EDITORIAL,3

CAL ..., 3

D'ON SOM?, 4

QUADERN DE BITÀCORA, 6

QUÈ FEM?, 7

EL RACÓ DEL PORC, 8

DEDICA'T A TU, 9

VOLS BEURE DE LA FONT DE LA JOVENTUT?

EMPRENEDORS, 10

IMMA GUERRERO. PASSIÓ PELS PÈLS

POLIÈDRIC: EDUCACIÓ (i IV), 12

VIVÈNCIES, 14

INFORMATICÀLIA, 23

5 PUNTS PER CONTROLAR LA PRIVACITAT A FACEBOOK

LO BROC DEL SILLÓ, 24

DIARI D'UN NÒMADA, 25

RECORREGUT LITORAL. LES MILLORS PLATGES DEL MÓN

REPORTATGE, 26

MEMORIAL DEMOCRÀTIC. EL REFUGI ANTIAERI D'AGRAMUNT.

ES RODA..., 29

ON MENJAR?, 31

RESTAURANT 2007

I... QUÈ MÉS?, 33

1r Quatrimestre de 2013

Cal

Padret

32

CAL...E L S R E N O M S

EDITORIALG E N E R R O M E U

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

Direcció: Gener RomeuEdició, disseny i maquetació: Montserrat GuerreroRedacció: Begoña GiménezPublicitat: Núria ChanaCol·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

Cal Padret per a la majoria... Cal Pedret per a uns pocs, són els renoms dels descendents de Josep Puig Samarra.

En Josep va néixer el 1886 fet que el va lliurar de fer el servei mili-tar. El Rei Alfons XIII va atorgar aquest dret a tots els que com ell van néixer aquell any (coses de la reialesa!).

Parlem amb en Joan Puig, nét d'en Josep, qui ens explica que el seu padrí va adquirir a principis de segle XX la vivenda situada al carrer Castell, núm. 12. Per a ell, l'origen del seu renom, Cal Padret esde-vé des d'abans que la seva família visqués a la casa. Sense dades contrastades i refiant-nos de la història oral i el sentit comú (molt lligats, per cert!) podem dir que la casa va ser habitada per cape-llans o "padres". D'aquí el renom de Cal Padret. La història, certa-ment, és prou convincent i creïble, doncs a Agramunt hi va haver un important moviment eclesiàstic al voltant de l'església de Santa Maria i els dos convents que fins aleshores hi havia a la Vila. Com a anècdota, el Joan ens comenta que quan era petit li deien: "tu ets de cal Padre y Señor mío".

La casa no té llindes que ens parlin de quan va ser construïda, però, tenint en compte que està dins del nucli més antic d'Agramunt, podria comptar amb uns centenars d'anys.

Moltes de les històries que il·lustren aquesta secció, tenen a veure amb la Guerra Civil. En aquest cas no és diferent i en Joan ens explica que després d'un bombardeig que va enderrocar una casa rere l'altra del carrer Castell, la seva va quedar dempeus. La bomba, que sí va trencar la teulada, va quedar clavada al mig d'una habitació, on en Josep hi amagava el blat. No va explotar. El padrí, sense pensar-s'ho dos cops va agafar la bomba i martell en mà, la va treure al mig del carrer decidit a desmuntar-la a cops. En Josep va salvar la vida gràcies als artificiers que van veure-li les intencions i van aturar el primer cop.

Dip

òsit

lega

l L-2

13-9

9

Diu la dita que "tots els excessos piquen" i és ben veritat. Tots els mitjans de comunicació omplen gran part de les seves programacions amb informa-ció dels abusos, males pràctiques, corrupció, suborns, de polítics i alts directius de les corporaci-ons i institucions que fins avuí gaudien de la més respectable admiració ciutadana. Les noticies són tantes... que resulten excessives.

Els nostres representants polítics que en el seu dia van ser escollits pels votants de manera democràti-ca han demostrat que no tenen l'alçada moral per desenvolupar la molt respectable funció pública. Els ciutadans, en escollir aquells que millor els repre-senten, moguts per conviccions partidistes uns, convençuts per unes promeses electorals d'altres,... ens sentim enganyats per tots.

És l'oportunitat de la justícia. Ara és el moment que aquest poder doni un cop de puny damunt la taula i es posicioni, apropiant-se d'allò que mai havia d'haver perdut: la seva independència. La justícia, jutjarà a aquells que segons la llei han actuat de manera il·legítima. O no.

La meva reflexió sobre aquest panorama passa per qüestionar-me si en les properes eleccions la socie-tat perdonarà aquells que van caure en la temptació de confondre l'interès comú pel propi, i que torna-ran a formar part d'unes llistes electorals.

Gener Romeu

32

CAL...E L S R E N O M S

EDITORIALG E N E R R O M E U

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

Direcció: Gener RomeuEdició, disseny i maquetació: Montserrat GuerreroRedacció: Begoña GiménezPublicitat: Núria ChanaCol·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

Cal Padret per a la majoria... Cal Pedret per a uns pocs, són els renoms dels descendents de Josep Puig Samarra.

En Josep va néixer el 1886 fet que el va lliurar de fer el servei mili-tar. El Rei Alfons XIII va atorgar aquest dret a tots els que com ell van néixer aquell any (coses de la reialesa!).

Parlem amb en Joan Puig, nét d'en Josep, qui ens explica que el seu padrí va adquirir a principis de segle XX la vivenda situada al carrer Castell, núm. 12. Per a ell, l'origen del seu renom, Cal Padret esde-vé des d'abans que la seva família visqués a la casa. Sense dades contrastades i refiant-nos de la història oral i el sentit comú (molt lligats, per cert!) podem dir que la casa va ser habitada per cape-llans o "padres". D'aquí el renom de Cal Padret. La història, certa-ment, és prou convincent i creïble, doncs a Agramunt hi va haver un important moviment eclesiàstic al voltant de l'església de Santa Maria i els dos convents que fins aleshores hi havia a la Vila. Com a anècdota, el Joan ens comenta que quan era petit li deien: "tu ets de cal Padre y Señor mío".

La casa no té llindes que ens parlin de quan va ser construïda, però, tenint en compte que està dins del nucli més antic d'Agramunt, podria comptar amb uns centenars d'anys.

Moltes de les històries que il·lustren aquesta secció, tenen a veure amb la Guerra Civil. En aquest cas no és diferent i en Joan ens explica que després d'un bombardeig que va enderrocar una casa rere l'altra del carrer Castell, la seva va quedar dempeus. La bomba, que sí va trencar la teulada, va quedar clavada al mig d'una habitació, on en Josep hi amagava el blat. No va explotar. El padrí, sense pensar-s'ho dos cops va agafar la bomba i martell en mà, la va treure al mig del carrer decidit a desmuntar-la a cops. En Josep va salvar la vida gràcies als artificiers que van veure-li les intencions i van aturar el primer cop.

Dip

òsit

lega

l L-2

13-9

9

Diu la dita que "tots els excessos piquen" i és ben veritat. Tots els mitjans de comunicació omplen gran part de les seves programacions amb informa-ció dels abusos, males pràctiques, corrupció, suborns, de polítics i alts directius de les corporaci-ons i institucions que fins avuí gaudien de la més respectable admiració ciutadana. Les noticies són tantes... que resulten excessives.

Els nostres representants polítics que en el seu dia van ser escollits pels votants de manera democràti-ca han demostrat que no tenen l'alçada moral per desenvolupar la molt respectable funció pública. Els ciutadans, en escollir aquells que millor els repre-senten, moguts per conviccions partidistes uns, convençuts per unes promeses electorals d'altres,... ens sentim enganyats per tots.

És l'oportunitat de la justícia. Ara és el moment que aquest poder doni un cop de puny damunt la taula i es posicioni, apropiant-se d'allò que mai havia d'haver perdut: la seva independència. La justícia, jutjarà a aquells que segons la llei han actuat de manera il·legítima. O no.

La meva reflexió sobre aquest panorama passa per qüestionar-me si en les properes eleccions la socie-tat perdonarà aquells que van caure en la temptació de confondre l'interès comú pel propi, i que torna-ran a formar part d'unes llistes electorals.

Gener Romeu

54

Sovint relacionem Osca amb Pirineus, amb l’esquí amb poblacions medievals com Ainsa. Però molt abans d’arribar a l’alta muntanya, Osca té una important serralada, la de Guara, perfecta per als amants dels esports d’aventures com el barranquisme, i amb una rica gastronomia.

Aquesta zona prepirinenca és considerada parc natural des de 1990 i és plena de coves, avencs, galeries, deus i impo-nents parets verticals.

Per les rodalies de Bierge, Rodellar, Alquézar o Colungo, a través de la seva xarxa de senders senyalitzats, es descobrei-xen paisatges únics, abismes que són refugi d’una variada fauna i flora, pintures rupestres, torres i muralles amb mer-lets, ermites, arquitectura tradicional, llegendes de donze-lles, apareguts i mores... A la capçalera del riu Vero, trobem més de seixanta abrics descoberts amb pintures rupestres. Aquest indret sembla un vertader museu on poden admirar-se’hi els tres estils clàssics de l’art rupestre europeu: Paleolí-tic, Llevantí i Esquemàtico. De totes elles en destaca la Cova de la Font del Trucho, única cova aragonesa amb pintures del paleolític.

La Vil·la Medieval de Alquézar es troba situada a la vora del riu Vero, a 660m d'altitud i pertany a la comarca del Somontano. Té uns 300 habitants i el seu conjunt urbà va ser declarat Monument Historic-Artístic per la UNESCO el 1982. Recomanem visitar la seva Col·legiata i l’església de San Miquel.

Fou unes de les principals fortaleses de la Barbitània, encar-regada de protegir l’accés a Barbastro. Segons els cronistes musulmans, va pertànyer primer als Banu Jalaf. Jalaf ibn Rasid aixecà, a començaments del segle IX aquesta fortalesa com enclavament defensiu davant els nuclis de resistència pirenaics cristians. Al voltant de 1067 és conquerida per Sancho Ramírez (fill de Ramiro) i es converteix en fortalesa cristiana.

Típic de la zona és el formatge de Radiquero, fet amb llet de cabra alimentada a la Serra de Sevil de brots, herba fresca, baies i fruïts silvestres. Compten amb la denominació “Selecció Gourmet” gràcies a la qualitat de la matèria pri-mera, al procés artesanal i per la tecnologia higiènic-sanità-ria amb la quals aquests formatges s’elaboren.

Agropal i Rotecna, 20 anys de relació fructífera Alquézar i la serra de Guara. Osca

D’ON SOM?L A N O S T R A G E N T

D’ON SOM?L A N O S T R A G E N T

Vista panoràmica d'Alquézar.

Corria l’any 1992 quan Ignacio Almudévar Bercero va fundar una petita empresa per satisfer les necessitats del sector rama-der de l’Aragó, especialment i sobretot a l’inici, de la zona d’Osca, pel que fa a nutrició i sanitat. Un any després de posar-se en marxa, iniciava la seva relació amb Rotecna, per així poder ampliar el negoci amb la instal·lació de granges porci-nes, a més del seu disseny i el seu muntatge. “L’objectiu era cobrir les necessitats dels nostres clients” explica Ignacio. I ho han fet molt bé, segons indiquen els resultats i la seva trajectò-ria: compten amb una cartera de 3.300 clients dedicats al sector avícola, porcí, oví i boví, als quals se’ls hi dóna un serveis integral i complet. “Aquesta és la nostra filosofia, oferir qualitat en una variada gama de productes i un assessorament transpa-rent i de confiança”. Segons Agropal el que més valoren els seus clients és el servei tècnic, logístic i de postvenda, així com l’assessorament personalitzat”.

Tot i que l’Ignacio va començar pràcticament sol, en l’actu-alitat l’empresa compta amb 23 treballadors distribuïts entre els departaments d’Administració i Gerència, Qualitat, Nutrició i Sanitat Animal, Instal·lacions ramaderes, Biosegu-retat, Logística i magatzem, i Muntatge i reparacions. Per aconseguir ser els millors en el seu sector s’han assegurat d'aplegar un bon equip, de la qual valoren la seva capacitat per escoltar, la formació continuada, el treball autònom i el seu desenvolupament professional.

Un altre gran actiu d’Agropal són els seus proveïdors, amb els quals estableixen sòlides aliances basades en el compromís,

en la col·laboració i implicació d’ambdues parts i amb unes clares garanties de pagament, la qual cosa no és poc, tenint compte els temps que estem vivint de crisi. Així ho explica l’Ignasi: “Hem anat establint aliances amb proveïdors selecci-onats aprovats en base a un seguit de criteris prèviament definits. El desenvolupament d’aliances ens aporten majors resultats que si treballèssim de manera individual”.

Centrats en la satisfacció al client, Agropal va fer un pas important quant l’any 2002 va implantar la norma UNE-EN ISO 9001:2000.

Agropal és una empresa consolidada en el seu sector i ben posicionada, on la innovació i l’adaptació són uns factors estratègics i fonamentals. En aquest sentit, Rotecna és la seva gran aliada. “Les senyes d’identitat de Rotecna són el desen-volupament dels seus productes, la qualitat, la investigació i la innovació. Per això, Rotecna és líder a Espanya i un referent a la resta del món”afegeix el gerent d’Agropal.

En aquests temps difícils la innovació és clau i a Agropal els ha donat bon resultat. Poden treballar amb les gran empreses pro-ductores i ajudar-los a l’adaptació a la normativa de benestar animal que ja ha entrat en vigor. “Tot ha sigut molt ràpid i intens” explica Ignasi: “S’han hagut de fer inversions en maqui-nària, en personal, en formació però s’està fent un gran esforç de coordinació de tots els equips per complir les expectatives”. Estem segurs que això és ja un objectiu assolit i esperem que el tàndem Agropal-Rotecna continuï recollint èxits per molts anys.

Ignacio Almudévar i José Antonio Vitales, a les instal·lacions de AGROPAL.

54

Sovint relacionem Osca amb Pirineus, amb l’esquí amb poblacions medievals com Ainsa. Però molt abans d’arribar a l’alta muntanya, Osca té una important serralada, la de Guara, perfecta per als amants dels esports d’aventures com el barranquisme, i amb una rica gastronomia.

Aquesta zona prepirinenca és considerada parc natural des de 1990 i és plena de coves, avencs, galeries, deus i impo-nents parets verticals.

Per les rodalies de Bierge, Rodellar, Alquézar o Colungo, a través de la seva xarxa de senders senyalitzats, es descobrei-xen paisatges únics, abismes que són refugi d’una variada fauna i flora, pintures rupestres, torres i muralles amb mer-lets, ermites, arquitectura tradicional, llegendes de donze-lles, apareguts i mores... A la capçalera del riu Vero, trobem més de seixanta abrics descoberts amb pintures rupestres. Aquest indret sembla un vertader museu on poden admirar-se’hi els tres estils clàssics de l’art rupestre europeu: Paleolí-tic, Llevantí i Esquemàtico. De totes elles en destaca la Cova de la Font del Trucho, única cova aragonesa amb pintures del paleolític.

La Vil·la Medieval de Alquézar es troba situada a la vora del riu Vero, a 660m d'altitud i pertany a la comarca del Somontano. Té uns 300 habitants i el seu conjunt urbà va ser declarat Monument Historic-Artístic per la UNESCO el 1982. Recomanem visitar la seva Col·legiata i l’església de San Miquel.

Fou unes de les principals fortaleses de la Barbitània, encar-regada de protegir l’accés a Barbastro. Segons els cronistes musulmans, va pertànyer primer als Banu Jalaf. Jalaf ibn Rasid aixecà, a començaments del segle IX aquesta fortalesa com enclavament defensiu davant els nuclis de resistència pirenaics cristians. Al voltant de 1067 és conquerida per Sancho Ramírez (fill de Ramiro) i es converteix en fortalesa cristiana.

Típic de la zona és el formatge de Radiquero, fet amb llet de cabra alimentada a la Serra de Sevil de brots, herba fresca, baies i fruïts silvestres. Compten amb la denominació “Selecció Gourmet” gràcies a la qualitat de la matèria pri-mera, al procés artesanal i per la tecnologia higiènic-sanità-ria amb la quals aquests formatges s’elaboren.

Agropal i Rotecna, 20 anys de relació fructífera Alquézar i la serra de Guara. Osca

D’ON SOM?L A N O S T R A G E N T

D’ON SOM?L A N O S T R A G E N T

Vista panoràmica d'Alquézar.

Corria l’any 1992 quan Ignacio Almudévar Bercero va fundar una petita empresa per satisfer les necessitats del sector rama-der de l’Aragó, especialment i sobretot a l’inici, de la zona d’Osca, pel que fa a nutrició i sanitat. Un any després de posar-se en marxa, iniciava la seva relació amb Rotecna, per així poder ampliar el negoci amb la instal·lació de granges porci-nes, a més del seu disseny i el seu muntatge. “L’objectiu era cobrir les necessitats dels nostres clients” explica Ignacio. I ho han fet molt bé, segons indiquen els resultats i la seva trajectò-ria: compten amb una cartera de 3.300 clients dedicats al sector avícola, porcí, oví i boví, als quals se’ls hi dóna un serveis integral i complet. “Aquesta és la nostra filosofia, oferir qualitat en una variada gama de productes i un assessorament transpa-rent i de confiança”. Segons Agropal el que més valoren els seus clients és el servei tècnic, logístic i de postvenda, així com l’assessorament personalitzat”.

Tot i que l’Ignacio va començar pràcticament sol, en l’actu-alitat l’empresa compta amb 23 treballadors distribuïts entre els departaments d’Administració i Gerència, Qualitat, Nutrició i Sanitat Animal, Instal·lacions ramaderes, Biosegu-retat, Logística i magatzem, i Muntatge i reparacions. Per aconseguir ser els millors en el seu sector s’han assegurat d'aplegar un bon equip, de la qual valoren la seva capacitat per escoltar, la formació continuada, el treball autònom i el seu desenvolupament professional.

Un altre gran actiu d’Agropal són els seus proveïdors, amb els quals estableixen sòlides aliances basades en el compromís,

en la col·laboració i implicació d’ambdues parts i amb unes clares garanties de pagament, la qual cosa no és poc, tenint compte els temps que estem vivint de crisi. Així ho explica l’Ignasi: “Hem anat establint aliances amb proveïdors selecci-onats aprovats en base a un seguit de criteris prèviament definits. El desenvolupament d’aliances ens aporten majors resultats que si treballèssim de manera individual”.

Centrats en la satisfacció al client, Agropal va fer un pas important quant l’any 2002 va implantar la norma UNE-EN ISO 9001:2000.

Agropal és una empresa consolidada en el seu sector i ben posicionada, on la innovació i l’adaptació són uns factors estratègics i fonamentals. En aquest sentit, Rotecna és la seva gran aliada. “Les senyes d’identitat de Rotecna són el desen-volupament dels seus productes, la qualitat, la investigació i la innovació. Per això, Rotecna és líder a Espanya i un referent a la resta del món”afegeix el gerent d’Agropal.

En aquests temps difícils la innovació és clau i a Agropal els ha donat bon resultat. Poden treballar amb les gran empreses pro-ductores i ajudar-los a l’adaptació a la normativa de benestar animal que ja ha entrat en vigor. “Tot ha sigut molt ràpid i intens” explica Ignasi: “S’han hagut de fer inversions en maqui-nària, en personal, en formació però s’està fent un gran esforç de coordinació de tots els equips per complir les expectatives”. Estem segurs que això és ja un objectiu assolit i esperem que el tàndem Agropal-Rotecna continuï recollint èxits per molts anys.

Ignacio Almudévar i José Antonio Vitales, a les instal·lacions de AGROPAL.

76

Un nou viatge. Amb el meu company Oscar Toledano ens dirigim a Moscú per presentar un nou producte als nostres clients: un niu per garrins. L'anomenat niu, (que res te a veure amb els d'ocells) té unes dimensions considerables: fa un metre i mig d’alt per mig metre d’ample i pesa uns 20 kg. Ah! i de color vermell. El producte és tan nou que només s'ha presentat als EUA on també, com en aquesta ocasió, es va portar com a equipatge a la bodega de l'avió. En aquella ocasió l'Alirio no es va trobar cap problema. Les duanes de cada aeroport, però, tenen els seus protocols i els funcionaris de torn, segons el dia... també. En un acte de confiança i inocència creia que tot aniria bé.

Coses de la burocràciaAterratge a Moscú. Ens dirigim a la cinta transportadora per recollir maletes i el niu. Amb pas decidit ens encaminem directes cap el control de sortida. No tenim res a declarar. Ens fan "l'alto". Amb el niu, ho som tot meny discrets!

El funcionari de torn ens fa aturar. Nosaltres, amb la calma del que no fa res de dolent, atenem les indicacions del control. Desprès de l'explicació pertinent, el funcionari ens diu que tenim totalment prohi-bit l'entrada a Moscú amb aquell producte. Ves a saber el que s'ima-

gina que és!. Aquell producte inofensiu pot considerar-se contrabant! i nosaltres contrabandistes! A mi no em fa gens de gràcia com s’estan posant les coses. Els nervis, ara continguts, per intentar aparentar la mateixa calma tot i pensar que d'allà no sé com en sortirem. Intento en tot moment ser molt amable i fer-li entendre al senyor funcionari que allò només és un niu per garrins, de plàstic, per a presentar en una fira comercial (i aquell home! que no deu haver trepitjat una granja en la seva vida i tot el que sap de garrins és que se'ls troba cuinats damunt d'un plat). “Retenim el producte” va sentenciar el rus. “Però hauran de tornar a buscar-lo quan marxin del país”. Això no és possible, l’Oscar i jo no tornem junts, i tenim altres destinacions abans no tornem a casa. No podem passejar-nos amb el niu per més aero-ports!

Els nervis comencen a aflorar: ens han pres les dades. No deixo d'explicar una i una altra vegada el mateix. Finalment, apareix un superior. Potser aquell home entendrà el cas? No. La situació no millora. I ara ja en són dos de funcionaris que ens barren el pas. Provem sort amb la diplomàcia: l'intent de buscar el suport de l’am-baixada espanyola perquè ens doni un cop de mà, i en tregui d'aquella situació tant rocambolesca, és en va. No agafàven el telèfon. Allà només pots tenir problemes en horari d'oficina?. Tot apunta malament. Aquella situació estava enrocada.

No se massa bé per què, però de cop em vénen multitut d'imatges de películ·les on els funcionaris corruptes accepten una gratificació del protagonista, que és el bo de la pelicul·la, es clar!. Oferim una propina? Potser els funcionaris ho estan esperant i per això ens ho posen tan difícil! de cara a fora és una pràctica molt perseguida pel govern rus per acabar amb la corrupció, però... potser en realitat és un rentat de cara cap a l'exterior? No sé...

El cansament i la desesperació ens comença a passar factura així que quasi estem disposats a tirar la tovallola: Tinc por. Crec que això d'oferir una propina si no sortia bé, encara empitjora més la cosa. “Mira que si ens deixen aquí retinguts? O si no ens deixen entrar al país?... i si ens escorcollen i ens envien a les dependències de la policia?... Tinc por.

Tres són els funcionaris de diferent rang amb els que no deixem de repetir aquella història del niu i la fira. L’últim amb qui parlo, però, finalment s'adona que la situació és força absurda: ni nosaltres som contrabandistes ni portem cap producte perillós. “Vinga, agafeu tots els vostres paquets i marxeu de presa”. No m’ho penso dos cops. Cames ajudeu-me sortim d'aquell punt de control sans i estal-vi i amb el niu per garrins a sota el braç. Tot plegat, una mica kafkià però amb final reeixit.

Nàdia Yureva és la nostra comercial per als països de parla russa doncs ella és russa. Amb motiu d'una fira del sector a Moscú, ella i l'Oscar Toledano (comercial internacional a Europa) viatgen amb un nou producte per a presentar-lo als clients.

QUADERN DE BITACORAC O M E R C I A L S A L M Ó N

Contrabandistes a Moscú o el sospitós viatge d'un niu per garrins

Cada any a Rotecna i coincidint amb el tradicional aperitiu de Nadal, es fa entrega dels premis als “més populars”. Durant l'any, cada treballador vota el millor company de la seva secció. Els “Més populars” de 2012 han estat:

SECCIÓ MUNTATGE: Oumar Ly. Fa 4 anys a Rotecna. És amable i sempre disposat a donar un cop demà als seus companys.SECCIÓ INJECCIÓ: Ramon Petit. Ell ja és tot un veterà, hi és des de fa 16 anys. Tot un històric resposable de la secció. Si veieu algú sempre amb el cap cot i cara de preocupació, aquest és ell. SECCIÓ EXPEDICIONS: Pedro Cobos. 11 anys a Rotecna. Es coneix la feina d’Expedicions com ningú. Simpàtic i actiu , des-taca per la seva solidaritat amb els companys. Coneix bé que és ser el més popular perquè no és la primera vegada que guanya.SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Sandra Bernaus. 13 anys a Rotecna i es coneix tots els ets i uts de l'empresa. Poques vega-des perd el somriure, destaca per la seva bondat i companyonia.

Tots tres van guanyar una estada d’una nit d’hotel a Andorra i l’entrada al Balneari de Caldea. La Sandra va ser qui va poder gaudir... i només ella i la seva parella saben com! del sorteig especial d'una nit a l'exclusiva Suite Margarita Bonita de l’Ho-tel Llegendes de Girona.

Durant el lliurament dels premis, el president de Rotecna va anun-ciar que durant el 2013 hi haurà una redistribució de les naus de producció per tal d'acondicionar la nova injectora de gran tonatge i dimensions que ens permetrà fabricar els productes que per dimensions ara fem a fora. Una inversió de futur, sens dubte!

QUÈ FEM?L A N O S T R A G E N T

Els més populars de 2012Classe formativa a estudiants de l'ECA de Tàrrega

La guanyadora de l'exclusiu premi de la nita a la Suite Margarita Bonita, acompanya-da del president de Rotecna, Gener Romeu i la mà inocent, en Jordi Romeu. Durant el mes de febrer, un grup d’estudiants de l’Escola de

Capacitació Agrària de Tàrrega va venir a les instal·lacions de Rotecnaper conèixer més de prop la realitat d’un sector amb continus canvis i innovacions. L’encarregat de guiar la visita va ser l’Oscar Toledano, responsable comercial per Europa.

“És important que els estudiants trepitgin el terreny o les empre-ses on treballaran en el futur, siguin granges o empreses indus-trials relacionades amb el sector, perquè a l’escola es queden amb la part teòrica però després han de conèixer la realitat. Ja no es preparen per a ser grangers, han de ser homes de negocis i necessiten molts coneixements tècnics”.

l’Oscar els va presentar l’empresa i van repassar les diferents fases productives del porc a partir dels productes Rotecna. Els temes que més es van comentar durant la jornada van ser l’alt control sanitari de la producció intensiva, així com el tractament medi-ambiental dels residus, la llei de benestar animal i les tendències per al futur.

Els estudiants van posar molt d’interès ja que la majoria venen de famílies que es dediquen a la ramaderia i alguns fins i tot, ja hi treballen.

A finals de març Rotecna tornarà a rebre la visita d’uns altres uni-versitaris procedents dels Estats Units, de la Iowa State University. La seva oferta formativa en l’àmbit agrícola és de les més prestigi-oses de tot el món. Aquests estudiants estan a Lleida en un inter-canvi amb la Universitat de Lleida i com el seu programa d’activi-tats inclou la visita a les empreses més punteres del sector, han sol·licitat venir a Rotecna per conèixer les darreres novetats.

Us proposem per aquesta nova secció un viatge personal.Anècdotes i aventures que viuen els nostres comercials quan viatgen pel món representant Rotecna. Moltes hores de vol, d’hotels, d’esperes, de carretera... malentesos per l’idioma, clients amb costums una mica singulars i la par-ticularitat de cada cultura donen per moltes històries.

76

Un nou viatge. Amb el meu company Oscar Toledano ens dirigim a Moscú per presentar un nou producte als nostres clients: un niu per garrins. L'anomenat niu, (que res te a veure amb els d'ocells) té unes dimensions considerables: fa un metre i mig d’alt per mig metre d’ample i pesa uns 20 kg. Ah! i de color vermell. El producte és tan nou que només s'ha presentat als EUA on també, com en aquesta ocasió, es va portar com a equipatge a la bodega de l'avió. En aquella ocasió l'Alirio no es va trobar cap problema. Les duanes de cada aeroport, però, tenen els seus protocols i els funcionaris de torn, segons el dia... també. En un acte de confiança i inocència creia que tot aniria bé.

Coses de la burocràciaAterratge a Moscú. Ens dirigim a la cinta transportadora per recollir maletes i el niu. Amb pas decidit ens encaminem directes cap el control de sortida. No tenim res a declarar. Ens fan "l'alto". Amb el niu, ho som tot meny discrets!

El funcionari de torn ens fa aturar. Nosaltres, amb la calma del que no fa res de dolent, atenem les indicacions del control. Desprès de l'explicació pertinent, el funcionari ens diu que tenim totalment prohi-bit l'entrada a Moscú amb aquell producte. Ves a saber el que s'ima-

gina que és!. Aquell producte inofensiu pot considerar-se contrabant! i nosaltres contrabandistes! A mi no em fa gens de gràcia com s’estan posant les coses. Els nervis, ara continguts, per intentar aparentar la mateixa calma tot i pensar que d'allà no sé com en sortirem. Intento en tot moment ser molt amable i fer-li entendre al senyor funcionari que allò només és un niu per garrins, de plàstic, per a presentar en una fira comercial (i aquell home! que no deu haver trepitjat una granja en la seva vida i tot el que sap de garrins és que se'ls troba cuinats damunt d'un plat). “Retenim el producte” va sentenciar el rus. “Però hauran de tornar a buscar-lo quan marxin del país”. Això no és possible, l’Oscar i jo no tornem junts, i tenim altres destinacions abans no tornem a casa. No podem passejar-nos amb el niu per més aero-ports!

Els nervis comencen a aflorar: ens han pres les dades. No deixo d'explicar una i una altra vegada el mateix. Finalment, apareix un superior. Potser aquell home entendrà el cas? No. La situació no millora. I ara ja en són dos de funcionaris que ens barren el pas. Provem sort amb la diplomàcia: l'intent de buscar el suport de l’am-baixada espanyola perquè ens doni un cop de mà, i en tregui d'aquella situació tant rocambolesca, és en va. No agafàven el telèfon. Allà només pots tenir problemes en horari d'oficina?. Tot apunta malament. Aquella situació estava enrocada.

No se massa bé per què, però de cop em vénen multitut d'imatges de películ·les on els funcionaris corruptes accepten una gratificació del protagonista, que és el bo de la pelicul·la, es clar!. Oferim una propina? Potser els funcionaris ho estan esperant i per això ens ho posen tan difícil! de cara a fora és una pràctica molt perseguida pel govern rus per acabar amb la corrupció, però... potser en realitat és un rentat de cara cap a l'exterior? No sé...

El cansament i la desesperació ens comença a passar factura així que quasi estem disposats a tirar la tovallola: Tinc por. Crec que això d'oferir una propina si no sortia bé, encara empitjora més la cosa. “Mira que si ens deixen aquí retinguts? O si no ens deixen entrar al país?... i si ens escorcollen i ens envien a les dependències de la policia?... Tinc por.

Tres són els funcionaris de diferent rang amb els que no deixem de repetir aquella història del niu i la fira. L’últim amb qui parlo, però, finalment s'adona que la situació és força absurda: ni nosaltres som contrabandistes ni portem cap producte perillós. “Vinga, agafeu tots els vostres paquets i marxeu de presa”. No m’ho penso dos cops. Cames ajudeu-me sortim d'aquell punt de control sans i estal-vi i amb el niu per garrins a sota el braç. Tot plegat, una mica kafkià però amb final reeixit.

Nàdia Yureva és la nostra comercial per als països de parla russa doncs ella és russa. Amb motiu d'una fira del sector a Moscú, ella i l'Oscar Toledano (comercial internacional a Europa) viatgen amb un nou producte per a presentar-lo als clients.

QUADERN DE BITACORAC O M E R C I A L S A L M Ó N

Contrabandistes a Moscú o el sospitós viatge d'un niu per garrins

Cada any a Rotecna i coincidint amb el tradicional aperitiu de Nadal, es fa entrega dels premis als “més populars”. Durant l'any, cada treballador vota el millor company de la seva secció. Els “Més populars” de 2012 han estat:

SECCIÓ MUNTATGE: Oumar Ly. Fa 4 anys a Rotecna. És amable i sempre disposat a donar un cop demà als seus companys.SECCIÓ INJECCIÓ: Ramon Petit. Ell ja és tot un veterà, hi és des de fa 16 anys. Tot un històric resposable de la secció. Si veieu algú sempre amb el cap cot i cara de preocupació, aquest és ell. SECCIÓ EXPEDICIONS: Pedro Cobos. 11 anys a Rotecna. Es coneix la feina d’Expedicions com ningú. Simpàtic i actiu , des-taca per la seva solidaritat amb els companys. Coneix bé que és ser el més popular perquè no és la primera vegada que guanya.SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Sandra Bernaus. 13 anys a Rotecna i es coneix tots els ets i uts de l'empresa. Poques vega-des perd el somriure, destaca per la seva bondat i companyonia.

Tots tres van guanyar una estada d’una nit d’hotel a Andorra i l’entrada al Balneari de Caldea. La Sandra va ser qui va poder gaudir... i només ella i la seva parella saben com! del sorteig especial d'una nit a l'exclusiva Suite Margarita Bonita de l’Ho-tel Llegendes de Girona.

Durant el lliurament dels premis, el president de Rotecna va anun-ciar que durant el 2013 hi haurà una redistribució de les naus de producció per tal d'acondicionar la nova injectora de gran tonatge i dimensions que ens permetrà fabricar els productes que per dimensions ara fem a fora. Una inversió de futur, sens dubte!

QUÈ FEM?L A N O S T R A G E N T

Els més populars de 2012Classe formativa a estudiants de l'ECA de Tàrrega

La guanyadora de l'exclusiu premi de la nita a la Suite Margarita Bonita, acompanya-da del president de Rotecna, Gener Romeu i la mà inocent, en Jordi Romeu. Durant el mes de febrer, un grup d’estudiants de l’Escola de

Capacitació Agrària de Tàrrega va venir a les instal·lacions de Rotecnaper conèixer més de prop la realitat d’un sector amb continus canvis i innovacions. L’encarregat de guiar la visita va ser l’Oscar Toledano, responsable comercial per Europa.

“És important que els estudiants trepitgin el terreny o les empre-ses on treballaran en el futur, siguin granges o empreses indus-trials relacionades amb el sector, perquè a l’escola es queden amb la part teòrica però després han de conèixer la realitat. Ja no es preparen per a ser grangers, han de ser homes de negocis i necessiten molts coneixements tècnics”.

l’Oscar els va presentar l’empresa i van repassar les diferents fases productives del porc a partir dels productes Rotecna. Els temes que més es van comentar durant la jornada van ser l’alt control sanitari de la producció intensiva, així com el tractament medi-ambiental dels residus, la llei de benestar animal i les tendències per al futur.

Els estudiants van posar molt d’interès ja que la majoria venen de famílies que es dediquen a la ramaderia i alguns fins i tot, ja hi treballen.

A finals de març Rotecna tornarà a rebre la visita d’uns altres uni-versitaris procedents dels Estats Units, de la Iowa State University. La seva oferta formativa en l’àmbit agrícola és de les més prestigi-oses de tot el món. Aquests estudiants estan a Lleida en un inter-canvi amb la Universitat de Lleida i com el seu programa d’activi-tats inclou la visita a les empreses més punteres del sector, han sol·licitat venir a Rotecna per conèixer les darreres novetats.

Us proposem per aquesta nova secció un viatge personal.Anècdotes i aventures que viuen els nostres comercials quan viatgen pel món representant Rotecna. Moltes hores de vol, d’hotels, d’esperes, de carretera... malentesos per l’idioma, clients amb costums una mica singulars i la par-ticularitat de cada cultura donen per moltes històries.

98

Vols beure de la font de la joventut?

durant aquestes 4/5 setmanes dels productes relacionats i que realitza l'usuari a casa. S'aconsegueix una pell més ferma i elàstica, i que, per tant, mostra també un color més lluminós i uniforme, amb un aspecte més saludable.

A nivell facial, suposen una teràpia de xoc especialment indi-cada per a les pells més madures i castigades, ja que redensi-fiquen i revitalitzen tot el teixit cutani. Com a resultat, una pell amb menys línies d'expressió, tonificada i vital.

Per complementar l’acció de la telomerassa és important llui-tar també contra l’envelliment del metabolisme cutani des de l’exterior, i és per això que també tindrem sempre la pell correctament hidratada i protegida de les agressions exter-nes. No esperis més i beu de la font de la joventut!

Quina és l’edat biològica del teu cos? Com es pot calcular? I el més important: Es pot retardar l’envelliment? L’estudi de la genètica ens ha donat la resposta a aquestes preguntes i també la clau per retardar el procés de l’envelliment: els telòmers.

Què són els telòmers?La reproducció cel·lular, que permet regenerar el cos, és pos-sible gràcies als telòmers de l'ADN, unes estructures situades als extrems dels cromosomes que s’encarreguen de regular la rèplica de les cèl·lules. Cada rèplica provoca una divisió, els telòmers es van escurçant, fins que no poden continuar cre-ant divisions cel·lulars i, per tant, es produeix l’envelliment. La forma per evitar l’escurçament dels telòmers passa per rege-nerar la telomerassa, un enzim que també ajuda a que les divisions cel·lulars siguin perfectes i no hi hagi mutacions.

El secret: la regeneració cel·lularLa biotecnologia aplicada a la indústria cosmètica ha sigut capaç de desenvolupar un tractament antiaging inspirat en la regeneració biològica i natural de les cèl·lules.

Emulant l'aportació natural d'enzims aconseguim amb aquests tractaments un augment notable de la salut cutània, ja que allarguem la capacitat de regeneració cel·lular del nostre organisme.

Fes teva la joventut!L'aplicació d'aquest revolucionari tractament antiaging a base de telomerassa es realitza en 4/5 sessions a cabina realitzades pel tècnic professional un cop per setmana i l'aplicació diària

DEDICA'T A TUB E L L E S A I S A L U T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

De les cinc grans religions que hi ha al món, cristianisme, judaisme, islamisme, budisme i hinduisme, cap d’elles manté una relació del tot bona amb el consum de la carn de porc. Quasi totes les religions prohibeixen algun aliment, principal-ment d’origen animal, per sempre o en alguna època de l’any.

El budisme i el hinduisme són dos religions principalment vegetarianes. Ambdues es basen en l’amor i la igualtat cap a la resta d’éssers vivents, el que fa que les persones no tinguin dret de menjar-se un animal.

Durant la quaresma els cristians tampoc poden menjar carn, especialment la de xai, porc i bou.

L’església ortodoxa oriental s’absté de carn, peix i alguns lac-tis durant més de 130 dies l’any.

El nombre de dies que els catòlics havien de fer dejú ha anat variant amb el pas dels anys. La prohibició de menjar carn es limitava als divendres. A l’actualitat ja pràcticament no es fa més que durant els divendres de quaresma.

Els adventistes del darrer dia tampoc en mengen, de porc. El judaisme la considera treifá i l’islamisme, haram. Al judaisme, és el Levític (capítol 11) i el Deuteronomio (capítol 14, 3-21), que determinen els aliments permesos i prohibits. El cashrut (de l’hebreu que vol dir, “correcte” o “apropiat”; allò que compleix amb els preceptes). A l’Islam, trobem la clau al Coran (2, 2,173; 5, 3; 6, 145; i 16, 115), que determi-na lels aliments halal (‘permesos’) i haram (‘prohibits’). S’hi prohibeix la ingesta de sang, carronya i porc.

Tot i que no se sap del tot cert l’origen d’aquestes prohibici-ons, pel que fa al porc es pensen en diversos motius. Una visió antropològica ens permetrà entendre-les. Segons aquesta teoria, han d’haver-hi explicacions pràctiques que expliquin que jueus i musulmans no mengin porc.

La teoria més estesa és la necessitat d’evitar el consum de porc per què en temps de Mahoma (i posteriorment) es pro-duïen autèntiques epidèmies de triquinosi en els porcs; aquest paràsit es transmet a l’ésser humà en menjar la seva carn.

La carn del porc acostuma a tenir més greix que d’altres ani-mals. Això té com a conseqüència que en general, es neces-

sita més temps per fer la digestió i es consumeix més líquid corporal. Si considerem que l’Islam procedeix d’una zona tant calorosa com és la Península Aràbiga segurament resultava una carn poc aconsellable.

Una altra opció que apunten els experts és que per criar porcs cal força aigua, i donat l’esperit nòmada de la cultura dels àrabs, no és probable que anessin amb els porcs amunt i avall recorrent grans distàncies buscant pous d’aigua i terres pel pasturatge. Preferien criar animals més acostumats a la zona, com cabres i camells, especialment aquells que, a diferència del porc, es poden munyir, i amb la llet es poden fer iogurts, formatges, etc.

Els governants de l’època, com que no sabien què fer per convèncer la gent que no mengés carn de porc, el millor va ser recórrer a la religió. Evidentment, això és una teoria antro-pològica, basada en suposicions, mai sabrem del tot cert si de debò existeixen raons, més enllà de la fe, per prohibir el con-sum d’un aliment en concret.

Segons els musulmans, hi ha raons científiques que justifi-quen la prohibició del consum de carn de porc. Segons s’apunta al web www.nurelislam.com, menjar carn de porc “està demostrat que perjudica greument la salut, perquè porten microbis i altres matèries nocives”. No obstant això, en lloc s’aporta cap estudi que justifiqui aquestes paraules.

El porc i les religions

EL RACÓD E L P O R C

98

Vols beure de la font de la joventut?

durant aquestes 4/5 setmanes dels productes relacionats i que realitza l'usuari a casa. S'aconsegueix una pell més ferma i elàstica, i que, per tant, mostra també un color més lluminós i uniforme, amb un aspecte més saludable.

A nivell facial, suposen una teràpia de xoc especialment indi-cada per a les pells més madures i castigades, ja que redensi-fiquen i revitalitzen tot el teixit cutani. Com a resultat, una pell amb menys línies d'expressió, tonificada i vital.

Per complementar l’acció de la telomerassa és important llui-tar també contra l’envelliment del metabolisme cutani des de l’exterior, i és per això que també tindrem sempre la pell correctament hidratada i protegida de les agressions exter-nes. No esperis més i beu de la font de la joventut!

Quina és l’edat biològica del teu cos? Com es pot calcular? I el més important: Es pot retardar l’envelliment? L’estudi de la genètica ens ha donat la resposta a aquestes preguntes i també la clau per retardar el procés de l’envelliment: els telòmers.

Què són els telòmers?La reproducció cel·lular, que permet regenerar el cos, és pos-sible gràcies als telòmers de l'ADN, unes estructures situades als extrems dels cromosomes que s’encarreguen de regular la rèplica de les cèl·lules. Cada rèplica provoca una divisió, els telòmers es van escurçant, fins que no poden continuar cre-ant divisions cel·lulars i, per tant, es produeix l’envelliment. La forma per evitar l’escurçament dels telòmers passa per rege-nerar la telomerassa, un enzim que també ajuda a que les divisions cel·lulars siguin perfectes i no hi hagi mutacions.

El secret: la regeneració cel·lularLa biotecnologia aplicada a la indústria cosmètica ha sigut capaç de desenvolupar un tractament antiaging inspirat en la regeneració biològica i natural de les cèl·lules.

Emulant l'aportació natural d'enzims aconseguim amb aquests tractaments un augment notable de la salut cutània, ja que allarguem la capacitat de regeneració cel·lular del nostre organisme.

Fes teva la joventut!L'aplicació d'aquest revolucionari tractament antiaging a base de telomerassa es realitza en 4/5 sessions a cabina realitzades pel tècnic professional un cop per setmana i l'aplicació diària

DEDICA'T A TUB E L L E S A I S A L U T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

De les cinc grans religions que hi ha al món, cristianisme, judaisme, islamisme, budisme i hinduisme, cap d’elles manté una relació del tot bona amb el consum de la carn de porc. Quasi totes les religions prohibeixen algun aliment, principal-ment d’origen animal, per sempre o en alguna època de l’any.

El budisme i el hinduisme són dos religions principalment vegetarianes. Ambdues es basen en l’amor i la igualtat cap a la resta d’éssers vivents, el que fa que les persones no tinguin dret de menjar-se un animal.

Durant la quaresma els cristians tampoc poden menjar carn, especialment la de xai, porc i bou.

L’església ortodoxa oriental s’absté de carn, peix i alguns lac-tis durant més de 130 dies l’any.

El nombre de dies que els catòlics havien de fer dejú ha anat variant amb el pas dels anys. La prohibició de menjar carn es limitava als divendres. A l’actualitat ja pràcticament no es fa més que durant els divendres de quaresma.

Els adventistes del darrer dia tampoc en mengen, de porc. El judaisme la considera treifá i l’islamisme, haram. Al judaisme, és el Levític (capítol 11) i el Deuteronomio (capítol 14, 3-21), que determinen els aliments permesos i prohibits. El cashrut (de l’hebreu que vol dir, “correcte” o “apropiat”; allò que compleix amb els preceptes). A l’Islam, trobem la clau al Coran (2, 2,173; 5, 3; 6, 145; i 16, 115), que determi-na lels aliments halal (‘permesos’) i haram (‘prohibits’). S’hi prohibeix la ingesta de sang, carronya i porc.

Tot i que no se sap del tot cert l’origen d’aquestes prohibici-ons, pel que fa al porc es pensen en diversos motius. Una visió antropològica ens permetrà entendre-les. Segons aquesta teoria, han d’haver-hi explicacions pràctiques que expliquin que jueus i musulmans no mengin porc.

La teoria més estesa és la necessitat d’evitar el consum de porc per què en temps de Mahoma (i posteriorment) es pro-duïen autèntiques epidèmies de triquinosi en els porcs; aquest paràsit es transmet a l’ésser humà en menjar la seva carn.

La carn del porc acostuma a tenir més greix que d’altres ani-mals. Això té com a conseqüència que en general, es neces-

sita més temps per fer la digestió i es consumeix més líquid corporal. Si considerem que l’Islam procedeix d’una zona tant calorosa com és la Península Aràbiga segurament resultava una carn poc aconsellable.

Una altra opció que apunten els experts és que per criar porcs cal força aigua, i donat l’esperit nòmada de la cultura dels àrabs, no és probable que anessin amb els porcs amunt i avall recorrent grans distàncies buscant pous d’aigua i terres pel pasturatge. Preferien criar animals més acostumats a la zona, com cabres i camells, especialment aquells que, a diferència del porc, es poden munyir, i amb la llet es poden fer iogurts, formatges, etc.

Els governants de l’època, com que no sabien què fer per convèncer la gent que no mengés carn de porc, el millor va ser recórrer a la religió. Evidentment, això és una teoria antro-pològica, basada en suposicions, mai sabrem del tot cert si de debò existeixen raons, més enllà de la fe, per prohibir el con-sum d’un aliment en concret.

Segons els musulmans, hi ha raons científiques que justifi-quen la prohibició del consum de carn de porc. Segons s’apunta al web www.nurelislam.com, menjar carn de porc “està demostrat que perjudica greument la salut, perquè porten microbis i altres matèries nocives”. No obstant això, en lloc s’aporta cap estudi que justifiqui aquestes paraules.

El porc i les religions

EL RACÓD E L P O R C

1110

teva feina t'han d'acompanyar bons productes. Treballar amb bones eines i bons productes és tant o més important que dominar la tècnica. Tots aquests elements són el que diferen-cien una feina professional d'una altra que no ho és.

Tú, a més de portar la perruqueria ets la tècnic de color de la marca Abril et Nature, com és aquesta faceta professional?Jo formo part del departament tècnic. L'Eulàlia és la directora responsable del laboratori on s'elaboren els productes. El Pedro Abril i jo ens encarreguem de testejar-los i verifiquem i comprovem que donin els resultats esperats abans de treure'ls al mercat.

Aquesta feina també requereix fer un servei d'assessorament tècnic a altres perruquers que utilitzen la marca. Sobre tot m'encarrego d'atendre les qüestions relacionades amb prepa-ració dels tints. El color és la meva especialitat.

L'empresa és a Barcelona i això em suposa anar-hi un dia a la setmana, normalment cada dilluns (quan la perruqueria és tancada). També fem gales per tot Espanya on presentem els productes a altres professionals. L’empresa ha iniciat la seva expansió per Europa i haurem de viatjar més.

I d’on treus tant de temps i tanta energia?És un tema d'organització. No tinc gaire temps lliure i el que tinc, el dedico a la família o a aprendre més sobre perruque-ria. La meva professió és el meu hobby i no és un sacrifici dedicar-hi temps.

De quan et ve la passió per la perruqueria?Des de petita ja apuntava maneres. Els meus pares ja pensa-ven que em dedicaria al món de l'estilisme i la imatge. A casa anava passadís amunt i avall pujada a les sabates de taló de ma mare i amb uns leotards al cap, fent veure que tenia una llarga melena (jo portava el cabell curt).

Com van ser els teus inicis en aquest món?Jo ja ho tenia clar i amb 16 anys en acabar segon de BUP, vaig marxar a Lleida a una acadèmia professional de perfecciona-ment. Allà vaig aprendre molt al costat de la Magda Torrent, la meva professora. Abans d'acabar els estudis van propo-sar-me de portar un saló de perruqueria a Borges Blanques. El suport i ajuda de la Magda i la confiança de tirar endavant en allò que m'agradava va ser clau, doncs al principi no va ser gens fàcil. Desprès vaig estar treballant a Tàrrega portant un altre saló que estava més aprop de casa. També vaig estar treballant en una perruqueria d'Agramunt els caps de setma-na... tot un rodatge per a que poc desprès em decidís a muntar la meva pròpia perruqueria. Tenia 20 anys.

Perruqueria Pels Pèls, un negoci és molt més que una feina, no?Doncs sí. La Magda sempre va animar-me per a que em plan-tés i gràcies a l'ajuda dels meus pares vaig obrir la meva prò-pia perruqueria. Ells han estat sempre al meu costat i sent tant jove és molt important sentir que els altres confien en tu i les teves possibilitats per tirar endavant, sigui el negoci que sigui. Potser per la ingenuitat de la joventut creia que ho podia fer.

No va fer-me por. A més, si no anava bé, sempre podria tor-nar a treballar per un altre.

En aquests 18 anys, com ha anat la perruqueria?El 5 de maig del 1995 inaugurava Pels Pèls. En aquella època la zona de la Fondandana era molt nova (va ser el primer local comercial i molts dels pisos encara estaven per estrenar). També vaig ser la primera de la generació de joves perruquers d'Agramunt que es plantava. Desprès van anar obrint d'altres. Aquests potser van ser els factors que van fer que tinguès des del primer dia molta feina. La novetat sempre atrau i en aquell moment, potser feia falta propostes noves a Agramunt.

Atendre tothom era difícil, no volia dir un no a ningú i això suposava treballar moltes hores. Podia estar-m’hi més de 12 hores diàries. En poc temps vaig haver de tenir una noia per-què m’ajudes, els caps de setmana. Estic agraida de les clien-tes d'aquella primera etapa que encara vènen, doncs amb la seva fidelitat em donen la confiança de la feina ben feta. Amb els anys tot es normalitza i s'equilibra però la feina d'un autò-nom sempre requereix molta dedicació.

Tens una perruquera treballant amb tu.Sí, fa 6 anys que la Cristina treballa amb mi. Ella venia de l'acadèmia de formació Llongueras i amb 19 anys va comen-çar a treballar aquí. La veritat és que fem un bon equip i estic molt contenta de tindre-la. És una persona de confiança.

Les modes i tècniques van canviant. Com us poseu al dia?

Uf, si jo m’hagués quedat amb allò que vaig aprendre a l’aca-dèmia... Almenys, cada any faig dos cursos a Madrid de tèc-niques de color o de tall... la formació és una inversió. Aprenc moltíssim i això em fa sentir molt segura a la feina. També faig que la Cristina tingui una formació continuada. No podem quedar-nos enrera.

A més de tècnica has de tenir molta psicologia. En un moment, quan algú entra a la perruqueria has de captar el seu perfil per a que el servei que li fagis formi part del seu estil, és informació que es capta a partir de subtileses i detalls. A vegades el que et demanen no està massa en concordança amb aquesta coherèn-cia estilística pròpia que hem de procurar mantenir. És aquí on entra la part d'assessorament. La decissió, però, la te el client.

Són realment diferents els productes professionals a la resta de productes que trobem als súpers?Sí, sense cap dubte. El nostre cabell necessita, a més d'estar net, és estar sa. Per exemple, tots els xampús netegen el cabell, sí, però molts productes utilitzen components que són agressius i no hidraten el nostre cabell. Els productes de gamma professional passen per uns controls molt exhaustius per a que, a més de netejar-los, mantinguin els cabells sans.

Un altre exemple: els tints. El color no és només pigment. No tots els tints que trobem al mercat tenen les mateixes propi-etats i actuen de la mateixa manera. A vegades penso que abans d'utilitzar segons quin tints de baixa gamma, és millor portal-los amb el color natural. La veritat es que si valores la

EMPRENEDORSQ U E A P O S T E N P E L F U T U R

Imma Guerrero. Passió Pels Pèls

EMPRENEDORSQ U E A P O S T E N P E L F U T U R

Imma Guerrero. Passió Pels Pèls

A perruqueria Pels Pels la Imma i la Cristina a més de ser una rossa i l'altra morena i de treballar mà amb colze a Pels Pèls, fan equip amb les Botigueres de les planes.La Imma Guerrero tenia 20 anys quan va muntar la seva perruqueria. Ara fa 18 anys.

"La meva professió és el meu hobby i no és un sacri-fici dedicar-hi temps".

La Imma Guerrero, desprès de 18 anys portant la seva pròpia perruqueria es conti-nua sentint apassionada per la seva feina.

1110

teva feina t'han d'acompanyar bons productes. Treballar amb bones eines i bons productes és tant o més important que dominar la tècnica. Tots aquests elements són el que diferen-cien una feina professional d'una altra que no ho és.

Tú, a més de portar la perruqueria ets la tècnic de color de la marca Abril et Nature, com és aquesta faceta professional?Jo formo part del departament tècnic. L'Eulàlia és la directora responsable del laboratori on s'elaboren els productes. El Pedro Abril i jo ens encarreguem de testejar-los i verifiquem i comprovem que donin els resultats esperats abans de treure'ls al mercat.

Aquesta feina també requereix fer un servei d'assessorament tècnic a altres perruquers que utilitzen la marca. Sobre tot m'encarrego d'atendre les qüestions relacionades amb prepa-ració dels tints. El color és la meva especialitat.

L'empresa és a Barcelona i això em suposa anar-hi un dia a la setmana, normalment cada dilluns (quan la perruqueria és tancada). També fem gales per tot Espanya on presentem els productes a altres professionals. L’empresa ha iniciat la seva expansió per Europa i haurem de viatjar més.

I d’on treus tant de temps i tanta energia?És un tema d'organització. No tinc gaire temps lliure i el que tinc, el dedico a la família o a aprendre més sobre perruque-ria. La meva professió és el meu hobby i no és un sacrifici dedicar-hi temps.

De quan et ve la passió per la perruqueria?Des de petita ja apuntava maneres. Els meus pares ja pensa-ven que em dedicaria al món de l'estilisme i la imatge. A casa anava passadís amunt i avall pujada a les sabates de taló de ma mare i amb uns leotards al cap, fent veure que tenia una llarga melena (jo portava el cabell curt).

Com van ser els teus inicis en aquest món?Jo ja ho tenia clar i amb 16 anys en acabar segon de BUP, vaig marxar a Lleida a una acadèmia professional de perfecciona-ment. Allà vaig aprendre molt al costat de la Magda Torrent, la meva professora. Abans d'acabar els estudis van propo-sar-me de portar un saló de perruqueria a Borges Blanques. El suport i ajuda de la Magda i la confiança de tirar endavant en allò que m'agradava va ser clau, doncs al principi no va ser gens fàcil. Desprès vaig estar treballant a Tàrrega portant un altre saló que estava més aprop de casa. També vaig estar treballant en una perruqueria d'Agramunt els caps de setma-na... tot un rodatge per a que poc desprès em decidís a muntar la meva pròpia perruqueria. Tenia 20 anys.

Perruqueria Pels Pèls, un negoci és molt més que una feina, no?Doncs sí. La Magda sempre va animar-me per a que em plan-tés i gràcies a l'ajuda dels meus pares vaig obrir la meva prò-pia perruqueria. Ells han estat sempre al meu costat i sent tant jove és molt important sentir que els altres confien en tu i les teves possibilitats per tirar endavant, sigui el negoci que sigui. Potser per la ingenuitat de la joventut creia que ho podia fer.

No va fer-me por. A més, si no anava bé, sempre podria tor-nar a treballar per un altre.

En aquests 18 anys, com ha anat la perruqueria?El 5 de maig del 1995 inaugurava Pels Pèls. En aquella època la zona de la Fondandana era molt nova (va ser el primer local comercial i molts dels pisos encara estaven per estrenar). També vaig ser la primera de la generació de joves perruquers d'Agramunt que es plantava. Desprès van anar obrint d'altres. Aquests potser van ser els factors que van fer que tinguès des del primer dia molta feina. La novetat sempre atrau i en aquell moment, potser feia falta propostes noves a Agramunt.

Atendre tothom era difícil, no volia dir un no a ningú i això suposava treballar moltes hores. Podia estar-m’hi més de 12 hores diàries. En poc temps vaig haver de tenir una noia per-què m’ajudes, els caps de setmana. Estic agraida de les clien-tes d'aquella primera etapa que encara vènen, doncs amb la seva fidelitat em donen la confiança de la feina ben feta. Amb els anys tot es normalitza i s'equilibra però la feina d'un autò-nom sempre requereix molta dedicació.

Tens una perruquera treballant amb tu.Sí, fa 6 anys que la Cristina treballa amb mi. Ella venia de l'acadèmia de formació Llongueras i amb 19 anys va comen-çar a treballar aquí. La veritat és que fem un bon equip i estic molt contenta de tindre-la. És una persona de confiança.

Les modes i tècniques van canviant. Com us poseu al dia?

Uf, si jo m’hagués quedat amb allò que vaig aprendre a l’aca-dèmia... Almenys, cada any faig dos cursos a Madrid de tèc-niques de color o de tall... la formació és una inversió. Aprenc moltíssim i això em fa sentir molt segura a la feina. També faig que la Cristina tingui una formació continuada. No podem quedar-nos enrera.

A més de tècnica has de tenir molta psicologia. En un moment, quan algú entra a la perruqueria has de captar el seu perfil per a que el servei que li fagis formi part del seu estil, és informació que es capta a partir de subtileses i detalls. A vegades el que et demanen no està massa en concordança amb aquesta coherèn-cia estilística pròpia que hem de procurar mantenir. És aquí on entra la part d'assessorament. La decissió, però, la te el client.

Són realment diferents els productes professionals a la resta de productes que trobem als súpers?Sí, sense cap dubte. El nostre cabell necessita, a més d'estar net, és estar sa. Per exemple, tots els xampús netegen el cabell, sí, però molts productes utilitzen components que són agressius i no hidraten el nostre cabell. Els productes de gamma professional passen per uns controls molt exhaustius per a que, a més de netejar-los, mantinguin els cabells sans.

Un altre exemple: els tints. El color no és només pigment. No tots els tints que trobem al mercat tenen les mateixes propi-etats i actuen de la mateixa manera. A vegades penso que abans d'utilitzar segons quin tints de baixa gamma, és millor portal-los amb el color natural. La veritat es que si valores la

EMPRENEDORSQ U E A P O S T E N P E L F U T U R

Imma Guerrero. Passió Pels Pèls

EMPRENEDORSQ U E A P O S T E N P E L F U T U R

Imma Guerrero. Passió Pels Pèls

A perruqueria Pels Pels la Imma i la Cristina a més de ser una rossa i l'altra morena i de treballar mà amb colze a Pels Pèls, fan equip amb les Botigueres de les planes.La Imma Guerrero tenia 20 anys quan va muntar la seva perruqueria. Ara fa 18 anys.

"La meva professió és el meu hobby i no és un sacri-fici dedicar-hi temps".

La Imma Guerrero, desprès de 18 anys portant la seva pròpia perruqueria es conti-nua sentint apassionada per la seva feina.

1312

Fa algunes dècades, els nens sortien de l’escola, passaven per casa a recollir el berenar i marxaven a jugar al carrer amb amics i veïns fins l’hora de fer els deures i sopar. Pocs eren els que realitzaven alguna activitat fora de les hores de l’escola. Un parell d’hores a la setmana, com a màxim, era la norma general. Ara en canvi, les activitats extraescolars han convertit el temps d’oci en una obligació infantil més perquè, en la majoria dels casos, resulta alguna cosa més que el gaudiment de l’activitat en si.

Fora de l’escola o l’institut, molts nens i nenes d’Agramunt complementen la seva educació amb altres ensenyaments, bé per reforçar allò que ja aprenen a l’educació obligatòria o bé per aprendre’n alguna cosa nova. L’oferta és força variada i de molta qualitat i diferents nivells. Tenim opcions privades i d’altres ofertes per institucions municipals. Trobem tres grans grups d’activitats: les esportives, les musicals i idiomàtiques.

El més important a l’hora de triar quina activitat oferim als nostres fills és que a ells els agradi realitzar-la.

Els experts alerten de la saturació dels nens amb la realització d'activitats extra escolars que ocupen tot el temps de lleure que els resta des que acaben l’escola fins l’hora de sopar. Els deures que diàriament porten a casa cada cop requereixen de més dedicació a mida que els nivells d'estudis són superiors. Això limita les hores que poden disposar d'altres activitats extra escolars.

La Biblioteca Pública Guillem Viladot, és l'espai públic i gratuit on la mainada i els joves passen moltes hores al llarg del curs.

Molts van a estudiar o a llogar llibres, però la realitat és que molts altres van a passar la tarda, a refugiar-se del fred i del tedi entre llibres i cultura. No és gens mala opció. Actualment la biblioteca compta amb 3.500 usuaris, dels quals 1.200 són dels considerats actius. L’any 2012, la biblioteca va tenir 17.395 usuaris, dels quals 5.100 van ser menors de 15 anys. “Cal remarcar que en aquests 14 anys l’ús de la biblioteca ha canviat molt”, ens explica Carme Muntó, directora de la bibli-oteca. L’ús del wifi està a l’ordre del dia, uns 1850 usuaris l’any. També ha augmentat el nombre de materials audiovisu-als agafats en préstec així com el nou servei gratuït de préstec interbibliotecari: “Pots demanar llibres que nosaltres no tenim però que sí estan disponibles en d’altres poblacions” i això és gràcies al carnet únic. Uns 759 documents han arribat per aquest sistema a Agramunt i uns 633 s’han deixat en préstec a d’altres poblacions.

Les classes de repàs són un suport pels estudis i l'activitat extra escolar més recurrent. La Maria Teresa, una mare, expli-ca: “jo no em podia ocupar de repassar amb la nena les lliçons perquè arribava tard de treballar i quan ens hi posàvem, ja no eren hores, així que vaig decidir apuntar-la unes hores a la setmana a classes de reforç. Per una part la tenia ocupada el temps que jo no hi era i per l’altra podia millorar a l’escola.” Repàs d’estudi és precisament el que s’ofereix al col·legi Mare de Déu del Socós. Fins a les 18:30 i després de berenar, els nens i nenes que vulguin poden estudiar i fer deures amb un tutor. “És un servei que oferim per als pares que tenen altres obligacions. Els pares fan una aportació i prou”, ens expliquen des de l’escola. Per als més petits, els preparen jocs a la ludoteca.

Els nostres nens, cada dia més ocupats

POLIÈDRIC: EDUCACIÓU N À M B I T - T O T E S L E S V I S I O N S

Biblioteca Pública Guillem Viladot

Els nostres nens, cada dia més ocupats

POLIÈDRIC: EDUCACIÓU N À M B I T - T O T E S L E S V I S I O N S

A l’escola pública Macià Companys també s’ofereixen activi-tats extraescolars, gestionades conjuntament amb l’AMPA i a preus molt assequibles. A més, també hi han activitats en horari de migdia: anglès, art i plàstica i interpretació i contes són les tres activitats més importants i que compten amb major nombre d’alumnes que han d'estar ocupats durant aquests temps.

Amb la crisi molts pares han hagut de rebaixar el nombre d’activitats o la quantitat d’hores que hi dediquen els seus fills (i per tant, es rebaixa també el rebut). “Entre les activitats del gran i la petita, em gasto quasi 200 euros al mes entre unes activitats i d’altres. De moment ho podem pagar, fent un gran esforç... em sap greu que els afecti la crisi i mirem de, al menys, acabar aquest curs... però és clar, tampoc saps com anirà d’aquí uns mesos”. El seu cas no és l’únic.

Moltes famílies van apuntar els seus fills a activitats extraesco-lars com una manera de tenir-los ocupats des de les cinc que surten d’escola fins les sis o les set que algun familiar, pare o mare se’n podia fer càrrec. Ara, en moltes famílies hi ha algun membre a l’atur que es pot fer càrrec de la mainada. “Si estàs a casa, els portes al passeig a jugar i prou. Els ingressos no donen per més”, ens afirma una mare.

Les activitats físiques són una molt bona opció per nens i nenes més actius que necessiten realitzar més exercici o bé per combatre el sobrepès. El nostre actual estil de vida, cada vegada més sedentari, fa que molts pares optin per portar els nens a fer alguna activitat física complementària.

Al poliesportiu municipal es poden practicar esports com ara el bàsquet, el handbol o el futbol sala. A l’hípica Obrint Camí els nens a partir de sis anys poden aprendre a anar a cavall però sobre tot els ajuden a desenvolupar habilitats de psico-motricitat, disciplina, sociabilitat, etc. Però les opcions són molt més àmplies: per exemple a l’escola de dansa Ritme, els més petits poden practicar acrobàcies, gimnàstica rítmica, dansa del ventre i també judo...

L’ensenyament d’idiomes és una altre de les activitats més recurrents ja que amb la crisi, els pares són més conscients que els idiomes són importantíssims en el futur laboral dels seus fills. Més d’un centenar d’alumnes passen cada any per l'escola d'idiomes Busy Bee School per aprendre i millorar el seu anglès, sense comptar els alumnes adults que també hi

van. Un dels factors que més ha influït en l’èxit de Busy Bee és la qualitat del seu professorat i que han sabut adaptar-se a les noves formes d’ensenyament. “Sempre hi ha hagut molt d’interès pels idiomes” explica Montse Roset, directora del centre. I no només per l’anglès que és la llengua amb més seguidors. El curs vinent també oferiran cursos d’alemany i ja tenen en ment un futur curs de xinés.

La música és una altra disciplina molt arrel·lada a Agramunt, amb una llarga tradició i que compta amb la seva pròpia esco-la, l’EMMA, l’Escola de Música Municipal d’Agramunt. Fa més de 30 anys que existeix, canviant d'ubicació a mida que anava creixent. Des de fa 10 anys és a les antigues escoles noves del passeig, on sembla que allà hi te definitivament el seu lloc.

Parlem amb Montse Sanahuja, directora de l’EMMA que ens explica que en l’àmbit musical hi ha molta competència i molt poques sortides i això fa que poca gent s’hi vulgui dedi-car professionalment. Contràriament al que molts poden pensar, estudiar música no és especialment car. La crisi i les retallades també han arrivat a l'escola i a més d'apujar la quota mensualja l’any passat es van eliminar professors i es van haver d’ajuntar alumnes per fer grups més compactes. No obstant, des de l’escola s’anima els alumnes a continuar la seva carrera musical tant a aquells que estan especialment dotats per aquest art com per als que no tenen tanta habilitat, doncs "la música és molt bona per desenvolupar i millorar la vocalització, l’atenció, la disciplina, la concentració i la sensi-bilització, fins i tot es bona per a les matemàtiques”.

Festival de música d'alumnes de l'EMMA.

A vegades és l’intent dels pares de tro-bar possibles talents en els seus fills; d’altres ocasions, és la mera necessi-tat de tenir els nens ocupats mentre s’allarga l’horari laboral dels pares.

1312

Fa algunes dècades, els nens sortien de l’escola, passaven per casa a recollir el berenar i marxaven a jugar al carrer amb amics i veïns fins l’hora de fer els deures i sopar. Pocs eren els que realitzaven alguna activitat fora de les hores de l’escola. Un parell d’hores a la setmana, com a màxim, era la norma general. Ara en canvi, les activitats extraescolars han convertit el temps d’oci en una obligació infantil més perquè, en la majoria dels casos, resulta alguna cosa més que el gaudiment de l’activitat en si.

Fora de l’escola o l’institut, molts nens i nenes d’Agramunt complementen la seva educació amb altres ensenyaments, bé per reforçar allò que ja aprenen a l’educació obligatòria o bé per aprendre’n alguna cosa nova. L’oferta és força variada i de molta qualitat i diferents nivells. Tenim opcions privades i d’altres ofertes per institucions municipals. Trobem tres grans grups d’activitats: les esportives, les musicals i idiomàtiques.

El més important a l’hora de triar quina activitat oferim als nostres fills és que a ells els agradi realitzar-la.

Els experts alerten de la saturació dels nens amb la realització d'activitats extra escolars que ocupen tot el temps de lleure que els resta des que acaben l’escola fins l’hora de sopar. Els deures que diàriament porten a casa cada cop requereixen de més dedicació a mida que els nivells d'estudis són superiors. Això limita les hores que poden disposar d'altres activitats extra escolars.

La Biblioteca Pública Guillem Viladot, és l'espai públic i gratuit on la mainada i els joves passen moltes hores al llarg del curs.

Molts van a estudiar o a llogar llibres, però la realitat és que molts altres van a passar la tarda, a refugiar-se del fred i del tedi entre llibres i cultura. No és gens mala opció. Actualment la biblioteca compta amb 3.500 usuaris, dels quals 1.200 són dels considerats actius. L’any 2012, la biblioteca va tenir 17.395 usuaris, dels quals 5.100 van ser menors de 15 anys. “Cal remarcar que en aquests 14 anys l’ús de la biblioteca ha canviat molt”, ens explica Carme Muntó, directora de la bibli-oteca. L’ús del wifi està a l’ordre del dia, uns 1850 usuaris l’any. També ha augmentat el nombre de materials audiovisu-als agafats en préstec així com el nou servei gratuït de préstec interbibliotecari: “Pots demanar llibres que nosaltres no tenim però que sí estan disponibles en d’altres poblacions” i això és gràcies al carnet únic. Uns 759 documents han arribat per aquest sistema a Agramunt i uns 633 s’han deixat en préstec a d’altres poblacions.

Les classes de repàs són un suport pels estudis i l'activitat extra escolar més recurrent. La Maria Teresa, una mare, expli-ca: “jo no em podia ocupar de repassar amb la nena les lliçons perquè arribava tard de treballar i quan ens hi posàvem, ja no eren hores, així que vaig decidir apuntar-la unes hores a la setmana a classes de reforç. Per una part la tenia ocupada el temps que jo no hi era i per l’altra podia millorar a l’escola.” Repàs d’estudi és precisament el que s’ofereix al col·legi Mare de Déu del Socós. Fins a les 18:30 i després de berenar, els nens i nenes que vulguin poden estudiar i fer deures amb un tutor. “És un servei que oferim per als pares que tenen altres obligacions. Els pares fan una aportació i prou”, ens expliquen des de l’escola. Per als més petits, els preparen jocs a la ludoteca.

Els nostres nens, cada dia més ocupats

POLIÈDRIC: EDUCACIÓU N À M B I T - T O T E S L E S V I S I O N S

Biblioteca Pública Guillem Viladot

Els nostres nens, cada dia més ocupats

POLIÈDRIC: EDUCACIÓU N À M B I T - T O T E S L E S V I S I O N S

A l’escola pública Macià Companys també s’ofereixen activi-tats extraescolars, gestionades conjuntament amb l’AMPA i a preus molt assequibles. A més, també hi han activitats en horari de migdia: anglès, art i plàstica i interpretació i contes són les tres activitats més importants i que compten amb major nombre d’alumnes que han d'estar ocupats durant aquests temps.

Amb la crisi molts pares han hagut de rebaixar el nombre d’activitats o la quantitat d’hores que hi dediquen els seus fills (i per tant, es rebaixa també el rebut). “Entre les activitats del gran i la petita, em gasto quasi 200 euros al mes entre unes activitats i d’altres. De moment ho podem pagar, fent un gran esforç... em sap greu que els afecti la crisi i mirem de, al menys, acabar aquest curs... però és clar, tampoc saps com anirà d’aquí uns mesos”. El seu cas no és l’únic.

Moltes famílies van apuntar els seus fills a activitats extraesco-lars com una manera de tenir-los ocupats des de les cinc que surten d’escola fins les sis o les set que algun familiar, pare o mare se’n podia fer càrrec. Ara, en moltes famílies hi ha algun membre a l’atur que es pot fer càrrec de la mainada. “Si estàs a casa, els portes al passeig a jugar i prou. Els ingressos no donen per més”, ens afirma una mare.

Les activitats físiques són una molt bona opció per nens i nenes més actius que necessiten realitzar més exercici o bé per combatre el sobrepès. El nostre actual estil de vida, cada vegada més sedentari, fa que molts pares optin per portar els nens a fer alguna activitat física complementària.

Al poliesportiu municipal es poden practicar esports com ara el bàsquet, el handbol o el futbol sala. A l’hípica Obrint Camí els nens a partir de sis anys poden aprendre a anar a cavall però sobre tot els ajuden a desenvolupar habilitats de psico-motricitat, disciplina, sociabilitat, etc. Però les opcions són molt més àmplies: per exemple a l’escola de dansa Ritme, els més petits poden practicar acrobàcies, gimnàstica rítmica, dansa del ventre i també judo...

L’ensenyament d’idiomes és una altre de les activitats més recurrents ja que amb la crisi, els pares són més conscients que els idiomes són importantíssims en el futur laboral dels seus fills. Més d’un centenar d’alumnes passen cada any per l'escola d'idiomes Busy Bee School per aprendre i millorar el seu anglès, sense comptar els alumnes adults que també hi

van. Un dels factors que més ha influït en l’èxit de Busy Bee és la qualitat del seu professorat i que han sabut adaptar-se a les noves formes d’ensenyament. “Sempre hi ha hagut molt d’interès pels idiomes” explica Montse Roset, directora del centre. I no només per l’anglès que és la llengua amb més seguidors. El curs vinent també oferiran cursos d’alemany i ja tenen en ment un futur curs de xinés.

La música és una altra disciplina molt arrel·lada a Agramunt, amb una llarga tradició i que compta amb la seva pròpia esco-la, l’EMMA, l’Escola de Música Municipal d’Agramunt. Fa més de 30 anys que existeix, canviant d'ubicació a mida que anava creixent. Des de fa 10 anys és a les antigues escoles noves del passeig, on sembla que allà hi te definitivament el seu lloc.

Parlem amb Montse Sanahuja, directora de l’EMMA que ens explica que en l’àmbit musical hi ha molta competència i molt poques sortides i això fa que poca gent s’hi vulgui dedi-car professionalment. Contràriament al que molts poden pensar, estudiar música no és especialment car. La crisi i les retallades també han arrivat a l'escola i a més d'apujar la quota mensualja l’any passat es van eliminar professors i es van haver d’ajuntar alumnes per fer grups més compactes. No obstant, des de l’escola s’anima els alumnes a continuar la seva carrera musical tant a aquells que estan especialment dotats per aquest art com per als que no tenen tanta habilitat, doncs "la música és molt bona per desenvolupar i millorar la vocalització, l’atenció, la disciplina, la concentració i la sensi-bilització, fins i tot es bona per a les matemàtiques”.

Festival de música d'alumnes de l'EMMA.

A vegades és l’intent dels pares de tro-bar possibles talents en els seus fills; d’altres ocasions, és la mera necessi-tat de tenir els nens ocupats mentre s’allarga l’horari laboral dels pares.

1514

A aquell home...Per Josep Farreny

... Que deia que la diversitat i les múltiples maneres d'entendre la vida que es donaven a les societats, a les cultures, a les perso-nes, eren totes elles vàlides perquè totes ens enriquien. Aquell home que deia que totes les civilitzacions han estat importants perquè han tingut en comú coses bones: l'evolució de les seves societats, però també les dolentes: el mal ús de les creences per part dels que han estat escollits com a líders espirituals i han fet de la pràctica religiosa un motiu per generar conflictes, odis i guerres entre els que són diferents i no pensen com ells.

Aquell home també deia que els poders hipòcrites es cobreixen d'una falsa democràcia, caient en l'abús i avarícia i provocant més fractura social entre rics i pobres, essent aquests últims els que carreguen a les espatlles allò que se'ls hi tira a sobre.

Centrem-nos en l'ara, l'avuí i preguntem-nos si realment hem avançat, si hem corregit els errors comesos en un passat, si hem après les lliçons dels que van fer malament les coses... Qui ho sap? Potser no siguin aquells que semblen que manen i donen la cara com les titelles d'un guinyol.

Aquell home deia que aquells que mai ensenyaven la cara, eren els que realment manaven.

Les ideologies mouen a les persones, i qualsevol partit del color que sigui, te gent disposada a treballar. En els pobles,

VIVÈNCIESD ’ E N B E S O R A

per petits que siguin, sempre tenen persones que els repre-senten. Dit així tot és positiu. És molt important que sempre hi hagi gent disposada a servir al seu poble, per millorar, per avançar, per evolucionar, com deia aquell home.

No cal creure en Déu per fer el bé. El sentit comú i l'ètica dignifiquen els actes de les persones. La manca de valors i l'avarícia en el poder fa que la noble feina de representar un poble esdevingui indigna i corrupta.

Aquestes males maneres de fer s'han generalitzat tant, n'hi han tants! que han fet de la funció pública un benefici privat (el seu). No saben el que està bé i el que no. D'aquí que escoltem tant sovint allò de "I tu més!", o "és que si tirem de la manta..." o els més religiosos que diuen "qui estigui net de tota culpa que llanci la primera pedra".

Els que sóm espectadors d'aquest món ple d'escarafalls, calla-dament i en silenci hem de donar exemple entre tots, homes, dones, nens, de dretes, d'esquerres, ateus, creients, rics i pobres, savis i innocents... hem de fer entre tots que aquest poble tiri endavant. Això deia aquell home.

En Josep davant de dues de les seves passions: l'art i Catalunya.

A Jorge Semprun, Alain Resnais, Ives Montand, Melina Mercou-ri i Jules Destrée, tots gent compromesa, autentics demòcrates i d'esquerres.

1514

A aquell home...Per Josep Farreny

... Que deia que la diversitat i les múltiples maneres d'entendre la vida que es donaven a les societats, a les cultures, a les perso-nes, eren totes elles vàlides perquè totes ens enriquien. Aquell home que deia que totes les civilitzacions han estat importants perquè han tingut en comú coses bones: l'evolució de les seves societats, però també les dolentes: el mal ús de les creences per part dels que han estat escollits com a líders espirituals i han fet de la pràctica religiosa un motiu per generar conflictes, odis i guerres entre els que són diferents i no pensen com ells.

Aquell home també deia que els poders hipòcrites es cobreixen d'una falsa democràcia, caient en l'abús i avarícia i provocant més fractura social entre rics i pobres, essent aquests últims els que carreguen a les espatlles allò que se'ls hi tira a sobre.

Centrem-nos en l'ara, l'avuí i preguntem-nos si realment hem avançat, si hem corregit els errors comesos en un passat, si hem après les lliçons dels que van fer malament les coses... Qui ho sap? Potser no siguin aquells que semblen que manen i donen la cara com les titelles d'un guinyol.

Aquell home deia que aquells que mai ensenyaven la cara, eren els que realment manaven.

Les ideologies mouen a les persones, i qualsevol partit del color que sigui, te gent disposada a treballar. En els pobles,

VIVÈNCIESD ’ E N B E S O R A

per petits que siguin, sempre tenen persones que els repre-senten. Dit així tot és positiu. És molt important que sempre hi hagi gent disposada a servir al seu poble, per millorar, per avançar, per evolucionar, com deia aquell home.

No cal creure en Déu per fer el bé. El sentit comú i l'ètica dignifiquen els actes de les persones. La manca de valors i l'avarícia en el poder fa que la noble feina de representar un poble esdevingui indigna i corrupta.

Aquestes males maneres de fer s'han generalitzat tant, n'hi han tants! que han fet de la funció pública un benefici privat (el seu). No saben el que està bé i el que no. D'aquí que escoltem tant sovint allò de "I tu més!", o "és que si tirem de la manta..." o els més religiosos que diuen "qui estigui net de tota culpa que llanci la primera pedra".

Els que sóm espectadors d'aquest món ple d'escarafalls, calla-dament i en silenci hem de donar exemple entre tots, homes, dones, nens, de dretes, d'esquerres, ateus, creients, rics i pobres, savis i innocents... hem de fer entre tots que aquest poble tiri endavant. Això deia aquell home.

En Josep davant de dues de les seves passions: l'art i Catalunya.

A Jorge Semprun, Alain Resnais, Ives Montand, Melina Mercou-ri i Jules Destrée, tots gent compromesa, autentics demòcrates i d'esquerres.

Projecte i pressupost GRATUÏT (sense compromís)

Més de 15 anys d'experiència en CUINES

Més de 500 cuines realitzades

Cuines al teu gust

Projecte i pressupost GRATUÏT (sense compromís)

Més de 15 anys d'experiència en CUINES

Més de 500 cuines realitzades

Cuines al teu gust

Josep M. LloberaDETECCIÓ DE FUITES D’AIGUA

• Comunitats de veïns• Polígons industrials• Particulars• Granges• Sistemes de reg

Telf. 669.957.442 gili_54@hotmail.com

Josep M. LloberaDETECCIÓ DE FUITES D’AIGUA

• Comunitats de veïns• Polígons industrials• Particulars• Granges• Sistemes de reg

Telf. 669.957.442 gili_54@hotmail.com

2322

De vegades escoltem en els mitjans de quina manera influeixen els canvis de Facebook a la privacitat dels usuaris d’aquesta xarxa social. Molts d'ells ni s'adonen de com accedeixen els altres usuaris als continguts i dades pròpies i del posterior l'ús que aquests en fagin. La seguretat dels comptes a Facebook, es gestionen per cada usuari dins de l’apartat Privacitat. Resumim en 5 punts tot allò que cal saber per tenir ben gestionada la teva privacitat.

1. Els anuncis socials es poden controlar.Probablement ja et sigui familiar veure els anuncis publicitaris a la part dreta del teu compte a Facebook. Aquests anuncis els genera Facebook gràcies a una combinació de clics relacionant els teus amics i anunciants. Per controlar que no tots els teus “M’agrada” es converteixin en un nou filtre publicitari, visiteu l’apartat: el meu compte; visiteu Anuncis Publicitaris; escollir "tots els seus amics" o "ningú", per veure on has fet un “M’agrada “.

2. On estic ara?Si no desitges que els teus contactes a Facebook sàpiguen exactament on et trobes a cada pas que dónes, hauràs de visi-tar la part de privacitat on podràs definir que no es mostri on et trobes actualment amb un sol clic.

3. El que els teus amics poden llegirEls jocs i les apps dins de Facebook enviades pels contactes del teu compte, poden tenir accés a les teves dades personals, fotos, llocs que prefereixes visitar, entre d'altres. És per això que es recomana anar a Privacitat: Configura les condicions de pàgines web i d’aplicacions. En decidir a quina aplicacions específiques sí

5 punts per controlar la privacitat a facebook

INFORMATICÀLIAL A T E C N O L O G I A A L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

dónes accés, crees un filtre en el qual ja no totes les aplicacions que arribin a tu seran lliures de tocar la teva informació.

4. Quan altres poden mostrar la teva ubicacióGràcies a l’opció de geolocalització, molts poden mostrar la seva ubicació però a més poden indicar amb qui es troba en aquell moment. Sorprenentment, apareixerà en el seu perfil l’adreça on es troba el teu amic i tu, a la qual podràs acceptar com també negar. Però, per estalviar aquestes sorpreses, hi ha la possibilitat sota Opcions de negar aquest accés.

5. En la cerca del teu nom a Google no aparèixer el 1rPerquè ningú et pugui localitzar dins del cercador més utilitzat a nivell mundial, podràs tenir la possibilitat de filtrar aquest accés sota l'opció Privacitat. En aquest espai, hauràs de buscar aplicacions i pàgines web, després hauràs de fer clic a Edita les teves opcions. Sota el nom de Recerca pública, pots bloquejar que el teu compte a Facebook aparegui com el primer que es presenti quan algú busca el teu nom a Google.

2322

De vegades escoltem en els mitjans de quina manera influeixen els canvis de Facebook a la privacitat dels usuaris d’aquesta xarxa social. Molts d'ells ni s'adonen de com accedeixen els altres usuaris als continguts i dades pròpies i del posterior l'ús que aquests en fagin. La seguretat dels comptes a Facebook, es gestionen per cada usuari dins de l’apartat Privacitat. Resumim en 5 punts tot allò que cal saber per tenir ben gestionada la teva privacitat.

1. Els anuncis socials es poden controlar.Probablement ja et sigui familiar veure els anuncis publicitaris a la part dreta del teu compte a Facebook. Aquests anuncis els genera Facebook gràcies a una combinació de clics relacionant els teus amics i anunciants. Per controlar que no tots els teus “M’agrada” es converteixin en un nou filtre publicitari, visiteu l’apartat: el meu compte; visiteu Anuncis Publicitaris; escollir "tots els seus amics" o "ningú", per veure on has fet un “M’agrada “.

2. On estic ara?Si no desitges que els teus contactes a Facebook sàpiguen exactament on et trobes a cada pas que dónes, hauràs de visi-tar la part de privacitat on podràs definir que no es mostri on et trobes actualment amb un sol clic.

3. El que els teus amics poden llegirEls jocs i les apps dins de Facebook enviades pels contactes del teu compte, poden tenir accés a les teves dades personals, fotos, llocs que prefereixes visitar, entre d'altres. És per això que es recomana anar a Privacitat: Configura les condicions de pàgines web i d’aplicacions. En decidir a quina aplicacions específiques sí

5 punts per controlar la privacitat a facebook

INFORMATICÀLIAL A T E C N O L O G I A A L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

dónes accés, crees un filtre en el qual ja no totes les aplicacions que arribin a tu seran lliures de tocar la teva informació.

4. Quan altres poden mostrar la teva ubicacióGràcies a l’opció de geolocalització, molts poden mostrar la seva ubicació però a més poden indicar amb qui es troba en aquell moment. Sorprenentment, apareixerà en el seu perfil l’adreça on es troba el teu amic i tu, a la qual podràs acceptar com també negar. Però, per estalviar aquestes sorpreses, hi ha la possibilitat sota Opcions de negar aquest accés.

5. En la cerca del teu nom a Google no aparèixer el 1rPerquè ningú et pugui localitzar dins del cercador més utilitzat a nivell mundial, podràs tenir la possibilitat de filtrar aquest accés sota l'opció Privacitat. En aquest espai, hauràs de buscar aplicacions i pàgines web, després hauràs de fer clic a Edita les teves opcions. Sota el nom de Recerca pública, pots bloquejar que el teu compte a Facebook aparegui com el primer que es presenti quan algú busca el teu nom a Google.

2524

personatge mític que tractava de simbolitzar l'any, subjecte que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nas-sos, espècie molt rara i que molt probablement degué ésser la mansió o posada de l'esperit de la vegetació”.

Hi ha moltes peculiari-tats al voltant de les his-tòries de l'home dels nassos, tot i amb això, el més comú ha estat donar tombs buscant algun personatge estrafolari, que en el nostre cas ens feia anar de bòlit, quan algú ens deia que l'havia vist als dipòsits, al passeig, o com-prant en alguna botiga.

La transformació de la llegenda, en el sentit que no cal anar-lo a buscar, sinó a trobar-lo, produeix un efecte força diferent, doncs molts acaben resolent l'enigma a les primeres de canvi. Això sí, la condició de festa i el seu arrelament hi surt guanyant.

Per potenciar aquesta nova condició, cal crear un rerefons prou atractiu. La nostra proposta en aquesta primera sortida, ha estat la de poder fruir de la companyia dels capgrossos locals, i de fer uns parlaments per a captar l'atenció de tots els que el vinguin a veure. La colla de grallers hi van posar el color musical idoni.

L’home dels nassos ha mort... i ha nascut.Continuem donant-li vida.

El darrer dia de l'any de 2012, la vila agramuntina va enterrar la figura imaginària de l'home dels nassos. Fins llavors restava com un personatge enigmàtic, doncs mai ningú l'aconseguia veure.

Ara l'home dels nassos agramuntí ja té fisonomia, i òbviament no és la que molts esperaven. La tradició ben catalana de fer creure a la mainada que el darrer dia de l'any es passejava pels carrers, un senyor amb tants nassos com dies té l'any, sempre ens havia quedat com una facècia de caire familiar. Un màgic interrogant que la mainada sumava a l'època nadalenca, jun-tament amb el tió i els reis d'Orient. L'arribada de l'ús de la raó i la lògica acabava donant resposta al joc de paraules amb doble sentit, que els adults ens inculcaven, per a mofa de la ingenuïtat pròpia de la infància. Ara el tradicional home dels nassos ja no hi és. La figura forjada en l'imaginari popular esdevé real i visible; potser tant real, que molta mainada se'l mirava amb l'estupefacció de buscar-hi quelcom més. Això sí, el nas força gran; distintiu comú a totes les poblacions catala-nes que s'han afegit a donar-hi un altre aire al personatge de Sant Silvestre.

Aquest personatge mític i imaginari obté la hipotèsi de sim-bolitzar l'any, i de ser una evolució d'un déu perdut vinculat al déu Janus romà, el qual era representat amb dues cares: una amb aspecte jove, i l'altre vell, una mirant endavant i l'altra endarrera, amb dues claus, la del cel i la de l'infern. Amades a través del seu costumari català conclou d’aquesta manera: “l'home dels nassos sembla ser la degeneració d'un

LO BROC DEL SILLÓA S S O C I A C I Ó C U L T U R A L T R A D I - S I Ó

La mort de l’home dels nassos

Imatge del primer home dels nassos agramuntí.

imatge suggestiva del 31 de desembre.

Associació Cultural Tradi-Sió

La gran majoria de persones quan pensen en les vacances, s'imaginen gaudint del sol i el mar: la platja. Això són vacances!

Cada any, es presenta el llistat guanyador de les millors plat-ges del món. Aquests premis es basen en les opinions de milions de viatgers de tot el món que donen la seva valoració al Traveller's Choice.

Segons aquestes opinions la millor platja del món el 2013 és la d'Isola dei Conigli a Lampedusa. Aquesta petita illa italiana està situada entre Malta i Tunísia, i geològicament pertany al conti-nent africà. Les platges són de tipus caribeny amb fina arena blanca, mar transparent i entorn desèrtic. La segueixen les plat-ges de Grace Bay a Providenciales, Whitehaven Beach a Austrà-lia, Baia do Sancho a Brasil i la Flamenco Beach a Puerto Rico. El sisè lloc mundial el té la platja gallega d’As Catedrais a Ribadeo.

Les 10 millors platges d’Espanya, darrera d’As Catedrais: Ses Illetes a Formentera, la platja de la Concha a Donosti, les platges de Bolonya a Tarifa, la platja de Zahara de los Atunes a Cadis. Les segueixen la platja Cofete, a Fuerteventura, la platja de la Llançada a Pontevedra i Cala Bassa a Eivissa. Finalment tenim la platja des

Tranc a Mallorca i la platja de les Pedre-res a Gran Canària. De nord a sud, d'est a oest, les nostres platges són petits paradisos reconeguts a tot el món.

Recorregut litoral. Les millors platges del món.

DIARI D'UN NÒMADAP E R C O N È I X E R M Ó N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Les platges del nostre territori

Basant-me en diferents classificacions he fet una selecció de platges amb encant, platges verges i platges familiars.

Platges amb encant, d'aquelles que tenen l'estampa típica de barques de pescadors a la sorra i un passeig de cases amb voltes darrere, us proposo: la Platja d'Aiguablava a Begur, la Cala Giverola a Tossa del Mar, la platja del Port Bo a Calella de Palafrugell, Cala Canyelles a Lloret de Mar, la Platja Llarga a Tarragona i la Platja de Roc de Sant Gaietà a Roda de Barà.

Platges verges es concentren, sobretot, a la Costa Brava i els dificultosos accessos fan que es conservin en un estat quasi sal-vatge. Tenim la de Roques Planes a Calonge, Futadera entre Tossa i Sant Feliu, Sa Boadella a Lloret de Mar; Cala Estreta a Palamós és per a alguns la millor platja verge. A la Costa Daura-da hi ha la gran platja del Fangar a Deltebre (espai natural pro-tegit) i la platja Roca Plana i les cales Jovera i Fonda, a Tarragona.

Platges familiars, d'aigües poc fondes de fàcil accés i serveis. A Palamós la del Castell, a Santa Susanna hi trobareu la Platja de les Dunes, a Vilanova i la Geltrú la platja de Ribes Roges i en El Vendrell la platja de Sant Salvador. Ja podeu començar a pensar on anar les properes vacances doncs, com veieu hi ha molt on triar.

2524

personatge mític que tractava de simbolitzar l'any, subjecte que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nas-sos, espècie molt rara i que molt probablement degué ésser la mansió o posada de l'esperit de la vegetació”.

Hi ha moltes peculiari-tats al voltant de les his-tòries de l'home dels nassos, tot i amb això, el més comú ha estat donar tombs buscant algun personatge estrafolari, que en el nostre cas ens feia anar de bòlit, quan algú ens deia que l'havia vist als dipòsits, al passeig, o com-prant en alguna botiga.

La transformació de la llegenda, en el sentit que no cal anar-lo a buscar, sinó a trobar-lo, produeix un efecte força diferent, doncs molts acaben resolent l'enigma a les primeres de canvi. Això sí, la condició de festa i el seu arrelament hi surt guanyant.

Per potenciar aquesta nova condició, cal crear un rerefons prou atractiu. La nostra proposta en aquesta primera sortida, ha estat la de poder fruir de la companyia dels capgrossos locals, i de fer uns parlaments per a captar l'atenció de tots els que el vinguin a veure. La colla de grallers hi van posar el color musical idoni.

L’home dels nassos ha mort... i ha nascut.Continuem donant-li vida.

El darrer dia de l'any de 2012, la vila agramuntina va enterrar la figura imaginària de l'home dels nassos. Fins llavors restava com un personatge enigmàtic, doncs mai ningú l'aconseguia veure.

Ara l'home dels nassos agramuntí ja té fisonomia, i òbviament no és la que molts esperaven. La tradició ben catalana de fer creure a la mainada que el darrer dia de l'any es passejava pels carrers, un senyor amb tants nassos com dies té l'any, sempre ens havia quedat com una facècia de caire familiar. Un màgic interrogant que la mainada sumava a l'època nadalenca, jun-tament amb el tió i els reis d'Orient. L'arribada de l'ús de la raó i la lògica acabava donant resposta al joc de paraules amb doble sentit, que els adults ens inculcaven, per a mofa de la ingenuïtat pròpia de la infància. Ara el tradicional home dels nassos ja no hi és. La figura forjada en l'imaginari popular esdevé real i visible; potser tant real, que molta mainada se'l mirava amb l'estupefacció de buscar-hi quelcom més. Això sí, el nas força gran; distintiu comú a totes les poblacions catala-nes que s'han afegit a donar-hi un altre aire al personatge de Sant Silvestre.

Aquest personatge mític i imaginari obté la hipotèsi de sim-bolitzar l'any, i de ser una evolució d'un déu perdut vinculat al déu Janus romà, el qual era representat amb dues cares: una amb aspecte jove, i l'altre vell, una mirant endavant i l'altra endarrera, amb dues claus, la del cel i la de l'infern. Amades a través del seu costumari català conclou d’aquesta manera: “l'home dels nassos sembla ser la degeneració d'un

LO BROC DEL SILLÓA S S O C I A C I Ó C U L T U R A L T R A D I - S I Ó

La mort de l’home dels nassos

Imatge del primer home dels nassos agramuntí.

imatge suggestiva del 31 de desembre.

Associació Cultural Tradi-Sió

La gran majoria de persones quan pensen en les vacances, s'imaginen gaudint del sol i el mar: la platja. Això són vacances!

Cada any, es presenta el llistat guanyador de les millors plat-ges del món. Aquests premis es basen en les opinions de milions de viatgers de tot el món que donen la seva valoració al Traveller's Choice.

Segons aquestes opinions la millor platja del món el 2013 és la d'Isola dei Conigli a Lampedusa. Aquesta petita illa italiana està situada entre Malta i Tunísia, i geològicament pertany al conti-nent africà. Les platges són de tipus caribeny amb fina arena blanca, mar transparent i entorn desèrtic. La segueixen les plat-ges de Grace Bay a Providenciales, Whitehaven Beach a Austrà-lia, Baia do Sancho a Brasil i la Flamenco Beach a Puerto Rico. El sisè lloc mundial el té la platja gallega d’As Catedrais a Ribadeo.

Les 10 millors platges d’Espanya, darrera d’As Catedrais: Ses Illetes a Formentera, la platja de la Concha a Donosti, les platges de Bolonya a Tarifa, la platja de Zahara de los Atunes a Cadis. Les segueixen la platja Cofete, a Fuerteventura, la platja de la Llançada a Pontevedra i Cala Bassa a Eivissa. Finalment tenim la platja des

Tranc a Mallorca i la platja de les Pedre-res a Gran Canària. De nord a sud, d'est a oest, les nostres platges són petits paradisos reconeguts a tot el món.

Recorregut litoral. Les millors platges del món.

DIARI D'UN NÒMADAP E R C O N È I X E R M Ó N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Les platges del nostre territori

Basant-me en diferents classificacions he fet una selecció de platges amb encant, platges verges i platges familiars.

Platges amb encant, d'aquelles que tenen l'estampa típica de barques de pescadors a la sorra i un passeig de cases amb voltes darrere, us proposo: la Platja d'Aiguablava a Begur, la Cala Giverola a Tossa del Mar, la platja del Port Bo a Calella de Palafrugell, Cala Canyelles a Lloret de Mar, la Platja Llarga a Tarragona i la Platja de Roc de Sant Gaietà a Roda de Barà.

Platges verges es concentren, sobretot, a la Costa Brava i els dificultosos accessos fan que es conservin en un estat quasi sal-vatge. Tenim la de Roques Planes a Calonge, Futadera entre Tossa i Sant Feliu, Sa Boadella a Lloret de Mar; Cala Estreta a Palamós és per a alguns la millor platja verge. A la Costa Daura-da hi ha la gran platja del Fangar a Deltebre (espai natural pro-tegit) i la platja Roca Plana i les cales Jovera i Fonda, a Tarragona.

Platges familiars, d'aigües poc fondes de fàcil accés i serveis. A Palamós la del Castell, a Santa Susanna hi trobareu la Platja de les Dunes, a Vilanova i la Geltrú la platja de Ribes Roges i en El Vendrell la platja de Sant Salvador. Ja podeu començar a pensar on anar les properes vacances doncs, com veieu hi ha molt on triar.

2726

Un poble sense memòria històrica es converteix en un poble amnèsic, incapaç de recuperar/construir la seva pròpia identitat i destinat a cometre els mateixos errors que en el passat.

La Xarxa d’Espais de Memòria que impulsa el Memorial Democràtic, està formada per un conjunt patrimonial de ves-tigis, itineraris i centres d’interpretació, que fan visible en el territori les marques del llegat del nostre passat recent.

En concret s’han revalorat refugis com els de Palamós, Giro-na, Roses, Agramunt, Pujalt, Gavà, Calella, Granollers, la Garriga, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Flix, Benissanet, Cambrils, Reus, Valls i Vilanova i la Geltrú. A les Borges Blan-ques, tot i que no es pot visitar el refugi, s’ha senyalitzat un itinerari sobre els espais bombardejats.

També formen part de la Xarxa aeròdroms recuperats i senya-litzats com els de Celrà, l’Aranyó, Alfés, Sabadell, Rosanes i la Sènia, als quals cal afegir-hi els quatre aeròdroms del Penedès, agrupats dins la Ruta del Vesper (Santa Margarida i els Monjos, Pacs, Santa Oliva i Sabanell). La bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat) o, sobretot, la bateria antiaèria del Turó de la Rovira (Barcelona) són exemples de la defensa

Memorial Democràtic. El refugi antiaeri d’Agramunt

activa i de la capacitat d’actuació davant dels atacs aeris feixis-tes. Així mateix, el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republi-cana i la Guerra Aèria (CIARGA) de Sant Margarida i els Monjos evidencia un salt qualitatiu en l’estudi d’aquesta temàtica.

El refugi de Santa Maria d’Agramunt

El refugi antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt és un d’aquests espais recuperats per a la memòria. Va ser l’any 2005, durant unes obres de restauració del temple per tapar humitats, quan es van localitzar, quasi per casualitat, una de les tres entrades al refugi. Va ser llavors quan es va constatar el bon estat general de la instal·lació. El refugi segueix el recorregut de la nau central i el creuer de l’església. La galeria llarga té 34 m i la transversal en fa 28,4 m. Es calcula que tenia capacitat per a unes 300 persones i es va construir en poc més de sis mesos. En total consta de tres portes per per-metre l’entrada dels habitants arribats de tres punts diferents d’Agramunt. És un indret fred, humit i fosc. Pensar que en aquest reduït espai nens, mares, pares i gent gran feien pinya sota terra esperant que passessin els avions sense deixar anar cap bomba, tremolant amb la incertesa de no saber quin panorama es trobarien en tornar a sortir...diuen molts visi-tants que se senten impressionants en recórrer-lo, envaïts per una sensació colpidora d’estar recuperant la memòria dels nostres avis o pares.

Quan el van inaugurar el 2009, els visitants de més edats, veïns del poble, quedaven trasbalsats. Molts havien estat nens durant la guerra, alguns havien passat hores i hores tancats al refugi. Reviure aquesta experiència va ser molt emocionant. Ara, quatre anys després de la seva inauguració ha estat visitat

L'exposició permanent mostra fotografies i textos explicatius.

REPORTATGED ' A C T U A L I T A T

Memorial Democràtic. El refugi antiaeri d’Agramunt

per 21.739 persones, arribades de tota Catalunya però també d’altres indrets de la geografia espanyola. Tot aquest patrimo-ni valoritzat permet els ciutadans, especialment els escolars, universitaris, estudiosos i població sensibilitzada, conèixer una realitat soterrada, oculta durant molts anys dins les gale-ries d’aquestes construccions. Visitar-los ens permet reviure el drama dels bombardejos sobre la població civil, però, a la vegada, ens parlen de la capacitat de resistència i del treball col·lectiu d’una societat que no volia sucumbir al feixisme i que, amb iniciatives de supervivència, va voler posar al cap-davant la dignitat de l’ésser humà.“N’hi ha gent que va per tota Catalunya recorrent els espais de la memòria de la xarxa creada pel Memorial Democràtic” ens explica Marta, la tècni-ca de l’Oficina de Turisme que atén el visitant.

La mostra permanent fa un recorregut per la vida dels veïns d’Agramunt abans i després de la guerra a través de fotogra-fies i textos, cedits en la seva gran majoria per la revista Sió. L’espai es divideix en set grans temes: La vida quotidiana de la població abans de la guerra; els bombardejos que patí la població entre abril de 1938 i gener de 1939; les conseqüèn-cies dels bombardejos i la gran destrucció causada en el centre de la població; la construcció dels refugis públics i privats i la fugida de la població a cabanes i masies dels vol-tants d’Agramunt; el refugi sota el temple de Santa Maria, la seva protecció i el cobriment de la façana principal; les tas-ques de reconstrucció després de la guerra; i finalment, la recuperació del refugi.

La guerra

A Catalunya es comptabilitzen unes 5.000 víctimes mortals durant els bombardejos indiscriminats de les aviacions ita-liana i alemanya durant la Guerra Civil. En esdevenir un punt estratègic de recepció de material bèl·lic, amb gran activitat de la indústria de guerra, centrals energètiques, importants ports i nusos de comunicació, Catalunya fou un objectiu prioritari dels bombardejos aeris que resultaren especialment sagnants a ciutats com Lleida, Granollers o Figueres, a més de Barcelona. El primer bombardeig fran-quista sobre una població catalana ses va produir el 30 d’octubre de 1936 a Roses. Altres ciutats, com Lleida, degut a la seva estratègica posició (prop del front d’Aragó) es van convertir també en objectiu preferent dels atacs de l’aviació franquista, que va dur a terme bombardejos com el del 2 de novembre de 1937, el qual va provocar un mínim de 250 víctimes mortals –entre elles una cinquante-na de nens alumnes del Liceu Escolar. En aquesta demarca-ció van destacar els atacs sobre les centrals hidroelèctri-ques situades als rius del Pirineu, els quals tenien com a objectiu paralitzar el subministrament energètic a les fàbri-ques de l’entorn de Barcelona.

Des del 5 d’abril de 1938 fins el 12 de gener de 1939, Agra-munt va patir nombrosos bombardejos per part de l’aviació de l’exercit rebel, que van ocasionar diversos morts i molts danys materials.

REPORTATGED ' A C T U A L I T A T

Particulars, institucions i associacions, amb el suport del Govern de la Generalitat s’han posat en la feina d’identificar bona part del patrimoni relacionat amb els bombardejos (refugis, camps d’aviació, etc.) que varen te-nir lloc durant la Guerra Civil Espanyola.

2726

Un poble sense memòria històrica es converteix en un poble amnèsic, incapaç de recuperar/construir la seva pròpia identitat i destinat a cometre els mateixos errors que en el passat.

La Xarxa d’Espais de Memòria que impulsa el Memorial Democràtic, està formada per un conjunt patrimonial de ves-tigis, itineraris i centres d’interpretació, que fan visible en el territori les marques del llegat del nostre passat recent.

En concret s’han revalorat refugis com els de Palamós, Giro-na, Roses, Agramunt, Pujalt, Gavà, Calella, Granollers, la Garriga, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Flix, Benissanet, Cambrils, Reus, Valls i Vilanova i la Geltrú. A les Borges Blan-ques, tot i que no es pot visitar el refugi, s’ha senyalitzat un itinerari sobre els espais bombardejats.

També formen part de la Xarxa aeròdroms recuperats i senya-litzats com els de Celrà, l’Aranyó, Alfés, Sabadell, Rosanes i la Sènia, als quals cal afegir-hi els quatre aeròdroms del Penedès, agrupats dins la Ruta del Vesper (Santa Margarida i els Monjos, Pacs, Santa Oliva i Sabanell). La bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat) o, sobretot, la bateria antiaèria del Turó de la Rovira (Barcelona) són exemples de la defensa

Memorial Democràtic. El refugi antiaeri d’Agramunt

activa i de la capacitat d’actuació davant dels atacs aeris feixis-tes. Així mateix, el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republi-cana i la Guerra Aèria (CIARGA) de Sant Margarida i els Monjos evidencia un salt qualitatiu en l’estudi d’aquesta temàtica.

El refugi de Santa Maria d’Agramunt

El refugi antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt és un d’aquests espais recuperats per a la memòria. Va ser l’any 2005, durant unes obres de restauració del temple per tapar humitats, quan es van localitzar, quasi per casualitat, una de les tres entrades al refugi. Va ser llavors quan es va constatar el bon estat general de la instal·lació. El refugi segueix el recorregut de la nau central i el creuer de l’església. La galeria llarga té 34 m i la transversal en fa 28,4 m. Es calcula que tenia capacitat per a unes 300 persones i es va construir en poc més de sis mesos. En total consta de tres portes per per-metre l’entrada dels habitants arribats de tres punts diferents d’Agramunt. És un indret fred, humit i fosc. Pensar que en aquest reduït espai nens, mares, pares i gent gran feien pinya sota terra esperant que passessin els avions sense deixar anar cap bomba, tremolant amb la incertesa de no saber quin panorama es trobarien en tornar a sortir...diuen molts visi-tants que se senten impressionants en recórrer-lo, envaïts per una sensació colpidora d’estar recuperant la memòria dels nostres avis o pares.

Quan el van inaugurar el 2009, els visitants de més edats, veïns del poble, quedaven trasbalsats. Molts havien estat nens durant la guerra, alguns havien passat hores i hores tancats al refugi. Reviure aquesta experiència va ser molt emocionant. Ara, quatre anys després de la seva inauguració ha estat visitat

L'exposició permanent mostra fotografies i textos explicatius.

REPORTATGED ' A C T U A L I T A T

Memorial Democràtic. El refugi antiaeri d’Agramunt

per 21.739 persones, arribades de tota Catalunya però també d’altres indrets de la geografia espanyola. Tot aquest patrimo-ni valoritzat permet els ciutadans, especialment els escolars, universitaris, estudiosos i població sensibilitzada, conèixer una realitat soterrada, oculta durant molts anys dins les gale-ries d’aquestes construccions. Visitar-los ens permet reviure el drama dels bombardejos sobre la població civil, però, a la vegada, ens parlen de la capacitat de resistència i del treball col·lectiu d’una societat que no volia sucumbir al feixisme i que, amb iniciatives de supervivència, va voler posar al cap-davant la dignitat de l’ésser humà.“N’hi ha gent que va per tota Catalunya recorrent els espais de la memòria de la xarxa creada pel Memorial Democràtic” ens explica Marta, la tècni-ca de l’Oficina de Turisme que atén el visitant.

La mostra permanent fa un recorregut per la vida dels veïns d’Agramunt abans i després de la guerra a través de fotogra-fies i textos, cedits en la seva gran majoria per la revista Sió. L’espai es divideix en set grans temes: La vida quotidiana de la població abans de la guerra; els bombardejos que patí la població entre abril de 1938 i gener de 1939; les conseqüèn-cies dels bombardejos i la gran destrucció causada en el centre de la població; la construcció dels refugis públics i privats i la fugida de la població a cabanes i masies dels vol-tants d’Agramunt; el refugi sota el temple de Santa Maria, la seva protecció i el cobriment de la façana principal; les tas-ques de reconstrucció després de la guerra; i finalment, la recuperació del refugi.

La guerra

A Catalunya es comptabilitzen unes 5.000 víctimes mortals durant els bombardejos indiscriminats de les aviacions ita-liana i alemanya durant la Guerra Civil. En esdevenir un punt estratègic de recepció de material bèl·lic, amb gran activitat de la indústria de guerra, centrals energètiques, importants ports i nusos de comunicació, Catalunya fou un objectiu prioritari dels bombardejos aeris que resultaren especialment sagnants a ciutats com Lleida, Granollers o Figueres, a més de Barcelona. El primer bombardeig fran-quista sobre una població catalana ses va produir el 30 d’octubre de 1936 a Roses. Altres ciutats, com Lleida, degut a la seva estratègica posició (prop del front d’Aragó) es van convertir també en objectiu preferent dels atacs de l’aviació franquista, que va dur a terme bombardejos com el del 2 de novembre de 1937, el qual va provocar un mínim de 250 víctimes mortals –entre elles una cinquante-na de nens alumnes del Liceu Escolar. En aquesta demarca-ció van destacar els atacs sobre les centrals hidroelèctri-ques situades als rius del Pirineu, els quals tenien com a objectiu paralitzar el subministrament energètic a les fàbri-ques de l’entorn de Barcelona.

Des del 5 d’abril de 1938 fins el 12 de gener de 1939, Agra-munt va patir nombrosos bombardejos per part de l’aviació de l’exercit rebel, que van ocasionar diversos morts i molts danys materials.

REPORTATGED ' A C T U A L I T A T

Particulars, institucions i associacions, amb el suport del Govern de la Generalitat s’han posat en la feina d’identificar bona part del patrimoni relacionat amb els bombardejos (refugis, camps d’aviació, etc.) que varen te-nir lloc durant la Guerra Civil Espanyola.

2928 2928

COMBUSTIÓN

Estrena: 26 d’abril de 2013Direcció: Daniel Calparsoro

Mikel (Alex Gonzalez) està a punt de casar-se amb Júlia (María Castro), propietària d’una important joieria heretada dels seus pares. Durant la festa d’anunci del casament, Mikel coneix l’Ari (Adriana Ugarte), una de les cambreres del càtering. Amb ella gaudirà del millor sexe de la seva vida. Mica en mica s’anirà enganxant a ella i quedant fascinat pel seu món, el de les curses il·legals de cotxes.

ELS CROODS. UNA AVENTURA PREHISTÒRICA

Estrena: 22 de març de 2013Direcció: Kirk DeMicco, Chris Sanders

Pel·lícula d’animació produïda per Dre-amWorks als EUA. Ambientada a l’Edat de Pedra, és la història d’un home molt gran (veu de Nicolas Cage) al petit poble de Crood. La seva posició de Cap de Cacera es veu amenaçada per l’arribada d’un geni prehistòric (veu de Ryan Reynolds) amb invents realment revo-lucionaris com el foc.

L’HOME D’ACER

Estrena: 21 de juny de 2013Direcció: Zack Snyder

Aquesta nova pel·lícula de Superman coinci-deix amb el 75è ani-versari del súper heroi.

Estarà protagonitzada per Henry Cavill i Amy Adams, com la perio-dista del Daily Planet, Lois Lane. El film cobreix diversos anys de la vida de Superman, i ens torna a explicar els seus orígens, inclo-ent-hi la seva infantesa.

MEMÒRIES D’UN ZOMBI ADOLESCENT

Estrena: abril de 2013Direcció: Jonathan Levine.

Aquesta és la histò-ria de R, un mort vivent existencial-ment turmentat que manté una curiosa relació d’amistat amb la núvia d’una de les seves vícti-mes. Això provoca una transformació no només en ell mateix, sinó també en els seus com-panys zombis. Pro-tagonitzada per Teresa Palmer (Julie) i Nicholas Hoult (R),

compta també amb la participació de John Malkovich.

L A C A R T E L L E R AES RODA...

Properament

2928 2928

COMBUSTIÓN

Estrena: 26 d’abril de 2013Direcció: Daniel Calparsoro

Mikel (Alex Gonzalez) està a punt de casar-se amb Júlia (María Castro), propietària d’una important joieria heretada dels seus pares. Durant la festa d’anunci del casament, Mikel coneix l’Ari (Adriana Ugarte), una de les cambreres del càtering. Amb ella gaudirà del millor sexe de la seva vida. Mica en mica s’anirà enganxant a ella i quedant fascinat pel seu món, el de les curses il·legals de cotxes.

ELS CROODS. UNA AVENTURA PREHISTÒRICA

Estrena: 22 de març de 2013Direcció: Kirk DeMicco, Chris Sanders

Pel·lícula d’animació produïda per Dre-amWorks als EUA. Ambientada a l’Edat de Pedra, és la història d’un home molt gran (veu de Nicolas Cage) al petit poble de Crood. La seva posició de Cap de Cacera es veu amenaçada per l’arribada d’un geni prehistòric (veu de Ryan Reynolds) amb invents realment revo-lucionaris com el foc.

L’HOME D’ACER

Estrena: 21 de juny de 2013Direcció: Zack Snyder

Aquesta nova pel·lícula de Superman coinci-deix amb el 75è ani-versari del súper heroi.

Estarà protagonitzada per Henry Cavill i Amy Adams, com la perio-dista del Daily Planet, Lois Lane. El film cobreix diversos anys de la vida de Superman, i ens torna a explicar els seus orígens, inclo-ent-hi la seva infantesa.

MEMÒRIES D’UN ZOMBI ADOLESCENT

Estrena: abril de 2013Direcció: Jonathan Levine.

Aquesta és la histò-ria de R, un mort vivent existencial-ment turmentat que manté una curiosa relació d’amistat amb la núvia d’una de les seves vícti-mes. Això provoca una transformació no només en ell mateix, sinó també en els seus com-panys zombis. Pro-tagonitzada per Teresa Palmer (Julie) i Nicholas Hoult (R),

compta també amb la participació de John Malkovich.

L A C A R T E L L E R AES RODA...

Properament

3130 3130

R E S T A U R A N TON MENJAR?

4 galtes de porc3 fulles de llorer i2 branquetes de farigola4 cebes ¼ litre de vi

3 pastanagues ½ fetge d'ànec12 tomàquets Pasta de full1 ouSal, pebre

Restaurant 2007Projectat el 2007 i obert el juny del 2008, el Restaurant 2007 es va alçar a la petita localitat de la Fuliola (Lleida), origen de la família de Josep Maria Forn i la seva dona, Marta Farré, propietaris de l'establiment. Amb gairebé 30 anys d'experièn-cia en l'hostaleria, Josep Maria apostar pel restaurant propi i el va dotar del seu gust. Va aconseguir deixar enrere les cele-bracions copioses i va donar pas a un restaurant per gairebé un centenar de comensals, amb places per a celebracions més modestes.

A Josep Maria li ve de casta el món de la restauració. El seu pare, també Josep Maria Forn, ja va tenir el seu negoci de restauració. Així que de ben jove ja sabia que el seu destí eren els fogons. Ara, amb 33 anys d'experiència, Josep Maria ha seguit el deixant del seu pare, donen bon compte d'això els canelons o els cargols de la carta del Restaurant 2007.

La cuina d'aquest restaurant és la tradicional catalana però amb un toc modern, posada al dia, però sense complicacions i apostant pels productes de proximitat. A l'estiu, els seus plats gaudeixen de les verdures de la seva pròpia horta (enci-am, tomàquets, pebrots, cebes, ...) i també de la fruita dolça de la zona, com els préssecs. La carta, que canvia 3 vegades a l'any segons temporada, adaptant-se al producte del moment deixant sempre els plats estrella, com els cargols (fregits amb sal, pebre i flamejats amb conyac), els canelons, els peus de porc amb prunes i bolets o la cassola de tupina per al visitant que no vol desprendre-se'n.

Després els suggeriments del xef (croquetes o cargols, per exemple), la carta presenta els seus entrants amb amanides, carpaccios o una sopa de rap, a l'hivern. Els segons es distin-geixen per les carns, ja sigui de caça a l'hivern, o porc (peus, carretons, ...) o vedella. A ells s'uneix la brasa amb tot tipus de varietat càrnia: bistec, llonganissa de la Fuliola, conill, pollastre,... I de postres -sense que falti la crema catalana- Josep Maria ha elaborat opcions com la sopa de pinya amb gelat de coco , el bescuit de poma amb gelat de préssec o les maduixes al pebre.

A la carta gastronòmica l'acompanya la de vins, on Josep Maria ha apostat per vins de la zona: Costers del Segre. A aquests vins de qualitat se'ls uneix algun Rioja o Priorat tes-timonials, i també caves.

A excepció dels dimarts, el 2007 obre de dilluns a diumenge al migdia i dissabte també a la nit. El menú diari costa 13,5

Ingredients: (4 persones)

Elaboració:Es rosteixen les galtes de porc a la safata de forn a 180ºC durant una hora i mitja, amb el timó, llorer, pastanagues, ceba i tomà-quets en talls petits. Quan vegem que està gairebé a punt de cocció, aboquem el vi. Deixem refredar les galtes i després les desossem.

Tallem la pasta de full en 4 quadrats, l'estirem i col·loquem una galta desossada amb el fetge d'ànec al mig i fem un embolcall amb la pasta de full, a manera de fardell. Batem un ou i untem la pasta de full amb ell. Col·loquem al forn uns 10 minuts a 200ºC.

Per a la salsa, posarem en una cassola aigua i totes les verdures i suc de la cocció de les galtes, sense les herbes aromàtiques. El lliguem i passem per un colador xinès.

Presentem la galta enmig del plat amb la salsa, i unes cebes caramel·litzades.

euros, mentre que una petició sobre la carta ronda els 30-35 euros. A més del menjador per a 90 comensals, el restaurant disposa d'una sala reservada per a reunions i convencions amb capacitat per a 20 persones.

Per aquesta edició, Josep Maria ens cuina una galta de porc farcida de foie, un dels plats per oferir durant el mes de febrer i principis de març en el marc de la campanya PorcPassió obra de la Federació d'Hostaleria de Lleida, que rendia homenatge al porc.

FARDELL DE GALTA DE PORC AMB FOIE

Av. Catalunya, 69 25332 La Fuliola (Lleida) 973 57 10 73

3130 3130

R E S T A U R A N TON MENJAR?

4 galtes de porc3 fulles de llorer i2 branquetes de farigola4 cebes ¼ litre de vi

3 pastanagues ½ fetge d'ànec12 tomàquets Pasta de full1 ouSal, pebre

Restaurant 2007Projectat el 2007 i obert el juny del 2008, el Restaurant 2007 es va alçar a la petita localitat de la Fuliola (Lleida), origen de la família de Josep Maria Forn i la seva dona, Marta Farré, propietaris de l'establiment. Amb gairebé 30 anys d'experièn-cia en l'hostaleria, Josep Maria apostar pel restaurant propi i el va dotar del seu gust. Va aconseguir deixar enrere les cele-bracions copioses i va donar pas a un restaurant per gairebé un centenar de comensals, amb places per a celebracions més modestes.

A Josep Maria li ve de casta el món de la restauració. El seu pare, també Josep Maria Forn, ja va tenir el seu negoci de restauració. Així que de ben jove ja sabia que el seu destí eren els fogons. Ara, amb 33 anys d'experiència, Josep Maria ha seguit el deixant del seu pare, donen bon compte d'això els canelons o els cargols de la carta del Restaurant 2007.

La cuina d'aquest restaurant és la tradicional catalana però amb un toc modern, posada al dia, però sense complicacions i apostant pels productes de proximitat. A l'estiu, els seus plats gaudeixen de les verdures de la seva pròpia horta (enci-am, tomàquets, pebrots, cebes, ...) i també de la fruita dolça de la zona, com els préssecs. La carta, que canvia 3 vegades a l'any segons temporada, adaptant-se al producte del moment deixant sempre els plats estrella, com els cargols (fregits amb sal, pebre i flamejats amb conyac), els canelons, els peus de porc amb prunes i bolets o la cassola de tupina per al visitant que no vol desprendre-se'n.

Després els suggeriments del xef (croquetes o cargols, per exemple), la carta presenta els seus entrants amb amanides, carpaccios o una sopa de rap, a l'hivern. Els segons es distin-geixen per les carns, ja sigui de caça a l'hivern, o porc (peus, carretons, ...) o vedella. A ells s'uneix la brasa amb tot tipus de varietat càrnia: bistec, llonganissa de la Fuliola, conill, pollastre,... I de postres -sense que falti la crema catalana- Josep Maria ha elaborat opcions com la sopa de pinya amb gelat de coco , el bescuit de poma amb gelat de préssec o les maduixes al pebre.

A la carta gastronòmica l'acompanya la de vins, on Josep Maria ha apostat per vins de la zona: Costers del Segre. A aquests vins de qualitat se'ls uneix algun Rioja o Priorat tes-timonials, i també caves.

A excepció dels dimarts, el 2007 obre de dilluns a diumenge al migdia i dissabte també a la nit. El menú diari costa 13,5

Ingredients: (4 persones)

Elaboració:Es rosteixen les galtes de porc a la safata de forn a 180ºC durant una hora i mitja, amb el timó, llorer, pastanagues, ceba i tomà-quets en talls petits. Quan vegem que està gairebé a punt de cocció, aboquem el vi. Deixem refredar les galtes i després les desossem.

Tallem la pasta de full en 4 quadrats, l'estirem i col·loquem una galta desossada amb el fetge d'ànec al mig i fem un embolcall amb la pasta de full, a manera de fardell. Batem un ou i untem la pasta de full amb ell. Col·loquem al forn uns 10 minuts a 200ºC.

Per a la salsa, posarem en una cassola aigua i totes les verdures i suc de la cocció de les galtes, sense les herbes aromàtiques. El lliguem i passem per un colador xinès.

Presentem la galta enmig del plat amb la salsa, i unes cebes caramel·litzades.

euros, mentre que una petició sobre la carta ronda els 30-35 euros. A més del menjador per a 90 comensals, el restaurant disposa d'una sala reservada per a reunions i convencions amb capacitat per a 20 persones.

Per aquesta edició, Josep Maria ens cuina una galta de porc farcida de foie, un dels plats per oferir durant el mes de febrer i principis de març en el marc de la campanya PorcPassió obra de la Federació d'Hostaleria de Lleida, que rendia homenatge al porc.

FARDELL DE GALTA DE PORC AMB FOIE

Av. Catalunya, 69 25332 La Fuliola (Lleida) 973 57 10 73

3332 3332

S

E N T R E T E N I M E N TI... QUE MÉS?

SUDOKU

JEROGLÍFICS

De què és aquest viver?

Com van quedar elles a la classificació?

Un problema de família

Dues mares i tres filles surten a passejar diària-ment amb tres barrets. Cada una porta barret i cap queda sense barret. Com és possible?

El cos humà està format per molts elements quí-mics, hi ha quatre d'ells que són els més abundants, hidrogen, carboni, oxigen, i quin és l'altre?

Fòsfor

Magnesi

Ferro

Nitrogen

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap lí nea, columna o bloc.

9 2 1 5 4

1

6 2

9 5 3 8

6 5

7 5 6 4

7 1

3

1 4 8 9 2

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

2 + 3

NNNNNN

3332 3332

S

E N T R E T E N I M E N TI... QUE MÉS?

SUDOKU

JEROGLÍFICS

De què és aquest viver?

Com van quedar elles a la classificació?

Un problema de família

Dues mares i tres filles surten a passejar diària-ment amb tres barrets. Cada una porta barret i cap queda sense barret. Com és possible?

El cos humà està format per molts elements quí-mics, hi ha quatre d'ells que són els més abundants, hidrogen, carboni, oxigen, i quin és l'altre?

Fòsfor

Magnesi

Ferro

Nitrogen

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap lí nea, columna o bloc.

9 2 1 5 4

1

6 2

9 5 3 8

6 5

7 5 6 4

7 1

3

1 4 8 9 2

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

2 + 3

NNNNNN

3534

Telèfons d’interès d’AgramuntEMERGÈNCIES 112EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061MOSSOS D'ESQUADRA 088BOMBERS 085 Ajuntament 973 390 057 e-mail: ajuntament@agramunt.catPolicia Local 973 390 843Policia Local (Emergència) 670 234 394CAP 973 390 635CAP (Urgències) 973 392 020CAP (Visites) 902 111 444Bombers Agramunt 973 391 080 e-mail: bombersagra@gencat.catCreu Roja 973 390 880Jutjat de Pau 973 392 465Serveis Socials 973 390 193Oficina de Turisme 973 391 089 e-mail: turisme@agramunt.catCasal d’Avis 973 392 332Residència “Mas Vell” 973 391 692Casal Agramuntí 973 390 064Correus 973 390 081Autobusos Alsina-graells 973 390 602

Pavelló poliesportiu 973 392 272Farmàcia Esteve 973 390 428Farmàcia Viladot 973 390 087Funerària J.Torné 973 390 862Foment Parroquial 973 390 239Llar d'Infants "Nins" 973 391 682Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083CEIP Macià Companys 973 390 668IES Ribera del Sió 973 390 803Biblioteca Municipal 973 392 583 e-mail: bibagramunt@svt.esServei Mun. Català 973 390 632Escola Mun. Música 973 390 536Radio Sió 973 390 421 e-mail: radiosio@radiosio.comServei Inf. per empreses 973 391 700Unió de botiguers i industrials 973 390 428Museu etnològic 973 390 442Fundació Guillem Viladot 973 390 718 e-mail: lopardal@hotmail.comFundació Espai Guinovart 973 390 904 e-mail: info@espai.guinovart.esIGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SOLUCIONS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

JEROGLÍFICS

SUDOKU

D'ostres (dos tres)

Sisenes (sis enes)

3 9 7 2 1 5 6 4 8

1 6 2 8 3 4 9 5 7

5 8 4 6 9 7 1 3 2

9 4 1 7 5 2 3 8 6

2 3 6 9 4 8 5 7 1

8 7 5 1 6 3 2 9 4

7 5 8 3 2 1 4 6 9

4 2 9 5 7 6 8 1 3

6 1 3 4 8 9 7 2 5

Són tres persones:l’àvia, la seva filla i la néta

Nitrògen

3534

Telèfons d’interès d’AgramuntEMERGÈNCIES 112EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061MOSSOS D'ESQUADRA 088BOMBERS 085 Ajuntament 973 390 057 e-mail: ajuntament@agramunt.catPolicia Local 973 390 843Policia Local (Emergència) 670 234 394CAP 973 390 635CAP (Urgències) 973 392 020CAP (Visites) 902 111 444Bombers Agramunt 973 391 080 e-mail: bombersagra@gencat.catCreu Roja 973 390 880Jutjat de Pau 973 392 465Serveis Socials 973 390 193Oficina de Turisme 973 391 089 e-mail: turisme@agramunt.catCasal d’Avis 973 392 332Residència “Mas Vell” 973 391 692Casal Agramuntí 973 390 064Correus 973 390 081Autobusos Alsina-graells 973 390 602

Pavelló poliesportiu 973 392 272Farmàcia Esteve 973 390 428Farmàcia Viladot 973 390 087Funerària J.Torné 973 390 862Foment Parroquial 973 390 239Llar d'Infants "Nins" 973 391 682Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083CEIP Macià Companys 973 390 668IES Ribera del Sió 973 390 803Biblioteca Municipal 973 392 583 e-mail: bibagramunt@svt.esServei Mun. Català 973 390 632Escola Mun. Música 973 390 536Radio Sió 973 390 421 e-mail: radiosio@radiosio.comServei Inf. per empreses 973 391 700Unió de botiguers i industrials 973 390 428Museu etnològic 973 390 442Fundació Guillem Viladot 973 390 718 e-mail: lopardal@hotmail.comFundació Espai Guinovart 973 390 904 e-mail: info@espai.guinovart.esIGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SOLUCIONS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

JEROGLÍFICS

SUDOKU

D'ostres (dos tres)

Sisenes (sis enes)

3 9 7 2 1 5 6 4 8

1 6 2 8 3 4 9 5 7

5 8 4 6 9 7 1 3 2

9 4 1 7 5 2 3 8 6

2 3 6 9 4 8 5 7 1

8 7 5 1 6 3 2 9 4

7 5 8 3 2 1 4 6 9

4 2 9 5 7 6 8 1 3

6 1 3 4 8 9 7 2 5

Són tres persones:l’àvia, la seva filla i la néta

Nitrògen