb anterioritat, aquest servei pretén col·laborar amb l’àrea de Promoció Econòmica de

l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.



16

Qualitat i millora contínua:

Des de la implantació del sistema de gestió ISO 9001 l’any 2006, l’Institut ha participat

ininterrompudament en aquest projecte i la seva xarxa. Ara està certificat amb l’ISO 9001-2008.

Un cop consolidat aquest Projecte, un dels objectius per als propers cursos és aprofundir en la qualitat,

fent camí cap a l’excel·lència i començar a actuar en relació al e2cat/EFQM.

Parelles Lingüístiques, Mediació i Coeducació:

Per un costat, al curs 2010-2011 es van iniciar els Projectes de Parelles Lingüístiques i el de Mediació. I

per altre costat, al curs 2012-2013, es va implantar el de Coeducació.

Escola Verda / Medi Ambient:

L’Institut, des de fa cinc cursos, posseeix la distinció del programa “Escoles Verdes”. Es van iniciar unes

actuacions per disminuir les despeses generals i la implicació de la comunitat educativa en sostenibilitat

i gestió de residus. En el centre es realitza la recollida selectiva de residus (paper, vidre, plàstic, piles,

olis,..) i en els laboratoris de química existeixen normes i instruccions per gestionar internament i

externament els residus que es generen durant les pràctiques.

Mobilitat Europea:

L’Institut participa en intercanvis europeus d’alumnat de Grau Superior, que es potencien cada any, des

del Projecte Erasmus Charter.

NetInVet:

En el curs 2009-2010, l’Institut va iniciar la mobilitat d’estades a empreses estrangeres amb la

col·laboració del Lycèe Macimiliem Sorre de Cachan (França), mitjançant l’Associació NetInVet.

Aquesta xarxa està formada per Instituts i Organismes col·laboradors de diferents països de la Unió

Europea, que tenen en comú, els cicles formatius de Grau Superior de Comerç Internacional i de

Transport i Logística Internacional.

2.12.- Organització i funcionament de l’Institut

2.12.1.- Organigrama

A l’Organigrama presentat en aquest Projecte de Direcció es diferencien tres grans blocs: el Consell de

Direcció, el Consell Escolar i el Claustre del Professorat.

El Consell de Direcció es divideix en tres grans Àrees (Relacions Externes, Relacions Internes i de

Gestió de Recursos), Subàrees i Seccions/Coordinacions.

El Consell Escolar disposa d’una representació social i del Centre. A partir d’aquestes participacions

s’esdevenen diferents Comissions.

El Claustre està format per l’Equip Directiu i tot el professorat del Centre.



20

El Consell de Direcció està constituït per l’Equip Directiu (Director, Cap de Relacions Externes, Cap de

Relacions Internes, Cap de Gestió de Recursos i Secretari), Caps de Departaments i Seminaris de les

famílies professionals, FOL i llengües estrangeres i per últim, els Caps de Coordinació (Caps de les

Seccions/Coordinacions).

2.12.2.- Funcionament

El funcionament de l’Institut, com qualsevol altre Centre Educatiu de titularitat pública, contempla les

responsabilitats del Consell Escolar i el Claustre del Professorat, que es reuneixen periòdicament, com

s’especifica al Pla de Reunions Ordinàries, adjuntat a la pàgina següent.

Com a tret característic de l’organització de l’Institut Provençana es crea un Consell de Direcció

constituït per l’Equip Directiu, els Caps de Departaments i Seminaris i els Caps de Secció/Coordinació.

Com s’ha especificat a l’Organigrama, l’Equip Directiu està constituït pel Director, Cap de Relacions

Externes, Cap de Relacions Internes, Cap de Gestió de Recursos i Secretari, però s’esdevé necessari

destacar que malgrat cada un d’aquests tres Caps és el responsable de la majoria de les

Seccions/Coordinacions de la seva Àrea, existeix una certa flexibilitat per donar una millor resposta a les

peculiaritats de cada una d’aquestes Seccions/Coordinacions. D’aquesta manera, es pot establir que

qualsevol d’aquests tres Caps sigui el responsable d’alguna Secció/Coordinació d’una altra Àrea. A títol

d’exemple, el Cap de Relacions Internes és el representant de l’Equip Directiu en la Secció/Coordinació

d’Informàtica inclosa a l’Àrea de Gestió de Recursos.

Aquest Consell de Direcció es considera un òrgan imprescindible per aquest nou Projecte de Direcció

amb la finalitat de valorar, analitzar, millorar, avaluar i prendre decisions envers l’organització i el

funcionament del Centre.

Cada Secció/Coordinació està configurada per un responsable de l’Equip Directiu i un Cap de

Coordinació i en la majoria dels casos, per professorat adjunt de col·laboració. Els equips de treballs

d’aquestes Seccions/Coordinacions es reuneixen periòdicament segons el Pla de Reunions Ordinàries,

amb l’objectiu de planificar, analitzar, modificar, etc. cada activitat programada a principi de curs. Per

exemple, la Secció d’Activitats i Serveis està constituïda per un membre de l’Equip Directiu com a

màxim responsable, el seu Cap de Coordinació i tres membres del professorat adjunts. Aquest equip de

treball organitza i planifica activitats escolars, extraescolars, etc. a les que participen l’alumnat, el

professorat i el PAS.

Resulta necessari destacar la relació entre Caps de Departament i Seminaris i l’Equip Directiu. En

aquest sentit, s’esdevé essencial que aquesta col·laboració es fonamenti en la bidireccionalitat de les

parts implicades per tal de garantir la bona organització i funcionament del Centre.



21

Pla de Reunions Ordinàries

Tipus Participants Temporalització Nombre

Aproximat Reunions

Franja Horària

Equip Directiu Equip Directiu Setmanal 35 Dilluns:

de 15,15h. a 18,15h.

Caps de

Departament i Seminaris

Equip Directiu i

Caps de Departament i Seminaris

Mensual

10

Dimarts: de 14,00h. a 15,00h.

Caps de

Secció/Coordinació

Membre/s de l’Equip Directiu i

Caps de Secció/Coordinació

Bimensual

5

Dimarts: de 14,00h. a 16,00h.

Seccions/

Coordinacions

Membre/s de l’Equip Directiu i /o

Caps de Secció/Coordinació i Adjunt/s de Secció/Coordinació

Bimensual 5 Dimarts:

de 14,00h. a 16,00h

Tutories

Membre/s de l’Equip Directiu i

Caps de Secció/Coordinació i Tutors/res

Inici curs Trimestral

Final de curs 5

Dimecres: de 14,00h. a 16,00h.

Departaments

Caps de Departament i Seminaris

i Professorat del Departament

Mensual 10 Dimecres: de 14,00h. a 16,00h

Juntes d’Avaluació

Professorat dels

Equips Docents


Final de curs

5

Dimecres : de 14,00h. a 16,00h

Equips Docents

Professorat dels

Equips Docents

Mensual

10


Claustre

Tot el Professorat


Final de curs

5


Consell Escolar Membres de l’Equip Directiu

i Membres del Consell Escolar


Final de curs 5



22

2.13.- Anàlisi de l’Institut

L’anàlisi de l’Institut Provençana es basa en la següent matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i

Oportunitats):

1. Amenaces (externes) 2. Oportunitats (externes)

1.1. Oferta educativa propera i àmplia que pot esdevenir-se competència.

2.1. Bones relacions amb l’entorn. 1.2. Crisi econòmica, que dificulta el pagament de taxes. 2.2. Internacionalització. Projectes europeus.

1.3. El baix nivell de formació de l’alumnat. 2.3. Convenis amb empreses. 1.4. Família d’Edificació amb poca demanda en el món

laboral actual. 2.4. Encariment de la matrícula universitària. 1.5. Condicions laborals del professorat.

2.5.Excel·lent relació amb el barri, la ciutat, les empreses, les institucions, etc.

3. Debilitats (internes) 4. Fortaleses (internes) 3.1. Baixa matrícula en la família d’Edificació. 4.1. Experiència de 35 anys en l’FP.

3.2. Plantilla de professorat molt justa per a la quantitat de projectes de l’Institut.

4.2. Bona formació i participació del professorat en els projectes del Centre. 3.3. Manca d’un vincle intern i estable amb Centres que

imparteixen l’ESO i Batxillerat. 4.3. Estabilitat de la plantilla del professorat.

3.4. Necessitat d’algunes reformes de l’Edifici. 4.4. Bones instal·lacions i equipaments. 3.5. Necessitat d’una forta inversió en el futur per a la renovació contínua de materials inventariable (informàtics, audiovisuals,...)

4.5. Bones relacions amb les empreses d’FCT.

3.6. Manca de personal administratiu en moments significatius del curs.

4.6. Realització de les Jornades tècniques.

3.- OBJECTIUS ESTRATÈGICS

Els objectius estratègics plantejats per al període dels quatre següents cursos 2015-2019 són:

1.- Millorar els resultats educatius.

2.- Millorar la cohesió social.

3.- Millorar les relacions amb l’entorn.

4.- Revisar el sistema de Qualitat i obtenir el certificat e2cat/EFQM.

Per a cada un d’aquests objectius generals estratègics s’especifica els principals responsables, les

característiques de qualitat, els indicadors generals i els seus criteris d’acceptació, les estratègies

necessàries i la concreció de diferents objectius específics amb les seves corresponents activitats i

temporalització trimestral.



23

3.1.- Objectiu estratègic 1: Millorar els resultats educatius.

OBJECTIU 1 Millorar els resultats educatius.

CURS: 2015-2019

Responsable de l’assoliment de l’objectiu: Cap de Relacions Internes. Característiques de qualitat: L’objectiu serà de qualitat si s’augmenta el nombre d’alumnat que superen o promocionen de curs. Indicadors:

1. Percentatge d’alumnat de GM que es graduen i estan en condicions de fer-ho.

2. Percentatge d’alumnat de GS que es graduen i estan en condicions de fer-ho.

3. % d’alumnat que promociona o acaba curs (GM) 4. % d’alumnat que promociona o acaba curs (GS)

Criteris d’acceptació: 1, 2, 3 i 4: Superar la mitjana dels darrers tres

cursos anteriors.

Estratègies

1.1 Potenciació de l’acció tutorial. 1.2 Incorporació de les famílies com a grups d’interès. 1.3 Millora i innovació en els sistemes metodològics:

• Millora de la coordinació curricular, metodològica i d’avaluació. • Adaptació dels recursos del Centre al món laboral.

OBJECTIUS ESPECÍFICS ANUALS I ACTIVITATS 1

T

2

T

3

T

Objectiu 1.1.1 Augmentar les hores de tutoria pedagògica en Grau Mitjà i en Grau Superior.

Activitat 1.1.1.1 Augment d’una hora més de tutoria en tots els grups. A més a més, augment d’una hora complementària per a grups de més de 20 alumnes i una altra hora afegida quan el grup tingui més de 10 alumnes menors d’edat. (Coincideix amb l’activitat 2.5.1.2)

x x X

Objectiu 1.1.2 Augmentar els recursos per atendre els mares/pares de l’alumnat menor d’edat.

Activitat 1.1.2.1 Una hora de les hores marcades per a tutoria es dedicarà a l’atenció a mares/pares x x X

Objectiu 1.1.3 Assegurar el màxim rendiment a la funció tutorial.

Activitat 1.1.3.1 Es procurarà que els tutors/es dels diferents grups siguin el professorat amb una mínima antiguitat al centre i amb experiència tutorial.

x

Activitat 1.1.3.2 Assessorament al professorat tutor nou (quan no ha estat possible la tutoria per part de professorat més expert) per part d’un altre tutor/a amb experiència. (Coincideix amb l’activitat 2.3.2.1)

x

Activitat 1.1.3.3 Sessió especial al setembre a tutors/es novells per part de la Direcció. Coincideix amb l’activitat 2.3.2.2)

x

Activitat 1.1.3.4 Sessió especial al setembre a tutors/es novells de FCT per part del Cap de Coordinació de la FCT.

x

Objectiu 1.2.1 Incorporar les famílies com a grups d’interès.

Activitat 1.2.1.1 Dia d’informació a l’inici de curs als mares/pares de l’alumnat de CFGM. x

Activitat 1.2.1.2 Enquesta de satisfacció sobre la sessió informativa inicial. x

Activitat 1.2.1.3 Una hora de les marcades per a tutoria es dedicarà a l’atenció a mares/pares. x x x



24

Objectiu 1.3.1 Millorar i innovar els sistemes metodològics.

Activitat 1.3.1.1 Revisió de currículums: sistemes d’avaluació i recuperació de les Unitats Formatives. (Coincideix amb l’activitat 2.5.1.1)

x

Activitat 1.3.1.2 Sistemes de recuperació de UF pendents, cursant-les en horari alternatiu. x

Activitat 1.3.1.3 Estudi i revisió de les metodologies treballades a l’aula. x x

Activitat 1.3.1.4 Avaluació i propostes sobre les metodologies emprades a l’aula a partir dels resultats obtinguts.

x

Objectiu 1.3.2 Millorar els equipaments necessaris per a l’activitat docent.

Activitat 1.3.2.1 Renovació d’aules d’informàtica obsoletes per complir els requeriments dels Cicles. x

Activitat 1.3.2.2 Instal·lació o substitució d’equipament audiovisual a les aules. x x X

Objectiu 1.3.3 Millorar les competències en llengua anglesa de l’alumnat. (Coincideix amb l’objectiu anual i activitats 2.6.2)

Activitat 1.3.3.1 Realització d’activitats en un idioma estranger en UF’s que no siguin del Mòdul d’anglès/francès i que impliquin producció escrita i/o oral per part de l’alumnat.

x x X

Activitat 1.3.3.2 Realització d'activitats d'expressió oral en llengua anglesa per al professorat (classes de conversa).

x x X

Activitat 1.3.3.3 Potenciació de la presència d’un auxiliar de conversa o de voluntaris en idiomes estrangers per augmentar la capacitat oral de l’alumnat dels CFGS de COI i GCM.

x x X

Activitat 1.3.3.4 Desenvolupament d’un equip de millora lingüístic orientat a la millora del treball oral de la llengua anglesa.

x x X

3.2.- Objectiu estratègic 2: Millorar la cohesió social

OBJECTIU 2 Millorar la cohesió social. CURS: 2015-2019

Responsable s de l’assoliment de l’objectiu: Cap de Relacions Internes i Cap de Gestió de Recursos. Característiques de qualitat : L’objectiu serà de qualitat si disminueix l’índex d’abandonament escolar, i si l’alumnat mostra satisfacció de pertinença al Centre. Indicadors:

1. Índex d’abandonament escolar.

2. Satisfacció de l’alumnat (enquesta alumnat final de Cicle).

Criteris d’acceptació: 1. Menor que la mitjana dels darrers tres

cursos anteriors. 2. La puntuació mitjana igual o superior a

4,0 sobre 5,0.

Estratègies

2.1 Millora del clima de convivència al centre.

2.2 Participació en Projectes i Programes d’àmbit europeu.

2.3 Renovació del Projecte d’acció tutorial.

2.4 Foment de la participació de l’alumnat a la vida del Centre.

2.5 Reducció de l’absentisme i/o abandonament escolar.

2.6 Millora de la competència lingüística de l’alumnat.



25


T

2

T

3

T

Objectiu 2.1.1 Millorar del clima de convivència al Centre i promocionar la igualtat d’oportunitats mitjançant la convivència.

Activitat 2.1.1.1 Realització d’activitats extraescolars i festes tradicionals autòctones i foranes. x x x

Activitat 2.1.1.2 Activitats extraescolars per millorar la relació entre el professorat i el PAS x x x

Objectiu 2.2.1 Potenciar les estades de l’alumnat a l’estranger.

Activitat 2.2.1.1 Realització d’estades de l’alumnat en Centres europeus. x x

Objectiu 2.3.1 Promocionar activitats de cohesió social des de la tutoria.

Activitat 2.3.1.1 Realització de dues dinàmiques de grup per trimestre. x x x

Activitat 2.3.1.2 Realització d’activitats per promoure el coneixement de la interculturalitat del Centre. x x x

Objectiu 2.3.2 Formar el professorat en tutoria i gestió d’aula.

Activitat 2.3.2.1 Assessorament al professorat tutor nou (quan no ha estat possible la tutoria per part de professorat més expert) per part d’un altre tutor/a amb experiència.(Coincideix amb l’activitat 1.1.3.2)

x

Activitat 2.3.2.2 Sessió especial al setembre a tutors/es novells per part de la Direcció. (Coincideix amb l’activitat 1.1.3.3)

x

Objectiu 2.4.1 Incrementar la participació dels alumnes en activitats impulsades pel Centre.

Activitat 2.4.1.1 Realització de dues exposicions temporals internes/externes de les feines de l’alumnat.

x x x

Activitat 2.4.1.2 Participació en concursos d’àmbit escolar. x x x

Activitat 2.4.1.3 Realització de reunions trimestrals amb la Junta de Delegats/es per intercanviar informacions i opinions relacionades amb la dinàmica del Centre.

x x x

Activitat 2.4.1.4 Reconeixement de l’alumnat destacat a la Cloenda del curs. (Coincideix amb l’activitat 3.1.2.2.)

x

Activitat 2.4.1.5 Creació d’un grup de treball d’alumnat encarregat de fer arribar els suggeriments o les expectatives de l’Institut a l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat (Programa “Entre Joves”).

x x x

Activitat 2.4.1.6 Millorar la relació i la interacció de l’alumnat amb ”Associació d’ex-alumnes”. x x

Objectiu 2.4.2 Potenciar les competències del treball en equip.

Activitat 2.4.2.1 Realització d’activitats en equip per alumnat del mateix grup del Cicle Formatiu (Elaboració i presentació de treballs en els diferents UF’s).

x x x

Activitat 2.4.2.2 Realització d’activitats en equip per alumnat de diferents grups dels Cicles Formatius (Projectes i crèdit de síntesi).

x x x

Objectiu 2.5.1 Reduir l’absentisme i/o abandonament escolar.

Activitat 2.5.1.1 Revisió de currículums: sistemes d’avaluació i recuperació de les Unitats Formatives. (Coincideix amb l’activitat 1.3.1.1)

x

Activitat 2.5.1.2 Augment d’una hora més de tutoria en tots els grups. A més a més, augment d’una hora complementària per a grups de més de 20 alumnes i una altra hora afegida quan el grup tingui més de 10 alumnes menors d’edat. (Coincideix amb l’activitat 1.1.1.1)

x x x

Objectiu 2.6.1 Millorar la competència lingüística en llengua catalana de l’alumnat

Activitat 2.6.1.1 Formació de parelles lingüístiques. x x x



26

Objectiu 2.6.2 Millorar les competències en llengua anglesa de l’alumnat. (Coincideix amb l’objectiu 1.3.3)

Activitat 2.6.2.1 Realització d’activitats en un idioma estranger en UF’s que no siguin del Mòdul d’anglès/francès i que impliquin producció escrita i/o oral per part de l’alumnat.

x x x

Activitat 2.6.2.2 Realització d'activitats d'expressió oral en llengua anglesa per al professorat (classes de conversa).

x x x

Activitat 2.6.2.3 Potenciació de la presència d’un auxiliar de conversa o de voluntaris en idiomes estrangers per augmentar la capacitat oral de l’alumnat dels CFGS de COI i GCM.

x x x

Activitat 2.6.2.4 Desenvolupament d’un equip de millora lingüístic orientat a la millora del treball oral de la llengua anglesa.

x x x

3.3.- Objectiu estratègic 3: Millorar la relació amb l’entorn.

OBJECTIU 3

Millorar la relació amb l’entorn.

CURS: 2015-2019

Responsable de l’assoliment de l’objectiu: Cap de Relacions Externes i Cap de Gestió de Recursos. Característiques de qualitat : L’objectiu serà de qualitat si augmenten les col·laboracions amb l’entorn i hi ha un alt grau de satisfacció per part dels grups d’interès. Indicadors :

1. Satisfacció empreses on es realitza l’FCT (enquesta satisfacció empreses).

2. Col·laboracions amb empreses.

3. Activitats de promoció i difusió del Centre al municipi i rodalies.

Criteris d’acceptació: 1. La puntuació mitjana igual o superior a

8,0 sobre 10,0. 2. Col·laboracions amb al menys tres

empreses noves cada curs. 3. Al menys cinc activitats cada curs.

Estratègies

3.1 Foment del prestigi del Centre a la ciutat i a l’àrea metropolitana.

3.2 Promoció de l’educació mediambiental.

3.3 Promoció de la seguretat en el treball.


T

2

T

3

T

Objectiu 3.1.1 Promocionar el Centre en l’entorn empresarial i universitari.

Activitat 3.1.1.1 Foment de la col·laboració del Centre amb les empreses mitjançant convenis de col·laboració (conferències, visites, formació, Projecte Innova, FP Dual, etc.).

x x x

Activitat 3.1.1.2 Realització de Jornades tècniques amb participació de l’entorn empresarial i universitari de la ciutat i/o rodalies.

x

Activitat 3.1.1.3 Realització de conferències, taules rodones, tallers, reunions, etc. per part d’autoritats públiques i grups d’opinió.

x x x

Activitat 3.1.1.4 Augment o manteniment del grau de satisfacció de les empreses col·laboradores de l’FCT ofertant-li noves possibilitats (Projecte Innova FP, FP Dual, Assessorament i Reconeixement, etc).

x x x

Activitat 3.1.1.5 Increment de Projecte Innova FP amb noves empreses. x x x

Activitat 3.1.1.6 Promoció del Servei d’Assessorament i Reconeixement a l’entorn. x x x

Activitat 3.1.1.6 Consolidació del Servei d’Assessorament a l’alumnat. x x x



27

Objectiu 3.1.2 Millorar la vinculació de l’antic professorat i l’ex-alumnat.

Activitat 3.1.2.1 Realització d’activitats a càrrec d’ex-membres de la comunitat educativa: conferències, classes magistrals, xerrades, tallers i activitats acadèmiques i extraescolars.

x x x

Activitat 3.1.2.2 Reconeixement de l’alumnat destacat a la Cloenda del curs. (Coincideix amb l’activitat 2.4.1.4)

x

Objectiu 3.1.3 Promocionar el Centre en l’entron empresarial mitjançant la implantació d’estudis en sistema FP Dual

Activitat 3.1.3.1 Implantació de l’FP Dual: • Al CFGM d’Activitats Comercials. • Al nou CFGM d’Operacions de Laboratori. • Al nou CFGS de Bioinformàtica. • Al nou CFGS d’Assistència a la Direcció (si es concedeix). • Al nou CFGM d’Obres d’Interior, Decoració i Rehabilitació (si es concedeix).

x x x

Activitat 3.1.3.2 Cerca de col·laboradors per a la implantació de modalitat FP Dual en altres Cicles Formatius i elaboració d’un disseny curricular si s’escau.

x x x

Objectiu 3.1.4 Promocionar el Centre amb l’Ajuntament i entre altres Centres de la zona

Activitat 3.1.4.1 Realització d’activitats de presentació i promoció del Centre i de l’FP entre l’alumnat i professorat d’Instituts de la ciutat i àrea metropolitana.

x x x

Activitat 3.1.4.2 Visita d’altres Instituts al Centre. x x

Activitat 3.1.4.3 Realització de Jornades tècniques amb participació de diverses àrees de l’Ajuntament.

x

Activitat 3.1.4.4 Participació a la Comissió Transversal de l’FP de l’Ajuntament de L’Hospitalet. x x x

Activitat 3.1.4.5 Promoció de l’Institut mitjançant la ràdio i/o televisió local. x x x

Objectiu 3.2.1 Consolidar les activitats mediambientals.

Activitat 3.2.1.1 Estudi del consum de recursos a l’Institut durant el curs a partir de la seva facturació i comprovar la seva evolució en diferents cursos.

x x x

Activitat 3.2.1.2 Recollida selectiva dels residus generats per la comunitat educativa. x x x

Activitat 3.2.1.3 Manteniment i gestió del jardí exterior i del compostador. x x x

Activitat 3.2.1.4 Promoure activitats mediambientals dintre dels Curriculums del Cicles Formatius. x x x

Objectiu 3.2.2 Renovació de la certificació de “Escola Verda” i adhesió a l’Agenda a21 Escolar.

Activitat 3.2.2.1 Manteniment del Pla d’Acció ambiental pel periode 2013-2016. x x x

Activitat 3.2.2.2 Redacció d’un nou Pla d’Acció ambiental pel periode 2016-2019. x

Activitat 3.2.2.3 Elaborar la documentació necessaria per adheri-se a l’Agenda a21 escolar. x

Activitat 3.2.2.4 Participació a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) x x x

Objectiu 3.3.1 Millorar la formació de la comunitat educativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

Activitat 3.3.1.1 Realització de cursos de formació de primers auxilis per a tota la comunitat educativa del Centre.

x x x

Objectiu 3.3.2 Implementar mesures per minimitzar els riscos laborals de la comunitat educativa.

Activitat 3.3.2.1 Condicionament del mobiliari, instal·lacions, material i instruments per a millorar el confort en el lloc de treball.

x x x

Activitat 3.3.2.2 Elaboració d’un informe descriptiu de l’estat de les instal·lacions del Centre on es prioritzi les necessitats de millora de les instal·lacions.

x x x

Activitat 3.3.2.3 Redacció d’un informe de riscos de les instal·lacions a utilitzar per a fer les pràctiques del CFGM de Construcció a les instal·lacions de l’Institut Llobregat.

x x x

Activitat 3.3.2.4 Explicació de la documentació en matèria de riscos laborals als diferents Departaments.

x x x



28

3.4.- Objectiu estratègic 4: Revisar el Sistema de Gestió de Qualitat i obtenir el certificat

e2cat/EFQM.

OBJECTIU 4 Revisar el Sistema de Gestió de Qualitat i obtenir el certificat

e2cat/EFQM. CURS: 2015-2019

Responsable de l’assoliment de l’objectiu: Director del Centre i Cap de Secció/Coordinació del Sistema de Gestió. Característiques de qualitat : L’objectiu serà de qualitat si s’ha revisat la documentació de gestió del Centre i s’obté el certificat e2cat/EFQM. Indicadors:

1. Elaboració de noves versions de documentació: Projecte Educatiu, manual de qualitat, procediment de disseny, manual de processos, llistat de registres, manual d’indicadors.

2. Satisfacció professorat (Enquesta satisfacció del professorat).

3. Aprofundiment en la qualitat: Camí cap a l’excel·lència.

Criteris d’acceptació: 1. Elaborats 2. Resultats similars o superiors a la mitjana

dels tres cursos anteriors. 3. Activitats proposades progressivament fins

a obtenir el certificat.

Estratègies

4.1 Revisió i actualització de la documentació del Centre.

4.2 Aprofundiment en la qualitat: Camí cap a l’excel·lència.


T

2

T

3

T

Objectiu 4.1.1 Revisar el Projecte Educatiu de Centre.

Activitat 4.1.1.1 Elaboració del Projecte Educatiu de Centre. x

Activitat 4.1.1.2 Presentació al Claustre i Comunitat Educativa. x

Activitat 4.1.1.3 Aprovació per Claustre i Consell Escolar. x

Objectiu 4.1.2 Revisar la documentació Centre: manual de processos i procediments.

Activitat 4.1.2.1 Revisió manual de processos, llistat registres i manual indicadors. x

Activitat 4.1.2.2 Revisar procediments anteriors al 2010. x

Activitat 4.1.2.3 Revisió del manual de qualitat (incorporació disseny). x

Activitat 4.1.2.4 Revisió del procediment de servei no conforme. Equip de millora. x

Activitat 4.1.2.5 Elaboració del procediment de disseny. x

Objectiu 4.2.1 Aprofundir en la qualitat: Camí cap a l’excel·lència.

Activitat 4.2.1.1 Creació de l’equip de millora e2cat/EFQM x

Activitat 4.2.1.2 Realització de l’autoavaluació en base e2cat/EFQM x x

Activitat 4.2.1.3 Elaboració de la memòria de Centre en base e2cat/EFQM x

Activitat 4.2.1.4 Petició del certificat e2cat/EFQM x



29

Cada objectiu específic i les respectives activitats seran supervisades de forma periòdica per un dels

responsables assignats a l’objectiu general al qual pertany. De la mateixa manera, una vegada finalitzat

cada trimestre, tots els responsables de la totalitat dels objectius es reuniran per detallar, analitzar,

avaluar, etc. les activitats realitzades i fent-les constar en acta.

A final de curs, es realitza un informe valorant el grau d’assoliment dels criteris d’acceptació plantejats

per a cada indicador. Aquesta avaluació final permet el manteniment i/o la possible modificació de tots

aquells aspectes (objectius específics i/o activitats), que es considerin necessaris per tal d’obtenir la

consecució dels objectius estratègics generals. Per aquest motiu, anualment, s’ha de tornar a elaborar

una nova planificació dels objectius específics i/o activitats per a cada curs.

4.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE.

El present Projecte de Direcció té una durada de quatre cursos (2015-2019), però com s’ha especificat

en el punt anterior, a final de cada curs es realitzarà el corresponent anàlisi i valoració dels objectius

estratègics generals i les seves propostes de millora. Aquesta avaluació es contemplarà específicament

en la Programació General Anual de Centre (PGAC).

Cada trimestre del curs, els responsables de l’Equip Directiu amb els Caps de Departaments i Seminaris

i els Caps de Coordinació, realitzaran conjuntament el seguiment, anàlisi i valoració dels objectius

específics anuals i les seves activitats, així com de les programacions de les diferents

Seccions/Coordinacions de l’Institut. Posteriorment, s’informarà d’aquestes avaluacions al Claustre del

professorat.

A final de curs, s’elaborarà una memòria que recollirà totes les accions realitzades per les respectives

Seccions/Coordinacions, Departaments, etc. i les valoracions finals, amb l’objectiu d’extreure

conclusions que permetin la millora en els cursos posteriors.

5.- CONCLUSIONS

El present Projecte de Direcció per als cursos 2015-2019, no és un projecte totalment nou, ja que es pot

considerar que s’ha iniciat al present curs amb l’elaboració i posada en pràctica d’un Projecte provisional

del qual sorgeix aquest.

Els fonaments d’aquest Projecte i la seva filosofia sorgeixen de la meva experiència de vint-i-cinc anys

en el Centre, dels quals onze he format part de diferents Equips Directius com a Cap d’Estudis adjunt,

Coordinador Pedagògic i aquest últim curs, com a Director.

Per tant, es pot considerar que existeix certa continuïtat amb les idees generals iniciades fa dotze anys

ja que es comparteixen alguns objectius prioritaris que es poden estimar com a clau en aquesta nova

etapa. Principalment, amb dos importants propòsits que són, crear un centre de Formació Professional



30

de referència a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat i formar bones persones i professionals que

desenvolupin les seves capacitats en el món laboral.

En aquest sentit, es pretén aconseguir que el prestigi de l’Institut sigui degut a la seva qualitat

d’ensenyament i d’aquesta manera, poder augmentar el número d’alumnat fins aconseguir la màxima

quota.

Els objectius propis d’aquest Projecte, ja comentats amb anterioritat, es basen en potenciar el vincle

amb l’entorn, crear i reforçar el sentiment de pertinença al Centre, tant per part de l’alumnat com del

professorat i el PAS, millorar resultats acadèmics i la cohesió social.

Per assolir aquestes intencions, es considera necessari adoptar una sèrie d’innovacions. La primordial

novetat resideix en la nova estructura d’organització i funcionament del Centre ja que s’intenta

aconseguir la màxima participació del professorat en la presa de decisions de l’Institut. Per aquest

motiu, es crea el Consell de Direcció que està format per l’Equip Directiu, Caps de Departaments i

Seminaris i Caps de Secció/Coordinació que, periòdicament, es reuneix amb la finalitat d’establir un fort

compromís.

Una altra novetat consisteix en què se suprimeixen denominacions tradicionals com Cap d’estudis, Cap

d’estudis adjunt i Coordinador Pedagògic per Cap de l’Àrea de Relacions Internes, Externes i de Gestió

de Recursos. Per qüestió d’organització, encara que un membre de l’Equip Directiu tingui com a

responsabilitat essencial ser Cap d’una Àrea específica, transversalment, també ho pot ser d’una

Secció/Coordinació d’una altra Àrea. A títol d’exemple, el Cap de l’Àrea de Gestió de Recursos que és

responsable de la majoria de Seccions/Coordinacions de la seva Àrea, també és el representant de

l’Equip Directiu a la Secció de Formació del professorat de l’Àrea de Relacions Internes.

Malgrat les tres Àrees presenten una importància equitativa, aquest Projecte presenta importants

innovacions en l’Àrea de Relacions Externes i Internes.

L’Àrea de Relacions Externes, constituïda per la subàrea Escola-Empresa i Escola-Emprenedoria, se li

atribueix un objectiu estratègic general per aquests cursos. Amb aquest protagonisme es vol aconseguir

millorar la relació amb l’entorn. Per aquest motiu, s’ha de ressaltar la creació de vincles amb determinats

Organismes-Institucions i es pretén reforçar les relacions ja existents amb d’altres.

En aquesta línia, s’intenta ampliar la presència de l’Institut en noves Comissions i Projectes elaborats

per les diferents Regidories de l’Ajuntament de L’Hospitalet i d’altres Organismes. A títol d’exemple,

aquest curs s’ha signat un conveni de col·laboració amb els Bombers de la Generalitat i de L’Hospitalet

per intercanviar cursos, ensenyament singular, Formació en Centres de Treball (FCT), Programa

Innova, etc.



31

D’igual forma, es pretén ampliar la col·laboració creada fa dos cursos amb el Centre de recursos

educatius de l’ONCE. També, s’ha de continuar la participació amb l’Associació de Residents

Senegalesos a través de Terrassa Solidària, iniciada el curs passat amb la planificació d’un projecte

bàsic solidari de construcció d’una Escola Professional al Senegal, que permeti desenvolupar el projecte

d’execució.

Tanmateix, dins de la consolidació de la relació amb l’entorn, el curs passat es va començar, amb una

empresa privada, a gestar un important treball anomenat “Obrim l’escola”. En aquest, diferents gremis

de la ciutat poden rebre formació a l’Institut impartida pel professorat propi i/o aliè. Aquest any s’ha

impartit un curs, del 10 al 19 de març, per part del Departament d’Edificació i Obra Civil anomenat

“Col·locació de sistemes d’aïllament tèrmic per l’exterior”.

Per últim, en aquest protagonisme de l’Àrea de Relacions Externes cal destacar la creació de la nova

Oficina d’Assessorament Empresarial ubicada a l’Institut per assessorar en la creació i constitució d’una

empresa pròpia i portar a terme un Projecte empresarial. Els destinataris d’aquest servei són tant

l’alumnat de l’Institut com d’altres Centres de la ciutat. D’aquesta forma, es col·labora amb l’Àrea de

Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

En referència a les novetats que aporta l’Àrea de Relacions Internes, cal ressaltar la creació d’una

Secció/Coordinació d’Assessorament a l’alumnat, en la qual s’ofereixen xerrades/conferències i

informacions (proves d’Accés, pre-inscripcions a la Universitat, etc.) tant a nivell general com

individualitzat.

Un altre aspecte que s’implementa en aquest Projecte, dins de la mateixa Àrea és la Secció/Coordinació

de Formació del professorat. Les seves principals funcions radiquen en conèixer les necessitats de

formació del professorat, organitzar els recursos adients per oferir la citada formació i avaluar el grau de

satisfacció i d’aplicació a la pràctica docent.

Les tutories pedagògiques, malgrat anteriorment ja existien, en aquest Projecte es considera un recurs

principal i necessari per combatre i solucionar l’absentisme, l’abandonament i el fracàs escolar. Per això,

es dediquen més hores a tutories pedagògiques i atenció a l’alumnat menor d’edat. També, es revisarà,

modificarà i millorarà cada curs el Pla d’Acció Tutorial (PAT) per atendre els objectius estratègics

generals per als propers quatre cursos.

Per finalitzar, aquest Projecte intenta mantenir la línia iniciada fa dotze anys amb el desig de contribuir a

la millora de l’organització i funcionament de l’Institut fent camí cap a l’excel·lència, realitzant els

ajustaments necessaris. Això, únicament, és possible amb el compromís de tota la comunitat educativa i

com a resultat de reflexionar sobre la realitat diària del Centre i del seu entorn.

josé francisco barraguer soler...projecte de direcció 2015-2019. institut provençana josé...

Documents