impuls ca l'amball

EDITORIAL, 3

CAL..., 3

ESPECIAL

ELECCIONS 2011

CIU, 4

ERC, 6

PSC, 8

PPC, 10

PIRUM, 12

PXC, 14

QUÈ FEM?, 23

ROTECNA, 20è ANIVERSARI

SOLIDARITAT, 24

RETORN A FONTANA

VENEDISSOS, 26

TERESA DURAN, VIATJAR PER PASSIÓ

AGRAMUNT OPINA, 28

BENESTAR, 29

CANÇONER, 31

VIVÈNCIES D'EN BESORA, 33

1r semestre 2011

C a

L'Amball

ANIVERSARI

19912011

32

http://www.grupoconsist.com

http://www.grupoconsist.com

32

CAL...E L S R E N O M S

EDITORIALG E N E R R O M E U

Edita ROTECNA,SA Polígon Industrial, nau 3, 25310 AGRAMUNT Tel.: 973391267 · Fax: 973391232

E-mail: [email protected]

Redacció: Montse Palau

Disseny i Maquetació: Montse Guerrero

Publicitat: Núria Chana

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

Col·laboradors

Joan Pedrós Montse Serra Josep Farreny Montserrat Guerrero

Dipòsit legal L-213-99

Ca l'Amball és un dels renoms més coneguts a la nostra Vila i compta amb nombroses referències bibli-ogràfiques. La casa pairal era al vell mig del que ara és la plaça de l'Amball, que li deu el nom. No és estrany que fos una de les cases més antigues, ja que s'emmar-ca dins del que era l'Agramunt emmurallat i on hi és representada en un planell d'Agramunt que data de 1708.

La casa sempre ha estat vinculada a la nissaga Valls, que durant la Guerra Civil va quedar escapçada, quan l'he-reu, en Pepe Valls Fígols, va se afusellat a Termens. La família Valls acumulava multitud de terres i propietats que havien de ser treballades per nombrosos mitgers i persones a sou. Actualment el renom Amball, continua amb els descendents de la familia Valls.

Als anys 80 la casa pairal va ser enderrocada i va deixar al descobert per una banda un túnel picat directament al sauló que connectava amb Cal Manetes i Cal Pol i que fou utilitzat durant la Guerra Civil com a refugi. Per l'altra, un gran nombre de cubs i cellers de grans dimensions que servien per guardar el gra, l'oli i el vi que emmagatzemaven fruit de les nombroses terres treballades.

Actualment s'ha construït en el mateix solar un bloc de pisos que exhibeix a la seva façana en una gran llosa de pedra picada en relleu el nom de Ca l'Ambal, fent memòria del que també és d'una part de la història de la Vila: la història de les persones.

Encetem una nova edició de L’Impuls en aquest 2011, any en què a Rotecna tenim el goig de celebrar el 20è aniversari. Fou l’any 1991 quan va nàixer l’empresa, en una nau (en règim de lloguer) de les 6 que avui són les instal·lacions centrals de l'empresa. Ara, amb la perspectiva del temps i malgrat la situació econòmica actual, podem dir que hem fet una gran travessa, hem culminat cims i encara ens queda molt per recórrer.

Rotecna ha tingut una trajectòria ascendent gràcies a l’emprenedoria i a l’equip humà que durant aquests 20 anys ha format part de l’empresa. I, personalment, estic content que tota aquesta experiència l’hagi pogut viure a casa meva, Agramunt, i haver compartit les meves arrels amb els clients estrangers que ens han visitat, molts d'ells amics, provinents dels 5 continents.

Aquesta edició també és especial perquè toquen eleccions municipals. Hem fet de nou entrevistes a les sis candidatures que s’hi presenten per tal, com a mínim, d’entreveure els seus projectes, ideals i conèixer els candidats que opten a l’alcaldia. La fita electoral es presenta potser un pèl més oberta, si tenim en compte que hi ha hagut una renovació de candidats en els partits tradicionalment presents a llistes i les noves formacions que manifesten el seu tret diferencial i que també són representatives d'una part del teixit social agramuntí.

El balanç dels darrers 4 anys, l’última legislatura, òbviament, tindrà defensors i detractors. “Mai plou a gust de tothom”, diu la dita; i sempre serà així. Aprendre de les coses positives i sobretot de les negatives, i prendre les decisions que marcaran l'evolució dels propers 4 anys a la nostra vila, és el més important, i no mirar i recrear-nos tant en el passat.

Tot plegat cal destacar que malgrat l'actual desgast i manca de credibilitat que pateixen la majoria de les institucions públiques, hi ha moltes persones amb ganes de fer, i fer bé. Ser al capdavant d’un Ajuntament et pot portar més maldecaps que alegries, però el que compta és la convicció de voler treballar pels altres, agraïnt les felicitacions i acceptant les crítiques.

Gener Romeu

Façana del nou edifici construït en l'antic solar on hi va haver el Mas de Ca l'Amball.

54

D'esquerra a dreta, Montserrat Felip, Amadeu Padulles, Miquel Angel Carreño, Antonio Farré, Teresa Canela, Jordi Lluch, Ramon Vicens, Dolors Vall, Vicent Carbó, Domènec Llop, Ramon Bernaus, Antonieta Gili, Carme Vicens i Rosa Marsa.

Després de la renúncia a ser reelegit com alcalde de l’Amadeu Padullés, Domènec Llop acceptava la proposta de ser cap de llista per Convergència i Unió a Agramunt. En Domènec ha estat regidor de Cultura, Festes, Joventut i Educació en aquesta darrera legislatura.

Entre els projectes per a la propera legislatura dels convergents el que ells consideren “una gran obra”: la rehabilitació de l’edifici de l’escorxador. El pressupost s’inicia amb l’1% cultural del Segarra-Garrigues, concedit, i que obliga a destinar-lo en un projecte cultural. CIU proposa aquesta rehabilitació per fer-hi una biblioteca nova, ubicar-hi el Museu etnològic, l’Arxiu històric, fer-hi una sala polivalent amb capacitat per a 150-200 persones i una sala d’exposicions. Tot i que “segurament caldrà buscar més recursos”.

També parlen de rehabilitació en el cas del Parc del Convent, on proposen rehabilitar l’entorn i fer visitables les restes del convent de franciscans, com el pou de gel i la cisterna. En obres, una altra de les aspiracions de la llista convergent és la variant de Cervera a Artesa, “tot i que està en una fase inicial i cal fer-ne el seguiment”. En cas de ser escollits de nou, continuarien treballant per la caserna de la guàrdia civil on no es va arribar a cap acord econòmic.

Respecte a altres obres municipals, el partit confia que la llar d’infants ja estigui llesta pel proper curs. Pel que fa al POUM, continua pendent d’aprovar i treballarà per l’aprovació inicial, després dels esculls de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). CIU també creu que cal arreglar el tema de l’aparcament a la vila, buscar-hi una solució per bé que “és difícil perquè no hi ha espai”.

En l’apartat de cultura, potenciaran el programa d’activitats d’estiu, el “Racons”. També creuen que les entitats són protagonistes en aquest apartat. El consistori ha fet un portal d’entitats i a l’abril els va oferir un curs de disseny de web perquè poguessin idear-se la seva site.

A nivell de turisme, creuen que el refugi ha estat un element dinamitzador, que va rebre més de 100.000 visitants durant el 2010 i ho facilita també el fet que estigui situat sota l’església, un edifici turísticament atractiu. “El refugi s’ha donat a conèixer i també hem donat valor al nostre patrimoni”. Pel que a la Fira del Torró, CIU aposta per continuar potenciant-la “com aparador que és d’Agramunt”.

Domènec Llop, el candidat, té 49 anys, està casat, té dos fills, va estudiar fins al Batxillerat i és comptable; membre del Centre Excursionista i cantat de la Coral d’Avui, aficionat a la lectura. Com definiries la legislatura acabada?Molt intensa. Per dos raons: haver governat en minoria i perquè en 4 anys déu n’hi do els projectes que hem tirat endavant. Políticament, ha estat tranquil·la. Un encert.La gespa artificial del camp de futbol, era un tema pendent. I l’obertura del refugi.Un fracàs.Que no hem arribat a l’aprovació inicial del POUM per discrepàncies amb l’ACA per temes d’inundabilitat.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

ELECCIONS MUNICIPALSP A R T I T S · C A N D I D A T S · P R O G R A M E S

ESPECIAL ELECCIONS 2011ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS 2011 ESPECIAL ELECCIONS

54

Un descuit.Governar en minoria durant quatre anys ha fet que per la intensitat del dia a dia no poguéssim dedicar més temps a la nostra gent i comunicar bé tot el que hem fet. Com ha estat l’oposició?Cal distingit entre els socialistes, que ja amb la seva abstenció ens va atorgar el Govern i després ha estat honesta i ens ha facilitat tirar endavant els projectes. En el cas d’Esquerra, ha estat més bel·ligerant; no ha estat a l’alçada i ha portat el debat a l’opinió pública -que és legítm- i no al ple. No s’han ajustat a la realitat dels temes. Haver estat al Govern municipal et beneficiarà o perjudicarà? Estic convençut que em beneficiarà, el bagatge hi és.L’oposició parla de falta de diàleg tant amb l’oposició com els veïns, què hi dius?Diàleg n’hi ha si dos ho volen. Hi ha hagut informació de tot el que s’estava fent i com. Tothom que ha vingut a trobar-nos, l’hem atès.Creus que ha estat una legislatura molt personalista?No; l’alcalde té la seva part de protagonisme per ser alcalde. Però els regidors hem tingut marge de maniobra.Zona d’exercici per a la gent gran, la llar d’infants, aprovació del pressupost,..., sembla que us heu activat darrerament?S’han realitzat en el moment planificat. Però fixem-nos que de totes les obres que hem fet no hi ha hagut inauguracions. Només en dos ocasions: la tercera fase de la rehabilitació de l’església i el refugi, perquè les Conselleries ens ho van demanar. Motivació per presentar-te com a cap de llista: personal o de partit?

DOMÈNEC LLOP, CANDIDAT PER CIU.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ



No anava per cap de llista, però la renúncia de l’Amadeu i la petició dels companys de legislatura i de candidatura em va portar a acceptar-ho després d’un mes de reflexió.Per què creus que estàs preparat per ser alcalde?He estat 4 anys a l’administració municipal i la conec i també la seva gestió. Però sobretot estic il·lusionat per l’equip. A més, conec la vida d’Agramunt i crec que sé com ajudar a fer el poble cada dia millor. Defineix el teu equip.La llista té una part de continuista i de renovació, amb gent jove i innovadora que aportarà idees noves a la gestió municipal. I estan ben preparats.Mitja d’edat de la candidatura.45 anys.Amb 6 candidats nous: les eleccions estan més obertes que mai?Sens dubte, són molt obertes. Personalment, tinc la confiança que el nostre equip és potent. Un punt fort de cadascun dels altres candidats.En Bernat, jove i amb inquietuts; l’Eduardo, responsable, amb una bona trajectòria professional; en Marcos, amb iniciativa i el Daniel i el Jordi no els conec per valorar-los. Què et sembla que es presenti una llista d’una altra nacionalitat?Cap problema, em sembla bé. En cas que surtis escollit, quina dedicació podràs tenir.L’alcalde d’Agramunt necessita una dedicació exclusiva.Si haguessis de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaries?En nombre de vots: CIU, ERC, PSC, PP, PIRUM i PxC.Pactes postelectorals més plausibles del vostre partit?Sóc partidari que governi la llista més votada. Si cal pactes ha de ser amb aquells que tinguem més afinitat i podem defensar el nostre projecte. Un moment de felicitat.El naixement dels meus fills.No t’agrada de tu.La timidesa.I dels altres.La hipocresia. La gran fita aconseguida.Malgrat la meva formació, he progressat professionalment. Un tresor que guardis.El rellotge del meu pare.Un olor de la infància.De pera o préssec, perquè com que no teníem nevera, a l’estiu a l’entrar a casa era l’olor que sentia. Una cançó. “Al vent” de RaimonUn programa de TV que no et perdis.Valor afegit.

76

Després de les dues candidatures del Ramon Muixí, arriba el torn d’un nou projecte que encapçala en Bernat Solé. Entre les prioritats de la llista d’Esquerra un pilar bàsic: optimitzar els recursos i fer que els serveis municipals siguin més eficients. Davant la certesa que les inversions no podran ser abundoses, Esquerra té clar que en cas que pugui governar lideraria la variant exterior per treure el trànsit pesat de la població; i espera poder-ho fer en la segona fase del CAP.

A nivell econòmic i industrial, la candidatura aposta per la implantació de noves empreses i l’ampliació de l’actual viver. A la pràctica, significa que promocionaria l’oferta industrial d’Agramunt amb un projecte detallant el sòl industrial del què es disposa, les empreses que formen part del teixit industrial i posar facilitats per a les noves incorporacions. És evident que en aquests moments el moviment industrial és minse, per això Esquerra creu que s’han d’avançar, “per això hem de fer aquest projecte”.

Un altre projecte pendent és el cas de l’escorxador. Esquerra vol la seva rehabilitació amb implicació ciutadana, “amb un debat de qualitat” per decidir el seu ús, sense oblidar que en aquest cas no només s’ha de tenir en compte els diners a invertir sinó “també el posterior manteniment”.

A més del pilar econòmic, una altra proposta serà “tornar a obrir les portes de l’Ajuntament”. El grup creu que no s’ha fomentat el diàleg ni amb la població ni amb l’oposició. En el primer cas, proposen crear la figura d’una persona per donar atenció directa a les entitats. En aquest sentit, el grup també ha dissenyat el portal “Agramunt en xarxa”,

encara inactiu, on s’aglutinaria la informació de les entitats agramuntines. En el cas del diàleg amb l’oposició, ERC té la intenció de fomentar-lo “amb accés a tota la informació, amb la idea de prendre decisions amb el màxim consens i la participació dels altres partits”.

Un altre punt del seu programa, en l’apartat social, és valorar si l’espai que ocupa el Casal d’Avis és el pertinent, “no tancar-lo, sinó dinamitzar-lo i crear un pla de futur”, a més de pensar en la possibilitat d’un centre de dia. En el cas del jovent, han pensat en crear un espai de lleure per la franja d’edat de 12 a 17 anys i crear un Consell de la Joventut pels majors de 17 anys.

Sobre actuacions passades, volen replantejar el pressupost de la Fira del Torró a més de potenciar els productes de casa, com les Denominacions, perquè “s’ha perdut l’essència de la fira”. També volen aplicar correctament les ordenances dels animals de companyia i de emissions acústiques; i definitivament, tirar endavant el Pla d’Ordenació Municipal.

El seu compromís de partit és que els regidors que no es dediquin al 100% cobraran amb el mateix retard que els proveïdors, a qui intentaran reduir el temps de pagament.

La llista d’ERC aquesta vegada l’encapçala un candidat més jove, Bernat Solé: 36 anys, 3 fills, Enginyer Industrial Superior, professor i enginyer, molt vinculat al moviment associatiu d’Agramunt, aficionat a la fotografia d’espais naturals i la música –entre altres.

ACORD D'ESQUERRA-ACORD MUNICIPAL



Fila darrera, d'esquerra a dreta: Esther Mitjavila, Dolors Ricart, Jordi Burgos, Francesc X. Gené, Ramon Boncompte, Oriol Puebla, Francesc X. Cluet, Natàlia Ribó.Fila davant: Sisco Farràs, Montse Canes, Xavier Secanell, Bernat Solé, Fàtima Puig, Mercè Cases, Sílvia Rodríguez, Ramon Muixí.

76

ACORD D'ESQUERRA-ACORD MUNICIPAL



Com definiries la legislatura acabada?Grisa. Agramunt s’ha reclòs, la política s’ha allunyat de la gent i ha tingut un lideratge personalista. Un encert.Convidar les entitats a fer el Pregó de la Festa Major o la senyalització del refugi antiaeriUn fracàs.Destinar 449.442 euros a l’ampliació de l’Ajuntament davant d’altres inversions més necessàries.Un descuit.Contractar empreses de fora per fer obres municipals.Quin tipus d’oposició creus que heu fet?Crítica, perquè ens hem esforçat per analitzar les decisions que hem pres; coherent, els 4 anys hem seguit una mateixa línia; i responsable, perquè hem donat suport a decisions importants pel bé del poble.Com ha estat tornar a l’oposició? Per mi ha estat novedós ser al govern. Comenteu que falta diàleg, amb l’oposició i la població. I heu tirat pel dret amb el portal “Agramunt en xarxa”.Va néixer d’una necessitat i vam desenvolupar la idea, tot i que l’Ajuntament també va fer un portal similar. Tant ells com nosaltres vam arribar una mateixa idea. L’”Agramunt en xarxa”, no volem que sigui alguna cosa nostra, sinó que sumi a la web de l’Ajuntament. Per què Agramunt ja no batega prou?No s’ha transmès il·lusió. Agramunt ha perdut pes específic.Motivació per presentar-te com a cap de llista: personal o de partit?

Ha estat una decisió personal meditada i a la que han donat suport un ampli grup de persones.Per què creus que estàs preparat per ser alcalde?Tinc coneixements del moviment associatiu d’Agramunt, m’agrada escoltar i aprendre dels altres. Durant els darrers 4 anys m’he preparat i considero que tinc els coneixements suficients. Em sento segur. Definició del teu equip.Experimentat en associacions, molt eficient, molt coordinat i amb ambició per fer un Agramunt millor. Mitja d’edat de la candidatura.40 anys.Amb 6 candidats nous: els resultats són més oberts que mai?Tots estem en les mateixes condicions. Però crec que els resultats van en funció de la persona i el grup. La garantia és l’opinió de la gent sobre les llistes. Un punt fort de cadascun dels altres candidats.Domènec: formar part del partit històricament més votat a Agramunt; Eduardo: capacitat de negociació; Marcos: arribar a un sector de la població on nosaltres no hi tenim accés. El Daniel i el Jordi no els conec, no puc valorar-los. Què et sembla que es presenti una llista d’una altra nacionalitat?Cap problema. Si creuen que són un col·lectiu diferent la via és sumar-se a una llista o crear-ne una, però amb propostes generals.En cas que surtis escollit, quina dedicació podràs tenir?Em plantejo una dedicació total. Si haguessis de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaries?En nombre de vots: ERC, CIU, PSC, PP, PxC i PIRUM.Pactes postelectorals més plausibles del vostre partit?Estem oberts. Anirà en funció dels plantejaments de cada partit i de les persones escollides. Un moment de felicitat.El naixement dels meus fills.No t’agrada de tu.De vegades sóc massa exigent amb mi i els altres. I dels altres.L’apatia.Una gran fita aconseguida.Ser feliç amb la meva família.Un tresor que guardis.El rellotge de mà del meu avi. Un olor de la infància.Olor a ordi de casa. Una cançó.“Un pont de mar blava” de Lluís Llach. Un programa de TV que no et perdis.Els Telenotícies i L’Ànima.

BERNAT SOLÉ, CANDIDAT PER ERC

98

El partit socialista tampoc s’escapa de la renovació del seu candidat. Les tres candidatures d’Àngel Jubete han donat pas a un independent, l’Eduardo López. El programa socialista comença amb una obertura de l’Ajuntament cap als veïns. “Volem donar resposta als veïns ja que aquests no han trobat receptibilitat”, tot i que això “no significa un sí a tot”, sinó en funció dels recursos disponibles i buscant la rendibilitat en cada una de les inversions.

Davant la situació actual, aposten per actuacions “raonables, sense boles de fum”. Entre elles, en benestar social, la millora del Mas Vell, impulsant encara més la bugaderia i creant una llar de jubilats per poder ampliar la residència. Una obra que també contemplen és modificar la passarel·la del pont romànic per adaptar-la a tothom.

Respecte al POUM, els socialistes creuen que “si tothom el té al seu programa, no és lògic que no s’arribi a un acord”. Per això, intentaran treballar conjuntament per arribar a un acord “sense partidismes”. Un altre punt de les despeses és la Fira del Torró i la Festa Major. En el primer cas, el PSC té clar que cal continuar amb la seva promoció “però cal fer-la turísticament atractiva i econòmicament assumible”. En definitiva, “que no sigui una càrrega”. En el cas de la Festa Major, el partit creu que cal fomentar la participació ciutadana, amb gent jove i nova que mantinguin les tradicions i a la vegada “donin atractius a la festa perquè la gent no marxi aquells dies”.

A nivell cultural, el partit donarà suport a les associacions amb la idea de crear una comissió per coordinar les activitats que programen,

“perquè hi hagi més participació en totes les que es celebrin”. També l’escorxador està a la llista d’inversions, “sempre que hi hagi recursos”, que plantegen com un lloc d’esbarjo i de reunió de les entitats associatives.

En relació als esports, el PSC planteja impulsar l’esport base amb la creació d’un Passeig que tingui utilitat de punta a punta, amb àrees per jugar a bàsquet o adequades per a l’atletisme. “Seria un punt d’esbarjo i d’aprofitament també per l’esport”. D’altra banda, la candidatura socialista també vol buscar la fórmula per aprofitar al màxim el poliesportiu, “amb horaris per tothom”, per això pensen en un coordinador que treballi per la integració de totes les seccions.

Finalment, un apunt per als pobles agregats, “que volem que se sentin part del municipi”, per això els visitarien regularment per conèixer la seva situació i vetllar també pels seus interessos.

Eduardo López va acceptar el repte de la candidatura socialista i és el candidat de més edat, 65 anys, casat, 1 fill, Enginyer Químic, ara jubilat, soci del Centre d’Excursionista i un aficionat al senderisme i a la música clàssica.

Com definiria la legislatura acabada?Grisa. Ha passat sense pena ni glòria. Ja sabem que la situació no era bona, però es podria haver fet altres coses, com ser més propers amb la gent. Un encert.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL



Primera fila: Rosa Fonoll, Ernest Caufapé, Eduardo López, Josefina Verni. Judit Esteban, Dolors Grau. Segona Fila: Ramon Llenas, Josep Farreny, Josep Pla, Pilar Torrades, Rubén Añé, Àngel Jubete, Ignacio Galán. Hi falten: Anna Vallecillos, Manuela Nogales i Ramiro Caballer.

98

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL



Per exemple, adequar el Mas Vell amb l’ascensor, els llits nous,..., tot i el poc espai ha funcionat. També les obres de l’Ajuntament que convenia i la centralització de l’arxiu.Un fracàs.S’ha treballat lentament i de forma molt personalista.Un descuit.La passarel·la ha resultat inútil i també la periodicitat dels plens que no ha estat l’adequada. Quin tipus d’oposició creu que heu fet?Nosaltres ens hem abstingut i votat en contra, però també hem donat suport en moments necessaris.La candidatura de 2007 no era ni a la llista, i ara és candidat. Com s’entén? L'anterior candidat, l’Àngel Jubete, volia una renovació de cares i em van proposar, per la meva feina com a gestor, si volia ser-ho i vaig acceptar. Ara m’hi puc dedicar.Renovació total de la llista, què ha passat al partit localment?Hem volgut renovar la il·lusió i formar un equip que hi treballarà per això. Motivació per presentar-se com a cap de llista: personal o de partit?Bé, com ja he comentat m’ho van proposar i vaig acceptar perquè després de la jubilació, ara tinc temps. De totes maneres sóc independent; sempre he tingut la meva tendència política però me la reservava. Per què creu que està preparat per ser alcalde?Per la meva formació tècnica o la meva experiència com a gestor. Crec que aquesta experiència és suficient per

treballar en una alcaldia o Ajuntament, que no deixa de ser una empresa. Definició de la seva candidatura.Hem creat que des de l’inici hem volgut cohesionar-nos. Encara que una part del grup no acabi a l’Ajuntament, sempre mantindrem el feed-back perquè ells podran ser crítics des de fora. Mitja d’edat de la candidatura.48 anys.Amb 6 candidats nous: els resultats són més oberts que mai?Està bé no acostumar-se a les mateixes cares. Crec que el PSC anunciés un canvi de candidat ha portat un efecte dominó. Però potser m’equivoco. Un punt fort de cadascun dels altres candidats.El Marcos, no el conec; el Bernat, crec que té una bona formació i un bon tracte; el Domènech té experiència després de ser primer tinent d’alcalde; i el Daniel i el Jordi no els conec, no puc fer-ne cap valoració.Cap problema que es presenti una llista d’una altra nacionalitat?Parlem molt d’integració, però potser no hem fet prou per estar més a prop. De totes maneres, potser que només defensin els interessos d’altres nacionalitats, però no conec el programa. En cas que surti escollit, quina dedicació podrà tenir.La que convingués, estic jubilat. Si hagués de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaria.Crec que CiU conservarà els vots de sempre; nosaltres lluitarem per ser segons; després ERC, PP, PxC i PIRUM.Quins pactes són més plausibles pel seu partit?Cal valorar els programes. Independentment, també influirà l’equip de cada partit i la química. Un moment de felicitat.El dia del meu casament, fa 40 anys.No li agrada de vostè.Sóc exigent amb mi mateix.I dels altres.Ni l’oportunisme ni el servilisme.La gran fita aconseguida.Arribar a tenir una bona formació, una feina on he estat considerat i una família. Un record que guardi.Del anys que vaig passar estudiant a Sant Petersburg. Un imatge de la infància.Una foto amb la meva mare, jo tenia mesos, on es veu el caliu d’una mare. Una cançó.“Hey Jude”, dels Beatles, al meu pare li encantava, ell que no feia cas de la música. Un programa de TV que no es perdi.Veig poc la tele, però acostumo a posar-me al dia amb les notícies.

EDUARDO LÓPEZ, CANDIDAT PEL PSC

1110

El Partit Popular presenta en aquestes eleccions municipals una llista renovada i la majoria de membres independents. Un dels punts més destacats, per la inversió que suposaria, és l’apartat d’urbanisme, ja que proposen arreglar els carrers d’Agramunt i dels pobles agregats: voreres, asfalt, mobiliari urbà,... “Aquesta seria la gran inversió que faríem”.

També han inclòs al programa ampliar la zona infantil del Passeig i condicionar-lo també per nens d’1 a 3 anys. A més, fer-ne un de nou als Dipòsits amb una zona d’esbarjo per tots els públics, tipus berenador.

A més de les inversions, el programa electoral també té altres aspectes en l’economia. Un dels projectes és impulsar el nou polígon i en primer lloc, equipar-lo i dotar-lo de la infraestructura necessària. En l’apartat industrial, la candidatura també proposa reduir el temps dels pagaments als proveïdors, que qualifiquen de “lamentable”. També en aquest apartat industrial, aposten per fomentar la contractació d’empreses d’Agramunt a l’hora de fer les obres municipals. D’altra banda, en quant a ingressos, la llista Popular congelaria les taxes en els propers 4 anys.

Respecte al govern municipal, el partit proposa reduir la despesa de personal, “que representa un 40% del pressupost anual”. Volen estudiar la desproporció entre habitants i llocs de treball, “sense descartar reduir la plantilla un cop estudiada la situació”. D’altra banda, voldrien modernitzar la gestió de l’Ajuntament i convertir-lo en una eina 2.0 (blog, facebook, twitter,...) i aprofitar aquestes

noves tecnologies de cara endins i en fora. Per tancar aquest punt, es comprometen a fer pública tota la informació publicable de l’Ajuntament, “ara hi ha manca de transparència”.

Pel que fa a l’apartat associatiu, el Partit Popular crearia un pressupost anual que repartiria entre els associacions que presentessin un projecte. “L’estudiaríem i en funció d’aquest se’ls donaria un partida del pressupost. Ara no hi ha cap ordre en aquest sentit”.

En benestar social, el primer punt del programa és realitzar un control del padró, “sobretot de cara a la immigració”. També hi inclouen la creació d’una oficina de treball, “per fer d’enllaç entre els empreses d’Agramunt que busquen empleats i la gent que busca feina”.

Altres iniciatives són impulsar un mercat de productes ecològics, “cada 2-3 mesos i repercutiria amb el comerç d’aquest tipus que ja tenim”; desviar el trànsit pesat pel polígon sense obres; augmentar el nombre de mossos d’esquadra a la nit i fer un circuit per córrer o caminar seguint el marge del riu Sió.

Marcos Gómez s’ha posat al capdavant de la candidatura, amb 33 anys, aparellat, amb estudis de batxillerat i treballant en el negoci familiar, és soci del Barça, fan de les xarxes socials i aficionat a la gastronomia, tant en la vessant de cuiner com en la de catador.

Com definiries la legislatura acabada?

PARTIT POPULAR



Darrere esquerra-dreta, Helena Blanes, Pere Gassó, Gemma Utesa, Paco Esteban; Davant esquerra-dreta: Xavier Santamaria, Prudenci Garcia, Anna Mª Guixé, Marcos Gó-mez, Montse Penella, Paco García. Falten: Maria Serpe, Yenny Orozco, Davinia Vilapriño.

1110

D’obra inacabada. S’havien de menjar el món i ha acabat en res. Fa mesos que hi veig desgana, deixadesa. Han anat de més a menys.Un encert.Construcció de l'espai lúdic i de salut per a la gent gran.Un fracàs.La inversió que van fer amb els diners del pla Zapatero. És la pitjor inversió que hem vist: el camp de futbol i un tros de carrer. Un descuit.L’estat del poble, el seu manteniment. No han fet prou, sembla un poble deixat. Si comparem una foto d’ara amb fa 4 anys, no hi ha canvis.Com creieu que ha estat l’oposició?Suaus, l’únic partit que ha estat a sobre del govern és Esquerra, els socialistes han desaparegut. Aquesta és almenys la impressió des de fora, això és el que s’ha vist. Heu renovat bastant la llista del PP, què fallava?No hi havia base de treball ni estructura. Ara tenim un grup de 7-8 persones que hi treballem. Des del mes de gener cada dimecres ens hem trobat per preparar-nos. Abans no passava. Sincerament, creieu que podreu arribar a un regidor? A dos. Ho veiem més factible. De veritat, estem convençuts.Sense haver estat al govern, com esteu al dia del que passa a l’Ajuntament?Ens hem informat molt. Hem buscar informació a tot arreu, des de butlletins oficials fins parlant amb la gent. Hi hem treballat molt en saber què s’hi feia a l’Ajuntament.Motivació per presentar-te com a cap de llista: decisió personal o de partit?

PARTIT POPULAR



MARCOS GÓMEZ, CANDIDAT PEL PP

Ha estat una decisió personal, però amb un grup al darrera. Tenia clar que volia un grup de gent. L’ajuda del Prudenci ha estat important.Per què creus que estàs preparat per ser alcalde?Tinc les idees molt clares, estic molt segur. Crec en la feina que hem fet i estic segur que ho podem aconseguir. Sóc coherent i les decisions que prenc són estudiades. Em considero políticament moderat, gens extremista. Definició de la vostra candidatura.Un grup de gent que ha apostat per una cosa que fa 4 anys era impensable. Hem et una llista d’independents. Aconseguir una llista d’aquestes característiques és quasi com haver aconseguit un regidor. Mitja d’edat de la candidatura.39 anys.Amb 6 candidats nous: els resultats són més oberts que mai?No té res a veure. CiU i ERC tenen una bossa de votants, en canvi, els vots al PSC i a nosaltres són més oberts. Un punt fort de cadascun dels altres candidats.Del Bernat, el seu tarannà i el bon tracte; del Domènec, creiem que és l’únic que ha fet alguna cosa aquests darrers 4 anys; de l’Eduardo, la seva experiència, en general; i el Daniel i el Jordi no els conec. Què et sembla que es presenti una llista d’una altra nacionalitat?Interessant si aporten alguna cosa, si sumen. Si el seu projecte suma amb la resta de candidatures, cap problema. En cas que surtis escollit alcalde, quina dedicació tindries?Al 100%. Si haguessis de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaries?En nombre de vots, CIU, ERC, PP, PSC, PxC i PIRUM.Pactes més plausibles del teu partit?Estem oberts a qualsevol pacte si el seu projecte és interessant i s’accepten certs punts del nostre programa. Un moment de felicitat.Quan vaig veure el meu pare de nou a casa després d’un greu accident.No t’agrada de tu.I alhora m’agrada: dir el que penso, a vegades pot ser un problema. I dels altres.La hipocresia.La gran fita aconseguida.Per mi, arribar a ser candidat és una gran fita. Un tresor que guardis.Un nino de quan era petit. Un olor de la infància.Olor a terra, de jugar al carrer. Una cançó.“Bailar pegados”, sempre m’ha agradat l’estil italià. Un programa de TV que no et perdis. L’APM; però sóc molt de fer zapping.

1312

Ha estat una de les sorpreses d’aquestes eleccions. Per primera vegada en la història de les eleccions municipals d’Agramunt, un partit d’una nacionalitat europea es presenta a Agramunt. Romania va entrar a la Unió Europea l’u de gener de 2007 i la nova legislació permet qualsevol ciutadà europeu ser cap de llista o exercir el seu dret a vot en el municipi on està empadronat i censat.

El PIRUM va nàixer l’any 2008 i en Daniel Dumitru n’és el cap de llista per Agramunt. Reconeix que el primer contratemps el té entre els seus compatriotes, per la manca de cohesió social entre ells. Però, davant la situació actual de crisi, ha cregut oportú presentar-se en la seva població, “perquè em sento 100% agramuntí”. El PIRUM li ha donat l’oportunitat de ser cap de llista “i poder presentar les meves idees i projectes”. Malgrat el nom del partit, busquen vots de ciutats comunitaris i també agramuntins, perquè la principal idea és “ajudar als agramuntins”.

El seu programa és senzill, amb un pilar bàsic: convertir Agramunt en un estat econòmic; és a dir, generar riquesa, en forma de llocs de treballs, i que aquesta es quedi a Agramunt. Explica en Daniel que cal que la gent es mentalitzi que la despesa que faci ha de ser a Agramunt i no fora. “Fer més ús del comerç local, perquè crea llocs de treballs i això beneficia el poble”.

Respecte al polígon, té clar que cal potenciar-lo per tal que es puguin crear llocs de treballs. La idea que proposen és que les empreses que s’hi vulguin ubicar es comprometin a donar feina “durant 10 o 15 anys; a canvi, els podríem cedir el terreny o rebaixar-los el preu”.

PARTIDO IBÉRICO DE LOS RUMANOS



D’aquesta manera, creu el Daniel, “asseguraríem treball per uns quants anys”.

En referència, a les fires, el PIRUM proposa que l’espai d’influència del visitants s’engrandeixi. “El poble queda aïllat de la zona de fira i hauríem de buscar la manera d’ampliar la zona comercial perquè els comerços de dins el poble també se’n beneficiessin”.

Un altre punt que destaca el Daniel és en turisme, on creu que cal complementar l’oferta turística cultural actual amb una altra més d’entreteniment perquè les estades siguin més llargues. Per exemple, proposen crear un camp de golf, tipus pitch&putt, perquè tant els visitants com els agramuntins no s’hagin de desplaçar. També idear una ruta en bicicleta, oferir activitats esportives i fins i tot, projectar una altra fira en una època de l’any on ara no n’hi ha cap. En aquest cas, el Daniel explica que “al principi, els agramuntins s’hi haurien d’involucrar i més endavant, ja s’automantindria”.

El Daniel ha buscat gent jove, emprenedora i que no hagi estat mai a cap llista electoral en els darrers 20 anys. Defineix el PIRUM com un partit postmodernista, democràtic i que ha buscat gent que “encaixi amb la imatge d’Agramunt”.

El Daniel té 33 anys, casat i amb dos fills, va acabar els estudis de batxillerat i els va complementar amb un mòdul d’informàtica, està a punt d’iniciar una feina com a

Daniel Dumitru (cap de llista). Hi falten: Cristian Renghea, Laura Celda Campderros, Ioana Laura Olteanu, Viorica Renghea, Alberto Celda de la Hoz, Nicoleta Butca, Adrian Surd, Marinela Nicoleta Hermeneanu, Iuliana Andreea Hermeneanu, Elena Irina Papuc, Ramon Llorens Carbonell, Valeriu Hermeneanu. SUPLENTS: Olimpia Varga, Ovidiu Varga, Emilia Gabriel Varga, Marcu Varga.

1312

PARTIDO IBÉRICO DE LOS RUMANOS



comercial en una empresa elèctrica, li agrada el futbol (molt culé) i fa 7 anys que viu a Agramunt i 12 a Catalunya.

Com definiries la legislatura acabada?No he vist canvis. Per exemple, amb el polígon poden passar 20 o 30 anys i no venir ningú. S’ha d’impulsar, pel bé de la gent d’Agramunt. Un encert.El mateix polígon industrial és un encert.Un fracàs.No haver-lo impulsat. No han acabat amb la iniciativa de tenir un polígon.Un descuit.El medi ambient, un dels pilars del nostre partit. S’haurien d’impulsar les energies renovables, com la solar o la eòlica. Com ha estat l’oposició?En qualitat de ciutadà, no sé què han fet. Però no han donat impuls a la indústria i la gent el que vol és feina. Heu dit que no creieu que surti cap regidor, per què presentar-se, doncs?És veritat que obtenir un regidor és difícil, el camí per obtenir-ne un serà llarg. El que volem és ajudar a la gent, als agramuntins. Esperances n’hi ha. Quins vots creieu que tindreu? També dels romanesos?És veritat que ens falta cohesió social entre els mateixos romanesos. Nosaltres pensem que podem obtenir vots dels agramuntins comunitaris. Però també confiem que la gent d’Agramunt ens votin un cop coneguin les nostres iniciatives.

El vostre projecte no encaixa en cap candidatura nacional?El PIRUM m’ha donat l’oportunitat de poder ser cap de llista i lluitar per les meves idees. En un altre partit hauria de seguir l’ideal del cap de llista i tinc els meus propis projectes. Motivació per presentar-te com a cap de llista? Que la gent es mentalitzi que Agramunt pot ser un poble econòmic, que si volem podem. Per què creus que estàs preparat per ser alcalde?Perquè em vull involucrar pel canvi, com els altres que s’hi presenten. La primera gran fortalesa comença als pobles, a l’Ajuntament. Definició de la vostra candidatura.Hem buscat gent jove, amb el rol important de la dona. Ella és més responsable i més treballadora. Hi confio plenament. Mitja d’edat de la candidatura.27 anys.Amb 6 candidats nous, els resultats són més oberts que mai?Sí. Crec que tots tenim la mateixa mentalitat perquè ells, com jo, creuen que s’han involucrar per primera vegada per l’època que estem vivim. I m’alegro que siguin joves, això ja fa entreveure una nova corrent política a Catalunya. Un punt fort de cadascun dels altres candidats. La veritat és que de vista els dec conèixer, però pels noms no sé qui són.En cas que surtis escollit, quina dedicació podràs tenir?M’hi implicaria el que fos necessari. Si haguessis de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaries?CIU crec que serà el més votat, després ERC, PP, PSC i espero que el PIRUM, i PxC.Pactes més plausibles del vostre partit?No ho sé. Però amb qui donés suport a les nostres iniciatives. Un moment de felicitat.El naixement dels meus fills.No t’agrada de tu.A vegades sóc molt impulsiu.I dels altres?La prepotència, prefereixo la gent humil, que és el que em defineix.La gran fita aconseguida.Aconseguir una família, mantenir-la i lluitar pel seu futur. Un tresor que guardis.La imatge d’on he crescut.Un olor de la infància.L’herba del camp.Una cançó.M’agrada una mica de tot. Un programa de TV que no et perdis.Les notícies.

DANIEL DIMITRU, CANDIDAT PEL PIRUM

1514

PLATAFORMA PER CATALUNYA



La llista de Plataforma per Catalunya és l’altra sorpresa d’aquestes eleccions. Té la particularitat que el seu cap de llista, el Jordi Cots Valls, no és d’Agramunt i tampoc hi viu, cosa que, òbviament, no és cap impediment perquè sigui alcaldable. La Plataforma es defineix com un partit polític de caràcter transversal, “sense cap vinculació als conceptes d’esquerres o dretes, separatista o ultranacionalista”.

La candidatura que es presenta a Agramunt afirma que ho fa “amb unes propostes de futur per potenciar els valors autòctons i intentar que la gent agramuntina recuperi el seu protagonisme”. La immigració és un dels pilars d’aquesta formació, sobretot pel que fa als “sense papers”, explica el candidat. “A Agramunt hem copsat una situació de malestar i preocupació”, tant respecte a la crisi com als nouvinguts. “Molts d’aquests immigrants semblen tenir una situació de preferència amb ajudes econòmiques especials en detriment dels de casa”.

Però el seu programa també contempla potenciar el polígon industrial com una eina de captació de noves empreses “i l’ajut a les petites i mitjanes empreses de la gent del país, enfront a l’allau de comerços aliens que reben ajuts i subvencions”. La proposta de Plataforma també contempla que es donin facilitats per a la incorporació de noves empreses. Aquesta, expliquen, serà la línea de treball prioritària en l’aspecte econòmic.

En relació a l’apartat cultural, la candidatura vol crear un pla per a “la promoció real del nostre patrimoni arquitectònic i de l’Espai Guinovart”. En el primer cas, per exemple, han inclòs la proposta de

treure els nius d’orenetes de les voltes de la porta principal de l’església, “així com un bon sistema d’il·luminació interior”. “Com a amants de l’art, divulgarem i potenciarem el nostre patrimoni cultural”, expliquen, en el que inclouen el pont romànic del riu Sió, el Castell de Montclar, el Museu etnològic, l’Espai o “lo Pardal”. En definitiva, “propostes encaminades a fer que la identitat catalana no desaparegui en mig de la multiculturalitat on ens trobem”, expliquen.

Un altre punt del programa és el que fa referència al jovent. Proposen construir un local social per al joves de 12 a 16 anys, “sobretot per l’hivern, quan no disposen d’un lloc on anar”. Un bon lloc per fer-ho podria ser la caserna de la Guàrdia Civil, on Plataforma també proposa com a indret per fer-ne l’ampliació del CAP amb una connexió amb les actuals instal·lacions sanitàries.

Altres propostes són millorar la circulació dels carrers, potenciar les fires i fer un circuit de cotxes d’època i paral·lelament també “un circuit de motos d’enduro”.

Jordi Cots encapçala la llista agramuntina de PxC, 58 anys, casat, amb formació fins l’antic COU, va treballar durant molts anys com a antiquari en el negoci familiar i com a aficions té els escacs, la música i la seva passió pel col·leccionisme, com ara, els còmics.

Fila darrrera, d'esquerra a dreta: David Balagué, Raul Belison. Al davant: Pilar Ventura, Jordi Cots, Mariona Sanllehi i M. Carmen Pubill. Falten: M. Immaculada Estadella, Dafnis Palacios, Denissa Ortiz, Jordi Solis, Antonio Guerrero, M. Angeles Vidal, Antonio Exposito.

1514

PLATAFORMA PER CATALUNYA



Com definiries la legislatura acabada?Pel que he sentit sense pena ni glòria. Fa 8 anys hi va haver un pacte de dos partits i fa 4 anys van deixar governar la llista més votada.Un encertNo t’ho sabria dir. Un fracàsCrec que no han sabut administrar bé els diners. No els han invertit en allò més necessari.Un descuitL’abandó del polígon i deixar marxar empreses del polígon. A més de no arribar a un acord amb el tema de la caserna de la Guàrdia Civil. Com ha estat l’oposició?No he assistit a cap ple, no puc valorar-la.Què et motiva a ser cap de llista per ser alcalde d’Agramunt, on no hi vius?El problema de la immigració. En el meu cas, que visc a Tàrrega, la llista ja estava tancada i vaig pensar que Agramunt també seria una bona oportunitat. La vostra llista ha estat una sorpresa, us ha costat fer la llista? La vam presentar a quarts de dotze de la nit de l’últim dia possible per un descuit, però la veritat és que coneixia gent d’Agramunt i no va costar tant. Quin perfil de votant creieu que tindreu a Agramunt? Tal com està el panorama polític, on CIU té un sostre de votants, la dreta sembla que no tenir espai i l’únic que sembla que fa més

respecte és el candidat d’esquerra, crec que podem aconseguir vots. Sobretot del jovent, a qui afecta més el tema de la immigració. Motivació per presentar-te com a cap de llista: personal o de partit? És una decisió personal, però em van oferir entrar al partit i vaig acceptar. Vaig anar al Congrés que es va fer a Vic, com a simpatitzant, i em va semblar que podia fer alguna cosa amb el partit. Per què creus que estàs preparat per ser alcalde?Tinc les idees clares. Sé quan afluixar i estirar. Definició de la vostra candidatura.Som gent decidida i amb integrants molt preparats i coneixedors de la realitat agramuntina. Mitja d’edat de la candidatura.39 anys.Amb 6 candidats nous, els resultats són més oberts que mai?No crec que estiguin molt oberts els resultats. Un punt fort de cadascun dels altres candidats. No els conec, no els puc valorar. Què et sembla que es presenti una llista d’una altra nacionalitat?Hi tenen el tot el dret. Però no em semblaria bé que entressin a l’Ajuntament. Si treuen un regidor podrien ser necessaris per algun pacte. En cas que surtis escollit, quina dedicació podràs tenir?Al cent per cent.Si haguessis de fer una aposta guanyadora, per quins resultats apostaries?Crec que podem donar la sorpresa. CiU i ERC crec que treuran resultats similars. Pactes més plausibles del vostre partit?La idea és no pactar. L’objectiu de PXC és aconseguir la majoria absoluta. Un moment de felicitat.Escoltar una cançó que m’agradi, per exemple, em fa feliç.No t’agrada de tu.Hauria de ser més tranquil, no sé està parat.I dels altres.Ser impuntual i la informalitat. Dono valor a la paraula. La gran fita aconseguida.Tenir equilibri a la vida.Un tresor que guardis.La col·lecció de còmics. Una imatge de la infància.Jugar a la plaça de l’església.Una cançó.M’agrada, per exemple, la música dels Emerson, Lake & Palmer. Un programa de TV que no et perdis.Les notícies i La Riera.

JORDI COTS, CANDIDAT PEL PxC

2322

Particular PRECISSACUINERA amb experiència

per ocasions puntualsEs demana disponibilitat horària (normalment en caps de setmana)

Els interessats podeu trucar al 973.391.267 (Sònia)

2322

ROTECNA CELEBRA EL SEU VINTÈ ANIVERSARI

QUÈ FEM?L A N O S T R A G E N T

ROTECNA, S.A. està de celebració. Aquest 2011 complim 20 anys. En el record queda el llançament de la primera tolva, tipus holandesa, que vam fabricar per donar-nos a conèixer i encara al nostre catàleg, una de les insígnies de la qual ROTECNA sempre s’ha mostrat orgullosa.

El lema de ROTECNA sempre ha tingut per bandera la innovació, per això, el nostre leit motiv, fins i tot ara malgrat la crisi continuada del sector, segueix sent “Número 1 en innovació porcina”. I l’empresa ha sabut portar a la pràctica aquest eslògan, com el seu catàleg de productes demostra. “L’evolució de ROTECNA en aquests 20 anys ens omple de satisfacció”, afirma Gener Romeu, fundador i alma mater de l’empresa, “i la considerem un punt de partida per continuar la nostra tasca durant molts anys més”.

Entre les fites aconseguides durant aquests 20 anys d’experiència de ROTECNA cal destacar la ràpida internacionalització de l’empresa, avui present en més de 70 països. De fet, el 70% de la nostra facturació és gràcies a l’exportació, als cinc continents, però amb Europa com un destí destacat. Aquest ha estat un eix estratègic important per al creixement continu de la nostra empresa. Sense oblidar, clar, el mercat nacional.

Durant aquests 20 anys d’història, a ROTECNA hem sabut adaptar-nos a les situacions del sector, amb fluctuacions que algunes vegades ens han obligat a “exprimir” encara més la nostra creativitat i innovació. Malgrat aquestes oscil·lacions del mercat, “l’equip humà que forma ROTECNA ha estat motor indiscutible per tirar endavant”.

A ROTECNA vam festejar els nostres 20 anys de vida a Fima Ganadera com millor sabem: exhibint les nostres novetats per a la ramaderia moderna. D’una banda, vam presentar un nova unitat de negoci dedicada a l’alimentació líquida, amb l’estació EVOFEED®, que s’ha concebut com una evolució d’aquest tipus

d’alimentació.

I d’altra banda, ROTECNA també va exhibir les últimes novetats incorporades al nostre catàleg, entre les que destaquen la família Swing R3, els nous

Maxi Pan i Maxi Hooper Pan, a més de les plaques de calefacció. L’estand a Fima era un clar reflex del passat, present i futur de la nostra empresa, amb tota la gamma de productes i un anecdotari dels moments més memorables de l’empresa.

Són 20 anys d’experiència que avalen una empresa consolidada, ROTECNA.

ANIVERSARI

19912011

2524

En primer lloc, vull agrair la col·laboració de tots els que vàreu contribuir en la campanya de recollida de fons pel projecte “Aigua Neta”. Ha estat un primer pas per ajudar a millorar les condicions de vida d’algunes famílies aborígens de la colònia de Bartolomé de las Casas, al nord d’Argentina, la segona província més pobra d’aquest gran país.

Fou un èxit rotund que va superar de llarg les previsions més optimistes que havíem fet l’equip del projecte. Els 5.818 euros recollits són fruit de la suma de molts esforços individuals, donacions de particulars i empreses, la col·laboració de mitjans, Administracions i en especial, l’ONG Mags pel Món, que van creure des del primer moment en la proposta que els vaig fer.

Vaig iniciar el viatge el 27 de desembre acompanyat per la meva esposa i per la germana Dolors Albertí de la Congregació de les Religioses Missioneres de la Immaculada Concepció que s’hi quedarà durant un any treballant en l’organització de Càritas.

El viatge va ser llarg, unes 28 hores entre vols, esperes a l’aeroport i viatge per carretera. Fins a les cinc de la tarda no vam poder arribar a Fontana on ens esperava una càlida acollida per part de la família Carbonell- Santasusana, la Germana Josefa i amics que l’any passat hi vaig deixar.

El retrobament va ser molt emocionant.

La primera setmana va estar plena de retrobaments i per ensenyar sobre el terreny a la Georgina en què consistia la meva tasca en terres argentines. La nit de Cap d’Any la vam celebrar a Fontana, brindant amb cava català i menjant el nostre torró que vam incloure en el nostre equipatge.

Després de tres dies a Buenos Aires, vaig acomiadar-me de la Georgina que retornava cap a Agramunt, i jo, el dia 7 al matí sortia amb “colectivo” (bus) cap a Rosario, on m’esperava el Padre Gustavo. Mentre anàvem cap a Fontana vam aprofitar per recollir roba de segona mà per Càritas. Arribàvem al destí, carregats com a rucs, el dia 9 a mitja tarda, molt il·lusionat per viure una nova experiència.

Un cop allà va tocar començar la segona fase de les obres previstes a l’escola, a les aules de secundària, i acabar el cobert de primària. Enguany s’ha fet molta feina petita: canviar panys, fer instal·lació elèctrica nova, pintar galeries i algunes reixes, posar ventiladors, cobrir el sostre de les galeries de la primària de “machimbre”, fer nova tota la instal·lació d’àudio de les classes, arreglar humitats,... No hem treballat tant de valent com l’any passat. Dos successos no ens ho han permès.

SOLIDARITATA L ' E S T R A N G E R

RETORN A FONTANA , per Joan Garcia

El Joan amb una de les famílies d’aborígens a les que s’ha pogut ajudar.

2524

SOLIDARITATA L ' E S T R A N G E R

RETORN A FONTANA , per Joan Garcia

En Joan fent màgia als nens d’una escola aborigen.

El dia 2 de febrer hi va haver un desgraciat accident a la parròquia on va morir l’Hugo, un noi de 22 anys. Estava ajudant-nos, i netejant el pou de la parròquia es va intoxicar amb el fum de la bomba que treia l’aigua. El personal d’assistència no sabia què fer i als dos hospitals on va ser traslladat, el de Fontana primer i el d’Ibarreta després, tampoc hi van poder fer res. El coneixia de l’any passat i l’apreciava molt; no saps perquè però hi havia bon “feeling” i amb el que vaig estar fins el darrer alè.

Com us podeu imaginar, aquesta desgràcia va colpejar fortament al Gustavo i a tots, i va alentir molt el ritme de treball, com l’execució del projecte “Aigua neta” a la colònia aborigen. Sense el Gustavo no és possible fer-ho, ja que ell coneix molt bé a les famílies i sap com arribar-hi. El cop anímic va aconsellar aturar-nos uns dies. Però ara mateix ja hi ha 5 cases equipades i dues més iniciades i sols ens falta la peça d’unió de la canaleta amb el tub que porta l’aigua fins el dipòsit per acabar la instal·lació. I com que es van recollir més diners dels previstos, a través de microcrèdits, com hem fet en part amb els aborígens, Càritas ajudarà a famílies de Fontana a solucionar problemes relacionats també amb la recollida i l’emmagatzematge d’aigua de pluja.

I plou... i plou. Aquest va ser el segon fet que va alentir la feina. Allà, quan plou, el poble queda totalment parat fins dos dies després. L’estiu ha estat plujós i molt humit. Que plogui és molt bo per la terra, per omplir els pous i cisternes que tenen alguns “privilegiats”, pels animals,... i pels mosquits, ah!, els mosquits, aquest any ja no picaven, mossegaven - ja, ja, ja! Quan plou no és possible moure’s, ja que els carrers i camins són uns fangars que no et permeten transitar.

El dia 2 de març van reprendre de nou el curs escolar. Em vaig comprometre a passar per totes les aules a fer màgia. I així va ser. Durant uns 10 dies (28 aules, en total), i també en 2 escoles aborígens. Fantàstic!!! Aquelles criatures bocabadats... Encara veig aquelles cares... Una experiència única! S’ha de viure.

Els últims 8 dies allà han estat per a mi una mica durs i tristos. Acomiadar-me de tota aquella gent, famílies senceres tant humils, i veus que el poc que tenen t’ho donarien tot, no m’ha estat gens fàcil. Sé que ara em tocarà passar uns dies nostàlgic i malenconiós, i que el dia a dia em tornarà a posar al ritme, a l’estrès i al tarannà que tenim aquí. Havent conegut un extrem i un altre, em pregunto: val la pena portar aquest ritme de vida que portem aquí?

2726

VENEDISSOSA L ' E S T R A N G E R

TERESA DURAN, viatjar per passió

Qui no ha somiat de petit en ser astronauta, metgessa, futbolista, mestra,… i al final ho ha aconseguit? La Teresa Duran ja sabia de ben joveneta que ella el que volia era viatjar. “Em considero una nòmada”, explica tot just començar l’entrevista, “no em considero arrelada enlloc”. I és aquest esperit nòmada el que li ha fet possible conèixer món i no tenir problemes d’adaptació als destins, ni enyorances excessives. Les seves dues grans passions -viatjar i la història- i la seva capacitat d’organització, van confluir durant en aquest periple viatger per trobar la seva ocupació actual: organitzar viatges.

Segurament, la seva passió per viatjar li ve dels seus progenitors. A principis dels anys 80, els seus pares ja van visitar Japó, un país molt demandat turísticament en els darrers temps, i que ara viu un moment delicat. “La meva mare, amb 75 anys, ha estat als 5 continents”, explica la Teresa. Així que els seus pares no van viure les seves aventures viatgeres amb cap preocupació. “La primera vegada que vaig marxar”, recorda, “el meu pare em va dir que si volia ser aventurera m’havia d’espavilar sola, així que no em van voler donar diners”.

El seu primer destí va ser França, París. Tenia 20 anys i havia acabat els estudis universitaris de Relacions Públiques, “una carrera molt innovadora i molt americana”, comenta la Teresa. La seva arribada a França va ser per treballar d’au pair; era l’any 1979. Espanya no formava part encara de la llavors Comunitat Europea, per tant, les possibilitats de trobar feina eren minses. La Teresa era una immigrant.

L’experiència, però, va ser positiva. L’idioma no fou un problema perquè sabia francès i al país veí hi vaig descobrir les noves tendències artístiques, el glamour i la varietat de formatges, recorda. Va aprofitar per visitar el Centre Pompidou, el Louvre, el museu d’Orsay..., a casa nostra, les manifestacions artístiques eren limitades, puntualitza. Però a ella li tirava més la cultura anglosaxona, “i no m’hi vaig estar massa temps, encara no 1 any”.

El següent destí fou Londres, l’any 1980. Aterrada a Heathrow, la Teresa va sentir de nou la seva posició d’immigrada i per això entén com se senten els nouvinguts a casa nostra. “Hi havia tres de cartells: UK Citizens (ciutadans anglesos), European Citizens (ciutadans europeus) i Others (altres)”, explica, “vaig haver de passar pels Altres, ni tan sols van posar Citizens als Others”. “Vaig arribar a Londres pocs dies abans que John Lennon fos assassinat a Nova York”, comenta. El record és clar perquè la família on va anar a fer d’au pair era molt beatlemaníaca. També va viure el compromís del príncep Carles i Lady Di, un dia després del 23F de 1981, “estava disposada a demanar asil polític”, explica, en l’any que s’ha commemorat el 30 aniversari del fet.

La seva estada a Londres va ser molt profitosa, va estudiar anglès –en sabia ben poc- fins arribar a treure’s el nivell més elevat de Cambridge. Les 15 lliures a la setmana que rebia de sou no li permetien massa luxes, bàsicament sobreviure amb l’ajuda de la família. Però la seva estada fou valuosa en altres sentits. La nena que cuidava és ara una actriu anglesa molt

La Teresa en un viatge recent a Damasc, Síria, on va menjar el típic gelat de festuc.

2726

famosa al país. “Llavors ja treballava d’actriu i alguna vegada l’havia acompanyada a la BBC”, recorda. Gràcies a aquestes visites va veure d’a prop els Police, “quan tot just era un grup que començava”.

Els tres anys londinencs els va completar amb una família americana, qui li va donar l’oportunitat més endavant d’anar als Estats Units. En el període a Londres, la Teresa fou veïna de l’actor Jeremy Irons i el líder del partit laborista Michael Foot; la família americana, òbviament, tenia una bona posició econòmica –de fet, com totes les que demanaven au pairs- i això va ser una oportunitat per ella. “Vaig poder assistir al sopar del dia d’Acció de Gràcies a l’ambaixada americana”, recorda, “on hi havia els americans més importants de Londres”. Aquesta mateixa família li va proposar anar a Chicago. “I vaig acceptar”.

I va anar a parar a casa d’un dels socis de la cadena de magatzems Sears de Chicago. A la ciutat nord-americana va aprofitar per ampliar els seus estudis de relacions públiques i donar classes d’espanyol, “molt ben pagades i que apreciaven perquè era espanyola i no hispana com la majoria de professors d’espanyol”, explica la Teresa. I els carrers de Chicago, al volant d’un Cadillac, van ser testimonis del primer carnet de conduir que es va treure la Teresa. “Em va costar 9 dòlars treure-me’l”. Al cap d’uns mesos, va acompanyar la família a la residència de Florida a West Palm Beach, on els Kennedy hi tenien casa, i on va patir un tifó i podia veure com s’enlairaven els coets de Cap Canyaberal.

Després de l’experiència americana, la Teresa va decidir tornar a casa, però per tornar a marxar, aquest cop a Colònia, Alemanya. “Llavors em va donar per l’alemany”, diu. De nou la feina d’au pair li va servir per sobreviure. Dels alemanys en destaca la seva capacitat d’organització, “tot i que els vaig trobar més freds que els americans”, recorda, “per mi, més amables i molt integradors”. L’estada germànica li va durar 5 mesos, i el següent destí, Holanda. I aquí és on va començar a forjar part de la seva vida professional actual.

“Em van proposar de treballar en un tour operador que planificava viatges a Espanya”, explica. Va ser la primera pedra; després se’n va tornar a Espanya a la Costa del Sol, Mallorca, Costa Daurada, per continuar treballant com a enllaç per als estrangers que volien “sol i platja”. I ara té la seva pròpia agència de viatges Over Bear Travel a Agramunt i, de moment, s’aconforma en ser menys nòmada, “faig un gran viatge a l’any

i dues o tres escapades”. “Enyoro moure’m”, reconeix, “ i descobrir nous països, com els del sud-est asiàtic”.

Amb tot aquest recorregut, se n’ha adonat que “al no tenir vincles sents que tens més llibertat”, afirma, “t’obres i la gent se t’obre. Pots ser tu mateix i sincerar-te, sense por a què et cataloguin”. S’ha sentit immigrant al 100% en moltes ocasions i discriminada per ser estrangera; però no ha tingut problemes d’adaptació, “he menjat i fet el que cada destí em requeria”, conclou. Per ella tot era nou i les descobertes no l’arrossaven.

“Viatjar t’obre 7 sentits, adquireixes experiència i potencies l’instint”, diu la Teresa. Qui no vol ser nòmada recorrent el món?

Quin lloc dels que has visitat t’ha agradat més.Nova York als anys 80 i Petra.

Amb quin caràcter et quedes.El dels holandesos i nord-americans, perquè són molt oberts.

Una frase feta.“Procura que l’arbre no t’impedeixi veure el bosc”.

Un racó que has visitat per desconnectar. El desert del Sàhara

Algun lloc que et recordés Cervera per algun motiu?Les postes de sol als camps de cereals de Wheaton, Illinois.

VENEDISSOSA L ' E S T R A N G E R

TERESA DURAN, viatjar per passió

A la sortida d’una final de beisbol a Milwaukee, durant la seva estada ame-ricana.

2928

C A R T A D E L L E C T O RAGRAMUNT OPINA

JA N’HI HA PROU DE COM ENS MANIPULEN

Suposo que a més d’una persona li haurà succeït el que a continuació exposaré referent a l’impost de successions, el qual únicament paguem els catalans gràcies al tripartit, ja que en

altres Comunitats està del tot absent el dit impost.

Val la pena ser previsor? Tot allò que ens han inculcat de petits els avis, els pares, …, és una farsa. Estalvies cèntim a cèntim per a que quan siguis gran puguis viure dignament, i si cal, anar a una residència. Per això en una parella treballen tots dos tota la vida, dipositen els seus estalvis en un compte bancari, a nom de tots dos, privant-se de viatjar, de celebrar esdeveniments i moltes altres coses, i per a què? Si al cap i a la fi, quan un dels dos mor, l’altre per heretar ha de pagar un impost.

On s’ha vist això? No són nostres els diners? Resulta que el govern, en aquest supòsit la Generalitat, et desproveeix part del que havíem guardat pel dia que fóssim vells. Senyors, en cap cas, els hem declarat a vostès hereus. Si ens posem d’aquesta manera, hem de saber que, religiosament, es pagaren tots els impostos, com ara, l’IBI, arbitris, IRPF,...

Per això em pregunto si no seria millor, davant la irreal intenció en voler canviar aquesta absurda llei, agafar els pocs diners reservats i gaudir-ne, tots dos plegats, fent allò que fins ara no havíem realitzat, recorrent món,... I si el dia de demà ens han de posar en una residència, ja se’n farà càrrec el govern, no és el nostre marmessor?

Sempre rep la pitjor part la classe treballadora, la menys recursos econòmics disposa, ja que la classe poderosa sap les mil i una estratègies per congelar o defugir-ne d’aquest impost.

I això no és tot, fins i tot quan una herència es transmet de pares a fills, un altre cop s’ha de pagar, i així successivament. Algú ha calculat quantes vegades es liquiden les mateixes taxes? Crec que solament es deixa de pagar quan mors abans de prescriure els cinc anys que has heretat, en tot cas els teus successors (els fills) estan absents.

La queixa queda exposada, ara toca fer el que calgui, per reformar aquesta absurda llei.

Rosa Maria

2928

L’àcid sílic o el silici és un dels elements més importants per a la salut. Juntament amb l’oxigen, aquest ele-ment és impor-tant per al nostre bon funciona-ment. El silici es troba en totes les parts del cos i quan hi ha una mancança no notarem perquè la pell es reseca, ens cau molt en cabell i les ungles se’ns parteixen.

Per tal de reforçar-ne aquesta mancança, o prevenir-la, el podem trobar en minerals com els quarz de cristall de roca i en plantes com la cua de cavall o la ortiga. En el primer cas, existeixen uns productes –en forma de gel o de pastilles- per prendre via oral; i en el cas de les plantes, ho podem fer amb infusions.

El silici es pot prendre a qualsevol edat. Però quan ens fem grans és quan el cos en perd més quantitat. Tots en necessitem prendre i el seu consum és molt recomanat, sobretot quan hi ha certs indicis que ens ho recomanin, com els que us he comentat anteriorment i també quan: tinguem acidesa d’estómac, diarrees, varius, cremades de sol, ferides, picades d’insectes,... Perquè el silici és un bon regenerador. És molt important amb el metabolisme dels cartílags i els óssos ja que potencia que la calç s’assimili molt millor. A part de prendre’l, també ens el podem aplicar al cos com una crema hidratant tant a la pell com al cabell. Ara que s’apropa l’estiu, amb la calor sempre em d’insistir una mica més ja que el sol o l’aigua del mar o de la piscina ens ressequem molt la pell i els cabells.

Consells estiuencs

Aquest estiu, a més, si volem tenir una pell sana i ben hidratada ens podem ajudar també amb una bona dieta: equilibrada i que vagi acompanyada d’exercici, molta ingesta d’aigua. Per tenir el cos ben depurat s'aconselle consumir aliments com el cogombre que és molt hidratant i aporta molta aigua i poques calories, calma l’acidesa i és molt refrescant.

BENESTARI S A L U T

EL SICILI, UN ELEMENT INDISPENSABLE Per Montse Serra

El cristall de quarz conté silici, un mineral important per al cos.

L’avena és també un cereal molt recomanat ja que no té gluten, conté molta vitamina B i minerals i és molt nutritiva, diürètica i desintoxicant. Ens la podrem prendre en flocs o bé en llet, llet d’avena. Per l’estiu també va bé la pastanaga amb vitamina A i betacarotens que millora la hidratació i a més activa la melanina, és a dir, ens facilita posar-nos morens.

Entre aquests productes depuratius afegiu-hi també el pomelo, amb molta fibra, vitamines i poders antioxidants. Tampoc ens hem d’oblidar de l’Aloè Vera, una gran regeneradora de la pell: amb problemes d’acné i cremades solars, entre altres, que si apliquem amb constància, notarem el seu efecte.

La pell és un reflex del nostre cos i no podem tenir una pell sana si el nostre cos no està ben hidratat i depurat. Bon estiu!

3130 3130

3130 3130

A banda de les fórmules eliminatives, la Teresina Romeu i Vila, Guadalupe Vicens Mir, i Magdalena Soler i Oller, van desgranar aquestes dues cantarelles, que podem encabir-les en el patrimoni de cançó infantil més enllà de com hi entren en la diversa tipologia d'aquest àmbit, com són les cançons de joc, eliminatives, formuletes de tipus màgic, cançons per a dansa...

El bagatge del món de la cançó infantil, tot i que sembli simple i primari, ens ofereix un tarannà propi d'una cultura, d'una forma de ser. És en aquest sentit, una part prou important del

cançoner popular que cal tenir en compte. De fet, hi ha alguns tipus de rituals antics que ens han arribat gràcies a formuletes de caire infantil.

També és important, prendre consciència de l'educació en el món infantil a través de la cançó. El llegat del nostre cançoner infantil, ens apropa de ben petits als sentiments més propis.

Les dues cançons cantades per les llavors, 3 nenes de 9 anys el dia 20 d'agost de 1929, ens han quedat doncs, com un baluard més del nostre cançoner.

CANÇONERP O P U L A R D ’ A G R A M U N T

CANÇONS INFANTILS Per Joan Pedrós

CANCÓ INFANTIL (1)

Plou gotetes plou/ aigua a la bassa/ aigua a la bassa, Plou gotetes plou/ aigua a la bassa/ i aigua al pou.

Pastoret d’on vens/ de la muntanya/ de la muntanya, Pastoret d’on vens/ de la muntanya/ de veure el temps.

Quin temps fa/ plou i neva/ plou i neva, Quin temps fa/ plou i neva/ i nevarà.

CANÇÓ INFANTIL (2)

Maria Teresa que fas aquí dalt,En trenco ametlletes pel pobre pardal,No n’hi trenquis gaires que li faran mal.

3332 3332

3332 3332

He fet unes 25 exposicions aquí, a Agramunt. Havia presentat algunes coses en el transcurs dels anys a l’antiga biblioteca de “la Caixa”, però allò que se’n diu: exposició, en una sala, la primera fou a l’antiga “Banca Catalana” de Tàrrega. Es van fer programes però no en conservo cap.

Recordo que amb el cotxe de l’amic Josep Ma. Roqué portàrem els quadres i en Ramon Casals també vingué a ajudar-nos. Va ser abans del 1970, perquè aquest fou l’any que em vaig cuidar de portar aquella exposició posteriorment a Agramunt, anomenada “Art de la segona meitat del segle XX”.

L’any 1971 vaig aconseguir que el Josep Guinovart ens fes una magnífica portada pel programa de Festa Major. El dia que vaig traslladar-me a Barcelona per tal de demanar-li al Guino si ens ho podia fer, no hi havia ningú al pis. Un altre dia, vaig parlar amb la seva dona Maria Antònia Pelauzi o em va dir que sí, donat que el Guino faria el que calgués per Agramunt i content de fer-ho. Em va dir que ens ho enviaria tot seguit i li vaig comentar que n'havia de fer l’original, i ella em va dir que un cop impresos els programes de la Festa Major, podia disposar de l’original com volgués. La portada que ens va fer el Guinovart era una tricromia, s’havia de fer unes planxes, una per cada color: groc, vermell i negre, imprès sobre paper blanc. Va passar quelcom respecte a les tres planxes de la tricromia en qüestió: s’equivocaren al fer-les i la reproducció no va ser allò que el Guino va fer. A més, sense saber perquè, l’original es va extraviar.

En aquesta exposició va passar quelcom molt curiós. Anava a entrar a la sala de “la Caixa”, i el llavors agutzil de l’Ajuntament, el senyor Victorino Puebla, em va barrar el pas dient-me que

m’havia d’esperar que les autoritats l’estaven inaugurant. Llavors, jo que em giro i veig que al replà inferior de les escales hi havia la mare del Guinovart amb el Martí, el seu fill que pujaven. Jo que pujo escales amunt per no saber quina explicació donar-los-hi. A ells, en arribar a l'entrada també els hi van barrar el pas. Calgué esperar que sortissin les autoritats per baixar i entrar a l’exposició i saludar-los.

Les obres que hi havia eren una representació dels millors artistes contemporanis catalans dels quals s'hi exposaven dues obres de cadascun: Guinovart, Tàpies, Cuixart, Viladecans, una escultura de Subirachs i un tapís de Grau Garriga, entre altres.

L’any 1981 vaig fer a la “Casa de la Coral”, una exposició anomenada “Feres negres, manses i alegres” i al 1982, una altra a Tàrrega a la sala de “la Caixa” de Pensions que es va titular “Formes”. D’aquestes dues exposicions sí que tinc algun programa.

Amb la quantitat d’oferta televisiva, d’esports, de llibres, de pel·lícules, hom creu que hem de sentir respecte comú entre tots nosaltres pel que fa a la multiplicitat. Visquem en pau i harmonia perquè tot és digne, sempre que naturalment no molestem ni perjudiquem a tercers, criticant-los perquè no fa el que a nosaltres ens plau. Cal constatar que també hi ha l’ansietat, almenys a mi em passa, de voler llegir més llibres i pel·lícules del que puc, cosa que fa impossible poder assimilar tot el que sigui.

Amigues i amics, com sempre, gràcies per llegir-me i que tots ajudem amb el nostre gra de sorra a què hi hagi el màxim de bon rotllo possible a la societat.

VIVÈNCIESD ’ E N B E S O R A

ARA QUE TINC 77 ANYS (II) Per Josep Farreny

Programa de l'exposició que va fer en Farreny l'any 1982 a Tàrrega.

impuls ca l'amball

Documents