informatiu d'alforja num 70

INFORMATIUd’alforja

Núm. 70. Segona èpocajuliol-setembre 2010Alforja (Baix Camp)

Som una nació,nosaltres decidim

2 Informatiu núm. 70. Segona època, juliol-setembre 2010. Alforja

EditorialINFORMATIU D’ALFORJAEDITA:ASSOCIACIÓ de PUBLICACIONS CÍVIQUESI CULTURALS D’ALFORJA C/ de la Font, 58

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]

Direcció: Antoni Pujals RebullAdjunt de Direcció: Gonçal Evole HurtadoCol·laboradors: Teresa Àvila Grau, Benet Sadurni Soy, Antonieta Freixes Saludes, Miquel Taverna Balcells, Toni Pàmies, Mª Antonieta Raüll Llaberia, Josep Sànchez Mo-ragues, La Colla del senglarCol·laborador Tècnic: Oriol Saludes RodríguezCol·laboradors Fotogràfics: Pol Martínez Évole, Jordi Vilella Puig, Carles Vilella Vilanova, Francesca Abelló, Aleix Arnavat Sarobé, Fernando Vecino Duran, Miquel Serra Sarobé, Casi Rodríguez CamposoPortada: Manifestació del 10-J, Jordi Vilella PuigTirada: 550 exemplarsDipòsit Legal: T-1307/07

SumariEditorial 2

D’un temps, d’un poble 3

Entrevista a l’alcaldessa 6

Parlem-ne 10

Sostenibilitat 11

Al tombar la cantonada 12

Un comiat i la... 14

A Raimon Panikkar 17

La festa del senglar 18

Temps era temps 18

Prohibicions i ... 19

Partides de terme 20

Cuina casolana 21

Sudoku 21

La felicitat 22

El racó de la poesia 23

Foto: Tertúlia al bar del Flantxo 24

Editat amb la col·laboració de l’Excma. Dipu-tació de Tarragona i l’Ajuntament d’Alforja.

L’INFORMATIU no es fa responsable amb les opinions que els col·laboradors expressen en llurs articles.

L’estiu és festiu, com diu l’adagi, va començar amb la revetlla de Sant Joan i s’acabarà amb la Festa Major de Sant Miquel. Després el poble quedarà aletargat espe-rant les festes de Nadal i el pròxim any nou. La vida va donant voltes i tornem a començar un nou cicle en que a vegades es repeteixen esdeveniments que hem viscut i d’altres que són nous.

Però no tot son festes i festetes, també hi ha coses que poden marcar una vida particular o col·lectiva.

El 10 de juliol més de cent persones d’Alforja van par-ticipar, en la grandiosa manifestació a Barcelona contra la retallada de l’Estatut de Catalunya, feta per un Tri-bunal Constitucional incompetent i absolet. Més d’un milió de persones varen dir: prou! som una nació i nosaltres decidim.

El camí cap el soberanisme no serà fàcil, però cada dia hi ha més gent que veu el futur esperançat, encara que sigui a mitjà o llarg termini, la il·lusió que produeix un nou horitzó s’està encomanant i el que fa uns anys semblava una utopia, està esdevenint una cosa factible.

La crisi econòmica continua i sembla que la cosa va per llarg i com sempre els més dèbils són els que reben les conseqüències: primer els jubilats, amb la congelació de pensions; després els funcionaris, amb la retallada de sous, i ara els aturats, estem amb el 20% d’atur, el més alt d’Europa.

Per fi ens assabentem del dia en que seran les elec-cions per formar el Parlament de Catalunya, el 28 de novembre, pe tant, abans de que surti el pròxim nú-mero ja haurem passat per les urnes per decidir el nou govern de la Generalitat de Catalunya. Molta gent està cansada de la política, però cal anar-hi. En democràcia és vital anar a votar, la democràcia ens permet elegir els nostres governants i aquest dret no l’hem de per-dre. No menystinguem un dret que tenim de poder triar els nostres mandataris, encara que només sigui un dia cada quatre anys, aquest dia som el poble els que tenim “la paella, pel mànec”, per tant exercim el nos-tre dret. Tinguem en compte que les lleis diuen el que podem fer i el que no podem, per tant condicionen la nostra manera de viure i les lleis les fan els gover-nants. El nostre vot, pot decidir qui manarà i sobretot ha d’ésser d’acord amb la nostra consciència. Si no ens agrada com van les coses, amb el nostre vot podem canviar-les. Cal anar-hi, perquè si no hi anem després no tindrem raó de queixar-nos.

Que tinguem tots una Bona Festa Major i que puguem gaudir-ne acompanyats de familiars i amics.

CONSELL DE REDACCIÓ

3-07-10.- La tarda d’aquest dissabte, una dringadera de boixets es deixava sentir per tot el recinte de la plaça del Mercadal. Malgrat la calorada mes de dues-centes puntaires s’havien donat cita en la XVI trobada de “Me-lodia de Boixets”. Les organitzadores varen obsequiar a les assistents amb un berenar i l’acte va transcórrer en un ambient d’amistat i harmonia.

5-07-10.- A la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultu-ra, s’ha celebrat un ple extraordinari de l’Ajuntament amb un únic punt de l’ordre del dia, el de “l’aprovació del tancament dels comptes municipals corresponents a l’any 2008”. Sense gaires dilacions, s’ha aprovat amb els vots de l’equip de govern. Ha estat el ple més curt del que es té memòria: dos minuts i... cap a casa.

10-07-10.- A tres quarts de quatre de la tarda d’aquest dissabte, sortien de la parada de l’autobús (La Creueta), dos autocars complerts (110 persones) amb destinació a la Ciutat Comtal per tal de fer acte de presència a la multitudinària manifestació convocada per l’Omnium Cultural a la que s’hi van adherir un gran nombre d’en-titats d’arreu del país per demostrar el nostre rebuig a la sentència d’un Tribunal Constitucional que per a no-saltres ja no representa res. La nostra dignitat està pel damunt de la incompetència que representa l’esmentat Tribunal. Més comentaris a les pàgines interiors.

10-7-10.- La Colla Gegantera ha visitat per primera ve-gada la localitat de Calonge (Girona).

13-07-10.- A la Casa de Cultura s’ha inaugurat l’exposi-ció “Lluís Companys, polític fins a la mort”. L’acte ha estat presidit pel senyor Adam Manyé, Director Territo-rial de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona. Es tracta del testimoniatge i recull gràfic de la història del president afusellat per la dictadura franquista.

18-07-10.- Puntual a la seva cita de tots els anys, el tercer diumenge de juliol s’ha celebrat l’Aplec de l’Er-

mita de Sant Antoni amenitzat per la cobla Reus Jove en sessions de matí i tarda. Com ja és habitual a tots els aplecs, a la tarda el recinte de l’ermita presentava una animació força engrescadora. Cal felicitar els organitza-dors que, malgrat la seva maduresa contribueixen, amb un esforç impagable, a mantenir viva aquesta tradició.

Gent d’Alforja a la manifestació del 10-J (Foto Xesca Abelló)

Gegants d’Alforja (Casi Rodríguez Camposo)

24-7-10.- La colla Gegantera ha participat en les festes de la Urbanització Portugal.

24-07-10.- Continuen els robatoris. En el decurs de la matinada d’aquest dissabte, uns individus desconeguts han forçat la porta d’entrada de l’estanc i s’han em-portat tot el que hi han trobat de valor a més de des-trosses sense cap sentit en les instal·lacions del local. A una veïna que els ha escridassat des de la finestra de casa seva li han llençat un tros del marbre arrencat amb amenaces de que si no callava anirien per ella. Fins quan haurem de suportar aquesta onada d’indesitjables que tenen atemorides les nostres contrades?

25-07-10.- Pels vols de migdia, a la Casa de Cultura s’han celebrat les deliberacions del jurat per atorgar els premis del Concurs Fotogràfic LV Medalla de Puigcer-ver i el XLV Saló Nacional Fotogràfic d’Alforja. S’han presentat 130 obres de 29 autors diferents, enviades

3Informatiu núm. 70. Segona època, juliol-setembre 2010. Alforja

D’un temps, d’un poble...

d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat. Després de les corresponents eliminatòries, molt mesurades, els guardonats han estat els següents:

1er. Premi Medalla Puigcerver, Josep Maria Casanovas Dolcet de Reus.

2ón. Premi, Maria Gracia de la Hoz Roch de Reus

3er. Premi, Aleix Arnavat Sarobé d’Alforja.

1er. Premi a la millor fotografia de tema local ha estat atorgat a Fernando Vecino Durán de El Prat de Llobre-gat.

1-08-10.- A les sis de la matinada, el repic de campa-nes han despertat el poble cridant a concentrar-se a la plaça de Dalt per la formació del romiatge tradicional a l’ermita de Puigcerver per tal d’honorar a la nostra Patrona. Els mes agosarats han fet el recorregut a peu i d’altres en cotxe. Al conjur de la nostra muntanya venerada s’han aplegat un gran nombre de fidels de Riudecols i Alforja que han omplert a vessar la capella de la Mare de Déu de Puigcerver en les dues celebra-cions litúrgiques de les nou i les dotze del matí. Quin significat tindrà Puigcerver per ambdós pobles que es transmet de pares a fills, generació, rera generació... ?

1-8-10.- La Colla Gegantera, amb l’Almira i la Saurina, han anat a la població de Riudecanyes.

7 i 8-08-18.- A l’aixopluc dels porxos de la plaça de Dalt s’han celebrat les 24 hores de puntes de coixí que s’han desenvolupat, sense interrupció, des de les 3 de la tarda del dissabte a les 3 de la tarda del diumenge. Les puntaires assistents, tenen com a finalitat principal,

la confecció d’una lligacama amb la que s’obsequiarà a la primera núvia del poble que contregui matrimoni en el decurs de l’any. Qui serà l’afortuna-da?

7-08-10.- A la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura, l’alcaldessa Gemma Capella ha inaugurat l’exposició de les obres presentades al concurs LV Medalla Puigcerver i XLV Saló Nacio-nal Fotogràfic d’Alforja. Ha presentat l’acte Jordi Vilella, president de l’Agru-pació Fotogràfica d’Alforja, una de les entitats més veteranes del nostre po-ble, que ha ressaltat l’èxit de la con-vocatòria, consolidat any rera any i l’acceptació del concurs en l’àmbit del món dels afeccionats a la fotografia.

7-8-10.- Nova sortida de la Colla Ge-gantera amb els Gegants d’Alforja, aquesta vegada s’han desplaçat a Sca-la Dei.

14-08-10.- A la sala d’actes de l’Ate-neu Cultural Josep Taverna, ha tingut lloc la presentació del llibre “Retorn a Sefarad”, obra del polifacètic autor lo-

cal Miquel Salvadó Jassans. El públic, que omplia la sala d’actes, ha seguit amb atenció les paraules del presen-tador Ignasi Carnicer que havia estat molts anys alcalde de La Selva del Camp i que actualment resideix llargues temporades a Israel. Ha tancat l’acte l’autor del llibre.

14-08-10.- Els caçadors de la “Colla del Senglar”, han celebrat al Parc dels Amics d’Alforja, la “1a Festa del Senglar” aquesta raça de porc feréstec tan abundosa en les nostre contrades i que malmeten conreus i altres productes de l’horta. La festa ha consistit en un tast de cabirol i porc senglar cuinat molt acuradament i, tot seguit, ball amenitzat pel “Duet Bona Nota”. Ha estat un èxit d’assistència ja que s’havien venut prop de 300 tiquets. Aquesta iniciativa, que esperem tingui continu-ïtat, ho entenem com una manera de fer poble.

1er Premi Medalla Puigcerver (Tema local) Fernando Vecino Duran

Puntaires confeccionant la tradicional lligacama (Pol martínez Èvole)


21-08-10.- A les vuit del vespre s’ha inaugurat a la sala d’exposicions de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, la ja tradicional “Àgora de les Arts”, on s’exposen obres de pintors locals, cada any amb un lema diferent. Enguany s’ha presentat amb el títol de “Metalls” i els artistes han reflectit en els seus quadres, formes i figures diferents relacionades amb el lema triat. Ha presentat l’acte l’ar-tista local Isabel Saludes que després li ha passat el tes-timoni al Miquel Salvadó Jassans que ha ressaltat que amb l’exposició d’enguany s’havien assolit 19 mostres de “l’Àgora de les Arts” i l’any que ve amb motiu del 20è aniversari, la farien grossa.

22-08-10.- La 28ena Festa dels Avis, organitzada per l’Agrupació Amics dels Avis ha començat amb una mis-sa dedicada a la gent gran. Tot seguit a la plaça de Dalt s’ha fet l’entrega d’un obsequi als majors de 80 anys i una audició de sardanes per la cobla Pare Ma-nyanet en la mateixa plaça, on a continuació s’ha servit un refrigeri. A la tarda a la plaça de Les Monges s’ha fet un magnífic concert de jazz a càrrec de la SAX ARS BAND, finalitzant la festa amb una xocolatada i coca per tothom.

22-8-10.- La colla Gegantera amb els gegants l’Almira i la Saurina, han anat al matí a Cornudella i a la tarda a Prades, ha col·laborar amb llurs festes.

24-08-10.- Organitzada pels “Excursionistes d’Alforja” s’ha fet la tradicional caminada de “La Lluna d’Agost”. Un recorregut de 19’5 kilòmetres de marxa semi-noc-turna. Un recorregut fins al Mirador, pel camí de la Canaleta i retorn pel camí del Coll, amb els controls necessaris per recuperar forces amb beguda i menjar. A la marxa han participat uns 90 excursionistes que, a la tornada a la plaça de Dalt, després de tres hores i mitja de caminada, han estat obsequiats amb un sopar fred.

28-8-10.- A la nit en el recinte del Parc dels Amics s’ha fet la Festa del Pataco, plat típic del nostre poble,l’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament d’Alforja i amb la col·laboració de l’Associació de Dones. Després del so-par s’ha acabat la festa, amb un animat ball.

29-8-10.- Organitzat pels Patxangerus d’Alforja i amb la col·laboració de l’Ateneu Cultural Josep Taverna i l’Ajun-tament d’Alforja, s’ha fet la 2a Cursa i Caminada de Muntanya “Pujada a l’ermita de Puigcerver”, 1er Me-morial Josep Viñas. La cursa te un recorregut de 14.360 mts. Sortida d’Alforja pel camí vell de Puigcerver fins a l’ermita i baixada pel camí de la Canaleta i arribada a la Avgda. de Catalunya.

Els caminants sortiren a les 8h. i la cursa a les 9h. Aquesta prova és puntuable pel campionat de Curses de Circuits de Muntanya del Baix Camp. El guanyador de la cursa fou Sergi Casas López del club Llop Aven-tura que va fer el recorregut en 55 minuts i 27 segons. Els participants d’Alforja més destacats foren: nº 26 Ca-simiro Rodríguez Camposo, nº 58 Paula Hritiuc, nº 122 Uwe von Riejen, nº 123 Diego Rodríguez Camposo. El guanyador de la caminada fou Antonio Vidiella Salvadó (INC) amb 1hora 36 minuts i 39 segons, els partici-pants d’Alforja foren: nº 6 Jordi Margalef Massagué, nº 12 Xavier Olivé, nº 13 Josep Castelló, nº 14 Isaac Llort, nº 28 Quima Nolla Antich, nº 40 Nativitat Domenech Mendez, nº41 Maria Mariné Vidal.

4-9-10.- Els gegants d’Alforja han visitat la nostra vila veïna de Les Borges del Camp.

5-9-10.- Nova sortida de la colla Gegantera, aquesta vegada han anat al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

11-9-10.- Amb motiu de la Diada Nacional de Catalu-nya s’ha fet l’ofrena de flors als lluitadors per les lliber-tats nacionals de Catalunya a la plaça de la Riba, com a cloenda de l’acte la coral Floc ha cantat unes cançons. A la tarda en el Poliesportiu, cantada d’havaneres pel Grup Olla Barrejada.

12-9-10.- El relleu del nou rector Mn. Joan Àguila, de la parròquia de Sant Miquel d’Alforja, s’ha fet durant la missa dominical. L’acte ha estat presidit per l’Arquebis-be de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol.

A. Pujals

Sortida caminada de la Lluna d’Agost (Pol Martínez Évole)

Representació de l’INFORMATIU a l’ofrena floral del 11 de setem-bre (J. Vilella)


Gemma Capella al seu despatx (Pol Martínez Èvole)

Per la circumstància malaurada, del decés sobtat de Jo-sep Viñas Juncosa i, després del Ple Extraordinari Muni-cipal convocat expressament, des de el 27 de maig la Gemma Capella Ferré afronta el repte d’estar al capda-vant de la política municipal d’Alforja. Es donava el cas de ser la primera dona alcaldessa del nostre poble.A mitjan de juliol, li vaig fer arribar la meva intenció de mantenir una trobada per tal d’entrevistar-la com la nova alcaldessa d’Alforja. Varen passar uns dies i, quan ja pensava que s’havia oblidat de l’esmentada petició, vaig rebre una trucada de la Maria Teresa Martí, funci-onària i ànima de l’ajuntament que em deia que l’al-caldessa em rebria a les sis de la tarda del divendres 6 d’agost a les dependències de la casa Consistorial. Puntual a la cita, el dia i hora prevista, travessava el llindar de l’ajuntament, acompanyat del meu net gran que té un esma especial per la fotografia i, al primer pis, ens esperava la Gemma Capella. Li demanem una breu sessió de fotos i, un cop sols, l’alcaldessa ha tingut la gentilesa d’acompanyar-me per les tres plantes on és realitzen unes reformes de tot punt necessàries de les dependències de l’ajuntament que, evidentment, res-ten obsoletes per poder desenvolupar amb comoditat les tasques d’administració i atenció a la ciutadania. Per aquesta missió s’ha reservat un estatge espaiós i diàfan. A tocar a les oficines s’han dissenyat tres despatxos pels regidors, sala de reunions, una altra estança espaiosa per donar acolliment als plens i actes oficials, el despatx de l’alcalde- (ssa) i, la última planta dedicada a l’Arxiu Municipal que ja presenta un ordre respectable seguint les instruccions de l’alcalde anterior. A totes les plantes s’hi podrà accedir amb un ascensor del que s’ha està pendent de la resolució d’Urbanisme donant resposta a la demanda del grup municipal de CIU. Mentrestant no és farà res.Agraeixo a l’alcaldessa aquest protocol que, sincera-ment, no me l’esperava. Abans d’encetar l’entrevista, permeteu-me un incís: sóc conscient del breu temps en que la Gemma Capella desenvolupa el seu càrrec

Gemma Capella Ferrè,alcaldessa d’Alforja

i que, malgrat la seva experiència com a regidora, no es qüestió d’amoïnar-la amb preguntes presumptament transcendents d’assumptes que encara els ha de pair calmosament.- Els dies previs al teu nomenament com alcaldessa, va escampar-se pel poble la brama... “d’ara què”. Aquesta és la meva primera pregunta: “ara què...”- Jo particularment i ho faig extensiu a la resta de l’equip de govern, no vàrem tenir dubtes en cap mo-ment. Segons el pacte amb ERC, l’alcaldia pertanyia al PSC-PM (Progrés Municipal) i, per tant, com a segona de llista, em pertocava a mi assumir la responsabilitat de posar-me al capdavant del Govern Municipal. De que s’havia de donar continuïtat al projecte iniciat al 2007 ho teníem clar, sense cap ombra de dubtes.- Aclarit el tema suposo que no tindràs cap inconve-nient de fer-me un esbós breu de la teva biografia, tan a nivell personal com el de la militància políti-ca...- Per on començo i acabo la meva biografia...?- Fins allà on tu em vulguis explicar...- Tinc trenta sis anys acabats de complir, estic casada i sóc mare de dues criatures. De fet, la meva entrada a la política va esdevenir-se amb l’arribada del meu segon fill. El meu marit i jo havíem estat vivint a Reus des de l’any 1995 al 2001. Quan estava embarassada de la se-gona criatura, vaig trobar a faltar aquell caliu vital de les “mamàs” al poble, de relació, de trobades al parc, de xerrades...Era una vida social que, quan treballava, no vaig trobar a faltar, però amb dues criatures, obligada a deixar la feina temporalment, si que tenia un buit difícil d’omplir. Vàrem decidir de venir a viure aquí a Alforja i ens vam trobar de que el mateix any de la nostra arri-bada, la Llar d’Infants que estava ubicada al gimnàs de l’escola havia de traslladar-se. El Departament d’Educa-ció no donava el seu consentiment perquè la normati-va diu que el parvulari no podia estar instal·lat en el mateix edifici de l’escola de propietat municipal i que, obligatòriament, havia de canviar d’estatge. Vam tenir una trobada amb l’alcalde d’aleshores, el senyor Mariné i ens va explicar que la Llar d’Infants s’ubicaria en uns barracots al camí de Sant Antoni a tocar al camp de futbol. Ens va semblar tot correcte i va començar a fun-cionar amb normalitat. El primer any vaig entrar a for-mar part de l’Assemblea de l’Associació de maternals. Llavors, com a membre de ple dret de la Junta, vaig viure i patir d’una forma directa les mancances que te-nia la Llar d’Infants, la qual cosa m’obligava a mantenir més diàlegs amb el senyor Mariné i poder copsar la poca sensibilitat de l’alcalde amb l’esmentada Llar d’In-fants i va començar la meva lluita per tal d’aconseguir recursos i el reconeixement per part de l’ajuntament de


Entrevista a l’alcaldessa

la importància que representava el funcionament efi-caç i correcte de la guarderia. Conseqüència d’aquesta perseverança va ser que en Josep Viñas em proposés de presentar-me en les llistes del PSC- PM per intentar canviar la dinàmica. Així va ser com em vaig enrolar en la política municipal inclosa en les llistes de les elecci-ons del 2003 i després les del 2007 ocupant el segon lloc de la candidatura en que vam entrar al govern mu-nicipal amb els companys d’Esquerra Republicana.- Ja que hem començat amb el tema de l’ensenya-ment, tot i ser un qüestió diferent, com estan les gestions per la construcció d’unes noves escoles que tinc entès que es volen ubicar en els terrenys a tocar al Mas del Metge...- Aquest tema amb el projecte de nou POUM del que vàrem aprovar el segon tràmit inicial el 14 de juny, no-saltres continuem defensant aquesta posició per la ubi-cació de les noves escoles en els terrenys a tocar a la rotonda de la carretera...- Aquests terrenys ja són de l’Ajuntament...?- No, aquests terrenys encara són dels seus propietaris...- El tema doncs, no està resolt...- El que no està resolt és la permuta dels terrenys. Es-tem negociant una permuta d’aquests terrenys per unes parcel·les que la futura Urbanització dels Horts d’en Serra va haver de cedir a l’Ajuntament. El que està plantejat és una permuta de sol rústic per les esmenta-des parcel·les urbanitzables dels Horts d’en Serra.- Tornem al tema personal. El fet de que, per prime-ra vegada, una dona hagi assolit la figura d’alcaldes-sa d’Alforja, com ho has viscut... amb alguna mena de rebuig, de respecte, de benvinguda cordial...- T’ho diré sincerament. Jo ho he rebut amb normalitat. Es dona la circumstància de que aquí al Baix Camp ja teníem una altra alcaldessa: la Montserrat Roca de Bo-tarell. Ara ja en som dues. No obstant això, t’ho repe-teixo que ho he viscut amb una normalitat absoluta. Els que potser no accepten el meu nomenament, ja sia per la meva joventut o pel fet de ser una dona, a mi ningú m’ho ha fet evident. Fins ara el fet de ser alcaldessa m’ha comportat felicitacions i manifestacions de suport tant de gent del poble com d’organismes oficials que, per raons del càrrec, m’he vist obligada a visitar...- I amb l’equip de govern...- Cap entrebanc. Més aviat he trobat una col·laboració molt sincera.- Un tema polèmic: el projecte del POUM. En quin

punt de la seva tramitació ens trobem...?- Del POUM hem fet la segona “aprovació inicial” el 14 de juny, ja que els canvis eren força substancials a la primera aprovació inicial i un cop fetes les rectifica-cions pertinents i, per tal de no repetir tots els tràmits es va procedir a l’esmentada segona aprovació. Encara està obert el període d’al·legacions dels informes medi ambientals.- Això significaria una revisió d’al·legacions que s’han presentat, abans de posar-lo en pràctica.- Les al·legacions presentades que son entre 10 i 15 que s’han de contestar puntualment, favorable o des-favorablement i s’han de reflectir a les normes. Ja veus que les al·legacions presentades en aquesta segona fase son més aviat poques i, una vegada resoltes, s’han d’incloure en el nou pla que esperem sigui el definitiu. Hem demanat els informes corresponents als departa-ments d’Agricultura, Medi Ambient, Educació... i tots els departaments de la Generalitat tenen còpia del pla urbanístic i han d’emetre el seu dictamen favorable o no.- Dedueixo un procés llarg i feixuc...- Efectivament, molt llarg. A nosaltres ens agradaria de que, a principis del 2011, poder aconseguir l’aprovació provisional que és l’últim pas que li resta a l’ajunta-ment en el que fa referència al pla urbanístic. Després de l’esmentada aprovació provisional, Urbanisme de Tarragona encara té dret a rèplica que, si és favorable, seria el pas definitiu-Com està el finançament de l’ajuntament, amb qui-na situació t’has trobat, les possibles solucions que es planteja l’equip de govern en un termini relativa-ment breu...?L’alcaldessa ha dubtat uns moments abans de respon-dre amb fermesa:- Malament, però matisem, sense dramatitzar: L’hem trobat i està equilibrat. No tenim dèficit, la compta-bilitat es porta al dia i els comptes estan sanejats. En aquests moments estem poc endeutats, en realitat ja no ho estàvem i tampoc ens hem endeutat més. El que si és veritat és que tenim molt poc marge de maniobrar i per emprendre nous projectes. Si vols continuar amb els números sanejats has d’anar amb molt de compte. Pràcticament tot el pressupost ordinari, l’ajuntament el distribueix per les necessitats mes peremptòries pel seu funcionament. Repeteixo: tenim poc marge per projec-tes i inversions.


L’alcaldessa a la porta de l’Ajuntament (Pol Martí-nez Èvole)

Les obres de renovació de l’Ajuntament forma part del “Plan E” que va engegar el go-vern de l’Estat.- Les dues fases que s’han fet fins ara estan dins del “Plan E” i en aquest pla també està inclosa la reforma de la sala rodona del Parc.- Però la sala rodona ja està en-llestida...- Què dius ara! Ni molt menys. Hem acabat la primera fase. De tot el projecte presentat, encara tenim fases que s’han d’executar. Poc a poc ho anirem completant.- Els diners que van arribar se-gons els projectes i pressupos-tos estan exhaurits...- Això no és tan senzill com ho planteges. El reglament o la llei –ho pots escriure com vulguis- diu clarament que s’han de presen-tar uns projectes per un import determinat. Aprofitant una escletxa de la llei esmenta-da, es va incloure part del dèficit que genera la Llar d’Infants, la qual cosa és permesa, un tant per cent de despesa social i educativa. Hem executat una segona fase de les reformes de l’ajuntament i s’estan portant endavant l’eliminació de les barreres arquitectòniques de la Casa de Cultura. - En els contactes que tens amb altres alcaldes, la qüestió econòmica és un tema recurrent del que es parla sovint...?- Sempre. Sens dubte, és el tema fonamental de les converses. Tots els ajuntaments viuen amb angoixa la mateixa problemàtica. Amb l’excepció dels ajunta-ments de Pratdip, Vandellós, Hospitalet de l’Infant que tenen la sort, - puntualitzem: “sort” relativa, ja que la majoria no voldríem tenir aquesta mena de “sort”- de comptar en el seus pressupostos les aportacions deriva-des de suportar les nuclears, la resta de municipis estem econòmicament amb igualtat de condicions. Jo penso que el que s’ha fet en el decurs de molts anys, concre-tament al final dels noranta i principis del 2000, és viu-re excessivament en aquesta bombolla econòmica dels impostos derivats de la construcció i quan s’ha produït l’espetec, la caiguda lliure d’aquesta activitat, arrosse-gant l’Impost sobre la Construcció i Instal·lacions, nin-gú ha trobat la solució adequada. Això ha suposat dei-xar d’ingressar una mitjana de 70 – 80 – 90000 euros que, evidentment, ha suposat un daltabaix important. Pensa que aquest fet té una incidència a la baixa d’un 10 a un 15% en els pressupostos dels ajuntaments. I això és molt.- Aquesta manca d’ingressos, pot repercutir d’una manera decisiva en la distribució de les subvencions a les diferents entitats que donen un alè de vida al poble...?- L’Ajuntament manté el seu esperit de servei i agraeix el suport de les entitats, però la situació és la que hi ha i no podrà atendre l’allau de sol·licituds i, el pressupost destinat a les entitats ens veurem obligats a retallar-lo

en un 20%. L’Ajuntament ha de tenir en compte de donar suport a aquestes entitats que, per des-comptat, omplen un buit amb les seves activitats però la realitat econòmica no ens ho permet.- Els actes de la Festa Major es veuran afectats per aquesta re-tallada? Pots avançar-me algu-na activitat programada...?- Això ho porta la Regidoria de Cultura que ja m’han fet arribar de que la Festa Major tindrà un caire de continuïtat mantenint les tradicions habituals, sense gaires novetats.- No deixem de banda el tema econòmic. Un altre problema greu i feixuc: CUMESA, l’em-presa que explota la pedrera. Continuen sense pagar?- Aquesta empresa va trencar el conveni que té signat amb l’Ajun-tament, l’any 2007. No obstant

això, nosaltres continuem amb fermesa les negociaci-ons, fins al punt de que la última reunió la vàrem tenir al despatx del Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona el senyor Xavier Sabaté, amb el senyor Mi-rarnau, posseïdor del 50% de CUMESA i l’altre 50% pertany al senyor Sorigué. Nosaltres ens vàrem reunir amb el senyor Mirarnau que es va comprometre a do-nar-nos una resposta a la propera tardor, afegint que ara les coses anaven malament, que la pedrera els hi resultava deficitària però que tenien projectes per tal de millorar aquesta situació i poder arribar a un acord amb l’Ajuntament, que n’eren conscients de no haver actuat bé i volien rectificar la seva actitud.- Puntualitzem. M’has dit que ells reconeixen no haver actuat bé. Aleshores l’Ajuntament d’Alforja té tota la raó i la qüestió rau en posar-se al dia dels compromisos del conveni signat...- Ells es ratifiquen en que la negociació que en el seu moment es va portar amb el senyor Mariné, es va fer sota pressió. Obligats per aquesta “pressió”, que no concreten en cap moment, a la que, segons ells, es van veure sotmesos, varen signar el conveni i aprofitant la primera excusa fútil a la que es van poder agafar, tren-car l’esmentat conveni, tot i que ara reconeixen una actitud poc seriosa. Davant de la nostra insistència de que tots els empresaris mantenen convenis amb els ajuntaments, ells ara reclamen que sigui la Generalitat la que els imposi el “canon” corresponent a aquestes explotacions ajustat al mercat, rebutjant un conveni en que se’ls i demanava un preu excessiu per tonatge o per m3, amb el que no podien competir amb la resta del mercat.- Aquest és el seu punt de vista com empresaris. Ara tot és deficitari, tot és pèrdua de diners, però la pe-drera continua amb la seva explotació. Voldria sa-ber el teu punt de vista com alcaldessa del municipi afectat...- Ho tinc molt clar. El meu punt de vista es que nosal-tres ens continuem empassant els seus camions, amb el


soroll que provoquen i el perill que això suposa, nosal-tres continuem empassant-nos la seva pols, la seva con-taminació de la riera i contemplant astorats aquell forat immens que gairebé s’ha “menjat” el camí vell d’Arbolí que qualsevol dia ens caurà al damunt. Per acabar-ho d’arrodonir, el municipi sense cobrar un euro des de l’any 2007. Comptant el 2010 ja son quatre anys que no aporten cap compensació a les arques de l’ajunta-ment. Calculant que son 72000 euros anyals, serien uns diners que ens vindrien com oli en un llum.El subministrament d’aigua al poble està garantit o en cas d’una sequera com la de fa quatre anys tor-naríem a tenir problemes. Com ho tenim això...?- D’esdevenir-se una sequera com la que vàrem patir l’any 2007, tornarem a tenir problemes perquè ens abastim de cabals d’aigües amunt. Estem projectant de fer altres pous i de connectar l’aigua dels Horts d’en Serra a la del municipi ja que es dona la circumstància de que aquesta partida disposa d’un pou amb força aigua. Però en cas de repetició d’una sequera severa, afectaria a tota la vall i l’aigua que arriba al poble és, principalment de la vall d’Alforja i no en tindríem sufi-cient perquè encara no s’ha pogut fer la connexió amb el dipòsit del CAT. Continuem treballant amb l’ajunta-ment de Les Borges per aconseguir el finançament ne-cessari i fer possible aquesta connexió.- L’aigua del Pou de la Mata està descartada? - En un cas extrem com el que vàrem patir al 2007, l’ai-gua del pou de la Mata continua estan allí, a la nostra disposició i la solució seria recórrer a les cisternes pel seu trasllat. El que no volem, rotundament, és fer una despesa de mig milió d’euros en pujar aquesta aigua ja que està comprovat de que l’aigua d’aquest pou conté una quantitat elevada de nitrats. Amb aquest mig mi-lió d’euros donaríem preferència a altres projectes a la recerca d’aigua.- Aquests nitrats son perillosos per la salut...?- Son nivells prohibitius per la salut que no la fan apro-piada per l’ús de boca. Tornaríem al problema que ja ens va passar al 2007 en que s’havien de fer les bar-reges i concentracions necessàries per fer-la apta pel consum humà. Per rentar-te i altres usos domèstics, cap problema. Insalubre tan sols per l’anomenat “ús de boca”, la qual cosa ha de quedar clara.- Al poble es viu una temença als robatoris que semblen haver agafat embranzida. El teu equip de govern s’ha plantejat de restablir la figura del sere-no...? Et recordo que això anava al vostre programa electoral.- No, rotundament. Reconec que anava al nostre pro-grama però el cost de manteniment no el podem as-sumir. Representa uns 6000 euros mensuals i en les circumstàncies econòmiques que ens toca de viure, l’Ajuntament hauria de sacrificar altres serveis. El que tenim a la disposició de tots el vilatans és una relació molt fluida amb els Mossos d’Esquadra. El Sendo Mar-torell, regidor delegat, té un contacte gairebé diari amb els Mossos. Qualsevol incident del que tenim constàn-cia o, a l’inrevés, ens avisen o els truquem i amb pocs minuts els tenim aquí dalt. T’explicaré un exemple: fa un parell de dies ens varen avisar de que pel poble s’havia detectat la presència d’una parella sospitosa que anaven pidolant d’una manera forçada, al·legant que

ho feien per ajudar al seu fill malalt. No havien passat vint minuts de la trucada que ja estaven atrapats pels Mossos dalt a la plaça del Castell. La col·laboració és molt propera i efectiva i si els demanem que facin més rondes de les necessàries, per alguna sospita d’insegu-retat, sempre estan disposats.- Com alcaldessa hi veus cap altra solució...?- S’hauria de poder mancomunar un cos de guàrdia urbana. Això és una inquietud ben palesa als pobles de la rodalia i no cal dir al nostre. Seria factible pels pobles de Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Les Borges i Alforja, de crear aquest cos de Guàrdia Urbana, de més proxi-mitat i eficàcia. Mentre això no sigui possible, hauríem de fer un esforç plegats, per tal de conscienciar a la gent en l’hàbit de trucar al 112 en cas de qualsevol incidència sospitosa. Si que es té una tendència com-provada de trucar a l’Ajuntament i nosaltres contents, ja que tot seguit truquem al 112 al que generalment sembla que els faci respecte de telefonar en aquest nú-mero, que, per cert, el servei d’atenció acostuma a ser molt eficaç.- Amb aquests dos mesos i escaig, quin és el teu es-tat d’ànim, perquè està comprovada la diferència de veure el braus des de la barrera a trobar-te al mig de la sorra de la plaça. Com veus ara les coses...- Jo en un principi ho vaig agafar amb una recança certa, amb el sentiment de que havia de desenvolupar un càrrec que no em corresponia a mi, que li tocava en el Josep Viñas...- Això ara ja, dissortadament, és irreversible...- Doncs que vols que et digui... m’has de creure, és el que m’ha estat més difícil d’assumir. Altres responsabi-litats no m’han creat cap dificultat. Pensa que la meva tasca com a consellera comarcal m’ha ajudat molt i em donava una certa experiència la d’haver parlat amb molts companys d’altres ajuntaments i de responsables de diferents departaments de la Generalitat i això, vul-guis o no, t’acostuma a no sentir-te estranya en aquests ambients. A més amb el Josep havíem format un grup compacte de comunicació fluida, fruit de moltes con-verses. He tingut la convicció ferma en la continuïtat d’un projecte i les meves cabòries d’haver-me tocat el paper de posar-me al capdavant i que, sens dubte, do-nades les circumstàncies calia adaptar-se. Crec haver-lo aconseguit.- Estem a tocar la Festa Major. Voldries aprofitar l’INFORMATIU per transmetre un missatge als alfor-gencs.- El meu missatge al poble és el de que participem més multitudinàriament del que ja acostumem, en aques-tes festes tan nostrades, que gaudim de la companyia d’uns i altres, que col·laborem plegats sense crítiques ni retrets fora de context. Gaudir de la festa, oblidar-nos per uns dies de la situació de crisi que ens toca viure, no solament a Alforja sinó arreu del país.Voldria fer-te palès el meu agraïment personal i de l’INFORMATIU per aquesta estona que has tingut la gentilesa de dedicar-me, sense defugir de cap pre-gunta i només em resta desitjar-te, una bona gestió de l’Ajuntament i que la sort sigui la teva companya inseparable.

Gonçal Évole



Parlem-ne El fantasma de l’abstenció

Segons diuen els mitjans de comunicació, corre la bra-ma de que en les pròximes eleccions autonòmiques, l’abstenció pot arribar a més del 50%, això és molt greu. La gent està desencisada dels nostres governants, al començament de la democràcia en aquest País la gent anava més a votar. Per tant perquè anem enrere? Perquè hem perdut la il·lusió que teníem de poder ser decisius? Perquè cada vegada costa més de fer el petit esforç d’anar a dipositar una papereta a una urna?Sembla ser que les causes són vàries: en primer lloc estem patint una greu crisi econòmica i no es veu la sortida enlloc, amb unes conseqüències nefastes per una gran majoria. Ens estan dient moltes mentides: pri-mer de tot, que aquí la crisi no arribaria, que seria un aterratge suau, que tenim els bancs millors del món ( i després els hem de deixar mils de milions d’euros per-què no s’enfonsin), el govern a deixat tants diners als bancs, que quasi bé no en queden per poder aguantar les petites i mitjanes empreses, que necessiten ajuda per poder mantenir-se; que ho arreglarem amb l’eco-nomia sostenible ( i no es veu enlloc que comenci res de tot això ) i amb aquesta crisi els més perjudicats són els més febles: començant pels jubilats, ens amenacen que volen congelar-nos la pensió i no tenen en compte que la jubilació aquí Espanya és de les més baixes d’Eu-ropa ( una altra cosa és retardar l’edat de la jubilació ); se suprimeixen prestacions socials com les ajudes a la natalitat, en uns moments en que necessitem capgi-rar la piràmide demogràfica. Degut a la baixa natalitat d’aquests anys enrere, hem d’acceptar l’entrada de mi-lions d’immigrants, Espanya actualment té el 12’5 % d’estrangers, quan la mitjana europea és de 6’4 %, a Espanya i viuen en aquests moments 5.700.000 estran-gers legals ( sense contar els sense papers ). Els funcionaris de tota classe han vist el seu sou rebaixat principalment entre el 5 i el 7 %, els de la part baixa d’implicats, que són la gran majoria.Hem arribat dels últims a l’estat del benestar i ara sem-

bla que serem dels primers a sortir-ne. Tenim uns 4 milions de persones a l’atur que equival al 20% de la massa laboral i amb aquest panorama és difícil sortir de la crisi, hem de tenir en compte que per poder repartir riquesa o feina, primer s’ha de crear. Entre el jovent de menys de vint-i-cinc anys hi ha el 40% a l’atur. Més o menys tothom té algun parent, amic o conegut, en aquestes circumstàncies, per tant encara que diguin que a l’economia ja “surten brots verds” la gent no es creu res. Fins el dia que es comencin a crear llocs de treball en quantitat i l’atur baixi, la gent no començarà a creure que estem sortint d’aquest malson que va co-mençar el 2008. Després hi ha la crisi institucional, amb la sentència del Tribunal Constitucional carregant-se l’Estatut de Catalu-nya, deixant sense afecte els articles més emblemàtics, no val a dir que el 95% de l’Estatut no ha estat tocat, per tant no passa res, si que passa, perquè han tocat el 5 % que era el més important, era el “rovell de l’ou”, per tant, tal com ha quedat l’Estatut no és el que el poble de Catalunya varem votar afirmativament en re-ferèndum.També hi ha un desencís per la manca d’unitat entre les formacions noves independentistes, ja que sembla evident que sense anar units difícilment es podrà influir en la trajectòria política del País.Tot ajuda a crear una psicosi negativa, que fa augmen-tar el “català emprenyat”, no obstant crec que hem de fer un esforç i anar a votar. Ara es farà una vaga general per protestar contra les mesures del govern central en la qüestió de les reformes laborals, quan es faci, aquest número de l’INFORMATIU, ja serà al carrer, per tant no se com pot anar tot plegat. La única esperança que tenim per poder corregir als mandataris de torn, insis-teixo, és anar a votar encara que sigui amb una agulla al nas.

A. Pujals

La paraula és màgica, fantàstica, transcendent, conceptual, defineix totes les esperances d’aquesta so-cietat nostre, és l’esperança del benestar futur dels nostres fills, el manteniment dels valors occi-dentals de tota la vida, la solució total, absoluta i definitiva de tots els nostres problemes presents i futurs. És la paraula de moda, uti-litzada per tothom, pels partits po-lítics pels grups ecologistes, per la premsa escrita o audiovisual. Però hi ha un problema, sembla que la paraula té un significat diferent per a cada persona que el fa servir. Per un ecologista radical és sinònim de no manipular la naturalesa de cap manera, és a dir tornar més o menys a l’edat mitjana, per a molta gent amb esperit ecologista l’ús de l’energia derivada de fonts fotovol-tàiques, eòliques, hidràuliques o de biomassa són veritablement soste-nibles, al segle XlX l’ús del carbó es va veure com una solució per salvar els boscos que la incipient revolu-ció industrial estava destruint, amb el llenguatge d’avui diríem que era un aprofitament sostenible.He de reconèixer que l’ús que més m’ha sobtat, és el que fa l’Estat central i els ajuntaments en els car-tells que pengen per donar-se im-portància de les obres que fan i en els que hi posen com a títol, eco-nomia sostenible. Realment no hi sé veure el sentit, o sóc molt curtet o és una explosió de demagògia, o simplement pujar-se al carro de la parauleta, en un exercici de me-nyspreu cap als ciutadans (pagans, de pagar), als que pensen que amb unes paraules majestuoses ens po-den tapar la boca.

Tornant a la sostenibilitat, sembla ser que s’aplica amb preferència a la producció energètica, la soste-nibilitat en aquesta matèria és to-talment i en aquests moment, una incongruència ja que cap energia sostenible seria viable sense unes subvencions molt elevades, elimi-nar les quals voldria dir augmen-tar-ne el preu diverses vegades i a més restringir-ne l’ús, ja que no tindríem possibilitats a curt termini de respondre a la demanda, la pre-gunta és, estem disposats a pagar el preu real de l’energia que con-sumim. També s’aplica a la produc-ció alimentària, en la que es pretén que només es consideri sostenible la producció ecològica, sense herbi-cides, pesticides ni adobs químics, realment les calories emprades en produir un kilo de blat, per exem-ple, és unes deu vegades superior a les calories que ens proporcio-narà la ingesta d’aquest blat. No se m’acut com podem alimentar al món sense química i això sense parlar del dimoni gros dels ecolo-gistes: els transgènics. L’alternativa és cultivar tot el que es pugui amb els resultats de rendiments del segle XV.Una part petita en percentatge, però important en quantitat, del petroli que consumim es dedica a la producció d’envasos alimentaris, s’han recicla molt poca quantitat, els oceans estan plens de plàstics de petites mides que ocupen dese-nes de milers de quilòmetres qua-drats, algú s’imagina la quantitat d’aliments que es consumeixen, que es venguessin sense envasar?La mobilitat, és un dels capítols im-portants en el que la sostenibilitat

és més precària, hauríem de rebai-xar la nostra mobilitat fins a uns ni-vells no assumibles tant per la gent normal com pels sistemes de pro-ducció que han fet possible el nivell de vida del que disposem, tant els cotxes com els avions haurien de ser testimonials i emprats només per coses realment importants o d’extrema urgència, el ferrocarril tindríem moltes dificultats per acci-onar-lo ja que no podríem fer servir carbó ni hidrocarburs, no podríem cremar els nostres boscos indiscri-minadament, l’accionaríem amb electricitat d’origen solar o de bio-massa, si es que en queda a aques-tes alçades. Això elimina d’entrada l’AVE, consumeix massa.Podríem seguir amb el paisatge ne-gre que estic pintant, no és aques-ta la meva intenció, sinó posar en evidència les contradiccions que te-nim tots plegats i sobre tot les elits pensants de la política, de la socie-tat, seria bo que algú amb poder i ganes desmantellés tota la hipocre-sia que envolta els temes que estan relacionats amb el futur que ens espera, a nosaltres i als nostres fills, que ens diguessin amb paraules en-tenedores els sacrificis que haurem de patir per a tirar endavant, com resoldrem els múltiples problemes que se’ns venen a sobre, no només els d’aquesta crisi sinó també els de més llarg termini, si algú no fa alguna cosa seguirem parlant hipò-critament de sostenibilitat i així la paraula tindrà cada vegada menys sentit.

Benet Sadurní


Sostenibilitat

La darrera setmana de juny, quan ja donàvem per en-llestida definitivament l’edició de l’INFORMATIU anteri-or, els mitjans de comunicació d’àmbit estatal comen-çaven a publicar les filtracions –interessades o no- que s’havien donat a conèixer de la sentència del Tribunal Constitucional referents a l’Estatut. Han necessitat gai-rebé quatre anys de debats inútils, de deixadesa, de silencis sospitosos, d’indiferències inconfessables, per executar un cop de destral sense precedents a les as-piracions legítimes d’un poble que ja s’ho veia venir i, de sotamà, havia preparat curosament una resposta contundent. A la crida feta per l’Onnium Cultural d’una manifestació multitudinària de rebuig, s’hi van afegir amb una rapidesa inusitada un gran nombre d’entitats d’arreu del país. La data escollida: la tarda del dissabte 10 de juliol.Sospitant d’un moviment ciutadà de gran impacte po-pular, el govern del segon Tripartit va reaccionar tard volen fer-nos creure que eren ells els convocadors i que es posaven al capdavant de la reivindicació. Prou d’en-sarronades! Les coses, evidentment, no van anar així. La força d’un poble els va empènyer a prendre aquesta decisió. Per acabar-ho d’arrodonir i com si ho hagués programat una ment deixeble predilecta del duc Ni-colau Maquiavelo, la mateixa vigília de la manifestació es publicava el text de la sentència íntegre, per dissi-

Una tarda de juliolpar dubtes. Fitxeu-vos però, amb el parany maquiavè-lic: publicació de la sentència, manifestació de rebuig prevista i, a l’endemà, el partit final del Campionat del Mon al que, ves per on, havia arribat “ la roja de los valores patrios”. Així confiaven en esmorteir els efectes col·laterals de la manifestació. Tota una provocació.A dos quarts de quatre de la tarda d’aquest 10 de juliol històric, de la parada de La Creueta sortien dos autocars atapeïts amb destinació a Barcelona. En arribar a l’entra-da de l’autopista, la filera d’autocars ja era considerable a la que s’hi afegien nombrosos cotxes particulars dels que voleiaven senyeres i feien sentir senyals acústiques de solidaritat. Tot convidava a una festa civilitzada i re-ivindicativa. L’accés a Barcelona per la Diagonal estava col·lapsat literalment i amb prou feines vàrem poder arribar al lloc reservat per l’estacionament dels autocars al capdamunt del carrer Aribau. Una gentada, difícil de mesurar, ocupava els laterals i l’ampla calçada central de la Diagonal. Des del carrer Aribau fins al passeig de Gràcia s’han de recórrer tres travessies. Doncs bé, per donar-vos una idea aproximada de la multitud, us diré que el nostre grup va posar-se en marxa uns minuts després de les sis i, a dos quarts de vuit, arribàvem a la confluència amb el passeig de Gràcia.Un garbuix de reflexions, absolutament personals, va-ren ocupar el meu pensament i que, si m’ho permeteu,


Al tombar la Cantonada

voldria compartir amb vosaltres. D’un primer cop d’ull me’n vaig adonar de que la gran munió de gent que havia sortit al carrer a manifestar el seu rebuig, era la Catalunya menestral, el poble pla, el que Raimon can-ta “la gent que anomenen classes subalternes que venen de silencis antics i molt llargs” i que volia demostrar de forma fefaent i multitudinària, el seu atipament a un estat de coses deplorable. El país subaltern i, no obstant sobirà, que pateix les conseqüències d’una crisi de la qual no té cap responsabilitat, fart de polítics incom-petents i corruptes sense cap projecte coherent, inca-paços de defensar el dret legítim a decidir lliurement el seu futur. Aquest país que fins hi tot no els volien veure encapçalant una manifestació que no els hi pertocava. Es tractava de deixar ben palès de que es lluitava per la recuperació d’una dignitat que ells, amb les seves discrepàncies partidistes, han deixat malmesa.Amb tot aquest rerafons hom es preguntava per la elit. On era la elit..., de noms i cognoms il·lustres que reial-ment remena les cireres? . S’ha atribueix a Fèlix Millet Tusell, saquejador convicte de l’emblemàtic Palau de la Música la frase de que “a Catalunya som 400 i sempre som els mateixos”. Aquesta metàfora el va fer barrinar durant molts anys, la forma d’escurar-los les butxaques sense cap bri de sospita. No oblidem però, que els que han iniciat la desbandada general, vergonyant, no fa ni quatre dies que lluitaven a cops de colze per tal d’ob-tenir una foto, cofois, amb el que ara és el cap de turc que amaga els secrets de família. Aquests 400, em ju-garia un pèsol que de ben segur estaven absents de la manifestació. Ells remenen les cireres d’un altre paner: la dels seus interessos i dividends.Son els mateixos que, quan ja s’havia presentat el re-

Panoràmica de la gran manifestació del 10-J (Carles Vilella Vilanova)

curs per tombar l’Estatut, executat per un partit deter-minat i desfermada una campanya radicalitzada i sense precedents de recollida de signatures i boicot als pro-ductes catalans, conviden al president d’aquest partit i el fan membre honorari de la Confraria del Cava i ell, amb la capa i el barret de confrare, amb un somriure beatífic de fariseu, aixeca la copa “para brindar con cava catalán”. No seria gens d’estrany que per la campanya de Nadal d’enguany, fos el protagonista de l’anunci de Freixenet, el de les bombolles.Hem començat el compte enrera de les properes elec-cions autonòmiques. Des de aquestes ratlles, amb tota humilitat, voldria recomanar-vos de fer un darrer es-forç per tal d’oblidar els greuges i l’allunyament dels assumptes públics que provoquen fets lamentables de corrupció, de tràfic d’influències, d’enriquiments incon-fessables. Malgrat les decepcions, la política es necessà-ria. La política no ha fracassat i, molt menys la demo-cràcia. Vàrem lluitar molt per fer-la possible. En tot cas ens ha decebut una forma determinada d’entendre la política i l’actitud de polítics concrets. Tot i que sigui amb una pinça al nas hem d’acudir a la nostra cita amb les urnes el dia que toqui, amb el nostre vot personal, intransfe-rible, ben meditat, sense caure en el parany de la xer-rameca dels venedors de fum, per tal d’aconseguir una regeneració de polítics embolicats amb la senyera de la transparència i de la honradesa, amb l’horitzó de resti-tuir a la política el seu sentit d’honorabilitat i noblesa al servei d’un poble. Aquest va ser el missatge d’una tarda de juliol que s’ha esdevingut històrica.

Gonçal Évole


El diumenge 20 de juny, un cop acabada la celebració de la Missa, mossèn Evarist Gómez va tornar a acostar-se al micròfon per anunci-ar que l’Arquebisbe de Tarragona, havia decidit nomenar-lo nou rec-tor de Vimbodí i d’altres parròquies de l’entorn del monestir de Poblet i, en conseqüència, en el decurs del mes de setembre, deixava d’exercir la seva tasca pastoral a les esglésies de Les Borges i Alforja. Sorpresos per l’anunci inesperat, vàrem de-manar-li un últim article de comiat per l’INFORMATIU en el que no ha deixat de col·laborar des de la seva arribada i quedar per una xerrada el dia que a ell li vingués bé. Va ac-ceptar-ho de bon grat i en el núme-ro anterior, començava el seu escrit amb unes paraules evangèliques que resumeixen el seu pensament: “Ningú que mira enrera quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu”. Reblava el clau afe-gint: “Amb la nostàlgia de deixar persones i llocs amb els quals s’ha compartit la fe, esperances, alegries i penes i amb l’experiència de que he rebut més del que he donat”.- Mossèn Evarist, com és que has estat tan poc temps entre nosal-tres? Només han passat set anys...- El nostre és un ministeri de servei, és la nostra essència. Set anys, vuit, que podrien ser dotze...Massa anys crec que condicionen a les comuni-tats, el nostre estil...- La veritat és que estem acostu-mats a rectors que han perllongat la seva estada durant bastants anys més.- Tot ha canviat molt. Jo recordo que, anys enrera, la plaça de rec-tor era com si fos de propietat i des d’aleshores el ministeri sacerdotal, el sentit de propietat ha canviat ra-dicalment. Ara som servidors, envi-

ats. És un canvi de mentalitat. Això no vol dir que encara hagi rectors que, en molts pobles, son com una mena d’institució. Avui son una ex-cepció. Nosaltres estem per a ser-vir. No som “amos”, repeteixo: som “servidors”. Penso que en el nostre ministeri, en el temps que ens toca viure, una estada perllongada en el mateix lloc, no és positiu. Nosaltres som com les papallones que pas-sen.- Tu vas arribar procedent de Vi-naixa...quants anys hi vas estar en aquest poble...?- A Vinaixa, només cinc anys...Estic convençut de que és positiu el can-vi. Crec amb la renovació i el canvi d’etapes tant per a nosaltres com pels nostres feligresos. Mai m’he cregut imprescindible. Insisteixo: només sóc un servidor.- A tu et va nomenar rector de Les Borges i Alforja l’Arquebisbe

Lluís Martínez Sistach...- Efectivament, ja han passat set anys del nomenament i el fet d’unir dues comunitats com son Les Bor-ges i Alforja d’un tarannà tan dife-rent era tot un repte. Per a mi ha estat una experiència positiva tot i reconèixer que penetrar a fons en la idiosincràsia d’un poble es neces-sita tota una vida.- Una pregunta molt personal: és molt difícil la vida d’un capellà rural...?- Com tot, és qüestió vocacional. Sense vocació tot és difícil. Us ho resumiria dient-vos que la persona és una part important de la missió. Si la persona no està satisfet amb si mateix, la missió restarà condem-nada al fracàs. Necessites equilibri i maduresa i això és qüestió de temps, d’exercir el ministeri.- Com recordaràs aquestes dues parròquies...? T’has sentit esti-mat, t’has sentit comprés...? Això ja sabem que és molt subjectiu, però ...- Bé, però amb matisos. Com us ho diria jo... Quan arribes a un lloc nou, prou feina tens per enfocar una nova missió i començar una tasca pastoral diferent. No obs-tant això, d’Alforja m’emporto la impressió d’una gent oberta, col-laboradora i acollidora. Tanmateix reconec que, arribar a tothom és una tasca limitada.- Ens permetràs trencar el to se-riós de la conversa i amb el teu permís, ho publicarem a l’INFOR-MATIU, d’acord amb el tarannà del nostre poble. Hauràs compro-vat que aquí a Alforja tenim un do especial per adjudicar renoms. Ja saps com t’han batejat...?Mossèn Evarist ens dedica un som-riure, una ganyota de complicitat...

Mn. Evarist Gómez (Pol Martínez Èvole)

Aclariment: A mitjans de setembre s’ha esdevingut el canvi de rector a la nostra parròquia de Sant Miquel. Nosal-tres, com a responsables d’aquesta publicació hem decidit dedicar-li unes pàgines de l’INFORMATIU a un comiat –el de mossèn Evarist Gómez – i una benvinguda –al nou rector mossèn Joan Àguila-. Entenem que som dipositaris d’una fe i d’una cultura mil·lenària i que aquest fet seria notícia important no fa gaires anys. Cal reconèixer els canvis de mentalitat que ens ha portat el vent de la modernitat, però l’Església, ho volem o no, ha estat sempre un senyal d’identitat inconfusible en la història del nostre poble. I això és inqüestionable.


Un comiat… Mossèn Evarist Gómez: l’espiritualitat itinerant

- Si que el saps...- Doncs no, la veritat... que m’han posat...?- Des de el dia en que vas anun-ciar la teva partença, la gent ens diu: “se’ns va... marxa mossèn Terminator.La rialla ara ja es francament diver-tida.- Saps per què...?- No, la veritat és que no ho sé...- Doncs t’ho expliquem: devia fer un any que havies arribat al po-ble i, amb menys d’un any van es-devenir-se vint-i-quatre enterra-ments... vint-i-quatre defuncions!. Tot un record. Amb tanta feina acumulada, la gent no va dubtar d’adjudicar-te aquest renom.

La riallada ara ja és oberta i sincera.- Podeu publicar-ho amb tota lli-bertat perquè a Alforja tothom va a cara descoberta, però que consti de que és un fet absolutament casual. No sóc cap ocellot de malastrugan-ça.- Recuperem la seriositat. Quin missatge voldries transmetre al poble en el moment d’acomia-dar-te...?- Un poble que fa dos anys va cele-brar els 850 anys de la seva funda-ció i la donació de la Carta de Po-blació on es contemplen les seves arrels més profundes, és un poble ple de vida i Alforja serà sempre la continuació de l’esmentada Carta, que és la seva senyal d’identitat.

- El futur...?- Crec que Alforja té molt de futur i esperit de superació. Té capacitat per re – inventar coses noves, de crear un projecte comú per tal de superar l’actual conjuntura econò-mica, la crisi tan profunda que es-tem patint. És un repte que aquest poble ho remuntarà com tants al-tres daltabaixos que s’han viscut en el decurs dels seus 850 anys d’his-tòria. Podeu estar-ne segurs.Acomiadem a mossèn Evarist, sense oblidar de fer-li ben palès el nostre agraïment, la seva col-laboració a les pàgines de l’IN-FORMATIU i li desitgem molta sort en la nova destinació pasto-ral.


És una tarda de juliol. Mossèn Joan acaba d’ar-ribar de La Febró on ha celebrat la missa a peti-ció de mossèn Evarist que tenia el compromís d’un bateig a la parròquia d’Alforja. Havíem quedat per telèfon i tenim al da-vant a un capellà molt jove. Li donem la benvin-guda al nostre poble i tot seguit, a boca de canó, li demanem la continuïtat de la col·laboració al nos-tre INFORMATIU seguint les pautes del seu ante-cessor. “Ja hi podeu comp-tar, farem el que podrem” - En primer lloc mossèn, voldríem que ens facis una síntesi de la teva biografia personal i pro-fessional...

- Em dic Joan Àguila i Xavero, tinc 34 anys i sóc nascut a Falset. Amb 19 anys, vaig entrar al Seminari Major per cursar Teologia i em vaig ordenar sacerdot amb 25 anys el 4 de novembre del 2001. Acabat d’ordenar em varen destinar com a Vicari a la parròquia de Sant Joan de Valls. Allà vaig gestionar, juntament amb mossèn Josep Bofarull, 3 parròquies. A finals del 2007, l’Arque-bisbe de Tarragona em va demanar d’anar a estudiar a Roma per ampliar la meva formació. A mi m’ha agradat sempre la temàtica del jovent i la catequesi d’infants i els hi faltava algú que volés especialitzar-se amb aquest camp. Vaig acceptar-ho de bon grat. Des del 2007 al 2010 he estat a Roma estudiant. Ara fa poc que he tor-nat i, al setembre, ja em faré càrrec de les parròquies d’aquí al Baix Camp.- Viuràs a Les Borges, la casa que actualment ocupa mossèn Evarist...- De bon principi aquesta era la idea. El que passa és que amb el temps ho hauré de valorar i decidir com ho faig. Ara per ara, no conec el territori. Ell vivia a Les Bor-ges i des d’allà governava les quatre parròquies assigna-des. Jo el que vull és estar a prop de la gent, conèixer el veïnat i tenir una relació propera i cordial amb tothom.- T’ha fet algun comentari mossèn Evarist de que els dos pobles principals que gestionaràs, Les Bor-ges i Alforja tenen una idiosincràsia molt diferent l’un de l’altre, malgrat la seva proximitat...?

- Mossèn Evarist m’ha explicat que son pobles molt di-ferents. Que Les Borges és una comunitat més tradici-onal, d’una religiositat més popular. En canvi Alforja té un altre perfil de poble i també de parròquia. Sou gent amb un esperit més crític amb els que hi pot haver més diàleg i treball d’equip. Per això tinc moltes ganes de mantenir contactes amb la seva gent, la que forma el Consell Parroquial. Comprovar “in situ” quin diàleg podem establir amb l’Ajuntament, les entitats i les acti-vitats culturals. M’agradaria posar en pràctica iniciatives en les quals les parròquies i col·laboressin de forma ac-tiva. Canviar la dinàmica amb un diàleg per fer cultura i que el fomentem fins allà on sigui possible, perquè si ens tanquem a la sagristia, malament rai.- Ja saps el repte que et proposes...?- Crec que si, al menys així ho suposo. No em fa gens de por aquest repte. Més aviat ho interpreto com una oportunitat. Si tenim ganes de treballar plegats, de col·laboració mútua, d’anar per feina, no ha de supo-sar cap dificultat ni malentesos. Jo vinc amb ganes de oferir-vos el millor de la meva persona. Hauré d’anar descobrint les meves possibilitats a mesura del pas del temps perquè mai he exercit com a rector titular. Espe-ro que sigui la gent de la parròquia i tota la resta del poble els que em doneu el vostre suport, ajut i com-prensió per considerar allò que cal anar fent dia rera dia i el que, com a comunitat cristiana hem de contribuir a construir. Aquest és el gran repte.- El que aviat serà el nostre nou mossèn, Joan Àguila i Xavero, quin missatge voldria transmetre al poble d’Alforja, les teves credencials inicials...?- El missatge és que vull estar al servei de tots, comen-çant per la gent de la comunitat cristiana, sense obli-dar-me en cap moment de la resta del poble. Que la parròquia sigui un espai obert de bat a bat on tothom hi tingui el seu lloc i que faci sentir la seva veu i que tots ens pugem enriquir espiritualment i culturalment. “Vinc amb un full que està en blanc. No tinc cap perjudici ni cap objectiu determinat. Tan sols, ho desitjo de tot cor, que el podem escriure junts i col·laborar a donar forma a un projecte de vida, un projecte de poble, que ens en-coratgi a créixer, a estimar-nos a ajudar-nos els uns als altres en els moments difícils. Aquest és el meu missatge: estic al vostre servei.”Nosaltres també li donem la benvinguda més cor-dial i afectiva i li desitgem molta sort en el desen-volupament del seu ministeri i iniciatives pastorals i que els somnis i les il·lusions es facin una realitat. Benvingut, mossèn Joan!

Antoni Pujals i Gonçal Évole

Mn

. Joa

n À

guil

a (P

ol M

artí

nez

Èvo

le)


… i una benvinguda. Mossèn Joan Àguila:

“un full en blanc que vull anar omplint amb vosaltres…”

Escriure sobre la figura de Raimon Panikkar és realment apassionant, tant per les moltes obres i articles literaris (més de 80 llibres i uns 900 articles) com per la pro-funda experiència de vida que va des de: membre de l’Opus Dei fins a la dècada dels 60; sacerdot catòlic; vint anys professor a la Universitat de Harvard i vuit a la de Santa Bàrbara, Califòrnia. Uns anys a la Índia... Neix a Barcelona el 1918, fill de mare catalana i pare hindú. Al jubilar-se va tornar a Catalunya, concreta-ment a Tavertet, aquest preciós poblet a la muntanya des on es veu el pantà de Sau. Segueix escrivint en contacte amb la natura. Però no és sobre la biografia que voldria escriure, el que vull ressaltar és el seu mis-satge, l’herència que ens deixa de la seva vivència i els seus escrits.Raimon encarna en la seva persona el diàleg i el pe-regrinatge per les diferents religions i cultures. Fa una confessió de fe interreligiosa: “Vaig marxar d’Europa a la Índia cristià, hem vaig descobrir hindú, i vaig tornar bu-dista, sense haver deixat de ser cristià”. Més tard parlarà de la confluència de quatre rius en la seva persona: el cristià, l’hindú, el budista i el secular. Tot un equilibri entre creences religioses i secularitat.En Raimon tenia relació amb tothom: creients, no cre-ients, amics i adversaris, per molt diferents que fossin es compenetraven per mitjà de l’amor i una nítida mi-rada. Una característica: no llegia mai els seus discur-sos (que els podia fer en 6 idiomes) deia: “no s’ha de preparar el discurs, i sí l’orador. Jo no preparo el text, em preparo a mi mateix en cada moment de la vida per a ser capaç de parlar. Els silencis també forgen el sentit. Hi ha soroll a tot arreu i a totes hores per no haver de pensar i tots estem cridats a meditar. !Tots ho necessitem! També tots necessitem la soledat i el silenci, tant com la societat i les paraules”. Quan li preguntaven sobre la política i els polítics deia: “És un greu error del nostre temps deixar la mística i la política als professionals. La vida espiritual i la política no són oficis, són dimensions irrenunciables de cada ú de nosaltres, tots estem cridats a realitzar-nos-hi”

Ha escrit molt sobre el diàleg, ens diu: “Sense diàleg l’ésser humà s’asfixia i les religions es queden enquista-des. El diàleg és una necessitat per el ésser humà, sense un diàleg que porti a una comunicació interior no es pot aconseguir una humanitat plena. El diàleg de les religions no és sols un tema acadèmic o una qüestió eclesial; aquest diàleg és el camp en el que pot jugar-se de manera pacífi-ca el destí històric de la humanitat. Aquest destí necessita d’una religiositat genuïna que relligui els homes entre sí, a la realitat, i al mateix temps, salvaguardi la seva llibertat”.Per acabar crec que puc incloure aquesta conversa de dos amics d’en Raimon, el teòleg brasiler Leonardo Boff pregunta al Dalai Lama: “Quina és la millor religió?” De resposta esperava: el budisme tibetà o les religions orientals molt més antigues que el cristianisme... Dalai Lama va afirmar: “La millor religió és la que t’apropa més a Déu, a l’infinit. Aquella que et fa millor: més compassiu, més sensible, més despagat, més amorós, més humanita-ri, més responsable, més ètic... La religió que aconsegueixi que siguis així, és la millor religió”.

Antonieta Freixes

Raimon Panikkar (Foto La Vanguardia)


A Raimon Panikkar

El dissabte 14 d’agost es va cele-brar al Parc dels Amics la festa del senglar organitzada per la colla del senglar d’Alforja, amb un gran èxit de participació.Mes de tres-centes persones ens van acompanyar per tastar els dife-rents plats elaborats amb senglar i cabirol, tot amenitzat amb un duet per poder gaudir d’una esplèndida nit d’estiu amb bona companyia, i també fent una mica de “ballaru-ca”.

És per tot això que des de la colla del senglar volem manifestar el nos-tre agraïment a tots els alforgencs i a molts d’altres que no ho eren que ens van acompanyar en aquesta vesprada. També volem fer esment a tots aquells que no van poder ser-hi presents, però que tanma-teix van col·laborar amb la compra de la samarreta commemorativa d’aquest acte.En el capítol d’agraïments, no vo-lem oblidar-nos d’aquells vilatans

que, preocupats per la nostra se-guretat, van avisar als cossos de seguretat per tal que vetllessin pel desenvolupament de la nostra fes-ta. Els caçadors, degut a la nostra activitat, ja estem avesats a que les autoritats competents (guàrdia ci-vil, agents rurals) ens demanin con-tinuament els permisos, per la qual cosa no ens vàrem incomodar en haver de presentar als Mossos tota la “documentació corresponent”, de tots és sabut que nosaltres des de sempre hem estat en contra dels “furtius”…Per acabar volem fer arribar la nos-tra gratitut als responsables mu-nicipals, l’alcaldessa i els regidors que ens van ajudar a tirar endavant aquesta festa, malgrat els entre-bancs d’aquells que sempre es de-diquen a posar pals a les rodes, i que encara no han entès que una entitat del poble es posi al cap-davant per dur a terme una festa popular que des de fa uns quants anys s’ha fet la vigília de la Mare de Déu d’agost. Malgrat tot, la nostra tenacitat que ens fa aguantar cinc hores asseguts damunt d’una pedra a dos graus sota zero, esperant que passi un “jabalí” ens ha fet perseve-rar per tal de celebrar aquesta festa, lluitant contra aquestes ments tan obtuses.Enguany hem fet la primera, però esperem que no sigui l’última….

Colla del senglar d’Alforja

LA FESTA DEL SENGLAR


Pla Nabril, 35Tel. 977 81 62 59 43365 ALFORJA

Carta a la Redacció

Som Festa Major!! Actuació de la nostra orquestra Selecta, la nit del “Dia del Gos” dels anys cinquanta.

Temps era temps

Foto

arx

iu d

e M

iqu

el S

erra

Sar

obé

Prohibicions i esperancesLa diferència entre la història i la llegenda, sovint és una línia tènue i esprimatxada. El fet que vull relatar-vos m’han assegurat que és històric tot i que pugui barre-jar-se quelcom de llegenda. Diu així: Fa molts anys que en el nostre poble va tenir lloc una “cursa de braus” a la Plaça de Dalt i en el moment de matar l’animal, per motius que la història no explica, no doblegava les po-tes per caure vençut definitivament. El assistents varen començar a cridar fins que el brau, atordit per la cridò-ria, es va desplomar. No cal dir que va ser una manera civilitzada d’acabar amb la vida de l’animal, dialogant, sense haver de recórrer a la tortura de l’espasa vessant sang i la punyalada del “descabello”. D’aquest fet, sense precedents, ens atribueixen la dita de que “a Alforja varen matar un bou a paraulades”, tot i que algunes altres versions diuen que el pobre animal ja venia amb la lliçó ben apresa després d’haver-lo torejat al poble veí de Les Borges. Llegenda o història, el cas és que aquest “esport local” de la qual patent ens sentim or-gullosos, de parlar de vegades cridant o bé dient les coses pel seu nom, sense embuts, que alguns llenguts donen la culpa d’estar “tocats de l’ala” pel vent de serè i que també podríem definir com extroversió verbal, s’ha esdevingut en una tradició al nostre poble. Una actitud natural que, si no s’arriba a extremismes, sem-pre ben entesa, fins i tot pot entendre’s com una virtut.Aquest preàmbul ve a tomb per “entrar a matar”, –dit amb en el lèxic de les curses de braus- en la notícia que va aparèixer amb grans titulars a les primeres pàgines de la premsa, radio i televisió, aquest passat mes de juliol: la votació al Parlament de Catalunya de prohibir les curses de braus que, com ja sap tothom, va ser gua-nyada pels partidaris de la prohibició i que es posarà en pràctica a partir de l’any 2012.En la meva opinió personal, crec que és convenient i de tot punt necessari d’abolir els sacrificis i les tortu-res especialment com espectacle i això cal que sigui un procés sense marxa enrera com tants altres fets abo-minables de la història del món que anem superant a rampellades o d’una manera traumàtica de tot allò que pot significar canvis en la nostra convivència o formes de pensar. Amb això estic dient que, en altres aspec-

tes, entenc a aquelles persones que estan a favor de les curses de braus i defensen els seus arguments invocant a la llibertat de pensament i d’actuar d’acord amb tra-dicions que es perden en el vertigen dels temps i que sovint fora bo de respectar. Malgrat tot, és evident que l’evolució de la societat ha d’anar cap a la prohibició d’espectacles salvatges i bàrbars.Analitzant el panorama polític, gens encoratjador, po-dríem pensar que, fets com aquest de la prohibició de les curses de braus, son maniobres de distracció del personal, cortines de fum per amagar casos puntuals com el del Palau de la Música o a tot allò que fa re-ferència a les penalitats de tantes famílies que patei-xen aquesta crisi colpidora o d’altres situacions que a la classe política els hi va bé difuminar. Un altre factor no menys important, és la utilització indigna que fan alguns partits d’aquesta qüestió quan barregen, sense venir a tomb, “anti-taurinisme” amb separatisme cre-ant un enfrontament artificial entre Catalunya i Espanya amb una distorsió dels fets i una demagògia penosa i tants altres exemples d’actualitat com la retallada de l’Estatut que no dubto en qualificar de maquiavèlica sense cap ombra d’exageració. Em ve a la memòria un altre exemple del tracte que ens donen als catalans des de sectors concrets: ja fa bas-tants anys que a les Illes Canàries es van abolir les cur-ses de braus i ningú es va esquinçar els vestits ni es va aixecar la polseguera que el mateix fet s’ha esdevingut al nostre país. La història es repeteix amb tossudesa.Tan sols em resta a dir, a manera de reflexió, que aques-ta prohibició de les curses de braus és un petit pas en el camí de l’esperança envers a un futur més solidari i res-pectuós per tal d’aconseguir una convivència autèntica i justa per tots els éssers vius del nostre planeta Terra. Per a rematar “la feina taurina” voldria oferir-vos aquest petit poema:

“Per ser feliç a la vidacal seguir la saviesa escrita,que tot el dolent passi de seguidai que l’esperança sigui infinita.

Miquel Taverna Balcells


CU

INA

DE F

ESTA

MA

JOR


ÀREA DE VILA EN AMUNT (Marge esquerre de la Riera mirant cap a Ponent)

LES OBAGUES Una de les partides grans del terme. És formada pels obacs de les serres de Miramar i del Regalat que aiguavessen al barranc de l’Àvila, afluent de la Riera. La fin-ca més important n’és l’obaga del Mas d’en Pahí (amb la bellesa de la font i el seu entorn, l’emblemàtica alzina situada a l’inici del bosc del Pahí – el de més anomenada de la vall – i l’antiga nevera – o pou de gel – al costat del mas).Només de passada – tot insistint en el tema neveres -, cal dir que a més de la del Pahí – avui reformada per a altres usos -, hi hagué la nevera del Metge, tocant a la Riera i a la vora del desaparegut camí de la Pe-dragosa – hi és encara, però enru-nada – i la nevera del Ginoteta, ac-tualment visible i en perfecte estat de conservació. Les tres enclavades per aquests obacs.ELS FONTANALS A la raconada de sota el coll del Mort, té a tots cos-tats les Obagues i fa de capçalera al barranc de l’Àvila. La que hi fou famosa font dels Fontanals del Fer-nando, actualment és conduïda cap als dipòsits de la xarxa d’aigua que abasteix la vila.LA NEVERA No és partida de terme. De tota manera, l’incloc en aquest treball descriptiu per la importància del topònim, motivat pels tres bo-cins de terra que compartien la deu d’aigua viva suficient per a regar-les a més de 500 m sobre el nivell del mar. Territori comprès entre les Obagues i el camí de Puigcerver – a la part superior d’aquest i al peu de la serra del Fullat-, ara se l’ha en-golit la zona boscosa. El nom del lloc li ve per haver albergat un pou

de neu, segons testimoni del Joan Besora – de cal Manyana -, i tam-bé m’ho havia explicat en Salvador Tost – el pastor Navarret -, els dos ja difunts. Seria, doncs, una de les cinc neveres, junt amb la del Tori-bio – a prop del coll d’Alforja- i les tres esmentades ja de les Obagues.EL CAMÍ DE PUIGCERVER Són unes finques a tocar de d’antiquíssim camí – el qual dóna nom a la par-tida -, quan aquest planeja vers la Capelleta, un cop superada la pu-jada del Forn del Patró i abans del coll de la Creu.EL COLL DE LA CREU A l’entorn de la creu de Formatge, són terres obagues que vessen al barranc de l’Abella, afluent de la Riera.EL MOLINET Sobre el mas d’en Roig. Era l’antiga partida de les Co-mes Martines. Encara avui hi exis-teixen els topònims la coma del Xa-lan, la coma del Gerret... Per cert, ben lluny de les Comes – que és a la part solana - , poblada de pinars. Ací, són terres obagues i amb alzi-nedes que s’uneixen a les de la Ca-naleta. I sembla que, pel topònim Molinet, hi devia haver hagut algun molí.EL MAS D’EN ROIG Segles enrere constituí la gran propietat d’un tal Roig. La partida és travessada en la seva part més baixa pel camí de Porrera, que s’enfila prop del bar-ranc de la Canaleta entre antics conreus, els quals posseïen regadius a la vora de l’esmentat barranc. Aquest, unit amb el barranc dels Llobregats i la rasa del Pio, forma part de la capçalera de la riera d’Al-forja, anomenada així a partir dels plataners del Botó al llarg del seu recorregut fins a Cambrils. Quant a la finca més gran de la zona, el mas del Botó, és avui aparcel·lada i po-blada de diversos xalets.LA CANALETA Avui formada per una zona boscosa estesa més amunt del mas d’en Lluc. Hi neix

el barranc homònim, abans en-tre terres de regadiu. Li pertanyen bona part de la serra del Mirador i la falda de la de Puigcerver – la que vessa a la vall d’Alforja -. Per la part superior, hi circula la carrete-ra que va a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver als volts del coll de Cortiella fins al de les Teles. En el primer d’aquests colls, hi fa cap el camí de Porrera, que puja per la capçalera de la vall poblada d’alzi-nars, per decantar a l’altre vessant cap a la vila prioratina.ÀREA FORA DE LA VALL D’ALFOR-JA DECANTANT A SUD-OESTLES VALLS Estesa a la part solana de la serra dels Agres, forma una petita vallada associada a la serra del Regalat i les Olles – per on cir-cula el barranc que neix als peus de la serra de Puigcerver. És una por-ció de terreny allargat amb antics conreus, molts de trossos, de gent de Riudecols. La major part oblidats – tant per alforgencs com per riu-decolencs -, esdevinguts erms.LES OLLES Partideta enclavada a les Valls sota de les Marrades, d’on li prové el barranc que fa cap a la riera de les Voltes. Ací la vall s’ei-xampla i va ser terra propícia per a construir-hi el mas de les Olles a to-car del barranc, on vivia una família en el primer terç del passat segle. Un xic més avall del mas, a l’es-querra del torrent, durant la post-guerra, l’empresa que explotava la mina dels Crosos hi va obrir una mina on treballava gent del poble.LES MARRADES Sobre les Olles. També, gaudint-se del mateix bar-ranc, hi feien regadiu. Ara, les terres abandonades se sumen a la gran boscúria de la serra de Puigcerver. Des dels solans, a partir de la creu de Formatge, fins als obacs poblats d’alzinedes, es conserva el vell camí de l’ermita, tram dels Revolts.

Josep Sànchez Moragues

Les partides de terme d’Alforja i la seva ubicació vista des de la vila (III)

CU

INA

DE F

ESTA

MA

JOR


Reserves: 977 816 375 - 649 859 123

CALDERETA DE MARISC AMB FONS D’ARRÒS

INGREDIENTS: per a 4 persones2 llamàntols 400 gr d’arròs bomba4 escamarlans 1 ceba4 llagostins 2 pebrots vermells4 gambes 1 tomàquet8 navalles julivert200 gr. Cargols de mar 3 dents d’all200 gr. Musclos oli d’oliva200 gr cloïsses fumet de peix

PREPARACIÓ:Fem una picada amb la ceba, el tomàquet l’all i el julivert.Posem l’oli a la cassola i, quan està mig calent i afe-gim la picada. Seguidament hi tirem el fumet de peix (el

doble d’arròs), i a continuació l’arròs.Hi anem afegint els llamàntols partits per la meitat, els escamarlans, les gambes i els llagostins.Ho deixem coure durant 20 minuts, i cinc minuts abans de treure-ho del foc hi afegim la resta del marisc.Es deix reposar 5 minuts i ja a punt per servir.

NATILLES DE FRUITES NATURALS

INGREDIENTS: per a 6 persones400 gr de sucs de fuites naturals variades, 200 gr de suc de taronja, 60 gr de suc de llimona, 30 gr de mai-zena, 3 ous, 100 gr de sucre morena, fruita variada en trossets petits

PREPARACIÓ:Posem tots els ingredients en una cassola i els barregem be. Sense deixar de remenar, deixem que bullin a foc lent uns 8 minuts. Després ho repartim en copes i ho tapem amb film transparent.Posem les copes a la nevera i quan estiguin ben fredes les adornem amb els trossets de fuita i ja les podem servir.

Cuina Casolana PER: TERESA ÀVILA I GRAU

5 6 7 3 4 2 9 8 1

8 4 1 9 6 5 2 7 3

2 9 3 7 1 8 5 4 6

1 3 2 4 5 9 7 6 8

4 8 9 6 2 7 1 3 5

6 7 5 8 3 1 4 9 2

9 1 6 2 7 3 8 5 4

3 2 8 5 9 4 6 1 7

7 5 4 1 8 6 3 2 9

1 4

9 5 7 3

5 8 4 7

9 4 1 5

9

6 5 8 2

8 6 3 4

6 7 9 2

5 3

SUDOKU n.11

Solució SUDOKU n.10

La Felicitat. Què és la...? (V)Permetin-me que comenci pel final i alhora com un lli-bre ben obert amb les darreres actituds o disposicions lliurades en les seves pàgines per tal de tancar el plec d’actituds que potser ens caldrien per a intentar cer-car una felicitat, que tal i com varem iniciar en el nos-tre bagatge són dintre nostre. Recorden ara aquell vell fragment dels Déus que els vaig lliurar en la primera entrega ...? Les darreres disposicions són: el donar, les nostres rela-cions i per descomptar la Fe...Anem a pams i comencem pel donar. Donar és per essència una de les més importants disposicions que hom necessita practicar i una oportunitat per sentir-se persona humana dins d‘un món material d’egoismes, enveges i d’individualismes dèspotes encapritxats en manllevar-nos aquesta disposició. Per donar, cal saber també rebre i per tant cal tenir l’actitud i potser la por-ta oberta del nostre pensament en aquesta direcció. Si s’estan preguntant si això del donar queda tot resumit al món material i com puc donar si no tinc res per do-nar...? La resposta és ben senzilla, és dóna donant...!!! Donar és repartir en diferents formats del dia a dia: una paraula justa, una paraula agradable, una escolta atenta, una carícia oportuna, una compassió quan cal comprendre, una ajuda puntual, un petó, una rialla, una passejada junts, una trobada per un cafè, un donar temps, un estar present, una trucada explicant coses i escoltant-ne d’altres, un espai, etc... Aquesta forma de donar felicitat és la que irradia, contagia i desprèn de la persona que subjecte l’acció,com la goteta del millor perfum... el perfum de la felicitat, qui sigui capaç d’olorar-lo sempre n’hi quedarà una goteta per gaudir-ne i fer-la gaudir. Han valorat mai, quan després d’una bona acció o ajuda, la sensació d’agraïment que els queda...? Recordin per un moment moments on vostès han lliurat el donar feliç .... ? Pensin... Els deixo per concloure aquesta important actitud en tres regles d’or del donar que tan debò els ajudin: Primera: la felicitat no es troba en el tenir sinó en do-nar i ajudar als demés. Segona: Quanta més alegria i felicitat(en tots els for-

mats de la vida) donis, més en rebràs. Dóna..!. Aquí deixi’m fer-los una petita matisació. Sovint esperem re-bre de la mateixa persona que li hem donat i aquesta fórmula no funciona d’aquesta manera. L’encadenat de la felicitat et demana que donis i ja rebràs ...; ara bé re-cordin: “obrin la porta per rebre, sinó no rebran mai”. Els diu res aquesta popular frase: “m’he fet un fart de donar i no he rebut mai res....” ; la pregunta que caldria fer-nos: Segur ... ? has obert la teva porta.... ? has obert els teus ulls...? Tercera: Puc crear felicitat a la meva vida, buscant i cercant la forma de donar felicitat al demès. Aquesta tercera regla és d’aquelles que necessites d’un bon ba-gatge d’autoconeixement, de saviesa, maduresa emo-cional i empàtica. Ara bé quan es practica no ens deixa indiferents. La segona disposició d’aquesta darrera entrega són les relacions interpersonals, en definitiva: amics, cone-guts i saludats com deia el prestigiós prosista Josep Pla. El ser humà necessita de les relacions, el ser humà és i serà una criatura social. En aquesta vida ens cal: parlar i ser escoltats, comunicar i ser compresos, interaccionar i construir a través d’aquesta elements socials com la nostra identitat, llenguatge i construcció d’un discurs social de grup pertanyen. Hi han uns verbs que cal els tinguem en la ment del dia a dia i de forma sovintejada per viure feliç: parlar, evocar, asseverar, lliurar, esplaiar-se, vomitar(deixar anar tot el que vols dir), empatitzar, comprendre, confiar, concretar, enraonar, respectar... tot això significa l’amistat, les relacions, els amics, els familiars, els companys de feina, els diferents grups de persones que en el nostre dia a dia interaccionem els uns amb els altres per consolidar aquesta criatura social que és l’individu. Si aquestes relacions no les trobem, que en diria: la nostra vàlvula d’escapament verbal, simbòlic, emocional, gestual,semiòtic, cultural i ritualis-ta, podem sentir-nos deprimits, ansiosos, preocupats, incompresos i evidentment infeliços. Cerca les bones amistats i relacions, et necessiten, els necessites. Amb la darrera actitud tancarem el llibre mundà de la felicitat interior: La Fe. Un espiritualista com Gandhi


deia: “sense fe, faria molt de temps que m’hauria tornat boig..” D’altra banda un científic i gran psicòleg ameri-cà deia: “la fe és una de les forces per les que viu l’home i la seva absència és sinònim de col·lapse.” Sempre hi ha el perill quan esmentes una paraula de les connotacions que en deriven, la fe n’és una d’elles. Bé per raons estereotipades educacionals vinculants a les religions o bé portats per un actitud progressista de tabú i/o indiferència, el que és cert, és que la paraula Fe sempre en surt malparada. Subjectivant (opinió del què escriu) Fe significa convicció, vincle, creença, llum, con-fiança, camí, aclariment, seguretat, ajuda etc. encara es podrien col·locar unes quantes més. La Fe amics és im-prescindible per la nostra felicitat, Fe al que vulguis i com vulguis, Fe al qui vulguis i com vulguis, però a la fi, FE. S’han preguntat quan escoltem aquesta frase en el nostre dia a dia, quines connotacions en surten...? Has de creure amb tu...? reformulant l’haguéssim pogut dir també d’aquesta manera: Has de tenir fe amb tu mateix ... Ens fa por dir FE.... ? Han estat deu actituds, deu disposicions com deu troncs amb les seves branques espargides per tots els racons del nostre ser, persona, holística i integral, per-què la veritable felicitat, aquesta cosa efímera, fungible, impermanent i fugissera resideix avui encara dintre de tots nosaltres... CERQUIN-LA.

Toni Pàmies Educador i Terapeuta

TOT FENT CAMÍ

¡ Camí ! quina cosa

més curta de dir,

quina cosa més

llarga ... de seguir.

M’aturo davant l’horitzó

i m’endinso per un camí

sense por.

El pensament va més enllà

de les adversitats,

les il·lusions,

els contrastos emocionals

viscuts.

Dins l’àmbit creatiu

de la poesia sentida,

signe d’inquietuds arrelades

ressó, de l’interior més profund

fins i tot, la foscor de la nit

en murs d’amor i tristesa

el camí ens porta la grandesa,

de sentir-nos realitzats,

fins arribar dalt la cinglera.

Tot deixant rastre

la llavor germinarà,

en plena primavera

florirà als cors....

tot fent camí....

Maria Antonieta RaüllEL R

AC

Ó D

E LA

PO

ESIA


De les obres presentades al concurs LV Medalla Puigcerver, XLV Saló Nacional de Fotografia d’Alforja, el jurat va atorgar el tercer premi a l’obra presentada pel jove Aleix Arnavat Sarobé, vinculat familiarment a Alfor-ja. La instantània reflecteix fidelment un dels pocs espais emblemàtics que resten al nostre poble: l’actual Cafè de cal Flanxo. Un local en el que les bigues del sostre, les taules, les cadires, els ventiladors, l’estufa i cadascuna de les rajoles guarden en el silenci del seu si, testimoniatges de la història recent alforgenca, dels molts esdeveniments que s’han desenvolupat amb el llenguatge mut de les seves parets. Conscient o in-conscientment, l’autor ha copsat al prémer el botó de la màquina l’oreig d’una solitud, de la nostàlgia d’un temps passat que ja no tornarà mai més. Els cafès d’abans, el lloc de trobada, autèntiques àgores dels nostres pobles, s’esvaeixen inexorablement embolicats en la teranyina dels records més entranyables, arrossegats pel vent d’una pretesa modernitat.


Polígon industrial Les Sorts, parcel·la 10Telèfon 977 816 919 • Fax 977 816 522 • 43365 ALFORJA (Tarragona)

[email protected] • www.tecnovit.net

Anunci Informatiu 2009(2) 1 30/03/09 10:47

Informació d’última horaEscrivim aquestes ratlles poques hores abans de lliurar aquest INFORMATIU a la impremta. No volem entrar en polèmiques inútils però tenim la necessitat de dir-ho. Aquest diumenge, 12 de setembre, s’ha esdevingut el relleu de rector a la nostra parròquia de Sant Miquel, presidit per l’arquebisbe de Tarrago-na monsenyor Jaume Pujol. Entre els assistents cridava l’atenció poderosament l’absència de la senyora alcaldessa o una representació del seu equip de govern. Som conscients de que vivim en un país lliure i laic, però també entenem de que som dipositaris d’una cultura i tradició mil·lenàries i l’església, ho volem o no, forma part de les nostres arrels identitàries. A més ens visitava la primera autoritat eclesiàs-tica de la diòcesis i no calia fer cap esforç extraordinari per fer acte de presència, saludar-lo i donar-li la benvinguda més cordial en nom del poble d’Alforja. Hagués estat un gest de cortesia elemental.

Consell de Redacció

informatiu d'alforja num 70

Documents