informatiu d'alforja num. 73

INFORMATIUd’alforja

Núm. 73. Segona èpocaabril - juny 2011Alforja (Baix Camp)

Aplec de Sant Antoni

2 Informatiu núm. 73. Segona època, abril-juny 2011. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors:Teresa Àvila Grau, Mn. Joan Àguila, Benet Sadurni Soy, Miquel Taverna Balcells, Miquel Gilabert, Akane Nishi-be, Toni Pàmies, Maria Rodríguez Mariné, Octavi Fullat Genís, Josep Sànchez Moragues, Cristina Gómez Salu-des.Col·laborador tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Josep Mª Díaz, Jordi Vi-lella, Rogelio Portal, Montserrat Vilella, Teresa Àvila.Portada: Aplec de Sant Antoni.Tirada: 300 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

Sumari

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

El diumenge 22 de maig, vàrem superar un esglaó més d’aquesta disbauxa electoral en la que estem capficats i que culminarà, de no esdevenir-se cap avançament, amb les eleccions generals de març de l’any vinent. El veredicte inapel·lable de les urnes a les darreres elec-cions municipals, confirmen que el nostre país també s’ha afegit als nous vents de canvi que travessen la ve-lla Europa en totes les direccions. En pàgines interiors hi trobareu un comentari que ens parla del “tsunami electoral” fent referència a la magnitud de la tombare-lla dels electors. Des de l’equidistància, pensem que els resultats de les urnes ens cal acceptar-los amb un res-pecte democràtic i, pel damunt de tot, deixar treballar als nous regidors, desenvolupant uns el seu programa i els altres exercint una oposició responsable.Fet aquest aclariment, no volem oblidar-nos d’aquest moviment dels “indignats” que va començar a covar-se en les vigílies de les eleccions electorals i que, a la majoria dels que ens interessem per la “cosa pública”, cal reconèixer que ens ha agafat amb el peu canviat. Nosaltres també tenim el pressentiment de què alguna cosa no funciona i de què el sistema democràtic per algun lloc ha fet fallida. Un país amb un 40% d’atur juvenil, està abocat al desastre sense pal·liatius. Tot aquest moviment no hem de dipositar-lo en un conte-nidor. L’hem de seguir i escoltar-lo amb molta atenció perquè és un avís seriós de que alguna cosa no funci-ona i que ni els mateixos promotors saben donar una explicació assenyada. Potser ens cal re-inventar el sis-tema. Si el sistema ha quedat rovellat i caduc, s’ha de replantejar amb claredat d’idees, sense embuts i si cal fer una renovació profunda de la mateixa Constitució i del sistema, s’ha d’explicar amb tots els avantatges i inconvenients i convocar un referèndum per la seva aprovació o rebuig. Una nova Constitució pot substitu-ir sense cap impediment a una altra que, sens dubte, ha quedat obsoleta i antiquada. El que mai accepta-rem son aquests episodis de violència que sabem com comencen però mai com acaben. I la nostra història, dissortadament, n’està plena d’exemples. Tornant al nostre àmbit local, hem vist un nou govern municipal il·lusionat i amb ganes de treballar. La prime-ra prova de foc va ser el dia de la Revetlla de Sant Joan, en el Parc dels Amics d’Alforja davant de 450 persones, quan la gent de l’equip de govern demostraren que no els cauen els anells per posar-se un davantal i servir les taules. Va ser una demostració positiva d’una nova manera de fer les coses demostrant que quan convé, els primers saben anar al davant de cara a la feina, una cosa així, en molts anys no s’havia vist per les nostres contrades.També cal remarcar que amb aquest número de l’Infor-matiu d’Alforja, hem assolit els 18 anys, una data que val la pena recordar-la.

CONSELL DE REDACCIÓ

Editorial 2

D’un temps, d’un poble 3

L’Aplec de Sant Antoni 8

La possitivitat 9

Paradoxes 10

Gràcies a tu 11

Viatge al Japó 12

Deixeu-me somniar 15

Tsunami electoral 16

Eleccions municipals 17

Diari personal 18

Aquesta llengua nostra 20

La veu de la parròquia 21

El racò de la Poesia 21

Temps era temps 21

Cuina casolana 22

Sudoku 22

El volcà islandès 23

Revetlla de St. Joan 2011 24

3Informatiu núm. 73. Segona època, abril-juny 2011. Alforja

D’un temps, d’un poble...15-4-11.- A la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura, s’ha celebrat l’Assemblea Extraordinària de l’Ermita de Puigcerver, la convocatòria consta d’un únic punt de l’ordre del dia: Millores que es poden realitzar a l’er-mita. Entre d’altres millores, cal destacar la d’acabar la “celda” que s’està construint per poder tenir-la en con-dicions per les persones que desitgin utilitzar-la.

17-4-11.- En el local de l’Ateneu Cultural, s’ha fet la presentació, del llibre: Això del català, del periodista del diari ARA, Albert Pla Nualart amb pròleg de Joan Solà.

23-4-11.- L’Ajun-tament d’Alforja ha patrocinat l’edició i presen-tació del llibre: En cos i ànima. Vida i mort a Alforja (1780-1815) de l’au-tora Neus-Eli-sabeth Garcia i Marrasé, d’as-cendència alfor-jetana. El llibre tracta d’aspec-tes demogràfics i socials. L’acte es feu a la Sala d’Exposicions de la Casa de Cul-tura, presidit per l’alcaldessa d’Al-forja Gemma Capella i l’autora Neus-Elisabeth Gar-cia Marrasé.

23-4-11.- En el local de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, s’ha realitzat la tradicional venda de llibres i roses en motiu de la diada de Sant Jordi.

24-4-11.- Veredicte del XLIX Certamen Literari i d’As-saig de la Vila d’Alforja, al Teatret de l’Ateneu Cultural.

29-4-11.- Veredicte del 19è Concurs Literari Infantil i Ju-venil, Premi Cingle Roig (Alumnes del CEIP Josep Fusté d’Alforja), l’acte es feu a l’Ateneu.

1-5-11.- El Moto Club d’Alforja, ha organitzat una fa-vatada popular en el recinte del Parc dels Amics, amb l’assistència d’unes setanta persones. La festa consistia en esmorzar amb pa torrat amb llonganissa i cansala-da, postres, begudes i cafè. Seguidament fer una “ruta motera” i tornar per dinar. El dinar: entrants, faves a la catalana, postres, begudes, pa i cafè.

3-5-11.- S’ha posat en funcionament l’ascensor de la Casa de Cultura, ara serà més fàcil l’accés a les diferents plantes de l’edifici, per les persones impossibilitades.

7-5-11.- Dins el progra-ma del 33è Memorial Josep Fusté, a la casa que fou el seu domicili del carrer Bolcadó, s’ha descobert una placa commemorativa instal-lada per l’Ajuntament d’Alforja. A continuació a la Casa de Cultura s’ha fet un concert homenatge a cura del Quintet de Metall Logam Brass, un grup de joves procedents del Conservatori de Música del Liceu i de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

8-5-11.- Per cinquè any consecutiu s’ha celebrat el Campionat Escolar de Tennis de Catalunya, on per pri-mera vegada hi participava l’Institut Fontanelles de Les Borges del Camp, representat per dos joves alforgencs, Òscar Borràs Vilella i Pol Aragonès Salamé, que després

d’imposar-se a la fase provinci-al de Tarragona, es van classifi-car per disputar la fase final de Catalunya a Lla-franc.A la final hi van arribar quatre instituts, en els quals hi havia l’INS Fontanelles (Tarragona), IES Gorgs (Barcelo-na), IES Ramon

L’ermita de Puigcerver

Portada del llibre: “En cos i ànima”

Placa commemorativa del Josep Fusté (Montserrat Vilella)

Els tennistes el Pol i l’Òscar


Muntaner (Girona) i l’escola Vedruna (Barcelona).Després d’unes semifinals molt disputades, no van aconseguir accedir a la final, perdent per un ajustat re-sultat en l’últim partit, contra l’escola Vedruna, quedant així la nostra parella de convilatans, en el tercer lloc de Catalunya.

8-5-11.- En el Pla de la Devesa d’Arbolí i organitzat pels Excursionistes d’Alforja, s’ha fet la tradicional trobada en record d’en Josep Fusté.

12-5-11.- Després de més de tres anys de dures nego-ciacions amb la companyia elèctrica, s’ha pogut retirar la torre de mitja tensió de la pista polivalent del Parc, ara per fi la pista ja és del tot operativa i compleix amb la normativa vigent.

15-5-11.- En motiu de la festivitat de Sant Isidre, la Co-operativa Agrícola ha celebrat la diada amb un vermut popular a les dependències de l’Entitat. La festa ha es-tat molt concorreguda.

15-5-11.- En el recinte de la plaça de l’ermita de Sant Antoni, s’ha celebrat un “mercadillo” de segona mà, amb nombroses parades de venda, la bonança del dia ha ajudat a que hi hagués una notable assistència de públic.

15-5-11.- La secció dels Excursionistes d’Alforja ha fet una excursió matinal en recordança del primer aniver-sari de la mort de l’Alcalde Josep Viñas, membre de l’Agrupació.

16-5-11.- El nostre convilatà Josep Aragonès, gran afec-cionat a la fotografia, ha inaugurat una exposició fo-togràfica titulada: PAISSATGE I NATURA, l’exposició està situada a la sala Espai d’Art La vintiquatrena de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus. L’ex-posició fou presentada per l’eminent fotògraf reusenc Josep Mª Ribes Prous i va estar oberta fins el dia 31 de maig.

16-5-11.- Avui s’ha fet el primer Ple Municipal en la nova Sala de Sessions de l’Ajuntament, les noves de-pendències d’atenció al públic, de la Casa de la Vila, ja fa temps que funcionen i ara només faltava posar en marxa la Sala de Plens.

21-5-11.- La parròquia de Sant Miquel d’Alforja ha or-ganitzat la tradicional romeria a Montserrat, amb motiu de la visita a la “Majòlica” de la Mare de Déu de Puig-cerver, que està en el camí dels Degotalls de la munta-nya santa des de fa nou anys.

Cartell exposició fotogràfica Josep AragonèsMajòlica de la Verge de Puigcerver al camí dels Degotalls (Teresa Àvila)

Primera sessió en la nova Sala de Plens (Montserrat Vilella)


4-6-11.- La nostra convilatana Paula Adriana Hrituic de l’equip del Futbol Club Barcelona, s’ha imposat a la prova dels 2000 m. obstacles, amb una marca de 7’25’’58 batent el rècord del Campionat de Catalunya Juvenil, celebrat a l’Estadi Municipal d’Amposta.

22-5-11.- Avui s’han celebrat, amb total normalitat, les eleccions municipals corresponents a la novena legisla-tura. Més informació en pàgines interiors.

29-5-11.- Els nens i nenes Mònica Díaz Llopis, Diego Pedrosa Masdéu, Raquel Inglada Cunillera i Sandra Goldstein Cherkaoui de la parròquia de Sant Miquel d’Alforja, han celebrat la festa de la Primera Comunió.

Nens de la 1a Comunió 2011 (Josep M. Diaz)

Magda Salvadó i Mercè Llopis en la Diada contra el càncer (Teresa Àvila)

La Paula en una prova atlètica

29-5-11.- L’Agrupació Local de la Lliga contra el Càn-cer, ha fet l’acte anual per recaptar fons per lluitar con-tra aquesta malaltia. La recaptació ha estat de 2000’30 euros. Aquest any han coincidit en l’acte les dues per-sones que ho varen començar fa 40 anys, Magda Salva-dó i Mercè Llopis i hem aprofitat l’ocasió per fer-los-hi una foto de recordança. Cal agrair a la Magda Salvadó la seva dedicació i perseverança en tan noble causa.

4-6-11.- A l’ermita de Puigcerver s’ha fet una missa com cada primer dissabte de mes, la d’avui ha estat especial perquè era per celebrar els 25 anys de la ins-tauració d’aquesta pràctica pietosa.

5-6-11.- Novament s’ha tornat a fer un “Mercadillo” d’objectes de segona mà a l’ermita de Sant Antoni, gràcies a aquestes actuacions l’ermita està esdevenint un lloc de trobada ideal per efectuar aquests tipus de comerç.

5-6-11.- L’Agrupació Amics dels Avis a celebrat en el recinte de la Sala Rodona del Parc, la 15a Diada de la Festa dels Socis amb un berenar popular acompanyat de música en directe. Durant la festa s’ha fet entrega d’una placa recordatori dels cinquanta anys de casats, als matrimonis que aquest any celebren les seves noces d’or, aquest any ha correspost als matrimonis formats per: Josep Mª Rebull Bigorra i Rosa Vaqué Amorós, Eva-rist Domènech Calvet i Carme Saludes Masip, Javier Garcia Burgos i Rosa Rodríguez Ortega, Gabriel Gòmez i Maria Alonso. També es va obsequiar amb una placa als components que aquest any han acabat la seva es-tada a la Junta Rectora de l’Entitat, els obsequiats han estat: Joaquim Puig, Miquel Serra, Ramon Àvila i As-sumpció Mariné. La festa va estar molt animada amb l’assistència de prop de 150 socis.


11-6-11.- Avui s’ha fet el canvi d’Alcalde i regidors que varen sortir elegits en les eleccions del passat dia 22 de maig. L’acte s’ha fet a la Sala de Sessions de l’Ajunta-ment, que ha quedat petita per albergar a més d’un centenar de persones que volien veure l’esdeveniment en directe. Ha sortit elegit alcalde d’Alforja Joan Josep Garcia amb sis vots favorables i tres abstencions, sense cap candidatura alternativa. Més informació en pàgines interiors.

11-6-11.- En el local de la Sala Rodona del Parc, s’ha celebrat el festival de fi de curs de Dansa, amb una magnífica participació de tots els alumnes de l’escola d’Alforja.

11 i 12-6-11.- Organitzat per l’equip Alforja FS, s’han fet les 24 hores de futbol sala en el recinte del Polies-portiu. El guanyador ha estat l’equip de Tarragona, amb una participació de 16 equips d’Alforja i altres indrets.

16-6-11.- Avui a la Casa de Cultura i patrocinat pel Banc de Sang i Teixits, s’ha fet una jornada de donació de sang, cal agrair a tots els participants en tan noble acció altruista.

El nou Alcalde Joan Josep Garcia. (Rogelio Portal)

Lliurament de la vara de comandament al nou Alcalde (Rogelio Portal)


17-6-11.- En el Centre de la Imatge Mas Iglesias s’ha inaugurat una exposició fotogràfica del nostre convilatà Jordi Olivé Salvadó, amb el títol: “Selecció final... El vent que passa II”. L’acte ha tingut una nombrosa participació de públic, durant aquest ha pres la paraula en Josep Mª Ribes Prous, que ha fet una lloança a l’obra i la trajectòria d’en Jordi Olivé. L’exposició romandrà oberta fins el pròxim diumenge 4 de setembre.

Exposició fotogràfica: “El vent que passa...II” de Jordi Olivé

22-6-11.- El col·legi públic d’Alforja “Josep Fusté”, ha celebrat el fi de curs amb unes activitats teatrals a la Sala Rodona del Parc. Entre les diferents activitats tea-trals hi havia: “Esquetxos de Teatre” i “Sopa de pedres” sota la direcció de Montse Font amb els alumnes del cicle superior. Però sobretot cal destacar l’obra: “Guer-nika”, aquest projecte de l’àrea d’educació artística (música i plàstica) ha estat produït i dirigit per Natàlia

Jasans i Glòria Pèrez sobre el tema del quadre de Picas-so, fent una alegoria de la Pau, envers el bombardeig de la ciutat basca de Gernika, durant la guerra civil. Aquesta obra té el mèrit d’haver estat premiada amb el 1er premi escolar juvenil Baldiri Reixach (els premis Baldiri Reixach són els més importants de Catalunya, en l’àmbit educacional). L’entrega del premi a l’escola d’Alforja, va ser atorgat pel President de la Generali-

tat de Catalunya Artur Mas, en un acte celebrat a L’Espluga de Fran-colí, el passat més de maig.

23-6-11.- La revetlla de Sant Joan s’ha celebrat en el recinte del Parc, amb una assistència de qua-tre centes cinquanta persones, la festa ha consistit amb una sardi-nada popular, coca de Sant Joan i música en directe amb un ball molt concorregut. Feia molts anys que la revetlla no és veia tan ani-mada.

24-6-11.- Com cada any, per ce-lebrar l’entrada de l’estiu, s’ha inaugurat la temporada de la pis-cina municipal amb gran èxit de públic.

25 i 26-6-11.- El club dels Patxan-guerus ha fet el 2on 24 hores de futbol sala, memorial Oriol Òde-na, el guanyador del torneig ha estat l’equip d’Alforja FS, entre 16 equips participants.

27-6-11.- L’Associació de Dones ha fet la cloenda del curs 2010-11, amb un berenar en el que hi han partici-pat prop d’un centenar d’associades, l’acte s’ha fet en el recinte del Parc Amics d’Alforja.

A. Pujals


Enguany l’Aplec de Sant Antoni assoleix la seva 35èna edició. Trenta-cinc anys fidel a la cita a la plaça de l’er-mita el tercer diumenge de juliol i a l’ombra de l’obaga deixar-se bressar pel refilar del flabiol i el tamborí, de l’estridència dels tibles i les trompetes, dels sons solem-nes dels trombons, la veu ronca del contrabaix, de la melangia de la tenora –no sé que tenen els seus cants- que mai endevinem si plora o riu. I del punt i contra-punt de la dansa més bella.Com totes les activitats que tenen vida pròpia, l’Aplec de Sant Antoni també ha viscut les seves èpoques d’es-plendor, decadència, estabilització. En l‘actualitat havia aconseguit la continuïtat asserenada que li havien do-nat dos veterans sardanistes, en Ramon Àvila i el Salvi Vilella que van agafar les rendes fa deu anys a l’aplec del 2001 i que amb una empenta infantívola han acon-seguit de mantenir encesa la flama d’aquesta festa tan nostrada. Però... se’ns han fet grans i ja ultrapassats els vuitanta anys, les cames no els serven i han decidit que ha arribat l’hora del relleu. Dit amb paraules entene-dores: s’ho deixen. Nosaltres hem volgut retre’ls ho-menatge dedicant a l’Aplec de Sant Antoni, la portada de l’INFORMATIU i aprofitem per fer una crida perquè s’esdevingui un relleu generacional de tot punt neces-sari i que la pols de l’oblit no arrossegui una tradició tan arrelada com l’Aplec de Sant Antoni en les nostres costums. Cal saba nova, gent que vulgui donar-li con-

tinuïtat. Des de l’INFORMATIU us volem oferir tot el suport que calgui per tal de que aquesta tradició tan ar-relada, no hagi de patir del llanguiment de tantes coses estimades. Caldria formar una nova junta que hauria de tenir cura de l’organització i estar disposada a sacrificar un sol diumenge a l’any pel bon funcionament de la trobada. El teixit associatiu del nostre poble, té la força suficient per fer possible una continuïtat joiosa i ferma. Parlem-ne!

Consell de Redacció

L’Aplec de Sant Antoni


La positivitat de l’afecteDeixi’m començar amb una dita cèlebre però no me-nystinguda, plena d’inferència i de lliçó de vida. Diu així aquest proverbi xinès: “estima’m quan menys m’ho mereixi perquè és quan més ho necessito”Centrant de nou el nostre tema que ens ocupa, la posi-tivitat de l’afecte, traspua més allà d’allò visible, aparent i immediat, transcendeix en totes les dimensions que en la persona interactuen i interaccionen; física, psí-quica, social, emocional i espiritual. Som doncs davant d’una de les millors medicines o teràpies: la positivitat de l’afecte. Faci’n vostès una prova en vostès mateixos i pregunti’s i alhora reflexioni, quan se senten bé... ? Quan actua amb positivitat i a través de l’afecte envers als demés, començant per vostè mateix, o quan actua de mala gana, amb poc predisposició, amb apatia, cer-ta dosis de desídia i incúria envers a vostè mateix i als altres...? Estic convençut que la primera actitud serà la que li propiciarà el beneplàcit general i alhora reacti-varà i reforçarà noves maneres de comportar-se amb les persones, les coses del dia a dia i en el futur més immediat. Tanmateix aquesta positivitat de l’afecte se cenyeis a una de les necessitats bàsiques que el científic americà, Maslow, A., va determinà en els seu estudis piramidals d’escales evolutives per assolir la satisfacció de l’ésser humà, la va definir com una necessitat exis-tencial de tot ser, humans i/o d’altres, per fer front a la vida. Casualitats o no, després ha resultat una derivada bàsica per assolir un xic de seguretat, un xic de confi-ança i acabar amb un concepte físic, emprat en psico-logia, com és la resiliència, capacitat i/o habilitat en fer front a situacions adverses i aversives, com una cuirassa de protecció basada en l’amor rebut i l’amor donat. Deixant una miqueta el fil conductor i alhora penetrant en els seus efectes col·laterals, quan la nostra positivitat se’ns manifesta a través de l’afecte, les nostres tensions, les nostres ansietats, les nostres pors, i sobretot el nos-tre cor deixa les simptomatologies de caos per assolir un desitjat estat de coherència cardíaca. Gran estudio-sos i eminents científics(*) sostenen la importància del sentir i percebre del nostre preuat “cor”. Hi han petits

nuclis neuronals que funcionen com a petits cervells dins del nostre cos.La estreta relació entre el cervell i el cor és vital i admi-rable, el cervell parla, s’entén amb el cor i el cor amb el nostre cervell. Aquesta relació ve hospiciada per un sistema nerviós autònom amb dos ramals d’activació: el simpàtic i el parasimpàtic, innerven en tots els òrgans de cos, que són respectivament i si em permeten l’analo-gia d’un accelerador i d’un fre que el sistema nerviós necessita per activar i desactivar accions internes total-ment somàtiques. La perfecta sincronia entre ambdós ramals permetrà tenir un acurat i saludable equilibri emocional i per tant de retruc, el nostre cor, com òrgan vital, dinamitzador important d’interaccions, serà pro-tagonista en aquesta sincronia de comunicació emoci-onal i orgànica. S’han posat mai les mans al cor quan estan enfadats, tristos, alegres, enamorats, odiosos, in-satisfets, impacients, ansiosos i eufòtics, facin-ho... !; veuran quina sorpresa... És tan important parlar amb el nostre cor, cuidar-lo, alimentar-lo... És aquí on pren entre altres la importància i la bona praxis de l’afecte i la positivitat d’aquest. Els batecs del nostre cor quan hi ha una coherència són musica celestial i responen a les nostres emocions i l’afecte entre elles, vet aquí que el cor sigui considerat el pilar fonamental del nostre saber emocional. Sols em queda donar-los uns deures de cara el proper i darrer article d’aquesta trilogia de positivitat de l’afecte, són molt senzills i alhora estranys quan no si està acostumat, però certament molt necessaris, aquí els hi deixo per si ho volen intentar: “Parli amb el seu cor, embolcallat en el màxim dels agraïments i doni-li les seves més preuades mostres d’afecte amb bones paraules sinceres, netes, pulcres, amables plenes d’amor, valori el perquè dels diferents caos viscuts i miri d’apartar-se’n... I la fi, sols ens resta dir: “Gràcies, cor meu... !”

Toni Pàmies

(1)Universitat de Duke. EE.UU (2)Estudis Dr. Schonberg at oths. (3) Doctors Lewi, Animi i Lannon. Universitat de San Franscisco. EE.UU. La regulació límbica.

FORN MÒNICAESPECIALITATS EN

COQUES DE RECAPTEPA DE PAGÉS, TOT ARTESANAL

C/ DE LA FONT,11 C/ MAJOR, 18ALFORJA TEL. 652642796

Tapes variades,Festes infantils,Aniversaris,Celebracions…

Tel. 679 557 693Ctra. Cornudella s/n43365 Alforja


ParadoxesExpressió, acció o situació que sembla desafiar la lògica perquè aparentment presenta contradiccions. Aquesta definició de paradoxa quadra perfectament en tot el que està passant en el món i especialment en el nostre país. Mai en tota la història havíem tingut tants mitjans materials, polítics i intel·lectuals com ara, i mai tampoc hi havia hagut tant descontentament, per la crisi i la manca de recursos que comporta, tanta decepció amb els polítics, per la manera que gestionen aquesta crisi, i la intel·lectualitat sembla molt dividida i en alguns mo-ments donant un espectacle d’incoherència total.Tenim una ciutadania anguniosa i preocupada pel pre-sent i sobre tot pel futur, no hi ha dubte que el nostre país està situat en una posició intermèdia tant en tec-nologia com a serveis, educació, sanitat i infraestructu-res, en aquests aspectes no hi hauria motiu per estar tant decebut, però l’atur està en una cota mitjana del 20% i això no passa en cap país desenvolupat o en vies de desenvolupament, no parlem dels països fallits o en clar subdesenvolupament, les causes sembla que les hem de buscar en la mala gestió dels successius go-verns que no han fet de l’economia una prioritat, uns sindicats més preocupats per millorar el poder adquisi-tiu dels seus afiliats i dels seus directius que no pas pels treballadors sense feina, i unes estructures empresari-als molt poc productives que només podrien ocupar a baixos salaris, que la llei no permet. L’alternativa en alguns casos és l’entrada d’aquestes empreses a l’eco-nomia submergida, que si bé permet una supervivència puntual, hipoteca el futur de les pensions i el present de la hisenda pública.No podem pas dir que la democràcia que tenim no sigui autèntica, i tot i així el desencant amb la política és creixent, potser que els polítics s’han guanyat a pols el poc prestigi que tenen a la societat, però una part de culpa deuen tenir el conjunt dels ciutadans, ja que amb totes les mancances que es vulgui, no es pot ne-gar que existeix llibertat d’expressió de premsa , d’afi-liació i tots els drets civils que comporta una situació de democràcia formal, el que passa és que una part molt important de la ciutadania fa gala de no fer-ne us, consideren com un mèrit el manifestar-se apolítics, amb manifestacions infantils de solucions miraculoses i simples, com si alguna cosa fos al marge de la políti-ca, essent així que la no política és la pitjor forma de la política i que si renuncies a fer política difícilment influiràs. Els polítics que tenen responsabilitats, aquí i a Europa, han estat extremadament tous amb el sistema bancari, ja que segurament no es podia deixar caure pels problemes que s’haurien generat, però com a mí-nim la ajuda econòmica hauria de haver anat lligada a una intervenció, sigui nacionalització o control dels seus consell d’administració, i no premiar als mateixos que s’han enriquit arruïnant molta gent.Hem vist aquests últims dies les acampades a les places dels dits indignats i el vergonyós espectacle de les per-secucions agressions i coaccions als parlamentaris del

parlament de Catalunya, és la millor demostració que els comportaments feixistes no són específics de dretes o esquerres si no que les solucions aparentment senzi-lles i normalment demagògiques porten a unes minories que les formulen a creure que poden imposar-les com a veritats absolutes,amb la inestimable col·laboració de una massa que de bona fe se les creu. Sempre totes les situacions autoritàries i dictatorials comencen d’aquesta manera. Els intents de voler comparar les concentra-cions de les places de Espanya amb les de les places nord-africanes, és patètic, la millor demostració de que molta de la gent que participa en aquestes acampa-des no te el mes mínim coneixement de les diferències abismals que hi ha entre elles. El nord d’Àfrica dema-nen el que els indignats del país rebutgen,. els egipcis i els tunisians volen la democràcia formal que en els indignats els hi sembla tant menyspreable.Les opinions publicades de responsables de institucions del país i de intel·lectuals podríem dir que només coin-cideixen en el diagnòstic, estem en crisi, tenim la bom-bolla immobiliària, que durarà entre cinc i deu anys, una crisi industrial estructural,que per canviar el model de producció tardarem més de cinc anys, una educació i ensenyament obsolets i desvinculat de les necessitats de la industria i els serveis del país, una sanitat i unes

Els “indignats”


“Gràcies a tu…”

prestacions socials de país ric que no ens podem pagar, i un problema polític de primer ordre del encaix de Catalunya a Espanya i la sagnia permanent de mantenir unes comunitats autònomes ineficients que empobreix el territori més eficient, és com es diu vulgarment que estan matant la gallina dels ous d’or.Bé el diagnòstic està fet, però de solucions ningú n’aporta cap. ni els partits ni els sindicats ni els indig-nats, sembla com si el país sencer s’hagi enamorat del caos.Com que el país no ha aportat cap solució, Europa i els mercats que són els que han fet possible la disbauxa dels últims cinc anys,han dit la seva, Europa per defen-sar l’Euro i els mercats per que tenen por de no cobrar, han imposat les seves solucions, que no vol dir que si-guin bones, en el fons són producte del egoisme, però el govern espanyol estava en una posició triomfalista que ens portava directe al abisme.Que no es pot permanentment està estirant més el braç que la màniga és evident, que ens hem d’adap-tar a les nostres possibilitats també, però unes mesures tant dràstiques en tant poc temps, poden induir una parada encara més forta en el sistema productiu amb la caiguda de la recaptació fiscal, la caiguda encara més de l’ocupació, una caiguda del consum i tornem a co-mençar la roda del peix que es mossega la cua. Espe-rem que al final no sigui una suspensió de pagaments del Estat Espanyol.La marca Espanya ha malbaratat en poc temps el seu

prestigi,i Catalunya és a tots els efectes Espanya, els mercats no entenen res de Catalunya, el mal efecte que fans les places ocupades i el caos de les reformes i las retallades, posarà molt difícil al govern de la Generali-tat explicar-se correctament per que s’entengui fora del país, cosa que el govern Espanyol no col·labora gaire que diguem.Ara que ja s’han celebrat les eleccions autonòmiques i locals, es veurà els forats i deutes i malversacions que han estat amagades fins ara per culpa de la campanya electoral,el problema global de la Península Ibèrica fa por.La única solució que tenim és la vella solució de totes les crisis, sortir-ne treballant, innovant, estalviant i sobre tot exportantHem de protestar per les coses mal fetes i exigir la mà-xima eficiència i dedicació a tothom l’administració i les empreses els professionals i els treballadors,aquestes sembla que són les reivindicacions dels indignats de bona fe, en la qual cosa no podem estar més d’acord. Ens esperen uns anys de treballar més per guanyar menys, menys prestacions socials,i menys possibilitats d’ascensió social, però si som capaços de fer-ho això serà només un parèntesi que podrem tancar en pocs anys, això no ho demanen els indignats, però desgra-ciadament no es poden fer truites sense trencar uns quans ous, esperem que siguin els menys possibles.

Benet Sadurní

L’any 1989 (jo tenia 14 anys), en el programa de LA FESTA DELS AVIS, va sortir publicat un escrit que vaig dedicar a tota la gent gran i sobretot als nostres avis, titulat: “GRÀCIES A VOSALTRES”, i que començava així: A vosaltres avis que ens ho haveu donat tot...Qui m’havia de dir a mi, llavors, que em dedicaria du-rant nou anys a tenir cura d’aquests avis. Una feina tan dura i gratificant a l’hora, on he viscut moments i si-tuacions difícils, però que m’ha permès aprendre tant. Conviure al costat dels avis m’ha enriquit amb molts aspectes personals i m’ha endurit en molts d’altres.Veure’ls somriure, m’ha omplert de joia i, veure’ls partir m’ha causat molta pena, però m’ha enfortit. Avui po-dria tornar a escriure com aquell 1989: “gràcies a vo-saltres” però pensant-ho amb serenor, escriuré: “grà-cies a tu”.

Amb aquestes ratlles vull dedicar un petit homenatge a una àvia, una amiga, una gran persona, que ens ha deixat recentment. Vull dedicar-li unes paraules que de ben segur li arribaran: “Estimada amiga: Han estat quatre anys en els que he tingut la sort de poder ser al teu costat ,hem fet rialles, juntes hem plorat, de vegades ens hem enfadat, ens hem explicat confidències... m’has demostrat la teva humanitat, tolerància i bondat. Voldria donar-te les gràcies de tot cor per tot el que m’has ense-nyat i l’estimació rebuda. Tingues la seguretat de que mai se m’esborrarà el teu dolç record. T’estimo, així de senzill.Et desitjo que el teu viatge pels camins de l’eternitat et si-guin planers i retrobis a tots els que estimaves i enyoraves fins ara, Gràcies per deixar-me ser al teu costat. Un petó de tendresa i fins sempre estimada i dolça amiga Lola.

Cristina A. Gómez Saludes


Viatge al Japó

Nota prèvia de la redacció: en Miquel (un alforgenc nou-vingut, d’origen català) i l’Akane (una alforgenca nouvin-guda, d’origen japonès), fa dos anys que es van casar i ara esperen la seva primera filla que es dirà, Yuna.

Era el nou de març i ens disposàvem a fer, gairebé com si d’un ritual es tractés, la compra dels bitllets pel nos-tre viatge anual al Japó, normalment un cop a l’any o dos si l’economia ens ho permet. Quan comprem el bitllet, com si tinguéssim por de que un dels dos es quedés sense i contant que cadascú es paga el seu, ho fem simultàniament des dels dos ordinadors de casa i la confirmació al pagament ve precedit d’un “see-no!” que vindria a ser un “preparats, llestos, ja!”.Dos dies després d’haver comprat els bitllets i amb el surrealisme d’una pel·lícula de ciència-ficció, les imatges del que estava passant al Japó ens colpejaven durament des dels mitjans informatius, molta confusió, pànic, un terratrèmol acompanyat d’un tsunami i les apagades de les centrals nuclears... Era una veritable catàstrofe. El primer que vàrem fer aquell matí va ser, evidentment, trucar per saber com estava la família, doncs si bé no són molt a prop de la costa, el terratrèmol havia tingut una magnitud colossal i encara que els edificis estan molt preparats, la casa es vella i podria haver passat quelcom. Gràcies a Déu estaven tots bé i veien amb

estupefacció, a igual que aquí, les dures imatges que els donava la seva televisió. No teníem doncs, família ni amistats afectades directament però dia a dia l’abast de la desgràcia augmentava sumant-se Fukushima com a punta de llança de tot aquell malson. Els dies passaven i les imatges del tsunami ens continuaven fent encongir el cor, les víctimes augmentaven i l’ajuda estrangera els servia per a començar a aclarir i posar a lloc tot aquell desgavell en que s’havia convertit un dels països més modernitzats i preparats per a situacions com aquesta, tot i que totes les mesures preventives van servir de ben poc per a tant excepcional mostra de poder de la naturalesa i canvis en el planeta.Tot i les notícies de radiació descontrolada, sempre amb el record de Chernòvil que no s’oblidaven de mencionar els medis de comunicació, estàvem dispo-sats a seguir endavant amb el nostre viatge, els dubtes venien, evidentment, pel fet que l’Akane està emba-rassada i existeix un risc si ella entrés en la radiació, pels problemes que tindria el fetus, però ens informà-vem continuament via internet de pàgines tan oficials com d’organismes independents que realitzaven anàli-sis contínuament de totes les zones de Japó, quedant l’àrea on es troba la família i d’on no ens pensàvem moure, completament controlada i sense cap mena de problema. Moltes amistats i família d’aquí ens dema-

El Miquel i l’Akane


naven que no marxéssim perquè es deia que el govern japonès estava mentint i no hi havia cap zona segura, però el que ens semblava a nosaltres és que la premsa sensacionalista estava fent, realment, molt bé la seva feina, confiàvem en les noves que ens arribaven de pri-mera mà i no teníem pas tanta por. Evidentment no podíem anar a la zona nord, doncs, allí sí que hi havia problemes, però no era pas aquesta la nostra intenció.L’Akane va marxar uns dies abans que ho fes jo, doncs la feina no em permet més de catorze dies de vacances i ella tenia ganes d’estar-se una bona temporada amb els seus, després de tant de temps. Cada dia parlàvem per internet i m’explicava les notícies que és donaven allà de tot l’enrenou, molta calma i un saber fer or-denat i més que estudiat, cada persona sabia el que havia de fer si volia ajudar i a la resta del Japó es feien recollides d’ajuda com pot ser tant diners com roba i menjar per a la zona més afectada. Talls de llum per minimitzar els efectes de les apagades nuclears i pre-caució i seguiment del núvol tòxic que havia creat la fuga de Fukushima, però com ja he dit, amb una calma i serenitat sorprenent.Va arribar el dia de marxar per a mi i gairebé no ha-via dormit, emocionat repassava les maletes, plenes de regals i amb ben poca roba doncs necessitàvem espai per a tot el què compréssim allà, i m’acomiadava de la

família.Viatge llarg i bastant pesat, com sempre, doncs quin-ze hores no te les treu ningú i segons amb la compa-nyia que volis te n’hi pots estar fins a vint-i-quatre. A l’avió vaig conèixer una parella que, com nosaltres, era “mixta”, espanyol i japonesa i vam parlar de tot el què havia succeït amb el terratrèmol i el tsunami i els seus efectes, coincidíem amb la mala informació o el mal ús que s’havia fet de la mateixa als medis informatius, preocupant de manera innecessària als qui no eren al Japò i creant una alarma que no era real un cop estaves allà. En fi, que pel que semblava s’havia exagerat una mica a la televisió.A l’arribar m’esperava l’Akane i el seu pare, era a Nago-ya, a una hora en cotxe de Gifu, on la resta de la família viu en una casa una mica velleta però la mar de bonica, autèntic estil japonès, amb les portes de paper com es pot veure als dibuixos que ens arriben del “Sinchan” i de dues plantes, separant la superior on dormen, de la inferior on es fa vida i hi tenen la cuina menjador i l’habitació “Washitsu” la més típica japonesa on tenen els petits “temples”, un de budista per a resar als morts i el sintoista per demanar protecció i coses de la vida quotidiana com salut i demés. Cada matí una petita oració és ritual pel pare i l’àvia de la casa. Però nosaltres vàrem preferir anar al temple on ens havíem casat, a fer

La casa dels avis de l’Akane


una petita cerimònia per que la “Yuna” el nostre petit projecte neixi sana i ens porti tota la felicitat del món amb ella.Aquells dies teníem l’agenda molt apretada, molts amics amb qui quedar i molts llocs plens de records per tornar a visitar. Una nit al “karaoke” indispensable per ser un bon japonès encara que sigui postís, un di-nar al restaurant de “sushi”, un sopar al “yakiniku” que és un restaurant on es prepara una carn tallada molt fineta amb unes salses boníssimes, i algun lloc més que teníem l’obligació d’anar. La veritat és que ni rastre del mal tràngol que estava passant la zona nord amb tot el desastre del terratrèmol, tsunami i les centrals nuclears i si ho preguntaves la majoria deien que estaven be i que no havia canviat res però que els semblava una des-gràcia colossal, difícil de creure doncs, era el teu propi país aquell que centrava les mirades mundials per una desgràcia d’aquella magnitud. Una normalitat lleugera-ment tensa però sense traumes i la única voluntat com a bons japonesos era de mirar endavant i reconstruir tot allò que s’havia emportat el mar el més aviat possi-ble. Un esperit lluitador que et fa pensar si aquí al nos-tre país ens ho haguéssim pres de la mateixa manera.Els dies passaven molt i molt de pressa, moltes coses ha fer que feien volar les hores gairebé sense adonar-nos-en i els dies a ritme accelerat. Uns quants quilets de més han caigut i no només de menjar, doncs les “iaies” i tietes de la “Yuna” ens van regalar infinitat de robeta, accessoris i molts regals per omplir les maletes de cara a la tornada, centenars de fotos per el record fins que puguem tornar i milers de records fantàstics d’aquell país meravellós.Sense adonar-nos-en es va fer el dia de marxar, alguna llagrimeta i les últimes acaronades a la panxa de l’Aka-ne, amb un “cuida’t Yuna” i “fins aviat bonica”, doncs el proper cop que ens tornin a veure no hi haurà una placenta de per mig i es coneixeran en directe aquelles donetes que tot i ser família tan propera viuen tan i tan lluny.El viatge de tornada, silenciós quasi a contracor com sempre però amb aquell petit somriure nostàlgic d’ha-

ver gaudit tant d’aquells dies, plens de records i la tranquil·litat de veure com en realitat estan molt millor del que podíem esperar. És un poble meravellós de qui en podríem aprendre molt, però segurament la dife-rència és tan gran que jo ho consideraria incompatible, s’ha forjat amb el treball dur i amb una història relativa-ment curta que no els ha impedit progressar fins a atra-par les altres cultures i fer-los tan especials. Tranquils, exigents amb la feina i una mica recelosos de l’estran-ger, el que els ha convertit precisament en un poble impertorbable i sense canvis des de fa cent anys. Em sento feliç de tenir lligams amb aquesta cultura, poder-hi anar de tant en tant, és una petita renovació de l’es-perit i una recàrrega per l’ànima tant de l’Akane, que s’enyora lluny dels seus, com per a mi que m’enduc el millor de les seves costums i maneres de pensar per in-tentar ser millor persona. De ben segur l’any que ve hi tornarem, veurem com ha progressat la reconstrucció i presentarem a la nova joia de la casa, “la Yuna”, a la seva altra casa i a les persones que des de lluny pen-sen en ella i preguen perquè sigui una personeta gran i sana. Tornarem a omplir la maleta i el cor de records i ens emportarem alguna coseta més de la seva cultura i manera de fer. El Japó ens ha ensenyat en aquest viatge que davant les adversitats el millor és mirar endavant i no estancar-se en els problemes. Que en l’esforç de tot, els problemes es fan més petits i les muntanyes més fà-cils d’accedir-hi i que si ens hem de sacrificar una mica pel bé de tots ho hem de fer sense remugar i amb la felicitat de sentir-nos útils i partíceps del progrés. Que en definitiva si tots ens esforcem podem fer del nostre país un lloc millor i podem passar qualsevol desgràcia amb molta més rapidesa i efectivitat, que en definitiva és el que ens donarà la felicitat.Recomanem que tothom que tingui l’oportunitat i les ganes necessàries faci un viatge al Japó, no s’en penedi-rà pas i entendrà què és allò que es fa tan difícil d’expli-car en paraules i els fa a ells ser un poble tan especial.

Miquel Gilabert i Akane Nishibe

TOT TIPUS DE SERVEI PER AL SEU AUTOMÒBILVENDA DE VEHICLES NOUS I SEMINOUS

REPARACIÓ I VENDA TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

977 81 65 12POL. IND. LES SORTS PARC. 14 • 43365 ALFORJA • www.jordicars.com • [email protected]

ESPECIALISTES

4X4


Deixeu-me somniarSovint em pregunto, de totes les coses que coneixem, imaginem i de tots els sentiments o sensacions que sen-tim, de quantes en podem estar completament segurs. Personalment crec que de ben poques ja que les veri-tats absolutes pràcticament no existeixen, és a dir que es fa molt difícil saber on està l’autèntica veritat, ja que la nostra veritat molts cops no té perquè ser la dels altres.Els grans savis, filòsofs o pensadors de la història del nostre món no han parat de preguntar-se el com, el quan i el perquè de tota classe d’enigmes o de fets transcendentals tant a nivell científic, com humanitari, teològic, espiritual o inclús polític, etc. Si llegim alguns d’aquests pensaments hi trobem frases o afirmacions que ens donen una lleugera idea d’aquestes conclusi-ons en diversos camps o direccions que no sempre aca-bem d’entendre però que està bé tenir-les en compte o meditar-les. Valguin com a exemple algunes de les més conegudes, Antoine de Saint Exuperí diu: “L’única llibertat que conec és la del meu pensament”. Rousseau també diu: “L’home és bo per naturalesa i és la societat la que el corromp”, “el més gran espectacle que pot observar tota persona de bé, és el de la seva pròpia consciència”. Sartre afirma: “L’home és l’únic animal que és conscient del sentit o no de l’existència, a la vegada que viu condemnat a la seva pròpia llibertat”. Spinoza diu: “La veritable virtut de la persona és sotme-tres a les lleis de la raó”. Descartes afirma: “Penso, per tant existeixo”. Sòcrates va dir: “Tan sols sé que no se res” i així en podríem trobar moltissims més.Com aquell qui no vol, com podeu veure estic entrant en el tema de la Filosofia. Potser alguns es pregunta-ran, de que serveix la Filosofia?, mentre que per uns la Filosofia és la ciència que estudia el perquè de totes les coses que ens envolten, per uns altres és l’eina que serveix per entendre el sentit de la nostra existència, però que cal saber utilitzar-la amb sentit comú que per alguns és el menys comú de tots els sentits.A l’hora de buscar les respostes de tot aquest entrellat, si ho separem per temes concrets veurem que els esde-veniments científics han avançat moltissim els darrers anys, però amb tot i malgrat els aparells cada cop més

sofisticats com computadores o telescopis, cada cop sa-bem més de tot, però sense estar segurs del tot de mol-tes coses, com per exemple: l’origen de l’Univers o de la Vida, els moviments de les Galàxies o tot el del Canvi Climàtic o si les meduses envaïran els oceans o en el camp de la medicina l’origen real del bacteri E.COLI que tants mals de cap està portant a Alemanya, etc. La base de la ciència, és dubtar molts cops d’ella ma-teixa. En quant en el tema humanitari, tampoc estem segurs de com organitzar la nostra societat, tot veient les injustícies i les desigualtats que es donen a nivell mundial, tant en països pobres com també en els més rics. En el tema de la teologia o de la espiritualitat, també existeix força confusió és a dir, que el tenir un alt nivell cultural ens ha portat a l’existència de sectes amb un alt grau de fanatisme o actituds d’ateisme radical. Amb tot això et dones compte de que aquelles persones que diuen que no creuen en res, el que veritablement els passa és que creuen en tot, inclosos els xarlatans o fal-sos profetes que estan proliferant com les flors en la primavera, per tots els racons del nostre món. I de la política, que en podem dir? Doncs que cada cop està més dominada pel capital, la gran banca i les grans multinacionals, que estan provocant que les desi-gualtats entre rics i pobres s’accentuï cada cop més. Els polítics utilitzen cada vegada més la demagògia i estan desprestigiant el funcionament de la política, ara sem-bla que hi ha alguns sectors que volen reaccionar con-tra tot això i últimament hem viscut els exemples dels INDIGNATS o Moviment del 15-M, que s’han manifes-tat a la plaça de Catalunya de Barcelona o a la Puerta del Sol a Madrid, demanant una regeneració autèntica de la democràcia participativa o el dret de poder somi-ar en un futur més digne. Arribat a aquest punt, voldria fer una reflexió potser metafísica o potser innocent, fantasiosa o agosarada o tan simple que pot semblar l’apologia de la utopia, que consistiria en crear a nivell mundial una espècie de germandat, on hi formarien part de forma democràti-ca totes les persones més ben preparades per intentar cohesionar, fusionar o coordinar tots els temes que for-men l’embrió i l’essència de la nostra societat com: la filosofia, la tecnologia, l’ecologia, la medicina, la part esportiva, l’economia, sempre que fos un medi i no un fi i així podria seguir un llarg etc., per intentar crear un clima de convivència i d’igualtat agafant tan sols de la política aquella part que fos totalment imprescindible, per entre tots intentar portar el nostre món cap a un futur esperançador i així creure o somiar que podem guiar les expectatives d’una societat més justa i millor envers una nova era de justícia i llibertat, on els nostres sentiments i els nostres projectes puguin volar per entre els propis somnis més formosos amb les ales de l’es-perança per despertar cada dia en un primaveral matí il·luminat per la llum de la il·lusió.

Miquel Taverna Balcells


Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA

Després del resultat de les últimes eleccions municipals del dia 22 de maig, tant a nivell municipal com a nivell de País estem en un canvi de cicle. Fins ara fa poc el PSC era el partit hegemònic a Catalunya, fins al punt de que controlava el 95% dels pressupostos públics, es pot dir que era quasi impossible arribar més alt, el 2008 en les eleccions generals va treure 25 diputats pel Congres de Madrid, amb un milió setcens-mil vots. Fa mig any controlava la Generalitat, les Diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, els Ajuntaments de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Hospitalet, Badalona, Sabadell, Terras-sa... i un llarg etc., de municipis grans, mitjans i petits. Ara en dues eleccions successives s’han ensorrat total-ment, han perdut la governació de la Generalitat, tres Diputacions, els Ajuntament de Barcelona, Girona, Bada-lona, Reus... i que, tret de la Generalitat, els altres llocs els tenien des de feia 32 anys consecutius, el daltabaix ha estat com un tsunami que s’ha emportat el govern d’unes administracions públiques cap a una altra banda. Tot plegat sembla indicar que estem a punt de comen-çar un nou període. Ara el grup hegemònic és CIU, el president Artur Mas en aquests moments té més poder del que mai va tenir el president Jordi Pujol, ara per pri-mera vegada la mateixa formació política tindrà la pre-sidència de la Generalitat, les quatre Diputacions pro-vincials, l’Ajuntament de Barcelona, Girona, la majoria de capitals de comarca i Consells Comarcals, seguits de grans quantitats d’Ajuntaments de totes les mides. En aquest canvi de tendència sembla ser que ha influït molt la crisi econòmica que estem patint des de fa més de tres anys i encara no es veu amb seguretat com ens en sortirem.En quan a nivell local, s’ha tornat a girar la truita, tal com es diu popularment. Després de quatre anys, CIU ha recuperat el govern municipal amb majoria absoluta. Convergència ha obtingut cinc regidors, dos els socia-listes, un esquerra unitària i un esquerra republicana. És possible que hi hagi un govern monocolor. Aquest re-sultat pot haver estat propiciat per diferents motius, un la candidatura socialista s’ha vist afectada per la mort de l’alcalde Josep Viñas, ara fa just un any, una persona que s’havia passat dotze anys com a regidor i tres com alcal-

de i un altre motiu, al final de la legislatura el trencament amb el regidor del mateix grup, Salvador Taverna, que va passar al Grup Mixt i després va propiciar una candi-datura alternativa juntament amb el Magí Ferrer, aquest venia d’una altra formació política anava de número vuit a la llista d’ERC i abandonà el partit per formar una nova candidatura, la d’Esquerra Unitària. La formació d’ERC també es va veure afectada duran la legislatura, per la dimissió del seu cap de llista anterior juntament amb els problemes successoris derivats d’això. Aquesta vegada han fallat moltes teories preexistents, com algunes que diuen: que per fer un bon resultat cal fer un bon programa, ben explicat i ben presentat i si pot ser amb paper del bo i moltes fotos de coloraines; que els “mítings” han de tenir una bona presentació escènica, que facin impacte en la gent; que el porta a porta ha de ser convincent; que les candidatures han d’estar formades pels millors de cada tendència... res de tot això ha estat decisiu, el “tsunami” de que la gent volia canvi, s’ho ha emportat tot, d’una manera impara-ble. Una cosa si que ha quedat evident, no és necessari donar objectes inútils a la gent per promoure el vot, crec que amb això hem millorat. El que ha sorprès més, és potser la pujada espectacular de la nova candidatura d’Esquerra Unitària, molts dubta-ven que tragués representació i només li han faltat deu vots per treure dos regidors, aquí és on es pot trobar la clau d’aquestes eleccions. Si aquesta candidatura no s’hagués presentat segurament que la majoria dels seus votants haurien anat a parar als socialistes i aleshores el resultat hauria estat molt diferent, segurament que no hi hauria hagut cap majoria absoluta i seguint amb la llei de “Hondt”, el resultat podria haver estat: quatre regidors convergència, quatre socialistes i un esquerra republicana, aquest sembla ser el resultat que hauria sortit si en comptes de cinc candidatures només s’ha n’haguessin presentat quatre. Amb tots aquests núme-ros la candidatura fantasma del PP no compte. Ara cal felicitar els guanyadors i esperar que tinguin mol-ta sort per poder tirar endavant la nau de l’Ajuntament cap a bon port.

A. Pujals

Parlem-ne Un “tsunami” electoral


Eleccions municipals 2011Després d’una campanya electoral molt tranquil·la i sense incidents, en el que fa referència a Alfor-ja, el dia 22 de maig es van celebrar les eleccions municipals corresponents a la novena legislatu-ra de la democràcia. El dia va transcórrer amb total normalitat i la aflu-ència de votants va ser més nombrosa durant el matí. El recompte de vots és va fer amb la fluïdesa normal. La participació va ser quasi igual que fa quatre anys, només unes dècimes de diferència en més de percentatge. Cal destacar, amb relació a fa quatre anys, un nota-ble augment dels vots en blanc i nulsEls nous regidors que han sortit son:Cinc de la llista de Con-vergència Democràtica de Catalunya: Joan Josep Garcia Rodríguez, Casimi-ro Rodríguez Camposo, Mª Àngels Garcia Llopis, Carles Ferré Merino i Va-nessa Garcia Hurtado. Per tant CIU ha estat la llista més votada, amb majoria absoluta. Dos regidors de la llista del Partit Socia-lista de Catalunya: Gem-ma Capella Ferré i Diana

Eleccions 2011 Eleccions 2007 Cens: 1434 Cens: 1379Votants: 998 69’60 % Votants: 954 69’18 %Abstenció: 436 30’40 % Abstenció: 425 30’82 %CIU 429 44’36 % 5 regidors PSC 312 33’09 % 3 regidorsPSC 216 22’34 % 2 regidors CIU 297 31’50 % 3 regidorsE U 152 15’72 % 1 regidor -ERC 111 11’48 % 1 regidor ERC 292 30’97 % 3 regidorsPP 24 2’48 % PP 21 2’23 %Blancs 45 4’58 % Blancs 21 2’23 %Nuls 21 2’13 % Nuls 11 1’15 %

El nou Ajuntament (Jordi Vilella)

Salvadó Artells. Un de la llista d’Esquerra Unitària: Magí Ferré Taverna. Un de la llista d’Esquerra Re-publicana: Rosendo Mar-torell Rovira.El dia 11 de juny és va ce-lebrar la presa de posses-sió dels nous regidors i la nominació del nou alcal-de. La nova Sala de Plens de l’Ajuntament, va que-

dar petita per albergar el nombrós públic que va assistir a l’acte. En la vo-tació del nou Alcalde, no-més es va presentar una sola candidatura la de Joan Josep Garcia de CiU i el resultat de la votació va ser de sis vots a favor i tres abstencions. La ceri-mònia va transcorre amb total normalitat, l’Alcal-

dessa sortint Gemma Ca-pella va entregar la vara de comandament al nou Alcalde Joan Josep Garcia. Acte seguit es van cons-tituir els diferents grups del consistori, remarcant diàleg i col·laboració en-tre ells.

A. P.


Extret del Diari Personal d’Octavi Fullat

Barcelona, 15 de juny del 2011TV3 amb el seu noticiari m’ha estimulat; és a dir, no m’ha deixat indiferent, apàtic. Els uns repartien mal-tractaments; els altres els patien. Els uns s’inscrivien en la convocatòria feta pels indignats, convocatòria per protestar davant del Parlament; els altres eren dones i homes elegits per treballar a l’hemicicle català. Els pri-mers insultaven, escopien, pintaven el vestuari o direc-tament la pell, donaven empentes, impedien físicament caminar cap a l’edifici de la representació ciutadana. Aquests mateixos duien clavat a la mirada i en els ges-tos un odi ample i profund. Les parlamentàries i els parlamentaris, en canvi, semblaven bèsties destinades a l’escorxador. Aquesta ha estat la meva percepció dels fets apareguts a la pantalleta. Jo no em trobava en el batibull; potser en tal supòsit la meva captació del fe-nòmen social hauria estat una altra.Un fenomen ja sigui natural o bé sociohistòric és inexo-rablement tal fenomen concret des de la perspectiva sensorial, imaginativa, intel·lectual i àdhuc emocional. Un fenomen és un constructe, quelcom construït pels aprioris del coneixement actuant sobre una massa in-forme, desproveïda de forma precisa. L’acte de veure no coincideix amb l’objecte vist; l’acte d’intel.ligir dife-reix de la cosa intel.ligida. A menys, és clar, que enten-guem els mots objecte i cosa com el mateix constructe. Kritik der reinen Vernunft de Kant —1781— o, en una versió més etèria i menys massissa, el perspecti-visme del madrileny José Ortega i Gasset mort el 1955.D’ordinari els esquemes mentals amb els quals es lle-geixen els fets són més o menys epidèrmics; vull dir, immediats, se’ns escapa l’embalum de l’assumpte i ens conformem amb les ombres d’aquest assumpte. La Fi-losofia m’ha ajudat a anar més enllà quan les coses es posen serioses. Amb un fenomen històric com el succe-ït en el Parc de la Ciutadella de Barcelona no m’acon-tento amb els esquemes sociològics, polítics i jurídics ad usum; hi vull descobrir la manifestació en el temps i en l’espai d’una categoria antropològica —Antropolo-

gia filosòfica; ni física ni tampoc cultural—.Alguns s’acontenten amb esquemes psicològics i sen-tencien: es tracta de subjectes perfectament fracassats escassos de llums i ganduls solemnes. Algun dels que vaig veure a la televisió, certament, semblava un vell boc estúpid. Ara bé; com indicava, tals plantejaments em semblen poca cosa. Persegueixo una transparència antropològica que sigui com una mena de profunditat. Vaig escodrinyar l’es-pectacle rastrejant-lo com si tot ell estigués atravessat per una respiració o pneuma contingut. La visió d’allò es trobava als antípodes del retrat de madame Pompa-dour realitzat per Drouais i que es troba a la National Gallery, on la Madame apareix amb color rosa a les galtes i coberta amb un vestit de color crema esquitxat de flors rosades.El marc natural del succés del Parc de la Ciutadella m’ha recordat, en canvi, un text que Matisse va escriu-re a Tahití el 1930.

Le paysage, avec ses couleurs franches, ardentes, m’éblouissait, m’aveuglait. La primavera, així, abraçant una acció agrest, selvàtica, salvatge. ¡Quina rivalitat i contrast!, però, en fi, és com ha estat.A allò que anava. ¿Amb quin esquema llegir l’esdeveni-ment? Es vulgui, o no, resulta forçós relacionar violents i pacífics; estan enganxats en el mateix espai i en el mateix temps. Que els uns es desentenen dels altres?, és cosa de les seves subjectivitats. No hi penetro.Un esquema mental serveix per fer-me càrrec dels au-toqualificats de pacífics, i un altre, de distint resulta útil si vull entendre els violents.Vaig al primer. L’ésser humà és un animal estructu-ralment desgraciat. El décalage entre el seu desig de beatitud i la realitat, que viu, resulta insuperable. Les religions religioses apaivaguen l’aflicció estructural i no passatgera, amb cels metahistòrics, post mortem, mentre que les religions laiques, com el marxisme, mi-


tiguen tal dol amb para-disos terrestres –societat comunista- intrahistòrics encara que, això sí, al fi-nal dels temps, és a dir, sempre per a més tard. Jo no tinc tan estirada paci-ència.Aquells relats intemporals que es plantegen respon-dre la interrogació ¿per què hi ha dolor en lloc de benaurança?, ima-ginen pecats originals o faltes del començament dels començaments. Gè-nesi bíblic amb la deso-bediència a Déu i Con-trat social (1762) de Rousseau amb el tema de la propietat privada com a font de perversió històrica. Marx es va apuntar a aquest segon mite, una manera d’entendre el pecat original. Una altra modalitat literària que s’ha afrontat amb la qüestió de la infelicitat humana la trobem en el llibre persa Avesta que recull textos atribuïts a Zarathush-tra –en grec Zoroastres-, del segle VI aC. El mazdeisme entén la totalitat com l’espai on es confronten Ahuira Mazda –més tard Ohrmazd-, divinitat del Bé, i Ahriman, déu del Mal. La imaginació humana fa el que pot per tal d’entendre la desolació de l’home. En aquesta línia trobem el gnosticisme i el maniqueisme dels primers segles cristians. Els fraticelli i el franciscanisme més ra-dical –segle XIII- segueixen aquest esquema. Els càtars i albigesos –segles XI-XIII- s’esforcen a ser purs —katha-roi— tenint a ratlla el Mal. La consciència desgraciada dels homes es va consolant amb aquestes formacions mítico-literàries. Àdhuc els vegetarians en estat pur actuals cal intel.ligir-los amb l’esquema dualista mani-queu i càtar. Per al cas dels purs que són violents disposem d’un model freudià útil. Freud a Jenseits des Lustprinzips (1920) es refereix a Instints de mort o de destrucció —Thànatos—. Es tracta d’anar contra un mateix —ma-soquisme— o bé contra l’exterior —sadisme—. És com si tendíssim al descans total d’allò anorgànic. Tant les joventuts hitlerianes com les camises negres de Mus-solini, els fascios, com les JONS falangistes de Franco o bé els guàrdies rojos del comunista Mao poden inter-pretar-se amb aquest model de psicologia analítica. El mateix sostinc dels indignats violents.Patim la temptació de fugir de la realitat quan les co-ses es posen lletges. Quimeres, desvaris, figuracions, ensomnis; utopies de tota mena. Thomas More (1478-1535) i la seva Utopia —De optimo reipublicae statu deque nova insula Utopia, 1516—. Tommaso Cam-panella (1568-1639) i la seva La Città del Sole, 1623. Ja Plató (428-348 aC.) havia iniciat solemnement la li-

teratura de divagació amb les seves República i Lleis. Atès que actualment són molt pocs els que llegeixen i estudien no és estrany que n’hi hagi tants que creguin haver descobert la sopa d’all. Referèndum: Reduir els impostos a la meitat i, a la vegada, tots els serveis pú-blics gratuïts. Guanyen amb gatzara i xivarri les orelles llargues i estirades..N’hi ha que protesten amb el xumet –cas dels il·lusos- mentre que altres ho fan a estacades —consol dels de-saforats—. No acceptem la nostra consciència desgra-ciada. Amb tot, sempre queden, dic jo, la droga i el suïcidi. Hi estan, vostès, convidats. Als violents i als pa-cífics, alhora, se’ls pot aplicar un altre esquema freudià —per a mi amb valor epistemològic— en la mesura en què es complauen per sortir als mass-media, televisió i internet particularment. M’estic referint al narcisisme que Freud va treballar tant a ZurEinführung des Nar-zissmus (1914) com a Totem und Tabu (1913).I jo com ho faig? Humilment: amb una dona que m’es-timi i amb un bon vi negre de qualitat. I que cadascú ingressi al cementiri amb la major comoditat possible. Així sigui. Amén.

Protestes dels “indignats” davant el Parlament


Aque(s)ta llengua nostraComencem per l’estructura

Fa uns mesos, per iniciativa d’uns quants de la colla, vam fer un experiment curiós: vam crear un grup al Facebook que es deia Conservem lo parlar d’Alforja (l’Isaac Llort i la Carme Porqueras en són els administradors). Volíem recollir tot de mots, expressions i frases fetes que dèiem o que havíem sentit dir a la gent del poble. La veritat és que va tenir un èxit esclatant. Avui, tot i que ha passat la fal·lera de la primeria, ja en formem part 143 persones! Però se’ns va plantejar un dubte: no sabíem com escriu-re molts d’aquests mots. Són paraules que hem sentit però que no hem vist mai, o gairebé mai, escrites en-lloc. Per sort, hi ha eines valuosíssimes com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), avui consultable i d’accés lliure per internet, que ens hi poden ajudar. Entre cairats, cairons i cabironsUna de les paraules que hi ha sortit escrita de diverses maneres és cairat (o queirat). Però cairat ve de cairar, que vol dir fer caires, és a dir, agafar un objecte rodó i fer-lo polièdric, de diferents cares. Sembla que cairat també és viu cap a l’Empordà, la Catalunya Nord i Menorca. D’una biga de fusta també en diem cabiró (i la variant cabiló), que és una paraula encara més antiga i que es-tava molt més estesa per tot el territori. Ve del llatí ca-preone, que volia dir biga de teulada. Segurament per això el cabiró, segons la majoria de diccionaris, és la biga que forma el pendent de la teulada, la que sosté els cairons, que són les rajoles quadrades sobre les quals es col·loquen les teules. Segons el DCVB, a Reus tam-bé en diuen cabirons dels cairons. Ja es veu que cairó i cairat tenen un origen semblant. També el tenen cabi-ró i cabirol, tots dos emparentats amb cabra. I és que, segons explica Joan Coromines, antigament per forçar portals o enderrocar muralles es feia servir una biga i el cop amb embranzida que es donava s’assemblava a l’envestida d’un animal amb banyes com la cabra.Sigui com vulgui, el significat de cairat i cabiró varia lleugerament d’un diccionari a l’altre, igual que varia d’una persona a l’altra. Més o menys podríem dir que tots dos es refereixen a bigues petites o mitjanes de fusta que en les construccions d’avui dia, sobretot a les ciutats, ni són de fusta ni es veuen i, per tant, tampoc

no cal que se’n digui de cap manera.En canvi, el trespol –viu al Camp de Tarragona però també a l’Empordà i el País Valencià–, sí que es veu a tot arreu. Amb tot, sostre és la paraula més estesa i la que es considera estàndard, i trespol, per a nosaltres d’ús habitual, és per a la majoria un mot literari. Però és que, a més, només al Camp de Tarragona, el Penedès i el Priorat, el trespol també pot ser el terra d’una casa. Segurament com que la paraula es fa servir en relació amb la construcció –i per tant com a element estructu-ral– no importa gaire la distinció sostre-terra, perquè al final és només el que separa un pis d’un altre. La joia de les fortificacionsHe deixat per al final una paraula que trobo preciosa: barbacana. Ens transporta a l’Edat Mitjana i als castells i fortificacions i als assalts amb espasa, escut i catapulta. I als enfrontaments entre moros i cristians. De fet, és una paraula d’origen àrab. No hi ha acord sobre si ve de barbahhana, galeria en una fortificació, o b-al-baqára, porta de les vaques. Sembla que la barbacana protegia un recinte situat entre aquesta porta i la muralla princi-pal, on es guardava el bestiar destinat a la provisió de carn. En qualsevol cas, una barbacana era una obra de fortificació, com un castellet, situada davant de punts estratègics, com muralles, ponts, portes, places... per augmentar el poder defensiu. Com que les cases d’avui ja no s’han de fortificar, les barbacanes han passat de protegir les muralles a pro-tegir les parets. La barbacana prolonga la teulada i fa que els murs no estiguin tan a la intempèrie. En aquest sentit, el terme més estàndard és ràfec. Cairat, cabiró, trespol i barbacana són paraules en perill d’extinció. En un món tan globalitzat el lèxic local està amenaçat. Però en aquest lèxic hi ha una part molt im-portant de la nostra identitat i per això tenim la neces-sitat de deixar-ne constància. Les revistes locals, però també, paradoxalment, les xarxes socials que han fet possibles les noves tecnologies, ens poden ajudar a re-sistir aquest embat uniformitzador.

Maria Rodríguez Mariné


La veu de la Parròquia

Des del passat mes d’abril, la parròquia ofereix un ser-vei de repartiment de menjar a les persones necessita-des. Es tracta d’un servei coordinat pel departament de Serveis Socials de l’Ajuntament, que és qui determina el grau de necessitat de les diferents famílies que s’hi adrecen i el tipus d’ajuda que necessiten. Els aliments que es reparteixen provenen bàsicament de les campanyes impulsades per la mateixa Càritas (coordinat a nivell arxiprestal i diocesà), del Banc d’ali-ments i de la Creu Roja.El que ha fet possible que la parròquia ofereixi aquest servei ha estat l’oferiment generós i ben disposat d’un

equip de voluntàries. Una gran part d’elles pertanyen a l’Associació de Dones de la nostra vila que, com a col-lectiu, han volgut implicar-se en aquest projecte. Tam-bé hi ha qui hi col·labora a tall individual.La prestació d’aquest servei a les famílies del nostre poble que passen per moments de dificultat, és una mostra més de la generositat, discreta però eficient, d’aquestes veïnes nostres a les quals la parròquia vol aprofitar l’avinentesa per agrair-los la seva disponibili-tat.

Mn. Joan, rector de la parròquia

Temps era temps

SERVEI DE CARITAS A LA PARRÒQUIA

El passat dia 9 de maig, amb motiu de la cloenda de la Novena dedicada a la MARE DE DÉU DE PUIGCERVER, en la nostra Parròquia de Sant Miquel, Josep Sànchez Moragues va fer aquesta poesia que reproduïm aquí.

MARE DELS NAVEGANTS:PREGUEU PER NOSALTRES-

Dalt a Puigcerver,nostre cor descansa.Que molt ens convérefer l’esperança.

Estrella del Mar,des d’aquesta serra,sigueu-nos el far,ajut pel qui s’erra.

Que tots naveguemvers el Més-Enllà...

Quan hi arribarem,doneu-nos la Mà!

Josep Sànchez Moragues

La coral Floc en una sortida l’any 1978. (Per gentilesa de Sussina Saludes)

TA

PES D

’EST

IU


Reserves: 977 816 375 - 649 859 123

Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

6 7 8 9 2 1 4 3 5

9 4 5 3 6 7 8 2 1

1 2 3 8 4 5 7 9 6

8 3 7 2 5 6 9 1 4

4 5 6 1 9 3 2 7 8

2 9 1 7 8 4 5 6 3

3 8 2 4 1 9 6 5 7

5 1 9 6 7 8 3 4 2

7 6 4 5 3 2 1 8 9

8 2 1 5 7

6 8

1 4 6

6 8 3

5 8 2

3 5 9 1

8

1 2 3 9

4 7 9 2 6

SUDOKU n.14

Solució SUDOKU n.13

TAPA DE MARISC I PEIXINGREDIENTS:Tronquets de mar, to-nyina, maionesa, ou dur ratllat, gambes, cibulet, torrades.

Barregem en un bol la tonyina escorreguda, els tronquets de mar tallats a tros-sets petits, les gambes també talladetes i la maionesa. Sobre la torrada hi posem una part d’aquesta barreja i ho decorem amb l’ou ratllat i el cibulet. Si es vol es pot posar una gamba sencera per sobre.

TAPA DE SALMÓ FUMATINGREDIENTS:Salmó fumat, formatge philadelphia, cibulet i tor-rades.

Untem la torrada amb el formatge hi podem un tall de salmó fumat enrotllat per sobre i un polsim de cibulet.

TAPA DE PATÉ I CONFITURAINGREDIENTS:Galetes salades, paté, gerds, suc de llimona, su-cre i gelatina.

Posem els gerds, el suc de la llimona i el sucre en un cassó i hi posem aigua fins a la meitat. 3 minuts al foc, ho retirem i ho passem pel colador xinès. A part barregem la gelatina amb aigua freda i una cullerade-ta d’aigua bullint i ho remenem. Hi afegim els gerds i continuem remenant fins que quedi una salsa fineta o confitura. Posem el paté en una mànega pastissera i ho posem sobre la galeta salada de manera que quedi una muntanyeta en cada una, i al mig hi posem la confitura de gerds.


El volcà IslandèsFa poc més d’un any va esclatar un volcà a Islàndia. Les seves cendres varen cobrir una bona part del cel europeu i hagueren de tancar durant uns quants dies alguns aeroports per culpa d’aquest enrenou. Aquest fet va sortir a totes les cadenes de TV, la ràdio i la prem-sa, va ser una notícia d’impacte mundial.En canvi una altra notícia molt important sorgida tam-bé d’Islàndia, no ha tingut el ressò mediàtic que cal-dria, em refereixo al processament de l’Ex-President del Govern, Geir Haarde i els principals polítics i banquers del país, que van permetre el desastre econòmic que ha enfonsat Islàndia.El Govern islandès va negar que estaven en crisi i va permetre que els tres bancs més importants d’Islàndia, es dediquessin a comprar actius i productes financers fora de les seves fronteres. Al cap d’un temps aquests productes varen esdevenir autèntica escombraria, d’aquesta que a Rodrigo Rato, quan era director del FMI li semblava un gran negoci. Aquestes operacions financeres portaren els tres bancs a la més estrepitosa bancarrota pels seus deutes al comprar hipoteques de rendibilitat nefasta amb bancs d’Holanda i Gran Breta-nya. El govern islandès va procedir a nacionalitzar els bancs i és va fer càrrec dels immensos deutes que teni-en amb els bancs estrangers. Això va suposar un dalta-baix econòmic considerable, per salvar els bancs, cada ciutadà islandès havia d’assumir un deute de 12.000 euros a pagar en 15 anys, amb uns interessos molt ele-vats, l’escàndol va ser tant gran, que es va crear un moviment popular i el poble indignat va obligar el go-vern a dimitir i convocar noves eleccions generals, això va permetre a l’oposició poder arribar ràpidament al govern i fer les reformes justes i necessàries.El nou govern que va sortir de les eleccions generals, va convocar un referèndum sobre que s’havia de fer amb la qüestió financera, el poble va votar en contra d’assumir el deute contret amb els bancs d’Holanda i Gran Bretanya, el 93% va dir que no volia pagar els

deutes que s’havien ocasionat per la mala gestió dels mandataris egoistes, que la crisi la pagui qui la ha pro-vocat, per això ara estan jutjant a l’ex-primer ministre que va permetre la disbauxa econòmica i altres alts directors financers i polítics estan a la presó. Com és que a Islàndia han pogut fer tot això? Doncs perquè els islandesos tenen un nivell de llibertat civil dels més elevats del món.Els islandesos no volen pagar el deute que varen origi-nar uns banquers i polítics irresponsables i corruptes, uns banquers que quan tenen beneficis no se’n recor-den dels altres, però quan estan apurats volen que els salvin amb diner públic.Els poders financers que dominen el món, només els importen els beneficis i ara han volgut castigar als is-landesos per la seva valentia, provocant una baixada de la seva moneda, amb una forta devaluació de prop del 60% i una inflació de prop del 20%, això ha provo-cat una reculada de l’economia local i molta emigració, però els islandesos estan disposats a anar fins el final, per fer pagar les culpes als causants de la crisi.En aquests moments a Islàndia, amb el nou govern, s’està redactant una nova constitució per evitar tornar a caure en el mateix parany i tallar la relació entre els polítics i els negocis. El cas islandès, un país que té uns tres-cents mil habi-tants o sigui una població que no arriba a la meitat de la província de Tarragona, està demostrant que no és necessari estar sotmesos al dictat dels mercats i que es pot viure independent de la banca.Abans de la crisi els islandesos vivien feliços amb un alt nivell de vida, no volien entrar a la Unió Europea, prefe-rien viure sols i aïllats. Amb el sotrac econòmic que han patit, la magnitud del drama és tan gran, que ja han trucat a la porta per demanar entrar a la Unió Europea.

A. P.


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

Revetlla St. Joan 2011

(Rogelio Portal)

informatiu d'alforja num. 73

Documents