informatiu alforja num. 72

INFORMATIUd’alforja

Núm. 72. Segona èpocagener - març 2011Alforja (Baix Camp)

La Creu de Pedra remodelada

2 Informatiu núm. 72. Segona època, gener-març 2011. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors: Teresa Àvila Grau, Octavi Fullat Genís, Benet Sadurni Soy, Miquel Taverna Balcells, Toni Pàmi-es, Cristina Gòmez, Joves d’Alforja, Isidre Saludes Pvre.Col·laborador Tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Pol Martínez Évole, Teresa Àvila Grau, Hilari Aragonès, Josep Solanes, Jordi Olivé, José Luís Romero, Francesca Abelló, Anel Salvadó.Portada: La Creu de Pedra, Teresa Àvila GrauTirada: 550 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

Des de feia uns quants anys Alforja anava creixent a poc a poc. A principis dels anys 80 la nostra població superava per poc els mil habitants, el 2009 havíem ar-ribat quasi als dos mil, fruit de la immigració i de gent de la rodalia que havia triat el nostre poble per viure, però en aquest any que hem deixat enrera, el 2010, hem reculat demogràficament, hem “perdut” trenta habitants, no és gaire cosa, però és un símptoma de que estem començant un nou cicle i que anem cap avall. Si mirem la pàgina de la demografia, veurem una cosa molt simptomàtica, que els naixements son pocs i encara menys els casaments, en canvi les defuncions s’han incrementat molt, encara que, podríem dir que aquest increment potser és producte de que tenim dues residències geriàtriques i que això condiciona el resultat. Per altra banda també hem de reconèixer que, en els naixements hi posem alguns que han esdevingut a fora de la nostra població, però que d’alguna manera hi estan vinculats. Feta aquesta reflexió, hem de tenir en compte que el declivi és cert i es nota no solament en la demografia, sinó també en d’altres aspectes com pot ser la manca de creació de nous llocs de treball, l’atur es va estenent com una immensa taca d’oli i podríem considerar que és el repte principal, que tenim pendent de solucionar, tant a nivell local com de País. Un aspecte de tot això ho tenim present en dos llocs emblemàtics: l’empresa Iamsa i el restaurant Rixixiu que han tancat portes, es fa molt difícil crear una empresa nova, no obstant hi ha alguns exemples que han reeixit com els del Taller Mecànic JordiCars i l’empresa Tecno-vit, esperem que l’esperit emprenedor que tant carac-teritza els catalans, torni a renéixer per ajudar a superar aquesta crisi que ens està perjudicant enormement.Ara s’apropen eleccions municipals, l’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadans, per tant te molta importància saber escollir les persones que du-rant quatre anys han de dirigir els afers de la nostra vila, mireu de triar els millors i més capacitats, però sobretot els que us donin més confiança per estar en el lloc des d’on s’han de prendre les decisions que ens afectaran a tots. Penseu que les eleccions és la gran oportunitat que tenim per decidir el poble que volem i per fer sen-tir la nostra veu.També volem fer esment dels canvis que anem a im-plantar en la nostra revista, a partir del pròxim núme-ro, uns canvis del tot necessaris per millorar la revista i poder afrontar el futur amb esperança i seguretat. Us recomanem que llegiu amb atenció l’escrit de la pàgina nº 3 i demanar-vos la vostra comprensió i generositat en aquests temps difícils, això es farà sobretot per la continuïtat de la revista Informatiu d’Alforja.

CONSELL DE REDACCIÓ

Editorial 2

El Consell de Redacció informa 3

D’un temps, d’un poble 4

Gent nostra 7

Una forma de viure 10

Xina i el futur 11

Homenatge al mestre Taverna 12

La nit de Reis 13

Diari inèdit 14

La veu del jovent 17

Repassant la història 18

Vigília de Nadal 19

La fi justifica els mitjans? 20

El temps 21

Temps era temps 21

Cuina casolana 22

Sudoku 22

Demografia d’Alforja 23

Dia de boira 24

3Informatiu núm. 72. Segona època, gener-març 2011. Alforja

El Consell de Redacció informaBenvolguts lectors:

En el pròxim número el 73, es com-pliran 18 anys de la revista Infor-matiu d’Alforja, ja serem majors d’edat !, és una bona notícia po-der assolir aquesta meta que fins ara no la ha superat cap publicació local del nostre poble. Durant tots aquests anys, la revista ha estat distribuïda a totes les llars d’Alforja gratuïtament, trimestre rera trimes-tre sense fallar-ne cap. Ara estem atravessant una crisi econòmica que ningú s’atreveix a fer un pronòstic seriós de la seva durada i les conseqüències es fan notar en molts aspectes de la vida quotidiana. Aquesta crisi també ens afecta a nosaltres d’una forma im-pecable, fins ara hem anat aguan-tant com hem pogut, canviant d’impremta quant era propici, a la recerca d’un millor preu, incremen-tant els anuncis, etc. Per poder oferir la revista gratuï-tament depenem en gran mesura de les subvencions de les diferents administracions: principalment Di-putació de Tarragona i Ajuntament d’Alforja, però des de fa uns anys les subvencions han anat minvant cada

any i les despeses no disminueixen, sinó al contrari augmenten, per tant hem de procurar assolir l’au-tonomia financera fins on puguem. No podem viure sempre amb el cor encongit de si ens concediran la subvenció o... no. Per la subsistèn-cia econòmica de la revista, creiem que ha arribat el moment que hi ha d’haver un canvi important. Som conscients que això podrà ser un obstacle per arribar a tothom com fins ara, però no podem viure sempre totalment de subvencions i creiem que cada vegada més la gent, els nostres lectors, han de ser conseqüents, fent també un esforç per la seva part i ser corresponsa-bles. Estem molt agraïts als anun-ciants ja que sense ells no haurí-em pogut aguantar tant de temps i animem a d’altres a posar el seu granet de sorra per poder continuar fent poble.Per tot el que us exposem, el Con-sell de Redacció hem decidit que l’única solució viable és la de posar un preu equilibrat a la nostra revis-ta, així a partir del pròxim número la revista Informatiu d’Alforja tin-drà un preu de 2’50 euros per cada exemplar. També hi haurà una altra

modalitat que serà poder fer-se una subscripció anual de 7 euros per quatre números. En aquest exem-plar hi trobareu una butlleta per fer la subscripció corresponent. Per la nostra part intentarem millo-rar la presentació i el contingut de la revista. Voldríem deixar ben clar que aquesta decisió ha estat presa per assegurar sobretot la continuï-tat i la qualitat d’aquesta publica-ció, que creiem que hem aconse-guit que fos un referent cultural del nostre poble. També canviarà la forma de la dis-tribució, la revista la trobareu en l’adreça següent: l’Estanc nº1 d’Al-forja situat a la plaça de Dalt. Quant surti a la llum pública cada final de trimestre o començament d’estació astronòmica, l’edició de la revista Informatiu d’Alforja, ho farem saber pels mitjans habituals dels que disposem a la nostra vila.Esperem que aquesta nova nor-mativa sigui compresa pels nostres lectors. No ens ha estat gens fàcil prendre aquesta decisió. Gràcies anticipadament.

CONSELL DE REDACCIÓ

INFORMATIUd’alforja

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i Cognoms Domicili Població C.P. Voldria fer-me subscriptor de la revista INFORMATIU d’AlforjaPreu: 7 euros l’any (4 números)INSCRIPCIÓ: Carrer de la Font, 9 Alforja Tel: 977 81 61 66


D’un temps, d’un poble...24-12-2010.- La coral Floc ha fet el tradicional concert de Nadal a l’església parroquial. Després de la cantada de nadales s’ha celebrat la Missa del Gall, finalitzant amb un piscolabis de torrons i beguda adient, ofert per l’Ajuntament d’Alforja, que degut al mal temps s’ha fet a l’interior de l’església.

26-12-10.- Organitzat per la Regidoria de Cultura s’ha fet un concert de música clàssica i moderna a l’església parroquial. El quartet de música estava compost per un violoncel, dos violins i un piano, els músics d’origen rus foren uns intèrpretes excel·lents.

27, 28 i 29-12-10.- Com cada any, organitzat per la Regidoria de Cultura i Festes i amb la col·laboració de diferents entitats del poble, s’ha fet el Parc de Nadal en el recinte del Pavelló polisportiu, amb assistència de nombrós públic infantil.

5-1-11.- L’arribada dels tres Reis d’Orient aquest any ha estat molt pobre, és potser un símptoma de la crisi ? els tres reis arribaren a peu, sense música ni carruatges. El repartiment del regals es feu en el recinte del Polispor-tiu, per tant el personal va haver de tornar enrera des de la plaça de Dalt, sort que aquest any feia una vetlla amb una temperatura molt suau.

16-1-11.- Organitzat per Alforja Moto-Club, es va fer un esmorzar motero d’hivern al Parc Amics d’Alforja i una magnífica exhibició de trial. Aquesta festa que era la primera vegada que es feia en el nostre poble, va te-nir un gran èxit de pú-blic tant de gent d’Al-forja com d ’ a l t r e s contrades, que pogue-ren lluir-se en la ca-ravana de motos fins a La Mus-sara.

21-1-11.- Comença al matí la Festa Major d’Hivern amb els inflables al Pavelló pels més petits i a la tarda conti-nuen els inflables i l’espectacle infantil amb el pallasso Tonistril en el mateix recinte.A la nit organitzat pel col·lectiu de Joves d’Alforja a la Sala Rodona del Parc, Festa Jove amb ALLIOLI ORQUES-TRA i després DJ Alex i DJ Beto fins altes hores de la matinada.

22-1-11.- Continua la Festa Major d’Hivern amb els in-flables al Pavelló pels més petits amb sessió de matí i tarda. Al migdia ballada de sardanes a la plaça de Les Monges amb la cobla Ciutat de Tarragona. A continu-ació acte cultural d’homenatge al Fill Il·lustre Sr. Josep Taverna Martínez, en el recinte del Parc dels Amics d’Al-forja, més informació en les pàg. 16 i 17. Al vespre ti-rada de carretilles al Parc a càrrec de Diables d’Alforja i sopar popular amb aperitiu i fideuà, seguit de ball amb el duet RUBENS.

23-1-11.- Plantada de gegants i cercavila pels carrers del poble amb les colles de Maspujols i Alforja, acabant al Parc amb un vermut popular.A la tarda organitzat per Teatre-Estudi Els Passerells, ses-sió de teatre a la Sala Rodona del Parc, amb l’obra : “El suïcida” de Nikolai Erdman.

10-2-11.- Han començat les obres per fer un nou pavi-ment de la plaça de Dalt.

12-2-11.- Han estat col·locats dos contenidors de roba usada, l’un al darrera de les Escoles i l’altre al costat del pont de la Balsella.

Concentració de motos en la Diada motera. (José Luís Romero)

El mestre Josep Taverna i la seva esposa.

La plaça de Dalt en obres.


20-2-11.- S’han celebrat eleccions a tot Catalunya per votar els sindicats agrícoles que representin els pagesos a les Cambres Agràries. A Alforja d’un cens de 29 per-sones pageses en dret a vot, de les quals 8 eren de Les Borges del Camp i 2 d’Arbolí, varen votar 20 és a dir un 69%. El resultat es va distribuir de la següent manera: 1 vot en blanc, 1 vot per UPA i 18 vots per la Unió de Pagesos, aquest sindicat va treure a nivell de Catalunya el 61% i a nivell de la comarca del Baix Camp el 81%.

24-2-11.- Un representant del Departament d’Agricul-tura de la Generalitat, de la zona de Lleida, expert en tòfones i acompanyat de cinc pagesos d’Alforja, es des-plaçaren per diverses finques del nostre terme per es-tudiar la possibilitat de cultivar aquest bolet, que és la TÒFONA, com un possible complement a la desastrosa situació en que es troba la nostra agricultura. Esperem que aquesta experiència resulti força profitosa pel sec-tor agrari, sembla ser que el nostre terme te unes ca-racterístiques que el fan apte per aquest cultiu que ara està de moda.

26-2-11.- Un grup d’excursionistes al tornar de la cova del pastor Baleta, situada en mig del Cingle Roig, s’han queixat de que des de fa un temps i manca el bust

La Junta Rectora de l’Associació de Dones

del mencionat pastor, obra del nostre escultor Josep S. Jassans.

28-2-11.- L’Associació de Dones ha fet una assemblea general, per donar comptes i renovar la Junta Rectora. Entre les persones elegides s’han distribuït els càrrecs, quedant la Junta Rectora formada de la següent ma-nera: Presidenta: Teresa Àvila; Vicepresidenta: Ursucina Saludes; Secretària-Tesorera: Aurora Balcells; Vocals: Mª Teresa Simó, Mª Àngels Garcia, Eloïsa Martínez, Joana Bonet, Merche Gonzàlez i Rosa Domènech.

1-3-11.- Després d’haver estat remodelada en la seva totalitat, s’ha obert novament al trànsit la plaça de Dalt.

La cova del Baleta sense el bust. (Josep Solanes)

La plaça de Dalt acabada.

El dia de la col·locació del bust del pastor Baleta a principis dels anys “60”. (Hilari Aragonès)


5-3-11.- A la Sala Rodona del Parc, s’ha celebrat el Car-naval infantil, amb l’actuació d’un pallasso i amb una bona participació de petits i grans.

12-3-11.- Després de més de vint hores seguides de pluja en el nostre terme, s’han superat els 115 litres, una pluja que no ha fet perjudicis ans el contrari ha beneficiat els nostres conreus. En qüestió de pocs dies han caigut més de 200 litres, això ha provocat que la riera d’Alforja baixés amb un cabal bastant considera-ble, cosa que pot garantir el subministrament d’aigua per el proper estiu.

14-3-11.- Amb motiu de commemorar el Dia Interna-cional de la Dona Treballadora, l’Associació de Dones d’Alforja ha fet un acte reivindicatiu amb una xerrada col·loqui a càrrec de Magda Jassans a la Casa de Cultu-ra. L’acte ha estat seguit per una nombrosa concurrèn-cia. Al finalitzar l’acte s’ha servit un petit refrigeri.

25-3-11.- Avui s’han publicat les bases del XLIX Certa-men Literari i d’Assaig de la Vila d’Alforja. El certamen es farà durant la setmana de Sant Jordi i està organitzat per l’Ateneu Cultural Josep Taverna.

27-3-11,. Organitzat pel col·lectiu de Joves d’Alforja, s’ha fet una calçotada popular al Parc. L’acte ha estat un gran èxit, tant d’organització com de públic, amb l’assistència d’unes 250 persones.

A.Pujals

La gentilesa altruista de la família Figueres de l’obaga del Pahí, ha permès la remodelació de la base de la Creu de Terme, popularment anomenada la Creu de Pedra, originària històricament de principis del segle XVII, molt malmesa pel pas impertorbable del temps. Creiem fer-nos ressò de l’agraïment de tot el poble i és per això que li hem dedicat la portada de la nostra revista.

FORN MÒNICAESPECIALITATS EN

COQUES DE RECAPTEPA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL

C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18ALFORJA TEL. 652642796


- Quina és la teva procedència...?- Jo vaig néixer fa quaranta cinc anys a Olot (La Gar-rotxa) i vaig arribar a Alforja quan tenia vuit anys de la mà dels meus pares originaris de Cuenca que van fer-se càrrec de l’ermita de Pugcerver, com a ermitans.- Van estar molts anys desenvolupant aquesta tas-ca...?- Déu n’hi do! Van tenir cura de l’ermita durant deu o

Jordi Carrasco Garciajove emprenedor, un valor en alça

Gent Nostra

La crisi que avui colpeja aferrissadament a mol-tes famílies, ha aguditzat l’enginy de molts jo-ves amb inquietuds, fent florejar una generació espontània que s’ha aventurat a muntar la seva pròpia empresa, sovint aliens al risc que això comporta. Un d’aquests exemples el tenim molt a prop nostre, al polígon industrial “Les Sorts” on un jove emprenedor, en Jordi Carrasco Gar-cia ha aixecat, pràcticament des del no res, un taller de reparació de cotxes i maquinària agrí-cola al que ha anomenat “Jordicars”, instal·lat en una nau d’amplitud generosa i dotat dels avenços tècnics més sofisticats pel seu bon fun-cionament. Captivat per aquesta iniciativa em-prenedora, vaig demanar-li al Jordi Carrasco de fer petar la xerrada i d’explicar-me el perquè de tot plegat. Seria de tot punt imperdonable no fer un esment especial de la seva dona la Laura Capdevila Llaberia, una xicota de Reus d’una desimboltura envejable, present en tot moment en la conversa i que sempre li ha fet costat, a les verdes i a les madures.

El Jordi i la Laura. (Pol Martínez)

dotze anys.- I tu a on vas créixer, allà dalt a l’ermita o aquí al poble...?- Sempre aquí al poble cursant els estudis primaris a l’escola que avui porta el nom de Josep Fusté i, tot just acabar-los, em vaig posar a treballar per tal d’ajudar a l’economia familiar.- A on vas començar a treballar...?- De manobre a l’empresa de Construccions Lucena. Després me’n vaig anar a treballar a Reus a l’empresa “Grexaval” i d’aquesta fàbrica passo a la “Nissan” on ja vaig entrar per primera vegada amb el tema dels vehi-cles i la mecànica i d’aquesta empresa a la “Rover”, fins al seu tancament.- Havent tingut feines tan diferents, voldries expli-car-me d’on neix la teva dèria per la mecànica...?- Des de molt jovenet m’han agradat molt les motos, trastejant-les, desmuntant-les i tornant-les a muntar, sempre atrafegat amb aquesta afecció. A la “Nissan” vaig treballar un any abans de contractar-me la “Ro-ver” on la meva estada es va perllongar vint o vint-i-dos anys.- A la Laura com la vas conèixer...?- Amb la Laura ens vam conèixer aquí a Alforja, per Sant Miquel en una Festa Major en que ella havia pujat convidada per unes amigues.- Aleshores, d’on sorgeix la idea de muntar-te pel teu compte...?- El projecte de tenir un taller propi quan ja comences a adquirir una certa experiència amb l’ofici, sempre et barrina pel cap i feia molts anys que li donava voltes, entossudit en fer-lo aquí a Alforja, però les coses a nivell personal i professional m’anaven prou bé a la “Rover” i no era qüestió de complicar-se la vida. De cop i volta l’empresa, com passa sovint, va començar a funcionar malament i la “Rover” es va veure abocada al tanca-ment i obligada a l’acomiadament dels seus treballa-dors. Aquest va ser el detonant per replantejar-me defi-nitivament el vell projecte i d’aventurar-me a muntar la meva pròpia empresa.- Em permetràs un incís: El que jo considero una aventura és la de muntar l’empresa en un polígon industrial nou, en un poble i ... som-hi, endavant!. Ja no parlem d’haver-te muntat un “xiringuito” on amb prou feines hi poden encabir-se un parell de cotxes, sinó d’una nau espaiosa en la que es pot treballar amb comoditat. Has fet les coses en gran. Com ha funcionat el projecte, evidentment arriscat...?- Doncs fins ara bé. De feina no ens en falta. En els moments actuals, potser estem patint una crisi que ens toca de resquitllada, però ens defensem prou bé. - D’on procedeix la teva clientela...?- Tenim clients de tots els pobles de la rodalia. D’Alforja per descomptat, també de Vilaplana, de l’Aleixar, de les


Borges, de Cornudella, d’Arbolí, d’Ulldemolins, Pobo-leda i, sortosament ha funcionat el remor a cau d’orella i molts clients que em coneixien de la “Rover” m’han localitzat i els he recuperat.- Quan vas decidir-te a donar aquest pas de gegant, com li vas plantejar el projecte a la Laura i quina va ser la seva reacció perquè observo que l’aventura ha estat compartida...La Laura que fins ara ha seguit la conversa en una alter-nança de silencis i somriures, intervé rabent:- Ell m’ho va proposar i com jo sóc tan llençada, li vaig dir, abans d’acabar, que... endavant!- No li vas fer cap reflexió com la de... “escolta’m Jordi...ja saps on et poses...?- Rotundament no, perquè n’estava segura de que po-díem tirar endavant i la confiança de que el Jordi és un bon professional que, fins i tot, a guanyat premis i sabia el terra que trepitjava. No em passava pel cap de tenir cap temença.- Tens inconvenient d’explicar-me això dels premis que ha parlat la teva dona...?- Faltaria més! Jo quan estava a la “Rover”, fèiem cur-sets de reciclatge, com acostumen a fer totes les mar-ques de cotxes. L’any 1993 se’m va atorgar el títol de millor mecànic de tota Espanya i al 1994 com el 2ón millor Cap de taller. D’això tinc constància en els dife-rents diplomes que tinc exposats al despatx. - Laura, quina és la tasca que desenvolupes en l’em-presa...?- La meva missió consisteix de tenir cura de tot el mo-viment burocràtic i de la paperassa que s’ha de reme-nar per portar-lo el més correcte possible. Quan vàrem tenir clar el que volíem, va ser qüestió de posar-hi fil a l’agulla i d’espavilar-nos a la recerca d’un local adequat comparant preus, condicions i un etcètera molt llarg i aquí comença un autèntic rosari d’entrebancs. Pensa que nosaltres no teníem res i vam haver de vendre el pis on vivíem a Reus.- El vàreu hipotecar...- Res d’això, ho vam vendre, tal com ho sents, per po-der disposar d’efectiu. Els bancs, per muntar un negoci només t’ofereixen un 60% del pressupost, amb la qual cosa, no tens ni per començar. En un principi nosaltres vam interessar-nos pels baixos de l’edifici de la roton-da però ens vàrem trobar que no ens concedien els permisos necessaris perquè la rotonda és carretera i ja ha d’intervenir el departament de FOMENT que no ens permetia d’obrir una entrada ampla amb la rampa cor-responent per accedir al local. Ara donem gràcies de que el permís fos denegat, perquè només ens hauria creat problemes, començant per les queixes dels veïns i

altres dificultats. L’alcalde d’aleshores el senyor Mariné, ens va aconsellar d’anar a gestionar una parcel·la al po-lígon de “Les Sorts”, gestionat per l’INCASOL i que ens ho farien a un preu raonable, al nostre abast. Llavors ens trobaren de que només quedava una parcel·la de 4000 metres i l’INCASOL t’obligava a edificar un mínim del 30% del terreny. Nosaltres amb 800 metres en te-níem suficient pel projecte inicial, però les normes eren inamovibles. Tot i que això desbordava amb escreix el nostre pressupost, ho vam tirar endavant i no ens hem penedit perquè es treballa amb molta comoditat. Tot havent superat els impediments del principi, estem sa-tisfets.- L’obra està feta per vosaltres...- Des dels fonaments, nosaltres hem fet fins i tot de promotors. Al començar les obres vàrem ensopegar en que, per la nostra parcel·la hi passaven les conducci-ons elèctriques i els tubs del gas procedent dels dipò-sits instal·lats a tocar al polígon. Vam haver d’aturar les obres per cercar una solució i desviar tubs i cables per tal de no aixafar-los, donant-se la circumstància de que en el moment de tancar la compra ningú ens va adver-tir d’aquest inconvenient. No ho sabia ni l’Ajuntament. Llavors és quan penses on punyetes t’has posat i quins altres entrebancs et trobaràs.- Continuem amb les espines de les branques de les roses...- Aquí hem de dir que vàrem tenir la sort de que van recomanar-nos la persona adequada, l’enginyer que ens va projectar la nau i el taller. Un senyor de Llei-da que tenia molta feina per aquesta comarca i que, a més d’enginyer, disposava dels contactes adients per encarregar-se de tot el paperam de permisos d’ober-tura de negocis, gestions d’Indústria, Medi Ambient i de presentar per la seva aprovació el projecte definitiu, sempre d’acord amb la legislació vigent. Ens cal afegir que els seus honoraris eren molt raonables econòmi-cament parlant, ja que els de per aquí no es podia ni trucar a la porta.El Jordi rebla el clau dient:- Si els professionals d’aquí et demanaven per un pro-jecte 30000 Euros, aquest senyor t’ho feia gairebé per la meitat. Vàrem tenir molta sort de trobar-lo i ens va fer d’estalviar-nos molts diners. Ens va ajudar molt i com es donava el cas de que desenvolupava molts al-tres projectes per la rodalia, no tenia cap inconvenient de lliurar-nos un parell de visites cada setmana per vi-gilar com anava tot.- D’això quants anys han transcorregut...- Nosaltres vam obrir el taller al novembre de 2006, ara s’han complert quatre anys.

Taller de JordiCars (Pol Martínez)


- I tu Jordi, un cop vas plegar de la “Rover” ja no has tingut cap altra feina que dedicar-te a muntar aquest taller...?- Jo aquí he fet de tot: de paleta, d’electricista, llevat dels quadres elèctrics de comandament, he muntat tota la instal·lació, fins i tot de pintor. Ja t’ho he dit abans, vaig fer de promotor a més de constructor, treballant els caps de setmana i més hores que un rellotge.- Als polítics de tots els colors se’ls omple la boca parlant de la necessitat de joves emprenedors, però quan sorgeix un “jove emprenedor”, disposat a cre-ar una empresa, tot son entrebancs burocràtics, pa-perassa inútil, en definitiva, pals a les rodes, la qual cosa sovint els obliga a fer-se enrera. Quina opinió teniu vosaltres que heu viscut tot el tràmit.La resposta del Jordi és contundent:- Un exemple clar del que dius és que no vaig disposar del permís d’activitats de l’Ajuntament fins l’any passat. Sortosament ja tenia el d’Indústria i això em va per-metre obrir al 2006. M’anaven donant llargues amb l’argument de que tots els permisos estaven paralitzats.- Mai us heu penedit d’haver donat aquest pas, amb el pensament de que un bon professional com tu Jordi que podria treballar amb una empresa, esperar la tarda del divendres per plegar i asseure’t tranquil a casa a mirar la televisió i fora preocupacions...?- Rotundament no. No obstant això, quan arriben els romanços burocràtics, l’allau d’impostos, se’m passa pel cap allò de “quina necessitat tinc jo del neguit que això significa”. D’altra banda també tinc moltes satis-faccions quan li soluciones un problema a un client i veus que surt del taller content del tracte rebut.- Aquesta resposta em ve molt a propòsit per pre-guntar-te si alguna vegada no t’emportes “feina” a casa. M’explicaré: que passes la nit donant-li voltes a un problema determinat que t’ha presentat un ve-hicle i que no saps com resoldre...?- Jo he arribat a reparar cotxes dormint. Amb això t’ho dic tot. Capficat amb el problema sense poder conciliar la son i, de cop i volta, encendre’s la bombeta imagi-nària de les idees i... ja sé el que té el cotxe...! i arribar aquí al taller a l’endemà i el problema que no hi havia manera de trobar-li solució, resoldre’l en un tres i no res. Es una deformació professional que abans, quan treballava a la “Rover” també em passava. Compta ara que sóc el responsable del meu taller. L’experièn-

cia acumulada m’ha demostrat que, quan aixeques les portes al matí, ja saps com aniran els problemes.La Laura rebla el clau:- Només jo puc saber el que és patir aquestes preo-cupacions, aquest neguit, durant molts anys i amb un nadó de pocs mesos.- Quants anys porteu de matrimoni...?- Vint i tres –respon la Laura amb un somriure de compli-citat- Això ho se jo, millor que ell. Els homes d’aques-ta qüestió us desenteneu. - Fills...?- En tenim un, l’Arnau, de 18 anys que ja treballa amb nosaltres. També és un apassionat de la mecànica.- Em parlat del passat, del present... com veus el fu-tur del teu negoci...?- Amb tota franquesa, jo ho veig bé. Sóc optimista de mena.- Ho podràs tirar endavant, amb l’esperança de que la teva empresa arrelarà aquí a Alforja...?- Crec que si, sincerament. Si aquesta crisi no ens en-sorra a tots, anirem endavant. Segur!. Per la meva part no hi ha cap mancança de lluita.- Per cert, tinc entès que una de les vostres afecci-ons més preuades és la caça, concretament la del porc senglar a la que hi dediques tots els diumenges des de que s’aixeca la veda, suposo que per descar-regar tensions i l’adrenalina acumulada...- Tots tres ens dediquem a la cacera. Tenim deu gossos i sóc el que aixeca les bèsties que tant malmeten els conreus.- Enguany, quants porcs senglars s’han abatut...?- T’ho diré amb exactitud perquè s’ha acabat la tem-porada: 60 porcs senglars i tenim la sensació que se n’han quedat molts sense abatre per aquests camps. Aquestes bèsties són molt prolífics i moltes parelles fan fins a dues camades a l’any.Ara entenc Jordi el per què molts pagesos que tenen cura del seu hortet, enguany no han pogut arreple-gar ni un sol enciam.Gràcies per la teva amabilitat d’haver-me dedicat una estona del teu temps i endavant amb aquest projec-te engrescador que tan de bo assoleixi una continuïtat durable, sense defallir, sota la batuta d’un jove empre-nedor.

Gonçal Évole


Una forma de viurePotser és la conjuntura del moment: econòmica, social, antropològica, existencial o espiritual, però el cert és que en aquesta edició d’aquest estimat rotatiu alfor-genc, en ve molt de gust parlar-vos a tall de reflexió i qüestionament d’una de les necessitats cabdals so-vint oblidades de l’ésser humà com és: l’afecte, el bon ànim, el bon humor i en definitiva la verbalitat i la no verbalitat del nostre amor. Si s’aturen en algun mo-ment de la seva vida, veuran la quantitat de coses que resolem tant sols quan actuem, pensem, diem i sentim amor... verbs i paraules a la fi: sentir, estimar, humor, carícia, afecte, generositat, caritat, misericòrdia, com-passió, compartir, relació, ajuda, comprensió, respecte, etc... són els vehiculants de l’expressió de l’amor envers a la vida i al seu dia a dia.Anem en aquesta primera entrega a donar algunes pis-tes de tot plegat, per tal d’ubicar-nos en un entorn i una ecologia emocional on el nostre cervell emocional està construït per emetre i rebre per mitjà d’un canal que com he dit abans sovint passa desapercebut com és l’afecte. Darreres investigacions de prestigioses universi-tats. Han arribat a qualificar i dotar l’afecte, a través de la comunicació afectiva, d’un paper de supervivència existencial tal com des d’una vessant biològica o poden ser l’alimentació i la temperatura. Podem afirmar que la necessitat del contacte emocional en la nostra vida és una mancança a satisfer de tal forma comparable a l’aliment o a la mateixa respiració que tots precisem sovint sense el valor corresposts, tot i així, encara se segueix ignorant-lo o fins i tot depreciar-lo. Fem una síntesi acurada dels darrers estudis en emocions, s’han arribat a unes conclusions prou plausibles i fefaents en la importància del contacte emocional en la part física, sobretot, i en el psíquic quan parlem des d’una vessant més relacional. Aquestes conclusions connoten que en absència de contacte especialment físic, recordin que les emocions són al nostre cos, totes les cèl·lules es ne-guen literalment a desenvolupar-se. Totes les cèl·lules, part del genoma responsable en la producció d’enzims en el creixement, cessen d’expressar-se al cos, convertit en un reclòs de cèl·lules en un semblant estat d’hiber-nació. Així doncs, amics, quan ens donem una abraça-da, no sé si som molt habituals dels gestos emocionals com a tals, tan de bo, doncs quan es produeix aquest acte: abraçada, carícia, com un petó etc...., se suavitza, relatxa, asserena i s’allibera la nostra tensió alhora que les nostres cèl·lules del nostre cos es dispersen i activen els seus mecanismes de benestar i de màxima funcio-nalitat plaent.Quan a la vida esmentem que hi ha una doble necessi-tat a satisfer, no ho diem endebades, estimar i ser esti-mat és vital en la nostra època de petits i en concret en les nostres infanteses fins a la pubertat i /o adolescència per allargar-se tota la vida, si bé, aquesta primera i im-

portant etapa és crucial. La carència afectiva en el nen pot i de fet provoca un jove insegur, desatès, desubicat i esmaperdut sense recursos de cap mena per fer front a les adversitats que la vida li pot deparar. Aquest jove quan arriba a l’edat adulta pot ser un adult amb un ego fragmentat i ple de ferides emocionals difícilment recu-perables, malgrat una bona actitud i una bona teràpia al respecte. Problemes de personalitat, de coneixement, de relacions socials tan impersonals com intrapersonals, d’aprenentatges, afectives i emocionals seran les que faran trontollar la bona i sana conducta emocional de l’individu en qüestió. Trobats en aquest punt i un cop analitzada aquesta manca d’afecte, sovint passem a l’altre extrem i alesho-res entrem en les quantitats afectives, i senyors/es, no es tracta de quantitat en l’afecte sinó de qualitat afectiva. Quan ens relacionem no és important el nombre de cops, el nombre de vegades, ni tan sols una col·lecció més o menys preparada d’accions afectives com aquell que omple un pòsit de bones maneres sense contin-gut sols atenent a la forma. Aquí estaria el nostre error que sovint comentem, confondre el “quant” amb el “com”. Sols obrint i auscultant el nostre cos donarem importància a la qualitat: en les nostres comunicacions afectives, en la comprensió del sentir, en el temps d’es-coltar, en les enpaties mútues i en definitiva en un es-pai i ecologia emocional important per la nostra bona qualitat de relació afectiva. Aquesta relació afectiva ens dotarà com diuen els doctors de la Universitat de San Francisco als EEUU, d’un nou paradigma funcional: “la regulació límbica”. Aquesta es fonamenta com un con-cepte real i determinant com qualsevol medicament o intervenció quirúrgica.(Continuarà...)

Toni PàmiesEducador i Terapeuta


El món està canviant, ja des d’aquest moment el canvi s’està ac-celerant com no havia passat mai a la història, una part molt important de la culpa és de les tècniques d’in-formació i de la comunicació (TIC), però el més important de tot és la globalització, el conjunt de circum-stàncies que fant que el món s’ens hagi fet petit.Dintre d’aquestes circumstàncies, una de les més importants és l’en-trada en el joc mundial de l’econo-mia i de la política de les potències emergents, principalment Xina, In-dia i Brasil. Voldria comentar avui el cas xinés, perquè té unes característiques es-pecials que tant India o Brasil no tenen. Tant India com Brasil estan fent un desenvolupament que po-dríem titllar de matriu occiden-tal, amb totes les excepcions que es vulguin, però son països amb governs democràtics i un previsi-ble desenvolupament mantenint aquests trets democràtics i econò-micament tot i ser molt importants les aportacions de capital estranger, el desenvolupament econòmic es basa d’una manera molt important en característiques pròpies.Xina, és un cas especial i realment era impensable fa trenta anys que avui estaria on està. Xina ha fet un desenvolupament començant com a fàbrica de multinacionals, que aterraren allà buscant mà d’obra barata, important les matèries pri-meres i exportant els productes finals. A partir d’aquest primer moment, els xinesos van passar a copiar absolutament tot i possible-ment a curt termini tindran tecno-logia pròpia i competitiva.La política de fàbrica del món, un

control de canvis, que en realitat és mantenir el Reminvi devaluat, i la falta de llibertats sindicals, ha fet que Xina tingui un superàvit comercial brutal que li ha permès convertir-se en el banquer mundi-al, a més de ser la segona potència econòmica del planeta i va camí de convertir-se en la primera a curt termini.El procés és semblant al que va se-guir Japó en el seu moment, però el cas xinès és sorprenent pel poc temps que ha necessitat per assolir aquest èxit econòmic.Una altra particularitat del cas xinès és que aquest creixement econò-mic s’ha donat amb total absència de democràcia i amb un partit co-munista xinès amb tots els poders, també es dóna el cas que al gran desenvolupament ha beneficiat re-lativament a poques persones, ja que mil milions de xinesos seguei-xen a la subsistència, no hi ha dub-te que un poder polític fort ha per-mès que el procés s’accelerés tot i la corrupció, els abusos i l’absència de llibertats.La revolució econòmica xinesa ja ens afecta d’una manera molt im-portant, però només és el comen-çament, a la deslocalització d’em-preses, que no només és a Xina, però és un cas emblemàtic, no tant de deslocalització d’empreses com a deslocalització de producci-ons, fan que els llocs de treball a tot Europa occidental es destrueixin més de pressa que la creació de nous amb més valor afegit. L’afany d’obtenció de petroli, metalls i tot tipus de matèries primeres fa que els preus internacionals fa anys que tot i la crisi no parin de pujar, la millor alimentació de les classes

emergents fa que consumeixin més carn, amb l’augment del preu dels cereals, que farà que els pobles mes pobres del planeta augmentin les seves carències alimentaries fins a límits insostenibles amb morts i malalties per fam.Xina junt amb Estats Units es ne-guen a firmar el protocol de Kioto pel canvi climàtic i tampoc podem ser optimistes que firmin el següent protocol, el resultat és que el pla per limitar tres graus l’augment de la temperatura al 2050 no es com-plirà, amb tots els problemes que comportarà.No perdem de vista que Xina és un país que té uns problemes de cara al futur molt greus, la seguretat so-cial, la sanitat, les infrastructures, l’educació, el sanejament public, la contaminació producte d’una industrialització salvatge i tantes carències d’una societat amb trans-formació, però sobretot una d’im-portantíssima que és l’absència de democràcia que fa que el futur si-gui com a mínim preocupant.Que Xina resolgui bé aquests pro-blemes no només és vital per a Xina, a nosaltres ens afectarà de ple qualsevol futur que Xina tingui.Com a final voldria cridar l’atenció, del fenomen que fa que sembli que els xinesos els hi va molt bé sense democràcia, alguns missatges, dits amb veu baixa, s’estant escampant per Europa en el sentit de primar l’economia per sobre de tot i fer servir la crisi per retallar drets bàsics i democràtics amb el sentit de re-forçar els estats tradicionals, aprofi-tant que “el Pisuerga passa por Va-lladolid”.

Benet Sadurní

Xina i el futur


Josep Taverna Martínez i els Amics d’Alforja

El dia 22 de gener, dins del programa de la Festa Major d’Hivern, l’Ajuntament d’Alforja va organitzar un home-natge al Fill Il·lustre Josep Taverna Martínez. L’acte es va fer en el recinte del Parc dels Amics d’Alforja. En aquest acte es van donar uns diplomes a l’Ateneu Cultural Jo-sep Taverna i a la Biblioteca Municipal Josep Taverna perquè en quedi constància. A continuació varen in-tervenir: l’alcaldessa Gemma Capella, Àngel Martorell, Miquel Salvadó i Antoni Pujals, on cadascú va exposar diferents facetes de l’homenatjat. A continuació repro-duirem el parlament que feu un dels ponents: Antoni Pujals.“El mestre Josep Taverna tenia setanta anys i juntament amb la seva muller Josepa Guinovart, va decidir tornar al seu poble, Alforja. Abans de la Guerra Civil havia exercit dues vegades de mestre en el seu poble i en altres llocs. Després de la guerra vingué l’exili a França, el retorn i la repressió. Ell havia viscut en altres indrets exercint de mestre i tenia unes idees i una experièn-cia que a l’arribar novament a Alforja, volia portar a la pràctica, sempre havia estat un mestre de vocació i el seu ideal era formar persones.A principis dels anys cinquanta, Catalunya encara s’es-

Acte d’homenatge al mestre Josep Taverna (Francesca Abelló)

tava refent del daltabaix que havia significat la guerra civil del 36-39, eren anys d’escassetat i de molta penú-ria, però ell havia vist en altres indrets que tenien unes entitats cíviques i culturals que es dedicaven a fomentar activitats positives pel poble, el que anys més tard es va dir: “Fer País”. Amb aquesta idea va crear l’entitat “Amics d’Alforja”. Va començar envoltant-se de gent diversa, però activa. Per la festa major de 1955 es va-ren fer els primers actes públics que consistiren en una exposició de fruits del camp i una altra de pintures i di-buixos. L’any següent creà la Biblioteca Municipal (que avui porta el seu nom), aleshores es varen haver de for-mar uns responsables, es nomenà una junta directiva i el nom d’ “Amics d’Alforja” sortí a la llum pública com una entitat amb personalitat pròpia. Al cap de poc temps, compraren la parada del Gerret, els olivers havien quedat morts degut a les fortes gla-çades del febrer del 1956, això va permetre començar l’embrió del que més tard seria el Parc Amics d’Alforja.Vingueren temps difícils, crear una entitat nova, inde-pendent del poder, era molt agosarat. Econòmicament hi havia problemes per poder comprar llibres per la nova biblioteca o pagar els terminis de la parada en que s’hi estava construint el Parc dels Amics. Amb l’aspecte jurídic, els estatuts que l’entitat havia redactat, no hi havia manera de que s’aprovessin, per tant l’entitat no tenia vida legal sense l’aprovació dels estatuts, finalment el Sr. Josep Taverna, va moure “cel i terra” i aconseguí que els estatuts fossin aprovats, érem a l’any 1961. Ell va fundar l’entitat en uns moments molt desfavorables per el nostre poble, però va saber-los superar amb les seves bones intencions i tenacitat. A poc a poc l’entitat anà creixent.A mitjans dels anys seixanta hi hagué una gran reactiva-ció de l’entitat. En el recinte del Parc es va fer una pisci-na, una sala d’espectacles i una pista polivalent a l’aire lliure, això va dinamitzar l’entitat i s’aconseguí arribar a més de 600 socis. Alforja i Riudecols foren pioners dins la nostra comarca en aquests tipus d’instal·lacions, però

TOT TIPUS DE SERVEI PER AL SEU AUTOMÒBILVENDA DE VEHICLES NOUS I SEMINOUS

REPARACIÓ I VENDA TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

977 81 65 12POL. IND. LES SORTS PARC. 14 • 43365 ALFORJA • www.jordicars.com • [email protected]

ESPECIALISTES

4X4


hi ha un fet diferencial, a Riudecols es va construir des de l’administra-ció pública, en canvi el mèrit d’Al-forja fou que la iniciativa va sortir de la societat civil sense ajuda de l’administració.

Les dues parts antagòniques en que estava dividit el poble d’Alforja en aquell temps, els del “cine de dalt” (a cal Pepolla) i els del “cine de baix” (la Sala Parroquial), es troba-ven en el nou local del Parc dels “Amics d’Alforja” sense cap rivalitat ni diferències, per tant va esdevenir el lloc on els alforgencs que hi co-incidien, tots si sentien bé, fou un lloc de germanor i harmonia. Avui en dia cal recordar l’esperit humil del fundador dels “Amics d’Alforja”, ell va aconseguir que els alforgencs deixessin les diferències que els separaven i que al voltant dels “Amics” tothom se sentís unit per una causa: Alforja!. Crec que aquest esperit positiu de reconcilia-ció que feren els “Amics d’Alforja”, en el seu temps, avui val la pena recordar-lo amb autenticitat.Josep Taverna i Martínez morí el 1968, ens deixà un bon record, fou un home que va sembrar i després dels anys va donar el seu fruit, la prova més palpable és la seva obra

que encara perdura. Els que vàrem conviure amb ell, guardem un grat record de la seva manera de ser: era un home senzill, honest, demòcrata, desinteressat i que es lliurava totalment als al-tres. La seva màxima aspiració era poder donar als altres tot el seu sa-ber. Els últims anys de la seva vida els va donar totalment al seu poble d’Alforja i nosaltres crec que li hem de correspondre amb gratitud per tot el que ell va fer i quina gratitud més gran li podem demostrar que continuar la seva obra més impor-tant, la d’unir el poble d’Alforja. Crec que això és el que hem de te-nir present i el que ell més agrairia.Mestre Taverna, podeu estar con-tent, la vostra obra continua viva i va endavant a través dels anys, la torxa que ens deixàreu la vàrem re-collir. Ara ens toca a nosaltres pro-curar donar-ne testimoni a les no-ves generacions”. Consell de Redacció

El bust del mestre Taverna, obra de Josep S. Jassans (Anel Salvadó)

Recordo amb especial emoció, com vivia la nit de reis quan era petita. El dia 5 ja em semblava tot diferent, tot tenia un caire especial, no podia fer res sense pen-sar: Avui arriben els reis, on seran ja? A prop?. Quins nervis que tenia. El dia es feia una mica llarg, però per fi arribava l’esperada vesprada. Quan els meus pares em deien,- Apa! anem a veure arribar els reis!- Ai mare! ja no sabia que tenia!. Els reis ja eren aquí! oohhh! quines carrosses, les veia gegantines. Recordo amb es-pecial emoció també com el meu pare em pujava a les espatlles per que ho veies tot bé, com m’agradava que m’hi pugés… Passaven un a un, el rei blanc, el rei ros, i el meu estimat rei negre, al que li demanava tots els regals i no em fallava mai… Caramels i més caramels llençaven sense parar, música alegre, les car-rosses plenes de regals, quin seria el meu?. Recordo un any plantada a la sortida del carrer on vivien els meus pares, el rei negre es va parar i va venir cap a mi, em portava un regal!! no sabia ni quina cara posar… En fi… tots ens anem fent grans… anem tenint fills, però la emoció d’aquesta nit no es perd. Veure la careta que fan els nens quan veuen arribar els reis, veure la seva inquietud, no te preu. Aquest any però, el sentiment de veure la cara dels meus fills va ser molt diferent, van arribar a Alforja uns reis molt tristos, molt pobres, amb poques ganes de res, desanimats... (amb això no culpo a les persones que amb carinyo representen a aquests

personatges ni als acompanyants, que quedi clar, gràcies a tots ells), els cara-mels que portaven eren molt escassos i una mica estovats, per dir-ho d’alguna manera.Quin desengany més gran!!. Per què no es va posar interès en aquesta nit aquest any?…, potser haurà estat millor que per organitzar una cosa tan desastrosa, no haver fet res, i hauríem anat al poble veí o cap a Reus. Jo em vaig quedar com cada any aquí al poble, per què m’agrada que els meus fills ho visquin aquí, on jo ho feia, però amb l’experiència d’aquest any no crec que ho faci més, marxarem a gaudir-ho a fora, de ben se-gur que molta gent ha fet el mateix pensament que jo, és el que voleu?… que marxem fora?… que surtin els reis aquí al poble i els rebin quatre gats?…, per què és així com ho aconseguireu. És quelcom que no ho en-tenc..., és una nit al any, una nit especial per la canalla d’aquí quan des de l’Avinguda de Catalunya vaig veure com s’apropaven, en silenci, tothom callat..., no sé que em va semblar, potser una processó de setmana santa, o potser fins i tot un enterrament, tot lluny del que era.

Cristina A. Gómez Saludes

La nit de reis


Alforja, 1 de març del 2011

Aquesta setmana per a uns i la propera per a uns altres comença el show o especta-clet de la “Setmana Blanca dels Escolars”. Un gran in-vent del Tripartit II ¬Monti-lla, Carod, Saura¬ a fi que l’alumnat adquireixi l’hà-bit del treball i posseeeixi el sentit de com fer front a la crisi que patim.Tots a la muntanya, a vagar, d’on ve vacances, vagabundeig, folgar. A vagar que és una fórmula per a fabricar dro-pos, vividors, ociosos, gent de malviure. Gent, aquesta, molt apta per posar punt final a la crítica situació de l’economia espanyola. Els alemanys? Uns curts de gambals. Els espanyolets? Unes eminències egrègies . Madrid dixit. Alforja és país de terra aspra i de cel blau quan el serè brama, cosa que passa amb freqüència. Neu? Poques ve-gades. Alguns anys. Enguany en va caure durant tot el dia 8 de gener i al llarg de la nit que anava del 8 al 9...


Fa dies que les notícies televisives es refereixen insis-tentment als problemes político-socials de certs Estats Àrabs: Tunis, Egipte, Iemen, Bahrein, Líbia... Ho he se-guit a través de TV3 i d’ARTE.El que em sorprèn i em deixa parat és el fet que tals turbulències es presentin únicament on hi ha dicta-dures islàmiques que no s’han esbarrat en l’islamisme morbós; és a dir que no són teocràtics. En canvi el cas de l’Iran on el “Papa-moro” ¬ a l’inici va ser Khomeiny¬ i els “bisbes-moros” -clergues islamistes d’alta volada- detenen tots els poders –legislatius, judicials i executius així com també el representatiu- és un cas patent de dictadura teocràtica: s’impera i decreta en nom d’Allah. La religió a l’Iran juga un paper descaradament ideolò-gic: serveix perquè els súbdits se sotmetin ja que així ho vol Déu-Allah. El “Papa-moro” es presenta infalible. Només caldria. És l’altaveu de la Divinitat.En canvi, Tunis i Egipte han constituït dictadures lai-ques. En elles la religió és com la música ambiental en un restaurant, però no juga l’únic paper legitimador del sistema repressiu ni tampoc el més important. La ide-ologia que sosté aquests poders vehements i prolixos resulta indefinida, a meitat del camí entre Locke-Mon-

tesquieu i Muhammad –Ma-homa segons els saberuts de les Castelles.Muslim ¬musulmà per als qui formen part de la tribu “Rajoy-Zapatero¬és l’adherit a la religió de l’Alcorà ¬ al-Qur’an en àrab¬. Aquest lli-bre va tenir inici incert amb un alfabet divers. El text que actualment circula, i que jo vaig llegir quan estudiava àrab a la Universitat de Bar-celona, és el text que que-dà fixat sota el califa omeia Abd al-Malik -685-705-. Ma-homa havia mort a Medina l’any 632. Anys d’incerte-sa, doncs, entre una data i l’altra. Aconsello la versió al francès que va realitzar Mas-son el 1967.Els xiïtes formen una heret-gia ja dins del primer Islam. Els sunnites, per la seva part, es consideren els detentors de l’ortodòxia. Catòlics i protestants han jugat pa-pers semblants dins del cristianisme. Sembla que la

paraula d’Allah o de Déu soni confusament i es presti a modalitats religioses distintes. Ha de dictar més fort i més clar. Els “moros” d’Iran són xiïtes. La majoria islà-mica és sunnita, segueix fidel als quatre primers califes que van manar després de la mort de Mahoma. Veritat religiosa i assassinats i guerres progressen a l’uníson. Hi ha semblances amb el fenomen polític que no s’entén sense el binomi “amic-enemic”.Em preocupa la comprensió dels revolucionaris que la televisió m’està brindant aquests dies. ¿Amb quin esquema intel.ligir tal fet? ¿per quina raó allí on la fe religiosa islàmica legitima la repressió dictatorial no es produeixen protestes massives?Curiosament Mahoma després del 16 de juliol del 622 ¬L’Hèjira¬ , a més de ser predicador es va transformar en home polític, en legislador i en cabdill militar. Va reunir en la seva persona tots els poders possibles. Es va congraciar amb els jueus donant-los llibertat de culte, fins i tot resant en direcció a Jerusalem. Poc va durar aquesta relació fàcil perquè els jueus no el reconegue-ren com a profeta. Als dos anys la simpatia es va tornar odi. I d’aleshores ençà els islàmics van començar a resar en direcció a la Meca ¬Makka en àrab ¬, on es troba una pedra negra cúbica, la kaaba, que adoraven abans les tribus paganes del desert. Mahoma acabà expulsant els jueus de la ciutat de Medina. El plat de l’animositat i la desavinença estava servit.El desembre de 2009, començà al canal televisiu ARTE

Fragments del diari personal inèdit

Octavi Fullat i Genís (Josep S. Jassans)


un programa ¬Mercredis de l’histoire¬ i va abordar aquell dia el tema que em despertà curiositat. Resulta que un tal Al-Husseiní, Gran Muftí islàmic de la Palestina a par-tir del 1921, va col.laborar amb el cap de la Gestapo nazi, Heinrich Himmler, en la liquidació del poble jueu. Li va proporcionar una divisió de 20.000 homes que, particularment l’any 1942, treballà amb les SS en l’ex-termini sistemàtic de jueus a Bòsnia. Aquell vespre vaig relacionar aquesta informació amb el comportament de Mahoma respecte als jueus en els començaments de l’islam , cap al segle VII. Gats i gossos no comparteixen el mateix territori a excepció d’estar domesticats; és a dir, desnaturalitzats, en aquell punt, doncs, en què han deixat de ser gats i gossos per a mudar-se en coses socials.La veritat, ella, posseeix virtuts terapèutiques. Els es-tats no la volen. S’estimen més domesticar-la tot adul-terant-la. Cada govern procura convèncer els restants que la seva perspectiva sobre el món és molt impor-tant perquè la considera universal. Malgrat tot resulta gran el poder de les paraules llençada sobre el paper o damunt d’internet encara que aquestes paraules siguin falses o simplement buides. ¿Qui marca la frontera en tals afers?Quan el serè, el cerç, calla finalment arriba la tranquil.litat al meu poble d’Alforja. En aquests instants es tro-ba en silenci. Puc reflexionar amb calma al voltant dels interrogants que la televisió ha aixecat a la meva ment.La realitat recent de Líbia se’m planta al davant amb violència i rudesa. Allò que veiem i que ens expliquen, no té res a veure amb la revolta del Maig del 68 a Pa-rís; aquesta no va ser més que un munt d’estupideses i de logorrea. És a dir, una Revolució Poètica. Un passa-temps per a senyorets del Primer Món. ¬Han portat quelcom benèfic aquestes agitacions i re-volucions dels països àrabs? Em pregunto.Com a mínim han estat útils per a la gent d’aquí. Al-menys han après geografia. No està gens malament per a una societat cada dia més analfabeta culturalment.Al Coronel Kadhafi li diria:¬Els teus pecats t’han podrit. No hi ha absolució possible.Tals països són com una carniceria àrab on les mosques es passegen per les peces picant carn com fúries in-fernals. Tots aquests pobles s’assemblen, corromputs i farcits d’homes amb fam assassina. Els fascina el poder polític a fi de fer-se amb el poder econòmic i el poder

dels mass-media. Iran no s’escapa, ni molt menys, a una tal cobdícia per part dels seus dirigents.Els ulls de Kadhafi llencen sagetes d’odi. I la bogeria, per cert, pel sol fet d’existir converteix la veritat en problemàtica. El seu Llibre verd ¬el de Mao era roig¬ que va publicar entre 1976 i 1979 proposa una terce-ra via entre capitalisme desenfrenat i marxisme ateu. I què?, igual que el text de Mao Zedong o Mao Tse-tung. Es tracta de llibres que no van més enllà d’un bla, bla, bla, productes de xerraire que no ha digerit ni In-vestigacions a l’entorn de la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions -1776-, de l’escocès Adam Smith, ni tampoc Misèria de la filosofia -1845- i Contribució a la crítica de l’economia política -1858- de Karl Marx.Tant Mao com Kadhafi són cínics que han aviciat tot allò que han tingut entre mans treballant sense ni una gota d’amor. Ambdós coincideixen, a més, en la volup-tuositat de fabricar-se enemics. EE UU, Gran Bretanya, França, Espanya... han passat finalment a ser amics de la peripècia tortuosa del líder libi; les preferències es decideixen en pocs segons, però es paguen la resta del temps. Ara s’aparten d’ell com d’un empestat. I encara hi ha babaus que parlen de la veritat de la història.El cas xinès mereix meditació a part. En aquest Imperi d’Orient caldria relacionar Maquiavel amb Adam Smith i amb Carles Marx. No gens còmode. Si finalment aca-ba reventant, ho intentaré. Cada dia em susciten més nàusea els éssers humans i la seva història putrefacta, podrida.


Els països àrabs persisteixen convulsos. El cas de Kad-hafi fa camí propi. Veurem com acaba. Les fronteres amb Tunis i amb Egipte han quedat inundades de gent esgarrifada que s’allunya amb desesper de la mort. No hi ha dubte que a molts els assalta l’ànsia de refugiar-se a Europa. Immigració massiva a la vista. Més estómacs buits a casa nostra. Expatriar-se. També jo vaig patir aquesta temptació anys enrere. Per què em van venir ganes d’emigrar? Perquè a l’Estat Espanyol tot em resulta repugnant. A Barcelona, per exemple, no falten tampoc racons d’una placeta o d’un carrer abandonats per a defecacions i sobre tot pixats de gos i també de mendicants i de desvergonyits o descarats. Prefereixo Suïssa. Una pila


de dificultats. No ho feren fàcil. Però ¿I Catalunya?, els espanyols s’hi caguen. L’abandonada Catalunya acaba fent pudor de fems.L’èxode bíblic és el gran mite fundador per excel.lència. Els hebreus es van escapar de la tirania del Faraó pas-sant així a ser poble. Catalunya va salvar-se de l’imperi carolingi i es va convertir en nació catalana; més tard va caure sota les urpes de Las Castillas i els seus assimi-lats esdevenint el femer de l’Estat Espanyol. Només un nou Êxode li promet aurores. Independència. Possible? Només ho sabrem intentant-ho.Els islàmics fugen aquests dies de Faraons actuals ac-ceptant l’emigració. Homes i dones fugint de la misèria tant econòmica com espiritual constitueixen una plaga per a Europa que cap mesura no pot paralitzar. En veu-re’ls arribar el que més em subleva són les dones que s’immolen amb vestimenta assassina. La burka, o el vel islàmic, és el punyal que occeix a aquella que el porta. ¿Per quina raó una dona ha d’amagar els seus atractius amb vestits guillotinadors? D’acceptar aquest suïcidi d’emigrants no fem altra cosa que invalidar i extingir el valor de la parla humana. La paraula – i el rostre és paraula- té consistència quan es dirigeix a l’altre. La Shoah, el forat negre del segle XX, ens assegura que són possibles tota mena de barbaritats àdhuc fonamen-tades en la tecnociència. Pateixo la mateixa angoixa que va sofrir Husserl als anys 1930.L’emigrant ¿és hoste o potser enemic? No podem dub-tar que l’emigrant és, d’antuvi, un estrany. Aquest, l’estrany, es presenta quan ell vol, no quan jo vull; per tal motiu ens sorprèn. Per començar l’estrany el vivim a contracor.. La llengua grega a l’estrany el denominà xenos, forani. L’idioma llatí disposava de dos mots per referir-se a l’estrany: hostis -enemic- i hospis –hoste-. L’emigrant que ens cau a sobre ¿què és? Queda clar que està a casa de l’altre. ¿És paràsit? Sí, de rebre el menjar de la taula de l’amfitrió. En cada cas no deixa de ser un que se’ns fica a casa. Els que el rebem, de fet, deixem de ser senyors de la nostra pròpia casa des del moment que l’estrany en traspassa el llindar.És o no, l’emigrant, un enemic? Així que arriba és no-més estrany, no enemic. No és enemic, però s’hi pot convertir si el nego com a altre. En aquest supòsit cal anihilar-lo. O ell o bé jo. Les confraternitats confuses són mentides que es paguen sociohistòricament.Per més tombs que li doni a l’assumpte de l’emigrant,

des del discurs filosòfic, mai emperò quedo satisfet. Ho he de confessar.Heidegger ens ha advertit que el fenomen modern de la tecnociència i l’ocàs de la metafísica, la qual pensa en l’ésser, donen testimoni que la tecnologia s’ha conver-tit en la filosofia del nostre temps, temps que enalteix l’ens en detriment del l’ésser.Ens veiem forçats a repensar el liberalisme que ara s’ha posat a viure de la ideologia naturalista del laisser-faire. Al liberalisme li passa el mateix que a les noves religi-ons –ecologisme, vegetarians, adoradors del sol...-: han retornat al paleolític i al neolític adorant la mare natu-ralesa. Jo, personalment, no tinc vocació de salvatge perquè frueixo amb un bon Pommard –els nous selvà-tics, agrestos o esquerps, que aviat avançaran a quatre potes, no en tenen ni idea del Pommard. Tampoc en té el porc senglar¬El fenomen de la mundialització –globalització, diuen els anglosaxons- incideix de ple en els fets migrato-ris. De processos globalitzadors n’hi ha hagut sempre ¬cas, e.g., de l’imperi romà¬; la novetat rau actualment en els esfereïdors avenços tecnològics de tota mena. Fins i tot el crim s’ha mundialitzat. La globalització, de per si, no demana la solidaritat col.lectiva. Migracions bàrbares, en conseqüència , a la vista . Abans de ficar-me al llit encara penso que no tinc gaire clar el paquet informatiu de la TV.

Octavi Fullat Genís

Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA


La veu del joventEl Col·lectiu de Joves d’Alforja va formar-se durant el novembre de 2009 degut a un pensament molt expan-dit entre el jovent, ja que es trobaven a faltar espais i activitats on evadir-se. Una de les coses més dema-nades entre el jovent era un recinte o local on poder reunir-se i no passar fred a l’hivern, a més de ser un lloc on poder exposar i debatre idees sobre possibles activi-tats de cara al poble i sobretot pels joves. Aquest local va ser proporcionat amb rapidesa per part de l’Ajunta-ment d’Alforja i d’aquesta manera es van començar a desenvolupar les activitats per les quals estava pensat. D’aquesta manera, doncs, la majoria dels joves d’Alforja va deixar de passar fred, i es van començar a desenvo-lupar les idees dins del col·lectiu. L’any nou va començar amb moltes ganes de tirar en-davant el col·lectiu, i amb uns quants projectes que co-mençaven a tenir cara i ulls. Així doncs, durant el 2010, el col·lectiu de joves es va dedicar a fer activitats, tant per a joves com per a gent de totes les edats. Algunes d’aquestes van ser vendre castanyes, fer un torneig de futbol sala, la I Festa de la Cervesa, tallers per nens, tar-des de cinema, xocolatada popular, col·laborar amb la Marató de TV3, el Parc de Nadal, el concert de l’Allioli, entre d’altres. I així ens hem donat a conèixer al poble. També us volem informar que, a l’inici del 2011, el “Col·lectiu de Joves d’Alforja” ha passat a ser legal i ara som l’“Associació Juvenil de Joves d’Alforja” i tenim una adreça i un NIF. Continuem amb molta il·lusió de seguir creixent i vo-lem continuar fent moltes activitats, tallers, actes, con-certs i festes tant per a joves com per gent de totes les edats, per aquest motiu, demanem la col·laboració tant de la gent, de les entitats i dels comerços del poble, que s’animin a venir a les nostres activitats, que parti-cipin en totes les que pugui, que col·laborin el màxim possible, ja que només així continuarem endavant els nostres projectes que no son pocs. I demanem aques-ta col·laboració perquè volem que tingueu present que tots aquests projectes els fem per a vosaltres i pel po-ble, ja que la majoria de nosaltres hi posem molta em-penta i il·lusions.

Volem remarcar que som una entitat sense ànim de lu-cre i això vol dir que nosaltres no guanyem diners, sinó que tots els beneficis que puguem obtenir amb una ac-tivitat seran destinats per a poder fer una altre activitat, taller, festa o concert. Actualment, ja estem preparant la propera gran festa, la “II Festa de la Cervesa” que serà el proper dissabte 20 d’Agost de 2011, on espe-rem la vostra assistència.També us volem informar que en aquest moment som 48 joves associats i que la junta directiva està formada per els següents membres:

Miquel Villalbí Cabré – PresidentDavid Sentís Aragonès – Vicepresident Júlia Balcells Nolla – SecretàriaJuan Pablo Tatay Quiles – VicesecretariMiranda Martorell Huguet – TresoreraArnau Ferré Abelló – VocalAndreu Serra Garriga – VocalPol Aragonès Salamé – VocalMaría José Ruiz Guerrero – VocalGerard Margalef Francisco – VocalIrene Grau Freixes – Vocal

La Junta Directiva de l’Associació Juvenil de Joves d’Alforja

Logo dels Joves d’Alforja


Repassant la històriaFou en els començaments del segle XVII que Alforja es proposà de construir una nova església parroquial més gran i majestuosa. Les dificultats d’aquell temps va mo-tivar que es fes en vàries etapes durant el període de gairebé 70 anys. Tenim poques notícies de la primitiva església parroquial, en desconeixem les dimensions i l’estil, podem, però, suposar que seria la mateixa esglé-sia construïda en fundar-se la vila i que correspondria a l’estil romànic propi de l’època. Tanmateix sabem que tenia una sola nau i que hi havia els altars Major, de Sta. Anna, Sta. Llúcia, S. Joan Bta. i S. Domingo (1).L’any 1614 l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Mont-cada, va fer una visita pastoral a la parròquia d’Alforja. Durant la mateixa el prelat es va entrevistar amb els mestres de cases Gaspar Rius i Jaume Grifoll, construc-tors d’Alforja, per tal que l’informessin, dels materials de l’església antiga, actual aleshores, que es podien aprofitar per la construcció de la nova. Cal suposar que un cop informats posarien mans a l’obra i així podem doncs afirmar que fou l’any 1614 quan de fet va co-

mençar la construcció de l’actual església. Aquests primers treballs serien segurament els de la fona-mentació, els més necessaris i menys vistosos. Van

durar 23 anys i van ocasionar unes despeses de 1999 lliures. En una pedra cantonera de l’angle

entre els carrers “ Darrera l’Església” i “Na-bril pla”, situada a uns tres o quatre me-

tres d’alçada, hi ha la inscripció que diu: “30 d’Agost 1637” això suposaria que en aquesta data es va començar la paret de l’actual església per la part de la sagristia, presbiteri i la capella del Santíssim i es va acabar per la part del cor i la façana de

la porta principal, on fan de testimo-nis dos àngels que sostenen l’antic escut de la vila i en els dos angles de sota i diu 1683, la construcció d’aquests segon període durà 46 anys. En total la construcció de l’església durà prop de 70 anys.Pel que fa referència al campanar, també hi ha poca documentació sobre la seva construcció, però es devia anar fent, inclòs duran la construcció final de l’església,

en l’obra de la Història d’Alfor-ja de F. Cortiella i P. Anguera, a la pg. 66, fa constar que en els capítols que es van fer el 2 d’octubre de 1676,

amb els mestres de cases Damià i Jaume Roig, de Riudoms, un dels acords

signats diu: “... s’ha de prosseguir l’obra del campanar...” Posteri-orment deuria quedar encallat per la part

de les campanes, per això en una visita pastoral de l’arquebisbe de Tarragona de l’any 1711, mana als Ju-rats del poble que acabin de cobrir el campanar, on fa constar que tenia cinc campanes, dos de grosses, dos de mitjanes i una de petita. En una altra visita pastoral el 1753 es fa constar que el campanar encara no està acabat. Sembla ser que l’acabament del campanar deu-ria ser el 1798, aquesta data està gravada en una de les parets del segon pis del campanar, que en diem els “balconets”, per tant fou a finals del segle XVIII, quasi be dos segles construint.El nostre esvelt i magnífic campanar és l’element més característic i emblemàtic de la nostra vila d’Alfor-ja. Com en gairebé tots els pobles, sobresurt damunt de l’església i forma un sol cos amb ella. El campanar d’Alforja es d’estil neoclàssic amb elements barrocs, és molt elegant per la seva austeritat decorativa. Te planta quadrada, de gairebé sis metres de costat, un segons cos octagonal bastit amb carreus de pedra blanca amb motllures horitzontals que delimiten espais, franges i les cantoneres en els seus cossos vuitavats, el primer d’ells queda obert per alts finestrals en costats alterns. Damunt d’aquest cos, una balustrada amb pinacles de bola tanca un terrat on s’aixeca una alta torrella amb obertures a cada cara i per damunt de la cornisa, un tercer cos obert en òculs el·líptics està coronat per una cúpula de teules vidriades verdes, careners blancs i un pinacle de bola, al cim de la qual una creu testimonia el lloc cristià.Segons algunes fonts divergeixen sobre l’altura del nos-tre campanar alguns diuen que te 52 metres i d’altres diuen que en te 56, de totes maneres no deix de ser un dels campanars més alts i més bells de casa nostra.És bo recordar l’esforç que deurien fer els nostres avant-passats durant els segles XVII i XVIII per poder construir l’església parroquial i el campanar, segurament que deurien trobar-se amb anys de bona i mala collita, però ells tiraren endavant les obres i ara nosaltres hem po-dem gaudir.

I. Saludes Pvre.


Al tombar la cantonadaVigília de Nadal

Advertència preliminar: Crec recordar haver-lo escrit al-tres vegades i us demano perdó anticipadament si em repeteixo. Els que dediquem les nostres estones d’es-barjo a ajuntar lletres amb més o menys encert i que es publiquen amb una periodicitat trimestral, ens ar-risquem a perdre la força que pot tenir una actualitat puntual. Això, dissortadament no ho podem canviar i hem d’acceptar-ho. Què més voldríem nosaltres que el nostre contacte pogués ser setmanal i a més allargar, mensual! Però les coses son com son.Ara que la meva jubilació incipient m’ho permet i, tal volta, a la recerca d’un temps perdut definitivament en les boirines de la memòria, acostumo a viure les festes nadalenques a Alforja fugint, conscient o inconscient-ment, de lluminàries i garlandes fictícies que res tenen a veure amb el Nadal. Aquest any ja és el tercer en que s’ha donat aquesta circumstància, vaig arribar el dia abans de la vigília de Nadal. Bufava el serè amb una força incontrolada i el mercuri havia travessat amb negatiu la ratlla dels zero graus. En altres escrits he deixat palès de que sóc un enamo-rat del serè que és el vent de la meva infantesa i ado-lescència. Sovint penso en que aquest vent conforma una part molt important de la idiosincràsia tan especial del nostre poble, però quan perd el sentit de l’ente-niment racional, deixa els carrers deserts com si ja no ho estiguessin prou habitualment, en una solitud pao-rosa. Es quan me n’adono que d’aquell Alforja ple de vida del meu record, no en queda pràcticament res. Un bon amic sempre m’insisteix en que, de vegades, quan llegeix els meus escrits, té la impressió de que tinc idealitzat un poble del que faig un cabdell de records i sentiments, que tan sols existeixen en la meva imagi-nació febrosenca. I afegeix convençut: “Perds el sentit de la realitat del dia a dia del nostre poble”. El que em sap més greu és haver de donar-li la raó.El serè embogit i fred m’empeny a tancar-me dins de casa meva i bressat per la dringadera de les persianes rebregades pel vent, reflexiono sobre la vivència del Nadal i en el meu recorregut per les meves pròpies ombres, sempre ensopego amb records gens agrado-sos, tal vegada perquè la vesprada d’un Nadal ja molt llunyà, la vida de la meva mare s’extingia dolçament, sense fer soroll tal com havia viscut sempre i la seva absència m’acompanya molt especialment en aquests dies.Aquesta nit anirem a escoltar el concert tradicional que ens ofereix la Coral Floc i em quedaré a fer companyia a la meva dona que no vol perdre’s la Missa del Gall. Després començarà el protocol de desitjos de felicitat i ho farem plegats amb un somriure fred i efímer. Així s’obre el parèntesi nadalenc i, un cop el Reis d’Orient

emprenguin el llarg viatge de tornada, ens retrobarem amb la cruesa de la rutina diària. Tot aquest sarau fes-tiu ens deixarà gairebé a les portes d’una campanya que ens abocarà a una nova cita amb les urnes. En el si dels “aparells” dels partits, el somriure s’haurà trans-format en una ganyota i s’esdevindran en un estira i ar-ronsa i cops de colze per deixar al contrari fora de joc, en una lluita soterrada per aconseguir un lloc destacat a les llistes que es presentaran, perquè aquesta vegada es tracta de les eleccions municipals, les més properes a nosaltres en les que haurem d’escollir els homes i dones que ens creuem dia rera dia pels nostres carrers i que regiran el destí del nostre poble els quatre anys pro-pers. Caldrà filar prim perquè la nostra papereta sigui un vot de confiança per tal de triar els millors, els que creiem amb més empenta i dedicació per desenvolupar una tasca positiva per Alforja.Ens ha tocat viure un temps en que els esdeveniments tenen tendència a succeir-se a una velocitat de ver-tigen, de canvis sobtats que escampen la por i la te-mença en els governants a qualsevol nivell i que, per les aparences, sembla que hagin perdut el control dels fets que, sens dubte, estant a l’abast de forces ocultes que no poden dominar. Son els anomenats eufemística-ment “poders fàctics” que, des del seu amagatall, quan s’ensumen eleccions, mouen el seu capritx als actors d’un escenari d’espectres.Perdut irremissiblement en les meves cabòries d’aques-ta vigília de Nadal, voltat d’ombres, tot s’esdevé irreal: l’eloqüència vàcua dels polítics, les seves rancúnies per-sonals, les seves ambicions d’una glòria efímera...A fora, ja negra nit, l’udol inclement del serè sembla haver pres embranzida, definitivament embogit com si volgués avançar-se al temps que vivim.

Gonçal Èvole


La fi justifica els mitjans…?De totes les dites que utilitzem habitualment i que tenen un fons de veritat, en trobem una que podem qualifi-carla de polèmica en funció del sentit en que la volem interpretar. Aquesta dita no és altra que “ la fi justifica els mitjans”. Amb aquesta afirmació molts polítics, alhora de prendre decisions no sempre ben mesurades, tenint en compte principis morals, econòmics, ètics i gairebé sempre electoralistes, que en els últims anys hem assis-tit astorats a l’aplicació de moltes lleis de prohibicions, per exemple: la del foc, limitacions dels tractaments en l’agricultura, retallades de pressupostos, congelació de pensions, obstacles en les carreteres o a nivell local, ridí-culs pilonets als carrers del poble i així podríem continuar que, més d’un cop han servit per tapar escàndols polítics a tot nivell, per no parlar de l’actual crisi econòmica.En aquest escrit em voldria referir a la llei que s’ha posat en pràctica des de primers d’any, com és la prohibició explícita de fumar en llocs públics. Abans d’entrar en el tema voldria deixar ben clar, que no soc ni he estat mai fumador i per tant les meves opinions, malgrat poder ser subjectives crec que inclouen un moderat percentatge d’imparcialitat.És del tot evident de que existeix una llista molt llarga de llocs en que la prohibició de fumar és de tot punt necessària des dels principis ètics, sanitaris o simplement de respecte o de la més elemental educació, com per exemple la consulta del metge, els hospitals, les escoles, les oficines públiques, es a dir, els diferents llocs on hi van persones de totes les edats o estat de salut i sem-pre per obligació. Per tant seria injust veure’s obligats ha respirar fums no desitjats pels que no són fumadors. Fins aquí crec que la immensa majoria de persones i es-taríem d’acord en el fons i en la forma d’aplicar aquesta llei. Però existeix un lloc on sincerament crec que es po-dria fer una excepció o bé que la llei és pogués aplicar d’una forma molt més flexible. M’estic referint als bars, als que en el nostre poble en diem tradicionalment “el cafè”. És evident que un nombre considerable dels clients d’aquests establiments d’esbarjo són fumadors i els que no ho són, en trobaríem molts que, en circumstàncies normals no els molesta el fum. En quant a la resta sempre tenen la llibertat absoluta d’entrar o sortir quan els vin-

gui de gust. En segon lloc ens trobem que la funció més destacada dels bars sigui la de passar-hi una estoneta distesa i agradosa prenent un refresc, aperitiu o un cafè fent patar la xerrada amb els amics. Aquesta prohibició és podria comparar a la de no parlar als bars perquè això pogués amoïnar als que prefereixen el silenci. En tercer lloc ens trobem a molts clients que són treballadors que entren als bars a menjar-se un entrepà i per tant no hi estan massa estona que, en la teoria i en la pràctica, és un bon moment per recuperar forces fent una cigarreta i amb tota la lògica del món no s’haurien de sentir margi-nats. En quart lloc també trobem persones jubilades que no tenen gaires llocs per fumar i amb aquesta llei els hi treuen un dels pocs plaers innocents que els hi queden. Crec que fer-los sortir a fumar fora del local, pujant o bai-xant escales, sovint en dies de fred i pluja, és motiu sufici-ent per no sentir-se massa bé. Actualment ja s’escampen veus crítiques entre d’altres inconvenients pel soroll que fan al carrer els que surten a fumar a fora.Però potser el factor més important que m’empeny a ex-pressar-me en aquest sentit és el de que aquesta llei mar-gina molt més a les persones de baix poder adquisitiu que no els que el tenen alt. Amb tots els respectes crec que això que en el seu moment es va anomenar “soci-etat del benestar”, cada cop ho és menys especialment pels que ho són poc afavorits econòmicament. Voldria afegir que algunes d’aquestes prohibicions tenen punts evidents d’intolerància i que van en contra d’algunes lli-bertats dels ciutadans.Per acabar voldria dir que molts dirigents polítics el que haurien de fer, al meu entendre, és ocupar-se menys de la salut de les seves butxaques i de conservar la seva pol-trona i ocupar-se més de perseguir els delinqüents i els corruptes que d’això si que n’estem ben servits i no dedi-car-se a perseguir les llibertats de molts treballadors hon-rats que l’únic delicte del que se’ls pot acusar és aquest tant innocent i humil plaer com és el de passar una es-toneta en un bar fumant una cigarreta amb els amics, ja que són massa les vegades que “la fi no justifica els mitjans”.

Miquel Taverna Balcells


Temps era temps

Nens en un bateig de fa cinquanta anys (Jordi Olivé)

Dades metereològiques Alforja 2010 PLUJA TEMPERATURES LITRES MÍNIMES MÀXIMESGENER 120,3 -5,3 13,5FEBRER 39,9 -5 17MARÇ 42,6 -4 23ABRIL 37,4 4 28,5MAIG 66,2 4 32,5JUNY 106,6 9 33JULIOL 2 14,5 34,5AGOST 35,4 14 26SETEMBRE 251,9 7 32OCTUBRE 68,9 4 25NOVEMBRE 15 0 20,5DESEMBRE 25,4 -4,7 18TOTAL 816,5

CU

INA

DE P

RIM

AV

ER

A


Reserves: 977 816 375 - 649 859 123

Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

7 2 5 4 6 1 3 8 9

8 3 6 9 7 5 1 4 2

9 1 4 2 8 3 7 5 6

2 4 3 6 1 7 5 9 8

6 5 7 3 9 8 2 1 4

1 9 8 5 4 2 6 3 7

4 7 9 1 3 6 8 2 5

5 8 1 7 2 4 9 6 3

3 6 2 8 5 9 4 7 1

7 3

5 3 7 8

1 8 5 6

8 7 9 4

9

2 1 5 3

3 4 9 7

9 6 8 3

6 8

SUDOKU n.13

Solució SUDOKU n.12

CABDELLS D’ENCIAM AMB FORMATGE FRESCINGREDIENTS:4 cabdells d’enciam partits per la meitat, 8 talls fins de formatge fresc, 4 filets d’anxova partits de dalt a baix, 8 tomàquets d’amanir tallats a quartsINGREDIENTS DE LA SALSA:els rovells de 2 ous, 4 cullerades d’oli d’oliva, 2 filets d’an-xova

PREPARACIÓ: Triturem tots els ingredients de fer la salsa. Si queda espessa si pot afegit una mica d’aigua. Es col·loquen a cada plat dues meitats de cabdells. Al damunt, una cullerada de salsa, un tall de formatge i mig filet d’anxova i a tot el voltant del plat, dos talls de tomàquet.

OUS AMB SALSA D’AVELLANESINGREDIENTS:6 ous durs pelats i partits per la meitat, 50 g d’avellanes torrades pelades, 1 llesca de pa torrada, 150cc de brou de pollastre, 2 cullerades de xerès sec, 50 cc de llet, sal i pebre mòlt

PREPARACIÓ:Posem els mitjos ous en una plata de forn, a part, pre-parem una salsa triturant les avellanes, la torrada, el brou, el xerès, la llet, la sal i el pebre. Ha de quedar una salsa no gaire espessa perquè l’hem de tirar per damunt dels ous.Es posen a coure al forn, ja calent, uns 15 minuts tapats amb paper d’alumini.Els servirem calents.

“Abril plujós i Maig ventós fan l’any ric i profitós.”


A 1 de gener de 2010 erem 1912 hab. i a 31 de desembre de 2010 som 1882 hab.

NAIXEMENTS:1-Laia Muñoz Arrabal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 de gener2- Joan Josa Llusà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 de gener3- Raül Santiago del Viso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 de març4- Itziar Bonet Quesada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 de març5- Pol Coromina Armario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 de març6- Raül Florín Prodaniuc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 de juny7- Adrià Navarro Cordero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 d’agost8- Bel·la Sànchez Ferron . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 de setembre9- Gal·la Besora Cabré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 de novembre10- Eider Rodríguez Mallafré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 de desembre

MATRIMONIS:1- Pau Moreno Martínez i Rosa Ma Rosell Escobedo 4 de desembre de 20092- Pere Ferré Saludes i Judit Ràfols Bosch 17 d’Abril3- Mario Guinovart Serrano i Núria Murria Madero 14 de maig4- Ramon Puig Giménez i Núria Bruno Mas 21 de juny5- Alexandre Andreu Cases i Ariadna Estela Sabaté Tena 9 de juliol6- Josep Mariné de Clara i Judit Fernández Hernández 16 de juliol7- Josep Gómez Blasco i Julio César Sánchez Rosales 2 d’agost

DEFUNCIONS:1- Gertrudis Salvadó Aymamí . . . . . . . . . . . 3 de gener 22- Maria Ceperuelo Hernández . . . . . . . . . 28 de maig2- Francisco González Jaramillo . . . . . . . . . 3 de gener 23- Josepa Castillo Paga . . . . . . . . . . . . . . . .6 de juny3- Laura Masip Alberich . . . . . . . . . . . . . . 6 de gener 24- Antonina Clergas Ramon . . . . . . . . . . . .13 de juny4- Pepita Pujals Ciuret . . . . . . . . . . . . . . . 26 de gener 25- Julian Montoya Guillen . . . . . . . . . . . . . 12 de juliol5- Miquel Taverna Vilella . . . . . . . . . . . . . 31 de gener 26- Pere Anton Morales Caparròs . . . . . . . . 16 de juliol 6- Oriol Òdena Grau . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 de febrer 27- Francesca Buenafuente Vernet . . . . . . . 26 de juliol 7- Adelaida Baiget Huguet . . . . . . . . . . . 13 de febrer 28- Josep Romero Granado . . . . . . . . . . . . 28 de juliol8- Rita Aleu Sarobé . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 de febrer 29- Antoni Salvadó Pallejà . . . . . . . . . . . . . .15 d’agost9- Elisa Juncosa Bargalló . . . . . . . . . . . . . . . 2 de març 30- Lluís Portal Sánchez . . . . . . . . . . . . . . . .22 d’agost10- Joaquim Sánchez Moragues . . . . . . . . . 14 de març 31- Artur Serra Aixalà . . . . . . . . . . . . . . .1 de setembre11- Núria Tost Ferré . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 de març 32- Josep Viñas Juanpere . . . . . . . . . . . .8 de setembre12- Isabel Doblas Martín . . . . . . . . . . . . . . 19 de març 33- Antoni Sánchez Gómez . . . . . . . . .15 de setembre13- Antònia Cabré Taverna . . . . . . . . . . . . . 22 de març 34- Manuela Básquez Segura . . . . . . . .25 de setembre14- Teresa Viñes Cabré . . . . . . . . . . . . . . . . 25 de març 35- Pilar Martorell Fusté . . . . . . . . . . . . . . . 7 d’octubre15- Mercè Miravall Mestre . . . . . . . . . . . . . 29 de març 36- Sílvia Salvadó Riqué . . . . . . . . . . . 21 de novembre16- Maria Guinjoan Ventura . . . . . . . . . . . . 11 de maig 37- Dionís Pàmies Pàmies . . . . . . . . . . 21 de novembre17- Alfons Panduro Chávez . . . . . . . . . . . . 12 de maig 38- Maria Nolla Vallverdú . . . . . . . . . . 25 de novembre18- Ferran Guasch Guasch . . . . . . . . . . . . . 14 de maig 39- Anton Cochs Fusté . . . . . . . . . . . . 18 de desembre19- Josep Viñas Juncosa . . . . . . . . . . . . . . . 18 de maig 40- Josep Grifoll Olivé . . . . . . . . . . . . 19 de desembre20- Anselm Simó Grau . . . . . . . . . . . . . . . . 19 de maig 41- Josep Barberà Serra . . . . . . . . . . . 21 de desembre21- Montserrat Juanpere Juncosa . . . . . . . . 23 de maig

Demografia d’Alforja 2010


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

Els dies de boira que sovintegen a la tardor i a l’hivern tenen el seu encanteri que convida a la malenconia. De sobte, la veiem arrapada als cingles i silentment, s’esmuny per les branques de les arbredes i el boscatge pren un aspecte fantasmagòric de misteri i llegenda. Poc a poc es des-ploma per tota la nostra vall. Endevinem que més enllà de la seva espessor hi ha la majestuositat de les serralades del Mirador, el coll de Cortiella i Puigcerver. La sensibilitat de l’autor de la foto-grafia ha sabut enregistrar-ho en la seva màquina en el moment de prémer el botó.

Josep Solanes

informatiu alforja num. 72

Documents