josé francisco barraguer soler · projecte de direcció 2019-2023. institut provençana josé...

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

Institut Provençana

José Francisco Barraguer Soler

Projecte de Direcció 2019-2023. Institut Provençana


1

Índex

1.- PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 2

2.- DIAGNÒSTIC DE L’INSTITUT PROVENÇANA ............................................................................................. 3

2.1.- El context del Centre ........................................................................................................................................ 3

2.1.1.- L’origen ................................................................................................................................................... 3

2.1.2.- La ubicació ............................................................................................................................................. 4

2.2.- Els estudis ........................................................................................................................................................ 5

2.3.- Trets d’identitat ............................................................................................................................................... 7

2.4.- L’alumnat ......................................................................................................................................................... 7

2.5.- La Junta de Delegats ...................................................................................................................................... 11

2.6.- Recursos humans: Professorat ...................................................................................................................... 11

2.7.- Recursos Humans: Personal d’Administració i Serveis .................................................................................. 12

2.8.- Recursos materials: l’Edifici ........................................................................................................................... 12

2.9.- Recursos econòmics ....................................................................................................................................... 13

2.10.- Relació amb l’entorn .................................................................................................................................... 13

2.11.- Projectes en què participa l’Institut Provençana ......................................................................................... 14

2.12.- Organització i funcionament de l’Institut .................................................................................................... 18

2.12.1.- Organigrama ...................................................................................................................................... 18

2.12.2.- Funcionament .................................................................................................................................... 21

2.13.- Anàlisi de l’Institut ....................................................................................................................................... 23

3.- OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE ........................................................................................................ 24

3.1.- Objectiu General 1: Millorar els resultats educatius. ................................................................................... 25

3.2.- Objectiu general 2: Millorar la cohesió social ................................................................................................ 27

3.3.- Objectiu general 3: Millorar la relació amb l’entorn ..................................................................................... 31

3.4.- Objectiu general 4: Revisar el Sistema de Gestió de Qualitat i elaborar el Balanç del Bé ............................. 34

4.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE. ....................................................................................................................... 35

5.- CONCLUSIONS................................................................................................................................................. 35



2

1.- PRESENTACIÓ

El present Projecte de Direcció de l’Institut Provençana té una durada de quatre cursos acadèmics, de

2019 a 2023, i parteix d’un diagnòstic exhaustiu de l’Institut contextualitzant el Centre des dels seus

orígens fins a l’actualitat.

En aquest Projecte s’analitza de forma acurada la ubicació del Centre al barri, i a la ciutat de L’Hospitalet

de Llobregat.

Es contempla un apartat important dedicat als estudis impartits i futurs, i als Projectes en els quals es

participen. D’igual forma, resulta fonamental disposar d’informació detallada del present alumnat com és

el nombre de matriculats i la seva evolució, la nacionalitat, els estudis de procedència i la distribució per

edats.

En diversos punts s’especifiquen els recursos humans, materials i econòmics, així com els trets d’identitat

de l’Institut.

Per tenir un millor coneixement i visió completa es realitza una matriu DAFO on s’especifiquen les

Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats de la situació actual del Centre.

La innovadora organització i funcionament de l’Institut que es presenta amb el suport de detallats

esquemes, ajuda a comprendre quines idees fonamenten la seva estructura educativa.

Un dels punts que es considera clau d’aquest Projecte és el dedicat als Objectius ja que a més de

presentar-los, es contemplen els objectius generals i específics amb les corresponents activitats,

estratègies, els criteris d’acceptació i els seus indicadors com la temporalització trimestral de cada curs.

Els quatre propòsits generals són millorar els resultats educatius, la cohesió social, la relació amb l’entorn

i revisar el sistema de Gestió de Qualitat i elaborar el balanç del Bé Comú.

A l’avaluació es recorda la vigència d’aquest Projecte, i per aquest motiu, els seus resultats es

contemplaran a les memòries i als indicadors del Sistema de Gestió de Qualitat.

Per finalitzar en les conclusions es recullen algunes reflexions sobre el passat, present i futur de l’Institut.

Es recalquen les innovacions aportades en aquest període, tant envers l’organització i el funcionament

del Centre, així com en els Projectes iniciats amb anterioritat i les noves iniciatives que tindran una

continuïtat en un futur pròxim.



3

2.- DIAGNÒSTIC DE L’INSTITUT PROVENÇANA

2.1.- El context del Centre

2.1.1.- L’origen

L’Institut Provençana, va néixer a l’any 1977 a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat com a Centre de

Formació Professional, dins de la Llei General d’Educació 14/1970 de 4 d’agost, per donar resposta a les

necessitats de Formació Professional existents a la ciutat. Fins aleshores, únicament existia un Centre de

Formació Professional adscrit al Ministeri de Treball que és l’actual Institut Llobregat (abans anomenat

Sanz Orrio) i diverses Escoles Religioses.

En el seu origen, al Centre s’impartien tres especialitats de Formació Professional com eren

Administratiu, Delineació i Química. Es va arribar a tenir matriculats un número d’alumnat superior a

1.000.

Un moment important en la consolidació del Centre, va ser l’obtenció del primer premi CIRIT, en el curs

escolar 1982-1983, per un treball sobre l’extracció del beta carotè. En anys posteriors, s’han anat

aconseguint altres premis atorgats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de L’Hospitalet.

Per altre costat, a partir dels finals dels 80 es va començar a regular les pràctiques laborals voluntàries de

l’alumnat en empreses (l’actual Formació en Centres de Treball). Per aquest motiu, el Centre va ser un

dels pioners en la realització d’aquestes pràctiques ja que l’alumnat complementava el seu currículum i en

molts casos, facilitava l’accés al món laboral.

A partir de l’aprovació l’any 1990 de la LOGSE (Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema

Educativo), l’Institut va viure un substancial canvi. A finals dels anys 90 es va incorporar l’ESO però la

forta competència i el prestigi que tenien els Centres de Batxillerat de la ciutat, afegit a les dificultats en la

infraestructura (bàsicament falta de patis en condicions per a l’alumnat de dotze anys), va fer que la

matrícula a l’ESO no va ser molt alta. Per aquest motiu, el Departament d’Educació va decidir que no

s’oferís aquests estudis a l’any següent, malgrat es va permetre que l’alumnat que havia començat a

cursar aquesta etapa, finalitzés el primer cicle.

En aquells moments, l’Institut es va convertir, exclusivament, en un Centre de Formació Professional, únic

a la ciutat de L’Hospitalet, impartint la nova Formació Professional Específica, de Cicles Formatius de

Grau Mitjà i de Grau Superior de les famílies professionals d’Administració i Gestió, Comerç i Màrqueting,

Edificació i Obra Civil, Informàtica i Comunicacions, i Química, les quals perduren a l’actualitat.



4

2.1.2.- La ubicació

L’Institut està situat en el barri de Sant Josep (Districte I) de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, malgrat

és reconegut a nivell oficial pel Departament d’Educació a la zona de Santa Eulàlia. El municipi pertany a

la comarca del Barcelonès, està assentat en una plana litoral en el marge esquerre del riu Llobregat i està

situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de

Llobregat.

Té una població de 266.415 habitants (31 de desembre de 2017 segons el padró de l’Ajuntament de

L’Hospitalet de Llobregat), en una superfície de 12,49 km2, el que suposa una densitat demogràfica de

21.330 habitants/km2 que suposa la major de l’estat espanyol i, fins i tot, d’Europa.

Malgrat que a partir dels anys 20-30 del segle anterior, L’Hospitalet incrementa la seva població degut a

la immigració des d’altres regions espanyoles, és als anys 60 i 70 quan aquest increment s’esdevé

exponencial. A més, aquest creixement no va anar acompanyat de la creació de les infraestructures

adients, cosa que no es va corregir fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics als anys 80.

A finals dels anys 90, la ciutat inicia una important transformació i modernització que la va transformar en

uns dels municipis més dinàmics de l’àrea metropolitana.

A partir de l’any 2000, arriba una nova onada migratòria d’origen estranger, aquest fet converteix

L’Hospitalet avui dia en un autèntic mosaic intercultural. Segons les últimes dades del padró del 2017, el

47,31% és nascuda a Catalunya, el 22,60% procedeix d'altres comunitats autònomes i el 30,09% ha

nascut a l'estranger, destacant la immigració llatinoamericana.

L’Hospitalet, al llarg del segle XX, ha passat de ser una ciutat industrial a ser una ciutat de serveis al

segle XXI. Per tant, el sector econòmic més important és el sector servei, que ocupa més del 85 % dels

treballadors afiliats al règim de la Seguretat Social.

La ciutat de L’Hospitalet està dividida en set districtes, els quals estan formats per tretze barris. Està ben

comunicada per RENFE, FFCC, metro i bus amb Barcelona, la resta de l’àrea metropolitana, les

comarques i les poblacions del Sud de la província de Barcelona (fins Vilanova i la Geltrú i Martorell).

Al barri de Sant Josep del Districte I, on es troba ubicat l’Institut Provençana, hi ha un total de població de

19.707 habitants (7,40% del total de la ciutat) i d’aquests, 10.838 (55% del barri) van néixer a Catalunya,

5.230 (26,58% del barri) a la resta d’Espanya i 3.631 (18,42% del barri) a l’estranger.



5

La densitat demogràfica del barri és de 34.573 habitants/km2. Aquesta dada ens fa valorar que aquest

barri no és dels més densos de la ciutat, si el comparem amb la Florida (75.737 h/km2), Torrassa (60.843

h/km2) o Collblanc (50.692 h/km2).

El barri està situat molt a prop del centre de la ciutat, envoltat per Santa Eulàlia, Centre, Les Planes i

Torrassa i també, llinda amb el sector de la carretera del mig i el seu polígon industrial.

La població del barri és de classe mitjana baixa i majoritàriament castellanoparlant. Actualment, el barri té

un caràcter residencial i forma part del nou Districte Cultural de L’Hospitalet en el qual s’estan creant

equipaments culturals i vivendes on hi havia fàbriques i tallers del sector industrial. En aquest sentit, es

reforça el paper de les entitats socials i culturals ja existents, com la Biblioteca i Centre d’art Tecla Sala,

divulgador i difusor de l’activitat artística i de pensament contemporani.

En el Districte I, on trobem el barri de Sant Josep, s’ubica un important número de Centres Educatius,

sobretot Instituts de Secundària (cinc centres, tres dels quals amb estudis de Formació Professional), que

representen un 33% del total de la ciutat.

2.2.- Els estudis

En l’Institut Provençana s’imparteixen exclusivament estudis de Formació Professional. Actualment, hi ha

cinc Famílies Professionals diferents dividides en cicles de Grau Mitjà (GM) i de Grau Superior (GS) i

quatre Itineraris Professionals de Pla de Transició al Treball (PFI/PTT). Aquests últims es realitzen en

col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet, dos d’ells, per la seva especificitat realitzen la part

pràctica en el CIFO i en l’Institut Pedraforca.

La totalitat dels estudis s’ofereixen en modalitat presencial excepte alguns Cicles de Graus Superiors de

gairebé totes les famílies que es permeten en la modalitat semi-presencial.

Els torns dels estudis són de matí i tarda, de 8,30h. a 15,00h. i de 15,15h. a 21,45h.



6

La distribució dels Cicles Formatius i els citats itineraris professionals és la següent:

Per la infraestructura de l’edifici, únicament, es podrien impartir uns quatre grups més i en torn de tarda.

Es pot incrementar l’oferta, amb el nou CFGS de “Logística” (família de Comerç i Màrqueting) i el CFGS

de “Producció de Productes Farmacèutics Biotecnològics i Afins” (família de Química).

Famílies

Professionals Cicle Formatiu de Grau Mitjà Cicle Formatiu de Grau Superior

Administració i

Gestió

Gestió Administrativa (GA)

(els dos grups en torn de matí)

Gestió Administrativa d’àmbit Judicial (GA-J)

(els dos grups en torn de tarda)

Administració i Finances (AF)

(un grup de primer i un de segon en torn de

matí i un grup de primer i un de segon en

torn de tarda)

Comerç i

Màrqueting Activitats Comercials (AC)

(FP Dual)

(dos grups de primer en torn de matí i dos

grups de segon en torn de tarda)

Màrqueting i Publicitat (MP) (FP Dual) (NOU!!!)

(un grup de primer en torn de matí i un grup

de segon en torn de tarda)

Gestió de Vendes i Espais Comercials (GVEC) (FP Dual)

(un grup de segon en torn de tarda)

Comerç Internacional (COI) (FP Dual)



Edificació i Obra

Civil Construcció (CONS)

(FPDual)


Projectes d’Edificació (PE)



Organització i Control d’Obres (OCO) (NOU!!!)

(un grup de segon en torn de tarda)

Informàtica i

Comunicacions

Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX) (dos grups de primer en torn de matí i dos

grups de segon en torn de tarda)

Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX)


Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM)


Desenvolupament d’Aplicacions Web (DAW) (els dos grups en torn de matí)

Desenvolupament d’Aplicacions Web (perfil Bioinformàtica) (DAW-BIO) (FP

Dual)


Química

Operacions de Laboratori (OL)


Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat (LACQ) (FP Dual)


Altres estudis Itineraris professionals

Programa de Formació i

Inserció/Pla de Transició al

Treball (PFI/PTT)

(Tots són d’un grup en torn

de matí)

Auxiliar pastisseria i fleca

Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic

Auxiliar de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics

Auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers



7

2.3.- Trets d’identitat

L’Institut Provençana és un Centre públic d’Ensenyament de la Formació Professional de la ciutat de

L’Hospitalet de Llobregat, depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Els trets d’identitat de l’Institut es fonamenten en la missió, visió i valors especificats al seu Projecte

Educatiu de Centre (PEC).

Missió:

Oferir un ensenyament de qualitat que ajudi a l’alumnat a no descuidar el seu desenvolupament personal

i a adquirir les competències, coneixements, habilitats i actituds que permetin la incorporació al món

laboral o, fins i tot, a l’accés a estudis superiors com a persones formades, responsables i competents.

Visió:

Ser Centre de referència de la Formació Professional de l’Àrea Metropolitana i del Servei Territorial de

Barcelona Comarques, vetllant de forma permanent per la qualitat dels seus serveis educatius.

Enfortir els vincles amb les institucions, la comunitat educativa, el món laboral i empresarial de l’Àrea

Metropolitana, encaminant cap a l’Economia del Bé Comú.

Valors:

Ser un servei públic que respecta el medi ambient i la recerca de la seguretat en el treball, amb una

organització de centre de qualitat que disposa de la professionalitat del personal docent i no docent.

Formar a l’alumnat en el marc del conjunt de valors (tolerància, llibertat, responsabilitat i diàleg), actituds i

normes que caracteritzen una societat plural i democràtica que faciliti l’enriquiment entre les diverses

cultures que conviuen en l’Institut.

Tenir com a llengua habitual d’Ensenyament-Aprenentatge el català, i normalitzar el seu ús ja que el

centre es troba en un entorn i una ciutat d’ús majoritari del castellà. I per tant, s’ha de garantir un

tractament no discriminatori de les dues llengües oficials.

2.4.- L’alumnat

L’Institut Provençana és un Centre d’Ensenyaments Secundaris post obligatoris i, actualment, el nombre

d’alumnat matriculat en els estudis de Formació Professional és de 924 i de 66 al Pla de Transició al

Treball (PFI/PTT).

Aquest nombre d’alumnat, com s’ha comentat anteriorment, arriba gairebé a la màxima capacitat en el

torn de matí i, únicament, es podria incrementar amb la incorporació de quatre grups al torn de tarda.

La següent gràfica mostra l’evolució de la matrícula en els últims 10 anys:



8

S’observa que en 10 anys el nombre d’alumnat dels estudis de Formació Professional s’ha incrementat

en un 30%.

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons les famílies i grups és la següent:

Família d’Administració i Gestió

Cicle formatiu i curs 1r GA

(M)

2n GA

(M)

1r GAJ

(T)

2n GAJ

(T)

1r AF

(M)

2n AF

(M)

1r AF

(T)

2n AF

(T)

Alumnat matriculat 33 17 29 25 32 25 31 28

Família de Comerç i Màrqueting

Cicle formatiu i curs 1r AC (M) 2n AC (T)

1r GVEC

(M)

2n GVEC

(T) 1r COI (M) 2n COI (M)

Alumnat matriculat 64 34 17 16 31 33

Família d’Edificació i Obra Civil

Cicle formatiu i curs 1r CONS

(M)

2n CONS

(M) 1r PE (M) 2n PE (T) 1r POC (M) 2n POC (T)

Alumnat matriculat 18 8 20 12 0 9

Família d’Informàtica i Comunicació

Cicle formatiu i curs 1r

SMX

(M)

2n

SMX

(T)

1r

DAM

(M)

2n

DAM

(M)

1r

DAW

(M)

2n

DAW

(M)

1r

ASIX

(T)

2n

ASIX

(T)

1r

DAW-

BIO

(M)

2n

DAW-

BIO

(T)

Alumnat matriculat 62 55 33 30 23 24 25 34 30 22

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

1000

2009 2010

2010 2011

2011 2012

2012 2013

2013 2014

2014 2015

2015 2016

2016 2017

2017 2018

2018 2019

ALU

MN

AT

CURS

EVOLUCIÓ MATRÍCULA FORMACIÓ PROFESSIONAL



9

Família de Química

Cicle formatiu i curs 1r OL (M) 2n OL (M) 1r LACQ (T) 2n LACQ (T)

Alumnat matriculat 31 14 33 26

Programa de Formació Inicial/Pla de Transició al Treball (PFI/PTT)

Itineraris professionals

(tots al matí)

Auxiliar pastisseria i

fleca

Auxiliar de vendes, oficina i at. al públic

Auxiliar de muntatge i

manteniment de sistemes

microinformàtics

Auxiliar de reparació i

manteniment de vehicles

lleugers

TOTAL

Alumnat matriculat 16 17 17 16 66

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons els Graus dels estudis de Formació Professional

és mostra a continuació:

Graus de Formació Professional Grau Mitjà Grau Superior TOTAL

Alumnat matriculat 390 534 924

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons els torns d’estudi és la següent:

Torns d’estudi Matí Tarda TOTAL

Alumnat matriculat 517 407 924

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons el lloc de naixement de l’alumnat dels estudis de

Formació Professional es recull a la següent taula:

Origen Grau Mitjà Grau Superior TOTAL %

Espanyol 305 437 742 80,30%

Estranger 85 97 182 19,70%

TOTAL 390 534 924 100%

Continent Grau Mitjà Grau Superior TOTAL %

Àfrica 11 18 29 15,93%

Amèrica 52 56 108 59,34%

Àsia 16 12 28 15,38%

Europa (sense Espanya) 6 10 16 8,79%

Oceania 0 1 1 0,55 %

TOTAL ESTRANGERS 85 97 149 100%

S’observa que el percentatge total de la nacionalitat estrangera de l’alumnat matriculat és del 19,70%,

predominant els d’origen americà. Aquesta dada, és semblant a la total de la població de nacionalitat

estrangera de L’Hospitalet que és de 19,92%.



10

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons els estudis de procedència de l’alumnat dels

estudis de Formació Professional s’observa a continuació:

Estudis de procedència Alumnat Grau

Mitjà % Grau Mitjà

Alumnat Grau Superior

% Grau Superior

ESO 321 82,31%

Proves accés 40 10,26% 58 10,86%

Curs específic d’accés a Grau Superior 1 0,26% 12 2,25%

Curs específic d’accés a Grau Mitjà 2 0,51%

BATXILLERAT-BUP-COU 5 1,28% 225 42,13%

CFGM 2 0,51% 168 31,46

CFGS

15 2,81%

FP-1 1 0,26%

FP-2 1 0,19%

Homologació

15 2,81%

Universitat

2 0,37%

PQPI 7 1,79% No se sap 11 2,82% 38 7,12%

TOTAL 390 100,00% 534 100,00%

La majoria d’alumnat de Grau Mitjà procedeix de l’ESO i respecte al nivell de Grau Superior, el col·lectiu

majoritari és de Batxillerat-BUP-COU i de Grau Mitjà, que cada curs s’iguala més.

La distribució de la matrícula del curs 2018-2019 segons l’edat de l’alumnat dels estudis de Formació

Professional es representa a la següent taula:

Edat Alumnat Grau Mitjà

% Grau Mitjà Alumnat Grau Superior

% Grau Superior

Total % Total

15 8 2,05% 0 0,00% 8 0,87%

16 58 14,87% 0 0,00% 58 6,28%

17 106 27,18% 13 2,43% 119 12,88%

18 92 23,59% 50 9,36% 142 15,37%

19 43 11,03% 91 17,04% 134 14,50%

20-25 66 16,92% 257 48,13% 323 34,96%

26-30 8 2,05% 62 11,61% 70 7,58%

31-40 5 1,28% 44 8,24% 49 5,30%

41-50 4 1,03% 13 2,43% 17 1,84%

>50 0 0,00% 4 0,75% 4 0,43%

TOTAL 390 100% 534 100,00% 924 100,00%

S’observa que l’edat de l’alumnat menor de 18 anys del total representa el 20,03% i a partir de gener

aquesta xifra disminueix, ja que alguns arriben a la majoria d’edat. Per aquesta raó, a l’Institut no hi ha

constituïda l’AMPA/AFA.

De la mateixa manera, cal recalcar que el 15,15% de tot el nombre d’alumnat és major de 25 anys i que

en Grau Superior, representa un 23,03%.



11

L’alumnat amb Necessitats Educatives i Socials Especials (NESE) és molt baix a l’Institut Provençana

en els estudis de Formació Professional. En aquest curs, són molt poques persones i se’ls hi ofereix les

modificacions necessàries per seguir els estudis.

L’alumnat que es matricula a l’Institut per a cursar aquest tipus d’estudi de Formació Professional, en la

majoria dels casos, a nivell general, té com a objectiu principal formar-se per trobar feina el més aviat

possible. L’alumnat de Grau Mitjà també acostuma a tenir com a altre objectiu el de continuar estudiant,

en el mateix centre, algun Cicle Formatiu de Grau Superior.

2.5.- La Junta de Delegats

Els Delegats/des i Sotsdelegats/des s’escullen, cada curs, durant el mes d’octubre i es constitueixen en

Junta de Delegats (matí i tarda).

Aquesta Junta de Delegats es troba constituïda per un Coordinador/a i un Secretari/a per cada torn

horari. Aquests Coordinadors/es són l’enllaç amb el representant de l’Equip Directiu responsable de

aquesta Coordinació.

La Junta de Delegats es reuneix, aproximadament, quatre vegades al curs amb el membre responsable

de l’Equip Directiu per intercanviar opinions i intentar millorar i/o solucionar problemes de l’Institut.

També participen en diferents Seccions/Coordinacions amb els respectius Caps. A títol d’exemple, amb el

Cap de Coordinació d’Activitats i Serveis, Cap Coordinació de Mediació, Cap Coordinació de

Lingüística,...

2.6.- Recursos humans: Professorat

La plantilla del professorat amb què el Departament d’Ensenyament ha dotat per al curs 2018-2019 és:

DEPARTAMENTS Prof. Secundària Prof. Tècnic Prof. Especialista TOTAL

Administratiu i Gestió 7,5 8,5 - 16

Comerç 6,5 7 - 13,5

Edificació i Obra Civil 3,5 2 1 6,5

Informàtica i Comunicació 14 9 - 23

Química 5,5 3,5 - 9

FOL 4,50 - - 4,50

Idiomes 2,50 - - 2,50

PTT - - 5,5 5,50

TOTAL 43,50 30 6,5 80,5

Aquesta plantilla realitza les tasques d’Ensenyament-Aprenentatge i d’altres en què participa l’Institut

Provençana. Per aquest motiu, és una mica justa ja que algunes d’aquestes accions a realitzar no es fan

amb suficient aprofundiment.



12

La participació del professorat en activitats complementàries és molt elevada. Gairebé la totalitat del

professorat (sense tenir present els de nova incorporació) participa en algun tipus de Coordinació i fins i

tot, sense tenir present les tutories pedagògiques o d’FCT.

Fins ara la plantilla del Claustre d’FP era força estable. La tendència de la taxa de professorat de nova

incorporació respecte el total de la plantilla va canviant, en aquest curs ha augmentat. Ha hagut 20 noves

incorporacions d’interins a l’FP, que representa un 26,67% del total del professorat del Institut (no es té

en compte el PFI/PTT).

Pel bon funcionament i organització del Centre, donada la complexitat dels estudis, seria desitjable que hi

hagués una certa estabilitat de plantilla.

2.7.- Recursos Humans: Personal d’Administració i Serveis

El Personal d’Administració i Serveis (tres conserges i tres administratives) realitza una tasca

indispensable i imprescindible per al correcte funcionament diari de l’Institut.

Malgrat que el nombre del professorat i el de l’alumnat ha anat augmentant paulatinament durant els

darrers anys, amb un notable increment de feina per a aquest col·lectiu, aquest personal és molt eficaç i

eficient en el desenvolupament de les seves responsabilitats. Mostra d’això, és la bona valoració que

obtenen per part del professorat i l’alumnat a les enquestes realitzades a final de curs.

L’arribada d’alumnat del PFI/PTT no suposa feina extra a les tres actuals administratives, però sí a les

tres persones que configuren el personal de consergeria i a l’Equip Directiu, ja que suposa 66 alumnes

més al centre.

2.8.- Recursos materials: l’Edifici

L’Edifici de l’Institut Provençana es troba al final del carrer Sant Pius X, per sobre de l’Avinguda del

Carrilet, envoltat de pisos d’habitatges.

Consta de planta baixa (Vestíbul, Consergeria, Sala d’alumnat, Sala de professorat, Direcció i

Administració i Cantina), planta -1 (aules, Sala d’Actes i gimnàs, aquest últim reconvertit en el taller de

construcció), i sis plantes superiors, on s’ubiquen les aules, els Departaments, i els laboratoris. Els pisos

estan distribuïts en dos nivells, de manera que l’ascensor de què disposa l’edifici només pot arribar a la

meitat de les plantes superiors. A més a més, té un jardí i una pista descoberta poliesportiva.

Interiorment l’edifici està ben conservat, encara que necessita algunes reformes per adequar l’antic

gimnàs per ampliar el taller de construcció.

Exteriorment presenta més deficiències, alguns empits no tenen rajoles i entra l’aigua de la pluja, parts de

voladís superiors cauen i la cota de recollida d’aigües fecals està més baixa respecte al carrer, ocasionant

molts problemes de manteniment.



13

Aquest edifici permet ubicar sense massa problemàtica a quaranta-un grups de les diferents famílies i a

quatre grups de PFI/PTT, però s’ha de regularitzar la distribució entre grups de matí i tarda, per optimitzar

els recursos materials de què disposa l’Institut. Això permetrà el creixement dels quatre grups

anteriorment mencionats i així, arribar a la màxima capacitat.

2.9.- Recursos econòmics

Els comptes del Centre es troben sanejats, com a resultat de l’adient gestió de l’Equip Directiu.

A les reunions setmanals, l’Equip Directiu analitza les despeses generals i el seguiment del pressupost.

De la mateixa manera, es consensuen les accions a realitzar quan es considera necessari.

Si es revisen els ingressos i despeses realitzades en els darrers cursos, i donat el creixement en grups i

nombre d’alumnat, caldria un increment en els ingressos a l’apartat de despeses per a un millor

funcionament.

Per altra part, s’hauria de dotar d’ingressos per a la partida de material inventariable i un RAM per

realitzar obres d’adaptació del taller de Construcció i fer reformes a l’exterior del centre, com hem

comentat anteriorment.

A l’actualitat, el projecte Innova FP proporciona donacions d’empreses a nivell econòmic i/o materials.

Per aquest motiu, un dels objectius dels propers cursos es potenciar aquestes relacions amb la finalitat de

donar a conèixer el Centre i augmentar els ingressos.

2.10.- Relació amb l’entorn

Abans, el coneixement de les infraestructures i el funcionament de l’Institut Provençana era molt baix per

part del barri en general, de les Institucions i de les empreses de la ciutat. En aquest sentit, es va plantejar

com a prioritat promocionar el centre en el seu entorn proper. Actualment, es pot considerar que aquest

objectiu està assolit, ja que és un centre de referència de Formació Professional a la ciutat.

L’Institut col·labora amb diferents Regidories de l’Ajuntament de L’Hospitalet com són la d’Educació,

Promoció Econòmica i la de Joventut.

Es forma part del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat, Comissió Permanent de l’FP i la xarxa de

col·laboració dels Instituts de Secundària i el Centre de Recursos Pedagògics de L’Hospitalet. A títol

d’exemple, es pot destacar la participació en alguna iniciativa conjunta com la carpeta i agenda comú per

a tot l’alumnat de Secundària i el Programa Innova FP amb l’institut Pedraforca.

A més a més, col·laborem amb diverses empreses de L’Hospitalet en el Programa Innova FP, signant una

mitjana de deu convenis per curs, independentment dels convenis concrets en FCT i FPDual.



14

Per altra part, hi ha alta implicació amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la ciutat en

diferents projectes com són conferències i tallers dels Gremis de Comerciants i Empresaris de

L’Hospitalet, notable participació de l’alumnat en concursos de Projectes empresarials, etc... De la mateixa

manera, s’ofereix el servei de l’Oficina d’Assessorament Empresarial des de les pròpies instal·lacions de

l’Institut signant un conveni del Projecte Tàndem amb Gornal Activa (Àrea de Promoció econòmica de

L’Hospitalet).

2.11.- Projectes en què participa l’Institut Provençana

Coordinacions

En aquest punt s’especifiquen els projectes que es realitzen a l’Institut, la seva definició i quan es van

iniciar.

- Acció Tutorial:

L’Institut cada any elabora un Pla d’Acció Tutorial que compren un conjunt d’activitats (sortides,

conferències, tallers, etc.) amb la finalitat de millorar els resultats acadèmics i cohesió social de l’alumnat.

- ActivaFP:

Al curs 2018-2019 es posa en marxa al centre un nou programa de la Direcció General de FP amb

l'objectiu de millorar les metodologies didàctiques a l'aula.

- Activitats i Serveis:

Des de fa molts cursos, l’Institut organitza activitats extraescolars per fomentar el bon clima del Centre i

major cohesió social entre l’alumnat, el professorat i el PAS.

- Assessorament a l’alumnat del Centre:

El curs 2015-2016 es va posar en marxa una Oficina d’Assessorament a l’alumnat per poder oferir ajuda

en la recerca d’informació sobre sortides professionals i acadèmiques.

Es forma part de la nova xarxa d’Assessorament creada pel Departament d’Educació.

- Associació de l’Ex-alumnat:

Existeix, des del curs 2010-2011, una associació formada per alguns membres de l’ex-alumnat i

coordinada per un equip amb l’objectiu de col·laborar en diferents activitats del Centre com per exemple

xerrades sobre el món laboral i la universitat. I a més a més, alguns d’aquests membres fan classes de

recolzament a l’alumnat actual.

- Associació d’Antic Professorat:

Al curs 2010-2011 es va crear una associació d’Antic professorat per poder col·laborar en diferents

activitats que organitza el Centre com són les jornades tècniques, activitats, serveis, projectes,... I també,

per donar suport, en alguns aspectes, al nou professorat.



15

- Coeducació:

Al curs 2012-2013 es va implantar el projecte de Coeducació. Aquest projecte vetlla per la igualtat entre

sexes i cultures organitzant activitats durant tot el curs per conscienciar l’ús del llenguatge i actituds

discriminatòries.

- Emprenedoria:

Des de fa molts cursos, l'Institut participa en el projecte d'"Empresa Simulada", amb 4 empreses diferents

de la família d’Administració i Gestió. Està previs pel propers cursos entrar amb aquest projecte la família

de Comerç i Màrqueting.

En el curs 2013-2014 l'Institut es va iniciar en una nova xarxa promoguda pel Departament d'Educació

anomenada "Programa de foment i suport a l'emprenedoria en els ensenyaments professionals". Durant el

present curs, el centre està en la xarxa 3, de les 4 disponibles al nivell 1 del programa anomenat

Promoempren. Paral·lelament, aquest curs s'ha creat el nivell 2 del programa, FPImpulsa, on trobem una

5a xarxa en la qual s'agruparan els centres que s'inicien en la detecció de projectes emprenedors amb

potencial generats en el centre i estableixen els primers instruments pel mentoratge. Entre aquests centres

es troba l'institut Provençana.

El centre ha participat en els últims dos cursos al concurs l'iFest. Durant el curs 2018-2019 hi torna a

participar.

En el 2014-2015 es crea l'Oficina d'Assessorament Empresarial per a donar suport en Projectes

emprenedors a l'alumnat tant de l'Institut Provençana com d'altres Instituts. Com s'ha especificat amb

anterioritat, aquest servei col·labora amb l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de L'Hospitalet de

Llobregat, signant un conveni amb Gornal Activa per ampliar l'assessorament en matèria emprenedora als

nostres alumnes i complir d'aquesta manera amb un dels objectius principals del programa FP Impulsa.

- Escola Verda / Medi Ambient:

Des del curs 2010-2011 l’Institut posseeix la distinció del programa “Escoles Verdes”. Es van iniciar unes

actuacions per disminuir les despeses generals i la implicació de la comunitat educativa en sostenibilitat i

gestió de residus. En el centre es realitza la recollida selectiva de residus (paper, vidre, plàstic, piles, olis,..)

i en els laboratoris de química existeixen normes i instruccions per gestionar internament i externament els

residus que es generen durant les pràctiques. A més a més, d’organitzar activitats i accions per

conscienciar a l’alumnat amb el medi ambient.

- Formació en Centre de Treball (FCT):

El centre disposa d'una borsa d'empreses adequada al currículum de cada família professional. L'equip

docent i el tutor valoren l'assignació de les empreses a l'alumnat segons les seves capacitats professionals

i les seves necessitats.



16

- FP Dual:

El curs 2013-2014 es va implementar la modalitat Dual en la família de Comerç i Màrqueting. En aquests

moments també participen les famílies d'informàtica i comunicacions, i química. Aquest curs s’ha ampliat

l'oferta a la família d’edificació i obra civil al cicle formatiu de grau mitjà de Construcció.

Actualment es participa a la Xarxa 7.

- Imatge, Publicitat i RRPP:

Al curs 2013-2014 es va iniciar un projecte per millorar la imatge interna i externa del Centre, publicitat i

RRPP del Centre. Per una part, es proposen millores en les instal·lacions per fer l’estada a l’Institut més

agradable i poder treballar en les condicions més adients, i per l’altra, es dóna a conèixer a l’exterior

l’oferta formativa del Centre i altres serveis i projectes anteriorment comentats.

- Innova FP:

Al curs 2012-2013 es va iniciar aquest projecte que consisteix en realitzar projectes d’innovació

conjuntament amb empreses/institucions i transmissió de coneixements. L’Institut es troba al nivell 4

(màxim nivell) de la xarxa de Innova FP.

- Jornades Tècniques:

Des del curs 2009-2010, ininterrompudament al final de mes de març es realitzen durant tres dies unes

jornades tècniques anomenades “Jornades de l’FP, Món Laboral i la Universitat” en les quals es realitzen

taules rodones, xerrades, conferències, tallers,...relacionades amb aquests temes.

Cada any la temàtica és diferent.

- Lingüístic:

Al curs 2010-2011 es va iniciar el Projecte de Parelles Lingüístiques per afavorir l’ús del català al Centre. I

al curs 2013-2014 es va començar amb classes especials de conversa en anglès amb professorat nadiu

destinades a l’alumnat i al professorat.

El curs 2016-2017 es va iniciar el Projecte de Parelles Lingüístiques en francès.

- Mediació:

Des del curs 2010-2011 del Departament de FOL va posar en marxa aquest projecte amb la finalitat de

millorar el clima del Centre i poder solucionar els conflictes de l’alumnat entre iguals.

- Mobilitat Europea:

L’Institut participa, des de fa molt de temps, en intercanvis europeus d’alumnat de Grau Superior, que es

potencien cada any, des del Projecte Erasmus+.

Dins d’aquest projecte, des del curs 2009-2010 l’Institut forma part de l’Associació NetInVet. Aquesta

xarxa està formada per Instituts i Organismes col·laboradors de diferents països de la Unió Europea, que

tenen en comú, els cicles formatius de Grau Superior de Comerç Internacional i de Transport i Logística

Internacional.



17

- Plataforma multimèdia:

Des de 2012-2013 existeix un equip que es dedica al manteniment i millora de la pàgina web, Intranet i

Campus Virtual de l’Institut.

- Relacions amb l'entorn social:

Al curs 2018-2019 es posa en marxa al centre una nova coordinació amb l'objectiu de formar part com a

soci de l’Associació catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú, amb la finalitat d’adquirir noves

eines d’autoavaluació que li permetin identificar i millorar la seva responsabilitat social com a organització

educativa i elaborar el balanç del Bé Comú.

- Riscos laborals:

Al curs 2010-2011 es va posar en marxa un pla de prevenció, protecció, avaluació de riscos i d’emergència

per complir amb la normativa vigent en aquesta matèria.

- Sistema de gestió de qualitat:

Des de la implantació del sistema de gestió ISO 9001 l’any 2006, l’Institut ha participat ininterrompudament

en aquest projecte i la seva xarxa. Ara està certificat amb l’ISO 9001-2015.

Un cop consolidat aquest projecte, un dels objectius per als propers cursos és aprofundir en la qualitat,

fent camí cap a l’excel·lència. Per això, en aquest curs, ja s’ha començat a participar a la xarxa e2cat.

A l'inici de curs el Cap de Coordinació i el membre de l'Equip Directiu responsable de cada projecte

(segons l'organigrama del Centre), realitzen la planificació i/o la programació de les activitats a realitzar

durant el curs.

Al final de curs el Cap de Coordinació presenta una memòria amb les activitats i actuacions realitzades fen

una valoració, anàlisis i propostes de millora.

Durant el curs es poden crear nous projectes que l'Equip Directiu consideri interessants per el projecte

Educatiu de Centre.

Projectes Flexibilitat Ensenyament-Aprenentatge

- Assessorament i Reconeixement:

Al curs 2012-2013 es va iniciar el projecte amb tres famílies professionals del Centre. Actualment, està

implantada a totes les famílies.

El servei d’Assessorament consisteix en la identificació i anàlisi detallada de les capacitats i les

expectatives professionals de les persones que el sol·liciten, i la valoració i la recomanació de les ofertes

formatives, amb les seves variants, que millor s’adaptin al seu perfil i interessos.



18

El servei de reconeixement acadèmic permet a les persones adultes posar en valor aquells aprenentatges

que han adquirit i obtenir la correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema

educatiu.

- Ensenyaments a col·lectius singulars:

Des del curs 2014-2015 en col·laboració amb la Fundació Èxit i l’empresa “Desigual” s’ofereix

ensenyaments a col·lectius singulars. El seu principal objectiu és atendre les necessitats d’inserció o

reinserció laboral, promoció, reciclatge o adaptació professional, o les derivades de l’alumnat amb més

dificultats, amb risc d’exclusió social o amb discapacitats.

- Semipresencialitat:

Des de que es va implementar aquesta modalitat, l’Institut ofereix aquest tipus d’ensenyaments.

Actualment, s’ofereix a les famílies d’Informàtica i Comunicació, Química, Edificació i Obra Civil i Comerç i

Màrqueting.

2.12.- Organització i funcionament de l’Institut

2.12.1.- Organigrama

A l’Organigrama presentat en aquest Projecte de Direcció es diferencien tres grans blocs: el Consell de

Direcció, el Consell Escolar i el Claustre del Professorat.

El Consell de Direcció es divideix en tres grans Àrees (Relacions Externes, Relacions Internes i de

Gestió de Recursos), Subàrees i Seccions/Coordinacions.

El Consell Escolar disposa d’una representació social i del Centre. A partir d’aquestes participacions

s’esdevenen diferents Comissions.

El Claustre està format per l’Equip Directiu i tot el professorat del Centre.

El Consell de Direcció està constituït per l’Equip Directiu (Director, Cap de Relacions Externes, Cap de

Relacions Internes, Cap de Gestió de Recursos i Secretaria), Caps de Departaments i Seminaris de les

famílies professionals, FOL i llengües estrangeres i per últim, els Caps de Coordinació (Caps de les

Seccions/Coordinacions).



21

2.12.2.- Funcionament

El funcionament de l’Institut, com qualsevol altre Centre Educatiu de titularitat pública, contempla les

responsabilitats del Consell Escolar i el Claustre del Professorat, que es reuneixen periòdicament, com

s’especifica al Pla de Reunions Ordinàries, adjuntat a la pàgina següent.

Com a tret característic de l’organització de l’Institut Provençana es crea un Consell de Direcció

constituït per l’Equip Directiu, els Caps de Departaments i Seminaris i els Caps de Secció/Coordinació.

Com s’ha especificat a l’Organigrama, l’Equip Directiu està constituït pel Director, Cap de Relacions

Externes, Cap de Relacions Internes, Cap de Gestió de Recursos i Secretaria, però s’esdevé necessari

destacar que malgrat cada un d’aquests tres Caps és el responsable de la majoria de les

Seccions/Coordinacions de la seva Àrea, existeix una certa flexibilitat per donar una millor resposta a les

peculiaritats de cada una d’aquestes Seccions/Coordinacions. D’aquesta manera, es pot establir que

qualsevol d’aquests tres Caps sigui el responsable d’alguna Secció/Coordinació d’una altra Àrea. A títol

d’exemple, el Cap de Relacions Internes és el representant de l’Equip Directiu en la Secció/Coordinació

d’Informàtica inclosa a l’Àrea de Gestió de Recursos.

Aquest Consell de Direcció es considera un òrgan imprescindible per aquest Projecte de Direcció amb la

finalitat de valorar, analitzar, millorar, avaluar i prendre decisions envers l’organització i el funcionament

del Centre.

Cada Secció/Coordinació està configurada per un responsable de l’Equip Directiu i un Cap de

Coordinació i en la majoria dels casos, per professorat adjunt de col·laboració. Els equips de treballs

d’aquestes Seccions/Coordinacions es reuneixen periòdicament segons el Pla de Reunions Ordinàries,

amb l’objectiu de planificar, analitzar, modificar, etc. cada activitat programada a principi de curs. Per

exemple, la Secció d’Activitats i Serveis està constituïda per un membre de l’Equip Directiu com a

màxim responsable, el seu Cap de Coordinació i tres membres del professorat adjunts. Aquest equip de

treball organitza i planifica activitats escolars, extraescolars, etc. a les que participen l’alumnat, el

professorat i el PAS.

Resulta necessari destacar la relació entre Caps de Departament i Seminaris i l’Equip Directiu. En

aquest sentit, s’esdevé essencial que aquesta col·laboració es fonamenti en la bidireccionalitat de les

parts implicades per tal de garantir la bona organització i funcionament del Centre.



22

Pla de Reunions Ordinàries

Tipus Participants Temporalització Nombre

Aproximat Reunions

Franja Horària

Equip Directiu Equip Directiu Setmanal 35 Dilluns:

de 15,15h. a 18,15h.

Caps de

Departament i Seminaris

Equip Directiu i

Caps de Departament i Seminaris

Mensual 9 Dimecres: de 13,00h. a 14,00h.

Caps de

Secció/Coordinació

Membre/s de l’Equip Directiu i

Caps de Secció/Coordinació Bimensual 5

Dimarts: de 14,00h. a 15,00h

Dimecres: de 14,00h. a 16,00h.

Seccions/

Coordinacions

Membre/s de l’Equip Directiu i /o

Caps de Secció/Coordinació i Adjunt/s de Secció/Coordinació

Bimensual 5 Dimecres: de 14,00h. a 16,00h.

Tutories

Membre/s de l’Equip Directiu i/o

Caps de Secció/Coordinació i Tutors/res

Inici curs Trimestral

Final de curs 5

Dimecres: de 14,00h. a 16,00h.

Departaments

Caps de Departament i Seminaris

i Professorat del Departament

Mensual 10 Dimecres: de 14,00h. a 16,00h

Juntes d’Avaluació

Professorat dels

Equips Docents


Final de curs

5

Dimecres : de 14,00h. a 16,00h

Equips Docents

Professorat dels

Equips Docents

Mensual

10


Claustre

Tot el Professorat


Final de curs

5


Consell Escolar Membres de l’Equip Directiu

i Membres del Consell Escolar


Final de curs 5



23

2.13.- Anàlisi de l’Institut

L’anàlisi de l’Institut Provençana es basa en la matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i

Oportunitats).

En la següent taula es representa la matriu DAFO:

1. Amenaces (externes) 2. Oportunitats (externes)

1.1. Oferta educativa propera i àmplia que pot esdevenir-se competència.

2.1. Bones relacions amb l’entorn.

1.2. Crisi econòmica, que dificulta el pagament de taxes. 2.2. Internacionalització. Projectes europeus.

1.3. El baix nivell de formació de l’alumnat. 2.3. Convenis amb empreses.

1.4. Família d’Edificació amb poca demanda en el món laboral actual.

2.4. Encariment de la matrícula universitària i centres privats.

1.5. Condicions laborals del professorat.

2.5.Excel·lent relació amb el barri, la ciutat, les empreses, les institucions, etc.

3. Debilitats (internes) 4. Fortaleses (internes)

3.1. Baixa matrícula en la família d’Edificació. 4.1. Experiència de més de 40 anys en l’FP.

3.2. Plantilla de professorat molt justa i inestable per a la quantitat de projectes de l’Institut.

4.2. Bona formació i participació del professorat en els projectes del Centre.

3.3. Manca d’un vincle intern i estable amb Centres que imparteixen l’ESO i Batxillerat.

4.3. Bones instal·lacions i equipaments.

3.4. Necessitat d’algunes reformes de l’Edifici. 4.4. Bones relacions amb les empreses d’FCT

3.5. Necessitat d’una forta inversió en el futur per a la renovació contínua.

4.5. Realització de les Jornades tècniques.

En la següent taula s’analitza les contraprestacions de les amenaces i les debilitats del Centre segons

la matriu DAFO:

Amenaces Es minimitzem amb

1.1. Oferta educativa propera i àmplia que pot esdevenir-se competència

Oportunitats 2.1. Bones relacions amb l’entorn. 2.2. Internacionalització. Projectes europeus. 2.5. Excel·lent relació amb el barri, la ciutat, les empreses, les institucions, etc. Fortaleses 4.1. Experiència de més de 40 anys en l’FP. 4.3. Bones instal·lacions i equipaments. 4.4. Bones relacions amb les empreses d’FCT 4.5. Realització de les Jornades tècniques.

1.2. Crisi econòmica, que dificulta el pagament de taxes.

Oportunitats 2.4. Encariment de la matrícula universitària i centres privats. Fortaleses 4.1. Experiència de més de 40 anys en l’ FP.

1.3. El baix nivell de formació de l’alumnat. Fortaleses 4.1. Experiència de més de 40 anys en l’ FP. 4.2. Bona formació i participació del professorat en els projectes del Centre. 1.4. Família d’Edificació amb poca demanda en el

món laboral actual. Oportunitats 2.1 Bones relacions amb l’entorn. 2.3 Convenis amb empreses.

1.5. Condicions laborals del professorat.

Fortaleses 4.2. Bona formació i participació del professorat en els projectes del Centre.



24

Debilitats Es minimitzem amb

3.1. Baixa matrícula en la família d’Edificació. Oportunitats 2.1. Bones relacions amb l’entorn. 2.3. Convenis amb empreses.

3.2. Plantilla de professorat molt justa i inestable per a la quantitat de projectes de l’Institut.

Fortaleses 4.2. Bona formació i participació del professorat en els projectes del Centre.

3.3. Manca d’un vincle intern i estable amb Centres que imparteixen l’ESO i Batxillerat.

Oportunitats 2.1. Bones relacions amb l’entorn. 2.5. Excel·lent relació amb el barri, la ciutat, les empreses, les institucions, etc.

3.4. Necessitat d’algunes reformes de l’Edifici. Fortaleses 4.3. Bones instal·lacions i equipaments.

3.5. Necessitat d’una forta inversió en el futur per a la renovació contínua.

Fortaleses 4.3. Bones instal·lacions i equipaments.

3.- OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE

Els objectius plantejats per al període dels quatre següents cursos 2019-2023 són:

1.- Millorar els resultats educatius.

2.- Millorar la cohesió social.

3.- Millorar les relacions amb l’entorn.

4.- Revisar el sistema de Gestió de Qualitat i elaborar el Balanç del Bé Comú.

Per a cada un d’aquests objectius generals s’especifica, les característiques de qualitat, els indicadors

generals i els seus criteris d’acceptació, les estratègies necessàries i la concreció de diferents objectius

específics amb les seves corresponents activitats i temporalització trimestral.



25

3.1.- Objectiu General 1: Millorar els resultats educatius.

OBJECTIU 1 MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS CURS: 2019/23

Característiques de qualitat:

L’objectiu serà de qualitat si superem els criteris d’acceptació en relació als resultats educatius

Indicadors:

1) % d’ UF’s aprovades respecte de les UF’s cursades, per

GM i GS

2) % d’ UF’s aprovades respecte a avaluables (matriculades),

per GM i GS

3) % d’alumnat que promociona de GM i GS (matriculat al

final de curs)

4) % d’alumnat que acaba curs de GM i GS (matriculat al

final de curs)

Criteris d’acceptació:

1) >= 75%

2) >= 60%

3) >=50%

4) >=50% 1) 2)

ESTRATÈGIES

1.1 Potenciació de l’acció tutorial.

1.2 Incorporació de les famílies com a grups d’interès.

1.3 Millora i innovació en els sistemes metodològics i adaptació dels recursos del Centre al món laboral.

OBJECTIUS ANUALS I ACTIVITATS

Objectiu 1.1.1 Potenciar l’acció tutorial

Indicadors:

1) Satisfacció de l’alumnat en relació a la tutoria (enquesta de satisfacció a tot l’alumnat al 2n trimestre)

2) Satisfacció de l’alumnat en relació al PAT (enquesta de satisfacció de final de cicle)


1) >= 4 de mitjana

2) >= 3.5 de mitjana

Activitats Descripció 1T

2T

3T

Activitat 1.1.1.1 Assignació al/la tutor/a d’una hora més de reducció no lectiva per a la realització de

l’acció tutorial (PGAC)

X X X


l’acció tutorial quan al grup superi els 20 alumnes (PGAC)

X X X


l’acció tutorial quan al grup hi hagi més de 10 alumnes menors d’edat (PGAC)

X X X

Activitat 1.1.1.4 Dedicació d’una hora a l’atenció a pares/mares de l’alumnat menor d’edat (PGAC) X X X

Activitat 1.1.1.5 Assignació de tutories a professorat amb una mínima antiguitat al centre i/o

experiència tutorial. (PGAC)

X

Activitat 1.1.1.6 Acompanyament als/a les tutors/es nous per un antic tutor (Hora assignada) X

Activitat 1.1.1.7 Formació específica en tutoria als tutors/es pedagògics i de FCT nous (Formació del

professorat)

X

Activitat 1.1.1.8 Anàlisi i valoració constant del PAT (Memòria Coord. PAT) X X X



26


Objectiu 1.2.1 Incorporar les famílies com a grups d’interès

Indicadors: 1) Satisfacció de les famílies en relació a la benvinguda i

atenció del centre


1) >= 80%

Activitats Descripció 1

T

2

T

3

T

Activitat 1.2.1.1 Acollida i reunió informativa a l’inici de curs als pares/mares de l’alumnat de GM

(PAT)

X

Activitat 1.2.1.2 Realització de les jornades de portes obertes (Relacions institucionals) X

Activitat 1.2.1.3 Atenció d’una hora setmanal dels tutors a pares/mares de l’alumnat menor d’edat

(PGAC)

X X X


Objectiu 1.3.1 Millorar els sistemes metodològics i actualitzar els equipaments per adaptar-los al món

laboral

Indicadors:

1) Grau de satisfacció de l’alumnat amb els mòduls (Metodologia) de l’enquesta de satisfacció a tot l’alumnat del 2n trimestre

2) Satisfacció del alumnat sobre els recursos i serveis informàtics (enquesta de satisfacció de final de cicle)

3) Satisfacció del professorat sobre els recursos i serveis informàtics (enquesta de satisfacció al professorat)

4) Professorat que realitza formació sobre metodologies actives a l’aula


1) >= 70%

2) >= 3

3) >= 3,5

4) >=30% 2)


T

2

T

3

T

Activitat 1.3.1.1 Revisió de programacions (actes de departament i programacions) X

Activitat 1.3.1.2 Sistemes de recuperació de UF’s pendents en horari alternatiu (Actes

Departament i Programacions de MP)

X X X

Activitat 1.3.1.3 Renovació dels equipaments per complir els requeriments dels cicles als

requeriments del món laboral (Memòries de Coord. Manteniment i Reformes, i

Coord. Inventari)

X X X

Activitat 1.3.1.4 Instal·lació o substitució d’equipament audiovisual a les aules (Memòries de

Coord. Manteniment i Reformes, i Coord. Inventari)

X X X

Activitat 1.3.1.5 Renovació del programari per a l’adaptació al món laboral (Memòries

Departaments i Coord. Inventari )

X X X

Activitat 1.3.1.6 Formació del professorat sobre les metodologies actives a l’aula (Memòria Activa

FP)

X



27

3.2.- Objectiu general 2: Millorar la cohesió social

OBJECTIU 2 MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL CURS: 2019/23

Característiques de qualitat :

L’objectiu serà de qualitat si disminueix l’índex d’abandonament escolar, i si l’alumnat i el professorat mostren

satisfacció de pertànyer al Centre i a la Comunitat Educativa.

Indicadors:

1) Índex d’abandonament escolar.

2) Satisfacció de l’alumnat (enquesta de satisfacció de

l’alumnat de final de cicle)

1) 3) Satisfacció professorat (enquesta de tot el professorat)


1) Menor que la mitjana dels 3 darrers

cursos

2) Superar la mitjana dels darrers tres

cursos

3) Superar la mitjana dels darrers tres

cursos

ESTRATÈGIES

2.1 Millora del clima de convivència al centre.

2.2 Participació en projectes i programes d’àmbit europeu.

2.3 Renovació del projecte d’acció tutorial.

2.4 Foment de la participació dels alumnes en la vida del centre

2.5 Reducció de l’absentisme i/o abandonament escolar.

2.6 Millora de la competència lingüística del nostre alumnat.


Objectiu 2.1.1 Millorar el clima de convivència al centre

Indicadors:

1) Realització d’activitats de cohesió social


1) Realització d’un mínim del 75% de les activitats programades al llarg del curs


T

2

T

3

T

Activitat 2.1.1.1 Realització d’activitats extraescolars i festes tradicionals multiculturals (Memòries

Coord. Activitats i Serveis i Coord. Coeducació)

X X X

Activitat 2.1.1.2 Activitats extraescolars per millorar la relació entre el professorat i el PAS

(Memòria Coord. Activitats i Serveis)

X X X

Activitat 2.1.1.3 Formació d’un equip de mediadors entre l’alumnat (Memòria Coord. Mediació) X X X

Activitat 2.1.1.4 Activitats per al foment de la igualtat de gènere (Memòria Coord. Coeducació) X X X



28


Objectiu 2.2.1 Potenciar la participació d’estades a l’estranger de l’alumnat i el professorat

Indicadors:

1) Número d’alumnes participants

2) Número de professors/es participants


1) >= 5 alumnes

2) >= 2 professors/es


T

2

T

3

T

Activitat 2.2.1.1 Difusió de la mobilitat del centre entre els tutors (Memòria Coord. Mobilitat) X X X

Activitat 2.2.1.2 Difusió i foment de la mobilitat a l’alumnat i professorat de totes les famílies

professionals (Memòria Coord. Mobilitat)

X X X

Activitat 2.2.1.3 Potenciar la mobilitat de post- titulats, en el cas que les beques no es cobreixin

amb l’alumnat del centre (Memòria Coord. Mobilitat)

X X X

Activitat 2.2.1.4 Realització de mobilitats de FCT i d’estudis de l’alumnat en centres europeus

(Memòria Coord. Mobilitat)

X X X

Activitat 2.2.1.5 Realització de mobilitats de professorat en centres europeus (Memòria Coord.

Mobilitat) X X

Activitat 2.2.1.6 Acollida d’alumnat i professorat estranger de centres europeus (Memòria Coord.

Mobilitat)

X X X


Objectiu 2.3.1 Promocionar activitats de cohesió social des de la tutoria

Indicadors:

1) Realització d’activitats de cohesió social


1) Realització d’un 75% de les activitats programades al llarg del curs


T

2

T

3

T

Activitat 2.3.1.1 Realització de dinàmiques de cohesió en tutories. (Memòria Coord. Acció

Tutorial) X X X

Activitat 2.3.1.2 Realització d’activitats per promoure el coneixement de la interculturalitat del

Centre (Memòries Coord. Activitats i Serveis i Coeducació) X X X



29


Objectiu 2.3.2 Formar el professorat en tutoria i gestió d’aula

Indicadors:

1) Ajuda i formació als tutors/res pedagògics d’FCT


1) Fet


T

2

T

3

T

Activitat 2.3.2.1 Assessorament al professorat tutor nou (quan no ha estat possible la tutoria per

part de professorat més expert) per part d’un altre tutor amb experiència. (PGAC)

X

Activitat 2.3.2.2 Curs de formació pels tutors pedagògics nous i a tutors nous de FCT. (Formació del

Professorat i PGAC)

X


Objectiu 2.4.1 Incrementar la participació dels alumnes en activitats impulsades pel Centre

Indicadors:

1) Número d’activitats sobre problemàtica social

2) Número de projectes participants en concursos

3) Satisfacció de l’alumnat sobre activitats del PAT


1) >=3

2) >=8

3) >=3,5 sobre 5 mitjana de l’enquesta del PAT


T

2

T

3

T

Activitat 2.4.1.1 Xerrades i tallers sobre problemàtiques socials (Memòria Coord. Acció Tutorial) X X X

Activitat 2.4.1.2 Participació en concursos d’àmbit escolar. (Memòria Coord. Emprenedoria) X X X

Activitat 2.4.1.3 Realització de reunions trimestrals amb els delegats per donar informacions

relacionades amb els alumnes. (Memòria Junta de Delegats) X X X

Activitat 2.4.1.4 Reconeixement dels alumnes destacats a l’acomiadament. (Memòria Coord.

Activitats i serveis) X



30


Objectiu 2.4.2 Potenciar les competències del treball en equip

Indicadors:

1) Número de Departaments que participa


1) >=4


T

2

T

3

T

Activitat 2.4.2.1 Realització d’activitats en equip per alumnes del mateix grup del cicle formatiu

(Elaboració i presentació de treballs en les diferents UF’s). (Programacions MP) X X X

Activitat 2.4.2.2 Realització d’activitats en equip per alumnes de diferents grups dels cicles

formatius. (Projectes i crèdit de síntesi i Memòria Coord. Emprenedoria) X X X


Objectiu 2.5.1 Reducció de l’abandonament escolar.

Indicadors:

4) Reducció de l’abandonament escolar


4) Menor que la mitjana dels darrers 3 cursos


T

2

T

3

T

Activitat 2.5.1.1 Revisió de programacions, en la part dels sistemes d’avaluació i recuperació de les

unitats formatives (Programacions de MP, Actes de Departaments i Memòria

Activa FP)

X

Activitat 2.5.1.2 Anàlisi i Estudi de les causes de l’abandonament escolar

(Memòria Abandonament)

X X X


Objectiu 2.6.1 Millora de la competència lingüística en llengua catalana de l’ alumnat

Indicadors:

1) Número d’alumnat participant


1) >=4


T

2

T

3

T

Activitat 2.6.1.1 Publicitar la formació de parelles lingüístiques (Memòria Coord. Lingüística) X

Activitat 2.6.1.2 Formació de parelles lingüístiques (Memòria Coord. Lingüística) X X X



31


Objectiu 2.6.2 Millora de la competència lingüística en llengua anglesa de l’ alumnat i el professorat

Indicadors:


2) Número de professorat participant


1) >=4

2) >=4


T

2

T

3

T

Activitat 2.6.1.1 Realització d'activitats d'expressió oral en llengua anglesa per al professorat i

l’alumnat (Memòria Coord. Lingüística)

X X X


Objectiu 2.6.3 Millora de la competència lingüística en llengua francesa de l’ alumnat

Indicadors:



1) >=4


T

2

T

3

T

Activitat 2.6.3.1 Publicitar la formació de parelles lingüístiques (Memòria Coord. Lingüística) X

Activitat 2.6.3.2 Formació de parelles lingüístiques (Memòria Coord. Lingüística) X X X

3.3.- Objectiu general 3: Millorar la relació amb l’entorn

OBJECTIU 3 MILLORAR LA RELACIÓ AMB L’ENTORN CURS: 2019/23


L’objectiu serà de qualitat si augmenten les col·laboracions amb l’entorn i hi ha un grau de satisfacció alt per

part dels grups d’interès, d’acord amb criteris ètics, socials i mediambientals.

Indicadors

1) Satisfacció empreses sobre l’FCT (enquesta de satisfacció

de les empreses al Qbid).

2) Col·laboracions amb empreses.

3) Activitats de promoció i difusió del Centre al municipi i

rodalies.


1) 8 sobre 10.

2) Al menys 5 col·laboracions noves

3) Al menys 5 activitats.

ESTRATÈGIES

3.1 Foment del prestigi del centre a la ciutat i a l’àrea metropolitana.

3.2 Promoció de l’educació mediambiental.

3.3 Promoció de la seguretat en el treball.



32


Objectiu 3.1.1 Promocionar el centre en l’entorn empresarial i institucions

Indicadors:

1) Número de col·laboracions amb les empreses i institucions


1) Al menys 5 col·laboracions noves


T

2

T

3

T

Activitat 3.1.1.1 Foment de la col·laboració del Centre amb les empreses mitjançant convenis de

col·laboració (Memòries Coord. Relacions Institucionals, Coord. Innova FP, Coord.

FP Dual)

X X X

Activitat 3.1.1.2 Realització de Jornades tècniques i altres amb participació de l’entorn empresarial

i institucions de la ciutat i/o rodalies (Memòria Jornades Tècniques) X

Activitat 3.1.1.3 Promoció del Servei d’Assessorament i Reconeixement a l’entorn (Memòria

Coord. Assesorament i Reconeixement) X X X

Activitat 3.1.1.4 Consolidació del Servei d’Assessorament a l’alumnat (Memòria Coord.

Assesorament Alumnat) X X X

Activitat 3.1.1.5 Promoció de l’Institut a través dels mitjans de comunicació locals (Memòria Coord

Relacions Institucionals) X X X

Activitat 3.1.1.6 Promoció de l’institut a altres centres educatius de l’entorn (Memòria Coord

Relacions Institucionals) X X X

Activitat 3.1.1.7 Treballar l’entorn social i l’economia del bé comú cap a la certificació del “Balanç

del bé comú” (Memòria Coord. de Relacions amb l’Entorn Social) X X X


Objectiu 3.1.2 Fomentar la participació d’ex-membres de la comunitat educativa

Indicadors:

1) Número de col·laboracions


1) Al menys 5 col·laboracions


T

2

T

3

T

Activitat 3.1.2.1 Realització d’activitats per part d’ex-membres de la comunitat educativa:

conferències, classes magistrals, xerrades o tallers i activitats extraescolars

destacades acadèmicament (Memòries Coord. Associació Antic Professorat,

Coord. Ex-alumnat i Coord. Activitats i Serveis)

X X X



33


Objectiu 3.2.1 Millorar les relacions del mediambient amb el currículum, la gestió, l’entorn i/o la

participació

Indicadors:

1) Percentatge d’accions realitzades


1) Realitzar el 70% de les activitats plantejades


T

2

T

3

T

Activitat 3.2.1.1 Incorporar els riscos laborals i medi ambient als diferents projectes empresarials i

de síntesi (Memòria Coord. Mediambient i Escola Verda) X X X

Activitat 3.2.1.2 Desenvolupament de la segona fase del projecte de reciclatge “Contenidors

Blaus” del Departament d’Edificació i Obra Civil (Memòria Coord. Mediambient i

Escola Verda)

X X X

Activitat 3.2.1.3 Simular un joc de rol amb continguts mediambientals al M9 del CFGS de Comerç

Internacional (Memòria Coord. Mediambient i Escola Verda) X X X

Activitat 3.2.1.4 Incorporar continguts mediambientals a les Jornades Tècniques (Memòria Coord.

Mediambient i Escola Verda) X

Activitat 3.2.1.5 Participació a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya – XESC

(Memòria Coord. Mediambient i Escola Verda) X X X


Objectiu 3.3.1 Avaluació de Riscos Laborals i millora de les instal·lacions

Indicadors:

1) Informe d’avaluació de riscos laborals

2) % d’actuacions efectuades


1) Fet / No fet

2) >=75% de les programades


T

2

T

3

T

Activitat 3.3.1.1 Avaluació de Riscos Laborals (Memòria de Coord. Riscos Laborals) X X X

Activitat 3.3.1.2 Elaboració d’un informe descriptiu de l’estat de les instal·lacions del centre on es

prioritzi les necessitats de millora de les instal·lacions. (Memòria Coord.

Manteniment i Reformes)

X X X

Activitat 3.3.1.3 Millora de les instal·lacions del centre per una millor imatge del centre i per un

millor confort (Memòries Coord. Manteniment i Reformes i Coord. Imatge,

Publicitat i RRPP)



34

3.4.- Objectiu general 4: Revisar el Sistema de Gestió de Qualitat i elaborar el Balanç del Bé

Comú.

OBJECTIU 4 QUALITAT. BALANÇ DEL BÉ COMÚ. CURS: 2019/23


L’objectiu serà de qualitat si s’ha revisat la documentació del centre, certificar l’e2cat i elaborar el balanç del

Bé Comú.

Indicadors:

1) Revisió i elaboració de les noves versions dels

documents de Qualitat

2) Aprofundiment en la qualitat: Camí cap a l’excel·lència

(e2cat)

3) Certificació del balanç del bé comú


1) Fet / No fet

2) Fet / No fet

3) Fet / No fet

ESTRATÈGIES

4.1 Revisió i actualització de la documentació del centre.

4.2 Aprofundiment en la qualitat: Camí cap a l’excel·lència.

4.3 Treball per la certificació del balanç del bé comú


Objectiu 4.1.1 Revisar i adequar la documentació a la ISO 2015

Indicadors:

1) Número de documents


1) Fet / No fet


2T

3T

Activitat 4.1.1.1 Revisió i actualització de tota la documentació del centre (Memòria Coord.

Sistema de Gestió de Qualitat) X X X


Objectiu 4.2.1 Aprofundir en la qualitat: e2cat

Indicadors:

1) Elaboració de l’autoavaluació


1) Fet / No fet


2T

3T

Activitat 4.2.1.1 Realització de l’autoavaluació de l’e2cat (Memòria Coord. Sistema Gestió Qualitat) X X X


Objectiu 4.3.1 Treball per la certificació del balanç del bé comú

Indicadors:

1) Iniciació de la primera fase per a la certificació


1) Fet / No fet


2T

3T

Activitat 4.3.1.1 Anàlisi de la situació del centre per elaborar el Balanç del Bé Comú

(Memòria Coord. Relacions Entorn Social) X X X



35

Cada objectiu específic i les respectives activitats seran supervisades de forma periòdica per un dels

responsables assignats a l’objectiu general al qual pertany. De la mateixa manera, una vegada finalitzat

cada trimestre, tots els responsables de la totalitat dels objectius es reuniran per detallar, analitzar,

avaluar, etc. les activitats realitzades.

A final de curs, es realitza una memòria valorant el grau d’assoliment dels criteris d’acceptació plantejats

per a cada indicador. Aquesta avaluació final permet el manteniment i/o la possible modificació de tots

aquells aspectes (objectius específics i/o activitats), que es considerin necessaris per tal d’obtenir la

consecució dels objectius generals. Per aquest motiu, anualment, s’ha de tornar a elaborar una nova

planificació dels objectius específics i/o activitats per a cada curs que es publicarà a la Programació

General de Centre (PGAC) i s’analitzarà i valorarà a la Memòria General de Centre.

4.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE.

El present Projecte de Direcció té una durada de quatre cursos (2019-2023), però com s’ha especificat

en el punt anterior, a final de cada curs es realitza la corresponent anàlisi i valoració dels objectius

generals i les seves propostes de millora. Aquesta avaluació es contempla específicament en la

Memòria General de Centre.

A nivell de Coordinacions, a principi de curs, es programa els objectius i activitats pròpies a realitzar.

Cada trimestre, els responsables de l’Equip Directiu i els Caps de Coordinació, realitzen conjuntament el

seu seguiment, anàlisi i valoració.

A final de curs, s’elabora una memòria que recull totes les accions realitzades per les respectives

Seccions/Coordinacions, Departaments, etc. i les valoracions finals, amb l’objectiu d’extreure

conclusions que permetin la millora en els cursos posteriors. Posteriorment, s’informa al Claustre del

professorat.

5.- CONCLUSIONS

L’Institut Provençana defineix la política de qualitat com a part fonamental de la filosofia i estratègia del

seu Projecte Educatiu i té com a finalitat la satisfacció de les necessitats i expectatives dels diferents

grups d’interès.

El compromís amb la qualitat es recull en la Missió, Visió i Valors i és responsabilitat de totes les

persones de l’organització.

El present Projecte de Direcció per als cursos 2019-2023, no és un projecte nou, ja que es va iniciar fa

cinc cursos. Per tant, existeix una continuïtat amb les idees generals iniciades fa cinc anys ja que es

comparteixen els objectius prioritaris que es poden estimar com a clau en aquest nou període.

Principalment, amb dos importants propòsits que són, crear un centre de Formació Professional de

referència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i formar bones persones i professionals que

desenvolupin les seves capacitats en el món laboral.



36

En aquest sentit, es pretén mantenir el prestigi de l’Institut per la seva qualitat d’ensenyament i

d’aquesta manera, poder augmentar el número d’alumnat fins aconseguir la màxima quota.

Els objectius propis d’aquest Projecte, ja comentats amb anterioritat, es basen en potenciar el vincle

amb l’entorn, crear i reforçar el sentiment de pertinença al Centre (alumnat, professorat i PAS), millorar

resultats educatius i la cohesió social d’acord amb els criteris ètics, socials i medioambientals.

Per assolir aquestes intencions, es continua amb el mateix model organitzatiu i de funcionament, ja que

s’han assolit uns bons resultats per la màxima participació del professorat en la presa de decisions de

l’Institut.

L’Àrea de Relacions Externes, constituïda per la subàrea Escola-Empresa, Escola-Emprenedoria, i

Escola-Altres relacions externes continua sent un objectiu general prioritari pels propers cursos

mitjançant els vincles amb determinats Organismes-Institucions, reforçant les relacions existents.

En aquesta línia, s’intenta consolidar la presència de l’Institut a les Comissions i Projectes elaborats per

les diferents Regidories de l’Ajuntament de L’Hospitalet i les diferents Xarxes del Departament

d’Educació. A títol d’exemple, destacar les múltiples col·laboracions amb empreses i institucions de

l’Àrea Metropolitana mitjançant el Programa InnovaFP, el conveni de col·laboració dins del Projecte

Tàndem de l’Ajuntament amb Acció Gornal (Àrea de Promoció Econòmica) i la col·laboració en els

PFI/PTT.

D’igual forma, es pretén continuar amb el Projecte Contenidors Blaus que fomenta la recuperació i

transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de

sostenibilitat. Diversos Ajuntaments, entre els quals està el de L’Hospitalet, ja han presentat el seu

interès per aquest projecte i a més a més, en els propers anys es consolidarà com a coworking per a

l’alumnat de l’Institut reafirmant l’èxit de l’Oficina d’Assessorament Empresarial dins del programa

FPimpulsa.

En referència a l’Àrea de Relacions Internes, cal ressaltar el bon funcionament de les Coordinacions de

Coeducació, Mediació i Assessorament a l’alumnat amb xerrades/conferències i informacions (proves

d’Accés, pre-inscripcions a la Universitat, etc.) tant a nivell general com individualitzat.

Igualment, es continua amb el programa de Formació del professorat, partint de les seves necessitats

de formació i de les del propi Centre, organitzant cursos i avaluant el grau de satisfacció i d’aplicació a la

pràctica docent.

Fa cinc curs es van fomentar les tutories pedagògiques com a prioritat per combatre i solucionar

l’absentisme, l’abandonament i el fracàs escolar. Per això, es van dedicar més hores, revisant i

modificant el Pla d’Acció Tutorial (PAT) per assolir una millora en aquest aspecte. El balanç ha estat

molt positiu i per aquest motiu, es manté aquesta dedicació horària.



37

Per finalitzar, aquest Projecte intenta mantenir la línia iniciada fa cinc anys, amb el desig de contribuir a

la millora de l’organització i funcionament de l’Institut fent camí cap a l’excel·lència vetllant per una

economia del Bé Comú, realitzant els ajustaments necessaris.

Això, únicament, és possible amb el compromís de tota la comunitat educativa i com a resultat de

reflexionar sobre la realitat diària del Centre i del seu entorn.

josé francisco barraguer soler · projecte de direcció 2019-2023. institut provençana josé...

Documents