interessos econòmics espanyols en les negociacions ... · i les seves antigues colònies Àfrica,...

Interessos econòmIcs espanyols en les negocIacIons comercIals europa - ÀfrIca

la pesca al senegal com a exemple

SETEM IncIDèncIa

1


La pesca aL senegaL com a exempLe

ÍnDex

IntroDuccIÓ....................................................................................................................................................4

pRImeRa paRTLA.PESCA.AL.SENEGAL:.OR.BLAU.PER.A.L’ESTAT.ESPANYOL

1. Un.cop.d’ull.a.la.realitat.del.país...........................................................................................................7

2. La.pesca.industrial.vs.la.pesca.artesana.......................................................................................... 16

3. Influències.externes.i.ingerències.en.el.sector..............................................................................24

4. Condicions.per.a.un.model.pesquer.sostenible..............................................................................33

segona paRTESPANYA.EN.LES.NEGOCIACIONS.COmERCIALS.UE-ÀfRICA

1.. Els.Acords.d’Associació.Econòmica.(EPA).........................................................................................39

2.. Institucions.i.actors.implicats.en.les.negociacions.......................................................................42

3.. Posicionament.de.l’Estat.Espanyol.en.els.temes.clau.dels.acords.......................................... 50

4.. Relació.dels.EPA.amb.altres.polítiques.estatals.............................................................................57

refleXIÓ fInal............................................................................................................................................. 66

referÈncIes...................................................................................................................................................67

Edició: .SETEm.Catalunya....www.setem.cat.

AUTORiA:

.

.

cOORdiNAció:.SETEm.Catalunya

TRAdUcció i cORREcció dE TExTOs:.montse.Venrell

FOTO PORTAdA:.Iolanda.fresnillo

dissENY:.Toni.Sánchez.Poy

iMPREssió: Serafí.–.Indústria.Gràfica.Publicitària,.SA

diPÒsiT LEGAL: .x-xxx-x

AMB EL sUPORT dE:

AGRAïMENT EsPEciAL A:

Coordinadora.d’Associacions.Senegaleses.de.Catalunya

Aquesta publicació és el resum d’una investigació realitzada durant el primer semestre del 2009. L’informe íntegre pot consultar-se al web de www.setem.cat

sARA LOsA. .SETEm-Catalunya.(www.setem.cat)

MiqUEL ORTEGA.i.MARiA MEsTRE. .Ent,.medi.ambient.i.gestió.(www.ent.cat)

GEMMA TARAFA.i.ANdREA schiMPF.. .Observatori.del.Deute.en.la.Globalització.(www.odg.cat)

Aquest.document.ha.estat.elaborat.amb.el.suport.econòmic.de.l’Agència.Espanyola.de.Cooperació.Internacional.per.al.Desenvolupament.(AECID).del.ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació.espa-nyol..El.contingut.d’aquest.document.és.responsabilitat.exclusiva.de.SETEm-Catalunya.i.en.cap.cas.s’ha.de.considerar.que.reflecteix.l’opinió.de.l’AECID.

4 5

InTRoDUccIÓ

En.un.món.globalitzat.com.el.que.tenim.avui,.sempre.diem.que.tot.està.connectat.i.que,.per.enten-dre.el.que.passa.en.una.part.del.planeta,.s’han.de.considerar.un.bon.nombre.de.factors.que.succe-eixen.en.altres.indrets..En.aquest.estudi,.hem.volgut.entendre.i.interrelacionar.diversos.fenòmens.i.situacions.que,.en.un.primer.moment,.no.semblen.tenir.vinculació.directa.o.aparent.entre.ells.

D’una.banda,.la.Comissió.Europea.està.negociant.amb.els.països.africans.uns.acords.de.lliure.comerç,.els.Acords.d’Associació.Econòmica.(coneguts.com.a.EPA.per.les.seves.inicials.en.anglès,.Economic.Partnership.Agreements,.i.APE.en.francès:.Accords.de.Partenariat.Économique)..Sec-tors.de.la.societat.civil.europea.i.africana,.i.també.alguns.presidents.africans,.han.manifestat.la.seva.oposició.a.aquests.acords,.i.alerten.dels.impactes.negatius.que.tindran.per.a.gran.part.de.la.població.africana..Un.gran.nombre.d’organitzacions.camperoles,.per.al.desenvolupament,.les.dones,.per.al.Comerç,.etc.,.d’Europa.i.d’Àfrica,.s’han.unit.i.mobilitzat.en.una.campanya.internacio-nal.contra.aquests.acords,.la.campanya.STOP.EPA..Quins.són.els.motius.que.han.dut.aquestes.empreses.a.realitzar.aquestes.mobilitzacions?.En.què.consisteixen.aquests.acords?.

Per.altra.banda,.veiem.en. l’actualitat.un.augment.progressiu.de. les.migracions.d’africans.a.diferents.països.europeus.i.a.l’Estat.Espanyol..Per.donar.un.exemple,.en.els.últims.deu.anys.la.població.senegalesa.empadronada.a.Estat.Espanyol.ha.passat.de.ser.menys.de.4.500.habitants,.a.superar.els.46.000,.la.immensa.majoria.dels.quals.són.homes.en.edat.laboral..Bona.part.de.l’emigració.africana.és.forçada.i.es.produeix.a.causa.de.les.difícils.condicions.socioeconòmi-ques.i.del.desig.de.tenir.una.vida.millor..Però,.quines.són.les.vertaderes.causes.d’aquestes.difi-cultats?.Quina.relació.hi.ha.entre.aquest.fenomen.i.els.nous.tractats.que.s’estan.negociant?.

Hi. ha.múltiples. raons. que. expliquen. de. fons. aquestes. causes.. El. cert. és. que. les. relacions.comercials.durant.tota.la.història,.i.també.en.l’actualitat,.entre.Europa.i.la.majoria.dels.països.africans.constitueixen.elements.clau.per.a.la.comprensió.de.la.situació.en.la.qual.es.troben.actualment.aquests.països.i.la.seva.població..

Per.analitzar.aquestes.relacions.de.manera.més.concreta,.ens.hem.volgut.centrar.en.un.exem-ple.que.pugui.ajudar.a.entendre-les.de.manera.més.precisa..L’elecció.de.les.relacions.entre.l’Estat.Espanyol. i.el.Senegal.en.el.sector.de. la.pesca.es. justifica.perquè.Espanya. té.un.rol.destacat.en. les.polítiques.pesqueres.promogudes.per. la.Unió.Europea,.a.més.a.més,.és.el.principal.actor.estranger.en.les.aigües.senegaleses.i.també.el.destí.d’una.part.significativa.de.la.immigració.senegalesa.i.de.la.pesca.exportada.

Aquest.document.es.divideix.en.dues.parts..La.primera,.després.d’una.breu.introducció.de.la.situació.actual.del.Senegal.en.el.panorama.internacional,.estudia.els.efectes.de.les.polítiques.comercials.i.exteriors.de.la.Unió.Europea.i.de.l’Estat.Espanyol.en.el.sector.pesquer.senegalès.i.s’anuncien.els.potencials.impactes.dels.EPA.en.aquest.sector..Per.a.la.població.senegalesa,.la.pesca.és.un.recurs.bàsic.per.al.seu.benestar.i.es.troba.en.alt.risc.de.deteriorament.eco-lògic.a.causa.de.l’activitat.de.les.flotes.pesqueres.estrangeres.i.per.una.mala.gestió.de.la.pesca.artesana..L’exemple.concret.del.sector.pesquer.senegalès.i.les.ingerències.que.pateix.mostren.clarament.quins.són.els.interessos.europeus.i.espanyols,.i.quins.mecanismes.utilit-zen.per.aconseguir-los..

A.la.segona.part.s’analitza.el.rol.del.govern.espanyol.a.les.negociacions.comercials.dels.Acords.d’Associació.Econòmica.(EPA).que.s’estan.duent.a.terme.en.aquests.moments..Es.repassen.els.òrgans.que.participen.en. l’adopció.de. les.propostes.econòmiques,. els. representants.espa-nyols.en.aquests.òrgans,.el.procés.de.presa.de.posicionaments.i.els.continguts.mantinguts.per.aquests.en.alguns.temes.clau..

S’analitza.la.relació.existent.entre.les.negociacions.dels.EPA.i.les.polítiques.exteriors.espa-nyoles.(Pla.Àfrica,.Pla.de.Cooperació,.mecanismes.d’internacionalització.de. les.empreses.espanyoles)..El.seu.estudi.posa.en.dubte.la.coherència.entre.els.objectius.de.desenvolupa-ment.esmentats.i.les.actuacions.comercials.i.de.cooperació.exercides..

Amb.aquesta.publicació,.SETEm.Catalunya.vol.manifestar. la.urgent.necessitat.d’impulsar.unes. condicions. de. comerç. i. d’inversió. exterior. que. creïn. un.mecanisme. de. desenvolu-pament. i.no.d’exclusió. i.generació.de.pobresa,. i. també.d’unes.polítiques.comercials. i.de.cooperació.coherents..En.el.cas.de.les.relacions.amb.el.Senegal,. i. ja.que.l’Estat.Espanyol.és.el.principal.actor.estranger.a.les.seves.aigües,.considerem.que.cal.que.assumeixi.un.rol.actiu.en.la.promoció.de.bones.pràctiques.pesqueres.i.comercials.en.l’àmbit.internacional,.per.tal.d’afavorir.el.desenvolupament.de.les.capacitats.pesqueres.pròpies.del.Senegal.i.de.no.comprometre.el.seu.futur..No.obstant,.tal. i.com.mostra.aquesta.publicació,. la.política.de.subvencions.espanyola.i.el.seu.suport.als.EPA.no.van.en.la.direcció.expressada.amb.les.conseqüències.que.se’n.deriven:.augment.de.l’emigració.i.deteriorament.de.la.qualitat.de.vida.de.les.persones.que.es.queden.al.país..

6

PRIMERA PARTE

7

PRIMERA PARTLA PESCA AL SENEGAL: OR BLAU PER A L’ESTAT ESPANYOL

1 UN COP d’ULL A LA REALiTAT dEL PAíS

L’economia senegalesa es caracteritza per estar dominada per pocs sectors econòmics: la pro-ducció de cacauet, la indústria química (principalment gràcies a les seves reserves de fosfats), el turisme, la pesca i els serveis. Segons el prisma dels indicadors macroeconòmics oficials, el Senegal és un país amb importants problemes. Es situa al lloc 156 (sobre 177) de l’Índex de Desen-volupament Humà, té un Índex de Pobresa Humana (IPH-1) del 42,9%, la qual cosa el classifica en la posició 97, i té un Producte Interior Brut per càpita de 1.792 dòlars1. Durant el període 1995-2005 va tenir un important creixement del Producte Interior Brut (un 5% de mitjana), que va ser un resultat sensiblement millor que en altres països de la zona subsahariana.

Des d’aquells anys, però, ha obtingut els pitjors resultats a causa, en part, dels problemes de la seva indústria d’exportació (sobretot, la Industrie Chimique du Senegal, la principal exportadora del Senegal), de l’augment dels preus del petroli i dels reiterats problemes en el sector elèctric. Les crisis energètica i alimentària mundials dels últims anys han fet que l’economia del Senegal hagi estat durament castigada per l’augment dels preus dels aliments en el mercat internacional i l’augment del petroli, dos productes dels quals té una dependència externa. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi financera i econòmica generada als Estats Units i a Europa, que afecta plenament els països africans i els països pobres en general.

En aquest context d’incertesa, s’estan negociant els acords comercials entre la Unió Europea (UE) i les seves antigues colònies Àfrica, Carib i Pacífic (ACP). A finals del 2002, s’iniciaren les negocia-cions dels nous Acords d’Associació Econòmica (amb les sigles EPA del nom en anglès, Economic

1 Dades de l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2007-08 PNUD.

8

PRImERA.PART

9

cat..Amb.la.posada.en.pràctica.del.lema.‘menys.estat.per.a.millor.estat’,.els.PAE.van.fomentar.els.sectors.rendibles.a.curt.termini,.i.donaren.prioritat.al.sector.econòmic.a.costa.del.sector.social.(Dianor,.1997).

Els.PAE.no.han.conduït.el.Senegal.a.sortir.de.la.pobresa.ni.tampoc.a.una.millora.econòmica;.per.això,.no.ens.hem.d’estranyar.que.hi.hagi.fortes.reticències.internes.cap.a.les.fórmules.d’obertura.privada.de.la.gestió.de.fons.públics.i.d’accés.al.mercat..Aquesta.perspectiva.histò-rica.permet.comprendre.millor.la.posició.i.l’oposició.del.govern.i.de.la.societat.civil.senegalesa.a.signar.els.EPA.en.les.condicions.presentades.per.la.Unió.Europea..

Actualment,.la.política.econòmica.estatal.vol.prioritzar.el.desenvolupament.dels.sectors.eco-nòmics.amb.potencial.per.tal.que.siguin.competitius.a.mig.termini,.com.a.pas.previ.per.a.una.obertura.dels.mercats..En.aquest.context.s’emmarca. la.Segona.Versió.de. l’Estratègia.per.a.la.Reducció.de.la.Pobresa,.dissenyada.conjuntament.pel.govern.senegalès,.el.fons.monetari.Internacional.i.el.Banc.mundial.(enfocament.que.substitueix.i.dóna.continuïtat.als.antics.PAE)..En.aquesta.versió,.s’estableixen.les.principals.línies.d’actuació.per.al.període.2006-2010..La.nova.estratègia.de.lluita.contra.la.pobresa.planteja.com.a.objectiu.prioritari.un.creixement.del.PIB.accelerat.dels.mercats,.l’atracció.de.la.inversió.i.les.exportacions..L’atracció.d’inversió.privada.s’impulsa.a.través.de:.

■.La.promoció.de.cinc.sectors.amb.un.alt.potencial.per.a.l’exportació.i. la.creació.de.feina..Entre.aquests,.s’inclou.la.pesca..En.aquest.sentit,.es.preveu.doblar. l’aportació.del.sector.pesquer.al.Producte.Interior.Brut.en.el.període.2004-2010,.amb.un.creixement.anual.d’un.12%.des.de.l’any.2008..

■.La.creació.d’unes.condicions.atractives.per.a. la. inversió.(exempcions.fiscals,.zones.fran-ques,.etc.).

Algunes. crítiques. subratllen. que. l’Estratègia. de. Creixement.Accelerada.no. contempla. sufi-cientment.els.efectes.negatius.que.les.franges.de.població.més.vulnerables.poden.patir,.ni.té.un.pla.de.mitigació.d’impactes.desenvolupat.i,.a.més.a.més,.és.poc.realista.amb.les.seves.previsions.de.creixement..

Durant.els.anys.de.després.de.la.independència.del.Senegal,.tant.els.PAE.com,.especial-ment,.els.diferents. tractats.de. lliure.comerç. implantats.al.país,.van. imposar.unes.con-dicions.limitadores.pel.camí.cap.al.desenvolupament.de.les.poblacions.senegaleses..En.l’àmbit.social.(escolarització,.salut,.mercat.laboral,.etc.),.els.reptes.als.quals.s’enfronta.el.país.són.més.grans..Amb.un.60%.de.població.rural,.les.taxes.d’escolarització.i.alfabetit-zació.al.Senegal.són.baixes.(un.39,3%.en.adults.i.un.49,1%.en.joves3)..Com.a.conseqüència.dels.PAE,.el.pressupost.nacional.per.a.l’educació.ha.estat.reduït.i.ha.obligat.a.carregar.les.despeses.d’escolarització.als.pares..A.més.a.més,.les.nenes.són,.amb.freqüència,.les.

3. .Segons.les.dades.de.l’IDH.2008.

Partnerchip.Agreements,.i.APE.del.francès,.Accords.de.Partenariat.Économique),.que.han.estat.criticats.per.moltes.organitzacions.africanes.i.europees.

Avui,.el.Senegal.és.un.dels.països.més.reticents.a.firmar.aquests.acords,.i.és.el.seu.president,.Abdoulaye.Wade,.una.de.les.veus.més.crítiques.entre.els.líders.africans.ja.que,.fins.ara,.no.ha.signat.cap.tipus.d’Acord.d’Associació..Per.entendre.aquesta.situació,.cal.tenir.en.compte.la.his-tòria.del.país..

El.1957,.encara.sent.una.colònia.francesa,.es.van.signar.els.primers.acords.Europa-Àfrica.i.es.creà.el.fons.Europeu.de.Desenvolupament,.avui.encara.vigent..El.1960,.el.Senegal.va.arribar.a.la.seva.independència,.i.Léopold.Sédar.Senghor.en.fou.el.primer.president..Tres.anys.més.tard,.es.van.firmar.els.acords.comercials.Europa-Àfrica.de.Yaundé.(1963),.que.van.ser.substituïts.el.1975.per.la.primera.Convenció.de.Lomé..El.Senegal.va.ser.el.primer.país.de.l’Àfrica.de.l’Oest.que,.en.el.context.d’aquests.acords,.s’entregà.a.les.institucions.de.la.Bretton.Woods.(el.fons.monetari.Internacional.i.el.Banc.mundial).i.als.posteriors.Plans.d’Ajustament.Estructural.(PAE)..Aquests.plans.han.significat.una.transformació.profunda.de.l’economia.senegalesa.a.causa.de.la.reducció.de.les.despeses.i.l’augment.dels.seus.ingressos.de.cara.al.reembossament.del.deute2..L’Estat,.considerat.poc.apte.per.gestionar.els.assumptes.econòmics.del.país,.ha.deixat.espai.per.als.actors.privats.que.haurien.d’assegurar.la.transició.cap.a.una.economia.de.mer-

2. .En.relació.al.deute.extern,.destaca.que.l’any.2000.el.Senegal.fou.escollit.com.el.país.susceptible.de.revisar.el.seu.deute.en.el.marc.de.la.Iniciativa.per.a.Països.Altament.Endeutats..L’any.2004,.va.acabar.el.procés,.gràcies.al.qual.se’n.va.beneficiar.per.una.retallada.important.del.seu.deute.extern..

1 Un.cop.d’ull.a.la.realitat.del.país

Iolanda.fresnillo

10 11

PRImERA.PART

TaULa 1 principals productes d’exportació i importació d’espanya amb el senegal (% del valor)

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Mitjana 96-05

iMPORTAciONs

Productes.pesquers 22% 52% 55% 68% 65% 32% 54% 60% 43% 53% 50%

Sucre 12% 24% 0% 14% 5% 11% 11% 0% 7% 0% 8%

Sal./.clorur.de.sodi 29% 0% 0% 0% 0% 39% 2% 10% 15% 0% 10%

forja./.ferro 20% 22% 28% 16% 22% 14% 27% 26% 34% 44% 25%

% del total 83% 98% 83% 98% 92% 96% 95% 96% 99% 97% 94%

ExPORTAciONs

Sal/.guix/.calç/.ciment 40% 35% 25% 2% 1% 1% 7% 43% 23% 26% 20%

Combustibles.minerals:.carburant./.oli

3% 4% 12% 17% 57% 41% 4% 2% 4% 27% 17%

Rajoles,.maons,.ceràmi-ca.i.altres.materials.de.construcció

4% 4% 9% 14% 10% 15% 30% 21% 23% 14% 14%

forja./.ferro 22% 20% 17% 11% 5% 11% 8% 6% 8% 4% 11%

% del total 69% 64% 63% 44% 74% 68% 48% 72% 59% 70% 63%

font:.Olivié,.2007

En.l’àmbit.de.la.pesca,.al.contrari.dels.fluxos.comercials.totals,.el.comerç.entre.el.Senegal.i.l’Estat.Espanyol.té.essencialment.un.únic.sentit:.l’Estat.Espanyol.és.l’importador.de.pro-ductes.senegalesos..

gRÀfIc 2 fluxos comercials de productes pesquers l’estat espanyol – el senegal, 2002-20087

7. font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.la.base.de.dades.de.Comerç.Exterior,.de.l’Agència.Tributària.(http://aduanas.camaras.org/)

primeres.que.són.excloses.del.dret.a.l’educació,.la.qual.cosa.explica.l’alta.taxa.d’analfa-betisme.femení.(el.70,8%.en.dones.adultes.i.el.59%.en.dones.joves4).

Pel.que.fa.a.l’alimentació,.la.dependència.econòmica.d’alguns.productes.d’exportació.en.de-triment.de.la.diversificació.de.la.producció.per.a.una.autosuficiència.alimentària.fa.que.les.fluctuacions.dels.preus.dels.aliments.afectin,.de.manera.considerable,.els.sectors.més.pobres.de.la.població..

En.relació.amb.les.importacions.i.exportacions,.cal.destacar.una.forta.dependència.de.la.Unió.Europea..En.aquesta.relació,.els.principals.productes.exportats.pel.Senegal.són.el.cacauet,.els.fosfats.i.la.pesca;.mentre.que.les.principals.importacions.són.aliments,.energia.i.béns.capitals..Entre.els.països.europeus,.destaca.el.paper.de.l’Estat.Espanyol.que.el.2007.fou.el.tercer.client.del.Senegal.ja.que.va.rebre.un.19,7%.de.les.seves.exportacions5..Les.relacions.comercials.entre.l’Estat.Espanyol.i.el.Senegal.es.caracteritzen.per.un.flux.més.gran.d’exportacions.espanyoles.que.d’importacions:.durant.el.2008.van.ser.2,6.vegades.més.grans.

gRÀfIc 1 fluxos comercials estat espanyol - el senegal, 2002-20086

La.concentració.en.els.sectors.d’exportació.i.d’importació.és.bastant.diferent..mentre.que.el.94%.de.les.exportacions.senegaleses.a.Espanya.es.concentren.en.només.quatre.sectors,.les.importaci-ons.són.molt.més.diversificades..Destaquen,.en.el.període.1996-2005.els.productes.pesquers,.que.van.representar.més.del.50%.del.total.d’importacions.espanyoles.procedents.del.Senegal,.la.qual.cosa.mostra.la.importància.estratègica.d’aquest.sector.en.les.relacions.entre.els.dos.països..

4. Segons.les.dades.de.l’IDH.2008.5. Després.de.frança.(37,1%).i.Itàlia.(20%).6. font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.la.base.de.dades.de.Comerç.Exterior,.de.l’Agència.Tributària.(http://aduanas.camaras.org/)

200.000

Importacions

Exportacions

150.000

100.000

50.000

2002 2003

Mile

rs d

e Kg

2004 2005 2006 2007 2008

250.000

16.000

Importacions

Exportacions

12.000

8.000

4.000

2002 2003

Mile

rs d

e Kg

2004 2005 2006 2007 2008


12

PRImERA.PART

13

se.a.corrents.més.forts.ja.que.es.pesca.cada.vegada.més.lluny.de.la.costa..Però.permet.també.a.les.piragües.efectuar.trajectes.molt.més.llargs.i.arriscats...

D’una.banda,.es.suposa.que.les.xarxes.de.traficants.de.migrants.solen.comptar.amb.el.suport.de.pescadors.o. capitans.de.piragua. jubilats.que. tenen.una.gran.experiència.en. travessies.marítimes..A.més.a.més,.qui.duu.el.comandament.dels.caiacs.són.sempre.capitans.amb.re-conegudes.capacitats..Segons.un.estudi.realitzat.pel.Col·lectiu. Internacional.de.Suport.a. la.Pesca.Artesana.(www.icsf.net),.basat.en.nombroses.entrevistes.amb.immigrants.clandestins,.la.majoria.afirma.que.la.voluntat.d’anar.cap.a.l’Estat.Espanyol.ha.existit.sempre,.però.que.el.factor.decisiu.per.prendre.la.decisió.final.ha.estat.l’oferta.del.viatge.per.part.de.‘ganxos’.del.seu.propi.barri..D’una.altra.banda,.el.sector.de.la.pesca.ha.patit.molt.per.les.sortides.massives.de.joves.cap.a.l’Estat.Espanyol..Amb.la.multiplicació.de.les.xarxes.de.traficants,.els.joves.can-didats.han.tingut.l’oportunitat.d’efectuar.el.viatge.per.quantitats.d’entre.300.000.i.1.000.000.de.francs.de.l’Àfrica.Central.(460-1.500.euros)..

El.Senegal.havia.estat.tradicionalment.un.país.de.recepció.d’immigració,.però.des.dels.anys.80.s’ha.convertit.progressivament.en.un.país.d’emigració..El.destí.d’aquesta.majoria.d’emi-grants.és,.en.contra.del.que.usualment.es.considera.des.de.l’Estat.Espanyol,.variat..La.majo-

El. sector.pesquer.al. Senegal,. un.país. amb.quasi. 10.milions.d’habitants,. crea.una.ocupació.directa.de.més.de.52.000.pescadors.artesans. i.5.000.en. la.pesca. industrial.. Indirectament,.dóna.feina.a.més.de.600.000.persones,.representa.quasi.un.30%.de.les.exportacions.del.país.i.constitueix.aproximadament.un.1,9%.del.PIB8..Gran.part.de.la.pesca.és.extractiva.d’origen.marí,.però.també.hi.ha.la.pesca.continental,.que.s’exerceix.sobretot.al.riu.Senegal,.i.es.destina.majoritàriament.al.consum.local..Les.poblacions.Ral.Poular,.Soninké.i.Wolof.són.les.més.impor-tants.en.aquest.àmbit,.encara.que.no.totes.en.depenguin.de.la.mateixa.manera,.ja.que.alguns.grups.ètnics.complementen.els.seus.ingressos.amb.l’agricultura.i.la.ramaderia..

Al.Senegal.hi.ha.llibertat.total.d’accés.al.mar,.ja.que.els.pescadors.no.han.de.pagar.res.per.sortir.a.pescar,.al.contrari.del.que.passa.als.països.veïns..La.pesca,.en.el.seu.conjunt.(marina.i.continental),.cobreix.el.75%.de.les.necessitats.de.proteïnes.animals.de.la.població.(Emonet,.2006),.tot.i.que.el.seu.consum.és.molt.irregular.i.es.concentra.principalment.a.la.costa.i.a.les.principals.ciutats..Els.grans.ports.pesquers,.en.els.quals.es.concentra.un.80%.de.l’activitat.de.pesca.artesana,.són.Saint.Louis,.Kayar,.Yoff,.Soumbédioune,.Hann,.Rufisque,.mbour,.Joal.i.Djiffére..

Aquesta.font.de.benestar.i.riquesa.està.en.perill.a.causa.de.la.seva.sobreexplotació.i.la.desi-gual.distribució.de.la.riquesa.generada,.com.està.passant.a.altres.països.de.l’Àfrica.Occidental.(Chavance.et.al.,.2004).

EL FENOMEN MiGRATORi

Des.de.la.cooperació.internacional,.en.els.últims.anys.s’ha.notat.un.interès.creixent.pel.sector.de.la.pesca,.a.causa.de.la.seva.proximitat.i.vinculació.amb.el.fenomen.migratori..Alguns.pro-jectes.de.cooperació.han.donat.suport,.per.exemple,.a.la.creació.de.ports.de.desembarcament.i.programes.de.control.del.sector,.com.la.matriculació.de.piragües,.censos,.etc..Segons.els.actors.del.sector,.moltes.vegades.aquests.esforços.no.són.coordinats. i.segueixen. lògiques.individuals.o.de.petits.grups,.sense.que.hi.hagi.un.consens.o.un.acord.de.tot.el.sector....

Per.diversos.motius,.es.solen.associar.les.noves.migracions.en.caiac.amb.els.pescadors..I.és.un.fet.que.diferents.canvis.relacionats.amb.el.sector.de.la.pesca.han.contribuït.a.l’emergèn-cia.d’aquest.tipus.de.migracions..En.primer.lloc,.les.canoes.més.grans,.que.durant.els.anys.60.eren.de.4-6.metres,.avui.són.de.20-22.metres.la.qual.cosa.permet.el.desplaçament.d’un.nombre.molt.més.elevat.de.persones..L’ús,.cada.vegada.més.freqüent.del.GPS.permet.orien-tar-se.en.alta.mar.i.redueix.el.perill.de.perdre’s..La.motorització,.que.és,.paradoxalment,.una.conseqüència.i.una.causa.de.la.disminució.dels.productes.pesquers,.és.un.altre.motiu..De.fet,.avui,.el.90%.de.les.piragües.són.motoritzades.i.els.motors.poden.ser.molt.potents..Aquesta.potència.s’adapta.tant.a.l’augment.de.la.mida.de.les.piragües.com.a.la.necessitat.d’enfrontar-

8. Dades.oficials.de.2005.


Noemi.Bertomeu

14

PRImERA.PART

15

els.diners.que.tenen.i.que.envien.a.les.seves.famílies,.etc..Aquestes.manifestacions.externes.de.riquesa.solen.representar.un.model.per.als.joves.candidats.a.l’emigració..

El.camí.escollit.pels.immigrants.es.defineix.i.es.caracteritza.clarament.com.una.reacció.a.les.mesures.de.seguretat.i.repressió.que.Europa.ha.posat.en.pràctica,.i.és.bastant.revelador.de.la.determinació.i.innovació.que.caracteritzen.els.ciutadans.africans..El.tràfic.d’immigrants,.sigui.quin.sigui.el.camí.escollit,.s’ha.desenvolupat.ràpidament.i.ha.significat.la.inversió.de.sumes.importants.en.l’equipament.per.al.viatge.(piragües.més.grans,.motors.nous.i.més.potents,.GPS,.carburant,.farmacioles,.etc.)....

Una.de. les.greus.conseqüències.d’aquesta.migració.massiva,. a.més.a.més.de. l’alt.nombre.de.persones.que.han.perdut.la.vida.al.mar,.ha.estat.l’impacte.en.algunes.localitats.i.sectors.econòmics,.que.han.vist.com.la.seva.població.jove.i.de.mà.d’obra.emigrava.a.altres.països..Les.solucions.proposades.per.frenar.aquest.fenomen.per.part.del.govern.senegalès,.amb.l’ajuda.dels.països.europeus,.es.basen.en.la.premissa.que.el.control.de.les.fronteres.no.és.suficient.i.que.per.tractar.el.tema,.és.imprescindible.incloure.la.dimensió.del.desenvolupament..Però.de.moment,.els.efectes.dels.projectes.posats.en.pràctica.pel.govern.espanyol.amb.el.suport.de.la.UE.no.es.poden.considerar.del.tot.satisfactoris:.el.pla.REVA.(Retorn.a.l’Agricultura),.que.pretén.‘fixar’.els.joves.senegalesos.en.el.sector.de.l’agricultura,.és.un.exemple,.i.el.programa.fORPEX.sembla.anar.en.la.mateixa.direcció.

Ara.bé,.sí.que.existeixen.múltiples.raons.que.expliquen.les.migracions.de.la.població.senega-lesa,.i.és.cert.que.les.relacions.comercials.entre.Europa.i.el.Senegal,.com.les.que.hi.ha.entre.Europa.i.la.majoria.dels.països.africans,.constitueixen.importants.barreres,.i.no.oportunitats.per.al.desenvolupament.d’aquests.països..

ria.dels.emigrants.acaben.establerts9.(de.manera.voluntària.o.involuntària).a.altres.països.de.l’Àfrica,.si.bé.és.cert.que.una.part.significativa.–.un.42%.-.de.l’emigració.està.establerta.a.Europa..Els.senegalesos.residents.a.Europa.són.principalment.a.frança,.colonitzadora.del.Senegal.i.amb.la.qual.manté.relacions.històriques.profundes,.però.en.aquests.últims.anys.s’han.dirigit.en.massa.també.al.sud.europeu.(Itàlia.i.Espanya),.a.mesura.que.s’endurien.les.polítiques.migratòries.i.el.control.a.les.fronteres..Segons.alguns.estudis.recents.(De.Hass,.2008),.el.Senegal.té.463.000.ciutadans.emigrants,.la.qual.cosa.equival.al.4,8%.de.la.pobla-ció..Alhora.que,.l’equivalent.a.un.3,15%.de.la.seva.població.és.immigrant.originària.d’altres.països..És,.doncs,.un.país.emigrant.net,.amb.un.volum.proper.a.l’1,3%.de.la.població.interior.(137.000.persones).....

Les. remeses.que.els.senegalesos.emigrats.envien.a. les.seves. famílies. representen.el.7,5%.del.PIB10..Dels.països.de.la.OCDE,.Espanya.ocupa.un.lloc.important.per.a.la.població.emigrant.senegalesa,.ja.que.és.el.tercer.país.d’acollida,.després.de.frança.i.Itàlia,.segons.estadístiques.oficials.d’immigració.(OECD,.2009)..El.volum.d’immigració.de.població.senegalesa.a.Espanya.ha.augmentat.de.manera.continuada.durant.l’última.dècada:.en.el.període.1998-2008,.la.pobla-ció.senegalesa.empadronada.passà.de.ser.menys.de.4.500.d’habitants.a.superar.els.46.000...

En.els.últims.tres.anys,.l’emigració.de.senegalesos.cap.a.Europa.s’ha.caracteritzat.per.dos.fac-tors.essencials:.és.massiva.(tots.els.joves.volen.marxar).i.és.majoritàriament.clandestina.(es.recorre.a.mitjans.i.vies.il·legals)..Però.cal.destacar.que.les.fronteres.entre.la.migració.‘legal’.i.la.‘il·legal’.són.molt.modificables,.i.els.migrants.poden.passar.d’una.situació.a.una.altra.en.poc.temps.i.en.els.dos.sentits...

Tal. i. com.explica.Cheikh.Oumar.Ba. (2007),. s’ha.d’entendre. la.migració. clandestina.no. com.una.simple.‘tàctica.suïcida’,.sinó.que.cal.entendre-la.com.una.‘presa.de.riscos.calculats.que.es.basa.en.una.estratègia.per.evitar.les.barreres.de.la.gran.‘fortalesa.del.nord’..El.desig.dels.joves.senegalesos.d’emigrar.cap.a.Europa.és.el.resultat.d’una.situació.objectiva.del.seu.país.d’origen.(atur,.precarietat,...). i.de. les.oportunitats.que.sembla.oferir.el.país.d’acollida.(gran.necessitat.de.mà.d’obra.per.assegurar.el.creixement.econòmic,.i.l’envelliment.de.la.població.europea)..A.més.a.més,.la.presència.de.xarxes.d’ajuda.organitzades.i.establertes.als.països.d’acollida. i. l’existència.de.potents.organitzacions.d’assistents.que.mouen.el.comerç.de.mi-grants.constitueixen.elements.importants.per.a.la.comprensió.de.la.massificació.dels.fluxos.‘irregulars’.cap.a.Europa...

El.perfil.dels.migrants.senegalesos.a.l’Estat.Espanyol.és.d’homes.joves.d’entre.15.i.45.anys.que.en.el.seu.país.són,.o.bé.aturats,.o.bé.provenen.de.sectors.en.crisi.com.l’agricultura,.la.pesca,.la.ramaderia,.el.comerç.o.l’artesania..A.més,.els.migrants.que.tornen.al.seu.país.d’origen.són.per-cebuts.com.a.models.d’èxit.a.causa.dels.cotxes.que.condueixen,.les.cases.que.poden.construir,.

9. Es.considera.que.una.persona.està.establerta.en.un.país.si.hi.ha.viscut.durant.tres.anys.consecutius.10. És.a.dir,.667.milions.de.dòlars.dels.EUA..(font:.Van.Andel,.2009).


16 17

una.part.significativa.d’aquesta.pesca.es.vengui.a. intermediaris.estrangers.per.a. la.seva.exportació.(fAO,.2008).

La.totalitat.de.l’activitat.de.pesca.artesana.està.controlada.per.actors.senegalesos.i.es.centra.en.la.pesca.de.proximitat..Els.tres.tipus.de.pesca.majoritaris.són:.la.pesca.amb.fil.de.pescar,.que.pot.arribar.a.tenir.150.metres.de.llarg.amb.una.vintena.d’esquer,.amb.la.qual.es.captura.orada,.capitaine,.rajada,.tonyina,.rap,.etc.;.la.pesca.amb.xarxa,.que.consisteix.en.dues.piragües.juntes.que.quan.detecten.una.mola.de.peixos.de.150.metres,.la.rodeja;.i.finalment,.la.pesca.amb.cistella,.que.és.una.estructura.circular.coberta.amb.una.xarxa.que.es.deixa.en.un.lloc.on.els.peixos.entren,.però.no.en.poden.sortir...

La.pesca.artesana.hauria,.segons.la.reglamentació,.d’exercir-se.en.una.franja.de.sis.milles.des.de.la.costa,.però.a.la.pràctica,.es.solen.sobrepassar.aquests.límits.ja.que.no.es.troben.espèci-es.a.la.zona.destinada.a.la.pesca.artesanal..D’aquesta.manera,.els.vaixells.de.pesca.industrial.sovint.també.incompleixen.la.normativa.i.són.avisats,.mentre.operen.a.la.franja.artesana,.a.la.qual.tenen.prohibit.l’accés..A.vegades,.els.grans.vaixells.industrials.xoquen.amb.les.piragües.i.provoquen.greus.accidents..

“al senegal han mort molts nois atropellats per vaixells pesquers perquè no hi ha me-canismes de control de les franges de protecció de pesca artesana. molts vaixells de-saprensius i pirates entren en aquestes franges amb els llums apagats per pescar. en aquestes zones hi ha els pescadors dormint als seus caiacs perquè cada vegada cal anar més lluny a pescar. Dormen embolcallats amb les xarxes per no caure. l’impacte produeix la mort”.

guillermo fernández obanza, secretari de l’ong ecodesarrollo gaia.

Juntament. amb. la. pesca. artesanal. hi. ha. la. pesca. industrial,. que. en. algunes. ocasions.competeix.pel.mateix,.controlada.des.de.l’exterior..La.pesca.industrial.requereix.molt.més.capital,.consumeix.més.energia.per.tona.de.captures.extreta. i.dóna.molta.menys.feina.per.tona.pescada.que.la.pesca.artesana..Tot.i.això,.com.que.està.destinada.principalment.a.l’exportació.als.mercats.europeus.i.constituir,.així,.una.font.important.de.divises.i.una.peça.bàsica.per.la.reducció.del.dèficit.comercial,.ha.estat.privilegiada.pel.govern.sene-galès.a.través.de.les.seves.polítiques.de.promoció.de.la.internacionalització.i.polítiques.comercials..A. la.pesca.industrial.s’utilitza.una.tecnologia.molt.més.avançada.i.es.prac-tica,.entre.altres.modalitats,.la.pesca.d’arrossegament.en.profunditat,.una.modalitat.de.pesca.amb.impactes.ecològics.molt.negatius.per.a.l’ecosistema.marí..Igualment.participa.de.manera.molt.destacada.a.la.sobreexplotació.de.les.espècies.amb.més.alta.rendibilitat.econòmica.

2 pesca InDUsTRIaL vs pesca aRTesana

Al.Senegal.es.diferencien.dues.tipologies.de.pesca:. l’artesana.i. la. industrial..formalment. la.pesca.industrial.i.la.pesca.artesanal.tenen.zones.d’explotació.delimitades,.però.aquesta.deli-mitació.no.és.respectada.per.cap.de.les.dues.parts..

La.pesca.artesana.ha.guanyat.importància.en.les.últimes.dècades.gràcies.a.l’arribada.de.nous.habitants.a.la.costa..El.col·lapse.de.l’agricultura.senegalesa.a.partir.dels.anys.70.va.provocar.el.desplaçament.de.part.de.la.seva.població.cap.a.la.costa,.que.es.va.reconvertir.en.pescadora.com.a.mitjà.de.supervivència..Això,.alhora.que,.va.generar.una.pressió.més.gran.a.l’ecosis-tema,. va. contribuir. a. la. seva. sobreexplotació.. El. creixement. d’aquesta. sobreexplotació. ha.dificultat,.en.certa.mesura,.la.vida.dels.pescadors.artesans.que.es.veuen.obligats.a.intensificar.l’activitat,.a.quedar-se.més.temps.al.mar.i.a.allunyar-se.cada.vegada.més.de.la.costa.per.poder.assegurar-se.els.recursos.de.supervivència.mínims..

“un pescador pren altres pescadors a bord i segons el que es pesqui, es reparteix. però la piragua val una part, les xarxes també, el propietari de la piragua, el cuiner... després de tot això, es reparteix. a vegades per un dia de feina guanyem 1.500 cfa” (3 euros).

amadou Diallo, estudiant de la universitat de saint louis, de família de pescadors.

Tot.i.aquestes.dificultats,.actualment.la.pesca.artesanal.té.especial.importància.per.al.país,.tant.per.la.quantitat.d’aliment.que.subministra,.com.per.la.població.a.la.qual.dóna.feina..L’any.2005,.segons.dades.nacionals,.el.Senegal.comptava.amb.13.903.unitats.de.pesca,.el.90,8%.de.les.quals.pescaven.mitjançant.piragües,.i.un.66,2%.actuava.exclusivament.a.l’àm-bit.marí.(fAO,.2008)..La.pesca.artesana.suposa.una.part.molt.significativa.de.les.captures.globals.a.les.espècies.de.proximitat.i.de.superfície.(entre.un.70%.i.un.80%.del.total.segons.la.regió)..Tot.i.que.tradicionalment.la.pesca.artesanal.es.destinava.al.consum.intern,.la.més.alta.rendibilitat.de.les.exportacions.i.l’esgotament.dels.caladors.fa.que,.cada.vegada.més,.

18

2PRImERA.PART

19

Pesca.industrial.vs.pesca.artesana

LA PEscA iL·LEGAL, NO dEcLARAdA i NO REGLAMENTAdA: UNA PLAGA PER AL MAR

“en termes de pesca, la nacionalitat és important perquè podem trobar un vaixell es-panyol que cobreix el mercat espanyol i que té bandera panamenya. I potser un vaixell espanyol amb bandera senegalesa està considerat de producció nacional i pot arribar a rebre subvencions“.

pape gora ndiaye, coordinador del repao-red sobre les polítiques de pesca a l’Àfrica de l’oest (enDa).

La.influència.espanyola.a.la.pesca.senegalesa.no.es.limita.a.la.propietat.de.les.embarcacions,.ja.siguin.controlades.des.d’empreses.espanyoles.o.des.d’empreses.mixtes;.els.actors.espa-nyols.també.juguen.un.rol.en.la.pesca.il·legal,.no.declarada.i.no.reglamentada.(IUU,.per.les.seves.sigles.en.anglès),.i.és.un.dels.principals.problemes.a.tot.el.món.per.a.un.correcta.gestió.dels.recursos.pesquers..La.IUU.inclou.diversos.tipus.d’activitats.il·lícites.com:

■.pescar.sense.permís.fora.de.temporada.

■.utilitzar.arts.de.pesca.proscrites.

■.no.respectar.las.quotes.de.captura.

■.no.declarar.o.donar.informació.falsa.sobre.el.pes.i.les.espècies.de.la.captura..

Una.part.molt.significativa.de. la.pesca. IUU.no.és. realitzada.per. la.pesca.artesana,.com.es.podria.pensar.en.primera.instància,.sinó.que.és.realitzada.per.grans.embarcacions.industrials.que.naveguen.amb.banderes.de.conveniència..Per.poc.més.de.500.dòlars,.i.en.pocs.minuts,.les.embarcacions.‘pirata’.poden.adquirir.la.bandera.d’alguns.països.que,.a.canvi.dels.diners,.no.duen.a.terme.cap.control.del.tipus.de.pesca.que.l’embarcació.realitza.ni.tampoc.de.les.condi-cions.laborals.amb.les.quals.es.realitza.la.pesca,.a.més.a.més.ofereix.també.unes.condicions.econòmiques.molt.favorables.

qUi Es BENEFiciA dE L’ExisTèNciA dE BANdEREs dE cONvENièNciA?

taiwan, Hondures, panamà, l’estat espanyol i Belis són, segons les bases de dades de lloyds, els països amb més embarcacions controlades amb bandera de conveniència. la unió eu-ropea en el seu conjunt (en el total dels seus països) és la regió del món que controla més vaixells de conveniència. les empreses espanyoles són propietàries d’aproximadament la meitat del total de les embarcacions controlades des d’europa (gianni et simpson, 2005).

La.pesca.IUU.és.una.xacra.a.tota.l’Àfrica.Occidental..Segons.estimacions.de.les.pròpies.Nacions.Unides,.les.pèrdues.associades.a.la.pesca.il·legal.en.aquesta.zona.són.superiors.

Hi.ha.importants.deficiències.en.la.gestió.pesquera.del.Senegal,.tant.al.sector.artesanal.com.a.l’industrial,.la.qual.cosa.està.posant.en.risc.aquesta.riquesa.vital.per.a.l’economia.i.la.societat.senegalesa..Com.a.conseqüència,.tant.els.pescadors.industrials.com.els.ar-tesans.s’acusen.mútuament.de.ser.els.responsables.de. la.sobreexplotació. i.creixen.els.conflictes.entre.ells..

“Quan jo era petit i jugava amb els meus amics vora del mar, vèiem algunes espècies que ara ja no veiem. en termes d’avaluació, diria que la situació d’ara és crítica i preocupant, i que el futur dels pescadors és incert. però, desgraciadament, els pescadors no en són conscients”.

Babacar gaye, president de l’associació de Joves pescadors de guet ndar, saint louis.

A. les.últimes.dècades.s’ha.dut.a. terme.una.sobreexplotació.creixent.dels. recursos.marins..L’any.2003,.el.rastre.pesquer.del.Senegal.quasi.quadruplicava.la.capacitat.biològica.de.la.zona.d’explotació.productiva,.cosa.que.manifesta.la.insostenibilitat.del.model.pesquer,.ja.que.quasi.la.totalitat.de.la.petjada.ecològica.prové.de.la.seva.zona.d’explotació.productiva..La.sobre-explotació,.conjuntament.amb.una.desigual.distribució.dels.recursos.obtinguts,.està.causant.problemes.a. les.comunitats.pescadores.del.país. i.està. lligada.tant.a.una.mala.gestió.de. la.pesca.artesanal.com,.de.manera.molt.especial,.al.model.pesquer.que.s’està.promovent.de.manera.prioritària:.un.model.de.pesca.industrialitzada.vinculada.a.l’exportació.amb.un.control.insuficient.

TaULa 2 capacitat biològica de pesca al senegal i petjada pesquera de l’any 2003

capacitat biològica (gha) Petjada pesquera (gha) Balanç Ecològic

Senegal 48,18 191,90 –.143,72

font:.Talberth.et.al.,.2006

mentre.que.als.anys.60.podia.ser.freqüent.veure.pescadors.abandonar.la.costa.per.dedicar-se.al.cultiu.de.cacauet,. la.caiguda.del.sector.agrícola.a.partir.dels.anys.70.va. invertir. la.situació,.i.va.provocar.importants.desplaçaments.interns.cap.a.les.costes..Les.ciutats.de.la.costa.demostren.en.el.seu.creixement.aquest.moviment.intern.de.població.(mbour.i.Joal.en.són.els.millors.exemples)..La.diversificació.i.sofisticació.de.les.eines.de.pesca.han.contribuït.també,.en.bona.mesura,.a. la.destrucció.del.fons.marí..Aquest.procés.de.sobrecarrega.de.l’ecosistema,.a.causa.dels.factors.interns,.ha.estat.molt.accentuat.per.la.creixent.implanta-ció.i.el.creixent.desenvolupament.de.la.flota.industrial.d’origen.internacional.a.partir.dels.anys.70.

20

2PRImERA.PART

21


Un.altre.cas.més.pròxim.al.Senegal.manifesta.com.es.manté.la.problemàtica.de.la.relació.entre.actors.del.sector.pesquer.espanyol.(actors.privats.i.administració.pública),.l’adminis-tració.senegalesa.i.la.pesca.IUU..El.2008,.el.vaixell.Al.Amine,.que.és.propietat.de.l’empresa.mixta.senegalesa.Soperka.(controlada.pel.grup.espanyol.Pereira).i.té.l’aprovació.sanitària.de.la.Unió.Europea.per.exportar.productes13,.va.ser.detingut.per.practicar.pesca.il·legal.a.madagascar.amb.bandera.senegalesa. i.amb.33.tones.de.productes.derivat.del. tauró. i. 1,5.tones.de.llamàntols.pescats.il·legalment..El.vaixell.no.tenia.llicència.de.pesca.i.estava.capi-tanejat.per.un.pescador.espanyol.(José.González.Pérez)..En.els.documents.trobats.a.bord.es.demostrà.que.l’embarcació.havia.canviat,.si.més.no,.tres.vegades.de.bandera:.inicialment.era.embarcació.espanyola,.posteriorment.utilitzà. la.bandera.de.Namíbia. i.finalment.optà.per. la. bandera. senegalesa,. ja. que. d’aquesta.manera. aprofitava. els. insuficients. controls.exercits.per.aquest.país14.

Tot.i.això,.el.Grup.Pereira.ha.rebut.subvencions.del.govern.espanyol,.entre.elles.hi.ha.recursos.per.a.la.creació.d’empreses.mixtes.i.per.a.la.realització.d’activitats.de.pesca.experimental.(que.era.l’activitat.que.en.teoria.exercia.en.el.moment.de.la.detenció)..

(…) “el problema de la pesca depèn de la voluntat política, això segur. perquè avui el peix capturat il·legalment sabem on va i on es ven, està comercialitzat a les grans superfícies europees i americanes, és fàcil d’identificar. llavors, aquest principi de trajectòria no només ha de permetre identificar el peix que ha estat pescat perquè el consumidor sàpiga el que està menjant, sinó que ha de ser molt més rigorós perquè el consumidor sàpiga si el peix ha estat robat i per tant, no ha de ser consumit. I sé que els europeus, si tenen aquesta voluntat, ho poden fer. per què avui els mitjans utilitzats per lluitar contra la immigració clandestina no s’usa per lluitar contra la pesca il·legal? (...) Hi ha vaixells que estan pescant i just abans que arribi la marina, se’n van, perquè han estat informats. (...) És la corrupció la que ho permet. la majoria de les companyies estrangeres recorren a estratègies de pesca il·legal. no és del seu interès que el problema s’acabi.”.

gassou gueye, vicepresident del consell nacional Intraprofessional de la pesca artesa-na al senegal (conIpas).

Vidal.Pego..El.pare.d’aquest,.Antonio.Vidal.Suárez,.és.també.propietari.de.Vidal.Armadores,.empresa.que.ja.acumula.des.de.fa.anys.múltiples.acusacions.de.pesca.IUU..Lamentablement,.Vidal.Armadores,.tot.i.estar.involucrada.en.nom-brosos.casos.de.denúncies.de.pesca.IUU.i.d’haver.estat.multada.en.moltes.ocasions,.segueix.subvencionada.pel.propi.govern.espanyol,.amb.més.de.4,5.milions.d’euros.en.el.període.2003-2006.(Greenpeace,.2009)..13. https://sanco.ec.europa.eu/traces/output/ffP_SN_en.pdf14. (L’Express.de.madagascar,.2008)..És.molt.probable.que.el.destí.de.la.pesca.fos.el.mercat.europeu.

als.4.000.milions.de.dòlars.anuals.(Greenpeace,.2006),.i.contribueixen.significativament.a.la.sobreexplotació.dels.recursos.pesquers..El.destí.final.de.la.pesca.són,.principalment,.els.mercats.europeus,.japonesos.i.nord-americans..El.seus.impactes.econòmics.i.ecolò-gics.a.la.costa.senegalesa.han.estat.denunciats.per.l’organització.Action.Aid.a.l’informe.SelfISH.EUROPE11..

l’any 2005, unes 1.200 embarcacions de gran volum navegaven amb bandera de con-veniència i unes 1.600 més amb pavelló desconegut; és a dir, que aproximadament un 15% de les grans embarcacions pesqueres mundials ho feien amb un control deficient (gianni, et al., 2005).

La.responsabilitat.del.sector.pesquer.espanyol.a.la.pesca.IUU.s’articula.a.diferents.nivells..A.vegades,.empresaris.espanyols.creen.empreses.fora.l’Estat.Espanyol.per.controlar.embarcaci-ons.que.realitzen.pesca.IUU..El.cas.més.emblemàtic.és.el.d’Antonio.Vidal.Pego,.armador.gallec.de.33.anys,.que.fou.el.primer.pirata.pesquer.condemnat.per.un.tribunal.dels.Estats.Units.per.intentar.vendre.en.aquest.país.26.tones.de.lluç.negre.capturat.il·legalment.en.aigües.de.l’At-làntic.sud12,.però.aquest.exemple.no.és.una.excepció.

11. SelfISH. EUROPE.. How. the. Economic. Partnership. Agreements. would. further. contribute. to. the. decline. of. fish.stocks.and.exacerbate.the.food.crisis.in.Senegal.(2008)..12. La.pesca.fou.realitzada.a.través.d’una.embarcació.propietat.de.l’empresa.filadur,.creada.a.l’Uruguai.per.Antonio.

Noemi.Bertomeu

22

2PRImERA.PART

23


treballadors del sector informal, i per organitzar el mercat informal perquè les ong i entitats d’ajuda poguessin identificar de manera més efectiva les poblacions recep-tores dels microcrèdits, considerats en aquest moment com el millor mecanisme de reducció de la pobresa.

les dones transformadores del sector de la pesca al senegal han mantingut la idea bàsica del gIe a les seves associacions i l’han combinat i perfeccionat gràcies als meca-nismes comunitaris tradicionals, com les tontines15 i altres estructures tradicionals de crèdit rotatiu (Duffy-tumastz, 2005).

Independentment d’aquesta organització, els problemes més greus que troben les dones del sector és l’accés als crèdits que permetin millorar les infraestructures i desenvolupar noves tecnologies per a la feina. És molt freqüent que les dones no dis-posin de diners suficients per pagar el peix fresc, d’aquesta manera el compren amb un crèdit que reemborsen una vegada s’ha venut el producte. aquesta situació genera una pèrdua d’ingressos per a les dones.

15. Basades.en.la.tradició.de.la.donació.-.intercanvi,.les.tontines.creen.un.espai.exclusivament.femení.que.ofereix.l’oportunitat.a.les.participants.d’intercanviar.coneixements,.construir.solidaritat.de.grup.i.xarxes,.alhora.que.permet.construir.independència.financera.dels.seus.marits.(Duffy-Tumastz,.2005)..

dONEs i PEscA: PUNTAL dE LA PROdUcció LOcAL

Diverses investigacions s’han centrat en els nous papers adoptats per les dones, fruit de la migració massiva dels homes, i ja parlen dels ‘nous rols femenins’. És important destacar que a l’organització de la feina a l’Àfrica tradicional, les relacions socials de producció eren complementàries, i és només més tard que l’home ha adquirit un pa-per central a les activitats remunerades. però des de fa una dècada es poden notar canvis considerables, tant a la situació de les dones com en el seu comportament, que comporten un augment de les seves responsabilitats en diversos sectors econòmics. el paper de la dona, que ha participat tradicionalment a l’economia familiar gràcies a la producció o la comercialització de productes per a l’ús domèstic, s’estén a un àmbit cada vegada més ampli, que inclou la producció i la comercialització a gran escala per generar beneficis que contribuiran al manteniment de l’economia domèstica i generen beneficis (Dianor, 1997).

en l’àmbit de la pesca, les dones tenen un paper molt important, ja que es dediquen a la venda i a la transformació del peix fresc (el fumen, el salen i l’assequen) i a la seva comercialització, tant localment com per a l’exportació. les dones compren el peix dels pescadors, que sovint són els seus familiars, el venen i es queden amb el benefici que aquesta operació genera. alguns pescadors de sant louis confessen que si fos pels homes, es tiraria molt de peix, perquè el que no aconsegueixen vendre al moment del desembarcament, es tira. les dones, al contrari, usen i recuperen tot el peix: quan no es pot vendre fresc s’asseca, quan està sec s’emmagatzema, i hi ha una gran reducció de desaprofitament.

la feina de les dones en el sector de la pesca és dur, perquè no tenen horaris (les piragües poden arribar a mitjanit amb les seves captures i elles han d’organitzar la recollida i la compra), compten amb molt poques infraestructures adaptades a les seves necessitats i els manca tot tipus de formació o preparació per exercir la seva feina.

les dones s’organitzen en grups d’Interès econòmic (gIe) i desenvolupen iniciatives col·lectives econòmiques (producció per al mercat i per cobrir les seves necessitats bàsiques, posar en pràctica estructures col·lectives com microcrèdits, banques de cereals, etc.) i educatives (classes d’alfabetització, guarderies per als seus fills, etc.). els gIe han sorgit gràcies a una iniciativa governamental als anys 80 per reglamen-tar el sentor informal, i són estructures d’inspiració francesa, intermediàries entre l’empresa i l’associació, que es basen en la responsabilitat compartida i solidària dels deutes. aquesta iniciativa va néixer per facilitar el desenvolupament econòmic dels

Noemi.Bertomeu

24 25

“Hi ha un tipus de xarxa que a mauritània està prohibida, però amb les quals es pot pescar al senegal, ningú no et dirà que està prohibit. És com si el govern ens hagués abandonat al nostre propi destí”.

Babacar gaye, president de l’associació de Joves pescadors de guet ndar, saint louis.

Des.de.l’any.2006,.la.situació.formal.canvià.de.manera.significativa.a.causa.de.la.no-renovació.de.l’acord.Senegal.–.Europa.d’accés.als.recursos.pesquers.de.la.Zona.Econòmica.Exclusiva.senegale-sa..Segons.la.Unió.Europea.(Comissió.Europea,.2008).actualment.només.treballen.11.embarcaci-ons.grans.pescadores.de.tonyina.amb.bandera.de.països.europeus.(7.espanyoles.i.4.franceses),.cap.de.les.quals.és.d’arrossegament..Aquestes.dades.no.inclouen.altres.embarcacions.amb.ban-deres.d’altres.països.controlades.per.empreses.mixtes.des.d’Espanya..Ignorar.la.responsabilitat.amb.la.cobertura.de.no.tenir.bandera.espanyola.o.europea.s’ha.convertit.en.una.pràctica.habi-tual.per.part.de.l’administració.espanyola.i.europea.que.no.hauria.de.tolerar-se,.ja.que.aquestes.activitats.no.es.durien.a.terme.si.no.fos.pels.suports.públics.espanyols.i.europeus..

Veurem.ara.les.principals.vies.través.de.les.quals.la.Unió.Europea,. i.especialment.Espanya,.interaccionen.amb.el.sector.pesquer.que.actua.al.Senegal,.unes.vies.que.van.molt.més.en-llà.de.les.descàrregues.produïdes.amb.bandera.espanyola.i.per.les.quals.no.s’estan.prenent.les.mesures.necessàries.per.assegurar.que.no.es.perjudica.la.ciutadania.senegalesa,.i.molt.particularment.el.sector.pesquer.mitjà.i.gran..La.pèrdua.de.control.i.la.inadequada.gestió.del.recurs.pesquer.al.Senegal.pot.dur.el.país.a.una.perillosa.situació.de.dependència.i.falta.de.sobirania.que.perjudicaria.greument.els.seus.ciutadans...

POLíTiqUEs iMPULsAdEs dEs dE LA UNió EUROPEA

La.Unió.Europea.dóna.suport.als.actors.privats.pesquers.europeus.en.general,.i.als.espanyols.en.particular,.a.través.principalment.de.la.firma.d’acords.internacionals.per.assegurar.l’explo-tació.de.recursos.pesquers.a.la.Zona.Econòmica.Exclusiva.de.tercers.països,.i.mitjançant.la.concessió.d’un.conjunt.de.subvencions.específiques.al.sector,.incloent.diversos.suports.a.les.flotes.que.pesquen.fora.de.les.aigües.europees..

Aquests.mecanismes,.a.vegades,.tenen.efectes.no.desitjables.per.als.pescadors.locals.i.per.a.l’ecosistema.d’aquests.tercers.països..En.particular,.els.efectes.sobre.l’Àfrica.Occidental.han.estat.àmpliament.criticats.(Pauly,.2009).

ELS.ACORDS.D’EXPLOTACIó.DELS.RECURSOS.PESQUERS

La.normativa.internacional,.a.través.de.la.creació.de.zones.exclusives.de.pesca,.va.obligar.la.Unió.Europea.a.negociar.l’accés.als.recursos.pesquers.del.Senegal.mitjançant.l’Acord.entre.el.Govern.

3 InfLUÈncIes exTeRnes I IngeRÈncIes en eL secToR

Quines.són.les.causes.dels.problemes.del.sector.pesquer.al.Senegal?.La.Unió.Europea.ha.constituït,.i.segueix.constituint,.un.element.central.per.comprendre.l’evolució.de.la.situació.i.per.afavorir.o.dificultar.la.seva.evolució.futura.al.Senegal..La.Convenció.de.les.Nacions.Unides.sobre.el.Dret.al.mar.(UNCLOS),.signada.el.1982.i.en.vigor.des.del.1994,.estableix.una.Zona.Econòmica.Exclusiva.(ZEE).de.200.milles.nàutiques.en.les.quals.l’accés.als.recursos.pesquers.es.regula.mitjançant.la.jurisdicció.dels.respectius.països.costaners..Això.fa.que.el.95%.de.la.població.mundial.de.peixos.i.el.35%.dels.oceans.siguin.controlats.pels.països.costaners..L’execució.de.les.ZEE.significa.que.l’accés.obert.als.recursos.pesquers.costaners.desapareix...

Des.d’una.perspectiva.històrica,.com.a.resultat.dels.acords.internacionals.de.comerç.i.l’explotació.establerts.des.de.la.dècada.dels.70.fins.a.l’actualitat,.s’ha.produït.un.augment.molt.significatiu.de.les.captures.a.la.zona.de.pesca.exclusiva.als.ports.senegalesos..A.partir.de.les.descàrregues.rea-litzades.al.Senegal,.es.pot.constatar.que.Espanya.és.el.segon.país.(després.del.Senegal).amb.més.fracció.de.la.producció.primera.extreta16,.i.que.diversos.països.de.la.Unió.Europea.han.mantingut.una.presència.significativa.durant.la.història,.ja.sigui.a.través.de.la.pesca.directament.comp-tabilitzada.per.les.seves.embarcacions.o.a.través.de.les.empreses.mixtes..

En.l’àmbit.de.la.pesca.d’arrossegament.en.profunditat,.es.pot.observar.que.la.flota.espanyola.era.majoritària.en.el.nombre.d’embarcacions,.i.encara.més.en.potència17..Aquesta.realitat.ha.d’em-marcar-se.en.la.constatació.que.aquesta.és.una.modalitat.de.pesca.altament.destructiva.de.l’eco-sistema,.i.ONGs.com.Greenpeace.i.Oceana.ja.han.sol·licitat.una.prohibició.total.a.escala.global..

TaULa 3 Vaixells pesquers d’arrossegament actius a la Zona d’Ús exclusiu (Zee) del senegal l’any 2005

NacionalitatPesca d’arrossegament

demersals costanersPesca d’arrossegament

demersals en profunditatTotal

Espanyola 5 21 26

Portuguesa 0 2 2

Senegalesa 95 20 115

Total 100 43 143

font:.fAO,.2008

16. Segons.les.últimes.dades.disponibles.(2004)..17. Segons.les.últimes.dades.disponibles.completes,.que.corresponen.a.l’any.2005.

26

PRImERA.PART

27

Influències.externes.i.ingerències.en.el.sector3

dels.bucs.ja.existents,.que.moltes.vegades.es.relaciona.amb.l’increment.de.la.seva.capacitat..Aquesta.distribució.de.les.subvencions.incrementa.la.capacitat.de.sobreexplotació.dels.recursos.pesquers.per.part.de.les.empreses.subvencionades..Part.d’aquest.pressupost.s’ha.destinat.a.la.creació.d’empreses.mixtes.que.contribueixen.a.la.sobreexplotació.dels.recursos.pesquers.del.Se-negal..Durant.aquest.període,.l’Estat.Espanyol.fou.el.país.més.beneficiat.del.IfOP.ja.que.obtingué.el.44%.del.pressupost.total.

TaULa 4 Distribució de l’ajuda comunitària i nacional al sector pesquer espanyol, per àrea d’assis-

tència, en el període 2000-2006 (en milers d’euros)

Àrea d’assistènciaAjuda

comunitària%

Ajuda nacional

% TOTAL %

Desballestament 124.474 7% 42.918 7% 167.392 7%

Construcció.de.nous.bucs 361.150 20% 100.221 15% 461.371 19%

modernització.de.bucs.existents 67.205 4% 24.811 4% 92.016 4%

Aqüicultura 186.698 10% 70.271 11% 256.969 11%

Instal·lacions.portuàries.pesqueres 129.206 7% 46.688 7% 175.894 7%

Transformació.i.comercialització 376.434 21% 182.573 28% 559.007 23%

mesures.socioeconòmiques 10.176 1% 3.638 1% 13.814 1%

Altres 532.182 30% 179.625 28% 711.807 29%

Total 1.787.525 73% 650.745 27% 2.438.270 100%

font:.UE,.2008

POLíTiqUEs iMPULsAdEs dEs dE L’EsTAT EsPANYOL

Al.mateix.temps,.i.de.manera.complementària,.l’Estat.Espanyol.ha.dissenyat.diversos.mecanis-mes.per.promoure.la.comercialització.o.la.inversió.directa.en.el.sector.pesquer.del.Senegal..També.polítiques.de.subvencions.i.polítiques.de.cooperació.per.al.desenvolupament,.ja.siguin.específiques. per. a. l’àmbit. pesquer. o.més. generals. de. promoció. de. l’empresa. espanyola. a.l’exterior.amb.implicacions.també.per.al.sector.pesquer,.la.qual.cosa.demostra.que.la.relació.entre.la.pesca.senegalesa.i.l’espanyola.no.és.nova..No.obstant,.la.forma.amb.la.qual.el.sector.pesquer.espanyol.interacciona.amb.el.senegalès.sí.que.ha.anat.canviant.amb.el.temps..

Els.actors.privats.espanyols.de.la.pesca.al.Senegal.actuen.principalment.amb.dos.esquemes.diferents19:

■.empreses.de.propietat.exclusiva

■.empreses.mixtes.amb.embarcacions.amb.bandera.senegalesa.

19. El.nivell.d’informació.disponible.en.cadascun.d’aquests.esquemes.és.diferent.i,.algunes.vegades,.escàs..Però,.es.tractarà.de.descriure.les.principals.característiques.de.cadascun.d’aquests,.amb.la.finalitat.de.comprendre.si.aquesta.interacció.pot.tenir.influència.o.no.a.la.sobreexplotació.del.recurs.pesquer,.i.si.pot.perjudicar.o.no.als.segments.de.la.població.senegalesa.que.depenen.de.la.pesca.per.la.seva.supervivència.

de.la.República.del.Senegal.i.la.Comunitat.Econòmica.Europea.referent.a.la.pesca.d’alta.mar.de.la.costa.senegalesa,.i.del.protocol.i.intercanvis.de.cartes.corresponents..El.funcionament.pràctic.d’aquest.acord.s’establí.mitjançant.protocols.amb.els.quals.es.fixaren.les.possibilitats.de.pesca.de.les.embarcacions.amb.bandera.de.la.Unió.Europea.a.les.aigües.del.Senegal.i.la.contrapartida.financera.de.l’accés.a.aquests.recursos..L’últim.protocol.va.estar.en.vigor.entre.l’1.de.juny.de.2002.i.el.30.de.juny.de.2006.

Després.d’aquest.acord.no.s’arribà.a.un.nou.pacte.entre.Europa. i.el.Senegal,.quan. la.Unió.Europea.tractava.de.reduir.radicalment.la.compensació.financera.al.Senegal.per.aconseguir.determinades.quotes.pesqueres..Tampoc.s’arribaren.a.acordar.algunes.clàusules.que.volien.establir.una.obligatorietat.de.descàrrega.d’un.percentatge.de.les.captures.a.ports.del.Senegal.i.determinats.percentatges.establerts.de.personal.local.a.bord.(Emonet,.2006)..Després.de.la.ruptura.de.l’acord.pesquer.amb.la.Unió.Europea,.del.qual.Espanya.era.la.primera.beneficiària,.les.oportunitats.d’accés.al.calador.marítim.per.part.de.les.empreses.pesqueres.espanyoles.es.centren.en.acords.privats.i.la.creació.de.societats.mixtes....

És. important.mencionar.aquí.que,.de.manera.més.general,.encara.que.amb.estreta.relació.amb.el.sector.de.la.pesca,.les.polítiques.comercials.europees,.com.els.acords.EPA.que.estan.actualment.en.negociació,.constitueixen.un.marc.de.liberalització.que.afavoreix.el.sector.de.la.pesca.industrial.exportador,.controlat.quasi.bé.íntegrament.per.actors.estrangers..

SUBVENCIONS.PER.AL.SECTOR.PESQUER.

Una.de.las.causes.directes.de.la.forta.pressió.sobre.els.recursos.pesquers.de.l’àmbit.global,.i.també.al.Senegal,.són.les.subvencions.pesqueres,.amb.un.total.de.20.000.milions.de.dòlars.a.tot.el.món,.la.qual.cosa.equival.al.20-25%.de.la.renda.pesquera.(moreno,.2007)..La.Política.Pesquera.Comunitària.(PPC),.formalment.té.una.doble.finalitat:.preservar.els.recursos.i.el.medi.marí.per.garantir.una.pesca.sostenible,.al.mateix.temps.que.garanteix.el.desenvolupament.econòmic.i.social.de.les.zones.que.viuen.principalment.de.la.pesca...

L’instrument.econòmic.d’aquesta.política.és.el.fons.Europeu.de.Pesca.(fEP),.pressupost.general18.del. qual. és.de.4.300.milions.d’euros,. i. d’aquests. Espanya.n’és. la.màxima.beneficiària. ja.que.se. li.destina.el.26%.del. total.del.pressupost. (UE,.2008)..L’ajuda.comunitària.es.complementa.amb.l’ajuda.nacional.procedent.dels.fons.de.cada.Estat.membre..fins.l’any.2006,.l’instrument.econòmic.de.la.política.estructural.al.sector.de.la.pesca.era.l’Instrument.financer.d’Orientació.de.la.Pesca.(IfOP),.predecessor.del.fons.Europeu.de.Pesca.(fEP)..Si.s’analitzen.la.distribució.de.les.assignacions.de.l’IfOP.per.àrees.d’assistència,.es.desprèn.una.certa.contradicció.entre.els.pressupostos.de. les.diferents.àrees,. ja.que.per.una.part.s’inverteixen.553.milions.d’euros.en.el.desballestament.dels.bucs.amb.l’objectiu.d’eliminar.la.sobrecapacitat.de.la.flota,.per.l’altra.part.s’inverteixen.481.milions.d’euros.en.la.construcció.de.nous.bucs.i.227.en.la.modernització.

18. Per.al.període.2007-2013.

28

PRImERA.PART

29

3 Influències.externes.i.ingerències.en.el.sector

política.de.promoció.de.la.creació.d’empreses.mixtes20.de.pesca.(un.dels.principals.requisits.és.que.el.51%.del.capital.social.estigui.a.mans.de.socis.locals).que.actuïn.fora.de.l’àmbit.de.pesca.de.la.Unió.Europea21..A.l’Estat.Espanyol,.la.creació.i.el.suport.públic.de.les.empreses.mixtes.que.treballen.a.altres.països.ha.estat.impulsat.pel.lobby.Clúster.d’Empreses.Pesqueres.a.Tercers.Països.(CEPPT)..Les.seves.activitats.s’han.centrat.principalment.a.aconseguir.suports.públics.per.aquest.sector.empresarial..El.Senegal.ha.jugat.un.rol.molt.important.per.a.la.creació.de.mecanismes.de.cooperació.específics.vinculats.a.la.pesca.i.a.les.empreses.mixtes.

cLúsTeR D’empReses pesqUeRes a TeRceRs països (ceppT)

el ceppt, fundat a finals del 2004, és una associació d’associacions que actua com a por-taveu d’aquelles empreses que posseeixen inversions a països no comunitaris. aquestes empreses són fonamentalment de l’estat espanyol, però també d’Itàlia i portugal. la se-cretaria general del mar del govern espanyol participa com a soci protector.

la capacitat futura de competir al sector de la pesca es basa en la capacitat d’assegurar-se el subministrament. les empreses mixtes dirigides des de l’estat espanyol permeten el control de l’accés als recursos a tercers països.

font: ceppt, 2006

A.Europa,.l’Estat.Espanyol.continua.encapçalant.la.creació.d’empreses.mixtes..En.el.període.1990-1999.es.van.concretar.en.el.conjunt.de.la.Unió.Europea.152.projectes.empresarials,.82.dels. quals. van. ser. impulsats. per. empresaris. espanyols. (COfREPECHE,. 2000).. En. el. període.1990-1999.els.empresaris.espanyols.es.van.beneficiar.d’una.subvenció.directa.de.181.263.891.e,.un.61%.del.total.de.les.ajudes.europees,.i.es.va.constituir.com.el.receptor.més.grans.d’ajudes.públiques.del.sector.pesquer.(COfREPECHE,.2000)..

Des.de.l’any.2004.no.s’han.ofert.més.ajudes.per.a.la.creació.de.noves.empreses.mixtes;.no.obstant,.això.no.significa.que.no.comptin.amb.el.suport.públic..S’està.negociant.un.macro-

20. A.partir.de.l’any.1990,.la.política.de.promoció.d’empreses.mixtes.passa.a.estar.encapçalada.i.enquadrada.en.el.marc.de.la.política.europea.a.través.del.Reglament.(CEE).N..3944/90.del.Consell..En.aquest.s’estableix.el.finançament.dels.armadors.de.la.CE.que.accepten.transferir.les.embarcacions.a.empreses.mixtes.de.tercers.països.i.renuncien.als.drets.de.pesca.interns.de.les.aigües.territorials.europees.o.fan.ús.dels.drets.adquirits.a.les.negociacions.dels.Acords.de.Pesca.Comunitaris.negociats. i.finançats.per. la.UE,.Posteriorment,. la.gestió. i.el.finançament.de. la.promoció.de.creació.d’empreses.mixtes.s’articula.a.través.de.l’Instrument.d’Orientació.de.la.Pesca.(IfOP).de.la.Unió.Europea,.que.ha.estat.gestionant.recursos.per.aquesta.funció.fins.l’any.2004...21. Espanya.ja.va.articular.de.manera.pionera.a.Europa,.el.1976,.les.primeres.mesures.públiques.de.promoció.de.les.empreses.mixtes.de.pesca.mitjançant.el.Reial.Decret.2517/76..Aquestes.mesures.van.ser.preses.després.que.les.flotes.espanyoles.esgotessin.els.recursos.de.Namíbia,.i.davant.la.necessitat.de.recol·locar.la.flota.que.treballava.en.aquest.país.a.altres.zones..El.Reial.Decret,.després.d’oferir.crèdits.per.a.les.exportacions.i.cobertures.de.riscos.no.comerci-als,.va.tenir.un.èxit.notable.i.les.flotes.espanyoles.es.van.desplaçar.cap.a.l’Argentina,.l’Uruguai.i.Sud-àfrica..La.Unió.Europea,.posteriorment,.i.impulsada.pel.govern.espanyol,.va.acceptar.el.suport.a.la.creació.d’empreses.mixtes.

EmPRESES.ESPANYOLES.

Al.Senegal,.actualment.trobem.vuit.empreses.de.propietat.exclusiva.o.majoritàriament.espa-nyola.que.operen.directament.a.sectors.d’activitats.relacionades.amb.la.pesca..

TaULa 5 empreses espanyoles al senegal en sectors d’activitats relacionades amb la pesca.

Empresa sector d’activitat Empresa matriu a Espanya

AGAC.(Associació.de.Grans.Tonyiners.Congelats)

Armador.de.vaixells.de.pesca OPAGAC

CHImIQUE.SÉNÉGAL.(G.I.E)Explotació.de.recursos.marítims.i.terrestres..Importació.i.exportació.de.mercaderies.diverses

SE2m Logística.portuària Progosa.Investment,.S.A.

SENEVISA,.S.A. Peix.i.mariscos.congelats Vieira,.S.A.

SOPECASEN.(SOCIÉTÉ.DE.PÊCHE.CANARIO.–.SENEGALAISE)

Armador.de.vaixells.de.pesca..Peix,..mol·luscos.i.crustacis.frescos.i.congelats

fREIREmAR,.S.A.

SOPERKA Peix.fresc.i.congelatARmADOR.PEREIRA,.S.A..J.V...Capital.Espanyol.49%

TUNASEN.S.A.Tractament,.transformació,.condiciona-ment.i.exportació.de.productes.del.mar.(tonyina.congelada)

Té.accionistes.espanyols

URD.–.UNION.DE.REmORQUEURS.DE.DAKAR.(GRUPO.BOLUDA)

Remolcadors.portuarisGRUPO.BOURBON.mARITImE..(filial.Abeilles.adquirida.per..GRUPO.BOLUDA.Espanyol)

font:.Oficina.comercial.a.Dakar,.febrer.2009.

Destaca.entre.aquestes.empreses.la.presència.de.Vieira,.un.dels.grups.empresarials.més.important.dedicats.al.sector.de.la.pesca,.amb.seus.a.l’Argentina,.el.Perú,.Xile.i.Namíbia..Al.Senegal,.hi.actua.a.través.de.l’empresa.Senevisa.i.l’activitat.de.pesca.extractiva.la.realitza.mitjançant.embarcacions.de.bandera.senegalesa...

El.sector.pesquer.espanyol.al.Senegal.juga.un.rol.important.a.la.pesca.de.profunditat.i.d’espècies.d’alt.valor..D’una.banda,.un.percentatge.significatiu.d’aquests.recursos.no.va.al.país.ni.passa.per.aquest,.sinó.que.es.porta.directament.a.Espanya..D’altra.banda,.els.vaixells.espanyols.actuen.direc-tament.sobre.espècies.que.pateixen.sobreexplotació.a.tota.l’Àfrica.Occidental.i.contribueixen.al.risc.de.desaparició.d’un.recurs.valuós.per.a.les.futures.generacions.del.Senegal.

EmPRESES.mIXTES.HISPANOSENEGALESES

A.més.de.la.presència.directa.d’empreses.espanyoles.al.Senegal,.Espanya.que.amb.la.seva.flota.industrial.de.pesca.és,.amb.diferència,.la.més.important.d’Europa,.ha.anat.desenvolupant.una.

30

PRImERA.PART

31


cOOPERAció i PEscA

A.més.a.més.dels.mecanismes,.ja.anomenats,.per.promoure.el.sector.pesquer.del.Senegal.cal.mencionar.les.polítiques.de.cooperació.del.govern.espanyol.en.l’àmbit.de.la.pesca,.entre.les.quals.destaca.el.programa.fORPEX. (formació.Pesquera.a. l’Exterior)..Aquest.és.un.projecte.pioner.de.col·laboració.públic.i.privat.en.l’àmbit.de.la.cooperació.internacional.pel.desenvolu-pament..Amb.aquest24,.el.govern.espanyol.ha.destinat.més.d’un.milió.d’euros.a.l’educació.de.mariners.a.les.escoles.dels.seus.països.d’origen..La.formació.es.realitzarà.a.3.000.mariners,.dels.quals.2.000.són.senegalesos..

Aquest.programa.s’ha.explicat.com.una.alternativa.a.la.immigració.il·legal.a.través.de.la.for-mació.als.països.d’origen. (González,. 2008)..No.obstant,. en.diversos.àmbits. s’han.plantejat.dubtes.sobre.si.en.el.fons.no.s’està.realitzant,.d’alguna.manera,.una.explotació.(Pérez,.2008).i.un.finançament.encobert.al.sector.empresarial.espanyol..

La.proposta.respon.a.les.necessitats.de.les.flotes.espanyoles.en.aquests.països,.per.la.qual.cosa.la.proposta.ha.estat.impulsada.activament.des.del.Clúster.d’Empreses.Pesqueres.a.Ter-cers.Països..De.fet,.l’existència.del.projecte.és.perquè.les.empreses.espanyoles.han.d’encarar.un.aspecte.legal:.a.partir.del.31.de.desembre.del.2009,.l’Organització.marítima.Internacional.

24. L’àmbit.territorial.del.Programa.fORPEX.és.el.Perú,.l’Equador.i.el.Senegal.

crèdit.amb.el.Banc.d’Inversions.(BEI),.el.banc.de.la.Unió.Europea.encarregat.de.finançar.les.activitats.de.la.UE.a.l’exterior,.de.400.milions.d’euros.en.concepte.de.renovació.de.la.flota.i.de.les.instal·lacions.a.l’exterior22.

Destaquen.com.a.destí.de.les.empreses.mixtes.espanyoles.l’Àfrica.Occidental.(un.42%.del.total.de.les.empreses.mixtes).i.l’Amèrica.Llatina..El.Senegal.és.el.tercer.país.(després.de.l’Argentina.i.d’Angola).en.el.qual.més.embarcacions.amb.suport.de.recursos.públics.es.van. implantar..Després.de.la.no-renovació.de.l’acord.Senegal.–.Europa.el.2006,.el.nombre.d’empreses.mixtes.i.el.nombre.d’embarcacions.controlades.des.d’Espanya.que.treballen.al.Senegal.han.crescut,.tot.i.que.algunes.administracions.i.grups.empresarials.neguen.aquesta.vinculació,.així.com.la.càrrega.pesquera.que.totes.elles.exerceixen.sobre.l’ecosistema.

“no m’aventuraria a dir això, a fer una relació directa entre la finalitat dels acords de pesca i l’augment de les empreses mixtes, caldria mirar les estadístiques. però el que és cert és que el volum de pesca no ha disminuït, i això vol dir que els vaixells de la ue que treballaven quan els acords existien han estat substituïts per altres, i que cal determinar l’origen d’aquests vaixells”.

pape gora ndiaye, coordinador del repao-red sobre polítiques de pesca a l’Àfrica de l’oest (enDa)

“no conec els detalls, però és evident que hi ha vaixells espanyols que havien abandonat l’espai comunitari de pesca i que han tornat miraculosament amb bandera senegalesa. És un fet, sí. Hi ha, llavors, empreses amb capital europeu, de les quals no se’n coneixen les propor-cions, però en principi són menys de la meitat, i no es pot pensar que sigui sempre així. però no és una de les nostres competències, sinó que és competència del govern senegalès”.

eric lunel, encarregat de la missió acords d’associació de pesca a l’Àfrica de l’oest per a la comisió europea.

Històricament,.la.valoració.per.part.dels.socis.senegalesos.de.les.empreses.mixtes.no.ha.estat.favorable,.i.segons.Àfricainformarket.(2005).no.hi.ha.cap.implicació.real.de.l’empresa.mixta.a.l’economia.local23. i.només.es.pot.parlar.d’aquestes.societats.com.un.instrument.adminis-tratiu.per.seguir.pescant.a.la.Zona.Econòmica.Exclusiva.(ZEE)..Segons.entrevistes.realitzades.a.directius.africans.d’empreses.mixtes.espanyoles,. durant.el. 2009,. “aquesta.és.una.opinió.personal,.però.aquestes.empreses.mixtes.no.treballen.per.a.l’interès.del.país,.sinó.que.només.pensen.en.el.seu.propi.interès..És.un.intercanvi.desigual.entre.les.dues.parts”..

22. La.voz.de.Avilés,.29.de.novembre.de.2008.23. Per.exemple,.quasi.tots.els.treballadors.duen.a.terme.l’activitat.a.bord.d’embarcacions,.ja.que.una.bona.part.de.la.flota.és.congeladora,.per.la.qual.cosa.no.es.generen.excessius.llocs.de.treball.extra.a.terra.

Iolanda.fresnillo

32

PRImERA.PART

33


obliga.els.mariners.a.tenir.una.formació.i.una.titulació.bàsica.abans.d’embarcar-se,.cosa.que.abans.no.era.obligatòria.i.per.això,.ara,.es.generen.noves.necessitats.per.a.les.flotes.espanyo-les25..D’aquesta.manera,.el.programa.es.converteix.en.un.sistema.de.captació.de.nous.mariners.de.manera.subvencionada,.i.el.benefici.empresarial.del.projecte.és.clar..S’ha.de.senyalar,.però,.que.per.llei,.si.aquesta.formació.no.fos.realitzada.mitjançant.recursos.públics,.el.sector.pesquer.espanyol.privat.hauria.d’oferir-lo.igualment.

Un.altre.aspecte.crític.és.el.sistema.de.finançament.del.projecte,.que.s’estructura.mitjançant.dues.eines.principals:.el.fons.de.Crèdit.Educatiu.i.la.Unitat.de.Gent.del.mar.(un.sistema.de.coordinació.i.reclutament.de.personal.que.és.directament.gestionat.pel.Clúster.d’Empreses,.encara.que.sigui.finançat.amb.recursos.públics)..El.fons.de.Crèdit.Educatiu.és.el.mecanisme.més.conflictiu,.ja.que.està.dissenyat.com.un.conjunt.de.microcrèdits26.a.través.dels.quals.la.formació.és.pagada.pels.mariners.que. ja.formen.part.de. les.tripulacions.espanyoles.per.poder.continuar.treballant..Aquest.és.un.aspecte.altament.criticable,. ja.que. la.formació.específica.dels.treballadors. ja.integrats.a.les.flotes.per.adaptar-los.a.una.nova.legislació.hauria.de.ser.coberta.per.l’empresa,.i.no.pel.treballador..Per.una.altra.banda,.els.recursos.del.crèdit.s’entreguen.directament.a.les.escoles.de.formació27..després.que.el.mariner.hagi.finalitzat.els.seus.estudis.i.es.(re)incorpori.en.l’àmbit.laboral.de.les.embarcacions.espanyoles.es.procedeix.a.la.devolució.del.préstec.a.través.de.detraccions.directes.de.la.nòmina..És.necessari.senyalar.que.la.idea.de.detracció.automàtica.de.les.nòmines.és.molt.més.exigent.que.les.condicions.amb.les.quals.es.donen.facilitats.formatives.generalment.a.l’Estat.Espanyol,.per.la.qual.cosa.la.inclusió.d’aquest.tipus.d’exigència. i.mecanisme.en.propostes.de.cooperació.per.al.desenvolupament.és.clarament.discutible.

25. El.Conveni.de.l’Organització.marítima.Internacional.(OmI),.sobre.normes.de.formació,.titulació.i.guàrdia.per.a.la.gent.de.mar,.del.1978.(Conveni.STCW),.que.fou.revisat.el.1995,.estableix.el.requeriment.a.les.administracions.maríti-mes.d’exigir.a.les.empreses.armadores.dels.seus.bucs.nacionals.la.possessió.del.Certificat.de.formació.Bàsica.a.tot.el.personal.empleat.o.contractat.a.bord.dels.seus.bucs.en.la.qualitat.que.sigui,.com.a.part.de.la.dotació.dels.bucs,.i.també.a.aquells.als.quals.se’ls.assignin.feines.de.seguretat.o.prevenció.de.la.contaminació.relacionades.amb.les.operacions.dels.bucs..D’aquest.Conveni,.conforme.a.l’esmena.de.1995,.s’aprovà.la.seva.entrada.en.vigor.a.partir.de.l’1.de.febrer.de.2002..Espanya,.entre.altres.països,.va.ampliar.el.període.per.a.l’obtenció.del.Certificat.de.formació.Bàsica.obligatori.per.embarcar.en.bucs.pesquers.fins.al.31.de.desembre.del.2009..A.més,.el.Conveni.Internacional.(STCW-f).sobre.normes.de.formació,.titulació.i.guàrdia.per.al.personal.dels.bucs.pesquers,.pendent.de.ratificació.per.diversos.països,.estableix.que.es.poden.preveure.sancions.penals.o.disciplinàries.en.cas.que.es.contractin.persones.sense.el.títol.exigit,.i.també.contempla.la.subjecció.a.inspeccions.dels.bucs.de.qualsevol.bandera,.quan.es.trobin.en.ports.d’un.altre.país.contractant,.per.verificar.que.tot.el.personal.que.dóna.servei.a.bord.té.el.títol.exigit,.i.poden.fins.i.tot,.en.cas.d’incompliment,.detenir.el.buc.26. Per.aquells.aspirants.a.mariner.que.compleixin.una.sèrie.de.requisits.establerts.prèviament,.o.al.contingent.de.mariners.en.actiu.no.certificats.oficialment..27. En.el.cas.del.Senegal,.es.tracta.de.l’École.Nationale.de.formation.maritime.a.Dakar.

4 conDIcIons peR a Un moDeL pesqUeR sosTenIBLe

Les. condicions. de. vida. dels. pescadors. durant. els. últims. anys,. a. causa.dels. problemes.del.sector,.han.anat.empitjorant.i.s’enfronten.amb.nous.reptes.i.desafiaments..

En.l’àmbit.de.l’educació,.per.exemple,.la.necessitat.de.tenir.els.joves.com.a.mà.d’obra.i.com.a.relleu.dels.pescadors.que.a.partir.dels.quaranta.anys.ja.no.surten.a.pescar,.era.un.factor.que.fomentava. l’absentisme.escolar. i. la.manca.d’educació.dels.fills.dels.pescadors..Però.aquests.últims.anys,.la.disminució.de.la.captura.i.els.ingressos.dels.pescadors.duen.el.sector.cap.a.un.canvi.d’hàbits,.ja.que.els.fills.dels.pescadors.ja.no.sempre.esdevenen.pescadors,.sinó.que.són.motivats.per.a.què.es.dediquin.a.altres.feines.com.el.comerç,.etc..Lamentablement,.la.voluntat.dels.pescadors.d’escolaritzar.els.seus.fills.s’enfronta.a.la.manca.d’estructures,.d’escoles,.etc..Tal.i.com.destaca.Gassou.Gueye,.vicepresident.del.Consell.Nacional. Intraprofessional.de. la.Pesca.Artesana.al.Senegal.(CONIPAS):.“El.fill.del.pescador.no.tindrà.cap.opció.real.de.no.tenir.un.altre.ofici.que.no.sigui.el.de.pescador,.si.l’escola.és.a.7.quilòmetres.i.el.port.només.a.400.metres”..

En.l’àmbit.de.la.salut,.i.al.ser.un.sector.informal,.no.hi.ha.cobertura.mèdica.per.als.pescadors,.tot.i.ser.un.sector.molt.vulnerable.ja.que.existeix.una.alta.incidència.de.malalties.i.problemes.de.salut.concrets.que.caldria.tractar.de.manera.específica..Als.barris.de.pescadors.es.troben.punts. d’atenció. sanitària,. escassos. i. insuficients,. en. els. quals. els. pescadors. han.de. pagar.l’atenció.i.els.medicaments,.la.qual.cosa.crea.una.barrera.significativa.

Tampoc.hi.ha.un.sistema.de.jubilació.per.als.pescadors,.quan.ja.no.treballen.es.troben.sense.ingressos..Però. les.estructures.tradicionals.omplen.aquest.buit.amb.la.prestació.estatal,. ja.que.hi.ha.un.sistema.d’ajuda.i.de.solidaritat.per.a.les.comunitats.de.pescadors.que.permet.als.pescadors.d’edat.beneficiar-se.d’accions.d’ajuda.dels.més.joves..Aquestes.consisteixen.en.donacions.de.peix.o.de.diners.que.permeten.als.pescadors.jubilats.tornar.a.casa.amb.alguns.ingressos..Els.pescadors.anomenen.néral.(mot.del.wolof).a.aquest.sistema.d’ajuda...

Pel.que.fa.a.l’alimentació.dels.pescadors,.durant.molt.de.temps.es.combinà.la.pesca.amb.l’agricul-tura.per.cobrir.necessitats.domèstiques;.però.amb.la.urbanització.i.la.sequera,.aquesta.pràctica.

34

PRImERA.PART

35

Condicions.per.a.un.model.pesquer.sostenible4

absorbeix.prop.d’un.40%.de.la.pesca.artesana.–.per.la.qual.cosa.la.distribució.del.benefici.és.més.diversificada.-,.s’orienta.a.la.producció.de.peix.fumat,.peix.sec.i.sardina,.els.destinataris.dels.quals.són.primordialment.el.consum.nacional.o.l’exportació.a.altres.països.africans.pro-pers,.i.està.controlat.i.gestionat.per.dones.....

Per.tant,.cal.dir.que.la.discussió,.des.de.la.perspectiva.del.desenvolupament,.no.finalitza.quan.es.realitza.o.no.la.valorització.de.la.producció.pesquera.al.Senegal,.sinó.que.acaba.segons.el.tipus.de.manipulació.que.es.prioritza:.l’artesana.o.la.industrial..Els.EPA.afavoreixen.la.implan-tació.d’instal·lacions.de.manipulació.altament.industrialitzades.basades.en.la.tecnologia.i.la.disposició.d’importants.capitals..Aquest.model.només.pot.ser.pagat.pels.empresaris.europeus,.que.es.veuen.a.la.vegada.beneficiats.per.l’existència.de.zones.franques.al.país.i.les.subvenci-ons.d’Europa..En.un.context.d’escassetat.de.recurs.pesquer.és.molt.probable.que.els.pescadors.artesans.prioritzin.la.venda.a.la.indústria.manipuladora.que.no.pas.la.venda.a.la.manipulació.artesana,.ja.que.poden.oferir.preus.més.competitius.perquè.venen.prioritàriament.al.mercat.europeu.que.té.una.capacitat.adquisitiva.més.elevada.que.els.països.africans..Tot.això,.pot.acabar.encarint.la.compra.de.peix.per.part.de.les.entitats.de.manipulació.artesanal;.en.el.cas.més.extrem,.pot.arribar.a.trencaments.sistemàtics.d’estoc..Com.a.conseqüència,.la.cadena.de.manipulació,.molt.important.perquè.dóna.ocupació.a.un.bon.nombre.de.senegalesos,.i.molt.especialment.al.sector.femení,.pot.estar.en.risc.si.els.EPA.aconsegueixen.l’objectiu.d’atraure.la.indústria.de.manipulació.altament.tecnificada.a.través.de.les.inversions.europees......

“el que passa és que hi ha moltes empreses europees, i sobretot franceses, que s’han instal·lat aquí i han aprofitat de desenvolupar les seves empreses a europa. m’he inte-ressat a conèixer com funcionen les empreses aquí, si parleu de valorització és perdre el temps. la valorització de productes no és el seu problema. el seu problema és accedir als recursos i quedar-se’ls. la valorització es fa en una filial mare. aquest és el problema. però fins que no valoritzem els productes no tindrem els mitjans financers suficients i s’exercirà una enorme pressió sobre els recursos. (...) Hem anat a parlar de valorització amb els caps de l’empresa de senevisa, i no sabien el que era. no fan valorització i mai n’han sentit par-lar. (...) però fa dos anys no sabien de què els parlàvem, i quan hem volgut treballar amb ells aquest tema, ens han dit: ‘no ens interessa’.

omar thiom thiow, director de l’Institut universitari de pesca i aqüicultura, universitat cheikh anta Diop, Dakar.

“si no generem valor afegit aquí i exportem directament, les empreses europees seguiran treballant i les nostres empreses d’aquí tancaran”.

gassou gueye, vicepresident del conIpas, consell nacional Intraprofessional de la pesca artesana al senegal.

s’ha.perdut.considerablement,.i.ara.les.famílies.solen.dedicar-se.exclusivament.a.la.pesca.i.compren.la.resta.d’aliments.que.necessiten..A.més,.a.causa.de.la.manca.de.productes.del.mar,.hi.ha.espècies.que.no.solien.consumir.que.ara.han.entrat.a.formar.part.de.l’alimentació.quoti-diana..Un.bon.exemple.d’aquesta.situació.és.la.sardina.(yaboe.en.wolof),.que.era.una.peix.que.gairebé.no.es.menjava,.i.avui.és.la.base.de.la.majoria.d’àpats.dels.barris.pesquers..I.també.ha.passat.al.revés,.que.els.peixos.de.més.qualitat.ja.no.formen.part.de.la.dieta.de.les.poblacions.senegaleses.(com.el.thioff,.que.pel.seu.cost.elevat,.se.li.dóna.preferència.per.a.l’exportació)..Tal.i.com.afirma.Aly.Tandian,.sociòleg.i.professor.de.la.Universitat.de.Toulouse.(frança).i.Saint.Louis.(el.Senegal):.“L’últim.bon.thiebou.dieune.que.he.menjat.ha.estat.a.Europa..Saps.per.què?.Perquè.el.peix.bo.ja.no.es.troba.al.Senegal..L’he.menjat.a.Toulouse,.amb.aquest.peix.tan.bo.que.els.vaixells.europeus.han.pescat.a.les.costes.africanes.i.que.venen.allà”....

Diversos.actors.de.la.pesca.al.Senegal,.tant.de.la.pesca.artesana.com.de.la.pesca.industrial,.destaquen.l’absència.de.valorització,.és.a.dir,.del.fet.que.tot.el.peix.capturat.a.les.aigües.sene-galeses.sigui.consumit.o.exportat.directament.sense.que.es.generi.valor.afegit.al.país,.la.qual.cosa.és.vista.com.un.dels.problemes.més.grans.per.al.desenvolupament.del.sector..Els.produc-tes.del.mar.són,.en.la.seva.majoria,.transformats.en.altres.països.(Europa,.majoritàriament)..

L’augment.de.les.tarifes.internacionals.establert.a.l’Organització.mundial.del.Comerç.facilita.aquesta.realitat,.ja.que.penalitza.el.comerç.de.productes.pesquers.transformats/manipulats.per.als.països.més.consumidors..La.valorització.prèvia.a.l’exportació.és.una.prioritat.per.a.les.organitzacions.que.consideren. l’exportació.del.producte.pesquer.com. la.via.bàsica.per.aconseguir.el.desenvolupament..Si.bé.tradicionalment.les.empreses.amb.matriu.espanyola.o.europea.generalment.no.optaven.per.la.manipulació.a.l’origen,.ja.que.es.privilegiava.la.trans-formació.a.Espanya,.ara.això.està.canviant.ja.que.les.tarifes.internacionals.s’acosten.a.zero..En.un.context.de.lliure.comerç,.les.empreses.pesqueres.europees.més.importants.estan,.i.cada.vegada.més,.més.interessades.a.manipular.el.peix.als.països.africans.o.a.l’Amèrica.Llatina,.on.els.costos.de.producció.i.les.exigències.ambientals.són.menors..Això.ja.ha.generat.importants.problemes. laborals,.principalment.a.Galícia,.on.aquests.últims.anys.s’ha.vist.com.tancaven.plantes.transformadores..Vieira.al.Senegal.n’és.un.bon.exemple,. ja.que.hi.realitza.una.part.significativa.de.la.transformació.prèvia.a.la.comercialització.a.Europa...

Pel.que.fa.a.la.valorització,.s’aprecia.certa.confusió.entre.la.transformació.industrial.i.la.trans-formació.artesana,.dos.sistemes.de.valorització.molt.diferents..La. transformació. industrial.al.Senegal.està.controlada.per.un.nombre.molt.limitat.d’empreses.(únicament.50.empreses.estaven.autoritzades.per.manipular.el.peix.i.exportar.a.la.Unió.Europea.l’any.2005),.i.s’orienta.al. filetejat. i. a. la. conservació. en. fred. de. productes. per. a. l’exportació. a. països. europeus,. i.dues.terceres.parts.de.la.matèria.prima.procedeixen.directament.de.la.pesca.industrial.(l’altra.tercera.prové.de.la.pesca.artesana),.pel.qual.un.nombre.limitat.de.pescadors.es.beneficia.de.l’activitat..La.transformació.artesana,.al.contrari.de.la.industrial,.és.molt.diferent:.el.Senegal.

36

PRImERA.PART

37

4 Condicions.per.a.un.model.pesquer.sostenible

Igualment.és.necessària.la.mobilització.dels.recursos.endògens.davant.l’ocupació.del.li-mitat.espai.de.pesca.per.actors.exògens.que.fomentaria. la.reutilització.dels.recursos.a.l’interior. de. l’economia. senegalesa,. i. afavorir. una. extensió. del. benefici. pesquer. entre.àmplies.capes.de.la.societat..

Els.EPA.no.van.en.aquesta.direcció..Al.contrari,.afavoreixen.la.pesca.industrial.internacional.perquè.col·loquen.el.sector.pesquer.en.el.seu.conjunt.davant.d’una.situació.de.lliure.comerç.alhora.que,.tal.i.com.s’ha.vist,.l’empresari.espanyol.continua.beneficiant-se.de.subvencions.i.ajudes,.al.contrari.d’un.sector.pesquer.artesanal.del.Senegal.que.no.compta.amb.ajudes.similars..

Tampoc.hi.afavoreixen.els.actors.industrials.interns..La.creació.d’unes.condicions.de.lliure.comerç.internacional.empara.principalment.els.actors.externs,.ja.que.aquests.reben.simultà-niament.el.suport.de.subvencions.i.ajudes,.tant.per.instal·lar-se.al.país.a.través.d’empreses.mixtes.per.al.seu.funcionament.ordinari..

“no som optimistes pel que fa al futur de les negociacions [dels epa] perquè els que ne-gocien no coneixen res del sector; només saben menjar i també coneixen els guanys que genera. si el mar està buit o no, no és el seu problema”.

gassou gueye, vicepresident del conIpas, consell nacional Intraprofessional de la pesca artesana al senegal.

En.un.context.de.recursos.pesquers.sobreexplotats,.la.bona.gestió.de.la.pesca.és.un.aspecte.bàsic..Però.una.bona.gestió.no.significa.únicament.atendre.les.característiques.ecològiques.de.l’ecosistema.i.evitar.que.les.captures.sobrepassin.la.capacitat.de.l’ecosistema.per.tal.de.regenerar-se,.si.utilitzen.el.mínim.de.recursos.possible,.ja.que.també.és.imprescindible.prio-ritzar.els.models.de.pesca.que.afavoreixin.una.redistribució.de.la.riquesa.més.àmplia.i.facilitin.uns.volums.d’ocupació.i.cobertura.més.grans.per.als.col·lectius.més.necessitats.

Sense.dubte,.això.requereix.prioritzar.la.pesca.artesana.per.davant.de.la.pesca.industrial,.i.també.millorar-ne.la.gestió..Les.xifres.són.clares.en.aquesta.taula:

TaULa 6 comparativa de models de pesca28

Model de pesca Benefici

Pesca industrial Pesca artesana

nomBre De pescaDors empleats

Aproximadament..1/2.milló.

més.de.12.milions

captures anuals per al consum HumÀ

Aproximadament.30.milions.de.tones.

Aproximadament.30.milions.de.tones.

cost De capItal per a caDa treBall generat a las emBarcacIons

30.000-300.000.

e e e e e

300-3.000.

e

captures utIlItZaDes amB olIs o farInes

20-30.milions.de.tones.

Pràcticament.res.

consum anual De fuel

Aproximadament..37.milions.de.tones.

Aproximadament..5.milions.de.tones.

captures per tona De gasoIl consumIt

1-2.tones.

=..

4-8.tones.

=..

pescaDors per caDa mIlIÓ De Dòlars InVertIts a l’emBarcacIÓ

5-30. 500-4.000.

pesca DescartaDa al mar

8-20.milions.tones.molt.petita

font:.Pauly,.2006

28. Il·lustració.esquemàtica.de.la.dualitat.de.models.de.pesca.presents.a.la.majoria.dels.països.del.món,.i.utilitzen.xifres.calculades.globalment..Original.de.Thompson. i. fAO. (1988).amb.actualitzacions.de.Chuenpagdee. i.Pauly. (en.impremta);.Kelleher.(2005);.Tyedmers.et.al..(2005).i.dades.del.web.de.la.fAO.(www.fao.org)..font:.(Pauly,.2006)

38

2PRIMERA PARTE

39

SEGONA PARTESPANYA EN LES NEGOCiACiONS COmERCiALS UE-ÀfRiCA

1 ELS ACORdS d’ASSOCiACió ECONòmiCA (EPA)

Els Acords d’Associació Econòmica que la Unió Europea (UE) planteja als països africans són tractats de lliure comerç que inclouen una dimensió financera d’ajuda per al desenvolupament i inversió. S’emmarquen dins una sèrie de compromisos previs, en particular dels que es van establir amb caràcter general a l’Acord de Cotonou (2000), i els establerts pels països euro-peus en el Consens Europeu sobre Desenvolupament (2005); i responen, per altra banda, al document Europa Global: competint en el món, presentat per la Comissió Europea, l’octubre de 2006, que busca facilitar l’expansió de les grans empreses i el capital europeu mundial. Europa Global dóna cobertura a l’agenda de negociacions de lliure comerç que la UE ha promogut amb els països menys rics, entre els quals hi ha les dels EPA.

Tant els EPA com els altres acords d’associació econòmica que planteja la UE van més enllà de la circulació de mercaderies. Pretenen assegurar29:

■ L’obertura dels sectors de serveis dels països del sud a les empreses europees

■ L’accés i el control de les reserves estratègiques de béns naturals

■ L’accés segur i en condicions favorables a les matèries primeres

■ L’obertura de les Compres Governamentals a les empreses proveïdores europees

■ La supressió de subvencions a empreses locals

■ La protecció del Dret de Propietat Intel·lectual

■ L’ampliació de la protecció ja existent per a les inversions europees

■ La supressió de les mesures no aranzelàries que limiten el comerç

29 Amics de la Terra-Internacional, Europa Global (desembre 2008).

40 41

Agropecuarios.de.África.Occidental),.entre.d’altres,.són.de.l’opinió.que.els.nous.acords.d’asso-ciació.significaran.impactes.molt.negatius.per.als.països.africans.

Denuncien.que.els.acords.EPA.obriran.els.mercats.dels.països.ACP.a.la.competència.devasta-dora.de.les.exportacions.de.la.UE,.la.qual.cosa.implicaria.un.augment.de.la.desigualtat.social.i.la.pobresa,.ja.que.es.destruiran.les.indústries.locals.i.de.l’agricultura.camperola.i.familiar;.tot.això.repercutirà.en.l’atur.i.en.les.fonts.de.primeres.matèries..El.resultat.suposaria.una.amena-ça.per.a.la.sobirania.alimentària,.els.serveis.públics.i.la.integració.regional.alternativa...

Quan.van.començar.les.negociacions.dels.EPA,.algunes.organitzacions.de.la.societat.civil.africanes,. del. Carib,. del. Pacífic. i. d’Europa. van. advertir. que. aquests. tractats. vulneraven.profundament.els.Drets.Humans..I.van.recalcar.que.els.EPA.posen.en.perill.el.dret.i.la.ca-pacitat. d’aquests.països.per.desenvolupar.unes.polítiques.econòmiques.d’acord.amb. les.necessitats.de.la.seva.població.per.tal.de.poder.encarar.la.crisi.global..El.mateix.president.del. Senegal,. Abdoulaye.Wade,. antic. professor. d’economia. de. les. universitats. de. Dakar. i.París,.s’oposa.als.acords.EPA.i.ha.manifestat.que.aquests.acords.implicarien.els.següents.impactes.per.al.seu.país:

■.Els.EPA.signifiquen.que.economies.totalment.asimètriques.siguin.alienades.d’una.situació.de.competència.equilibrada.a.través.del.desmantellament.tarifari.i.l’abolició.d’altres.mesu-res.de.protecció..Simplement,.es.pot.resumir.que.es.tracta.de.consagrar.a.través.del.dret.un.desequilibri.de.facto...

■.Les. economies. africanes. i. europees. són.molt. diferents.. Les. debilitats. estructurals. de.la. indústria.africana.no.permet.dotar-la.d’una.elasticitat.suficient.que.permeti.produir.més.productes.d’exportació..És.una.qüestió.estructural.i.no.de.conjuntura..Amb.aquesta.situació,. si. s’accepten.els.EPA,. significaria.deixar.els.mercats.africans.a. les.mans.dels.productes. europeus. sense. poder. esperar,. a. canvi,. exportar. de.manera. significativa. al.mercat.europeu..

■.Les.tarifes.duaneres.constitueixen.entre.el.35%.i.el.70%.del.pressupost.del.Senegal..Segons.una.simulació.del.Centre.d’Estudis.i.d’Investigació.del.Desenvolupament,.entre.el.2008.i.el.2015.les.pèrdues.d’ingressos.fiscals.pujarien.a.115.milions.de.francs.CfA.

■.Els.agricultors.i.els.productors.de.nombrosos.països,.entre.ells.els.més.pobres,.en.molts.ca-sos.s’haurien.de.sotmetre.a.la.competència.directa.i.desigual.dels.productors.europeus,.que.són.més.eficaços.que.els.dels.països.pobres..Hi.ha.un.risc.significatiu.d’un.desmantellament.de.parts.senceres.dels.teixits.productius.i.econòmics..

■.Els.EPA,.tot.i.la.seva.retòrica.formal,.dificulten.els.processos.d’integració.regional.africana,.ja.que. imposen. tarifes.úniques.externes.a.estructures. regionals.que.no.són. iguals.a. les.estructures.regionals.africanes.que.estan.en.procés.d’evolució..

Els.EPA.suposen.un.element.important.per.al.futur.d’Àfrica,.ja.que.a.través.d’aquests.acords.es.modifiquen.de.manera.important.les.relacions.econòmiques.amb.la.Unió.Europea..

Per.aquests.acords,.la.UE.negocia.amb.77.de.les.seves.antigues.colònies.a.l’Àfrica,.el.Carib.i.el.Pacífic.(ACP);.46.d’aquestes.colònies.són.africanes.i.s’agrupen.en.6.regions..El.Senegal.es.troba.en.el.grup.de.negociació.del.ECOWAS30,.que.negocia.amb.la.Unió.Europea.i.també.amb.mauritània..Les.negociacions.s’iniciaren.el.2002.amb.la.finalitat.que.els.acords.fossin.vigents.ja.el.2008..Alguns.països. ja.han.signat.els.nous.acords,.altres.n’han.signat.de. transitoris. i.altres.no.han.firmat.cap.EPA...

Els.països.ACP.s’hi. juguen.molt.més.que.Europa..La.Unió.Europea.és.el.principal.soci.co-mercial.dels.països.ACP.(aproximadament.el.40%.de.les.exportacions.dels.països.ACP.van.cap.a.la.UE);.però,.per.a.la.UE.els.països.ACP.representen.una.part.mínima.de.les.del.seu.volum.comercial:.el.2004,.menys.d’1%.de.les.exportacions.de.la.Unió.Europea.eren.per.als.països.ACP..

L’objectiu. formal. dels. EPA. és,. segons. la. Unió. Europea,. promoure. el. desenvolupament.sostenible.dels.països.ACP.i.una.integració.gradual.i.suau.al.mercat.global.i.l’eradicació.de. la.pobresa..No.obstant.això,. la.UE.exigeix.una.negociació. integral.que. inclogui.una.liberalització.ràpida.i.profunda.del.comerç.de.mercaderies,. inversions.i.serveis..Els.pa-ïsos.europeus.pretenen. incloure.àmbits.que.no.han.aconseguit.que. fossin.desregulats.per.l’Organització.mundial.del.Comerç.en.aquests.acords,.com.per.exemple.les.compres.governamentals.o.la.competència....

Podem.resumir.els.principis.formals.dels.EPA.en:

a).L’associació,.amb.el.benentès.que.hi.ha.drets.i.obligacions.per.a.les.dues.parts.

b). La. integració. regional,. com.una. forma.d’aprofitar. les. potencialitats. i. la. proximitat.entre.els.països.

c).El.tracte.especial.i.diferenciat.segons.el.nivell.de.desenvolupament.i.altres.caracterís-tiques,.i.les.vulnerabilitats.dels.països..

d).La.compatibilitat.amb.les.regles.i.normes.de.l’Organització.mundial.del.Comerç.

Els.acords.s’haurien.d’haver.tancat.a.finals.del.desembre.de.2007,.però.això.no.va.ser.possible.a.causa.de.les.reticències.d’alguns.governs.africans.amb.el.suport.de.la.societat,.com.és.el.cas.del.Senegal..Només.alguns.països.van.poder.arribar.a.definir.un.preacord..

Una.part.molt.significativa.de.la.societat.civil.africana.i.part.de.l’europea,.i.també.organitzaci-ons.internacionals.com.ACORD.(Agency.for.Cooperation.and.Research.in.Development),.ISP,.Vía.Campesina,.ENDA-Tiers.monde,.Third.World.Network.i.ROPPA.(Red.de.Agricultores.y.Productores.

30. Economic.Comunity.of.West.African.States.(ECOWAS).està.formada.pel.Senegal,.Benín,.Burkina.faso,.Guinea.Bis-sau,.malí,.Níger,.Togo,.Cap.Verd,.Gàmbia,.Guinea,.Llibèria,.Serra.Lleona,.Ghana,.Costa.d’Ivori.i.Nigèria..

SEGONA.PART 1 Els.Acords.d’Associació.Econòmica.(EPA)

42 43

El.Grup.Regional.ACP.és.un.dels.Grups.Geogràfics.del.Consell.que.fan.el.seguiment.de.les.relacions.de.la.UE.amb.els.tercers.països.(en.aquest.cas,.els.països.ACP)..La.seva.tasca.és.definir. i. avaluar,. sobretot,. qüestions. polítiques. i. temes. comercials.menys. específics.. Els.Estats.membres.hi.defensen.els.seus.punts.de.vista.i.hi.poden.acudir.des.de.la.REPER.(Re-presentació.Permanent.dels.Estats.membres.davant.de.la.UE).(ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme,.2009).

ARTicLE 188c. TRAcTAT dE LisBOA (ARTicLE 207 dEL TRAcTAT dEL FUNciONAMENT dE LA UNió EUROPEA)

la comissió presentarà recomanacions al consell, que l’autoritzarà a iniciar les negocia-cions necessàries. anirà a càrrec del consell i de la comissió el fet de vetllar per a què els acords negociats siguin compatibles amb les polítiques i normes internes de la unió.

la comissió durà a terme aquestes negociacions i consultarà amb un comitè especial de-signat pel consell, per tal d’assistir aquesta tasca i vagin conforme les directrius que el consell pugui dirigir-li. la comissió informarà periòdicament al comitè especial i al parla-ment europeu de l’estat de les negociacions.

fASE.DE.NEGOCIACIó

La.Comissió.Europea.és.l’organisme.més.important.en.la.fase.de.negociació,.ja.que.li.corres-pon.negociar.els.aspectes.concrets.dels.EPA;.per.això,.té.una.autonomia.important.des.de.la.perspectiva.tècnica,.diplomàtica,.etc..

La.seva.missió.és.liderar.el.procés.negociador,.seguint.la.posició.general.definida.i.consensual.dels.Estats.membres.a.través.dels.organismes.anteriorment.ja.mencionats:.Comitè.133.i.Grup.Regional.ACP.(Àfrica,.Carib,.Pacífic)..En.el.cas.que.aquests.últims,.durant.el.procés.de.negoci-ació,.no.es.posin.d’acord,.les.disputes.passen.a.ser.resoltes.a.la.COREPER.i,.en.el.cas.que.no.es.determini.la.diferència,.des.d’allí.passa.al.CAGRE.(Consell.d’Assumptes.Generals.i.Relacions.Exteriors)31,.en.el.qual.es.defineixen,.en.última.instància,.els.principis.bàsics.de.negociació..

La.Comissió.Europea.s’estructura.internament.en.Direccions.Generals.(DG)..La.més.important.en. el. procés. negociador. és. la. Direcció. General. del. Comerç.. Aquesta,. al.mateix. temps,. rep.aportacions.i.es.coordina.globalment.amb.la.DG.Desenvolupament..En.aspectes.concrets.rep.també.aportacions.de. les.Direccions.Generals. d’Agricultura,. SANCO. (Sanitat. i. protecció.del.consumidor),.TAXUD.(fiscalitat.i.Unió.Duanera).i.INfSO.(Innovació.i.Societat.de.la.Informació)..

31. Entrevista.realitzada.a.Cristina.Teijelo,.subdirectora.general.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.de.la.UE..23.d’abril.de.2009.

2 InsTITUcIons I acToRs ImpLIcaTs en Les negocIacIons

La.negociació.i.l’aprovació.dels.EPA.s’està.duent.a.terme.en.el.context.de.la.Comissió.Europea.i.és.necessari.conèixer.com.s’està.desenvolupament.aquest.procés,.i.també.conèixer.quins.són.els.actors.espanyols.implicats.a.Espanya.i.a.Brussel·les.

ORGANisMEs EUROPEUs

A.la.Unió.Europea.(UE).podem.identificar.set.organismes.implicats.en.el.procés.de.negoci-ació.i.aprovació.dels.EPA:.Comissió.Europea,.Comitè.133,.Grup.Regional.ACP.(Àfrica,.Carib,.Pacífic),. Parlament.Europeu,.Comitè.de.Comerç. Internacional. (INTA). i.Assemblea.Parla-mentària.Conjunta.de.la.Unió.Europea.i.dels.països.ACP..La.funció.i.la.importància.relativa.d’aquests.varien.segons.quina.sigui.la.fase.de.negociació.i.aprovació.dels.acords..

fASE.D’INICI.DE.LES.NEGOCIACIONS

El.Consell.Europeu.(màxim.organisme.de.representativitat.dels.Estats.membre.de. la.Unió.Europea).dóna.el.mandat.a.la.Comissió.Europea.per.tal.d’iniciar.les.negociacions.dels.EPA..A.la.vegada,.també.s’activa.el.Comitè.133.per.donar.suport.a.la.Comissió.en.el.procés.ne-gociador.i.transmetre.els.parers.dels.Estats.membres..En.el.cas.dels.EPA,.també.s’activa.un.comitè.anomenat.Grup.Regional.ACP.amb.la.mateixa.funció..Els.dos.comitès.de.suport.estan.formats.per.representants.dels.Estats.membres........

El.Comitè.133.és.un.comitè.permanent.on.es.defineix.la.política.comercial.de.la.Unió.Euro-pea..Cada.Estat.membre.compta.amb.un.representant.i.un.suplent..Aquests.representants.defineixen.molts.dels.aspectes.concrets.vinculats.al.comerç.internacional,.i.el.Consell.Eu-ropeu.estableix.les.directives.generals.de.caire.polític.i.ratifica.les.decisions.preses.pel.Co-mitè.133..Algunes.propostes.de.caràcter.tècnic.es.debaten.únicament.en.el.Comitè.133.i.són.aprovades. conjuntament. pel. COREPER. (Comitè. de. Representants. Permanents. dels. Estats.membres).sense.debat.posterior.(Comissió.Europea,.2001)..

44

2

45

SEGONA.PART

fASE.D’APROVACIó

Quan. ja. la.Comissió.Europea.dóna.per. tancat.un.acord,.el.Parlament.Europeu.ha.de.donar.la.seva.aprovació..Quan.el.Parlament.ja.ha.donat.el.vistiplau,.encara.ha.de.ser.ratificat.per.cadascun.dels.Estats.membres..

PARTiciPAció EsPANYOLA EN LEs NEGOciAciONs

Dins. de. les. institucions. identificades. que. són. participants. d’alguna.manera. de. les. negoci-acions.dels.EPA.–. tot. i.que.sigui.amb.poder.d’incidència.diferenciat-,.hi.ha. la.presència.de.l’Estat.Espanyol.en.els.grups.del.Consell.i.del.Parlament..D’aquesta.manera,.l’Estat.Espanyol.participa,.com.tots.els.estats.membres,.en.el.Comitè.133.i.en.el.Grup.Regional.ACP..També.en.els.organismes.vinculats.al.Parlament.Europeu.hi.ha.diputats.d’Espanya.al.INTA.i.a.l’Assemblea.Parlamentària.Conjunta.de.la.UE.i.els.països.ACP.(JPA)32..

COmITè.133

Encara.que.és.un.únic.organisme,.el.Comitè.133.presenta.diferents.formacions..Les.formacions.bàsiques.són.la.de.titulars.i.la.de.suplents,.però.hi.ha.també.una.sèrie.de.formacions.especia-litzades.que.funcionen.com.a.grups.d’experts..

El.Comitè.133.Titulars.defineix.les.línies.d’acció.i.supervisa.el.treball.de.les.diferents.formaci-ons.i.grups.del.Comitè..Es.reuneix.un.cop.el.mes.a.Brussel·les..El.representant.espanyol.és.el.secretari.general.de.Comerç.Exterior,.Alfredo.Bonet.

El.Comitè.133.Suplents.té.dues.composicions:.una.a.Brussel·les.i.una.altra.a.Ginebra..La.forma-ció.de.Brussel·les.prepara.les.reunions.del.Comitè.133.Titulars,.i.es.reuneix,.normalment,.una.vegada.la.setmana..La.representació.espanyola.en.aquest.és.del.conseller.econòmic.i.comer-cial,.cap.a.la.REPER.davant.la.UE,.José.Carlos.García.Quevedo,.i.la.coordinació.de.la.posició.espanyola.es.duu.a.terme.a.través.de.la.Subdirecció.General.de.la.Política.Comercial.de.la.UE.

Com.que.el.Comitè.133.fa.el.seguiment.dels.aspectes.econòmics.i.comercials.de.les.nego-ciacions.–.amb.un.enfocament.particular.en. la.compatibilitat.amb. l’Organització.mundial.de.Comerç-,.representa.el.canal.més.directe.d’acció.del.ministeri.de.Comerç.d’Espanya.a.Brussel·les.

GRUP.REGIONAL.ACP

El.representant.d’España.al.Grup.Regional.ACP.és.el.conseller.del.Grup.ACP.del.ministeri.d’Afers.Exteriors,.José.Luis.martin-Yaguie..

32. Els.noms.propis.citats.corresponen.a.dades.de.l’agost.de.2009.

gRÀfIc 3 Estructura.bàsica.dels.organismes.implicats.en.la.negociació.dels.EPA

La.Comissió.Europea,.durant.tot.el.procés.negociador,.no.només.interacciona.amb.els.grups.anteriorment.mencionats,.sinó.que.també.informa.al.consell.de.la.UE.i.al.Parlament.Europeu.dels.aspectes.rellevants.de.les.negociacions.

Al.Parlament.Europeu,. l’interlocutor.més.directe.de. la.Comissió.Europea.és.el.Comitè.de.Comerç.Internacional.(INTA)..Aquest.comitè.cobreix.diferents.àrees.en.l’àmbit.del.comerç.multilateral.i.bilateral..En.el.cas.dels.EPA,.hi.ha.participat.de.manera.destacada,.establint.posicions.en.referència.a.aspectes.conflictius,.com.els.Sistemes.Generals.de.Preferència.plus.(SPG+).(Parlament.Europeu,.2009)..

Un.segon.organisme.de.referència.per.a.la.Comissió.és.l’Assemblea.Parlamentària.Conjunta.de.la.UE.i.dels.països.ACP.(JPA)..Des.de.l’any.2000,.la.JPA.es.convoca.dues.vegades.a.l’any,.i.s’alterna.entre.un.país.ACP.i.un.Estat.membre.de.la.UE..El.2003.es.van.crear.tres.comitès.per.formular.propostes.a.la.JPA:.el.comitè.d’assumptes.polítics,.el.comitè.sobre.desenvolupa-ment.econòmic,.finances.i.comerç,.i.el.comitè.sobre.assumptes.socials.i.medi.ambient..

Durant.el.procés.de.les.negociacions,.tant.el.INTA.com.la.JPA.fan.aportacions.i.recomana-cions.no.vinculants.a.la.Comissió..El.seu.poder.en.aquesta.fase.és,.per.tant,.limitat,.ara.bé,.s’han.de.tenir.en.compte.les.seves.posicions,.ja.que.a.la.fase.final.es.necessita.l’aprobació.del.Parlament.Europeu.

Hi.ha.visions.diferents.sobre.la.força.real.del.Parlament.Europeu.i.els.Comitès.133.i.el.Grup.Re-gional.ACP..És.clar.que.el.procés.està.liderat.directament.per.la.Comissió.Europea,.i.és.aques-ta.qui.té.més.importància.en.aquesta.fase..No.obstant,.el.procés.ja.realitzat.de.negociació.dels.EPA.mostra.que.també.és.sensible,.en.part,.a.les.recomanacions.realitzades.pels.altres.actors,.ja.siguin.els.comitès.específics.o.les.agrupacions.vinculades.al.Parlament.Europeu.

PARLAMENTEUROPEU

COMISSIÓ EUROPEA

INTA

JPA Recomana

Informa

Recomana

Informa

ESTATSMEMBRES

DGDESENVOLUPAMENT

DGTAXUD

DGCOMERÇ

DGAGRICULTURA

DGSANCO

COMITÈ133

GRUPREGIONAL ACP

Institucions.i.actors.implicats.en.les.negociacions

46

2

47

TaULa 7 espanyols a l’assemblea parlamentària conjunta de la ue i dels països acp

NomPartit

EspanyolPartit

EuropeuFunció contacte

miguel.Ángel.mARTÍNEZ.mARTÍNEZ

PSOE

Grup.Socialista

[email protected]

Josep.BORRELL.fONTELLES PSOE membre

Juan.fRAILE.CANTóN PSOE membre

francisca.PLEGUEZUELOS.AGUILAR

PSOE [email protected]

maría.BADIA.i.CUTCHET PSOE [email protected]

maría.SORNOSA.mARTÍNEZ PSOE [email protected]

Luis.YAÑEZ-BARNUEVO.GARCÍA PSOE [email protected]

mikel.IRUJO.AmEZAGAEusko..

AlkartasunaGrup..

dels.Verdsmembre

Antonio.LóPEZ-ISTÚRIZ.WHITE PP

Grup.del.Partit.

Demòcrata.Cristià

[email protected]

Salvador.Domingo.SANZ.PALACIO PP membre

Daniel.BAUTISTA PP Substitut

fernando.fERNÁNDEZ.mARTÍN PP Substitut

José.Javier.POmÉS.RUIZ PP Substitut.

gRÀfIc 4 Principals.representants.espanyols.als.organismes.europeus.més..importants.en.la.negociació.dels.EPA

El.Grup.Regional.ACP.fa.el.seguiment.dels.aspectes.globals.de.les.negociacions.i.representa.el.canal.més.directe.d’acció.del.ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació.a.les.negociacions..

INTA.-..COmITè.DE.COmERç.INTERNACIONAL

A.l’INTA,.hi.actuen.tres.diputats.espanyols,.dos.dels.quals.en.són.titulars:.Pablo.Zalba.Bidegain.(PP),. Emilio.menéndez. del. Valle. (PSOE),. i. maría. Paloma.muñiz. De. Urquiza. (PSOE). que. té. la.qualitat.de.suplent33.

JPA.–.ASSEmBLEA.PARLAmENTÀRIA.CONJUNTA.DE.LA.UE.I.DELS.PAÏSOS.ACP

A.l’Assemblea.Parlamentària.Conjunta.de.la.UE.i.dels.Països.ACP.hi.ha.13.representants.d’Espa-nya,.dels.quals.set.en.són.membres.i.sis.en.són.substituts34..

33. Es. pot. trobar. informació. actualitzada. sobre. els. membres. que. constitueixen. l’INTA. al. web:. http://www.eu-roparl.europa.eu/activities/committees/membersCom.do;jsessionid=495D414C4E3990A155D869A096DDEACB.node2?language=ES&body=INTA34. Es.pot.trobar.informació.actualitzada.sobre.els.membres.que.constitueixen.l’Assemblea.Parlamentària.Conjunta.de. la.UE. i.dels.països.ACP.al.web.http://www.europarl.europa.eu/intcoop/acp/.La. llista.d’aquest. informe.pot.haver.variat.després.de.les.eleccions.europees.del.2009.

ENDA.Tiers.monde

PARLAMENT EUROPEU

INTATITULARS: Pablo Zalba Bidegain (PP),

Emilio Menéndez del Valle (PSOE)SUPLENT: María Paloma Muñiz

de Urquiza (PSOE)

JPAVeure Taula 7.

13 representants

Recomana

Informa

Recomana

Informa

ESTATSMEMBRES

COMISSIÓ EUROPEA

COMITÈ 133Secretari General de

Comerç Exterior:Alfredo Bonet

GRUP REGIONAL ACPMinisteri d’AssumptesExteriors: José Luis

Martin Yaguie

SEGONA.PART Institucions.i.actors.implicats.en.les.negociacions

48

2

49

Segons.fonts.consultades,.hi.ha.diverses.versions.sobre.la.importància.relativa.dels.diferents.actors..Per.algun.d’ells,.el.paper.principal.el.té.la.Secretaria.d’Estat.per.a.la.UE,.que.determina.la.posició.oficial.espanyola.a.partir.de.les.aportacions.rebudes.de.la.Direcció.General.de.Po-lítiques.de.Desenvolupament.i.del.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme.35.No.obstant,.altres.fonts.oficials.indiquen.que.la.posició.relacionada.amb.els.aspectes.comercials.es.determina.exclusivament.des.del.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme..

Pel.que.fa.al.recorregut.que.segueix.el.posicionament.oficial36,.es.poden.distingir.tres.fases:

Desenvolupament.del.posicionament.espanyolA.la.Secretaria.d’Estat.per.a.la.Unió.Europea.es.desenvolupa.la.posició.espanyola.sobre.els.aspectes.globals,. i. en.particular.del. desenvolupament. –. a. través.de. la. coordinació. amb. la.Direcció.General.de.Política.per.al.Desenvolupament.(POLDE).–.del.posicionament.d’Espanya..S’han.de.tenir.en.compte.les.aportacions.dels.altres.ministeris.

Dins.del.ministeri.d’Indústria.Comerç.i.Turisme,.la.Subdirecció.General.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.desenvolupa.el.posicionament.sobre.els.temes.comercials,.i.es.tenen.en.compte.les.aportacions.dels.altres.ministeris,.en.el.cas.que.n’hi.hagi.

La.fase.de.coordinacióA.les.reunions.de.coordinació.entre.la.Secretaria.d’Estat.per.a.la.UE.i.la.Subdirecció.General.de.Relacions.comercials.bilaterals.es.coordina.el.posicionament.i.es.resolen.les.possibles.diver-gències..Si.sorgeixen.diferències.que.han.de.ser.resoltes.urgentment,.es.decideix.la.solució.a.la.cèl·lula.de.crisi.descrita.anteriorment...

Transferència.de.la.posició.cap.a.les.institucions.europeesEl.ministeri.d’Afers.Exteriors.introdueix.el.posicionament.espanyol.en.el.Grup.Regional.ACP.a.través.del.conseller.del.Grup.ACP.del.ministeri.d’Afers.Exteriors,.José.Luis.martín-Yaguie.

Una.altra.via.paral·lela,.però.menys.específica. i. freqüent,.és.que.a. través.de.miguel.Ángel.moratinos.a.la.CAGRE,.es.reuneixin.els.ministres.d’Afers.Exteriors.dels.Estats.membres..

El.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme.introdueix.el.posicionament.espanyol.al.Comitè.133.a.través.del.secretari.general.de.Comerç.Exterior,.Alfredo.Bonet,.a.la.formació.de.titulars..A.la.formació.de.suplents,.la.representació.espanyola.la.té.el.conseller.econòmic.i.comercial,.cap.de.la.REPER.davant.la.UE,.José.Carlos.García.Quevedo.

35. José.Luis.Pardo.Cuerdo,.a.l’entrevista.realitzada.el.23.d’abril.de.2009.36. Resum.elaborat.a.partir.de.la.informació.obtinguda.a.la.Secretaria.de.l’Estat.per.a.la.UE.

Els.dos.ministeris.que.tenen.una.funció.més.important.per.determinar.la.posició.oficial.es-panyola.són.el.ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació.i.el.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme..Podem.observar,.al.gràfic.5,.els.principals.actors.implicats..

gRÀfIc 5 Actors.espanyols.implicats.en.les.negociacions.dels.EPA..des.dels.diferents.ministeris

El.ministeri. d’Afers.Exteriors. i. de.Cooperació.defineix. la.posició.en. referència.als.aspectes.globals.dels.EPA..La.Secretaria.d’Estat.de.la.UE.–.a.través.de.l’equip.de.José.Luís.Pardo.Cuerdo.(subdirector.General.d’Assumptes.Generals.de.la.UE)–.que.lidera.el.procés..Durant.el.procés.negociador.es.coordina,.dins.del.mateix.ministeri,.amb. la.Direcció.General.de.Planificació. i.Avaluació.de.Polítiques.de.Desenvolupament,.i.manté.informats.a.altres.ministeris.que.poden.estar.interessats.per.aspectes.puntuals.de.la.negociació.(sobretot.Economia.i.medi.Ambient.i.medi.Rural.i.marí);.i.si.aquests.ho.desitgen,.comuniquen.també.les.seves.posicions..

Per.part.del.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme,.lidera.l’equip.de.la.Subdirecció.General.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.de. la.UE.a. través.de. l’equip.de. la.Subdirectora,.Cristina.Teijelo..

Els.equips.dels.dos.ministeris.duen.a.terme.reunions.de.coordinació,.regularment..Si.aparei-xen.problemes.urgents.es.resolen.a.la.cèl·lula.de.crisi,.grup.informal.que.s’ha.creat..Els.càrrecs.importants.que.participen.en.aquesta.són.el.subdirector.general.d’Assumptes.Generals.de.la.UE,.José.Luis.Pardo.(des.de.la.Secretaria.de.l’Estat.per.a.la.UE).i.el.subdirector.general.d’As-sumptes.Comercials. i.Duaners,.Luis.Carderera..Per.part.de.la.Direcció.General.de.Polítiques.de.Desenvolupament,.participen.diversos.experts.coordinats.per.Sara.Ciriza..Des.del.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme,.hi.participa.Cristina.Tejielo.per.part.de.la.Subdirecció.General.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.de.la.UE.

MINISTERI D’AFERS EXTERIORS I DE COOPERACIÓ

CÈLUL.LA DE CRISI

Secretaria de l’Estat per la UE:

Subd. Assumptes Generals Jose Luis Pardo.

Subd. Assumptes ComercialsLuis Carderera

DG POLDE:Coordinació:Sara Ciriza

José Luis PardoLuis Carderera

Experts coordinats perSara Ciriza,

Cristina Tejieloi col.laboradors

MINISTERI D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME

Subd. Acords Comercials

Bilaterals de la UE:Cristina Tejieloi col.laboradors

SEGONA.PART Institucions.i.actors.implicats.en.les.negociacions

50 51

ríodes.transitoris.d’entre.10.i.15.anys,.ni.un.nivell.de.liberalització.del.80%;.es.tracta,.doncs,.d’un.posicionament.polític.forçat.per.la.Unió.Europea,.tan.legítim.com,.per.exemple,.el.definit.pels.països.Àfrica.de.l’Oest.(entre.els.que.es.troba.el.Senegal).que.accepten.una.liberalització.d’un.60%.en.20.anys..

REGLEs d’ORiGEN

Les.regles.d’origen.(RO).han.estat.també.un.altre.aspecte.conflictiu..Serveixen.per.determi-nar. la. ‘nacionalitat’.d’un.bé.o.un.servei,.amb. l’objectiu.de.considerar-lo.originari.d’un.país.determinat,.i.poder.aplicar.el.règim.aranzelari.que.correspongui..Com.a.norma.general,.la.UE.considera.un.bé.com.a.originari.d’un.determinat.país.quan.ha.estat.completament.obtingut.o.substancialment.transformat.en.aquest.territori....

Tot.i.la.homogeneïtat.dels.acords.de.la.UE.signats,.fins.ara,.amb.països.ACP,.hi.ha.variaci-ons. (referents. a. les.RO),. sobretot. en.els. aspectes.d’acumulació.. Les. regles.d’acumulació.serveixen.per.determinar.en.quina.mesura.és.possible.l’ús.d’inputs.procedents.de.països.tercers,. sense. que. per. això. es. perdi. la. consideració. de. producte. originari. d’aquest. país.(marin.Egoscozábal,.2007).

L’Acord.de.Cotonou.ja.recull.algunes.determinacions.en.referència.a.les.RO.i,.durant.el.procés.de.les.negociacions.dels.EPA,.la.Unió.Europea.ha.mostrat.la.voluntat.de.simplificar.les.regles.d’origen.als.països.ACP..

No.obstant.això,.la.revisió.de.les.RO,.de.moment,.s’han.reduït.sobretot.als.àmbits.del.tèxtil.i.la.pesca,.i.ara.l’acumulació.només.és.possible.entre.els.països.ACP.que.hagin.signat.un.EPA.complet.o.un.EPA.interí..És.a.dir,.des.d’ara,.l’acumulació.entre.un.país.que.hagi.signat.un.EPA.interí.i.altres.països.que.exportin.en.uns.contextos.comercials.com.l’EBA.no.és.possible..

Les.RO.és.un.tema.sensible.als.països.africans,.i.de.fet.constitueix.un.dels.elements.de.dis-cussió.més.usual.dels.processos.d’integració.regional.que.s’estan.produint..Una.imposició.d’un.‘model.únic’.a.través.dels.EPA.pot.desestabilitzar.els.processos.negociadors.entre.els.països.africans..En.el.cas.del.Senegal.i.la.pesca,.la.discussió.de.les.RO.ja.fou.un.dels.temes.que.van.fer.fracassar.el.procés.de.renegociació,.entre.Europa.i.el.Senegal,.per.l’accés.als.recursos.marins.a. la. zona.exclusiva.del. Senegal. l’any.2006..mentre.que.el. Senegal. volia.mantenir.que.la.meitat.de.la.tripulació.del.vaixell.pesquer.fos.senegalesa.per.acceptar.el.peix.com.a.senegalès,.i.així.assegurar.una.ocupació.més.elevada.de.la.seva.població,.Europa.volia.flexibilitzar.la.posició.per.tal.de.permetre.que.el.50%.de.la.tripulació.fos.de.països.ACP.i.no.necessàriament.senegalesos..D’aquesta.manera,. la.seva.flota.pesquera.aconseguiria.baixar.el.cost.de.mà.d’obra..finalment,.no.s’arribà.a.un.acord.i.es.va.trencar.la.negociació..Ara,.de.nou,.a.través.dels.EPA,.Europa.vol.imposar.la.seva.visió.en.aquesta.temàtica..

3 posIcIonamenT De L’esTaT espanYoL en eLs Temes cLaU DeLs acoRDs

fins.ara,.i.segons.l’administració.espanyola,.no.es.disposa.de.cap.document.oficial.que.reculli.el.posicionament.de.l’Estat.Espanyol..Durant.tot.el.procés.de.les.negociacions,.la.transparència.de.l’administració.espanyola.ha.estat.escassa,.i.la.comunicació.amb.la.societat.civil.també..

La.següent.descripció.es.centra.en.la.posició.defensada.per.l’administració.espanyola.en.els.temes.clau.i.també.els.més.controvertits..Es.pot.trobar.una.discussió.més.àmplia.en.el.docu-ment.íntegre.d’investigació.al.web.www.setem.cat.

..

PERíOdEs TRANsiTORis i qUANTiATs A LiBERALiTzAR

La.voluntat.de.la.UE.és.fixar.períodes.transitoris.d’entre.10.i.15.anys.per.finalitzar.amb.un.grau.de.liberalització.proper.al.80%.del.total.comerciat..Aquestes.són.les.condicions.fixades.als.EPA.interins.que.han.estat.signats.o.estan.a.punt.de.ser.signats.en.aquest.moment..Els.països.ACP,.però,.han.exigit,.en.general,.uns.períodes.transitoris.més.llargs.a.causa.de.les.dificultats.amb.les.quals.es.troben.en.aquest.procés.de.liberalització.accelerat..Entre.aquestes.hi.ha,.per.exemple,.la.caiguda.d’ingressos.estatals,.particularment.d’Estats.que.depenen.significativa-ment.dels.impostos.sobre.les.importacions

Cal.destacar,.en.aquest.sentit,.que.recents.estudis.realitzats.per.l’organització.africana.ENDA,.diuen.que.si.ens.basem.en.l’article.XXIV.del.fATT,.no.hi.ha.una.base.jurídica.per.imposar.pe-

52 53

SEGONA.PART Posicionament.de.l’‘Estat.Espanyol.en.els.temes.clau.dels.acords3

Posició de la Unió Europea Posició de l’administració espanyola

La.UE.reconeix.els.problemes.de. les.capaci-tats. de. les. agrupacions. ACP. respecte. a. les.negociacions.en.aquest.àmbit.(Consell.de. la.Unió.Europea,.2007).

No.obstant,.s’inclouen.els.serveis.a.totes.les.negociacions.excepte.en.el.grup.SADC. (Ox-fam.Internacional,.2007;.marín.Egoscozábal,.2007)..

La. UE. defensa. públicament. tenir. un. interès.evident. de. millorar. l’accés. als. mercats. es-trangers. en. l’àmbit. dels. serveis,. i. així. ho.expressa.en.diferents.documents.oficials.(Co-missió.Europea,.2005).

L’administració. espanyola. ha. estat. un. dels.defensors.més. insistents. en. aquest. tema.. El.govern.afirma.que.la.UE.“no.hauria.d’enviar.el.missatge.equivocat.als.països.ACP,. ja que hi hauria oportunitats noves d’accés al mer-cat per a les nostres empreses de serveis”.(Oxfam.Internacional,.2007).

Es. consideren. particularment. importants. els.sectors.de.finances,.telecomunicacions,.trans-port.i.energia.(Banc.mundial,.2008).

Segons.l’administració.espanyola,.la.inclusió.de.l’accés.als.mercats.de.serveis.a.les.negocia-cions.és.imprescindible.per.enfortir.les.estructures.econòmiques.dels.països.ACP,.i.s’afirma.que.les.empreses.espanyoles.poden.aportar.molt.als.països.ACP.en.aquest.àmbit38.

Una.de.cada.quatre.persones.a.l’Àfrica.treballa.en.el.sector.serveis..molts.països.ACP.han.re-corregut.a.inversors.estrangers.amb.el.suposat.objectiu.de.generar.llocs.de.treball.i.millorar.la.qualitat,.el.preu.i.l’accessibilitat.dels.serveis.comercials.(serveis.bancaris,.de.telecomunicaci-ons,.etc.);.però.l’obertura.del.sector.serveis,.si.no.va.acompanyada.de.normatives.apropiades,.pot.comportar.el.risc.que.les.entitats.inversores.oblidin.les.comunitats.més.pobres.o.les.zones.amb.una.rendibilitat.menor.(àrees.rurals.o.de.difícil.accés,.per.exemple),.i.exposa.importants.sectors.de.la.població.africana.a.cert.risc.

Durant els anys 80 i 90, molts països europeus i acp van optar per la privatització dels serveis bàsics. però, quan les empreses privades negocien contractes amb països en vies de desenvolupament, sovint es limiten a operar en els sectors més lucratius del mercat, exigeixen marges de benefici garantits, fixats en dòlars, i insisteixen en una recuperació plena de les despeses. una vegada més, els més perjudicats són els pobres, i en molts casos són dones. Quan als anys 90 la companyia francesa suez va obtenir la responsabi-litat de subministrar aigua a una sèrie de barris pobres a sud-àfrica, el preu dels serveis relacionats amb l’aigua augmentà un 600 per cent.

Informe de oxfam Internacional, ¿socis o rivals? - abril 2008

38. Resum.de.la.informació.obtinguda.de.la.Secretaria.de.l’Estat.per.a.la.UE.i.la.Subdirecció.General.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.de.la.UE.


La.UE.exigeix,.en.general,.períodes.trans-itoris.per.a.la.liberalització.de.10.fins.a.15.anys.i.una.liberalització.sobre.el.80-90%.de.productes.comercialitzats.(marín.Egos-cozábal,.2007).

Regles. d’Origen:. la. Unió. Europea. vol. re-visar. les. Regles. d’Origen,. homogeneït-zant-les..fins.ara,.la.revisió.de.les.RO.s’ha.reduït. sobretot. en.els. àmbits. del. tèxtil. i.la.pesca.

Espanya. dóna. suport. a. la. línia. argumental. de. la.Comissió.Europea,. i.vol.aconseguir.els.períodes.de.liberalització.el.més.curts.possibles,.i.es.diferencia.d’altres. Estats. membres. que. exigeixen. períodes.transitoris.més.llargs.i.acords.més.flexibles.(Oxfam.Internacional,.2007).

Dóna. suport. a. una. possible. revisió. de. les. RO,. però.considera.que.els.canvis.en.els.aspectes.d’acumulació.no.són.importants..Ha.estat.especialment.activa.en.la.revisió.de.les.Regles.d’Origen.en.el.sector.pesquer..

Aquesta. posició. es. manté. ara,. el. 2009. (fundació.Alternativas. i. OPEX,. 2009).. No. obstant,. des. dels.ministeris.competents.es.considera.absolutament.necessari.un.esforç.particular.per.part.dels.Estats.membres.de. la.Unió.Europea.en. l’assistència. tèc-nica.per.als.països.ACP..L’administració.espanyola.afirma. la.seva.voluntat.d’assumir. la.seva. respon-sabilitat.en.aquest.tema.a.través.de.l’augment.de.la.AOD.i.l’ajuda.al.comerç37.

L’Accés A MERcATs dE sERvEis

Els.àmbits.del.comerç.en.serveis.(comerç.transfronterer,.consum.a.l’estranger,.presència.comer-cial,.presència.de.persones.físiques).han.estat.objecte.de.les.negociacions.dels.EPA.i.la.seva.fu-tura.negociació.està.establerta.en.els.acords.interins.(marín.Egoscozábal,.2008);.particularment,.la.liberalització.dels.mercats.africans.pel.que.fa.a.la.prestació.del.sector.serveis.està.sent.molt.criticada;.ja.que.implica.una.presència,.mitjançant.oficines.o.filials.en.el.país.de.destí,.per.a.la.prestació.del.servei.(inversió.estrangera.directa)..Això.obligaria.als.països.ACP.a.obrir.les.seves.fronteres.a.la.inversió.de.les.empreses.europees.proveïdores.de.serveis,.en.competència.amb.empreses.menys.competitives.nacionals.o.de.països.veïns. (marín.Egoscozábal,.2008)..Alguns.dels.serveis.bàsics,.com.el.subministrament.d’aigua.potable.o.la.salut.podrien.arribar.a.veure’s.afectats.per.aquest.aspecte.de.la.negociació,.i.posen.en.risc.el.dret.a.l’aigua.o.a.la.salut,.en.el.cas.que.el.procés.es.dugui.a.terme.inadequadament.

Per.una.altra.banda,.els.països.ACP.han.demandat,.durant.el.procés.negociador,.una.millora.de.l’accés.als.mercats.de.serveis.europeus.relativa.al.moviment.temporal.de.treballadors.de.serveis.dels.països.ACP.cap.a.la.Unió.Europea.(marín.Egoscozábal,.2008).

37. Resum.de.la.informació.obtinguda.de.la.Secretaria.de.l’Estat.per.a.la.UE.i.la.Subdirecció.General.de.Relacions.Comercials.Bilaterals.de.la.UE.

54 55

LA qüEsTió dEL dEsENvOLUPAMENT

La.UE.afirma.que.els.EPA.no.són.acords.comercials.per.a.l’ús,.sinó.que.són.acords.que.trans-cendeixen.l’àmbit.purament.comercial.i.que.tenen.com.a.objectiu.la.promoció.de.la.integració.regional,.el.desenvolupament.econòmic.i.l’eradicació.de.la.pobresa..Per.tant,.han.de.rebre.el.ferm.suport.de. l’ajuda.financera.en.el.marc.del.fons.Europeu.del.Desenvolupament. (fED). i.l’ajuda.bilateral.dels.Estats.membres..

La.declaració.d’alguns.ministres.dels.països.ACP.el.desembre.2007.mostra.el.contrari:. “Els.països.ACP.observen.que.els.interessos.mercantilistes.de.la.UE.prevalen.sobre.els.interessos.dels.països.de.l’ACP.que.estan.enfocats.més.cap.al.desenvolupament.i.la.integració.regional.(ACP.Council.of.ministers,.2007)..

fins.ara,.totes.les.parts.estan.d’acord.que.es.necessiten.suport.i.mesures.per.assegurar.que.els.països.ACP.puguin.aprofitar.les.noves.oportunitats.per.exportar.(infraestructura,.augment.de.capacitat.i.diversificació.de.producció,.canvi.de.sistema.impositiu,.etc.).(Goodison,.2008).

No.obstant,.els.països.ACP.destaquen.que.l’assignació.dels.fons.del.fons.Europeu.de.Desen-volupament.és.un.compromís.fins.al.2013,.mentrestant.els.EPA.creen.marcs.comercials.per-manents..Per.tant,.exigeixen.un.compromís.obligatori.per.part.de.la.Unió.Europea.de.destinar.fons.addicionals.al.finançament.dels.costos.que.impliquen.els.EPA..

De.moment,.la.Unió.Europea.es.compromet.a.destinar.dos.bilions.d’euros.per.any.a.partir.del.2010. (la.meitat.provenen.de. fons.comunitaris. i. l’altra.meitat.dels.pressupostos.dels.Estats.membres).a.projectes.destinats.a.augmentar.la.capacitat.comercial.dels.països.en.desenvolu-pament..Aquesta.suma.cobreix.dues.de.les.categories.establertes.per.les.recomanacions.de.la.2006.Task.force.Aid.for.Trade:.aquestes.dues.categories.es.refereixen.a.l’ajuda.per.al.comerç..Per.altres.categories.establertes,.que.tenen.relació.sobretot.amb.l’ajuda.al.desenvolupament.d’infraestructures. i. amb. l’augment.de. les. capacitats.productives,.de.moment.no.hi.ha.cap.compromís.per.part.de.la.Unió.Europea.(Consell.de.la.Unió.Europea,.2007b).

Als.Acords.interins,.els.capítols.referents.al.desenvolupament.preveu.la.possibilitat.de.crear.fons.EPA.per.al.desenvolupament,.acompanyats.de.promeses.d’augmentar.recursos.destinats.a.sectors.relacionats.amb.el.comerç..

ELs TEMEs RELAciONATs AMB EL cOMERç i ELs TEMEs dE siNGAPUR

La.Unió.Europea.tracta.d’incloure.la.facilitació.del.comerç,.la.inversió.i. la.transparència.en.la.contractació.pública.en.les.negociacions.dels.EPA,.encara.que.molts.dels.països.ACP.s’han.oposat.a.la.inclusió.de.la.majoria.dels.temes.en.aquests.àmbits,.perquè.temen.una.pèrdua.de.sobirania.política.i.destaquen.que.no.tenen.la.capacitat.de.negociar.aquests.temes.complexos.(marín.Egos-cozábal,.2007)..A.les.primeres.fases.de.les.negociacions,.han.declarat.en.diferents.moments.que.els.temes.de.Singapur.(inversions,.competència,.transparència.en.els.contractacions.públiques.i.facilitats.comercials).s’han.d’excloure.de.les.negociacions.(Third.World.Network,.2007)..

molts.països.ACP.estan.experimentant.un.augment.d’inversions.estrangeres.provinents.d’Europa.i.d’altres.parts.del.món..Àfrica. té,. en.aquest.moment,.una.de. les. seves. taxes.de.creixement.econòmic.més.altes.dels.últims.30.anys..La.major.part.de.les.inversions.es.realitzen.en.els.sec-tors.extractius..Però.la.riquesa.derivada.dels.minerals.només.ha.beneficiat.a.uns.quants,.sense.aportar.grans. canvis.a. la. vida.de. la.majoria.de. la.gent.. En.molts. casos,. aquestes. inversions.estrangeres.han.conduït.a.la.violació.dels.drets.humans.i.a.la.degradació.mediambiental.i.han.generat.molt.poca.riquesa.per.als.països.receptors..

mentre.que.els.beneficis.d’aquest.tipus.de.tractats.són,.a.vegades,.il·lusoris,.els.costos.poden.ser.alts..Quan.les.inversions.estrangeres.no.funcionen.a.favor.de.l’interès.públic,.els.governs.han.d’interferir.per.renegociar.els.contractes.o.canviar.les.normatives..Tot.i.això,.quan.els.governs.dels.països.ACP.recorren.a.aquestes.mesures.són.duts.davant.de.tribunals.internacionals.d’arbi-tratge,.sovint.per.part.d’empreses.europees..

Una.part.molt.significativa.de.la.societat.civil.africana.i.també.part.de.l’europea.insisteix.en.què.aquests.temes.han.de.ser.exclosos.de.les.negociacions.dels.EPA.


La.UE. considera. absolutament.necessària. la. in-corporació. d’aquests. temes. a. les. negociacions.amb.l’argument.que.milloren.la.competitivitat.de.les.economies.africanes.a.través.de.millorar.les.condicions. per. als. negocis,. atraure. inversions. i.reduir.costos.(marín.Egoscozábal,.2007).

El.Consell.insisteix.que.a.través.de.la.incorpora-ció.d’aquests.temes.es.compleixen.els.objectius.fixats.a.l’Acord.Cotonou.i.es.contribueix.a.garan-tir.els.objectius.en.l’àmbit.del.desenvolupament.(Council.of.the.European.Union,.2007;.Council.of.the.European.Union,.2008).

L’administració. espanyola. insisteix. en. la. in-clusió.d’aquests. temes. com.a.garantia. de. la.seguretat.jurídica.per.a.les.empreses.estran-geres,.i.com.a.sistema.per.garantir.regles.cla-res.per.al.sector.privat.(Òxfam.Internacional,.2007)..En.canvi,.Dinamarca.i.altres.països.nòr-dics.s’oposen.a.la.inclusió.d’aquests.temes.en.les.negociacions..

Espanya. considera. particularment. important.la. liberalització. de. la. inversió. estrangera. di-recta.i.la.reglamentació.dels.drets.de.propie-tat.intel·lectual.(Banco.mundial,.2008).

La.posició.es.manté.també.ara,.al.2009.(fun-dació.Alternativas.y.OPEX,.2009).


56 57


La. UE. interpreta. l’Acord. de. Cotonou. com. un.avanç.únic.en. la.vinculació.de.relacions.comer-cials.basades.en.el.lliure.comerç.amb.l’ajuda.pel.desenvolupament..El.repte.serà.crear.un.mercat.competitiu.regional.en.el.marc.dels.EPA.com.una.eina.per.al.desenvolupament.dels.països.ACP.(Co-missió.Europea,.2006).

La.Comissió.Europea.no.vol.negociar.els.recursos.destinats. al. desenvolupament. dintre. dels. EPA:.argumenta.que.no. té.mandat,. vol.evitar. la.per-cepció.de.la.connexió.entre.la.signatura.ACP.i.la.disponibilitat.en.la.cooperació.financera..

Des. de. l’administració. espanyola. no. s’ha.elaborat. un. document. de. posicionament. de.l’administració.sobre.els.EPA.que.aposti.per.la.coherència. d’altres. polítiques. públiques. que.afecten.el. desenvolupament.dels.països.ACP.a.partir.del.nou.marc.comercial.creat.pels.EPA..(marín.Egoscozábal,.2007).

En. general,. des. dels. ministeris. competents.es. considera. que. els. aspectes. del. desenvo-lupament. es. reflecteixen. en. els. EPA,. parti-cularment. en. l’asimetria. a. favor. dels. països.ACP.i.els.beneficis.que.donen.les.noves.opor-tunitats. comercials.. A.més,. des. del.ministeri.d’Afers. Exteriors. s’insta. a. augmentar. l’ajuda.al.comerç,.sense.condicionar.la.signatura.dels.EPA..D’aquesta.manera,.afirma.la.seva.dispo-sició.a.incorporar.les.propostes.de.la.societat.civil.en.aquests.àmbits.(fundació.Alternativas.y.OPEX,.2009).


4 ReLacIÓ D’aLTRes poLÍTIqUes esTaTaLs amB eLs epa

Com.ja.hem.indicat,.hi.ha.una.gran.diversitat.de.polítiques.impulsades.per.l’Estat.Espanyol.i.que.van.cap.a.l’Àfrica.subsahariana.des.de.l’any.2000..Dins.d’aquestes.noves.relacions.hispanoafrica-nes,.una.bona.part.són.mecanismes.i.mesures.comercials..

És. interessant.preguntar-se. si. els. plans. i/o. tractats.que. l’Estat. Espanyol. està. signant. amb.l’Àfrica.subsahariana.tenen.un.clar.i.un.comú.objectiu:.reforçar.bàsicament.les.relacions.co-mercials,.obrir.nous.mercats.en.aquella.zona.del.món..Hi.ha.alguns.objectius.comuns.entre.els.Acords.Econòmics.(EPA).i.els.plans.com.el.Pla.Director.de.Cooperació.i.el.Pla.Àfrica?.Van.aquests.dos.plans.cap.a.una.mateixa.direcció.que.els.EPA?.Hi.ha.una.coherència.de.polítiques.per.part.d’Espanya.pel.que.fa.a.l’Àfrica.subsahariana?.A.continuació.volem.respondre.algunes.d’aquestes.preguntes.a.través.del.seguiment.del.Pla.Director.i.el.Pla.Àfrica,.i.també.amb.la.comparativa.amb.els.EPA.

ELs PLANs diREcTORs dE LA cOOPERAció EsPANYOLA

El.nou.interès.per.Àfrica.queda.ben.explícit.en.els.Plans.Directors.de.la.Cooperació.Espanyola.2005-2008.i.2009-2012.i.en.diversos.plans.per.als.països.africans.prioritaris..Els.Plans.Directors.converteixen.la.Declaració.del.mil·leni,.i.per.tant.la.lluita.contra.la.pobresa,.en.el.principal.–però.no.l’únic-.referent.de.la.política.espanyola.en.el.desenvolupament.internacional..D’aquesta.ma-nera,.el.Pla.es.compromet.a.augmentar.la.proporció.d’ajuda.que.es.dirigeix.als.països.menys.avançats.fins.el.20%.de.l’ajuda.oficial.al.desenvolupament.i.l’increment.de.l’esforç.i.la.qualitat.de.l’ajuda.per.a.l’Àfrica.subsahariana,.sense.que.això.incideixi.en.una.excessiva.dispersió.geogràfi-ca..El.Pla.Director.defineix.com.a.sectors.prioritaris.d’actuació.de.la.seva.política.l’enfortiment.de.les.capacitats.endògenes.de.les.societats.receptores.de.l’ajuda.oficial.al.desenvolupament,.entre.aquestes,.les.econòmiques.a.través.de.l’enfortiment.del.teixit.empresarial.local..

El.Pla.marca.com.a.objectiu.(entre.altres).la.cooperació.empresarial.per.al.desenvolupament.i.la.justa.redistribució.de.la.riquesa..Considera.necessària.la.inserció.dels.països.receptors.de.l’Ajuda.Oficial.al.Desenvolupament.en.el.comerç.internacional.

58 59

4SEGONA.PART Relació.d’altres.polítiques.estatals.amb.els.EPA

El.paral·lelisme.identificat.en.el.Pla.Director.entre.el.foment.dels.teixits.i.capacitats.locals.i.la.in-serció.en.el.comerç.mundial.–encara.que.sigui.en.condicions.justes.i.amb.la.finalitat.de.promoure.una.redistribució.de.la.riquesa-.es.reflecteix.també.en.els.instruments.financers.que.recull.per.aconseguir.aquests.objectius..Per.una.banda,.considera.de.vital. importància.els.microcrèdits,.com.a.suport.d’allò.local,.i.a.les.petites.empreses.per.complir.la.prioritat.horitzontal.de.la.lluita.contra. la.pobresa..Per.una.altra.banda,.pretén. fer.ús.dels.crèdits.fAD.per.al.finançament.de.projectes.d’infraestructura.i.desenvolupament..

El.Pla.estableix.la.necessitat.de.reforçar.la.coherència.en.les.diferents.polítiques.públiques.es-panyoles.que.tenen.efectes.en.els.països.en.vies.de.desenvolupament.per.potenciar.la.mateixa.Ajuda.Oficial.per.al.Desenvolupament..Destaca.que.les.polítiques.comercials,.agrícoles.o.pesque-res.i.la.política.d’internacionalització.de.l’empresa,.entre.altres,.poden.tenir.efectes.d’igual.o.més.importància.en.els.països.en.vies.de.desenvolupament.que.la.mateixa.Ajuda.Oficial.per.al.Desen-volupament..Per.tant,.s’ha.de.buscar.la.coherència.entre.les.diferències.polítiques.impulsades.des.d’Espanya.per.assegurar.que.els.efectes.positius.de.l’ajuda.espanyola.siguin.complementats.i.reforçats.per.altres.instruments.de.l’acció.exterior.de.l’Estat..

EL PLA ÀFRicA

El.Pla.d’Acció.per.l’Àfrica.Subsahariana.(ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació,.2006).o.Pla.Àfrica.(2006-2008)/(2009-2012).del.ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació.d’Espanya,.reprèn.la.crida.a. la.coherència.de.polítiques.establertes.al.Pla.Director. i.pretén.embarcar. la.política.exterior.espanyola.cap.a.l’Àfrica.en.el.nou.marc.global.de.cooperació.amb.aquest.continent..Dins.d’aquest.nou.marc.destaquen.iniciatives.internacionals.com.l’estratègia.adoptada.pel.Consell.Eu-ropeu.de.2005,.la.Comissió.per.a.l’Àfrica.impulsada.pel.Regne.Unit,.el.pla.d’acció.del.G-8.i.la.nova.política.africana.de.la.Xina,.com.també.iniciatives.africanes.com.la.creació.del.NEPAD39.(ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació,.2006)..Per.part.del.govern,.es.pretén.donar.un.inici.a.una.nova.època.on.es.superi.la.persistent.omissió.d’aquest.continent.en.la.política.espanyola..El.Pla.Àfrica.ha.pretès.i.pretén.dur.a.terme.aquests.set.objectius:.

1..La.contribució.a.l’arrelament.de.la.democràcia,.el.respecte.dels.drets.humans,.la.pau.i. la.seguretat.a.l’Àfrica.

2..La.lluita.contra.la.pobresa.i.la.contribució.a.l’agenda.del.desenvolupament.d’Àfrica,.de.con-formitat.amb.les.previsions.del.Pla.Director.de.la.Cooperació.Espanyola.2005-2008.

3..El.foment.de.la.cooperació.per.regular.adequadament.els.fluxos.migratoris.

4..La.participació.activa.en.el.desenvolupament.de. l’Estratègia.de. la.Unió.Europea.per.a.l’Àfrica..

39. New.Partnership.for.Africa’s.Development.

5..El.reforç.i.la.diversificació.dels.intercanvis.econòmics,.i.també.el.foment.de.les.inversions..Es.dedica.especial.atenció.a.les.relacions.pesqueres.i.la.seguretat.energètica.

6..L’enfortiment.de.la.cooperació.cultural.i.del.coneixement.i.estima.mútua.(...).i.la.realització.de.projectes.culturals.al.servei.dels.objectius.dels.objectius.per.al.desenvolupament..

7..L’increment.de.la.projecció.política.i.de.la.presència.institucional.d’Espanya.a.la.regió..

“Des del fenomen de l’emigració clandestina, la cooperació entre espanya i el senegal en l’àmbit de la pesca ha reviscolat. segons el meu parer, la cooperació espanyola vol conte-nir el fenomen invertint en el sector de la pesca perquè és el sector que proporciona els immigrants clandestins”.

“Hi ha hagut molts acords firmats a causa del fenomen de la immigració clandestina entre espanya i el senegal, com la contractació en origen, però crec que no són acords que considerin la durabilitat per atacar els vertaders problemes del sector. espanya estava in-volucrada per exemple en el pla reVa (retour vers l’agriculture – retorn a l’agricultura) de retorn d’immigrants, però no s’han aconseguit els objectius. (...) espanya té la idea clara a les seves polítiques de cooperació: la pesca. com fer que els vaixells espanyols puguin pescar a l’espai marítim senegalès”.

pape gora ndiaye, coordinador del repao-Xarxa sobre polítiques de pesca a l’Àfrica de l’oest (enDa).

El.Pla.remarca.la.necessitat.de.buscar.la.coherència.entre.la.política.de.cooperació.i.la.resta.de.les.polítiques.espanyoles.que.afecten.a.l’Àfrica.subsahariana.en.temes.comercials,.agríco-les.o.migratoris,.entre.d’altres..

Encara.que.el.Pla. considera.que.més.o.menys.presència. comercial.d’empreses.espanyoles.a. la.regió.és.una.decisió.que.correspon.a. les.pròpies.empreses,.planteja.com.un.dels.seus.objectius.poder.crear.els.mitjans.i.l’escenari.adequat.per.fomentar.la.presència.empresarial.i.inversora.a.l’Àfrica..

El.Pla.defineix.dues.estratègies.del.govern.espanyol.per.fomentar.la.presència.empresarial.espa-nyola.a.l’Àfrica.subsahariana..Per.una.banda,.pretén.donar.suport.directe.a.la.participació.d’em-preses.espanyoles.a.l’explotació.de.recursos.naturals.de.l’Àfrica;.i.per.l’altra.banda,.reconeix.que.el.futur.de.l’economia.africana.passa.sobretot.per.estructures.interregionals.en.l’àmbit.de.la.UE.com.el.Sistema.de.Preferències.Generalitzades.o.els.EPA..Conseqüentment,.pretén.incidir.en.aquestes.estructures.i.fòrums.interregionals.que.creen.el.marc.comercial.i.econòmic.amb.l’Àfrica..

La. importància.que.dóna.als.aspectes.comercials.es. reflecteix. també.en.el. caràcter.horit-zontal.d’aquests.en.els.diferents.objectius.establerts..L’objectiu.cinc.es.centra.exclusivament.

60 61

riana,.i.(iii).el.suport.a.la.Unió.Europea.per.iniciatives.que.afavoreixin.empreses.mixtes.i.acords.pesquers.de.segona.generació..

Pel.que.fa.al.foment.de.la.inversió.estrangera.directa.a.l’Àfrica.Subsahariana,.el.Pla.identifica.els.sectors.idonis.per.a.la.inversió.espanyola.en.els.diferents.països..Per.exemple.a.l’Àfrica.Occidental. (Nigèria,.Ghana. i.el.Senegal).s’assenyalen.els.sectors.de. l’energia,. la.mineria,. la.silvicultura,.materials.de.construcció.i.turisme..Al.sud.del.continent.africà.identifica.sectors.com.el.transport,.les.telecomunicacions,.el.comerç,.el.turisme,.etc..

En.referència.al.foment.de.l’activitat.pesquera.espanyola,.les.metes.que.estableix.al.Pla.són.el.manteniment.o.renegociació.dels.acords.pesquers.a.tot.el.litoral.de.l’Àfrica.Subsahariana40,.aspecte.que,.com.hem.vist.anteriorment,.no.s’ha.aconseguit.fins.ara.al.Senegal.

A.través.del.suport.de.la.UE.a.iniciatives.que.afavoreixin.empreses.mixtes.i.acords.pesquers.de.segona.generació,.es.pretén.compaginar.els.interessos.lligats.amb.el.desenvolupament.africà.i.els.interessos.industrials.europeus..

El. Pla.Àfrica. es. basa. en. la. premissa. que. els. efectes. de. les. explotacions. espanyoles. cap. a.l’Àfrica.subsahariana.i.la.IDE.tenen.efectes.positius.per.al.desenvolupament..El.pla.enumera.una.sèrie.d’instruments.que.han.de.ser.utilitzats.per.a.l’entrada.d’empreses.i.productes.en.els.mercats.africans.(veure.taula.8).

El.pla.recull.el.compromís.d’enfortir.instruments.altament.controvertits.com.els.crèdits.fAD.i.CESCE.(assegurances.de.crèdit.per.a.l’exportació),.que.són.instruments.generadors.de.deute.extern.espanyol..

El.Pla.no.contempla.l’establiment.de.sistemes.d’avaluació.i.seguiment.dels.projectes.finançats.a.través.dels.instruments.recollits,.ni.fa.referència.a.aquells.ja.establerts.en.aquest.àmbit..

fins.ara.no.s’ha.detectat.un.efecte.del.Pla.sobre.la.tendència.exportadora.espanyola.cap.a.l’Àfrica.Subsahariana;. les.exportacions.espanyoles.cap.a. l’Àfrica.Subsahariana.han.crescut.en.volum,.però.la.importància.sobre.el.total.d’exportacions.espanyoles.s’ha.mantingut.en.un.percentatge.reduït..L’Àfrica.del.Nord.continua.sent.la.regió.sociocomercial.de.més.interès.per.a.Espanya,. i. també.es.manté. la.concentració.geogràfica.de. les.exportacions.en.un.nombre.reduït.de.països..

Tampoc.s’observa.un.clar.efecte.quantitatiu.del.Pla.sobre.els.fluxos.d’inversió.espanyola.cap.aquesta.zona..La.inversió.espanyola.segueix.el.patró.d’una.elevada.concentració.geogràfica.(Sud-àfrica,.Namíbia,.maurici,.Cap.Verd,.Ghana).i.encara.no.s’observa.un.augment.de.la.inversió.en.els.sectors.ja.esmentats.com.a.prioritaris.al.Pla.(hidrocarburs./.pesca./.aqüicultura).

40. Angola,.Cap.Verd,.Comores,.Costa.d’Ivori,.Gabon,.Guinea.Bissau,.Guinea.Conakry,.Guinea.Equatorial,.madagascar,.maurici,.moçambic,.Sao.Tomé,.el.Senegal.i.les.Seychelles.

en.el.foment.dels.intercanvis.econòmics..Es.reprenen.també.els.aspectes.comercials.en.els.objectius.II.(lluita.contra.la.pobresa),.IV.(participació.en.l’estratègia.de.la.UE).i.VII.(enfortiment.de.la.cooperació.cultural.i.científica)..

En.l’objectiu.II.(lluita.contra.la.pobresa),.s’.identifiquen.els.sectors.productius.a.desenvolupar.amb.èmfasi.en.aquells.en.els.quals.Espanya.té.avantatges.per.intervenir,.com.per.exemple.el.turisme..Al.Senegal,.en.aquesta.línia,.l’administració.pública.espanyola.ha.finançat.un.hotel.de.cinc.estrelles.promogut.pel.grup.NH..Dins.de.l’objectiu.IV.(participació.en.l’estratègia.de.la.UE),.el.Pla.posa.èmfasi.en.la.incidència.d’Espanya.dins.la.Unió.Europea,.particularment.a.les.negoci-acions.i.l’aplicació.dels.EPA.on.Espanya.pretén.aportar.la.seva.visió.i.experiència.a.les.polítiques.en.les.quals.pugui.oferir.un.valor.afegit.significatiu..També.es.considera.important.per.a.Espa-nya.la.presència.en.les.institucions.comunitàries.de.direcció.en.matèria.de.pesca.a.Àfrica.per.liderar.les.discussions.al.voltant.de.temes.de.cooperació.pesquera.com,.per.exemple,.l’anàlisi.de.les.possibilitats.d’aqüicultura.o.la.creació.de.facilitats.industrials.a.terra.(ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació,.2006,.p..80)..L’interès.pel.sector.pesquer.com.a.negoci.d’inversió.es.repeteix.en.molts.estudis.de.mercat.realitzats.per.l’Institut.Espanyol.de.Comerç.Exterior.(ICEX).en.diferents.països.africans..El.cas.del.Senegal.és.un.exemple.clar.(Ripoll,.2006).

A.l’objectiu.V.del.Pla.Àfrica.és.on.podem.veure.amb.més.claredat.l’interès.comercial.d’Es-panya..

En.aquest.apartat,.el.Pla.posa.metes.per.(i).el.foment.a.la.inversió.estrangera.directa.a.l’Àfrica.Subsahariana,.(ii).el.foment.de.l’activitat.pesquera.espanyola.en.el.litoral.de.l’Àfrica.Subsaha-


ENDA.Tiers.monde

62 63

instrument En què consisteix? Objectius i crítiques Paper en el Pla Àfrica

Assegurança de crèdit a l’exportació

Assegura.els.riscos.derivats.de.l’impacte.de.les.vendes.dels.seus.productes.a.tercers.països.de.l’empresa.o.banc.finançador,.tant.en.l’àmbit.comercial.com.en.el.polític..Es.gestiona.amb.l’em-presa.mixta.pública.i.privada.CESCE..

Un.dels.principals.ins-truments.generadors.del.deute.extern.per.a.Espanya..Indemnitza.l’empresari.espanyol.i.reclama.el.no-pagament.a.les.adminis-tracions.públiques.del.país.importador..Aquests.diners.passen.a.considerar-se.deute.extern.públic.

En.el.Pla.Àfrica;.“...es.preveu.incrementar.la.cobertura.de.riscos.a.l’exportació.per.a.Àfrica...”..

cOFidEs.Companyia.Espanyola.de.finançament..del.Desenvolu-pament.

Societat.anònima..de.capital.mixt..

Té.com.a.objectiu.fomentar.les.inver-sions.d’empreses.espanyoles.a.països.en.desenvolupament..

Des.del.2006.s’ha.establert.una.línia.específica.per.a.l’Àfrica.Subsahariana.en.els.següents.sectors:.agroindústria,.energies.renovables,.infraestructura.i.serveis.públics,.transports.i.turisme..

Afirma.que.no.finança.projectes.que.generin.impacte.ambiental.o.social.desfavorable.en.el.país.receptor.del.projecte.

APPRi.Acords.per.a.la.promoció.recíproca.de.les.inversions.

Tractats.internaci-onals.bilaterals.en.matèria.d’inversió.directa.estrangera,.dissenyats.per.al.foment.i.la.protec-ció.jurídica.dels.fluxos.de.capital.destinats.al.sector.productiu.

L’inversor.espanyol.en.un.determinat.país.obté.d’aquesta.manera,.entre.altres.avantatges,.igualtat.en.el.tracte,.com.l’inversor.local.i.dret.a.litigar.davant.d’un.organisme.internacio-nal.en.cas.de.conflicte.

instrument amb molt de pes dins del Pla Àfrica. Desperta.un.interès.particular.en.el.Pla.Àfrica.perquè.subsisteix.l’opinió.en.el.sector.privat.espanyol.que.molts.països.de.l’Àfrica.Subsahariana.no.ofereixen.suficients.garanties.per.a.les.seves.possibles.inversions..El.Pla.estableix.la.firma.d’acords.amb.els.països.que.considera.prioritaris.Nous.acords.signats.amb.el.Senegal,.mauritània.i.Angola..Pendents:.moçam-bic,.Cap.Verd,.malí,.Burkina.faso,.Costa.d’Ivori,.la.R.D..del.Congo..

instruments multilaterals de suport a la inversió a l’Àfrica subsahariana

fons.de.suport.a.les.empreses.que.es.canalitzen.a.través.de.les.dife-rents.institucions.de.finançament.per.al.desenvolu-pament.(IfD),.entre.les.quals.hi.ha.COfIDES.

Suposen.la.posada.en.funcio-nament.de.línies.cofinanciades.entre.totes.aquestes.institucions.per.al.finançament.de.l’entrada.de.les.empreses.europees.als.mercats.de.països.ACP..

Espanya.és.un.dels.Estats.membres.que.més.aportacions.bilaterals.ha.promès.al.fons.de.crèdits.de.confiança.de.l’Associ-ació.per.a.Infraestructures.de.la.UE-Àfrica..Aquest.fons.(contribu-cions.bilaterals,.fED.i.préstecs.BEI).és.gestionat.pel.BEI.

S’emmarca.dins.de.l’estratègia.de.la.UE.que.s’anomena.UE-Àfrica:.cap.a.una.associació.estratègica.

El.2007,.Espanya.va.contribuir.amb.10.milions.d’euros..

El.Pla.Àfrica.fa.referència.als.instruments.creats.pel.Banc.Europeu.d’Inversions.(BEI).

Línia.EfP..A.través.de.la.qual.es.dóna.suport.als.països.ACP.a.sectors.com.les.telecomunicacions,.la.indústria,.l’agroindústria,.el.turisme,.la.mineria,.el.transport,.els.serveis.financers.i.sectors.associats..

TaULa 8 Instruments comercials recollits al pla Àfrica (2006-2008)

instrument En què consisteix? Objectius i crítiques Paper en el Pla Àfrica

Las oficines econòmiques i comercials del de l’Estat Espanyol a l’exterior

Xarxa.operativa.de.l’ICEX.a.l’exterior:.7.oficines.a.l’Àfrica.Subsahariana.

Realització.d’estudis..de.mercat.

Tres.noves.oficines..a.Kenya,.Ghana.i.Guinea.Equatorial.

icEx Institut..Espanyol.del.Comerç.Exterior

Organisme.públic.que.té.com.a.objectiu.impulsar.l’activitat.de.las.empreses.espanyoles.a.l’exterior..Entre.altres,.duu.a.terme.el.Programa.de.Suport.a.projectes.a.l’Àfrica.Subsahariana.(PAPAS).per.fomentar.la.ubicació.de.productes.espanyols.als.mercats.a.24.països.de.l’Àfrica.Subsahariana..

El.PAPAS.avalua.els.projectes.presentats.per.les.empreses.a.l’ICEX.no.només.en.funció.de.paràmetres.habituals,.sinó.que.a.més.a.més.en.funció.de.la.seva.contribució.al.desenvo-lupament.local..No.obstant,.el.sistema.permet,.teòricament,.que.projectes.menys.enfocats.al.desenvolupament.puguin.també.rebre.ajudes.si.el.finançament.és.suficient.

El.2008,.va.establir.un.programa.de.suport.específic.per.a.les.empreses.que.treballen.a.l’Àfrica.Subsahariana.(PAPAS)..

FAd..fons..d’Ajuda.per.al.Desenvolupament

Crèdits.atorgats.per.l’administració.espanyola.a.governs/institucions/.empreses.de.països.en.desenvolupament.per.al.finançament,.ocasionalment,.de.projectes.a.realitzar.per.empreses.espanyoles.o.la.compra.de.béns.i.serveis.espanyols.

Els.crèdits.fAD,.moltes.vegades,.són.comptabilitzats.com.una.Ajuda.Oficial.per.al.Desenvolupament..

Contribueix.a.l’endeutament.de.països.receptors..Es.produeix,.a.ve-gades,.una.manca.de.transparència.i.seguiment.dels.efectes..

Sovint,.els.interessos.d’empreses.espanyoles.prevalen.sobre.els.interessos.del.desenvolupament.del.país.receptor..

El.2007.s’aprovaren.línies.de.crèdits.fAD.per.a.l’Àfrica.Subsahariana.per.valor.de.229.milions.d’euros,.que.representaren.el.51%.del.total.del.fAD.destinat.a.la.internacionalitza-ció.de.l’empresa.espanyola.

Promet.desvincular.els.fAD.dels.països.menys.avançats.

Es.preveuen.programes.bilaterals.amb.finançament.fAD.amb.Ghana,.Namíbia,.Angola,.Kenya,.el.Senegal,.Costa.d’Ivori,.Cap.Verd.i.moçambic.

FEv..fons.per..a.Estudis.de.Viabilitat.

Creat.el.1995.a.càrrec.de.les.dotacions.fAD..És.un.instrument.per.afavorir.la.internacionalització.de.l’empresa.espanyola.a.través.del.finançament.d’estudis.realitzats.per.empreses.espanyoles.amb.l’objectiu.d’anàlisis.de.mercats,.sectors.i.regions.d’interès.a.l’exterior..

Encara.que.els.retorns.han.estat.mínims,.es.pot.criticar.que.el.finançament.dels.fEV.dóna.avantatges.a.les.contractacions.d’empreses.espanyoles.que.no.a.les.possibles.concursants.d’ori-gen.local.(en.cas.que.n’hi.hagi)..

instrument amb molt pes dins del Pla Àfrica.

“...s’utilitzaran.en.més.proporció.a.l’Àfrica,.i.es.destinaran.prioritàriament.a.projectes.d’infraestructura.viària,.comercial,.portuària.o.energètica.amb.el.suport.del.programa.NEPAD...”..

Programa.ATA.(Assistència.Tècnica.als.països.de.l’Àfrica.Subsahariana).


64 65

Podem.concloure.que.el.Pla.Director.de.Cooperació.aposta.clarament.per.la.inserció.dels.països.receptors.de.l’Ajuda.Oficial.per.al.Desenvolupament.en.el.comerç.internacional,.i.posa.èmfasi.a.la.necessitat.de.crear.un.marc.de.coherència.entre.les.polítiques.de.l’Ajuda.Oficial.per.al.Desen-volupament.i.altres.com.les.polítiques.comercials,.agrícoles.o.pesqueres.i.la.política.d’internaci-onalització.de.l’empresa..

El.Pla.Àfrica.reprèn.la.idea.de.la.coherència.de.polítiques.establertes.al.Pla.Director.i.també.de.l’aposta.per.la.inserció.dels.països.de.l’Àfrica.subsahariana.en.el.comerç.internacional.a.través.del.foment.dels.intercanvis.comercials,.d’aquesta.manera.creen.l’escenari.adequat.per.fomentar.la.presència.empresarial.i.inversora.espanyola.a.l’Àfrica..Al.mateix.temps,.identifica.les.estructu-res.interregionals.com.els.EPA.en.l’àmbit.de.la.Unió.Europea.com.a.pas.important.per.incidir.en.el.futur.de.les.relacions.comercials.amb.l’Àfrica..

Com.ja.s’ha.explicat,.fins.ara.no.s’ha.observat.un.clar.efecte.quantitatiu.del.Pla.Àfrica.sobre.els.fluxos.d’inversió.espanyola.o.sobre.la.tendència.exportadora.espanyola.cap.a.l’Àfrica.Sub-sahariana..Això.pot.canviar.gràcies.a.la.signatura.dels.EPA.i.al.reforç.del.marc.comercial.que.suposa..D’aquesta.manera.s’explica.perquè.l’Estat.Espoanyol.planteja.a.Brussel·les.un.acord.comercial.recíproc,.amb.flexibilitats.mínimes.i.que.s’estengui.a.les.àrees.d’inversions,.compres.públiques.i.competència..

Durant. les.entrevistes.que.s’han.fet.al.ministeri.d’Afers.Exteriors. i.Cooperació. i.al.ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme,.es.constata.l’esperança.que.els.EPA.puguin.crear.aquest.marc.comercial.que.potenciï.els.efectes.del.Pla.Àfrica.i.amb.això.s’impulsi.una.participació.més.gran.de.les.empreses.espanyoles,.particularment.al.sector.de.serveis..

Tot.i.que.els.dos.ministeris.diuen.que.actualment.no.hi.ha.massa.interès.comercial.de.l’Estat.Espanyol.en.l’Àfrica.Subsahariana,.consideren.que.hi.ha.potencials.molt.importants.en.el.sec-tor.de.la.pesca,.els.hidrocarburs.i.els.serveis.(energies.renovables,.particularment)..Els.EPA.po-den.facilitar.que.aquests.potencials.es.converteixin.en.realitat.per.a.les.empreses.espanyoles.i.afavoreixin.d’aquesta.manera.els.interessos.corporatius.i.no.necessàriament.les.necessitats.humanes.de.les.poblacions.subsaharianes..

Com.a.exemple.d’aplicació.pràctica.d’aquests.mecanismes.podem.analitzar.el.cas.del.Senegal..

Pel.que.fa.als.acords.econòmics.entre.l’Estat.Espanyol.i.el.Senegal,.per.una.banda.el.5.de.de-sembre.del.2006,.en.el.context.de.la.visita.de.Zapatero.a.Dakar,.es.va.signar.un.Conveni.per.tal.d’evitar.la.doble.imposició.i.preveure.l’evasió.fiscal.en.matèria.d’impost.sobre.la.renda41,.que.té.com.a.objectiu.impedir.la.discriminació.entre.els.contribuents.a.l’esfera.internacional.i.oferir.seguretat.jurídica.i.fiscal.que.afavoreixi.els.intercanvis.comercials..L’establiment.d’aquest.me-canisme.beneficia.principalment.els.inversors.espanyols.al.Senegal,.i.també.els.exportadors;.i.per.una.altra.banda,.el.22.de.novembre.del.2007,.l’Estat.Espanyol.i.el.Senegal.van.signar.un.Acord.per.a.la.Promoció.i.la.Protecció.Recíproca.d’Inversions.(APPRI)42..

COfIDES,.per.la.seva.part,.ha.jugat.un.paper.important.en.la.internacionalització.de.la.pesca.espanyola,.principalment.a.l’Amèrica.Llatina.i.també.al.marroc,.però.no.ha.realitzat.operacions.en.aquest.sector.al.Senegal..fora.de.l’àmbit.pesquer,.ha.donat.suport.amb.recursos.públics.a.la.implantació.de.dos.hotels.de.cinc.estrelles.a.Dakar,.a.través.del.projecte.hoteler.de.NH,.vehiculat.a.través.de.l’empresa.Baobab.Investments.Senegal..

Per.una.altra.banda,.els.fons.d’Ajuda.al.Desenvolupament.també.han.estat.utilitzats.per.pro-moure.l’activitat.del.sector.pesquer.espanyol.a.l’Àfrica.Occidental,.tant.amb.l’ajuda.directa.a.les.flotes.espanyoles.com.a.través.del.suport.a.algunes.infraestructures..En.el.cas.del.Senegal,.hi.ha.una.única.operació.de.suport.a.través.del.finançament.de.cinc.plantes.de.refrigeració.encarregades.pel.ministeri.de.Pesca.a.l’empresa.Ramón.Vizcaíno.l’any.2000.a.les.regions.de.Saint.Louis,.mbour,.Yenne,.Ziguinchor.i.Yoff..L’import.total.del.projecte.fou.de.10.milions.d’eu-ros,.i.per.realitzar-lo.es.concedí.un.crèdit.fAD.de.5.milions.

“el nou centre de refrigeració inaugurat per part de la cooperació espanyola està gestio-nat per un grup d’interès econòmic, i jo en sóc la vicepresidenta.

fabriquem gel i conservem el peix en fred. això permet reduir les pèrdues perquè quan hi ha massa peix es pot congelar, i s’asseca després de tenir-lo fred. estem negociant condi-cions per llogar-lo i treballar, ja que l’electricitat és molt cara, paguem entre 2 i 3 milions de cfa cada mes (3.080 i 4.600 euros). D’aquesta manera, depèn de si aconseguim produir gel suficient perquè sigui rendible. estem negociant.

aquest centre també serveix per a la pesca industrial, a tots els que descarreguen les seves captures al port de Dakar.”

mbathio niang, presidenta de les micro-mareyeuses et femmes transformatrices de pencum senegal, thiroye sur mer.

41. El.conveni.per.evitar.la.doble.imposició.va.ser.ratificat.pel.consell.de.ministres.espanyol.el.27.de.juliol.de.2007.42. El.juliol.de.2008,.l’Estat.Espanyol.havia.signat.l’APPRI.amb.75.països..


66 67

Reflexió.final

RefeRÈncIes

–. ACP.Council.of.ministers..2007..Declaration.of.the.ACP.Council.of.ministers.at.its.86th.session.expressing.serious.concern.on. the.status.of. the.negotiations.of. the.Economic.Partnership.Agreements..Disponible.a.http://www.acpsec.org/en/com/86/ACP2501307_declaration_e.pdf

–. Action.Aid..2008..SelfISH.EUROPE..How.the.Economic.Partnership.Agreements.would.further.con-tribute.to.the.decline.of.fish.stocks.and.exacerbate.the.food.crisis.in.Senegal..Action.Aid..U.K.

–. Áfricainformarket..2005..Informe.sobre.el.sector.pesquero.en.Senegal..Informes.Sectoriales..25.de.juny.de.2005..Edita.ÁfricaInformaket.

–. Banc.mundial..2008..ÁfRICA.Economic.Partnership.Agreements.between.Africa.and.the.Euro-pean.Union:.What.to.do.Now?.Summary.Report..Poverty.Reduction.and.management.(PREm).–.Africa.Region.

–. CEPPT.–.Clúster.d’Empreses.Pesqueres.a.Països.Tercers..2006..Análisis,.perspectivas.de.fu-turo.y.acciones.para.el.mantenimiento.y.desarrollo.del.sector.pesquero.en.terceros.países..Editorial.Caixanova.i.mAPA.

–. Chavance,. P.,.m.. Ba,. D.. Gascuel,.m.. Vakily. and.D.. Pauly. (eds.).. 2004.. Pêcheries.maritimes,.écosystèmes.et. sociétés. en.Afrique.de. l’Ouest:. un.demi-siècle. de. changement.. Actes. du.symposium.international,.Dakar.-.Sénégal,.24-28.juin.2002..Office.des.publications.officielles.des. communautés.Européennes,. XXXVI,. collection.des. rapports.de. recherche.halieutique.ACPUE.15,.532.pp.

–. Cheikh,.O..2007..Barça.ou.barzakh:.La.migration.clandestine.sénégalaise.vers.l’Espagne.en-tre.le.Sahara.Occidental.et.l’Océan.Atlantique,.comunicació.presentada.en.una.taula.rodona.organitzada.per.Casa.Àrab.a.la.Universitat.de.múrcia.

–. COfREPECHE..2000..Etude.de.bilan.des.sociétés.mixtes.dans.le.contexte.des.interventions.structurelles.dans.le.domaine.de.la.pêche..Issy-les-moulineaux,.france:.Institut.français.de.recherche.pour.l’exploitation.de.la.mer.

RefLexIÓ fInaL

La.combinació.d’acords.de.lliure.comerç.amb.subvencions.i.ajudes.a.l’entrada.de.les.empreses.espanyoles.a.l’Àfrica.no.respon.a.les.necessitats.de.les.economies.i.les.poblacions.africanes..Per.tant,.tampoc.pot.respondre.satisfactòriament.als.criteris.bàsics.de.la.cooperació.per.al.desenvolupament...

En.el.cas.del.sector.pesquer.artesà.senegalès,.els.EPA.i.els.subsidis.a.la.flota.industrial.d’ori-gen.europeu.suposen.un.risc.per.aquest.sector.i.per.a.la.important.població.que.d’aquest.en. depèn.. Afavorir. més. el. comerç. internacional,. com. pretenen. els. EPA,. sense. controlar.efectivament.la.pesca.il·legal,.suposa.incrementar.el.risc.per.l’ecosistema..Tampoc.la.idea.de.lligar.l’ajuda.a.la.millor.gestió.pesquera.amb.la.signatura.dels.EPA.és.el.millor.procedi-ment.d’actuació..La.prioritat,.en.aquest.sentit,.hauria.de.ser.clara:.l’ajuda.per.a.una.millor.gestió.pesquera.no.és.una.matèria.d’intercanvi.comercial,.al.ser.la.necessitat.número.u.del.sector.pesquer.local..

finalment,.les.dificultats.generades.per.la.participació.a.la.sobreexplotació.pesquera.per.part.de.la.flota.d’origen.artesana.tampoc.serà.afavorida.per.la.firma.dels.EPA,.al.contrari..Val.a.dir.que.l’origen.d’aquesta.part.de.la.sobreexplotació.el.trobem.en.el.desplaçament.de.població.a.les.últimes.dècades.des.del.camp.a.la.costa.i.a.les.ciutats,.i.la.seva.reconversió.en.pescadors..Aquest.desplaçament.ha.estat.forçat,. i.no.voluntari,.a.causa.de.l’empobriment.generalitzat.dels.agricultors.senegalesos,.aspecte.que.ha.forçat.el.moviment.de.la.població..Diversos.estu-dis.confirmen.que.la.signatura.dels.EPA.per.part.del.Senegal.pot.suposar.un.risc.per.al.sector.agrícola,.la.qual.cosa.pot.significar.nous.desplaçaments.de.la.població.i.un.reforç.de.la.sobre-explotació.pesquera.que.ja.existeix.i.que.posaria.en.risc.el.present.i.el.futur.dels.pescadors.ja.instal·lats.

A.les.negociacions.dels.Acords.d’Associació,.l’Estat.Espanyol.forma.part.del.sector.de.països.europeus.menys. atent. a. les. demandes. africanes. i. als. riscos. anunciats. en. aquests. acords..Considerem.que.la.seva.política.exterior. i.comercial.hauria.de.subordinar-se.als.criteris.de.desenvolupament,.que.haurien.de.ser.l’eix.de.qualsevol.acció.exterior.cap.a.la.regió.que.té.la.majoria.dels.països.més.pobres.del.món..

68 69

–. fAO..2008..Resumen.informativo.de.la.pesca.por.países..La.República.de.Senegal..Gener.2008..

–. fundació.Alternatives. i.OPEX..2009..Round.table.between.African.Delegation.and.Spanish.representatives.on.the.state.of.negotiations.of.Economic.Partnership.Agreements.(EPAs).between.European.Union.and.ACP.Countries..Disponible.a.http://www.falternativas.org/en/opex/activities/round-table-between-african-delegation-and-spanish-representatives-on-the-state-of-negotiations-of-economic-partnership-agreements-epas-between-european-union-and-acp-countries-13894

–. Gianni,.m..y.Simpson,.W..2005..The.changing.nature.of.high.seas.fishing:.how.flags.of.Convenience.provide.cover.for.illegal,.unreported.and.unregulated.fishing..Australian.Department.of.Agricultu-re,.fisheries.and.forestry,.International.Transport.Workers’.federation,.and.WWf.International.

–. González,.E..2008..Conferencia.del.director.general.del.Instituto.Nacional.de.Empleo,.Edu-ardo.González.López..II.Seminari.Internacional.del.clúster.d’Empreses.Pesqueres.a.Tercers.Països..Isla.Cristina,.Huelva..març.2008.

–. Goodison,.P..2008..Speaking.Notes.for.ACP-EU.Joint.Parliamentary.Assembly..Disponible.a.http://www.acp-eu-trade.org/index.php?loc=epa/background.php

–. Greenpeace.2006..Wit.Witnessing.the.plunder.2006..How.Illegal.fish.from.West.African.Wa-ters.finds.its.Way.to.the.EU.Ports.and.markets..Greenpeace.International..Netherlands.

–. Greenpeace..2009..Pirate.fishing.campaign..Disponible.a:.http://www.greenpeace.org/inter-national/campaigns/oceans/pirate-fishing..Última.visita:.abril.2009.

–. La.voz.de.Avilés,.29.de.novembre.2008:.«Bruselas.apoyará.a.las.empresas.españolas.que.actúan.fuera.de.la.Unión.Europea»,.p..11.

–. L’Express.de.madagascar,.8.d’octubre.de.2009:.«Un.bateau.de.pêche.intercepté».

–. marín.Egoscozábal,.A..2007..Los.Acuerdos.de.Asociación.Económica.(EPAs).de.la.Unión.Eu-ropea.con.África.Subsahariana:.Temas,.actores,.debates.y.recomendaciones.para.España..fundació.Carolina.&.fundació.Alternativas..

–. marín.Egoscozábal,.A.. 2008..Los.acuerdos.de.asociación.económica. (EPA).entre. la.Unión.Europea.y.África.subsahariana:.entrada.en.vigor.y.segunda.fase.de.las.negociaciones..Reco-mendaciones.para.España..OPEX.

–. ministeri.d’Afers.Exteriors.i.de.Cooperació..2006..Pla.África..2006-2008..Disponible.a.http://www.maec.es/es/Home/Paginas/planafrica.aspx

–. ministeri.d’Indústria,.Comerç.i.Turisme..2009..Grupos.Geográficos.del.Consejo..Disponible.a.http://www.comercio.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Politica+Comercial/Relaciones+bilaterales+de+la+Union+Europea/pagGrupoGeografico.htm

–. Comissió.Europea..2001..Written.Question.E-4036/00..Comittee. 133..Official.Journal.of. the.European.Communities..Disponible.a.http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2001:261E:0021:0022:EN:PDf

–. Comissió.Europea..2005..Servicios:.apertura.del.sector.más.dinámico.de.la.economía..Dispo-nible.a.http://trade.ec.europa.eu/doclib/html/113570.htm.

–. Comissió.Europea..2006..A.new.approach.in.the.relations.between.European.Union.and.Eastern.and.Southern.Africa.Countries..Office.for.Official.Publications.of.the.European.Communities.

–. Comissió.Europea..2008..Is.Europe.really.giving.Senegal.such.a.Raw.Deal?.facts.and.figures..Comunicat.de.la.Comissió.Europea.

–. Council.of.the.European.Union..2007..Conclusions.of.the.Council.and.the.Representatives.of.the.Governments.of.the.member.States.meeting.within.the.Council.on.Economic.Partnership.Agreements.(EPAs)..Disponible.a.http://209.85.229.132/search?q=cache:wOErmH6fDtUJ:register.consilium.europa.eu/pdf/en/07/st09/st09560.en07.pdf+Conclusions+of+the+Council+and+the+Representatives+of+the+Governments+of+the+member+States+meeting+within+the+Council+on+Economic+Partnership+Agreements+(EPAs).&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=de

–. Council.of.the.European.Union..2007b..Adoption.of.an.EU.Strategy.on.Aid.for.Trade:.Enhan-cing.EU.support.for.trade-related.needs.in.developing.countries..Disponible.a.http://register.consilium.europa.eu/pdf/en/07/st13/st13070.en07.pdf

–. Council.of.the.European.Union..2008..Conclusions.of.the.Council.and.the.Representatives.of.the.Governments.of.the.member.States.meeting.within.the.Council.on.Economic.Part-nership.Agreements.(EPAs)..Disponible.en.www.developmentportal.eu/wcm/dmdocuments/GAERCconclusion280408.pdf+Conclusions+of+the+Council+and+the+Representatives+of+the+Governments+of+the+member+States+meeting+within+the+Council+on+Economic+Partnership+Agreements+(EPAs)+2008&cd=3&hl=es&ct=clnk&gl=de

–. De.Hass,.H..2009..Irregular.migration.from.West.África.to.the.maghreb.and.the.European.Uni-on:.An.Overview.of.Recent.Trends,.International.Organization.for.migration.Research.Series,.no.32..Ginebra..68.pp.

–. Dianor,.O..1997..La.créativité.des.femmes.dans.le.nouveau.paysage.socio-économique.séné-galais..En.Preiswerk,.Yvonne,.Thorndahl,.marie.(Dir.),.Créativité,.femmes.et.développement,.Commission.nationale.suisse.pour.l’UNESCO/DDC/IUED,.Ginebra.

–. Duffy-Tumasz,.A..2005.Credit.and.Co-Wives:.exploring.empowerment.in.Senegal,.Urban.Stu-dies.Senior.Seminar.Paper.

–. Emonet,.Y..2006..El.sector.de.la.pesca.en.Senegal,.Estudis.de.mercat,.Institut.Espanyol.de.Comerç.Exterior,.Dakar.

Referències

70

–. moreno,.I..2007..Las.subvenciones.de.la.política.pesquera.comunitaria,.a.la.Revista.Ecología.Política,.número.32,.Icaria.Editorial,.Barcelona,.pp..67-70..

–. OECD.. 2009.. OECD. Statistical. Database.. Disponible. a. www.oecd.stat.. Última. visita:. març.2009.

–. Olivié,.I..2007..¿Es.coherente.España.con.el.desarrollo.del.Senegal?,.Cooperació.Internacio-nal.i.Desenvolupament,.Reial.Institut.Elcano.

–. Organització.mundial.del.Comerç..2009..Senegal.Statistic.Trade.Profile.

–. Oxfam.Internacional..2007..100.días:.Las.negociaciones.comerciales.amenazan.el.compromi-so.de.España.con.África..Disponible.a.http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=455

–. Pauly,.D..2006..major.trends.in.small-scale.marine.fisheries,.with.emphasis.on.developing.countries,.and.some.implications.for.social.sciences..maritime.Studies.(mAST),.4(2):7-22

–. Pauly,.D..2009..Beyond.duplicity.and.ignorance.in.global.fisherie..Scientia.marina,.73(2),.June.2009,.215-224..ISSN.0214-8358.doi:.10.3989/scimar.2009.73n2215

-. Pérez,.J..2008..La.nueva.diplomacia.pesquera.española..Revisa.Capital..maig..Pp.70-74.

–. Ripoll,.Y.E..2006..El.sector.de.la.pesca.en.Senegal..Col·lecció.Estudis.de.mercat..ICEX

–. Talberth,.J.,.Venetoulis,.J.,.Wolowicz,K..2006..Recasting.marine.Ecological.fishprint.Account,.fishprint.Technical.Supplement.

–. Third.World.Network..2007..ACP.ministers.clarify.their.EPA.principles.and.options..Disponible.a.http://www.twnside.org.sg/title2/wto.info/twninfo110722.htm

–. UE..2008..Toda.la.información.sobre.la.PPC..Información.básica.sobre.la.política.pesquera.común.

–. Van.Andel,.m..2009..Remesas:.monedas.con.doble.cara..El.caso.de.Senegal,.publicat.pel.fons.Català.de.Cooperació.al.Desenvolupament.

Referències


la pesca al senegal com a exemple

amB el suport De:

Els Acords d‘Associació Econòmica (EPA) que la Unió Europea planteja als països africans aixequen protestes de les organitzacions socials africanes i topen amb les reticències, sinó amb l’oposició, dels seus governs. Es dóna la paradoxa, doncs, que els suposats beneficiaris rebutgen uns tractats que la Comissió Europea planteja en clau de desenvolupament i que pressiona per fer signar el més aviat possible. Per què es dóna aquesta situació? Quins interessos i quines propostes defensen els representants espanyols que par-ticipen en les negociacions?

La pesca artesanal senegalesa es veu afectada per la competència de la pesca industrial exercida per vaixells estrangers, en bona part espanyols i amb suport econòmic públic. Paral·lelament, l’Estat Espanyol juga un paper destacat en les polítiques pesqueres europees i en la inclusió d’aquest sector dins de les negociacions dels EPA. Quins són els mecanismes que fan pos-sible aquesta ingerència espanyola i europea? Quin és exactament l’impacte d’aquests moderns corsaris?

L’estudi que us presentem, amb el qual SETEM-Catalunya inicia la nova col-lecció “Incidència”, constata que, dissortadament, els interessos econòmics europeus perjudiquen el desenvolupament d’Àfrica i que els poders públics prioritzen les grans empreses per davant de les poblacions africanes. I men-trestant els fluxos migratoris africans cap a Europa continuen...

interessos econòmics espanyols en les negociacions ... · i les seves antigues colònies Àfrica,...

Documents