informe ambiental preliminar determinació de l’abast ......informe ambiental preliminar pla...

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

Determinació de l’abast i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental

serpa · projectes i gestió ambiental

Novembre 2008

PLA PARCIAL URBANÍSTIC S-21 MONTCAL-2 BEGUR (BAIX EMPORDÀ)

Informe ambiental preliminar Pla parcial S21 Montcal-2. Begur

SERPA Projectes i Gestió Ambiental 1

Índex

1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ ...........................................................................................2

1.1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................2

1.2. JUSTIFICACIÓ I CONTINGUT DE L’INFORME ...........................................................3

1.3. ESBÓS DEL CONTINGUT DEL PLA............................................................................5

2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ......................6

2.1. DETERMINACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS.............................................................................................................................................6

2.1.1. ÀMBIT TERRITORIAL ............................................................................................6

2.1.2. MEDI FÍSIC .............................................................................................................9

2.1.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL .............................................................................13

2.1.4. ÀREES DE RISC ..................................................................................................24

2.1.5. ÀREES D’INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA AMBIENTAL..................................27

2.1.6. MEDI HUMÀ..........................................................................................................30

2.2. OBJECTIUS I CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES .....................................................................................................................38

2.2.1. PLANS TERRITORIALS SUPRAMUNICIPALS....................................................38

2.2.2. PLANS MUNICIPALS ...........................................................................................41

2.2.3. PLANS SECTORIALS DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT: ..........................43

2.3. OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS PEL PLA.........................................................45

3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA.........................................................................................................................47

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES...............................................................................................................47

3.1.1. ALTERNATIVA 0...................................................................................................47

3.1.2. ALTERNATIVA 1...................................................................................................47

3.1.3. ALTERNATIVA 2...................................................................................................48

3.1.4. ALTERNATIVA 3...................................................................................................49

3.2. ANÀLISI PRELIMINAR D’ALTERNATIVES ................................................................51

3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA53

4. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PÚBLICA A CONSULTAR...............................................................................................................................................56

5. ANNEX...............................................................................................................................57

5.1.LEGISLACIÓ ................................................................................................................57

5.2. BIBLIOGRAFIA ...........................................................................................................58

5.3. CARTOGRAFIA ..........................................................................................................59



1. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ

1.1. INTRODUCCIÓ

A continuació es presenta l’Informe Ambiental Preliminar (IAP) del Pla parcial S-21 Montcal-2 a Begur (Baix Empordà), redactat segons les determinacions establertes en la

llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 28 de juliol) i al seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de

juliol), així com a la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats

plans i programes en el medi ambient.

En aquest sentit, els plans parcials han de ser objecte d’una Avaluació Ambiental

Estratègica (AAE) si els plans generals dels municipis no han estat objecte d’aquesta

tramitació i hi ha alguna incidència ambiental destacable, com és el present cas.

Aquesta AAE ha de centrar-se en aquells valors, vulnerabilitats i impactes significatius

derivats de les noves accions produïdes pel pla; aquest s’inicia en una fase en la que

s’estableixen uns objectius de protecció generals bàsics que cal seguir durant l’elaboració

del pla.

L'AAE és una eina de gestió ambiental que pretén integrar criteris ambientals i de

sostenibilitat en el disseny i revisió de plans i programes, tot i que també és aplicable a

propostes polítiques i legislatives. Basada en un enfocament proactiu, l'avaluació ambiental

estratègica ha de permetre posar al mateix nivell els aspectes ambientals, socials i

econòmics des de les primeres fases del procés de presa de decisions. La característica que

diferencia el procés d’AAE respecte altres mètodes d’avaluació ambiental de plans o

projectes i que a priori ha d’augmentar l’efectivitat d’aquesta avaluació ambiental, és

justament el fet que es porta a terme des de les primeres fases del procés de presa de

decisions.

El reglament de la llei d’urbanisme estableix que pels instruments de planejament sotmesos

a avaluació ambiental serà necessari un IAP per tal que l’òrgan ambiental (Departament de

Medi Ambient i Habitatge) pugui determinar l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació

de l’informe de sostenibilitat ambiental, així com identificar les administracions públiques

afectades i el públic interessat.

La finalitat de l’IAP, doncs, és determinar els aspectes rellevants del medi que poden veure’s

afectats pel desenvolupament del pla parcial, determinar les condicions de la normativa i

planejament ambiental vigent i identificar la millor alternativa possible en funció dels criteris

ambientals, en compliment de l’actual Llei d’urbanisme i del reglament que la desenvolupa.



1.2. JUSTIFICACIÓ I CONTINGUT DE L’INFORME

La incorporació de criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic pren importància i

concreció a partir del Text refós de la Llei d’Urbanisme i el seu reglament (Decret

Legislatiu 1/2005 i Decret 305/2006), que es pronuncia clarament a favor d’un

desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de l’ús racional del territori, per a

comptabilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessari amb la cohesió social, el

respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Des d’aquesta perspectiva el primer objectiu de la Llei és impregnar les polítiques

urbanístiques de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius

del desenvolupament sostenible. Relacionat, doncs, amb aquesta primera premissa, la Llei

també esmenta, que entre la documentació necessària per la tramitació de tot un seguit de

figures de planejament urbanístic és preceptiva l’elaboració de, com a mínim, un informe que

descrigui en termes ambientals les característiques del projecte.

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

(Text refós aprovat pel Decret 1/2005,) estableix en la seva Disposició Transitòria Dotzena

quines figures de planejament han de sotmetre’s al procediment d’avaluació ambiental

Dotzena

Avaluació ambiental dels plans urbanístics

1. Mentre no s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels

efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d’avaluació ambiental els

instruments de planejament que assenyala l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei d’urbanisme,

sens perjudici de la decisió prèvia que correspongui adoptar, cas a cas, respecte a la subjecció a avaluació

ambiental d’aquells plans directors urbanístics que es prevegi que puguin tenir efectes significatius sobre el medi

ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat

objecte d’avaluació ambiental.

La Disposició Transitòria Sisena del Decret 1/2005 llista les següents figures de planejament

com a subjectes a avaluació ambiental:

Sisena

Avaluació ambiental dels plans urbanístics

[...]

1. Són objecte d'avaluació ambiental:

a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs revisions.

b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del

sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d'aquest

sòl.



c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les

activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no

urbanitzable d'equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d'instal·lacions i obres

necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d'estacions de subministrament de carburants i de prestació

d'altres serveis de la xarxa viària.

d) Els plans parcials de delimitació.

e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes

sotmesos a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

[...]

El Pla Parcial Urbanístic S-21 Montcal-2 entra dins el supòsit de plans parcials derivats de

planejament general que no ha estat sotmès a avaluació ambiental de plans i programes (tot

i que se n’ha fet un informe ambiental), atès que el planejament urbanístic vigent a Begur va

ser aprovat el 16 de juliol de 2003.

Segons l’article 115 del Reglament d’Urbanisme (Decret 305/2006), que estableix el

procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics, és necessari presentar a l’òrgan

ambiental un avanç de pla juntament amb el contingut que assenyala l’article 106 del

Reglament. Referent a això, l’article 106 del Decret 305/2006, en l’apartat a, estableix que la

documentació que ha d’acompanyar l’avanç de pla és un informe ambiental preliminar, que

com que es tracta d’un pla parcial, ha d’incloure els continguts mínims que els punts a i b de

l’article 100 del Reglament d’Urbanisme (Decret 305/2006) descriuen.

Article 100

Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics derivats

100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en

sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels aspectes

ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació detallada pròpia de cada un

d'aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d'acord

amb l'abast de les determinacions del pla derivat:

a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou

la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius

i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal o per

altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la

redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre, per les

característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació

sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en

compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la contaminació acústica i

lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls contaminats.



b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si

s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa

adoptada; la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb

repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al

foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.

Així doncs, és al contingut de l’article 100 del Reglament de la Llei d’Urbanisme al que

s’ajusta el present document.

1.3. ESBÓS DEL CONTINGUT DEL PLA

El creixement actual del municipi determina la conveniència de desenvolupar aquest sector

per completar el teixit urbà en aquesta zona, qualificat com urbanitzable pel planejament

vigent.

Es completarà la xarxa viària del sector, connectant la nova zona amb els sectors veïns de

Ses Falugues i Es Castellet.

Al mateix temps, es garantirà una protecció adequada de l’espai EIN del Puig del Montcal –

Muntanyes de Begur, que té part de la superfície dins l’àmbit del pla parcial objecte d’estudi.



2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

2.1. DETERMINACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS

2.1.1. ÀMBIT TERRITORIAL

El municipi de Begur forma part de les comarques gironines i està ubicat a la zona

costanera del Baix Empordà, en una de les moltes zones rocalloses de la Costa Brava.

Administrativament, limita al nord amb el municipi de Pals, a l’oest amb Regencós, al sud

amb Palafrugell i a l’est amb la mar Mediterrània.

A nivell geogràfic, emmarquen el municipi la plana del Baix Ter al nord, on s’estén el

municipi de Pals, i les planes agrícoles de Palafrugell al sud; tot i que el tret geogràfic més

destacat del municipi són, precisament, les muntanyes de Begur. Aquestes condicionen el

relleu de tot el municipi, i provoquen que la línia de costa sigui molt sinuosa. Destaca el puig

se Son Ric (323 m), però tot el municipi és una successió de turons: el Puig de Cantallops,

el Montcal, el Puig de sa Guàrdia, el Malaret, el Rodó, etc.

La xarxa hidrogràfica la constitueixen essencialment cursos d’aigua curts i intermitents, com

torrents i rieres, que desaigüen només en èpoques de fortes pluges. Destaquen les rieres

d’Esclanyà i de Saltaeugues, que discorren en sentit est – oest primer per dirigir-se cap a la

plana del Ter i desembocar al Daró, ja fora del municipi. L’altre curs important és sa Riera,

que neix i mor al municipi i ha determinat, juntament amb el relleu, els usos i la urbanització

de tot el sector nord-est del municipi.

El relleu no ha estat impediment perquè el municipi s’hagi urbanitzat de manera

considerable. Així, a banda del nucli antic de Begur, situat a recer entre els relleus de

l’interior, es comptabilitzen en tot el municipi fins a 48 nuclis i enclaus de població. Els més

importants són Esclanyà, sa Riera, sa Tuna, Fornells, Aiguablava i part d’Aigua-xelida; la

major part d’ells estan associats a l’activitat turística i es situen arran de mar. Cal destacar,

segons les dades del CREAF, que del sòl total del municipi un 3% és urbà residencial

compacte i gairebé un 11%, urbà residencial lax. La major part del municipi està ocupada

per boscos densos (alzinar i pinedes secundàries amb vegetació de la garriga) i matollar. A

les zones més planeres properes a Palafrugell s’hi donen conreus herbacis.



Taula dels usos del sòl al terme municipal de Begur (veure plànol 2.2. Hàbitats):

1r niv 2n niv 3r niv Àrea (ha) Núm. taques %

Boscos densos (no de ribera) 1461,23 481 59,70Boscos densos Boscos tallat arreu 0,20 1 0,01

Boscos de ribera Boscos de ribera 1,87 4 0,08Plantacions de pollancres Plantacions de pollancres 4,15 8 0,17Plantacions de plàtans Plantacions de plàtans 0,56 1 0,02

Boscos clars 16,60 49 0,68Boscos clars Boscos en franges de

protecció 0,53 2 0,02Matollars Matollars 228,61 351 9,34Prats i herbassars Prats i herbassars 22,53 54 0,92Boscos cremats Boscos cremats 16,69 11 0,68Roquissars Roquissars 10,77 86 0,44

Sols nus forestals 0,07 1 0,00

Terre

nys

fore

stal

s

Sols nus forestals Platges 5,22 8 0,21Altres conreus herbacis 261,32 83 10,68Vinyes 8,69 18 0,36Altres conreus llenyosos 13,05 28 0,53Hivernacles 0,81 5 0,03Conreus en transformació 0,17 2 0,01Conreus abandonats – prats 2,09 4 0,09Conreus abandonats – matollars 5,46 9 0,22

Con

reus

Conreus

Conreus abandonats – boscos 0,25 1 0,01Urbà residencial compacte 73,53 41 3,00Urbà residencial lax 263,37 327 10,76Zones industrials i comercials 8,08 15 0,33Cementiris 0,36 2 0,01Zones verdes urbanes 1,33 2 0,05

Zones urbanitzades

Granges 0,22 2 0,01Vies de comunicació Carreteres 17,85 3 0,73

Càmpings 4,54 1 0,19Zones esportives i lúdiques Altres zones esportives i

lúdiques 3,78 13 0,15Zones d’extracció minera Zones d’extracció minera 8,15 10 0,33

Impr

oduc

tiu a

rtific

ial

Sols nus urbans Sols nus urbans 5,61 23 0,23

Font: CREAF (dades del 2002)

La vegetació potencial de la zona és l’alzinar a la major part del municipi, tot i que també

inclou algunes zones del domini de la sureda al sud, tocant a Tamariu, i de la vegetació de

penya-segats litorals en tota la franja més accidentada que discorre ran de costa.

La població censada del municipi és de 4086 habitants (IDESCAT, 2007), amb un increment

del 33% en els darrers deu anys. Aquest augment es deu, en part, a l’afluència de la

immigració, essencialment de països de la Unió Europea com el Regne Unit, Alemanya i

França; tot i que la immigració africana i sud-americana és també important. La població



pateix una important fluctuació estacional, amb el màxim als mesos de juliol i agost, i bona

part dels habitatges deocupats durant la major part de l’any.

La població es distribueix entre el nucli principal i els diversos nuclis, turístics i no turístics.

La tipologia d’habitatge predominant és l’unifamiliar (85%), el que configura un model urbà

amb un consum elevat del territori. Del total d’habitatges familiars, només un 30% són

principals, i la resta secundàries, el que dóna una taxa de funció turístico - residencial del

237% (IDESCAT, 2001)

L’economia de Begur està absolutament tercialitzada, amb gairebé un 70% de la població

activa ocupada en aquest sector. Segueix en importància la construcció; mentre que

l’ocupació en el sector primari i la indústria és gairebé testimonial.

Descripció de la zona de projecte

La parcel·la on es pretén desenvolupar el Pla Parcial es troba al sud del nucli antic de Begur,

a uns 2 km, al vessant nord – oriental del Puig del Montcal (237 m). Existeixen nombroses

urbanitzacions en les zones properes, com la del Pla de Ses Vinyes, immediatament al nord,

i Es Castellet i Can Ferran, immediatament a llevant. Al sud existeix un sector de construcció

molt recent, i un altre en procés d’urbanització; amb la qual cosa el sector S-21 que ens

ocupa queda encaixonat per zones urbanitzades, excepte pel cantó occidental, on hi ha la

zona boscosa del Montcal.

Des de Begur, l’accés a la zona es fa mitjançant la carretera GIP-6531. El vial que porta al

sector, vorejant el Pla de Ses Vinyes per l’oest, és ara mateix un sender que forma part del

traçat del GR-92, i surt de la confluència entre les carreteres GIP-6531 i GIP-6532.

El sector de planejament, Montcal 2, té una superfície real sobre aixecament topogràfic de

110.194 m², de forma irregular, limita a ponent amb l’àmbit de sòl no urbanitzable protegit

del turó de Montcal, amb la P-69 i amb les urbanitzacions veïnes de Ses Falugues i Es

Castellet.

En el moment de la visita de camp, la parcel·la té caràcter clarament forestal, amb sector

amb dominància de la pineda amb sotabosc d’alzinar, i altres amb alzinar. La travessen

senders i corriols que segueixen el general les corbes de nivell.

(veure plànol 1.Situació, 3.1.Localització i 3.2.Ortofotomapa)



2.1.2. MEDI FÍSIC

1) Atmosfera:

Segons els mapes de capacitat i vulnerabilitat de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la

Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), en l’àmbit territorial de Begur hi ha una capacitat alta

d’acceptació de partícules de CO, SO2, NOx, PST. No és un municipi amb problemes de

contaminació atmosfèrica.

En tractar-se d’una àrea de dimensions reduïdes, no es preveuen impactes més enllà de la

formació de pols durant les obres de construcció, posterior a la definició del Pla parcial S21.

L’increment de les emissions per fonts domèstiques és un altre impacte previsible, però que

es preveu d’incidència lleu, ja que existeixen altres possibles focus de contaminants

domèstics a la zona immediat objecte d’estudi.

A continuació es presenten seccions dels mapes de vulnerabilitat per la zona de Begur (Alt

Empordà) i pels contaminants CO, PST i CO2:

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

2) Relleu:

La configuració actual del relleu del Baix Empordà és causada per la fracturació neògena

que individualitzà els tres massissos litorals: Ardenya, Gavarres i Begur. Juntament amb la

formació d’aquests massissos, aparegueren la plana de la Vall d’Aro, que separa els

massissos d’Ardenya i de les Gavarres, el corredor de Palafrugell, que individualitza el

massís de Begur de les Gavarres, i la vall de Calonge, depressió interna del massís de les

Gavarres.

El massís de Begur, igual que altres massissos de la Serralada Litoral Catalana, és un

fragment d'un antic bloc afectat per l'orogènia herciniana, i individualitzat i estructurat més

Vulnerabilitat CO Vulnerabilitat PST Vulnerabilitat SO2

Exposició al contaminant Nul·la Moderada Molt Baixa Alta Baixa



tard per l'orogènia alpina. Per mitjà d'un conjunt de falles graonades, aquest massís

s'enfonsa progressivament cap al nord sota la Plana de l'Empordà, cap a l'oest, sota el

corredor de Palafrugell i cap a l'est i sud, sota la Mediterrània.

La zona de projecte, s’ubica a la zona de turons de Begur (massís), on els punts més alts

són el Puig Rodó (116,7 m), el Puig de la Creueta (182,65 m), el Puig de la Coma (190,28

m), la muntanya de Ses Falugues (172,16 m), el Montcal (231,49 m) i, el més alt, el Puig de

Son Ric amb 320 metres.

La xarxa de drenatge del massís de Begur presenta a una morfologia típica d’una dinàmica

torrencial, característica del clima mediterrani. Aquest clima de pluges torrencials provoca

l'encaixament de la xarxa de drenatge amb cursos de fons en V, reblerts en alguns punts per

materials al·luvials de poca potència.

L’àmbit del pla parcial, al sector del Montcal, presenta un relleu pronunciat, com passa a

bona part del municipi. La cota de l’àmbit del pla parcial oscil·la entre els 205msnm (extrem

sud-oest) a 90 msnm (extrem nord i sud-est).

El pendent de bona part de la parcel·la afectada és superior al 20%. Els pendents més

accidentats es concentren principalment al sector oest i sud-oest i nord-est, i els més suaus

a l’extrem sud-est .

Veure plànol 4 de pendents, adjuntat a l’annex cartogràfic del present document.

L’edificació s’haurà de concentrar a les zones de menor pendent, i en cotes baixes per tal

d’evitar un efecte visual important, i donar compliment a la legislació vigent d’urbanisme. De

tota manera, cal destacar que el relleu accidentat de la zona, no permet gaire marge en

aquest sentit. A l’avanç del pla parcial, s’adjunten perfils de les parcel·les edificables.

Imatges de parcel·les edificables de l’entorn, on es pot apreciar el relleu accidentat i dimensió dels talussos.

Caldrà tenir present el risc d’erosió en tot moment, sobretot durant les obres i els moviments

de terres corresponents.



3) Geologia i edafologia:

El municipi de Begur està emplaçat en la unitat geològico-geogràfica del massís de Begur, el

qual constitueix l’extrem més occidental del massís de les Gavarres i representa, doncs, la

veritable terminació septentrional de la Serralada Litoral Catalana. En l’àmbit de Begur,

podem distingir, almenys, tres unitats geomorfològiques diferenciades: El massís de Begur,

El corredor de Palafrugell, El sistema de dunes continentals.

La zona del Montcal, es situa dins la unitat geomorfològica anomenada massís de Begur, es

caracteritza per presentar una morfologia de turons de pendent suau però que, en els

vessants orientats a mar, arriben a tenir un pendent força abrupte, donant lloc a penya-

segats de gran altura (com és el cas de la zona d’Aiguablava).

L’àmbit afectat té un relleu accidentat i està format per roques plutòniques fàcilment

meteoritzables (granodiorites) i sorres. Caldrà seguir amb atenció els treballs quan afectin

litologies inestables, que podrien afectar el desenvolupament urbanístic de la zona.

En el plànol 2.1 de geologia, adjuntat a l’annex cartogràfic, es poden observar les principals

unitat geològiques de l’àmbit afectat:

Sorres (Qd): Correspon als cordons de dunes litorals. Són dipòsits de sorra localitzats generalment a

la zona de rereplatja ("back shore"). La major part estan fixades per la vegetació, molt degradades i

antropitzades. Els materials que les constitueixen són sorres fines ben classificades de composició

variada: quars, roques metamòrfiques i en menor proporció, biotita. Edat: S'atribueixen a l'Holocè.

Granodiorites (Ggd): Presenten textura granuda, més o menys heterogranular, hipidiomòrfica a

al·lotriomòrfica de gra mitjà. Els minerals essencials són: plagiòclasi, quars, biotita i ortosa. La

plagiòclasi és el mineral dominant i es presenta en grans hipidiomòrfics, maclats, zonats i, sovint,

alterats a sericita o saussurita. El quars apareix en cristalls al·lotriomòrfics, en alguns casos molt

desenvolupats donant a la roca un aire porfíric. El feldspat potàssic forma grans al·lotriomòrfics amb

pertites. Les biotites presenten inclusions d'apatita o zircó, sovint estan alterades a clorita i algunes

vegades a epidota. Els accessoris més freqüents són: hornblenda, apatita, circó, opacs i moscovita.

És creuada per alguns dics de pòrfir granodiorític d'orientació predominant NE- SW. L'amplada

d'aquests dics és variable, d'un decímetre a 10 metres. Formen part del gran batòlit granític dels

Catalànids. Edat: Carbonífer- Permià.

Pel que fa als sòls presents a la zona de projecte, es tracta de sòls de l’ordre dels entisòls.

Els entisòls són sòls caracteritzats per tenir una edafogènesi molt poc desenvolupada amb

un endopedió de diagnòstic quasi inexistent. Aquest nul o poc desenvolupament és degut a

una sèrie de causes: el temps de formació del sòl ha estat massa curt, el sòl es troba en

posicions geomorfològiques que afavoreixen l’erosió i el rejoveniment continuat del perfil per

pèrdua de materials, la posició permet el dipòsit d’aportacions freqüents de materials

al·luvials o col·luvials, que enterren els materials preexistents en fase d’edafització, o el



material és inert i no té possibilitat d’alterar-se per a originar productes que provoquin

diferenciació del perfil.

Segons la classificació del Soil Taxonomy System, els sòls de la zona d’estudi pertanyent al

subordre dels Orthents, els ortents són els sòls de vessants de pendent accentuat, on

predominen els processos erosius.

LLEGENDA

51 (verd fosc) : Sòls de l’ ordre dels entisòls, del subordre

dels Orthens i del grup dels Xerorthents.

Font: Atlas digital de comarcas de Suelo projecte SEISnet (Sistema

Español de Información de Suelos sobre internet) en el que han

col·laborat el Ministeri de Medi Ambient i el CSIC (Consejo Superior de

Investigaciones Científicas) entre altres.

Els sòls més fèrtils i productius del municipi es troben a les planes interiors, a tocar del veí

municipi de Palafrugell, lluny de l’àmbit del Pla Parcial.

4) Aigües superficials i subterrànies

El sistema hidrològic superficial de Begur s’emmarca en la conca hidrològica de les rieres de

la Costa Brava.

La xarxa hidrològica del municipi està formada per cursos d’aigua poc importants i amb un

cabal escàs, en la majoria dels casos de curs estacional. Les característiques morfològiques

de les xarxes de drenatge són poc jerarquitzades, amb molts cursos que drenen les seves

aigües directament al mar o a les rieres més importants (Aiguafreda, Sa Riera), sense

desembocar en altres cursos.

Com és propi del règim mediterrani, la dinàmica de funcionament és episòdica, amb cabals

importants en moments de màxima precipitació i cabals reduïts o inexistents la resta de



l’any. Algunes rieres mantenen un cabal mínim durant l'època més humida i s'assequen en

èpoques de precipitació escassa.

Els cursos d’aigua més importants del municipi són els següents: Riera del Mas Batllia (sud

de l’àmbit de projecte), Riera d'Aiguablava, Riera de Sa Tuna, Rec de l’Aigua, Riera

d’Aiguafreda, Sa Riera, Riera d’Esclanyà i Riera de Saltseseugues.

Dins la zona de projecte, no hi ha cap curs d’aigua amb certa importància i magnitud, que

pugui resultar afectat pel pla parcial que s’avalua. De tota manera, caldrà vigilar que el

procés d’urbanització no interrompi la xarxa de drenatge natural del Montcal, així com

habilitar espais per a la seva correcta circulació i filtració cap al subsòl. No s’afecten cursos

hidrològics, però la urbanització afectarà la infiltració natural al subsòl.

Dins el terme municipal de Begur, hi ha l’aqüífer protegit de la Fossa de Palafrugell, segons

el Decret 328/1988, d’11 d’octubre; l’aqüífer de la Fossa de Palafrugell és una prolongació

del subsistema Baix Ter i s’estén, en forma de llengua, afectant parcialment els termes de

Palafrugell, Begur, Regencós, Pals i Palau-sator. Aquest però no afecta l’àmbit del pla

parcial.

2.1.3. MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL

5) Vegetació:

L’espai objecte d’estudi i les seves rodalies, situat en un dels sectors més accidentats del

municipi de Begur, està cobert per boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.);

concretament es tracta d’alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de la terra baixa. Al

sectors més litorals, les masses boscoses estan formades per pinedes de pi blanc (Pinus

halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea) amb sotabosc de màquies o garrigues. Entre aquestes

formacions boscoses, en àmbits més rocosos, també hi ha Garrigues de coscoll (Quercus

coccifera) i matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa. Aquesta vegetació es

concentra principalment al litoral i nord –est del terme, entre zones urbanitzades. Al sud-

oest, el relleu és més suau, i s’hi concentren els conreus de secà, i alguns conreus

llenyosos. Cal destacar que al sector nord-oest del terme es concentra una àrea amb dunes

residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster).

La zona del Montcal, on es situa parcel·la d’estudi, és una zona muntanyosa on domina la

vegetació forestal. A grans trets es pot dir que al sector est hi domina la pineda de pi pinyer

(Pinus pinea), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles de la terra baixa catalana, i

a l’oest hi apareixen alzines, pel que hi domina un bosc mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins

(Pinus spp.). Veure plànol 2.2. Hàbitats, adjuntat a l’annex cartogràfic.



En tractar-se d’una àrea totalment arbrada (vegetació forestal), amb presència d’alzines i

pins, és previsible que l’afectació del projecte sobre la vegetació sigui important. En la

mesura d’allò possible, s’haurà d’estudiar la integració de peus arboris existents en el

disseny del verd públic i privat del nou sector urbanitzable, especialment d’aquells de major

vàlua per l’alçada, diàmetre i dimensions que atenyin.

6) Fauna:

Malgrat que a la zona del Montcal hi ha una important densitat i poblament de vegetació

forestal, la presència d’urbanitzacions consolidades al nord i est de l’àmbit de projecte, fa

preveure una absència de la fauna més prioritària a nivell de conservació i d’aquella de

major vàlua, sigui per la falta de connexió d’aquest espai forestal amb altres de l’entorn o

sigui per l’alteració dels paisatges inicials i climàcics, esdevenint ara un bosc de pineda,

menys ric en espècies de fauna que altres hàbitats forestals mediterranis. La poca

connectivitat existent amb altres zones, així com la urbanització dels entorns, dificulta la

migració i moviment d’espècies animals terrestres, originant poblacions isolades i poc

connectades; aquest fet afecta especialment a poblacions de rèptils i amfibis, així com grans

Imatges de la

vegetació forestal

existent a l’àmbit del

pla parcial S21



mamífers. Tanmateix, la densitat del sotabosc d’algunes pinedes ben conservades, així com

dels alzinars i suredes (que són presents en algunes zones, alternades amb les grans

extensions de pineda), permet el manteniment d’una humitat edàfica elevada, que és

aprofitada per un gran nombre d'invertebrats, els quals constitueixen l'aliment de nombroses

espècies d'aus i petits mamífers.

Així doncs, el conjunt de zoocenosi que trobem a l’àrea d’estudi d’aquesta zona és poc

significativa, donada la seva petita dimensió; és una fauna, però similar a la d’altres espais

PEIN o zones d’hàbitats forestals d’altres punts de la comarca, ja que els seus hàbitats són,

com es comentava anteriorment, de boscos de pineda, d’alzinar i sureda, pròpies del territori

septentrional de Catalunya. Tanmateix, moltes espècies hi són presents de forma

excepcional, escassa i només en determinats moments, ja que la seva mida modesta i

envoltada de zones urbanitzades n’impossibilita la reproducció o presència continuada,

especialment per grans animals, carnívors, rapinyaires, etc.

La zona, fins la moment, s’ha vist fragmentada i aïllada per part d’altres parcel·les de la

urbanització, tot rebent parcialment les conseqüències d’estar molt a prop de zones

humanitzades. Tot i això, no s’ha donat una definitiva fragmentació i una impossibilitat total

de connexió per algunes espècies de vertebrats i invertebrats terrestres, ja que els seus

voltants tenen encara bones proporcions de boscos.

El tudó (Columba palumbus) és un espècie típicament forestal i mediterrània

Ens trobem doncs, davant la fauna pròpia dels espais forestals mediterranis, de la terra

baixa i amb algunes espècies més pròpies d’espais oberts que penetren accidentalment a la

zona. Semblaria, doncs, a priori, que aquest conjunt de fauna, no hauria de presentar una

notable diferència amb la de zones PEIN veïnes, si prenem com a referència el conjunt de

paisatges mediterranis de casa nostra, per bé que tampoc semblaria que aquesta presentés

moltes singularitats, especialment per la seva ubicació dins d’una urbanització.



Tampoc trobem que l’espai actuï com a connector biològic, ja que als seus voltants hi

abunda el bosc, i alhora les parcel·les (algunes urbanitzades i d’altres no).

Tanmateix, ens centrarem a estudiar la zoocenosi pròpia de l’indret, amb alguns esments

només a la fauna més singular present a les rodalies de la zona d’estudi. Pel que fa al seu

interior, i com es veurà més endavant, cal destacar especialment les espècies lligades a

l’ecosistema forestal del bosc de pins i també de peus esparsos de suros, encara que moltes

d’elles també necessiten dels conreus del voltant i del conjunt d’ecosistema que forma el

mosaic agro-forestal, molt escàs al massís de Muntanyes de Begur, i pràcticament absent

de la zona d’estudi concreta.

Pel que fa ja a l’interior de la zona d’estudi, la fauna invertebrada no sembla presentar

singularitats en comparació a zones forestals i d’hàbitats similars, tot i que no es disposa

d’estudis detallats al respecte. Algunes zones obertes dels límits del bosc, amb presència de

plantes amb floració, poden acollir ropalòcers, entre els quals hi podem trobar la papallona

de l’arboç (Charxes jasius), prou freqüent al massís, on té una de les poblacions més ben

representades del país. Tot i això, és escassa al seu interior

Les papallones de l’arboç (Charaxes jasius) poden ser freqüents en boscos mediterranis

Només després d’episodis de pluges, i sempre en nombres molt escassos, algunes espècies

típiques d’indrets humits, poden ser presents a la parcel·la, encara que cap d’elles

probablement no s’hi reprodueix per la manca d’hàbitats adequats. Alguns amfibis que hi

poden ser presents són el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita) o la

salamandra (Salamandra salamandra), aquesta darrera més freqüent en zones forestals

d’altres punts del massís i probablement absent de l’indret. Cap espècie íctica és present a

la zona, per manca d’hàbitat.

Dins dels rèptils, hi són presents probablement presents la sargantana de paret (Podarcis

hispanica), en les zones més humanitzades, a l’igual que el dragó comú (Tarentola

mauretanica) i possiblement el dragó rosat (Hemydactylus turcicus). Algunes espècies que

podrien ser-hi presents però no se n’ha pogut demostrar la seva presència concreta són el



llangardaix comú (Lacerta lepida), la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca

(Elaphe scalaris); el sargantaner gros (Psammadromus algirus) fou observat en algunes

sortides de camp, en les zones més obertes i assolellades, com les brolles de les rodalies

dels indrets més forestats. Al seu interior, però les poblacions de rèptils són escasses i

testimonials.

El dragó comú (Tarentola mauretanica) és present en murs i construccions

Pel que fa als mamífers, a les zones obertes del massís hi és present el conill (Oryctolagus

cuniculus) encara que en baix nombre, ja que en algunes zones s’hi caça i l’hàbitat no és del

tot adequat, mentre que la llebre (Lepus europaeus) també semblaria ser-hi escassa.

D’entre els mamífers de major mida, hi destaca la presència d’alguns carnívors com

probablement la mostela (Mustela nivalis) i, fins i tot de forma més abundant, la fagina

(Martes foina) i la guilla (Vulpes vulpes), espècies de les quals se n’observaren també

excrements abundants i rastres durant les visites de camp a les rodalies. El senglar (Sus

scrofa) també és present i de forma abundant, als boscos de la zona, on se’l caça de forma

habitual al massís, però sembla força absent a l’àrea estudiada, donada la freqüentació

humana a les seves rodalies.

A la imatge de l’esquerra, el senglar (Sus scrofa) és un dels mamífers per excel·lència dels boscos del massís de Begur. I a la

dreta, la fagina (Martes foina) és un dels mamífers carnívors més abundants dels ecosistemes mediterranis i boscos, i és present a totes les zones forestals del massís

També hi són presents molts micromamífers, abundants als espais oberts de conreu i brolles

esclarissades, així com al bell mig del bosc, com els talpons (Microtus sp.), musaranyes

(Crocidura russula entre d’altres) o ratolins (Mus spretus. i Apodemus sylvaticus.). També hi

és present l’eriçó (Erinaceus europaeus) una espècie típica del mosaic agro-forestal



mediterrani, per la qual cosa és més escàs a zones forestals com la que ens afecta. Malgrat

que no s’han realitzat estudis de quiròpters, la presència de construccions abandonades i

fins i tot cases habitades, no massa allunyades de la zona semblen indicar la possible

presència de diferents espècies, com els rats-penats de ferradura (Rinolophus sp.) o, ja amb

tota probabilitat, de pipistrelles (Pipistrellus sp.).

El grup de vertebrats que presenta major diversitat són els ocells. Hi trobem espècies

pròpies dels nuclis habitats, però no massa abundants, pel gran domini dels boscos; hi són

presents alguns exemplars de tórtora turca (Streptopelia decacocto), estornell (Sturnus

vulgaris), o pardal comú (Passer domesticus).

Tanmateix, les espècies forestals són les de major abundància, especialment per la

presència de la pineda i sureda; entre aquestes hi destaquem les mallerengues carbonera

(Parus major), blava (Parus caeruleus), emplomallada (Parus cristatus) i cuallarga

(Aegithalos caudatus), el tudó (Columba palumbus), el papamosques gris (Muscicapa

striata), el raspinell (Certhia brachydactyla), el cargolet (Troglodytes troglodytes), l’oriol

(Oriolus oriolus) o el bruel (Regulus ignicapillus).

La mallerenga blava (Parus caeruleus) i el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), són dos

representants dels ocells forestals, el primer, i de brolles mediterrànies, el segon.

Un capítol a part mereixen els rapinyaires forestals o d’ambient agro-forestal. Hi poden ser

presents els aligots (Buteo buteo), que podrien criar a la zona, mentre que també s’ha citat

l’esparver (Accipiter nisus), l’astor (Accipiter gentilis) i molt probablement el gamarús (Strix

aluco), rapinyaire nocturn típic de boscos. Tot i això, la poca mida de la parcel·la, així com

les freqüentació humana a les seves rodalies fa que en el dia d’avui aquestes espècies hi

siguin absent o molt esporàdiques.

L’esparver (Accipiter nisus) és una de les espècies de rapinyaires típicament forestals que trobem al bosc, i que cria a

altres zones de l’EIN de Muntanyes de Begur.



Espècies més típiques del mosaic agro-forestal mediterrani i especialment de les zones més

obertes que limiten amb els camps i conreus, són més escasses, però alguns d’elles

presents en espais oberts propers, com és el cas del xoriguer (Falco tinnunculus), el mussol

(Athene noctua), el bitxac (Saxicola torquata), la puput (Upupa epops), la tórtora

(Streptopelia turtur), la bosqueta (Hippolais polyglotta), el rossinyol (Luscinia megarrhnchos),

el gratapalles (Emberiza cirlus), la merla (Turdus merula), el tallarol capnegre (Sylvia

melanocephala) i alguns fringíl·lids nidificants com el verdum (Carduelis chloris), la cardina

(Carduelis carduelis) o el gafarró (Serinus serinus). Algunes d’elles s’han detectat criant a

l’interior de la zona afectada.

Algunes espècies pròpies de llocs humits i de muntanya mitjana hi són presents i nidificants,

ja que alguns dels boscos de la zona del massís acullen certa humitat, com ara el tallarol de

casquet (Sylvia atricapilla), el tord (Turdus philomelos), el mosquiter comú (Phylloscopus

collybita), el pit-roig (Erithacus rubecula) o el pinsà (Fringilla coelebs), que testimonien el

caràcter centre-europeu d’alguns rodals. Durant els mesos d’hivern s’hi poden observar

altres espècies com el lluer (Carduelis spinus), la titella (Anthus pratensis) o la cotxa fumada

(Phoenicuros ochruros) i més rarament, el durbec (Coccothraustes coccotharustes) o el

pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). Durant les migracions, rapinyaires, ocells insectívors i

altres espècies poden migrar a través de la zona, ja que el corredor del litoral empordanès

és un indret de pas de moltes espècies migradores.

D’altra banda, val a dir que molts altres rapinyaires migradors com l’aligot vesper (Pernis

apivorus), les arpelles i afins (Circus sp.) o els milans (Milvus sp.) hi són presents de forma

més o menys regular, encara que cap d’ells nidifica a la parcel·la en concret, si bé si que

alguns ho fan a altres punts de la zona i poden emprar aquest espai com a punt

d’alimentació. Altres espècies com l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) també es poden

observar de tan en tan per l’indret.

7) Paisatge:

Per analitzar l’impacte paisatgístic, cal diferenciar entre els dos grans aspectes del paisatge:

el paisatge total, referent a les característiques intrínseques del territori i la seva distribució

espacial; i el paisatge visual, que correspon a un enfocament estètic o de percepció i seria el

que l’observador pot apreciar quan s’hi situa o s’hi desplaça. També es tindrà en

consideració la fragilitat, és a dir, la capacitat del paisatge per absorbir els canvis que se li

provoquen.

En general podem apuntar que el paisatge del lloc és d’important qualitat, per la presència

de vegetació forestal, que en part es situa dins espai natural protegit del PEIN, pel relleu

accidentat, absència de construccions, visibilitat elevada, etc.



UNITAT DE LA ZONA DE PROJECTE

QUALITAT PRIMÀRIA DE LA UNITAT: Relleu Accidentat Visibilitat Escassa des de l’interior del bosc; elevada des dels miradors

o zones obertes Presència espectadors Els habitants i veïns de les urbanitzacions i alguns

puntualment des d’alguns carrers i camins Valoració unitat: MITJANA-ALTA

QUALITAT SECUNDÀRIA DE LA UNITAT:

Diversitat: Monotonia de les pinedes, però pendents elevats i diversitat del relleu

Singularitat Escassa, ja que són sobretot pinedes Cromatisme Escàs, ja que és un domini del verd dels pins

Vegetació: Domini forestals de pinedes, amb taques de brolles a llocs oberts i peus d’alzines i suros

Fauna: Típicament mediterrània forestal, sense grans singularitats, però amb molta representació de la fauna de boscos litorals i de les pinedes de la terra baixa

Grau de naturalitat Mitjà. Malgrat tenir boscos poc alterats, existeix una elevada fragmentació i modificació dels hàbitats

Elements antròpics Diversos i presents en molts punts, com línies elèctriques, camins, accessos, transformadors, cases, jardins, abocaments, etc.

Valoració unitat: MITJANA-BAIXA QUALITAT TERCIÀRIA DE LA UNITAT:

Fragilitat Mitjana, ja que són boscos que poden créixer amb certa rapidesa, però l’eliminació del bosc causa un gran impacte puntual i una possible posterior erosió.

Valoració unitat: VALORACIÓ GLOBAL DE LA UNITAT:

Qualitat global: MITJANA



a/ visibilitat (qualitat primària):

Fa referència al territori que es pot apreciar des d’un punt o zona determinada. Seria l’efecte que

sobre l’observador té el territori analitzat a partir de la seva percepció mitjançant els sentits.

La conca visual general de la zona estudiada és àmplia, ja que els vessants són oberts i

extensos, tot i que l’indret és visible des de pocs indrets, degut al fet que bona part de les

rodalies és de caràcter molt forestal i de difícil accés. Des del litoral també és visible la zona,

així com des d’alguns punts més freqüentats d’urbanitzacions veïnes, encara que des de

carreteres i grans eixos de comunicació la zona no és visible.

Imatge des de la zona de projecte, on es pot observar part del litoral

b/ qualitat visual del paisatge (qualitat secundària)

Es tracta de l’estimació inicial del paisatge de l’àrea estudiada, i s’efectua analitzant la qualitat visual

de l’entorn immediat i la del fons escènic o visual del territori. Es determinarà la qualitat visual del

territori, fent èmfasi tant en els seus elements naturals com artificials. La qualitat paisatgística estarà

condicionada, pels mecanismes fisiològics i psicològics del mateix observador, juntament amb els

condicionants educatius i culturals existents entre observador i paisatge.

La qualitat general del paisatge es considera elevada des d’un punt de vista ampli i

panoràmic, ja que presenta relleus elevats, alta densitat forestal i, especialment, visió directa

des del litoral del municipi.

c/ fragilitat del paisatge (qualitat terciària):

És la capacitat del paisatge per absorbir els canvis que es preveu portar-hi a terme. La fragilitat visual

és una qualitat intrínseca que es correspon amb l’aptitud del territori per a absorbir visualment

modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística. La fragilitat, al contrari

que la qualitat visual, depèn del tipus d’activitat que s’hi vulgui desenvolupar.



Si ens fixem en els usos i les característiques generals de la zona afectada, el grau de

fragilitat serà moderat-alt ja que és un terreny en bona part forestal, però envoltat de zona

urbanitzada en quasi tot el seu entorn, excepte a l’oest on hi ha espai qualificat com a EIN.

El desenvolupament del pla parcial S21 comportarà un canvi paisatgístic important, i caldrà

implantar d’algunes mesures preventives i correctores per minimitzar-ne els efectes.

8) Connectivitat

Per entendre millor el concepte de connectivitat ecològica, cal tenir en compte com la

pressió antròpica sobre el territori ha modificat el paisatge i l’ha modelat a la seva

conveniència. Actualment, trobem extenses àrees de la geografia esquitxades per un tipus

d’urbanisme difús i per una trama extens d’infraestructures lineals, com ara carreteres, línies

elèctriques, etc. En el mosaic del territori, però, es troben espais que, tot i haver estat

modificats per l’home, conserven trets diferencials i característics que els permeten abrigar

ecosistemes molt valuosos. Aquestes àrees d’alt interès, però, perden la seva funcionalitat si

queden marginades per la fragmentació i l’isolament derivades de l’efecte barrera de les

obres de construcció lineals i per la destrucció de l’hàbitat. Els connectors biològics

permeten el manteniment de les característiques de les zones preservades a través de

mecanismes propis: la variabilitat i l’intercanvi genètic, la recolonització de noves àrees

perifèriques (efecte-reserva), els moviments periòdics o estacionals, l’increment de la zona

de campeig, etc., alhora que revaloritza el conjunt del territori, en millorar la qualitat de vida,

la diversitat biològica i l’harmonia estètica del paisatge.

Segons “Diagnosi d’espais connectors de la Demarcació de Girona”, estudi elaborat per la

Diputació de Girona – setembre 2005, la zona d’estudi es troba dins l’espai connector

anomenat 41.Gavarres – Muntanyes de Begur, de prioritat crítica.

Font: Diputació de Girona



Segons aquesta diagnosi de connectivitat, l’espai natural Muntanyes de Begur presenta un

grau d’aïllament important, i està considerat com un dels 10 espais naturals més aïllats de

Catalunya, juntament amb altres com les Illes Medes, el cap de Santes Creus, la Sèquia

major o les llacunes litorals de Torredembarra. Amb tot, la seva posició respecte altres

espais naturals costaners, fa que s’hagi descrit com una àrea d'elevat interès per a la

connectivitat biològica entre diferents espais naturals protegits.

Així mateix, segons catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la costa brava,

elaborat per Diputació de Girona, Fundació Territori i Paisatge i Associació de Naturalistes

de Girona – any 2007, al sud de la zona de projecte es localitza l’espai 51.connector del Salt

Sesegues – Muntanyes de Begur i al nord el 50.connector Regencós – Begur.

Font: Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la costa brava. Diputació de Girona

Actualment els espais compresos entre les zones catalogades com a EIN de les Muntanyes

de Begur es troben àmpliament urbanitzades, mitjançant una urbanització difusa, de ciutat-

jardí, que redueix la connectivitat entre els espais aïllats inclosos en l’EIN de les Muntanyes

de Begur, com per exemple la Serra de Saguàrdia i el Montcal.

De tota manera, la connexió biològica entre els diferents espais forestals del municipi, i

d'aquests amb altres entorns naturals propers, queda mínimament garantida per mitjà de

certes franges del territori que no han estat urbanitzades, les quals tenen un paper important

en la connectivitat entre espais naturals.

Si analitzem la connectivitat de la zona de projecte amb més detall, observant la cartografia

adjunta al present document i figures anteriors, actualment la viabilitat connectora de l’EIN

Montcal és crítica, al sector est i nord hi ha nombroses urbanitzacions, a l’oest hi passen



vies de comunicació com la GIP6531 que fragmenten el territori i no permeten la presència i

mobilitat d’espècies faunístiques. L’únic espai on la muntanya de Montcal sembla garantir la

seva connectivitat amb espais naturals de l’entorn, és pel sud (metres avall de la zona de

projecte), en direcció est-oest: Muntanya de Ses Felugues – zona de Mas d’en Bou i Mas

Lord fins a la GIP6531, i en direcció sud a través de la riera del Mas Batllia fins a la zona

urbanitzada de Tamariu. Veure plànol 2.5. Connectivitat a l’annex cartogràfic.

El desenvolupament del sector no fragmentarà o alterarà la connectivitat actual de l’espai,

agreujarà aquesta situació de connectivitat crítica augmentant l’espai construït a l’est del

PEIN . De tota manera, la connectivitat del sector sud de Montcal (que sembla actualment la

més funcional) no es veurà alterada.

2.1.4. ÀREES DE RISC

9) Risc d’inundabilitat

L’any 2001 l'Agència Catalana de l'Aigua va elaborar el Pla especial d’emergències per a

inundacions a Catalunya (INUNCAT), mitjançant el qual es fa una planificació de protecció

civil davant del risc d'inundacions i inclou mesures de protecció contra inundacions. Segons

el plànol de delimitació de zones inundables per períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, la

zona d’estudi es situa fora d’aquests àmbits. Pel que el risc d’inundabilitat a la zona no és

important.

10) Risc d’incendi forestal

El fenomen dels focs és un element molt freqüent a la regió mediterrània i actualment està

molt influït per l’activitat humana. Els incendis s’han anat repetint a les nostres contrades des

d’antic i s’han vist incrementats a mesura que s’ha anat abandonant el camp i les pràctiques

agrícoles.

Segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals, el municipi de Begur està declarat zona d'alt risc d'incendi forestal

durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos.

Així mateix, la consulta al mapa bàsic de risc d’incendi forestal del Departament de Medi

Ambient i Habitatge, es pot observar que tot l’àmbit del pla parcial està qualificat amb un risc

alt d’incendi, degut a la important superfície de massa forestal (combustible) present al

sector.



Tipus de risc

Risc baix

Risc moderat

Risc alt

Risc molt alt

Begur

Regencós

Palafrugell

Mapa bàsic de risc d’incendi forestal a Catalunya

Font: Programa miramon, cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge Zona de projecte

Aquesta alt risc d’incendis a la zona, és principalment a causa de la vegetació existent que

presenta una elevada inflamabilitat i combustibilitat.

Model inflamabilitat Model de combustibilitat

Begur

Begurs

Font: Programa Miramon. Departament de Medi Ambient i Habitatge.



El model 9 d’inflamabilitat, present a la zona de projecte, correspon a un recobriment més gran que el

100% d’espècies de tipus 1 i 2 (elevada inflamabilitat). I el model 6 de combustibilitat, present àmbit,

conté una quantitat de combustible de 10-15 Mg/ha i el comportament del foc: es propaga pel matollar

(més inflamable) amb vents moderats, i si no hi ha vent el foc pot baixar a ran de terra.

Caldrà adoptar i preveure mesures per prevenir el risc d’incendi forestal a la futura zona

urbana de Montcal, segons la legislació vigent al respecte (DECRET 64/1995, de 7 de març,

pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Llei 5/2003 de 22 d’abril,

de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat

immediata amb la trama urbana, i el Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de

prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la

trama urbana).

11) Risc d’erosió i moviments de terra

El relleu de l’àmbit és accidentat, amb un pendent destacable (veure plànol 4 pendents), fet

que comportarà un moviment de terres important per anivellar parts dels terrenys per poder

construir-hi; malgrat que les edificacions s’adaptaran al màxim a la topografia del terreny.

Durant les obres, i sobretot si es coincideix en moments de vent o pluja, caldrà anar en

compte amb el risc erosió i possibles esllavissaments, donada la tipologia del sòl, molt

erosionada i sorrenca en molts llocs.

En la major part del sector del present Pla Parcial el pendent és superior al 20% i en moltes

d’aquestes zones fins i tot supera el 30%. Els pocs espais amb pendents inferiors al 20% es

Xarxa principal de carreteres Divisió municipal

Superfície urbanitzada

Mapa de models d'inflamabilitat de Catalunya (1:100 000)

Model 8 Model 9

Matollar Conreus

Zones urbanes o industrials

Urbanitzacions

Mapa de models de combustibilitat de Catalunya (1:100 000)

Model 6

Model 4

Xarxa secundària de carreteres



troben localitzats al sud-est del sector, a l’oest (carena de la vessant nord del Montcal) i al

centre del sector resseguint els camins i corriols de l’interior del sector.

12) Altres problemàtiques i riscos sobre l’entorn

La majoria d’algunes d’aquestes problemàtiques observades a l’àrea de projecte són degut a

la presència i activitat humana a l’interior de la parcel·la o entorn immediat.

Abocaments de residus diversos (deixalles urbanes, restes verdes, etc.),

conseqüència de ser un indret freqüentat i proper a nuclis habitats.

Existència de zones edificades (urbanes) al límit mateix de la zona afectada.

Abocaments de restes de jardineria, amb posteriors problemes de presència de

vegetació al·lòctona.

Acumulacions de terres i sorres, a més d’abocaments puntuals, segurament fruit

d’obres que s’han realitzat a l’entorn immediat.

Imatges de restes vegetals i deixalles presents en punts de la zona afectada pel pla parcial

Alguns d’aquests problemes que afecten l’àrea, podran ser millorats, eliminats, etc. un cop

executat el pla parcial.

2.1.5. ÀREES D’INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA AMBIENTAL

13) Espais naturals protegits (PEIN, PN, RN, etc.) Dins el terme municipal, hi ha espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural, Decret

328/1992, concretament es tracta de l’EIN de les Muntanyes de Begur. Configuren aquest

espai natural protegit diverses àrees, entre les quals hi ha l’espai del Montcal, el qual forma

part de la parcel·la l’actuació.

ESPAI: MUNTANYES DE BEGUR

A. INFORMACIÓ (SÍNTESI)

A.1. SITUACIÓ

a) Geogràfica: Sistema Mediterrani septentrional litoral.



b) Administrativa

Comarques Municipis Superfícies (ha)

BAIX EMPORDÀ, EL BEGUR 396,69

MONT-RAS 181,98

PALAFRUGELL 175,34

PALAMÓS 101,86

SUPERFÍCIE ESPAI EN COMARCA TOTAL 855,87 (àmbit marí 1.262,61)

c) Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000) 335

A.2. SUPERFÍCIE TOTAL (ha) 855,87

A.3. EL MEDI FÍSIC: SÍNTESI

Espai litoral situat a l'extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre la platja de Pals i la badia de Palamós. Des del punt de vista fisiogràfic constitueix la prolongació litoral de massís de les Gavarres, del qual se separa per unes petites depressions. Les muntanyes de Begur són formades per petits turons granítics i esquistosos de relleu abrupte, en bona part encara coberts per formacions forestals com pinedes litorals i suredes. La línia litoral és poblada per comunitats de penya-segats marins, com també per les biocenosis algals i animals de fons rocós.

A.4. MOTIUS DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA

Les muntanyes de Begur destaquen per la seva singularitat geològica, biològica i paisatgística dins una àrea de la costa catalana de bellesa excepcional, de la qual actualment només resten petits fragments relictuals. La natura dels materials geològics i els processos erosius han determinat la formació d'un sector de costa amb un relleu ben singular. Cal destacar la importància dels penya-segats litorals que constitueixen el refugi per a algunes espècies de la flora i fauna mediterrànies, rares i endèmiques. Sobresurt també la diversitat de les comunitats bentòniques, representatives d'aquest tram de costa catalana.

A.5. ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS D'INTERÈS

a) Propietat del sòl: Privada.

b) Usos i aprofitaments: Turístics i recreatius. Pesca.

c) Construccions i instal·lacions: Diverses carreteres i pistes que accedeixen a l'espai. Diverses cases aïllades. Fars.

d) Altres: Castell de Cap Roig.

A.6. IMPACTES ACTUALS O PREVISIBLES

Alteracions i explotacions del medi subaquàtic.

Dins el municipi de Begur, aquest espai natural està repartit entre els sectors del Puig de la

Coma-Cap de Begur (272 ha), el sector de Ses Falugues (50,6 ha), el sector del Montcal

(47,4 ha) i el sector d’Aigua-Xelida-Cap de Sant Sebastià (50,6 ha).

Actualment es té coneixement que s’està elaborant el Pla Especial de les Muntanyes de

Begur, però aquest encara no està a informació pública i no s’ha pogut consultar.

Veure plànol 2.4.Figures de protecció adjuntat a annex cartogràfic.

14) Xarxa Natura 2000 La major part del litoral català de la Costa Brava forma part com a LIC i ZEPA de la Xarxa

Natura 2000 sota el nom de Litoral del Baix Empordà, així com tots els espais inclosos al

PEIN; per tant, el Montcal i una part de la parcel·la en formen part.

Veure plànol 2.4.Figures de protecció adjuntat a annex cartogràfic.



15) Hàbitats interès comunitari En el municipi de Begur es troben algunes comunitats i entorns naturals que estan

considerats com a hàbitats d’interès comunitari per la Directiva Hàbitats (Directiva

92/43/CEE del Consell, de 21 de març de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la flora i la fauna silvestres, modificada per la Directiva 97/62/CE del Consell, de

27 d’octubre, per la que s’adapta al progrés científic i tècnic la directiva 92/43/CEE). Aquests

hàbitats d’interès comunitari, la preservació dels quals requerirà la designació de zones

d’especial conservació, són els que s’enumeren a continuació:

- 1120. Herbassars de fanerògames marines (Posidonion oceanicae)

- 1240. Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies (amb Limonium ssp.

endèmics)

- 2270. Dunes amb boscos de Pinus pinea i/o Pinus pinaster, d'interès prioritari.

- 9330. Suredes de Quercus suber

- 9340. Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia

Dins la zona de projecte destaquen: els alzinars (codi 9340) i les pinedes (codi 9540) – que

integren bona part de l’àmbit del Pla Parcial.

Veure plànol 2.3.Hàbitats d’interès comunitari adjuntat a l’annex cartogràfic.

16) Espècies de flora i/o fauna protegides

D’altra banda, pel que fa als nivells de protecció per a espècies concretes de fauna i flora, no

s’hi han trobat durant els estudis de camp espècies de fauna molt valuoses o singulars,

encara que algunes d’elles presents en certs moments de l’any estan catalogades com a

prioritàries dins la normativa de la Directiva 97/62/CE de 27 d’octubre de 1997 (modificació

de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals de fauna i flora

silvestres), així com la Directiva79/409/CE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la

conservació d’aus silvestres. Pel que fa a la flora, no existeixen estudis concrets i detallats,

però pel que s’observa en l’estudi de camp dels seus hàbitats i comunitats, no hi trobem

espècies excessivament valuoses, a excepció nuclis arbrats de peus de bona mida de pins,

suros i alzines, que seria interessant de mantenir sense afectar en el moment de la

construcció, moviments de terres o adequació dels entorns.

Aquesta mateixa normativa europea, la Directiva 92/43/CEE, fa referència a la presència

d’espècies de vertebrats prioritàries a nivell de conservació, alguna de les quals és present a

zones properes, però cap d’elles a l’interior de la finca, ni pel que fa a rèptils, amfibis o

mamífers.

Finalment, la Directiva Aves 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació

d’aus silvestres, inclou, en els seus annexes, algunes espècies presents a la zona, encara

que no totes de forma habitual. Aquest és el cas d’espècies migrants que cada any



s’observen a zones properes com el milà negre (Milvus migrans), l’àguila pescadora

(Pandion haliaetus), el martinet blanc (Egretta garzetta) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus),

encara que no són nidificants a l’indret ni gens abundants, sinó només accidentals o

ocasionals. A zones properes hi existeixen algunes espècies nidificants de major

importància, com la tallareta cuallarga (Sylvia undata), l’oreneta cua-rogenca (Hirundo

daurica) o el duc (Bubo bubo), encara que cap d’elles a l’interior de l’àmbit d’estudi.

2.1.6. MEDI HUMÀ

17) Ocupació del territori

La zona afectada està situat entre zones urbanitzades residencials, de tipologia semblant a

les previstes pel planejament al sector d’estudi. Dins l’àmbit actualment no hi ha cap

edificació.

Com en tot procés urbanitzador, es produiran canvis importants en els usos del sòl, a

l’informe de sostenibilitat ambiental s’estudiaran i avaluaran aquest canvis i els efectes que

comporten sobre els diferents factors del medi.

18) Aspecte socioeconòmic

La població de Begur (dades IDESCAT,2007), és de 4.086 habitants, la població censada en

el terme de Begur ha anat incrementant durant els últims vint anys. El 1981 la població era

de 2.292 habitants; deu anys més tard, el 1991, aquesta xifra s’havia incrementat en un

20%, essent de 2.760. En els cinc anys següents (1996) el nombre d’habitants encara es va

incrementar en un 10%, arribant als 3.039. L’any 2001 constaven inscrites al padró

municipal 3.545 persones, la qual cosa suposa un increment proper al 20% en només 5

anys. A aquestes dades s’ha d’afegir un centenar aproximadament de persones que viuen a

Begur però que no hi estan censades, en la seva majoria jubilats procedents d’altres països

europeus.

L’estructura urbana actual del muncipi queda configurada per:

- Els nuclis antics de Begur i l’agregat d’Esclanayà, aquest darrers es situa al sud-oest

del terme, prop de Palafrugell.

- Nuclis urbans recents, ubicats al litoral i sorgits de llogarets de pescadors. Es tracta

de Sa Riera, Sa Tuna, Aiguafreda i Fornells.

- Les urbanitzacions, que se’n comptabilitzen fins a 40 dins el mateix municipi,

constituint en molts casos un continu urbanitzat. Al sector N, més o menys properes

al nucli de Sa Riera, es troben les urbanitzacions de Punta Espinuda (1 i 2), Sa Punta

Negra, Cala del Rei, Puig Vermell, Catalonia, Mas Mató, La Coma (1 i 2), Port d’es Pi



i S’Antiga. Al sector NE del municipi, entre la punta de la Creu i el Cap de Begur, es

localitzen les urbanitzacions Sa Nau Perduda, Aiguafreda, Cap Sa Sal, Mas Prats (1 i

2), La Borna i la Creu d’en Ralló. Al sector SE del municipi, entre el nucli urbà de

Begur, el cap de Begur i la punta d’Es Bisbe, es localitzen les urbanitzacions Son

Ric, Ses Costes, Font de la Salut, Platja Fonda, Vancells, Los Olivos, Cap Rubí, Pla

de Ses Vinyes, Es Castellet, Can Ferran, Ses Falugues, Sector Sud d’Aiguablava i

Aiguaxelida. Al sector més interior del municipi, entre el Bosc Major i el Montcal hi

estan ubicades Es Valls, Mas Gispert, La Xarmada, Sa Fontansa, Les Arenes i

Residencial Begur (1, 2 i 3). Al voltant d’Esclanyà s’hi ha desenvolupat les

urbanitzacions Casa de Campo, Cantallops, veïnat Els Blanquers, veïnat de Sant

Josep, veïnat Les Argiles, i veïnat de Rajoleries.

- Masos i habitatges aïllats, alguns dels quals formen part del catàleg de masies del

municipi.

Degut al seu caràcter eminentment turístic, el municipi pateix increments espectaculars de

població durant els mesos d’estiu. Aquests creixements de població, que no es reflecteixen

en els censos municipals, són originats pel gran nombre de turistes, visitants ocasionals i

habitants de segones residències. Tot plegat provoca que la població “real” al mes de juliol

pugui superar els 15.000 habitants, i que s’arribi fàcilment a les 30.000 persones al mes

d’agost; la qual cosa representa multiplicar per 7 la població de dret del municipi.

El turisme ha estat el motor del creixement del municipi, i les repercussions urbanístiques

han estat molt importants a tot el terme, hi ha hagut un creixement important als nuclis

marítims i han proliferat nombroses urbanitzacions.

Imatges d’espai construït i habitatges de l’entorn de la zona de projecte.

Segons dades del 2001 de l’IDESCAT, el nombre d’habitatges familiars de primera

residència al municipi era de 1.322, mentre que de no principals n’hi havia 3.142 de

secundaris, més de la meitat dels habitatges de Palafrugell no eren de primera residència.



Aquesta diferència entre habitatges de primera residència i habitatges pel turisme encara és

important avui dia, i més amb l’augment del sector de la construcció.

Pel que fa a l’economina, antigament les activitats productives bàsiques del municipi eren

l'agricultura, la cria del bestiar i la pesca. Fins el primer terç del s. XX, l’agricultura i la

indústria surera foren les principals activitats capaces de tirar endavant l’economia del poble.

A partir de la segona meitat del segle, el turisme ha anat assolint protagonisme fins

esdevenir la principal font de recursos del municipi.

L'hostaleria, la construcció, el comerç i en general els serveis han seguit els mateixos cicles

que el turisme. I actualment, aquest és un dels principals motors econòmics del municipi.

Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE), Any 2002

Indústria Construcció Comerç al

detall

Serveis, llevat

comerç detall

Professionals i artistes

Total

Begur 18 166 50 199 43 476

Baix

Empordà 776 2785 2671 5165 1286 12.683

Font: IDESCAT, any 2002

I pel que fa a les empreses de servei:

Comerç engròs

Hostaleria Transp i

comunicació Mediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immob i altres

Total

Begur 5,03% 33,17% 8,54% 2,51% 4,52% 24,12% 22,11% 199

Baix

Empordà 9,2% 27,2% 9,1% 3,8% 5,7% 26,8% 17,7% 5.165

Font: IDESCAT, any 2002

19) Vies de comunicació

La principal via d’accés al municipi de Begur són:

- L’eix Girona-La Bisbal-Palamós (C-66)

- L’eix Verges-Torroella de Montgrí-Pals-Palafrugell-Palamós (C-31)

D’aquestes dues vies surten un gran entramat de carreteres secundaries que enllacen Pals,

Palafrugell i Begur, i nombroses urbanitzacions disperses per aquest territori.

L’accés a la zona es fa mitjançant la carretera GIP-6531, via que enllaça Palafrugell, nucli

d’Esclanyà i Begur, i la GIP-6532 a Aiguablava. El vial que porta al sector, vorejant el Pla de



Ses Vinyes per l’oest, és ara mateix un sender que forma part del traçat del GR-92, i surt de

la confluència entre les carreteres GIP-6531 i GIP-6532.

El sender de Gran Recorregut GR-92, és el més llarg del territori peninsular i circula per tota

la façana marítima del Baix Empordà. Dins el municipi, el GR-92 entra pel sud, per una zona

propera a la urbanització d’Aigua-Xelida, fins arribar al Mas Llort, segueix per terrenys

situats al peu del Montcal, travessa la urbanització Residencial Begur, la baixada de Sa

Roda, i a través del Bosc Major, es dirigeix vers l’oest, cap al nucli urbà de Pals.

20) Mobilitat

Pel que fa a la densitat de vehicles (vehicles per persona), el municipi tenia l’any 2001 una

densitat de vehicles de 891 vehicles per cada 1000 habitants. Aquesta xifra és força superior

a la del conjunt de Catalunya, que es situa en 630 veh/1000 hab.; a la de la província de

Girona, que és de 750 veh/1000hab; i encara superior (però més propera), al ratio de la

comarca, que es situa entorn dels 850 veh/1000 hab. L’elevada densitat de vehicles del Baix

Empordà (és la segona comarca amb una major densitat de vehicles per persona) es pot

atribuir a varis factors. Per una banda es pot considerar com un reflex del nivell econòmic de

la comarca, però també s’ha de considerar que és un reflex de les necessitats de disposar

de vehicle particular a causa de les dificultats per usar transports públics i de les necessitats

de desplaçar-se.

Segons diagnosi ambiental del municipi de Begur, relacionat amb el POUM, pel que fa a la

mobilitat, s’afirma que la major part dels desplaçaments intramunicipal i intermunicipals es

realitzen en vehicle privat.

Actualment la mobilitat a la zona es realitza principalment en vehicle privat, per la distància

que hi ha amb el nucli de Begur i l’accidentat relleu del sector. De tota manera, l’ús de la

bicicleta també és present esporàdicament, no com a mitjà de transport habitual però si pel

lleure i esport.

La ubicació de l’àmbit i el relleu del sector, amb una complexa xarxa viària de connexió amb

totes les urbanitzacions de l’entorn, dificulta una xarxa de transport públic. Així, malgrat hi ha

dos dues línies interurbanes regulars d’autobusos que passen pel municipi, aquestes només

tenen parada al nucli de Begur i Esclanyà.

21) Patrimoni cultural i històric

El municipi de Begur disposa d’un considerable patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic

que queda reflectit en les diverses referències que trobem en els inventaris i catàlegs del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



En l’inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya consten dades de dos jaciments presents al terme de Begur:

- El Castell:Es tracta d’un jaciment situat a la muntanya del Castell de Begur. Ocupa tot el

cim del puig i les seves vessants.

- Ses Falugues. Aquest jaciment el constitueixen dues coves excavades artificialment a la

roca.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, el catàleg de què disposa l’Ajuntament inclou un

número molt elevat de construccions, moltes d’elles d’“indianos”, dins del nucli urbà. Fora del

sòl urbà hi ha algunes masies interessants.

No obstant, cap d’aquests elements no es troba inclòs o pròxim a l’àrea afectada.

El que sí que es podria veure afectar és el sender de gran recorregut GR-92, que travessa el

municipi de nord a sud, i discorre pel límit est de l’àmbit del pla parcial. Caldrà donar-hi

solució, recuperant el pas pel mateix lloc un cop finalitzades les obres de desenvolupament

del sector o buscar altre opcions de recorregut que no passin per la zona.

22) Nivells sonors

A través dels mapes de capacitat acústica municipal, editats per la Direcció General de

Qualitat Ambiental, s’estableixen els nivells d’immissió a les zones urbanes, nuclis de

població i, si s'escau, a les zones del medi natural, mitjançant l'establiment de les zones de

sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat (normes per a les noves

construccions en zones de soroll; article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció

contra la contaminació acústica).

En funció dels nivells sonors màxims permesos, classificació és:

- Zones de sensibilitat acústica alta, amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 60 dB. En

aquestes zones es demana una alta protecció contra el soroll, bàsicament són aquelles

destinades a l’habitatge.

- Zones de sensibilitat acústica moderada, amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 65 dB.

Són zones amb percepció mitjana del soroll, zones mixtes d’habitatges i comerços, zones

d’equipaments.

- Zones de sensibilitat acústica baixa amb valors d’immissió diürns inferiors o iguals a 70 dB.

Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll, polígons

industrials, travessies molt transitades i zones comercials.

No es té constància que el municipi tingui aprovat el mapa de capacitat acústica. La zona de

projecte es situaria a una zona de sensibilitat acústica alta, ja que es tracta d’una zona

urbanitzable residencial.



23) Nivells lumínics

Pel que fa a l’ambient lumínic, atenent a l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel

Decret 82/2005, de 3 de maig; es classifica el territori municipal en zones en funció de la

seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica:

- Zones de protecció màxima(E1): comprèn el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), els espais

naturals de protecció especial, els espais de la xarxa Natura 2000, els espais corresponents al

punt de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec i també els espais que els

ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.

- Zones de protecció alta (E2): comprèn els espais que la planificació urbanística considera com a

sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxima, la qual està ampliada amb els espais

en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació

lluminosa.

- Zones de protecció moderada (E3): correspon al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la

planificació urbanística, excepte el territori que a conseqüència de les propostes dels

ajuntaments, disposa d'una protecció màxima o alta en una part del sòl urbanitzable, i disposa

d'una protecció menor una petita part del sòl urbà.

- Zones de protecció menor(E4): correspon a espais urbans d'ús intensiu durant la nit per l'alta

mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els

ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el Departament de Medi Ambient i

Habitatge ha acceptat.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el

19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient

envers la contaminació lluminosa a Catalunya.


Com es pot observar a la imatge anterior, l’àmbit d’estudi es trobaria inclòs dins la zona E3

(protecció moderada), i la part sud-oest a l’àmbit E1 (protecció màxima) per ser zona PEIN.



Pel que fa a la prevenció de la contaminació lluminosa caldrà complir amb el previst en el

mateix decret 82/2005, aquesta legislació té com a finalitat la regulació de sistemes

d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror

natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els

espais naturals i l’entorn urbà, i globalment millorar l’eficiència del procés, cosa que

comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals.

Per la implantació de lluminària al sector caldrà tenir present la taula de valors d’il·luminació,

que descriu les característiques de les làmpades a establir en un indret segons la zona a la

què pertany per prevenir la contaminació lumínica. Taules de valors d’il·luminació segons la zona




24) Consum energia, aigua i producció de residus1

Pel que fa als recursos hídrics, la pràctica totalitat de l’aigua potable que es consumeix a

Begur és subministrada per la Mancomunitat Intermunicipal de Palafrugell, Begur, Pals,

Regencós i Torrent, la qual explota les aigües subterrànies de l’aqüífer del Baix Ter. Segons

dades del document ambiental del POUM de Begur, s’estima un consum entorn els 257,6

l/hab/dia.

Al municipi hi ha dues estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), una situada a les

afores del nucli de Begur i l’altre propera a Esclanyà; totes dues EDARS són explotades en

règim de concessió per l’empresa SEARSA. El disseny sobredimensionat respecte als

cabals a tractar durant la major part de l'any, juntament amb l'escassa implantació industrial

en la zona, que fa que les aigües residuals siguin fonamentalment d'origen urbà i contribueix

a disposar d'unes aigües depurades d'una qualitat raonablement bona al llarg de tot l’any. El

subministrament d’aigua potable i la gestió de les aigües residuals són competència directa

de l’Ajuntament, aquests serveis són contractats a l’empresa SOREA.

Per la realització de la xarxa d’abastament i sanejament d’aigua, es seguiran les normatives

vigents. La xarxa projectada es connectarà a l’existent, als sectors ja urbanitzats. Es preveu

una xarxa de sanejament de tipus separativa.

El consum final d’energia a Begur per habitant (considerant el consum total de tots els

sectors) s'ha calculat en 1,35 TEP/hab/any. La mitjana de Catalunya és de 2,25

TEP/hab/any, per tant, el consum energètic del municipi es troba per sota de la mitjana de

Catalunya, el component principal d’aquest índex és el sector del transport.

La xarxa de distribució elèctrica l’executarà la companyia elèctrica de la zona, quedant a la

seva propietat totes les instal·lacions així com el manteniment d’aquestes.

Pel que fa als residus, l’índex de producció de residus va ser d’3,6Kg/hab i dia l’any 2001

(situant-se per sobre de l’índex mitjà de Catalunya que és de 1,6 Kg/hab i dia). Aquest fet

s’ha d’atribuir al pes importantíssim de la població flotant, lligada al turisme (recordem que la

població de fet pot arribar a superar els 20.000 habitants durant el mes d’agost). Si es

calcula la taxa de producció de residus per habitant en relació a la població mitjana anual,

s’obté una taxa de 1,51 kg/persona/dia l’any 2000 i de 1,37 kg/persona/dia l’any 2001, unes

xifres força properes a la mitjana catalana. El projecte d’urbanització del sector, determinarà

i ubicarà el nombre de contenidors de recollida selectiva i la seva ubicació al sector segons

el creixement previst.

1 Dades extretes de l’informe ambiental del POUM de Begur.



2.2. OBJECTIUS I CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES

2.2.1. PLANS TERRITORIALS SUPRAMUNICIPALS

Pla Territorial General de Catalunya i Pla Territorial de les Comarques Gironines.

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) és el document marc de referència per a la

planificació a Catalunya assegurant-ne l’equilibri territorial i el desenvolupament econòmic i

social.

Les seves disposicions es desenvolupen a través dels Plans Territorials Parcials, el Plans

Sectorials i els Plans Directors. El Pla Territorial de les Comarques Gironines (PTPCG) es

troba en aquest moment en procés d’elaboració.

En aquest àmbit funcional territorial, el PTGC proposa diferents sistemes: 8 sistemes de

reequilibri territorial, 3 sistemes d’articulació i desenvolupament del sistema central, 3

sistemes d’articulació interior-costa i 5 sistemes costaners; aquests darrers estan basats en

els nuclis de:

a) Portbou-Llança-Port de la Selva

b) Cadaqués

c) Roses-Castelló d’Empúries-Sant Pere Pescador-L’Escala

d) Torroella de Montgrí-Begur-Palafrugell-Palamós-Sant Feliu de Guíxols

e) Tossa de Mar



Catàleg del paisatge de les comarques gironines. Actualment es troba en fase

d’elaboració , i del que no se n’ha pogut obtenir informació sobre les seves directrius i

determinacions a nivell de paisatge. Tot i això, s’ha tingut especial cura en tenir com a

referència la Llei 8/2005, de 28 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i del

Decret343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny,

de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d’impacte i

integració paisatgística.

Pla Director Territorial de l’Empordà i Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

El Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE), aprovat definitivament el 3 d’octubre de

2006, avança l’ordenació de l’àmbit de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà mentre

s’elabora el PTPCG, i les seves propostes s’hi integraran durant el procés d’elaboració.

Les disposicions del PDTE consisteixen a definir tres sistemes bàsics en funció del PTGC,

els escenaris demogràfics pel període 2001-2026, i els criteris del programa de planejament

territorial: el sistema d’espais oberts, el d’assentaments i el d’infraestructures de mobilitat.

El seus objectius específics són els següents:

1. Reforçament de la vertebració urbana de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà.

2. Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic.

3. Limitació de la segona residència de nova planta.

4. Foment de les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats

econòmiques relacionades amb el turisme que no es centrin en la producció

immobiliària.

5. Racionalització de la xarxa viària respectuosa amb el medi.

Pel que fa a model territorial, el PDTE classifica Begur com a centre de polaritat

subcomarcal de tipus III amb una capacitat d’acollida de població flotant respecte a l’estable

qualificada de SENSIBLE. En quant a estratègies de desenvolupament, i en base a la

situació actual, el PDTE proposa un creixement moderat.



Font: Pla Director Territorial de l’Empordà.



El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), aprovat el desembre de 2005,

pretén ordenar el sistema costaner de Catalunya seguint els principis del desenvolupament

urbanístic sostenible i la defensa de l’interès general.

Els tres objectius bàsics del PDUSC pel que fa al territori costaner són: compacitat front a

dispersió, complexitat front a especialització i cohesió social front a segregació.

Tot i que el PDUSC afecta diversos sectors del municipi de Begur, entre aquests no s’inclou

el sector del Montcal objecte d’estudi.

2.2.2. PLANS MUNICIPALS

El planejament urbanístic vigent és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Begur,

aprovat definitivament el juliol de 2003 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Planejament vigent al municipi

Font: POUM Begur

El Pla defineix extenses zones de sòl urbà o urbanitzable residencial que corresponen a les

urbanitzacions ja existents i els seus futurs desenvolupaments. La zona del Montcal queda

definida com a sòl urbanitzable delimitat S-21 i rep la qualificació urbanística de “Zona de

LLEGENDA

ZV. Sistema d’espais lliures

XB/a Xara viària bàsica. xarxa arterial

Sòl urbanitzable

13. Desenvolupament urbà intensitat 3.



desenvolupament urbà – Intensitat III”, regulada per la Secció 5ª del Capítol 6 del Títol II de

les Normes Urbanístiques. Correspon a espais amb una elevada demanda social per

l’establiment d’habitatge i en què es considera compatible un procés d’ordenació de baixa

densitat amb la preservació dels valors paisatgístics i ambientals.

Els objectius que la normativa estableix per aquesta tipologia de sòl urbanitzable són els

següents:

Article 123. Objectius.

1. […]

a) Una ordenació urbanística de baixa densitat d’habitatge i reduïda intensitat d’ús, amb el predomini de

l’edificació aïllada i dispersa, amb espais enjardinats annexes, en compatibilitat amb adequats nivells de qualitat

ambiental i de protecció paisatgística.

b) Adquisició gratuïta pel Municipi del sòl necessari per l’establiment de grans sistemes d’espai lliures destinats a

parcs forestals, amb la finalitat de garantir la perdurabilitat de les seves condicions paisatgístiques i

mediambientals.

[…]

A continuació s’ofereix la fitxa – resum dels paràmetres del Pla Parcial establerts pel POUM,

on s’inclouen els objectius específics pel sector S-21:

Objectius:

1. Ordenació de l’edificabilitat del sector, assegurant la connectivitat de la xarxa viària amb els sectors veïns de Ses Falugues i es Castellet.

2. Garantir una protecció adequada de l’àmbit natural del Puig del Montcal, situant un gran espai lliure de titularitat pública en continuïtat amb l’espai de sòl protegit ja cedit al municipi.

Superfície total 110.451 m2

Sistemes generals 53.852 m2

Vials 5.890 m2

Zones verdes 47.962 m2

Edificabilitat 0,08 m2 sostre / m2 sòl brut

Reserves de sòl per equipaments i dotacions 6.260 m2

Espais lliures inclosos en SG

Serveis d’interès públic i social 5.523 m2

Vials i aparcaments 737 m2

Aprofitament

Sup. neta màxima 50.339 m2

Sup. sostre edificable 8.836 m2

Densitat màxima d’habitatges 3 hab / ha

Nombre màxim d’habitatges 33 hab

Ús predominant: habitatge unifamiliar i bifamiliar.



La documentació del POUM incloïa l’informe ambiental preceptiu segons la Llei 2/2002. La

resolució dels Serveis Territorials de Medi Ambient (U059.2002POUMBegur) estableix

directrius tant pel que fa a la delimitació definitiva de l’EIN de les Muntanyes de Begur, com

per al cas concret del S-21 Montcal-2.

6. Conclusions de l’Informe dels Serveis Territorials de Medi Ambient

Avaluada la documentació continguda a l’expedient sobre el pla d’ordenació urbanística municipal de Begur,

s’emet informe en el sentit que caldrà prendre en consideració, en el transcurs de la tramitació, els següents

criteris des de l’òptica ambiental:

1. La delimitació de l’espai d’interès natural Muntanyes de Begur que mostra la cartografia del POUM (plànol

R4), té la condició d’informativa mentre no s’aprovi definitivament la delimitació definitiva en el corresponent

Pla especial, que contindrà una descripció detallada dels límits i la seva representació gràfica a una escala

suficientment detallada.

2. Al puig de Montcal i sota la clau S-21 roman un sector urbanitzable. Es recomana concentrar tota

l’edificació en la part baixa del vessant contigua al camí. La part no afectada per sobre de l’edificació s’hauria

de qualificar com a sistema urbanístic d’espais lliures amb les restriccions que hi estableix l’article 12 del

Decret 328/1992. Alhora es recomana compensar aquesta disminució mitjançant la qualificació com a espais

lliures dels terrenys situats a l’extrem Sud-oest del polígon PP-69.

[...]

D’aquesta manera, el disseny de l’ordenació queda força acotat i les possibilitats

d’alternatives d’ordenació són reduïdes.

2.2.3. PLANS SECTORIALS DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT:

A l’hora de concretar aquests objectius ambientals, s’ha donat compliment a l’annex I de la

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, de 27 de juny de 2001,

relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, coneguda també

com a avaluació ambiental estratègica, com també a la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril,

sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, que

estableixen que caldrà definir els objectius de protecció ambiental fixats en els àmbits

internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla o programa i que

determinen que caldrà concentrar-se en aspectes com la biodiversitat, la població, la salut

humana, la fauna i la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials i el

patrimoni cultural (que inclou el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el paisatge i les seves

interrelacions).

Pel que fa als plans sectorials que afecten directament l’àmbit del pla parcial són:

Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN), pla aprovat mitjançant el Decret 328/1992, inclou

fins a 144 espais i una superfície del 20% del territori català. El mateix Pla estableix la

necessitat de delimitar clarament els diferents espais i dotar-los de protecció específica a



través de l’aprovació de plans especials de protecció del medi natural i del paisatge.

Malauradament, molts espais manquen encara d’aquesta delimitació, com és el cas de l’EIN

de les Muntanyes de Begur, la qual cosa porta a confusió pel que fa al límits dels mateixos i

conflictes amb els planejaments urbanístics municipals. Es té coneixement que s’està

elaborant aquest pla especial, tot i que encara no està aprovat inicialment i no està

disponible pel públic.

La Xarxa Natura 2000 (XN2000) és el resultat de l’aplicació de la Directiva Hàbitats

92/43/CEE per a la conservació dels espais naturals i la diversitat. A l’àmbit que ens ocupa,

la Xarxa Natura protegeix una àrea lleugerament superior al PEIN en l’àmbit terrestre. Al

Montcal, la delimitació de la XN2000 coincideix amb la del PEIN, i, per tant, afecta també la

zona de projecte.

Existeixen altres normatives sectorials ambientals que afecten la zona de projecte i el pla

parcial que es tramita, els àmbits analitzats són:

• Biodiversitat

• Sòls

• Aigua

• Ambient atmosfèric

• Canvi climàtic

• Paisatge

• Connectivitat

Tot seguit es determinen els objectius ambientals de cada àmbit que tenen relació amb el

pla parcial objecte d’estudi:

1. Canvi climàtic • Mesures de precaució per preveure, prevenir o

reduir al mínim les causes del canvi climàtic.

• Foment de la mobilitat sostenible

2. Aigua • Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la

protecció a llarg termini dels recursos hídrics

disponibles.

3. Ambient atmosfèric • Mantenir una bona qualitat de l’aire i millorar-la

quan sigui possible.

4. Biodiversitat • Garantir la permeabilitat ecològica del territori per

tal de facilitar els processos de desplaçament i

dispersió de les espècies.



• Mantenir la conservació dels tipus d’hàbitats, amb

especial atenció als endèmics, rars o amenaçats.

5. Sòls • Gestionar de forma sostenible els recursos del

sòl.

6. Paisatge • Integrar el paisatge en les polítiques de

planificació.

7. Connectivitat • Protecció dels espais amb valor natural que

defineix la planificació sectorial i territorial, i també

la d’aquells altres components del medi natural

que permeten el manteniment de la connectivitat

ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a

escala local.

• Procurar concentrar les noves transformacions

urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells

sectors que es demostri que tenen un menor valor

ecològic, de manera que no interrompin cap

connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit

supramunicipal.

2.3. OBJECTIUS I CRITERIS ADOPTATS PEL PLA

Segons els apartats anteriors i els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL

1/2005 els objectius i criteris ambientals d’un pla poden comprendre, entre altres, els

aspectes següents:

A) Sostenibilitat global de model d’ordenació: ocupació i consum de sòl; mobilitat i

eficiència energètica; estructura i identitat del sòl no urbanitzat; fragmentació territorial; riscs

naturals i tecnològics; etc.

B) Cicle de l’aigua

C) Ambient atmosfèric I: contaminació per substàncies, especialment aquelles

vinculades al canvi climàtic i que provoquen efectes sobre la qualitat de l’aire.

D) Ambient atmosfèric II: contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica, etc.

E) Gestió dels residus

F) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general

G) Qualitat del paisatge



Per l’elaboració dels objectius ambientals del pla s’han tingut en compte les Instruccions

Tècniques del Departament de Medi Ambient i Habitatge2.

1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i al

consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu

entorn.

2. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, tot mantenint-ne o, si és el cas,

recuperant-ne l’estructuració orgànica

3. Connectar la nova xarxa viària amb la present a l’entorn, i fomentar la mobilitat

sostenible dintre del possible.

4. Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès

5. Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils, escassos

o altres d’interès general, i per hàbitats d’espècies amenaçades

6. Garantir la connectivitat de l’EIN del Puig de Montcal, amb espais naturals de l’entorn.

7. Fomentar la naturalització de l’espai urbà, evitant un trencament de la fisonomia i

aspecte general de l’espai lliure actual.

8. Integrar la nova edificació al màxim a l’entorn i a les característiques constructives del

lloc, per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic.

9. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai a urbanitzar i en l’edificació

prevista al sector.

10. Minimitzar els efectes de la contaminació lumínica, limitant la generació de necessitats

d’enllumenat exterior, tant en espais públic com privats; i implantant mesures per evitar-

ne els efecte

11. Reduir el màxim l’increment dels nivell acústic, mantenint-los en els límits permesos per

la legislació vigent.

12. La ordenació del sector, ha de facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per la

recollida de residus, i igualment ha de facilitar-ne l’accés als nous habitants del sector.

13. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir la seva contribució al canvi

climàtic

2 Instruccions Tècniques per a l’Avaluació Ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal. Part Segona: Objectius

Ambientals i Criteris d’Aplicació. Departament de Medi Ambient i Habitatge, desembre 2005.



3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES

Ateses les directrius que dóna el planejament urbanístic vigent a Begur i les observacions i

recomanacions de l’informe emès pel Departament de Medi Ambient, les solucions

d’ordenació passa per concentrar el sostre a les cotes més baixes de l’àmbit i deixar les

cotes més altes com a zones lliures.

Per tant, les alternatives a analitzar es basaran en la distribució de les parcel·les edificables i

de la vialitat, sempre dins del marc d’allò que marquen les disposicions d’ordre superior.

Les alternatives estudiades són les següents:

3.1.1. ALTERNATIVA 0

Consisteix a no desenvolupar el pla parcial a la zona i deixar l’àmbit en la seva situació

actual. No obstant, ateses les disposicions del POUM de Begur, i la necessitat de connectar

la vialitat de les zones urbanitzades adjacents ja existents, no es pot contemplar aquest

alternativa en el moment actual.


És l’opció descrita en el planejament vigent. En aquest cas l’ordenació, preveu una xarxa

viària força complexa, estructurada a est i oest d’un vial principal que va de nord a sud: es

proposa un primer vial circular al nord del sector i est del vial principal que dóna accés a

totes les parcel·les ubicades en aquest punt; un vial també circular que dóna accés a la

majoria de les parcel·les de l’oest del vial principal; i finalment un petit vial lineal paral·lel a

l’est del carrer principal que passa per davant de la zona d’equipaments i en el qual es

projecte un vial en “cul de sac giratori” a l’est que doni accés a totes les parcel·les de

l’extrem sud-est de l’àmbit.

Es projecten un total de 33 parcel·les edificables, de 1.353 m2 cadascuna i la forma

d’aquestes és variable, per tal de tenir accés als vials totes elles.



Font: Arquitectes elaboradors del Pla parcial S21 Montcal-2.


La vialitat d’aquesta opció és una mica diferent que opció anterior, sobretot pel sector oest

de l’àmbit. L’ordenació s’estructura a partir d’un vial principal de nord a sud (igual que

alternativa anterior) i d’aquest només surt un vial circular al nord-est, que dóna accés a les

parcel·les d’aquest punt. A l’extrem sud-est, davant de la zona d’equipaments, hi ha un petit

vial lineal de nord a sud des del qual es pot accedir a l’espai de sistemes i a les 4 parcel·les

de l’est, es dóna doble capacitat d’edificació a la parcel·la de l’extrem sud-est. Al límit oest

de les parcel·les edificables, es projecta un vial de nord a sud, paral·lel al central, per donar

accés a les finques d’aquesta zona (aquest vial limita amb espai EIN).

Es projecten, igual que el cas anterior, 33 parcel·les edificables, de dimensions diferents.





En aquesta opció s’ha reduït a la vialitat, proposant una xarxa viària simple i que doni solució

d’accés a totes les parcel·les edificables. La principal diferència de l’opció anterior és

l’eliminació del vial de l’oest.

En aquest cas hi ha un menor nombre de parcel·les edificables, però algunes d’elles tenen

dimensions importants i s’hi podrà edificar més d’un habitatge. Concretament hi ha 27

parcel·les, i en 6 d’aquestes s’hi projecten 2 habitatges (P3, P4, P5, P6, P7 i P27) ubicades

totes elles al sector sud i oest de l’àmbit del pla parcial.

Aquesta alternativa contempla diferents aspectes de protecció ambiental a la zona EIN de

l’oest de l’àmbit, entre elles la regulació d’usos i actuacions en aquest i a la seva zona

colindant que es defineix com a verd privat amb una franja de protecció de 10 metres. I



també incorporar aspectes de minimització de l’impacte paisatgístic de les noves

edificacions al territori.


Quadre resum d’alternatives:

Alternativa 1 Alternativa 3

Equipaments 5.529 5.530

Zona verda 43.625 47.962

Vialitat 16.391 10.406

Aprofitament privat 44.649 46.296

TOTAL 110.194 110.194



3.2. ANÀLISI PRELIMINAR D’ALTERNATIVES

Les alternatives proposades es valoren en base als seus efectes globals i les seves determinacions estructurals d’acord amb els objectius relacionats a l’apartat 2.3 i del seu impacte potencial sobre el medi.

Objectius ambientals Aspectes ambientals rellevants del territori Potencials impactes

ALT. 1 ALT.2 ALT. 3

1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu entorn.

Depenen de les alternatives, es preveu una millor ordenació de les futures edificacions i protecció dels valors naturals existents a l’àmbit.

- +/- +

2. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat, tot mantenint-ne o, si és el cas, recuperant-ne l’estructuració orgànica.

Totes alternatives reserven com espai verd, espai forma part del PEIN. Però alternativa 3 preveu “franja de protecció” dins parcel·les colindants amb PEIN.

+/- +/- +

Sost

enib

ilita

t glo

bal d

el m

odel

d’

orde

naci

ó

3. Connectar la nova xarxa viària amb la present a l’entorn, i fomentar la mobilitat sostenible dintre del possible.

Espai cobert principalment per massa forestal, però zona connectada per l’est i nord per espai construït.

Totes alternatives preveuen connexió amb vials existents a l’entorn, però depenent de l’opció la vialitat és major i més complicada.

- +/- +

Cic

le

de

l’aig

ua

9 Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai a urbanitzar i en l’edificació prevista al sector.

Manca de xarxa de sanejament i de subministrament d’aigua a la zona.

L’alternativa 3 complirà amb la legislació vigent al respecte (Codi tècnic de l’edificació i Decret d’ecoeficiència)

? ? +

10 Minimitzar els efectes de la contaminació lumínica, limitant la generació de necessitats d’enllumenat exterior, tant en espais públic com privats; i implantant mesures per evitar-ne els efectes.

L’àmbit es situa a tocar d’una zona ja urbanitzada, que ja disposa de la seva xarxa lumínica. A l’àmbit d’estudi i sector oest, per manca de zona construïda hi ha poca contaminació lumínica.

L’alternativa 3 complirà amb la legislació vigent al respecte i regularà que fluxos de llum no es dirigeixin a espai protegit de l’oest del pla.

+/- +/- +

11. Reduir el màxim l’increment dels nivell acústic, mantenint-los en els límits permesos per la legislació vigent.

L’àmbit es situa a tocar d’una zona ja urbanitzada i propera a diverses vies. Els nivells acústics del sector no són molt elevats, ja que l’espai de la resta de l’entorn és natural, i el trànsit per aquests carrers tampoc és constant i intens.

L’alternativa 3 complirà amb la legislació vigent al respecte.

? ? +

Am

bien

t atm

osfè

ric

13 Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir la seva contribució al canvi climàtic

Bona qualitat de l’ambient atmosfèric, no hi ha focus potencials de contaminació atmosfèrica. El trànsit és el focus potencials de major contaminació atmosfèrica al sector.


? ? +/-

5. Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils, escassos o altres d’interès general, i per hàbitats d’espècies amenaçades

Part de l’espai del pla parcial, forma part de l’EIN de les Muntanyes de Begur, i de la XN2000. Igualment hi ha representats diferents hàbitats d’interès comunitari, segons Directiva Hàbitats.


+/- +/- +

7. Fomentar la naturalització de l’espai urbà, evitant un trencament de la fisonomia i aspecte general de l’espai lliure actual.

Alternativa 3 preveu un arbrat i tipologia edificatòria adaptada a les característiques del lloc.

- - +

Bio

dive

rsita

t ter

ritor

ial,

perm

eabi

litat

eco

lògi

ca i

patr

imon

i nat

ural

6. Garantir la connectivitat de l’EIN del Puig de Montcal, amb espais naturals de l’entorn.

Tot i que aquest espai està força mancat de connectivitat amb espais naturals de l’entorn, pel sud el Montcal queda connectat amb EIN’s de l’entorn.

Totes alternatives reserven com espai verd, espai forma part del PEIN. +/- +/- +



4. Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès

Domina a la zona un paisatge forestal, on la part oest forma part de l’EIN Muntanyes de Begur.


+/- +/- + Q

ualit

at d

el p

aisa

tge

8. Integrar la nova edificació al màxim a l’entorn i a les característiques constructives del lloc, per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic.

L’àmbit no presenta edificacions en el seu interior però, les edificacions adjacents a la zona projecte, segueixen un patró en quan a materials de construcció i característiques edificatòries.

Alternativa 3 preveu que les edificacions s’adaptaran al màxim a la topografia de la zona i tipologia de les edificacions s’adapti a les ja construïdes al sector i provoqui mínim impacte paisatgístic.

+/- +/- +

Ges

tió d

e re

sidu

s 12. La ordenació del sector, ha de facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per la recollida de residus, i igualment ha de facilitar-ne l’accés als nous habitants del sector.

Existeixen zones urbanitzades properes, que disposen dels equipaments i gestió de residus necessaris per un correcta tractament dels residus domèstics produïts


? ? +

Simbologia : Impactes ambientals rellevants de les alternatives:

+ Positiu

+/- Neutral o moderat

- Negatiu

? No s’especifica al pla, es desconeix.



3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA

Aquesta part del terme municipal de Begur, com a zona de creixement urbanístic, es detalla

en el PGOU del municipi, pel que alguns impactes sobre el medi apuntats anteriorment són

causa del planejament superior.

Si tenim present aquest aspecte, i considerem les diferents alternatives estudiades, es pot

apreciar que l’alternativa 3 és la que resolt millor aspectes de mobilitat de la xarxa viària, de

coherència amb l’espai projectat com edificable de l’entorn, ubicació i tractament de les

zones verdes, protecció de l’EIN i de l’espai colindant, etc. Així, es detallen tot seguit

diferents aspectes de l’alternativa 3 que justifiquen la seva elecció.

Alternativa 3 (opció escollida)

La proposta de l’alternativa 3, s’emmarca dins els paràmetres fixats per la Normativa

Urbanística de Begur. De manera que es plantegen dos vials que connecten carrers

existents de l’entorn (vials de nord a sud) i fixats i definits al planejament vigent; igualment,

la ubicació dels espais lliures ja està definit en el Planejament com a Sistemes Generals, així

la zona verda (ZV) s’ubica al nord i a l’oest de l’àmbit, representant el 43,5% de la superfície

del sector.

La xarxa viària del sector, dóna continuïtat a la zona construïda de l’entorn, enllaçant amb

vials ja existents. S’elimina el vial projectat a l’alternativa 2, al límit oest, que feia de barrera

entre zona verda privada i pública (EIN). A més, es projecten uns vials favorables per

mobilitat a peu, amb voreres i vials suficientment amplis i segurs.

La zona d’equipaments és una peça rectangular, ubicada en posició central al sector i amb

molta façana al carrer del sector est, de fàcil accessibilitat. Té una superfície de 5.530m2

Els paràmetres i superfícies del sector queden de la següent manera:

Superfície del sector 110.194 m2

Ocupació neta màxima 46.296 m2

Equipaments (E) 5.530 m2

Espais lliures (ZV) 47.962 m2

Densitat 3 hab/ha.

Ús Habitatges unifamiliars i bifamiliars

Edificabilitat bruta 0,08 m2 de sostre / m2 de sòl Font: Memòria del Pla parcial s21.



La parcel·lació queda fixada en els plànols del pla parcial i la distribució es fa atenent a la

topografia i geometria dels espais que queden entre la vialitat proposada, destinats a

aprofitament del sector. Es proposen un grup de parcel·les bifamiliars on s’hi poden construir

dos habitatges aïllats que permeten una millor racionalitat en les propostes i racionalitat en

les distribucions finals.

Malgrat que la tipologia edificatòria de la majoria de les parcel·les és d’habitatge unifamiliar, i

no es segueix els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible, cal dir que aquesta

tipologia al lloc és la idònia per produir un menor impacte paisatgístic en aquest espai

urbanitzable, i afectar el mínim possible els valors naturals de l’indret. Una edificació de

major densitat seria molt més visible, incoherent amb espai construït de l’entorn i de la zona,

i afectaria molt més els valors naturals del medi com la vegetació, la fauna, etc.

L’alçada reguladora màxima serà de 7,00 m corresponent a PB+1PP, mesurats sobre la

rasant natural del terreny. L’edificació s’adaptarà al relleu de la zona, pel que en la majoria

dels casos es desenvoluparà esglaonadament, els volums d’edificació que es construeixin

sobre cadascuna de les plantes o parts de les plantes que posseeixin la consideració de

planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui per raó de cadascuna

d’aquestes parts, i l’edificabilitat total no ultrapassarà la que resultaria d’edificar en un

terreny horitzontal.

A diferència de les altres alternatives, aquesta opció, regula la ubicació de les edificacions a

les parcel·les del sector oest, per aconseguir que aquestes mantinguin una distància i no

afectin els valors naturals i singulars de l’espai EIN Puig de Montcal. Es dibuixa una franja

de 10m. de protecció entre espai EIN i zona construïda de les parcel·les, en la qual no s’hi

podrà edificar ni realitzar actuacions que alterin la qualitat ambiental i natural de l’espai, que

podria afectar a l’espai protegit immediat.

Igualment, la proposta de normativa del pla parcial que es presenta, regula altres aspectes

ambientals d’incidència al territori i a l’espai EIN: criteris per plantacions forestals, tipologia

de tanques, il·luminació, etc.

Pel que fa al compliment dels objectius ambientals, la proposta de pla parcial s’ajusta a la

voluntat municipal i compleix amb la gran majoria dels requisits ambientals fixats pel

planejament territorial superior.

Pel que fa als impactes potencials, com s’ha dit anteriorment, són adoptats pel planejament

vigent, i inherents a qualsevol procés urbanitzador, i caldrà reduir-los mitjançant l’aplicació

de les corresponents mesures ambientals. Cal destacar també, però, la incidència positiva

sobre el territori que té el desenvolupament del sector, sobretot en relació a la mobilitat i

distribució dels espais lliures, etc.



Tot seguit es detallen alguns aspectes de l’alternativa 3, per tal de justificar que és la millor

opció de disseny pel creixement urbanístic del sector Montcal -2 de Begur:

• El pla parcial té en consideració l’existència d’un espai natural protegit dins i al límit del

sector de desenvolupament, i preveu la seva conservació i manteniment. Es reserva

com espai verd tota l’àrea de l’EIN del Puig de Montcal afectat pel pla.

• L’espai colindant amb l’EIN, es destina a zona verda privada, establint una franja de

protecció de 10m on s’hi regulen els usos i actuacions, per tal de produir els menors

impactes a l’espai natural protegit.

• El tractament de la zona verda del pla parcial, tant públic com privat, té en compte la

vegetació potencial de l’espai, així com la qualificació del municipi d’alt risc d’incendis

forestals. Es proposa una revegetació, si és necessària, tenint en compte la

inflamabilitat de les espècies a plantar així com que siguin autòctones i pròpies del lloc.

• S’ha dissenyat una xarxa viària que permeti la mobilitat per tot l’àmbit del sector S21 i

permeti la connexió d’aquesta zona amb els sectors construïts o en projecte de

construcció de l’entorn. Al mateix temps, minimitzant la superfície de vialitat,

s’aconsegueix donar accés a tots els habitatges i equipaments projectats a l’àmbit.

• Els vials dissenyat tenen una superfície important de vorera, pel pas segur i còmode de

vianants.

• La nova zona de creixement urbà s’integra al conjunt de l’espai construït d’aquest

sector de Begur. Les noves edificacions hauran de tenir en compte l’entorn, i utilitzar

tipologies edificatòries, materials i estructures coherents amb les característiques

físiques del lloc i les construccions pròximes, com marca la proposta de normativa del

pla parcial S21.

• S’establiran mesures d’estalvi energètic en els nous habitatges projectats al sector,

com marca la legislació vigent, i també es complirà amb el Decret 82/2005, d’ordenació

ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, per la instal·lació

d’enllumenats als nous vials projectats i espais públics.

• La il·luminació de la zona seguirà els criteris de la legislació vigent, i al mateix temps

s’intentarà no dirigir el flux de llum de l’espai privat cap a la zona EIN.

• Es preveu una xarxa de sanejament d’aigües de tipus separatiu, i també s’hauran

d’aplicar les mesures d’estalvi d’aigua previstes a la normativa vigent al respecte.



4. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PÚBLICA A CONSULTAR

El Decret 305/2006, als seus articles 105, 106 i 115, estableix els tràmits necessaris per

assegurar la correcta informació pública i participació ciutadana en les figures de

planejament.

Perquè totes les parts interessades s’assabentin de les disposicions del Pla, i no essent

necessària en aquest cas l’elaboració d’un programa de participació ciutadana, s’efectuarà

exposició pública del pla parcial juntament amb l’informe de sostenibilitat ambiental (elaborat

segons informe de referència de l’òrgan ambiental), tal i com indica l’article 115 c) del Decret

306/2005. Durant el tràmit d’exposició pública s’estudiarà la possibilitat d’accedir a l’informe

de sostenibilitat ambiental i el pla parcial per via telemàtica, a través de les pàgines web

disponibles.

Així mateix s’haurien de fer les consultes pertinents a les administracions amb competències

en matèria ambiental, així com a entitats i associacions d’àmbit local i comarcal, les

aportacions de les quals seran considerades en la resolució que faci l’òrgan ambiental sobre

l’abast i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental.

S’identifiquen i es proposen alguns dels organismes a consultar, relacionats directa o

indirectament amb l’àmbit del pla parcial S-21 Montcal-2 de Begur:

• Ajuntament de Begur

• Departament de Medi Ambient i Habitatge. Serveis Territorials de Girona – com a

organisme gestor de l’EIN de les Muntanyes de Begur.

• Agència Catalana de l’Aigua

• Serveis d’Arquitectura i Urbanisme i Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal

del Baix Empordà.

• CILMA – Diputació de Girona.

• Associacions de veïns de Begur.



5. ANNEX

5.1.LEGISLACIÓ

Urbanisme i planejament

• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i

d'ecoeficiència en els edificis.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 1/2005, de 26

de juliol, d’urbanisme.

• Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme.

• Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de

l’autonomia local.

• Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei

2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

Atmosfera

• DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de

la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la

protecció del medi nocturn.

• LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció

del medi nocturn.

• Llei 16/2002, (DOGC 3675 del 11.07.2002) de protecció contra la contaminació acústica.

• Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, que regula les emissions sonores en l’entorn

degudes a determinades màquines a l’aire lliure.

Fauna i flora

• Directiva 97/62/CE del Consell de 27 d’octubre de 1997 (DOCE L305/42, 08/11/1997) pel

que s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a

la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE L-206/7,

22/07/1992).

• Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de protecció de

plantes de la flora autòctona de Catalunya (DOGC 493, 12/12/1984).

• Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a

Catalunya (DOGC 1980/7805, 02/12/94).

• ORDRE de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a

Catalunya.



Incendis forestals

• Decret 14/2005, d'1 de febrer, pel qual s'avança l'aplicació de les mesures de prevenció

d'incendis forestals.

• ORDRE MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures

preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen

mesures de prevenció d’incendis forestals.

• Decret 64/1995 de 7 de març de prevenció d’incendis forestals. Generalitat de Catalunya

(DOGC 2022, 10/03/1995).

Paisatge

• Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

• Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de

juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes

d’impacte i integració paisatgística.

Altres

• Llei 9/1993 de 30 de setembre de protecció del Patrimoni Cultural

• Pla General d’Ordenació Urbana de Begur

5.2. BIBLIOGRAFIA • AGUILO, M. ET AL. Guía para la elaboración de estudios del medio físico, Contenido y

metodología. Ed. Secretaria General de Ministerio de Medio Ambiente. 2000

• CARRERAS, J. (Dir.) Enciclopèdia Catalana. Ed. Enciclopèdia Catalana 1973. Barcelona

• FOLCH, R. (Dir.). Història natural dels Països Catalans. Ed. Enciclopèdia Catalana 1992.

Barcelona

• FOLCH, R. La vegetació dels països catalans. Ed. Ketres 1981. Barcelona

• Diagnosi ambiental del POUM de Begur, Taller d’Enginyeria SL, any 2002

Pàgines web:

• Web de Medi Ambient

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

• Departament de política Territorial i Obres Públiques

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp

• CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

http://www.creaf.uab.es/

• IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya)

http://www.idescat.net/



• Hipermapa de Catalunya

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/territori/hipermapa.jsp

• Servei Meteorològic de Catalunya

http://www.meteocat.com/

• Institut Cartogràfic de Catalunya

http://www.icc.es/

• Ajuntament de Begur

http://www. begur.org

• Consell Comarcal del Baix Empordà

www. baixemporda.cat

• Diputació de Girona

www.ddgi.cat

5.3. CARTOGRAFIA

1. Situació

2.1. Geologia

2.2. Hàbitats

2.3. Hàbitats d’interès comunitari

2.4. Figures de protecció

2.5. Connectivitat

3.1. Localització

3.2. Ortofotomapa



serpa · projectes i gestió ambiental Av. St. Francesc 21, 5A Girona

872 031 269 / 675 578 105 [email protected]

www.serpa.cat

Equip Tècnic redactor:

Anna Puigdemont Ambientòleg

Col·legiat núm. 718

Eduard Llandrich Plantés Geògraf

Col·legiat núm. 1.321

Director Tècnic: Ponç Feliu i Latorre

Biòleg i Ambientòleg

Col·legiat núm. 926

informe ambiental preliminar determinació de l’abast ......informe ambiental preliminar pla...

Documents