balanç de quatre anys de treball del sindicat fem el que ... 10.pdf · campanyes - negociacions -...

núm. 10. Abril 2003

campanyes - negociacions - acció sindical - publicacions - pàgina web - juntes de personal -campanyes - negociacions - acció sindical - publicacions - pàgina web - juntes de personal -recursos - atenció a les seus - seccions sindicals - assemblees - mobilitzacions - correusrecursos - atenció a les seus - seccions sindicals - assemblees - mobilitzacions - correuselectrònics - comités d’empresa - movelectrònics - comités d’empresa - moviments socials - àrea de la dona - propostesiments socials - àrea de la dona - propostes

Balanç de quatre anys de treball del Sindicat

Fem el que diem, diem el que fem

Balanç de quatre anys de treball del Sindicat


N.º 10. Abril 2003

Ja no som una promesaQuan fa quatre anys els funcionaris i les funcionàries de la

Generalitat decidíreu amb el vostre vot que STAPV-Iv (llavorsencara STEPV) havia d’estar present en la Mesa Sectorial de laFunció Pública, gràcies a l’increment en delegats i delegadesque va experimentar en les eleccions d’abril de 1999, el nostreSindicat era una promesa. Ja dúiem quatre anys treballant, desde 1995, però no havíem tingut l’oportunitat de demostrar queerem capaços de fer tot el que dèiem que faríem. La posició queocupàvem, fora de les meses de negociació, guanyava les sim-paties dels que criticaven la forma d’actuar d’altres organitza-cions que tenien la resposabilitat de negociar, però llavors assu-mírem el repte de demostrar que un altre sindicalisme era pos-sible. Que es podia dir i fer el mateix des de dins o des de forade les meses de negociació. Un repàs als fets permet comprovarque ho hem aconseguit.

La revista que tens a les mans fa un balanç de la faena feta.Com en tot treball, hem tingut errades i podríem haver encer-tat més en els nostres anàlisis i propostes. Però, amb tot, nodubtem que s’ha demostrat que es pot fer un sindicalismemodern, arrelat al que pensen a cada moment els treballadors iles treballadores, gràcies a les consultes periòdiques, les assem-blees, la informació constant i al dia, la pàgina web, els correuselectrònics, o la informació combinada amb la reflexió, comaquest ALLIOLI INTERSINDICAL.

I tot això, des de la independència de qualsevol altre centrede poder, comptant només amb els mitjans que ens proporcional’afiliació, des d’una organització arrelada a l’AdministracióPública que participa de la solidaritat amb tota la resta de tre-balladors a través d’Intersindical Valenciana, el projecte mésil·lusionant de les darreres dècades en el camp del sindicalismevalencià.

Ja no som una promesa. Ara, som el Sindicat que es mereixel personal de la Generalitat: el Sindicat que et mereixes.

3.Fem el que diem, diem el que femQuatre anys de treball d’STAPV-Iv en la Generalitat

6.Las últimas movilizacionesDistintas administraciones, distintos procesosnegociadores

8.Juntes de personal: un món de possibilitatsL’experiència de les Juntes d’Alacant i Serveis Centrals, diferent a la resta

10. Més que un sindicatSTAPV-Iv participa als moviments socials

12. Les dones pensem un altre mónCrònica d’un 8 de març centrat en la resposta a la violència contra les dones i la guerra

14. Allipebre.Informacions diverses sobre l’actualitat laboral

editorial

sumari

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel 965 985 165.

Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 966 540 602.

Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962 400 221.

Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964 269 094.

Elx: Maximilià Thous, 121. 03204. Tel. 966 225 616.

Gandia: Sant Pasqual, 13, 1ª - dta. 46700.Tel. 962 950 754

València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963 919 155.

Vinaròs: Av. de la Llibertat, 4-5é. 12500. Tel. 964 269 094.

Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962 283 067.

STAPVINTERSINDICAL VALENCIANA (STAPV-Iv)

Director: VICENT ESTEVE

Consell de Redacció: ADEL FRANCÉS, JOAN BLANCO,JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES

Cap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: EUGENIO DÍAZ, JUAN M. MUÑOZ, JOAN ELIES PASQUAL

Disseny i diagramació:JORDI BOLUDA

Fotografies:MANOLO GARCÍA, XELO GARCÍA,

MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA

Revisió lingüística:JOSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat:Juan de Mena, 18, baix. 46008 València

Tel. 963919155. Fax: 963924334correu-e: [email protected]

http://stapv.intersindical.orgImprimeix: Bronte Graf, SL.

Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017Tiratge: 15.000 exemplars

Dipòsit Legal: V-807-2000

ALL I OLI INTERSINDICAL Núm. 10 3


acció sindical acció sindical

D es de la seua fundació, STAPV-Intersindical Valenciana té només unaparaula i sempre diu el mateix: no

practica el doble llenguatge, ni amb elstreballadors i treballadores ni ambl’Administració.Per a alguns, aquests principis indiquen que elSindicat és inflexible, previsible i, fins i tot,“poc polític”. Però qui diu això és qui durantmolt anys ha estat -o encara està- instal·lat enel pasteleo, en la negociació subterrània, decorredors, de dinarets, de “toma y daca”.Però nosaltres, com deia el cantant de Xàtiva,no som d’eixe món. Preferim fer el mateix quehem dit que faríem: és una qüestió d’honradesaelemental. ¿Per què hauríem de fer una altracosa? ¿Per quin interés? Certament, no el delstreballadors i les treballadores.Donem comptes del que hem fet. I ho fem davant vosaltres, durant els quatreanys anteriors i ara, amb aquest balanç. Aquestés el nostre treball.Ara tu, decideix.

Balanç de quatre anys de treball dels homes i les dones d’STAPV-Iv en la Generalitat

4 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº10

balanç de l’acció sindicalbalanç de l’acció sindical

Quatre anys de treballSTAPV-Iv va guanyar les eleccionscelebrades el 1999 a la Junta dePersonal de Serveis Centrals, per pri-mera vegada, i va asolir un augmentespectacular de vots a la resta dejuntes de personal. Va obtindre tresvegades més vots que l'any 1995, i vapassar de 8 a 14 delegats i delegades.Aquests resultats foren una mostradel suport del funcionariat al nostremodel sindical, autònom i participa-tiu, i a la nostra línia sindical carac-teritzada per la crítica a la política depersonal de l'Administració. Els resul-tats electorals del sector de Salut id'Ensenyament junt amb els nostresens situaren en la Mesa General de laFunció Pública Valenciana. Açò va tin-dre com a primera conseqüència lanostra presència en tots els marcs denegociació de la Generalitat. De fet,el nostre sindicat va ser el més votatdins l'àmbit de la Mesa General. Aratoca fer un balanç del nostre treballdels darrers quatre anys.

En general, es pot dir que enshem trobat en dues situacions dife-renciades. La primera, que abastafins les eleccions generals de 2000,on malgrat la política privatitzadora,encara es respectaven els marcs denegociació i existia un cert diàleg,no massa, que possibilita arribar aalguns acords. I la segona, desprésde la majoria absoluta, on es trobemamb moltes dificultats per negociar,no només a l'Administració Pública,sinó també a la resta de sectors i almón laboral en general. Existeixmolta prepotència i cap voluntat denegociació. Els governs estatal i

autonòmic utilitzen la seua majoriaabsoluta per imposar els seus criterisen tots els camps de la negociaciócol·lectiva i de la política de funciópública, sense negociar, només com-pleixen els aspectes formals, encaraque no sempre.

En aquest context, es convoca lavaga general contra el Decret queregula les prestacions per desocupa-ció, el 20-J, on el sindicat participaactivament i que és un èxit de parti-

cipació.L'any 1999 se signa un mal acord

d'augment salarial per als empleats iempleades públics per part delMinisteri de les AdministracionsPúbliques, CCOO i CSIF, acord que téepígons en la Generalitat, en formad’un acord retributiu que acabarepartint mil vuit-centes pesseteslineals a cada funcionari i funcionà-ria.

La sentència de l'AudiènciaNacional que condemnava el governa pagar augments salarials pactats iels corresponents endarreriments vaser un moment àlgid en la vida sindi-cal. Durant uns mesos es van crearmoltes expectatives però la sentèn-cia va ser recurrida pel Govern cen-tral al Tribunal Suprem, que li vadonar finalment la raó. El Sindicatconsidera que es va perdre una mag-nífica oportunitat per reconèixer eldret a la negociació col·lectiva delsector públic. No va ser així, per l'ac-titud del Govern i per la tebiesa delssindicats CCOO i UGT, que no mobi-litzaren el sector i ho fiaren tot alcamp jurídic.

Les 35 hores setmanals, la reduc-ció dels temps de treball, ha estatun dels nostres objectius principals.Vam participar en la IniciativaLegislativa Popular per l’establimentd’aquesta jornada per llei, junt aorganitzacions socials, partits polí-tics i sindicats progressistes.

Acció sindical diària i contínuaEl nostre treball ha estat intens endiversos àmbits. El sindicat ha pre-sentat propostes i esmenes alsPressupostos de la GeneralitatValenciana; hem recorregut diversesconvocatòries de concursos de tras-llats per no haver-se convocat totesles places possibles, així com elsconcursos-oposició de l’OPO del2000 per considerar que vulnera lalegalitat en no complir el que es vapactar en juliol de 2001, com escomenta més endavant.

Ens hem oposat als intents de

XELO GARCÍA

“Les eleccions suposaren la nostra

presència a les mesesde negociació. El Sindicat va

ser el més votat dins l’àmbit

de Mesa General”


balanç de l’acció sindical balanç de l’acció sindical

censura i de secessionisme lingüís-tic. Hem aconseguit el requisit lin-güístic en el sector d’ensenyament, ihem incorporat la reivindicació delrequisit lingüístic en la proposta sin-dical conjunta de Reglament deClassificació presentada a la MesaSectorial de la Funció Pública enjuliol de 2001 (accessible a la web).

La defensa de l'Administraciópública ha estat una de les nostressenyeres. Hi ha hagut actuacionsdirectes del sindicat (a la residènciacomarcal l’Alacantí, per exemple) ia través dels òrgans de representa-ció (com les denúncies a Inspeccióde treball de contractacions exter-nes abusives per part de la Junta dePersonal de Serveis Centrals).

Hem impulsat debats i jornadesde reflexió sobre temes d'actualitatlaboral: el curs sobre el mòbbing oles jornades sobre la Funció Públicaen són una bona mostra. Les EscolesSindicals celebrades cada any sónuna aposta per la formació sindical ila renovació de l'organització.

La millora de les condicions detreball és un altre dels nostres eixosde treball. És per açò que el sindicatha engegat diverses campanyes quehan tingut molt de resó entre el fun-cionariat: "Pengem les claus?" quepretén la millora de les condicionsde treball dels treballadors i treba-lladores itinerants; enviament designatures demanant la posada enmarxa de les borses de millora d’o-cupació; extensió dels efectes desentències que han afectat diversoscol·lectius, etc..

PropostesEl sindicat ha impulsat propostes

per reformar l'actual sistema d'accésa la funció pública per permetre l'ac-cés diferenciat del personal interí ila seua estabilitat laboral. Encaraque no s’ha aconseguit la doble viaper a l’accés a la funció pública, nocap dubte que sense aquestes pro-postes, les bases de les convocatò-ries publicades hagueren estat lesclàsiques: oposició pura i dura. Es va

poder acordar (juliol de 2001) enMesa Sectorial que la OPO de 2000 esconvocaria en forma de concursos-oposicions, arribant al màxim en lavaloració dels concursos.

La defensa de les condicions detreball ha passat per millorar lainformació i la participació del per-sonal de les administracions en totesles decissions que hem hagut deprendre al llarg dels darrers quatre

anys. S’ha consolidat com a formade treballar la informació i la con-sulta vinculant quan hi ha qüestionsque afecten el personal. S'ha fet unesforç en la publicació de l'All-i-oli-INTERSINDICAL, la pàgina web i elcorreu electrònic per democratitzarla informació. Sense informació nohi ha participació. S’ha fet un esforçd’'assessorament i defensa jurídica.

Negociacions a la Generalitat En matèria de negociació, hem man-tingut una posició de desconfiançacap a les propostes de FuncióPública, per estimar-les insuficients,a banda de la poca confiança queens mereixien els responsables ques’han succeït al capdavant de FuncióPública. El temps ha donat la raó aaquesta malfiança, malauradament.

L’únic acord d’importància signatpel Sindicat, el de 12 de juliol de2001, ha estat reiteradament incom-plert per Funció Pública sense lamenor vergonya, inventant-se totamena d’excuses. Això fa que en elsdarrers temps el Sindicat haja cen-trat bona part de la seua activitat enreclamar-ne el cumpliment.

Per concloure, s'ha treballat molt iel treball ha estat intens. Quedenmoltes coses per fer i per millorar. Lamillora de les condicions laborals i del'Administració són els notres eixos detreball. Les eleccions van a determi-nar la representació del Sindicat i laseua força en la negociació col·lecti-va. El Sindicat continuarà treballantcom sempre, i ho farà millor si comp-ta amb la teua veu i amb el teusuport. Ara tu, parla.

MANOLO CABANILLAS

“s’ha consolidat com a forma de

treballar lainformació i la consulta

vinculant quan hi ha qüestionsque afecten el

personal”



El 7 de noviembre de 2002 sefirmó un preacuerdo por UGT,CCOO y CSIF, ratificado el dia

13 del mismo mes en la MesaGeneral de la AdministraciónGeneral del Estado (AGE) por loscitados sindicatos (en la Mesa tam-bién están ELA y CIG), tras un pro-ceso de decisión interno, sin con-sulta a los trabajadores y trabaja-doras de la Administración delEstado. De hecho, ni siquiera lasbases de los sindicatos firmantesfueron consultadas. El resumen delacuerdo es que a cambio de unmísero 20% del importe mensualdel complemento de destino en laspagas extras en 2003 y otro 20%más en 2004 (lo cual significa vol-ver a perder poder adquisitivo),van a imponer la jornada partidaen la Administración del Estado, loque supone trabajar cuatro tardesa la semana, sin que se rebaje ni unsolo minuto de la jornada semanal.

Es un texto muy extenso que serefiere a muchos temas en clave dedeclaración de intenciones: movili-dad entre Administraciones, homo-geneización de los concursos,absentismo laboral, mejora de lacarrera administrativa, capacita-ción profesional, consolidación enel empleo, control de la temporali-

dad, acción social, igualdad deoportunidades, prevención de ries-gos laborales, derechos y garantíassindicales, liberados sindicales,negociación colectiva y análisis delámbito de las mesas de negocia-ción. Sobre todo ello se anunciaque se trabajará, se negociará, sehablará... pero no se dice cómo sealcanzarán los objetivos.

El acuerdo también contienepuntos de organización interna,como "incentivos" orientados alaumento de la productividad,armonización horaria, ampliacióndel horario de apertura de los ser-vicios con atención al público ymedidas para favorecer la movili-dad de los empleados públicos. Seadmite la privatización de lasfunciones ajenas al "núcleo deactividad de la Administración".

En 2004 se confeccionará unplan de pensiones al que elEstado aportará, en concepto desalario diferido, 24,65 millonesde euros. Aparte de ser una mise-ria (menos de 120 euros por fun-cionario/año), es un varapalo a laconfianza en los sistemas públicosde pensiones, Seguridad Social yMUFACE. Se amplia el horario deatención al público generalizandola apertura de sus oficinas en

horario de tarde y se acuerda unnuevo horario, con efectos desdeel 1 de enero de 2003, con dosmodalidades: la actual de maña-nas, aunque se aumenta el hora-rio no flexible, y la jornada demañana y tarde, que requiere lapresencia obligatoria de lunes ajueves de 9,00 a 17,30 horas, conuna interrupción obligatoria míni-ma de una hora para la comida, ylos viernes de 9,00 a 14,00 horas.Las horas restantes de jornadaordinaria se trabajarán de formaflexible. La AGE avanzará progre-sivamente hacia el de mañana ytarde, lo que supone que progre-sivamente TODO el personal pasa-rá a realizar dicho horario.

Pero, ¿no hay nada bueno?El Acuerdo és pésimo y sólo

presenta avances en dos aspec-tos:

a) Modificación de las pagasextraordinarias, aunque sea enuna cantidad mínima.

b) Vacaciones: Por antigüedad,se tendrá derecho a más días devacaciones anuales: por 15 añosde servicio, 23 días hábiles, por20 años, 24 días, por 25 años, 25días, y por 30 o más años de ser-vicio, 26 días.

Distintas administraciones, distintos procesos negociadores

Las últimas movilizaciones

El Acuerdo de la AGE: un pacto pésimo

Cuando en noviembre se firmó un preacuerdo en la Mesa de la AGE, las cúpulas sindi-cales volvieron a imponer su voluntad y ratificaron el acuerdo sin consultar a los tra-bajadores y trabajadoras que iban a sufrirlo.Afortunadamente, no fue así en todos los sectores. En la Generalitat y en Justicia launidad de acción ha ido lejos, lo que ha permitido mejorar sustancialmente la ofertainicial de la Administración. La deserción de CSIF en ambos casos ha rebajado lasexpectativas.



Cuando en septiembre de2002 el Gobierno Valencianoconvocó Mesa Sectorial de la

Función Pública, lo hacía con laconfianza y la prepotencia de quiense enfrenta a un rival de mediopelo. Su postura respecto al incre-mento de las retribuciones –”serála que digan los presupuestos”- ysu actitud arrogante hacia los sindi-catos –“cuando tengamos una pro-puesta, ya os lo comunicaremos”-así lo ponían de manifiesto.

Después le crecieron los proble-mas por todas partes. Tenían moti-vos para la confianza y la tranqui-lidad: hasta el momento, uno uotro sindicato habían acabado porfirmar acuerdos no demasiadoambiciosos. ¿Qué había ocurrido?

STAPV-Iv apostó por reducir lasreivindicaciones a tres o cuatropuntos que afectasen a todo el per-sonal, tanto funcionarios comolaborales de todos los grupos. Latabla reivindicativa se resumía en:35 horas de jornada semanal, pagasextras completas, cláusula de revi-sión salarial y cumplimiento de losacuerdos. Una tabla sencilla, peroa la vez contudente. Todos los sin-dicados con presencia en MesaSectorial coincidieron en las reivin-dicaciones y en adoptar medidas depresión frente a la Generalitat paraque aceptara un acuerdo que incor-porara estas medidas. Presentar unfrente común a la Administraciónha supuesto llevar adelante unamovilización con una gran partici-pación del personal convocado,animado por el hecho de compro-bar que los representantes sindica-

les aparcaban las diferencias y seconcentraban en trabajar por lasmejoras demandadas. Desde el pri-mer momento se impuso el métodode trabajo que caracteriza desdesiempre a STAPV: informar rápida yextensamente a todo el personal,consultarle siempre que haya cues-tiones que le afecten. El resultadode las primeras asambleas fue laconvocatoria de una movilizaciónque ha ido de menos a más, con-trolada en todo momento por elpropio colectivo. Se realizó una pri-

mera fase de paros parciales, conconcentraciones ante los centrosde trabajo más grandes, seguida deun paro de dos horas el 19 denoviembre, que supuso la moviliza-ción con más participación en laGeneralitat en mucho tiempo. Lasmovilizaciones provocaron la con-vocatoria de la Mesa Sectorial, unaprimera oferta de Función Públicay una contrapropuesta sindical,rechazada inicialmente porFunción Pública, y una nueva pro-

puesta de acuerdo bastante mejorque el primer texto presentado porFunción Pública. Convocada unanueva Mesa Sectorial, ningún sindi-cato firmó el acuerdo.

En la última ronda de asambleasse consultó por escrito al colectivosobre la postura a tomar ante lasofertas de la Administración, y lostrabajadores y trabajadoras recha-zaron cualquier acuerdo que nofuera digno.

En su última fase, la moviliza-ción ha supuesto la reedición delos paros parciales y una gran con-centración ante el Palau de laGeneralitat y el Ayuntamiento deValència. La deserción de CSIF dela unidad de acción ha supuesto unbalón de oxígeno para FunciónPública, a pesar de que la partici-pación en los actos convocados hacontinuado manteniendo un mismonivel.

La elevada participación endichos paros no ha conmovido,aparentemente, a los responsablesde Función Pública. Sin embargo,todo puede canviar en las próximassemanas, ante la perspectiva delas elecciones autonómicas. Animacomprobar que el personal sientelas reivindicaciones como propias yque mantiene la confianza ennuestro sindicato. Por ello, conindependencia de las acciones quese convoquen en los próximosmeses, la llegada de un nuevogobierno, sea el que sea, ha desuponer antes de finalizar el año laasunción por la Generalitat de lamayoría de nuestras legítimasreclamaciones.

La movilización en la Generalitat

“la del 19 de noviembre supuso

la movilización con más

participación en la Generalitat en mucho tiempo”

La movilización en Justicia,realizada en paralelo a lanegociación de Mesa General

de la AGE, supuso la convocatoriade un día de huelga, abortada en elúltimo minuto en casi todo elEstado, excepto en València, dondese mantuvo.

Lo cierto es que se saldó con lafirma de un preacuerdo, ratificadoen referéndum, que abría perspec-tivas de compensación a largosaños de pérdidas salariales y de

condiciones de trabajo. El mismométodo utilizado, el preacuerdo ysu ratificación por el personal,representa todo un cambio en elpanorama sindical público.

El acuerdo contemplaba quehabría una segunda fase en lanegociación, dependiente de losgobiernos autonómicos que tie-nen transferida la gestión delpersonal de Justicia. Existía lasensación de que se podía firmarun buen acuerdo, pero CSIF quiso

capitalizar lo conseguido, aban-donando la unidad de acciónjusto cuando un empuje máshubiera culminado la absorciónde la productividad por el com-plemento específico.

Se firmó, pues, el acuerdo porCSIF y CEMSATSE, y lo rechazaronlos demás sindicatos, entre ellosSTAPV-Iv. En definitiva, un acuer-do que no es malo, pero que hadejado un regusto amargo en laboca.

Justícia: una de cal y otra de arena



L’experiència de les Juntes d’Alacant i Serveis Centrals, diferent a la resta

Juntes de personal:un món depossibilitats

Les eleccions sindicals del per-sonal funcionari a l’Adminis-tració del Consell de la

Generalitat Valenciana seran aques-ta primavera. Es trien representantsper a les Juntes de Personal. Els sin-dicats que obtinguen el 10% de lesdelegades i delegats estaran pre-sents a la Mesa Sectorial de laFunció Pública. Els qui, a més,obtinguen el 10% de les delegats idelegades sumats dels sectorsd’Educació, Justícia, Sanitat iFunció Pública, també ocuparan unlloc en la Mesa General de la FuncióPública.

Efectuades ja les eleccions alstres primers sectors, IntersindicalValenciana té ja assegurada larepresentació a la Mesa General.Ara, ens cal el teu suport per a quela teua veu tinga més força en laMesa Sectorial de la Funció Pública.

Aquest model d'eleccions no és elnostre. Sempre hem defensat l'elec-ció per centre de treball, els dele-gats i delegades de centre. Peròl'Administració, amb l'acceptacióexpressa d'alguns sindicats, va dis-senyar, l'any 1987, la Llei d'Òrgansde Representació (LOR, 1987), quees va modificar en 1994 amb un

pacte entre UGT, CCOO i el Govern,ratificat per les Corts Generals, pertornar a endurir les condicions derepresentativitat de la resta de lesorganitzacions sindicals i afavorir lesque, per llei, ja estan declaradesmés representatives per tal que hosiguen sempre, independentment

del seu resultat electoral.El fet que a la Generalitat es

facen les eleccions d'àmbit provincialmés les de serveis centrals suposaque triem menys delegades i dele-gats que altres àmbits (com laboralso estatutaris). Així, es desvirtua lavoluntat del funcionariat i se'l discri-mina a la Mesa General de la Funció

Pública. S’ha volgut paliar aquest fetmitjançant la convocatòria d’elec-cions a juntes del Servef, amb la qualcosa, de fer-se finalment, els com-panys i companyes d’aquest organis-me podran tindre una representacióadequada, mentre que la resta esta-rà en el mateix sac. Paradoxes de lalegislació vigent.

D’altra banda, la llei no reconeixel dret efectiu a la negociaciócol·lectiva de les empleades iempleats públics. Malgrat que lalegislació sembla reconéixer-ho, lasentència de l'Audiència Nacional ila posterior del Tribunal Suprem sónbons exemples de les limitacionsdels nostres drets laborals.

La nostra experiència a les Juntesde Personal i a la Mesa Sectorial ensdemostra que s'ha de fer un granesforç per impulsar el seu paper, pera que el funcionariat s'hi reconegarepresentat i per ser l'interlocutordavant l'Administració. Per aixó leseleccions sindicals són importants.On la nostra organització sindical téuna majoria suficient, la situació dela negociació, participació, informa-ció i condicions de treball són moltdiferents que en els altres àmbits.

“aquest model d’eleccions no és

el nostre, sinó el pactat

entre el Governde l’Estat,

CCOO i UGT”



La Junta de Personal dels Serveis Centrals, tot un canviEn aquesta Junta, STAPV-Iv va obtin-dre la majoria de delegats i delega-des, i també obtingué la presidènciade la Junta. Gràcies a aquest fet, esva aconseguir que l’òrgan, malgratles seues limitacions legals, es posa-ra a treballar.

Les seues primeres actuacions escentraren en la denúncia sistemàti-ca de les assistències tècniques abu-sives en les diferents conselleries:contractacions de tècnics en ServeisSocials, dels “xics i xiques de roig”dels edificis PROP, de personalinformàtic en diverses conselleries,de personal administratiu en MediAmbient... Tot això fou denunciat ala Inspecció de Treball en diversesocasions, obtenint sempre contesta-cions que demostraven la il·legali-tat de les cessions de treballadors ala Generalitat.

Han estat contínues les notesinformatives de la Junta de Personalopinant i posicionant-se sobre diver-sos temes d’actualitat. Així, elsconcursos -o la falta d’ells-, elsdiferents procesos negociadors, lareclamació de retribucions dignes,la denúncia de l’existència de per-sones nomenades interinament adit, han estat alguns dels temes delsque s’ha ocupat la Junta.

Les actuacions en matèria desalut laboral han suplit la delsinoperants comités de salut. Lareforma del Laboratori

Agroalimentari de Burjassot, força-da per l’actuació de la Junta, i l’es-tudi dels camps electromagnètics adiferents conselleries han estat lesmostres principals de la seua llavor.

Potser una de les actuacions quetindran conseqüències més positivesper al futur de les Juntes dePersonal ha estat l’obtenció peraquesta Junta d’una sentència favo-rable en el contenciós que mantéamb la Conselleria de Justícia iAdministracions Públiques per lamanca d’informació sobre políticade personal de la Generalitat

Valenciana que ha de rebre per lleila Junta de Personal. Suposa unreconeixement dels drets sindicalsfront a una pràctica obscurantista irepresora del Govern del PP en laGeneralitat

És significatiu que en una juntaformada per representants de setllistes electorals la unanimitat hajaestat la norma i les votacions laexcepció. Això demostra que eltarannà amb el que s’han dirigit lesreunions ha buscat més el consens iels interessos compartits pel perso-nal funcionari que el benefici sindi-cal particular.

Alacant: dues etapes ben definidesL’actual Junta va començar mala-ment, amb un pacte tripartit(CCOO, UGT i CGT) per deixar aSTAPV-Iv fora de tot càrrec de l’òr-gan de representació. I transcorre-gueren els dos primers anys, 1999 i2000, amb reunions esporádiques ipoc o gens operatives.

Tot va canviar quan CSIF, que eraels sindicat majoritari, i STAPV-Ivimpulsaren una moció de censura pera dinamitzar la Junta. Amb la secre-taria en mans de STAPV-Iv, la Juntaha adquirit una regularitat en lesseues reunions que abans no tenia. Amés, les actuacions de la Junta s’hanmultiplicat, apareixent en tot con-flicte laboral que s’ha produït aAlacant en els darrers dos anys.

Territorials de València i CastellóLes Juntes dels Serveis Territorialsde València i Castelló no han tingutcap actuació destacada en el seuàmbit, conseqüència directa de l’in-terés dels sindicats que hi són majo-ritaris pel seu funcionament.

Les juntes de Personal han recolzat les mobilitzacions unitàries / MANOLO CABANILLAS

“gràcies a la majoria de

membres de STAPVes va aconseguir que la Junta de

Personales posara a treballar”

1 0 ALL I OLI INTERSINDICAL Nº10

movmov iments socialsiments socials

A diferència d’altres organitza-cions de treballadors i treba-lladores, autodenominats

“sindicats professionals”, i que enel fons amaguen la seua naturalesacorporativa, STAPV-Iv es defineixcom un moviment social, que parti-cipa de tot allò que passa a la vidacívica de la societat valenciana.

Sense perdre de vista la defensadels interessos de treballadors itreballadores, el nostre objectiuprincipal, el Sindicat treballa perun món més just, una societatvalenciana més solidària i un des-envolupament sostenible en termeseconòmics i socials.

Per això, en sintonia amb latasca feta des dels anys setanta per

STEPV, participem i col·laborem enmoltes plataformes que represen-ten allò més viu de la societat delsegle XXI.

Rebutgem, per tant, l’actitud dequi creu que un sindicat només s’hade moure per a aconseguir milloresen les condicions laborals, en sentitestricte. Les condicions laboralsdepenen en gran mesura del mónen el que vivim i la nostra condicióde treballadors i treballadores fade la solidaritat tota una guia deconducta, ben lluny de la buidoramb que la pronuncien uns altresllavis.

Heus ací uns exemples delsdarrers temps, als que cal afegiraltres com els Salvem El Cabanyal,

l’Horta, La Punta, el Benacantil, laSerrania, la plataforma contra l'a-bocador a l'Alt Palància o la defen-sa de "El Pinar" a Castelló.

Per un món més habitable

De la tasca feta durant els darrersquatre anys, cal destacar la partici-pació activa d’IntersindicalValenciana a la Vega Baja perquèles terres banyades pel riu Seguratornen a ser allò que foren i pertornar a tindre un riu, enlloc d’unaclaveguera. Les distintes activitatsde la plataforma Segura Limpio,inclosa la marxa a Madrid, han tin-gut un lloc destacat en les nostres

STAPV-Iv participa als moviments socials

Més que un sindicat

Membres d’STAPV-Intersindical Valenciana preparant-se per arreplegar xapapote a Fisterra en gener passat / MANOLO GARCÍA

ALL I OLI INTERSINDICAL Núm. 10 1 1

movmov iments socialsiments socials

agendes.Així mateix, l’activitat del

Sindicat fou notable durant la cam-panya d’arreplegada de signaturesper la Iniciativa Legislativa Popularper l’Horta, que plantejava la pro-tecció de l’Horta de València mit-jançant figures legals que assegu-raren el llegat a les futures genera-cions d’una forma de desenvolupa-ment humà no bassat únicament enla construcció salvatge. LaIniciativa Legislativa va tindre èxit-ha estat la primera que ha reunitmés de les 50.000 signaturesrequerides-, encara que la majoriaabsoluta del Partit Popular a lesCorts Valencianes va impedir queprosperara el text presentat. Entot cas, ens sentim satisfets d’ha-ver participat en l’arreplegada designatures.

A finals de 2002, el desastre pro-vocat per l’enfonsament del petro-lier Prestige va dur al Sindicat abuscar vies de solidaritat amb elpoble gallec, víctima de les conse-qüències del vessament de fuel enles seues costes. Dues foren lesvies d’acció: difondre els númerosde comptes de confraries de pesca-dors, tant de les Ries Altes com deles Baixes, així com el de la plata-forma Nunca Máis, que ha dutendavant la reivindicació per laneteja i la restitució a l’estat origi-nal de les platges gallegues.

L’altra forma d’ajudar a pal·liarel desastre fou organitzar i finan-çar un autobús de voluntaris, fun-cionaris i funcionàries de laGeneralitat Valenciana, per a arre-plegar xapapote a les platges galle-gues. El fuel que aquests voluntarishan pogut netejar a Carnota iFisterra no tornarà a embrutar lanatura. Per a la nostra satisfacció,en el viatge participaren personesvingudes de tot el País Valencià,des d’Alacant a les comarques deCastelló.

Pels serveis públics, no a les privatitzacions

El Partit Popular ha acabat la pre-sent legislatura convertint-se en elpaladí de la privatització dels ser-veis públics. A les diferents denún-cies que ha fet el Sindicat en dife-rents àmbits -Sepiva, MediAmbient, Serveis Socials, edificisPROP, etc.- cal afegir l’intent, noconsumat de moment, de privatit-zar l’ens públic RadiotelevisióValenciana. Per a reaccionar

davant aquesta possibilitat esva constituir en desembre de2002 una plataforma per unsmitjans audiovisuals públics,en valencià i de qualitat, pla-taforma de la que formempart des de la seua constitu-ció. Les actuacions de la pla-taforma, entre les que desta-ca la manifestació efectuadaa València el 23 de febrer, hanconcitat l’adhesió de pràcti-cament tota la classe política,sindical i social valenciana, aexcepció del Partit Popular.

Així, s’ha aconseguit avan-çar cap a un consens -en elque seria bo que també aca-bara entrant el PP- necessariper a tindre els mitjans decomunicació públics que esmereix la societat valenciana:independents, àgils, de quali-tat, plurals i en valencià.

Pel nostre idioma propi

Hem continuat el compromís pelvalencià que des de sempre hacaracteritzar a STEPV, des del con-sens amb la societat civil represen-tada en el “Compromís per la llen-gua” d’Escola Valenciana-Fede-ració d’Entitats per la Llengua.

Entre aquestes propostes, en l’ela-boració de les quals hem col·labo-rat, hi ha moltes en les qualsl’Administració de la Generalitat témolt a dir. Unes, per afectar-lidirectament en l’ús del llenguatgeque fa l’Administració, siga inter-nament, siga en les seues relacionsamb la ciutadania. Unes altres,perquè són mesures que ha de

posar en marxa l’Administració,directament o fomentant-les en lasocietat valenciana.

No a la guerra

Els quatre genets de l’Apocalipsicavalquen de nou gràcies a la inter-venció anglo-nordamericana a Iraq,amb el suport de l’Estat espanyol.Aquesta guerra, contestada per laimmensa majoria de la poblacióeuropea, ha estat masivamentrebutjada per la ciutadania valen-ciana en diverses manifestacions.STAPV-Iv ha estat des del principien la plataforma contra la guerra alPaís Valencià, recolzant i promo-vent junt als companys i compan-yes de Intersindical Valen-ciana lesaccions que s’hi han posat enmarxa, com les manifestacions, lacampanya d’arreplegada de signa-tures (dos milions en dues setma-nes), les pegatines, els cartells afinestres i balcons, etc.

El Sindicat, ha convocat les atura-des simbòliques de quinze minutsen març, seguint la decisió de laConfederació Europea de Sindicats,de la qual Intersindical Valencianaen forma part. Així mateix, recolza-rem tota acció unitària per a refor-çar la postura dels qui creuen que espot arribar a la pau sense la guerra,sense descartar la convocatòriad’una vaga general per a forçar l’ei-xida d’Espanya del conflicte.

Les mobilitzacions socials no són alienes al sindicat

“hem continuat elcompromís pel

valencià de STEPV,des del consens amb

la societat civilrepresentada en el“Compromís per lallengua” d’EscolaValenciana, en les

quals l’Administracióde la Generalitat té

molt a dir”


àrea de la donaàrea de la dona

Membres d’Intersindical Valenciana en la celebració del 8 de març de 2003 / XELO GARCÍA

Un 8 de març centrat en la resposta a la violència contra les dones i la guerra

Les dones pensemun altre món

La celebració del Dia Internacional de la Dona de 2003 havingut marcat per dues velles problemátiques: la guerra ila violència contra les dones.Entre els diversos actes convocats per a la seua celebraciódestaca, com tots els anys, les manifestacions, queenguany, per coincidir en dissabte i per la imminència dela guerra a Iraq, han tingut un seguiment especialmentnombrós.A continuació us reproduïm fragments del manifest de laOrganización de Mujeres de la Confederación de STEs i delmanifest de les seccions sindicals a la Universitat deValència, que resumeixen perfectament l’esperit del 8 demarç d’enguany.


àrea de la donaàrea de la dona

Manifestem la urgència dedenunciar i lluitar contra tottipus de discriminació que

impedeix l'accés de les dones allocs de treball, així com les condi-cions de precarietat, desigualtatretributiva i les altes taxes de tem-poralitat que moltes companyesestan patint.

Manifestem, d'igual manera, laurgència dels problemes de preca-rietat que en la vida quotidianaarrosseguem les dones, intentantcompatibilitzar la nostra vida labo-ral amb la familiar, denunciant ladoble jornada i la divisió sexual deltreball, que ens obliga a realitzarmajors esforços per a resoldre elnostre dualisme vital i on detectemuna falta de suport de les institu-

cions socials.Manifestem la necessitat d'una

presència igualitària en tots elsòrgans de decisió i poder, compar-tint amb els homes les decisionsque determinen les formes de rela-cionar-nos i les transformacionssocials que ens permeten canviar elmodel tradicional masculí, cons-truint altre basat en les relacionsde convivència i respecte.

Manifestem la nostra totalrepulsa i indignació davant totaforma de violència exercida contrales dones, tant en la seua manifes-tació física com psicològica, queevidencia com les nostres societatsestan basades, encara, en la ideade la supremacia de l'home sobreles dones. (...)

Las mujeres de la Confederaciónde STEs nos unimos a las muje-res iraquíes que están viendo

morir a sus hijos e hijas n los hospi-tales de Bagdad porque el bloqueoimpide la llegada de medicamentos,a esas mujeres que están muriendoen los partos, que tienen hijos conmalformaciones espantosas a causadel uranio empobrecido de la guerradel 91, con ellas, que siguen crendolazos de solidaridad y luchan pormantener la normalidad de la vidade los suyos en medio de tantohorror y que temen que en pocosdías la guerra vuelva a repetirse1,que el imperialismo yanqui caigasobre ellas y sus familias con elúnico objetivo de controlar el sub-suelo petrolífero de su país.

Nos unimos a las mujeres gallegasque han visto teñirse de negro lasplayas donde mariscaban, los puertosdonde cosían las redes, el mar dedonde procedía el pescado que ven-dían, ellas, que soportaro las largasausencias del marido marinero,temiendo cada día que no volviese,criando a sus hijos y trabajando dura-mente en las playas de los crudosinviernos de temporal atlántico, hanvisto morir sus costas, su trabajo, suvida, el sustento de su familia. Ellas

gritan nunca máis mientras recogenchapapote como los hombres, aun-que nunca salgan en los medios,organizan la economía de resistenciay renuncian a las míseras conquistasde bienestar de los últimos años paratratar de mantener a su gente, aun-que saben que sólo queda la emigra-ción, que sus hijos se irán, sus nietosnacerán en países lejanos, hablaránotras lenguas y ellas quedarán paraver morir su pueblo y su cultura. Ytodo por la avaricia de los armadores,la insensatez de los gobiernos, la lógi-ca capitalista de reducir costes en eltransporte de petróleo sean cualessean las consecuencias.

(...)La vida, en su sentido más amplio,

está amenazada por el afán de pose-er y rentabilizar el petróleo, el lla-mado oro negro que simboliza laobsesión de poder y control sobre elmundo por parte de los imperioscapitalistas. No entendemos estalógica de destrucción, y por eso,desde la Organización de Mujeres dela Confederación de STEs gritamoscon tantas mujeres del mundo, este 8de marzo, que no queremos másmuerte por dinero, que no queremosmás sangre por petróleo, que no que-remos más hambre por la ambiciónde unos pocos.

¡Nunca máis vida por petróleo!

Nunca máis vida por petróleoManifiesto de la Organización de Mujeres de la Confederación de STEs

“no queremos másmuerte por dinero,no queremos más

sangre por petróleo,no queremos más

hambre por la ambición de

unos pocos”

Des de la Universitat, no a la violènciaManifest aprovat per les seccions sindicals de la Universitat de València

“Manifestem la nostra total repulsa i

indignació davant tota forma de

violència exercida contra les dones, que

evidencia com les nostres societats estanbasades en la idea de

la supremacia de l'home sobre les dones”

1 El manifiesto se redactó en fechas previas al8 de marzo, anteriores, pues, a la guerra enIraq.


notícies breusnotícies breus

AllipebreFinalizado el segundo proceso de funcionarizaciónSeguramente el único punto de los acuerdos de julio de 2001 que se ha cumplidoa tiempo ha sido la convocatoria del segundo proceso de cursos de funcionariza-ción, que supone el paso de más de dos mil laborales a la condición de funciona-rios. El DOGV de 24/3/03 publicaba la orden por la que se nombra personal fun-cionario de carrera a quienes han superado la funcionarización de los grupos A y Bde titulación, y se les convocaba al acto de toma de posesión. Así acaba este pro-ceso, después de la toma de posesión del personal de los grupos C y D en febreroy del grupo E en enero. STAPV ha valorado muy favorablemente todo este proce-so, pues ha sido una reivindicación histórica del sindicato. La única sombra que seproyecta sobre el proceso es lo que no está en él: las diferentes categorías profe-sionales que todavía se clasifican, sin ningún sentido, como laborales.

Función Pública ataca de nuevo los concursos "Por sus hechos los conoceréis..." Valga esta cita bíblica para explicar porquéSTAPV -Iv interpreta que Función Pública está minando desde el principio el des-arrollo de los concursos de traslados de jefes de servicio, unidad y negociado, losúnicos que se han publicado en ocho años: 1. Convocaron los concursos sin incorporar todas las plazas vacantes;2. El baremo incluía una entrevista, totalmente innecesaria en el caso de jefes denegociado y de unidad. Merced a ellas tenemos a cerca de dos mil personas entre-tenidas durante meses; 3. En vez de agrupar consellerías, convocaron concursos con sólo una o dos plazas;4. Mediante una circular, interpretó sesgadamente las bases de las convocatorias,provocando enfrentamientos dentro de las comisiones y retrasos en el comienzode los trabajos de baremación. 5. Cuando se publicó la Sentencia 90/2003, que confirma la orden de baremos,Función Pública tardó semanas en dar alguna indicación sobre lo que había quehacer. Cuando finalmente lo hace, ordena que "se continúe con la baremaciónpendiente (a excepción del apartado relativo a méritos específicos) y entrevistasde los aspirantes". Al decir "a excepción" de los méritos específicos se está insta-lando los concursos en el limbo: no se sabe si se acabarán o no, ni cuando podrí-an acabarse, ni, en el supuesto de que haya confirmación de la sentencia, en quésentido tienen que resolver las comisiones;6. Continuar y acabar los concursos con las bases publicadas no sólo es perfecta-mente legal y ajustado a derecho, puesto que se ciñen a lo previsto en la ordende baremos (dicho de otro modo: Función Pública podría haber publicado los mis-mos concursos, con las mismas bases, aunque no existiera el auto de la Sala), sinoque esta solución es la que menos problemas de gestión provoca. Simplemente seacaba el proceso y se pueden publicar los concursos del resto de categorías pen-dientes, que es lo que desean la mayoría de empleados y empleadas de laGeneralitat y lo que necesita la Función Pública. Seguramente, por eso no se quie-re adoptar la solución más sencilla, legal y práctica: así no se consigue hundir cadavez más la Función Pública en un pozo de mala gestión.

Las oposiciones se hacen esperarFunción Pública anunció a principios de febrero su intención de publicar todas lasconvocatorias de la Oferta Pública de Empleo de 2000 entre febrero y marzo de2003. El anuncio incluía las correspondientes convocatorias de promoción interna,que en el caso de los grupos B, C y D de Administración General son por recon-versión. Sin embargo, solo se han publicado las convocatorias para el grupo A y Bde Administración General, los tres turnos en el primer caso y los turnos libre y depersonal discapacitado en el segundo.No se ha publicado la convocatoria correspondiente del turno de promoción inter-na del grupo B, cuando habitualmente se publican todas juntas. Ello dificulta elcumplimiento de la previsión de convocar toda la oferta pública del 2000 antes deabril. No parece muy lógico que se retrasen precisamente las convocatorias depromoción interna por reconversión que debían haber sido publicadas en el año2002 y todavía no se ha visto ninguna.


notícies breusnotícies breus

La Oferta Pública de 2000 cambia el sistema de accesoA la convocatoria de promoción interna se podrán presentar todos los funcio-narios de carrera del grupo inmediatamente inferior con una antigüedad de almenos dos años en dicho grupo. A la convocatoria de personal discapacitado sereserva al menos el 5% de los puestos convocados. El sistema es del concurso-oposición:La oposición consta de dos ejercicios. El primero es tipo test, que se supera conel 50% de las respuestas correctas. El tiempo de realización no será inferior a50 segundos por pregunta. Ninguna de dichas condiciones puede ser modifica-da por el tribunal. Los funcionarios del grupo inferior que no pertenezcan alsector de los puestos convocados y que accedan por promoción interna han derealizarlo. Fue la condición que puso Función Pública para admitir la promocióncruzada. La calificación será de APTO o NO APTO. El segundo ejercicio constade dos pruebas: en la primera se ha de resolver, en un plazo comprendido entre3 y 4 horas, dos supuestos prácticos de entre tres propuestos por el Tribunal.La segunda consiste en el desarrollo durante el mísmo período de dos temaselegidos de entre tres extraídos al azar. La puntuación final será la suma de lasde cada una de las pruebas.Concurso: Pasa al concurso quien supere la oposición. Se puntúa con 40 puntos,según el baremo siguiente: Formación: Hasta 22 puntos: titulación académica:3 puntos cada una, hasta un máximo de 6; cursos: hasta 6 puntos; valenciano:hasta 6 puntos; idiomas comunitarios: hasta 4 puntos. Antigüedad: 18 puntos.El baremo cambia según la convocatoria:- Promoción interna: a razón de 0,10 puntos por cada mes completo de servi-cios en las Administraciones Públicas.- Turnos libre y de Personal discapacitado: Haber trabajado en:- Administración de la Generalitat en puestos iguales al convocado: 0,20 pun-tos por mes.- Otras Administraciones Públicas, sectores sanitario y docente de laGeneralitat Valenciana y empresas o entidades del sector público en puestosiguales al convocado: 0,14 puntos por mes.- Por cuenta ajena, autónomos y profesionales, en funciones similares: 0,10puntos por mes.- Administración de la Generalitat Valenciana en puestos no iguales: 0,10 pun-tos por mes.- Otras Administraciones Públicas, sectores sanitarios y docente de laGeneralitat Valenciana, en empresas y entidades del sector público en puestosno iguales: 0,06 puntos por mes.

Se recortan posibilidades al personal de la GeneralitatLas bases de las convocatorias publicadas hasta el momento de la OPE de 2000(grupos A y B de Administración General) incumplen el Acuerdo de 12 de juliode 2001 de Mesa Sectorial de la Función Pública, que preveía que las convoca-torias se realizarían en forma de concurso-oposición, con un 40% en la fase deconcurso. En cambio, ahora se publica con una fase de concurso que supone un28’5%, aproximadamente (100 puntos la fase de oposición y 40 la fase de con-curso).Estas bases son una burla del acuerdo, en especial de los motivos por los que elSindicato lo firmó. La razón fundamental para apoyar que el concurso repre-sente un 40% era que así se llegaba al máximo previsto en el Decreto 33/99,con el objetivo de favorecer lo más posible al personal fijo de grupos inferioresy al personal interino: se da puntuación por el tiempo trabajado en esas dos cir-cunstancias. Las bases publicadas favorecen menos al personal que ya trabajaen la Generalitat, interino o fijo, de lo previsto en el acuerdo. El Sindicato harecurrido ante los tribunales estas convocatorias, en defensa del acuerdo, de lacarrera administrativa de todos y todas y de la consolidación del personal en supuesto de trabajo.

balanç de quatre anys de treball del sindicat fem el que ... 10.pdf · campanyes - negociacions -...

Documents